Issuu

ELS CANTONS

Divendres, 10 de febrer de 1995

I Punt i seguit La secció local d'ERC reclama sensibilitat social en la política cultural de l'Ajuntament. Plana 2 El cobriment de la riera, positiu però tard, segons els veïns. Plana 3 El projecte de Can Monmany, definit com un nou model de política urbanística des de l'EMD, ha comportat un llarg procés que els veïns no acaben de veure clar. Plana 4

I Economia L'Ajuntament comença a cobrar l'impost de circulació de 1995. Plana 8

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 80 • Any III • 225 pessetes

La Junta de Sant Cugat Comerç no se'n va, de moment Supedita la dimissió a la concessió de la llicència d'activitats a Kampió. • Sant Cugat.— Tot i que havia anunciat que seria irrevocable, la Junta de Sant Cugat Comerç no presentarà la dimissió fins que l'empresa promotora de la superfície comercial de Sant Domènec-El Colo-

SPS ja té el permís d'obres i l'alcalde vol que la planta superior siguin oficines

mer no tingui la llicència. Aquesta decisió es va prendre després de l'assemblea extraordinària de dilluns al vespre. Un cop Kampió tingui el permís, l'associació presentarà recurs. Per la seva banda, l'alcalde

assegura que de fet la llicència d'obres ja està concedida i que s'intentarà negociar que les galeries comercials es converteixin en oficines per evitar una ampliació posterior del supermercat. Plana 9.

La Mitja Marató es queda sense rècord

I Cultura i espectacles L'actriu Rosa Gàmiz diu que el seu personatges a La corona d'espines és «un bombonet». Plana 10 L'Ajuntament, el Centre Cultural i Drac Màgic porten el cinema per a escolars a Sant Cugat. Plana 10 L'Escola Municipal d'Art ha iniciat una nova etapa a la casa Mònaco. Plana 13 El degà de la Facultat de periodisme de la UPF, Josep Maria Casasús, diu que Sant Cugat «té molta tradició periodística». Plana 14

La prova va aplegar diumenge més de mil corredors

I Esports El sabadellenc Albert Codina guanya la primera prova del circuit Prince a l'Esquaix Sant Cugat. Plana 17 L'esquiador del CMSC Aleix Pros guanya la Marxa Beret d'esquí de fons. Plana 18 La golfista Estefania Knuth guanya l'Open de Singapur. Plana 21 La Mitja Marató va sortir puntualment del Pla del Vinyet. Foto: MANÉ ESPINOSA.

I Punt Divers

• Sant Cugat.— Els atletes Tachad Hicham i Maria Surroca es van proclamar diumenge guanyadors de la dotzena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, en què van participar més de mil corredors procedents de tot Catalunya. Cap d'ells, però, va ser capaç de batre el rècord de la prova. Plana 16

Diverses sensibilitats a l'inici del Concili al Centre Borja

El GALF elabora nous plànols més detallats de la Floresta. Plana 25 Els estudiants aprenen seguretat viària en un circuit de karts. Plana 25

B Sant C u g a t . — Més de dues-centes persones, entre laics i religiosos, van començar aquest cap de setmana al Centre Borja les sessions de treball del Concili Provincial Tarraconense, que serviran per redefinir el paper de

I Apunts Josep Barberà elabora el primer mapa excursionista del Vallès. Plana 27 La parròquia de Ca l'Avi de les Planes compleix 25 anys com a centre social del districte. Plana 29

l'Església Catalana. El debat s'ha iniciat analitzant les causes de l'allunyament dels feligresos. El secretari del Concili, Carles Soler i Perdigó, reconeix que existeixen «sensibilitats diferents» però no especifica quines són. Plana 24.

I Transport públic L'ús del servei municipal d'autobusos va augmentar un 18% durant l'any 1994 gràcies als abonaments. Amb tot, continua sent deficitari perquè no rep subvencions. Plana 2

I Richter es retarda El pianista ucraïnès Sviatoslav Richter ajorna el concert al teatre auditori fins divendres que ve per motius de salut. Plana 11

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

Pujol i Aymerich van presidir la inauguració de la nova planta de fabricació d'impressores. Foto: MANÉ ESPINOSA

Hewlett Packard inverteix tres mil milions a Sant Cugat

• Sant Cugat.— La multinacional nord-americana Hewlett Packard, en què treballen més de vuit-centes persones, construirà un nou edifici destinat a vendes i serveis en què invertirà 2.000 milions

de pessetes. La factoria d'impressores de Sant Cugat es completa amb la nova planta de producció que cl president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar divendres passat. Plana 8

HORARI: DE DUUNSA DIVENDRES Tarda: de 5 a 8 MATINS HORES CONVINGUDES

Cl WMíS, 39, If drata • 06190 SANT CÜCAT D£t VAUlS • IB- SW 55 49

VEÏNS DE LA RIERA

2 • Divendres. II) de febrer de

P R O J E C T E D E CAN M O N M A N Y

Fls que viuen i treballen a al rambla del Celler veuen amb satisfacció les obres de cobriment de la riera. Però esperen que no es quedi només en això i la rambla es converteixi en una nova /ona d'oci. Plana3

L'urbanització del barri de Can Monmany de Valldoreix, que contempla l'asfaltat de carrers i la instal·lació del serveis, s'ha iniciat després d'un llarg procés que ha aixecat els dubtes dels veïns. Plana4

TRANSPORTS

La utilització del transport públic a Sant C u g a t al 1 W 4 va p u j a r u n lfí r r e n r e l a c i ó a m b el l ' W , s e g o n s d a d e s f a c i l i t a d e s p e r l ' à r e a d e M O S M A . D e les t r e s línies urb a n e s , la m é s u t i l i t z a d a és la 1, q u e e n l l a ç a

M i r a - s o l i V a l l d o r e i x a m b el c e n t r e . Els h o r a r i s i el r e c o r r e g u t s ' h a n r a c i o n a l i t z a t p e r m i l l o r a r el servei d e les t r e s línies. Els a u t o b u s o s circulen més coordinats a m b el p a s d e l s f e r r o c a r r i l s i d ' a l t r e s m i t -

jans de transport que c o m u n i q u e n a m b B a r c e l o n a , S a b a d e l l o T e r r a s s a . Els n o u s a b o n a m e n t s t a m b é han contribuït a augm e n t a r el t a q u i l l a t g e i r e n d i b i l i t z a r el servei, q u e a r a c o m a r a és deficitari.

L'ús del transport públic al 1994 puja un 18%, però continua sent deficitari La línia que ha crescut més és la que enllaça Mira-sol, Valldoreix i el centre

L'Ajuntament no rep cap subvenció perquè el cens encara no arriba als 50.000 habitants

ANOl·l.Sl ASTl HRA • Sant C u g a t — Al llarg de tot el 1W4. 430.744 usuaris van fer servir qualsevol de les tres línies d'autobús que circulen per Sant Cugat. D'aquests viatgers, un 379r utilitzaven gratuïtament el servei. Cada línia té un vehicle més de suport i els recorreguts s'han millorat amb trajectes alternatius que eviten les vies més congestionades. De Ics tres línies, la que mes ha incrementat cl passatge és la de Mira-sol-Valldorcix-Sant Cugat, que ha experimentat un augment de passatge del 3 5 , 4 4 ' Y . A l'octubre del P)'>4, per exemple. van usar aquesta línia 3.845 persones mes que en el mateix període ilel l l W.\ cosa que significa un augment de gairebé un M%. bis mesos anteriors, que coincideixen amb l'estiu, la utilització d'aquesta línia es va incrementar molt. amb una mitjana de 2.50(1 persones per nies. A banda dels factors generals que afavoreixen aquest augment dels viatgers a les tres línies, en el cas de la 1 hi ha una altra circumstància que contribueix a l'èxit del funcionament: l'enllaç amb el servei d'autobús de Valldoreix. Els usuaris que viatgen en combinació amb el transport públic de l'HMD van incrementar espectacularment al llarg de tot l'any IW4. HI mes de gener eren ll). El mes de desembre havien arribat als 201, i entremig hi ha mesos significatius, com el de setembre, en què es va assolir la màxima de 272 viatgers. l.a mitjana de l'augment entre totes les línies és del l(S c r. però també hi ha períodes en què se supera aquesta xifra. Els mesos de maig. juny. setembre i octubre presenten un augment global de les tres línies d'aproximadament

Xerrada sobre la diabetis a llarg termini M Sant Cugat.— Dijous vinent, Hi de febrer, tindrà lloc la cinquena conferència del curs d'informació per a diabètics i els seus familiars, titulada La diabetis a llarg termini. La conferència, la portarà a terme la doctora Elisabeth H e r r e r o , m e m b r e del centre d'assistència primària de Sant Cugat, i és organitzada per l'Associació de Diabètics del Vallès (Adiva). C o m e n ç a r à a les set de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat. La doctora H e r r e r o parlarà de la prevenció de les complicacions que la malaltia c o m p o r t a a llarg termini, i del que s'ha de fer i com s'ha de fer per evitar que sorgeixin complicacions o que ho facin en un grau mínim. T a m b é es parlarà dels diversos problemes que una diabetis mal controlada pot provocar, relacionats a m b malalties com la retinopatia, la nefropatia o la renopatia. L'Associació de Diabètics del Vallès uneix unes 200 persones afectades per la diabetis de la comarca i fa 10 anys que està en funcionament. Aquest cicle de conferències, que amb la del dia 16 arribarà a la meitat, és la primera activitat d'Adiva a Sant Cugat, ja que fins ara centrava els seus actes bàsicament a l'àrea de Sabadell, x.c.

Debat sobre Fus de la bicicleta a Sant Cugat

Les línies s'han ivtnn;al ,mih un nou vehicle i s'han modificat els horaris i els recorreguts, loto: ELS 4 CANTONS. un 25%. Ús dels a b o n a m e n t s Segons va explicar el tinent d'alcalde de M a n t e n i m e n t , Obres. Serveis i Medi .Ambient, Joan Recasens, no hi ha dades definitives, perquè els nous abonaments acaben d'entrar en tuncionament. Però, segons les primeres estimacions, «un 50'V vicis viatgers fan servir la targeta de 10 viatges». que s'utilitza des del novembre. La T-10 costa 700 pessetes i l'abonament mensual. 4.100. Aquest

sistema de pagament és vàlid del primer a l'últim dia del mes. Segons Recasens, «aquests dues formes d ' a b o n a m e n t contribuiran també a fer augmentar el taquillatge, i d'aquesta manera, es podrà cobrir millor el dèficit que presenta aquest servei». El manteniment de les línies de l'autobús comporta una despesa anual per a l'Ajuntament d'uns 40 milions de pessetes. En aquest sentit, l'alcalde va recordar que el municipi de Sant Cugat no rep cap subvenció del Ministeri

de Transports perquè el seu cens no arriba als 50.000 habitants. Joan Aymerich va suggerir que els organismes competents haurien de ser més elàstics amb municipis com Sant Cugat a l'hora de donar ajudes: «Tenim gairebé 45.00(1 habitants, el terme municipal ocupa 48,32 km 2 , és un dels més grans de la comarca, i els districtes són lluny del centre. Les característiques són prou diferencials com perquè concedeixin ajudes a l'Ajuntament per pagar el manteniment d'aquest servei.»

H Sant Cugat.— 17 Associació per a la Defensa de la Natura realitza el dia 17 vinent, al Club Muntanyenc Sant Cugat, un debat sobre l'ús de la bicicleta a Sant Cugat. L'acte començarà a dos quarts de nou, amb un àudio-visual que explicarà quin és l'ús que a Sabadell es fa d'aquest mitjà de transport i lleure. El debat és obert al públic i serà moderat per un representant del G r u p de Natura. Entre els participants hi ha un membre de la secció de bicicleta de l'Associació per a la Defensa de la Natura (Adenc). S'ha previst convidar un representant de l'Ajuntament, tot i que la seva presència encara no ha estat confirmada. Sant Cugat disposa de dos carrils bici: un de situat entre el Pla del Vinyet i la carretera de Cerdanyola, i un altre al vial perifèric de Mira-sol. x.c.

PARTITS

omim^

A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ VENDA c/ Valldoreix, 53 Tel. 675 29 02 Fax675 28 61 08190 SANT CUGAT

ERC troba a faltar sensibilitat social en la política cultural de FAjuntament V \ \ I CAVA

B Sant Cugat.— Esquerra Republicana de Catalunya denuncia que l'Ajuntament no té una visió social de la política cultural al municipi. Per al responsable de cultura d ' E R C . Jesús Pic. els exemples paradigmàtics són «l'auditori i la Biblioteca del Mil·lenari, que després d'un any de funcionament encara continuen sense tenir una funció social». Respecte a l'auditori, el responsable d ' E R C creu que l'accés a aquest equipament es força difícil per a persones amb poc poder adquisitiu. com jubilats, estudiants o aturats, a causa de l'elevat cosí de les

entrades. Esquerra Republicana «torna a proposar l'establiment de preus especials per a aquests col·lectius. Es inconcebible que un jove de Sant Cugat no pugui conèixer per dintre un equipament com l'Auditori.» E R C ja va recomanar aquesta idea fa uns mesos i, segons Pic. no ha estat tinguda en compte. Pel que fa a la Biblioteca del Mil·lenari, el polític denuncia problemes de funcionament com «insuficiència dels horaris i dels espais de lectura, i una gran saturació vici seu ús». A més, el servei dv préstec encara no disposa d'un sistema de magnetit-

zació que permeti un flux continuat d'entrada i sortida de documents. Tot plegat fa que la biblioteca no funcioni al nivell adient. C i u t a d a n s de segona Pié també creu que els joves són un col·lectiu afectat per la manca d'actuació política de l'Aj u n t a m e n t i l'absència d'una política juvenil. En aquest sentit. creu que «sembla que els joves siguin considerats ciutadans de seg o n a » . El r e s p o n s a b l e de les J E R C a Sant Cugat, David Bajona. concreta les mancances en «la falta d'un casal de joves».

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

Xerrades sobre Arquitectura, Dret Econòmiques i Polítiques

OBRES PUBLIQUES

RAMON LUQUE

JoMufn MontM

FrandscoArrebola

conxm twniiMMNE 21 anys, administrathfa

20 anys, estudiant

34 anys, cambrera

42 anys, «oent iure

26 anys, hostaleria

• «Eren unes obra* oügades. Trot» qusés matnenb' bra fairabé pro etodoral. Han f « tes obres (W carrer Major, < ^ notestroba gar* racessèries per al pobte. Són m<* maques i queota net $éV paro nosaltres hem reMndfcat, re* cfemat, en* hem mogut 1 estri cartes vuft anys, i r» hem aconssguiiBt»

• «lasotmaniw j)eïquè respecte del gui mior, però caran altres_ 'exemple et frenarà Is dtB&h dó <run corrent o*aigua. Oa» del moment que taíes u a » vies que abans no es*»èt»# íjertes... Però s'evitaran lat olorsia·resmoteíaesqüe·l provocaven atevei»,»

P « A mi m'agrada que as comanda tes o&res, però també o ^ s'acabin, i que si-

• «Han començat a t a j w perquè vénen unes etec* dons i volen sis vots <f a»; quest sector. Em sembla vergonyós el temps que han trigat a fer-ho. M'imagino que ho taparan, però., quan ho pensen posar maco? Quan enjardinaran? No volem només que cobreixin la riera, volem una rambla»

• «Penso que està bé que tapin la riera. Nosalres vam tenir problemes perquè una vegada es va trencar una canonada i van aparèixer raj les, que venien de ta riera. M gent podrà passejar per una rambla maca quan ho i això animaré el co-

KcarrJoRuií

„, Jonathan Arans

35 anys, «alar de farmàcia

43 anys, dependenta • «En aquesta zona no hem tingut problemes gaire graus, però els comerciants que H te al davant tenen ganes que es fad, perquè la gent no pot passar fàcilment. Quan els botiguers es van posar a la banda de Torreblanca, aquesta va ser una de les coses de què es va parlar, que taparien i arranjarien la riera.»

• «Em sembla molt bé, perquè no costa res ate contrfbuerte. És una subvenció de la Generaftat I si a més ho enjardinen, em sembla fantàstic. Això repercutirà en el comerç. La rambla quedarà molt més maca i la gent vindrà a passejar. B nou passeig serà com un enfaç entra una zona) rafeadel pobla.»

mmmàm més breu 'jwMjdMtt-'fe' • dr, gua auan uiiiialri lai etoccioni: m nuo p|^a*r«BTte)eo^S<kjV9l ^Ir^lMiíarrldesúefaanys P p p p » t » ftewfem demaafa*»* . „ ,

26 anys

34 anys, empresari

: • «Quan va haver-hi la riuada, ta uns anys, l'aigua va eraarinsatesescates, però m#rtohemí^pfODlemes amb les rates, com altres vel». Quan ho enjanJnin, ta gent hi passejarà, tot estarà rrés arrimat, que ens tenen

• «Quan jo vaig arribar ja estava tapada, però m'he fet una assegurança per si passa res. He vist unes maquetes que té l'Ajuntament per enjardkiar-la. Vénen veïns amb els seus gossos i queda tota la porqueria. M'agradaria saber què és unrequadreque hi ha al mig de lariera.Serà per posar-hi els contenidors?»

23 anys, dependent P «Que ho oomencin ara p»oteament, quan falten només « s mesos peratesetecotons, noho trobo knportant Ahò, si as veritat que es fa per etectoraisme, passa aquí i a tot arreu. Aquesta és la forma que ésfa servit. Si ni posen un jar- 4& dtoet encara serà mior per ate «terços que depenen més ratera» dseda al púbic.»

Gràfic: EL PUNT.

Els veïns de la riera veuen bé el cobriment, però creuen que arriba tard Consideren que les obres resoldran el problema de les pudors i la brutícia ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els veïns i comerciants de la rambla del Celler veuen amb alegria les obres per cobrir la riera, perquè els treballs d'arranjament eren una vella reivindicació de Els santcugatencs que viuen o treballen tot just davant de la riera, que actualment és en obres per tapar-la del tot i definitivament, viuen amb un xic d'escepticisme aquest període incòmode de sorolls i pudors. «Esperem que seran els últims, perquè com que ara estan removent la terra, s'han aixecat unes ferums que no són gens agradables», explica un veí. «Jo, tot allò que serveixi perquè la ciutat estigui més bonica, sempre ho miraré amb bons ulls», diu una noia que treballa en un dels bars de la Rambla. En general, però, els veïns, sobretot els que viuen a la banda on la riera encara està descoberta, consideren que aquests treballs arriben tard. «En una ciutat com Sant Cugat, que té 9.000 milions de pessetes de pressupost i que se situa entre les ciutats amb els recursos més elevats, no es pot consentir que es faci aquesta obra a hores d'ara i esperar que la Generalitat les subvencioni», ex-

la majoria. Les pudors i les molèsties són habituals a la zona, i els veïns s'havien queixat repetidament de la brutícia i les fortors. Tots els enquestats, que viuen o treballen tot just davant de la riera, creuen que les obres mi-

plica un veí d'un dels blocs de la rambla. Per a alguns dels habitants de la rambla del Celler, que fa set anys que reivindiquen que la riera es cobreixi i es dignifiqui, l'Ajuntament ha actuat amb més rapidesa a altres zones de la ciutat, com ara l'avinguda de Gaudí o el centre, però no ha fet mai cas de les reclamacions que han fet els veïns. Se senten, en la majoria dels casos, abandonats. «L'alcalde s'ha preocupat molt de deixar ben condicionats altres indrets del municipi, i ens sembla molt bé. Però aquesta àrea és més antiga. Es van començar a moure quan van edificar a la Torreblanca.» Precisament els nous inquilins d'aquest barri, que estan tot just davant de la riera, han estat reivindicant durant els últims anys que es millori la riera. La propietària d'una de les botigues que hi ha al carrer de Ferran Romeu assegura que va remetre una carta acompanyada de 400 signatures

lloraran l'entorn de la zona. Alguns titllen l'actuació d'electoralista, i la majoria volen que les obres per convertir la riera en una rambla es facin realment quan acabi aquesta primera fase, però no hi confien gaire.

a l'alcalde per recordar-li el deplorable estat de la zona. Com ella, molts altres veïns i comerciants de l'àrea han reclamat que es dignifiqui la riera. La reivindicació dels veïns de la zona central és força urgent: exigien amb urgència que comencessin les obres que s'estan fent perquè la humitat provocava una olor difícilment suportable a l'hivern, i la calor feia el mateix a l'estiu. Aquesta urgència es va fer encara més evident quan es va començar a poblar la nova zona de Torreblanca i es va fer el mercat. Joan Aymerich mateix va reconèixer que es va haver de tapar la part final de la riera per culpa d'una mala instal·lació dels col·lectors del mercat de Torreblanca, que originiaven unes olors insuportables. «Aquesta actuació es va haver de fer de seguida, ja que havíem de solucionar un problema que era massa important com per deixar-lo durar», explica Aymerich.

Alguns dels veïns d'aquesta part han demanat moltes vegades a l'alcalde que es repari el que ja està cobert, perquè, segons diuen, l'Ajuntament es va compormetre a condicionar la zona quan s'hi van instal·lar els nous comerços. L'alcalde diu que aquest compromís continua en ferm. «Si tot va bé, l'any que ve ja podrem fer el passeig que cobrirà tota la riera. Però també és lògic que, abans de començar Penjardinament per parts, tapem el tros central i fem les obres definitives d'arranjament després», assegura. Segons el director de les obres, Xavier Latorre, aquests treballs podrien estar acabats al mes de juny. Si es compleix aquest calendari, l'Ajuntament inclouria en el pressupost del 1996 les obres d'adequació de la nova rambla. El passeig s'urbanitzarà amb arbres, bancs i fonts, i fins i tot és previst construir-hi un llac que s'alimentaria de les aigües de la riera.

• Sant Cugat.— Miguel Usandizaga, cap d'estudis de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès -situada a Sant Cugat-, va ser l'encarregat, dimecres de la setmana passada, d'informar els joves sobre la carrera d'Arquitectura, en una de les xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'Ajuntament a la Casa de Cultura. El professor Usandizaga va explicar que aquests estudis són duals, ja que «d'una banda són molt tècnics i tenen una gran transcendència social i de l'altra, són uns estudis artístics». Aquest fet suposa que els arquitectes s'han de convertir «en persones amb formació tècnica, científica i humanística». El professor d'economia aplicada de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Rosell va parlar, dijous de la setmana passada, de les llicenciatures en Econòmiques i Gestió de l'Administració, i de la diplomaturà en Empresarials. Rosell va parlar sobre les diferències existents entre tots aquests estudis. Segons el conferenciant, la llicenciatura en Econòmiques «dóna uns coneixements amplis en economia aplicada a la docència i a la investigació». Pel que fa a la llicenciatura en Gestió de l'Administració, va dir que ofereix «eines suficients per gestionar administracions públiques i empreses privades». Finalment, de la diplomaturà en Empresarials va afirmar que «és molt semblant a la carrera d'Econòmiques, però amb un nivell de coneixements inferior». El Dret, les Ciències Polítiques i la Sociologia van centrar l'interès de les xerrades ofertes, dimarts passat, per Maria Jesús Espuny, professora d'història del Dret de la UAB, i Josep Maria Sanahuja, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la mateixa Universitat. El tret més destacat de les llicenciatures en Sociologia i Polítiques és que han passat de ser carreres de només segon cicle a ser carreres completes. Pel que fa al Dret, Espuny va afimar que el gran nombre d'advocats existents fa necessari «trobar altres sortides professionals alternatives a la carrera judicial, com ara llocs en empreses o administracions que cerquen professionals ben formats».

43 empreses per construir els pisos de Promusa • Sant Cugat.— El consell d'administració de Promusa ha donat compte de les empreses constructores que s'han presentat per edificar els pisos de la promoció del 1994. En total són 43, i n'hi ha 8 més que ho han fet per realitzar el control de qualitat de les obres. En concret, 15 empreses han presentat la seva proposta per edificar un dels projectes de Coll Fava, 13 s'han ofert per construir l'altra part de la promoció en aquesta zona, i 15 companyies més es presenten per a les obres de Torreblanca. La promoció del 1994 és de 163 habitatges i 179 places d'aparcament. També hi ha 900 metres quadrats que es dedicaran a locals comercials. El pressupost de la licitació és de gairebé 1.100 milions de pessetes. Segons les previsions, l'adjudicació de les obres i el control de qualitat es podria fer a mitjan mes de març. Les obres podrien començar abans no acabi el primer trimestre d'aquest any, i les cases es podrien lliurar als seus propietaris l'estiu del 19%./À.c

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

URBANISME

L'urbanització de can Monmany inicia una nova política a TEM D Els veïns segueixen activament el procés \ A V I CAVA

urbanització integral del barri de Can Monmany I Valldoreix. es considera •un nou model- des de l'EMD, ja que a mes de l'asfaltatge, inclou cl proveïment o la renovació dels serveis d'aigua, llum. gas i telèfon per a un barri sencer. Les mobilitzacions dels veïns van obligar a modificar un projecte que inicialment pujava als 33(1 milions. i que es va rebaixar als 147 definitius. Les obres al barri de can Monmany van començar el S de juliol del llM)4, i es divideixen en tres fases, de les quals només s'ha enllestit la primera, la renovació de la xarxa d'aigües. Per Carme Pérez. responsable d'Urbanisme de l'LMD. -can Monmanv es una experiència innovadora quant a les obres que ha posat en marxa l'entitat, i s'ha plantejat des d'una òptica globalitzadora». Ln presentar-se el projecte, es va considerar, a més de l'asfaltatge dels carrers. la renovació de serveis gairebé obsolets, com la xarxa d'aigües, i la creació d'altres de nous, com la instal·lació del gas a tot el barri. Però, com reconeix Antoni Fierro, arquitecte municipal de l'EMD, «la coordinació amb les diferents empreses subministradores ha estat complicada». Les dificultats han fet que les obres s'hagin retardat a causa, sobretot, de la instal·lació de la xarxa del gas. També amb el subministrament elèctric han sorgit problemes, ja que els veïns desitjaven que les línies de mitja i baixa tensió es soterressin. Segons Fierro «final-

ment no s'han soterrat les línies de baixa tensió perquè el cost era massa elevat, i Fecsa va optar per substituir la línia amb uns cables trenats, mes resistents als elements meterológics». Els dos antics transformadors, que es trobaven en una situació de saturació. han estat substituïts per tres de nous. Seguiment veïnal El projecte de Can Monmany va topar amb una gran resistència dels veïns al començament. El pressupost aprovat en un principi era de prop de 33(1 milions, i va provocar la protesta dels veïns. Juanjo Cortés, president de l'associació veïnal Amics de Valldoreix, explica que «vam presentar un recurs contra un capítol del pressupost, referent a la renovació de la xarxa d'aigües, perquè consideràvem que lesionava els interessos dels veïns, no només de can Monmanv, sinó de tot Valldoreix». El pressupost que finalment va ser aprovat reduïa en uns 100 milions l'inicial, i posteriorment va tornar a ser re-

I r is|Ki_ti_ di ks obres que LS tx.iht/^n ,t can Monmanv I nin MWI tst'INosA baixat. El moviment veïnal va acabar prenent forma en una Associació de Contribuents de Contribucions Especials del barri de Monmany, de la qual és president Xavier Leeina. La creació d'aquesta associació, segons Carme Pérez, «es va fomentar des de la mateixa EMD, per tal que els veïns aportessin idees i controlessin les obres». Segons els veïns, sembla que aquest control l'estan fent en comptes de la mateixa EMD. Xavier Leeina considera que «per part dels serveis municipals no

hi ha un seguiment estricte de la qualitat de l'obra sobre el terreny». La qualitat pot perillar pel fet que «Proinosa, l'empresa encarregada de l'obra, la va agafar amb una rebaixa d'entre el 20 i el 30 per cent del preu, cosa que representa un risc molt alt. Com que l'obra s'ha de realitzar en la totalitat, és possible que es busquin formes de reduir costos». De fet, l'associació ja ha detectat algunes irregularitats en la qualitat de l'asfalt en alguns carrers i a les voreres. Però per Carme Pérez

«algunes companyies privades aprofiten que ja tenen la maquinària en una determinada zona per licitar per les obres que es facin a prop, per tal de tenir menys costos de transport». Proinosa té contractades la major part de les obres públiques a Valldoreix. Pérez assegura que «Proinosa és l'empresa que fins ara ens ha donat la millor qualitat en funció del preu». Tot i els problemes inherents a una obra d'envergadura, la urbanització de Monmany ha d'estar acabada pel 8 de juliol d'enguany.

Castillejos, 9 - Telèfon 589 64 55 08190 S A N T C U G A T D E L V A L L È S

El Ceylan és un d'aquells racons on es pot prendre una copa, menjar qualsevol cosa amb un veritable gust casolà, jugar a cartes, llegir una revista de moda o d'actualitat, jugar un parxís o fer petar la xerrada amb els amics de sempre o amb els que es facin dins el bar. Perquè l'encant d'aquest establiment, que està al carrer de Castillejos, és precisament que no hi ha temps per avorrir-se. Un hi entra sol, i potser trist, i en surt amb l'ànim pujat de to. Si no és algun altre client que l'engresca a parlar, seran els mateixos propietaris, la Mercè o l'Ari, els que s'encarregaran d'alegrar-li la tarda. Perquè, tot i que el Ceylan és obert tot el dia, quan de veritat es converteix en un formiguer de gent de tot tipus és a partir de les sis. A la nit, l'ambient arriba al màxim. La clientela del Ceylan no es pot catalogar. No hi ha un públic determinat ni es pot dir que el bar tingui un ambient concret. Com explica la Mercè, que tant et prepara unes torrades amb embotits com et fa en un tres i no res un còctel com no en trobaràs cap més a les rodalies, «aquest bar vol ser una ampliació de la saleta de casa teva. No et sabria definir quins objectius ens vam marcar quan vam començar a reformar el local. Només sé que la nostra intenció és que la gent aquí es trobi ben a gust». Aquesta filosofia, tan senzilla en aparença però tan difícil d'aconseguir, exigeix alguns ingredients que l'Ari i la Mercè combinen extraordinàriament.

A banda la gastronomia i l'oferta del bar, la decoració és un altre factor que convida a passarse una estona llarga en aquest local. L'estil és auster i acollidor, i recorda el de les antigues tavernes. El material més abundós és la fusta. Destaquen unes curioses làmpares realitzades per la mateixa Mercè, i de les parets pengen fotografies d'arreu del món que ha fet l'Ari. Les especialitats de la casa són els embotits gallecs i un vi tèrbol també de la terra que acompanya les torrades. La cuina és oberta a qualsevol hora de la nit, de manera que aquells que han hagut de córrer per entrar al cine o no fer tard al començament de la funció de teatre, ja saben que a la sortida poden trobar un local càlid amb un servei afabilíssim. Sigui l'hora que sigui, tant la Mercè com l'Ari es preocuparan de posar-te a taula allò que et vingui més de gust. Tot i que no és un bar musical, l'Ari, un noi holandès que va aterrar a Sant Cugat després d'haver treballat en diferents locals de la costa, té molta cura de la música ambiental. La selecció és molt acurada i acompanya suaument la conversa, el joc, la lectura o la copa. Al Ceylan se serveixen tot tipus de cerveses, algunes d'importació, les begudes de nit habituals i uns còctels autèntics. Els reis de la coctelera són el bloody mary i la caipirinha. Tant se val si és per copiar els apunts, repassar les últimes lliçons, fer una partida de daus o discutir aferrissadament per mirar d'arreglar el món: al Ceylan hi ha el teu lloc.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

Secretisme conciliar

ELS Pi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

Premsa Local da Sant Cugat SL

Carrer Xerric, 5, lr - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès <© 589 62 82 -Fa* 589 20 91

Ramon Grau i Soldevila

Josep Riera i Font

Cèlia Canadas

Xavi Cava, Àngels Castuera, Núria de Mas (Pum i seguit), . Catí Morell (Economia), Emma Ansola, Xavier Borràs, Jordi Bordes, Pere Pich, Eduard Jener (Cultura i espectacles), Montse Sant (Reportatges), Carme Reverte (Esports), Sílvia Barroso, Ramon Luque (Punt divers), Josep Maria Vallès, Francesc Carbó, Sònia Genoher (Apunts), Nacho Orovio (Comarca), Mané Espinosa i Josep Amoni Mula (Fotografia).

es de l'arquebisbe de Barcelona i cardenal Ricard Maria Carles fins el rector de la parròquia o els propis representants dels laics (sempre escollits pels bisbat), el Concili Provincial Tarraconense vol tenir aparentment representació de tots els sectors, després d'haver consultat prèviament a més de 40.000 persones lligades d'una o altra manera a esglésies o parròquies per poder elaborar el seu programa. A partir d'aquí, el Concili s'ha posat a treballar aquest cap de setmana al Centre Borja de Sant Cugat. Però la discusió real es queda de portes endins. Si d'alguna manera alguns

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

ImprasBio

Mailing-Vallès SL Ehpòeii legal: GÏ-405-93

EMCaotateeïTjrHsaankamattUsewayiró exposen l'opinió dels seus autors, que Eb * Cantons no fi seva necessàriament

Sant Cugat, el Vallès, Catalunya. Una ciutat, una comarca, un país que es prenen en consideració a Palo Alto (Califòrnia), seu de la multinacional Hewlett Packard. Les raons les van deixar clares el president de la Generalitat, el secretari d'Estat d'Indústria i l'alcalde de Sant Cugat en els seus discursos en l'acte d'inauguració de l'ampliació de la factoria nordamericana. La decisió d'ins-

EL L E C T O R

No és la Generalitat qui discrimina PHGC B Em sorprèn profundament trobar-me amb un article publicat en l'edició del 3 de febrer del seu setmanari en què s'esmenta que la Generalitat discrimina l'Hospital General de Catalunya. En cap moment no em vaig posar en boca la paraula «Generalitat». Si es feia alguna referència a la discriminació era perquè, en preguntar-me si érem o havíem estat una entitat elitista, vaig aclarir que des d'alguns sectors de la societat se'ns mirava «amb lupa», mentre que altres entitats públiques o privades no eren vistes així pels mateixos sectors. Aquí rau la discriminació de què és víctima l'hospital, que en cap cas no és responsabilitat de la Generalitat, la qual fins ara, tal com hem fet palès nombroses vegades, ens ha ajudat en allò que ha pogut. Li estem molt agraïts tant pel que ha fet com pel que pugui fer amb ajut moral, polític i econòmic. Prego, per tant, que aclareixi aquest punt, que creiem especialment important. Com que estem segurs de la seva professionalitat, els ho agraeixo per endavant. / PERE NARBONA. President de l'Hospital General de Catalunya

La desaparició de la Sala Res • Li escric aquesta nota per tal de fer-li saber que el proppassat dia 7 de gener vàrem obrir la sala Res per darrera vegada. Malgrat que l'escenari de la Sala Res havia aconseguit tenir unes perspectives envejables dins del món cultural d'alt nivell, ens ha estat impossible mantenir la infraestructura de tot l'espai, ja que el bar musical no ha estat capaç de facturar la quantitat necessària per tal d'autofinançar-se i finançar alhora la part deficitària de l'escenari, que no es podia cobrir amb els ingressos de taquilla.

participants del Concili qüestionen els motius perquè la cadena COPE dóna una visió deformada i manipulada de Catalunya, això només ho saben ells del cert. Si es qüestiona de forma profunda i seriosa perquè cada cop són més els fidels que s'allunyen de l'Esglèsia, tampoc trascendeix: la única explicació oficial que dóna el secretari del Concili, Carles Soler i Perdigó, és que la societat s'ha deixat emportar pel consumisme i l'individualisme. I encara més: es reconeixen «sensibilitats diferents» en un exercici de «pluralitat» (a preguntes dels periodistes), però ningú no vol referir-se explícitament a dues corrents ben diferenciades,

que es resumeixen entorn de les figures dels cardenals Ricard Maria Carles i Narcís Jubany: una visió mística, conservadora i «anacionalista» enfront un plantejament social, progressista i catalanista. L'Esglèsia Catalana vol transmetre que el debat del Concili Provincial és l'ocasió esperada per adaptar-se als canvis que ha comportat la societat actual. Alguns dels seus portaveus reconeixen que si hi ha hagut un distanciament amb els feligresos, s'han de buscar les causes. Però s'han de buscar obertament. El que-es discuteix al Centre Borja hauria de trascendir públicament i fer-ho extensiu a tota la comunitat.

Sant Cugat, un encert

Gemina Bosch

Rotimpres © ( 9 7 2 ) 4 0 0 5 9 5

tal·lar-se a Sant Cugat va ser un bon encert. Ho diuen els directius de la multinacional. Les facilitats administratives, les comunicacions, les infraestretures que envolten la zona i, sobretot, l'esperit de la gent del país són actius que pesen en les decisions que es prenen a milers de quilòmetres de distància. Hewlett Packard a Sant Cugat ha fet un creixement espectacular. En cinc anys ha

passat de trenta treballadors a quasi nou-cents. La seva facturació d'impressores de gran format marca el rtime del mercat mundial. Una idea més a afegir. Les ampliacions de Sharp al setembre i aquesta de la Hewlett ara ens fan pensar que la crisi de la que parlen alguns no deu ser del tot certa. És clar que hi ha recuperació. Sant Cugat n'és un exemple.

ESCRIU

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL PUNT es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumiries quan ho consideri oportú.

