Diari de Sant Cugat 079

ELS

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 3 de febrer de 1995

• Punt i seguit

L'Esbart i Llach atrauen 1.500 persones al teatre-auditori

Ultimàtum per a l'EMD-. Aymerich assegura que «s'ha acabat el bròquil» i Masanés recorda que Valldoreix no ha aprovat la resolució. Plana 2 Les assemblees de militants de CDC i UDC ratifiquen la candidatura de Joan Aymerich per a les municipals.

Plana 3 Narbona afirma que la Generalitat discrimina l'HGC i diu que confia en el suport dels creditors. Plana 4 Projecten un carril bici que unirà Sant Cugat amb la UAB. Plana 5

Núm. 79 * Any III»125 pessetes

Les entrades per Ballem un pont de mar blava es van esgotar fa setmanes • Sant Cugat.— L'espectacle Ballem un pont de mar blava, basat en l'últim treball del cantautor Lluís Llach i el poeta Miquel Martí i Pol, es podrà veure finalment al teatre-auditori del Centre Cultural aquest

L'espectacle s'ha representat prèviament a Expocultura i a Terrassa

cap de setmana. L'oportunitat la tindran els que van comprar entrades amb antelació, perquè es van esgotar fa setmanes.

Aquesta serà probablement la darrera representació del muntatge, que s'havia

vist abans a a la fira Expocultura de Barcelona i a Terrassa. Per a aquesta ocasió s'ha muntat una exposició de fotografies, dibuixos i pintures al vestíbul del teatre.

Plana 14 i Editorial.

OBRES PUBLIQUES

I Economia La Guàrdia Civil investiga si l'empresa santcugatenca de transports Homs ha comès delicte per iniciar o no un procés penal. Plana 13

US

CCOO perd el cinquanta per cent dels seus afiliats a la factoria de la multinacional Sharp. Plana 13 L'Associació Ràdio taxi Sant Cugat-Valldoreix escull la nova Junta.

Plana 13

'iïfffl [1F

»IPI^. \

l j t

iliüli t _

•'""U'^HggS»

,

;

tj^»iEU-

.ür« '

Í'::

èÉPS

" . " • "

... i

• Cultura i espectacles La Jove Orquestra Sant Cugat farà assaigs oberts a tothom coincidint amb cl cinquè aniversari de l'associació.

Plana 15 2.500 nens participen en la campanya escolar de música que organitza l'Ajuntament. Plana 16

í

**%, *í.

:>Wtjf?

§•!;/":,

I Punt divers Negocien per traslladar el parc de Bombers de Rubí a uns terrenys més aprop de Sant Cugat. Plana 28 Carles Soler i Perdigó, secretari general del Concili Provincial Tarraconense, considera que aquesta trobada històrica servirà «per recollir les inquietuds de l'Esglèsia catalana a finals de segle». Les sessions de treball al Centre Borja comencen aquest cap de setmana. Plana 30

Les excavadores han començat a treballar aquesta setmana a la rambla del Celler, a l'altura del carrer de Sant Medir. Foto: MANÉ ESPINOSA

Comencen les obres per cobrir la riera i convertir-la en un passeig I Conseller santeugatenc Xavier Pomes, nou conseller de Governació en substitució de Maria Eugènia Cuenca, viu des de fa quatre anys al Pla del Vinyet. P o m e s és metge, està casat i té tres filles.

I Esports La secció d'esquí alpí del CMSC projecta crear una escola que serveixi per renovar i mantenir l'equip de competició. Plana 24

I Apunts Sant Cugat Sesgarrigues és una vila rural de 740 habitants situada a la comarca de l'Alt Penedès. Plana 31 La primera fase de la remodelació dels locals de l'Esbart ja està acabada.

Plana 32

• Sant Cugat.— És previst que la riera quedi completament coberta el mes de juny. Les obres tenen un pressupost de 260 milions de pessetes, que finançarà en gran part la Generalitat. El remodelatge

es durà a terme en els trams de la rambla del Celler i del carrer Doctor Murillo, uns 600 metres, i pretén eliminar les molèsties que la riera, convertida pràcticament en un abocador, causa als veïns. L'objectiu

de l'Ajuntament és suprimir una barrera que separa les zones del Monestir i Torreblanca, i convertir la riera ja coberta en un passeig enjardinat, que tindrà bancs, fonts i un llac. Plana 6

La Junta de Sant Cugat Comerç dimiteix M Sant Cugat.— La data que ha fixat la Junta de Sant Cugat Comerç per presentar davant els associats la seva dimissió, en principi irrevocable, és l'assemblea convocada per dilluns vinent. La impos-

sibilitat d'impedir la instal·lació del supermercat Kampió és la raó d'aquesta postura que el president de l'associació, Jaume Roca, defineix en una entrevista com la més coherent. Plana 12.

CENTRE DE LA IMATGF • Fotos 3 color 1 hora • Diapositives

:*iZ

Més de mil corredors a la 12a Mitja Marató H Sant Cugat.— La Comissió Atlètica de Curses enllesteix els preparatius per a la dotzena edició de la Mitja Marató. Més de mil persones recorreran els vint quilòme-

tres que configuren el recorregut de la cursa, que sortirà del Mercat Torreblanca fins arribar a l'HGC. Aquesta és la cita atlètica més important de l'any. Plana 26.

• Venda material fotogràfic, etc.

<V^

•tvs Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

2 . D i vendres.

L'HOSPITAL ESTA DISCRIMINAT

HI president de l'Hospital General de Catalunya. Pere Narbona, es queixa perquè la Generalitat discrimina l'I lospital i diu que només queda confiar en el suport del creditors. Plana 4.

' de febrer de 199?

LA R I E R A S ' A C A B A D E C O B R I R

mi i i

Les obres de cobriment del tram final de la riera han començat aquesta setmana. Aquestes obres eliminaran la barrera física que separa el centre històric i l'eixample sud de la ciutat. Plana 6.

VALLDOREIX

HI c o n f l i c t e q u e e n f r o n t a l ' A j u n t a m e n t a m b l'Entitat Municipal Descentralitz a d a d e V a l l d o r e i x inicia u n n o u c a p í t o l a m b l'anunci de l'alcalde, J o a n Aym e r i c h . q u e exigirà q u e s ' a p l i q u i p u n t

p e r p u n t la r e s o l u c i ó d e l ' e x - c o n s e l l e r a Maria Eugènia Cuenca. A m b aquest p r o p ò s i t , A y m e r i c h va e n v i a r el dia 26 al p r e s i d e n t d e l ' E M D , M i q u e l M a s a n e s . u n a c a r t a e n q u è d e m a n a v a la

r e t i r a d a d e vuit p u n t s q u e feien r e f e r è n c i a a m a t è r i e s s o b r e les q u a l s l'entitat «ja n o té c o m p e t è n c i e s » , i q u e s ' i n c l o ï e n e n l ' o r d r e del d i a d e la j u n t a d e v e ï n s . S e g o n s l ' E M D . la c a r t a n o

va a r r i b a r a t e m p s i els p u n t s van ser a p r o v a t s p e r la j u n t a , q u e t a m b é va a n u n c i a r els r e s u l t a t s d ' u n i n f o r m e s o b r e la s i t u a c i ó f i n a n c e r a d e l'entitat e n c a r r e g a t a la D i p u t a c i ó .

L'Ajuntament exigirà l'aplicació estricta de la resolució de Fex-consellera Cuenca Joan Aymerich assegura que «s'ha acabat el bròquil» en la relació amb l'EMD \,\\ I< \\ \

Masanés recorda que 1EMD encara no ha acceptat el document de la conselleria

( 1 1 1 \ t IKNADAS

• Valldoreix Sant Cugat.— Segons el president de l'EMD, Miquel Masanes. -els punts esmentats s'haurien pogut aprovar igualment» si hagués tingut coneixement de la carta, lot i que la missiva adreçada per Joan Aymerich considera que aquesta aprovació seria il·legal. En concret, la carta informa que els punts ~ a 14 de l'ordre del dia de la junta de veïns de Valldoreix feien referència a matèries que la resolució de la conselleria ile Governació, que es \ a l'ei publica al selcmbic. considera de competència exclusiva de l'Ajuntament. Segons la missiva, l'aprovació dels vuit punts vulnera «de manera directa, frontal i palesa. la resolució ferma i definitiva i plenament executiva, dictada per i'l lonorablc ( onscllera de Governació", ja que aquesta acorda que l'aprovació de «llicències d'obertura no subjectes al reglament d'activilats classificades» es competència de l'Ajuntament. També es recorda que la resolució estableix que l ' I m i t a t Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha de traslladar a l'Ajuntament els expedients de les llicències per activitats classificades que s'estiguin tramitant. Aquest és un requisit que IT.MD encara no ha complert.

«S'ha acabat el bròquil» Mentre s'espera una resposta pci escrit pei part de Miquel Masanes pei mitja de la qual es donaran uns raonaments legals per refutar les afirmacions d'Aymerich, cl president de l'EMD s'ha limitat a recordar: «Per l'entitat la resolució encara no està acceptada, perquè estem esperant que es lesolmnn una sèrie de qües-

io de la conselleria. I«m> 1 I S 4 ( A.NTONS.

tions pendents que es van plantejar a la conselleria de Governació.» De fel. es tracta d'aclarir si l'EMD té competències per aprovar plans especials d'equipaments. un tema que en la resolució no quedava clar. I a resolució final es podria retardat a causa del relleu de l'cx-conscllcra Cuenca per Xavier Pomes.

I.'equip de «overn de Valldoreix no pensa acceptar que es taei efectiva la resolució fins que aquest punt no hagi quedat clar.

Aquesta posició es totalment contraposada a la de l'Ajuntament

i a la d'Avnic rich mateix, que argumenta que la resolució és plenament electiva perquè cap de les dues parts no va presentar recurs durant el període establert.

Aymerich assegura que «s'ha acabat el bròquil en el lema tic Valldoreix». i que a partir d'ara exigua la total aplicació de la resolució.

A qui ha d'obeir la policia? t'l conflicte es pol agreujar si totes dues p.uts mantenen les seves posicions Aymerich creu que «si l'I ' M l ) meompleix la resolució. correspon a la Generalitat arbitrar

cl tema» i exigir de l'entitat que ho faci. Per començar, l'alcalde afirma que l ' E M D ha de començar per «posar sota les ordres immediates del cap de policia de Sant Cugat els dos guàrdies que hi ha a Valldoreix», ja que l'Ajuntament té competències exclusives en seguretat ciutadana. Però Masanés insisteix que des de l'alcaldia «es pot dir el que es vulgui».

•Si tenen intenció de realitzar alguna acció legal, tenim els nostres serveis jurídics per r e s p o n d r e .

Però aquest no és el camí que s'hauria de seguir», afirma.

MEDI AMBIENT

La plataforma demanarà als partits polítics una posició clara sobre Torre Negra \ W1t \ \ \

• Sant t ' u s a t . — La plataforma cívica Torre Negra ha anunciat la seva intenció d'adreçar-se als diferents partits polítics de Sant Cugat per demanar-los un posicionament clar respecte al futur de la zona que ells a n o m e n e n la Queixalada. La plataforma, un col·lectiu que integra diverses entitats del municipi, defensa que aquesta zona de transició entre el pare de Collserola i el centre urbà de Sant Cugat es converteixi en una zona forestal. Actualment, el pla general metropolità la qualifica d'urbanitzable.

Segons la plataforma, el seu objectiu «es iniciar converses amb les diferents forces que es presenten als comicis perquè aquestes es posicionin clarament en aquest tema. per tal de deixar establerta, amb vista al proper mandat, la situació de la zona natural en qüestió». Per la plataforma, aquest és el moment idoni per donar aquest pas, un cop el suport de l'opinió pública i la societat civil és ja prou explícit.

T a m b é s'ha pres en consideració la proximitat de la campanya electoral, per tal que «en el termini dels propers quatre anys de man-

dat municipal, l'arca de Torre Negra i el seu rodal esdevingui no urbanitzable i es consolidi així el seu paper com a espai de transició i d'ús públic dins el parc de Collserola».

La plataforma ha informat que, després del parèntesi nadalenc, la campanya de recollida de signatures en suport del manifest que demana la requalifieació de la zona ha assolit les sis mil firmes.

A més, unes 30 entitats del municipi ja s'han adherit a la campanya, que va començar a l'abril de l'any passat. Entre aquestes hi ha tots els partits polítics (ex-

cepte C'iU i Unis), Joves amb Iniciativa i les joventuts d ' E R C i les socialistes. També s'han adherit entitats culturals, com la revista (líiusac, les Joventuts Musicals Sant Cugat, A S D L el Centro Castellano Manchego, la Coral Sant Cugat, el T e a m S N A F U , el club de rol A Sak. i associacions d'ajuda al Tercer Món com Món 3, Baula, Mans Unides i Sant Cugat Ajuda Bòsnia. Entre les associacions ecologistes es troben el Grup Natura, Adenc, Pinzell Verd, Depana, i el C A E . També ha signat el rector de la U A B , Carles Solà.

Un informe de la Diputació avala els comptes de l'EMD \ .c H i ' n estudi realitzat per la Diputació de Barcelona estableix que les inversions de l'Entitat Municipal Descentralitzada «no plantegen problemes de finançament sempre que les contribucions especials que les financen es vagin fent efectives», tot i que es recomana que els cobraments c's facin al més aviat possible. L'estudi el va encarregar l ' E M D mateix. i un resum realitzat per la mateixa administració de Valldoreix es va presentar en la junta veïnal del dia 2f> pel responsable d'Economia, Lluís Ginjaume.

En les conclusions de l'informe s'explica que «d'avaluació de la solvència de l'entitat des de l'anàlisi del fons de maniobra es positiva», és a dir. que no te deutes acumulats. «Malgrat que el grau d'endeutament tant a curt com a llarg termini està dintre dels límits legals establerts recomanem no incrementar-lo», continua l'informe.

Per la seva banda, el resum llegit per Ginjaume en la junta de veíns exposa les seves pròpies conclusions, segons les quals «els tests (...) efectuats donen com a resultat que la comptabilitat quadra i és correcta». Segons les mateixes conclusions, «l'incompliment per l'Ajuntament de Sant Cugat del conveni de 19X2 en l'aplicació per a diferents exercicis.. ha provocat un seguit d'efectes negatius per a les finances de l ' E M D . Entre aquests es troben la «disminució del poder adquisitiu dels imports satisfets amb retard per l'efecte de la inflació», i «la paralització del ritme anual d'execució de les inversions per manca de recursos i acumulació de pagaments pendents a proveïdors». L ' E M D creu que ha perdut 63 milions de pessetes perquè l'Aj u n t a m e n t ha pagat més tard del que tocava sense afegir-hi els interessos corresponents. L'entitat ha hagut d'impugnar cinc vegades els pressupostos municipals des del 1987.

El santeugatenc Xavier Pomes, nou conseller de Governació H Sant Cugat.— El santeugatenc Xavier Pomes és, des de dimecres passat, el nou conseller de Governació de la Generalitat, segons va saber aquest diari abans del seu tancament. Pomes viu a Sant Cugat des de l'any 1991. El nou conseller de Governació ocupa el càrrec de director general de Seguretat Ciutadana i se'l considera un home lligat al conseller de Sanitat, Xavier Trias.

Pomes s'afegeix a la llista de polítics de relleu en el nostre municipi, que inclou al vice-president del govern. Narcís Serra, els diputats de C I U a Madrid, Lluís Recoder, la senadora socialista Victòria Camps i els diputats al Parlament de Catalunya. Eugeni Pérez-Moreno i Joan Avmerich.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

3

PUNT I SEGUIT

I POLÍTICA I

L'assemblea de militants escull Aymerich i Sanmartí per aclamació CiU preveu bons resultats a Valldoreix perquè «el discurs victimista ja no funciona» CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, i Jaume Sanmartí, vocal a la junta de veïns de l'EMD, seran els caps de llista per a CiU a les properes eleccions muConvergència i Unió ja té caps de llista per a les properes eleccions municipals. L'assemblea de militants d'un dels socis de la coalició, CDC, va ratificar per aclamació dijous de la setmana passada la candidatura de Joan Aymerich, que es presenta per tercera vegada. Jaume Sanmartí, vocal fins ara a la junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada, tornarà a encapçalar la llista per CiU. Encara no es coneixen els noms que integraran la resta de la candidatura, que no es confirmaran fins al mes d'abril. Joan Recasens, president d'Unió Democràtica, ocuparà el número tres. (Vegeu informació a peu de plana).

Aymerich ja havia anunciat la seva intenció de presentar-se a la reelecció, després d'uns mesos de reflexió personal i política. A partir d'aquí, el partit ha començat a preparar el camí cap a les eleccions. «Presentarem un programa de continuïtat, que serveixi per completar els projectes que hem iniciat aquest mandat», va assegurar Aymerich, que hi va afegir que «la campanya electoral serà molt difícil». «Els problemes que afecten ara la política espanyola podrien repercutir en la campanya, però intentaré fugir d'aquesta polèmica», va dir Aymerich, que considera, ja en clau de pre-campanya, que «probablement al PP li interessarà més entrar en aquest terreny». L'alcalde es va referir també a l'afirmació que va fer l'alcalde de Terrassa, el socialista Manel Royes, en la presentació del candidat del PSC, Àngel Casas. Royes va assegurar que Sant Cugat és una de les poblacions on el seu partit preveu un canvi d'alcaldia, «una afirmació que el senyor Royes deu dir a cada poble on va», segons Aymerich.

Arribar a una solució respecte al model de gestió de l'EMD serà, segons Aymerich, una de les prio-

nicipals, segons va aprovar l'assemblea de militants en la reunió de dijous passat. Aquest era l'últim tràmit per fer oficial la candidatura, després que tots dos van manifestar la seva intenció de repetir, tal com publicàvem en

l'edició anterior. Aymerich va programa «de continuïtat», que una campanya previsiblement noms que configuraran la llista es coneixeran fins al mes d'abril.

anunciar un defensarà en «difícil». Els definitiva no

L'assemblea de militants de CDC de dijous passat. A la dreta, Jaume Sanmartí. Fotos: MANÉ ESPINOSA. ritats del nou equip de govern, en cas que CiU guanyi les eleccions. En aquest sentit, l'alcalde està convençut que per a CDC les perspectives a Valldoreix són bones. «A les darreres eleccions municipals la gent es va deixar emportar pel victimisme del senyor Masanés (president de l'EMD), però ara la majoria s'ha adonat que aquest discurs ja no funciona.» Aymerich considera que «arriba un moment que allò que importa no és aquesta picabaralla política, sinó que a Valldoreix hi hagi enllumenat i que els carrers estiguin asfaltats». L'alcalde va elogiar la tasca de Sanmartí com a vocal a la junta de veïns: «Ha dut a terme una tasca molt feixuga, que consisteix a mantenir una coherència política sense anar contra els interessos dels ciutadans de Valldoreix.»

«Cal superar la manca de consens» RAMON LUQUE

• Jaume Sanmartí confia a guanyar les properes eleccions municipals perquè «cal superar el dinamisme de manca de consens i col·laboració que actualment té l'EMD de Valldoreix amb l'Ajuntament de Sant Cugat». Amb aquest argument, el candidat de CiU ratificava les paraules de Joan Aymerich, que considerava que «el discurs victimista» de Miquel Massanes no té futur.

Dotar Valldoreix de recursos suficients «per fer viure els ciutadans d'una manera millor» és el missatge que Sanmartí vol transmetre per tal d'aconseguir la victòria electoral.

Pel que fa referència a la tasca feta durant els anys d'oposició,

Sanmartí va dir: «Hem sabut mantenir la coherència de portar a terme una política de consens per fer entendre a la gent que no es pot estar enfrontat amb Sant Cugat.» La clau de volta per superar l'actual situació de crispació entre totes dues administracions ha de ser, segons el candidat convergent, «acceptar les regles, dins d'un ambient d'harmonia, sense renunciar al fet diferencial que Valldoreix té respecte a Sant Cugat».

Per Sanmartí, la possibilitat que es torni a presentar la candidatura de progrés, integrada per les forces d'esquerra i que va tenir un gran èxit en els darrers comicis, «és remota perquè no ha donat els resultats esperats».

£1 president local d'Unio Democràtica serà el número tres a la llista de CiU Els militants aproven el pacte amb CDC XAVI CAVA

B Sant Cugat.— L'assemblea de militants d'Unió Democràtica de Catalunya, que va tenir lloc el dia 26, va acordar que el president del partit a Sant Cugat, Joan Recasens i Guinot, sigui el número tres de la llista electoral de Convergència i Unió a les eleccions municipals del mes de maig. Actualment, Recasens és tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient a l'Ajuntament.

Xavier Cortès, membre de l'executiva d'Unió, va remarcar a la conferència de premsa on van anunciar aquesta decisió que «la posició de Recasens al capdavant dels candidats d'Unió va ser sol·licitada per la mateixa direcció de Convergència Democràtica de Catalunya».

L'assemblea de militants d'Unió Democràtica també va pendre la decisió d'aprovar el pacte que la direcció del partit a Sant Cugat ha establert amb CDC. A la mateixa assemblea van decidir obrir el termini de presentació de candidatures a la llista del partit. L'últim dia per presentar les candidatures és el 22 de febrer.

L'acord establert entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica estableix que aquesta darrera formació podrà incloure fins a sis candidats en la llista que la coalició presentarà a les eleccions municipals. Els candidats d'Unió ocuparan els números tres, sis, deu, tretze, disset i vint-i-u. Aquest acord ha estat qualificat per Joan Recasens com a «satisfactori per a Unió, i suposo que també per a Convergència».

Joan Recasens serà el primer candidat d'Unió Democràtica.Foto: J.M. MULA

E1MOPTMA destina 350 milions a un estudi sobre el quart cinturó XAVI CAVA

I Sant Cugat.— Tres cents cinquanta milions de pessetes és el cost de l'estudi que el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) vol encarregar sobre la construcció del tram Abrera-Sant Celoni de l'autovia orbital de Barcelona, coneguda com a quart cinturó. L'adjudicació de l'estudi es farà el dia 13 de febrer.

Aquesta decisió ha sorprès les entitats, que es mostren contràries al projecte i que s'agrupen en la Campanya contra el Quart Cinturó. Segons un comunicat fet públic per les entitats adherides a la campanya, l'administració s'havia compromès a discutir prèviament la conveniència o no de la construcció del quart cinturó i les possibles alternatives a aquesta obra. Així ho havien manifestat el ministre Josep Borrell i el delegat del MOPTMA a Barcelona, Jordi Prat, en una entrevista celebrada el novembre amb representants del moviment. Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Jaume Roma, havia manifestat darrerament que el tram Abrera-Sant Celoni no és una prioritat per al seu departament, i que estava disposat a discutir la necessitat del quart cinturó en el marc del debat sobre l'aprovació del pla general territorial de Catalunya i el pla de carreteres.

Per les entitats agrupades en la Campanya contra el Quart Cinturó, l'aprovació de l'estudi constata «el desinterès de l'administració per establir un diàleg amb les entitats opositores, malgrat les seves declaracions favorables a un debat sobre la necessitat de l'obra». Al mateix temps, ho consideren «una mostra del seu tarannà prepotent i poc transparent per dur a terme obres clarament impopulars i del tot innecessàries».

Les 154 entitats integrades en la campanya també consideren desencertada la decisió d'invertir 350 milions de pessetes en un estudi d'una obra que consideren innecessària, especialment en uns moments d'austeritat pressupostària com són els actuals. Segons els portaveus, «aquests diners de ben segur tindrien una millor destinació si es dediquessin a la necessària millora de la xarxa viària existent o bé a potenciar el transport col·lectiu».

Finalment, recorden que un projecte com el quart cinturó, d'enorme transcendència en el model territorial del país i que pot causar un impacte enorme en el patrimoni natural del Vallès i el Baix Llobregat, no pot ser abordat per part de l'administració «sense una voluntat clarament participativa, escoltant i considerant aquelles propostes que aposten per solucions més racionals i respectuoses amb el medi». Per aquest motiu, per mitjà de la campanya es vol reiterar la voluntat «d'establir aquest debat sobre la necessitat del quart cinturó i la possiblitat d'avaluar alternatives més socials i respectuoses amb el patrimoni natural».

Les entitats que participen en la campanya acaben el comunicat manifestant el seu malestar «per l'actitud del MOPTMA i la Generalitat de Catalunya, ja que no han informat en les entrevistes esmentades anteriorment la voluntat de llurs administracions».

També lamenten que fins ara els fets no avalin una actitud per part de l'administració clarament favorable a un diàleg que consideren «possible i enriquidor quan existeix la voluntat per totes les parts».

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

SANITAT

Narbona creu que la Generalitat discrimina l'Hospital General de Catalunya Segons el president de l'HGC, altres entitats i empreses reben ajuts milionaris ÀNGELS CASTUKRA

B Sant Cugat. — HI president de l'hospital.

Pere Narbona. creu que la Generalitat discrimina l'entitat sanitària, segons ha declarat aquesta setmana a Ràdio Sant Cugat. Narbona

diu que la Generalitat ha concedit ajuts milionaris a empreses privades i publiques i que, en canvi, - s e m p r e ha mirat amb lupa la crisi de l'hospital». Narbona considera necessari que les institucions públiques ajudin els centres

privats en crisi i confia que els creditors donaran suport a la proposta que els va fer de perdonar la meitat del deute. Un 15cí dels creditors han de donar el sí abans del 26 de febrer per evitar la fallida.

••Km sembla discriminatori que moltíssims hospitals i grans empreses. publiques o no, conegudes per tots. demanin en aquests moments a la Generalitat ajuts molt mes milionaris que els que nosaltres necessitem, i que els els donin», ha declarat aquesta setmana el president de l'Hospital (icneral de Catalunya, al programa Sant ( HCI/Í. dia a diu. de Ràdio Sant Cugat. Pere Narbona va afegir-hi que el cas de l'Hospital General de ( .tl.ihinva es mira amb un altres ulls. i no precisament positius: • I • K al 11 es ajut-- es donen sense uns eiilens especials: a nosaltres se'ns observa amb lupa». atirma l a (icneralitat de Catalun\a va eoneedií un aval de 2.(KM) ni 11 ions de pessetes a l'HGC quan aquest \ a dcclatar la suspensió de pagaments, ara ta tot just dos anvs.

I'ere Narbona. que al desembre va d e m a n a r als creditors de l'hospital que perdonessin la meitat dels mes de 12.0110 milions deute que te l'entitat, va defensar que cal salvar I Hospital General de Catalunya, i va apel·lar a la solidaritat de tothom. «Lis socis, els deutors, els responsables, els treballadors, tots van fer un esforç

Pere Narbona i. .i Li J per afrontar aquesta situació difícil. Aquesta línia s'ha de mantenir», va assegurar Narbona.

Segons cl president de l'hos-

S4 ('ANIONS.

pital, la sanitat pública no podrà fer-se càrrec dels serveis que ara com ara presten les entitats privades com la que dirigeix. -Aquí,

a Catalunya, hi ha hagut una gran tradició mutualista que s'està perdent, però s'ha de salvar», va dir Narbona. «Les entitats públiques volen que les privades sobrevisquin perquè tot el col·lectiu que tenen als hospitals privats no recaigui sobre d'ells. T e n e n un pressupost massa rígid.»

LI president de l'hospital va explicar la nova imatge que s'està donant al centre, que va qualificrr de -necessària» perquè l'entitat recuperi el prestigi. Fins al 26 de febrer, els creditors tenen temps de pronunciar-se sobre la proposta que va fer Narbona: que perdonessin el 5(KY del deute.

Si el 75''i dels creditors accepten el conveni, s'haurà assolit una fita important. Els responsables es mostren esperançats, però son conscients que no serà la solució definitiva. Encara hi ha un altre termini per si en la primera ronda, que es pot fer a 14 notaries de Barcelona, no s'aconsegueix el 75'r dels vots favorables. S'ampliaria el temps de votació fins al març i es reduiria el percentatge al 6 7 % . «Voldríem que això es resolgués a la primera ronda. A n e m una mica contra rellotge», va dir Narbona.

La Creu Roja recull 100 arbres en la seva campanya d'arbres de Nadal H Sant Cugat.— La secció local de la Creu Roja ha recollit 10(1 exemplars d'arbres de Nadal en la seva campanya per aprofitar els avets que encara són vius i replantar-los a diversos jardins públics de Sant Cugat, en col·laboració amb l'Ajuntament. L'objectiu és conscienciar els ciutadans perquè comprin arbres vius i s'eviti la deforestacio. La meitat d'aquests arbres son vius. segons ha explicat Albert Civis. responsable de la secció juvenil de la Creu Roja Sant Cugat-Ruhí. i organitzador d'aquesta iniciativa. Per a Civis, el resultat d'aquesta primera campanya no ha estat tan positiu com s'esperava però. tot i així, la Creu Roja repetirà l'experiència l'any que ve.

«Tenint en compte la quantitat d'avets que es compren a Sant Cugat, no es normal que se n'hagin recollit només cent. Un aspecte que hem tingut en contia es que no disposàvem de mitians per anar a buscar-los ,1 les cases. i això ha desanimat la g e n t ' , explica l'Albert Civis T l servei de recollida de l'Ajuntament es domiciliari, però nosaltres k i i : ..ixo de franc.»

Lis arbres vius. que de mome ni encara continuen a les dependències de la Creu Roja. es plantaran al viver que l'Ajuntament te a la carretera de Rubí. S'hi deixaran una temporada per esperar que arrelin, i a mesura que sigui necessari s'aniran replantant als jardins de la ciutat.

Els avets que ja hagin mort i els que hi hagi plantats al viver municipal i que no sobrevisquin pel seu estat precari, s'utilitzaran també com a adob. .• A. (.

Castillejos, 9 - Telèfon 589 6 4 55 081 90 S A N T C U G A T D E L V A L L È S

El Ceilan és un d'aquells racons on es pot prendre una copa, menjar qualsevol cosa amb un veritable gust casolà, jugar a cartes, llegir una revista de moda o d'actualitat, jugar un parxís o fer petar la xerrada amb els amics de sempre o amb els que es facin dins el bar.

Perquè l'encant d'aquest establiment, que està al carrer de Castillejos, és precisament que no hi ha temps per avorrir-se. Un hi entra sol, i potser trist, i en surt amb l'ànim pujat de to.

Si no és algun altre client que l'engresca a parlar, seran els mateixos propietaris, la Mercè o l'Ari, els que s'encarregaran d'alegrar-li la tarda.

Perquè, tot i que el Ceilan és obert tot el dia, quan de veritat es converteix en un formiguer de gent de tot tipus és a partir de les sis. A la nit, l'ambient arriba al màxim. La clientela del Celilan no es pot catalogar. No hi ha un públic determinat ni es pot dir que el bar tingui un ambient concret. Com explica la Mercè, que tant et prepara unes torrades amb embotits que et fa en un tres i no res un còctel com no en trobaràs cap més a les rodalies, «aquest bar vol ser una ampliació de la saleta de casa teva. No et sabria definir quins objectius ens vam marcar quan vam començar a reformar el local. Només sé que la nostra intenció és que la gent aquí es trobi ben a gust». Aquesta filosofia, tan senzilla en aparença però tan difícil d'aconseguir, exigeix alguns ingredients que l'Ari i la Mercè combinen extraordinàriament.

A banda la gastronomia i l'oferta del bar, la decoració és un altre factor que convida a passarse una estona llarga en aquest local. L'estil és auster i acollidor, i recorda el de les antigues tavernes. El material més abundós és la fusta. Destaquen unes curioses làmpares realitzades per la mateixa Mercè, i de les parets pengen fotografies d'arreu del món que ha fet l'Ari Les especialitats de la casa són els embotits gallecs i un vi tèrbol també de la terra que acompanya les torrades. La cuina és oberta a qualsevol hora de la nit, de manera que aquells que han hagut de córrer per entrar al cine o no fer tard al començament de la funció de teatre, ja saben que a la sortida poden trobar un local càlid amb un servei afabilíssim. Sigui l'hora que sigui, tant la Mercè com l'Ari es preocuparan de posar-te a taula allò que et vingui més de gust.

Tot i que no és un bar musical, l'Ari, un noi holandès que va aterrar a Sant Cugat després d'haver treballat en diferents locals de la costa, té molta cura amb la música ambiental. La selecció és molt acurada i acompanya suaument la conversa, el joc, la lectura o la copa. Al Celian es serveixen tot tipus de cerveses, algunes d'importació, les begudes de nit habituals i uns còctels autèntics. Els reis de la coctelera són el bloodv <>;:uy i la aupirin-L·. Tant se val si és per copiar els a p u n t s , repassar les últimes lliçons, fer una partida de d a u s o discutir aferrissadament per mirar d'arreglar el món: al Ceilan hi ha el teu lloc.

TOTVTÏ SEGftJIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

5

MEDI AMBIENT

Una via per a bicicletes unirà Sant Cugat amb la Universitat Autònoma El projecte encara està en estudi XAVl CAVA

• Sant Cugat.— Un carril bici podria unir Sant Cugat amb la Universitat Autònoma de Barcelona si s'aprova un projecte ideat per la UAB mateix i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, segons el qual la universitat i tots els municipis del seu voltant estarien connectats per vies per a bicicletes i vianants. En el cas de Sant Cugat, el projecte ha de rebre l'aprovació de l'Ajuntament.

Els carrils bici fins a la UAB sortirien dels municipis que l'envolten, és a dir, Sant Cugat, Cerdanyola, Badia, Barberà, Ripollet, Sabadell i Sant Quirze. Segons un dels principals promotors de la idea, el vice-rector de Campus i Qualitat Ambiental, Pere Riera, «seran carrils exclusius per a bicicletes fora del trànsit rodat, prou amples perquè hi pugui passar gent amb bicicleta, passejant-hi fins i tot amb cadira de rodes».

Segons un estudi realitzat per la Universitat Autònoma, prop del 24 per cent dels estudiants estarien disposats a anar amb bicicleta si disposessin de condicions favorables. Dels que voten en contra. la majoria ho fan per raons de distància. Per poblacions, més de la meitat dels estudiants de Cerdanyola i Ripollet s'han mostrat disposats a fer servir la bicicleta. Pel que fa a Sant Cugat. un 31.7 per cent són favorables a aquesta pràctica, un percentatge superior al de Terrassa (18,3) i de Sabadell (28,1). De totes maneres, per Joan Carles Sallés. membre de la Coordinadora Ca-

talana d'Usuaris de la Bicicleta, aquestes xifres demostren que «els estudiants semblen no estar tan motivats». Per Sallés, el concepte de «carril bici» hauria de set substituït pel de «via cívica», ja que el primer sembla restringir el seu ús només a les bicicletes.

Projecte a llarg termini De moment, la UAB i el Consell Comarcal financen l'estudi del projecte, la proposta final del qual estarà enllestida pel març. Les primeres connexions seran les de Badia i Cerdanyola però, a la resta, Pere Riera ja adverteix que «el projecte no s'acabarà en un- any o dos». De fet, i un cop finalitzat l'estudi, no hi ha previst cap pressupost global per tirar endavant el projecte. «L'Autònoma només es pot comprometre a realitzar aquelles obres que s'incloguin dins els seus terrenys.» Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Oriol Civil, puntualitza que «el finançament pel projecte encara està per concretar i pot dependre d'algun ajut de la Unió Europea o dels pressupostos de

f REACIO I DISSENY

•juet OCTAVIO SARDA

Els carrils bici de Sant Cugat no tenen solució de continuïtat per ara. Foto: JA. MULA.

cada Ajuntament». Creu, però, que era necessari realitzar l'estudi. perquè «si no s'hagués començat no s'hauria fet mai». «És un tema que s'ha de desenvolupar a poc a poc, però si les diferents parts hi estan interessades, ho tindran en compte en els seus objectius», afirma.

Tot i que encara s'ha d'esperar els resultats de l'estudi, totes les fonts consultades consideren que, pel que fa a Sant Cugat, ei recorregut més probable del carril bici aniria de les proximitats de la rotonda de la carretera Cer-

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

danyola fins al semàfor a sobre la B-30 a Bellaterra. D'aquí continuaria fins a la Vila Universitària i connectaria amb la xarxa interna de la universitat. Aquesta connexió aprofitaria el carril bici que ja existeix, que comença al costat del mercat de Torreblanca i acaba uns metres abans de la rotonda de la carretera de Cerdanyola.

Carrils paralitzats Aquest carril bici va ser construït per les reivindicacions de diverses entitats ecologistes i d'usuaris de la bicicleta de Sant Cu-

gat. Christian Herbolzheimer, membre del Grup de Natura, afirma: «Els carrils bici es van construir per les mobilitzacions que vam realitzar. Un cop aquestes es van haver acabat, l'Ajuntament va deixar d'estar interessat en el tema.» En els últims tres anys no s'ha realitzat cap carril bici més al municipi. Herbolzheimer creu que «si l'Ajuntament fa alguna cosa, serà perquè els altres ho fan i per quedar bé, però no per voluntat pròpia». «Si aquesta voluntat existís, haurien pogut fer moltes coses ja fa temps», diu.

Generalitat de Catalunya

JOIERS-TALLERS PROPIS 3REITLING

% Santiago

Rusiíïol.

MEGA

K KRONOS

T&aimlton

40

^JUNCHANS

Tel. 674 58 54

mouries Uxrolx

Sant

Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etel

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

33034/01249

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 6 2 - Sant Cugat

w.

<wmtm

A L U M I N I

1

V I D R E

INAUGURACIÓ DE L'AMPLIACIÓ D'UN COL·LEGI PÚBLIC A SANT LLORENÇ SAVALL S'inaugura l'ampliació del col·legi públic Josep Gras de Sant Llorenç Savall. L"ampliaeió ha suposat la creació de 8 noves aules, tutories, menjador, cuina i porxo. Així es dota el col·legi de tots els equipaments, instal·lacions i espais docents per atendre adequadament T escolarització dels nens i nenes del municipi dels nivells d'educació infantiti primària.

La inversió total ha estat de 110 milions de pessetes.

EXPOSICIÓ

Inauguració: 29 de gener *

VENDA

Si millorem les escoles, anirem endavant %Tf *

c/ Valldoreix, 53 g Tel. 675 29 02 Fax675 28 61 08190 SANT CUGAT .

""

ï"

£p^f

.'..O '

6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de febrer de 1W5

OBRES PUBLIQUES

Comencen les obres per cobrir definitivament la riera Es convertirà en un passeig d'enllaç entre el centre i l'eixample sud AMH-1.SI \SI l 1 k.\

I Sant Cugat.

LI cobriment de la riera al seu pas pel centre urbà de la ciutat significa eliminai una bai icra física que separa el ce ni re històric del nou eixample sud de la ciutat,

edificat a la / o n a de Torreblanca. Les obres, que han començat aquesta setmana, eren necessàries a causa de les fortes olois de la riera i la brutícia que s'hi acumula. I 'Ajuntament ha invcuit força diners a tapar-la.

i l'ajut de la Generalitat, que pagarà un 75'ï d'aquestes obres, ha permès continuar-les. LI consistori s'encarregarà de l'altre 2 5 ' í . l ' n cop tapada . la riera es convertirà en un passeig enjardinat

Les màquines van fer dilluns els primers moviment*- tic terres al tram de la rambla del Celler. on encara la riera es al descobert.

I I cap de la secció territorial tercera de la Junta d'Aigües i director de les obres. Xavier Latorre: l'alcalde, Joan Avmeiich: el tinent d'alcalde d'l'rbanisnie. Joan Franquesa, i tècnics de la Generalitat i de l'Ajuntament van assistir a l'inici de les obres.

I I cobriment de la riera es només el primer pas d'un projecte nies ambiciós d'urbanització que la convertirà en un passeig. D'aquesta m a n c i a . se superarà una b a n eia real que separa el centre històric de Ics noves / o n e s d'expansio de Sant C ugal. segons va explicar l'akalcle. • Aquesta obra no es només el simple cobriment d'una riera, sinó que compliria una transloi maeio de la ciutat moll importanl al darrera. L'àrea de Torreblanca, dedicada als serveis culturals i a l'habitatge, i tot l'eixample sud. que arriba fins al Centre Borja, s'obrira a la resta de la ciutat.»

La riera separa, encaui que els santcuuatcncs no en siguin del tot conscients, dues / o n e s diferenciades que es retrobaran en el futur. segons Aymerich. -La posterior urbanització d'aquesta riera farà que sigui un passeig agradable per als ciutadans i. al mateix temps, tancarà aquesta barrera que avui existeix entre una part i l'altra». va manifestar.

I na inversió important l'Is treballs de cobriment costaran 2(>0 milions de pessetes, un 7 5 ' í dels quals seran sufragats per la Generalitat. El 259r restant serà a càrrec de l'Ajuntament. El procés de cobriment es va interrompre al l'Wl. quan ja se n'havien tapat 740 metres. L'alcalde va manifestar que aquesta interrupció havia coincidit amb el principi de la regressió econòmica.

Per això va destacar la contribució de la Junta d'Aigües. Fins ara. les despeses per tapar la riera

I es últimes aeti

havien estat a càrrec del consistori. l a primera etapa va ser impulsada per les pudors que generava el mercat municipal, que tenia les connexions amb les canonades mal fetes, cosa que obligava els veïns a conviure amb fortors. sobretot a l'estiu.

Les obres que acaben de com e n t a r afecten dos trams ben diferenciats. I'l primer va del carter de Sant Medir al de Montserrat, d'una banda, i del passeig de Torreblanca fins a la perllongació del carrer de Borrell, de l'altra.

Aquest tram te uns 45(1 metres de llargada. El segon sector va des del carrer d'Angel Guimerà fins al del Doctor Murillo, i ocupa uns Idli m. Fn aquesta zona l'Ajuntament ha volgut tenir una cura especial perquè, com que es troba entre alguns blocs de pisos, s'havia convertit en un abocador no au-

\ M I Sl'INOSA.

t o r i t z a t on a l g u n e s p e r s o n e s deixaven escombraries.

Les feines de cobriment consistiran en la instal·lació d'una canonada de formigó. La mitjana de secció útil per desguàs de la riera és un rectangle de 7,5 metres d'amplada per I 7 5 d'alçada.

Segons va dir el director de les obres, Xavier Latorre, aquests treballs podrien estar acabats al mes de juny. «Si el tram definitiu que hem de cobrir és de poc més de 600 metres, treballarem a una mitjana de 101) metres per mes.»

Si es compleix aquest calendari, l'Ajuntament inclouria en el pressupost del 1 ° % les obres d'adequació de la nova rambla. FI passeig s'urbanitzarà amb arbres. bancs, fonts i un llac que s'alimentarà de les mateixes aigües recollides a la Uera de la riera.

El parc de Torreblanca, situat da-

vant del Centre Cultural, també s'inclou dins aquest pla global d'arranjament.

1 na pista de patinatge De moment. l'Ajuntament invertirà 11 milions de pessetes en la part més propera al Pla del Vinyet. on es construirà una pista de patinatge. «S'enjardinarà tota la zona per construir-hi una pista de patinatge. Aquesta afició ha fet que molts nens i joves envaïssin en els últims mesos la plaça de davant del Centre Cultural. Considerem que és bo que hi hagi un espai dedicat exclusivament a aquesta pràctica, i l'hem desplaçat a una zona que és molt a prop». han manifestat. Aquest arranjament no correspon encara a la urbanització de tot el parc de Torreblanca. Aquest projecte es desenvoluparà posteriorment.

POLÍTICA

ERC proposa que els veïns dels carrers amb zona blava no hagin de pagar l'estacionament La durada de l'aparcament continuaria sent limitada XAVI CAVA

H Sant Cugat.— Esquerra Republicana de Catalunya ha presentat un pla per a la reordenació de l'aparcament al nucli urbà de Sant Cugat del Vallès que proposa la creació d'aparcaments públics i privats al centre, la reconversió de zones blaves en zones d'aparcament limitat, i l'exempció als veïns dels carrers on hi ha zona blava d'haver de pagar l'estacionament, tot i que es mantindria la durada màxima d'aquest. El pla va ser presentat per Jaume Busquets, candidat d ' E R C a l'alcaldia de Sant Cugat, i el responsable de Cultura del partit, Jesús Pic. Busquets considera que «el mo-

del de creixement urbà de Sant Cugat, que concentra la majoria del comerç i serveis al nucli de la ciutat, comporta un greu problema de manca d'aparcaments en l'esmentat nucli». Per Busquets, hi ha un desequilibri territorial entre els diferents barris i districtes del municipi. En les hores punta es produeix una gran afluència de vehicles cap al centre que, -juntament amb la circulació de vehicles de transport de mercaderies. tan força difícil que es pugui trobar aparcament».

Per Esquerra Republicana, la solució a aquesta situació ha de passar per promoure la construcció de més aparcaments al centre.

tant de caràcter públic com privats. Pel que fa a les zones blaves.

Busquets considera que «no han estat una solució del tot satisfactòria, ja que han provocat un cert malestar en els veïns dels diversos sectors del nucli urbà on n'hi ha». Aquesta queixa ha portat el seu partit a proposar que els veïns no hagin de pagar per aparcar al seu propi carrer, tot mantenint el caràcter de zones d'aparcament de temps limitat. Jesús Pié creu que aquesta mesura «es podria implementar posant a disposició dels veïns un distintiu per al vehicle que els acrediti com a tals i una roda horària per facilitar-ne el control». La intenció

d'Esquerra és «evitar un greuge comparatiu per a aquests veïns, ja que han de pagar dos cops si volen aparcar prop de casa: per la contribució de manteniment del seu carrer i pel parquímetre».

Com a altres mesures. E R C proposa que la zona blava del mercat vell es reconverteixi en zona d'aparcament limitat, per «equiparar la seva situació a m b la del mercat de Torreblanca». E n tots dos casos s'haurien de fer complir els horaris, perquè molt sovint no es així, segons Busquets.

A més. «s'haurien de regularitzar els aparcaments provisionals, com el del carrer Castellví».

Xerrades sobre estudis de lletres, arts i mòduls professionals R.I.. C A

B Centre.

Lis estudis artístics i els cicles formatius de la reforma van centrar la xerrada d'orientació acadèmica i professional que dimecres de la setmana passada van oferir a la Casa de Cultura, dintre del cicle organitzat per l'ajuntament. Conxa Martínez, directora de l'escola municipal d'art de Sani Cugat i Diego Pérez, cap d'estudis del mateix centre. Segons Martínez. el gran problema de la llicenciatura en belles arts «es poder accedir-hi». Tot i que la nota de tall de l'any passat va ser només d'un cinc cal superar una complicada prova especifica d'art per a entrar. Es per aquest motiu que Conxa Martínez aconsella cursar abans batxillerat artístic «ja que l'accès és directe sense prova específica». Pel que fa als cicles \or. matius de la reforma, la professora va destacar que «són estudis molt tècnics i professionals, ia qual cosa permeten una ràpida inserció en el món l a b o r a l - .

Aquests estudis, que tenen múltiples vies d'accés, es divideixen en cicles de grau superior i elemental oferint d'aquesta manera titulacions diferents. Diego Pere/ va informar sobre l'Escola Municipal d'Art de Sant ( u g a l . Ires cursos, dividits en dos anvs de matèries obligatòries i un anv dedicat al projecte final, conformen el pla d'estudis. Pere/ va dir que actualment s'otereixen àrees d'estudis «de formació tècnica, artística i laboral».

Ferran Castrillo, tècnic de FP de la Direcció General d'Ordenació i Innovació lulucativa. va explicar, dijous de la passada setmana en el decurs de la sisena xerrada d'orientació, els mòduls professionals. El conferenciant va qualificar «de gran transformació del model educatiu» el que estableix la I.OGSE. Pel que fa a la formació professional, Castrillo va remarcar que la reforma educativa «es presenta com una gran alternativa a la universitat ja queia formació més qualificada i les condicions per accedir-hi contribuiran al seu prestigi». Per a accedir al mòdul professional dos caldrà tenir aprovat el Graduat d ' E n s e n y a m e n t S e c u n d a r i Per cursar el nivell tres serà necessari haver fet batxillerat o acreditar un any de treball en una empresa.

Aquest darrer nivell d o n a r à accés directe a algunes carreres universitàries.

José Luis Martín, professor d'història m o d e r n a i contemporània de la U A B , i Judith Freixa, professora de terminologia de la U A B i la U P F , van parlar, dimarts passat de les carreres de lletres i de traducció i interpretació. Pel professor Martín, el gran problema dels estudis humanístics «són les sortides professionals». La docència havia estat fins ara la sortida més clara de les carreres de lletres però «actualment el mercat està saturat», va dir José Luis Martín. Segons el conferenciant. el que s'està creant ara «és una d e m a n d a d'empreses privades que cerquen titulats en àmbits humanístics on la formació va a càrrec de la mateixa empresa». Els estudis de traducció i interpretació són tot el contrari. Judith Freixa considera que «són estudis recomanables pels futurs universitaris p e r q u è ofereixen sortides molt variades». La llicenciatura en traducció i interpretació, antiga diplomatura, és una carrera molt professionalitzada. Cal tenir present a l'hora de cursar aquest tipus d'estudis, segons la professora Freixa, l'elecció dels idiomes «ja que cal valorar els diferents barems d'oferta i d e m a n d a » .

rí

ENSENYAMENT

^»^§*aeíriS»^

Aotoacala

SANT CUGAT FALGUERA TAPISSERIA DECORACIÓ

I

I TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUIR

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

Villa, l Tel. 674 42 00

!?

