Diari de Sant Cugat 069

ELSHCANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 25 de novembre de 1994

Núm. 69»Any II • 200 pessetes

COMERÇ

• Punt i seguit El pressupost per al districte de les Planes és de 95 milions a causa de les restriccions. Plana 2.

L'EMD de Valldoreix no ha presentat recurs contra la resolució de Governació en el termini previst. Plana 3 Promusa lliura els últims 45 habitatges de la promoció del 92 als seus propietaris. Plana 4.

L'Ajuntament no pot impedir legalment el súper de Kampió Aymerich perfila una alternativa a la superfície de 3.000 m2 que vol la cadena

El Patronat de Collserola pressiona l'Ajuntament admentent l'EMD com a entitat sense vot. Plana 5 Els representants dels veïns de Mira-sol demanen documentació sobre la planta de l'HGC. Plana 6

I Economia Hewlett Packard triplica cl volum d'exportació en producció i recerca i desenvolupament. Plana 13 Alfred Molinas afirma que el futur de l'economia és a les petites i mitjanes empreses. Plana 13

I Cultura Els ciutadans creuen que les obres al Monestir eren necessàries però no convencen tothom. Plana 14 Domènec Miquel afirma que «les restauracions poden provocar la pèrdua de testimonis històrics». Plana 15 Els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten «La Cenerentola» al Teatre-auditori. Plana 15 L'Arxiu Municipal recupera les 132 publicacions editades a Sant Cugat des de l'any 1927. Plana 16 Presenten en societat al teatre Condal el musical «Germans de sang», amb Àngels Gonyalons. Plana 17

I Esports Xavier Figueras, regidor d'Esports, considera que la ciutat està «en un bon estat de forma». Plana 29 El Sant Cugat Esport entra en una situació compromesa. Plana 30 Les ciclistes del Fermin Torres reben els premis de la federació. Plana 31

I Punt divers La titularitat privada dels boscos, qüestionada en un debat sobre incendis a la Floresta. Plana 34 El gran nombre de peticions fa que hi hagi cua per casar-se al Monestir de Sant Cugat. Plana 35

L'esllavissament de Rius i Taulet presenta el mateix aspecte que un mes enrera. Foto: J.A. MULA.

La reparació de Rius i Taulet està aturada perquè ningú vol assumir-la • Sant Cugat.— Fa més d'un mes que la carretera de Rius i Taulet està tallada al trànsit en sentit d'entrada a Sant Cugat i encara no han començat les obres de reparació. Josep Prat, responsable de Kam-

pió, promotora de les obres que es fan a Sant Domènec-el Colomer, assenyala que la seva empresa va fer buidar la carretera quan es va produir l'esllavissament, per evitar mals pitjors, però assegura que no

Àngel Casas es perfila Pryca iniciarà les obres del nou eom a eap de llista del centre a principis de desembre PSC a les municipals És el que té més suport dins el partit I Sant Cugat.— Àngel Casas, que ja va ser alcalde de Sant Cugat pel PSC del 1979 al 1983, és el candidat que té més suport al partit per encapçalar la llista en les properes municipals. Tot i que la candidatura encara no ha estat discutida a l'executiva, fonts del partit han assenyalat que les possibilitats són d'un 95 per cent. Casas, però, diu que també depèn de la seva decisió personal. Plana 2.

• Sant Cugat.— La cadena comercial Pryca començarà a principi del mes vinent les obres de construcció de la gran superfície comercial que la cadena instal·larà a l'Augusta Business Park. La setmana passada ja va presentar a l'Ajuntament el projecte, en el

qual la cadena invertirà un total de 4.000 milions de pessetes. El nou centre tindrà una superfície de 12.000 metres quadrats en concordança amb el centre comercial del parc de negocis, en dues plantes, i no tindrà accés directe al pàrquing. Plana 12.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA Cursos per a totes les edats Àngel Casas

Word Perfect

Comptabilitat

Lotus 1-2-3

Programació

OFERTES INAUGURACIÓ

Ui'sial d' 1 iai\.t di dÍM|

I Apunts Carme Talleda afirma que la Festa de Tardor demostra que Sant Cugat té salut democràtica. Plana 37 La Penya Blau-grana celebra el quinzè aniversari amb un sopar multitudinari.

Plana 37

A—tiftfc i*rtfinwiiiiiflÉJftnitetfn i tfrÉJitflÉiH l l u

•ItMÉlBlIïflfr ffafWfl!l>1lÉlH'ftiyÍÍtÍ1n1 lli

pagarà la reparació dels desperfectes perquè, segons ell, «de moment no considerem que en siguem responsables». L'Ajuntament considera que la responsabilitat de l'empresa és evident. Planes 3 i 12.

*

' *

La proposta de l'Ajuntament a la Plataforma sobre l'ajut al Tercer Món és imminent H Sant Cugat.— La resposta de l'Ajuntament sobre el pla de terminis proposat per la Plataforma del 0,7% per arribar al percentatge demanat pel 1996 és imminent. Quan

es produeixi s'iniciarà la segona fase de les negociacions.

La plataforma ja ha recollit més de 2.000 signatures de suport entre els ciutadans de Sant Cugat. Plana 33.

Windows Excel-Word

do Uirdií

Program Accés ESCOLA D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusifiol, 14 - Tel. 675 15 56

2 • Divendres, 25 de novembre de 1994

LES OBRES, PER COMENÇAR

MÉS PROMOCIONS D E PROMUSA

Fa més d'un mes que la carretera de Rius i Taulet està tallada al trànsit en sentit d'entrada a Sant Cugat i encara no s'han començat les obres de reparació de l'esllavissament. Plana 3.

L'empresa municipal Promusa va lliurar dissabte passat els últims 45 habitatges de la promoció del 92 ais seus propietaris. Els pisos estan situats al barri de Sant Domènec-el Colomer. Plana 4.

POLITICA Àngel Casas, que ja va ser alcalde de Sant Cugat pels socialistes entre els anys 74 i 83. és el candidat que compta amb més suport al si del PSC per encapçalar la llista a Ics properes eleccions muni-

cipals. Tot i que la candidatura no s'ha discutit encara a nivell d'executiva, fonts del partit han indicat que les possibilitats per Casas son d'un 45 per cent. L'únic que aturaria la seva elecció com a cap

de llista seria un decisió personal en contra. La incògnita es devetllarà formalment al gener, quan estigui elaborat un programa electoral que cl PSC de Sant Cugat comença a discutir aquest diumenge.

Àngel Casas es perfila com el cap de llista amb més suport al PSC Casas diu que no ha pres encara la decisió, I però que seria una possibilitat lògica j

La llista no es farà oficial fins al gener, quan el programa ja estigui elaborat

( I I I \ ( l RNADAS

I Sant Cugat.

I.a majoria d'agrupacions socialistes de Catalunya faran públics de forma oficial els seus candidats a les eleccions municipals a principis de l'any vinenl. pern els caps de llista amb més punts comecen ja a definir-se.

A Sant Cugat, leia temps que es parlava de la possibilitat que aquesta vegada Àngel Casas, que ja va ocupar l'alcaldia al mandat de Ics primeres eleccions municipals tic l'anv \{üK). encapçalés la llista del PSC. desprès que en les ilues últimes covocatoties ho hagi fet la primera secretaria del partit. Maria Sansa.

Ponts socialistes han indicat aquesta setmana que la probabilitat es quasi d'un cent per cent, amb un marge de prudència evident. tenint en compte dos factors: que el propi Àngel Casas, un dels fundadors del PSC a Sant Cugat. acabi de decidir-se personalment i que l'assemblea local ratifiqui oficialment el candidat a principis de l'any vinent.

I -in principi Casas és el que compta amb mes suport i de fet és un candidat «inqüestionat» dins el partit: es tracta d'una persona molt apreciada i, a més, «considerem que el seu pas per l'alcaldia va deixar molt bon record».

Si l'actual secretari d'organització del PSC a Sant Cugat optés per aquesta possibilitat d'encapçalar la llista, «la seva elecció dins de l'assemblea de militants estaria assegurada». A més. en opinió de les mateixes fonts, aquesta opció obriria la possibilitat que l'equip de govern sortint «no l'encapçalés un alcalde convergent».

Però el que té més a dir en aquest procés és el propi Àngel Casas, que ha declarat a aquest setmanari «que la decisió personal

L'HGC presentarà la proposta per pagar els creditors a final de mes Àngel Casas i Maria Sansa. acompanyats del vice-president del govern estatal, en un aele del PSC. Foto: ARXIU,

encara no la tinc presa». Creu natural que hi hagi persones al partit que considerin que és el que té més números, «perquè si no en tens. de números, ja no existeix la possibilitat ni de jugar ni de guanyar la loteria», explica.

També és més lògic que ara pugui decidir tornar a entrar a l'Ajuntament i que el seu nom soni amb més força, donat que Casas, enginyer de professió, s'ha jubilat, i té més temps per dedicar-se a aquesta faceta de la política.

La candidatura de Casas, doncs, es perfila cada cop més nítida.

però de fet, el partit no ho ha discutit a cap nivell encara i tampoc no té pressa, segons coincideix tothom. L'exeeutiva del PSC, que integren Maria Sansa com a primera secretària, el mateix Àngel Casas, Maribel Gil. Alfredo Arechavala, Fernando Rodríguez, Josep Maria Ninerola. Trino Martínez i Laura Sànchez, «encara no ho ha discutit», recorda Sansa mateix.

Jornades de debat municipal De moment, el partit se centra en l'elaboració de les bases del

que serà el seu programa electoral. El primer pas seran les jornades de política municipal que se celebren aquest diumenge a la Casa de Cultura. Obertes a tots els militants, els debats començaran a les deu del matí amb tres grans blocs: urbanisme, economia i hisenda, i serveis personals, que engloben des d'esports fins a joventut o sanitat. Ixs conclusions es reserven per la tarda.

A partir d'aquí, el partit continuarà concretant el programa fins al mes de gener, quan s'esculli oficialment el candidat.

El pressupost municipal restringeix a 95 els milions destinats al districte de les Planes XAVI CAVA

M Sant Cugat.— Els veïns de les Planes només han presentat fins ara 158 expedients per regular els seus habitatges d'acord amb la modificació del Pla General Metropolità aprovada l'abril del 1991 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona u proposta de l'Ajuntament de Sant Cugat. Fins la modificació la zona de les Planes no era urbanitzable, i per tant els habitatges eren il·legals. UJn cop aprovat el Pla Especial de Reforma Interior (PER!) per a les Planes-Can Flor. es va obrir un termini de dos anys per presentar els informes per sol·licitar la legalització dels habitatges, període que va acabar sense que molts dels veïns presentessin les seves sol·licituds. Per aquest motiu l'Ajuntament va demanar un noti termini de dos anvs. que va ser concedit.