No obstant això, crec que l'existència de sales com la Res hauria de sensibilitzar-nos de la necessitat d'espais reduïts amb racionalitat pressupostària que, amb criteris innovadors, facin programacions de qualitat, apropant així la creació i l'execució dels espectacles allà on es gesten. En un moment en què els tallers de creativitat i la participació s'han anat oblidant per tal de promoure l'art com a producte susceptible de ser mesurat, és particularment nefast que un projecte com la Sala Res no pugui anar endavant. Potser, tot plegat, és el resultat d'una inadequada va-

loració de les institucions, de l'audiència i d'altres factors que desconec: em sembla molt preocupant, però, el fet que, finalment, es pugui acabar decidint què s'ha de fer i què s'ha de programar des de la taula de despatx de qualsevol càrrec polític, lluny de criteris culturals, creatius i amb dinàmica pròpia. Dit d'una altra manera i traduint unes paraules de Pere Pons que em semblen especialment lúcides: «Les institucions han invertit milers de milions en luxosos aparadors de ciment, en lloc d'utilitzar els diners públics per recompondre el teixit cultural que s'han carregat. En

lloc de crear petits tallers, escoles de formació arreu i incentivar el fet que els ciutadans puguin gestionar les seves inquietuds i activitats culturals, l'administració pública s'ha dedicat a malbaratar els diners dels contribuents en enormes caixes de ciment purament decoratives, amb programacions que acostumen a donar fundacions bancàries.» Finalment, vull agrair la col·laboració i el suport que ens han donat, imprescindibles per tirar endavant les programacions i la moral de tot l'equip, /JOSEP SERRA 1 FLORIT. Ex-propietari de la Sala Res

Policia motoritzada a la Mitja Marató • Bon dia! Cansat, suat i indignat escric avui aquesta carta perquè no vull esperar que els meus ànims es calmin. Ja vaig adreçar-me a aquest setmanari per fer palesa la meva queixa pel resultat final del que alguns van anomenar «Cavalcada de Reis de Sant Cugat». Com a bon santeugatenc acostumo a participar i, a col·laborar i tot, en les festes, cavalcades, cercaviles i moviments socials. Aquest any, sí! Ha estat gloriós. Vam començar amb una cavalcada de Reis de gran contingut forà; 15 dies després la cercavila de Sant Antoni, el dels animals, va demostrar que la gent pot ser cada any més animal: la policia va brillar per la seva absència. Ah, no! Hi havia la guàrdia muntada de Barcelona però, òbviament, no venia a regular el trànsit al centre; i algun amable conductor va demostrar que el Bon Diumenge dels BURROS és el millor dia per lluir els 80 cavalls del cotxe, afegint-se a la comitiva. Per sort, fa només uns dies, la policia de Sant Cugat va redimir les seves penes amb una gran actuació a la 12a Mitja Marató (no sabia que s'hi pogués participar amb cotxe). El desplegament policíac va ser prou efectiu perquè corredors i pilots de tota mena i condició poguessin participar-hi i fer el mateix recorregut, tots alhora. Sort que m'han arribat veus que l'any vinent el recorregut variarà i no caldrà molestar la policia el dia del Senyor. Així, tothom podrà treure el cotxe per anar a comprar el diari i el pa a la cantonada. Per cert, santeugatencs, sabeu que no cal que us posin una multa perquè deixeu d'aparcar en els llocs clau quan us avisen que hi ha un acte d'aquest tipus? Encara que la grua no treballi el diumenge, seria un acte de civisme que no ho féssiu. Els diumenges són per passejar, però a peu. / RAFAEL BON AVISTA. Sant Cugat del Vallès

PUNT DE VISTA L A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

>:Í*B«»Í?:

Elogi de les coses petites

Economia descatalanitzada

JOAN TORTOSA J.F. SAl.ES •

Irremissiblement estem immergits en un mon en què sembla que sols s'apreciï allò que adquireix valors de desproporció en relació amb la quotidianitat i la normalitat. Es com si en tots els camps imperés l'cxemplaiïtzació d'uns models caracteritzats per la grandiloqüència, la desmesura. l'cspectacularitat o la densitat, com a normes socials establertes per mesurar qualsevol de les activitats. obres, comportaments i fins Ics mateixes s e n s a c i o n s col·lectives i personals. [ n l'ordre social, s'ha incidit en l'exageració d'uns estímuls com es ara el competitiu- per podci sobresortir. en l'intent atcinssat de distingir-se per no romandre ignorats. Això comporta veure'ns empesos a una cursa que exigeix un esforç esgotador. Nobrcpassador de la resistència humana, causa de no poques seqüeles físiques i psíquiques. Qui o que ens ha portat aquí'.' Actualment el hombarde í g i ii co n t ro I a t d e l s massmeJiii va adreçat a convèncer de l'alt grau de benestar i poder que s'adquiririen amb l'us de qualsevol de les propostes que s'ofereixen. l'otsei tot plegat no ve tiara, ja que la història és plena de lloances als valors de les grans epopeies, la mitificació i la idealització de determinats personatges. reis. emperadors, imperis, en els quals sembla que cal emmirallar-se. 1 de la mateixa manera com la literatura, el cinema i els còmics ens presenten herois i superhomes mes enllà d'alio que és racional. l'Església proposa tamhc l'exemple de sants, amb virtuts i sacrificis inabastables.

món de coses petites, properes, capaces de crear benestar amb sensacions completes i tan intenses com les de les entelèquies de moda. dels suposats grans èxits, de les il·lusòries impressions, de la impaciència i el delit per arribar... on? Cadascú ha de decidir quins son els elements, els instants o les vivències que li son afins, no sols respecte a l'ordre extern sinó també a l'intern. Es aquest fons amb ric contingut, però inèdit per manca d'hahit. cl que costa de furgar per la pressió externa. Is tot un esforç inicial. Altres civilitzacions han après les formules culturals que introdueixen a aquest microcosmos de les sensacions. Contemplar una pintura o uns dibuixos xinesos ens transporta a aquest món d'escala petita, però abastable. La muntanya, l'arbre, la casa. el riu. componen un paisatge de manera mes sintètica, on s'elimina tot allò que és superflu i sols resta la cosa essencial. Potser aquest estrany delit de cercar tot allò que és gran ha nascut de les excessives aglomeracions urbanes on cal subsistir contra tot. Per això caldrà que res no sigui moderat i que l'exageració publicitària destaqui falsejant qualsevol realitat amb agressives laiques que causin impacte amb tota mena d'estratagemes en el nostre equilibri. on lot s'hi val.

JOSEP

portar a un perpetu bany marià. Tot és qüestió de despertar la sensibilitat atrofiada, no estimulada ni a través dels mitjans d'informació ni en els propòsits d'una societat no ordenada i organitzada per afavorir-ho. Es canviar a un

Són necessaris els estímuls de superació, ja que una actitud passiva pot A

1 a dependència de l'adaptació a uns mòduls i a unes DUIXANS premisses imposades ens van amotllant inevitablement a la seva mesura. Aquest altre món de coses petites que se'ns escapen té prou contrapès per contrarestar l'alienació a què som sotmesos, compensant-ho amb escreix amb una de les sensacions més satisfactòries: sentir-se lliures. L A

Uii estudi recent sobre la internacionalització de l'economia catalana, publicat a l'anuari de la Societat Catalana d'Economia. mostra el seu desequilibri respecte als mercats exteriors. Al revés del que passa a Europa, l'economia catalana es descatalanitza dins el procés de globalitzacio de l'economia mundial. Això significa la pèrdua de la pròpia cultura empresària] per la dependència tecnològica torana i pels fluxos asimètrics de les inversions de les empreses catalanes respecte a les estrangeres. Pel que fa a la balança tecnològica catalana, el dèficit (les exportacions tecnològiques son un I9'y de les importacions) sembla normal, ja que el procés de re industrialització dels darrers anys ha exigit una importació de tecnologia. No resulta. però, tan normal que s'hagin reduït els seus irmressos tecnològics. Els catalans «Els catalans no no consideren els consideren els mercats exteriors com a propis, sinó mercats exteriors com com un recurs per a propis. Això és un quan l'economia espanyola \ a malaperill: quan es vegin ment. Això és un pedesplaçats del mercat rill: quan es vegin desplaçats del merespanyo! no tindran cat espanyol, que una estratègia per ser consideren com a propi, es trobaran competitius a fora» sense una estratègia per ser competitius als mercats exteriors. Pel que fa a les inversions estrangeres a Catalunya, han estat espectaculars en els darrers anys i són el 26'í de totes les fetes a l'Estat Espanyol. En canvi, la capacitat inversora de Catalunya a l'exterior no correspon ni al seu nivell de renda ni al seu desenvolupament. Els catalans han perdut quotes de control de les seves empreses sense que es compensin amb adquisicions a l'exterior. L'economia catalana es desnacionalitza i això no passa a la resta d'Europa, on les inversions a l'estranger dupliquen les inversions que els altres fan en ells. L'economia catalana es mou, per tant. en un marc molt limitat de competitivitat que cal superar mitjançant una estratègia d'internacionalització agressiva. F I N E S T R A

Perich, ninotaire i amb molta honra!

HL^

JOSEP M. CABRERIZO

®é%VcH.

Ha estat un dels meus entreteniments preferits; de ben jove, somiava dedicar-m'hi seriosament. Eren els anys de La codomiz, «la revista mas audaz para el lector mas inteligente». Dels còmics de Cesc a les portades del Correo Catalàn i dels dibuixants de Bruguera. Fins i tot vaig arribar a portar a una editorial un grapat dels còmics que feia perquè me'ls publiquessin. Mai no van dir-me'n ben res: segur que eren molt dolents. «Tu dibuixa i porta'n més. Pensa que és una feina que demana molta paciència», em deien. També recordo d'aquella època l'exposició de còmics en què vaig prendre part juntament amb Ramon Tubau i Joan Reverte. Segur que devia ser la primera exposició d'aquest tipus que es feia a Sant Cugat del Vallès: era l'any 1969 i la vam presentar a l'antiga seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, situada a la plaça Octavià. Per tot el que significa per a mi el còmic, he sentit la mort de Jaume Perich de manera molt especial, com si fos la pèrdua d'un estimat de la família. De sobte, ha estat com perdre un punt de referència en l'horitzó: tenia el millor estil per dir les veritats més crues de la manera més directa. Feia amb el seu humor el millor periodisme, m'atreveixo a dir que fins i tot feia periodisme del segle XXI. A molts escriptors que omplen planes

de revistes i diaris, els aniria bé repassar la tasca de Perich; sobretot a aquests escriptors carques, avorrits i endimoniadament castigadors que escriuen sense tenir en compte els lectors, que moltes vegades ja estan rendits a altres mitjans de comunicació, però ells continuen omplint i omplint planes a preu fet; avui en diuen «a tant la peça». Estan conveçuts que a esquena seva es comenta... «Renoi, que bé que escriu aquest!», quan de veritat moltes vegades el que es diu és «Collons, quin rotllo\ És evident que no han après de Jaume Perich. No han après a fer-ho senzill i comprensible. Són escriptors periodistes o periodistes escriptors que no enganxen. No era pas el cas de Jaume Perich, que tots l'enteníem. Deia tant dient tan poc! Cada dibuix seu era quasi sempre millor que l'editorial. No li feia falta omplir planes per dir més que alguns escriptors famosos tractats pels editors com a estrelles del periodisme. Perich era —més ben dit, és encara— el millor periodista que ha existit en els últims temps. La seva manera de fer de «notari de l'actualitat» era una altra cosa, segur que un cop mort. Com és habitual, molts li reconeixeran la seva tasca, si bé continuaran posant cura a diferenciar que ell era un ninotaire i no un periodista. S'equivoquen.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995 L A

7 L

—<»-iV'

Com nosaltres

La manipulació dels joves VÍCTOR MORA

l Crist clavat a la creu d'aquesta fi de segle continua sent un jove que no ha complert trenta-tres anys. L'altre dia vam poder veure per la televisió el líder nacionalista txetxè, refugiat al Daghestan. Somrient sota el seu bigoti de falangista dels anys trenta, acaparant camera, prometia, ferreny, portar a les ciutats russes la desgràcia que els russos han portat a Txetxènia. I per cert, qui l'hi ha portat, aquesta desgràcia? En primer lloc, ell mateix, incapaç per manca d'intel·ligència política d'adoptar una estratègia independentista —ja que es tractava d'això— a llarg termini i concebuda tenint en compte la correlació de forces; és a dir, en aquest cas, basada en una lluita no violenta i en la negociació. En segon lloc, l'hi ha portat, la desgràcia, el centralista/imperialista Ieltsin, interessat pel petroli de Txetxènia i a fer que el cas constitueixi un exemple amb vista a les altres ex-repúbliques soviètiques; també, per demostrar que els que somien amb l'autodeterminació dels pobles, somien truites. El resultat de l'estupidesa i la imprudència d'un i de la brutalitat de l'altre tots sabem quin ha estat: eixamplar «els grans cementiris sota la lluna», segons el títol del llibre de Georges Bernanos dedicat a la nostra guerra civil. En aquests cementiris —que per cert no han deixat d'eixamplar-se a l'ex-Unió Soviètica i als Balcans des que va caure el Mur en nom de la llibertat i dels drets humans i es va arraconar com una rampoina Yinternacionalisme— hi ha de tot, és clar; però hi ha sobretot joves, joves manipulats per uns i altres i convertits en carn de canó. Com deia Napoleó davant dels morts d'un camp de batalla, joves la majoria, és clar: «Amb una sola nit d'amor a París n'hi haurà prou per substituir-los.» Cap a final d'aquest segle XX en

milió de vietnamites van donar la seva sang per fer-los rics. I els joves que han mort a la guerra entre l'Iran i l'Iraq? I a la guerra del Golf? I a la guerra de...? Darrerament, ja ho veiem massa a l'Orient Mitjà, la branca d'allí de la internacional de vells fanàtics, transmissors d'essències nacional-religioses al jovent, ha tornat a posar de moda —ja va passar quan els feixistes japonesos van inventar els kamikaze— el jove que se suïcida per la causa. «Va, noi, aixeca't que t'espera el martiri i viuràs eternament a la memòria del teu poble!» El pare de la pàtria que li diu això sol ser un miserable respectadíssim que no viurà eternament en aquest DUIXANS món, però no serà perquè no JOSEP ho intenti i no faci servir d'escut els joves que s'hi prestin. què, a part de la ciència i la tècnica, només han avançat la violència i el Arreu del món s'estenen els cemencinisme al servei dels germans siamesos tiris de joves sacrificats, generació rere del poder i els diners, la sinistra men- generació... Alguna vegada, com a Nortalitat que inspirà la reflexió napoleò- mandia els americans, per un motiu nica continua sent la mentalitat de molts noble i per l'interès general. La majoria grans homes. de vegades, per interessos minoritaris amagats sota símbols sagrats per a totEl segle ja va començar amb el gran hom. I així arribem al segle XXI, com escorxador de 1914-18, en què van morir milions i milions de joves, liderats per si no hagués passat res! un grapat de persones moltes de les Contra això, és clar, no hi ha més quals, naturalment, van morir de velles. armes que les que hi ha hagut sempre. Les revolucions —provocades per la La cultura (plural, on càpiguen tots garreperia sense límits, la incapacitat els enfocaments) i un ensenyament desd'aprendre les lliçons de la història i mitificador des del parvulari, tendent l'egoisme infinit de minories persua- a desenvolupar el sentit crític i acondides de tenir més drets a la vida i seguir que el jove arribi a pensar per a la felicitat que els altres— se'n van si mateix per combatre les rentades emportar molts milions més. de cervell i exercir la desobediència L'altre gran escorxador, el de civil —una de les fonts dels progrés 1939-45, va devorar com un Moloc in- social— quan sigui necessari. sadollable més i més tones de carn Per cert, que el fet que ara se sufresca... Després, la guerra de Corea primeixin les humanitats de tants proi la guerra del Vietnam, amb el pretext grames d'ensenyament va exactament d'aturar l'expansió comunista, van servir en el sentit contrari. Es tracta de produir per fer guanyar bilions al complex mi- competitius «robots somrients», com litar-industrial, molts representants del deia Wright Mills, que es limitin a fer qual, amb els ideòlegs al seu servei, el que els manen. I que ho facin en s'han anat morint de vells al sol dels silenci fins a la mort, si convé. seus ranxos; només al Vietnam, cinquanta mil joves nord-americans i un Víctor Mora és escriptor E

é la seva gràcia que, després que sabéssim amb mesos d'antelació quin valencià guanyaria el Sant Jordi, ara els de l'editorial Tusquets se'ns despengin amb la notícia que no faran públic el nom de la guanyadora de l'últim premi de novel·la eròtica La Sonrisa Vertical. Sempre són un misteri els que guanyen. Fa com l'enigma de saber per què el títol d'aquesta novel·la és Tu nombre escrito en el agua, havent-hi com hi ha tants de quaderns, ordinadors i pissarres a l'abast de qualsevol. A l'aigua no s'hi escriu cap nom: en tot cas, s'hi esborren noms i coses. Que ho preguntin sinó a la

Sempre són un misteri • XAVIER CORTADELLAS

gent que vivia a Susqueda o als que ara han hagut de marxar de Tiurana. L'aigua ho destrossa tot: records, cases, paisatge i pobles. Acostumats però com estem que en això dels premis tot sigui possible, podem, si cal, acceptar aquell títol, de la mateixa manera que podem acceptar la història que ens han E

S»«S8vltL»TA

JOSEP PUJOL i COLL •

lgun model fúcsia de la reina Sofia m'havia fet dubtar, però en general estava convençut que el gust de la família reial mantenia la mateixa alçada que els dels seus antecessors, aquells il·lustres monarques que havien contractat Goya i Velàzquez com a pintors de cort. No fa gaire, però, el príncep Felip, juntament amb les seves germanes i els cadells de l'aristocràcia europea, varen muntar una party privada i convidaren Chiquito de la Calzada com a plat fort. I hom se'ls imagina dient fistro i pecador i aquestes poca-soltades que es veu que fan tant de riure. A mi, però, se'm va emboirar el record del príncep olímpic, barbeta enlaire i jaqueta creuada, atleta entre els atletes. Ara s'ha vist ben bé que són com nosaltres. No només tenen aixelles per controlar, que ja les hi havíem vist, sinó que també escolten acuT7i c idits plebeus i tal ve«El príncep Felip, g a d a posen hule de amb les seves quadres damunt la

germanes i els cadells ° de l'aristocràcia europea, van muntar , , una party privada i convidaren Chiquito , , „ , , de la Calzada com a plat fort» «,. . •*' "

cao ,a

* : Quina imatge ens volen vendre, de la monarquia? D'una banda, la jovial i propera, com si fossin tots uns ciutadans digníssims de Sant N a r c í s s e n s e secrets

àe família. De l'altra, però, institució intocable i alçada per damunt del bé i del mal, que entoma de través qualsevol mena de crítica. No trien obertament la via populista a Festil del president Pujol, que disfrutava mirant la Lloll i no se n'amagava, mentre la seva senyora es llançava en parapente amb un desconegut. Perquè cal que la monarquia conservi sempre un setè vel, sempre posat. Però tampoc no dubten a dessacralitzar-la quan convé, mostrant-ne els seus gustos petitburgesos, les seves debilitats lleus, el riure que suposadament ens iguala. Ja s'ho faran, però que sàpiguen que molta humanitat a la fi fa ferum. Qui sap si acabarem donant la raó a la Rahola, tot pagant-li drets d'autor per aquell eufemisme tan de ciutadà E tendre L V E S Joan P ECaries. R t

Els boscos explicat els de can Tusquets. Al capdavall, segons com es miri, tampoc no paguen tan bé perquè l'autora doni la cara només perquè guanya. I, a més, si és cert que viu a Roma, que és sud-americana i que vol continuar fent la mateixa vida de sempre, com més discreta millor. Que una cosa és escriure i una altra escriure llibres eròtics. Per a l'editorial, de fet, tot és propaganda. I, si algú se'ls empipa, sempre els queda el recurs de dir que ara estem en paus, que, com que els de Destino van voler premiar-ne dos d'una sola tongada, o faltaven premis o és que sobrava gent que en guanyava.

PACO SOLER

ls dies s'allarguen altre cop, l'estiu s'apropa i el record dels incendis aviat tornarà a ser present. Què s'ha fet per tal de millorar les condicions dels nostres boscos? Res de res. No s'ha mogut ni una fulla, els tallafocs són insuficients i el bosc està ofegat de matolls, deixalles i merda. La cultura forestal ja existia, i els nostres pagesos en sabien un ou i part de l'altre. Però en l'afany d'imitar els nostres veïns més cultes vàrem considerar que això és una cosa d'Estat. Resultat: un patronat inoperant que només s'ha dedicat a posar cartellets que diuen «Gaudiu de la natura». Fantàstic! Sant Cugat sense Collserola i els pocs camps de conreu que queden no serien res més que una ciutat anònima, simple. La responsabilitat és nostra, del municipi, del nostre Ajuntament. S'han de trobar solucions per netejar el bosc. Potser establint convenis amb la Seguretat Social i els desocupats o aprofitant els objectors de consciència, un dels col·lectius més coherents del país. Però no esperem que institucions estranyes ens treguin les castanyes del foc.

8 • Divendres, 10 de febrer de 1995

DIMISSIÓ CONDICIONADA

LLICÈNCIA CONCEDIDA

L'Ajuntament de Sant Cugat va concedir la llicència d'obres als promotors de Kampió el 30 de gener i concedirà la d'activitats durant el mes de febrer, segons va explicar Aymerich. Plana 9.

La junta directiva de Sant Cugat Comerç va arribar a l'acord de condicionar la seva dimissió a la concessió de la llicència de construcció de Kampió en l'assemblea de dilluns. Plana 9.

EMPRESES La multinacional nord-americana Hewlett Packard ha anunciat la construcció d'un edifici de 5.0(1(1 metres quadrats que es destinarà a oficines de vendes i a zona de serveis i esbarjo per als treballadors.

Hewlett Packard ha celebrat el seu 10c I format, amb la presència honorífica de aniversari d'ençà que es va implantar a Jordi Pujol i la de l'alcalde de Sant Cugat, Barcelona. HI centre de producció de Sant , Joan Aymerich. HI nou edifici ha entrat Cugat va inaugurar divendres la nova en funcionament fa un mes, un any desplanta de producció d'impressores de gran prés d'haver-se començat a construir.

Hewlett Packard construirà un nou edifici abans de final d'any Jordi Pujol va ser un dels convidats d'honor a la inauguració de la nova planta ( \ l I MOkl I I

• Sant Cugat.— HI centre tic producció de Hewlett Packard li II') a Sant Cugat ampliarà les seves instal·lacions amb un edifici de 5.000 metres quadials que es destinarà a una /ona d'esbarjo per als treballadors, a mes d'una oficina de vendes i altres serveis. HI nou edifici de Hewlett-Packard a Sant Cugat s'enllestirà al mes de novembre, segons les previsions. LI conseller delegat de HP Espanyola. Juan Soto. i el director general de HP Barcelona Divisió. Rich Kaimondi. van anunciar la construcció del nou edifici a l'acte de celebració del 10è aniversari de les instal·lacions, dia que es va aprofitar per inaugurar el nou centre de Recerca i Desenvolupament (R + D), màrqueting i fabricació. Actualment, la superfície construïda s'eleva a 24.535 metres quadrats. L'edifici recentment inaugurat, que ja esta en funcionament. ocupa 14.500 metres quadrats i ha suposat una inversió de 2.000 milions de pessetes. L'estructura s'ha aixecat en poc mes d'un any i s'ha ocupat en tan sols un mes. HI disseny de l'espai polivalent permet adequar-lo als canvis que requereixen les modificacions en la fabricació.

^tt| 1

La multinacional preveu incorporar dues impressores més a la línia de producció

ffff-JBflMfr

—-i

^Jjj

.si»

^^^^EIÉÜ

™

53»r ^m mmn W l

son execí lents".

*»~"33wl

^mm**

à « *#*f

La nova planta ha introduït la impressora d'injecció de tinta de gran format, HP DesignJet 220. Foto: M.ESPINOSA Hewlett-Packard disposa d'una superfície de 28 hectàrees a Sant Cugat i es troba en una fase d'expansió internacional. HI centre de Sant Cugat es, des del 1993. el responsable a escala mundial de la recerca, el desenvolupament, la fabricació, el màrqueting i la distribució d'impressores de gran format. «Durant l'últim any s'han introduït productes nous i es pre-

Que el futur sigui millor »

• l i president de la Generalitat, Jordi Pujol, va destacar la satisfacció que va sentir el govern autonòmic per l'elecció de la multinacional nord-americana d'instal·lar-se a Barcelona. «Vam veure com un país amb una estructura industrial antiga —no pas vella— era escollit per una empresa significativament prestigiosa en tot l'àmbit mundial», va afirmar Pujol. El President va confessar que «sentia una simpatia especial per aquella multinacional, que va néixer d'una aventura de dos nois que van inventar un producte tancats en un magatzem vell». Segons Pujol, es pot identificar la història que va succeir a Califòrnia amb la manera de treballar de la societat catalana perquè, segons ell, «aquest esperit d'iniciativa i d'in-

C M.

M Sant Cugat. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha notificat per correu ordinari l'obertura del període de pagament de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. Segons ha informat l'àrea de Gestió Tributària de l'Ajuntament, rebran la notificació durant els pròxims dies tots els contribuents amb vehicles donats d'alta a Sant Cugat del Vallès des del dia 1 de gener d'enguany. L'Ajuntament ha explicat que aquells que no rebin l'avís de pagament abans del dia 2 de març. poden passar per l'oficina d'informació de rendes a recollir una còpia del document, ja que el termini de pagament no es tancarà fins al dia 15 de març. Noves tarifes tributàries

Un projecte ben avalat E! president de la companyia nord-americana, Lew Platt, va destacar la importància del paper que han tingut el govern central, la Cieneralitat i l'administració local de Sant Cugat, en el creixement del centre vallesà. Platt va afirmar que «el que passa a Barcelona és un exemple meravellós del que agrada fer a la companyia, ja que aquí tant la infrastructura com el govern i l'entorn pedagògic

L'Ajuntament ha obert el període de pagament de l'impost de vehicles

novacio de Hewlett Packard és similar al dels catalans». Pujol va explicar que ell sempre intenta vendre Catalunya arreu del món «com els antics viatjants que passejaven amb la maleta de mostres». La situació geogràfica de Catalunya, la important iniciativa en el món de la recerca i una indústria auxiliar de proveïdors prou bona, «són actius que han contribuït a aconseguir l'emplaçament d'un dels centres més importants de Hewlett Packard a Sant Cugat», segons va afirmar el president Pujol. Els catalans «intentem ser una societat d'acolliment igual que la californiana, ja que ens han demostrat que són els més preparats per rebre sense problemes les innovacions» i aquesta és —segons Pujol— la millor manera d'anar endavant.

veu introduir-ne més —va dir Platt—, ja que en cap moment s'ha demostrat que això pugui ser contraproduent per a l'empresa, sinó al contrari». Beneficis i guanys Hewlett-Packard va obtenir uns beneficis nets mundials de 1.600 milions de dòlars durant l'últim exercici fiscal. Amb aquests be-

neficis se superen en un 36 per cent els guanys que va registrar la companyia nord-americana el 1993. Els ingressos nets van pujar a 25.000 milions de dòlars, 5.(HK) dòlars més que el 93. A Espanya els percentatges han estat molt superiors. La facturació de l'últim any va superar en un 87 per cent la del 93 —per sobre dels 106.000 milions de pessetes—.

Queda molt per aprendre » CM.

• Hewlett Packard va patir dificultats econòmiques a l'Estat Espanyol entre el 1989 i el 1992, segons va explicar el vice-president general de la companyia. Rich E. Bellu//o, «a causa de l'esqui/ofrènia monetària del govern espanvol durant l'anterior legislatura». Actualment, «la pesseta es troba en un nivell que permet competir amb qualsevol altre país del món» —va explicar Belluzzo— «i això s'ha d'aprofitar», ja que, segons ell, els problemes que es deriven de la variació de paritat de la pesseta sempre els paguen les empreses. Per Belluzzo, «és enormement perillós que, via internacional, variï la paritat perquè les empreses perden poder i competitivitat en aquest àmbit». Però el vice-pre-

sident de Hewlett Packard va voler deixar molt clar que «en aquests moments la paritat de la pesseta és l'adequada» per a la multinacional nord-americana. Segons Belluzzo, una societat «es distingeix més per la qualitat de la demanda que no pas per la qualitat de l'oferta». «Doni'm qualitat de demanda i. sens dubte, podré oferir-li qualitat d'oferta», va afirmar Belluzzo. En aquest aspecte, encara falta molt per aprendre d'altres societats veïnes de l'espanyola, tot i que, segons el vice-president, «l'administració pública està fent molt per millorar aquesta situació tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic o en l'àmbit local», i s'ha de tenir en compte, segons ell, que «en negocis, la situació econòmica depèn a vegades de la situació política».

Hls turismes de menys de 8 cavalls de potència hauran de pagar 3.340 pessetes, que és la quota mínima establerta. Hls turismes de més de 8 cavalls i fins a 12 pagaran una quota de 9.020 pessetes. Els automòbils que tenen entre 12 i 16 cavalls de potència hauran de pagar una quota de 19.030 pessetes, i aquells que tenen més de 16 cavalls han de pagar 23.710 pessetes. Amb un total de 18.909 turismes, l'Ajuntament espera recaptar un total de 230.393.390 pessetes, en concepte d'impostos sobre turismes. Els autobusos de 50 places pagaran 31.385 pessetes i 39.235 pessetes aquells que tenen 99 places. Els camions pagaran entre 11.190 i 39.235 pessetes, segons les tones de càrrega que correspongui a cada un. Actualment, l'Ajuntament té censats un total de 1.503. Igualment, en funció del tonatge, els remolcs —167 censats— pagaran de 4.670 pessetes —els més petits— fins a 22.040 pessetes —aquells que tenen una capacitat superior a les tres tones—. Les 3.911 motocicletes que hi censades a Sant Cugat pagaran entre 1.170 i 16.000 pessetes, segons el cubicatge de cada una, entre 1.170 i 16.000 pessetes —les motocicletes d'entre 250 i 500 ce pagaran 4.000 pessetes—. Els 115 tractors censats pagaran entre 4.670 i 22.040 pessetes en funció dels cavalls de potència. Previsions de recaptació El total recaptat com a impost sobre vehicles és de 270.373.805 pessetes, segons les previsions que ha fet, de moment, l'àrea de Gestió Tributària de l'Ajuntament. Els càlculs es fan sobre els 24.664 vehicles censats fins al dia 1 de gener del 1995, el 76 per cent dels quals són turismes. Al 1990 hi havia censats un total de 17.205 vehicles a Sant Cugat. Al 1991 el nombre de vehicles censats va augmentar fins a 19.990. El creixement del parc automobilístic ha estat molt important en els darrers anys. AJ 1992 hi havia un total de 20.499 vehicles. Al 1993,22.714 i a final del 1994 es registrava un total de 24.664 vehicles, només a Sant Cugat, on la població censada arriba tot just a les 45.000 persones, cosa que significa gairebé un automòbil per cada dues persones.

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

COMERÇ

La junta de comerciants no dimitirà fins que no es doni la llicència d'ús a Kampio L'assemblea els dóna suport i l'Ajuntament afirma que Kampio ja té llicència d'obres CATI MORELL

H Sant Cugat.— La jiinta directiva de Sant Cugat Comerç, que presideix Jaume Roca, va decidir ajornar la seva dimissió fins que l'Ajuntament concedeixi la llicència del suEl president de la junta de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, va explicar que es condiciona la dimissió de la junta directiva de l'associació a la concessió de la llicència, després de l'assemblea extraordinària que es va celebrar dilluns passat per presentar la dimissió irrevocable. Roca va afirmar que «només s'ha retardat la dimissió perquè l'assemblea, que és l'òrgan executiu de l'associació, ho ha demanat». La decisió de l'assemblea de no acceptar la dimissió irrevocable de la junta va ser aprovada per 24 vots a favor i 5 abstencions, a les quals es van sumar els 8 membres que formen la directiva. Durant l'assemblea. Jaume Roca va explicar que «és lamentable el fet que qualsevol decisió que prengui una junta de comerciants no tingui cap tipus de vinculació envers l'administració». Per això, segons Roca, la dimissió «hauria de ser considerada com una protesta per tot el procés que ha seguit {'afer Kampio des dels seus inicis i, sobretot, després de les manifestacions que va fer l'alcalde sobre el tema». El president de Sant Cugat Comerç va voler destacar l'objectiu que havia portat la directiva actual a la presidència: «aturar la construcció de la superfície comercial, independentment dels metres que ocupi». Segons Roca, «no cal ser economista —perquè amb una senzilla operació aritmètica n'hi ha prou— per saber que si ara les intencions de Kampio van encaminades a la construcció de 1.700 metres quadrats de superfície de venda, finalment ocuparà els 3.500 metres quadrats inicials, ja que ocuparà tot l'espai destinat a galeries comercials». Es presentarà un recurs La intenció de Sant Cugat Comerç és presentar un recurs contra la llicència, tan bon punt sigui concedida. El vice-president, Santi Garriga, va explicar que, «segons l'article 2.2 de la Llei d'equipaments comercials, els establiments comercials col·lectius inclouen petits establiments indivi-

permercat Kampio à la promotora barcelonina. Tot i que havia anunciat la dimissió irrevocable, la junta va optar per aquesta via, a causa de les pressions de làssemblea per continuar endavant, ja que, segons alguns dels

seus membres, «són les persones que han viscut el procés les que l'han de dur fins al final». L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha explicat que la llicència d'obres de Kampio es va donar el 30 de gener passat.

CM.

JOSEP M. VALLÈS

• Sant Cugat.— Un debat intens va ser el que es va produir al Casal d'Avis Sant Cugat després que dos funcionaris de l'Institut Nacional de la Seguretat Social van explicar als avis les revaloritzacions de les pensions previstes per aquest any. Després d'escoltar totes les explicacions van començar les queixes. Els avis van manifestar de manera contundent les seves crítiques, que anaven dirigides al Ministeri de Treball i, d'una manera més general, al govern central. «Amb el que cobrem a final de mes només ens queda morir», «menys gastar diners amb propaganda del govern per la televisió i així més en tindrem per repartir entre els pensionistes» o «segur que els ministres, quan es retirin, tindran una pensió molt millor que la nostra» van ser algunes de les frases que els dos funcionaris, que només venien a informar sobre les revaloritzacions, van haver d'escoltar i driblar. Evelino Quevedo, un dels dos representants de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, va manifestar en acabar la xerrada informativa que «aquest tipus de queixes són normals. No és la primera vegada que em trobo amb aquesta situació. Però sí que ha estat la primera vegada que un jubilat enfadat ha abandonat la sala on fem la xerrada perquè un dia va tenir un problema amb l'Administració». Revalorització del 0,9%

La junta que presideix Jaume Roca presentarà un recurs quan es concedeixi la llicència d'activitats Foto:M.ESPINOSA duals dins d'un mateix edifici». Per tant, segons Roca, «l'establiment que es vol construir a la zona de Sant Domènech-el Colomer arribarà a completar el projecte inicial per una via o altra». Davant de la situació amb què han topat els comerciants de Sant Cugat, Jaume Roca va afirmar que «en una associació on es practica un cert passotisme és molt difícil tirar projectes com l'actual —parar la implantació de Kampio— endavant». Davant d'aquesta afirmació, els representants del sector de l'alimentació es van sentir ofesos i alguns es van defensar, explicant que la junta directiva els representa «tant si a la directiva hi ha algun membre del

sector com si no n'hi ha cap». Durant la reunió que es va celebrar dilluns, els membres de l'assemblea van mostrar el seu desacord amb l'actitud «moderada» de la junta directiva. Divergències a l'assemblea Alguns dels membres de Sant Cugat Comerç van proposar dur a terme mesures més contudents i cridaneres que les que s'han pres fins ara, com la desertització de la tercera edició de la fira de mostres Sant Cugat Actiu o la possibilitat de tancar a partir de les 6 de la tarda tots els comerços de la ciutat, un dia convingut de la setmana. En tot moment, la junta directiva es va mostrar en

desacord amb aquestes idees, ja que, segons Roca, «sempre hem d'optar per no implicar la població en una guerra on mai no trobarem el seu suport, sinó més aviat el seu rebuig». Segons el mateix Roca, «el que ha de quedar clar és que la mostra no és del govern municipal ni és de l'associació de comerciants, per tant, els comerciants han de mesurar fins a quin punt els convé formar part d'una fira de mostres o no». Roca es va manifestar partidari de la màxima participació possible i que «el certamen resulti tan atractiu com es mereix», i va explicar que l'associació ha fet una segona carta per als seus membres, demanant la participació a la fira.

De galeria comercial a locals d'oficines H Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va explicar dimecres passat que la intenció inicial de l'empresa SPS Barcelona s'ha convertit en història. El fet és que la promotora va presentar un nou projecte el 20 de gener —amb una planta de 1.720 metres quadrats destinada a venda—. i l'equip de govern va donar la llicència d'obres el dia 30, tal com ja havia anunciat Aymerich després de la reunió que va mantenir amb els comerciants el dia 1<S. Segons Aymerich, la llicència d'obres inclou «3 plantes d'aparcaments. 39 habitatges, una planta de 1.72(1 metres quadrats destinats a alimentació i 1.500 metres quadrats sense us». L'alcalde ha assegurat que ha «reprès les gestions amb la promotora per reconvertir-ho en una planta d'oficines».

La gent gran del Casal d'Avis critica el govern central

Aymerich, va afirmar que «la llicència d'activitats es podria donar més endavant, però s'ha acordat concedir-la al febrer». Roca va dubtar posteriorment sobre la possibilitat de concedir la llicència d'obres sense la llicència d'activitats. L'alcalde va voler despolititzar el tema explicant que les eleccions no el condicionen. Segons Aymerich, «aquest tema es podria haver aparcat fins després de les eleccions. però no seria ètic». El més important, pér l'alcalde de Sant Cugat, és que, «gràcies a les negociacions que s'han dut a terme des de l'equip de govern, s'ha pogut reduir la superfície inicial en un 41 per cent». L'alcalde de Sant Cugat es va reafirmar en la postura d'únic negociador amb l'empresa promotora dient: «que s'endugui els mèrits qui se'ls ha d'endur i les crítiques, també».Refe-

rint-se a la reducció dels metres destinats a venda d'aliments en el supermercat Kampio, va tornar a repetir que «s'ha arribat a una bona solució». Aymerich va lamentar «la decisió de dimitir» presa per la junta, ja que considera Sant Cugat Comerç com «l'interlocutor vàlid per a l'Administració». L'alcalde va destacar diversos projectes que en aquests moments es duen a terme en l'àmbit comercial, com ara la conversió en zones peatonals de carrers del centre de la ciutat, el directori comercial i la mostra Sant Cugat Actiu. En aquest sentit. va dir que la .tercera edició de la mostra «serà un èxit, com les dues anteriors», atès que ja hi ha vuitanta comerços i empreses preinscrits. Finalment, va considerar que el treball de l'associació «ha beneficiat el conjunt del comerç de la ciutat».

Juan Aymerich.Foto:ELS 4 CANTONS

La majoria dels pensionistes rebran una paga compensatòria del 0,9% sobre la quantitat que rebien al desembre del 1993. La normativa diu que la rebran aquells que eren pensionistes al desembre del 93 i els que ho eren al 94, però percebien pensions mínimes. El percentatge del 0,9% s'obté de restar l'índex de preus al consum del 94, el 4,4%, de l'IPC del 93, el 3,5%.

Els comerciants de Rubí retiraran el recurs contra Pryca H Sant Cugat.— El president de l'Associació Comerciants de Rubí, Manel Martori, va afirmar dilluns passat a la Casa de Cultura que els comerciants de Rubí ja han desestimat totes les possibilitats d'èxit pel que fa al recurs que van presentar amb motiu de la implantació d'una gran superfície comercial de la cadena Pryca a la zona de la Guinardera. Martori va afirmar que «des del principi els comerciants ja sabien que tindrien problemes per arribar lluny amb el recurs, ja que fins i tot l'advocat que porta el tema, Josep Maria Llauradó, va avisar del petit percentatge de possibilitats d'èxit «després de cobrar per endavant». Actualment, «els comerciants de Rubí ja no volen invertir més diners en un recurs que no es pot guanyar», va afirmar Martori. «La participació dels comerciants no associats era fonamental per poder dur endavant tots els projectes per parar la construcció del Pryca, i aquest suport no ha arribat mai». Aquest ha estat un dels fets que ha provocat el desencant de la resta de comerciants rubinencs. adscrits a alguna de les cinc associacions de comerciants, segons va explicar Manel Martori. Per això, Martori va anunciar que la lluita dels rubinencs contra el Pryca de la Guinardera «ja sha acabat, després que s'han perdut més d'un milió i mig de pessetes». Martori va animar Sant Cugat Comerç a continuar la seva tasca per intentar evitar la implantació de Kampio., CM.

RICHTER AJORNA EL CONCERT

1 0 . Divendres, 10 de febrer de 1995

NOVA ETAPA D E L'ESCOLA D'ART

Aquest curs escolar l'Escola Municipal d'Art ha inaugurat una nova seu, es prepara per a la reforma educativa i ofereix noves especialitats per realitzar una educació de qualitat. Plana 13.

El mític pianista ha hagut d'ajornar el concert de Madrid a causa d'una indisposició. Aquest fet ha provocat que l'última actuació de Richter a l'Estat Espanyol s'hagi traslladat al 17 de febrer. Plana 11.

TEATRE Rosa Gàmiz és una de les cinc nenes de la Companyia T de Teatre que van estrenar el maig de 1991 Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. També va estrenar Homes!, però va

ser substituïda les dues vegades que aquesta companyia va actuar al Teatre-auditori del Centre Cultural. La causa van ser les feines que li van anar sortint simultàniament, com ac-

ROSA GAMIZ. «

tuar a La filla del mar, Qui... compra maduixes? o La corona d'espines, totes representades al Centre Dramàtic de la Generalitat. Aquest diumenge interpretarà la Mariagneta del drama La

corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra, sota les ordres d'Ariel Garcia Valdés. La seva ètica personal ha fet que, de moment, hagi deixat la Companyia T de Teatre.

