Diari de Sant Cugat 070 by Diari de Sant Cugat

ELS CANTONS

Divendres, 2 de desembre de 1994

• Punt i seguit L'Ajuntament redactarà un pla d'emergència per als centres d'ensenyament del municipi. Plana 3 Xavier Cortés afirma que l'Ajuntament és cada vegada més sensible amb el medi ambient. Plana 4. Bellatera demanarà per la via judicial la segregació de Cerdanyola que la Generalitat li denega. Plana 5

I Economia L'Institut Agrícola de Sant Isidre obté la majoria a Sant Cugat en les eleccions del camp. Plana 11

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

El nou centre de «la Caixa» a Sant Cugat es farà Pany vinent El nou edifici acollirà els serveis de gestió i càlcul i d'administració • Sant Cugat.— Josep Vilarasau, director general de «la Caixa», va assegurar dissabte passat que les obres de construcció del nou centre que l'entitat financera vol instal·lar a Sant Cugat començaran durant la

També és molt probable que s'hi instal·li la fundació cultural de l'entitat

segona meitat de l'any vinent. En un primer moment l'edifici es va concebre només com a centre de càlcul i gestió, però Vilarasau va explicar que també es preveu traslladar-hi el servei administratiu i fins i tot

La instal·lació del Centre Comercial de la Guinardera convertirà l'Augusta en una veritable ciutat. Plana 12

Firart organitza la I Mostra d'Art amb l'objectiu de reunir artistes de tot l'Estat a la plaça Octavià. Plana 13 Estupendams omple la sala Res amb un excel·lent recital de cançons noves i velles a capella. Plana 13 Narcís Serra assisteix a la representació de La Cenerentola i elogia el Teatre-auditori. Plana 15

i El PSC es decanta finalment per la postura de l'EMD sobre els plans especials d'equipaments

Amparo Moreno interpreta Shirley Valentine, de Willy Russell, al Teatre-auditori. Plana 15

IA IC hi ha dues postures diferenciades que fan reobrir el debat al si de la federació

Emilio Briatore, resident a la Floresta, rep el Premio Nacional de circ del Ministeri de Cultura. Plana 16

I Francesc Ruiz

El CAR descobreix que la creatina millora el rendiment. Plana 29

I P u n t divers IC vol presentar una moció al ple perquè l'Ajuntament no creï més places per a objectors. Plana 33 Sant Cugat és triat sovint per a l'abandó d'animals, una pràctica encara massa freqüent. Plana 34

I Apunts Divuit mil oients escolten Ràdio Sant Cugat diàriament, segons dades d'un estudi recent. Plana 35 Les visites comentades al Monestir per Amics de la Lfnesco aixequen molt d'interès. Plana 37

Jiç- w^lp^WPsH^Wifli^w

la fundació cultural de l'entitat. El nou edifici s'emplaçarà al polígon de Can Marcet, en un terreny de 20 hectàrees. El centre ocuparà una superfície de 35.000 metres quadrats i tindrà tres plantes. Plana 11.

S'allunya el consens sobre Valldoreix

I Cultura i espectacles

El president del Sant Cugat Esport Futbol Club, Francesc Ruiz, afirma que, malgrat que la trajectòria de l'equip de moment no és gaire positiva, almenys s'ha aconseguit redreçar en bona mesura la situació econòmica del club. Ruiz demana suport a la població. Plana 27

Núm. 70»Any II« 200 pessetes

Els alumnes han participat activament en les eleccions. Foto: J.A. MULA.

L'ensenyament públic escull els consells escolars • Sant Cugat.— Els deu centres públics d'ensenyament de Sant Cugat han celebrat eleccions aquesta setmana per escollir els consells escolars, organismes de diàleg on es debaten, entre pares, alumnes i pro-

fessors, les línies educatives dels centres. Aquests organismes han estat qüestionats fortament vuit anys després de la seva creació, però totes les parts els veuen con un instrument útil de consens. Plana 3.

Plataforma i alcaldia negocien encara el Q,7% I Sant Cugat.— Fa gairebé tres setmanes que la Plataforma del 0,7% és acampada a la plaça de Barcelona i encara no ha arribat a cap acord amb l'Ajuntament després de diverses reunions. Els acam-

pats volen arribar al 0,7% dos anys abans del que proposa l'alcaldia. L'alcalde, Joan Aymerich, vol esperar la moció del Parlament que definirà la base imposable per calcular el percentatge. Plana 32.

Enric Larreula guanya el premi Gran Angular • Sant Cugat.— L'escriptor Enric Larreula va rebre dimarts el premi Gran Angular de literatura juvenil que atorga l'editorial Cruïlla. Larreula afegeix aquest als nombrosos

i prestigiosos premis que ha rebut fins ara. L'obra guanyadora, Els arbres passen ran de finestra parla de la difícil convivència entre cultures diferents. Plana 15.

M Sant Cugat.— Cada cop queda més lluny el consens que aparentment es va aconseguir entre tots els grups municipals quan es va aprovar per unanimitat en el ple municipal el conveni per a la delegació de competències a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. El PSC ja ha adoptat una postura oficial favorable als interessos que defensa l'equip de govern de l'EMD, del qual forma part la socialista Carme Pérez: Valldoreix ha de poder aprovar plans especials d'equipaments, tal com reclama. Per la seva part, IC tampoc no es deslliura de les desavinences: els dos regidors que té al consistori, Jordi Casas i Montse Turu, defensen postures contràries en aquest aspecte. El debat sobre quina ha de ser l'opinió definitiva de la federació sobre Valldoreix va ocupar bona part de la moguda assemblea de militants de dimarts a la nit, sense que s'arribés a cap conclusió. Planes 2 i 6.

2 . Divendres, 2 de desembre de 1994

NOUS CONSELLS ESCOLARS

Les escoles públiques i instituts de Sant Cugat, deu en total, han renovat aquesta setmana els membres dels consells escolars. Els pares son els que menys participen en les eleccions. Plana 3.

DEBAT A IC

Iniciativa per Catalunya torna a plantejar-se la seva postura sobre les competències que hauria d'exercir TEM D de Valldoreix a proposta de la regidora Montse Turu. Plana 4.

POLÍTICA Després de les jornades de debat mu- ; estat tan discutits, han de ser aprovats i el nombre de competències, «reequilibrant així el territori», explica la primera nieipal que van tenir lloc el cap de setmana per l'EMD. És el resultat d'un esforç secretària del PSC local, Maria Sansa. passat, el l'SC ha proclamat la seva posició per unificar les diferents opinions del parEl partit ha començat ja a dissenyar el oficial respecte a Valldoreix: creuen que tit que es basa en una reflexió més global: els plans especials d"equipaments, que han j que els districtes també puguin augmentar | programa electoral.

£1 PSC unifica posicions i defensa que els equipaments siguin per a Valldoreix El partit vol un reequilibrament de competències entre tots els barris

Els socialistes han començat a perfilar el programa per a les municipals

Cl 1 lAChRNADAS H Sant Cugat. Per primera vedada en molt de temps, la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya s'ha pronunciat clarament sobre què ha de ser i què pot fer l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. I ho ha fet a partit del punt que ha provocat la controvèrsia dels últims dies: l'apiovació de plans especials d'equipaments, una competència que reclama l'equip de govern de l'EMD. «Els plans especials d'equipaments, sempre que afectin l'àmbit territorial de Valldoreix, han de ser per a lï.MI)». va manifestar el secretari d'organit/acio del partit. Àngel Casas, desprès de les jornades de política municipal que diumenge passat van convocar una vintena de militants i simpatitzants del l'SC per començar a decidir el programa electoral. PI partit ha ratificat d'aquesta manera la que seia la seva posició oficial a paí tu d'at a. desprès d'uns dics en que el mateix Casas va reconèixer que havien estat «d'una mica de contusió respecte al que uns i allies interpretaven» a partir tic la resolució de la conselleria de Governació sobre el conflicte coiiipetencial amb Valldoreix i el conveni que va aprovar per unanimitat el ple de l'Ajuntament. A partir del primer document. Valldoreix interpretava que podia aprovar plans especials d'equipaments; l'Ajuntament cre-u el contrari. i així ho va plasmar en l'esmentat conveni. El PSC ha optat finalment per decantar-se a favor de la posició de l'equip de govern de l'EMD. del qual forma part la seva representant, Carme Pérez. La filosofia global del partit respecte als barris, la va definir molt

Hls dirigents del l'M' Joan (iaia. Maria Sansa i Altrcdo Xivchavala durant Ics jornades. 1 oi.i: MANÍ: KSP1NOSA. clarament Àngel Casas: «Nosaltres estem per un nivell de suficiència urbanística i de competència per a l'PMI) que li permeti regir les seves peculiaritats», tot recordant, però. que són competències delegades per l'Ajuntament de Sant Cugat. Això s'hauria de compensar augmentant també les competències de la resta de

Reduir el dèficit, objectiu econòmic ce H Les xifres d'endeutament actuals de l'Ajuntament de Sant Cugat va ser un dels aspectes més espinosos que els militants i simpatitzants del PSC van debatre a les jornades de diumenge. Analitzant l'estat financer de l'administració local des de l'any 1992 i fent una prospecció fins a l'any 1997 s'arriba a la conclusió, segons l'opinió de la primera secretària del partit, Maria Sansa, que «malgrat que l'economia municipal està fumuda, amb una bona gestió en els properes anys es remuntaria». Aquesta gestió es concreta en mesures orientades «a controlar les despeses per aconseguir l'objectiu principal: reduir el dèficit». D'aquesta manera, els socialistes estan convençuts que d'aquí a quatre anys la corba de l'endeutament es redreçarà. Evidentment, el PSC considera que la gestió de l'equip de govern en els últims anys no ha tingut en compte aquests factors.

barris del municipi, «sense que arribin a convertir-se. però. en entitats municipals descentralitzades». Reequilibrar el municipi La primera secretària del partit. Maria Sansa, afina una mica més afirmant que el que cal és una revisió de l'article cinquè del re-

Collserola, al punt de mira ce H El Patronat de Collserola i la necessitat que l'Ajuntament de Sant Cugat hi participi serà una de les constants del discurs electoral del PSC durant els propers mesos. De fet, les propostes dels socialistes en matèria d'urbanisme se centren, sobretot, en el medi ambient. «Estem totalment en contra que l'Ajuntament visqui d'esquena al patronat», va manifestar la pimera secretària, Maria Sansa. en cloure les jornades. Els socialistes demanen actituds més decidides a favor de la conservació del patrimoni de la serra de Collserola inclòs al terme de Sant Cugat. Dins el gran bloc de temes d'urbanisme, es proposa també reordenar la circulació per posar fi als problemes d'embussos de trànsit i augmentar el nombre de «zones d'aparcament», explica Sansa. El disseny de les zones verdes, fent-les menys enjardinades per disminuir els costos de manteniment, és una altra proposta.

glament orgànic municipal —el que regula el funcionament dels consells de districte— acostant la posició dels barris, sobretot el de les Planes, a la que té ara Valldoreix. «Estem a favor del fet concret que l'EMD pugui aprovar plans especials, però la competència reequilibradora ha de ser sempre del municipi», subratlla.

Descentralització cultural ce. B El PSC considera que des de l'equip de govern s'ha donat massa prioritat al Teatre-auditori del Centre Cultural com a centralitzador de l'oferta de música i espectacles del municipi. «No estem en contra d'aquest equipament, però es planteja la dialèctica entre donar un pes excessiu al Centre Cultural o prioritzar la participació de veïns, entitats i associacions», manifesta Maria Sansa. Per això, els socialistes reclamen un projecte cultural diferent que potencií altres equipaments del municipi més petits, però que acosti l'oferta als districtes. Es el cas del Centre Cultural de Mira-sol. També es proposa prendre una decisió sobre què fer amb la fàbrica de tapissos Aymat i l'antic casino de la Floresta. Encara en l'apartat de serveis personals, on s'engloben justament tots els serveis que l'Ajuntament dóna al ciutadà, el PSC considera que les prestacions socials de l'administració local són deficitàries.

Dueso diu que Catalunya és capdavantera en normativa ambiental \A\ l CAVA H Sant Cugat.— «Catalunya genera cada dia una quantitat de residus prou gran per omplir un camp de futbol amb 15 metres d'alçada», va explicar el director general de Promoció i Educació Ambiental de la Generalitat. Josep Dueso i Paratge, en el decurs de la seva visita a la seu de Residu Mínim a Sant Cugat el 3(1 de novembre. Dueso va fer un repàs de la tasca portada a terme per la seva direcció general, i també es va felicitar per la que fins ara s'ha portat a terme amb el projecte Residu Mínim. La Direcció General de Promoció i Educació Ambiental te com a objectiu, segons Dueso. «explicar tot el que significa el medi ambient i com afecta la vida quotidiana». I hi afegeix: «L'educació ambiental i el respecte al medi ja tenen una llarga tradició a casa nostra, provinent dels grups excursionistes de final del segle passat. La nostra missió és donar suport a les iniciatives que hi ha en aquest sentit, no substituir-les per l'administració.» Entre les activitats realitzades per la Direcció General hi ha l'Ambibús. un vehicle que recorre les poblacions catalans divulgant la problemàtica mediambiental, i el programa televisiu del Capità Enciam. Un dels principals projectes en què participa Educació Ambiental és el de Residu Mínim, l'experiència pilot de recollida selectiva d'escombraries. Josep Dueso explica que «els termes municipals de Sant Cugat. Torroelles de Llobregat i Molins de Rei s'han convertit en una mena de laboratoris per tal d'experimentar a fons i veure els problemes que poden sorgir amb la recollida selectiva d'escombraries de residus urbans. En aquest sentit, la tasca desenvolupada fins ara pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius es molt positiva i necessària.» Sensibilització o coerció Per Dueso, la sensibilització envers la protecció del medi passa per un canvi de mentalitat que ha d'afectar tothom: ciutadans, botiguers i empreses. «Aquest canvi és important. Però fer variar els esquemes mentals i productius no es fa de la nit al dia. És un procés que, a més, es diversifica en moltes vies d'acció.» Tot i que Dueso reconeix que de vegades la sensibilització no és suficient. no és excessivament partidari deies mesures coercitives. Dueso nega que de vegades hi pugui haver contradiccions entre diferents àrees de l'administració catalana en l'aplicació de mesures per afavorir la defensa ambiental. «De vegades, en lloc de donar resposta a les necessitats dels ciutadans, hem donat resposta a les necessitats del propi sistema econòmico-productiu. Encara avui hem de plantar cara a les embranzides d'alguns, pocs. representants del capitalisme furibund que no vol tenir present el respecte al medi.» També altres sectors empresarials, segons Dueso, protesten quan l'administració catalana els obliga a complir la normativa mediambiental autonòmica, perquè «en qüestió de lleis de medi ambient estem molt més avançats que a la resta de l'Estat».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

PUNT I SEGUIT

I ENSENYAMENT I

L'ensenyament públic elegeix aquesta setmana els consells escolars

Els mestres van triar ahir els seus representants sindicals À.C.

La participació dels pares encara no assoleix els índexs dels altres sectors electors ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els deu centres públics d'ensenyament de Sant Cugat han triat aquesta setmana els integrants dels consells escolars, organismes de diàleg i de consens on es deEls centres públics de Sant Cugat han optat per triar els seus representants en aquestes dates, i els privats esperaran encara un parell de setmanes. En total, uns 500 alumnes, 340 professors, 40 empleats de l'administració i serveis i un nombre de pares difícil de determinar han votat aquesta setmana. Aquest procés, però, s'ha fet de manera diferent segons els centres. La majoria dels professors ja havien triat els seus representants en algun dels claustres previs al període electoral. Els alumnes i els treballadors de serveis ho han fet durant aquesta setmana. N'hi ha que, com al Pins del Vallès, escullen encara avui els seus representants. Tots els centres van acordar fixar una data perquè els pares poguessin votar el mateix dia: el dimecres 30 de novembre. D'aquesta manera, es facilitava als pares que poguessin preparar la seva campanya i votar amb més comoditat. La participació dels pares en les eleccions i dins dels mateixos consells no ha estat fàcil. Al cap i a la fi, són els que estan més allunyats de la vida escolar quotidiana. Per a Santi García, director de l'escola Collserola, la seva participació és cada cop més gran. En aquest centre es fan entre 4 i 5 reunions de consell cada curs. «En els consells escolars, es discuteix el projecte educatiu del centre. A començament de curs, sempre es debaten i s'aproven, per consens, els projectes curriculars d'acord amb la reforma educativa». García afegeix que, com a mínim al Collserola, els pares tenen informació oportuna. «Nosaltres fem una campanya in-

baten, entre pares, fills i professors, les línies educatives i de formació del centre. La primera quinzena de desembre ho faran els col·legis privats, per tal que el proper dia 15 es puguin constituir tots els consells escolars del mu-

nicipi. Aquests organismes han estat qüestionat fortament vuit anys després de la seva creació, però, en general, tant els pares com els professors, els principals enfrontats, els veuen com un instrument útil per al consens. en va fer, dos anys enrera, es va notar molt en l'índex de participació». Per a Josep Amaro, director de l'escola Catalunya, la participació dels pares continua sent baixa, i coincideix amb el seu col·lega a la Collserola que s'hauria de fer una campanya institucional. «Però, a més, des del mateix consell s'hauria de traslladar tota la informació al col·lectiu educatiu». Amaro creu, a més, que els consells escolars no desperten el mateix interès que un organisme polític. «Des del meu punt de vista, els pares no tenen ganes d'enfrontar-se entre ells, i per això, en moltes ocasions, els representants surten, per consens, de la mateixa APA». La participació dels alumnes al Catalunya és molt elevada. «Fan les seves campanyes i es prenen amb molt interès la feina de preparació i el seu paper després, al consell», explica.

Una alumna de l'escola Collserola, votant. Els nens són els que es prenen les eleccions amb més interès i, fins i tot, fan campanya. Foto: JA. MULA. terna. Cada dijous, lliurem als pares un full informatiu, i en els darrers se'ls han explicat les dates de presentació de candidatures i quan havien de votar. També donem informació sobre qualsevol

cosa que passi dins l'escola». Tot i així, reconeix que l'administració, impulsora d'aquests organismes, hauria de promocionar-Ios més i advertir els pares quan arriba el període d'eleccions. «Quan

Els professors coincideixen a afirmar que els consells escolars són una eina útil de consens, tot i que té mancances. Per a Agnès Gradailla, una professora de l'escola Pla Farreras, «els consells són un instrument valuós no del tot desenvolupat. L'administració no li dóna competències, només n'hi ha atorgat de caire administratiu. Com que els consells no són autònoms, no tenen capacitat de gestió». En general, un consell l'integren 3 o 4 pares, més un membre que representa l'associació de pares. A més, hi ha dos alumnes, un representant dels treballadors no docents i un de triat per l'Ajuntament. S'inclouen també l'equip directiu, i fins a 10 professors.

H Sant Cugat.— Els 341 professors dels 10 centres públics de primària i secundària van triar ahir els seus representants sindicals al Consell Nacional d'Ensenyament de Catalunya. Les forces sindicals que van presentar candidatura són: ANPE, FETE-UGT, CC OO, USTEC-CATAC, STEC-CSC, STES Confederació, CSIF i USO. El col·legi electoral es va situar a l'escola Joan Maragall i durant tot el dia, de les 9 del matí a les 7 de la tarda, es va procedir a la votació. La mesa la va presidir José Jurado Luengo. Els resultats es traslladaran a la mesa del Consell Nacional d'Ensenyament. Les eleccions sindicals en l'àmbit d'ensenyament es celebren, per llei, cada dos anys. Els centres privats i concertats, prop d'una desena a Sant Cugat, no acostumen a fer un procés electiu, i trien enllaços sindicals, que després traslladen al Consell. El conseller d'Ensenyament, Joan Antoni Pujals, va declarar festiva per decret la tarda d'ahir. Aquesta decisió va aixecar la polèmica entre els pares, els alumnes i bona part del professorat, i fins i tot alguns sindicats a Catalunya. La proximitat de les dues festes de la setmana que ve, la Constitució i la Puríssima, pares i professors han expressat ja el seu desacord davant l'ordre de Joan Maria Pujals, que desprestigia l'escola pública. L'horari de la jornada electoral, segons els sectors discrepants, permet amb escreix que tots els professors exerceixin el seu dret al vot. La mesura és, doncs, del tot innecessària. A Sant Cugat, però, aquesta polèmica no ha tingut gaire repercussió. La campanya s'ha centrat en les conseqüències que tindrà per al professorat la implantació, d'aquí a dos cursos, de la reforma a secundària. Els sindicats han proposat diferents mesures per pal·liar la reconversió del sector de l'ensenyament.

L'Ajuntament redactarà un pla d'emergència per als centres d'ensenyament ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament impulsarà la redacció d'un pla d'actuació en cas d'emergència específic per a tots els centres docents del municipi. El regidor d'Ensenyament^ Gabriel Foix, va fer aquesta proposta durant el darrer Consell Municipal d'Ensenyament, en què participen, a més, tècnics municipals i representants de tots els àmbits de la vida docent de Sant Cugat. La iniciativa ha estat ideada per la regidoria d'Ensenyament, però hi col·laboraran també la de Seguretat Ciutadana i la de MOSMA. Els tècnics d'Ensenyament han de conversar amb els seus

S í

companys en les altres àrees, i després es determinarà quina és la regidoria més adient per tirar endavant el projecte. Probablement serà la de Seguretat Ciutadana. L'objectiu d'aquest pla és dotar les escoles i els instituts públics i concertats de Sant Cugat de tots els mitjans perquè els mateixos professors puguin actuar amb eficàcia en una situació d'alerta. Segons Conxa Martínez, tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament, el consistori donaria les eines necessàries per aplicar el pla. «Perquè els professors puguin fer una previsió d'actuació en cas d'emergència, necessiten estar ben preparats. Això suposa elaborar una

sèrie de fitxes amb els recorreguts del centre, les sortides d'emergència i els extintors. També convindria que les escoles poguessin experimentar el pla». L'Ajuntament pensa posar-se en contacte amb Protecció Civil i el departament de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat per redactar el pla. Un altre aspecte d'aquest porgrama inclouria l'elaboració d'un informe tècnic amb les barreres arquitectòniques dels centres que dificultarien l'evacuació dels nens. El mapa escolar també va centrar la reunió de dilluns. L'àrea d'Ensenyament demanarà a la Generalitat la proposta per fer el mapa escolar de Sant Cugat.

Un moment del Consell Municipal d'Ensenyament. Foto: J.A. MULA.

GRANJA SANT DOMINGO

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ

üs porta els ous acabats de pondre a casa oostra, no hi ha límit de quantitat.

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

Tel. 674 13 25

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

MEDI AMBIENT Xavier Cortés i Morros, de 26 anys, membre d'Unió Democràtica de Catalunya des dels 1<S. va prendre possessió del càrrec de regidor de Medi Ambient pocs dies abans que el l'oc arrases més de 120 XAVIER

hectàrees de la Floresta i les Planes. No semblava un bon auguri, però «de la desgràcia cal aprendre», segons les seves paraules. El consistori té un departament específic per a qüestions de medi ambient

CORTÉS

des del 1991, integrat a l'àrea de M O S M A (Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient), Un departament amb la tasca d'establir una sensibilitat ecològica entre els ciutadans, especialment entre els nens.

I M O R R O S . Regidor delegat de Medi Ambient

«No ens movem només pels ecologistes Y-WI CAVA

B Sant Cugat.— Per que' es va crear hi regidoria de Medi Ambient a Sani Cugat'.' —<I.es inquietuds pel medi ambient i la sensibilització dels ciutadans eada dia son més grans. i. per tant. les administracions en tots eK seus grans (local, comarcal, nacional) han de crear les inl'racstruetures adients perquè aquests temes estiguin emparats per aquestes. l'Is joves som un dels col·lectius mes conscicnciats en la protecció del nostre entorn. i en aquest sentit estic satisfet que se m'hagi encarregat la tasca de portar aquesta regidoria.» —Quin paper juguen les administracions locals en la defensa del medi ambient'.' — " l a nostra missió és veure quins temes afecten mes directament el ciutadà, ja que som l'administracio mes pròxima, i els qui tenim competències per poder resoldre'ls.» — I els exemples en que es concreta aquesta actuació'.' —"Pel que fa al nostre Ajuntament. Sant Cugat és un dels municipis pioners en el tema de la recollida selectiva d'escombraries, amb el projecte Residu Mínim. en què col·labora la nostra regidoria. També tenim cura dels abocadors incontrolats, un tema en el qual s'ha fet un gran esforç. Sant Cugat, a més. és un municipi molt gran. on moltes zones queden desprotegides de vigilància continuada. Això dona peu que moltes persones aboquin objectes i residus que els molesten. La regidoria, en col·laboració amb el Consell Comarcal i el departament de Medi Ambient de la Generalitat, duu a terme la tasca de netejar i clausurar aquests abocadors.» —La tasca de conscienciació ha de ser una de les més importants que cal dur a terme. —«L'educació mediambiental és un dels temes més interessants que tractem. Ha d'abastar tots els ciutadans, però especialment els més joves. Hi ha una estreta col·laboració amb el departament d'Ensenyament, i s'està portant a terme una important campanya a les escoles per conscienciar els nens del que cal preservar. Pel que fa a nosaltres, malauradament sovint s'acusa la mateixa admi-

Xavi Cortés, amb 2 d ains, és un dels regidors més joves de l'Ajuntament. l-'otiv. JA. ML'LA

nistració de manca de conscienciació ecològica. En el nostre cas, la nostra regidoria gairebé no ha de fer res per sensibilitzar les altres àrees en la protecció de l'entorn; ja ho tenen molt clar.» —La importància del creixement urbanístic al nostre municipi pot provocar un conflicte d'interessos entre regidories? —«Hi pot haver algun petit conflicte, però, com ja he dit, totes les regidories tenen una gran sensibilitat. A un Ajuntament, el que li pertoca és avaluar els diferents interessos, intencions i conflictes que puguin afectar els ciutadans.

Superioç

i mitjançant aquesta evaluació, veure què es el que s'ha de fer. En temes urbanístics, estem guiats pel pla general metropolità, que marca les zones on hi ha d'haver un creixement urbanístic. El que hem de fer és que aquest creixement sigui curós amb l'ambient. Un exemple és Coll Fava, un projecte d'urbanització que és més gran que la vila olímpica, i que han vingut a veure molts tècnics de fora per estudiar com estem integrant les rieres que ja existien.» —Alguns dels projectes d'urbanització han estat criticat pels

grups ecologistes. Quina relació es manté des de la regidoria amb aquests grups? —«Des del moment que vaig prendre possessió del càrrec, vaig mostrar la meva disposició a tenir un diàleg constant amb els grups ecologistes, com el Grup de Natura. Aquest diàleg fins ara ha estat molt positiu, i l'únic que demanem és que sigui constructiu, i no es limiti a criticar les actuacions. Jo, personalment, i crec que tot Sant Cugat, ens hem de felicitar per l'existència de grups d'opinió de tota mena dintre de la societat civil. És interessant que l'administració rebi les pressions de diferents col·lectius, perquè després es pugui fer una opinió equilibrada de cada tema. Cada una de les parts, incloent-hi l'administració. ha d'assumir el seu paper.» —De vegades sembla que les administracions només prenen la iniciativa en la protecció del medi quan hi ha protestes dels grups ecologistes. —«Una administració no pot fer-ho tot. i en aquest sentit és de gran importància la societat civil. Per això. tota iniciativa o proposta que arriba de qualsevol grup serà sempre benvinguda. El que no es pot dir és que només ens movem perquè ens ho demanen els ecologistes. S'ha d'admetre que de vegades cometem errors, i és bo que se'ns corregeixin, però res més.» —El ràpid creixement de Sant Cugat permet fer un disseny clar de ciutat. Quins criteris mediambientals s'estan seguint? —«El disseny d'aquesta ciutat que està creixent dia a dia ja està marcat des de fa temps en el programa electoral de Convergència i Unió, on evidentment hi ha lloc per als criteris ambientals. S'ha treballat per la reducció de les dimensions del creixement, de la mateixa manera que s'està treballant perquè no visquem d'esquena a Colíserola.» —Medi Ambient és una regidoria d'aparador? —«Gens ni mica. L'administració no pot viure d'esquena als problemes reals, i actualment un dels més importants és la degradació de l'entorn. L'Ajuntament s'ha pres aquest tema molt seriosament.»

Els medicaments usats es destriaran a Sabadell amb fins humanitaris C'EUACKRNAÜAS

B Sabadell.— L'organització humanitària Farmacéuticos Mundi ha inaugurat aquesta setmana la seva primera seu a Catalunya, des d'on se seleccionaran tots els medicaments ja utilitzats que es recullen a les farmàcies catalanes per enviar-los als països pobres o als que estan en guerra. Els nous locals de 1.2(1(1 metres quadrats, que dilluns va inaugurar el conseller de medi ambient, Albert Vilalta, estan situats al carrer Milà i Fontanals de Sabadell. Ja fa quatre mesos que voluntaris i objectors de consciència treballen amb Farmacéuticos Mundi col·laborant en la campanya de recollida selectiva de medicaments que va endegar la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat. Sota el lema .\o els guardis. Dóna'ls. a la campanya s'hi han adherit ja 1.600 farmàcies catalanes i l'objectiu és anar ampliant aquest número. Des que un ciutadà diposita un medicament usat a un contenidor fins que s'envia als països del Tercer Món passa per un llarg procés. Als nous locals de Sabadell, els medicaments se seleccionen prèviament: els caducats aniran a parar a la Junta de Residus de la Generalitat per reciclar-los i els aprofitables es destinaran a fins humanitaris. La presidenta de Farmacéuticos Mundi Espana, Mavira Comín, va destacar que des de l'organització s'ha comprovat que un cinquanta per cent dels medicaments que es dipositen a les farmàcies es poden aprofitar i. per tant, «poden crear salut i solucionar els problemes de molta gent». El conseller de Medi Ambient. Albert Vilalta, va destacar durant Tacte d'inauguració que amb la tasca de Farmacéuticos Mundi «com a mínim, tots sabem a on van a parar els residus, en aquest cas, medicaments». Vilalta va demanar la col·laboració dels ciutadans en la campanya «per aportar tots el nostre gra de sorra als països en dificultats». Des que va començar, la campanya No els guardis. Dona 'Is ha servit per enviar medicaments a dotze països del món: entre ells, Cuba, Perú, Togo, el Zaire, Ucraïna i els més castigats per la guerra a l'ex-Ioguslàvia, Croàcia i Bòsnia. La mateixa organització Farmacéuticos Mundi tria els llocs de destinació en funció de possibles situacions d'emergència o de pobresa crònica. D'aquesta manera es garanteix, segons la seva presidenta, que els medicaments «van a parar on més es necessiten».

en cualquier estilo Los Chasis-Cabina de tveco Pegaso son ia m e j o r base para m o n t a r sobre el cualquier c a r r o c e r i a Sea cual sea su estilo'. frigorífico, í u r g o n , tienda rnóvil, servicios de avuntamiento, v o l q u e t e . grua. autocaravana, butano.

i botellero. etc. C o n un P M A de 4,5 y hasta 6 T (única en el mercado). • y una maniobrabilidad y perfectas dimensiones para superar todos los obstaculos de la carga •/ descarga en ciudad.

Y ahora, ademas. con una financiación insuperable con 0 % de interès.

IVECO EL G R A N SALTO

^^^*^

C i ai l c oonn cc ee ss ii o o nn aa rriiou uonfci ci d

^ ^ ^

^^_

gt IVECO Sepauto y Servicios,S.A.

Ctra. de Montcada, 591 Telf. 785 23 00* TERRASSA _y

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

PUNT I SEGUIT ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL

Bellaterra vol trencar amb Cerdanyola i constituir-se en un poble a tots els efectes. La Generalitat acaba de dir que no, que, a Catalunya —un cop Badia es va convertir, el febrer passat, en el 944è—, n o hi caben més municipis. Ara, esgotada la via política, Bellaterra anirà a Madrid, davant les instàncies judicials, a d e m a n a r la independència.

La Universitat Autònoma queda inclosa en els límits de Bellaterra, que voldria convertir-se en una mena de «Berkeley a la catalana» si aconsegueix la independència.

Barri luxós busca independència Bellaterra demanarà per la via judicial la segregació que la Generalitat li denega IGNASI OROVIO

H Sant Cugat.— Bellaterra haurà d'anar a Madrid a demanar la independència. La Generalitat ha denegat la petició d'aquest nucli vallesà —avui part de Cerdanyola, tot i que la distància i la composició social ho dissimulen— de constituir-se en municipi independent, però la comissió pro segregació està decidida a arribar fins al final. I el final serà, probablement, el Tribunal Suprem, a Madrid, que aplicant la llei vigent i tal com ha succeït en altres casos, farà de Bellaterra, si el procés es duu a terme, el municipi número 945 de Catalunya. La Generalitat va anunciar el febrer d'enguany, quan Badia s'independitzà de Cerdanyola i de Barberà, que, al país, no hi caben més municipis. Ni Bellaterra, ni Valldoreix, ni cap més, perquè l'actual estructura del territori —amb més del 85 per cent dels municipis amb menys de 5.000 habitants (vegeu el text adjunt)—

resulta massa cara. Aquest és l'argument de la conselleria de Governació, però «les lleis vigents no poden frenar, només retardar, el naixement de nous nuclis», explica Tomàs Pou, advocat i fins fa unes setmanes president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. En altres comunitats hi ha un barem que impedeix de crear nous nuclis per sota d'un determinat nombre d'habitants. A Andalusia, per exemple, no es poden crear nous pobles si tenen menys de 4.000 habitants. Bellaterra, amb 2.634 habitants, inicià l'any 1991 un procés per obtenir la independència respecte a Cerdanyola (56.900 habitants), seguint els tràmits que recull el «Procediment d'alteració dels termes municipals» de la legislació municipal catalana. Aquest nucli —l'església del qual, per exemple, no depèn de Cerdanyola, sinó de Sant Cugat— oferia diversos arguments per demanar la segregació. En primer lloc, la separació

El mapa municipal, una assignatura pendent I.O.

• «Hi ha por, per part de les actuals autoritats polítiques del país, de tocar el mapa municipal». Ho diu Tomàs Pou, advocat i fins fa pocs dies president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), una entitat que defensa una racionalització més grans dels òrgans d'administració del país i que considera «excessiu» el nombre de municipis catalans. Per tant, aquesta societat preferiria que Bellaterra continués com el barri luxós de Cerdanyola i que la seva petició de segregació no prosperés. El trencaclosques municipal català és, opina la SCOT, massa complex. Caldria reduir els municipis i no augmentar-los. L'entitat exposa diversos arguments a favor d'aquesta posició. Un informe elaborat el juny del 1993 exposa que els municipis catalans tenen una mitjana de 6.311 ciutadans (4.682 si se n'exclou la ciutat de Barcelona). Aquestes dades resulten de repartir els 6.059.494 de catalans (en dades del 1991) entre 944 municipis i són per sota de la mitjana europea. Això és una «disbauxa absoluta», opina Pou, perquè «la major part dels pobles catalans no té capacitat administrativa ni

financera per oferir els serveis mínims als seus habitants. Hi ha massa ajuntaments petits». Més del 85 per cent de la població de Catalunya viu en municipis menors de 5.000 habitants. Les comarques no han tingut el paper que es preveia, bàsicament per falta de recursos econòmics, apunta Pou. La SCOT ha denunciat que al territori català hi ha fins a set nivells d'administracions, a part dels municipis: les quatre diputacions provincials, les 41 comarques, els 13 departaments del govern català, els delegats provincials de la Generalitat, el delegat del govern central a Catalunya, els quatre governadors civils i les delegacions ministerials. Totes, amb els seus funcionaris i els seus pressupostos. Conclusió: a Catalunya hi ha més de 10.000 càrrecs públics. Una dinerada. Altres països europeus s'han atrevit a fer una reforma del mapa municipal. En tots els casos, en una línia contrària a la de Bellaterra: reduir la quantitat i racionalitzar l'ús dels diners públics. Suècia els reduí de 2.500 a 278 i Alemanya, de 24.512 a 8.046. França i Itàlia, en canvi, no han fet cap reforma.

física entre aquest nucli i Cerdanyola, uns quatre quilòmetres. Segon, l'autosuficiència econòmica que tindria el nou municipi, perquè en funció dels impostos que paguen els habitants de Bellaterra, l'hipotètic ajuntament disposaria de 214.428.000 de pessetes, segons càlculs de la comissió

pro segregació amb dades padronals del 1990. Un bon grapat de milions que consideren suficients per posar en marxa un ajuntament. Tercer, el sentiment de poble que afirmen tenir els habitants; Bellaterra és un nucli bàsicament residencial, amb poques botigues però amb certa activitat

febo I mimmiíHBi

esportiva i cultural, que ha crescut sobretot després de l'arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat, que enllaçaven Sant Cugat i Sabadell. D'aquesta manera, els habitants han desenvolupat una certa consciència col·lectiva, com sembla demostrar el resultat del referèndum convocat el juny del 92: es demanava suport per a la segregació i el 66% dels habitants hi van votar a favor. Aquesta convocatòria popular és un altre dels requisits legals per iniciar el procés independentista. Bellaterra va proposar uns límits territorials en els quals queda inclosa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bellaterra aspira a convertir-se en «el Berkeley català», un municipi petit però definit per tenir dins el terme una universitat. El rector de la UAB, Carles Solà, va dir la setmana passada que aquest centre s'oposa a la segregació, perquè això li faria perdre dret a certes subvencions que les ciutats mitjanes com Cerdanyola obtenen de la Unió Europea. Tot i la negativa de la Generalitat i l'oposició de la UAB, la comissió pro segregació no es dóna per vençuda i ja ha anunciat que seguirà la via judicial per aconseguir la segregació. L'ajuntament de Cerdanyola està satisfet per la negativa de la Generalitat i ha reiterat que «la independència de Bellaterra no és viable». A partir d'aquest moment, depèn de l'agilitat de la justícia que Bellaterra sigui més o menys aviat el 945è poble català.

15 anys treballant amb art plus § art; Espai dar t i enmarcació Emmarcaeió i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d ' u n s professionals que coneixen l'art de prop facilita l'elecció d ' u n o altre color, fornia o material. A més, hi ha motllures decorades a mà, miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

Col·lectiva de Nadal SENYORES DE L'ART,

ïi^jks

Servei

Gratuïï a

*C(wy* /Jrijfc

PINTURA: M.ALBA

Domicili

Mercat Pere Son, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 675 13 89

00098TO104

Reparació i vencia de maquinària portàtil i articles de ferreteria T a M w , exposició i v e n d a : Pi. Pep Ventura (cant. carrer Solies) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat 00094^0102

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17a 20b. Diumenge: de 12 a 14 b. Dilluns, tancat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

POLÍTICA Molts creuen que l'Associació de Propietaris i veïns de Valldoreix mou els fils a l'LMD, però el seu president, Jordi Cul'i. ho nega, encara que re-

conegui que l'opinió de l'associació sobre la gestió de l'equip de govern té una «certa repercussió». El que és cert és que Miquel Masanés, president de

l'EMD, ha perdut el suport que l'associació li va donar en el seu moment. Per les properes eleccions municipals, Cufí es mostra partidari de presentar

un candidat consensuat amb CiU a Sant Cugat. El president de l'associació reclama que Valldoreix tingui les competències d'urbanisme.

J O R D I C U F I . President de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix «

Masanés ha perdut la seva aurèola

que demana no disminuiria el marge de decisió de l'LMD'.' —«Menys marge de decisió té ara, que no pot fer res perquè no té els diners que li corresponen.»

( I 1 1A( IRNADAS

M Valldoreix. — O u è n'opina dels darrers desacords entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'LMD de Valldoreix? -La meva opinin sempre ha estal la mateixa: jo no entenc perquè hi lia aquest conflicte. Si tol s'hagués deixat ben clar des d'un piincipi. no ens trobaríem en aquesta situació.» I respecte a l'últim punt en discòrdia, els plans especials d'equipaments'.' ••Tant eK polítics de Sant Cugat com els de Valldoreix han l'et contínuament tnanitesiacions oposades i contradictòries: l'equip de govern de l'LMD ho ha demostrat d a r r e r a m e n t . Per que diuen un dia que esta tot arreglat i al dia seguem que no.' Dubto que el problema sigui només la tamosa coma que va afegir l'Ajuntament: em sembla que hi ha altres coses, això sembla una excusa per part J'algu. Poder aprovar equipaments tampoc no te tanta imporlancia: n'hi ha d'altres que ho son mes, com aconseguir un nou conveni t-eonouuc •• I s qui pi miei ei a el conveni eiMiijietenci.il i desprès l'econòmic. •Cice que s'hauria d'haver negociat tot junt i globalment •• Si parla tant d ' a r r i b a r a acords clars, per que l'editorial del bullien de l'Associació va criticar el president de l'LMD. Miquel Masanés. quan es negociava un pacte amb l'Ajuntament de Sant ( ueat després de la resolució di' la consellera'.' 1 associació es i lítica amb els protagonistes de l'acord o amb l'acord en general'.' -S'es eiitie en general, lli ha aspectes en els quals l'equip de !M>\cin de l'LMD s'ha equivocat: es pot millorar la gestió. 1 per això laleii els recursos justos per paí I de l'Ajuntament de Sant Cuitat. .lo proposo que existeixi una normativa de funcionament entre Sant Cimat i Valldoreix molt concreta que no es pugui modificar.»

Els aliats de M a s a n é s

Jordi Culï. l'otngi afili! :i Valldoreix disjiics de i'iiilu•vista I ;,.,>: MANI l-SIMNOSA D'això es tractava quan es va a p r o \ a r el conveni competència! que vostès van criticar. - - A veure, que te ara Valldoreix i que li queda després del conveni'.' No M li treu només la competència per aprovar plans especials d'equipaments, simi totes les mes importants d'urbanisme." Pern es que algunes de les competències que te Valldoreix no li corresponen. • J o això no ho tinc tan clar. Si l'LMD no pot controlar el seu urbanisme, no pot suplir les deficiències que te: per exemple, poder urbanitzar els carrers, i no tant per aprovar plans especials d'equipaments, perquè, de tet. espai per tci·los no n'hi ha tant

i / o n e s verdes en sobren. LI que s'ha de gestionar be es l'urbanització dels baitis de Valldoreix.» —Però això \ alldorcix ja ho pot fer ara —<d I que hauria de fer l ' L M D a mes és poder atorgar les llicències d'obres i controlar cl seu disseny i execució.» -- I construir equipaments, edificis i camps de golf'.' - T ' n hotel es difícil que es faci. o una piscina. Lis plans especials son una altra cosa; l'LMD hauria de tcnií aquesta competència. sempre i quan DO fes cap barbaritat. No hi veig cap problema. Construir el que faci falta. no camps de golf. que no els necessitem.»

Però potser algú els vol construir. —<Si es refereix al que es vol fer a Can Monmany. no veig el problema, sempre que estigui supervisal per Sant Cugat.» -La fórmula definitiva. ••Oue Sant Cugat fes un control de l'Entitat de les actuacions i el seu cost econòmic. Si Valldoreix ho fa bé, no té perquè haver cap problema. Ara. un control general que no limités l'Lntitat a haver de demanat permís a cada moment per qualsevol cosa. L'únic control efectiu sobre l'LMD és el que exerceix l'Ajuntament a través de l'ofegament econòmic de Valldoreix.» —Aquest control més efectiu

POLÍTICA

IC torna a discutir la seva postura sobre Valldoreix en una assemblea moguda La federació assegura que acceptarà el que digui la consellera Cuenca U-.l.lA l"l RNADAS I Sant Cugat.— Iniciativa per Catalunya ha tornat a obrir el debat sobre la seva postura respecte al conflicte competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. A proposta de la regidora de Sant Cugat i membre de la Candidatura de Progrés per Valldoreix. Montse Turu. IC se centra ara en la discussió sobre si la federacié) està o no a favor que l ' E M D pugui aprovar plans especials d'equipaments. Precisament, aquest era un dels punts que va discutir dimarts a la nit l'assemblea de militants d'IC. una reunió moguda que va acabar abans del previst enmig de crits i amb un Jordi Casas. portaveu municipal del grup, enfadat. De fet. ningú no nega que dins d'Iniciativa hi ha dues pos-

tures clarament diferenciades: les que defensen, r e s p e c t i v a m e n t . Montse Turu i Jordi Casas, tots dos regidors al consistori santcugatenc. Anant per parts. IC' sempre ha defensat una postura clara respecte a Valldoreix: la planificació urbanística i els plans parcials han de dependre de l'Ajuntament de Sant Cugat «1 en principi aquesta postura, que ha manifestat Casas repetidament, no està en qüestió. bl debat es torna a obrir per discutir exclusivament el punt referit als p l a n s e s p e c i a l s d ' e q u i p a ments», afirma el responsable de comunicació d'IC. Josep Maria Àngel. <De totes maneres —afegeix— crec que la eomissiéi política està a favoar, en la seva majoria, de continuar mantenint la mateixa postura de sempre». La pregunta és per què IC t o m a a parlar d'un tema que en principi

tenia tancat, després que el PSC hagi decidit també modificar la seva postura inicial. «Reconeixem que hi ha dues opinions i tenim la paciència de tornar a dicutir el que ja hem discutit», diu Àngel. Una versió que ratifica el coordinador de la secció local. Francesc Godàs, que va afirmar al final de l'assemblea que «hi ha lectures diferents respecte al marc competencial de Valldoreix». El responsable de comunicació d'IC nega la sensació aparent que la direcció local hagi decidit relegar a Jordi Casas acceptant les tesis de Montse Turu: «No se l'està arraconant en absolut». LI que digui la consellera La moguda assemblea de dimarts a la nit no va acabar amb cap decisió concreta. L'únic que està clar, en paraules de Francesc Ciodàs, "és que acatarem la de-

cisió de la consellera de Governació». Maria Eugènia Cuenca encara s'ha de pronunciar en favor o en contra que Valldoreix pugui aprovar plans especials d'equipaments, aclarint així la seva pròpia resolució que va fer pública al mes de setembre. La regidora Montse Turu reafirma que, en la seva opinió, «el text original de Governació deia que Valldoreix podia aprovar aquests plans». L'assemblea de militants d'IC va decidir també donar suport a les reivindicacions que han plantejat el grup de joves que des de fa quasi tres setmanes acampen davant l'Ajuntament per reclamar que l'administració local cedeixi un 0.7 per cent dels seus pressupostos. IC ha començat també a preparar les eleccios municipals i la discussió sobre la persona que encapçalarà la llista, que no es farà públic fins a finals d'any.

—Encara que sembli anecdòtic. per què l'Associació va concedir el premi Llimona a Miquel Masanés? Li han retirat oficialment el suport? — « N o és tan anecdòtic, perquè abans havia tingut el Taronja. El sr. Masanés està a l'Entitat amb una postura difícil, perquè no ha sabut negociar i li han fet la traveta. L'aliat natural del sr. Masanés hauria d'haver estat Convergència Democràtica, d'acord amb el tarannà de la gent de Valldoreix. Lis dos vocals de C i L tampoc n o han ajudat gaire.» —Quin poder té l'associació? Vostès van criticar el vocal d'L NIS. Miquel Ceuto, i al cap d'uns dies va dimitir. —«Potser va ser casualitat. LI poder de l'associació no es mes del que té un grup de veïns. De vegades sembla que qui mana a Valldoreix és l'associació, i això no és veritat. Qui mana es l'equip de govern.» —1 si vostès no estan d'acord amb la seva gestiéi. que passa? —<• I lo diem. Es clar que podem presionar perquè a les properes eleccions el sr. Masanés ja no sigui el candidat i això te una repercussió perquè tenim molts socis. Fa un temps Masanés tema una aurèola que potser ja ha perdut.» —1 qui té ara l'aureola? —«Em sembla que ningú. II que pot fer l'associació es proposar un candidat per qualsevol partit. LI tarannà de la geni de Valldoreix es de C D C . i jo mateix en vaig ser militant fins que em van expulsar del partit, injustament, crec jo. Personalment, no com a president de l'associació. crec que s'hauria d'arribar a un acord amb CiU en aquest sentit.»

La Diputació atorga 5 milions a Sant Cugat pels incendis de l'estiu • Sant Cugat.— Sant Cugat és un dels onze municipis del Vallès Occidental que rebrà les ajudes de la Diputació de Barcelona per superar els dèficits ocasionats pels incendis forestals de l'estiu. Les ajudes de la Diputació sumen un total de 23 milions de pessetes. Més de cinc aniran destinats a Sant Cugat. En concret, cinc milions seran per a l'Ajuntament i noranta-mil pessetes es destinaran a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. A Sant Cugat es van cremar 150 hectàrees del terme municipal. Sabadell i Terrassa rebran també cinc milions de pessetes. Rubí rebrà una subvenció d'un milió i mig de pessetes. La resta de localitats tindran u n e s a j u d e s q u e van de les nou-centes mil pessetes de Vacarisses a les setanta mil d'Ullastrell. A m b les ajudes, la Diputació de Barcelona pretén intentar cobrir les despeses extraordinàries a m b què es van trobar els ajuntaments després dels incendis de l'estiu. També s'ha creat una línia especial de crèdits, A I .