De les 158 sol·licituds presentades. 54 ja han estat tramitades per l'Ajuntament. 27 estan pendents d'alguna correcció, i la resta es troben encara en mans de l'arquitecte Alberto Alvarez. que porta la tramitació a títol personal.

Joan Franquesa, regidor d'Urbanisme, explica que «les sol·licituds presenten molts problemes legals. ja que en la modificació aprovada inicialment només es legalitzava un habitatge per parcel·la, quan sovint n'hi havia més d'un-. Segons Franquesa. l'Ajuntament en molts casos ha de fer «una interpretació extensiva i generosa» de la llei per aprovar aquests habitatges, xe

DISTRICTES

B Les Planes.— El pressupost ordinari que l'Ajuntament vol destinar l'any 1995 al districte de les Planes serà de 95 milions, segons va anunciar l'alcalde, Joan Aymerich, al consell de districte celebrat el passat dia 21. Segons va dir el mateix Aymerich, aquests pressupostos són reduïts «ja que s'ha de tenir en compte que encara estem condicionats pels efectes de la crisi econòmica». El pressupost ordinari, dedicat a les despeses corrents de manteniment d'instal·lacions municipals, enllumenat o carrers, representa un 2,16 per

Les Planes ha presentat 158 sol·licituds de legalització

cent del pressupost municipal.

A l'ordinari s'hi ha d'afegir el pressupost d'inversions, que encara està per decidir ja que s'espera la concessió d'una subvenció de la Junta d'Aigües de Catalunya destinada a la neteja de la riera de Vallvidrera. La neteja tindria un pressupost de 35 milions de pessetes, dels quals l'Ajuntament n'invertiria 8. Joan Aymerich va informar al consell que, a banda de la subvenció, el pressupost mínim d'inversions previst és de 30 milions, destinat en la seva major part a la pavimentació de carrers.

En conjunt, segons Aymerich, «si

repartim els pressupostos totals entre els habitants de les Planes, cada veí rebrà 123.970 pessetes».

El pressupost d'inversions inclou un projecte de pavimentació integral destinat a conèixer les necessitats i els costos de pavimentació de tots els carrers del districte. Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'Urbanisme, va explicar que es necessita un pla per «definir tots aquells espais públics que a conseqüència del pla especial de legalització s'han creat o s'han de crear, és a dir, places, carrers, etc».

Pel que fa a la pavimentació

dels carrers, l'Ajuntament ha proposat crear una llista de veïns que vulguin pagar la taxa destinada a aquest fi, de manera que quan en un carrer un mínim del 60 per cent dels veïns hi estiguin a favor, començaran els tràmits.

L'Ajuntament ha optat per aquest sistema, conscient, segons el mateix Aymerich, de les característiques econòmiques del districte.

Tot i això, alguns veïns presents al consell van anunciar que es trobarien en dificultats per poder pagar les taxes, i no van trobar satisfactòries les alternatives presentades per l'Ajuntament.

M Sant Cugat.— Els advocats de l'Hospital General de Catalunya presentaran la propera setmana, abans del dia 30 de novembre, al jutjat de Rubí que tramita la suspensió de pagaments de l'entitat, la proposta que han elaborat per arribar a un conveni amb els creditors que té ara l'Hospital.

La junta d'aquests creditors s'havia d'haver fet el dia 16, però com que el nombre és superior a dos-cents, aquest tràmit s'ha de fer per escrit. La proposta de conveni de l'Hospital haurà d'especificar quina quantitat del deute pot pagar l'entitat sanitària, i en quin termini es farà efectiu el pagament. Els principals creditors de l'Hospital General són la Seguretat Social i Hisenda, però també hi ha una llarga llista de particulars i petites empreses als quals l'entitat deu diners. / À.c.

Ajuntament i Tabasa editen un tríptic sobre els accessos viaris • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat i Tabasa-Túnels de Vallvidrera han editat un tríptic on es mostren les principals vies de comunicació entre Sant Cugat, Cerdanyola, Barberà del Vallès i el sud de Sabadell i Rubí.

El tríptic consta d'un plànol principal de la zona sud del Vallès Ocidental, on es ressalten les autopistes A-7/B-30, A-18 i E-9, és a dir, la dels túnels de Vallvidrera.

El fullet es completa amb ampliacions de les diferents sortides de l'E-9 a Valldoreix, la Floresta-les Planes, Sant Cugat centre i l'enllaç amb la A-7. XX'.

3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

URBANISME

Les obres a Rius i Taulet no han començat perquè Kampió diu que no na d'assumir-les Segons l'Ajuntament, l'esllavissament del carrer és responsabilitat directa de l'empresa CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— Entre uns i altres, fa més d'un mes que la carretera de Rius i Taulet està tallada al trànsit en el sentit d'entrada a Sant Cugat i encara no s'ha començat a Des de mitjans del mes d'octubre els cotxes que volen entrar a Sant Cugat per Rius i Taulet s'han de desviar per una de les avingudes del Parc Central. La carretera està tallada al trànsit arran d'un esllavissament de terres parcial que va obligar a buidar-ne la meitat. Durant tot aquest temps no s'ha fet absolutament res per arreglar-la: no s'ha arribat a un acord sobre qui ha de pagar la reparació.

En principi, la causa de l'esllavissament van ser les obres que es fan just al costat de la carretera, a Sant Domènec-el Colomer, on l'empresa Kampió promou de moment la construcció d'un aparcament tot esperant la llicència per la instal·lació del supermercat.

En versió del tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament, Joan Franquesa, l'empresa que executa les obres, Expofesa, va apuntalar incorrectament el mur de contenció i la pluja va acabar comportant que la carretera s'esfondrés parcialment. Per tant, «qui provoca els desperfectes, els paga fins al final», diu Franquesa rotundament.

Però el que Kampió considera que ha de fer són figues d'un altre paner. El conseller de les empreses Disvahe i Comercial SPS (integrants de Kampió), Josep Prat, argumenta que la seva empresa va buidar la carretera com a mesura preventiva «per evitar el perill que l'asfalt s'esfondrés», però que no anirà més enllà perquè «encara no s'ha delimitat la responsabilitat» dels defectes que es van produir a la carretera

reparar. Per evitar mals pitjors, segons recorda Josep Prat, responsable de Kampió, promotora de les obres de l'aparcament que es fan a Sant Domènec-el Colomer, la seva empresa va buidar la carretera quan es va produir

l'esllavissament, però no pagarà la reparació dels desperfectes, «perquè de moment no considerem que en siguem responsables». L'Ajuntament creu que aquesta responsabilitat és evident.

Rius i Taulet presentava aquesta setmana el mateix aspecte que fa tot just un mes. Foto: J.A. MULA. i «en tot cas, considerem que no és nostra ni d'Expofesa». Prat prefereix no dir explícitament qui creu que n'és el responsable, però afegeix d'altra banda que el més lògic és que fos l'Ajuntament o la Diputació de Barcelona, propietària de la carretera, qui fes

i costegés les obres.

Mentrestant, Rius i Taulet continua sense reparar-se i tallat al trànsit. Serà però, «només durant un temps prudencial», assegura Franquesa, que afegeix que «la carretera ha de tornar a la normalitat el més aviat possible». Se-

gons Franquesa, Kampió haurà de fer les obres per força: bé directament «i amb bona voluntat», o bé encarregant-se'n l'Ajuntament de forma subsidiària.

En tots dos casos, «el cost de les obres l'haurà d'assumir l'empresa», assegura Franquesa.

^ LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

B

L'equip de govern de Valldoreix demana oficialment un aclariment de la conselleria L'EMD no ha presentat recurs contra la resolució de Governació dins el termini previst CÈLIA CERNADAS

• Valldoreix.— El dia 19 de novembre acabava el termini legal per presentar recurs davant els tribunals contra la resolució que el mes de setembre va dictar la Conselleria de Governació per resoldre el conflicte competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Però enlloc d'aquesta via, l'equip de govern de l'EMD ha optat per demanar oficialment per mitjà de la Junta de Veïns un aclariment de la conselleria respecte al tantes vegades esmentat punt: l'aprovació de

plans especials d'equipaments que es refereixin a l'àmbit territorial de Valldoreix.

A més, segons la proposta d'acord que va presentar ahir al vespre l'equip de govern a la Junta de Veïns, l'EMD accepta i aprova el text de la consellera, sempre «condicionat al resultat de la resolució de la petició que formula l'EMD» en el sentit que es modifiqui el punt dels plans especials.

Per què s'ha optat per aquesta via, segons el vocal de l'equip de govern, Lluís Ginjaume, i no per l'habitual, que hauria estat el recurs si és que l'EMD vol alguna

! GRANJA SANT I DOMINGO

CINTftE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ

üs porta els ous acabats de pondre a casa oostra, no hi ha límit de quantitat.

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

Tel. 674 13 25

rectificació en la resolució, és simple: «No estem en contra de la resolució, perquè considerem que de fet la consellera ja ens volia atorgar aquesta competència; el que volem és que es torni a redactar clarament aquest punt que Sant Cugat ha interpretat a la seva manera».

De fet, la resposta de la consellera Maria Eugènia Cuenca pot tardar encara dies, segons va reconèixer ella mateixa la setmana passada, però l'equip de govern de Valldoreix està totalment confiat que serà favorable a la seva postura. En aquest cas, «dema-

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

narem a Sant Cugat que ho accepti i si no seguirem la via dels tribunals», assegura Ginjaume; si no fos així, «llavors farem cas omís de la resolució».

A l'hora de demanar que Valldoreix pugui aprovar plans especials d'equipaments «parlem, per exemple —assegura Ginjaume— de construir una nau per guardar les eines per a la brigada o d'una biblioteca per a les escoles de Valldoreix; un hospital seria ja supramunicipal». I un equipament esportiu o un camp per a una pràctica d'aquest tipus?: «S'hauria de discutir».

La Junta de Residus elimina 65 abocadors incontrolats ÀNGELS CASTUERA

I Sant Cugat.— El Departament de Medi Ambient de la Generalitat, a través de la Junta de Residus, ha eliminat durant tot l'any 1994 un total de 65 abocadors incontrolats que hi havia al terme municipal de Sant Cugat.