Actriu i intèrpret de «La corona d'espines»

La Mariagneta és un bombonet» PhPTL'OUES

• Sani Cugat.— Àngel Guimerà. l'.mili Vilanova i Josep Maria de Sagarrra son autors que ha representat fora de la companyia T de Teatre. (Juan feia teatre amateur a Badalona, havia fet teatre d'autors clàssics'.' - '«De fet, fèiem només teatre d'autor, i també teatre en castellà de tant en tant. A mes de fer cada any I:'Is pastoret-,.•• - A l.a corona d'espines vostè és la Mariagneta. una noia dolça, amb els sentiments molt a flor de pcll : • l.s un personatge bombonet de l'obra, i dels macos, Es la noia pobra. 1."hereu. I T u d a k l . el volen casar amb la noia rica. Però estan molt enamorats i. encara que en principi te cl ioe perdut, penso que desprès etianva. I es cert que al llarg dels lics actes de l'obra se li acumulen molts sentiments i molt forts... -La corona d'espines es un drama i sempre es fràgil la línia que separa el drama del drama exagerat. com passa amb les telenovcl·lcs i els ctdebrons. - «Exacte. l's una línia finíssima i delicada, i aquí és on juga un paper molt important el director. I's un tirania i, a més, en vers, que encara complica més el fet que te'n puguis anar cap a l'altra banda, però el director ens ha sabut conduir molt bé.» —Va ser complicat i difícil el procés d'assaig i de preparació del personatge? — « E n el treball del vers, vam tenir en J a u m e Medina, un filòleg i especialista en vers. Ens guiava en la qüestió tècnica, ja que l'Ariel Garcia Valdés té una part francesa. Lis dos monòlegs que tinc al final, els vam treballar exclusivament tota una setmana, jo sola, i no em va deixar passar res, ni relaxar-me. És molt diciplinat i molt bon director d'actors. És d'aquests que et treu tot el suc

Rosa Gàmiz. una Uc Ics actrius més guapes de l'escena catalana, al balcó de casa seva.Foto: j.A. MU1.A. que tens.» —És diferent treballar en un teatre públic, com cl Centre Dramàtic, que fer-ho en una companyia privada'.' —«Sí, i tant! .Mes que res, perquè en una companyia privada,

com T de Teatre, t'hi impliques molt més. no només en la feina d'actriu. També estàs pendent de la creació de l'espectacle i de tot el que representa. Al Centre Dramàtic fas exclusivament el teu personatge.»

—I .'escenari de La corona d'espines se'ns presenta completament despullat, expressament. Per què? — ( r e c que han estat l'escenògraf i l'Ariel, que van dir que no volien mobles. I això en un clàssic, que passa en una casa senyorial... Tothom s'imagina una masia rica amb taules, cadires i làmpares. Però no hi ha res d'això, sine) que fins i tot en un moment que beuen en una copa, aquesta es deixa al terra. I s'ha fet així perquè només hi hagi el joc dels actors.» — l.a gimnàstica i la dansa són bones conegudes seves. —<I -ïns i tot havia estudiat i fet classes de gimnàstica rítmica. Aquest fet m'ha ajudat a trobar-me niés còmoda damunt de l'escenari. També havia fet contemporània. i això dóna una magnitud de l'espai, del moviment i del ritme que és bo també davant de la vida.» — l.a companyia T de Teatre té la premissa que no has de negar-te a fer cap treball que et surti fora de la companyia, sinó que l'has d'agafar perquè és una manera de renovar la sang i això repercuteix en bé de la companyia. — "I tant! Lncara que he deixat I de Teatre fa uns mesos, després d'haver estrenat Homes!. Vaig preferir agafar coses de fora que no quedar-me a la companyia. Tot i que aquesta premissa existeix a la companyia, va arribar un punt que vaig preferir fer més la meva. i no cm va semblar ètic que, si no tenia res més, hi anés fins que em sortís una altra feina.» -1 vostè no participarà en el tercer espectacle de la companyia? —«Hn principi, no, però no se sap mai. No hem trencat la relació i som molt bones amigues.» —Aquest podria ser un dels secrets del vostre èxit? —«Es pot dir que vam treballar molt a gust gràcies a l'amistat que ens unia a totes.»

EDUCACIÓ

Drac Màgic porta la seva Campanya de Cinema per a Escolars a Sant Cugat -. ..

WVIl·.R BORRÀS • Sant Cugat.— La companyia Drac Màgic, dedicada als espectacles de tipus didàctic per a infants. porta a Sant Cugat una edició especial de la seva Campanya de ('inenia per a Escolars. activitat de divulgació de la cultura cinematogràfica que Drac Màgic realit/a des de l'any I->S1 a diferents localitats de Catalunya. Aquesta campanya te com a objectiu aprofitar Ics possibilitats didàctiques de certs films, seleccionats amb un criteri cultural i formatiu, donar a conèixer cl cinema com a mitjà d'expressió artística i de co-

:....:;

i:....i

. I.. 1 , : . . < ; , , : . ,

municació. utvulgaiit-ne la historia i les característiques, i proposar un treball d'educació cívica relacionat amb cl caire col·lectiu de l'espectacle cinematogràfic. Com que aquest es l'any del centenari del cinenialogral (el 2N de desembre farà cent anys que els germans l.umicre van i c a h t / a r a París la primera projecció publica del seu invent), tant Ics projeccions com les activitats complementàries es faran .ii·ib referència a l'efemèrides, encara que Ics celebracions oficials es duran a terme al Ham de l'anv sceucnl. P>1»).

Cl. 'J,„. . .,1 ...„,i. „.,,.1. Els Ifilms seleccionats per als escolars de Sant Cugat són: per als de primer i segon d ' L G B . La Ventafocs, de Valav Vorlíeek (que es projectarà els dies 13 i 14 de febrer), i l'A bosc en perill, de Jan Cissbeig (24 i 25 d'abril); per als de tcicci i quart, Ilatsiltipitli. de Verieh Konig (15 i lli de fcbrerl. i La i apsu de tliners. de Noi en k e e h-Jacobscí; (2f> i 2~ d'abi Ml; pe i .ah de cinquè. La çlona del ir,< ;, pare. d'Yvcs Robert (1~ de I c b i e n i /-.'/ inca antic \an tio^h. de Michael Ruhho (2N d'abril); i pel a sclc i vuitè d T ( 115. ( 'sumo d, Hci^crut . de Jeaii-Paul ' Rap-

«La corona d'espines», de Sagarra, arriba al Teatre-auditori I-'MMA ANSOI.A

• Ariel Garcia Valdés, director de la La corona d'espines, va escollir l'obra perquè és una de les més emblemàtiques de Sagarra, dramaturg del qual es commemorava el centenari del naixement. Sagarra va convertir-se en un dels autors mes estimats del públic arran de l'estrena d'aquesta obra. Garcia explica: «Vaig adonar-me que aquesta peca en vers estava admirablement construïda A més, m'agrada el teatre dels poetes, el teatre dels que fan treballar la llengua, el teatre on la llengua porta la història. Crec que tot teatre on no hi ha una llengua és pura anècdota.» Aquesta es una de les raons que han portal cl director a «confiar en el vers. respectant-lo totalment i de la manera mes ortodoxa-. «He reduït al mínim estricte la banda sonora i la música perquè l'única música sigui la llengua i crec que encara es pot anar a buscar mes llum com dir aquest vers», afirma. D'altra banda, l'autor va dir respecte al seu text: «Abans de concretar aquesta comèdia, se'm va acudir el cas d'una maternitat fcroçment ultratjada pel destí, El cas no era prou original: tot el truc consistia a presentar-lo d'una manera nova en el nostre teatre. Vaig pensar en l'època i el clima del meu tema. Influït no sé per què. vaig enamorar-me de l'època del terror, el 1793; això podia ser un element que compliqués les coses i donés lloc a presentar dues mentalitats: una d'immoralment reaccionària i una altra de noblement progressista.» Àngels Poch. Rosa Gàmiz. Mercè Comes, Àngels Bassas. Josep M. Pou, Pere Arquillué, Jordi Dauder, Joel Joan, Artur Trias, Xavier Massé, Lluís Marco i Joan Serrats són els intèrprets de l'obra, que es representarà diumenge a les 7 de la tarda. Jordi Carrillo és l'ajudant de direcció i l'escenografia és a càrrec d'Antoni Taulé. Medina ha estat l'assessor en aspectes relacionats amb el vers.

La Jove Orquestra i Carme Talleda actuen al Vendrell

H Sant Cugat.— L'auditori Pau Casals del Vendrell serà l'escenari del concert que aquesta nit ofereix la Jove Orquestra Sant Cugat, di.peiiau , . . , , , , . i(21 "> I ,i 22 " ,de 1 , . febrer), I..K, i llcroc rigida per Josep Ferré, i la pianista por accidenti', de Stephen ITears C a r m e Talleda. El programa ini. - i 4 de maig) clou l'obertura de l'òpera F.sther 1 es sessions s'organitzen per les de Carl Ditters von Dittersdorf. diferents escoles del terme muMúsica aquàtica de Haendel. Connicipal i estan previstes per a un cert en re menor per a piano i màxim de 251) alumnes. Abans de orquestra BWV 1052 de Bach. Sala projecció es icalit/a una presentació del 11 Ini i el tema amb rahanda und Minuet de Vinccnt d'indv i l'eer (Ivnl suite número què esta ulacional per al treball 1 opus 4b d'Ldvard Gricg. Aquest didàctic. I .es sessions es faran a Ics 1>:.M\ del mat!. aU ( Hicmes Sant mateix programa serà el que oferiran el proper dissabte IS de fe< ugat. Aquesta activitat compta brer. a les deu del vespre al Ic aamb la col·lahoiacio del Centre trc-auditon, amb la u i l · l a b o r a u ó ( 'ultural Sant ('ugat. Cinesa i el de l'Associació Urqucslia San! Se iv ei d T n s c n y a m e n t de l'AjunCueat i de la ( 'ai\a de ( 'a;alnr,va I l'iient de Sant Cugat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

MUSICA I

Richter no actuarà al Teatre-auditori fins divendres vinent Ha hagut d'ajornar el concert de Madrid que el pianista no concedeix enEMMA ANSOLA • Sant Cugat.— A causa d'una trevistes per tal de no barrejar indisposició, el pianista ucraïnès la vida personal amb la música. Sviatoslav Richter ha ajornat el Tal com Prats va afirmar, «Richter concert de Madrid per al 13 de és una persona molt reservada, febrer, data en què havia d'actuar i sobretot molt humil, que no deal Teatre-auditori de Sant Cugat. sitja ser conegut per res més que Aquest fet ha provocat que l'últim no sigui per la seva feina com dels concerts que el mític pianista a músic». Se sap, però, que entre oferia a l'Estat Espanyol hagi estat les seves preferències dóna molta trasllat al divendres 17 de febrer importància a ciutats petites que a les deu del vespre. Tot i que li siguin desconegudes. Aquesta encara no s'havien exhaurit les ha estat una de les raons per les localitats per al concert, les ofi- quals Richter ha consentit a actuar cines del Centre Cultural ja han a Sant Cugat. Ibercàmera li va entrat en contacte amb els clients fer la proposta del Teatre-auditori que ja les havien comprades, entre per l'acústica de l'espai i «aproels quals es trobava gent provinent fitant la bona disposició del seu d'altres països d'Europa i, fins i director, Tomàs Seix, perquè Catalunya no es quedi sense l'actot, de Mèxic. d'un dels més grans músics No obstant això, Richter ja ha tuació actuals», va afegir-hi Prats. escollit les composicions que inRichter finalitzarà les actuaterpretarà tant a Sant Cugat com a Madrid. La Sonata en re major cions per l'Estat Espanyol a Sant número 56, de Joseph Haydn; Val- Cugat, encara que, segons Prats, ses nobles et sentimentales i Miroirs, «té el desig de realitzar una aude Maurice Ravel, i la Sonata dició gratuïta per a joves estuen re menor número 2, de Sergei diants de música, probablement Prokofiev, seran interpretades a a Sitges, però fins ara només és l'estil tradicional de Richter, un un desig». Prats, que es va mostrar dels pocs músics que encara actua molt impressionat per les actuadavant la partitura i amb molt cions que fins ara ha realitzar el poca llum per no distreure l'a- músic ucraïnès, va manifestar: «Malgrat la meva opinió, Richter tenció dels oïdors. Josep M. Prats, director d'I- sovint està descontent amb el que bercàmera i representat de Rich- fa perquè és molt crític i exigent ter a l'Estat Espanyol i Portugal, amb si mateix.» Després de Sant és l'única persona que entra en Cugat, el pianista actuarà a Montcontacte amb el mestre, ja que peller, al nord d'Itàlia i a Viena.

Josep Ferré va dirigir el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Foto: A. BOFILL.

£1 músic Josep Ferré dirigeix un recital pro Liceu al Saló dels Miralls EMMA ANSOLA

• Sant Cagat.— Un any després de l'incendi que va assolar el Gran Teatre del Liceu, el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell va trencar el silenci que fins aleshores havia regnat en aquest indret oferint-hi un recital dirigit pel músic santcugatenc Josep Ferré. Amb l'assistència de la soprano Montserrat Caballé i del director del Liceu,

Restaurant Masia Xercavins

La masia on hi ha el restaurant té dos segles i mig d'antiguitat El «Xercavins» ofereix fins a quinze menús, variats i amb la millor qualitat, i els preus oscil·len entre les 4.000 i les 6.000 pessetes. A més, hi ha uns menús exclusivament pensats per als més petits a preus molt econòmics. Els preus són, doncs, molt competitius. Però això no és el més important. L'encant del «Xercavins» es troba en la diversió dels nens, que no oblidaran mai el dia de la seva primera comunió. Al «Xercavins» ho tenen tot a punt per aconseguir-ho. L'entorn del restaurant també contribueix a obtenir el millor ambient en les reunions familiars. La masia típicament catalana on hi ha instal·lat el «Xercavins» té dos segles i mig d'antiguitat. El local disposa al seu interior de sis menjadors climatitzats, noranta metres quadrats de cuina, quatre lavabos, una barra de bar i una sala de televisió. El «Xercavins» està emplaçat en una zona envejable pel seu paisatge i disposa de bones comunicacions.

ESPECIAL CALÇOTADES: Dos menús complets de calçots i carns. Menú número 1: Calçots, xai, botifarra amb mongetes, carxofes i allioli, pa torrat, sorbet de llimona. Vins del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafès. 2.975 ptes. per persona. Menú número 2: Calçots, cabrit a la brasa (costelles, cuixa, espatlla), mongetes, carxofes i allioli amb pa torrat, sorbet de llimona, vi del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafè. 3.875 ptes. per persona.

Josep Caminal, es va realitzar el primer concert d'un conjunt de recitals que s'oferiran habitualment els últims dissabtes de cada mes. Aquests concerts són organitzats per la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Sabadell amb la finalitat de mantenir la Coordinadora d'Entitats Pro-Liceu i reivindicar la reconstrucció del teatre per a l'any 1997.

Per Josep Ferré, director del cor d'òpera de l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell, «durant el concert es van viure moments de gran emoció perquè era el primer cop, després de l'incendi, que s'actuava al Liceu mateix i, sobretot, per l'acústica que té el Saló dels Miralls.» Els beneficis que s'obtinguin aniran destinats a la Fundació Liceu.

ESPECIAL COMUNIONS

«Xercavins» farà de la comunió del seu fill una festa

inoblidable

El restaurant Xercavins, situat a la carretera de Cerdanyola, s'ha volgut especialitzar en banquets per a les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills. «Xercavins» fa tretze anys que treballa per proporcionar el millor servei als seus clients. En fa tres que prepara els banquets especials de primera comunió amb una festa dedicada especialment als més petits de la casa. Al restaurant «Xercavins» tenen un parc infantil on habitualment els nens es distreuen mentre esperen que arribin els àpats o havent dinat, però, a més, aquest parc infantil es converteix en un lloc d'absoluta diversió entre els mesos d'abril i de maig, quan arriba el temps de les primeres comunions. És en aquest parc exterior on es prepara la festa infantil. Els pallassos conviden tots els nens a participar-hi, i els apleguen al parc. Aquí, actuen els pallassos, els nens es passegen en una carrossa arrossegada per un poni, es fan curses de sacs i un concurs de bàsquet, on els més petits poden mostrar les seves habilitats sota la cistella. Un cop els nens s'han divertit d'allò més, arriba el número amb el qual els petits s'ho passen millor. És el moment més participatiu, en què el «cuc boig» treu per la boca, a gran velocitat, 250 globus de tots els colors que els nens han d'anar punxant amb un punxo. La diversió i el riure estan garantits entre els més petits. Tot això, sense que la festa suposi cap despesa extraordinària per als pares.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 10 de febrer de 1495

MUSICA/DANSA

Un pont d'esperança

Els pianistes Mosca i Camp omplen l'Aula Magna del Conservatori

Llach anuncia al Centre Cultural un altre disc amb Miquel Martí i Pol

I «L'N PONT Dl MAR BLAVA» Lectura en dansa de l'obra piietiv.ii i musical original de Miquel Marti i l'nl i I.luis l.lueh, interpretada per IT'sb.in Sant Cugat amb cniv.ogialia de Juan Serra Lloc: 1 eatre-.iuditori. Dia: 4 de lebrer.

R WION 1 l OI I

I Sant Cugat. l a parisenca. nacionalitzada italiana, l.udowca Mosca i cl niantc-.a Manel Camp van omplir dimecres passat l'Aula Magna del ( 'onscr\ aturi Municipal de Musica \ iclon.i dels Àngels, en un concert per a piano doble. L'espectacle presentat pels pianistes rep cl nom de ( Hnlmst. perquè intenta ser una l'usio de conlraslos entre la musica barroca i el j a / / » . segons \ a explicar Mosca. l)c l'et, (Oiiinist es una proposta que \ol superar les fronteres entre ducs formes d'interpretar. A la primera part del concert. I.udovica Mosca toca peces pettanvents a la gran musica barroca per a clavc del segle XVIII. com ara moviments de Kameau. Couperin i Scailatti. A la segona part. enlra en escena la improvisació de Manel ( anip, amb una peça de ( '. ( oiea. I 'entrada del pianista deixa pas a unes grans inici prelacions jazzistiqucs, composades per < a m p i Mosca, teles a duo.

Sil VIA BARRI >s<)

I Sant Cugat. l ' n treball "diferent»,del qual encara no es pol parlar per -.mantenir la llibertat a l'hora de compondre». Així defineix Lluís l.lach el nou disc que prepara amb Miquel Martí i l'oi després de l'èxit d'í •>; pont de mar blava. El cantautor va anunciar l'existència del projecte dissabte al Centre Cultural, després de hi penúltima representació de liallem un pont de mar blava amb l'esbart Sant Cugat, i va advertir que s'arriscaran que el públic els •'fumi la cavalleria per sobre» amb un producte totalment diferent. «Ja sé — \ a dir Llach que molta gent pensarà que és un error deixar la línia del Pont. que ha funcionat tan bé. Però jo soc una mica àcrata, i m'agrada deixar-me dur a l'hora de compondre. No vull treballar amb una idea massa prefixada. I el que estic fent ara amb Martí i Pol m'agrada, perquè no sé en què acabarà.»

I:IH A I - Í D U N Í R

ra l'anv \iHl) quan Llins I.lacb va publicar Somnien, on deia: - P e r això. que ningú no s'avergonveixi de dir, que ningú no s'avergomeixi de cridar: somniem, sí. constantment. somniem sense límits en cK somnis. somniem fins a l'inimaginable 1 ara. desprès de tant anys, el iniisic empordanès ens continua demanant noves rutes: • l'odem fer del vell dolor un gran amor que ens uneixi en cl goig de viure. J e s del temps que hem conquerit fins al futur que entre tots hem de fer possible. • Iota l'obra de l.lach es plena de futur, es plena de camins per arribar a llaça, i ara. sens cap mena de dubte, en un mon que sembla caminar cap a la globalitzacio. cantar el dret a la diferencia i al plaer del mestissatge des del respecte a l'altri i, conseqüentment, l'amor a allò que és distint, és fer una aposta de pau, és construir un pont d'esperança per a tots els humans. L'Esbart Sant Cugat, per mitjà d'aquesta col·laboració, des de la seva identificació amb un trets culturals arrelats a la catalanitat, ha sabut evolucionar vers aquest àmbit més ampli i autèntic que és el Mediterrani, del nord i del sud, des de Grècia fins al Magrib i, com es diu a la cançó, des d'Alcúdia a Amorgós.

1 n paí aules de Manel Camp, ••la musica barroca i el jazz tenen unes connotacions comunes quant al ritme i l'harmonia: tant és així, que aplicant un falsejament del registre es poden arribar a combinar-. Lis primers sorpresos de l'èxit que podia tenir la combinació van ser els músics mateixos, que es van adonar que els dos conceptes - e s podien barrejar formant un espectacle d'evolució». Els nombrosos assistents, que dimecres omplien l'Aula Magna del Conservatori, van dedicar una llarga ovació als músics. Aquest va ser el primer concert del cicle Una hora de música que organitza el Conservatori Victòria dels Àngels. Contrast de Mosca i Camps ha estat interpretat al llarg de gairebé tres anvs en diferents sales de concerts. Segons va anunciar la pianista italiana, «és possible que aviat s'interpreti al Teatre-auditori, perquè ja ens n'han fet propostes».

A la primera part del programa, D'aire va, Joan Serra proposa un recull de danses que els balladors executen amb elegància i precisió, alhora que amb una alegria i convicció que arriba a l'espectador amb força: La gala. de C a m p devànol; El contrapàs de cavallets, de Sant Feliu de Pallerols; Les corrandes, del Pallars; Els cascavells, de Castellar de n'Hug, i la Polka i Vals de les gitanes de Sant

L'esbart i Lluís Llach van fer omplir e'l Teatre-auditori en la representació d'Cu pon! de mar blava. I;o!o: MANI- HSPINOSA.

Celoni, són mostrades succesivament amb un vestuari de gran vistositat i una escenografia remarcable. A la segona part, amb Un pont de mar blava es confirma que Llach és un extraordinari compositor i un bon intèrpret de les seves creacions, i que. amb el temps, ha sabut reunir un conjunt de músics i de veus d'una categoria inqüestionable. El clima

que s'inicia amb l'instrumental Ulisscs creix amb el cant àrab de Tanta llum de mar, es mostra serè al grec Lentament comença el cant, pren aire d'íntima enyorança a Marona i esclata finalment a Et deixo un pont de mar blava. En tot moment els membres de l'esbart van acompanyar la música de Llach i el contingut del p o e m e s de Martí Pol amb una conjunció equilibrada.

BENET SARSANEDAS Del 2 al 21 d e f e b r e r

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT / Tractaments facials i corporals / Depilació elèctrica i per sonda

/ Tractament TUENDA (Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/ Decobració

/ Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura

/ Píling corporal + Hidratació

SOCIS FONS D'ART

corporal

- CONSULTA MÈDICA -

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Per a Llach, el treball de l'esbart amb Ballem un pont de mar blava «demostra la possibilitat de fer un espectacle de dansa d'avui recuperant l'ahir. La conjunció de la tradició amb la modernitat és molt interessant, sobretot des d'un punt de vista intel·lectual i antropològic». I recuperant els paral·lelismes amb sensacions sexuals que utilitza sovint per descriure les seves impressions, va afegir que, a m b tot, el millor de la col·laboració amb l'esbart havia estat «aconseguir que quaranta persones s'ho passin tan bé damunt d'un escenari; jo, com que sóc del maig del 68 —va dir— en això dels orgasmes, com més hi sigui present, millor». Després duna representació al Moll de la Fusta de Barcelona, a Expocultura, i una segona a Terrassa, les d'aquest cap de setm a n a al teatre auditori del Centre Cultural de Sant Cugat han estat. també per a Llach, les millors: «Tothom qui ha vist les altres funcions m'ho ha dit. Deu ser perquè aquest espai és un luxe. Se sentia molt bé.» Però aquesta no va ser l'única raó dels cinc minuts continuats d'aplaudiments que el públic va fer després del bis, per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich Segons ell, «Ballem un pont de mar blava és un d'aquells espectacles que fan poble. Veure l'esbart a Sant Cugat i al costat d'un músic de la categoria de Lluís Llach és francament emocionant >

%Í^ykf

/ Solàrium alta pressió: facial i

100

El que sí que s'ha acabat de m o m e n t són les representacions de l'espectacle conjunt amb l'esbart Sant Cugat. Tot i que va confessar que li agradaria continuar-lo, Llach va assegurar que «tot depèn de les contractacions Per fer-lo, cal que la geni conegui l'espectacle i n'assumeixi el pressupost. Aquest món funciona així. Ara, si truquen al meu despatx i em diuen que d e m à mateix —va puntualitzar—, jo diré que sí de seguida, perquè és divertit i energètic. I estèticament han fet una feina molt maca.»

Sala Rusmol Santiago Rusihol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Servei

*C(^y*Gratufl a ^TBi*

Mercot Pere San, 120 58914 48

Domicili

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 „!IÍJ;i:i„

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

I ART L'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat té una llarga història: va començar la tasca educativa fa aproximadament 25 anys i ara es prepara per als canvis de la reforma educativa. L'escola ofereix l'especialitat d'il·lustració, que en un futur estarà dins de la família professional de la comunicació visual.

Nou local per a l'escola d'art El centre es prepara per a la reforma educativa i ofereix noves especialitats PERE PICH H Sant Cugat.— Aquest curs l'Escola Municipal d'Art ha inaugurat una nova seu. L'espai és situat a l'edifici conegut amb el nom de Casa Mònaco —antic institut de batxillerat—, que ha estat rehabilitada amb vista a les noves necessitats de l'escola. Concha Martínez, cap dels Serveis d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Cugat, diu respecte a l'escola: «En aquests moments no tenim tota la informació sobre la implantació del mapa escolar, que afecta l'Escola Municipal d'Art, però es preveu que l'escola d'art i el conservatori oferiran especialitats del batxillerat artístic.» En preguntar-li sobre el futur de l'escola, Concha Martínez diu: «Cal recordar que l'admistració local no té cap obligació de realitzar alguns dels serveis que fa actualment. Les escoles d'art, els conservatoris i les escoles bressol són serveis que l'Ajuntament de Sant Cugat realitza sense estar obligat a dur-los a terme. Actualment, l'Ajuntament té interès a mantenir i a potenciar alguns d'aquests serveis i posem com a exemple la important despesa que hem realitzat en el nou local de l'escola d'art. En un futur tenim la intenció d'arribar a un acord amb la Generalitat per a la implantació de la reforma educativa a l'Escola Municipal d'Art.» L'escola té actualment 250

alumnes, distribuïts per les tres plantes i les 12 aules de què disposa el centre. Els 13 professors que hi treballen fan les diferents assignatures, que estan dividides en estudis de caràcter lliure i estudis reglats o oficials. Els primers, coneguts com a tallers lliures, es divideixen en un taller de pintura, un de ceràmica i un d'escultura, que s'ha posat en marxa recentment. Aquests tallers estan oberts a tots els ciutadans que tinguin inquietuts artístiques. D'altra banda, l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat ofereix estudis reglats o de caràcter oficial. L'escola té dos nivells d'ensenyament reglat: d'una banda, els cursos comuns, inscrits en els ensenyaments tradicionals de les escoles d'art i oficis i, de l'altra, els estudis que es realitzen dins de la reforma educativa. Des de fa poc temps l'escola està aplicant una nova especialitat emmarcada en un pla experimental. Per Concha Martínez-Reig, directora de l'Escola d'Art, «la nova especialitat d'il·lustració és l'oferta que fa l'escola per adaptar-se a les noves necessitats educatives». «L'escola ha de realitzar una educació de qualitat, oferint als alumnes estudis amb sortides professionals. L'escola s'ha de reconvertir en una escola moderna i ha d'oferir un bon servei educatiu», conclou.

A l'escola municipal es poden cursar estudis oficials i tallers lliures. Fotos: J.A. MULA.

Can Massana. Foto: ELS 4 CANTONS.

Tardor a la Salut. Foto: LLUÍS URENA.

L'abstracció figurativa I Autora: Maria Girona. Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: mes de febrer. Obres: pintures.

PERE PICH ormalment, quan parlem d'art contemporani fem referència a l'abstracció. Molts dels corrents de l'escultura i la pintura contemporànies han conreat

l'absència d'elements reconeixibles. L'art contemporani —aquella creativitat que viu amb la seva època— va néixer i ha sobreviscut també gràcies a la representació figurativa personal i singular. Maria Girona és un clar exemple de la unió i de la convivència de la modernitat i la representació personal de la realitat. Girona va ser deixebla del seu oncle Rafael Benet. Va començar

a realitzar exposicions amb el grup Els Vuit a Barcelona i Madrid. Dels nombrosos articles publicats pels crítics, tots fan referència a la simplicitat aparent de la seva pintura, aconseguida per un procés complex d'abstracció. La seva pintura és una veladura, una imatge que té mil lectures. Llegir-la és introduir-se en un llibre de pàgines netes, de text ordenat i de contingut subtil.

Copsar el paisatge i el color I Autor Benet Sarsanedes. Galeria: Sala Rusinol. Dates:finsal 21 de febrer. Obres: olis.

PERE PICH eproduir en els escassos centímetres quadrats de la tela les sensacions que produeix un paisatge pot resultar del tot impossible, si creiem que la pintura és alguna cosa més que una tèc-

nica més o menys científica de reproduir la realitat. L'exposició de Benet Sarsanedes ens demostra que pintar no és reproduir, sinó copsar fragments, és a dir, parts extretes d'un tot i que, gràcies a la màgia de l'artista, tenen vida pròpia. La pintura de paisatge ben entesa i correctament realitzada funciona independentment del model; el títol i el paisatge pintat es converteixen en un record, en

alguna cosa de la qual hem sentit parlar, però que redescobrim per mitjà de l'observació del quadre. La bona pintura de paisatge ens trasllada, com en una guia imaginària, per un territori que només existeix en el món personal de l'artista. Les pintures són un espectacle que la realitat no pot crear; el pintor sap reorganitzar una nova realitat i donar totes les subtileses que ha de tenir un bon paisatge.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

MON UNIVERSITARI J o s e p M a r i a Cassasús i G u r í és un santc u g a t e n c h i p e r a c t i u . L ' a c t u a l d e g à d e la F a c u l t a t d e p e r i o d i s m e , d e s e g o n cicle, de la Universitat P o m p e u F a b r a ( U P F ) és c a t e d r à t i c e n d r e t , d o c t o r e n c i è n c i e s JOSEP

M A R I A

d e la i n f o r m a c i ó , m e m b r e n u m e r a r i d e l'Institut d'Estudis Catalans, president de la S o c i e d a d E s p a n o l a d e P e r i o d í s t i c a i e d i t o r i a l i s t a i a r t i c u l i s t a d e La Vanguardia. R e c e n t m e n t , h a n s o r t i t al m e r c a t els s e u s

d o s d a r r e r s llibres: Artícidos que dejaron huella i Periodística Catalana Comparada. A m b aquestes dues obres. Josep M. Cass a s ú s ha p u b l i c a t j a u n t o t a l d e d o t z e llibres.

C A S S A S Ú S . D e g à d e la_Facu!tat d e p e r i o d i s m e d e la U n i v e r s i t a t P o m p e u F a b r a

Sant Cugat té tradició periodística» RAMON LUQUE

• Sant Cugat. 1:1 fet de treballar fora implica que només utilitza Sant Cugat per dormir sense integrar-se a la vida social? —«Jo participo de moltes coses a Sant Cugat. Sóc soci de la Sala Rusinol i acostumo a anar a totes les inauguracions d'exposicions que es fan a les diferents sales de la ciutat. A més. com a m e m b r e del Pipa Club Sant Cugat, també participo en tots els concursos de fumada lenta de pipa. El Centre Cultural també ha estat clau perquè dos cops a la setmana vagi als cinemes, a veure algun espectacle o a prendre alguna cosa per aquella zona. Jo diria que en els darrers tres anys m'he integrat molt a la vida social.» —Considera que el Centre Cultural ha estat clau per potenciar aquesta integració social? — «Jo haig de dir que fins i tot té molts més avantatges que una ciutat gran. Quan vivia a Barcelona. al barri de les Corts, havia de desplaçar-me fins al centre i era molt més problemàtic que anar als cinemes d'aquí. Per tant, m'he aficionat mes ai cinema des que sóc a Sant Cugat.» —Periodísticament. també és aquesta una ciutat important? —«Sant Cugat ha estat vinculada al món del periodisme. Les primeres classes de ciències de la informació de l'Autònoma s'havien donat a Sant Cugat, per tant, aquest és un lloc de tradició universitària en el c a m p de les lletres i el periodisme. A part d'això, la presència de T V E i de publicacions periòdiques, que daten fins i tot del segle passat, fan que aquesta sigui una ciutat molt periodística.» Quin balanç, fa dels tres anys de periodisme a la Pompeu Fabra.' «Molt positiu. Les notícies que tinc de la primera promoció.

Ca -sasus al seu despatx de la l'I'L. on fa funcions de degà de periodisme des que es va fundar la facultat, ara fa tres anys. l-'otu .1 A Ml 'I A que v a acabar l'any passat, son molt s atisfactories en l'aspecte de trobar feina, una altra cosa es quin t ipus de feina i si està ben o mal pagada. Pel que fa aK que

estan encara aquí, he de dir que l'aprofitament acadèmic de la segona i tercera promoció és molt alt. D'altra banda, la relació amb altres facultats i escoles d'Europa

també és molt positiva, cada cop hi ha més projectes comuns.» —La relació amb l'Autònoma també és satisfactòria? —«La meva relació personal com a catedràtic, i d'altres catedràtics d'aquí, sempre han estat i són bones. U n a altra qüestió és que en un m o m e n t determinat del mandat del professor Marín, com a degà de l'Autònoma, hi hagi hagut algunes friccions importants i notables. Potser no han estat bones les relacions de política universitària, p e r ò estic segur que, amb el nou degà, el doctor Emili Prado. podrem mantenir unes relacions tal com nosaltres volem: fluides i cordials.» — P e r ò vostè va deixar l'Autònoma per problemes? —«En cap moment es pot dir que jo vaig marxar d'allà per problemes. Em va costar molt dec i d i r - m e i em va s a b e r greu deixar-ho perquè a Bellaterra m'hi trobava molt bé.» —Va ser quan va deixar de ser vice-degà de Bellaterra que va iniciar el projecte de segon cicle d'estudis de periodisme a la U P F . El projecte comença a ser respectat? —«La polèmica inicial ja està superada. La prova és que a l'Autònoma ara també fan accés directe al segon cicle, igual que nosaltres però amb places molt limitades. A la resta de l'Estat també s'ha anat consolidant. De fet. a altres països ja ho estava abans.» —Vostè, com a periodista de La Vanguardia, creu que aquest diari està notant la presència dels projectes existents de fer grans diaris nacionals en català alternatius a VAvuP. ——La l'anguardia considera positiu que hi hagi un creixement de la premsa en llengua catalana local i comarcal. El model de La Vanguardia és compatible amb l'existència d'aquests altres.»

El rector de la UAB suspèn de funcions el catedràtic Tubau durant 15 dies LMMAANSOLA

I Sant Cugat.— Carles Solà, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha rebaixat en dues setmanes la sanció de l'instructor de l'expedient obert al catedràtic Ivan Tubau per manca de consideració als alumnes. Tal com va informar el diari /•.'/ País a l'edició de divendres passat, el rector de la U A B considera «d'acord amb el dret» la proposta de l'instructor, però creu que les al·legacions del catedràtic de periodisme Ivan Tubau s'han de tenir en compte perquè en els fets hi va haver «manca d'intencionalitat». Segons Solà, «la naturalesa dels perjudicis i la manca de reincidència» són fets que justifiquen la reducció en quinze dies de la proposta anterior. Ivan Tubau t é un termini de dos mesos per presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'expedient acusa el catedràtic d'haver vexat amb al·lusions sexuals una de les seves alumnes, i per manca de puntualitat i d'assistència a classe. Tubau, que no accepta la literalitat de les frases amb les quals els alumnes l'acusen de vexació, manté el seu dret a la «llibertat de càtedra» i afirma que en cap moment va tenir la voluntat de ferir els alumnes. Solà. però, considera que «la llibertat de càtedra no és un dret il·limitat, j a que el seu exercici es combina amb els altres drets fonamentals recollits a la Constitució». A més, Tubau creu que l'obertura d'expedient respon a altres causes, com la seva relació amb l'ex-degà de la facultat, Enric Marín, i com el fet que molts dels alumnes que van presentar la denúncia son alumnes suspesos. Tubau va afegir a aquestes afirmacions una carta d'una de les alumnes a les quals suposadament va vexar, en què es compara amb Hillary Clinton. quan aquesta, durant l'afer del seu marit amb Jennifer Flowers. no entenia «com era possible que la gent es cregués amb el dret d'ofendre's per una qüestió que només l'afectava a ella i que. a més, ella j a havia perdonat i oblidat».

MUSICA

Els alumnes del curs de piano per a adults fan una audició davant Ludovica Mosca Els alumnes improvisen a l'audició final KlSl I' M A R I A V A l l . L S

• Sant Cugat. Per tercer any consecutiu, l'escola d'estudis Musicals Montserrat Calduch de Sant Cugat ha organitzat el seminari de piano per a adults que dirigeix Ludovica Mosca. Aquesta pianista. de nacionalitat italiana i nascuda a Pans, va ser l'encarregada de donar les classes als alumnes que van participar en cl seminari cl cap de setmana passat. Ludovica Mosca ja de molt jove s'ha dedicat a la pedagogia. Ha estat cap del departament de piano i musica de cambra dels Conservatoris de Montblanc, Vila-scca i Manresa, així com professora de piano i tic pedagogia a l'Escola l.uthier d e Barcelona. D u r a n t aquests tres dies. ha volgut demostrar aK estudiants santeugalencs d'entre 2(1 i 4(1 anvs que l'edal no es cap impediment per començar a estudiar musica. Diumenge passat, darrer dia del se-

minari. Ludovica Mosca va posar a prova eK alumne- i el resultat va ser molt salKtactori. Tots van haver d'oferir una composició i desprès fer una improv isacio. Gairebé tots els alumnes ho van aconseguir i van superar pci tant un exercici que no havien tet mai. Montserrat Calduch va explicar que gran part de l'exit del seminari eia. Li pait'eipacio mateixa de la pianista italiana, l'er la seva banda. I.udoviea Mosca va explicar que aquests cursos han evolucionat de manciu positiva i va destacar que eK seminaris organitzats per a escoles com la de Sant Cugat son fonamentals, perquè són difícils de trobar i poden estimular adults amb possibilitats. El curs anava dirigit a totes les persones adultes que estudien piano a nivell elemental, mitja o superior. Principalment es van tractar tres temes: «L'edat no és un factor negatiu», «La música: gaudiment i

Imatge d'algunes alumnes de la pianista Ludovica Mosca.I\ teràpia» i «Les possibilitats professionals per als adults». La possibilitat de convertir aquests estudis musicals tardans no només

en una via d expressió personal, sinó també en una prolessio va ser destacada per Mosca, que va recordar que l'entrada en vigor

ESPINOSA

de la L O G S E , que preveu l'existència d'un ha t.xillerat artístic, incrementarà e nombre de llocs de treball per ils músics.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

LLETRES!

EL SEGON CAPÍTOL DE «LES NOIES DE LA COSTA BRAVA> // A la costa brava l'amor passa, no com un vent terral que tot ho crema, no com un contingut i amagat deliri que amb prou feines s'aboca a la finestreta dek uüs i al tremolor dek llavis. L'amor vora l'aigua té un gust picant d'escuma salada, té un punt de somriure de cosa lleugera i esborradissa. Aquí no hi te arrel la tragèdia ni ta passió brutal. Tot és refrescat i orejat pel sospir que ve de l'aigua, tot és ordenat i mesurat per la pedra humida, per la llenca platejada de l'oliverar, pek graons suaus de la vinya, per les parets emblanquinades i el ventre de fusta dels llaguts ajaçats al sol.