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Villa , 1 - Local 5 Tels. 6 7 4 62 9 9 - 5 8 9 0 4

25

I

)Ç'Í

*•**•

9

Tatmr m Calçats i Complements

Villa, 1 - local 2 Tel. 675 24 01 LESMILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS Bd

Rebaixes 50 %

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06 Roba nens i joves.

Cristalerias

Renovació constant de models.

ARTE

Bona qualitat i bons preus!

\m

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

TÍTi i Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre.

Gràcies per confiar en nosaltres?

~Ht|yr^||yMHj|pr··i|HpB"iiHpr-nn)|j||r-'Hjy—ii^pr-injpr

| Q U I ROS CENTRE D'ESTÈTICA • Tractaments facials i corporals • Depilació definitiva • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Hidromassatge • Presoteràpia • Algoteràpia Fangoteràpia • Sauna-Solàrium • Col·laboració mèdica

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidrieres artístiques amb plom Villa, 1 - Local S Tels. 674 62 99 - 589 04 25

PASTISSERIA - BOMBONERIA

Sx&foriesa Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

PROMO

o

LA GRAN MARCA DE ROBA DE CASA

Roselló,

12 - tol. 6 7 4 32 OO - OBíOO

Sani

Cvgat

8

PUNT DE VISTA

La unitat és operativa

ELS Fi CANTONS Setmanari mdepcmií-nl. t i t u l a , comarviil i i.k·miKTaiii: Premsa Local de Sant Cugat SL

^

C j n v r Xcrnc. 5. l r 0 8 ! * ) Sallt Cugat del Valies

Pre*id«nt Ram,-ü Grau i Soliloila Director I.^'IIKXTJIII·I Redactora en cap i '.'lla I ,T..|.1as Redacció \mljii

\IIL"I- I IM.IIU N .11.1 .!•• Ma- Pum • M '.ami' Mjilr Giaisajr

l'in I,' .Ma I',ti M.'n'IM'.,',,.,"',.'.:. í ' n r ' a \-i~i!a. \a\i,T Borràs. J.'rdi li .• t -• I' -i- !'• K ;.-

: ,1 .ai.l J : - . " H ' n i ' u n i l'.piviH'la,., MPIIISÍ San!

i ir i kV.,-,.

!.-;, r^i, ^i!, i.i í i i n . ^ ' , Ra.iK.n laujat" iPaJl!

• . i... !..•. V r i . •%.•. i·i !•,„ , r x l j ! ' . S.ui.n».-:., li,-: Ajiunt-:. Nai!»> •„ '.i ,,. . i".i ,. \ i „ , I .i·i'.'vi i '.-,'1' \if.™ Mm, l.i, ? jn,:u.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

E

l fatídic onze d'agost de 1994 va demostrar, i s'ha dit moltes vegades, que faltava una política per preveure catàstrofes que no es poden evitar però sí reduir els seus efectes. F.l mal ja està fet, però els últims sis mesos han servit per pensar com evitar que un nou incendi ens agafi desprevinguts. La planificació teòrica que suposa elaborar un pla de prevenció global pel municipi ja està endegada: després s'ha de concretar amb efectius.

A l'hora de fer balanç,, alguns dels veïns nies afectats es queixaven que els Bombers van tenir problemes per orientar-se o trobar les boques d'aigua per Ics mànegues. D'aquí han

sorgit iniciatives com el Grup d'Autodefensa de la Floresta, integrat per un grup de veïns que en un cas d'emergència podrien col·laborar amb els cossos professionals.

Sant Cugat és un municipi molt extens, més de 40 quilòmetres quadrats bona part dels quals són massa forestal. Organitzar la previsió ha de ser prioritari. I en aquest sentit s'orienten les converses i negociacions que mantenen des de fa uns mesos els Ajuntaments de Sant Cugat i Rubí, Bombers de la Generalitat i l'Incasol.

De moment, es tracta de traslladar la seu del cos de la població veïna a uns terrenys que estiguin mes aprop del terme municipal de Sant Cugat,

millorant també les instal·lacions. Els Bombers de Rubí serien així al centre de la zona que han de cobrir.

Però no hauria de ser només un canvi d'ubicació. Les negociacions s'han d'encaminar a aconseguir formar un cos de Bombers Sant Cugat-Rubí de forma que augmentin els efectius i Ics contribucions provinguessin dels dos municipis. En definitiva, d'ajuntar els esforços perquè en cas d'incendi o emergència l'actuació sigui més ràpida i efectiva. amb un millor coneixement del terreny. La iniciativa de crear una agrupació de bombers voluntaris a Valldoreix s'hauria d'integrar també en aquest projecte conjunt.

Cap comercial

Gemma Bíisch

L'aposta de l'Esbart

Equip comercial R. .sa Mana l'arrasa,.. Nutu Oliu- \ Fva P l u a s

H

Impressió R i·ini]-t,.'- I

rtslW

us'ls

Distribució Mailing Valli-sSI. [)||swl leçal C11-M15-1.1

a -t'.a 1"ll',i,T ' •- r„!l nal- l 1..•nrl·t.4('an..«iM»iljs.·vi·i„

a trigat, però ja és aquí. Segurament un dels projectés més importants, o com a mínim de més ressò, que ha dut a terme l'Esbart Sant Cugat. Mullem un pom de mar blava ha aconseguit omplir allà a on ha anat i ha contribuit a exportar el nom d'una tic les entitats de més pes de la ciutat.

A Sant Cugat fa setmanes que es van esgotar les 1.500 entrades que

EL

Condol per Gregorio Ordónez • La Junta Comarcal del Partit Popular del Vallès Occidental volem expressar el nostre condol per l'assassinat del nostre company a Euskadi. en Gregorio Ordóhez, que va morir la setmana passada per defensar la llibertat. la pau i la tolerància.

Així mateix, ens volem reafirmar en el nostre compromís de defensa d'una societat millor, democràtica. pluralista i lliure, basada en el respecte a la vida i a la llei. com a únics paràmetres d'actuació en la convivència i en el marc de les institucions públiques. lot sent el sentit comú i la tolerància cap als altres el nostre camí de futur dins l'estat democràtic i de dret. Jl NIA U>

L E C T O R

s'havien posat a la venda al Centre Cultural. Això demostra també que cal pensar en aquest tipus d'espectacles que tenim a ma sempre i quan assoleixin uns nivells de qualitat que el públic també demana.

Aquesta seia probablement l'última oportunitat per veure els membres de l'Esbart amb l'últim treball de Llach i Martí i Pol. Però l'entitat continua endavant amb nous projec-

tes. Ja s'ha acabat la primera fase de les obres d'ampliació dels locals. que estaran enllestides al maig. S'està impulsant la creació de la Fundació Eugeni Canas, una fórmula que permetrà a l'Esbart buscar el finançament d'empreses i particulars. Són els resultats d'una entitat que ha sabut combinar la tradició del D'aire va amb la contemporaneïtat de Ballem un pont de mar blava.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autaar. Fls 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

d'elit que pretén tenir l'Esbart?

I una altra cosa: per què tan poques funcions? Que tenen por de n o O m p l i r ? . JÚLIA A l l I r Valldoreix

Menys que res • He llegit al darrer numero d'aquest setmanari que tanca la Sala Res. Em sap molt de greu. entre altres coses, perquè era un dels llocs que jo solta freqüentar. Pel que s'explica a la informació i a l'article d'opinió de Miquel Ribalta, m'ha semblat entendre que la sala no ha tingut el suport suficient per tirar endavant. Suposo

que l'administració local hi té alguna cosa a veure. No m'hi vull posar perquè no en tinc dades.

Però aquesta defunció diu molt dels responsables culturals d'aquesta ciutat. ( ARI i:s ROURA Sant Cugat

Cohesió social i/o competitivitat M Una vintena de caps de grans empreses europees han presentat recentment a Brussel·les un manifest europeu contra l'exclusió social, provocada per la crisi i

socupació descontrolada i amb legislacions laborals quasi tercermundistes (ultraprecàries) és antiètic al cent per cent; a més a més, a la llarga produeix uns efectes totalment contraris als que es el càncer de la desocupació. defensen tan aferrissadament, En vista d'una iniciativa tan imperquè l'estat s'ha d'endeutar portant com aquesta, tot i que molt més i consegüentment augaquí pràcticament no ha tingut menta la pressió fiscal o el dèficit cap ressò (quan el món sociopúblic. lahoral està que bull), es constata que la situació actual al vell conTant de bo que tot això pugui tinent és molt greu i ultrapassa servir per intentar canviar la menel tòpic de l'anomenada crisi ecotalitat de les diferents adminisnòmica. tracions i de molts empresaris del Aquest cívic document emprenostre país. per tal d'arribar a sarial posa molt l'accent en la un consens social que desterri per cohesió social, tot definint-la com sempre més els dogmatismes ecol'element més important per fer nòmics i que faci possible un canvi possible la «tan venerada comd'actitud amb el qual es tinguin petitivitat». més en compte la persona i les seves necessitats indispensables De la mateixa manera s'afirma que un marc com l'actual de de- per viure. ; JOSEP M. LOS r t

MAKCAI 1)11 l'I'. Vallès Occidental

LA P U N X A

Finalment, l'Esbart i en Lluís Llach • Aquest cap de setmana finalment actuen l'Esbart i Lluís Llach al nostre teatre. Em pregunto per què han trigat tant a venir a la nostra ciutat. Van actuar a l'Expocultura de Barcelona i més tard a Terrassa. Com és que no ho fan fins ara a casa nostra? Es que tenien molts compromisos?

Ho dubto. És que ho ha impedit la suposada «mandra» del músic de Verges —atribuïda públicament pel responsable del Centre Cultural—? Ho dubto. És que després d'aconseguir un Centre Cultural com cal —i potser fins i tot una mica més, i jo diria que potser massa— ara resulta que aquest no malda per portar-hi espectacles fets amb gent de casa?

No hi trobo explicació. És veritat que un Centre Cultural a Sant Cugat no implica que pel fet de ser aquí hagi d'obrir els braços forçosament a tot allò que es faci a la nostra vila, però no em direu que l'espectacle de l'Esbart i de Lluís Llach són cap funció de poble que no és a l'altura de l'oferta

D'EN JAP F E

D ' E R R A D E S

B El programa de prevenció i divulgació «Maletí de la Sida», del qual parlàvem a la plana 4 de la darrera edició, és patrocinat fonamentalment per La Caixa. La persona que apareix a la fotografia és Raquel Gonzàlez, i no Glòria Gonzàlez, com dèiem per error.

H La residència geriàtrica que instal·laran a l'edifici de l'hotel Rossinyol no és l'única privada que hi ha a Sant Cugat, com dèiem erròniament a la plana 31 del número passat. A més, l'edifici no ha estat comprat per l'empresa que hi farà la residència, sinó que l'ha llogat i continua sent propietat de la família Borràs.

H La sòcia que va homenatjar el CPA a la darrera festa flamenca es diu Pepita Navajas, i no pas Pepita Tejada com dèiem a la plana 35 de l'edició del 27 de gener.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 L

A

T

B

R

U

N

A

9 L A

El poder pel poder

G

A

L

E

R

I

A

Qui ha matat el sentit de l'humor?

JORDI MALUQUER NATÀLIA MOLERO •

U

n polític català important deia que no hi ha res més fàcil al món que fer din e r s . Només cal proposar-s'ho com a objectiu principal i subordinar-hi totes les accions. Així, si un es casa, ho ha de fer per diners; ha de cultivar només les amistats que li serveixen per prosperar; en tota relació hi ha de cercar el possible guany i ha de dedicar totes les hores possibles a guanyar diners o, el que és més productiu, a pensar com en pot guanyar.

Sospito que aquesta evidència hi ha qui la trasplanta al camp polític. Quin és l'objectiu? Manar, tenir poder. Aleshores, seguint l'exemple dels diners, fer-ho tot per aconseguir-ho. En primer lloc apuntar-se al corrent que pot ser majoritari.

A partir d'aquí no fer res que no signifiqui un pas per pujar. I quan s'arriba al càrrec anhelat, més que no pas pensar què es pot fer per la societat des d'aquest càrrec, dedicar-se a consolidar-lo i defensar-lo, aplicar exageradament aquella màxima d'en Marcel·lí Domingo: «És l'endemà d'haver guanyat unes eleccions que cal començar a treballar per guanyar les properes». Qui no depèn d'eleccions sinó d'un nomenament també pot aplicar-se, per extensió i de manera analògica, el mateix principi.

Així, podem contemplar com sovint, per dirigir una empresa o institució pública, totes les forces polítiques lluiten per posar-hi no l'especialista que ho pot fer millor sinó un home que consideren seu, que serà corretja fidel de transmissió de la seva voluntat i que no els crearà cap problema ni pensarà pel seu compte. També veiem com van perdent entitat càrrecs de responsabilitat que després de la transició es confiaren a personalitats notables i que ara ocupen nouvinguts amb l'ingredient principal de l'obediència cega. I això passa des dels càrrecs polítics fins als mitjans de comunicació o entitats culturals que políticament es controlen.

CONCEPCIÓ

Tornant al poder polític, sembla que envegi l'església quant a la durada dels càrrecs —si exceptuem el del bisbe de l'Evreux—. Hi ha un consens creixent que caldrà pensar a limitar-la, sigui per llei, sigui per pràctica —al Regne Unit, el cap de govern i el cap de l'oposició estranyament sobreviuen dues elec-

S home és un llop per als altres homes, va dir el filòsof, i hauríem d'afegir que és una plaga de llagostes per a la biosfera sencera. Si considerem la Terra com un organisme, l'espècie humana és l'agent causant d'una malaltia que pot ser definitiva. Al llarg dels segles la humanitat ha entrat a degolla en el planeta i n'ha anat alterant la fesomia sense percebre les conseqüències de la seva activitat, però últimament els canvis són cada cop més evidents.

Hem vist com enormes àrees de boscos han estat suprimides amb planificació i traïdoria, ens sorprendrà que les sequeres durin tot

T

R

Í

P

I

E L

l'any i que el desert guanyi com més va més terreny? Hem vist desviar, estrènyer o asfaltar els cursos d'aigua, ens sorprendrà que la pluja es transformi en riada imparable? Una sola generació pot adonar-se de les variacions que experimenta el seu entorn. La consciència ecològica que recorre el món civilitzat no és IM

S

Í

S

I

F

A

H

an obert un expedient disciplinari al catedràtic de periodisme de la UAB Ivan Tubau. Motiu: vexacions sexuals a algunes alumnes.

L'última obra de David Mamet tracta aquest tema. Una alumna lamina la carrera d'un professor perquè l'acusa d'haver-la assetjat sexualment. En l'obra de Mamet el professor és un bon tipus que només volia ajudar una alumna justeta que tergiversa de mala manera les seves intencions.

Qui hagi fet classe ho entendrà perfectament, els limitadets a voltes amaguen una mala llet incommensurable.

No vull pas dir que al professor Tubau li hagi passat això, ben al contrari, una de les alumnes suposadament agredides per la seva vèrbola picant ha escrit una carta que s'afegeix a les al·legacions que el professor ha presentat al rector. Li fa costat.

Tot plegat no em sembla gaire greu: «Hi ha gent que no té una ambigüitat sobre el francès —ell diu sentit de l'humor, o que es referia a l'ús que té la pell molt de la llengua— i cofina. Són la previsible ses bastant més dicom ara que franja escandalitzable vertides és millor un bon clau que manté en un que no pas una matrícula d'honor. Hi perfecte estat de ha gent que no té salut la nostra sentit de l'humor, o que té la pell molt societat» fina. Són la previsible Í*M«»WS franja escandalitzable que manté en un perfecte estat de salut la nostra societat.

De tota manera el senyor Tubau pensa que la veritable raó del seu expedient és la seva animadversió cap al nacionalisme.

Si això fos cert, s'haurien instrumentalitzat els alumnes, cosa que diu molt poc en favor dels alumnes, i s'hauria usat d'una manera banal i poca-solta el tema dels abusos sexuals. Seria una llàstima perquè hi perdem tots, sobretot les dones, que no hem de jugar amb les agressions a la nostra condició precisament perquè hi. ha tantes situacions doloroses contra les quals sí que cal lluitar, però seriosament.

Tant de bo ens acostuméssim a rebatre amb arguments el que no ens agrada, i pel que fa als alumnes suspesos, que s'espavilin més i no maldiguin.

C

MANUEL CASTANO

4*/Al

SÀHSCfr^T,*

T

Jordi Maluquer és escriptor i periodista

Vanimalque està de més

E

*&•*-'«

Caldria, i ho han dit molts aquests dies, pensar que per eludir la dictadura de les secretaries generals dels partits s'hauria d'adoptar un sistema de llistes electorals obertes, on cada diputat elegit hagi de respondre després als electors, i on l'opinió personal tingui pes a les cambres legislatives, només obsessionades ara per les majories numèriques.

Humanament no té gran valor aquell qui cerca el poder. I menys el poder pel poder. Qui sublima les seves frustracions volent manar. No té ni valor ni interès. Penso que el poder no s'ha de buscar. Ha de venir. No ha de ser per a ningú una fita sinó en tot cas una responsabilitat que es pren. I moltes vegades és així: s'han reunit ciutadans en nom d'un ideal o de la defensa d'uns drets i més que cops de colze per liderar el projecte, el que hi ha hagut és la pressió sobre un membre determinat perquè accepti fer-ho.

Seria un respir poder arribar a pensar que quan algú aspira al poder és només per dur a terme un projecte, per resoldre alguna mancança social greu o per aconseguir un grau d'autogovern concret i explícit.

El mal, suposo universal, havia arribat abans a la gran empresa. En la petita ja se sap que l'amo mana i depèn de la seva benevolència o conveniència que la iniciativa personal pugui ser desenvolupada. En la gran, on sovint el poder econòmic no és en una sola mà, veiem com la classe executiva desenvolupa aquests principis i s'han arribat a establir veritables estratègies per consolidar el poder. I no parlem de bancs o caixes on el capital està atomitzat i l'autèntic poder resideix en una mena de nomenklatura dirigent. En l'empresa acostumen a manar els beneficis que poden certificar una bona actuació en matèria econòmica —i tal vegada no en l'aspecte humà o ètic— i en política mana el resultat electoral, que és la venturosa revàlida que cal passar. Malgrat que les eleccions en certs casos —ho hem vist a molts països— són la tria de l'opció menys dolenta.

E L

L

VIVOLAS

cions—. Al marc estatal en què ens movem l'eternització en el càrrec està farcida d'exemples, des del cap de govern, passant per les autonomies fins als ajuntaments. Tota decisió, però, té el seu antídot i es pot pensar que si els presidents canvien, com als EUA o a Mèxic, cada tant de temps, el poder permanent aleshores el tenen les maquinàries, els poders fàctics o, com aquí, els secretaris generals dels partits (com seria el cas d'Arzallus).

Tanmateix cal remarcar que un simple canvi de persones, encara que siguin de la mateixa corda ideològica, ja és prou important. A la fi, influeixen tant els tarannàs, les inclinacions i les relacions personals com les idees bàsiques de fons.

CA<-

V

E

S

P

E

R

Percepcions solament un fruit dels avenços científics, és conseqüència d'entendre a simple vista les degradacions del propi terreny de caça; llavors, comencem a adonar-nos que el món està patint una cursa enrere cada cop més accelerada cap als desequilibris i la destrucció. Allò que per l'home és una virtut, el domini del medi, l'increment de la seva intervenció en els equilibris planetaris, pot ser, des del punt de vista de la història de la Terra, la constatació de la seva ineptitud. Hauríem d'acostumar-nos a la idea que la Terra se'ns vol treure de sobre, que pot haver començat a desencadenar processos que condueixin a la nostra extirpació.

D

JOAN POYANO

esprés del comunicat conjunt de dilluns, a CCOO, la UGT, la C E O E i la CEPYME només els resta autodissoldre's per la inutilitat que confessen i atribueixen a la resta del país, a excepció dels agents de borsa. Les patronals i els sindicats majoritaris declaren que la situació «s'està fent insostenible» perquè el procés de recuperació econòmica perilla «per la percepció de la inestabilitat política que es reflecteix als mercats financers», o sigui, que tot el que passa —l'apocalipsi, segons els agents socials— o passarà depèn fonamentalment de la bona o mala impressió per part dels compradors-venedors de divises del manteniment del suport de CiU al PSOE, l'últim episodi de les declaracions- d'Arnedo o l'enèsima crida a eleccions anticipades d'Aznar. Si tot depèn úe \a Uuna amb què s'aixequen els especuladors, val més tancar la barraca constitucional i que els governs siguin elegits per la Borsa; és l'única manera d'evitar que, es faci el que es faci, sigui mal percebut pels delicats inversors, tan respectats per la flor i la nata empresarial i sindical.

10

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1W5

A

L A

Pecats catalans d'ingenuïtat

N

A

C

U

"ts'4iBí*:i \ c — '

D

:

I

L

E

R

I

A

m PERE DIRAN •

hagués estat «splash» —l'equivalent anglès de «xooof»—, no hi hauria hagut cap inconvenient a acceptar-lo. És per això que no sols es van fer títols de crèdit diferents, sinó que fins i tot les onomatopeies d'El Tricicle es van rodar en castellà, que és l'idioma en què seran escoltades per tots els països de parla no hispana on la sèrie arribi a estrenar-se. I és que, capac,os de justificar la genuflexió si d'ella cMJeriven beneficis. els catalans tenim un bon plec d'il·lustratius exemples del nostre esperit mercantilista, i «Poble Nou» n'és un amb l'acceptació del canvi de nom. Ves per on. mentre Antena 3 no considera necessària la traducció de títols com «Cops» i «Scavengers». no dubta a canviar «Poble Nou» per «Los mejorcs anos» adduint la raresa del primer. És el mateix criteri que respecta els crèdits originals de les sèries americanes, però fabrica una careta d'entrada nova en espanyol quan la nacionalitat del producte és catalana, o manté els noms de Ferdinand, James, Mark o JOSEP Dl HXANS Andrew. però considera inacceptables Ferran, Jaume, Marc o And'or», guardonada per la Generalitat dreu. Quan això succeeix, el doblatge amb el premi nacional de Cinemato—una rèmora dels països que han tingut grafia 1993, que la televisió sueca prorègims feixistes—, acompleix la missió jecta actualment en sis capítols en versió per la qual va ser creat substituint-los castellana(l). per Fernando, Jaime, Marco i Andrés.

Una altra joia del nostre internaUna filosofia, per cert. que sintonitza cionalisme, la trobem a «Xoof!», la sèrie molt bé amb les queixes espanyoles d'El Tricicle coproduïda per TV3 i per l'ús reiterat que del diari Avui fan TVE. Entenent que els espanyols quan els personatges de «Poble Nou». Però es llancen a l'aigua no fan «xooof» no és VAvui el que fa mal als ulls, com nosaltres, sinó «chooof», el rodatge sinó la identitat que el diari encarna. d'escenes on apareix el títol es va suArribats aquí, haurem de reconèixer bordinar a aquesta notable diferència, que es pot acusar els poders fàctics no fos cas que no l'entenguessin. Ben espanyols de qualsevol cosa menys de mirat, només els catalanufos neguen no ser conseqüents amb les seves idees. un dels principis més elementals de Som nosaltres els qui, amb santa inla sociolingüística: <• xooof» no té la ma- nocència, signem contractes que ens teixa sonoritat universalista que humilien. «chooof». No cal dir que, si l'original

En aquest sentit, la televisió constitueix un bon exponent de la incongruència nacional, perquè, mentre amb les paraules reivindiquem identitat, amb les mans signem contractes que la malmeten. Aquest es el cas de «La febre

A

Residu mínim: reutilitzem, però bé

VIITOK ALEXANDRE

o ni es des d'una perspectiva poc sensible a la identitat nacional de Catalunya es pot negar l'evidència que no hi ha al mon país menys receptiu que Espanya als productes mtidc in í'iiiulonitt. Recordem, al respecte, les declaracions de dos treballadors de la SEAT en un •<Persones Humanes» de TV3 justificant la inexistència d'un cotxe amb nom català per la senzilla raó que Espanya no cl compraria. Lògic, (odiom sap que Toledo, Córdoba i Màlaga son noms universalistes, mentre que Girona, Lleida o Tarragona sonen provincians i localistes. Es la regla d'or que separa un Seat Ibi/a d'un Eivissa, encara que la incapacitat de Taiwan i el Japó per situar «Ibiza» en el mapa obligui a rebatejar-lo -.Barcelona». De .tota manera, no és intenció d'aquestes línies analizar les causes de la catalanofòbia, a bastament coneguda, sinó advertir d'un dels seus perills més subtils: el poder d'intimidació que exerceix sobre els qui no la pateixen. U'n poder, per cert, prou evident si observem el pànic dels empresaris catalans a etiquetar en la llengua pròpia. Talment com si Catalunya no tingués res a veure amb ells, accepten les regles espanyoles del joc fent-les irreflexivament extensives a tota mena de destinacions. Tant se val que Europa no parli espanyol i que. per raons òbvies, sigui absurda la renúncia al català. Convençuts que la vàlua d'un empresari es mesura pel volum dels seus ingressos, no senten cap mena de responsabilitat moral vers el seu país.

G

T

L A

E

n

n els últims temps, la societat ha anat avançant en la idea que és necessari reutilitzar els béns i objectes que tenim al nostre abast. De mica en mica va arrelant la idea de no malbaratar l'energia i l'aigua, així com també els objectes i estris que utilitzem en la nostra vida quotidiana. El respecte a la natura ha de ser avui ja obligatòriament una norma de comportament per assegurar la continuïtat de la nostra espècie. Aquesta conscienciació. cal impulsar-la encara més. Encara hi ha molta gent que creu que té barra lliure en l'ús i abús de la naatura i dels seus recursos.

Sovintegen a les entrades d'habitatges i a les bústies cartells sota cl reclam de recollida de roba i de sabates. Com en altres municipis, a Sant Cugat és el mateix Ajuntament que ho impulsa i ho canalitza amb l'anomenat pro, i tirania Residu Mi-

-Recordo la sorpresa del meu amic quan en unes galeries de °

Barcelona va trobar uns pantalons texans seus que uns mesos abans havia dipositat , , . ...

en una bústia de justa situada al seu poble.»

, v o | d n a l c r un£| observació. Els fulle"l™ l™"? 11 * 1 UC f

nim

distribueixen

pels

domicilis són fotocòP i e s c n cl P c u d c les

quals apareix 1 escut de l'Ajuntament seS u n d e l a denominació: Ajuntament de

S a n t C u g a t d e l Va_

ȏs. Em pregunto...

qui assegura que aquesta recapta de roba, la canalitza i supervisa l'Ajuntament? On va a parar?

No creieu que caldria autentificar aquests documents amb un simple segellament dels fulletons? En els darrers temps han proliferat les botigues especialitzades en articles de segona mà. Encara recordo la cara de sorpresa del meu amic quan en unes cèntriques galeries de Barcelona va identificar uns pantalons texans seus que uns mesos abans havia dipositat en una bústia de fusta situada en una plaça del seu poble, en la qual s'invocaven finalitats humanitàries. No sé què li va sorprendre més: si trobar-hi els seus pantalons o bé les 5.ÍXX) pessetes amb que estaven marcats.

Caldria garantir aquestes iniciatives tan lloables per tal que la gent no es veiés sorpresa en la seva bona fe.

F I N E S T R A

—'

El dòlar J. EMÍLIA SALES

L

a Roma antiga va trigar 400 anys a rebaixar el valor de la seva moneda.

Anglaterra ho aconseguí en 50 anys.

Quan el dòlar deixarà de ser la moneda internacional? Una moneda internacional ha de complir diverses funcions: unitat de compte, mitjà de pagament, dipòsit de valor. Sembla que actualment el dòlar en relació amb el yen i el marc ha deixat de ser un dipòsit de valor fiable i, per tant, de complir amb la funció de moneda reserva. Per evitar la caiguda del dòlar caldrà que la Reserva Federal apugi les taxes d'interès, cosa que frenaria la sortida nela de capital. Però és difícil que s'arribi a modificar la tendència general, perquè els americans comencen a preferir tenir els actius en nous mercats financers més rendibles que el dòlar. Es calcula que l'any 2(KM) els nous mercats emergents posseiran el 45% de la capitalització global del mercat de valor comparat amb el 15% d'avui dia.

Des de mitjan anys 70, la importància del dòlar ha començat a minvar i ha passat de constituir el 80% de les reserves internacionals a només un 60%. Malgrat tot, la importància del dòlar com a unitat internacional és molt superior al seu pes econòmic, perquè el Producte d'Amèrica és tan sols el 20% del producte global i les seves exportacions són només el 14% de tot el comerç internacional. Tradicional-

ment, el guardià de la moneda dominant en el món ha estat sempre un creditor internacional net i, per tant, interessat a mantenir una baixa inflació i una estabilitat financera. Fins als anys 80, Amèrica era el creditor més gran, però a causa d'una dècada de dèficits en els comptes corrents s'ha convertit en el més gran deutor del món. Un país deutor està més temptat a utilitzar la inflació per reduir el valor real dels seus deutes i a devaluar la moneda per retallar el dèficit comercial, mesures que Washington intenta d'aplicar. Tanmateix, aquestes no són característiques pròpies d'una moneda reserva.

De moment, el yen, el marc i aviat l'ecu s'expandeixen i rivalitzen amb el dòlar per esdevenir monedes alternatives com a dipòsit de valor i unitat de compte. A més, la UE té una economia més gran i un mercat més liberal; és un creditor exterior net i també adopta una actitud antiiflacionista més dura, amb un banc central independent preocupat per l'estabilitat dels preus. No obstant això, cap d'aquestes monedes no dominarà el món com ho han fet el dòlar i la lliura esterlina. És més probable que dòlar, yen i ecu comparteixin el poder. Això ja implica que cada cop més es vulguin tenir menys dòlars i que deixin de ser la sola reserva capdavantera.

J.E. Sales és economista

1 ELABORACIÓ PRÒPIA I IARTESANAL

FELIU GWFÜL • • xarcuteria • cansaladeria f * formatgeria

1l^^^^^^Rfiün M^-^i^MlH ^^^Hl^^^^^-t ^ |

1 *"JL·*rl' *^*^

i i

•

Oi

Plaça Pere San, J1 - Tel. 675 56 63

•

5 DE FEBRER • 10.30 MATI VALLÈS NET

GDMILAR TOBELLA

Centre de Neteges

Santiago Rusirïol, 49 Tel. 674 06 57 - 7674 79 09 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Talleres Auto Sport, S.A.

Sant Ramon,4, baixos Tel.674 89 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ctra. Cerdanyola, 67 Tel. 675 18 11 * Fax(93)675 18 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

/

Braseria

La Bolera

Sant

&ccy#t.

21 '097 km, distància certificada per la Comissió Marathon Catalunya ORGANITZA:

'A'%

A

aMMMTMreK, IMTCtttT

RECORREGUT- HORES APROXIMADES DE PAS DELS PRIMERS CORREDORS

Lucas Lucas Diesel División de Lucas Automotive, S.A. Carretera Cerdanyola, s/n 08190 Sant Cugat del Vallès

• SORTIDA • KM 3 •KM 6 • KM 9 • K M 12,5 • K M 15 • K M 18 • KM 2 1 , 0 9 7

- MERCAT TORREBLANCA - PLAÇA OCTAVIÀ - CTRA. CERDANYOLA - ALFONS SALA - HOSPITAL GENERAL - A V . C A N GANXET - C / LLACERES -MONESTIR

Sontiu al &wie% * <IHÍ*H<VI Ui. futmUcip^utU cU ta, 'XW Htufa

fundada l'any 1921 elaboració pròpia enh nftTQTt cl Francesc Moragas, 26 - Tel. (93) 674 08 81 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Sí

-10.30h - 10.40 h -10.50h - 11.00 h -ll.lOh - 11.15 h - 11.25 >i - 11.35 h

TKcvuxtí!!

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès

VENDA D'OFICINES, LOCALS I PLACES D'APARCAMENT

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 - Sant Cugat del Vallès

COMISSIONS PERD TERRENY

12

• Divendres. 3 de febrer de 1995

INVESTIGUEN H O M S

La guàrdia civil investiga si l'empresa de transports Homs va cometre delicte o simplement infracció administrativa per determinar el tipus de sanció que li han d'imposar. Plana 13

El sindicat Comissions Obreres ha perdut la representativitat al comitè d'empresa de la multinacional japonesa Sharp i el cinquanta per cent dels afiliats a favor del sindicat USOC. Plana 13

COMERÇ La junta de Sant Cugat Comerç presentarà la dimissió davant l'assemblea dilluns que ve. Jaume Roca, fins ara president de l'associació, creu que si Kampió s'instal·la a la zona de Sant Domènec-el Co-

lomer, la junta actual només pot optar per aquesta via, perquè havia manifestat aquesta intenció des del primer moment.

Amb la dimissió, aquesta junta serà la més breu que ha passat per l'associació.

JAUME

«

La junta de Roca va entrar com a junta gestora el juny del 1993 i després de les eleccions va obtenir la presidència l'octubre del mateix any, amb més del 90 per cent de vots a favor.

R O C A . President de Sant Cugat Comerç

Això no s'acaba aquí

ens podem equivocar.»

—S'acaba aquí la lluita contra la instal·lació de Kampió?

—«Les accions no s'han acabat, no podem dir que això s'acaba aquí. Nosaltres hem jugat un seguit de partits difícils, la majoria fora de casa, i molts els hem guanyat: hem guanyat el suport de la comissió territorial i fins i tot el president, el senyor Gras, ha reconegut públicament que la pressió que va fer Sant Cugat Comerç i l'informe que va presentar, van provocar la posició negativa de la comissió. Nosaltres demostràvem que Kampió no aporta res positiu a les estructures comercials i desviava el centre de la ciutat i desvirtuava l'organització de l'oferta. Aquest informe, segons la comissió territorial, va ser definitiu a l'hora de negar els permisos a la instal·lació de Kampió a Sant Cugat. Aquest partit va acabar amb una clara victòria per a nosaltres, fora de casa... Ara, hem jugat un partit a casa i l'hem jugat amb un àrbitre que semblava que ens faria guanyar el partit i, tot i així, l'hem perdut... Evidentment aquesta és una de les coses que ens han dolgut més.»

( A l l MORl·LL

H Sant Cugat.- Com se sent la junta de Sant Cugat Comerç desprès de tot el que ha succeït al voltant de la implantació de Kampió'.'

—«La primera cosa de què ens hem de lamentar, és que les decisions d'una associació de comerciants. amb una representativitat de gairebé el SI) per cent del col·lectiu de la població, no tinguin cap tipus de vinculació amb l'administració, i no tan sols això, sinó que tampoc no tingui cap poder executiu.»

— La junta de Sant Cugat Comerç. dimitirà o posarà els càrrecs a disposició de l'assemblea?

--«Quan jo vaig afirmar que la junta de Sant Cugat Comerç posaria els càrrecs a disposició de l'assemblea intentava explicar que la nostra intenció és dimitir.

En aquell moment, just després de la reunió que vam tenir amb l'alcalde de Sant Cugat, jo parlava gairebé a títol personal perquè encara no havia tingut l'ocasió de contrastar la meva opinió amb la resta de la junta. De fet, posteriorment, la junta ha decidit presenlar la dimissió d'una manera mes rotunda.l'na dimissió irrevocable?

••.lo crec que no hi ha res irrevocable... -j be entenem que l'unica posició lògica i coherent es la dimissió. No dimitim amb la intenció d'abandonar una cosa que havíem començat, sinó que l'cntcncm com una conseqüència del que ens vam plantejar com a objectiu principal. Nosaltres havicm manifestat que, si Kampió s'instal·lava a Sant Cugat, nosaltres presentaríem la dimissió, i si ho havíem dit ho hem de fer...

Que la nostra dimissió sigui o no irrevocable depèn bàsicament del fet que finalment Kampió s'instal·li o no a Sant Cugat.»

—A mes de l'intent d'aturar la instal·lació de Kampió, la junta de Sant Cugat Comerç va entrar amb altres objectius?

—«Sí, evidentment teníem altres objectius, alguns dels quals s'han acomplert: s'han fet tot un seguit de campanyes. Jo crec que la manera amb què nosaltres abandonem la direcció no ens permet aixecar una bandera de triomfalisme i dir que hem fet moltes coses. Nosaltres hem fet allò que històricament ens corresponia de fer. Crec que hem donat un caire diferent a l'associació, amb una dinàmica més accelerada del que ho era abans i hem professionalitzat bastant tota la gestió, i desgraciadament la qüestió de les gran àrees ha ocupat una gran part del nostre esforç i la nostra dedicació. Es tracta d'una qüestió que no té cap tipus d'espectacularitat de cara als associats, però ens ha tocat assumir-ho.»

—Podem dir que els representants de Sant Cugat Comerç se senten decebuts amb el que han aconseguit en aquest any al capdavant de l'associació?

»

Jaume Ruca anuncia i I i Imussió de la junla a l'assemblea de Sani Cugat Ci'meis. el dia í> de febrer, Li.to.l V Ml LA

representa l'ocupació de 1.724 —«Es pot dir que estem demetres quadrats destinats a venda. cebuts amb els resultats, perquè Si es contrasta aquesta xifra amb després de nombroses reunions. la xifra inicial de 3.55(1 metres consultes amb advocats, urbanisquadrats, implica una reducció tes i altres tècnics, no hem aconmolt important. Això significa que seguit aturar cl projecte de la insKampió que es convertirà en una tal·lació de Kampió a Sant Cugat. àrea comercial semblant a d'altres Però en cap moment no ens hem que ja tenim a Sant mostrat ni ens mosCugat. Però això no t r a r é m d c e e h u l s «Després de guanyar ens tranquil·litza, amb la gestió que. alguns partits molt perquè l'edifici on se penso, ha estat semsituarà Kampió tinpre correcta.importants fora de —Kampió s'ins- casa, n 'hem jugat un al drà 1.500 metres quadrats més que, tal·larà amb la meinostre camp, amb un de moment, no tetat de la superfície nen aplicació conde venda prevista en àrbitre que semblava creta i això podria el projecte inicial, es pot interpretar això que ens faria guanyar i, portar, a la llarga. com un p e t i t tot i així, l'hem perdut... a la instal·lació de l'hipermercat pretriomf? i això és el que ens han vist en un inici.»

—«Nosaltres no dolgut més.»

—Què li fa pensar volem u t i 1 i t / a r això'.' aquest argument perquè seria com —«Hi ha un fet fer demagògia per part nostra, que no es pot qüestionar i no perquè nosaltres creiem que la ens hem d'enganyar... al principi reducció dels metres de Kampió només va ser el moviment de terra. no és un petit èxit. sinó un petit després van ser els forjats de sofracàs. Sembla que Kampió preterrani, ara són els 1.724 metres sentarà un projecte —perquè tal quadrats i després ...després seran com ho tenim entès encara no els 3.550 metres quadrats. Això l'ha presentat—d'implantació que és el que veiem venir, tot i que

—Quines hauran estat les últimes accions de la junta presidida per Jaume Roca?

•-«L'última acció que hem dut a terme ha estat el lliurament d'un qüestionari a tots els caps de llista que es presenten a les eleccions municipals de Sant Cugat. Amb aquest qüestionari. Sant Cugat Comerç intenta esbrinar quina és la posició de cada partit polític envers el sector. Un cop l'associació tingui les respostes, l'única cosa que farà serà lliurar-ne una copia a cadascun dels associats. sense cap tipus d'opinió per part de la junta.»

—Quina explicació podeu trobar vosaltres al doble joc que va fer l'alcalde per pressionar els promotors de Kampió?

—«Honestament, el que tu anomenes «doble joc» que ha fet l'alcalde, no sé com qualificar-lo i per això prefereixo no fer-ho.

Sembla que l'alcalde va fer totes aquelles manifestacions—que nosaltres vam entendre com promeses— per preparar el terreny per a la posterior negociació amb els representants de SPS Barcelona.

A nosaltres ens sembla molt bé que actués així, però si ho feia amb una intenció determinada, tal com ha manifestat ara. ens hauria agradat saber-ho.»

—Com es preveu el futur de l'associació?

—«No volem que la població assumeixi les reivindicacions dels comerciants perquè no és una sortida. igual que volem que tot el que s'ha fet fins ara serveixi per a alguna cosa. Eíl fet d'haver estat dins una junta em fa creure fermament en l'associacionisme. Per això. els components de la pròxima junta tenen assegurat el meu suport en tot allò que calgui i en què jo pugui ajudar.»

Jordi Pujol inaugura avui una nova planta de la Hewlett Packard CM.

U Sant Cugat.— El president de la Generalitat. Jordi Pujol, juntament amb Lew Platt. el president de Hewlett Packard (HP). inauguraran aquest matí el nou edifici de la companyia nord-americana a Sant Cugat. La multinacional de l'electrònica aprofita la celebració del desè aniversari del centre a Sant Cugat per inaugurar el nou edifici del centre de Recerca i Desenvolupament (R + D).

El centre Hewlett-Packard Barcelona Divisió, que es troba a Sant Cugat, és el responsable mundial de la recerca, desenvolupament. producció, màrqueting i distribució de les impressores de gran format fabricades per Hewlett Packard.

Amb les noves instal·lacions, la superfície construïda de HP a Sant Cugat arriba als 24.535 metres quadrats, amb projectes de mes amplicacions. Actualment l'empresa té un total de 98.400 treballadors repartits per tots els centres de 120 països. En cl cas de Sant Cugat, la plantilla ha passat. en 10 anys, de 35 a més 850 persones, amb un important increment dels ingressos. A l'últim exercici fiscal de l'empresa, els ingressos van pujar a 3,1 bilions de pessetes.

I n centre amb dinamisme La facturació del centre santcugatenc de Hewlett-Packard ha crescut durant l'exercici del IW4 d'un 212 per cent, en relació amb el mateix període del 1W3. Amb aquest increment, la facturació es va situar en 58.958 milions de pessetes. El centre de Sant Cugat ha triplicat el volum d'exportació de productes tecnològics. A mes. la eompanvia ha invertit en el centre mes de 4.000 milions de pessetes, que es destinaran tant a les noves línies de producció d'impressores com a la recerca i desenvolupament dels productes actuals i que confirmen que el centre ja és un dels més dinàmics de l'empresa.

Increments equilibrats Els resultats obtinguts per la companyia, en l'àmbit mundial. durant l'últim trimestre, han registrat uns beneficis nets de 47b milions de dòlars (60.500 milions de pessetes). Aquesta xifra significa que hi ha hagut un increment del 60 per cent respecte al 1993. En aquell període l'empresa nord-americana va facturar un total de 298 milions de dòlars (38.000 milions de pessetes) i llavors ja significaven un increment del 23 per cent respecte al 1992.

Segons el director de Hewlett-Packard Espanya, Juan Soto, «les excel·lents xifres que ha obtingut la companyia durant aquest exercici es caracteritzen pel fet que guarden l'equilibri pel que fa a l'àmbit geogràfic». Segons Soto, «aquests beneficis s'han aconseguit gràcies a la col·laboració de totes les àrees de Hewlett-Packard». L'empresa ha creat un total de 328 nous llocs de treball a l'estat espanyol, durant el 1994. D'aquesta manera, els recursos humans de la multinacional nord-americana se situen en 1.317 persones, la majoria professionals d'alta qualificació.

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

13

FINANCES

Investiguen ien quants diners hauria pogut defraudarr Transports Homs a Finances La quantitat determinarà rminarà si s'obre un procés penal contra l'empresa de transports ÀNGELS .S CASTUERA

Regional de H Sant Cugat.— La Inspecció Regional Duanes i Impostos Especials de la Guàrdia Civil està investigant el tipus d'irregularitat irregularitat que hauria pogut cometre l'empresa resa santcu-

gatenca Transports Homs. Si el frau que ha fet a Finances és de menys de 5 milions de pessetes, només hauria comès una infracció administrativa. Si hagués defraudat més diners, l'empresa hauria delinquit, .i es podrien em-

prendre accions penals contra els responsables.

El Govern Civil ja ha avançat que, en qualsevol cas, la sanció serà elevada. L'advocat de la companyia no farà cap declaració respecte d'aquest tema fins d'aquí a quinze dies.

La Guàrdia Civil continua les investigacions per determinar el caràcter de la infracció que hauria pogut fer l'empresa de Sant Cugat Transports Homs, situada a la carretera de Cerdanyola.' Segons va fer públic el Govern Civil la setmana passada, aquesta empresa estaria presumptament implicada en un frau relacionat amb els impostos especials que s'han de pagar per consumir gasoli. Segons les investigacions, a més de' fer servir gasoli no autoritzat, la companyia havia fet servir algunes modalitats de frau, gens sofisticades però molt efectives, per evitar que les autoritats els enxampessin. La Guàrdia Civil va explicar que el frau a Finances està estès entre les empreses de transports.

Els agents encarregats del cas han obert sis actes contra l'empresa. La primera es refereix al dipòsit de 20.000 litres de gasoli de tipus C que hi ha a la companyia. Els camions amb els quals treballa Transports Homs han d'utilitzar per llei gasoli de classe A, que a l'Estat Espanyol està gravat amb impostos molt elevats.

El gasoli de tipus C, que es va trobar al magatzem i també als dipòsits de cinc camions de l'empresa, només es pot fer servir per a la calefacció. La diferència entre els preus dels dos gasolis és de 30 pessetes per litre. La Guàrdia Civil ha obert cinc actes més en saber que els vehicles es movien amb gasoli C. Després d'algunes inspeccions, segons la Guàrdia Civil, els agents van poder esbrinar que els camions tenen trucat el dipòsit, amb una capacitat de 630 litres. Els tràilers tenen un petit dipòsit amb gasoli A —l'autoritzat—, que obren per superar les inspeccions en carretera. El veritable conducte que connecta amb el motor, però,

Un aspecte de l'aparcament de l'empresa de transports Homs. Foto: J.A. MULA. és el que conté el combustible domèstic.

D'acord amb les primeres investigacions de la Guàrdia Civil, el frau podria arribar als 60 milions de pessetes, com van anunciar la setmana passada. Els agents, però, continuen les indagacions per determinar amb més precisió la quantitat que l'empresa Homs hauria pogut deixar de pagar i per concretar la sanció que se'ls hauria d'aplicar.

En cas que la companyia santeugatenca hagués defraudat real-

ment més de cinc milions de pessetes a Finances, l'actuació es consideraria un delicte i s'emprendrien accions penals contra la companyia. Un cop s'hagi tramitat l'expedient, la inspecció el remetrà a l'empresa. Des d'aquest moment, Transports Homs tindrà un termini per presentar al·legacions a les acusacions.

Després que la Guàrdia Civil hagi estimat els arguments de l'empresa, donarà a conèixer la sanció, contrat la qual els advocats de la companyia Homs encara po-

dran al·legar. Però quan la inspecció hagi determinat definitivament la quantitat que cal imposar-li, l'empresa haurà de pagar la multa a Finances.

Antoni Prats, advocat del propietari de l'empresa, Tomàs Homs, ha dit a aquesta publicació que no parlarà sobre el cas fins d'aquí a quinze dies. Prats va referir-se a la presumpció d'innocència de qualsevol ciutadà per recordar que, de moment, no s'ha demostrat que el seu client sigui culpable.

SINDICATS

La nova junta de l'associació de CCOO perd el 50 per cent dels taxistes de Sant Cugat continuarà afiliats al centre santeugatenc de treballant en la mateixa línia la multinacional Sharp Volen donar el millor servei a Sant Cugat CATI MORELL

• Terrassa.— Josep Julià és el nou president de la comissió de comerç interior de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Josep Julià, fins ara vice-president de la comissió, és gerent de l'empresa de material sanitari per a la construcció Julià SA de Rubí. Josep Julià ha destacat per la seva tasca de potenciació de l'associacionisme comercial. Va ser un dels fundadors de l'Agrupació Rubinenca de Comerciants (ARC), creada al 1974.

Anys més tard va ocupar la presidència d'aquesta associació i entre els anys 1980 i 1982 va ocupar també la vice-presidència de la Unió de Botiguers de Catalunya.

La comissió de comerç interior és un òrgan consultiu format per membres que pertanyen als sectors del comerç i de serveis de Terrassa i la seva demarcació que té com a finalitat defensar els interessos del sector. Entre altres qüestions, s'ocupa de l'elaboració de propostes de promoció, informació i assessorament del comerç, en especial dels detallistes i dels sectors de serveis més assimilables a l'activitat comercial./CM.

