Diari de Sant Cugat 081 by Diari de Sant Cugat

ELS CANTONS

Divendres, 17 de febrer de 1995

I Punt i Seguit Residu Mínim ha tractat 962 tones de paper, 618 de vidre i 413 de voluminosos en un any. Plana 2 Veïns del carrer Bolívar de Valldoreix demanen a Masanés que revisi els comptes de la urbanització. Plana 5 L'Ajuntament vol eliminar barreres arquitectòniques. Plana 6 MOSMA renova l'enllumenat de la rambla Ribatallada, Àngel Guimerà i Domènec. Plana 6

I Economia

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 81 . Any III. 225 pessetes

L'EMD no reconeix com a vàlida la mediació de la Generalitat I Masanés creu que Governació és «incompetent» per solucionar el conflicte B Valldoreix.— En un escrit adreçat a l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el president de la Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix, Miquel Masanés, qualifica el departament de Governació com un

Catalana de Occidente ha superat els beneficis del 93 un 6,9%. Plana 13

Es la primera vegada que Valldoreix qüestiona l'autoritat de la conselleria

òrgan «manifestament incompetent» per solucionar els conflictes de competències que puguin sorgir entre dues administracions locals. Masanés posa en dubte la legalitat de recórrer a la Generalitat per-

què intervingui en aquest tipus de situacions, tal com va fer l'Ajuntament. Tot i que semblava impossible, les dificultats entre l'EMD i l'Ajuntament tornen pràcticament al punt de partida. Plana 5.

COOPERACIÓ

Malgrat la crisi, els comerciants responen a la fira «Sant Cugat Actiu»

El president de l'Associació de Comerciants de Rubí diu que no retira el recurs contra Pryca. Plana 13

I Cultura i espectacles

I Sant Cugat.— Un centenar de comerciants han demanat un estand per la 111 edició de la Mostra de comerç, indústria i serveis «Sant Cugat Actiu», una xifra que es considera molt positiva tenint en compte els resultats que la crisi podia fer preveure. La fira, que en la darrera edició va rebre més de vuitanta-mil visitants al camp de futbol, estava prevista per a la tardor, però precisament la recessió econòmica va obligar a ajornar-la. Finalment, les dades escollides són el 31 de març i l'I i el 2 d'abril. «Sant Cugat Actiu» es vol potenciar com l'aparador de l'oferta de la ciutat. Plana 12.

Tomeu Penya i Dagoll Dagom, sorpresa del Centre Cultural. Plana 14 Un concert de jazz obre el cicle cultural de Valldoreix. Plana 15 La Jove Orquestra i Carme Talleda actuen junts per primera vegada al Teatre-auditori. Plana 17 Richter ajorna el concert de nou mentre acaba de recuperar-se. Plana 18

I Esports L'entrenador del Sant Cugat Esport, Carles Munuera, ha d i m i t i t p e l s atacs personals d'un sector dels seguidors. La guspira va saltar quan un espectador es va enfrontar al tècnic a l'últim partit al municipal. Josep Alonso, del Can Vidalet, substitueix Munuera. Plana 26 Una lesió obliga l'atleta Walter Pereira a descartar dues proves del calendari. Plana 27 L'equip femení del Club Petanca Sant Francesc guanya la lliga. Plana 28

I Divers El taller per a disminuïts Jeroni de Moragas, al límit de la seva capacitat cinc anys abans del previst. Plana 32 El concili farà les primeres votacions orientatives diumenge. Plana 32 HECSA designa el cap de zona com a responsable de les línies de Can Barata durant l'incendi. Plana 34

I Apunts Sant Medir estrena un mosaic de 70.000 peces. Plana 35 Més de 200 persones participen a la festa de Sant Blai del Centro Castellano-manchego. Plana 36

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

La filla de la parricida de Granollers no vol tornar acasa

Centenars de santcugatencs va encendre dissabte llànties a la plaça dels Quatre Cantons. Foto: JA. MULA.

Mans Unides encén 1.400 espelmes pel Tercer Món • Sant Cugat.— El grup de Sant Cugat de Mans Unides va aconseguir reunir 1.376 espelmes enceses a la plaça dels Quatre Cantons dissabte al vespre, a Tacte que va marcar l'inici

de la campanya de recaptació de 1995. Els diners que la secció local de l'organització reculli aquest any finançaran una planta de recollida i classificació de deixalles a un suburbi de Quito, la capital de l'Equador. Plana 33.

B Sant Cugat.— Rosi Serra, la filla de disset anys que va denunciar la presumpta parricida de Granollers, viu des de fa un mes a Sant Cugat, a casa dels seus oncles. Va arribar, afirma, després que la seva mare la fes fora de casa i ara se sent «tranquil·la». Des que va denunciar el crim «perquè no podia amagar-lo més», Rosi assegura que té «por» dels seus germans grans, als quals responsabilitza també de la mort del seu pare. Plana 34.

IC ja té cap de llista, mentre que al PP n'hi ha dos de possibles B Sant Cugat.— El coordinador local d'Iniciativa per Catalunya, Francesc Godàs, serà el candidat de la federació a les properes municipals, encapçalant una llista «de renovació» amb militants que fins ara no han ocupat mai cap seient al consistori. Només queda ja per concretar el candidat del Partit Popular. Dos noms sonen per ocupar el primer lloc de la llista: el diputat Julio Ariza i l'enginyer Jaume Tarragó, escollit amb majoria absoluta per la Junta Local. Planes 3 i 4.

p ad a .

RfUOTOfS

L-tiristian J_Jio

,***

Francesc Godàs.

If^RflMS

HORA»: KDUJUNSAHVENMES Todoc da 5 o B MATMS HOMS CONVMGUDES C/MIMES, 39, l r 08)90 SANI CUGAT DaVAUÉS TB. 589 55 49

2 . Divendres, 17 de febrer de 1995

GODAS, PER IC

DIVISIÓ AL PP

Dos noms, Jaume Tarragó i Julio Ariza, es disputen la candidatura a l'alcaldia pel Partit Popular. El primer té suport majoritari de la Junta Local, la qual desmenteix que Ariza hagi estat proposat. Plana 4.

FJ c o o r d i n a d o r d'Iniciativa p e r Catalunya, Francesc Godàs, encapçalarà una candidatura de r e n o v a c i ó p e r a les p r o p e r e s m u n i c i p a l s . P l a n a 3.

MEDI AMBIENT En el seu primer any d'implantació, el servei Residu Mínim de recollida selectiva d'escombraries ha tractat 462 tones de paper, 618 de vidre, i 413 de mobles i trastos vells. Per l'alcalde Joan Aymerich

«els valors de les quantitats recuperades indiquen una consolidació de l'èxit d'aquestes recollides», que és especialment notòria pel que fa al paper, els mobles i la poda. La darrera recollida ha arribat

BALANÇ DEL PRIMER ANY DE LA

a prop de les 10 tones. Ara el projecte Residu Mínim espera que s'aprovi la construcció d'una planta de tractament de residus, amb la qual es completaria el procés de recollida selectiva.

LIDA SELECTIVA «RESIDU MÍNIM 1 VI < i fiaMMíiiaiii»

110000

80000

105.680

73.680

70000

100000

67200

91.213

90000

60000

80000

50000

70000

40000 41510 30000

60000

aDODoaaaao

nnnnnM E S O S

60000

II j

M QUILOS EN MOBLES

/_J<JIJ\L·^ 5.000

54.880

50000

4.000

40000

3.000

30000

2.000

20000

1.000

10000

oaoDoaaaaaoo MES OS

é*fi,r* Gràfic: HL PUNT

El servei de recollida selectiva d'escombraries consolida el seu èxit Residu Mínim ha recollit fins ara 962 tones de paper i 618 de vidre XAVICAVA

• Sant Cugat.— El paper és el subproducte més important en quantitat recollida, amb un total de 962.486 quilos. HI fet que els contenidors es trobin a l'abast de qualsevol ha facilitat que es produeixin robatoris, i això ha provocat una disminució de les quantitats recollides en els darrers mesos. Per Joan Aymerich, «en el moment en què el paper queda dipositat en un contenidor municipal, passa a ser de propietat municipal, i si l'en sostreuen, és un robatori». Els materials com la fusta, els metalls o el paper es venen bé. i ajuden a equilibrar econòmicament la recollida. Imma Casajuana, membre de l'equip CEPA, considera que «no es pot defensar el robatori del paper excusant-se que algú s'hi guanya la vida. L'empresa con-

tractada per recollir el paper a Sant Cugat és una fundació de caràcter social, que dóna treball a persones amb problemes d'integració.» Pel que la al vidre, al llarg de l'any els contenidors han rebut un total de 618.993 quilos. És el segon material més recollit. Al municipi hi ha un total de 1(K) contenidors, amb una capacitat de 2.500 litres, que han arreplegat una mitjana d'l 1.679 quilos de vidre setmanals. Segons Imma Casajuana, la irregularitat de les quantitats recollides és deguda «als hàbits alimentaris de les festes nadalenques, per un costat, i a l'increment dei consum de líquids propi de l'estiu». Recollida a domicili La recollida de poda i de mobles vells ha estat el servei que

La ubicació de la planta de tractament de residus es decidirà pròximament ha experimentat l'increment més accentuat. Des del maig, mes en què va començar aquest servei, s'han recaptat 9.860 quilos de poda. La quantitat mensual de poda recollida ha anat variant dels 980 quilos inicials als 4.900 del mes de desembre. Pel que fa als trastos vells, les quantitats han pujat progressivament la primera meitat de l'any, per estabilitzar-se la segona, i establir el total recollit en 413.120 quilos. Segons Joan Recasens, regidor de l'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, «gràcies a aquest servei ha disminuït el nombre d'abocadors incontrolats que apareixien al terme municipal». Per altra banda, la recollida domiciliària, com la de paper, dóna feina a col·lectius amb problemes d'integració i d'alcoholisme. Respecte a la roba, la seva recaptació pe-

riòdica és menys important en quantitat que les anteriors, i en total se n'han recaptat 19.350 quilos. L'evolució de la seva recollida és molt irregular, perquè aquest servei ha de fer front a la competència d'iniciatives privades. L'emplaçament i el volum de la futura planta de compostatge és un tema que es troba encara en estudi, segons Joan Aymerich. L'alcalde assegura que «la planta serà aquella que considerem que no vagi en contra de l'entorn i que no perjudiqui a ningú de prop d'on estigui ubicada». S'espera que el projecte sigui una realitat a finals d'any, i de moment l'Ajuntament ja ha reservat una partida de 800 milions del pressupost d'enguany. Però la decisió final es troba en mans del departament de Medi Ambient de la Generalitat.

El PSC demanarà de cada votant propostes per al seu programa electoral XAVICAVA

• Sant Cugat.— El Partit dels Socialistes de Catalunya enviarà un qüestionari a cadascun dels votants de Sant Cugat mitjançant el qual podran adreçar les seves inquietuds i els seus suggeriments al partit, de manera que aquest els pugui integrar en el que serà el seu programa electoral. La intenció que ha expressat el candidat socialista a l'alcaldia. Àngel Casas, és «establir una comunicació directa amb tots els ciutadans majors de 18 anys per conèixer el que la gent pensa i vol». Un cop s'acabi el procés de recepció, el PSC contrastarà les propostes per confeccionar el programa electoral. Amb aquesta iniciativa es vol implicar el ciutadà en el procés polític, per aconseguir que realment se senti representat per una determinada opció. A més, segons Casas, «per nosaltres també és positiu perquè així val la pena demanar el vot a cada persona». Per Casas aquesta és una iniciativa única, ja que no té coneixement que s'hagi fet o es faci res semblant a la resta de Catalunya. El candidat socialista ha assenyalat com a base i intenció última de la seva proposta electoral que «la vida col·lectiva es polaritzi entorn de la cultura, el comerç, l'esport, i l'ensenyament, per humanitzar la vida del poble, aprofitant el que ja tenim per incidir mes en les relacions humanes». Per Casas si això s'aconsegueix, el creixement de Sant Cugat no serà perjudicial. Ell creu que «un dels errors de molts polítics és que no compten amb el poble. Jo sí que confio molt en Sant Cugat». El cap de llista socialista té previst reunir-se amb el major nombre possible d'entitats santeugatenques, per tal de conèixer els seus punts de vista i les mancances que troben en el poble. Casas intentarà entrevistar-se amb prop de 100 entitats les setmanes vinents, i ja ha començat els primers contactes. La primera impressió que n'ha extret és que les entitats tenen poques preocupacions comunes, perquè cadascuna es centra en els temes relacionats amb les seves activitats.

El Quart Cinturó sacrificarà alguns dels espais verds del Vallès • Sabadell.— El traçat del Quart Cinturó podria acabar amb els millors espais naturals de la comarca, segons un estudi que ha elaborat l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura, l'ADENC. L'informe, realitzat per l'equip de biòlegs de l'associació amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, constata que amb el Quart Cinturó es condemna a desaparèixer un 14% del territori del Vallès. Això vol dir que s'urbanitzarien més de 8.000 ha de les 73.000 que té la comarca. L'ADENC proposa solucions alternatives per evitar la destrucció de l'entorn natural amb l'expansió urbanística. Segons l'entitat, el Vallès Occidental és la regió natural amb més potencial biològic de Catalunya, i on el creixement urbanístic és el principal factor destructor, A.C

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

I POLÍTICA I

Francesc Godàs es confirma com a cap de llista d'IC per a les municipals La federació compleix l'objectiu de renovació en la candidatura CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Francesc Godàs, químic de professió i coordinador d'IC des dels seus inicis, encapçalarà la llista de la federació a les properes eleccions municipals, tal i com Iniciativa per Catalunya va anunciar renovació a les llistes per a les eleccions municipals i ho ha complert. Com era previst, l'actual coordinador de la federació, Francesc Godàs, serà el numero u de la candidatura, de la que fins ara es coneixen cinc noms. A banda de Godàs, de 47 anys d'edats i químic de professió, la llista d'IC l'integren Joan Balada —mestre—, Xavi Baldi —tècnic forestal—, Pilar Escriche —tècnica en gestió cultural— i Josep Iglesias —tècnic comercial—. La majoria dels candidats «tenen o han tingut una vinculació estreta amb el moviment associatiu o de solidaritat», segons va voler destacar Godàs en l'acte de presentació de les llistes, dimarts al vespre. «Som un equip de treball equilibrat, amb la dosi d'il·lusió necessària pels propers quatre anys», va explicar el cap de llista, que va subratllar, sobretot, la renovació que s'ha fet dels candidats. Una renovació, però, que no s'ha d'entendre com «una ruptura amb la línia que hem portat fins ara». D'aquesta manera es referia Godàs a la tasca que han portat a terme els últims vuit anys des del consistori Jordi Casas i Josep Maria Àngel, que ja van anunciar fa temps la seva retirada de la política institucional. Aquesta renovació, va reconèixer Godàs, implica una certa inexperiència en l'acció política al consistori, encara que tots els membres de la candidatura «han seguit molt d'aprop la política municipal». «Segurament en saben més que alguns que marxen de l'Ajuntament sense haver après res», va afegir

era previst. De totes maneres, IC es mostra reticent a parlar de números u i prefereix referir-se a una candidatura conjunta que integren noms que fins ara no han tingut cap activitat al consistori: Joan Balada, Xavi Baldi,

Pilar Escriche i Josep Maria Iglesias. La formació d'esquerres proposa reduir les despeses de manteniment que genera Sant Cugat en l'esborrany de programa que començarà a discutir amb entitats i associacions.

L'alterna. avança** els treball* Iniciatt

Imaginació i austeritat per adaptar-se a la realitat del municipi ce. • Iniciativa per Catalunya és l'únic partit que fins ara ha presentat ja les bases del que serà el seu programa electoral, tot i que d'altres formacions polítiques han fet ja públiques les línies principals de la campanya, que començarà oficialment d'aquí a poc més de dos mesos. Partint de la base que la ciutat ha patit «una profunda transformació els darrers vuit anys», IC es planteja propostes concretes en set àmbits: la situació econòmica, l'estructura funcional de l'Ajuntament, el manteniment de la ciutat, la configuració urbanística, les fórmules de descentralització del municipi, un sistema fiscal més distributiu i una funció més social de l'empresa d'habitatge Promusa. I vol fer-ho a través d'una política que el cap de llista, Francesc Godàs, resumeix com «austera, imaginativa i adaptada a la realitat del municipi».

Quatre de les cinc noves cares que integren la llista d'IC en l'acte de dimarts al vespre. Foto: MANÉ ESPINOSA. Casas irònicament. Cap nom per a Valldoreix Desapareix també dels primers llocs de les llistes l'actual regidora a l'Ajuntament de Sant Cugat, Montse Turu: «li vam oferir ser la cap de llista de Valldoreix, però no ho ha acceptat per motius personals». De fet, queda clar que IC presentarà un candidat propi que optarà a la presidència de

la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. De moment, el nom és una incògnita: «ara ens limitem a parlar amb veïns de l'EMD que puguin ser afins amb nosaltres», va assenyalar Godàs. IC no repetirà l'experiència del 91, quan es va presentar junt amb el PSC, ERC i independents sota les sigles de la Candidatura de Progrés per Valldoreix. «No ens han deixat

jugar el nostre paper; en aquesta ocasió seria difícil arribar a un acord programàtic», va remarcar contundent el regidor Jordi Casas, en referència a les diferències que separen la postura oficial d'IC de la cap de llista pel PSC a Valldoreix, Carme Pérez respecte al paper que li correspon a l'EMD. Godàs considera que serà «difícil» entrar en negociacions amb els socialistes.

«Aquest és el moment idoni per valorar la situació municipal», assegura el regidor i cap de llista a les eleccions del 91, Jordi Casas. És per això que a partir d'aquest esborrany, IC pretén «encetar una discusió colectiva entre el partit i les associacions». «El model que s'ha impulsat des de l'equip de govern els darrers vuit anys s'ha fixat més en la ciutat i no tant en les persones que hi viuen», considera Francesc Godàs. A més, «CiU no va tenir en compte que després del creixement vindrien les vaques flaques, i ara ens trobem amb problemes de finançament i d'equilibri econòmic». IC es també crítica amb el model social que s'ha configurat a Sant Cugat, a la que consideren «excloent» en aquest aspecte. En aquest sentit, «malgrat que nosaltres hem jugat un paper actiu, a l'hora de fer balanç Promusa no ha complert del tot el seu paper». «No s'ha de confondre programa amb llistat; s'han de proposar coses viables», va reclamar Jordi Casas.

El regidor Vicenç Gavaldà, número 3 de CiU per Barcelona

El PP tornarà a perdre la batalla del català, segons el diputat de OU Pere Baltà SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— «El Partit Popular perdrà la batalla per impedir l'ús del català en l'administració de justícia com ja va perdre la lluita contra la llei de normalització lingüística.» Aquesta é6 l'opinió del diputat de Convergència Democràtica de Catalunya Pere Baltà, membre del grup parlamentari català al Congrés, que dissabte va ser a l'Ateneu santcugatenc per fer una xerrada titolda Un parlamentari català a Madrid. Segons Baltà, l'intent del PP que es declari inconstitucional la reforma de la llei orgànica del poder judicial que permet la presentació d'escrits oficials no traduïts en qualsevol de les dues

llengües a l'administració de justícia de les comunitats on hi ha co-oficialitat forma part de la mateixa campanya que pretenia la invalidació de la llei de normalització lingüística. El resultat és —assegura Baltà— «una imatge de Catalunya molt distorsionada i totalment allunyada de la realitat. I aquesta crispació política que hi ha actualment, és viscuda pels diputats i senadors catalans a Madrid «de manera molt intensa» i els fa pensar «que cal treballar per reconduir-la». Però aquest no és l'únic canvi necessari per Baltà. Segons el diputat, «cal modificar el sistema electoral espanyol i estructurar-lo en base a unes llistes uninominals,

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc,

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

33034/01248

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

on cada elector pot votar el diputat que vol que el representi». Amb unes circumpscripcions més petites que les actuals, que són provincials, aquest model permetria «el contacte directe del polític amb el poble que l'escull, ja que podria abastar la seva zona i atendre els problemes dels ciutadans personalment.» Seria una via, segons Baltà, perquè el poble «recuperés la confiança en els representants que ha escollit. Amb les llistes tancades, el diputat està molt distanciat de l'electorat. I això s'ha de corregir. El sistema de grups, en què es vota només el partit, era útil fins ara, però després de 17 anys de democràcia, és el moment de canviar-lo».

Pere Baltà. Foto: JA. MULA.

• Sant Cugat.— El regidor d'Unió Democràtica de Catalunya a l'Ajuntament de Sant Cugat, Vicenç Gavaldà, es presenta a les eleccions de l'Ajuntament de Barcelona com a número 3 de la llista encapçalada per Miquel Roca. Vicenç Gavaldà havia estat tinent d'alcalde de descentralització i regidor de medi ambient a l'Ajuntament de Sant Cugat, fins que el van nomenar secretari d'organització d'UDC, el juny del 1992. Des d'aleshores, continua mantenint el seu càrrec de regidor però no té cap àrea assignada. Com a número 3 per Barcelona, Gavaldà és el primer dirigent d'Unió a la llista que Convergència i Unió ha preparat per a l'alcaldia de Barcelona en les properes eleccions del 28 de maig.

M. LOMENA S.L tfftURSSA

Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISlTt LA NOSTRA EXPOSM A SAMT CUGAT TORRjl, 1 (Plaça dèl Mou** : Tel. 874 15 02 * PRESSUPOST

SENSE

COMPROMÍS

^ ^

SISTEMES

PVC

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓ: Arqulmedes, 150 Tet. 73314 05 TERRASSA

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de 1995

POLÍTICA

Jaume Tarragó i Julio Ariza es disputen la candidatura del PP a les municipals El primer compta amb el suport de la majoria de la Junta local del partit C 1 1 IAC 1-RNADAS

• Sant Cugat. J a u m e Tarragó, antic president de Creu Roja i membre de la Junta local del Partit Popular i Julio Ariza, diputat al Parlament de Catalunya, son els dos noms Els ànims al si del PP local estan «imitats-, segons tonts del propi partit, despies que YOctavià publiques aquesta setmana que Julio Ari/a, diputat al Parlament de Catalunya, encapçalarà probablement la llista del PP a les properes municipals. FI president local, Francesc Flat jos. ha desmentit «categòricament» la seva candidatura, de la que fins ara només s'havia parlat com nua especulació. Respecte a la possibilitat que el diputat s.inlcugatenc tos cl numero u que dcsiqa la Junta Provincial, l.lat|os li.i assenyalat que dot es possible • . I )c moment. no hi ha haguí cap pronunciament oficial des de Harcclona. [)c fel. la Junta Focal del partit. que es qui h.i de k i la proposta davant el Comitè electoral, no ha aprovat la candidatuia d'Ariza. Pe i c o n t r a . J a u m e 1 a r r a g ó . ev-prcsidenl de Cicu Roja i enginyer tic professió a mes de membre de la Junta . va ser escollit pel majoria absoluta pel màxim òrgan de direcció local del PP al mes de genet. Sense voler posar llenya al toc. Flatjós argumenta que la candidatura de Tarragó es molt mes important per a nosaltres perquè es tracta

que sonen per encapçalar la llista d e F conservadors a Sant Cugat. Tarragó té el ^uport de la direcció local del partit, que el va escollir per majoria absoluta al mes de gener, segons ha confirmat aquesta setmana el president

del l'P. Francesc Llatjós. El mateix Flatjós ha desmentit la candidatura d'Ariza —tal com publicava aquesta setmana YOclavià i s'havia especulat fins ara— recordant que no ha estat aprovada per la Junta.

d'una persona mes coneguda». Altres fonts populars son mes contundents i recorden que «la Junta local és la màxima autoritat i per tant el que decideixi va a missa». Les mateixes fonts expliquen que «cl sr. Ari/a s'ha presentat pel seu compte i ha tirat pel dret. però la seva candidatura no pinta res», i afegeixen que la situació que s'ha creat «es un disbarat». Des d'alguns sectors del PP s'interpreta que l'entrada d'Ariza es deu a un desig de renovar els dirigents locals de la formació i aprofitar així unes perspectives electorals que a priori es pi escut en més favorables que en els comicis de l'any 91.

Julio Ari/.i lel secon començant per la dreta) en un sopar electoral

QUILIN

Gala

ce. • El diputat Julio Ariza va reconèixer la setmana passada a Eh 4 Cantons, en referència a la possibilitat que encapçali la llista del Partit Popular, que ell no plantejaria «cap objecció», si se li proposés optar a l'alcaldia de Sant Cugat, i va recordar que per assumir aquesta responsabilitat «cal estar-hi molt disposat». Malgrat tot. va remarcar que la decisió és en mans de la junta provincial del PP i va assegurar que, en tot cas. farà «el que em digui el partit». Ariza va negar que ell hagués manifestat davant la junta provincial de Barcelona el desig de ser cap de llista ni que la j u n t a li h o h a g u é s p r o p o s a t . Aquestes declaracions van ser anteriors a la publicació de la notícia a YOciuviü: posteriorment ha estat impossible localit/ar-lo. Per la seva banda. J a u m e Tarragó tampoc no ha volgut manifestar-se «fins que la junta provincial no hagi ratificat la meva candidatura». Segons les previsions. l'anunci oficial del cap de llista dels conservadors no es farà fins d'aquí a uns dics. A més de Jaume Tarragó com a n ú m e r o 1. a la llista del PP figurarà també Ramon Gaspar de Valenzuela, actual regidor al consistori. i E d u a r d o C a s t a n e d a , membre de la junta, entre d'altres. Segons Francesc Flatjós. la direcció del partit ja tenia previst que Julio Ariza ocupés un lloc destacat que li permetés ser regidor, tenint en compte que el PP creu que aconseguirà cinc representants.

Reunió a Matadepera De fet, el candidat de Sani Cugat és un dels que han quedat pendents després de la reunió comarcal que el PP va fer dimecres a la nit a M a t a d e p e r a i on es van a n o m e n a r els caps de llista de diverses poblacions vallesanes. Segons el secretari provincial i possible cap de llista de Rubí. A r m a n d Querol, «no es deu a cap motiu en especial; tampoc no s'ha concretat, per exemple, el candidat de Sabadell"

«No hi tinc cap objecció, però faré el que em digui el partit»

EUGÉNE

E S T I L I S T A INTERNACIONAL J IVSS

AQUILINO <':•

•!•'

: a

:,: « M I I Í

T* , X

-i r n ; i 1 l-.'qo do MISSLYN S T S

* « *' f

i i

fMI

i •!

i .• • '

!::•••

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

URBANISME

VALLDOREIX

Demanen que es revisin els comptes L'EMD desautoritza la de la urbanització del carrer Bolívar Generalitat en el conflicte L'EMD no vol polemitzar sobre unes obres que daten del 1990 amb FAjuntament XAVICAVA

• Sant Cugat.— Veïns del carrer Bolívar de Valldoreix han adreçat una carta oberta al president de l'EMD en què expressen els «dubtes sorgits arran de l'execució i la liquidació de les obres de la denominada urbanització del carrer Bolívar». Els

veïns protesten per la «reticència demostrada al llarg de quatre anys per aquesta entitat a aclarir els dubtes». Les obres van acabar al gener del 1990 i l'Ajuntament considera que ja ha transcorregut el període legal per revisar el procés i que, per tant, la resta és «alimentar una discussió inútil».

A l'escrit, signat per 9 dels 10 habitants del carrer Bolívar, es demana per què es va permetre «que el contractista augmentés a pler, i sense cap justificació, les quantitats d'obra i preus unitaris que figuraven en el pressupost». Per Josep Maria Ferrer, un dels signants de la missiva, existeixen diferències de més d'un milió de pessetes entre les quantitats d'algunes partides i el que finalment es va gastar. Com a exemple dóna el capítol d'adaptació dels accessos a les finques: «De les 249.000 pessetes que marcava el pressupost, es va passar a pagar-ne 658.400.» A més de protestar pels canvis en el pressupost, els veïns també demanen per què, «si s'han fet més obres de les descrites en el pressupost, no s'especifica la seva ubicació per poder comprovar-les». Transparència administrativa La carta és la darrera reivindicació expressada pels veïns en un conflicte que fa cinc anys que dura. En el decurs d'aquest període s'han adreçat diverses vegades a l'EMD i reconeixen que l'entitat els ha facilitat en tot moment la documentació que han demanat. Malgrat això, no accepten les seves explicacions per considerar-les poc específiques. En una resolució adreçada per l'EMD als veïns del carrer Bolívar, amb data del 14 de setembre de 1994, es rebutja la sol·licitud de revisió dels expedients sobre l'execució de l'obra i de devolució d'ingrés indegut. L'escrit ho argumenta dient que es tracta «d'actes legals ferms i no revisables ni tans sols pel recurs extraordinari de revisió, ja que han transcorregut els ter-

La Plataforma de defensa de Torre Negra dóna suport a Pomar • Sant Cugat.— La Plataforma cívica per la defensa de la Torre Negra dóna suport públicament al membre del grup i militant d' Esquerra Republicana de Catalunya Eduard Pomar, un dels dos santeugatencs encausats pel jutge Baltasar Garzón a partir de l'operació del juliol de 1992 en la que va detenir uns 40 independentistes catalans, 25 dels quals seran jutjats a l'abril. En fer-se pública la data del judici, la plataforma ha tramès un comunicat en què expressa la seva «creència que els càrrecs que se li imputen (col·laboració amb banda armada) no són certs» i deixa constància del «tarannà dialogant i generós» de Pomar. / s.B.

Debat sobre Pús de la bici a Sant Cugat H Sant Cugat.— L'Associació per a la Defensa de la Natura (ADENC) organitza avui a dos quarts de nou un debat sobre l'ús de la bicicleta a Sant Cugat, que es farà, obert al públic, als locals del Club Muntanyenc. Abans es passarà un audiovisual on s'explica quina és actualment la situació dels usuaris de bicicletes a Sabadell. / x.c.

-• -•*

*,.

"í. -

El carrer Bolívar de Valldoreix va ser asfaltat a començament de l'an> 1990. Foto: MANÉ ESPINOSA.

minis i condicions legalment preceptuats». L'escrit també recorda: «El criteri que sempre ha seguit aquesta admnistració ha estat el d'entregar còpia de qualsevol documentació que, amb caràcter públic, sol·liciti persona que acrediti un dret o interès legítim, en com-

pliment del principi de transparència administrativa.» Els veïns van presentar recurs contra aquesta resolució, i reiteren la demanda d'explicacions sobre les modificacions introduïdes en el pressupost i les obres. Però el recurs ja ha estat desestimat per l'EMD.

La considera «incompetent» per resoldre'l XAVI CAVA

• Sant Cugat.— EI president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Masanés, considera, en un escrit adreçat a l'alcalde Joan Aymerich, que la conselleria de Governació de la Generalitat és un òrgan «incompetent» per solucionar conflictes de competències entre administracions locals i posa en dubte que la resolució que en aquest sentit va dictar l'ex-consellera Maria Eugènia Cuenca es pugui dur a terme. Segons l'EMD, s'ha infringit «el procediment legal establert» en aquests casos. L'escrit respon a una carta que va trametre Aymerich en què demanava la retirada de vuit punts que s'havien d'aprovar en la junta veïnal de Valldoreix del dia 26 de gener, on es tractaven temes que la resolució considerava que eren de competència exclussiva de l'Ajuntament de Sant Cugat. Masanés afirma textualment que la resolució pot ser «un acte nul de ple dret per haver estat dictat per un òrgan manifestament incompetent i amb infracció del procediment legal establert». El president de l'EMD no creu que la conselleria «tingui potestats per dirimir les competències dels ens locals de Catalunya de la manera i amb el procediment amb què s'ha fet». Aquestes afirmacions suposen un canvi en el tarannà de Valldoreix, ja que malgrat les discrepàncies amb l'Ajuntament, l'EMD no havia qüestionat fins ara la validesa de la intervenció de la Generalitat. Resolució sense efecte En aquest sentit, Masanés torna a recordar que no va ser Valldoreix, sinó l'Ajuntament, qui va demanar l'arbitratge de la conselleria de Governació en el conflicte competencial amb Sant Cu-

gat. A més, el president de l'EMD considera que el text de l'ex-consellera Cuenca encara no és efectiu; s'ha de tenir en compte, argumenta, que «l'EMD encara no ha acceptat la resolució», tot esperant que la Generalitat dictamini finalment si pot o no aprovar plans especials d'equipaments. És per aquest motiu que des de Valldoreix no es va presentar cap recurs contra la resolució de la conselleria. Com a conseqüència, l'EMD no té cap obligació de remetre «a l'Ajuntament les llicències d'activitats» que es trametin des de Valldoreix, en referència al punt que ha provocat la discussió. En concret, les llicències que reclamava l'Ajuntament, i que finalment va aprovar l'EMD, són llicències d'activitats classificades. Control de l'Ajuntament Per Masanés, l'Ajuntament no pot exercir cap «control de legalitat» sobre l'EMD, ja que això només correspon als tribunals de justícia. Les «responsabilitats civils o penals» que s'esmentaven en el text d'Aymerich en cas que les llicències objecte de discussió fossin aprovades per l'EMD «són difícilment exigibles si es tenen en compte tots els informes jurídics emesos sobre el tema». De fet, considera que «la interpretació de la legalitat vigent aplicable que fa l'Ajuntament és força discutible». Masanés acaba l'escrit explicant que «no es va llegir l'escrit remès per l'Ajuntament en la sessió plenària» de l'EMD del dia 26, tal com demanava aquesta carta, «perquè es va registrar d'entrada el mateix dia» i no es va formalitzar fins el següent, com és habitual. Per tant, «cap membre de la junta no en coneixia l'existència».

PRIMER CONCURS DESCOBREIX ELS RACONS DE SANT CUGAT

««

Primer concurs «Descobreix els racons de Sant Cugat». Participa cada setmana amb Els 4 Cantons en el concurs «Descobreix els racons de Sant Cugat». A partir del 3 de març, dia de Sant Medir, trobaràs a cada número dues fotografies que representaran dos indrets de la ciutat, un d'actual i un ja desaparegut. Un cop les hagis identificat, hauràs d'enviar la butlleta adjunta amb les vuit solucions corresponents. Cada mes, sortejarem una camera fotogràfica i un joc d'«El Savi» entre totes les respostes correctes.

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT / Tradarnèftfcfacialsi corporals /Depdadóelècíricaipersoncla

CLUB MUNTANYENC

(AnH-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Moquiibge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

DeAc<rfl·iei% Sant &u$at <z • fietntin, del 3 de nuvtç! \ /

col·labora:

/ Tradametf ÏUENDA

Drertd^e Ümfòl·lc

/Deooloració

Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura

100

/Solàrium alia pressió:faciali

/ Rling corporal + Hidratacft

corporal

-CONSULTA MÈDICA-

Centre d'imatge, s.l. Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de 1995

URBANISME

L'Ajuntament busca diners per poder aplicar el pla d'eliminació de barreres Segons l'estudi que han fet dos especialistes, Sant Cugat no té obstacles importants. ANGFLSCASÏVFRA

I Sant Cugat. L'estudi sobre les barreres arquitectòniques que hi ha a Sant Cugat, amb les solucions per eliminar-les que redacten Joaquim B o n à s i Núria Narbona. està a punt

d'acabar-se. Segons les seves conclusions, el centre històric és l'àre;i amb més obstacles, però Sant Cugat no és u na ciutat especialment problemàtica en aquest sentit, i no presenta barreres impossibles de superar. L'arquitecte

i la seva ajudant treballen per a l'Ajuntament amb un pla d'ocupació de l'Inem, i ara el consistori busca altres recursos econòmics per continuar la tasca. Les primeres actuacions per suprimir barreres es faran el 96.

La feina mes densa ha estat elaborar les fitxes que descriuen les característiques i les mancances dels editicis. 5^ en total. «Hem partit gairebé de / c m . teníem molt poques referències i hi hem anal incorporant detalls. Nosaltres hem recollit tots els aspectes del codi d'accessibilitat que publicarà ben aviat la (iencralüat••. explica Joaquim Borràs. Han anal amb molt de compte amb les barreres de comunicació, un àmbit torçat descuidat fins ara l'ero a mes dels problemes, el pla proposa també les solucions, que requereixen. en molts casos, inversions econòmiques molt importants. Iot i l'interès de les administracions locals, i molt mes des que és vigent la Llei d'Accessibilitat de l'anv l> I. calen recursos econòmics. La (ieneralitat ha establert un fons d'ajuda als ajuntaments i les entitats perquè puguin portar a terme les reformes. «La intenció es augmentar les sancions per incompliment de la Llei. i repartir els diners que s'aconsegueixin amb les multes entre els ajuntaments i les entitats», diu Borràs. Hi ha ires projectes, a l'escola Joan Maragall, a la Pla Farreres i a la piscina municipal. perquè l'any que \ e ja es puguin fer les obres d'adequació necessàries. La Casa de Cultura i el Centre Cultural, per exemple tenen resolt en part el problema de les barreres. «La Casa de Cultura té una magnífica rampa d'accés, que permet a un discapacitat arribar-hi fàcilment i circular amb la cadira per la primera planta, però no hi ha manera que pugui pujar als pisos superiors», assenyala Joaquim Borràs. A més, elsjardins del Monestir no són precisament la via mes ràpida i còmoda per accedir a la Casa de Cultura. Aquesta ambigüitat s'ha generalitzat mentre no s'ha fet una llei clara. LI Teatre Auditori és un altre cas. La rampa d'accés a les guixetes significa un gran avanç,. Tot i així), els dos especialistes que treballen en el pla d'eliminació de barreres creuen que encara es podria fer més còmoda. «Les escales que separen el vestíbul del Cafè Auditori no

Finalitzen les xerrades d'orientació acadèmica i professional

La cara i la creu. (

i. que s'ha urbanitzat segons In lk-i. i una escala inaccessible Foto: MANÉ ESPINOSA.

són el millor exemple Es podria posar una plataforma, construir una rampa o baixar algunes taules al vestíbul».

El centre històric és un altre trencaclosques que té solucions difícils. La nova urbanització de Coll Fava, en canvi, es un exemple

Renovació de l'enllumenat a la rambla Ribatallada i als carrers Àngel Guimerà i Domènec XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El president de l'Hospital General de Catalunya. Pere Narbona. es referia a entitats bancàries i altres empreses o institucions i no a la Generalitat de Catalunya, quan va declarar: «a mi em sembla discriminatori per a l'Hospital que moltíssimes empreses públiques i no públiques per tots conegudes, en aquest moment estiguin demanant ajudes molt més milionàries que les nostres.i se'ls donin, sense ser observades amb lupa. Nosaltres, per no sé quina estranya raó i sent del sector sanitari, que es un sector veritablement important, ens trobem que se'ns mira molt amb lupa. Jo crec que necessàriament nosaltres hem d'ajudar el país i l'Hospital a tirar endavant aquest tema». Narbona va fer aquestes declaracions al programa Sant C 'ugat dia a dia de Ràdio Sant Cugat el dia 30 de gener, les quals van ser recollides en aquest setmanari en la seva edició del 3 de febrer. De fet, el president de l'Hospital, en una carta que va adreçar a Els 4 Cantons, i que publicàvem la setmana passada, puntualitzava que aquesta discriminació «no es en cap cas responsabilitat de la Generalitat, la qual, fins ara. tal com hem fet palès nombroses vegades, ens ha ajudat en allò que ha pogut. Li estem molt agraïts tant pel que ha fet com pel que pugui fer amb ajut moral, polític i econòmic». La direcció de l'Hospital General de Catalunya està pendent de la resposta dels creditors de l'entitat, que han de manifestar la seva postura davant la proposta que va fer Narbona al desembre. respecte a la necessitat que els creditors perdonin la meitat del deute per poder salvar l'Hospital. El primer termini perquè els creditors es pronunciïn acaba el dia 26 vinent. À.c.

SERVEIS

• Sant C u g a t — L'Ajuntament està renovant l'enllumenat públic dels carrers Àngel Guimerà i Domènec i el de la rambla Ribatallada des del 15 d e gener. Aquesta renovació consisteix en la instal·lació de nous fanals que tenen una rendibilitat molt més alta. ja que proporcionen un 3 0 r í més de llum que els anteriors. Al mateix temps, amb aquests fanals s'estalvia un 30 r í d'energia, ja que són de vapor de sodi. A més. l'alçada de les columnes s'ha reduït fins a 4 metres, amb la

Narbona no al·ludia a la Generalitat en denunciar discriminacions envers l'HGC

intenció d'evitar que les branques dels arbres adjacents tapin la llum. Els globus dels fanals son de policarbonat. Aquest canvi es fa per adaptar l'enllumenat a la nova normativa, una activitat que l'Ajuntament ha icalit/al en els últims anys a diferents zones de Sant Cugat, com és el cas del barri de Sant Francesc. Segons el r e g i d o r d e M a n t e n i m e n t , Obres. Serveis i Medi Ambient. Joan Recasens, «s'intenta alternar la renovació dels antics fanals amb la instal·lació d'enllumenat a zones on abans no n'hi havia».

L'enllumenat dels can

de com s'han de fer les coses. Totes les voreres són prou amples, tenen guals i no hi ha mobiliari urbà que destorbi la circulació.

H Sant Cugat.— El cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional, organitzat per l'Aj u n t a m e n t en col·laboració amb la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona, va finalitzar ahir amb les explicacions que Josep Fontdevila va donar sobre la Universidad Nacional Espanola a Distancia. En total, han estat 15 jornades adreçades als joves estudiants de secundària p e r q u è aquests puguin tenir més referències a l'hora d'escollir els seus estudis superiors tenint en compte les sortides laborals. . R.I..

- Carn de vedella, porc,

PAPERERIA

pollastre, conill...

Tintoreria Ràpida

- Embotits artesans - Formatges

GfïLfl

Vingui a conèixer les nostres carns farcides!

Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

P. Torre Blanca, 2-8-16 • Tel. 589 41 83 SANT CUGAT DEL VALLÈS

QUIOSC

La Qualitat en una Hora

Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

*WARtS i REVISTES * LLIBRES •D1SC-C.D.-CASSETS 'REGALS * FASCICLES (els K»wv«m) •PAPERERIA * MATERIAL OFICINA I ESCOLAR * ENQUADERNACIONS

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

* PLASTIFICATS * FOTOCÒPIES - SERVEI PAX * SERVEI IMPREMTA •SEGELLS DE COMA

c/ Elies Rogent, L· 14 08190 SANT CUGAT Tel. 589 50 54

c/ Elies Rogent, 2 1 Tel. 589 $9 19 S A N T CUGAT

m-CAT c/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 19 SANT CUGAT

Chupi's, un món de llaminadures i fruites seques

Especialitat mexicà-català

i també a Chupi's trobareu articles de regal i de festa, posa a la seva disposició un divers Al costat dels cinemes c/ Elies Rogent, 14 Tel. 589 38 23

assortiment d'objectes per a celebracions.

A2kA

FESSIO SEU SER

UER£Ay0||EBLAN£l MaN: 8 - 2 h tfilhms a dissabte Tarda: 5 - 8 h dimarts i dissabte Divendres: 8 a 20 h {obert tot el dia) * Botiga exterior, obert cada tarda

gratuït ^

PUNT DE VISTA

EI perquè de tot plegat

ELS ?J CANTONS n u n a n i n d e p e n d e n t , català, comarca) j d e m o c r à t i c

Prems» Local d« Sant Cugat SL

C'am-r Xc-mc. 5, Ir 08190 Sant Cugat del Valies t VW62 8 :

F « 589 20 91

Ramon Grau i Soldevila

Director Jiist-p Riera i Rwrt

Rsdactors sn cap ("rlia Cemadas

Redacció Xavi Cava, \ n g r K ('jsiuera. Nuru tir MSN I Punt i seguit). Cali Morell [Economia), Kmma AnsoU. \avier Borràs, Jordi Bordes, Pere Pich, Eduard JI'TICT i< ullurj i ^ [ v j j . ' í M , Monlse San! (Reportatges i, Carme Revertc iKs[K»rtM, SiKi.i liarr.isü Ramon Luque (Punt divers), Josep Maria Valies, r'raiKcv C.trUi. Sor.u (inioher i\punisi, Nacho Orovio I Comarcal, Maiie {'.•ipiihisa ' t.rsfji '\nlifu Mula '.Fotografia i

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

a notícia ens arribava just abans de tancar l'edició i segurament no rep l'espai que es mereix. Però és, en definitiva, aquesta: l'equip de govern de l'EMD de Valldoreix creu que la Generalitat no és ningú, jurídicament, a l'hora de dirimir sobre l'àmbit competencial de l'EMD. Com s'ha arribat fins aquí? Masanés estripa les cartes? Fent un seguiment de tot el procés, potser no és tan sorprenent. És clar queies afirmacions del president impliquen un canvi qualitatiu respecte al que s'havia afirmat fins ara, però és un graó més en una trajectòria prou diàfana. Recordem-la: a) Abandonament de la Comissió

Mixta Paritària que havia de resoldre, sense ningú de fora, consistori i HMD sols, el tema competencial. b) Es fa pública la resolució i es manifesta la victòria del «seny català». c) Al cap de dos dies es rectifica i es diu que hi ha una «coma» i un «no» que no agraden. d) La Junta de Veïns accepta la resolució, però la condiciona a aclariments. e) No presenta cap recurs, quan encara és a temps. f) Anuncia a l'Ajuntament que paralitza tot el tràmit de cessió i ulterior acceptació de competències, segons regula la resolució, fins que no s'a-

clareixi el tema. g) I, finalment, es posa en qüestió no només la resolució, sinó també el seu autor, la Generalitat, i se'l considera incompetent. És evident que per arribar al punt «g» no calien els anteriors: ha estat una pèrdua de temps i un allargament del tema. S'havia d'arribar a les eleccions amb el discurs del 91 intacte. Com es pot dir que qui ha dirimit en la qüestió de Vila-seca i Salou o Badia no té res a dir sobre Valldoreix? La defensa numantina d'una engruna de poder que a més no traspua en el conjunt de l'entitat. Vet aquí el perquè de tot plegat.

Cap comarclal

(lemnia Btwch

Sant Cugat «actiu»

Equip com·rclal Kt*;t M.tna ('.irniNai. Nuna Olivé i Hva Planas

Impressió Rnlimprrs J* {97:140 05 95 Distribució Mailing-Vallés SL l)i[XMt legal G1405-93

í Is -i r.iimtfi-, ,'ipri^v. ^ütjneri '.a soa •. •pimotfnels editorials Els artkles firmats ctpnst-ti l'i'iri'n .k'ls vt-. Í-.II<.TS. vjw l:h 4 «.'ancora no fa seva necessàriament

l cap de setmana que fa de pont entre el marc, i l'abril se celebrarà la tercera edició de la Mostra de Comerç,. Indústria i Serveis «Sant Cugat Actiu». Lis dos certàmens anteriors van ser un exit: la primera va tenir cinquanta mil visites i la segona més de vuitanta mil. Ara ja hi ha més de cent empreses que pensen posar-hi el seu estand i donar a conèixer els seus serveis.

Massa decibels per a Llach • Parlem del concert que Lluís Llach. conjuntament amb l'Esbart Sant Cugat, va oferir al Teatre-auditori el 4 de febrer. Tot el conjunt va resultar esplèndid, va ser veritablement bonic i ben portat pels seus directors. Però, sempre hi ha una falla i aquesta va ser l'excés de sonoritat dels altaveus que. posats no sé per qui, amb molts decibels, feien gairebé impossible el seguiment de l'espectacle. Lluís Llach és adorable, jo l'he sentit moltes vegades sol amb els seus músics, és clar. i és boníssim. En la representació de dissabte 4 de febrer a la nit, era tot com una melée que diuen els francesos, que no deixava gaudir gens de les seves cançons, que no s'entenien quasi gens a causa del soroll existent. Tenia tot plegat l'aire d'una sala de festes de les que estan de moda, i no ho podia ser; això era un concert i no una olla de grills. Crec que bona part del públic e s LIC hi mcvíi o p i n i ó i si n o e s

així, valgui aquesta com la meva pròpia.

PILAR ORISTKLL. Sant Cugat

Ens juguem la nostra llibertat U Els actuals esdeveniments del nostre Estat, m'han animat a escriure la meva opinió. A causa de la meva edat, he viscut una guerra civil amb tots els horrors, una dura postguerra i una dictadura. Uns anys que van ser per a mi un autèntic calvari: necessito, com l'aire que respiro, la llibertat i la democràcia. Després de tants anys de lluita per aconseguir-ho, em vaig sentir feliç, tenia llibertat, democràcia i reconeixement de la meva llengua —la catalana—, Estatut d'Autonomia i govern autonòmic. Quan veig la televisió o llegeixo els diaris, em sorprèn que hi hagi persones com el senyor Aznar i els seus col·legues del PP que.

L E C T O R

Els comerciants, però. no van a la mostra amb l'objectiu d'obtenir un rendiment o un benefici immediat. Més aviat pensen en un guany intangible però molt important, que, tard o d'hora, s'acaba sempre concretant: la imatge. La fira pretén ser el «gran aparador» de la ciutat, deia l'eslògan de l'edició anterior. Així van ser les edicions anteriors i així hauria de ser aquesta. Lis prolegòmens d'a-

questa edició no feien presagiar-ho. El canvi de dates, l'any electoral, la mala maror en el petit comerç per la instal·lació de noves àrees comercials i la crisi que ha atacat amb duresa el sector, són elements que han pesat en la decisió d'alguns expositors. Però, finalment, una bona part del comerç local no ha deixat passar l'oportunitat de participar d'un Sant Cugat realment «actiu».