Nausica i Helena L'alè d'aquesta evocació en prosa de Sagarra és present en altres escrits seus de la mateixa època. Sabem que, l'any 1921, Josep Pla va ensenyar a l'escriptor —tot just arribat d'una temporada a Berlín—, la costa empordanesa pam a pam de Palamós fins al golf de Roses, i que aquest, des d'aleshores, en va ser un enamorat impenitent que estiuejava al Port de la Serva. «Vaig viure la cuina, la taverna, el cafè, la pesca i la conversa amb els mariners —comenta al pròleg de l'Obra poètica publicat per l'editorial Selecta—. La tardor d'aquell mateix any vaig descobrir cap de Creus, Cadaqués i el Port de la Selva. D'aleshores ençà ja no vaig abandonar mai més la Costa Brava. (...) Del meu casament amb la Costa Brava en va néixer un llibre: Cançons de rem i de veL·.

L'amor segueix aquest ritme inalterable del paisatge, i les noies de la costa brava el reben amb un tendre afalac, on hi té la seva estona la Uàgrima amb gust d'aigua marina i la rialla dionisíaca meravellosa com <4 sol que endolceix el vi de rost, vi espès de la color de la sang humana. Passejar al llarg de la platja, anades i vingudes &è L· font, descans i converses de cara la mar variable, tendresa crepuscular, ombres i misteris de la nit, matinejar, feinejar i somniar. En cada cor la flama és diversa, malícia, indiferència, tristesa i felicitat... Però tots ek cors junts fan un sé igual, un batre ritmat i homogeni, l'amor a la costa brava vela la seva tenacitat amb tots ek vek de la gràcia i la lleugeresa, duu ta cabellera rissada d'optimisme, i vigila i nodreix la perpetuació d'aquesta raça de trenes caragaiades, deturmeUs apretats iàgih, de galtes brunes on s'hi bada la malícia dtunes dents blanques que somriuen, i on s'hi encén la claror dedpt uüs blavencs com una faixa de mar o de dos uüs morenets itt&tmis com la fruita madura de les oliveres. Aquest aire de llibertat i d'aüibétament, aquest aire d'audàcia sense violències i d'aventura sense perill que dóna el mòbil contacte de les aigües amb ta forma perdurable de fv costa és l'aire que agafa l'amor en %U uüi d'aquestes figures suaus que amb un prestigi mil·lenari aguanten éldoU ••

d'aigua damunt del cap, iaies nits desarrapen de la xarxa jmíssima Vagaüéïielpeix policolor, i de bon dematí cusen i recusen les negrenqvS* camises de Qana i les bruses ultramarines, i saben totes les múfyies del pobre pescador, i totes les joies d'una barcada tmdtant sense immutarse ni desesperar-se, aguantant el pe» de ï j | hores i el ganivet de les tramuntanes amb la llum poderosa deèt uüs i amb aqueUa flor vermeUenca del llavi que no es fit jiriàÉr mat per a desdüSuixar-se delicadament amb un i

Reproduïm sencer el segon capítol de Les noies de la Costa Brava, de Josep Maria de Sagarra, al costat d'un dels fulls originals del manuscrit. El llibreter de vell Joan Martínez, de Granollers, ha donat a conèixer fa pocs dies l'existència del manuscrit inèdit Les noies de la Costa Brava, d e Josep Maria de Sagarra. Les característiques d'aquest text en prosa —onze fulls, amb data del 1925—, ens remeten al to elegíac del poemari Cançons de rem i de la vela (1923) inspirat en la mateixa gent i el mateix paisatge. A la part superior d'aquesta pàgina, reproduïm el segon dels quatre breus capítols de què consta el manuscrit.

Sagarra i les noies de la Costa Brava El llibreter Joan Martínez ha localitzat un manuscrit inèdit del poeta, datat l'any 1925 PERE FUIG • El llibreter Joan Martínez s'empara en el secret professional per no revelar la identitat de la persona que el dimarts 24 de gener li va fer a mans Les noies de la Costa Brava. Martínez és un personatge prou misteriós que té en el seu currículum descobertes tan substancioses com el Diari de Pau Casals, el pròleg inèdit del llibre Relacions i les cartes a una dona de Cadaqués de Josep Pla, l'arxiu Lluís Coll i Espadaler de Manlleu, o l'arxiu Josep Tomàs i Salvany —a dins del qual va trobar un manuscrit inèdit de Castelar—. En relació amb el document autògraf de Sagarra, que donem a conèixer parcialment en aquesta pàgina, el llibreter només ha volgut explicar que l'antiga propietària era una dona empordanesa d'edat avançada —«que a mi em consti, el document sempre l'ha tingut la mateixa persona», diu—, i que l'original, en bon estat de conservació, està relligat i porta una coberta de tela fosca, damunt la qual es pot llegir, imprès de manera casolana, el títol abans esmentat i aquesta frase: Manuscrit inèdit de Josep Maria de Sagarra. Martínez ha taxat la troballa en un milió de pessetes.

Les noies de la Costa Brava fa la impressió de ser una obra sortida a raig de la ploma del poeta i dramaturg —hi ha guixades i algunes vacil·lacions en l'ortografia—. Consta d'un total d'onze fulls de 15x20 cm, escrits per un sol costat i repartits en quatre capítols per l'autor, que ek encapçala amb xifres romanes: el primer capítol correspon a les pàgines 1-3, el segon, a les 4-6; el tercer, a les 7-9, i el quart, a les 10-11. A la part superior del primer full s'hi torna a llegir el títol, en lletra més grossa que la de la resta del llibret, i a la part inferior del darrer full, la signatura de Sagarra i la data de 1925.

fusió de la nostra vida moderna, de la nostra biologia cansada i empeltada de tots els pessimismes anyorem l'afrodita primitiva, rosa del nostre mar i la nostra raça, estrella de la nostra navegació espiritual. Anyorem la deessa i anyorem la criatura. Sentim el desig de veure Nausica, que sota el llençol podrà vestir el cos d'Ulisses brut d'algues i de tragèdies marines.»

seus ulls a totes les noies de la Costa Brava i a les característiques del seu paisatge: les noies i el paisatge s'expliquen mútuament. En els dos primers capítols, Sagarra s'esplaia a recrear aquesta identificació entre la natura, mediterrània, ordenada i solar, i les noies de «rialla dionisíaca». Al tercer capítol hi ha un elogi encès de la sardana, i el poeta recorda el plaer d'algunes tardes a Sant Feliu, Palamós, Calella, Begur, l'Escala, Cadaqués i Port de la Selva en què a través del ball se li fa «vivent el somni del pastor i la sirena». El tema de la sardana el condueix novament a «la gràcia movent-se» de les noies i a la figura de la noia concreta, L'amor a la Costa Brava que és com una veu que li arriba de segles enllà. El El text en prosa sorgeix Autoretrat de Sagarra, propietat de Manuel Cuyas Duran. de l'admiració i l'entusiasme gens present real i el present mític es dissimulats que la presència d'una aquell moviment de braços i en fusionen en el darrer capítol, ella noia determinada, que dansa, insaquell turmell i aquelles cames es transforma en Nausica i ell pira en el poeta —«(...) la tronues on s'hi arrapaven com l'heuen Ulisses: el «miracle» de les bareu concretada d'una manera ra del desig però completament noies de la Costa Brava té la proinimitable, en el cap d'aquella inofensives les betes blanques d'upietat de guarir el viatger homèric noia, en la boca i els ulls i el na espardenya»—, les virtuts de contemporani. «De vegades amb nas, i el coll i les trenes, i en la qual es fan extensibles en els l'aldarull i la inconstància i la con-

Moltes altres obres seves s'impregnarien dels costums, de la gent i del paisatge empordanesos —la n o v e l · l a t i salobre, el drama El cafè de la marina, etc—, però és en aquest poemari de 1923 que cita el propi autor on el to elegíac del discurs s'adiu més amb el que domina en la narració inèdita. Filant més prim, fins i tot hi trobem un entusiasme idèntic per la sardana i les noies que la ballen (poema XX): «(...) I elles, que ballen i ballaran, / elles, poc saben elles / que jo endevino els ulls que fan, / ajagut i de cara a les estrelles.» També és de l'any 1923 un text encara més coincident amb l'anècdota que va fer néixer Les noies de la Costa Brava. Es tracta d'un article recollit a Cafè, copa ipuro, i dedicat a una noia de quinze anys, Magdalena, transformada per la imaginació de Sagarra en una altra figura homèrica: Helena. La jove, de la qual en fa una detallada descripció física, també balla amb una gràcia imponderable. «Moltes coses podrien dir-se del com i del què de les sardanes de Magdalena; un llibre i tot, si voleu, se'n podria escriure; per mandra, per avarícia, per impotència, un hom es guarda en els ulls i el pensament la impressió de Magdalena movent-se dintre l'anella de la sardana. En aquest port i en aquestes platges, tot és tranquil·la serenor i joia tèbia; mancava l'espurna que arribés a l'ànima i cremés una mica; mancava el trosset de carn humana que reflectís totes les gràcies d'aquest trosset de natura.» És aquesta Magdalena la mateixa persona que va inspirar Les noies de la Costa Braval. L'estiu de 1925, Sagarra s'hostatjava en un hotel del Port de la Serva i des d'allà recorria amb barca, acompanyat d'una colla d'amics, totes les platges i els ports empordanesos. Potser va tornar a veure Magdalena ballant, ara ja amb disset o divuits anys, i li va fer arribar per escrit el seu homenatge? O tal vegada va descobrir aleshores una altra Magdalena, en un altre indret, igualment encisadora? Una dona de l'Empordà ha guardat durant decennis, amb molta cura, el petit misteri d'aquests onze fulls escrits a mà. Ara el vetlla, immutable i hermètic en el seu secret professional, el llibreter de vell Joan Martínez, de Granollers.

1 6 . Divendres, 10 de febrer de 1995

PROS GUANYA LA MARXA BERET

E S Q U A K ESTATAL A SANT CUGAT

Albert Codina va guanyar la primera prova del campionat de primera estatal, disputat a l'Esquaix Club Sant Cugat. El santeugatenc Marc Bieto es va imposar en la final de consolació. Plana 17.

L'esquiador del Club Muntanyenc Sant Cugat Aleix Pros s'ha adjudicat la tradicional Marxa a Beret. En dones, la santeugatenca Alba Caballé va ser tercera, i Maria Permanyer quarta. Plana 18.

IATLETISMEI La dotzena edició de la Mitja Marató no va oferir novetats. Rachad Hicham i Maria Surroea van ser els guanyadors en les seves respectives categories. Hicham va completar el recorregut en

1 hora 7 minuts i 44 segons, i Surroea ho va fer en 1 hora 20 minuts i 44 segons. En cap cas els guanyadors van poder superar el rècord de la prova establert en 1 hora i 4 minuts en homes,

i en 1 hora i 14 minuts en dones. Quant a la participació local els guanyadors van ser Walter Pereira i Franciscà Meléndez. Aquesta tradicional prova atlètica, inclosa en el calendari

de la copa catalana de fons, va comptar amb més de mil corredors, que van prendre puntualment la sortida al Pla del Vinyet i van arribar a la plaça del Monestir, com ja és habitual.

Franciscà Mclcnde/ i Walter Pereira van ser els millors santeugatencs de la dot/ena edició, que va comptar amb més de mil corredors. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

Rachad Hicham guanya la Mitja Marató La dotzena edició d'aquesta tradicional prova atlètica va aplegar més de mil corredors C ARMF RHVERTF

• Sant Cugat— Per tercer any consecutiu un atleta marroquí es va proclamar guanyador de la Mitja Marató de Sant Cugat, una prova ja tradicional en el calendari de la copa catalana de fons. Rachad Hicham. que ja havia participat en altres edicions aconseguint un dels primers llocs a la general, es va adjudicar la prova. El corredor del club les Dominiques de Lleida va emprar 1 hora 7 minuts i 44 segons per cobrir el recorregut de poc més de 21 quilòmetres. El segon a travessar la línia d'arribada va ser Jordi Bello, del Futbol Club Barcelona. que va fer un temps d'l hora <S minuts i 10 segons. El tercer classificat va ser un altre corredor marroquí. Benradoune Abderrahime, del Santa Coloma. En la categoria de dones la

Walter Pereira i Franciscà Meléndez van ser els millors corredors locals

guanyadora va ser Maria Surroea. que tornava a repetir triomf després de conquerir l'edició de l'any passat. Surroea va travessar la línia de meta desprès d'l hora 20 minuts i 44 segons. Marina Prat, que va guanvar la desena edició de la Mitja Marató, va ser segona amb un temps d'l hora 22 minuts i 24 segons. La tercera corredora que completava el podi va ser Laura Paradell. que va emprar 1 hora 24 minuts i 12 segons. La participació local va tenir en Walter Pereira i Franciscà Meléndez corn a millors corredors santeugatencs. Pereira va ser novament el millor corredor de Sant Cugat, però no va poder millorar el quart lloc de la general aconseguit l'any passat. L'atleta santeugatenc va set cinquè amb 1 hora, 9 minuts i 52. Albert Garcia, un altre dels santcusralencs habituals

en aquesta prova atlètica, va ser onzè. Garcia va emprar I hora 13 minuts i 44 segons. Més de mil corredors Els més de mil participants van prendre puntualment la sortida des del Pla del Vinyet, després del tret que va donar, també aquest any, el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres. Els primers quilòmetres van transcórrer amb normalitat i ja en el punt quilomètric número 10 un grup de 4 corredors, entre els quals hi havia el guanyador. encapçalaven la cursa amb alguns minuts d'avantatge respecte del gruix de participants. A molt poca diferència del grup capdavanter anava el santeugatenc Walter Pereira, que justament en aquest moment de la cursa va començar

En l'edició d'enguany cap dels guanyadors va ser capaç de batre el rècord de la prova

a tenir molèsties en una cama. A quarts de dotze del matí un nombrós públic era a la plaça del Monestir per presenciar l'arribada dels primers corredors. Tothom esperava impacient el primer corredor amb l'esperança de veure batut el rècord, establert en 1 hora i 4 minuts. Però aquesta circumstància no es va produir. Rachad Hicham feia entrada tres minuts més tard de la millor marca. L'n guanyador en ple ramadà Hicham tenia la intenció de rebaixar la millor marca de la prova, però va explicar que «vaig arribar tard i no vaig tenir temps per escalfar, aleshores vaig optar per mantenir el ritme sense forçar per por a trencar-mc». Tot i així, reconeixia que s'havia trobat bé «perquè el ritme no era gaire fort». El dia abans de la Mitja

Marató, Hicham va participar en el campionat de Catalunya de cros, però va haver d'abandonar ja que suposava un gran esforç en ple mes del ramadà, el mes de dejú dels musulmans. Però ell no va ser l'únic que va fer un petit esforç. Walter Pereira va arrossegar molèsties en una cama al llarg dels últims 11 quilòmetres. «En el quilòmetre 10 i en la baixada de l'Hospital General de Catalunya ha estat terrible, quasi he hagut de baixar a peu, tot i que ho hauria d'haver deixat perquè això em representarà una setmana sense entrenar», deia al final de la cursa. També la guanyadora, M. Surroea, va tenir petites molèsties el dia de la cursa. «Amb els problemes d'estómac i en un peu sabia que no podia fer grans coses», referint-se al rècord establert en la categoria de dones.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

ESQUAIX

£1 sabadellenc Albert Codina guanya la primera prova del circuit Prince Marc Bieto, de l'Esquaix Club Sant Cugat, s'imposa en la final de consolació CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Albert Codina, de l'Esquaix Malibú de Sabadell, va guanyar la primera prova del campionat de primera divisió estatal, disputada a les instal·lacions de l'Esquaix Club La primera prova del campionat de primera estatal d'esquaix corresponent al circuit Prince es va disputar sense sorpreses. Els favorits van complir els pronòstics, i Albert Codina i Olga Puigdemón van guanyar el campionat. El sabadellenc Albert Codina va eliminar en la final Víctor Montserrat, el seu etern rival i a partir d'ara nou company d'equip. El jugador de l'Esquaix Malibú va vèncer l'adversari per 3 sets a 1 en una final molt disputada. «Els resultats han estat molt justos i el partit ha tingut bastants alternatives, però venia mentalitzat perquè en Víctor Montserrat, últimament, juga molt bé; és un jugador jove que té molta il·lusió i calia fer un desgast físic important per guanyar-lo», manifestava Codina després d'haver guanyat la final. En la final de consolació el santcugatenc Marc Bieto, de 18 anys, es va imposar a Miquel Gasulla, de l'Esquaix Marconi de Terrassa. per 3 sets a 1. Un altre santcugatenc, Santi Grau, va caure derrotat en les semifinals de consolació contra Gasulla. En la categoria de dones, Olga Puigdemón, cap de sèrie número 1. va

Sant Cugat. El sabadellenc va vèncer en la final Víctor Montserrat, el seu màxim rival, per 3 sets a 1. En la final de consolació es va imposar el jove santcugatenc Marc Bieto, ja que va derrotar Miquel Gasulla, del Marconi

de Terrassa, per 3 a 1. El també santcugatenc Santi Grau va caure en les semifinals de consolació contra el finalista. En la categoria de dones, la cap de sèrie número 1, Olga Puigdemón, va ser la guanyadora.

El sènior A de la UESC fa el primer partit equilibrat de la segona volta dLfk UE Sant Cugat: Sevillano (4), O U García (7), Moreno (2), Riera (7), Romero (2), Argento (-), Fontanals (10), Albesa (10), García (-), Solano (2), Asensio (18). £LA Pineda de Mar? Marín (15), " * • Rodríguez (-), Dalmau (-), Cassola (3), Colomé (13), Cerezo (-), Monsalve (7), Llorens (3), Teruel (3), Aparicio (10), Alsina (10). Parcials: 02-12, 06-16, 16-20, 25-29; 35-41,39-48,51-55,60-64. Arbitres: Avilés i Sànchez. Públic: Unes 150 persones. CATÍ MORELL

Els guanyadors i els finalistes, després del campionat. guanyar Mònica Prunanosa en la final. EI president de la federació catalana, Octavi Sadó, i el president de la federació espanyola,

Àngel Manso, van ser els encarregats de lliurar els premis. L'Esquaix Sant Cugat va ser el lloc on es va disputar aquesta

primera prova. La segona tindrà lloc el mes de març a València. Vigo, Barcelona, Guipúscoa i Màlaga seran els pròxims escenaris.

• Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat va sorprendre tota l'afició el cap de setmana passat, amb un partit que va aixecar els ànims de la graderia local. Després de començar un partit amb un nivell de joc molt per sota de les possibilitats dels jugadors que entrena Marcel·lí Massafred, els jugadors de Sant Cugat van saber reaccionar a temps per poder igualar el marcador amb el seu rival, el Pineda de Mar. A partir del minut 10 de joc, i tot i el primer parcial de 02 punts a 12, els jugadors locals van poder arribar al final de la primera part amb només 4 punts de desavantatge sobre l'equip visitant. I precisament van ser aquests 4 punts els que van donar la victòria final al Pineda, ja que el marcador va registrar un empat a 35 punts a la segona part. Els locals confiaven poder guanyar aquest partit, tal i com va manifestar el jugador santcugatenc Jordi Badosa, però amb un empat a 56 al marcador, a només 3 minuts pel final del partit, va arribar un recital de faltes i la victòria pel Pineda.

ESPORT ESCOLAR

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74 • baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral. • Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques. • Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults. • Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna. Minihandbol.— L'equip B de l'escola Avenç està inclòs en el grup B del campionat de minihandbol aleví. Aquest equip, el formen Aleix Collado, Martí Melo. Roger Plana, Bernat Vaqué, Ferran Mestres, Eduard Suari, José Antonio Díaz, Guillem Cabré, Martí Ardanaz i Pau Lladó. Antonio Tortosa n'és el monitor. Actualment l'Avenç B és tercer en la

classificació amb 4 punts, després de 4 partits disputats, amb dues victòries i dues derrotes per cap empat. En l'última jornada l'Avenç va perdre per 0 a 4 contra l'equip B del Catalunya. L'altre resultat que completa la jornada és el 3 a 0 aconseguit pel Pins del Vallès contra l'equip femení del Catalunya. /c.R.

CENTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria T a l l e r , exposició i v e n d a : PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

Tècniques utilitzades: • Electro-termoteràpia. • Massatge - Tècniques manuals passives. • Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna. • Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

ESPORTS

KFS 4 C A N T O N S

ESQUÍ DE FONS

VOLEIBOL

I esquiador del Club Muntanyenc Aleix Pros guanya la Marxa Beret

El CV Sant Cugat s'imposa a PEsplugues per 3 a 0 en el partit més llarg

l·ii dones. Alba Caballé es classifica tercera ;•: 11 •

\ all

il'\raii

la .1:' n:|.. i i 1

l n

-.i :

li u i.

I '

\. '

i • ••

:..

\lar

i )

. 11 ,

•.•••:• |; ii

I'MIS la

\.:

esquiadia-

g.iknqk..

'.i qui-

! vi

kic.-

I'LI'MI

\llu

Calialle

i i e|iiarla

distaneies

d'escau

eli'iic-

Mana

les

l'cimanvci

icspce Iiv a n i e n l .

l'MSl

eslalal

i ; i i j k ia >i la de doncs.

.i a. ,: ' , ! . aqi c!'.

\|ba

.. i

\ all

qualla

l·ia

usa

ia!

L'.US

I j

viiiiln

'.a

. .n'ipla:

vl'esi|m

ami'l

i si|ii..:v'.. ii s. I Sani

( aeal

prop

( liih In

u'ili i:r. 1. ilal de

aa'.s.

\ .i

s.ihkaealcika

sci

p. i P' •• '

M.ii v i

l,s-k

i..

Valldoreix.

part

lVI

FI C l u b V o l e i b o l

totes

l ) c

MlK's

a li a l"l splumies. el seu màxim

l a

r i \ a l en aquest

\ L i l'i •- ca el moment de l'arribada

d l ngc

r. i v a i i i i i i i n i c i nacional gidcics al

••. i. a l a : a o u i l u e vle partieipanls.

d', l l i i; di

i n i a div uiteii.i edició. eelebia-

i a 11

a la

•uiticipar

Vall

d \i.ui.

... ! a.

Uilana, aragonesa i b.i-i a

\ escala

l l >

'•

-iu-'ut"1 -"

'•'•'I

capitana.

Valciia

csl;l1

IL S

k'malade-

mes

l'egulai en c o n j i m l .

nervis

ilels

habituals

als

„ |;

troh

equip

amb

parcial

> a

.|f,:|

.ie qi.e

ie-oh.lr. .

\ a - . - ' , mes

(U.

,|lk.j;

l k

V Sant Cugat i la I e.lei aeia

Catalana

però

kaluü liaiaa.

e'speeialnu ui

dar reflectida en els diferents parimialats,

. k i ; . ' i-

-vi'kaeak

destaeai

^'n

grup. HI matx va

(I. F n el tercer va ser l'iisplumies qui \ a començar d o m i n a n t amb

d.-.

;

•:

v;i

minuts

mes jove i F\ a Sa

I edeí aeio Catalana

• i! ' .1 ..

^ ' d ascens

serdel-que lanafieio. Hivahtiver

\ a ireneai la i m i a l t a l dels p r i m e r s —

111.0-!,

:l l a l a

eop. aquesta l e m p o r a d a , p e r , i sets

ternadaenelmarcador'elcctrunic. l a i el p r i m e r set. el Sani Cugat

I rave. de

d l l i ' i . m . gaudeix de reco-

. 111:11 •. 1 oi i u i v '. el te.

eneaia

l'alt're \ a n d o m i n a r de f o r m a al-

oi e a m l / i i i a

| i I ;a -' - a ,1 . a

•• lamcnta'i a

• -.'•

turca

representant

si'VCS

II sidiiuues, .\le',..i ..!,' ' o s

1 .àlMI

li I eoi redors de

IV-rel.

k-k

I apai i (iarcia. ( nii'i'U,

L'ales la de ilk"- edat. I ..

i s

eials. Fls Ires sets van començar

prendre

Parcials: k d i

\ " , , ai C' dl

de la moneda ei a I i i.l 11 i •.•••'

tons.

l.ite-. Ics eda'.s i c p a r t i l s en I

vlc

Muntanvenc

li - . . i l i r i u les. Jes-aea

M.. :

. \i n

bancs, lligades torça espectaculars i marcadors ajustats en els Ires sels. I/acarnissada lluita va que-

ui • ipL u de marxes de II.u

ilisl.iikies

• j , , i | niiv. ml

Sant Cugat es va imposar un altre

I a ;•;. a.... punluablc per a! eani pa

S i " , lk •-. C a m a .

uns / Me-. 'si>

•

classi

i .i 1 e.ai

I k

l S

! tULto K u p n c- k '- i. k V ! r e l lk - u l l . ! ;••. I

i i-i. ai: . í i: ! n. i . que l'I - p l k e k . -

F-

iespeeti\a-

FI teeme

U A

l aballc

temporada

l'ul·lic: l 'n- ss c-pcetiidiiis.

I"' i !'." a i'M I

pai'Ut \ a s e , i na.

\l.i'i|'|'l.

( V l-spliiiiiivs: liaaln a„, n i , .

\ihitrcs:

REA

ub-olul

qiiiloincrc-

•.'.'al'lhil

( \ M. I ujiiit: B.n a Sa/.' \ k i . Sieiene/ i •iiuenl M i - - . , Ral,

van

de les compe l k i. n.-

l'iiU

Valerià Bartra va ser la més resolutiva

FàlHI

saiilcu-

MARXAB8?£

- g i i a i d u i i s r u s na,

i i . ,a r

llargues

I u la categoria

n . i k ' . i . l'i i is \ a j . . i a i.k

r p l . i r ainh la p.utieip.ieio d'uns

pa rl k i pa 1 . amb M) eoi l e d o l s . ..al toies Ics e . k a ' o i i e - .

fgTia

Llei

>• Sa a < anal

Kiel

ipioiial

: de Ions. \ , .

i1.1

M.IIV.

...ilk.l.ll

i i i i\ .iv.1i ii

d . ..: i

j • .. : i i ii..

• i ! L I - . I d.

•.:•: , ,.

.. i

europeu

, ,.k il k-

MlLDl . l l l \ e lli

al'si >!ul

i i [ i|'. • '. a. puntuable ; 'i

! Il b

.•.• i• ..:• t> •

•: •

-aiik'iigalcik

d . , > .ie la liadic'k ma'

.••!.!'!

Divendres. II) de febrer de 1W5

preparen pei

<-' lebrer

segona

al d u

liobad.,

Is .a

vnlci alevi. 1 .a j o r n a d a , que c o i r p l a l a

d m b

parlieipaeio

d'cr.ire

U l

' - " L-quips d arreu ele B.u e'clona i el Valies, m e l o c n i - l i i cF J c

S a n l

l,(UI d

'-1

Vugat. e o m e i k a i a , a iem a t l

c s

piolongara

'a:s

a l c s c m c LIC l a U n d a h i

' A l·'· Hobada P<klran participar n o i - i n.nes.

un a a 7. p c r u les santeugatenques

F alcalde de Sant Cugat, .loan , \ \ -

\an

mcric. scra l'enearregat de lliui ,u

lornar

a posar

les coses

seu lloc amb un altre parcial fa-

c l s

u i i a b i c . aquest cop de fi a (I. Així

ticipanls. volci

P'"'-'nds a tols els e q u i p Fa segona

trobada

p.ude

rcpic-cnlant-

in1cnuiciun.il h i e i i i ' ; e p i e - e n t a t -

dunes.

l'I sia! b - p a n u i l . i v.m

l'I.stat Francés. Itàlia, Suïssa i al-

lira-i-.irtonsa, en que l'equip mes

de v o l e i b o l de Sant ( ugat a \ al.-

Ires països ee ni k

rcikilai

doreix.

ies

! epresentaeii a i -

e.i-

i.nopeiis.

i m

derbi amb conslanl es-

es va endur el t r i o m f . 1.1

ale\i

tindrà

llik

pavelló

34131'0203É

J ^

ryy[ireia's

Joieria Rellotgeria Alta bijuteria

Taller de joieria i rellotgeria propi r.7 Valldoreix, .5 >' Te!. 674 04 (>Ü JOIERS- TAI.l.KRS PROPIS

rmmmr PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES 5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

pad a DISSENY M KrtíS I JOniUA DRFTTLING

íí)amiïton

MEGA ftJUNCHANS

m mou

KRONOS

A *£ÍS ! r o i I

Horari: de dilluns a divendres Tardis de 5 a 8 h Matins hores convingudes

Santiago Kusihol, 40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

Ideeu fien, <t ta, t&vi OBJECTES DE REGAL LLISTES DE NOCES iy'B«t!iíiM, 39, lr (i«'(a tel. S&r 55 4<l Oít W ) SANT CUCA! DÈt VAlíls

Carrer Santa Maria, 10 Tel. 674 Oi 54 08140 Sant Cugat del Vallès

-"—»—-»

' //Ss's///;/

'" "

f rff/////y/'/r/,

,£/./;?/.;.'/-7/ , // / / / . / / . ///r/fs/.

Enric Granados, 15, local 2 (Mercat Pere San) Tel. 589 21 17 08190 SANT CUGAT D R VAILÈS

S/. //7/r./^j

COMPLEMENTS PER ALA LLAR ARTICLES DE RECtAL

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

rtisomt A N N A

> • ?, r : •; x D § ía emet M M, P 0» 190 Sant Pum

_~ ^

^:V^C^:ÍL4:..^:C:*^^

F U S E T f?(

CJ S A N T I A G O RUSifiOL, 4 S • T E L . 5 8 9 SO 7 2 - 5 8 9 SO 1 2

•^^J&Ï^&IZXS^^^

ESPORTS

HLS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

El W. Sant Cugat inicia la segona volta amb victòria a la pista del cuer

Minihandbol. 1 equip A de l'Avenç juga la lliguetu corresponent al grup A de minihandbol aleví. Aquest equip el c o m p o n e n Nacho de Mena. Isaac Jordana, Roger Cervantes. (Oscar Fonrodona, J o a n Navarro, Albert Ballesta, Arnau Rodríguez i Gregori Gil. Tot ells s'entrenen amb Antonio Tortosa. La setmana passada tots els equips del grup van fer jornada de descans. Després de 3 jornades disputades, l'equip de l'Avenç és segon a la classificació amb 4 punts i a un només del primer, cl Catalunya. L'Avenç ha guanyat dos partits i només n'ha perdut un. l*n el capítol de gols en compta amb SI a favor i només 35 en contra, fet que el converteix en l'equip menys golejat del grup. A l'últim partit es va imposar per 0 a 4 al Coliscrola. •('.«.

Albelda: Pablo. Marin, Juan. Mario. Roberto —cinc inicial—, Alasagasta. Raúl. Roberto II. Eduardo. W. Sant Cugat: .losé Luis. Oriol. Pla, Juanito, Xavi López —cinc inicial—, Pinol, Carles. Jaume. Mauri. Gols: 1-0 Mario (5). 2-0 Mario (12'). 2-1 Jaume (lh'). 2-2 Juanito (16'). 3-2 Roberto (l 1 )'), 4-2 Raúl (24'). 4-3 Pinol (25). 4-4 Pinol (30). 4-5 Pinol (37'). Àrbitre: Rodríguez i Cubero. Bé. Targetes a Roberto i Mauri. Públic: Uns 300 espectadors.

A.I... C.R

• Iregua.— Kl Winterthur Sant Cugat inicia la segona volta del Campionat de Lliga amb una victòria a la pista de l'últim classificat, l'Albelda d'Iregua. Hls santeugatencs van fer bons els pronòstics, tot i que cl cuer no els va posar les coses gens fàcils. Als 12 minuts del primer temps els locals van sorprendre el Sant Cugat avançant-se amb dos gols de Mario. Però la reacció dels homes de Carles Navarro arribava als 16 minuts de partit. Jaume i Juanito aconseguien lémpat i posaven les coses al seu lloc. Abans. però. d'anar al descans, els de la Rioja encara van marcar un gol mes que va deixar desequilibrat el partit. A la represa l'Albelda va incrementar en un gol mes cl seu avantatge, però a partir del 4 a 2 la resposta dels vermell-i-negres va ser immediata. David Pinol es convertia en el protagonista del matx, en fer tres gols pel Sant Cugat i capgirar el signe del partit. En 12 minuts el jugador santeugatenc va marcar tres gols que van d o n a r els dos punts als de Sant Cugat.

Hls components de l'equip A de l'escola Avenç.

i I ï

7h~matí l·ààJL·àJl·JJL·àM 11 h nit EL NOU HORARI DE LES NOSTRES INSTAL·LACIONS PER ESTAR MÉS EN FORMA

Gràcies als dos punts aconseguits el Winterthur Sant Cugat se situa cinquè a la classificació. amb 16 punts, i en aquests moments entra a formar part de la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Dissabte el Sant Cugat rep al pavelló cl Gijón la Nuechi a partir de les sis de la tarda.

El Júnior neutralitza el gol del Club de Campo i salva un punt

Júnior: Bozal, Pau. Lelet. Jan\. Patllé. Negre, Joan. Baguna. Cabestany, Romagossa. Serra —equip inicial—, Nogueras. Orsola. CIub de Campo: Ciancedo. Ortega, Borja, Huarte. Del Carre. Moreno, Castellanos, Saleedo. Cïoyarda, Monsalve. García —equip inicial—, Quijano, Monsalve. Gols: ÏÏdDel Carro (12). 1-1 Romagossa (58'). Àrbitre: Dco i Ruiz. Regular. Públic: Uns 100 espectadors.

O.V./C.R

2 5

Oberta la pre-inscripció limitada a 150 socis

SQUASH

Club Sant Cugat

metres

Apunta't ja!! C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

. i.»

••%••

F» l'tr."

p\t

• Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior només va p o d e r empatar a un contra el Club de Campo de Madrid. L'equip santeugatenc, encara amb les baixes de Cristian Clarassó i Marcos Hofmann, va sortir poc organitzat en els primers minuts. La constant dels santeugatencs va ser una defensa pressionant i un atac sense resultats. A conseqüència d'aquest joc poc definit del Júnior va arribar el gol dels madrilenys. Poc desprès el Júnior es va despertar i les ocasions d'un i altre equip es van succeir. La segona part va servir perquè els de David Pérez aconseguissin l'empat. A partir d'aqui el matx va prendre un ritme trepidant i els dos equips van podci desequilibrar el marcador. LI Júnior, pern. va disposar de Ics oportunitats mes clares per fer-ho.

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

POLIESPORTIU

FUTBOL Ullastell, 4-PB S t Cugat, 0 Ullastrell: Puig I, Amat, Serra, Palacín, Puig II, Solé, Serra II (Salarien 75'), Font, Vila (Vicenç 46'), Vilajonana, Sellarés. PB St. Cugat: Edu, Carre, Luis (Carlos 62'), Tato (Marc 60'), Miguel, Isaac, Óscar, Javi, Raúl, Juanjo, Carrillo (Reverte 44'). Gols: 1-0 Serra II (12'), 2-0 Sellarés (52'), 3-0 Solé (58'), 4-0 Palacín (92'). Àrbitre: Romero. Correcte. Comentari: L'excessiva confiança va trair l'equip de la Penya, que va sortir derrotat justament del camp de l'Ullastrell. Durant els primers 30 minuts els blau-grana van dominar, però sense encert en la rematada a porteria. La segona meitat va ser força igualada, però amb un lleuger domini local. Tot i que l'Ullastrell va fer mèrits per endur-se els dos punts, dues errades de la Penya van fer que el resultat final fos molt ampli. Aquest cap de setmana els blau-grana reben a casa el Can Cortés en el que serà el tercer derbi local de la temporada. / C.R.

Roureda, 3 - Mira-sol, 4 Roureda: David, Domingo, Pedró, Matencio, Miguel, Àngel (Rcgino 43'), Alberto. José (La Rosa 53'), Sebas, José Antonio (Rubio 76'), Dani. Mira-sol: Antonio, José Carlos, Enrique, Luis, Naranjo, Juanjo (Manu 45"), Minguella, Manolín (Julio 50'), Carlos, Jaime, Tini. Gols: 1-0 Dani (12'), 2-0 Àngel (40'), 2-1 Carlos (42'), 2-2 Manolín (50'), 3-2 La Rosa (66'), 3-3 Carlos (85'), 3-4 Carlos (89'). Àrbitre: Marín. Regular. Targeta groga a Luis. Comentari: El Mira-sol va aconseguir la victòria en els últims minuts d'un partit molt disputat. Tots dos conjunts van dominar de manera alternativa i van disposar de bones ocasions per marcar. Durant la primera part els locals van estar més encertats de cara a porteria, però els mira-solencs van saber reaccionar a temps. Amb l'empat a 3, que semblava que seria el resultat definitiu, Carlos va fer el gol del triomf dels visitants. Diumenge els mira-solencs rebran la visita del Serraparera. / C.R. C Cortés, 2 - S t J o s e p CJ, 0 Can Cortés: Nàgel, López, Ruzafa, López II, Téllez (Segura), Gómez, Morilla, Lozano, Nàgel II, Martín, Gàlvez. St. Josep CJ: Gato, León, Amat (Joseàn), Neyla, Lorenzo, Vega, Ché, Jesús, Nico, Xavi (López), Miguel Àngel. Gols: 1-0 Martín (29'), 2-0 Ruzafa (71'). Àrbitre: Cerro. Bé. Comentari: El Can Cortés va sorprendre un dels primers classificats. Després d'una primera part de domini visitant, en què els terrassencs van desaprofitar moltes ocasions per marcar, els locals van sentenciar el matx al segon temps. Després del gol de Martín a la primera part, el Can Cortés aconseguia mitjançant Ruzafa el gol que donaria definitivament el triomf al conjunt santeugatenc. Tot i aquesta victòria, el Can Cortés continua a la part baixa de la classificació. / C.R.

BÀSQUET Club Bim, 70 U E S C B, 57 Club Bim: Dachs (10), Pinen (16), Valero (13), Ventura (-), Pascual (-), Sanmartín (-), Morago (2), Kellermann (2), Pera (-), Fontova (22), Canas (-), Roca (5). UE Sant Cugat B: Munera (10), Machón (-), Soler (11), Crespi (7), Argento (10), García (4), García (-). Osul (2), Junyent (4), Crespi (9), M <reno

(")• Arbitres: Marín i Gallego-Vidal. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar una derrota clara contra el Club Bim, un equip que es troba

AGENDA

just per sobre dels santeugatencs en la classificació. Tot indicava que l'equip que entrenen Roque i Barbens guanyaria, però els jugadors es van desinflar un cop van ser sobre la pista del Bim. Amb aquesta derrota, els de Sant Cugat continuen en la penúltima posició de la taula classificatòria i s'allunyen una mica més del Club Bim, equip que els precedeix en la classificació. Aquest cap de setmana l'equip de Sito Roque s'enfrontarà a casa al CB Flix. /CM.

Pallejà: Badia (-), Aguallo (15), Rodríguez (4), Guillén (6), Jiménez (-) —cinc inicial—, J.Puigventós (2), Garcia (-), Chales (23), A. Puigventós (27). Mira-sol: Miquel (13), Rafa (12), José (4), Óscar (18), Javi (2) —cinc inicial—, Miguel (-), David (1), Dani (12). Àrbitre: Ramírez. Bé. Comentari: Un Mira-sol de circum:tàncies no va poder plantar cara a un rival amb dos homes que van marcar les diferències. Els mira-solencs no van poder frenar l'home més alt del Pallejà, Puigventós, que va aconseguir la majoria de rebots. Els visitants van poder retallar les diferències a 8 punts per anar al descans, però l'efectivitat de Chales i Puigventós va mantenir el Mira-sol controlat tot el partit. El joc exterior dels locals, a la segona part, va contribuir al triomf del Pallejà. En la pròxima jornada els mira-solencs jugaran a casa contra el Roquetes. / C.R.