La Cecot participa en una trobada d'empreses europees a Itàlia

• LABORAL

H Sant Cugat.— L'associació Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix ha escollit la nova junta per a l'any 1995. El president és Andrés Blànquez Rubio; el secretari, J. Luis Larroy la Torre, i el tresorer, José Miguel Llaràs Sales. Tots ells van prendre possessió dels seus càrrecs el dia 15 en l'assemblea en què es va tractar el tema.

Aquest canvi en la junta respon a la renovació que es fa cada any. La nova junta pretén continuar en la mateixa línia de treball que s'ha portat fins ara perquè, tal com ha explicat l'ex-secretari de l'associació Santos Saez, «l'emissora santeugatenca només vol donar un servei cada dia millor i més complet i, per això, s'han incorporat innovacions com el pagament mitjançant targeta de crèdit o la climatització de tota la flota de taxis».

Julià serà el nou president de U comissió de comerç interior de la COCIT

L'emissora de Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix va començar a funcionar al 1992, quan va obtenir els permisos necessaris des de Madrid, «i el màxim impediment que va trobar per desenvolupar els seus projectes a Sant Cugat va ser la competència d'una emissora de Barcelona que funcionava sota el nom de Cooperativa de Ràdio Taxi a Sant Cugat», segons ha explicat Saez. De fet, l'associació Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix «és l'única freqüència de taxis registrada com a empresa santeugatenca, formada per professionals coneguts a la zona, i per això sempre ha intentat donar el millor servei possible», ha afirmat Saez. Segons Saez, és l'única emissora que té un servei nocturn a Sant Cugat.

Actualment, l'associació Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix té 40 socis.

Villalón és el nou president del comitè C.M.

• Sant Cugat.— El sindicat CCOO ha perdut el 50 per cent del afiliats a la seu de la multinacional japonesa Sharp a Sant Cugat, segons ha explicat l'actual president del comitè d'empresa de Sharp, Antoni Villalón (USOC). «El més important és que CCOO ha perdut, amb nosaltres, la seva representació al comitè d'empresa», manifesta Villalón.

Actualment,, el comitè d'empresa a Sharp és format per 3 representants d'UGT, 6 representants de COP i els 4 representants d'USOC, provinents de CCOO, entre els quals hi ha l'ex-president del comitè d'empresa Francisco Ballesta.

Ballesta i Villalón, que formaven part de la representació de CCOO a la multinacional Sharp des de feia aproximadament un any i mig, han decidit juntament

amb dos companys més, abandonar aquest sindicat per problemes de comunicació amb l'actual delegat sindical a l'empresa japonesa, Joaquim Asso.

«Asso va ser elegit president del comitè d'empresa el febrer del 1994 i, poc després d'un mes d'haver pres el seu càrrec, el va haver d'abandonar», ha explicat Ballesta. Segons l'ex-president del comitè, «els problemes de manca d'entesa no s'han produït només entre ells, sinó que s'han vist reflectits a altres nivells». Ballesta i Villalón creuen que la situació en què es troba CCOO a Sharp no respon a l'article 5 dels estatuts, segons el qual «el mandat del delegat sindical es podrà revocar mitjançant la decisió dels afiliats i per acord majoritari».

Segons ells, «en aquest cas, els òrgans superiors no han escoltat les bases».

• Terrassa.— La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot) va participar —en el marc de la cooperació empresarial interregional que promou la Comissió Europea mitjançant el programa Interprise— en la preparació de la trobada empresarial que es va celebrar durant els dies 26, 27 i 28 de gener a Gorizia (Itàlia). En aquesta trobada hi van participar empreses de la Unió Europea procedents de Triveneto, Baviera, Escòcia, Còrcega i Catalunya, a més d'algunes de l'Europa de l'Est provinents d'Estònia, Eslovènia, Eslovàquia i la regió hongaresa del Transdanubi Sud. Segons ha explicat la Cecot, «aquestes trobades s'organitzen bàsicament perquè permeten als empresaris conèixer possibles socis i discutir amb ells els seus projectes en les àrees geogràfiques implicades». S'hi tracta sobretot de la cooperació comercial i industrial, segons la confederació. Per això, la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa ha posat a disposició dels empresaris el suport logístic i l'assessorament necessari durant les negociacions per crear empreses mixtes./CM.

La Cambra de Terrassa es posiciona a favor del quart cinturó • Terrassa.— La Cambra de Terrassa s'ha mostrat favorable a la construcció del quart cinturó, després que els representants de l'entitat egarenca s'han reunit amb el delegat del Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient a Catalunya, Jordi Prat.

La cambra ha adreçat un document al Ministeri en el qual reflecteix la seva posició envers el projecte de l'autovia orbital de Barcelona prevista entre Sant Celoni i Abrera. La cambra creu que la construcció del quart cinturó és molt important per al desenvolupament de la zona i la seva economia. Però, tot i això, «remarca algunes condicions, com l'optimització del traçat al seu pas per tota la zona nord de Terrassa, la qualitat de construcció i la reducció -de l'impacte ambiental, sense les quals no seria acceptable un projecte com aquest»./CM.

1 4 . Divendres. ^ de febrer de 1W5

C I N Q U È ANIVERSARI DE L'AOSC

CAMPANYA ESCOLAR D E MUSICA

Els departaments d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament han organitzat hi II Campanya Escolar de Música adreçada al públic infantil al Teatre-auditori del Centre Cultural. Plana 16.

I. A s s o c i a c i ó O r q u e s t r a S a n t C u g a t c o m m e m o r a e n g u a n y el c i n q u è aniversari a m b diversos concerts de la J o v e O r q u e s t r a . L a f o r m a c i ó t é p r e v i s t d ' o b r i r al p ú b l i c a l g u n s d e l s a s s a i u s . P l a n a 15.

MUSICA/DANSA L ' e s p e c t a c l e Mullem «Un pont de mar blavif a r r i b a a S a n t C u g a t d e s p r é s d ' h a v e r a c o n s e g u i t un c l a m o r ó s èxit d e p ú b l i c e n les d a r r e r e s r e p r e s e n t a c i o n s a T e r r a s s a i a B a r c e l o n a . Les e n t r a d e s es v a n e x h a u r i r

j j i [ !

d o s d i e s d e s p r é s d e ser p o s a d e s a la a les d e u de la nit i d i u m e n g e a les v e n d a . A q u e s t fet c o n f i r m a la b o n a dis- i set del v e s p r e . D u r a n t a q u e s t s d o s d i e s p o s i c i ó del p ú b l i c s a n t e u g a t e n c p e r v e u r e i hi h a u r à u n a e x p o s i c i ó d e d i b u i x o s , olis l ' a c t u a c i o d ' u n a e n t i t a t d e la c i u t a t . Llins i f o t o g r a f i e s de l ' e s p e c t a c l e al v e s t í b u l I lach i l ' h s b a r t a c t u a r a n d e m à d i s s a b t e [ del T e a t r e - a u d i t o r i .

Més de 1.500 persones assistiran a l'actuació de Lluís Llach i l'Esbart Una exposició al vestíbul del Teatre I Aquesta podria ser l'última possibilitat de afegeix el llenguatge plàstic a l'espectacle j veure «Ballem kUn pont de mar blava1» i-.MMA ANSOI.A • Sant Cugat "Actuar a casa i poder demostrar la feina que anem lent a tota la ciutat ens encoratja per continuar endavant". Així de satisfet es va mostrar el president de l'hsbart. Joan Kov ii a. pocs dies abans que actuïn dalt de l'escenari del Teatre-auditori davant més de 1.500 espectadors. Segons Rovira, «vam afrontar l'actuacio a Barcelona a m b molts nervis, a Terrassa estàvem més tranquils, però aquesta vegada estem més neguitosos per l'èxit d'entrada que ja ha tingut l'espectacle•>. l a representació a Sant Cugat podria ser l'última oportunitat de veure actuar conjuntament l'hsbart i Lluís LLach interpretant aquesta peça musical.

Rovira va afirmar que «malgrat que no es pot dir mai que no a res. veig bastant difícil un altra representació". L'espectacle Ballem -l'n pont de mar blava» va ser estrenat a hxpocultura 94 el S d'octubre. L n mes després el van representar a l'auditori del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, on va tenir molt èxit de públic i de critica. Durant un dels assaigs abans de la repres e n t a c i ó a h x p o c u l t u r a . Lluís Llach es va mostrar molt satisfet d'aquesta nova experiència: «trobo que es un esforç, fantàstic: partint de la base tradicional de la dansa, poder fer coses contemporànies, modernes... és una eosa molt bona tant per als ballarins de l'hsbart com per a nosaltres.

A mes. els veig i em fan trempar perquè conec la música i veig el ritme de l'hsbart».

Aquest cap de setmana el públic santeugatenc té l'oportunitat de gaudir del treball i l'actuació de l'hsbart i Lluís Llach al Teatre-auJJt< 1.. entrades es van

exhaurir dos dies després de ser posades a la venda. Ln total. 1.576 persones aniran a veure aquest espectacle, el qual, aquesta vegada, hi afegeix el llenguatge plàstic mitjançant una exposició al vestíbul. La pintora Carme Navarra hi presenta vint obres; Laura Auladell, membre del cos de ball. ha fet sis olis i vint apunts ràpids; Mané hspinosa hi col·labora amb tres fotografies, i Carles Serra, amb vuit. l ' h s b a r t va escollir el darrer espectacle de Líach perquè els oferia l'oportunitat de relacionar

el llenguatge musical del compositor i el llenguatge escrit del poeta Miquel Martí i Pol, amb el seu treball, la dansa. La diversitat de cultures i la relació amb la Mediterrània, temes de l'obra de Llach, van ser determinants per arribar a aquest treball conjunt. <-La nostra intenció —va explicar Joan Serra, director de l'hsbart— és entusiasmar grans i joves, alhora que conservem i actualitzem la història de la dansa catalana».

El vestuari de l'escenografia és de Mercè Paloma i la direcció va a càrrec de Quim Serra i Joan

Serra. Llach interpretarà en directe la seva obra, amb l'acompanyament de la seva formaeió musical, entre vuit i deu músics, a la qual s'afegeixen la cantant grega Nena Venetsanou i l'àrab Amina Alaoui.

La representació d'aquest espectacle ha significat per a LLach la primera oportunitat per compartir escenari amb un esbart, tot i que, com va confirmar el mateix compositor, «ja m'havien parlat de l'hsbart Sant Cugat. M'havien dit que era un esbart especial i que el seu projecte també ho era».

Frederic Roda dirigeix «Filumena Marturano» al Teatre Goya de Barcelona EMMA ANSOLA

hMMA ANSOLA I Sant Cugat. - Tal com va informar el diari /•.'/ I\u\ en l'edició de dimarts passat, el catedràtic Isidre Molas, instructor de l'expedient disciplinari obert a Ivan Tubau. catedràtic de periodisme. ha arribat a la conclusió que els lets de que acusen el proles··or constitueixen una falta greu. per la qual se'l pot susprendre de funcions durant dos mesos. Carles Solà, rector de la U A B . es qui ha de prendre, avui divendres, la decisió final sobre la sanció que correspon a Tubau. tot i que aquest últim l'ha qualificada de «desproporcionada". I 'expedient va ser obert l'estiu passat quan un grup d'estudiants el van denunciar per vexar amb al·lusions sexuals alguns companvs. Cal afegir-hi. també, que els estudiants no estaven conformes amb com havia anat l'examen final, en el qual van suspendre el 45 per cent dels alumnes presentats, ha manca de puntualitat i d'assistència de Tubau també van ser denunciats en l'expedient pels estudiants. Les frases que van provocar la indignació dels alumnes van ser de l'estil d'«ademas de saber francès, usted tiene cara de saber haccr un francès». A mes. els aconsellava que «ccharan un buen polvo csa noche - -tot i que ell no s'hi va oferir-- v al dia siguiente irían mucho mejor al examen». Tubau. que no reconeix les frases que li atribueixen, creu que la rao de la denuncia ha estat l'alt nombre de suspesos i la seva relació a m b el rector de la facultat de Periodisme, hnrie Marín, que segons Tubau va iniciar l'expedient «saltàndose la legalidad»,

l.luís I.ladi i el director artístic de l'Esbart, acompanyats d alguns dels integrants de l'cspectaUc I mo: MANH ESPINOSA.

TEATRE

• Sant Cugat.— «Ha estat una mica com la pel·lícula de Spielberg amb el retorn del dinosaure». Així qualifica Frederic Roda, director de la Universitat Internacional de la Pau i col·laborador d'Els 4 Cantons, la seva tornada als escenaris teatrals. «Per mi —hi afegeix-^ va ser una gran sorpresa que m'escollisin per a la direcció d'aquesta obra. Estic francament content pel fet, a més, que aquesta tasca em representa el retrobament amb companys del teatre i a m b la jove generació d'actors». Frederic R o da, que feia més de vint-i-cinc anys que no dirigia cap obra de

Proposen suspendre de funcions el catedràtic Ivan Tubau

teatre, tot i que mai no ha deixat d'estar vinculat a aquest món, afronta la direcció de l'obra Filumena Marturano, un «melodrama de plorar i riure, atractiu de veure en escena i molt popular».

La representació d'aquesta obra va ser una idea de l'empresa La Filomena, creada pels actors i intèrprets de l'obra, Alfred Luchetti i Araceli Bruch, amb motiu de la posada en escena de l'obra escrita pel napolità E. Filippo i traduïda pel mateix Alfred Luchetti, popular per la seva interpretació en el paper d'Andreu a la sèrie de T V 3 «Poble Nou». També hi treballen Enric Casamitjana i Lola

Lizaran, la tieta Victòria del serial televisiu. Frederic Roda comparteix la direció amb la seva filla Meritxell Roda, «era la persona idònea per treballar, perquè cm mereix tota la confiança per poder enllaçar opinions respecte a la direcceio i atorgar a l'espectacle un rigor p r o f e s s i o n a l » .

Filumena Marturano serà representada fins a mitjan febrer al Teatre Goya de Barcelona. «M'agradaria molt poder portar l'obra a Sant Cugat —confessa R o d a — per la meva relació a m b la ciutat i potser perquè la seva gent em coneix més per una faceta més seriosa com és la Universitat de la Pau».

Canals Galeria d'Art convida els artistes santeugatenc s M Sant Cugat.— El mes d'abril Canals Galeria d'Art vol commemorar les cent inauguracions que ha ofert la seva sala tot exposant l'obra dels més de cin-cents artistes que viuen, treballen o es formen artísticament a Sant Cugat. Aquesta és una mostra que vol exhibir tots els estils i tendències que dins de l'art plàstic es desenvolupen a la ciutat. Canals Galeria d'Art s'ha compromès a fons amb la plàstica del seu temps alhora que pren les arrels creatives de l'art que e m a n e n del Monestir, de l'Escola Catalana de T a pís o de l'Escola Internacional de Pintura Mural C o n t e m p o r à n i a .

T a m b é ha volgut apropar a Sant Cugat els més importants creadors de la nostra plàstica, a part d'impulsar una notable quantitat d'activitats i iniciatives que han donat a conèixer els artistes de la ciutat. / E.A.

El jove pintor Josep M. Poch, exposa al bar Sant Sam

Frederic Roda

H Sant Cugat.— El pintor de Parets del Vallès J o s e p M. Poch — 1 9 7 3 — fa la seva segona exposició al bar musical Sant Sam de Sant Cugat. L'artista hi presenta setze quadres pintats a l'oli: els temes que treballa estan relacionats amb el sexe. les relacions personals i l'amistat., p p

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

15

MUSICA

HISTÒRIA

La Jove Orquestra Sant Cugat farà assaigs oberts a tothom L'Associació Orquestra Sant Cugat celebra enguany el cinquè aniversari XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— L'any 1995 és el del cinquè aniversari de l'Associació Orquestra de Sant Cugat, que integra l'Orquestra de Cambra i la Jove Orquestra Sant Cugat. Per celeEl proper assaig obert de la Jove Orquestra serà el 25 de març, també al Centre Borja. No serà serà obert al públic tot l'assaig, que comença a un quart d'onze del matí: a les quatre de la tarda, després del descans de dues hores per dinar, obriran portes, fins a les cinc, quan es donarà per acabada la jornada. Es tracta d'un assaig, amb les seves interrupcions i repeticions, no pas d'un recital.

L'objectiu, segons Flora Puntos, portaveu de l'entitat, és oferir més activitats per als socis i posar-los més en contacte amb les activitats de l'Associació.

També volen millorar la difusió de les tasques que realitzen totes dues orquestres, per arribar al màxim de gent possible: tal com va dir Flora Puntos, «volem fer música per a una majoria». I hi afegeix que no els falten activitats: «tenir quaranta músics treballant genera una gran quantitat de feina». A més de l'assaig obert del 25 de març, les activitats més properes seran el concert al Centre . Cultural del 18 de febrer i el concert de Sant Jordi, també al Centre Cultural, que es farà el 23 d'abril.

L'Associació Orquestra de

brar-ho, l'associació ha programat un seguit d'activitats gratuïtes, adreçades als socis, però que també obertes al públic en general. La iniciativa inclou alguns concerts, com el de Nadal, que van oferir el 26 de desembre al

Centre Cultural, i també hi ha programats uns quants assaigs de la Jove Orquestra oberts al públic. El primer d'aquests assaigs oberts va tenir lloc dissabte passat, 28 de gener, al Centre Borja.

La formació de la Jove Orquestra de Sant Cugat al claustre del Monestir. Foto: J. LLAMAS Cambra de Sant Cugat va néixer l'any 1990, així que enguany celebra el cinquè aniversari, motiu pel qual han volgut programar

algunes activitats gratuïtes entre les quals es compten aquests assaigs oberts. L'Orquestra va oferir el primer concert el 30 de juny

Restaurant Masia Xercavins

La masia on hi ha el restaurant té dos segles i mig d'antiguitat El «Xercavins» ofereix fins a quinze menús, variats i amb la millor qualitat, i els preus oscil·len entre les 4.000 i les 6.000 pessetes. A més, hi ha uns menús exclusivament pensats per als més petits a preus molt econòmics. Els preus són, doncs, molt competitius.

Però això n o és el m é s i m p o r t a n t . L ' e n c a n t del «Xercavins» es troba en la diversió dels nens, que no oblidaran mai el dia de la seva primera comunió. Al «Xercavins» ho tenen tot a punt per aconseguir-ho.

L'entorn del restaurant també contribueix a obtenir el millor ambient en les reunions familiars. La masia típicament catalana on hi ha instal·lat el «Xercavins» té dos segles i mig d'antiguitat. El local disposa al seu interior de sis menjadors climatitzats, noranta metres quadrats de cuina, quatre lavabos, una barra de bar i una sala de televisió. El «Xercavins» està emplaçat en una zona envejable pel seu paisatge i disposa de bones comunicacions.

ESPECIAL CALÇOTADES: Dos menús complets de calçots i carns.

Menú número 1: Calçots, xai, botifarra amb mongetes, carxofes i allioli, pa torrat, sorbet de llimona. Vins del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafès. 2.975 ptes. per persona.

del 1990, a la Festa Major. Des de llavors ha interpretat 77 concerts, tres dels quals al Palau de la Música de Barcelona.

Segona xerrada sobre cultura mesopotàmia RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Elisenda Durban, llicenciada en història antiga i arqueologia i especialitzada en egiptologia, va afirmar dimarts passat, en una conferència al Centre Borja, que «alguns mites de l'abundant literatura mesopotàmia van ser recollits a la Bíblia».

Durban, que va realitzar la segona part de la xerrada Història i cultura de la Mesopotàmia antiga, va dir que «passatges bíblics com el d'Adam i Eva, el del diluvi o el de la creació havien estat recollits amb anterioritat pels habitants de Mesopotàmia —actual Iran i Iraq-, que tenien uns desenvolupats sistemes d'escriptura».

La llicenciada també va parlar dels sistemes d'agricultura desenvolupats pels mesopotamis, basats en el regadiu, ja que els rius Tigris i Eufrates passen per la zona, i de la important religió creada per aquesta civilització. Els assistents a la conferència, una més del cicle de xerrades sobre cultura i societat que està organitzant el Centre Borja, van tenir l'oportunitat d'aprendre el significat d'algun dels símbols ortogràfics creats per la cultura sumèria.

La propera xerrada del cicle, que finalitzarà el dia 14 de març, l'oferirà Vincenç Trius, enginyer químic, que parlarà sobre la interacció cultural en l'empresa com una necessitat econòmica. Aquesta conferència tindrà lloc el proper dimarts a tres quarts de vuit del vespre a l'aula nou del Centre Borja.

ESPECIAL COMUNIONS

«Xercavins» farà de la comunió del seu fill una festa inoblidable El restaurant Xercavins, situat a la carretera de Cerdanyola, s'ha volgut especialitzar en banquets per a les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills.

«Xercavins» fa tretze anys que treballa per proporcionar el millor servei als seus clients.

En fa tres que prepara els banquets especials de primera comunió amb una festa dedicada especialment als més petits de la casa. Al restaurant «Xercavins» tenen un parc infantil on habitualment els nens es distreuen mentre esperen que arribin els àpats o havent dinat, però, a més, aquest parc infantil es converteix en un lloc d'absoluta diversió entre els mesos d'abril i de maig, quan arriba el temps de les primeres comunions. És en aquest parc exterior on es prepara la festa infantil. Els pallassos conviden tots els nens a participar-hi, i els apleguen al parc. Aquí, actuen els pallassos, els nens es passegen en una carrossa arrossegada per un poni, es fan curses de sacs i un concurs de bàsquet, on els més petits poden mostrar les seves habilitats sota la cistella. Un cop els nens s'han divertit d'allò més, arriba el número amb el qual els petits s'ho passen millor. És el moment més participatiu, en què el «cuc boig» treu per la boca, a gran velocitat, 250 globus de tots els colors que els nens han d'anar punxant amb un punxo. La diversió i el riure estan garantits entre els més petits. Tot això, sense que la festa suposi cap despesa extraordinària per ais pares.

Menú número 2: Calçots, cabrit a la brasa (costelles, cuixa, espatlla), mongetes, carxofes i . allioli amb pa torrat, sorbet de llimona, vi del Penedès en porró o ampolla, aigües, gasoses i cafè. 3.875 ptes. per persona. *

i

•-

CULTURA-ESPECTACLES

16

L I S 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de febrer de 1W5

EDUCACIÓ

Torna la campanya escolar de música amb concerts didàctics per als nens

Laura Jener exposa les seves joies a la sala Lola Anglada de Barcelona

l'I Rl l'K II flSant C u g a t . - - I.a joiera Laura Jener i Roca fa una exposició de joies a la sala d'art Lola Anglada de Barcelona, q u e depèn de la secretaria genet al de Joventut de la Generalitat de Catalunya. una iniciativa municipal, portada a terme per L'artista In presenta set obres, cialment pensats per a un públic infantil, i \ A \ 11 K BORRÀS les regidories de Cultura i Lducació. i van oferir-los embolcallats dins una proposta de joies que combinen l'argent i l'es• Sant Cugat.

I.a segona campanya escolar adreçades ,i totes les escoles del terme mumalt. treball didàctic, que es fa a partir de l'esde musica a Sant Cugat complementa la quarta pectacle en qüestió. I.a campanya de musica L'exposició te el n'tol de «Funcampanva c-coLu J.' '.caire, que es va de- nicipal. I I propòsit de la campanva es presentai espectacles teatrals o musicals espeva començar dimarts i s'acaba divendres. gus et fructus" i es realitzada consenvolupar culte l'octubre i el novembre. Són juntament a m b tres joieres mes. de Barcelona. L'exposició es poI a campanva escolar de musica, drà visitar fins al lli de febrer com la campanva escolar de teaal carrer de Calabria. 147. tre. ofereix quatre espectacles, cadascun adreçat a un sector d'edats.

LI grup de joieres es presenta D'aquesta maneta, es divideixen amb el nom de «Joiers -kitre». els escolars cu quatre cicles: suTotes les artistes realitzen joies perior (alumnes de cinquè, sisè d'inspiració en la natura. LI cai setè de bàsica): mitjà (alumnes tàleg de la mostra es presenta de tercer i quart de bàsica): inicial amb un text extret d'un llibre de (alumnes de piimcr i segon) i inMiquel Martí i Pol titulat .-Amb fantil (alumnes de parvularis). vidres a la sang».

Laura Jener viu a la 1 loresia.

Iria d'espectacles Per a l'artista, el districte es un barri creatiu, és una / o n a molt Lnguanv. l'espectacle escollit tranquil·la que permet la concenper al cicle superior es I.a història tració. Laura Jener diu q u e els del mck. (dimarts. 31 de gener) seves joies s'inspiren en la natura una explicació eie la gènesi d'ade la Floresta. quest gènere musical als Estats l'nits, l'cr al cicle mitjà. InstruLaura Jener creu que «actualments liutthet. (dimecres, 1 de fement es va perdent l'ofici tradibrer) sobre els treballs en estruccional de la joieria, a m b la intures sonores dels germans Bascorporació de les noves tècniques, clict. com són la microfusió i les resines.

Gràcies aquestes noves tècniques I per als cicles infantil i inicial i materials, la joieria s'ha popu(enguanv lots dos grups assistiran larizat i ha facilitat la incorporació al mateix espectacle) I.a màgia de les noves idees i les noves de la musica (dijous. 2 de tebrer solucions estètiques: p e r ò paper al cicle inicial, i divendres, ral·lelament van tancant els tallers 3 de febrer per a l'infantil), un tradicionals, a m b la pèrdua conespectacle teatralit/at d'iniciació següent de l'ofici. a la música. Tots els espectacles programats són interpretats per I n m up d'alumnes assistim a una de les actuacions musicals del uilc I nio M \NL HSF1NOSA Per a l'artista, la joieria ha asla companyia Bat" Audicions Musolit el nivell d'art gràcies en certa sicals. càrrec de la Companyia l'Estacicle inicial i l'infantil, que es fan tiques com ara la música, l'exmesura a les escoles d'art, q u e pressió corporal o el llenguatge.» quirot, per als alumnes del cicle a la C a s a . d e Cultura. En total. han elevat el nivell artístic d'aObjectius pedagògics infantil; En Pere beneit, represenhi assisteixen uns 2.500 alumnes. questa tècnica. Actualment, seCampanya teatral tada a m b marionetes per la ComEls responsables de la campagons l'artista, es pot dir que certa Per afavorir la funció pedagòpanyia Binixiflat Titelles, per als joeria és escultura en petit format. nya. Rogcli Padró, de l'àrea de La sisena campanya escolar gica de la campanya, a cadascuna del cicle inicial; Viure del cuentu, Cultura municipal, i Àngels Ponde teatre, que comparteix els maLaura Jener considera q u e de les escoles que hi participen de la Companyia Setril Teiatru, sa, del departament d'Ensenyateixos plantejaments, propostes i quan s'acaba l'escola, hom no està se li proporciona un dossier per per als alumnes de cicle mitjà, objectius que aquesta segona campreparat per treballar directament cadascun dels espectacles, on, a ment de l'Ajuntament, expliquen que el propòsit d'aquesta iniciapanya escolar de música, es va i Còsmic, de la Companyia Llamp en un taller professional. «Estàs més d'informació bàsica sobre el tiva és «treballar els espectacles desenvolupar entre el 2 i el 2s> Teatre, per als de cicle superior. preparat p e r dissenyar, dibuixar, concert, s'inclouen propostes d e Tots aquests espectacles, com els des del punt de vista pedagògic, de novembre passats.

—explica Jener— però no tens treball a m b els alumnes, a d e de la campanya de música, s'han introduir els nens en el costum l'ofici p e r poder treballar direcsenvolupar a partir de l'espectacle Els espectacles escollits aleshodut a terme amb la col·laboració d'anar al teatre i en la música. tament. Primerament, necessites vist. Totes les representacions es res van ser: La rateta que escomde l'agència La General d'especfamiliaritzar-los a m b tot això i ajutreballar en un taller per millorar fan al Teatre-auditori del Centre brava Vescaleta, escenificació amb tacles. dar les escoles en àrees didàcla tècnica i a p o c a p o c tocar Cultural, llevat de les dues del titelles de la rondalla popular, a tot tipus de joieria».

Organitzada per r Ajuntament i adreçada a les escoles del terme municipal

•uww'fm

BENET SARSANEDAS

£>

Fins el 21 de febrer

C O A P Sant

Cugat

Centre d'Orientació i Assessorament

Psicopedagògic

• Orientació professional i d'estudis

L'artista treballa actualment en un taller de joieria de Barcelona i fa pocs mesos va acabar els estudis a l'escola Llotja de Barcelona.

L'artista té la intenció de realitzar les seves pròpies joies, especialment peces úniques, joies per encàrrec, però paral·lelament diu que haurà de realitzar joies comercials per tirar endavant el taller.

• Diagnòstic i tractament psicopedagògic • Prevenció primària del fracàs escolar • Reeducacions ^

• Tècniques d'estudi • Classes de repàs (EGB, BUP, COU, FP) Horari de 4 a 8 (tardes)

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89 33032/012501

M. LOMENAS.L Sala RusííTal Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tardo de 5 o 9

Tel. 675 47 51

Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I LA NOSTRA E X P O S I C I Ó A SANT CUGAT

TORRE, 1 ( P l a ç a del Monestir) Tel. 674 15 02 PRESSUPOST

SENSE

*QÚ

Mercat Pere San, 120 58914 48

c/Villa, 22 Tel. 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SOCIS FONS D'ART

&r Servei J* Gratuïï a AÜfM p, Domicili

COMPROMÍS

URSSA SISTEMES PVC FÀBRICA: Pintor Fortuny. 149 Tel. 780 29 24 - Fax788 07 19 EXPOSICIÓ: Arquimedes. 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA

fflf*

mm-> 1

N U U INSTIIUI UE BELLESA INTbüRAL^ A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT Equip tècnic especialitzat Productes d'alta qualitat Servei d e nutrició i dietètica M e d i c i n a i cirurgia estètica P R O M O C I Ó D OBERTURA e t r e g a l e m unri depiMcró c o m p l e t a c/ Francesc Moragas 25 Tel 675 58 55 J ) 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès;.

•

*

ROSARA LA SEVA BELLESA

PERFUMERIA

I

• Tractaments corporals anticel·lulítics i per aprimar • Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acne • Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

ESTÈTICA

Solàrium • Depilació elèctrica • Neteja d e cutis • Depilació a la cera • Massatge Corporal • Manicura • Maquillatge

n .ri^iSrWn

c/ Cerdanyola, 24 Tel. 589 35 53 08190 Sant Cugat

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

;$

AQUILINO PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA homes - dones i nens

;

Estilista Internationa

!fiíi

MOLT AVIAT Al SEU COSTAT

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3a edat i carnet jove Alfons

Sala, 23

Tel. 675

\

c / S a n t Jordi, 18 local Tel. 589 50 84

baixos

16 51

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANT CUGAT DEL VALLÈS p e r r u q u e r s Perruqueria • Home • Dona • Nens • Diagnòstic i tractaments capil·lars personalitzats Montserrat Rafel

W>:

Bellesa • Tractaments facials • Tractaments anticel·lulítics • Tractaments parafina mans/peus • Ungles porcellana • Manicura/pedicura • Permanent i fint de pestanyes * Depilació higiènica • Maquillatge M. Antònia

PERRUQUERIA

F0RMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar Mercat Torreblanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès j f . ï i

Solàrium / UVA alta pressió Hores convingudes c/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r Tel.589 60 88 08190 SANT CUGAT •*»..: - ~f *

•** ^ *ÏI

{•

M'

" ili

km Í ,

CULTURA-ESPECTACLES

18

E L S 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de febrer de 1995

LLETRES I A q u e s t m e s q u e d e i x e m h a m o r t a C o ï m b r a , la c i u t a t o n va v i u r e m o l t s a n y s , l ' e s c r i p t o r i p o e t a M i g u e l T o r g a ( 1 9 0 7 - 1 9 9 5 ) .

P r o p o s a t t r e s v e g a d e s p e r al p r e m i N o b e l d e L i t e r a t u r a , h u m a n i s t a a n g o i x a t , i n d e p e n d e n t i vital, a d m i r a d o r d ' U n a m u n o , a l g u n e s d e les s e v e s o b r e s van ser p r o h i b i d e s d u r a n t la llarga d i c t a d u r a d e S a l a z a r i a r a és r e c o n e g u t c o m u n a d e les p e r s o n a l i t a t s m e s o r i g i n a l s i p e r d u r a b l e s d e les l l e t r e s p o r t u g u e s e s d ' a q u e s t segle.

Miguel Torga, un destí de poeta L'escriptor de Tràs-os-Montes va ser un humanista angoixat i compromès l'IRl 1>UK. I «Sí, la \kia continuaria. Altres dies vindrien plens de sol. de tiors i du fruits. Però no serien m e u s . En el darrer paràgraf de hi novel·la autobiogràfica La creatm del món, Miguel Torga expressa cl desmesura! amor a l'cxistencia que també travessa, com una Iramuntanada. les pagines dels seus llibres. Mes d'una cinquantena d'obres en vers i en prosa esmerçades a complir el destí de poeta que ell s'havia imposat, i amb el qual esperava obtenii la salvació com a home. Res de la vida d'aquest escriptor portuguès. que va néixer l'anv ll|<>7 en una h u m i l f a m í l i a c a m p e r o l a de Tras-os-Montcs. no admet les paraules renuncia, icsignacio o conformisme Des de la primera edat va haver de lluitar contra Ics circumstancies adverses als d o t / e anys. Adollo ( o n c i a c\,\ Roeha el seu nom ical. que \ a canviar pel pseudònim literari Miguel Torga Tanv I 9 3 7 |a teia de criat a casa d'uns cosins de l'oito, i als li'cl/e va haver de marxar a trehallai a la hisc r d a que un oncle seu tenia al Hi.isil. ( inc anys hi va restar lins que va poder tornar per estudiar al liceu i desprès la carrera de medicina a la l Diversitat de Coi'mbra.

I n els an\s d'est udianl va donar a concixei i h prmicis reculls de versos . \nsi,-dadi\ Rampa. Irihnii: i Abismo . i \ a entrar en contacte amb cl grup que teia l're.sen^a. hi revista que va esdevé n i i d n i a n t t r e ! / e a nys (1927-19401 la capdavantera de la modernitat literària a Portugal.

Les ohres de Pcssoa i Sa ( atneiro i la seva revisin Orpheu no havien aconseguit ter desap.néixer de l'ambicn! de les lletres lusitanes el sandosismo m els escaialalls senlimcnlals dels post romanlies.

No es estrany. doncs, que en morir Pcssoa, el 193è, l o i g a escrivís: • Portugal Tlia visi passar en un tant cap a l'eternitat sense ui tan sols pi CLUinlar qui era.Ids universitaris que van llindar l'rcscniu. fosc Regió. .1.(1. Siinócs i l i i a n q u m h o da Fonseca. entre d'altres, i molt aviat també Miguel Torga. van impulsar amb èxit l'o-

iposat tres vegades per al Nnlv bertura cap als nous corrents eslelies i de pensament internacionals, al mateix temps que es reconeixien deixebles dels creadors d'Orplicu.

Miguel I orga, però, se'n va allunyar be n aviat, l'any 19311, perquè constatava que la publicació començava a caure en •d'arcaisme estàtic de les escoles».

I I camí (kl solitari

rò reticent al matrimoni — que trobem al Diana i / 'Aí2- 1VJ7), sinó d'un aïllament de caire polític i literari. Ls va enfrontar obstinadament al règim dictatorial de Salazar. i va sci totalment marginat de la vida literària, dominada pels que abans havien estat el seus companys a la revista.

-Sobre todo. un ilesesperai escriu en el s e u diari. Tanv

l.'cscripioi de Tras-os-Montes va c m p r c n d i c d'aquesta manera el camí del solitari que seria per sempre més. I no parlem d'un aïllament quotidià o afectiu, cosa que equivaldria a oblidar el metge xerraire, irònic i c n a m o r a d i s — p e -

1<>47

-. \<>

in-

currir en 1I odio. ni en la renuncia.

Seguir sicmlo au lumibre entre tantos bornxos, conseivar una lògica entre rantos \ofismas. seguir amando al proiimo entre tanta falsa retòrica Com a p o d a . Torga volia i va

Iberisme i antifranquisme, des de l'exili interior H L'iberisme de Miguel Torga. prou comentat i difós pels estudiosos, es manifesta en profunditat als volums autobiogràfics Diario ll'>.l- 1<>.S7) i La creació del mon i als l'oemas ibencos. l-.n Tadmiraeu» incondicional de l'autor per Tohra de Miguel de Cervanles i Miguel de l aiamuno - als quals va manllevar el nom. u : homenatge hi havia la vohiiil.-.i explícita tic icconeixci en el caràcter dels pcisonat'jcs de! primer. el Ouixot sobretot, i en cl pensament del segon, una identitat cultuial comuna a lots e b pobles penuisiilai s en la qual s'havia d'inscmiic la seva piopia obra de creació \ o li agradaven els autois portuguesos que escrivien m i n si visquessin a Paris. 1 a idcnlitat cultural només podia ser enn q u i d o i a pci a la humamlat sj

/ ' . / N . ,,"'

ÍM'I/I 'u

v

somos.

v

oir

«Els càtars» Autor: Jesús Mestre i Codes.

Editorial: Edicions 62.

Pàgines: 27(1.

M L'historiador i assagista Jesús Mestre i G o d e s ha publicat un treball divulgat i u sobre el marc. els orígens, el desenvolupament i les característiques del catarisme en la societat occitana dels segles XII i XIII, i dels fets històrics que van portar a la seva persecució i aniquilament per mitjà d'una croada impulsada pel papa Innocenci lli —la primera que va tenir lloc en territori cristià—, en què es van donar la mà els interessos religiosos i els polítics.

L'obra, escrita atnh una amenitat que no rebaixa el rigor de les seves múltiples fonts erudites, explica i analitza els principals episodis de la lluita religiosa i guerrera fins a la cloenda gairebé llegendària del setge de Montsegur, i també el paper que hi van tenir personatges com el rei català Pere I el Catòlic —derrota! a Muret Tanv 1213—. els senyors de Foix. Tolosa i Trencavell. Dom è n e c de G u z m a n . Simó de Montfort. Gilabert de Castres.

Folquet de Marsella o eK reis francesos. El llibre de Mestre i Godes sobre l'heretgia dels bons homes va sortir publicat el desembre passa! i Edicions b2 ja en prepara la segona edició.

Lis darrers anys de la seva vida, i mentre rebia premis de tot arreu.

Torga va assistir a la Revolució dels Clavells del 1974. primer amb desconfiança —«Golpe militar en Portugal. iQuién pudiese ereer en los militares!»—. després amb entusiasme cívic, i finalment amb un renova! desengany. •(•';; paso mtis en este camino de lucide; despiadada — c o n s i g n a v a l'anv I9S7—. v xa no podré hacer pic en la vida."

L'escriptor, entre Cervantcs i Unamuno. en una caricatura de .IDÍÏO Abel Munte.

dimanava, inexcusablement, d'uns determinats passat històric, clima i territori, i si es podia complementar amb altres identitats, llahlar del sentimiento rràgico de la i ula —cito un fragment del Diario. en la traducció castellana d'Eloísa M v a r c / •- . escrutando nucstia ii'una mística v solitària. o i/o irlc a

elaborar, tal com ha indicat Eloísa Alvarez, «una filosofia vitalista de la Història i de l'Home, el fonament de la qual és el compromís de l'ésser humà a m b ell mateix, amb el seu temps i amb la seva pàtria». Als anys quaranta va publicar obres que el consolidaven entre els millors escriptors de la llengua portuguesa, quatre reculls de p o e m e s —l.amentaçao, Liberaçao. Odes i Nihil Sibi— i els llibres de narracions Bichos i Nuevos euentos de la montaha, encara que no va obtenir cap mena de reconeixement públic fins a les dècades següents —en què donaria a la impremta, entre d'altres, Canttco do luimem, Pena.i do purgaióno. Orfcu rebelde i Poemas ibencos—. En el decurs d'aquests anys van anar apareixent igualment els volums del Diario que ja hem esmentat, on l'autor obre les portes dels pensaments més íntims, tant o més despullats que en les obres de creació: la recerca d'un lirisme pur, l'angoixa del seu p e r m a n e n t desencís existencial d'ordre cívic i religió-s —és un agnòstic que no renuncia a interrogar Deu: té necessitat del transcendent tot i que aquest no el respongui— que contrasta amb un vitalisme de ferro forjat, la sensualitat i el vitalisme —«iQue vengti alguien a coger la vidu! i ÍX) xa no hav quién sepa apetecer i la inanzana prohibida?»—. el pagès que gaudeix dels personatges sorneguers i primaris del seu país tramuntanal —retratats en la seva obra narrativa—, i sobretot una confiança il·limitada en la seva condició de poeta. «Lelizmente, xo se cantar sm prisa, i Ysé recomen:ar... Y sé que hav una promesa en el nero de cantar... •

NOVETATS

de

i'a^it! íjiiien es el. Y c.v precisamente en una fraternidad asi, de conjt'sioncs v contideneias, como ve liucc hi cultura. I:s dectr. que \nlo tm·, e\aluar l'ien nuestras cai\tclcrist:cas especilicas v dcspitcs tic caldea>-hi\ tii ni gran htmm, universal, poilcmos v( r al m;sm. ticmpo ei luiada nos •,', Irus-os-niotnc·, x t iudailituo-. ad inundo.•• .Aquesta necessita! orgànica del poeta, de pouar en cl seu paisatge i en la seva gent. explica pro-

bablement que e o i i t m i c s v iv m l a Poilugal malgr al que a l g u n s ilibres li van se res «ntiseat s i p i o l l i b i l s per la dietaduí a sala. i n s t a . d i n s la qual va sci u n l i u m ; n s l a e x i l i a l i un escriptor I m a n t P i u l i s a l l V s

menystingui. La publicació) d7.7 quan dia de la Creació del món. a finals del 1939. li va reportar fins i tot l'empresonament, acusat de ser comunista. Ln realitat, el que hi havia a dins del llibre era un crit revoltat contra el totalitarisme de Franco i Mussolini. fet de resultes d'un viatge recent en que havia estat leslimoni dels desastres de la guerra de l'altra banda que civil - I obava la legalitat, l'ordre, la locracia -—hi escrivia—. 1 eia deu que, en darrera instància, hi all i ta cl triomf, fossin quines tosles vicissituds de hi lluita.» i I

«Cucntos de la isla del tesoro» Autors: Julio I.lama/ares. Juan Marsé, Juan José Mill.is, A. Muíin/ Molina i Aruiro l'erez-Reverle.

Editorial: Alíaguaia Hispànica Pàgines: 2hl.

I El diari /;'/ l'ais v a c o m m e m o r a r l'any passa! el centenari de la mort de R o b e r ! Louis S t e v e n s o n (1N50-1S94) demanant a cinc dels millors narradors actuals en llengua castellana que escrivissin un conte tocat per l'esperit de L'illa del tresor. Els relats es van publicar al diari l'estiu passat i ara apareixen reunits en un sol llibre editat per Alfaguara Hispànica. Mi río Martí/ de Llama/ares, Mecànica popular de Millas. L'J taso deleseritordesleído de Marsé, ('arlota Fainberg de Mutïo/ Molina i Un asunto de honor de Perez-Rcverte formen un mostrari d'idees i d'estils diversos que es presenten units per la passió del lloc i el temps literari. Els lectors que segueixen els passos de Pere/-Reverte hi poden trobar una memorable història depiiticiub. amor i carretera.

«Un asesinato que todos cometemos» Autor: Heimito Von Dnderer.

Editorial: Muehnik I ditorcs.

Pàgines: 452.

I U l t r a c o n s e r v a d o r i polèmic.

Heimito Voti Dodcrei (1896-1966) va ser un dels escriptors més destacats de les lletres vieneses del primer tombant de segle, amb una producció d'una ambició literària comparable a la de Joseph Roth o Robert Musil. que culmina amb la novella Los demonios. A Un asesinato que todos cometemos. publicada per primera vegada Tanv 193JS. fa una obra a mig camí entre la novel·la d'aprenentatge i el gènere negre. en la qual vol posar de manifest que el caos existeix permanentment a dins de cada individu i que cadascú posseeix irremeiablement una mica de maldat. Tastin les tines primeres frases: ,( todos nos calan la inlancia en la ia>\:a como si nos oicaiamn ciiiinni nn cubo. Só/o mas tarac se dcscnbic lo cji'.e habííi deturo. ••

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

19

LLETRES I

El dit acusador • «EL HOMBRE DEL TOQUE MÀGICO» Autor: Stephen Vizinczey.

Traducció: Ana Mana de la Fuente.

Gènere: Novel·la.

Editorial: Seix-Barral.

Pàgines: 278.

A

PONÇ PUIGDEVALL

mb El hombre del toque màgico Stephen Vizinczey aconsegueix que el lector recuperi el privilegi de la ingenuïtat davant la ficció que li concedien les lectures de la infantesa. L'atenció de seguida li queda empresonada per les ventures i desventures dels protagonistes, sense adonar-se participa de l'acció i es troba compartint amb ells els múltiples avatars amb què s'han d'enfrontar. I, sobretot, aquesta identificació arriba al límit de desitjar intervenir en l'argument, poder manipular les situacions i avisar els herois de les estratègies que tracen els enemics, tan repugnants.

Perquè aquesta és una novel·la de bons i dolents o, per dir-ho amb les paraules de Stendhal que cita Vizinczey en un dels clarividents assajos inclosos a Verdad y mentiràs de la literatura, a El hombre del toque màgico hi ha l'escenificació de l'enfrontament entre els dos únics bàndols possibles, la minoria que estima la vida, enamorats i lliures, contra els exèrcits dels interessats i vanitosos. I a pesar de l'emoció i la passió que suscita cada pàgina —una atmosfera entre desconsolada i opressiva que a mi m'ha fet recordar la que crea John Irving a El món segons Garp—, la novel·la en cap moment no es converteix en un pamflet.

Esperança desesperada A El hombre del toque màgico s'hi podrien aplicar perfectament

lització del tema de l'habitual escalador que sol figurar a les novel·les del segle XIX. Al segon bloc, gràcies a l'aparició d'un extraterrestre —una mena d'àngel caigut— es passa, de la novel·la de caire costumista, no tant a un relat de ciència-ficció com a una mena de faula moral en què Vizinczey supera amb èxit el risc de la manca de versemblança i el perill del moralisme. A un apòleg de ressonàncies medievals que capgira l'anècdota i en què, a partir dels atributs màgics que concedeix l'extraterreste al protagonista (rejovenir, curar les malalties, llegir el pensament), els vençuts d'abans dominen ara la situació i L'escriptor hongarès Stephen Vizinczey i la coberta d'El hombre del toque màgico. acaben firmant una momentània reescriptura del món •—i és memorable el capítol en i l'educada moderació que exhiles paraules amb què el novel·lista què els corruptes són identificabeix Vizinczey i, sobretot, el fet Anthony Burgess va celebrar l'ables de lluny perquè segreguen que ni la intenció satírica ni la parició de la segona obra de Viuna insoportable pestilència. Però crítica ferotge als mecanismes zinczey, Un millonario inocente: com si la defensa contra tot el neoliberals imperants a la societat «Una novel·la ambientada exacque és mesquí fos una condició contemporània poden amagar tament en el nostre món decadent, inalterable per anar traspassant unes incombustibles restes de piecontaminat i corrupte, i que restant els dies feixucs de la nortat envers la raça humana. És l'espira de manera curiosa una mena malitat com els dies excepcionals perança desesperada que cita Burd'esperança desesperada.» Es de l'èxit, els interessats i els vagess. tracta, en efecte, d'un duríssim nitosos inicien una mena de croaal·legat contra la decrepitud moral da per apropiar-se d'aquesta huDos gèneres literaris que envaeix aquest món, una immana font de l'edat. placable mirada a la corrupció Aquesta dualitat es transfereix generalitzada que afecta tots els també a altres terrenys. El hombre En un moment de la novel·la, estaments socials. Però és també, del toque màgico és una novel·la Neb, l'extraterrestre, descobreix la al mateix temps, una meditació que es construeix sobre dues parts música de Bach i Haendel i, emosobre l'aparició de la sospita o complementàries, adscrivint-se cionat, diu que amb aquella coml'evidència del fracàs mentre s'accadascuna a dos gèneres literaris panyia ja no se sent «tan lluny cedeix per fi a l'anhelada maduben diferenciats. Forma el primer de casa». El narrador hi afegeix resa, i una sensible reflexió sobre bloc l'ascensió i la caiguda prodesprés que potser no és una mala la difícil acceptació de l'envellifessional i els afers sentimentals definició de la bona música. El ment físic, la por de la mort en del protagonista, l'executiu Jim lector, mentre gaudeix amb El un món moribund.

Taylor, comdemnat a la humiliahombre del toque màgico, pot també ció i al fracàs enmig de la crueltat arribar a pensar que es troba una Aquesta dualitat temàtica s'enlaboral. És una narració feta com mica més a la vora de casa seva trecavalca i es complementa amb de retalls d'un possible best-seller i concloure que no és tampoc una un rar equilibri narratiu en què i que, en el fons, és la reactuamala definició de la bona literatura. té no poca importància el tacte

El llibertí amable • «EN LLOANÇA DE LES DONES MADURES» Autor: Stephen Vizinczey.