Amb aquests, ja són 170 els que la junta, en col·laboració amb l'Ajuntament, ha clausurat en els darrers anys. Tot i així, la dispersió d'aquests punts i la dificultat d'enxampar els infractors que aboquen les deixalles allà on no toca, dificulta la tasca d'eliminar-los tots. La intenció del consistori, però, és netejar qualsevol lloc on s'acumulin residus.

Els abocadors incontrolats que s'han clausurat últimament estaven dispersos a tots els districtes, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens. Can Flor, la sortida de Mas Janer, can Barata o les Planes són alguns punts conflictius. «Encara queda algun abocador incontrolat i ja sigui amb mitjans propis, ja sigui amb l'ajuda d'alguna subvenció, acabarem de netejar els que hi ha o els que vagin apareixent», va explicar Recasens.

El tinent d'alcalde va lamentar que, tot i que l'Ajuntament de Sant Cugat ja dóna sortida a les deixalles i alguns materials especials a través del programa Residu Mínim, encara hi ha gent que llença les deixalles de manera incontrolada. Aquest sistema de recollida selectiva té un servei de recollida domiciliària per a les restes de la poda, els mobles i la runa, que són els materials que sovintegen entre els que s'han trobat als abocadors tancats.

«Tot i així, encara ens trobem amb alguna branca o restes vegetals dipositades on no s'han de deixar. En el cas de la runa, també donem solucions senzilles. No és freqüent, però encara passa que la gent s'estima més deixar els mobles vells als barrancs o a una cantonada», va explicar Recasens.

El programa Residu Mínim recull a domicili qualsevol estri que els santucgatencs ja no necessitin.

D'aquesta manera, l'Ajuntament intenta evitar al màxim que existeixin precisament els abocadors incontrolats. Segons Joan Recasens, és difícil determinar si els responsables són veïns de Sant Cugat o gent d'altres municipis que aprofita l'ampla zona boscosa del municipi per deixar-hi les seves andròmines. «Parlo amb gent de Mira-sol, o de les Planes, i tots diuen que són de fora, els que ho fan. Però és molt difícil agafar algú in fraganti per recriminar-lo», va afegir-hi Recasens.

Dins d'aquest programa, és prevista la construcció d'una deixalleria a can Calopa, a Valldoreix.

En aquest centre s'hi duran tots aquells residus que no es podran separar als contenidors del carrer.

Es tracta de materials especials com ara les pintures, àcids, plàstics i d'altres. Responsables de l'àrea presenten avui mateix les modificacions del servei de recollida d'aquests residus i donaran més detalls sobre la deixalleria.

PUNT I SEGUIT

l·l.S 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1W4

HABITATGE

Promusa completa el lliurament dels pisos de la promoció del 92 Des del 1989 s"han fet 335 pisos \N(il I s i \M 1 I R \ H S;inl ( uyut.

I Vmpu'*a nuínieipal Promusa \ a lliurar dissabte passat eK últims b habitatges de la promoció del l>2 als s^u* pi i ipielaris.

ITs pisos esi.in siinals al h a m de Sant D o m e n e e el ('olouier. tol just al da\aiil de: l'aie ( entra!, I I lliurament de la seiMiu piomoeio de l'romnsa eoiikkleix amb el procés d'adjudieaeio dels pisos de la terceta i oniliiin.i la consolidació de l'empresa municipal.

45 lamilies s,n]tctmalciH|ucs _naudei\eii des de la setmana passada d'nn dels nous pisos que s'ai\cc|iien al balli de Sant l)oinenec-el ( olomei. davant l'cn\eiable eniorn deí l'arc Central.

I.'aete de lliurament otieial es va fer dissabte, amb la presencia de l'alcalde, .lo,in \ \ m e r i c h . i dels nous veïns d e b habitatges, I 11 total son 45 pisos. 25 de regim general i 22 de rcüim especial. A mes, aquesta part de la promoció del l)2 inclou 15 locals comercials. b oticmes i S4 places d'aparcament.

A m b el lliurament de la promoció Colomer I es completa el programa de construcció de pisos iniciat el IW2. Aquests últims habitatges s'han endarrerit una mica respecte als del l ) | . que s'han repartit al llarg de l'any, l a majoria dels veïns de les promocions de Can (lanvcl. de 45 pisos, el Colomer II, de .""ò habitatges, i la del Colomei III, on se'n van edificar X. ja hi viuen des d'abans de l'estiu.

I c s previsions per a aquesta darrera tongada que es va lliurar

oficialment dissabte indicaven que entre el setembre i l'octubre haurien d'estar enllestides. I-.I- tècnics de l'empresa Promusa ja comptaven a m b les dificultats que presentava aquesta promoció, En una part del solar In vam trobar aigua, malgrat que havíem fet sondejos i ho n'havíem descobert», assenyala I rancesc l'eie/. gerent de Promusa. Això va obligar a canviar el tipus de fonamenlació, i la resta de les obres va seguir un procés més llarg.

La majoria dels nous propietaris dels 45 pisos de Sant Domènec-el Colomer viuen a Sant Cugat des de fa més de vint anys, i tots tenen entre 25 i 45 anys.

El preu dels habitatges que es van lliurar dissabte oscil·la entre els 4 milions que costa un pis de 45 metres quadrats i els {> milions d'un dels de °l) metres quadrats.

Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat i president de Promusa. va afirmar durant el lliurament oficial dels pisos que la funció social de l'empresa es manté. Però en aquesta darrera promoció s'ha in-

L'na família que viurà als nous pisos, davant un dels hlocs de Colomer I. Foto: MANIÍ rSI'irsos \ troduït un canvi que els responsables de Promusa han considerat necessari. Ara ja no hi ha límit en l'edat dels sol·licitants, perquè l'Ajuntament s'ha adonat que els més grans de 35 anys també ho tenen difícil per trobar un pis a Sant Cugat. La promoció de l'any <S° tenia limitada l'edat entre els IS i els 35 anys. Ln la següent, la del 92. aquest límit es va ampliar. perquè és evident què els més grans de 35 tenen mes necessitat de trobar pis que els de divuit. «L'objectiu social de Promusa ja no és només per a gent

1 5 anys treballant amb art

ebo

jove. simi per a tota la gent que viu a Sant Cugat i que no ha tingut opció de comprar-se un pis a preu privat», va explicar Aymerich.

Per al gerent de l'empresa, Francesc Pérez. Promusa ja està consolidada perquè els santeugatencs coneixen el producte que els ofereix i confien en les seves qualitats: - A r r a n de la crisi que hi ha hagut últimament amb les grans promocions que s'han fet a l'Estat Lspanyol i que han fracassat. la gent tenia més por. Fins i tot, desconfiaven de promocions

que ja s'havien començat a aixecar. A Sant Cugat, sortosament. això no ha passat. Lis ciutadans aposten per un projecte que ja coneixen, compren sobre planell i confien en el que els donarem».

Pérez considera que Promusa continuarà amb èxit.

De fet, el consell d'administració aprovarà el dia 28 les licitacions p e r al concurs de les obres de les properes 163 cases de Promusa. que es faran a Coll Fava i Torreblanca. Lis pisos estaran enllestits, segons les previsions, a l'estiu del l l W6.

.-. PAPERERIA TÈCNICA r ^ - * f c ^ > _ j ·

fiP^fSlI

lESCOUR

H A ^

".-. ENCUADERNACIÓ EN

| * .' i 4 l *

DIVERSOS SISTEMES

><

"... REPRODUCCIÓ PLÀNOLS

20 ANYS A SANT CUGAT

-'.•. PLASTIFICACIONS - TOT PERA Valldoreix, 47 Sant Cugat del Vallès Telèfon i Fax 674 96 02

L'OFICINA '.• FOTOCÒPIES COLOR LÀSER

plus ^ a r t Fspai il .ir t i ,iMii;ucaeni

tft

Kiiiniari'iii-ii'i i v i n i l a d ' a q u a r c l · l i - s . g r a v a t s , l a m i n i ' * . ínlnü.rafl··-. H i

CRr-.AÇjOl IM-iSEM

OCTAVIO SARDA

I agilitat q u i ' ofereix nu taller p r o p i

l ' e x p e i l·iu i.i d U l l - p i c i f e - s i o n a l * q u e e i . n e i x e n I a r t

JOIERS- TAI.l.KRS PROPIS

ile p r o p l . i e i l i l u l ' e l e e e i ú d ' u n n a l t r e c o l o r . b i r m à <> material

K

\ n u - - , l l i l i i i m o t l l u r e * i l i ' o i r i i i l · · - .1 m a .

ïbnmiltou

m i r a l l * a mula i p.Hlaretrats. s

V

'ï '

. *

-* *:

ebo

fe

Mí^

Aquarel·les novembre 1994 Horari:

líbia. Kibatallada, 6 Tel. 6 7 4 1 9 5 5

De ilimiirt* u ili.ssahtr: de III .i U h i.le 17 ;tl<)U.

I)iumrrií;e: ile 12 a 14 h.

Dïllun*. tani-ul

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

Í

/ 1 1 ! i i l'J 11

l\

MEGA

KRONOS

((>

l'i'!.

-O-JUNCHANS

0 . i ~)S 1 /

CURS

Jtí. fTloufka - a ç ò Ï

Vi )! I i ' :i Ui/.'

DE

CUINA JOVES AMBDÓS SEXES 1 6 - 2 4 ANYS CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT Q7"?

M

Per inscriure's, truqueu al

Tel. 588 53 61

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

5

PUNT I SEGUIT INVESTIGACIÓ

La biblioteca està especialitzada en qüestions de bioètica i és un centre de consulta molt important. Té 13.000 volums i disposa també d'un valuós fons d'articles. Foto: J.A. MULA.

L'Institut Borja de Bioètica és un centre desconegut entre els santcugatencs, tot i que es va crear a la ciutat ja fa 18 anys. L'únic d'aquestes característiques a tot l'Estat Espanyol és un organisme de diàleg entre disciplines diverses i té una clara vocació de formació dels educadors. Per al 1995 prepara una reunió en què es discutiran els criteris ètics en la distribució de recursos limitats en la salut, especialment pel que fa als malalts de les unitats de cures intensives.