E S C R I U

IK textos tramesos a aquesta secció no han d'escedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. I,'autor els podr; signar amb inicials o pseudònim si ho sol lícita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar-los, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

disfressats de demòcrates i lliberals, perden el respecte al Govern escollit pels ciutadans, insulten el president Gonzàlez, falsegen el que volen, amb només un propòsit: arribar al poder. Però senyors, on anirà l'Estat si governen ells? M'espanta pensar-ho. Només demano als ciutadans que posin en una balança tot el que ha fet el govern socialista, malgrat s'hagin comès errors: hi ha persones que s'han aprofitat de la situació i dels seus càrrecs per enriquir-se i això està malament. Se'ls hauria de castigar i cal arribar fins al final per aclarir-ho tot. Però. tot i això, hi ha molt de positiu en

la gestió socialista perquè ara aquests senyors vulguin fer creure que tot ha estat negatiu: Mentida! Senyor Aznar, hauria d'anar a l'escola a aprendre ètica i educació. Quin tipus de president seria vostè? Li manca imatge, ètica, i educació. Així no es pot tirar endavant un país. Si després de les eleccions el PP hagués sabut perdre, hauria intentat col·laborar a resoldre'ls, com fan els catalans i els bascos. Afortunadament no s'han sortit amb la seva, l'economia millora lentament i milloraria més si tots ajudéssim. La forma d'actuar del senyor Aznar i del senyor Anguita LA

P U N X A

D'EN

JAP

fa riure, per no plorar. Només volen arribar al poder de la manera que sigui. Només vull dir al president de l'Estat, senyor Gonzàlez, que prengui paciència i no deixi que aquesta gent se'n surti. Malgrat és molt dur, val la pena aguantar, perquè té un compromís amb els seus votants. Quan s'acabi la legislatura, els ciutadans diran qui ha de governar. Només demano a Déu que tots els ciutadans de l'Estat Espanyol reflexionin i comparin com vivien els nostres pares i com vivim nosaltres; no es deixin convèncer per partits que utilitzen armes brutes per arribar al poder. I als senyors

Pujol i Arzallus, que continuïn donant suport al govern de Gonzàlez! Ens juguem els estatuts i la llibertat dels catalans i els bascos. / UNA JUBILADA. Sant Cugat

Agraïment de Canals Galeria d'Art • Canals Galeria d'Art vol agrair en el moment de tancar la novena edició de la Mostra d'Art Contemporani Català a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat, Mollet, Encamp, Sant Feliu de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat, la sensibilitat mostrada envers aquesta nova experiència plàstica, i el suport donat. Així mateix, a tots els mitjans informatius com Els 4 Cantons, que s'han fet ressò de la vitalitat dels nostres artistes durant aquests set mesos. En aquests moments de desencís, la Mostra és una ràfega d'aire fresc per als artistes joves i així ha estat valorada. La Mostra dArt Contemporani Català 1994, que té caràcter biennal, ha celebrat enguany la seva novena edició. Si a Sant Cugat es produeix l'exposició, és bo de veure i admirar l'entusiasme que la Mostra desperta en les altres poblacions que coprodueixen aquest intent de fer palès el més nou del nostre art. Gràcies a tots i fins al 1996. JOSLP CANALS. Sant Cugat.

F E

D'E

R R A D ES

H El peu de foto de la fotografia de portada de l'edició de la setmana passada sobre la inauguració de la nova factoria de Hewlett Packard citava l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, tot i que no hi apareixia. I A la plana 2 del número de la setmana passada, la foto no corresponia a la informació que es presentava sobre l'increment de l'ús dels transports urbans a Sant Cugat.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995 L A

9 L A

El desprestigi dels elegits

G A

La prívatització de la sanitat

JOSEP GIFREU

JORDI PUJIULA •

í més d'una meitat de la població té i manté una opinió nefasta dels partits polítics, val la pena que comencem a preocupar-nos pel futur de la democràcia. I si una bona part del col·lectiu de ciutadans manifesta una molt escassa confiança en la validesa d'institucions teòricament representatives com el parlament, la inquietud augmenta. Ara bé, si el desprestigi afecta institucions no subjectes al joc polític, com la monarquia per exemple, o relacionades amb el monopoli de la violència que deté l'Estat, com la policia o l'exèrcit, llavors no cal esquinçar-se els vestits. En aquest cas, semblaria raonable que l'opinió de la majoria no fos gaire considerada respecte d'unes institucions que o bé no han estat ratificades democràticament —el primer cas— o bé solen ser tolerades com un mal menor. Paradoxalment, passa justament el contrari en aquesta província d'Europa anomenada Espanya. S'han publicat els resultats d'un sondeig de l'empresa Intergallup, fet el desembre de 1994, a propòsit de la valoració dels espanyols sobre les principals institucions polítiques i socials. Tot i les possibles suspicàcies d'una mostra limitada a mil enquestats de tot l'estat (exceptuant les Canàries i Ceuta i Melilla) de més de quinze anys, els resultats són si més no significatius. Els partits polítics són les institucions més desprestigiades: un 51 per cent en tenen una opinió «dolenta» i un 28 per cent, «regular»; i només un 8 per cent la declaren «bona». O sia, que entre els desencantats i els poc entusiastes, un total pròxim al 80 per cent dels espanyols, dels electors que són o que seran al cap d'un temps, poc es refien dels partits. òDe qui es refien, doncs? tDel parlament, del govern central, del govern autonòmic?

el cas del govern de les dues Generalitats, la de Catalunya i la valenciana. No em detindré en més xifres. Ara bé, del conjunt de les institucions, óquin és l'ordre de preferència dels espanyols? ÍQuines les que més confiança desvetllen en els ciutadans i ciutadanes de l'Estat? El tercer lloc consolidat i indiscutible és per a la monarquia. I a continuació, amb uns marges de valoració força similars. les següents: L'Església Catòlica, la universitat, les forces de seguretat, la televisió, el Defensor del Poble, i un poc més avall, però amb superàvit positiu, l'exèrcit espanyol. òQui hauria augurat fa només quinze anys —just abans del 23-F, per exemple— que l'exèrcit o la Guàrdia Civil mereixerien infinita més confiança als espanyols adults que no pas els partits polítics o el parlament? I arribo al final. És a dir, als llocs d'honor d'aquest conJOSEP DUIXANS c u r s del prestigi i de la confiança. Ningú no ho diria si no fos per la contundència dels resultats El govern central té molt mala red'un sondeig com el comentat: el segon putació: és la segona institució menys lloc l'ocupa la premsa, i el primer, a de fiar, després dels partits, segons l'engran distància, la ràdio. La ràdio conquesta d'Intergallup, amb un 43% d'otinua no sols mantenint la prioritat de pinions desfavorables (entre un 30% confiança rebuda els darrers anys, sinó de «regular» i un 15% de «bona»). que la va augmentant: més d'un 70% Això podria ser comprensible després expressa una bona opinió de la ràdio. dels escàndols polítics d'aquests mesos Interessant constatació, no sols per a que han atacat la línia de flotació del sociòlegs i semiòlegs desvagats, sinó sogovern del PSOE. Tanmateix, aquesta bretot per als polítics i els seus assessors. mala opinió només ha pujat uns punts De manera que, diguin el que diguin respecte de l'any anterior. O podria els apocalíptics, la ràdio, la premsa i derivar del caràcter partidista del gola televisió superen plegats fins i tot vern. Resulta, emperò, que l'opinió sola fe indestructible dels espanyols en bre l'òrgan de representació per exla monarquia o en l'Església. Cosa que, cel·lència de la pluralitat d'opcions com evidentment, encara suscita més inteés el Congrés dels Diputats mereix unes rrogants sobre la fortalesa de la devaloracions encara més preocupants en mocràcia espanyola i la credibilitat dels el seu conjunt: un 32% «dolenta», un seus elegits. 35% «regular» i un 17% «ns/nc». La reputació dels governs autonòmics no millora gaire sobre la del central, però Josep Gifreu és professor de la Universitat amb dues excepcions ben significatives, Pompeu Fabra E L

L E R

rias és sens dubte un dels homes forts del govern Pujol. Va quedar força clar en la darrera miniremodelació. Es parlava de situar-lo en alguna altra conselleria, de més responsabilitat. Segurament perquè la feina que està fent al capdavant del Departament de Sanitat ha estat notable. Que es fa notar, vull dir. Tot en la línia més desfermadament liberal, de cara a la prívatització, ja m'entenen. La sanitat pública a Catalunya està experimentant una considerable remodelació. No hi ha dubte que ha evolucionat cap a una millora palpable. L'aplicació que ha de transformar els ambulatoris clàssics en Àrees Bàsiques de Salut s'està fent, però, amb una lentitud que es justifica sempre per la manca de recursos. Jo no puc pas dubtar, com a metge, que la millora s'ha notat i es notarà a termini, encara «Centrar el canvi de curt que, com en tot canla sanitat pública en vi, hi pugui haver reserves. La reforma la contenció de la sembla inexorable i despesa i en h oposar-s'hi pot tenir només un valor nuprívatització de la mantí i testimonial. gestió no s'assembla Ara bé, centrar el canvi de la sanitat pas gens a aquell pública a Catalunya famós 'model suec', en una reforma enanys ha abandonat» tesa només com a contenció de la desu iÏ <i pesa, i sobretot posar sobre la taula el recent projecte que consagra la prívatització de la gestió a uns nivells absolutament privats —com és la possibilitat que els metges puguin crear, de moment, societats anònimes que s'encarreguin de gestionar la salut pública dels usuaris—, en un àmbit com el sanitari, tan sensible al fet de deixar de ser precisament una qüestió pública, social, igualitària... no s'assembla pas gens a aquell famós model suec, anys ha abandonat. Gestió privada que, potser, no és un pecat original en si mateixa, sinó pel fet que introdueix, de sobte, la possibilitat del guany i el lucre (qui parla de controlar l'eficàcia?) en la sanitat pública. Com a mínim, aquí hi ha una clara ensenyada de cartes de cap on va el govern del senyor Pujol, eficaçment gestionat pel senyor Trias.

E L

V E S P E R

Subterfugis

egons el Chuang-tzu, clàssic taoista, «la felicitat perfecta consisteix en l'assoliment dels anhels. En l'antiguitat, l'assoliment dels anhels era no obtenir rics carruatges i tiares senyorials, sinó solament no poder acréixer més la felicitat». Avui dia, en canvi —situem-nos a la Xina del segle III abans de Crist—, són aquestes possessions que veiem recercades. La gent es debat en cerca de «coses adventícies i paràsites. Els paràsits sobrevenen sense que sigui possible impedir-ho, i se'n van sense que se'ls pugui detenir. Per això hom no ha de desfermar la voluntat i deixar-la córrer al darrere de

natura de les coses MANUEL CASTANO

rics carruatges i tiares senyorials, ni tampoc no ha de seguir el costum del món de perdre's en dificultats i situacions angoixoses». Hem viscut, amb expectació i entabanament, una època en què una plaga de paràsits ha rosegat fins l'última gota de saba productiva; l'estem vivint encara, amb inquietud i resN

í ?. :•#

»« ••'« ^ut no vi « e

sentiment, i la continuarem patint i pagant, amb amargura i convulsions. Com refer el camí i recuperar el temps perdut? On anar a trobar les virtuts privades que facin d'antídot contra els vicis públics que han adulterat les intencions i dilapidat els recursos vitals? A quants ha afectat el verí dels paràsits? El saqueig més irreparable és el moral. «Els qui es perden a si mateixos en les coses i perden la seva naturalesa per seguir el món són gent girada a l'inrevés.» Cal canviar de model; avorrir els qui posen la felicitat en les coses, i admirar els qui abandonen coses per trobar la felicitat.

JOAN POYANO

l Partit Popular té raó quan diu que la reforma de la llei orgànica del poder judicial, que ha impugnat, és un subterfugi que pretén una cosa tan normal com que els jutges que treballen a Catalunya sàpiguen català; el que passa és que no n'hi ha prou prohibint-los que supleixin la seva ignorància fent-se traduir al castellà els textos escrits en català. Mentre en les vistes orals els jutges monolingües (en castellà, és clar) mantinguin l'opció de fer-se traduir les intervencions, no veuran cap necessitat d'aprendre l'idioma del país i continuaran produint-se dos tipus d'escenes igualment aberrants: la d'acusats, testimonis i advocats fent passar pel servei de traducció el que podrien dir directament en castellà, idioma que coneixen suficientment però que no volen haver d'utilitzar per coilons; i la més freqüent, la de catalanoparlants que, per comoditat o por, s'autotradueixen. En assumptes de drets, els populars tenen clar que hauria de prevaler el del funcionari a fer la punyeta a la gent per damunt del de l'administrat a ser entès en el seu idioma per qui cobra per servir-lo.

PUNT DE VISTA

10 L A

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 17 de febrer de 1995

L_ A

Ensenyament per a tothom?

A l'esmentat institut s'hi estudia des de l'a o n / e anys el batxillerat en règim nocturn. Va costar sang, suor i llàgrimes que cl d e p a r t a m e n t d'Ensenyament ens el concedís, cosa que s'assolí amb la col·laboració i l'esforç de pares, alumnes i professors. El batxillerat nocturn va destinat a un tipus d'alumnat molt concret: nois i noies que per diversos motius no han pogut acabar els seus estudis de batxillerat i C O U en el seu moment i que decideixen al cap d'uns anys repren-

Kampió, promoció o monopoli m PERE DURAN •

DOMÈNEC REVERTER

a alguns dies que el departament d'Ensenyament de la Generalitat va presentar el Mapa Escolar de la Nova Reforma Educativa. Aquest mapa preveu els centres que acolliran els diferents estudis que comprèn aquesta reforma, que. segons sembla, quedarà completada totalment a partir del curs 2000-2(101. I'.Is diferents tipus de tormacio: l'ens».-mamem primari. l'ensenvamenl secundari obligatori ( ES()). el batxillerat, les especialitats de l'antiga formació professional i els nous mòduls professionals, entre d'altres, es faran aprofitant les instal·lacions ja existents i les que es vagin construint. Cal du que no es un mapa definitiu i icsta obert a possibles modificacions: per tant. tothom pot presentar-hi les corresponents esmenes. Jo. personalment. soc un escèptic de la nova i e t o t m a educativa i la meva opinió personal, en tant que subjectiva, no te cap validesa. Per això no em posaré a criticar in la reforma educativa ni el mapa escolat. Ara be. com a ciutadà, com a demòcrata, com a persona molt sensibilil/ada. de sempre, per la igualtat i la juslicia social, i com a professional de i'ensenvament, m'agradaria fer algunes ictlexions d'un tema que afecta diicctamcnl no només el meu Institut de Batxillerat Duc de Montblanc de Rubí. smo també un gran nombre de joves estudiants de Sant Cugat.

més pes per a la que sembla la decisió final de les nostres autoritats pedagògiques: els diners. No és el mateix tenir l'institut funcionant p e r a set-cents alumnes en règim diürn, que per a dos-cents cinquanta en règim nocturn. Però, des de quan l'ensenyament és un negoci? N o hi ha altres solucions per a fer rendible el batxillerat nocturn'.' Crec que sí. però sembla que és cosa dels savis pensadors. tecnòcrates i buròcrates q u e , a f o r t u n a d a m e n t . abunden al nostre insigne departament. Però és que, malgrat tot. encara que el règim nocturn no fos rendible, tot es veu compensat amb escreix per la gran quantitat de nois i noies que han passat pel nostre centre, tant de Rubí com de Castellbisbal i, en gran JOSEPDl'I.VXNS nombre, de Sant Cugat del Valies, amb un èxit escolar remarcable. dic'ls, be per a millorar la seva situació Actualment, estan estudiant carreres laboral, bé per a rcalií/ar estudis uniuniversitàries amb grans resultats o bé versitaris superiors. Per tant, sobra qualactivitats professionals i artístiques alsevol comentari sobre la seva utilitat tament qualificades. En definitiva, que i la seva necessitat social. han aprofitat una oportunitat que. si Ara. el nou mapa escolar previst per s'acompleix l'actual mapa escolar, se'ls a la reforma N O preveu la continuïtat negarà en un futur. dels estudis nocturns al nostre institut. A mes. tampoc no resten garantits els I és per això que no pot desaparèixer estudis d'ensenyament secundari obliel batxillerat nocturn: perquè per fagatori a cap règim nocturn de cap inscilitar l'ensenyament per a tothom no titut de Catalunya, amb la qual cosa s'han de buscar rendibilitats econòmiels alumnes que obtinguin cl graduat ques ni parcel·les de poder mitançant escolar, o el seu equivalent amb la reles urnes. Avui en dia tot es mesura forma a les Escoles d'Adults, no podran per la deessa de la «pela» i per poder seguir els seus corresponents estudis arribar a sortir a la «foto», però ens en règim nocturn. hem de revoltar d'una vegada contra aquesta farsa política que ens idiotitza Deixant de banda aquest greu proa tots. Hi ha coses que no es poden blema. del qual ningú dels qui manen mesurar i una de les més importants mes sembla que no en sap res, em és formar persones per al futur. Ara voldria centrar en la possible desapaque. és clar. això és una inversió a rició de l'actual batxillerat nocturn a llarg termini i el que importa més a l'esmentat institut de Rubí. i si ho faig la nostra societat dirigent és el poder en aquest mitjà informatiu és perquè, i el guany immediats, i el que vingui com ja he dit, també afecta profunal darrera que s'hi posi fulles. A més. dament el jovent de Sant Cugat. A m b la futura societat, com més imbècil mila pretensió de ser com més realista llor, així es podrà manipular amb més millor, m'agradaria plantejar d'entrada facilitat. l'aspecte més negatiu i que suposo de

mesura que ens acostem a la cita del 28 de maig, creix de manera gradual la pressió política sobre els temes de l'actualitat municipal. Les eternes negociacions sobre Valldoreix i I V fer Kampió ocupen per mèrits propis els primers llocs del rànquing d'atenció i. presumiblement, seran uns dels temes estrella de la pre-campanya municipal. El de Valldoreix no es un tema nou. és una mena de revivul que. de fet. no se n'ha anat mai. S'ha convertit en una mena de culebrón en què hem tingut episodis de tota mena i al qual no es veu un final. És un tema molt complex i. sense entrar al fons del problema, fa la impressió que hi falten dosis de comprensió per una part i l'altra. En Yafer Kampió no hi ha tants matisos. Es una batalla per estrictes interessos comercials. Seria ho c • , , que els botimiers no

«Seria bo que els

oblidessin qU,- s'en-

botiguers no Oblidessin que " .V'enganyen a ells

ganyen a ells mateixos si la seva batalla es limita a tancar-se a la lliure com-

mateixos si es limiten

Potència: si el seu objectiu es simplement

a tancar-se a la lliure competència i a ,,

. . .

poS ar

entrebancs a ampliar l'oferta. No

es pot anar en contra

/ ampliació de

d c hl r c a l U a t d c , ,11CI,

l'oferta»

'-•at. que sempre acaba imposant-se. El futur passa per la reconversió i per l'especialització. Pota la resta és ajornar l'autèntic problema. Seria bo que no oblidessin que el potencial de compra que té avui Sant Cugat seria impensable en un altre model de ciutat. Si avui es limita la possibilitat de compra —per raons d'oferta. d'horaris, d'insuficiència o de preus—. cl consumidor santeugatenc decidirà de traslladar-se a un altre punt del Vallès. Deia mateixa manera que les noves tecnologies han obligat a canvis i reestructuracions a les indústries per tal d'assegurar la seva supervivència i, consegüentment, la dels seus llocs de treball, els comerciants han de superar el seu tradicional tancament a tot allò que signifiqui canvis. El tema dóna per a més: ens c o m p r o m e t e m a parlar-ne en un altre comentari.

E S T

Que bé que construïm JOSEP M. CABRERIZO

Sant Cugat estem a l'avantguarda de l'arquitectura actual? És possible. Si més no, pel que fa a l'ensenyament d'aquesta especialització, i una prova és que tenim l'Escola Superior d'Arquitectura del Vallès. Un altre signe són els edificis construïts al municipi en els últims anys: seus corporatives, cases d'alt estànding, edificis de concepció francament original. Tot fa pensar que ens trobem a la punta de llança de la construcció moderna, i això no és del tot cert. U n a bona part de les edificacions públiques construïdes últimament són veritables maquetes d'experimentació de l'anomenada arquitectura moderna. L'avantguardisme a la construcció només té un camí possible: millorar el que ja és conegut o ser font de noves alternatives en benefici dels usuaris; mai empitjorar el que amb els anys ha esdevingut costum. Si aquest empitjorament es dóna, hauria d'obligar-se a reconduir tots els nyaps sota l'amenaça de penalitzar el títol acadèmic de l'autor. Tants nyaps, tants punts, com es vol fer amb els conductors. 1 a m b això no vull dir que els nous edificis construïts a Sant Cugat no siguin propostes de molt mèrit. Però no caiguem a la temptació de mirar-nos cl melic i no reconèixer que els usos en alguns dels nous edificis no són del tot correctes.

Pels voltants de Nadal vaig escriure un article sobre l'arranjament del carrer Major. Avui continuo pensant que ha estat un encert. A m b tot, sempre surt un p e r ò que destrossa el treball i infravalora la inversió. El carrer Major, molt bé, però el seu terra, una porqueria. L'expressió fa honor als qui contribueixen a embrutar-lo. N o els és pas difícil. No entenc com s'ha escollit un material tan poc aconsellable. El terra del carrer Major no és un cas aïllat, ni tampoc el poc espai de les butaques del Teatre-Auditori, ni les minses prestacions de la sala del Casal Cultural de Mira-sol, o la sonoritat descontrolada del Conservatori. Uns exemples que confirmen que el disseny i la fotografia final encara pesen massa. Qui té la culpa que guanyi sempre l'estètica a la funcionalitat? La tenim tots. per no demanar més sovint responsabilitats. No només per deficiències tècniques, sinó també d'ús. I encara més quan es fan amb diners públics. Pot semblar demagògia, p e r ò a aquest pas correm el perill d'acabar asseient-nos a les faldes els uns dels altres a les futures construccions públiques, o quedar enganxats en una llamborda del carrer o arribar a veure els nostres fills a m b taps a les orelles p e r anar a aprendre música. Algú pensarà que és qüestió de matisos. Pot ser. Però, si hem d'estar a l'avantguarda, que hi siguem de veritat.

Generalitat de Catalunya

Entre Des de la restauració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ara fa quinze anys, entre tots, els sis milions de catalans, hem fet molta feina. I Catalunya ha avançat molt. Hem impulsat la creació d'una extensa infraestructura de transports i comunicacions, disposem d'una xarxa industrial més sòlida; el progrés econòmic és evident; la sanitat, l'ensenyament i els serveis socials han guanyat en qualitat i extensió. La llengua catalana i, amb

ella, la nostra cultura estan consolidant el procés de recuperació del seu espai natural. I s'ha potenciat la creativitat artística i cultural. La nostra realitat nacional comença a ser coneguda i reconeguda a l'estranger. I tot això s'està produint en un molt bon clima de convivència i serenor. Podem encarar el futur amb confiança. Estem ben situats. Ara, entre tots, podem assolir, si així ens ho proposem, que Catalunya no faci sols un pas, sinó un gran salt endavant. Assolir, en

definitiva, un país millor. Ens cal, doncs, continuar fent la feina amb il·lusió i rigor a les escoles i universitats, als serveis públics i a l'empresa privada, a la indústria, al comerç, al turisme.al món rural, a l'assistència social, a la investigació i a la cultura A tot arreu i tothora, perquè si fem el que hem de fer podem situar Catalunya en una millor posició a Europa. Entre tots ho farem.

Entre tots, millor.

1 2 . Divendres. 17 de febrer de 1995

102 EXPOSITORS A LA FIRA

AVANÇA EL RECURS DE RUBÍ

El recurs que han posat els comerciants va endavant, segons ha explicat el president de l'Associació Rubí Centre. Martori ha afirmat que els comerciants no han pagat l'advocat per endavant. Plana 13.

La tercera Mostra de Comerç, Serveis i Indústria Sant Cugat Actiu ja té més de 100 expositors preparats per col·locar els seus estands al camp municipal d'esports a la primavera. Plana 12.

FIRES I MOSTRES Els expositors que han demanat un estand a la 3'1 edició de la Mostra de Comerç,. Indústria i Serveis «Sant Cugat Actiu» supera ja el centenar. La fira busca la diversitat de Loteria per donar un exemple

el més proper possible a la realitat, segons ha explicat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich. Altres anys, els expositors podien ocupar mes de tres estands cada un i ara es busca una mostra amb més

comerciants, encara que ocupin un lloc més petit a la fira. «Sant Cugat Actiu» se celebrarà els dies 31 de març. 1 i 2 d'abril, després que s'ajornes a causa de la recessió econòmica.

Un centenar d'expositors han demanat estand a la mostra «Sant Cugat Actiu» Els comerciants busquen millorar la seva imatge, mentre Aymerich creu que serà un èxit

La fira se celebrarà a finals de març al recinte del camp municipal d'esports ( \ l I MOKI-t I

H Sant Cugat. I n centenar comerciants de Sant Cugat ja han demanat un estand per participar a la tercera edició de la Mostra de comerç,, indústria i serveis «Sant Cugat Actiu». La tira se celebrarà els dics .M de marí;. 1 i 2 d'abril i ocuparà el mateix espai que en Ics tines edicions anteriors - al camp municipal d'esports de Sant Cugat—. La dos anys es va anunciar que s'ampliaria aquesta superfície, però finalment no ha estat possible i s'ha optat per ocupar el mateix recinte. Tot i la recessió econòmica que va obligar a ajornar la tercera edició de Sant Cugat Actiu —s'havia de celebrar la tardor passada—, l'alcalde de Sant Cugat i president de la fundació organitzadora. Joan Aymerich, s'ha declarat «optimista» envers la fira. De fet. al principi hi va haver problemes per trobar expositors. però ara sembla que els comerciants de Sant Cugat s'han animat definitivament. De fet. ja hi ha més de HM) sol·licituds i es poden ocupar fins a un total de 140 estands.

QUIN BENEFICI PENSA ACONSEGUIR PART

EN U I I I MOSTRA SANT CUGAT ACTIU?

Josep Pros

Bonaventura Coch

JoanaMunoz

Francesc Tobella

Ferreteria BPont

Squash Sant Cugat

Mecànic Trabal

Milar

• «Nosaltres no posem un estand a la fira per obtenir beneficis, sinó per donar-nos a conèixer a la població. Sant Cugat és una ciutat que contínuament absorbeix nous veïns, i per això val la pena formar part de Sant Cugat Actiu. És una promoció i, a més, quan es tracta d'una activitat del poble s'hi ha de participar.»

• «L'Squash Sant Cugat és una institució que ja està molt arrelada a Sant Cugat I no anem a la fira per obtenir uns beneficis concrets, sinó perquè volem participar i sobretot fer poble. Tenim alguna activitat nova programada per la temporada que ve —una piscina coberta— i aprofitarem la Fira Sant Cugat Actiu per donar-la a conèixer.»

• «Posem l'estand perquè ho entenem com una col·laboració amb el poble. Es tracta d'una iniciativa que es fa per tal de donar una imatge global del que pot oferir el comerç de Sant Cugat. Hi anem perquè podem entrar en contacte amb els nostres clients més fàcilment.»

• «No pensem en els beneficis. La fira és una ocasió especial i hi anem perquè és una Iniciativa que es fa per la ciutat i nosaltres som de Sant Cugat. Per tant, hi hem de ser. Nosaltres hem participat en totes les edicions i entenem la fira més com una festa que no pas com una oportunitat per anar a vendre.»

Cresi Berrocan

Francesc Papiol

Xavier Santpons

Santi Garriga Rodó

Papiol

Electrodomèstics Via • «Hi participem perquè sempre ve gent nova a viure a Sant Cugat i és un bon lloc perquè ens coneguin. A més, la mostra de comerç local és una bona iniciativa per al desenvolupament eronòmic de la ciutat i, si és bo per a la població. hi hem de ser.»

• «No pensem a obtenir beneficis. Creiem que és una bona oportunitat perquè la gent que ve de fora a viure a Sant Cugat ens conegui i perquè la gent d'aquí ens recordi. A més, la fira és una cosa bona per a tots els comerços. Hi anem perquè és de Sant Cugat i s'hi ha de ser.»

No hi ha llistons per superar L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich va afirmar el passat novembre que desprès de l'èxit aconseguit amb la segona edició de la fira. sembla que la tercera edició que se celebra enguany hagi de superar el llistó. «Això no és així» va afirmar Aymerich. Segons ell, la mostra «s'ha de fer com a signe de dinamisme del comerç i la indústria local». A més. ara hi ha una característica afegida: «la data escollida es adhient perquè és just abans de la campanya electoral i, per tant. no s'hipoteca el futur del consistori que guanyi les eleccions», segons va explicar Aymerich quan es va decidir els dies que se celebraria la mostra de comerç. LI finançament tic la tercera mostra anirà a càrrec dels comerciants en dues terceres parts i la resta serà aportada per la Lundacio Sant Cugat Actiu.

El Carrilet • «Posem un estand a mitges amb la botiga Doteets. No ens coneixíem, però m'ho van proposar i la idea em va semblar encertada. No sé com anirà perquè és la primera vegada que ens hi presentem, però ara em fa il·lusió.»

• «Sempre hi hem participat perquè creiem que és un bon moment per donar a conèixer d'una manera àmplia els nostres productes. Per això, muntem un petit taller perquè la gent vegi com es restaura un tapís i com es treballen els colors. Volem no només que coneguin el nostre nom, sinó també la nostra manera de treballar.»

L na història brillant La segona edició de Sant Cugat Actiu, celebrada a la tardor del 92, va registrar una afluència de més de 80.000 visitants, un 45 per cent més que en l'edició del 1990. Lis organitzadors van detectar una important presència de públic vallcsà i d'altres indrets de Catalunya i, amb aquest balanç. tots van coincidir a destacar que amb l'èxit obtingut es podia donar la mostra de comerç, indústria i serveis per consolidada. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar, la setmana passada, el fet que la tercera mos-

Gràfic: KL PUNT

tra de comerç local se celebra fora de les dates previstes. Aymerich va afirmar que «la Mostra es va ajornar per dues qüestions: la crisi que va patir el sector comercial durant el 94 i la climatologia que, segurament ens hauria destroçat l'envelat». La causa principal va ser la crisi que es vivia en el moment d'iniciar el projecte. «Quan nosaltres vam decidir que la 3a. mostra s'havia de fer pensàvem que al 95 hi hau-

ria una reactivaeio econòmica» va afirmar Aymerich i va aclarir que «ara tots els factors indiquen que amb aquesta decisió no hi va haver errors». De moment hi ha 102 expositors donats d'alta. \a explicar Aymerich i «la mostra serà molt diversificada i força representativa del comerç local de Sant Cugat». L'alcalde va remarcar que «encara falta algun comerç de Sant Cugat que ja ha assistit a alguna altra edició de la Mostra»,

però a part dels que ja han formalitzat la seva inscripció «hi ha alguns comerciants que s'han interessat, han vingut a demanar informació i, de moment, fan les gestions per llogar un estand». va explicar Aymerich. «Altres anys hi va haver expositors que van optar per la possibilitat de llogar 4 o més estands. enguany creiem més representatiu posar més expositors en estands més petits», va dir Avmerich.

La xarxa Cambres NET de Catalunya serà el model de la resta de l'Estat CM.

• Terrassa.— La \arxa catalana de connexió de les (ambres de Comerç. Indústria i Navegació —Cambres NET— va entrar en funcionament divendres passat. Aquesta xarxa suposa la dotació d'una infraestructura informàtica què permetrà oferir a les empreses uns serveis unificats a nivell regional, segons ha explicat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). L'acte d'inauguració de la nova xarxa va tenir com a convidats especials el president del Consell de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de l'Estat Espanyol. Guillermo deia Dehesa, el conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Antoni Negre; el secretari general de Comerç Interior de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez; el director gerent del Consell Superior de Cambres de Comerç de Catalunya i de l'Estat Espanyol, Fernando Gómez-Avilés, i diversos presidents de les Cambres de Comerç catalanes i de la resta de l'Estat, entre els quals hi havia el president de la COCIT, Ramon Trenchs. La Cambres catalanes són les primeres de l'Estat que disposen d'una infraestructura informàtica conjunta que els permet compartir la informació emmagatzemada en les seves bases de dades. Es preveu que pròximament es pugui aplicar el mateix model a la resta de les cambres de comerç d'arreu de l'Estat. Amb la xarxa Cambres NET. la Cambra de Comerç de Terrassa podrà accedir a tota la informació d'abast estatal sobre empreses: informació econòmica, licitacions internacionals i eurofinançament. A partir d'ara les Cambres compartiran fitxers i tindran opció de millorar la qualitat de la informació que es proporcioni als empresaris adscrits a qualsevol Cambra de Comerç de Catalunya, i entre elles la de la demarcació de Terrassa.

Telefònica posarà més línies datàfon per pagar amb targeta M Terrassa.— Telefònica augmentarà el nombre de línies del servei datàfon durant els dies que s'hagi previst un increment de l'activitat comercial i, per tant, de les vendes, segons ha anunciat la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). El servei datàfon permet la connexió entre les botigues i les entitats financeres que fan possible cl pagament mitjançant les targetes de crèdit. La COCIT va adreçar una carta a Telefònica després de recollir la queixa d'un nombrós col·lectiu de comerciants que van tenir problemes amb les línies datàfon durant la campanya de Nadal. El fet que hagi augmentat més el nombre de pagaments mitjançant la targeta va provocar que, durant les últimes festes del 94. algunes botigues perdessin vendes en hores punta, ja que totes les línies del servei datàfon eren ocupades. La COCIT va reclamar a Telefònica una especial atenció en el subministrament del nombre de línies en dies festius, .•CM.

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

EMPRESES

Catalana Occidente ha superat els beneficis del 93 d'un 6,9 per cent Destinarà 60 milions de pessetes a una càtedra d'investigació cardiovascular CATI MORELL

I Sant Cugat.— Els beneficis que ha registrat l'empresa asseguradora santcugatenca Catalana Occidente durant l'exercici del 94 arriben gairebé al 7 per cent per sobre dels que

es van obtenir al 93. La branca de les assegurances de vida, les assegurances multiriscos i el sector de l'automòbil són els camps més treballats per l'empresa. De fet, gairebé el 55 per cent de les assegurances que fa

Catalana Occidente cobreixen algun d'aquests sectors. A més, l'asseguradora participa en diversos programes de promoció cultural, tal i com va demostrar el patrocini de les obres de restauració del Monestir de Sant Cugat.

La companyia d'assegurances Catalana Occidente, la seu de la qual es troba a Sant Cugat, va arribar als 6.800 milions de beneficis, sense tenir en compte les amortitzacions i els impostos. L'increment total dels beneficis sobre l'exercici anterior va ser del 6,9 per cent. El volum d'ingressos total durant el 94 va ser de 82.800 milions de pessetes, un 12 per cent més que al 93. Les assegurances de vida i les assegurances multiriscos abarquen el 54 per cent dels ingressos. Aquesta dada determina de manera clara la sigularitat del mercat estatal, segons el grau de qualitat. Dels 82.800 milions de pessetes d'ingressos, 63.764 milions corresponen a primes i 19.036 milions de pessetes provenen de rendiment d'inversions. La branca de la vida és la que més ha crescut durant el 94, un 19,6 per cent. La promoció cultural L'empresa d'assegurances santcugatenca ha col·laborat, en la restauració del Monestir de Sant Cugat, amb la Generalitat de Catalunya. Catalana Occidente ha participat en aquesta iniciativa «perquè es tracta d'un dels monuments més importants i valuosos del patrimoni arquitectònic i monumental català», segons ha explicat l'empresa. A més, Catalana Occidente ha patrocinat una nova càtedra d'investigació cardiovascular, amb una aportació de 60 milions de pessetes. Aquest projecte s'ha dut a terme amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. L'objectiu és reforçar la investigació en el camp

Asso afirma que CCOO no ha perdut el 50 per cent d'afiliats a Sharp • Sant Cugat.— El delegat sindical de Comissions Obreres (CCOO) a la multinacional japonesa Sharp, Joaquim Asso, ha afirmat que el sindicat no ha perdut el 50 per cent dels afiliats des que van marxar els membres que representaves les seves sigles al comitè d'empresa. Els principals representants de CCOO al comitè, Ballesta i Villalón, van marxar al sindicat USOC a causa de problemes d'enteniment amb Joaquim Asso. El delegat sindical ha afirmat: «els membres que han marxat del sindicat han dit que ho feien perquè pensaven que jo havia de deixar el meu lloc». Segons Asso, «ho han arreglat deixant de representar el sindicat que els va portar al comitè d'empresa i abandonant-lo abans que se celebrés l'assemblea corresponent». Aquesta situació, però, no preocupa Asso, ja que, tal i com ell ha explicat, «hem tobo en la mateixa situació de fa 4 anys, amb la diferència que ara tinc més experiència». Actualment, segons Asso, CCOO «té 36 persones afiliades, 13 menys que abans que es produís aquesta situació i els actuals membres d'USOC demanessin la meva revocació. / CM.

La Cambra formarà un grup de treball sobre competència deslleial CM.

H Terrassa.— La competència deslleial i la seva incidència en el desenvolupament del sector comercial a la demarcació de Terrassa és un dels temes que preocupa de forma especial la Comissió de Comerç Interior de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Per això, la comissió d'interior ha decidit crear un grup de treball que estudiarà aquest tema. El grup estudiarà, en primer lloc, la situació del sector de les perruqueries, on la pràctica de la professió de forma submergida provoca una competència salvatge que perjudica el desenvolupament normal de l'economia i els establiments legalitzats que es troben sotmesos a una pressió fiscal força acusada. A més, la comissió de comerç interior ha explicat que intentarà definir les activitats que conformaran els convenis per a la promoció del comerç de Sant Cugat i Terrassa, segons un acord que se signarà entre la Cambra de Comerç de Terrassa i la Generalitat de Catalunya. De fet, com a resultat d'aquest acord s'està duent a terme l'estudi sobre els hàbits de consum de Sant Cugat, Rubí i Terrassa i dilluns s'iniciarà el pla de reciclatge del comerç de Rubí. Però, malgrat tot, encara falta definir el pla d'actuacions complementàries per al reciclatge professional. Aquest pla es definirà un cop s'hagin obtingut els primers resultats de l'enquesta sobre els hàbits dels consumidors.

Oficines centrals de Catalana Occidente a Sant Cugat. Foto: Arxiu de les enfennetats cardiovasculars que, actualment, són la causa més freqüent de mort entre els adults dels països desenvolupats i de bona part dels països del Tercer Món. Per dur a terme les investigacions, es crea un Laboratori d'Investigació Cardiovascular que aprofundirà en l'estudi i investigació sobre trombosi, fluixos arterials i el creixement cel·lular de les parets vasculars, entre d'altres. Es preveu que aquesta càtedra desenvoluparà una gran quantitat d'activitats de caràcter docent,

reunions i comunicacions mèdiques que contribueixin a aprofundir en els coneixements sobre els problemes cardiovasculars i, en definitiva, a la major qualitat de vida de la població. Una empresa centenària El grup Catalana Occidente té una trajectòria àmplia i centenària. L'empresa santcugatenca ha estat testimoni rellevant de l'evolució de l'economia i del sector assegurador a Catalunya i ha destacat per la seva presència a tot

l'Estat espanyol. Els orígens del grup assegurador els trobem al 1864, quan es va constituir La Catalana que gairebé 100 anys després, al 1959, es va convertir en Catalana Occidente, amb les seves respectives filials. Al 1988 es van determinar les fusions definitives entre les dues entitats que, a efectes funcionals, ja treballaven com una sola companyia. D'aquesta manera es milloraria la solvència patrimonial i la capacitat operativa de cara a adoptar nous objectius en el futur.

COMERÇ

El president de PARC, Manel Martori, diu que el recurs contra el Pryca va endavant L'advocat J.M. Llauradó diu que no ha cobrat res per endavant CM.

B Rubí.— El president de l'associació de comerciants Rubí Centre, Manel Martori, assegura en un comunicat de premsa que «els comerciants de Rubí no han desestimat cap possibilitat d'èxit» del recurs que van presentar per intentar evitar la implantació de la superfície comercial Pryca a la zona de la Guinardera. Martori creu que «només retardant el projecte alguns mesos ja s'haurà aconseguit alguna cosa». Martori ha explicat que «l'advocat que porta el cas, J.M. Llauradó no ha cobrat res per endavant, sinó que sempre ha donat tot tipus de facilitats». De fet, Llauradó ha explicat que ja des del principi va donar a entendre «la dificultat de l'assumpte». Segons Llauradó, els comerciants van entregar 80.000 pessetes, de les quals quasi cinquanta mil van ser per pagar els Poders de Notaria. «De cobrar per endavant res», ha afirmat Llauradó, ja que els diners que s'han pagat han anat destinats a

despeses. Llauradó va voler deixar clar que «si s'ha perdut un milió i mig de pessetes» ell no l'ha cobrat. I els comerciants de Rubí han aclarit que «disposen d'un milió i mig de pessetes, de les quals només s'ha gastat aproximadament un 10 per cent del total», contràriament al que va recollir aquest setmanari en l'edició de divendres passat en relació a les declaracions de Martori durant l'assemblea que Sant Cugat Comerç va fer el dia sis de febrer. Segons Martori, «no és que els comerciants no vulguin invertir més, és que només hi ha aquests diners». Això no vol dir, segons el president de l'Associació Rubí Centre, que s'hagi «acabat la lluita». De fet, «el recurs continua el seu camí», ha afirmat Martori. Present, passat i futur del recurs «A Rubí es continuarà endavant fins on es pugui» i assegura que no es despreciarà cap tipus d'ajuda de ningú en aquesta lluita.

L'advocat que porta el cas, Josep M. Llauradó, ha explicat que va iniciar la seva feina en aquest cas quan alguns presidents d'associacions de comerciants de Rubí van anar a consultar-li, amb urgència, la desestimació que la Comissió d'equipaments comercials de la Generalitat va dictar respecte al seu recurs ordinari. Segons Llauradó, ell els hi va explicar les dificultats que hi hauria per tirar endavant aquest recurs. Les mobilitzacions dels comerciants rubinencs van començar quan la Generalitat va donar llum verda a la instal·lació de la zona comercial de la Guinardera. La intenció era denunciar l'amenaça que comportava per al petit comerç rubinenc la instal·lació de Pryca a només un quilòmetre de la població. Aquesta crida va provocar la reacció de les institucions i els promotors del projecte; per aquesta raó, es va crear la comissió representativa de tot el comerç de la ciutat que va engegar el recurs actual.

La Generalitat ha concedit 16 milions al IMPO per netejar els boscos ELS 4 CANTONS

I Badalona.— L'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació de Badalona (IMPO) rebrà un ajut de 16 milions de pessetes destinats a contractar persones que s'encarreguin de la neteja i la recuperació de camins i feixes i de preparar el terreny per la repoblació forestal. L'ajut, concedit per la Generalitat es concreta en un pla d'ocupació que donarà feina a 20 persones. Les persones que treballaran en aquest pla d'ocupació pertanyen a dos col·lectius: majors de 45 anys i aturats de llarga durada, que porten més d'un any sense treballar. La selecció de personal que ha de participar al pla l'ha de fer ITnem juntament amb la taula d'ocupació, on estan representats els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT). Aquest pla d'ocupació tindrà una durada de sis mesos i les persones contractades treballaran a temps parcial i faran una jornada de sis hores diàries, aproximadament. Està previst que els treballs comencin a principis del mes vinent, quan s'hagi fet la selecció dels participants. A les zones de Badalona afectades pels incendis forestals del passat estiu ja s'estan fent tasques de neteja coordinades pel departament de Medi Ambient de l'Ajuntament i també per la Generalitat. Les tasques que duran a terme les 20 persones contractades les gestionarà el departament de Medi Ambient de l'Ajuntament. La Generalitat, mitjançant la Conselleria de Treball, va fer pública una convocatòria per oferir ajuts. LTMPO va presentar un projecte que sol·licitava una subvenció de 24 milions i el que s'ha aprovat cobreix el 65 per cent de l'inicial.

1 4 . Divendres, 17 de febrer de 1W5

VALLDOREIX C l LTURAL

M U S I C A AL T E A T R E - A U D I T O R I

La Jove Orquestra Sant Cugat i la pianista Carme Tallcda actuaran per primer cop junts al Teatre-auditori i interpretaran obres de Dittersdorf, Handel, Bach, Indy i Grieg. Plana 17.

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix acaba d'enllestir el cicle cultural amb un programa d'activitats que inclou cinema, teatre, música i conferències. Plana 15.

ESPECTACLES La p r o g r a m a c i ó del T e a t r e - a u d i t o r i ha quedat ampliada aquesta temporada a m b les a c t u a c i o n s del c a n t a n t T o m e u P e n y a i la r e p r e s e n t a c i ó d e l ' o b r a m u sical T'odio, amor meu d e D a g o l l D a -

g o m . El c a n t a n t m a l l o r q u í a c t u a r à a Sant Cugat en un concert q u e p r o m e t s e r m o l t i n t e r e s s a n t p e r als s e u s seg u i d o r s , j a q u e , s e g o n s va c o n f i r m a r el m a t e i x c a n t a n t e n r o d a d e p r e m s a ,

és probable que avanci alguns dels treb a l l s del n o u disc q u e a c t u a l m e n t e s t à enregistrant. Quant a l'espectacle musical d e D a g o l l D a g o m . e n c a r a n o s'ha c o n f i r m a t la d a t a en q u è a r r i b a r à a

l ' e s c e n a r i del T e a t r e - a u d i t o r i , p e r ò tot s e m b l a c o n f i r m a r q u e s e r à c a p a finals d ' a b r i l , u n c o p el g r u p finalitzi les act u a l s r e p r e s e n t a c i o n s al t e a t r e V i c t ò r i a de Barcelona.

Tomeu Penya i Dagoll Dagom, sorpreses en la programació del Teatre-auditori El cantant inclourà temes del disc «Una aclucada d'ulls» i és probable que n'avanci de nous

La companyia teatral escenificarà el musical «T'odio, amor meu», basat en contes de Dorothy Parker

El santeugatenc Joan Vives ha arranjat i adaptat la música d'aquest nou espectacle

[•M.MA ANSOl A I Sant Cugat. Ducs noves sorpreses s'han inclòs dins de la programació oficial ilel Teatre-auditori de Sant Cugat: un concert del popular músic Tomeu Penya i la representació del musical de Dagoll Dagom / 'odio. amor meu. Tomàs Seix. director del Centre Cultural. \ a presentar oficialment divendres passat en roda de premsa l'actuació de Tomeu Pcnva pel 4 de marí;. El cantant, que va \ialjar expressament des de Mallorca per assistií-hi. actualment enregistra Tultun disc, del qual no \ a volei avançar gaire res: «tenim cinc cançons acabades i en lallen sis que hauria d'estar enregistrant en aquests moments; però potser podríem avançar alguna petita cosa al concert de Sant C u g a t - Pcnva ja te un total de d o t / e discos ,il m o c a t , cosa que li permet tei una hona tria pci als concerts. . -peus que seria una hona cosa escolin' d'entre ses m e c s laiicons aquelles que tenguin mes qualitat o el mes bo de cada una d'elles-, L'èxit obtingui en el seu darrer treball l'nu in !u<.,'./,; d'aih \ a sorprendre fins i lot cl mali ix cantant. Aquest disc. Mm uis l'aulói ha estat una ohciluiu d u n a ccila |o\entut que no sabia que |o in tos. perquè es el mateix que la deu ains tenia I 5 nins i ala ja en te 25-. Tomeu Petna ja h a u a actuat a Sani ( ugnt ara ia ties anys. durant la Testa Majoi de la ciutat. en un concert que ell recorda molt be per Tagraiment que va demostrar el públic. Tanmateix, el cantant afegeix: - h o espero tot en aquest segon concert i també que el públic doni un poquet de sa seva sensibilitat per jo donar tot el que tenc». Tot i que Tomeu Penya va assegurar que tria els concerts que fa per «impulsos», Josep Sanz, representant del cantant, va afegir que «en aquesta comarca es troben molts seguidors de Tomeu, tal com confirma l'èxit de vendes de l'últim disc». Per la seva banda, Seix va confirmar que «vam pensar en Tomeu perquè el vaig veure actuar a Vic i em va sorprendre com un públic d'edats compreses entre els 15 i els 35 anys gaudia d'un únic estil. No he vist ningú més que sigui capaç d'unir el que en definitiva és la generació de pares i fills». Penya va explicar que les raons d'aglutinar un públic d'edats tan diverses poden venir donades pel fet que «vaig començar molt jovenet a voler entendre el que era el públic, i vaig arribar a la conclusió que tots som iguals amb els mateixos problemes, inquietuds i sentiments, i per tant

\ l'esquerra, el cantant Tomeu Penya. A la dreta, la companyia Dagoll Dagom.K.i.i: MANIi ESPINOSA/ELS 4 CANTONS. és normal que la gent també senti el mateix que jo expressava en ses menes cançons». Tot i que en el darrer disc canta uns fragments en angles. Tomeu Penya no lé la intenció d'expressar-se

en altres llengües, encara que visiti l'estranger; «s'ha d'eradicar la idea que som una llengua minoritària. El català té una fonètica tan bona o millor que l'anglès. I el fet que un cantant en llengua

anglesa com en Michael Jackson tingui tant d'èxit no s'adiu amb la comprensió de la lletra, que per molta gent és completament nul·la». A T o m e u Penya l'esperen nous projectes, entre els quals hi

ha un possible concert als Estats Units, tot i que encara se n'ha de confirmar la data. El cantant oferirà els seus temes habituals de country en català, «que és com millor em puc expressar».

Més de 25.000 espectadors ja han vist l'obra de teatre E.A.

• Sant Cugat.— T'odio, amor meu és l'últim muntatge teatral de la companyia Dagoll Dagom, que actualment es representa al t e a t r e Victòria de B a r c e l o n a . L'espectacle, del qual es faran les últimes representacions a Barcelona cap a finals d'abril, manté una concurrència del 80 per cent, i es calcula que més de 25.(MM) espectadors han passat pel teatre Victòria. La companyia ja ha contractat una gira per diverses localitats de Catalunya, entre elles Sant Cugat. Tomàs Seix, director

del Centre Cultural, va confirmar aquesta notícia, que va qualificar «d'important, ja que estem parlant d'una de les companyies més populars i imaginatives de Catalunya i de l'Estat». El musical T'odio, amor meu està basat en contes de l'escriptora Dorothy Parker. Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, és el responsable de l'adaptació dels contes, conjuntament amb Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Els personatges dels contes de Dorothy Parker tenen molt a veure amb la persona que els va

escriure, que durant tota la seva creació literària es va dedicar a atacar amb duresa el fals sentimentalisme, l'estupidesa i el provincianisme. Bozzo ha utilitzat la relació que mantenen els personatges de la història per reflectir els problemes quotidians que actualment afecten el món de la parella i que. de fet, no difereixen gaire dels que va viure l'escriptora fa més de vint-i-cinc anys. A través de la mirada amarga i divertida de Parker, Dagoll Dagom parla d'enamoraments, matrimonis, separacions i retrobaments, on la

dona és el personatge central que guia la varietat de sentiments expressats al llarg de Tobra. Montse Pérez, Victòria Pagès, C a r m e Cuesta, Mont Plans i Nina son les cinc actrius que intentaran una vegada i una altra trobar la felicitat. Óscar Mas, P e p Anton Mufioz i Carlos Granaje són els homes de Tobra. Joan Vives ha estat l'encarregat de posar la música a l'espectacle, i es qui va triar la música de Cole Porter per adaptar els contes de Dorothy Parker. (Vegeu-ne l'entrevista a la plana següent.)

CUITURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

MUSICA Joan Vives va compondre la partitura de la primera òpera-rock en català, Granja animal. Era el 1976, i tenia 20 anys. Després vindrien les seves col·laboracions amb la companyia Dagoll Dagom (Glups!, amb

partitura pròpia, El Mikado, amb partitura adaptada...), la darrera de les quals, T'odio, amor meu, s'acaba d'estrenar. També ha col·laborat amb La Cubana: Cegada de amor, fa dos anys que és en cartell;

i amb Àngels Gonyalons, a Estan tocant la nostra cançó. I per si fos poc, aquest addicte al treball, o «workaholic», com ell mateix es defineix, compon sintonies per a la ràdio.

L'artista Casademont Mercader exposa a la Sala Rusinol PERE PICH

• Sant Cugat.— El pintor Casademont Mercader exposa a partir del 23 de febrer a la Sala Rusinol. Aquest artista ha recorregut el J O A N V I V E S . Músic, compositor i arranjador de partitures teatrals món: ha viatjat per arreu d'Europa, les índies Asiàtiques i altres indrets de l'Orient. Mai no s'ha cansat de descobrir nous paisatges, ciutats, tipus humans i geografies de tot ordre. El pintor tar un musical significa jugar-te-la Francesc Casademont Mercader XAVIER BORRÀS molt. I els beneficis potencials no va decidir establir-se en una so• Sant Cugat.— «Quan jo vaig són gaire grans.» començar a treballar en T'odio, litària i antiga masia que alça els —I un compositor de musicals, murs al poblet de Sant Martí de amor meu, encara no es deia així.» es pot guanyar la vida, avui dia, Sobremunt. —Com es deia? a Catalunya? —«De cap manera, encara no El crític d'art Francesc Galí va —«No. Jo, perquè tinc aquesta escriure sobre l'artista: «Hostattenia nom. Em van cridar en Bozempresa de publicitat, i faig mú- geria, estudi i cau o niu, obert zo (Joan Lluís Bozzo, director de sica per a anuncis, sintonies de a la rosa dels vents, des d'on cada Dagoll Dagom) i la Rosa per parràdio i coses així. Evidentment, dia de l'any l'artista veu com el lar... La seva intenció era adaptar ta meva passió és el teatre, sempre pas de les estacions li muden els aquests contes amb músiques -ja ho ha estat, però jo no puc viure colors dels escenaris que l'envolque eren contes ambientats al exclusivament del teatre. Bé, ara ten, i també com els freds i les Nova York dels anys 20- d'Irving tindré dues obres en cartell a Bar- calors se succeixen. Berlin, George Gershwin, Cole celona, Cegada de amor, que ha Porter... I bé, jo després de llegir Una pinzellada acurada, que complert dos anys i funciona molt els contes vaig proposar limibé, i ara T'odio amor meu, i això negligeix el gruix, és la que estar-nos a Cole Porter. I aquí va és tot un luxe. Però normalment, tableix la descripció: successió de començar la meva aventura: vaig dedicar-me només al teatre no grafies cromàtiques, sensiblement viatjar a l'estranger, a comprar m'assegura un sou fix cada mes.» establertes, que donen homogepartitures. En vaig llegir més de neïtat, a la vegada que idealitzen tres-centes quaranta, en vam fer —Parlant d'això, la sintonia que la imatge, en la seva pintura atuna pre-selecció d'unes quaranta, va fer per a Catalunya Ràdio és mosfèrica i harmoniosa, una simles que em semblaven més remolt popular... fonia continguda i proclamada, presentatives i que més bé podien —«Sí, deu ser la meva obra quasi, des del silenci», conclou anar amb la història.» més divulgada.» el crític. —N'ha fet moltes més, per a —Què li va fer decidir-se per Catalunya Ràdio, per a Catalunya Cole Porter? Música, per a RAC 105...Què sent L'artista Àngel Pérez —«Penso que els móns de Cole quan posa la ràdio i escolta les mostra les seves Porter i Dorothy Parker són molt seves sintonies tan sovint? similars: pel que fa a la ironia, pintures de cotxes —«Doncs m'agrada, tu. És una pel que fa a la intel·ligència i sensació curiosa, quan vaig per • Sant Cugat.— El pintor de la mala llet que tenen els textos Sant Cugat, pel carrer Santa Ma- Valldoreix Àngel Pérez ofereix respectius. I em va semblar que ria, i totes les botigues tenen po- una interessant exposició a la casa lligaven molt. Una cançó, precisada RAC 105 i sento aquelles de cultura de Valldoreix. sament la que tanca l'espectacle, sintonies... dóna una sensació escomença dient: «As Dorothy ParL'autor presenta una sèrie de pecial, estar comprant roba i sen- quadres de petit format titulada ker once said...» o sigui, tal com tint la teva música...» va dir Dorothy Parker.» En Trànsit, que mostra diferents —Té algun altre projecte en cotxes americans dels anys 50. —I el nom de T'odio, amor perspectiva? meu, com va sortir? L'exposició està inspirada en —«No, no pas. Jo ara tinc mol- un viatge a Cuba, lloc en què —«Mentre cercava partitures tes ganes de gaudir de la meva l'artista va descobrir aquesta mena vaig trobar una cançó que no havia caseta de Sant Cugat i relaxar-me. d'automòbils. estat mai gravada, que jo sàpiga: Joan Vives es reparteix la feina entre els musicals i la seva estudi de gravació Tot aquest treball l'he de fer en / hate you, darling, t'odio amor Àngel Pérez realitza una pinClàssic & New Prodigi. Foto: JA. MULA. caps de setmana i dies de festa, tura fresca i lúdica, i els seus quameu. I vam decidir que aquest perquè entre setmana haig de tre- dres tenen un dinamisme que s'aseria el títol i el leitmotiv. Probablement aquest és el primer cop —«Sí, penso que sí. Home, per persones, en el cas més ideal, si ballar a l'agència... Jo ara tinc diu amb els temes pintats. que s'ha gravat.» ser un país com som... pensa que tothom anés al teatre. I és clar, ganes de prendre-m'ho amb calL'exposició resulta molt inte—Li sembla que el teatre mu- fer muntatges tan costosos a Ca- no es pot competir amb Londres, ma. Ara, ja veurem si serà pos- ressant i la tècnica és personal sical viu un bon moment a Ca- talunya, en català, et limita a un o amb Madrid, que tenen molt sible, perquè a mi és molt fàcil i singular, ja que combina la fusta públic potencial de sis milions de més públic potencial. Aquí, mun- temptar-me.» i la pintura. / P.P talunya?

«El teatre és la meva passió»

CICLE CULTURAL

Valldoreix comença la programació amb CASADEMONT MERCADER Del 23 de febrer al 14 de març un concert de jazz al Casal Cultural JOSEP M. VALLÈS

• Valldoreix.— L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ja té enllestit el Cicle Cultural de Valldoreix, el programa d'activitats culturals que se celebraran al Casal de Cultura, durant el període comprès entre el mes de febrer i el juny d'aquest any. El cicle preveu sessions de cinema, teatre, música i conferències. La primera activitat del cicle serà, just després de la presentació de tot el programa del cicle, aquest divendres, 17 de febrer. A dos quarts d'onze hi haurà un concert de jazz a càrrec de l'August Tharrats Trio + Txell Sust.

En l'apartat de fòrum, s'han Madre, de John Houston (7 d'aconvidat destacats escriptors com bril); El tercer nombre, de Carol és el cas d'Enric Larreula, que Reed (5 maig), i Rebeca, d'Alfred parlarà d'Els orígens dels contes Hitchcock (2 de juny). (25 de febrer), i Anna M. Moix, El Casal Cultural de Valldoreix que ho farà sobre Aspectes de la serà el marc de la representació narrativa actual (25 de març); Eva de tres obres de teatre: Poesia Alós i Carlos Guerra faran un i vida de Joan Salvat-Papasseit, que debat sobre la Vida social dels serà a càrrec del Teatre Espiral habitants de Bòsnia i Hercegavina(8 d'abril); Peb pèls, del grup de (22 abril) i,finalment,Jesús Prieto teatre Sogtulakk (13 de maig), i parlarà sobre la Responsabilitat Nits de nuvis tres, del Teatre Esmoral de la imatge (20 de maig). piral (10 de juny). En l'apartat de música, el Cicle Cultural de Cinema, teatre i música Valldoreix preveu concerts de Les pel·lícules previstes són El cant coral, actuacions de cant i gran dictador, de Charles Chaplin violoncel, d'orquestra de corda, (3 de març); El tesoro de Sierra de música pop i jazz.

»*y£4

y» Servei * Gratuït a Domicili 'JYNI*

CSEAOÓI DISSENY

/&/&

OCTAVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

Mercat Pere San, 120 5891448

BRE

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

Santiago Rusinol,

UNa

Hamilton

KRONQS

MEGA #JUNGHANS

Tel. 674 58 54

UteurtcBlocroll

Sant Cugat

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sal à RusfÏÏol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volés

1 f I

Horari: mati de 9 a 2 tardo deSa9

Tel. 675 47 51

CLLTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 17 de febrer de 1995

ART

El poeta José M. de la Pezuela recull la darrera obra a «Higiene íntima» L'editora del volum és Los Libros de la Frontera, situada a la Floresta IA1M \ ANSOl \ l'I Kl l'K li M Sant Cugat. l ' n recull de poemes verbaN i visuals i poemes objecte forma l'ultima obra del poeta i artista plàstic José M. de la Pezuela. editada per Los Libros de la l ' m i n e r a dins

de la col·lecció El Bardo. A Higiene intima l'autor reflexiona la situació real de la humanitat i les perspectives que l'acompanyen, que, segons ell, «no són gaire falagueres si les coses continuen com fins ara». Les obres

visuals de Pezuela recorden en essència l'art dels setanta, socialment compromès. Cal afegir-hi que l'artista es un clar exponent d'un corrent iniciat a Catalunya al 1971 que posteriorment va reunir 5(1 poetes a la Fundació Miro. la casa de cultura de Sant Cugat, en una exposició realitzada per aquest artista. Lis poemes visuals —coneguts als seus inicis com a poesia concreta— són una manifestació poètica que substitueix els elements tradicionals del poema, com per exemple el ritme i l'estrofa, per un sistema expressiu mogut per elements extrets dels móns més singulars, com són els signes tipogràfics, les fotografies i els gravats. Tots aquests elements s'organitzen sobre suports en forma de collage de fotomuntatge o d'objectes tridimensionals com els que realitza Pezuela. L'autor d'Higiene íntima és un clar exponent d'un corrent que va iniciar-se a Catalunya l'any 1971, i va reunir a la Fundació Miró cinquanta poetes plàstics en una exposició monogràfica que es va fer l'any 1982. Les obres visuals de Pezuela recorden en l'essència l'art compromès dels anys setanta, però cal recordar que actualment hi ha als E U A moviments d'artistes que treballen principalment amb mitjans gràfics, com l'afroam e r i c a n a R e n é e Cox. A q u e s t compromís social comença a interessar de nou els nostres artistes actuals.

LI poeta i artista plàstic José M. de la Pe/uela acaba de publicar el l l a n e r llibre, titulat Higiene intima, un recull de poemes amb els quals l'autor reflexiona sobre la realitat dels últims anys. L'edicio del llibre, a càrrec de l'editorial Los Libros de la Frontera i inclosa en la collecio LI Bardo. ha estat patrocinada pel Fondo de Avudas para Iniciativas Cuitin ales de l'ONCL. La naturalesa de l'obra reuneix poemes escrits i visuals, i poemes objecte a l'entorn d'una temàtica social i religiosa que recull l'evolució ideològica de l'autor. «FI meu pensament religiós —afegeix Pe/uela ha anat evolucionat des d'una religió heterodoxa fins a arribar a l'agnosticisme actual, ja que em sento incapaç, de creure en cap deu que jo mateix pugui imaginar. Fs tracta d'una ruptura entre un pensament de caire emocional que em va fer ser creient i un altre de mes racional que m'ha decantat vers l'agnosticisme i que, de ben segur, serà la base de l'obra posterior.» Quant a la temàtica social del llibre, l'autor confirma que es tracta «d'un projecte molt ambiciós que gira a l'entorn de la situació real de la humanitat i les possibles perspectives, que no són gaire falagueres. si tot continua com fins ara». Aquest és el segon cop que l'autor engloba en una mateixa obra diferents expressions artístiques, com ara els poemes escrits, els visuals i els poemes objecte. La poesia visual que realitza José M. de la Pezuela explota i explora totes les possibilitats que té aques-

Sota el títol Higiene intima José M. de la Pezuela aplega els seus darrers poemes veibuls i visuals i poemes objecte. Foto: f;l,S 4 CAN IONS. ta pràctica artística. Lis seus poemes visuals són corrosius i sarcàstics i no fan la més mínima concessió a l'espectador. Higiene

íntima recull amb fotografies una part important dels seus poemes objecte; algunes d'aquestes obres ja les havíem vist l'any passat a

Foto de l'artista en el seu estudi. Foto: ELS 4 CANTONS.

A les vuitanta-vuit fotografies que hi ha en el llibre es mostra com les obres combinen els més singulars materials, imatges i objectes. Aquestes obres tenen una identitat pròpia, però la fusió dels p o e m e s escrits amb els p o e m e s visuals produeix un efecte multiplicador al servei d'un mateix missatge.

P.P

es pintures i els dibuixos que presenta Xavier Ballester Montesol a la Sala Febo són un exemple de convivència entre el seu passat com a dibuixant de còmic i l'evolució cap a una pintura

amb identitat pròpia. Montesol ha tingut un paper rellevant en l'àmbit del còmic català contemporani, ja que va ser fundador i impulsor de les revistes Star, Cairo i Makoki. Els seus orígens com a dibuixant underground són presents a la seva pintura actual, una obra clarament urbana, on el traç recorda vagament les inscripcions en forma de graffiti que pinten els artistes anònims a les parets de les

grans ciutats. Les ciutats cosmopolites han estat en moltes ocasions la raó i la fi de l'art mateix; la pintura de Montesol reviu la nocturnitat dels carrers densos i poblats de personatges de barris fronterers. El pintor aporta en aquesta exposició la visió d'un artista que sense renunciar a un dibuix cru i dur, amb orígens en el còmic, es transforma, gràcies al color, en una pintura amb concessions estètiques.

PI:RI: r i e u

• Sant Cugat. - La galeria Canals presenta una exposició antològica del pintor i escultor Pla-Narbona. La mostra s'inaugurarà dimarts vinent. 21 de febrer, a les 8 del vespre. Josep Pla-Narbona —Barcelona. 1928— va entrar en el mon de l'art a finals dels anys 50, arran de la seva primera estada a París. La seva carrera professional s'ha desenvolupat de manera independent, al marge dels circuits comercials i de les influències dels corrents dominants. La seva obra va iniciar-se amb el dibuix, p e r ò abraça tècniques variades com són la litografia, l'aiguafort, l'escultura i la pintura. LI món que Pla-Narbona plasmava en els seus dibuixos dels anys 60 i 70 era un món d'éssers refinadament torturats que poblaven à m b i t s c o m p a r t i m e n t a t s i opressius, en un ambient manierista i aparentment fred, on el color no tenia un paper rellevant. El seu fantàstic univers plàstic i d'esperit oníric, els anys 80 perd una part del dramatisme i la desesperació i adquireix una dosi important d'ironia, incorporant a la vegada una gran riquesa colorística que aporta serenitat i harmonia a la creació. Els temes tractats van des de la iconografia de la Commedia dell'Arte, fins a paisatges antropomòrfics. L'obra de Pla-Narbona ha estat exposada individualment a Barcelona, a Zurich, a l'Haia, a Nova York, a San Francisco i a Chicago; i avui la trobem en els museus de Baltimore, Varsòvia, San Francisco i Nova York. L'exposició es presenta amb el títol de: Dibuixos i fabulacions, i es podrà visitar fins al 19 de març; aquesta antològica inclou des de l'any 1964 fins al 1994. D à m a s o A l o n s o va definir Pla-Narbona com un «genial plasmador de les vaguetats turmentades de l'esperit».

Dibuix de l'artista. Foto: ELS 4 CANTONS.

Orígens en el còmic I Autor Montesol. Galeria: Febo. Dates: Fins al 28 de febrer. Obres: Olis.

Antològica de Pla-Narbona a Canals Galeria d'Art

Tal com pinta I Autor Antoni Amat. Galeria: Associació d'Idees. Dates: Fins al 3 de març. Obres: Pintures.

i obra d'Antoni Amat està inscrita dins del corrent de l'impressionisme abstracte. El pintor omple grans extensions del quadre amb colors molt simples. Les pintures de petit for-

mat es diferencien de la resta p e r q u è són més elaborades en el procés del dibuix i en el treball pictòric sobre el color. Un dels títols de l'exposició és Ja està. Aquesta referència escrita pot ser un element molt clarificador de la seva pintura. D u r a n t segles la pintura i la resta de les arts han estat emmarcades dins d'un treball més o menys elaborat. A m b l'esclat de la pintura contemporània l'artista

va renunciar a tot procés d'ofici i de cuina pictòrica, i va deixar a l'aire les essències mateixes de la raó de pintar. Aquesta actitud va ser important en el seu moment, p e r ò avui s'està produint un procés de retrobament a m b una pintura d'essència sense renunciar a una certa elaboració tècnica. Les pintures de petit format mantenen un bon equilibri entre el pensament i l'elaboració.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

MUSICA

La Jove Orquestra i Carme Talleda actuen junts dissabte al Teatre-auditori El repertori, que s'està assajant des de fa mesos, l'integren obres de Haendel i Bach EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— La Jove Orquestra Sant Cugat actua aquest dissabte amb Carme Talleda al piano, per primer cop junts, al Teatre-auditori de Sant Cugat. Tant Josep Ferré, diJosep Ferré, director de la Jove Orquestra Sant Cugat, i la pianista Carme Talleda feia mesos que preparaven aquest concert en el Teatre-auditori de Sant Cugat. Els primers resultats es van veure en el concert que van oferir la setmana passada a l'auditori del Vendrell. Ara, i després de l'èxit obtingut en aquest concert, ambdós santcugatencs esperen donar el millor de si mateixos amb un programa «engrescador i interessant» per a l'orquestra i per al públic. Tant Ferré com Talleda, han triat un programa que, segons la pianista, «s'avenia molt a les característiques de l'orquestra al marge de ser unes composicions que, malgrat són difícils, ens permetien un bon lluïment». Aquest és el primer cop que Carme Talleda actua amb la Jove Orquestra Sant Cugat i a l'escenari del Teatre-auditori, «els nervis —afegeix Talleda— els vaig tenir abans en l'actuació del Vendrell, però va anar tot tan bé que tenim una il·lusió bàrbara per donar el millor de nosaltres als santcugatencs». D'altra banda, Josep Ferré, va qualificar d'«expectació els últims dies abans de l'actuació. El programa del concert està format per YObertura de l'òpera «Esther» de Carl Ditters von Dittersdorf, Música aquàtica de Georg Friedrich Haendel, Concert en re menor per a piano i orquestra BWV 1052 de Johan Sebastian Bach, Sarabanda amb Minuet, opus 24 per a conjunt de vent i piano de Vincent d'Indy i Peer Gynt, suite número 1, opus 46 d'Edvard Grieg. Les característiques d'aquest concert han obligat a realitzar un treball molt intens entre l'orquestra i Carme

CULTORA-ESPECTACLES

rector de la Jove Orquestra, com Carme Talleda han treballat des de fa mesos per oferir aquest concert que no dubten a qualificar d'emotiu, ja que es tracta d'una representació en un espai i per a un públic santcugatenc.

El concert inclou obres de Ditters von Dittersdorf, Friedrich Handel, Johan Sebastian Bach, Vincent d'Indy i Edvard Grieg. Aquest mateix concert va ser ofert la setmana passada a l'auditori Pau Casals del Vendrell.

Xerrada al Centre Borja sobre la dona en la història dels drets humans RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Nazario Gonzàlez, catedràtic d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar, dimarts passat al Centre Borja de Sant Cugat, sobre el paper de la dona en la història dels drets humans. La conferència de Gonzàlez fomava part del cicle de xerrades sobre cultura i societat que des de l'octubre passat i fins al proper 14 de març està organitzant el centre jesuïta. El conferenciant va explicar que la societat «ha estat dominada pels homes des dels orígens de la humanitat». Segons va dir el catedràtic, les coses van començar a canviar a partir de la declaració dels Drets Humans de 1948. Des de llavors, Gonzàlez creu que «s'ha avançat molt i que la dona ha començat a tenir una certa igualtat, sobretot en els països desenvolupats». Per Nazario Gonzàlez, en el Tercer Món «el problema de la dona es planteja com una gran batalla en la qual el sexe femení està obligat a sobreviure en unes condicions molt pitjors que les que tenen els homes». El compliment dels drets humans

Aquesta setmana la Jove Orquestra i Carme Talleda van assajar en l'escenari del Teatre-auditori. Foto: JA.MULA. Talleda; «no és una obra com a l'època posterior al romanticisme on el pianista esdevé un solista que dialoga amb l'orquestra, sinó que en aquest programa el pianista és a la vegada músic d'orquestra i solista». D'altra banda la Jove Orquestra, que forma part de l'Associació Orquestra Sant Cugat, ha incor-

porat a la formació dues trompes i dos fagots. D'aquesta manera, va declarar el seu director,«l'associació ja té una orquestra simfònica». L'orquesta assaja el concert des del mes de novembre i en el passat concert al Vendrell ja es van obtenir els primers resultats molt «satisfactoris» i «una gran relació musical entre l'or-

questra i el pianista», tal com va afirmar Talleda. El concert s'oferirà demà a les deu del vespre i compta amb la col·laboració de l'Associació Orquestra Sant Cugat i de la Caixa de Catalunya. Les entrades estan a la venda en les oficines del Centre Cultural o dues hores abans del concert a les taquilles del Teatre-auditori.

Donant xifres comparatives, el conferenciant va explicar que «mentre en els països desenvolupats el grau de desigualtat de les dones és d'un vint per cent, en el Tercer Món és d'un noranta per cent». Tot i que hi ha molta gent que considera que els drets humans són utòpics a nivell pràctic, Gonzàlez creu que «són una línia argumentat a complir per tal de fer avançar les societats». El cicle de conferències sobre cultura i societat, organitzat pel Centre Borja, continuarà el proper dimarts amb una xerrada que intentarà explicar per què l'església va rehabilitar Galileo. La xerrada, que començarà a tres quarts de vuit del vespre a l'aula 8 del centre jesuïta, la farà Manuel García Doncel, catedràtic de física teòrica i director del seminari d'història de les ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TELEVISIÓ

TVE estrena avui «Detectiu Bogey» amb guions del santcugatenc Xavier Borràs La sèrie s'ha produït a Terrassa EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Una nova sèrie de dibuixos animats comen}a a emetre's aquest migdia a través de la segona cadena de la televisió estatal. Detectiu Bogey ha estat produïda a Terrassa per Neptuno Films i hi ha col·laborat Xavier Borràs, redactor de cultura à'Eb 4 Cantons, on també dibuixa setmanalment un acudit amb el pseudònim de Jimmy Jazz. La sèrie, la primera que Televisió Espanyola ha coproduït des de fa més de tres anys, ja ha estat adquirida per seixanta països, entre ells Israel, Fran}a, Canadà, la Xina, Alemanya o Tailàndia. Lluís Viciana, president de Neptuno Films, és el director i guionista de la sèrie. Viciana, natural de Terrassa, té una llarga trajectòria dins el camp de l'animació, on es va introduir com a guionista després d'alguna experiència en curtmetratges d'imatge real (cal destacar Dog Life, un reportatge sobre les gosseres

municipals que va aixecar molt interès en l'actriu Brigitte Bardot). Seus són els guions de El món màgic del màgic Bruffi (la primera sèrie de producció pròpia que va tenir TV3); Los Aurones, Los Fruittis i Delfy y sus amigos (produïdes per D'Ocón Films per a TVE) i la Història de Catalunya (producció de BRB per a TV3). Fa uns anys va fundar la seva pròpia productora, la mencionada Neptuno Films, amb la qual va realitzar, com a director i guionista, la sèrie Batin, una col·lecció de tres-cents gags de 20 segons de durada cada un, protagonitzats per un ratolí de color taronja i que Televisió Espanyola va produir. Detective Bogey és la primera experiència de Neptuno Films en una sèrie de durada estàndard. Es tracta d'una paròdia-homenatge a la sèrie negra clàssica, mitjan }ant històries de detectius amb tots els personatges tòpics interpretats per insectes: el detectiu privat Bogey és un cuc, la Femme

El detectiu Bogey és el protagonista de la nova sèrie de dibuixos. Foto: NEPTUNO FILMS. Fatale és una vespa, el cap de policia és un borinot, els gàngsters són mosquits. El fet d'escollir insectes per personificar la sèrie va

ser, segons Viciana, perquè «fins ara s'havien fet molts dibuixos amb animals però quasi mai amb insectes». IM nit dels espies bojos,

Guerra de gàngsters, La mansió del terror, Bogey contra Bogey, El justicier urbà, són els episodis escrits per Xavier Borràs.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 17 de febrer de 1995

La recuperació de Richter obliga a ajornar el concert un cop més

El programa «L'oblit del passat» dedica l'últim episodi al Monestir t:\1MAANSOt.A H Sant Cugat.— La sèrie documental L'oblit del passat, dirigida per Jordi Llompart i emesa per Televisió de C'atalanya els dimarts a un quart de deu del vespre. emetrà el reportatge que es va realitzar sobre el Monestir de Sant Cugat durant una de les últimes gravacions a Catalunya. Sant Cugat va ser escollida per la problemàtica que fa uns anvs va suscitar l'esta: del Monestir. E.l documental tractarií els problemes d'inclinació i esllavissament de què era objecte el recinte i l'església del Monestir abans que els serveis de la Geneialitat comencessin les obres de remodelatgc.

1 M\IA -V.NSOI A

M Sant C u g a t . - l a recuperació d'una malaltia hepàtica que ha tingut aquests darrers dies cl pianista Richter ha estat la causa d'aquest segon ajornament dels concerts que havia d'oferir a Madrid i Sant Cugat, l a data definitiva del recital al leatrc-auditori seia el dimarts dia 21 de febrer a les deu del vespre. Aquest concert manté el programa establert. amb Ics composicions \i<inini t'n re major numero .V>. de Josep li 1 lavdn. Sonata en re menor mimen i _\ de Sergei Prokotïcv. i Wilses nnhli·s ei wnttmcntulcs i Mtrotrs. de Rave] 1 es oficines del ( e n t r e Cultuial han confirmat que es imprescindible confirmar si vol les entrades per a la data definitiva d i m a i t s 21 d e febrer- abans del divendres I 7 de febrer al telèfon -Xl> 22 SS. Richter l'in.tlit/.na les actuacions pei ITstal i Sant Cugat. encara que. segons Josep VI. Prats. representant del pianista, -te cl desig de realitzar una audició gra luita per a joves estudiants de musica, probablement a Situes. però. fins ara només es un desig". Prats, que es va mostrar molt impressionat per les actuacions que Richter ha fet fins ara, va manifestar: '.Malgrat la meva opinió. Richter sovint esta descontent amb cl que fa perquè és molt crític i exigent amb si mateix». Després de Sant Cugat, el pianista ucraïnès tenia previst passar uns dies de descans a Sitges abans de viatjar a Montpeller. al nord d'Itàlia i a Viena, fils darrers ajornaments, però, poden dificultar la voluntat del pianista de visitar Sitges, ja que d'aquí a pocs dies haurà de tornar a la gira europea.

Miquel Martí i Pol rep el premi Llompart al millor llibre de poesia • Palma de Mallorca.— El poeta Miquel Martí i Pol va rebre ahir el premi Josep Viària Llompart a la millor creació poètica del 1994, per l'obra Un hivern plúeid La distinció, la concedeix anualment a Palma l'Associació d'Escriptors e n Llengua C a t a l a n a . L'escriptor Gabriel Janer Manila va recollir el premi en representació de Martí i Pol, que estava malalt. El poeta de Roda de Ter ha obtingut fins ara. entre d'altres. els premis Salvador Espriu (19X7). Ciutat d e Barcelona (I9SS), el Premi d ' H o n o r de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. El premi Cavall Verd a la millor traducció de poesia va ser concedit a Xúho Ricardo i Júlia Cortés per Ini hlime. traducció d'un original d'Alvarcz Caccamo. Il·l

Rosa GàmÍ7 i Pere Arquillué interpreten La corona d'espines . i-otn: MANI-. BSP1NOSA.

Literatura dramàtica de raça I «LA CORONA D'ESPINES», de Josep M. de Sagarra. Direcció: Ariel Garcia Valdés. Kscenografia: Antoni Tauló. Intèrprets: Àngels Poch, Rosa Ciàmi/, Mercè Comes, Àngels Bassa. Josep M. Pou. Pere Arquillué, Jordi Dauder, Joel Joan. Artur Trias. Joan Vallés, Lluís Marco i Joan Serrats. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 12 de febrer. l·DUARDJl·MR uan Josep Maria de Sagarra va morir, el 2 d'octubre de 1962, la revista Destino li va dedicar la poruna editorial en el qual tNestor a d a l Lujàn afirmava: «En la literatura catalana Sagarra ha representat els dots literaris portats al màxim.» Hi estic d'acord. Qui podríem trobar capaç d'exhibir un currículum amb més de 50 obres de teatre (la majoria en vers). traduccions de Dant, Molière, o

Shakespeare, poesia com FA conte Arnau o El poema de Nadal, periodisme en Cafè, copa i pura novel·les com Vida privadai All i salobre i les Memòries? Així. doncs. ens trobem davant d'un home que domina la llengua d'una manera absoluta i l'espectador la rep lluent, vibrant, amb ressonàncies de taverna i de palau, amb profundes remembrances clàssiques i amb accents de carrer o del poble més enfilat a la muntanya. En La corona d'espines trobem dues parelles: Marta i Miquel, Mariagneta i Eudald. les dues generacions que mostraran en si mateixes el ressò de la Revolució Francesa) per veure que la desgraciada experiència de Marta ha de servir, també, per alliberar la jove Mariagneta de la repetició d'un destí inexorable que podria deixar-la a ella i al fruit del seu amor innocent marcats per a tota la vida. Sagarra, que va estrenar l'obra al 1930. és un avançat de-

fensor de la dona i un autor que exalta l'amor, la llibertat i la veritat, que, com diu el senyor de Bellpuig, «són coses que només són als llibres». Àngels Poch dibuixa una Marta creixent a mesura que l'obra avança i fa una interpretació continguda amb un tercer acte impressionat. Rosa Gàmiz és una Mariagneta adient que, en el relat de la seva primera nit d'amor, fa sentir l'esgarrifança del seu sentiment ferit. Josep M. Pou imposa la seva extraordinària corporeïtat, diu bé el vers, però la p e r m a n e n t crispació i les passejades amunt i avall acaben per irritar. Arquillué és un Eudald ajustat a qui només caldria demanar que estalviés les matisacions exagerades que són probablement exactes en el disseny del personatge, però que, a vegades, no deixen e n t e n d r e què diu. La resta dels intèrprets arrodoneixen molt bé el dramatis personae establert per l'autor.

CINEMA

Nomenen l'escriptor Feliu Formosa fill adoptiu de Terrassa M Sant C u g a t . - - L'escriptor Feliu Formosa, nascut a Sabadell el 1934. serà proclamat fill adoptiu de Terrasa. on ha viscut catorze anys. en un acte que se celebrarà divendres a l'ajuntament de la ciutat. També faran entrega a l'escriptor de la medalla de la ciutat, •<per la sòlida trajectòria intel·lectual que ha desenvolupat» Formosa ha estat guanyador dels premis Nacional de traducció. Nacional de les arts escèniques de Catalunya. Serra d'Or de narrativa i Carles Riba. Ha traduït al català mes d'un centenar de versions d'obres escrites en alemanv per Brccht. Boll. Hadkle. i llesse. entre d'altres. El 19SS. Feliu Formosa va rebre el premi de Sant Jordi. 1 II •.. >.••-. ' '

Els monuments de la sèrie van ser escollits, segons Eudald Guillamet, especialista en egiptologia i responsable durant nou anys del Servei de Conservació i Restauració del Patrimoni d'Andorra. «pel seu interès estètic, per l'impacte social que tenen a la /ona i per figurar en la llista de patrimoni mundial». Egipte, el Iemen. Síria. Jordània, Turquia, Itàlia, Catalunya i Andorra han estat els sis indrets per on van viatjar un equip de cinc persones, ara fa més d'un any, per tal de mostrar la situació en què es troben alguns dels monuments més enigmàtics i significatius de la Mediterrània. L'oblit del passat va ser una idea original del periodista Jordi Llompart i Eudald Guillamet, que també ha actuat d'assesor en la realització de la sèrie. El programa està patrocinat pel Banc de Sabadell i rep el suport del Ministeri de Cultura del govern d'Andorra.

Núria Candela recita Sahat-Papasseit a alumnes d'instituts M Sant Cugat.— A m b motiu del centenari del naixement del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, el dia 9, Núria Candela va oferir un recital de p o e m e s a la casa de cultura. Durant tres quarts d'hora l'artista, acompanyada a la guitarra per Txiqui Berraondo, va recitar diferents poemes, que van ser el fil conductor de la vida del poeta. L'esperança i la lluita, l'amor i la pobresa van configurar la poesia de Salvat-Papasseit al llarg del 30 anys que va viure, del 1894 al 1924. Més de 150 alumnes es van aplegar a la sala d'actes de la casa de cultura, en un acte organitzat pel Centre de Recursos P e d a g ò g i c s , del D e p a r t a m e n t d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest recital s'ha fet en coordinació anb altres centres de recursos pedagògics de diferents poblacions del Vallès Occidental. Pràviament, els alumnes de tercer de BUP i C O U que van assistir al recital havien treballat als respectius instituts els poemes, sota el guiatge didàctic del professorat de llengua catalana. A m b aquest acte Núria Candela tancava el cicle de recitals que ha fet a Sabadell, Terrassa. Badia. Montcada i Rubí. cx\

L'artista Sara Riera exposa a la casa de cultura C i n e m a infantil. Els nens mes petits de les escoles de Sant Cugat han gaudit aquesta setmana de la pel·lícula La ventafocs, gràcies al programa sobre cinema que l'àrea d'Ensenyament fa en col·laboració amb el col·lectiu Drac Màgic i el Centre ( iiltuial.. blfí ;»luanws do.lotesdos cscirl«S púhrrques

i algunes de privades hi participen. Els més petits reproduiran a classe ilguns dels aparells que van originar cl projector de cinema, i els més grans estudiaran la historia de les sales d'exhibició a Sant Cugat. El cicle coincideix amb el centenari del onuma.'/iA t • • • ] •. •' i i . i , , >i •) •

• Sant Cugat.— Amb el títol Mirades, l'artista Sara Riera exposa part de hi seva obra a la casa de cultura des del 9 de febrer fins al 28 del mateix mes. Riera ha exposat la seva obra a galeries de Barcelona i també de Tarragona.. I L \ . r. <, \ ••• • ,-. \ • ••' •

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

HISTÒRIA L'historiador i assagista barceloní Jesús Mestre i G o d e s ha publicat recentment a Edicions 62 el llibre Eh càtars. Problema religiós, pretext polític, on, amb

notable amenitat, fa un repàs dels fets que van comportar la desaparició com a país d'Occitània, arran de la croada contra els càtars durant la primera mei-

tat del segle XIII. Mestre i G o d e s explica com la repressió del catarisme —la primera i única croada realitzada contra cristians en terra cristiana— va

suposar també la fi de la civilització occitana, amable i tolerant, que, justament per això, havia permès el naixement de la nova religió.

J E S Ú S M E S T R E I G O D E S . A u t o r del llibre «Els càtars. Problema religiós, pretext polític»

«Ningú pensa mai en els occitans»

«Simó de Montfort era un bàrbar, un home molt d'acord amb la seva època»

MIQUEL RIERA

M.R.

• —Qui eren els càtars? —«Els càtars no deixaven de ser, simplement, els mateixos habitants del país. A vegades s'interpreta que els càtars eren gent que va venir de lluny. El que es va implantar en una sèrie de persones a qui va atreure, com ha passat amb totes les religions, va ser el catarisme. Tenim notícies d'altres punts d'Europa on hi havia càtars, però va ser al Llenguadoc on el catarisme va arrelar.» —Es pot considerar el catarisme un moviment sorgit com a resposta a una determinada manera de fer de l'Església? —«Els seus orígens són més llunyans. Fins i tot d'abans de Jesús, amb l'agnosticisme. Els grecs ja havien tingut aquesta preocupació pel déu bo i el déu dolent, que es va materialitzar en una sèrie d'agnòstics en l'època dels cristians primitius i després va derivar en els maniqueus, que van accentuar aquesta dualitat. El que va passar al segle XII és que hi havia tota una sèrie de gent que va agafar la part antiga i hi va afegir un sentit evangèlic de la vida. Aquest és el doble corrent que s'estableix amb els càtars. Una molt bona definició és la que fa la historiadora Anne Brenon, que afirma que el catarisme és una religió evangèlico-dualista.» —Aquesta fama de pacífics i tolerants dels càtars és real? —«Sí. Era una gent que entenia molt bé el primitivisme dels cristians. Van afagar molt clarament un verset de Sant Mateu que convida a anar pels camins amb el sarró i els peus nus. I això és justament el que van fer els càtars, i el que més tard també van fer Francesc d'Assís i Domènec de la Calzada. O sigui, hi va haver un moment en què l'Església va necessitar tornar als seus principis.» —Com era en aquella època l'Església? —«Durant el feudalisme, mai saps si el senyor domina l'Església o si l'Església actua com a senyor. Hi havia una total simbiosi entre les dues parts. Això va acabar provocant una important davallada de l'Església. Imaginem, a més, que dins d'aquest ordre en què les coses no funcionen sorgeix una gent que predica el Nou Testament i que pren molts fidels a l'Església. Una gent, a més, que no cobra...» —El papa Innocenci III, però, va acabar reaccionant... —«Va haver de fer una cosa terrible, única, que és proclamar una croada. Però no una croada contra uns infidels sinó una croada contra gent cristiana i en terra cristiana. Una croada que va provocar un gran desgavell de sang que, de fet, no va servir per res i que va ensorrar tota una civilització. Cal tenir en compte que quan la força de les armes va parar, en morir Simó de Montfort, el catarisme va ressorgir de nou. L'Església, fent la croada, és com si hagués volgut matar mosques a canonades. I és que va matar molts càtars, però n'hi havia molts d'altres, que van ressorgir. L'únic que va poder posar fi al catarisme va ser la Inquisició.» —Què va fer decidir al Papa tirar endavant la croada? —«Innocenci III, que probablement era un home neguitós,

I —En el llibre vostè desmitifica la batalla de Muret... —«No, jo simplement l'explico. Va ser una batalla molt mal portada des de tots els punts de vista, una batalla en què tenint-ho tot a favor els catalans van perdre. Hem de recordar que Simó de Montfort va anar a missa dos cops aquell dia. No ho tenien gens clar ell i els seus. Estaven assetjats, tenien molt poques possibilitats de fugir, eren molts menys. Tot i el desastre, però, moltes coses, gràcies a Déu, van sortir molt bé per als catalans. Perquè, i perdoni l'expressió, ens vam quedar amb el cul enlaire després de Muret. Sense rei, amb l'hereu, el futur Jaume I, llavors un nen de sis anys, en mans de Simó de Montfort. Justament l'home que havia mort el rei!» —Però el va retornar als catalans... —«Generalment ens capfiquem a observar només les barbaritats del món medieval, però hi havia uns principis de lleialtat molt profunds. El rei Pere havia confiat el fill a Simó. Això era sagrat. A més, els catalans van tenir el seny suficient per dir 'deixem-nos de problemes, consolidem el nostre país'. Una política que Jaume I va continuar.» —Com definiria Simó de Montfort? —«Com un gran militar. També com un bàrbar, amb una falta absoluta de sentit sobre el bé i el mal. Això era molt típic, d'altra banda, de l'època, igual que la seva religiositat extrema. No va ser a Carcassona, ni a Besiers, però va cometre barbaritats a molts altres llocs. També era un home despietat, però no una fera ferotge. De fet, era una personatge molt d'acord amb el seu temps. Això és una cosa que els historiadors hauríem de repetir constantment: que la història l'hem de veure sempre situant-nos en el moment de què parlem.» —Per què? —«No som els mateixos homes ara que els de l'Edat Mitjana. Voler jutjar, des de la nostra perspectiva actual, uns fets i una gent tan diferents és impossible. Cal recordar que la invasió dels pobles bàrbars del nord va suposar un gran cataclisme. El canvi va ser radical. Es va passar d'una civilització urbana a una civilització de camp. La gent va marxar de les ciutats. Roma, que en temps dels darrers cèsars tenia més de dos milions d'habitants, en el segle V en tenia uns pocs milers. I la gent no solament va deixar les ciutats, sinó que també va fortificar els afores. Va buscar els llocs més difícils per fer-hi el seu castell i així defensar-se. Aquest és el gran joc de la història, veure que tot s'atura perquè han destruït les ciutats.»

Jesús Mestre i Godes ofereix un lectura molt amena sobre els càtars. Foto: M K que no era un home de paciència, o simpatitzaven amb el moviment va veure impossible resoldre l'afer o no els importava. Hi havia el càtar. Primer va intentar diverses sentiment general de dir: 'Nosalsolucions pacífiques amb Domètres ja hi estem bé, amb els càtars. nec, que va organitzar els famosos No ens molesten, no ens ataquen. col·loquis, en què les dues esPer què els hem de perseguir?' glésies debatien sobre religió. El No oblidem que el catarisme no col·loquis funcionaven, ja que era una religió que s'imposés, sinó molta gent retornava al catolicisque s'anava introduint. Els seme, però era una sonyors del Llenguadoc lució lenta. Els càtars «Innocenci III va es van trobar al mig havien tingut cent anys d'una atmosfera més o haver de fer una menys càtara que ja els per arrelar-se. Domènec tenia deu anys per cosa terrible, anava bé. I aquest és treballar i va fer molta el problema.» feina, però no li van única, proclamar —Al final de tot, el deixar acabar.» una croada contra regne de França va ser —Vostè desmitifica gent cristiana i en el més beneficiat per la imatge de Domènec. la repressió dels càtars. terra cristiana. Hi havia una estratègia Per què? —«És que s'ha de Una croada que per part dels reis francesos per conquistar el desmitificar. Domènec va provocar un Llenguadoc o simpleva conviure amb Simó de Montfort i evident- desgavell de sang ment se'n van aprofitar? ment va viure matanque no va servir ces de càtars, però mai —«Innocenci III va va participar-hi direcper res. Va ser demanar moltes vegatament. No s'ha d'oa Felip August de com voler matar des blidar tampoc que en França, fins i tot abans aquell moment no esmosques a de la croada, que s'entava encara establerta carregués del Llenguacanonades. L'únic la Inquisició. D'altra doc, però s'hi va resistir banda, precisament que va poder al·legant, per exemple, Domènec és qui va dir: que no podia lluitar posar fi al 'Aquesta gent ho fa bé. contra el seu cosí. Els Fem tal com ho fan catarisme va ser la parentius feudals teells. Expliquem ben bé nien aquesta consistènInquisició.» la realitat de Crist'. I cia. D ' a l t r a banda, va organitzar també els sembla clar que sí que col·loquis e n t r e les el volia, el Llenguadoc, dues esglésies, que van ser una però també que sabia perfectacosa extraordinària. Però ni això ment quan i com havia de fer va convèncer Innocenci III.» el pas per conquistar-lo. Perquè una cosa era guanyar el Llen—Els senyors del Llenguadoc guadoc i l'altra perdre el seu regfins a quin punt hi estaven imne. Això demostra clarament que plicats, en el moviment càtar? la croada no la va provocar Fran—«Més del que poguem pença. En la croada no hi va haver sar, segur que eren càtars conni l'ajut, ni el desig, ni la força vençuts. I els que no ho eren,

dels francesos al darrere. Hi va haver uns quants francesos. A més, si no hagués sorgit Simó de Montfort la croada s'hagués acabat aviat. Cap dels grans senyors francesos va voler continuar perquè allò se'ls va escapar de les mans. Amb tants morts a Besiers, a Carcassona...» —Els francesos ho consideraven com un territori seu? —«Potser com una herència de Carlemany, però estem entrant en el terreny de la utopia. Aquest tema a mi em fa molta gràcia. Es pensa en l'expansió de França, en l'expansió de Catalunya, però ningú pensa en els occitans. Perquè, és clar, si hi havia un senyor real i amb molta empenta a Occitània era el de Tolosa, que, de fet, era l'únic que podia dir que aquell país era seu. Per tant, em fa l'efecte que al final es va matar més el somni occità que no pas el somni català. Aquesta és la realitat. Els francesos simplement ho van trobar tot tan bé que només van haver de fer un petit pas.» —Una cosa que sí destaca vostè és la importància dels lligams de tota mena entre els dos vessants del Pirineu... —«Molt més que ara. A més, els vincles eren reals, personals, que és quan els vincles entre els pobles són millors. Avui anem al Llenguadoc, però és com si anéssim al zoo, a veure els llocs, però no ens interrelacionem.» —Què opina de la novel·la Cercamon, de Lluís Racionero? —«És una novel·la molt ben feta, molt correcta. Racionero utilitza la fantasia, l'art de novel·lar, però sempre amb els peus a terra. Tot el contrari del que fa Paul Berling amb Los hijos del Grial, que és una fantasia total.»

—La fi del món càtar, d'aquest país amable que s'havia creat a Occitània, és producte de fet d'una nova vinguda dels bàrbars, per dir-ho d'alguna manera? —«Els càtars, entre d'altres coses, es van poder instal·lar al Llenguadoc perquè hi havia permissrvitat i tolerància. Era un món absolutament diferent del de la resta d'Europa, amb uns valors afegits que no hi havia enlloc més. I tot això va quedar ensorrat de cop i volta.» '. '

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

LLETRES I

Breviari lingüístic de Joan Fuster • «ESCRITSSOIiRF l.A LLENGUA» Autor. Joan Fuster. A cura de: Marisa Bolta i Toni Molla. Editorial: Pirene. Pàgines: 118.

NOVETATS «Tots som parents» Autor: Daniel Closa. Editorial: La Campana. Pàgines: 137.

