Diari de Sant Cugat 082

ELS l i CANTONS

Divendres, 24 de febrer de 1995

I Punt i seguit Masanés nega que volgués dir que la Generalitat era «incompetent» per decidir sobre les competències de l'EMD i anuncia un acord imminent sobre el nou conveni econòmic amb l'Ajuntament. Plana 3 Col·lectius ecologistes demanen carrils bici que enllacin el centre amb els districtes i les escoles. Plana 3

• Economia La Caixa de Terrassa ha renovat el conveni de col·laboració amb els comerciants de la ciutat, que permet aconseguir crèdits amb més avantatges. Plana 11

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 82»Any III»125 pessetes

L'eleccio del cap de llista divideix la Junta Local del PP Set dels seus membres, favorables a Ariza, impugnen la candidatura de Tarragó • Sant Cugat.— Tot i que es nega que hi hagi posicions enfrontades, la Junta Local del Partit Popular s'ha dividit en dos sectors que donen suport, respectivament, al diputat Julio Ariza i a l'enginyer Jaume

i El comitè electoral estudia l'esmena i assegura que donarà resposta en pocs dies

Tarragó. Set membres de la Junta, encapçalats per Ariza, han impugnat davant la Provincial del partit la candidatura de Tarragó, que compta amb el vot de deu dels disset membres de la direcció local.

Els primers defensen que el diputat té «més perfil», mentre els segons argumenten que «no està prou lligat al poble». El comitè electoral prendrà una decisió d'aquí a pocs dies. Plana 2.

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

Els nous barris no tindran bars ni «discos» almenys durant un any

I Cultura i espectacles El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat proposa convertir la Sala Capitular del claustre en un recinte per a exposicions. Plana

B Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha paralitzat durant un any la concessió de llicències per a l'obertura de bars i discoteques als nous barris de Coll Fava i Can Gatxet. La raó és, segons l'alcalde Joan Aymerich, «la saturació de l'oferta» que hi ha a la ciutat d'aquest tipus de locals nocturns. Al voltant de la discoteca Chic i a Torre Blanca, on es concentren actualment, les protestes dels veïns són contínues.

Aymerich reconeix que la vigilància en aquest sentit no és prou estricta i anuncia un estudi sobre la situació del sector al municipi.

Plana 10.

L"Ajuntament legalitza i cataloga el fons municipal, integrat per més de seixanta pintures i fotografies valorades en quasi 40 milions de pessetes.

Plana 13 Canals Galeria d'Art acull una retrospectiva de l'artista Pla-Narbona.

Plana 13 Teatre italià aquest cap de setmana al Teatre-auditori del Centre Cultural.

Plana 17

I Punt Divers

Pares i mestres reivindiquen davant el conseller Pujals

Neix el primer col·lectiu antimilitarista de Sant Cugat. Plana 28

Àlex Corretja El tennista santeugatenc. situat entre els 25 primers en el r à n q u i n g de l'ATP, ha iniciat la •^$is& ^p t e m p o r a d a amb mal peu a causa d'una lesió que pateix al colze. En el terreny més personal, Corretja confessa que la seva debilitat són els rellotges i que confia en el seu entrenador quan vénen moments difícils. Plana 25

Un grup de monges a la sortida del Centre Borja, on es reuneix el Concili. Foto: J.A.MULA.

£1 Concili debat el paper de la dona i ajorna votacions H Sant Cugat.— Les dones, tant laiques com religioses, han expressat aquest cap de setmana la seva opinió sobre el paper que tenen dins l'organització de l'Església. Tot i que costa saber exactament el que es diu durant les sessions

al Centre Borja, algunes d'elles han tornat a reclamar el sacerdoci femení. Les discrepàncies van obligar a ajornar les primeres votacions del Concili Provincial Tarraconense fins a la propera sessió. Plana 30.

El TSJC desestima la suspensió cautelar de la planta de l'HGC

I Èxit absolut de Richter Concentració absoluta i un repertori molt seleccionat van ser els ingredients del concert del pianista Richter, que va compensar àmpliament Ics molèsties provocades pels successius ajornaments. Plana 16

• Mira-sol.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha denegat la petició que van fer tres associacions de veïns de Mira-sol perquè es paralitzés cautelarment l'activitat de la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'Hospital General de Catalunya. El tribunal considera que no està demostrat que aquest equipament comporti un perill real o imminent per a la població. L'estudi d'impacte ambiental que ha elaborat l'Institut Català de Tecnologia assegura tam-

bé que la planta no representa cap risc per a l'entorn, si funciona segons Ics condicions establertes. Aquestes marquen, i així consta en la llicència que l'administració va concedir a l'empresa CESPA, que la planta només pot tractar com a màxim 109 tones i mitja de residus a l'any.

Segons dades de la Junta de Residus de la Generalitat, en tres mesos s'ha arribat a 55 tones. Si es continua, per tant, a aquest ritme, el mes de juny s'haurà arribat al màxim. Plana 5.

I Sant Cugat.— El conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, va rebre dijous passat de mans d'un grup de pares i mestres de les escoles públiques una carta on es recollien algunes de les reivindicacions referents a l'aplicació de la reforma i a la retallada pressupostària, que aquesta setmana ha provocat dues jornades de vaga als centres. Pujals va participar en un dels sopars que el restaurant El Mesón organitza per celebrar el seu 30è aniversari. Plana 4.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA Cursos per a totes les edats Word Perfect

Comptabilitat

Lotus 1-2-3

Programació

Windows Excel-Word /

Program Accés ^ ESCOLA D'INFORMÀTICA c. Santiago Rusifiol, 14 Tel. 675 15 56

2 . Divendres. 24 de febrer de 1995

MASANES RECTIFICA

REIVINDICACIONS A PUJALS Pares i alumnes de l'escola pública aprofiten la visita del conseller Pujals per reclamar més transparència en la reforma. Les jornades de vaga s'han seguit a Sant Cugat de forma irregular. Plana 4

El president de TEMD assegura que no volia qüestionar la competència de la Generalitat per resoldre conflictes entre ens locals i anuncia un imminent acord econòmic amb TEM D. Plana 3

POLÍTICA La c a n d i d a t u r a del d i p u t a t al P a r l a m e n t d e C a t a l u n y a J u l i o A r i z a h a p r e s força a q u e s t a s e t m a n a d e s p r é s q u e sis m e m b r e s d e la j u n t a local del P a r t i t P o p u l a r h a n p r e s e n t a t u n a e s m e n a c o n t r a la c a n d i -

d a t u r a d e J a u m e T a r r a g ó . Els s i g n a n t s a l · l e g u e n d e f e c t e s d e f o r m a e n la v o t a c i ó en la q u a l l ' e x - p r e s i d e n t d e la C r e u R o j a va r e s u l t a r escollit p e r m a j o r i a . A r a , la i m p u g n a c i ó s ' h a u r à - d ' e s t u d i a r en p r o -

f u n d i t a t » , s e g o n s el s e c r e t a r i p r o v i n c i a l , A r m a n d Q u e r o l ; el p r e s i d e n t del p a r t i t c o n s e r v a d o r a S a n t C u g a t , F r a n c e s c Llatjós, e s p e r a r e b r e en p o c s d i c s la r e s p o s t a del c o m i t è e l e c t o r a l d e C a t a l u n v a .

Part de la junta del PP dóna suport a Ariza i impugna la candidatura de Tarragó En l'esmena s'al·lega que hi ha hagut defectes j Llatjós nega que hi hagi enfrontaments i de forma en el procés d'elecció de Tarragó assegura que la decisió se sabrà en pocs dies l ' H 1A( IRNADAS

• Sant Cugat. - Tot i que el president del Partit Popular a Sant Cugat. Francesc l.latjós, insisteix que -hi decisió es a les mans del comitè e l e c t o r a l ' , el procés per escollir el cap de llista dels conservadors s'ha complicat aquesta setmana. FI diputat al Parlament de Catalunya .lulio Ariza, juntament amb sis membres més de la junta del partit, han presentat una esmena a la junta provincial per impugnar la proposta que la secció local va presentar donant suport a la candidatura de Jaume Tarragó. Fn la impugnació s'al·leeuen detectes de forma en la votació per mija de la qual la junta local \ a escollir Tarragó com a cap de llista per !() vots a favor.

2 abstencions i 4 vots en contra.

Ara, l'esmena l'ha d'estudiar el comitè electora! de Catalunya. pei que Sani ( ugat es una ciutat de nies de \ mi mi! habitants. «S'ha d'estudiar en piofutiditat p e r v e u ic si es tiia endavant o no», ha puntualitzat el secretari provincial del l'I', . r m a n d O u e r o l .

I ot i que pretereix no ser gaire i.\plic:t perquè considera que es I r a d a •d'un alci intern», Rafael I n n q u e / . un dels signants de l'esmena. consideia que Ari/a té mes ••el perfil- d'un candidat que Tarragó. De totes maneres. Enríquez, que es va abstenir en la \ o t a e i o . remarca que «encara hi ha temps suficient per decidir-ho».

Per la seva banda, un dels dos tcgidors del l'I' al consistori santcugatenc juntament amb Francesc l.latjós - i membre també de la junta, Ramon Gaspar de Valenzuela, prefereix no decantar-se per cap dels dos possibles candidats. «No vull ser jo qui acabi fent inclinar la balança», ha as-

El PP proposa controlar la transparència en les contractacions • Sant Cugat.— El Partit Popular no va aconseguir el suport del consistori en la moció que va presentar en el ple de dimarts al vespre en què proposava crear un registre públic per controlar cl procés que segueix l'Ajuntament a l'hora de fer contractes a empreses privades. Segons va explicar el regidor popular. Ramon Gaspar de Valenzuela, el registre seria un «instrument senzill de posar en pràctica» que serviria per garantir «una major transparència» en un moment que cada cop «hi ha més dubtes sobre l'acció dels polítics». Aquest registre. que controlaria el secretari general de l'Ajuntament, ja ha entrat en funcionament —segons Gaspar de Valenzuela— a tres ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Madrid. Els altres tres grups van rebutjar la moció per considerar-la «electoralista». El tinent d'alcalde de règim interior. Pasqual d'Ossó, es va declarar «ofès» per les referències que el text de la moció feia a la corrupció administrativa i hi va afegir que no es pot generalitzar». Jordi Casas. regidor dTC, va proposar estudiar la idea després de les eleccions municipals del mes de maig. mentre que la regidora pel PSC. M a n a Sansa, va qualificar la proposta d"«oportunista».

Rebuig ui terrorisme

.laume TaiTa.ii segural a aquest setmanari, «pciquè tots do- tenen aspectes positius i ne ii.it i os .. Gaspar de Valenzuela reconeix que Ariza esta «poc lligat al poble», tot i que té mes trajectòria política. El regidor saiitcugatenc afirma que ell no ha donat suport a l'esmena que s'ha adiceat a la junta provincial.

El mes conciliador és el pre-

s. a I esquerra. h<i,v I i s 1 (\NTONS sident del partit. Francesc l.latjós. que assegura que «no hi ha cap enfrontament ni oposició, sinó que senzillament son tendències» i que, un cop s'hagi pres la decisió final, «tots eK membres de la junta donaran ple suport al candidat».

«El senvor Ariza te una il·lusió de set cap de llista que és molt humana en aquest moment d'eleccions, però la junta no opina

com e l l - De totes maneres, sembla que Llatjós ha hagut de defensar la candidatura de Tarragó a Madrid, segons han explicat membres del consistori presents a la ('omissió) d'Urbanisme quan el president del PP va rebre la trucada, l.latjós ha dit, però, que Madrid en principi no intervé en l'elecció) del cap de llista si no detecta alguna il·legalitat.

A la que si van donar suport va ser a la segona moció presentada pels conservadors, en que es demanava que el consistori rebutgés formalment l'atemptat terrorista que el 23 de gener va costar la vida al tinent d'alcalde pel PP a l'Ajuntament de Sant Sebastià Gregorio O t d o n e z . «La insensatesa d'una porció de sectaris» ha posat fi a la vida «d'un representant de la sobirania del poble» en un clar atac «a la sobirania d'aquest país», diu el text.

I hi afegeix que atemptats com el del gener no els faran «claudicar dels postulats de pau i convivència que desitgen tots els ciutadans».

La moció convida els veïns del País Basc a participar activament en els actes de protesta i condol a la família d'Ordóhez que duguin a terme les organitzacions antiterroristes o l'administració.

POLÍTICA

SANITAT

Roca creu que Barcelona i Sant Cugat tenen objectius comuns

1;Ajuntament s'adhereix al conveni de FHospttal General de Catalunya i renuncia a 65 milions

CÈLIA CHRNADAS

• Sant Cugat.— « Q u è creu que li fa falta a Barcelona, ara que vostè es presenta de cap de llista?»

«D'entrada, no hem d'oblidar-nos de Sant Cugat», va respondre el candidat per CiU a l'alcaldia de la Ciutat Comtal, Miquel Roca. en una entrevista emesa al programa El (Sali del Monestir de Ràdio Sant Cugat. A m b la seva diplomàcia habitual i fent conjectures de futur. Roca es va mostrar convençut que si ell guanya les eleccions i Joan Aymerich resulta reelegit, «posarem tots dos la facilitat que tenim per al diàleg per tal de trobar objectius comuns

entre Barcelona i Sant Cugat que compartirem amb eficàcia, des de temes referents a infraestructures fins al parc de Collserola». Les relacions entre totes dues ciutats seran indiscutiblement més fluides, encara que «també ens barallarem, perquè Joan Aymerich és un alcalde que no cedirà ni un pam en Ics seves reivindicacions a favor de Sant Cugat».

Tot reconeixent que amb Aymerich l'uneix una «vella i llarga amistat». Roca el defineix com un alcalde «dur, que posa per damunt de tot els interessos de la seva ciutat», i recorda, però. que «a mi cm tocarà fer el ma-

teix». Els seus elogis cap a l'alcalde van anar més enllà, tot i que accepta que, justament per la seva amistat, no és la persona més indicada per fer-ho: «crec que li queden encara uns anys pet endavant per completar aquesta etapa i aquesta ambició que té la gent de Sant Cugat per convertir la ciutat en una mena de meravella dins de Catalunya».

«1 què passarà si no guanya les eleccions'.'» «Home. tampoc no cal plorar. I.'endemà de les municipals continuaré treballant bé corn a alcalde he com a regidor.

Es una diferència de despatxos», va concloure.

A.C.

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat subscriurà el conveni de creditors proposat per l'Hospital General de Catalunya, i perdonarà així la meitat del deute de més de 130 milions de pessetes que l'entitat sanitària té amb el consistori. L'Ajuntament ha volgut donar suport així a l'hospital, com a entitat del municipi, perquè pugui aixecar la suspensió de pagaments. El centre sanitari necessita el 7 5 % del suport dels creditors en la primera ronda, o el M)rv en una segona volta, per

assumir el conveni i sortir de la suspensió.

E n adherir-se al conveni, l'Aj u n t a m e n t renuncia al seu dret preferencial com a creditor i cobrarà només 65,5 milions de pessetes, d'aquí al 2010. Segons va explicar el tinent d'alcalde d'Economia, Enric R e n a u , l'Ajuntament s'hi ha subscrit, igual que Hisenda, la Seguretat Social i la Generalitat, els altres creditors de l'administració. «Hem volgut cobrar 65 milions abans que no cobrar res», seuons va explicar l'alcalde.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

3

PUNT I SEGUIT

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

Masanés nega que consideri la Generalitat «incompetent»

m Ertlfcit Municipal mm Pf|centrci!íte©€f<a de Valldoreix

Creu factible signar l'acord en l'apartat econòmic aquest dimarts XAVI CAVA

H Sant Cugat.— El president de l'EMD, Miquel Masanés, nega que en la carta que va adreçar a l'alcalde Joan Aymerich consideri la Generalitat «incompetent» en la resolució de conflictes de competències. Segons Masanés, la intenció de la missiva Miquel Masanés ha volgut aclarir el contingut i el sentit de la carta que va adreçar a Joan Aymerich, un resum de la qual va ser publicat per aquest diari la setmana passada. Masanés creu que «hi ha hagut una mala interpretació en la forma en què s'ha publicat», i que «no és cert que considerem la Generalitat incompetent per resoldre el conflicte de competències». El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada considera que no s'han entès correctament alguns paràgrafs de l'escrit, segons ell d'una gran complexitat terminològica. Segons Masanés, el significat exacte de la carta, una part de la qual es reprodueix en aquesta plana, és el de «discrepar de la resolució i del procés pel qual s'ha portat a terme, sense dubtar de la competència de la Generalitat». L'apartat més polèmic de la carta és el punt quatre, on s'afirma que, partint de la normativa que regula la competència en la resolució de conflictes competencials entre ens locals, la resolució de la Conselleria de Governació pot ser nul de ple dret i prové d'un òrgan «manifestament incompetent»..

Com ha fet fins ara, Masanés reitera que l'EMD no es considera vinculada a la resolució de la Conselleria, mentre aquesta no doni resposta a l'aclariment que l'entitat va sol·licitar sobre alguns dels punts de la mateixa resolució.

«Això no vol dir que no l'acceptem, només estem esperant l'aclariment, i mentrestant res no ha canviat per a nosaltres».

Per la seva banda, Joan Aymerich ha assegurat aquesta setmana que ha enviat còpies de

era discrepar de la manera en què s'ha portat a terme el procés, però no de la competència de la Generalitat. El president de la Junta Veïnal creu que actualment no hi ha cap crispació entre l'Ajuntament i l'EMD, i espera que avui mateix s'arribi a un acord en el tema econòmic.

Miquel Masanés. Foto: J.A. MULA.

la seva carta i de la de Miquel Masanés al nou conseller de Governació, Xavier Pomes. Aymerich va afirmar que «no sé si el senyor Masanés ha fet cap rectificació», però en cas contrari el contingut de la carta «demostra una manca de responsabilitat institucional i un desconeixement total sobre els organismes encarregats de tractar aquests temes».

Procediments legals Miquel Masanés no considera correcte el sistema que va fer servir l'alcalde de Sant Cugat per adreçar-se a l'EMD. El polític de Valldoreix denuncia que ja que «hi ha procediments legals per

fer les coses, no és necessari enviar cartes on es recriminen actuacions i es fan advertiments». Si Aymerich considera incorrecte el que fa l'EMD, «el que ha de fer és seguir els procediments establerts per aquestes coses». Masanés va voler deixar clar que ell està «defensant els interessos de l'Entitat per la qual ha estat escollit».

Per la seva banda, Aymerich va explicar que «el motiu de la meva carta era recordar a l'EMD que no té competències per donar llicències per activitats classificades», i per tant no pot aprovar-les com va fer en l'última reunió de la Junta Veïnal de Valldoreix.

L'alcalde va afirmar finalment que, en cas que es torni a ignorar un fet com aquest, «ho posaré en coneixement de la Direcció General d'Administració Local i de la mateixa Conselleria de Governació». Miquel Masanés creu que el tema de les activitats classificades es pot discutir molt àmpliament, però que en qualsevol cas «si ja hi ha projectes en marxa que només necessiten de la nostra aprovació, no té sentit que s'aturin, mentre que aquells que encara hagin de començar sí que es poden traspassar».

Acord econòmic A pesar de la polèmica creada a partir de les cartes, el president de l'EMD creu que en aquests moments no existeix cap fricció entre els dos governs municipals.

Per contra, es manté un diàleg normal, fruit del qual podria veure la llum els pròxims dies un acord entre les dues administracions per l'elaboració d'un nou conveni econòmic que serveixi per calcular el que l'Ajuntament ha de trans-

"

Pronunciat al r««p«ct B .

«A» BTt-iiiintsni

J'í-bitr»-.»

..

'"=••»*.

> « traotunt-t» « • „ ,

T •-«•"' n,r *£«I r ;^„ í , n 'ï t U C , C M l «»« «« *• «• *.,.,." ^ « o . u c i * „ , p, %

««ven, -«.

s.rq<rt

' * ' • * ••"•"

w n t r

fcff;,^.;

Vr

d'.lxa no'ifSwt d í l f -

.

J

,

*<ru,u.

^

,

acceptació.

"* W » "

i.

«-«i

"'«**.»«•««• i j u t i l u e i u n . 1 .

r*-xr... c«3as§i.'ïïr.«VT'í* tin8Uí •«•"•*» *•«•• ••t.v. i „ „ i « B E r t . , • •

"'•'••"• *«u«"««•«««.*u

ïTa m

" " O ^ ™ "I •• « « pr..u-pi.

«- i•« i a'ha í'•® í ^ g £ítjTr'"* fona a D ha »tta : , * * • " • * " » ' " « ' « · r a r w t r . t g . <,«« li d« r e r n l » » ! ^ Mment d'aqueUU^. oluci f , d'un c o n v . o i d . d i . t r l b u e i a i e i . 1 i n · x i a t . n t r . ' * l » s lIt M * d i » P « ' · n · c i S d. l » f c » l u c i 4 E . M . D . no s » S * aqu.ll. .fect», d .fera»., i :»vit«t, q C . s t ^ 1 va i n s tw j toPt«.W " ™' " » * « " " « « . i n s t i t u c i o n a l "c hl :""'""»« i tot..,.«cid 6m"L' "op«*"'« «i- « « . ! . , , ftwumUat AutUnam», e n , . °„ \°'**" "«.Petant rtrl Oo V € r n d c u 1 1 c o n n i c t t « i » « l . « per . s i l c c a l s ' "V' ' " ''* « C"»».t«nci»i» c c m » . l j - r i „ de C c . r i a c ' i ú T P"tl"ait ''»* ' - ü**cloc,a * , l a , n t r ,e >**-lrlrf.roM.|^Ú"t,t.'; """ " » " " » P«.u. « . incompetent i . a a b i l l f „ t < . * ° «"••«••t P«r í r g a n *«->ifesta»«nt a-.„fMt, * í r f í i t aa,U l « , * * £ " " ; £ ; " " « ' " " « t l . « a l u u b l o r i ;.% " • « < • « . raaervea, e n t . r » . <!'„trict-« d«f dafansa

Gràfic: EL PUNT

ferir anualment a l'EMD.vEn el mateix sentit es pronuncia el vocal d'Economia de l'EMD, Lluís Ginjaume, que ha anunciat que és probable l'acord es tanqui «perquè les converses es troben molt avançades». Segons Ginjaume, l'Ajuntament de Sant Cugat ha de presentar un esborrany de l'acord per ser discutit avui en la reunió que ha de mantenir amb el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau. L'esborrany ha de detallar el sistema de càlcul pel

qual es determinarà la participació de l'EMD en les despeses generals de l'Ajuntament. Un dels punts més importants és la revisió del que Valldoreix aporta en concepte d'Impost de Béns Immobles.

També es negocia el que des de l'EMD s'ha d'aportar pels serveis que l'Ajuntament presta a tot el municipi. Ambdues parts semblen coincidir en els criteris bàsics que han de perfilar l'acord; l'esborrany podria quedar signat el proper dimarts.

MEDI AMBIENT

C I N I H D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

Demanen la creaeio de carrils bici entre els districtes i el centre urbà Usuaris i ecologistes debaten sobre l'ús de la bicicleta a Sant Cugat XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El Grup de Natura considera necessari que una xarxa de carrils bici connecti el centre de Sant Cugat amb els districtes i els centres escolars com el Leonardo da Vinci i l'Arnau Cadell. Aquesta és una de les propostes llançades en el debat sobre l'ús de la bici a la ciutat que el Grup de Natura va realitzar el passat dia 17 en el local del Club Muntanyenc Sant Cugat, juntament amb membres de la secció de bicis de l'Adenc, Associació de Defensa de la Natura.

L'entitat ecologista santcugatenca i la secció de bicis de l'Adenc coincideixen en la necessitat que es limiti la velocitat en els carrers que són massa estrets per fer un «carril bici», de manera que es pugui permetre la circulació de bicicletes sense riscos.

També coincideixen a considerar que aquesta mesura ha d'anar acompanyada de l'eliminació de l'obligatorietat de portar casc circulant en bici, sempre que sigui

dintre del nucli urbà. En el debat també es va parlar de la construcció de carrils bici als vials perifèrics i als carrers més amples de Sant Cugat. D'aquesta manera es podria compatibilitzar la bicicleta amb els vehicles de motor en aquelles vies on es circula a major velocitat. Miquel Vallmitjana, membre del Grup de Natura, es va mostrar satisfet per les conclusions a les quals es va arribar en el debat, però va lamentar que l'escassa publicitat de l'acte hi restés assistència.

El col·loqui va anar precedit d'un àudio-visual on es donaven una sèrie de recomanacions per circular amb bicicleta a ciutat, i on es feia un breu repàs de la història d'aquest mitjà de transport. L'àudio-visual ha estat realitzat per membres de la secció de bici de l'Adenc, i està destinat als escolars d'ensenyament primari. En ell també es fa referència a la situació de la bicicleta a determinats països europeus, com Holanda i Alemanya; en aquests

països, en molts carrers les bicis tenen preferència sobre els cotxes, existeixen autèntiques xarxes de carrils bici connectant les ciutats, i fins i tot es pot pujar amb les bicicletes als trens.

A Tacte havien estat convidats els regidors de Medi Ambient, Xavi Cortés, i de MOSMA, Joan Recasens, que van excusar la seva presència per problemes d'agenda. Per contra, sí que va ser present el candidat socialista a les eleccions, Àngel Casas, que es va interessar per les propostes dels joves ecologistes. Casas va donar molta importància a la tasca educativa per fomentar l'ús de la bici «no només entre els joves, sinó també per conquerir la gent gran».

En aquest sentit es va mostrar favorable a «eliminar els obstacles i perills que envolten els usuaris de bicis per facilitar el seu ús», i va acceptar com a possibles moltes de les mesures proposades, com la limitació de la velocitat al centre urbà o la creació de carrils bici fins als districtes.

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ B a l m e s , 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

ALUMINI

I

VIDRE

EXPOSICIÓ VENDA c/Valldoreix, 53 Tel. 675 29 02 Fax675 28 61 08190 SANT CUGAT

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de febrer de 1995

Expliquen com evitar les complicacions de la diabetis a llarg termini a la Casa de Cultura

ENSENYAMENT

Pujals diui que el prestigi de la llengua és determinantIt perquè s'estengui Pus del català

XAVICAVA

H Sant C u g a t . — Les diverses complicacions que la diabetis pot provocar a llarg termini es poden evitar en gran mesura si el pacient manté un control estricte de la seva malaltia, segueix la dieta que li ha estat marcada, i fa una mica d'exercici. Aquesta va ser l'opinió expressada per la doctora Élisabeth H e r r e r o en la conferència «La diabetis a llarg termini: complicacions i la seva prevenció» que va fer cl dia 10 a la sala d'actes de la Casa de Cultura. Elisabeth H e r r e r o va voler d o n a r un missatge positiu sobre la prevenció de les complicacions, i sobre la millora en la qualitat de vida que comporta un control adequat de la malaltia. En el seu parlament la doctora H e r r e r o va explicar als prop de 70 assistents quines son les principals complicacions que es poden associar a la diabetis. i la manera de prevenir-les i detectar-les a temps. Pel que fa a les complicacions càrdio-vaseulars, moltes de les mesures per evitar els seus factors de risc també són recomanables per controlar la diabetis, com realitzar exercici moderat o seguir una dieta equilibrada. T a m b é es convenient eliminar altres factors com el tabac o la hipertensió arterial. Altres complicacions associades a la diabetis són la neuropatia diabètica

del CP Ferran Clua reclamen més atenció per a l'escola Pescola pública Pares d'alumnes del NÚRIA DF. MAS RIA Db l;senyament • Sant Cugat.— HI conseller d'Ensenyament de la Generalitat. Joan Maria Pujals. 'ujals. creu que una de les batalles pendents perr recuperar plenament la condició de normalitatt del català

és estendre'n l'ús social, assegurant alhora «la cohesió i la convivència entre tots c b ciutadans de Catalunya». Per al conseller. aquest objectiu no s'acomplirà amb mesures de foment ni de sanció, sinó donant prestigi

a la llengua dins la societat. Pujals va fer aquestes declaracions el dia 16 al restaurant El Mesón, de Sant Cugat, durant un Sopar amb convidat organitzat amb motiu del 30è aniversari del restaurant.

1 n el decurs de la conferència l.a polilica lingüística en cl mon Í/C l'cnscnvaincnt, Pujals va defensar l'actual sistema educatiu impulsat pel seu d e p a r t a m e n t , perquè ha permès garantir el nivell de coneixement del català i del castellà a tots els ciutadans de Catalunya. Va manifestar també que, actualment, més del w ; de la població coneix cl català, però que per restablir cl català com a llengua pròpia de Catalunya, cal afavorir-ne l'u> social, una tasca important que caldrà dur a terme durant e b propers 10 o Is anvs.

1.1 conseller \ a dir que es pot potenciar l'us del català augmentant la seva pieseneia en els mitjans de comunicació audio-visuals tant públics com privats, en el cinema, en els jocs informàtics i en algunes administracions que encara es resisteixen a utilitzar-lo, però va fer notar que. al capdavall, "el motiu principal per a l'adhesió lingüística es cl prestigi d'una llengua».

0 malalties dels nervis, que provoquen alteracions en el sistema motor i trastorns en la sensibilitat. la retinopatia diabètica, que es pot prevenir amb un control periòdic dels ulls. i les malalties renals. Posteriorment a la xerrada es va encetar un animat torn de preguntes, del qual es va despendre, entre altres conclusions, que els diabètics s'han de vacunar periòdicament de la grip per evitar factors de risc.

Conflictes lingüístics l.ls conflictes lingüístics e n l'àmbit de l'ensenyament s'aniran repetint en el futur amb una «periodicitat regular», encara que «no ens hauria d'inquietar excessivament» tenint en compte que les posicions contràries a la política lingüística de la Generalitat són «clarament minoritàries a Catalunya», va puntualitzar Pujals. En aquest sentit, el màxim responsable d'Ensenyament va indicar que aquest any a tot Catalunya només hi ha hagut 78 peticions d'atenció individualitzada per part de pares que voldrien que els seus fills fossin escolaritzats exclusivament en castellà i negar-los així la possibilitat d'aprendre català.

Sobre la polèmica suscitada en el món judicial arran del recurs d ' i n c o n s t i t u c i o n a l i tat p r e s e n t a t r e c e n t m e n t pel Partit Popular contra la reforma de la llei or-

gànica del poder judicial, el conseller va mostrar-se «absolutament convençut- que el Tribunal Constitucional rebutjarà el recurs.

«Un ciutadà té dret a adreçar-se a l'administració de Justícia en la seva llengua», va argumentar.

«Qui no estigui disposat a respectar aquests drets difícilment estarà capacitat per jutjar. No veig per quin motiu els jutges haurien d'estar alliberats d'una exigència que avui tenen els secretaris d'ad-

Una carta amb reivindicacions N.M

A.U

H Sunt Cii^iii.

I !n y u p du pares del col·legi públic Ferran Clua. com a representants de parcs d'alumnes de les escoles publiquem del Vallès, van lliurar una cart.al conseller en què es recullen algunes de les ici\indicacions que precisament aquell mateix dia eren motiu d'una jornada de vaga entre els docents: «no» a la retallada de les assignacions econòmiques dels centres; d e m a n d ai de substitucions a partir del tercer dia i no del setze ---com succeeix; ara •-, i queixes per la inestabilitat de les plantilles i per la falta de planificació en l'aplicació de lai reforma. Sobre les substitucions. el conseller va recalcar que a les comunitats autònomes que depenen del Ministeri d'Educació ii Ciència (no tenen transferides< competències en ensenyament), les substitucions es cobreixen ai partir dels 30 dies. T a m b é va dirr que no és possible reduir el nombre d'hores lectives ni dels mestress ni dels professors de secundària.

Denuncien la incertesa que provoca l'aplicació de la reforma educativa

LI conseller Pujals, en actitud distesa durant cl s,,pj,- a HI Mesón. l-om- MANH ESPINOSA. ministració local», que també formen part d'un cos estatal, va afegir-hi.

Mestres descontents Un grup tic mestres de Sant Cugat assistents al sopar va expressar la seva intranquil·litat sobre la disponibilitat dels recursos econòmics que han de finançar la implantació del nou sistema educatiu. En resposta a aquesta qüestió, Pujals va dir que. actual-

ment. a Catalunya més del 5 0 % de la població escolar ja segueix els nous plans d'estudis fixats per la EOGSE. «De la mateixa manera com hem tingut mitjans aquests anys, en continuarem tenint en els propers», va dir.

En la part final de l'acte, Joan Maria Pujals va rebre un testimoni record dels Sopars amb convidat d'El Mesón, i va firmar en el llibre d'honor d'aquest restaurant santeugatenc.

Professors i alumnes fan vaga

A la carta que van lliurar al .Wl.ltSCAMlIKA conseller, els pares indiquen que H Sant Cugat.

Els professors en els últims an\>. -d'assignaciói de l'escola Ic :.m Clua van pareconòmic.i a Ics escoles s'ha reticipar dijous de la setmana pastall.il • -ic•• pe rr.ci ass.ilir les nesada en l.i ai 'Mlc-slacio que es icssii.iis ,.|i.K' l \ n.scnvament reva fer -.'. - i n cl Departament quereix. agreujat aquest últim any d'Eilscm. ! i'-, ni de '-. < ieneralilal. per la incorporació de P-3 a les seguin! l.i i! ii.ida de pioiesta que escoles, que no ha anat acomvan convocat e b -,i:.d.L,its de propanyada de les dotacions econòf e s s o r a ('ataliinv [ K : reclamai m i q u e s n e c e s s à r i e s per resolun scguiíi'ti'l nies directe de lai dre-ho adequadament-». reíoi ma i l a c ! e- a Alguns aluinnes -.;i- -^ i nd n .,. de Sant Cugal I I text es refereix també a lai i tair.l·, i pailicipar en aquesiai necessitat d'escurçar el termini en què el departament nomena els> concc:ii'.i-'i.i. convocada pel sindical d'e - iidv.nts. professors substituts. En cas conEl me -' u s de la 1 ei jan Clua trari, es crea «un desgavell i de-- <j t sorganització molt important, jai , vau elegida pei unanimitat no fer classe en tul c' dia cl lo de febrer. que s'han de refer els horaris ii l.a principal protesta dels docentss persones per suplir les absències, d'aquest centre és que a la sevai amb un greu deteriorament per escola s'han produït Kiixcs de proa tot el col·lectiu», diu el docufessors que no han estat cobertes-. ment. La carta acaba assegurantt pel Departament d'Ensenvamcnt. que la reforma educativa s'ha preSegons el director del col·legi Feparat de manera poc clara i sense; s rran Clua. Miquel Urroz. aquesta planificació, i han faltat dotacions i irregularitat provoca molts proeconòmiques, personals i mateblemes en el funcionament del rials que puguessin garantir l'en1 j centre, perquè els professors no senyament per als nens. j )

poden atendre bé els seus alumnes, ni tampoc els dels professors absents. La qüestió de les substitucions és precisamcnl una de les; grans reivindicacions dels sindicat- de professors.

I I seguiment de la vaga per p.at dels mestres de les altres es, " l e s publiques de Sant Cugat no) a ser tan contundent. Els col·legiss ( ollserola. Pla Farreres i la Flolestà van fer el dia lo classe normal A l'escola Joan M..iagall, el] 'il 1 ': dels nicslivs van impartiriclasse, i un 30'- van fer vaga.

A l'escola Catalunya, el 00% del| piofessorat va treballar i un 4 0 % va seguir la protesta.

Els alumnes dels tres centres de secundària, en canvi, sí que s'hi van afegir, i una part dels del nou institut van participar en la manifestació de Barcelona. Elss professors d'aquests centres, però, van treballar normalment. D'altrai banda, el S0% dels alumnes deï l'Arnau Cadell van seguir dimartss la vaga convocada pels sindicatss d'estudiants.

1 Mira-sol.— El procés d'implantació de la Reforma educativa al municipi de Sant Cugat és encara incert, tot i la presentació del mapa escolar feta recentment pel D e p a r t a m e n t d'Ensenyament. Aquesta opinió ha quedat reflectida en el cicle de dues sessions sobre la Reforma que, organitzades pel Consell Escolar del col·legi públic Catalunya, van tenir lloc els passats dies 7 i 14 al Casal Cultural de Mira-sol.

En la primera sessió, l'inspector d'Ensenyament primari de la zona, Blai Gassol, va explicar a grans trets el contingut del nou sistema educatiu i el seu procés d'aplicació. En la segona sessió, es va constituir una taula rodona form a d a per membres de l'associació de pares F A P A C i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el director de l'IES de Sabadell i el regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Cugat, Gabriel Foix. Els pares dels alumnes de l'escola Catalunya van manifestar les seves inquietuds a causa de les inconerecions que el mapa escolar presenta encara. i van exigir al regidor d'Ensenyament més implicació des del eonsistori en el procés de discussió d'aquest document.,- N. de MAS

s Ja hi ha dates per la pre-inscripció a les * escoles B S a n t Cugat.— El termini de pre-inscripció per al curs 1995-96 a les escoles i instituts públics del municipi s'obrirà, segons les dates no oficials, el 13 de març i s'allargarà fins el 24.,-N.de MAS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

5

PUNT I SEGUIT

MEDI AMBIENT

El TSJC denega la suspensió cautelar de la llicència cència de la planta de FHGC

S'urbanitzen definitivament els carrers Sabadell, Sort i Anselm Clavé XAVICAVA

• Sant Cugat.— El ple de l'Ajuntament ha aprovat els projectes d'urbanització dels carrers de la Sort, Sabadell i Josep Anselm Clavé, així com el projecte definitiu de l'avinguda Alfons Sala. Pel que a l'Hospital General de Catalunya. Al mateix fa als dos primers carrers, el prodades de la Junta de Residus, en els últims XAVI CAVA temps, a les conclusions de l'estudi d'impacte jecte preveu l'asfaltatge del carrer tres mesos l'esterilitzadora ha tractat al voltant • Sant Cugat.— El Tribunal Superior :rior de Jusambiental encarregat per l'Ajuntament sobre per un costat, i per l'altre la mide les 55 tones de residus sanitaris. El permís tícia de Catalunya ha denegat laa suspensió la mateixa planta, s'afirma que aquesta no llora de la xarxa de clavegueram. de l'Ajuntament estableix un límit de 109.5 cautelar de l'activitat de la planta ita de tracrepresenta cap perill per al seu entorn. Segons D'aquesta manera es refà la xarxa tones de residus tractats l'any. taments de residus sanitaris de riscc instal·lada en un conducte per a aigües negres i un altre per a aigües pluvials.

En el seu raonament el TriTambé es renoven la xarxa tebunal Superior de Justícia de Calefònica i la de l'enllumenat pútalunya ha pres en consideració blic. A tots dos carrers, igual que les al·legacions que les associaa Anselm Clavé, es procedirà a cions de veïns Mas Janer, Sant substituir les llambordes actuals Joan de Mira-sol i Verge del Carper una capa d'asfalt. me van presentar sobre els perills que representava la instal·lació de Pel que fa al carrer de la Sort la planta d'esterilització. Però el i el carrer Sabadell, la seva reTSJC creu que el fet que «aquests novació és necessària, atès el deperills siguin reals o com a mínim teriorat estat en què es troba la potencialment valorables no ha calçada. La intenció de l'Ajunestat en absolut demostrat». Per tament és crear una zona de trànal Tribunal, la documentació sit restringit com la del carrer aportada per l'Ajuntament i l'emHospital, eliminant les voreres i presa que va construir la planta, adequant el pas a vianants i veCespa Gestión de Residus S.A., hicles, a més de prohibir-hi l'a«contraresta les al·legacions dels parcament. demandants», perquè en ella s'obEl pressupost és de 16.178.000 serva que hi han intervingut «òrpessetes per al carrer Sabadell, gans administratius amb compede 15.040.000 per al carrer de tència en la matèria». El TSJC la Sort i de 16.832.000 per al carrer també fa esment de «l'interès púJosep Anselm Clavé. blic que té l'activitat (de la planEn el projecte d'urbanització ta)». Josep Maria Àngel, repredel carrer Anselm Clavé s'ha insentant de veïns de Mira-sol i precorporat parcialment una al·legasident de l'Associació de Veïns ció que demana que s'augmenti Sant Joan, creu que «s'ha de l'amplada de la vorera. Finalment deixar clar que una cosa és la l'amplada serà de 4 metres i 10 sol·licitud de suspensió i una altra centímetres, amb l'objectiu de faés el recurs contra la planta», socilitar el pas dels vianants i crear bre el qual encara no hi ha cap La planta esterilitzadora de l'HGC ja ha tractat 55 tones de residus sanitaris de risc. Foto: J.A. MULA. una zona amb millor qualitat de resolució. El representant veïnal vida. reconeix que «el possible perill sobre l'entorn», sempre que veïnals. Aymerich ha anunciat que D'altra banda, el ple de l'Anitari, que representa aproximaper a la població que significa aquest funcionament sigui el que en el Consell de Districte de Midament la meitat del total que juntament va aprovar la modifila planta és una cosa difícil de es descriu sobre el paper. Per a ra-sol del dia 6 de març s'explicació del Pla General Metropolità va autoritzar l'Ajuntament per tot demostrar». l'alcalde, Joan Aymerich, «l'estudi caran els resultats de l'informe i el Pla Especial del Túnel de l'any. Si la planta continua funve a dir que no hi ha cap problema i s'aclariran els dubtes que preSant Cebrià. Aquest és el túnel cionant a aquest ritme, és molt Estudi d'impacte ambiental de contaminació o de perill, que sentin els veïns. Aquests tenen que passa prop de l'estació de possible que abans de juny arribi era el que preocupava alguns previst reunir-se prèviament el dia Valldoreix, i de fet el que es fa a les 109.5 tones màximes auPer la seva banda, l'Ajuntament veïns». En les seves conclusions, 5 per analitzar la informació que és determinar la qualificació dels toritzades. Joan Aymerich no desde Sant Cugat ja té l'estudi d'iml'informe no esmenta cap estudi disposin sobre el tema. terrenys afectats per l'obra, que carta que la planta demani un pacte ambiental que va sol·licitar dels accessos a la planta, ni esara com ara són un erm. La major augment de les tones concedides a l'Institut Català de Tecnologia Límit de tones menta que s'hagi realitzat cap espart dels terrenys es qualifiquen en la llicència, però recorda que a instàncies del Consell de Distudi comparatiu amb altres plancom a zona verda, i se'n reserva «em vaig comprometre que si això tricte de Mira-sol. L'estudi conSegons fonts de la Junta de tes de característiques similars a una petita part per destinar-los passava, es transmetés al Consell clou que «aquesta instal·lació i Residus, en els darrers 3 mesos altres països europeus, tal i com a equipaments. de Districte perquè aquest pugui el seu funcionament no han de la planta esterilitzadora ha tractat havien sol·licitat els representants dir la seva». presentar cap tipus d'efecte nociu prop de 55 tones de material sa-

mpacte ambiental conclou que no hi ha perill per a l'entorn Un estudi d'impacte

URBANISME

MEDI AMBIENT

L'arquebisbat construirà una parròquia dedicada a la Mare de Déu del Bosc a Coll Fava

Sant Cugat recull 933 quilos de medecines per al Tercer Món en un any Farmacèutics Mundi treballa al municipi des del mes de maig

L'Ajuntament i el Bisbat intercanvien terrenys

XAVI CAVA

Mare de Déu del Bosc.» L'equip de govern va aprofitar l'església B Sant Cugat.— L'Ajuntament prevista al pla de Coll Fava per de Sant Cugat ha signat un conrecollir aquesta voluntat. veni amb l'arquebisbat de Barcelona, per mitjà del qual cedirà El conveni preveu l'intercanvi 10.000 metres quadrats de terreny de terreny i també obliga l'Aque són propietat seva a canvi juntament a fer el plantejament. de gairebé 4.000 que li atorgarà Segons Franquesa, «aquest prol'Ajuntament. En la superfície, jecte és simple perquè ja s'havia que a partir d'ara pertany al Bisprevist fer la zona d'equipament bat, i que ocupa exactament 3.940 dedicada a ús religiós al pla parcial metres quadrats a Coll Fava, s'hi de Coll Fava». De moment, l'arconstruirà una nova parròquia. A quebisbat ha presentat un avantcanvi, l'Església ha cedit a l'Aprojecte, en què, entre d'altres, juntament 10.318 metres quadrats s'explica l'orientació de l'església a la zona on anirà el futur ari la situació del campanar. L'espai borètum, i també al turó de Can que l'arquebisbat destinarà al nou Matas, a la carretera de Rubí. centre de culte ocupa uns 2.900 Segons va explicar el tinent d'almetres quadrats, i el sostre edicalde d'Urbanisme, Joan Franficat és d'aproxiamadament 1.500. quesa, el canvi respon a la neLa nova parròquia, dedicada a cessitat de l'arquebisbat de consla Mare de Déu del Bosc, serà truir un nou centre de culte. «Tot un centre que «donarà servei reés conseqüència d'un llegat d'un ligiós a la comunitat de gent que particular de Sant Cugat que, com s'instal·li a Coll Fava», segons a condició d'acceptació, imposava Franquesa. S'hi celebraran misses, que hi hagués una església d'adi hi haurà catequesi i els serveis vocació mariana dedicada a la parroquials habituals.