Traducció: Esther Roig.

Editorial: Muchnik.

Pàgines: 210.

L

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

es relacions entre la noia i l'home madur van ser magistralment novel·lades per Vladimir Nabokov a Lolita l'any 1954. Deu anys més tard, Stephen Vizinczey les va complementar a En lloança de les dones madures, en què les edats s'inverteixen: és el jove qui cau fascinat per dones que li doblen l'edat. Nabokov va fugir de Rússia al 1919, arran de la Revolució, i va viure a Anglaterra abans d'instal·lar-se als Estats Units. Vizinczey va anar-se'n d'Hongria al 1956, fugint de la invasió soviètica, i va viure als Estats Units abans d'establir-se a Londres: un rus i un hongarès que han esdevingut escriptors de renom en llengua anglesa, tots dos coneguts per un llibre pretesament eròtic i exempt d'obscenitats.

Al contrari que Lolita, la novel·la de Vizinczey es pot llegir versemblantment com una proposta seriosa de relació, tal com el mateix autor indica a la dedicatòria. El missatge és clar: «Intentar fer l'amor amb algú que és tan inexpert com tu em sembla tan assenyat com ficar-te en aigües fondes amb una persona que tampoc sap nedar». Pel protagonista del llibre, l'experiència de les dones madures (entenent com a tals

les que voregen la quaranal Nou Món. Així, Vajda tena), tant en l'aspecte troba a faltar els bidets a afectiu com sexual, les fa les cambres de bany ameparticularment idònies no ricanes (sembla ignorar només per a la iniciació que la ballarina Isadora de jovenets, sinó per manDuncan viatjava amb un de tenir-hi relacions al llarg portàtil), i troba insultant dels anys. Els sobtats canvis la coqueteria femenina que d'humor de les Lolites, les s'esgota en ella mateixa seves vacil·lacions, mentiigual que «les dones que des i crueltats són subsmiren la televisió durant tituïdes pel caràcter estable hores cada dia, que taral·lei la personalitat engrescagen els anuncis de deterdora de dones en saó, avogents, que fan petons amb rrides d'esposos avorrits. els ulls oberts i s'enorguAixí doncs, iqui ha d'inilleixen de ser pràctiques». ciar les noietes? El proEl lector català ha hagut tagonista del llibre, Andràs d'esperar quinze edicions Vajda, s'avança a la precastellanes per poder llegir gunta quan escriu, després aquest llibre en la seva llend'una frustrada aventura gua. Ens resta el consol d'ude joventut: «Les noies jona versió impecable, ja des venetes han d'ensenyar les del títol. La traducció casseves camises de dormir als tellana, En brazos de la muhomes més grans.» jer madura, posava èmfasi en l'apartat biogràfic, però Inserit en la tradició que la catalana opta per la fihan seguit els autors de delitat a l'original {In Praise memòries íntimes a partir ofOlder Women), d'un caidel segle XVIII, Andràs re més reflexiu i apologètic.

La primera versió catalana del llibre de Vizinczey.

Vajda esquitxa de consiL'agilitat i l'humor, sobrederacions morals les difetot en els diàlegs, omplen el text rents etapes de la seva joventut. com a éssers complexos, les tracta de Vizinczey d'una llegidora joia La perspectiva pedagògica queda amb respecte i estimació, i només de viure, adequada en particular clara en els títols de capítol: De se'n separa quan la relació s'ha per a lectors joves. La inexpecom esdevenir un amant. De les esgotat. La seva poligàmia amable riència, però, pot fer difícil d'amares de nens petits, De la felicitat és oposada a la misogínia. preciar l'enginyós desenvolupaamb una dona frígida... El catàleg Però els aspectes didàctics no ment d'algunes escenes. Al costat de dones és bastant complet, tot es limiten als models de comde les relacions esquemàtiques, i que el protagonista no en fa portament femenins. El capítol emmordassades o violentes que col·lecció ni les abandona tan bon dedicat a la revolta d'Hongria conomplen els productes culturals a punt les aconsegueix. El seu protra el Pacte de Varsòvia és una l'ús, aquesta novel·leta fresca, inpòsit és indubtablement filantròlliçó d'història, i el viatge als Estel·ligent i festiva resulta recomapic: aspira a proporcionar plaer, tats Units serveix per establir comnable per a totes les edats. és a dir, energia. Concep les dones parances no gaire complaents per

NOVETATS

«Peces breus» Autor: Jean Cocteau.

Editorial: Tres i Quatre.

Pàgines: 137.

• En la producció de Jean Cocteau (1889-1963), poeta, novel·lista, dramaturg, dibuixant i director de cinema, es fa difícil d'establir el lloc que hi ocupa el teatre, ja que en la dinàmica creativa de l'autor totes les disciplines es combinen i es contaminen d'una manera constant. «Dir Cocteau, doncs —afirma el professor Juli Leal al pròleg d'aquest llibre—, implica evocar una època i uns noms que signifiquen l'aparició d'una nova sensibilitat artística fonamentada en la interrelació de totes les arts i tots els estils».

El cas és que, atenent només a la producció per a l'escena, el pas del temps sembla haver tret pes específic a les seves obres de gran format —les revisions dels mites clàssics, les de temàtica medieval o, fins i tot, les que van ser considerades més innovadores, Les parents terribles (1948) i L'aigle à deux tetes (1948)— i en canvi ha revalorat les peces menors com La veu humana, que presenten, sempre en un panorama urbà, situacions i personatges immersos en la soledat i la incomunicació. Situacions que poden anar de l'obscenitat al lirisme, però que tenen en comú una visió molt actual de les relacions humanes, tal com es pot comprovar en els quatre monòlegs —El bell indiferent, El mentider, La broma del castell i El fantasma de Marsella— i les dues peces breus —El pobre mariner i L'escola de les vídues— que publica Tres i Quatre, en traduccions del dramaturg Lluís Anton Baulenas.

«El proceso a Jesús» Autor: Paul Winter.

Editorial: Muchnik.

Pàgines: 297.

I Muchnik Editores reedita l'estudi de Paul Winter (1904-1969) sobre la vida i la mort de Jesús de Natzaret, que van tenir una considerable influència en les decisions del Concili Vaticà II sobre les relacions entre el catolicisme i el poble jueu. L'autor intenta demostrar, per mitjà de l'exegesi blíblica i d'un examen crític i científic de les Sagrades Escriptures, que el poble jueu no pot ser considerat responsable de l'arrest, el judici, la condemna i l'execució de Jesús, i que, a més, tampoc no es pot afirmar que les autoritats jueves tinguessin cap mena de relació amb la seva mort.

Winter, que va dedicar el seu llibre als morts al camps de concentració nazis, va dedicar vint anys a elaborar aquest treball amb la voluntat d'afavorir la reconciliació entre els pobles.

«El soldat i la penombra» Autor: Miquel Mas. Editorial: Columna.

Pàgines: 170.

• Miquel Mas (Badalona, 1934), col·laborador d'opinió d'El Punt, va obtenir l'any passat el III Premi Ciutat de Badalona amb la seva primera novel·la, que ara publica l'editorial Columna. El soldat i la penombra és la història d'un nen que veu perplex com la destrucció i la barbàrie de la guerra civil van envaint la seva vida quotidiana. Davant dels efectes colpidors del conflicte bèl·lic, Manel experimenta en la pròpia pell el dolor i la impotència, fins al moment en què el seu propi pare ha de marxar cap al front. Aquesta terrible absència determinarà l'ensorrament del món de l'infant.

CULTURA-ESPECTACLES

20

HLS 4 CANTONS , Divendres. 3 de febrer de 1W5

MUSICA

PUBLICACIONS

Marín i Tresserras publiquen un assaig sobre la nova cultura de masses L'obra ha guanyat el premi Joan Fuster XAVIKR BORRÀS

H Sant Cugat.— Culluni tic masses i postmodvmitut es el títol del llibre escrit per Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, dos professors d'història de la comunicació a la Universitat Autònoma. L'obra, que va rebre el premi d'assaig Joan Fuster a la darrera Nit dels Premis Octubre, és una crítica de les apreciacions negatives i apocalíptiques envers la moderna cultura de masses.

HI grup Countn, Joe <&. l·lis Perfeet Show ;i Ui presentació. 1 .ni> J A . MUI.A

El grup Country Joe & His Perfeet Show fa la presentació oficial \ A V I 1 R BORRÀS

• Sant Cugat.— «Avui e;s una nit molt especial: la meva mare és aquí», va dir Joe Garrigó, «Country Joe». en sortir a l'escenari del Cafè de Belgrado divendres passat, dia 27. Quim Carreras, bateria del grup, hi va afegir: «Avui és diferent perquè ha vingut la tele». Efectivament, la televisió i altres mitjans de comunicació hi eren presents: aquell

era el dia en què Country Joe & His Perfeet Show feia la presentació oficial —la posada de llarg, com si diguéssim—, tot i que el grup ja fa prop de quatre mesos (vegeu Els 4 Cantons 13-1-95) que actua cada divendres en aquesta mateixa sala. Per què, doncs, presentar-se ara? «Hi ha dues maneres de fer-ho: una, presentar una història i després posar-la a rodar, i l'altra. fer rodar

la història primer i quan veus que funciona, aleshores presentar-la», va respondre Joe Garrigó. Pel que fa a la resta, va ser una vetllada no gaire diferent de les altres.

Van interpretar els temes habituals, ja coneguts del públic fidel.

Hi van portar uns quants artistes convidats de gran talla: el guitarrista Mariano «Fast Fingers», el pianista Julio Cobos, el baixista Alberto Ponsa i la cantant Majda.

«El que denunciem és aquesta mena d'absurd entossudiment de sectors intel·lectuals, i moltes vegades d'esquerres, que pensen apriorísticament en els mitjans de comunicació de masses com un perill, com una alienació», explica Joan Manuel Tresserras. I hi afegeix: «s'ha construït una ideologia que atribueix als mitjans de comunicació de masses un paper pervers, de massificadors de la cultura. I el que fem en el llibre és intentar plantar cara a aquesta mena de discurs, que d'altra banda és clarament dominant. En el fons, aquest discurs és la més recent manifestació de l'elitisme dels intel·lectuals.» Segons Marín i Tresserras, el sorgiment dels nous mitjans de comunicació han comportat un element demoeratitzador de l'àmbit cultural: «Justament és la industrialització de la cultura i la comunicació el que genera un espai cultural i d'accés múltiple», explica Marín, en oposició al sistema cultural anterior, que «era un sistema dual, amb una minoria que tenia accés a les formes especialitzades de cultura i

Joan M. Tresserras.Foto: J.M. MULA una immensa majoria que formava la cultura popular, però que en realitat era exclosa del sistema polític i del sistema cultural.»

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

A N N A

F U S E T

C/ SANTIAGO RUSINOL, 4 8 • TEL. S89 SO 7 Í '

ISO 12

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

21

CULTURA-E SPECTACLES

L'actriu Sílvia Munt guanya un premi Sant Jordi de Cinematografia

TEATRE

La complicitat fascinant nalitat precisament mostrar allò que, segons que creu Patrícia Highsmith (i probablement les «nenes» de la Cia T de Teatre), no han de ser TAN SOLS les dones. És particularment significativa aquesta autodenominació de «nenes» que es donen a elles mateixes les integrants del grup, com va mostrar la magnífica Carme Pla en el seu «passeig» per la platea del teatre en un afegit per a aquestes darreres representacions que diu molt del grau de professioEDUARD JENER nalitat i categoria humana assolit a categoria literària de l'auper totes elles. tora, la nord-americana Patrícia Highsmith, que des de Però si el text per si sol té fa molts anys viu a Suïssa, valor, cal dir de seguida que gaiés a hores d'ara inqüestionable. rebé no seria res sense la direcció Nascuda l'any 1921, Patrícia i la interpretació de totes les acHighsmith va crear el personatge trius, que dominen l'escenari amb de Ripley, que s'ha convertit al una presència només recolzada llarg dels anys en una fita de la per la llum i la seva categoria narrativa negra mundial, tot i que personal. és molt més que això, perquè va Els monòlegs (Míriam Iscla, més enllà.

Carme Pla i Mamen Duch), els Igualment, en els Petits contes duos (Marta Pérez i Àgata Roca) misògins que ens ocupen (una se- o els dos contes explicats per totes lecció de sis històries de les disset elles són una demostració evident que constitueixen l'original literari d'allò màgic que algunes vegades de Highsmith) hi ha quelcom més es produeix en el teatre: una mena que una visió misògina (en pode joc de fascinació entre les acdríem dir masclista?) de sis protrius i el públic, una complicitat totips de dona: «La paridora», compartida entre l'escenari i ca«L'evangelitzadora», «La mà», dascun dels espectadors que as«La perfeccionista», «La malalta sisteixen a l'espectacle, de tu a o l'enllitada». tu, que omple els espais que físicament separen l'escena de les El sarcasme, la ironia destructiva, l'afany esventrador que fa butaques. somriure i moltes vegades també És particularment remarcable riure els espectadors, tant siguin l'encert de la narració anomenada homes com dones, té com a fi- «La perfeccionista»: explicar una

JOSEP M. VALLÈS

B Sant Cugat.— A final de gener es van fer públics els guanyadors dels trenta-novens premis Sant Jordi de Cinematografia que organitza anualment Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) a Catalunya. Entre els premiats hi ha l'actriu santcugatenca Sílvia Munt, que ha aconseguit el premi a la millor actriu espanyola per la seva interpretació a la pel·lícula Lapasión turca. Amb aquest premi, el jurat ha volgut subratllar que les grans interpretacions no depenen de la longitud dels papers, perquè Sílvia Munt dóna vida a un personatge secundari a la pel·lícula que ha dirigit Vicente Aranda.

Aquesta setmana, el director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, ha manifestat que existeix la voluntat de RNE a Ca<talunya de tornar a fer la cerimònia de lliurament dels premis al Teatre-auditori el mes d'abril o el maig, com ja es va fer l'any passat. La ministressa de Cultura, Carme Alborch, va ser l'encarregada de presidir Tacte, juntament amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i un gran nombre d'actors i directors de cinema, com ara Emma Suàrez, Juan Echanove, Verònica Forqué o Julio Medem.

I «PETITS CONTES MISÒGINS»» Companyia T de Teatre Autora: Patrícia Highsmith Traducció: Susanna d'Hèlix Direcció: Pere Sagristà Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca Lloc: Teatre-auditori Dia: 27 de gener

L

Les cinc actrius de la companyia T de Teatre i les seves històries de dones van tornar a omplir de gom a gom el Teatre-auditori. Foto: MANÉ ESPINOSA història al peu de la lletra, fins i tot els signes ortogràfics, fins a aconseguir que dir «coma» o «punt i seguit» prenguin un sentit o una altre, segons la inflexió de la veu, el gest del cap o l'obrir excessivament els ulls, demostra el nivell assolit per uns encisadors

AQUILINO Estilista internacional Perruqueria i Perfumeria

follets d'una improbable impremta.

Al final de la representació dels Petits contes misògins, que s'acomiadaven dels escenaris, els llargs aplaudiments del públic, que quasi omplia la sala de gom a gom, foren unànimes.

Altres premiats El premi a la millor pel·lícula espanyola ha estat per a Días contados d'Imanol Uribe, a la millor pel·lícula estrangera per a Caro diario de Nanni Moretti i al millor actor, per al català Juanjo Puigcorbé per la interpretació a Mi hermano del alma.

L'estilista Aquilino Cabello inaugurarà un centre a Sant Cugat

de realçar la bellesa que tothom té.

Amb cada client tractem de personificar un estil, tenint en compte la seva personalitat: La cadena de perruqueries «Aquilino» té la manera de vestir, de parlar i, en previst obrir un nou centre de bellesa i definitiva, de viure». Aquesta filosofia és la tractament estètic a Sant Cugat, al carrer que ha portat el perruquer a treballar amb Sant Jordi, número 18. El centre ofereix importants revistes internacionals tant a homes com a dones els seus especialitzades en bellesa i a difondre les avançats serveis de perruqueria, saló de seves idees innovadores per tot Europa, bellesa i homeopatia, així com de amb gran èxit. perfumeria. El centre estarà dirigit pel El nou centre «Aquilino» oferirà al nostre prestigiós estilista Aquilino Cabello, que municipi un estil de perruqueria aportarà el seu peculiar estil de avantguardista i comercial. El saló de perruqueria, estil que el va portar a bellesa disposarà de solàrium i oferirà guanyar el títol nacional de perruqueria tractaments facials i corporals. Un femenina i optar al'«Oscar» al millor especialista en homeopatia s'encarregarà perruquer del món. dels tractaments per a l'obesitat i dels *;tractaments interns/ tot plegat perquè cada .client aconsegueix un aspecte més Segons el mateix Aquilino, «la filosofia dels nostres establiments parteix de la idea

Aquilino Cabello va

Aquilino és pioner en el

començar la seva carrera

disseny de «recollits» per a

amb només 9 anys, i als 14

homes, apartat que ha

ja era perruquer professional.

convertit en una de les seves especialitats.

Ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació

El seu prestigi en el camp de

(programes de ràdio, premsa

la perruqueria el portarà a

gràfica) i actualment és

participar en sengles fires de

propietari de tres

perruqueria al Palau Sant

perruqueries a la nostra

Jordi, al febrer, i a Bolònia el

comarca.

proper abril.

•

MARCS

Valies. 2 3

•

VALLÈS

PRESENZA

20

SantC.*.-

TTV' t e r a s s a

Mancrell

cuina

BAR-CAFETERIES

Bar, c

Rosselló

•

Don

j

ELS

ARCS, SALÓ

DE

TE Ps

Torreblanca,

i 7-

parquet •

MARCS

Granades

19. l o c a l

TT 6 7 4 3 6 3 6

MÉS

C1

Enric

Rel CEYLAN C

•:

PVC

parquing

1 fi S a n t C u g a t .

•

i climalit

traster

i íejos

C O P E R S E TT 6 7 4 6 2 3 9

irp-cana, Pif.j

•

C.' Valldoreix. 56

AIFA

C U G A R T C. T o r r e n t

a Bomba

•

TT 5 8 9 3 2 8 9

•

Re' i90nc

MORA

ANIMALS

local 2

•

D R

23

GRUP

VI

24 n

Si

FOTO

VÍDEO

•

*e' i*;

eu ng

M A N T S E R V , S A Av

t a h j n y a , 18 TT 6 7 4 6 0 58

TT 6 7 4 7 9 6 8

Ftel 60000-

FUSTERIA

RIA

jrgen C I C L E S C A R D O N A Vall-

LS

C/

Celler, 3 5 - ^ ^

Rambla

14, b a i x o s

Cugat

0

de

•

Si

P I S À T I C C. A t t o n s

rrassa.

•

LA

BRASERIA

Pere San

Mobiliari

la

la

6

i

i

TT 5 8 9 5 2 4 0

•

ANTONI

CAMPOS

F r a n c e s c M o r a g a s , 21 VINS N O E SA

Baixada

0

Sa'ii Seve-, 4 « 5 8 9 19 8 3

674 08 82

Ral 1X0001

MAILING VALLÈS

•

blanca, parada 1 -42

• * ' -£7:031

0

•

COPY-GRAFIC

l

Raf 530001

Car.

M a t a s . H -rr 6 7 5 3 6 5 3

•

Ra* B2OO01

PAPIOL-VENDA

TEJA

•

HIDROFLOR

Borràs. 54 D.G.

0

D'ASSEGURAN-

Raml; a d e

•

Re' TSiXUi J.G.

CL.

RES ASSOCIATS

Barcelona

8

PI

^

<- I M Í H ' I S

DENTAL

Francesc

2n

0

M A P F R E Pg

ca

1 1 5 8 9 19 95

DE LES

TATERS

Sant

*-nt

MENJARS

TT 589 29 29

N E S Víctor Rubí

CORTI-

Balaguer,

26.

r

589 35 35

•

MATERIALS

c

Sabaoell

T t 6 7 4 11 4 0

TAPISSERIA ORDINASOFT

Fibla

Verdaguer,

(,rSIIO. SA.

0

VALL-

TT 6 7 5 3 2 0 3

Jacint

FW 81000-

Mossèn

CORTINES

•

VALLESTECNOLÓGIC

S A Plaça Unto. 3

Ret 360001

TT 5 8 9 3 3 0 0

Servei

JP q a r a ,

indivi-

qada, de

m

6 hab.

SL

•

D O L C E T S Alfons

20

Asseurances

0

Sala.

674 42 82

garatge

TALLEDA

CUGAT

P

Tet 675 I / Oi 6 / 4 6 6 6 9

0

LINEA

DIRECTA

que Granados,

(Quatre Contorn)

enll

6 7 5 26 0 4

la

0

SOL

- NET

b l a n c a , 52 •

CAMPMANY

16

589 02 71

0

•

ENGLISH

TION

CONNEC-

Escola

d'anglès.

S a n t D o m è n e c . 7. 1 r 2 a .

Ki*is-ri:;en

flet 1310001

Valldoreix.

•

Francesc M o r a g a s , 8.

•

CASTELLVÍ

Serveis

Adr-rrts R i u s I T H I . I * ' !

0

i

C

•

P

torre

H.isselm

TT 5 8 9 3 2 11

1750001

CONSULTING

Sant B o n a v e n t u r a , 8

Entl

0 6 7 4 06 9 3 Rius i Taulat.

W I00CM

3a t r «75 49 05 FW «0001

Vil

6 7 4 99 40

sons-»»

0

ii

BLOCK O

Sani Cugat •

AUTO-ESCOLA

CA-

S A S Martorell. 47 0

FM 10002 •

6 7 4 14 9 7

R o s s e l l ó . 17 TT 5 8 9 5 3 4 8

_ INST.

Y O G A R i e r a . 15 b a i x o s .

IW 1170001

•

Bal

URBANITZACIÓ

San' se

a

Sant Amor», 15

•

AUTO-RECAMBIOS

6 7 4 45 71

Ftal 167PX1 •

NISSAN ROMAN

toreil. 41

0

Mar

TINTORERIA

C U G A T Rambla

PARQUING

NÚM.

TORRE-

Torreblanca.

589 24 81

M

110001

240

SANT ?i

a prop estactó. 2 par-

• 33

plaça parquing, extenor

i polies Saca. *& ^S'O'20004 DOCTOR

130 m , 4 hab

2

•

banys.

PIS

110 rtv, 4 h a b . .

salo m e n j a d o r , 3 5 n r , c u i -

banys, parquet,

na

parquing

<• o f f i c e »

13 6 5 0 OOO -

MURILLO

2 places

de

TT i 9 3 l 6 7 4 6 7 15

2

F.-jqueí Sac£i Hel ^ . i:'J">X7

armaris,

alt. e x t e r i o r , c è n -

•

RUBÍ

Av

Estatut.

tnc, línca nova: 3 anys

nou,

na a m b jardí i piscina. Ex-

25 000

lavabo. Calefacció

lenor

TT 6 7 5 4 3 2 4

Entrada

.FifXJvesRocai Ref -R 1J060C' 1

Resta hipoteca

comunità-

28 500 0 0 0 -

000-

! nctesai FW ijOa^OO» • •

PIS

EN

VENDA

na, bany complet,

bona

4

lavabo.

Molt

de

sol.

i-ir-^íynrieiia; Rel FC -'XaOC'1

Seiri Ret SIMflOC?

Ed

nany , Eiec

3 0 0 0 0C0

1T 5 8 8 4 0 1 7 .

dorm., menjador saló. cui-

PIS D E 1 2 0 m , 4 dormi-

toris, 2 b a n y s , moll

B5 m , 3 naD

Pta

588 54 99

Fngjes ViB-'onra'i Rf --'-UI? • rr

R U B Í Av

L'Estatut.

3 hab . m

75

=d

KM d e

g e s t i ó n

'? =

0

HNOS. MARTJN

Rel 7T

Preu' 12.600.000 Pla. Rel 9T Tel 588 2362

romes 4.500 000 Pta Ret. 9rTR Tet. 588 23 62 • K - a RIJEL Tertei> zixia arca i assrietada rxtr K i t c a r 6 » 5 K . 1 ^ •

•

CABANES

casa

per

K4LRUBÍPiszoraCanFat-o.FX;irrxsaliassdefet3ri^^ H r r r , iraalacnis.asscèjea Fm^

Ret Ï 0 . Tet. 388 23 62 • K-M. SAMT CUGAT. Torre a la zona de M r a s t i , a kj vera de t i x J e g K t » r r í de casa, 3 halítadotis, 1 barty r ^ a r d i 500 rrr Ocàs», només 12.000.000 Pta. Rel. 150005. T a i 589 20 84.

• K « . s A r n c U t t T . Tort* a b z r o i f c fa R r j a a a , j a i d i f c r a i ^

només 12 000000

PB. Ret. 1S00OS. Tel 589 20 B4,

.Fr^es Fermi Rel Fi B7TJ0O2

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de V a M n r a . 1106 n i de terreny, casa de 60 n f . zona a t a i a s s d e l a d a Opcflamtat • Ra-

674 89 18

•

CANSALADERIA

L I A N A Francesc 26

JU

Moragas

TT 6 7 4 0 6 8 1

LLAMPAIES 2

plantes

11 0 0 0 0 0 0 P B . Ret IFjOOtO Tel 589 2084.

r e s t a u r a d a . 1 5 0 nV, x e m e neia, aigua, llum,

telèton

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, sciar de K * m , 2CC n f rJe casa, 126 rrf uSs, zura tranquj-la i a ü a r k . Ocasió: 11000 000 Pta. Rel 150011 TS. 589 2 0 8 4

garatge.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a VaUoreat. zona t e m s , a 500 m de r e s t a o ) JarrJ de 520 i t í , * ) nr' de casa, 3 r w ï , possoÉtats rTarroxacc, zona

16000 000-

FW 48000'

alta i amb astes aCafcertxa. OcasrJ 18ÍO0.OOO Pla. FW. 2S/I0O1 T e t 5 8 9 2 0 8 4 • K-M. SANT C U U T . Tcrre a la FTneraa. tarrji fe 498 ! # , i a s a t k %

Fnjues fenr] FW ^ 370003

17000 000

Pta Ret 2SÏ0O2 Tet 5 8 9 2 0 84 •

SIURANA

restaurada

2

plantes.

xemeneies

llum

telèfon

IrTTÏJueS-«TO ^

Torre

•

25/10041615892084.

• K-M. SANT CUGAT. T o r e a VaArjoreit per renaMtar ccrrixletament 600 rrf de jardi, casa de 150 trf. 4 habiacions, zona att eslàrrjrrj e n t e n r m i i o r a b l e Preu 2 3 5 0 0 0 0 0 P a Re- 2Ï10O8 Tel 5 8 9 2 0 B 4

T

-F t-. 0004

VENTALLÓ

restaurada telèton

• K-M. SANT CUGAT. Torre a VaMoren. Jardí de 600 tir', casa de 130 nr' en 2 rxaraas, 6 taolacions, 2 banys, per refermar iriErKxrrvjnt. estructura en bon estat Zcna atta i a r r t vtrífA panorarrérxir^ Ocasrj, n r ^

32.000 000 TT (972) 50 26 62

Av

• K-M. SANT CUGAT Torre a lArasoi Zona col legs. a 200 m r* r e s t a o j , farrj 330 rrf. casa de 96 rrf. 3 tiat:, I nany, en perfecte estat Preu: ÏSOOOOOOPta Re» 2Ü10O3 Tei 589 20 84,

gran |ardi. terrassa, aigua.

- Torres - No-

ASSUMPCIÓ

3

• K-M. SANT CUGAT. T c - e i Vs Idoreix Zona amada, tardi de 600 rrr, casa de 60 (if, 3 recitacions, 1 bany, prjssajiWa! anipaaac

plar

:es,

aigua. I

D

reu

rnnrAorar*: l5.80O0OOPa Re' 251013 Tei 589 20 64 • K-M. SANT CUGAT, - o r e a Msasr> . a ^ de 200 rr' casa 80 rrr, 3 ttaWarjons, 1 bany en una sola planta, zona cortegis, carrer jrbantzat. e s a o c a T O O n Preu 18 302 C f í =la Ret 2S. 1C17 ' e i 589 2 0 8 4 • K-M. SANT CUGAT * o r i j i - r K C

I9721 50 28 6 2

ardi de 966 n f casa de 180 rrf edt. i * 125 rrf, Srexxrarjons, t banys. 1 lavabo; O H lenabèlar Torre

ifesN antic de 1950 Ocasió nenes 22 000 [OC P B Rel 2 S I 0 2 0 Tel 58920 84 • K-M. SANT CUGAT. ' . c í i a - t o r e s a tardi 760 rrf casa 60 rrf, en perfecte estat, 2 habrffloorts, 1 bany, possjbifftat d'amcHiaoo P-eu • K 4 I . SANT CUGAT. T o r e i. v ' a l d y a x ja.'di 447 rrr, casa 56 rrf, 3 haMactcns t bany a rerermat. r x £ s t b i B t rTampiíacK) Zrxia teonts a 700 r

Manestir.

TT 6 7 4 3 6 5 1

de r e s t a o j OcasK Tomes'-2 692 000 ° a Re" 251026 Tel. 5 B 9 2 0 8 4

•

R O S i T A Pg

• K-M. SANT CUGAT Rubí.

L O C A L 170 m?. d

•

110.

Camí

C o l o - n e r , 2 p o r t e s al c a -

V a l l d o r e i x . TT 6 7 4 3 1 4 7

rrer. en v e n d a o

Het ••BOOC·

Preu

DEL 8

Rel 4 T Tel 58823 62

• K-M. R U B Í Terreny zona Can M M a TAv P m c p a l supertiae de 626 rrf. 19 m. façana, zona urbariitzadB amb U s ets servers Preu r ï r * x a t *

000.-

TT ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

lloguer

25 000 0 0 0

Pla

0

160 000 F t a ' m e s

Po

0

Rubí

6 7 5 43 24

r ? d a "H

r

. : m - o .'aUcxeix J a r r i 2 1 3 0 r r casa de 98 rrf. 4 r e j t t a d r j n s , 1 t a t y . z r j r a t t a n o u ^ a l a voractubdetenres Vstes i soi tot

1030 Tel 585 22 94

• K-M. SANT C U G A ' \ i n e a v'aldcreQ Zc*B estado jarrj de 785 n f , casa de ffi ^

Rel

iSTOCH Tel 589 ?0 64 • K-M S A m CUGAT. Terres a r T c r e s - ^ Z c r a a i t b d r i . s d i vistes p a r x ^ P-eu 2b 003 202 P a Rel 2&20O3 Tel 599 20 64 • K-M. SANT CUGAT " o r e a Mjrasoi A a l a vora dees coMrto^ i de r e s a » , |ardi de 650 rrf, casa de 140 rrf. ú * 100 rrr, 3 fiatxBacrs ' banv.

;Frqufc< Ftei! Ret FR I00E0O06

r w Z20001

Ret 1510001

TT ( 9 3 ! 6 7 4 6 7 1 5

C

NOU

T o r r e b l a n c a ,' V a l l è s )

16 500 000 pta. Re' 25.'102" ' e l 58920 64

IKEI ligon C a n Jardí

seminou, 3 hab , 1 bany

Sol d e tarda.

9 500.000 f b Ret 4 T R . Tet. 588 23 62

tat

3 0 0 rrr\ p a l l e r i q u a d r e s .

FW 370001

Waarxoi

V A L L È S Stravtnski

(Pg.

15000 000-

a x 674 57 54

• K-M. RUBÍ. Terreny zona Can U r , superttete 7TX) n f . arríj caseta de 70 rrr, 2 ratrtadons. zona urbaratzada arrfc lots els serves Ocasió nanes

q u m g s , tot e n p e r f e c t e e s -

restaurar, 3 plantes, jardí

0 5 8 9 35 23

PROMUSA

0 S S 9 47 42

674 01 74

bo

c

MERCAT

• K-M. RUBÍ. Pis dupler. per estrenar 150 nr' edfcats 115 rrf uSs. 4 narxtacois 2 banys, saló 35 n i , a l i a s t o M k j t O r x x M i t a l 20.800 300 Pta TINTORERIA

TT 5 8 9 1 7 3 2

N Ú M . 1 Valktoreix. 67 A

0

2 1 itOOOOO - TT 6 7 4 5 7 1 6

PROP

- • p x r a OrxiurtangeCOCOOPta FW t r ï . T a l . 5882362.

CONSTRUCCIONES

Ral .1550001

Plaça Octavta. 3

589 26 49

•

• K * RUBt Terreny zona Valès Parli supertcie 900 r r , amb i n s » 4 a i a t M t f a i r x B i l m Orjasi3 6a).0X0P^

íte* •·i,-OTi

flrt '2300CI

fí-í'í'yxz

c ó a m p l i , l b a n y -* 1 l a v a -

• K-M. RUBÍ. Pis dúptax per estrenar, 185 rTr", 1M íif úhls, 50 m1 de terrasses. 4 tablaciorft. 2 banys, saló de 35 rrr\ acabats de kjxe parquing

iBl

0 ( 7 4 9 8 62

0

tF-txwes Saca; =e'

ei i p a q u i n g , p i n t a t

• K-tlRUFJLFte,-criaT«M,aitcrrexKlW

A D M I N I S T R A C I Ó

•

TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

Pta Rel. I T T Tel 588 2 3 6 2 CASA ADOSSADA

FW 1540001

Ret 1W000I

G A T Sani Jordi. 33-35

MONESTIR

vista molt m a c a , bal-

6 300 000 -

T a 588 23 62

:r-rque*F»ix: R*rf FT 870006

ESTANC

hab.,

• K W R t J R l T c m j r t 12írr-ii.rLitoçt J r v t i a c ^ ^ ^

16 700 ooo -

•

ESTA-

quaBBL 00R1 nou Urgeix vendre nrjmes 14 a X . O t » Pta Ret 6/T Tel 588 23 62.

t'SW

•

RENAULT-ACERSA

MOLT A PROP

• K-M. BUBt Torre en centre uba. 200 rr" erifeats, preí 50 ^.lttiMiat,^tmi,1&ítfiiialni-tii'iui.0ailí7lVíi«tif\i

16 5 0 0 0 0 0 -

SANT

«74 01 74

C t r a C e r d a n y o l a . 55

a s s o l e l l a t , clar

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 rrr de letreny 6 0 0 m r j e l > o s c ' ! 0 0 0 m j d e z o n a rxxficabie. la casa té 3 haDitactore, 1 bany. acabats de simera

terras

0

CU-

Pi?

[tVxjues Saca; Ral FS tC'íüúCS

- ' v r : ' r a n q j i,

terrassa de 120 rr' Ocasc i i i c a . Tomés 42 000.000 Pta Ret 5/T Tel 588 23 62

'avanç

Ral 1520001

2-8. local garatge 0

3 plan'es

2 M a j o r . 3 3 (Junt m o n e s t i r )

SANT

GE-

petit. 3 h a n

C I Ó Sant Cugat, 5è pis, 4

calefac-

HOSPITAL de C a t a L r v a

NERAL

^arjftaootis O c a s c p e r a l a m i a i n e g o c i s 3 7 5 0 0 , 0 0 0 ° t a Rel 2 T Tel 58823 62,

FW 63O0O1 SOUASH

cuina,

PROP

• 5 0 0 0 000 TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

> . 588 2362

Ribatalla

Wanca, 2-8.

0

•

•

130

Ftqijes&acci 3-v -S i:: i;; JOCÓ

tot

• K-M. RUBÍ. zona S a n M u ; Ftestaurant a r t ratxtatge i 2 000 m 1 de tefTEoy, é restaurant té t i t à capaolal de 150 persones, rraortatge te 16C r-, -

d a . 3 4 . TT 6 7 5 2 2 2 8

674 07 73

V A L L È S N E T Sant

• ADMMSTRACIÓ

gairebé

exterior, assolella'.

CASTI-

2. Oportunilat.

4 dorm.. 2 banys, saló

menjador,

12 m \

28 000.000.

TT !93) 674 67 15

• K-M RUBÍ. lore zoos Els Avets seranovó 140 rrr de vwenda 4 hac. 1 bany 1 lavarx janji de 395 rrr Ocàs» 25 500 000 Pta Ret 1T

rnjijesFKral Rel FR 1006001*

M . 574X01

•

terras-

inmobiliaria

d'uns

Alfons Sala. 29 B 0 6 7 5 37 07

•

B L A N C A Av

•

Ir l a

Relormes

08190

Av

rr

tr

TT 6 7 5 4 3 2 4

874 82 02

OLIMPO

C/ C A N O V A S

LLO

Servicio;

V000000PS PERALADA

43 000

TT 6 7 4 11 8 3

675 45 79

Ret H00001 •

GIMNÀS

Rus-n.l.

v e s . TT 6 7 4 0 3 OS

Rel 10005 •

19 5 1

Altons

.'400CI

•

V A L L È S C a m í d e la C r e u , 24 0 * 7 5

•

Parquing mod

TT ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

TERRANEU

Sant Cugat. 0

Sant Cugat. 3 hab

• K 4 i . RUBÍ. Torre .'Dna Sam Muç, casa de 280 rrr, 5 taoftactons més estudi, s d i vista panoramea. tardi de 1650 rr-' urgex vendre, només

rr'

C U G A T Santiago

• TRÀFIC

2 0

mon. 4 Rol.i

S A N B E R - 5 Anselm Cla 0

FM. :=C990COí.

estació

' K - M R U B Í Terrerr/ztjce Sart Muç, sjjerticie 1000 t r alt l a s s a e l a t i a n » ÏÍSIBS. O p c r t r t a t saUo 3.500 000 Pla. FW tiTR Tal 5 B 8 2 3 6 2

P A M O B E S L Sort. 32.

•

Ral 5420001

ESPORTS

íei : -X7000E

MOLT A PROP

banys

parquing

4 5 OOO 0 0 0 -

9 500 000

6 7 5 52 52

vé. 20

1585001

•

t r 699 65 48 Ircusai Re1 . s » ;

Francesc, canlonera.

•

C U G A T Altons Sala

•

Rel S430C' •

674 21 0 3

,'SW

Ribatallada, .M C 0

CLARAMUNT

assolellat, ex:eno-

aàrquing,

2 1 5 0 0 OOO -

SANT

2

P i t R e M O f f Tel 588 2 3 6 2

" * ! H50O01

TOUS

yvxsà-

facció, exterior

4 nah

2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - TT 6 7 4 7 2 5 4

üv

SANT

TT 6 7 4 4 1 6 7 Ret i * 0 t t r

3 9 , 1r d f i i l . i

JOIERIA

calefacció, plaça

• K-M. R U B Í Torre al centre del rxrtie. 80 rr ame proiecle pet amplai 80 rrr més dTiabitalge. jardí de 40 m* Oportunitat única, nenes ' 2 TOC 000

SANT

•

589 55 49 S a n - ( ' u u . i t

•

ESTACIÓ

CUGAT

TT 674 57 04 / 675 43 02

cale-

per a 2

TT 6 7 4 41 4 9

W 1*8000'

njir

Ral erxxoc •

15

MOTO

W

HONDA

AUGET

flL-.tr

JOIERIA SPADA c

mes.

•

Sala

40 0 6 7 4 58 54 S a n i i u u . i l Rar 3TOC01 •

;

^•'

JOIERIA

Santiago

bany

PROP

q u i n g . 2 4 150 0 0 0 -

tresolats. ascensor,

TT 6 7 4 1 2 0 4 , 6 7 4 11 8 1

Tnrjues Farxl Rel

TINTORERIA

35

5 8 9 5 0 7 2 / 5 8 9 5 0 12

doreix. 33 0

4 hab

r n e n i a d o - , CLina, D d -

: Set-i =e* ; 'XO'm.•

• K-M. R U B Í Torre zona Can Fatxc. jardí 200 nr, casa de 100 rr'. 3 raMarjons 1 bany situactú i e n w n rrcit bo. Ocasió, urgeò v e t x l e 19 000 MO

CASTELLVÍ

0

•

W A V 4 H O Girona, 16.

•

M

Ral X1000I

R* 2010001

W '350C01 G C l .

IDIOMES

0 5 8 9 22 64

4

6 7 4 12 4 1

•

SPRINT

S.i'C

n

iiaco

par-

cuina «oflice», balcó, en-

parquing. Zona 580 98 54

nova.

de

6 7 4 11 B1

674 08 97

•

TINTORERIA

•

Cugat

J O I E R I A M.reias

:<. .'.sce 1

t;w:

S A N T C U G A T pis

R* reoooi •

A N N A FUSET JOIES (

•

sa

plaça

piscina,

3 8 0 0 0 OOO -

TT 6 7 4 1 2 0 4

Tt 5 8 0 8 6 6 9 5 8 0 9 8 5 4 '-•••'•:..- >-oaryijfci- ^ r t k : \&yyy-

salo de -ÍÍ:

C U G A T Sant Antoni. 1

=W •530001

terrassa

parquing

3 banys

6 7 4 14 8 2

• * ' --JÜCOl

Santiago Rusrnol, 4 5

j a d o r , c u i n a «office'-

banys.

totalment renovat

. 1

7 250 000

4 hab , 2 banys,

l-l

674 15 32

•

cuira.

hab

ama cuina,

• K-M. RUBÍ T o r e al centre d e peote ame laler en ptatta baixa de 120 rrr amo n s t a l - t a o n s . habitalge 1e 120 rrr amb t natxtacois i una p t a i

8 0 589 03 74 Ret '3*TW1

•

Ret 1I60001

' 21

(3 d o -

2

i lavabo, salo-men-

a m b vistes a Coilserola

E n -

FRANCINO

Mo'aqas

Darys

15 - l o c a l

FW U70001 NOGUERA

nr\

nr', 4

RUSI-

1 10

22 0 0 0 . 0 0 0 -

70 m ' . catefacetó

T T 6 7 4 1 1 82

Francesc

120

SANTIAGO

bany.

• - &cc> ooo -

e s p a i o s , |ardi privat

6 7 4 53 01

•

Franceu Morogos, 4

Fax: S89 V 74 •

biesj

C!

NOL

BAIXA

Pa B e f . ï T Te 538 2362 C

JOGUINES

0

•

S A N T C U G A T Psg. Cà

•

TT ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

ELECTROLLAR

TT 5 8 0 8 6 6 9 ' 5 8 0 9 8 5 4

PLANTA

• K41. RUBL Torre w a pel estrenar, dTabfatge !e340rrr,rrésurilcca!deFJOrrr'. sttuada entre Maasol i Robi, sol tot d de. Ocasé 24 5 K OOC

RICOMÀ

Santa Mana.

VILA

dormitoris. 2 b a r y s

(2 s ó n • - s a i t e s · · i . eb

xes i|ardi

S A Santa Mana. 40.

jardí a / o n a r e s i d e n c i a l . 4

.Irirua'1 ^el I NO KOOÍ

C U G A T pis ris

tardor-95.

•

•

SANT

589 26 43

ISOS-jJ1?

calefacció.

- 2 trasters

874 06 57

•

<

TT 675 33 55

par

armaris

It-xxjari Re! INC- Í000*_

lardi públic. 3 h a b . + estudi

tiago Rusinol. 49

( / Sontiogo Suyjryoi, 3?

i u n in

11 6 0 0 0 0 0 -

salo

vista, p a r q u i n g

s a d e 2 5 rrr. g a r a t g e 3 :;ot

•

d

fecte esta:

94

\"r

2 6 500 000.-

m i n o v a . a l d a v a n t h i t é ur Pa,

rrr. a s c e n s o "i • ' a r J e s vistes a V o n l s t - r . i t : i . - -

LÍJ - a s c e n s o r

xemeneia, elc. Hab

•

San

Ret 450001

e

2».

1 5 . 2 0 0 . 0 0 0 -TT 6 7 4 5 7 16

a r- f irrete a d e C e r d a n y o l a

~

•

Sant I I m p - i .

r t

nr

OCASIÓ

Fax 6 7 4 5 7 5 4

TT 5 8 0 8 6 6 9 580 98 54 F >•.,=>• . 'Darycfd ^ -PC J9C"X-t

sa'--

g r a n e s t u d i { 3 5 m'),

0

n r k r

a i - b 85 m ,

••MrasSa^Ojgali Re< CSC r»4i>»í

MECÀNIC

i ma H »

PISOS

nestres d'alumini.

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

Zona

n

• TALLERES MENA seig Torreblanca, H

Tel 674 38 92 MILAR TOBELLA

i perrps

TnjuesSacai Ref. S 10120008

administració •

ii p

"v

cotxes

C

m alef i i

r e n ,

safa-i

TOMÀS.

quing opcional

/ena

c i ó . p a r q u i n g . a s s o l e l l a t , fi-

ir-s

r

c o n s t r . T>és jardí p r i v a '

•

m e n j a d o r , c u i n a t í'L,i[)ad.i,

calelac

..a'ii

pàr-

675 43 02

SANT

calefacció

i ) > Sc~ (

i

e < t e n )i

C

TT 6 7 4 5 » 6 2

de finques.

r r(

i-mi Pü-.i.íTtiviL l Pie1 -^«OCOÍ

TT (93) 6 7 4 6 7 1 5

B a l m e s . 11 S a n t C u g a t

generals i

pada, ascensor,

C/

Z3ra

vastei

L'OC n-

27 500 0 0 0 . -

3 d...i

cmna equi-

• = * ! ~ S Í í&óarrfÈii

12 70C 0 0 0

TT 6 7 4 0 8 9 7

servei i garatge

674 63 62

c

TT 5 8 0 8 6 6 9

"ie* 3C20X'' TALLER

1

1

V m y e t , a d o s s a d a , d e 27:)

TÏ

Ret 1M0OCI

wmm •

Ret i&7aoot

~.WW

i s ir

menjadrir,

34.000.000.-

administratiu.

•

A l o n s Sala, 2 banys,

assoiellat

rv

i comunitari a m b piscina

[«•320001

FW 1500001

d'assessorament

Nou

jQd i Re' -SC_I30*0001

SANT

de

a

TT 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

-ii

is

hab

700

200

• TALLER ELECTRÓ S O L C Sol n u r i lu 0 674 36 88 S a T c.iyat

0

'ras'e'

m e r |adi r 3 H

zona

erreny

ar

hao

CANALS

EDREDONSI COORDINATS

107

6 7 4 14 9 0

MOTOS,

32 R

6 7 5 16 0 6

27. 0

80

2 6 HJ0 '300 -

e'JCai I

CUGAT

, al t --

.üdi,

Can Mora, 9 SUMINISTROS

i

i

ii

Ret "S&Ï;-:-

LA

FOAP.

FW S000O01

1

is r u i t s

DANVIL

0

-™.UJ.IAUI.·

Re* 610001

•

DOREIX

terras

TT 6 7 4 7 2 5 4

• •

t

? banys

SANT CUGAT

p l e t reti

IT-*>*I Ret FG'0O8OX7

r =

Rius I Taulet, 27

•

ti

VI

5 8 9 35 82

•

DE

•

cambra

amplies

Sí Uf» 0 0 0

1T 6 7 4 0 5 0 3 S a n i C u g a t

SANI ( l .(i/M

I

BANA-

CONSTRUCCIÓ.

< uina.

•-ofice-

sa d e

Re- FS tí-?0006

>t r i r p a r e l l d e c o t x e s .

C a l a c t o . 12

100 m

F Hoquei Rooc i % ' '•-

SANT

Re* 136000*

• HÍPICA SEVERINO Pg

RESIDENCIAL

674 67 15

PREPA

SUPERMERCAT

LARÓ 0

preciós

F-: - « OraaíTïOtel RetF PC 99CK06

TT 6 7 5 4 3 2 4

Mort sol i b e n o r i e n t a t

ir <

« 6 9 7 2 0 71

iscoor.'

•

•

PIS

a estrena-

Moragas.

nmü

Tu.

CASA

Jjnt

CUGAT

120 m' i 4 h a b

TT 6 7 4 72 5 4

m-' ( a r d i , 3 d n r r -

la ( s e n s e v e ï n s a

F^LííSaca

6 7 4 18 7 7

TT 6 7 5 3 0 12

•

•

Rel 1«0001

• ei'fv

9Fi TT 6 7 5 4 2 0 3

•

Valldorei

nany

inclosa

2 parqwngs

Av

674 75 98

P l a ç a rJe

Exteno-

planta bai*a

rr'.

cu'na plaça

9' FPi; í ^ J •

• S O B R E À T I C en v e n d a I )i s b irmit iris a m p l i m e n -

Rel 58000-

CES

ROJA. 100

RATS TASTA'M

Sent Cugat ddValès

SANT

•

fW. -"330001

C a n o v a s del Casti-

sa-

complet

parquing

pa*-

6 2 . TT 6 7 5 5 5 0 6

•

oaret,

de

18 0 0 0 . 0 0 0 . -

* 000 000

i Carrer •Major, 6

I NE-

llo, 4 TT 6 7 4 6 5 0 0

•

CREU

t i t r saló

Tei 5892232

de

tareig. camb'c

ír _jj t r ,93

ta

Ref S50001

•

armaris

t pxtpnof. assolellat, molt

«Ï

675 53 53

dormtons

Tiep|aao--salo. c j m a .