I El darrer premi Novel·la Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca ha estat publicat per l'editorial La Campanya. El llibre es titula Tots som parents i n'és VICENÇ,'PAGHS JORDÀ l'autor Daniel Closa i Autet, doc^ any 1992 es van produir tor en biologia i membre d'un dues catàstrofes, dos fets equip de recerca sobre la biode conseqüències anihilaquímica de les malalties inflamadores i irreparables: es tòries en el departament de bioavan celebrar els Jocs Olímpics de nalítica mèdica del CSIC. a BarBarcelona i va morir Joan Fuster. celona. L'obra és un apassionant En pocs anys. els Jocs Olímpics relat, entre la reconstrucció hishan estat enterrats per sempre, tòrica i la ficció, sobre el famós però l'assagista de Sueca ha pujat viatge de cinc anys que va fer a l'altar dels intel·lectuals irreel jove científic Charles Darwin batibles, i les seves citacions pòsen el vaixell Beagle per l'Amèrica tumes, convenientment descondel Sud i les índies Orientals. Tal textualitzades. estan aconseguint com suggereix el títol de la nodesbancar les de Josep Pla a l'hora vel·la, va ser a partir d'aquella de sostenir les opinions mes peexperiència que Charles Darwin regrines. va elaborar la seva teoria sobre Marisa Bolta i Toni Molla han l'origen de les espècies, inclosa seleccionat alguns dels textos esl'afirmació revolucionària que crits per Joan Fuster sobre la llengua: cl resultat es el llibret que Escnts sobre la llengua aplega vint-i-un textos de Joan Fuster, procedents de pròlegs, llibres i articles. Foto: N. SANTIAGO. l'ésser humà era el resultat d'una llarga evolució biològica, que avui comentem. A la introducció l'emparentava amb altres animals. expliquen que han prescindit dels en el model de llengua del Brasi, totes les perspectives possibles: els aquí. A continuació Fuster recorNo és estrany que, quan tot just textos sobre creació literària i soi no en la llengua de La Vanmitjans de comunicació, la grada la connexió entre llenguatge començava a intuir aquest fet. bre història social de la llengua màtica, el bilingüisme, els dialecguardia, no van llegir mai Fuster. i pensament («no hi ha res fora Charles Darwin despertés en els (de fet. aquests dos temes trates, la pronúncia, l'estàndard, el de les paraules»): amb menys paEn els textos d'aquest libre, seus companys de viatge unes vessen perpendicularment les rebacavès (de balear, català i varaules, cada cop pensarem i raol'autor s'aplica les seves idees a reaccions que podien arribar a flexions lingüístiques de Fuster i lencià), l'oralitat... I. de retop, el narem menys. No hi ha cap alell mateix. La llengua hi circula ser violentes, o almenys això és no es poden considerar exclosos nacionalisme, la democràcia, la ternativa a aquest enpobriment, funcional i senzilla. A l'altra riba el que Daniel Closa vol fer imade la sclcccic')). I'l que no exmodernitat... Els referents poden ja que «ens ha tocat d'encaixar del preciosisme, de vegades el seu ginar als seus lectors. pliquen els curadors són els criser internacionals, com les incuraquest període d'evolució». De la estil sembla pobre o redundant, teris d'inclusió del material ressions de l'anglès a França o la però en realitat concentra el dicotomia televisor //mudesa, tant. Així, per exemple, de l'exemsituació del castellà a Puerto Rico, doncs, hem passat a una altra enmàxim d'eficàcia. La seva és una «Cruzar el Danubio» plar polèmica mantinguda entre però el tema de fons és sempre cara més depriment: simplicillengua viva, gairebé de carrer, Joan Fuster i Eduard Artells a la llengua catalana. tat / mudesa. O el món feliç de Autor: Ignaeio Carrión. en constant evolució, igual que les pàgines del Serra d'Or i 7'eEditorial: Destino. Huxley, o res... els temes que tracta. Tot i l'idealisme inicial («els Pàgines: 286. le / Estel als anys 1969 i 1970 sobre canons, les policies i les censures Ja hem dit que els curadors Dicotomia depriment la funció dels correctors lingüíssón impotents contra una gramàd'Escrits sobre la llengua s'han liH Corresponsal durant molts tics, apareix un sol article de FusÉs impossible intentar resumir tica»), el discurs de Fuster tomba mitat a fer una selecció de textos. anys del diaris Abc i Diario 16 ter. E'n aquest cas, a banda d'inen unes ratlles el contingut d'acap al realisme més punyent: En el cas d'intervencions puntuals a Londres i Washington, i actualeloure'ls tots. calia situar els arquests textos. Potser val la pena, «Més m'estimo un diari anticaa la premsa, motivades per dement redactor del diari El País, ticles en una polèmica iniciada però, recordar el capítol de Babels talanista en català que no pas un claracions o articles d'altres perIgancio Carrión (Sant Sebastià, per Anna Moll i clausurada per i Babilònies titulat «Les llengües diari catalanista en castellà» sones, han perdut l'oportunitat 1938) ha guanyat el premi Nadal un virulent article de Terencí de demà», inclòs a l'antologia. En (1982). Pel que fa al purisme, en d'incorporar una mínima referèn1995 de novel·la amb un llibre Moix que. com explica Joan Solà un primer moment. Fuster conun pròleg escrit un any abans de cia a la situació que va fer néixer que precisament analitza, amb un en cl seu llibre Del català correcte sidera una qüestió de supervivènmorir hi trobem aquesta frase: el text. El discurs de Fuster flota humor ferotge i corrosiu, la paal català incorrecte, devia afectar «Crec que no és la qualitat de cia la incorporació del català a en el llibre alliberat de contintologia del món periodístic. L'auen gran manera Artells, que va les noves tecnologies àudio-vil'idioma a emprar allò que hauria gències materials i de subjeccions tor es val d'un llenguatge concís morir unes setmanes després. suals: «O el televisor o la mude preocupar-nos d'entrada. \mial moment històric. El respectuós i fragmentari per presentar la hisllorar el llenguatge sempre hi serem desa». Ara bé, aquesta incorpomanteniment de la paraula de l'astòria de Juan, un enviat especial Idealisme i realisme ració no és de franc: «La seva a temps». Per si algú ho dubtava. sagista sense afegitons, unit a la que espera la seva amant, Berta, degradació serà, a fi de comptes, queda clar que ni I luís Prenafeta manejabilitat de l'edició i al cos en una habitació d'hotel de Viena. En els 21 textos inclosos a Esla garantia —o el preu de la (El Obsenador) ni tots els prede lletra minúscul, acosta aquest Mentre es va allargant el temps crits sobre la llengua, procedents seva pervivència.» Però la lúcida sumptes nacionalistes que van llibre a la categoria del breviari d'espera, l'home enregistra en un de pròlegs, llibres i articles. Joan l profecia (som al 1 >72) no s'atura concentrar totes les seves diatribes canònic: útil però escarransit. magnetòfon els records dels seus Fuster aborda la llengua des de viatges i de les seves cròniques. Passa comptes amb ell mateix verbalitzant les grotesques mixtificacions que ha escrit per al diari Damas y Caballeros, els fraus que es repeteixen a l'Europa trista del benestar i als racons més inhòspits la major part de les pagines d'allegint i arribi a pensar que s'ha criptora. • •<I.F:S VIA'S DIT VESPRE» del Tercer Món, i els episodis quest llibre és la historia de la Autora: Natàlia Cim/burg. produït un inexplicable sortilegi. Aquest enfilall d'anècdotes míde la seva pròpia intimitat. família de l'amant de la narradora. traducció: Esteve Farrés. Que, en lloc d'heure-se-les amb nimes, de tristes quotidianitats visEditorial: C'olumna-Fdicions de considerada una família il·lustre un llibre imprès, comprat en una tes com a èpiques perquè és l'únic l'F.ixample. perquè és propietària de la fàbrica llibreria, es pensi que el que té que s'esdevé al poble, serveixen «Rafael Alberti en Ibiza» Pàgines: 133. a les mans en exclusiva és un del poble i, per tant. el centre a la narradora per constatar que Autor: Antonio Colinas. de les enveges i els desitjós. Es d'aquells antics quaderns d'hule el temps i l'atzar de les circumsEditorial: Tusquets. com si un gruix de pudor li impedís que se solien trobar a les calaixetàncies poden minar els lligams PONÇPUIGDEVALI. Pàgines: 300. convocar el seu afer malmenat res de les cases heretades. Un afectius. I per descobrir que les m sembla que un dels rei s'entretingués a guanyar un quadern de notes escrit per alguna paraules buides i intranscendents B El poeta lleonès Antonio Coquisits indispensables per temps inútil recordant i inventant parenta llunyana, per exemple, coque els seus pares van repetint linas, l'autor de Sepulcro en Tarapreciar correctament les ventures i desventures dels paneguda només mitjançant unes sense cessar, pronunciades més quínia i Secretos de fuego, va deaquesta novel·la de Natàlia res i els germans de qui va ser lleus referències d'alguna innoque res per conjurar les esgarradicar fa un anys un estudi biogràfic Ginzburg és saber practicar una el seu amor. Convertint-se així cent extravagància, uns papers pripades de la soledat, de mica en al gran poeta italià Giacomo Leolectura reposada, lluny de qualen una veu més del vespre, afevats escrits sense cap més motiu mica van adquirint una imprespardi, Hacia el infinito naufragio. sevol pressa, del neguit d'anar pasgint-se a la repetició en veu baixa que deixar constància del ritme cindible càrrega de records. Ara repeteix l'experiència amb sant pàgines a la recerca de l'adels murmuris en què els habitants trist de la vida de províncies, de Rafael Alberti, encara que conCom passa amb el Vocabulari nècdota notable que doni lluïment projecten els seus somnis i pors, familiar, mentre es llegeix Les veus les ressonàncies cada cop més tècentrant la investigació en només i encadeni els múltiples fils meles mesquineses amagades dels nues de l'apagament d'una falsa sis setmanes de la vida de l'autor del vespre es té també la sensació nors i sense desenllaç que la naseus caràcters. La narradora il·lusió. de Marinero en tierra i Sobre los que es camina sempre a la vora rradora va apuntant. col·labora a engrandir l'anecdoàngeles: les vacances d'estiu que d'un misteri que no té res a veure A Les veus del vespre no s'hi Petita història de desamor tari, ni vertader ni fals, que corre aquest va passar a l'any 1936, amb ni amb les anècdotes ni amb l'arnarra res d'extraordinari. Només pels carrers i que cada casa s'enla seva primera dona, Maria Tegument. amb res que es relacioni L'argument de Les veus del veshi ha uns esdeveniments banals carrega de manipular. De conresa León, a l'illa d'Eivissa. L'estiu amb el que la pràctica literària i petits succeint-se d'acord amb pre no és resumible. O ho és dient feccionar de manera espontània en què va esclatar la Guerra d'Esens té acostumats. És un misteri tan sols que, en el fons, es tracta el bategar lent de la vida proel que la pròpia Natàlia Ginzburg panya. L'amor i la guerra, els momolt més familiar. És com la ind'una petita història de desamor, vinciana de qualsevol època i qualva encertar a definir amb la feliç ments de contemplació i els de tuició d'un aire de tristesa, de narrada sense aixecar en cap mosevol lloc. Uns fets que els veïns expressió que dóna títol a una risc es van anar barrejant per Raplor escanyat abans de néixer, una ment el to de veu. Com si pares xiuxiuegen de finestra a finesnovel·la publicada a l'any 1963, fael Alberti fins a constituir una mena de nostàlgia del present. ticipés d'una obligada resignació tra, que es vesteixen de comentaris el Vocabulari familiar. I que. dit poderosa experiència estètica i viD'una malenconia suscitada per en saber des del principi que aquemediocres per contrapesar els side passada, va aconseguir que em tal. Colinas reconstrueix minucioles trampes vulgars que paren els lla relació no podia presentar cap lencis dels àpats familiars. Pot fins convertís en un insaciable golafre sament la història privada i la dies, d'una malenconia covada futur, la narradora escriu gairebé i tot passar que el lector oblidi de qualsevol text d'aquesta eshistòria col·lectiva d'aquells dies." perquè sí. que" és una novel·la 'ef~qHcr està a contrapèl. Perquè el que ocupa

Ritme trist

iBa • AUTO-ESCOLA SAS Marton», 47. « 6 7 4 1 4 97 M 11709)1

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. « 674 63 08 FM 570001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 2 1 . « 6 7 4 09 69 W1560001

CA-

• PROMUSA blanca, 2 - 8 . « 5 8 9 1 7 32

EL MAS i

• AUTO-RECAMBIOS V A L L È S C a m í d e la C r e u , 24. « 6 7 5 1 9 5 1

VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

M . 1170001

IWSíCTiffi local 2 .

• PÀRQUING TORREB L A N C A Av. Torreblanca. 2 - 8 , local g a r a t g e . « 5 9 9 24 61

•

n 5 » 13 29

Rstiioocn

b l a n c a , p a r a d a 1-42.

M.4HM1

•

ANIMALS PERRUQUE-

R I A C a r r e r d e la C r e u ,

• DISPENSARI VETERINARI DELVALLÈS, SL U r g è n c i e s 2 4 h. C S a b a dell. 2 3 . S I C u g a t .

LA F A U N A Rambla del

Celer. 35-37. « 6 7 4 1 3 OS FW.430OO1

Tel. 699 3« % Fax 588 24 53

« 6 7 5 53 53

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8. « 5 8 9 22 54

• T E X I D O Ò P T I C A cl Sant Jordi, 3 0 . Sant C u gat.

i f

« 5 8 9 44 95

•

FM 259)002

Ora. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

3btgfnt&t

«2010001

• GRANJA SANT DOMINGO c/ R e u s , 2 5 . 0 8 1 9 0 Sant C u g a t « 67413 25 FW.HM001

Mercat Pere San Parada 123

W A Y - I N C / Girona, 1 6 .

» 6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulat. Paf. NOM

• ASSUMPCIÓ 33.

ELECTRICÏÏAT

«5991931

Instal·lacions

TEL 675 29 02

• H I D R O F L O R Av. Joan Borràs. 5 4 . Valldoreix. « 6 7 4 7596

• C E Y L A N C / Casnllejo». 9. « 5 6 9 6 4 5 5 M 0)0001

CALEFACaO AIGUA ELECTRICITAT REGSAUTOMÀTIG PERA JARDINS

EXPRÉS

• C U G A R T Ci T o r r e n t d e la B o m b a . 1 4 . « 6 7 4 43 90 M 2100001

Can

Tel. mót. 908 94 44 79

wisaxoi

• D.G. D ' A S S E G U R A N C E S R a m b l a d e l celler, 95. « 6 7 5 42 03

• PAPKH.-VENDA IN E T E J A Cànovas del Casal o , 4. « 6 7 4 6 5 0 0 W 510001

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.

C/ Santiago (tussinyol, 3 Í .

• CL. DENTAL BANAR E S Francesc Moragae, 8,2n « 6 7 4 1 8 77 w uooooi

•

M A P F R E Pg. Torreblan-

• INSTITUT D E BELLE S A R V B a Francesc Moragas, 25. Sant C u g a t « 6 7 5 5865 FW110003

D O L C E T S Alfons S a l a .

• IKLAR TOBELLA t i a g o Rusifiol, 4 9 . « 6 7 4 06 57

«1580001

M. «0001

G.C.I.

CONSULTING

San-

MR00001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. « 5 9 9 02 71

• FOTO VÍDEO F.R. R a m b l a del Celler. 9 3 « 6 7 4 79 66

M linxi

FeUTOOOl

•

GALERÍAS SANTJORDI

Mobiliari i Decoració. Matalasseria Articles pera nens petits.

• ANNA FUSET JOIES C/

« 5 5 9 5012 M . 1750001 • J O I E R I A Mireias. VaMoreix.33.

« 6 7 4 99 40

JOIERIA

• JOEMA SPADA d Balmea, 39,1r dreta. « 5 ( 9 5549 SantCugat MKOOI • JOIERIA TOUS «Detallada, 2 4 C. « 6 7 5 52 52

Rbla.

RH. 1310001

n u 240001

.-' / • >-ïTJy.i<1.

• ÀTIC D Ú P L E X Zona Mercat N o u , 1 2 0 m* + 2 0 mJ terrassa, 4 hab., saló menjador a m b xemeneia, cuina «office». 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet. P V C i climalil, p à r q u i n g i traster o p c i o n a l preciós. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 « 6 7 5 335 5 / 5 8 9 2 6 43 (KSA Gestió Immobiliària) Ral KSA 10050011

• S A N T C U G A T pis m a c o a carretera d e Cerdanyola, a m b 8 5 m*, 4 hab., bany, s a l ó , m e n j a d o r , cuina, b a l c ó i ascensor. 11.800.000.« 580 86 8 9 / 5 8 0 98 54

• ZONA TORREBLANCA places d e garatge dea d e 1.700.000.« 8 7 4 77 78

• S A N T C U G A T pis m a c o d e 9 0 m* i 3 h a b - , 2 b a n y s complets, saló menjador, cuina - o f f i c e - , 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000.« 580 66 69 / 580 98 54 l t o P a c C t « l » T r ^ F W FK: 960003

•

Paquetería ur gent atot Espanya

VfTERINM OJNCAVEITJlUflA SANT CUGAT

T A T E R S Sant Antoni,

62. « 6 7 5 55 06 FM 1330001

VftTJUSSEKS

• MENJARS PREPARATS TASTA'M « 5 ( 9 29 29 « 5 ( 9 35 35 FM 560001

• S O L S O N A Rosselló. 2 . « 5 ( 9 3 2 99 FM «0001

• SUPERMERCAT LARÓ «559 35(2

S A N B E R - 5 Anselm O a • C A M P M A N Y Valldoreix, 16. « 6 7 4 1 4 8 2 FM 1530001

VI-

• DANVIL MOTOS, SL Sabadell, 3 2 B « 6 7 5 16 0 6

ADMMSTRACIÓ NÚM.

2 M a j o r , 3 3 (junt monestir). « ( 7 4 0174 FM. 1520001 • • A D M I N I S T R A C I Ó NUM.1 Valldoreix, S 7 - A . « 5 ( 9 4742

• CASTELLVÍ Rosselo, 15. « 5 ( 9 3211

HONDA

• HNOS. MARTlN DEL V A L L È S Stravinski. 8 . P o lígon C a n Jardí. R u b í . M . 220001 f _

:J»;J

, 0

Ti6750512 IVgàwes: 4871331

CANSALADERIA

FM1M0001 --.'-•

•",!' J I ' L > . ' . ï

• PROP CREU ROJA, àitc d ú p l e x d ' u n s 1 0 0 m * . a m b 3 terrasses, 3 h a b . , tot exterior, assolellat, molt tranquil·la ( s e n s e v e ï n s a sobre). 18 0O0 0 O 0 « (93) 6 7 4 6 7 15 (Fnquee Saca). Rel. FS 10120006 • SOBREÀT1C en venda. D o s dormitoris, a m p l i m e r v jador-saló, cuina, cambra de bany, àmplies terrasses. M o l t sol i b e n orientat. 15.000.000-

PISOS EN VENDA

* 674 72 54

S a n t Cugat - Z o n a Monestir ( P V 2 8 0 ) , últims

(Rncas Girona*). Raf. PG 10080007

pisos d e 6 5 m*, menjador, cuina e q u i p a d a ,

«SI

bany, calefacció, a c a b a t s

parquet

• SANT CUGAT Zona Vinyet, adossada, d e 2 7 0 m 2 constr. m é s j a r d í privat i comunitari a m b piscina, 4 hab. ( 2 s ó n « s u t t e s » ) , e s tudi. 3 b a n y s , saló d e 4 0 m', x e m e n e i a , etc. H a b . d e servei i garatge per a 2 cotxes. 45.000.000« 674 08 97 ( F i r a Sani Cugat) Ral FSC1004000»

LOCALS EN VENDA

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, cantonera, s e m i n o v a ; a ) d a v a n t hi t é u n jardí públic. 3 h a b . + estudi + 2 trasiers. P à r q u i n g molt e s p a t ó s , jardí privat d ' u n s 7 0 m 1 , calefacció. 34.000.000.V (93) 6 7 4 6 7 15 fwqmSíai RK. FS 10120006

(PV-

últims pisos d e 8 6 m 2 , m e n j a d o r a m b

• SANT CUGAT zona Golf, c/ V e r g a r a . individual, catalogada, d e 7 0 0 mf de terreny i 2 0 0 m ' construïts, 6 h a b , garatge p e r un parell d e c o t x e s . 50 000.000.v 674 0 8 97 (Fresa Sani Cugat). Ret. FSC 10040001

\ aire

equipada,

condicionat, dormitoris,

cuina

office

bany

complet,

Sani Cugat - Zona Parc Central

(PV-308),

safareig, pàrquing opcional.

pisos d e 107 m*. menjador sala d'estar 2 7 rrí, cuina office equipada, 3 dormitoris, 2 banys, 2 places pàrquing, traster, jardí privat, propers estació F F C C i accessos autopista.

Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local d e 7 0 0 rrf, apte per a qualsevol negoci, zona mott comercial. S a n t Cugat - Zona Monestir, local 2 0 0 sense

columnes,

àmplia

façana,

m!, molt

comercial. T O R R E S DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació F F C C

(CL-321),

torre adossada 2 3 0 rrí, menjador sala d'estar, c u i n a office

e q u i p . , 3 d o r m i t o r i s (1

suite),

estudi, 2 banys, servei, armaris d e paret, z o n a safareig, alarma, garatge 2 cotxes, jardí privat. SENSE MOBLES. S a n t Cugat - Z o n a Pla d e l Vinyet ( C L - 3 4 6 ) , t o n a adossada 3 3 0 m*. menjador sala d'estar 3 5 m*. c u i n a office suite),

1 4 m 1 , 4 d o r m i t o r i s (1

2 banys, servei, traster, garatge, jardí

privat i zona comunitària a m b piscina. S E N S E MOBLES. T O R R E S EN VENDA S a n t Cugat - Mira-sol ( C V - 8 8 8 ) , terreny 3 4 5 m 2 , torre 185 m 2 , menjador sala d'estar 3 2 m*,

• P E R A L A D A 3 plantes. 4 hab.. 2 banys, lavabo, g r a n estudi ( 3 5 nf), terrass a d e 2 5 n y , g a r a t g e 3 cotx e s i jardí. 1 6 - 5 0 0 . 0 0 0 t r (972) 5 0 2 8 6 2 pïnquaaFtXCo).Raf,FF87000l

JU-

4 dormitoris, cuina office,

2 banys, servei,

calefacció, garatge, N O V A P E R

ESTRENAR.

3 6 M. Sant Cugat - Valldoreix ( C V - 9 7 1 ) , terreny 9 5 0 m 2 , torre 1 8 0 m 2 , menjador sala d'estar, cuina office equip., 4 dormitoris, 3 b a n y s , garatge, calefacció a gas. 4 2 M.

t r 674 08 81 Sant Cugat - Valldoreix ( C V - 1 0 0 3 ) , terreny 7 0 0

ELECTRO-

• CASA ADOSSADA 240 m 1 , a prop e s t a c i ó . 2 p à r quíngs, tot e n p e r f e c t e e s tat. 4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 tr 675 43 24

servei, estudi 4 5 m', zona servei, zona planxa,

frqm

traster, garatge, calef. a g a s , jardf comunitari.

Roca) Hjt. FB10880014

m 2 , torre 2 2 0 m 2 , menjador sala d'estar 3 5 m 2 . c u i n a office,

4 d o r m i t o r i s 1.1 s u r t e ) , 2

banys,

46.5 M. S a n t Cugat - Z o n a P l a d e l Vinyet ( C V - 9 6 2 ) ,

C / S a n t Llorenç, 2 7 . tt 6 7 4 6 3 6 2 FM 1320001

torre adossada d e 3 1 0 m 2 + 3 5 m 2 d e terrassa,

• T A L L E R E S M E N A Passeig T o r r e b l a n c a , 1 3 . « 674 53 01 >« 1200001

l·

674 dormitori,

• T A L L E R M E C À N I C P. CANALS

14.500.000tt 6 7 5 4 3 2 4 (ríntj^Rxal·Rg..FR10rj60Q12

c / S o l , núm. 1 9 . « 6 7 4 3 6 ( 8 Sant Cugat Rel 3020001

• V A L L È S N E T Sant R a mon, 4. «674(916

• P I S 8 0 m*. nou a estren a r , 3 h a b . , 2 b a n y s , tot exterior, pàrquing opcional.

L I A N A Francesc Moragas,

Ret. 480001

FM 1660001 • TALLER SOL

FW 1250001

c/ Vinyoles, 10

FM. 1310001

•

• S A N T C U G A T preciós pis a l Cl Alfons S a l a , a m b 3 hab., 110 m1, bany comptei r e f o r m a t , l a v a b o , saló menjador d e 3 5 n f , cuina equipada, terrassa d e 2 5 m*. a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000.« 5 8 0 8 66 9 / 5 8 0 98 54 fr^teC*rt8r^rWrTK;9OT0*

Sant Cugat - Z o n a mercat Torreblanca

CrjTerMajor,ó Srt<jjgrJaUYrJès

• P I S À T I C C / Alfons S a la, 4 h a b . , 1 b a n y , 1 l a v a bo a m b dutxa, 4 0 m5 d e terrassa. 1 plaça d e pàrquing. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 « 674 77 76 {•nrart* $A) Ral 160002

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d"1 -2 dormitoris, menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet i terrassa. P r e u v e n d a : a partir d e 8 . 4 0 0 . 0 0 0 Pta. « 8 7 4 72 54

220),

ENV1MMS URBANS, IINIHNAaONALS

Plaça

• C / D R . MURILLO, 11 Àtic d ú p l e x . 2 0 0 m * + 7 0 m1 terrassa, 5 dorm.. 2 b a n y s + l a v a b o , sató m e n j a d o r , c u i n a e q u i p a d a , armaris, calefacció, pàrquing, zona comunitària, piscina. 4 5 . 0 0 0 - 0 0 0 . t r $74 57 16 / Fax 6 7 4 5 7 5 4 ÍJnogaiVrW.K) 20001

primera quaütat.

Tel.5892232

• P A M O B E S L Son, 32, 1r1a. « 5 6 9 35 23 FW145O0OI

« 6 7 5 49 05

<£2£2Z7

• MAILING VALLÈS, S L Sant Domènec, 10 - baixos. « 589 23 71 FM 560001

fUSWOOI •

SAAv.

• LA B R A S E R I A P e r e S a n , 6. « 5 8 9 52 40 FM 690002

Saníago Rusinol, 37 AUQET

MANTSERV.

Catalunya, 18. « 674 60 58 FM 600001

CASAJUANA • JOGUINES MARGA Santa Mana. 44. « « 7 4 1 5 32

FM8«0)1

M.K0001

r',i*

Tel 674 38 92

MH40UI • C O L H O R A P g . Torreblanca, 12-14. « 6 7 5 35 56

• FUSTERIA EBENISTER I A L S Cl C a m í d e l a Creu, 1 4 , baixos 1a. St. Cugat. « 5 ( 9 4 7 5 3

•:r

• INSTALACIONES ZAM O R A M o s s è n Cinto Verdaguer. 1 8 Valldoreix. « 589 26 38 Rei 560001

{Quatre Cantons)

18. « 6 7 4 4 3 0 4

• ENGLISH CONNECT I O N Escola d'anglès. Sant Domènec, 7 . 1 r 2a. « 6 7 5 2108

Sant B o n a v e n t u r a , 8 . Entl.

TRANSPORTS

A5FA Ctra. Cerdanyola,

• C A S T E L L V Í Serveis i A d m t s . Rius i T a u l e l , 4 . « 6 7 4 12 41 FW 1350001 •

FM. 1540001

• COPERSE « 674 62 39 FM 400001

rrootBst IkirooiK, 4

MBnmt

M.1I20001 •

• TINTORERIA SANT C U G A T Rambla Rimallada, 3 4 . « 675 22 28

• TINTORERIA SANT C U G A T Alfons S a l a , 2 1 . « 6 7 4 41 67 FW 1680001

EDREDONSI COORDINATS

• TALLEDA RICOMÀ O Betmes, 11. Sant Cugat. «6745662

ve, 2 0 . « 674 4$ 71

20. « 674 42 62 M1670001

• NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. 1-3 en». 1a. « 6 7 5 26 04

«SEOTESME

ELS ARCS, SALÓ DE

T E Ps. Torreblanca, 1 7 19, local. 9 ( 7 4 5 4 0 0 Mtnam

Martorell.

• TINTORERIA SANT C U G A T Santiago Rusitol, 35. « 6 7 4 1 1 83 FM 1480001

« » »

Santiago Rusifíol. núm. 40. « 6 7 4 5 6 5 4 Sant Cugat. W (010001

araEns

PRESENZA

20. « 5 8 9 4 6 51 Ral 165000-

CORTINES

• ORDINASOFT Rbla. Can Móra. 9. «6753203

•

« 5 6 9 1 9 95 M 1300001

TAPISSERIA

M 5010001

•

Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3 0 12 Rel-1220001

• PERRUQUERIA A. SALINAS

«5595072 • ESTANC MONESTIR PtacaOdavia.3. «6740174 W 1510001

M1470001

C / S a n i Jordi, 2 5 . « 6 7 4 8915 FM. 270001

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, cl Rius i T a u l e l . 2 7 . « 6 7 4 0 5 0 3 Sant Cugat

J.G. ASSOCIATS PI.

« 675 40 06

HÍPICA S E V E R M O Pg.

BEH» • SUMINISTROS VALLD O R E I X Mossèn Jacint Verdaguer, 107. «6741490 MatODOl

• F O R M A S Elías R o g e n t 18-A.

Celado, 1 2 . «6741140 M . 110001

Santiago Rueütol, 45. Sant Cugat

F<B: 589 27 74

•

• SOUASH SANT CUG A T S a n t JorrJ, 3 3 - 3 6 . « 6 7 4 96 62 mtisoni

M900H01

Tel. 67517 02-674 66 49

• GIMNÀS OLIMPO AV. Alfons S a l a , 2 9 B . « ( 7 5 37 07 FM 5X001

FM 790001 • TINTORERIA SANT C U G A T S a n t Antoni. 1 . « 6 7 4 1 1 82

Ret 1430001

FK 10005

FM 1250001

Servei d'assessorament administratiu. Asseurances generals i administració „ de finques.

• ESPORTS TERRANEU a S a n t Antoni, 1 5 . 0 8 1 9 0 Sant Cugat. ««74(202

• S O L - N E T P. T o r r e blanca, 5 2 « 6 7 4 4149

FM 2310001

• B L O C K Cl R o s s e l o . 1 7 . Sant C u g a t « 5 9 9 5 3 4 » fet 10002 • CLARAMUNT INST. V O G A R i e r a , 1 5 baixos. «674 2101

• V I N S N O E S A Baixada Sant Sever, 4. «59919(3 W 500001

B. « 589 07 06

1429

FM 2*0)1

• VALLESTECNOLÒGIC SA Placa Unió, 3.

Miami

tiSES9WKB

« S W

MOBLES I DECORACIÓ

Tel. 674 55 47

Sant Cugat del Vallès

• COPY-GRAFIC Matas, 8 . t r 675 3» 53

G r a n a d o s , 15. Sant Cugat.

FW «10001

• CICLES CARDONA Valldoreix, 4 1 . « 674 15 09 M1190001

• CENTRE D'ESTÈTICA Q U I R O S T a Valldoreix, 7 6

M É S M A R C S Cl Enric

MMWDtl

Av. Ccstobt, 73

33OZ7AIO0O0

« 5 8 9 03 74 FM 1340001

•

W1370001

VALLÈS

• L Í N E A D I R E C T A Enriq u e G r a n a d o s , 1 5 - local

FM 2130001 •

• GRUP VI BELLES A R T S Montserrat. 3 1 . « 6 7 5 2 0 01

FAX6752861

MARCS

• S A N T C U G A T pis d e 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior l a s s o t e U a l 12.700.000.« 5 8 0 8 6 9 9 / 5 8 0 98 54 (Ft» te C a n t e u Rrt.TC»00Ce

• L O C A L 1 7 0 m*. d C a m í Colomer, 2 portes al c a rrer, e n v e n d a o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o 1 6 0 . 0 0 0 PtaVrnes. « 6 7 5 43 24 tfaym Roa). W.FR 10080006

Vallès. 2 3 . Sant Cugat.

Reparacions

VENDA:

TALLER: ORIENT, 68

• PIS RESIDENCIAL p l a n t a b a i x a 1 0 0 m* + 8 0 rrr1 jardí, 3 d o r m . , 2 b a n y s , 2 p à r q u i n g e I traster. N o u a estrenar.

«(754943

• BAR-CAFETERCS Don Bar, c/ R o s s e l o . 2 . « 6 7 4 36 36 F« 3000001

VALLDOREIX, 53.

• PISD E NOVA CONST R U C C I Ó 6 0 m1. acabats d e 1 a qualitat. 2 dormitoris. 1 3 . 5 0 0 . 0 0 0 . «67412 04/6741181 I S t T i r i W S 10000001

26 800 000 - « «75 43 24 (Ftnym Roca). Ral. FR10060013

d Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cagat del Vallès

Monestir,

• R O S I T A P g Rubí, 1 1 0 . Valldoreix. « 674 31 47 FM 1180TX1

rreblanca, 2 .

•

EXPOSICIÓ I

• V E N T A L L Ó 3 plantes, restaurada, aigua, llum, lelMon. 16700.0009(972)50 2862 (T>iT»«F«rco|FW FFI700O5

« 674 36 51 A T E U E R B L A U Av. To-

M. 1210001

• MERMELADA a Valldoreix. 5 6 «5891185 nstiKox

FALGUERA - Tapisseria - Decoració

FM 1410001 •

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

ALWI-V1DRES

ALUMINI 1 VIDRE

• S I U R A N A 2 plantes, restaurada, xemeneies, g r a n jardí, terrassa, a i g u a , Hum, telèfon. 32.000.000.0 ( 9 7 2 ) 5 0 28 62 ( F a ^ F ^ r o j W FF 670004

• P I S D E 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, s a fareig, cambra de bany cornptet. Exterior. P l a ç a d e pàrquing inclosa. Junt à r e a cultural. 13.650.000.« 6 7 4 72 54 (FocwGrowfci Rel FG CWCOOe

FW. 25S0001 J . W R E T Mercat Torre-

W 530001

•a 6 7 4 6 9 4 5 T e l . u r g è n cies 9 0 8 8 9 8 1 3 6 matoll •

• CENTRE ÒPTIC SALD O N c/ F r a n c e s c M o r a gas, 4 . « 6 7 5 07 5 4

Pa^VlJIllCRbLlSO

RENAULT-ACERSA

Ctra. Cerdanyola, 5 5 . « 5 6 8 26 49 M1200001

Av T o r r e -

FW. 17000!

• N I S S A N R O M A N Martorell. 4 1 . » « 7 5 4 5 7 9 M . 140X01

• L L A M P A I E S 2 plantes, r e s t a u r a d a , 1 5 0 m*, x e m e neia, a i g u a , llum, telèfon, garatge. 16.000.000.11* ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2 I r i p w F w x i i W F f 670003

TAPISSERIA

• C A B A N E S casa per restaurar, 3 plantes, jardí 3 0 0 n f , p a l e r i quadres.

equip., 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei,

9.500.000.-

zona planxa i safareig, traster, garatge, c e l e r ,

V (972) 50 28 82

menjador sala d'estar 5 0 m2, cuina

office

cal., jardf privat i comunitari a m b piscina. 6 5 M .

y:yy,

T-

T7TT

MOLTES PARELLES A L CONSTRUIR O COMPRAR UN COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DIÏ EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESl

INSTAL·LACIONS

§^v

Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments

TETE

Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax589 00 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

IÓ I INSTAL·LACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS Encolats, flotants, tarimes clavades, etc. PREUS AJUSTATS I GRAN EXPERIÈNCIA

m $m m m SR. FERRAN

SEGURETAT AMB AUX VYD

fem forta la seva casa. I sistemes de seguretat SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

A v . Alfons Sala, 50 - Tel. i tax 589 1 • 99 Apartat 301 081 9 0 SANT C U G A T DEL VALLÈS

MARBRES i GRANITS José L. Hèlices Ctra. Viaro - Nau. 4 - Polígon Can Magí Apartat de Correus 404 - Tel. 674 05 76 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

REPARACIONS • MANTENIMENTS SERVEIS URGENTS LI A R R E G L A R E M *S

c/ Dos de Maig, 25 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. (93) 589 25 29 - Fax (93) 589 24 69

Les coses de fusta trencades o que no funcionen: Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.

c/Camí deia

\, baixos, la-U

589 47 53

ORA DE FER EL PAS PER CASA NO SABEN COM FER-HO. IS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ mALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ

AUX-VYD-MATIC

V—•"

Automatització de portes i garatge i persianes, connectades via radiosistemes: V

SEGURETAT c/ Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 aparta|301 SANT CUGAT DEL VALLÈS

COPERSE COL·LOCACIÓ I REPARACIÓ DE: PERSIANES

—s

Instal·lacions Reparacions

TEL 674 62 39

R.OUERAÚ

CALEFACCIÓ, AIGUA, ELECTRICITAT, REGS AUTOMÀTICS PER A JARDINS Av. Castellot, 73 - Tel. 674 55 47 Tel mòi). 908 94 44 79

CLASSIFICATS • SANT CUGAT preciós p -6 de 120 nv i 4 hab a "<H A'tcrs Sdia. ? ïi.nys, ïalò r-'enjadoi r.J r,: c \-.u ^aca. ascensor ca'·eïa· zw., parqjing assolella: fi nostres d'aluiunt. 2f; SOC OOQ TT 580 86 69 < 580 98 54 híto·PisoCeníaryoB: a* FPC 9«OX«i

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT M A MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

DE 80 A 9 0 m 2 ÚTILS

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 17 de febrer de 1995 •

MOLT

rWhNOVrTi

(Fotc PBO Cantora) Rel FPC Í90QQ5

POSSIBILITAT 1) 'l\TERES ISLBVENCIO\S 1 '"' \ IONS PERDI I

có a m p l i . 1 b a n y * ' •JJ

Ir-opr' íe' INC J0CCI •

C/ D O C T O R

130 TI

MURILLO

4 hab

2 Darys.

salo menjador, 35 m , C L I fií

• oMtce-. 2 p aces

pa-quing ri

Zona

üe

comunita-

a m h ardi i piscina. Ex-

•onor

28 500.000.-

ï ï 6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 4 3 0 2 ImwM. -el I -OOTOK

lava-

So' de tarda.

15 !tO0 0 0 0 . •a I 9 3 I 6 7 4 6 7

•

RUBÍ

C/ F R A N C E S C

MORA-

GAS,

48. Oportunitat. 85

nr, i

dorm., bany, lavabo,

saiO m e n j a d o r , c u i n a , r e f r i geració, calefacció, terrassa. p à r q u i n g . 1 7 . 5 0 0 0 0 0 t r 674 57 1 6 . Fax 6 7 4 57 54 ;inoga- W IN0 20003

• •

P I S • 1C m \ 4 h a b . 2 püiquel.

pàrquing

armaris,

-y.; e x t e n o r , c e n -

tnc, finca nova

3 arys

•

C/ R I U S I T A U L E T 160

rrenjddor

cuina

«otfice-

plaça

de par-

quing

2 ? 5 0 0 OOO -

t r 6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2 tnoesa •

e* I -iM'í-X-.

C/ S A N T

TOMÀS.

n r , 3 dorm , 2 banys, saló menjado-, cuina equipada.

INFORMACIÓ I VENDA: / J

calefacció

:ardor-95.

15 2 0 0 0 0 0 t r 6 7 4 5 7 16 , Fax 6 7 4 5 7 5 4 Ir-c.^- -S IVjj0004_

ïiiRïsa INTERCONSULT INMOBILIARIA, S.A.

EDIFICI

armans. par-

qumy opcional

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

BARCELONA [Cl Barcelona cant. Lleida)

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

•

SANTIAGO

! fXju<& Ftocai Ref FS10060C"

RUBÍ c

PIS D E 120 m', 4 dorrv

toris, 2 banys, molt

pera

banys. 2 terrasses. facció

24,150.000 -

F T ^ . " . ':-tï-i ^dt (•£• i:\*K05

Cale-

Nous.

•Sei-i M 51M00Q0Í

14 2 0 0

PIS

VENDA

na. bany complet,

calefacció

Molt

lavabo de sol

4 hab

cambra

•B 6 7 4 7 2 5 4

pàrquing opcionals

bany

s o : -je m a t i n s . places de

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab., 2 banys. calelacció. plaça pàrquing, assolellat, exterior 28000.000TT (93) 674 67 15 !Fnqu«Sacai Re* CS '0*200C3

F-YfuesS*:a

^ ' FS 1CT2000"

9 V « .i h-\ ne loa-.er 3 hab

3 í 0 G00

L l:.g.et

menador saia

• "ORRE 7 hab gjer

2 h

65 30C ptRS i ? 300 : : -

i i H - j a ^ í j ' . sala d'estar curna .artli L^o-

250 C00 ple 4 ; ' i n ^

Air?, rjf P a r e n EscavOla iVa I-

doreix) • c' BALMES ?'5

" . ic liüguei 3 hat . -neniador. cuina i ^any

50 000 ptes mes c..' M N A 19, 30 rrr Renaa

50 000 ptes • . O C A L & C A S t l L L t J C S , i&

;inasai Rei '50006

8C "

R-i'da

R U B l ei H i s t o r i a d o r J o -

sep Serra, 9 5 m 2 , 4 h a b . (3 dobles), bany i lavabo, ca-

Lloguer mensual per plaça 4 OOC ptes • "LACA DE PÀRQUING c.'Vinolas

lefacció, extenor, 2 terrasses. pàrquing

2 0 . 0 0 0 0 0 0 ptes

ilrcusaiJteT 5000*

• LOCAL EN VENDA, a Sant Cugat -j Rius i Taulet 2 2 3 ^

R U B l c' Lluis Ribas, 4 més entresolat

Amb

pàrquing. Acabats de qualitat. P o c s v e ï n s . Llar d e foc. 1 9 . 5 0 0 . 0 0 0 TT 5 8 8 4 0 17 ' 5 8 8 5 4 9 9

(Fiiques Vaüwnraii Re* ^ 200010 •

R U B Í cí

Montunol, Reformat

teria ember. Porta

anques Vatvjfïa. Ret ^ « 3 9

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES AV. A L F O N S SALA, 22 hxs. 2 APARTAT D F C O R K t l . ' S n ú m . \2 SANT CUC,AT DEL VALLÈS 6 7 4 1 5 hb - 6 7 4 1() S4

R U B l tí P a j C l a r i s , A la

vora A j u n t a m e n l , 80 n r , 3 hab., b e n conservat, exterior. 8 . 0 0 0 . 0 0 0 TT

m de façana 25 n i l l • PLAÇA DE PARQUING en venda 2 5 0 0 0 0 0 ptes.

fus-

blinda-

TT 5 8 8 4 0 1 7 ' 5 8 8 5 4 9 9

•

VENDES • TORRE EN VENOA Ctra de la Floresta A r - b |ard'

TT 6 9 9 6 5 4 8

hab, 89 m '

15 000 ptes 'mes

• FINCA EN VENDA d Aips ?9 9 0 0 0 0 0 0 0 ptes

14800 0 0 0 -

hab

5 001! ptes pe r a 4 r ~otor,

• PLAC'cS a p d ' c a - e n ! a garatge i..' Vin:las •

nou. 8.500.000.-

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial 4 dormitoris. 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000. TT 674 12 04'674 11 81 (Seroi; Ref S10000003

Re-da al r-e^ sala d'estai a m :

boguer

mot: de .ardi

• LOCAL DAVANT C.*P :>ArV C j G A l

10 5 0 0 . 0 0 0 t r 699 65 48

d a . E x t . a l u m i n i . Millor q u e

0O5OO12

ZÍA^Í

-en.ador

m unitat R U B Í c' Duran i Bas. 90

m e n j a d o r 24 r v

Rel KSA

* :;ritiy

;

d esta- r:,iiiirf, r.;\i'-,'ï'tjust

- c ;.'í.'D0CJ

Fir^eí '.'rtKir'at •

completa,

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 m*. menjador 20 nv cuina 3 hab , 1 bany. safareig, terrassa 4 rrV. ascensor, sol tardes. vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.rt 675 33 55 ' 589 26 43

• Av C i u n r w .

TT 5 8 8 4 0 1 7 . 5 8 8 5 4 9 9

20 000.000.-

• PIS EN VENDA 4 dorm menjador saló amb xemeneia, cuina «oftice-, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster Jardí part 200 mJ. Zona comúnriàna amb jardí i piscina. 45 000.000.Tf 674 72 54 F 'xa; G-ronefat Ret. Kà .00800.2

lar :)M t;-i

riNCA de Logue-, .: hab , }, :„in,'-, p:es l'mes

000-

a m b vistes a Collserola.

TmcasGurolai Ret K5,0O6O0,·'

RFA

i.,' W n ' - b ^ " : , .H ?.e Wiraso Mas .ia-ei 3

~ien-adcr jrt\

80 000 ptes Mar de foc, p s e m . )rcn;c

TT 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

d o r m , m e n j a ò c r s a l ó , cui-

opciona

• comunitat • I 0 3 R L arr-b |arrl teb

quing

000-

• PROP MERCAT NOU (Pg Torreblanca •' Vallès), semmou. 3 hab 1 bany, plaça pàrquing. exterior. 13 650 000 t r (93) 674 67 15

de pàr-

d'estar amb dar de ' c r '• rjanv. ' savaco L ogue - 90 003 ptes

veïns

22 000

• MOLT A PROP estació Sant C'jgat 3 hab., terrassa de • 2 m , gairebé tot exterior assolellat. 15 ÜOO OOC1 t r 93! 674 67 15

quinq

plaça

Gas. Pocs

Acabats de qualitat. Pà*-

T-nquesSaea- Re* FS 1C20002

ter-assa,

nova

PIS de 110 rn' av «l'ons Sala, 3 1- Ja 3 haD Tien ado;. sala

d e 1 18 i

vista, p à r q u i n g .

•B 6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 4 3 0 2

l ' O m-, 4 h a b . , 1

UOGUERS

Casp. Pei es-

Dúplex

135 n r . D e 4 a 5 hab. 2 i 3 •

RU-

1 lavabo, saló-men-

j a d u . . Guma " O f f i c e »

PISOS -TORRES XCALS-TERRENYS

TT 6 9 9 6 5 4 8

trenar

•tno*w "*< r W " ) ï í

bary,

JOSEP M. CASAS EROLES

7 250.000.-

•

TT 6 7 5 4 3 2 4

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 lab molt tranquil. assolellat clar. 6300 000t r [93)674 67 15

SINOL

CASAS

RUBÍ Av. L Estatut. 75

m \ 3 h a b . , molt de so'.

lincusa. Ref ISOOO"?

saló-

terrassa,

25 000.000 -

XSA Gest c Imrr'OD Uana m;, 4 hab., 2 banys

bsia-ur,

(Foques vdhonrd; Gef F\ « ' 6

• •

nou. 85 r v 3 hab bany i lavabo Caie'acc i F.ec Ertrada 3 000 CJO Pla Resta hipoteca. t r 588 40 17 '588 54 99

i-ics-t- ^ : . : . fe) FSIC'ÏOOW _

•

• C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportunitat 130 nv, 4 dorm., 2 banys saló menjador, cuina, calefacció. pàrquing. pintat 21 OOO 000t r 674 57 16 ,' Fax 674 57 54

ESTA-

hab., vista molt m a c a . bal-

bnitys.

• SANT CUGAT Psg Ca novai, pis De 4 hab (3 doDles;. ' 20 m-, 2 banys, :M r a • oftice-·, balcrj. enIresolats, ascensor, calelacció, exlenor, pàrquing assolellat. 21.500.000• 580 86 69 ' 580 98 54

A PROP

C I Ó Sant Cugat. 5è pis, 4

699 65 48

j h a s a l Rel 150003

• RUBÍ D' Sabadell, impecable, 4 hab (3 dobles), cuina equipada i reformada [cuina integrada, torn. etc). sol de matins. 9.000.000t r 699 65 48 ;inosa| Ref 150001 • RUBÍ cí Verge del Pilar, A la vora de Correus. 65 (TV. 3 hab cambra de bany. 6 450.000•O 699 65 48 .Incusaj M I-J0Q05 • RUBÍ&' Zafiro, 70 m : , 3 hab., cambra bany. exterior i assolellada 6 400 000 - TT 699 65 48 ilncusai. Re' 50008

• RUBf Dúplex j>er estrenar de qualitat suprema Pocs veïns 19 000 000TT 586 40 17 n 588 54 99 iFnques Vahyirat) Rel Fv'2000'1 • RUBl Edifici Mercun, 75 nf, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing 10.500000« 6 9 9 65 48 [tatsai =tf 150009

•

R U B l p i s r w u d e 6 1 -rr'.

a Av

Estatal. 132 AmD 2

hab

bany, cuina

Només oos veïns rrassa

;tncusa| M I5001C

equip A m b Te-

61 n r

11 OOO OOO t r 588 40 17 , 5 8 8 54 99 l-íwues vatoirall Hel F, KKC0Ç •

R U B l pis nou de 74 m'

Eslatul,

132

hab , bany, cu!na

eqL.p

Només dos veíns 12.000.000.V

• RUBÍ local a Les Torres. 40 nf, bany. pati 3.800.000.TT 699 65 48

Superf

588 4 0 1 7

S88 54 9 9

l^^ques VaTairal. f . " ^ 20CQHe •

RUBÍ

Plaça

1 0 0 m-n 3 h a b

Prog-és (2 d o b . e s I

calelacció. pis extenor 8900.000

• RUBÍ pis c Margarida Xirgu, 4 hab., menador, cuina, gas. reformat, fusteria ember i alumini. Ext, 9500.000TT 588 40 1 7 ' 5 8 8 54 99 fiiques Vaftorrai; Rerf F\'*0i3

TT 6 9 9 6 5 4 8 :incusa|Jte^[ï<XK_ •

R U B l z o n a la J o s a , t o -

cant mercat lavabo d'alumini

3 hab . bany •

Exl

i persianes

Caletacco

Gas.

cuina nova 10.500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 rrf, casa de 90 rrf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió només 12.000.000 Ra. Rel. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 rrf de terreny, casa de 60 nf, zona alta i assolellada. Oportunitat, 11.000.000 Ra. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84.

tr KM

Servicios de gestión inmobílíaria • K-M. RUBl, torre zona Els Avets, seminova 140 nf de vivenda 4 hab. 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 nf. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. MJ. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge 12.000 rrï de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones l'habitatge té 160 rrf, 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Pta. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 rrf, més un local de 80 m situada entre Mirasol i Rubí, sol tot el dia. Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 rrf, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 rrf, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 rrf amb instal·lacions, l'habitatge té 120 m amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 rrf. Ocasió única, només 42.000.000 Ra. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62, • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 rrf de terreny 600 rrf de bosc i 1000 m- de zona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany. acabats de pnmera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Ra. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà. 200 rrf edificats, jardí 50 rrf. 2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure. Ocasió, 22.000.000 Ra. Ref. 7R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torn amb 128 rrf de habitatge. 3 habitacions, 1 bany sol i ema'n excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 rrf amb projecte per ampliar 80 rrf més d'habitatge, jardí de 40 rrf. Oportunitat única, només 12.700.000 Pta. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 rrf, casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 rrf, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Teneny zona Vallès Park, superfície 900 rrf. amb instal·lació feta d'aigua i llum. Ocasió 3.800.000 Pta. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nr. amb caseta de 70 rrf, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Pta. Ref. 8/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 rrf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Teneny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 rrf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 rrf, pis alt i assolellat, 3 habitacions, 1 bany, safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Ra. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 rrf, 3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Ra. Ref. 14/P. Tel. 5882362. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 rrf, 130 rrf útils, 50 rrf de terrasses, 4 habitacions. 2 banys, saló de 35 rrf, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Ra. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nf edificats, 115 rrf útils. 4 habitacions. 2 banys, saló 35 rrf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 rrf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 rrf. Ocasió, només: 12.000.000 Pta Ref. 15/0005. Tel. IMuC-irOOJiO

- _ _

____——__—

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 rrf, 200 nf de casa, 126 rrf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió 1 1 .OOC 000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 rrf, 90 nf de casa. 3 hab possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 rrf, casa de 205 rrf, útils 85 rrf, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 irf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Ra. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 rrf, casa de 130 nf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21 000.000 Ra. Ref. 25/1004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 rrf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 rrf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Ra. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 nf, casa 80 rrf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zo^a col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84 • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 rrf, casa de 180 rrf edif. útils 125 nf, 5 habitacions, 1 banys. 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta; jardí 760 rrf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 rrf, casa 56 rrf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat dampliació, Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026. Te. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 rrf. casa de 96 rrf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis. Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 rrf, casa de 85 rrf, 4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 rrf, casa de ' 35 nf. 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta, Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 rrf, casa de 140 nf, útils 100 rrf, 3 habitacions. 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 rrf, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Pta. Re). 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 rrf, casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Ra. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 rrf, casa de 225 rrf, útils 110 rrf, per refomar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref, 45/3001. Tel. 589 20 84. Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT Oficina Rubí: d Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ

.Tnques Va*tonrat] Ret Fva£9í •

RUBf Zona Les Torres.

prop FF G G

Pisos des de

7 5 0 0 OOO P t a 3 h a b C a lelacció, gas, cuina, bany n

588 40 17 ' 5 8 8 54 99

• F inques Vatfmall He' r v MOE5 •

Z O N A cl A t l o n s

1 0 0 m-', 4 h a b

Sala.de

armaris de

paret, saló menjador,

cui-

na, bany i 1 lavabo 17 0 0 0 . 0 0 0 -

V 674 08 97 i.Fincas Sam uuga; Rel FSC -00*0X6 • ZONA MERCAT NOU 90 m', saló 32 m r amb xemeneia, 3 hab.. cuina reformada. l bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes 14.500.000n 675 33 55 / 589 2S 43 (KSA Gestió Immotil ai a| " e l KS* 10050005

• ZONA MONESTIR, 90 m3. menjador, cuina, bany reformat. 4 hab., tot exterior. perfecte estat. 12.500.000.w 675 33 55 / 589 26 43 (K5A Gealtó Immobiliària; Rel KSA 10050003

• ZONA PEATONAL 70 m', menjador, cuina, 3 hab.. 2 banys, calefacció. sol i vistes. 14.000.000.V 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària; He! KSA 1005000*

• ZONA RESIDENCIAL 100 m', saló amb xemeneia. cuina «Office-. 3 hab., 2 banys. 1 pàrquing, traster. calefacció, jardi infantil, només 6 veïns, tot extenor. 26.000.000.n 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària) Rel KSA I0OSO007

• ZONA TRANQUIL LA 100 m1 + 160 mJ jardí privat. sakj-menjador 30 nr' 4 hab.. 2 banys, calelacció, aire condicionat, 1 pàrquing * traster. 26 000 000V 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Geslio immobii.ai.aj. Ret KSA 10O5O0O6

• ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats 2 hab més traster, hab salareig i planxa. 11.000.000 n 674 08 97 l-reasSanCogai) FW F5C IQOAOOW

• MIRASOL 2 solars 605 I 650 m1. Pg Camèlies Magnifica vista. u 674 57 04 ' 675 43 02 llmdesal Rel, MMTOO·O

• SANT CUGAT Zona Golf i estació de Valldoreix, supel·licie: 600 m ; 25 000 000u 674 08 97 [FircasSarrtCugat Rel "SÇ 'OC-in1!?