• Sant Cugat.— L'Organització No Governamental Farmacèutics Mundi s'encarrega des del maig de l'any passat de la recollida selectiva de medicaments que fins llavors duia a terme el projecte Residu Mínim a Sant Cugat. Farmacèutics Mundi es responsabilitza de la recollida, tria i destinació de tots els medicaments recollits a les farmàcies de Sant Cugat, que durant el 1994 van obtenir 933 quilos. Els medicaments que encara tenen utilitat els envien als països del Tercer Món on poden salvar vides i on hi ha una gran mancança de recursos sanitaris. Els caducats o aquells que no conserven el precinte són eliminats a través d'un procés que evita que malmetin el medi ambient.

El gener del 1994 la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat va formalitzar un conveni amb Farmacèutics Mundi segons el qual aquesta Organització No Gover-

À.c.

namental es feia càrrec de la gestió dels medicaments que els usuaris retornen a les farmàcies. Els resultats de l'acord es van fer palpables a l'estiu, quan es van enviar els primers medicaments al Tercer Món. A Sant Cugat es va acordar que totes les farmàcies del municipi s'integressin en l'organització, un requisit necessari perquè Farmacèutics Mundi s'encarregués de la recollida.

Per a Imma Casajuana, membre de l'equip CEPA a Sant Cugat, la quantitat de medicaments recollida fins ara, 933 quilos, representa un gran èxit, «sobretot si tenim en compte que no s'havia fet mai, i que representa un canvi d'hàbits, es tracta d'acostumar-se a retornar els medicaments usats a la farmàcia». El procés continua amb la recollida periòdica dels fàrmacs acumulats, que s'envien a la planta de Farmacèutics Mundi de Sabadell. Els distribuïdors de les farmàcies s'encarreguen de la recollida. Un cop a la planta se separen els medicaments no aptes,

els que tenen un període de caducitat inferior a un any, aquells que han estat manipulats i els no recognoscibles.

Farmacèutics Mundi lliura els medicaments no aptes a la Junta de Residus, que s'encarrega que rebin un tractament físico-químic d'inertització. Aquesta dinàmica és necessària per eliminar el perill que representen els fàrmacs barrejats amb les escombraries, per a Casajuana, alguns són tòxics i «dificulten la descomposició de la matèria orgànica perquè poden afectar els microorganismes responsables del procés».

Els medicaments aptes són classificats per grups terapèutics, agrupant entre ç,i els que tenen les mateixes indicacions. Farmacèutics Mundi destina després partides de medicaments segons les sol·licituds que rebin de particulars. Mònica Torrent, directora tècnica de l'organització, assegura que hi ha «un protocol molt estricte per controlar la seva destinació i distribució».

6

PUNT DE VISTA

FLS

Normalitzant la insubmissió

CANTONS Premsa Local de Sant Cugat SL

^

'.'-:

C

i ., is*' :nui

President •

•

I

•

i

. •

V . . - .

. i l a

Redactora en cap

Redacció •• i, .'. U.,. I \ . r M-ÇIJIII. Call Mor.'! . i - K - - I ,; li iVrd;s. Pere Pich. Eduard M .••(., s . ' k.'r-Tt.iUtsi. Carme Revene

I^I„„.

•i II I ii ; .• l'un- .!].(--, •i ' \ | ü- -i, \ i . - i ' ! r . n

J ^ - p Mana Vallés.

CnnurLai. Mane

es neguen ;i i c J servei militar obligat'MI i que opten per vies altern:.•;!'•. i. v L'objecció de consciència i I.: possibilitat leórica de poder substituir l'aprcu ni.tlgc de !cs armes per tina tasi.i social no comporten ja pra> '. .cument problemes d'acccptacio social. Fs ben diferent la situació dels que pensen que si no estan d'acord amb la mili tampoc han d'estar-ho amb la prestació social substitutòria, perquè, de fet. amaga el mateix sentit de coacció i obligatorietat imposades per l'E-stat.

Queden encara molts prejudicis a la societat respecte a aquells que es declaren insubmisos; molts deci-

problemes a la feina.

Segurament, el CASC intentar;'-. també fomentar l'opeio de la insubmissió. De fet, l'objcccio ja no es una aberració a torça d'havet -se ini. ii mentat, d'una fornia giainial penà electiva, els seus udt'ph·s. l·l malei\ podria passar amb la insubmissió.

I 'assessorament del CASC se suma al -jue des de fa temps ofereix el Servei d'Informació Juvenil a traves de l'oficina d'assessorament aK objectors, que. de tet. es Lina de les seccions que mes consultes rep a finals d'any. La forma d'cstalviai -nos tots aquests processos es reclamar per enèsima vegada alio de l'exèrcit professional i voluntari.

Decibels nocturns

Equip comercial K.rsi Man.i i arrasai, Nuna Oüve i Kva Planas

E

Impressió Kiilimpres ! 11?:-.40 05 o 5 Distribució Mailing-Valies Si. Dipòsit ieeal UI -ÜI5 s "

l·lv 4 í arLíis it;nssa jnkamail la se^a npiniemrlseditcïiils Bs irbclrs formis <•(;*. r<T! npinK^lelsseit autir,. ^ae Rs i Canums ne fa seva neossinarwrí.

s ben difícil mantenir l'equilibri entre els diversos col·lectius d'una ciutat. Els bars i les discoteques, que paguen forts impostos justament per poder allargar el seu horari d'obertura, omplen la caixa gràcies a les sortides nocturnes del cap de setmana. Per contra, els veïns de les zones on es concentra l'oferta de bars i pubs es queixen del soroll nocturn, del pujar i baixar

EL

L E C T O R

de motos i cotxes, de les ampolles trencades a les voreres. El problema és prou difícil de resoldre:es pot incrementar la vigilància policial els caps de setmana, amb els costos que comporta, o es pot confiar en el civisme general, confiança força injustificada. Segons sembla, l'Ajuntament vol evitar que aquests problemes es reprodueixin en altres barris: al·legant a més una saturació de l'oferta,

s'ha suspès durant un any la concessió de llicències als barris de Can Ganxet i Coll Fava. Aquest tipus de locals quedarien així concentrats a dues zones: Torreblanca i la zona de discoteques de Rius i Taulet. Una bona solució és la que ha adoptat, per exemple, l'Ajuntament de Sabadell, que ha aprofitat amb aquesta finalitat un recinte industrial com és la Zona Hermètica.

E S C R I U

Fls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, pern l'originat ha de venir signat i és imprescindible que hi ligurin el domicili, el telèfon i el número de UNÍ o passaport del seu autor E-:i.S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar-los i el dre! de icsumir-les quan ho consideri oportú.

Sant Cugat sí que celebra Sant Medir el dia 3!

l'Hospital el 25 d'abril de 1989 amb un altre soci de la meva comarca i vam ser convidats a formar part de la Junta de Govern. Ens van donar molta informació i ens vam adonar de com era de greu la situació, encara que es comentaven moltes sortides possibles.

Jo no vaig acceptar la proposta, perquè des d'Olot difícilment podria fer una tasca positiva, però vaig oferir tot tipus d'ajuda possible. Per això vam tenir una sèrie de reunions a Olot mateix, amb socis molt representatius de la comarca de la Garrotxa i una vegada amb representació qualificada de l'Hospital, i vam estudiar diferents

fórmules d'ajut. Després d'això jo vaig intentar reunir-me amb el conseller delegat, el doctor Soler Durall, fins que, en vista de la seva fredor, me'n vaig cansar i vaig desistir; després he pensat. però, que potser cl que no volia el doctor Soler Durall era tenir gaire aprop un soci que exigia informació. Vaig desistir, en un carta escrita cl 24 de gener de 1990, a la qual no he rebut cap resposta.

En vista d'aixo, el 7 de març em vaig adreçar a l'aleshores president, Anton Caíicllas, que és ara incomprensiblement Síndic de Greuges. FI text que li vaig fer LA

Cugat.

Jo també m'estimo el nostre Hospital General de Catalunya, però...

M Comparteixo totalment el que deia Miquel Ferrer de Vilassar de Mar el 15 de gener a la seva carta a l.u \'anv,uardui i jo també demano que es faci tot el possible per salvar l'Hospital, especialment des de les institucions i tots els qui estimin Catalunya. Però cal dir que les coses són com sém i que no es pot deixar sense càstig aquells qui han permès que les coses arribessin tan lluny i que s'hagi enganvat tanta gent de bona fe.

Vaig assistir a una reunió a

dí. i\en penjar-los l'etiqueta d'insolidaiis i. i idicals, sense tenir en c< anplc que escollir una de les tres opcions és. abatr- que r<;s, una decisió pe i sonal de cadascú.

A Sani Cugat s'ha creat el primei col·lectiu antimilitarista (CASC).

Sota un nom tan genèric, hi ha l'ob jecliu d'aplegar a tots aquells que s'oposen al que es deriva de l'aparell militar i defensiu d'un Estat. Però cl CASC pot servir, sobretot, per orientar els nois que tenen por de seguir la via de la insubmissió. Aquesta por no és imaginària: hi ha notícia d'algun insubmis de Sant Cugat que no ha volgut manifestar-s'hi públicament per evitar, per exemple, tenir

aila cop hi h i -IK s J.IIL'S que

Cap comercial U-mma K ^ l '

M En el butlletí del mes de gener-febrer que el Reial Automòbil Club de Catalunya adreça als seus associats es parla a les planes 54 i 55 de la festa de Sant Medir.

L'article, signat per U.J.A., no parla ni una vegada del municipi de Sant Cugat ni de la tradició que Sant Medir té a la nostra població, lins i tot aquí és festa local, cosa que no passa a la ciutat de Barcelona. Amb gran titular ens diu "...en el dia de la seva festa, el 3 de marc., tot i que enguany se celebra dissabte dia 4». Com a santeugatenc i amant de les tradicions, crec que cal reivindicar que la diada de Sant Medir se celebri el dia 3 de forma inamovible com una tradició santcugatenca que es remunta a fa molts anys. Aquesta diada, el poble queda desert i tothom es troba al voltant de l'ermita per fer la costellada i ballar sardanes. Vull creure que l'articulista ha escrit amb la visió centralista de Barcelona i s'ha oblidat de Sant Cugat. Simplement que ho sàpiga, perquè, malgrat la proximitat de la capital, a la nostra vila hi ha tradicions que mai no es perdran. t'n enamorat de Sant Medir Sani

ELS 4 CANTONS / Divendres. 24 de febrer de 1995

P U N X A

D'EN

JAP

arribar, encara que extractat, deia, textualment: «Sóc el primer soci de la Garrotxa, amb el número 1.100 i des del principi vaig ajudar molt per captar socis, de manera absolutament desinteressada. Continuo ajudant perquè el que va ser una gran idea i ara una magnífica realitat pugui continuar endavant.»

L'Hospital necessita més socis per resoldre el seu futur, ja que està en un perill seriós, a causa de la descapitalització. Ha demostrat una gran eficàcia i per això pot aconseguir-los, però deia: «cal ser clar i català perquè, de manera

contrària, es corre el risc de perdre credibilitat. No crec que sigui encertada la campanya actual en què no puc col·laborar, perquè crec que caldria donar la cara dient la veritat: que l'Hospital està descapitalitzat i necessita ajuda. Després d'això jo demanaria una derrama de 35.000 pessetes per soci per cobrir el 5 0 ^ del deute (que aleshores estimava en 5.000 milions) i faria una campanya per aconseguir 10.000 socis, bàsicament a comarques (ja que aleshores el 90% dels mutualistes actius eren de les comarques) i per això jo m'ofereixo voluntari. Amb això es cobriria el total dels deutes i solament a partir d'aquí iniciaria la segona fase, però després d'haver apuntalat la situació.»

No vaig rebre cap resposta a aquesta carta, per la qual cosa em vaig desanimar i vaig abandonar la lluita, pensant que al cap de pocs mesos apareixeria la crisi. Em vaig equivocar perquè va aparèixer quan els deutes pujaven a uns 13.000 milions. I ho sento molt, perquè hauria d'haver actuat amb força perquè no continuessin al capdavant de l'Hospital Anton Canellas i Soler Durall.

Tot i que continuo aportant diners per la derrama de les 150.000 pessetes, tinc una sensació de pena i fàstic difícil d'explicar. Veig que es prepara una querella criminal contra els responsables.

Realment s'hauria de fer justícia i demanar comptes a qui va cometre tants disbarats, juda necessària. /LLUÍS TRhMOLLDA Dl BOL Ó S . Olot.

F E

^^Q?

D ' E R R A D E S

• A la informació sobre la campanya de Mans Unides Sant Cugat de l'edició de la setmana passada. a la pàgina 33, les dates dels propers actes programats eren incorrectes: el sopar serà el 10 de març, i no l'li, i el concert de corals, el 25 de març, i no el 29. com es deia.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995 L A

T

R

B

U

N

7

A

L

Com més lluny, més a prop

A

G A L E R I A

Tiurana sense aigua u GASPAR HERNÀNDEZ

SALVADOR CARDÚS i ROS

P

otser sí que és un títol més apropiat per a un bolero que per a un article d'anàlisi política. Però el fet és que aviat farà dos anys que la cultura política espanyola s'allunya cada vegada més de l'estil català de fer política, i en canvi, mai els catalans no havíem estat tan a prop de la política espanyola com ara.

Aquesta darrera afirmació cal entendre-la en un doble sentit. Primer, que efectivament el govern de Jordi Pujol, i potser Jordi Pujol al marge de qualsevol govern, té la paella pel mànec, no pas de la governabilitat d'Espanya com vol fer pensar, sinó de la continuïtat del PSOE al govern, que és una cosa diferent. Però també vol dir que mai no havíem estat tan a prop de la política espanyola com a conseqüència —probablement no volguda— de la pràctica desaparició d'una política catalana específica. Paradoxalment, mai com ara la governació del nostre país no havia estat tan pendent dels equilibris dels funambulistes espanyols. Decidir a Madrid ha volgut dir, a la pràctica, deixar de decidir a Catalunya. En tenim un exemple recent, d'aquesta submissió, en la remodelació del govern català, percebuda com a inevitable i inajornable des d'aquí, però innecessària vista en la lògica de la inestabilitat espanyola. Pujol, segons tots els observadors, ha refet el govern en la seva mínima expressió per alleugerir l'escassa pressió que se li feia, però de passada ha convertit la resta de consellers en un govern provisional, esperant una data electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya que, en darrer terme, també marcarà la lògica de la política espanyola.

Deia, però, que la cultura política espanyola, la sensibilitat d'aquesta política, s'ha allunyat extraordinàriament de la catalana. No és només l'anticatalanisme permanent que es respira a Espanya, sinó també la retòrica política, els temes d'interès, el dramatisme

quan es tracta de constatar que un encara no té candidat a la presidència de la Generalitat, que l'altre l'acaba de recuperar de Madrid, i que els darrers discuteixen el candidat a l'alcaldia de Barcelona.

Però gairebé res de política en el sentit més noble del terme: de gestió democràtica de la cosa pública.

Sembla clar, doncs, que assistim a un final de cicle polític a Espanya. La gran incògnita, però, és què passarà a Catalunya. Podran, Jordi Pujol i els governs de CiU, mantenir-se al marge de l'ensulsiada que comporta el final del cicle espanyol? Ningú no pot preveure els costos electorals de la complicitat de CiU JOSEP DUIXANS amb el govern moribund del i l'escenografia, els actors, en definitiva, PSOE, ni si el president Pujol sabrà l'obra que s'hi representa. Que lluny ser el primer a saltar dels transatlàntic de Catalunya va ser el darrer debat quan s'enfonsi, per molt que hi tingui de política general a les Corts. Pilar posada la vista permanentment.

Rahola va assenyalar-ne exactament la En qualsevol cas, crec que es dibuixa distància: una sola frase en el discurs un escenari no llunyà que serà radide Gonzàlez per a la qüestió auto- calment diferent de l'actual. Serà un nòmica, en un govern que viu de la mapa en què el PSC quedarà alliberat respiració assistida que li subministra de la tenalla dels seus compromisos un partit nacionalista! Ironies de la po- amb el govern central i amb els pactes lítica. Poques vegades, des de finals d'aquest amb CiU, i per tant que podrà dels anys setanta, la política catalana encetar el debat de fons que té pendent i l'espanyola havien dibuixat dos móns sobre la seva vocació nacional. Serà tan diferents, tan incomunicats, tan fo- un mapa en què Pujol haurà de pactar rasters l'un per l'altre. Aquesta disso- amb el PP a Espanya, si no vol haver lució d'un espai polític específicament de mostrar finalment la migradesa de català ha estat, a més, certificat per l'autonomia que ha administrat. I serà la premsa barcelonina que ha fet de- un mapa amb una esquerra —IC i saparèixer els espais específics que l'hi ERC— cridada a alguna mena de coinreservava. Fa anys, va ser La Vanguar- cidència, probablement estimulada per dia. Fa poc, va ser YAvui. Darrerament una política a l'Estat de dreta pura ha estat El País. A la política catalana i dura. gairebé només se li reserven espais per Tant de bo que sigui la darrera veexplicar les batalles internes dels partits gada que el final de cicle ens l'hagi locals. La resta és presència catalana d'assenyalar Madrid, i es pugui encetar a Espanya, i en el fons, política esun nou cicle polític català que se sàpiga panyola dels catalans. autodeterminar tot sol. Per si es vol Un repàs de la premsa dels darrers una data de referència, el 1997 el nostre mesos mostraria fins a quin punt han Estatut d'Autonomia arribarà a la madesaparegut d'escena partits catalans joria d'edat. sencers, com el PSC, IC i ERC, que viuen en la pau dels oblidats, excepte Salvador Cardús és sociòleg i periodista E

A

ixò de ser de dretes o d'esquerres és més una qüestió de sensibilitat social que una categoria política, però si encara mirem des d'aquesta perspectiva les actituds públiques, ens trobarem amb un panorama esquinçat per contrasentits. Per exemple, la resistència a ultrança enfront del terrorisme i la legitimació moral de mesures no previstes en la llei, entenent que la societat té dret a defensar-se dels qui l'agredeixen, es consideraria tradicionalment una posició de dretes, mentre que des de l'esquena es veuria imprescindible que l'Estat s'atengués a les normes emanades de la sobirania popular

HAVÍEM QMeDK PER 4NW. A PeSCAR, NO \fcNS?

Q

^"W^-HO S É N T O \

L

V

aig a Tiurana per feina, com tants d'altres. Veig veïns indignats amb els mitjans de comunicació. Diuen que els hem fet mal, molt de mal.

Diuen que tots plegats hem contribuït a vendre la imatge de poble no gaire unit i en runes, deshabitat, gairebé. Diuen que només ens hem preocupat d'ells ara, quan ja no hi ha res a fer i tothom sap que d'aquí a no gaire temps serà negat d'aigua.

Malgrat saber que no hi ha futur possible, que no hi ha esperança, deu famílies viuen a Tiurana, desafiant els límits legals establerts. Cuinen, passegen, miren els racons de sempre i oloren el perfum exquisit de la soledat preuada. Una àvia, tot i sabent que la resta del poble està en runes, escombra el seu carrer; com ha fet des que era adolescent. Es resisteix a abandonar el poble que l'ha vist néixer. Plora. Vessa llàgrimes no de ràbia, sinó d'impotèn«Deu famílies viuen a cia.

Tiurana, desafiant eh Un home que volta quarentena selímits legah establerts. rra lal'arbre que van Cuinen, passegen, plantar, quan ell era un marrec, el seu pamiren els racons de drí i el seu pare. De sempre i oloren el l'arbre en farà una taula que col·locarà perfum exquisit al menjador del seu de la soledat domicili, a uns quants quilòmetres preuada»

d'aquell on fa dèca^es jugava a m b ja resta de la canalla del poble. Sento llàstima. Tot plegat, restes d'un nucli que és a punt de desaparèixer i que és notícia, com molt bé diuen els seus habitants, per això; perquè ha de deixar de ser-ho. Un nucli normal, amb les coses de cada dia, mai serà notícia. Malauradament, ho és aquell que ens fa posar la pell de gallina, aquell que ens provoca sensacions noves. És culpa dels mitjans, o d'aquells que si veuen un poble normal, habitat, bonic, s'afanyaran a fer zapping a la caça d'unes cuixes i cares maques?

Me'n vaig de Tiurana amb la impotència d'algú que no ha aconseguit explicar que una societat té, sovint, els mitjans que es mereix. Però em dono per satisfet si servim, almenys, perquè una àvia tingui algú a qui culpabilitzar del seu drama particular.

En?íw«?»w«««>»feí

E

T R Í P T I C

Amb les faràndules inistocades MANUEL CASTANO

que el defineixen com un estat de dret. És a dir que Fantiterrorisme policíac hauria de tenir, segons els esquemes heretats, més adeptes entre la carcúndia que entre la progressia.

Però la temporada actual ens ofereix un carnaval d'actituds polítiques invertides, i així algun vell partidari de la mà dura, que sempre

C

HÉ ve Qüew-Mt " \

Be Doncs

A gNPR€WR EL CAU/

Jo MARXO

*

'

,(

Cm

havia considerat que l'autoritat competent ja sap què es fa, s'ha tornat defensor dels drets ciutadans i denunciador dels abusos subversius de la política antiterrorista —si bé roman més sensible a la incompetència exhibida i al presumpte mal ús dels cabals emprats que a la desgraciada fi de víctimes innocents—, mentre que algun vell lluitador per les llibertats no passa de reclamar una presumpció d'innocència on tots els indicis polítics, a falta dels judicials, apunten a un desgavell que no ha sabut ni esborrar les pròpies empremtes.

Qui no tingui res millor a fer, que hi llogui cadires.

WVffÍNO POC SORTIR//

l > irfTT

^7 W /~> "VaJïírT

+u?&.

V E S P E R

Richter

V <%JA

V-V

L

- **.

TïníSBrTÉE^Spífl?

E

PACO SOLER

scric aquestes línies un dia abans que un dels millors pianistes dels últims anys faci un recital a l'auditori. És possible que sigui el primer cop que un concert de música clàssica a uns preus altíssims faci omplir la sala de gom a gom amb públic també de la comarca i Barcelona. Crec que manifestacions d'aquesta qualitat només poden beneficiar el poble, donant-li renom i prestigi i que, per tant, són un encert, malgrat ser una manifestació econòmicament excloent.

Ara bé, això no ha d'emmascarar una realitat. Immediatament per sota d'aquestes grans vedettes de la música hi ha, potser, alguns centenars d'instrumentistes d'un nivell altíssim, que cobren molt menys, però que segurament aquí a Sant Cugat no farien omplir ni la meitat de la sala. Aquest fet evidencia que no s'ha sabut fer una política musical adequada, ni crear uns hàbits, amb una oferta contínua. És clara, també, la necessitat de proveir el poble d'una sala amb una capacitat màxima per a tres-centes persones. Per tant, de moment tenim vestit nou, però els calçotets encara són bruts.

8

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

A

L

Com és i com ha de ser el centre urbà

A

G

A

L

E

R

Tensions conciliars: PEsglésia dels purs

JOSEP MARIA BALCELLS

m

J. EMILIÀ SALES B

U

s heu plantejat mai aquesta qüestió? Si ens pregunten on es el centre de Sant Cugat, la majoria contestarem que és a la plac,a Octavià. Es la resposta nies lògica i més coherent. Però si us pregunteu si té Ics característiques i els trets de centre urbà equiparahles als de la majoria de cimals del nostre entorn, la resposta potser serà negativa.

Jo almenys dic que cl nostre centre urbà ni esta prou definit ni disposa d'un entorn que l'ennobleixi.

Sant Cugat és una ciutat que no para de créixer. Caldria preguntar-se fins on es vol arribar amb aquest creixement, que a molts ens pot semblar desmesurat, l'eró en la dinàmica d'expansió d'una ciutat, s'ha de tenir molt clar quin és el nucli central al voltant del qual pivota la perifèria.

La impressió és que el creixement a la nostra vila es fa sense una filosofia urbanística global i sense tenir en compte que una ciutat no serà un tot coherent si no s'han posat les bases per facilitar les relacions ciutadanes, que són les que reforcen la consciència col·lectiva de pertinença a una mateixa ciutat.

•V

o de lleure perquè des del centre puguin oferir els seus serveis.

Fins que no es posi en marxa un projecte així no disposarem de centre urbà real.

Tindrem només un centre històric que, ara com ara. té encara un aire excessivament rural o rústic que no correspon al pes i a la projecció actual de Sant Cugat. Escric aquestes leflcxions personals-en vista de la imminència d'unes eleccions municipals. No seria pas bo que decidíssim el nostre vot en funció de la bandera partidista dels candidats i no ho féssim en funció del projecte que tinguin per a la ciutat. He llegit declaracions d'algun membre de l'actual equip de govern —no sé si ho deia seriosament o en feia broma—. en què afirmava que el futur centre de Sant Cugat seria el parc Central. Si es deixa créixer la ciutat de manera autàrquica, potser sí que ens trobarem que el parc Central esdevingui el centre «geogràfic» de la ciutat, però no ho hauria de ser mai des d'un punt de vista urbanístic.

••*•

Aprofito per dir que aquest parc, que en un primer moment semblava que seria el gran pulmó verd de Sant Cugat, està esdevenint un ampli bosc de grues que aixequen blocs de pisos per tots quatre costats. La zona verda s'ha reduït al dos marges de l'antiga riera central i el parc es convertirà, per pura lògica, en parcel·la gairebé exclusiva dels afortunats inquilins dels JOSEP DUt\ \NS pisos que l'encerclen. Convido els lectors d'Els 4 Cantons a entrar hauria de ser una gran illa de vianants. en el debat sobre el disseny de ciutat S'han d'ennoblir els paviments i consperquè això serveixi de plataforma de truir aparcaments soterranis a totes les propostes i reflexions per a aquells que grans places per facilitar-hi l'accés . a partir del maig seran elegits per goS'ha d'ineentivar el vessant comercial vernar Sant Cugat. d'aquest centre i s'han de potenciar Josep Maria Balcells és director de RNE. totes les institucions de caràcter cultural

Sant Cugat ha de girar al voltant d'un nucli central. El Monestir, sens dubte, n'ha de ser el pal de paller, però ha de ser un nucli ampli, que comenci a la plaça Octavià i que agafi des del Pla del Vinyet-Centre Cultural fins a Pere San, des de la plaça Barcelona-ajuntament fins a la plaça del Coll, passant per la dels Quatre Cantons. Des del carrer Santa Maria fins a la carretera de Cerdanyola.

Aquest nucli s'ha de bastir i s'ha de vestir. S'ha de reduir cl trànsit, que caldria desviar per la ronda perifèrica: L

'

A

C

L

U

"««SRir-——

A

N

o és el primer cop que dins l'Església es produeix una tensió entre un sector integrista i un altre de més obert i més d'acord amb l'esperit de l'Evangeli, tal com s'ha fet palès al Concili Provincial Tarraconense. Els darrers esdeveniments a França i la radicalització de posicions en cl país veí són una mostra de les diferències. D'una banda, l'expulsió del bisbe d'Evreux per part del Vaticà —en contra del suport dels seus seguidors—.

De l'altra, la posició dels tradicionalistes. entre els quals, i a pesar de Ics divergències existents, s'ha d'incloure el cismàtic monsenyor Lefèbvre. l'Opus Dei, gran part dels bisbes i, és clar, el Vaticà. Els motius principals: avortament, contraconceptius, control de natalitat, homosexualitat, divorci. ordenació de les dones, etc.

L'Església viva, oberta a la llibertat i al món. que va representar el Concili Per què gran part de Vaticà II. ha deixat les regles que cal obeir el lloc a una Església de les certeses i de dins l'Església fan les exigències rituals referència a la i morals, restrictiva pel que fa a la llisexualitat, com si bertat i a l'esperit, aquesta fos el camí basada en l'autoritat (l'Església no és una ral per arribar a la democràcia), la qual santedat? els fidels han d'obeir.

Per què, però, gran part de les regles que cal obeir fan referència a la sexualitat. com si aquesta fos el camí ral per arribar a la santedat? S'ha acabat allò de l'Església poble de Déu, de la llibertat dels seus fills, poble escollit, poble sant. Ara, l'Església és només un poble de sants i cada fidel ha de guanyar-se la santedat. Això sols s'aconsegueix obeint les regles de Roma i seguint fil per randa la institució. S'ha convertit en una Església dels purs, contra la qual ja lluitava sant Agustí al segle IV. Això explica en part la deserció massiva de les esglésies i de la pràctica regular dels sagraments. Els fidels que les freqüenten són majoritàriament conservadors i integristes; la resta ha seguit el camí de la secularització i prefereix servir-se de la seva pròpia raó i del seu sentit de responsabilitat en llibertat.

N

E S T

R

A

Esforç frustrat a favor de la bicicleta és FÀCIL; pwrieti, T'HAS pç auepAu CHRISTIAN HERBOLZHEIMER Sfwse FeiuA. Dewés, u° T^^fi-Ne cAp AlTRA I CONVeaH-T£ <fAí AlVf.il D6 viat farà 6 anys que el Grup de urbanístics al davant. Des de! Grup de NaUAAòA DUfLADA SO/S6 9t£l A íVBSIPI. Natura del CMSC va iniciar la Ca- tura es va treballar molt intensament, en Despnés ei FARÀ*} f ° ^ D€c reu Pis prusbi (Campanya de Promoció de estreta col·laboració amb escoles i instituts. l'Ús de la Bicicleta). Era una època Es va editar un tríptic, es va realitzar un f¥£ wo fruïu ec LLOéveR. I, AL C&P en què les principals infraestructures viàries informe sobre infraestructures per a biciA D'U/J TfAt« fit- DoMlü <- &****, TIUDKAi de Sant Cugat encara no s'havien encetat, cletes (que ha tingut més aplicació a SaVH V€STITD€ CAPTAIR€ íAl) H€A<-iSTA i les característqiues de la nostra població badell i a Banyoles que a Sant Cugat), COU AQVeSTS la feien molt apta per estimular els ciutadans es van recollir més de 2.000 signatures de

A

que fessin servir la bicicleta com a mitjà de transport. Primer de tot, calia explicar als santeugatencs els avantatges, personals i col·lectius, de deixar el cotxe a casa. Des de l'estalvi de temps en la majoria de desplaçaments fins a la pròpia salut i la millora de la qualitat de vida de la població, per la disminució de fums i de soroll. El segon pas que calia realitzar era garantir que la gent que desitgés canviar els hàbits de desplaçament pogués circular amb bicicleta amb completa seguretat. Calia fer una campanya d'educació vial per a conductors de cotxes, ciclistes i vianants, perquè la circulació per la ciutat es fes amb harmonia.

Per als desplaçaments entre el centre urbà i els districtes i escoles calien carrils específics per a ciclistes i voreres per a vianants. Finalment, també calia instal·lar aparcaments per a bicicletes en punts estratègics per evitar desparicions inesperades.

Tot això era relativament senzill de fer, en una població receptiva pel que fa al respecte al medi ambient i amb molts reptes

suport a la campanya —entregades a l'alcalde després d'una manifestació cívica de 400 ciclistes— i es van col·locar els pocs aparcaments per a bicicletes que hi ha a l'actualitat. Finalment, es va aconseguir que l'Ajuntament aprovés en ple, i per unanimitat, una resolució en què es donava suport a la campanya i s'instava a habilitar carrils per a bicicletes en les noves infraestructures viàries. Però la resolució no va ser res més que una declaració d'intencions i les actuacions es van limitar a dos carrils inacabats, uns quants rètols ineficaços i un aparcament.

Grup de Natura, escoles i instituts van perdre la il·lusió a causa dels pocs resultats obtinguts en relació amb l'esforç invertit, i aviat tota la campanya va passar a formar part de la llista dels records, amb el vist-i-plau de l'Ajuntament. Es va perdre l'oportunitat d'esdevenir ciutat pionera en la recerca d'un medi ambient urbà millor.

Però no cal ser capdavanters en tot, oi?

K. Herbolzheimer és membre del Grup de Natura.

3402405618

JOGUINES

astellví SERVEIS I ADMINISTRATIUS, S.L. ASSESSORAMENT LABORAL I FISCAL ADMINISTRACIÓ OE FINQUES ASSEGURANCES GENERALS TRAMITI GESTIONS ADMINISTRATIVES

M4Ee4

Rius i Taulet, 4 - Ap. Correus 30 Tel. 674 12 41 /13 66 - Fax 674 12 58 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Santa Maria, 44 - Tel. 674 15 32 08190 Sant Cugat del Vallès

CENTRE DE LA IMATGE

(XITOESCOM

CASTELLVÍ • Fotos a c o b r e n 1 hora • Diapositives en 1

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES

hora • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i

Secció núm. I Rius i Taulet, 4 Tel. 674 68 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS

usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14

Roba directa de fàbrica

Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

Santa Maria, 14 • Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 Sant Cugat del Vallès

El seu centre

•fr

^Roira

deia Plaça Dr. Galtes, 2 Tel. 675 08 52

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANT CUGAT Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

PASTISSER - CONFITER

imatge a Sant Cugat

33101/01114

UNITED COLORS OF BENETTON. $ J 0 f t f les col·leccions primavera-estíu Santa Maria, 11 Martorell, 49 Telèfon 674 00 23 08190 Sant Cugat del Vallès

Telèfon 67413 52

art* 21

U8

08190 SAMT CUGAT DEL

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1 0 . Divendres, 24 de febrer de 1995

NOU CRÈDIT PELS C O M E R Ç O S

E S T U D I FINALITZAT

L'estudi sobre els hàbits dels consumidors de Sant Cugat, Rubí i Terrassa presentarà les primeres conclusions a principis de març. De moment, les enquestes ja estan enllestides. Plana 11.

La Caixa de Terrassa ha signat un nou conveni de col·laboració amb els comerciants de Sant Cugat, amb el qual s'amplien dos anys més les condicions de crèdit de l'entitat financera. Plana 11.

COMERÇ

L'Ajuntament de Sant Cugat va acordar per 16 vots a favor i 5 abstencions aprovar la proposta de suspensió de les llicències d'obertura d'activitats a bars,pubs i altres locals d e c a r à c t e r lúdic a les z o n e s d e

C a n G a n x e t i Coll F a v a . A m b a q u e s t a m e s u r a , l ' A j u n t a m e n t p r e t é n c o r r e g i r la s a t u r a c i ó i els m a l s u s o s d ' h o r a r i s d e t a n ', c a m e n t d e l s locals d e s t i n a t s a a q u e s t s e c j t o r c o m e r c i a l . Així. d o n c s , d u r a n t un any

I l'Ajuntament no concedirà llicències d'ac| tivitats a b a r s a les d u e s z o n e s r e s i d e n c i a l s j i farà u n e s t u d i d e la s i t u a c i ó al m u n i c i p i p e r tal d e m i l l o r a r les c o n d i c i o n s p e l s | veïns d e les z o n e s m é s a f e c t a d e s .

L'Ajuntament suspèn les llicències de bars a Coll Fava i Can Ganxet durant un any Amb aquesta mesura es vol corregir la «saturació» de l'oferta nocturna

Aymerich reconeix que és molt difícil controlar estrictament aquest tipus de locals

i \l I MORI.I I • Sant t ' u s a t 1 .'Ajuntament de Sani ( imat lia suspès la concessió de llicencies d ' o b e r t u r a d'activitats de hais. />nh.\ i altres locals de caràcter ludic a les /ones de C an (ianxci i Coll I av à. segons es \a acordar en el ple ordinari de febrer. c|iie es va celebrar dimarts. " A i v i no significa que no s'obrin locals coniciciuls··. va explicar l'alcalde de Sant Cugat.

Joan Aymerich. Segons Aymerich, hi ha massa locals destinats a aquest sector comercial. De fet. es pot constatar que. com a conseqüència de l'oferta cultural que s'ha establert a la / o n a de Torre Blanca, la gran majoria dels locals que es van habilitar com a comerços. s'han convertit en bars.

Segons Aymerich, -això provoca una saturació, a niés de les molèsties de que son víctimes els veïns».

No hi ha prou autoritat 1.'Ajuntament no té facultats ni prou autoritat per negar o desautoritzar la concessió de llicències que siguin sol·licitades, sempre que compleixin les normes exigides, segons va explicar Aymerich. Per això, «l'única manera de frenar la instal·lació de més bars o puhs a Sant Cugat és suspendre durant un any la concessió de llicències d'activitats», va afirmar l'alcalde. La suspensió funciona com una mesura cautelar p e r regular l'oferta en zones —Can Ganxet i Coll Fava— que per l'Ajuntament són residencials.

1 .'alcalde creu que «Sant Cugat ja pateix les inclemències dels divendres i dissabtes a la nit a la zona de Rius i Taulet i aquesta

A Sant Cugat hi ha més bars del que són necessaris, segons l'Ajuntament, bota: KUS 4 CANTONS. situació no s'hauria de traslladar a les zones residencials». U n altre factor que s'ha de tenir en compte és la llunyania del centre d'aquestes zones, segons va explicar Aymerich. Segons l'alcalde, l'Ajuntament està realitzant un estudi exhaustiu de l'oferta de locals comercials d'aquest sector al mu-

nicipi per poder conèixer les mancances i saturacions de què és objecte Sant Cugat i actuar conseqüentment. aplicant les mesures correctores i els horaris de tancament adequats. «El control que s'exerceix sobre l'horari de tancament dels bars a Sant Cugat no és gaire estricte, però l'Ajun-

tament tampoc no té els efectius policíacs necessaris per fer-ho», va reconèixer Aymerich. L'experiència es va dur a terme durant uns mesos a Rius i Taulet, p e r ò es va haver de deixar de fer pel cost —unes 60.000 pessetes en concepte d'hores addicionals cada cap de setmana—.

Estudien incentivar les empreses per poder ampliar l'edat de jubilació l·l S 4 CANTONS M Sant C u g a t . - El ministeri de Treball estudia l'aprovació —per decret o a m b la llei d acompanyament dels pressupostos generals de l'Estat— d'incentius a les empreses per ampliar l'edat de jubilació dels treballadors, entre els quals es proposen un seguit de beneficis en Ics cotitzacions socials. El ministre de Treball.

José Antonio Grinan, va elogiar aquesta setmana en una entrevista el consens assolit sobre la reforma de la Seguretat Social i es va mostrar satisfet pels resultats de la reforma laboral, i va admetre que només es modificarà pei corregir «efectes perniciosos-.

José Antonio Grinan també va assegurar que no es flexibilit/ara o abaratirà l'acomiadament.

Q u a n t al retard de l'edat de jubilació, el ministre va explicar que el seu ministeri pretén evitar una «edat única» de jubilació, promocionar l'ampliació en alguns sectors i facilitar que la gent es retiri als 60 anys quan es tracti d'ocupats dedicats a activitats perilloses. Entre els incentius que estudia el ministeri de Treball hi ha la possibilitat d'establir beneficis e m p r e sarials i, alhora, que el treballador «congeli» la seva pensió, que cobrarà quan decideixi retirar-se definitivament. José Antonio Grinan també va referir-se al frau en les prestacions per desocupació i va assegurar que «no s'ha incrementat» i que «ara es detecta millor». com a conseqüència de la millora en la gestió, el control i la comunicació amb les empreses i els bancs. El titular del ministeri de Treball va destacar la introducció de millores superiors a l'IPC en el poder adquisitiu dels pensionistes per evitar «desequilibris» i «efectes multiplicadors», tot i que va reconèixer que cal millorar el valor de les pensions de viduïtat.

José Antonio Grinan es va mostrar satisfet dels resultats de la reforma laboral, p e r ò va admetre que es modificaran alguns aspectes per tal d'evitar «efectes perniciosos» en l'aplicació, sense alterar, però, el contingut bàsic de les mesures. El ministre va rebutjar la fórmula de fomentar la contractació indefinida mitjançant l'abaratiment de l'acomiadament.

Els policies estatals reivindiquen salaris més justos

Es preveuen tres anys de fort creixement per al sector tèxtil

CM. H Sant Cugat.— «Un salari digne» és el que reivindicaven dijous passat els 25 policies estatals que es van manifestar davant la porta de la comissaria de Sant Cugat per d e m a n a r un augment dels salaris. Hls policies volen que s'equiparin els sous als de les policies local i autonòmica, d'acord a m b el que s'estableix en el conveni que es va signar abans dels jocs olímpics de Barcelona, al Ministeri de l'Interior. Els funcionaris de la policia no estan d'acord amb l'anomenada «llei de segona activitat»', que es refereix a la incompatibilitat de compaginar les funcions de policia amb altres feines. Una altra reclamació dels policies estatals és el reajustament de la jornada laboral i un millor pagament de les hores addicionals i de les que fan a la nit.

• Sant Cugat.— La indústria tèxtil espanyola superarà la crisi que ha passat durant els últims temps i tindrà tres anys de bonança, segons va publicar la setmana passada el diari La Vanguardia. Les dades facilitades pel Centre d'Informació Tèxtil i de la Confecció (CITC) asseguren que el 1994 la producció del conjunt del sector va créixer entre un vuit i un deu per cent, després de molts anys de caiguda. Les expectatives de recuperació de l'economia europea i l'increment del consum a l'Extrem Orient fan preveure al C I T C que durant tres anys la conj u n t u r a econòmica del sector tèxtil serà favorable, tot i els temors que la puja del preu de les primeres matèries, com el del cotó. relativitzi la recuperació anunciada per aquestes previsions. t:i s Els policies estatals fora de servei es van manifestar dijous. Foto: JA. MULA.

4 CANTONS

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

11

CRÈDITS

La Caixa de Terrassa renova el conveni de col·laboració amb els comerciants Els comerços de Sant Cugat tindran més avantatges fins al desembre del 96 CATI MORELL

• Sant renovat boració Aquest

Cugat.— La Caixa de Terrassa ha per dos anys més el conveni de col·laamb els comerciants de Sant Cugat. conveni obre una línia creditícia que

ofereix avantatges als seus clients. Amb aquestes mesures, la Caixa de Terrassa pretén afavorir el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu del sector comercial. Aquest conveni ja ha aportat crèdits a molts comerciants de

Sant Cugat que han reformat els seus establiments acollint-se a les condicions de la Caixa de Terrassa. L'entitat egarenca ha posat en funcionament la targeta de Sant Cugat Comerç per reactivar el sector al municipi.

La Caixa de Terrassa ha renovat el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Associació d'Empresaris del Comerç per tal de mantenir la línia de finançament preferent al sector comercial de Sant Cugat.

La finalitat és finançar projectes d'inversió que contribueixin a la dinamització de l'activitat comercial, mitjançant la creació, ampliació, modernització de les estructures comercials i la implantació de millores tecnològiques.

Des de la vessant financera, es pretén continuar impulsant el comerç i afavorint el seu desenvolupament qualitatiu i quantitatiu, segons ha explicat la Caixa de Terrassa. La línia de l'entitat financera segueix iniciatives de finançament preferent amb preus inferiors als de mercat, com la comercialització de la targeta Sant Cugat Comerç, creada per estimular les compres a les botigues adherides a l'Associació de botiguers santcugatenca.

Una línia de crèdit àmplia La Caixa de Terrassa té a disposició dels establiments comercials una línia de crèdit àmplia, en forma de préstecs, amb un tipus d'interès fix de 1*11 per cent nominal durant el primer any i revisable anualment a partir del segon any, en funció de l'evolució del preu del diner. Aquest tipus d'interès se situa uns dos punts per sota de la mitjana del mercat, segons la Caixa de Terrassa. L'import dels préstecs és de fins al 70 per cent dels projectes d'inversió, amb un màxim de 10 milions de pessetes per operació.

La Caixa de Terrassa ha explicat, en un comunicat de premsa, que

Molts comerços de Sant Cugat ja s'han acollit a la línia de crèdit de la Caixa de Terrassa. Foto: ELS 4 CANTONS. el termini d'amortització, amb quotes constants mensuals o trimestrals, és de sis anys.

Complements d'estalvi De forma complementària, l'entitat d'estalvi ha posat també a disposició dels establiments comercials una línia especial de finançament circulant, en forma de pòlisses de crèdit a 12 mesos i a un tipus d'interès igualment preferencial.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha aportat al comerç una sub-

venció del cost d'execució de les obres amb un cost que no superi l'import de les quotes a pagar de l'impost de construccions, instal·lacions i obres, i de la taxa de llicències urbanístiques.

Tot i això, el crèdit no ha tingut gaire èxit entre els comerciants de Sant Cugat en la seva primera promoció. «Molts dels comerciants es van acollir a aquest crèdit i van realitzar les reformes dels seus locals o aparadors», ha afirmat el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. Però, se-

gons ell, les condicions col·laterals que ofereix aquest crèdit també es poden trobar en altres entitats, en funció de la vinculació que hi ha entre el client i l'entitat financera, «però sempre agrairem que una entitat financera hagi obert una línia d'inversió com aquesta». Roca ha dit que hi ha hagut un problema que sembla que ara es resoldrà, referint-se a la publicitat de la targeta de Sant Cugat Comerç, o fins i tot de les condicions dels crèdits que ofereix la Caixa de Terrassa.

CONSUM

FINANCES

La Cambra farà públics els resultats de l'enquesta sobre els hàbits de consum al març

Fuentes Quintana diu que la recuperació depèn de noves reformes estructurals

S'han fet més de 2.000 enquestes al Vallès

Destaca el paper de la política monetària

CATI MORELL

H Sant Cugat.— Els primers resultats de l'enquesta sobre els hàbits de consum de les poblacions de Sant Cugat, Rubí i Terrassa es faran públics a principi del mes vinent, segons ha explicat el cap del departament de Comerç Interior, Josep M. Folch. Segons Folch, «les passes que s'han seguit per dur a terme l'enquesta i la forma en què s'estan estudiant els resultats són molt correctes».