La dimensió ètica de la ciència El diàleg entre disciplines frontereres, objectius de l'Institut Borja de Bioètica ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La ètica és una matèria que impregna qualsevol àmbit de la vida diària. Qualsevol professional ha de treballar, si és que es considera com a tal, amb un mínim criteri ètic. En el cas de determinades disciplines, com ara la mèdica, aquesta cura per la feina feta a consciència és encara més gran. Però les implicacions d'altres sectors també influeixen en l'actitud dels metges i dels científics. La interrelació entre la llei o els recursos econòmics amb els avenços tècnics i mèdics és molt important. La consideració del criteri ètic és del tot ineludible quan es tracta de l'estricta professió mèdica, que, al cap i a la fi, el que fa és salvar vides i millorar-ne la qualitat.

L'Institut Borja de Bioètica, l'únic a tot l'Estat Espanyol, és un centre de diàleg i confluència de totes aquestes qüestions.

L'Institut de Bioètica va néixer fa 18 anys amb l'objectiu de divulgar, investigar i difondre totes les qüestions relacionades amb les ciències que estan intercomunicades entre la medicina, l'ética i la moral, i les facetes de l'economia i el dret implicats en la moral. El centre és un fòrum de diàleg entre les diferents especialitats, que pretén arribar a conclusions consensuades i vàlides per a tota la societat. La projecció social d'aquests problemes és difícil, perquè tothom es creu en possessió de la raó, o, com a mínim, d'una part de la raó.

Les comunicacions amb els Es-

tats Units i Europa per part dels membres de l'Institut són constants. A la resta de l'Estat Espanyol, a Catalunya i molt menys a Sant Cugat, l'Institut de Bioètica és un centre absolutament desconegut per a la majoria. D'una banda, els seus integrants tracten les diferents matèries en uns nivells de coneixement extremadament elevats per resultar assequibles al públic en general. Però, d'una altra, també és cert que el debat sobre qüestions relacionades amb l'eutanàsia, la manipulació genètica o l'ètica sanitària està molt més desenvolupat als països d'Europa i als Estats Units.

Aquí, aquestes reflexions són encara embrionàries.

A l'Institut hi treballen vuit investigadors fixos, que són els que

elaboren les publicacions que periòdicament fa aparèixer aquest centre divulgador. Amb ells, participen també de les investigacions molts col·laboradors que hi inverteixen un temps concret. Ara com ara, hi ha dos becaris a l'Institut Borja de Bioètica, un estudiant portuguès i una italiana.

Però, a més, hi ha nombrosos voluntaris que hi col·laboren en projectes concrets.

Segons Jaume Terribas, vice-president executiu del centre, un dels objectius per al futur d'aquesta institució és la d'aconseguir captar l'atenció dels investigadors interessats en la bioètica. «Nosaltres voldríem fer una crida a la gent que té una formació específica en determinades especialitats, i que es vulguin dedicar

a aquest camp desconegut».

Segons Terribas, la preocupació perquè la societat es regeixi per criteris morals és una aposta de futur. «Els valors s'han tergiversat», assenyala, referint-se a la relaxació dels aspectes ètics. «Els avenços tecnològics, mèdics i biològics han suposat un trasbals per als pacients i també per a tota la societat en general», explica el doctor Francesc Abel, president de l'Institut i un dels biòlegs més importants del país. Les descobertes de les investigacions no afecten només els malalts, sinó tota la societat.

«L'anàlisi de les repercussions que poden tenir els resultats dels avenços tecnològics comporten una commoció dels valors socials», continua Abel. Aquest debat que s'aixeca entre l'opinió pública ha de començar entre els mateixos especialistes, i l'Institut Borja de Bioètica és un espai obert a aquest tipus de diàleg.

L'aportació que fa aquest centre en el camp de la divulgació es basa, sobretot, en la publicació de tots els seus treballs d'investigació, i en la participació en simpòsiums i congressos internacionals. La bilioteca de l'Institut té més de 13.000 volums específics i recull els articles de totes les publicacions especialitzades. El seu fons bibliogràfic constituteix un instrument d'informació valuosíssim per als investigadors. D'aquest servei, de la venda de les seves publicacions i d'una subvenció que rep de la Conselleria de Sanitat, viu el centre. El Centre Borja els ha cedit una part de les seves dependències per tirar endavant. Com a totes les fundacions privades, els recursos econòmics representen un gran obstacle.

Un dels grans projectes és organitzar, per al 1995, les jornades anuals de l'Associació Europea de Centres d'Ètica Mèdica. Aquesta trobada tractarà la limitació dels recursos i les prioritats de les polítiques sanitàries. El que es discutirà, segons afirma el doctor Abel, «són els criteris que es posen en marxa per atendre dos pacients que arriben a una UCI en el mateix moment i només es disposa d'un llit. Qui s'atén abans, el que està més greu, el més jove, el que té més possibilitats de sobreviure?». Metges, economistes de la salut i altres especialistes hauran de discutir aquest problema, que aixeca fortes polèmiques.

L'interès de l'Institut és trobar el sentit moral a aquest i d'altres problemes.

MEDI AMBIENT

L'EMD podrà participar sense vot al Patronat Metropolità de Collserola CÈLIA CERNADAS

• Valldoreix.— L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix podrà participar com a entitat observadora en el consell d'administració del Patronat Metropolità de Collserola, l'òrgan que gestiona el parc. O sigui, podrà escoltar, preguntar i suggerir, però no votar. El patronat ha acceptat així la petició que li va fer l'EMD, encara que Valldoreix hi volia participar com a membre.

En principi, el patronat només està integrat per municipis que tinguin una part del seu terme dins la serra de Collserola. Es tracta de Barcelona, Esplugues

Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Montcada i Reixac, Cerdanyola, Molins de Rei i Sant Just Desvern.

Atès que l'Ajuntament de Sant Cugat, que de fet és un dels municipis amb més interesos a Collserola, no en forma part, l'EMD de Valldoreix va sol·licitar la seva entrada argumentant que volia aprofitar la tasca del patronat en la prevenció d'incendis. Les raons d'aquesta negativa de l'Ajuntament les ha fet públiques l'alcalde, Joan Aymerich, en diverses ocasions: es resumeixen, en definitiva, en el fet que el Patronat és un organisme hereu de la Mancomunitat de Municipis, de la qual

Sant Cugat ja no formava part per raons, segons Aymerich, de color polític.

L'EMD de Valldoreix podrà participar en el Patronat de Collserola, que presideix l'alcalde d'Esplugues, Antoni Pérez Bravo, fins que l'Ajuntament de Sant Cugat s'incorpori al patronat, segons especifica el propi organisme. Un matís que, de fet, és una pressió implícita perquè l'administració local es decideixi en aquest sentit.

No hi ha reaccions encara a la notícia, però de fet la decisió de Valldoreix de desmarcar-se en aquest aspecte no va agradar gaire a l'Ajuntament.

/K L l_ J / V i I rvl I

i

V

I 13 R

E

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ \ VENDA TALLER Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S

SANITAT

Els representants dels veïns de Mira-sol demanen documentació sobre la planta L'Ajuntament reitera que s'investiga la possibilitat que hi hagi hagut un incompliment \AVI C.\\ \

• Sunt Cugat Josep Maria Àngel, membre de la comissió de seguiment de la planta cstciililzadora de l'Hospital General de Catalunya. ha sui lícit.d per escrit a l'Ajuntament

copies d'una sèrie de documents relatius a la planta, alguns dels quals ja havia demanat com a membre de la comissió el 4 de novembre. Àngel \ol la documentació per aclarir la contusió de dades produïda, segons ell. després

de la publicació d'unes inlormacions en que es deia que la planta podria haxer incomplcrt el decret tic paralització de 1 alcaldia. Joan Recasens, regidor de MOSM.V. assegura que encara s'investiga aquesta possibilitat.

l.ii la carta presentada el dia 22 de novembre passat. Josep Mana Àngel s'adreça a l'alcalde loan Avmeiieh. i|uc es al mateix temps president del consell de districte de Mira-sol i v'n' i.i comissió de seguiment de la. planta de residus de l'I lospil.il ( leneial de Calaluina. per d e m a n a r •docimietltacio que taei retereneia als següents aspectes: aiitonl/acio de la Junta de Residus, n aiicnt aíncnl i final del període de p i o \ c s . numero de tractador de ( I SP V decret d'alcaldia de suspensió cautela!' i aixecament de ''esmentada MIS|ieil'-iO" \i|(ies|.i documentació, SCÜOIIS

XHL'C'I. li.! de

seixir

per

Josep Maria Àngel també protesta perquè, fins al 22 de novembre. data en la qual va presentar el seu escrit, encara no ha rebut cap dels documents que

Eduard Pomar serà el representant de Sant Cugat al consell nacional dTRC XAVI CAVA

• Sant í ' u g a t .

Eduard Pomar, integrant de l'execuliva local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat, ha estat un dels membres del partit escollits per representar el Valies Occidental en el consell nacional de la formació política. I 'elecció d'Eduard Pomar es va dur a terme en el decurs del congres comarcal que els republicans del Vallès Occidental van celebrar el I1' de novembre passat i en què es \ a n presentar S candidats per cobrir els llocs dels h representants que pertoquen a la comarca. La candidatura de Ponia! va ser la tercera mes votada, tel que ties deia secció local de Sant Cugat es valora com un reconeixement de la tasca que han portat LI terme en el decurs dels dos últims anys.

Juntament a m b el de Sant Cugat. es van escollir dos candidats de Sabadell, un de Terrassa, un de Rellinars i un tic Montcada.

Pomar també es el representant local al comitè polític comarcal. però la seva no\ a responsabilitat farà que abandoni aquest càrrec. que passarà a ser ocupat per Joan Vives. Pomar va manifestar: « I T representants del Valies Occidental volem aprofitar Li nostra presència al màxim òrgan del partit per marcar les distancies entic la nostra comarca i Baicclona. i reforçar la petsonalitat del Vallès.» l i n s ara la representació de la secció local d'Esquerra Republicana al consell nacional del partit l'havia dut a terme Sebastià Oros.

aclaiii si la piaiila estel iht/adora \a incomplit ei decret de paralització di' l'akaidia. , si hi havia aliuina ihlei ei., la enlre les dates del pt i iodc de p o r c s subminisitades pels lepicsentanls Oc 1 AHiiil.uiicill i les I.|!.K i ealmcnl van sci et cel ixes.

I I presiden: de I \ss,iciacio de Veïns Sant Joan de Vlua-sol també demana, una uipia de la sol·licitud d'estudi d'impacte ambiental tela a l'Institut Català de Tecnologia. i de la resposta d'aquesta institució en ejue es compromet a realitzar l'estudi, a mes de totes les dades tècniques que hi hagi i el termini establert per lliurar-lo. (ai el seu escrit. Àngel mostra la seva sorpresa perquè l'estudi va ser encarregat el 21 d'octubre. quan Joan Aymerich mateix, segons ell. l'havia anunciat el 29 de juliol en el decurs d'una reunió de la comissió de seguiment.