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 17 de febrer de 1995

Wlx/VCA 4Qp|

PISOr Pron f>u ^ c i

Finques 1 S

_£ÜDà tir, 98 m 1 ,4 hab., 2 banys complets, cció, cuina gran i pi. pàrquíng opcional.

15.750.0L

Prop estat 8 m 1 ,4 hab., 1 bany i cuina noves, exterior bala natí. 16.500.000 pta. Zona col·legi i. 'all, 75 m 1 ,3 hab., bany i cuina noves, parquet + . ia. sol al matí. 14.700,000 pta. Zona Mercat Nou, J J m 1 ,4 hab, 1 bany, 1 lavabo, calefacció + qalería. pi. pàrquing opcional, 12.500.000 Prop estació,,. 8.000.000 pta.

hab., 1 bany, sense ascensor.

PISOS LLOGUER Zona eixample, 150 m ! , terrassa, 4 hab, 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pf. de pàrquing. Zona estació, 75 nf, 2 hab, 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat. Prop estació, 75 nf, 3 hab., 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat. Apartament prop estació 40 m : , 1 hab., 1 bany. 46.500 pta. Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 bany. 65.000 pta. c/ Sta. Maria, 75 nV, 3 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta. 33075AJ2O28

• S O L A R residencial, 6 5 0 m* Z o n a e s c o l a arquitectura. Edrficació i m m e d i a t a . 29.000.000.-

« 675 43 24 (ftiqutfloca).fW.FH 10060006

• a OCÉANO ATLANTICO, 53. (Final 95). 600 m' solar 294 m* habitatge. Zona GoH. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardí. 60 OOO.COO.« 674 57 16 / Fax 674 57 54 QnogaQ. Ral HO 20005

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 85 m' + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada. calefacció. 16.000.000.tr 674 57 1 6 / F a x 674 57 54 |lrcgar|RBÍ HO 20007 • M I R A S O L torre 3 5 0 m ' , solar 6 0 0 m1, 6 h a b . , 2 banys, saló menjador, 6 0 rrf, cuina « o t r i c e - , s a l a 6 0 m1, g a r a t g e 2 c o t x e s . 65.000.000.-

« 674 57 04 / 675 43 02 fhidasa). Raf. I 10O7COO.

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardf i piscina comunitària, 240 m1, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys. 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000.« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA Gesl'd Immobiliària). Raf. KSA I0OSO0O9

• SANT CUGAT-VALL DOREIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m? de solar i 385 m ! constr.. 5 hab., estudi. 2 banys complets i un lavabo, salómenjador de 47 rrf, 18 m* de cuina. Garatge per a 2 cotxes més celler, hab. de jocs, trastsr. Piscina. 70.000.000.« 6 7 4 08 97

_____

• BELLATERRA Torre individual d'estil colonial espanyol, de 1.900 m' de solar, 5 hab., saló-menjador de 60 nV, piscina i vestuaris, etc. 80.000.000.« 674 08 97 (Fnaa Svt Cugat). Re< FSC10040002

(FàraSMCugfl. flat. FSC 10O400ro

• ST. CUGAT d Sta. Teresa, adossada 320 nf, 4 hab., 2 banys, lavabo, saló- menjador, 35 m*, cuina «office-, golfes, sala d'estar. terrassa, hab- maqul· nas. garatge 3 cotxes, jardí privat 100 m" i piscina comunitària. 57.500.000.« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 [KixteW W 110O70OO3

• SANT CUGAT Zona Vinyet - c/ Sant Josep, consta en planta de saló menjador, cuina «office» i un lavabo. En la planta superior hi ha 4 habitacions (una ós «surte»). i 2 banys complets. A ('estudi, com que és gran, té un dormitori, saló i un bany. A més a més al soterrani hi ha un gran celler, 1 habitació de planxa i safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000.000- « «74 06 97 (FwaiSrt Cugat) WFSC1OMOOI6

• C/ G R A N O L L E R S adossada amb ascensor 220 m', jardf privat, 5 dorm. (2 «suites»). 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 rrf, garatge traater. 48.000.000W 674 77 76 (Irvwba, SA) W 160009 • a LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m* habitatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada. 29.000.000.tr 674 57 1 6 / Fax 674 57 54 {lnogaf).R»HNO 20006

• TORRE A BELLATERRA 250 m>, 900 m 1 de jardf, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 SI fSerin). FM. S10000004

• TORRE A BELLATERRA unrfamiSar 180 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m1, cuina 20 m*. parcel·la 400 m*. 39.000.000.« 6 7 4 77 78 |Yff«ba.SAj WI6B0D6

• T O R R E ADOSSADA C/ Bergara, 2 -suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 rrí, 2 places de garatge i trastsr gran. 47.000.000« 6 7 4 77 76

• Z O N A M O N E S T I R torre a d o s s a d a 1 4 0 m", 5 h a b . , 2 banys, garatge i jardí 6 0 m*. 33.000.000.-

« 6 7 4 77 76 ( t r o b i , SA), flat. I «005

(anwba, SH| FW. 160007

• TORRE ADOSSADA Zona eixample sud, Turó Golf. consta de 3 hab. dobles i un estudi d'uns 24 m* amb la seva terrassa solàrium. Saló menjador de 31 m*. Cuina «officede 13 m*. En total té 2 banys i un lavabo. Garatge per a 2 cotxes. Traster. Jardí d'uns 40 m*. 40.000.000.« 6 7 4 08 97 (Fng* Sant Cugat) M. FSC 100400H • TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 m1 + 104 de jardf, 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge, fusteria interior de roure i exterior de PVC amb vidre doble. 26.000.000- « 674 77 76

•1

• T O R R E INDIVIDUAL Beilaterra, consta de saló menjador a dos nivells, cuina «office- i un bany, tot això a planta. A Centreplanta dues hab. dobles amb armaris de pare t, a la planta superior 0 entreplarrta dues hab., una és «sutte- i l'altra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha l'hab. de màquines, rentador i una altra que és de planxar, etc A més té una hab. que es pot fer servir per al servei. 68.000.000-«6740697

• PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes davant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 06 97 (FtiaaSaniCugal). Rrf. FSC 10040011 • P I S O S , a p a r t a m e n t s , torres, locals i p l a c e s d e pàrq u i n g d e noguer.

9 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81 (Seiin) Bel S10000005

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic duplex + comunitat. R e n d a : 1 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 h a b . , 1 b a n y , 1 saló, 1 cuina, plaça garatge.

SA). RaU 60008

• C/POZOS, 10, 3r2a (a la vora estació). Renda: 50-000 Pta + comunitat. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. « 6 7 4 1 5 66 {Ctftt).Raf.C 10130002 • CASA ADOSSADA c/ La Plana. 140 rrr1, 3 hab., 2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m', cuina «office», golfes, traster, terrassa 10 m f , jardf privat, 18 rrr1 i plaça de pàrquing. 170.000/mes.« 674 57 04 / 675 43 03 • P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a. 4 hab.. 1 menjador-sala, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85000 Pta. « 6 7 4 1 5 66

• SANT CUGAT Zona c/ Aflons Sala, consta de 4 habitacions, saló menjador, cuina, 1 bany complet lavabo. Safareig, una petita terrassefa o balcó. 95.000 /mes.« 6 7 4 08 97 {Fra» S * Cugat),flaf.FSC 10040031

IFinquM Roca]. FW. ffl 10060015

(F»«1U«S Roca). Bat FH IOOEgi16

• APARTAMENT en lloguer cl Montserrat, 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes« 6 7 5 43 24 (FmuMRig) FWFBiQMKW

350.000.« 5 6 9 09 91 |R»ai.il).FW.F10<gn)5

(SuzUüFW S10110CC3

• FIAT Uno turbo. IE, BIK. 475.000.- « 589 09 91 (ffca i.tj M F l«g»C3 • FORD Escort XR3, BKV. « 6 7 4 1 5 03 ^g«tl««x«llï| IM PW120OOS

cuina,

• F O R D Fiesta 1.1.. gris met. B^JT. 3 0 0 . 0 0 0 . - « 588 55 35 |AJ»««mFMÀ 10100003 • QOLF1.8. GL. B-JP « 6 7 4 68 50 {Amo Comca dtl Valèt). R«f ACV lomim • LADANr«,B-NL. 550.000.« 5 8 9 09 91

( F i r a OranaHa). Rei FG10060002 • P I S de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, safareig, c a m b r a de bany c o m p l e t . Exterior e n finca

• LANCIA Deia. HF. lurbo, B-KY.

790.000-«589 09 91

de 4 anys. C o m nou. Plaça d e pàrquing inclosa.

|HK».l.g.BHF1«ail07

Junt n o u m e r c a t i à r e a cultural. 8 0 . 0 0 0 / m e s . . -

• LANCIA Prisma. TDS. O-AK. 750.000.« 5 8 9 09 91 fFtor.ÜlFWFlOIBOOlO

•MH

• PLA DEL VINET 130 m', 4 hab. (1 «surte»), 2 banys, saló menjador, 35 rrr*, cuina «office-, galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes« 674 57 04 / 675 43 02

J&2K ' ^Pl£r

• LANCUY-10. B-HD 325.000«5890991

*JíJ$n~

• OPELCoraa,B-IS. 475.000.« 5 8 9 09 91 |Ble».H|IW.f10ax»)1

~S4t

ujmAÍmmm

f1ÍflWi>V

(Imdesa). Raf 110070006

• RBLA. RIBATALLADA 160 m ! , 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing, calelacció, assolellat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000/mes.« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

rúffiíSESSASXJA

• ALFA 33 16V. negre, BLK. 600.000.0 5 8 S S 5 3S

lAdocmavuiíoionio

(finques Saa) Ret. FS 10120009

SANT CUQATOEL VALLÈS Tel.0744108

• HAT Tipo, 16v, A/A. BLC. « 6 7 4 1 5 03 (fwgM.MopRrtri W P U R I ; O M ; • FIAT Uno 455, B-16O0HU, platejat. « 674 09 10

(Fncas Gironefe). Rel. FQ 10090003

[FrmQroneta). Ret. FG 10060004

nOm.aa, 1r2a

• C I T R O E N AX 1 1 , T R E , B-IM

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat Lloguer al mes: 65.000 Pta. « 674 72 54

« 6 7 4 72 54

AV. CATALUNYA,

w 675 32 57

(RncKGwnafc). Rel. FG 10060005

« 674 72 54

Arm^f^GAfffiÍAJULIA

|Am Eaton) R*«100300C3

• TORRE OE LLOGUER a m b m o b l e s . 3 dormitoris,

eo.O00/mes- « 674 72 54

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 rrr\ Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mee. « 6 7 5 43 24

1008MO?

• C I T R O E N AX. G T (extres). B-JU.

(Csaas| FWC1013000E

Mlrasol. Zona molt tran-

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, d Mina, 1980 rrf 80.000/mes « «74 15 M {Cml M CIO13O0O7

• AUDt 100, B-IG 0 674 68 50 |A«10 Conard «I Va»» U . «Cï

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta. 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardf. « 674 15 66

terrassa. Pis moblat a M i -

TRASLLAT

tr 675 32 57

(Casis). FW.C 10130004

"I.ï,!*,!'.

(At«o Ealebanl R1 <£ 1Oia00IB

(Ftxas SW Cugat). FM. FSC tOOWSO

« 6 7 4 1 5 66

tOCiíSÍÜiWSM

asnait • ALFA Romeo 7 5 , 2.0 Twin Spark. B-IU.

• SANT C U G A T Zona P. Àngel Guimerà (estació), consta d e 3 habitacions, saló menjador, cuina i 1 banys. Una terraaseta. Pot ser amb o sense mobles. 70.000 /mes.« 6 7 4 08 97

menjador-sala,

(Casas) Rei. C10130005

• ALFA Romeo 33. B-IT. 475.000.-

• S A N T C U G A T Zona c/ Rosselló, té 100 m* i consta d e 4 h a b . , menjador, cuina i 1 bany. 1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 674 0 8 9 7 (Fixas Sart Cugti) Rjt FSC KW0017

• PrS d e 2 d o r m . , m e n j a dor, c u i n a , b a n y c o m p l e t ,

• TORRES Zona tranquil-la, adossada cantonera, 150 rrr1, garatge 2 • A 7 M I N U T S a peu de cotxes, zona rentat, trasl'estació d e Valldoreix, 4 ter, saló estar en dos nih a b . , exterior, assolellat, vells, cuina «office», 1 a m b pBti p r i v a t d ' u n s 4 0 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 m*. tranquil, aigua i Bum )a «surte»), estudi, jardf prid'alta. 8 5 . 0 0 0 / m e s vat 40 m*. calefacció. « ( 9 3 ) 6 7 4 6715 28.500.000.IFtWaSaaLM. FS 1018010 « 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA GasM amoNürit). fW. KSA • APARTAMENT en llo10050013 guer. Molt cèntric i tranquil. Pàrquing opcional. • VALLDOREOC Torre So55.000/mes.la, parcel·la 6 0 0 m*. c o n s « 675 43 24

« 8 7 4 77 76

• C / A L F O N S SALA 110 m', 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 rrr1. cuina i terrassa. Moblat. 90.000/mes« 874 57 04 / 675 43 02

(kmdesa) Raf 110070008

(Fücss Sant Cugat), flat FSC 10040012

truïts 2 2 0 m'. 4 d o r m . , 2 banys, 1 lavabo, menjador s a l ó 3 5 m 1 , s a l a d e billar, x e m e n e i a llar, b a r b a c o a , garatge. 46.500.000-

• AV. A L F O N S SALA, 22, 3r <a la vora estació). Renda: 80000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina, 1 traster. « 67415 68 (Cm^fW.C 10130003

(Mata). Raf 11007TO07

(lnmartM.SA).FW.i6OO0*

• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bohardifla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000- « 674 77 76 (Iranart». SA)flat160003

• OPEL Corea QSI.B-LK. « 8 7 4 68 50 («u» Conra dil ViHsl. Ril ACV • OPEL Kadett. 1.3. 5 [ B-HY.

450.000.« 5 8 9 09 91 iFfcar.tü.FKFUrjgQKH

• OPEL Kadett. 1.8 GT. blanc, B-JZ. 600.000« S 8 8 S 5 3S lAuBC—tae. R«f A lOIOOODB

• O P E L Vectra 1 6 I A A B-MN.

« 675 32 57 (AutEmanlMaEIOBOm • PASSAT Variant 1.6. AAB-MG « 6 7 4 88 50 IMo Coiwca Ml VaU>| M . ACV 10090006

• P E U G E O T 205 GTI, A/A. B-JT. « 674 15 0)3 • PEUGEOT 205 XL, BHW.

« 67415 03 fp«joion*ipH«M FwFufliaooi • PEUGEOT 309 GT, A/A. B-HX. « 674 15 03 |fttgea:llo«ilaa/).l«in»1l200B • RENAULT 11 GTL, BGL. « 674 15 03 • R E N A U L T 19 TSE, blanc, B4J(. 650 000« 5 8 8 55 35 IAJMW). M A 10100006 • RENAULT 21 2.0. A.A. B-IJ.

« 674 68 50 (Auto Conara 0 * ViHs). Firi. ACV IOOM003

• R E N A U L T 21 TXE, blau, B-JJ. 650.000.« 5 6 8 55 35 (AdoonatMAIOIOtm • RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.^r 5oo 99 35 lA^gnOai; FM A1010000»

• RENAULT CIO, RN-1.4. B-OO. « 675 32 57 (AU0 EMM1IFW. AE10030007 • RENAULT Clio 1.2, 3 p.. vermefl, B-OM. 975.000- « 5 8 8 5 5 3 5 HaocCTlt FM A10100002 • SEAT Ibiza, 1 5 B-OB « 6 7 5 32 57

3P-.

lAMoEMMll). FW. AE 1003000)

• SEAT Ibiza 1 2 , negre, B-JX 400.000.- » 588 55 35 FW.AIOI0OOO7 •

S E A T I b i z a 1 5 , 5 p . B-

K P . « 6 7 S 3 2 57 (AuB (mtm M. AE I003KM • SEAT Terra, blanc, BKT. 350.000« 5 8 8 55 35 |Auttm4M.AI010DOO· • SUZUKI Swift GTI, B 1872-IP. blanc. « 674 0 9 1 0 |SuMg).nai-S miaa • VOLKSWAGEN Golf 16 V, B-LM. « 6 7 5 32 57 (AMO E a * a i | . M . AE 10030010

•

F O R D E s c o r t d i e s e l , B-

HW. « 674 15 03 t^g«tlloic.F»aV)F»iFwiaioo< • NtSSANPatrol6ca.dleael, curt B-JV. « 6 7 5 32 57 (AjcFjatm) FM AE10030IM • MSSAN Vanette pràctic desel. B-MS. « 6 7 5 32 57 lA»Fj>Mn| FM. AE 10030005 • RENAULT Exprés, diesel, B-JZ. 650.000-«5890991 IFagr.tljFaiFlOmMM

En gaudirà.

P O R T E S

Hi ha un Honda Cívic 5 portes 16 v 90 cva partir d'1.890.000 Jtes.

Tecnovallés, S.A, CONCESSIONARI OFICIAL HONDA Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ctra. Terrassa, 225 Tel.726 31 66 SABADELL

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA txs

2 6 . Divendres, 17 de febrer de 1995

WALTER PEREIRA, LESIONAT

S'ACABA LA LLIGA DE PETANCA

L'atleta santcugatenc Walter Pereira ha hagut de canviar els plans d'aquesta temporada després de la lesió que es va fer en la Mitja Marató. Tot i així, prepararà la marató de Sant Sebastià. Plana 27.

L'equip de dones del CP Sant Francesc ha obtingut la victòria en la lliga d'acompanyament de quarta divisió. Malgrat haver estat les campiones, no podran pujar de categoria. Plana 28.

FUTBOL Les crítiques d'un sector dels seguidors locals contra la persona de Carles Munuera han obligat el tècnic a deixar l'equip. Lis insults d'un seguidor santcugatenc en rúltim partit de lliga disputat

al Municipal, contra el Roda de Ter, van ser determinats perquè Munuera decidís abandonar l'equip. L'ex-entrenador ha afirmat que no era la primera vegada que això succeïa, sinó que els insults cap

a la seva persona havien estat reiterats. Tot i la insistència d'alguns jugadors. Munuera va presentar la dimissió irrevocable. Ara la junta directiva ha confiat la direcció de l'equip a Josep Alonso.

Carles Munuera dimiteix per les crítiques personals d'un sector dels seguidors L'ex-entrenador santcugatenc continua confiant en la salvació de l'equip : \k\ll

Tornar la seguretat al conjunt és un dels objectius del nou entrenador, Josep Alonso

\<\ \ 1 K 11

• Sant dinat. Ii'ia molt de temps que un parell de senyors es dedicaven a insultar-me i això es podia transmetre als jugadors quan l'equip juea a easa; diumenge. contra el Roda de Ter. ja no vaig podet aguantar-me i vaig respondre.- Aquests son els motius que l'ex-entrenador santcugatenc Carles Munuera ha donat per justificar la dimissió. «El problema ja venia de llunv. i no pot ser que un problema entre un senyor i jo repercuteixi negativament en l'equip- . ha manifestat. I.'ex-tecnic del Sant Cugat Esport va decidir que. per tal de no perjudicar l'equip, el millor era deixar-lo. Munuera ha declarat que, si no s'hagues produït aquesta situació personal, -no hauria deixat l'equip-. Amb la marxa de Carles Munuera. alguns poden pensar queia relació amb el club i l'equip no era bona. però l'ex-entrenador ha assegurat a aquest setmanari -que l'entesa amb el president i els jugadors ha estat bona». «Fins i tot sé que alguns d'ells van intentar que continués, però hi vaig parlar perquè no ho fessin ja que jo tenia clar que plegava», va afirmar. I.a dimissió de Munuera podria evidenciar la falta de confiança de l'ex-tecnic en la salvació del Sant Cugat, però ell considera «que és tot el contrari». «Jo hi tenia plena confiança. A última hora, la setmana anterior van esgarrapar algun punt als equips que es troben en la nostra mateixa situació en la classificació, però la situació ha estat aquesta i ara el que vull és que se salvi el Sant Cugat», ha manifestat Munuera. El president no se sorprèn Després de dues setmanes mogudes amb altes i baixes en l'equip, el colofó ha estat la dimissió de Carles Munuera. Al president de l'entitat, però, no li ha sorprès la decisió de l'ex-entrenador en vista del que va passar aquell diumenge. Francesc Ruiz ha assegurat: «Tal com anaven les coses, ja veia que no continuaria. Ho entenc perfectament perquè les crítiques es produïen una setmana rera l'altra i era lògic que un dia esclatés. El públic, però, en lloc de criticar, hauria de donar su-

caries Munuera és substituït en el càrrec per Josep Alonso. Foto: MANÉ ESPINOSA. port.» La reacció de la directiva en vista d'aquesta situació ha estat ràpida. D'un ampli llistat d'entrenadors el president, Francesc Ruiz, ha triat Josep Alonso, un barceloní que la temporada passada va fer pujar a la primera divisió catalana el Can Vidalet. Ruiz ha manifestat: «M'havien parlat molt bé d'ell i m'he decidit per Josep Alonso perquè m'han assegurat que és un entrenador molt competent. A més, la primera impressió ha estat molt bona: té moltes ganes de treballar i il·lusió i els jugadors agraeixen això.» El president espera que el nou entrenador serveixi de revulsiu a l'equip, tot i que en l'estrena de Josep Alonso a la banqueta el Sant Cugat es va endur una derrota a Ca N'Anglada contra el Sant Cristòfol.

Josep Alonso, el revulsiu C.R.

H Fa poc més d'una setmana que Josep Alonso treballa amb el Sant Cugat i en tan poc temps el nou tècnic encara no ha pogut fer grans canvis. Ell, però, confia en el seu treball per provar de treure el conjunt santcugatenc de la situació en què es troba. La seva intenció era no entrenar aquesta temporada, però «la insistència del president, les seves ganes i les seves idees» l'han convençut. Després de la primera presa de contacte amb l'equip, Josep Alonso ha trobat un conjunt decaigut. «Des que me'n vaig fer càrrec, els jugadors hi han posat tot l'interès del món, però diumenge, al camp del Sant Cristòfol, després del primer gol, es van enfonsar,

cosa que demostra en quin estat es troba el Sant Cugat», ha manifestat Alonso. El nou tècnic té molt clar que a partir d'ara comença la lliga per al Sant Cugat i que han d'intentar «ser els millors de la segona lliga, que és de mitja taula cap avall». Alonso creu que, com que encara falten molts punts per disputar, els jugadors no poden «llançar la tovallola». Alonso ha arribat amb moltes ganes al Sant Cugat tot i reconèixer «que la situació és molt difícil». «Posarem tots els mitjans al nostre abast», afirma. El tècnic, que reconeix tenir tot el poder esportiu, assegura: «Si puc millorar el producte sense encarir el preu, ho intentaré. El que no faré serà hipotecar el club.»

Casado abandona el Sant Cugat i el club fitxa Juan Antonio i Cartier ( A R M I . Rl VhRTT

• Sant Cugat.— L'arribada del tècnic Josep Alonso al Sant Cugat Esport no es l'única novetat del club santcugatenc. Aquesta setmana, com l'anterior, s'han produït nous canvis en l'equip. El davanter Antonio Casado. que complia la seva segona temporada amb cl Sant Cugat, va demanar la baixa al club. l.'ex-jugador santcugatenc ha explicat a aquest setmanari: «Psicològicament. no estava be: les coses no estan sortint hé i no em trobo prou motivat per jugar- Casado considera que «per jugar a futbol cal disfrutar». «LItiinament jo no sortia content dels partits: per tant, vaig preferir sol·licitar la baixa», ha dit. l'n cop va prendre la decisió. Casado va parlar amb el tècnic, Josep Alonso, i amb el president. Francesc Rui/. que van acceptar la determinació del jugador. Casado ha volgut ser honest i ha decidit marxar perquè el Sant Cugat el va fitxar per marcar gols, i aquesta temporada les coses no han anat rodades. Casado ha afirmat: «En aquesta situació crec que no puc jugar amb uns diners que no sc')n meus.» Ara, l'ex-davanter del Sant Cugat vol descansar algunes setmanes i no descarta la possibilitat de tornar a jugar aquesta temporada amb algun altre equip. Aquesta setmana el club ha contractat dos nous jugadors, que vénen a reforçar l'equip. L'n és Juan Antonio, un punta procedent del Sóller de Mallorca, que la temporada passada va marcar 17 gols amb el conjunt mallorquí. L'altre és Cartier, un defensa provinent del Gavà. Tots dos jugadors han signat aquesta setmana pel Sant Cugat Esport, després que la directiva va rebre el vist-i-plau de l'entrenador.

Àlex Corretja cau en la primera volta de TOpen de Milà H Milà.— El tennista santeugatent Àlex Corretja no ha començat amb bon peu la temporada. En els dos primers tornejos puntuables per al rànquing de l'ATP 95, Corretja ha quedat eliminat en la primera volta. Aquesta setmana ha estat a Milà, on partia com a vuitè cap de sèrie. El francès Olivier Delaitre, número 40 de l'ATP, el va deixar fora de competició en tres sets (6/3, 4/6 i 6/1). A Dubai Corretja també va caure eliminat en la primera volta. No obstant això, aquests dos tornejos s'han disputat en pista ràpida, una superfície que no és l'especialitat del tennista santcugatenc. Stuttgart serà el pròxim compromís. / C.R.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 75 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

Israel Luque, a punt per participar en els estatals de pista coberta d'atletisme

ATLESTISME

Una lesió obliga el fondista Walter Pereira a canviar els plans

R.L.

L'atleta local es prepararà per a la marató de Sant Sebastià CARME REVERTE

B Sant Cugat.— L'atleta santcugatenc Walter Pereira, primer corredor local a l'última edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, s'ha vist obligat a canviar els plans per aquesta temVa ser el primer local a la Mitja Marató de Sant Cugat, però aquesta vegada Walter Pereira va patir més del normal per arribar a la meta. En el quilòmetre 10 de la prova santcugatenca va patir trencament fribilar a la cama dreta. Aquesta lesió l'ha obligat a estar dues setmanes de baixa i conseqüentment ha hagut de variar alguns dels seus plantejaments per aquesta temporada. El fondista de Sant Cugat es recupera lentament. Aquesta setmana ha començat a entrenar suaument, però fins la setmana que ve no podrà tornar de debò a la preparació. Aquesta lesió li impedirà intentar fer la mínima per participar en el campionat estatal de 10 mil, prova que tindrà lloc al mes de juliol a Madrid. Però el que també ha hagut de descartar, i això no li ha agradat tant, és el campionat de Catalunya de pista coberta que es farà el 3 de març en el Palau Sant Jordi. Pereira ha explicat a aquest setmanari que «em sap greu perdre'm aquesta prova, perquè em feia molta il·lusió córrer per primera vegada en el Sant Jordi». No obstant això, el fondista local disputarà el campionat de Catalunya de 10 mil, on fa dos anys es va classificar cinquè i vuitè l'any passat. «La classificació de l'any passat va ser horrible, valdria més no parlar-ne perquè em vaig col·locar entre tres corredors del Nike que em van destrossar». Pereira aquest any espera estar entre els 8 primers. Actualment, és dissetè en el ranquing de 3 mil, la seva marca és en 8 minuts, 26 segons i 1 centesima, i la va aconseguir a Can Dragó el 8 de gener. Especialitzar-se Fins ara, Walter Pereira ha par-

porada. Un trencament fibrilar sofert durant la prova santcugatenca l'ha deixat fora dels entrenaments dues setmanes. El fondista local es recupera lentament i a partir de la setmana que ve podrà tornar a preparar-se. Per ara

ha descartat la seva preparació per al campionat estatal de 10 mil i el campionat de Catalunya de pista coberta, al Palau Sant Jordi. Pereira correrà la marató de Sant Sebastià i el campionat de Catalunya de 10 mil.

Walter Pereira després de la Mitja Marató de St Cugat.Foto: J.A. MULA. ticipat en diferents proves de fons sense especialitzar-se. Però, l'atleta santcugatenc creu que li ha arribat l'hora. «El problema d'especialitzar-se és que t'has d'entrenar molt fort i t'has de mentalitzar, perquè suposa un desgast tant físic com psíquic important», manifesta. El fondista local, que va estar uns anys sense córrer, creu que ja ha arribat el moment de decidir-se i fer el salt. «Deixaré de banda les altres proves i faré exhaustivament la marató», assegura Pereira. D'altra banda re-

coneix que «si als 10 mil en pista baixaré marques, en les altres curses, 3 mil obstacles i 3 mil llisos, les marques es quedaran on són». Enguany, Walter Pereira ha canviat de club. Ha deixat la Unió Atlètica Terrassa per anar a l'OAR de Rubí. Segons l'atleta, «aquest any volia prendre'm les coses amb més calma per preparar la marató i per això valia més passar a un club més petit». «Respecte del club terrassenc la categoria del de Rubí és més baixa, fet que significa que la lliga no

ESQUÍ

JORDI PROS •

i la convivència en grup. Al cap

de quatre anys els vam proposar que s'iniciessin en la competició com un pas més en l'aprenentatge de noves experiències i situacions. Els resultats van arribar de forma immediata i des de les primeres curses ja aconseguia els primers llocs, fet que el portà als cam[pionats d'Espanya representant la

Federació Catalana. El següent pas va ésser la seva selecció per a l'equip català, fet que suposaria un compromís més gran amb la competició i uns entrenaments més metòdics. L'objectiu immediat va ser obtenir el Campionat de Catalunya, que va representar el trampolí per entrar a formar part de l'equip de promeses de la Federació Espanyola a l'edat de 16 anys. És evident que aquest pas va significar prendre l'opció d'entrar a formar part de l'esport d'èlit. Des d'aquest moment la seva evolució tècnica i física ha estat constant any rera any i ha anat aconseguint tots els objectius proposats. Tot aquest camí recorregut en dotze anys no ha estat gens fàcil, malgrat que pugui semblar-ho; s'han de tenir en compte diferents condicionants, com el fet de sorgir d'un àmbit urbà, allunyat de la neu, fet que representa un cert desavantatge envers els esquiadors d'àmbit rural. La preparació

Sembla que l'atleta de Sant Cugat està en forma i totalment recuperat de la lesió que es va fer l'any passat, que li va impedir de realitzar tota la temporada de pista a l'aire lliure.

ESQUÍ DE FONS

El camí cap a l'esport d'élite es darreres setmanes és notícia pels seus èxits esportius, l'últim aconseguit a la Marxa Beret, l'esquiador del Club Muntanyenc Aleix Pros. La seva ja llarga trajectòria esportiva, tot i la seva joventut, es pot definir amb dues paraules: constància i progressió. Fent un repàs a la seva carrera, podem entendre les claus que l'han portat pel camí de l'èxit. S'inicia a l'edat de vuit anys en els cursets de Nadal que organitza el Club Muntanyenc, que servien per iniciar els petits a l'esquí de fons. Però. sobretot, l'objectiu era aprendre a gaudir de l'esquí i la neu a través de la tècnica, el joc

depèn del que pugui fer jo o només una persona; el més important és el conjunt i per tant és més tranquil», ha explicat Pereira. A més de córrer, l'atleta de Sant Cugat també es dedica a entrenar joves promeses. Actualment treballa amb dues noies i un noi, tres joves, amb serioses aspiracions. Una de les noies va ser campiona estatal de 3 mil i el noi, campió de Catalunya de 3 mil i tercer estatal de cros, entre altres destacades marques tant a nivell estatal com nacional.

• Sant Cugat.— L'atleta santcugatenc del CA Hospitalet Israel Luque ha evidenciat un estat de forma òptim per afrontar amb garanties els campionats estatals d'atletisme en pista coberta. Ara fa quinze dies, Luque va aconseguir la marca mínima establerta per la federació per participar en la prova dels 200 metres llisos als campionats estatals. L'atleta local va fer un temps de 22 segons i 15 centèsimes, rebaixant de 3 centèsimes la marca mínima. El corredor va fer aquesta excel·lent marca en unes proves de control realitzades a l'estadi Joan Serrahima de Barcelona i només va ser superat per Carles Franques, actual campió de Catalunya de 100 en pista a l'aire lliure. El cap de setmana passat, Israel Luque va competir en 60 metres llisos i va aconseguir també la marca mínima per als estatals en aquesta distància. El velocista santcugatenc va ser primer de la seva sèrie, amb un temps de 6 segons i 94 centèsimes, i va superar Avelino Fernàndez i Josep Nadal, dos dels primers corredors del ranquing català d'aquesta temporada. Luque participarà diumenge a l'estadi Serrahima en 60 i 200 metres llisos i donarà per finalitzada la seva preparació per als primers compromisos importants d'aquesta temporada. El velocista de Sant Cugat haurà de defensar, el 25 i el 26 de febrer a València, la medalla de bronze aconseguida l'any passat en els campionats estatals indoor en la prova dels 200 metres llisos. Israel Luque ha rebutjat la possibilitat de córrer també els 60. Una setmana més tard, el 3 de març, el velocista de 27 anys defensarà al Palau Sant Jordi de Barcelona el títol de campió de Catalunya en 200 metres llisos que ostenta des de la temporada passada. En els campionats estatals és molt probable que Luque també participi en la prova de 60 metres.

física de l'esquí de fons requereix moltes hores diàries d'entrenament per aconseguir un bon desenvolupament de la resistència i la força. I ho ha fet sovint en solitari, amb tot el que significa d'autosacrifici i l'autoexigència. Ha de passar la major part de l'any allunyat de casa, per poder entrenar al llarg de la pre-temporada des del maig al novembre, amb neu a les geleres de les muntanyes. El seu futur es pot contemplar de forma optimista, si analitzem el seu rendiment i els seus resultats actuals, i continua la progressió física i tècnica, ja que un esquiador de fons assoleix els màxims nivells competitius a partir dels 26-27 anys. Penso que el seu objectiu immediat, que es participar en un campionat del món i en els Jocs Olímpics, pot ser factible, sempre que el sacrifici que exigeix l'esport d'èlit, i més l'esquí de fons, l'assumeixi com a divertit, formador i d'adquisició d'experiències i coneixements. Jordi Pros es entrenador d'esquí

Aleix Pros guanya el campionat estatal d'esquí universitari i participarà en la Universíada Aquesta competició comença demà a Jaca CARME REVERTE

I Candanchú.— El corredor d'esquí de fons del Club Muntanyenc Sant Cugat Aleix Pros ha estat el campió estatal d'esquí universitari. Amb aquest triomf el corredor santcugatenc ha aconseguit un lloc per formar part de l'equip universitari espanyol que participarà en la Universíada d'hivern. Pros es va imposar en les tres proves classificatòries. LI corredor santcugatenc va prendre part en els campionats estatals en representació de la Universitat de Lleida, on cursa els estudis de geografia. En l'equip lleidatà d'esquí nòrdic també hi va prendre part un altre corredor del Club Muntanyenc, Jordi Cadena, que, juntament amb Aleix Pros, va guanyar la competició de relleus. Marta Visa, Gemma Botey, Magda Ferrer i Oriol Botey, també

del CMSC, van participar en aquests campionats per les seves repectives universitats. Els campionats del món d'esquí universitari començaran demà a Jaca i es perllongaran fins al dia 26 d'aquest mes. Campionats de Catalunya Els corredors d'esquí nòrdic del Club Muntanyenc Sant Cugat han aconseguit dues medalles d'or, una de plata i una de bronze en les proves individuals dels campionats de Catalunya, a les quak s'han d'afegir tres medalles de bronze en les proves de relleus per equips. Aleix Pros i Alba Caballé van ser els campions en la categoria d'homes i dones, respectivament. La santcugatenca Núria Pros va obtenir la medalla d'argent en la categoria júnior i Magda Ferrer, la de bronze.

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de 1995

PETANCA

L'equip de dones del CP Sant Francesc es proclama campió de lliga El Mira-sol A puja a quarta divisió i el St.Cugat B juga la promoció CARME REVERTK

B Sant Cugat.— La lliga de petanca ha acabat i el balanç, que es pot fer de l'actuació dels equips de Sant Cugat i Mira-sol es força positiu. Dos equips, el de dones del C P Sant

Francesc i l'equip A del Mira-sol, s'han proclamat campions en les seves categories: i un, el CP Sant Cugat B, disputarà la promoció. Les dones del St. Francesc, tot i quedar primeres, no poden pujar de categoria perquè

disputen la lliga d'acompanyament, que depèn de l'equip d'homes. En canvi el Mira-sol accedirà per primera vegada en la seva història a la quarta divisió. La resta d'equips, més o menys satisfets, mantenen la categoria.

A m b el final del campionat de lliga alguns equips santcugatencs ho han pogut celebrar. Aquest podria ser el cas de l'equip de dones del CP Sant Francesc, que s'ha proclamat campió del grup 2 de quarta divisió. L'equip de Sant Francesc, que ha totalitzat 7(1 punts, es va proclamar campió una jornada abans del final de lliga, 11 segon classificat, el Can Serra, ha quedat a 9 punts de diterència, el que evidencia un clar domini del conjunt santcugatcnc en la lliga. Tot i així les dones del Sant Francesc no podran pti|ai de categoria ja que disputen l'anomenada lliga d'acompanyament, que depèn de l'equip d'homes, que milita en la maleivi categoria. Conchi Ribadas, Carmen Martínez., Sandia Dono, Isabel Meca, Minia Segundo, Cristina Dono, I-rancisca Sanchez, Laura Calahorra i Ana Maria Garcia formen les tres tripletes del CP Sant Francesc, que a linal de temporada recolliran el trofeu, que les acredita com a campiones de lliga. Fn homes l'equip A del Mira-sol s'ha proclamat campió del grup setè de la cinquena divisió amb molts punts de diferència respecte al segon. El conjunt mira-solenc ha aconseguit 185 punts, mentre que el segon, l'equip del Roma n'ha totalitzat 162, una diferència que parla clarament del domini aclaparador dels de Mira-sol. A m b aquest triomf, l'equip

f lles formen les tres tripletes del C'l' S.ml Francesc. 1 oiu MANÍ: ESPINOSA. A s'ha guanyat l'ascens a la quarta divisió, categoria en la qual militaran per primera vegada en la seva historia. José Trasierra, Juan Rullàn. Rafael Aguilera, Juan Colomina i Jesús García són els capitans de les tripletes que han representat l'equip mira-solenc en

aquest campionat de lliga. Un altre dels equips, que ha protagonitzat un bon campionat de lliga ha estat l'equip B del CP Sant Cugat. HI conjunt santcugatenc s'ha classificat segon, a només dos punts del primer i s'ha assegura! la promoció d'ascens,

que encara ha de disputar. La resta d'equips del Sant Cugat. Sant Francesc, Mira-sol i Sant Cugat Atlètic han mantingut la categoria. Tots ells s'han classificat per mitja taula, conservant així la categoria per la t e m p o r a d a que ve.

FUTBOL

El Winterthur Sant Cugat empata un partit molt disputat contra el Gijón la Nuechi

El Sant Cugat Esport perd el derbi contra el Sant Cristòfol tot i estrenar entrenador

Demà, derbi català contra el Martorell

Diumenge rep a casa el Martorell

\V. Sant Cugat: José Luis, Pinol. Oriol. Jaume. Rafa García —cine inicial—. Carles. Pla. Juanito. Mauri i Xavi Lope/..

<iiji'*n la Nuechi: Suiírcz. Marorio.

J.C.AIvarez, Masa, García Pellón —cine inicial— i F.Àlvarez. Gols: 0-1 Masa (13')7 0-2 Masa I 14'). 1-2 Mauri (17'). 2-2 Pla (l 1 )'), 2-3 Masa (25'), 2-4 Marorio (25'). 3-4 Jaume (31)'), 4-4 Mauri (3F), 5-4 Pla |35'(. 5-5 J.C.AIvarez (34'). Àrbitre: Lozano i Rodríguez (Col·legi de València). Van mostrar targetes grogues a José Luis, Pinol, Pla i Mauri pel W.Sant Cugat i a Marorio pel Gijón la Nuechi. El jugador asturià García Pellón va ser expulsat. Públic: Uns 200 espectadors.

ALLX LÓPEZ

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat va estar a punt de perdre el seu tercer partit a casa, però com ja ho havia fet anteriorment el Celedon Lehoi, el Gijón la Nuechi es va endur un empat molt treballat. El conjunt asturià podia haver guanyat el matx. Una victorià del Gijón tamb é hauria estat justa però -eFre-

U B a d a l o n a . — La Unió Atlètica de Terrassa s'ha proclamat campiona de Catalunya de marxa atlètica p e r equips en la categoria júnior. En aquesta categoria l'equip terrassenc va demostrar el seu bon nivell. Sergio Arjona va fer una marca de 47 minuts i 3 segons, aconseguint així una plaça per participar en el campionat estatal júnior en ruta. Aquest campionat es disputarà a Palma de Mallorca el dia 4 de març. En la mateixa categoria Sergio Ortega i Àngel R e q u e n a es van classificar cinquè i sisè respectivament en la general. En la categoria de promeses, el marxador de la Unió Atlètica Terrassa. Juan Manuel Pancorbo, es va proclamar campió. En cadets. Laura Soriano va ser primera en la categoria femenina i Sergio Roldàn en la masculina, c K

Albert Codina, semifinalista de POpen de Portugal

FUTBOL DE SALA

La UA Terrassa, campiona de Catalunya de marxa per equips

sultat final d'empat a 5 gols reflecteix un repartiment de punts més coherent. L'enfrontament va comença i amb un FS Sant Cugat sense arriscar en atac, mentre els asturians els esperaven amb una defensa molt tancada. Masa, el jugador mes destacat i autor de tres dels cinc gols que va fer el seu equip. a\ aiiçava cl Gijón amb dos gols. Aquests dos gols van fer despertar el Winterthur Sant Cugat que. en els tres últims minuts del primer període, amb gols de Mauri i Pla empatava el partit. En el minut 5 de la segona meitat l'equip asturià es tornava a avançar a m b dos gols. Però el Sant Cugat equilibrava un altre cop el matx i establia el cinc a quatre. A m b aquest resultat semblava que els santcugatencs s'havien assegurat la victòria, però quan faltaven 37 segons per acabar el partit els visitants marcaven l'empat a cinc gols definitiu. Al final del matx. el tècnic asturià reconeixia que l'equip havia perdut un punt. en canvi Navarro pensava que el punt l'havia perdut el Sant Cugat. En definitiva, el repartiment de punts no va satisfer cap dels dos equips. D e m à . el conjunt santcugatejic visita Martorell, en un nou derbi català.

St. ( rislíiliil: Teruel. Luque. Maiwi, David (AKarez 6fV). h o res. Sergio. Horcll. Kiko. Mario (Raúl 4(V). Toi icjon. Sànehez. St. t'ui·iit: Comellas 121. Miguel Ansv': i-'), Javi (2), Moya (2), FrneMo | 2 | (Marc Mateo 54'). Sergio (3). A/nai I M. Oriol (2). Casado ?3) (Roger 54'). Uavn i Í|. Rata (3). Cols: l-ll SanJicz t-13'). 2-0 Sànchcv (67'), 3-D Hoiell (7tO, 4-11 Sanchez (80') penal. Àrbitre: Gallardo Marline/. Be. targetes grogues a Luque. Floies. Sergio. Borell. Kiko. Moya i Bayo. Public: Uns 200 espectadors.

CAKME REVERl'E

B Terrassa.— Amb aquesta derrota contra el Sant Cristòfol, el Sant Cugat deixa en evidència la dita que pronostica victòria quan un equip estrena entrenador. En cl segon derbi comarcal de la temporada debutava a la banqueta santeugatenca Josep Alonso, que substitueix en el càrrec Carles Munuera. La primera part va ser força igualada amb un Sant Cugat que dominava lleugerament i un Sant Cristòfol a qui no li acabaven de sortir les coses. Els santcugatencs marcaven estretament el rivaJ per

tal de dificultar-li el control de la pilota. A m b aquesta situació el conjunt santeugatenc va ser qui més va trepitjar l'àrea contrària, però només en comptades ocasions els santcugatencs creaven veritable perill. Però quan faltaven dos minuts per arribar al descans els locals es van avançar a m b un gol que representava un cop psicològic per als de Sant Cugat. En la segona part, Roger i Marc Mateo sortien a reforçar l'atac santeugatenc, però ara els problemes es trobaven en la defensa. Els de Ca N'Anglada van sorprendre un i altre cop la defensa santeugatenca. d e s b o r d a d a p e r l'empenta dels davanters locals. Després del segon gol local, la defensa del Sant Cugat feia aigües i el Sant Cristòfol, eufòric, va saber aprofitar les facilitats que li va oferir l'equip visitant. Els errors de marcatge eren cada cop més flagrants i els parroquials van incrementar en dos gols més el seu compte, l'últim de penal. Després del quart gol encara quedaven 10 minuts de partit però al Sant Cugat ja n o li quedaven forces per continuar endavant. Diumenge i contra el Mataró, es produirà el dejiut d e l nou .tècnic davant l'afecció local.

H Portugal.— El jugador de l'esquaix Malibu, Albert Codina, s'ha proclamat semifinalista de l'Open de Portugal, prova puntuablc per al circuit mundial. FI jugador subadellenc, que es va proclamar guanyador de la primera prova del campionat de primera estatal celebrat a Sant Cugat, va perdre contra el jugador escocès Stuart Covvie, després de superar les tres primeres mànegues. L'Open de Portugal, disputat la setmana passada, va reunir gran part dels millors jugadors del circuit mundial d'esquaix. Albert Codina va entrar directament en el quadre principal, deixant de banda la fase prèvia. Un dels reptes d'Albert Codina, aquesta temporada, és millorar el sisè lloc del campionat d'Europa, aconseguit la t e m p o r a d a passada, i pujar en el rànquing mundial, C M

Tres jugadores del CE Sabadell, convocades amb la catalana • Sabadell.— Les jugadores del C e n t r e d'Esports Sabadell Francina Pubill, Marisa Quiles i G e m a Pacheco han estat convocades pel seleccionador català de futbol. Fèlix G i m e n o . El màxim responsable d e la selecció ha pre-seleccionat 18 jugadores, cinc són del R C E Espanyol, 4 del Cornellà, 3 del Llers i 3 del C E Sabadell, 2 del FC Barcelona i 1 del Pardinves. La selecció catalana de futbol femení prepara el campionat estatal de seleccions territorials, que es disputarà el 27 d'abril en una seu encara p e r determinar. Les seleccions que hi participaran són Euskadi, Astúries, València. Navarra, Madrid, Andalusia, Aragó i Catalunya. / c.R.

Una sabadellenca estableix el nou rècord estatal de salt amb perxa • Sant Sebastià.— Silvia Delgado, de la Joventut Atlètica de Sabadell, ha establert un nou rècord estatal de salt amb perxa en la categoria promeses. L'atleta sabadellenca va establir la nova marca en 3 metres 40 centímetres, aconseguint així el primer títol oficial de l'Estat en l'especialitat A partir d'ara aquesta és la nova marca indoor. Santi Banón va aconseguir el subcampionat estatal en la categoria masculina. A m b aquests dos títols la Joventut Atlètica de Sabadell aconsegueix un gran èxit en el campionat estatal de promeses de salt amb perxa, disputat -a Sant S e b a s t i à . ; ( ' «

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

ESPORTS

29 Fa dues setmanes que els Jocs Escolars també inclouen esports individuals

Bàsquet.— L'equip benjamí de l'escola Pins del Vallès encapçala la classificació del grup després de 8 jornades disputades. L'equip santcugatenc el formen Víctor Taxonera, Joan Sola, Gerard Llebot. Marc Montull, Víctor Pérez i Jordi Pons. L'entrenador de l'equip és David Jiménez. El Pins és l'únic equip que es manté imbatut, quan el campionat escolar, en aquesta modalitat, ja ha entrat en la segona volta. Aquest equip compta amb 320 punts a favor per només 86 en contra. En l'última jornada l'equip del Pins del Vallès es va imposar al T. Altell de Rubí per 44 a 11. La pròxima jornada, la tercera de la segona volta del campionat, l'equip santcugatenc descansarà. Aquest, que és l'únic grup de la categoria el formen 7 equips, 4 són de Sant Cugat i 3 de Rubí. Alguns dels equips són mixtos. / c.R.