PASTISSERIA - BOMBONERIA

EaKyjonesa

am»mmtm>

Anloncola SANTCÜGAT «»...

... ......,. ,*

Villa, 1

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

Tel. 674 42 00

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUCIR

ADMINISTRACIÓ DE LA

14 anys al LOTERIA seu costat NACIONAL Gràcies per la seva confiança N21

Valldoreix, 67 - A

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55 SMISM673

Finques

Cristalerias

ÜPI

ARTE

Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

Lloguer i venda de:

• Pisos • Cases • Terrenys Valldoreix, 60, baixos

Tel. 674 67 15-589 33 68 Fax 589 33 68

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres. Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidrieres artístiques amb plom

FALGUERA TAPISSERIA DECORACIÓ

MÍM0W& AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Tel

V i l l a , i - Local 5 6 7 4 61 9 9 - 5 8 9 0 4 2 5

Calçats i Complements Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

PUNT DE VISTA

ELS CANTONS

El 0,7%: una meta legítima però difícil

n . i r . r : iiiili-rviuU-nt. català, c o m a r c a l i üVinocrariL

• k V s Premsa Local ^ & de Sani Cugat SL V T I K . s. '.: • DS19U Sani Cuca: M Vall,t S I N Í O s : í-'a» 5 8 9 : 0 01

President Ka~.cn C n i n Soldevila

Director J' ^fp R^ra i hinl

Redacció :L ' l;i-|r

l .'lla Cerr.auas lAjamalllcIll I Pnlllk.i . \ , r . i

• [ I n.r'i·m!', Sanitat!. Nuna de Mas )Iiiisc-r-.yanK·ní . I \ | ' .' ' i - Vi'. I.I [Vll·lla i Municipis i. F r a n c o Carnn iljilil.it. • " i .i u n - i a Alícia. \n^els Castuera. Jordi [i-mics. IVn r V i . ' B - T J . K'.illiira i (espectacles1, Miviiy Sali! K.JH/Ï, 1

K.IIIIMII l.in|.ic I Ci-mnia Compte ;F-sr»rtsi. Si'.i.i H,/ l'mil IV.e-si. Josep Maria Valies. Carme Prnli.cs

iiuilsi. N.iiho (innio (Comarcal, Mane tüspuinsa i Josep '

HLS 4 CANTONS ; Divendres, 2 de desembre de 1 W

^ ^

T alcalde de Sani Cugat. Joan Aymerich, ha iniciat unes negociacions difícils amb els joves, entre ells algun polític. que fa quasi tres setmanes que estan acampats a la plaça Barcelona per reclamar que l'Ajuntament cedeixi un 0,7 per cent dels seus pressupostos al Tercer Món. Unes negociacions ja de per sí difícils, que han començat amb una mala base Potser Iruit de la improvisació, els acampats es van presentar davant l'alcalde amb idees molt genèriques que no donaven resposta a la pregunta òbvia: sobre quin pressupost s'ha de calcular aquest 0,7 per cent? Sobre el que ja s'ha ingressat, o sobre el que es preveu

ingressar? HI més lògic seria que aquest càlcul tingués com a base els pressupostos del 95, però tampoc li falta rao a l'alcalde quan afirma que no es pot donar el que encara no es té. Com a conseqüència d'aquesta manca d'una proposta sòlida, les reivindicacions del grup, d'altra banda justes, van quedar en part devaluades i les negociacions han acabat traslladant-se al camp de l'alcalde. Però les converses han tirat endavant i s'han concretat dates: els acampats demanen el (1.7 per cent pel 97 i l'alcalde es compromet a arribar a aquesta xifra l'any W. 1 perquè no quedi en paper mullat, proposa que s'aprovi aquest compro-

mís mitjançant una moció conjunta del ple que comprometi futurs equips de govern. Aquí s'entreveu una bona voluntat per part d'Aymerich, encara que segurament no prou satisfactòria per als col·lectius que demanen més suport al Tercer Mon. Tot i les mancances en les negociacions, no es tracta en realitat de discutir-se per un milió més o menys: és qüestió de voler realment sumar-se a les persones i institucions que treballen per millorar les condicions de vida dels països més pobres. El 0,7 per cent no deixa de ser una quantitat molt minsa en la qual s'haurien de comprometre no només les administracions.

Cap comercial

EI Sant Cugat necessita temps

(ienuna Bosch

Equip comercial Rissa Mana Carrasco. Nuna Olivé i Eva Planas

Impressió Rstimpres ( (972) 40 05 95

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: Gl-405-93

[ b 4 ( anior.. t-Tpt:%sa uni,anient U seva opinió en els ednonib. Bs articles firmats eep.K-ii ,^ime dels seus autors, aue Els i Cantons no fa srva nceexanament

l Sant Cugat Esport Club de Futbol pateix un problema que es tradueix en r&sultats negatius de l'equip al Municipal de Sant Cugat. L'afició ho ha comprovat des que ha començat la lliga. Fa unes setmanes la plantilla de l'equip ja començava a veure bruixes, després de perdre diversos partits en temps de descompte. Els jugadors són joves i. tal com ells han manifestat

ISingú no es recorda del president Companys? • Ja fa uns dies que vam celebrar el seixantè aniversari de l'afusellament del president Companys. El ressò institucional d'aquest fet ha estat pràcticament nul. Aquesta era una gran ocasió i. novament. l'hem perduda. Era el moment de recuperar per a les noves generacions del nostre país la figura del president màrtir. Ni la nostra televisió naeional ni cap altre mitjà públic no ha cregut oportú iniciar un treball històric i documental sobre el president i el seu temps. Llàstima. els diners serveixen per produir sèries tan poc consistents com l ii /v/Ve d'or. Animi, etc, o per comprar series històriques a altres cadenes televisives que ens parlin d'altres històries. El president Companys, amb els seus errors i amb els seus encerts. que sempre cal contextuar en una època, va donar-nos a tots, i sobretot a gran part de la nostra classe política, una lliçó d'amor. de lleialtat, d'etiea i d'estètica, que el va portar a la mort per uns ideals. En el setanta-einquè aniversari o en el centenari de la seva mort de matinada, al castell de Montjuïc, potser recordarem la seva aportació a la construcció nacional i li dedicarem, almenys, el nom d'un carrer. t-sitAt

L E C T O R

a la junta directiva del club, quan juguen a casa se senten pressionats per un públic molt exigent que potser no dóna tot el suport necessari. De fet, el Sant Cugat ha aconseguit 6 punts fora de casa. El president ha denunciat a diversos mitjans de comunicació la manca d'afició que tenen els santcugatencs i la junta directiva, amb prudència, ha donat un vot de con-

E S C R I U

íls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. I.'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que lli fiiiurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserva cl .irel de puhlicar les comunicacions trameses, i el dret de rcsurnir-lcs quan ho consideri oportú.

pel que s'anomena Quart Món, o sigui, les bosses de pobresa creades a l'entorn de les ciutats del nostre món industrialitzat) ha estat l'excusa mes fàcil que molta gent ha fet com a pròpia per desacreditar els que aquells demagogs i ganduls que son acampats» demanem no com a caritat, sinó per justícia. Si m'he decidit a escriure no ha estat per dir que nosaltres (els acampats) som els bons i els qui no s'adhereixen a la nostra reivindicació els dolents, perquè, a part que no ho penso, no és veritat. No es pas una qüestió de bons i dolents. Ni tan sols de

ser més o menys sensible. Per a mi. és més aviat una qüestió d'estar informat o desinformat. I. sobretot, de prioritats. Encara hi ha molta gent que no sap que tan sols el 20T de la població mundial (això ens inclou a nosaltres) te més del 8 0 ' , de la riquesa del planeta i que l'altre SO'Í de persones (com nosaltres, de carn i ossos, amb sentiments i il·lusió per viure) no arriben a assolir ni el 2ü"í de la riquesa de hi Terra. Encara més: hi ha molta gent que es creu que si ha assolit un cert grau de benestar ha estat només perquè s'ho ha guanyat LA

P U N X A

amb la seva suor i mai no se li ha dit que moltes de les matèries primeres a partir de les quals gaudim de la vida han costat moltes vides innocents per ser comprades a molt baix preu o fins i tot espoliades als països de l'hemisferi sud. Hi ha molta gent que no veu que hi ha una forta relació entre la nostra riquesa i la seva pobresa i que no sap, o no vol saber, que nosaltres som rics gràcies al fet que ells són pobres. Per a mi, demagògia no és exigir justícia sinó recordar-se ara dels «nostres pobres» quan ben poca cosa hem fet per ells. Encara no conec ningú que estigui implicat

D ' E N JAP

RODO

S.ntl ( u o . i l

El 0,7 no és demagògia H <.Amh tanta misèria que hi ha per aquí i vosaltres demanant diners per als de l'Àfrica!». Amb aquestes paraules em va despertar una senyora la primera nit que vaig dormir a la plaça de Barcelona. per demanar que destinin el 11.7 ' i dels pressupostos de l'Ajuntament de Sant Cugat a programes de desenvolupament als països del mal anomenat Tercer Mon. La queixa d'aquesta senyora (que suposo molt sensibilitzada

fiança a un equip i a un entrenador que poden anar a més si se'ls potencia. El cert és que el club ha aconseguit desfer-se dels problemes econòmics de temporades passades i els socis —en lloc de retirar els carnets— podrien aprofitar el moment per fer del Sant Cugat un club de veritat, donant el temps i el suport necessaris a un equip que porta els colors de Sant Cugat allà on va.

<7^t

a fons amb el món de la marginació a casa nostra que no trobi sentit a aquesta exigència de justícia, perquè si creus en l'amor al desprotegit l'estimaràs tant si és català com si és africà. Un acampal de Sant Cuizat

La llengua no agonitza M Voldria contestar la carta publicada el 4 de novembre titulada «La llengua agonitzant»'. En primer lloc, li voldria dir a la Laura Fonollet, que és qui signa la carta. que va molt equivocada. Jo no havia vist mai una presència tan àmplia del català com avui dia en tots els àmbits de la vida ciutadana, cultural, institucional i fins i tot comercial de Catalunya. És lògic que hi hagi deficiències. són causa dels anys d'opressió. però trobo que el català va endavant a una velocitat no tan sols raonable, sinó que de vegades fins i tot se'n fa un gra massa. Vull dir que les institucions fan el que han de fer i si el català no guanya més posicions en els diferents sectors de la societat és perquè ha de ser així. Es a dir. si l'empresari no vol canviar de llengua a la seva indústria perquè no li és rendible, doncs penso que és una raó de força pes. No crec que la Generalitat hi hagi de posar més de la seva part del que hi posa. Si la societat va per un altre cantó deu ser perquè aquesta és la realitat. No fem castells a l'aire. Si anem cap al bilingüisme deu ser per alguna cosa. Una bona part de la població parla una altra llengua i són prou gent per tenir dret a coexistir amb els catalans. Que s'hi integrin no vol dir que s'anul·lin. Si el bilingüisme és la solució perquè tots plegats visquem en pau. doncs endavant, encara que sigui a costa de la pèrdua de sobirania del català, la qual. desenganyem-nos, és més a prop de la utopia que de la voluntat real dels qui viuen a Catalunya. RAMON HSÏ 1 BAN. ValUloretx

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 L

9 L

Tots cap al nord

iu la saviesa popular que no hi ha mal que duri cent anys ni cos que ho pugui resistir, i la saviesa periodística de la CNN sap que no hi ha conflicte internacional que interessi al cap de quinze dies. Per això el mal persisteix però va perdent espectadors; per això, després d'un bell esclat, les guerres que en el món hi ha continuen però devaluades; per això els innocents moren igual que el primer dia però la compassió ja està entelada de tedi. Per això, quan un nou carnatge s'anuncia en la zona balcànica, el secretari general de l'ONU se'n pot anar a supervisar la feina rutinària

MANUEL CASTANO

d'organitzar un referèndum pel Sàhara occidental, sense por d'atraure massa atenció. No és gens correcte pensar que als diplomàtics no els interessa res més que cobrar les dietes, però al cap de mesos i anys de presentar plans de pau que no duren ni el temps de parlar-ne per televisió, n'hi ha per pensar

nosaltres, els qui començàvem els diaris per l'última pàgina —els frívols, dirà més d'un—, ens han capgirat els costums. Al darrera hi cercàvem l'entrada lleugera, la secció de cultura, alguna tafaneria, fins i tot algun passatemps, i ens acostàvem així, a poc a poc, a la digestió pesant de guerres enllà i corrupteles ençà. Però des de fa una setmana, les primeres pàgines s'han vestit de rosa i tots els periòdics, formant com un sol home i destil·lant almívar, s'han convertit en precipitats àlbums de noces. Tothom vetlla aquest castell de nata muntada i bellugadissa, per tal que arribi sencera i espumosa fins a la propera primavera, i tot sigui com la segona part del casori de la Fabiola i Balduí de Bèlgica, posem pel cas. I és que les famílies reials, en els temps que corren, són una mousse delicada que perd cos i virtut fàcilment si «Voldria palesar el meu es treu de la nevera i s'exposa a la cruesa dissentiment davant dels elements. d'un gegantàs Compte, doncs, amb les dissidències, que desconegut i les Elenes es porten desmanegat, de nas gros l'oli i donen molta guerra. A Troia ho i que, per acabar-ho van saber prou bé, d'adobar, té vel·leïtats i encara ho sap més en Mikimoto. No, el literàries. Encara ens d'ara no. Vull dir en sortirà poeta» Mikimoto, un dissident saludable que hi hagué a T V 3 , fa temps. Segur que molts el recordeu. Doncs jo vull dir, en veu alta i clara, que en Jaíme de Marichalar aquest no em fa el pes, per a la bella Elena. Ja que, diuen, la família reial és la família de tots, voldria palesar el meu dissentiment davant d'un gegantàs desconegut i desmanegat, de nas gros i que, per acabar-ho d'adobar, té vel·leïtats literàries. Encara ens sortirà poeta. Com estar segur que és un bon minyó i no un empaitainfantes qualsevol? La seva afició a la roba cara no li serà pas un vici, i acabarà endeutant el tresor reial? Ja són de casa bona, els Marichalar? Tinc entès que són només comtes, i que en Jaime no és ni l'hereu. No ho sé, no ho sé, estic una mica preocupat. I és que un vol el millor, per als de la família...

El que duren les guerres

• JOSEP PUJOL i COLL •

són de la Catalunya Nova, i hi ha, oculta, una mena de subconsciència de forasteria, d'estraneïtat. Aquelles terres són tradicionalment menys visitades, i això no planteja judicis de valor, però sí situacions d'infreqüència i, per tant, de desavesament. Són una altra cosa, aquelles comarques. Simplement, entre ser menys visitades i una certa aurèola d'estricta ruralitat, un interior de clima dur, una atribuïda monotonia, manquen de predicament. «Quan ens hem de fer un xalet, pensem en el nord», confessava Vergés. Tanmateix, hom no deixa de reconèixer part del tipisme de Ics comarques occidentals, valors gastronòmics, artístics, cinegètics. Poca cosa més. Potser, en mancar-hi la cultura del mas, no són identificades com part de la tradició catalana. Els cronistes de viatges poc han contribuït a difondre els tocs positius que s'hi poden descobrir. Han fet com si passessin de llarg o poc menys: les referències de Josep Pla en els seus escrits sobre aquelles terres són escasses i d'una informació deficient. I fins diria d'una apressada displicència. L'eix nord-sud ha existit tostemps. Els eixos transversals triguen molt a posar-se en marxa. I, ben mirat, són tan necessaris com els verticals si volem un JOSEP DUIXANS país amb les coordenades completes i, el més important, comunicat espiritualment entre lla, en què s'inclouen els antics comtats tots els seus components humans. catalans, des del Rosselló fins a Osona, i fins als d'Urgell i els de Pallars. És a dir, cap al nord. Les terres del ponent Josep Vallverdú és escriptor E

La bella Elena

JOSEP VALLVERDÚ

isitant amb l'escriptor del mes d'octubre passat algunes poblacions de la Conca de Barberà, Oriol Vergés ens confessava que, com tantíssims barcelonins, coneixia ben poc el Ponent català. Aquesta és una constatació fàcil de fer, i la realitat que li dóna joc és reconeguda pels habitants de la megalòpoli. Si tots els catalans fóssim escriptors, a la llarga, com que tots passarien pel rosari de visites i itineraris que comporta ser escriptor del mes, acabarien coneixent el país, havent-lo, pel cap baix, recorregut. Però això és una utopia, i el fet és que moltíssima gent que surt de Barcelona ho fa cap al nord, un xic cap al sud i ben poc vers l'oest. Hi ha un costum establert, en aquest sentit, i que podríem explicar, amb una mica d'autoengany, dient que la bellesa del Collsacabra, de l'Empordà o del Montseny, de la Garrotxa i del Ripollès han captivat de sempre la imaginació i el tast dels barcelonins. Que tot això són motius de pes és incontestable, però no són tots els motius: jo, coneixedor dels quatre punts cardinals del nostre país, diria que hi ha una component històrica que estableix unes vies nord-sud des de la primitiva cristianitat i, per descomptat, des de la Reconquesta. El barceloní o la persona dels àmbits que van del Garraf al Maresme i tot el Baix Llobregat i Barcelonès, se sent formant part d'un conjunt que anomenem Catalunya Ve-

Millor temeraris que haurien de fer una certament vergonyosa retirada, i confessar que les organitzacions internacionals no tenen la força de pressió pacífica necessària. I un altre tipus de pressió, és possible? Ho és, i de fet, quan el ministre rus d'Afers Exteriors diu que l'única esperança de pau és que el president Milosevic de Sèrbia assumeixi el pla de pau i que cal ajudar-lo en el seu esforç per assumir-lo, no deixa d'assenyalar, involuntàriament, que l'única sortida de l'impasse actual, d'aquesta guerra de desgast a costa de la població civil, és bombardejar Belgrad. Interessarà arribar a aquest extrem? Potser si per allà mig hi descobrissin petroli.

PACO SOLER

n els primers temps de la democràcia, els més prudents i assenyats opinaven que la situació de la llengua catalana era irreversible i que els esforços per normalitzar-la eren en va. Afortunadament, avui podem dir que van errar el pronòstic. Pel que fa a la guerra dels Balcans, aquests mateixos homes, prudents i assenyats, opinen que fornir d'armament els musulmans només portaria a la zona una guerra inabastable. És preferible, per tant, assistir a un genocidi implacable d'una minoria islàmica per part del poble serbi, cosa que al capdavall és més procliu a les tesis centralistes d'Europa. Les mateixes ments, equilibrades i prudents, qüestionen el 0,7 i opinen que es malbaraten els diners, perquè aquests països no estan preparats per administrar-los. Evidentment, excuses de mal pagador, puix que és fàcil d'entreveure que, si disposen d'aquests mitjans, podran crear els plans i les estructures necessàries per aprofitar bé aquests recursos. Jo crec que la prudència només és bona el divendres a la nit després de les copes, però pel que fa a la resta val més ser temerari.

PUNT DE VISTA L A

ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

L A

Quo vadis, Sant Cugat?

L E R

Varticle que no he escrit

JOSKPM. CABRERIZO PLRK DURAN •

a instal·lació d'un equipament comercial a Sant Domènec-el Colomer serà inevitable. Ho deia aquest mitjà la setmana passada fent-se ressò del que cada dia es mes evident sobre l'afer de Kampió: l'Ajuntament es troba entre l'espasa i la paret, que es com dir eK comerciants santeugalencs i la llei. Sembla que la llei la costal als promotors de Kanipio un cop van comprar la parcel·la que l'Ajuntament havia intentat vendre en publicar subhasta el novembre del l'í'O. I a subhasta va quedar deserta. Aquesta parcel·la o l'activitat que s'hi vol desenvolupar i per la qual es léu la inversió, ta anar de corcoll eK comerciants de casa eles de ta uii temps, que ja veuen en perill els seus negocis, especialment els d'alimentació. Recordo un article que vaig publicar en aquestes planes l'abril passat titulat •• Kampió i Prvea són altres histories de Sant Cugat-. Deia: «Tot i que s'ha escrit i parlat molt de Kampió. no es pot dir que s'estigui a les últimes planes d'aquesta historia. Podria donar-se el cas que es tanqués els propers dies definitivament el tema Kampió, com també que comenci una segona part que podria tenir els inicis davant els tribunals de Justícia». Sembla que la historia continua i va prenent cos l.i idea que anar als tribunals no aturarà la implantació de Kampió. Això. no ho atura ningú i aquesta barreja d'històries tara córrer molta tinta. Lns hauria de preocupar a tots queia tinta no sigui per esclarir les coses de manera valenta i sincera, perquè els ciutadans i els petits comerciants tenen el dret de saber cap on va Sant Cugat i cap on el volen fer anar. Dir que la implantació de Kampió és tan sols culpa de l'Ajuntament és molt fort. jo diria que injust. Com també assegurar que serà negatiu per a la majoria del comerç.. Ho serà per a uns. però no per a tots. i menys encara per als con-

sumidors. perquè millorarà l'oferta i amb això es tara un front comú a la gran superfície de l'Augusta, que misteriosament sembla preocupar menys. Del meu pas com a director d'aquest setmanari, recordo quan un grup de comerciants de -pes» de la nostra ciutat va menysprear cl que era l'última oportunitat per evitar la venda del terreny a mans foranes. L'Ajuntament tenia sobre la taula una oferta de compra i aquests van creure que «això no val més de 20(1 milions», «l'operació és inviable». «d'Ajuntament està escanyat i necessita diners... ja baixaran del burro». LI resultat final es prou conegut, l'Ajuntament necessitava vendre i els comerciants ho havien d'haver comprat, i no es va arribar a cap acord. La pregunta, doncs, sembla clara: per què? Ls poden ter altres preguntes: per què no es va anar a la subhasta? Totes dues amaguen bona part del començament de l'afer. Ara el que pesa més sobre l'opinio ciutadana i del petit comerciant és el que han dit uns i altres després de la venda i que més aviat ha posat confusió allà on calia claredat. Comercial SI'S Barcelona, promotora de Kampió, estava disposada a desemborsar mes de 500 milions per la compra

i sens dubte que les arques municipals els esperaven amb candeletes. Algú es va atrevir a dir que eren uns «sonats» aquells promotors que volien obrir un altre Caprabo a Sant Cugat... cal recordar que s'havia inaugurat el de la Rambla del Celler feia molt poc temps i que també pertany al mateix grup empresarial de Kampió. De tot el que s'ha escrit sobre aquesta qüestió, només un petit recordatori: Els 4 Cantons ja parlava de Prvca cl 28 de febrer del 1993. quan encara no es coneixia el projecte. Ls simptomàtic, si més no, pel que fa al desinterès per altres projectes publicats també aquí, per exemple: què es farà als locals de l'Agrícola. o el projecte de Winterthur, o Coll Fava, on preveuen també equipaments comercials.

enia molt clar el tema que pensava explicar en aquest espai. L'havia anat madurant de mica en mica. M'havia promès a mi mateix posar-m'hi el cap de setmana. Després d'una setmana densa i agitada, sóc dels qui gaudeixen del cap de setmana a casa. Passejar amb bicicleta, veure una bona pel·lícula, un bon partit de futbol per la televisió, jugar amb els fills... i, és clar. escriure l'article. A l'hora de la veritat, ha estat un llarg cap de setmana... al llit. amb la grip. Dissabte a mig matí he començat a llegir els diaris. He començat a escriure l'article. De sobte. el meu fill m'ha fet adonar d'una fotografia a I.n Vangiuirdia amb el comentari: «Han mort un nen». Deixo l'article. M'hi fixo. Efectivament, la foto és terrible. LI situo. lector. La V'angiumlia l l )-\I-94. portada. Titular: «Sang innocent a Sarajevo». Lis teories de la comuII . - • i , nicació diuen que l'a•hh icones de la |] i l u d'imatges violencomunicació diuen tes que emeten els

He de confesssar que ja no tinc tan clar que el destí de Sant Cugat depengui només dels santeugatencs. Kampió, al meu entendre, ha estat una «patata calenta» utilitzada per a altres objectius i em fa témer que no serà aquesta l'última vegada que això passa. Qui s'atreveixi a dir que no es tornarà a repetir és que no sap que només a 100 metres de la ben/inera Grífol, al terme de Cerdanyola. l'Incasol hi té prop de 300ha. com a terrenys en reserva. Qui pot garantir que no hi faran una ciutat satèl·lit'.' Qui pot assegurar que el cinturó de cornissa. del qual no parla ningú (!) però que el pla general preveu, no es construirà per enllaçar les autopistes del túnel de Vallvidrera amb el projectat túnel d'Horta? Qui pot desmentir que no es canviarà la qualificació urbanísticac a l'Augusta si el sector terciari no demana més oferta?

que Vallau d'imatges

Penso, o malpenso, en tota aquesta història de Kampió, història feta per polítics, d'aquí i de més enllà del Tibidabo. i em temo que es pot tornar a repetir. Penso, per posar un exemple, en la Torre Negra com a futura «patata calenta» i em preocupa, em preocupa molt no saber a canvi de què. L A

violentes que emeten els mitjans ens fan insensibles. I els infants? Quina memòria visual els

mit !, s

] P

<-'™ «™*™

fent insensibles a la

violència. I els in0 u i n a s c r a la seva ''memòria visual

tan,s

del temps que van ser nens? A Sant C u g a t , cada any es reuneix quedarà del temps en la Universitat de la ,, Pau. Tinc la impresque eren petits?» sio que el seu ressò passa cada vegada més desapercebut. Injustament, és clar. Caldria que en la pròxima edició, la Universitat de la Pau fes una acció contundent sobre aquesta guerra, injusta com totes, brutal com totes, i que passa a menys d'un dia de distància de casa nostra. El diari diu: «mentre els combats continuen a totes les zones, les divergències entre els aliats han paralitzat totes les accions de l'ONU i la UE a l'ex-lugoslàvia i s'imposa el punt de vista que només una solució militar posarà fi a la guerra», Em temo que a l'estiu, quan es reuneixi la Universitat de la Pau, la guerra encara continuarà. Cal fer una aposta ferma i decidida per deturar aquesta barbàrie. Per d'aquí a quinze dics, l'article que li havia promès al meu editor.

F I N E S T R A

De desagraïts, el món n'és ple MIOUKL RIBALTA

a més d'un mes que, de la carretera Rius i Taulct, només en queda una part, no sabem si el Rius o el Taulet. La pluja de l'octubre es va endur l'asfalt i una de Ics entrades a Sant Cugat ha esdevingut un involuntari passeig amb cotxe pel Parc Central. I el problema d'aquesta carretera és la típica història de la patata calenta que passa de mà en mà. L'Ajuntament diu que, la culpa, la té Kampió, que hi feia obres, i Kampió diu que qui ho ha de reparar és l'Ajuntament. Però això no ens ha de preocupar, perquè en el fons és una menudència que qualsevol migdia aniran a solucionar al programa «Veredicto», ja ho veureu. Però mentrestant els santeugatencs només ens queixem i no hi veiem la part positiva. Gent ingrata que no sabem veure els avantatges del succés i que no parem de protestar: que si ara, amb les primeres gelades, més d'un acabarà aparcant a cal Kampió abans que enllesteixin les obres, que si cal senyalitzar el cràter amb tanques decorades amb cintes de plàstic... I afegiu-hi els qui voldrien veure recuperada una de les principals entrades al centre. Prou de perdre el temps protestant. Al contrari, ja hi hauria d'haver algú organitzant visites escolars perquè els nostres infants descobreixin tot el que s'amaga sota la nostra «jungla d'asfalt», els geòlegs afec-

cionats ja hi haurien de ser fent un estudi de l'estratologia local. Com que la cosa sembla que continuarà igual fins passat Nadal, segur que els pessebristes ho poden utilitzar com a marc per fer una obra artístico-popular inoblidable. I els restauradors del Monestir —han marxat tots, ja?— s'hi podrien deixar caure una tarda, que encara hi trobaran alguna altra basílica paleocristiana. Ens queixem per vici. Ens enfadem quan els arqueòlegs paralitzen les obres d'un aparcament perquè hi han trobat una valuosa joia arquitectònica antiga que algun inoportú va construir precisament on mil anys després hem de fer l'aparcament del nostre cotxe. Doncs que ho aprofitin ara, que ja tenen el forat. I buscant, buscant, encara algun espavilat hi trobarà un mosquit fossilitzat en un ambre i, au!, ja podrem muntar un Parc Juràssic santeugatenc que serà l'enveja d'en De la Rosa, i riu-te'n d'en Spielberg. Ho veieu, si enlloc de queixar-nos tant —mal vici— fóssim gent amb esperit constructiu, en lloc de protestar per les molèsties i el perill que comporta el mal estat de la carretera, pic i pala i tots a excavar-hi! I un cop engrescats no estaria malament que poséssim mà a l'obra i ens carreguéssim també la carretera de Cerdany . les rondes i l'autopista a l'altura dels Túnels de Vallvidrera. És que som un cas.

NOU CENTRE D E «LA CAIXA»

. Divendres, 2 de desembre de 1994

UNA CIUTAT A LA GUINARDERA

El gerent de la promotora urbanística de l'Augusta Business Park, Joaquim Knuth, ha afirmat que el parc empresarial de la Guinardera vol ser més que «una ciutat fantasma». Plana 12.

El director general de «La Caixa», Josep Vilarassau, ha anunciat que la construcció del nou centre de gestió que vol instal·lar a Sant Cugat l'entitat s'iniciarà la segona meitat de l'any vinent.

FINANCES El director general de l'entitat financera «la Caixa», Josep Vilarasau, ha assegurat que les obres d'edificació del nou centre d'administració que l'entitat vol instal·lar a Sant Cugat s'iniciaran durant la segona

meitat de l'any vinent. El nou edifici s'instal·larà al polígon de Can Marcet, en un terreny de 20 hectàrees. El centre tindrà una superfície de 35.000 metres quadrats i constarà d e tres plantes. En

un primer moment es va concebre n o m é s com a centre de càlcul i gestió, p e r ò ara ja es pensa traslladar-hi tot el centre administratiu i fins i tot la fundació cultural de l'entitat financera.

Les obres del nou centre de «la Caixa» a Sant Cugat s'iniciaran l'any vinent En un primer moment s'havia pensat començar la construcció enguany

L'edifici tindrà tres plantes en una superfície de 35.000 metres quadrats

CATI MORELL

• Sant Cugat.— Les obres de construcció del centre informàtic que «la Caixa» vol instal·lar als terrenys de Can Marcet a Sant Cugat s'iniciaran a la segona meitat del 95, segons va confirmar dissabte passat el director general de l'entitat financera, Josep Vilarasau. Vilarasau va assegurar que el projecte de l'arquitecte nord-americà d'origen xinès Ieoh Ming Pei per al futur edifici de «la Caixa» «ja està acabat», però l'entitat encara no ha decidit quin serà l'ús final de totes les dependències. A banda del centre de control informàtic, és possible que es traslladi a Sant Cugat una part important del fons d'art de la Fundació «la Caixa». «Si això fos així, la vida cultural de la ciutat tindria un impuls definitiu que li donaria un lloc destacat en l'àmbit nacional». va afirmar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. El projecte es va presentar al 92 L'arquitecte nord-americà leoh Ming Pei va presentar l'avantprojecte del futur centre el passat 14 d'octubre del 1992. En aquella ocasió els representants de l'entitat financera van afirmar que la construcció s'iniciaria al 1994 per quedar enllestida al 1996. Durant Tacte de presentació, tant l'arquitecte com els responsables de l'entitat van afirmar que la intenció inicial de «la Caixa» era instal·laT a Sant Cugat el seu centre de càlcul i gestió, però després de les converses mantingudes amb Ieoh Ming Pei van decidir ampliar les seves futures dependències i incloure-hi oficines administratives. Fins i tot es va arribar a parlar d'emplaçar-hi la seu de la fundació «la Caixa», per

Ieoh Ming Pei i Joan Aymerich, el dia que es va presentar l'avantprojecte. Foto: MANÉ ESPINOSA.

oferir una imatge completa, no només en el seu aspecte econòmic o financer. Les instal·lacions ocuparan una superfície de 20 hectàrees, amb 35.000 metres quadrats de superfície edificable. L'edifici constarà de tres plantes i, segons va explicar fa dos anys el sots-director general d'administració, Antoni Millet, «serà una obra molt important, però encara no sabem quant ens costarà». Segons ell, es va escollir Ming Pei per dur a terme la construcció perquè «volíem un edifici singular i diferent».

L'arquitecte va assegurar que la seva feina reflectirà «l'esperit de Catalunya». Segons ell, el que més l'ha impressionat de Barcelona és la seva «llum i color», i això «quedarà patent en el meu projecte». Un arquitecte amb carrera Ieoh Ming Pei és un dels arquitectes més prestigiosos de l'arquitectura actual. Es l'autor del projecte d'ampliació de la Galeria Nacional de Washington, de l'Hotel dels Turons Perfumats de Pequín, de la Piràmide del Pati de

Napoleó del Museu del Louvre de París, del Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica de Colorado i del Banc de la Xina a Hong Kong, entre d'altres. L'any 1989, conegut com l'any de Pei, constata que l'arquitectura del xinès ha anat dirigida a tot tipus de construccions. L'arquitecte va treballar alhora en els projectes de la seu de la Creative Artist Agency de Hollywood, al Morton H. Meyerson Simphony Center de Dallas i al centre científic Choate Rosemary Hall School a Connecticut.

Els pressupostos de Promusa pel 95 s'han aprovat per unanimitat CM.

H Sant Cugat.— La Societat Municipal Promusa va aprovar els pressupostos pel 95 dimarts passat, en la trobada celebrada a Pajuntament de Sant Cugat que va reunir el consell d'administració, presidit per l'alcalde la població i president de Promusa, Joan Aymerich. El pressupost, que puja a un total de 1.138.260.978 pessetes, va ser aprovat pel unanimitat. «Aquest és un fet que cal remarcar, ja que el consell d'administració té representants de tots els grups polítics de l'Ajuntament», va puntualitzar Aymerich. Les operacions que preveu el pressupost del 95 garanteixen el sòl per a les promocions d'habitatges de Promusa dels anys 1996 i 1998, i suposa, segons han explicat els responsables del projecte, «la materialització del compromís adoptat en anteriors sessions del consell d'administració de planificar la política municipal d'habitatges finalitzats fins l'any 2000». Aymerich va assenyalar també la importància de l'activitat que ha desenvolupat Promusa des de la seva creació al 1988 i va recordar algunes de les xifres més significatives dels projectes del 1989, del 92 i del 94. «En total —va dir— s'han construït 495 habitatges, 7.008 metres quadrats de locals comercials, 6.074 metres quadrats d'oficines i 1.117 places d'aparcaments, en un total de 99.780 metres quadrats d'edificacions, 175.000 metres quadrats urbanitzats i 10.772.693.708 pessetes d'inversió total». «Promusa ha demostrat que és una empresa municipal consolidada», va manifestar Aymerich i la prova és, segons ell, «el fet que a més d'aprovar el pressupost per l'any vinent ja hem aprovat el calendari per a la licitació, adjudicació de les obres i el seu inici, previstes inicialment per al mes de març del 1995». En el pressupost aprovat dimarts destaca la previsió de les aportacions de solars, dels polígons C-3, C-4 i C-5 de Torreblanca, i la compra dels solars de Can Magí-Carretera de Roquetes, on s'emplaçarà la pròxima promoció de Promusa.

CAMP

L'Institut Agrícola de Sant Isidre obté la majoria a Sant Cugat en l'elecció de la Cambra Agrària ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els pagesos de Sant Cugat van escollir diumenge els seus representants a la Cambra Agrària, igual com ho van fer la resta de 51.000 pagesos als 380 col·legis electorals de tot Catalunya. Aquestes eren les primeres eleccions d e m o c r à t i q u e s en aquestes administracions agrícoles des de l'any 1979. El 75% dels propietaris agrícoles inclosos al cens, elaborat pel Departament d'Agricultura d'acord amb la Llei de Bases de les Cambres Agrícoles, va exercir

el seu dret al vot. Això significa que 18 dels 24 pagesos censats van votar. La jornada no va presentar cap incidència, segons Joan Gorchs, president de la mesa electoral, situada a la Casa de Cultura. L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va obtenir 13 vots. La Unió de Pagesos, majoritària a Catalunya amb el 68% del suport, en va treure només quatre. Tan sols un santcugatenc va recolzar la Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya. En total, es presentaven a l'elecció tres candidatures.

Un pagès, votant diumenge a Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

ECONOMIA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2 de desembre de 1994

EMPRESES

El parc de la Guinardera es vol convertir en una autèntica ciutat Fins ara s'han invertit 10.000 milions ( A l l MOKL.I.l

• Siini Cugat I I projecte urbanístic que es ta a l'àrea de la ( i u i n a i d c r a . I' Naigusta Business Park. cobrarà la foica necessària per tiiai' endavant com a autèntic parc de negocis gràcies .1 l.i construcció del Centre Comercial, segons han afirmat tant els responsables del centre com els responsables de la promoció urbanística. Segons ells, la crisi ha atectat el pla. peio finalment s'intueix una recuperació. ment, col·legis residencials per a universitaris, ete.). bl projecte del centre comercial. doncs, es un bon inici - p e r donar vida al p a r c - , ha afirmat Knuth. ja que. segons ell. «una ciutat d'oficines, on treballen 25.1)110 persones, justifica plenament la construcció d'un centre d'aquestes característiques». En un principi, segons el gerent de Dorn, es va pensar en construir el centre comercial en una segona fase, però la crisi dels passats anys «ha determinat —segons afirma— el seguiment del projecte, ja que s'ha reduït la d e m a n d a d'oficines i, en canvi, s'ha mostrat un gran interès per la construcció del centre comercial».

bl pla urbanístic de l'Augusta Business Park de Sant Cugat ha cobrat novament importància amb la presentació del projecte del eenlie comcícial que es construirà a la /ona. De totes maneres, segons ha explica! el gerent de la promotora urbanística Doni Valies SA. el santeugatenc Joaquim Knuth. -el projecte urbanístic només ha acabat una primera fase 1 encara queda molta feina per fer». Segons Knuth. el projecte de la (iuinardera va destinat a acollir tot tipus d'empreses, sobretot empreses que tenen la necessitat de créixer i, per tant. l'espai es un ilels factors clau en el seu desenvolupament. A més. segons Knuth, «nu es vol fer una cimal fantasma de l'Augusta Business Park. com acostuma a passar amb els polígons o / o n e s que concentren empreses i negocis». Per això, Knuth afirma que la promotora urbanística ja ha pensat a dotar aquest parc de negocis de tots els serveis que necessita una ciutat (centres hospitalaris, / o n e s d'oci. guarderies, centres d'ensenya-

l na maqueta volumètrica del futur parc de negocis. de manera tan contundent i ràpida. Aquesta crisi es va fer notar ràpidament en els projectes que Dorn Valies havia previst, ja que dues de les empreses que havien de fer les inversions més importants en el projecte d'urbanització de la Guinardera. van abandonar la idea. Dorn Vallès va haver d'afrontar sola el projecte i per fer-ho va poder aconseguir el suport de dues entitats bancàries. Fins ara, el projecte urbanístic ha suposat una inversió total de 10.000 milions de pessetes. Segons

En plena crisi El projecte de l'Augusta Business Park es va engegar just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, en un moment en què l'economia a tot l'Estat Espanyol estava en alça. Just després dels Jocs Olímpics va arribar una crisi que tots els economistes ja havien previst, però que no havien previst

Joaquim Knuth, aquesta inversió inclou la compra de tots els terrenys, però encara s'han d'acabar d'enllestir diverses fases del projecte. Model americà El model que ha seguit la promotora urbanística per dissenyar l'Augusta Business Park troba els seus antecedents en els parcs empresarials americans. Per això, segons els responsables l'han ubicat a Sant Cugat. Sant Cugat es troba en una situació geogràfica estratègica,

equidistant de la capital i dels polígons industrials del Vallès Oriental, amb Terrassa i Sabadell. i de l'eix industrial del Llobregat. A més, segons els promotors. Sant Cugat gaudeix del nucli més important d'autopistes de Catalunya (l'autopista A-7, que enllaça amb França, amb Saragossa i València i amb l'aeroport i Ics rondes de dalt i litoral: i els túnels de Vallvidrera, que enllacen Sant Cugat amb Barcelona i formen part de l'eix Barcclona-Tolosa-París amb la A-18 i el túnel del Cadí i el de Pimorent).

COMERÇ

Cal una solució ràpida sobre Kampió Jl/NTA DBCOVIRN I)t: SANI (t'GAT COMHRÇ

quest es el títol sota el qual. en forma d'editorial. Els 4 Cantons expressa el seu «punt de vista» pontifical, donant instruccions als comerciants. consumidors, promotors i fins i tot a l'equip de govern municipal per tal d'arbitrar allò que des del seu punt de vista es una «solució ràpida sobre Kampió». Des de la nostra situació d'afectats, no podem deixar de replicar a m b tota e o n t u n d è n c i a aquest inoportú editorial que esmentem. que conjuntament amb cl titular de primera plana i el leportatiie de la plana 12 del darrei exemplar de l'hcbdoniadari. no fa altra cosa que enverinar l'opinió publica, excitar ànims i aportar un uru. no precisament de sorra, a un assumpte de gran transcendència, trivolit/ant les solucions 1 tractant la problemàtica a m b una g r a n s u p e r f i c i a l i t a t exempta del menor grau de professionalitat. Sen/illament 110 ens cieiem que cl nostre alcalde, sr. Aymerich, ham manitcsl.it que ••legalment l'Alunt.micnt no pot impedir la implantació óc Kampió al bairi de Sant Domenee-el Colomei •>. pcique 110 estem disposats a creute que el nostre alcalde, sr. Joan Avmcrich. hagi tingut mai la intenció tic recórrer a mitjans il·legals quan en vuit ocasions diferents ha reiterat explícitament la seva voluntat de fer el contrari: 1.- Lis 4 Cantons (22-4-.14). «Si la Generalitat veu que és contrapioducnt un equipament d'aquest tipus, jo el que dic es que també es dolent pci a l'Ajunla-

Sant Cugat Comerç afirma en aquest article que no es creu les afirmacions que l'alcalde va fer a Els 4 Cantons sobre la impossibilitat de l'Ajuntament d'impedir legalment la instal·lació de Kampió a Sant Cugat i ratifica la seva oposició a la implantació d'aquesta cadena comercial. ment, i no se'ls donarà el permís». 2.- Diari de Terrassa (23-6-94). «L·l alcalde de Sant Cugat reiterà aversu compmmiso de que cl Avunlamiento no conccdcni liecneia de apertura a Kampió. en cl caso de que los promotores intentaran rebajarla superfície comercial". 3.- Els 4' Cantons (24-(>-94). «L'alcalde va declarar el passat dimecres que manté la seva postura contrària a donar permís al gran supcrmcícat». 4.- In; Sant Cugat (2-7-94). • I 'alcalde Joan Aymerich considera que si la Generalitat creu que Kampió 110 seria bo per Sant Cugat. nos.ducs també ho pensem. l a dos mesos ja vaig comunicar al coineie local la nostra postura neuativ .1 sobie la instal·lació del supei l'.ici c.it •. s.- /,,: S:, mi. .',.«.;,•!. 2-7-W4). [.'alcalde Joan \vnieiich assegura al p i e s k k u : di N.inl Cugat Comerç que 110 do-iaia permís per construí! ri'ipcii'.iercal Kampió a Sant DonieiiLi 1! < '.ilonier». (1.- Ihan de Cnaysa ( I S ' - ' M ) . .•II ahaldc li,1 llcuiiilo a asegurar tjiie no pcrnútira su implantat ton aunqac los promotores i;Jaa,m la superfície comercial ••. l.-Octavià (<i-Ui-'i4i. . Joan Avmcrich va confirmar als comerciants la seva negativa absoluta de concedir permisos pci instal·lar el centre comercial ». S.- Amb un micròfon amplificat per megafonia en els salons de

Chic Sant Cugat celebrant el XV aniversari de la nostra associació, davant d'una cinquantena de comerciants i altres convidats. És de tots nosaltres coneguda, reconeguda i fins i tot admirada l'habilitat del nostre alcalde, i estem convençuts que les seves promeses tenen una total garantia de compliment. Es totalment obvi que el consistori era favorable inicialment a una implantació comercial a Sant Domènec-el Colomer; ho prova la mateixa qualificació de la parcel·la, l'oferta d'implantació que cl mateix alcalde va fer directament a determinats comerciants locals i posteriorment a la resta a traves de Sant Cugat Comerç. Això mateix queda de manifest en el pre-contracte de eompra-venda. posteriorment elevat a públic i protocol lit/at. que l'alcaldia va sienai urnb els promotors de Kampió. 1 a postura de l'Ajuntament. contràriament a l'opinió del vostre editorial, ha sigut sempre molt clara: favorable a la implantació comercial que ens ocupa, tins que la (' I L( va dictaminar, en base a exhaustius informis de tota procedència. cl seu rebuig a la sol·licitud de Kampió. I s aleshores, a pal tir d'aquest dictamen negatiu. quan el consistori modifica la seva postura anterior, fent seu l'argumentació de la comissió territorial (val a dar que la C l I ('

és el màxim òrgan decisori en matèria d'implantacions comercials). l'alcalde es sotmet al dictamen esmentat i reconeix que si aquesta implantació queda qualificada de «negativa» per part de la C T E C no pot resultar entesa d'altra manera per l'alcaldia. En opinió de l'editorialista. «Kampió té tot el dret a implantar-se». Quines motivacions li fan pronunciar aquesta sentència, tot i sabent que un organisme com la C T E C , en el qual són representats els interessos dels consumidors, botiguers, grans àrees, ajuntaments i cambres de comerç, després d'analitzar informes, sentir les parts involucrades i sotmetre el tema a reflexió i votació ha determinat el contrari.'... No hi ha dubte que els interessos en joc són contradictoris i oposats; els dels promotors han quedat deslegitimats pel pronunciament d'una comissió de rang superior, l'ot i així. des d'aquesta associació, sense ànim d'entrar en terrenvs aliens, i en coordinació amb l'Ajuntament, s'ha defensat sempre la conveniència d'arbitrar solucions qt.c permetin la recuperació de la inversió realitzada per la piomotora de l'hipermercat abonat, tot i que la lamentable situació en que es troben és únicament atribuïble a la seva pròpia inificaeia. aixecant un edifici comercial sense dictamen favorable. picsentant posteriorment recur-

sos «impresentable» i esgrimint en l'actualitat un ja famós paper que el dictamen de la C T E C ha convertit en matèria recielable. Sr. editorialista, davant de la vostra espectacular utilització de la demagògia defensant els interessos «per sobre de tots» del ciutadans, hem de recordar-li que som precisament tots els ciutadans els que dins d'una satisfactòria democràcia hem escollit lliurement les persones a qui hem confiat l'administració dels nostres interessos, i que conseqüentment, en acatar les seves decisions, forma part del coherent tarannà democràtic que majoritàriament desitgem. El nostre municipi, des de l'aprovació de la implantació de la gran àrea de la Guinardera (decisió que. vull recordar, hem acatat), tot i no considerant l'ampli cinturó de grans àrees que l'envolten, i obviant la proximitat de la monstruosa oferta comercial de Barcelona, presentarà per al ciutadà consumidor el mes alt índex d'oferta comercial per habitant de tot el Principat. Creiem que aquesta circumstància garanteix sobradament al ciutadà consumidor la possibilitat d'escollir entre «tot tipus d'ofertes» sense accentuar més encara la precarietat d'una bona part d'aquesta oferta que la implantació de Kampió escombraria definitivament. Per acabar, sr. editorialista, desitgem testimoniar-li la nostra legítima enveja en veure la facilitat amb la qual ha pogut resoldre un litigi que nombroses persones de reconeguda capacita! la mes d'un any que ho intenten.

PAU RIBA A SANT CUGAT

• Divendres, 2 de desembre de 1994

PREMI PER A LARREULA

lescriptor santcugatenc Enric Larreula ha rebut aquesta setmana el premi Gran Angular de literatura juvenil —atorgat per l'editorial Cruïlla— per l'obra Els arbres passen ran definestra.Plana 15.

El cantant, músic, actor, poeta, novel·lista i articulista Pau Riba va actuar la setmana passada a la sala Res. Entre altres coses, diu que canta descalç perquè li agrada tocar de peus a terra. Plana 14.