Ripoll, 5-CH St.Cugat B, 6 Ripoll: Solà, Vilamala (2), Colomer (1), Penas, Ortega (2) —cinc inicial—, Vilamana, Carbonell, Illa. CH St. Cugat: Pasqui, Robert (1), Climent (3), Tato (1), Joan Marc —cinc inicial—, Marcos (1), Novella, Torrens. Evolució del marcador 1-0, 1-1, 1-2, 1-3, 2-3, 2-4, 3-4 3-5, 4-5, 4-6, 5-6. Àrbitre: Poli. Bé. Comentari: El sènior B del CH Sant Cugat va aconseguir trencar la ratxa de dues derrotes consecutives amb el triomf a la pista del Ripoll. Tot i la victòria, els santeugatencs no van aconseguir mai desempallegar-se del rival. Cada gol del CHSC era contrarestat pels locals, que tot i així no van poder remuntar el matx. Finalment, els de Sant Cugat es van endur els dos punts després d'haver mantingut fins al final un gol de diferència. Dissabte el conjunt santeugatenc rebrà a casa l'Olot. / I.S. / C.R.

UESC, 25 Arrahona, 19 UESC: Juampe, Carles (2), Armand (4), Tomàs (7), Alfredo (3), Edu (8), Fisas —equip inicial—, Peli (1). Arrahona: Aleix, José (7), Parrondo (2), Jaume, Toni (4), Javi (2), Chus (3) —equip inicial—, Sobrepera, Carles (1), Andrés. Arbitres: Valentín i Marc. Malament. Comentari: El conjunt santeugatenc va aconseguir derrotar per primera vegada aquesta temporada PArrahona en un dels partits més complets de la lliga. La pressió en defensa dels de Josep Ibanez va ser clau per mantenir les distàncies amb un rival que potser va jugar massa confiat. La igualtat dels primers minuts del partit es va convertir en una diferència favorable als locals, que van saber mantenir-la fins al final. La pressió ambiental també va ajudar els santeugatencs a batre el segon classificat de la fase d'ascens. Aquest triomf manté la UESC entre el grup capdavanter de la classificació. Dissabte els de Josep Ibanez visiten la pista del Sant Fost. / P.M. / C.R.

OCW.VK) SARDA

/#/£

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS 3REITLING

^Santiago

* Hamilton

Rusinol,

KRONOS

Tel. 674

MEGA «JUNCHANS

58 54

BENJAMINS 16.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

12.00 Sant Cristòfol-Sant Cugat (Dium.)

SUB-23 10.30 UESC B-Flix (Dium.)

PRE-BENJAMINS 15.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

Wk 3a regional

JÚNIOR 10.00 UESCB-Artés (Diss.)

1a catalana

18.00 11.45 12.00 16.00

PB Sant Cugat-Can Cortès (Diss.I Júnior-Can Colapí (Dium.) Mirasol-Serraparera (Dium.) Adesa-Alella (Diss.)

dloufk» locrolx

Sant

Cugat

3a categoria A SÈNIOR 19.30 Mirasol-Roquetes (Diss.)

HOQUEI-HER8A W Divisió d'honor masc. 13.00 Aldeasa VakJeluz-Júnior (Dium.)

16.00 St. Vicenç H.-Sant Cugat (Diss.)

SUB-23 18.00 Mirasol-Roquetes (Diss.)

• Juvenil

11 3a catalana femenina

H Divisió de plata

17.00 16.00 18.30 16.00

SÈNIOR 19.00 Parets-UESC (Diss.)

18.00 Sant Cugat-Gijón (Diss.)

Bonavista-Sant Cugat (Diss.) Barberà-Sant Cugat (Diss.) Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) Joan XXIII-Júnior (Diss.)

VOLEIBOL

• Cadet 16.45 10.00 12.30 9.00 10.00

Sant Cugat-PB Sant Cugat (Diss.) Júnior-Olimpiç (Dium.) Castellar-Adesa (Diss.) PB Sant Cugat-St. Cristòfol (Diss.) Can Jofresa-Sant Cugat (Dium.)

• Infantil 16.20 11.00 16.15 15.15 12.30 16.30

Sant Cristòfol-PB Sant Cugat (Diss.) Júnior-Olímpic (Diss.) Sant Pere L.-Sam Cugat (Diss.) Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) Adesa-Ullastrell (Diss.) Ollmpic-PB Sant Cugat (Diss.)

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 20.00 Sabadell-Sant Cugat (Diss.) JUVENIL FEMENÍ 18.30 Sant Cugat-Santa Coloma (Diss.)

FUTBOL DE SALA

1 1 a divisió A 19.30 Olympic-Roca Xocolates (Diss.)

9 1a divisió B 18.30 Lliçè-PB Sant Cugat (Diss.)

fH Divisió d'honor cat. 12.00 Blanesport-Champion (Dium.)

• Campionat de Catalunya

11 2a divisió

SÈNIOR MASCULÍ 20.00 Sant Cugat-Liceu Francès (Diss.)

17.00 Qlympic-Monistrol (Diss.)

HOQUEI-PATINS

H Aleví

h Campionat de Catalunya

9.45 Sant Cugat-Egara (Diss.) 12.45 PB Sant Cugat-Júnior (Diss.) 16.00 Juv. 25 set.-Sant Cugat (Diss.)

SÈNIOR 21.15 Sant Cugat A-Folgueroles (Diss.) 22.15 Sant Cugat B-Olot (Diss.) 12.30 Sant Cugat-S. de Palau (Dium.) JÚNIOR 11.30 Prat-Sant Cugat (Dium.)

U 3a divisió 17.00 Valldoreix-Coplasti (Diss.) 16.00 Chess-Vacarisses (Diss.) 17.00 Bokatas-M. Segura (Diss.)

U Juvenil 11.45 Olympic-Poveda (Dium.)

9 Cadet 11.45 Babar-Olympic (Dium.)

• 2a divisió estatal SÈNIOR 12.30 Gramenet-UESCAIDium.)

JUVENIL 16.45 Sant Cugat-St. Àngel (Diss.) 11.00 Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.)

SUB-23 10.30 Gramenet-UESCB(Dium.)

INFANTIL 17.30 Sant Josep B-Sant Cugat (Diss.)

B Campionat de Barcelona

JÚNIOR 17.30 UESC A-Manresa (Diss.)

ALEVINS 18.00 Ripoltet-Sant Cugat (Diss.)

3a CATALANA. JUVENIL 18.30 Premià Mar-UESC (Diss.)

FUTBOL

£1 Sant Cugat continua sense haver marcat cap gol i empata a zero contra el Roda de Ter Moya, Escobar i Sergio debuten a casa

HANDBOL

14.30 Sant Cugat-Corbera (Diss.)

SÈNIOR 12.00 UESC B-Flix (Dium.)

HSub-21

Pallejà, 77 Mira-sol, 62

CREACIÓ I DISSENY

ï 3a preferent

FUÍBOL

Sant Cugat: Comellas (2), Óscar (2), Javi (3), Miguel Àngel (2), Moya (2), Àngel (2), Marc Mateo (2), Bayo (3)(Sergio 59'), Casado (2)(Rafa 52'), Escobar (2), Roger (2).

Roda de Ter. Manel, Torrens, Riera, Salat, València, Colomo, Carbonés, Moisès, Oriol, Jordi Costa, David Costa. Àrbitre: Gil Bonet. Regular. Targetes grogues a Àngel, Rafa, Jordi, David (2) i Oscar, i vermella directa al tècnic local. Públic: Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport n o va saber imposar-se contra un R o d a de T e r fluix al Municipal, cosa q u e complica encara més la situació dels sante u g a t e n c s e n la classificació. L'empat inicial a zero gols va evidenciar el poc nivell d'un partit entre dos conjunts que es troben a la zona baixa de la taula classifica tòria. D u r a n t la primera part els locals van dur la iniciativa i van intentar entrar per les bandes, p e r ò n o van crear gaire perill. El primer xut a porteria del Sant Cugat a m b un cert perill no es va produir fins al minut 20 de partit. Les dues úniques ocasions que va tenir el conjunt santeugatenc en aquest període van arribar en els minuts 25 i 28. La primera la va crear el defensa Javi després d'haver tret una falta, i la segona la va protagonitzar el debutant Escobar, que no va

encertar la r e m a t a d a final. El R o d a de Ter, q u e e n c a r a no ha guanyat cap partit, es va dedicar a defensar-se i a sortir al contracop molt tímidament. El primer llançament a porteria dels visitants es va produir als 31 minuts de partit. A la segona part el tècnic Carles M u n u e r a va introduir dos canvis en l'equip, q u e van servir de ben poc p e r q u è el Sant Cugat reaccionés. El partit continuava essent avorrit i els gols n o arribaven. El m é s rellevant del segon p e r í o d e va ser l'expulsió del defensa local Óscar, que va deixar el Sant C u g a t amb 10 jugadors d u r a n t l'últim quart d'hora. T a m b é l ' e n t r e n a d o r santeugatenc, Carles M u n u e r a , va ser expulsat a m b vermella directa per haver protagonitzat una picabaralla a m b u n seguidor. Quatre reforços P e r intentar posar remei a la situació p r e o c u p a n t d e l'equip, el club ha contractat els serveis de quatre nous jugadors, tres dels quals ja van debutar en el partit de la setmana passada. Els nous jugadors són Moya, lateral esquerra que la t e m p o r a d a passada ja jugava en el Sant Cugat; Escobar, un h o m e p u n t a p r o c e d e n t del Mataró; Sergio, migeampista del Pubilla Casas, i Hilario, un altre migeampista del Cerdanyola de Mataró. D e s p r é s d'aquests 4 fitxatges, el club ha donat una nova baixa, Pagarolas, que ha deixat de ser j u g a d o r santeugatenc.

TiNNlSDEtAULA

La jugadora de golf de Sant Cugat Estefania Knuth guanya rOpen de Singapur C.R. • Singapur.— La jugadora d e golf s a n t e u g a t e n c a E s t e f a n i a Knuth ha aconseguit el primer triomf com a professional, j a q u e ha guanyat l'Open d e Singapur, un torneig puntuable p e r al circuit asiàtic. Estefania Knuth va aconseguir la victòria amb una targeta a m b 208 cops, dos sota el límit. L a coreana Huang Iu-Txen, a m b 210 cops, va ser segona. La valenciana L a u r a Navarro va ocupar el lloc 45 de la classificació final i va fer un total de 226 cops. Knuth, que compleix el segon any com a professional, n o va començar gaire b é el torneig. E l primer dia va presentar u n a targeta a m b 76 cops, 4 sobre el límit. Després de la primera volta la j u g a d o r a santeugatenca se situava a 7 cops de les dues primeres, la japonesa F u k u m o t o i l'americana Paulo. No obstant això, en les dues jornades següents la jugadora de Sant Cugat va superar aquesta diferència i va presentar dos resultats excel·lents. Els 67 i 66 cops del segon i el tercer dia li van proporcionar la victòria final. A m b aquest triomf la santeugatenca es converteix en la segona j u g a d o r a de golf espanyola que guanya l'Open de Singapur. La primera va ser la madrilenya T a nia Abitbol l'any 1992. Estefania Knuth p r e p a r a el circuit e u r o p e u d'aquest any disputant alguns tornejos corresponents al circuit asiàtic, ja que aquesta t e m p o r a d a n o ha pogut aconseguir la targeta p e r disputar el circuit americà.

CLASSIFICATS •

•

AUTO-ESCOLA

'Ç

•

ANTONI

PROMUSA

Manca

Sao

T.,--.-•

2-8

•

TALLER

CANALS

MECÀNIC

C. S a r t

•

Llcenç

CAMPOS

S A S M a r t o r e l l . 47

F'ancï"-'

t r 6 7 4 14 97

t r 674 06 82

•

t.'i i , i •.-- :7-

•

V A L L È S C a m í üe 24 n*t

NISSAN

•O'etl ^

t r 6 7 5 45 79

•O £

(jn„t;is(itl

b ^ r - i r.

Ret v . ' j : •

•!:•:«:

•

DEL

deU, 2 3

RENAULT

Ctra

VETERI-

v ' A . i £•-. J 4 t'

ÒPTIC

•

r.'.ia

Cerda-tyc.i

7'•

Ret - . m . -

SPRINT

IDIOMES

Francesc Moragas

R . i t t ' t l·i

•

:lfl

GRANJA

MINGO

C - H e r . "15-3 7

< 3 hab salo

cuTrj

americana Preu V

r-+' ^<-

SANT

DO-

Reus.

BAR-CAFETERIES

Bar

6 7 5 53 5 3

ALUMINI I VIDRS

Rosselló

ENMAÜMOLES YOÍEAkrOS NATURA4ES

9" '-XI'"- 1

WAV-INC

Girona

t r 6 7 4 0 6 93 Rius i Taulet

;

Tel. 699 38 9 8 ' Fax 588 24 53-

t r 5 8 9 6 4 55

Valldoreix

Clra. de Terrassa, 97 08191RUB

•

•.'.ti.·i. .

orrenl

S O L S O N A Rosselio

t r 589 32 89 Re A?»]l

GRUP

BELLES

A R T S M o n t s e r r a t . 31

HÍPICA SEVERINO

:_di< t .j i

CICLES

CARDONA

•

B L O C K C; Rosselló

V a l l d o r e i x , 41

Sant Cugat

t r 674 15 0 9

Rel irjots •

nesfi-iK

•

VINS NOE SA

Sant Sever V569

•

DG.

CES

Baixada

•

ORDINASOFT

Can

' 7

INST

TT 589 33 00

•

ESPORTS

PAPIOLVENOA

I NE-

T E J A C à n o v a s del Castl« 6 7 4 85 00

OLIMPO

•

SQUASH

SANT

CU-

33-^:

674 «8 62

JOGUINES

DENTAL

Francesc

• •

ESTANC

MONESTIR

SUMINISTROS

DOREIX

t r 674 99 40

J.G. ASSOCIATS

AUGET

Rusinol,

Mo-

•

JOIERIA

SPADAo'Bal-

t r 589 55 49 Sant Cugat

Mossèn Cintj

JOIERIA

TOUS

•

C U G A T Sant Anton

1 8 V a l l d o r e <.

D O L C E T S Alfons

;

•.

Línies M.T.iBI Transformadors Enllumenat públic

675 52 52

ELS ARCS. SALÓ Torreblanca

•

17-

vé,20

t r 674 54 00

Fraicesc

•

MANTSERV,

Catalunya,

t r 674 60 58

•

Td. 589 22 32

BRASERfA

^erp 5an

Pldça

Tt 5 8 9 5 2 4 0

Carreí Major, 6

S A N B E R - 5 Anselm Cla-

entl

'-3

Tr 6 7 5 2 6 0 4 Ret i59o:e

•

CAMPMANV

San

Cerdanyola.

•

MAILING VALLÈS,

Rusinol.

A:ic

djplox

CASTELLVÍ

Admls

Serveis

te'.'assa.

•

MENJARS

2 M a j o r , 3 3 (junt m o n e s t i r !

RATS

t r 674 01 74

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala 21 tr 674 41 67

t r 589 29 29

COLHORA

Torr

N Ú M . 1 Valldoreix

Rel 990JÜC'

•

A D M I N I S T R A C I Ó 67-A

•

PAMOBE

1- ' d

t r 589 47 42

FOTO

PREPA-

salo m e n pàr-

comunitària.

t r 6 7 4 79 6 8

n o n . 4 t r 6 7 4 6 9 18

PIS ÀTIC C

_ _ _ _ Altons i

5UPERMERCAT

VI-

n 675 49 05

Tf 6 7 5 2 1 0 6

ir2a.

•

FUSTERIA

RIA

NET

Creu.

Cugat

t r 589 47 53

Rei i * * -

baixos

de 1a

la St

RESIDENCIAL •* BC

lavabo,

geració. calelaccio, terrassa

pà'quing

17 50C OCO TT 6 7 4 5 7 1 6

Nou

Fax 6 7 4 5 7 5 4

a estrenar

: -cgari Pt1 N0;OX3 •

mS A N T C U G A T pis d e 3 banys, cuina,

menjador,

MORA-

48. Oportunitat

saló

baico, ascen-

sor. exterior i assolellat

SANT

3 dorm

TOMÀS.

9-*

2 banys, salo

menjador, cuina equipada, calefacció, armaris,

par-

quing opcional, tardor-95 15.200.000.-

12.700.000-

TT 6 7 4 5 7 1 6 . ' F a x 6 7 4 5 7

TT 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 6 5 4

Tac Psc CeMafryoiai Rel *K MOTO

Ix.»-

1 plaça

par-

=s' ^C?:00*

2 2 0O0.0O0.-

•

SAI Ret 1600(2

PROP

CREU

ROJA,

àtic d ú p l e x d ' u n s

1 0 0 m*.

T80O0 0O0«

(93] 6 7 4 6 7 15

ic-nijesSaca •

=t? *=S 'C-*2O0O6

S O B R E À T Ï C en

venda

.ador-saló. cuina, de b a n y ses

cambra

àmplies

terras-

Moft sol i b e n orientat.

SANT

CUGAT

zona

Golf,

dual

catalogada, de

Vergara, terreny

indivi700 m1

i 200

construïts, 6 hab,

garatge

per un p a r e l l d e c o t x e s .

EMVIMENTS UR&ANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

l^ri-asSantCijytl M

FSC I00400Q1

Paquetería urgent a tot Espanya

•

3 plantes,

674 08 97

lavabo.

gran estudi (35 m!). terrass a d e 25 rtr, g a r a t g e 3 cotx e s i j a r d í . 16 5 0 0 . 0 0 0 tt

(972) 5 0 28 6 2

l£<rwuesíwciJi. Ref =F8700Gl

CASA ADOSSADA

240

•'i . a p r o p e s t a c i ó . 2 p à r qungs

c/'V'inyoies '0 i

icl en perfecte es-

UHt 4 3 . 0 0 0 OOO•O 6 7 5 4 3 2 4

DANVIL

MOTOS,

• •

MARCS

Vaíles

VALLÈS

•

CABANES

••

·,-..i·.i'

i:;:, t r

casa

per

3 p:antes,

jardi

paller i q u a d r e s

=i r -ÜL COC' l : xxi'V.z

SIURANA

-FS-'XCC 2

plantes,

- • •-, t A i, • a d a . « e m e n e i e s ,

múmi

SL •

Sant Cut:.il

t r 675 49 43

CONSTRUCCIONES

Hetcrr-?S

*. r e s

LOCAL

)7f: r r '

•rer, e n v e n c a o •

TALLER

ELECTRÓ-

S O L C Sol. n u m

t r 6 7 4 36 8 8 Sant Ci.nat

PISOS EN VENDA Sant Cugat - Zona Monestir (PV 280), últims pisos de 65 m?, menjador, cuina equipada. dormitori, bany, calefacció, acabats de primera qualitat. Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca (PV220), últims pisos de 86 m ; , menjador amb parquet i aire condicionat, cuina office equipada, 2 dormitoris, bany complet. safareig, parquing opcional. Sant Cugat - Zona Parc Central (PV-308}, pisos de 107 nV. menjador sala d'estar 27 nV, cuina office equipada, 3 dormitoris, 2 banys, 2 places parquing, traster. jardí privat, propers estació FF CC i accessos autopista. LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local de 700 rrf, apte per a qualsevol negoci, zona molt comercial. Sant Cugat - Zona Monestir, local 200 nr. sense columnes, àmplia façana, molt

=.' Camí

Preu: 25.000.0C0

lloguer Pla

1 6 0 00C P l a T i e s TT 6 7 5 4 3 2 4 ^inoueí Rjtà' M

'--R ':'':Nó.:.0:.tl

TORRES DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació FF CC (CL-321), torre adossada 230 m2, menjador sala d'estar, cuina office eqmp., 3 dormitoris (1 suite), estudi, 2 banys, servei, armaris de paret, zona safareig, alarma, garatge 2 cotxes, jardí privat. SENSE MOBLES. Sant Cugal - Zona Pla del Vinyet (CL-346), torre adossada 330 nV, menjador sala d'estar 35 m!, cuina office 14 m \ 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària amb piscina. SENSE MOBLES. TORRES EN VENDA Sant Cugat - Mira-sol (CV-888), terreny 345 m2, torre 185 m2, menjador sala d'estar 32 m', 4 dcmitons, cuina office, 2 banys, servei, calefacció, garatge. NOVA PER ESTRENAR.

Re' ^"JffiOCU

Firxjijeí Ferro; Ret F^gTOQU

•

674 674

comercial. PERALADA

4 hab . 2 banys,

lum, telè'on

S.ir

A T E L I E P B L A U A.-

EBENISTECarr.i

GAS,

m*. 4 d o r m , b a n y ,

rrassa,

C c i o m e r , 2 p o r t e s al c a -

d'anglès.

tX^jiJC»

C/ F R A N C E S C

b o a m b d u t x a . 4 0 m1' d e t e qj.pg

g-an jardí, lerrassa. aigua,

Tr 6 7 5 16 0 6 CONNEC-

Itrdesai R# •

2 p a r q u . n g s i tre.ster

hab.,

Salava-

•R-t.-.Je I, 3 2 B

Escola

de Ex-

TT 6 7 4 5 7 0 4 - 6 7 5 4 3 0 2

nV j a r d i . 3 d o r m . , 2 b a n y s .

•

32 300 300.-

Tt 5 6 9 0 2 7 1

ENGLISH

PIS

planta baixa 100 nr

l-TOjesRoca' ^al FB'0060C13

t t ( 9 7 2 ) 5 0 28 62 > VALLÈS

TION

•

t r 6 7 4 5 7 16 • F a x 6 7 4 5 7

TT 1 9 7 2 ( 5 0 2 8 6 2

t r 5 8 9 3 5 B2

t r 589 35 23

R a m b l a dei Celler, 9 j

•

cui-

comunità-

salo menjador, cuina, refri-

TT 6 7 5 4 3 2 4

i'ircasGforeli) fet FG10080007

; l . v>i v w

5 8 9 35 35

VIOEO

•

Enll

'S*«n;_H*_S;00000C'

26.800.000.-

tT 6 7 4 72 54

TASTA'M

LARÓ

SA Sanla Mana. 40

Sant D o m è n e c

fe"l·'

5 dorm.

cale'atció,

45 000 0 0 0 . -

CONSULTING

CONS-

piscina

•

PIS DE N O V A

15 0 0 0 . 0 0 0 -

Re- T5ÍCO0-

t r 675 35 56

ELECTROLLAR

•

Sani Bonavtírti.r 1 e

Ret

Dos dormitoris, ampli men-

18 t r 6 7 4 4 3 0 4

Rius I Taulet, 4

G.C.I.

11.

c u i n a e q u i p a d a , ar-

;:XJès5xa

•B 6 7 4 1 2 4 1 Rei u m

200

banys * lavabo

Ret 473CC•

DR. M U R I L L O ,

tranquil·la (sense veïns

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Pibalal'ada, 34 tr 675 22 28

itf' l | --ii'. l | l, ";"WÍ

Re* '«0001 •

Zcra

I c l exterior, assolellat, molt

10 - b a i -

Valldoreix

ADMINISTRACIÓ NÚM.

blanca. 12-14

Re* 4500C'

•«ffiiH

13.500.000-

•

barys.

"üffice·-. 2 píaces

lerior

ris Cl

MURILLO

4 hab., 2

ria a m b l a ' d i i piscina

TT 6 7 4 7 2 5 4

l a qualttat, 2 d o r m i t o -

S A N T CL G A T

t t «74 06 57

VILA

Santiago

SANT

CASTELLVÍ

Rosselló

tiago Rusinol. 4 9

•

TINTORERIA

Rel '530CC1

•

MILAR TOBELLA

Junt

CUNICAVTMINM

t r 674 42 62

EEdMOCS

inclosa

C/ D O C T O R

' 30 n r

salo m e n j a d o r . 35 n r .

2B.500.000.-

6 7 5 10 11 900 300 400

t r 674 45 71

FRANCINO

Mcaças

opcional

50 000 0 0 0 -

Rei '420001

A I F A Ctra.

parquing

Plaça de

"TC-íéfi -.tr'JJCKn^ •

Tr 6 7 4 7 7 7 6

'MliMCuaiddVde^

t r 5 8 9 3 2 11

NOGUERA

M/7.W

Sait Cugat del Volés

•

SANT

•VOMLDWfDff COURIEN

Sala.

•

Exterior

bany

.'•'.^ ::•«•,.;- - n . t . ' í ' É , ' - É ' f . ï í

•

Sant Domènec

Ret 1570001

« S N 19 95 «ei i m í '

complet

T R U C C I Ó 60 m . acabats

l'trxva

16 t r 6 7 4 1 4 8 2

Rel 888MC1

TINTORERIA

t r 6 7 4 11 82

Fas 675 50 58

Rbla

Ret 5*3001

19. l o c a l

cambra

pintat.

Fax 6 7 4 57 54

pa-cu-ng

lti, 4 h a b , 1 D a n y

ZA-

W8897S5()lmóvtll

Rfcatallada, 24 C. V

lateig,

c u i n a , sa-

TT 675 33 55 , 5 8 9 26 43

• •

Rel 390X1

Torreblan-

Ic'.f

ver

675 30 12

M A P F R E Pg

Rr- IRX»:1

RetKOCKll

t r 674 14 90

•

• NET

tr 674 41 49

Sorrhago Rusinol, 37

mes. 3 9 , 1 r dreta.

Jacinl

9 baixos

menjador-salo

130

calefac-

TT 6 7 4 5 7 16 •

paret,

13.650.000.-

Dt!> Je Maig. 25 - Local -JA

nüm

t r 675 58 55

V e r d a g u e r , 107

Rel -£20001 •

JOIERIA

ragas. 25. Sant Cugat.

VALL-

Mossèn

martjre

BELLE-

S A R V B C/ Francesc

TE Ps

SOL

TSIN h?5 5010

Articles per a nens petits.

waoiooot

•

Barcelona

Wireias

I INSTITUT DE

armaris

•

quing, zona

V 674 11 83 =«l 1460X'

Matalasseria

5 8 9 5 0 12

JOIERIA

Sa-il a g u

•

dormitoris

cj'na,

a m b 3 lerrasses, 3 hab.

t r 6 7 4 58 5 4 Sant Cugat.

•

iílüf.1

674 01 74

m'm&.wmmtiM • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP. c Rua I Taulet. 27. tr *74 06 03 Sani Cugat R·srjotooi

•

PIS

CASTI-

2. Oportunitat

n r , 4 d o r m , 2 b a n y s , saló

i climaht

i ; a r q j i n g i Iraster

tians

o a n c a , 52

CUGAT

i Decoració.

Rel 1510001

( / Santiago Russinyol. 32 lei. 6?517 02-67*66*9 Fax 589 27 74

Re' ixVJA"

Mobiliari

ANNA FUSET JOIES C

'.'alüLie^

•

"e' -K 99!0'i-

C/ C A N O V A S

LLO,

cic. p à r q j m g l.i060C'í

?? 0 0 0 0 0 0 -

t r 589 26 38

GAI.ERÍAS SANT JORDI

Cugat

Plaça Octavia, 3

« 7 4 1» 77

a » I600Q01

generals i administració .. de finques.

PVC

•

àrea cultural

CASAJIANA

MARGA

BANAMoragas.

B2n

Asseurarrces

paiqjel.

: xçàn Re* 'HOZXK' •

INSTALACIONES

Fraixesí Worogas, 4 (Quofre Contons) Tel. 674 38 92

nau t r 589 50 7 2

administratiu.

580 98 54

rttz PtfrjCo'MryM

Santiago Rusiriol, 45. Sant

WOTS-ECTW

=«' 'E4I»'J1

t r 6 7 4 15 3 2

•

Rel 1550001

d'assessorament

xerneneia.

«otiice». 1 bany.

jade

V. A i - ^ i . .

W 630001

G A T Sant Jordi

<tar 510001

CL.

DIRECTA

COPERSE

08190

•

GIMNÀS

t r «75 37 07

RES

LINEA

Rti ' ^ X - : 1

TERRANEU

S a n t A n t o n i , 15

Alfons Sala. 29 B

Ï W

•

'JLe G r a r a d o s ,

•ímr

,M<.,t.A|..K t - l , ' . - " , - ..s

t r 674 58 62

Ret

Servei

•

-e-

t r 674 21 03

tT 675 42 03

14 eoo ooo TT 5B0 8 6 6 9

s o b r e i.

Sa-ila Mar-a. 44

CtSTIO. SA.

Ma-nrell

EDREDONSI COORDINATS

• VALLESTECNOLÒGÍC S A P l · l l r l ÜPI3, 3

V O G A Riera. ' 5 b a i x o ,

Rer I3005

sA\TC(.'c;.-\r

amb

i^.abc. calefacció

•

t r 5 8 9 4 6 51

daguer

CORTINES

• T A L L E D A R I C O M À C< H a l r n e s 11 S a n t C u g a t .

•

SA-

20.

MORA

Rbla.

M ü - r i , ij

•O 6 7 5 3 2 0 3

t r 674 62 02

R a r i D i , , n o i • <•¥'•<

•(0.4

Sant Cugat

1BB3

•

PRESENZA

•

TAPISSERIA

t r 5 8 9 5 3 48

CLARAMUNT

=*« xOOC'

ASSEGURAN-

Sant Joroi

P'I 4.X*-

Rol 1580001

•tassa

PERRUQUERIA

IBI

Ret "9000'

Can

•

oap?,!

Wmmm

H 6 7 5 3 6 53 r-e' r?"0tl

tc:

opcio-

2 1 00C.0QC -

Fnqi«Rocai íle' "

preciós

dl'l Vallès

•

Sant Cbïj! i>.-l V; >•'<

•

l'd. fiT.S 24 dl (ISlWISant í'utrat

t r 674 62 39

t r 675 20 01 Rei '3730C-

L»l—il«;3'i'' i n'l

Pooe-r'

TT 6 7 4 11 4 0

«v. (ostthl, 73 Tel. 589 61 25 U mòb.90» 9444 79

tT 6 7 4 4 3 9 0

•

Elías

t r 675 40 06

• •

- e - . : i >x«; t

íi.b 7 i.'í i

FORMAS

M06LESIDECORACB

la B o m b a , 14

ïnLER.OJÍIFM i-

•

tr 589 03 74

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

EXPRÉS

HIDROFLOR > 54

tol

opcio-

TT 6 7 4 1 2 0 4 - 6 7 4 1 1

I T 6 7 4 75 9 8

CUGART

cjiia •b-A

A cor/·ciLi

Borràs

V1\I)A •

Zona

l e r r a s s a , 4 *iab , salo

•neriaac

LINAS C

Cistiliet-s

MERMELADA

DÚPLEX

Reparacions

t r 5 * 9 11 9 5 R» r o O I

EXPOSKIOI

t r 6 7 4 8 9 15

Don

ÀTIC

M e r c a t N o u , 1 2 0 m-' -

i SERVEI GRATUÏT

•

CEYLAN C

•

Wd[)í.)>ÍEI\ ">

cale'accio

parqurng

assolellat

menador

amb •

Parada ' 2 3

n o u a estre-

14.500.000-

Mercat Pere San

PIS 80 m;

TT 6 7 5 4 3 2 4

•

GRÀFIC

nal

I Rs* XttOrit

COPV

a parin

exterior, parquing

t r 674 36 36

Matas

venda-

nar, 3 hab , 2 banys,

t r 6 7 4 13 2 5

I •

•

i ferr-assa

nal

6 7 4 7 2 54

•

1-42

Instal·lacions

cuina

cambra

exic-tc

freas Gityefa; Ref PG 'OSt-Xié

Tel. 5X9 44 81

NOUS

menjador-saló amb b a n y complet

ELECTRICITAT

APARTAMENTS

2 banys menjader.

•offi:e'·. 2 balcons,

ascensor, •

3 8 <9C S a r t C u g a t

I T 6 7 4 13 0 5

S A N T C U G A T pis m a c o

t r 675 07 54

a e s l r e n a r d'1 -2 d o r m i l o r ' s ,

t r 589 22 64

urqen-

• FAUNA

580 98 54

. Ï : ^ r j g - " , : ^ ' Qa- FPC KOX'

de 90 m

Rei ;::•> •

tT 5 8 9 2 6 4 9

San..-

fi LA

complets

Ci»'S W(3 8 9 8 1 36

•

11 3 0 0 0 0 0 -

IÒOOI:

SAL-

Frar-:esi

J . M I R E T \ 1 e - r a 1 Torre

ACERSA

Cuyal

TT 6 7 4 6 9 4 5 Te-

~ji'?bíanca

tr 589 13 29

DISPENSARI

CENTRE

DON

cc i Hscensor

' l a s . 4.

Passiit: \ dlldureix. 150

TORRE-

Ai'

•

Jtqencips

Rut

•

4 nab . bany

'<?•& l o c a l q a ' a l q e

33.

t r 589 24 81

NARI

"c-

T e l . 6 7 5 16 37 servei a domic

loc.a1 2

•

DEL S

mi->n; t .c!or, c u i n a , b a l -

8.400 0 0 0 Pta

PARQUING

BLANCA

PERRUQUE-

Mar

l*X'X'

• ANIMALS

R I A C a r e r :ie id C > P I .

ROMAN

MARTÍN

ligon Can Jaiai

VKRDlRKS DIRM'TKSM PAÍ.KS

r y f

•

;

.1 Cr-'-.j

T T 6 7 5 19 5 1

HNOS.

Cerdanyola

flfi

salo

I:JI.

1--"^:=.=.*: M

V A L L È S Slravmsl·i.

n1'

amD

TT 5 8 0 8 6 6 9

1T 6 7 4 7 7 7 6

•

EL MAS

AUTO-RECAMBIOS

TORREBLANCA

i 700 000.-

MÈTODE IRENEL

ZONA

p l a c e s d e garatge des de

Ret \ * . \ . . '

r .2=

S A N T C U G A T pis m a c c

u C r i t - e l e r a úe

; Tr 5 8 9 17 3 2

t r 5 8 9 14 29

AUTORITZAT

CA-

MES MARCS

Cïra-iados

CENTRE

36 M. Sant Cugat - Valldoreix (CV-971). terreny 950 m2, torre 180 m2. menjador sala d'estar, cuina office equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge, calefacció a gas. 42 M. Sant Cugat - Valldoreix (CV-1003) terreny 700 m?, torre 220 m2, menjador sala d'estar 35 m : . cuina office, 4 dormitoris [1 suite), 2 banys, servei, estudi 45 m'. zona servei, zona planxa, traster, garatge, caief a gas, jardí comunitari. 46 5 M. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CV-962). torre adossada de 310 m' + 35 m2 de terrassa, menjador sala d'estar 50 m 2 , cuina office equip . 4 dormitoris (1 suite) 2 banys, servei. zona planxa i safareig, traster garatge, celler, cal., jardí p'tvat i comunitari amb piscina. 65M.

•

• SANT CUGAT Zona cl Rceselto, té 100 rrf t consta de 4 h a b , menjador, cuèrtai 1 bany. 16.000.000« 6 7 4 08 97

R U B Í pas n o u d e 7 4 rrrV

Av.

hab.,

Estatut,

132,

bany, cuina

equip.

N o m é s dos veïns. 12000.000.-

« 5 8 8 4017/688 5 4 » (BnquneVJPnH. Bel FV2000t»

•

comunitat

cant m e r c a t . 3 h a b . , b a n y i

• PIS de 70 m'passeig Torreblanca, 35. 41 2a, 3 hab., menjador.

lavabo. Ext. 1 persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.0 588 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 » »

cuina, bany i terrassa. Lloguer 50.000 Pta + comunitat • TORRE amb jardí, cl Montblanc 34 de Mirasd-Mis Janer, 3 hab menjador amb llar óe toc. 1 bany. cuina. Renda al mes: 80.000 Pla • FINCA de lloguer. 7 hab. 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, ptscina, frontó i molt de jardí. Lloguer 350 000 Pla/mes

• PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes davant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 06 87 (BemSaianaja^lttFSCIOMOOll

|lncusa| Bel 150002

d'estar amb Bar de toc. 1 bany, 1 lavabo. Lloguer. 9 0 0 0 0 Pta *

R U B Í z o n a la Josa, to-

• Av. Catalunya. 9, 3r, 2a. Pis de lloguer. 3 hab, meniador sala tat. • TORRE. 7 hab.. 2 b.. menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer 250.000 Pta/mes Alcalde Ramon Escayola (ValMoreoty • C/ BALMES. 29. Pis de loguer. 3 hab.. menjador, cuina i bany

• RUBÍ Zona Les Torres. prop FF GG. Pisos des de 7 500.000 Pla. 3 hab. Calefacció, gas, cuina, bany. D 588 40 1 7 / 5 8 6 5 4 » »

(Serte) IW. S10030005

50 000 Pta/mes.

•

• RAMBLA DEL CELLER. 15. Àtic dúplex Renda 8 0 0 0 0 Pla •

RAMBLA DEL CELLER

15, àtic duplex + comuni-

5.000 comunitat. 2 hab, 1 bany, 1 menjador, 1 cuina, placa de

•

garatge

1 0 0 m", 4 h a b . , armarte d e

tat

paret, saló menjador, cui-

hab,

na, bany i 1 lavabo.

na, plaça garatge.

LOCAL cl CASTILLEJOS, 15 - 80 n i Renda: 75 000 Pta

17.000.000.-

PLACES aparcament a garatge c/ Virlotas, per a 4 motos. Uoguer

« 6 7 4 0897 |Fi«a»Sarl'Oaaa).l*J'.FSC1ttieTa101

tr 67415 66 KtwMCIOliOKH

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT. f

MINA.19. 80 m" Renda:

0 0 0 0 Pta.

mensual per plaça: 4.000 Pta PLAÇA 0E PARQUMG. CÍ Wftotas. 15.000 Pta/mes.

• FINCA EN VENDA. C/ Alps. 79. Oa 90.000.000 Pla. • TORRE EN VENDA. Ora. de ta Floresta. Amb jardí 20.000000 Pta. • LOCAL EN VENDA, a Sant Cujat, 01 Riu» i Taulat. 220 nf .25 m detaçana.25mil. • PLAÇA DE PARQUMG. en venda. 2 5 0 0 . 0 0 0 Pla.

• ZONA M O N E S ™ , 90 rrf, mentador, cuina, bany reformat, 4 h a b , tot exterior, perfecte eetaL 12.500.0009 675 33 6 5 / 6 6 9 26 43 (KSA GeetM ImobKana). M . KSA

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 Bxs. 2 A P A R T A T DE C O R R E U S n ú m . 12 674

• C/ S A N T I A G O R U SINOL 110 nT, 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, salo-menjadrx, cuina -orfice- nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24150 0 0 0 « 1 7 4 5 7 0 4 / 6 7 9 4 3 02 INtaoeal. M . IIM7W06

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a CoHserola. 20.000.000« 674 72 54 iftci»c>CT««HMreWKC','. • PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vaies), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650 0 0 0 I I (83| 174 «7 15 [Frtwee Saca) Bel FS10I200O7 • RUBÍ Av Estatut, Ed. nou. 65 mJ. 3 hab., bany I lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99 |Tr<»«»yaltior»at)RilFV44lt • RUBf Av. L'Estatut. 75 nV. 3 hab.. molt de sol. 7 250.000.« 6 9 9 65 48 tlncusa) Ref 150037 •

DEL

R U B Í cl D u r a n i B a s . 9 0

m!. 4 hab.. cambra

bany

• RUBÍ cl Lluís Ribas, 4 hab. mes entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qualitat Pocs veïns. Llar de foc. 19.500.000« 5 6 8 40 1 7 / 5 6 8 54 99

1 b a n y , 1 saló, 1 cui-

R U B Í pis c/

Margarida

c o m p l e t a , sol d e m a t i n s ,

Xirgu, 4 hab.,

menjador,

menjador 2 4 m'. places d e

cuina, gas,

pàrquing opcionals.

ría e m b e r i a l u m i n i . Ext.