Divendres. 25 de novembre de 1W4

Veïns de MIM sol I'IÍ'UO.HIÍ davant de l'ajuntament contra la planta eslei ilil/adoia de l'IKiC. I om MANI hSI'INOSA. Consell a Cerdanyola considera que se li ha\ ien de remetre com a membre de la comissió. Per part de l'Ajuntament.

Joan Recasens, regidor de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, assegura que "aquests documents han estat tramesos a Josep Maria Àngel, i ha d'estar a punt de rcbre'Is. si encara no els té». Recasens va presidir la darrera comissió de seguiment de la planta.

En la carta lliurada a l'Ajuntament. Josep Maria Àngel recorda que va ser Joan Aymerich

mateix qui el va proposar per formar part de la comissió de seguiment, i que «és del tot evident que per fer aquesta tasca ca! tenir a les mans tota la documentació.

Si no és així. la meva presència a la comissió seria del tot inútil».

Respecte a la possibilitat que la planta esterilitzadora de residus sanitaris d e risc hagués estat en funcionament mentre encara estava en vigor el decret de l'Ajuntament que n'ordenava l'aturada, Joan Recasens manifesta: «Encara estem investigant el te-

ma. tot i que a l'Ajuntament encara no tenim cap constància que això hagi ocurregut.» L'empresa que gestiona la planta, C E S P A Gestió de Residus, SA, va rebre el 18 d'octubre l'autorització de la Junta de Residus per p o d e r tractar els residus sanitaris classificats com a tipus 3, és a dir, que comporten un risc d'infecció.

Segons l'Ajuntament, en aquesta data la planta havia d'estar paralitzada mentre se solucionava un problema sorgit a la planta d e p u r a d o r a de l ' H G C .

El consell nacional d ' E R C es cl primer òrgan del partit entre congressos i es reuneix cada dos mesos per debatre temes polítics.

Segons E R C , el seu nombre de militants al Vallès Occidental supera els 450 membres, un nombre suficient per arribar als sis representants en aquest òrgan del partit. La propera reunió del consell nacional tindrà lloc dissabte vinent, dia 26 en el marc del Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, a dos quarts de cine.

POLÍTICA

Jaume Busquets presenta les línies mestres d'ERC per a les eleccions municipals El progressisme, clau de la gestió \ \ ( .l·l s ( VSIVt R-x

I Sant Cugat E s q u e n a Republicana de Catalunya aposta per una gestió municipal eficient, participativa i progressita. que integri -els elements que han derivat de la crisi posteapilalista, com ara tl i espècie pe; l'entorn i per les pcisoncs. i la lacionalilzacio d e b ret uisos. . segons \ a definií 1 )a\ ui Sempere. president tic la secció local tic la lormaeio i número 2 de la llista d'l squeria Republicana a l'Ajuntament. David Sempt ic \a presentat de manera publica i oficia! cl cap de lhsla. Jaume Busquets, dilluns passat.

I 'assemblea de militants, en la qual van participar unes 20 persones. va ratificar el geògraf i professor de la Universitat A u t ò n o m a Jaume Busquets com a cap de llista el 14 de novembre passat.

Busquets s'ha integrat sempre en la vida cultural i associativa de Sant Cugat. i. així, és m e m b r e del G r u p d'Estudis Locals i dirigeix la revista del G E L . Gausac.

En camí. mai no I- e. i.i participat directament en la vida política.

M a l g r a t això, c o n s i d e r a q u e aquesta incursió es una manera més tic treballar pel municipi. -La finalitat es aconseguir un Sant Cugat ric i plural, on es combinin la gestió i el ptogressisme. A Esq u e n a !ii he troba! L'.CIII molt quahlicad.i. que es creu alio que diu i que ticballa amb il·lusió. Per això u> m'hi trobo a tuiM-, mamlest,:.

Jaume Busquets va piesentai les li mes clau del programa electoral i va anunciar que s'anirien desenvolupant en els propers mesos. El projecte d'Esquerra Republicana per a Sant Cugat es basa en cinc punts. El primer considera la ciutat com un municipi compacte, i pretén aconseguir cl reequilibri entre els districtes, l ' E M D i el centre. En aquest sentit es formula també el segon, que persegueix la identitat municipal. fomentada des del seu patrimoni cultural, urbà i natural.

íiisqucts i Sempere. Jurant la presentació tic la camlidaluiu del pruner com a alcalde, hmo: JA. Mbl.A. Precisament en aquest aspecte incideix de manera molt clara el programa de la formació republicana, que atorga a Sant Cugat una funció fonamental en la defensa de l'entorn natural de tot el Vallès, i en concret, de la serra de Collserola. Segons Jaume Bus-

quets, -s'han de fer esforços perquè no es perdi cap espai natural més». Un altre punt del projecte fa referència a les qüestions socials, i entén el municipi com un instrument cohesionador de tots els àmbits, -les dones, els avis, els nens o els immigrants. U n Sant

Cugat per a tots». Finalment, totes aquestes propostes es vehicularien per mitjà d'una gestió racional dels recursos municipals.

David Sempere va dir que E R C és una opció de majories, tot i que des d'altres formacions se'ls hagi titllat de radicals.

arking

Torreblanca

Tintoreria Ràpida

J o s e p Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

2 5 0 ptes TOTA. LA. JSTIT Pàrquinsi C i n e m e s i A u d i t o r i O b e r t les 2 4 h .

PUPIL·LATGE - S'ADMETEN ABONATS

La Qualitat en una Hora Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

PAPERERIA

GALA HI-FI T.V. VÍDEO

LES MILLORS BOTIGUES. LES MILLORS BOTIGUES • LE

TELEFONIA PARABÓLICAS

QUIOSC Mercot Torreblanca Local 2-15 08190 Saní Cugat del Vallès Telèfon 589 0 1 9 9

AV. Torreblanca, 2-8 local 15 (Junto ParquingJTel. 589 00 37

L f t FLPWJTP • Pa atabat de fer

DMfWMflfVWlIt

NGQMA

MAtoim. onçutAi wacoum

• Embotits artesanals

©589 26 60

Carn de vedella, porc, pollastre, conill...

Embotits artesans

c/ Elies Rogent, 56 Al costat del Cinema i de l'Auditori de SANT CUGAT

^íttb^Bii^i(i^-Te(.589228^C^Ma^^ÍBlse^

Formatges P.Tom Sfetnea, 2 * t # . TA 589 4183. Ptepbig g^Mpmàtames dents.

Cant9«i*r automàtic. Atenció ac«««<JM24h.Sw«i«<íawc«.

SAKT CUGAT DCL VALLÉS

Carns farcides

Mati: 8 - 2 h dilluns a dissabte Tardo: 5 - 8 h dimarts i dissabte Divendres: 8 a 20 h {obert tot d dia) * Botiga exterior, obert cada tarda

A

0»H**ttrT<aUKMT Tpfc 8 4 * 9 0 SA

PROFESSIONALS AL SEU SERV1I Pàrqutng gratuït

8

PUNT DE VISTA

Cal una solució ràpida sobre Kampió

ELS Fi CANTONS S<*tman.in In.iept-niii·nt. català, comarcal i dt·m·.K.ralK

<$>

Premta Local de Sant Cugat SL

l'am-r V - m e . 5. lr - 08190 Sant Cugat del Valies

PrtsMont Ramon Grau i Soldevila

Director Jtwcp Riera i Font

Redacció Mdilr (iuisadii Opimol. Cèlia Omadas lAjuncament i PchlKa). Xavj Cava i Medi Amhent, l irhartisme. Sanitat i. Nuna de Mas {EnsenyjnK·nt;, P-.'p Català • Districtes i Riihn. Xavier Botella (MunicipisI, Francesc C a r v itüitiULv. Catí Mnn-ii lí-tirtiomiji l-.nmu \nsnld, Àngels Castuera, Jordi rk>rdes, Pere Pich. l'q- THÍIIK-S i \j-.i Borra.-. iCulturj i Espectacles!. Montse Sani i Reportatges i, OniH' Rewrte Ratiiiir. Laque i (Jeruma Compte i. Esports!. Sílvia Barroso i Mut-u Sal,, V,.::: h i w r s

Josep Mana Valies. Carme Perdices i Sctua

(k-fhtht'r 'Apuri*-. N.ictv i V v i o i Comarca'. Mane Espinosa i J>>sep -Vitori Muldil·W.iirdtlai

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

L

S alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha reconegut que legalment l'Ajuntament no pot impedir la implantació d'una superfície comercial de la cadena Kampió al barri de Sant Domènec-el Colomer. De fet. el consistori ja era favorable en un principi que s'hi instal·lés, però va ser la Comissió d'Equipaments Comercials de la Generalitat la que ho va denegar.

Aquesta va ser una decisió en la qual hi va tenir força a veure la petició de Pryca per instal·lar-se a la Guinardera, que sí va tenir el vist-i-plau de l'administració catalana.

En el temps que ha passat des del principi, però, l'Ajuntament no ha

mantingut una postura gens clara sobre el futur de Kampió a Sant Cugat, després que la Generalitat li passés la patata calenta. Ara l'equip de govern municipal no pot allargar més la situació. Aymerich assegura que està està buscant una proposta alternativa perquè l'impacte de Kampió —que té tot el dret a implantar-se— sobre el comerç local sigui el mínim possible.

El problema, però, és que la solució difícilment podrà satisfer els interessos dels principals implicats: la cadena comercial, els botiguers i els ciutadans. Per sobre de tots hi ha els dels ciutadans, que tenen dret a tenir tots els equipaments neces-

saris, i entre ells els comercials. I després vénen els de Kampió, que té el c o m p r o m í s m u n i c i p a l d e deixar-lo implantar a la ciutat, encara que no pot ser en les condicions inicials que pretenia perquè són les que va rebutjar la Comissió d'Equipaments Comercials. Els comerciants de la ciutat han d'entendre que els consumidors han de tenir la possibilitat d'escollir entre tot tipus d'ofertes, sempre que siguin legítimes.

L'Ajuntament ha de tenir la voluntat de solucionar tan aviat com sigui possible aquesta qüestió, amb una postura ferma que no traeixi ni la legalitat ni els interessos legítims de tots els ciutadans.

Capcomarclai

L'Arxiu Municipal i la memòria històrica

Gemma Bosch

Equip comarctal Ri <sa Mana Carrasco, Nuna Olivé i Eva Plana.-.