Un cop s'hagin fet públics els resultats, es podrà arribar a una conclusió sobre les recomanacions que s'han d'efectuar als comerciants de cada municipi.

L'estudi d'hàbits de consum que es realitza a les poblacions de Sant Cugat, Rubí i Terrassa té una subvenció aproximada de 23 milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. La primera fase de l'estudi ha estat l'enquesta que s'ha realitzat a 395 famílies de Sant Cugat, 687 de Rubí i 1.060 de Terrassa. Les preguntes

s'han adreçat principalment a les mestresses de casa o als membres de la família que habitualment fan les compres.

La iniciativa d'elaborar aquest estudi sobre el;, hàbits de compra de la gent va rebre l'impuls definitiu arran de la polèmica que es va obrir, mesos enrera, a causa de la possibilitat d'instal·lar una gran àrea comercial als terrenys de l'Augusta Business Park. En aquell moment la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) va presentar una memòria a la Conselleria de Comerç de la Generalitat. A l'informe, la Cambra de Terrassa explicava els motius que justificaven la urgència d'actualitzar les enquestes i la utilitat que poden tenir per al sector comercial i que van afavorir l'acció de la Generalitat en forma de subvenció. L'estudi servirà per comprovar els canvis que ha sofert el Vallès en els últims anys. De fet, a Sant Cugat ja es va fer un estudi semblant fa dos anys.

ELS 4 CANTONS

H Sant Cugat.— La recuperació de l'economia espanyola i la convergència real amb la Unió Europea depenen del fet que es prenguin decisions polítiques convincents per crear un clima d'estabilitat i que es facin un seguit de reformes estructurals que demostrarien que el govern està realment governant. Aquesta va ser una de les conclusions que va apuntar dilluns passat el catedràtic i ex-ministre d'Economia Enrique Fuentes Quintana, durant la conferència inaugural del 7è simposi sobre economia catalana i la Unió Europea que ha organitzat Banca Catalana i el Patronat Català Pro Europa.

Entre les reformes estructurals, Fuentes Quintana va destacar la de la política monetària per aconseguir una plena autonomia del Banc d'Espanya que permeti controlar la inflació. També va dir que és necessària una nova reforma del mercat de treball, ja

que amb l'aplicada el 1994 es va fer curt, i una liberalització dels serveis. Fuentes Quintana va apuntar que l'economia espanyola creixerà aquest any un 3 per cent, gràcies, sobretot, al creixement de les inversions, que serà del 6 per cent, mentre que s'haurà d'esperar més temps perquè es recuperi la demanda interna.

Després de la sessió inaugural, dilluns al vespre, el simposi va continuar dimarts al matí a l'auditori de Banca Catalana amb la participació, entre altres, del conseller d'Economia, Macià Alavedra, que va parlar del comportament de l'economia catalana el 1994 i de les previsions que s'han fet fins ara per al 1995. També van intervenir en aquest simposi els catedràtics Ernest Lluch i Pedró Schwartz, que van tractar sobre l'estat del benestar. En el moment del tancament d'aquest setmanari se sabia que ahir el conseller de Treball, Ignasi Farreres, analitzaria el mercat de treball.

La COCIT es mostra satisfeta de les mesures contra la morositat CM.

B Terrassa.— La recent aprovació de l'avantprojecte de llei que regularà la reforma legal per reduir la morositat i que actualitzarà el procediment d'execució per impagaments ha estat acollida amb satisfacció per part dels empresaris que integren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Segons ha fet públic la Cambra, «s'entén que amb l'aplicació d'aquestes mesures es donarà un pas important contra la morositat».

La futura normativa parteix de la base que l'impagament d'efectes i la morositat ocasionen importants pèrdues i resulta incompatible amb la voluntat de millorar la competitivitat de l'economia de l'Estat. Durant l'any 1993 es van retornar xecs per impagament, per un valor aproximat de 3 bilions de pessetes, a tot l'Estat.

La importància dels efectes que aquesta normativa pot tenir en les transaccions comercials és indiscutible, però, de tota manera, la Cambra de Terrassa considera que «és necessari elaborar una regulació específica per a les lletres de canvi i els pagarés d'empresa també com a instruments de pagament que són susceptibles de ser mal utilitzats». En el cas dels xecs sense fons, l'avantprojecte de llei complementa el dret mercantil vigent per la llei de canvi i del xec del 1985. El procediment per combatre la utilització dels xecs sense fons, que es basa en el sistema francès, estableix la creació d'un registre informatitzat, dependent del Banc d'Espanya, al qual les entitats financeres tindran l'obligació d'accedir amb anterioritat al lliurament d'un talonari. Igualment es regula la posada en marxa del mecanisme de denúncia bancària que podrà efectuar qualsevol afectat per la devolució d'un xec i que desencadenarà el procediment de prohibició de lliurar talons al titular durant cinc anys.

Una segona mesura obliga les entitats financeres a pagar qualsevol xec per un valor igual o inferior a 5.000 pessetes, tant si el compte del talonari té fons com si no en té. Per aquesta via es força les entitats a lliurar els talonaris amb molta més cautela i, per tant, amb l'obligació del registre per no haver d'assumir el pagament de xecs sense fons.

La disposició final de l'avantprojecte de llei faculta el govern central a reglamentar l'estructura i el règim de funcionament del registre de dades del Banc d'Espanya, el qual podrà delegar la gestió del registre a les organitzacions que agrupin la globalitat de les entitats.

L'Ajuntament engega el primer curs de gerència assistida • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat posarà en marxa el primer curs de gerència assistida per a totes les persones que vulguin dur a terme un projecte empresarial. L'objectiu d'aquesta iniciativa, promoguda pel departament de treball de l'Ajuntament és ajudar a fomentar l'ocupació i la creació de petites empreses al municipi. El curs es farà del maig al juny i comprèn un total de 112 hores Iectives, entre Classes teòriques i pràctiques. Entre altres temes, es tractaran la gestió financera i de producció, i l'organització i direcció d'empreses. Per seguir als alumnes hi haurà diverses tutories personalitzades, que supervisaran els projectes empresarials, / C M .

LEGALITZACIÓ DEL FONS D'ART

12

EXPOSICIÓ DE PLA-NARBONA

. Divendres, 24 de febrer de IW5

Rl consistori en ple va aprovar legalitzar i catalogar el fons d'art de Sant Cugat, que consta de 165 peces i esta valorat aproximadament en més de trenta cinc milions de pessetes. Plana 13.

Canals Galeria d'Art va inaugurar aquesta setmana una exposició dedicada a l'obra retrospectiva dels darrers 30 anys de Pla-Karbona. A Tacte va assistir-hi el poeta Joan Brossa. Plana 13.

PATRIMONI PI ( e n t r e d e C o n s e r v a c i ó i R e s t a u r a c i ó d e B é n s M o b l e s d e la G e n e r a l i t a t e s va u b i c a r als c l a u s t r e s del m o n e s t i r l'anv l ü S I . D e s d ' a l e s h o r e s m o l t e s deies m é s i m p o r t a n t s p e c e s q u e c o n f o r -

m e n el p a t r i m o n i c u l t u r a l c a t a l à h a n e s t a t t r a s l l a d a d e s a les s e v e s d e p e n d è n c i e s p e r r e s o l d r e el d e t e r i o r a m e n t q u e hi h a n c a u s a t l'oblit, el d e s c o n e i x e m e n t o les c i r c u m s t à n c i e s h i s t ò -

r i c o - s o c i a l s d e l ' è p o c a . S a n t C u g a t té ara l'oportunitat de gaudir d'aquest petit m u s e u , q u e , s e g o n s J o s e p M . X a rrié:, d i r e c t o r del C e n t r e , «és e n d e finitiva el m u s e u d e C a t a l u n y a » . L ' e x -

p o s i c i ó d e les p e c e s e s p o d r i a p o r t a r a t e r m e s e m p r e q u e s'instal·lessin m e s u r e s d e s e g u r e t a t a l ' i n d r e t escollit.

La Sala C a p i t u l a r p o d r i a ser e n tot cas a q u e s t p e t i t m u s e u d e C a t a l u n y a .

Tallers privats i comarcals col·laboren en les tasques de restauració del centre I-.M

H Sant Cugat.— Sant Cugat i rodalia agrupa una quinzena de professionals del camp privat que treballen per tal d'afavorir les necessitats concretes d'un determinat tipus d'aetuacio que requereix l'obra. Aquest sistema, anomenat «d'encàrrec a tercers.., funciona sempre que es disposi d'una infraestructura personal —el centre té un equip de cinc o sis restauradors fixos— que pugui assistir el restaurador de fora. Segons Xarrié, «aquest important nucli converteix Sant Cugat en la capital de restauració a Catalunya. tot i que Barcelona aglutina també un bon nombre d'especialistes». «[•'.] funcionament dels tallers privats, en col·laboració amb el centre oficial, es determinat per les característiques de les peces que. segons la s e a importància o dimensions, només poden ser tralladades al mateix centre o bé ser tractades in utu al lloc d'origen», diu.

I ,i mitjana tl'cdal dels iv-l.

i i - giia ;il voltant dels treni i im

1 i> 1 \ Ml'I.A.

£1 Centre de Restauració proposa la Sala Capitular per fer exposicions Cal adoptar mesures de seguretat que mi ran te ixin el bon estat de la peça I M\1 \ \Ns( (I A • Sant Cugat.

Molles de les peees mes emblemàtiques i impoi tants que pertanven al patrimoni cultural i històric de Cal a l m n a han passat en alguna ocasió pel Centre de Restauració de Hens Mobles de la Generalitat, que des del L'SI es troba situat als claustres del monestir de Sant Ciliat, l a quietud ambiental encaixa amb l'ordre hieràtic i el respecte que inspiren moltes de les obres que actualment es troben en fase de recuperació, conservació i fins i tot investigació. Moltes de les obres que arriben al centre han recorregut un llarg trajecte en què l'oblit, el desconeixement o la localització de la peça han incidit desfavorablement en el seu estat. Actualment el Centre de Restauració ha acabat de tractar una pintura de sant Josep del segle XVIII realitzada per Antoni Viladomat. està treballant en una talla romànica de fusta policromada d'una verge trobada a Cubells (la Noguera), el rostre de la qual ha estat repintat diverses vegades, i examina un sant Pere que formava part d'un retaule a Sorte (Pirineu) en què apareix tota la policromia romànica, però que en canvi te afegit un cap nou que data dels segles XV o XVI. Aquests exemples només son una petita mostra de les peces que airiben al Centre de Restauració

Les seves activitats són conegudes arreu de Catalunya per la salvaguarda del patrimoni

Aquesta talla romànica picscnlava ties capes de pintura. 1-oto: JA. ML LA. i que probablement podrien ser exposades a les dependències de la sala capitular abans de ser tetornades al seu lloc d'origen. IPei Josep M. Xarrié. director de

institució, «és una voluntat nostra poder oferir un nou interès cultural al poble de Sant Cugat, tenint en compte que, a mes, seria una primícia de la qual només

gaudiria la ciutat de Sant Cugat.

Abans de portar a terme aquest projecte, però, s'han d'instal·lar unes mesures de seguretat que són imprescindibles a causa de la importància de les obres que restaurem. Sant Cugat té al seu abast un petit museu que en definitiva es el museu de Catalunya».

Aquesta es una important iniciativa que s'afegeix a les activitats que es portaran a terme al llarg de l'any que ve. U n a de les més esperades serà de ben segur la segona exposició Catalunya restaura , feta a la Pia Almoina de Barcelona i oberta des del principi de setembre fins al novembre de 1W6. Aquesta exposició coincidirà amb l'aparició del segon llibre de memòria de les activitats, que reflectirà les peces d'art que han estat restaurades des de l'any 1988 i, finalment, un butlletí d'informació amb les activitats del centre.

En total seran quinze anys d'activitats que hauran servit per refermar la identitat de Catalunya, per donar a conèixer una part important del seu patrimoni i per afavorir la comunicació entre generacions. Xarrié afegeix: «Catalunya, a m b més motiu que cap altre país. per les seves contínues intermitències en la normalitat, ha de salvar i mantenir en perfecte estat de conservació els testimonis objectius de la seva història passada i actual».

bes tasques del centre es projecten a les comarques del Principat per mitjà del tallers comarcals o els actuals SAM (serveis d'atenció als museus), que intenten resoldre moltes de les restauracions que haurien de realitzar-se a Sant Cugat. No obstant això. les obres que requereixen tractaments específics han de passar pel Centre de Restauració.

Alguns dels SAM, que actualment s'hi estant incorporant amb l'entrada en vigor de la nova llei dels museus, séin el de Girona, al carrer Pedret, i unti altre de Balaguer.

Des dels seus inicis, el Centre de Restauració va dedicar-se al tractament d'objectes d'arqueologia, pergamins, material etnològic. escultura i pintura. Quan entri en funcionament la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya, el tractament del paper passarà a aquesta nova seu i els materials arqueològics es remetran al Museu Nacional de Catalunya. Les funcions del centre quedaran reduïdes a restaurar pintura i escultura en qualsevol suport material. El procés de restauració d'una peça varia segons el deteriorament del material, però l'entrada de qualsevol obra al centre implica un conjunt de valoracions, anàlisis, fotografies, radiografies i les posteriors accions de restauració i conservació.

Tot centre de restauració segueix unes línies d'actuacié) que estan emparades sota lleis internacionals. Aquestes exigeixen la «llegibilitat de les intervencions realitzades i l'estabilitat i la reversibilitat dels materials aplicats». Q u a n t a la conservació delpatrimoni, Xarrié considera que «és millor el treball de manteniment continu p e r tal d'evitar fins on sigui possible les causes de la degradació dels béns culturals». «Hem d'intervenir el mínim indispensable perquè cada actuació implica una pèrdua d'originalitat de la peça», conclou.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES ART

L'Ajuntament lent legalitza i cataloga el fons d'art de la ciutat, dotat amb 169 peces El conjuntit de les obres està valorat en uns 40 milions de pessetes EMMA IMA ANSOLA

sta setmana • Sant Cugat.— A partir d'aquesta irt legalitzat Sant Cugat disposa d'un fons d'art »eixanta-nou i catalogat amb un total de cent seixanta-nou ions de pesobres valorades entre 35 i 40 milions «Quan començàvem a fer exposicions vam adonar-nos que ens agradaria organitzar, de tant en tant, exposicions col·lectives dels artistes que havien passat per les sales de la Casa de Cultura i ens vam posar a treballar en el projecte». Jordi Gonzàlez, cap de l'àrea de Cultura i Joventut, i Rogeli Padró, tècnic del departament, van començar a treballar l'any 1989 amb la intenció que aquest fons d'art que anaven adquirint al llarg dels anys es conservés i es catalogués. Actualment el fons d'art el formen 169 obres d'art, cinc de les quals pertanyen a l'anterior legislatura, i que han estat adquirides bé per conveni amb l'autor de l'obra, com és el cas del volum que correspon a la fotografia d'artistes santcugatencs com Fonolleda i Cabanes, o per donació de l'obra per part del seu autor. Aquest és el cas, entre altres, del pintor Manolo Belzunce, que va voler cedir part de l'obra que havia realitzat durant els anys que va viure a Sant Cugat abans d'establir-se en un altre indret. Una altra part important del fons d'art s'ha creat gràcies a un intercanvi entre l'autor que exposa a la Casa de Cultura i l'Ajuntament, que s'encarrega de fer-li la publicitat i, a canvi, rep alguna obra de l'artista. «En aquests moments —assegura Gonzàlez— estem capacitats per fer exposicions de fotografia, tapissos o bé d'altres que englobin l'obra d'un mateix artista, com és el cas de Conxa Martínez o Manolo Belzunce. Actualment estem preparant una exposició col·lectiva com la que vam fer l'any 1991 a la Casa de Cultura.» Trobar un fons d'art a qual-

setes. L'Ajuntament va aprovar en un ple celebrat dimarts passat les 133 obres que encara no havien estat legalitzades seguint els tràmits legals. Olis, aquarel·les, tapissos i fotografies són algunes de les formes d'expressió

artística que conformen aquest fons d'art que es va començar a adquirir l'any 1989 arran d'una iniciativa de l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament. Els responsables de l'àrea preparen una propera exposició.

13 Renegocien el traspàs del fons de la Generalitat republicana • Sant Cugat.— El fons documental i bibliogràfic de la Generalitat republicana, que és a l'Arxiu Històric de Salamanca, es pot traspassar a l'Arxiu Nacional de Catalunya si reïxen les negociacions que s'han reprès entre els governs català i central. Segons fonts de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Generalitat reclama el traspàs d'aquest fons bibliogràfic des de fa anys, però li ho denegaven perquè no es disposava d'unes instal·lacions adequades.

Amb l'ANC, als terrenys de Can Gatxet de Sant Cugat, que s'inaugurarà oficialment al voltant de les dates de Sant Jordi i on s'han invertit un total de 1.900 milions de pessetes, ha motivat la represa de les negociacions per aconseguir el traspàs d'aquests documents del govern català de la República. Fa un mes que el conseller de Cultura de la Generalitat va efectuar el primer trasllat simbòlic dels documents que es guardaven en l'anterior seu de l'Arxiu, al carrer Villarroel de Barcelona.

Els actes d'inauguració, previstos per l'abril, inclouen exposicions sobre el fons president Francesc Macià. /EFE.

La col·lecció d'art japonès del període Edo arriba a Barcelona

Algunes de les obres estan dipositades en un espai habilitat de la Casa de Cultura. Foto: J.A.MULA. sevol altre ajuntament no és una tasca fàcil, i fins i tot el podríem qualificar de peculiar. Les raons, però, caldria trobar-les, segons Gonzàlez, en el fet que «no tothom es pot permetre posseir un fons d'art perquè és molt fàcil que les peces es malmetin a causa de les dependències on s'ubiquen i perquè necessiten una certa cura.

Un cop nosaltres ens vam plantejar aquest projecte, vam haver de canviar també la filosofia perquè ens vam adonar que havíem de planificar unes mesures de seguretat i unes condicions que abans no teníem. Fins i tot vam crear una secció dins del departament anomenada Exposicions i Fons d'art».

Les obres dels fons d'art es troben a les dependències de la Casa de Cultura, a l'Ajuntament i als despatxos d'alguns regidors. Els responsables del fons acaben d'habilitar també un dels espais de la Casa de Cultura amb plafons metàl·lics. En aquest espai s'inclouran dispositius que regulin l'ambient.

I Barcelona.— La sala d'exposicions de l'edifici modernista de la Pedrera de Barcelona, seu de la Fundació Caixa de Catalunya, i situada al passeig de Gràcia de Barcelona, presenta aquests dies la millor col·lecció d'art japonès del període Edo (1615-1868).

La mostra, que es va inaugurar el passat 10 de febrer i que es podrà visitar fins al 16 d'abril, està configurada per 88 obres, entre pintures en mampares, dibuixos a tinta, gravats, ceràmica i objectes de laca, màscares, armes i armadures. Les obres, del s.

XVII al XIX, procedeixen del Museu Fuji de Tòquio, i algunes surten per primera vegada del Japó, ja que en el període Edo el Japó es trobava sota un règim feudal i amb una política d'aïllament internacional. /T.G

ART

Pla-Narbona exposa una antològica dels seus dibuixos a la galeria Canals L'artista és un col·laborador de Joan Brossa XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— Dibuixos i fabulacions és la mostra antològica de dibuixos i pintures de Pla-Narbona que s'exposa a Canals Galeria d'Art. El seu propietari, que sembla entestat a demostrar que l'eslògan Sant Cugat, terra d'artistes —que ell es va inventar fa tres anys— és cert, no va desaprofitar l'oportunitat de disposar de l'obra del vell col·laborador de Joan Brossa (com a grafista, Pla-Narbona ha ajudat el poeta a executar diversos poemes objecte, alguns dels quals són exposats als carrers de Barcelona).

Pel que fa a l'activitat com a pintor i dibuixant del seu amic, Brossa va dir: «En molts pintors, com Cézanne, preval la visió. En d'altres, preval la mà. A Pla-Narbona, l'interessa la visió i la mà, i això, a més a més de la seva imaginació, és el que l'ha fet ser tan important.»

Brossa també va recordar el primer cop que va venir a Sant

Cugat, durant la Guerra Civil, quan es deia Pins del Vallès. «Un nom que m'agrada més», va comentar. Poc després que el govern municipal va acordar el canvi de nom, s'hi va instal·lar un campament d'instrucció de l'exèrcit republicà, on el poeta va ser com a soldat. Brossa també va elogiar la galeria Canals, que, segons deia, havia descobert en aquell moment i l'activitat de la qual va qualificar d'«esport heroic». L'artista va dir que tot el poble li hauria de donar suport.

Josep Pla-Narbona ha treballat molt en el camp del disseny gràfic i, a final dels 50, arran d'una estada a París, es va iniciar en el art «pur». La seva obra ha estat exposada a Barcelona, Zuric, l'Haia, Nova York, San Francisco i Chicago, i obres seves es troben exposades a museus de San Francisco, Baltimore, Varsòvia i Nova York. «La meva obra sempre ha tingut una representativitat molt concreta, que és Vesperpento. Com

Joan Brossa, Josep Canals i Josep Pla-Narbona, a l'exposició d'aquest darrer. Foto: MANÉ ESPINOSA. que he passat la infantesa a la postguerra i sóc orfe des de fa dos anys, trobo que Vesperpento sempre m'ha anat molt bé.» Així

defineix Pla-Narbona el seu treball artístic. L'exposició és un recull antològic de dibuixos fets entre 1964 a 1994. Es tracta d'obres

de format mitjà i petit, tot i que Pla-Narbona, artista polifacètic, també realitza pintura a l'oli de gran format, escultura i gravat.

C lJLTlRA-ESPECTACLES

14

1 I.S •(

AMONS

D i v e n d r e s . 2-1 d e f c h r c i o c !*''<

ART

Posar Vull endins: «Mirades» I Autora: Sai:i Kiel i (•aleria: < .is.i ,1.- ( .iln; Dates: fins al .>- -.],- 'eh O b r e s : Pintures.

A

«L'ocell dins el fullatge-. una de les obres mesiies de Braque, i l'artista al s u i estudi H>tos H S -4 ( AN I ONS

S'exposa una selecció de Pobra gràfica del francès Georges Braque a Sabadell Considerat un dels iniciadors del cubisme, l'artista va ser íntim col·laborador de Picasso l'IiRI 'l'U íl • S a b a d e l l . - - (ieorges Braque. nascut l'any 1KS2 prop tic París, on va viure tota la seva vida, estil considerat l'iniciador del cubisme.

1.'artista francès, però. ha quedat eclipsat a I,a Fundació ( a i x a de Sabadell presenta una mostra d'obra gràfica del pintor i escultor Georges Braque. Aquesta exposició, que es podrà visitar fins al l'í de marc.. procedeix de la Fundació Maeght. a l'Estat Francés, i consta d'una seixantena de gravats, aiguaforts i litografies dels anys 1907*al 1%3.

1. exposició comença amb un aiguafort en blanc i negre titulat .Mi. realitzat l'any 1907, que mostra una figura femenina, avançament clar del cubisme. T a m b é podem veure una de les seves obres mes conegudes, L'ocell dins el fullatge, de l'any 1%1, realitzada en plena maduresa.

L'artista francès Braque va tenir la sort i la desgràcia de de-

la memòria popular per la personalitat d'un dels grans creadors del segle XX, Pablo Picasso, amb qui \ a mantenir una amistat tan íntima que «a vegades és difícil distingir l'obra de l'un i la de l'altre», en paraules de Martine

senvolupar la seva trajectòria artística paral·lelament a la de Pablo Picasso. Durant un temps, el gran creador del segle XX i Braque van ser una sola ànima creativa: tanta compenetració va comportar que durant un temps tots dos artistes no van signar les seves obres. «Hi va haver un moment en que ens costava identificar les nostres pintures», va afirmar Braque respecte d'aquest tema.

Aquestes vides paral·leles han fet que Braque hagi quedat en un segon terme, eclipsat per l'exuberant personalitat de Picasso.

Q u a n parlem de l'inici de la pintura contemporània es fa referència al quadre Les senyoretes del carrer d'Avinyó, pintat per Pi-

Sòria, comissaria de l'exposició que ara es pot veure de l'obra gràfica de Braque a la Fundació Caixa de Sabadell. La mostra és un recorregut per l'evolució de la seva trajectòria artística.

casso el 1908 a París. HI mateix any Braque va pintar La gran banyista, també de construcció cubista. Tradicionalment s'ha dit que Picasso va ser el primer que va pintar quadres cubistes, però alguns crítics no comparteixen aquesta opinió: segurament, la veritat no se sabrà mai. però el que és segur és que els dos artistes van ser els grans impulsors de la pintura del segle XX. A m b l'inici del cubisme, Braque i Picasso van introduir un estil revolucionari que trencava amb la perspectiva renaixentista. Podem definir el cubisme com una tècnica especialment pictòrica que volia capturar el millor de la realitat allunyant-se de la tradició

impressionista d'aquell moment —de Monet i Pissarro— i representant aquesta realitat d'acord amb les noves teories de començament del segle XX. La pintura cubista recull els teoremes d'Einstein - q u e demostraven que la matèria no era el que semblava— i aspectes de la psicologia de l'home trets dels estudis de Freud.

Les característiques i aportacions personals de Georges Braque van ser la seva mesura i la claredat pictòrica. Va treballar principalment les natures mortes i moltes composicions amb ocells, com podem apreciar en l'exposició de Sabadell. T a m b é va realitzar una gran quantitat de litografies i d'aiguaforts.

!'l NI l'I i íl

la casa de ('uliura ,L ^ i.i: Cuuat podem visitar. Iir.s al 2N de febrer, una cxposieio i!e pintures L)e Sara Riera, titulada .l///w,-,, <• 1<><>4 ; ' » . \ L'exposició estíi mslal 'aòa a la sala 1 i mostra unes ol·ics excel·lents realitzades d nis 1.1 una gran coherència pictoi ica.

Lis colors dels seus q u a d r i s . l ' e x q u i s i d a p e r f e c c i ó tècnic,i. l'austera i coherent present.icio de l'exposició, ens mostren un,! pintura de caràcter litúrgic. L na pintura d'interior, d'espais sagrats i d'evocacions.

T o t e s a q u e s t e s observacions constrasten amb uns títols divertits i inlranseendens. Lis seus quadres recorden la pintura de retaule, tècnica artística que va utilitzar-se generalment per representar escenes religioses fa segles.

La pintora sap agafar una tradició pictòrica i capgirar-la per transformar-la en una pintura moderna. És especialment interessant la instal·lació que presenta l'artista al final de la sala, les pintures presentades en forma de taula es transformen en un objecte sagrat i sacralizat.

L'artista ha estat seleccionada i premiada a diferents concursos i ha realitzat exposicions a la Galeria Borgo, als Transformadors i les Facultats de Dret í de Belles Art. Aquesta és una de Ics moltes exposicions que s'han anat succeint a les sales de la Casa de Cultura, que afavoreixen la relació entre l'artista i la ciutat. Un espai que, a més, està d'enhorabona per la seva implicació en la creació i la conservació d'un fons d'art que pertany a la ciutat, i que serveix perquè l'artista es doni a conèixer als seus conciutadans alhora que permet un intercanvi cultural amb poblacions d'arreu.

Els amants de la cultura i de l'art en general tenen una cita programada a les sales d'exposicions de la Casa de Cultura, que oferirà ben aviat una mostra col·lectiva de tots els artistes que hi han exposat i han cedit algunes de les seves obres al fons d'art de Sant Cugat.

ESTUDIS

PATRIMONI

ün treball sobre la sanitat a les eseoles aspira al II Premi GAUSAC de recerca

ERC vol explicacions dels treballs arqueològics que es fan al voltant del Monestir

JOSEP M. VALLÈS

B Sant Cugat.— Només quatre dies abans del tancament del termini de lliurament de treballs per p a r t i c i p a r en el segon p r e m i G A U S A C de recerca, que organitza el G r u p d'Estudis Locals, s'ha presentat un estudi que porta per títol «Proposta de detecció, control i seguiment de les alteracions raquídies d'origen postura! a escoles públiques de Sant Cugat». L'autor n'és Josep Maria C abe/ali. G e m m a Foj, directora de l'Arxiu Municipal de Sant Cugat i encarregada de recollir els treballs que aspiren al premi, ha assegurat que està prevista la pre-

sentació de dos treballs més: un sobre la història local i un altre del qual no es coneix el contingut.

L'edició de l'any passat la va guanyar un estudi sobre les Disparitats en els creixements de Cerdanyola del Vallès. Rubí i Sant Cugat: tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès. El Premi G A U S A C té com a finalitat estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental en conjunt. HI tema és lliure i pot versar sobre qualsevol aspecte històric, social, econòmic. cultural, artístic, a n t r o p o l ò g i c , geogràfic o ecològic. També és

lliure l'elecció de l'època que emmarqui el tema.Les obres han de ser originals, inèdites, escrites en llengua catalana, amb una extensió mínima de 50 folis i un màxim recomanat de 150. El treball guanyador serà publicat a la revista G A U S A C , que edita ei mateix G r u p d'Estudis Locals amb el suport de l'Ajuntament. El premi té una dotació econòmica de 200.000 pessetes. Els treballs seran lliurats a l'Arxiu Municipal abans de les dues del migdia del pròxim dia 28 de febrer. LI jurat farà públic el seu veredicte el dia 7 d'abril. El premi es lliurarà el dia 21 d'abril.

EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Els treballs arqueològics que s'estan efectuant al recinte del monestir, per ubicar una instal·lació subterrània on dipositar els materials utilitzats pel Centre de Restauració de la G e neralitat, han estat objecte de les queixes que la secció d'Esquerra Republicana ha tramès al govern de la Generalitat. A través del grup parlamentari d ' E R C , la secció local vol aclarir i obtenir informació sobre les troballes arqueològiques en els treballs efectuats per la direcció general de

Patrimoni Cultural de la G e n e ralitat, que encara no s'han fet públiques. Segons E R C els jaciments que s'han trobat podrien ser fonaments d'una ampliació pre-medieval del monestir.

Quin és l'abast cultural i arquitectònic de la descoberta'?, quina és la seva datació i classificació?, quines actuacions té previst el d e p a r t a m e n t per tal de conservar aquest patrimoni acabat de descobrir? i per què no s'ha fet pública aquesta troballa?, són les preguntes elaborades des de la secció local de Sant Cugat.

15

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

TEATRE

COMMEDIA DELL'ARTE

La Cia. Ollomol-Tranvía escenifica Sergi Belbel porta el seu «Commedia, un juguete para Goldoni» «Mercader de Venècia» a L'espectacle està dedicat al comediògraf italià La Sala de Rubí EMMA ANSOLA

H Sant Cugat.— La commedia dell'arte va tenir en Cario Goldoni un dels seus màxims exponents sobretot pel que fa a la creació d'arguments que intentaven cercar un nou ideal de comicitat que formés part de la vida de cada dia. Goldoni va El desig d'elevar el gènere de la commedia dell'arte va portar Cario Goldini a viatjar arreu d'Europa i a establir-se, amb els anys, a París, on va morir després d'haver escrit les seves memòries i diferents comèdies que no van perdre mai el fort estil italià impregnat de la poètica i la vitalitat del carnaval venecià. D'un dels seus guions, concretament // anillo màgico, va sorgir la creació de la Commedia, Un juguete para Goldoni, que la companyia Ollomol-Tranvía representarà al Teatre-auditori demà dissabte a les deu del vespre, i que està inspirat en els personatges, els passatges i les accions que es desenvolupen en l'obra del comediògraf italià.

Per la companyia, «recordar Goldoni és recordar-se de tots els còmics que des de sempre i per sempre tenim la tasca de convertir en teatre qualsevol plaça, carrer o albereda.» L'argument de l'obra gira a l'entorn del tradicional personatge de l'Arlecchino, que decideix suïcidar-se al bosc perquè l'esposa l'enganya. Abans, però, li oferiran un anell màgic que té la propietat de fer oblidar. D'ençà de la troballa, sorgiran un munt de malentesos. L'adaptació i la direcció de l'obra estan a càrrec

L'escriptor Larreula participarà en un fòrum literari a Valldoreix EMMA ANSOLA

• Valldoreix.— Dins del cicle cultural organitzat per l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, l'escriptor Enric Larreula participarà demà dissabte en un fòrum literari en què parlarà d'Els orígens del conte. Larreula és autor de diversos llibres de contes, de poesia, de teatre i novel·la, i també és traductor de llibres per a nens.

Al desembre passat, l'escriptor va obtenir el premi Gran Angular de literatura juvenil per l'obra Els arbres passaven ran de finestra.

Aquest premi s'afegeix a la llarga llista que n'ha obtingut, entre els quals cal destacar el Víctor Català de conte i narració, el Xarxa d'assaig, el de la Crítica Serra d'Or, el d'humor i sàtira Joan Oliver i el Lola Anglada. Larreula és professor de didàctica de la llengua a la UAB. En una entrevista efectuada a l'escriptor quan va rebre el premi Gran Angular, Larreula va assegurar que endinsar-se en el camp de la literatura infantil no li ha estat un camí gens fàcil, ja que considera que «normalment els crítics literaris, en general, tendeixen al pur menyspreu pel que fa a aquest tipus de literatura, quan, en realitat, no s'han llegit mai un conte o bé no han passat de La rateta que escombrava l'escaleta. S'ha de tenir en compte que la literatura infantil i juvenil pot tenir una dificultat literària tan alta com qualsevol novel·la per a adults».

El fòrum literari està previst que comenci a les set de la tarda a les dependències del Casal Cultural de Valldoreix. El proper escriptor convidat és Anna M. Moix.

posar fi a la improvisació, l'artifici i la vulgaritat que entelava la commedia dell'arte d'aquell temps.

La companyia Ollomol-Tranvía porta aquest cap de setmana al Teatre-auditori un espectacle dedicat a aquest comediògraf venecià i al gènere que va cultivar: Commedia. Un juguete para Goldoni.

L'espectacle està basat en la commedia dell'arte. Foto: ELS 4 CANTONS. de Càndido Pazó i el conjunt d'actors el formen Víctor Mosqueira, en el paper d'Arlecchino; Núria Sanz, en el d'Arxentina; Evaristo

-s

Calvo, en el del capità Milhomes; Marcos Orsi i Avelino Gonzàlez, en el de lladres, i Santiago Prego, en el del Doutor Minuta.

Exhaurides les localitats de venda anticipada XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— La Sala, el teatre municipal de Rubí, posarà en escena aquest diumenge el darrer muntatge de Sergi Belbel, El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Aquesta obra, una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, ja havia assolit un notable èxit quan va ser estrenada al teatre Poliorama de Barcelona, al desembre de l'any passat. Els principals papers són interpretats per Alícia Agut (Dux de Venècia), Enric Majó (Antonio), Laura Conejero (Pòrcia), (Jessica) i Lluís Soler (Shylock). La venda anticipada d'entrades ja ha quedat exhaurida, tot i que encara en queden unes quantes per vendre en el mateix moment de la representació. És la primera vegada que Sergi Belbel escomet la tasca de portar a escena una obra de Shakespeare. La raó que ha adduït per escollir precisament aquesta peça ha estat que «és el Shakespeare que millor entenc» i que els seus personatges, situacions i diàlegs li semblen propers. «El mercader de Venècia (sé que quedarà cursi i pedant el que ara diré) em crida, fins i tot m'eixorda, des de fa tres anys.» També és el primer cop que Belbel aborda professionalment el teatre en vers. Utilitza la traducció de Josep Maria de Sagarra, que conserva l'estructura

decasil·làbica de l'original.

Ambientada a Venècia, com Otel·lo, com totes les obres shakespearianes on el component racial té un fort sentit dramàtic, El mercader de Venècia no es decanta per un gènere concret, sinó que oscil·la entre comèdia, drama, farsa i tragèdia. La seva ambivalència en el tractament del personatge de Shylock, l'usurer jueu, ha fet que se la qualifiqués, alternativament, de pro-semita i antisemita: rellevants actors d'origen hebreu, com Dustin Hoffman (que va fer de Shylock a Londres fa alguns anys), l'han portat a escena, mentre que el govern israelià va prohibir la seva representació, durant molt de temps.

Ha estat objecte de muntatges molt diferents, en què prevalia bé l'aspecte de comèdia, bé el de tragèdia, bé el de drama. L'opció triada per Belbel ha estat conservar totes aquestes vessants.

Sergi Belbel va néixer a Terrassa l'any 1963. És llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, i és professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1988. És autor de quinze obres teatrals, i n'ha dirigit unes disset, entre les quals es compten les seves pròpies Mininumal Show, Òpera, En companyia d'abisme, Tàlem, Carícies i Després de la pluja.

UNA REFLEXIÓ MÉS SOBRE LA REFORMA

Disseny de Joies i Joieria

A la Reforma Educativa es parla d'aprenentatge significatiu, d'ensenyament constructivista, d'aprenentatge a pensar críticament i creativament, de dissenys curriculars, d'investigació, acció...

de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8) (matins hores convingudes)

Hi ha diverses finalitats fonamentals que es marquen en els nous dissenys curriculars.

p ada

Una, és l'educació social i moral de l'alumnat, entesa com a democratització, i això, mitjançant una educació transversal que atenyi tant les distintes matèries del currículum, com els interessos que resulten de la vida dins i fora l'escola.

çj Balmes, 39, 1 r dreta - tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CASADEMONT MERCADER Fins al 14 de març

Una altra, l'educació en el pensament crític i reflexiu, entès per tal el desenvolupament de les destreses de raonament i la capacitat per considerar els diferents punts de vista i les circumstàncies que determinen cada situació.

En el marc de tècniques facilitadores del procés d'aprenentatge crida l'atenció la quantitat de referències que es fan al tema «estratègies d'ensenyar a pensar». Ens cal una educació que desenvolupi la capacitat de pensar i la capacitat d'aprendre. Ensenyar que les persones siguin més conscients i responsables de les seves capacitats, processos i resultats d'aprenentatge.

La capacitat per aprendre contínuament té molt a veure amb l'aprenentatge d'estratègies de pensament que ens permetin conèixer i buscar la informació que necessitem per resoldre la tasca o solucionar el problema.

Això implica que tan important és saber quina és la informació que ha de saber un mateix com saber la que li cal en cada moment determinat, per resoldre la tasca i solucionar el problema. Àgora, des de sempre immersa en aquest esperit de la Reforma, té com a objectiu principal aconseguir un alumnat actiu, efectiu, estratègic, autònom, cooperatiu i responsable, que hagi de dependre més de les seves pròpies capacitats per aprendre a través del que ja saben, aconseguint el que no saben encara, planificant, supervisant i avaluant els seus propis processos d'aprenentatge.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sala Rusfíïol Santiago Rusiüol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Pre-escolar - EGB BUP- COU

i g

1 Horari: matí de 9 a 2 farda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

ÀGORA

m i i i M i u m i i i i i »

c/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2)

16

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de febrer de 1995

MUSICA

Richter: la llegenda viva

IRichter: el misteri del pianista ucraïnès va f passar per Sant í (Cugat

• SVIATOSLAV RICHTER Obres: Sonata r/j re ma/or mim. v> de Joseph 1 lavdn; Somiïn en re menor mim 2. de Servei t'iokotlcv. l 1 IJ/.M'V rwhles el sentimenhile·, i Minurs. de Maunce Ravel Lloc: Teatre-auditori Dia: -1 de febrer

I IH VKDJl.NF.K uan va sonar cl tercer avís per anunciar que el concert eslava a punt de començar, la sala eia plena u a gom. Se sentia el brogit natural, però en l'ambient es notava aquell estat poc habitual, típic de quan s'espera un gran esdeveniment. I Is llums van apagar-se mentre a l'escenari tot brillava, amb el piano de cua sol en l'immens espai. Aleshores es va produir un silenci religiós, I N segons es desgranaven amb lentitud i. linalmcnt. va sortir l'alta tigura de l'octogenari mite. amb una lleugera coixesa. saludant amb posat s e n o s des de la seva alçada tisica i històrica, rebent l'homenatge del públic abans de començar l'actuacio.

Q

Richter seu i es posa les ulleres. l'ajudant apareix, sol·lícit, els llums de l'escenari s'apaguen i només una làmpada de peu il·lumina la partitura i també el rostre del pianista. Ell diu que toca a les tosques per "fer arribar la musica pura i directa, llum de la distracció que significa veure l'agitació dels dits i els moviments mímics de la cara". La sala és a la penombra quan comença a escoltar-se Yandanlc con c.xpressionc de la Simula cu re major de Haydn: el silenci pot tallar-se amb un ganivet. I's veritat, el mestre és aquí i després de dues anul·lacions, desprès dels dubtes. per fi toca per a nosaltres! Però, r e a l m e n t toca per als altres?

Veient-lo capficat sembla ben bé que està tocant igual com si fos

Riclilc va saludar al públic després d'un concert que va durar ducs hores. Foto: MANI-: MANH CSI'INOSA. vi Miliutar LSI'INOSA. sol. a casa seva. Toca i interpreta, anant al fons de la musica que algú ha escrit en una partitura.

Richter toca sempre amb poca llum, amb la partitura al davant i, des de fa uns anys, amb un piano de cua Yamaha. Sempre l'acompanya l'afinador del piano.

No sé quina es l'intima realitat de l'home Richter. però puc dir que vam ser testimonis d'un acte de creativitat emocionant i ric en sensacions. El mestre llegeix realment la partitura d'una peça que. òbviament, coneix be i, lot i això, sembla que la va descobrint nota a nota, com si es tractés d'un miner que s'aboca al jaciment i, lentament, amb saviesa, arrenca

les pedres precioses que, barrejades amb la ganga, l'autor va deixar al fons de l'obra. I ho fa amb un rostre que només mostra la concentració davant la partitura, sense cap mena de concessió emotiva externa (només en algun moment de Rave; va semblar trencar-se aquest hieratisme durant segons), però que, en canvi, fa arribar la força de la música d'una manera absolutament plena, perquè aquí la tècnica prodigiosa està ben bé al servei de l'últim sentit d'aquesta música com a mostra de la sensibilitat humana.

Tot escoltant Richter se'ns fa difícil acceptar que ens trobem davant d'un home nascut l'any

1911) a Ditomir (Ucraïna), perquè 1910 la transparència del so, l'exacte trancripció dels moments exaltats de Prokofiev, les subtils elegàncies impressionistes de Ravel i les perfectes harmonies de Haydn ens demostren que hi ha un artista que encara gaudeix d'unes capacitats plenes.

Al final de cada un dels actes el públic va mostrar el seu entusiasme i. en acabar el concert, el mestre va oferir dos bisos, va saludar de nou a una banda i a l'altre. seriós, sense cap mena de concessió a la galeria i, agafant la partitura, se'n va anar. És Es evident que. per a Richter, només importa la música.

ivyii i c i r A

(

L'escenari va ser fred. només il·luminat per un petit llum que enfocava la partitura. Lra difícil veure les seves mans i la seva expressió. Un noi que passava els fulls de la partitura i un japonès que va retocar una mica el piano van ser els únics de trepijar l'escenari a banda d'ell. No va rebre ni les flors que acostumen a rebre els artistes. En resum, un misteri.

Concert de cant i piano a la Casa de Cultura de F Ajuntament H Sant Cugat.— Àries antigues. cançons catalanes i àries d'òpera seran interpretades per la soprano Isabel López amb Clotilde Manuel al piano, en el concert que es farà demà dissabte a la Casa de Cultura a dos quarts de set de la tarda. La primera part inclou les àries antigues de Pergolesi.

Scarlatti. Giordani i Hàndel. mentre que a la segona es podran escoltar les cançons catalanes dels compositors E. Morera i J. hores.

El concert finalitzarà amb les àries d'òpera de La sundmhtda de Bellini,0/t, mio bambino i Vissid'ane. vissi d'amore de l'òpera Tosca de Puccini iRinaldo, de Hàndel. Tant López com Manuel són nascudes a Barcelona i han cursat estudis al conservatori del Liceu. Han fet recitals en diversos municipis, en sales de cultura, sempre interpretant música antiga, àries d'òpera i sarsuela, entre altres. Manuel cursa el grau Superior amb el mestre Àngel Soler. i-:.,\.

• JOVT. OROOI SI RASANT ITKIAT Obres de Ditteis von Dittersdorf, Haendel, J.S. Bach, Vicent d'indy i L.dvard (Irieg. Director: Josep I circ.

Solista: Carme lalleda (piano'l.

I.l.oc: I catrc-auditoii.

Dia: IS de febrer.

I nCVKI) Jl-Nl-K o cal ser profeta per pronosticar que estem en cl hon cuini [Ter ui nbai a tenir uns magnífics r e p r e s e n tants musicals de la nostra ciutat.

Aquesta es una fita que ta deu anvs hauria estat increïble, si considerem la qualitat assolida per tots dos conjunts. Aquesta vegada la Jove Orquestra va iniciar la primera part amb l'obertura de l'opera Lsthcr. de Ditttersdorf. A continuació, es va interpretar una síntesi de les conegudes Wàter Músic i lucwork Músic. de Haendel. i cercades per acompanyar musicalment cl passeig amb barca del rei (icorge I pel Tàmesis l'any I 7 | 7. Tot i que el resultat obtingut tou prou correcte, es va trobar a faltar mes instruments de vent i percussió.