El Pins del Vallès es manté imbatut. Foto: M. ÀNGELS PÉREZ.

Bàsquet.— L'escola Joan Maragall participa en la competició corresponent a la categoria benjamí de bàsquet amb dos equips. Tots dos equips estan empatats a 4 punts en la classificació. L'equip A, un dels equips mixtos del grup, el componen Alícia Garcia, Nio Sebastian, Marçal Martínez, Marc Moyano, Albert Martorell, Marina Serrano, Raquel Alcaraz, Judith Guisado i Elena Castro. Esther Cusó n'és la monitora, que els entrena. Aquest equip del Joan Maragall ocupa la cinquena plaça a la classificació. De set partits disputats, n'ha guanyat 2 i n'ha perdut 5. En total té 121 punts a favor per 188 en contra. L'última jornada aquest equip va descansar. El pròxim partit, que tindrà lloc demà dissabte, l'enfrontarà a l'equip B de la mateixa escola, partit que servirà per trencar la igualtat a punts./c.R.

L'equip A del Joan Maragall n'és un dels mixtos del grup.

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Fa dues setmanes que els joves que participen en els Jocs Escolars, organitzats per l'Ajuntament de la ciutat i la Unió Esportiva Sant Cugat, poden practicar esports individuals. Això implica els nois i noies de les escoles públiques de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal. Amb la introducció dels esports individuals en el programa d'Esport Escolar, els responsables pretenen posar en pràctica una iniciativa que continuarà, si l'experiència funciona bé, el curs que ve. Tennis taula, ciclisme, bàdminton, escacs, natació i atletisme completen el ventall d'esports, que els escolars poden practicar. Aquesta inciativa permetrà als clubs de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, que tinguin nois i noies en edat escolar, participar en el p r o g r a m a d ' E s p o r t Escolar. Aquest pot ser el cas de la Unió Ciclista Sant Cugat, el club ciclista la Floresta Fermin Torres Gil i la secció de tennis taula de la Unió Esportiva Sant Cugat. El primer cap de setmana van començar les competicions de ciclisme i tennis taula i la setmana passada es va iniciar la competició d'escacs. Per participar en aquestes disciplines esportives els joves s'han d'inscriure a l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET). A més de les dues-centes que costa la inscripció hauran de portar una fotografia. Si ho prefereixen es podran apuntar 15 minuts abans que comenci la competició.

1 PARADA NDAïr RAMBLA CAN MORA, S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS *£ Tel. 589 26 97 Yf

9ÍOZL <R^?mi%fA9^ï<]yL CUl'Hft C^T^UL^KSl AL CE'M^E zyESJW£rcugwr Si es diu «Parada i Fonda», no és per casualitat. L'objectiu d'en Jep (copropietari del «Sangril·la») i la Paula quan van instal·larse en aquest establiment de la rambla de Can Mora va ser crear un lloc amb dos ambients diferents que, al mateix temps, s'interrelacionessin.

Galiana. «Passo els estius a Romanyà i la gastronomia gironina em perd», diu en Jep. La carta de vins és breu però molt ben seleccionada i adequada als plats que es preparen. El menú del dia és un complement a la carta de plats on es troben combinacions poc usuals en La «parada» és el bar, una barra de tapes fetes amb la aquest tipus de servei. Els dissabtes a la nit, la musica en directe acompanya el sopar. És un vehicle de transició que serveix per imaginació d'un cambrer bilbaí, en Gorka, que hi té la mà trencada a enllaçar la conversa íntima del sopar amb la copa que vindrà després, preparar «pinxos» i tapes amb els ingredients més saborosos. al bar. La «fonda» és el restaurant, amb una carta de plats de cuina El restaurant disposa d'una terrassa perquè el client, quan catalana, especialment gironina, en la qual destaca, per sobre de s'apropi el bon temps, hi pugui gaudir d'un bon menjar o prendre una qualsevol altra cosa, la relació entre la qualitat dels productes i els copa. preus. Peix fresc ben cuinat i acompanyat, entre d'altres, d'una salsa «Parada i Fonda» obre tots els dies de la setmana, menys el romesco que treu la respiració, arrossos, fideuàs autèntiques, dilluns al vespre. amanides i sopes, aus i carns elaborades amb salses. En definitiva, el millor de la cuina mediterrània, preparat amb l'estil del cuiner, Albert

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de 1995

TOTS ELS PARTITS

POLIESPORTIU

WtiÉtlMSALA PB SL Cugat, 1-C. Cortés, 0

Olimpyc, 6-R. Xocolates, 12

Penya Blau-grana: Hdu, Carre, Luis, Miguel, Isaac, Rcvertc. Marc (Raül 56'), Tato, Juanjo, Oscar, Javi. Can Cortés: Nàgel 1, Efren, López (Càrdenas f>7'). Oscar. Àngel. Lozano, Martín, Morilla. Marc, Nàgel II, Gàlvez(Téllez46'). Gols: 1-0 Miguel (33') penal. Àrbitre: Martínez Regular. Targetes grogues a Luis, Reverte, Martín, Morilla i vermella a Téllez (73"). Comentari: La Penya es va endur el derbi local per la mínima en un partit poc vistós però pràctic. El joc provocatiu dels jugadors del Can Cortés es va encomanar als blau-grana i no van poder fer res més per incrementar un resultat IJUC la Penya va donar per bo. L'incident del partit, el va protagonitzar un espectador visitant en agredir un jugador de la Penya. en el minut 33 de la segona part. El pròxim compromís enfrontarà els blau-grana i la Penya Esportiva Can Clos. ( R

Olimpyc: Araiz. David, Revilla, Manolo, Jordi —cinc inicial—, Joan, Octavi, Dani. R. Xocolates: Novas, Pepe, Tachinha, Lenti, Nando —cinc inicial—, Caparrós. Montes. Mevu, Planelles. Gols: 1-0 Jordi (3), 1-1 Nando (7'), 2-1 Jordi (9'). 3-1 Joan (11'). 3-2 Nando (11'), 4-2 Joan (14'). 4-3 Caparrós (15'), 4-4 Tachinha (16'), 5-4 Jordi (17'), 5-5 Pepe (18'), 5-6 Pepe (20'), 6-6 Manolo (25'), 6-7 Tachinha (30'). 6-8 Pepe (31'), 6-9 Tachinha (32'), 6-10 Pepe (32'). 6-11 Nando (33'), 6-12 Tachinha (38'). Arbitres: Casas i Oliva. Regular. Targetes grogues a Octavi, David, Manolo, Jordi, Meyu. Novas. (2) grogues a Lenti i blava a Araiz. Comentari: Els jugadors de l'Olimpyc van encaixar la derrota més àmplia de la lliga. Si bé a la primera part els florestans van estar a l'altura del rival, al segon temps l'Olimpyc no va poder frenar l'iniciativa atacant dels gironins, ben conduïts pel brasiler Tachinha. Tot va ser insuficient per combatre l'encert remalador dels visitants. que es van endur merescudament la victòria. Tot i la derrota, cl conjunt d'Angel Ruiz es manté en l'onzena posició de la classificació Demà. els florestans jugaran a Saiagossa contra el Fuentes del I-bro. C.R.

Mira-sol, 4-Serraparera, 0 Mira-sol: Aiitonio. Manu. Juanjo. Luis (José Carlos 45'), N;iranjo (Minguella 45'), Paco, Juan, Lnnquc. Carlos (Manolin 45). Jaime |.lulio 45"). Tini. Serraparera: Noel. Hulasi. Juan Àngel. I ito. 'l'om. Cailos. Jordi. Abel (Sergio dl)'). Andies. Jaime. Gascón. Scruio. Gols: 1-1) Carlos (15'). Ml Carlos (35"), 3(1 Minguella (íiI'). 4-11 lïni (65'). Àrbitre: Sucarrals. Regular I'argeles grogues a Naranjo. Manolin, José Carlos. Jaime. Juan Àngel. David. Comentari: l'riomf aclaparador del Mira-sol que. tot i els 4 gols, va haver de treballar força contra un adversari que no li ho va posar gens fàcil. Als 15 minuts de joc Carlos va obrir el camí de la victòria dels mira-solencs, que continuen confirmant el seu bon moment de joc i de resultats. Carlos. Minguella i Tini van materialitzar un nou triomf del conjunt mira-solene. que hauria pogut ser més ampli. Diumenge visitaran el camp de l'Sporting Macarenos. ( R.

*f$.v>. U E S C B, 55 Flix, 67 UESC B: Munera (-), Machón (-), Soler (10), Crespi (15). Argento (12), (iarcia (1), Garcia (-). Osul (-), Calcerrada (-), Junyent (3). Crespi (12), Moreno (2). Uix: Santos (12). Vilar (2), Del Peso (10), Torres (6), Soriano (16), Albiac (-), Montornès (s>). Cervelló (10), Cervelló (2), Pareja (-), Mas (-). Revenga (.-)•

Arbitres: Castilla i Dos Santos. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar una derrota contra el Flix, tot i que tant els jugadors com la directiva del club esperaven la cinquena victòria de la lliga. No es van complir els pronòstics i els santcugatencs van perdre per 12 punts de diferència. Els jugadors de Sito Roque i David Barbens estaven avisats, però això no va ser prou efectiu. Després d'haver jugat molt per sota de les seves possibilitats, els santcugatencs van aconseguir empatar el partit a la segona part. El joc exterior del Flix va anul·lar la defensa santeugatenca i, en poc més de 5 minuts, l'equip visitant va aconseguir la victòria. / CM.

CB Mira-sol, 90 Roquetes, 55 CB Mira-sol: Màrius (11), Miquel (6), Rafa (25), Oscar (11), Javi (6) —cinc inicial—, Carles (-), Edu (l7), Víctor (4), Dani (4). Roquetes: Mera (3), Ventura (4), Forcada (2), Garcia (2), Àvila (6) —cinc inicial—, Martí (8), Buti (8), Villa (-), Carbonell (2), Ruiz (4), Socias (16), Pascual (-). Arbitri: Martí. Correcte. Comentari: Després d'un inici irregular, el Mira-sol va aconseguir el control del partit i el va mantenir fins al final. A la primera part els locals ja van sentenciar el matx i la segona va ser purament de tràmit. El rebot ofensiu dels mira-solencs va facilitar el contracop, per incrementar de mica en mica la diferència a favor seu. El rival va presentar poca oposició i la victòria es va quedar finalment a casa. En la jornada d'aquest cap de setmana l'equip de Guillermo de Miguel es desplaçarà a la pista del Gran Pcnva Vilanova.. C.R

SUB-23 18.00 Èpic. Casino-UESC B (Diss.)

ï*rreoL ;

-'- 1a catalana

JÚNIOR 16.00 UESC B-Sentmenat (Diss.)

11.45 SantCugat-Mataró (Dium.)

3a regional 10.00 16.00 18.00 12.00 16.00

3a categoria A SÈNIOR 12.15 Vilanova-Mirasol (Dium.)

Can Cortés-Montserrat (Dium.) Can Clos-PB Sani Cugat (Diss.) Viladecans-Júnior (Diss.) S. Macarenos-Mirasol (Dium.) Matadeperenc-Adesa (Diss.)

CH St Cugat, 3-Folgueroies, 5 CH S t Cugat: Sanz, Bernat. Roger. Marc, Solà (2) —cinc inicial—, Burnat, Collado (1), Anglès. Folgueroles: Clusellas. Espona. Sala (2), Capdevila (1), Roca (1) —cinc inicial—, Segalés (1). Evolució del marcador 1-0, 1-1, 1-2, 2-2,2-3, 2-4, 3-4. 3-5. Àrbitre: Abrent. Bé. Comentari: Després d'una primera part brillant, amb un Club Hoquei motivat, a la segona part els santcugatencs van facilitar molt les coses als visitants. El cúmul d'errors en defensa durant aquest període i la por dels xutadors santcugatencs a entrar en l'àrea visitant van fer variar el panorama d'un partit que va guanyar m e r e s c u d a m e n t el F o l g u e r o les. / I.S. / C.R.

HANDBOL Sant Fost, 28 UESC, 22 Sant Fost: Barrera, Lizandro (5), Rodríguez (9). Safont (3), Gonzàlez (4), Garen (2), Morcillo (6) —equip inicial—, Méndez. Costa, Charcos, Cruz. UESC: Cornet, Fisas, Tomàs (2), Estévez, Mora (6). Ayo (6), Romero (4) —equip inicial—. Cinta (1). Tortosa (2), Olalla (1). Àrbitres: Torres i Villaraco. Malament. Comentari: La L'nio Esportiva Sant Cugat va perdre contra pronòstic a la pista de l'últim classificat, ja que va fer un mal partit. Els homes de Josep Ibànez van anar gairebé sempre a remolc d'un Sant Fost molt motivat. Si la primera part va ser força igualada, al segon temps la pèrdua de pilotes en atac es va traduir en nerviosisme. la qual cosa va dificultar als santcugatencs controlar l'adversari. Jordi Tomàs i el porter Hèetor van ser expulsats per haver protestat Ics decisions de la parella arbitral. Demà. els santcugatencs rebran a casa el Manyanet, empatat a sis punts amb la Unió Esportiva Sant Cu Bat.: P.M. C.R.

16.00 Jolaseta-Júnior (Diss.) 12.00 Real Sociedad-Júnior IDium.)

11 Divisió d'honor masc. 12.30 Júnior-Egara (Dium.)

SUB-23 10.30 Vilanova-Mirasol (Dium.)

• Sub-21

M 3a catalana femenina

18.30 Sant Cugat-Catalonia (Diss.l

SÈNIOR 19.00 UESC-Sant Just (Diss.)

S Juvenil 18.00 Igualada-Sant Cugat (Diss.l 18.00 PB Sant Cugat-25"Setembre (DissT" 15.30 Júnior-SanTCugat (Diss.)

SUB-23 17.30 Santa Perpètua-UESC (Diss.)

Divisió de plata 18 30 Martorell-FS Sant Cugat (Diss.)

1a divisió A 18 00 Fuentes del Ebro-Olimpyc (Diss.)

1a divisió B 18.00 PB Sant Cugat-lvansport (Diss.)

i Cadet 16.00 PB Sant Cugat-25 Setembre (DissJ 16.00 Dosa Terrassa-Sant Cugat (Diss.) 10.00 Júnior-Terrassa (Dium.) 18.00 Àdesa-La Romànica (Diss.) Í6T45~SanTCugat-PB Sani Cugat (Diss.l

SÈNIOR F E M E N [ 18.00 CV Sant Cugat-CV Cecell (Diss.)"

Can Fatjó-PB Sant Cugat (Diss.) Rübi-Júnior (Diss.l Sant Cugat-Sanl Jos^;j (Diss.) Terrassa-Sant Cugat (Diss.) 25 Setembru-Aílesa (Diss.) "PB Sant Cuyat-Rimi (Diss.l

17.00 Champion-Karcher (Diss.)

2a divisió 19.30 Moptmeló-Olimpyc (Diss.l

JÚNIOR FEMENÍ 12.00 CV St. Cugat-CN Terrassa (Dium.)

Infantil 16.30 15.00 15.15 17.00 15.30 11.00

Divisió d'honor cat. 1a divisió estatal

Campionat de Catalunya SÈNIOR M A S C U L Í

3a divisió 16.30^ Navas-Valldoreix (Diss.l 16.00 "Hitachi-C'hess (Diss.) 12.00 l a Coita-Bokatas (Dium.i

19.30 St. Cugat-St. Pere (Diss.)

1a catalana

St Cugat, 18-S. de Palau, 7 PH St. Cugat: Torres. Jul (2), Villalonga (6), Olmo (S). Ccrvantes —cinc inicial—, Montserrat (2). Simó de Palau: Ramírez. Marti (2). Rebollo. Sanabosa (4). Jansà (1) —cinc inicial—. Maneu. Riesos. Pàmies. Àrbitre: Estrella. He. Comentari: El Pati Hoquei Sant Cugat va aconseguir la golejada més àmplia de la temporada, tot i que no va fer un bon partit. El joc va ser descontrolat i les errades en defensa dels homes de Toni Paredes van servir a l'adversari per escurçar diterencies en el marcador, però sense inquietar en cap moment el conjunt santeugatenc. Després d'aquesta jornada el Patí Hoquei Sant Cugat continua sent el líder. Aquest cap de setmana l'equip que entrena Toni Paredes descansarà./IS. C.R

H Divisió d'honor fem.

Campionat de Catalunya

2a divisió estatal SÈNIOR 11.00 UESC A-Sant Boi (Dium.)

2a CATALANA 20.30 Breda-Sant Cugat B (Diss.)

SUB-23 12.30 UESC A-Sant Boi (D.um.)

JÚNIOR 11.00 PH Sant Cugat-Hospitalet (Dium.)

JÚNIOR 16.00 CNTerrassa-UESC A (Diss.)

JUVENIL 12.00 CES-PH Sant Cugat B (Diss.) ~_ 20.15 M. Sants-PH Sant Cugat C (Diss.)

'\i 3a preferent

INFANTIL 10.30 PH Sant Cugat A - M o l l e t (Diss.) 18.00 Arenys M.-PH St. Cugat B (Diss.)

SÈNIOR 19.30 Èpic Casino-ÜÈSCB (Diss.l

BÀSQUET

El Condis Gramenet venç la UE Sant Cugat sense problemes en el duel de euers La moral dels santcugatencs continua alta ^ Q Condis Gramenet: San José / O (18), Gea (23). Benito (10), Pintado(19), Cano (12). gl'y UE Sant Cugat: Sevillano 0 « J (21), Riera (4), Fontanals (8), Albesa (4), Asensio 112). García (11), Moreno (-), Argento (3). Arbitres: Pinol i Juliàn. Públic: Unes 100 persones. Incidències: Desqualificats per faltes personals Sevillano, García i Asensio. ( A l l MORELL H Santa Coloma.— Tot indicava que la U E Sant Cugat aconseguiria la segona victòria de la temporada. El partit era un duel entre els cuers de la classificació i la moral dels jugadors de Marcel·lí Massafred era prou alta p e r afrontar aquest compromís. Però el G r a m e n e t es trobava en la mateixa situació. El Condis G r a m e net no podia fallar. Després d'haver encaixat 9 derrotes seguides, tenia una oportunitat contra el fanalet vermell de la segona divisió estatal. A m b aquesta derrota, l'equip santeugatenc va donar la primera victòria a l'equip colomenc des que J.M. Gavaldar el dirigeix. El Sant Cugat va sortir a la pista poc convençut de Ics seves possibilitats i va rendir menys del que s'esperava. Després d'haver aconseguit un 11 a 10 al marcador, els colomencs ja no van trobar cap més oposició per part dels santcugatencs. A m b una defensa massa oberta, els colomencs no van tenir dificultats per trencar les barreres i portar el ritme del

partit. Els homes de Marcel·lí Massafred van intentar reduir l'avantatge dels locals a m b llançaments exteriors, p e r ò tampoc no hi va haver sort des d e la línia de 6,25. A m b tot, el Sant Cugat va arribar al descans a m b u n r e sultat ajustat p e r ò positiu p e r als visitants: 42 a 47. A la segona part, les faltes de l'equip de Massafred i el joc interior i l'encert dels colomencs en el rebot es van convertir e n la millor arma del Condis Gramenet, un equip q u e , tot i haver guanyat el partit del cap de setmana passat, n o va p o d e r demostrar ser millor q u e l'últim d e la classificació, el Sant Cugat. Aquest cap de setmana el sènior A de la U E Sant Cugat rebrà el Sant Boi, un equip q u e ocupa la desena posició d e la taula classificatòria, a m b 9 victòries, 10 derrotes i 28 punts. El Sant Cugat, en canvi, continua tancant la classificació amb només 1 partit guanyat i 20 punts. D e tota manera, els ànims de l'equip santeugatenc continuen alts, ja que, després d'aquest compromís, arriben alguns partits en els quals encara es p o t mantenir l'esperança d'aconseguir la segona victòria. La setmana que ve l'equip de Sant Cugat viatja d la pista de l'Ademar, l'únic equip que ha caigut derrotat aquest campionat contra la U E Sant Cugat i l'únic capaç d'humiliar l'Sfèric de Terrassa tal com va fer el cap de setmana passat, p e r 86 punts a37.

j i E N I O R MASCULÍ 19.30 Ü E S C - M a n y a n e t l D i s s . ) J U V E N I L MASCULÍ 19.30 Rubí-UESC (Diss.)

Campionat de Barcelona ïToo

3a CATALANA. SÈNIOR Ateneu 1882-UÉSC (Dium.)

JUVENIL W.30 UESC-TT Prat (Diss.)

Valldoreix acull demà la II trobada de volei aleví H Valldoreix.— El pavelló olímpic de Sant Cugat a Valldoreix serà la seu, durant el dia de demà, de la segona trobada de voleibol aleví. La j o r n a d a , organitzada conjuntament p e r la Federació Catalana i el Club Voleibol Sant Cugat, començarà a les 9 del matí i acabarà a les 5 de la tarda. Els equips participants, que es preveu que siguin entre 16 i 20 d'arreu de la comarca i de Barcelona, disposaran de tres pistes, que p e r m e t r a n una sessió contínua durant tot el dia. A partir de les 5 de la tarda, l'alcalde de Sant Cugat, J o a n Aymerich, lliurarà els premis a tots els participants. L'edició passada va comptar a m b la participació d e 14 equips d e Barcelona i la comarca, 8 dels quals eren de Sant Cugat. / c.R

Presentat a Madrid el nou seleccionador estatal d'hoquei herba I Terrassa.— El terrassenc Toni Forellat, nou seleccionador estatal de l'equip masculí d'hoquei herba, j a h a estat presentat oficialment als equips madrilenys. L'acte, presidit pel màxim responsable de la Federació Espanyola d'Hoquei, Pablo Galàn, va tenir lloc en un cèntric hotel madrileny i va aplegar directius, tècnics i jugadors dels clubs de Madrid. El nou seleccionador ha triat quatre ciutats p e r als entrenaments setmanals del combinat estatal. Els jugadors catalans es prepararan a Terrassa; els madrilenys, a Madrid, i els jugadors del nord, a Santander i Bilbao. Forellat ha substituït en el càrrec Santi Cortés, fins fa poc responsable de la selecció absoluta. c.R.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

HOQUEI SOBRE HERBA

VOLEIBOL

£1 Júnior perd per la mínima contra l'Aldeasa en un matx aigualit

El CV Sant Cugat torna a guanyar el CN Sabadell tot i fer un mal partit

L'equip santcugatenc és ara penúltim

Rupil, insatisfet del joc del Sant Cugat

A. Valdeluz: Palomero, Gonzàlez, Peón, Santos, Iglesias, Romero, 1 Donoso, Gómez, Gonzàlez, Pifiero, Gonzàlez II —equip inicial—, Hernàndez, Gil. Júnior Bozal, Pau, Lelet, Jany, Patllé, Negre, Joan, Òrsola, Serra, Romagosa, Cabestany —equip inicial—, Nogueras, Bagunà. Gols: 1-0 Iglesias (57'). Arbitres: Jiménez i Hernàndez. Bé. Públic: Uns 50 espectadors. Incidències: Cabestany, jugador del Júnior, es va trencar un dit en una jugada fortuïta.

AX./C.R.

M Madrid.— El Júnior va viatjar a Madrid amb la intenció de posar fi a la crisi de resultats, que arrossega des de la primera jornada. Però aquesta vegada tampoc no va poder trencar la línia de mals resultats. Els santcugatencs van tornar amb les mans buides, després d'haver perdut per la mínima contra el tercer classificat, l'Aldeasa Valdeluz. La protagonista del matx va ser la pluja, present durant tot el partit. L'aigua que va caure va impedir que els equips juguessin a un bon nivell. El terreny de joc estava impracticable i l'única opció era jugar aixecant la bola. Tot i així, tots dos equips van trobar força problemes per crear alguna jugada de veritable perill a l'àrea

contrària. El matx era dolent i ensopit, i es va arribar al descans amb l'empat a zero inicial. La segona part no va aportar gaire més. Tant el Júnior com l'Aldeasa Valdeluz continuaven jugant enrera, tancats en defensa, per sortir al contraatac. Amb aquesta situació, l'equip que va saber aprofitar les escasses ocasions de gol que hi va haver va ser qui es va endur la victòria. Aquest equip va ser el madrileny, que en el minut 22 es va encarregar d'obrir el camí cap a la victòria. Després d'un penal còrner, Iglesias transformava l'únic gol del partit, que servia per donar els dos punts a l'Aldeasa. Després del partit, el porter del Júnior, Antonio Bozal, reconeixia que la victòria dels locals havia estat justa. Tot i així, l'equip de David Pérez espera que aquesta mala ratxa canviï i el Júnior recuperi el lloc que li correspon en la classificació. Després d'aquest resultat, el conjunt santcugatenc se situa penúltim en la taula classificatòria, una posició que no correspon a les aspiracions que té el Júnior aquesta temporada. Diumenge, l'equip santcugatenc rebrà a casa la visita del Club Egara, que en l'última jornada va perdre contra el líder de la divisió d'honor, l'Atlètic de Terrassa.

I.S./C.R.

I Sabadell.— El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat continua imbatut després de catorze jornades de lliga. En l'última jornada, l'equip de Víctor Hugo Rupil va tenir més dificultats de les previstes per desfer-se d'un rival en teoria fàcil, com és el Club Natació Sabadell. Tot i així, les santcugatences van tornar a vèncer per 0 sets a 3, el resultat habitual d'aquesta temporada. CN Sabadell: Navelos, Munoz, O Colla, Torrija, Banquè, Sancho —equip inicial—, Delgado, Planelles. CV St. Cugat: Bartra, Mampel, 3 Vila, Sànchez, Castané, Rubio —equip inicial—, Massa, Salto. Parcials: 12-15, 11-15, 5-15! Arbitres: Tàpia i Pedró. Bé. Públic: Uns 75 espectadors.

El Club Voleibol Sant Cugat ha aconseguit una setmana més imposar-se per 0 sets a 3. Aquesta vegada ho va fer a la pista del Club Natació Sabadell, un equip en teoria fàcil de guanyar que va donar més problemes dels previstos. Tot i la victòria, el joc del conjunt santcugatenc no va correspondre a la línia que les santcugatenques estan mantenint aquesta temporada. El bloc compacte d'altres partits no es va deixar veure contra les sabadellenques. Aquest cop les errades en la recepció i en el bloqueig van complicar el matx a Ics de Víctor Hugo Rupil. El Sant Cugat no s'acabava de trobar dins del partit i, tot i el resultat, qui portava la iniciativa en el joc era el conjunt de casa. El primer set començava molt igualat, el domini no corresponia clarament ni a un equip ni a l'altre, però finalment el va aconseguir el Sant Cugat

Restaurant Masia Xercavins

La masia on hi ha el restaurant té dos segles i mig d'antiguitat El «Xercavins» ofereix fins a quinze menús, variats i amb la millor qualitat, i els preus oscil·len entre les 4.000 i les 6.000 pessetes. A més, hi ha uns menús exclusivament pensats per als més petits a preus molt econòmics. Els preus són, doncs, molt competitius. P e r ò això n o és el m é s i m p o r t a n t . L ' e n c a n t del «Xercavins» es troba en la diversió dels nens, que no oblidaran mai el dia de la seva primera comunió. Al «Xercavins» ho tenen tot a punt per aconseguir-ho. L'entorn del restaurant també contribueix a obtenir el millor ambient en les reunions familiars. La masia típicament catalana on hi ha instal·lat el «Xercavins» té dos segles i mig d'antiguitat. EI local disposa al seu interior de sis menjadors climatitzats, noranta metres quadrats de cuina, quatre lavabos, una barra de bar i una sala de televisió. El «Xercavins» està emplaçat en una zona envejable pel seu paisatge i disposa de bones comunicacions.

ESPECIAL C A L Ç O T A D E S : Dos menús complets de calçots i carns. Menú número 1: Calçots, xai, botifarra amb mongetes, carxofes i allioli, pa torrat, sorbet de llimona. Vins del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafès. 2.975 ptes. per persona. Menú número 2: Calçots, cabrit a la brasa (costelles, cuixa, espatlla), mongetes, carxofes i allioli amb pa torrat, sorbet de llimona, vi del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafè. 3.875 ptes. per persona.

per 12 a 15. Al llarg del segon set les sabadellenques van demostrar la seva capacitat de lluita, ja que d'un 6 a 11 van passar a un ajustat 11 a 12. Però les santeugatenques van reaccionar a temps i es van endur també el segon set per 11 a 15. El tercer set va ser el definitiu. Les jugadores locals van insistir a posar les coses difícils, però aquesta vegada no van poder plantar cara a les efectives rematades de la santeugatenca Sandra Sànchez. El parcial d'aquest tercer set —5 a 15— fa evident la recaiguda del Natació Sabadell. Al final del partit, el tècnic del Club Volei Sant Cugat, Víctor Hugo Rupil, es mostrava decebut pel joc exhibit per les seves jugadores. L'entrenador santcugatenc havia apostat, abans de disputar-se el matx, per una diferència de punts importants, però reconeixia que l'equip havia comès errades greus que havien impedit assolir aquest resultat. Rupil era conscient que el Sant Cugat no havia fet un bon partit, tot i haver vençut per 0 a 3. Aquest cap de setmana el Club Voleibol Sant Cugat rep a Valldoreix el Cecell de Lleida, un rival que sobre el paper no li ha de presentar gaires problemes per endur-se un nou triomf pel resultat que aquesta temporada s'ha fet habitual-, el 3 a 0.

Marta Vidal deixa el Júnior i abandona la pràctica professional de l'hoquei CARME REVERTE

• Sant Cugat.— La jugadora de l'equip femení del Júnior Marta Vidal ha decidit deixar la pràctica professional de l'hoquei. Després de l'accident de moto que la va obligar a estar 20 dies de baixa, Vidal es va replantejar la continuïtat en l'equip. De fet, després de la seva recuperació va tornar als entrenaments, els primers que feia l'equip amb la nova entrenadora, Bibi Indurian, després de la destitució de Manel Diumenjó. El seu últim partit com a jugadora del Júnior va coincidir amb l'últim matx de la primera volta del campionat de lliga. Amb totes aquestes circumstàncies va ser ella mateixa qui va prendre la decisió de deixar l'hoquei. Si bé l'ex-jugadora del Júnior ha decidit deixar l'equip i la competició oficial de lliga, Marta Vidal no es deslligarà del tot del món de l'hoquei perquè continuarà jugant amb l'equip de les Cicciolines i disputarà el campionat de Catalunya d'hoquei de sala i altres competicions amistoses. En una entrevista publicada en aquest setmanari, Marta Vidal assegurava que aquesta seria la seva última temporada, després d'haver confirmat que havia estat l'ex-entrenador Manel Diumenjó qui l'havia convençut de continuar un any més en l'equip. Vidal deixa l'hoquei als 44 anys envoltada d'èxit, després d'haver dedicat tota una vida a aquest esport. Va ser internacional des dels 24 anys fins als 26 i sempre ha vestit la samarreta del Júnior, des que es va formar l'equip femení en aquest club santcugatenc.

ESPECIAL COMUNIONS

«Xercavins»

farà de \a comunió

del seu fill una festa

inoblidable

El restaurant Xercavins, situat a la carretera de Cerdanyola, s'ha volgut especialitzar en banquets per a les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills. «Xercavins» fa tretze anys que treballa per proporcionar el millor servei als seus clients. En fa tres que prepara els banquets especials de primera comunió amb una festa dedicada especialment als més petits de la casa. Al restaurant «Xercavins» tenen un parc infantil on habitualment els nens es distreuen mentre esperen que arribin els àpats o havent dinat, però, a més, aquest parc infantil es converteix en un lloc d'absoluta diversió entre els mesos d'abril i de maig, quan arriba el temps de les primeres comunions. És en aquest parc exterior on es prepara la festa infantil. Els pallassos conviden tots els nens a participar-hi, i els apleguen al parc. Aquí, actuen els pafíassos, els nens es passegen en una carrossa arrossegada per un poni, es fan curses de sacs i un concurs de bàsquet, on els més petits poden mostrar les seves habilitats sota la cistella. Un cop els nens s'han divertit d'allò més, arriba el número amb el qual els petits s'ho passen millor. És el moment més participatiu, en què el «cuc boig» (reu per la boca, a gran velocitat, 250 globus de tots els colors que els nens han d'anar punxant amb un punxo. La diversió i el riure estan garantits entre els més petits. Tot això, sense que la festa suposi cap despesa extraordinària per als pares.

3 2 . Divendres. 17 de febrer de 1995

ESPELMES PER MANS UNIDES L'encesa d'espelmes convocada per Mans Unides per començar la campanya de recaptació del 1995 va reunir 1.376 llànties, venudes a 200 pessetes, a la plaça dels Quatre Cantons dissabte a la nit. Plana 33.

LA FILLA DE I A PARRICIDA

FIT DIUS

Rosi Torres, la filla de la parricida de Granollers, que la setmana passada va denunciar a la comissaria de Sant Cugat l'assassinat del seu pare, continua a la ciutat amb la seva tia. Plana 34.

SERVEIS SOCIALS El director del centre. Salvador Strino.

tallar a l'edifici de Sant Cugat fa 10

ho va advertir fa 5 anys: el taller Jeroni de Moragas, on treballen 80 disminuïts psíquics, arriliaria a la màxima ocupació abans del previst. La institució es va ins-

anys i els responsables van calcular que no tindrien problemes d'espai durant quinze anys. Però el creixement accelerat de la ciutat ha fet que, des de fa més

d'un any, el Jeroni de Moragas no pugui admetre cap més treballador amb disminucions. Ara, un terreny municipal cedit a la Generalitat és l'única possibilitat a la vista per reduir la llista d'espera.

£1 taller Jeroni de Moragas s'ha quedat sense places cinc anys abans del previst Vint disminuïts psíquics són en una llista d'espora bloquejada des de fa un any

Un nou centre construït per la Generalitat en terrenys municipals, una solució possible

Sil \ I \ l< \ K k ( ISO

I Sant Cugat. HI taller Jeroni de Moragas. on treballen SO disminuïts psíquics majors d'edat. te una llista d'espeia d'uns 20 sol·licitants bloquejada des de fa un any. Quan, ta deu anys. el centre fundat a Barcelona es va instal·lar a Sant Cimal, els responsables van establir un nit/ncnts CUIUMI.S que no compta\cn que calgués aplicar lïns al cap de quin/e anys. Però. segons el diiccioi. Salvador Strino, •·el ritme de creixement de la ciutat llet tel impossible admetre nous trehalladois disminuïts, si no hi ha una baixa preua, cinc anys abans del previst.l'er a Strino. la necessitat d'ampliar el taller es «inqüestionable per augmentar les places. La relació de l'espai amb la qualitat de l'activitat es evident. I fins i tot —afegeix— la integració laboral que practiquem, perquè sigui real. requereix una infrastructura idèntica a la de qualsevol fàbrica. l'increment del nombre de places requereix la instal·lació de més línies de muntatge, perquè la meitat dels sous dels nois del centre especial de treball estan subvencionats, però la resta de despeses les hem d'autofinançar, i això vol dir produir més». El centre treballa habitualment en l'envasat de peces mecàniques d'empreses d'automoció, articles de papereria i productes d'alimentació per a supermercats. Segons Strino. »de feina no ens en falta. Podríem tenir més encàrrecs i més treballadors. L'únic que ens falta és espai, perquè si pretenem elevar la producció amb els mateixos mitjans, rebaixarem la qualitat i perdrem la clientela». HI resultat d'aquesta situació estancada, simultània a l'escassetat de places en aquest tipus de

l'na

> de treball del taller pei

tallers a tot Catalunya, és que els disminuïts que acaben l'escolarització als centres especials als divuit anys no troben una via per mantenir-se actius. .Per a la majoria —assegura el director del Jeroni de Moragas— és pràcticament impossible trobar feina en una empresa convencional. I aquest grup es el més preocupant, perquè passen de tenir una activitat continuada a estar-se a casa.» Després d'un any al límit de capacitat, la cessió d'uns terrenys municipals al departament de Be-

is psíquics Jeroni de Moragas. Foto: JA.MULA.

nestar Social de la Generalitat. anunciada i aprovada al ple del 13 de desembie. podria ser la solució a mig termini per desbloquejar la llista d'espera del Jeroni de Moragas. IHi i que l'Ajuntament i el departament de Benestar Social no donen encara cap detall del projecte, una porció de terreny de 3.001! metres quadrats que es entre el taller i l'institut Arnau Cadell, s'ha cedit gratuïtament a la Generalitat perquè hi construeixi un centre per a disminuïts psíquics. Per a Strino, hi hauria dues opcions efectives d'u-

tilització de l'edifici: «La Generalitat sempre cedeix aquestes infrastructures a entitats sense fins lucratius perquè les gestioni. Una de les possibilitats seria que s'ocupés de la gestió el Jeroni de Moragas. En aquest cas, estudiaríem la instal·lació de mitjans per eompatibilitzar-los amb els que ja tenim. Però tampoc no tindríem cap problema que se cedís la concessió a una altra institució. La qüestió és que Sant Cugat pugui ampliar aquestes places de manera proporcional al creixement de la ciutat.»

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

Les primeres votacions mostraran la relació de forces en el si del concili diumenge SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Les «diferents sensibilitats» a què feia referència el bisbe secretari Carles Soler i Perdigó després de les primeres sessions de treball del concili podrien començar a desvetllar-se aquest cap de setmana, amb les primeres votacions orientatives sobre les propostes presentades. La potenciació dels gabinets d'informació de l'Església i fins i tot la creació d'un diari, una ràdio i una productora de televisió, i d'altra banda, la implantació d'una assignatura de cultura religiosa obligatòria a le- escoles públiques,

van ser les mesures per recuperar els cristians allunyats de l'Església que van centrar el debat. Eren propostes presentades per la comissió i on poden sorgir les diferències. Segons Tica Font, representant del col·lectiu laic Justícia i Pau al concili, «la mentalitat que traspassen aquestes propostes és d'una voluntat d'evagenlitzar des del poder. Per això volen crear i reforçar aquestes estructures.» HI sector «més progressista» que representa Font demana una «evangclització més humil, la que s'aconsegueix estant amb la gent dia a dia-. Després dels primers

debats, fa quinze dies, «la impressió general —afegeix— podria ser que aquesta és la postura dominant. Fins que no hi hagi una votació no es podrà veure quin és el sector dominant.» El mateix Soler i Perdigó, en fer balanç del primer cap de setmana. va ajornar qualsevol anàlisi fins que hi hagi resultats de les votacions: «El concili no té cap intenció de diluir les diferents sensibilitats dels convocats i per això tothom ha parlat amb total llibertat. Però no podem dir quins són aquests criteris diferenciats fins que no es vot i I i resultats

d'aquestes primeres consultes seran, però, «únicament indicatius», segons Tica Font, que recorda que «quedarà encara molt concili i, en última instància, és el vot dels bisbes el que decideix.» La sessions que comencen avui —es preveuen les votacions per diumenge al matí— acabaran primer de debatre el punt Evangelització i societat i iniciaran l'anàlisi de la missió del laicat en el nou model d'evangelització, l'apartat on s'inclou el tractament de la participació de la dona a l'Església i la prioritat que cal donar a la connexió amb la joventut.

Els bombers de Rubí, sense vehicle forestal per un accident SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— HI cos de bombers de Rubí-Sant Cugat disposa d'un camió menys des de l'accident de la setmana passada. El vehicle de sortides forestals va quedar sinistra! en caure uns 50 metres fent volies de campana des d'un revolt de camí, quan la dotació anava a extingir un incendi a la zona de Can Solà de Rubí. Després de treure'l del barranc. el cotxe va ser traslladat al parc de Bellaterra. on s'anirà desmuntant per aprofitar-ne les peces que no hagin quedat malmeses. La substitució del vehicle és ara l'objectiu principal del cos de Rubí. Segons el cap tic parc. Jordi Pallejà, «és segur que hi haurà un altre camió forestal per a l'estiu, encara que estem intentant que sigui abans. II problema és que ara el pressuposi per aquest any està tancat i ja s'hi ha inclòs la renovació de vehicles d'altres parcs, perquè amb els incendis d'aquest estiu se'n van cremar uns quants. Si ens en adjudiquen un a nosaltres, un altre parc se n'haurà de quedar sense. Es un tema difícil de resoldre i, de moment, haurem de comptar amb la resta de parcs professionals de la zona. que a l'hivern poden cobrir perfectament les necessitats de la comarca». El cost aproximat d'un camió per a sortides forestals és d'uns trenta milions, però segons Pallejà «tampoc no és imprescindible substituir el camió accidentat per un de nou. Amb una utilització adequada, aquests vehicles poden passar per més d'un parc i treure'n el màxim rendiment». Dels quatre bombers que anaven dins del camió i que van resultar ferits, tres han estat donats d'alta a l'hospital del Parc Taulí de Sabadell, encara que estaran de baixa labora! durant unes setmanes. El ferit més greu. però, ha estat operat aquesta setmana per unir-li dues vèrtebres que li van quedar separades per l'impacte patit amb l'accident i el pronòstic, tot i que assegura pràcticament la recuperació total, fa preveure una convalescència d'un any de durada.

Dos individus detinguts per actitud sospitosa i no voler-se identificar • Sant Cugat.— Dos individus van ser detinguts i identificats la setmana passada a la plaça de Barcelona després que diverses patrulles de policia van observar que feien moviments sospitosos al voltant dels cotxes aparcats. Quan la policia els va demanar que s'identifiquessin, els dos sospitosos van fugir i durant la persecució, al carrer Gorina, es va trobar una navalla de 9 centímetres de fulla. Al mateix temps, el vigilant de l'oficina del Deutsche Bank de la plaça dels Quatre Cantons va trobar també un tornavís de 15,5 centímetres. Totes dues eines són propietat, presumptament i segons fonts policials, dels dos individus sospitosos que, després de la fugida van ser aturats davant de l'Ajuntament i traslladats a Prefectura, on finalment se'ls va identificar com a dos germans residents a Sant Cugat, s li

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

COOPERACIÓ

Gairebé 1.400 espelmes, enceses per a Mans Unides a l'inici de campanya La secció local finança una planta de reciclatge a l'Equador SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Va ser un inici de campanya diferent al de la resta. Després de l'encesa d'espelmes que va experimentar Mans Unides a Vic l'any passat, dissabte moltes altres ciutats de Catalunya s'hi van afegir. El resultat: 1.376 espelmes venudes a Sant Fins a 1.376 espelmes es van encendre dissabte a la plaça dels Quatre Cantons en el primer acte de la campanya de Mans Unides per al 1995. L'encesa simbòlica de llànties venudes a 200 pessetes amb què es va escriure la paraula «Gràcies» era la primera vegada que es feia a Sant Cugat i a la resta de ciutats de Catalunya que van començar així la recaptació. La idea sorgia del grup de Mans Unides de Vic, que ho va experimentar amb èxit l'any passat i ho va proposar a la resta de seus en el congrés anual. Per a la coordinadora de la secció de Sant Cugat, Maria Àngels Huguet, «l'acte s'ha pogut fer perquè hi ha col·laborat molta gent jove. Ells són els que han estat venent els tiquets per a les espelmes pels carrers més cèntrics una setmana abans de fer l'acte. Ha vingut molta gent a demanar-nos per col·laborar i això és un bon símptoma.» A més de recollir fons per al projecte de cooperació amb el Salvador assignat aquest any a la secció de Sant Cugat, un dels objectius fonamentals de l'acte era, segons M. Àngels Huguet, «continuar la tasca de sensibilització respecte als desequilibris econòmics del món. No es tractava no-

Cugat i una recaptació de 275.200 pessetes. Els diners recollits amb l'encesa, amb la recaptació de les parròquies i amb la resta d'actes programats per al 1995, es destinaran a una planta de reciclatge a Quito, on esperen cinc milions de Mans Unides Sant Cugat per a la segona fase de construcció.

més de recaptar diners, sinó de fer entendre a la gent que calen aquests donatius i fer-los saber on van a parar.» Aquesta connexió de la ciutadania amb el projecte que contribueix a finançar es va buscar dissabte amb l'exposició de pannells informatius a la plaça dels Quatre Cantons on s'explicava la destinació de la recaptació: un centre d'apilament i classificació de deixalles als suburbis de Zàmbiza i Chilibulo a Quito, la capital del Salvador. Un projecte de 5 milions Emigrants de zones rurals arribats a la ciutat en els darrers anys sobreviuen en aquests barris marginals fent de minadores, drapaires i buscadors de deixalles que recullen materials sòlids aprofitables i els venen a intermediaris que els fan arribar a indústries on són reciclats. Els ingressos obtinguts per aquesta activitat són, segons Mans Unides, d'unes 8.000 pessetes mensuals per a cada família d'entre sis i vuit membres. El projecte de construcció del centre d'apilament, que es va començar l'any passat i que espera ara els 5 milions de pessetes que s'han de recaptar a Sant Cugat per a la segona fase, ha estat proposat

per la cooperativa Nueva Vida, creada el 1987 per a la recuperació, comercialització i processament del material recollit. L'objectiu final és dotar el centre amb els mitjans i les instal·lacions necessaris perquè els minadores puguin prescindir dels intermediaris per classificar i distribuir el material a les fàbriques on es reutilitza i augmentar així el seu marge de benefici. El pressupost estimat per acabar el centre de recollida és de 5.311.110 de pessetes i aquesta és, en principi, la quantitat que ha de recaptar la campanya de Mans Unides a Sant Cugat. Fins ara, amb l'encesa d'espelmes de dissabte, s'han aconseguit 275.000 pessetes. Caldrà afegir-hi, en aquest primer recompte, els donatius encara no comptabilitzats que s'han recollit a les parròquies i esglésies adscrites a Sant Cugat durant les misses celebrades el segon cap de setmana de febrer com es fa cada any. Els propers actes programats dins de la campanya de 1995 són el sopar benèfic de P l l de març al Centre Borja i el tradicional concert de corals de Sant Cugat, que es portarà a terme el dia 29 del mes que ve.

PROJECTES DE MANS UNIDES Projecte Construcció escola taller per a joves. «990 Conchabamba (Bolívia) 10BI

Recaptació 2.715591 Pta.

liacio

P centre escolar per a 400 nens. Bogotà (Colòmbia)

3.240.608 Pta.

«992

Construcció d'horts comunals i promoció de la dona. Trujillo (Perú)

3.427.215 Pta.

«993

Construcció d'una escola d'infermeria. Afagnan (Togo)

3.987.997 Pta.

Taller mecànic per a joves de barris «994 marginals. San Salvador (El Salvador)

4.670540 Pta.

L'encesa d'espelmes als Quatre Cantons. A sota, la recaptació de Mans Unides Sant Cugat els últims 5 anys. Foto: J.A. MULA. Gràfic: EL PUNT. ISSwEoT

Castillejos, 9 - Telèfon 589 6 4 55 0 8 1 9 0 S A N T C U G A T DEL VALLÈS

El Ceylan és un d'aquells racons on es pot prendre una copa, menjar qualsevol cosa amb un veritable gust casolà, jugar a cartes, llegir una revista de moda o d'actualitat, jugar un parxís o fer petar la xerrada amb els amics de sempre o amb els que es facin dins el bar. Perquè l'encant d'aquest establiment, que està al carrer de Castillejos, és precisament que no hi ha temps per avorrir-se. Un hi entra sol, i potser trist, i en surt amb l'ànim pujat de to. Si no és algun altre client que l'engresca a parlar, seran els mateixos propietaris, la Mercè o l'Ari, els que s'encarregaran d'alegrar-li la tarda. Perquè, tot i que el Ceylan és obert tot el dia, quan de veritat es converteix en un formiguer de gent de tot tipus és a partir de les sis. A la nit, l'ambient arriba al màxim. La clientela del Ceylan no es pot catalogar. No hi ha un públic determinat ni es pot dir que el bar tingui un ambient concret. Com explica la Mercè, que tant et prepara unes torrades amb embotits com et fa en un tres i no res un còctel com no en trobaràs cap més a les rodalies, «aquest bar vol ser una ampliació de la saleta de casa teva. No et sabria definir quins objectius ens vam marcar quan vam començar a reformar el local. Només sé que la nostra intenció és que la gent aquí es trobi ben a gust». Aquesta filosofia, tan senzilla en aparença però tan difícil d'aconseguir, exigeix alguns ingredients que l'Ari i la Mercè combinen extraordinàriament.

A banda la gastronomia i l'oferta del bar, la decoració és un altre factor que convida a passarse una estona llarga en aquest local. L'estil és auster i acollidor, i recorda el de les antigues tavernes. El material més abundós és la fusta. Destaquen unes curioses làmpares realitzades per la mateixa Mercè, i de les parets pengen fotografies d'arreu del món que ha fet l'Ari. Les especialitats de la casa són els embotits gallecs i un vi tèrbol també de la terra que acompanya les torrades. La cuina és oberta a qualsevol hora de la nit, de manera que aquells que han hagut de córrer per entrar al cine o no fer tard al començament de la funció de teatre, ja saben que a la sortida poden trobar un local càlid amb un servei afabilíssim. Sigui l'hora que sigui, tant la Mercè com l'Ari es preocuparan de posar-te a taula allò que et vingui més de gust. Tot i que no és un bar musical, l'Ari, un noi holandès que va aterrar a Sant Cugat després d'haver treballat en diferents locals de la costa, té molta cura de la música ambiental. La selecció és molt acurada i acompanya suaument la conversa, el joc, la lectura o la copa. Al Ceylan se serveixen tot tipus de cerveses, algunes d'importació, les begudes de nit habituals i uns còctels autèntics. Els reis de la coctelera són el bloody mary i la caipirinha. Tant se val si és per copiar els apunts, repassar les últimes lliçons, fer una partida de daus o discutir aferrissadament per mirar d'arreglar el món: al Ceylan hi ha el teu lloc.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

SUCCESSOS Fa un mes que Rosi Torres, la jove >ve que va denunciar el parricidi de Granollers, viu a Sant Cugat amb tels seus oncles. Rosi intenta recuperar la moral i superar el trauma sofert després de l'assassinat i l'emparedament del seu pare. La jove de 17 anys, que inculpa la seva mare lare i els seus germans grans en els successos, es troba tranquil·la perquè perq el seu pare ja ha estat enterrat. Tot i això, afirma firma tenir por dels seus germans als quals acusa de no dir la veritat de tot el que va succeir. Rosi va explicar la seva VÍXversió versióen enuna unaentrevista entrevistaconcedida concedidaaaaquest aquest setmanari. setmanari.