L

Imprauló R.mmpres t I.Í72: 40 05 95

Distribució Mailing Valies SL DipiKit icgal Ül-405-93

lis 4 i jpji*t .•irrrxsd únicament la seva .ípuuo eti els editorials tU iniCes f'.niiab •\piisrr ; 'pirK' iel1- seus autorv que Els 4 Cantons mi fa seva tiecessariameni

a col·laboració dels ciutadans ha fet possible que l'Arxiu Municipal hagi recuperat per a la memòria col·lectiva una bona part de la història de Sant Cugat.

En total. 132 publicaions editades a la ciutat des de l'any 1927. Per això i per moltes altres coses és de calaix destacar l'esforç encomiable dels responsables de l'arxiu, que malauradament és un dels equipaments de

EL

Carta a l'alcalde Aymerich • Sr. Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, tenim coneixement que ha tingut reunions amb el grup (),7cr de Sant Cugat, en les quals se li ha fet la petició de dedicar una part de les despeses ordinàries a l'ajuda a projectes en països subdesenvolupats.

Nosaltres, com a associació de veïns, hi estem adherits i hem col·laborat econòmicament en un projecte educatiu en un poblat de la selva amazònica.

Sabem que hi ha reunions pendents en les quals vostè comunicarà la decisió presa per l'equip de govern que vostè presideix.

Prendre una decisió d'aquest tipus, en moments de crisi econòmica i sota la pressió de ciutadans que li demanen carrers asfaltats, una neteja millor, més serveis. etc, no és gens fàcil. Sàpiga, però, que rebrà tot el nostre suport i que acceptarem de bon grat una disminució del 0,7 r í de la partida destinada per a Mira-sol per a despeses ordinàries.

Esperem que la proposta que taci sigui satisfactòria i que els joves que romanen a la plaça de Barcelona puguin aixecar el campament amb el cap ben alt.

Creiem que és just el que demanen i que. en contra del que la gent normalment creu, els joves són generosos i solidaris. També vostè se n'ha de sentir orgullós.

Rebi una cordial salutació. Jost-P MARIA ANCLL. president Associació de Veïns S.tnt Jo;in. Mira-sol

L E C T O R

la ciutat més desconeguts pels ciutadans.

La nova col·lecció de diaris i revistes que hi ha a l'arxiu permetrà als ciutadans de tenir la possibilitat de conèixer o repassar els principals fets —i també els més petits—, des d'òptiques diferents, de l'evolució la població al llarg dels anys. I això és bo, perquè tant important és tenir idees i il·lusions pel futur com tenir

present en la memòria el passat.

Un altre pas important per a l'Arxiu Municipal és que les seves instal·lacions milloraran quan tingui espai a l'edifici de l'Arxiu Nacional.

I un capítol a part mereix la col·lecció fotogràfica de l'artista santeugatenc Carles Cabanas. Les 35.000 fotografies de Cabanes que hi haurà a l'arxiu seran el millor retrat del pas del temps a la ciutat.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2!0 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. £"ís 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

deturables, les que produïm els mortals, si ens ho proposem, podem deturar-les. Posem per cas la ratxa exagerada d'articles que ha provocat la carta de la Real Acadèmia. De tan ridícula no mereixia, certament, ni l'espai ni el ressò que li donen els mitjans de comunicació. Ara, si descendim dels himàlaies polítics i acadèmica a «La Galeria» d'£/í 4 Cantons, veiem que divendres 18 una fèmina consirosa afirma que «no és gens fàcil arrelar-se en un espai nou» i es preocupa perquè sovint escolta l'expressió «jo visc a Sant Cugat», però poques vegades «jo sóc de Sant Cugat». L'única cosa

que demanem els arribats de poc —però ja inscrits al cens santcugatenc perquè volem ser de Sant Cugat— és que els laments i els dubtes respecte a «la identitat» i sobre «residents i ciutadans» no es transformin en ratxa perniciosa.

Per favor, si us plau. MARIÀ ASSUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

0,7%: només reclamem una misèria B És una vergonya que cap dels nostres representants, siguin estatals, nacionals o municipals, no LA P U N X A

D'EN

JAP

hagi complert el seu propi compromís de donar el 0,7% del seu pressupost per a la cooperació al desenvolupament dels països pobres. És molt miserable que hàgim d'invertir tant de temps i esforços en campanyes, manifestacions i acampades per aconseguir aquesta miserable fita del 0,7, quan sols és un primer pas que per si sol no soluciona res. És penós que problemes tan importants com el deute extern, el comerç injust, les polítiques del BM i del FMI o les lleis d'immigració sigui ignorats pels nostres polítics, que ni tan sols no volen començar a compartir les engrunes del pas-

tís. Els polítics ens prenen el pèl amb falsos compromisos i tots plegats prenem el pèl al Sud explotat. marginat i miserable.

Recordem-ho cruament: milers de nens es moren de desnutrició, milions viuen al carrer en l'absoluta misèria, molts altres es moren de malalties vulgars per manca de recursos i d'assistència... I nosaltres podem fer quelcom per canviar la situació, però no ho fem. Ja poden anar morint nens, que nosaltres no donem ni el 0,7...

F e l i c i t a t s a tOtS. / Un acampat a la plaça de Barcelona. Sant Cugat

De tota mena i condició M Sóc un pobre vianant que circulo per la vorera, les conec totes: les amples, les estretes, les maques, les lletges, de d'alt estànding, les de tota la vida, les d'avingudes àmplies i les de carrers estrets i ombrívols. N'hi ha de tota mena i condició, però totes. totes, tenen un element en comú: la gran quantitat de tifes de gossos, també de tota mena i condició, que conviuen amb tants i tants santeugatencs, també de tota mena i condició, que passegen els seus companys de quatre potes deixant un rastre dde merdes de tota mida, mena i sense condició, que van a parar sota les sofertes sabates de tota mena i condició.

I és que de pòtols i incívics de tota mena i condició les ciutats e n SÓn p l e n e s .

Sant Cugat

Un usuari de voreres

Ratxes M Fa ben pocs dies. en un punt remot dels Himàlaies, una ratxa furiosa de vent causà la fatal estimbada de nou escaladors. Mentrestant. a casa nostra, un penyaler dels himàlaies polítics era estimbat, immisericordiosament, per una ratxa artera que tots coneixem prou bè, i que ja dura massa.

Els dos fets esmentats em porten a cogitar: si les ratxes que ens vénen de la Natura són in-

A C L A R I M E N T

H Per evitar malentesos amb persones que tenen el mateix cognom, volem aclarir que la carta de la setmana passada titulada «Senyor Tubau...». signada per Maria López, feia referència a Ivàn Tubau. periodista i escriptor.

PUNT DTE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994 L A

T

R I B U

N

1>

A

L

A

G

JOAN FERRERÓS

F

F

a dues dècades el búnquer havia estat una categoria política —-els partidaris que allò que el règim havia lligat i ben lligat no ho deslligués cap contingència política—; ara torna a ser una edificació, però la paraula manté la capacitat d'incorporar una càrrega metafòrica. Sabíem que a La Moncloa hi havia una bodeguiya, on els íntims celebraven les glòries de l'amfitrió; ara atreu la nostra atenció un búnquer, el refugi ultrasecret que és el tema de conversa del tot Madrid. Quines festes s'hi poden celebrar, ja, a La Moncloa, amb quins ànims? El setge s'endureix per moments, els assaltants han arribat al penúltim

L

PiTA

R

Í

P

T

I

R

I

A

E

n el fons compadeixo la trista i solitària figura del director de la reial acadèmia de la llengua espanyola.

Tants anys de vida deambulant en l'estepa de les lletres, tants anys cremant diòptries en l'estudi de l'idioma per acabar d'aquesta manera, cavalcant damunt d'un fòssil, una acadèmia que, en el fons, és només una terrina plena de formol amb alguns insectes al seu interior.

Quina vida, dura i sacrificada, la d'aquest home que ja té un cognom de cadàver bíblic, de Llàtzer al llindar de la vida i de la mort, i l'altre de traginer, amb les suors que això comporta. Un home envoltat de carn de geriàtric, de vells orgullosos i malhumorats que s'escanyen per tenir la possessió d'una butaca amb minúscula o majúscula, que en el fons és una còmoda poltrona per dormir les seves llargues migdiades acadèmiques.

El senyor Lazaro, pe«...per acabar rò, no pot dormir, ha estat condemnat a d'aquesta manera, continuar despert, a cavalcant damunt resistir infatigable la d'un fòssil, una desfilada de nous acadèmics, a escoltar acadèmia que, en el la prosopopeia d'uns fons, és només una discursos d'ingrés que tenen el sabor terrina plena de de substàncies en formol amb alguns descomposició. És una vida sense insectes al seu interior» al·licients, la seva.

Un home com ell, que ha d'anar depurant el llenguatge castellà, que veu com la Reial Acadèmia de la Llengua és una màquina massa lenta per engolir les desviacions i la imaginació de tres-cents milions d'ànimes. Així, mentre l'Acadèmia dóna el vist-i-plau a una paraula després de vint anys de debats, el carrer ja n'ha produït vint mil de més que ja estan a punt per ser acceptades.

Deixem, doncs, que aquest home vell i fatigat, aquest estudiós fart de tant de llibre, es dediqui un sol dia a la seva vida a l'exercici de la boutade, a la sana i llustrosa activitat de dir bestieses sense raonar. Llavors tornarà a la crua realitat, a haver de presidir trepitjant l'ossera de l'acadèmia, el cementiri dels que ahir eren els elefants de la llengua castellana.

C

Sobre la solidesa de l'edifici MANUEL CASTANO

bastió, i l'ocupant no ofereix resistència. Per amargar-li un punt més l'existència, el que no pot deixar de ser un dels secrets més ben guardats de l'Estat resulta que és objectiu tàctic, motiu d'insídies, matèria de filtracions, font d'acudits, argument d'intervencions parlamentàries. El que hauria de ser refugi últim N

SÍRíE

T

E

MIQUEL AGUIRRE •

poc comuna, francament desagradable, etc. Aquestes i d'altres situacions similars seran les que crearan antipatia al nouvingut, i no pas el color de la pell o motius religiosos intrínsecs: la pura incomoditat veïnal. Pensem en un cas —una raça— més familiar, amb llarga tradició de veïnatge prou desigual: el dels gitanos; hi ha famílies de gitanos que viuen en pisos entre indígenes en excel·lent relació mútua: ni tan sols podríem remarcar la placidesa de la situació si no fos que els gitanos destaquen per morenassos i elegants genètics. Ara bé, fa poc en un hospital ocorregué el següent: vuit o deu gitanos cridaners i maleducats xerraven amb un altre d'ingressat en hores que, a més, no eren de visita; el servei d'ordre renuncià a intervenir-hi tement, per experiència, la violència que es podria generar: per por de rebre, vaja; el discutible prestigi que es guanyaren aquells gitanos es degué a les maneres, sembla CONCEPCIÓ VIVOLAS que prou corrents, que practicaren, no pas a la seva condició d'hotament després d'haver-lo tractat i hames d'aquella raça. ver-li entrellucat el compte corrent.