N

A continuació, Carme lalleda \ a ser la solista del Concert en re menor per a piano i orquestra de Bach. Tot i que es una obra en què el paper del solista no es encara el de la individualitat acompanyada o contraposada al conjunt instrumental, creiem que-

RAMON l.l OUt: • Sant Cugat. fins que les 700 persones que omplien el Teatre-auditori no van guardar un silenci total no va sortir a l'escenari. El silenci es va trencar amb els primers aplaudiments que els assitents van dedicar al millor pianista del món. en trepijar ell l'escenari. Amb un caminar ferm. tot i els seus 80 anys. i cl rostre impassible, Sviatoslav Richter es va dirigir cap a un enorme piano de cua que ocupava cl centre de l'escenari. A partir d'aquí els dits màgics del pianista van començar a delectar a tothom.

Però la màgia Richter no es només a dalt de l'escenari sinó també a fora. «No parlen ni ell ni la seva dona, només la seva secretaria li parla a cau d'orella». comentava. T o m à s Seix. director del Centre Cultural, una de les poques persones que es va poder acostar fins al misteriós personatge. La seva dona, la seva secretària, el seu piano Yamaha. els tècnics japonesos encarregats cde l'acústica de l'instrument i els transportistes són els seus acomt panyants. La visita a Sant Cugat I va ser fugaç. Richter va arribar \ m o m e n t s abans d'iniciar-se el coni cert i va marxar cinc minuts desi prés d'haver-se acabat. No va conIcedir entrevistes, només va peri metre fer fotos al nostre fotògraf i i no va voler cameres de televisió idintre del teatre.

Tots els dijous, Nits amb Lluna al cafè del Teatre-auditori ia integració del so del piano vaa ser excessiva i que. algunes vegades —sobretot en el primer atle«ro—, els tempos van ser divergents. Carme lalleda va demostrar un total coneixement de l'oibra i va cercar l'alè espiritual dee l'autor. A la segona part. en laa

Stiruhanda and Minuet, de Vincent d'Indy. l'orquestra va mostrat de-ajustaments d'afinació d e Ics tiompes amb una actuació notable de l'oboè. I, finalment, la primera suite. /Ver (lynt. de Grieg. Musica descriptiva per mitjà de la qual es va demostrar el resultat d'un

treball acurat, els millors moments de tota la nit, amb fragments de gran bellesa, com el segon moviment, titulat La mort d'Ase. Llargs minuts d'aplaudiments i dos bisos: Albada, el primer temps de l'cer (iynt. i una vibrant sardana. Cal repetir-ho: Anem bé!

I Sant Cugat.— La cantant Lluna, Xavier Ibànez al piano i Menno Marién al saxó són els components del trio Nits amb lluna. que cada dijous a dos quarts de dotze amenitzen les nits del cafè del Teatre-auditori del Centre Cultural, amb musica de blucs, jazz. soul i boleros, \...\.

»« í ; ^ • ^ "ïrt.

**

•Bar musical

^

•Billars professionals

c&eteémfa, OU** de %

•Campionats tot l'any

det

to*»***'."***-

c/ Sant Martí, 12 08190

O0««ll»lO*. * - T«l. 5 * 9 4A S8|,í:

Tel. 589 47 90

0O19O SAMT C U G A T PEL VALLÈS

LA BOHÈMIA CÒCTELS KARAOKE BILLARS

la BQAÓEB1A

per D E L MERCAT V E L L

conversar

Obert tots els dies a les 1 0 3 h Dissabtes i diumenges a les 7 3 h Av. de Catalunya, 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA BRASERIA DEL MERCAT VELÍ PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

.?&

y*

Shangri-La ALFONS SALA, 24

TEL. 67515 03 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

Bar musical Coctelería

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Billar

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

Braseria

La Bolera d Plaça Lluís Millet, 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

|

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa I ara fem peus de porc.

MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda c/ Enrique Granados, 7 - tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

CULTURA-ESPECTACLES

18

ELS 4 CAN I O N S / Divendres, 24 de febrer de 1W5

CINEMA HI s a n t c u g a t c n c J o r d i R i e r a és el c o director, cogunmista i productor executiu d e Meteorits. un curt m e t r a t g e q u e v a n p r o j e c t a r la s e t m a n a p a s s a d a d a v a n t u n p ú b l i c q u e o m p l i a la sala b a r c e l o n i n a AlJ O R D I

c.iAir. ilins el cicle « U n hivern de pel·lícula ••. A q u e s t film, s e g o n s R i e r a , va c a p i n ar eU e s p e c t a d o r s fins al p u n t q u e n o \ a n a p l a u d i r , l.a resta de l ' e q u i p del curt t a m b é és d e S a n t C u g a t . L a i d e a o r i g i n a l

d e Meteorits és d ' E v a M a s s e g u e r , c o g u i o nista: K s t h e r A r t i e r a , c o d i r e e t o r a ; I v a n de C'ristóbal. c a p d e p r o d u c c i ó ; E u l à l i a Feliu, actriu p r i n c i p a l ; i Pilar J c t a e l l , veu

en off.

R I L R A . C o d i r e c t o r del e u r t m e t r a t g e « M e t e o r i t s » , p r o j e c t a t a la II M o s t r a I n t e r n a c i o n a l « U n hivern de p e l · l í c u l a »

«Ningú no va aplaudir la meva pel·lícula» de producció que es titula HI lubo: és una història que, per mi, tenia massa sang i fetge i hi vam treballar mig any. El segon treball va ser un curtmetratge de tres minuts que es diu La venganza que va rebre un premi del Festival Internacional de C u r t m e t r a t g e s de Badalona. Jo n'era el director.»

—Quins treballs cinematogràfics pensa fer en un futur immediat?

—«La veritat és que tinc diferents idees per fer. Fins i tot m'he proposat un llargmetratge abans del 2.000, però encara no tinc clar sobre què exactament.»

— H a pensat mai fer un film on l'acció succeeixi íntegrament a Sant Cugat?

—«Tinc un guió escrit des de fa temps d'una història que transcorre al golf de Sant Cugat. Es tracta d'una campiona d'Espanya de golf que desapareix durant dos o tres anys. Seria una pel·lícula on la tècnica tindria un gran protagonisme. En tots els forats del camp de golf col·locaria cameres de televisió per vigilar tots els moviments dels jugadors i controlar qualsevol cosa que passés al camp. De fet seria un projecte complicat de dur a terme, però potser es podria parlar amb el golf per intenlar-ho.»

.11 >sl I' \1 \KI \ \ Al 1 I S

I Sant Cugat.

Quin ha estat el procediment que ha seguit perquè el seu cuitmclialge.A/eavwrf.v participés en la II Mostra Internacional de Cinema?

—«L'organització del cicle buscava curtmetratges en català de .\smm i vaig proposar-me entrar en la selecció dels treballs que es va fer just una setmana abans que comencés la Mostra. La selecció va anar a càrrec de T V 3 i Lauren Films. S'hi van presentar un total de vint treballs i només en necessitaven sis. Abans de totes les passades de les estrenes que han participa! en el cicle l'n hivern de pel·lícula. projectaven un dels curts. Meteorits va precedir a la pel·lícula Les eem i una nits» - Com explicaria el contingut ilel seu film a la gent que no l'ha vist7 • I n els cine minuts que dura Me/t'orits hem recollit els diferents pensaments de la protagonista.

Alio que pensa de la vida. les seves preocupacions. Per què actuaria d'una manera o d'una altra. segons la situació. FI text es una part fonamental del curtmetratge.

Les imatges estan en funció del text que explica els pensaments de la noia. Ls una pel·lícula amb molta simbologia."

- O i i n s son els escenaris que va escollir per rodar les imatges del curt?

——Principalment hi ha tres localitzacions: un magatzem de Rubí. les fonts que hi ha davant del I'eatre-audilori del C e n t r e ('ultural de Sant ( u g a l i els billars Còrdova de Barcelona. Vam necessitar quatre dies de rodatge, el guio es va escriure a finals d'octubre i la pre-produeeió entre els mesos de novembre, desembre i part de gener d'enguany.»

- Quina va ser la reacció del públic que omplia el cinema quan va acabar Meteorits!

—«La gent es va quedar molt parada. Pensa que aquest curtmetratge dona molta pau. quedes molt relaxat, bota la quantitat d'imatges, sentiments i impactes que conté el film van fer que els espectadors continuessin pensant en alio que havien vist. Ningú no va aplaudir. La gent es va quedar sense respiració. A mi em va agradar molt."

—Oiin ha esta! el pressupost

El santeugatene Jordi Riera portarà cl seu treball als Festivals de cinema de Huesca. ( üjon. València i Alcalà de Henares. Foto: LA. MULA. del curt? Ma aconseguit alguna subvenció?

—«El pressupost ha estat de mig milió de pessetes. No he aconseguit cap subvenció pública, però si una empresa, Karl Corporation, que ha subvencionat una part de les despeses. Per cert. encara no he cobrat!, però espero fer-ho a finals de mes. Confio en ells de la mateixa manera que ells ho van fer en mi creient en el projecte des d'un principi.—Quins projectes te per a Meteorits?

—«Estic a punt de signar un contracte amb Lauren films per-

què es projecti als cinemes de Barcelona abans de la passada de les pel·lícules. També vull parlar amb Cinesa perquè es pugui veure als cinemes de Sant Cugat.

A més, hem doblat el treball al castellà per participar ara en els festivals de cinema de Huesca.

Gijón, València i Alcalà de Henares. També m'agradaria portar-lo a França.»

—Aquesta ha estat la seva estrena en el món del cinema'' — « N o . He fet dos treballs en 16 mm abans d'això. Primer un migmetratge de 26 minuts on vaig fer de productor executiu i cap

—Influeix molt la tècnica en els seus treballs?

—«Sí. De vegades fins i tot d'una manera exagerada. El que passa és que em costa molt adonar-me'n. Són els meus companys els que m'han d'avisar perquè arriba un moment en què jo mateix em complico la vida.»

— Q u i n a és la seva feina al laboratori de cinema on treballa habitualment mentre no es dedica a fer pel·lícules?

—«Sóc ajudant tècnic. Tracto les fallades i avaries de les diferents màquines que utilitza el laboratori i intento trobar-hi solucions. Aquestes màquines són el revelat de negatiu, de positiu i també l'ampliadora de fotografia. T a m b é analitzo els líquids de les màquines. Jo anava per químic, ho vaig deixar per estudiar Imatge i So al Centre Calassanç, i ara, treballo com a tècnic en un laboratori de cinema. H e fet de director, guionista i productor executiu de curts. El món de la cinematografia em captiva.»

Un concert de TOBC en el centenari del músic Eduard Toldrà I 1S4 CANTONS

• Barcelona l.'acte central del programa que c o m m e m o r a r à el centenari del naixement del músic Eduard Toldrà serà un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunva (OBC) el dia " d'abril al Salo de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, segons es va anunciar ahir en la roda de premsa de presentació dels actes. Eduard Toldrà, precisament, va ser el primer director d'aquesta formació musical el 1446. L'n altre dels actes destacats de la c o m m e m o ració és una exposició itinerant que s'inaugurarà el mes d'abril a Vilanova i la Geltrú, lloc de naixement del famós compositor.

Més tard, aquesta mostra es podrà veure a Barcelona, Tarragona.

Vic. Manresa. Gavà, Cervera. Figueres, l'Hospitalet de Llobregat i Igualada. Eduard Toldrà (Vilanova, 1895 - Barcelona 1962) va ser director d'orquestra, compositor i intèrpret, en una densa trajectòria que va iniciar el 1412 en debutar com a violinista a l'Ateneu de Barcelona, després d'haver estat alumne del mestre Lluís Millet. Entre les cançons que va compondre destaquen l'unes \erdes vora el mar. La cançó de l'ohlit.

Romanç de Santa Llíieia. Les garbes dormen td eamp i Cançó de la vela. Una de les seves composicions, [•/vfc.s al mar. pot ser coneguda entre el públic santeugatene per l'ús que d'ella en \ a fer l'Esbart Sant Cugat en una de les seves actuacions ;l b ciutat.

L'Esbart va ballar aquesta peça al Teatre-auditori del Centre Cultural en una de les representacions que es van portar a terme el mes de desembre passat.

Conveni per establir la seu de la Filmoteca de Catalunya a la UPF I Sant Cugat.— El conseller de Cultura de la Generalitat. Joan Guitart, i el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Argullol, han signat aquesta setmana un conveni en virtut del qual la Filmoteca de Catalunya s'establirà. a mitjà termini, en unes dependències de la Universitat Pompeu Fabra, situades a l'antic mercat del Born de Barcelona. En aquell lloc la Universitat té previst instal·lar un complex per als estudis de Comunicació Àudio-visual, on també tindran cabuda altres iniciatives, públiques o privades, relacionades amb el tema.

La cessió dels espais a la Filmoteca és per 30 anys i està previst que sigui renovable per períodes de lOanvs.

HLS 4 CANTONS

CONFERENCIES

Galileu fou rehabilitat per l'Església perquè era considerat «un entrebanc

»

RAMON L l ' O L L

• Sant Cugat.

Manuel García Doncel. catedràtic de física teòrica i director del seminari d'història de les ciències de la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona, va analitzar dimarts passat al Centre Borja, per què l'Església va rehabilitar Galileu. García Doncel, que va fer una xerrada dintre del cicle de conferencies sobre cultura i societat que està organitzant el centre jesuïta, va argumentar que el cas Galileu era considerat «un entrebanc per a l'actual intent del papa Joan Pau II d'apropar la teologia i la ciència-.

Galileu va continuar les tesis

desenvolupades per Copèrnie i altres científics que sostenien la idea que la Terra i els planetes teien voltes al voltant del sol. El científic nascut a la Toscana italiana va arribar a elaborar una sèrie d'hipòtesis amb les observacions fetes amb rudimentaris telescòpics. Les conclusions de Galileu el \ a n portar a l'excomunio ja que s'oposaven als postulats eclesiàstics i les teories aristotèliques qi.e mantenien que la Terra era el centre de l'univers i que tot cl cosmos feia voltes al voltant del nosiu planeta.

Segons va explicar Garcia Doncel. el papa proposa «una auto-

nomia entre el camp de les ciències i la teologia peto al mateix temps un diàleg respectuós i enriquidor per a ambdues disciplines-, Ls [ier això que Joan Pau II va demanat un informe sobre el cas Galileu -qa que aquest era un problema per assolir l'objeetiu actual del papa- l·l conferenciant va explicar que Joan Pau II va decidir rehabilitar Galileu, desprès d'estudiar cl cas, per dues raons: «en primer lloc. perquè les seves tesis \ a n ser de les millors del seu temps, i en segon, perquè la seva hipòtesi era tan poc demostrable, llavors, com la d'Aristòtil o la de Tico-Brae».

Manuel (iarcía Doncel durant la conferencia. Luu< I.A. Ml .'LA.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

19

I LLETRES /10 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIUI H a n passat deu anys de la mort de Salvador Espriu i la inusitada dimensió pública que van assolir la seva figura i la seva obra en unes determinades circumstàncies polítiques i culturals, tal

com ell mateix havia vaticinat, ha anat seguida d'un procés de desmitificació que h a obert les portes a la controvèrsia i, fins i tot, a la indiferència. Al mateix temps, però, la producció narrativa,

poètica i teatral del creador del mite de Sinera és objecte de nous estudis que serviran p e r donar-ne una visió menys apassionada i més aprofundida.

E n aquestes pàgines, que volen ser

una invitació a la lectura d'Espriu, recollim algunes d'aquestes interessants aportacions i també d o n e m compte d e les publicacions que, referides al mateix tema, apareixeran els propers mesos.

Salvador Espriu, entre el passat i el futur ROSA M. DELOR1 MUNS

L

a personalitat intel·lectual de Salvador Espriu, a deu anys de la seva mort, i penso que superats els tòpics d'escriptor nacional de Catalunya i de personalitat exaltada a patum generadora de lectors incondicionals, condicionals i detractors, ens hauria de fer reflexionar sobre el que pot ser una vida consagrada a la lectura i a l'escriptura i que no renuncia a donar la cara en la palestra pública. Val a dir que Espriu, amb la seva pulcra cortesia de gran senyor, ho va saber portar molt millor del que la mitjana intel·lectual d'Alfaranja n'hauria estat capaç. S'ho va prendre com un deure que aquest país li imposava en un determinat context històric i va acceptar les regles del joc sabent d'avançada que no se li ho perdonaria mai, perquè Alfaranja és un petit país de grans senyors, però de vegades també ho és de grans rebentaires. Però tot això és aigua passada, si més no per als qui pensem que la veritable personalitat d'Espriu, la que realment interessa, és la que es descobreix darrera les conceptuoses línies del seu discurs literari.

En una ocasió, tot replicant a VOda a la Immortalitat d'Horaci, Espriu va intitular un poema amb aquests mots que expressaven un dubte terrible: «Omnis fortasse moriar» («Potser tot jo moriré») i uns versos més avall deia: «Ara cauré tot sol / i no seré més nom, ni record, ni dolor.»

Per a un home que no tenia fills, la seva immortalitat —un joc o una fatigada esperança, que diria Borges— es jugava sobre la perdurabilitat de la seva obra de creació. I tant desitjava que no tot en ell morís que durant els bombardeigs del 37-38 feia còpies dels seus aleshores primers poemes i els amagava a diversos llocs per tal de poder-los salvar en cas d'esfondrament de la casa. Ja de gran, una vegada va parlar amb el seu germà de la possibilitat de guardar la seva obra en una caixa cuirassada d'un banc dels Estats Units especialitzat en aquesta mena de proteccions. Cal imaginar que la idea li deuria rondar pel cap en aquells moments de pessimisme agut, cap allà els setanta, en què temia una possible destrucció nuclear del planeta vista la clara estultícia dels seus governants. Aquesta dèria, que potser farà somriure algú que la titllarà de pueril, no expressa res més que el legítim dret a la defensa que l'individu fa del seu pas i treball en aquest món. També implica que l'individu sap que s'hi ha jugat la vida, això és, que hi ha invertit tot el miserable cabal de temps que li ha estat assignat, en el cas d'Espriu, setanta-dos anys.

Si per a Josep Pla escriure ben segur que era un plaer, cal dir que per a Espriu era una veritable tortura, no s'hi havia divertit mai, perquè sentia que la seva obra, com cadascun dels nostres actes, feia part del misteriós projecte universal d'un món en constant creació i, per tant, cada paraula que escrivia només podia ocupar el seu lloc i aquesta és una dura responsabilitat perquè l'alternati-

La professora Rosa M. Delor i Muns, directora de l'edició crítica de l'Obra Completa de Salvador Espriu, analitza en aquest article els ingredients de la seva obra de creació, de la qual afirma que conté «una geografia insospitada, per a gent que es pren la lectura com una aventura personal».

Salvador Espriu va morir el dia 22 de febrer de 1985, el dimecres passat va fer deu anys. va només pot ser l'error. Però, altrament, si volia que alguna cosa d'ell se salvés ho havia de fer a través de les paraules perquè aquestes són la matèria de la qual estan fets els somnis dels humans.

Si goséssim fer la recepta culinària del que és la literatura per a Espriu, hauríem de concloure que per a aquest home solitari i amant de l'alquímia literària, l'existència mateixa, amb totes les seves interrelacions, era un gran text, el més apassionant de tots (el que els antics en deien el Llibre

de la Vida), susceptible, per tant, no tan sols de ser llegit sinó també de fer-hi anotacions al marge, anotacions que serien les seves pròpies obres de creació literària.

La recepta d'aquesta cuina quintaessenciada es basaria en quatre elements nutricionals bàsics i a parts iguals: literatura universal, càbala, història i filosofia.

Quatre elements i el gran abisme La literatura universal hi estableix les relacions bàsiques de lector / escriptor, o si es vol l'ac-

titud d'un escriptor que en realitat és un locutor que contesta, subratlla, contradiu o accepta allò que llegeix en els grans clàssics i en els que no ho eren tant.

Aquesta actitud intertextual és la d'un subjecte que dialoga amb la literatura de tots els temps i que per tant s'hi insereix amb veu pròpia.

El misticisme de la càbala li forneix l'estructura simbòlica del text, el teixit o ordit de les paraules (en el sentit més material del terme, com ja ho havien entès els

romans, textus vol dir teixit) considerades com a emanació del creat i per tant representació abstracta (en el sentit més espiritual del terme), quasi matemàtica pura (la poesia), amb què l'home pot accedir a pensar i a parlar d'allò que el volta. Coherentment relacionat amb aquest planteig hi ha tota la relexió en termes de gramàtica sobre la llengua catalana i d'altres llengües minoritàries que tant l'obsessionava.

La història, que abraça des dels moments més particulars i íntims dels àmbits més propers fins al seu petit món (Sinera i els seus personatges d'història / ficció), és la circumstància del seu jo empíric que hi està inalienablement relacionat, perquè l'home és història en la història, dirà, i d'aquesta condició no s'escapa.

La filosofia és l'actitud d'anàlisi reflexiva d'aquest jo davant la seva circumstància i li procura les eines intel·lectuals per enfrontar-se a la seva problemàtica existència. La filosofia li aporta els suggestius mites platònics i tota la seva llarga descendència, d'una banda; de l'altra, el racionalisme més auster, davant del qual no s'hi valen les trampes de l'idealisme ni de la religió. Vet aquí, doncs, la gran contradicció a la base de l'angoixa existencial, la conciliació dels opòsits en la perplexitat d'un home lúcid.

Al centre d'aquests quatre elements, que podríem anomenar figures del coneixement, hi ha el gran abisme, dirà Espriu, el gran forat engolidor de tots els dubtes i vacil·lacions i de totes les seguretats, el misteri dels misteris: Déu; i l'home, que s'aboca perillosament i fatalment a aquest pou misteriós, munit amb la seva sempre limitada recepta intel·lectual. Conclusió: l'ésser humà no passa de ser un pobre funàmbul solitari suspès sobre l'abisme, més o menys hàbil en l'art de saber passar la maroma: «quan rendia comptes del treball, aplaudíeu: no mancava cap gota a la set dels dimonis.»

Tota obra literària té molts nivells de lectura i la d'Espriu resisteix perfectament les llargues parades del metro i de l'autobús.

Però si ens hi volem endinsar, aleshores s'hi descobreix una geografia insospitada. Si n'acceptem el repte, Espriu ens convida, a nosaltres lectors, a participar d'un banquet extremadament suculent, variat i de refinadíssim paladar.

Gosaria dir que la seva obra, no cometré l'error de caure en el parany decimonònic dels gèneres literaris, l'obra d'Espriu és per a gourmets. Per a gent que té temps, que es pren la lectura com a aventura personal, com a repte intel·lectual. Gent que pren notes, amb lletra petita i acurada. Que VÀ \s>T£Wt \ xç\or«a. Q u e segueix

un fil que li permet moltes gratificants marrades per la biblioteca dels clàssics. Si s'hi entra, per aquesta via, la lectura esdevé un veritable vici, un joc a dos, d'aquells que mentre el lector/jugador reflexiona sent la mirada de l'adversari que fita en el seu front, com un trepant.

CULTIIRA-ESPECTACLES

20

II S 4 CANTONS

Divendres. 24 de febrer de ll>s'5

LLETRES / 10 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU I a p i o k - v i u k o s . i M. D e l o r i M u n s va ii.Ktai S i l v a d u r l s p r i u als d a r r e r s anvs d e l.i -LA .i vida. i a f i r m a q u e aeiiicsi. tlesciK.iiit.il a m b els país, t e n i a

la ce ric dada c haustm la p u t R O S A

la seva o b r a -cria ubli l'edició i n t i c a de l ' O b r a ( ' o t n p l e t a . D e - I r o p e u s d ' a q u e s t se.'.!.. . i a p o r t a intca n s a n \ s . A t i l o t a d'exlors c u n s i d e t a q u e l'obia. d e l ' a u t o r ressants rctlcxioiis sobre aspectes con-hwlis s o b r e la n a n a t i v a i ' d e Lc\ < uin. •• • >• Í s d Ariadna es pot a r r e n c r e t s , c o m a r a la c à b a l a o la r e l a c i ó v. s p t i u a n e s , i d i r e c t o r a d e g l e r a r a m b la dels millors p o e t e s c u - i i n t e r t e x t u a l a m b I-i • . s - c l l o - P ò r c c I .

M.

D E L O R .

D i r e c t o r a de l'cdicio critica d e l ' O b r a C o m p l e t a

«Es pot arrenglerar amb els millors poetes del segle» . (

Í;

|

ductoi /•?;/!. malgrat que lot - revela la pe lanlas.a. interior n - autobiogràfic. priu.»

—1 com s'explica que. -ciu tina narrador tan precoç, només escrivís una altra novel·la. Lata : —"Laia es una novel·la que recuperaria els models modernistes que s'havien rebutjat dinant el noucentisme, i que ara als anvs trenta es tornaven a recuperar.

Gent com Víctor Català. Prudenci Bertrana, Puig i Ferraier. es tornaven a reeditar, se'ls feien entrevistes, se'ls tornava a tenir en consideració. Per ell va ser un descobriment, la lectura d'aquests autors. Són els anvs d'universitat. de la reforma de la Universitat Autònoma, en què participa activament. Laia se li revela com la impossibilitat d'escriure novel·la, com si la novel·la fos un gènere que ja no te sentit, o en tot cas, només pot ser entesa com una mena de macrotext. un hipertext. L'única novel·la possible seria l'aventura de l'escriptor que. per mitjà de totes les obres i de tots els gèneres literaris que pugui conrear, va escrivint un únic llibre que és la història de la seva pròpia vida i de la seva aventura com a escriptor. Aleshores, a partir de Laia, que ja ho apuntava, passarà als contes.»

i'l K

, p, »1 . l i ' . | . u l.l ! KM i 1.1 1 d'i ••.pi a. li m i> ix.-. I il'in-

tcrj--.ii.i . 4. . ! ' •ai".-- >: c '• >. al" aquí.'

- J o \,,i •u. i\ei b s p n u a i i un home que l'an> l ' ' M i al i molt. dinem. estava m o l l deseneanial. 4 , ! p us i de tot plegat. Ja -c li Li'iinneava a fer una mica cl buit. cu cí sentit de la lectura 4c la -.ou obta. el eom i n ç i K ' i i a condemnar a l'ostraci-mc. I ai\o. ell ho notava. Deia que quan mm iria deixaria de ser llegit, que pa-sai la una temporada llariia, qui sap de quants anys, que in i - e ! lindiia en compte, i que in unes el temps, i el tutur. dinen si cl que havia escrit valia realment la pena.I r a conscient que havia estat el símbol o la patum d'una època determinada de la cultura catalana'.'

- ••Etectivamenl. Espriu durant els anvs d() i 71) va ser llegit i manipulat i utilitzat i citat parcialment. es a dir que de la seva obra se'n va fer una lectura clixé. que va ser utilitzada amb uns fins.

141 es va avenir a aquest joc perquè pensava que ho teia com un deure, com un servei al seu poble. Ara que Francesc Reina està fent l'edició de les entrevistes d'Hspriu, això es veu: l'home arriba a un punt que n'està eansadíssim, i a mes, parla amb ironia d'ell mateix com a patum. N'estava dolgut. perquè veia que amb tot això la seva obra en realitat no se l'havien llegida, s'havien agafat uns quants p o e m e s de La /'<•// de brau i uns quants més que se citaven sempre... i be, sembla que ja als anys SO i després de la seva mort, la seva obra va deixar d'interessar, segurament perquè la situació política era molt diferent. I també perquè ell representava el diàleg amb la resta d'Espanya. i això era una mena d'il·lusió i d'esperança que hi havia als últims anys del franquisme. Ara sembla que les coses no van per aquest camí, i una lectura d Espriu, segons com, pot ser molesta.»

- D e tota manera, hi ha especialistes que també li han qüestionant la qualitat literària. Joan I errater, per exemple, considera que no és un gran poeta.

- l e r r a t e r . que és un home molt complicat, molt sol i amargat, encara que potser no s'ho pensa. que té una mena d'arrogància que es carrega tothom i li sembla que ell és la veritat absoluta, és un dels que ha sostingut sempre que Espriu és un dels grans escriptors d'aquest segle per La primera història d'Esther. Però, pel que fa a la poesia, ha estat una de les vies per les quals s'ha dit que Espriu no és poeta, i això ha perjudicat Espriu. A mi em sembla que la seva poesia és molt intel·lectual, difícil, però que a la vegada comporta un grau de reflexió existencial importantíssim.

No és una poesia que simplement es pugui valorar pel dring que fa a l'orella, com serien els versos del Carner enamoradís. sinó que la poesia d'Espriu sempre compromet el lector: hi entres o no hi entres. Ara, si hi entres has de jugar tan dur com jugava ell en el pla intel·lectual i en el pla moral. 1 bé, suposo que a això no tothom hi està disposat o que no és el que molta gent busca en poesia. Ara, és una gran poesia, molt seriosa, i bastida sobre els

Ui lectura que s'ha fet d'Hspriu durant molls anys, segons Rosa M. Dolor, ha estat polititzada i parcial. Foto: M. ARTALEJO. històrics, socials i culturals del seu clàssics de la literatura universal.» temps, i no podia estar-se d'o— Q u è vol dir exactament amb pinar. i de fer les seves lectures això? crítiques i iròniques. Això es re— « U n a de les coses que m'ha flecteix en la seva obra, sobretot enriquit més d'estudiar Espriu es en la prosa.» que m'ha fet llegir de tot. M'explico? Treballar amb un escriptor —Hi ha com dues parts en la així et dóna unes gratificacions seva trajectòria. Fins a la G u e r r a immenses. T'està obligant a llegir Civil només escriu narrativa, i en Dante, i veure com canvi, després es deell l'ha transformat, «Als darrers anys de la canta cap a la poesia a llegir Espinoza i i el teatre. seva vida notava que a llegir de tot, i això —<Espriu comenno passa sovint, no ça a escriure des de se li començava a fer molt jovenet. Als 9 et trobes amb un ni- el buit. Deia que quan anys es va haver de vell t a n t a l t . E n aquest sentit, Espriu moriria deixaria de ser posar al llit per una es pot arrenglerar / / ^ que p a s s a m m a o p e n rció molt greu de pulmó, i es va pasamb els millors poe.i^™. sar tres anys només tes e u r o p e u s d ' a temporada llarga llegint. En aquella quest segle, sense qui sap de quants època ja es va llegir cap mena de dubte. anys, que no se'l la Bíblia i el Quixot.

Parlant a m b estuAixò el va marcar diosos de fora, aletindria en compte i molt. passa de ser un manys, italians, anque només el temps, i nen juganer, entreglesos. t ' h o diuen malitat, a ser un nen tranquil·lament, ells el futur, dirien si el que el condemnen a que poden opinar que havia escrit valia estar immobilitzat al amb una distància i llit i que a partir d'asense pensar que realment la pena.» leshores ja serà una s'està fent p à t r i a . mena de malalt cròAleshores, què pasnic. sempre vigilat, contemplat. sa' 1 En aquest país pequem una Aleshores, que fa aquest nen' 1 mica sempre de ser mesquins amb Juga per mitjà de la literatura. nosaltres mateixos.»

Als 15 anys ja va escriure el seu —Es a dir que, en la seva opiprimer llibre, Israel, unes proses nió, Espriu era un home amb una bíbliques en castellà. Es increïble potencialitat intel·lectual enorme. veure com ja es posa en actitud —«I amb un sentit crític de d'erudit davant d'un text bíblic. tot el que el voltava tremend. Viintentant fer la transcripció dels via pendent dels esdeveniments

noms en hebreu a la seva manera.

No és limita a llegir només una bíblia, sinó que consulta la Vulgata en llatí, la versió de Torres Amat, més la versió protestant de Cipriano de Valera... T a m b é es veu la gran admiració que sent per Gabriel Miró, un gran prosista alacantí, i com imita el seu estil.

Aprèn a escriure amb la Bíblia i Miró.»

—Als 17 anys publica la primera novel·la en català, El doctor Rip, el monòleg interior d'un metge que descobreix que té càncer. La mort apareix aviat a la seva obra.

—«La mort la va viure de jovenet a casa seva. Se li va morir cl germà més gran, que tenia 15 anys, i una germaneta de 6 anys, una germana de la seva mare tenia càncer... el record que ell té de la seva mare de petit és el d'una senyora dona vestida sempre de dol. una dona trista. La mort era una presència constant en aquella casa. Això es veu molt bé a EI doctor Rip. les imatges de la clínica, de la malaltia, la repugnància que li fa la p u d o r dels cossos malalts o de les ferides, són coses que criden bastant l'atenció. Però aquesta és també la novel·la que li permet independitzar el seu jo narratiu. Jo l'he interpretat en el sentit de matar cl pare. El personatge, en la primera edició, té la mateixa edat que tenia el seu pare, i quan va fer la revisió al 1970 tindrà la mateixa edat que d'Espriu en aquell moment. El

— A part de la qüestió formal, com evoluciona?

—«Tot seguit publica Aspectes. a l'any 34. Són dotze narracions en què va des d'experimentar amb el caló per primera vegada fins a escriure un conte com és Neguit que té reminiscències clàssiques.

Cada conte està encapçalat per una citació d'algun clàssic que li serveix de contrapunt per crear la seva pròpia narració. Espriu és un literat llibresc, la seva literatura sempre és diàleg amb la literatura: és qüestionament, interrogació o resposta. Però el que el farà canviar d'actitud... si fins ara li forneix el tema la mateixa literatura, després trobarà els elements de les seves narracions en la realitat. Surt de la literatura i troba en el context civil els elements que necessiten aquesta resposta seva.»

— E n quin moment es produeix aquest canvi?

— « A partir dels fets d'octubre de 1934. Q u a n Espriu pren consciència que la literatura no es pot quedar al marge de les gravíssimes coses que estaven passant. Els seus contes s'impliquen, ja sigui en l'aspecte cultural, social o polític. El primer pas que fa és escriure Miratge a Citerea, que podria ser com una metàfora de la cultura i dels intel·lectuals catalans que no s'adonen del que està passant al país.

Tot se n'està anant en orris. I efectivament, després vindrà el bienni negre en què el! escriu Ariadna al laberint grotesc. Si a Miratge a Citerea la lectura tenia un sentit ocult que només els seus íntims coneixien, a Ariadna, en canvi, es treu la màscara. Els contes reflecteixen tot el malestar polític i civil d'aquells moments. Després, la G u e r r a Civil li va fer perdre aquella àcida crítica, i hi ha tot un procés de malenconia que apareix a Letizia i altres proses i a Fedra. Si quan llegim aquestes obre.s no p e r d e m de vista la guerra, hi veiem una reflexió, profundament pessimista, sobre cl present i el passat immediat.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

21

Elegia moderada pels vells mots de Sinera MIQUEL PAIROLI •

L'escriptor i periodista Miquel Pairolí fa una aproximació en aquest article a la producció narrativa d'Espriu, especialment als llibres Ariadna al laberint grotesc i Letizia i altres proses, els contes dels quals, segons ell, «criden l'atenció per la intensitat del sentit de l'humor i la bellesa aspra del llenguatge.»

A Un estudi de Delor va guanyar el V Premi Salvador Espriu de Santa Coloma de Farners, al 1990. Foto: M. ARTALEJO.

«Tota l'obra d'Espriu és un únic llibre» com aquella veu del Nord amb p.p. la qual ell pot establir un diàleg.

H — U n altre aspecte de la vida En la seva pròpia poesia, i jo d'Espriu que ha estudiat és la gosaria dir que a tots els seus seva relació amb el poeta mallibres, sempre trobarem que hi llorquí Rosselló-Pòrcel. Una reha resposta, que hi ha diàleg per lació que es va estroncar amb mitjà de la recuperació o de la la Guerra Civil. citació de temes de Rosselló.

—«Rosselló creia que la guerra Això, per mi, és un acte d'amor. s'havia de guanyar de totes totes, S'ha dit sempre que Espriu no per poder després transformar el ha escrit poesia d'amor, no ho país; en canvi Espriu creia que sé, potser també Espriu va enestava perduda per endavant, que tendre que al segle XX la meno serviria de res. Arran dels fets tàfora de l'amor trobadoresca, de de maig van tenir posicions dila lírica dels stil novisti, ja no serferents i es van distanciar. Espriu via, i que hi ha altres maneres no el va tornar a veure fins que de parlar de l'amor. Em fa l'efecte va morir. Aquesta separació, ells que aquesta és una de les més que havien estat tan íntims, és clares i més innovadores i, a més, també un reflex de la guerra frala va mantenir tota la vida.» ticida. La impressió brutal de la mort per sorpresa de l'amic, que —També s'ha dit que en la va ser una cosa no esperada per seva poesia hi dominen els temes ningú, d'un dia per l'altre, i desde la mort i el pas del temps. prés la publicació de —«La mort seml'obra pòstuma de pre hi és, i a més «La càbala li va Rosselló, Imitació ell ho deia, ho citava del foc, que va de- permetre construir una per mitjà dels filòdicar-li, devien ser sofs grecs: reflexioestructura arbòria de un cop molt fort. nar sobre la mort connexions. Si ara es Aleshores Espriu, és aprendre a saber en un acte d'amor viure. És a dir, l'hopogués entrar l'obra extraordinari, pren me es medeix amb la figura de l'amic d'Espriu en un sistema un paràmetre del i el manté viu du- informàtic, a partir d'un qual no pot escapar: rant tota la seva viel fet que ha de movers podries da. Encara a l'any rir. A partir d'assu1984, quan el van mir això, totes les desplaçar-te, com per fer membre de la coses prenen una alReial Acadèmia de un laberint, i veure com tra dimensió, tot es les Bones Lletres, el aquest vers es reflecteix relativitza. L'home, discurs que va fer en el teatre, la prosa o en la seva obra, és el va dedicar tot a aquesta fïgureta soR o s s e l l ó - P ò r c e l . altres llibres de poesia.» litària, com un fuJ : Com una manera de *ï ;i ?:if*f|IHf nàmbul que passa dir: ell també ve sobre la maroma amb mi a l'Acadèmia.» damunt d'un abisme —Déu— intentant entendre què hi fa ell allà —Aquest diàleg, segons el seu dintre, i per veure aquesta diestudi, es reflecteix constantment vinitat quins projectes té. L'obra en l'obra de creació. d'Espriu es configura com un únic —«Per Espriu, la veritable mort llibre, i tota la seva obra és com és l'oblit i, per tant, perpetuar un hipertext que relaciona poesia, la memòria de l'amic és fer-lo narrativa i teatre. Jo ara mateix viure. Això ho porta a terme, d'utinc la imatge que Espriu és com na banda, dedicant-li proses o un CD-ROM. Quan ell escrivia, poemes d'una manera clara i exla lectura simultània que permet plícita, i de l'altra, i potser la la informàtica ja la tenia al cap.» part més interessant, amb tot el —Aquí és on, segons els seus diàleg intertextual que hi ha entre treballs, va utilitzar la càbala? la poesia d'Espriu i la de Rosselló.

Espriu sempre deia que Rosselló —«Sí, perquè la càbala li perhavia escrit una trentena de poemetia construir una estructura armes que eren de primera fila; bòria de connexions, que és el aquests se'ls tenia molt ben llegits, que va fer. Si ara es pogués entrar els havia estudiat molt bé. Alesl'obra d'Espriu en un sistema inhores, pren els poemes de l'amic formàtic, a partir d'un vers podries

desplaçar-te, com per un laberint, i veure com aquest vers es reflecteix en el teatre, la prosa o en altres llibres de poesia. Seria possible circular per tota l'obra d'Espriu. Tot va lligat. A Mrs. Death hi ha un poema que es diu Final del laberint, que lliga amb el llibre de poemes del mateix nom, i després hi ha un poema que es diu El jardí dels cinc arbres, que lliga amb La primera història d'Esther, etc. Es va passar molts anys fent aquella mena de combinacions misterioses, matemàtiques, tal com va observar Josep Pla.» —I aquests arbres funcionen a dins dels seus llibres?

—«Tota l'obra poètica té una estructura d'arbre, això són fabes comptades. En altres parts, no es veu tan clar. Però per exemple, a Israel ja introdueix una estructura cabalística, molt senzilla, però hi és. Jo pensava que això de la càbala ho havia començat a estudiar a la universitat. Però he descobert que no. El seu oncle tenia l'enciclopèdia Espasa, i ell, quan eren a Arenys, anava sempre a casa de l'oncle perquè li interessava escriure sobre la Bíblia.

Va buscar a l'Espasa el terme 'judaismo', d'aquí va passar a 'mística judia' i 'cabalismo'. Aleshores, es va trobar l'arbret i s'hi devia divertir. S'hi va ficar, s'hi va enganxar i ja no ho va deixar mai més. Després, va llegir tot el que va trobar sobre la mística jueva i la càbala, i amb els anys l'estructura es va anar enriquint. Per exemple, la segona versió d'El doctorRip també té una estructura cabalística. Quan en vaig fer l'edició crítica em vaig espantar i no ho vaig dir, però l'arbre hi és.»

—A més de dirigir l'edició crítica de l'Obra Completa, fins ara ha tingut cura personalment de dos volums, Israel i El doctor Rip. Se n'ha reservat algun altre?

—«Ara treballaré Les cançons d'Ariadna, que també és tot cabalístic. Les cançons d'Ariadna és fonamental per poder afrontar l'estudi de la resta de la poesia d'Espriu. Ell mateix deia que Ariadna era una mena d'inventari de tots els temes que després toca en els altres llibres de poemes.

Per ell s'havia convertit en el seu llibre més important.»

ls anys de la República, abans de la Guerra Civil, va passar per la literatura catalana un aire molt sa i agradable d'humor grotesc, satíric i sarcàstic. El 1931 Llorenç Villalonga va publicar Mort de dama, aquell retrat impietós d'alguns ambients i personatges benestants de les Illes, i a Mallorca es van fer actes públics de condemna de l'obra. El 1934 Pere Quart va oferir Les decapitacions i l'any següent Salvador Espriu va donar a la impremta Ariadna al laberint grotesc. Són tres llibres molt diferents, començant pel gènere: una novel·la, un recull de poemes i un volum de contes.

Ara bé, de l'un a l'altre circulen corrents profunds molt sòlids, tant en la perspectiva des de la qual l'escriptor s'aproxima al món de què tracta com en l'esforç a definir un llenguatge que defugi els models vigents a l'època.

De vegades s'ha subratllat la singularitat del narrador Salvador Espriu, i és evident que el seu món de Sinera és producte d'una fabulació ben específica, però no convé oblidar els paràmetres estètics i temporals en què va sorgir la narrativa espriuana, que són els que indicàvem: aquesta revulsió per via de l'humor i de la innovació lingüística que l'agermana amb Villalonga i amb Pere Quart. Francesc Trabal era d'una altra corda, potser una mica més britànica.

Quan ara, una dècada després de la seva mort, es llegeixen els contes d'Espriu —em refereixo concretament als del llibre esmentat i de Letizia i altres proses, del 1937— criden l'atenció dues coses: la intensitat del sentit de l'humor i la bellesa aspra del llenguatge.

Això gairebé és una anècdota que té més a veure amb la sociologia que amb la literatura, però passi. La imatge que va projectar Salvador Espriu als últims anys de la seva vida va ser la d'un home greu, obsedit per la mort, convertit en símbol de rectitud ètica i civil, la veu de la consciència d'un poble oprimit per la dictadura. A Espriu, que va anar prenent la fesomia inusual d'un d'aquests seus personatges dels contes dels anys 30, el fotografiaven abrigat amb vestits negres i passejant per parcs solitaris, sobre les fulles tardorals. Era l'autor de La pell de brau i costava d'imaginar que aquest home que escrivia aquells versos plens de responsabilitat pública fos l'autor també d'aquelles narracions corrosives, descordades i sarcàstiques. Com que la imatge que va restar d'Espriu és la de l'altíssim poeta que tot sovint invoquen al Congrés dels Diputats, el Rei i tot, és probable que el lector que s'apropi per primer cop als seus contes de joventut quedi una mica desorientat, positivament desorientat.

Més endins de l'anècdota social, allò que atreu dels contes d'Espriu, a part de la caracterització expressionista dels personatges, el món grotesc que com-

pon, el seu petit teatre de titelles, mediterrani i pobre, és la força, la varietat, la precisió del llenguatge. La construcció lingüística que basteix Espriu és extraordinària. Des d'aquesta perspectiva les narracions espriuanes són fascinadores i ho són en especial per a nosaltres, que vivim una època de decadència i de mistificació del català oral.

A la literatura catalana d'aquest segle hi ha dos escriptors, en particular, que recorren a la llengua parlada, a la malícia de les frases fetes, a l'estirabot dels girs col·loquials per extreure'n la millor primera matèria per a la seva creació literària. Són Sagarra i Espriu.

La gran habilitat innata, un do dels déus, de Sagarra va consistir a posar la música del vers al català menestral, rural i mariner que encara va poder sentir a la seva època. Que de vegades la tonada derivés cap al sentimentalisme de l'acordió o cap a la facilitat de la cançoneta és un altre assumpte.

Però allò que fa que encara sigui tan captivador sentir els versos de Sagarra —i dic sentir, més que no pas llegir— és en primer lloc la gràcia del llenguatge popular de què s'alimenten.