«Em van fer fora i vaig venir ve ni aquí» iant del parricidi de Granollers, diu que el seu paí Rosi Torres, la denunciant pare no anava begut RAMON LUQUE I Sani Cugat. «La meva mare em va despertar un dia a les vuit i cm va dir que sortís a buscar feina i nu tornes fins a les deu de la nit. Jo no sabia què fer tantes hores al carrer, així que vaig decidir trucar a la meva tia Lucia de Sant Cugat per dir-li que m'havien fet fora. Ella va dir-me que tornés a casa per agafar roba i que vingués cap aquí. Ln arribar a casa meva per fer la maleta la mare no em va deixar entrar. Des d'un telèfon li vaig trucar i li vaig dir que marxava de casa.- Va ser el 16 de gener passat quan Rosi Torres, la jove de 17 anvs que va denunciar el macabre parricidi de Granollers, va arribar a Sant Cugat per viure amb els seus oncles. Lucia i Francesc. Dijous de l.i setmana passada. Kosi concedia a aquest setmanari la piimera entrevista feta per un mitja de comunicació i deia que c-. tiobava -tranquil·la peique cl meu pare ja ha estat enterrat com cal. però nerviosa perquè els meus germans han quedal en llibertat condicional". Kosi va cvplicar com van succeir els fets tal com cl seu pare. l'cN-lcgionari fosc lorres Pena, va ser presumptament assassinat per la seva dona. La jove va dir que en arribar a casa va trobar el seu pare 'assegut en el sofà i amb les mans posades al cap". Segons els seus germans petits. tancats en una habitació, l'assassinat estava borratxo. La jove instal·lada a Sant Cugat es va estranyar perquè el seu pare «parlava molt quan bevia i aquella nit estava immòbil i callat». Rosi va explicar, fa uns dies. que segons les notícies que ella té de l'autopsia feta al cadàver «el meu pare havia pres barbitúrics però no alcohol-. Continuant amb el

una ganivetada», fins a un total de IS. «LI meu germà petit va sortir i va exclamar que el pare era mort; llavors, jo també vaig sortir i va ser quan vaig veure el cos tot ple de sang. En aquell moment, la mare ens va dir que ho havia fet perquè el pare la volia matar. Això era mentida. el meu pare era incapaç de matar ningú. L'única cosa que buscava la mare és que nosaltres estiguéssim per ella». Així descrivia Rosi el moment en què es va trobar amb el seu pare mort. Llençar el cadàver a un pou

Rosi Tones a casi dels seus oncles de Sant Cugat, on va arribar ara fa un mes quan la seva mare la va fer fora de casa seva. hun I. \ Ml LA. relat. la jove va argumentar que es va tancar en una sala per veure una pel·lícula amb els seus germans petits i mentrestant va escoltar com els grans «sortien de casa per anar de festa en el moment en què el meu pare ja era

lligat en una cadira i cridava en David —un dels grans— que el traguessin d'aquella situació». Rosi i els petits van abaixar el volum del televisor «perquè escoltàvem uns crits molt intensos cada cop que la mare li clavava

«Després de l'assassinat, vaig trucar a la meva germana gran per dir-li que la mare es trobava malament. Va venir amb el seu xicot però no el vaig deixar passar dient-li que el meu pare estava borratxo. Entre la meva germana i la meva mare van portar el cos del pare. arrossegant la cadira on era lligat amb cinta aïllant, fins a l'habitació de matrimoni. Quan els grans van arribar de festa, un d'ells el va deslligar i el va posar sobre el llit. Es va parlar de diverses possibilitats per enterrar-lo, com ara ficar-lo en el pou del camp del meu oncle i fer que caiguessin les culpes sobre ell. Finalment, la mare va decidir ficar-lo dintre d'un moble i emparedar-lo. amb totxos, dintre de l'armari de paret de l'habitació. Uns dies després vaig venir cap aquí, cap a Sant Cugat», d'aquesta manera Rosi finalitzava el relat dels successos. La jove també va dir que «ella tenia més relació amb cl seu pare que no pas amb els altres». En unes dures declaracions va assenyalar: «Jo mai no he tingut mare. L'única cosa que desitjo és que els meus germans grans diguin la veritat perquè són tan culpables com la meva mare».

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

JUDICIAL

El cap de zona era el responsable de les línies de Can Barata el dia del segon incendi, segons HECSA

La família de Maribel Urgell estudia accions legals per l'accident d'Andorra

La companyia declara al jutjat de Rubí

La víctima santeugatenca vivia al Principat

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'apoderat d'Hidroelèctrica de Catalunya, Armand Negre, ha assenyalat com a responsable del manteniment de les línies de Can Barata, el dia de l'incendi del 14 de setembre de l'any passat, el cap d'explotació de la zona, Francesc García Martí. Negre va comparèixer la setmana passada davant del jutjat de Rubí per a una primera declaració de la companyia, denunciada per danys per l'Ajuntament de Sant Cugat. El jutjat de primera instància i instrucció número quatre de Rubí va admetre a tràmit la denúncia, segons la qual HECSA és presumpta responsable de l'incendi per suposades deficiències en el manteniment de les línies. La investigació és encara oberta i després de la declaració de l'apoderat, que va reconèixer formalment davant el jutjat la propietat de les línies de Can Barata, l'advocat de l'Ajuntament, Antoni García Julià, va sol·licitar per es-

crit que se cités Francesc García Martí per a una segona declaració. L'incendi del 14 de setembre a Can Barata, el segon foc al mateix barri amb dos mesos de diferència, va cremar entre 2 i 2.5 hectàrees de matoll i pi blanc de la zona boscosa propera a l'àrea urbanitzada i situada a la fondalada entre els terrenys de Can Tirarires i els primers carrers de la urbanització Can Foradada. Per extingir el foc, que va començar a tres quarts de cinc i va quedar controlat a les set de la tarda, hi van intervenir tres helicòpters bombarders, nou vehicles contra incendi i quatre camions forestals de la Generalitat, i tres camions cisterna de l'Ajuntament de Sant Cugat. Tot i que les conseqüències d'aquest foc van ser les més reduïdes de l'estiu perquè es va poder controlar als primers minuts, l'Ajuntamnet ha decidit presentar la denúncia per la perillositat aparent del presumpte origen al voltant d'unes línies d'HEGSA.

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La família de la santeugatenca Maribel Urgell, una de les nou víctimes de l'accident del 6 de desembre provocat per un camió francès davant d'un centre comercial de les Escaldes, està estudiant les mesures legals que emprendrà contra els culpables. Segons Encarna Urgell, la germana de Maribel, que vivia amb ella a Andorra, la companyia asseguradora de l'empresa de transports propietària del camió ha proposat a les famílies de les víctimes negociar les indemnitzacions, per tal d'evitar arribar a judici. Encarna Urgell ha assegurat aEb4 Cantons que «encara no s'ha pres cap decisió, però el que sí que és clar és que nosaltres volem que es faci justícia. Els diners són secundaris, i si anant a judici la indemnització és menor, és igual. En tot cas —ha matisat— l'única cosa que ens podria frenar és el mal tràngol d'enfrontar-nos a un judici. De tota manera, en-

cara ens hem de reunir tota la família, per decidir conjuntament què fem». El factor principal que els Urgell volen aclarir abans d'actuar és a qui se li imputaran els càrrecs. «Si hi ha unes víctimes —diu Encarna—, hi ha uns culpables. Però de moment el peritatge no s'ha acabat i, encara que els primers indicis assenyalen que el camió estava en males condicions, no es pot assegurar.» Fins ara, el conductor, Jean-Francois Pasini, ara en llibertat provisional, ha estat considerat presumpte culpable de l'accident. Si es demostrés definitivament que els frens del vehicle que conduïa estaven en mal estat, el procés podria derivar cap a l'encausament dels propietaris de l'empresa transportista. Per Encarna Urgell, «sigui quin sigui el procés, ha de servir perquè els camions passin revisions més estrictes i no se sobrecarreguin els conductors amb tantes hores seguides de carretera.»

Un ciclomotor provoca que un cotxe atropelli un vianant M Sant Cugat.— Un ciclomotor conduït per un veí de Rubí va xocar la setmana passada contra la part de darrera d'un turisme Citroen AX. amb la matrícula B-4715-ID. quan el cotxe estava aturat en un pas de vianantsde la carretera de les Aigües. L'impacte va empènyer l'utilitari cap endavant í va atropellar l'ancià de 85 anys que travessava la carretera. Tant ell com un nen de vuit mesos, passatger del turisme, van resultar ferits lleus i van ser atesos de les contusions i donats d'alta immediatament al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Cugat. El conductor del ciclomotor, en canvi, en caure del vehicle a causa de l'accident, va patir cops més forts i va ser traslladat amb ambulància a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona després d'un primer reconeixement també al CAP. s.B

Dos xocs contra la tanca de la carretera de Cerdanyola en una nit I Sant Cugat.— Dos cotxes van col·lisionar amb la tanca de protecció de la carretera de Cerdanyola diumenge a la matinada amb dues hores i de diferencia i dos quilòmetres i mig de distància. El primer en xocar va ser un Renault-9 conduït per un veí de Barcelona que va perdre el control del vehicle a dos quarts de quatre de hi matinada. LI conductor va resultar ferit lleu. I el segons accident va ser a dos quarts de sis de la martinada. quan un Golf conduït per un terrasenc es va estavellar contra la mateixa valia de protecció. LI conductor va resultar ilès i la policia municipal. amb la prova d'alcoholèmia. li va detectar 0,51 miligrams d'alcohol per litre d'aire espirat, una dècima més del que marca el límit actual. . S.B.

Roben la bossa a una anciana amb una estrebada i la fan caure I Sant Cugat.— Dos individus que. segons la víctima, anaven en un cotxe petit vermell, van robar la bossa d'una anciana de Barcelona diumenge al migdia a la plaça Octavià. La senyora no va poder donar més dades sobre els lladres a la policia, ja que amb l'estrebada, havia caigut a terra i es va fer una ferida a la cama. Tot i que el cop no era greu. la rapidesa de la fugida dels lladres en cotxe i la caiguda van impedir que pogués llegir i anotar el número de la matrícula, s B.

Incendi prop de la via del tren a la Floresta H Un petit incendi en una zona de matolls del passeig dels Pollancres, a la Floresta, va cremar diumenge passat 45 metres quadrats de matolls en una àrea propera a la via del tren. Els indicis indiquen que el foc es podria haver originat per les espurnes que salten de les rodes del tren en contacte amb els rai'ls, que haurien encès els matolls, molt secs a causa de l'escassetat de pluges. / s.B.

Roben joies d'or i diamants al carrer Auladell I Una veïna del carrer Auladell va denunciar la setmana passada el robatori de joies d'or i diamants a casa seva. Segons els indicis, els lladres haurien entrat per la porta lateral de l'edifici, que es va trobar amb el pany forçat i el robatori s'hauria comès a plena llum del dia, entre dos quarts de dotze del migdia i les cinc de la tarda. /s.B.

RESTAURACIÓ D E 600

BANDA MUSICAL A LES PLANES

• Divendres, 17 de febrer de 1995

L'Agrupació cultural i musical de les Planes compleix un any de la seva segona etapa i la banda és el màxim exponent de l'activitat de l'entitat, que treballa amb l'objectiu de dinamitzar el districte. Plana 39.

Rudy i Rafa, dos veïns de Valldoreix restauren Seat 600 en un garatge mentre escolten música dels anys seixanta. Moltes de les peces estan descatalogades i s'han de portar dels antics països de l'Est. Plana 37.

LA VIDA SOCIAL

Fan un mosaic de setenta mil peces sobre Sant Medir Lluís P. Berenguer i Ramon Fonollosa l'han muntat a l'ermita aquesta setmana JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Medir.— Dos artistes de Mira-sol han treballat desinteressadament durant més de mig any per elaborar un mosaic sobre Sant Medir i la seva llegenda que fa uns tres metres d'alçada per dos de base, aproximadament. Han portat l'esmalt de Venècia i han utilitzat més de 60 colors. Ara, l'ermita, ha guanyat en bellesa i patrimoni. Enguany, els santcugatencs que decideixin participar en l'aplec de Sant Medir observaran novetats importants a l'ermita i al seu entorn. Principalment, s'han dut a terme dos projectes: el mur de contenció al costat de l'escala, que ha anat a càrrec de la Penya Regalèssia i els col·laboradors, i un bell mosaic que aquesta setmana ha quedat instal·lat a l'interior de l'ermita, concretament a la capelleta que hi ha entrant a mà dreta, just després de l'escala de cargol. El mosaic, com mostra la fotografia, representa Sant Medir, Sant Sever, les faves, l'ermita, el Monestir de Sant Cugat i un àngel al damunt. Es tracta d'una autèntica obra d'art realitzada per dos artistes que són amics i, sobretot, que s'estimen Sant Medir. Lluís P. Berenguer i Ramon Fonollosa fa més de mig any que combinen les seves obligacions laborals amb aquesta

obra, que gairebé és impossible de valorar econòmicament. «Això ja forma part del patrimoni de Sant Medir. Hem volgut contribuir a la difusió i al coneixement de la nostra història», explica satisfet Lluís Pérez, que des de fa anys també és el forner de Mira-sol. Justament l'any passat, l'esposa d'aquest artista va donar a l'ermita un rèplica de la Mare de Déu de Sant Medir, que va quedar instal·lada a la part esquerra de l'ermita, ara davant del mosaic. Mosaic d'Itàlia Quan els dos artistes es van proposar iniciar el projecte, van decidir portar el material necessari de Venècia (Itaàia), bressol del mosaic, ja que és l'únic on tot és d'esmalt. Precisament, el treball va estar aturat durant dos mesos perquè el material no arribava, fet que va retardar i dificultar el seu treball. Han utilitzat unes

Lluís P. Berenguer i Ramon Fonollosa observen el mosaic estès a terra. Foto: ELS 4 CANTONS. 70.000 peces o pedretes, han combinat una seixantena de colors diferents i han tallat totes les pedres prèviament a mà, una per una. Abans d'iniciar la col·locació de totes les peces que componen el mosaic, però, el pintor Ramon Fonollosa va fer un esbós del que avui és un

Imatge de la maqueta de l'església de Sant Medir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

L'ermita de Sant Medir, convertida en retallable • Sant Medir.— TOT Sant Cugat i el CMSC, per obsequiar la Penya Regalèssia i els col·laboradors, han editat una maqueta retallable de l'ermita. Per contribuir a la difusió d'aquesta mostra del patrimoni cul-

tural del municipi i al finançament de part de les obres de restauració, la maqueta es ven al preu de 300 pessetes. La cartolina conté dibuixades amb detall i en diferents peces la planta de l'església i altres elements arquitectònics de l'edifici. / J.M.V.

impressionant mosaic. «Primer, vaig fer un dibuix que fos del nostre gust; després, el vaig pintar i, finalment, al damunt, hem treballat amb el mosaic. I, com si es tractés d'un trencaclosques, però amb molta cura, l'hem muntat», hi afegeix Ramon Fonollosa.

Altres mosaics importants Berenguer i Fonollosa han fet més de cinquanta mosaics arreu de Catalunya. Anys enrere van començar com a aprenents del mestre Santiago Padrós, que els va ensenyar aquest art. Van treballar durant anys a la

cúpula del Valle de los Caídos (Madrid) i durant 5 anys, a la torre del Monestir de Montserrat, per destacar algunes de les obres importants. El treball que han fet a Sant Medir, però, no ha estat cap encàrrec professional. Ha estat l'aportació de dos artistes a Sant Medir.

Civil i Sanahuja van acompanyar Barberà en la presentació del plànol. Foto-, IQRDI ROCA*.

Les comarques del Vallès ja tenen un plànol de senders B Sabadell.— Amb força públic que omplia els locals del servei d'informació de muntanya a Sabadell, el dia 14 es va presentar el plànol de senders del Vallès. L'elaboració ha estat coordinada per Josep Barberà, que

va voler agrair la col·laboració dels excursionistes. El finançament ha estat a càrrec del Consell del Vallès, el president del qual, Oriol Civil, va dir que cal «treballar per un Vallès endreçat, harmònic i amb força espais lliures». / F.C.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 17 de febrer de 1W5

LA VIDA SOCIAL

Més de dues-centes persones participen en la festa de Sant Blai

L'Associació Orquestra Sant Cugat fa balanç del 1994 en l'assemblea anual

/:/ Centra CastcUano-inanchego

La junta s'ha dedicat a buscar actuacions

organitza una diada

gastronòmica

FRANCKSC

I K \ N ( I S( C ARMO

C'ARHO

H Sant Cugat.— La junta de l'Associació O r q u e s t r a Sant Cugat va convocar els seus 2()() associats a l'assemblea anual per fer balanç del 1994 i presentar els projectes per aquest any. En total s'han fet més de vint actuacions e n t r e les dues orquestres, quinze la Jove i cine la de Cambra. al llarg del 1994. Després de 7S concerts fets des del 1990, l'AOSC camina cap al seu cinquè aniversari, q u e s'escaurà p e r la festa major d ' e n g u a n y . Flora P u n t ó s , Amb un dia mig ennupresidenta de l'Associació, volat i miü assolellat a esva elogiar la tasca dels memtones. cl dinar, al qual \ a bres d e la junta, q u e c o m assistir el candidat a l'alcala missió prioritària per l'any Molta gL ni va participar en el dinar familiar. Foto: M AM I SI'INOSA. dia de Sant Cugat pel l'SC, 1994 han voltat tot el país Àngel Casas, va consistir en Paz Carrasco, de l'orga- p a r t d'una trad icio de Cas- per aconseguir actuacions. les típiques giicluis. Desprès un bon t'oc per cum a r la nització, va valorar positi- te I la •la Manxa que es vol Una feina lenta però eficaç dels aperitius la feina va ser carn de borrcgitilln. i a n í de en v i s t a d e l s r e s u l t a t s . vament la festa, q u e forma f e r v iure tamhé i Catalunya. per als cuiners, que van fer xai feta a la cassola.

• l a Floresta. HI dia 12, al Centre Cívic de la Floresta, el C e n t r o Castellano-manchei!o va organitzar una autentica festa gastronòmica. de trobada entre associats d ' a q u e s t a e n t i t a t santeugatenea. La fc··Ui de Sant Blai, patró de di\ciMis pobles de Castella-la Manxa. va aglutinar mes de 200 persones que van celebrat a ritme musical una diada en que el menjar típic i el ball van marcar la nota de calor i color.

R E S T A U RA NT

.Aquest any ja es compta. entre altres, a m b actuacions a Lleida i Vic. a més de Barcelona, on es farà un concert el 2l> d'octubre al Palau de la Musica Catalana. LI repte d'omplir el Palau és important i. segons Josep Ferré, cl director de l'AOSC, «'caldrà oferir un programa atractiu i que equilibri l'actuació de les dues orquestres". L'assemblea va aprovar també l'estat de compte* i les quotes de 3.1100 pessetes. que enguany no s'augmentaran. Tothom que es vulgui adherir a aquesta entitat pot arribar-se als seus locals socials, situats al passatge de Sant Antoni, n ú m e r o Id.a prop de l'estació dels Ferrocarrils de Sant Cugat, de dilluns a dijous de 5 a S de la tarda.

La N a n s a

•j-PARADA/ FONDÀÏÏ

íS

Vingui a provar els nostres nenús

§ Fregidoria-Marisquería

MENJAR

PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA R a m b l a C a n Mora,, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Crta. Sabadell. 47-0819'' Rubí Telèfons 69 11 52

„,n„„„„,Tel. 589 26 9 7

Especialitat Mexicà - Català

Carn a la brasa i calçots

Dijous tancat excepte lestius

RESTAURANT CAN EDO

Ueo, XIII

CERDANYOLA DEL VALLÉS

XERCAVINS

Ctra. Cerdanyola, 9. San; Cugat

580 31 29

Braseha. rostit. banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig, 122

580 88 39

Cuinadernercat

REST. EL VIEJO ROBLE

cj Altamira, 36

691.73J5.

Peix i marisc

Obert tota la setmana

MASJANER

Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

Victoria, 18-20

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadell, 47

699 11 52

Paelles, marisc^fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

MACXJM^

Guatlla, 20. els Aveis

699 55 58

Menú, degustació

Tancat diss. migdia i diumenge nit

EL PORTALET

PI. del Dr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria. cuina catalana

Tancat diumenoe-dilluns tarda-nit.

Cami can Ametller s/n

674 91 51

Cuina mercat

Tancat diumenges nit i dilluns

CHEZ PHILIPPE

Placa Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari

Tancat diss. migdia i dium.

CREP

Valldoreix, i

675 28 26

Creps, entrepans

Tancat dimecres tarda

REST..CANTINA EL MEXICANO

d Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

St. Antoni-Plaça Barcelora

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPEH'S

Enric Granados, 7

675 31 41

Brasena

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

Diumenge i fest. obert a partir 18h

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes

Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L ÀVIA

o/Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

MESOMENYS

d Elies Rogent, 14

589 36 23

Mexica-català

BAR REST. EL M O U

Placa Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LA CARBONERIA

viia, 8

6 7 5 1 4 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

Obert cada dia

EL TAST

Alfons Sala, 9

589 15 02

Marisc, menú, cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pa. Olabarna. 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA

Rbla Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

c/ Baixada oe 'Alba, 20

674 16 75

La nostra esp. és gualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESON

Plaça Octav a 5

6741047

Braseria i cuina de mero

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San. 6

589 5 2 4 0

Calçotada

BAR REST. CASABLANCA

c/'Sabadell 47

674 53 07

Braseria

CERVESERIA IL SICILIANO

Plana Hospital. 6

675 28 52

Cervesa d'importació i

meniar basc

CAPIT A N C O O K

Dl. Lluis Millet, 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

674 11 41

Dies festius bufet lliure

SANT CUGAT

Al costat dels cinemes _ Tei 569 38 23

RESTAURANT CAN

692 24 24

BELLATERHA

r P \ BARATA

Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52 34I19TO1223

VALLDOFEIX

^ A N AMETLLER

2 B Mt*ón

Obert tot el dia

Tota una tradició PI. Octavià. 5. Tel. 6741047/589 27 02 SANT CUGAT DR VALLÈS

LA 5DAÓEB1A _DEL_MEBCAT_VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h 3407STOQ220

YTNSNOE,S.A. Baixada Sant Sever, 4 Tel. 589 19 83 Fax: 589 24 62 08190 ST. CUGAT 341171012»

RESTAURANT P1ZZERIA

PANXACONTENTA fifstaurattf E I R n a Soblf

I V V I Ü i >\Í!\ÍTTU. W • Sani (.";,;.:.!:

T o l . 58*> Oi» 0 7 '%

*•*&& --

' '"' """^> J

" ' ^ ' - — -B^

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

*"'

CERDANYOLA DEL VALLÈS Altimira, 36 Tel. 692 11 58

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

APUNTS

LA VIDA SOCIAL Un concurs per descobrir Sant Cugat a «Els 4 Cantons»

U n garatge d e Valldoreix, unes quantes eines, música dels seixanta, molta il·lusió i una passió compartida són els elements necessaris perquè Rudy i Rafa portin a terme la seva gran afició: rejovenir vells 600. Aquest cotxe forma part dels records familiars, personals i amorosos d e molts dels qui avui l'enyoren.

• Sant Cugat.— «Descobreix els racons de Sant Cugat» és un concurs fotogràfic que «Els 4 Cantons» ofereix als seus lectors i lectores. Es tracta de descobrir cada setmana dues fotografies d'indrets del municipi, un d'actual i un desaparegut, que formaven o formen part del paisatge urbà de la ciutat. A final del mes, amb 8 fotografies per descobrir, es podrà participar en el concurs omplint la butlleta que s'adjuntarà al costat de les fotografies. Entre els encertants es rifarà un càmerà fotogràfica i un joc de El Savi. En el concurs, que compte amb el suport de l'establiment fotogràfic Zoom, hi col·labora el Club Muntanyenc Sant Cugat, que s'ha encarregat de la selecció de les fotografies. «Volem que la gent conegui coses desaparegudes no fa gaire temps i que busqui al mateix temps detalls i aspectes de racons actuals bastant desconeguts», ha comentat Jordi Roca, soci del CMSC i organitzador del concurs. A final de cada mes o principi del següent, es donarà la solució de les 8 fotos publicades i el nom dels guanyadors

Rudy i Rafa, dos amics del mític i clàssic Seat 600 Fa un any que es dediquen a restaurar models del desaparegut automòbil RAMON LUQUE

• Valldoreix.— El concert dels Beatles, la victòria de Masiel amb el seu La, la, la al festival d'Eurovisió, l'obertura del règim franquista, els primers bikinis, els primers turistes i el 600, sobretot el 600. El mític utilitari creat per la marca Seat al 1957 es va convertir en un dels elements claus de l'Espanya dels seixanta. En l'actualitat, el 600 és una espècie en extinció recordada i enyorada per molts. Rafael Estévez i Rudy Sànchez són dos amics i companys de treball que dediquen el temps de lleure a restaurar 600 en un garatge de Valldoreix. «Fa un any que el Rafa i jo —explica Rudy— ens vam plantejar la idea de restaurar 600. El president del Club del 600, Hèctor Ribas, ens va animar dient-nos que era una bona idea perquè hi ha poca gent que s'hi dediqui. Amb les eines que el Rafa tenia del seu antic taller i amb quatre duros que vam invertir-hi va començar aquesta història.» El president del Club del 600, que té la seu social a Sant Cugat, va encertar de ple en el seu vaticini. Rudy i Rafa van començar a tenir una gran demanda des del començament: «El cert és

que al principi va venir molta gent, sobretot a través del club, però ara estem una mica aturats. Després de l'estiu passat la cosa va baixar una mica», explica Rudy. R & R, Amics del 600, com es d e n o m i n a aquesta parella, estan molt ben compenetrats. Rafa, el més gran, és mecànic de tota la vida: «Ara fa 30 anys que sóc mecànic i 21 que sóc tècnic en injecció dièsel. Jo vaig començar als 14 anys escombrant un taller i reparant els 600 de llavors.» Rudy no va tenir la sort de Rafa i només recorda la dècada del màgic 600 per les coses que li han explicat: «El meu fort és l'electrònica i tot el que sé ho he après del Rafa. De fet, vaig iniciar-me en això per una idea romàntica, ja que sempre m'agradat el 600 i és el record d'una època diferent en la qual m'hauria agradat viure». Guanyadors del «Pupes» La primera obra de restauració va ser el 600 d'en Rudy, un model de l'any 62 que s'arrenca amb palanca. Amb aquest cotxe han participat en algunes reunions de 600 i ha obtingut un curiós guardó: «En la primera concentració en què vam

Els amics dels 600, amb el model restaurat, de l'any 62, de Rudy. Foto: J.A. MULA. participar ens van donar el premi Pupes pel nombrosos problemes soferts.» El proper repte de R & R, Amics del 600 és restaurar un model de l'any 1961 amb matrícula de Madrid, «que trigarà un any a posar-se en marxa». Rafa Estévez manifesta: «Triguem tant a fer una restauració perquè el treball és molt lent. A més, nosaltres fem això com a afició a banda de la nostra feina i, per tant, no tenim

tot el temps per dedicar-nos-hi.» La dificultat per aconseguir recanvis és un altre dels factors que fan retardar la restauració. Segons Rafa, la majoria de les peces les han de portar dels antics països de l'Est. «AUà s'han fabricat 600 fins fa poc i eren els mateixos que aquí es feien servir fa 30 anys», expliquen. El 600 ha passat de ser el cotxe més utilitzat fa unes dècades a ser una peça de

col·leccionista. Actualment, els enamorats del 600 fan servir altres automòbils com a utilitaris i el petit clàssic com a cotxe d'exhibició. Rudy utilitza el 600 «per anar a les concentracions i a comprar el pa els diumenges». Segons Rudy, «no es pot fer servir com a utilitari perquè les carreteres actuals obliguen a anar a unes velocitats massa elevades per al 600». L'antic cotxe és ja una peça de museu.

Gavin explica els seus viatges a la Xina i al Tibet • Sant Cugat.— Unes cinquanta persones es van acostar dimarts passat a la Casa de Cultura per escoltar la segona conferència del cicle Viatgem amb en Gavin. L'investigador va parlar sobre la Xina i el Tibet. Segons Josep Maria Gavin, el més interesant d'aquests països és comprovar el grau de dominació que els xinesos imposen sobre els tibetans. / R.L

', ,;, ., G

Imatge de la matinal de cinema a la ciutat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Susana Nicoletti i, a la dreta, Isabel Lan-abum. Fot»-, MANÉ. E S P I N Ó S .

400 oients de Ràdio Sant Cugat van al cinema

Cicle informatiu al centre Susana Nicoletti

H Sant Cugat.— Belle Époque, la pel·lícula dirigida per Trueba i protagonitzada per Jorge Sanz, Ariadna Gil, Penélope Cruz, Gabino Diego, Maribel Verdú, entre d'altres, va fer omplir dues sales de cinema dissabte en la matinal organitzada per Ràdio

H Centre.— La primera xerrada organitzada pel centre de rehabilitació funcional Susana Nicoletti va ser tot un èxit. La sala era plena de públic, que va seguir la conferència de la psicòloga i especialista en trastorns de la conducta alimentària, Isabel

Sant Cugat. En total, uns 400 oients van respondre a la iniciativa de l'emissora que, un cop més, va convidar l'audiència i el públic en general. Aquesta va ser, potser, l'última oportunitat de veure en pantalla gran el film guanyador d'un Oscar. / J.M.v.

Lan-abum, que va parlar sobre Menjar per ansietat. La propera xerrada informativa serà el 3 d'abril. Ofilia Dofis, vice-president de la Societat Catalana de Pedagogia, parlarà sobre la funció familiar en l'educació de l'entorn físic i_social._/ J.M.V.

APUNTS

LLS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de P « S

LA VIDA SOCIAL Els Amics de la L'nesco visitaran la Sagrada Família

Joan Llamas Garcia Sempre ha fel teatre d'aficionat i ara enceta un nou món i una nova professió difícil i somiada durant molt de temps, la d'actor professional de teatre i de cinema M< >\ íSI s \ \ I • Sant Cugat. 1 otògraf i actor tiuiíiii·iir des de sempre. ara eMa kait el pas més temut i desit|at ,1a no és un aclot alieinnal. ara és prokssional Podem veure la se\a important humanitat eu petits papers per a les senes mes lamoses de T V 3 . i en papeis mes importants en pel lieules i obres de teatre de eompaiivics tan anomenades e> >m el I liure. A q u e s t a s e t m a n a el ventem a \e< ;, t-, ,/e Uwulhi. De que las. 1 .Aquesta vedada es un paper moll petil amb poc diàleg. Soc un eiihe d'art que entra en la in.tugui aeio d'una exposició i dic quatre ximpleries; pel que he llegit. soc un ct'ihc una miea sabata que s'cmbi.inca en disquisicions e s t i a m e s sobre l'impressionisme. l'neara no sé ben be que solen. I I mateix dia ilel rodatge fem una entrevista amb en Sergi Bclbel per saber com volen el personatge. si mes aviat còmic o be seriós o histriònic.- Això ha estat un gir total en la teva activitat d'actor. I )e fer teatre amateur a convertir-se en professional de caràcter, com ha estat aquesta evolució? ••Jo. de tota la vida que faig teatre. Vaig pertànyer al quadre radiofònic de Ràdio Sabadell. Vaig tenir molt e s o p o r t u n i t a t s de fer aquest pas però eren altres èpoques... Jo no tenia aquest pas massa clar. Tenia una família, altres responsabilitats i vaig deixar-ho professionalment. però com a aficionat sempre vaig continuar fent teatre, primer amb el Maragall i després amb Fila Z e r o . I.'any en q u è van fer E m m a Vilarasau pregonera de la Festa Major em va veure actuar com a H e r o d e s de Salomé i l'hi va agradar molt. Al cap de pocs dies em va trucar per preguntar-me si volia actuar en un muntatge del Lliure dirigit per Ariel García Valdés. Aquest és uns dels meus «mites» com a director de

FI fotògraf actor a la seva botiga. Foto: JA Ml I ,\

«Voldria treballar com a actor » -Nom: Joan Llamas -Lloc de naixement: Sant Cugat -Data de naixement: 1(1 setembre de 1940. -Estat civil: Casat. -Professió: Fotògraf i sempre que en tingui l'oportunitat, actor teatral. -Aficions: «FI teatre i el seu món. en tots els aspectes."

teatre, i a més a més fem un Shakespeare. És un bon sotrac i em vaig acollonir una mica, però, com t'imagines, no vaig gosar dir que no. Era com un somni. Vaig tenir alguns problemes de por i nervis, però m'en vaig sortir. Acostumat a fer teatre entre amics i companys i trobar-me de sobte entre la flor i nata del teatre català va ser impactant»—

—Un llibre: «La conjura de los necios, de Kenedy Toole.» —Una pel·lícula: «West Side Story». — U n a música: «Tota la de Joan Manuel Serrat.» —Màxima aspiració: «Poder guanyar-me la vida fent d'actor de teatre, però sense ser una 'estrella'.»

—I després? —«Després ja no vaig parar. Primer va venir la Febre de l'or amb Gonzalo Herralde. Va ser tot un canvi sobtat. De la Unió Santcugatenca al Lliure i al cine rodant amb X a r o López i Fernando Guillén. Després em van cridar de T V 3 . Però sempre han estat petits papers, petites intervencions com la d'aquesta setmana,

que és un paper a m b poc diàleg.» — E s mes difícil treballar en cinema i T V que en teatre? — « C a d a mitjà és diferent. A la T V no hi ha temps per assajar el paper ni per estudiar massa el teu personatge. E n cinema és més lent, d e s p r é s e t trobes amb el doblatge. És una cosa que jo no havia fet mai. Et posen

en una habitació petita i un requadret negre, i és més difícil controlar el to exacte de veu. Per exemple en una pel·lícula que encara no s'ha estrenat comercialment, /:/ suano de Mauricio, es van fer les dues versions, la catalana i la castellana. Vaig doblar-me en una escena que passava a l'exterior, i tancat a la sala de doblatge és difícil que la veu soni com a l'exterior.» —Voldries ser una «estrella»? —«No. Ja m'està bé fer el que faig. Ara conec el medi i em vaig habituant a treballar en aquests llocs; es tracta d'anar fent tot esperant el moment d'un paper més gran però sense voler ser mai una star. Només vull arribar a ser un bon actor. Jo, la fama, ni la vull ni l'espero.

El CPA va organitzar un concurs de disfresses juvenil i un per a adults RAMON 1 l'OU' M Sant Cugat.— LI Centro Popular Andalu/. (CPA) de Sant Cugat va celebrar el cap de setmana passat els seus concursos de difresses. Dissabte al vespre va tenir lloc el concilis juvenil, on van participar 22 persones. i diumenge al mati. el concurs per a adults, que va comptar amb una participació de II concursants. Gairebé un centenar de persones es van acostar fins a la seu soeial del CPA per presenciar cK dos actes. LI jurat del concurs juvenil es-

tava format per nois i noies d'altres entitats i cl del concurs per a adults l'integraven membres de la Residència d'Avis de la ciutat. LI CPA celebrarà aquest cap de setmana una festa de difresses. [.'acte lúdic s'iniciarà a 2 4 de nou del vespre amb un berenar-sopar i després hi haurà un gran ball. Amb aquest acte l'entitat santeugatenca donarà per finalitzat el carnestolt e s ' ^ . Pel 25 de febrer cl CPA te preparada una gran festa per commemorar el dia d'Andalusia.

Un moment del concurs juvenil d< disfresses l ,i< M \ \ t i S H N O S \

.lOSI·l' M VAI.t IS B Sant Cugat.— Aquest d i u m e n g e . I1) de febrer. l'Associació Amics de la Unesco Sant Cugal-Valldoreix farà una nova sortida cultural a Barcelona. La visita completarà l'última que es va ler. ja que consistirà a conèixer una altra obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí. Desprès d'haver vist la Casa Milà, aquest cap de s e t m a n a els m e m b r e s de l'entitat santeugatenca veuran de prop la Sagrada f a mília, un edifici religiós que ha esdevingut símbol de la ciutat comtal. Va ser projectat per Bocarella i el va començar a construir l'universal Antoni Gaudí, que va optar per anar modificant el projecte original sense fer-ne un de nou. Gaudi va decidir enllestir una façana (la del Naixement. Ics torres de la qual va acabar Sugranes en morir Gaudi) per deixar llibertat a altres en la manera d'acabar-lo. Les obres es van reprendre després d'haver estat aturades del 1935 al 1952. Actualment, la direcció artística del temple de la Sagrada Família és a càrrec de l'escultor Josep Maria Subiraehs. Les p r o p e r e s activitats dels Amics de la Unesco estan relacionades amb el modernisme de Sant Cugat. Sabadell i Terrassa. Així. el dia 23 de febrer, a la casa de cultura, es projectarà un àudio-visual sobre l'art modernista a Sabadell, que serà presentat per Martí Roque. Després, hi haurà una sessió de diapositives sobre el modernisme a Sant Cugat, que serà a càrrec de Teresa Llobet. El darrer acte que l'entitat ha organitzat per aquest primer trimestre es farà el diumenge dotze de març. S'ha previst, però encara no s'ha acabat de decidir, complementar el tema del modernisme fent una passejada per visitar els edificis modernistes de Sabadell i, a la tarda, de Terrassa.

La llegenda i les obres a Sant Medir centren la xerrada de la Llar d'Avis H Sant Cugat.— Dins el cicle de tertúlies Vivències santeugatenques, que organitza la Llar d'Avis de la parròquia, el dimarts 14 de febrer es va parlar de l'aplec de Sant Medir, que se celebrarà el dia 3 de març. Així, T o m à s Grau, col·laborador de la Penya Regalèssia, Josep Altet i Josep Castanyer van repassar davant un nombrós públic la llegenda de Sant Medir. També es va explicar les novetats que els santeugatencs podran veure el primer cap de s e t m a n a de març. D ' u n a banda, el mur de contenció que la Penya Regalèssia i els col·laboradors han construït aquest anv i que és paral·lel a l'escala. Una segona novetat és el mosaic sobre Sant Medir que aquesta setmana estan instal·lant a l'interior de l'ermita i. finalment. un pilar on es col·loc a r à u n a c r e u de forja. ,'J.M.V

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.- Propi de la tramuntana. 2.— Ésser femení que habita l'aigua, semblant a la sirena, característic de les faules i del folklore europeus (femení). Pronom personal. 3 . Trets. Rastellera. La vocal de sempre. 4 . - Fòsfor. Catifa. Argent. 5 . - Esmussar. Nora de dona. 6.-'Romanes que van amb Delfí. Ocells. Són al Casino. 7 . - Conjunt d'eines. Amansit, al revés. 8 . - Senyor, al revés. Faré oració. Sigla de Test. 9 . - Sigla de l'oest. Nansa. Matafaluga. 10.- Mitja dotzena. Exhalar alè. Verticals: 1.-Que ho pot tot. 2 . - Tres de les que fan l'orni. Capgirat municipi de la Selva. Una romana. 3 . - Posin pla allò que és guerxat. Cara del dau marcada amb un punt. 4 . - Celebració del memorial de Jesucrist, feta pels cristians, sota la presidència del sacerdot. Espina vessa. 5 . - Article. Enviament, remesa. 6 . - Nom d'un emperador romà esdevingut si-

GIRALT

10 11

1 2 3 4 5 6 7 í»i

8 9 10 nònim d'home cruel i despietat. Urani. Clorur de sodi. 7 . - Partidari del tsar. Vocal que al revés és repetida. 8 . - La primera d'avui. Tallat arran, al revés. Vall de Catalunya. 9 . - Fill d ' u n fill o d'una filla. Reparació per un dany. 10.- Contracció gramatical. Ió de càrrega negativa. Símbol de l'iridi. 1 1 . - Faules, narra-

SIS DIFERÈNCIES

cions falses.

-»IV «!S - - 0l 'SW '«suv O "'6 H ?»* -3H 'SH -"8 ao""» tireiiH ~'L T!S '«"V *na -*9 3U3JI -IB3SO -*S '^V 'woisg d -•> 3 ' WH sni -•£ na swnpuo -Z [BuuiunuiEJX -'I :spqnoz]UOq 0!Ml[OS

R. SOLER

La banda de l'agrupació, actuant durant la festa major del 1994. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Al febrer del 1993 recollien una tradició interrompuda, iniciada el 1973. L'Agrupació Cultural i Musical de les Planes té, en la banda, el màxim exponent de l'activitat que du a terme. Ara que ja està en marxa, els membres de l'agrupació volen organitzar concursos poètics o de dibuix, entre d'altres.

Les Planes viu la música L'Agrupació Cultural i Musical dinamitza culturalment el districte FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— David Casillas i Begona Parareda, membres de la junta directiva de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes, parlen amb entusiasme de l'entitat. L'agrupació va tornar a reprendre pel febrer del 1993 la seva activitat. La seva primera època va transcórrer entre el 1981 i el 1984, any en què va deixar de funcionar. Molts dels seus membres actuals, ja el 1973, a la parròquia de les Planes i amb el suport de mossèn Pere Grau, van formar part d'una banda musical i van fer moltes activitats pròpies del jovent de l'època. «Volem», ha comentat David Casillas, director de la banda musical, «recuperar la dinàmica, la qualitat i la força que havia tingut la banda, que, sota la direcció del meu pare, havia actuat a Montserrat, a Barcelona i a l'estranger, amb un repertori molt divers i amb força músics.» Tant el pare, com el fill, Rafael i David Casillas, tenen darrera seu una llarga dedicació musical. S'estimen la música, han estudiat instruments i solfeig, i volen fer arribar a la joventut la tradició musical que ells han adquirit al llarg dels anys. La banda actual assaja cada dissabte i diumenge de les 12 a les 14 hores al Cen-

tre Cívic de les Planes, i si a vegades necessita més espai ocupa les pistes polisportives del districte. Quan hi ha algun acte previst a una setmana vista, fins i tot es reuneix per assajar entre setmana. Està formada per 17 nens i nenes, tots de les Planes, que oscil·len entre els 7 i els 17 anys. Fins a la vintena de membres, la banda té les portes obertes a qualsevol infant o jove que s'hi vulgui incorporar. Entre uns i altres equilibren els intniments de percussió i els de vent. Hi ha 3 cornetes, 5 trompetes, 4 tambors, 2 timbals i 2 caixes. Aquests instruments pertanyen a la mateixa agrupació, que amb les quotes dels associats i ajudes institucionals, els adquireix de manera que se'ls van traspassant entre si els diferents músics que van formant part de la banda. Tots els components quan comencen tenen poques nocions de música, si bé amb el temps i amb l'ajuda del mestre van adquirint paral·lelament domini de l'instrument i de solfeig. El repertori és ampli i, segons David Casillas, no és exactament el tradicional que tenen les bandes que tothom coneix. Les obres les compon o arranja el mateix director o bé el seu pare, per adaptar-les a les pos-

sibilitats de la banda. Sardanes, marxes, valsos o gèGIRALT J. ESCUDER SOPA DE LLETRES ESCACS neres amb ritme com la samba formen part del repertori En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit Uns senzills cops li permetien al blanc rematar la feina. de la banda, que bàsicament gentilicis gironins. Herter-Schpeil. Pirmasens, 1957. fa cercaviles i en algun cas extraordinari, concerts. AlL B A N T Y A 0 F R guna vegada, fins i tot en algun acte solemne, ha inC B A N Y 0 L 1 A R terpretat l'himne nacional de Catalunya. B N V A L O G L 1 G Ha actuat per carnestoltes B L E O E U 1 X C A i per Setmana Santa al barri, i per festa major a la FloE L T L E C T X T N resta, a les Planes i a Sant Cugat. La banda toca acom1 1 A R A O T A E C panyada per la bandera de S U E N R B V L E N l'Agrupació i per un estendard que porta la mascota A N 1 R E L S R A 1 de l'Agrupació, que ha estat batejada amb el nom de PlaC N A R E N D 1 B S nellet. De cara al futur i E G R S D A C A B B quan el repertori estigui més consolidat, voldria sortir del municipi i connectar amb al•pop l;maj3n3ij 1BUIQ8Q i '1X5 +JAL Z '1*1 +V&L' 1 :«M>10S tres bandes musicals de la '.-íLQirsiq *PQQUBS 'auaiBqsiq 'çpiao 'ipXaBq *çtBAid$ :opn|o$ comarca i del país. La banda és el nucli que GIRALT SOLUCIÓ DIFERENCIES JEROGLÍFIC aglutina l'entitat, que té 30 famílies associades. ActualMUNICIPI DEL GIRONÈS ment, com a agrupació, vol Habitants: 1.078 posar en marxa més actiSuperfície: 6.06 km: vitats i ser un grup on la gent visqui i s'engresqui amb la cultura. La propera actuació serà diumenge 26 de febrer, per carnestoltes, a Sant Cugat, on la particiO XX pació de les diferents entitats del municipi marcarà el ritme i la gresca d'aquesta tradicional festa que assenyala el pas de les estacions (xi) o («) VÍON (m) n o i (<u) VION (IA) 9 xiaaviavTiA :o»n|os i del temps.

N O T A t N O T A 9

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 17 d e f e b r e r d e 1995

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de rOnce

DttwH tarda obert

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 15-2-95

78982

CONREN"!-

Premis

Numero /H982

? 500.000

8982

50.000

982

5 000

500

ALTA CERDANYA I

ROSSEUÓ

23353

I) vrii.lres. 10 2-9b

39341

d3 cGs

CEPCA

'/w,

Y'm

= «—I •«-II <-m

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 15-2-95

802 N u m premiat

550

Dilluns. 13 2 95

063

Súper 10

Màx. 25

Badaíorid

Barcelona

10 6

14 d e

3.552 250

5*C

326.108

19 153 d e 4

7.357

.152 173 d e 3

847

ALT PENEDÈS

BADÍ c LLOBREGAT r;

La B i s b a l

UAHESÍS&'

Blanes

NJUU

ItíPGUOSS,»

Cadaqués

C a s t e l l ó d e la P l a n a

Eivissa

f i \ r

GARRAF

S o r t e i g d e d i j o u s , 9-2-95

20 2 5 - 4 0 - 4 3 . C-49 R-9. Pessetes

Encertants

297.446 079

2 de 6

32 de 5 + C

1.994.949

505 de 5

252.825

25 7 5 1 d u 4

7.024

449.815 de 3

A últimes hores del dia podria augmentar la nuvolositat i caure algun ruixat aïllat

Sorteig de dimecres, 15-2-95

14-27-34 38 - 40 - 44 Complementari

15 Encertants

Pessetes

0 dC 6

100 0 0 0 . 0 0 0 453.926

0 du 5 + C 13 d e 5

29.097

484 de 4

2 188

8 G12 d e 3

448

Bonoloto Sorteig d e d i m e c r e s , 15-2-95

4 - 8 - 26 31 - 3 9 - 4 1 Complementari

Reintegrament

Sorteig d ed i m a r t s , 14-2-95 4

Sense canvis destacables

852

Loto 6/49

11 - 12 - 17

Encertants 1 de 6

2 8 - 3 a C-1 R-6. Pessetes 138.016.288

—

0 de 5 + C 49 de 5

540.412

3 584 de 4

3.342 400

70.311 d e 3

sit;.! - o r à m o l t e s c a s s a . L a humitat ambiental serà m o d e r a d a i la visibilitat s e r à bastant bona. al V a l l è s O c c i d e n t a l l ' e s tabilitat atmosfèrica serà b a s t a n t f e r m a , si b é a la t a r da a u g m e n t a r à lleugeram e n t la i n e s t a b i l i t a t i d u r a n t la m a t i n a d a d e d i s s a b t e p o drien caure alguns ruixats.

(.IMMAPOMA • E l m a p a isobàric previst p e r avui e s p r à c t i c a m e n t i d è n t i c al i | u c e s m a n t e n i a d e s d e feia m o l t s d i e s . E l s Països C a t a l a n s estan sota el d o m i n i d e les a l t e s p r e s sions i els sistemes t m n t a l s q u e s ' a p r o p e n p e r l'oest són poc actius i arriben a C a talunya totalment desgastats. A m b a q u e s t e s condic i o n s , el t e m p s n o e x p e r i m e n t a r à c a n v i s . D o m i n a r à el sol t o t i q u e hi h a u r à freq ü e n t s intervals d e núvols alts. A ú l t i m e s h o r e s d e l d i a u n f r o n t a t l à n t i c c r e u a r à les c o m a r q u e s c a t a l a n e s . I.a n u volositat a u g m e n t a r à i p o drien c a u r e alguns ruixats d è b i l s al n o i d i a l g u n e s n e v a d e s al P i r i n c u . A les c o m a r q u e s gironin e s la s i t u a c i ó m e t e o r o l ò gica e s t a r à d o m i n a d a p e r les altes pressions. I h llaura alg u n s i n t e r v a l s d e n ú v o l s dits però e n conjunt dominarà el s o l . A u l t i m e s h o i e s d e l d i a n o e s d e s c a r t a q u e caiguin alguns plugims. Les t e m p e r a t u r e s es ni.mtindran

L ' E s t a rtit

Figueres

Fontcoberta

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

Lleida

Mataró

Palma de Mallorca

Perpinyà

20,5

El_Port.de la S e l v a

Puigcerdà

Ripoll

14.5

Roses

Sant Adrià de Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu d e G u i x o l s

St. G e n i s d e Palafolls

7.5

S t . P r i v a t d ' e n Bas

St. P a u d e S e g u r i e s

Sta. C o l o m a d e Farners

Sta. C o l o m a de G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

M ax

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Múrcia

Saragossa

Sevilla

Toledo

Valladolid

Atenes

Berlín

Moscou

Demà, ambient més

n a r à el sol. t o t i q u e hi h a u r à alguns núvols prims q u e e n t e r a n v i n a r a n e l sol. Al B a r c e l o n è s la n u v o l o -

fresc

Les temperatures experim e n t a r a n u n lleuger i transitori d e s c e n s . A l m a t í la n u volositat serà variable, p e r ò a p a r t i r d e la t a r d a t o r n a r à a d o m i n a r el s o l . E l r i s c d e ruixats serà p o c i m p o r t a n t . Hls v e n t s s e r a n fluixos i d e direcció variable.