10.500.000.-

« 699 65 48 lira/sal Ref 150X6

9.500.000.tr 588 40 17 / 5*9 54 99 IFfguesViltwifai) W.fV«»3

• RUBÍ c/ Historiador Josep Sena, 95 m2, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, calelacció, exterior, 2 terrasses. pàrquing. 14 800 0000 699 65 48 Inua) Bel 150004

• RUBÍ pis nou de 61 m2, a Av. Estat ui, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb terrassa. Superf. 61 m1. 11.000.000.9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Firt^Vtfhmtl W FV2Q0009

fuète-

WISA<A Finqiie8

1 S PISOS EN VENDA Prop Monestir, 98 m ! , 4 hab.. 2 banys complets, parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 nf, 4 hab., 1 bany i cuina noiies, exterior balcó, sol mati. 16 500.000 pta Zona col·legi Maragall, 75 m'. 3 hab., bany i cuina noves, parquet • galeria, sol al matí. 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m ! , 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional. 12.500.000 pta. Prop estació, 72 nf. 3 hab., 1 bany, sense ascensor. 8.000 000 pta. PISOS LLOGUER Zona eixample. 150 nv, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran. 2 pi. de pàrquing. Zona estació. 75 m!. 2 hab, 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat. Prop estació. 75 nv. 3 hab, 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat, Apartament prop estació 40 m \ 1 hab., 1 bany. 46.500 pta. Apartament moblat zona Mercat Nou. 50 m, 1 hab, 1 bany 65.000 pta. c/ Sta. Maria, 75 m ! , 3 h a b , 1 bany. 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta. 33075/02028

19 T S E ,

• ZONA PEATONAk 70 m1, menjador, cuina, 3 hab, 2 banys, calefacció, sol I vistes. 14.000.000« 675 33 5 6 / 569 26 4 3 [KSA Gestió Immobiliària! Ref. KSA 10050004

lAubcentaO Rel A1010O3O5

Restauraran*^atttageiZOT

R E N A U L T 2 1 2 0, A.A.

fia. Rel 1 T Tal 588 23 62. 27.000.000 Pal RaJ. 4/T. Tel S8B 23 62

B-IJ. 116746650

• K 4 1 l)Ul)l Tren al r^rare rM rxitile arnti t a l » en rdam

|Aulo Comarca del VaResI Ref. ACV

• K 4 1 IWlA T m S M Mur^ I f W rn'rle lerreny K » rif de fxi« H

• RENAULT 21 T X E , blau, B-JJ, 650.0O0.TT 586 55 35 lAuteemral) Rel AIOI0OOM

• K 4 1 W t l T m eri oartre urtia. 200 nr e l l i r ^ |arr> 50 rrf ^

lerra^6e120iit.OolBtSinrar«irteA2COJWjPuiBel.iT.Tel.5e823EÏ. quaJaX t a n nai. U t r ^ vendre, romes H.000.000 P B . W . f ï I . T e l . 5 6 8 2 3 6 2 .

• TORRE C< TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pla, 3 hab, 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardí. « 674 15 66 (Caaae). Ref C10130006

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.n 588 55 35

• TORRE OE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina. banv. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mesB6T4T264 IFtta· Gf»»*; «al FC 10O9000Í

lAutlcentral)- Bel. 41010O0O»

Tel. 586 n 62. •K*F^Tcmar*128mdel*M>Vje,3r«j*icOT;,

Ibarf.s^

• K41RIJBJ. T m d certa <W r « U , W m> arr« rxrj|e^ Pta Rel ItyT. Tet 5882362. • K 4 1 m i l k Torre zora Can Fitxo, jeirjl 200 rrr', casa rje 100 rrr', 3 h ^ Pla Rel 17/T. Tal 598 23 62. < K 4 i IWBL Terres rrjn Sfri atií;, a^wflc» 1000 rrf, a l i a f f i ^ • K 4 i R i m Terrerr, z n v a l t e T ^ aâîrae 8r» rrf. a r r i i n s ^ • K4I. RIJBi Terreny zona Cafllir. surjetl^ 7W rr^, arrè caêia de 70 m1.2 haNaciona s r a 8 500 J K Pta. Rel » / m Tel 586231»

• RENAULT Qlo.RN-1.4. B-OO. •B 675 32 57

• K4I. RUBÍ Terreny zona Can Mir a TA*. Pnjirapal, surjerficie de 628 nf. 19 m façana, zona urbanlladi amb tots efc> servM. Preu nirraloratie

[Aura Esteban] Rel AE 10030007

• K4L RUBÍ P t zona Can Fat». 80 ni, pes a l i assdelat. 3 habtacOTObent.eatareejereOTta

• RENAULT Cllo 1.2, 3 p., vermell, B-OM. 975.0009 588 55 35 lAiAKsrBaf) Ral A10100002 •

S E A T I b i z a , 1.5 ». 3 p .

només 4500 000 Pta. W . STR. Te), 988 23 62. • 1141. RUS. Terreny z r « a t a i aseolelaria p e r e r * » 6 cas«,loW I^IOMOT

• K4114Un. K z m mairA «arjrn e a c e l M 73 m1.3 h a t a t ^ ^ • K 4 1 RUBÍ % r J ú ^ par altrarar, 185 rr/, 130 r r r - u ^ 50 nf i k

I f m ^

opcional Oportritll 1 9 « U ) 0 0 PH. Rel. 1/D. Tel 5862362. • « 4 1 RUBÍ. Prs « t o par afamar, 150 nf edfcats, 115 nf (Us. 4 riat>taoCTO,2t««iys saa)35rrí,Uiaasolelat O r i r t i a l a l » * » ^ ( W Ï D Tel, 388 23 62. • K 4 1 SANT CUGAT. Torre a la zona de Maaaxa. a 6 vora de coMegal,» nf *

a s a 3 h a M a o x » I rawy (»r raf«Datai ftjeeíellal ani^aco;

|ardl 500 nf. Ocàs*. rorreSa. 120«!OM Pla. Rel. 1Í/M05. TeA 5882084. • K 4 1 SANT CtJI»T. Toni; a k z r n I k • R d r e « Iard de N » rr/, r j a

B-OB.

TT 675 32 57

Pla. Rel. l5O309Tel.5B92084. • K 4 1 SANT CUGAT. Torre a la zona de • » Planes de V a M r e r a . 1106 nf de terreny, casa de 60 nf, zona a b i asaoMark Oporturatat 1100000C Pta. Ref. 150010. Tat 58920 84.

•

SEAT

Ibiza V 2 , negre,

B-JX

• M L SANT CUGAT. Tom a la Ftoresta, solar de 836 nf, 200 nf de casa. 126 m ' ú f c M ï Iranrart i a i l a * Ocasil l i m o W P a Rel. 15*011 Tel. 5892084.

400,000-

• K41. SANT OIGAT. T m a V a H a e À z^ra lenris, a 500 n

TT 5 8 8 5 5 3 5

a h i amb vstes a M s e r c e l Octari 18.9XÍM) PU. Ref. 25/1001. Tel. 5892084. • IS4I. SArlT CUGAT. T o n a la fVaaatt iaidl rle 496 nf, r a n rx 2 %

•

• A 7 MINUTS a peu de l'estadó de Valldoreix, 4 h a b , exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 rrrf, tranquil, aigua i tum ja d'anà 85.000/mee.9 (93) 67467 16

• SOLAR residencial, 650 m 3 . Zona escola arquitectura. Edüicactó immediata. 29.000.000t í 675 43 24 (Fnqu«Roea)BilFB 10060006

• C/ LAS PALMAS, 4. (A ia vora arxiu}. 226 n f habitatge. 5 0 0 m ' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada. 29.000.000,•B 6 7 4 57 16 Fax 674 57 54 imogg). Bel. WOgQ006

• C/ OCÉANO A T L A N T I -

CO, 53. (FmaJ 95), 600 mJ solar 294 nf habitatge. Zona Gotl. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing Jardí. 60.000.000V 674 57 16 Fax 674 57 54 .__

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, 240 rrf. 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000.tr 675 33 55 tr 569 26 43 IKSA Gestió ImmoMíani] Ral. KSA

(FntaaSamCuyQ. Re*. FSC 100*0016

TeLS8323S2. • K*.fc»rOTS«l*ic

• K 4 1 RUBÍ Tom zona Sart frax;. c a u de 280 m1, 5 haJAadons mél esturi, ad I testa parnrarfla. jardí 4e 1.650 nf, uagaix vendre, norftee •

• SEAT Ibiza 1.5, 5 p. BKP « 6 7 5 32 57

• SANT CUGAT Zona Golf i estació de Valldoreix, superfície: 600 m*. 25.000.000.« 674 08 «7 (FixasSartCugil] fle* FSC 100*0018

• SANT CUGAT Zona Vinyet - c/ Sant Josep, consta en planta de saló menjador, cuina «oHice» i un lavabo. En la planta superior hi ha 4 habitacions (una és -surte*), ï 2 banys complets. A l'estudi, com que es gran, té un dormitori, saló i un bany. A més a més al soterrani hi ha un gran celler, 1 habitació de planxa i safareig i garatge pera 3 cotxes. 63.000.000.« 6 7 4 08 67

• «4». ROBt, tom n a B t AwB, serrar»™ 1 «J rrf de menda,« » , I bany, 1la»al»,iar«*3K!rr·.0<a«»4 25500.000 I ^ I W . 1 f T .

haratadons. Ocaaü par a tamia i negocis. 37.500.000 Pla flef.2/T. Tel. 5 M 23 62.

(Autocentrall Re* * 10100007

Magnífica vista. TT 674 57 0 4 / 675 43 02 •^dBa).WiHi0700lC

llnogar) ReflNO 20005

Servicios d e g e s t i ó n inmoblliaria

• 1(41 R U l l Tom r c « r « estrenar, diialataloe té 340 rrf. rnfe

|AutoEsieDan,,QeUE 10030006

• CASA ADOSSADA c/ La Plana, 140 nV, 3 hab.. 2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m 1 , cuina -office», golfes, traster, terrassa 10 m',-jardí privat, 16 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes.0-674 57 0 4 / 6 7 5 43 02 • P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sala, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 674 15 66 • PIS de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet. terrassa. Pis moblat a Mirasol. 55.000Vmes« 6 7 4 72 54 íFnasGromrfa) Ret FG 13060003 • PIS de 3 dormitoris, menjador-sato, cambra òe bany complet, cuina. Pis reformat, com nou En el centre de Sant Cugai Lloguer al mes: 65.000 Pta, B 674 72 54 [FrtasGwMh). Ret FG 10080002 • PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys Com nou. Plaça de pàrquing inclosa Junt nou mercat i atea cultural. 80.000/mes t f 674 72 54

•

V O L K S W A G E N Golf 1 6

V. B-LM

• K * SANT CtJGAT. Toro a V a l r t a m J a r r j * 6 0 0 ^ en bon eslal Zrra ala i arrt vcke rwioarralajes. SANT CUGAT. Torre a Vatrjorw per rehataltar carrjetamem, 600 nf de jardí, c u a d> 150 nf. 4 h e M a a r s , zona a l estarüng, e n t m

rrrratora* Preu: 23 500.000 Pla Ref. 25/1008 Tal 569 20 84. inrrÉtorable: 15.800 OODPta Ret. 25/1011 Tel 569 20 64. • K 4 1 SANT CUGAT. Torre i MraaoL Jardí de 200 nf, casa 80 irf. 3 rettaooiK 1 bany en i n tota raarex zora r x > l ^

•B 675 32 57

eetaoóaTMm Preu: 1J.900.IW1 Ple.Rel25/1017 Tel.5892064.

[AuloEsleoan) Ref AE1OO30OI0

• K 4 1 SANT O A V T . T m a la R ò r e M jardí de 9!» nf, c a n de 180 desS ànec de 1960. Ocàs», o n a * 220*1.000 Pla. T « . 25/1020. Tel. 5 6 9 2 0 8 4 • K 4 1 SANT CUGAT. Torre a bt Ronda; jardí 760 nf, casa 60 nf. en perfecte estat. 2 rarjtaaont, I bany, pceeMtat cTamptac* Preu 16 K D 000 pla. Rel 25/1022. Tel. 589 20 84. • K « . SANT CWUT. Tom a V a U e n J M ' 4 4 7 rrf. casa 56 rrf, 3 l a « ^

•

F O R D E s c o r t rjièsel, B-

de restaco. Ocasó: només 16600.000 Pta. Rel. 25/1026. Tel. 5892084 • M . SV\rlT CIJIàVIT. Torre a Valdrma. Jaiti 2130 rrf, u s a

t r 6 7 4 15 0 3

IPeaçea Mot» Batei Hel PMB laOCM

et raa. Rel 1030. Tel. 599 20 84. • 1(41 SANT C I X » T . T m a Valdoea Z o n eetaix. jard de 78^

• •

A L F A 3 3 16V, negre

B-

N I S S A N P a l r o l 6 cil. rjiè-

s e l , curt. B-JV

« 675 32 57

600.000.-

lAuBEsteoani Ref AE 1003000*

Preu 28.000 000 Pta. Ref. 342003 Tel 569 20 64.

n 5 8 * 55 35 •

|*jaB0>rajal) ftef AIQ10OO10

N I S S A N V a n e t t e pràctic

A L F A Romeo 33, B I T

t l 58» 09 91 |He«.iJi w Fiocaro

dalscioller^ite

per retornar. Preu: 34.000.000 pta. Rel. 35/2TJ04Tel 599 20 84. úrear»aJ^toksProa31.0ur3.0r»FlaM35?IK3T9l5992084

« 675 32 57

475.000.-

• K41SANTClJGAT.TornaHraari.Aalawra

• K41SVUIT C U U T . Trare a la RrMata d*eei artla:. jardí de 1A52 tf^

dièsel. B - M S . •

35/2001 Tel. 5892084. > K 4 1 SANT OIGAT. T m a ta R r a a M a a s ailark sr^

LK.

[AuBEslBOan Rer AE 13030005

• K « SANT CUGAT. Tom a V a l d o w Jsjdí de 1.0» nf.

•

• K41 SANT CIJGAT. Trm I Vatkrarx Jaa« rk 800 nf, casa de 225 nf, úk Ret 453001 Tel 589208*.

Re#. 3S2026 Tel. 58» 20 84. R E N A U L T Exprés, dis-

set, B - J Z

• ALFA Romeo 75, i TvrtnSpark B I U O 0 7 5 3357

650.000.- n 589 09 91 (FHecar.511 Ref F 1.DO20OOB

OfirJnaVaaViofeix r i M i a r t i r ^ ^

(iia» Eaaaber> Bel AEirmorjo? •

A U D 1 1 0 0 , B-IG

«674 6(50 (Aula Comerca del Vanes) nef

tel

100)0002

• CITROEN AX. GT (extres). B-JU « 675 32 57 lAubEatabaii). Ref Ai 1O030CO3 •

C I T R O E N AX

11, TRE,

B-IM 350.000-

« 5 8 9 09 91 i'Fiear.u.i Relf·waoci • FIATTipo. 16v, A/A, BLC. « 674 15 03 fPeupw* Motor Raly; Rel PMfl :20X7 •

F I A T Uno 4 5 5 ,

B-16O0-

H U , ptatejal. [Suw«l).Bef.SlOli[oa •

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA «CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

WhNCNTh

F I A T U n o t u r b o , I E , B-

IK. 475.000-

« 5 8 9 09 91 Feacar.sJ.) Ref P10O2OX3 •

FORD

Escort

B-

XR3

KV. « 674 15 03

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

(PeugeotMot»Renyi Rel PMR< 0)C5

• FORD Fiesta 1 1 . mel. B-JT. 300.000.« 588 55 36 (Aidocarlral). Rel A10I3OOO3

• QOLF1.8.GL, B-JP « 6 7 4 88 50 lAuto Comarca de Vallès

Rs' 4C.

10090004

• LADA Niva, B-NL 550 000n 589 09 91 (Faacar. si | Ref F ICC2CO09

• OPEL Corsa, B I S . 475.000.« 5 8 9 09 91 iFyacar.sJ,). Ref.F 1002000•

O P E L C o r s a G S I . B-LK.

« 6 7 4 68 50 ACV

Rai

10090005

• OPELKadett i 3. 5 B-HY. 450.000 n 589 09 91

P .

'Faacar, sJ|. Ref e-0020304

• OPEL Kadetl 1 8 GT blanc. B-JZ. 600.000.« 5 8 8 SS 35 lAutocenearj-Ral Aic-oopos •

O P E L Veclra 1 6

AA.

B-MN « 875 32 57 lAuto Esteban) ftaf /t£ ^ooacooe

INFORMACIÓ I VENDA: _ Passeig Francesc Macià, 80 ' A l Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

• PASSAT Variant 1 8. A.A. B-MQ. « 6 7 4 88 50 (Auto Comarca del Va'lèsi Re' A3V

(Fmcas Sut Cugat). Ref FSC IQCHOQgt

25.000 000 Pla Ref. 25/1003. Tal. 588 20 84.

• K 4 I . SANT CUGAT. Tom a Vaadomx. Zona alada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 h a M i c w » . I bany, posaeMtat ampeaco Preu

lAuto Comarca fle. valies

(Fugues Saca). Ret. FS1Q120009

Pta. Ref 2S/I0O2. Tel 5B920S4. • K 4 1 SAI<r I^IGAT. Tom a M n a ^ Z m r d l e r ^ a 200 m

• K*

lALflocenBaf; Pal A10100009

(ftOtGaTWHfe, R6. FG -0OBO0O4

• SANT CUGAT Zona d Alfons Sala, consta de 4 habitacions, saló menjador, cuina. 1 bany complet, lavabo. Safareig, una petita terrasseta o balcó. 95.000 /mes.« 674 06 97

350.000..

V 588 55 35

• PLA DEL VINET 130 m', 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina -orflce». galeria, terrassa 30 m \ 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina 175.000/mes.TT 674 57 04 / 675 43 02

• RBLA. RIBATALLADA 160 m3, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing, calefacció, assolellat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000Vmes.9 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

S E A T T e r r a , blanc. B-

« 8 7 4 0910

tCWK)flelClQí3000S

4QPI

• RENAULT blanc, B-LX. 650.000.« 5 6 8 55 35

• LOCAL EN VENDA o Noguer 112 m*. Preu vend a : 1 0 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mee. « 6 7 S 4 3 24

ffiUOTSffiF

reformat,

• RENAULT 11 GTL, BGL. TT 674 15 03 •PMfft I M r H i l M I B 183006

• LOCAL DAVANT C A P SANT Cugat, cl Mina, 1980 m>. SO.OOu/mes« 6 7 4 1 8 66 |t««i)M.CTO1X0OT

Renda: 100.000 Pta. 3

• ZONA RESIDENCIAL ffaaoaiaeSaaavRef.rairriartrlO 100 m*. saló amb xemeIRtiqaelvatMirat) Rel FV2H0010 neia, cuina «office», 3 • A P A R T A M E N T e n lloguer. M o l t cèntric i 1ran• RUBÍ c/Verge del Pilar, hab, 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí kv q u i . P à r q u i n g o p c i o n a l . A la vora de Correus, 65 lanlil. només 6 veïns, tot 5 5 . 0 0 0 * n 4 » . nV, 3 h a b . , c a m b r a d e « 6 7 5 43 24 exterior. bany. ;Fw»eB« Roav Ref. m icoaooic 26.000.0006.450.000.V 676 33 6 6 / 5 6 9 26 43 « 8 9 8 68 48 • APARTAMENT en lloIKSA Oeux) Mmobiliaiia). Ral KSA |mjM)«ai:»«K guer cl Montserrat. 1 hab, 10050007 bany, cuina americana. • RUBf cl Zafiro. 70 m", 3 50.000/mes.• ZONA TRANQUIL·LA hab., cambra bany, exte« 675 43 24 100 m* + 160 rrr* jardí pririor i assolellada. vat, saló-menjador 30 m1, (r^unRaaltW FRI0O8UCO9 6.400.0004 hab, 2 banys, calefacS 699 66 46 • AV. ALFONS SALA, ció, aire condicionat, 1 (femUM IM00» 22, 3r (e. la vora estació). pàrquing + traster. Renda: 60.000 Pta. 3 hab, • RUBÍ Duplex per estre- 26.000.0001 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 nar de qualitat suprema. •B «75 33 55 / 589 26 43 traster. tr 674 15 66 Poca veïns. {KSA Gestió immobiliària) Ref KSA (Caaaa)Raf.C 10130003 19.000.000.IMMCOS t r 5 6 6 4 0 1 7 / 6 * 6 54 99 • a ALFONS SALA 110 • ZONA URBANITZACIÓ (Fmqaea Vslieiretl Rel. F» 80MI1 nV. 4 hab.. 2 banys, saló Cuina i bany renovats. 2 menjador 20 m1, cuina i te• RUBÍ Edifici Mercuri, 75 hab més traster i hab. sarrassa. Moblat. m1. 3 hab., cuina i cambra fareig i planxa. 90.000/mes11.000.000.bany reformats, pàrquing. tr 674 57 04 / 675 43 02 •B 674 08 97 10.500.000IJmdMD-Rel.nroTOOOT ifèxasSantCugan Rel FSC 103*0009 S 699 65 48 Qrcusa) FW 150009 • C/POZOS, 10, 3 r 2 a (a la vora estació). Renda: • R U B Í local a Les Torres. 50.000 Pla + comunitat, 3 40 m \ bany, pati. hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui3.800.000.- 9 6 9 9 « 5 48 na. W 674 15 66 • MIRA-SOL 2 solars GOS (InojsalFW. 150010 i 650 m2. Pg. Camèlies. {CM»Ï W C W3M02 •

0 67415 03 iPe^yot uay Balil Bel PMBizmrg

líiito Eflabanl n«l A£10O3OCrj9

VALLÈS

15 6 6 - 6 7 4 10

• ZONA MERCAT N O U 90 nT. saló 32 irr- amb xemeneia, 3 h a b , cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, a d i vi8lee. 14.500.000» 675 3 3 5 5 / 5 1 9 2 6 4 1 (KSA Gest» Metïaria). Xef. KS» I00SOO05

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

SANT C U G A T

Z O N A c / Altons S a l a , d e

P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A.

B-HX.

• SANT CUGAT Zona P Àngel Guimerà (esteció). consta de 3 habitacions, saló menjador, cuina i 1 banys. Una terrasseta. Pot ser amb o sense mobles. 70.000/mes.« 6 7 4 06 97 IFenaSarl Canari But fSC IHHtro

• PISOS, apartaments, torres, locals i places de pàrquing de lloguer. « 674 12 04 / 674 11 81

{finques Vanhonral) Set FV 4585

d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguer: 65.000 Pta • 2.000 comuni-

•

( f a m Sant Cujat). Bat FSC 1004O3I7

• RUBf Plaça Progrés. 100 m", 3 hab. (2 doble»), calefacció, pis exterior. 6.900.000« 6 9 4 66 48 • PIS de 110 m'.av Altons Sala, 9, 1f 4a. 3 hab menjador, sala

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 10 de febrer de 1995

10090006

• PEUGEOT 205 GTI AyA.B-JT. « 674 15 03 (Peugeot Motor Raa». Ref PMP 120003

• PEUGEOT 205 XL, BHW n 674 15 03 (PeuoeotMoWRalyl Rel PMB120001

EDIFICI BARCELONA (c/

Lleida)

PREUS: 2 H., 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.0001 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 í A 11.600.000

2 4 . Divendres. 10 de febrer de 1995

EL GALF INICIA LA SEVA TASCA El Grup d'Autoprotecció de la Floresta ((i A U ) està elaborant ja plànols detallats del districte destinats a facilitar la tasca dels bombers en cas d'incendis o altres catàstrofes naturals. Plana 25.

«KARTS» I SEGURETAT VIÀRIA Alumnes d'escoles de Sant Cugat aprenen seguretat viària en un circuit dekarts instal·lat al camp municipal d'esports. L'activitat s'inclou al programa de prevenció de l'Ajuntament. Plana 25.

TO DIUS EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

Els cristians allunyats de l'Església i les fórmules possibles per recuperar-los van centrar les primeres sessions de treball del concili provincial tarraconense al Centre Borja. A través de

la lectura de la primera part de la ponència Anunciar l'evangeli a la nostra societat i amb més de 60 intervencions, es van indicar l'escola i els mitjans de comunicació com a vies per a una

nova evangelitzacio i ja van sorgir «sensibilitats diferents» entre els convocats, que. segons el bisbe secretari, Carles Soler i Perdigó, són un reflex de la societat i no una confrontació entre

dues posicions. El laïcat, però, matisa que les diferències, en paraules de Tica Font. membre de Justícia i Pau. parteixen de «concepcions diferents de l'evangelització».

L'aula conciliar abans de començar una SLSMU I iK|ULlnshe de Barcelona. Ricard Maria ( arlc-, iinb un grup de jo\cs en un descans del debat I otos: MANÉ ESPINOSA i J.A. Ml I.A.

Soler i Perdigó reconeix que hi ha «sensibilitats diferents» al si del concili El bisbe secretari atribueix l'allunyament dels fidels al procés de seculartizació de la societat Sil VIA BARROSO • Sant Cugat.— "Si hi ha hagut allunyament entre üsglcsia i societat ha estat per totes dues parts. L'Església ha d'assumir la seva part de responsabilitat i posar-hi remei.» Amb aquestes paraules resumia Ramon Prat. el relator de la ponència Anunciar l'evangeli a la nostra societat, el tema central del debat de les primeres sessions de treball del concili català. Segons Prat, «queda clar que cal adreçar-se a la societat amb un llenguatge senzill, perquè l'objectiu és que la gent tingui accés a Crist». El mateix criteri és compartit pel bisbe secretari del concili, Carles Soler i Perdigó, que va assegurar que «no es pot ser prop de Déu sense ser sensibles a les demandes dels homes». La majoria de propostes presentades en les intervencions feien referència també a la necessitat que l'Església sigui realment servidora de la societat i, segons Prat, «estan en perfecta sintonia amb la mentalitat amb què s'ha redactat el document de treball». Això no ha impedit, però, que hagin sorgit allò que Soler i Perdigó admet com a «sensibilitats diferents». Segons el bisbe secretari, «la intenció del concili no és diluir els diversos punts de vista, perquè aleshores no reflectiria la

L'estudi de la cultura religiosa a l'escola es planteja com a fórmula possible per a recuperar feligresos

societat, però aquestes sensibilitats diferents no signifiquen cap confrontació a dues bandes. •> Les diferències, que de moment no s'han arribat a concretar en cap votació, es van esbossar, segons Tica Pont. representant al concili del col·lectiu cristià laic

Justícia i Pau. «en les fórmules que es busquen per a la nova evangelitzacio». <La mentalitat que traspassa el document de treball implica una c\angelit/ació des del poder, amb la creació d'institucions per adoctrinar. Per això proposen la incorporació d'una as-

Els sectors progressistes demanen una evangelitzacio menys institucionalitzada

sores de ràdio interdiocesana per a tot Catalunya va ser una altra de les propostes, derivada del punt Evangelitzacio del poble a iravés de la cultura popular i dels mitjans de comunicació social de la ponència. La mesura també inclouria una productora de televisió i vídeo, un mitjà escrit per a tota la Tarraconense i el reforçament dels gabinets d'informació de l'Església. Aquesta decisió demostra, segons Soler i Perdigó, «que l'Església es pren molt seriosament els mijans de comunicació i la connexió amb els seglars». Però la voluntat de contacte amb la «Sovint el que diu l'Església societat no implica, des del seu rellisca de la gent perquè l'Evanpunt de vista, que les sessions del geli és presentat com un catàleg concili s'hagin de fer a porta oberde prohibicions, en lloc de ser ta perquè «aquesta és una reunió la gran Bona Notícia de Jesús.» interna on només hi ha d'haver «Els cristians ens trobem amb els convocats, de la mateixa masituacions noves i caldrà trobar nera que l'Església no es fica en camins nous per oferir l'Evangeli. la intimitat de les cases particulars No hi fa res que la gent sàpiga per molt que vulgui conèixer què que el concili té els seus dubtes senten les famílies». sobre com fer-ho.» Per a la pròxima reunió, els «Si no ens afanyem, l'Església dies 17, 18 i 19 de febrer, l'ordre estarà cada dia més descol·locada del dia preveu acabar la ronda que mai, més estranya al món.» d'intervencions sobre Evangelitza«La nostra missió, més que sercio i societat i iniciar el debat vir l'Església, és servir el món.» sobre la missió del laïcat i la funció «Qui són els allunyats? Qui s'ha de la família cristiana. En la sessió allunyat de qui? El món de l'Esde diumenge es farà la primera glésia o l'Església del món?» votació orientativa sobre les proPere Vivó és rector de Sant Cugat postes presentades.

signatura de cultura religiosa a les escoles públiques. En canvi, el sector més progressista demana una evangelitzacio més humil, més discreta. La que s'aconsegueix estant amb la gent i deixant que fernienti», va dir. La creació d'una xarxa d'emis-

Impressions des de Faula conciliar P1-.RI-. V I V O •

ixò que diem a continuació no ho diu el concili. Ho diuen, de moment, només alguns membres, encara que dins de l'aula conciliar. Són aportacions perquè el concili en parli, com a tal, quan arribi l'hora i amb les conclusions votades per tothom i aprovades pels bisbes. Tots els membres que han parlat ho han fet amb gran llibertat. Tothom diu allò que li sembla que ha de dir, sigui negatiu o positiu. però amb un gran respecte i sense gens d'agressivitat. Del que he sentit, i sense pretendre revelar cap secret irrevelable, en destacaria els comentaris següents: «L'Església hauria d'anar semdavant del món, mai al darrere.» «Cal acceptar el caràcter mar-

cadament secular de la societat d'avui, sense enyorar ni pretendre recuperar temps passats.» «Admetem com a positiu el pluralisme a la societat i a l'Església.» «Hem de voler una Església arrelada al país.» «Cal estar contents del que l'Església ha aportat a Catalunya, que no és pas poc. Per exemple, en bona part, la salvació de la llengua. Però també cal reconèixer els errors i demanar-ne perdó.» «Es donen actualment dues tendències molt fortes a l'Església: uns posen l'accent en la seguretat i els altres accentuen l'aventura de recerca de la fe. Uns corren el risc de convertir-se en un gueto; els altres s'arrisquen a perdre la pròpia identitat.»

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

£1 Grup d'Autoprotecció de la Floresta elaboraa nous plànols del districte L'entitat inicia converses ;rses amb l'Ajuntament per afegir-se al pla municipal de prevenció XAVlCAVA H Sant Cugat.— El Grup d'Autoprotecció rotecció de la Floresta, creat arran dels incendis lis que van afectar el districte a l'agost de l'any any passat, està preparant una sèrie de plànols ils que de-

tallaran les principals rutes per arribar a cada carrer de la zona. Mentre es recull documentació per establir una organització definitiva i es tracta de formar els voluntaris perquè puguin actuar en cas d'incendi, ja s'han

mantingut els primers contactes amb l'Ajuntament, per tal d'integrar el Grup en el pla antiincendis que es redacta a nivell municipal. L'objectiu comú és donar una resposta efectiva i ràpida en cas de perill.

L'organització del Grup d'Autoprotecció va començar després de l'incendi de l'li d'agost, tot i que segons Kim García, membre fundador del grup, «la idea ja era embrionària des de la primavera». La primera tasca del GALF va ser recollir tota la informació disponible sobre els voluntaris i la manera convenient d'actuar davant de catàstrofes naturals com els incendis. Els membres del grup es van posar en contacte amb Protecció Civil, el Patronat de Collserola, els Bombers de la Generalitat i el mateix Ajuntament. «En general hem rebut una bona acollida en tots els estaments». Tot i que bona part de les seves energies han estat dirigides a crear i dissenyar una organització que és pionera a Catalunya, el GALF ha pogut editar una sèrie de fulls . informatius on descriu les accions que s'han de dur a terme en cas d'incendi, inundació o grans nevades. A més, està fent un treball de revisió dels plànols de la Floresta, indicant els millors accessos per a cada zona i contrastant els noms dels carrers i dreceres. Contactes amb l'Ajuntament Recentment es va fer la primera reunió formal entre representants del Grup d'Autoprotecció i de l'Ajuntament, que ambdues parts van qualificar de positiva. Segons Xavier Cortés, regidor de Medi Ambient, «la creació del GALF és positiva com a exemple d'actuació de la societat civil davant una ca-

Membres de l'assemblea constituent del Grup d'Autoprotecció de la Floresta Foto: MANE ESPINOSA tàstrofe com el foc», però «ha de quedar clar que el grup s'ha d'integrar, amb altres iniciatives semblants, en el pla municipal com a voluntari forestal municipal, i no com a grup independent». Entre les actuacions que el Grup pot dur a terme, Kim García

destaca «la tasca de facilitar la circulació dels bombers per la zona, ja que nosaltres coneixem el terreny, un aspecte que és fonamental». El suport als bombers que lluiten a primera línia contra el foc, el transport de queviures, i el coneixement de les circums-

tàncies socials de la Floresta són altres aspectes en què el grup pot ser efectiu. «Saber on hi ha persones grans o impedides, o si hi ha nens sols perquè els pares han sortit és fonamental, i només ho podem saber els que vivim a la Floresta mateix».

SEGURETAT VIÀRIA

pràc Els nens de les escoles fan practiques de icció en un circuit de ««karts» 1 conducció L'activitatit s'inclou al programa de prevenció de l'Ají l'Ajuntament ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— Els alumnes de cinquè i sisè curs de totes les escoles públiques i una part de les privades de Sant Cugat estan fent pràctiques de circulació al circuit que s'ha instal·lat al costat del Camp Municipal d'Esports. Aquesta activitat forma part del programa de prevenció i educació viària que s'inclou al pla de dinamització de les escoles que ha fet l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament. El programa es porta a terme des de fa alguns cursos. El circuit, cedit per la Direcció General de Trànsit a través de l'Institut de Seguretat Viària, estarà en funcionament fins a mitjan mes. Uns 500 nens passaran durant aquest temps per les instal·lacions, a les quals podran conduir i posar en pràctica els coneixements i les recomanacions que han rebut a classe. Segons va explicar Àngels Ponsa, tècnica de l'àrea d'Ensenyament, cada nen té una mitjana d'un quart d'hora per recórrer el circuit. Àngels Ponsa creu que aquesta activitat agrada molt als alumnes. «Combina la part lúdica amb l'educació. Hi ha uns semàfors i altres senyals distribuïts estratègicament, que

La policia local assessora els nens mentre condueixen, i els recorda que han de respectar els senyals Foto: J. A. MULA els nens han de respectar. Surten contentíssims i sempre es queden amb ganes de repetir». Amb els karts del circuit, els

nens posen en pràctica els coneixements que un policia local els ha explicat a classe, pocs dies abans de fer l'exercici. Aquesta

informació prèvia és molt important per fer bé l'activitat. «La Policia Municipal els recomana la velocitat a la qual han de córrer i els recorda tot allò que els han explicat a l'escola. És una condició indispensable per poder pujar a un cotxe que hagin fet la teoria», explica Ponsa. Aquest programa va adreçat també als instituts de secundària de Sant Cugat. Tots els alumnes poden visitar l'exposició Joves i seguretat viària de la Generalitat que hi ha a la Casa de Cultura. En el cas dels alumnes de secundària, aquesta activitat s'ha pensat especialment per a ells. Un metge del Centre d'Atenció Primària visita també les aules i explica als joves com han d'actuar davant un accident de trànsit. L'objectiu fonamental d'aquest programa és conscienciar els alumnes més grans de la seva responsabilitat a la carretera. Per això, les activitats incideixen en l'ús del casc i del cinturó de seguretat, i en la moderació de la velocitat. Un altre dels aspectes que es tracten a les classes teòriques és la prevenció del consum de fàrmacs, drogues i alcohol, que és molt perillós quan es condueix.

£1 parricidi de Granollers va ser denunciat a Sant Cugat ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— L'assassinat del veí de Granollers José Torres Pena, descobert dilluns, va ser denunciat a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Cugat per una de les filles de la víctima, que vivia a la ciutat amb la seva tia dénçà de la data del parricidi comès presumptament per la mare. La nit de Nadal la noia, de 17 anys, va presenciar el crim, juntament amb els seus tres germans i es va barallar amb la mare. Com a conseqüència de la discussió, la noia va venir a Sant Cugat a viure amb una tia i, finalment, dilluns va decidir denunciar els fets a comissaria. El mateix dia es va detenir la mare, Rosa Guardia Reverte, de 37 anys, arran del fet que la policia va trobar el cadàver en un armari tapiat del domicili familiar, a Granollers. La policia va detenir també els tres fills grans, de 20, 19 i 18 anys, per complicitat. Tot i que la mare els ha exculpat, la hipòtesi inicial és que tots tres van ajudar Rosa Guardia a amagar el cadàver en un armari que posteriorment van tapiar. El cos es va trobar descompost i, tot i que l'armari estava tapiat amb llambordes, la fortor era perceptible per tot el pis. Segons la policia, la nit del crim, el matrimoni va tenir una discussió durant la qual la dona va matar el marit a ganivetades, en presència d'alguns dels seus fills. Després, la mare va convèncer els fills perquè l'ajudessin a tapiar l'armari amenaçant-los de fer-los fora si la denunciaven. En aquelles mateixes dates, Rosa Guardia va ser atesa a la Policlínica del Vallès d'una ferida d'arma blanca en un braç, que, segons la policia, es podria haver produït la nit del crim. Segons els veïns, les discussions entre la parella eren habituals i la víctima, que tenia problemes d'alcoholisme i estava a l'atur, maltractava sovint la dona.

Investiguen l'agressió d'un santeugatenc en un local de SabadeU • Sant Cugat.— Membres de la comissaria de la Policia Nacional de Sabadell investiguen l'agressió que va patir dissabte passat un jove de Sant Cugat a la discoteca Concor de la capital vallesana. Segons el text de la denúncia, els porters del local el van colpejar amb un puny americà i li van fer dos traus al clatell i diverses contusions i ferides a la cara i al cap, per les quals va haver de ser atès a l'hospital del Parc Taulí de Sabadell. Segons fonts de la discoteca Concor, la discussió va començar en el moment en què els vigilants van fer fora el jove, perquè volia consumir cocaïna dins del local./S.B.

Quatre bombers de Rubí, ferits en un accident I Quatre bombers del cos de Rubí, al qual està adscrit Sant Cugat, van resultar ferits lleus dimecres quan el camió de sortides forestals va caure per un barranc des d'un camí de Rubí, a la zona de Can Solà. La dotació havia sortit per col·laborar amb bombers de Terrassa en l'extinció d'un petit incendi forestal i en un revolt el camió va caure daltabaix dúns 50 metres, fent 10 voltes de campana. Dos dels ferits van ser donats d'alta de l'hospital del Parc Taulí de Sabadell el mateix dimecres i els altres dos, lún amb la mandíbula fracturada i l'altre amb un cop molt fort a l'esquena, continuaven en observació. /s.B.

CARMEf<0>

ON NJX

ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA I MINERAL

Bosses • Cinturons • Paraigües Articles de viatge i regal c/ Sant Jordi, 35 Tel. 675 17 99

Dr. Murillo, 2 - Tel. 675 52 16

MINERALS FÒSSILS

CORALS

TRAHSPAREHT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ

Dona Home Nens Estètica Obert dissabtes tarda

DISSENY EN METACRILAT

SALMS

^Àfe LES MILLORS BOÏIGUES • LES MILLORS BOTIGUES• LES MILLORS BOTIGUEÍ

Febrer Promoció de venda en productes de cosmètica

4 4*

PRÒPIA

d Sant Jordi, 25 Tel. 674 89 15 Sant Cugat c/ Santaló, 24 Tel. 200 33 84 1 08021 Barcelona

c / S a n t Jordi, 37 Tel. 675 08 76

lexidooptica ÒPTICS DIPLOMATS Oli,;;.'

I/,;,

CARME

• Muntures de moda

<pjf>

• Vidres de qualitat Hspccialit/a's en

• Lents de contacte

complements de pell. i a mes J i f osem d'un

* :--fïfl¥tl

SSBC

REBAIXES

ampli assortiment

• Li graduem la visió

d'artick> de \iatge i regals. A\iat tindrem

i * '.

C/l^JÍ

* *^"^2

les novetats

-**^-:

de prima\era i estiu.