En els contes de Salvador Espriu es produeix el mateix fenomen, la mateixa atracció, encara que Espriu s'interessava per uns registres lingüístics diferents dels de Sagarra. Espriu, en coherència amb el material narratiu que maneja, sovint una mica desesperat i esperpèntic, busca un llenguatge més ple de contrastos, més esqueixat. Ajunta el cultisme i l'expressió més vulgar i alhora també més delirant, situa les sentències que sentia pels carrers dels pobles del Maresme al costat d'algun pobre mot carnerià que queda destarotat i en ridícul. Espriu aconsegueix grans efectes amb aquests jocs i contrastos, però a l'inici de l'operació sempre hi ha el català escoltat, sentit.

Els contes de Salvador Espriu, doncs, provoquen la diversió i també —i aquest és un sentiment molt personal— la nostàlgia d'una rica llengua que es va oblidant.

Són contes tendres, cruels, sarcàstics. Contemplen la vida i els usos socials com a mínim des de la ironia, que sovint s'embala i arriba fins a la deformació grotesca. És tot un món fabulós i una mica miserable que no sé si la gent de les darreres generacions pot arribar a entendre, com segur que no comprenen ja bastants mots i expressions que usa Espriu.

Que es vagi aixecant aquesta barrera, que, en primer terme, és lingüística, amb textos escrits tot just fa seixanta anys és força trist i ens duria a consideracions sociolingüístiques més aviat lúgubres. Seria del tot inescaient per acabar aquest article. Heus aquí, però, la gran paradoxa: Espriu va deixar escrit que havia viscut per salvar-nos els mots emperò els que vénen aviat ja no sabran què significaven aquells mots que ell tant es va esforçar a salvar.

• SPRINT IDIOMES C: F'ancesc Moragas. 8 TT 589 22 64

m

i

L3C0LA CASAS i 11674 14 97

• F O T O VI Rambla ael C TT 874 79 68 rw 47COJ1

r.„"- nmayi • HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Slravinski, 8. Po llgon Can Jardí. Rubí Rel 220001

• W A V * C/Girona. 16 •o 674 06 93 Rius I Taulel.

Hel -0QO4 • FUSTERIA EBENISTE RIA LS C u » J» a

<•• je la Creu.

•951

»li»il;liilrliil«aimilMllJl • CONSTRUCCIONES Re'nrmes - Torres - Neves TT 674 63 08

Creu, *4 t a i u s

CENTRE AUTORITZAT

MECAMBIOS

• V A L L È S N E T Sant R a m o n . 4 Tt 6 7 4 89 18 Re tWMC

Cugat •a 589 47 53

• P R O M U S A A v Torr< blanca ?-B Tï 589 17 32

Aef 24O0C-

R O M A N Mar'T 6 7 5 4 5 7 9

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antont. 1 TT674 11 82 =># '«70001 • TINTORERIA SANT C U G A T Santiago Rusfnol, 3 5 t r 6 7 4 11 6 3 K e< I4300C'

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Rambla Ribatallaca. 34 t r 675 22 28

^

• ANIMALS PERRUQUERIA C a i r e ' d « la C - e u 13 local 2 t r 5 8 9 13 =)e' tí'XC '

ï •*

•i

LT-ACERSA

.2=

IRENEU

5 5 SEGARRA

29

'E.90001

• ANTONI CAMPOS Francesc Mo-ac,.'.L, .1 t J 674 08 82 Het -WK.'V

B

Sbsefruüs "O i Canmaxltl _5 ~ Castillo. U

• DISPENSARI VETERIN A R I D F L V A L L É S SL U r g è n c i e s 2 4 I" C Siii:«i delí, 2 3 S i C u g a t tr 674 69 45 ï>l c e s y o e H4 fiH . ^

-^«jer :

~

SANT DOMIN- 0B19O S a n t 1 13 25

• f GO

Mercat Pere San Parada'23

TÏUTÏHU

I SERVEI GRATI T 1 ADOMiCIL

FALCiUKRA

Tel. 589 44 81

Decoració

• L A F A U N A F-lan •ni.) -íe* C e l l e r 3Ei 3 . ' 1T 6 7 4 13 05

é ÀGORA

• ATELIER B L A U A . 1 rreblanca, 2 TT 589 19 31

DIKHÏÏMÍF e''er 1 G-arríia ^ r Tel 569X01 Fax 674 24 86 |)<S190 Sant Cugat de Valies 'davarl"/;;

^GAf'ï'icA Al D M I N !

I V H>KI

• MARCS VALLÈS 'Val'ès, 2 3 Sar-.' i u .

TT 6 7 5 4 9 43 Sat 2-30001

PasseitUliiiiniUS» •

J

TTb

FXrOSK'K):

-e- I2'3rx-

PUiFS Tel. 675 16 37 servei a domicili I

c

, • SANT CUGAT àtic dúplex de luxe zona c Àlvartíi 190 m-' Consta de 4 taD , hab. planxa, saló •ipfiadcr a n b xemeneia 1-' •••) r- FZstiidi en duplex i ]•; !";:: tï1, ~Q-r.issa BarbaI;I Trp--, [-irií-pç de pa r : ; i . > q Jardí t piscina cc-

M É S M A R C S C =•, ] anados 1 " m l T T 5 8 9 14 2 9 ri 1 ^ A X

Mir > 5

V[\I)A

-r t74 43 90

VM.'Vikl'v '•

VI

• H t B TT P 4

A Í I ! . , . ; I | Í ; \ : •,:: 'r.

(•"> .'•

-

A R D O N A Vall • t · - J 15 0 9

t r 6 7 5 36

Mclt 5.(X'0 OOO t r 674 72 54

TT ^4 •

HIPI

'

t\\I\tF\~MiiBANS.

14

ívnn iflL'TiASOFT

r

VANTSEPV

S A '•

TT f.71 60 5B

1

< ,! SI II ! s \

administratiu.

•

CL

DENTAL

BANA

RES í o r' ' i g i c - r 6 4 871

generals i

Ha&wfffo •

I f.• Su-ftugc Svvjriycl 3? llei 6 7 ' / i 7 C 2 - t ' 4 ! > t 6 9 | Fat -89 >! M

F t C

Rel IJXtt;-

• C A S T E L L V Í Serveis • Admts Rius I Taulei. ^ t r 8 7 4 12 4 1 %' 3500Ct

• MILAR TOBELLA Sar H a q o R u s r c i . -19 t r 6 7 4 0 6 57 Ftet 4ÓCOV

Mobiliari

5012

•

TATFRS i T 6 T 5 c - U6

41

"el 57505 '2

i

JOIERIA

c.

AUGET

• MENJARS FREPA R A I S TASTA'M

Tr 589 29 29

• CANSALADERIA JU . L I A N A ' " - a u . - l · i j t',1 :T. i ; t - r 674 08 81 •

569 35 3^

Matalasseria c

Articles per a nens perits.

• S U P E R M E R C A T VIL A R Ó TT 5 8 9 35 82

mes, 39, t r creta tr 5 8 9 55 4 9 Sant Cugat Pe, ^XOfí"

'el. 569 22 32

I

Carrer Major, 6 Sant Cugat de. Valès

972 50 28 62

•

SIUHANA

p dnles

I g

• O A N V I L M O T O S . S L S.. t a i - - i X 1 i- n 5 7 5 16 06

p e f d agua

ia d

674 57

16

'«ÍJ:*

• C O L H O R A Pg Torre blajnca ' 2 ' 4 « 675 35 56 Rel rï9Q00L

972

50 2B 62 f (J

T O R R E S EN V E N D A m2. torre 185 m ? , menjador sala d'estar 32 m*.

4 d o r m i t o r i s , c u i n a office,

•

li Pb a, 1 u m

VENTALLÓ

:e e i o r 16 ?D0 OOC TT 1972 50 28 jjes-,

• TALLER MECÀNIC P. CANALS r. -.. • i:»--.

2 7 TT 674 63 62

2 banys, servei

calefacció, garatge, N O V A PER E S T R E N A R .

36 M. Sant Cugat - Valldoreix lCV-971). terreny 950

62 3005

a*' -.viA'jl

m 2 , torre 180 m ' , menjador sala d'estar, cuina office equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge,

• TALLERES MENA P B setg Torre:n.-.i---.i ' ITT 674 53 01

calefacció a gas. 4 2 M. Sant Cugat - Valldoreix {CV-1003), terreny 700

VENDES

( i -J Cami r tes ai caa c ^guer.

P p ) 0 Pta o 1 ) 1 FI n e b Tr 675 43 24

m 2 , torre 2 2 0 m z . menjador sala d'estar 35 m £ . cuina office,

4 d o r m i t o r i s (1 suite),

2 banys,

servei, estudi 45 m 2 , zona servei, zona planxa, traster, garatge, calef a g a s , jardí comunitari 46.5 M. Sant Cugat - Z o n a Pla d e i Vinyet ( C V - 9 6 2 ) .

• ADMINISTRACIÓ NUM 2 VHjor 33 ^ u n t r-.Lint-ti': TT 6 7 4 0 1 7 4 -^ I K « '

torre adossada d e 310 m2 + 35 m 2 d e terrassa. menjador sala d'estar 50 m2. cuina

• A D M I N I S T R A C I Ó I • PAMOBE SL Sor. i2 N Ú M . 1 V a l l d o ' e i . f? A

TT 589 47 42 «et foc* 1

safareig, pàrouing opcicnai S a n t C u g a t • Z o n a Parc C e n t r a l ( P V - j ü S i pisos de 107 m-, menjadoi sala d'esta- 27 n cuina office equipada 3 dormitoris. 2 banys 2 places pàrquing, traster. ja-di privat, oropers estació FF C C i accessos autopista.

LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Tor-ebíanca local üe 700 m f . apte per a qualsevol ^eqoc; / " n a molt comercial.

Sant C u g a t - Z o n a M o n e s t i r iceal 2 0 0 -n-, s e n s e c o l u m n e s , à m r l .i ' a ; a r a . m ^ l t comercial.

T O R R E S DE L L O G U E R Sant Cugat - Zona estació - F C C I C L - 3 2 1 I torre adossada 2 3 0 rrv m e r ; a d c r sala d estar. c u i n a office e q ü ' p . , 3 d o r m i t o r i s M svíe], estudi, 2 banys, servei, armans ^e paret .-'iina saíareig, alarma, garatge 2 cotxes, iardi pnvat.

SENSE MOBLES. Sant C u g a t - Z o n a Pla d e l Vinyet ( C L - 3 4 6 } , torre adossada 330 m ; . menjador sala d'estar 3 5 m : . c u i n a office 1 4 m*', 4 d o r m i t o r i s (1 suíte), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària a m b piscina. S E N S E MOBLES. Sant C u g a t - Mira-sol ( C V - 8 8 8 ) . terreny 345

tr • TALLER ELECTROSOL ••'-.:! i n 13

Suntiijgc Rusròl, 37 i

tr

(. W P xe e elet

K

TT 674 36 68 s ri! Ci.qat • J O I E R I A S P A D A :.

LLAMPAIES i 1 j n a jf-

es

LINEA D I R E C T A E t> Granados 5 t r 589 03 74 : • A I F A Ctra C e - a a r y c l a , t f i t r 6 7 4 43 04

Ret '31000,

ADOSSADA

71

i Decoració.

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Mana, 40 t r 589 02 71 Rel n ' SOCC'

• ENGLISH CONNECTION Escola d'anglès Sant Domènec. 7 ir 2a. t r 675 21 06

TASA

• LOCAL I ~

^a

• G.C.I. C O N S U L T I N G Sa.nl B o n a v p r t u r n , 3 E r t l

4B S a n i

• J O I E R I A T O U S Rbia Rtbatallada, 24 C t r 6 7 5 52 52 Rel S*C0T

• NOGUERA FRANCINO F r a n c e s c M ' j r . t y a s 1 rt

MMM

<;AIJ;RIAS SANT JORDI

-,[ ' i ; ; J M P J S i r . O ' P.ITT 41 I tr 6 7 4 58 54 Sant C i g a :

« 5 8 9 19 95

ta

589

• JOIERIA Mireias Valldoreix 33. t r 674 99 40 ne' 4 itfn •

• I N S T I T U T DE B E L L E SA R V B C' Francesc MoI • D O L C E T S Allons Sala, ( ragas. 25 San; Cugat 20 I I 674 42 82 I » " f i 58 55 irreOi.ll-, , ISTOM. -13003

IT 675 26 04

CASAJIANA

ja

• J.G. ASSOCIATS P B . i r c e l o n a '•* t>a *r:s « 6 7 5 30 12 -r '.-:ijX'

ertl

tr

Fax 6 7 4 57 54 ;«•¥-• '-*• NI. : > x :

equipada, 2 dormi tens. Dany rc^ir'OT,

(Quatre Contorni

MARGA

Tel. 674 38 92

f..i

fW 1E.I30C'

CUNlCAlrTERINM SANT Cl GAT

R 7 2 50 28 b-:

TT

j j e - c e ; 4S7 \YJ

TT 589 50 72

• ESTANC MONESTIR Plaça Oclavia, 3 t r 674 01 74

jjjrjt

^1

•vt 630O

AF

• SUMtNISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Veraagi.er, 1 0 T t r 6 7 4 14 9 0 He-1 Í M X '

21 0 0 J ; K ) 0

PISOS E N V E N D A Sant Cugat - Zona Monestir «PV 2 8 0 ; u i ' m s p i s o s d e 6 5 T T . m e n j a d o r , cuina e q u i p a o / j , d o r m i t o r i , o a n y . c a i e f a c c o . a c a D , " Ï ; =. rJe primera qualitat.

Sant Cugat - Z o n a m e r c a ' ~í> i r e b ^ n , . , , , D v 220). últims oisos de 8 6 ' i . n n ; n | t . a : r c , n b p a ' q u e l i a i r e r o n ^ l · r · r i n ; i l . C L I ' " . : ••'.',..•"

Ftontesí Moragc 4

I ANNA FUSET JOIES C: i

ÍSTH

(. ?

d'Vrvoles, i'J 1T r. 0 q t 3

M A T E R I A L S DE LA

H * riu*•n 6 7 4 05 03

• C/ C A N O V A S CASTILLO. 2. O p c ^ u n i t a : ' 3 3 n- 4 d o ' n - . : rw-K-? s., ;r e n i í i d c - , c i i i r r j -.-. p ' a c cio. n a r u L t n g , í i n : . : :

15

675 10 11 i 900 300 400

'

1 « G I M N À S OLIMPO A. Alfons S a l a 2 9 B ' « 6 7 5 37 07

administració ' de Finques.

BRA^^MA i — 5Hr) 5 - j u

» MA LirjG V A L L E C

• SQUASH SANT CU GAT San j TT 6/4 98 52

Asseurances

T

[ CL t O A RICOMA C - h 4 Sfl b2

l'JES

Servei d'ossessoroment

• M A P F R E Pq ca

LA

EDREDONSI COORDINATS

, « E S P O R T S TERRANE J C Í S a n i A n t o n . l r . i-^l ' ' I S a r t CL-gat t r 6 7 4 6 2 0 2 . ^ IM05

1

• S A N T C U G A T pis c e 3 h a b . . b a n y s , c u i n a . RHIO menjador, balcó, ascensor, e x t e r i o r i a s s o l e l l a t .

12 7 0 0 000t r 580 86 69 / 580 98 54 j •Fy: =.5c OOarryotai Rei tK'&XÇL

* D--

-.punva

•*

CORTINES

• C L A R A M U N T INST Y O G A R . e r d . 1S :.UÍ t: . t r 6 7 4 21 0 3 P* 'bKW'

93 674 6

' • PERALADA

• B L O C K C R.-bStíl^ Sant Cugat t r 589 53 48 =tar iMCS

S , - \ \ | ( l t ,A1

novas pis de 4 'iao [3 dobles), ' 2 0 m , 2 b a r y s cuina '•office··. baico entresoiats, ascenscr. caletaccó. exterem. p ò ' q j n g , assolellat 2 ' 500 OOC" t r 580 88 69 / 560 98 54

J Uil I

"T

• P A P I O L VENDA I N E TEJA i i 1» CasTT 6-4 65 DO

TT

iir ^ e n t • INETALACIONES 2A M C i « A M i • - i lli-il-i v

•

• 1' F

0?

Foc ^ w Ceria-fyà' *s' c p ; +4>YJi: • S A N T C U G A T Psg Ca

l'utiiu'icrM

82

TAPISSERIA

t r 6 7 5 42

• SANT CUGAT nreciís pis de 120 m i 4 n t ib a i'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló men|adnr, CÜTÒ enbipada. ascersocaíefar ció, pàrquing. assole lat, '•nestres d'alummt 26 500.000.TT 580 66 69 580 98 54

\',l,lM*

ERINO F 4

m

Tel. 674 55 47

• D.G. O ' A S S F G ' J R A N CES H . n i ! i,t i..

580 98 54

I C ^J = ï-: !>rtaTi^=: Ret FPC ^ > X 4

• C/ DOCTOR MURILLO

WOFLDW1DC Ci

r*

' 9 0 0 0 000 -

t r 580 86 69

• S A N T C U G A T p i s m a c o | 3u r~ * t a i tur i arretora de Cerdanyola, ( rrpi i ^ i j r L n i amb «5 T T , 4 nat' . nany, n rr e n j a d o r c u m a . L M !

L.6 i n a c e n s o v 11 o X J O O O t r 5 8 0 86 6 9 .' 580 98 54 tr 674 5^ 04 6 7C . 4J 02 c s :#&;•,*•; Rel F ^ C e X '

5ff/^>tí

P R t S E N Z A Marí v •( ^ ^ « 9 46 5 1

• S A N T C U G A T prec ós pis a l C ' A ' f o n s S a l a a m b 3 h a b , 1 1 0 m-' b a n y c o m plet reformat 'avabc. sató menjador de 35 m:, cuma e q u i p a d a , t e - r a s s a de 2 5 m', a s c e n s o r , c a l e f a e r j o , extenor. V . e s t r e s d alumini i portes d'emoer

\ip'.nii,i\i:.

ELECTRICITAT

Tel. mob. 908 94 44

[i i.citaiif-, 4 9 L ' 0 0 0'XI -

• PIS RESIDENCIAL p l a n t a b a i x a 1 0 0 m 2 -t- 8 0 rrr j a r d í . 3 d o r m . , 2 b a n y s .

2 pàrquings • traster. N o u a estrenar.

2 6 . 8 0 0 . OOO.w 6 7 5 43 2 4 :Frc)uesRxa| Ral FR 1006OQT3

• S A N T C U G A T pis m a c o d e 9 0 m* i 3 h a b . , 2 b a n y s complets, saló menjador. cuina -ottice», 2 balcons. a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot exterior pàrquing opcional. a s s o l e l l a t . 1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 .

TT 5 8 0 6 6 6 9 , 5 8 0 9 8 5 4 ,'Fc* PSJ C*Tianwte[_ fiet_^C SSOjffi

i «CAMPMANY

Av. Costellot, 73

53

• PIS DE NOVA CONST R U C C I Ó 6 0 rtV. a c a b a t s da 1a qualitat, 2 d o r m i t o ris.

13.500.000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 ISemi. Rcf.SICOOOOOI

TT 674 08 97

TT 6 7 4 89 15

• COTERSE 4 62 j O

PERA JARDINS GRÀFIC

\f*ae Qmmtití; Rrt FG l««B0e

• P E R R U Q U E R I A A. SA-

<

REGS AUTOMÀTICS

• COPY M i -i

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany compiet. Exterior. Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural.

13.650.000.TT 674 72 54

• SOBREATIC un VPPGP. L d r r t PS i n pn men-

CALEFACCIÓ

I

r.7S 2-1 l i |

OS I l l i S a n t C u f j a t

• F O R M A S F i , . - R...der • h A TT 6 7 5 40 06

• SOLSONA R I t r 5 8 9 32 B9 l rí I Í-Of

TLCR

AIGUA II

Icl.

d t l Vallt'v

•

BELLES

'

I -.-cal 2 • CENTRE O ESTÈTICA OJIROST .al rt « t ' -a 589 0 T 36

i j

Reparacions R.auefíAL

..'Villa. I

• PIS 80 m 1 , nou a estrenar, 3 h a b . , 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.

14.500.000.• t r 675 43 24 IFirqjes Ftoca) Ral FR10Q6O)1?

•

Instal·lacions

"t

(•-qi«í Srai He' =5'01?000e

- Tapisseria

RKS

• Cl D R . M U R I L L O , 1 1 . Àtic d u p . e x 2 0 0 m ! + 7 0 m-' t e r r a s s a , 5 d o r m . , 2 b a r y s + l a v a b o saló m e n jar 1 r j -i e q u i p a a a . a r a s a e acck», p à r ].u ] r-i j n ' u i í l à r i a . a 'i K í _M TT 6 7 4 57 1 6 Fa« 6 7 4 57 54 i-ow'i Ret iríD ItOC'1 • PROP CREU ROJA, àtic d j p l e x d J H S 100 r r v amb 3 tprrasses, 3 hab .

U;t e x t e r i o r a s s o l e l l a t , mort tranquil·la l'sense veïns a soprei - 8 0 0 0 OX) TT ;93) 8 7 4 6 7 1 5

EL MAS u:wn

• APARTAMENTS NOUS a «trenar d'1-2 dormitoris, menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet i terrassa Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. W 674 72 54 ip=*. Ges.id nnobi .ana1 =íel KSA [rJncMGwnefcl M FG10060006 I >*X''

• TINTORERIA SANT CUGAT Atfons Sala. 21 t r 674 41 67

\ MÈTODE iNG TORRETorreblanca, 2 l-e TT 589 24 81

• ATIC DUPLEX Zona Mercat Nou. 120 rr.J + 20 rr- terrassa, 4 hab , saló menjador amb xemeneia, cuma "Gftice-. 1 bany. 1 lavabo, calefacció marbre, parquet, PVC i cl malit, parqwng i Iraster opcional preciós 22.000 000w 675 33 55 589 26 43

B- 589 35 23 =e- Ux«X'

• SOL - NET P " r r t blanca. 52 t r 6 7 4 41 4 9 ' «et '30Xr

i..!.... 4C r* [i , i ; a de p a r c L i r IL OOO - t r 674 77 76

• ZONA TORREBLANCA ' _ [ ace de ga atge des de 1 JO KX) tr 674 77 76 hnaft* ^ ^ I ^«"C I

office

equip., 4 dormitoris (1 sutte), 2 banys, servei, zona planxa i safareig, traster, garatge, celler, cal., jardí pnval \ comunitari amb piscina. 6 5 M .

• CJ F R A N C E S C M O R A G A S , 4 8 . Oportunitat. 8 5 m J , 4 d o r m . , bany, l a v a b o , saló menjador, cuina, refrigeració, calefacció, terrassa, pàrquing.

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS «CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT M A MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

DE 80 A 90 m ÚTILS

2

23

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 24 de febrer de 1995

17 500.000tr 674 57 16 / Fax 674 57 54 (llogar) Re4. INQ 2O0O3

rWftNOVrft POSSIBILITAT

D'ISTERÈS

7'5%A/ siBYl·isaoss / O.V.S l'I.RDLT

___

• CJ RIUS I TAULET 160 m-, 4 hab.. 2 banys, salómenjador, cuina "Office». t e r r a s s a , p l a ç a de pàrquing.

27 5 0 0 . 0 0 0 t r 674 57 04 / 675 43 02 flnxtesa) Ret. 1100700M • Cl S A N T T O M À S . 94 mJ. 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95.

15.200.000.•a 674 57 1 6 / Fax 874 67 54 ikiogar) Rai WQgQOM

• Cl SANTIAGO R U SINOL 110 m*. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing.

24.150.000.•a 674 57 04 / 675 43 02 íhtíesaj Ral 110070006 • MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m'. gairebé tol exterior, assolellat.

15.000.000.-

w (93) 674 67 15 íFtncrues Sacai Rei. FS10120006 • MOLT A PROP ESTAC I Ó S a n t C u g a t . 5 è pis, 4 haD., vista molt m a c a . balcó ampli, 1 b a n y + 1 lavabo. Sol de tarda.

15.000.000t r (93) 6 7 4 6 7 15 IFixjues Saca} Rel FS 101M0O4 • P I S 1 1 0 mJ, 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, p à r q u i n g , att, exterior, c è n tric. finca nova: 3 a n y s .

25 000.000- « 6 7 5 4 3 2 4 (Finques Rocai. Rel. FP10060011

INFORMACIÓ I VENDA:

'

• P I S D E 120 m', 4 dormitoris, 2 b a n y s , mofi b o n a vista, pàrquing.

22.000.000TT 6 7 4 12 04 6 7 4 11 8 1 (Seon| Ftel S 10000002

/

_ Passeig Francesc Macià, 80 A l Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

moisa

EDIFICI

BARCELONA (C/Bevoelona csnL Ueida)

INTERCONSULTINMOBIUAR1A, S.A.

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H., DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló. cuina. bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sot, amb vistes a Collserola.

20.000.000- ts 674 72 54 fFmcas (àraneia) Ral FG 10080011

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina "Office», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardí part. 20O m? 2ona comunitària amb jardí i piscina.

45.000.000- TT 674 72 54 IfincasGirooelaJ Rel FG '0080012

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir. 75 rrV, menjador 2 0 m?, c u i n a , 3 h a b . , 1 bany, safareig, terrassa 4 m ' , a s c e n s o r , sol t a r d e s , v i s t e s a M o n t s e r r a t , perfecte estat. 1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 . t r 675 33 5 5 / 589 26 4 3 (KSA Gest c immobiluna) Ret KS* 10060012

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000w 6741204/6741181 (Senn] Ret S10000003 • PROP ESTACIÓ SANT C U G A T 4 hab., 2 banys.

calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior.

2B. 000.000. n (93) 674 67 15 (Foques Saca). He) FS 10120003 • PROP HOSPITAL GEN E R A L de C a t a l u n y a . Pis petií, 3 hab , mort tranquil, assolellat, clar, 6 . 3 0 0 . 0 0 0 TT (93) 6 7 4 6 7 15 Frvques Saca) He) FS 101200»

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / vaJlàe), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior.

13 650 000t r (93) 674 67 15 (FnqjesSacaj Rel FS 10T20007 • R U B Í Av Estatut, Ed. n o u , 8 5 m'. 3 h a b . , b a n y i lavabo. C a l e t a c c i ó . Elec-

Enlrada 3.000 000 Pta. Resta hipoteca.

9 5 9 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 FfeqwVaftianrat). ^ « W 5 • RUBÍ Av. L'Estatut. 76 m*, 3 hab., mori de sol.

7.25O.0OO.- » 699 65 48 (han). Ral 150007 • RUBÍ tí Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 i 135m*. D e 4 a 5 h a b . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns.

Acabats de qualitat. Pàrquing opcional RFA. Nou». 14.200.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (RwrpiValwnratl Re* FV 200003 • RUBÍ a Duran i Bas, 90 m", 4 hab.. cambra bany completa, sol de matins. menjador 24 nf. places de pàrquing opcionals.

10.500.000- 9 699 65 48 pnaap.M.IS0Q06 • RUBÍ tí Historiador Josep Serra, 95 rrf, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, pàrquing.

14.800.000 « 6 9 9 65 48 pncuMm.150004 • RUBÍ tí Lluís Ribas. 4 hab. més entresolal. Amb pàrquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Llar de toc.

19.500.000 « 6 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FfHUWVltKnrati Rel FV 200010

• RUBÍ c/ Monturiol, 3 hab, 89 nf. Reformat. fustena ember. Porta blindada Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000tr 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 (Ftiques Vatwwatl. Re(. FV 4439

CASAS

• RUBÍ c/ Pau Claris, A la vora Ajuntament, BO m*. 3 hab , ben conservat, exterior. 8.000.000 w 699 65 48 [Incusa, Re*. 150003 • RUBÍ (-•• Sabadell, impecable. 4 hab (3 dobles), cuina equipada i reformada (cuina integrada, tom, e t c ) , sol de matins.

9 000 0 0 0 - t r 699 65 48 (Incusa) Rpf 150001 • RUBÍ tí Verge del Pilar, A la vora de Correus, 6 5 m f , 3 hab , cambra de bany. 6450,000.« 6 9 9 65 48 (Incusa). fW 150005 • RUBÍ c Zafiro, 70 m», 3 hab., cambra bany, exterior i assolellada.

6.400.000- tr 699 65 48 (Jrcua|fW.)500fJ6 • RUBÍ Dúplex per estrenar de qualitat suprema.

Pocs veïns.

19000.000.0 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Rnqust Vatmat). Rei. FV 200011 • RUBÍ Edifici Mercuri. 75 m*. 3 hab.. cuina i cambra bany reformats, pàrquing.

10.500.000 - v 699 65 48 lUDaa) flel.)50006 • RUBÍ local a Los Torres, 40 m*. bany, pati.

3,800.000.- « 6 9 9 65 48 (lnaj8i)l=WJ5OC10 • RUBf p e d Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat fusteria ember i alumini. Ext. 9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 9 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99 IfticyWtionrH) Rel FV 4013 • RUBÍ pis nou de 61 m', a Av. Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veïns. Amb terrassa. Superf. 61 m*.

11.000.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 588 54 99 (FJnquKViiicnrit) FW FV 200009

• RUBÍ pis nou de 74 m'.

En Av. Estatut. 132. 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veïns.

12.000.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FotueiVa·oreU) FM FV 200006 • RUBÍ Ptaça Progrés, 100 nf, 3 hab. (2 dobles), calefacció, pis exterior.

8900.000- « 8 9 9 65 48 (tncuni Ret 150002 • R U B f z o n a la J o s a . t o cant m e r c a t 3 h a b . , b a n y i lavabo. Exl. i persianes d alumini. C a l e f a c c i ó . G a s , cuina nova. 1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 [Finques Vttmrat) Rei. FV4596

JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

PIS de 110 m-.av. Alfons Sara, 9 , 1 r 4a. 3 hab. menjador, sala d'estar amb tlar de foc, 1 bany. 1 lavabo. Lloguer: 90.000 ptes •* comunitat.

1

TORRE amb jardi, c/ Montblanc, 34 de Mtrssol-Mas Janer, 3 nab. menjador amb Dar de foc, 1 bany, cuina. Renda al mes: 80.000 ptes FINCA de lloguer, 7 hab, 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, piscina, frontó i molt de jardí. Lloguer; 350 000 ptesVmes

' Av Catalunya, 9, 3r. 2a. Pis de lloguer, 3 hab.. menjador sala d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguer: 65.000 ptes. + 2.000 comunitat • TORRE. 7 hab., 2 b., menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Ltofluír 250.000 p t e s / m t s Alcalde Ramon Escayola (Valldoreix} > c/BALMES.29.Pisoeltoguet,3hab., menjador, cuina i bany.

50.000 ptesVmes > LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT tí MINA.19,80 nf. Renda: 60.000 ptes.

• LOCAL tí CASTILLEJOS, 15 - BO m-. Renda: 75.000 ptes.

• PLACES aparcament a garatge tí Vinotas, per a 4 motos..

Lloguer mensual per plaça: 4.000 ptes.

• PLAÇA DE PARQUING. c/Vinotts. 15.000 ptBs7mes

VINMS < FINCA EN VENOAtí AH», 79.90.000.000 ptes.

• TORRE EN VENDA. Clra de la Floresta. Amb jardi.

M .000.000 ptes.

• LOCAL EN VENDA a Sant Cuflat, c/Rius I Taulet. 2 2 0 r r f , 2 5 m de façana. 25 mul. » PLAÇA DE PARQUING «n venda. 2.500.0OO ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABl£ ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 bxs. 2 APARTAT DE C O R R E U S núm. 1 2

SANT C U G A T DEL VALLÈS

674 15 66 - 674 10 54 • RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500-000 Pta. 3 hab. Calefacció, gas, cuina, bany. « 588 40 17 / 588 54 99 (Fingim Vatmat). Ftf. FV 200005 • SANT CUGAT zona c/ Alfons Sala, 18-20. Consta de 4 hab. (dues dobles) amb armaris, saló menjador, cuina, bany I lavabo.

Balcó/terrasseta.

17.000.000.« 6 7 4 08 97 (Fftat Sui CuaWjW.FSC 10040026 • S A N T C U G A T z o n a cí C à n o v a s del Castillo. T e 1 6 0 n f . Consta de 4 hab.. saló menjador de 45 m', cuina « o m c e * . dos banys complets, terrassa. Pàrquing.

• SANT CUGAT zona cl Rosselló. « 100 nf I consta de 4 hab., menjador, cuina i un bany.

16.000.000a 674 0$ 97

PrscSmcmm M FSC iiwooa • ZONA MERCAT NOU 90 m1. saló 32 m* amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany. 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes.

14.500.000.0 675 33 5 5 / 5 8 9 26 43 |KS* GisM ImiKM.nnj Rel KSA • ZONA MONESTIR, 90 m*. menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat.

12.500.000.•B 675 33 55 / 589 28 43 (KSA GesM Immotríiatà). Rel. KSA

32.000.000.-

« 8 7 4 0897 (Rnas Sant Cagrtj. Rrt. FSC10040027

• ZONA PEATONAL 70

m*. menjador, cuina. 3

et

KM

Servicios de gestión inmobiliaria • K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets, seminova 140 rrf de vivenda, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 nf.

Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62.

• K-JK. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 nf de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 nf, 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Fia. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 nf, més un local de 80 nf, situada entre Mirasol i Rubí, sol tot el dia. Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3iï. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 nf, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 rrf, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 nf amb instal·lacions, l'habitatge té 120 nf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 rrf. Ocasió única, només 42.000.000 Fia. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 nf de terreny 600nfdebosci1000nfdezona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Pta. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 nf edificats, jardí 50 nf, 2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure. Ocasió, 22.000.000 Pta. Ref. 7ÍT. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge, 3 habitacions, 1 bany, sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre.

Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 nf amb projecte per ampliar 80 rrf més d'habitatge, jardí de 40 m2. Oportunitat única, només 12.700.000 Pta. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nf, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 nf, amb instal·lació feta d'aigua i llum.

Ocasió 3.800.000 Pta. Ref. R. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Terreny zonr Can Mir, superfície 700 m2, amb caseta de 70 nf, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Pta. Ref. 8/TR. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Pta. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 m2, pis alt i assolellat, 3 habitacions, 1 bany, safareig, entorn bo.

Preu 8.000.000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 nf, 3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Pta. Ref. 14/P. Tel, 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 rrf, 130 nf útils, 50 nf de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 rrf, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nf edificats, 115 nf útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 nf, aft i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 rrf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel.

5892084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 nf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Pta. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona detesPlanes de Vallvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 rrf, zona alta i assolellada. Oportunitat, 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 m2 útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 rrf, 90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 nf, casa de 205 nf, útils 85 nf, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pla. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 rrf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 rrf, casa de 130 rrf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Pta. Ref. 25/1004.Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 rrf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ret. 25/1013. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 rrf, casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 nf, casa de 180 rrf edif. útils 125 rrf, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre (festil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020.

Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 rrf, casa 60 rrf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardi 447 nf, casa 56 rrf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026.

Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardi 2130 nf, casa de 96 nf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis. Vistes i sdtotel dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 nf, 4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 rrf, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nf, casa de 140 nf, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 nf, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.ooo.ooo Pta. Ref. 35/2023.

Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 m2, casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Pta. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 nf, útils 110 nf, per retornar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Oficina Valldoreix: cl Muntanya, 2 - tel. 5 8 9 2 0 8 4 - S T . C U G A T Oficina Rubí: c/ Rafael Casanovas, 19 - T e l . 588 2 3 6 2 - R U B Í

hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes.

14.000 0 0 0 •B S T S 3 3 5 5 / 5 8 » 2 6 4 3 IKSA G M M Immobiliària). Ref. KSA

mcaxw • ZONA RESIDENCIAL 100 m1. saló amb xemeneia. cuina «office-, 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardi infantil, només 6 veïns, tot exterior.

26 000.000.0 675 3 3 5 5 / 5 8 9 26 43 IKSA Gestió Immobiliària). Rel KSA • ZONA TRANQUIL·LA 100 m* + 160 m* jardí privat, saló-menjador 30 m*.

4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing -*- traster.

26.000.0000 875 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió hmnoto·l··rial. Rel KSA

»

«

«

• MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m1. Pg. Camèlies.

Magnifica vista.

0 674 57 0 4 / 6 7 5 * 3 0 2 irrtesaj R* MOOTM'O • SANT CUGAT zona CJ Sant Eulàlia. 524 m'.

18.000.000.0 674 08 97

|Ff«js sm cnj»j. na. FSC imtam • SANT CUGAT zona gotl i estació de Valldoreix. Superfície: 600 m*.

25.000.000.0 674 08 97 pia» Sant Cup»! Rel. FSC \OMS9 • SANT C U G A T zona plaça Sant Jaume (estació Valldoreix). 557 m'.

16.000.000.0 674 08 97 (Fticas Sant Cugat). Rel FSC KOtfOM

• SOLAR residencial. 650 m1. Zona escola arquitectura. Edificació immediata.

29 000 000- 0 676 43 24 (Ft»»»sRaa)IW.Ffl10C60IXI5

ma • Cl G R A N O L L E R S adossada amb ascensor 220 mJ, jardí privat, 5 dorm. (2 «suites»}, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m \ garatge traster. 48.000.000.t r «74 77 76 QrwttitH,SA;.R«l.l600O9 • a LAS PALMAS, 4. <A la vora arxiu). 226 rrf habitatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada.

29.000.000» 674 57 1 6 / Fax 674 57 54 (•w»y) flef. WO 20006

CLASSIFICATS •

SANT

CUGAT

del Vinyet hab

AP\

tt

Finques 6 7 3 3

a-^t

s a l o 35 m-

Tor-e

cal:'a::cij : JIIH ç'ar: pi. pàrquing opcional.

"i b a n y

ba'bacoa.

ndv

cuina

ZONA

.' t ' a r y s

3 Danys c o r - r l e t s

-i

G^MI..:,.

-,i

MONESTIR ' 4 0 m-'

torre

g a r a t g e i jardí 6 0

3.t JüO JOO

exiE'io'taeo.^ma:, '6 500.000 pU Zona ce! iegi Ma'içal'

T

,r

ST. C U G A T

•

rrer|.i:!:r

nes.

garatge

calefaccij * :jafel j j ò í : . r ç : c c c a

tt

12500,000

•'

»'n i t " . . ' d c i à )

r

cj

•

ra

LLOGUERS

tar-

i ; iàj na

674 57 04

: ' iL 1 ran. sense ascensor,

•

PISOS. a M t . i r

-res, •

TORRE

RRA

A

tt

BELLATE

C

CASA

2

banys,

i

6 7 4 12 0 4

Z " a es:.n:.L '5 -

674 1

81

Inr*

• RAMBLA TORRE

A

DEL

CELLER

:

4

t

4 7

•

at

L

• i

i

LOCAL

SANT

im« i

tt

Wfa74 7 7 7 6

TORRE

ADOSSADA

R U B Í |.=r H s - p r . i r

•

NOVA f

PROMOC

22A r-

0

i

DA / A N T

, i

I g

t " 6 4 1 6 7 4 5 T 54

16

dL

18

•

F%

VENDA

TT 6 7 5 3 3 5 5

SANTA

ENGRÀCIA

« S A N T

HRE

t

r

A 7

PIS

C

FIAT Tipo, 16v, A'A tt

b

•

4 :>7 1 6 '

TORRES

de

F I A T U n o *5S,

1

F)

t FORD F t

TORRE

DE

Ccm

6 7 4 72 54

•

PLA

fi 4

•

2 54

B-JP.

b

tt

b

4 S

L4

TT

APARTAMENT

B-NL

•

LANCIA

a

COMERCIALS

JIZi".Z'"W

Es demana: • Edat 20-25 anys • Cotxe propi • Bona presència • No és necessària experiència

••...': ^ J - r ^ n FM -i ' M A T

Delta, HF

•-_

R E N A U L T L";i.i

' .

>rmeli, B - O W n7S 0 0 0 TT 5 8 8 5 5 3 5

B-<Y •

SEAT

5 OB •

LANCIA

tiza

"

TT 6 7 5 3 2 5 7

P'sm.-

7

3

Tt 589 09 91

r

I '

re" •

VINET

(1

XAi/l'

LANCIA v-'O

B IT

•

S'ofereix:

S E A T ' b i / , - . • '•

KP

TT 6 7 5 3 2 5 7

-.'

(íi.lj::

1

"sutle-;

m-

an

2

places

Zora

i-omj

•

TT 5 8 8 55 35

SUZUKI

1 8 ^ 2 !P

Srt' tt GT

B

hlar-r

675 43 02

• •

RIBATALLADA TerTasce'.

OPEL

B Hf.

VOLKSWAGEN Gol

V

Kadett

B LM

TT 6 7 5 3 2 5 7

^•-rMe:.,n Hrl ah

45C CÜ3

'yirij'í

TT 5 8 9 0 9 91

-

b a n / s . t pta^a c a r a etacció,

ass-}i«

•

j a r d í + p se r i 153 0 0 0

OPEL

tlinc.

ne^

93 674 67 15 .,

• Sou fix + comissions • Alta SS

TT 674 09 10

0CXO3

a s

tt

Important empresa de serveis de la comarca necessita

mes.-

Ret

RBLA

b -»3

674 06 97

:••• <: j , A A

674 68 50

RENAULT

•

- .lft--a- -. ; Hrt F X'ÍCOZ'Í

5 43 24

i

tt

• RENAULT ok, P •? CO tt 675 32 57

o f f i c e » . gaiH'

e 81

TSE

,at FS'CCtí»:

674 57 04

I

6 7 5 3 3 55

RENAULT

19

• RENAULT r. ;", regrr- :• HT ^ÍC OCítt 588 55 35

>C3

GOLF 1 6

• LADA Niva = .50 000.tt 589 09 91

Q

ab

7 ^ OOO

a l tt

•

."•Jt'ICÇT-à i Hf

5 8 8 55 3 5

TT 5 8 9 0 9 9 1

DEL

assa ° 0

tt

a

RENAULT

Sd i m e n i a d c r

93 fi 4 f

£•

• n«

•

' Z'Wjz,;,

to

'i

m H p a

589.27.11

B

LLOGUER

F •

tu

anys

•

a a q e tie

Tel.: 589 2711

' 1 GTL

TT 6 4 ) 5 0 3

i

oe

e.a

MIRASOL

í.

20.000.

RENAULT

GL TT 6 7 4 15 0 3 'Jf..v-r M - - -4 -, ft-l fVH •; ;*xyi

B-U

' -"fll.*

E^teriO' e r

d I " pàrquing

>sc •

1,80 m.

6 7 4 15 0 3

cuma

ambra

MINUTS

tt

Sempre garatge.

700.000. Gris metal·litzat.

A'A,

B-lftO<i

t r 6 7 4 0 9 10

i

t-

c u " <•

3 dorm

tt

«APARTAMENT 9 t

SOFÀ verd

•

6 7 4 15 0 3

tana a m b piscina T t>4

BMW 320i

P E U G E O T :.OQ G T

B

I=e-J9ec( WototFlah Re' PVIR ' iWl·"'

I i'

e pa qu ng

fa74 5

X L . B-

TOPACIO I

'.--I-I

c-.r i

ador salo,

na

n

/:^.

'.s Has i Ps' V .'

I

o

7 76

Tel. 674 63 08 de 1 8 a 2 2 h

• tt

T T 6 7 4 15 6 6

..i

J

•a-64

Die-

5 8 9 09 91

F lacar s ' Qst F IXíOCOi

PEUGEOT

B-HX

tt 674 68 50

com ru.i

a e q

CUGAT ^

T

BC 0 0 0 T ies •

tt

TRt

-l

=,

F

CAN10NERA

Exures

B-JZ

650 0 0 0 -

TT 6 7 4 0 8 9 7

t

n ' r e d e S a n t Cug ( iZ

4 »C

'1

s ) Ref F iJKOOOí

HU, plate.at

e 3 C J O " - ' •••

'ornat

5 4 3 24

ADOSSADA

RENAULT

sel

HW TT 6 7 4 15 0 3 • S L ^ : - ·,l..|i.·---.3v Rat PMR 'ÍOOCt

350 0 0 0 - « 5 6 9 09 91

•

e

pa

5 8 9 2 6 43

•

^iba-

tt

PIS

•

674 ^7 7 6

TORRE

GTI,

ie>

330 000

m p et

•

GT

;-r.^s ZftíTiela; Ret Fó -C<K«JL

i

,

6

205

A ' A . B-JT

•

MP)( L o r - i o l e t

6 7 4 J5fi»>

LOCAL

tt

V1TO

AX

TT 6 7 5 3 2 5 7

no-

i

J

-i

B-JU

C I T R O E N AX

LC

•

"ne n a d o r s d l o

CAP

I

t

tt

CITROEN

B-IM.

de torres de

TT 6 7 5 3 2 5 7

Cuines, banys i tores noves. Directe aei palela al client.