"• t e r r a s s e s , 3 h a b .

trH

x o s . TT 5 8 9 2 3 7 1

Santiogo Rusinol, 37

3

•

PROP

]e b irj

J. MIRET Mercat Torre-

dei C e l l e ' , 4 r , TT 5 8 9 2 3 6 8

de

DE

•

SL

10

salo m e n j a d o r

PIS

"i 3 6 5 0 0 0 0

r-

Sant D o m è n e c ,

•

àrea cultural

-*• iCOÏ' RamMa

1 plaça

Tieii|ddor

TT674 57 04

jrsr-piels-

. aleta;.- i::, g a r . i t -

'i : . v u i j - l i ! ) |<v:-:i i ;is,': r:\ TT 674 72 54

! J 5 : ) 0 0OC P'S d e

Sa

5

'ü'^re'

4f, ::rr. ooo

?xo:

terrassa, •iunq 580 98 54

i=·-Hi·Pi<.-iCef4,r,'M. •

40 r v de te-

atir duplex d'uns

•

assolellat

l : i:^--,-:. i- -Sf "» VXQX·\-

1 la^a

Dar

4 amb

salo

xtírv'eneia. ci.ma

f ,t>. 6 7 4 5 7 5 4

oac.-i

VENDA

d o r m . irei-jcidof

• C R I U S I T A U L E T 160 *'i - 'i d : . L.: b a n y s , s a l o -

pàrqu ng

TT 5 8 0 8 6 6 9

85

bany, iavaoo.

p a r q j i n g . ' 7 . 5 0 0 00C -

• i ••!-. '->•'*:

' 4 800 00C -

lot

opcio-

48. Oportunitat

4 derm

•tr 6 7 4 5 7 1 6

-n-,•,,

-leniai

nevas. pis de 4 hab

W.6900G2

Matalasseria Articles per a nens petits

t r 6 7 4 13 05

COPI IMATGE

nplels

T O L a esUe-

''2 0 0 r 000 TT 6 7 4 7 7 7 6 n a t a JA; Ret I %<X*2

i decoració

Ral Ï4O301

*300C'

•

SANT CUGAT , i

exleno-

2 tanys,

pà-qjing

qumg

589 47 53

del

•

•

ne

'Av

:.K> a m b d u t x a

EBENISTECarn'

Creu.

d o r e i x . 4 1 T T 6 7 4 15 0 9

LA F A U N A

gf- ? r.otïe· 1 .

TT 6 7 5 4 3 2 4

arr:i

=,&. r«QC' •

saV-reiq

.'Ottice'

3 h,-ir.i

nal

comunitària

4 5 0 0 0 OOO -

a. 4 h a b , 1 b a n y

(ÍAI.KRIES SAM JORDI •

w-eit :-sroj i

zona

irvjQari HVt 1K0 700C'

CASAJLANA

3*

St

•

3 har-.-.

n p a " r -je

P I S fiC r r '

na'

e-itreroi

EN

sa

nal

a-

PIS

' j e ' a c o . calefacció, terras-

Fn-.j:':*jr-?fti i P.'tf FS'iV-SM-ii

par-

•

•"-ali.1 m e n a d o r , c u i n a , r e f r -

13 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 12 0 4 . ' 6 7 4 11 81

t a x 6 7 4 57 54

Ca

R a m b l a d e l C e l l e r . 92

BELLES

C.. S a h d

Cies 9 0 8 b 1 ' « I

Valldn-.:.»

equipada

calefacció,

TT 6 7 4 5 7 1 6

Cuqai

tT 6 7 4 6 9 4 5

•

runa

man?. piscina

VETERI

VAl i ES.

Urgennes

18

• lavabo. salo m e n

lador

W5600C1

•a 6 7 5 2 0 0 1

DISPENSARI

delí

rJaguer

banys

t r 569 26 38

' 4 TT 6 7 4 4 3 9 0

ARTS Montserat

t ï 5 8 9 13 2 9

NARI

r

ZA

M o s s è n C m t ; '.•'•-•-

fW «70001

.i.··

=0 4»0Ü1 •

Pi]

INSTALACIONES

Re* 89O00C-

PERRUQUE

R I A C a r r e r tje U Crtm,

COLHORA

S O L S O N A Rosselló. 2

TT 6 7 4 7 2 5 4

blanca. 1 2 ' 4

--< J-XOC'* •

Cerda>

18 TT 6 7 4 4 3 0 4

•

de

Ctra

FW 'MOQUI •

•

v e n na

• C/ D R . M U R I L L O . 1 1 .

A t i r 1upif=< 2 0 0 n-v' • 5 du-m 2

MORA-

r s

^-jina

carrürd

Cí F R A N C E S C

n-

NOUS

""iHiijado'-sa!o amb

Rei *0000i

EXPRÉS

•

GAS.

B iOO 0 0 0 P t a

MERMELADA

CONS

t---i i.i •• i , • - n t ! a- ai Pe' «:: =

•tt 5 8 9 6 4 5 5

•

DE N O V A

o e t a q u a l i t a t , 2 cj.-irr-·ii,

•: -drenar c ! 2 doriltcr-S

opcional

t r 6 7 5 33 55 . 5 8 9 2 6 4 3 •

V'l

APARTAMENTS

PIS

T R U C C I Ó 6 0 nn , a t a t , . - -

1

p ' f i o c s "22 0 0 0 0 0 0 -

T T 5 8 9 14 2 9

•-e' XOOKM

•

xemeneia

-office». 1 bany

lavabo, calefacció, marbre

SP £"3000•

4 h a b . , sa >

menjador amb

TT 5 8 9 4 6 5 1

Rel -650001

t r 675 49 43

pet relorra- Frcu 34 300 000 pta Ref 3Sfz\X4.Tel 589 20 B4.

• K-M. SANT CUGAT T o r e a a Roresta. í e s a antic, jardí d e l B K ir^, casa rJe 180 n f c ^ r e r t a W í t a r . r j r x i s W i l a

•

F O R M A S Elías

18-A

Rogent.

unca per a dues larnles Preu 34 000 000 P B . Ref 3 K I 2 3 . Tel 589 20 84

TT 6 7 5 4 0 0 6

• K-M SANT CUGAT. Torre a Valdorea Jardí de 1.000 rrr. casa de 100 rr', 3 hrieiaaans, 1 bany pcssijiktat Jarrtfjferx

Ftel ••Í30TJC' •

GRANJA

MINGO

cl

SANT Reus.

25

•

INSTITUT DE

BELLE-

•

A T E L I E R B L A U Av

lo

•

PERRUQUERIA

A

S A R V B CV F r a n c e s c

rreblanca, 2

U N A S O Sant J o r d i . 25

0

ragas, 25. Sant Cugat.

TT 5 8 9 1 9 31

« 6 7 4 89 15

TT 6 7 5 5 8 5 5 W 110033

^

R» I04COO1

Mo-

tí-0001

•

SA-

0 8 1 9 0 Sant Cugal 6 7 4 13 25

Preu 13 60C OOC' P a

Rel Ï.7-22Ç "e- 5 8 9 2 0 9 1

DO-

ZONA

TORREBLANCA

places oe garatge des de 1 7 0 0 0 0 0 '• 0 •

ÀTIC

DUPLEX

Mercat Nou. 120 m

Zona .

20

• K-M. SANT CUGAT TotrE a Valdorea Jardí de 80C rrr', casa de 225 rrr, cms n ü nr, f e t retornar zona estaoo i comercial Freu 40 2O0 2 O 2 p ü ^f'

45'3O0l tel 589 212 84

6 7 4 77 7 6

i - i a r u , -.«i Me" 6O0IG

O t - n n a V'alWore-x C M u n t a n y a 2

tel 5 8 9 20 8 4 • S T . C U G A T ' O f i c i n a R u b í d R a f a e l C a s a n o v a s , 19 - T e l 586 ?3 6 ?

RUBÍ

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 3 de febrer de 1995

• SANT C U G A T Zona • PISOS, apartaments, toVinyet - cl S a n i J o s e p , rn», locals i places de pàrconsta en planta da saló quing de lloguer. menjador, cuina «office» i « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 un lavabo. En la planta su- (Slrtil BatS 10000005 perior hi ha 4 habitacions (una és -surte»), i 2 banys [Finques Vatwnrat) FM. FV 4596 complets. A l'estudi, com • RUBÍ Zona Les Tones, que és gran, té un dormiprop F F G G . Pisos des de tori, saló i un bany. A més 7.500.000 Pta. 3 hab. C a a més al soterrani hi ha un • RAMBLA DEL CELLER lefacció, gas, cuina, bany. gran celler. 1 habitació de 15, àtic dúplex + comuniV 588 40 1 7 / 586 54 99 planxa i safareig i garatge tat. Renda- 100.000 Pta 3 (Fiques Vaixmt). FM. FV 200005 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuiper a 3 cotxes. na, plaça garatge.

• ZONA d AHons Sala. de 63.000.000- 9 674 06 97 9 67415 66 100 n f , 4 hab., armaris de (FTC»S«Cuprt.R*.FSCtQWOO'.£ (C««ai).R<f.C101300M paret, saló menjador, cui- • SANT C U G A T - V A L L na, bany i 1 lavabo.

DOREIX torre indiv. nova 17.000.000 - TT 874 08 97 a estrena*, de 600 m* de (RnaiSiW Cugat, Rd FSC10OW0O6 solar i 385 m* constr., 5

• RUBÍ zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.V 5 S 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

Finques

1 5 PISOS EN VENDA Prop Monestir, 98 nf, 4 hab., 2 banys complets, parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional.

15.750.000 pta.

isül H

• ZONA MERCAT NOU hab., estudi, 2 banys com- • LOCAL DAVANT CAP 90 nf, saló 32 n f amb xe- plets i un lavabo, saló- SANT Cugat, tí Mina, 19exterior balcó, sol matí. 16.500.000 pta. meneia, 3 hab., cuina re- menjador de 47 nf, 18 n f 80 m». formada, 1 bany, 1 lavabo de cuina. Garatge per a 2 Zona col·legi Maragall, 75 m\ 3 hab., bany i cuina cotxes més celler, hab. de 80.000/mes.amb dutxa, sol i vistes. t f 674 15 66 tocs, trastet. Piscina.

14.500.000noves, parquet+galeria, sol al mati. 14.700.000 pta.

(GimjRa) eiQ130007 70000.000- w 6 7 4 0 8 97 » 675 33 55 / 589 26 43 iFreaiS^Cuit] WFSC100WD03 Zona Mercat Nou, 90 nV,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, <KS*GMH6hwoM«É) M,KSMQrjM«» • LOCAL EN VENDA o lloguer 112 rrr\ Preu ven• ZONA MONESTIR, 9 0 • ST. CUGAT tí Sta. Teda: 10 milions. Lloguer: m ! , menjador, cuina, bany resa, adossada 320 rrf, 4 60.000 Pta/mes. pta. hab., 2 banys, lavabo, sareformat, 4 hab., tot exteló- menjador, 35 nf, cuina « 6 7 5 4 3 24 rior, pedecte estat.

Prop estació, 72 nf, 3 hab., 1 bany, sense ascensor.

-office», goKes, sala d'es12.500.000.8.000.000 pta. tar, terrassa, hab. màqui•B 675 33 55 / 589 26 43 (KSAfrrtéfnrttam). M.KSA WCS0003 nes, garatge 3 cotxes, jardí privat 100 m* i piscina • ZONA PEATONAL 70 comunitària. 57.500.000PISOS LLOGUER m 1 . menjador, cuina, 3 W 674 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 • A 7 MINUTS a peu de Zona eixample, 150 nf, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 hab., 2 banys, catelacctó, (Imde»). M l 10070003 l'estació de Valldoreix, 4 sol i vistes. 14.000.000.hab., .exterior, assolellat, lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing.

• TORRE A B E L L A T E t r 675 33 55 / 5$» 26 43 1 amb pati privat d'uns 40 (KSA Gestió Immotiliifia).flefKSA RRA 2 5 0 m'. 900 m de m*, tranquil, aigua i llum ja Zona estació, 75 nf, 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis jardí, una antiguetat de 4 100500W anys, 4 dormitoris. 2 d'alta. totalment relormat. 65.000 pta. inclosa comunitat.

• ZONA RESIDENCIAL banys, 1 lavabo, garatge, 85.000/mesProp estació, 75 nf, 3 hab., 1 bany terrassa, sense «{93)674 6715 100 m J , saló amb xeme- estudi golfes. 60.000.000.(finquwSia).RBl.FSl01gX)10 neia, cuina «office», 3 « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 ascensor 60.000 pta. inclosa comunitat. hab., 2 banys, 1 pàrquing, (Serinl FW S100Q0OM • APARTAMENT en llotraster. calefacció, jardí inApartament prop estació 40 nf, 1 hab., 1 bany. guer. Mott cèntric i tranlantil. només 6 veíns, tot • TORRE A B E L L A T3 E quil. Pàrquing opcional.

46.500 pta.

RRA untlamiliar 180 m , 4 exterior, 26.000.000hab., 2 banys, saló menja- 55.000/mes.v 675 33 55 / 589 26 43 Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 1 « 6 7 5 43 24 (KSA Gestió immob^iaia) Ref. KSA dor 35 m ' , cuina 20 m , (FwpwRoci). Ref.ffl10060016 parcel·la 400 nrf. bany. 65.000 pta.

10050007 39.000.000- W 674 77 76 • APARTAMENT en lloc/ Sta. Maria, 75 n f , 3 hab.. 1 bany, 1 lavabo, • ZONA TRANQUIL·LA (hm«tia,SA).R8t.l8CI006 guer c/Montserrat, 1 hab., 100 n f + 160 n f jardf pribany, cuma americana. calefacció. 70.000 pta. vat. saló-menjador 30 n f , • TORRE ADOSSADA C/ 50.000/mes.B e r g a r a , 2 «suites», 2 3307&'02028 4 hab., 2 banys, calefac« 6 7 5 43 24 ció, aire condicionat, 1 dorm. dobles, 3 banys, 1 (FnquBiRoca) Ret FB10060009 lavabo, saló menjador 35 pàrquing + traster. !

• RUBÍ d Casp, Per es- • RUBf d Verge del Pilar, m . 2 places de garatge i • A V . A L F O N S S A L A , 26.000.000.trenar. DOplex de 118 i A la vora de Correus, 65 traster gran. 47.000.000.« 675 33 55 / 589 26 43 22, 3r (a la vora estació).

135 m1. D e 4 a 5 h a b 2 i 3 m'. 3 hab.. cambra de {KSA Gestió Immobiliària}. Rel KSA » 674 77 76 Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. banys, 2 terrasses Calebany. 6.450.000.(t^fU.SAl.PW I6CO07 10050006 1 bany, 1 saló, 1 cuma, i facció Gas. Pocs veïns TT 699 65 48 traster.

• T O R R E A D O S S A D A Acabats de qualitat. Pàr- {Incusai. Ref 150005 • ZONA URBANITZACIÓ « 6 7 4 1 5 66 quing opcional. RFA Cuina i bany renovats. 2 Zona eixample sud. Turó • RUBÍ a Zaliro, 70 m*. 3 hab. més traster i hab. sa- Golf, consta de 3 hab. do- (Caw).W.C 10130003 Nous. 14.200.000.hab., cambra bany, extebles i un estudi d'uns 24 • C/ ALFONS SALA 110 « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99 fareig i planxa. nor i assolellada. nV amb la seva terrassa rrr\ 4 hab., 2 banys, saló 'Finques Valhonral) W . FV200003 11.000.000-«674 08 97 6.400.000- W 699 65 48 (FrasSantCugai Rel. FSC 100*0009 solàrium.J Saló menjador menjador 20 m', cuina i te• RUBf tí Duran i Bas, 90 (hcusal Rel 150006 de 31 m . Cuina «oflice» rrassa. Moblat. m ! , 4 hab.. cambra bany de 13 nV. En total te 2 90.000/mes• RUBÍ Dúptex per estrecompleta, sol de matins, banys i un lavabo. Garatge « 674 57 04 / 675 43 02 nar de qualitat suprema. menjador 24 nY, places de per a 2 cotxes. Traster. QmflBM). Ral. 110070007 Pocs veïns 19.000.000.pàrquing opcionals.

Jardí d'uns 40 rrf.

TT 588 40 1 7 / 588 54 99 • MIRA-SOL 2 solars 605 40.000.000- V 674 08 97 • C / P O Z O S , 1 0 , 3r 2 a (a 10.500 0 0 0 ;FÍXJJ8S Vallhonrat) FW FV 200011 i 650 m*. Pg. Camèlies. (FjncBSSrtCugBg. Rel. FSC10040014 la vora estació). Renda: V699 65 48 Magnifica vista.

50.000 Pta + comunitat, 3 (irçjsa; Rel I 50006 • R U B Í Edifici Mercuri, 75 • TORRE ADOSSADA A •B 674 57 04 / 675 43 02 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cuim'. 3 hab., cuina i cambra • RUBÍ cl Historiador JoR U B f p e r e s t r e n a r , 2 2 3 rrr7 llrúesa) Ret M 007001D na. bany reformats, pàrquing. sep Serra. 95 nf. 4 hab. (3 + 104 de jardí, 4 hab., 2 « 6 7 4 1 5 66 10 500.000- « 6 9 9 65 48 • S A N T CUGAT Zona banys, 3 places de garatdobles), bany i lavabo, ca|CiM»M,C 10130002 iMcusai W i5O0O9 Golf i estació d e Valldolefacció, exterior, 2 terrasge, fusteria interior de rouses, pàrquing. re i exterior de PVC amb • CASA ADOSSADA c • RUBÍ local a Les Torres. reix, superfície: 600 nf.

25.000.000La Plana. 140 nr, 3 hab , 14.800.000vidre doble.

40 nV. bany, pati.

V 674 08 97 2 banys, lavabo, saló3.800 000 - t t 699 65 48 26 000.000.- « 674 77 76 tt 699 65 48 (Rncas Sani Cugat) Rei. FSC 10D4001B menjador. 30 n r , cuina •Incusat FW. I500C4 {lnraitM,5Al.R<H.I60004 lincusa.i Ret 150010 «office-, golfes, traster te• RUBÍ d Lluís Ribas, 4 • RUBÍ pis c/ Margarida • SOLAR residencial, 650 • TORRE A D O S S A D A rrassa 10 m', jardí pnvat. hab més entresolat. Amb Xirgu, 4 hab , menjador, m'. Zona escola arquitecCANTONERA mori cèntri18 m* i placa de pàrquing pàrquing. Acabats de quaca, amb piscina comunitàcuina, gas, reformat, fuste- tura Edrficactó immediata.

170.000/mes29.000.000litat. Pocs veïns. Llar de ria, 3 dorm., 2 banys, bo- « 674 57 04 / 675 43 02 ria ember i alumini. Ext. TT 675 43 24 foc 19.500.000hardiBa, sala de màquines 9.500.000(Rn»esRo<a) Ref. FH 10060006 i hab. planxa, 2 places de •a 588 40 1 7 / 588 54 99 9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 • P. DE LA CRUZ 35 3r garatge, A A i>«j'jesVaiionfat'. 3ef rV200QiJ _ (Firmes Vallhorrai) Rel FV4013 2a, 4 hab.. 1 menjador-sa32 000.000.- « 674 77 76 • R U B Í c! M o n t u r i o l , 3 • RUBÍ pis nou de 61 nf, la, 1 bany, 1 lavabo, 1 |hmarta,SA).M.I600Q3 hab, 89 m2. Reformat, fusa Av. Estatut. 132. Amb 2 plaça pàrquing Renda: • TORRE I N D I V I D U A L 85.000 Pta. teria ember. Porta blindahab , bany. cuina equip. da. Ext. alumini. Millor que Només dos veïns. Amb te- • BELLATERRA Torre in- Bellaterra, consta de saló « 674 15 66 1 dividual d'estil colonial es- menjador a dos nivells, (C»sas| FW. C 10130005 nou. 8.500.000 rrassa. Superi. 61 m . panyol. de i .900 n f de so- cuina «office- i un bany, TT 588 40 17 588 54 99 11 000.000lar. 5 hab., saló-menjador tot això a planta. A l'entre- • P I S d e 2 d o r m . , m e n j a .Frques VaUhomai) Rei FV -H3S « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 de 60 nr". piscina i vestua- planta dues hab. dobles d o r , c u i n a , b a n y c o m p l e t |-ïK)ues Vatranrali Rel FV 200009 • R U B Í a P a u C l a n s , A la ns, elc 80 000.000.amb armaris de pare t, a la t e r r a s s a , P i s m o b l a t a M i vora Ajuntament, 8 0 m ; . 3 • RUBÍ pis nou de 74 m?. V 674 08 97 planta superior o entre- r a s o l . hab., b e n conservat, exteEn Av Estatut. 132. 2 (Ffxas Sant Cugat) Rel FSC '004000; planta dues hab., una és 5 5 . 0 0 0 / m e s rior. B. 0 0 0 . 0 0 0 « 6 7 4 72 54 hab.. bany, cuina equip. «suite» i faltra es fa servir • C/ G R A N O L L E R S a 9 699 65 48 Només dos vefns. d'estudi. A la planta baixa fncisGronefc). Rei. FG;00BO0C3 dossada amb ascensor thcusa'i W '500C3 hi ha l'hab. de màquines, 12.000.000220 m ; , jardí privat, 5 • PIS de 3 dormitoris, rentador i una altra que es « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 menjador-saló, cambra de dorm. (2 «suites»), 3 • RUBÍ tí Sabadell, impeFigues VaUhooatl Rei FV 200006 de planxar, etc. A més té bany complet, cuma. Pis banys. 1 lavabo, saló mencable, 4 hab- (3 dobles), una hab. que es pot fer reformat, com nou. En el ? cuina equipada i reforma- I • RUBÍ Plaça Progrés, jador 40 m . garatge tras- servir per al servei. centre de Sant Cugat. Lloda (cuina integrada, f a m , 100 nf, 3 hab (2 dobles), ter 48.000.00068.000.000.- t f 674 08 97 guer al mes: 65.000 Pla. TT 674 77 76 etc), sol de matins. calefacció, pis extenor. <FnciSantCagaO Ref. FSC 10040012 « 6 7 4 72 54 {Innata. SA) Re* 160009 9.000.000.8 900.000.-

Prop estació, 108 nf, 4 hab., 1 bany i cuina noves,

23

• SANT CUGAT Zona P Àngel Guimerà (estació), consta de 3 habitacions, saló menjador, cuina i 1 banys. Una lerrasseta. Pot ser amb o sense mobles.

70.000 /mes.« 674 08 97

• CrTROEN AX 11.TRE,

(RncttSaUCugB) Ret FSC 10040380

• HAT Uno 455, B-1600HU, platejat. « 674 09 10

Í:::;;I::::]Ï

« 699 65 48

TT 699 65 48 ,lncusa, Rei 15000'

• a LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu) 226 nrf habitatge 500 m ; solar 4 dorm., bany, saló. cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada.

29.000000- 1T 674 57 16 Fax 674 57 54

n-xusa 3e* 150002

(hogan.Re* WOgOfJOS •

CASAS

na Golf. 5 d o r m , 4 b a n y s , 1 lavabo, saló

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS ULOOUHS • PIS de 110 m .av Atlons Sala 9, U 4a. 3 fiab menjador sala d'esta' a ^ b llai de foc 1 bary, 1 tevabo. Lloguer 90 000 Pta + comunitat

«

menjador,

• TORRE amb ja,rJÍ c Montblanc 34 de Mirasol-Mas Janer, 3 hab. menjado- amo llar de toc, 1 bany cuira. Renda al mes 80.000 Pta. • FINCA de lloguer, 7 hab. 3 ban^s meniador sala d estar amb llar delQCP'SCina t'onto imolt de ( ardi Llogue' 1 350 000 Pta/mes • Av Catalunya 9, 3 ' , 2a Pis de lloguer 3 hab . menjador sala d'estar cuma bar-y rebost Uogue- 55 000 Pta * 2.000 comunitat • TCRRE 7 hab , 2 D. meniadur sa'a d'estar cuma, >ardi. Lloguer; 250 000 Primes. Alcalde Ra^on Escayola (Valldoreixi • C; BALMES 29. Pis de lloguer 3 hab 50.000 P l a c e s

ATLANTI-

s o l a r 2 9 4 nf h a b i t a t g e Z o -

JOSEP M. CASAS EROLES

• PIS 3e 70 m'oasseig Torreblanca 35 4t 2a 3 tiab cuina aary i terrassa Llogue' 50 000 Pta - :omunital

C/ O C É A N O

C O , 5 3 - (Ftnal 9 5 ) . 6 0 0 m J

memador, cuina i bany

• RAMBLA DEL CELLER 15 Aí-c (lúplen 'enda- 30 000 Pta + 5 000 coTiun'tat. 2 hab 1 Dany 1 mer); ,or 1 cuma, ptaça de ga-atge • LOCAL DAVAN1 CAP SANT CUGAT C MINA 19, BO rrr1 Renda'.

80 000 Pta

menjador.

cuina equipada, estudi Pàrquing. Jardí 60.000 000 -Tt 674 57 16 Fax 674 57 54 (Irogg) Ret. NO 20005 • C/ SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos Oportunitat 85 rrf * pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada. calefacció.

16.000.000.-tt 674 57 16 Fax 674 57 54

tr 674 57 04 / 675 43 02 jimdesaj. W.' VX7M02

__

Pa

|KSA G e s : o i T T t f ' i s - 5 ' , =e! KSA 1

• t>LAÇA DE PÀRQUING C: Vnioia^ ' 5 300 Pta-nes V E N D E S • FINCA EN VENDA C7 Alps, 79 De 90 000 000 Pta • TORRE EN VENDA C r a . 3e la Floresta Amb jardí 20.000 000

GESTIÓ F15CAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES AV. A L F O N S SALA, 22 Bxs. 2 A P A R T A T m C O R R E U S m i m . 12 SAN r C U G A T

DEL VALLÈS

15 6 6 - 6 7 4 10 5 4

• SANT CUGAT Zona Pg. Validoreix-Goli, torre individual que consta de 5 habitacions mes una altra habitació estudi, saló menjador, cuma " O f f i c e - . 3 banys complets i un lavabo amb dutxa Garatge per a dos cotxes, dos trasters, una cambra frigorífica El solar és de 500 m .

65.000.000 W 674 08 97 [FricaiSarCxa·i Re* FSC 100O015

• PIS de 3 dormitoris menjador-sa Ió, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou Plaça de pàrquing inclosa Junt nou mercat i àrea cultural.

80.000/mes. « 6 7 4 72 54 (BncagGarrafa). W R ; IJOeOKH

FIAT Tipo, 16v, A/A, B-

LC, « 6 7 4 15 03 (PwyotMotrRjf^Rtl.Pifl 120007

•

• TORRE C/ T O P A C I O 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab., 1 sató.

1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 fCasas). Rai C10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tranquil·la. M.QGO/rnw.tt 674 72 54 l-ncas(>on«fa; ftal FG 10060005

F I A T U n o t u r b o , I E , B-

IK.

• R E N A U L T 11 G T L . BGL. s 674 1$ 03 (Peugeot Mot» RH|). M. PUR I20CQS

• H E N A U L T 19 T S E , Wanc, B4-X. 650 OO0.n 588 55 35 lAumcertil). Rel A10100005 • RENAULT 21 2 0, A A .

B-U.

475.000.« 5 6 9 09 91

n 674 68 50

IFiacMSl) M.F

[Aulo Comarca del Vallee) Rel. ACV

• FORD Escort XR3, BKV

« 6 7 4 15 03

• RENAULT blau. B-JJ.

ÍF^jgeotMoarRaly).W.PMH 120005

650 OOO - TT 588 55 35

• F O R D Fiesta 1 . 1 . , gris met B-JT. 300.000.-

« 5 8 8 55 35 (AuBcertraí, fW A10100003 •

G O L F 1.8. G L . B - J P .

« 6 7 4 88 50 [Auto Comarca M Viles). fM. ACV • LADA Nrva. B-NL

550.000.« 5 8 9 09 91 {Ftear,Sl| FW. F100300» • LANCIA Delta. HF, turbo, B-KY 790.000.« S 8 9 09 91 (Füacar, s.l.j. Ref F10020007 • L A N C I A Prisma, T O S , 0-AK. 750.000.« 5 6 9 09 91 (Faatar. s i.| Rel F10020010 •

L A N C I A Y 10. B-HD

325.000n 589 09 91 mtar u i Rei F mogoro • OPEL Corsa. B-IS 475.000 - ir 5S9 09 91 f f c C f . SJ-I Rel F10020001 • O P E L Corsa GSI.B-LK. s « 7 4 68 50

21 T X E .

(AinxarW Pa» AI010MW • RENAULT 5 GT turbo, negre. B-HT. 250.000 - Tt 588 55 35 |Ai«oc«r«afi RemoicOiXe • HENAULT C.o, RN-1.4.

B-00 v 675 32 57 (Auto Esteban! FM AE 10030007 • RENAULT Cüo 1.2. 3 p., vermell. B-OM. 975.0000 588 535 35 (AJocerM Rel A10100002 • SEAT Ibiza. 1.5 i, 3 p..

B-OB. » 675 32 57 (AneEaat«li)-H«<.AE • SEAT Ibiza 1.2. negre, BvJX 400.000.0 588 55 35 (Aifcareni) FM A10100007 • SEAT Ibiza 1.5. 5 p., BKP. 0 675 32 57 lAJoEaoani BeUEIttaooos • SEAT Terra, blanc. BKT. 350 OOO.0 5 8 8 55 35 lAjoceoMH FM A1010000»

• SUZUKI Swift G T I . B1872-IP, blanc 0 674 0 8 1 0 • OPEL Kadetl, 1.3. 5 p „ |SuU>IWSIOllO0O2 B-HY. 450.000.• VOLKSWAGEN Gott 16 0 589 09 91 V, B-LM. (Recat, Ui Ref F I0020004 0 8 7 5 32 57 • OPEL Kadetl, 1.8 GT, (AMEsMunl FM AE 10030010 btanc, B-JZ. 600.0000 5 8 8 55 35 {AutD Onnaica del Vallesl Rel ACV

itonxs

WE'^M • ALFA 33 16V. negre, BLK 600 000.« 5 8 4 55 35 lAuiocwiíal. W A10100010 • ALFA Romeo 33, B I T .

475 000TT 589 09 91 ^tocar s. i Ral F (00200)2

(AutOcartlraJI Rel A 10-00006 •

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A .

B-MN 0 675 32 57

IPeugeot Motor Raey) Ret PMR 1200QA

|Au»Eslebani Bel A£ 1Q030006

• ALFA Romeo 75. 2.0 • PASSAT Variant 1.8.

Twin Spark. B-IU. A A B-MG. t , 675 32 57 0 674 68 50 |AjloEsteoa.i Ret A£ 10030002 (Auto Comarca Oel Vallesi Rel ACV lOOtOTtt •

A U D I 100. B-IG

n

674 68 50

ADIC Conarca del Vallès] Ref ACV I0O9CO02

• FORD Escort dtèsel, BHW. 0 87415 03

• PEUGEOT 205 GTI A/A, BvJT 0 67415 03

• NISSAN Palrol 6 cil. dtèsel, curt. B^JV. 0 675 32 57 lAutoEstobenl·Rol AE lOMOTXa • NISSAN Vanette pràctic dièsel. B-MS 0 675 32 57 (AJeEJeMTi) Rel AE •XSISft,

(Peugeot Motor Ra»y Ret PMR120003

• RENAULT Exprés, dièsel, B-JZ

w 675 32 57

• PEUGEOT 205 XL. BHW. 0 674 15 03

eso.ooo

lAulo EsMarl Rel AE 10090003

(Peugeot Moey Rally; Rel PMR 12M01

(Feacar.sli.Ref -•0020006

•

C I T R O E N AX, G T (ex-

tres!. B-JU.

0

589 09 91

PISOS EN VENDA Sant Cugat - Zona Monestir (PV 280), últims pisos de 65 m', menjador, cuina equipada, dormitori, bany, calefacció, acabats de primera qualitat.

Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca (PV220), últims pisos de B6 m*, menjador amb parquet i aire condicional, cuina office equipada, 2 dormitoris, bany complet, safareig, pàrquing opcional.

Sant Cugat - Zona Parc Central (PV-308), pisos de 107 m*. menjador sala d'estar 27 m», cuina office equipada, 3 dormitoris, 2 banys, 2 places pàrquing, traster, jardí privat, propers estació FF CC i accessos autopista.

LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local de 700 nf, apte per a qualsevol negoci, zona mott comercial.

Sant Cugat - Zona Monestir, local 200 m1, sense columnes, àmplia façana, molt comercial.

TORRES DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació FF CC (CL-321), torre adossada 230 m', menjador sala d'estar, cuina office equip., 3 dormitoris (1 suite), estudi, 2 banys, servei, armaris de paret, zona safareig, alarma, garatge 2 cotxes, jardí privat.

SENSE MOBLES. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CL-346), torre adossada 330 rrr1, menjador sala d'estar 35 m ! , cuina office 14 m ! , 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària amb piscina. SENSE MOBLES. TORRES EN VENDA Sant Cugat - Mira-sol (CV-888), terreny 345 m2, torre 185 nv*, menjador sala d'estar 32 m2, 4 dormitoris, cuina office, 2 banys, servei, calefacció, garatge, NOVA PER ESTRENAR. 36 M. Sant Cugat - Valldoreix (CV-971), terreny 950 m2, torre 180 m2, menjador sala d'estar, cuina OiWce equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge, calefacció a gas. 42 M. Sant Cugat - Valldoreix (CV-1003), terreny 700 m2, torre 220 m2, menjador sala d'estar 35 m2, cuina office, 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, estudi 45 m2, zona servei, zona planxa, traster, garatge, calef. a gas, jardi comunitari.

46 5 M. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CV-962), torre adossada de 310 m2 + 35 m 2 de terrassa, menjador sala d'estar 50 m 2 , cuina office equip., 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, zona planxa i safareig, traster, garatge, celler, cal., jardí privat i comunitari amb piscina. 65M.

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA «CALEFACCIÓ GAS «CUINA EQUIPADA «ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

RWTiNOVm rossiiiíUT.\i D I\TI:RÍ:S -• --• isi n\ i:\ao Y.S

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

/

J ~/C \ I <)\S l'URDLT

• RBLA. RIBATALLADA 160 m', 2 terrasses. 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing, calefacció, assolellat. exterior jardí -* piscina comunitaris.

150.000/mes« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 [FwjjBsSacel Rel. FS 10120009

ihmMta, SA). Ref. 160006

• SANT CUGAT Zona tí Rosselló, té 100 m ' i consta de 4 hab.. menjador. cuina i 1 bany 16.000.000TT 674 08 97 (Fncas Sant Cugaf ^e- FSC '«JOíir • SANT CUGAT Zona La Floresta, ós un pis bai»os d'una torre individus Consta de rebedor, 3 hat>tacions dobles, meniador.

• PIS DE LLOGUER des cuina «ofttce», 1 b a r v de 65.000 Pta al mes da- complet. Petit jardí E vant Estació. També torres bany i la cuina estan re'otde totes classes, encara mats. que també més cares.

65.000 /mes.« 674 08 97 0 674 08 97 iFincasSartCutjal) Rel FSC '0040011 (Fncas Set» Cugat) Rel FSC •OCJíOtS

LLOGUERS

•

• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX n 674 15 03 [Peugea Me»» Ra»|l FM. PMB IgOOffi

frmtea). Ret 1 ^OCTOPOB

• SANT CUGAT Zona d Alfons Sala, consta de 4 habitacions, saló menja• ZONA MONESTIR torre dor. cuina, 1 bany comadossada 140 nV. 5 hab., plet, lavabo Safareig, una 2 banys, garatge i jardí 60 petrta-terrasseta o bateó nf.

95.000 /mes33.000.000.« 674 06 97 « 674 77 76 iFincasSartCixjatl Re) FSC 1004002-

DO5O0O9

•PLAÇA DE PÀRGüING en venda 2 500.0)0 Pta

Ò74

• P L A DEL VINET 130 m J , 4 hab. (1 -suite-O. 2 banys, saló menjador. 35 rrr\ cuina -otfice-. galena terrassa 30 n r 2 places de pàrquing Zona comunitària amb piscina.

175.000/mes« 674 57 04 ' 675 43 02

• VALLDOREIX Torre Sola, parcel·la 600 nV, construïts 220 m'. 4 dorm., 2 • M1RASOL torre 350 rn , banys, 1 lavabo, menjador solar 600 m r , 6 h a b . , 2 saló 35 m1, sala de billar, banys, saló menjador. 60 xemeneia Mar, barbacoa. nf, cuina «office». sala 60 garatge, 46.500.000nf garatge 2 cotxes TT 674 77 76 65.000.000.(hmarba,SA) Ref. 160003

de 'açana25 m'H

mensual per plaça 4 000 Pta

• TORRES Zona tranquil·la, adossada cantonera, 150 m*. garatge 2 cotxes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina "Office'-, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 nf, calefacció.

28.500.000.TT 675 33 55 / 589 26 43 iKSA Gestió lflimolMliar<a} Re' K$A 10050013

:

• LOCAL EM VENDA a Sant Cugat. C Rius i Taulat 220 rrr. 25 m

• PLACES apa'caTiert a .jaralje c Vrolas. pe r a 1 motos Lloguer

(Fnsas GnneBal Rel FG 10080002

(tnogarj Ret HO 20007

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina c o m u n i à n a , 240 m . 6 m 'açana. garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi.

2 banys, 1 iavaoo, parquet. marbre 38 700 000.•a 675 33 55 . 589 26 43

• L O C A L C CASTíLLEJCS. 15 - 80 rrr. Renda 75 000 Pta

• TORRE I N D I V I D U A L Bellaterra, consta de saló menjador d'uns 24 rrr*. cuina «office», 4 hab,, una sala petit estudi, 3 banys complets. Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alumini lacat en blanc i vidre que fa a vegades de menjador. De solar té 620 rrr1 72.000 000- TT 674 08 97 tFmcasSrtOjytUM. FSC 100*0313

(Rtecar. SJ |. FW. F10030005

(SUZUKI) Rel S10110003

oaietacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000

'i

350-000.- « 5 6 9 09 91

INFORMACIÓ I VENDA: T

A«

7

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

EDIFICI BARCELONA (c/

Lleida)

PREUS;2H.,a300,000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

2 4

T O R N A LA M I T J A M A R A T Ó

LA PENYA JUGA A FUTBOL

. Divendres, 3 de febrer de 1995

La bona marxa de l'equip amateur de la Penya Blau-grana ha fet que aquest conjunt hagi començat la segona volta de la lliga situat en el setè lloc de la classificació, una posició molt respectable. Plana 25.

Tot està gairebé a punt per a la celebració de la Mitja Marató de Sant Cugat, puntuable per a la copa catalana de fons. Més de mil participants recorreran els carrers de la ciutat. Plana 26.

ESQUI ALPÍ La secció d ' e s q u í alpí del C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t e s p l a n t e j a la p o s sibilitat d e c r e a r u n a e s c o l a , q u e p e r m e t r i a la r e n o v a c i ó i la c o n t i n u ï t a t d e l ' e q u i p d e c o m p e t i c i ó . Lis r e s p o n s a b l e s d e la s e c -

ció t e n e n cl p r o j e c t e m i g e m b a s t a t , p e t o . ara c o m ara, han de dedicar-se a m b m é s i n t e n s i t a t als e s q u i a d o r s q u e e s t a n c o m p e t i n t . 1 . n g u a n y , l ' e q u i p é s format p e r l 7 c o n e d n r s . 7 m é s q u e la t e m p o r a d a |

p a s s a d a . N o u dels d o t z e c o r r e d o r s q u e p r e t e n i e n a c c e d i r a la p r i m e r a c a t e g o r i a j a h o h a n a c o n s e g u i t ; tot un èxit si t e n i m en c o m p t e q u e a q u e s t a é s la t e r c e r a t e m porada que competeixen.

El Club Muntanyenc Sant Cugat projecta la creació d'una escola d'esqui alpí Nou esquiadors han passat a la primera categoria aquesta temporada

El club pretén crear un planter que asseguri el futur de l'equip de competició i. \ . « \ l l

\i\ \ I K 1 ï-

I Sant ('nuat.

1 V-prcs de dues tcmpoi ades amb un equip de competició aquc-lu c- la t e r c e r a - - , els responsable*- .Ic la scicio d'esqui alpí del ( ï u b Muntuiisciic eplanlc·'cn --c: l o s a i u c a . i liilur. [•*• tracta de Li i i c a c o d una escola. un pro|ci.lc q-.ic pciu'.ctiia al eklh manté nu eoi ic doi s en competició i. li totes les i ,Uc goncs. (lal·i ( cnla. nu dels responsables de la secció d'esqui alpí. afirma que est,ui ••planificant el projecte-, ••! n* l.ilt.i un planter. com mes jove nullor. perquè l'cquip es \agi íeni", .mt • . ai ha afegit C e r d à . l'Is i i-s* 'Usables estan il·lusionats amb aquest projecte, tot i que .isseguicii que l'hauran de treballar de mica en mica».

I es que l'actual equip en competició concentra bona parts dels esforços dels icspoiwihles de la secció, ( l a b i ( ' c r d a a s s e g u r a : .•Hem d'estar molt pendents de les competicions actuals perquè comporten molta lema • l a creació de l'escola d'esqui alpí requereix un gran estoic. Cal muntar tot un entramat organitzatiu «bastant feixuc»-, afirma Cerdà.

«Però ens interessa tenir un planter de joves que comencin, que puguem preparar per a la competició, corregint els vicis que puguin tenir», continua explicant.

El club ha fet una crida a escala local i social que espera que rebi resposta. Els responsables de l'esquí confien en la bona acollida que sempre han tingut les sortides organitzades pel club per posar en funcionament l'escola. L'èxit ha quedat demostrat amb la creació de l'equip d'esquí alpí ja que bona part dels corredors de l'equip actual han sorgit precisament d'aquestes sortides.

Nou corredors a primera La t e m p o r a d a ha c o m e n ç a t molt bé per a l'equip d'alpí del Club Muntanyenc. Dels 12 corredors q u e enguany han intentat accedir a la primera categoria, nou ho han aconseguit. En la categoria de benjamins, A r n a u Girvent, Joan Castanyer i J. Gabriel Cerdà han passat a primera. Els infantils Joan Bartrina, Biel R o d a i Octavi Uya també hi han accedit. L'únic santeugatenc de la categoria que competirà un any més a segona

El CV Sant Cugat aconsegueix la desena victòria de la lliga contra el cuer

O 3

CV Sta. Coloma: Dia/. Arilla, Soleres. Olives. Torres. Navarro—equip inicial—. Medina. Cortabarria.

CV Sant Cugat: Rubio. Bartra, Mampel, Vila. Sanchc/. Castane equip inicial—. Massa, Salto.

Parcials: 2-15. Vl.s.l-l.s. \rbitre: Santos i López. Be. Public: t'ns 21) espectadors.

O . V . ' C ".R.

• Santa Coloma.— El CV Sant Cugat es va imposar a domicili a l'últim classificat del grup. el Santa Coloma. LI partit es va resoldre en 51) minuts, a m b un dels resultats a lavor nies amplis que han aconseguit Ics de Sant Cugat aquesta temporada. Les jugadores de Víctor Hugo Rupil no van trobar gairebé oposició per part d'un Santa Coloma que. amb aquesta. ha encaixat la desena derrota en aquest campionat. De totes maneres. i malgrat la poca importància del rival, cl Sant Cugat no va dominar de manera aclaparadora. Les santcugalenques van jugar a mig gas i sense gaire concentració. però n'hi va haver prou per sumar punts un darrera l'altre.

Ln l'equip eolomenc només la col·loeadora semblava saber què feia i el resultat és que les locals només van ser capaces d'anotar K punts en tot el partit. A això cal afegir que titulars habituals del Sant Cugat, com Judit Vila o Anna Manpel. van seure a la banqueta una bona estona.

Pensant en la fase d'ascens

t£ls components de l'equip d esquí alpí del CMSC. és Andreas R o h m u n d . Quant a les noies. Patrícia Arner, Geòrgia Casanovas i Maria Crusafont han accedit a la categoria única, un cop han passat per la categoria juvenil. El juvenil Jordi Esteve, que va ser proclamat campió de Catalunya en la modalitat d'eslàlom de segona, ha passat per puntuació a primera. Joel Vidal va ser segon i també ha accedit a la mateixa categoria, j u n t a m e n t a m b Albert R o h d m u n . Marc Viladecans i Albert Reigosa continuaran a segona. Els dos corredors sèniors del club competeixen aquesta t e m p o r a d a un a cada categoria. Isaac Rigau, primer del seu grup, correrà aquesta t e m p o r a d a a primera; en canvi, M a r c Dinares ho farà a segona.

En només tres temporades de funcionament, l'equip de competició del Club Muntanyenc ha aconseguit molt bons resultats.

Gabi Cerdà, un dels responsables de la secció, assegura «que el nivell dels esquiadors ha millorat molt des que van començar».

El naixement de la secció La secció d'esquí del club ja fa alguns anys que funciona, però la creació de la secció d'esquí alpí és més recent. La proposta feta el gener del 1993 va servir per engrescar els que fins aquell m o ment aprofitaven les sortides d e cap de setmana per fer esquí turístic. Cerdà explica: «A la gent li va fer molta il·lusió i ens vam començar a moure.» El més prioritari era aplegar un grup de nens que tinguessin interès a competir.

Un cop format el grup, calia adaptar els coneixements q u e tenien a les tècniques de l'esquí de competició. Contactar amb entrenadors i preparar les sortides per començar a entrenar eren altres

tasques que calia fer. El ritme de treball va ser intens, però la primera temporada l'equip no es va poder presentar a la competició. Gabi Cerdà afirma: «La temporada 1992-93 se'ns tirava a sobre i vam decidir continuar treballant en la preparació de la gent en comptes de competir.» U n cop finalitzada aquesta t e m p o r a d a , es va produir el contacte a m b la federació per fer oficial l'equip, i amb firmes comercials i importadors per tal d'obtenir el material i l'equipatge necessari. Va ser la t e m p o r a d a 1993-94 quan l'equip va entrar en competició oficial.

Ara, l'equip d'esquí alpí es troba en plena competició, tot i q u e aquest any la falta de neu ha provocat l'ajornament d'algunes de les proves de principi de t e m p o rada. I si la pols blanca no falla per Setmana Santa es farà la tradicional estada als Alps.

LI tècnic del Club Voleibol Sant Cugat, Víctor H u g o Rupil. creu que l'equip està millorant jornada a jornada. Per a ell, allò que és important a aquestes altures del campionat és preparar tàcticament l'equip i incrementar el nivell de forma de les jugadores.

Carles Castro, president del club, afirma: «Les coses s'estan fent bé i, per ara, tot està sortint tal com havíem previst.»

La jugadora A n n a Castro, que ha tornat a l'equip, encara no ha estat convocada, però a m b vista a pròxims compromisos Víctor Hugo Rupil podria comptar a m b ella. Castro va jugar a m b l'equip santeugatenc fins a la t e m p o r a d a passada i ara ha estat recuperada i ja disposa de fitxa per jugar.

D e m à , dissabte, el Club V o leibol Sant Cugat r e p la visita del màxim rival en aquesta lliga, el C V E s p l u g u e s , u n altre dels equips que aspira a pujar d e categoria. Sembla, però, que aquesta t e m p o r a d a el conjunt del Llobregat n o pot fer o m b r a a les santcugatenques, q u e en el partit d'anada van vèncer p e r 0 sets a 3.

P e r tant, el màxim rival del Sant Cugat, la t e m p o r a d a passada, no ha d'inquietar les jugadores de Sant Cugat, que estan imparables en el camí cap a l'ascens.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

25

FUTBOL L'equip d'afeccionats de la Penya Blau-grana de Sant Cugat ha passat de lluitar entre els equips de la zona de descens a ser un equip respectat en la categoria. Tot just començada la segona volta del campionat de lliga, l'equip entrenat per José Antonio Calderón es troba en el setè lloc de la classificació, amb 21 punts i un positiu, un excel·lent balanç que pocs podien somiar a principi de temporada. El treball i la il·lusió per jugar a futbol és la clau de l'èxit.

La Penya Blau-grana es fa respectar El nou entrenador, José Antonio Calderón, ha estat decisiu per a l'èxit CARME REVERTE

• Sant Cugat.— A principi de temporada molt pocs es podien imaginar el bon paper de l'equip d ' a f e c c i o n a t s de la P e n y a Blau-grana de Sant Cugat. El nou tècnic, José Antonio Calderón, ha estat el revulsiu que ha permès al conjunt santcugatenc recuperar la il·lusió per la pràctica del futbol.