Sant Jordi, 30 Tel. 589 44 95

-i *

**£

Dr. Murillo. 2 tel. 675 52 16

'Tenim tota

M g W P ^ ^ tULU3H^l

BHB^^^í

la moda Tardor - íHivern

AQUILINO ESTILISTA INTERNACIONAL

Mott aviat ai seu costat d Sant Jordi, 18 Local

Tel. 589 50 84

Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

2 7 . Divendres, 10 de febrer de 1995

CA L'AVI D E LES PLANES

FESTA D E SANT BLAI

La parròquia del districte, que impulsa mossèn Pere Grau, cumpleix 25 anys de tasca social. Durant aquest temps, s'ha consolidat l'escola, la llar d'avis i el club de joves. Plana 29

El Centro CasteUano-Manchego organitza per aquest diumenge a la Floresta una festivitat gastronòmica, a base de «gachas», amb motiu del patró de molts pobles de la Manxa. Plana 28 Wfe.í

LA VIDA SOCIAL Ràdio Sant Cugat organitza una matinal de cinema amb «Belle Époque» • Sant Cugat.— Aquest diumenge,12 de febrer, l'emissora municipal de la ciutat ha organitzat una nova matinal de cinema gratuïta per als oients i el públic en general. La pel·lícula escollida per a aquesta ocasió és Belle Époque, una filmació que va ser dirigida per* Fernando Trueba i va guanyar un estatueta dels Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La projecció es farà a les dotze del migdia però prèviament cal que els interessats a assisitir a la projecció recullin les localitats a les oficines de Ràdio Sant Cugat, al carrer Sant Jordi número 5, o a les oficines del TOT Sant Cugat, al carrer Sant Antoni, 42-44. Aquesta convocatòria ha comptat amb el suport de la revista d'informació local TOT Sant Cugat i l'empresa CINESA./J.M.v.

Vallès !jÇCUi$l©fw$W3 Vegueria excursionista del Vallès

Imatge d'una secció del mapa Vallès excursionista i de Josep Barberà, veguer excursionista det Vallès i impulsor del treball.Foto. ELS 4 CANTONS

Josep Barberà publica l'únic mapa excursionista comarcal de Catalunya Els consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental han editat 5.000 exemplars del plànol «Vallès excursionista» JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— La setmana vinent es presentarà el planòl Vallès excursionista, que han editat els consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental. La idea de fer aquest treball va néixer fa Uns catorze anys enrere, Josep Barberà, veguer del Vallès i un dels fundadors del Club Muntanyenc Sant Cugat, va dibuixar un mapa on es podien localitzar totes les entitats excursionistes de la comarca. Fa uns mesos Barberà va proposar als consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental que editessin aquest mapa i va obtenir un sí per resposta. L'excursionista santcugatenc es va posar en contacte amb el dissenyador A. Garcia de Granollers per començar a elaborar el projecte. Amb la col·laboració del terrassenc i especialista en senders J. Solbas, el geògraf de Granollers F. Roma i el fotògraf M. Luis, el projecte es va posar en marxa. Característiques del mapa El mapa Vallès excursionista indica amb pictogrames entitats excursionistes, biblioteques excursionistes. arxius documentals, museus. monuments històrics i prehistòrics. col·leccions particulars. oficines d'informació, zones d ' a c a m p a d a . fonts, aigües termals, zones d'esplai, punts d'informació

uns catorze anys, quan van nomenar el santcugatenc Josep Barberà veguer excursionista del Vallès. Barberà, juntament amb un geògraf, un dissenyador i un fotògraf, descriu amb detall els camins de gran i petit recorregut de la. co-

sobre parcs naturals, itineraris naturals, arbres monumentals, estacions de tren, serveis d'autobusos, senders de gran i petit recorregut, i delimitacions dels parcs i dels espais naturals. Al costat del mapa hi ha sis fotografies que mostren ColK

serola, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí-Gallifa, el Montseny, el Montnegre i Céllecs. Al dors del mapa hi ha un llistat de les entitats excursionistes del Vallès Occidental i Oriental amb una explicació dels serveis que ofereixen als

marca, els indrets més inversemblants, els parcs i els espais naturals, i hi inclou fotografies de les serralades vallesanes i pictogrames d'interès excursionista, entre d'altres. Fins ara, cap comarca catalana no tenia un mapa d'aquest tipus.

seus associats, com biblioteques, cicles de conferències i àudio-visuals, cursets excursionistes per a infants i cursets d'escalada a càrrec de monitors qualificats. Segons dades de l'any 1993, al Vallès hi ha quaranta-tres entitats excursionistes.

«Això pot ser el preludi d'un llibre» J.M.V.

• Sant Cugat.— Josep Barberà, que ha escrit diferents llibres relacionants amb l'excursionisme català i que va fundar el museu Cavall Bernat, sempre té algun projecte al cap, que probablement algun dia durà a terme. Mentre explica les característiques del mapa Vallès excursionista, es refereix als pictogrames que destaquen llocs i dades d'interès per als amants de les muntanyes i indica que «aquestes muntanyes podrien formar un llibre». «A Sant Cugat per exemple, hi ha monuments com el Monestir, el forn ibèric o l'ermita de Sant Adjutori. Només amb aquestes dades, que poden facilitar

les entitats excursionistes, ja es podria fer un llibre de la comarca», afirma. Josep Barberà, veguer excursionista del Vallès, encapaçala el dors del mapa amb una explicació sobre el Vallès excursionista. El primer moviment excursionista que es coneix data de l'any 1889. Es tracta de l'anomenada Societat Incògnita Excursionista, de Granollers. Feien les excursions amb cavalleries guiades per mossos. L'excursionista sanfeugatenc recorda que les diferents entitats estan unides per tal d'organitzar en diferents anys la Festa de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana i per tal de participar-hi.

Carenejant Collserola La descripció d'aquest sender, del Llobregat al Besòs, vol donar a conèixer aquesta ruta fronterera Barcelonès-Vallès-Baix Llobregat. És una contribució dels socis del Club Muntanyenc Sant Cugat Josep Barberà i Jordi Roca a conèixer les muntanyes més properes. El sender comença al portal de la tanca de la casa de les Aigües de Barcelona, a la resclosa del Papiol, al riu Llobregat. La caminada és de 28 km. Aquest recorregut i d'altres formen part de les explicacions del mapa, que també descriu el medi físic, la vegetació, la fauna i les activitats dels parcs naturals.

Aquestes entitats estan formades per un total d'l 1.753 associats. El Centre Excursionista de Terrassa, la Unió Excursionista de Sabadell i el Club Muntanyenc Sant Cugat són les entitats que més destaquen pel seu alt nombre d'associats. Actualment, el CMSC té més de 2.000 socis. En aquesta part del mapa també s'especifiquen els diferents senders de gran i petit recorregut. Aquests són els següents: de la Jonquera a Aiguafreda; de Lleida a Lleida; de Puigcerdà a Montserrat; de Sitges a Canet de Mar; de Barcelona a Montserrat; de Portbou a Ulldecona-la Sénia; de Sant Nicolau de Sabadell a Sant Llorenç Savall; del camí dels Monjos de Sant Cugat, a Sant Llorenç del Munt; Camí Romeu a Montserrat; de la Garriga a la Garriga mateix; de Sabadell al monestir de Sant Benet de Bages; Carenejant per la Serra de Collseróltí (de J. Barberà i J. Roca i editat pel CMSC en motiu del seu cinquantenari); de Granollers a Céllecs, i, finalment, el camí de Sant Jaume de Galícia.

El conseller d'Ensenyament parlarà de la política lingüística a El Mesón B Centre.— L'emblemàtic restaurant de la ciutat El Mesón continua organitzant actes per commemorar els seus primers trenta anys. Amb aquest motiu, la direcció de l'establiment ha preparat un altre «Sopar amb convidat». Joan Maria Pujals i Vallvé, conseller d'Ensenyament de la Generalitat, serà l'encarregat de presidir el sopar de dijous vinent, dia 16 de febrer, i parlarà després sobre la política lingüística en el món de l'Ensenyament. Després, com és habitual, els assistents al sopar podran obrir un debat tot opinant sobre aquest tema. El sopar és previst que comenci a dos quarts de deu del vespre. /J.M.V.

Josep Maria Gavín explica el seu viatge a Alaska amb diapositives • Sant Cugat.— L'investigador santeugatenc, director de l'Arxiu Gavín i amant dels viatges, Josep Maria Gavín, va fer una xerrada el càp de setmana passat sobre la seva estada a Alaska. Gavín va parlar del seu paisatge, la-seva gent i els seus costums, i va explicar que existeixen dues Alaskes: la zona àrida coberta pel gel i un altre territori molt més fèrtil. Un paisatge, aquest segon, que va impressionar Gavín per la «bellesa i la quietud».En total una quinzena de persones vàn assistir a la xerrada, que es va fer a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat diumenge 5 de febrer. / J.M.V.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 10 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

Els escoltes de la Floresta viuran un carnestoltes diferent Més de 100 persones es disfressaran els dies 25 i 26 en plena natura I R A V I S< ( A K H O

• Sant Cugat. Viuen a m b intensitat els valors del respecte a la natura i de la solidaritat. l·ls monitors i els integrants d e l'Agrupament f>colta de la Floresta caminen a m b entusiasme cap als lli anvs de

la seva fundació. Propostes diferents i creatives els fan aplegar cada dissabte al local que els deixa l'Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta. Properament, un carnestoltes en plena natura engrescarà els monitors i infants que integren l'entitat.

Faran deu arns el llWf>. I rchallcn a m h intensitat i

tracta de celebrar-lo plegats a m b una excursió en plena i n t e n t e n inculcar els valors natura on les disfresses i els del respecte i de la solidaballs serviran per celebrar ritat. a mes del c o n e i x e m e n t el carnaval. Un mes desprès. de la n a l u i a a la seva m a i organitzaran les primeres nada. que oscil·la entre els colònies de primavera, per i) i els IS a n \ s . F F m o n i t o r s Setmana Santa. i les m o n i t o r e s de l ' A ü r u ['ntre monitors, infants i "panicnt i scolta de la I l o - toves son gairebé un cenicsta treballen pei d u r a tet tenar. dividits en follets—de me ulls object ius que \ o l c l l i) a S anvs—, llops —de lf complir mitjançant activ itats a I I - - . raiers—de 12 a 14 , conerc tes. dul.u tiques i e n - pioners —de 15 a I fi- . i lllsiasks el clan —que son els mes Proper amen ,1 cap Ie grans de 17—. d o t s elN persetm.ina d e l -' >• de U tanyen a Fscoltes ('.iialans, un moviment no conlessiobre>. •- inr.il) cl II n c s t i i l k i l k l'a i l l l e l e l ' l 1 s nal i arrelat al país.

1 es persones q u e vulguin participar i formar part d'aquesta entitat santeugatenca poden acostar-se al local del escoltes, u la plaça d'Aquallonga. al districte de la Floresta, els dissabtes, de 2/4 de 5 a les 7 d e la tarda, dia en què es troben lots l a sala Cuc sempre s'ha destacat per fomentar l'aficio al billar a Sant Cugat. I nt,>: I. V Ml I V els grups. .Ara per ara, l'Associació ric Propietaris i Veïns de la Floresta els deixa el local. si bé amb vista al futur tf es VWïl·.R ItOKKAS nitza la Federació Catalana. l'ha organitzat la sala C u c . l.iii buscant un d e nou o M Sant Cugat.— l ' n equip F'equip és format per Pau un local dedicat a la prolïns i tot algun per arrcü'.u santeugatenc participa per Mir, José Dustin. Marc Se- moció del billar a Sant Cuque pugui tenir mes r-, primer cop en el Torneig rres. Josep Minarro, David gat. Ja htm jugat set jornades de ('atalunva de billar ames i o i l s i s i g u i C X c l l l s i \ ,:!.'', li! I lobel. lana Dorn. Quiet) i estan empatats en cl seaon ricà per equips, que orgaper als escoltes. Castelló i Pedró Tudela, i lloc amb o n / e punts.

Sant Cugat ja té equip federat de billar

K [•; S 1 A I K A N T

PARADA

1 a Nansa

regidor.o-V1ar'saje'ia

MENJAR

Vingui) provar els nostres nenús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA K,imbl<i ( .in Mora. v'n (I81WSANTCUGATDELVALI.ES

CEPDANVOLA DEL VALLÈS

MIRASOL

W£KBE£

RUBÍ

MEX-CAT Especialitat Mexicà - Català A : -.'-.f.lt '1r,is .'-!'>.mO~ i·l

«,ii

r-«

' ' ' " ^

>C<

f^\

Ctra. Cerúanvoia 9 s i Cugat

580 3' 29

B'aseK, -os!! Dangue! C u r a ce -nercat

a,,o w , 2 «Tel. 589 26 97

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av Flor de maiç ' . . ;

58C 88 39

REST EL VIEJOROBLE

cV Altamira 36

69i 73 55

Peix

MASJANER

Guadalajara. 14

674 23 15

Cuina va-iada

LA PONDEROSA

Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

Ctra. Sabadell. 4 7

699 11 52

Paelles, mar se treg'C

Tancat dimartsnitjdimecres __

MACXIM

Guatlla. 20. els Avets

699 55 58

Ment cegjstacic

Tancat diss. migdia i diumenge

EL PORTALET

PI del Dr Guardrel. ' -

588 54 68

Pizzena, cuina catalana

Tancar dtumeng'e-dilíuns tarda-r

CAN AMETLLER

Cami can Ametller mr

674 91 51

Cuina mercat

Tancat diumenges nit i dilluns

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventu'a 5

674 94 84

CuTa 1- arcesa,'meru dia-

Tancai_diss_ miGd_taj dium

CREP

Valldoreix, 68

675 28 26

Creps, er.fepans

Tancat dimecres taraa

REST. CANTINA EL MEXICANO

cí Endavallada i ü

589 18 25

Cuina i musica autentica

LA GRANJA

St. Antoni-Plaça Bai >>'. • a

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER S

Enric Granados 7

675 31 41

Brasena

BOKATAS

Plaça Hospital 35-Í7

589 19 72

Entrepans escecials

Diumenge i fest^obert a_parlir ^

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars dinars, sopars

Obert de 6 a 10 nit

p-arisc

Ot>ert tota la setmana Tancat dimecres tarda

''•'

RESTAURANT CAN

XERCAVINS

BARATA

Ora. de Rubia Sabadell km 15,200 Ie). 697 06 52

ÍVALLDCREIX.

CA L AVIA

cl Sant Antoni. 13

674 05 85

Cuma cataara rternac.

MESOMENYS

c/ Eltes Rogent. 14

589 38 23

Mexica-cataía

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça^Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú cian i proí) be'ic

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabaoe I, kn ifi200

697 06 52

Cargol launa/anòs reg-e

LACARBONERIA

Vila, 8

6751451

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Moneslr. l

584 23 32

Creps, amanides, menús

Obert cada dia

EL TAST

Alfons Sala, 9

589 < 5 02

Marisc, meni. cuna riem

Repartir a £artir de les ' 2 h

REST. PANXA CpMTENTA

Pg Olabarria, 69

589 06 07

Cu na de merca!

Obert tot ei dia

PARADA 1 FONDA

ROIa. Can Mora. s/n

569 26 97

Cuma ca'n ana

Dilfuns i/esp'e tancat

BRASERIA LA BOLERA

tí Baixada de l'Alba, 20

674 16 75

La ncslra ésp és qualil.

Tancat diumenges nit

I I Jtesón Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 6741047/589 2702 SANT CUGAT D a VALLÈS

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià. 5

674 1C47

Braser a ' cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

BAR REST. CASABLANCA

c/ Sabadell, 47

5''4 53 07

Brasena

CERVESERIA IL SICILIANO

Plana Hosp'ta' b

675 28 52

Ce'vesa :.!' r üu-1ació i

menjar basc

CAPITAN COOK

pi Lluís M i l * ! 1

589 61 61

C j ' n a co crial

Obert tots els dies

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M J a f n l '. pr:la J W , 185

674 11 4 '

Dies 'estius bufet II ure

Obert tot el dia

LA bQ.VSraA DU ML'LX'M VELL PI. Pere San, 6 - T e l 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h :wr5TO022O

F4 VINS NOE. S.A. Baixada San! Sever. 4 Tel. ÍSM l° S3 S':n: SS'i 14 r-.1 (ISN:ST.('U':VI

kl SI \1 R \ \ I i ' í / / l Rl \

PANXACONTENTA Sriitaurauir t l ïfirv' Sehlp

I i l . ?H«> O i . O "

CERDANYOLA

TL.:Í&ÏB!ÏB&'' " ^ . ?

DEL

VALLÈS If-iGUl A CC'»E XER ELS NOSTRES UGGERlMtNTS CADA SETMANA

Aitiniira

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL El Carnestoltes popular serà el 26 de febrer

Ca l'Avi i Mossèn Pere: vint-i-cinc anys al servei de les Planes

• Sant Cugat.— L'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat té previst concentrar tots els actes del Carnestoltes, el diumenge 26 de febrer al matí. A hores d'ara compten amb la presència ja confirmada de diferents esplais del municipi, de la banda de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes, del Centro Castellano-manchego amb la seva xaranga, dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat i del grup de Teatre Mira-sol. Es tracta d'aconseguir al màxim de participació no només dels infants sinó també dels adults. La cercavila que faran tots els grups comptarà amb un drac i una orquestra d'animació, al llarg del recorregut que es farà pel centre de Sant Cugat. Al final un ball popular a càrrec del grup de Pep López tancarà la diada del Carnestoltes. La majoria d'escoles i instituts del municipi, el divendres anterior celebraran els seus propis carnestoltes.

La parròquia és un important centre social RAMON LUQUE

B Les Planes.— Mossèn Pere Grau i Andreu, rector de la parròquia de Ca l'Avi de les Planes, va arribar fa 25 anys al barri amb la intenció de crear una comunitat integrada i agrupada socialment en un lloc on no hi havia ni arrelis ni tradicions. Desprès d'un quart de segle de treball ha aconseguit dotar a les Planes d'una escola, una llar d'avis i un club de joves, entre d'altres coses. «Quan em van nomenar rector de les Planes vaig veure que havia de donar un cop de mà a la gent d'aquí. En aquells temps, difícils per la situació política existent que de vegades no ens permetia fer segons quines coses, els veïns estaven abandonats per dos municipis: el de Sant Cugat i el de Barcelona.» La feina feta per Mossèn Pere Grau i Andreu ha estat plenament satisfactòria i positiva. El rector de les Planes pot dedicar-se, desprès de vint-i-cinc anys, a fer «una tasca de manteniment dels projectes iniciats en el seu dia» i a propagar «la fe catòlica pel barri». Afortunadament, les administracions actuals són ben diferents a les de fa un quart de segle. Tot allò que Mossèn Pere va començar quan va arribar ara ho porten a terme els ajuntaments democràtics que es divideixen el districte de les Planes. L'actual consistori santcugatenc ha creat, a la banda del nostre minicipi, espais per la gent gran, pels nens i pels joves. Infraestructures que el rector va haver d'afrontar tot sol en èpoques passades. La parròquia de Ca l'Avi, centre neuràlgic de la tasca social feta per Mossèn Pere, va celebrar el passat dos de febrer el 25 è aniversari, un motiu per reconèixer l'esforç d'un home dedicat a treballar pels altres.

«Al arribar vaig mirar de donar respostes a les necessitats existents. El primordial en aquell moment eren els nens, que anaven com salvatges per la muntanya. Fins i tot, quan veien a un forester li llençaven pedres.» Mossèn Pere va donar cos a un projecte d'escola «iniciat per unes companyes missioneres que havien creat una guarderia». Actualment, l'escola confessional creada pel religiós està legalitzada pel Departament d'Ensenyament i compta amb 150 alumnes que estudien tots els cursos de l'EGB. A més dels nens del barri, rep nois i noies del centres d'acollida de Benestar Social de Barcelona, com ara magrebíns o gitanos, que tenen problemes d'integració en altres escoles.

/F.C.

Actuació del CPA a Sabadell

La joventut dels Beatles Un cop solucionat el problema dels nens «calia fer alguna cosa pels joves». El primer pas va ser muntar, en un racó de la casa particular del Mossèn, un espai a n o m e n a t La Cobatxa. «D'això s'en recordaran molt alguns dels actuals membres del Consell de Districte i el Centre Civic que ara tenen uns 40 anys», explica el rector amb la mirada perduda en el record. La Cobatxa va ser la base de El Nostre Club. Un club de joves, situat al sòtans de l'escola, que amb el temps es

A dalt alumnes de l'escola parroquial de les Planes i a baix Mossèn Pere. Fotos: J.A.MULA va convertir «en una mena de discoteca» on la joventut de la dècada dels 70 de les Planes van viure la moguda del Beatles. L'últim pas va ser crear un centre d'acollida pels més

grans. «Jo tinc molt marcada l'experiència de quan em vaig trobar mort al cambrer de l'antic cafè L'Elèctric de les Planes. Aquest veï del barri, d'origen argentí, va quedar arruinat i va morir

sol, sense ningú.» Aquella dura experiència va motivar a Mossèn Pere per construir la Parròquia de Ca l'Avi on té cinc habitacions per recollir els avis de les Planes que no tenen on anar.

• Sant Cugat.— La cantant Angeles Cruz, el guitarrista Pepín Gersol i el grup de ball del Centro Popular Andaluz (CPA) van actuar el cap de setmana passat a la festa flamenca organitzada a la seu de la Pena Verde y Blanca de Sabadell. Cruz va cantar fandangos, alegrías, peteneras i bulerías, acompanyada a la guitarra per Pepín Gersol. El grup de ball va ballar diferents danses típiques andaluses. Aquest cap de setmana se celebraran, a la seu del CPA de Sant Cugat, les festes de disfresses per als adults, dissabte al vespre, i per als joves, diumenge al matí. / R.L.

El Centro Castellano-manchego organitza la Festa de Sant Blai La trobada es farà aquest diumenge al Centre Cívic de la Floresta FRANCESC CARBÓ

U Sant Cugat.— Com ja és tradició en aquests darrers anys, el Centro Castellano-manchego de la nostra població organitza per Sant Blai, patró de molts pobles de la Manxa, una diada que bàsicament serà gastronòmica. Els socis d'aquesta eni.tat van escollir celebrar la festa per Sant Blai perquè és el patró de Moral de Calatrava, d'on són originaris la majoria d'associats del centre. Si bé la festa del sant s'escau el 3 de febrer, a Sant Cugat la diada se celebra aquest diumenge, dia 12, al Centre Cívic de la Floresta, situat a l'avinguda de Can Llobet d'aquest districte santcugatenc. El centre vol organitzar un aplec en el qual espera que associats i tota la població del municipi participin. Paz Carrasco, membre

de la junta del centre, ha comentat: «Volem fer una diada oberta i que la gent s'ho vingui a passar bé, menjant, dansant i estant amb els amics.» Esmorzar, aperitiu i dinar es barrejaran amb el so de la música en directe, en una diada en la qual el que vol la junta del Centro Castellano-manchego es donar a conèixer una mica més aquesta entitat a tots els santcugatencs. La cita, de bon matí, és a 2/4 d'onze, per prendre unes gachas, menjar que és semblant a les farinetes, amb vi. A 2/4 d'una es farà un aperitiu que les diferents famílies s'han de portar de casa. Al migdia, entre les dues i les tres, és previst l'àpat pròpiament dit. Per 900 pessetes —els adults— i 400 pessetes —els infants de 5 a 11 anys— es pot prendre menjar cuinat per membres

del centre. El menú típic de terres manxegues consistirà en carn de bé, servida a la cassola, pa, vi, cafè i licors. A la tarda, amb música en directe, hi ha previst fer un seguit de balls, entre els quals cal destacar el de la patata, que consisteix a dansar per parelles amb una patata el cap sense que aquesta caigui. L'organització lliurarà premis als qui aguantin més estona la patata al cap. Al llarg de tot el dia hi haurà un servei de bar que la junta del centre té previst de muntar. A part es podran utilitzar els serveis sanitaris que hi ha al Centre Cívic de la Floresta. Els amants de la gastronomia, de conèixer les tradicions d'altres terres de l'Estat, de viure la festa i de la bona companyia, tenen una cita aquest diumenge, dia 12, des de bon matí fins a la tarda, a la Floresta.

mmmmwm

ÍÉÍÍÉ

WWS^^^B^<CM^

Rudy Ventura i el seu conjunt a l'actuació de dissabte Foto: ELS 4 CANTONS.

Rudy Ventura omple els balls de la Unió JOSEP M. VALLÈS

• Sant Cugat.— Dissabte passat, els aficionats als balls de saló que es fan al Teatre de la Unió Santcugatenca van omplir el recinte de gom a gom. Més de 300 persones van respondre a la convocatòria de la marxa

que ofereix el conegut trompetista català Rudy Ventura acompanyat de la seva esposa, Montse Amor, entre d'altres. La parella va ser molt ben rebuda a la Unió per un públic que va gaudir molt amb la seva música i que ja espera el seu retorn.

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 10 de febrer de 1W5

ELS ENTRETENIMENTS GIRALT

H o r i t z o n t a l s : 1 . - C l a m s repetits. 2 . - A n i r a n a una b a n d a i a l'altra sense aturar-se. Article f e m e n í . 3 . - Q u e n o té a c c e n t t ò n i c . I t i n e r a r i q u e es r e c o r r e en un viatge. Símbol q u í m i c del c a r b o n i . 4 . - S í m b o l q u í m i c del fòsfor. E n t r a n y e s . A l i m e n t . 5 . - Dit del lloc d e n a i x e n ç a , al revés. Mitjà d ' e v i t a r un m a l , al r e v é s . 6 . - Mitja a g u l l a a m a g a da al m i g d e la palla. P e r s o n a t ge bíblic, invertit. Castell i Platja d e l B a i x E m p o r d à . 7.— Esseran presents a missa. Extensió contínua que conté tots els o b j e c t e s s e n s i b l e s i d i n s la qual p o d e n c a n v i a r d e p o s i c i ó . 8 . - V i a t g e n s e m p r e e n un v e hicle de servei públic. Dismin u ï u la s u p e r f í c i e lliure d ' u n a v e l a l l i g a n t - n e u n a part. C i n c cents romans. 9 . - Vocal de pes. Pot ser la p o t a d ' u n a c a d i ra. P r o n o m p e r s o n a l femení invertit 1 0 . - C l o r u r de s o d i . D e fugir el tracte d ' a l g ú .

10 11

1"'

•

t _ .

6 7 8

llí

Dèria, ceba. Altar. 5 . - Símbol de l'argó. Q u e excel·leix, de baix a dalt. 6 . - Riu que passa p e r la B i s b a l . S i g l a d e l ' o e s t . U n a f o r m a d ' a n a r a la b i o r x a . 7.- Substància blanca, semb l a n t al m i d ó ( p l u r a l ) . U n r o m à . 8 . - Sigla del sud. Punt c a r d i n a l , al revés. É s d e T o l e d o o de Màlaga, però no d'Eivissa. 9 . - A f a n y a a m b esforç. T o v a l l o l a petita. 1 0 . - P r e p o s i c i ó .

Verticals: 1.- Dones disbaux a d e s . 2 . - C a d a s c u n a d e les parts a s s o r t i d e s en q u è es d i v i d e i x un tot. La P i l a r d e c a s a n o s t r a , d e b a i x a dalt. P r e p o s i ció. 3 . - R e d u i r a l ' o b e d i è n c i a . Cent cinquanta romans. 4 . -

SIS DIFERENCIES

La... m u n i c i p i d e l B a i x E m pordà. Liró mut. 1 1 . - S e m blant al s u c r e .

JE1IA3 1VS

-"01 311" E U J e 3 3 "'6 O n^ssiy <is -•g iBdsg UBJIO - ' i

ojy Mo?

-•9 asmsi NBpm -•$ BJ s|oiis; 3

V TT

-•(•

Biny UOÍV - ' £ EU|1 UTUEpoy -•£

•sassipEurerj--! :s|ffiuoziuoq opn|Oç

R. SOLER

Tot l'equip que ha decorat el tren. Foto: J A . MU1.A.

Susanna, Eva, Mariola i Javier Decorar un vagó de ferrocarril ha estat la pràctica de fi d'estudis d'aquests quatre alumnes de l'escola d'art de Sant Cugat projecte. Havia de ser un plicació del projecte i els MONTSESANT • Sant Cugat.— Són alum- dibuix abstracte, però no diferents esbossos.» —Quina ha estat la reacnes de l'últim curs d'il·lus- gaire, i força alegre i dició de la gent davant aquesta tració. Tots quatre van ser vertit.» —En què consisteix el decoració atípica d'un tren? seleccionats per l'escola per L'entenen? pintar el vagó de tren en- vostre dibuix? —«Hi ha diferentes opicarregat a Sant Cugat. Van —«Vam pensar que pohaver d'idear el projecte i díem centrar-nos en un ele- nions, però en general els van supervisar tot el procés. ment que fos com un fil con- agrada. Sobretot agrada als Ara tots se senten com els ductor per viatjar a través nens, que són els que enpares de la criatura i con- de les diferents localitats per tenen més la nostra idea: fessen que aquest tren és on passa el tren. Volíem els fa molta gràcia agafar una mica com el seu fill. crear un personatge per re- el 'tren pintat', però també —«Ens fa gràcia escoltar flectir la vida dels usuaris els altres viatgers acostumen els comentaris de la gent: del tren. Aprofitant la idea a tenir una opinió favorable moltes vegades no ens po- de la Via Blanca, vam di- d'aquesta iniciativa. És didem estar de dir als viatgers buixar una via al llarg del vertit veure les diferents acque és el nostre tren, que vagó que va prenent formes tituds davant d'aquest fet. nosaltres en som els deco- diferents. El projecte pre- L'altre dia una senyora em radors. Ens sentim molt co- veia, de fet, molts altres di- va preguntar si s'hi podia fois i orgullosos del nostre buixos que, per qüestió d'es- pujar o si era un tren esvagó.» pai, no vam poder posar-hi. pecial. És una decoració nova que sembla que fa el —Quin va ser la vostra Però hem volgut que la gent tren més alegre i més proper reacció en saber que la feina pugui veure'ls i, dintre del al viatger.» mateix vagó, hi ha una exd'il·lustrar el vagó de Sant —Penseu que aquesCugat era vostra? ta actuació es podria —«Al principi no ens aplicar a altres vehisemblava un projecte cles? tan important, però, —«Nosaltres creiem després, la responsabique sí. És alegre i dilitat ens va espantar una vertit. Fa d'un mitjà de mica. És el nostre primer projecte de veritat. -Noms: Susanna Dicenta. Eva Cas- transport un lloc més tany. Mariola Gómez i Francisco humà i proper. No tots Vull dir que és el primer els trens, però seria bo Javier Martínez treball que fem fora de l'escola i que la gent —Lloc de naixement: a Sant Cugat, pintar-ne uns quants més i també alguns auBarcelona i Barbastro. pot veure. Allò que ens tobusos i metros. Ima—Edat: la més jove. 23 i el més gran. ha impressionat més és gina't un poble on els 34. el pas de veure el proautobusos i els trans—Professió: il·lustradors. jecte sobre el paper a ports públics fossin pinveure'l en la realitat.» —Afícions: «Viatjar, la fotografia i la tats. Seria molt més alemúsica. •> —l's van marcar norgre! Es podrien pintar mes per pintar cl vagó'.' —Un llibre: «Els llibres d'art i la no- també molts edificis vel·la històrica.» — Si. I'ns van dir els nous i sovint massa secolors que havíem de —I na pel·lícula: -<l.a li.sta de Schind- riosos i les parets dels /er.» fer servir. A mes del solars buits. Hi ha païLa música favorita: «La música clàs- sos que veuen aquests blanc i cl negre, podíem sica i el jazz.» utilit/ar quatre colors, espais com a llocs inMàxima aspiració: «El reconeixe- dicats per decorar.» que corresponen als de ment de la il·lustració com a art.» l'entitat que finança el

«Volem treballar d'il·lustradors»

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

Amb un ràpid cop d'ull ja es veu quin és el tema que li dóna el punt al blanc. Neinatz-Grabuzoca. Dresden, 94.

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de fidel.

U T

K X

1 T

R N

H X

E M Ç

A O

E G

O C

R Q

K A

D Y

1 A

B N

H Q

UipUl '1EJOUXBU3

JEROGLÍFIC

+vsa 9 'via +D*a s'roí +vsa •» '&D asv e -viu *d*a z ^"d +d"*i1 •·<>pn|os

SOLUCIÓ DIFERENCIES

GIRALT

MUNICIPI DHL GIRONÈS L'església dedicada a sant Esteve és un temple d'estil gòtic tardà, construït a la segona meitat del segle XVI.

VAIXELL i 50

J. ESCUDER

SUD is > ans nute i (v^v 'UIXIVA sntraon :opn[0£

SERVEI OFICIAL

AUTORÀDIOS

ROViRA

FILACAR, SL

RENAULT

AUTORÀDIOS-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

F I A T

LANCIA

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault VENDA-TALLERS-RECANVIS Ctra. de Cerdanyola, 8-10 Tel. 589 09 91

Ctra. C e r d a n y o l a , 22 T e l . 589 26 49 - 589 32 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

^ 6 i 1 | T M G Reparació

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

L/ne •..

I el. (,74 (Hi Mi

674 06 U \ 08190 SANT CUGAT

AUTO RECANVIS

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

VALLÈS E. JULIÀ, S.L. Recanvis i accessoris

Tallers: Camí Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

per a l'automòbil.

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERS

ROMAN

CECAUTO

Lucas

AGÈNCIA OFICIAL

Nou Seat Toledo GLX 1.8i s Camí de la Creu, 24

NISSAN

Aire Condicionat, Direcció Assistida, Doble Airbag, Tecnologia Alemanya

Tel. 67519 5 1 - F a x 67511 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TREN DE RENTAT

Si es vol l'equipament més complet s'ha de pagar un preu I generalment art

a més, ara mcou dobie airbag gratis o un descompte equivalent. Ja que no

Per sort per a vostè, també pot comprar un Toledo GLX 1.8

necessita parlar amb ei seu cap, què b sembla si parla amb el conces-

Amb tot l'equipament que ofereix qualsevol cotxe

sionari SEAT?

de la seva categoria I a un preu que,

TINGUI L'ABSOLUTA SEGURETAT

PER NOMÉS 2.195.000 Pta Alfons Sala, 2 9 - 3 5 - Tel. 6 7 4 6 8 5 0 - Fax 6 7 5 2 4 11 SAN C U G A T

Taller: c/Vic, 18 Tel. 674 00 86 Exposició i Vendes: c/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANTO DOMINGO

\srmy/

CASAS i G. S.L

MOTOR S.L. CONCESSIONARI OFICIAL

RiusiTaulet, 131 Tel. 675 58 13 SANT CUGAT DEL VALLÈS

c/ Rosselló, 15

Tel. (93) 5 8 9 32 11 - Fax (93) 5 8 9 32 11 0 8 1 9 0 S A N T C U G A T D E L V A L L È S (Barcelona)

Avinguda Alfons Sala, 22 M

Tel. 67414 91 Tel. 674 14 97

rjA

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 10 de febrer de 1995

ELS SERVEIS EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTETICA

Cupó de rOnce

M i m s tarda akart

Sorteig de dimecres, 8-2-95

28663 Premis

Número 28663

2.500.000

8663

50.000

663

5.000

500

100

Sorteig

*so.> •l'm HMXA'S

°IJM

Núm. premiat

D i m a r t s , 7-2 9 5

44085

Dilluns, 6-2-95

50866

D i v e n d r e s . 3-2-95

73354

A H M K Sota, 2 3 , boixos

homes - dones i nens

DESCOMPTIS Jo edat I cornet jove

ggfSH f*D<U

K™.

TeL 675 16 51 Sort Cagat

J'l"L

é£ CuWWÍS

Surt 06,53 (solar) 07,53 (ofcnQ

<S&>H

'* TO ' rEtfpfs:*

^1»

Es pon

17,19 (sobri 18,19 íotaa/j

0 3 , 0 0 (solar) 0 4 , 0 0 (oücial)

11 Temperatures d'eihir

BC*M

Països Catalans

Mèx. Min.

Alacant

Badalona

MWMnS&UU

Barcelona

MMÍJOi

La Bisbal

33S

MMfGASS*

Blanes

\J^Kf

MMGWSSA

Sorteig d e dimecres, 8-2-95 lUflPLUW

186

Surt 12,54 (solar) 13,54 fofcia/;

•—1 V W R.JUC * - i tWTnooewr •na. rt«r *oflr

Trio

=«**:

Castelló de la Plana

Dimarts. 7-2-95

801

Eivissa

Dilluns. 6-2-95

291

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

Mataró

Núm.

Sorteig

premiat

Súper 10 Sorteig d e dimecres, 8-2-95

13- 1 4 - 1 5 - 1 6 - 2 1 28-29-31 -34-37 41-43-44-46-49 54-55-56-58-64

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 4-2-95 6

10 16 16

38- 4a C-38 R-1. Pessetes

Encertants 2 de 6

366.245

13 723 de 4

10.095

285 298 de 3

1.028

Sorteig de dijous, 2-2-95 7

Domini de les baixes pressions

14 18 39 -43 • 47. C38 FM. Pessetes

Encertants 1 de 6

517 141.563

4 de 5 + C

15.838.597

476 de 5

266.195

24 868 de 4

7.218

433 066 de 3

GliMMADORCA

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 8-2-95

1 0 - 1 1 -17 2 2 - 3 3 -46 Complementari

6 Pessetes 100.000.000

0 de 5 + C

464.654

16 de 5

24.200

680 de 4

1.594

10 939 de 3

361

Bonoloto Sorteig de dimecres, 8-2-95

6-12-13 19-23-45 Complementari

Reintegrament

47 Sorteig de dimarts, 7-2-95 4

28 31 - 44. C-30 FV8.

Encertants

El P o r t d e la S e l v a

8,5

Puigcerdà

Ripoll

18,5

H Una depressió de 990 mil·libars creuarà el Principat a mesura que avanci el dia i se situarà sobre les illes Balears. Els vents giraran a llevant i la inestabilitat augmentarà considerablement. A la tarda les precipitacions seran generals: a la franja litoral podrien ser moderadament intenses i al Pirineu seran en forma de neu per sobre dels 1.000 metres. aproximadament. Les temperatures màximes minvaran i les mínimes no experimentaran canvis destacables. A les comarques gironines el dia serà tapat i el risc de precipitacions augmentarà a mesura que avancin les hores. Els valors termomètrics minvaran. Sovintejaran les boires matinals. La visibilitat no serà gaire bona. Al Meresme la inestabilitat augmentarà progressi- moderadament intenses. La important i a partir del mig dia cauran els primers vament a mesura que avanci visibilitat es reduirà. Al Barcelonès la nuvolo- ruixats. Les temperatures el dia. A la tarda les precipitacions seran generals i sitat serà cada vegada més minvaran progressivament.

Al Vallès Occidental l'ambient serií inestable i el risc de ruixats, elevat. De matinada freqüentaran els bancs de boires i els núvols baixos. Al País Valencià i a les illes Balears el matí serà en conjunt estable, però a la tarda la inestabilitat augmentarà considerablement. A la Catalunya Nord el dia serà plujós i bastant fred. Els vents es reforçaran i giraran progressivament a llevant. La mar tendirà a alterar-se.

-1 -1,5

Roses

Sant Adrià d e Besòs

Sant Cugat d e l Vallès

_17

_1615

7,5

St. Privat d ' e n Bas

-1.5

St. Pau d e S e g u r i e s

-1

Sta. C o l o m a d e Farners

Sta. C o l o m a d e G.

Tarragona

Màx M i n .

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Loto 6/49

0 de 6

4,5

Estat Espanyol

Les precipitacions es generalitzaran a mesura que avanci el dia

878

ncertants

St. G e n i s d e Palafolls

8.148 949

6 de 5 + C

St. Fel i u d e G u i x o l s

217.966.033

267 de 5

Palma de Mallorca Perpinyà

Madrid

Múrcia

10 13

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

Valladolid

Món

Demà, progressiva millora

Les zones de baixes pressions s'allunyaran cap a la Mediterrània. El temps experimentarà una progressiva i ràpida millora. A la franja litoral i a les illes Balears els ruixats encara seran freqüents. Les comarques de ponent seran les que gaudiran d'un ambient més estable. Les temperatures minvaran sensiblement. Sovintejaran els bancs de boires matinals.