ART L'associació Firart, que realitza els diumenges les ja tradicionals fires d'art a la plaça Octavià de Sant Cugat, organitzarà el dia 18 de desembre vinent la I Mostra d'Art als jardins del Monestir

de Sant Cugat. La I Mostra d'Art pretén ser una fita anyal d'activitat artística a Sant Cugat. L'associació pretén convertir aquesta I Mostra d'Art en una trobada que reuneixi artistes de tot l'Estat Es-

panyol. Les bases p e r p o d e r participar-hi es poden recollir a la Casa de Cultura. L'associació té el patrocini de l'Ajuntament de Sant Cugat i la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Firart organitza la I Mostra d'Art amb l'objectiu de reunir artistes de tot l'Estat Les bases per presentar-s'hi es poden recollir a la Casa de Cultura

La mostra quedarà inaugurada el 18 de desembre als jardins del Monestir PERE PICH

B Sant Cugat.— L'associació Firart ha presentat recentment les bases per poder participar en la primera Mostra d'Art als jardins del Monestir de Sant Cugat del Vallès. L'associació, que organitza regularment els diumenges les mostres d'art a la plaça Octavià, té l'objectiu de realitzar una mostra d'art en què puguin participar artistes de tot Catalunya, als jardins del Monestir de Sant Cugat. Firart disposa actualment d'uns cinquanta socis i té una llista despera de cinquanta més. L'associació es va presentar al públic dijous passat al cafè de l'Auditori del Centre Cultural. En el mateix acte, l'associació va presentar les línies generals d'aquesta I Mostra d'Art. Begona Valcàrcel, presidenta de l'associació, diu sobre Firart: «Es una associació cultural, sense ànim de lucre, d'artistes plàstics de Sant Cugat del Vallès, que actualment reuneix uns cinquanta socis. Des del mes d'abril passat. en què es va constituir, exerceix diverses activitats culturals.» En preguntar-li sobre les finalitats de l'associació, Begona diu: «Els objectius són fomentar l'art i la cultura, donar a conèixer la gran diversistat d'expressions plàstiques i tècniques que els artistes ofereixen i promocionar i donar suport a les activitats dels socis en els diferentes camps de l'art. La finalitat principal d'organitzar la I Mostra d'Art és promoure l'activitat artística a la ciutat de Sant Cugat, acostant l'art al ciutadà.» Per l'associació, la I Mostra d'Art als jardins del Monestir pretén ser una fita anyal d'activitat artística a Sant Cugat i esperen

La plaça Octavià, plena de parades d'artistes un diumenge al matí. Foto: JA. MULA. que es converteixi en una trobada que reuneixi anualment artistes de tot arreu. Les bases per poder participar en la I Mostra d'Art es poden recollir a la Casa de Cultura de Sant Cugat, de l'I al 15 de desembre, de 7 a 9 del vespre de dilluns a divendres. El proper 15 de desembre, a les 9 del vespre, quedarà tancada la inscripció dels artistes. La I Mostra d'Art es realitzarà el diumenge 18 de desembre, des de les 11 del matí, hora en la qual serà inagurada per les au-

toritats locals, i es tancarà a les 9 del vespre del mateix diumenge. Els artistes que vulguin participar-hi tindran temps fins al 15 de desembre per inscriure-s'hi. L'espai de què disposaran els artistes es distribuirà per un rigorós ordre d'inscripció i l'organització posarà a disposició dels expositors taules de 2x1 m i també cadires per als artistes. L'associació Firart vol que la mostra estigui reservada al dibuix, la pintura, el gravat, l'escultura o la fotografia. Tal com s'explicita en les bases, no s'admetrà cap

tipus de tècnica més propera a l'artesania, com la ceràmica o l'esmalt. Tota obra que es vulgui presentar a la mostra ha de ser original i personal de l'expositor. El preu de la inscripció serà de 3.000 pts per als socis de Firart, i de 6.000 pts per als artistes en general. La I Mostra d'Art està patrocinada per l'Ajuntament de Sant Cugat, també tenen la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport de la Caixa de Terrassa i de diferentes comerços de Sant Cugat.

MUSICA

Stupendams omple la sala Res amb una excel·lent demostració de sensibilitat musical XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— Són set, i són magnífiques. I unes show-women consumades. No duien més bagatge que les seves set veus ben umbracles, set micròfons i, de tant en tant, l'ajuda d'algun senzill instrument de percussió. Però l'escenari de la sala Res, on van actuar dimecres i dijous, els va quedar petit. Al públic també se li va quedar petita la sala, sobretot dimecres: era un públic força populós. Tant, que les autoritats —perquè va haver-hi assistència d'autoritats: l'alcalde, Joan Aymerich, va comparèixer dimecres

acompanyat pel tinent d'alcalde Joan Recasens, el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, i el cap de l'oficina municipal d'informació, Xavier Fornells— van tenir alguna dificultat per encabir-se. Val a dir, en descàrrec de la direcció de la sala, que l'assistència d'autoritats no és pas habitual al local. De fet, era la primera vegada que la sala rebia la visita d'un alcalde de la vila. Mai no és tard, però, i ben mirat el concert bé s'ho valia. Stupendams, grup músico-vocal entre el a cappella i el du-duà (equidistant, per entendre'ns, entre la

Coral Sant Jordi i The Platters) va oferir el millor d'ella mateixa. Ella mateixa, en singular, i no elles mateixes, en plura), perquè quan les set mosses afavorides per les muses són dalt de l'escenari es comporten com un ens únic, femení i singular, o com un instrument de set cordes (vocals) perfectament afinat, o com un motor de set pistons de moviment equilibrat i harmònic. La coreografia, aparentment casual i carregada de conya amb què embolcallen les seves interpretacions, denota un acurat treball de rellotgeria i càlcul, imprescindible

perquè el resultat final sembli això, casual i carregat de conya. Grup polinacional, polilingüe, poliètnic i polièdric com és, va oferir el seu acostumat aiguabarreig de temes en anglès, castellà, català, senegalès (un) o en simples onomatopeies. Temes acostumats, alguns ja molt coneguts pel públic, i altres de nous, que formaran part del proper enregistrament del grup, un projecte que sembla que ja està molt avançat, però del qual encara no volen dir res. El públic els va aplaudir tots amb el mateix entusiasme: sens dubte, Stupendams és un valor en alça.

«Museum», la instal·lació de Pere Pich, exposa objeetes trobats pel carrer XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— Són centenars de petits elements de brossa urbana recol·lectats pel carrer: bocinets de terrissa decorada, peces de plàstic de joguines velles, agulles, cargols, restes de cable elèctric, fins i tot dues dents potser humanes. Cada un està exposat, emmarcat i senyalitzat, dins una capseta de plàstic transparent, a manera de diminuta urna. Són part de la instal·lació Museum, que l'artista florestà Pere Pich —col·laborador habitual d'aquest periòdic, com a crític d'art— mostra a la capella de Sant Roc de Valls. Aquesta acció de recollida i tria («veritable acció d'arqueologia urbana», segons l'artista) és una performance que ha efectuat, amb la col·laboració de la seva filla Núria, al llarg de dos mesos i mig, pels llocs on passa habitualment: la seva casa de la Floresta, els carrers propers a la Llotja de Barcelona —on ell dóna classes—, el col·legi de la seva filla i els voltants de la redacció d'Els 4 Cantons. «És com si la història s'anés acumulant al terra», diu Pich en comentar els resultats de la performance. «Per exemple, la Floresta és plena d'objectes cremats, restes de l'incendi de fa dos anys.» Tanmateix, l'objecte més abundós són les burilles de cigarreta, però no n'ha inclòs cap en la exposició per trobar-les poc significatives. Pel que fa a la instal·lació en el seu conjunt, declara que vol ser una reflexió sobre el món de la museística i la seva litúrgia peculiar. «Els objectes col·locats en un espai aparentment museístic predisposen el públic a veure'ls i valorar-los de manera diferent.» La idea li va venir després d'haver fet un treball d'investigació per a la universitat sobre el primer museu de^ Barcelona, la capella de Santa Àgata, on es van exposar el 1988 les restes de façanes i escultures velles que deixaven les reformes de l'exposició universal. Un conjunt escultòric fet a partir de les lletres de la paraula «museum» i un videoart, filmat en col·laboració amb Oriol Corominas al Museu de Zoologia de Barcelona (i protagonitzat per una quarentena de cargols) completen la instal·lació.

Barnils exposa a la Fira Internacional d'Art Lineart de Bèlgica B Sant Cugat.— L'artista santcugatenc Sergi Barnils exposa la seva obra a la Fira d'Art Internacional Lineart de la ciutat belga de Gant, que va quedar inaugurada ahir dijous. Barnils torna al mercat europeu, després del seu pas per la Fira d'Art Modern i Contemporani de Torí. La mostra de Gant recull l'obra d'artistes d'arreu del món, sobretot europeus, i d'alguns de tan coneguts com Paul KÍee, Joan Miró i Antoni Tàpies. Aquest és el primer cop que Barnils exposa la seva obra a Lineart, i coincideix amb el bon moment que l'artista està assolint en els mercats europeus. Lineart finalitzarà el dia sis de desembre. Part de l'obra de Barnils també pot ser contemplada, durant tot aquest mes, al Casal de la Caritat de Barcelona, conjuntament amb amb la de cent artistes més./EA.

CULTURA-ESPECTACLES

EES 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1W4

MUSICA C a n t a n t , músic, actor, poeta, novel·lista. a r t i c u l i s t a i yan guru d e la c o n t r a c u l t u r a . El net m e s r o c k e r del p o e t a C a r l e s R i b a ja t e q u a i a n t a - c i n c a n y s i e n c a r a es un enfilin terrible. Pot s e m b l a r u n a vella re-

líquia hippic d e l s anys s e i x a n t a , p e r ò q u a n s u r t a e s c e n a descalç,, c o m té p e r c o s t u m . el p ú b l i c q u e el r e p — m i n s o , p e r ò e n t r e n a t — es c a d e l l . N o triga g e n s a ficar-se'l a la b u t x a c a : F s un c o n s u m a t showman

PAU RIBA. «

ART q u e t a n t es marca u n rock'n'roll elèctric a m b els s e u s q u a t r e m ú s i c s c o m p a r o d i a ( a m b u n llapis a la b o c a ) la fartolla típica d ' u n p o l í t i c en ple d i s c u r s o i n t e r p r e t a en solitari ,\'oiii üeporcellana.

C a n t a u t o r d e r o c k . a r t i c u l i s t a i novel·lista

M'agrada tocar de peus a terra

— Per això ha estat retirat durant tants anys'.' — « N o exactament per això. Em vaig retirar perquè hi havia una forta crisi de tot el que era la cançó i el rock'n'roll en aquest país: Aquí hi havia una cançó combativa. molt política, reivindicativa. que s'ha quedat obsoleta. 1 no s'ha sabut fer el pas de territori polític a territori cultural. En qualsevol altre país la cançó i el rock formen part de la cultura. Aquí. ha de ser política: no se sap entendre com a cultura, i això és un handicap molt gros.»

l'.,i. K

. v.11 un nien Sani

que importa son les pe i es e I context actual E nou iock ca tala va lun un t nomeni donat pei de c iieumsta ncies histot ells van capi laht/ar pol 1 Mic ha di na I'.' Res

l! ,1. a se va

darrera ncUiaue a la sala Res de XIAM 1 SPINOS V

\qucst i ixo del nat en la sene lles que ca.menl. uell

Fins el 13 de desembre f

actual». —<I's el que t'he dit ara mateix. Estem en una situació d'extremismes. d e nacionalismes i iotes aquestes històries, de les quals, nosaltres, als seixanta, estàvem absolutament en contra. Nosaltres demanàvem el DNI universal, el D N U . I ara hem caigut en tot el contrari: tothom s'està barallant pel seu raeonet. amb un refús absolut de tot el que no sigui propi. Això jo ho veig molt de dretes. Es una actitud molt cagueta. de molta por a allò nou i al de fora. El que nosaltres vam posar sobre la taula als seixanta no ha triomfal gens: ha triomfat tot el contrari.'»

\ A \ II l< HOKK \S B Sant Ciliat. - "Soc de l'opinin i]iic nu hauria d'existir la figura del polític professional. 1.1 lel que hi hagi gent que faci de la política el seu mitja de subsistència porta directament cap a la corrupció. .lo. ho sento molt. però eslie en contra de-la democràcia. 1 no es que estigui a favor de cap dicl.uluia. Pern em sembla molt còmode du que es el menvs dolent dels novel·lis possibles. Penso que hi pol li.iber altres sistemes possibles que s'haurien de pensar i piov ai de posar en m a r x a Reivindica, dones, la utopia? Si. jo reivindico la utopia com a lila. Si no. pot passar que la soeietal evolucioni cap a una antmtopia. que es el que està passant ara. de tet.» Yostc es el degà del rock català, tot i que aquell roc (sense • k ••) que feia als seixanta i setanta era torea diferent del rock (amb • k - l c a t a l à actual. C o m veu .KUiest nou iock català'.' II veig mes professional... I n saben mes. tenen mes expei K ncia acumulada, i quant a contingui. be... Diüucm que no tinc opinin. I N temps son uns altres. (.hiaii |o vam començar a lei lock'ifmll. i'N temps estaven canviant I fi havia una cançó que ho deia. lots la cantàvem, i de tel si que les coses es bellugaven. l'ero aia hi ha un ambient absolutament imniobilisla i dreta, .lo suposo que ells son la generació que els toca la part baixa de Tonada. Sembla que siguin menvs rebels, menvs revolucionaris. menvs inspirats, però jo penso que això es una cosa que no se li pot attuibuir a un artista sense temi en compte el context dins el que treballa. Als anvs seixanta. el context era tol un moviment a escala mundial. Però ara l'unie

o tres d'anvs..• — l a un parell d'anvs va dir en una entrevista que vivíem una època molt t\a.\a. En una de mes recent ha estat mes contundent i ha dit que -el franquisme era menvs Je dretes que la societat

CENTRE

—Perí) vostè no és només músic: té una extensa producció com a escriptor, lli ha persones que diuen que és millor escriptor que cantant... — Això segur. E's que són dos territoris molt diferents, i m'agrada jugar a totes dues bandes.» — 1 per què surt a cantar sempre descalç? —"Es un costum que tinc. M'agrada locar de peus a terra» — Però no diu que li agraden les utopies? —<Si, m'agrada tenir les utopies al cap... i els peus a terra.»

DE LA

IMATGE

IV #* li' 4

%%mm«> ' SOCIS FONS D'ART

Sala Rusftfol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugal del Vallès

Pintura de paisatges i d'equilibri

Horari: mati de 9 o 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I aratambéun nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat «,uoo/i

Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

I Autor: Josep Maria Morató Aragonès. (Malcria: Sala Rusinol. Dates: fins cl proper 13 de desembre. , Obres: Pintura.

I'l Rl- l'K H la Sala Rusinol es troha fins a meitat de desembre una dilatada exposició de pintures de l'artista Morató Aragonès (Reus. 1^23). E'artista te' un extens currículum i està reconegut com un paisatgista d'una línia expressionista. Ea seva biografia sorprèn gratament per la gran quantitat de premis i exposicions. Morató Aragonès neix a Reus. lloc que segurament condicionarà la manera d'entendre i de pintar el paisatge. E'anv E)40 obté la Medalla Fortuny, un any desprès ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. E'anv P'4I rep la medalla Masriera i el I "44. la Tapiró. A partir de l"4~ la seva trajectòria artística estil plena de premis, de viatges i d'exposieions. Ees biografies parlen d'un excel·lent paisatgista. E'exposicio de la Sala Rusinol és una bona oportunitat per poder confirmar la capacitat del pintor en representar els mès singulars indrets del nostre país. Ea pintura de paisatges de Josep Maria Morató Aragonès enllaça amb la tradició paisatgista catalana. Aquest gènere lia··cstat el mès treballat en la pintura moderna. Tenim precedents en el segle XVIII com son les al·legories en forma de paisatges d'Antoni Viladomat. Però la pintura de paisatge no s'independitzarà com a tema. fins al segle XIX. en què va tenir un gran esplendor a causa de la demanda de temes nous per a les noves classes socials. Els artistes romàntics van idealitzar la natura i sovint les seves obres les van centrar en ruïnes medievals: posteriorment els pintors realistes, amb l'escola d. Olot al capdavant, van piular especialment paisatges de boscos humits. Poc temps desprès, amb la influència de la pintura francesa. van arribar els impressionistes. que van realitzar quadres de paisatges lluminosos.

En relació amb això, aquests mesos podem visitar una exposició al Museu Nacional d'Arts de Catalunya titulada (V'/i/v cinxs de paisatgisme Català. Però la diferencia dels pintors paisatgistes amb els pintors que han fet una evolució cap a camps nous de la pintura d'exteriors és la necessitat de treballar en el mateix escenari de la natura. Josep Maria Morató Aragonès diu sobre el tema: «Quan millor em trobo és pintant el record d'alio que he viscut, amb una base d'apunts presos del natural». Aquesta afirmació, juntament amb l'observació de les seves obres, ens porta a pensar que la pintura de paisatge de Morató ha evolucionat a un expressionisme del paisatge. El pintor realitza una síntesi entre el que veu i el que sent. Ea relació que trobem entre el lloc de naixement i la pintura que realitza l'artista és del tot evident. Els seus quadres, pintats amb colors de terres seques, són paisatges d'un país amb molt de sol i poca aigua: paisatges modelats pels homes, paisatges que tenen l'equilibri dels marges de les terres de secà.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

LLIBRES

Enric Larreula guanya el premi Gran Angular de literatura juvenil «Els arbres passen ran de finestra» afronta la difícil convivència entre dues cultures EMMA ANSOLA

•Valldoreix.— L'editorial Cruïlla acaba d'atorgar el premi de literatura juvenil Gran Angular a l'escriptor Enric Larreula per l'obra Els arbres passaven ran de finestra. Larreula L'editorial Cruïlla va celebrar dimarts passat la cinquena edició del premi Gran Angular de literatura juvenil que va ser atorgat a l'escriptor, resident a Valldoreix, Enric Larreula per la seva obra Els arbres passaven ran de finestra. El tema del llibre es basa en la difícil relació que existeix entre les diferents cultures que hi ha a una mateixa ciutat. Larreula ja havia tractat aquesta problemàtica en anteriors treballs com ara el llibre Em dic Paco. Segons l'escriptor, «fa temps que em preocupa aquest tema, potser pel fet de ser català i pertànyer a una cultura que no ha estat gaire respectada durant molts anys». La història d'Els arbres passaven ran de finestra tracta els problemes que afronta una estudiant universitària d'origen marroquí establerta a Catalunya. La noia, enamorada d'un noi català, rep la visita del seu cosí, al qual l'uneix un compromís matrimonial segons mana la tradició familiar. A partir d'aquest moment, la noia es troba en la situació ambivalent de dues cultures que demanen d'ella un compromís. Segons l'autor, «tota aquesta ambigüitat cultural la porta a moments d'angoixa i tensió, pel fet, a més, de ser dues cultures prou contradictòries». La noia reflexiona sobre la seva situació mentre viatja amb el Ferrocarrils Catalans tot observant com els arbres passen ran de finestra. Al llarg de la seva trajectòria professional, Larreula ha rebut nombrosos premis, entre els quals cal destacar el de conte i narració Víctor Català, el de crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per Marduix, el premi d'humor i sàtira Joan Oliver amb La pro-

es autor literari de contes, de poesia i de teatre, novel·lista i també traductor de llibres per a nens* El premi, que li va ser lliurat dimarts passat, s'afegeix a la seva llista de guardons, entre els quals cal destacar el premi

Víctor Català de conte i narració, el de Xarxa d'assaig, el de crítica Serra d'Or, el d'humor i sàtira Joan Oliver i el Lola Anglada. Actualment també treballa com a professor de didàctica de la llengua a la UAB.

L'Escola Calduch ofereix «Deu jornades de repertori romàntic» I Sant Cugat.— Alumnes provinents d'arreu de Catalunya, entre els quals hi ha músics professionals, es donaran cita avui divendres en el començament de curs que l'Escola d'Estudis Musicals Monserrat Calduch ha organitzat sota la direcció del mestre Antoni Besses. El curs ofereix un repertori romàntic dels compositors clàssics Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Chopin, Brahms i César Franck durant cinc dies a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels i a la Casa de Cultura. El curs començarà aquesta nit a dos quarts de deu del vespre a l'Aula Magna. Dilluns dia 5, els alumnes que participen en el curs intervindran en un concert dirigits per Besses a la Casa de Cultura. Dimarts dia 6, tindrà lloc al Conservatori un concert interpretat només per Besses, que ja fa sis anys que organitza cursos i monogràfics. Els actes continuaren dijous i divendres amb la conferència Les trenta-dues sonates per a piano de Beethoven. El curs acabarà F i l de desembre, amb un concert dels estudiants del curs i el mestre Antoni Besses. Al final del curs s'entregarà un certificat a tots aquells alumnes que hagin assistit a les jornades. / E.A.

Gran subhasta extraordinària a benefici d'Asdi

La Bruixa Avorrida, Marduix o el Rei Titó són alguns personatges de l'obra d'Enric Larreula. Foto: J.A MULA. pina i el Lola Anglada per Contes per a un món millor. Per Larreula, «aquest nou premi va bé per al prestigi professional, ja que la nostra feina és absolutament fràgil. Necessitem una mica de tota aquesta infraestructura perquè és un dels factors que pot ajudar que el teu llibre es posi de moda i que de retruc ho facis tu i la resta de la teva obra. Poder vendre llibres depèn de molts factors que sovint s'escapen de la qualitat que puguis haver donat al teu llibre». Tot i que l'obra d'aquest prolífic

escriptor està dirigida majoritàriament al públic infantil i juvenil, Larreula es va donar a conèixer, des de ben jove, amb contes i novel·les per a adults. La seva dedicació a la literatura infantil i juvenil es va postergar fins al moment que es dedica a l'ensenyament i la seva posterior relació amb editorials, ara fa més de deu anys, per tal de crear material escolar en català, inexistent aleshores. Endinsar-se en el camp de la literatura infantil no ha estat camí

fàcil per a Larreula, que considera que «normalment els crítics literaris, en general, tendeixen al pur menyspreu pel que fa a aquest tipus de literatura, quan, en realitat, no s'han llegit mai un conte o bé no han passat de La rateta que escombrava l'escaleta. S'ha de tenir en compte que la literatura infantil i juvenil pot tenir una dificultat literària tant alta com qualsevol novel·la per a adults. Sembla ser que si no entrem en aquest món no estem considerats 'grans' escriptors».

I Sant Cugat.— L'Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant ha organitzat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat, una subhasta extraordinària per recaptar fons per a l'entitat. Les obres d'art, que seran subhastades els dies 17 i 18 de desembre a les 7 de la tarda, estan exposades des de dimecres passat a la Casa de Cultura. Tharrats, Alexandre Matas, Vila Arimany, E. Tusquets, Caballero o Vila Moncau són alguns dels artistes que presentaran les seves obres, un total de dues-centes, a la subhasta en benefici d'Asdi. A més de les pintures també es podran veure escultures, gerros i altres objectes decoratius a la Casa de Cultura, de 10 a 1 del migdia i de 5 a 8 de la tarda. / E.A.

SOCIETAT

TEATRE

£1 vice-president Narcís Serra es deixa veure a Sant Cugat per escoltar òpera

Amparo Moreno reflexiona sobre el paper de la dona a «Shirley Valentine»

Qualifica el Teatre-auditori de «magnífic» CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El Teatre-auditori del Centre Cultural ha vist ja moltes cares famoses, però dissabte a la nit, el dia de la representació de l'òpera La Cenerentola, una de molt coneguda es va afegir a la llista: la del vice-president del govern estatal, Narcís Serra. Acompanyat de la seva esposa, Concha Villalba, Serra, de qui de tothom és coneguda la seva afició a la música clàssica, va qualificar el Teatre-auditori de «magnífic». De fet, ja l'havia vist per fora, li faltava comprovar les seves qualitats acústiques. El vice-president del govern va triar per estrenar-se una òpera «difícil, però en aquest cas molt ben intepretada pels Amics de l'Òpera de Sabadell». «Més no es pot demanar», va dir Serra. Es va declarar sorprès pel creixement i l'evolució que ha sofert Sant Cugat des que fa vint anys va decidir comprar-se una casa al carrer Mozart: «Fa vint

anys, si m'haguessin plantejat que algun dia vindria a veure òpera en aquesta ciutat, no m'ho hauria cregut». Malgrat que alguns pensen que Narcís Serra ha canviat definitivament Sant Cugat per Madrid i el Congrés dels Diputats, el vice-president va assegurar que «encara vinc cada cap de setmana, perquè encara que hagin desaparegut els camps que fa vint anys hi havia entre casa meva i la ciutat, Sant Cugat continua sent Sant Cugat i m'hi trobo molt còmode». Confirma la teoria que, per uns quants privilegiats, aquesta ciutat és un lloc de descans: «Venir a Sant Cugat després d'una setmana a Madrid és per a mi una medicina excel·lent, de molts bons resultats». El vice-president va quedar «encantat» amb la representació que els Amics de l'Òpera de Sabadell van fer de La Cenerentola de Rossini, però va confessar que la seva òpera preferida «seria una de Mozart: estic entre La Flauta Màgica i Don Giovanni».

Aquesta nit, a les deu, al Teatre-auditori EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'actriu Amparo Moreno és Shirley, una mestressa de casa a qui tan sols li fan costat els plats i olles de la seva cuina. La seva relació està marcada per la manca de comunicació, que, segons l'actriu, «ens atrapa a tots», i per la rutina diària que «moltes vegades mata Famor». Shirley trencarà aquesta situació quan accepta la proposta d'una amiga per viatjar a Grècia. Allà descobrirà nous camins per assolir la felicitat i acabarà enamorant-se de la vida. Aquest és l'argument de Shirley Valentine que es pot veure aquesta nit, a les deu del vespre, al Teatre-auditori del Centre Cultural. L'obra és una creació del dramaturg Willy Russell i, si bé està ambientada en un barri obrer de Liverpool, l'acció que es desenvolupa podria estar emmarcada a qualsevol indret geogràfic del món. Tot i que l'actriu Amparo Moreno ha destacat en espectacles de music-hall, ella mateixa es de-

Amparo Moreno fineix com un «tot terreny». La seva interpretació de Shirley Valentine ha suposat el trencament

del que fins ara s'havia vist de l'actriu, que va confessar trobar-se molt a gust en el paper de mestressa de casa. «Des d'un primer moment m'hi vaig identificar totalment. A més, com que sempre he defensat les metresses de casa, quan represento l'obra els miro als ulls i molta gent pensa que improviso, però estic representant el meu paper, estic- fent una obra de teatre amb punts i comes. El que dic és el text, el que passa és que ho dic de manera fresca, que és la meva escola». El text de Willy Russell té l'encant de provocar el somriure per, tot sovint, reflectir posteriorment el desencís i la. tristor dels personatges que amaren d'emoció l'espectador. La direcció de Rosa M. Sardà ha ressaltat per la seva destresa a Fhora de destacar aquests elements. Moisès Maicas és l'adjunt a direcció i l'escenografia i el vestuari han estat dissenyats per Montse Amenós i Isidre Prunes. La traducció és de Joan Sellent i Ferran Toutain.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2 de desembre de 1994

CIRC E m i l i o Hi i a t o r c A l e g r i a va t r e p i t j a r p e r p r i m e r c o p la pista il'un eire el lòtld. q u a n e r a un n e n d e n o u a n y s . P e r n la s e \ a nissaga ja feia g e n e r a c i o n s q u e s ' a r r o s s e g a v a p e r s o t a les veles i e n t r e les c a r a v a n e s . A r a viu r e t i r a t , a m b la seva família, a u n a t o r r e de la F l o r e s t a , l a u n a s e t m a n a , el M i n i s t e r i d e C i i l l u r a li va c o n c e d i r el p r e m i N a c i o n a l del C i r c 1994.

Briatore, una vida sota la vela del circ Ha treballat amb Jcn y Levvis. Arthur Kaps. Colsada i Jané Russell \ W II K HOKRAs • Sant Cugat. l a pues dies cl Ministeri de Cultura \ a concedir al lesidenl de la Floresta Emilio Bi iatorc \lcgria el premi Nacional de Circ. l a ministra Carmen \ l b o i c h va donar a conèixer el cuanvadot del guardó el dia 23 passal. juntament amb el premi Nacional de 1 caire (que va recaure en la compunvia Els Joglars i en el d ú c e t o r d'escena Ciuillermo llei as), l'cl que fa al premi de circ. la mmislra va declarar que es concedia en reconeixement a la seva ••lrajectòria internacionali a la seva -col·laboració a l'engrandiment d'aquestes arts-. Com sui passar amb els artistes de ciic. els orígens d'Fmilio Briatore ultrapassen els estrets límits d'una ciutat, d'un país. Va néixer. per pur at/ar, a Còrdova un 2S de novembre de 1908. HI seu pare, Alejandro Brialore, italo-espanyol d'origen piamontès, interpretava un número eqüestre en un eire que s'havia aturat a la ciutat (desprès es reciclaria com a clown amb el seu germà Enrieo, en la històrica parella Rico & Alex). I.a seva mare. Fmilia Vicente Alegria, era filla d'aquell Gil Vicente Alegria que va regentar el circ de pedra del mateix nom construït

al bell mig de la plaça Catalunya de Barcelona el segle passat. \ b a n s que el matrimoni la retires, ella també era artista eqüestre de l'alta escola. I.a parella ja tenia dos fills, un noi i una noia, que a m b el nom de l.o> D'Angolys interpretaven un numero de jocs malabars, al qual es va incorporar el petit I'.milió quan va tenir prou edat: amb tol just nou anys va fer el seu baptisme de sorra sobre l'arena del circ Price de Madrid. aleshores la catedral hispana del espectacle més gran del món. Eren aquells uns temps pretelevisius. Les atraccions de circ i varietats eren la principal distracció popular (el cinema tot just acabava de sortir de la barraca de la fira) i els acròbates, equilibristes. pallassos i mags eren part importantissima del star system, els comunicadors per excel·lència. En aquest ambient va créixer Emilio Briatore, membre d'una de les famílies de l'aristocràcia de la faràndula. Va aprendre equitació i música, com era normal dins aquest món. Q u a n ja tenia divuit, sense deixar Los D'Angolys es va sumar a l'espectacle de pallassos del seu pare. El 1927, tota la família marxà a París per actuar al Cirque d'Hiver. D'allà van anar

Emilio Briatore posa dins el har que els seus fills regenten a Sant Cugat. Foin: J A Ml'l.A. a Alemanya, on van romandre, de circ en circ. fins que l'inici de la Segona Guerra Mundial els va empènyer de tornada als habituals quarters d'hivern de la família, a Barcelona. Els atzars de la seva carrera també el portarien als Estats Units, a treballar a la televisió amb Jerry Lewis i Bing Crosby, i a Mèxic amb Jané Russell. De la mà d'Arthur Kaps. els Briatore serien dels primers artistes a gravar per a la jove Televisió Espanyola, als antics estudis de Miramar de Barcelona, on un jove Joaquim Prat que encara no sabia dir «A jugaaar!» els donava el peu d'entrada. Empresaris de varietats com Feijó, Arturo Castilla o Colsada els van

tenir en les seves companyies. A l'any 1963 Emilio Briatore formà un equip de malabaristes amb els seus dos fills grans, Ciuillermo i Esmeralda. als quals anys després se sumaria el seu fill petit, Emilio. amb els quals actuaria fins que es va retirar, el 1978. Ja feia alguns anys que havia adquirit una finca a la Floresta, on va instal·lar-se definitivament amb la seva esposa. Els seus fills encara van continuar uns anys amb la tradició familiar, fins que ells també es van retirar, mes joves que quan ho va fer el seu pare. Els temps havien canviat, i l'espectacle televisiu creixia imparable, encadenant el públic a les potes dels seus tresillos i fent llanguir

OPERA

Es repeteix l'èxit de «Somni d'una nit d'estiu» al Casal Cultural de Mira-sol

EI triomf de la bondat I ..l.ACl·.NLRHNTOL·V. («LA VI NTAIOCS») ()pcra buffa en tres actes, llibret de J. 1 -erren basat en el conte homònim de Charles IVrrault. Vutor: (lioaechmo Rossini. Direcció musical: 1 lisabetta Masehio. Direcció del cor: Josep l e n e . Direcció d'escena: l'au Monterde. KscciNinrafia: Joan Jorba. Disseny vestuari: Ramon B. Ivars. Il·luminador: Ricard Martínez. Intèrprets: Maile Anuabarrena. MauiiLio Seplien. Ihaki I ïcsan. I inic Seria. Mireia Casas. Rosa M. Ysas. Mariano Vinuales. Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Uoc: Auditori del Centre Cultural. Dia: 2(> de novembre.

I Dl ARI) Jt-.M K ^ última obra mestra còmica de Gioaechino Rossini. que va ser estrenada a Roma el 25 de gener de IS 17, portava com a títol complet I AI ( enerentohi, òssia la honta in monjo i, com tothom sap, es tractava d'una versió més aviat lliure del famós conte I.a Vcntutocs. Estic segur que quan els Amics de l'Opera de Sabadell van incloure aquesta obra en la seva programació no volien fer cap mena d'al·lusió a la seva associació, però sembla just començar dient que després de 13 festivals d'òpera a Sabadell i 7 d'òpera a Catalunya, es mereixen sentir-se com a inicials ventafocs del seu art que han

aconseguit fer triomfar la seva bondat, en aquest cas: vocació, persenvernnça. honradesa, generositat i sensibilitat, que s'evidencia en els e\its obtinguts a tot el nostre país i en el reconeixement popular a la feina que han realitzat. Es per això. precisament, que cal exigir cada vegada més i creiem que l'experiència d'aquesta representació no es positiva: després de cinc representacions no sembla que la senyora Masehio hagi assolit el control de l'orquestra. Si l'obertura va ser discreta, quan els cantants van començar a intervenir semblava que es tractava d'una competició esportiva per saber qui pujava nies el volum del so i qui anava mes de pressa. si l'orquestra o els cantants, amb una culminació al finttle del primer acte que Déu n'hi do, tot i que es tracta - - e n la seva progressió ascendent de veus— d'un fragment magistral en l'obra rossiniana. En cl segon acte les coses van millorar i. finalment, al tercer la treva era evident i tot va trobar el seu to i cl seu tempo. E n a mica de tot En els intèrprets hi va haver de tot: Maite Arruabarrena és una mez/.o-soprano de coloratura perfectament adequada per a aquest paper i a la gran ària del final de l'obra ens va reconciliar plenament atnh la seva actuació, cosa que no podem dir del tenor Mauricio Septien. per qui vam patir

alt. Fresàn és un baríton de veu segura i convincent que va anar convertint el seu personatge en un veritable puntal de l'obra demostrant una qualitat artística notable. Rosti Maria Ysàs i Mireia Casas en els papers tic les germanastres van resultar prou divertides en els seus papers i menys ajustades en les seves veus. mentre Mariano Vinuales en Alidoro. cl conseller del príncep, va poder mostrar una bella veu cle baix. Finalment cl cor va cantar correctament, però recomanaria a la direcció escènica la necessitat de mesurar els moviments dels seus components. Cal destacar l'extraordinari sextet segon acte titulat (incito c un nudo avvieuppaio. bastant ben resolt pels cantants, i que constitueix dins l'obra còmica de Rossini un dels fragments més pictòrics d'enginy i saviesa musical. Escena de / a Ct'ihri ntnlu. l-'nto: Mltota la representació. La fragilitat de la seva veu. la seva falta d'homogeneïtat era evident, és un dels punts negres del conjunt. En canvi podem dir que líiaki Prestin i Enric Serra van aconseguir en els rols de Dandini i Don Magnifico una actuació rodona tant vocalment com actoralment. De Serra coneixíem la seva professionalitat desenvolupada en moltes temporades del Liceu i va demostrar a Varia del dictado i a Sia qualunque que el nivell assolit és molt

les veles dels circs, primer, i els teatres de varietats, més tard. Ara els seus fills administren un conegut bar del carrer Santa Maria i Emilio Briatore viu entre els records acumulats al llarg de tota una vida. Aquest guardó que ara li ha concedit el Ministeri de Cultura s'afegeix a una col·lecció que ja és llarga i que Briatore guarda, juntament amb una enorme quantitat de material documental —programes de mà, cartells. llibres, retalls de diaris de tot el món, fotografies...— a la seva casa de la Floresta. «No sé ben bé què en faré, de tot això», diu. «Segurament ho cediré a algun museu del circ. N'hi ha un de molt important a Àustria.»

Es de justíficia valorar l'esforç que la producció d'aquesta òpera suposa: el vestuari és realment espectacular, l'escenografia respon a un evident afany de superació i la il·luminació és correcta, tot i que. almenys en aquesta representació, algun dels paricipants en els eoncertantes quedava parcialment a l'ombra. El públic omplia l'Auditori de gom a gom i va respondre al final dels tres actes amb molts aplaudiments i mostres de satisfacció per la representació, inclosa la nefasta direcció musical d'Elisabetta Masehio.

XAVIKR BORRÀS

M Sant Cugat.— La companyia Mira-sol Teatre va tornar a representar, el cap de setmana passat. el seu muntatge d'í.7 somni d'una nit d'estiu, la coneguda comèdia fantàstica de William Shakespeare. que ja havien representat a la mateixa sala (el Casal Cultural de Mira-sol) el dissabte i diumenge de la setmana anterior. A la representació del dissabte va assistir-hi, a més. l'alcalde de Sant Cugat, J o a n Aymerich. Aquesta és la primera vegada, des que Aymerich ocupa l'alcaldia. que assisteix a una representació teatral de les que es fan al Casal Cultural de Mira-sol. El somni d'una nit d'estiu ha estat dirigida per Marina Julià i l'escenografia ha estat dissenyada per Eduard Búcar. Continuant amb el cicle d'activitats lúdiques d'aquesta temporada, el casal ha programat un concert de jazz per a la nit del proper dissabte 3 de desembre. Sota el títol de Nit de Jazz, el conjunt format pel guitarrista Lautaro Rosas. el contrabaixista David Mengual, el bateria Santiago Salas i la cantant Mireia Lara interpretaran temes de jazz i blues. El concert ha estat organitzat per l'associació de veïns Sant Joan de Mira-sol. L'entrada serà lliure. Diumenge, al migdia, la companyia de teatre de titelles Els R o c a m o r a representarà el seu espectacle La maleta

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

EL DIARI DE DALII

Les «impressions» d'un Dalí adolescent 12 de novembre del 1919 • (...) A Nord-amèrica continua la propaganda maximalista. Sols en un dia s'han registrat més de mil detencions. Es sap que es preparava enderrocar el govern actual per substituir-lo pels soviets. S'han trobat gran número de municions, ametralladores, proclames subversives i banderes roges en els centres obrers. (...) Com més va més s'accentua i més palpable es fa la revolució mundial que s'apropa. Jo l'espero amb ànsia i desig. L'espero amb els braços oberts, ben oberts i amb el crit a flor de llavis de: Visca la república dels soviets! I si per arribar a una vera democràcia i a una vera república social, és necessària, abans, una tirania. Visca la tirania!

12 al 16 d'abril del 1920

Fèlix Fanés ha editat els textos. A la dreta, Dalí i els seus companys de línstitut a l'època del diari i un fragment d'aquest. Foto: N. SANTIAGO.

Dalí apareix com un jove revolucionari en el seu diari, ara recollit en un llibre El va escriure quan tenia setze anys i es mostra convençut que serà un geni MIQUEL RIERA

• Sant Cugat del Vallés.— alvador Dalí es mostra com un adolescent revolucionari convençut que serà un gran geni que el món admirarà, en el diari que va escriure als anys El volum està format per set de les dotze llibretes que se sap va escriure el pintor entre els anys 1919 i 1920. Un d'aquests quaderns, el sisè, pertany al col·leccionista nord-americà A. Reynolds Morse, que l'any 1966 el va publicar. La resta són inèdits. Quatre d'ells, el segon, el tercè, el novè i el dotzè, van ser trobats entre el material deixat a la casa de Portlligat. Els altres dos, el desè i l'onzè, van ser localitzats en mans d'un col·leccionista particular. Els quaderns són de tipus escolar, alguns amb cobertes d'hule negre, altres de cartolina grisa. Al principi, el pintor omplia els fulls amb una lletra pulcra, però acaba degenerant en una escriptura desgavellada. En els primers quaderns, Dalí escriu gairebé cada dia, però el ritme d'anotacions es dilata al final. El pintor va titular el seu diari Les meves impressions i records íntims i, sota aquest epígraf, parla des dels avenços de l'Exèrcit Roig a Rússia i la «revolució mundial que s'apropa» fins als seus problemes a l'institut i la vida quotidiana a Figueres. Fèlix Fanés troba que «la contundència de les demostracions d'afecte polític del diari són sorprenents». Així, el jove Dalí es mostra, tal com reconeixerà més tard a Vida secreta, com un anarquista «violentament antisocial» que lloa la revolució russa —«Visca la república dels soviets!»—, critica l'actitud de la patronal —«aquesta gent són intractables!»— i no dub-

1919 i 1920, quan tenia entre quinze i setze anys. El diari, del qual es conserven set llibretes d'una sèrie formada per dotze, acaba de ser publicat sota el nom de Salvador Dalí. Un diari: 1919-1920. Les meves impressions i records

ta a reclamar «una bomba en el parlament perquè s'ensorri d'una vegada tanta farsa, tanta mentida, tanta hipocresia!». «S'atreveix amb tot, la política catalana, l'espanyola i la internacional. Sens dubte, ens trobem davant un autèntic devorador de diaris», escriu en el pròleg del llibre. Per l'estudiós el diari és un «document de gran categoria mitjançant el qual es pot contemplar el món

íntims per l'editorial Edicions 62 i la Fundació Gala Salvador Dalí de Figueres. L'edició dels textos ha anat a càrrec del Fèlix Fanés, director del Centre d'Estudis Dalinians i veí de Sant Cugat.

convuls i estripat, però també ple d'entusiasme, que va seguir la I Guerra Mundial», afirma Fanés. Un altre vessant interessant és el retrat que Dalí fa de Figueres. Fanés ho defineix encertadament en el pròleg: «La ciutat apareix com un redós rutinari i simpàtic i vagament culte, prodigiosament beneït pel clima i no desproveït, fins i tot, de petits desafinaments.» Segons destaca Fanés, «Dalí man-

Un català «curiós» M.R.

H Llegint el diari es pot comprovar que ja quan tenia setze anys, el pintor va ser un escriptor considerable. «Dóna mostres d'un instint inesperat per transformar en paraules allò que els seus ulls estan escrutant en el món exterior», diu Fanés. Els textos són escrits en català, un català qualificat de «curiós» en el pròleg, ja que el pintor escriu prescindint de l'ortografia convencional. El fet que Dalí utilitzés el català no ha d'estranyar, segons Fanés, perquè el jove vivia en un ambient polític i cultural que ho afavoria. El català de Dalí ha provocat molts maldecaps als responsables de l'edició del diari, que finalment han optat per intervenir en el text «fins a convertir el rudimentari i colorístic, però també molt sovint brillant, català del pintor en una llengua més assequible». Així, s'ha corregit l'ortografia, s'ha revisat

la puntuació i s'han substituït els castellanismes per la paraula correcta quan en el text s'utilitzen indistintament les dues formes. D'altra banda, quan certes formes que no eren necessàriament castellanismes apareixien escrites de diverses maneres, s'ha tendit a igualar el text utilitzant la paraula més acostada a la norma o que tenia més justificació dialectal, com ara el cas de «demprés». La resta s'ha deixat com Dalí ho va escriure. Fanés creu que així el text «queda molt més clar i no es perd el sabor, el pintoresquisme i l'aspecte creatiu en el llenguatge que el manuscrit sens dubte posseeix». Els editors han optat per presentar el text amb continuïtat. També l'han dividit per mesos i hi han col·locat anotacions en els diferents dies, tot plegat perquè el llibre arribés al màxim de lectors, sense que això anés en detriment de l'edició.

té amb els amics i amigues una actitud distant i superior, pròxim al 'dandy absolut', tal com s'autodescriurà a la Vida secreta». En els quaderns no hi ha cap anotació referent als mesos d'estiu, fet que en un primer moment va sorprendre. «En el context d'allò que expliquen els quaderns, l'omissió resulta, però, molt comprensible. Dalí escriu el diari com un acte creatiu substitutori i també, probablement, per evitar el tedi. A Cadaqués a l'estiu, però, no s'avorreix i es pot dedicar a pintar», assegura Fanés. En el diari, Dalí ja es considera un futur pintor i fins i tot afirma que serà un geni que el món admirarà. Fanés destaca que «la suficiència irònica davant els amics es transforma en arravatament quan s'enfronta al fet creatiu». Això passa, per exemple, quan veu les teles de Joaquim Mir a Barcelona o parla del gran pintor Auguste Renoir, que acabava de morir. L'estudiós creu que el diari és important perquè posa en relleu l'obsessió posterior del pintor en la recerca d'una autobiografia: «Podem dir que el diari és la primera fase del gran projecte biogràfic que dóna sentit a l'obra de Dalí. Ara bé, també és un bon contrapunt per poder mesurar la distància que hi pugui haver entre el Dalí més acostat a la realitat i l'altre més distant, complex i construït, resultat d'un extraordinari esforç que es va desplegar al llarg de tota una vida.»

H Lo culminant i potser lo més important de ma vida, puix senyala el camí que haig d'emprendre, és la resolució (aprovada per la família) següent: acabaré el batxillerat de pressa, si cal faré els dos anys que em resten en un sol. Demprés aniré a Madrid, a l'Acadèmia de Belles Arts. Allí penso passar tres anys treballant bojament. També té bellesa l'acadèmia. Que el sacrificar-me i subjectar-me a la veritat, mai és de massa. Demprés guanyaré la pensió per anar quatre anys a Roma; i tornant de Roma seré un geni, i el món m'admirarà. Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n'estic cert.

El poble de Cadaqués • El poble de Cadaqués és un poble de cases blanques, vora del mar, tocant a l'aigua. Els carrers són estrets, quasi tots empedrats, tan aviat pugen com baixen i fan corbes, com si fossin serps. En la part superior del poble hi ha l'església. Una església barroca, però d'un barroc preciós. L'altar major, també barroc, és tot daurat, replet d'àngels, que a pertot els hi surten culs i panxes, sants, (...), ocells, columnes, tot formant un conjunt decoratiu, carregat, feixuc, però bonic... (...) Al defora de l'església hi ha una terrassa, d'on es domina gran part de Cadaqués i el mar que s'estén fins a l'horitzó. Cadaqués en temps migevals fou un castell que s'adelentava al bell mig de la cala a on és avui el poble. Queden encara alguns gravats antics d'aquest castell. Segurament, després, a poc a poc, s'anaren construint cases, arribant a ésser un barri de pescadors i així anà creixent el poble que fou un jorn dels més rics de la costa degut a les vinyes que produïen extraordinàriament, puix venien els bergantins i pailebots de França a carregar-ne.

29 d'octubre del 1920 • Dia núvol, grans xàfecs, una gran tristesa a pertot. Com que és festa, el dia és mes trist, però també més variat. Vaig al Casino a llegir l'Esquella i alguns setmanaris. Demprés al cine. Allí fem un escàndol fenomenal, puix ens tornen a repetir la mateixa pel·lícula. Som més d'una vintena d'estudiants, i tots bramem, aplaudim, tothom té idees que tot seguit es posen a la pràctica; ara encendre mistos tots alhora, ara llegir els rètols que apareixen en la pel·lícula a grans brams. Lo pintoresc és que ens secunda molta gent de sota i això augmenta l'escàndol en gran manera.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S ,' Divendres, 2 de desembre de 1994

LLETRES I

Una història ni fàcil ni còmoda l-CNA C l II-SIION PFRSONAL» Autor: ken/aburo Oc. Traducció: Yoonah kini \ Robcrto Fcmaiulc/ Sastre Kdilorial: Anagrama, Barcelona. 1 W>. IKl> pagines.