Però és que els costums, els hàbits, Si la falta d'adequació als hàbits amles formes, entre ciutadans, entre veïns, bientals —majoritaris— indueix a conpoden representar un engavanyament flictes dits racistes, quan el desencaix sòcio-ambiental constant i per això diva més enllà i transgredeix uns costums fícil de suportar. Il·lustrem-ho amb alconvertits en lleis —robatoris, violènguns supòsits. cia— l'afer empitjora, no cal dir. I com arreglar-ho? Comencem pels indígenes: Imaginem que tenim veïns immigrats tolerar tot allò que no representa cap del Magrib. Per poc creients-practicants molèstia objectiva, quantificable, tot que siguin, pel ramadà es llevaran cada allò que no agradant-nos ni hem de dia durant un mes a les tres o les compartir ni ens afecta. I amb humor quatre del matí per rentar-se, cuinar i curiositat. Acabem pels arribats: adapi menjar abans que surti el sol: en tació. Integrar-se amb optimisme a certs hores habitualment silencioses, per poc hàbits públics del país que els acull enrenou que moguin, el soroll serà molt no implica cap autoimmolació de la desagradable per a qui pretén dormir personalitat, cultura, religió, i sí en canvi fins cap a les set o les vuit. N'hi haurà comoditat i simpatia aliena. Que ho que aniran a un pastor, li compraran sàpiguen més que res els herois de una ovella, la degollaran a la vista i les meselleries local i forana. segons determinat ritual al solar del costat i la cuinaran, amb la qual cosa escamparan per tot l'entorn una ferum Joan Ferrcrós és professor d'institut E

L

Un president cansat

Races i costums: discreció i bon humor ins fa poc, les picabaralles dialèctiques sobre actituds poc o molt racistes solien incloure, com a argument de pes, el «t'agradaria que la teva noia es casés amb un negre?»; cap més característica que negre: implícitament es donava per entès que el gendre en hipòtesi a més deuria ser pobre, sorrut i probablement lleig. La dita pregunta ha anat desapareixent com d e s a p a r e g u é aquella d'«aniries al llit amb el teu xicot?», tan definitiva entre els joves trempats dels seixanta: es modifiquen les circumstàncies i canvien les premisses. La del negre cada vegada més requeriria afegir-hi incòmodes especificacions, no fos que l'interlocutor, entusiasta, exclamés «sí, ara mateix!» perquè amb tota naturalitat pressuposés que el xicot del supòsit és simpàtic com Eddie Murphy, humanista com Màgic Johnson, atractiu com Sidney Poitier i, a més, ric com el gambià de la primitiva. Perquè la pell és el que menys compta, o si més no, és la barrera més senzilla de resoldre, llevat que tractem amb energúmens essencialistes, mòrbidament frustrats o acomplexats, però d'aquests ni ha més aviat pocs. El que hi ha en abundància és públic que refusa una raça quan va associada a la condició de pobre o bé a costums diferents. O a totes dues coses juntes. Del racisme econòmic hom se n'ha ocupat sovint des del neolític fins ara: la Bíblia, el feudalisme i Marx han deixat, des de talaies distintes, l'assumpte més que aclarit. Quant al racisme costumista, no tant: tot ha quedat en vagues prèdiques sobre la pràctica de la tolerància i l'exercici de la paciència, que estaria molt bé si la cosa durés un moment: el moment, per exemple, que un pare necessita per oblidar-se de la foscor epidèrmica del futur gendre —el que pressuposàvem més amunt— immedia-

A

E

L

V

E

S

P

E

R

Fotos de la cúpula en cas de circumstàncies bèl·liques o d'hecatombe nuclear fa més soroll que un sac de nous dolentes; qui més qui menys té un tros de plànol de la construcció, o en sap alguna interioritat perquè coneix algú que hi ha treballat, i s'estén una alegria irresponsable a veure l'amo encasteHat en un búnquer antiatòmic amb goteres. És aquesta atàvica incapacitat espanyola d'organitzar l'alternança política, aquest esperit de reconquesta amb què s'ocupa qualsevol parcel·la de poder. Així, cada governant abandonarà el búnquer de l'antecessor, i se'n farà fer un de propi, a imatge i semblança seva.

H

IMMA MERINO

e vist una de les fotos que, en la celebració montserratina —la muntanya, el símbol— dels vint anys de Convergència, mostren un Pujol somrient abraçat a un Cullell dolorosament resignat. No recordo el peu de foto, potser perquè jo me'l faig: Pujol agraeix a Cullell que assumeixi el paper de boc expiatori.

L'endemà, trobo als diaris la foto del substitut del sacrificat. Es diu Jaume Roma, té 36 anys, i Pujol el presenta com el capdavanter del relleu generacional en el govern de CiU. La foto em fa pensar en un nen que aixeca el braç a col·legi per contestar a la pregunta del mestre, mentre té a punt la goma d'esborrar. Passen els anys, els seus ex-companys fan sopars i el recorden com el pilota de la classe, mentre el noi de la foto passa en net els apunts de les assignatures d'Econòmiques i Empresarials —estudis assenyats, de noi conscient—. Tot just acabats els estudis universitaris, comença a treballar de manera polida en un despatx de la sanitat pública. I puja i puja, mentre calcula el moment d'adquirir el carnet convenient. Havent-hi gestors, qui es recorda dels somiadors?

10

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1W4

A

L A

Els santcugatencs volem més I I VI (.(

G

A

L

E

R

I

A

Xiulets, crits i protestes a Lleida

1SAIX) M MAS •

E

S

l dia 12 d'aquest mes a la matinada v a quedar ben palès, una vedada nies. que els .santcugatencs volem més. Per eelelebrai el segon aniversari de Cinemes Sant Cugat, van organitzar una sessió maratoniana. Va ser un.i prova de loe. si tenim en compte que eien quatie hores intensives de cinema subtitulat i no comercial. Però l'cul de l'esdeveniment va ser lottmd i es va tci evident que a Sani Cugat la gent esta en bona disposició per íei Coses noves i s'engresca de seguida.

I'N ijiii vam gaudir de la llarga vetllada \ au i veure com es tonia el dissabte i collíem,;.iv a el diumenge entre crispetes i cel·luloide, una maneta diferent, però amb man potencial d'adeptes, que va canviar de manera esporàdica el monòton paisatge nocturn JcN caps de setmana santcugatencs.

T ha parlat molt de l'avortada xerrada de José M. Aznar a la seu dels Estudis Universitaris de Lleida. Tots els mitjans han donat la notícia.

Hi ha un aspecte, però. que no he vist reflectit. Es ben cert que des de Ics campanyes dins dels mitjans de comunicació madrilenys, contra la normalització del català i per extensió contra els catalans en general, hi ha hagut una resposta per part de persones des de tols els àmbits de la societat catalans per denunciat els atacs i per posar en relleu la clara implicació del Partit Popular, en el mare tic l'estratègia global d'aquest partit, de foragitar ei PS01-' del poder, atacant el seu soci C i ( ' i confonent, m e t ò d i c a m e n t i b a r r o e r a m e n t . aquesta coalició amb Catalunva. tot servint-se de passada, com a tàctica, de l'embolica que fa fort. Força veus s'han alçat per denunciar eN inr-, . ,. , tents foiasscnvats

1 es que. repeteixo. els santcugatencs volem mes. mes oportunitats per gaudir del poble.

Aquests darreis anys. Sant Cugat ha crescut d'una manera vertiginosa, tant que molts l'anomenen .ciutat» amb tota naturalitat. De la mateixa manera s'haurien d'haver incrementat i diversificat les ofertes de lleure per satisfer les necessitats de tota la gamma de població que actualment conviu al municipi. Però no ha estat així. i el ventall d'activitats a fer encara es molt escàs i pensat per a un tipus molt específic de públic.

Per arribar a la categoria de ciutat. primer caldria que ens plantegéssim una qüestió molt bàsica: un dels elements que caracteritzen les grans metròpolis es la diversitat i. en canvi. Sant Cugat cada cop es va homogeneïtzant més tot creant una ciutat d'alt estànding.

De moment ja tenim un claustre d'alt estànding, un 1 eaire-auditori d'alt estànding on es fan actes per a gent, és clar. d'alt estànding. Podem anar a sopar o de copes, això sí. també amb comptes d'alt estànding. Increïble però cert.

JORDI SOl.hR

indignació sembla que ningú no té en compte aquesta pluralitat, quan precisament el que caldria seria partir de la premissa que «on hi ha diversitat, hi ha riquesa».

Si fem una ullada a la programació de propostes per al jovent, la vista se'ns perd en un pou fosc. l'Is caps de setmana són envaïts per l'avorriment i l'única manera de combatre'l és agafar el cotxe i escampar la boira. A Barcelona o a fer recorreguts comarcals.

Però encara que sembli mentida, hi ha joves a Sant Cugat que no tenen cotxe o. encara diria més, que no tenen ganes de moure's amunt i avall a la recerca d'animacio. Amb què ens trobem aquest jovent que encara apostem pel poble'.' A part de la ruta de rutina dels quatre bars on s'aglomera la gent, l'última destinació serà. si encara hi ha ànims, o bé escurar-nos les butxaques al parell de macrodiscos de la rodalia del poble o he anar a tocar la guitarra amb els acampats del ll.7C£ a la plaça de Barcelona. Totes dues propostes són fantàstiques, però. es clar, necessitem un ventall de coses a fer una mica més ampli, oi'.'

De què gaudeix el jovent de Barcelona que nosaltres no tenim? Del dret de triar. lis evident que no tots els habitants d'aquest poble som d'alt estànding. Però

A

«Els estudiants de Lleida han mostra! sorollosament la seva

C

U

D

I

Suposo que la responsabilitat d'aquestes mancances és, en part. de l'administració. però penso que la iniciativa privada s'hauria d'arriscar eixamplant els horitzonts. apostant per Sant Cugat.