L'equip de la Penya ha passat de ser un dels equips de la zona de descens a ser un rival inquietant i temut pels rivals.

La tercera regional no és gens fàcil. S'hi barregen veterania i joventut, equips amb ganes de passar l'estona i equips amb el propòsit de practicar futbol. Tot i així, la Penya s'ha sabut fer un lloc entre els millors després de la primera volta del campionat.

Actualment els blau-grana es tro-

ben al principi de la segona part de la lliga i la regularitat els ha dut fins a la setena posició. En dinou jornades disputades han aconseguit 21 punts i un positiu, un balanç prou bo per al tècnic José Antonio Calderón. Malgrat tot, ell considera que «s'ha de ser més exigent». Les baixes de principi de temporada, unes per lesió i altres per motius laborals,' es van deixar notar; la Penya no va aconseguir puntuar fins a la tercera jornada de lliga. Per a Calderón «el resultat que va tenint l'equip és excel·lent, tot i que podria haver estat millor si hagués mantingut el bloc del principi o si el que tinc ara l'hagués tingut al principi».

Una de les virtuts d'aquest equip és la joventut, perquè, segons el tècnic de la Penya, «la

La Penya comença a tenir pes específic en la categoria. Foto: MANÉ ESPINOSA gent jove sempre té il·lusió». Calderón reconeix que «aquesta temporada la Penya ha passat de ser un equip fàcil de batre a ser un equip respectat, i ho hem aconseguit entre tots, jugadors, entrenador, delegat i directiva». El treball ben fet va donant fruits a curt termini, tot i que l'entrenador de l'equip blau-grana considera que els veritables fruits no es recolliran fins a l'any que ve.

La segona volta tot just ha començat i el repte de la Penya i de l'entrenador és arribar com més amunt millor. Moltes vegades

el futbol i les matemàtiques no coincideixen i, tot i que Calderón creu que l'equip pot ser entre els cinc primers, té molt clar que «en el futbol úna cosa és el que es preveu i una altra molt diferent el resultat final».

La tercera regional és una categoria força descompensada. De fet, l ' e n t r e n a d o r de l ' e q u i p blau-grana opina que «excepte el Fontetes, que és el líder del grup, la resta d'equips no es pot dir que facin futbol. Si un equip no fa futbol, no té il·lusió i, si no hi ha això, als partits n'hi van

HOQUEI SOBRE HERBA

FUTBOL

El Júnior empata a zero amb el RC Polo en un partit ple d'oportunitats de marcar

£1 Sant Cugat Esport comença la segona volta de la lliga amb una derrota a Santa Coloma

Diumenge rebrà el Club de Campo RC Polo: Fàbregas, Bach, Bustos, Santiago, David, Pirretas, ArmanO teras, Rovira, Costa, Russel, Davis —equip inicial—, Francisco, Massana.

Júnior Bozal, Nogueres, Lelet, Pau, Vidal, Patllé, Joan, Bagunà, Cabestany, Serra, Romagosa —equip inicial—, Órsola.

Arbitres: Torres i Làzaro. Bé.

Públic: Uns 100 espectadors.

0

A.L. / C.R.

• Barcelona.— Després de la derrota encaixada dissabte davant l'Atlètic de Terrassa, líder de la divisió d'honor, el Júnior va oferir una millor imatge davant el Polo.

Tot i que el partit es va caracteritzar per les nombroses ocasions de gol de tots dos equips, l'empat inicial va ser el resultat definitiu.

L'equip de David Pérez va ser capaç de recuperar-se de la derrota de dissabte per afrontar el compromís davant els barcelonins amb ànims renovats. El Júnior va jugar més concentrat i els jugadors van recuperar la posició al camp que no van saber trobar en el partit anterior. Els santcugatencs van sortir decidits a plantar cara a un Polo que s'esperava un Júnior més defensiu.

Els homes de David Pérez no van permetre al Polo imposar el ritme del matx i durant la primera meitat van disposar de dues clares ocasions per marcar. Els locals tampoc no es van amagar i van tenir bones oportunitats per avançar-se, però ni l'om ni.J'altre no

van poder marcar.

A la segona part, la igualtat es va mantenir tant en el joc com en el marcador. El jugador del Júnior Lelet Abad va tenir a l'estic una de les ocasions més clares per marcar. Abad es va trobar sol davant el porter però no va aconseguir materialitzar la jugada en gol. Del minut 15 al 25 el Polo va dominar amb més claredat, però a partir d'aquest moment els de Sant Cugat assetjar la porteria del conjunt barceloní.

L'ocasió més clara del Polo en aquest segon període, la va salvar Carles Patllé, que va treure la pilota de la mateixa línia de gol.

Tot i les possibilitats que tots dos equips van tenir per marcar l'empat a zero gols es va mantenir fins al final, cosa que es pot considerar un bon resultat per al Júnior.

Clarassé, baixa per un mes La nota negativa de la doble jornada del cap de setmana va ser la lesió de Christian Clarassó, una distensió de lligaments, que l'obligarà a descansar durant un mes. Després de la quarta jornada del campionat de lliga, el Júnior ocupa la vuitena plaça, amb tres punts.

Diumenge, el conjunt de Sant Cugat rebrà la visita del Club de Campo de Madrid, cinquè a la classificació, amb 4 punts, dues victòries i dues derrotes. El matx començarà a dos quarts d'una del .migdia.. ....._:

El capità Bayo potser no jugarà diumenge Milan: Santos, López (Rodri), Pedró, Àlex Cruz, Oscar, Parra, 3 Juanjo, Mengot, Sergio (Jaume), Alejo, Paquito.

Sant Cugat* Comellas (3), Ramon (2), Ernesto (3) (Oriol Serra), Javi (3), Miguel Àngel (2), Oriol (3), Àngel (2), Bayo (3), Gérboles (3), Rafa (3) (Casado), Roger (3).

Gols: 1-0 Sergio (16'), 2-0 Juanjo (22'), 3-0 Juanjo (59'). ^ Àrbitre: Prenanosa. Bé. Targetes grogues a Óscar, Ramon, Miguel Àngel, Oriol i Roger.

Públic: Uns 225 espectadors.

Incidències: A partir dels 25' de la segona part el Sant Cugat va jugar amb un home menys. El capità, Francesc Bayo, lesionat, no va ser substituït, perquè el Sant Cugat havia fet els canvis permesos.

O

CARME REVERTE

• Santa Coloma.— El Sant Cugat no va poder puntuar en la visita al camp del Milan i ha començat la segona volta del campionat amb una nova derrota per 3 a 0. Els homes de Munuera, que van trigar a situar-se en el terreny de joc, van rebre el primer gol de la tarda als 16'de partit. Amb el primer gol encaixat, els santeugatencs van millorar el joc, però no van obtenir cap resultat. Pocs minuts després, els colomencs aconseguien el segon gol, la qual cosa va desinflar el Sant Cugat. No obstant això, durant el primer període els vermell-i-negre van tenir tres oportunitats per llimar les diferències abans d'anar al descans, però el

gol no va arribar. A la segona part els santeugatencs van haver d'afrontar un seguit de circumstàncies adverses.

Poc després de la represa, Juanjo tornava a marcar pel Milan, i minuts després es lesionava el capità santcugatenc Bayo. El tècnic, Carles Munuera, ja havia fet els dos canvis permesos i la lesió del capità del Sant Cugat va obligar els vallesans a jugar, el que restava de partit, amb un home menys. Amb aquest panorama advers, els de Sant Cugat van ser incapaços de superar un Milan, que tenia la victòria a l'abast després del tercer gol.

La lesié del capità Francesc Bayo, que va rebre un cop fort al bessó de la cama dreta en el decurs del segon temps, no s'ha pogut entrenar aquesta setmana i podria no jugar al partit de diumenge al Municipal. El capità santcugatenc es va espantar quan, després de rebre el cop, va veure que no podia continuar, però els metges el van tranquil·litzar confirmant-li que tan sols havia estat un cop.

Diumenge el Sant Cugat afronta un matx compromès davant el Roda de Ter, equip que comença a fugir de la zona de descens.

Els homes de Munuera hauran d'aconseguir els 2 punts a casa «• i posar fi a la sequera de gols que els persegueix aquestes darreres jornades si volen iniciar la remuntada

quatre». La Penya ha aconseguit dues victòries, un empat i ha encaixat tres derrotes davant els equips que el precedeixen a la classificació. Va guanyar el Mil·lenari i el Can Boada a camp contrari i va empatar a dos al camp del Viladecavalls, cosa que demostra la bona actuació dels blau-grana fora de casa. Davant el líder van perdre a Can Magí (1-4) però l'equip està disposat a posar-li les coses difícils quan es tornin a trobar. Passi el que passi, però, el repte de la Penya continuarà sent jugar.

Ricardo i Ramon Martínez ja no jugaran amb el Sant Cugat Esport C.R.

• Sant Cugat.— Els jugadors santeugatencs Ricardo i Ramon Martínez són baixa al primer equip del Sant Cugat. El primer va sol·licitar la baixa. El segon l'ha rebuda.

Ricardo, que va mantenir converses amb el tècnic i el president del club, volia saber els motius pels quals no jugava i va demanar a Carles Munuera que li confirmés si jugaria el pròxim partit. La resposta del tècnic va ser que ell no podia assegurar a cap jugador la titularitat en l'equip i Ricardo va creure convenient demanar la baixa. Segons Ricardo, l'entrenador Carles Munuera «estava un xic molest amb mi per alguns comentaris que havia fet, però mai en to crític». Per la seva banda, el tècnic del Sant Cugat ha afirmat que, «tot i que comptava amb ell, no puc assegurar a cap jugador si jugarà o no el pròxim partit, perquè no hi ha cap jugador que em posi entre l'espasa i la paret, aleshores manarien més ells que jo». Ricardo ha deixat el Sant Cugat satisfet amb el tracte que ha rebut per part de la jurtta directiva del club. Ell ha declarat que «he trobat persones excel·lents que m'agradaria trobar on vagi i, quanl a Tentrenador, tampoc no el puc criticar perquè té les seves idees».

El cas de Ramon Martínez ha estat diferent. Segons Munuera, «el club no es pot permetre el luxe de tenir un jugador que pot jugar dos diumenges i quatre no».

Les contínues lesions del jugador han obligat el club a prescindir-ne.

ESPORTS

26

ELS 4 C A N T O N S ; Divendres, 3 de febrer de 1495

ATLETISME

Més de 1.000 corredors participaran en la dotzena edició de la Mitja Marató La cursa forma part del calendari de la Copa Catalana de Fons IRANCLSCCARBO

I Sant Cugat.— La comissió atlètica de curses està acabant de preparar la dotzena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, l l a estat un mes de treball intens p e r q u è tot estigui

a punt aquest diumenge, dia 5 de febrer.

Si be a l'hora de tancar l'edició encara im es podia saber el nombre d'inscrits ja que el termini no es tanca fins demà, les previsions indiquen que se superarà el nombre de 1.01 HI

La principal cita atlètica de Sant Cugat tindrà lloc el dia 5 de febrer.

Com cada any. el calendari deia Copa Catalana de Fons reserva el primer diumenge de febrer a la Mitja Marató de Sant Cugat, amb l'objectiu que tots els atletes participin en una prova que ja ha esdevingut clàssica en les d'aquesta categoria.

La sortida tindrà lloc a 2/4 d'l 1 del matí del mercat de Torreblanca i els primers corredors arribaran al Monestir al cap d'una hora. I'ls participants hauran de recórrer 21.0 Í '7 quilòmetres i passaran tres cops pel Monestir, dos pels (Jualrc Cantons i arribaran. com a punt mes allunval del nucli. a l'Hospital (ieneral de Catalunya. l ' n recorregut dur. però que no te forts desnivells. Tres punts d'avituallament ajudaran els participants. que a l'arribada seran obsequiats amb una samarreta i una bossa per dur les vambes.

L'organització ha previst un servei per recollir les bosses i l'equipatge dels corredors a la sortida i portar-lo a la meta. També s'oferira un servei de dutxes a la zona esportiva. La policia municipal. protecció civil, la Creu Roja i altres voluntaris c o l l a b o -

corredors. Lai recorregut dur i de mes de 20 quilòmetres permetrà una vegada mes demostrar que Sant Cugat és una ciutat que viu i potencia l'esport. La comissió d e m a n a el suport de tots el vilatans a la cursa.

.':::<A llilltl llíl lÉéÉtfaa&àd Q Q O 0 Q Estació FFCC Mirasol fl)

Hospital General de Catalunya CanCabassa Estació FFCC Sant Cugat Club de Golf Ermita de St. Crist de Uaceres

Gràfic: EL PUNT.

raran a garantir la seguretat de la cursa, tema que preocupa el comitè organitzador, integrat pel Club Muntanyenc i el Club Na-

tació. És per això la col·laboració tencs, alhora que surtin a encoratjar

que es demana deN santeugaes reclama que als atletes.

L'entrega de trofeus i una rifa de niés de 80 objectes aportats pels comerços de la vila clouran aquesta matinal atlètica.

L'atleta santeugatenca Montse Gómez correrà en els campionats estatals K \MON I.LOl'l:

• Sant Cugat.— La corredora de Sant Cugat Montse Gómez, del Club Atlètic ( oinella. va realitzar diumenge passat, a l'estadi Joan Serrahima de Barcelona, una marca de 25 segons i oN centèsimes en els 200 metres llisos, amb un vent en contra de 2.1 metres per segon. Amb aquest temps Gómez aconseguia la mínima federativa —fixada en 25 segons i 70 centèsimes— per participar en els campionats estatals de pista coberta que es disputaran el darrer cap de setmana de febrer a València. L'atleta, que feia la primera cursa de la temporada, va entrar primera de la seva sèrie en les proves de control celebrades a l'estadi barceloní.

Montse G ó m e z va declarar: «Haver realitzat la mínima es una gran satisfacció perquè feia molt de temps que no l'aconseguia i la veritat és que no m'ho esperava en un dia amb tant de \ent en contra.» Cal recordar que les proves de pista coberta a Catalunva es fan a l'aire lliure perquè en tot el país no existeix cap pista indoor. L'atleta de Sant Cugat \ a fer. per darrera vegada, la marea mínima per participar en els estatals l'any 1WU. Després la se\a cursa esportiva, va entrar en un pou a causa de les lesions. Ara. entrenada pel seu marit, Israel Luque —atleta i entrenador santcugatenc. actual campió de Catalunya i tercer de l'Estat Espanyol en 200 m llisos indoor— ha recuperat la il·lusió.

Montse G ó m e z va afirmar que el seu objectiu en els campionats estatals «serà superar les proves eliminatòries». L'atleta te una marca personal en 200 de 24 segons i % centèsimes.

ESPORT ESCOLAR

BÀSQUET

La UE Sant Cugat perd el partit contra el Mataró i Badosa en surt lesionat Els locals ho tindran més fàcil diumenge Ç ' > l'K Sant C ugal: Sevillana (lM. 3 * J G a i c i a l · l i S.iiitill·ina I-). \ l o icii.i i~i. Ivici.i l-l. Badosa ( 1. Argenti' (-1. KmiKTo ( i , Albesa i I 7 ) .

Garcia IM Solano I -I. Asensio ( 12].

J

*7© \ l ( ( Mataró: Verges l-l. / O ( i o n / a k v I l. 5 ). ( ' o m a s ( s ) . Jordà (-i. ( aíninn.i (Si. Masterrei I 12).

I noia (S). Jordà j 1" l. I.laito | - l . Gilabert I,-). RoMia i C l . Alarcón (1).

Pardals: 114 i I. HJ-1S. 21-24. 23-35; 3 7 12. 3(l sli. 47-iili. s.VT.s. Àrbitres: 1 orne i ('aiJiis.

IViMic: -lli p e r s , . n e s .

CATÍ MOKKI.l.

M Sant Cugat.— El pavelló municipal de Sant Cugat va veure diumenge passat un sènior A sense Fontanals, amb un Juan García que no podia jugar al cent per cent de les seves possibilitats, —arrossegava una lesió— i amb un Jordi Badosa que es va lesionar als 4 minuts de partit. Evidentment, en aquestes condicions i contra un rival com el Mataró —tercer classificat amb 12 victòries (ara ocupa el segon lloc a la taula)— l'única possibilitat que van tenir els locals va ser plantar cara al rival.

Durant la primera part l'entrenador visitant va fer jugar alguns dels seus homes més importants. com Rovira —que en només 12 minuts de joc va anotar 17 punts—. Els locals van poder aguantar el ritme durant 15 minuts. Els del Maresme mantenien un avantatge de 8 punts de di-

ferencia, que es •• .: I'I.ir ampliant.

Al final de l a p i i i i k - a r.r.\ (23-35) els sanlcugatencs pi n > esiavcn en bones condicions • .. reaia havien de jugar e s 'o miralls restants. Aquest va •ei un de Is motius que a la segona ; M I : , i amb només els jugadors SUÍ • i.ails. el Mataró pogués ampli.u i:i diferencia de resultat i aconsc! .'.us l'btenir. sense dificultats, el d •trini del partit.

A més d'una no\a derrota. L quip de Sant ( ugat ha d'assumir ara la lesió de Jordi Badosa - u n a distensió al turmell dret— que. segons els metges, el tindrà allunyat de la pista durant una setmana V,\i. dones, l'entrenador local. Marcel·lí Massat'red, no podia comptar amb aquest jugador per al partit de diumenge, contra el Pineda de Mar. «El rival de la pròxima jornada és un dels que es poden guanyar-, ha afirmat Badosa. Però el Pineda ha demostrat que no posarà les coses fàcils.

El Pineda de Mar va guanyar la setmana passada contra el Montgat per l)4 punts a 75. Amb aquesta victòria, el Pineda s'ha col·locat en la setena posició de la taula classificatòria. amb '• victòries i 8 derrotes, i ha fet baixar una posició al Montgat ara ocupa la tercera posicié)—. L'equip de la U E Sant Cugat continua tancant la classificació amb només una victòria de 17 partits jugats. per sota del Condis G r a m a n e t . que té quatre victòries i tretze derrotes.

equip

iresta descansa aquesta jornada.

£1 conjunt de l'escola la Floresta té dos punts després de disputar quatre partits t k.

H Sant Cugat. - L'equip aleví de la Floresta, que participa a la competició de miníhandbol dels Jocs Escolars, organitzats conjuntament per l'Ajuntament i la Unió Esportiva Sant Cugat, és l'únic que descansarà aquesta jornada.

L'equip florestà és format per Adrian Castillo Valle, Francisco Alvarez Vicente, Jònatan Alonso Gaudí, Sergi Pujol Garcia, Joel Gómez Sautés. David Hernàndez

Palma i Albert Hernàndez Palma.

A la jornada de la setmana passada. el conjunt de la Floresta va perdre per 3 gols a 1 davant cl Pins del Vallès, que ocupa el segon lloc a la classificació del grup B. Curiosament, l'equip florestà té més gols a favor que el Pins. que el va superar per dos gols de diferència.

Els alevins de l'escola la Floresta han disputat quatre jornades, una més que la resta d'equips,

i han aconseguit dos punts, puntuació que els situa en el quart lloc de la classificació. Dels quatre partits jugats, n'ha guanyat un i n'ha perdut tres. Durant tota la competició de minihandbol han marcat 66 gols, en canvi n'han rebut 60. Aquesta estadística els converteix çn el segon equip més golejador i el tercer menys golejat.

Aquest cap de setmana tots els equips del grup B hauran disputat el mateix nombre de partits.

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

27

POLIESPORTIU " t •**.'

P B S L Cugat, 2-Poble N o u , 1 Penya Blau-grana: Edu, Carre (Quim 57'), Luis, Tatq, Miguel (Rcverte 57'), Isaac, Marc (Oscar 50'), Javi, Raúl, Juanjo, Carrillo (Quintana 75).

Poble Nou: Cuadra, Medina, Matarín, Pérez, Medran, Martínez, Herrero (Alcaraz 35'), Martín, Màrmol (Montcs 87'), Ruiz, Satorra (Cordovilla 44') (Arévalo 65').

Gols: 1-0 Marc (43'), 2-0 Raúl (67'), 2-1 Martín (75'). Àrbitre: López. Malament. Targetes grogues a Oscar, (2) Medina i Alcaraz.

Comentari: La Penya va aconseguir dos punts més després d'haver derrotat el conjunt terrassenc. Malgrat cl bon joc dels blau-grana, els locals només van poder transformar una de les ocasions en gol durant la primer part. Raúl i Marc van disposar de ducs clares oportunitats, però van desaprofitar l'ocasió d'ampliar el resultat. La segona meitat va ser menys vistosa, tot i els dos gols que van pujar al marcador, però el mal joc dels terrassencs es va encomanar als locals. / C.R.

Mira-sol, 4 - Barberà, 1 Mira-sol: Antonio, José Carlos (Dani 46'), Paco, Luis, Naranjo (Manu 70'), Juanjo (Juan 72'), Minguella. Manolín, Carlos (Enrique 46"), Jaime, Tini.

Barberà: Juan, Lozano, Segura, Antonio, Miguel, Martínez (Méndez 60), Carlos, David (Germàn 70'). Díaz, Francisco, Aurelio.

Gols: 1-0 Jaime (10'). 2-0 Naranjo (25"), 3-0 Manolín (28'), 3-1 Carlos (35'), 4-1 Minguella (60'). Àrbitre: Andújar. Pèssim. Targetes grogues a José Carlos, Juan, Lozano i Francisco.

Comentari: El Mira-sol, que es troba en un bon moment de la temporada, no va tenir dificultats per desfer-se del Barberà. Els mira-solencs haurien pogut aconseguir més de 4 gols, però els locals no van acabar d'aprofitar les moltes ocasions creades per aconseguir una golejada. / C.R

UESC, 72 Vendrell, 66 UESC: Munera (25), Machón (2), Soler (15), Martínez (12), Argento (-), Garcia (-), Crespi (8), Osul (5), Sanz (2), Junyent (2), Crespi (5), Moreno ( - ) •

Vendrell: Trillas (32), Toldrà (-), Urpi (-), Santander (2), Urpi (4), Pérez (-), Ambrona (2), Díez (4), Llorens (6), Ambrona (10), Torres (-), Carnicero (6).

Arbitres: Bercedo i Sànchez.

Comentari: L'equip B de la UESC va aconseguir la quarta victòria de la temporada contra el Vendrell, en un partit igualat que tant l'equip local com el visitant haurien pogut guanyar.

La clau de la victòria va ser el domini del joc que van fer efectiu els santcugatencs en els últims minuts del partit. / CM.

CB Mira-sol, 66 St. Joan Despí, 51 CB Mira-sol: Javi (-), Rafa (26), Óscar (14), Edu (-), Miquel (9) —cinc inicial—, Manolo (-), José (8), David (1), Dani (8).

St. Joan Despí: Arjona (8), Bonsom (4), Gómez (9), Carazo (11), Cano (4) —cinc inicial—, Adane (5), Aliada (4), Carmona (-), Ortiz (-), Sastre (-). Àrbitre: Millera. Bé.

Comentari: El Mira-sol es va retrobar amb la victòria després d'una ratxa de mals resultats. Els mira-solencs, que van afrontar el partit amb un equip amb^moltes baixes, va superar amb èxit el partit contra el Sant Joan Despí. La defensa en zona i el contraatac van ser claus en el triomf del conjunt dirigit per Guillermo de Miguel. EI Mira-sol va recuperar el coratge i l'esperit de lluita que els ha faltat en jornades anteriors. / C.R.

RJHOÍ.0ESALA Olimpyc, 4-1'Hospitalet, 4 Olimpyc: Nortes, Joan, David, Manolo, Jordi —cinc inicial—, Dani, Octavi, Revilla.

L'Hospitalet: Chao, Javier, Juanjo, J.Antonio, Fafi —cinc inicial—, Horacio, Víctor, Pedró, Alfredo.

Gols: 0-1 Javier (11'), 1-1 Jordi (13'), 2-1 Manolo (18'), 2-2 Fafi (19'), 3-2 Jordi (19'), 3-3 Víctor (26'), 4-3 Jordi (26'), 4-4 Horacio (35'). Àrbitre: Aloy i Clapés. Bé. Targeta

TOTS ELS PARTITS

groga a José Antonio.

Comentari: L'Olimpyc va aconseguir un punt en un dels partits més complets de la temporada a casa. Tot i començar perdent, els florestans van reaccionar ràpidament, aplicant amb molt encert el plantejament tàctic disposat pel tècnic, Ànj>el Ruiz. L'Olimpyc va pressionar els visitants, va dificultar els seus moviments en atac i no va donar cap pilota per perduda.

Al descans s'hi va arribar amb un 3 a 2 fruit del bon joc dels floretans.

A la represa el matx va continuar igualat fins al final, tant en cl joc com en el resultat. / C.R

SUB-23 10.30 Club Bim-UESC B (Dium.)

JÚNIOR 12.00 Salle Montcada-UESC B (Dium.)

1a catalana 11.45

3a categoria A SÈNIOR 12.15 Pallejà-Mirasol B (Dium.)

Ullastrell-PB St. Cugat (Diss.l Can Cortés-Can Jofresa (Dium.)

Rubinense-Júnior (Dium.)

Roureda-Mirasol (Dium.)

Palentino^À^salDissT)

SUB-23 10.45 Pallejà-Mirasol B (Dium.)

Júnior: Bozal, Abad, Vidal, Clarassó, Romagosa, Bagunà, Nogueres, Negre, Patllé, Cabestany, Serra —equip inicial—, Pau, Jany, Orsola.

At. Terrassa: Grau, Malgosa, Bosch, Arnau, Cabré. Escudé, Xavi Escudé, Freixa, Bou, Jorge Arnau, Ycart —equip inicial—, Guerrero, Figueres, Caparrós.

Gols: 0-1 X. Arnau (2'), 0-2 X. Arnau (5'), 0-3 D. Freixa (38'), 0-4 X. Arnau (45'), 1-4 P.Abad (70').

Arbitres: Holstein i Ramal. Regular.

Comentari: El Júnior va perdre contra el líder en un mal partit. Els homes de David Pérez van ser superats en tot moment per un Atlètic tècnicament més bo. Al descans els terrassencs guanyaven per 0 a 2. La segona part es va mantenir en la mateixa línia, amb l'única diferència que els santcugatencs ho van aprofitar per fer el gol de l'honor. / A.L. / C.R.

JÚNIOR 17.30 UESC-Montornés (Diss.)

Sant Cugat-Segre (Dium.)

PB sant Cugat-Sant Pere_L. (Diss.]_ Can Déu-Sant Cugat:"jDium.)

Júnior-Can Boada (Diss.)

Joan XXIM-Sant Cugat (Diss.)

PB sant Cugat-PB R. Llorenç (Diss.)

N. Terrassa-Júnior (Dium.)

Adesa-E.~Sabàdell (Diss.)'"

Terrassa-PB Sant Cugat (Dium.)

Sant Cu"gat^RubT]Diss".y

Infantil 11.00 15.15 10.30 17.00 11.00

PB Sant Cugat-Júnior (Diss.)

Sant Cugat-St. Cristòfol (DÏssT Matadepera-Sant Cugat I DissT) Terrassa-Adesa (Diss.l PB Sant Cugat-E. Bonaire (DÏssT

Can Palet: Munoz, Segura, Gàlvez, Rueda (1), Serrano (3) —cinc inicial—, Moya (2), Anton.

PH St. Cugat: Torres, Cervantes (2), Jul, Costa (3), Olmo (4) —cinc inicial—, Jordi, Anton (2), Cardona.

Evolució del marcador: 0-1, 0-2, 0-3, 1-3, 2-3, 3-3, 3-4, 4-4, 4-5, 4-6, 4-7, 5-7,5-8,6-8,6-9,6-10,6-11. Àrbitre: Redondo. Bé.

Comentari: El PHSC va complir els pronòstics en derrotar el Can Palet a domidili. Els santeugatencs no esperaven, però, un rival tan combatiu.

El conjunt de Paredes va imposar el ritme del partit i, a més de controlar el rival, va haver de plantar cara a les pèssimes condicions de la pista.

Aquesta nova victòria consolida el conjunt santeugatenc al capdavant de la classificació. / I.S. / C.R.

17.30 Júnior-San Vicente (Diss.)

11.00 Júnior-C. Sardinero (Dium.)

SÈNIOR FEMENÍ 18.00 CV St. Cugat-Espengues (Diss.)

M Campionat de Catalunya

J U V E N I L FEMENÍ 18.00 Hisp. Francès-CV St. Cugat (Diss.)

J#11ÉÉM»ATINS

JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-Virolai (Diss.)

18.45 T o n a - P H Sant Cugat B (Diss.)

18.45 J M J - P H Sant Cugat C (Diss.)

SUB-23 12.30 UESCA-Pineda(Dium.|

Divisió de plata

MANDftOL ' Fase d'ascens a 1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 19.30 UESC-Arrahona (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 18.00 UESC-Manresa (Diss.)

SÈNIOR M A S C U L Í 19.00 CN Sabadell-CV St. Cugat (Diss.)

^ 2a CATALANA 19.30 Ripoll-CH Sant Cugat B (Diss.)

SÈNIOR 11.00 UESC-Pineda (Dium.)

WBOL-SALA

VOLEIBOL

H Campionat de Catalunya ~ 2a divisió estatal

Hoauií mmn? « » C. Palet, 6-PH S t Cugat, 11

I I Divisió d'honor fem.

12.00 Albelda-PS Sant Cugat (Dium.)

1a divisió estatal

i t Cadet 16.00 16.00 12.30 10.00 10.00 10.15

Divisió d'honor masc

12.30 Júnior-Club de Campo (Dium.)

SÈNIOR 19.00 UESC-Caldes (Diss.)

18 30 Sant Cugat-Piera (Diss )

Juvenil Júnior, 1 - At Terrassa, 4

'

• 3a catalana femenina

Sub-21

16.00 18.00 11.30 15.30

HOQUEI-HERBA

SantCugat-RodadeTer(Dium.|

3a regional 17.00 10,00 10.15 11.30 19.00"

PRE-BENJAMINS 15.00 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diss.)

mmmeA I I 3a divisió 8.00

Sant Cugat A-Santa Coloma (Dium.)

f í 5a divisió 8.00 8.00

Sant Cugat At.-Cerdanyola (Dium.)

Sant Joan-Mirasol A (Dium.)

6a divisió 8.00 8.00

INFANTIL 10.30 PH Sant Cugat A-Cornallè (Diss.)

17.30 Tona-PH Sant Cugat B ( D i s s T

JÚNIOR 19.45 At. Terrassa-UESC A (Diss.)

• 3a preferent

ALEVINS 17.00 PH St. C u g a t - S t J o s e p (Diss.)

17.00 Maristes-PH Sant Cugat B (Diss.)

SÈNIOR 12.15 Club Bim-UESCB (Dium.)

BENJAMINS 16.00 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diss.)

C.Franquesa-St. Francesc B (Dium.)

Oliveras-Sant Cugat B (Dium.)

ftNNfS-TAÜLA I I Campionat de Barcelona 3a CATALANA. SÈNIOR 11.00 UESC-Vilanova Camí (Dium.)

JUVENIL 18.30 UESC-Capellades (Diss.)

ESPORT ESCOLAR

C H S t Cugat, 7-B. Riells, 2 CH St. Cugat: Sanz, Roger (2), Marc, Solà (2), Collado (1) —cinc inicial—, Bernat (1), Anglès (1).

Bigues i Riells: Fernàndez, Lledó, David (2), Ricardo, Grande —cinc inicial—, López.

Evolució del marcador 1-0, 2-0, 3-0, 3-1,4-1, 4-2, 5-2, 6-2, 7-2. Àrbitre: Balcells. Bé.

Comentari: Tot i l'ampli resultat, el CHSC no va exhibir el bon joc d'altres jornades. La primer part va finalitzar amb només un gol en el marcador, cosa que demostra les dificultats dels santeugatencs per perforar la defensa visitant. El matx no es va decidir fins als últims 5 minuts, quan els santeugatencs van aprofitar el desgast físic dels visitants per sentenciar el partit a favor seu. / I.S. / C.R.

HANDBOL UESC, 27 Adrianenc, 19 UESC: Joanpe, Alfredo (2), Tomàs (7), Fisas (3), Cinta (2), Romero (4), Armand (4) —equip inicial—, Edu (5), Per Lluís.

Adrianenc: Ruiz, Loran (4), Sàez (3), Mèmic (8), Salavador (2), Garcia (3), López —equip inicial—, Ibànez (1), Calvo (7).

Arbitres: Sabaté i Salvador. Bé.

Comentari: Tot i haver fet un bon partit, la Unió Esportiva Sant Cugat no va poder superar el líder de la fase d'ascens, que va destacar per l'eficàcia realitzadora del iugoslau Mèmic i les excel·lents intervencions del porter. Els visitants van jugar millor, sobretot en defensa, fet que va frustrar els atacs locals, i va obligar els jugadors d'Ibànez a anar a remolc durant tot el partit. L'avantatge del descans (13 a 15) va servir perquè els visitants s'emportessin finalment dos punts. / P.M. / C.R.

El de l'escola Catalunya és l'únic equip femení del grup B.

L'equip femení de l'escola Catalunya tanca la classificació del grup B C.R.

• Sant Cugat.— L'equip femení de minihandbol aleví d e l'escola Catalunya és l'únic equip de noies del grup B. Les jugadores q u e formen aquest equip són Sol M o linas, Júlia Sànchez, Alícia Pons, Mireia Bosque, Júlia Pons, R a quel Leyva i Ariadna Janot. A l'últim partit disputat, les noies del Catalunya van perdre (0-4) davant l'equip B d e la mateixa escola. L'altre partit q u e comple-

tava la j o r n a d a va enfrontar el Pins del Vallès i la Floresta. El matx va acabar a m b victòria dels primers p e r 3 a 1.

El conjunt femení del Catalunya tanca la classificació del g r u p sense haver p u n t u a t després d e tres partits jugats. Q u a n t a gols, n'ha fet 35 p e r 91 q u e n ' h a rebut.

El Catalunya B lidera el g r u p a m b 6 punts, el Pins del Vallès és segon amb 4, els mateixos q u e t é l'escola A v e n ç B , i la Floresta é s quart,

a m b 2 punts. A q u e s t a é s la classificació del grup B d e la competició de mwvihandbol dcVs Jocs Escolars corresponent a la categoria d'alevins.

Els aparellaments p e r als partits d'aquesta s e t m a n a són: Pins del Vallès-Catalunya femení i Escola Avenç B-Catalunya B . L'equip d e la Floresta, q u e é s l'únic q u e h a disputat 4 partits, descansarà aquesta j o r n a d a . La setmana passada va descansar l'Avenç.

LA S E N T È N C I A D E L L A U R A D Ó

28

. Divendres, 3 de febrer de 1995

C O M E N Ç A EL C O N C I L I

L'Ajuntament recorda que el TSJC eximeix l'advocat Josep Maria Llauradó de pagar multes impugnades per un error formal però no admet la inadequació de la zona blava, Plana 29.

El bisbe de la demarcació pastoral del Vallès i secretari general del concili, Carles Soler, considera necessària una nova evangelització perquè «la deseristianit/ació provoca incultura». Plana 30.

LESCONSEQUE NCl ES DELS INCENDIS S e ' n p a r l a d e s d e fa m o l t d e t e m p s . S a n t C u g a t n o té un p a r c d e b o m b e r s p r o p i i la c i u t a t creix. F i n a l m e n t , s e n s e q u e s'hagi r e l a c i o n a t d e m a n e r a explícita p e r ò c o i n c i d i n t a m b el r a s t r e q u e van d e i x a r

els focs d ' a q u e s t e s t i u , l ' a c o s t a m e n t e n t r e els r e s p o n s a b l e s d e b o m b e r s d e R u b í i l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t s ' h a n fet r e a litat i el p a r c p o d r i a t r a s l l a d a r - s e aviat a u n a z o n a f r o n t e r e r a e n t r e les d u e s ciu-

t a t s . H o ha dit l'alcalde d e S a n t C u g a t .

J o a n A y m e r i c h , h o c o n f i r m a el r e g i d o r d e M e d i A m b i e n t , X a v i e r C o r t è s i el c a p d e p a r c en f u n c i o n s d e R u b í . J o r d i Pallejà, h o r e i v i n d i c a .

El parc de bombers de Rubí es podria traslladar a la frontera amb Sant Cugat Les converses amb l'Ajuntament s'han intensificat des de l'estiu

L'Incasol ha proposat uns terrenys propers , a Mira-sol per instal·lar el nou equipament

sll \ I \ BARROSO

B Sant ( ugal I n parc de honihcis instal·lat entre les dues cuit,ils eicaiia la sensació de pertinença dels saiitcugatencs. Pins aia. nit i que estem adscrits al servei de bombcis de la G c n c ralitat a Kul·i. només estem dins la se\a aiea d'influencia, però no ens pcilain • .Aquesta es l'opinió del rcguloi de Medi Ambient de l'Ajuntament di Sani Cugat. \ a viei ( urlcs. L|UI assegura que «l'aeiud air.li els i espí i usables del pare Mibic la iieci.ssii.il del carn i i cmn s'ha de k i es total des de la mesos.- | | primer en subscuiuv aquest pum de \ M a i s louli l'alle].i. cap' del p.u e de Rubí. Segons ell. cl li asilat rai. lonalit/aria la distribuí lo d'equipaments contra incendis del Valies. Ara estem a la sortida de Rubí per la banda de Terrassa. Seria molt mes útil instal·lar-nos prop de Sant Cugat i estar al centre de la nostra /ona.»

I in local nou permetria també', diu Pallejà, 'd'aprofitament del potencial liuma que t e n i m . ' Amb 25 professionals de 32 anys de mitjana d'edat. 14 voluntaris. dos camions de 3.000 litres de capacitat, l'únic furgó de risc químic de la brigada de Barcelona i un Patrol per trasllats, Pallejà assegura que «els mitjans i el ritme de renovació són els adequats», p e r ò recorda que quan els van adjudicar un vehicle d'albada amb un braç, mecànic el van haver de tornar •• perquè no passava pei la porta de la cotxera.

PI trasllat -sentencia- solucionaria també aquests problemes.»

Paral·lelament a aquest entusiasme però. la direcció general de prevenció i extinció d'incendis. depenent de la Conselleria de Governació, tot i que ha confirmat l'existència del projecte, ha adop-

l.es instal·lacions actuals del parc de bombers de Rubí. l-'oto: MANI-: LSPINOSA tat una discreció absoluta, i el mateix ha fet l'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà: assegura que «encara no s'ha pres cap decisió i que, en tot cas. correspondria a la direcció general.- Amb tot, la incògnita principal es. ara per ara. el terreny on s'hauria de construir el parc. A Sant Cugat es parla de la zona m a n c o m u n a d a de Can Sant Joan, però segons tonts de l'Institut Català del Sol. l'Incasol. el solar «suggerit» es a Can Alzamora. a tocar de Mira-sol però dins de Rubí i cedit al municipi governat per P.duard Pallejà.

Els voluntaris de Valldoreix s.u.

H La notícia de la creació de l'Associació de Bombers Voluntaris de Vallodoreix no ha estat ben rebuda al parc de Rubí. Segons Pallejà «en un moment en què s'estan unint esforços, no s'entén que un grup de particulars vulgui funcionar. I si volen ser voluntaris, que s'adrecin al parc professional que els pertoca, que es el de Rubí.

Allà els formaríem a d e q u a d a ment.» El caporal assegura, a més,

que el projecte de Valldoreix «només tindria sentit si es tractés d'un municipi, no una urbanització, aïllat i demanant des d'un principi la incorporació a la xarxa de parcs de voluntaris de la G e neralitat.» Tot i així, el cap de zona de la direcció general d'incendis, Antoni Làzaro, reconeix que «a Catalunya hi ha hagut procediments molt diferents de formació dels cossos de voluntaris i es pot admetre més d'una via.»

SERVEIS SOCIALS

ASDI canviarà els baixos dels pisos que ha construït per un terreny on farà la nova seu SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— 1'Associació pro Disminuïts de Sant Cugat ( A S D I ) podria aconseguir aviat un solar per edificar-hi la nova seu a través d'una permuta «amb un terreny de titolaritat privada», segons la presidenta de l'entitat. Enriqueta G u a r d i . Així ho va aprovar l'assemblea anual dels 113 socis, reunida la setmana passada.

El tracte, que encara no és definitiu, consistiria en cedir al propietari de la parcel·la que interessa a ASDI els baixos de l'edifici de pisos que l'associació està construint a canvi que els donés un

solar on no s'hi poden instal·lar equipaments amb fins lucratius.

ASDI va enderrocar a finals de l'any passat la seu de la carretera de Cerdanvola on havia estat instal·lada l'associació durant els seus L4 anys d'existència. La raó era la manca d'espai i la conclusió que només podrien solucionar-la edificant sobre el mateix terreny i venent els pisos per obtenir-ne els fons per comprar un solar mes gran.

Els habitatges, que encara s'estan construint, ja han estat venuts sobre plànol, segons Enriqueta Guarch. «El problema és —pun-

tualitza— que. per assegurar la venda ràpida, vam ajustar molt els preus i el resultat és que el marge de benefici que ens quedarà, després de pagar les despeses de construcció, serà pràcticament insignificant. L'única possibilitat que ens quedava era aprofitar els locals comrcials que s'han fet als baixes —reconeix— i ara sembla que hem trobat la manera.» Quan l'intercanvi estigui assegurat, l'associació haurà de buscar els fons necessaris per construir la seu nova ,i per aconseguir-los muntaren una campanya divulgativa i de recaptació es-

pecial i monogràfica amb aquest objectiu únic. l ' n dels primers projectes per la seu nova - - a r a estan instal·lats provisionalment als locals de la Creu Roja— és la creació d'un centre de dia per a joves que han acabat l'educació especial però necessiten la continuïtat de l'estimulació de la psicomotricitat.

•<Hí ha nois que no poden treballar en tallers ocupacionals per a disminuïts —diu G u a r c h — p e r q u è no poden manipular res. són improductius físicament però. alguns d'ells, en canvi, fan anar amb molta facilitat un ordinador».

La Plataforma del 0,7% redactarà amb les ONG la proposta de comissió S.B.

• Sant Cugat.— El col·lectiu que va negociar amb l'Ajuntament. des de l'acampada de la plaent de Barcelona, la cessió del ().?•; del pressuposi municipal a l'ajut del Tercer Món. rehatejat ara amb el lema Plataforma del 0 . 7 ' ; i + , ha convocat les organitzacions no governamentals de Sant Cugat Baula. Mans Unides, Vallès Sense Fronteres i Creu Roja per una reunió extraordinària dijous vinent en què es redactarà la proposta de comissió de seguiment per presentar a l'Ajuntament. El document haurà de ser apropat per les entitats convocades i els membres de la coordinadora que es reuneix cada quin/e dies de forma ordinària ds que l'assenhlea la va nomenar a tinab tic desembre.

Segons Daniel Gómez, un dels representants de la coordinadora. «en principi, es proposarà organitzar una comissió amb representació de la Plataforma del li. 7', i H el canvi de nom es justifica. diu Gómez, perquè consideicn que han d'ampliar les seves demandes— les O N G . els partits polítics amb presència a la ciutat i els tècnics municipals que vulgui aportar l'Ajuntament." El disseny de comissió que surti de la reunió de la setmana que ve s'haurà de votar en assemblea el dia 23 i aleshores, un cop ratificat «per l'únic òrgan que té capacitat de vot —puntualitza G ó m e z — i que és obert a tothom que hi vulgui participar, excepte els hoieotejadors sistemàtics», el document es presentarà immediatament a l'Ajuntament. La redacció d'aquesta proposta de comissió respon a l'acord que es va aprovar per unanimitat al ple municipal del 13 de desembre en què s'establia un pla de terminis de quatre anys per arribar a la cessió del (\.lc.'c del pressupost municipal i la creació d'una comissió de seguiment que ha de garantir la canalització correcta dels diners, fer tasques de sensibilització ciutadana amb el Tercer Món i impulsar la creació de projectes de cooperació propis de Sant Cugat.

Creu Roja i policia local rescaten una anciana impedida M Sant Cugat.— U n a dona de 82 anys que havia quedat tancada a casa seva, a la rambla del Celler. sense poder-se moure va haver de set atesa per la Creu Roja i rescatada per la policia local dilluns. Creu Roja Sant Cugat va rebre a primera hora" del matí una trucada de l'anciana dient que no es podia moure i va d e m a n a r que l'ajudessin a sortir de casa.

La patrulla de la policia municipal, requerida per Creu Roja. va haver d'accedir a l'interior de l'habitatge a través de la galeria i va aconseguir entrar-hi després de teure el vidre de la porta. En arribar, els agents municipals van trobar la dona, conscient però sense poder-se moure i amb un dolor molt fort als malucs. La policia va obrir la porta del pis perquè pogués entrar la Creu Roja i l'anciana va ser traslladada amb cadira de rodes a l'Hospital de Barcelona perquè li tractessin un possible trencament de pelvis, s.n.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

29

SEGURETAT VIÀRIA

JUDICIAL

Una mostra vol conscienciar els joves L'Ajuntament afirma que dels riscos de la conducció incorrecta Llauradó es val d'argúcies legals per no pagar multes Plafons amb gràfics, vídeos i material escrit formen l'exposició SÍLVIA BARROSO

H Centre.— Amb el títol Joves i seguretat viària, una mostra organitzada per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat i amb el suport del Departament d'Ensenyament Municipal de Sant Cugat s'ha instal·lat a la Casa de Cultura amb l'objectiu Tretze plafons informatius amb gràfics de suport, set vídeos i material documental escrit que va des de fullets fins a guies i dossiers de dades, formen aquesta exposició, que es proposa canviar les conductes errònies en la conducció dels joves per altres de correctes. L'objectiu final és aconseguir el nivell més alt possible de seguretat en la conducció juvenil, el sector que presenta un índex més elevat de sinistres, a través d'una nova actitud, més prudent i cortesa, dels conductors de 14 a 30 anys. La idea central és que aquest material i l'orientació de la mostra aconsegueixin convèncer la població a què s'adreça, més que imposar un tipus de conducta determinat.

L'alcohol és el tema central de quatre dels plafons, amb lemes com Alcohol i volant, un còctel explosiu o Una altra copa? No, gràcies. Els elements de seguretat dels vehicles, els aspectes mecànics i les actituds del conductor ocupen la resta de suports, a més dels dos plafons dedicats a la bicileta. Els set vídeos que es projecten de manera continuada s'adrecen a diferents grups d'edat segons el tema i l'orientació amb què es tracta.

de conscienciar els santcugatencs de 14 a 30 anys dels perills de la conducció imprudent. La visió real de la importància dels accidents de trànsit i la informació sobre les normes bàsiques del comportament a les carreteres que proporciona l'exposició són els mecanismes de mentalització triats.

La mostra Joves i seguretat viària presenta dades sobre l'índex d'accidents a Catalunya i vol canviar l'actitud dels joves conductors. Foto: J.A. MULA.

Diu que el TSJC només reconeix error formal SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— L'advocat i candidat a l'alcaldia per Unió d'Independents de Sant Cugat (Unis), Josep Maria Llauradó, ha instrumentalitzat les garanties formals exigibles a l'hora de notificar les multes amb la intenció de no haver de pagar les sancions corresponents a l'ús sistemàtic de la zona blava sense treure el tiquet d'estacionament. Aquesta és la conclusió que l'Ajuntament de Sant Cugat extreu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que admet la impugnació presentada per Llauradó contra el requeriment municipal perquè pagués les multes que devia.

Segons fonts municipals, el candidat d'Unis «va impugnar només algunes multes que sabia que s'havien notificat de manera incorrecta, per negligència o manca de mala fe del notificador». «Aquestes sancions només significaven un deute de 65.000 pessetes, però encara n'hi ha moltes més de pendents que o no han prescrit o no ha pogut impugnar», afirmen.

Les mateixes fonts consideren que «la utilització dels aspectes formals de la notificació a què Llauradó s'ha emparat ha comportat un abús de dret en benefici d'un particular i en perjudici de la col·lectivitat», i hi afegeixen: «El comportament de Llauradó és in-

solidari i demostra un menyspreu evident pel concepte de la ciutat com a espai de convivència que exigeix una utilització compartida i ordenada dels espais públics limitats. És obvi que si tothom actués igual la ciutat es faria pràcticament inhabitable.»

El fet que el TSJC hagi rebutjat en els seus fonaments de dret la resta d'impugnacions adduïdes per Llauradó sobre la no adequació de la zona blava a la plaça Augusta, la il·legalitat de l'adjudicació del servei i la manca de validesa de les denúncies formulades pels vigilants de la zona blava demostra, segons les mateixes fonts municipals, que «la base fonamental de les impugnacions no té cap validesa i tot s'ha reduït a aspectes formals de detall el defecte dels quals el tribunal no pot deixar d'admetre». L'únic que es pot dir és que l'encarregat de fer arribar les notificacions no va exigir que els qui la signaven fessin constar el seu nom i el seu número de document nacional d'identitat.