MAM-I (. AS I ANO

eia ( amilo José Cela I altre dia que bona part dels novel·listes espanyols actuals no tenen res a dir. i es limiten a l'anècdota petita encabida en una estructura tradicional de plantejament, nus i desenllaç,. Deixant de banda que alguns autors, si rebessin l'encàrrec pertinent, potser si que taríen alguna altra cosa mes ambiciosa. caldria la pena preguntar-nos si no lli tenen també la seva part de responsabilitat els lectors, que no manifesten gens de ganes que els viniiiiin amb complicacions. Cada cop ocupen mes espai a les llibreries la narrativa de pura evasió. i els reculls de xafarderies polítiques i els tractats d'urbanitat en clau d'humor... Llavors no és estranv que la narració diguem-ne de primera línia es vegi obligada a evitar experiments i a satisfer els estàndards de placidesa a que el lector es va avesant. No res de massa problemàtic, de massa impactanl o incòmode es la norma de les ultimes temporades. Aquesta Cuestinn personal de K e n / a b u r o O c . si l'haguéssim llegida en el seu moment, quan l'existencialisme era una manera de ser, ens hauria impressionat més. l'hauríem discutit mes i hauria creat aquell joc d'identificació i rebuig que provocaven les obres fetes amb idees en els lectors problemàtics. Però els premis Nobel sempre ens arriben tard. i com a m b desgana, l l e u s aquí l'única novel·la d'Oc de que podem disposar a hores d'ara en espanyol, editada cl l l W9 però publicada originalment el 1964! Trenta anys es mitja vida. Ara es un llibre dels que no ocupen portades, d'un autor desconegut; si no fos pel

I.'escriptor japonès ken/aburo Oc. premi Nobel de literatura 1444. Nobel. tindria un ressò ben discret. I es una novel·la de les de p l a n t e j a m e n t . IUI> i desenllaç,. però n(i es una historia fàcil ni còmoda; avui dia. no és un llibre per regalar i quedar be. L'n insignificant professor d'acadèmia viu escindit, com gairebé tothom, entre una realitat mesquina —la feina mediocre, cl matrimoni rutinari, el till no desitjat a punt de néixer i el somni impossible — viatjar per Àfrica—. Llavors apareix un factor inesperat, un error de la naturalesa: el

nen que neix te una deformació monstruosa en el cap. i mai no serà un ésser normal — M i hijo tiene la caheza vendada como Apollinaire cuando fue herido en el campa de batalla. Mi hijo fue herido en un campo de batalla oscuro V silenciosa c/ne mima he vista, como Apollinairc. v aliarà grita sin sonidos»—. A partir d'aquí, el trasbals i les preguntes. LI protagonista vol fugir de la trampa en què ha caigut, i que cada cop se li fa més estreta. La possibilitat. anunciada pels metges, que el fill

mori en poc temps es converteix en la màxima esperança i alhora, mentre la mare convalescent resta en l'hospital, es permet el luxe de jugar amb la pròpia autodestrucció — s ' e m b o r r a t x a , s'entén amb una antiga amiga, es deixa perdre la feina—. Al capdavall, en veure que el nen continua vivint. planeja dur-lo a un metge que pot accclerar-li la mort, però és incapaç de fer-ho i de continuar fugint d e la seva e x i s t è n c i a . Aquest ràpid final feliç, en què accepta alhora viure al costat d'un fill subnormal i renunciar al viatge a Àfrica que la seva amiga s'avenia a compartir amb ell, no anul·la la contundència de les qüestions que al llarg de la història s'ha plantejat; el gust que deixa l'obra és més de la desesperació amb què es viuen uns interrogants que no pas de l'enriquiment que implica l'opció triada. H e m assistit, durant uns pocs dies crítics de la vida d'un personatge íntimament torturat, a un procés de maduració o d'acomodació a una realitat adversa: «En rvalidad, intenté zafarme varias veces. Ycasi lo logro. Però parec tu que la realidad lo obligarà a una vivir adecuadamente cuando se es parte del mundo real. Quiera decir que. aunijue una intenté permanecer en la red del engaho, al final descubre que la única alternativa es salirse de ella (...) Al menos eso es lo que he aprendido.» En una entrevista recent, Kenzaburo Oe es plantejava la importància que el J a p ó assumís l'herència de l'humanisme europeu. Probablement pensa que aquest humanisme és portador dels valors necessaris per assumir una situació —no tan extrema, no tan inhabitual com li agradaria pensar al lector panxacontent— com la plantejada a Una cuestian personal. Ens q u e d e m a m b la recança de pensar que. allò que el Japó no ha arribat a assumir plenament, a Europa fa temps que s'ha començat a perdre.

Quadre de costums • -IM-RI l'M \1 ADIRAS Dl ORlIMfAutor: Francesc Llinàs. Kdilorial: Destino. Barcelona. IW4. Pàgines 215.

POSÇ l'I KiDLVALL

erfum Madenis de Oriente és el primer llibre que publica el mallorquí I-'rancesc Llinàs. Consta de catorze relats i tots giren al voltant de la vida provinciana en un barri imaginari de hi Mallorca dels anys cinquanta i seixanta, i hi inclouen també alguna visita als primer temps de la postguerra. Les principals zones d'acció i Ics consegüents fronteres són delimitades al primer conte. una mena d'introducció més o menys elegíaca pel temps perdut i on. mentre el narrador el recorre i el p r e s e n t a a m b enyorança. treuen el cap alguns dels futurs personatges. Els contes que venen després son escrits per aquest narrador. hereu de la sensibilitat proustiana. que persegueix l'anecdotari dels anys d'infantesa a partir del record, potser involuntari, del perfum que dóna títol al llibre. De la memòria d'aquesta infantesa, en deixa constància un estil, ara sí, d'una voluntària afiliació proustiana, com si l'autor intentés la recuperació de la màxima quantitat possible de fragments del passat abans d'arribar al punt i seguit següent.

No sé si Llinàs comparteix la creença del protagonista del conte titulat 'Besllums de tardor', un aficionat a la literatura que pensa que <da rao d'ésser d'un escriptor no es troba en el gust d'escriure. sine) en el gust de seduir el lector». Perfum Maderas de Oriente és un llibre en el qual es nota el treball artesanal de buscar paraula rere paraula el minuciós ajustament de les frases, aprofitant locucions populars i parèmies, lot polit amb un llenguatge altament expressiu a l'hora de fixar la delicadesa d'algun detall pintoresc. Però no és suficient: el gust d'escriure hi és. però els relats de Llinàs no aconsegueixen en cap moment l'irrevocable segrest de l'atenció del lector. Intranscendèneia de rondalla LI llibre falla en primer lloc perquè l l m a s es conforma a conduir l'anècdota de cada relat tan sols fins al que podria dir-se una intranscendèneia de rondalla, però sense que hi transllueixin gens ui mica les delícies de la ingenuïtat. Pins i tot hi ha uns quants casos on la nai i acio sembla que poua en la mina de les rondalles una gran part del fil argumental: és el cas de T r u i t e s de santedat', on una jove beata s'enamora de sant Sebastià i. es clar, queda embarassada; o es el cas del pobre marit de b o i a lloc', que se salva de morir aixafat entre

FRANCESC LLINÀS Perillin Maderas de Oriente

licinns Destini] Portada del llibre de Francesc Llinàs runes perquè el seu lloc al llit l'ocupa la companya de jocs lèsbics de là seva dona. L'altre filó temàtic el trobem en cl quadre de costums. Tot cl llibre, totes les situacions que s'esdevenen al barri i que selecciona cl narrador. tenen l'inconfusible aire de pertànyer a la història universal del Cóstumismc, sense modificació possible, com si Llinàs no hagués gosat l'assaig sorprenent d'alguna variació. Llegint aquest llibre es

te massa sovint la impressió que endevinar cap a quina banda es decantarà la imaginació de l'autor es una feina s u m m a m e n t fàcil. Els personatges no són mai cap caràcter individualitzat, són com titelles que representen el paper de l'auca que els correspon en el guio de la literatura costumista. I aquests contes són estampes, aiguaforts de caràcter decimonònic. com si el model de Llinàs hagués estat Gabriel Maura en lloc del Joyce de Dublinesos. A q u e s t a m o n o t o n i a s'estén també cap a la forma amb què Llinàs ha construït els contes. Hi ha ben poques ocasions en què la narració s'aparta del plantejament bàsic que consisteix en la primària solució de començar amb un viatge cap a les causes explicatives de la situació present i després retornar a l'inici i acabar l'acció amb un comentari més o menys paradoxal que il·lumini a través de la via irònica el que s'ha explicat. Per exemple, en el cas de la jove beata esmentada més amunt, la gràcia rau en el fet que en lloc de tenir l'esperat hereu de sant Sebastià, la protagonista pareix bessones. Aquesta mena de conclusió humorística a mi no em fa somriure gens. i penso que més aviat inclina el conte cap a un enfonsament definitiu. l'a la impressió que els contes s'estructuren com un acudit, pèssim, en funció de l'acudesa final.

NOVETATS

«Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d'una estètica» Autor: Jaume Valleorba. Editorial: Ouaderns Crema. Pàgines: Kh. B J a u m e Valleorba i Plana s'autoedita a Q u a d e r n s Crema amb el propòsit d'oferir la que es presenta com la primera recerca sistemàtica dels dements constitutius i dels orígens del noucentisme. Partint de la fundació de l'Escola Romànica de Jean M o r é a s al París de 1981 i de la seva irradiació al Migdia de França. Jaume Valleorba en detecta l'empremta a Catalunya analitzant els inicis de Joaquim Torres-García. Eugeni d'Ors i Josep Maria Junoy —a la obra poètica del qual va dedicar l'autor la seva tesi doctoral— en un moment en què el Noucentisme anava prenent forma com a moviment renovador de la cultura catalana.

«L'amor pur» Autora: Agustina Izquierdo. Editorial: Proa Pàgines: 152. M Quan l'any 1992 va sortir publicada a França Un record indecent. primera novel·la signada per Agustina Izquierdo —presentada com a filla de republicans espanyols exiliats a París des de l'any 1939—. hi va haver la sospita que l'escriptora en qüestió no existia —si de veritat existeix, mai no ha aparegut en públic— i que era una màscara adoptada per l'escriptor Pascal Quignard —autor de Tots els matins del món. amic de Jordi Savall—. La sospita s'ha convertit en una afirmació mentre ara apareix la traducció catalana d'Un record indecent. La segona novel·la d'Izquierdo-Quignard? L'argument, de fet. sembla pròxim, en les referències musicals, a Pascal Quignard: a la Barcelona del segle XV11I. el pare Guimerà, rector de l'església dels Sants Just i Pastor, beu aigua de mar per castigar-se pel fet que se sent culpable de dedicar més temps a la música que a Déu.

«La veu melodiosa» Autora: Montserrat Roig. Editorial: Edicions 62. Pàgines: 153. I La veu melodiosa és l'última novel·la d e M o n t s e r r a t Roig —que no el seu últim llibre— i possiblement és la que, transcendint el realisme propi de l'autora, pren una dimensió més simbòlica. Té com a protagonista l'Espardenya, un noi que un dia perd el seu nom i q u e , creient en la bellesa del món i en la bondat de les persones, ha estat definit com una barreja del Càndid volterià, del príncep Mixin. de Dostoievski, i del Job bíblic.

«Fiebre para siempre» Autora: Irene Gracia. Editorial: Planeta. Pàgines: 302. H Editorial Planeta ha encetat una col·lecció que presenta com de nova narrativa, però les seves portades són tan barroeres com gairebé sempre. En aquest cas. la imatge d'un tendre i espantat boxador adolescent serveix per il·lustrar la història de la relació de la protagonista amb el seu germà, un nen adolescent reconvertit en adolescent furiós i abocat a la tragèdia. L'autora de Fiebre para siempre és Irene Gracia, que s'estrena com a novel·lista després d'haver-se revelat primer com a pintora i poetessa.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

I LLETRES I La condició de Marta Pessarrodona com a escriptora del mes de novembre ha coincidit amb la publicació de Fauna, que recull una sèrie de breus retrats

amables de personatges que estima. U n s mesos enrere, Columna va publicar Tria de poemes, una antologia de la seva obra poètica en què l'autora

MARTA PESSARRODONA. «

ha tingut present la tria que n'han fet altres. Pessarrodona hi ha afegit un recull, Eros més que Thanatos, que renova una de les constants que re-

flecteix la seva obra: la pervivència dels morts a través dels vius que van estimar-los. Pessarrodona afirma que la literatura és una paràfrasi constant.

Poeta. «Escriptora del mes» de novembre

La literatura és una paràfrasi constant» IMMA MERINO

B Marta Pessarrodona està a punt d'acabar el seu periple com a escriptora del mes de novembre i li pregunto si se sent esgotada com Carme Riera, que va criticar com s'organitza la iniciativa. —«D'entrada, tampoc no puc queixar-me perquè n'estava avisada i, a més, ho he acceptat perquè he volgut. Vull dir que ningú no m'ha dit: 'O ets escriptora del mes o et matem.' Però també és veritat que has d'estar preparada físicament. Fer unes tres conferències al dia és esgotador. El que sobretot em costa és descompressionar, de manera que tinc dificultat per dormir, em desvetllo, etc. No és el mateix estar escrivint a casa trenta folis —per molt que també cansi— que parlar davant 300 persones. Ara bé, també hauria pogut demanar només fer un acte al dia. Però la qüestió és que, si alguna cosa em sap greu, és no poder anar a tots els llocs. No fa gaire em van fer una entrevista en una emissora de Badalona i em van recordar que no hi aniria. I a mi m'hauria encantat, si més no perquè hi tinc una tia que m'estimo molt, tot i que segurament ella no hauria vingut a l'acte. Però la vida, què hi farem, és limitada. 1 com que això ú'escriptora del mes només és un cop a la vida, ja sobreviuré. Per cert que, arran dels primers escriptors I escriptores del mes, hi va haver polèmica perquè se suggeria que hi havia favoritismes en l'elecció. Recordo que la Montserrat Roig, que va ser la segona, deia: 'No us preocupeu, que ho serem tots.'» —Ha aparegut Montserrat Roig, una de les grans amistats de Marta Pessarrodona —que ha comentat que, amb la mort de la novel·lista, sent que s'ha quedat sense interlocutora a Catalunya—, una de les persones mortes presents en la vida de la poeta, com ho són l'editor Marià Vancells —a qui ha dedicat alguns poemes, In memoriam— i Gabriel Ferrater —amb qui va viure els últims quatre anys de la vida d'aquest—. —«Tinc una idea molt clara respecte que la gent que he estimat i ha mort continuaran vivint mentre jo visqui, si més no dins meu. Me'n vaig adonar quan va morir Marià Vancells l'any 1971.» —Un any després moria Gabriel Ferrater. En una conversa publicada mantinguda amb Montserrat Roig —que es reprodueix de manera significativa a la Tria de poemes que ha publicat recentment Columna— es defineix com una supervivent—. «La mort de la gent que jo he estimat, no sé com l'he sobreviscuda...»— i a la pregunta de com s'hi enfronta afirma: «L'única resposta, davant de la mort, és una vocació, imparable, de ser feliç.» És per això que el recull afegit a Tria de poemes du per títol Eros més que Thanatos. —«De fet, és un llibre vell o, en tot cas, el llibre que sempre estàs escrivint. I sí, hi ha una afirmació de vida a través de l'amor més fort que la mort.» —Al pròleg de Tria de poemes, comenta que, malgrat que es presenta com a una tria personal, més aviat és impersonal, ja que ha tingut present les antologies, les seleccions que altres han fet de la seva obra poètica. —«Voldria aclarir que aquest

presentat abans de la meva conferència. No coneixia el seu retrat per culpa de Correus. L'hi vaig enviar l'estiu passat des de Londres, un lloc ben adient en relació amb Salvador Oliva. Com que no li va arribar, no vaig poder corregir un error. Resulta que dic que la seva primera filla té un nom d'emperadriu britànica: Victòria. Però aquest és el nom de la filla petita.» —De Salvador Oliva també comenta que no és discutidor si no hi ha algú que el burxa i que la polèmica no és el més encertat de la seva original persona. —«Ja ho sé, que ha entrat en polèmiques amb altres, però el que dic és que, a parer meu, la polèmica no és el seu fort, el que més encerta. M'agrada més quan parla de literatura i no polemitza de manera directa i personal.» —La manera com Salvador Oliva explica el perquè de la seva novel·la en vers, Fugitius, també pot convidar a la polèmica. Això perquè la presenta com a alternativa a una poesia actual en què detecta tres línies dominants: la lírica, que repeteix els laments de l'enamorat; la críptica, que no entén ningú; i la de l'experiència, que no supera un nivell primari. —«En Salvador Oliva opina, a més, que la culpa que ara ningú no llegeixi poesia la tenen els 400 poetes avorrits que hi havia als anys seixanta. Però, de narradors, també n'hi havia moltíssims i, amb els anys, molts han desaparegut. I això que n'hi ha alguns que semblava que s'havien de menjar el món. Però és que tampoc no valia la pena tota la narrativa que es feia. Jo no crec que la gent hagi avorrit la poesia o que no li interessi. La meva opinió és que és una víctima del procés posterior a la dictadura de Franco. Això perquè aleshores va considerar-se que una cultura normalitzada necessitava la novel·la. És clar que sí, però també la poesia, el teatre i l'assaig. A més, si la poesia no arriba també és en part perquè els mitjans de comunicació la marginen. Sembla que per escriure poesia practiquis alguna forma de subversió, perquè no hi ha manera que els mitjans es fixin en tu com a poeta.» —No fa gaire, Víctor Erice comentava a Girona que el cinema i la poesia seguien camins paral·lels i residuals. El cinema seria residual en relació amb el món Marta Pessarrodona ha publicat recentment Tria de poemes i Fauna, un recull de breus retrats. Foto: ANNA CARRERAS. àudio-visual, i la poesia, és clar, en relació amb la literatura. Segons el cineasta, no han desapròleg ha quedat una mica estrany litat perquè els altres han vist en paregut del tot, però gairebé noman Bonnin em va encarregar que perquè jo havia posat el títol de nosaltres coses que nosaltres no més perviuen en el record. li fes un retrat per a un programa Tria personal, però l'editorial va hem vist. I bé, que et triïn un de mà d'un espectacle teatral. —«No ho sé, però ni el cinema canviar-lo pel de Tria de poemes. poema és un honor.» Amb la pauta d'una trentena de ni la poesia no em semblen que No vull dir que no m'agradi aquest —Encara més recentment que línies, m'hi vaig sentir còmoda i estiguin en vies de desaparició. títol, però no és el meu i a partir Tria de poemes ha aparegut aques- . em van anar sortint una sèrie de Pel que fa a la poesia, crec que d'aquí crec que no pot entendre's ta seva Fauna, o el recull d'una retrats amables. I són amables volsempre hi haurà gent que voldrà gaire bé aquest joc entre tria persèrie de retrats de persones que gudament i com a fruit de conllegir-ne i, per tant, sempre se sonal i impersonal.» diu estimar i que creu que l'estrarestar l'esperit del moment en n'escriuran.» —En tot cas, creu que els altres timen. Els retratats li han dit que què van ser escrits, ja qua ales—La seva recerca, en relació poden ser millors antòlegs d'una han descobert aspectes d'ells mahores feia la impressió que, soamb la cultura, ens retorna a l'inici obra que l'autor mateix? O potser teixos que desconeixien? bretot a Madrid, tothom es bade la conversa, ja que, de la mael poema que ha triat un altre rallava amb tothom dins del món —«Al marge del fet que cateixa manera que els morts perté el valor afegit d'haver arribat... literari. En tot cas, tampoc no dascú té de nosaltres percepcions viuen en els vius que els estimaven, —«No hi ha dubte que el poeem vaig forçar a l'amabilitat. De diferents, que ens veu a la seva els autors reviuen en cada lectura. ma triat pren relleu pel fet que fet, entre els comentaris dels remanera, aquests retrats estan fets Crec que té moltes amistats liha estat llegit. No sé si una antratats, m'agrada que Lluís Per- teràries, morts que continuen viamb una voluntat radicalment tologia aliena pot ser millor, però manyer digui que es nota que no vint en la seva obra... subjectiva, de tal manera que tots sí que et pot fer saber alguna els personatges hi són en relació m'he sentit forçada a fer ningú.» —«En les lectures i potser tamcosa de la teva obra que desamb mi. Tant és així que, en es—Un altre retratat és Salvador bé en l'obra, en la mesura que coneixies. No fa gaire vaig llegir coltar per telèfon el seu retrat, Oliva, que defineix com la persona entenc que la literatura és conun text d'Hanna Arendt sobre Ignasi Riera em va comentar: 'Ah, més despistada que coneix. tinuïtat, que és una paràfrasi consl'honor en què exposa que aquest això serà un Platero y vo.' La idea —«Li he donat aquest matí a tant. Bona part de la història de imposa un gran exercici d'humise'm va acudir a partir que Herla Universitat de Girona, on m'ha la literatura és còpia.»

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 2 de desembre de 1994

MUSICA I É s u n a d e Ics c a n t a n t s d e b l u e s m é s populars de l'Amèrica Llatina. C o m q u e n o es va p o d e r l l i u r a r ni del c o g n o m del p a r e — n o r d - a m e r i c à — ni del ca-

prici c i n e m a t o g r à f i c d e la m a r e — c a t a l a n a — a l ' h o r a d e triar-li el n o m , es d i u E l i z a b e t h T a y l o r . P e r d o n a r - s e a c o n è i x e r e n el m ó n m u s i c a l , va s e n t i r ,

p e r ò , la n e c e s s i t a t artístic. D e p e t i t a c o g n o m d e la seva El p s e u d ò n i m d e

d'escollir un n o m li d e i e n B e t s y i el m a r e és P e c a n i n s . Betsy P e c a n i n s la

va c o n v è n c e r . B e t s y P e c a n i n s c a n t a les p e c e s d e la b a n d a s o n o r a d e La reina de la noche, u n film d ' A r t u r o R i p s t e i n q u e aviat s ' e s t r e n a r à a C a t a l u n y a .

BETSY PECANINS. c a n t a n t

«El blues són les sabates amb què camino» XHVI PLANAS

• — P e r què va triar el català a l'hora d'escollir l'idioma de les seves cançons, quan va començar a cantar professionalment'.' —«Jo vaig néixer a Arizona, als Estats Units, que és d'on és el meu pare. La meva mare, però, és catalana i a casa sempre he respirat un ambient de catalanitat. Q u a n jo tenia 13 anys. vam anar a viure a Mèxic. La meva mare i les seves dues germanes hi tenen una galeria d'art contemporani des de la qual han promogut les obres de pintors catalans, com Guinovart i Ràfols Casamada, a tota l'Amèrica Llatina. La meva família sempre ha estat en contacte a m b artistes i intel·lectuals catalans. Aquest entorn m'ha marcat. LI meu sentiment de catalanitat es molt profund. Sóc conscient, però, que des de Catalunya es difícil entendre'l". - Per que'.' - «•Perquè la historia recent de C a t a l u n y a c o m m o u molt més quan la sents des de l'estranger per boca dels teus avis que no pas si en tens referències de-, de Catalunya mateix, on es viu d'una manera menys apassionant. Lis meus avis em feien plorar quan m'explicaven les prohibicions que patien, les seves lluites per la causa catalana, les vivències de la guerra... O u a n em vaig establir a Barcelona. al començament de la dècada dels 70. vaig venir carregada de tota aquesta influència». --Quina impressió li va causar la seva arribada a Catalunya? •Per a mi, va ser la trobada amb el país i les arrels de la meva mare. De seguida em vaig posar en contacte amb les persones dels àmbits de la pintura i la poesia, perquè tenia unes ganes boges d'entrar en el seu mon creatiu. LI meu primer treball com a compositora el vaig realit/ar a Bar-

Betsy Pecanins. filla de mare catalana i de parc nord-americà. va néixer cl 1953 als Estats Units i viu a Mèxic. eelona i en català. Lis tres anys de la meva estada a Catalunya van ser decisius per a mi. A Barcelona, vaig tenir una mestra formidable. Margarida Sabartés. Vaig compondre música per a poemes de Josep Palau i Labre, Joan Vinyoli, Miquel Deselot, Miquel Martí i Pol... El meu debut en un escenari va ser als 18 anys a La Cova del Drac. de Barcelona. Vaig anar a veure la persona que portava aquest local i li vaig demanar que m'hi deixés actuar. Li vaig dir que jo havia cantat als Estats Units, a Mèxic, a I ranca...». —No era veritat? —«Era cert que jo havia estat en aquests llocs i que hi havia cantat, però ho havia fet al men-

jador d'una casa, amb els amics... Ramon T o r d e r a , que duia La Cova del Drac. em va donar una oportunitat i aquesta va ser la primera vegada que vaig pujar a un escenari. Només tenia sis cançons preparades...». —Llavors no pensava que algun dia podria acabar dedicant-se professionalment a la música? —«No. Jo estava estudiant a l'Escola Massana, de Barcelona. i em volia dedicar a pintar. Llavors estava molt verda, però vaig treballar molt i vaig anar veient que podia decantar-me cap a la música. Vaig llogar un piano, vaig començar a compondre en soledat... Cantava en català i cm vaig presentar a Madrid amb el meu

repertori en català. Vaig preparar un disc en català, però els meus intents de treure'l a Catalunya van fracassar. Els catalans són molt zelosos del que és català. E m devien veure miggringa mig catalana. Al final, vaig editar a Mèxic aquest disc cantat íntegrament en català». Editar en català a Mèxic —Li va ser més fàcil treure'l a Mèxic que a Catalunya? —«Jo estava presentant l'espectacle Unión de raíces a Mèxic. Cantava peces en català sobre textos de poetes, versions en espanyol de composicions de cantautors de la Nueva Trova C u b a n a i alguns blues meus escrits en anglès. Un dia cm va sentir una família ca-

talana a l'Orfeó Català de Mèxic i es va emocionar molt amb les meves cançons. Aquesta família em va pagar, el 1982, l'únic disc en català dels set que tinc al mercat, Vent amb reus. El va editar el segell P e n t a g r a m a el 1982, abans que jo firmés amb W E A » . —Li agradaria tornar a enregistrar en català? —«Sí. No he tornat a treballar més en català perquè visc a Mèxic i ara el m e u centre d'atenció professional no és a Catalunya. Però estimo molt Catalunya i m e ' n sento part, tot i que Barcelona sempre ha estat una ciutat molt difícil per a mi a l'hora de poder-hi ensenyar la meva feina. Tornar a Catalunya sempre representa una alegria per a mi. Aquest estiu vaig ser a Palamós per cantar en el marc d'una sèrie d'actes, entre els quals hi havia un homenatge a la meva àvia, que va néixer a Palamós. Es diu Montserrat Aleix. té 86 anys i és pintora. Va començar a pintar als 60 anys i ha exposat arreu del món els seus quadres d'estil naïf. Se'n va anar de Catalunya als 41 anys i pensava que no hi tornaria mai. Li va fer una gran il·lusió rebre-hi l'homenatge. Jo vaig cantar a Palamós a m b un grup de mariachis». —Se sent a gust tocant gèneres tan diferents com el blues i el mariachis? —«Eíl blues és la meva escola, el meu punt de partida. Són les sabates amb què camino. Em porta arreu. Cantant blues. puc anar des dels Beatles fins a les rancheras. Jo tinc tres arrels molt diferents: Mèxic, els Estats Units i Catalunya. Visc a Mèxic i per això ara m'he animat a cantar peces de g è n e r e s tradicionals mexicans. Dels Estats Units, em fascina la música negra. L'arrel catalana és la que tinc més afeblida, perquè no visc a Catalunya».

DISCOS

^33TD^

«Canta Josep Maria de Sagarra» T O M SUBIRANA Editora: Urantia Records. Format: ( D . Gènere: Cançéi d'autor. • Qvidi Montllor i Toni Subirana son els dos únics cantants que aquest any han estrenat un espectacle monogràfic sobre textos de Josep Maria de Sagarra, coincidint amb el centenari del seu naixement. Toni Subirana ha recollil 14 de les cançons d'aquesta seva feina en un disc en que s'agraeix el seu esforç de posar musica als versos de Sagarra amb una mitaila que busca solucions estètiques ben variades per a cada poema. Els arranjaments, de Manel ( amp. son brillants. VH

w-es

aTïempo futuro

<Big ones»

«Amorica»

Editora: COR. Format: Maxi-sint·lc. Gènere: AltcrnuUyc-dainc

MERCEDES FERRER Editora: GASA. Formats: CD. I I ' i K.7. Gènere: Pop.

AEROSMITH F^ditora: Geffen. Formats: CD. LP i K.7. Gènere: Rock.

THE BLACK CROWES Editora: RCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

• Al cap de gairebé sis anys de la seva fundació i després d'haver tret un maxi-smgle —Ràdio Trap (1992)— i un compacte —REIM (1993)—. cl grup barceloní Dos Passos proposa ara una mostra d'aliermitivc daiue en un altre maxi-single —l'eix it fisli . que potser sorprendrà els seus seguidors. El conjunt dels germans Opisso utilitza una llengua ditcrenl per a cada una de les dues cares del disc: el català en una i l'anglès en l'altra. El títol, doncs. queda justificat. El joc que insinua el text de la cançó del disc recorda el d'un tema de Maciornassa. \ !'

• Mercedes Ferrer fa anys i panys que intenta trobar un espai propi al mig de la selva del pop estatal —«heterodoxa sense sort», li han arribat a dir—, i amb Tiempo futuro. el seu nou disc en solitari, potser assolirà finalment la seva petita —o gran— parcel·la. Enregistrat entre Los Angelcs i Miami, amb una producció impecable --«internacional», es deia litis ara. per marcar la diferencia , lïcml'tt futuro es un bon disc de pop contemporani. Car destacar la versió diinee de .\liie\e la imu/iiinu i la presència d'Andrés Calamaro., \.C.

• Compilatori de l'època Geffen de Tyler. Perry i companyia. Setze temes: tretze provinents dels tres últims àlbums de la banda —Permanent vaeation (1987), Pump (1988) i Cet a grip (1992)—, un dels quals. Dude (looks like a lady), es en directe i en estudi; un altre —/)('«( cv arc nild—, del compilatori llu: lieavis and Butt-head e.xpciïeiii e, i dos inèdits: Walk on wàter i Wind inan. Setze fragments d'autèntic i visceral roek'n'roll. clàssics des del moment de la seva edició. I les primeres 2S.1100 copies van acompanyades d'un bàsica. Altiu ofereix mes? . \ . c .

M El tercer àlbum de The Black Crowes és una molt digna continuació de Shake your money maker i The southern harmony and musical companion; molt digna, però, al cap i a la fi, continuació, hi podríem afegir. La banda dels germans Robinson ja s'ha creat un so personal i intransferible. del qual no pot ni vol desmarcar-se. Rock'n roll i rhythrn 'n 'blues. amb bones dosis de tradició i els inevitables apunts d'altres gèneres fronterers com ara el sou! i el cou/uix. Al IW4. però. el mes agosarat ó'Ainorna continua sent la portada., X.c

Peix ei fish» nos PASSOS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

«Unplugged in New York» descobreix la vessant intimista de Nirvana X.C.

Els quatre components de Platero Y Tú, una banda de rock dur clàssic i contundent.

£1 grup bilbaí Platero Y Tú homenatja AC/DC i Rosendo en el seu cinquè disc En «Hay poco rock & roll» col·laboren Inigo Muguruza i Evaristo, de la Polla Records XAVIER CASTILLÓN

• Cinc anys, cinc àlbums. Pel que sembla, la banda bilbaïna Platero Y Tú va per feina. «Hay poco rock & roll ha sortit en aquest moment perquè teníem les cançons prepaFito, veu i guitarra; Juantxu, baix; Jesús, bateria, i Inaki, guitarra i teclats, són els quatre components de Platero Y Tú. Ara fa cinc anys el grup va editar la seva primera maqueta, que es va distribuir mitjançant els canals alternatius habituals. Poc després van enregistrar el seu primer àlbum, Voy a acabar borracho, amb la desapareguda companyia catalana Welcome Records, de la que no van quedar gaire satisfets. Ja amb la seva actual discogràfica, DRO, Platero Y Tú ha publicat quatre discos més: Muy deficiente, Burrock'n'roll —de fet, una reedició en disc de l'esmentada maqueta—, Vamos tirando i, ara, Hay poco rock & roll. A més, el grup

rades, però potser a partir d'ara agafarem un ritme més relaxat, perquè tampoc no volem doblegar-nos a la dinàmica de fer un disc a l'any», afirma Fito, veu i guitarra de Platero Y Tú. Hay poco rock & roll, la seva cinquena

bilbaí va participar en l'enregistrament d'un curiós disc en directe —cada banda hi interpretava temes de les altres— compartit amb Servizio i Sedientos. Enregistrat en els estudis Box, de Madrid, a final del maig passat, amb producció i mescles del propi grup, Hay poco rock & roll destaca per la nòmina de col·laboradors: Roberto, d'Extremoduro, i Evaristo, de La Polla Records, van compartir amb Fito la part vocal de Juliette; Inigo Muguruza, de Negu Gorriak, va fer el solo de guitarra de La vecina, i Àngel Munoz, més conegut com El Reverendo, va tocar el Hammond a Maldita mujer. En l'apartat d'homenatges, cal

M . LOMENA S.L Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

V1SITE NUESTRA E X P O S I C Ï 6 N EN SANT CUGAT TORRE, 1 {Plaça del M o n e s t i r ) Tel. 6 7 4 15 0 2 .•'.'.„•.,;.: PRESUPUESTO

SIN

COMPROMISO

referència, és un disc farcit de hard rock clàssic. Fins i tot el tema que dóna nom al disc sona com AC/DC en la seva millor època. Però no és una còpia: és un homenatge conscient, i no és l'únic.

remarcar el que fan a Rosendo a la cançó Si la tocas otra vez. Tot i així, quan se li pregunta si tenen influències del guitarrista i cantant madrileny, Fito afirma: «No veig similituds entre nosaltres i Rosendo. En tot cas, tenim algun deute amb Leno. Vulguis o no, si fas rock'n'roll, t'han influenciat Leno, Barón Rojo, Topo, Asfalto i tots aquells grups que sonaven quan estaves aprenent; potser no es veu tant en la manera de tocar, però sí en com cantes o fas cançons en castellà». En Hay poco rock & roll predomina un tipus de so hereu directe de clàssics com AC/DC, com és molt evident, per exemple, en el tema homònim. En tot cas, tam-

URSSA StSTEMAS PVC FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • BAN0S - C0CINA - ACHADAS Strafflnsky , 8 (Pol. ind. Can Jordi) RUBÍ

Tel. 588 05 01

bé hi ha temes que es desmarquen d'aquesta línia, com ara Maldita mujer, un blues. «Sempre hem enregistrat algun blues, perquè ens diverteix i ens sembla que a la gent també li agrada, però tampoc no en fem gaires», afirma Fito. D'altra banda, el vocalista de Platero Y Tú es mostra bastant escèptic sobre la vigència de l'anomenat rock radikal basc: «El rock radikal no existeix hores d'ara, o en tot cas existeix només per a les companyies, els ajuntaments i tota aquella gent que en vol treure un profit. Ara hi ha de tot al País Basc i això és molt positiu, ja que, pel fet de ser de Bilbao, no estàs obligat a fer rock radikal».

B El llegat de Nirvana per a la posteritat va ser, en principi, curt: tres discos oficials —Bleach, Nevermind i In utero—, complementats amb un compilatori de rareses —Incesticide—, enregistrats en poc més d'un lustre d'activitat. Ara s'ha ampliat la discografia del grup amb Unplugged in New York, enregistrat en directe per a la cadena MTV el 18 de novembre del 1993 en els estudis Sony d'aquesta ciutat, cinc mesos abans de la mort de Kurt Cobain, l'abril passat. En aquest cas, no és exacte parlar d'un aprofitament prematur de la bona fama del mort, ja que més tard o més d'hora hauria -sortit a la llum aquest disc. Unplugged in New York, conté catorze temes, dels quals vuit són de collita pròpia, i sis són versions. Els temes propis són About d girí —primer senzill, provinent de la seva opera prima, Bleach—, Come as you are, Dumb, Pennyroyal tea, Potty, On a plain, Something in the way i Allapologies. Són lectures bastant respectables, tot i que se les ha acusat d'innecessàries. En qualsevol cas, és una acusació que es podria aplicar a tota la sèrie unplugged —de la que ara s'ha editat el primer volum d'una sèrie de compilatoris, The Unplugged Collection—, i Nirvana se'n surt bastant millor de l'experiència que altres il·lustres amics del repte acústic. A més, Unplugged in New York és una bona ocasió per aprofundir en la vessant més tranquila i intimista d'un grup que era capaç d'assolir alhora altes quotes de paroxisme hardcore i cançons de factura més clàssica, nues de qualsevol element elèctric. En tot cas, és el capítol de versions el que marca realment la diferència: The man who sold the World, de David Bowie; Jesús want me for a sunbeam, de The Vaselines, un dels grups favorits de Cobain; Where did you sleep last night, del cantautor country Leadbelly, i tres temes dels Meat Puppets: Plateau, Oh me i Lake offire. Aquests últims presenten la particularitat que, recolzant Nirvana a l'estudi, hi ha Curt i Kris Kirkwood, dos dels components dels Meat Puppets, una banda clàssica de l'escena hardcore nord-americana. La selecció de les versions és prou significativa, ja que en comptes de triar els típics i tòpics estàndards, Nirvana va aprofitar el seu pas per la MTV per tal de reivindicar un parell de grups relativament desconeguts per al públic de la cadena.

r CURS

CUINA JOVES A M B D Ó S SEXES 16 - 24 ANYS CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT Per inscriure's, truqueu al F.T.R.

Tel. 588 53 61

Xarcuteries

( )UÍ

.''.í'.'.ít-'··-àJ

FELIU GRIFUL

•T/v".

Pernils d e s d e 85Ü k y i a s s o r t i m e n t d e lots i cistelles de Nadal

KüüiTi):; l;il»;:(-'=H:"í. •.• 7 ; C

C/ rfoncescMcxogas, 25 - TeL 6755835 09196San» Cugat del VaM**'

l'laca I'LTC San. I I - Tel. 675 56 65

Montserrat Calduch.

( i ) ! ) O M HI.<-; n i 6, <:, l i . , I Í ;

DIMARTS, 13 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL C CULTURA l SOCIETAT. «Rusia ayer y h Per Natàlia Novosilzov, professora de n Al Centre Borja, a les 19.45. Org.: Centre

WCBffl CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE DIA INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT: Conferència divulgauva «Què vol dir fer de voluntari», a càrrec de Pilar Macià, de la Federació Catalana de Vohmtariat Social. Ales 20 hores, a la Casa de Cultura. Org.: Ajuntament. X/ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC Concert «sorpresa», a les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música (entrada lliure). Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. Hi col·laboren.: Ajuntament, Pro-Música i Bon-So.

EGB - BUP COU - SELECTIVITAT Estudi vigilat ('/' Balmes, 39 Te!. (.57 44 58 - Fax 589 15 87 SANT CUGAT '^gggj

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE SUBHASTA D'ART PRO-ASDI DISSABTE, 3 DE DESEMBRE A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org CONCERT DE PIANO AL CONSERVATORI VICTÒRIA TEATRE INFANTIL- «Una història d'à DELS ÀNGELS. Alumnes de piano de) Conservatori «El testament d'en Nasi». Pels alum Nacional de Perpinyà. A les 18 hores, a l'Aula Magna del Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal Conservatori Municipal V. dels A. Org,: Conservatori sol. Org.: APA de l'EP Catalunya. Mpal de Musica Victòria dels Àngels. TEATRE A LA UNÍO SANTCUGATENC X /ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció Concert d'Antoni Besses (piano) i Joan Uinaes (violi). A les 22 hores, al teatre de la Unió Sa A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Grup Teatre Fila Zero. Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE NIT DE JAZZ A MIRA-SOL: Concert de jazz i blues amb el I MOSTRA D'ART ALS JARDINS DE Trio Lautaro Rosas i la veu de Mireia Lara. Lautaro Rosas SANT CUGAT. Diumenge 18 de desem -guitarra-, David Mengual -contrabaix-, Santiago Salas 21 hores. Org.: Associació FIRART. -bateria- i Mireia Lara -veu-. Al Casal Cultural de Mira- SUBHASTA D'ARTPRO-ASDI sol, a les 22 hores (entrada lliure). Org.: AA W Sant Joan A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org CONCERT DE NADAL A MIRA-SOL de Mira-sol. Amb les corals La Unió Santcugatenca i DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira ANIMACIÓ INFANTIL AL CASAL DE MIRA-SOL: Org.: AA W de Sant Joan de Mira-soL Espectacle de marionetes Els Rocamora presenten «La TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENC maleta». Al Casal Cultural de Mira-sol, a les 12 hores. Org.: «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció AA W Sant Joan de Mira-sol. A fes 19 hores, al teatre de la Unió Sa Grup Teatre Fila Zero. DIMARTS, 6 DE DESEMBRE X /ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC DILLUNS, 19 DE DESEMBRE Concert d'Antoni Besses (piano) i Marçal Cervera XERRADA-COL·LOQUl Experièndes a (violoncel). Obres de Schubert, Chopin, Liszt i Bhrams Xile i Bolívia. A les 21 hores, als (estudiants, 50% de descompte). A les 20 hores, a l'Aula Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc. Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. DIMARTS, 20 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL í DISSABTE, 10 DE DESEMBRE CULTURA I SOCIETAT. «Mèxic: Els f FESTA PER A LA GENT GRAN DE MIRA-SOL Per Josep M. Gavin - investigador-. Org Berenar al restaurant Mas janer, a les 5 de la tarda. Org.: Consell de Districte de Mira-sol DIMECRES, 21 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel gru DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira EXCURSIÓ MATINAU Coneixent la Serra de l'Obac (Les Coves). A les 7 hores, davant el Monestir. DILLUNS, 26 DE DESEMBRE Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. ELS PASTORETS. Representació pel gru CINEMA DOCUMENTAL A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira «Missió Mauritània. Ferro al mig del desert», per Joaquim Org.: Mira-sol Teatre. MonturioL A les 19 hores, al Club Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc. X JORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC: CONCERT DE CLOENDA. Amb els professors i alumnes participants (entrada lliure). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola TEATRE Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Divendres, 2 de desembre, a les 10 del «SHIRLEY VALENTINE» de Willy Direcció: Rosa M. Sardà. Intèrpret Amparo Moreno.

a»

IvJH) 0h _S

5^ "'€' 1^k| 1

«es *n - *

£2

-U

-Sí

A l ü ;n ^ «H HI " -*-V1-*-^ ^ ^(MBBII

> =•

"55

• CifSMBTICA •Of£TEnCt •JEJEGAL

*"* • 111IIIIII

98C4Aiw" • ;•.

• P ' p f l ,,',-..-

• 5,. r-_ • ÍHeve.stin^er.t:- ". l-JT'NES, E D R E D O N S I ". J C M C I N A T S

;I c.ísi- Moragas. 4 . . i m : ; i i s i - T e l . 6 7 4 38 32

ESBART SANT CUGAT Tet 675 26 52 TeL part. 674 63 91

DIVENDRES, 16 DE DESEMBRE TEATRE INFANTIL: «El barret de palla < Pels alumnes de l'Ep Catalunya. A le Casal Cultural de Mira-soL Org.: APA C TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENC «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció A les 22 hores, al teatre de la Unió Sa Grup Teatre Fila Zero.

OBRES I DECORACIÓ

TEATRE Dissabte, 17 de desembre, a les 10 del

8ANTCUQATDB. VALLÈS

#M<

- Gènere de punt interior

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS

Ora. Cerdanyola

- Llenceria home/dona c/ Sant Antoni, 19 Tel. 674 00 97 08190 Sant Cugat del Vallès

RemUa<UUW

& 500 46 55 001 75/01067

••:••?'_^afe

ÜA-

•FRUITA SELECTA • FRUITA TROPICAL MATALArS&J

• CISTELLES DE FRUITA

;#:**•: • ; . ! • •

I VERDURA DES DE 3.000 PTA /">

7000.

Servei gratuït a domicili

•ENjri KJCIINHK K Mercat Municipal Pere San Sant Cugat del Valle»

OKI 50 SANT CUGAT DB. VAIlfe

Tel. 589 44 81

wjem Çkm&tó&Wi

2 - Tel. 589 33 88 . oa 19t> s»wr CUGAT LmvAU&

«WSBBinai

fiSjï

TALLER MECÀNIC J. TRABAL • Climatització • Alarmes • Contaminació • Susp., direcció i frens • So. telèfon mòbil • Bateries • Injecció

i latard»,al

s4nticle& Rblo. Callar, 27 (cantonada Sotmet) 08190 Sant Cegat del Vallès te67467 16 S7J«L6746966.

IMQO Ayesa.

i Ibera». Org.:

Nit. 22.00 h. Quintet Lisboa. Balls de saló.

ls«tJdeJ*EP i ral de Mir*

DISSABTE, 24 DE DESEMBRE Matí. 1030 h-TaUcrs. Tarda. 18.00 h. Teatre. XIrriquiteula-teatre. «Cantes de Grimm».

msrai DE - f e l l ales

tmoAyesa. tema. Org.:

rdeíRbaUa íféél.Clnb

i té. JKMtMÏYbsatfet». »Barja.

na^t Teatre.

Diumenge, 18 de desembre, a les 7 de la tarda. ESTRENA «GERMANS DE SANG» Direcció: Ricard Reguant

Santiago Rusinol, 23 - Tel. 674 03 0 8 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIUMENGE, J DE GENER Tarda. 18.00 h. Titelles. Titiriteros de Binérar. «H país dels colors». Nit 22.00 h. Mirricurs de balls de saló.

DILLUNS, 26 DE DESEMBRE -Tarda. 18.00 h. Contes. Cesc Serrat. DILLUNS, 2 DB GENER Mati, lOJOKTaüers. Esbart Sant Cugat. «Contes de Nadal». Tarda. 1840 b. Titelles. Knbdrlat«EnJoan de la carbassa gran». DIMARTS, V DE DESEMBRE Nit. 22X» h. MrnècurB de balls de saló. Matí. 10JO h. Tallers. Esbart Sant Cugat Tarda. 18.00 h. Titelles. L'Estaquirot «En DIMARTS, 3 DE GENER Patufet». Nit 22.00 h. Steve de Swardt Blues Trio. Matí. 10.30 h. Tallen. A.E. Berenguer el Gran. Bhies. Tarda. 184» h. La Saragata. «L'Auca dels DIMECRES, 28 DE DESEMBRE tres reis». Matí. 10.30 h. Tallers. A.E. Berenguer el Nit. 22JOO h. Mimcurs de balls de saló. Gran. Tarda. 18.00 h. Pallassos. Marcel Gros-Pep DIMECRES, *DB GENER Mart 10.30 tt Tallers. Esplai Sarau. Callau. «El Gran Show». tarda. 18.00 h. Animació. Àngel Daban. Nit 22.00 h. Smiling Service. Bhies. Ambaixador «Sal Nit.2Z00kMimçu»debalbdeaaló. DIJOUS, 29 DE DESEMBRE Mart 10JO h. TaHets. Esplai Sarau. Tarda. 18.00 h. Animació. Miqui Giménez. DIJOUS, 5DE GENER Matí. 1O30K Animació. Noè Ribes. «Danses i cançons». Nit. 22.00 h. Alejo. Repertori de Buenos Tarda. I&0DH Cavalcada de Reis. Aires. DIVENDRES,« DE GENER Nit 22.00 h.Hvonoccl Balls de saló. DIVENDRES, 30 DB DESEMBRE Mart 10.30 h. Tallers. Tarda. 18.00 h. Titelles. Centre Titelles de DISSABTE, 7DE GENER Mati. 1030 h. focs de Simulació Històrica. Lleida. «La Janna i els tres ossos». Tarda. l&OOh. Jocs de Simulació Històrica. Nit. 22JM h, Prmcess of Time. Punky. DIUMENGE, 8 DE GENER Tarda/Nit. 18.00 a 24.00 h. 6 hores d'actuacions en viu.

MÚSICA Dimecres, 28 de desembre, a les 10 del vespre. CONCERT DE NADAL Orquestra Simfònica del Vallès. Director. Jordi Mora.

• MILAR

ORGANITZACIÓ I ARTICLES DE FESTA REGALS LLAÇOS

ESPELMES

Sttut 'Miíii Sdiiú.-too Rusinol fi rpl. í>"~> ',! 04 OH 1 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLÈS NET Centre de neteges S. Rwirlol, 41 Tet 674 42S6

Sant Ramon, 4, baixos Tel. i faxf,74 89 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANT CUGAT OU VALLÈS

L1UADELS

CONCEP QUALITAT I BON SERVEI

Mercat Pere San, \ 25-126 Tef. 509 3&O6 SANT CUGAT

CREACIÓ I DISSENY

AP/J>

OCttVtt SARDA

JOIERS-TALLERS PROPIS

TOBELLA _ _

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUAUTAT LES MILLORS MARQUES

= 1

5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

SRE^TNG fcamOtOU KRONQS Santiago Rusinol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

detecti

l Festa

DISSABTE, 31 DE DESEMBRE DIVENDRES, 23 DE DESEMBRE Tarda. 18.00 h. Inauguració. Animació. La Mart 10.30 h. Tallers. Tarda. 18.00 h. Animació. Pep López i saragata de Pestes. Sopars de Duro. «Revetlla de Cap d'Any». Nit 22.00 h. Dixie Factoria. Dbaeland.

Or*:

Htoí Teatre

CAL CRISPIN

MEGA «JUNGHANS

„_ A ">~*L!2°»'>

Santiago Rusinol, 4 0 - Tel. 6 7 4 5 8 5 4 SANT CUGAT

CLASSIFICATS •

G.C.I.

•

CONSULTING

Sani Bonaventura

675 49 05

Enil

•

MILAR

•

T O B E L L A S.L

ANTONI

CAMPOS

Francesc M c r . i g ^ s

, tiago R L M - I . I , 49

ADMINISTRACIÓ NUM

2 M a / J - , 3 3 ijunt n ' o n i - . , : i

TT 6 7 4 0 8 8 2

j TT 6 7 4 0 6 5 7

•

TT 6 7 4 01 7 4

=•}' T56C'X-

e •

AUTO

ESCOLA

S A S Ma^oretl

CA-

VILA

ELECTROLLAR

J . M I R E T M - - i .1: ' i ••>

VeU'mr

•

ANIMALS

R I A Carei

;

.-. : ><- r

ROMAN

ELECTRICITAT

Mar-

REGS AUTOMÀTICS

TT 6 7 5 4 5 7 9

VETERI-

D E L V A | . F ;4

Urgències

2 4 l-

2 3 St

•;

•

i ; '•"• i:: i

PAROUING

BLANCA

•••,,

IIIKK I KM»:

'.i-i..:,itlrcíl

LA FAUNA

674 13 05

Tel. 675 16 37 servei i domicili

Tel 589 6125

H.iri·l l.i .:. l

C ò l i c , 35 3 /

Tel. mob. 908 94 44 79

RENAULT-ACERSA

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

VET

SANT

I VILARASAU

t r 6 7 5 0 5 12

TÈNUE

Catalunya

•

CONNEC

Escc

dai'gl..b

• SANT

DO-

Rf.is

SANTIVERI

TT 6 T 4 00 60

7 1• 2a

na ' í ' X C l

GRANJA

GERD

rpolir r.