Pe-jQW MïaPaIN' Rf - V - ' ? : « : •

•

1

g c e r al m e s 6 5 CC"0

A

PEUGEOT

TT 6 7 4 1 5 0 3

FM A

« ATLANTI

'<'-'

'**oo;

• = -icds Sant Cugat; Rel F$C ' 00*003;

TT 6 7 4 7 2 5 4

•

»„:r O n a xa fel valesi W

•B 6 7 4 0 8 9 7

jard

674 72 54 , [ir«í. Rat F ;

i

ran. 0-5 C00: a.abc

•

•í,L.-:íst*ar! Pflf AE 'Vi.VfCï

guer a p a r l i ' de

REFORMES

pràctic

lÀJloEsswn =e' A£ ' X " * > ï :

A U D I 100, B-IG

TT 6 7 4 6 6 5 0

ves)

S A N T C U G A T t e n i m to-

N I S S A N Vanerte

dièsel. B-MS

• •

a

•

si

y

5 (Ml

i j

J

1 ta-

cuina la C J

na e s t a n reformats

•

me

pa q

PIS

76

TORRE ADOSSAOA

B-MG

•

:ÍLÍO C J T S X Ï 1a i-a-lés) Re' ACV

complet

2 0 0 OOO.'mes

C*9

1 ba

tt

"1 Verca: Na,, 50 r r . ' nat.,' 1:

E: b a n y

TT TT t>

46 51] ?: np.!ri.:""-nl "i

Dany

ta m e n a

•r·.·,

DE LA CRUZ 4

te

1 rac ' Dany

meniadür

Petr ja'tíi

1 8

La

1

r w i ' i - 5] Z'OZ ' : M ••• ;s:coTij" , tai.

A p a r í r n e r p " p >"-,t.K : 40 "

zona

individual.

•<ot'ice>-

•

cuita

[arrli pr v a '

I

P

•

|

-,ib. t rjary ie'rassa. sense

ter-e

•

TT 6 7 4 1 5 6 6

t:jt;i--H:]itífí':i.:: r: 003 pla -nc'csa ccmunrtat.

F T P esii' 1 ' z; •

CUGAT

E5 u n pis ?Js b a i

BELLATE

RRA I

SANT

Va-.an:

tt 674 6S 50

Ç5 OUL P l a

tt 674 1 04 fa 4 •

•

PASSAT

A.A

B-IU

TT 6 7 5 3 2 5 7 AL-C Es'afcar.; ftat «'003000^

1 •

4

pldça

Z nat, 1 ta-y u i a nois. pis

"iï&ï.h't

75, 2 C

170 OOO/rr.es -

I

'avacc taie'aL ir. . . ^ - c / r 2 pi ce pàrqjng

T w m Spa^K

i^irCoS iaríCjoa'l Ftet ~K

c

salc-

.

Romeo

TT 6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 4 3 0 2

a

Zona e n a m p I - '•>' • grassa 4 ha: 2 banys. I

3 0 rr

18 m' i p l a ç a :'.r y-u>; 1

ALFA

f'frJO&M V:':K PaUs Rf- ^V^ tíJOCC

• o f l i c e " . g o l e s , traster. te-

I" D:T-

•

Ü5 OOO'mes -

3 hab.,

lavabo,

menjadOr".

> i i s . to

locals i p ' a r x s

•

I

la d

PISOS LLOGUER

ADOSSADA

r r a s s a 10 rrv

6 7 5 43 0 2

|AJU £sK«n; Rel AE '003O0C4

lavabo,

die-

Petita constructora

Auic Esieòan; «et Al 'CC300«

complet,

C -0-30302

L a P l a n a , 1 4 0 m,

•' ,' i ü u ' t ü ü

3

N t S S A N Patrrjl 6 a l

i = iacat_5 ]_Pé^ IXÏXC2

bary

65 000,'nes -

1 CJ-

•

seJ, curt. B-JV.

TT 6 7 4 1 5 6 6

.„«.,. ^

-tiaqu-

< -:'t,ps

' Ou -ii

comunitara

•u

Te. sa-

q u i n g d e Hogcer

5 000 CC0 pla

OCEANO

Renda

' 6 I A A.

TT675 32 57

dobles

P O Z O S . 10, 3f 2 a (a

O P E L Vecí-a

tt 675 32 57

Consta oe rebedor, 3 hab.

675 43 02

•

B-MN

«os d ' j n a

* ''ii1

.P

A L F A Romeo 33, B - T

Xt 589 09 9 1

^lo-esia

'-

5 0 MI .i • : 1 a - conziunila:

- a l a ,J e s -

t e r r a s s a , t íitj

di privat

r o

Z

C

ni , 4

la-,ahr

toftica- . j : H v r tar

fona Mexa: \ J . . -TJ T 4 nas, 1 bary. I lavabo. cta.

3 i<:r. Ktú.n ZZ -

Sta

^ Mn,s

10

ati 14 700.000 pla.

.

-,.l,--s<,;.ja .ÍJJ

rrit

5 m' 3 hab., bany 1 cuina

noves parqu:" • ça er j . : .;i ï

•

''n

•

475.000.-

TT 6 7 4 0 6 9 7

Mob'at

ï·ixlesa

la

re-a

c'

cui-

s e l a o Dalcó

•<.-.?• i L a r y , 1 s a l ó •

zona

safareig. una petita terras-

Tï 674 57 04

n 674 08 97

CUGAT

W 6 7 4 15 6 6

i r a ta SA -el : »XOS

El

SANT

Ai'ons Sala. C o n s t a de 4 na.

9 0 OOO; m e s

15 T5C 0G0 pia Prop eslané '08 m , í nat.. 1 banyi cuna noves

'

•

<tab , s a l ó m e n j a d o r ,

traster

Tassa

i "

55 OOO Oor

1 s a l o , 1 :•> na.

m e n j a d o r 20 m . n

5 hab

TT 6 7 4 7 7 7 6

Ci •• " i - t d - s

U n a cantor.-. - - n j r - i '

3 fat

ICasasi Re' 7 IZlZOKtj

ra.üsaca

sotar es Je " i

meniador

sala de billa'

SALA,

3C DOC Pia

• C/ A L F O N S S A L A M r r ' , d h a b . 2 Dar y i , . •••i·.·-, •

per a 2 c o t x e s

ALFONS

3r \a la v o - a « s t a c r i

Renda

garatge

m é s u n a altra n a b r t a c i ó - e s -

l a v a b o arr-b r j j n a

AV.

22,

2

46 500 OOC - TT 674 77 76

3g

dual q u e c o n s l a de 5 h a b tudi. saló men a d o '

PISOS EN VENDA Pop f."c'es:ir Oi 'n 4 -3:.., 2 tanys complets,

4 dorm

x e m e n e i a llar,

SANT CUGAT ; n u

•

Darcel la 60C n v . c o n s

banys. ' l a v a t »

piscira

45 I X » 000

Valklofeix-Golt

1 S 6 8

V A L L D O R E I X Torre So-

la,

t r u i t s 2 2 0 rn-

674 08 97

-orfice»

tmmi

•

l^rcas S** "Lgat - r - K 1X4COJ •

6 7 4 5 8 9

Pla

ja'rti prval i

comunitari Només

i.

A d o s s a d a oe 5

estud

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 24 de febrer de 1995

Kadett

B-JZ

btOOOO-

•

Tt 5 8 8 55 35

HW

, dL.. Ret F= n i ? : o >

F O R D Es ton

aiésel

TT 6 7 4 1 5 0 3

'6

Interessats, truqueu al tel. 5 8 9 62 82 Demaneu per la Sra. Gemma

En gaudirà.

5

P O R T E S

Hi ha un Honda Civic 5 portes 16 v 90 e v a partir d'1.890.000 ptes.

Tecnovallés, S.A CONCESSIONARI OFICIAL HONDA Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ctra. Terrassa, 225 Tel.726 31 66 SABADELL

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA

LA UESC TÉ UNA NOVA SECCIÓ

25

TROBADA DE VOLEIALEVÍ

• Divendres, 24 de febrer de 1995

A partir d'ara la UESC té una nova secció. La UESC incorpora al club el grup de gimnastes que s'entrenen al Centre d'Alt Rendiment i projecta crear una escola de gimnàstica rítmica. Plana 26.

Valldoreix ha estat per segon any consecutiu l'escenari de la trobada de volei aleví. En la jornada de promoció hi van participar 14 equips, 7 dels quals eren de Sant Cugat. Plana 27.

TENNIS La temporada tennística s'acaba d'iniciar, p e r ò per a Alex Corretja no ha començat gaire bé. El tennista de Sant Cugat, que té u n a lesió al colze, ha quedat derrotat a la primera volta dels dos primers tornejos de la temporada.

Després de la brillant actuació de l'any passat,

el llistó és molt alt, però Corretja és optimista i considera que mantenir-se entre els 25 primers jugadors del rànquing ja serà un èxit. N o obstant això, té entre altres aspiracions les de seguir millorant i dominar tot tipus de superfície, no només la terra batuda.

A L E X C O R R E T J A . Tennista professional

«

No he de témer cap adversari

»

CARME REVERTE

H Sant Cugat.— Aquest inici de temporada ha estat fluix?

—«Es pot dir que no ha començat tan bé com esperava, però hem de ser conscients que he començat en pista ràpida, quan normalment ho feia en terra batuda, per tant no he tingut el ritme ni la preparació habitals. A més, he tingut un petit problema al colze, que espero resoldre ràpidament.»

—La lesió ha influït força en els seus primers resultats?

—«Jo no diria força, però sí una mica, perquè vaig començar amb moltes ganes i a mitja pretemporada vaig deixar d'entrenar la sacada perquè em creava molts problemes. Vaig estar uns quinze dies esperant que em passés i en els dos primers tornejos no vaig servir com puc fer-ho, però tot i això no puc dir que la sacada m'hagi fet perdre els partits.»

—Ara com es troba?

—«Bastant més bé. He anat cada dia al metge i estic gairebé recuperat, per tant dilluns puc començar el torneig de Mèxic. La lesió potser no era important per ara, però si hagués continuat jugant ho hauria estat, per això no vaig anar a Stuttgard. Però prefereixo estar bé de salut que jugar malament.»

—Quines diferències hi ha entre el seu joc d'ara i el del principi

de la temporada passada?

—«Crec que són en la superfície, perquè aquest any hem començat en pista ràpida i el que he de fer és agafar més agressivitat per jugar després en terra batuda.

El problema és que la lesió m'ha tallat aquesta progressió en pista ràpida. Però encara em queda el torneig de Mèxic, a 2.300 metres d'alçada, que és com jugar en pista ràpida i, fins i tot, més difícil.»

—El llistó de la temporada passada és molt alt. Pensa millorar-lo?

—«Sincerament és molt alt, però he de ser optimista i intentar pujar en el rànquing o com a mínim mantenir-m'hi. Si em mantingués entre els 20 o 25 primers, crec que seria un èxit.»

—Després de guanyar Jim Courier i l'últim torneig de l'ATP, quines proeses té previstes aquesta temporada?

—«Les proeses arriben per si soles. L'any passat no m'esperava guanyar Courier a principi de temporada, però vaig aprofitar el moment i això és el més important.»

—I quines petites metes s'ha proposat?

—«Són més aviat a nivell tennístic que no pas de rànquing.

El més important per mi és seguir millorant i el que m'agradaria aquesta temporada és jugar més en pista ràpida i acostumar-me a tot tipus de superfície, perquè

això ens pot permetre puntuar en tornejos de tot tipus. 1 a banda d'això, mantenir el nivell en terra i, si és possible, millorar-lo.»

—Quina opinió té de l'eliminatòria de Copa Davis davant d'Àustria?

—«Era a Dubai i no vaig veure'n ni un punt, però pel que m'han comentat els companys crec que es van trobar un Muster més fort que no s'esperaven.»

—Econòmicament la temporada passada també va ser bona. És de les persones que es permet algun capritx o, al contrari, és de les que pensa en el futur?

—«No sóc dels que va llençant els diners, però sí que em permeto petits capritxos perquè, després d'estar tota la temporada viatjant i patint a la pista, crec que és important donar-me satisfaccions a final de temporada. M'agraden molt els rellotges i en un futur m'agradaria tenir una bona casa, com a tothom. El que és clar és que no vaig llançant els diners, p e r q u è em costa molt guanyar-los.»

—Quin ha estat l'últim capritx?

—«Em vaig comprar el National Geographic, uns fascicles amb làser disc, perquè m'agraden molt els animals.»

—I en els moments difícils a qui recorre?

—«Normalment, la gent que m'envolta i que m'estima. L'en-

Àlex Corretja jugarà aquesta setmana a Mèxic, un cop recuperat de la lesió al colze. Foto: MANÉ ESPINOSA. trenador, la xicota, la família i els amics de sempre. Ells són els més importants per mi, però habitualment el meu entrenador, que és qui viatja amb mi.»

—Enguany quins seran els ri-

BASQUET

vals més directes?

—«Actualment en el món de l'ATP tots els adversaris són molt temibles, però tinc clar que he de respectar tots els rivals i no tenir por de cap d'ells.»

FUTBOL

£1 Sant Cugat Esport perd al La UE Sant Cugat perd contra el Sant Municipal donant la cara Boi després de tenir la victòria a les mans gl >% UE Sant Cugat: Sevillano (5), %9& García (3), Santillana (-), Moreno (7), Riera (5), Badosa (5), Argento (-), Fontanals (7), Albesa (-), García (-), Solano (-), Asensio (30). *T " J W Sant Boi: Mut (^Trapero /«3> (12), Montoya (10), Redolad (9), Martí (-), Ayats (6), Castrillón (12), Bulta (-), Parra (-), Macias (-), Ruiz (6), Morro (14).

Parcials: 02-005^772^2^737^5; 43-39, 49-50, 55-59. 62-73,.

Arbitres: Rubio i Almansa.

Públic: Uns 50 espectadors.

CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat va tocar la

MOTOR

victòria amb les mans i va veure com en els últims 3 minuts de partit tot s'esvaïa. Tot just al començament del partit, l'avantatge era notablement favorable a l'equip visitant. Els de Sant Boi van saber trencar la defensa santcugatenca i ràpidament es van col·locar per davant en el marcador.

A partir del minut 10 de la primera part (05-17), els jugadors de Marcel·lí Massafred van reaccionar i van ser capaços de remuntar un marcador advers i acabar el primer període dos punts per sobre (37-35). La segona part va demostrar que el Sant Cugat pot mantenir el ritme de com-

petició d'un equip com el Sant Boi. Només 3 minuts abans d'acabar el partit el marcador era 58-59 i amb un llarg recital de faltes personals es va arribar al final amb una victòria més per a l'equip de Can Parellada i una derrota més per a l'equip de Sant Cugat. La derrota, el jugador de la UE Sant Cugat Gerard Moreno la va qualificar de «injusta».

L'estrella del partit va ser Asensio, que va anotar 30 punts. Però les exclamacions van ser per a l'ex-jugador dels Sant Cugat Marc Ayats, que s'estrenava en el Sant Boi diumenge, després que ja havia deixat el món de la cistella.

Cugat: Comellas (4), Aznar ICartiel(4),Sant(4),Miguel Àngel (4), Óscar (3), Bavo (5), Sergio (4), Roger

CARME REVERTE

H Sant Cugat.— La sort va girar l'esquena a un Sant Cugat que (4), Rafa (5). Joan Antoni (5), Gér- s'hauria merescut com a mínim boles (3) (Moya 46'). l'empat. Els locals, amb ànims reMataró: Ivan, Marín, Ros, Carlos, novats i cares noves a l'equip, López (Manolo 67'), Càmara, van posar les coses difícils a un Agustí, Galceran (Andreu 64'), Moi- potent Mataró. La primera meitat sès, Monti (Francisco 90'), Sauras. va ser força disputada i amb alGols: 1-0 Joan Antoni (11'), 1-1 López ternatives en el joc. Després del (23'), 1-2 Moisès (46'). gol de Joan Antoni, López emÀrbitre: Munoz Medina. Malament. patava per al Mataró. Un penal T. grogues a M.Àngel, Bayo, Roger, desaprofitat pel Sant Cugat va imGérboles, Carlos, Moisès i (2) Ivan. pedir-li marxar amb avantatge al Públic: Uns 250 espectadors. descans. El Sant Cugat, però, va millorar la seva imatge a casa.

2

RALLY

Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

contra un potent Mataró

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

26

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S .• Divendres. 24 de febrer de 1995

GIMNÀSTICA RÍTMICA

La UESC crea una secció de gimnàstica rítmica, en què incorpora el grup del CAR El club santcugatenc obrirà l'escola el curs que ve CARMK REV1R1 h I Sant Cugat.

La Unió Esportiva Sant Cugat té des de fa poc una secció de gimnàstica rítmica. La U E S C ha incorporat al club cl grup de gimnastes que es va formar fa més

de tres anys al C A R per tal que aquestes puguin competir. El club santcugatenc crearà una escola de gimnàstica rítmica, que es posarà en funcionament a partir del curs que ve.

Per començar a promocionar aquest nou es-

port a Sant Cugat, el dia cinc de març tindrà lloc al pavelló municipal una exhibició, en la qual participaran alguns clubs de Barcelona.

La campanya de promoció es farà extensiva a les escoles del municipi.

La Unió Esportiva Sant Cugat obre una nova secció esportiva.

A partir d'ara les noies de Sant Cugat podran iniciar-se des de ben petites en la gimnàstica rítmica, amb la possibilitat de pujar amunt i competir entre l'elit d'aquest esport si aconsegueixen el nivell adequat.

Fa uns .3 anys la federació catalana de gimnàstica rítmica, el Centre d'Alt Rendiment i l'Ajuntament de Sant Cugat van signar un conveni per tal de fomentar aquest esport a la / o n a . La federació va enviar uns monitors a les escoles de Sant Cugat, que van fer una primera selecció de 15 noies, que van començar a entrenar al C A R . E1K e n t r e n a m e n t s han continuat fins avui sense que les gimnastes hagin entrat en competició. Ara, però. tant el C A R com la federació han cregut convenient que aquestes esportistes comencin a competir. Perquè això sigui possible, però, cal que les gimnastes pertanyin a un club.

L'Ajuntament de la ciutat va proposar a la U E S C la possibilitat d'incorporar aquestes esportistes al club. proposta que ha estat ben rebuda per l'entitat santeugatenca. La Unió Esportiva Sant Cugat s'ha posat en marxa i a partir d'ara té una nova secció. El president de la U E S C , J a u m e Espina, ha manifestat: «La proposta ens ha convençut per dos aspectes fonamentals: perquè la U E S C està interessada a fomentar l'esport de tot tipus i a tots els nivells, p e r ò sobretot p e r q u è l'Ajuntament ens ha garantit un espai per fer l'escola de gimnàstica rítmica.» Per al club santcugatenc, el més important és crear un planter com més nombrós millor, per tal de

Algunes de les gimnastes que entrenen al CAR. I-'oio: JA. MULA. garantir en un futur la continuïtat del grup de gimnastes d'elit, a més de p r o m o u r e un nou esport a la ciutat. L'objectiu de la U E S C , segons Espina, «és convertir la gimnàstica rítmica en un esport conegut i practicat a Sant Cugat».

Exhibició gimnàstica Els responsables del club iniciaran una campanya de promoció que els permeti posar en marxa l'escola a partir del curs que ve.

El primer pas, en aquest sentit, serà l'exhibició programada pel

dia 5 de març. El pavelló municipal de Sant Cugat serà l'escenari d'aquest acte esportiu, en què participaran alguns clubs de Barcelona i l'equip de la U E S C .

Paqui Leplat, coordinadora de la secció de gimnàstica rítmica de la U E S C , afirma: «Hem trobat molta gent interessada en aquest esport i l'exhibició servirà per donar a conèixer la nova secció a Sant Cugat.»

Actualment, el grup de gimnastes que entrenen al Centre d'Alt Rendiment el formen 14

noies: 12 són de Sant Cugat, una d'Abrera i una altra de Sant Boi del Llobregat. Aquestes 14 esportistes es divideixen en dos conjunts: un de 8 i un altre de 6.

El primer conjunt és format p e r gimnastes de 10, 11 i 12 anys i fa quatre anys que treballen; l'altre, el formen 6 gimnastes de set anys, que començaran a competir aquest any per primera vegada en la copa catalana. Aquestes esportistes entraran directament en la tercera i quarta fase de conjunts.

VOLEIBOL

£1 millor joc del Júnior permet que aquest s'endugui un punt contra el Club Egara

El CV Sant Cugat aconsegueix contra el Cecell de Lleida la tretzena victòria en la lliga 3 0

Júnior: Bo/al. Ahad, Hofmann, Nogueres. Vidal. Patllé. Negre, Joan. Orsola. Salles. Serra —equip inicial—, Ix'let. Baguiià, Romagosa.

Club Egara: l'agcs. Mundet, Herreros. Pujol. Amat, Dinares, Sala, R. Sala. Carrera. Jufresa. Moliné —equip inicial--. Ciuillamat. Quintana. Àrbitres: Torres i Guerrero. Bé.

Públic: l'n-, 100 espectadors.

O

A.L./C'.R.

I Sant Cugat.-- L'equip masculí del Júnior va fer un bon partit contra cl Club Egara. tercer clas-

2 5

Martorell: l'olis. Gav, Fredv. Micena. Arcn\ cinc inicial—.

Cano i Carmona.

W. Sant Cugat: José Luis, Pinol.

Jaume. Juanito, Rafa —cinc inicial—. Oriol, Pla, Mauri i Xavi López.

Gols: 1-0 FreUy C"), 1-1 Rafa " (2fT), 1-2 Oriol (30'), 2-2 Micena (30'). 2-3 Jaume (32'), 2-4 Jaume (37'). 2-5 Jaume (39"). Àrbitre: Alamo i Gavaldón. Malament.

Públic: Uns 200 espectadors.

Al.hX iOPHZ • M a r t o r e l l . - EI W i n t e r t h u r Sant Cugat va aconseguir la seva quarta victòria fora de casa després de derrotar amb claredat el FS Martorell per 2 gols a 5. El derbi català se'l va endur merescudament el conjunt sancugatenc. que va basar el seu triomf en una gran segona part. En aquests moments, un cop disputada la setzena jornada, el FS Sant Cugat avança dos llocs i se situa tercer en la taula classificatòria. La primera part va ser força dolenta.

Les coses no van començar íiaire bé per l'equip entrenat per Carles Navarro, ja que en el minut 2 de partit el Martorell es va avançar en el marcador. La primera meitat finalitzava amb aquest 1 a 0 per als locals. Al segon període va arribar la remuntada: quan quedaven vuit minuts per acabar el partit i el marcador assenyalava empat a dos gols. J a u m e Estrada, a m b tres gols a pilota parada, va donar la victòria a l'equip sancugatenc.

HOQUEI SOBRE HERBA

0

Jaume Estrada facilita el triomf del W. Sant Cugat a Martorell

sificat, però no va passar de l'empat inicial. En el partit entre santcugatencs i egarencs hi va haver poques ocasions de gol, tot i els mèrits de tols dos equips per endur-se la victòria. A la primera part el Júnior va sortir amb empenta i va pressionar i'Egara. però els visitants van frenar les iniciatives dels locals. Les ocasions més perilloses, pern. Ics va generar l'equip egarenc. A la segona part, els de David Pere/ van disposar de bones oportunitats per avançar-se en cl marcador, però la pilota es \;\ resistir a entrar.

CV Sant Cugat: Bartra, Mampel, Salto. Vila, Sànchez, Castanc —e quíp inicial—, Massa. Rubio.

Cecell: Cardona, Vila, Mateu, Franda. Nicves. Aguilar -equip inicial— . Batlle.

Parcials: 15-5. 15 4. 15-í.

Arbitres: Gai eia i Castro.

Públic: Uns -5 espectadors.

O.V.

( R

I Valldoreix.— L'equip de Víctor Hugo Rupil va aconseguir la tretzena victòria del campionat de llisza contra el Cecell de Lleida.

El partit va ser molt regular en el seu desenvolupament i els diferents parcials reflecteixen força be la superioritat del Sant Cugat al llarg de tot el matx. Les locals van sortir amb les idees clares i trenant bé les jugades. El Cecell, en canvi, es va dedicar a defensar-se com va poder. Els dos primers sets van ser molt similars, tot i que en el segon les lleidatanes es van avançar amb 3 punts consecutius. En el tercer, però, les visitants van llançar la tovallola i només van anotar un punt. Les locals continuen imbatudes.

Israel Luque defensarà el bronze en els estatals de pista coberta C.R.

• Sant Cugat.— Els campionats estatals de pista coberta d'atletisme comencen aquest cap de setmana a València. El velocista santcugatenc Isarel Luque defensarà la medalla de bronze en la prova de 200 metres aconseguida l'any passat. Diumenge, Luque encara n o tenia molt clar si participarà en les proves de 200 i 60 metres o si només competirà en la de 200 m. En els últims controls fets el cap de setmana passat a l'estadi Joan Serrahima, el velocista local va establir una nova marca en la distància dels 60 metres. La seva última marca és de 6 segons i 89 eentèsimes amb vent en contra.

«Encara no estic en plena forma perquè la lesió de l'any passat em va deixar 4 mesos inactiu i encara ho noto. Cada cop estic més bé, p e r ò no estic al nivell de l'any passat», ha manifestat Luque, que, no obstant això. hi afegeix: «Espero igualar el que vaig fer l'any passat, quan vaig aconseguir la medalla de bronze i la segona millor marca estatal.»

Per Luque, els rivals més directes en el 200 seran «Navarro. que té una bona marca (21 segons i 16 eentèsimes) i Pablo Nolet. que n o està com l'any passat però que és un corredor que s'ha de tenir en compte».

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

PEUGEOT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de febrer de 1995

ESPORTS

27 VOLEIBOL

POLIESPORTIU

Can Clos, 2-PB SL Cugat, 2 Can Clos: Ledesma, Marín, García.

Martínez, Pérez (Collado 46). Gómez. Romero, Trujillo. Pelàez, Cortez, Cobos (Uceda 48").

PB Sant Cugat: Edu, Carre (Carlos 81"), Luis, Miguel (Javi 12'), Jaime (Tato56'), Rcverte. Juanjo(Marc60'), Isaac, Raül. Óscar, Carrillo.

Gols: 1-0 Pelàez (11'). 1-1 Carrillo (24"). 2-1 Trujillo (51)'), 2-2 Raúl (77"). Àrbitre: Mesa. Bé. Targetes grogues a Martínez, Pérez. Gómez. Romero, Collado. Luis i Jaime.

Comentari: La Penya va aconseguir un punt contra un rival mes perillós del que demostra la seva classificació.

Durant els primers 30 minuts els blau-grana van imposar el ritme del matx. però els locals el van aguantar i van presentar una oposició important. El partit va estar equilibrat i això va quedar reflectit en cl resultat final. /C.R.

Macarenos, 1 - Mira-sol, 3 Macarenos: Riballo, Prat, Seju, Plumed (Sànchez 75"), Afri (Cano 53'), Joni, Luis (Raya 53"), Rodri. Fèlix, Cristóbal, José.

Mira-sol: Antonio. José Carlos, Juanjo (Manu 45'), Luis, Naranjo. Juan (Julio 80'), Manolín (Minguella 58'), Enrique, Carlos, Jaime, Tini.

Gols: 0-1 Manolín (28"), 1-1 Enrique (36') penal, 1-2 Tini (45'), 1-3 Carlos (68'). Àrbitre: Vàzquez. Regular. Targetes grogues a Manolín, Minguella i José Carlos.

Comentari: El Mira-sol va patir més del previst per aconseguir els dos punts. Els locals es van créixer contra els mira-solencs i es van igualar el matx després del gol de Manolín. El Mira-sol, però, va imposar la seva superioritat i va marcar dos gols més que els assegurava els dos punts. / C.R.

BÀSQUET

Èpic Casino del Comerç, 56 UESC B, 67 Èpic Casino del Comerç: Clemente (4), Royo (-), Castells (-), Aljama (-), Martínez (4), López (15), Ruiz (-), Capel (2), Catalàn (7), Gijón (11), Usero (6), Jurado (6).

UESC B: Munera (16), Machón (6), Badosa (14), Moreno (9), Argento (-), García (1), Sevillano (7), OsuI (3), García (-), Junyent (-), Solano (13), Moreno (-).

Arbitres: Ramírez i Llorens.

Comentari: L'equip que entrena Sito Roque va aconseguir l'esperada cinquena victòria de la temporada. El rival del cap de setmana passat és un dels equips que ha sofert més alts i baixos al llarg del campionat de lliga. Sito Roque i David Barbens van tenir a la seva disposició una banqueta força assortida de jugadors de l'equip sub-23 S. Roque va explicar que els bons resultats, en part, van arribar gràcies a la col·laboració dels jugadors. / CM.

Vilanova GP, 57 Mira-sol, 51 Vilanova GP: Navarro (4), Luz (6), Lechuga (13), Capella (6), Angulo (12) —cinc inicial—, Martos (2), Hernàndez (2), Navarro (4), Alba (8).

Mira-sol: Màrius (1), Miquel (5), Rafa

(13), Óscar (12). Javi (3) —cinc inicial—, Miguel (2), Edu (7), David (2), Víctor (1), Dani(5). Àrbitre: Juliàn. Regular.

Comentari: El Mira-sol Bàsquet no va poder afrontar un dur rival com el Vilanova Gran Penya. I.a força física dels locals i el seu joc brut, permès per l'àrbitre, no van beneficiar gens l'espectacle. El partit va començar bé per als mira-solencs, però l'avantatge que van aconseguir els locals en el descans va ser impossible de superar. ,• C.R.

F. del Ebro, 4-Olimpyc, 0 F. del Ebro: Nubiala, Reinaldo. Gómez, Trinchan, Vàzquez —cinc inicial—, Bernabé, Viamonte, Marcón.

Olimpyc: Nortes. David. Dani, Manolo, Jordi —cinc inicial—, Mur. Octavi. Pcdro.

Gols: 1-0 Reinaldo (12'), 2-0 Gómez (16"), 3-0 Bernabé (28'), 4-0 Vàzquez (38").

Arbitres: Salinas i Suàrcz. Bé.

Comentari: Malgrat el bon joc dels florestans durant els primers minuts de partit l'Olimpyc no van poder frenar els locals que van estar més encertats de cara a porteria. Les dues pilotes estavellades al pal van ser les accions més perilloses d'un Olimpyc amb baixes importants. / C.R.

HOQUEI SOBRE PATINS

Sia. Isabel, 6-CH St Cugat, 4 Santa Isabel: Alejandro, David (2), Jordi (3), Àngel (1), Guillem —cinc inicial—, Raúl, Jordi.

CH Sant Cugat Oriol, Roger (1), Marc, Anglès (1), Burnat —cinc inicial—, David (1), Óscar (1), Bernat.

Evolució marcador 1-0, 2-0, 3-0, 4-0, 5-0, 6-0,6-1,6-2,6-3, 6-4. Àrbitre: Pernàs. Regular. Bé.

Comentari: La superioritat de l'equip local es va fer palesa durant la primera part. El Santa Isabel va dominar el partit amb tranquil·litat i en el descans arribava amb un parcial de 6 a 0, que posava el partit coll amunt als santeugatencs. La reacció del Club Hoquei va arribar massa tard i els dos punts van ser per als locals. /I.S./C.R.

Nois i noies van participar en la jornada de promoció del volei. Foto: MANÉ ESPINOSA.

14 equips van participar en la II trobada de volei aleví a Valldoreix O.V./C.R.

• Valldoreix.— El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix va acollir per segon any consecutiu la trobada de volei aleví, organitzada conjuntament pel CV Sant Cugat i la federació catalana. En la jornada festiva van participar 14 equips, 7 dels quals eren de

Sant Cugat. Entre les 9 del matí i les 5 de la tarda es van disputar un total de 26 partits en una jornada festiva que va servir per promocionar el volei entre la gent més jove. Van ser 8 hores consecutives, en les quals va destacar la intervenció del regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cu-

gat, Xavier Figueres, que va participar en el lliurament de premis i, posteriorment, va presenciar el partit de l'equip sènior femení.

Al final de la jornada tots els equips participants van rebre un trofeu i uns obsequis commemoratius de la segona trobada de volei aleví.

HANDBOL

UESC, 34 Manyanet, 30 UESC: Cornet, Armand (8), Juan (5), Alfredo (2), Romero (5), Peli (1), Edu (12) —equip inicial—, Pere Lluís (1), Ólaya, Casaubón.

Manyanet: Cid, Vives (2), Roure (3), Loràn (6), Rovira, Rodón (4), Gallardo (1) —equip inicial—, Montilla (5), Pérez (4), A. Rovira (5).

Arbitres: Benito i Joher. Malament.

Comentari: La UESC posa fi a la primera volta de la fase d'ascens amb un important triomf sobre el Manyanet. El matx va ser força disputat ja que tots dos equips necessitaven la victòria per no perdre de vista els primers llocs de la classificació. Però els santeugatencs van saber imposar el seu joc des del minut 18 del primer temps, que, afegit a l'encert d'Edu Ayo, que va fer 12 gols, es va convertir en una nova victòria santeugatenca. / P.M. / C.R.

Bàsquet.— L'equip benjamí de l'escola Santa Isabel el formen Anna i Xavier del Campo, Beatriz Sànchez, Albert Gómez, Jorge de Sala, Axel Rosales, Àlex Calmo, Josep Maria Vallvé, Andreu Bolau, Cristina Àlvarez i Javier de Sala. En l'últim partit l'equip

que entrena Albert Collet va perdre per 44 a 29 contra el Regina Carmeli de Rubí. El pròxim partit enfrontarà el Santa Isabel contra l'equip A de l'escola Joan Maragall. El partit corresponent al campionat dels Jocs Escolars es disputarà demà. /c.R.

AGENDA FUTBOL

JÚNIOR 16.00 La Salle-UESC B (Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ 17.00 CV Roses-CV Sant Cugat (Diss.)

(Diss.)

Divisió d'honor cat.

18.00 T. Cortada-Champion (Diss.)

1a catalana 16.40 Seu d'Urgell-Sant Cugat (Dium.).

BÀSQUET 2a divisió estatal SÈNIOR 19.30 Ademar-UESC A (Diss.)

SUB-23 17.30 Ademar-UESC A (Diss.)

JÚNIOR 17.30 UESC A-CB Navàs (Diss.)

• 3a preferent SÈNIOR 12.00 UESC B-CB Caldes (Dium.)

SUB-23 10.30 UESC B-CB Caldes (Dium.)

• 3a categoria A SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Els Monjos (Diss.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-Els Monjos (Diss.)

I I 3a catalana femenina SÈNIOR 19.00 UESC-Pallejà (Diss.)

JÚNIOR 17.30 UESC-Valldaura (Diss.)

VOLEIBOL I I Campionat de Catalunya JUVENIL FEMENÍ 10.00 Figueres-CV St.Cugat (Dium.)

HOQUEI SOBRE HERBA

lOQUEÍ SOBRE Ü É i l l i I I Campionat de Catalunya 2a CATALANA 9.00 CH Sant Cugat-Universitari (Dium.)

9.15 CH Sant Cugat B-Claret (Diss.r 12.30 PH Sant Cugat-Ciutat Badia (Dium.)

JÚNIOR 11.00 Voltregà-PH Sant Cugat (Dium.)

JUVENIL 19.15 Cerdanyola-PH Sant Cugat A (Diss.)

16.45 PH Sant Cugat B-Castellet (Diss.)

11.00 PH Sant Cugat C-Esplugues (Diss.)

INFANTIL 18.00 Cerdanyola-PH Sant Cugat A

M Divisió d'honor masc.

12.30 RC Jolaseta-Júnior (Dium.)

B Divisió d'honor fem.

12.30 Júnior-RC Polo (Dium.)

• 2a divisió 17.00 Olimpyc-T. Pemar (Diss.)

• 3a divisió 17.00 Valldoreix-P.Tracap (Diss.)

16.00 Chess-Coplasti (Diss.)

17.00 Bokatas-Selva (Diss.)

• Juvenil FUTBOL P E SALA Divisió de plata 18.00 W. Sant Cugat-R.Burlada (Diss.)

I I 1a divisió A 18.15 Vilassar Mar-Olimpyc (Diss.)

1a divisió B 16.45 La Unio-PB Sant Cugat (Diss.)

11.45 Olimpyc-Ludicsport (Dium.)

HANDBOL • 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ 19.30 UESC-Barberà (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 10.30 UESC-Polinyà [Dium.)

2 8 . Divendres. 24 de febrer de 1995

BALANÇ DELS BOMBERS Els focs forestals van centrar l'activitat dels bombers del parc de Rubí a Sant Cugat durant el 1994.

Per a serveis menors, en canvi, els usuaris santeugatencs encara avisen poc els bombers. Plana 29.

DISCREPÀNCIES AL CONCILI

PDNTDMRS

Les primeres votacions del concili català al centre Borja, previstes per diumenge passat, es van haver d'ajornar per discrepàncies sorgides durant el debat sobre cl paper de la dona dins l'Església. Plana 30.

PACIFISME «Lluitar contra la desinformació. una de les principals armes de l'Estat» és l'objectiu prioritari del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), segons el seu portaveu, l'insubmís santeugatenc

Germàn Guerra. El grup, constituït aquesta setmana, vol aglutinar «els qui ja s'han declarat insubmisos, els que aviat ho faran i els que creuen en la necessitat de l'existència d'un moviment antimilitarista». Se-

gons el CASC, la prestació social substitutòria és una mesura dissuasiva per evitar una objecció massiva i volen que l'Ajuntament i les entitats de la ciutat deixin de crear places per fer-la.

Un col·lectiu antimilitarista organitza els insubmisos de Sant Cugat «Evitar la desinformació» és l'objectiu del grup, segons el portaveu, Germàn Guerra si: \: \ H \KKI iso I Sant Cugat Regenerar el moviment d'objectors a la ciutat.

Aquest es el punt de partida del ('ol'leelm Xntimilitai ista de Sant Cugat (CASC), picscntat aquesta setmana. Segons cl portaveu del grup. l'iiiMihnii1* santeugatenc (icmian Gucira. calia organitzar els objectors i insubmisos de la ciutat •sobretot per evitar cl desconeixement i la por que provoca. perquè evita que et CIM encara més el nombre de dissidents per por de Ics icpiesalic-".

I.cs dades actuals indiquen l'evistencia d'uns |i).lill() insubmisos en lot r i s t a ; I spanvol i. segons les organitzacions del moviment antimilitarista, només uns lfiO estan empresonats actualment. Ls calcula que són entre un l'í i un 2'f els que han patit les conseqüències de negar-se a fer el servei militar o la prestació social substitutòria des que va començar el moviment els anys setanta. «La repressió —va assegurar durant la presentació Alex Castillo, membre de l'Assemblea d'Insubmisos de Barcelona— ha estat sempre selectiva. L'Estat no podia no castigar els insubmisos, però tampoc no podia empresonar-los a tots. i ha muntat una loteria macabra, que n'ha afectat uns 500 fins ara.» La difusió d'aquestes xifres contribuirà, segons el CASC, a «desmitificar» la insubmissió.

Però l'organització vol que es coneguin també les sancions possibles. Des de l'any 1991, tant la insubmissió a la PSS com la negativa a complir el servei militar es jutgen en tribunals civils i la pena establerta és de 2 anys, 4 mesos i un dia de presó. L'esborrany del nou Codi Penal preveu, on canvi, una pena d'entre

Volen convèncer les entitats de la ciutat perquè deixin de crear places de PSS

Germàn Guerra, portaveu del CASC, al mig, amb els insubmisos Alex Castillo i Paco Munoz. Foto: JA MULA. 2 i 3 anys de presó per la negativa a fer el servei militar i la inhabilitació per a càrrecs públics per als insubmisos a la PSS. Aquesta modificació busca, segons el col·lectiu, distingir el concepte d'insubmissió del d'objecció i forma part de la mateixa dinàmica que ha fet reduir la durada del servei. «La finalitat és —diu Germàn Guerra— deslegitimar els insubmisos. És per això que treballarem perquè l'Ajuntament i les entitats de Sant Cugat no creïn places per a la PSS. perquè es fan còmplices d'aquesta situació».

Tres «desertors» declarats S.B.

• Tres santeugatencs s'han declarat fins ara insubmisos, segons les dades del CASC. Els tres han seguit la via més generalitzada: han estat objectors abans de la insubmissió i són. per tant, insubmisos a la Prestació Social Substitutòria, amb plaga assignada a l'Ajuntament, al centre Aura, al Club Muntanyenc, al Centre Borja, a la fundació Jeroni de Moragas o la Creu Roja, les en-

titats de la ciutat que ofereixen la possibilitat de fer-hi la prestació. La raó que aquest procediment sigui el més extès és, segons Germàn Guerra, «la desorientació inicial. Als 18 anys no tens clars els riscos de la insubmissió». Per evitar una sanció suplementària, han hagut de declarar-se insubmisos oficialment, fent arribar una instància al jutjat de Rubí i al Consejo Nacional de Objcción de Conciencia.

El HGC obté acreditació oficial per trasplantar medul·la òssia S.B.

I Mira-sol.— L'Hospital General de Catalunya ha obtingut una de les primeres acreditaeions oficials per fer autotrasplantaments de moll de l'os concedides per la Generalitat, fil Parlament català ha aprovat recentment la legislació que regula l'aplicació d'aquest procediment mèdic. Fins ara, tot i que el centre sanitari situat a Mira-sol i altres hospitals feien els trasplantaments des de feia anys, no hi havia cap llei ni de de la conselleria ni del ministeri de Sanitat, que establís les condicions tècniques i de personal requerides per poder-los practicar. Catalunya es. de moment, l'única comunitat de l'Estat espamol on ha quedat legi-lada l'aplicació. fil tipus de tractament regula; ara. que l'Hospital General de ( atalunya va ser el segon centre de l'Estat espanyol a aplicar de forma rutinària, és l'autotrasplantament de cèl·lules perifèriques de moll de l'os. que requereix l'administració de dosis de quimioterapia superiors a les convencionals.

L'objectiu és la curació o cl control de tumors d'alt risc en els càncers de mama, del sistema hmfàtic o de cèl·lules germinals, als testicles o els ovaris. Son tumors que sovint no es poden controlar amb les dosis de quimioterapia que el cos pot arribar a assumir sense un deteriorament irreversible, si no compta amb cap reforç especial. Aquest autotrasplantament requereix un tractament amb fàrmacs més intensiu.

En quedar legislat fa uns mesos, el departament de Sanitat de la Generalitat va obrir el termini per procedir a la primera revisió de centres candidats. En la selecció s'havien de valorar la qualitat del tractament a cada centre on s'aplicava o es volia aplicar el procediment, el suport tècnic i l'experiència que oferien els hospitals.

La mesura obligarà, segons opina el cap de servei d'oncologia mèdica de l'Hospital General de Catalunya, el doctor Sureda, a complir uns requisits que abans no estaven ni tan sols definits i que poden oferir als pacients més garanties de qualitat del tractament, tot i que no impliquen incorporar cap novetat en el mateix procediment.

SEGURETAT CIUTADANA

ERC proposa la creació d'oficines de la Policia Municipal als districtes i PEMD Sil VIA BARROSO U Sant Cugat.— La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha demanat que s'aprofiti més la figura del policia de barri. creada fa uns mesos per la policia local de Sant Cugat. Aquest aprofitament, pel partit, comportaria la instal·lació d'oficines del cos municipal als districtes i a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. L'objectiu de la mesura proposada és, segons el responsable de política de seguretat ciutadana, David Bajona, «l'apropament de la policia local al ciutadà perquè sigui realment un servei a la població i estigui a l'abast

de tothom». Les despeses mínimes calculades pel partit per posar en marxa aquesta nova modalitat de policia de barri s'acostarien als 120 milions de pessetes del pressupost anual de l'Ajuntament.

Amb aquesta partida suplementària —«poc significativa», segons Bajona, dins la globalitat del pressupost municipal, de quasi 9.(100 milions de pessetes— es podrien crear dues places, amb dos o tres torns, a cada zona. L'estudi pressupostari no inclou les despeses inicials per dotar d'infrastructures les oficines, però «la racionalització del servei permetria compensar la inversió» assegura Ba-

jona.

La proposta d'Esquerra sobre seguretat ciutadana inclou també protecció civil, un tema que. segons Bajona, «no ha quedat tancat després dels incendis de l'estiu passat». L'organització del voluntària! és un dels objectius prioritat is pel parlit. «El que no es pot permetre —afegeix Bajona— és que hi hagi tanta gent disposada a col·laborar com es va veure aquest estiu i que hi hagi la necessitat d'utilitzar-la, però no hi hagi els mitjans per falta d'organització. L'Ajuntament s'ha de prendre seriosament la coordinació dels grups de voluntaris».

El president d'ERC-Sant Cugat, David Sempere, i David Bajona.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

Protecció Civil Sant Cugat, a l'extinció d'un foc a les Fonts H Sant Cugat.— L'equip de voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat va participar diumenge passat en l'extinció d'un foc forestal de 10 hectàrees a les Fonts de Terrassa. En el sinistre hi van actuar dotacions dels parcs de bombers de Rubí-Sant Cugat, Cerdanyola, Terrassa i Sabadell.

En total, dos helicòpters i sis cotxes de bombers van participar en l'extinció de l'incendi, que els membres de Protecció Civil de Sant Cugat van localitzar des de lluny, per la columna de fum. Les característiques del foc, que va cremar dues hores, des de les dues a les quatre de la tarda, coincideixen, segons els bombers, amb les d'altres petits incendis forestals i de vegetació que hi ha hagut durant les últimes setmanes a causa de la sequera i les temperatures, molt més altes del que és normal per l'època de l'any. Tot i que aquestes dates solen ser les que resgistren menys incendis al bosc, les condicions climàtiques d'aquest hivern estan provocant que els focs s'avancin. ; S.B.

Xoca amb una tanca i ho confessa a la policia B El conductor d'un camió Nissan amb matrícula de Barcelona. un veí de l'Hospitalet de Llobregat, va avisar la policia local dimarts i va fer anar una patrulla fins a la carretera de Roquetes per mostrar-li que un punt de la tanca de protecció del pont de la RENFE estava malmès perquè el dia abans hi havia eol·lisionat per culpa d'un altre vehicle.