El que Llauradó «no podria negar ni nega mai perquè és un fet notori —hi afegeixen els responsables municipals— és que de manera sistemàtica aparca en zona blava sense pagar cap tiquet horari. I això equival a una utilització d'un espai de domini públic amb caràcter privatiu sense pagar el corresponent preu públic.»

CERVESERIA - ROSTISSERIA

LOS PINCHITOS Ctra. Cerdanyola, 52 Tel. 675 06 02 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Sant Cugat té un nou local, des de fa molt poc temps, per poder gaudir de bones tapes i del millor servei. «Los Pinchitos», a la carretera de Cerdanyola, és un bar restaurant on es troben les tapes més imaginatives. A banda de les clàssiques de «callos», les patates braves, les truites o embotits, l'Agustina, que és qui té la paella pel mànec, prepara algunes creacions pròpies que elabora amb les matèries primeres que té en cada moment.

un pa petitet farcit amb xoricets de Cantimpalo, barreges de tonyina i maionesa o botifarra o «morcilla».

Q u a n vas a «Los Pinchitos», no necessites demanar una tapa. Amb la consumició, el Paco o l'Agustina et posen alguna cosa per acompanyar la beguda. I no són les típiques olives. Pots enganyar l'estómac amb algun dels «montaditos» que prepara ella. Si la primera tapa t'anima, pots repetir, però no sortiràs de «Los Pinchitos» sense Cada dia hi ha alguna cosa diferent. La haver tastat les especialitats de la casa. seva especialitat són els «montaditos», A més de la consumició de tapes, que

es concentra especialment al migdia i també a partir de les set de la tarda, en aquest ampli local es pot menjar d'allò més bé. Hi ha una carta amb cuina de mercat i casolana. Però, des de fa una setmana, els p r o p i e t a r i s de «Los Pinchitos» preparen, a més, un menú.

Tot un assortiment de possibilitats per gaudir de bones especialitats gastronòmiques que garaateoífia l'èxit. A «Los Pinchitos» no hi falta mai gent, però l'atenció és impecable. «De bon principi a i x ò ja es va fer p e t i t » , assegura l'Agustina.

PUNT DIVERS

30

ELS 4 CANTONS / Divendres. 3 de febrer de 1995

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA E'evangelit/acio d'occident, la renovació del contacte amh la litúrgia, la tasca social de Ics parròquies i la definició de com ha de ser una conferencia episcopal catalana seran els eixos vertebradors de

les sessions de treball del concili que comencen avui al Centre Borja. Aquests quatre blocs temàtics recullen, segons el secretari general de la reunió. Carles Soler. les inquietuds de l'Església catalana

a final de segle. Ho debatran, amb cl Concili Vaticà II com a referència i tenint en compte que no deixen de pertànyer a l'Església espanyola, perquè «la realitat política de l'Estat ho estableix així».

C A R L E S S O L E R i P E R D I G Ó . Bisbe de la demarcació del Vallès i secretari general del concili català

«

La descristianització porta incultura Sil VIA BARROSO

• Sant Cugat— Ha estat «la tradició cultural i eclesiàstica de la ciutat —diu Carles Soler— i la bona xarxa de comunicacions» el que ha fet decidir els bisbes catalans a triar Sant Cugat per fer-hi les sessions de treball del concili provincial. Segons el secretari general de la reunió —bisbe auxiliar de Barcelona i encarregat de la demarcació pastoral del Vallès— el Monestir «és un testimoni magnífic de la presència històrica de l'Església a la vila» i el Centre Borja «ofereix les condicions d'espai idònies per a la trobada». Per aquestes raons el casal dirigit per la companyia de Jesús és la seu de la primera reunió de l'Església catalana que fan en 23S anys.

—Després de mes de dos segles, han triat l'última dècada del segle XX per tornar a convocar un concili de hi Tarraconense.

---«Ja feia temps que teníem la inquietud i cl desig de trobar-nos amb la màxima representació possible de lots els estaments de l'Església, l'n concili significa el nivell mes all de compromís.

Per a tots els participants, però sobretot per als bisbes. I si hem decidit fer-lo ara. quan som a punt d'estrenar el tercer mil·leni, és perquè en els últims anys hi ha llagut moll-, canvis al nu'm i a l'Església, i cal dinamit/ar el servei pastoral, adaptar-lo als homes del nostre temps.II Concili Vaticà II, sota la direcció del papa Joan XXIII. va fer historia per la renovació i l'aproximació a la societat que va representar, però va ser fa trenta anys. Com reactualit/arà el concili provincial la bases que s'hi van posar'.'

- «Precisament del que es tracta és de debatre com aplicar millor l'esperit del Concili Vaticà II, sota la doctrina del qual ens reunim.

De fet, al bisbat de Barcelona ja hi ha, des de fa anys, un pla pastoral que es podria resumir amb el lema «Església acollidora i missionera». L'objectiu establert al Vaticà era que els bisbes i els capellans siguin més a l'abast de la gent, que jerarquies o estaments que s'havien convertit en intocables per raons històriques alienes a l'essència de la religió deixessin de ser intocables. I això s'ha aconseguit, hi ha hagut un canvi d'actitud de l'Església, però cal portar-ho més enllà, sistematitzar les intuïcions del Vaticà II, cosa que encara no s'havia fet al si de l'Església catalana.»

—Per què aquests objectius passen per augmentar el nombre de fidels amb la nova evange-

Carles Soler i Perdigó es bisbe de la demarcació pastoral del Vallès i auxiliar de Barcelona, i l'han nomenat secretari general del concili provincial. bé que la religió sigui una oferta lització que analitzaran a la pri lliure. La cultura també ho és. mera sessió del concili?

Però és excusable la incultura vo—«Perquè en aquests mo luntària? Jo crec ments, a totes les soque no, i el cristiacietats occidentals hi «No demanarem la nisme sempre s'ha ha una descristianitencarnat en la culzació molt forta que separació de la tura.» es converteix en in—Al concili tamcultura. Hi ha molts Conferència Episcopal bé volen trobar mejoves als quals ni els Espanyola perquè no sures per recuperar en parlis, de religió és la nostra feina el contacte dels ni de la seva història. canviar la realitat practicants amb la No és tan sols una Bíblia i la litúrgia. no practica religiosa, política de l'Estat sobretot amb l'eusinó desconeixement de la cultura religio- Espanyol. No té sentit. caristia. Però no ha estat cl final de l'essa, que representa la Només volem el tat confessional, base del patrimoni reconeixement del després dels 40 anys històric del país. Qui de lligam del poder no sap què siginifiVaticà.» polític amb l'Esgléquen el Monestir de sia, el que ha reSant Cugat o el de gulat el nivell d'assistència a la Poblet, les catedrals i tot l'art crismissa dominical? tià per a Catalunya, no coneix el patrimoni del seu poble. Està —«Hi podria haver influït, però

»

això s'hauria d'estudiar bé. perquè. per exemple, els anys trenta no anava més gent a missa que ara...»

—Durant la II República, també aconfessional...

—«Sí, però en èpoques més recents també, sobretot als pobles. hi anaven fonamentalment dones i nens, i no vol dir que els homes no fossin creients. Tammateix, és cert que els últims vint anys hi ha hagut una davallada. Però crec que ara hi ha indicis de recuperació. A Sant Cugat, el Monestir és de gom a gom cada diumenge, i amb gent jove, a més... És clar que a Sant Cugat hi ha hagut la feina d'anys de mossèn Juli i el seu vicari Lluís Vitori, que van treballar molt amb el grup de joves de la parròquia...»

—Mossèn Juli va ser un cas paradigmàtic de la tasca assistencial que les parròquies de l'estat espanyol van assumir durant molts anys. I l'atenció a la pobresa i als marginats és el tercer punt del programa del concili. Però, quan totes les administracions públiques ofereixen serveis socials. quin paper li queda, a l'Església?

—«Molt. Sovint, assistents socials de les parròquies han d'atendre persones que s'hi adrecen per recomanació d'assistents socials de l'administració. És cert que és una tasca que aviat absorbirà del tot l'administració pública. però encara hi tenim feina.

Si vam comentar a fer-la. va ser perquè responíem a unes necessitats que no cobria ningú. Si ara se'n fa càrrec l'administració, és perquè en té l'obligació. No proclamen l'estat del benestar?

Doncs els marginats també tenen dret al benestar. Per tant, em sembla bé que ho facin, però mentre quedin forats, els taparem.»

—Amb un enunciat que parla de la relació interdiocesana a Catalunya, el concili abordarà la possibilitat de creació d'una conferència episcopal catalana...

—La conferència episcopal catalana ja existeix de facto des de fa 25 anys, quan es va crear la Tarraconense, amb els set bisbats catalans i l'adhesió de l'arquebisbat de Barcelona. El que volem ara és tenir reconeixement oficial davant la Santa Seu, persona jurídica com a conferència regional, encara que aquí això soni malament. Però no demanarem la segregació de la Conferència Episcopal espanyola: no tindria cap sentit dins de la realitat política de l'Estat Espanyol. No és la nostra feina canviar coses que depenen d'altres aspectes o altres actors de la societat.»

Quatre anys projectant el 161è concili de la Tarraconense SB.

• Va ser a la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense del juliol del 1991 al Brull on els bisbes van parlar per primera vegada de la possibilitat de convocar un concili provincial de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya.

La comissió d'estudi per definir el projecte es constitueix el maig de l'any següent a la trobada de preveres a Poblet pel setè centenari de la restauració de la seu primada de Tarragona, i l'octubre del mateix 1992 prenen la decisió

de convocar el concili i nomenen Carles Soler secretari general.

L'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, anuncia oficialment la decisió al cap d'un mes i mig i comencen les sessions preparatòries, que inclouen la consulta a més de 60.CKK) persones sobre els temes de què tractaran.

Així es recuperava, segons Carles Soler, la «llarga tradició de la Tarraconense, l'arxidiòcesi que més concilis ha fet: 160, que se'n tingui constància documentada». L'última reunió general de tots els es-

taments eclesials catalans va ser el 1757, tot i que l'arquebisbe Costa i Borràs va intentar regenerar el cicle conciliar el 1859: els nous corrents de centralització a l'entorn del Vaticà van impedir-ho.

«La flexibilització'del funcionament de l'Església que va representar el Concili Vaticà II —diu Soler— és el que va permetre la creació, fa 25 anys, de la Conferència Episcopal Tarraconense i ara ha fet possible el concili amb la participació, a més, de l'arquebisbat de Barcelona, que

és arxidiòcesi i depèn directament del Vaticà». Amb aquesta autorització expressa de Roma, els 8 bisbes residencials de Catalunya, 5 d'auxiliars i el bisbe emèrit de Barcelona (amb vot deliberatiu), 67 preveres, 36 religiosos, 40 laics (amb vot consultiu) i convidats d'altres confessions (amb veu però sense vot) es reuneixen avui, amb una proporció de 69% d'homes i 31% de dones, en aquesta primera sessió que debatrà la ponència «Anunciar l'evangeli a la nostra societat».

Detenen un exhibicionista que actuava al carrer Villa H Sant Cugat.— Un individu de Barcelona ha estat detingut aquesta setmana a Sant Cugat com a presumpte autor d'un delicte d'exhibicionisme i provocació sexual.

L'home, que té més antecedents per la mateixa causa en altres ciutats, ha estat identificat i detingut arran d'una denúncia del dia 28 de gener. Dues joves el van veure a la cantonada del carrer Villa amb l'avinguda Canadà. assegut dins d'un cotxe, amb els pantalons abaixats i, segons la policia, «amh una actitud sospitosa».

Les testimonis van descriure també als agents de la comissaria la situació del cotxe que. segons la Policia Nacional, «estava aparcat i orientat de la manera adequada perquè tothom que passava pogués veure l'individu.»

Després de la denúncia, les investigacions de la policia a partir de la descripció de l'exhibicionista i la consulta als bancs de dades d'altres comissaries en van permetre la identificació. Un cop detingut, altres testimonis, a més de les denunciants, el van reconèixer com l'individu que havien vist dins d'un cotxe amb els pantalons abaixats. Actualment ha passat a disposició judicial. Segons han informat fonts de la policia. aquesta mateixa persona té altres requeriments judicials per la mateixa causa en altres «viles properes.» . s.is.

Cauen dos pins a causa de les ventades dels últims dies H Sant Cugat.— Les ventades esporàdiques que hi ha hagut en els darrers dies han provocat la caiguda violenta de dos arbres a Sant Cugat del Valies. Un pi de grans dimensions va caure la setmana passada al carrer Can Enric.

L'arbre va caure damunt -de la calcada i va arrossegar una estesa de cables telefònics. El carrer va quedar tallat momentàniament. fins que es va avisar els bombers del parc de Rubí i el van retirar.

El cap de setmana un altre arbre va caure a Valldoreix, al carrer Art, també després d'una ventada forta, i va anar a parar damunt del mur d'una finca. El propietari va avisar la policia local i va explicar que l'arbre estava envoltat per unes obres de canalització d'aigua que haurien pogut desestabilitzar-lo. Una dotació dels bombers de Rubí va haver de tallar el pi, que havia quedat encastat al mur, per poder-lo retirar. / S.B.

Es crema un tronc d'arbre per causes desconegudes I El tronc d'un arbre sec es va encendre diumenge a la matinada en una finca del carrer Emeteri Escuder de Valldoreix per causes desconegudes. Una patrulla de la policia local i una dotació del parc de bombers de Rubí van participar en l'extinció del foc i van avisar el llogater de la casa, que va explicar que havia arribat al vespre i no havia trobat cap indici que hi hagués problemes amb cables elèctrics ni cap altra anormalitat. / S.B.

Fan foc per preparar una costellada enmig del bosc H La policia local de Sant Cugat va haver d'advertir un grup d'excursionistes que diumenge passat van fer foc per preparar una costellada en una zona de bosc en un revolt de la carretera de Vallvidrera, a la sortida de la ciutat.

Després que la patrulla els va haver recordat la prohibició de fer foc al bosc i a la rodalia, el grup va apagar la foguera immediatament sota la vigilància dels agents municipals.; s.B.

L'AMPLIACIÓ D E L'ESBART

31

D E U MIL USUARIS DEL S U

• Divendres, 3 de febrer de 1995

Si les obres continuen al mateix ritme, l'ampliació del local de l'Esbart pot quedar enllestida a final de maig, quan faran les Jornades de l'Esbart. La primera fase de les obres s'acabà el desembre. Plana 32

El Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament ha respost a les consultes de deu mil joves. L'alcalde va lliurar un premi a la usuària deu mil i va fer un balanç dels tres anys i mig de funcionament. Plana 3

LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat Sesgarrigues: el germà petit del nostre poble a la comarca de l'Alt Penedès Aquest municipi agrícola de 740 habitants recorda l'antic Sant Cugat del Vallès RAMON LUQUE

• Sant Cugat Sesgarrigues.— La toponímia catalana és plena de pobles i ciutats que comparteixen el mateix nom. Sant Cugat no és cap excepció. Al llarg de la geo-

grafia del nostre país troben municipis, pobles i esglésies que es diuen Sant Cugat.

L'expansió de propietats que el Monestir va tenir en les seves èpoques més glorioses va provocar que actualment trobem molts

indrets anomenats com la nostra ciutat.

L'expansió feta a la comarca de l'Alt Penedès va ser una de les més importants.

Aquest fet va causar que l'únic municipi català, juntament amb el nostre, que es

diu Sant Cugat es trobi en aquesta comarca.

Sant Cugat Sesgarrigues és un petit municipi de poc més de 700 habitants situat a nou quilòmetres al nord-est de Vilafranca del Penedès.

«Sant Cugat Sesgarrigues va ser una de les propietats que va tenir Sant Cugat del Vallès fruit d'un intercanvi que el Monestir va fer amb cl senyor de Cervelló. Aquest senyor havia cedit als monjos del Monestir el castell de Gelida, però aquests no el van voler acceptar perquè consideraven que ells no es podien fer càrrec de la defensa d'un castell. Així doncs, van decidir canviar el castell per extensions de terres a Masquefa, Olèrdola i el Penedès. Com a conseqüència, el nostre poble va acabar anomenat-se Sant Cugat.» Aquesta és, segons mossèn Anton Margarit —rector de Sant Cugat Sesgarrigues i història viva del poble—, la raó per la qual el bonic municipi de l'Alt Penedès es diu com el nostre.

L'alcalde de Sant Cugat Sesgarrigues vol conèixer Joan Aymerich R.L.

H «Jo he passat alguna vegada per Sant Cugat del Vallès, sense aturar-m'hi, i he de dir que tinc la sensació de ser a casa, encara que saps que allò no és casa teva.

El sol fet de dir-se Sant Cugat em crida l'atenció i m'agradaria que un dia el senyor Aymerich em convidés a l'Ajuntament per poder canviar opinions sobre els nostres municipis i conèixer-nos».

Amb aquestes paraules, Josep Mitjans, alcalde de Sant Cugat Sesgarrigues, feia una crida a la nostre màxima autoritat municipal. Mitjans fa set anys que és alcalde, amb majoria de representants al consistori, com a líder del grup independent Liebeig, nom del vent càlid que ve a l'estiu de mar cap a muntanya i que els santeugatencs de Sesgarrigues coneixen molt bé. «La diferència entre Joan Aymerich i jo és que ell és un alcalde polític i jo sóc un alcalde pagès.

A vegades —i espero que no s'enfadi— em faig passar per ell. Truco a la Generalitat per parlar amb algú important i dic que sóc l'alcalde de Sant Cugat i així de seguida m'hi posen, perquè si especifico d'entrada que sóc el de Sesgarrigues llavors em fan fer un munt de voltes», amb un somriure J o s e p M i t j a n t s explica aquesta curiositat.

Tot i l'agermanament toponímic i històric que uneix tots dos municipis, tenen grans diferències. Sant Cugat Sesgarrigues és un poble pla, només té un petit turó anomenat la Font del Cuscó, situat a l'altra banda de la carretera N-340. Aquesta carretera separa el nucli urbà de la zona forestal. Una extensió de 6'29 quilòmetres quadrats, 740 habitants i una gran part del territori ocupat per camps de vinyes fan de Sant Cugat un poble típic de la comarca de l'Alt Penedès. Un poble bàsicament agrícola que recorda molt més el Sant Cugat del Vallès de principi de segle que no pas el d'ara.

«Tot i que la població anava en descens des dels anys cinquanta, darrerament va creixent», ens explica Josep Mitjans i Boada, el jove alcalde santcugatenc que ens ha rebut a l'Ajuntament amb el tractor aparcat a la porta de la Casa de la Vila.

Les desgràcies meteorològiques de la dècada dels cinquanta van fer perdre moltes collites i molts veïns van marxar del poble per buscar-se la vida. Malgrat això, mai no es van voler deslligar de les seves arrelis: «Si fem un passeig pel poble, veurem que cada tres o quatre cases n'hi ha una de tancada propietat dels que van marxar en els anys difícils. Quan els proposes de comprar o llogar les seves llars, et diuen que no, per què allà és on van néixer ells, els pares i els avis. S'estimen més pagar les 40 o 50 mil pessetes d'impostos —entre aigua, clavegueram, brossa i contribu-

Sant Cugat menors

Diferents aspectes de la vila i l'alcalde, Josep Mitjans i Boada. Foto: JA. MULA ció— que costa mantenir-la que no pas vendre o llogar», explica l'alcalde. Aquest s'ha convertit en un problema, perquè els joves que es casen i es volen quedar al poble no tenen on viure. És per això que Josep Mitjans ha

dediçit crear el particular Promusa de Sant Cugat Sesgarrigues. L'actual equip municipal va aprovar un pla parcial per construir cada cinc anys cinc cases de protecció oficial per ser habitades pels joves. Amb pro-

jectes com aquest, s'ha aconseguit que la gent no marxi del poble. Aquest fet, sumat a la instal·lació d'algunes fàbriques al municipi i a l'aprovació d'un altre pla parcial per crear un polígon industrial, va fent que la po-

blació comenci a créixer. La intenció de l'alcalde és arribar a tenir 1.500 habitants «però sense passar d'aquí, perquè volem continuar sent un poble». I és que, si deixa de ser un poble, perdrà tot l'encant.

A més-del de Sesgarrigues i el nostre, hi ha altres Sant Cugat que ja no són municipis.

Sant Cugat de Gavadons és un petit poble del municipi de Collsuspina (Osona), situat al voltant d'una església romànica del mateix nom.

Sant Cugat del Racó —antic Sant Cugat Salou— és un poble de 43 habitants i una antiga església parroquial del municipi de Navars, al Bages.

Sant Cugat Desfar és una capella situada prop de l'antic poble de Vallvanera, al municipi de Castell d'Aro (al Baix Empordà).

Sant Cugat del Rec és una antiga església parroquial de Barcelona destruïda el 1936 i reconstruïda el 1944 a l'actual carrer de la Princesa.

32

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

L'Esbart Sant Cugat vol inaugurar les obres d'ampliació del local a final de maig L'assemblea de socis va donar suport a la junta en la gestió econòmica IRANCt St'lARBO H Sant Cugat.— Si les obres es continuen fent al ritme actual i no hi ha endarreriments d'última hora, la junta de l'Esbart Sant Cugat preveu que a final de maig. amb motiu de les Jornades

de l'Esbart, es puguin inaugurar les obres d'ampliació de la seu d'aquesta entitat santeugatenca, situada al carrer Migdia. Aquesta és la il·lusió i el compromís que els membres de la junta van fer arribar als socis de l'entitat que van

assistir a l'assemblea del dia 27 de gener, durant la qual es van aprovar per unamitat les propostes de la junta per avançar en la consolidació de l'edifici i projectar l'Esbart al poble, al país i al món.

HI 31 de desembre de 1994 van acabar les obres de la primera fase d'ampliació del local social de l'Esbart Sant Cugat, situat al carrer Migdia a la cantonada Sant Medir. forca a prop del Monestir. Al costat de l'edifici, que ja era la seu de l'entitat, s'ha fet fins ara la part més complicada de l'obra. Construir i reparar els terres dels diferents pisos, els envans, les instal·lacions i. entre altres coses. els sostres i teulades han estat les tasques principals que s'han dut a terme.

El pressupost —35 milions ha estat s u f r a g a r e n una tercera part per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i gairebé la resta ha estat obtinguda per mitjà d'una hipoteca que l'entitat ha subscrit a 15 anys. Un deu per cent del pressupost anual servirà per anar-la pagant.

Acabada ja la part més complicada, el dilluns dia 29 es van reprendre les obres.

Durant aquesta segona i última fase s'hi posarà mosaic i parquet, i s'acabaran d'adequar els vestuaris, els lavabos. les diferents sales, els magatzems i les secretaries.

El pressupost d'aquesta fase n o arriba als 5 milions, que en realitat seran menys gràcies u la mà d'obra que de m a n e r a d e s i n t e r e s s a d a hi aportaran socis i amics de l'Esbart. A part, a m b la derrama aprovada en l'assemblea del dia 27 que es farà entre els associats es preveu recollir gairebé 2 milions. Es tracta, ha comentat Joan

acabar les obres esperen rebre l'ajut de força gent, que serà convocada a participar en els Dies del Bricolatge, diades de treball en les quals tothom podrà col·laborar.

Ara ja fan una crida a paletes que vulguin donar-hi un darrer cop de mà.

D'aquesta manera s'haurà acabat uns dels principals reptes d'aquesta entitat, que si bé està força arrelada al municipi, necessita més associats. Ara per ara n'hi ha 700, que representen 400 famílies. Per aquest motiu, aquest setmana la junta iniciarà una campanya de captació de socis a m b el lema /. Esbart, un munt de projectes. «Esperem que hi hagi santeugatencs que s'engresquin en la nostra proposta, que no n o m é s s'adreça a possibles balladors i balladores, sinó a totes les persones que vulguin col·laborar a mantenir les tradicions del país», ha afirmat Rovira.

Estat actual de les obres d'ampliauo del local social de l'Esbart Sant Cugat. 1 Dio: JA. Ml.'LA. Rovira, president de l'Esbart, «de fer una aportació per família de 5.000 pessetes, que es cobraran en tres períodes: al març, al maig i al setembre d'enguany». «És la primera vegada que fem una derrama, ja que les aportacions, ja cobertes, que es van fer per finançar el

p a r q u e t van ser voluntàries», hi afegeix.

S'espera que les obres s'hagin acabat a final de maig. data en què cada any l'Esbart organitza unes jornades durant les quals tots els grups de dansa de l'entitat ballen. Abans, però, per Carnaval, Sant Medir, Sant

Rotaract organitza un concert coral per als infants que tenen càncer D e s de l'any passat, els lOSl·l' MARIA VA1 l.I-.S membres de Rotaract Sant • Sant Cugat.

Rotaract de Sant Cugat es una as- Cugat treballen per organitsociació de joves estudiants zar un concert i recaptar i professionals patrocinada fons per ajudar els nens malalts de càncer de l'hospital pel Rotary Club de la ciutat. materno-infantil de la Vall Les associacions Rotaract estan implantades en més d'Hebron. Tot i que, en un principi, la intenció era orde 115 països d'arreu del món i agrupen més de 6.000 ganitzar un concert de muclubs integrats per aproxi- sica clàssica a m b una orm a d a m e n t 150.000 joves. questra al I eatre-auditori Fils seus principals objectius del Centre Cultural, finalment s'ha aconseguit que es són realit/ar activitats de faci un concert de cant coral servei a la comunitat, tant culturals com benèfiques. al Monestir. De moment, hi p r o m o u r e la comprensió in- ha tres corals de Sant Cugat ternacional a través de les que han manifestat la seva seves activitats, fomentar la voluntat de participar-hi de practica del treball en equip manera desinteressada. El entre els seus membres, in- concert es tara el 31 de març. crementar el coneixement Objectius del projecte enlre els socis i intercanviar experiències. \ mes. RotaEls diners que s'aconseract otereix als seus socis gueixin amb el IOIILCI'. seran l'oportunitat de treballar donats a l'Iio^alal. que els plcíriNen la icalit/uciod'acutilitzarà pei ,i|udai econòlixitals, de participar en la micament Ics laiuilics amb creació d'un projecte i de - menvs possibilitat. \ixi. cis posar-lo en luncionanient. ajuts setaii c.csiKi.r.s a i:-

nançar l'estada dels familiars dels nens ingressats procedents d'altres parts del país, a contractar una assistenta que ajudi a fer la feina de la casa a les mares dels nens malalts perquè puguin estar més temps amb els fills, i a procurar que el període d'estada dels nens que tenen càncer sigui mes passador, per mitjà de la compra de llibres i joguines.

Paral·lelament, membres de Rotaract Sant Cugat passen moltes estones fent companyia als nens malalts de càncer a l'hospital. .Aquesta associació. que va néixer fa dos anys a la ciutat, havia organitzat anteiionnenl recollides de iolv. i menjar per a necessitats i també havia participat ei; la eampanva ( itliílian.i. >i)\dhi'/, pei a nens que tenen csclciosi m ú l t i p l e , q u e es \ a tel" ell piscines J a "ien de C a t a l u nva. c u t i s s s q u a l s hi h a v i a la ni LI l'is. ,|i. ; ; d e Sant C u g a t .

Jordi i Sant Ponç grups de diferents nivells faran actuacions al carrer. A m b el compromís d'inaugurar el local el darrer cap de setmana de maig, la junta desitjaria fer aquells dies unes jornades obertes perquè la població conegués els remodelats locals de l'Esbart. Per

Les persones que desitgin informació, la poden demanar a la secretaria, que està oberta els dies feiners de 6 de la tarda a 9 del vespre.

Aquests projectes són paral·lels a la constitució de la Fundació Eugeni Canas, els estatuts de la qual, segons Rovira, «esperen tenir signats i aprovats abans no acabi el trimestre.»

L'assemblea, en la qual va assistir 30 persones, també va aprovar la memòria i l'estat de comptes del 1994, el pressupost del 1995 i un augment de quotes, que enguany han quedat establertes en 7.000 pessetes.

Un dinar de germanor clou la festa de Sant Antoni Abat • Sant Cugat.— El dia 29 es van cloure, amb un àpat de germanor, les festes que la Comissió de Sant Antoni Abat ha organitzat entorn de la festivitat del patró dels animals. Els actes van començar el dia 17. si bé el dia 22 es van fer els més m u l t i t u d i n a r i s : els T r e s Tombs i el ball a l'envelat.

Per ser la primera vegada que s'organitzava de manera oberta a la població, la convocatòria del dinar de cloenda va tenir un ampli ressò e n t r e els s a n t e u g a t e n c s .

Amb la presència del banderer, Joan Serrabogunà. i dels pendonistes, Joaquim i Xavier Grau. més de 60 persones es van aplegar en un restaurant per recordar la festa d'ara i les d'abans, i ballar fins entrada la tarda.

La comissió, i n t e g r a d a per Josep Massó, Conxita Juliana, Quimet Bell, Pere Martínez i Lluís Catafalch. ha rebut la col·laboració de M. C a r m e Terés. de R a m o n Torné, de la Penya 9 de 10, i també de molts amics i amigues del poble. Aquesta comissió ha fet una valoració positiva de la festa: «HI poble ha respost de manera excel·lent a les propostes que la comissió ha fet i som conscients que sense ells la festa no existiria», van manifestar. Ara, amb la satisfacció de la feina ben feta, la ("omissió de Sant Antini Abat descansarà fins a l'estiu per tornar a reprendre la feina a principi de setembre. S'ho tenen ben merescut. FC.

Visita accidentada dels Amics de la Unesco a la Pedrera B Barcelona.— L'Associació d'Amics de la Unesco de Sant Cugat havia concertat des de feia temps una visita a la Casa Milà, d'Antoni Gaudí, pel dissabte 28 de gener. La Fundació Caixa de Catalunya, encarregada d'organitzar i portar un registre de les visites que es fan diàriament a una de les obres cabdals de l'arquitecte català, va demostrar que no hi té gaire pràctica. El resultat d'aquesta desorganització va fer que les 40 persones de la delegació dels Amics de la Unesco s'haguessin de dividir en dos grups. La visita, que no va durar més dé 30 minuts, va consistir en una ràpida explicació sobre la història de l'encàrrec de la família Milà a Antoni G a u d í de construir l'edifici i sobre la seva execució. Es va pujar fins a les golfes de la Pedrera, que ara estan en procés de restauració, i després al terral.

Fi de la visita.

La Casa Milà es va construir entre el 1906 i el 1911).

La concepció dels espais interiors, l'aparcament de carruatges al soterrani —ara convertit en auditori—, l'escultòrica façana i la part superior — a m b una terrassa plena tic xemeneiesson algunes de Ics característiques que tan de la Pedrera un dels uditicis mes íamosos del mon. IAI \

33

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

El Servei d'Informació Juvenil arriba als deu mil usuaris Aquest servei municipal funciona des del 1991 i disposa de set àrees d'informació diferents RAMON LUQUE

• Centre.— La santcugatenca de setze anys Elisabet Buscallà es va convertir en la usuària número deu mil del Servei d'Informació Juvenil (SIJ) en consultar Elisabet Buscallà, estudiant de tercer de BUP, va declarar-se «usuària assídua» del SIJ i va destacar «la bona atenció prestada pels encarregats del servei i el bon funcionament que aquest té».

Segons el «Pla i criteri d'informació juvenil» elaborat per la secretaria general de Joventut de la Generalitat, que divideix la informació en set àrees, al SIJ, situat a la Casa de Cultura, es pot trobar informació sobre: ensenyament, cursos, lleure i cultura, vacances i estades, treball, àrea social i països. A més ofereix alguns serveis propis, com ara plafons d'autoconsulta i d'anuncis, borsa de classes particulars i cangurs, cens de música jove i consulta dels resultats de les proves d'accés a la universitat. Els serveis més consultats pels joves santcugatencs són els relacionats amb les vacances i les estades, que representen un 30 per cent de les consultes, i l'objecció de

informació sobre les bases d'un concurs fotogràfic. Per aquest motiu va rebre, dilluns, un lot de regals de mans de l'alcalde, Joan Aymerich. El SIJ, situat a la Casa de Cultura, depèn de l'àrea

de Cultura i Joventut de l'Ajuntament i intenta cobrir les demandes d'informació dels joves santcugatencs per tal d'afavorir les seves eleccions en àmbits molt diversos.

Mossèn Pere Vivó amb la nova creu. Foto: MANÉ ESPINOSA

Benedicció de la nova creu de l'altar major del Monestir JOSEP M. VALLÈS

L'alcalde, Joan Aymerich, lliurant un lot de llibres a Elisabet Buscallà. Foto: MANÉ ESPINOSA consciència, inclosa dins l'àrea social i que representa uposen un 20 per cent.

L'alcalde, Joan Aymerich, va afirmar, després de l'acte

de l'usuari deu mil del SIJ, que aviat «es crearà un espai jove a la Casa de Cultura».

Aymerich creu que «aquesta ha de ser l'alternativa per

als joves que no desitgen divertir-se en bars o discoteques». L'alcalde va destacar els cinemes com una gran opció per als joves.

• Sant Cugat.— Des del cap de setmana passat, una rèplica de l'última creu processonal que es conserva a Catalunya i que procedeix del Monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, on es va instal·lar el segle XII, presideix l'altar major de l'església del Monestir de Sant Cugat. La benedicció de la

nova creu va anar a càrrec del rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Pere Vivó, que es va fer a la missa de dotze de diumenge. La rèplica de la creu de Sant Miquel del Fai és la «més idònia», segons que va dir Pere Vivó, perquè encaixa perfectament amb l'estil del Monestir de Sant Cugat.

1 PARADA

NDAïr RAMBLA CAN MORA, S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS f Tel. 589 26 97 | f

im swHXCiíq&T Si es diu «Parada i Fonda», no és per casualitat. L'objectiu d'en Jep i la Paula quan van instal·lar-se en aquest establiment de la rambla de Can Mora va ser crear un lloc amb dos ambients diferents que, al mateix temps, s'interrelacionessin. La «parada» és el bar, una barra de tapes fetes amb la imaginació d'un cambrer bilbaí, en Gorka, que hi té la mà trencada a preparar «pinxos» i tapes amb els ingredients més saborosos.

La carta de vins és breu però molt ben seleccionada i adequada als plats que es preparen. El menú del dia és un complement a la carta de plats on es troben combinacions poc usuals en aquest tipus de servei. Els dissabtes a la nit, la música en directe acompanya el sopar. És un vehicle de transició que serveix per enllaçar la conversa intima del sopar amb la copa que vindrà després, al bar.

La «fonda» és el restaurant, amb una carta de plats de cuina catalana, especialment gironina, en la qual destaca, per sobre de qualsevol altra cosa, la relació entre la qualitat dels productes i els preus. Peix fresc ben cuit i acompanyat, entre d'altres, d'una salsa romesco que treu la respiració, arrossos, fideuàs autèntiques, amanides i sopes, aus i carns elaborades amb salses. En definitiva, el millor de la cuina mediterrània, preparat amb l'estil del cuiner, Alberto Galiana. «Passo els estius a Romanyà i la gastronomia gironina em perd», diu en Jep.

La nit, doncs, s'allarga al «Parada i Fonda» amb l'acompanyament d'un sintetizador i una suau trompeta. La copa del «Parada i Fonda» pot ser, perfectament, un deliciós còctel. No en va en Jep és copropietari del «Shangril·la», i en Gorka, el cambrer, també és \in expert a combinar licors.

«Parada i Fonda» obre tots els dies de là setmana, però els dilluns no hi ha servei de carta.

34

APUNTS

l·I.S

4 CAN I O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL Una encesa d'espelmes obrirà la campanva de Mans Unides el dia 11

Carmeta Tortosa i Casanas

S.H.

La seva gran vocació sempre ha estat el comerç. l's per això que un dia \-a començar a vcitdrc amh un cistell de tonu'ujucis de l'hort al por'ai de <asa seva i ha trelnillat dur per fer realitat la botiga de fruita i verdura qnaii se n va adonat I i va • c m b l a r que tel se el mi'-.i labie i q i gent pensaria q u i •. < t c m c í i i

\' i i M s | \ \ \ i

• Sant Cugat l o l h o m l.i c u i ) c i \ .'.tecUí''saiucn'. l'.iin ••( .il'lllel;i di les v c; dl.i es. .

I el iH"i:. se l"!i,i b e n l'iianv al.

I1Í Ull d i l M l . \ o

1 : ] 11 i | U ! i ' l -;••> .1 •. i \ . : i .' ' . e

. i niu U i , i n : LI ii M pe i i.i ' i: h m t a i ; els ;I;IVS de lluu i pei .leoilseuinr el pi lii pe 1 . l ' i n ,IVM irtir i sele-, li- n > i:i. i ,, que a\ ui i l'L'eiii.i S c n p i c diu que c-- *i merei.uM per M v . i i i · i IV i qua'.'

•l'erque ho soc v n - i CUp d l l l ' t e

I >: s vil

!!'.• lli

|V-

lita. això d e vi ndi e c .i •. I q u e nu."- ni mi .id.r- a. \ i avi leiliein 1.11 i: i v inv a i ',. • M.U i' venia M i m i t i u i l a a Bar e e l n n a . I' >. MinlU'- v i è . t d e v u c o m p u n v a v a la m a r e . D e s de l'en p e l i l a tota la m e v a il·lusió e i a a n a l a i c n d i e al m e i i a t del Ninot de B.ue e l o n a . l'ei'o n o h o i i e u u i s . molt aviat |a IU> cm comtormuvu acompanvant mcwi mare a la parada. Jo volia anar sola!

De bon principi la mare no em t'eia cas. Tan! i tant hi vaig insistir que. suposo mes per cansament que per altra raó. m'hi va deixar anar i als o n / e anvs ja anava tota sola a vendre truita. 1 ,a mare teia que em pollessin el raïm i els altre1- pioductes al mercat. i |o s o l d a venia a la parada bru la mes xica de la placa, hm deien l a menuda' Si. jo era la menuda de la placa del Ninot.»

- l ' s veritat que el seu pare no volia que tos comerciant?

Més que no voler, és que no creia que tos teina per a mi. Jo demanava al pare que em posés una botiga. però a ell li semblava que allò no era per a mi i sempre em deia mig rient: 'si. d'escombres i raspalls et posaré la botiga'.

A casa meva van voler que aprengués a cosir i de soltera, i fins i tot després, ja de casada, jo t'eia pantalons, però jo sentia que el meu món era el del comerç..»

— C o m va tornar al mon del comerç.?

— «l'a p r o p de t r e n -

va nova botiga. F<

«

La meva felicitat és la botiga»

Nom: Carme Tortosa Carrasco Lloc de naixement: a Sant Cugat -Data de naixement 22 d'octubre del 1929 -Estat civil: casada -Professió: comerciant -Afeccions: tot i que no té gaire temps, el que més li agrada és anar al cinema i veure la televisió.

ta-quatre anys. Jo t'eia que era casada. El meu rit tenia un petit hort níem les verdures per al

poc mai tecon-

-Una pel·lícula: I.<> que el viento se llevo -Una música: cançons melòdiques, especialment Julio Iglesias -Màxima aspiració: confessa que la seva aspiració i felicitat era aconseguir la botiga i ara que ja la té només desitja continuar-la regentant mentre Déu li doni salut i força

sum de casa nostra. Un dia vaig veure que hi havia molts tomàquets i se'm va acudir de collir-ne uns quants i po-

sar un cistell a la porta de casa. 1, és clar, els vaig vendre. Si haguessis vist com es va empipar el meu marit

V I i I i n •.• I

tir-ne parlar! l'cm a poe u poc es va adonar que alio em teia feliç de debò i que veníem força. Vam començar a vendre aiguna verduta i altres productes de l·liorl i a plantar ja expressament per vendre, i ja va ser fet.»

-Aquells primers anys vostè no tenia botiga?

- - « N o llavors venia a la porta de casa. Després quan vam tirar la casa a terra i vam fer aquesta, vaig anar a cal Llorens. al garatge, hi posava unes fustes i al damunt els cistells. De bon principi només venia les verdures de l'hort, les de casa. però les senyores em deien sovint: 'si tinguessis altra fruita...'.

Vaig pensar que podria anar a buscar fruita dels majoristes.

Dit i fet, vaig anar aquí a la carretera de Rubí a comprar alguna cosa. Però encara no tenia botiga.»

—Com va ser convertir el garatge en botiga?

—«Jo estava una mica tipa de tant vendre d'aquella manera sobre fustes i només amb caixes i cistells, i em vaig plantejar emblanquinar-ho una mica i posar-hi unes prestatgeries per tal de fer una botiga. Només el fet de tenir-ho emblanquinat i disposar de lloc per posar-hi la fruita. Però per a mi era una botiga meravellosa. La meva filla va començar a ajudar-me i totes dues portem la feina plegades.»

—I finalment, ara, ha arribat la botiga del seus somnis?

—«Sí, des de fa molt poc he fet millores de veres a la botiga i ara sí que és una meravella. És per a mi la realitzacié) d'un somni de veres. Estic tan cofoia que em sembla que ja ho he aconseguit tot i sóc feliç de veritat només d e m a n o poder gaudir molt anys d'aquesta botiga en un Sant Cugat cada dia més bonic i agradable.»

I Centre.— Mans l ' n i d e s posarà la setmana que ve a la venda els tiquets de 200 pessetes que permetran adquirir espelmes pel a una encesa col·lectiva prevista pel al dia I 1. 1 a secció local de IVa'üanil/acio no governamental ha organitzat pei pi :i'i; ia ici'ada aquest acte Mii.l·i'ilic amb l'objcctiu iV II e .i pi .ii tons pei finançai la e.iii'i|v.n\ a anual d'ajui al Ici'icr Mou. Les espelmes comprades es col·locat un a la placa dels Q u a t r e ('antous de manera que formin la paraula ••( i r a d e s » i cada llàntia representarà, segons la coordinadora ile Mans finides Sant Cugat. Maria Àngels 1 luguet. «la flama de la solidaritat de cada col·laborador.»

Lis tiquets, que es començaran a vendre al voltant dels mercats, les escoles. l'església i altres punts cèntrics de la ciutat, permetran als organitzadors calcular amb antel·lació el nombre d'espelmes que caldran per al vespre de l'encesa i, alhora. facilitaran la col·laboració de més ciutadans, perquè Mans Unides es compromet a il·luminar tantes llànties com tiquets que hagi venut, encara que els compradors no hi puguin anar personalment. Els diners recollits seran invertits per finançar el projecte de construcció d'un centre d'apilament i classificació de deixalles a dos suburbis de Quito. la capital de l'Equador.

Ln aquestes zones de la ciutat equatoriana hi ha un gran nombre de «minadores», els drapaires que recullen deixalles aprofitables per revendre-les a la indústria que les recicla. Per organitzar i racionalitzar aquesta feina, la cooperativa Nueva Vida, creada l'any 1987, l'any passat va començar a construir el centre d'apilament i enguany ha sol·licitat 5.311.110 pessetes per a la segona fase de l'obra.

El projecte de cooperació ha estat adjudicat a Mans Unides Sant Cugat i tots els actes de la campanya del 1995, que comença amb l'encesa d'espelmes, aniran dirigits a recaptar fons per acabar de centre d'apilament.

L'Escola d'Art decora un tren amb el patrocini de la Caixa de Terrassa H Sant Cugat.— Anar de Barcelona a Terrassa amb els ferrocarrils de la Generalitat te un color diferent gràcies a una iniciativa de l ' e m p r e s a f e r r o v i à r i a , la Caixa de Terrassa i les escoles municipals d'art de Sant Cugat. Rubí i Terrassa.

Les tres entitats han fet servir una fórmula molt utilitzada al centre d'Luropa i als països anglosaxons: els vagons ilel tren com a suport de comunicació. La Caixa de Terrassa patrocina una unitat de tren. La locomotora porta els colors institucionals de l'entitat, creats

per Sacchi & Sacchi. Els vagons de viatgers son il·lustrats amb creacions exclusives dels alumnes de les escoles d'art d'aquestes tres ciutats que enllaça la via amb Barcelona.

El verd, el groc. el vermell, el blau. tots llampants i lluents, han substituït l'avorrit verd vellut d'un clàssic tren 4(K). Els quatre alumnes de Sant Cugat miraven amb il·lusió el resultat de la seva creació. Ells han seguit pas a pas el procés: van fer el dibuix, qüe reprodueix una il·lustració de la via del tren, van realitzar les maquetes i van supervisar el procés

industrial per pintar els vagons. «És molt impressionant veure el que has imaginat reflectit a la realitat». explicava una de les alumnes s a n t e u g a t e n q u e s , Susanna Dicenta.

Aquest patrocini afavoreix totes les parts. Els alumnes fan realitat un projecte.

Els Ferrocarrils reben una ajuda per mantenir el servei. i la Caixa de Terrassa s'apropa d'una manera més directa i divertida als usuaris.

Els responsables de la companyia ferroviària pensen repetir l'experiència, i ja tenen contactes amb altres empreses.

Una serp multicolor recorre la via entre Terrassa i Barcelona des de dilluns. Foto: J.A. MUt.A

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 3 d e febrer d e 1995

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

35 ELS ENTRETENIMENTS ^ ^ ^ ENCREUATS

Imatge d'una de les tertúlies anteriors. Foto: ELS 4 CANTONS.

La Llar d'Avis de la Parròquia prepara una altra tertúlia • Centre.— Aquest mes continua el cicle Vivències santeugatenques, q u e organitza la Llar d'Avis d e la Parròquia de Sant Cugat amb la col·laboració d e Josep Castane, T o màs Grau i Josep Altet. El dima'rts dia 14 els locals de la llar seran el marc d e

la xerrada sobre l'ermita de Sant Medir, on actualment els membres de la Penya Regalèssia i els seus col·laboradors continuen treballant e n un m u r d e contenció.

La xerrada, oberta a tothom, començarà a dos quarts de sis d e la tarda. / J.M.V.

2

Horitzontals: 1 . - Permetre o ordenar a un religiós d'abandonar el claustre. 2 . - 90. Gos de presa. 3 . - Àpats a b u n d o sos i bons, al revés. Relatiu a Iberia. Sigla d e l'oest. 4 . Llatina. Mascle de la merla.

Estany. 5 . - Tros de llenya o carbó reduït per la combustió a l'estat d e carbó ardent. Navegant, mariner. 6 . - Ésser present a missa. Q u e conté en gran quantitat. Fama, reputa ció. 7 . - Dit de l'euga de pelatge barrejat de.blanc, gris i bai.

Restituir, tornar. 8 . - U n s muts. Assenyalarà el dia d e fer alguna cosa. Nitrogen.

9 . - Preposició. Tela mort forta emprada per fer veles, al revés. Tir. 1 0 . - Q u e té els cabells rossos. Corda que es lliga al coll o al cap d'una haveria per menar-la caminant.

3

^ ^

4

5

GIRALT,

6

7

8

9

10 11

1

B

2 í

3

••t- .*

.:-

4 5 6

»'•

*

7

^f^l

8

.*

9

i V

10

ïlf

' • * " '

untuós que moltes sardines es porten, al revés. 7 . - E s c u m a que fa el s a b ó e n mesclar-lo a m b aigua. Símbol del nord.

8 . - L'última d e la sort. N o m de lletra grega. Enravenats.

9 . - N o dens. Subornarà a m b diners o presents. 1 0 . - C o n tracció gramatical. Eructes, de baix a dalt. Article. 1 1 . Encadenament d e proposicions que s e r v e i x e n p e r de-

Verticals: 1 . - Induir a fer alguna cosa a m b enganys. 2 . Topatla, col·lisió. Corrents naturals d'aigua, al revés. Sigla de l'oest. 3 . - Consumirà per l'acció del foc. C a m p i ó .

4 . - Dilatades, difuses. Petit.

5 . - Al mig de les mans. Persona que rau el pèl. 6.— B o .

Cinquanta romans. Líquid

SIS DIFERENCIES

mostrar, justificar una cosa.

'[BSUOH

SOH -'01 «"J. "loun V -'6 N ?JBÍPV SN -"8 WH <nnm>i -•£ IUON '^Id "O

-•9 BjnBN eseja --s NS '»|jaw "I -'• O jsqf J.33S -'t ?IV '"JinuoN - 7 im -snepxg \ -*[ :S[BJUOZ)UOII opn(OS R. SOLER

ï fí§í í(f *f

\f

A BAIXADOR pot trobar varietat d'articles de papereria

Nou quiosc al Passeig del Baixador • Mirasol.— A B A I X A D O R , l'Olga i E n Miquel Àngel estan a la seva disposició, tots els dies d e la setmana. A la papereria-llibreria B A I X A D O R . Vagi a B A I X A D O R , li oferiran el millor servei. Comprovi-ho al Passeig del Baixador, n ú m e r o

10. Trobarà premsa, revistes, publicacions, col·leccions, material escolar, regals, llaminadures, fotocòpies, enquadernacions. T o t i més, a B A I X A D O R la seva papereria-llibreria a Mirasol. Obert dissabtes al matí i diumenges fins les 3 d e la tarda.

i\i

\

\

&

v>~V

SOPA DE LLETRES

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit objectes d'us personal.

u

Q

z

U

ç

• Sant Cugat.— Els m e s llaminers, tenen una nova proposta, ara a la nostra ciutat, molt a prop del mercat de Torreblanca, Chupi's ha obert les seves portes a m b tot un m o n d e llaminadures i fruits secs. A tota h o r a i a qualsevol m o m e n t Chupis et prepararà tot un assortit de dolços ple d e coloraines i sabors. Si celebres el teu aniversari o fas u n a festa a casa truca o passa per Chupi's, allà t'ho m u n t a r a n d'allò m é s bé i segur q u e la teva celebració serà u n èxit.