V V A V - Í N C / G i r o r r a , 16

•

-<* 13X4 •

TT 6 7 4 6 2 9 9

HICROFLOR

CENTRE AUTORITZAT

R U B I O Villa. 1 l o c a l 5

-t-

I a e>

TT 6 7 4 75 9 8

6 ^ 5 3 3 01

•

PRESENZA

Bar ;

ULLER: ORIENT, 68

c/ R o s s e l l ó , 2

TT 6 7 4 3 6 3 6

•

B O K A T A S Plana Hospi-

tal.

•

HÍPICA

HONDA

tal i ' local 2 TT 675 35 00

BORRÀS

Pana

Hospi

•

COPI IMATGE

Rambla

ORDINASOFT

C a n MO'o

PAMOBE

•

Ca'i

8 t r 6 7 5 36 53

= <•< s?ooc-

•

•a 5 8 9 5 3 4 8

GRUP

BELLES

ARTS Monlse'rat

-0002

•

CLARAMUNT

CONSTRUCCIONES

Y O G A R i e r a , 15 b a i x o s

set i rac-

1t 674 21 0 3

Rambla

•

del celler,

Sant Cugat

Re* '?S00C! •

CICLES

CARDONA

TERRANEU 15

•

t r 6 7 4 62 02

GIMNÀS

O L I M P O Av

•

VINS N O E SA Baixada

Sani Sever, 4

Servei d'Assessorament

SOUASH

meç

SANT CU-

•

MONESTIR

=í* í"M01

20.

CL. DENTAL

RES PI

Barcelona, 9 baixos

Francesc

BANA-

BANO COCINAS PARQUETS IMOQUETAS^ CERÀMICA 1

PROMUSA

\ l l

Rei 37-JCCl

Tel. 589 22 32

JjjjjTf AIFA

Torreblan

• FRANCINO i

Ctra

..,« ,

V)deo-

calelacció cable raportes

de r o j r e .

URBANITZACIÓ

F'ancesc mno>-a

Sa- :

cantonera. se-

al d a v a n : >-•• te un

j a r d públic 3 hab • estud. - 2 trasters

Paraumg mo't

exle'iors de P V C , vidres

e s p a i o s , j a r d i p n v a t c!i,.ns

ctimalit, c u m a i bany c o m -

70 m:

plets

34.000.000 -

t t [ 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

588 57 08

calelacció

fingt-es Sítti R^1 r? 131?:C"Ï

t r 6 7 4 11 8 2 W •

'i^DOCI TINTORERIA

SANT

MANTSERV.

S A Av

t ï 6 7 4 11 8 3

Re IÍ80001 •

TINTORERIA

C U G A T Rambla

SANT R-batalla-

34 i r 675 22 28

-5M0C-

____

•

TINTORERIA

SANT

C a t a l u n y a . 18

C U G A T Alfons Sala, 2 1 .

t r 674 60 58

T T 6 7 4 41 67

RrH t a r a -

•

MAILING

Sant

VALLÈS. SL

Domènec,

10 - bai-

•

b*X01

CANSALADERIA

JU-

LIANA Francesc Moragas, 26. n

t r 5 8 9 2 3 71

6 7 4 08 81

W «COPi

Tor-e

TORRES EH VINDA Sant Cugat-Valdorax, oi costol de l'eslm» FFCC. tenerry 500 m2, torre 100 m2, ménj solo d'estar 30 m2, íuino, i t é , 2 bonys, to de foc, orientació i vistes excel·lents. Sant Cupnt-Wckxeix. Zona Passeig Robí, torre 1 i 0 m2, :enen/i 300 ml menjoite, sobíestor, (linoAs, 3 dormitoris, 2 bonys. estudi, calefacció, IMPECABLE Sant Cugar-Valdareix, zona Mos Roig, OPORTUNITAT Terreny 1625 u2, torre 50 m2 (ompUte), meipto, solo d'estar, cuino, 3 hoh., bony, calenxaò. Irastw, piscino amb depuradora. Sant Cugat, zora c/ Gronolers,toreodossooa canlonero, 240 TI2, meajadoKuína 30 m?, sdo d'estor 50 u2,4 dormitoris n suite'', 2 bonys, 1 servei, cnlefrxc», hab, plcrxc, trester, jardí ara* crnfc piscina. Soni Cugot-VoMoreii, zooo Rambla Verdoguei, terreny 1133 m2, torre 230 m2, mefljodoi solo d'estor 40m2, cuina-ofixe equiooda, 3 dormiToris dobles, estudi 35 m2,2 bonys, serve, colefocc», Ib de foc. Sant Cugatríos Joner, terrew 900 m2, torre 90 m2, mentoooc solo d'estor, cuina eoÉMdo, 3 hab., bony i traster. SontCugat-Zono el Colomer, tone oaossada 300 m2, menioijor seto d'eslai, cuincroffice, 5 hab., (I suite}, saic i'estci, 3 banys, servei, estudi omb yà«m, ormons encostots omb interiors, pnge 3 cotxes, síteeig, traster, sistema de teleieguelat i coixa torta Soni Cogat-Iono c/ Orquídia, casa de disseny, terreny 400 m2, tone 300 m2, menjodoi salo d'estor 50 m2,5 dormitoris II suite!, cuino-ofrite, 2 banys, servei, cotefocció, garatge 3 coixes i soforeicj Sant Cugat-VoHdoreix, zona l. Escayola, terreny 1405 m2, torre 295 m2 en ura sola ptonla, menjodor 16 m2 i sala d'estor 50 mï, ciijna-offke 15 m2 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos ires», ;el«i rebost, golfes, colefocc», parquet, gciatge 32 m2, p«re 3"i5 depuradora

SUMINISTROS

DQRE1X Verdaguer

Mossèn

•

Jacin

Rambla del Celle'. 93

107

FOTO

VÍDEO

INSTAL·LACIONS

&• MING0»

t r 674 43 04

VALL

USOS EM VENDA Zona Mercat ToneUonca, 84 m2, menxidof, salc d'estor amb parquet, aire comücurat, 2 óormitoris, cuino-offke, bony complet, oiraris encostots, pórçuiíg, 14.500.000. Zona Mercat lorrecionco, 123 m2, menjador solc d'estor 30 m2, oire tondicioiiot, 3 tab (uno suite), cumwffke, 2 bonys cole'occió o gas, ormaris encostots, pàrquing, 23 M

F.R.

Especialistes en lents d'alta definició

i i.

• •

t r 6 7 4 79 6 8

demani'ns pressupost al

TT 6 7 4 1 4 9 0

1a TT 6 7 5 2 6 0 4

" * 390ÜC1

674 4! 44

Francesc Moragas. i Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat

TATERS

Serveis

•

DOLCETS

I 20

Ir 674 12 41

674 42 82

He. '350001

« * ISMC

Alfons

Sala

FUSTERIA

RIA

L S C'

EBENISTE-

Creu

Cugat

t r 5 8 9 4 7 53

90 .'*»J1

< F=E^

C a n , d e la

b a <os l a

- T 6 7 5 55 0 6

':a'63'ooc' 3

DUPLEX

Zona

menjador cjma

amb xemeneia.

-<o'fice». 1 b a n y ,

i parquet,

PVC i climal·i.

pàrqumg i t'asier

opcional

J preciós. 2 2 000 0OC•

MENJARS

PREPA-

RATS TASTA'M

TT 6 7 5 3 3 5 5 TT

APUIUUNTS EN VENDA W m K 135 m2 Merrjodor-saic d'esta 58 n2, cuina americana t m2,2tab.dobles, estudi, berv, ;nle;oc;Í3 pre-insral.loció l or de fcx, SM1 CUGÍÍ-i» FtORESTA 13C ti2 de pdí, meniador sala d estar. cuina, 2 dormitors bony. l ar de fcx 1 Ni

le'rassa. 4 hab., saló

; lavabo, c a l e f a c c o . marbre.

Tt 5 8 9 2 9 2 9 i 5 8 9 3 5 3 5

ÀTIC

M e r c a t N o u , 1 2 0 rrv' * 2 0

Kii

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT •

per a 2

6 7 4

• TINTORERIA SANT C U G A T Sant Antoni, 1 ,

CarTer Major,, 6

TT 6 7 4 1 8 7 7

TT 5 8 9 1 9 9 5

Rius I Tauiet

=? 'B0001

589 17 32

Llor, (omunitatt i empreses. Instol.loíió i manteniment

FW "«OCCÍ

Rot 13000C'

Admts

50 000 000-

T0rr

Tel. 6 7 4 05 0 7 Sr. Ferran blanca, 2-8

ELEORICITAT-FONTANERIA-CALEFACCIÓ

t r 675 58 55

•

CASTELLVÍ

SOL - NET P

xos

Presupuestos sin compromiso

^ Santiago Rusinol, 37

DE B E L L E -

25 Sant Ci.q.i'

TT 6 7 5 3 0 12

•

cotxes

t r 674 41 49

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

Moragas

Rf> '02000\

entl

8. t r 5 8 9 0 3 7 4

Sort Cugat del Valès

TT 674 45 71 4 i

INSTITUT

'agas •

Moragas

Rbla

24 C

8, 2 n .

Francesc

À T I C S d e '.20 m-, aca-

nmmoMunaAnur1 =e* LA 40000(7

nens petits.

S A R V B C: F-ancesc M:

iiiiiiiiiiiiiliiulíir

Fax. W 27 U

NOGUERA

DIRECTA Enn

Ms. 67517 02 - 674 66 69

•

LINEA

que G r a n a d o s . 15 - local

C à n o v a s del C a s : •

•

M A P F R E Pg

•

• TOUS

TT 6 7 4 6 5 0 0

[/ totfago RIBÜMI, 32.

i garatge

tlo, 4

•

d a g j e n 18 VallOore x

DELAVIVIENDA

Articles per a

39 1 - dreta

S A N B E R - 5 Anselm Cla

ve,

Assegurances TT 6 4 01

sa^o d e 4 0

x e m e r e i a , c\c. U?.b d e

servei

•

Matalasseria

ÍIOX«:I

JOIERIA

ZA-

Mossèn Cinto Ver-

t r 589 26 38

i Decoració.

"et 5550(0

I ESTANC

INTEGRAliS

DECORACIÓ

Mobiliari

TT 5 8 9 55 4 9 S a n t C l . g a t

33-35

TT 675 52 52

I NE-

JOIERIA S P A D A d Bal-

•

PAPtOL-VENDA

e a*

INSTALACIONES

MORA

CASAJUAXA GALERÍAS SANT JORDI

TT 6 7 4 5 8 5 4 S a p : C a g a :

Rhatallada

TEJA

•

Ret 12300C'

AUGET

Rei 50000'

•

REF0RMAS

t r 674 38 92

I TT 6 7 4 9 8 6 2

Administratiu

6 7 4 72 54

FrcasGwe«ai fW F J ' C C J O X '

l'í

C U G A T S a n t i a g o RusinoJ,

Rjsinol. núm

t r 5 8 9 19 8 3

generals í administració § de finques

MARGA

JOIERIA

•

I G A T Sant Jorci

GESTIÓ, SA

re 6 7 4 0 8 9 7

"Tnoji

DECMO

... . 33

Santiago

t r 675 37 07 Bet K3Q3C'

SANT CL GAT

J.G. ASSOCIATS

TiT.v 6 0 50 iO «08897*50(1110* Fa\ 6"5 50 58 S5i*jSjr.iCutútdi''.Valle,s

- No

CASA DE L E S CORTI-

t r 674 99 40

•

CXJ05

Alfons Sala. 29 B

-<* r#x-

•

Tr.res

08190

V a l l d o r e i x , 41 tt 6 7 4 1 5 0 9

JOIERIA

^al'-L

ESPORTS

Cí Sant Antoni

t i 675 42 03

JOGUINES

•

s * 1560TJC1 D G . DASSEGURAN-

CES

T T 6 7 4 15 3 2

INST.

TT 6 7 5 2 0 0 1

EI m a p i s e n a , 4

.2 s ó n • F . j · t e s . · i. e s -

Enllumenat públic

DlhdrM^-Ltt-n •

N E S Víctor Balaguer

S a n t a M a r a. 4 4 Sant Cugat

hab

tudi. 3 banys

t r 674 63 62

•

F'ancesc Moragas, 4

-€• rixooi

i comjntiir

15.000.000-

Transformadors

S O L S O N A Rosselló, 2

•

t r 6 7 4 43 90

leras-

b e r orientat

Zora

r - i f s j a ' C i pr vat

Re1 '340K71

Se'J2XCI

C U G A R T C/ T o r r e n l de

•

Línies M.T. i B.T.

VALLESTECNOLÒGIC

SA Plaça Únic, 3

•

COPV-GRAFIC

Maias

de bany, àmplies

CUGAT

j j e s s a d a . c e 2~C

rjo^str

T A L L E R E S MENA Pas

•

V A L L È S N E T -ar

H. '

CABA-

B L O C K Cl R o s s e l l ó

S L So

Ux'X'

t r 6 9 7 2 0 71

•

Llorenç,

SANT

Vnyo-

;

MECÀNIC

•

cambra

diador,

t r 675 32 03

Tel. 6751194

la B o m b a . 1 4

TT 6 7 4 0 8 9 7

Fi^caó Sa.n" Ci.;al ~.e' : ?T I I ' W X -

EL B O N DESCANS C

Rrjla

N A S Santiago Rasinol. 54

I •

SOBREÀTIC en venda

D o s d o m v t o r s, a m p l ' n e n jaoo'-saló. cuna, I s e s . Molt sol

TALLER

•

ir ta

H* «COC'

t r 589 23 68

•

per j ' i p d ' e l l d ? j o t t e s 55 000 000

blanca. 52

. TT 6 7 4 0 6 4 9

del Celler, 9 5

ELECTRO-

Doner

Rubí BELLES ARTS

l:i-

35.000,000.t r 674 7B 45 .'675 50 53

C/ Enr c •

• SANT CUGAT,

Vicane CÍIKOI Ret '.'C 30001

=.pig T o r r e b l a n c a

•

TT 5 8 9 3 3 0 0

•

TALLER

Ret Z30X'

Càiunai del

v s t e s -'d

b a t s d a l l a QuaJitai,

t r 5 8 9 32 8 9

00080/00065

de p à r q j r g

Martorell, 28. SI. Cugat

•

"O í

plaçn

•

EXPRÉS

total

m e n t e«ten<_u. a m . o

-et 132MC*

Ci Valldoreix, 56.

Sani Cugat del Vallés

MOTOS,

C A N A L S Cl S a n t

Alton..

t r 6 7 4 8 9 18

35-37

MERMELADA

tar, m e n j a d o r , c u i n a

15 S a n t C a q a t

salíi c e s

t r 5 8 9 12 76 i lax

~-t 730O01 •

DANVIL

fi*' 302X01 •

mon,

TT 5 8 9 1 9 72

FAX 675 28 61

DEL

•B 6 7 4 5 3 0 1

S E V E R I N O Pg

TT 6 7 4 1 t 4 0

RAMBLA

TT 675 49 43 i'Wf (j'anados

g s MÈTODE . ï ï l MENEU a ; SEGARRA

-:** 3000001

TEL, 675 291)2

l'-wesíacai Rel FS 131?XK

Sabacell 32 B TT 675 16 06

COPERSE

-(*

VALLDOREIX, 53

TI (93)674 67 15

v alies, 2 3 S a n t C u g a t

MÉS MARCS

18 0 0 0 . 0 0 0 -

•

TRÀFIC

• SANT CUGAT Lctr -i

ROJA 1 0 0 r>-

tranquil·la (sense veïns

MOTO

CREU

daoo

t r 5 8 9 3 2 11 N

zona

amfc 3 t e r r a s s e s , 3 h a b

•

M II

>,\-'

tot e x t e n o ' , a s s o l e l l a t , m o l !

INTIMA

TT 5 8 9 3 5 2 3

BAR-CAFETERIES Don

PROP

àtic duplex d'uns

dobles. 2 b a r y s

t r 5 8 9 14 2 9

EXPOSICIÓ I VENDA:

. i r 588 57 0 8

Cugat.

sobre)

•

Sala VALLÈS

•rassa, 5 donr. . 2 banys

•

'.'art,,-..I;

-T 6 - M 6 2 3 9

•

'J'.WI

ReM 00011

675 1 0 11 900 300 400

CASTELLVÍ

V I S Q U I *>-< i . r a r c ; : H i , -

j bi p e l p r e t , ; 1 ' J T p i s ,t

L L E R , àtic 16C m , '3 n a

MARCS

•

t3XX.\

•

Paquetería urgent a tot Espanya

Ci S a n '

S a - ' C , lat

TT 6 7 4 0 7 7 3

t r 6 7 4 0 6 93 RiusitaUel

--; i x * -

I V'l O R I

t r 589 19 31

TT 6 7 4 13 2 5

•

ATELIER B L A U A

U P ' 9 0 Sant C j g a t

UMINt

SA-

TT 6 7 4 5 " 4 9

Ro •

D R . M U R I L L O , 11 à t i c

d J D i e x 2 0 0 P Ï - 7 0 m* t e -

comunilàna piscina

TT 6 7 4 3 6 8 8 S a n i L L g a t ENGLISH

Sant Domènec

MINGO

INTERNACIONALS

. |I1

MODA

"olt

:>."-• c e

Üüü

a v a b o , saló m e n j a d o r , c u

TT 5 8 9 4 6 5 1

•

s :,ja:?

18 COC

•CT 5 8 8 5 7 0 8

lefaccio. pà^quing,

S O L c / S o l , n ú m 19.

. TION

CEBADO

• •

b.'f ,

na e q u i p a d a , a r m a r i s , c a

PERRUQUERIA CAR-

MEN

«CAMPMANY

' '

T 6 7 4 13 2 1

•

i;i m . a l t s : en a c a b a t s

45,000,000- V 6 7 4 57 16

T T 6 7 4 8 9 15

Ora. de Terassq Ç7 061Ç1PUB

CITROEN

i'< -•'-i M u r - j ü ^

i nas R:i;,,.,.i

PERRUOUERIA

•

CUGAT

V i n y n i e s , 10

FORMAS

L I N A S . / ' Sant . . , • • !

P a ^ i ^ jlldtirti\. 150 T 589 26 4 9

•

Fax 6 7 4 57 5 4

rfafls

ri / ' n a s c c - i ' c s i d e n c i a l al-

T T 6 7 4 57 1 6 , '

COUmtfí

l'U.KS

Cug.it

Av (oslellol, 73 •

WOFLDWiDC

NACIONALS

'IVI (>"? 24 HI 0S19IISun1 CuK.it dtl \ illli-s

ELABORACIÓN EN MARMOIES Y GRANITOS NATURALES

MRIHKf'S

PER A JARDINS

TORRE-

m/?;Wi

P?.TS

l-ogafi R? IN0 2CXX"

u; Villa. 1

MARMOIES RUBÍ s.l.

EL MAS

t e l l . J<

DISPENSARI

deU,

NISSAN

Rihi.

NVIMENTS URBANS.

•

Tel. 589 44 81

•

•Vi

AIGUA

Ret 4 £ M J I

vatldo-ei.

Davant zona en-

_rif;1riar.ri

(:;ir

piscina. 45.000.000 -

Í?. p r e u , e l s o r -

P'r-gijív

p-ei'd-a

sa'C' t i n r

cale'accio

À T I C S de 120 r r ' a Ru-

q u i n g , 2 o n a c c r r . j n i t a · .-..

TT 6 7 5 4 0 0 6

CALEFACCIÓ

Sala

•w 5 8 9 13 2 9

NARI

TMG

Aitons

ROSITA

•

• 70

b d o m . 2

cuina eqLipaC.i

maris.

TT 674 31 47

•

1 SERVEI G R A T T •; A. CCr/ GIL

PERRUOUE

iiï>

local 2

•

AUTOMÒBILS

M-• (.:iiríic o

•

2 0 0 n-

banys - lavabo lador

Mercat Pere San

A. •

TT 5 8 9 3 5 8 2

nr' t e " a s s a ,

- Tapisseria Decoració

Parada 123 H UUERAL

«ef i.K>a

C/ D R . M U R I L L O . 1 1 .

Àtic d j p l e x

tr 589 47 42

Sósefruüs

:.in-i • 1~ Li i ' - - i

ANIMALS <t

•

TT 6 7 4 3 6 51 u..' ' i - x í l

FALGUERA

67A

ASSUMPCIÓ

•

Reparacions

AUTO-RECAMBIOS

VALLÈS •

A D M I N I S T R A C I Ó

NUM.1 Valldoreix

R^ -«.."«CII

Instal·lacions •

•

parad 1 1 * l . '

TT 6 7 5 5 3 5 3

j t r 5 8 9 02 71

TT 6 7 4 1 4 9 7

•

blanca

SA Santa Mana, 40

•

SUPERMERCAT

LARO

589 26 43 í : t : ••n~i'>

'«HCOC

,na fla1 <SA

TERRENYS EN V I N M SANI CLWZOHA lk BONANCVA. Sotc- Ó3C v, BM, Ien' onentoció S4NÍ Cl«R4 FLORESTA. Sola- 75C ni. - c r t i : sec, ,nf. a excel·lent. ? SANI ÍÜGAT SCHOI 62? rr,2 a 1.300 m sondo 4 Tuneh :e 1 y'sIHrercfdlllIUISCÍPAGWIfNI 1

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 2 de desembre de 1994

-EEf O— ; »• I»r<IP fiomocion»i i

OFERTES LLOGUERS A SANT CUGAT ' C/REUS: 90 m 1 , 2 habitacions, bany i lavabo, calefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pta/mes.

ï M

• C/ALFONS SALA: 112 m ! , 4 habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pta/mes. > C/GOWNA: 100 m ! , 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes.

Tl m

OFERTES LLOGUERS A RUBÍ > PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planto baixa 100 m ! , planta pis 184 m 2 , dividits en despatxos.

W 699 65 48 Q Ha. I'0010006

• RUBÍ cl Canària, 560 rrr*, 5 hab,, menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terrassa, garatge (2 cotxes) i terreny. 26.250.000.« 699 65 48 0 Re. 110010009

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet t terrassa. Preu venda: a partir de 6.400.000 Pta. « 6 7 4 7 2 54 (FtaBGiWN. F* F010080006 • PtS 80 m \ nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000.«• 675 43 24 |r¥quaiRott).M.FH100a0012 • P I S D E 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior. Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000.- • 674 72 54 (Fre» Gnm). M. FG10080006 • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m\ acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000.s 67412 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (S*ín|.fM. $10000001

22.000.000.-

.Tow PttO f^raar^olal tW FPC 390003

na, rebost. 2 banys, gol-

TT 6 9 9 6 5 4 8 l) W . H W W K » •

R U B Í cf T e r u e l , 2 2 0 nY,

4 h a b . , menjador-saló, cuin a "Office», 2 b a n y s , pati, garatge ( 2 cotxes), 2 terrasses, calefacció. 26.250.000.-

0 69965 48 0 » 110010007 • RUBÍ Zona Els Avets, 4 hab.. menjador, cuina, 1 cambra de bany i lavabo, golfes, garatge (2 cotxes), terreny. 20.000.000.« 6 9 9 65 48 0- ftef. 110010Ü10

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES MSOS-TORRES-LOCAIS-TERRENYS Administració de finques Lloguers i ComunHats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

• S A N T C U G A T preciós pis d e 1 2 0 m 1 i 4 h a b . a l'Av, Alfons S a l a , 2 b a n y s , saló m e n j a d o r , cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000.-

9 580 86 6 9 / 5 8 0 98 54 • SANT CUGAT PSQ Canovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m2, 2 banys, cuina * offioe», balcó, entresol ats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000.9 580 86 6 9 / 5 8 0 98 54 (r^PtoG«teyjq.Ref.rK9Stl00S

CASAS FERXERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT lAIORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Concüiocions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av.AHons Sola, 22, baixos 2 Apartat de coneus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 6 6 - 6 7 4 1 0 54

• A 2 MINUTS estació de Valldoreix, 60 nV, 2 hab., calefacció, sortida jardí, pocs veins. Tranquif i assolellat. 10.500.000.9 (93) 674 67 15 (FrquBsStgOFW. FS 10120001 • C / B O R R E L L pisos 1/2 hab., bany complet, ampli saló m e n j a d o r , armaris d e paret, cuina equipada, tot exterior. D e s d e

8.410.000.-9 674 41 12 M. 100003 • C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportunitat. 130 m*. 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat. 21.000.000.9 674 57 16 / Fax 674 57 54 (lrc(ja) IW.H02WC?

• C/ FRANCESC MORAGAS, 48. Oportunitat. 85 m*. 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració, calefacció, terrassa, pàrquing. 17.5OO.0OO.9 674 57 16 / F a x 674 57 54 {Iroçjifl·FW.IWaOOCO • C/ F R A N C I S C O M O R A G A S , 4 8 oportunitat, 8 5 m*, 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o , saló menjador, cuina, refrigeractó-caiefacció, terrassa, pàrquing.

17.500.000.-9 674 57 16 W. 100015

C&F

l e s . pati, g a r a t g e (1 cotxe).

RUBÍ d Maresme, 120

m', 4 h a b . , m e n j a d o r , cui-

• RUBÍ c/ Bages. 112 m', planta baixa, 1 hab., menjador, cuina reformada, bany nou, pati, i r pis, 3 hab., bany nou, balcó. Garatge (1 cotxe), parquet i calefacció. 22.000 OOO -

• OFERIM 2 locals comercials a Rubí, aptas per a tots tipus de comerç. Informació 9 560 57 06

• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saJÓ menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000.9 580 86 6 9 / 5 8 0 96 54

•

• CASA ADOSSADA 240 m1, a prop estació, 2 pàrqutngs, tot en perfecte estat. 43.000.000.tr 675 43 24 (FiiquesRoc»).MFB1D060(114

• LOCAL 170 m», tfCami Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pta/mes. tr 675 43 24 (Ffrquwfloca).M.FR 10060008

• C/ CANOVAS CASTILLO, 2 oportunitat, 130 rrr1, 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat. 21.000.000.9 674 57 16 IW. 100014 • C / O E LA C R E U 2 hab., bany complet, saló m e n j a dor, àmplia cuina, totalm e n t e q u i p a d a , armaris d e paret, calefacció. D e s d e 14.000.000.-

9 674 41 12 M. 100002 • Cí DOCTOR MURILLO 130 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrr, cuina «office». 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000.9 674 57 04 / 675 43 02 (kndeta) W. 11007Q005

• C/ MIGDIA pis venda 3 hab.. bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, armaris de paret. 12.500.000.-9 674 41 12 W. 100004 • C/ ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa 40 m*. pos. plaça pàrquing. Des de 19.000.0009 674 4112 Ref 100006 • C/RIUS I TAULET 160 m\ 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.0009 674 57 04 / 675 43 02 Mesa) FM 11007O0O4 • Cl SANT TOMÀS. 94 m', 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15.200.000.9 674 5 7 1 6 / Fax 674 57 54 (tnogw) R f IWO200O4

• CAMP FUTBOL pis 180 m> àtic. 5 hab., 2 banys. cuina, saló menjador, parquet, calefacció, gas natural, tot exterior. 2 places pàrquing. 25.200.000.11-674 41 12 Rai 10X06 • CAN BERNET, 15 nova promoció, 45-108 m!, 2-4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calelac , terrassa, pàrquing. traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18 000.000 a 23.500.000 Pta n 67« 57 16 Fiat 100012 • MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab.. terrassa de 12 m ! , gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000.n (83) 674 67 15 FrqjeïSml IM FS 1013X05 • MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5 * pis. 4 hab., vista molt maca, baloò ampli. 1 bany + 1 lavabo. Soldetarda 15.000.000.W (93) 674 67 15 filmes 5aa) FM FS 101200M

Servicio; d e gestión inmobiliaria

• M l l « U B l , l o m z o n a B s » » e l s , s e n » w a t 4 0 n i fe mania, 4 hab, 1 b l % 1 l » a ^ M * 3 « n f Tel 588 23 62.

Cta»*am«»Ptt.ftBl.1fT.

- M l n ^ z o m S a M I A i t Restauraré arrlbhabitalp i 2 . W • M L R W l Tom nova par estora, cniarjrtaje té 340 nf, mes w local de t o ni, sieja<la8rlrel»/«sdiRurj 1 soiw<iak 0 ^ 2 4 . 5 0 0 . 0 0 0 • M l M M . Torn ió™ Sant Muç, casa de 280 m", S haMadtns mas «saní, sol i vista p m r i n c a , jan* *

1.650 nt", nosa «rere, norma

27003.000 Pta. Ret. 4/T. Tel 588 23 62. > M L fflai Tom si oariie M inlile arnb lato an ptsm O w • r a m fe 120 nf. Ocsüd M a . només 42.000.000 PU. Ref. 5/T. Tel 588 2362. • M . MIBL Tom Sant Muç, 1600 n i fe terreny 600 nf fe ooac i 100D nf * O T a e d r l c · » , a c a s a » 3 l a t * M r e , 1 b r n ï . a o t a b d e r j m i r a « o M , o m nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Pla. Rel. 67T. Tel 58823 62. 'MLRUDÍTomsnarteiitii200iTferJftats.jaro150iii,2 Tel. 588 23 62. ' M L l i r t T o m a n t 128 n f f e r a t a ^ , 3 l a i v b r i > r ^ ' K « i m Tom al oerira oal | x ^ , BO irr a n * praiede per ampiír 80 m> r r ^ PB. Hat. 1 1 * 1 ^ 5 6 8 23 62. ' K « . R ( M T o m z m Can Faxo, jarri 2W rr/, <xs> fe W rrf, 3 h a t t a c i ^ Pte. Hei. t?/T. T«L 5 U !S«2. • M L R W l Temny au Sant Mut. suporta 1000 nf, a l i «soMat I a n t vistes. 0 p o r u * « saldo 1500JTA He. Rei. i / I R Tel. 58123 62. - K 4 L F « n l T e r i a n y B n V s l e s P A avenlce 9T£ iif, a r « r s ^ 1

• Ml RUM. Teneny ma Can Ifc, superfide 700 m, amb a&tomtf.2)*i>BmmiÉH*tàwbn 9.500.0» Pla. M. VTR. Tal 588 23 S.

»m.OaHmik

•K*RutóTeim^r™C3il*ar*v Propai,superta*6 nmil 4.500X00 P i M SYIR Tel. 568 23 <H • M L w a t T e m » » a n a a h i assoMada per Kkfcar 6 cases, »(>)8ÍOOni'.Cic^rniiéi12;O0a«»PILR·l14rffl.T»l5B82362. ' M l . R u H Ha o n a Cw Fatn, 80 < p ï at i assolelaV 3 n a b l ^ ^ • M L R U K P» m

moral, «mom acel·leni, 73 nf, 3 l a M B c t r i s . i j s c e s l a P r e K S u W . r i K P l B a l . l * » ' T e l 5 8 8 2 3 6 2 .

- M L R u U P k S i i l a c « o s n r v . 185 itf, 130 nT úas, 50 nf fe l e n a t M t^xional O p o r U l U 1980O000 Ple. Rel. 1/D. Tel 588 23 62. ' M L RlaU K t ^ B K por eslrari». 150 itl1 adelcils. 115 nV UIX 4 r a i ^ Rel. 3|D. Tel 38! 23 62. - K-ll SMIT CWMT. Tom a k zoria fe li^saol 1 la vora fe oil·lep^ 80 rr^ ian»500m,.C»a*,r<»és:1lu00.0COPaM15»tB5Tel·56e2054

' K41 SMff «NAT. Tom a la zmfela Ànsia; jarrlfe61» nf. rjsafe90 m^^ PtaM.15nm.TeL5a92084. • KM. SANT CUJAT. T o m a la zona * les P t a » fe Valvidnjra, 1108 m" * 11.000.000 P k Rel 15/0010 Tot 589 20 64.

lerrerr(, a s e fe M rrí, zrx« a«a 1 aijolelooa C>^<u>»al,

• M L SAKT CUGAT. T m > la Floresta: sota de 836 m\ 295 m" fe casa, l « r r f * . z M t r a x i ^ í i « t e l i O » * : tl.cXXIOdaPt Rel. 1SW11 Tel 5 * 2 0 8 4 - M l SAItT CUBAT. T m a Valdorett, zona isniii, a SW in. fe re«ac^ a t e i a r * ï l s » B a C o e ^ e r i A O c 3 S 4 1 8 9 X O O O r ^ r « 25(1001 Tet 5 ^ • M l SART CUGAT. Tom t la Horosla; jardi fe 496 ni. casa fe 205 m', ú«s 86rrr,remenï«Mó,zonalrantiJ.|aiilafc Prat 17.CM0JXI) Pta.Bel2S/10O2.Tel5892C84 • K-U SART CUGAT. Tom a Mrasol Zona coilegB, a 200 m fe fesJaoo, |arti 3 » m1, rasj oe K irí, 3 » , 1 ber^, en r^rtec» estel 25.000.000 Pla. Ret 25(1001 Tel. 589 20 84

F ^

•MlSA«CtJOAT,ToiwaValdoroK.,llirolfe603rri,03»^ en bon eaat Tm ala i amo m n s panoràmiques. Ctts*,nomas».OOOJOOPIB.Rei.25(1004.Tot5»9ÍO>4. - K41. S A » C U U T . T ( m a V a U i n n per lehabilcar « r i ^ nmitoabJa. Pmr 21500.000 p a Rel. 25/1008 Tol 589 20 64. - M l . SANT CUGAT. Torre a VaHoion. Zona a l M a , jardi fe 600 m", casa * r m i l x a l * - . KXBXts Pla. W . 25/1013. Tel 589 2084.

60 ni, 3 hetíuooos, 1 bany, possHüat ançíaoó. Preu

• K-K SANT CUGAT. Tom a Mrasd Janl fe 200 ni, rasa 80 ni, 3 hatéldons, 1 bany en una sa» parla, on estat* a TOOm. Preu 18300.000 PB. Bol. 24(1017. Tel 589 20 84.

col·legia, carrer u b e r t o t

- K-tl SAIIT CIJCiAT. T o n a la lloreslai jardi fe 968 rri, aisa fe 180 r^ d e s i anicfe 195U Oceso. només: 22000.000 Pta.net. 25/1020. Tal. 589 20 84. • M l SANT CUGAT. T o m a la Floresta: jardí 760 uf, casa 60 n i , en M > ^ « a l 2 l i ^ e a o n s , 1 bany, ! W s M t a l í a r r ç t t o i l Preu 16.500.000 pla. Hat. 25/1022. Tal 589 20 84. • K 4 I . SANT CUGAT. Tom a VaHorax Jardi 447 ni, casa 58 nf, 3 de restado. Ocaakx només 16.800000 Pta. Rel. 25/1026. Tol 589 20 84.

\muxî\\iîMma,vaAMaemâx.Tai>mK,iriSia

< K4L SAIIT CUGAT. Tom a Valferecc Jardi 2130 rf. rasa fe 96 iri, 4 h a H ^ ^ el da. Ref. 1030. Tol. 589 20 84. • M L SANT CUGAT. Tom a Valdonm. Zona estació, jardi de 785 ni, ossa de 85 iri, 4 tvabitioms, 1 banys, per lotormar. Pasti 2 5 . 0 M a a 3572001. T A 58920 84. • K4LSAOT CUCUT. T m a u Ffcres&Zc™ aïllada, sol r a s l e s r ^ Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35(2003. Tet 589 20 84. - K-tL StJiT CUGAT. Tom a lArasri. k e a « x a dels mUeo> i fe r e s > ^ per retornar Fieu 34 0CC.OX p a FWJ5Í2034.T»! 5692084 • K-U. SANT CUGAT. T m a 1 Fimaa, í s s t i anfc, jardi de 1.862 rrí, c a » * única pera duos laraíes. Preu 34.0uTM»0 PB. flat. 35/2023. Tel 5892084.

1BC rrí r » rehatilar, r x a s M a í e o ï c a i i r a casa n f e crasil

• M i . SANT CUGAT. Tom a VaKonsrx Jardi de 1800 nf, casa de 100 ni, 3 Itabiouons, I bany. t r a s t * » , tmtxü. Rei. 35(2026. Tel 5882084.

Preu 33.600 000 Pla.

• l < * S A m C I J C U T . Torre aVatJorectJarioeaCCnf, c a s a * 225 iif.úfe Ret. 40/3001 Tel. 588 20 84.

Orrarta Valldoreix: rj MuraíinyB, 2 - W . 5 « 2 J 8 4 - ST. 0 > M

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell. • 1 y 2 habitaciones. • Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. *• Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. 11

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f l l À M f NOS, AI INFORMA*!MOS I Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL V A L L È S - © 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS •

astellví S.L.

PARK

C E N T R A L 3(4 l a v a o o xe-

•

RUBÍ

Casp

es»

- n e n e i a . c a l e f a c c i ó 2 Diaces parqumg. tras.ee a'íli

apa-;arreit

salc

:1oi 1 r i e m -71K- f- 1 | | q -

' o a n y , xet'TsIP' pa

t piscina corri.r't-ir baís g r a n q u a l

-t-a

ZONA

Re-

l a o . 2 banys,

ESTACIÓ nerja-

->T l·

TT ^ 4

4 1 12

32 0 8

•

• C a r r e r A y m e r i c h : 3 hab., 2

banys, amb armaris de paret,

calefaecó. ex'enor, 65.000 Pta +

PIS

•

VENDA

reformat, amb armaris de paret,

r:alefac-

rrn]i" ^

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» *AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

-ra

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, cuina equipada, portes blindades, grans

589 26 43 t

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

i i

• ZONA •iS

TRANQUIL T

I Tb

1 L

-HI

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 rrv' i fins a 257 m<

construïts. GARATGE OPCIONAL. •

ZONA

MERCAT

NOU

4 72 54

TT 6 7 5 3 3 5 5

P SOS

INFORMACIÓ: f-\

OCASIÓ *

589 26 43

p q-7.

•

ZONA

URBANIT^AC

FINCAS VAI.LHONRAT

•1

Passeig Francesc Macià. !Í0 Tel. 588 54 W (laborables i t'esliusi Rl BÍ

TT 6 5 *« 55 389 26 43

• Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab., bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab., bany, extenor 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo cale facoo 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab bany, cuina americana, moblat i equipat, amb parqumg 80.000 Pta + comunitat. • Carrer Orient: 3 hab , 1 bany, exter'or 50.000 Pta.

•

•tr 675 33 55

ZONA

PLANTA

TT 6 4 0

• " rv.r

•.1u ,

:,i:al'~>:- '· ' p r c w i t . r-y

W G ,

» ZONA

piscv,

M I R A - S O L i: s o l a r s 5 0 5 •v.i,

MONASTERI

•„

Carelit-s

-i'

•

ü 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02

PROP ESTACIÓ

CUGAT

4 ras

cale'accio

SANT

sarvs

TT 6 7 4 3 2 0 8

ILI'C

•

ZONA

6 7 4 6 7 15

NERAL

HOSPITAL molt

«iil:-! i r . - - n i a -

Pis

R<=-

•

• MONASTERI

"ï'O-^Oj: i,ri , ...•'•'(;«'• e q u i p a -

•

RAMBLA

DEL rjary

LOCALS DE LLOGUER:

canlorada

• Santa J o a q u i m a : 60 m , 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Dr. M u r i l l o : 70 m ; , 105.000 Pta. • Carrer Dr. Murillo: 122 rrr, 55.000 Pta + comunitat.

21 500.000 -

'.-.

CE-

p i s 3 a D l a - i t •:

3 nab

' Í i! y.

' i'f-,i'

':-.

[-i

— p e c a b l e . re-

ei que n o u

B u l i;1:i-

ca^ib-a

16 0 0 0 0 0 0

RUBÍ

• Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

lavabo

nou

Caletacc o

i 1

.•

PG. SANT ídló

MA-

mei|a-

. . I - I i ü-la e q u ' p a d a . .,

e'ormat,

pocs

bon estat, m e n a d o r ,

ci.i

na, c a m b r a de bany

'*.IÍ>>--. \i-iM. -.t^rrr

BELLATERRA

d e 2 0 rrr

RESIDENCIAL salo amb

.xeTie-

«cffice"

i.,H",^

1 parqumg,

.Urtaccio. jard i • I--IPS 6 v e n s Jn 300 300.-

TT 6 7 5 3 3 5 5 ' 5 8 9 2 6 4 3

iX'OCW

TT 5 8 9 1 1 0 4

I ll

-> i c

i i

c-jina

-office

4 b a i-,

s a l a de j o c s Pe 60 r

tol

barbacoes, garatqf

•

GT..

674 68 50

L A D A N v a . B Ni_.

•

TT 5 8 9 0 9 9 1

LANCIA

be. • INVERTEIXI parqumg

comp-i

588 57 08

•

Delta. Hi-, : L -

B-KY

79C 0 0 0

Í T 5B9 0 9 9 1

LANCIA

0-AK

P- s r a ,

~CS

7 5 0 30C -

TT 5 8 9 0 9 91

•

APARTAMENT

bany tt

Hti

rr^n

BO JOJ 3 0 0

w 674 08 97 F

taige

'rvas 3actt «e( FBICOOüU

CO'n- . b a n y

50C

Re i1 J

sola'

salo,

1u[,le

CELLER *- r u r r i

I I H J LMIII Pta

1 janv

d'1-2 do'mttons

Rl·

1.TO-

' 5 0 rr' zora

(ran

traste'

saló estar en dos

nvells

«oflice-

1 bany (1

3 hab :ard:

calefacoo

safareig, salo

-nenja-

TV , 1

R-

28 500 000 -

h;* •

Escayola.

et A l c a l 600

de sola',

SANT

VALLÈS iz

C Abat

merja-

d'Avinyo

locals

per

tms a 550 rn'

A panir

saló

4 7 5 . 0 0 0 - t t 589 09 91

C ; P O Z O S , 1 0 , 3r 2 a (a Renda:

•

Twin Spark tt

nv. 5 dormitoris dobles

lA/erasari Re* * 300002

Casas Ret C10130002

6 7 4 15 6 6

•

de 50 rrr, g a r a t g e

2 cot•

FfxasBacísi FV FE i»XH5

15, 8 0 m

VALLDOREIX

torre

m' solar,

LOCAL

Cast;iie|os

75.OOO/mes -

LOCAL

8 0 m-

DAVANT

CAP

,'-[ÍLXW

2 oanys, garalge rrr tt

iardi 6 0

S A N T C U G A T c,'

tellvi, 430 n r , a m b

Cas

sortida

33 000 000 -

SANT

1 bany.

Renda:

CUGAT

Plana

•

P I S de 2 d o r m , , m e n j a -

dor, cuina, bany

874 72 5 4

iFreasGionetel Ral FG10080003

SANT CUGAT

San-

PtS

dormitoris,

reformat, corn n o u . En el centre d e Sant Cugat. Llog u e r al m e s : 6 5 . 0 0 0 P t a .

5 8 9 11 0 4

6 7 4 72 54

IFrcasGironslal M

FG 10080002

•

dormitoris.

PIS

menjador-saló, cuina, sa-

CUGAT

DEL

fareig, cambra de

bany

complet. Exterior en

finca

nou

anys.

Com

V A L L É S Q Abat d'Avinyó,

Plaça de pàrquing inclosa.

vant E s t a c o

rjm

Junt nou mercat i àrea cul-

basses,

encara

Rosselló

Monesfr),

1 2 (z

q u e t a m b é m e s ca^es

c/ A b e l l a . 4 1

na-quing

674 08 97

Estació), Places

Des de

500 'mes

i fmcas Sani ^jga:; Rel F5C ÏÍÜJO"."

tural. 80.000/mes..tt

P I S O S , a p a r t a m e n t s , tores, locals

p l a c e s Ge pàr-

qutng de l l o g j e ' .

PIS L L O G U E R

Estació,

àtic a m b ascensor,

total-

ment

hab.,

reformat,

bany complet, cuina,

«6741204/67411

quet, xemeneia, 2

;S«r; Re* S'&MOKïi

par-

grans

terrasses. •

SANT

CUGAT

DEL

V A L L È S C Abat d Avinyó iZ

INTERCONSULT INMOBILIARIA, S A

M o n e s t i n , D I S per estre-

nar.

sup

8 0 r-

bany comple:, •

674 72 54

|F»osG»onellaj_FW FG 10080004

589 45 6 6 •

•

R U B Í aties d e l l o g u e r

h a b i t a c i o n s , curna,

mena-

dor. 1 bany, molt

assole-

, 2 hab , erari

menjado', c j r a

saló

eauipaaa.

s a f a r e i g , tot e x i e ' i o r

ao.OOO/mestt674

4 1 12

100010

•

PIS

LLOGUER

zona

Monasteri, moblat. 3 hab.,

cale-

bany comptet, saló menja-

f a c c i ó g a s . a c a b a t s 1a q u a -

dor, c u i n a e q u i p a d a , s a f a -

llat, d u e s t e r r a s s e s , ò p t i m a

litat.

reig.

situació.

Pta/mes

588 57 08

;tnnoo*aw Am/ Ret IA 4000001

•

AUSTIN

Metro

1.3,

Lloguer

000

Parqumg ^ p a o n a l

589 45 66

'.Arenasan Rei * 300001

CITROEN AX, GT

65.000/mes.« 6 7 4 4 1 12 R* 100007

(ex-

I Auto Esteban). W . AE 10030003

• N I S S A N Patrol 6 a l aiesel. curt B-JV. « 6 7 5 3 2 57 i Auto Esteban) Ret AE 10030004

•

B-JU

t r 6 7 5 32 57

CrTROÉN AX 1 1 , T R E .

N I S S A N V a n e t t e pràctic

B-IM. 350.000.-

dièsel. B-MS

V 5 8 9 09 91

(AulrjEsttban'^ Ra< AE-QC30005

6 7 5 32 57

iRtacarsIí. M F10020005 F I A T Uno 455,

B-16000910

(Suiutí, Rel S1011Q003

RENAULT

sel. B-JZ tt

Exprés, diè-

650 000 -

589 09 91

(Ftaof s | Ret F1K2000E

Pis moblat a Mi-

d e 6 5 0 0 0 P t a al m e s dade totes

V O L K S W A G E N Golf

lAuBEsteban; Rel AE-0C3OO1C

complet.

Pis

14 iz

V, B - L M . n 6 7 5 32 57

•

bany complet, cuina.

LLOGUERS T a m b é torres

•

HU, platejat. « 6 7 4

menjador-saló, cambra

SANT

674 68 50

10090002

•

frcaí. Barts. ^e1 ^BiOOOCK

•

Switt G T I , B

lAulo Comarca Usi Valies) Re' *CV

iCasasI Rei C l 0 i 3 0 0 0 5

5 5 . 0 0 0 . ' m e s . tt 5 8 9 11 0 4

•Fincas Bachs; fteí FB1000027

Oes

« 6 7 4 15 66

rasol

plantes. 3 5 0 . 0 0 0 / m e s -

PIS DE L L O G U E R

SUZUKI

; S u i * j | Ref S 10113002

3 5 , 3r

1 lavabo,

55.000/mes.-

tiago Rusinol. 210 m ' en 3

•

P. D E L A C R U Z

•

A U D M 0 0 , B-IG

tres)

de l'Hospital, 60 n r .

•

Inoeía =et lOÜTOCOS

tt •

ÉOCC-5

lAJoceruai; Ret AIC'OOOC'9 •

jAutoceríal) ReU_iO_i0OO0l__

6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

terrassa

5 8 9 11 0 4

ifincasBacfisi Rel FE VM0026

674 77 76

l'inata SA ^

cuina privat,

85 000 Pta

de fums. 350.000 /mes.-

a d o s s a d a 140 m , 5 hab

• S E A T T e r r a , b l a n c . BK T 3 5 0 0 0 0 tt 5 8 8 5 5 3 5

675 32 57

2 2 5 . 0 0 0 . - tt 5 8 8 5 5 3 5

plaça parqumg

• .orre

i^jio Este&an Ret. AE 10030003

blanc. B-HZ.

ta,

calefac-

ZONA MONESTIR

m-,

10 rrv", | a r d i

2a, 4 hab.. 1 menjador-sa-

70 0 0 0 . 0 0 0 , t r 674 22 16 Frxxas valüor s»

2.0

"Office», golfes, traster, te-

•

3 0 .OOO/mes -

•Casas. =*ef C ' 0 : 3 0 0 0 ' '

1 6 0 0 rrv' s o l a r , 5

+ 1 «suite»,

saló-

M i n a . 19-

tt 674 15 66

tcrrB 400

75.

S-IU

rrassa

ció, garatge, piscina.

•

lavabo, 30

Romeo

1 7 0 OOO/mes -

S A N T Cugat, d

VALLDOREIX

18 m-• • p l a ç a d e p à r q u i n g .

6 7 4 15 6 6

íasasi W : i:«3O0O6 •

3^ 0 0 0 0 0 0 -

riTOjesVaitoii He' " „ 1]130C3

hab.

zona

W 6 7 4 22 16

m-, edif.

banys,

menjador,

1 3 0 0 0 0 0 0 0 - t r 5 8 9 11 0 4

•

ADOSSADA

La Plana, 140 m f . 3 hab..

xes. pisana.