El mateix conductor va explicar també que no tenia les dades de l'altre cotxe. De manera que ell s'ha de fer càrrec dels desperfectes i haurà de pagar la multa per la reclamació de danys. / S.B.

LES C O N S E Q Ü È N C I E S D E L S I N C E N D I S

Els focs forestals van monopolitzar les actuacions dels bombers durant el 1994 Hi ha pocs avisos de Sant Cugat per a serveis menors, segons el parc de Rubí SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Només s'han fet quatre serveis més que el 1993 a Sant Cugat, amb un domini gairebé absolut de les extincions de focs al bosc, tant forestals, amb crema Els incendis forestals dels mesos d'estiu de l'any passat dominen les xifres del balanç presentat pels responsables del parc de bombers de Rubí-Sant Cugat. Un total de 82 sortides a Sant Cugat per extincions al bosc, tant de focs forestals —de més d'una hectàrea d'arbrat— com de focs de vegetació menor i matolls, són dades indicatives del tipus de servei requerits per la ciutat.

La sinistralitat especialment alta de l'estiu passat a les zones de bosc ha provocat que hi hagués 45 sortides més a Sant Cugat, però la xifra global registra només un augment de 4 serveis. La compensació ha vingut per la disminució de serveis d'abast menor que, segons el cap de parc, Jordi Pallejà, «al marge de les variacions que hi pugui haver d'un any a l'altre, són una assignatura pendent a Sant Cugat. No hi ha el costum d'avisar-nos per a aquestes funcions». Els focs en contenidors o en domicilis particulars i serveis com el rescat de passatgers d'ascensors espatllats o l'operació d'obrir portes encallades són molt més freqüents encara a Rubí. «Encara que no ho sembli —insisteix Pallejà— aquest tipus de tasques

Han de separar dos individus que es barallen H Una patrulla de la policia municipal va haver de separar dos individus que es barallaven enmig del carrer, davant de la benzinera de Rius i Taulet, dimarts a la matinada. Els dos homes van ser traslladats a la comissaria de la Policia Nacional i els van identificar com un veí de Barcelona i un de Sant Cugat./s.B.

29

d'arbrat de més d'una ha, com de matoll.

Els avisos als bombers per a serveis menors continuen sent minoritaris i durant el 1994 fins i tot van disminuir sensiblement. Aquest és el balanç que presenten els responsables

ACTUACIONS DEL PARC RUBÍ-SANT CUGAT Sant Cugat

Rusínol,

16

52

88

15

8

16

4

16

39

27

15

29

17

14

11

Obrir portes i ascensors

13

11

44

requereixen la intervenció dels bombers tant com un incendi forestal. Un contenidor amb brossa que crema, per exemple, pot ser molt perillós, perquè quan s'obre la tapadora i hi entra oxigen, es pot provocar una petita explosió.

Cal l'equipament i la preparació adequada per fer aquestes operacions.»

El motiu que des de Sant Cugat encara s'avisi poc sovint els bom-

bers en aquests casos és, des del punt de vista de Pallejà, «la manca de consciència que la ciutat té un Cos de Bombers. Històricament, els ciutadans de Rubí ens consideren els seus bombers, perquè el parc hi és des de principis de segle. Però a Sant Cugat, on actuem des que ens vam convertir en parc professional el 1986, encara no hi hem arrelat i tant els ciutadans com la policia local te-

DE LES MILLORS MARQUES

^JUNGHANS

Tel. 674 58 54

TkKJfkc IOCTOIX

Sant

nen tendència a apagar petits focs, com l'incendi de papereres, pel seu compte».

La solució a aquesta situació estancada, en què les sortides a Sant Cugat augmenten però molt lentament, serà segons el responsable del cos, el trasllat del parc a un terreny fronterer entre les dues ciutats, que en aquests moments estudien la direcció general de Prevenció i Extinció d'Incendis del departament de Governació de la Generalitat i els dos ajuntaments. «El canvi —explica Pallejà— farà que estiguem al centre geogràfic de la nostra zona i ens aproparà a Sant Cugat. I a part de millorar l'accessibilitat a zones determinades del municipi, també fomentarà el sentit de pertinença al parc per part dels habitants de la ciutat.

Tot i les «dificultats d'arrelament» que encara hi ha, el nombre de bombers de Sant Cugat que treballen al parc de Rubí s'ha anat incrementant en els últims anys, fins a arribar als 6 professionals i els 5 voluntaris que hi ha en aquests moments. «Això —sentencia Pallejà— és una prova que la connexió amb la ciutat pot ser real.»

PRIMER CONCURS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'AQUALITAT

MEGA

KRONOS

40

25

Accidents de trànsit

JOIERS- TALLERS PROPIS

^Santiago

30

Gràfic: EL PUNT.

OCTAVIO SARDA

Hamilton

21

(') menys d'una ha.

CREACIÓ I DISSENY

i BREITLING

del servei, que recorden que el 5 1 % de sortides es fan a Rubí i només un 26% a Sant Cugat.

Segons el cap de parc, Jordi Pallejà, «encara no s'ha assimilat que els bombers de Rubí són també els de Sant Cugat».

DESCOBREIX ELS RACONS DE ST. CUGAT

Cugat

Un camió trenca uns fils telefònics mal col·locats H Un camió que passava pel carrer Abat Marcet va trencar dissabte uns cables de la xarxa telefònica amb què va topar. Els fils estaven massa avall perquè els treballadors de l'empresa que fa la poda de l'arbrat públic no els havien retornat al seu lloc després d'apartar-los per tallar les branques. /S.B.

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

&r Servei J* Graturt a pt Domicili

/Tradomenhfcdcíis i corporals

/ Tractament TUENDA

/ Depíbció elèctrica i per sonda

(Arttí-Age)

/i

Mercat Pere San. 120 5891448

/ Maquilatge permanent

Mercot Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032/012501

/ i y b ® t a è p t a podat

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàKc

/ Decobració /Manicura

100

/ Solàrium dia pressió; facial i CLUB MUNTANYENC

corporal Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria |

TaUer, exposició i v e n d a : PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat .biiujiiU u r / t A l • .

I\^\\\\J'/

col·labora:

CONSULTA MÈCHCA -

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès .ti^U J i'Ai.f.'

" / f i i j i i n u i o / j u í - q i n ^ Í-IJIJ ! j | j

Centre d'imatge Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74 -bci

bJU^jí'.ij

'UÍ'Í-JIIII

jji

!t><"u;«.j

j ' . i j ' J b j L ' U ; Í I J < J i >yi j ü i u v q i j i b 1 3 /

30

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

EL CONCILI CATALÀ AL CENTRE BORJA

V_ L'Església no ha de dominar el món (...) cosa que significa, però, pèrdua d'influència social i de poder.

C Cal, doncs, un profund respecte envers tots aquells que no comparteixen les nostres conviccions, sense cap mena d'aspiració a una posició de monopoli que per raons històriques l'Església va assumir en el passat, però que avui a casa nostra considerem injustificada i injustificable. i_ Aquí s'inscriu ia petició de perdó pels fets duts a terme de vegades pels cristians, quan ens hem mostrat incomprensius, intolerants, excloents o violents amb opcions diferents de les nostres. ^

(...) es descarta un esperit d'evangelització feta des del poder.

i_ Cal que s'acceptin les distintes concepcions i models d'evangelització: la dels qui posen l'accent en les certeses i la seguretat (...) i la dels qui estimen elriscde l'aventura humana i de la renovació. Cal aquí evitar dos esculls: fer com si aquestes diferències no existissin, i fer que algun dels dos pols s'imposi com a posició oficial del concili.

Nota: La declaració va ser aprovada per 143 vots favorables dels 153 emesos I a demanda de 1 a n t s de les doncs .i Lai re es de 1 estde

k l n i van protagonit/ai ;j,i;,n part del debat de la segona M'SMH del concili, t'otn: J.A. MULA. (ir;ifi:-: HI. Pl.'N'I

El concili ajorna les primeres votacions Les discrepàncies sorgides en l'anàlisi de la funció del laïcat i el paper de la dona fan allargar el debat Sil VIA BARROSO

• Sant Cugat.— «Lina tempesta molt saludable. Així ha definit el rector de la parròquia de Sant Pere Oetavià. mossèn Pere Vivó. la segona sessió de treball del 1. efecte de catarsi de la controvèrsia i l'ajornament de les votacions permetrà, segons el rector de Sant Cugat, mossèn Pere Vivó, que a partir d'ara els 200 convocats al concili català puguin «treballar a fons i amb més calma». Va ser en començar a analitzar la missió del laïcat i el paper de la dona quan van esclatar les diferències. La demanda del sacerdoci femení, tot i que no es va verbalitzar, era implícita en moltesde les intervencions. Acausa de la impossibilitat que un con-

concili català al Centre Borja. Comentar cl debat sobre la missió del laïcat i el paper de la dona va comportar l'esclat de les tensions que ja s'havien acumulat el primer cap de setmana, quan es van

cili provincial decideixi sobre una qüestió que afecta les bases universals del funcionament de l'Església —que només un concili Vaticà pot variar—. l'abat de Montserrat, Sebastià Bardolct, va demanar que totes les inquietuds que sorgeixin als debats del Centre Borja i que no es puguin incloure com a propostes siguin trameses a Roma en un annex. Per al rector P.Vivó. aquesta iniciativa de «persones qualificades dins de l'aula conciliar» va ser una bona notícia: «Era una proposta —diu

LA

demanar canvis en el sistema de treball.

El resultat ha estat l'ajornament de les primeres votacions orientatives i la confirmació de l'existència de dues tendències al si del concili, tot i que s'ha entrat en

Vivó— que jo ja havia fet a l'arquebisbe de Tarragona. Ramon Torrella, durant les sessions preparatòries i ara s'ha confirmat que era una idea assenyada. Em sembla fonamental que totes les preocupacions expressades al concili d'una Església tan important com la catalana arribin a Roma.»

La resposta de la presidència, però, va ser molt diferent: «Escoltarem totes les veus i tindrem en compte totes les propostes —va assegurar el bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera—. però el

un compàs d'espera fins que els vots de les propostes mostrin en quina proporció està representada cadascuna d'aquestes posicions. De moment, però. s'ha aprovat cl document que fixa els criteris a seguir.

que els bisbes no estem disposats a fer és convertir-nos en una plataforma reivindicativa.» Aquesta decisió està justificada, a més, segons el bisbe secretari del concili Carles Soler i Perdigó, per la manca de necessitat: «La comunicació entre les diòcesis i el Vaticà és permanent, ja saben quines són les inquietuds que hi ha.»

Després de la tempesta, el primer indici de calma va arribar amb l'aprovació d'una declaració de principis del concili amb 143 vots favorables dels 153 emesos.

El document està estructurat en quatre punts i reconeix l'existència de «dos pols» entre els convocats: el que busca «el manteniment de les certeses» i un de més renovador que prefereix «el risc de l'aventura humana» en la recerca de la fe. El text admet, en definitiva i com a fet positiu, la pluralitat a la societat i que l'Església ha de renunciar a una evangelització que pretengui dominar el món, encara que la renúncia impliqui «una pèrdua d'influència social i de poder».

CRÒNICA

Que no quedi tot sobre el paper T1CA I O M

A

questa és la meva primera i única experiència de concili i. per tant, no sé si aquest concili és millor o pitjor que altres. Encara estem en una fase inicial, només hem fet dues sessions i resulta difícil realitzar una valoració del que podrà representar el concili. En aquestes dues sessions hem treballat el primer bloc Anunciar l'evangeli a la nostra societat. Durant la primera sessió, la majoria d'aportacions han estat de caràcter general o globals al document o sobre la metodologia de treball.

Les úniques tensions aparegudes a Ics sessions han estat degudes a la manca de coneixements del procés de treball que calia seguir durant les sessions o a Ics ganes d'intervenir per part de tothom.

S'ha demanat espai per trobar-nos en grup, per poder parlar i intercanviar opinions o experiències. Aquests neguits metodològics s'acabaran en el moment en què acabem aquest primer bloc.

La segona sessió ha estat més centrada en aportacions concre-

tes, esmenes o noves propostes.

La gent parla molt lliurement i diu el que pensa. La primera sessió va treballar en la globalitat del document, es van fer aportacions sobre el sentit de l'evangelització avui. Es comparteix una certa visió global sobre els reptes que avui tenim per portar a terme la nostra missió, però és evident que, segons l'ambient social en què convivim, prioritzem uns reptes sobre altres. Estem en una societat plural i amb una església plural, amb diferents concepcions i models sobre evangelitzaeió: alguns posen mes l'accent en l'adoctrinament o la reconquesta i altres mes en la immersió o dissolució en la societat.

La segona sessió també ha tingut les tensions metodològiques pel mateix motiu que a la primera: no saber com hem de treballar. però crec que ja s'ha superat. En aquesta segona sessió hem treballat el laïcat i la família, lli ha hagut diverses intervencions que han posat de manifest la necessitat de donar importància i

protagonisme al laic en el si de l'Església i, en especial, a la dona.

Les sessions són riques i interessants, apareixen molts punts de vista diferents i moltes vivències que mostren la riquesa i diversitat d'actuacions. Personalment, em resulta interessant parlar amb gent que no practiquem el mateix discurs, fins i tot que ens expressem en llenguatges diferents. que estem envoltats per pràctiques i experiències diverses. És un repte interior interessant.

La qüestió que més em preocupa és si aquest concili quedarà com un document, unes reflexions o unes propostes d'actuació escrites o podrà arribar a marcar diferències entre un abans i un després. El concili servirà perquè tota l'Església en conjunt sigui signe d'esperança a la societat'.'

Serem capaços d'agafar i de donar una resposta a les angoixes i sofriments que la gent té actualment? Desitgem que aquest concili no es quedi en el paper sinó que sigui una empenta per treballar en la direcció adequada.

El bisbe secretari del concili, Carles Soler i Perdigó. I nio: JA, MULA.

DIA D'ANDALUSIA

31

SOPAR DEL CÀNCER

• Divendres, 24 de febrer de 1995

El Centro Popular Andaluz celebra demà dissabte el dia gran de la comunitat autònoma amb un vi d'honor i el tradicional potaje andalús. Nombroses autoritats són convidades a la festa. Plana 32

L'Associació Espanyola contra el Càncer recapta quasi tres milions de pessetes només amb l'entrada del sopar que es va realitzar dissabte passat. Els diners es destinaran a investigació. Plana 34

LA VIDA SOCIAL

Imatges del carnaval d'edicions d'altres anys. Fotos: ELS 4 CANTONS.

La disbauxa torna pel carnaval La tradició, que té segles d'història, es viurà intensament a les escoles i al carrer FRANCESC CARBÓ

B Sant Cugat.— Sant Cugat tornarà a viure la festa del carnaval. Mainada, joves i adults sortiran al carrer per recordar una tradició que es remunta temps enrere. Si bé la El carnaval, explica Gemma Foj en el prospecte de divulgació de l'arxiu municipal, «és una tradició de les més antigues de la nostra cultura i un recull de vestigis de celebracions de diferents civilitzacions: balls, mascarades, la crema del Carnestoltes, etc.»

Aquest cicle de carnaval (el nom de Carnestoltes designa el ninot que es crema i s'enterra aquests dies), a Catalunya, comprèn del Dijous gras fins al Dimecres

majoria d'actes es concentren en els dies 25 i 26, a alguns llocs les festes van començar la setmana passada. La majoria d'escoles i instituts viuran la festa el divendres 24, si bé durant tota la setmana s'han pro-

de cendra. Ben al contrari del solstici d'estiu (Sant Joan) o del solstici d'hivern (Nadal), aquesta és una celebració de culte lunar, com també ho és la Setmana Santa. Per aquest motiu és una festa mòbil, ja que els mesos del nostre calendari tenen 30 o 31 dies i no coincideixen amb el mes lunar.

Pel dijous gras, també anomenat dijous llarder, el típic és menjar macarrons enllardats, truita de botifarra, botifarra d'ou i coca de

llardons. Els infants acostumen a fer aquests àpats amb els seus companys de les escoles, sortint d'excursió amb els mestres. Fins i tot antigament, des de Cap d'any els nens recollien diners que guardaven en una guardiola, i que trencaven el dia de dijous gras per fer un berenar amb els companys.

Són dies en què tothom es disfressa. Ja des del segle XVII es van introduir els balls de disfresses i màscares. El fet d'anar disfressat,

Participació activa d'entitats FRANCESC CARBÓ

• Per tal que tothom pugui ser a tot arreu per viure intensament el carnaval, als Districtes de Mira-sol i les Planes el 25 i al centre de Sant Cugat el 26, s'ofereixen un seguit d'actes que esperen la participació de tots els santcugatencs.

Des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, s'ha volgut fer un programa de participació tenint en compte que no coincidissin els actes dels barris i del centre.

El Consell de Districte de Mira-sol ha omplert d'activitats tot el dissabte, des de les 12 hores que es farà la Cercavila amb el grup Comsí-Comsà, fins a les onze de la nit que començarà el ball amb l'orquestra la Portàtil F.M.

A la tarda i a partir de les 6, tothom podrà participar en un taller de teatre que promet ser original i engrescador. Tots aquests actes es faran al Casal de Mira-sol, al costat del CP Catalunya.

El mateix dia 25, a les 12 del migdia al Centre Cívic de les Planes, carrer Molí 1, s'ha organitzat un concurs de disfresses. Hi haurà premis per a les més originals.

En acabar, àvies del Casal prepararan un piscolabis amb truites i entrepans que faran elles mateixes.

L'endemà dia 26, es preveu un matí força mogut, on tothom podrà oblidar les penes i emmascarar-se darrera de la disfressa més original i agosarada. La concentració serà a les 11 hores

als jardins del monestir. Començarà amb una xocolatada i prosseguirà amb una cercavila que precedirà la crema del carnestoltes.

Moltes entitats de Sant Cugat s'han apuntat a treure els seus associats al carrer.

S'han afegit a la gresca: els diables, el bastoners de l'Esbart, la banda musical de les Planes i la comparsa del Centro Castellano-manchego. En tancar l'edició quedava per confirmar la participació dels Esplais i dels Escoltes. Abans de la crema del carnestoltes, membres del cos de dansa de l'Esbart ballaran el tradicional ball de gitanes.

La Festa finalitzarà amb els grups d'animació Pep López i Sopars de Duro, i Flic-Flac.

porcionat consignes als nens perquè portessin diferents motius a sobre, fet que ha avançat la festivitat. Oblidar les penes i cremar el Carnestoltes servirà per tancar una festa en què l'originalitat i la imaginació ara i abans, augmentava i potenciava el relaxament dels costums i la possibilitat de fer allò que la resta de l'any no es pot fer. Però era pròpiament el diumenge quan es feien les rues, o cercaviles, ja que els altres dies feiners no es permetien lluir en públic. Actualment, i també a Sant Cugat, són molts els pobles que fan rues amb comparses, gent disfressada i, si és possible, carruatges engalanats, que tiren i reparteixen papers i

en la disfressa personal o col·lectiva és primordial. Des del Dijous gras fins al Dimecres de cendra, Sant Cugat ha recuperat una festa, com altres pobles, que a la nostra població va arrelant a poc a poc.

serpentines.

Si bé en alguns indrets la crema del Carnestoltes, ninot fet bàsicament de roba, palla i paper, es fa tradicionalment el dimarts, a la majoria d'indrets ho duen a terme el diumenge. Per regla general se li fa un judici públic, en què se l'acusa d'haver permès tanta tolerància i llibertat. Per aquest motiu, serà cremat i enterrat amb tot el cerimonial.

El darrer dia de carnaval és el dimecres de cendra,

dia en què es cremen els llorers i els palmons del Diumenge de Rams de l'any anterior i en què comença la quaresma i tothom se sumeix en les penitències. Tot s'acaba amb un berenar en el qual s'enterra la sardina disfressada amb faldilles de paper. Com diu el refranyer, «set setmanes de quaresma només podrem menjar arengades rovellades, mongetes i bacallà». Els bunyols també s'han incorporat a la tradició gastronòmica.

Les escoles celebren el carnestoltes NÚRIA DE MAS

• Durant tota aquesta setmana les escoles públiques de Sant Cugat han organitzat diverses activitats amb motiu de l'arribada del Carnestoltes. Aquests dies s'han viscut enmig d'un ambient festiu força diferent a la resta de l'any: s'han guarnit les classes, s'han confeccionat disfresses, s'han preparat concursos, concerts, balls...

En algunes de les escoles, cada dia un grup d'alumnes s'ha encarregat de passar per les aules i donar les consignes que calia complir l'endemà, com per exemple, anar vestit de blau o portar un davantal.

Els col·legis Pins del Vallès i Pla Farreras han triat per a l'ocasió un tema concret sobre el qual han or-

ganitzat totes les activitats.

Així, el Pins ha dedicat la festa a Europa. Avui els alumnes d'aquesta escola rebran el Carnestoltes, mentre que el proper dia 2 tindrà lloc el seu judici.

El Pla Farreras, en canvi, ha preferit evocar una època força llunyana com l'edat mitjana: cavallers, mags, princeses, joglars..., un món «màgic» molt adient per a aquesta diada. També avui, després de l'arribada del Carnestoltes i una gran «rua» pel barri, els alumnes del Pla Farreras celebraran el tradicional judici i la fi de la festa amb la crema del ninot. A l'escola Collserola actuarà un grup d'animació dins d'una festa-espectacle a la qual estan convidats pares i alumnes.

El col·legi públic Joan Maragall, per la seva banda, compartirà la seva «rua» amb els alumnes de l'Escola Japonesa. Aquestes dues escoles estan agermanades i duen a terme freqüents intercanvis i contactes entre els seus alumnes. D'aquesta manera els responsables dels centres volen afavorir el coneixement i la integració de la comunitat japonesa a la cultura i les tradicions catalanes.

Avui a\ mati sortirà la «rua» del col·legi Ferran Clua, a la qual seguiran una xocolatada i un ball de disfresses. A la tarda també hi haurà una ball de disfresses al col·legi Catalunya.

A l'escola de la Floresta, el Carnestoltes arribarà el proper dimarts.

APUNTS

32

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 24 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

Moltes autoritats assistiran al Dia d'Andalusia del CPA L'entitat \a celebrar una festa de carnaval el cap de setmana passat RAMON LUQUt-:

• Sant Cugat.

11 C e n t r o Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat celebrarà demà el Dia d'Andalusia. I o t i que encara falta que alguns convidats confirmin l'assistència. és previst que en Tacte hi participin diferents LI C P A de Sant Cugat celebrarà la testa del Dia d'Andalusia ilema. dissabte. tot i que la diada oficial és el dia 2!S de febrer. LI fet que a C a t a l u m a sigui un dia laborable ha pro\ocat l'avançament de la festivitat per part de l'entitat santcugatenca.

Lis actes testin-- començaran a 2,4 de d o t / e del matí amb la recepció dels convidats. I na de les autoritats de luxe que ja ha confirmat la seva assistència és l'alcalde de la ciutat i parlamentari català. Joan Aymerich. Altres parlamentaris

K L

personalitats de la vida política, cultural i social catalana i andalusa. U n dels convidats de luxe que ja ha assegurat la seva presència és l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. L'entitat va finalitzar el carnaval 95 amb una t'cita celebrada a la seu social.

convidats seran Ferran Bello i Josep Maria Salas. A mes dels esmentats, també han rebut invitació —per part del president del C P A . ( i a briel Ruiz— altres polítics com ara Manuel Chaves. president de la Junta d'Andalusia: Manuel Royes. president de la Diputació de Barcelona, i tots els regidors de l'Ajuntament de Sant Cugat. Del món sòcio-cullural estan convidats membres de totes les entitats i mitjans de comunicació de la ciutat.

Així mateix, també poden assistir-hi els socis de Centro Popular Andaluz i els veïns

de Sant Cugat.

Missatge de J o r d i Pujol Després de la recepció es llegiran missatges de suport al CPA enviats per Jordi Pujol. president de la G e n e ralitat. i pels alcaldes de les vuit capitals andaluses. Tot seguit, se servirà un vi d'honor i el tradicional potatge andalús. Després del dinar s'iniciaran les representacions culturals. El grup de teatre del C P A representarà quatre comèdies dels germans Àlvarez Quintero, i els grups de ball i el cor interpretaran diverses danses

l'n moment du hi festa de carnaval del CPA feta cl cap de setmana passat. H i cançons típiques andaluses.

LI cant de l'himne d'Andalusia serà el fi de festa a la diada del CPA. D'altra banda, el C P A de Sant Cugat va celebrar el cap de setmana passat la ter-

cera part del seu carnaval.

L'entitat va organitzar u n a festa, a la qual van assistir 135 persones. La jornada es va iniciar amb un berenar sopar per socis. Posteriorment, van actuar el grup

S ï A H R A N T

w

CM

ON

f: Fregidona-Marisauería _.-ic jabudeli '••' íee'ors os

MENJAR

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

U e o , XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÉS

XERCAVINS

Ctra. Cerdanyola. 9. Sant C/gat.

580 31 29

Brasena, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maiq. 122

580 88 36

Cuina de rre/ca!

REST. E L V I E J O R O B L E

cl Altamira. 36

691 7355

Pex i mar se

Obert tota la setmana

MASJANER .

Guadalajara, 'i

674 23 '_5_

Cuina var.ada

Tancal dimecres tarda

LAPONDEHpSA_

victòria, 18-20

5a92_5_7J

Brasena

Ctra. Sabadell, 47

699 U 52_

Paelles marisc, freqid.

Tancat dimarts nit * dimecres

699 55 56

Merij, degustació

Tancat diss. migdia i diumenge nit

LA NANSA

_

MACXIM

Especialitat Mexicà - Català

. _ Guatlla, 20, els Avels PI. del Dr. Guardiet, 14

58854 68

Pjzzena, cmra catalana

Tancat diumenqe-dilluns tarda-nit.

CAN AMETLLER

Cami can Ametller, Sjn

674 91 51

Cuina mercat

Tancat diumenges nit i dilluns

Placa Pep Venlura, 5

674 94 84

Cuina Irancesa/menu dian

Tancat diss. migdia i dium.

675 Z626.

Creps, entrepans

Tancat dimecres tarda

589 18 25

Cuina i rrúsica autèntica^

CHEZPHILIPPE CREP

Al costat dels cinemes ,„,„, Tel 589 38 ?3

RESTAURANT BARATA

Clra de Rubí a Sabadell km 15 200 Tel. 697 06 52

_ Valldoreix, 6a

LA GRANJA,

SI. Antoni-Placa Barcelona

675 52 46_

Cuina casolana

SNIPPERS

Enric Granados, 7

675 311 41

Brasena

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

c/Sant Antoni, 13

674 05_86_

Cuina caialan/intemac.

MESOMENY1 BAR REST. EL MOLÍ CAN BAR ATA

ci Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-català

Placa Pep Venlura, 3

589 \140

Meru d a r i ' prod. ibèric

Ctra, Rubi a Sabadef. krr ' 5 20C

697 06 52

Carlet launa/arròs negra

LA CARBONERIA

Vila, I

675 14 51

T

LA CANTONADA

Plaça Monestir. 1

584 23 32

CrepsL amanides, menús

EL TAST

AHons Sala, 9

589 15 02

Marisc nenu 1 cuina me ne.

Repartir a partir de les 12 h

REST. P A N ^ Ç O N T E N T A

Pg. Olabarria. 69

589 06 07

Cuna de nerpal

Obert 101 el dia

589 26 97

Cuna catalana

Diumenge i fest. obert a partir 18h

Servei de bar

Rbla. Can Mora, s/n

BRASERIA LA BOLERA

c/Baixada de I Alba, 20

J>74 16 75

La nostra esp. és qualli.

BAR RESTAURANT EL MESÓN_

Plaça Octavia, i

_674-10 47

B-aser a i cuina de merc

589 52 4C

Calçotada

6745307

Brasena

__

Dilluns vespre tancat

Obert tot el dia

Plana Hospital 6

675 28 52

Ce^/esa d'importació \

menjar basc

CAPÍTAN COOK

Pj_L'U« W'IIPI 1

589 6' 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

Rarrb a M ta int Verdaguer, 185

6?4 1' 41

Dies festius bufet lliure

_

Vingui a provar els nostres nenüs PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA Rjmbki ( an Mur.i, s'n (18190 SANT CUGAT DEL VALLÈS « . n ^ ^ T e l - 589 26 97

a I I Mtsón Tota una tradició PI. Odavià, 5. Tel. 67410 47689 27 02 SAHT CUGAT Dfl. VALLÈS

Obert cada dia

CERVESERIA IL SICILIANO

RESTAURANT VALL D OR

> A ïr

apes casolanes, tonades

PARADA I FONDA

BRASERIA DEL MERCAT VELL _PJaça Pere San, 6 c/Sabadell, 4 / BAR REST. CASABLANCA

VALLDOREIX

D nous tancal excepte festius

EL PORTALET

REST CANTINA EL HEXIÇANO_ cl EndavaHada, 10

T ^

masculí de cliiri^olcs Las Viudas de Aquellos Bisabuelos, i cl grup femení de murgus Gitanita Yo Venga.

Tots dos grups van interpretar lletres escrites per la sòcia Antònia Sànchez.

^PARADA, K

La Nansa

CAN

M A N I - 1 Nl'INOSA.

LA ftPAcSLPIA DL'L MTOCAT VEL PI. Pere San, 6 - T e l . 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h 34075/00220

VINS NOE, S.A. Baixada Sant Sever, 4 Tel. 589 19 83 Fax: 58° 24 62 OSl<WST.CL'GVr :t4117/01220

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olaharna. 69 • Sani Cugat

Tel. 5 8 9 0 6 0 7

Ï

^SPÍ^B* VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Cuina casolana Ctra. Cerdanyola, 9 Tel. 675 13 38

l Festa

f ORGANITZACIÓ I ARTICLES DE FESTA, REGALS, LLAÇOS, ESPELMES

GRAN SELECCIÓ D'ARTICLES PER CARNAVAL: -COMPLEMENTS -DISFRESSES Santiago Rusifíol, 8 Tel. 675 33 04 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa (d'1 del migdia a 4 de la tarda i de 9 del vespre a 12 de la nit)

SHIPrmR S DOWN MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda

c/ Enríque Granados, 7 Tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

caféde Rius i Taulet, 120 - Tel. 675 38 51 - SANT CUGAT

CARNAmL C0CINTRY UOÍIS 2 DE IJÇKiS 9 DE DfibüS DUO

el ma:

HTO BRiGÀNTl

34

APUNTS

I I S 4 CAN K >NS Divendres. 24 de lebrer de 1 WS

LA VIDA SOCIAL Es prepara la IV edició de la Ruta dels Tres Monestirs

Rosa Cusó Puig Cíinsídddeni des de fa més de quaranta anys. Rosa treballa amb el seu home i el seu fill, i té una de les poques cansaladeries del poble que encara elaboren els productes tradicionals al seu obrador la seva originalitat?

—«Sí. una mica. Abans totes les coses tenien el seu temps i el seu moment i això feia que durant la resta de l'any tothom esperés amb certa alegria el dia de menjar la truita de botifarra, el dia de mejar els bunyols de Q u a r e s m a o el mes de les cireres. Ara tot l'any es pot trobar de tot a les botigues i l'encant d'esperar s'està perdent. Els nens s'acostumen a tenir-ho tot en tot moment. Abans aquí, a la cansaladeria, es notava molt quan era l'època de cada cosa. C a d a mes, cada estació i moltes festes tenien el seu menjar tradicional. Ara amb la dèria de tenir de tot durant tot l'any es p e r d e n aquestes tradicions.»

Mi >\ !SI SAN I

• Sant Cugat 1 K catalans som lau l'i iginaK que hem sabut barie|ar els ous amb ous i amb earn de porc. i d aquí. sia bai icja. absurda a priuieia vista. l'er-nc una meii|a lan deliciosa com la truila de h o t i í a i r a d'ou.

A q i u s t a botifarra es típica del dia de la truita o Dijous (iràs, i abans només se'n podia menjat aquest dia i la vigília de Dimecres de Cendra, perquè només aquests dies en feien els cansaladers. Des de ta uns anys. a molles eansaladcries se'n troba durant tot l'any. Malgrat tot, majoritàriament es conserva el costum de menjar-ne n o m é s per Dijous (iràs.

D'on ve aquesta tradició tic menjar la truita de botifarra'.'

«Del cert no ho se pas. es molt antiga, però sembla. que com que Dijous Gras és el que precedeix la Quaresma i durant aquest temps abans era vedat de menjar carn i quasevol producte procedent del porc. la gent s'atipava de botifarra i d'altres productes fets amb carn de porc o llard. l a anys també es feien coques de llardons i era costum de fer un bon berenar amb tot això. Fra com una mena de preparació per al temps de Quaresma, que era un temps de tastar poc tall i de fer dejunis i penitències.»

— L : ncara avui es conserva el costum de celebrar la diada de Dijous Gras amb un àpat a base de truita i de botifarra?

—«Sí. encara es fa, però la gran majoria de gent no sap ni tan sols que és Dijous Gras, en diuen el dia de la truita, l.a tradició des de sempre ha estat més seguida pels infants que n o pas pels grans. Als nens els fa il·lusió mejar la truita junt amb els altres companys al pati o anar al bosc a menjar-se-la.

Hi va haver uns anys que semblava que es perdria el costum de mejar truita i botifarra. sobretot durant els

—Les botifarres que teniu són d'elaboració pròpia?

—«Sí, nosaltres fem la major part dels nostres productes a l'obrador d e casa.

A Sant Cugat només hi q u e d e m q u a t r e o cinc cansaladeries que encara elab o r e m la major part del que venem de manera artesanal.

Ja sé que és més laboriós fer nosaltres mateixos els productes, p e r ò també és una feina que ens agrada i així cada cansalader té la seva fórmula i fa la seva pròpia recepta, el producte és molt més bo i a més té la garantia que sempre és fresc. Nosaltres tenim alguna especialitat que és nostra i que s'elabora a m b receptes antigues del pare o la iaia.

Rosa, elaborant les botifarres d'ou. Foto: J.-VMl |_A.

L'elaboració industrial i les grans botigues poden fer més grans quantitats dels seus productes, p e r ò mai seran tan bons i no seran originals.»

— C r e u s q u e algun dia es podrà trobar especialitat d'embotit amb denominació d'origen de Sant Cugat?

— « N o h o crec. T o t i que em faria molta il·lusió que els pocs cansaladers artesans d'aquí ens uníssim per tal d'aconseguir aquesta d e n o minació d'origen, p e r ò per ara em sembla un somni impossible. No tenim pas tanta producció.»

«Només demano salut» -Nom: Rosa Cusó Puig -Lloc de naixement: Sant Cugat - D a t a de naixament: 1 de maig de 1931 -Estat civil:Casada.

-Professió: Comerciant.

-Aficions: «Anar al cinema i al teatre i viatjar sempre que pot».

- U n llibre: Només acostuma a llegir la

anys seixanta; com que tampoc no es podia celebrar el carnestoltes quasi es va perdre del tot. Però des de fa

premsa diària i revistes del cor.

— U n a pel·lícula: «Lo que el viento se llevo i Casablanca-.

— U n a música: «La música clàssica, sobretot la de Txaikovski».

— M à x i m a aspiració: «Gaudir durant molts anys de salut per fer la feina que m'agrada junt amb els meus ».

dos o tres anys sembla que la tradició torna amb prou força. Las escoles són les que més conserven aquesta

tradició.»

—LI fet que la botifarra d'ou es pugui trobar durant tot l'any no fa que es perdi

El sopar anual contra el càncer reuneix un total de quatre-centes persones JOS LI'M. VA 1.1.1 S

I Valldoreix.— Quatre-centes persones van assistir dissabte passat al sopar organitzat per la secció local tic l'Associació Hspanyola Contra el Càncer, que es va celebrar a la masia Can Kosas de Valldoreix. Només amb aquesta assistència l'entitat va aconseguir recaptar dos milions vuit-centcs mil pessetes. |a que cada tiquet de', si >pai costav a 7.11011 pesst tes. I i >ls aquests diners seran

destinats

a la

IIIMMI-

LMClo collit a aquesta mala!

Ha. juntament amb la :e

captació que l'entitat va fer recentment amb una gran subhasta d'art i amb el que recollirà a la diada de l'Associació el pròxim mes de maig. La recaptació total del sopar. però. no se sabia fins mes endavant, segons la presidenta de Li junta local.

Marta Marti de Farrés, que també va assegurar que cada an\ es recapten mes diners L'tàcies a la col·laboració de's saateugetenes. Durant el si ipa: taiv.be es van suhba.si.ii ob|cclcs obsequi de c o m e i v i s i pa'Oculars de S.-.nt l 'ira.-.t

iia.aec aY ! si>[iai a 1

M

I S t ' I N K IS-Y

• Sant Cugat.

LI Club Muntanyenc de Sant Cugat. amb deu entitats excursionistes del \ al'cs. esta preparant la quarta edició deia Ruta del- 'l'res Monestirs pel 2b de mate vinent.

Si he el període d'inscripció no comença fins al 13 de març. els organitzadors ja han començat a fer arribar p r o p a g a n d a als associats dels clubs organitzadors i d'altres clubs de la resta del país.

Els quilòmetres a recórrer són 52. i l'itinerari, prou llarg, requereix e n t r e n a m e n t previ. La sortida es farà des de Sant Cugat, per arribar a Montserrat després de passar per Matadepera. Sant LLjjrenç del Munt. Vacarisses i Monistrol.

La prova, que en àmbits excursionistes s'espera a m b interès, va néixer el HW). quan entitats excursionistes de la vegueria del Vallès. van organitzar la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

La caminada, que s'organitza cada dos anys, va reunir a la seva tercera edició gairebé 700 inscrits, que van haver de suportar una pluja forta a primeres hores del dia. Els organitzadors esperen que enguany el bon temps els acompanyi. En definitiva, recorda el prospecte de divulgació que «tothom està convidat a una trobada d'excursionistes del Vallès i de Catalunya que s'organitza per recórrer camins i fer amistats. / F C .

El Casal d'Avis de les Planes organitza tallers i excursions H Les Planes.— A m b l'ànim de seguir aglutinant els avis i les àvies del districte de les Planes, el casal té previst organitzar properament tallers per a la gent gran. El primer es posarà en marxa aquest dimarts, dia 28, a la tarda. Es tracta d'una activitat de b r o d a t s , que coordinarà C a r m e n Soriano. veïna del districte. El primer taller pel qual es comença és aquest perquè hi ha prèviament un grup inicial de persones disposades a prendre-hi part. Aviat s'organitzaran tallers de cuina, teatre i balls de saló i jardineria.

D'altra banda, durant tota la setmana, estan obertes les inscripcions a l'excursió que s'ha previst dur a terme després de l'èxit de les primeres.

Es tracta d'anar el 4 de març a la Costa Brava, a gaudir del mar i de les meravelles de la costa catalana.

S'ha previst visitar uns cellers i passejar pel Jardí Botànic de Blanes. L'excursió acabarà amb un dinar i ball en un restaurant. FI preu és de 2.300.pessetes, l e s inscripcions s'han de fer al ( e n tre Cívic de les Planes, al carrer del Molí, I. Fs tracta, ha comentat Ariadna Bonet, dinai'iii/.idora del Casal d'Avis. • d'aconseguir que eis avis s.ri:n d e c a s a i I .u i :i a m • s • lats.» i .<

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

35 ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS 1

H o r i t z o n t a l s : 1.- Refredarà.

2 . - Mai n o sentides. C a p cosa. 3 . - Bufetada. Passa a la propietat d'algú, en un repartiment, al revés. Llatina que té una bessona grega. 4 . - Sigla de l'oest. Heroi cavalleresc, al revés. Ulmàcia. 5 . - Part dels pantalons que cobreix una cama. Decímetre cúbic.

6 . - Etilè. Mesura lineal d'uns 20 cm, al revés. Alçada superior a l'ordinària. 7 . - Enutjar, al revés. Habitar. 8 . - C o m pany de l'oca. Peces que formen una cadena. Un romà.

9 . - Nitrogen. M e m b r e inferior llevat del peu, al revés.

Nansa. 1 0 . - M e m b r a n a tenuíssima. Àpat a què hom és convidat.

Imatge dels membres de l'Associació que van visitar el temple.

Els Amics de la Unesco visiten el temple de Gaudí L'arquitecte Francesc Cardoner els va fer de guia JOSEP M. VALLÈS

B Barcelona.— L'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat arriben a la fi de les activitats organitzades per aquest primer trimestre de l'any. Diumenge passat, van visitar la Sagrada Família de Gaudí, Com avançàvem la setmana anterior, una representació de l'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat van visitar el temple barceloní de la Sagrada Famflia el diumenge 19 de febrer. El grup de visitants van tenir l'oportunitat de conèixer de prop les evolucions del temple

després d'haver vist anteriorment la Casa Milà del mateix arquitecte. Ahir van assistir a una conferència i a la projecció d'un àudio-visual i diapositives sobre el modernisme de Sabadell i Sant Cugat. Pròximament es farà una visita a Sabadell i Terrassa.

originari de l'arquitecte català Antoni Gaudí a partir de les explicacions que els va donar l'arquitecte Francesc Cardoner, que havia treballat durant molts anys a l'edifici sempre en construcció de la ciutat comtal.

Actualment, la direcció artística de la Sagrada Família és de l'escultor català Josep

2

3

GIRALT

4

5

6

7

8

9

10 11

1 2 3

V"*

-"

4 5

> «

6

" '7Vï*fc~

iü

7 8

**r

9

«L

M

10

V e r t i c a l s : 1 . - Mamífer paquiderm a m b una o dues banyes a la regió nasal. 2 . - Consonant. Donar la primera escomesa. Vocal de sempre. 3 . Multitud. Contracció gramatical. 4 . - Riuada. C a p vegada, de baix a dalt. 5 . - Mitja idea. Calendari a m b dades astronòmiques i altres curiositats. 6 . - Gela de mala m a n e ra. La primera. Tornàveu. 7 . Ganivet petit de fulla prima i

*• #

punxeguda. Sigla del nord.

8 . - Consonant q u e fa riure.

Suc dessecat del cascall. Dansa de ritme ternari executat per parelles que es mouen donant voltes, a la biorxa. 9 . Habilitat a fer certes coses adquirida a m b l'estudi i l'experiència. Porció de t e m p s b r e víssima, de baix a dalt. 1 0 . Nota musical. A d o r n q u e s e guint la vora envolta u n pa-

SIS DIFERÈNCIES

per, tapis, fotografia. A b r e viatura de sant. 1 0 . - M a n c a de simetria.

•JIAO03 1 3 1

-•01 -reny oirare N -'* I «lisov X> -•8 -JWSH WM -•£ ;|V J«™ ?Ja -~9

ann •[trarea-'S mo «renipi O -f

I JOX BJ«N - f S»a SSpiOU] -1

ai&»8uPH -•{ :spnnoz|(joq 9!>n|Og R. SOLER

Maria Subirachs. D'altra banda, els Amics de la Unesco van organitzar ahir a la Casa de Cultura la passada d'un àudio-visual sobre l'art modernista a Sabadell, que va presentar M. Roque. Després es van projectar diapositives sobre el modernisme a Sant Cugat, amb una explicació de T. Llobet.

Una nova botiga de mobles • Sant Cugat.— Versàtil Interiorisme va inaugurar el dia 14 un establiment dedicat a l'interiorisme i la decoració, a la plaça de la Unió de Sant Cugat. A la seva exposició, hi ha una àmplia selecció de mobiliari modern dels principals fabricants nacionals i internacionals. Versàtil ofereix als seus clients des dels detalls fins a un servei integral de decoració, amb un tracte personal i el servei més acurat.

Versàtil atendrà els clients de dilluns a dissabte, al matí de dos quarts de deu a una i a la tarda de les quatre a dos quarts de nou.

SOPA DE LLETRES

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit municipis de la Selva que no són cap de municipi.

c

C

Versàtil Interiorisme acaba d'inaugurar-se. Foto: ELS 4 CANTONS.

F

A S A M N E T G A

L

E

L P

T A D E

L F

C L L

u

N K A

1 L A R D C N

A C D

1 C O N E A G

R J T B T C U Y

N Q

F J N R B L M

1 E H

A A A S E K J

V R T

A M S N O

J. ESCUDER

Les negres poden donar un bonic mat en tres jugades.

Snyder-Browne. Santa Mònica, 1974.

1 Q O P S V V

1 R M S L H S

L'estilista Aquilino Cabello inaugura un nou centre • Centre.— La cadena de perruqueries Aquilino ha inaugurat un nou centre de bellesa i tractament estètic a Sant Cugat, al carrer Sant Jordi, núm. 18. El centre ofereix a homes i dones els seus avançats serveis de perruqueria, saló de bellesa i homeopatia, així com de perfumeria. El centre el dirigeix el prestigiós estilista Aquilino Cabello, que aporta el seu peculiar estil, amb el qual ha aconseguit el Premi nacional de perruqueria femenina.

GIRALT

1 R G A R íeui V81 V*d X ·+H9VCP<a·Z :+H8d "I =9pn[OS

JEROGLÍFIC

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUNICIPI DEL BAIX EMPORDÀ Habitants: 1.125 Superfície: 9,06 knf

SP

I El saló està situat al carrer Sant Jordi. Foto: ELS 4 CANTONS.