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Bratislava

Brussel·les

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

-7

Nova York

-2

-7

Paris

Praga

Pequin

Rabat

Rio de Janeiro

Roma

Santo D o m i n g o

Tòquio

Varsòvia

Washington

-9

Pessetes

0 de 6 0 de 5 + C

47 d e 5

492.917

3.171 d e 4

3 305

62.946 de 3

400

• À r i e s . 21 n i . i n , - 1 ' 1 a b t i . —-Tornaràs

S o r t e i g d e d i l l u n s , 6-2-95 4

7 35 39 43. C-19 R 9

Encertants

Pessetes

'IH'i : l . ' 4

•

peu• ,

protcsv.u : .ui'pipiuiui una miea.

.juc U

Bl'Ssmls

.i v e u r e

•

" "1 l'ï ; i |,n.;,

[ l l a -.1 m i l . l o s u i i i s tcirein

J'enanii

pcispcctuo

^ ' aniu. m a l .

e n el

e x p e i o c u l - u as

\ tl'Uf.

i exòtic

\ i i o • l'ai:'

•

dia per n i n u i

:t u n l l o c ' m g i í i a !

a m b la U

a p a r i li d e in " o 1 a ,.:,. -. s i. 111 a I.

perita

n a i -d

Sagitari.

—Serà

p e r a l s n c ç o c i s L|UC

rats.

q u . . ;, u l l i s

eco-

u n d i a fantàstic t o t i les petites

p e r als e n I O O dificultats

.,i• i

tingueu.

'u a

n'ui

•

\ \ u i !u • i., i " - u i . .|! I v p e l o i l i n u e;

feina

• Aquari. 2(1 gcncr-lN febnr oriuinal

mans. 22 n o

a la

n ò m i c a q u e travesses.

ile ei i n e h c a c i a

• ,..;'!

gratificacions

q u e e t s o l u c i o n a r a n forçat la crisi

• immediats,

Iens c l u c a l . ri'hi .

—T'arribaran

k í n t i m , p e r ò sí p e r a p c i t r e -

K s c i n p i . 2 < i >cl -2 1 n n v y m b i c

I'—..1

l'i O C I u i i c . n ' c l l t u l a l l • Is I e n s

• C a p r i c o r n . 21 d e s . - 1 9 g e n e r

22 o c t u b r e

u niliu a p r o p i a t p e r f e r projectes

Si ' t e u .i l i r a p r o p o s t a f a m i l i a r .

rai-le

' '• i. ' -> '

I t a l i a n a , '."-ei

ia-

l.leo. 2à|u!:.>l-22.i;:o; Excel·liu!

sobic ui:

122 3 b 4

S o r t e i g d e d i v e n d r e s , 3-2-95

meni:

;)KI c o n v c i ] u e i I S m e s a a.

k'ina

•

pio|ccto

coses q u e l ' c i i t i q u i r a n .

familiars

e n la leva

nmt-se

494 213

400

de maduració.

tats a m b lateva i n v e n t i v a , i J , s o c u n u s

l'ctilcs discussions

3 182

-Dia

l o k v » amis-

• Taure. 2; .ihnl-.ui nua:

(l d . . I

•

• C r a n c . 22 m u 22 m l i o l

a sorprcndtc

olualol

h u

p e l i|ue la

P f Í M i s . i " K'iac! : u 'íiaie Al

teu \oll.ini

docst.ibilil/uran

hi haurà d n c i s o

la t o : p e i s o u a l i l . i l

c a n i-

a . •.

!'.o. l o d .

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

ELS CINEMES «Acoso»

T SANT CUGAT

Director Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland i Caroline Goodall. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • La nova presidenta de l'empresa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

Sant Cugat 1

«El color de la noche» Director Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades. Recomanada: R'l 8. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat. ell es fa càrrec del seu grup de teràpia esperant descobrir l'assassí, però ell mateix estarà a punt de convertir-se en la següent víctima.

«Frankenstein» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Victor Frankenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

•

Los hombres siempfa mienten 4.i

ni Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

SABADELL

,10.45

B perquè detototeg*

Acoso

5.00,7.40,

Sant Cugat 3

Un regalo para papa

4.15,625,3.36,10.45

Euterpe O

Acoso

4.00,6.10,8^0,10.30

Sant Cugat 4

Vetoddad lanateat

4.\&,smM,m

Montecarlo (*)

Velocfdad terminal

4.00,6.10,8.20,10.30

PrJftcipeín

Sirens

4.00,6.20,8.25,10.50

«Río salvaje»

4.10,6.20,8.30,1050

Director Curtis Hanson. Intèrprets: Meryl Streep, Joseph Mazzello, Stephanie Sawyer i Kevin Bacon. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Quan les seves relacions de parella són a punt de trencar-se, Gai] proposa passar uns dies de repòs amb la seva famflia, prop del riu que la va veure créixer.

Sant Cugat 2

• RUBÍ Rubí Palace 1

Rambla Un poeta entre redute»

Veloctdad terminal ; k>

5.00,7.30,10.30

(t OrVwx*»s, útóma sessió atesfOsíÇ? dissabtes 110

Laborables: 6.15,8.30,10.45, Dissabtes i tastos: 4J00,6.15,8.30, 10.45 Rubí Palace 2

B color de la noche

5.00,7.30,10.30

anearHrwf)

El perquè de totptegat

CERDANYOLA Magnapax: El gran CtÉfo

4.05,10.05

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Kursaal

Magnapax: Niégara \

7.00

Rubí Palace 3

El color de la noche ;

5.00,7.40,10.30

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

PulpRctJon

4.30,7.30,10.30

Rubí Palace 4

El perquè detotpteapf^

450,6.50,8.50,10.50

Los hombres stompnl|i»nten

4.35,6.35,8.35,10.35

«Sirenas»

Un poeta entre r e d u ^

5.20,7.45,10.35

Frankenstein

4.30,6.15,8.30,10.45

Rio salvaje

* **

4.15,6.25,8.40,10.55

Director John Duigan. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald, Sam Neill i Elle MacPherson. Recomanada: R/18. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. al La jerarquia eclesiàstica a Sydney està commoguda per una sèrie de pintures provocatives de l'artista australià Norman Lindsay, a començament de 1930. El bisbe demana al jove capellà anglicà Anthony Campion i a la seva esposa, Estella, que vagin a casa de Lindsay per persuadir-lo de retirar la pintura d'una propera exposició internacional.

VetockJad terminal

El color de la noche

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30 Rubi Palace 5

Aooso

Laborables: 6.15,8.30,10.451 Dissabtes i festkis:4.00,6.15,8.30,10.45 •

SABADELL

Cineart 5 sates (*) Un regalo para papa Frankenstein

La última pesadiBa d e | | i C r a v e n 4.25,6.40,8.55,11.10 4.00,6.00,8.15,10.30

Sirens

4.00,6.00,8.15,10.30

Acoso

Los hombres siempre mienten 4.00,6.00,8.15,10.30 Pufp Fiction I Martín és un noi que ingressa en una escola de lletres per formar-se com a escriptor, però aviat descobrirà que no serveix. Quan està a punt de ser expulsat de l'escola, descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Martín agafa unes planes de la futura novel·la del seu veí i les presenta al seu professor.

«La nueva pesadilla de Wes Craven»

«Los hombres siempre mienten»

Director: Wes Craven. Intèrprets: Robert Englund, Heather Langenkamp i Miko Hughes. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Director Antonio del Real. Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico, Anabel Alonso i Antonio Resines. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'actriu que va protagonitzar la primera pel·lícula de la sèrie de Freddy continua la seva carrera davant les cameres. La noia és perseguida per un personatge anònim que li envia cartes i li truca per telèfon per dir-li que ell és el veritable i únic Freddy Krueger.

?,•

5.00,7.30,10.30

«Un poeta entre reclutas» Directora: Penny Marshall. Intèrprets: Danny de Vito, Gregory Hines, James Remar iCliffRobertson. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • Bill Rago és un redactor de textos publicitaris que ha perdut la feina. Desesperat i sense diners, Bill acaba acceptant un treball temporal que no l'entusiasma gaire: donar classes d'educació general bàsica a un grup de soldats inadaptats.

«El perquè de tot plegat» Director. Ventura Pons. Intèrprets: Rossy de Palma, Pere Arquillué, Abel Foli i Sergi Mateu. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

^ * ï

4.40,6.40,8.40,10.40 4.05,6.30,8.50,11.05

VeloócladtenTMial

|jj|

4.45,7.50,10.50

Elreyteón

JJ|

4.30,6.15,8.30,10.46

m Diverses històries, absolutament independents, basades en relats de Quim Monzó i que ofereixen una visió divertida i cruel de l'home actual, les seves contradiccions, les seves frustracions, la seva incomunicació, la seva soledat i la seva desorientació.

«Pulp fiction» Director. Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman i Harvey Keitel. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Vincent Vega i Jules Wingfield són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap, però abans es proveeix de droga. Butch Collidge és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

«Un regalo para papà» Director: Richard Benjamin. Intèrprets: Melanie Grifftth, Ed Harris, Michael Patrick Carter, Malcolm mcDowell i Anne Heche. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

«Velocidad terminal»

• Frank és un nen de 12 anys que té ganes de descobrir la sexualitat. Acompanyat per dos amics, Frank va a un barri on treballen moltes prostitutes i en coneix una, V, que l'ajuda quan és víctima d'un atracament. Frank descobreix que V podria ser la companya ideal per al seu pare, que és vidu des de fa dos anys.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen, Nastassja Kinski, James Gandolfini i Christopher McDonald. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Montecarlo, de Sabadell; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Ditch és un instructor de paracaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perites* de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu patacajguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament de la mort de la noia i tanca d seu centre d'instrucció. Duch decideix investigar la mort <RV falumna.

Deixalles reciclades i cops d'efecte I «PULP FICTION» Títol original: Pulp Fiction. E U A 1994. Director. Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Samuel L. Jackson, Urna Thurman, Harvey Keitel i Tim Roth. ÀNGEL QUINTANA uentin Tarantino ha invocat les novel·les impreses amb paper de baixa qualitat que ïfavorir el naixement del cinema negre per donar van afí títol a una obra que recicla r e m o t a m e n t alguns d e l s trets de les velles produccions de sèrie negra a través dels diferents llenguatges que han marcat la deixalla àudio-visual actual. El resultat és una obra, enaltida de manera absolutament desmesurada, on Tarantino, en nom de la postmodernitat, realitza un autèntic p o t i - p o t i de r e f e r è n c i e s —des de Hammet fins als reality show, passant pels films de sèrie Z dels videoclubs i les obres ultraviolentes del cinema de Hong

Kong— que no té cap més objectiu que la banalitat. Si Reservoir dogs se situava dins la perspectiva del cinema de gènere i aconseguia resultats notables —gràcies sobretot a la intel·ligència del seu assessor, Monte Hellmana—, a Pulp Fiction la barreja se situa en un terreny més ambiciós i el film no arriba mai a una brillantor i el director es veu obligat a forçar-la. Pulp Fiction és una pel·lícula llaminera, que enlluerna fàcilment pel seu sofisticat embolcall. La seva estructura narrativa és circular i està formada per tres grans blocs que conflueixen en la mateixa escena dels inicis. Tarantino juga hàbilment amb l'estructura externa del film, però no domina en canvi l'estructura interna de les escenes. La principal habilitat de Tarantino és la construcció d'escenes de llargs diàlegs, basats en jocs de paraules —insuportables en la versió doblada—, que condueixen moltes vegades a l'absurd. El ritme intern de cadascuna de les escenes està allargassat i Tarantino

presenta greus desequilibris de ritme, i el film cau moltes vegades en la monotonia —l'escena entre Bruce Willis i Maria de Mederos, per exemple, està absolutament allargassada—-.. Allò que salva internament cadascuna de les escenes són els cops d'efecte —molts d'ells passats de rosca—, que permeten enlluernar l'espectador i que fan que el film avanci. Alguns d'aquests cops d'efecte es resolen amb certa brillantor i altres —com ara l'escena de tortura sado-masoquista— cauen inevitablement en la vulgaritat. S'ha dit que Pulp Fiction és una pel·lícula pop perquè intenta col·locar en un primer pla elements provinents de diverses subcultures contemporànies i pel culte desmesurat que al llarg del film es dóna als objectes —com el rellotge al voltant del qual gira una de les escenes centrals—. La veritat, però, és que Pulp Fiction trivialitza el pop i se situa en una altra òptica, la de l'anomenada fitn culture americana. L'obra s'inscriu en un àmbit cui-

Una escena de PuSp Fiction en què apareixen Bruce Willis i Maria de Medeiros.

tural en què res no pot arribar a ser transcendent, ni res és important, l'única cosa

que importa és que tot acabi sent funny —divertit—. És la llei del «divertir-se fins

a morir», que permet que la violència sigui utilitzada només c o m a recurs per passar l'estona i que qualsevol cop d'efecte pugui ser enaltit com a cop de genialitat. En el fons, Tarantino n o inventa res, només recicla i situa el cinema en una perspectiva perillosa: les i m a t g e s deixen de tenir el món com a referent i el substitueixen per una barreja de deixalles provinents de l'àudio-visual.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. C/ ÀnoW Gwmrà, 2 (durat estadi). T«L5S922«7 SA*! CUGAT I

I ? Torreblanca Josep Puig i Cidifilch, s/n . T. 589 24 81

2 SO

pu-v,

| ( ) | \

[Ni I

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 10 d e f e b r e r d e 1995

L'AGENDA

• Radio Sant Cugat De dilluns a divendres - D e 7 A 'Mil h. /./ Call del Monestir, la iiil'urmadó amh Xavier loniL'lls i els Serveis Inlorniatms J e RSC. De l O U a H) h. Sant Cugat diu ü dia. a m b X. Casanovas. —De 10a l 2 J l l h . (:nuhabitació amb vistes, amh M. Arnal. —De 12.30 a 13.30 h. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M. Cayuelas. —De 13.3(1 a 14 h. Sant Cugat dia a dia (repetició). - D e 14 a 17 h. I oi de tarda Presentat per A. Martín. - D e 17 a lis h. Aquesta tarda parlem de.. . dilluns la realitat ilels immigrants a I alies sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a I iure a la terra. amb X. Casanovas i M. Costa. Dimeeres entrem a /:/ magatzem, amb M. Castillo ( Galindo i M. Carrascc Dl jous obrim el correu dels il tres a / 'estafem, amh I' 1 ir i T. Casares. Divendres I Abad i A. Honet presenten L'estrena. — De IS a l<>h. Res a veure (repetició). De l l »a 21U..M lloro, novetats musicals amb S. Vallvé. -A les 21.11) li. / esportiu, a m b C. Reverte. - D e 21.1(1 a 23 h. Sons i estels. amb P Pallissa. -De 23 a 24 h. Dilluns:iíMrt' a la terra: dimarts: /•.'/ magatzem: dimecres: l.'estafeta: dijous: l. estrena, i divendres: l ulles sense fronteres. -De 00 a 7 h. Mtisuu al teu costat Música non-stop

L A

P R O P O S T A

DIMECRES

DIVENDRES • Sants —Guillem i Jacint.

F.ls actors principals de Belle

DISSABTE • Sants M ire de Deu de 1 urdes

Epoi/uc.

Matinal de cinema

o t s a q u e l l s q u i e s v a n p e r d r e la p e l · l í c u l a Bcllc Epoque t e n e n l ' o p o r t u n i t a t d e v e u r e - l a a q u e s t c a p d e s e t m a n a . D i u m e n g e , a les 12 d e l m i g d i a , als c i n e m e s d e l C e n t r e C u l t u r a l . es f a r à u n a m a t i n a l d e c i n e m a e n la q u a l es p a s s a r à la p e l · l í c u l a g u a r d o n a d a a m h u n O s c a r . La iniciativa és d e C I N E S A i R à d i o S a n t C u g a t , i les i n v i t a c i o n s p e r a s s i s t i r - h i es p o d e n r e c o l l i r a l ' e m i s s o r a , ses.

• C e n t r e P o p u l a r Andaluz —Pesta de Disfresses. Concurs i ball amenitzat. Informació al telèfon: 584 16 74.

• C a f è de Belgrado — A les 11.30 de la nit, música de ball en directe amb Joan Carles and The Carlettes.

• Cafè de Belgrado — A les 11.30 de la nit, blues en directe.

• Sants —Faustí i Jovita.

• Cafè de Belgrado — A les 11.30 de la nit. country en directe a m b Country Joe and His Perfect Show.

**»>t * ^ * í

• C e n t r e Cultural A les 7 de la tarda. La Corona d'Espines, de J.M. de Sagarra. Dir.: A. García Valdés. Prod. del Centre Dramàtic de la G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a . Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 SS.

• t entre Borja — A les 7.45. dins el cicle de conferencies sobre cultura i societat: La mujer en la historia de los derechos humanos. a m b Nazario Gonzàlez, catedràtic d'història de la U A B . Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

• C a s a de C u l t u r a — A les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Educació física tlNt'.F), a càrrec de Ferran Domínguez, llicenciat en I N E F i cap de serveis de l'Area d'Esports de l'Ajuntament i Teatre i dansa, a càrrec d'Agustí Humet, sots-director de l'Institut del T e a t r e .

16 D I J 0 US • Sants — Juliana

• C a s a de C u l t u r a — A les 8 del vespre. Estudis de la Universitat Nacional Espanyola a Distància, a càrrec de J o s e p Fontdevila, gerent del centre a Terrassa. — A les 7 de la tarda dins el curs d'informació per a diabètics i familiars: Complicacions i la seva prevenció. A càrrec de la doctora E. Herrero del C A P Sant Cugat.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers c o m p l e m e n taris. Tel.: 675 32 23. • Centre Cívic de la Floresta — C e r à m i c a , ludoteca. piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. • C e n t r e Cívic de les P l a n e s —Tallers de música, de costura. manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. • Casal C u l t u r a l de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, manualitats. boixets. esplai diari. Casal d'Avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 1(1 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. • A t e n e u Santcugatenc —2n Curset-taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro). —2n Curset-taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, tots els divendres feiners a la tarda, del mes de marc; a juliol. Informació feiners de 6 a 9 i al tel.: 674 15 66.

• Casa de C u l t u r a — A les 8 del vespre dins les • Dissabtes xerrades d'orientació acadèDe n a III h. /./ Cal! del Momica i professional 94-95: nestir (edició dissabte). Ciències de l'educació: psico- D e HI a II h. /•./ magatzem pedagogiu i educació social. (repetició). • S a n t s • Sants a càrrec de Ferran Ferrer. — De 11 a 12 h. /. 'estrena (re- —Eulàlia. Benigne. coordinador de la Facultat de petició). Ciències i Pedagogia de la - D e 12 a 13 h. l.'estafeta (reU A B i Psicologia, a càrrec • El Mesón petició). d'Antoni Castelló, professor —A les 9.30 del vespre, amb — D e 13 a 14 h. A\ant-maLx. i vicc-dcuà de la Facultat de motiu del .30 aniversari d'El C. Reverte i l'equip d'esports. • Curs d'Esperanto Psicologia de la U A B . Mesón, Sopar amb Convidat: • Centre Cultural - D e 14 a 15 h. l'ullés sense —Org.: G r u p d ' E s p e r a n t o Jo— A les 10 de la nit. dins el J o a n M. Pujals, c o n s e l l e r —A les 12 del migdia. Matinal fronteres (repetició). zefo Anglès. Tel.: 674 61 80. cicle de conferències i àud ' E n s e n y a m e n t de la G e n e de Cinema: Belle Epoque. In- D e 15 a 16 h. Magual Mvstery dio-visuals Viatgem amb en ralitat de Catalunya parlarà vitacions a R.Sant Cugat, ca• C l u b Muntanyenc l'our, amb J.M. Alvira. Cavin: La Xina i el Tibet, a m b de La Política Lingüística en rrer Sant Jordi. 5. Telèfon: —El dissabte 17 de febrer a • Sants - D e 16 a 1(> h. Súper I)j. M u Josep Maria Gavín. el món de Tlïnsenvament. —Valentí i Ciril. les 8.30 del vespre, vídeo-xe675 59 59. sica amb X. Montero. —De ll> a 20 h. Riff-Raff. M ú sica heuw. amb M. Picanyol. - D e 20 a 22 h. Irack a Track. Rock..voi// i funky amb J. Marques. • LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA rLORESTA-LES PLANES T LIMA 1 . SANT CUGAT-MIRA-fOt-iUS JANEB De 22 a S h. Musica al teu costat. Musica non-stop. Sortides des de F. Colom. Sortides d*» de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora I mitja fins a les 21.30h. -Otos feiners, l a sortida: 06.10h-O7.10h i als 10 minuts de cada horafinsa les 22.20h. • Diumenges -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i m$a fins a les 21.30h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. —De S a l l h. /•.'/ diu del Senyor. -Dissabtes I festiu*, l a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. Sortides d M de FEstacio. [.missió de la missa de disL'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otes feinera. 1 a sortida: O7.20h del mati i cada hora i mitta fins ates22.20h. sabte i informació de l'esglé-Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h. sia evangèlica [{ben Kzcr. SortMM d M de PAvbtguda AHons Sala. -Otos femer». 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a Ies2l.50h. — De l< a l »30 h. Esport en Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, AHons Sala, Estació, Plaça L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. marxa, la edició. Centre, La Floresta, F. Cotom. -Dissabte» I festius. 1a sortida: 07.50h-06.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. - D e ''.30 a 14 h. Roda d'amics. L'últim servei finaltza el seu recorregut a l'estadó de F.G.C. de Sant Cugat. Conduït per P. Pahissa. PoeT A 3. SANT CUGAT-RUSÍ-TiRllASSA sia amh J.K Garcia, sardanes «•corregut Mas Janer, Esfactó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat -Otes feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. i sarsuela amb J. Fàbregas, Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. i Les un pus per l'Esbart. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11 S5h.(fejners) — De 14 a 15 h. Esports en • LÍNIA 2. NUCU URBÀ D l SANT CUGAT marxa. 2a edició. —De 15 a 16 h. Màgica! Mvstery • A 3. SANT CUGAT-SARCELONA Sortides dos de Sant Domènec lour. -Otos feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i ais 16 i 48 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. — D e 16 a 1<> h. Súper IV. -Dissabtes i testius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 18 i 46 minuts de cada hora fins ates22.16h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. —De l'í a 21 h. Track a Track. -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. Sortides des de Sant Francesc. — D e 21 a 22 h. Esports en -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins ates22.23h. marxa. .ïa edició. -Dissabtes I testius. 1 a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h. ••-De 22 a 7 li. Música al teu • A $. BARCELON A-SANT CUGAT costal. Música non-stop. Sortides d M de l'Estació FOC. — I cada hora... Butlletins ho-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. raris informatius. Connexió -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. a m b Catalunya Informació, -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. Recorregut. Sant Domènec, CAP. Sant Francesc, Placa Coft Mercat Torreblanca, Monestir, informació local i comarcal. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). Estació FGC, Colomer, Sant Domènec. Serveis Informatius de RSC.

DIUMENGE

D I L L U N S

D I M A R T S

ASS .

RADIO

T A X I SANT CUGAT I VALLDOREIX

SERVEI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb targetes de crèdit i teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL R A M S • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te socii d e B Creu Roji

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 10 de febrer de 1995

L'AGENDA rrada: Bicicletes a Sant Cugat. —El divendres 24 de febrer a les 8.30 del vespre, vídeo-xerrada: Sant Cugat residual. —El diumenge 26 de febrer, visita a l'abocador de Vacarisses i la planta depuradora i deixalleria de Torrelles de Llobregat. Tel.: 674 53 96. —Grup de muntanya per a nois i noies d'l 1 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'anglès, a nivell de conversació. Tel.: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS

Dia / Poble

Farmàcia (adreça)

B Sant Cugat

L Beringues (Wons Sala, 46)

6740483

6755105

J Cerdanyola

Vals(av.C8lalUriya,17)

6921130

6928080

. Rubí

Torres (passeig I B Í Fonts, s/n)

SERVEIS

SERVEIS Ajuntament

5892288

Ambulatori Les Planes Bombers BeSatexra

085

Bombers Generalitat

VaMoreix (parada)

6741111

Grua

6743371

Z Montcada

i. Reto» fMajor,BB)

5841481

Bombers Rubí

6998080

Aigües La Floresta

6742089

ï Papiol

A.Vfe(Av.Geraraftat,35)

6683967

CAP

5891122

AAPPIW Mira-sol

6742018

• Sant Cugat

M. Moral (Sta. Teresa, 40)

67S3344

CAP urgències

589 44 55

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

1 Cerdanyola

Rivera (Sant Ramon, 182)

6920876

Casa de Cultura

5891382

M W Sar« Joan Mira-sol

6747103

* Rubí

Ruiz (erm S a b a * * , 85)

6995012

Casal VaMoreix

674458*

AAPPiWVaIWoretx

8742197

Capclevía (Conca, 10)

Catalana de Gas

7252944

AAPPiWC. Montserrat V a l 6742105

í Papiol

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPPWCanMajóVal.

6745049

• Sant Cugat

ML Domènech (p. Sant Magí, 50)

• Centro Popular Andaluz —El dissabte 18 de febrer, Festa de Carnaval, actuació dels grups de comparses i murgues del CPA. Ball amenitzat.

Centre Crvic Les Planes

6755105

MPtflftIVWw La Races*

6742089

Cerdanyola

HSalgo (rota. de Cerdanyola, 1)

6922368

Centre Cultural Mira-sol

5892018

AAWAJguaUongaLaFtor.

8745129

Rubi

Vh(OonjuntRubi-2rjOO)

6991301

Cinemes St. Cugat (Reser.)

589 08 41

Ass. Consumidors

2684667

Montcada

C4pdevia (Conca, 10)

Correus

6747098

DM (Cla prèvia)

5693080

i Papiol

4 | « l ( a v . Generalitat, 35)

6683967

•-Balls de saló —Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Informació a la Casa de Cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer.

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

Sant Cugat

$ | t i m n s (Sia. Maria, 27}

6741531

Creu Roja VaSdorea

67424»

H. General de Catslunva

5881212

Cerdanyola

TtÉsrte (Diagonal, 34)

5803904

Dispensari La Floresta

674 7» IS

H.VaÉtfHetmm

4272000

'i Rubí

ftà* (av. Barcelona, 55)

6990953

Em. Municipal descentralrL

6742719

H.SantJoandsDéu

2034000

" Montcada

«891892

2481040

• Papiol

VMttaumel,20) A.\«(av.Generaltat,35)

5645904

Unitat Coronària

• Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al tel.: 675 1194.

FECSA (atendó al client)

900313131

Tel.derEsperança

4144848

•

6740364

FECSA (avaries)

900232323

CARNESTOLTES • Mira-sol —El dissabte 25 de febrer a les 12 del migida, cercavila amb el grup Comsí-Comsà. A les 12.30, actuació del grup Comsí-Comsà al Casal. A les 6 de la tarda, aula oberta de teatre. A les 11 de la nit, ball de carnestoltes amb la Portàtil F.M. •Sant Cugat —El diumenge 26 de febrer a les 11.30, sortida de la cercavila des de la plaça Octavià. A les 12.30, Ball de Gitanes als Jardins del Monestir. A les 12.45, Crema del Carnestoltes als Jardins del Monestir. A les 13.00, final de festa amb Pep López i Sopars de Duro i participació del grup d'animació Xip Xap, Diables de Sant Cugat, Bastoners, Enagos i Calçots de l'Esbart, Banda Musical de les Planes, Drac de Mira-sol. Grup de Danses de l'Esbart i Comparsa del Centro Castellar» Manchego.

•Centre Borja —El dimarts 21 de febrer a les 7.45 del vespre: Por qué rehabilita la Iglesia a Galileo?, amb Manuel Garcia Doncel, catedràtic i director del seminari d'Història de les ciències de la UAB. Tel.: 674

ENHER Rubí

#1)5434704

Montcada

•

Sant Cugat

•

A.V1à(av.GeneralBt,35)

6683967 6743353

6683967

Informació Carreteres

2042247

ï Cerdanyola

FFCC

6741934

MonMciò Aeroport

4785000

*• Rubi

P.CUMP. Diputació, 6) Pis«ira<av. Catalunya, 51) OÉH 058*0,28)

: Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

6642139

A.m{a».Genera«at35)

668.39.67

1 Sant Cugat

Rtarap.MuriHo,1)

6740430

t Cerdanyola

Uufe(A*mira,18)

692 47 08

í Rubí

Salori^Htà i Fontanals, 1)

6990388

" Montcada

Gubt (Major, 25)

5641645

j Papiol

A.\flà(Av. Generalitat, 35)

6683967

•

R.Satavat(Sarrtiaç£Ru3inol,38)

6740645

Funerària

6740525

iiImffMiciè RENFE

4800202

G.Ctv» (Mira-sol)

6742379

wormaao ron.

3188750

Hisenda

5891155

OMC

5893188

Jutjat

6746696

PoJdMcTortebbnca

5891732

Ofidrm Municipal La Floresta

5890647

PROMUSA

5891732

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

ENTITATS

• Papiol

5809700 6994396

Parròquia Valldoreix

6740569

ASCI

6753503

Piscina Municipal VaMoreix

6754055

Arxiu Gavin

6742570

: Cerdanyola

Sénchez (passatge Xops, 2)

6922184

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casat (fAvte SC

5891638

: Rubi

PO«(MaeiR8meritrjl,7)

6973456

ï Montcada

E Ratat (av. Catalunya, 65)

A.V»(av.Generaítat,35)

6663967

| Sant Cugat

aTexkJó(rbladelCeter,97)

6747749

J Cerdanyola

Ordis (av. Argentina, 17)

5807859

'i Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

3 Montcada

F^Ferragut(C.Cuyàs.BI.0rquirJa,8) -

ï Papiol

A Vi» (av. Generalitat 35)

Urgències

091

UeríAvis Parròquia

5690598

P e t ó Municipal i Pren. C M

092

Club Muntanyenc

6745396

908795125

Coral de la Unió

6741006

Pol. Municipal (Valldoreix) Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

EITot Sant Cugat

6748661

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

Sant Cugat

Papiol

Repsof-Butà

6741580

RarJo Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

TatoMi Sant Cugat

5895366

^ -—

SAUR (Aigües)

5890021

Ss 4 Cantons

5899282

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

1150. —El dimarts 28 de febrer a les 7.45 del vespre: Iran monumental, amb Josep Maria Gavín, investigador. Tel.: 674 11 50. •Ateneu Santcugatenc —El dissabte 11 de febrer a les 6.30 de la tarda a la Sala d'Actes, conferència-col·loqui sobre el Congrés Estatal, a càrrec del soci d'honor Pere Baltà i Llopart.

—II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

EXPOStóiONS CONVOCATÒRIES • P r e m i Gausac

•Sales Municipals —Fins al 15 de febrer a la Casa de Cultura: Joves i seguretat

_-. *-

viana. —Del 9 al 28 de febrer a la Casa de Cultura, acrílics de Sara Riera. —Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30. •Sales Privades —Fins al 21 de febrer a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Benet Sarsanedas. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Telèfon: 675 47 51. —Fins al 19 de febrer a la Galeria Canals, exposició d'o-

6683967

bres de Maria Girona. Tel.: 675 49 02. Hor.: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d'11 a 2. Dilluns tancat. —Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. —Del 16 de gener al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Tel.: 674 19 55. —Fins al 24 de febrer a la Sala

d'Art de l'Associació de P. i Veïns de Valldoreix, exposició d'Àngel Pérez-Vico: En Trànsit. Del 25 de març al 17 d'abril, exposició de Miquel A. Peris: El realisme com a opció. —Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popular Andaluz. Telèfon d'informació: 589 16 74. —Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, l l a Exposició de Fotografia. Recollida de fotografies fins al 17 de març els dijous i divendres de 6 a 9 del vespre. —Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenge de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MUSICA •Centre Cultural —El divendres 17 de febrer a les 10 de la nit, concert extraordinari en exclusiva a Catalunya: Sviatoslav Richter, piano. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. —El dissabte 18 de febrer a les 10 de la nit, concert a càrrec de la Jove Orquestra Sant Cugat. Dir.: Josep Ferré. Piano: Carme Talleda. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88.

TEATRE •Centre Cultural —El dissabte 25 de febrer a les 10 del vespre la Cia. Ollomol-Tranvía presenta Commedia, un juguete para Goldoni, de Cario Goldoni. Adaptació i direcció: Càndido Pazó. Preu: 2.000 ptes. Telèfon: 589 22 88.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 del migdia i de 4 a 8 del vespre. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts, d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes, de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n. Matins. Tel.: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

COLOR I BRILLANTOR PER ALS TEUS CABELLS En aquesta època de l'any els cabells, igual que el temps, es tornen deslluïts i apagats, necessiten un toc de llum. FORMAS t'aconsella moltíssimes possibilitats, que permeten jugar amb l'estètica total i potenciar els trets naturals.

PERRUQUERIA

F0RMAS

FORMAS proposa per als cabells castanys i foscos reflexos o raigs de llum dos tons més clars. Per a les més atrevides, vermellosos i caobes en tota la seva gamma. Amb aquest toc de naturalitat aconseguirem lluentor i suavitzar els teus trets, et sentiràs molt més atractiva i juvenil.

HOME-DONA

Per a les més clares, reflexos molt rossos i coures, banys de color (no permanent), tot. això sense perdre naturalitat.

PILAR HEREDIA

La millor ocasió per fer-ho són aquestes dates que s'aproximen.

ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS CANTONS

Divendres, lil de lebrer de I99S

Sant Cugat del Vallès

s;mt I 1114:11 citi Valk*,: (

L A

\ . n . - ® -:- • ' -.

M E M Ò R I A

L A

C O L U M N A

Ermita de Sant Medir

Méliès MAMTI.C'CYAS •

TOMÀSORAC I GARRIGA

lgú va escriure la història del cine espanyol amb cent p a r a u l e s . La historia del cine a seques, o almenys del cinc comercial, es pot escriure a m b m o l t e s m e n y s : el cine va néixer en una barraca de fira i malgrat alguns intents de fer-lo passar als grans salons, cent anys després continua en una barraca de fira. Ja està. Aquests dies, un músic català ofereix les antigues pel·lícules de Méliès a m b acompanyament instrumental. Méliès, com sap tothom, va mig comprar l'invent als Lumière. Era un mag ambulant. va crear els primers trucs cinem a t o g r à f i c s i oferia a la seva clientela uns quants ensurts, unes nimfes vaporoses que circulaven entre uns boscos de cartró i uns viatges siderals que acabaven fent un ull de vellut a la Lluna. El públic de Méliès. ens ho podem imaginar p e r f e c t a m e n t , e i a un p ú b l i c t a b a l o t q u e me niava cacauets, que tirava les csclovies a l'escot de Ics nimfes, a la I luna i a les estrelles i que reia i cridava a l'esquena del p o b r e mag Aquest públic, el gran públic, no es va refinar mai. Es va refinar el que assistia a les estrenes en nits s o l e m n e s p e n s a n t q u e les pel·lícules, pel fet de tenir un guio enraonat i algun mestre al Llanera, s'havien de veure amb unció i a m b silenci. Aquestes pel·lícules. però, quan arribaven als cines de barri eren rebudes amb crits d'esglai si feien p o r . a m b plors si feien plorar, amb badalls per poc avorrides que fossin i amb una mica de tabola sempre. El públic sempre ha volgut mantenir cl cine a la barraca de Méliès.

c o s t a n t - s e l ' a p l e c de S a n t M e d i r , el ; de marc,, volem aprofitar per explicar un \ic la historia o llegenda. A principi del segle IV, vivia en a q u e s t i n d r e t un pagès anomenat Medir que cultivava les terres d'aquest entorn. En a q u e l l t e m p s . l'emperador roma D i o c l e c i a d o n a •</:/ culte al sant. ordre de perseguir segons VArxiu de tots els cristians i sacrificar-los. ja que la Corona cultivaven un culte d'Aragó, on les que no era el seu. Assabentat el bisbe informacions de H a r c c l o n a . en provenen del Sevei. que el buscaven. s'encamina traMonestir de Sant vessant la carena de ('ugai, comença ('oli>.erola pel vell canu que conduïa al al segle XI» Valks. Aquest passava pel costat del cultiu d ' e n M e d i r :\ gual en aquell moment sembrava laves. I n passat en Scv ei li v a pi eiiun tai si aquell camí c. induïa al e.isK 11 d ( )cl av i a . li va d o n a t a coneixci qui eia i li va explicar que la sokladesca lomana el perseguia I n Medii' li contesta que veritablement aquell era el cami que conduïa al castell, però que anés amb compte, puix corria un gran perill. I n Sever li contestà no patis, que si la tropa que el perseguia preguntava per ell. tan sols ealia dir-los Li veritat, que hi passa quan ell sembrava faves. D e m a n a a en Medir si li feia falta alguna cosa. i en Medir li va contestar que si. que una font d'aigua fresca a prop. En Sever donà un cop amb les borles del seu hàbit a una roca, i de seguida hi brollà l'aigua. La font s'anomena encara de Sant Sever. Quan arriba la tropa que perseguia en Sever, i preguntaren a en Medir si havia passat per allà, aquest contestà que sí. quan ell estava s e m b r a n t faves, p e r ò el miracle ja s'havia complert. Les faves ja eren crescudes i florides. I'ls soldats, creient que els havia mentit, l'agafaren lligat i el portaren fins al castell d ' O c t a v i a . Preguntaren qui era en Sever, i aquest contesta. «Sever soc jo-. Tant Sever com Medir toren saeiiticals per la sokladesca.

Altar de l'ermita a finals Llcl segle. S'hi veu l'orininaria Mare de Déu amb í T tulo TOT SANT' CUGAT

Els pelegrins que començaren a aeudir-hi d o n a r e n molta importància a la terra santa on foren cultivades les faves, se n'emportaven mostres perquè eren part del miracle i les escampaven en els seus cultius. El culte al Sant. segons l'Arxiu de la C o r o n a d ' A r a g o , on les informacions que tenen provenen vici M o n e s t i r de S a n t C u g a t , comenc,a a la primeria del segle XI. L'ermita es troba a prop del torrent de la Vall de Gausac, per

on passava el vell camí d'anar del pla de Barcelona al Vallès. Es d'estructura rectangular i presenta diverses formes que s'hi han fet en el transcurs del temps. Es orientada de llevant a ponent, on té la portalada. Sobre la façana una espadanya sobreposada, on fins a inicis de segle hi havia una campana del segle X. Davant l'ermita hi ha una placeta envoltada per un mur, que fins al segle passat era al cementiri de la parròquia. A principis d'aquest segle,

l'altar major, a part de Sant Medir. era presidit per la Verge Maria del Roser, que fou substituïda per una altra d'alabastre de la Verge Maria amb el Fill als brac,os. Fou traslladada l'any 19(19 al Museu Parroquial del Monestir. a causa dels fets de la Setmana Tràgica i l'any 1916 fou ingressada al Museu Arqueològic de Barcelona. L'any passat hi fou instaurada una replica seva. també en alabastre i cedida per una família de Mira-sol.

1 c o m q u e el públic té r a o . Hollywood, que és qui talla el bacallà, s'ha deixat de romanços. de guions, de mestres i de tot el que fa més savi q u e ric i ha tornat al cinema de viatges siderals, de nimfes de cartró eseotades i d'ulls de vellut que es pot veure menjant crispetes ja des de la mateixa nit de l'estrena. El centenari del cinema n o podia tenir una millor commemoració. Aniré a veure les pel·lícules de Méliès musicades. Segur que estaran molt bé però segur també que entre els savis de museu que mirarem el programa no trobaré l'essència de Méliès ni l'essència de tot el que ha vingut al darrera.

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

A N N A

F U S E T

c/ S A N T I A G O RUSINOI.. 45

• TEL. 589

50 72

589