985

CASA

ALFA

• S E A T I b i z a 1 5. B - 4 8 9 6 L K N e g r e , tt 6 7 4 0 9 1 0 {Sua*., ftef S10110001

1872-IP, blanc, tt 6 7 4 0 9 10

dormitori senzill, 3 banys, 125

• A L F A R o m e o 3 3 . 1.5. TI. G E - 2 I T 875 32 57 <Auto Estebari Rel AE 100300C1

nao., 1 bany. 1 saló, 1 cuitt

saló

•AiJtcEaebari Rel AE ID03O0O9__ _

Ihiacai s ; R* F1DCC0002

50 0 0 0 Pta + comunitat. 3

. 3 o

6 7 5 32 57

• S E A T Ibiza 1 5. 5 p . BKP t t 675 32 57

A L F A Romeo 33. B I T

674 57 0 4 / 6 7 5 43 02

la v o r a e s t a c i ó ) .

l»jloísteoari Rr *E 1X3000*

•

Moblat.

S E A T ib-za. 1 5

B-OB

588 55 35

Afocentrai R^ * 10100010

rrassa

na.

rrv\ c e l l e r d e 8 0 rr-

•

6 0 0 000.-

m e n j a d o r 2 0 rrv, c u i n a i t e -

« 5 8 9 45 66

centnea

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

m ', 4 h a b . 2 b a n y s ,

6 0 0 P t a / r r ; al m e s

BARCELONA [Cl Barcelona c a n t Ueida)

110

c a l e f a c c i ó , g o l f e s de

A L F A 3 3 1 6 V . n e g r e , B-

m e n e i a llar. c u i n a d e

hab.,

ïiinïsa

•

C/ A L F O N S S A L A

•

R E N A U L T C l i o i 2. 3 p

vermell. B-OM. (Aulocernrall Ret AICtOOOcr

6 7 4 15 6 6

DEL

Des de 110

tjrbo,

9 7 5 . 0 O 0 . - t t 5 8 8 55 3 5

l meteaj FW 110070007

Monestir),

est-enar.

•

1 saló. 1 c u i n a

d o r saló d e 5 0 r v ' a m b xe-

•

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

70.000 Pta

comunitat, 3 hab., 1 bany

5 GT

Ai:;Es!atar| Ret AElCCXa?

C/ A B A T M A R C E T .

RENAULT

• R E N A U L T Clio RN-1 4 B - O D tt 6 7 5 3 2 5 7

90.000/mes -

CUGAT

TXE,

5535

tt 5 8 8 5 5 3 5 >Atfocsrtraf.. ae »T0iXO0e

1 cuin

;

-suie»;

negre. B-HT. 250.000.-

80.000 Pta. 3 hab ,

1-2. R e n d a

•

4 1 12

RENAULT

•

6 7 4 15 6 6

•

A A

:Ajlocer-a| Rel A r'OOCOi

SALA,

iCasasi^Re^^l300CI

p ' i v a l 4 0 '"••

VALLDOHEIX

ALFONS

• 0 5 OOO/mes tt674

10O5OC-3

1 000 nr

jatd;

lelacc ó

•a 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

cui-

plaça parquing

iK.S* Ges-io •-rr.cbi' a' al = f

•

cinemes.

d o r . a r m a r i s a e Da-et. c a -

canlone-

g a r a l g e 2 cotrentat,

esti.a

;crri

3 h a b . , oany i l a v a b o ,

qu'lia. adossada

•

ADOSSADA

LLOGUER

•Iraça.-: Ret \H0 X'306

CASA

212 0

6 7 4 68 50

tOOSOOC]

Cu-

Casas; Ret C"C''3O0C3 •

650.00C - t t 588

• bany, 1 saló

ciiira

Zona

B-IJ

oary

3r ( a l a v o r a e s t a c i o i .

Renda

Zona urbanitzada

lavabo

INFORMACIÓ I VENDA:

AV.

••*-

e - »"01>XOí

RENAULT

b l a u . B-JJ

rar

TORRES

•

F r ^ G í c r e t a i Ret Fj'CCSOX•

lA^xgf.tra

incor-

TT 6 7 4 7 2 5 4

xes,

amb

' 9 TSE

menja-

v e r s e s z o n e s de St

'raster.

•

de paret

fJd^a g a r d t j e 6 7 4 15 6 6

1 S.

674 68 50

blanc, B-LX. 6 5 0 0 0 0 - TT 588 55 3 5

A P A R T A M E N T S de llo

qat

"•

1 sac

Variant tt

•

p a r q j . n g . ,ardi. per restau-

cjina

7'5%

tal

I i

C, L A S P A L M A S . 4 . i."

ia . e r a arxiu'i. 2 2 6 n~ H a b '

ISLBYL\CI()\S A F()\S PERDUT

a'<

hit-

LJd

•

R A M B L A DEL

B MG

•XSOCOÍ

panir de 5 0 0 0 0 Pta En di•

PASSAT

A.A

• RENAULT

complet. Preu lloguer,

piSLina i

IWíX'S

675 43 24

p o r a d a , c a m b r a de

TT 5 8 9 1 1 0 4

D'ISTERÈS

•

B-HD

589 09 91 c

hirojesR·xa, °t* FR -(X&WJ

SH C >< Fld

90.000.000.-

WVTiNCM*

llo

1 hab

tt ^a'

cuina americana

, dor saió a m b c u i r a

L A N C I A Y 10

325 000 iFaacai i

g u e r cl M o n t s e r r a t

Ter

salo

-i

x e s . A c a b a t s d alt r i v e l l

•

6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 50 53

'•l'tce^·e Cavo: R»" k' CiX1"7

1 9U<J r r

\àb

-i

5 0 n v a m b x e m e n p i a l1 r

Ret l i iOCOOl·:

guer 50 m , r o . j a estre-

arnans

Ti s

mitoris. menjador

588 57 08

i tran-

APARTAMENT

gje

A RUBÍ • PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS

POSSIBILITAT

•

FB'Dli" l

t e s , 7 6 0 rtr d e snlar

B-JP

per a r t o r m a c i ó

5C. 0 0 0 / m e s . -

42.000.000.-

H I 2

GOLF

B-.V

Parqumg opcional

•n 6 7 5 4 3 2 4

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

Fax 6 7 4 57 54

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

llo-

55 OOOí'mes.-

rebost

Calel acció

29 0 0 0 . 0 0 0 . - 1 1 6 7 4 57 1 6 '

Fir-oues^oca *e fR'OOSOClÉ

De totes les característiques

gimnàs, parqumg 3 cotx»í

BELLATERRA

674 68 50

5 5 0 0CC

APARTAMENT

quil

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

dor"i

GOLF 1 B G^

nar.

caneí

n u m 7. t o r r e L r i f a m i i i a ' ri = •

•

t r 699 65 48

2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT I A MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

fiabtatge a

70 OOO/mes •

• BELLATERRA

.i -ia

r\it:

h a b , p i s a s s o l e >at

7 750 0 0 0 -

ZONA

' j : ; •" i-" j

LOCAL

ry-**anc An.

guer. Moll cèn!fic

(amb mobles i sense)

Molina. 450 m •

•

=e- f 9 -i:«XC"3

l^rcasa*^ ^

' 4 ,'50 0 0 0 -

Lln

Estatut.

ar-t-

dobles. 1 dorm. senz !l, í

3 0 0 0 00i": : i .

Frques ValSxnrai Re< ^«MlE

n Rei

amo corr-

TT 6 7 4 32 0 8

t r 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

RUBÍ

lrïKas9ac!ïs

cjina

• rv

•.•-• - i -

Resta hipoteca

•

golfes, garalge ?

4 0 0 T I . r r i e n | a d o r s a l ó :!<-

ZONA

GÍ, 1 :•

EstatL!

barys

banys, 1 lavabo, •

8 5 m , 3 haD , r.anv

Entrada

J4 rr' 'j-anys

,1 e

TT 6 9 9 6 5 4 8

lavabo

xemp-

4 0 rn- a m b x e m e n e i a I ar

• .• •

[•••-

fl.'K

-X-COOi

PÀRQUINGS:

n e i a llar, c u i n a

•

r a semiresidenda' a Pubi tt

T T 6 7 4 4 1 12

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

c o -

TT 67-4 06 97

condic n

bany. 3 terrasses

i. Re

•i

j p,> : : i . . - -

(dos

(oc a r e r r a

nat, fil m u s : c a l menjade,

•'• '••'--^

eqjioaca

calelacciO. a''e

1 I8:

rn- d e s o l a r . 4 d o r m i t o r s. m e n j a d o r s a l c amfc

Filaca' s i RHI r 1XCX'"9

80.000.00C -

MONATERIO

j t'l.-;'

. Vicerte Cavc i Re- rZ s.(Xi R U B Í , àtic p l g e

ZONA

• 0?.

TT 6 7 4 7 8 4 5 ,' 6 7 5 5 0 5 3

4 hab , cuina

S a n t C u g a t . 3 0 0 rrv'

•

=# 130006

t r 5 8 9 11 0 4 •

a«

c u i n a e q u i p a d a , tot

5 5 OOO/mes -

:1P

1 '

n O 00G -

, •

1,'L

bany complet, a r m a r i pare;

B-.i'

LLOGUER

piscina i barbacoa

TT 6 7 4 3 2 0 8

Dia,.-. 1 i i i . i . t l i

amb pàrqjtng

•

BELLATERRACl·l'-

c o t x e s . n-iagn''ic j a r d

,i .••''' > -••'! - i •

APART.

B c f e l l a es:renar

e x t e r or. D e s d e

'•':•'.-

ZONA

•

VENDA I LLOGUER DE:

a s s o l e l l a t , clar

LLER,

: ir.»*$Koca; Rat FR'0OK)ï«ii

TT 6 7 4 3 2 0 8

ranqui

6 3 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 6 7 15 finques Sacai V

i/K"

Mcst.i

^ • J J e s S d C a ; Ret FS 1 :

674 72 54 674 74 66

TT 6 7 5 4 3 2 4

>-·:U·r·vi

safart'^

85 000/rres TT ,93) 674 67 15

Plana de l'Hospital, 10

E c i ' c a c i c i' T i r ï ií'd a ' a

16 0OC0CC

GE-

de C a t a l u n y a

petit. 3 n a o

MONASTERI

3 .lor'T

Dani, PROP

65C

29.000 0CC-

plaça p a r a u n g ,

. s ÜOO 3 0 0 -

•

residencial

Z ; j r i a escó 1 ?, a r q u t t e c -

. i ^ s . i ' — l a : . e x l e r or TT 9 3

SOLAR

12 6 5 0 U 0 O •

, Hr '

FORD

TT 5 8 8 5 5 3 5

COMPRES

ï -•X·XO':': •

•

IE.

. mel

:?6 0OC 0 0 0 -

L - u : t /[>.;.

589 09 91

f,F.r-, I A 7 MINUTS

TT 6 7 4 12 0 4 i 6 7 4 11 8 1 >r-'

FIAT

IK i ? ? , 0 0 0

FINQUES GIRONELLA ARI.

BAIXA

c u i r a , toiíji'Tt-'it

KiiK • I u,;.t 1 \ p Correu* i() I r k i,-.» !.' •)' : ! 1,1, , j \ (,74 1.' S8 ! 181 ii i SANT CUGAT DEL VALLÈS límrlun.p

MONASTERI

589 26 43 , •

•

EDIFICI

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

NOU

1 t

TT 6

•

q-J

| a ' d i pr -

TT 6 " 4 32 0 8

* C

exterior 65.000 Pta.

ZONA MERCAT

1 J 1

comunitat.

• Av. Catalunya: 3 hab., bany,

do rr 3

160 rr-

TT 6 7 5 3 3 5 5

=ei lXXXil

PISOS DE LLOGUER:

TRANQUIL

s a l ó - r - ^ e n a d o r JO

4 hab . 2 Danys,

ZONA

10C mva!,

31 0 O 0 O O 0 tt674

•

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 1 de desembre de 1994

WISACA

JHM 6 7 4 5 8 9

Finques 6 7 1 5 3 3 6 8

P I S O S EM V E N D A 1. ZONA ESTACIÚ: 119 m ! , 5 hab.. 2 banys, parquet, calefacció, exterior, terrassa 10 nr. 1 B.000.000 Pta. 2. PASSEM T O R R a U K f c 75 m 3 hab., 1 bany, parquet. calefacció, exterior, 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic. 70 m', 2 hab. 1 bany menjador molt jran, calefacció, cuina nova. terrasses de 321 22 nr. 15.000000 Pta. 4. PIS EN VENDH Rbla. Celler. 90 r 4 hab., 1 bany 1 lavabo, calefacció, sol i vistes. Plaça de pàrquing opcional. 12 500.000 Pta. 5. PROP ESTACtÚ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 nr. 2 banys, calefacció, molt bon estat. 1 pi pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 nv, 3 hab, menjador sala d'estar 2 banys, calefacció. 1 pi. pàrquing opcional 17.000 000 Pta. 7. VILLA: 83 nr", 4 hab. 1 banv, 1 lavabo, terrassa calefacció 14000000 Pta. S. PROP MONESTIR: 96 m ; . 4 hab., 2 banys c o m e t e parquet, calefacció, armaris de paret, pi pàrquing o p r a a P:s en molt bon estat 9. ZONA ESTACIÓ: 82 m;, 3 hab 1 banv. cale'accio terrassa 15 000 000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab.. i bany parqjet, calefacció sortida al jardí comunitari. 10500000 Pta.

E L CAR I LA CREATTNA

. Divendres, 2 de desembre de 1994

F U T B O L SALA AL C C M

El Centro Castellano-manchego de Sant Cugat té la intenció de federar l'equip de futbol sala que va crear fa sis mesos ja que fins ara ha obtingut uns resultats excel·lents. Plana 30.

El departament de Recerca del Centre d'Alt Rendiment (CAR) ha descobert una biomol·lècula, anomenada creatina, que permet preparar el cos per a esforços curts i intensos. Plana 29.

FUTBOL Les primeres puntades a una pilota les donava amb 15 anys amb el juvenil del Sant Cugat. Als 17 el van pre-seleccionar per anar a la selecció catalana juvenil, m e n t r e la seva ciutat el reconeixia com

el millor esportista local de la categoria. Al seu currículum futbolístic consten equips com el Mollerussa i l'Esparraguera, p e r ò el seu club de sempre ha estat el Sant Cugat. Fa 25 anys va penjar les

botes. Tot i així, Francesc Ruiz ha estat el jugador que més cops ha defensat la samarreta vermell-i-negra. Ha estat coordinador i després president del futbol de base i actualment dirigeix el club.

F R A N C E S C R U I Z . President del Sant Cugat Esport Futbol Club

Sant Cugat té el futbol abandonat» CARME REVERTE

B Sant Cugat.— Quina és la situació actual del club? —«La part social i econòmica, en la nostra modèstia, està força bé. Però encara tenim una cinquantena de socis que no han retirat el seu carnet. Si només tenim uns 260 socis i 50 no el retiren... però bé, fent esforços tirarem endavant. Els ingressos provenen dels socis, la publicitat estàtica del camp, la subvenció de l'Ajuntament i el taquillatge, però això últim no és suficient ni per pagar l'àrbitre. Les despeses són les habituals, no en fem d'extraordinàries.» —Així la marxa del club queda compensada? —«Sí [respon sense gaire convicció]. Però hem d'anar amb compte. No podem estirar més el braç que la màniga.» —I de la part esportiva, què en pot dir? —«Hi ha hagut molts alts i baixos. Sempre he pensat que no tenim mal equip, hi ha un bon planter i crec que pot donar un bon rendiment. Crec que poden anar a més i ho han demostrat. Als partits fora de casa han tret 6 punts i si haguessin guanyat un parell de partits a casa, ara estaríem amb un positiu». —Hi ha una bona relació entre la junta i l'equip? —«Sí. Als jugadors sempre els dic que no sóc el seu president, que sóc un company. Jo també he sigut jugador i mai no m'han agradat les dictadures, i necessitin el que necessitin tenen un company en mi. Ells ho saben i pel que sé m'aprecien.» —Quins són els mals del club? —«L'economia, perquè costa molt treure una pesseta, i després que en aquest poble no hi ha afició al futbol. El poble de Sant Cugat té el futbol abandonat. Cada cop hi ha menys socis, socis antics amb números molt baixos s'esborren i, d'altra banda, no se'n fan.» —Amb el canvi de nom del club i la seva gestió, ha millorat la situació? —«Crec que sí, almenys s'ha acabat aquella intranquil·litat que tenia. Des que es va canviar el nom al club ningú m'ha demanat diners ni m'han sol·licitat a cap judici.» —Està satisfet de com es fan les coses? —«Crec que totes les coses que es fan amb honradesa i bona fe

El Sant Cugat ressorgeix a Blanes i s'emporta els dos positius Blanes: Carlos, Àlex, Genis, Jo0 sep, Luna, Lluís, Tito (Dani 65'), Marc, Joan (Sanse 61'), Pitu i David.

Sant Cugat: Comellas (4), Aznar (3), Javi (3), Ernesto (3), Miguel Àngel (3), Martínez (3) (Oscar 14'), Àngel (3), Carlos (3), Jaume (4), Casado (4) i Rafa (3) (Roger 55'). Gols: 0-1 Casado (44'). Àrbitre: Ortega Alías. Bé. Va ensenyar targetes grogues a Àlex i Luna, del Blanes, i a Àngel i Roger, del Sant Cugat. Públic Uns 150 espectadors. CARME REVERTE • Blanes.— El Sant Cugat va aconseguir en el seu desplaçament a Blanes dos punts i dos positius, que representen l'inici del seu ressorgiment. L'equip de Carles Munuera, que compta amb la confiança de la junta directiva, va demostrar un cop més que juga millor fora que al Municipal. El conjunt vermell-i-negre, amb novetats importants en l'onze titular, en va tenir prou amb el gol aconseguit per Casado als 44' de partit. Durant els primers 25' el Sant Cugat va dominar lleugerament un Blanes poc encertat i amb falta d'idees. Quan més bé estava jugant l'equip blanenc, el Sant Cugat va marcar el primer i únic gol del matx. Amb el 0 a 1 va arribar la mitja part. Al segon període el Blanes va insistir en la pressió a la porteria de Comellas, però uns cops el porter santcugatenc i altres les errades dels davanters gironins van impossibilitar el gol de l'empat. També el Sant Cugat va tenir diverses ocasions al llarg d'aquesta segona meitat per augmentar el seu compte, però va perdonar. Els homes de caries Munuera es van endur justament els dos punts. Les novetats

Francesc Ruiz fa un any i mig que ocupa el càrrec de president del club. Foto: J.A. MULA. t'han de deixar satisfet. En aquests moments jo estic treballant pel club perquè el sento molt i tot el que faci ho faig de molt bona voluntat.» —Quins objectius té com a president? —«Mantenir el club en la categoria on es troba és l'únic objectiu que em puc fixar, perquè l'economia és molt difícil, costa treure cèntims. Ara no es troben espònsors i la publicitat estàtica cada dia va a menys. Ara mateix un restaurant de Sant Cugat no vol pagar la publicitat del camp perquè diu que fan boicot al futbol. Resulta que fan boicot al Barca i tots els grans, i sempre pagem els més desgraciats [somriu].»

—L'afició té poca paciència o és molt exigent? —«L'afició és exigent, però crec que no és conscient de la situació econòmica del club perquè tothom demana i vol el millor, però no podem fitxar els jugadors que ells voldrien per tirar l'equip endavant.» —Es tornarà a presentar un altre cop? —«Ho veig molt difícil perquè estic bastant cremat. No trobes ajut, tothom demana, però al moment de la veritat no trobes ningú.» —Se'n penedeix? —«No, perquè com que ho faig amb tota la bona fe del món... doncs no.»

—Quin lloc ocupa el futbol de base al club? —«Ara està tot més lligat. Jo també m'he fet càrrec del futbol de base perquè crec que ha d'estar en contacte amb el primer equip. No crec que hi hagi cap problema, tot i que hi ha persones que no ho comprenen.» —Es difícil pensar en un primer equip sorgit del planter? —«Cada cop és més difícil perquè els jugadors tenen menys afició; els agrada a la nit i el futbol el deixen de costat, tot i que hi ha excepcions. A la llarga tots els clubs hauran de nodrir-se del planter i jugar a la categoria que els correspon, perquè tal com està ara no pot arribar molt lluny.»

L'onze titular que va presentar Munuera davant el Blanes tenia tres novetats amb nom propi: Javi Gonzàlez, Carlos i Jaume. El primer tornava a l'equip després d'algunes jornades d'absència. El segon, procedent del sub-21, va entrar per primer cop en la convocatòria del primer equip. I el tercer va debutar com a titular després de seure els anteriors partits a la banqueta. Tota una revolució al conjunt santcugatenc, que intenta de mica en mica sortir de la zona perillosa de la classificació. D'altra banda, el club va donar la setmana passada una nova baixa. A la del jugador Bofill cal afegir-hi la del porter Polidano. Aquesta última ha quedat coberta amb la incorporació del porter del sub-21 León, que també va viatjar a Blanes amb l'equip. El pròxim compromís enfrontarà diumenge el Sant Cugat amb el Guíxols al Municipal.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 d e desembre de 1994

POLIESPORTIU

St J o s e p , 3-PB St. Cugat, 0 St. Josep: (iil, OrtejM. Amat. Ncila (Bcgas 52').Roca. Vela. Ixiva (León 82'). Díaz ( d a r d a 75'). Calvo. Dantiago, Collado (Martin 55"). Penya Blau-grana: l du. Ouim (Reverte .TV), l.uis. Tato. Miguel. Javi, C'arrc (Quintana 65'I. Isaac. Juanjo. Raül. Carrillo (Campos 511']. Gols: 1-0 Santiago (3h"i. 2-1) Calso (h(t'). 1-0 Santiago (S5") penal. Àrbitre: Lores. Malament. Comentari: L'equip terrassenc es va imposar a la Penya en un matx força dolent. A la primet paït el joc va ser lent i només hi va haver bon futbol a estones. La Penya \a portar el pes del matx fins el minut 35. després l'equip blau-grana va desaparèixer del camp. La segona part \a mantenir la mateixa linia. Com a conseqüència de les errades defensives, els santcugatencs van encaixar dos gols més. .'C'.R. Júnior, 1 - Matadepera, 3 Júnior Aulesa, Casulleras. Marcellan. Soler (Boix), Garrido. Oliver (Juan). Permanyer. Prats (Rancra), Agustí. Alonso i Ferrer (Dàvilal. Matadepera: Ortega. Garcia. Mazo (Anglarill). Casas, Roig. Bosch (Canameras) (Fonseca). Consol, Jové, Carmona, Fgea i Grau. Gols: 0-1 Jové (21)'). 0-2 Carmona (30') penal, 1-2 Permanver (35). 1-3 Egea (75'). Àrbitre: Cerro Rodríguez. Va mostrar targetes grogues a Dàvila, Prats. Consol. Egea i Anglarill. Vermella a Permanyer i Carmona. Comentari: El Júnior s'enfonsa a la zona baixa de la classificació. Amb aquesta derrota l'equip de Sant Cugat se situa penúltim amb 4 punts i H negatius. Tot i el gol aconseguit per Permanyer, abans d'arribar al descans. l'equip santeugatenc no va poder evitar que els punts es quedessin a Matadepera. C.R. Carolinenc, 2 - Mira-sol, 2 Carolinenc: Alex, Galvez. Roza, Perdo, Uiren. Mariano, Ruiz. Paquito, Marc, David (Sito) (Carlos) i Javi.

Mira-sol: Antonio. José Carlos. Jordi. Tin, Naranjo. Julio (Rams 67'), Jaime (Juan 70'), Marcel (Dani (4fV). Tini. Manolín i Paco. Gols: 1-0 Marc (10"), 1-1 Tini (37'). 2-1 Mare (50'). 2-2 Tini (62"). Àrbitre: Moreno. Correcte. Targetes groges a Mariano. Galvez (2) i vermella directa a Sito (N7"). Comentari: t'l Mira-sol va empatar un partit dominat pels locals. FI Carolinenc va jugar he al mig camp i va crear diverses oportunitats de gol que no es v.m transformar per la bona actuació de la detensa del Mira-sol. Tini i Manolín van ser els homes més destacats dels visitants. c.R.

Laietà, 73 UESC, 58 Laietà: Ramos (15), Gutiérrez (fi), Canellas (-), Casas (12). Fornesa (7), Giner (14). Falguellas I I. Rubio (4). Bambola (N), Guia (2). Arot (2). Parera (6). Club Bim: Crespi (2), Ferreiro (5), Soler (13). Martínez (S), Paz (3), García (4), Machón (-). Calcerrada (-), Sanz (4). Junyent (-), Argento (13), Moreno (-). Arbitres: Bercedo i Jiménez. Comentari: L'equip B de la UESC va perdre el cap de setmana passat davant el segon classificat, el Laietà. en un partit que. segons el segon entrenador. David Barbens, era «el més difícil de la categoria». Segons Barbens, aquest cap de setmana, davant el Ripollet, «l'equip de Sant Cugat pot fer millor paper», ja que creu que els seus homes juguen cada dia millor. C M . CB Mira-sol, 71 S t Jordi Callús, 75 CB Mira-sol: Javi (2), Rafa (16), Óscar (27), Màrius (sí), Edu (3) —cinc inicial—, Manolo (4), Miquel, Miguel, David, Víctor, Dani (10). St. Jordi Callús: Santasusana (6), Rovira (28). Bosch (2). Santasusana (12), Noguera (17) —cinc inicial—. Cots (2>rPurti (2), Rodríguez. Àrbitre: Fcrnàndez. Bé.

Comentari: El Mira-sol va perdre a casa davant el líder en un partit força disputat. Els últims 10' del primer temps van ser claus en la derrota mira-solenca ja que el Sant Jordi va arribar a tenir 10 punts d'avantatge. A la segona part els locals van anar a remolc de l'equip visitant, que en cap moment va baixar la guàrdia. Finalment. tot i la igualtat, el líder es va endur la victorià per 4 punts de diferència. C.R.

*??$*» Tàrrega,6 - Olimpyc, 1 Tarriga 1'bn.h Segura Johnv Gar eia, Dani -cinc inicial—.Sergi \ives Vila, Jurado. Olimpyc: \avi, Octavi, Revi. Manolo David —cinc inicial—. Oriol. David Pedró, Jordi. Gols: 0-1 Revi (15'). 1-1 Sergi (21'). 2-1 Sergi (2.V). 3-1 Johny (26'). 4-1 Jurado (2'H. 5-1 Jurado (34). n-1 Jurado (38). .Arbitres: Jiménez i Prats. Molt malament. Comentari: Ln Olimpyc de circumstàncies no va poder fer res davant el Tàrrega. La primera part va sortir com havia previst el tècnic florestà, una bona defensa per poder aprofitar el contracop. Al descans es va arribar amb un 0 a 1 per l'Olimpyc. obra de Revi. Al segon temps les coses van canviar totalment. L'Olimpyc es va encomanar del joc dels locals, basat en la duresa. Els florestans van perdre els papers i a causa d'això van ser derrotats. El conjunt de la terra ferma va golejar a plaer, però sempre a pilota parada., C.R.

AD R i m a s , 0 - Júnior, 1 AD Rimas: Munoz, Colomé, Garrús, Sestís, Bernades, Bernades, Pineda, Jiménez, Molina, Sardà, Simarro —equip inicial—, Folch. Júnior Bozal, Clarasó, Negre, Cabestany, Serra, Romagosa, Nogueras, Vidal. Abad, Hofmann, Abad —equip inicial—. Vidal, Carpentier, Bogufíà. Patllé.

Gols: 0-1 Hofmann (23'). Arbitres: Arbós i Làzaro. Bé. Comentari: L'equip santeugatenc va guanyar per la mínima (0-1) el Rimas de Terrassa, últim classificat del campionat de Catalunya. Iot i vèncer. cl Júnior va disputar el partit més fluix de la temporada, evidenciant els seus problemes en defensa. La primera part va ser de clar domini santeugatenc. mentre que la segona va estar controlada pel conjunt de casa. Però el cuer del campionat no va aprofitar les seves ocasions i el Júnior en va tenir prou amb el gol aconseguit al primer temps. F.B.: C'.R.

PH S t Cugat 7 Blanc-blava, 1 PH St. Cugat: Torres. Olmo, Cervantes (1). Jul (1). Costa (4) —cinc inicial--. Vilallonga (1). Antón, Rius i Martínez. P. Blanc-blava: Garcia, Borràs, Roca. Ramírez. Castillo —cinc inicial—, Riera (1). Tomàs, Franquesa. Roca. Evolució marcador 1-0, 2-0. 3-0, 4-0, 5-0,6-0,6-1.7-1. Àrbitre: Pernas i Fidalgo. Bé. Comentari: Amb aquest triomf els homes de Toni Paredes es consoliden com a líders. Els santeugatencs van sortir amb la intenció de resoldre el matx a la primera part, i així ho van fer. A la primera meitat els locals van marcar 6 gols. El ritme en aquest segon període va ser més relaxat, però la superioritat del Patí Hoquei es va fer palesa.. IS. C'.R. CH S t C u g a t 2 Vilafranca, 3 CH St. Cugat: Sanz. Roger (1), Marc, Burnat (1). Solà —cinc inicial—, Bernat. Vilafranca: Escric. Puig. Medialdea (1). Mier, Cabestany (2) —cinc inicial—, Torres. Evolució marcador 0-1, 0-2, 1-2. 2-2, 2-3. Àrbitre: Clemente i Rufà. Bé. Comentari: El Club Hoquei va perdre davant un gran equip i fent un bon partit. Els santeugatencs. poc encertats

AGENDA í"- 3a preferent

1a catalana 11.45 Sant Cugat-Guixols (Dium.)

SÈNIOR 12.00 UESC B-RipolletB (Dium.) 9.00

JÚNIOR Torelló-UESC B (Dium.)

l i 3a regional 18.30 ÏÓ.00 18.15 12.15 Ï2.0Ò T8.0Ò

Sant Cugat-Montserrat T. IDium.) Can Cortés-Can Clos (Dium.) Cazadores-Júnior (Diss.) Mil ienari-PB Sant Cugat (Dium.) SP Mirasol-Can Rull (Dium.) Vaiiporda Àdesa (Diss. I

* 3a categoria A SÈNIOR 19.00 Roses Sant Feliu-Mirasol (Dium.) SUB-23 17.30 Roses Sant Feliu-Mirasol (Dium.)

2a divisió

JÚNIOR

17.00 O. la Floresta-Rafa F.S. (Diss.)

3a divisió 16.00 Chess F.S.-Gironella F.S. (Diss.) 17.00 Montmany-Valldoreix (Diss.) 17.00 Bokatas-PenyaTracàplDÍssT~

Juvenil 11.45 0 . la Floresta-P. Andorra (Dium.)

Cadet Aficionats 15^0 15745 Í2.0Ò 9.45

Sant Pere L Júnior (Diss.) terrassa-PB Sant Cugat (Diss.) Can Fatjó-Sant Cugat (Diss.) Sant Cugat-Can Fatjo (Diss.)

ï:

3a catalana femenina

SÈNIOR 19.00 UESC-CB Tona (Diss.) JÚNIOR 17.30 ÜESC-Esc7Pia Granollers'(Diss.)

24.00 Gelida-O. la Floresta (Dium.)

19.15 Casteliet-Sant Cugat"(Diss^r JUVENIL 11.45 S a n t C u g a t - B i g u e s i Riells (Diss.) 17745 Arenys-Sant Cugat (Diss.j 12.00 Les C-Sant Cugat (Diss.) INFANTIL 10.30 San^Cugat-Martinenc B (Diss.) 16.30 À r e n y s - S a n t C u g a t B (Diss.) ALEVINS V7.0TJ Sant Cugat A-Martinenc B (Diss.) 18.00 M, Sants-Sant Cugat B (Diss.) BENJAMINS 16.00 Sant C u g a t B i g u e s i Riells (Diss.) PRE-BENJAMINS 15.00 Sant Cugat-Bigues i Riells (Diss.l

Alevins 11 00 O. la Floresta-Cervelló (Diss.)

Juvenil 11.45 Í8.00 11.ÒÒ 11.45

Sant Cugat-Blanca Sebor (Dium.) PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) Can Parellada-Júnior (Dium.) "Sant PeTeL -Sant Cugat (Dium.I

7 1a catalana

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 12.00 CV Múrcia-CV Sant Cugat (Dium.I

Cadet 16.00 PB Sant Cugat-Can Anglada (Diss.) Ï0.Ò0 25se"tembre-Jun"ior (Diüm.T 16745 Sant CugaV-Can PareÏÏada (Diss7) i 0.00 Adesa-Andalusia (Diss.) l T 0 0 ~ P B NrferrFssa-Sant Cugat IDiss.)

W Campionat de Catalunya JUVENIL FEMENÍ 18.00 Sta Eulàlia-CV Sant Cugat (Diss.)

Infantil

Divisió d'honor fem. 15.30 ATTerrassa-Júnior (Diss.) ÍT.30 CD Terrassa^ JúrïïorlDÍum.)

Campionat de Catalunya

BÀSQUET

iï ¥

17.30 Gavà-FS Sant Cugat (Diss.)

3a CATALANA. SÈNIOR 11.00 "UEHorta-UESC(D"iunrU

1* 1a divisió A

JUVENIL 18.30 UÉSC-Faicons Sabadell (Diss.)

2a divisió estatal

SUB-23 ÏÒ730 L'Hospitalet-UESC A(Dium.) JÚNIOR 17730 UESC À-Viïafranca (Diss.)"

Bàsquet 10.00 11.00 10.00 11.00

ALEVINS R. Llull-E. Montserrat (Diss.) T. Llebre-Santa Isabel (Diss.) J. Verdaguer-UESC (Diss.) 25 Setembre-E. Montserrat (Diss.) BENJAMINS

9.00 J . Maragall A - J . Maragall B (Diss.) ï 2.00 R. CarmelNSta Isabel (Diss.) - ~~ 12.00 J.Verdaguer-TAltet"(Diss7)

18.00 O. la Floresta-J. la Almúnia (Diss.i

SÈNIOR Ï277Ï5 L'Hospitalet ÜÉSCÀ (Dium.)

CADET MASCULÍ 13.00 H. UESC-Cornellà (Diss.)

>* 1a divisió B 16.30 Sant Jordi L.-PB Sant Cugat (Diss I

i7 Divisió d'honor cat. 12 00 Sant Quirze-C. Flores (Dium)

CH S t C u g a t B, 5 Sants-Montjuïc, 2 CH St. Cugat: Pasquí. Hernan. Novella, Marcos (1), Joan Mare —cinc inicial—. Climent. Mia. Robert (3). Sants-Montjuïc: Escabrà. Giralt, C'hiva, Solé, Martorell —cine inicial—. Calvo (1), Ruiz (1). Evolució marcador 0-1. 1-1, 2-1. 2-2. 3-2,4-2, 5-2. Àrbitre: Ruiz. Bé. Comentari: L'equip B del Club Hoquei continua imbatut al campionat de lliga. La primera meitat va ser molt igualada, una de les més complicades per als santeugatencs. La reacció dels locals, però, es va produir al segon temps. La defensa dels locals, combinant el quadre i el rombe, va donar bons resultats i la victòria es va quedar a casa.; I.S., C R

UESC, 24 Arrahona, 2 4 UESC: Bell, Tomàs (1), Cinta (6). Edu (6), Armand (5), Alfredo (-), Romero (3) —equip inicial—, Fisas (1). Esteban (2). Arrahona: Sobrepera, Camps (2). Garriga (2), Andreu (8), Pocoruíl (-), Guardia, Gendre (-) -equip inicial-, Garcia (6), Fernàndez (3). Àrbitres: Benito i Johera. Malament. Comentari: En un partit molt igualat, l'equip d'Ibànez va defensar el liderat davant un dels màxims aspirants a disputar la fase d'ascens. La primera meitat va ser de domini local tot i que al descans s'arribava amb un 11 a 12. El segon període va ser de domini visitant. Però els santeugatencs, que en cap moment van donar el matx per perdut, van aconseguir la igualada als últims segons de partit. / P.M., C.R.

Debut del Rugbi Sant Cugat al campionat de Catalunya H Sant Cugat.— Aquest cap de setmana l'equip sènior masculí del Rugbi Sant Cugat debutarà al campionat de Catalunya de segona divisió. El Sant Cugat s'estrenarà davant el Reus Esportiu al camp de la federació a Viladecans. Un any més el Rugbi Sant Cugat haurà de jugar fora per manca de camp propi. Aquest és un problema que el club de rugbi arrossega des fa 5 o 6 anys, sense trobar-hi una solució. En l'entrevista que el club ha mantingut, recentment, amb el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres, s'ha compromès a estudiar la situació. Figueres va voler deixar clar que ara com ara hi ha unes prioritats. D'una banda la piscina i de l'altra la construcció d'una pista d'atletisme, que podria donar cabuda a un camp de rugbi. Ara com ara, la intenció del club és mantenir l'equip durant els dos pròxims anys fins que es trobi una solució al problema del camp. / c.R.

ESCOLARS

Campionat de Barcelona Divisió de plata

JUVENIL MASCULÍ 10.45 Sant Fost-H. UESC (Dium.)

JÚNIOR 12,30~j"únÍ"or-Egara~1935 (Dium.)

i «v í i

11.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Diss.) 1l7ÒO~~J\7nïof:SanTPere'L7Ibiss.") 16730 PB R. Llorenç-PtTSant Cugat "(Diss.) 157T5~"Sant"Cuga"t-Can FatjóiDÏssTj 12.30" Àdesa-Bonaïre 'Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ 12.00 Rubi-H. UESC (Dium.)

durant la primera part. van remuntar un 0 a 2 al segon temps. Els locals van rectificar les errades del principi per mantenir les seves opcions de victòria. Però els vilafranquins. que van practicar un bon hoquei, van fer cl gol de la victòria als últims segons de partit, produint la primera derrota santeugatenca. IS. C.R.

Campionat de Catalunya 2a CATALANA 20.15 CH Sant Cugat-Riudebitlles (Diss.) 2 l 7 Ï 5 C o r n e l l à - C H S a n t C u g a t B (DïssT)

Futbol de sala INFANTILS 10.00 Santa Isabel-J. Maragall (Diss.) 11.00 Ferran O. B-Fer""ran 0 . A (Diss.) 12.00 P. Farreras B-Esc. A v e n ç (Diss.)

Txomin Hospital queda setè al campionat de r Argentina H Sant Cugat.— El golfista santeugatenc Txomin Hospital s'ha classificat setè al campionat de l'Argentina, amb un total de 284 cops. La seva millor actuació es va produir en la tercera jornada, en la qual va fer el recorregut amb només 67 cops. El títol de campió va ser per a l'argentí Armando Saavedra, que va finalitzar el campionat amb 273 cops. El campionat es va disputar al club Los Lagartos de Buenos Aires. / c.R.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

RECERCA El departament d e Recerca del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat ( C A R ) ha anunciat que han descobert una biomol·lècula, anomenada creatina, capaç de preparar el cos per fer esforços curts i intensos, sense infringir la llei antidopatge. Segons els investigadors, aquesta biomol·lècula és la causa dels grans resultats que els atletes britànics, noruecs, suecs i austríacs han obtingut aquests darrers anys.

Crea... què? CATÍ MORELL

Per què passa, això? La creatina és una biomol·lècula d'origen natural que es troba al cos humà. L'organisme la utilitza per realitzar esforços intensos i de durada curta. Partint d'aquesta base, es va iniciar un treball per esbrinar si el cos la retenia o no. La metodologia de l'estudi es basa en l'observació mitjançant la ressonància magnètica, que permet fer

Sant Cugat: José Luis, Pla, Pinol, 5 Mauri, Rafa Garcia —cinc inicial—, Oriol, Carles Navarro, Xavi López, Juan Méndez. Tenerife Toscal: Martín, León, Gonzàlez, Silva, Fajardo —cinc inicial—, Sànchez, García, Espeso, De Sousa, Bante. Gols: TO Pla (y\~2^0 Pla (5'), 3-0 Pinol (11'), 3-1 Silva (27'), 3-2 Silva (30'), 3-3 Silva (32'), 4-3 Rafa Garcia (34'), 5-3 Pinol (37'). ^ ^ Àrbitre: Ramo i Fenoller (col·legi de Girona). Públic: Uns 300 espectadors.

El CAR descobreix les propietats de la creatina, en el projecte Sandoz Sport Research • Sant Cugat.— El Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) ha arribat a la conclusió que «els dipòsits de fosfocreatina en els músculs poden augmentar d'un 20 per cent, depenent dels subjectes, si s'ingereix la biomol·lècula durant uns dies». El departament de Recerca del CAR, dins el projecte Sandoz Sport Research, afirma que els nivells dels dipòsits es poden mantenir durant més d'una setmana. segons l'activitat física que realitzi l'individu. Aquesta recerca es va iniciar, segons el cap de la Unitat de Recerca del CAR. Josep Escoda, «per determinar quina és la incidència que la creatina té en l'organisme». Segons Escoda, el que s'estudia des de fa gairebé quatre anys és la capacitat que té l'organisme per assimilar aquesta biomol·lècula». Les primeres activitats esportives que podrien afavorir uns dipòsits més elevats de creatina serien, en principi, les competicions i esforços físics amb una durada inferior als 6 minuts. Però els resultats també són palesos en les competicions i entrenaments en què es faci un treball a intervals, com ara el futbol, el bàsquet, el tennis o els esports de combat.

El FS Sant Cugat és tercer després de guanyar a casa el Tenerife

ÀLEX LÓPEZ

El CAR fa proves de ressonància magnètica amb els seus esportistes. Foto: Arxiu. una anàlisi detallada dels dipòsits de creatina i de fosfocreatina al múscul. Els estudis s'han dut a terme en esportistes que s'han ofert voluntaris al CAR de Sant Cugat. Segons els responsables de la Unitat de Recerca del Centre d'Alt Rendiment, l'espectroscòpia que dóna la ressonància magnètica permet de mesurar els nivells de creatina presents a l'organisme abans i després de la ingestió. Les investigacions dutes a terme pels professionals del CAR es distingeixen de les fetes fins ara perquè les anteriors es ba-

saven en les biòpsies musculars. «Amb el nostre mètode —explica Josep Escoda-— utilitzem una metodologia no traumàtica que permet analitzar l'esportista, fins i tot, abans de les competicions. No té contraindicacions Segons les dades facilitades pel CAR, les investigacions realitzades fins ara no han evidenciat cap tipus de reacció adversa a la ingestió de la biomol·lècula. De moment, però, és difícil saber si la ingestió de creatina és perjudicial o no per a la salut dels esportistes. Les dosis administra-

des habitualment (20-30 grams diaris), que corresponen a 5 quilos de carn crua, no han causat efectes secundaris. Però encara no se sap quines en són les conseqüències a llarg termini. Els estudis del projecte Sandoz Sport Research sobre la creatina van encaminats a optimitzar la dosi ideal i a comprovar el temps en què els dipòsits de la biomol·lècula romanen augmentats. Segons els investigadors, «és probable que l'eliminació total de la creatina ingerida es trobi en relació amb la càrrega de feina realitzada», però res no és segur.

ESPORT ESCOLAR

M i n i h a n d b o l — Aquests són els components de l'equip benjamí del Flopins, integrat per escolars dels centres públics de la Floresta i del Pins del Vallès. La Marina Sànchez, la Mari Àngels Canals, el Ferran Gonzàlez, l'Enric Gil, el Jaume Valls, el Sandrp Fèvpla

i el Frederic Vergés són els components d'aquest equip, que participa en el campionat de minihandbol. Ells estan entrenats per Mercè Riudor i Oriol Casanovas. Després de l'eliminatòria que disputaran aquest cap de setmana quedaran inclosos en un dels dos grups,

• Sant Cugat— El FS Sant Cugat va aconseguir en la vuitena jornada de la divisió de plata una victòria prou important davant el Tenerife Toscal. L'equip sancugatenc va guanyar per 5 gols a 3 i en aquests moments ocupa la tercera posició, a 5 punts del líder, el Rias Baixas de Pontevedra. L'equip vermell-i-negre va trencar el malefici de les últimes dues jornades i va guanyar al pavelló municipal un Tenerife molt ambiciós però poc efectiu. A la primera meitat, el conjunt entrenat per Carles Navarro no va inquietar gaire el porter del Tenerife, Martín, però de les poques ocasions de marcar que van crear, en van aprofitar tres. Amb el 3-0 arribàvem al descans. A la segona part va ser evident el joc pobre que feia el Sant Cugat, que arriscava massa en defensa. L'equip de Tenerife, que va sortir a la segona part amb un cinc inicial totalment diferent, exceptuant el brasiler Silva, estava disposat a remuntar el partit. Silva, exhibint en tot moment la seva classe futbolística, establia amb 12 minuts un empat a tres. Però als darrers 8 minuts del matx el Sant Cugat va reaccionar i el capità Rafa Garcia i Pinol van desfer la igualada i van aconseguir el 5-3 definitiu. D'altra banda, el FS Sant Cugat ha arribat a un acord amb l'empresa Winterthur perquè a partir d'ara sigui la patrocinadora oficial de l'equip. Aquest contracte és d'un any prorrogable. El pròxim compromís desplaçarà el Sant Cugat fins a Gavà, on s'enfrontarà amb el Gin Giró.

L'equip de tennis del Club Natació es manté a la categoria C

A o B, per disputar una segona fase. L'únic equip no santcugatenc que participa en aquest campionat és el Regina Carmeli de Rubí. Aquesta competició correspon als Jocs Esportius Escolars organitzats per l'Ajuntamnet ilaUESC./C.R.

HSant Cugat.— Després de perdre el partit de promoció que va disputar el cap de setmana passat a Granada, l'equip de tennis del Club Natació Sant Cugat es manté a la categoria C del campionat estatal per equips de tennis. L'equip santcugatenc integrat per Jordi Ortiga, Francesc Fraile, Jordi Navarro, Jordi Massana, Francisco Arco, Carlos Rodríguez i Manel Carranza, va perdre davant el RS Granada per 5 a 1. El Club Natació Sant Cugat es va classificar primer a la lligueta prèvia. Després, la resta d'eliminatòries han acabat amb una de freda i una de calenta. El partit davant el Santander, disputat a casa, el van guanyar els santcugatencs, que es van imposar per 7 a 2. El mateix resultat, però en contra, va ser el del matx que els va enfrontar a l'Hispano-francès. Aquest cap de setmana l'equip del CN Sant Cugat afronta el campionat de Catalunya absolut. EI primer partit, corresponent a la fase prèvia, el jugarà a casa contra el Tarragona. El vencedor s'haurà d'enfrontar amb el guanyador del matx entre l'Hispano-francès i el Reus. Només un d'aquests quatre equips disputarà la fase final. / C.R.

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

FUTBOL SALA

£1 Centro Castellano-manchego de Sant Cugat vol federar l'equip de futbol sala En només sis mesos d'existència l'equip ja ha guanyat quatre copes RAMON LUQUE

B Sant C u g a t . - - l ' n segon lloc en el torneig de la Federació de Centres Regionals, un tercer lloc en el torneig del C e n t r o de Castilla la Mancha del Prat i un altre tercer lloc

en el Torneig del Centro Castellano-Manehego de Barcelona és fins ara el bagatge més destacat del nou equip de futbol sala del Centro Castellano-manchego ( C C M ) de Sant Cugat. L'única participació de l'equip en un cam-

pionat de la ciutat va ser en el torneig de futbol sala que va organitzar la Penya Blau-grana. Si milloren les possibilitats econòmiques. la intenció del Centro Castellano-manchego és participar l'any vinent en una lliga federada.

L'equip de futbol sala del C C M de Sant Cugat participa actualment en la lliga p n \ a d a Vall Dor-Sala que es disputa cada setmana a les instal·lacions del gimnàs Altis de C e r d a n y o l a . En aquesta lliga lli participen equips de Sant Cugat. Rubí. Cerdanyola i rodalies. Fins ara la marxa de l'equip sancugatenc no pol ser millor. De cinc partits disputats, cl CCM els ha guanyat tots cinc. ha marcat .i4 gols i només n'ha rebut 10. FA primer del seu grup i té totes les possibilitats per accedir a la següent tasc de la lliga Vall Dor-Sala. (Juan es va muntar l'equip, ara fa sis mesos, la intenció era participar en una lliga federada. Segons Joan Martí, vocal d'esports del CCM de Sant Cugat i responsable de l'equip de futbol sala. «els costos en fitxes, arbitres i desplaçaments no eslavan dins les possibilitats de l'entitat aquest any i per aquest motiu l'equip no s'ha federat, tot i que la temporada que ve s'intentarà fer com sigui». Segons Toni Castanye, capità de l'equip, «una part dels jugadors som una colla d'amics que havíem jugat des de fa molt a futbol sala com a diversió i que degut a l'o-

1:1 primer equip de futbol sala del Centro Castellano-manchego. l'nio: CCM. portunitat que ens va oferir el C C M vam decidir jugar d'una manera organitzada dintre d'un equip. A part d'aquests, també

hi ha una sèrie de jugadors més joves, els q u e a n o m e n e m els nens». Per Castanye. «jugar en aquest equip anima molt. ja que

representar una entitat com el C C M suposa una responsabilitat. Es engrescadlor q ue el socis preguntin què h i fet equip».