•(SaSia) Min (A) £ saOHHA :çpn|os

APUNTS

36

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de febrer de 1995

ELS SERVEIS EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de TOnce

Dilluns tarda ob«rt

Sorteig de dimecres, 22-2-95

Alfons Salo, 2 3 , baixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3o «dot i canwt jove

45267

Tel. 675 16 51 Snrt Cugat

Surt

c

0 6 , 3 4 (solar) 0 7 , 3 4 (oficial)

Surt

02,34 (sobrí 03,34 (oficial)

Et pon Es pon 17,36 (solar) 12,32 (solar) 18,36 (oficial) 13,32(oftsa/j

Temperatures d'ahir Països Catalans

17

Badalona

18

9

Barcelona

19

10

La B i s b a l

11

Blanes

14

Cadaqués

13 11

9

Eivissa

14

11

L'Estartit

12

9

Figueres

11

8

Fontcoberta

10

5

F o r n e l l s d e la S e l v a

14

8

Girona

9

8

Lleida

6

PalmacleMailo'ca Perpinvà El P o l d p la S e l v a

3?

4 0 C - ü R-3.

Pessetes

Encertants

97.11? 040

3 de B

5.479 676

1 1 de 5 + C

220 793

í>46 <li' Ei ?H.2(>3 < I Ü 4

6.038

5 0 1 .'33 d e '.'

721

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 22-2-95

12-20 -26 27-43 -46 Complementari

2 Pessetes

Encertants

100 000 000

0 de 6

439 951

0 de 5 + C 9 de b

40.736

443 de 4

2.317

8 295 de 3

450

Bonoloto Sorteig de dimecres, 22-2-95

5-9-11 12-23-32 Complementari

Reintegrament

10 Sorteig de dimarts, 21-2-95 3 - 11

22 - 26

29 46. C-38 FM.

6,9

15

Ripoll

19

Rcises

15

Sant A d n a d e Besos

18

Ssnt Cugat del Vallès

17

St. Feliu d e G u í x o l s

14

St. G e n i s d e Palafolls

12 9

5.5

St. P a u d e S e g u r i e s

S

5

Sta. C o l o m a de Farners

11

7

S t a . C o l o m a d e G.

18

10

Tarragona

10

9

Clarianes al nord i sol al sud

València

10

10

Bilbao

9

Vents secs de ponent i lleuger augment de les temperatures

La C o r u n y a

11

Granada

14

• Idi cl mapa isobàric s'observa com l'anticicló de les Açores envia una falca d'altes pressions sobre els Països Catalans. 1. estabilitat serà bastant ferma però hi haurà freqüents intervals de núvols alts. especialment a les comarques del nord. Al Pirineu sovintejaran els núvols de retenció i podrien caure algunes precipitacions de caràcter dèbil. Les temperatures diürnes augmentaran lleugerament i les nocturnes es mantindran estacionaries.

1 a humitat ambiental serà baixa i la visibilitat es mantindrà bona.

A les comarques gironines hi haurà intervals de núvols alts. però en conjunt dominarà el sol N o es descarta que a la / o n a de la Garrotxa, del Ripollès o de la Cerdanya puguin caure alguns ruixats puntuals. Les temperatures seran sensiblement superiors.

A l M a r e s m e cl dia serà en c o n j u n t estable i assolellat. L i s \ a h i r s t e t n i o m è -

Estat Espanyol

ni volades, però a la resta Madrid l'ambient serà assolellat. Les M ú r c i a temperatures seran suaus.

Santander A la Catalunya Nord so- S a r a g o s s a vintejaran els núvols i no S e v i l l a es descarta que puguin caure Terol alguns ruixats. Al País Va- T o l e d o lencià i a les illes Balears V a l l a d o l i d la situació meteorològica estarà dominada per les altes M ó n Amsterdam pressions. El dia serà estable Atenes i assolellat.

A tot el litoral català els B e r l í n vents seran fluixos i del qua- Bonn drant oest. La m a r estarà Brussel·les arrissada a m b àrees de ma- B u e n o s A i r e s rejol fora de la protecció de G i n e b r a Lisboa la costa.

CIMMADORC A

Cap de setmana variable

trics augmentaran. La visibilitat serà bona.

Al Barcelonès dominarà el sol, els vents seran fluixos

i les t e m p e r a t u r e s seran molt suaus.

A la / o n a nord del Vallès Occidental hi haurà algunes

La p r e s s i ó atmosfèrica serà alta durant tot el c a p de setmana; malgrat això, l'estabilitat atmosfèrica n o serà absoluta, ja q u e els sistemes frontal q u e passaran pel nord del Principat afavoriran la formació d e nuvolades. El risc d e precipitacions n o serà gaire important. Els valors termomètrics no experimentaran canvis destacahles.

11 17 11 9 14 6 10 6

6 -2 3 2 15 3 15

8

Londres

10

7

Mèxic

22

5

Miami

22

11

Montevideo

24

20

Moscou

3

-2

Nova York

4

0

Paris

8

1

Praga

-1

-b

Pequín

8

-5

Rabat

19_

Roma

16

0

Santo Domingo

29

20

Tòquio

11

3

9

Varsòvia

2

Washington

0

^&

7890.963

2 (te 5 + C 58 de 5

108.841

3 424 de 4

2 919

63.338 de 3

400

Sorteig de dilluns, 20-2-95 13 14

11,2

7 9

20.516.504

0de6

3

3

Pessetes

Encertants

2

'2 1

St. Privat d ' e n Bas

Sorteig de dijous, 16-2-95 15 17 ?:

3

C a s t e l l ó d e la P l a n a

Mataró

5

M à x . Min.

Alacant

15

Encertants 1 de 6 2 <lt,5tC

48. CX0 R-0.

Pessetes 67.127 395 7.717 359

83 il« b

74 384

4.027 de 4

2 427

73.196 de 3

400

Sorteig de divendres, 17-2-95 9 - 18 - 24 - 25 - 33

43. C-46 FM

• Cranc. 22 junv-22 juliul —Avui hauràs d'entrar contínuament en contradicció quan et replantegis les relacions amb la família.

• Lleó.

2? juliol-22 agust • Taure. 21 abnl-20 maig -Serà un dia de molts capricis i per —La teva ment està un xie ennuvolada i això no et permetrà veure amb claaixò la teva bossa es ressentirà gieuredat moltes coses. ment. Mira d'estalviar.

• Verge. 23 agost-21 setembre • Bessons. 21 maig-21 juny —No hauries de tenir prejudieis i in- -No oblidis que es perillós barrejar els assumptes de la feina amb els tentar potenciar mes la teva imatge del cor. Controla la situació. per aconseguir el que vols.

• Àries. -I 'ii.iu-.'i) .T'MII -Necessitaràs una grau pari de Ics teves hores lliures perquè la teva llar esdevingui confortable.

• Capricorn. 21 des.-14 gener • Balança. 22 set. 22 octubre —Avui no l'entendràs amb els teus socis, —Es produirà un cert distanciament amb una persona amb la qual estaves molt fins al pum que hauràs de fer ús interessat/da, però no t'hi capfiquis. de la teva diplomàcia.

•Aquari. 20 gener-lS febrer • Escorpí. 2 > .st -21 novembre -Avui pot haver-hi rivalitats entre un —Algun dels teus socis et demanarà aniie o amiga a causa d'un assumpte diners, a fons perdut: avui serà un que afecta els vostres cors. dia nefats per a la butxaca.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Prepara't per assumir sense nervis el munt de transformacions que afectaran la teva vida social.

• Peixos. 14 fehrer-20 març —Durant el dia seran freqüents les discussions: no intentis convèncer nineú del que tu mateix no creguis.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 24 d e febrer d e 1995

37

ELS CINEMES «Acoso»

• SANT CUGAT

Director Barry Levinson.

Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland i Caroline Goodall.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• La nova presidenta de l'empresa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb ell deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

Sant Cugat 1

Escape d»

SantCugat2

Deamorydesombras

Sant Cugat 3

VdoddadtaBrtnal

«La boda de Muriel» Director P. J. Hogan.

Intèrprets: Toni Collette, Bill Hunter i Rache Griffiths.

Recomanada: R/13.

Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Muriel es tanca en el seu món particular, contemplant catàlegs de roba nupcial. Muriel no desitja res més que l'aparició d'un jove atractiu, intel·ligent i decidit que la deslliuri de les seves opressores amigues i del seu pare, que té un caràcter dominant. El jove, però, no apareix. i Muriel decideix deixar-ho tot i marxar a Sydney a buscar un futur més satisfactori.

«Cadena perpetua» Director: Frank Darabont.

Intèrprets: Tim Robbins, Morgan Freeman, Bob Gunton i William Sadler.

Recomanada: R/13.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat, i Rambla, de Sabadell.

• A mitjan dècada dels 40, Andy Dufresne, vice-president d'una entitat bancària, és acusat injustament de l'assassinat de la seva dona i el seu amant, i és condemnat a cadena perpètua a la presó estatal de Shawshank, on aviat trobarà un bon amic. Dufresne treu forces d'on pot, fins que una circumstància fortuïta li dóna l'oportunitat de venjar-se del sistema i de recuperar la llibertat.

T SABADELL fa»!»»

Sant Cugat 4 Cadera pegada

4Ü6,630,8^,1fl,#

Cineart-tres Escape de Absolom 5.00,7.30,10.30 Divendres, úttfma sessió: 10.45; dissafcss, uBma sessió: 11.00

4.16,8.20,8.25,

Euterpe

11 n'n

r

i híV

4J&m,

fJe arnar ydesornbraa ; • Lab.: 4.20,6.15,8.10,10.30 f e s t o : 4.10,6.05,8.15,10^0 Divendres, últstra sessió: 10.45; tfssabteSjíKma sessió: 11.00

10.15

• RUBÍ Palace 1

La boda de Muriel Lab^6^0,a30,*|l| DtssaÍJtoíitesftiK4.3<},6.»),8.30 I 1(3/« '"'' 8

Rubí Palace 2 Un regalo « p a p à MHf·* » DissabtBtl«(^a:4 J 0a,a00,8.a? t |0»46

830

>

nM

Rubí Palace 3 D e a m o r y d è w t É r a L a b ^ è » , 8JO, 10.30 Dissabtes i te88uK 4.30,6.30,8.30,10.45 Rubí Palace 4 Escape de Absolem Lab.: 6.15,8.30,10.45 Dissabtes i festius: 4.00,8.1S, 8.30,1045 Rubí Palace 5 Vetoddad terminal Lab.: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

• SABADELL 4.00,6.00,8.15,10.45 Cineart 5 sales Un marido para ml mujer 4.00,6.00,8.15,10.45 Los hombfes siémpft...

4.00,6.00,8.15,10.45 La boda de Muriel 5.00,7-30,10.30 Elcolordetanoche Pulp Rction 5.00,7.30,10.30 Divendres, última sessió: 10.45; dissabtes, última sessió: 11.00

«El color de la noche» Director Richard Rush.

Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades.

Recomanada: R/18.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat, ell es fa càrrec del seu grup de teràpia esperant descobrir l'assassí.

«De amor y sombra» Director Betty Kaplan.

Intèrprets: Antonio Banderas, Jennifer Connelly, Stefania Sandrelli i Diego Wallraff.

Recomanada: R/18.

Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Irene, una jove periodista, s'enfrontarà a tot i a tothom per poder trobar la veritat sobre el seu país i sobre ella mateixa.

«Escape de Absolom» Director Martin Campbell.

Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henrisken i Stuart Wilson.

Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Any 2022. Un capità de la marina és confinat en una presó d'alta seguretat, instal·lada en una illa selvàtica, per haver assassinat un seu superior. Malgrat que sembla impossible una fugida, el capità s'escapa.

Montecarlo El color de la noche 5.00,7.30,10.30 Divendres, última sessió: 10.45; dssabtstjpma sessió: 11.00 Principal

Vetoddad terminal

*

4.10,6.20.8.30,10.50

Rambla

Cadena perpetua

^

5.00,8.00,10.50

• CERDANYOLA Kursaal

Magnapax: El gran canón

4.05,10.05 7.00 Escape de Absolom ""f*4.15,6.30, 8.45,11.00 De amor y de sombras 4.40,6.40, 8.40,10.40 Los nombres siempre c r i p t a 4.35,6.35, 8.35,10.35 El color de la noche ^ 5.00,7.40, 10.30 Un marido para mi mujer 450,6.20, 8.20,10.20 La boda de Muriel 4.50,6.50, 8.50,10.50 El rey león 4.30 Frankenstein 6.15,8.30, 10.45 Pulp Rction > 4.30,7.30, 10.30 Acoso % 4.05,6.30, 8.50,11.05 Sit 4.05,6.30, 8.50,11.05 Vekxadad Terminal Dimecres dia 29 a la sala Magnapax: Cadena Perpetua 10.45

«Frankenstein» Director: Kenneth Branagh.

Intèrprets: Kenneth Branagh i Robert de Niro.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal. de Cerdanyola.

B Nova adaptació de la novella Frankenstein.

«Los nombres siempre mienten» Director Antonio del Real.

Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico i Antonio Resines.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Quan està a punt de ser expulsat de l'escola, Martín descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Agafa unes planes de la seva futura novel·la i les presenta al seu professor.

«Un marido para mi mujer» Director Anthony Minghella.

Intèrprets: Matt Dillon, Annabella Sciorra, Mary Louise Parker i William Hurt.

Recomanada: apta.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

I Gus és un home que no arriba mai amb diners a final de mes perquè ha de pagar la pensió alimentària a la seva ex-dona, Lee. Cansat d'aquesta situació, Gus decideix buscar-li l'home perfecte perquè torni a casar-se i el deixi en pau en matèria econòmica.

«Pulp fiction» Director Quentin Tarantino.

Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Urna Thurman.

Alerta amb les dones ambicioses: esgarrapen!

I«ACOSO» Títol original: Disclosure.

EUA, 1994.

Director: Barry Levinson.

Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland.

IMMA MERINO a p r o m o c i ó d e la pel·lícula deixa entreveure que es pot tractar d'una mena de represa del tema d'Atracción fatal — o com una mala puta psicòpata pot amenaçar la unitat familiar— i juga amb la imatge d'Instinto bàsica — o la promesa d'un sexe agressiu en què una dona pren la iniciativa i una actitud dominant—. D e fet, el film coqueteja amb aquests referents, p e r ò sembla que vol assolir la diferència emprenent el camí de la intriga d'ambient empresarial. De quina m a n e r a enganyaran Michael Douglas dins de la teranyina d'executius arribistes i sense escrúpols?

Com se'n sortirà, dels paranys aquest directiu m o d e r a d a m e n t ambiciós que interpreta el fill del gran Kirk?

Per la via de la intriga aplicada a una empresa de tecnologia avançada, hi ha

L

m o m e n t s en q u è la pel·lícula recorda certs discursos economicistes que volen deixar ben clar que la majoria dels ciutadans som uns ignorants respecte al tema i que h e m de deixar les grans solucions en m a n s dels que hi entenen. É s a dir, dels servidors dels que detenen el poder econòmic. É s una fase dura dins d'un nou film nord-americà de llarguíssim metratge. Passa, p e r ò , que ho amenitzen amb el morbós acarament entre Michel Douglas — m é s cara de xiclet que m a i — i D e m i M o o r e — n o us sembla que ha perdut aquell encant de Ghost, després que l'han volgut convertir en u n a tia bona a m b l'ajut dels p e sos?— a propòsit de la seva ambigua trobada sexual.

L'ambigüitat, però, té algunes suggerències tan clares com potencialment irritants. Q u e una dona pugui assetjar sexualment un home és ben possible. Q u e aquesta excepcionalitat, però, sigui equivalent a la històrica dominació masculina i a la quasi n o r m a actual — b o n a part de les agressions sexuals en el treball continuent sent d'un h o m e cap a una d o n a — és molt

Recomanada: R/18.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Vincent i M e s són dos assassins a sou que treballen per a Wallace. Butch és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

«Un regalo para papà» Director Richard Benjamin.

Intèrprets: Melanie Griffith i Michael Patrick Carter.

Recomanada: R/13.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

B Acompanyat per dos amics, Frank va a un barri on treballen moltes prostitutes i en coneix una, V, que l'ajuda quan és víctima d'un atracament. Frank descobreix que V podria ser la companya ideal per al seu pare, el qual és vidu des de fa dos anys.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff.

Intèrprets: dibuixos animats.

Recomanada: apta.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

H Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Velocidad terminal» Director Deran Sarafian.

Intèrprets: Charlie Sheen i Nastassja Kinski.

Recomanada: R/13.

Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Ditch és un instructor de paracaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perillosa de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu paracaiguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament i tanca el seu centre d'instrucció.

Ditch decideix investigar la mort de la noia.

Michael Douglas ensenya les ferides que li ha fet Demi Moore a Acoso, o com les dones ambicioses poden ser pitjor que els homes, que, de fet, fa temps que manen.

m é s discutible. Q u e serveixi p e r qüestionar la p e r m a n è n cia del model patriarcal ja és tenir una mica de barra.

Q u e una dona sigui desmesuradament ambiciosa i que pugui utilitzar el seu poder davant u n subordinat tampoc n o és cap novetat històrica. El que pot indignar-te és q u e es convidi a la conclusió que, una vegada les dones accedeixen al p o der o a càrrecs directius, siguin pitjor que els homes.

Sobretot quan n o es qüestiona un sistema que, com a mínim, afavoreix certes ac-

tituds de domini. Perquè, un cop es gira la truita, cal veure l'emoció de Michael D o u glas! Com riu les gràcies als

mateixos que volien marginar-lo! (I el punt de vista dominant en el film és el seu).

A banda del fet que Barry Levinson dirigeix a m b la simplicitat i a vegades l'explicitud amb què actualment es concebeixen els productes essencialment d e s t i n a t s a l'explotació televisivo-videogràfica, és difícil esbrinar de què va la pel·lícula. É s una alerta sobre el perill femení?

Es un avís finalment conformista sobre els intrigants models empresarials? La meva sospita és q u e , tal com l'empresa del film, hi ha el propòsit de p r o m o u r e la realitat virtual. Cal tenir present que Michael Crichton —autor, entre altres, de Jurassic Park— és el productor i coguionista. I també que ara hi ha un cine que va en contra del cine.

Antenex, S.L. Venda i reparació

U Torreblanca

d'antenes i parabòliques.

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació)

TeL 589 22 47 SANT CUGAT

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81 ;

\ \

2 5 ( ) pt.

A

I , A

Nil

I

APUNTS

38

H l . S 4 C A N T O N S .' D i v e n d r e s . 2 4 d e f e b r e r d e 1 W 5

L'AGENDA |

•¥ * * i * x

JPPÜK

• Radio Siint ( ui·iit De dillunü a divtndrt's De 7 ;i 'J.3() h. / ' / (iall del Monestir. la informació a m b Xavier I o m e l l s i els Serveis Informatius de R S C - D e 1>.M) a III h. Sant Cugat dia u dia, iiiiih X. Casanovas.

De 1(1 ü 12.30 h. Cua habitació amb vistes, a m b M. Arnal.

24

P

R

O

P

O

S

T

A

• Sants —Modest i Primitiv;

• Club Muntanyenc — A les 8 30 "del vespre video-xerrada Sant ( ugai residual, a càrrec de ( í P \

• Dissabtt's -De S a lli h. El (iall del Monestir (edició dissabte).

De 10 a 11 li. /./ magatzem (repetició).

De II a 12 h. 1.'estrena (repetició) - D e 1 i 15 li. I.'estafem (repetició) — De 13 a 14 h.

Avant-matx.

C Revcrte i l'equip d'esports.

- D e 14 a \> h. I ulles sense fronteres (repetició).

- D e 15 a lf> li. Magual Mvsten lour, a m b .1 Al. Alvira.

1 - D o lf> a l ) li. Súper l)j. Musica a m b X. M o n t e r o .

De 1') a 20 h. Riff-Raff. Música heavv. a m b M. Picanyol.

— De 20 a 22 h. Track a Track.

Rock,son/ i funky a m b J. Marqués.

De 22 a S li. Musica al teu i osttit. Musica non-stop.

• C a f è de Belgrado —A les 11.30 de la nit, música de ball en directe a m b Joan Carles and T h e Carlettes.

ASS.

A

DIVENDRES

De 12.3(1 .i 13.31) h. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M Cayuelas.

— D e 13.3(1 a 14 li. Sant Cugat dia a dia (repetició).

— D e 14 a 17 h. I oi de tarda Presental per A. Martín.

— D e 17 a IS h. Aquesta tarda parlem de... dilluns la realitat dels immigrants a 1 ullés sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a Viure a la terra. a m b X. Casanovas i M. Costa.

Dimecres e n t r e m a El magatzem, a m b M. Castillo, C Galindo i M. Carrasco. Dijous obrim el correu dels altres a l.'estafeta. a m b P. Far i '['. Casares. Divendres I. Abad i A. Bonet presenten /. estrena.

-De IS .i l'lli. Res a veure (repetició).

— D e Wu2\h. Al lloro. novetats musicals a m b S. V allvé.

- A les 214(1 h. I.'esportiu, a m b C. Revcrte.

— De 21.1(1 a 23 h. Sons i estels. a m b I', l'ahissa.

De 23 a 24 li. Dilluns:! iure a la terra, dimarts: El magatzem, dimecres: l.'estafeta: dijous: / estrena, i divendres: 1 aliés sense fronteres.

De 00 a 7 h. Musica al teu costat. Musica non-stop.

fe> Diumenges De S a l ' li. El dia del Senyor.

I-missió de la missa de dissabte i informació de l'església evangèlica l-ben b / e r .

De ') a l).3() h. Esport en marxa, la edició.

De l '.30 a 14 li. Roda d'amics. ( onduit per P. Pallissa. Poesia amb .1.1 Garcia, sardanes i sarsuela a m b J. Fàbregas, i l \ :s mi fíís [icr r/isharl.

— De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició.

De 15 a 16 h. Mugical My.sten l our.

De 16 a l'Ui. Súper DJ. - D e 14 a 21 h. Track a Track.

— D e 21 a 22 li. Esports en marxa, hi edició.

—De 22 a 7 h. Música al teu costal. Música non-stop.

—I cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. informació local i comarcal.

Serveis Informatius de R S C .

L

1 es disfresses, protagonistes del carnestoltes

• C a f è de Belgrado — A les 11.3(1 de la nit, country en directe a m b Country Joe and His Pcrfect Show.

25 D I S S A BTE

i ( ompanyta OUomol-Tranvia interpretat.! la comèdia.

Carnestoltes: disfresses i gresca

«Commedia delVArte»

A

E

quest cap de setmana, si ho voleu, pot ser diferent i divertit. Ha arribat el carnaval i hi ha moltes activitats per als amants deia gresca. Concursos i balls de disfresses, actuacions i cercaviles, un ampli ventall de possibilitats per a tots els qui estan disposats a seguir la disbauxa del rei Carnestoltes tant a Sant Cugat centre, com a Mira-sol i les Planes., S.G.

ls qui no volen disfressar-se, però també estan disposats a passar una bona estona. ho poden fer demà al Centre Cultural. A les lü de la nit la Companyia Ollomol-Tranvía interpretarà l'obra Commedia, un juguetc para Goldoni. Sota la direcció de Càndido Pazó, els clàssics personatges de la Commedia delí' Arte, Arlecchino, Arxentina i Pantalone. entre altres, prendran vida a l'escenari, S.G.

• Sants •— Cesari. Tarasi i Walburga.

•Valldoreix — A Ics 7 de la tarda, conferència: Els orígens dels contes, a càrrec d'Hnric Larreula.

• Casa de Cultura — A les 6.30 de la tarda. Concert de Cant i Piano: àries antigues. cançons catalanes i àries d'opera, a càrrec d'Isabel López (soprano) i Clotilde Manuel (piano). Hntra da lliure.

• Centre Cultural — A les 10 del vespre la Cia. Ollomol-Tranvía presenta Commedia, un juguete para (loklom, de Cario Goldoni.

Adaptació i direcció: Candi do Pazó. Preu: 2.000 pessetes.

Tel. d'informació: 5JW 22 SS.

^ $ ^-^^ • Mira-sol — A les 12 del migdia, cercavila.

A les 12.30, actuació del grup Comsí-Comsà. A les 6, aula de teatre. A les 11. ball amb la Portàtil F.M. • Les Planes — A les 12 del migdia al Centre Cívic. Concurs de disfresses i piscolabis.

26 D I U M E N G E • Sants —Nèstor i Alexandre.

• Club Muntanyenc —Visita a l'abocador de Vacarisses i la planta depuradora i deixalleria de Torrelles de Llobregat Informació al tel n~4 53 %

*•* -*~

• Centre —A les 11.30. sortida de la cercavila des de la plaça Octavià.

A les 12.3(1, Ball de G i t a n e s als Jardins del Monestir. A les 12.45, C r e m a del Carnestoltes als Jardins del Monestir. A les 13.00, final de festa amb P e p López i Sopars de Duro. i participació del grup d'animació Xip X a p , Diables de Sant Cugat. Bastoners, Enagos i Calçots de l'Esbart, Banda Musical de les Planes, Drac de Mira-sol. G r u p de Danses de l'Lsbart i C o m parsa del Centro Castellano-manchego.

lèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 24.

27

1

D I L L U N S • Sants —Baldomer Dolorosa.

i Gabriel

de la

28

D I M E C R E S •Sants — R o s s e n d , Antònia i Albí.

2

D I M A R T S • Sants — Romà, Macari i Hermínia.

;?••

:*iit

'FERENCIA

• C e n t r e Borja — A Ics 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Iran monumental, amb Josep Maria Gavín. investigador. C e n t r e Borja, te-

D I J O U S • Sants —Lluci i Heracli.

• C a f è de Belgrado — A les 11.3(1 de la nit. Nues en directe.

HORARI AUTOBUSOS • U N I A 1 . S M I T CUOAT-MIRA.SOL-MAS JANER Sortides d M d * Mat Janer.

-Dies feiners. l a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h.

L'últim serveifinaRtzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.10h-08.10h i ais 10 minuts de cada hora fins ates221 Oh. L'últim servei finalitza e) seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

SorttdM d M de l'Avinguda Alfons Sala.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a festació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: O7.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a restadó de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• UNIA 2. nueu URBÀ DE SAHT CUOAT Sortides des d * Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.l6h.

Sortides des de Sant Francesc.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.23tvO6.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h.

-Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.23tv09.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de rEstadó FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

RADIO

T A X I SANT CUGAT I VALLDOREIX

SERVEI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb targetes de crèdit i teletoc

589 44 22 - 675 5151

• U N I A 3 . SANT COGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides dM de F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins ates21,30h.

Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.SOh del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Ho/esta, F. Colom.

• A 3. SANTCÜOAT-RÜBÍTERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) • A 3. SANT ClIGAT-BARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins ates22.10h.

-Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• A 3 . 8 A R e E L O N A . S A N T CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 rrtnutsds cada hora fins a les 21.45h.

-Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h.

-Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

^

*IW~

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets.

Fes-tc soci de Rj Creu Rojag^fa

39

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de febrer de 1995

L'AGENDA

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la casa de cultura.

Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat.

Telèfon: 675 32 23.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEA l'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre.

Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM l'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, Casal d'Avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre, al telèfon 589 20 78). Organització: AT MADEAC i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny.

Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, tots els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions, a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre i al telèfon 674 15 66.

• C u r s d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

• C l u b Muntanyenc —El diumenge 5 de març a les 7 de la tarda, projecció de diapositives comentades a càrrec de Joaquim Monturiol: Angkor: temples al mig de la selva (Cambotja).

—El diumenge 5 de març, a les 7 del matí, a la plaça del Monestir, sortida de la 5a etapa de l'excursió Coneixent la serra de l'Obac: el bandolerisme.

—Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils al club, cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès, a nivell de conversació. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys.

Telèfon: 674 53 96.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Informació i matriculació, a la casa de cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer.

•Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació, al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

• Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit

TELÈFONS

1MMS3M Dia/Poble

Farmàcia (adreça)

i

R. Satavert (Santiago RusW, 38)

Sant Cugat

i

T ,,

SERVEIS

SERVEIS 5892288

6740645

Ajuntament

6755105 6928080

5

Cerdanyola

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

Ambulatori Les Planes

:

Rubí

Ruiz(CkaSabaM9D)

0995012

Bombers BeBater»

065

Vatíweix (parada)

6741111

MUSICA

!

Montcada

E. Retat (Av. Catalunya, 65)

finia

6743371

jj

Papiol

AVià(Av.GefleraBat,35)

6683967

Bombers Rubi

6998080

Aigües La Floresta

6742089

|

Sant Cugat

C. T e * * » (Rbta. del Celar, 97)

6747749

CAP

5891122

AAPPiWMfra-sol

6742018

A

Cefdanyoia

Pereto(Av. Catalunya, 51)

5809700

CAP urgències

5894455

AAWVerge Carme Mlra-eol

6741003

•

Rubí

V%(Cor*rtRubl-2t»0)

6991301

Casa de Cultura

„. 5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

i

Montcada

MtiWm$*x&*t*to, 8)

Casal Valldoreix

•^•744599

AAPPIWVakteeh

6742197

í

Papiol

A.\»a#,6enenitsi,3S)

988 39 67

Catalana de Gas

'^552944

AAPPiWC. Montserrat VaR. 6742105

1

Sant Cugat

U.BerlnrjuwíjWomSaia,46)

6740483

Centre Cívic La Floresta

Bombers Generalitat

5880847

AAPPWCanMajóVall.

6745049

ft Cerdanyola

UufsPMtfcia)

6924708

Centre Cívic Les Planes

6755105

AA Prop, 1 VMhs La Floresta 6742089

ü =

Rubí Montcada

Roca{AvdàBaro9loria,55)

6990953

Centre Cultural Mira-sol

5892013

MWWgualongaLaFkï.

6745129

Cinemes St. Cugat (Resar.)

$890941

Ass. Consumidors

2684567

i

Papiol

A.V»f>.Qenera*at,36)

6683967

Correus

I » 70 96

DNI (Cita p r * * )

Sant Cugat

M.MoraKSta. Teresa, 40)

6753344

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

Cerdanyola

SèKhez (Passatge Xops, 2)

6922184

Creu Roja Valldoreix

«42459

H. General de CaMunya

5891212

Oriol (Zafeo, 28)

6994398

Dispensari La Floresta

67*7815

H.VairfrMran.

4272000

Capcte* (Conca, 10)

Ert. Municipal descentrant.

6742719

H. Sant Joan de Deu

2034000

i Papiol

A. Via (Av. Generalitat 35)

6683967

ENHER Rubi

6891892

Unitat Coronaria

2431040

•

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

FECSA (atenció al dient)

900 àl 31 31

Tei.de l'Esperança

4144848

5807859

FECSA (avaries)

908282323

Irtformadó Canefefts

2042247

• 2

'-. Rubí \

Montcada

Sant Cugat

i

Cerdanyola

PtiBffltMOUtíBteCTCiuída.a)

C T * ( A V . Argentina, 17)

5893080 (91)5434704

8141934

Informació Atrapat

4785000

Informació RENFE

4900202

fi

Rubí

G4ert (Torres OrW, 4)

V9VDD39

FFCC

ï

Montcada

Duran pbla Montcada, 37)

5761643

Funerària

<S»*525

|

Papiol

A.V»(Av.Genera*at,35)

668.39.67

G. CM (Mira-sol)

UÉI379

Informació Port.

3188750

Hisenda

*H165

OMC

5893166

Jutjat

«ÜÍ96

PdiciíneTorreMartt

5891732

PROMUSA

58917 32

•

Sant Cugat

'

Cerdanyola

ï

Rubí

C. Llorens {Sta. Maria, 27) Selva (Torrent, 12) Pott(MaglftmeriloL7)

6741531 8918901 6973456

Oficina Municipal La Floresta

59Ü647 6741163

í

Montcada

Via (Jaume L 20)

5645904

ParròauiaSt. Pere Octavià

|

Papiol

AV8à(Av.Generattet,35)

6683967

Parròquia Les Planes

2641503

Parròquia Valldoreix

6740569

Piscina Municipal Valldoreix

87*4055

Arxiu Gavin

67425 70

Cuerpo Nacional de Policia

«747858

Casal d'Avis SC

5891638

•

Sant Cugat

S = *

Cerdanyola Rubí Montcada

• p?&*

1 Sant Cugat

P.Cu9eS(P.Dipuació,6) Arvarez (Galeries Unioentro)

6740364 6926721

Garcia (Segòvia, 1)

1 ASDI

ENTITATS 6753503

5642139

Urgències

091

Llar d'Avis Parròquia

5890598

A.VTà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Policia Municipal i Prol CM

092

Club Muntanyenc

6745396

Riera (Or. Murito.1)

6740430

9087SS1 25

Coral de la Unió

6741006

Esbart Sant Cugat

6752652

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

*

Cerdanyola

Bach (Passeig * les Cordelles, 67)

6922367

ï

Rubí

Cateina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

6992099

?

Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

i

Papiol

A.Vià(Av.GeneraRat,35)

6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d''avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

per Ludovica Mosca. Informació al telèfon 675 11 94.

• Centre —El divendres 3 de març a les 9 del matí, xocolatada a la plaça Octavià. A les 9.30, Cercavila dels Banderers (pi.

Octavià - pi. Barcelona). A les 10, rebuda a l'Ajuntament per l'alcalde. A les 12, ofici a l'ermita de Sant Medir. A les 12.30, sardanes amb la cobla Genisenca. A les 13.00, missa per les Colles de Barcelona. A les 13.30, sardanes amb la cobla Genisenca. A les 14.00, dinar. A les 15.00, animació infantil amb Lluís Pinyot (música i contes), danses i ritmes de la Costa d'Ivori amb Kona. A les 16.00, sardanes amb la cobla Genisen-

WMaJiQaÉixss •Clàssics del Cinema —El divendres 3 de març, a les 10.30 de la nit, El gran dictador, de Charles Chaplin.

—El divendres 7 d'abril, a les 10.30 de la nit, El tesoro de Sierra Madre, de John Huston.

•Teatre —El dissabte 8 d'abril, a les 10.30 de la nit, Poesia i vida de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec del grup de teatre Espiral.

—El dissabte 13 de maig, a les 10.30 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre SogtulaJdc_ ,

•Música —El divendres 17 de març, a les 9 del vespre, Camerata di Phonasci, orquestra de corda.

—El divendres 21 d'abril, a les 10.30 de la nit, Princes of Time, pop.

•Fòrum —El dissabte 25 de març, a les 7 de la tarda, Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix.

CONPlRtNélÉS •Centre Borja —El dimarts 7 de març, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Història de Catalunya: el compromís de Casp, amb Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Centre Borja, telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 14 de març, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Numismàtica papal.

Seu vacant, amb Ramon Martí Cot, presient de la Asociació Espanyola de Numismàtica. Centre Borja, telèfons 674 11 50 i 674 56 29.

• C a s a de cultura —El dimarts 14 de març, a les 10 de la nit, Viatgem amb en Gavín: La Patagònia, amb Josep Maria Gavín.

—El dijous 16 de març, a les 7 del vespre, dins el curs d'informació per a diabètics i familiars: El peu diabètic, a càrrec de Jordi Viade, podòleg . ._del_CAPSt. Cugat

Pol. Municipai (Valldoreix) Comissaria de Policia Taxis (parada)

12 97

El Tot Sant Cugat

6748661

Grup Sup. Immigrants

6749314

6741560

Ràdio Sant Cugat

675 59 59

6740322 5890021

Televisió Sant Cugat

589 5366

Els 4 Cantons

5896282

Ràdio Taxi

5984422

Sant Cugat Comerç SAUR (Aigües)

• J o c s Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent gran. Bases i informació: Llar d'Avis de la P a r r ò q u i a (c/Valldoreix, 9) i Casal d'Avis (c/Santa Rosa, s/n).

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Telèfon d'informació: 674 69 93. Es poden recollir les bases a l'ajuntament, a la casa de cultura i a l'arxiu municipal.

•Sales Municipals —Fins al 28 de febrer, a la casa de cultura, acrílics de Sara Riera.

—Del 2 al 19 de març, a la casa de cultura, escultures i ceràmica de Frederic Gisbert.

—Fins al 2 d'abril, al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30.

•Sales Privades —Del 23 de febrer al 14 de març a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Casademont Mercader. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'11 a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 31 de març a la galeria .-Canals, expp.sjçió.dç.d.ibuixps

Albert Pérez. Música: Cristina Vilallonga. Poema: Vicent Andrés Estellés. Preu: 1.800 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

i fabulacions de Pla-Narbona.

Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02.

—Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De dilluns a dissabte de 5 a 9.

Telèfon: 674 24 50.

—Fins al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55.

—Del 25 de març al 17 d'abril, exposició de Miquel A. Peris: El realisme com a opció.

—Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, XI Exposició de Fotografia.

Aportació de fotografies fins el 17 de març, els dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre. Informació al telèfon: 67415 66.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original.

Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —El dissabte 4 de març a les 10 de la nit a l'auditori, Tomeu Penya en concert. Informació i reserves al telèfon 589 2288.

—El divendres 24 de març a les 10 de la nit, concert a càrrec de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.

Director: Gerard Claret.

Flautistes solistes: Jean-Pierre Rampal i Claudi Arúnany.

Preu: 3.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Centre Borja —El dissabte 25 de març a les 4 de la tarda, assaig obert de l'Orquestra Sant Cugat.

Gratuït.

•Conservatori —El divendres 3 de març a les 8.30 del vespre, a l'aula magna, audició comentada de les sonates de l'Escola Montserratina (s. XIX), dels pares Benet Brell i Jacint Boada.

Piano: Montserrat Calduch, pedagoga i intèrpret. Comentaris: P. Daniel Codina, musicòleg i responsable de l'Arxiu Montserrat! Entrada Lliure.

—El dimecres 8 de març a les 8.30 a l'aula magna, dins el Cicle de Musica de Cambra: Vol Ad Libitum, música electroacústica. Informació i venda d'entrades al telèfon 589 22 88.

OPERA • Centre Cultural —El dissabte 11 de març a les 10 de la nit, dins el Cicle d'Òpera a Catalunya: // Trovatore, de Giuseppe Verdi.

Direcció: Romano Gandolfi.

Orquestra Simfònica del Vallès i Cor del Amics de l'Òpera de Sabadell. Director: Josep F e r r é . P r o d u c c i ó : Amics de l'Òpera de Sabadell. Preu: 5.000 pessetes.Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

TEATRE • Unió Santcugatenca —El divendres 3 de març a les 10 de la nit; el dissabte 4 de març a les 10 de la nit; el diumenge 5 de març a les 7 de la tarda; el divendres 10 de març a les 10 de la nit i el diumenge 12 de març a les 10 de la nit, teatre amb Fila Zero: Història del zoo, d'Edward Albee. Direcció: Xano Porti.

«IBUOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 1150.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d'H del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia.

Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

DANSA Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu •Centre Cultural —El divendres 17 de març a —Plaça Pep Ventura. Dijous, les 10 de la nit, Bolero, per divendres i dissabtes de 4 de Nats Nus Dansa. Idea orila tarda a 8 del vespre. ginal: Toni Mira. Coreògrafs •Servei d'Informació Juvenil i intèrprets: Claudia Moreso —Casa de Cultura. Telèfon . J -Toni Mira. Dramatúrgia:. . d'informació: 589 13 82.

40

ELS CANTONS Sant Cugat del

Sant l Ullat ikl Vulks: (

L A

M

E

M

Divendres, 24 de febrer de 1W5

Vallès

V l T k , - V Sss i : S

Ò

R

I

A L A

L

U

M

N

MANtUlt l YAS •

l'OMASGRAi: i GARRIGA La Penya Regalèssia i els seus col·laboradors acaben d'endegar els últims retocs p e r q u è totes les feines programades aquesta temporada es finalitzin pel dia de l'aplec. Hnguany. de tasca n'hi hu hagut molta i variada, ja que. amb motiu d'una visita de la Guàrdia Urbana de Barcelona a l'ermita aquest estiu passat, es va haver de netejar un tros molt gran de bardisses i brossa, per poder instal·lar-hi uns fermadors per als cavalls. D'aquests, n'han quedat vuit de fixos. ,i que si es fermen als arbres en -urlen perjudicats.

A l'octubre es \ a -.olcrrar la instal·lació elèctrica des del Centre Sant Medir. col·legi \ei. perquè s'ha deeidit tenir llum pròpia a l'ermita a li de donar-li la claror a d e q u a d a q u e a c l u a i m c n ! es mciciv \ ei ml inu icio e i es '. a ade quai . i '. ape in h. ''! e n 11 i n i a S'Ini ht un mm i i i: 11. i dl e l a iiis p e : ; i ii I e i de ctiiiiem :<> M'Í lal·lai I :iii mosaic /'('í/V;; />,•' ari i si ic. íbi a del loi n e ! ;U M i r a - s o l . />/•<>/<';'.'/ .' ( l ! , ) , , : lu Mills I' lïoicneuci. i/ l'ciimm i/, i de. s K.omu Aques, ih'CUh'Hh í/i' IÍÍ p e , d. .un de I. Vel ge inuiíiiiilti capella la Vall d .' San! \ k \ : i r la ini.it ce e s c ii 11 o i i ca de la qual lou nlei la l'anv passal |icr la \ l a r i . esposa .l'en Lluís ,.\ continuació 'ha cons_ c o n t e n c i ó de truit un m i n pedra d'unes dimensions mes que ,,.., ..i c, . o. . n, , s. ,i.dic. .i, a, bMl c. .s.. pel p. , i, .o, it.c. .ü, ,i,r. cl marge del costal de l'escala d'entrada a l'ermita de possibles accidents de la mainada.

A l'angle del mur del cementin que es veu en primer lloc quan s'hi ai riba amb vehicle, a causa de la pressió que hi fa el \ipici centenari de sobre, s'hi ha hagut I i l'enya Regalèssia ha IIJMII a 'anv per reformar de tci un reforç de pedra i terro i millorar l'ermita de Sani Me l·i 1 I S •: l".\N IONS per c o n t r a r e s t a r - l a . D'aquest reforç, a la part de sobre, sortirà el pedestal de pedra, que tota la vida hem vist. on segurament en per poder-hi construir nu banc del cor de l'ei nina. perquè abans obres aquest anv s'hauran acabat temps antics hi havia una creu. des del peu de l'escala Iris a l'ande fer el ir ui de contenció lateral. ací. Però cada any quan arriba l'aL'amic i artista Josep Benet hi gle del mur del cementin esmenïLI donav a mostres d'obrir-se amb plec son moltes les obres que ens a c o b l a i a una preciosa creu tat. i d e s p r é s hi p o s a r e m una el consegi ien' perill. No se si es lia quedat en ment fer. Aquest moderna, que hi donarà un prevorera de pedra que connectarà podrà aea 11 i' a temps, puix qiu 3 de març serií l'oportunitat de ciós i e lleu. amb el mur construït ta tics temels dic- . rie n molt de pi essa. veure el que la Penya ha fet amb p o r a d e s . T a m p o c i. i -c si les però ;a le inr la pedra adequada tot l'entusiasme.

I'ambe s li., retorçat el terra 1

O

Majúscules

Les reformes de Sant Medir

1

C

U

n servidor de vostès creu en el Teatre, en la Literatura, en la Música i en totes aquelles formes artístiques que els grecs escrivien en majúscula i a les quals van adjudicar una m u s a p a r t i c u l a r .

Fins i tot crec en Cinema i Televisió, que són artefactes que els antics no van tocar, sempre que s'escriguin així. amb lletra alta. 1 hi crec encara que després llegeixi un llibre d'un indocumentat que escriu c o m u n a r e g a d o r a . q u e vagi al teatre i n'hagi de sortir a la mitja part a prendre aire, que e n g e g u i la t e l e v i s i ó i s u r t i la Gemio i qui diu la Gemio diu el Forqa Barca o diu una sèrie de T V 3 . Sempre hi haurà Shakespeare. Orson Welles o Bcethovcn per retornar la fe i les creences i posar les majúscules al seu lloc. i hi haurà els crítics per posar L's minúscules a qui se Ics mereix Dic això. que es ur-.'. obvietat imperdonable, perquè s'ha posat de moda entre els polítics so bretot des que els jutges fiquer. gent a la presó com qui ta un cstcTiiut—dir que creuen molt en la Justícia. L.n la Justícia escnl.: a m b majúscula que e b clàssics van t e l r a t a r com una scn\ oia amb els ulls tapats hi creu ioihor.i i per tant no caldria ni o u - h o Una altra cosa es - - i es aquesta la resposta que la geni esperaria d e l s p o l í t i c s — si es n e c e s s a r i creure en segons quins jutges; en els jutges que dicten la presó pieventiva a la babalà mentre deixen en llibertat els condemnats a nies de cent anys de presó: en els jutges justiciers, robespierrans. sosp i t o s o s de r e s s e n t i t s q u e no deixen els casos en altres mans per evitar donar crèdit a les sospites; en els jutges estrella, en els jutges que farien escriure Justícia en minúscula, que converteixen la Justícia en una espanvolada. en una novel·la infame de lladres i serenos, en una simfonia desafinada, en la corbata televisiva del Carraseal. Sobre això. els polítics no diuen res. Repeteixen només q u e c r e u e n en la Justícia. H o r e p e t e i x fins i tot la R a h o l a . abans defensora dels independentistes empresonats sense judici i ara defensora dels jutges de l'alarma social. Creurem en la Política. Lis polítics del país. però, els c o n d e m n a r e m a la minúscula pei pètua.

sumTfr

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

ANNA

FUSET

Os)j&

C/ SANTIAGO RUSINOL, 45 • TEL. 589 50 72 - 589 50 12