10,6 8,5 2 1.5

Min

Món Amsterdam

A la C a t a l u n y a N o r d f r e Bonn q ü e n t a r a n els núvols alts. A Bratislava la t a r d a a u g m e n t a r à c l risc Brussel·les de precipitacions. Al País Buenos Aires V a l e n c i à i a les illes B a l e a r s Ginebra l'ambient serà anticiclònic. Lisboa S o b r e la M e d i t e r r à n i a p r à c t i c a m e n t n o hi h a g r a - Londres Mèxic d i e n l b à r i c , p e r la q u a l c o s a Miami els v e n t s s e r a n fluixos. L a Montevideo mar estarà tranquil·la.

molt suaus. Al M a r e s m e l'ambient seia primaveral. Les temperatures seran suaus i domi-

IWPEJCX

Pessetes

305 de 5

Min.

ANOIA

454.499 358

(oficial}

Alacant

19 29 32. O t ó R-2.

1 ;!.! 6

0 7 , 2 6 isolar) 0 8 , 2 6 íofcaíí

.-»•.,:„

S o r t e i g de dissabte, 11-2-95 11

Es pon

1 7 , 2 7 (sofert

,»-»I.,.,-J

1-4-7-8-13 14-15-20-24-37 41 - 4 3 - 5 1 - 5 6 - 6 1 63 - 64 - 66 - 67 - 68

Es pon

Temperatures d'ahir

BAGES

Encertants

19,59 (solar) 2 0 , 5 9 (oficialj

Surt

Països Catalans

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 15-2-95

Loteria primitiva

0 6 , 4 4 {sols) 0 7 , 4 4 (oficial)

—

J i m a r l s , 14-2-95

18,27

WTTTÍ WAV.

BERGUEDÀ

Sorteig

£2> e$__v>_

Trio

Surt

VALLESPIB

Num. premiat 87838

Ui'luns. ':i 2-95

Tel. 675 16 51 Sant Cagat

100

Sorteig Ui-r,„r.:,. ' 4 2 9b

Alloflí Solo, 23, baixos

homes - dones i nens

DESCOMPTIS 3a edat i conwt jove

Nova York

12 10 13 28 11 17 11 22 28

París

Praga

Pequín

_-3

Rio d e J a n e i r o Roma Santo Domingo

34 14 30

Tòquio

Varsòvia

Washington

22 11 20

S o r t e i g de dilluns, 13-2-95 8-10-15-27 Encertants

40 - 4 a C-14 R-0. Pessetes

0 de 6 2 de5 + C

9 006.525

49 de 5

147.045

3.381 de 4

3 374

67.013 d e 3

400

S o r t e i g d e divendres, 10-2-95 10

12 16 - 23

Encertants

29 - 46. C-28 R-0. Pessetes

0 de 6

90.010 567

1 de 5 + C

21.691.813

5 3 de 5

163.712

3 659 de 4

3.755

70.267 d e 3

400

• Àries. 21 iiKir^-2''1; —Ht preocuparàs C s p C c l.·.lllK'llt p e r q u è destaqui el bon .Uist e r >! a l l ò q u e facis avui.

• C r a n c . 22 juny-22 juliol —Dia de molt bona harmonia en la vida familiar i en la vida sòcia! en general.

• Balança. 22 ^ t -22 octubre Canvis avantatjosos LI la feina: en un lerreiiv mes personal, avui és un dia propic: pei a les paraules d'amor.

• C a p r i c o r n . 21 iies.-l') gener —Avui et seran permeses totes les rareses del m ó n i tu seràs protagonista de qualsevol cosa q u e pugui passar.

• T a u r e . 21 Libnl-2(i rn.rn: —Novament sorprendràs les persones amb qui et relaciones pei l'.'iiginalitat dels teus pensaments.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —Avui et sentiràs jovial i moll ple d'optimisme. sobretot pel que la LI la teva vida sentimental.

• Kscorpi. 2 ! ml -21 novembre - Si t'has pioposat d'impressionar algú, avui es J dia mes indicat per començar a actuar: fes-ho amb naturalitat.

• Aquari. 211 gener-lX febrer —Aconseguiràs perfectament que els altres rebin de tu justament alio que t'interessi.

• Bessons. 21 maig-21 juny — T i n d r à s la possibilitat de millorar els teus ingressos una vegada acabis de m a d u r a r el projecte que tens.

• Verge. 23 agost-21 scteinbic -1:1 teu pensament podria fer un t o m b i orientar-se cap a projectes que connecten amb la teva personalitat.

• Sagitari, 22 nuv -20 desembre -- Podràs retrobar antics amors i fins i tol tornar a iniciar un gran idil·li. T a m b é rebràs visites inesperades.

• Peixos. 19 febier-211 marc —Bon dia per sortir a m b els amics i les amigues i per divertir-te fins que veritablement no ho resisteixis més.

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 d e febrer de 1995

APUNTS

ELS CINEMES «Acoso»

• SANT CUGAT

Director Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland i Caroline Goodall. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B La nova presidenta de l'empresa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que és la protegida del fundador de l'empresa i que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

Sant Cugat 1 Acoso

5.00,7.40, l O J K - ^ f ^ .

Sant Cugat 2

Quemados por el sol (en català)

5.15,7.45,10.20 I j /

Sant Cugat 3

Vetockiad terminal

4.15,6J0,8.25t22;3S2

Sant Cugat 4

Escapa de Absoiom

5.00,7.30,10.30

«La boda de Muriel» Director P.J. Hogan. Intèrprets: Toni Collette, Bill Hunter, Rache Griffiths i Jeanie Drynan. Recomanada: R713. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Muriel es tanca en el seu món particular, contemplant catàlegs de roba nupcial. Muriel no desitja res més que l'aparició d'un jove atractiu, intel·ligent i decidit que la deslliuri de les seves opressores amigues i del caràcter dominant del seu pare. El jove, però, no apareix, i Muriel decideix deixar-ho tot i marxar a Sydney a buscar un futur més satisfactori.

«El color de la noche» Director Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades. Recomanada: R/18. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat, ell es fa càrrec del seu grup de teràpia esperant descobrir l'assassí.

•

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.46

RubiPaJace2 Un poeta entre reclutas

Laborables: 6.15,8.30,10.45 CNssaotes i festks; 4.00,6,15, &30,10.46

RubfPalace3 Escapa de Absoloom Laborables: 6.15,8.30,10.45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 RubíPalace4 Sirenas

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Rubi Palace 5 Vetoadad terminal

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

•

CJnearMre*

El color de la noche . . . 5.00,7.30,10.30 divendres, Mm sessió 10.45, dJÜDs» úttm sessió 11.00

Acoso 7 ' 4.00,6.10,850,10.30 Divendres, úWm sessió: 10.45; « f e s t e s , útóna sesstó 11.00 Montecarlo Escape de Absalom Divendres, última sessió: 10.45;

TRUBI RubiPalaoel Traición al Jurado

«El rey león»

SABADELL

Cineart 5 sales Escape de Absalom 4.00,6.00,8.15,10.30 Quemados por el sol 5.00,7.30,10.30 Los nombres siempre menten 4.00,6.00,8.15,10.30 La boda de Muriel 5.00,7.30,10.30 Pulp FicSon 5.00,7.30,10.30 Divendres, ultima sessió: 10.45; dissabtes, última sessió: 11.00

«Cremat pel sol» Director Nikita Mikhalkov. Intèrprets: Oleg Menchikov i Ingeborga Dapkounaite. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2. de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell. • Dimitri arriba a casa de Maroussia, una jove de la qual va estar enamorat i que no veia des de fa més de deu anys. Durant aquest temps, Maroussia s'ha casat amb un coronel i té una filla. Tothom es pregunta què l'ha impulsat a tornar després de tant de temps de no tenir notícies seves.

«Escape de Absolom» Director Martin Campbell. Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henrisken i Stuart Wilson. Recomanada: R/18.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Any 2022, el món és dominat per la guerra i la destrucció. Un capità de la marina és confinat en una presó d'alta seguretat, instal·lada en una illa selvàtica, per haver assassinat un seu superior. El capità aconsegueix escapar-se i descobreix que l'illa està habitada per una tribu primitiva.

«Frankenstein» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh i Robert de Niro. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Nova adaptació de la novel·la Frankenstein.

Principal

4.00,6.10,8.20,10.30 última sessió: 11.00

La vertadera naturateza ÇWaf|f[4J00,6.20,8.25,10.50 Velocidad terminal

X 4.10,6.20,8.30,10.50

«Sirenas»

CERDANYOLA Kursaal

Magnapax: El gran ca|ón Magnapax: Niàgara El color de la noche Pufpfiction Los nombres siempre mienten Sirenas La boda de Muriel Un poeta entre reclutas Traición ai Jurado Elreyteón Frankenstein Escape de Absalom Acoso Velocidad terminal

Director John Duigan. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Sam Neill. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. B Un capellà anglicà ha de persuadir un artista australià de retirar una pintura provocativa d'una exposició internacional.

405,10.05 7.00 5.00,7.40,10.30 450,7.30,10.30 435,6.35,8.35,10.35 4.40,6.40,8.40,10.40 4.50,6.50,8.50,10.50 450,6.15,8.30,10.45 4.20,6.20,8.20,10.20 4.30 6.15,850,10.45 4.15,650,8.45,11.00 4.05,6.30,8.50,11.05 4.45,7.50,10.50

«Traición al jurado»

«Los hombres siempre mienten»

Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director Antonio del Real. Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico, Anabel Alonso i Antonio Resines. Recomanada: R'l3. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Bill Rago ha perdut la feina. Desesperat i sense diners, Bill acaba acceptant un treball temporal que no l'entusiasma gaire: donar classes d'educació general bàsica a un grup de soldats inadaptats.

B Quan està a punt de ser expulsat de l'escoia, Martín descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Martín agafa unes planes de la futura novel·la del seu veí i les presenta al seu professor.

«Un poeta entre reclutas» Directora: Penny Marshall. Intèrprets: Danny de Vito, Gregory Hines i James Remar.

«Pulp fiction» Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Urna Thurman. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Vincent i Jules són dos assassins a sou que treballen per a Wallace. Butch és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

Erotisme publicitari amb l'ombra del psicòpata B «EL COLOR DE LA NOCHE» Títol original: Color ofnight. EUA, 1994. Director: Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March, Ruben Blades, Lesley Ann Warren. IMMA MERINO es de Nueve semanas v media, el cinema nord-americà venut com a eròtic —és a dir, aquell que fa veure que ensenya molt, p e r ò que, com a exemple de la seva hipocresia, fa el possible per amagar determinats detalls dels cossos— insisteix en l'anunci publicitari. El gel està una mica gastat, tant com els punxons per trencar-lo. però l'aigua continua sent el medi natural del sexe made in Hollywood. Per això, res millor que tornar a les piscines i les dutxes p e r tal que els cossos estiguin despullats, però mig amagats. I nets, sobretot nets. que ja se sap que l'aigua purifica. Dins d'aquesta línia, Bruce Willis i Jané March formen una nova parella aquàtica en una de les seqüències sexuals mes tramposes, mentideres, mal rodades i, al

capdavall, antieròtiques que ha ofert Hollywood. I la llista comença a ser llarga... Aquests qualificatius — p e r d o n e u la contundència, p e r ò la visió de la pel·lícula i la indignació són recents— pel que fa a la seqüència eròtica de promoció d'El color de la noche poden extrapolar-se a la resta d'un dels productes m é s confosos, desgavellats i truculents que he tingut la mala sort de p o d e r veure els últims temps en el cinema. Un simulacre de suïcidi i un suïcidi des d'un gratacel són l'aperitiu d'una trama amb psiquiatres acomplexats, teràpies de grup amb neuròtics per a tots els gustos, assassinats amb insinuada càrrega sexual, policies mentiders. falses pistes per enganyar l'espectador, una amant misteriosa i poliforme i el pes d'un passat que cada vegada es carrega de traumes insuperables. A més, Bruce Willis — u n psicoanalista que es defineix com a especialista en conductisme!— perd la visió del color vermell després del suïcidi inicial d'una pacient i la traca final ve servida amb un cas d'abús de me-

nors i la dem<>s<i,i , qui la identitat personal és una matèria radicalment l'ràgil i mal·leable. També hi ha petites dosis de lesbianisme —tallades pulcrament a temps, a la manera dlnstinro basico—, i la revelació d'un e n a m o r a m e n t March-Willis, que tothom s'espera, però que és ben difícil de deduir a partir del que es mostra i explica. I, no us cregueu, hi ha temps per a diverses persecucions automobilístiques. En queda, de temps, perquè la pel·lícula té una durada de més de dues hores

Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

Director Heywood Gould. Intèrprets: Joanne Whalley Kilmer, William Hurt i Armand Assante. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. B Valerie Alston és una jove divorciada, mare d'un nen de 7 anys, que regenta el seu propi negoci a Nova York. És una idealista que creu en la justícia que decideix acceptar la proposta de formar part d'un jurat.

«Velocidad terminal» Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen i Nastassja Kinski. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Ditch és un instructor de paracaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perillosa de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu paracaiguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament i tanca el seu centre d'instrucció.

El doctor Bill Capa —Bruce Willis— i la seva amant Rose —Jané March—.

interminables en què la troca, és clar, no fa més que embolicar-se amb aquesta colla d'ingredients tan poc

digestius. Pel que fa al final, millor no recrear-se en els malabarismes damunt la terrassa d'un gratacel i la cu-

ració del daltonisme accidental. El color de la noche — d i rigida per un vell cineasta mig-independent, Richard R u s h — és un dels exemples del p e r q u è fins els mateixos productors estan amoïnats p e r la falta d'imaginació que d o m i n a Hollywood. Aquesta barreja d'erotisme de disseny —polvos de disseny en diu un amic meu— i de thriller morbós amb psicòpata està tocant fons. La fórmula es repeteix i cada vegada a m b pitjor grapa. Pel que fa a les dualitats psicològiques, després de Hitchcock tot és una degeneració. Però, tal com estan les coses, els bons temps de Brian de Palma eren la glòria.

Antenex, S.L. Venda i reparació

I ? Torreblanca

d'antenes i parabòliques. ( / Àngel Guimerà, 5 (davant estació)

Tel. 5 8 9 2 2 4 7 SANT CUGAT

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81 ?

| 1

2 5 0 p t e s l( y 'l'A I^A. IN FI 'l

l'H

I \ 1 < :[

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de febrer de 1995

L'AGENDA

• Radio Sant C u g a t De dilluns a divendres —De 7 a 9.3(1 h. El Gall del Monestir, l;i informació a m b Xavier Fornells i els Serveis Informatius de RSC". — D e 4.30 a 1(1 h. .S'aní Cugat dia a dia. amb X. Casanovas. - - D e 10 a \2.M)h. Una habitació amb vistes. amh M. Arnal. - D e 12.30 a 13.30 h. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M. Cayuelas. —De 13.30 a Í4 h. Sant Cugat dia a dia (repetició). — De 14 a 17 h. Vol de tarda Presentat per A. Martín. - D e 17 a IX h. Aquesta tarda parlem de...: dilluns la realitat dels immigrants a Vallès sense fronteres, dimarts practiquem la solidaritat a Viure a la terra, amh X. Casanovas i M. Costa. Dimecres e n t r e m a EI magatzem. a m b M. Castillo. C. G a l i n d o i M. Carrasco. Dijous obrim el correu dels altres a l.'eslafeia, amb P. Far i T. Casares. Divendres I. Abad i A. Honet presenten /. estrena. De IS a l'íli. Res a veure (repetició). De P>a : i h . . l / / / « r o . novetats musicals a m b S. V allvc. A les 21.10 li. 1.'esportiu, amb C . Kc\crtc. De 21 10 a 23 h. Sons i estels, amb P Pallissa. De 23 a 24 h. Dilluns:! iure a la terra: dimarts: /,/ magatzem. dimecres: l.'cstafeia: dijous: L'estrena, i divendres: I alies sense fronteres. De 00 a 7 h. Música al teu costat Musica non-stop. • Dissabtes De S a II) h. /•.'/ Call del Monestir (edició dissabte). De 10 a 11 li. El magatzem I repetició). De I I a 12 h. I .'estrena (repetició). - I ) e 12 a 13 h. I.'cstafcia (repetició). —De 13 a 14 li. . \\anlmatx. ('. Reverte i l'equip d'esports. De 14 ,i 15 h. l'ulles sense fronteres (repetició). —De 15 a 16 li. Magical Mv.ster,lour. amh J.M. Alvira. De Ih a P» h. Súper Dj. Música a m b X. Montero. -De P) a 20 h. Riff-Raff. Música heaw. a m b M. Picanyol. - D e 20 a 22 h. Track u Track. Rock.soul i funkv a m b J. Marques De 22 a s li. Musica al teu costat. Musica non-stop • Diumenges De s a K> h. /./ dia del Senyor. (•.missió de la missa de dissabte i informació de l'església evangèlica l'ben Fzcr. De l> a ''.30 h. Esport en marxa hi cilicio. De ().30 a 14 h. Roda d'amics. Conduït per P. Pallissa. Poesia a m b J.P. Garcia, sardanes i sarsuela amh .1. Fàbregas. i tes un pas per l'Esbart. De 14 a 15 h. Esports en mana. 2a edició. De 15 a ld h. Magical Mvsterslour. - De I b a P> li. Súper I)J. -De P) a 21 h. Track a Track. - De 21 a 22 h. Esports en mana. .f« edició - De 22 a 7 h. Musica al teu costat. Musica non-stop. 1 cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunya Informació, informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

DIVENDRES •Sants —Ròmul, Claudi i Aleix Faleonieri.

•Valldoreix — A les 10.30 de la nit, al Casal, acte de presentació del Cicle C u l t u r a l V a l l d o r e i x 1445. C o n c e r t de jazz a c à r r e c d'August T h a r r a t s T r i o iTxell Sust.

• Cafè de Belgrado — A les 11.30 de la nit, countn en directe amb Country Joc and His Pcrfect Show

• Club M u n t a n y e n c — A les 8.50 del vespre, video-xcnada:/Í!í icletes a Sani Cugat.

D I S S A B T E • Sants —ïiladi. Silva i Hcniardeta Subirous.

El pianista Sviatoslav Richter.

C a r m e Talleda actuarà amh l'orquestra.

Sviatoslav Richter, a Sant Cugat

Concert per a piano i orquestra

questa setmana el Centre Cultural dóna una oportunitat única per als melòmans. El pianista Sviatoslav Richter oferirà un concert extraordinari en exclusiva a Catalunya el dimarts dia 21, a les 10 de la nit, al Teatre-auditori, com a cloenda de la seva gira per l'Estat. Després d'haver ajornat dues vegades el concert per motius de salut. Richter interpretarà obres de Haydn, Prokof'icv i Ravel./s.G.

^jaf'·Jjgp^'

• Centre Cultural —A les 11) de la nit. conc• e l t a càrrec de la Jove Oi que stra Sant Cugat. Director: J<rsep Ferré. Piano: C a r m e I alk da. Preu: 2.(X)O pessetes. Inilorrnació i reserves, al tele ton 5S4 22 88.

a segona proposta d'avui també és musical. Demà, a les 10 de la nit, al Teatre-auditori del Centre Cultural, la Jove Orquestra Sant Cugat oferirà un concert acompanyada de Carme Talleda al piano. Sota la direcció de Josep Ferré, interpretaran obres de Carl Ditters von Dittersdorf, Edvard Grieg, Johan Sebastian Bach, Vicent d'Indy i Georg Friedrich Haendel./s.G.

d'història de les ciències de la U A B . C e n t r e Borja. T e lèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

D I J O U S

D I L L U N S

• Sants —Policarp.

• Sants - Nemesi i Maurici Prueta.

• Cafè de Belgrado — A les 11.30 d e la nit. mu- ica do ball en directe amb J< >an Carles and T h e Carlettes.

D I M A R T S

• Centre Cultura) — A les 10 de la nit, concert extraordinari en exclusiva a Catalunya: Sviatoslav Richter. pianista. Informació i reserves. al telèfon 584 22 88. Preu: 8.000 ptes.

• Sants — P e r e Damià. • La Floresta —A les 6 de la tarda a la l ' n i o Recreativa (passeig Floresta. 24), gran ball amb el duo Disara. Entrada gratuïta. • Centro P o p u l a r Andaluz —Festa de Carnaval, actuació dels grups de comparses i murgues del C P A . Ball a m e nitzat. Informació al telèlon 5S4 16 74.

D I U M E N G E

• Centre Borja — A les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: i.Por que rehabilita la Iglesia a Calileo?. amb Manuel Garcia Doncel, catedràtic i director del seminari

• Sants —Àlvar de Còrdova i C o n r a d de Piacenza.

D I M E C R E S

• Sants —Elionor Pere.

&.• Casa de Cultura — A les 7.45 del vespre, conferència i projecció àudio-visual: /./ Modernisme, a càrrec de Martí Roque i Peresa Llobet.

• C a f è de Belgrado — A les 11.30 de la nit. en directe.

Nu,

* ** * » f * * , i i Càtedra

Sant

•Cor infantil i juvenil

HORARI AUTOBUSOS Iri^^-.

• UNIA i. SANT cu

SJANfR

T Ü t H A 3 . SANT CUOAT-LA FLORESTA-LES P t A N E S

Sortides des do F. Colom.

Sortida* das d* Mas Janer. -Mes feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00b del matí i cada nora i mitja fins a les 21 30h. Sortides dos de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20n del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Sortides dos de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: O7.50h-O8.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h. L'últim servei finaStza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recomgut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Ftoresfa, F. Colom.

• A3.$AMTCUOAT«tl«.·rEI»lASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• ÜWA 2. MUCU UWÀ NE SANT CUGAT

• A 3. SANT OBOAT-BABCÏLOMA

Sortides dos do Sant Domènec. -Dies feiners, la sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h.

-Dies feiners. 1a sortida: 0515-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40b i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

Sortides dos do Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h. Sortides dos do l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Placa Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

•M

• A3.BAHCEIOHA-SANTCUGAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45b. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 46 minuts de cada hora fins a les 21.45b. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

• • M

ASS. RÀDIO

SERVEI DIA 1 NIT

^ ^ ^ H

Servei de grua

^ ^ ^ H

j ^ ^ H

£ M A

| | ^ B Í

1 VALLDOREIX

1 T

A T

Cobrament amb targetes de crèdit iteletac

j 589 44 22 - 675 5151

TENS EL CAMÍ OBERT!

ORGANISMES PÚBLICS I ENTITATS PRIVADES DEL NOSTRES PAÍS S'UNEIXEN PER AGLUTINAR ESFORÇOS EN SOLIDARITAT AMB EL TERCER MÓN INSISTEIX PER TAL QUE EL TEU AJUNTAMENT/ASSOCIACIÓ HI COL·LABORI

INFORMA-TE'N: Potaferrissa. '3bis. entl. 1a. 08002 BARCELONA AJUNTAMENT D'ARBUCIES Tel Tel. (93) 412 26 02 Fax (93) 301 90 88 (9721 86 00 01

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de febrer de 1995

L'AGENDA —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Telèfon: 675 32 23.

DANSA

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS SERVEIS

SERVEIS 5892288

i Sant Cugat

C. Texidó (Rbla. del Ceirar, 97)

6747748

Ambulatori Les Planes

6755105

' Cerdanyola

OrcSs(Av.Aígenuna,17)

5807859

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47.

Bombers Befeterra

6928080

; Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

5 Montcada

PuçFen^^Cuyàs.^0rtpdia,8)

— —

085

6741111

Farmàcia (adreça)

Ajuntament

Bombers Generalitat

VaBdorerx (panda)

Dia / Poble

Grua

6743371

Bombers Rubí

6998080

Aigües La Floresta

6742089

ï Papiol

A-Vlà(Av.GewraÍat,35)

6683967

CAP

5891122

AAPPIWMnMoi

6742018

• Sant Cugat

U. Beringues (Mans Sala, 46)

6740483

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-eol

6741003

1 Cerdanyola

Selva (Torrent, 12)

6918901

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05.

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

l Rubí

Cabina (Ntra. Sia. de Lourdes, 35)

6992099

Casal Valldoreix

6744599

AAPPIWVaUdoreb:

«742197

J. Relat (Major, 89}

5841481

Catalana de Gas

7252944

AAPPIWC. Montserrat V a l 6742105

í Montcada í Papiol

AVilà(Av.G*naraÍat,35)

6683967

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPP W Can Majò Vall.

6745049

| Sant Cugat

M. Moral (Sta.TetWa, 40)

6753344

Centre Chfc Les Planes

6755106

AA Prop, i Veïns La Floresta

6742089

A Cerdanyola

Alvarez (GarariK LWcentro)

6926721

Centre Cultural Mira-sol

5892018

AAWAlgurtongaLaFlor.

6745129

í Rubí

Parrife(XercavÍi8,7)

—

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, costura, esplai diari, Casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

Cinemes SI Cugat (Reser.)

5690941

Ass. Consumidors

2684567

=• Montcada

J, Relat (Major, 89)

5841481

Correus

6747096

DNI (Cia prèvia)

5893080

i Papiol

J.Vft(Av. Generant, 35)

6683967

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpaace

:#,Pornènecri

6743353

Creu Roja VaMorerx

67424 S9

a General de Catalunya

5891212

i Cerdanyola

Wtti {Passeig de les CcWetes, 67)

8922367

Dispensari La Floresta

67478 IS

H.Vaff/Hebrori

4272000

- Rubí

I ! » * (Francesc M a * 2 »

6990430

Ent Municipal descentraa

S742719

H. Sant Joan de Déu

2034000

l l i » (Rola Montcada, 37)

5751543

ENHER Rubí

6891892

Untat Coronària

2481040

• Papiol

AV»(Av G e n e r a » ^

8683967

•

#Urjrens(StaMaria,27)

6741531

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro). —2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, tots els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions, a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 9 i al tel.: 674 15 66. • C u r s d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80. • C l u b Muntanyenc —El divendres 24 de febrer a les 8.30 del vespre, vídeo-xerrada: Sant Cugat residual. —El diumenge 26 de febrer, visita a l'abocador de Vacarisses i la planta depuradora i deixalleria de Torrelles de Llobregat. Tel.: 674 53 96. —El diumenge 5 de març a les 7 de la tarda, projecció de diapositives comentades a càrrec de Joaquim Monturiol: Angkor: temples al mig de la selva (Cambotja). —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96. •Balls de saló —Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas (titulada de la Royal Academy de Londres. Informació i matriculació, a la Casa de Cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer. •Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al tel.: 675 11 94.

CARNESTOLTES •Mira-sol —El dissabte 25 de febrer, a les 12 del migida, cercavila amb el grup Comsí-Comsà. A les 12.30, actuació del grup Comsí-Comsà al casal. A les 6 de la tarda, aula oberta de teatre. A les 11 de la nit, ball de carnestoltes amb la Portàtil F.M. •Centre —El diumenge 26 de febrer a

(91)5434704

•

Sant Cugat

Montcada

(P. Sant Magí. 50)

FECSA (atenció al client)

900313131

Tat de l'Esperança

4144848

FECSA frwries)

900232323

iilix Mncio Caneuna

2042247

l Cerdanyola

ValKAvda. Catalunya, 17}

6921130

Swm^rancescMacia,88)

6991343

V*yaumel,20)

5845904

Sant Cugat

FFCC

6741994

MrjnTiadOAoropcft

478 SO 00

Funerària

6740625

N o r m a * RENFE

4900202

Ü Montcada

G.CM(Mn-sof)

6742379

Infantació Pwt

318S750

Hisenda

5891155

OMC

5893186

Jutjat

6746696

PofrJInic Torreblanca

OBdna Municipal La Horests

5890847

PROMUSA

Parròquia St Pere Octavià

8741163

Parròquia U s Planes

2047503

Pamiquia VaMorerx

6740569

ASOt

67$ 35 03

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

AflduGavrh

6742570

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

Uar d'Avis Parròquia

9890598

Club Muntanyenc

6745396

Coral deia Uniu

6741006

091 096

Urgències FVjldaMunWpallProtCivil PoLMunidpaj(VaUorerx)

908795125

Rubí

• Papiol

A.\«(Av.Genera8al,35)

668.39.87

I S a n t Cugat

P.OBlei(P. Diputació, 6)

6740364

5891732

í Cerdanyola

HwrafSant Ramon, 182)

6920676

5891732

ï Rubí

ft«Í(Sam Jordi, 25)

6990291

~ Montcada

PaiOO(CanSa«Joan.Masta,2)

5642139

i Papiol

ÀVtt(Av.G«wraf*at,35)

6683967

ENTITATS

«ara (Dr. Murillo, 1)

6740430

ï Cerdanyola

*Bl|P(RWadeCeraarir3fa,1)

6922368

= Rubí

TtWBB (Passeig Les Forts s/n)

—

- Montcada

Qual (Major, 25)

5641645

A.VIà(Av.Genera«at,35)

6683967

3 Sant Cugat

R. Criaven (Santiago Ruafet, 38)

6740645

J Cerdanyola

T a t * » (Diagonal, 34)

5803904

i Rubí

RubfPtra Sabadell, 95)

6995012

; Montcada

EfWat(Av. Catalunya, 65)

—

A.VSà(Av. Generalitat, 35)

6683967

•

Sant Cugat

• Papiol

Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

BTot Sant Cugat

6748661

Ràdio Taxi

5894422

GrupSup. Immigrants

6749314

RepsoJ-Butà

6741580

Rado Sant Cugat

6755959

i Papiol

Sant Cugat Comerç

6740322

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5890021

Els 4 Cantons

5896282

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

les 11.30, sortida de la cercavila des de la plaça Octavià. A les 12.30, ball de gitanes als Jardins del Monestir. A les 12.45, crema del Carnestoltes als Jardins del Monestir. A les 13.00, final de festa amb Pep López i Sopars de Duro i participació del grup d'animació Xip Xap, Diables de Sant Cugat, Bastoners, Enagos i Calçots de l'Esbart, Banda Musical de les Planes, Drac de Mira-sol. Grup de Danses de l'Esbart i Comparsa del Centro Castellano Manchego.

SANTMEDIR •Centre —El divendres 3 de març, a les 9 del matí, xocolatada a la plaça Octavià. A les 9.30, cercavila dels banderers (pi. Octavià-pl. Barcelona). A les 10, rebuda a l'Ajuntament per l'alcalde. A les 12, ofici a l'ermita de Sant Medir. A les 12.30, sardanes amb la cobla Genisenca. A les 13.00, missa per les Colles de Barcelona. A les 13.30, sardanes amb la cobla Genisenca. A les 14.00, dinar. A les 15.00, animació infantil amb Lluís Pinyol (música i contes), danses i ritmes de la Costa d'Ivori amb Kona. A les 16.00, sardanes amb la cobla Genisen-

CICLE CULTURAL •Clàssics del cinema —El 3 de març, a les 10.30 de la nit, El gran dictador,

de Charles Chaplin. —El 7 d'abril, a les 10.30 de la nit, El tesoro de Sierra Madre, de John Huston. •Teatre —El 8 d'abril, a les 10.30 de la nit, Poesia i vida de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec del grup de teatre Espiral. •Música —El 17 de març, a les 9 del vespre, Camerata di Phonasci, orquestra de corda. —El 21 d'abril, a les 10.30 de la nit, Princes of Time, pop. •Fòrum —El 25 de febrer, a les 7 de la tarda, Els orígens dels contes, a càrrec d'Enric Larreula. —El 25 de març, a les 7 de la tarda, Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix.

CONFERINCIES •Centre Borja —El dimarts 28 de febre,r a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Iran monumental, amb Josep Maria Gavín, investigador. Tel.: 674 11 50. —El dimarts 7 de març, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Història de Catalunya: el compromís de Casp, amb Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Centre Borja. Tel.: 674 11 50. —El dimarts 14 de març a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Numismàtica papal. Seu vacant, amb Ramon Martí Cot, president de la Associació Espanyola de Nu-

•Centre Cultural —El divendres 17 de març a les 10 de la nit, Bolero, per Nats Nus Dansa. Idea original: Toni Mira. Coreògrafs i intèrprets: Claudia Moreso i Toni Mira. Dramatúrgia: Albert Pérez. Música: Cristina Vilallonga. Poema: Vicent Andrés Estellés. Preu: 1.800 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

MUSICA •Centre Cultural —El 4 de març, a les 10 de la nit, concert a càrrec de Tomeu Penya. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. •Conservatori —El divendres 3 de març a les 8.30 del vespre, a l'aula magna, audició comentada de les Sonates de l'Escola Montserratina (s. XIX), dels pares Benet Brell i Jacint Boada. Piano: Montserrat Calduch, pedagoga i intèrpret. Comentaris: P. Daniel Codina, musicòleg i responsable de l'Arxiu Montserratí. • C a s a de Cultura —El dissabte 25 de febrer a tes 6.30 de la tarda, concert de cant i piano: àries antigues, cançons catalanes, àries d'òpera, etc, a càrrec d'Isabel López (soprano) i Clotilde Manuel (piano).

ÒPERA •Centre Cultural —El dissabte 11 de març a les lOdel vespre, dins el Cicle d'Òpera a Catalunya: // Trovatore, de Giuseppe Verdi. Direcció: Romano Gandolfi. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor del Amics de l'Òpera de Sabadell. Director: Josep F e r r é . P r o d u c c i ó : Amics de l'Òpera de Sabadell. Preu: 5.000 pessetes.Informació i reserves al telèfon 589 2288.

TEATRE mismàtica. Tel.: 674 11 50. • C a s a de cultura —El dimarts 14 de març, a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: La Patagònia, amb J.M. Gavín.

eQÉliÈATOWES • P r e m i Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Telèfon d'informació: 674 69 93. Es poden recollir les bases a l'ajuntament, a la casa de cultura i a l'Arxiu Municipal.

EXPOSICIONS •Sales Municipals —Fins al 28 de febrer, a la casa de cultura, acrílics de Sara Riera. —Del 2 al 19 de març, a la casa de cultura, escultures i ceràmica de Frederic Gisbert. —Fins al 2 d'abril, al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la col·lecció Oltra. Diumenges, de 10 a 1.30. • Sales Privades —Fins al 21 de febrer, a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Benet Sarsanedas. Cada dia, de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius, d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 19 de febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Telèfon: 675 49 02 Horari: cada dia de 5 a 8. Dissabtes, d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius, d ' l i a 2. Dilluns, tancat. —Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50. —Fins al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges, de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55. —Fins el 24 de febrer a la Sala d'Art de l'Associació de P. i Veïns ,de Valldoreix, exposició d'Àngel Pérez-Vico: En Trànsit. Del 25 de març al 17 d'abril, exposició de Miquel A. Peris: El realisme com a opció. —Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popular Andaluz. Informació al telèfon 589 16 74. —Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, XI Exposició de Fotografia. Aportació de fotografies fins al 17 de març els dijous i divendres feiners, de 6 a 9 del vespre. Per obtenir més informació, podeu trucar al telèfon 674 15 66. —Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes, de 9 del matí a 2 del migdia, a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —El dissabte 25 de febrer a les 10 del vespre la Cia. OllomoI-Tranvía presenta Commedia, un juguete para Goldoni, de Cario Goldoni. Adaptació i direcció: Candido Pazó. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. •Unió Santcugatenca —El divendres 3 de març a les 10 de la nit; el dissabte 4 de març a les 10 de la nit i el diumenge 5 de març a les 7 de la tarda, teatre amb Fila Zero: Història del zoo, d'Edward Albee. Direcció: Xano Porti.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres, de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts, d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes, de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

ELS CANTONS

Divendres. 17 de febrer de 1445

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat dd Vallès: (V Xcine - «• sse ',: >

L ' E N T R E V I S T A

L A

La companyia

P1TI E S P A N O L . Guionista de televisió.

Com a guionista he fet una mica de tot »

fer res ben fet: ni escriure, ni fer entrevistes, ni fer fotos, ni res. Si vols fer-ho bé, no hi ha res fàcil, jo trobo.» —I com és que se li va acudir escriure aquest llibre? — P e r q u è molta gent m ' h o va dir. O sigui, quan fas de guionista molt sovint treballes en equip. I a mi sempre m'ha agradat molt explicar les coses dins l'equip. perquè les fem així i no de l'altra manera, i criticar-les: «això n o funcionarà p e r això i per això altre». I, aprofitant que vaig estar dos anys als Estats Units, i tenia molt de temps lliure, vaig escriure'l. 1 quan el vaig tenií escrit, vaig pensar que el llibre, tot sol, no me'l publicaria ningú, perquè ••oi no tenia sentit. I vaig pensar a crear una col·lecció. Vaig presentar la idea de la col·lecció a l'editorial Columna, i els va entusiasmar. Després d'aquest en vindrà un que es dirà Com ler plorar l'ei• h'Ievisií'i. que l'escriuran Enric ( iomà i Lluís A r c a r a / o . I després un l l i b r e s o b r e c o m e s c r i u r e comèdies de situació), i un de com es fan anuncis, etcètera etcètera.» O sigui, és una col·lecció que es diu «Visualia», i aquest n'és el primer número. Aquí, a Catalunya. ni a Espanya, no existeix res de semblant: manuals de com es fan coses per a cinema, televisió i publicitat, fets des d'un punt de vista pràctic, sense gens de teoria ni anàlisi semiòtica: subtextos i tot això. Aquí tot és molt pràctic...»

Amb deu anys d'exercir. Pili Espaííol, resident a la Horesta. s'ha guanyat el prestigi de ser un dels guionistes de televisió més veterans del país. La seva espeeialitat és la que practicaven Woody Alien i Mel Brooks quan es dedicaven a la tv: l'escriptura de í,'í/t;.v o .sAcrc/icvcóniics. Recentment li.i tccopilat els seus coneixements de la matèria en un llibre. ('nin ler riure u hi lelt'visin l'I pi inicr d'aquest tipus CM'I rt directament en català. \ VV II k HOKKAS • Sant ( ugal -Si. |O he treballar amb l.i Salda, al ptograma \lu !i tjutern 11'/', no se si te'n rccoides i i.imlv iK pn ".trames de I .i I i in, .i Ai.i ' i \ ! e u i o n i s t a -II di.' ía ->erie

/ csei iv i cul.i p l

m a r. nu

mbe

estic

iin.i

pel·lí-

'elevisni n u Ulilm.

vaja.

Si. ;. \.K U \ b a n s en deien un leletihr.. Ara e n diuen .". morii'. no M' pe i que; era molt millor telcUlm. que tothom sabia el que volia dir. I he tel programes musicals. almin-. de molt estranys, que no ha vist ningú... I e'n '•ona un que es deia I ntnmaton''. •> Doncs, la veritat, no. -«Si. es que eren programes molt estranys... però molt divert i t s . A mi m ' a g r a d a v a m o l t fer-los. () sigui que he fet una mica de tot. Però el que he tocat principalment es l'humor.» —I a partir d'aquesta experiència seva com a guionista de sketcheí ha escrit aquest llibre. Com fer nttre per televisió. Expliqui'm una mica el seu contingut. — - D o n c s aquest llibre intenta explicar quina és l'estructura del que j o en dic humor dramàtic a televisió, que són principalment els sketche.s. O sigui, com es fan aquestes peces curtes, com s'han de pensar, com s'han de construir els personatges, com s'han de ter els finals, com s'han de fer els diàlegs. No es que doni receptes. perquè això no vol receptes: l'enginy i la gràcia les hi ha de posar qui escriu, però el llibre diu en que l'has tic fixar perquè et funcioni.-

Piti Lispahol viu i treballa (a cop de fax) a la Floresta. Ara dirigirà una nova col·lecció de manuals sohrc escriptura de guions, hmi: JA MULA.

"Escriure guions d'humor no és gens fàcil. Però. ben mirat, no és fàcil fer res ben fet: ni escriure, ni fer entrevistes, ni fer fotos, ni res.»

—Costa gaire fer riure'.' —«Sí. Déu n'hi do. I això que la meitat dels programes de televisió són d'humor. Per fer riure has de ser sempre moll original: si no, l'acció és previsible i no fa gràcia.» No In ha. doncs, fórmules magistral-- per a la comè-

C O L U M N A

dia. —«No. no pas. H o m e . que te'ls interpretin la Sardà o el Chiquito de la ("alzada. que, encara que amb estils molt diferents, facin el que facin ja fan gràcia. Però, a l'hora d'escriure. . uf! no és fàcil, no. Però. ben mirat, no és fàcil

— O sigui, que aquest llibre té voluntat de ser un manual. —«Del que té voluntat és de ser un best seller. No ho serà, però es el que pretén.» —I què li sembla el nivell dels guions p e r a televisió avui dia? Diuen que a m b l'arribada de les privades ha baixat tant de qualitat la programació... —«Això és una cosa que es diu sense raó. Perquè, ha baixat de q u a l i t a t r e s p e c t e d e q u a n ? El temps de Franco? O després de F r a n c o , q u a n n o m é s hi h a v i a Televisió E s p a n y o l a ? J o p e n s o que no: ara pots escollir moltíssitn. Es c l a r q u e hi h a m o l t a morralla, però no cal que la miris! També hi ha coses molt bones, fins i tot excepcionals. Només cal ser selectiu.»

JOSEP M.IONALLHRAS •

o tinc cap interès a reproduir les fenomenals declaracions dels comandam e n t s de les u n i t a t s guerrilleres de l'Estat Espanyol en defensa de les seves actuacions en el cas de divuit soldats que van desertar perquè no podien resistir més les pressions físiques i psicològiques. Dic fenomenals perquè són expressió genuïna del seu tarannà i p e r q u è des d'òptiques d e m o c r à t i q u e s poden ser vistes com a exòtiques, excepcionals. El més atractiu, però. des del meu punt de vista, és precisament cl contrari: la manca d'excepcionalitat. Diuen que ensenyen a matat (••qui m a t a r i a si no hi fóssim nosaltres.' ••) i que la seva missió és tormar soldats disciplinats per a la lluita cos a cos j t | l l c | a defensa de no se sap quina entelèquia (segur que ells no ho saben: • i diuen pàtria, país o Espanva. pe:o no en saben calcular mes conseqüències que Ics immediates) es el fonament de qualsevol pràctica que. vista des de fora. es inhumana. ineivil. arbitraria, antidemocràtica, violenta, feixista. Soldats que van ser membres de les C O E els han aplaudit : han ei,,mat al cel contra els divuit que no van ser c a p a ç o s de menjar llangardaixos o beure sang. fauna i m p r e s e n t a b l e , e s c ò r i a q u e no mereixia ni tan sols entrar a la companyia, perquè qui hi entra ja sap amb quines aventures es trobarà, quines tortures haurà de resistir, quins sacrilegis haurà de c o m e t r e . El més impressionant d'aquesta companyia és que precisament fonamenta el seu ideari (les operacions especials) en la més absoluta degradació i menyspreu. N o són exercicis extemporanis, els cops de puny del tinent al pit d'un recluta, sinó que hem d'anar a buscar-los a la base de la formació, en la seva més íntima essència. N o és c a p m è r i t , h o reconec, p e r ò els puc assegurar q u e j o h e vist c o m les gasten aquests senyors de les C O E . He vist cops de puny i marxes forçades, b r o m e s sinistres i nanos q u e t a m b é han desertat o han estat a punt de dir adéu a quasi tot per culpa d'aquest elogi sense mesura de la mort i de la idiotesa. Si més no, aquesta mena de militars tenen un detall envers cl mon civilitzat: són tan barroers que nu poden enganyar ningú.

Les zones blaves, el senyor Llauradó i la solidaritat Er. els darrers dies el m e u n o m s ha visi relacionat a m b les zones b aves i mes concretament a m b les q u e afecten la plaça Augusta ; n s al punt que en aquesta mateixa publicació -font municipals», totalment anònimes, m'acusen d'tnsotidan i d'haver utilitzat argúcies legals per estalviar-me el pagament de ies sancions per estacionament en zona blava. La realitai però, es un altra. C o m a ciutadà, t no c o m a candida! a l'AlcalO:a de Sant Cugat, vaig recórrer diverses denúncies pe- estacionament en zona blava dirigides contra la meva persona per una suposada conducció d e diversos vehicles alhora o amb molt pocs minuts de diferència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya r-a esr-mat el m e u recurs i ha anul lat les sancions La sentencia es clara l'Ajuntament r-a tramitat incorrectament les denúncies i en cap cas es pronuncia qui ha estat l'infractor. Malgrat això, «fonts m u n i c i p a l s - o «responsables municipals» que s atribueixer ta -epresentació de l'Ajuntament, veient la sentència m'at-ibeeixen un c o m p o r t a r e m incivic i msolidari. Senyores «fonts municipals», els que els passa és que vostès tenen una enrabiada quan algú els porta la contrària i més quan els " i cunals no els donen la ' a o . Afirmar que tinc m é s sancions pendents ós temerari per tal c o m no poden justificar qui és ei conductor dels meus v e h i d e s (per si volen més informació he adjuntat als 4 Cantons u n a copia de cinc impostos de circulació que cor-espen als meus vehiclesi També vull deixar clar q u e ara c o m ara no tinc c a p d e n ú n c i a pendent al m e u n o m i, per tant, ei Sr Llauradó, malgrat q u e els pesi. no te cap deute pendent. El seu disgust pel fet d'haver obtingut una sentència desfavorable n o m é s té un culpable. Són vostès qui públicament em van acusar primer de deure vuit-cenres mi pessetes, d e s p r é s , cinc-centes mil pessetes, i ara diuen q u e s ó n seixanta-cinc mil pessetes Malament deuen portar els números quan no ets quadren Pel que la a la m e v a presumpta insoüdaritat c o m a ciutadà, jo, c o m a minim. miro d'esmenar-la, i prova d'aixc és que compleixe les meves promeses, i si va.g anunciar que si g u a n y a v a el recurs de les zones blaves faria una donació a la Creu Roja. ho ne complert. Mirin la msolidanlat també es no escoltar els afectats. Fa cinc anys quasi tots els veïns de la plaça Augusta varen fe- utt escrit a ' a oalde en oi qual sol·licitaven la nu mplantacio de la zona biava, escrit que l'alcalde no ha contestat m a i , malgrat saber que exisleix ur informe pericial que deixa clar que, en aquest c a s . la zona blava només serveix per recaptar diners i no pe- duna- servei e per fre mes ; L.id el trànsit a la zena Sembla pe-ò, que hi ha qui s'encaparra a mantenir una z o n a blava c o m a font d'ingressos d'un concessionari que ha de pagar un cànon a l'Ajuntament. Senyors, no m impliquin a mi en les seves incorreccions. Jo no he let altra cosa. c o m a ciutadà, que r e c ò r e t -tll. i .e r ha s e i r c l a t n|i,si i tenia i tinc, tot el dret a 'er-ho No s ó c ; o qui tramita els expedients, ni sóc jo qui o r d e n a posar denúncies per estacionar dos minuts. Ara be, c o m q u e no accepten entens diferents als seus han volgut polititzar un l e m a q u e jo ja , a e t f ..tai q j e ne poltitzana Doncs he parlem clar: Sembla ser que a Sani Cugat h ha ciutadans de primera i de segona Prova d'aixo es q j t LJ a * -> tia Tpon-ant de l'equ'p du- Gevee ne paga quan ha d'estacionar en zona blava a la plaça Augusta, fins i tot quan no hi va c o m a càrrec oficial, i j u i el Pryca Q u i és nsu' da- quan cobra contribucions e s p e a a í s però no paga a ternes el contractista de l'obra? No s ó c jo qui posa les e m p r e s e s en situació Parlem d msolidantat? Qui ha eslat msolidar amb e s c o n e - c i a n t s ? No sóc jo qui autor • 7 cr tica Qui és insolidan quan destina una minsa part d e s seus recursos i de les s u h / e r - n , • rr - p d a supressió de b a r ' í r e . aie.ntectoniques No soc c q,, ha autor tzat que el Cafè Auditor no compleixi la llei en matèria de barreres arquitectòniques i l i • - se-v'eis a Vallcere • ' N-. so:: jc qui obliga els v e i r s de V a l d o - e i x a piedeja' i a guanya- recursos per obtenir allò que els correspon Això és nsolidanta', d aparcaments Q u . es -isolidan quan ncompleix ; acurd ce oest nar recursos e c o r o m i i r. senyores --tunts municipals» A vostès ne se s pot dur la c o n f a n a Q u e em c u e n - e l ple per -a contribució espècia del • ur Els cal sentit ne "humor una mica de so-dantat • S' n.f record n quina va ser la seva r o a . n n al r. • u per demostrar-los que no tenen raó Senyores -fonts municipals», un consell aprenguin a inlerpre*,-- les sentencies a llegí a e s ' j d i serenament sense cap enrabiada, sense malestar. Ai,i. si v..stes vulen des de I anonimat poden continuar oesqua.if.canl. c e s p r e s t i g a m , nsuüant E - T

M j j c ^ El varen perer i g e : ..Anton u -

/ien lel u traniitaeie ma a n e n t No sóc jo qui deu cents de milions per deixar de pagar deutes Mirin: necessiten reaciar-se .,, Pere ja estén' aucs'emats a veure les seves reaccions, a veure c o m s'aferren al poder i a haver de recórrer als Tribunals ta r le. ei-- '.iimpe -'i e i r - n : e - c a Aleshores pedrem seure ys :,ee

nadu'

p a r l a ' de solidaritat de civisme, d'ètica, de moral

Jo els esperr

a-eh sentit c o m ú . perquè la rracionalita: no du enlloc. Atentament, r a c i o n a m e n t , s o l i d a n a - r e r ' Josep Mana L a e - a c c