HOQUEI HERBA

»Sft°S

&!l SANT CUGAT Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACIÓN - Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas. - Procurar ingerir olimentos tan noturoles tomo sea posible, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos. - Evitar la mayor cantidad de grasas posibles. - Seguir una dieta alta en hidratos de carbono, complejos (patatas, arroz, pastos, verduras...) y evitar azúcares refinados «dulces, pasteles, etc...» - En todo caso evitar tomar grasas y azúcares en la misma comida. - Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en pequenas dosis. - La fibra de los vegetales crudosa y de los productos integrales facilita la digestión y la posterior eliminación de los materiales de desecho. - Efectuar las comidas de forma pausada, masticando bien los alimentos para facilitar una correcta digestión. - Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente lleno. - Hocer algun ejercicio moderado de forma habitual, beneficia nuestro metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado físico.

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

Les noies del Júnior derroten el RC Polo i aconsegueixen el primer triomf a la lliga Luci López, autora dels dos gols

RC Polo: Massana, Michel, Laceras, Blasco, Quinson, Abadal, Ventós. Piera. Esteban. Ventós i Manresa —equip inicial—, Ruiz. Júnior: Boix. Negre, Scarpatti, Helena. Katerv. Vidal, Berriazabal. López, Eli. Canals i Abad - equip inicial—, Ainoa i Vicky. (/ois: Tu"Esteban (31'), 1-1 López (36'), 1-2 López (43'). Àrbitre: Lazaro i Guerrero. Bé. Públic: Uns 35 espectadors.

R.K. ,'C.R.

I Barcelona.— Han hagut de passar sis jornades perquè l'equip femení del Júnior aconsegueixi la primera victòria al campionat de lliga de la divisió d'honor. Ln l'última jornada les de Sant Cugat van vèncer, contra pronòstic, el Polo. Luci López, autora dels dos gols del Júnior, va fer possible «el miracle del segle», que és com ha titllat el tècnic del Júnior aquest triomf. LI matx va començar amb domini de les visitants, protagonistes de Ics principals jugades de perill. Les oportunitats, però. no trobaven el camí del gol. LI Júnior estava perdonant excessivament davant la porteria del Polo. I I conjunt barceloní, però va ser mes efectiu, ja que en l'única jugada de perill que va fer, als 30' de partit, va marcar el primer gol. Amb aquest resultat advers a Ics de Sant Cugat acabava la primera meitat. A la reprès,i la reacció del Júnior va ser immediata. Als pocs segons d'iniciada la segona pa r t. Luci López

feia l'empat en aprofitar un stroke. L'equip de Manel Diumenjó començava a pressionar i fruit d'aquesta pressió les de Sant Cugat feien el segon gol. Per segona vegada. Luci López va marcar pel Júnior el que al final seria el gol de la victòria. A m b l'I a 2 al marcador les visitants van plantejar el partit al contracop, cedint la iniciativa al Polo. Tot i aquest plantejament més defensiu, les noies de Diumenjó no van deixar de lluitar, però el marcador ja no es mouria. L'I a 2 va ser el resultat definitiu i la justa recompensa a l'esforç i l'encert del Júnior. Una llum d'esperança Aquesta victòria torna les esperances a l'equip de Manel Diumenjó, que ha tingut un inici de lliga molt fluix, més de l'esperat. En sis jornades disputades el Júnior només ha aconseguit 4 punts. un pobre bagatge per a un equip que s'ha proposat conquerir el campionat de lliga. Potser la consecució del títol ja es descarta. i per tant el conjunt de Sant Cugat comença a replantejar-se els seus objectius. Ara com ara el més urgent és recuperar la imatge d'un equip que sempre ha lluitat pels primers lloes de la classificació. LI primer pas ja s'ha fet. Ara caldrà veure el que pugui passar aquest cap de setmana. El Júnior té un doble compromís a Terrassa, dissabte contra l'Atlètic i diumenge davant el Deportivo.

El CV Sant Cugat guanya el Barcelona i continua sense cedir cap set

3 O

CV Sant Cugat: Salto. Sanchez, Castafié. Mampel. Rubio i Vila —equip inicial—. Massa. W. Barcelona: Sobrino, Mas. Vila, Moya, Moreno i Jiménez —equip inicial—, Ruiz i Domínguez. ParcialsTilT, 15-5, 15-7. Públic: Uns 70 espectadors. O.V

C.R.

B Valldoreix.— L'equip de Víctor Hugo Rupil continua sense donar opcions als seus rivals. En l'últim compromís de lliga les santeugatenques van aconseguir, novament, un 3 a 0. que reflecteix clarament la superioritat del volei Sant Cugat. El conjunt local va sortir molt fort i es va endur el primer set per 15 a 1. Marta Rubio, una de les jugadores comodí de Rupil, va estar força resolutiva als inicis del matx. El trio format per Sandra Sancho/, Anna Mampel i Judit Vila van rendir també al nivell habitual. Tot i que el tècnic del Barcelona, el búlgar Emil Trenev. coneix bé el Sant Cugat, ja que va ser l'anterior entrenador abans de Víctor Hugo Rupil, ni ell ni les seves jugadores van saber evitar la derrota, que ja es preveia. U n a de les novetats en l'equip santeugatenc va ser la presència de la jugadora juvenil Marta Palau, que tot i que no va jugar. és un dels reforços que preveu l'entrenador per completar l'equip. El Club Voleibol Sant Cugat es desplaça a Múrcia, on jugarà diumenge.

El sènior A de la UE Sant Cugat no pot superar el Montgat, tot i plantar-li cara OH CE Sant Cugat: Sevillano (-). O / García (13). Santillana (11). Moreno (5), Riera (6), Badosa (17). Argento (2). Fontanals (29). García (-). Solano (2). C'arazo (2). Q Ò UE Montgat: Romera (7). RiJ7 O has (5), Vilaró (3), Serra (11), De la Fuente (-). Balaguer (20). Riera (2), Gil (10), Corominas (12), Fernàndez (8), García (2), Luque (21). Parcials: 12- i f, ~Í8^35r^2-43T2lK5(): 42-67, 58-75, 68-86, 87-98. Arbitres: Raurich i Gallart. Malament. Públic: Unes 100 persones. CATÍ MORELL

I Sant Cugat.— El sènior A de la U E Sant Cugat no va poder aconseguir la que hauria estat la segona victòria de la temporada, tot i que en alguns moments va plantar cara al seu rival i va estar a l'altura de les circumstàncies. Tot i aconseguir 87 punts, els santcugatencs no van poder embutxacar-se els 2 punts de la victòria. Els h o m e s de Massafred van fer un joc impulsiu durant la primera part i, a més d'abandonar la defensa de l'equip, també es van precipitar en l'atac —inconscient en alguns moments—. El joc individualista que practiquen de tant en tant els santeugatencs va tornar a fer palès que no és la millor manera de guanyar a la segona divisió estatal. De fet, el resultat de la primera part (29-50) ja deixava clar quin dels dos equips es quedava sense opció. A la segona part es va produir la r e m u n t a d a que l'equip local acostuma a practicar, però novament es va repetir la història de sempre i, amb els mateixos punts que en el partit a la pista de l'Igualada, el Sant Cugat es va mostrar incapaç d'imposar-se. Aquest cap de setmana els de Massafred es desplacen a la pista de l'Hospitalet, un equip que serà difícil, segons Massafred.

* A ,1 11 T) Tí vT) >1 >1 A T) A EL C E N T R E D E LA G U I T A R R A T

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY, FRANCÈS

1 1

S P R i.NT* I D I O M E S

CENTRE D'EDUCACIO I INFORMACIÓ • Guitan-a clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Musica de cambra • Orquestra de guitarres • Teràpia corporal • Dispokínesi Ctra Cerdanyola 68, 5e 2a 08190 Sant C u g a t d e l Vallès Tel (91)589 58 88

Rambla CAN MORA, 18 TEL 675 22 01 08190 SANT CUGAT (Barcelona) • Tots els nivells • Varietats d'horaris • Preus especials per a germans • Cambridge Examinations

«On the còrner of SANT JORDI» local c l i m a t i t z a t

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 674 15 01 Sant Cugat del Vallès

J984-1994 10 anys d'activitat professional a Sant Cugat

THE BRÍTÍSH CENTREl

4*pUcúL

Valldoreix, 56, Ir - Tel. 589 23 84 ESCOLA D'ESTUDI I REFORÇ

lles per a nens i nenes des dels 6 anys ursos de preparació per als exàmens d'OXFORD & CAMBRIDGE

Qonversatwn (TuB per als que saben una mica (o molt) d'anglès. També francès, alemany i castellà

EGB, BUP, FPI COU • Grups reduïts • Aula de deures i esbarjo • Tècniques d'estudi • Cursets d'ortografia catalana • Cursets d'ortografia castellana Secretaria: de 5 a 8 h tarda c/Villa, 22 -Tel. 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sant Cugat Centn d'Orientació i Assessorament Psicopedagógíc

Centre d e Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres cases...! Carrer Sal/és, 16 - Telèfon (93) 5 8 9 2 0 0 4 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Orientació professional i d'estudis - Diagnòstic i tractament psicopedagògic - Prevenció primària del fracàs escolar - Reeducacions - Tècniques d'estudi - Classes de repàs (EGB, BUP, COU, FP)

Horari: de 4 a 8 (tardes] S c/ Alfons Sala, 10 - Tel. 674 32 04 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

A^wm

rç./n/r,

. A eú/f/t/ro

Curs integral de Restauració d'Antiguitats • Teoria i tècnica de la restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener • Informació al 6 7 4 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos Magatzem i tallers: K Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) 08190 Sant Cugat del Vallès

3 2 . D ivendres. 2 de desembre

OBJECTORS A L'AJl NTAMENT Fils Joves amb Iniciativa volen presentar al ple municipal. mitjançant IC, una moció perquè l'Ajuntament no creï places per fer-hi la Prestació Social. Diuen que hi ha irregularitats. Plana 33.

de 1994

GOSSOS ABANDONATS

Fil DM

Un grup de veterinaris i venedors d'animals vol demanar que es faci un centre d'acollida per als animals abandonats. Però l'Ajuntament aposta per l'educació cívica per evitar aquest problema. Plana 34.

COOPERACIÓ Quan fa gairebé tres setmanes que la Plataforma del i).T'é és acampada a la plaça de Barcelona, les negociacions amb l'alcalde s'han concretat en propostes i contrapropostes sense arribar a cap acord.

La discussió per decidir quines partides del pressupost municipal són computables per calcular cl 0,7% ha conduït al concepte de tributs propis, però mentre l'alcalde proposa que s'esperi la moció con-

sensuada que ha anunciat el Parlament. la plataforma ha presentat la seva última proposta i no cedirà en el pla de terminis. que demana el 0,7% dos anys abans de la data que proposa l'alcaldia.

Plataforma del 0,7% i alcaldia perfilen la proposta que pot portar a l'acord Els tributs propis seran probablement la base imposable per calcular el percentatge

El pla de terminis és ara el punt més conflictiu de la discussió

Sil \ I \ BARROSO

I Sant Cugat . l·l terme legal «tributs propis- podria desblocar les negociacions entre els membres de la Plataforma del 0 . 7 ' , i l'Ajuntament. Definit per la llei reguladora de finances locals del I9NN, el concepte inclou els impostos directes (l'Impost de Hens Immobles i l'Impost sobre Ics .Activitats K o n o m i q u c s . entre altres), Ics taxes municipals i Ics contribucions especials, l a daricra proposta del col·lectiu, lliurada dunaits a l'alcalde. Joan Aymerich. i als portaveus dels grups municipals, acceptava el terme com a basc imposable per calcular el percentatge del piessupost local que es dedicai a a l'.i|ul als països pobles. 1 'acostament en aquest punt de la discussió airiba un cop l'Alunl.imcnl ha rcbut|at de- negociar sobre el concepte d'ingressos ordinal is peique no esta dctuiil jurídicament. \ a sci l'alcalde qui va eomençai a parlar de tributs piopis i |,i plataforma ho ha acceptat pei que hi incorpora alguns capítols exclosos a la p o m e r a proposta d ' A \ m e l ieh. l'eio l'acord ha d'establir també la retcicneia que s'ulilit/ai.i pei calculai la partida destinada a cooperació i que. scyons l'alcalde, ha de ser un pressupost liquidat. I ot i que la plataforma accepta aquesta ultima condició, no admet que la referència per al I'NS sigui el pressupost del 1943. sino'el del 1944 i amb el compromís de revisar la quantitat prevista quan. el juny del 95. es liquidi definitivament el pressupost del 1994. Amb tot. es manté encara cl compromís pei a m b d u e s parts d'acceptar la base imposable que delineixi la moció consensuada que ha anunciat el Parlament de ( atnlunva. Segons Josep Iglesias. un dels portaveus de la Plataforma del 11.7' r de Sant Cugat, «s'admetrà el resultat de la moció si es realment consensuada per tots els partits representats a hi cambra i les C)N(i. peto ho veiem encara molt llunv i hem volgut fer constar la nostra posició-. l : n a posició, però. molt allunyada encara de la de l'Ajuntament. perquè d e m a n e n un 0.7'; mes immediat, l.a proposta, presentada amb les 3.0011 signatures de suport popular aconseguides fins dimarts, ratifica un pla de terminis per arribar al 0,7 r í el 1997 que hauria de ser innegociable, segons els membres de la plataforma, i que ja s'ha convertit en el punt més conflictiu de les converses. Mentre l'alcalde proposa cedir el 0 , 3 % del pressupost del 1995 a l'ajut al Tercer Món i augmentar després un punt eada any V e r arribar al 0,7''; el 1999, el grup reivindicatiu accepta el O.y'r per a l'any vinent però eon-

La Creu Roja allarga la recollida de material per als refugiats saharians S.B.

M Sant Cugat.— Les seccions locals de la Creu Roja han demanat a la seu provincial que allargui la campanya de recollida de material per als refugiats saharians del campament de Tinduf, al sud d'Algèria, fins al 10 de desembre. El poc temps de reacció que es va donar a la ciutadania amb una convocatòria de deu dies és la causa, segons els organitzadors, que el volum de donatius fos inferior a les previsions. Segons el coordinador del programa a la secció de Sant Cugat-Rubí. Emk Martínez, «quan es va haver fet la difusió pública necessària i la convocatòria va arribar a tothom ja érem a punt de tancar l'admissió de material. Realment era una campanya precipitada, perquè era el resultat d'una emergència, però ha calgut allargar-la perquè pugui resultar útil.» Tot i que fins ara ja han reunit uns 500 quilos de material i encara queden vuit dies de campanya. Enric Martínez reconeix que la resposta a Sant Cugat ha estat una mica inferior del nivell de convocatòries anteriors, «l.a diferència — puntualitza Martínez— s'ha notat especialment en la roba d'abric. Fa quatre anys. quan vam fer una recollida similar per als refugiats kurds, en vam reunir un volum sensiblement mes alt. Però creiem que la causa de la disminució ha estat el fet que s'hagin fet recentment altres campanyes, organitzades per altres entitats. per recollir el mateix tipus de material per a Bòsnia: la roba. sobretot, és un material que la gent ha d'acumular amb un mínim de temps.» El volum d'aliments és, en canvi, molt similar al de convocatòries anteriors i cl balanç que fa la Creu Roja del resultat provisional de la campanya és positiu. «Estem segurs que la secció de Sant Cugat-Rubí podrà omplir un camió», diu Martínez. El retard de l'enviament del material al campament de Tinduf. innundat fa unes setmanes, es cobrirà amb les reserves de material del magatzem central de la Creu Roja Internacional a Ginebra.

Poca assistència al I Curs d'Aproximació al Tercer Món Sti

l.es tendes de la l'Ialalovma del 0.7rr de Sant Cugat continuen parades a la placa de Barcelona mentre l'alcalde te reunions periòdiques amb els representants del grup. l-mns: .1 A. Ml L \ tinua demanant una progressió anual de dos punts que situaria les xifres en el Ü,5 r ; el 1996 i. finalment, el 0,7% el 1997. ERC cedeix el seu 0.7% Mentre la discussió sobre el repartiment de la riquesa pública

continua, la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya. que ja va proposar la setmana passada la col·laboració individual amb l'ajut al Tercer Món, ha anunciat que cedirà el 0,7% del seu pressupost anual a una O N G i que els regidors que pugui ob-

tenir a les properes eleccions donaran el mateix percentatge del seu sou municipal. Tot i que reconeix la limitació quantitativa de la iniciativa, el partit ho vol considerar un gest simbòlic per «demostrar el compromís de tota la societat» amb els països pobres.

• Sant Cugat.— U n a mitjana de quinze persones han assistit a les sessions del I Curs d'Aproximació al Tercer Món que es feia a Sant Cugat, organitzat per l'Organització No Governamental ( O N G ) Món-3. Tot i la repercussió escassa obtinguda, els organitzadors han considerat positiva l'experiència perquè les sessions han estat molt participatives i han permès el debat directe entre els participants. La majoria d'inscrits al cicle, centrat en la qüestió «L'educació pel desenvolupament: un repte», eren professors de Sant Cugat i Cerdanyola. El curs formava part d'un dels projectes permanents de Món-3, que organitza cicles de formació especialitzada sobre el Tercer Món cada any a Barcelona, Girona i Tarragona. A més, escullen també altres ciutats més petites. Enguany era la primera vegada que es feia a Sant Cugat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

PUNT DIVERS

33 PRESTACIÓ SOCIAL

IMMIGRACIÓ

R4N0VACÍC XMMiE.DJffl

Membres de Vallès Sense Fronteres, a la manifestació, amb el cartell que indicava el nombre de dies que fa que esperen la renovació del permís.

Cinquanta membres de Vallès Sense Fronteres, a la manifestació de Barcelona Els seus cartells van sorprendre SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Uns cinquanta membres del grup de suport a immigrants Vallès Sense Fronteres van participar activament en la manifestació contra el racisme i per demanar el canvi de la llei d'estrangeria que es va fer diumenge passat a Barcelona. Per convertir Tacte de protesta en una ocasió per reclamar també l'acceleració de les renovacions dels permisos de residència, els immigrants de Sant Cugat van anar a la manifestació amb uns cartells penjats al coll on hi havia escrit el nombre de dies que fa que esperen la renovació. La idea va aconseguir, segons

el portaveu del grup, Vicens Fisas, l'efecte buscat, perquè «als cartells només s'hi veia un número, sense cap referència més, i això provocava que la gent preguntés què significava la xifra». Però la resposta encara sorprenia més els vianants: «Quan veien cartells que deien que alguns dels manifestants portaven fins 350 dies esperant un permís de caducitat anual —diu Fisas— quedaven realment estranyats. I per això ho van fer, perquè hi ha molta gent que no sap el retard que hi ha en la tramitació d'aquestes renovacions.» La manifestació estava convocada per SOS Racisme i va reunir 50.000 persones.

El portaveu de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, amb l'objector Xavier Barbero a la dreta.Foto: J.A. MULA.

IC vol presentar una moció perquè l'Ajuntament no tingui objectors Un jove que hi ha fet la prestació certifica les presumptes irregularitats SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Joves amb Iniciativa vol presentar una moció al ple a través del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya per demanar que l'Ajuntament no creï places per fer la Prestació Social Substitutòria (PSS) a l'administració local. La petició La secció juvenil d'Iniciativa per Catalunya està recollint informació per presentar una moció al ple en què demanarà que no hi hagi objectors que facin la Prestació Social Substitutòria (PSS) a l'administració municipal. Amb aquest objectiu, va fer públiques fa unes setmanes les presumptes irregularitats que, segons el grup polític, ha comès l'Ajuntament en la gestió de les places de la PSS en substituir treballadors assalariats per objectors. L'equip de govern municipal ja

sorgeix arran de les presumptes irregularitats en la gestió de la PSS que Joves amb Iniciativa va denunciar fa setmanes i que ja van ser contestades per l'Ajuntament. Segons el portaveu de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, només haurien d'acollir objectors les entitats sense ànim de lucre.

va negar en un comunicat les acusacions, però el partit les ha ratificat aquesta setmana amb el testimoni d'un jove que va fer la prestació al Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de la Casa de Cultura entre el setembre de 1993 i l'octubre de 1994. Segons l'objector, Xavier Barbero, quan va arribar al SIJ, hi havia dues noies que hi treballaven des de sis mesos i un any enrere, respectivament. «Al cap d'un mes, van prescindir dels seus serveis i s'hi van incorporar dos objectors més.» Se-

gons l'Ajuntament, però, les dues joves cobrien llocs de treball temporals que continuen ocupant-se esporàdicament. En vista de la resposta de l'Ajuntament, que assegura que no hi ha cap relació entre la creació de places per a objectors i l'oferta laboral de l'administració local, Joves amb Iniciativa reconeix, segons el seu portaveu, la dificultat de demostrar tant una posició com l'altra i reclama per això que «la prestació es faci només en entitats sense ànim de lucre».

SEGURETAT

Els més menuts van conèixer de prop els aspectes més espectaculars de la feina dels bombers. Fotos: xrvi LARROSA.

£1 parc de bombers de Bellaterra obre les seves portes als nens CÈLIA CtRNADAS • Bellaterra.— Fa deu anys que, cada tardor, la direcció general de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat dedica una setmana, la de la prudència, a divulgar consells bàsics que contribueixin a millorar

la seguretat i evitar tant incendis com accidents en general. Per commemorar aquest aniversari, cl parc de bombers de Bellaterra va obrir les seves portes durant tot aquest cap de setmana perquè tothom pogués conèixer la seva feina, el material que utilitzen

i com s'organitzen. Però van ser els nens els qui principalment van aprofitar l'oportunitat: més de cinc-cents d'entre deu i tretze anys de diferents escoles de Catalunya van participar en diversos simulacres d'extinció d'incendis, en el rescat

d'un ferit en un accident de trànsit i, fins i tot, van poder veure de prop els helicòpters que els bombers utilitzen per apagar els focs forestals. A més, durant aquesta setmana, la Generalitat repartirà a les escoles fullets amb explicacions.

PUNT DIVERS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994 SUCCESSOS

CIVISME

Detinguts «in flagranti» dos individus amb un botí d'un milió de pessetes

2Ü

Roba objectes de regal i no els treu l'etiqueta

l n ços abandonat en Li 11 caner de S.ml ( 'UIMI. I ''.' • I \ Ml LA « N o l ' a b a n d o n i s . Ell m a i n o h o faria», d e i a la c a m p a n y a . P e r n m o l t s p r o p i e t a r i s d ' a n i m a l s d o m è s t i c s c o n t i n u e n d e s í e n t - s e tic les seves h e s t i e s . sovint en z o n e s b o s c o s e s . Lis a f o r e s d e Sant C u g a t són un dels p r i n c i p a l s p u n t s d ' a b a n d ó d e l ' à r e a d e B a r c e l o n a i u n g r u p de v e t e r i n a r i s i b o t i g u e r s d ' a n i m a l s vol d e m a n a r a l ' A j u n t a m e n t la c r e a c i ó d ' u n c e n t r e d ' a c o l l i d a . l ' e r o l ' a t e a de S a n i t a t i S e r v e i s Socials c o n s i d e r a q u e la s o l u c i ó és l ' e d u c a c i ó cívica d e la p o b l a c i ó .

Ho continuen fent Sant Cugat és triat sovint per a Fabandó d'animals, una pràctica encara freqüent Sil \ 1 \ HARKOSO I Sant ( ugat lot i que. segons l'eslogan. ell mai no ho tai ia. molts propietaris d'animals domèstics continuen abandonant-los. l.es eampanves de sensibilització iniciades per l'administració i la Fundació Purina han reduït la incidència d'aquest comportament habitual en les societats mediterrànies, però no l'han eliminat. I Sant Cugat es un dels municipis de l'àrea de Barcelona mes receptius: la gran extensió de bosc que envolta la ciutat la converteix en un lloc considerat idoni per deixar-hi els animals domèstics quan no se sap què fer-ne. l's per això que un col·lectiu de veterinaris i botiguers d'animals vol demanar a l'Ajuntament la creació d'un refugi per a bèsties domèstiques on se les aculli i se'n tramiti l'adopeio amb una segona família. Caterina Moshopopolau. propietària d'un dels establiments que participa en la recollida de signatures per presentar amb la instància que s'adreçarà a l'alcalde, manifesta: «Si trobes un gos abandonat a Sant Cugat i no te'l pots quedar, no hi pots fer res. A l'Ajuntament et diuen que cal esperar el servei de recollida de la Diputació, que te un centre a Terrassa i passa cada quin/c dies. 1 s'ha acabat, no tens cap altra possibilitat, no hi ha un lloc on el puguis portar perquè se'n facin càrrec.» 1.1 text de la instància considera necessari el centre d'acollida perquè "molts desaprensius els maltracten i els abandonen en circumstancies penoses que perju-

. ilc carrer que es poden veure a la ciutat diqucn la imatge de la ciutat» i d e m a n a que s'In destinin «els mitjans humans i materials necessaris-. Aquest es. per la veterinària Neus Roque, que també participa en la iiücitiva. el problema principal. - I s una qüestió de diners Si es \nl ter bé. caldrà una inversió no excessiva, però sí notable, sobretot si tenim en compte que no es considera una despesa necessària.•• Però des de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials, el problema s'interpreta amb un punt de vista molt diferent. Segons la tinent d'alcalde Silvia Flury, «la creació d'un centre d'acollida per a ani-

I \. Ml IA.

mals només serviria per estimular l'hàbit d'abandonar els animals. Facilitaria els c o m p o r t a m e n t s irresponsables dels amos». Educar els ciutadans Sanitat i Serveis Socials si que te. en canvi, un projecte alternatiu. Per al 1WS. sense data fixada, es vol iniciar la primera campanva exhaustiva d'accio cívica per reconduir el comportament social amb els animals domèstics a Sant Cugat. FI programa inclou la creació d'un servei de tramitació d'adopcions. per mitjà del qual es posaria en contacte els propietaris que ja no es poden fer càrrec

H Dos homes de 511 i 44 anys van ser detinguts dimarts per la policia local per haver robat dos cotxes, un g e n e r a d o r de corrent. una motoserra. una serra circular. dos radials, un martell, tornavisos. tres ganivets de cuina i un televisor, entre altres objectes. El botí recuperat es valorat, segons la policia municipal, en un milió de pessetes. La detenció es va p o d e r fer perquè una patrulla de la policia local va observar dimarts a la matinada que dos individus s'amagaven darrera un cotxe al carrer dels Alps. Q u a n els agents s'hi van acostar, els dos homes van fugir i. després de perseguir-los, la policia els va aturar al passeig del Nard. En tornar al carrer dels Alps per comprovar l'estat del cotxe que manipulaven quan els van descobrir, els agents de la patrulla municipal van veure que tant el vehicle Seat 124, amb matrícula B-7045-BJ. com un altre Seat 124 (B-7590-BC) que hi havia al costat, tenien el pany forçat i el pont fet. Un dels individus retinguts va explicar, segons la policia, que tant els dos cotxes com els objectes que hi van trobar dins eren robats. Els detinguts han passat ara a disposició judicial, s.B.

del seu animal amb els qui en volguessin acollir un. «El que no volem de cap manera — p u n t u a l i t z a F l u r y — és muntar un magatzem d'animals on els amos irresponsables puguin desfer-se'n sense preocupar-se de res. 1 això és el que provoquen els centres d'acollida.» Fa segona part del projecte. que per a Silvia Flury és la fonamental, és l'educació dels amos dels animals domèstics. «Sensibilitzarem els c i u t a d a n s — e x p l i c a — perquè prenguin consciència de les obligacions que tenen envers les seves bèsties i respecte de la resta d'habitants de la ciutat. Fan important es que entenguin que un animal no és un regal de reis per als nens, com si fos una joguina, i que no es pot abandonar enmig del carrer, com que s'acostumin a recollir les defecacions i que el censin.» Per convèncer els propietaris d'animals de les seves responsabilitats, l'àrea de Sanitat i Serveis Socials adreçarà una carta personalitzada a tots e b residents a Sant Cugat per anunciar l'inici de la campanya. Seta el moment de p o s a r e n marxa el que Silvia Flury anomena, provisionalment, «escola per a amos d'animals domèstics». Fa idea és crear un punt d'informació on es pugui consultar qualsevol qüestió que afecti la propietat d'animals i on s'organitzaran xerrades i s'obsequiarà els usuaris amb kils de neteja que inclourien caixes de catró per recollir defecacions. «La responsabilitzaeió cívica de l'individu és l'única solució», sentencia F'Iurv.

H La policia local va detenir dissabte passat al carrer de Sant Jordi un home que duia a les mans uns quants objectes de regal amb l'etiqueta del preu encara penjant i a la vista. Els agents, que patrullaven el carrer, havien considerar sospitosa l'actitud de l'individu en veure'l amb aquella carrega i l'havien aturat per demanar-li els justificants de la compra. que l'home no va poder mostrar. La policia va descobrir, desprès de les primeres gestions, que els objectes havien estat robats d'una botiga de regals de la rodalia d'on va trobar l'individu que els portava. ,'S.B.

Denunciat un fals enquestador municipal H El gabinet de premsa de l'Ajunatment ha fet constat en un atestat de la policia local que un fals enquestador telefònic ha estat fent preguntes sobre els sentiments nacionalistes dels ciutadans de Sant Cugat, justificant les trucades amb un suposat encàrrec del govern municipal. L'autor de les preguntes dóna a més un nom que s'ha comprovat que no és cl seu. L'Ajuntament ha desmentit que faci cap enquesta telefònica i no renuncia a e m p r e n d r e accions judicials contra el responsable del frau si les trucades continuen i n'identifiquen l'autor. s.B.

S'escapa un poni i mossega un ciclista • Un cavall poni d'un restaurant masia de Sant Cugat es va escapar dissabte passat del recinte on s'està habitualment. Segons alguns testimonis, l'animal corria desbocat i es va comportar de manera agressiva, i va arribar fins i tot a mossegar un ciclista que es va trobar pel camí quan fugia.. s.B.

S'incendia un cobert del Camí de Can Gatxet • Un petit cobert de la finca numero 33 del Camí de Can Gatxet es va incendiar dilluns, mentre no hi havia els amos de la casa. Els veïns van començar a sufocar el foc i la unitat B-275 del parc de bombers de Rubí el va acabar d'apagar i es va assegurar que no revifés. /s.B.

VISITES AL MONESTIR

EL T E M P S , CINEMA I AGENDA

• Divendres, 2 de desembre de 1994

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Plana 34.

Un considerable nombre de persones va participar el cap de setmana passat en les visites guiades als diversos recintes del Monestir que va organitzar l'associació Amics de la Unesco. Plana 37.

LA VIDA SOCIAL

18.000 oients escolten RSC diàriament Ràdio Sant Cugat, actualment municipal, complirà dotze anys el mes de juny vinent JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Segons un estudi realizat per l'empresa de màrqueting i investigació de mercat Panel Sur, l'emissOra municipal de la ciutat té una audiència diària de 17.832 oients a Sant Cugat i a les poblacions vallesanes. Aquests resultats situen RSC com una de les emissores locals amb més audiència fora de la seva població. 18.000 o i e n t s d i a r i s , Aquesta és la conclusió de l'estudi realizat per l'institut d'investigació especialitzat en audiències de mitjans de comunicació Panel Sur, que ha fet un treball representatiu per províncies, amb una mostra de 900 entrevistes fetes telefònicament. Segons aquest estudi, RSC és escoltada per un 40% d'homes i un 60% de dones. Les hores de màxima audiència són les del matí, en la franja de les deu a la una del migdia. Respecte a l'edat, més del 60% dels oients tenen entre 15 i 35 anys, al voltant del 30% tenen entre 36 i 55, i la resta són més grans de 56. Panel Sur concreta en 17.832 els oients diaris a Sant Cugat i a les poblacions vallesanes que capten l'emissió. Els programes en els quals els oients participen directament són una mostra evident que l'audiència de RSC no és només de l'àmbit local. El concurs del programa magazine Una habitació amb vistes, dels matins, o els programes dels caps de setmana, com Roda d'amics o Súper DJ, són un exemple de la gran participació de gent de fora de Sant Cugat. Dotze anys de ràdio A final del mes vinent l'emissora anys que funciona servei municipal

de gener farà sis com un però, el

mes de juny, farà dotze anys que va néixer per servir Sant Cugat. El tretze de juny de 1982 RSC va començar les seves emissions. Quatre anys més tard, la Generalitat va clausurar més de 180 emissores per ordenar la banda, una d'aquestes Ràdio Sant Cugat. El 30 de gtner de 1989, RSC «torna al teu costat» gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Sant Cugat, i passa a ser una emissora amb un servei de caràcter municipal, concedit a una empresa privada. El 30 de desembre de 1992 es va constituir l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana que, entre altres funcions, s'encarregava de la gestió de l'emissora.

;;•-mm

e'ò

Amics de la Ràdio El mes d'abril de 1993 va néixer l'associació d'Amics de la Ràdio. Col·laboradors, oients i membres fundadors de Ràdio Sant Cugat es van unir en una associació per dinamitzar tot un seguit d'iniciatives que donin suport a la tasca de l'emissora municipal i a la vida cultural de la ciutat. L'objectiu d'Amics de la Ràdio és difondre i promocionar l'emissora. Aquesta associació és oberta a oients, anunciants, antics i actuals treballadors i a aquelles persones relacionales amb RSC.

Realització d'un programa adreçat a les escoles i, a baix, la parada de RSC a la Festa de Tardor. Fotos: M. ESPINOSA

Segona jornada del Rànquing Social de billar americà a la sala CUE XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Dilluns passat es va disputar a la sala CUE de Sant Cugat la segona jornada del grup B del Rànquing Social. El liderat del grup ha passat de Pedró Tudela a Juanjo García, amb 200 punts, i segon de la classificació total, després de Ricard Hernàndez, del grup A, que té 270 punts. La resta de les classificacions queda de la manera següent: Grup A: Christian Schargitz, 165 punts; José Dustin, 140; Pau Mir, 115; Joan Carles Valls, 100; Miquel Grau, 70; Marc Serres, 60; Ignasi

ta tevf

Picorelli, 55; Ivan Martí, 50; Marc Barbe, 45; Francesc Morè, 40; Sergi Guillén, 35; Josep Llinàs, 30; Josep M. Rocasplanas, 25; Iana Dom, 25; Mercè Castelló, 20; Xavier Gerhard, 17; Joan Alfaro, 15; Àlex Amat, 4; Joan-Marc Moro, 0. Grup B: Pedró, Tudela, 190 punts; Miguel Àngel Padilla, 190; Josep Minarro, 145; David Bellmunt, 120; David Llobet, 120; Quico Castelló, 65; David Fernàndez, 55; Jordi Bell, 30; Carme Juliàn, 30; Alfons Gasso, 30; Manel Orriols, 25; Carles Martín, 25; Albert Bagué, 17; Xavier Castanyé, 15;

Miki Vilar, 15; Francesc Martínez, 15; Joan Grau, 12; Pere Torres, 12; Jordi Antón, 10; David Lloret, 0. Pel que fa al Rànquing Cue, en la modalitat billar lliure ha quedat campió Jaume Porta (14 punts) i subcampió, Francesc Barja (13), en la categoria A; en la categoria B, el campió és Salvador (14 punts) i el subcampió, Josep Llinàs (13). En la modalitat Bola 8, ha guanyat Pau Mir (amb 105 punts) i el subcampió ha estat David Lloret, amb 102 punts. Dilluns vinent el grup A del Rànquing Social disputarà la tercera jornada.

Més que una festa

a Festa de Tardor, a Sant Cugat, és molt més que una festa. Aquesta és la principal valoració que com a membre de la comissió de Festa de Tardor puc fer, primerament vist l'esclat del diumenge central. En el debat va quedar ben palès que el greu problema dels incendis necessita urgentment una entesa institucional i, a la vegada, una comunicació d'aquestes institucions amb els grups que representen els afectats. Creiem que la societat civil ha de sumar els seus esforços amb els de qui ens

CARME TALLEDA •

representen. Si el nostre debat ha servit per això, n'estarem realment molt satisfets. El pregó de Roger Llinàs va ser contundent, eficaç, seriós i altura de les circumstàncies. La música occitana que va venir a continuació va posar fi a la pluja i ens va preparar a tots per al gran dia. I va arribar, ple de sol i de les il·lusions de totes les entitats agermanades al voltant d'un lema, proclamant al poble la seva raó d'existir, la seva veu social, la seva gran força democràtica autèntica, participativa i real. Gairebé cinc mil per-

sones ens van secundar, amb el seu testimoni físic i material. Ens podem, doncs, felicitar tots com a poble i com a societat civil de sentir que som una comunitat que creix, lluita i somia d'anar sempre més enllà. Més enllà és el nostre XX aniversari. Més que mai haurem de demostrar on pot arribar un esforç col·lectiu. I per això demanem suport a les institucions més properes per una col·laboració que volem important per a Sant Cugat. A tots, entitats antigues i noves, a tots els que hi han contribuït; en fi, a tot el poble: Gràcies!

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Un grup, visitant el claustre del Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Molta gent i força interès en les visites comentades al Monestir FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat— Els 26 i 27 de novembre passats, força gent va respondre a la proposta que Amics de la Unesco va fer per visitar el Monestir de Sant Cugat. Després de les obres de restauració que s'han fet als claustres i la sala capitular, molts santcugatencs han volgut conèixer de prop, per gent entesa, el perquè de les obres que s'hi han dut a terme. Acompanyats per Domènec Miquel, membre

del Patronat del Monestir, i Gemma Foj, arxivera municipal, gairebé 60 persones dissabte i més de 150 diumenge van visitar l'església, l'entorn del Monestir i els claustres. Cal destacar l'interès suscitat per l'escala del segle XII, que es va descobrir a l'alçada del segon pis dels claustres, i de les restes del l'antic castrum que s'han conservat a sota de la sala capitular. Curiosament, a part de les visites comentades, més de

1.000 persones van visitar diumenge els claustres. I és que després de la inauguració de les obres de restauració que el president de la Generalitat va fer el 8 de novembre, moltes persones volen conèixer aquest monument tan emblemàtic per als santugatencs. Miquel i Foj es plantegen fer més visites després de Nadal, si bé caldrà dur-les a terme en grups més reduïts. La resposta, comenten, «ha estat més gran de l'esperada».

Una escena d'una representació de la campanya escolar de teatre. Foto: ELS 4 CANTONS.

Ensenyament i Cultura preparen el pròxim cicle escolar de música VALLÈS JOSEP MARIÀ MARIA VALLÈS

Sant Cugat.— A principi de l'any que ve els alumnes de les escoles del municipi participaran en la campanya escolar de música. El cicle infantil farà una versió simplificada i adaptada del cicle inicial on es presentaran les tres grans famílies d'instruments (vent, corda i percussió) i els seus paràmetres musicals. El cicle mitjà podrà escollir entre dues opcions: o bé els intruments Baschet creats l'any 52 que

fan descobrir la música als als nens i els ajuden a comprendre que crear i compondre no és tan difícil com sembla, o bé la família del vent, on s'expliquen i es mostren quins són els instruments d'aquesta família. El cicle superior tractarà la història del rock a partir de la fusió de les dues cultures musicals: la música popular dels negres (blues) i la música popular dels blancs (country). A partir d'aquí es mostrarà l'evolució i els di-

ferents estils i tendències lligades als fets històrics i socials. Campanya escolar de teatre Aquest mes de novembre s'ha dut a terme la campanya escolar de teatre. En total hi han participat 3.368 nens. 2.500, els corresponents als cicles inicial, mitjà i superior, han realitzat la campanya al Teatre-auditori del Centre Cultural. La resta, el cicle infantil, l'han seguit a la Casa de Cultura.

Ràdio Sant Cugat /Cada dia 18.000 oients /Cada dia 18.000 amics

il frSl li RSC 12 anys. El prestigi de la 9i 5 FM comunicació a Sant Cugat.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL L'associació pro-disminuïts ASDI prepara una subhasta benèfica

Joan Sànchez Aguilera Acostumat a llargues hores de solitud i silenci com a zelador del claustre, Joan Sànchez ha fet de les pedres mil·lenàries «companyes» a les quals sap «escoltar i entendre» MON I SI SANT

B Valldoreix.— Fa quin/e anys que Joan Sànchez vetlla cl claustre del Monestir. Coneix cada figura i eada pedra dels capitells. Son els seus amics i amb un diàleg amonis i callat sap escoltar les veus del silenci, que parlen de segles passats, de calma. de pau monacal i d'historia. dels segles i dels dics d'uns homes que van viure i morir entre aquelles pedres. Contesta que no podria ser Iclic amb una altra feina. • d l claustre per a mi sempre a estat tot el millor. un pati pei uigar i un mon de tantasia. de somnis i de pau. I1 elaustie te un encant especial pei a mi. Jo |uga\ a entre aquestes pedres des de petit. 1 n sortir d'escola. senipie leia una escapada al elatisti e. I )cspres. de gran. aquest ha estat el meu lloc de tieball i el meu santuan M'hi trobo tranquil i calmat l'é una atniostcra de pau i recolliment interior que omple el cor i la que el brogit del mon quedi l'ora. 11 li ii v i est i any. I s una bona manera de deixar els pioblcmes. Visitant el claustre i deixant que el seu silenci i la seva pau l'envoltin, ningú pot patir d'estrès.» Deu conèixer el claustre com les parets de casa. Te algun capitell especialment preferit? ••--•Sí. l ' n dels meus preferits es una escena de la vida monacal, Es veu l'abat tocant la c a m p a n a i set frares al seu entorn que l'acompanyen en actitud d'oració. I ' n s altres son l'Epifania i Noe amb l'Arca: en aquet últim es veu en una banda el patriarca al seu taller de fusteria conduint la nau i en l'altra com navega fins al cim d'una muntanya. També trobo molt especial el capitell de l'Arnau Cadell.>• Desprès de dos anys en què el claustre ha restat pràcticament tancat, hi han tomat els habituals de sempre" «El nombre de visitants del claustre ha auumcntat

• S a n t Cugat.— Els dies 17 i 18 de desembre a les set de la t a r d a , l ' a s s o c i a c i ó pro-disminuïts psíquics i físics ASDI farà a la Casa de Cultura una subhasta d'objectes d'art en benefici de l'entitat. La tasca d ' A S D l és diversificada: organitzen activitats i creen opcions. treballant en col·laboració amb altres centres d'atenció al disminuït i amb les institucions públiques. Actualment. són seixanta monitors voluntaris q u e s ' e n c a r r e guen d'atendre els SO disminuïts de l'entitat i d'organitzar activitats com esplais. colònies, casals, desplaçament dels disminuïts i activitats més teòriques i especialitzades de rehabilitació. .1 M.Y.

Concert coral de Nadal a la Unió

IN capitells «in els ii.»i|i,uni de Joan Sandie/ des de l'a molts anys. l'olo: JA MULA.

Voldria viure en plena natura » Nom: Joan Sànchez Aguilera. Llot de naixement: Sant Cugat. Data de maixement 7 de gener 1455. Kstat civil: Casat. Professió: Zelador del claustre. Aficions: - F e r passejos pel camp per gaudir de la natura, però també anar a les curses de motos i cotxes».

molt després de la restauració. però ara per ara el major nombre de visitants es de fora de Sant Cugat. Es veu que tant parlar del claustre per la telo. la gent ha descobert Sant Cugat. Els de sempre, els vells amics del claustre, aquelles persones que abans eren visitants habituals són els que inenvs venen; sembla que encara no es troben còmo-

-Un llibre: El nom de la rosa, d ' U m b e r t o Eco. -Una pel·lícula: Dracula, de Francis F. Coppola». - U n a música: La de Pink Floyd. -Màxima aspiració: «Quan em jubili, poder tenir una casa al camp i viure en plena natura».

des en aquest claustre restaurat. El troben massa fred, massa ordenat; diuen que sembla com si una part de l'esperit de calma que s'hi trobaba hagués desaparegut. però crec que aviat sabran aeostumar-s'hi i tots ells tornaran. com sempre, per gaudir de Ui pau del claustre.» -Son molts anys d'estar-se aquí, moltes hores sol, a vedades en dies de fred

i boira o pluja. No troba que molts cops és una feina feixuga i avorrida? —«No gens. M'agrada estar tot sol. És llavors que sents millor la presència del que van viure aquí. Jo moltes vegades he parlat amb Arnau Cadell, el contructor del claustre; és clar que no en persona, físicament, això seria imposible, però sento les seves vibracions, la seva

petja. La seva ànima i la seva e m p r e m t a són en cada pedra i en cada capitell i si els saps escoltar sentiràs la seva veu que parla. No he vist mai cap fantasma, però he sentit sorolls estranys. R e c o r d o que una vegada que van fer un concert a la nit i quan t o t h o m va marxar, vaig tancar la porta i estava plegant les cadires quan es va sentir un fort soroll i un murmuri de veus; creient que algú havia quedat tancat, vaig pujar al claustre superior, p e r ò estaba buit. No hi havia ningú. El claustre té una forta energia. És una energia positiva, plena de calma i de recolliment, que omple de pau. I no sóc l'únic que he experimentat aquest fenomen. Hi ha gent gent que ve al claustre per carregar bateries.»

I Centre.— El proper II de novembre, a les sis deia tarda, tindrà lloc al teatre de la L'nió Santcugatenca un concert coral de Nadal. L'actuació tindrà la participació de la coral Rosa d'Abril de la llar d'avis de la parròquia de Sant Cugat, la coral Amics de la Unió de Granollers i la coral de la Unió Santcugatenca. Aquest concert està organitzat per la Federació de Cors de Clavé, amb el suport de la Societat Coral de la Unió Santcugatenca i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

J.M.V.

El CN Sant Cugat celebra la festa de l'esportista H Sant Cugat.— Per tercer any consecutiu el Club Natació Sant Cugat ha celebrat la festa de l'esportista. En la vetllada festiva es van concedir els trofeus als guanyadors i finalistes dels campionats interns del club, disputats al llarg d'aquest any. U n cop més va quedar demostrat que l'esport rei del club és el tennis, tot i que també s'han disputat diversos campionats de frontó. frontennis, petanca i jocs de saló. A la celebració, precedida d'un sopar, hi van assistir uns 125 socis del club./c.R.

Una missa tanca l'aniversari de la llar

Música clàssica clou la Festa de Tardor 350 nens, 350 raspalls de dents

• Centre.— L'ofici celebrat al Monestir el dilluns 28 de novembre, corn mostra la fotografia, va cloure els actes de celebració del quinzè aniversari de la llar d'avis de la parròquia de Sant Cugat. Tot i això. a la tarda, la coral Rosa d'Abril va oferir un concert a la sala d'actes de l'entitat. La llar d'avis de la parròquia té actualment més de 600 socis. J.M.V.

• Centre .-— Bach, Paganini. Ferran Sors, Mozart i Molino van ser els autors de les composicions que van interpretar Oriol Espona i Ricard Sànchez en un recital de flauta travessera i guitarra. Aquest concert, que es va fer a la Casa de Cultura el diumenge 27 de novembre, va ser l'últim acte de la dinovena edició de la Festa de Tardor, J.M.V

H Sant Cugat.— La Casa de Cultura va ser el marc de l'exposició Les dents, adreçada als alumnes d ' E G B i organitzada pel centre de salut de Sant Cugat. A m b uns plafons explicatius, els petits visitants han après què és una dent i la necessària higiene buco-dental. En total. han estat 350 alumnes d'escoles del municipi que han visitat la mostra i que han rebut un raspall cadascun. - J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

APUNTS ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

GIRALT

ENCREUATS

Horitzontals: 1 . - Obrir i aclucar els ulls. 2 . - Reaparició d'un astre després d'un eclipsi. Cofí. 3 . - Forma de donar. Fill d'Adam i Eva, al revés. 500 romans. 4 . - Preposició. Que fa una donació. No malalt. 5 . Mot usat en preposicions negatives i darrera «no» o «sense». Ran. 6 . - Ésser present a missa. Municipi de la Cerdanya gironina. Municipi de la Garrotxa. 7 . - Llavor. Passo de fora a dins. 8 . - Capgirat símbol de l'europi. Fletxa, al revés. Sigla del nord. 9 . - Sigla de l'est. Fatigat en extrem d'alguna cosa que dóna maldecaps. Capgirat muncipi de la Selva. 10.- Nota musical. Ús de costum establert. Imatge de l'exposició de l'artista barceloní. Foto: M. ESPINOSA.

Ticó exposa els seus olis a l'Ateneu Santcugatenc • Sant Cugat.— Aquest diumenge 4 de desembre finalitza la setena exposició de pintura de l'Ateneu Santcugatenc. La mostra acull 35 olis del pintor barceloní Ticó. L'exposició es pot visitar a les tardes de 6 a 9 al local de l'Ateneu. D'altra banda,

l'Ateneu continua fent el taller de manualitats (centres florals, policromia, porcellana russa i cuina) que durarà fins el mes de juny. A més, davant la proximitat de les festes de Nadal, l'Ateneu prepara el concurs de pessebres a domicili. / J.M.v.

9 10 11

*! -

fv.