Chupi's es al carrer Elies Rogent davant mateix del mercat d e Torreblanca.

A Chupi's trobareu articles d e regal i d e festa. Chupi's posa a la seva disposició un gran assortit d e complements i objectes indispensables p e r fer, d e les celebracions i els aniversaris, m o m e n t s inoblidables.

J. ESCUDER

Amb una difícil combinació les negres s'imposen en la partida Nikolic-Hübner. Barcelona, 1989.

U O E A A

A L L E N A L U R J G N E Q S A P J

Nova proposta per als més llaminers

ESCACS

GIRALT

E A

1 1 Ç S A O X T Z N K 1 T E H L K E 0 E

D O

1 X E E S O

L H

c

T K E R E Y

L A

A

S H

1 S

ç

E R O T

C O R B A T A A 1

z

Q

1 X B 0

Y

J

1 Y B A

rfdue 'pisuq *BJ3S|od impatreq 'epuaSe 'sapssp *Bwpoo 'ua&niig :opn|OS

JEROGLÍFIC

iraXinm81 o S 3 jzl·l £ :+H8CI HZd Z ^ 9 3 "1:9P«I°S

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUNICIPI DEL MARESME Habitants: 4.983 Superfície: 20,83 km !

RETRETS ESTIBA Chupi's ofereix un món de dolços i colors al carrer Elies i Rogent al costat del Mercat de Torreblanca.

(«mui) v a i i s a (ap) a (s^u) sxrójaH (B)v XN/IW a a SANHUV

••9P"|oS

APUNTS

36

L L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . .1 d e f e b r e r d e 1995

ELS SERVEIS '•*A

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupo de TOnce

Dilluns tarda obert

S o r t e i g d e d i m e c r e s . 1-2-95

55303 5S303 5303

'.00 0 0 0

303

5 000

03

500

3

100

6

CONFUNT

&

50 0 0 0

Num

Tel. 675 16 51 Sont Cugot

> < Premis

Numero

Sorteig

Alfons Solo, 23, boixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3 o edat i carnet jove

AITA CERDANYA

VALLESPIR

B-i:«A 'FRjiNVA

_>'"«_.

premiat

Dimarts, 3 ' 1 95

39233

Dilluns. 30 1 9b

59371

D i v e n d r e s , 27-1 95

Surt

Surt

07,01 ísoi'arl 08,01 fofoa/i

0 8 . 3 9 Isolar)

0 9 , 3 9 fotoa/J

Es pon

E s pon

17,10 fsoíar, 18,10 (ottaafj

2 1 , 2 2 l'soB,',-2 2 , 2 2 (oüciai)

42151

Temperatures d'ahir

Trio

BERGUEDÀ

Països C a t a l a n s

S o r t e i g d e d i m e c r e s . 1-2-95

Màx. Min.

Alacant

616 Sorteig

N u m . premiat

Badalona

15

Barcelona

16

La B i s b a l

16

Blanes

14

D i m a r t s , 31 1 9-.

815

Cadaqués

14

Dilluns, 30 1 95

552

C a s t e l l ó d e la P l a n a

16

Eivissa

16

L'Eí.tartit

14

Figueres

14

Fontcoberta

15

Súper 10

BAGES

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-2-95

5-7-8-11-12 16-18- 19-22-23 24 - 25 - 28 - 32 - 43 50 - 56 - 57 - 61 - 63

F o r n e l l s d e ta S e va

.."•/

Loteria primitiva

Girona

AN0M

Sorteig d e dissabte, 28-1-95 ti

1 / .1° 33 35 41 C 13 R-3.

Encertants

Pessetes

' de 6

214 369 9 6 2

4 de : : M .

' ' 0 8 8 102

2 •:).)(• 5

422.404

13 t>"! d e 1

9.179

2 / 6 7HI, de 3

963

ALT PENEDÈS

96 542 739

5 di 5 * C

'1 «60.478

546 566

21 7 i l o ' j

'. 1 5 0 7

14 6 0 2 d e 4

18.5

Sant Adrià de Besos Sant Cugat de! Vallès

16

St F e l i u rie G u í x o l s

16

St. G e n i s d e P a l a ' o l l s

15

3 5

St. P r i v a t d ' e n Sas

16

-3,5

Absoluta estabilitat atmosfèrica

Sta. C u i o m a d e G Tairagona

17

Valencià

19

1-2-95

i .1 \ I M \ I>i 11-9

1 -12-15 27 - 41 - 43 CnmplHmentan

21 Encertants

Pessetes

i,. •

i •'.;

•>!',

. ' . I M

i) ii. 5 t 1

5 1 . ' 168

9 de!,

4 .'.-.9 7

t 2 1 i, 4

1.92 7

!

396

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1 -2-95

6-17-30 32 - 43 - 45 Complementari

24

Reintegrament

1

Sorteig de dimarts, 31-1-95 1 8 - 2 135 46 . C 15 R-6.

Encertants 1 de 6 3 He 5 f C

Estat Espanyol Bilbao

Sorteig dedimecres

lli - 3 6 le '

Sta. C o l o m a d e F a r n e

Iils protagonistes ineteoi<>l<'>í;ics dels propers du s seran el sol i les boires ntaiinals

Loto 6/49

12

12,6

El P o r t d e la S e l v a

1.106

3 2 1 HIJH rifí :>

3

17

Perpinyà

S t . P a u rle S e g u - i e s

3 d e fi

•i

11.4

Palma de Mallorca

Roses

Pessetes

Encertants

16

La M o l i n a

Ripoll BAIX LLOBREGAT

C 16 R-1.

l l - J ) 35 45

12

MaTaro

Puigcerdà

Sorteig d e dijous, 26-1-95 1

L'eirla

Pessetes 191.731 970 6 347.917

112 de 5

68.013

4 13? di-4

2919

7? 510 de 3

400

\

H L n el m a p a i s o h a n c p i c vist p e r a v a i s ' o b s c r v :i e.M'i u n p o t e n t a n t i c i c l ó d e 111 v ' niil'lib<irs e - o u b a C C Í U M ' sobre c L I'..DOS < alal·iD A m b a q u e s t e s condiciom-. l ' e s t a b i l i t a t a t m o s l c i L a se I • a b s o l u t a i el sol dimiiii.-. a p r à c t i c a m e n t t o t e s Ics , ' marques catalanes l i . mital ambiental amm.. ni.ua i. c o m q u e e l - i , D•• .. M I ; m o l t fluixos, les : : K - m a t i n a l s s e r a n t t c q i u H-. a ies valls d e L l e i d a se iaii ,. i - i bastant persistents I o t e m p e r a t u r e s a Ics / o n e s e n q u è d o m i n i el sol s e r a n nu •• i suaus.

Tramuntana Mestral j

Gregal

->,.<Uevari

/|A Gart«

f

\.»' ' • Xaloc

'TN

..lv==

V

Migjorn

'^i

s v'v

s <>

A Ics c o m a r q u e s g i i o n i nes l'ambient serà estable i assolellat. I c - t e m p e r a t u r e s a u g m e n t , : i aii i a les h o r e s centrals del dia seran molt agradables D e matinada es f o r m a r a n a l g u n s b a n c s tic b o i r e s p o c p c D i s t c nls. l i s v e n t s s e r a n fluixos.

Al B a r c e l o n è s i .-,! M a r e s m e la s i t u a c i ó m c t c , i i o l ò g i c a e s t a r à d o n i m i.ia pe i Ics a l t e s p r e s s i o n s I I dia

v'v

alguns bancs de boires.

A la C a t a l u n y a N o r d hi haurà alguns intervals d e núv o l s a l l s . si b e e n c o n j u n t d o m i n a r à el s o ! . Al l'ais V a l e n c i à la n u v o l o s i t a t serà n u l · l a i les t e m p e r a t u r e s s c lan molt suaus i a g r a d a b l e s . pràcticament primaverals. A les c o m a r q u y c s i n t e r i o r s e s formaran algunes boires mat i n a l s . A les illes B a l e a r s l'ambient seia totalment assolellat.

La C o r u n y a

Atenes

12

S o b t a , la M e d i t e r r à n i a p r à c t i c a m e n t n o lli h a g r a d i c n t b à r i c . p e r la q u a l c o s a els v e n t s s e r a n fluixos. L a niar estarà tranquil·la.

Berlín

8

Cap de setmana estable

seia molt estable i assolellat.

1 Is \ a l o r s t e r m o m e t r i e s a u g incntaian lleugerament.

Al V a l l è s O c c i d e n t a l l ' e s -

tabililal atmostetic; també seia absoluta i el :ia serà en c o n j u n t assolc lat. Dem a t i n a d a , i i e i o . es t il m à r a n

LLI s i t u a c i ó m e t e o r o l ò g i c a no e x p e r i m e n t a r à c a p canvi destueahlc. L's sistemes frontals atlàntics c o n t i n u a ran circulant p e r latituds molt altes, i els Països C a t a l a n s e s m a n t i n d r a n s o t a el domini anticiclonic. L'ambient serà estable i assolellat. L e s t e m p e r a t u r e s e s mantindran suaus. Lrcqüent a r a n les b o i r e s m a t i n a l s .

15

Granada

13

Madrid

9

M i ' reia Santanciei Saragossa Sevilla lerol Toledo

Vailadol-d Mon AmsterdaT

1 1 Max. M n 8

Bonn

Brussel·les Buenos Aires

26

Ginebra

10

Lisboa

17

Londres

11

6

Miami

21

10

Montevideo

26

19

Moscou

2

Nova York

10

París

13

Praga

7

Pequín

0

Rio d e J a n e i r o

34

13

Roma

14

Santo Domingo

30

Tòquio

9

0

Washington

11

4

21

Sorteig de dilluns, 30-1-95 3

6

26 37

Encertants 0 de 6

.10 •14 C 13 R-9 Pessetes '66.975 094

0 iliïí.+ L 2 833 de 4

592 799 4 449

58 163 de 3

400

•W de 6

Sorteig de divenc res, 27-1-95 8 1 3 - 3 3 - 3 5 44 45 C-7 R-8 Encertants 0 de 6 4 de 5 + C 96 de 5 5.279 de 4 89.713 de 3

Pessetes 141 103655 5.283.865

• Àries.2 m , : .

- \

e s . i m h ei u v a u

,u !•

!

.. •. i c c i

m i m i a . ja q u e ics . n i a :• .. i t . n a g a s t a r m e s d e l q u e p . i- I. •• ••'.'

• Taure. 21 ahtï!OH in.si,: —-Possiblement iniciaias im.. i ..•! •. " • -. timental que t'aportaia \ i\. • ' enriquidores.

• Bessons. 21 m.iie-21 jiin> I —S'originaran canvis en l'anibil l.imili: 2.536 q u e . de moment, et d c s o n c n i . i · a pern al final seran satisfactoris 400 i

88.064

• Capricorn. 21 des- |u eeneí —Les amistats poden ser de gran a | m i . i . però també poden resultar un taele: tcmptcja-lio com puguis.

• C r a n c . .'.' n.n;, 22 adic C o n t i n u í , s a n i t ' I: t e n d è n c i a d e g a s t a r m e s tic I . | i i . l ' . ' à i u ' . la t e \ a s i t u a c i ó Vigila ' c - ..kspeses.

• Kalantat. 72 s i -22 nctuhK I '.l'iaeeio que pots sentir pei petsones •pi., n. i , acaix^ n c'l cN teus e s q u e m e s

• I.IÏÓ. :.cu i .i " u, • l·l p i i i p o s · a . i i i e i n p i e i i c l i ' c

• t-seoi'in. .'i a,: ? !M\c:nl·ic Seia un bon dia per iniciar viatges Il·irgs. pero això pot endarrerir p r o Icci.s lelaeionats a m b Iti teva feina.

• Aquari. 211 iicnci-is tehrei — P e r resoldre el conflicte a m b la família, la solució es obrir-li la ment i el cor: paila-hi.

• Sagitari. 22 nnv.-2H desembre l-ncara que tinguis tensions en l'àmbit p i o k s s i o n a l . tindràs l'oportunitat d ' a u g m e n t a r els ingressos.

• Peixos. 19 tehri·i-2i: naire —Avui t'anirà he rclaeionar-tc am alio q u e tingui a veure a m h e: t r e a t i u . Posa't a treballar ara'

IC'c'tCs. IjUC

|1i'li.'!l

s a|i|!icai

nous proUll glilll

a v e n i ; e n l.i l e \ . i c . i r i e r a .

• Verjje. : • ,.c.^!-2l scici•il·ic Iens tensions en la lesa família, però a! mateix temps pots macar tina bona lelacto amb algú proper.

II p u l p e i n u l i c a r .

37

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

ELS CINEMES «Acoso»

T SANT CUGAT

Director: Bany Levinson.

Intèrprets: Michael Douglas i Demi Moore.

Recomanada: R/18.

Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Montecarlo, de Sabadell.

• La nova presidenta de l'empresa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa.

L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

«El color de la noche» Director: Richard Rush.

Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat, ell es fa càrrec del seu grup de teràpia.

Sant Cagat t S«ntC9gat2 Sant Cagat 3 Sant Cugat 4

Stom Larehattamot

\ -ú^

mm

Los hpmte» ranca intenten 4M,6.30,

ft3S,

Aam

FtarteantWn

Laborables: 8.30, 1 M I Rubí Palace 2

> ' PuJpfctai

Èíttà*4H»0

TMJBI RubiPalaoel

Recomanada: R/13.

Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat.

• Caterina de Medicis organitza el casament de la seva filla Margarida de Valois i el protestant Enric de Navarra, com a maniobra política destinada a reconciliar un país dividit per les guerres de religió. Sis dies després de la boda, les maniobres de Caterina per desarticular la facció protestant desemboquen en la sagnant nit de Sant Bartomeu.

T SABADELL " M f i r SM,7M,WM

Elperauè*"tot plegat r^JM,

,

<M», 8,15. ÍOM

!

6«írpeC)

fem

ItortecarioO

Acoso 4.00,6.10,8^0,19.45

Principií

Lamw«pwa«adí#(t.. 4.00,650,8^5,10.50

Rambla

StW!»

•';'

"*~- km,6.10,&20,«Ü&

: ;„.

4.10.6Ü0.R30,10^5

f ) Olvendre»: última sessió l«45 / DisstttK ú&ima sessió 11.00

Ctaabtes Hestius: 8.30,10.45

BJotttaft

CERDANYOLA Kursaal

grancalón

435,1096

UabofabteK8.15,&a)gia45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15, 8.30, tg.45

MagnaparNtógara

7.00

«El rey león»

Ruta'Palace 3

B color o l t e noche

5.00,7.40,10.30

Director Roger Allers i Rob Minkoff.

Intèrprets: dibuixos animats.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle.

Et color de la noche

Laborables: 5.00,7.45,10.30 Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

LaúJftnfcjpadilladeWes .4.30,8.40,8.55,11.10

Ruta Palace 4

Unpoet»|«reredutas

5.20,7.55,10.30

Entrevisliion el vampiro

4.05,650,8.40,11.00

Río salva}*

4.15,655,8.40,10.55

Elreyteón

4.10,6.00,7.50,10.25

Losinmortatelli

4:10,6.00,7.50,10.25

Acoso

Laborables: 6.15,8^0,10.45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 Rubí Palace 5

La nuava pesadia detotesCraven

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,1145 TSABADELL

Timecop .

4.35,655,8.35,10.35

5.00,7.30,10.30

La màscara

5.15,7.15,9.15,11.15

Ríosalvaje

4.00,6.00,8.15,10.30

Pulpfiction

4.30,7.30,10.30

Dias contados

4,00,6.00,8.15,1O30

Acoso

4.05,7.50,10.50

Frankenstein

4.00,6.00,8.15,10.30

Frankenstein

4.45,7.50,10.50

Cineart5sales El color de la noche

«Río salvaje»

«Días contados» Director: Imanol Uribe.

Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta drogaaddicta, filla d'un guàrdia civil.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan.

Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise i Christian Slater.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Nova Orleans, final del segle XVIII. Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lestat, amb la intenció d'eliminar-lo.

Dos-cents anys més tard, un periodista entrevista el vampir De Pointe du Lac, que explica la seva història.

«Frankenstein»

«Los inmortales III»

Director: Kenneth Branagh.

Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce.

Sala: Rubí Palace 1, de Rubí i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Víctor Frankenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

Director: Andy Morahan.

Intèrprets: Christopher Lambert i Mario Van Peebles.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

B En una muntanya mística del Japó, una expedició científica allibera Kane, el qual es disposa a desafiar el seu enemic, l'immortal MacLeod.

«La màscara»

«Un poeta entre reclutas»

Director Quentin Tarantino.

Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Uma Thurman.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

«Los nombres siempre mienten»

Director Charles Russell.

Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene.

Recomanada: R/13.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment.

Director Penny Marshall.

Intèrprets: Danny DeVito, Gregory Hines i James Remar.

Recomanada: apta.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

I Bill Rago ha perdut la seva feina i accepta un treball temporal per donar classes a un grup de soldats inadaptats.

• Vincent i Jules són dos assassins a sou que treballen per a Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap. Butch és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

Butch, però, guanya i intenta fugir amb la seva companya.

«La nueva pesadilla de Wes Craven»

«El perquè de tot plegat»

Director Wes Craven.

Intèrprets: Robert Englund i Heather Langenkamp.

Director Ventura Pons.

Intèrprets: Rossy de Palma, Pere Arquillué, Abel Folk.

Director Antonio del Real.

Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico i Anabel Alonso.

Recomanada: R/13.

Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

• Quan és a punt de ser expulsat de l'escola de lletres, Martín descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Martín agafa unes planes de la futura novel·la del seu veí i les presenta al seu professor.

Sala: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell i Kursaal. de Cerdanyola.

H L'actriu que va protagonitzar la primera pel·lícula de la sèrie de Freddy és perseguida per un personatge anònim que li envia cartes i li truca per telèfon per dir-li que ell és el veritable Freddy.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart-tres, de Sabadell.

• Diverses històries, absolutament independents, basades en relats de Quim Monzó.

«Pulp fiction»

«La reina Margot» Director Patrice Chéreau.

Intèrprets: Isabelle Adjani, Daniel Auteuil i Jean-Hughes Anglade.

Vencert de confiar en un cinema impur I «EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT» Catalunya, 1994 Director Ventura Pons.

Intèrprets: Lluís Homar, Pepa López, Àlex Casanovas, Mercè Aranega, Mercè Pons, Pere Ponce, Anna Lizaran, Abel Folk, Sergi Mateu, Jordi Bosch, Rosa Gàmez, Sílvia Munt, Rossy de Palma, Rosa Novell i Pepe Rubianes.

U

ÀNGEL QUINTANA

na sèrie d'actors retratats en un espai descontextualitzat, corn si fossin personatges d'una sèrie de tableaux vivants, miren a la camera i ens anuncien el títol —generalment, un concepte— de cadascun dels contes de Quim Monzó que Ventura Pons ha dut a la pantalla a El perquè de tot plegat. La mirada a la camera és una crida directa a l'espectador i una mena de proposta indecent per tal que entrem en la ficció. U n cop a dins, les lleis seran unes altres, hi haurà molt poques mirades a la camera

i cada història s'articularà a partir d'unes lleis pròpies.

Els quinze relats de Quim Monzó escollits per Ventura Pons n o han estat adaptats al peu de la lletra. El cineasta prefereix veure cada conte com un món tancat on es plantegen una sèrie d'interessants p r o b l e m e s formals. En aquest univers, el narrador pot ser a vegades una veu en off indeterminada d'algú absent, pot ser algun dels personatges o la camera que contempla fredament la situació. L'acció pot venir donada per uns diàlegs que respecten la unitat de temps, pot ser anul·lada en un llarg pla seqüència on la camera es mou en un cercle al voltant d'uns personatges estàtics o pot ser una acció trepidant marcada per continus salts de temps.

Si ens posem a analitzar els registres interpretatius dels actors, el ritme intern de cada una de les seqüències —la conversa telefònica entre R o s a Gàmiz i Jordi Bosch és exemplar en aquest sentit— o els recursos de muntatge utilitzats per Ven-

tura Pons, veurem que, malgrat la seva forma minimalista, El perquè de tot plegat és una obra molt complexa.

Ventura Pons ha rebutjat el camí més fàcil i això l'ha dut a realitzar no només l'obra més reeixida de la seva carrera —juntament amb la primerenca i oblidada Ocana, retrat intermitent—, sinó també una de les més interessants del cinema català dels darrers anys.

El perquè de tot plegat — i n d e p e n d e n t m e n t dels mèrits propis del text de Monzó— és un film molt agosarat. Ventura Pons ha tingut l'encert de contemplar el text de Monzó com el punt de partida d'un experiment cinematogràfic.

N o crec que el risc que ha posat Ventura Pons en l'experiència hagi anat només acompanyat de professionalisme. En El perquè de tot plegat hi ha molta intel·ligència en els recursos de posada en escena i un gran respecte pel text literari, fins al punt de convertir-lo en protagonista absolut del film. Ventura Pons ha cregut

en allò que alguns teòrics dels 50 van batejar com a «cinema impur», és a dir,

Director Curtis Hanson.

Intèrprets: Meryl Streep, Joseph Mazzello, Stephanie Sawyer i Kevin Bacon.

Recomanada: R/13.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

M Quan les seves relacions de parella són a punt de trencar-se, Gail proposa passar uns dies junts prop del riu que la va veure créixer.

«Sirenas» Director John Duigan.

Intèrprets: Hugh Grant, Sam Neill i Elle MacPherson.

Recomanada: R/18.

Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat i Rambla, de Sabadell.

• Un capellà anglicà ha d'intentar persuadir un artista australià de retirar una pintura provocativa d'una exposició internacional.

«Timecop» Director Peter Hyams.

Intèrprets: Jean-Claude Van Damme, Ron Sitver i Mia Sara.

Recomanada: R/18.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• L'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps.

El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual.

Pere Ponce i Mercè Pons en una seqüència de Sinceritat, un dels quinze relats de Quim Monzó.

un cinema on la paraula pot tenir tant o més protagonisme que la camera i on

no s'han de dissimular, en benefici d'una falsa puresa cinematogràfica, les aportacions essencials d'altres llenguatges. Crec que hi ha més inventiva i risc narratiu a El perquè de tot plegat que en les enlluernadores giragonses narratives de Tarantino a Pulp Fiction. Particularment, sento molta més admiració pel film de Ventura Pons, i no e m sap c a p g r e u r e c o nèixer-ho.

Antenex, S.L. Venda i reparada d'antenes i parabòliques.

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estodó) „ Tel. 589 2 2 4 7 | SANT CUGAT §

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadifalch, s/n . T. 589 24 81

25() nk'N

IC ) I V \ 1 , \

[Ni I I

APUNTS

38

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 3 d e f e b r e r d e 1995

L'AGENDA fi.

• Kadin S a n t Cugat De dilluns a d i v e n d r e s - I X - 7 a 4.3H h. /•./ Cull del Monestir, la informació amb Xavier f o r n e l l s i els Serveis Informatius de RSC. De < O I a 10 h. Sani Cugat diu u diu. a m b X. Casanovas.

-De Illa 12.3(1 h. í : na habitació umb vistes. amb M Arnal.

3

Res

a

A

P ' R O P O S T A

DIVENDRES • Sants -Blai.

De 12.3(1 a 13.3(1 h. Res u • \eure. presentat per M. Ribalta i M. Caytielas.

De 13.3(1 a 14 h. Stml digui diu u diu (repetició).

De 14 a 17 h. l'n/ de tarda Presentat per A. Martin.

De 17 a lis h. Aquesta tarda parlem de.. : dilluns la realitat dels immigrants a l'ullés sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a l'iure a lu Temi. amb X. Casanovas i M. \ ( osta. Dimecres entrem a /./ magatzem. amb M. Castillo. ( ( i a l i n d o i M. Carrasco • Di|ous obrim el correu dels altres a /. estufem, amb V. I ar i I Casares. Divendtes I Abad i A. lionet presenten / 'e^irena.

D e IS a l'Hi. (repetició)

L

Cafè de Relgrado A Ics 1 1.50 de la nit, country en directe. .Actuació del grup Country Joc and His Perfect Show.

l.'Irsbart Sant Cugat, en un moment de l'espectacle.

«Un pont de mar

4

Molts estudiants ja han assistit a les .xerrades.

blava»

Xerrades d'orientació

D I S S A B T E Sants \ n d r e u Corsino.

acadèmica

D

J J n pont de mar blava es cl n o m d e l ' e s p e c t a c l e U q u e p r e s e n t e n a q u e s t c a p d e s e t m a n a I.luís l . l a c h i l ' E s b a r t S a n t C u g a t al T e a t r e - a u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l . I . e s p e c t a c l e d e m ú s i c a i dansa, basat en textos originals de Miquel M a r t í i P o l . s o t a la c o r e o g r a f i a i d i r e c c i ó d e J o a n Serra, es r e p r e s e n t a r à d e m à , dissabte, a Ics |() d e la nit. i d i u m e n g e , a les 7 d e la t a r d a . S.G.

es d e fa u n e s s e t m a n e s s ' e s t à p o r t a n t a t e r m e u n cicle d e x e r r a d e s d ' o r i e n t a c i ó a c a d è m i c a i p r o f e s s i o n a l a la C a s a d e C u l t u r a .

A t o t s els e s t u d i a n t s q u e e n c a r a n o s ' h a n d e c i d i t p e r c a p c a r r e r a e l s s e r à m o l t útil a s s i s t i r - h i .

A q u e s t d i m a r t s , d i m e c r e s i d i j o u s hi i n t e r v i n dran professors de dret, ciències polítiques. s o c i o l o g i a , c i è n c i e s d e la c o m u n i c a c i ó , t u r i s m e i e n g i n y e r i e s t è c n i q u e s i s u p e r i o r s , -s.ci.

veure

1

De I'- a 211) Al llom. novetats musicals amb S. Vallvc. \ les 21.1(1 1). /. 'esportiu, amb < '. Res cl te.

De 21.11) a 23 li. Sons i estels. amb 1'. l'ahissa.

De 23 a 24 li. Dilluns:! iure u lu temi: dimarts: /-.'/ magatzem: dimecres: l.'estajelu: di]ous: l.estrenu. i divendres: I ulles sense fronteres.

De I HI a 7 h. Música ui teu eoslut Musica non-slop.

• Dissabtes De S a 10 li. / / Cull del Monestir (edició dissabte).

De I l l a 11 h. /•.'/ magatzem (repeliciol.

De I I a 12 h. l.estrenu (repetició).

De 12 a 13 h. /. csiufetu (repetició).

De 13 a 14 h.

Uain-muu. i'. Reverter i l'equip d'esports.

De 14 a 15 h. l'ulles sense fronteres (repetició).

- De 15 a 16 h. Magical Mystery Iinir, amb J.M. Alvira.

De 16 a I1* h. Súper l)j. Musica amb X. Montero.

De I') a 2(1 h. liiff-raff. Música lieusT. amb M. Picanyol.

De 21) a 22 h. Irucku Track.

Rock, soul i funkx amb J. M.uques De 22 a S h \lusieu al teu costat. Musica non-slop.

• Diiimt'ngts De S a M li. I d dia del Senyar. [.missió de la missa de dissabte i informació de l'csglesia evangèlica 1 ben I ver.

De '> a W. ill li. l:sporl en mana lu edil to..

De '1.3(1 a 14 li. Roda dúinus. t onduit per 1'. Pallissa. Poesia amb 1,1 (i.iicia. sardanes i saisuela amb .1. Fàbregas. r / i·i un pus per Tl-'.shart.

De I- a 13 li. 1sports en inan.a. 2Í/ edició.

De 15 a 16 h. Magicul Mystcry I our.

D e 16 a l'í U. Súper DJ. De 1'' a 21 h. Track a Iruck.

De 21 a 22 h. l·lsports en mana. 3ÍÍ edició.

-De 22 a 7 h. Musica ui teu costat. Música non-slop.

I cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. informació local i comarcal.

Serveis Informatius de RSC.

• Cafè de Belgrado —A les 11.311 de la nit, música de ball en directe. Actuació del grup Joan Carles and The Carlcltcs

5 D I U M E N G E

• Club M u n t a n y e n c A les 7 de la tarda: Alaska. i'iiltimu frontera, a càrrec de Josep Maria (iavin.

• Sants — \uuli

7 D I M A R T S

8 D I M E C R E S

• Sants — Moisès

• Sants —Jeroni Hmilià.

• C e n t r e Borja

• Conservatori — A les 8.30 del vespre: Una hora de música, duo de pianos. a m b L. Mosca i M. C a m p .

• Centre Cultural

A Ics in de la nit al Teat r e - a u d i t o i i . l l u í s l.lach i l·I.sbarl Sant Cugat ofereixen l'espectacle L'n pont de mar 'dava i Aire va. Direcció i coreografia: Joan Serra.

Preu: 2.5IK) pessetes. Informació i reserves al telèfon 5X<> 22 <S,S.

• Centro Popular Andaluz —Festa Flamenca a m b la col·laboració de les Casas Ilcrmanas Andaluzas i Casas Rcgionales. Informació al telèfon 589 16 74.

• ÜmAI.SAItTCUaAT

• Club Muntanyenc A Ics 7 del matí, excursió matinal: Coneixent la Serra de l'Ohuc. quarta etapa: assentaments humans. Sortida de la plae,a del Monestir.

• Club M u n t a n y e n c — A les 10.30 del matí, XII Mitja M a r a t ó de Sant Cugat del Vallès 1995. Lloc de sortida: Mercat T o r r e b l a n c a . Org.: C M S C i Club Natació Sant ( ugat.

• t entre Cultural A les 7 de la tarda, al Teat i c - a u d i l o r i , IJuis l.lach i l·lrsbait Sant Cugat ofereixen l'espectacle l'n pont de niar l'fou i Aire va. Direcció i coteografia: Joan Serra.

Preu: 2.50(1 pessetes. Tel.: 5S9 22 SN.

• Casa de Cultura — A les 8 del vespre, xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Dret, a càrrec de J.J. Moreso, professor de filosofia del dret de la U A B i Ciències polítiques i sociologia, a càrrec de J.M. Sanahuja. professor de la U A B .

6 D I L L U N S • Sants Victoria i Dorotca.

JAIttR

— A Ics 7.45 del vespre, dins ei cicle de conferències sobre cultura i societat: La interacció cultural en l'empresa. Una necessitat econòmica, a m b V. T'rius, ex-direetor de Bayer Hispània Comercial SA. Tel.: 674 II 50.

• C a s a de Cultura — A les 8 del vespre, xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Ciències de la comunicació, a càrrec d'A. Chillón. professor de la U A B i Turisme, a càrrec de M.D. Vidal, cap d'estudis de l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya.

3. SAHTCUQAT-UFLOBESTA-LES P t A H f S

Sortides des de Mas Janor.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.i0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.20h.

L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut MasJaner, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació SI Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06 16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins ates21.30h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: OÜ.OOh del matí i cada hora i mitja fins ates21.30h.

Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.501) del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fms a les 22.25h.

-Sortides addicionals a Terrassa 06 55h, 07 55h i 11 55h (feiners) ,.'".«.Th~··°*V U..^. ..^Jtm

-.M^,.. ....»,.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h.

-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05 40106.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h.

-Diumenges i festius 1a sortida 07 10h i als 10 minuts de cada hora fhs a tes 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h i 23.00tt (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

-Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h.

-Dissabtes. 1 a sortida. 05.451 als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h.

-Diumenges I festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets.

Fes-te soci de Creu Roja

+

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can M a t a s , 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant C u a t del Va,,ès <*.««.

8

39

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

L'AGENDA TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

9

Dia/Poble

D I J O U S

Sant Cugat

•Sants —Apol·lònia.

CONFERENCIA • C a s a de Cultura —El dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Panorama general de la UPC: enginyeries tècniques i superiors, òptica..., a càrrec de J. Quevedo, professor d'automàtica del campus de la UPC de Terrassa.

MÚSICA •Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit, blues en directe.

mmsmmm^m

1 Farmàcia (adreça)

SERVEIS

Telèfon 1

M. Moral {Sa. Teresa, 40)

6753344

Ajuntament

5892288

Grua

8743371

6755105

Aigües La Floresta

6742089

6928080

AAPPiW Mira-sol

6742018

Cerdanyola

Pereifo (Av. Catalunya, 51)

5809700

Ambulatori U s Planes

Rubí

Pont(MagiRamentol,7)

6973456

Bombers BeUaterra

Montcada

Capdevto (Conca, 10)

085

Bombers Generalitat

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

el Papiol

A Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Bombers Rubi

6998080

AAW Sant .Joan Mira-sol

6747103

•

Sant Cugat

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

CAP

5891122

AAPPIWValdoreix

6742197

jjj

Cerdanyola

LJuís(Aifma,18)

6924708

CAP urgències

5894455

AAPPiW C.Montserrat Vall. 8742105

r

Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

Casa de Cultura

5891382

AAPPWCanUajóValt.

í

Montcada

Duran (RWa. Montcada, 37)

5751543

Casal Valldoreix

«744599

AA Prop, 1 Veins La Floresta 6742089

A V % ( A v . Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

725 29 44

AAWAigusJongaUHor.

6745129

6741531

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

Sànchez (Passatge Xops, 2)

6755105

AlcotKjfcsAnònms

3177777

j § el Papiol

6745049

• !

J n

Sant Cugat a Cerdanyola Rubí

C.Uorens(Sta. Maria, Z7)

6922184

Centre CMc Les Planes

Cabina (Mra. Sra. de Lourdes, 35)

6992099

Centre Cultural Mira-sol

58» 2018

DNI (Cita prèvia)

E

Montcada

Duran <RNa. Montcada, 37)

5751543

Cinemes St. Cugat (Resar.)

5890941

Greenpeaoe

í

el Papiol

AV1fi(Av.G«wraÉat,35)

6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

•

Sant Cugat

C.TexfdofRbta. del Celar, 97)

6747749

Creu Roja Sant Cugat

«741234

H.Vald'Hebron

4272000

»

Cerdanyola

OrdB(Av. Argentina, 17)

5807859

Creu Roja Valldoreix

8742459

H. Sant Joan de Deu

2034000

=

Rubí

Partia pCercaviïs, 7)

Dispensari La Floresta

«741815

Unitat Coronària

2481040

'

Montcada

Pardo p a n Sant Joan Masia, 2)

5642139

Ent Municipal descentrant

874» 19

Tel. de t'Esperança

4144848

H

el Papiol

AVTà(Av.Generaltat,35)

6683967

ENHER Rubí

8991892

Informació Canetares

2042247

5891226

I ríorniadó Aeroport

4785000

5893080 (91)5434704

Sant Cugat

RJera(Dr.Murio,1)

6740430

FECSA

{

Cerdanyola

Selva (Torrent, 12)

6618901

FFCC

6744» 34

Informació RENFE

4900202

:

Rubí

BaiaSé (Francesc Macià, 23)

6960430

Funerària

6748525

Informació Port.

3188750

=

Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

MJ el Papiol

AVIà(Av. Generalitat 35)

668.39.67

Hisenda

5891185

PoMínic Torreblanca

5891732

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, música, dansa i altres activitats. Telèfon d'informació: 589 08 47.

•

6746696

PROMUSA

5891732

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda, costura, guitarra, manualitats, casal i altres activitats.

Telèfon d'informació: 675 51 05.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació a la Casa de Cultura. Concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Teatre, manualitats, boixets, costura, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de natura: Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes, de 10 del matí a 1 del migdia.

Tel.: 589 20 78.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats. Fins al mes de juny.

Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

• C u r s d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Tel.: 674 61 80.

• C l u b Muntanyenc —Grup de muntanya, per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès (conversació). Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys.

Telèfon: 674 53 96.

• C e n t r o Popular Andaluz —El dissabte 11 de febrer, Festa de Disfresses. Concurs i ball.

•

Sant Cugat

a Satoart (Santiago Rusinol, 38)

6740645

Jutjat

"

Cerdanyola

Àlvarez (Galeries Urtcentro)

6926721

Oficina Municipal La Floresta 5890847

ï

Rubí

Serra (Francesc Maria, 86)

6991343

Panòquia St. Pere Odavià

8741163

í

Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Parròquia Les Planes

2047503

|j

ef Papiol

A.Vte(Av. Generals*, 35)

6683967

Parròquia Valldoreix

674SS69 6754955

ASOI

6753503

6747858

Araru Cavin

6742570

Casal d'Avis SC

5891638

Uar d'Avis Parròquia

5890598

•

Sant Cugat

C.TexWó(RbladelCelter,97)

6747749

Piscina Municipal Valldoreix

Q

Cerdanyola

Bach (Passeig de les Cordeles, 67)

6922367

Cuerpo Nacional de Policia

6990291

Urgències

091 092

1

ENTITATS

| J Rubí

Farell (Sant Jordi, 25)

fej Montcada

Puig F e n ^ (Hoc Orquídia, 8)

Policia Municipal i Prot Civil

el Papiol

AVM(Av.GeneraJtat,35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125

Club Muntanyenc

6745396

Sant Cugat

U. Beringues (Atons Sala, 46)

6740483

Comissaria de Policia

6747612

Coral de la Unió

6741006

Cerdanyola

Valls (Avda. Catalunya, 17)

6921130

Taxis (parada)

67409 97

Esbart Sant Cugat

67526 52

Rubí

Torres (Passeig Les Fonts s/n)

Ràdio Taxi

5894422

El Tot Sant Cugat.

6748661

ï

Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

:

el Papiol

A. V i a (Av. Geneta»*, 35)

6663967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

67559 59

SAUR (Aigües)

5884021

Televisió Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

Els 4 Cantons

5896282

p 1 ' :

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui ates10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Tel.: 589 16 74.

—El dissabte 18 de febrer, Festa de Carnaval, actuació dels grups de comparses i murgues del CPA. Ball amenitzat.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: M. Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Telèfon: 589 13 82 (Casa de Cultura). Inici dels cursos: 14 de febrer.

•Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dir.: L. Mosca. Telèfon: 675 11 94.

i vicc-degà de la Facultat de Psicologia de la UAB. •Centre Borja —El dimarts 14 de febrer a les 7.45: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb N. Gonzàlez, catedràtic d'història de la UAB. Tel.: 674 1150.

• C a s a de Cultura —El dimarts 14 de febrer a les 8 del vespre: Ciències de l'educació: psicopedagogia i educació social, a càirec de F. Ferrer, coordinador de la Facultat de Ciències Pedagogia de la UAB i Psicologia, a càrrec d'A. Castelló, professor

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac.

Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el seu l'àmbit comarcal. Dotació: 2(K).(K)0 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

EXPOSICIONS • Sales Municipals —Fins al 5 de febrer, a la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena.

—Fins al 15 de febrer a la Casa de Cultura: Joves i seguretat viària.

—Del 9 al 28 de febrer a la Casa de Cultura, acrílics de Sara Riera.

—Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, trens en miniatura de la Col·lecció Oltra.

Diumenges, de 10 a 1.30.

•Sales Privades —Del 2 al 21 de febrer a la

Sala Rusinol, exposició de l'obra de Benet Sarsanedas.

Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius, d'l 1 a 3. Telèfon: 675 47 51.

—Fins al 19 de febrer, a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Telèfon: 675 49 02. Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De dilluns a dissabte de 5 a 9.

Telèfon: 674 24 50.

—Del 16 de gener al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55.

—Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popular Andaluz. Tel.: 589 16 74.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original.

Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MUSICA •Centre Cultural —El dilluns 13 de febrer a les 10 de la nit, Sviatoslav Richter, piano. Tel.: 589 22 88.

•immm • C e n t r e Cultural

—El diumenge 12 de febrer a les 7 de la tarda al Teatre-auditori, La corona d'espines, de J.M. de Sagarra. Dir.: A. García Valdés. Preu: 2.000 pessetes. Tel. d'informació: 589 22 88.

BíBMOIÍC!Ü$ • B i b l i o t e c a Centre Borja

.—Universitària. De 9 a 1.30 del migdia i de 4 a 8 del vespre.

Tel. d'informació: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 a 8 del vespre. Dissabtes de 10 a 2 del migdia.

Tel.: 589 28 09.

• Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

MASSATGE: IMPORTÀNCIA EN LES DEFICIÈNCIES fe el sistema més important per reequilibrar pHtfi i l'estat defe bulbs, acompanyat del itfueix i millora: 'HCwar

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

'»; ..•

fet pot ptèmear lot el contrari d'al MÀSSAïmÍ8*SSOSÀSEGUIR de ser Afavoreix la cii o cada costat àm • & vaivé vertical

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 • Sant Cagat del Vallès

ELS

40

CANTONS

Divendres. 3 de febrer de 1W5

Sant Cugat del Vallès

Sant ( u^Ht del Vallès: ( Xunc • V ^V s: \

L ' E N T R E V I S T A

L A

Coses menudes

LAURA CONEJERO. Actriu. «

El públic és el mirall d'una actriu

L'actriu Laura C'onejcro, que viu a Sant Cugat des tic ta quin/c anys. va començar a fer teatre a la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona, l'any 1 C>8S. Mentre Laura Conejero i Sergi Belbel estudiaven periodisme i filologia. respectivament, assajaven l. augment de CSeorges Perec. A Desprès de la pluja vam descobrir la seva vessant còmica, que queda ben latent a /•.'/ mercader tlc l Wirr/'íí. on la veurem cl dia .l'i a Rubí com a Pòrcia.

I'l r u i il'l s B Sant C u g a t . l-'er t e a l i e es juüal'.'

• I tant! L's jimar, pcio .unh regles. \ o es un joc fàcil, però si divertit. Com tots els jocs. no':' . I e els seus pel ü b . com caure en Li li.mipa que l'ofereix el propi desgast de l'i ibra. qual) la molt temps que la las. Per això in agiada moll assajai. que es • •« 11 es pol |iii;ar nies. pelo s e m p u pensant que la nostia lema l'ha de veiiri. un publk . n v n l I C els nens jueueil pel a elis rialeixos. • M no los aelim. qiR seria'.'

Supnvi que bagues acabat eU esludis a la universitat i. potsei. em dedicaria al periodisme».

A d v o c a d a , no li a g r a d a r i a sei -ho'.' À n i m . . . Aal',!. ho dius pel peisonatge de I obra!.. No crec que en sàpigues. La trobo una piofcssio massa quadriculada. lot i que potser es apassionant per aquells que l'exerceixen. 1 n el cas de Pòrcia. es carrega al pobre jueu i el deixa sense res. ampalada per la llei. això sí».

Qui és en Sergi Belbel?

«Home. hem après junts.

Vam c o m e n t a r molt joves, ell com a director i autor, i jo com a actriu. Diria que en Sergi es una persona brillant, amb una energia desmesurada i una capacitat molt gran de fer feina, a més de tenir un gran sentit de l'humor i de disfrular la vida.»

O u è li fa bullir la sang d'indignació del mon teatral?

-••[Us excessius e g o c e n t r i s mes LI teatre és una cosa molt global i són moltes les persones que treballen en una obra. T a m -

Qutin tinc una feina que em demana molta energia, m'hi dedico de ple i el personatge de Pòrcia era suficientment important per deixar-ho tot per ell

poe suporto la manca d'interès i de passió per la feina—És cert q u e va deixar la sèrie Poble Nou per treballar a /-.'/ Mercader de Venècia'?

—«Sí. perquè pensava que ni) era compatible. Soc una persona que quan tinc una teina que em

STOP

7h matí

C O L U M N A

d e m a n a molta energia i concent r a c i ó , e m va m o l t m a l a m e n t tenir altres coses. I el personatge de Pòrcia e r a s u f i c i e n t m e n t i m p o r t a n t i difícil c o m p e r deixar-ho tot per ell-, —Tinc la sensació que vostè mima molt la seva carrera pro-

»

fessional?

—«Intento mirar una mica la qualitat del q u e faig; ara també és cert q u e en la nostra professió de vegades no tens feina i h e m d e p a g a r el l l o g u e r d e l p i s . . .

Alguns cops et fa decidir la necessitat. Però mentre la meva economia m ' h o permeti, procuraré escollir».

— O u è tenen en comú Pòrcia i Laura Conejero?

—«Pòrcia, quan decideix una cosa. ha de ser de forma global i absolutament. Jo també sóc així; quan decideixo alguna cosa, em concentro només en ella i m'hi llenço, i l'exterior deixa d'existir».

- I n t e r p r e t a r un personatge de les obres de Shakcspcarc és diferent a tot el que ha interpretat fins ara?

«Sí. És molt complexe, i això et fa rumiar i treballar més-..

— A /:'/ mercader de Venècia deixa ben sentat que és una sòlida actriu, i una candidata als musicals.

—••Bé. en aquesta obra he tingut la oportunitat de mostrar una faceta més fresca, còmica i divertida. Ara. això de cantar va ser perquè era senzill i curtet. L'cm una cançó molt dolça i sensual».

- L s t a l l a r i a e l s c a b e l l s , si algun personatge ho requereix?

—«Sí, a més tinc ganes d'anar amb cl cabell curt».

— O u è és un mirall per a una actriu?

—«Per a mi, és el públic. Ell el reflexa i et comunica com va l'obra. U n actor es veu en les seves reaccions».

—Aleshores, la solitud de l'actor és l'absència de mirades?

—«Un actor existeix per a què el mirin i per a comunicar.»

—El teatre és el pany d'una porta per on observar la realitat?

— « T r o s s e t s de realitat, a m b ritme i temps n o reals».

— La vida és un somni, u n a tómbola o una representació teatral?

—«Per a mi té bastant de teatre, influeix l'atzar, p e r q u è n o sempre és la nostra voluntat qui mana, i és un somni perquè n o l'acabem d'entendre».

—Si li preguntés quants anys té, m ' h o contestaria?

— « H o m e , clar! N o hi ha cap problema. Tinc 28 anys».

D

JOAN BARRIL •

ues sentències s'han afegit a l'embolic judicial de les últimes setmanes. Es tracta de d u e s s e n t è n c i e s impensables fa uns anys, actes de justícia e n o r m e sobre coses menudes però que demostren que potser és en les coses menudes on s'ha de començar a treure l'entrellat de la progressivament complexa societat c o n t e m p o r à nia. T o t e s d u e s t e n e n a v e u r e amb activitats tranquil·les i pacífiques. pròpies de temps de passeig i de cireres. U n a : un tribunal c o n d e m n a l'Ajuntament de Barcelona perquè u n a dona va relliscar damunt d'un pas zebra. Pel que es veu la pintura blanca dels passos zebra és u n a superfície extremadament relliscosa a m b la pluja. El resultat és un milió i min de pessetes per a la víctima de la relliscada. Ducs: D o t / c milions per a una altra dona a la qual un ciclista va atropellar i li va trencar el fèmur a la plaça de Sant Agustí, també a Barcelona Afegim-hi a això la polèmica gironina sobre si els patinadors son vianants o vehicles i ens trobarem a m b un p r o b l e m a h e r m c n c u l i c sobre la mobilitat humana.

El dret a la integritat deL eia tadans es indiscutible, l'eio pel que es veu comença a discuiir-si la condició i n n o c e n t de c c r U s activitats. Patins, bicicletes i passos de vianants formaven pari fins ara de l'estètica de la pau i de la concòrdia. De sobte veiem que una bicicleta pot ser una arma assassina de la mateixa manera que un encenedor pot servir tant per encendre una cigarreta com per provocar un incendi forestal.

No es tracta d'exonerar de culpa aquells que fan mal ús dels instruments m é s innocents que l'home s'ha donat per al seu lleure.

Però potser la justícia està filant molt prim en les coses primes i en canvi pixa pel broc gros en coses més transcendents.

El dret de les víctimes a ser indemnitzades és legítim. Però a aquest ritme les companyies asseguradores faran l'agost, els vells es llançaran a les rodes de les mountain-bikes i els passos de zebra es convertiran en el holiday-on-ice d ' e s p o n t a n i s patinadors de l'asfalt. Q u e d a clar queia indemnització serà mes gran com més petita sigui l'eina de la malesa.

Molt aviat e s t r e n a r e m la

11 h nit

RAR! Dí LES MOSTRIS INSTAL·LACIÓ* ?!R ESTAR MES EN FORMA

mW

SQUASH %

%

%

Club Sant Cugat

C Sant Jordi Tel. 674 98 62

#.

i. W

*

Apunta't

ja!!