5 6

•

• :

7 8

Míf

*•'

9 10

Verticals: 1.- Versades en pedagogia. 2 . - Propietari. Gasos que formen l'atmosfera. Sigla de l'oest. 3 . - Produirà un benefici. 150 romans. 4 . - Superior d'una comunitat religiosa. Vaixell. 5 . - Existeix. No positiu. 6 . - Capital del Peni. Vocal de sempre. Forma de ser que sol anar amb els uts. 7 . - Principal constituent de l'oli de gerani, de baix a dalt. Una vocal de massa. 8 . - Aquesta vocal és la

è*t°

que més fan servir els mestres. Catres sense capçalera ni peus. Vestíbul davant la porta d'una església, nàrtex, sense el prefix d'ex-vot. 9 . - Activitat física o mental que té com a principal fi la diversió del qui ho executa o dels qui ho contemplen. Administrador dels negocis d'altri, caragirat. 1 0 . - Símbol de l'argó. Altas o Baixas és comarca de Galícia, de baix a dalt. Pro-

nominal. 1 1 . - Petita i amb tendència a ser rodona.

los -'01 'Vuiai 11113 g -•$ N S"33!» •311 -g ojiug -eirejQ-•£ xio i3Q -TO -•9 UBJJV aiieo --J rç nreuorj v

-f

Q oejm IUOQ --£ OJO OISJSWH -•£

jüfsipdjed - [ :s|B|uoz)uoq oi3n|og

El concert final, amb totes les orquestres.

L'Orquestra de Cambra Fusió a les II Orquestrades

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit termes relatius al temps.

C D

T S G 1E E

• Igualada.— L'Orquestra de Cambra de l'escola de música Fusió de Sant Cugat va participar a les II Orquestrades d'Igualada, com ja ho va fer la primera edició, l'any passat. Durant tot el tercer cap de setmana del mes de novembre els músics

alumnes de l'escola de Sant Cugat van conviure, treballar i actuar amb altres de formacions d'altres localitats catalanes. L'últim dia van oferir un concert conjunt al Centre Mercantil de la localitat, amb peces de Boccherini, Haydn i Schubert. /J.M.v.

C A D A A

1 O

1 N N

Blanques juguen i guanyen. Hemàndez-Adla. Matanzas, 1992.

•mm

1 T E A N N O E

*v>

S T R A D G N L T O L M R C E E L N S N E A A C N

J. ESCUDER

* >-- •? « P

i v:

1 A A E E N

1 O E T T

A T

A A R G S N N S A S B T D N N A

1 N N E

1 S M E S

1 B

1 T

opeisa 'eireunas 'lireisui 'BpcMp 'tuuaut 'arSas 'BUOÏSS 'muaig :opn|o£

JEROGLÍFIC

*,;

+asa L\ +DÇV 9'<roi 'sis +HÜ 9 ; H I H O U S -VZ» +aev *• 'V9a <PV £ -wo D U X 'IM +<PH W I O S

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUN1C1P DEL VALLESPIR Els governs espanyol i francès han signat l'acord per construir un pont entre Tapis i aquest municipi. (El Punt, 2-11 -94).

L'antic establiment —a l'esquerra— i el nou.

Un any del nou Cal Crispin I Centre.— L'estanc Cal Crispin, situat al carrer Santiago Rusinol, acaba de complir setanta-un anys. Aquest emblemàtic establiment està obert al públic des de l'any 1923 i durant setanta anys ha estat l'Expendiduría número 1. I ara tot just fa un

any que és l'estanc de Cal Crispin. Sempre, però, s'ha caracteritzat per la seva voluntat de servei. Els fumadors i els que vulguin obsequis per als que fumen trobaran a Cal Crispin tot tipus de tabac i una àmplia de varietat de complements., ELS 4 CANTONS.

PREU D E I X ARA MATEIX •(<f) XIHIVTV vav (01) xraa 0*») nHHd 'Vfoasoo

:9P<i|0S

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres. 2 de desembre de 1994

ELS SERVEIS ^4t~ ' a^

*3.

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de l'Once Sorteig de dimecres,

Dilluns tardo obert

30-11-94

93586

CONFLENT

Premis

rf^f

1,00 000 WJ 0 0 0

££

100

(dïs

si**

500

Sorteig

-,.,.<

ALTA CERDANYA

3.000

39483

U l l ' . n i ' . . 2K 1 1 '1-1

-12Ü69

Ü I V I M ' - I I , - . , , :•;. 11 ' i . i

3/235

w/'/

r^>

(ey^ P.ADE LESTALV

CÍ^VV)

BERGUEDÀ

Trio S o r t e i g He d i m e c r e s ,

C2ï

30-11-94

113 Sorteig

Surt

rfi

0 7 , 5 8 foffraíj

06,10,'so;ar,í 07,10 ,'ofcian

Es pon

16,23ísoíar,i

1 6 , 1 2 l'so/ari

1 7 , 2 3 íofioali

17,12WTO<I

•AVWft

Temperatures d'ahir '•,!,..<

Països Catalans

'/'///'/

».-,,.. -w-

: J I I ! . . | ' | . , . . " i 1 1 -<4

Surt

0 6 , 5 8 {solar)

„.,-,..>-

S>»A^

N u m premiat

çS*^

*—1 *-ii <-m

e£ï> OSONA

Tel. 6 7 5 16 51 Sant Cugot

& cfÜ> '/'/'/'/

N u m premiat

[Jiliiart-.. ; " ' 1 1 ' l · l

Alfons Sola, 23, boixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3o edot i cornet jove

U--,^:i,^

.!«.'

Màx.

Min.

Alacant

Badalona

Barcelona

La B i s b a l

Blanes

Cadaqués

C a s t e l l ó d e la P l a n a

'M'J

Eivissa

331

L'Estartit

393

Figueres

•'1

Fontcoberta

1 1

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

Lleida

Palma d e Mallorca

Perpinyà

17.8

El P o n d e la S e l v a

Puigcerdà

Ripoll

Roses

Sant Adrià del Besòs

Sant Cugat d e l Vallès

Sorteig de dissabte, 26-11-94

St F e l i u d e G u í x o l s

17.5

•1

St. Privat d ' e n Bas

St. P a u d e S e g u r i e s

Sta. C o l o m a d e Farners

[ I l · i i M " . ,'H I 1 '••! IJI , n i . ' -.i|,.

.',' ' '

lli·.s.ilii·'. . ' i , 1 !

,1 '4

Súper 10 Sorteig de dimecres,

30-11-94

3-4-8-9-10 1 3 - 1 4 - 1 5 - 2 0 - 23 29-30-37-39-44 47 - 52 - 54 - 55 - 66

Loteria primitiva 17

49 C-tí R-3. Pessetes

Encertants

231 9 9 3 . 6 0 8

1 :ln ti

7 999.780

(i i l " b t C

275854

348 ili- b 17 ? 6 0 d e '1

7 879

331 389 di; 3

86900

Sorteig de dijous. 24-11-94 8

20 - .16 - 47

48 C49 R-5 Pessetes

Encertants

302 998.828

1 iii-6

6 268.941

10 il.' b*C 3 0 3 d«' 5

413 79?

16 748 d e 4

10 6 0 5 1 062

3 5 4 112 ( I r 3

Loto 6/49 Sorteig de dimecres,

30-11-94

11 - 19- 3 6 39-42 -49 Complementari

8 Pessetes

Encertants

470.197.143

0 de 6

736.591

0 di; 5 + C ' 3 d.- 5

47 217

758 i l . ' 4

2.267

14 7 4 5 d i , 3

424

30-11-94

2-6-26 31 - 3 3 - 4 1 Complementari

Reintegrament

Sorteig de dimarts,

Vents humits d'origen marítim i risc de plugims dèbils i aïllats (it.MMA

[X1RCA

• LI mapa isobàric previst por avui mostra petits canvis respecte al d'ahir, l a d e pressió del sud-oest de la Península Ibèrica es va apropant als Països Catalans. mentre que l'anticicló del centre d'L'uropa s'allunya. Malgrat això, en principi sembla que no ens afectarà de forma directa, l.a inestabilitat augmentarà lleugerament i el risc de precipitacions de caràcter feble serà més elevat. Les temperatures nocturnes no experimentaran canvis i les diürnes minvaran lleugerament. La humitat ambiental serà elevada i sovintejaran els bancs de boires.

>V-:~/~0'<.

Tramuntana Mestral

£3-

Gregal

£§ ,-j-

tíg^; Garbí

Xaloc

Migjorn

c£ï>

núvols s'alternaran a m b les clarianes i no es descarta que caiguin alguns ruixats aïllats. D e matinada sovintejaran les boires. A la Catalunya Nord la nuvolositat a u g m e n t a r à a mesura q u e avanci el dia. Les temperatures es mantindran suaus. La humitat ambiental serà molt elevada. Al País Valencià el dia serà tapat i plujós. Les precipitacions seran generals però de caràcter dèbil. A les illes Balears la nuvolositat estarà desenvolupada i el risc de ruixats augmentarà. A tot el litoral català d o minaran els vents del sud i sud-est. A la m a r hi haurà marejol i àrees de maror.

La situació meteorològica continuarà poc definida i insegura. La nuvolositat serà molt variable i no es descarta que caiguin alguns ruixats. Les temperatures n o experimentaran canvis. La humitat ambiental serà elevada i sovintejaran les boires.

Sta. C o l o m a d e G.

València

Espanyol

Màx. Min

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Santander

Saragossa

Sevilla

Toledo

Valladolid

Amsterdam

Atenes

Berlín

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

-6

-8

Nova York

Món

Paris

Praga

Pequin Rabat

C a p de setmana variable

Tarragona

Estat

A les comarques gironines el dia serà en conjunt tapat i a la tarda podrien caure alguns ruixats tic caràcter dèbil. La humitat ambiental serà elevada, sovintejaran les boirines i la visibilitat no serà gaire bona. termitents. La visibilitat serà Al Barcelonès sovintejaLes temperatures es manmolt dolenta. Les temperaran els bancs de boires i tindran estacionaries o be tures refrescaran una mica. de núvols baixos. Les preminvaran lleugerament. Al Vallès Occidental els cipitacions seran dèbils i in-

Bonoloto Sorteig de dimecres,

Insegur i poc definit

9 8,2

J19

-1 2 10

R 0m a

Santo D o m i n g o

Tòquio

Washington

Pluges d'ahir Països C a t a l a n s

M à x . Min.

Darnius

Figueres

Santa C o l o m a d e Farners

14,6

29-11-94

1 • 20 - 27 - 31 - 39 • 47. C-41 R-0 Encertants 0 de 6 2 du 5 + C 60 de 5

Pessetes 130 7 7 3 . 1 2 4 9.164 565 122.194

2 586 d<;4

4.489

54 8 4 8 d e 3

400.00

Sorteig d e dilluns ,28-11-94 2

14 29 - 38 39

Encertants 0 de 6 0 de 5 + C 38 de 5

40. C 20 R-5. Pessetes 106.945.257

650.226

2 376 de 4

4.704

49.090 de 3

400.00

estasolu-

• Balança- 22 set.-22 octubre -I-'t sentitas nies animat i amb ganes de fer no\es coses. Podries iniciar una amistat.

• Capricorn. 21 des.-l1) gener —Tractaràs d'assumptes importants que et portaran beneficis en el futur. Fes una sortida amb els amics.

• l.leó. 2.'juln>l-22 agost —Avui serà un bon dia per iniciar alguns canvis, ja que seran moll beneficiosos en el futur.

• Kseorpi. 23 oc; -21 ao\embre - I s produiran petits canvis que afectaran la teva feina i. com a conseqüència. la teva vida familiar.

• Aquari. 20 gener-IS febrer —Les relacions amb la teva parella podrien passar per un moment forca dolent. Intenta calmar els ànims.

• Verge. 2 ! agost-21 setembre —Ls un bon moment per prendre decisions Iot el que facis avui t'afavorirà en un futur immediat.

• Sagitari. 22 nov.-2ll desembre — I.s probable que aconsegueixis canviar algunes coses força molestes de la teva feina. Ves amb peus cle plom.

• Peixos. 1') fehrer-20 mare —Tindràs sort i aconseguiràs trobar una sortida a tots els malentesos que han sorgit darrerament.

• Àries. 21 mai\-2n abril — Tindràs dificultats difícils de superat'. Al final del dia rebràs una sorpics.t agradable. • Taure. 21 abnl-2U maig — l.a teva vida professional rebrà un sacsejada important i et difienll.ua la relació amb la teva parella.

• Cranc. 22 jain-22 i.il.u l a teva economia comença bilit/ar-se. Podries començar eionar alguns deutes.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Aquesta setmana serà clau per aconseguir posar en pràctica algunes de les teves aspiracions.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de d e s e m b r e de 1994

ELS CINEMES «El cuervo»

T SAN CUGAT

Director Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson i Michael Wincott. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

Sant Cugat 1 La màscara

4.15, Ç.20,8.25,10.45

Sant Cugat 2

Peligroinminente

4.45,7.30,10.15

Sant Cugat 3

De divendres a diumenge: El Rey León De dWunsa dijous: Júnior

«El especialista»

Laborables: 6.30,8.30, RubíPaiacel La màscara 10.30. Dissabtes f festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Director Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança, implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un especialista en explosius.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol de la universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca.

«Júnior» Director Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny DeVito, Emma Thompson. Recomanada: Apta. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un doctor especialitzat en fertilitat femenina decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat.

Sant Cugat 4

4.30,6.36,8.30,1055 4.05,6.15,8.25,10.40 4.30,655,8.30,10.35

El Rey León

TBUBI

RubiPalac8 2 PesadiltaantesdeNavidad Dissabtes i festius: 4.30,6.30 Sótotú

Laborables: 6.30

Laborabtes: 8.30,10.30. Festius: 8.30,10.45

RubfPalace3 El Rey León Laborables: 6.00,8.00, 10.30. Festius: 4.00,6.00,8.00,10.30 Rubi Palace 4 Stargate 10.30.

• El coronel Jack O'Neil i l'egiptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Giza. El governant d'Abydos és Ra, un tirà dotat de grans poders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

T SABADELL,

Laborables: 6.15,8.30, 1:4.00,6.15,8.30,10.45

RubíPaJace5 Peligroinminente Laborables:5.00,7.45, 10.30. Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Cineart 5 «atos Reafty btes

4.00,6.00,8.15,10.45

Vkfadeestechtco

4.00,6.00,8.15,10.45

Cineart-tres

La màscara

4.00,6.10,8.20,10.45

Euterpe

El Rey León Lab.: 4.30,650,8.10,10.50. fest: 4.20,6.10,8.15,10.50

Montecarlo

La màscara

4.00,6.10,8.20,10.45

«Solo tú»

Principal

Sótotú

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

Stargate

4.10,6.20,8.30,10.50

Director Norman Jewison. Intèrprets: Marisa Tomei i Robert Downey Jr. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Des que tenia 11 anys, Faith Corvatch ha estat una gran romàntica, convençuda que sap quin és el nom de l'home de la seva vida. Quan Faith està a punt de contraure matrimoni, rep una trucada d'un tal Damon Bradley, que la truca des d'Itàlia. Ella ho deixa tot i se'n va a trobar-lo.

T CERDANYOLA Kursaal

Magnapeoc «Ei Gran Canon»

4;30,8.30,8.30,10.30

Magnapax: «Niàgara»

4.30,6.30,8.30,10.30

El Rey León

4.50,6.50,8.50,10.50

La màscara

5.15.7.15,9.15,11.10

El Rey León

4.50,6.50,8.50,10.50

Dilluns (estrena): Júnior

4.15,6,30,8.55,11.10

Sólotú

4X0,6.20,8.45,1145

El especialista

4.20,6.40,8.50,11.05

Forrest Gump

5.00,7.40,10.25

«Todo es mentirà»

Todo es mentirà

4.40,6.40,8.40,10.40

5.50,8.15,10.45

Ei Cuervo

5.00,7.00,9.00,11,00

El especialista

4.00,6.00,8.15,10.45

Stargate

4.00,6.15,8.30,10.45

PesadnaantesdeNavidad

4.00,6.00,8.15,10.45

Peligro inminente

5.10; 7.50,10.30

Director Àlvaro Fernàndez Armero. Intèrprets: Penélope Cruz, Ariadna Gil i Coque Malla. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre esperaven el metro i que s'agradaven mútuament. Els dos joves s'estimen, però acaben enfrontant-se en la seva convivència quotidiana. Les coses es compliquen entre ells quan apareix una entrevistadora que persegueix Pablo.

Cineart 5 sales Peligro inminente

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene i Cameron Díaz. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, convertint-se en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui. Des del primer moment en què Ipkiss es posa la màscara, inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear i es defensa de manera original dels atacs que pateix.

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe i Anne Archer. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • L'assassinat d'un home de negocis unit estretament al president dels Estats Units posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la lluita contra el narcotràfic.

«Pesadilla antes de Navidad» Director Henry Selick. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

H En un món en el qual cada festa té un país propi, Jack Skellinton. el popular rei de les carbasses de Halloween, és l'encarregat de supervisar les sorpreses macabres que aquesta festa exporta tradicionalment al món real. Quan, de sobte, descobreix la Ciutat del Nadal, Jack s'obsessiona amb la idea d'aconseguir el control del Nadal.

«Reality Bites» Director: Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder i Ethan Hawke. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Lelaina és una jove que, després de graduar-se en el col·legi, aspira a ser directora de cinema, però ha de conformar-se sent assistent de producció en un programa de televisió.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Robert De Niro i Ellen Barkin. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Anys 50. Caroline coneix Dwight Hansen, un home romàntic i bondadós que li proposa el matrimoni. Després del casament, Caroline i el seu fill -adolescent descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric i impetuós amb idees pròpies sobre el que està bé o malament.

Com es pot barrejar Hamlet amb Bambi? • «EL REY LEÓN» Títol original: The Lion King. EUA. 1993. Directors: Roger Allers i Rob Minkoff.

ÀNGEL QUINTANA

l geni interactiu d'Aladdin va deixar entreveure que la Disney estava capficada a abandonar el classicisme per buscar més rendibilitat en obres no allunyades de les estètiques àudio-visuals que d o m i n e n Hollywood. A m b Aladdin, les pel·lícules Disney van deixar-se contaminar per la gratuïtat tecnològica i la buidor narrativa, van a b a n d o n a r el seu Brigadoon particular i van deixar de ser innocents. El rey león és potser la pitjor pel·lícula que la Disney ha ofert els darrers anys. El film recicla tot allò pitjor que hi havia a Aladdin i se situa en una dimensió estètica situada a anys lluny de La bella y la bèstia —el millor dels darrers films de la casa—. El rey león és una demostració de la prepotència tecnològica de la companyia en el terreny de l'a-

nimació. Hi ha una sèrie d'escenes molt espectaculars i algunes troballes gràfiques veritablement arriscades. L'espectacle està acompanyat de les cançonetes d'Elton J o h n i Tim Rice, que es deixen escoltar, i d'una banda sonora de H a n s Zimmer, que satura i carrega sense cap sentit de la mesura. Tots els elements tècnics que configuren El rey león no són, p e r ò , suficients p e r q u è el resultat final sigui una bona pel·lícula. Si intentem despullar el film de les demostracions tecnològiques i b u s q u e m alguna dosi d'imaginació en el treball dels creadors, veurem que és gairebé mínima i s'esgota immediatament. L'element més feble d'El rey león és el seu guió. La història és una variant del Hamlet de Shakespeare traslladada a una selva africana de nyigui-nyogui, en la qual s'han substituït el dubtes existencials pel sentimentalisme ploraner de Bambi. U n germà, m é s semblant al Joan sense T e r r a de Robin H o o d que al padrastre de Hamlet, assassina el rei Mufasa i

pren el p o d e r a Simba, un cadell massa jove per poder governar. La mort del pare traumatitzarà el nen, de manera semblant a com h o feia la mort de la mare a la pel·lícula Bambi. El petit lleó serà desterrat fora del territori i tots el d o n a r a n per mort. U n s anys després, el cadell tornarà, veurà l'espectre del p a r e i el venjarà. U n a trama argumental no massa original, com es pot veure. El problema, però, no ve donat per la història que s'explica, sinó pel seu tractament dramàtic i estètic. Els moviments dramàtics són mínims i n o estan ben resolts. Ni el procés d'iniciació del jove lleó ni la venjança final tenen cap emoció. Per adornar la història s'hi afegeixen algunes escenes amb calçador, com la història d'amor de Simba i la seva amiga. Com en els pitjors films actuals, El rey león està ple de recursos tecnològics que busquen l'efectisme gratuït: moments de camera lenta per mostrar la prepotència del' lleó, imatges de lluita sota un cel de guspires més fals que els focs artificials

Simba i la seva amiga Nala del m o m e n t en què Wyat E a r p aprenia a disparar en el fim de Kasdan, etc. Fins ara, els films Disney havien estat l'únic refugi d'un determinat classicisme que ens remetia cap a la tradició dels contes atemporals i eterns. Ara, després de les poca-solt a d e s e s t è t i q u e s d ' £ / rey león, on h a u r e m de buscar un cert classicisme? Qui ens explicarà contes?

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8]

2ÍSO p i c s

I O I A

NIT

APUNTS

Hl.S 4 CANTONS/ Divendres, 2 de desembre de 1944

L'AGENDA

• Kàdin Sant Cugat De dilluns a divendres DIVENDRES - D e ~i ;i <-).M) h. /•.'/ i,all del Monestir, la informació amb • Sants Xavier Fornells i els Serveis —Bibiana. l l i s a i Cromasi. Informatius de R S C . •-De V.3I) ;i lli h. Sant Cugat dia a dia. a m b \ . Casanovas. De 1(1 a 12..i(l h. ( n a habitació amb vistes, amh M. Arnal. • Casa de Cultura - D e 12.30 a 13.30 li. Res a —Dia Internacional del Volunicurc. presentat per M. Ritariat. A les S del vespre, conbalta i M. ( ayuelas. ferència divulgativa: Què vol •-De 13.3(1 a 14 li. Sant Cugat dir fer de voluntari.', a càrrec dia ii dia {repetició). de Pilar Macià, de la FedeDe 14 a P h. l'ol de tarda ració Catalana de Voluntariat Presentat per A. Martín. Social. Ori:.: Ajuntament. 7 - D e l a IS h. Ai/iiesta tarda parlem de...: dilluns, la realitat "í^* ilels immigrants a l'altes.sense fronteres: dimarts, practiquem la solidaritat a l'iure u la terra. • Escola Municipal de Música amb \ . ( asano\ as i M. Costa. —X J o r n a d e s de Repertori RoDimccics, e n t r e m al Magatmàntic. A les S del vespre zem. a m b \ 1 . ( astillo. ( . (iaa l'aula magna. Concert Sorliiulo i M. ( ai rasco. Dijous. presa. Filtrada lliure. Org.: obrim el correu dels altres Fscola l'Lstudis Musicals a / cslafcta. a m b 1' Far i 1'. Montserrat ( akluch. Casares. Divendres. I. Abad i A. Bonet presenten l.'esirena. De lfi .i l l 'li Res a veure De I') a 21 h M lloro, novetats • Centre Cultural musicals a m b S. ValKe. A les II) de la nit a l'Auditori. A Ics 21.10 h / espoitm. a m b A m p a r o M o r e n o es Shirley C. Keverle. ialenline. de VVilly Russcll. De 21.111 a 23 h. Sons i estels. Dir.: Rosa Maria Sarda. Fila m b I'. Pallissa. trades: de dimarts a divenDe 2 - a 24 li. Dilluns:! iure dres, de 12 a 2 del migdia a la terra: dimarts: LI Mai de d a 2:4 de l> del vespre gatzem: dimecres: I estufem: ni c, Francesc Moragas. 31). dijous: L'estrena, i divendres: i dues hores abans de la funl'altes sense fronteres. ció. Preu: 2.00(1 pics. Tel.: De l HI a 7 li. \tusuu al teu 3S"-) 22 SS i 5N9 02 40. costal Musica non-siop. • Dissabtes De N a 10 li. /-./ Cali del Monestir [edició dissabte) De III a 1 1 li. /./ \lugatzeni I repetició). De II a 12 li. /. estrena (repetició). De 12 a 13 h. Lestafela (repetició). De 13 a 14 h. .-Uunt-Mu'x. C. Reverte i l'equip d'esports. - D e 14 a 1? li. l'altes sense fronteres (repetició). De 13 a lb li. Magical Mvsten lour. a m b I.M. Alvira. De Ib a IV li. Súper l)j. Musica a m b \ . Montero. De l() a 211 li. Riff-Rajf. Musica heavv. amb M. Picanvol. De 20 a 22 li. l'mels a l'rai k. Roek. si ml i funkv amb J. Marques. De 22 a S li Música al teu costat. Musica n< 'ti-stop. • Diumenges - D e N a <> h. l't dia del Scnvor I n u s s i o de la missa de dissabte i i n h u m a c i ó de l'csjdesia evaiiiiélica F.ben F / e i De ') a l ' 3 n li. L.sport en mur\ii la t'ilicio.. De <) 3(1 a 14 li. Roda d'amus ( 'onduli pei I'. Pallissa. Poesia a m b I I . (i.ireia. sardanes i saisuela amb I l a b i e g a s . l Ics un pas per t'bshijrt. De 14 a 13 li. / sports en

L A

P R O P O S T A

• Conservatori Munuipal —A les r> de la tarda a l'aula magna, concert de piano, a càrrec dels alumnes del Con-

IttBl

• Sants —Nicolau de Padi, Majòric i Asela.

F'actriu A m p a r o M o r e n o serà Shirley Valentine.

«Shirley Vahitine», de Wilfy Russell

vui a les 10 de la nit a l'auditori del Centre Cultural arriba Shirley Valentine. un personatge de Willy Russcll que serà encarnat per la popular actriu Amparo Moreno. Sota la direcció de Rosa Maria Sardà, Amparo Moreno ens presentarà una mestressa de casa que, en arribar a l'edat madura, es troba tancada en la seva pròpia solitud i descobreix que mai no és tard per ésser feliç. s.Cil·.NOllf·.R

• Escola Municipal de Música — X J o r n a d e s de R e p e r t o r i Romàntic. A les S del vespre a l'aula magna, concert d'Antoni Besses — p i a n o — i Marçal C e r v e r a —violoncel •—. Estudiants, 5 0 % de descompte. O r g . : Escola d'Hstudis M u s i c a l s M o n t s e r r a t Calduch.

7 D I M E C R E S • Sants — A m b r ò s . Agató i Farà.

servatori Nacional de Perpinyà. Org.: Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels.

D I U M E N G E • Kscula Municipal de Música \ J o r n a d e s de Repertori R o màntic. A les 8 del vespre a l'aula magna de l'Fscola Municipal de Música, concert d' \ n t o n i Besses ( p i a n o ) i Joan I.linaics (violí). Estudiants. 50'V de descompte. Org.: Fscola d'Fstudis Musicals Montserrat Calduch.

• Casal Cultural de Mira-sol - N i t de Jazz. A les 10 de la nit al Casal Cultural de Mita-sol. concert de jazz i hlues amb I.autaro Rosas —guitarra—, David Mengual —contrabaix—. Santiago Salas bateria— i Mireia Farà viu— I ntrada lliure. Org.: \ \ \ \ Sant Joan de Mira Sol

• F e s t a per a la gent gran — A les 5 de la tarda al restaurant Mas Janer, de Mira-sol. b e r e n a r per a la gent gran de Mira-sol. Org.: consell de districte de Mira-sol. • Pessebre vivent —Dissabte 2-1 de d e s e m b r e de 6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir. Pessebre Vivent °4. • Curs d'esperanto —Org.: G r u p d ' E s p e r a n t o Jozeto Anglès. Tel.: 674 61 8(1. • Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anvs. Tel.: 674 53 % . — G r u p Xàfec. Activitats infantils cada dimarts de 2,4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda. —Classes d'anglès, orientades a la conversació. Tel.: 674 53

4 • Sants — J o a n Damasser. Hada.

Bàrbara i

• Casal Cultural de Mira-sol — A les 12 del migdia, espectacle de titelles La maleta. a m b els R o c a m o r a . O r g . : A A V V Sant Joan de Mira-Sol.

5 D I L L U N S • Sants - Sabas. Dalmau i Crispina.

D I J O U S • Sants —La Immaculada Concepció de la Mare de D é u i Santa Ester reina.

• C o r infantil i juvenil — A partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Tel.: 675 32 23. • Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. música, dansa i altres activitats. Tel.: 584 OS 47. • Centre Cívic de les Planes —Música, costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Tel.: 675 51

—Atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 % . —Esquí de fons. Del 27 de desembre al 5 de gener sortida a Eles. al refugi de C a p de Rec. a partir de 6 anys. Inscripcions a partir del 14 de novembre i fins al 16 de desembre a la secretaria d'esquí, de dilluns a divendres. de les 7 a les 4 del vespre. Reunions informatives cada dimarts a la tarda. — D i u m e n g e 11 de d e s e m b r e . a les 7 del matí davant del Monestir, sortida de l'excursió matinal: Coneixent la Serra de l'Obac (les Coves). — D i u m e n g e 11 de d e s e m b r e a les 7 de la tarda, cinema documental: Missió Mauritània. Ferro al mig del desert, per Joaquim Monturiol.

• Centre Borja

—Dimarts 13 de desembre

A4.ESWJINES

— * * • * • " "

Sortides des de F. Colom.

Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners. 1a sortida: 06. i0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada fjora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del matil cada hora i mitja fins a les 21,30h. Sortides des de PEstació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mlÇa fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. F Colom la Floresta Plaça Centre Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom it. ~>. ít..f^X W J« J ^ J M

Recorregut Mas Janer, Estació M,ra sol Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer

-Dies feiners. 1 a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festtus. 1 a sortida 06 25h t als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa. 06 55h, 07 55h111 55h.(feiners)

mai yu. _\í i dii 10.

De Is a In li. Manual \l\sten lour. De Uia Wh.SupcrDJ. - D e P» a 21 li. l'rack a l'rack. De 21 a 22 li. Lsports en mar\a .'u edit to - D e 22 a 7 h. Musica al teu < oslat. Musica non-stop I calla dia. cada hora... Rutllclins horaris inforntiiuus. Connexió a m b Catalunya lnlormaeio. informació local i comarcal a m b els Serveis Informatius de RSC.

6 D I M A R T S

D I S S A B T E • Sants —Francesc Xavier i Cassia.

05. • Casal Cultural de Mira-sol — T e a t r e per a nens i adults. plàstica, manualitats. boixets. costura, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del mati a 1 del migdia. Tel.: 589 20 78.

'•«-xa*

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.i6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h

... ~»t. .* -ir

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora lins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Oies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h > als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreolanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - G a s • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

• • ^ M H

*..-...

,fr..M. M .

-Dies feiners 1 a sortida 05 15 05 40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida 05 15-05 40106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 0740h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

^ * -«".^

.» ,-..»* • a ^ ^ i * ^ K..«fa«s.-»»»fc*.^ -Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida. 05.451 als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Diumenges I festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ASS. RADIO SERVI DIAI NIT

^HL^^^H T A X I H B P N H H S A N T Cobrament amb I H H

C U G A T

Targetes de Crèdit

l 7 H

1 VALLDOREIX > !ele,(1(

™l 1589 44 22-674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-tt soci de de | Creu Roja|

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

L'AGENDA 3/4 de 8 del vespre dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Rusia, ayer y hoy, per Natàlia Novosilzov, professora de rus a la UAB. Estudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. —Dimarts 20 de desembre a 3/4 de 8 de la tarda dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Mèxic: els maies al Yucatàn, per Josep M. Gavin, investigador. Estudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. •Club Muntanyenc —Dilluns 19 de desembre a les 9 de la nit als locals del Club Muntanyenc, xerrada col·loqui: Experiències a camps de treball a Xile i Bolívia.

• Premi Gausac

—II Premi de Recerca Gausac 1995. Recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el seu àmbit comarcal. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal. •Casal Cultural de Mira-sol —Concurs de pessebres a domicili. Inscripcions al Casal de Cultura de Mira-sol de l'I al 23 de desembre.

FARMÀCIES DE TORN i Dia / Poble

•Sales privades —Del 24 de novembre al 13 de desembre a la Sala Rusifiol, olis de Morató Aragonès. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d'li a 15 h. Tel.: 675 47 51. —Fins al 18 de desembre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Carme Llorens. Tel.: 675 49 02. Hor.: cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'li a 14 h. i de 17 a 20h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns

SERVEIS

Farmàcia (adreça)

• Sant Cugat

Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

5892288

Grua

6743371

•h Ceidanyoia

Oras(Av. Argentina, 17)

5807859

Ambulatori Les Planes

675 5105

Aigües La Floresta

6742089

ï Rubí

Cateina (Ntra. Sra de Lourdes, 35)

6992099

Bombers Bellaterra

6928080

AAPPiWMra-sol

6742018

? Montcada

Pardo (Masia, 2)

5642139

Bombers Generalitat

j Papiol

A.Víà(Av. Generalitat 35)

6683967

Bombers Rubi

• Sant Cugat

Llorens (Sra. Maria, 27)

6741531

ï Cerdanyola

Sehn (Torrents, 12)

6918901

- Rubi

Parrla(XercaMns,7)

085

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

6998080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

CAP

5891122

AAPPiWVaDdoreix

6742197

CAP urgències

5894455

AAPP i W C. Montserrat Va». 6742105

—

Casa de Cultura

5891382

AAPPW Can Majo Vall.

Casal Valldoreix

6744599

M Prop, 1 Veïns La Floresta 6742089

6745049

Gubc (Major, 25)

5641645

• Papiol

A.Vià(Av.Generaiaat,35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AA W AiguaDonga La Flor.

6745129

•

CuBeliP. Diputació, 6)

6740364

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

J Cerdanyola

Àlvarez (Galeries Untoertto)

6826721

Centre Cívic Les Planes

6755105

Aloohofcs Anònims

3177777

n Rubí

Batalé (Francesc Madà, 23)

6990430

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DW(C*a prèvia)

E Montcada

E. R e t í (Av. Catalunya, 65)

—

Cinemes St. Cugat (Reser.)

5890941

Greenpeace

í PapM

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

•

Riera (Dr. Munto, 1)

6740430

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Va!(fHebron

4272000

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

Montcada

Sant Cugat

5893080

* Cerdanyola

Bach (Passeig de las Contalles, 67)

6912367

= Rubi

Serra (Francesc Macià, 86)

6991343

Dispensari La Floresta

6747615

UraM Coronaria

2481040

VRa (Jaume 1,20)

S845904

Ert. Municipal descentraK.

«742719

Tel. de l'Esperança

4144848

P Papiol

A.Vtt(Av. Genera**, 35)

6683967

ENHER Rubi

6991892

Informació Carreteres

2042247

•

SaJavert(SanfcgoRusi|ol,38)

6740645

FECSA

5891226

Informació Aeroport

4785000

ij Cerdanyola

Valls (AvdaCatekrya, 17)

6921130

FFCC

«741934

Informació RENFE

4900202

" Rubí

Farail(SantJoRJ,25)

6990291

Funerària

«740525

Informació Port

318B75Q

= Montcada

Via (Jaume L 20)

564 59 04

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

1 Papiol

A . \ « ( A v . G e n e r a * * 35)

668.39.67

Hisenda

S8T1155

PoSdínè Torreblanca

5691732

6747749

Jutjat

6746696

PROMUSA

5891732

Montcada

Sant Cugat

•

Sant Cugat

Teixidó (Rambla del Celer, 97)

* Cerdanyola

Ffibera (Sant Ramon, 182)

6920676

Oficina Municipal La Floresta 5890647

ï Rubí

Rufz(Cnra.Sabadel95)

6995012

Parròquia SI Pere Octavià

«741163

Capdevla (Conca, 10)

—

Parròquia Les Planes

2047503

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

C u M ( P . Diputació, 6)

6740364

Piscina Municipal VaBcoreix

6754055

ASO

6753503

P Cerdanyola

Hidalgo (Rambla de Cerdanyola, 1)

6922368

Cuerpo Nacional de Pofcia

«747858

Arxiu Gavin

6742570

j Rubí

Via (Conjunt Rubí-2C100)

6991301

Urgències

091

Casal o" Avis SC

5891638

* Montcada

Duran (RUa. Montcada, 37)

5751543

Policia Municipal i Prot Civil

092

Llar d'Avis Parròquia

5890598

A.VJà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Club Muntanyenc

6745396

Montcada

| •

Papiol Sant Cugat

• Papiol 1 Sant Cugat '

Cerdanyola

- Rubi

A.Vtt(Av. Generalitat, 35)

MoraJ (Santa Teresa, 40)

6753344

M8 7951 25

ENTITATS

Comissaria de Policia

6747612

Coral de la Unió

6741006

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

Taxis (parada)

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Ràdio Taxi

58944 22

El Tot Sant Cugat

6748661

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

? Montcada

Via (Jaume 1,20)

5645904

Repsol-Butà

• Papiol

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

675 59 59

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5695366

Valldoreix (parada)

6741111

Els4Cantons

5896282

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

tancat.

-Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, escultures de Frederic Gómez Gardellà. De dilluns a dissabte, de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de novembre a la plaça Pep Ventura, exposició d'una escultura del mateix autor. -Del 3 de desembre al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art Hor.: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55. -Fins al 4 de desembre 7a Ex-

posició de pintura a l'Ateneu Santcugatenc Ticó —olis—. Hor.: cada tarda de 6 a 9. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon: 674 49 50. —Del 2 al 21 de desembre al Club Muntanyenc, pintures de Rosa Cirilo i Raimon de Gaztanondo: olis i aquarel·les. Inauguració, el dia 2 a les 19.30. Hor.: feiners de 19 a 21 i dissabte tot el dia. Festius, d ' l i a 1 del migdia. —Firart. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir. —Diumenge 18 de desembre

de les 11 del matí a les 9 del vespre, I Mostra d'Art als jardins del Monestir. Inscripcions i bases de l'I al 15 de desembre de 19 a 21 h. (de dilluns a divendres) a la Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82. Organització: FIRART.

mèdia musical Germans de sang, amb Àngels Gonyalons. Dir.: Ricard Reguant. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ Francesc Moragas, 30, i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Telèfon: 589 22 88 i 589 02 90.

•Centre Cultural —Dissabte 17 de desembre a les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, a l'Auditori, gran estrena a Catalunya de la co-

—Divendres 16 de desembre a les 7 de la tarda, teatre infantil: El Barret de palla d'Itàlia, pels alumnes de l'EP Catalunya. Org.: APA Catalunya. —Dimecres 21 de desembre i dilluns 26 de desembre a les

•Casal

7 de la tarda, representació d'Els Pastorets, a càrrec del grup Mira-sol Teatre. —Dissabte 17 de desembre a les 7 de la tarda, teatre infantil: Una història d'àngels i dimonis i el Testament de'n Nasi, pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya. • U n i ó Santcugatenca

—Divendres 16 de desembre a les 10 de la nit, dissabte 17 de desembre a les 10 de la nit i dilluns 26 de desembre a les 7 de la tarda, al teatre de la Unió Santcugatenca: Cyrano, d'Edmond Rostand. Dir.: Guillermo Ayesa. Entrades anticipades a la plaça Pere Sant, 15 i Torrent de la Bomba 14. Org.: Grup de Teatre Fila Zero.

(91)5434704

Creu Roja Valldoreix

• Sales municipals —De l'I al 16 de desembre a la Casa de Cultura, Exposició d'Art Pro-Asdi. Dissabte 17 de desembre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, Subhasta d'Art Pro-Asdi. —Del 2 al 13 de desembre a la Casa de Cultura, exposició d'artesania tèxtil i ceràmica. Org.: Col·lectiu de Talleristes i Artesans. —De! 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural Mira-Sol, exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Hor.: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 del migdia. —Del 16 al 18 de desembre a la Casa de Cultura exposició Nadales Condiesel. Org.: Lucas-Condiesel.

TELÈFONS

C u l t u r a l de M i r a - s o l

MUSICA • Escola Municipal de Música —A les 8 del vespre a l'aula magna, concert cloenda de les X Jornades de Repertori Romàntic, a càrrec dels professors i alumnes que hi han participat. Entrada lliure. Organització: Escola d'Estudis Musicals M. Calduch. •Casal Cultural de Mira-sol —Diumenge 18 de desembre a les 7 del vespre, Concert de Nadal, amb les corals La Unió Santcugatenca i Serra d'Or. Org.: A A W de Sant Joan de Mira-sol. —Dimecres 28 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Concert de Nadal, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Dir.: Jordi Mora. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al cl Francesc Moragas, 30, i dues hores abans de la funció. Preu: 2.500 ptes. Telèfon: 589 22 88 i 5?" 02 90.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. Horari: de 9 a 1.30 del migdia i de 4 a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. Horari: de dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 a 8 del vespre. Dissabtes de 10 a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: cada dia de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n, 2n. Horari: oberta els matins. Telèfon d'informació: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari: dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589 1Ï82. Llibres relacionats amb la joventut.

TRUCS PER A U N MAQUILLATGE PERFECTE En primer lloc es busca la naturalitat, destacar els trets i dissimular les imperfeccions. Aquests tres punts són la base per a un maquillatge perfecte. El color marró fa més expressius llavis i ulls sense donar la impressió d'anar PERRUQUERIA

pintada. Un recurs per engrandir els ulls de parpelles caigudes, és aplicar el color

FORMAS

des del plec lleugerament en diagonal cap a la part exterior de l'ull.

HOME-DONA

maquillatge. Les pólvores soltes després de la base (maquillatge) serveixen per

PILAR HEREDIA ESTILISTA

Per donar llum a la mirada s'ha de matisar les ulleres amb un to més clar que el matisar lés brillantors i fan que la pell sigui suau i vellutada (no en excés). Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS

CANTONS

Divendres. 2 de desembre de llW4

Sant Cugat del Vallés Sani ( usal del Valle* <

L A

V T T I C <i *

« I hj x:

L A

L'elaboració del vi IOMASGRAI i GARRIGA

urant força centúries el vi s'elaborava molt r u d i m e n t à r i a m c n t. l'ins a principi d'aquest segle no es van c o m e n ç a r a introduir algunes m à q u i n e s m a n u a l s per aixafar el raïm sobre el cup i alguna bomba també manual per fer els trasbalsos del most i del vi. Més endavant es van anar electrificant. amb la qual cosa es va millorar molt en l'estalvi d'esforç i feina. «L'n cop el vi Fm vull referir a fermentat l ' e l a b o r a c i ó q u e havia feien els nostres avis. era convenient que ho havien après ilels seus. i aivi ens traslladar-lo van t r a n s m e t r e el a altre botes. sistema amb pocs fins i/í/r canvis. ( J u a n ja es parlava d'organit/ar aquest la verema, es plania ficava paral·lelament començava el que pertocava al sortir tèrbol» celler, per tenií-lio tot a punt de rebre els carros de verema. S'havien de preparar totes les botes, tant si s'havien d'eslanyar, o sols prémer els cèrcols, com comprovar que acceptessin be el lluquet. Si no cl rebia bé era scnval que hi havia hagut vi en males condicions, i calia fer una esttiba amb aigua calenta, sal i herbes boscanes, fins racó del celler, on normalment es guardaven els que desaparegués la mala flaire. vins de les postres, a més d'estris de la feina. Havíem de tenir tots els estris Foto: TOT SANT CUGAT. indispensables: barralons. bancs. embuts, aixetes i taps de totes mides, lluquets. la cassa per treuFs a dir, que en aquesta època més pronunciat i al paladar tenia Abans que el most del cup ple re el most del cup, etc. La majoria era convenient tapar les bótes de més cos. Les restes del cup, un f e r m e n t e s , s'havia de buidar a de cups eren instal·lats arran del vi. on s'havia d'introduir un xic cop tret el most o vi, eren trastravés de la caixa que hi havia en c a r r e r per tenir menys feina a de lluquet per extreure'n l'aire lladades a la premsa, per extreuun angle del cup. Aquesta caixa, l'hora de descarregar les portadoque hi restava i calia ajustar el r e ' n un vi de s e g o n a q u a l i t a t . n o r m a l m e n t de fusta, tenia un res. Fins i tot disposaven d'una t a p a la b ó t a a m b u n d r a p A l g u n s el b a r r e j a v e n a m b les forat al fons que comunicava amb finestra expressa per a aquesta impregnat d'alcohol. Si a finals de mares. Aquestes eren les restes de el cup perquè el most s'hi escolés, feina, i així ja les buidaven direcnovembre o primers de desembre les bótes, després d'haver fet el però s'havia de col·locar un feixet tament sobre les fustes del cup. no era prou clar per ser comertrasvasament per clarificar el vi. d'alzinalls. anomenat garbó, que Un cop descarregat el raïm. la feicialitzat, era convenient realitzar Un cop el vi havia fermentat, era feia de colador i només deixava na ja restava per als trepitjadors. un altre t r a n s v a s a m e n t , p e r convenient traslladar-lo a altres entrar el most a la caixa. AlesAquests, amb els pantalons arredonar-li la brillantor que li feia bótes, fins que aquest començava h o r e s , a m b la c a s s a . a n a v e n m a n g a t s fins a m i t j a c a m a i falta per poder efectuar la venda a sortir t è r b o l . FI que restava omplint barralons de most i dos aguantant-se d'una corda que quan convingués. Avui. les feines eren les mares (impureses), que, homes, ajudats per un banc, abopenjava del sostre, anaven fent la d ' e l a b o r a c i ó ja n o s ' a s s e m b l e n com mencionava, molts les barrecaven el suc i omplien les botes feina fins que no quedaven grans gens a aquest sistema. S'aboquen javen amb el vi de premsa i es a través d'un embut especial per sencers. FI most s'anava escolant els raïms en uns receptacles i ja venien a les facines per extreure'n a aquestes feines. entremig de les fustes. Aleshores no es veu més el seu procés fins l'alcohol; junt amb la brisa, prèn'aixecaven unes quantes i tiraven Un altre sistema d'elaboració q u e a r r i b a el p r o d u c t e a u n s viament també s'havien garbellat les restes de raïm a baix. Això es era deixar fermentat cl most dins grans dipòsits on s'efectua la ferles pellofes i la rapa. En arribar feia fins que s'omplia el cup i desel cup barrejat amb pellofa, la mentació controlada, després de el d i a de S a n t M a r t í , l ' l i de p r é s se n'havia d ' e m p j e n a r un rapa i els pinyols del raïm (o sia la qual surt el producte amb unes novembre, la dita diu «Per Sant altre per poder continuar la feina. la brisa). D'aquest vi en deien vi qualitats molt remarcables. Martí, el bon pagès tapa el vi». bullit a la brisa. Fra d'un color

Bones notícies JOShP M. IONAI l.l-RAS • m permeto suggerir-los, ara que tot sembla abocat a les notícies de to més aviat trist, quatre reflexions per a l'optimisme. Fls socialistes s'han afegit finalment a una d e m a n d a d'altres grups polítics que ha passat força desapercebuda i que, al meu parer, mereix titulars de pam i mig. Volen foragitar la pena de mort del codi militar. Es tracta d'una proposta p r e s e n t a d a al Senat i no sé si això, j u r í d i c a m e n t , vol dir que aquesta taca e n o r m e en cl panor a m a legal espanyol deixaria d'existir p e r s e m p r e m é s . o si n o m é s és u n a n e t e j a de cutis superficial. El fet és que. encara que quedés reduïda a l'àmbit castrense. la sentència màxima, terrible, immoral, encara era (i es, per ara) viva i a punt de ser aplicada. També ho és que els acadèmics catalans rebutgin la carta que van signar els seus companys d'acadèmia. i encara més que dos d'aquests acadèmics s'atreveixin a donar suport a l'estricte exercici de civilitat q u e ha r e d a c t a t Ò m n i u m C u l t u r a l . E n t e n c que T o r r e n t e Ballester no entengui Ics r a o n s p o l í t i q u e s d e l s seus col·legues i s'oposi a una carta que no van saber escriure o que van escriure sabent massa be que volien dir, però no cm lliga gaire que Cela també s'hi apunti. Potser és que, després del Nobel. ara ja n o m é s té ulls p e r al p r e m i Blanquerna, aquell que atorga la G e n e r a l i t a t per p r e m i a r l'acció d'un espanyol en favor de Catalunya. D e s p r é s de Làzaro i de Suàrez (que va dir que en català n o es p o d i a parlar de química nuclear), Cela sembla que serà el pròxim candidat.

U n a Caixa, potser la Postal, ha i n g r e s s a t e l s m é s d e d o s mil milions del premi de la loteria. No han volgut comentar res sobre el propietari de la butlleta, però ara ja estem segurs que existeix i que els calés li treballen a preu fet sense que l'afortunat faci res per evitar-ho. Ha de ser emocionant saber que els teus calés fan tant per tu sense que tu hagis de fer res per animar-los. Q u a r t a reflexió per a la felicitat: acaba de sortir el calendari 95 de la senyoreta Claudia Schiffer. Els que no hagin de penjar a casa seva el calendari d'en T c o ja saben quina és l'alternativa.

,^! So'&&

fr\o àe\

Ce\V*

pada DISSENY DE JOIES I JOIERIA HORARI DE DIU.UHS A DISSABTE MATI: de 10 a 1 TARDA: de 5 o 8 DIUUHS MATÍ, TANCAT

C BALMES, 3 9 , 1 r dreto 0 8 T 90 SANT CUGAT DEL VALLÉS TEL. 5 8 9 55 4 9