I probablement no seria un gran risc. perquè la gent espera amb candeletes coses noves. Dubto que el pressupost per muntar la marató de cinema fos excessiu i, en canvi, la resposta dels santcugatencs va ser aclaparadora.

Només cal una mica d'imaginació i ganes. Seria bo, a tall d'exemple, que disposéssim d'un local que acollís actuacions dels grups de rock novells de la comarca, que són molts, i que tingués preus accessibles. També seria bona la introducció de sessions golfes de cinema, però no pas un cine-fòrum d'alt estànding, del qual hem sentit parlar des que van inaugurar els cinemes.

No cal tenir un ull gaire clínic per veure que a Sant Cugat la gent està avorrida. Volem més. tal com va quedar comprovat aquella matinada quan, en sortir del cinema, tothom buscava, sense èxit, un bar per anar-hi a fer «la penúltima».

T

L

A

i han

d . ; i b r | v a r , p o s a r C|1 perill la pacifica conMK, ^tat" catalana. f í d c I,'Però °to-

tes les protestes i re-

deixaten evidència

*"**: s ' 1 . ; , n ,' ,'

institucions i partits quejafa temps que

cia U n a

haunen d haver pres

yíU d c hl s o c i c t a t civjl

la iniciativa i.j-. „ ,

no s'havia produït.

Els e s t u d i a n t s de

,

.

.,,

r,

mobilitzant el poble.»

dl,ls

de I ambtt de la tne-

sura i de la prudènprotesta ira-

da, visceral, instinti-

Lleida

nan

trcncat

motlles i han deixat sorollosament palesa la seva indignació, i de passada han deixat en evidència institucions i partits que ja fa temps que haurien d'haver pres la iniciativa, mobilitzant el poble, tal com temps enrera es va fer amb l'intent d'esllangir-nos amb la L O A P A . o contra el lerrouxisme del «Manifieslo de los 2.000». S'ha de protestar, cridar i unir les veus amb les dels altres catalans. í tots junts hem de continuar preservant la pau i la convivència, i foragitar els provocadors i el folc dels llagoters que els envolten. Això sí, exercint el dret a protestar amb pacífica vehemència, però contundent i a xiular les actuacions sapastroses o esbiaixades. I també com a blasme per a aquells que, de tant mirar-se el melic, han defugit la responsabilitat del liderat.

N

E S T

R

A

El 0,7%: no hi ha manera JAUME CODINA

A

ixí. d'entrada, no sembla pas tan difícil, oi?

Destinar el 0,7 per cent del pressupost a ajudar el desenvolupament dels denominats països del Tercer Món no hauria de resultar una empresa tan problemàtica... Però el cas és que no hi ha manera.

Aquests darrers dies, polítics de tots colors destil·len pels c a m p a m e n t s que s'han aixecat per tot l'estat, també a Sant Cugat, per reclamar a les administracions que destinin un 0.7 dels seus comptes a ajudar els països pobres.

I, ves per on. tots els polítics vénen a dir la mateixa cosa: que sí, naturalment, que aquesta petició és més que justificada i que. és clar, allà on el seu partit governa ho concediran, sempre, això sí, dins de les possibilitats econòmiques de què disposin...

I llavors ve la rebaixa i el desitjat 0.7 queda, gairebé, com un somni.

Per justificar-ho hi addueixen raons de tota mena, raons que serveixen per amagar l'absència d'una veritable voluntat de cooperació.

De vegades, aquestes raons ratllen el cinisme.

Fixeu-vos en aquest cas. El director general de Desenvolupament de la Unió Europea. el català Francesc Granell, afirma

que Espanya no està capacitada per destinar el 0,7 del seu pressupost a la cooperació internacional perquè no té la infrastructura necessària per canalitzar els quaranta-cinc mil milions que això significaria. És a dir que millor que no doni els diners perquè no sabria com emprar-los.

Aquestes reticències a contribuir, sense embuts, a la cooperació internacional és una malaltia comuna a tot el món desenvolupat, amb honorables excepcions com les dels països nòrdics.

Pel que sembla, el món ric sembla que mai no es preocupa pel que passa al món pobre, pels seus problemes i per les seves mancances. Bé, potser la paraula «mai» és una mica exagerada.

Ara fa uns dies, diversos països africans, molts dels quals són receptors potencials d'ajuda internacional, van veure com un organisme dominat pels països rics de l'anomenat Primer Món ratificava la prohibició de comerciar amb ivori.

«Està molt bé això de protegir elefants. hipopòtams i d'altres animals, però també estaria bé pensar en les persones», expliquen que va dir un ministre de Botswana. Tampoc no seria pas tan difícil, oi que no?

Jaume Codina es periodista i actualment presenta ••I. Informatiu Migdia» de I VI: a Catalunva

JOGUINES

A4ACGA Santa Maria, 4 4 - T e l . 674 15 32 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sfercauins

LES MILLORS BOÏIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE N O C E S

Carrer Santa Maria, 10

Tel, 674 03 54 | g 8

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Levis

C/Santa Maria, 25 Tel. 589 31 93 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE LA IMATGE

S T O R E

• Fotos a color en 1 hora

l/il;

Santa Maria, 31 Tel. 675 16 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Santa Maria, 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès

• Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

Lo botiga

• Servei públic de fax

d'electrodomèstics

• ! ara també un nou servei: li passem les fotos ae cdor a bbnc > negre

del carrer Sta. Maria

Santa Maria, 14

Levis

Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

S T O R E

Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

SANT CUGAT

(Boutique

Santa Maria, 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 675 53 09

UNITED COLORS OF BENETTON.

Santa Maria, 21 T e ) é l t í # 4 8 5 02

13

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

EMPRESES

Hewlett Packard triplica el volum d'exportació en producció i R+D La facturació s'ha situat en 58.958 milions de pessetes durant el 1994 CATI MORELL

H Sant Cugat.— La facturació del centre santcugatenc de Hewlett-Packard ha crescut durant l'exercici del 1994 un 212 per cent, en relació al mateix període del 1993. Amb aquest El centre de Recerca i Desenvolupament ( R + D ) i el centre de producció de Hewlett-Packard a Sant Cugat han facturat durant l'exercici del 94 un total de 58.958 milions de pessetes, en concepte de producció. Amb aquesta xifra, la multinacional triplica el volum de l'exportació que es va obtenir en el mateix període de l'any anterior (20.000 milions de pessetes).

El director general de la multinacional Hewlett-Packard Barcelona Divisió, Richard Raimondi, ha afirmat que «les xifres del centre de Sant Cugat mostren la seva consolidació definitiva i confirmen les expectatives de concentrar a Espanya un valor afegit més elevat a curt termini».

La intenció de l'empresa és «desenvolupar nous productes relacionats amb el disseny assistit per ordinador, impressores per a arts gràfiques i aplicacions publicitàries a escala mundial».

El centre de R + D i producció ha aglutinat principalment una inversió de més de 4.000 milions de pessetes, en actius fixos operacionals i R + D . Aquestes inversions es destinaran, segons ha explicat la companyia, al desenvolupament de noves línies de producció d'impressores de gran format (HP DesignJet) i de sobretaula amb injecció de tinta (HP DeskJet). A més, també es destinarà una part d'aquesta xifra a la recerca i desenvolupament dels productes actuals i de les futures noves línies.

El centre de Sant Cugat, que va iniciar la seva activitat al 1985, ha aconseguit convertir-se en un dels més dinàmics a escala mundial, desenvolupant nous concep-

increment, la facturació s'ha situat en 58.958 milions de pessetes. El centre de Sant Cugat ha triplicat el seu volum d'exportació de producte tecnològics. A més, la companyia ha invertit en el centre més de 4.000 milions

de pessetes, que es destinaran tant a les noves línies de producció d'impressores, com a la recerca i desenvolupament dels productes actuals i que confirmen que el centre ja és un dels més dinàmics de la companyia. el 98 per cent de la producció d'impressores a l'exportació, fonamentalment a Europa.

La tecnologia i serveis de Hewlett-Packard, amb una plantilla mundial de 97.900 professionals, s'apliquen en sectors industrials, de negocis, enginyeria, ciència, salut i educació a més de 100 països arreu del món.

Cada any, més beneficis

Aspecte d'una de les impressores que es fabriquen al centre de Hewlett-Packard a Sant Cugat. Foto cedida per la companyia.

tes d'alta tecnologia en R + D , que després s'apliquen globalment.

El centre de R + D de Sant Cugat és el responsable, a escala mundial, de la recerca, el desenvolupament, la producció, el dis-

seny del màrqueting i el proveïment del mercat global d'impressores de gran format.

Actualment l'empresa, líder mundial en electrònica, i productes i sistemes informàtics, destina

Els resultats obtinguts per la companyia, en l'àmbit mundial, durant l'últim trimestre han registrat uns beneficis nets de 476 milions de dòlars (60.500 milions de pessetes).

Aquesta xifra significa un increment del 60 per cent respecte de les dades registrades durant el mateix període del 1993. En aquell període, l'empresa nord-americana va facturar un total de 298 milions de dòlars (38.000 milions de pessetes) i llavors ja significaven un increment del 23 per cent respecte a l'any 1992.

Segons el director de Hewlett-Packard Espanya, Juan Soto, «les excel·lents xifres que ha obtingut la companyia durant aquest exercici es caracteritzen pel fet que guarden l'equilibri pel que fa a l'àmbit geogràfic». Segons ell, «aquests beneficis s'han aconseguit gràcies a la col·laboració de totes les àrees de HewlettPackard».

Hewlett-Packard ha creat un total de 328 nous llocs de treball a l'Estat Espanyol, durant l'exercici present. D'aquesta manera, els recursos humans de la multinacional nord-americana se situen en 1.317 persones, la majoria d'ells professionals d'alta qualificació.

COMERÇ

Alfred Molinas afirma que el futur de l'economia és a les petites i mitjanes empreses Va obrir el cicle de xerrades d'El Mesón CM.

• Sant Cugat.— Els empresaris santcugatencs han de definir les seves necessitats i els seus objectius per lluitar contra els seus enemics, ja que el futur de l'economia «és a les petites i mitjanes empreses», segons va afirmar el president de Foment del Treball i sots-president de la CEOE. Alfred Molinas, en la primera xerrada que es va celebrar dijous passat a El Mesón, amb motiu del 30è aniversari del restaurant.

Molinas va recomanar als comerciants de Sant Cugat que defensin cl sector «amb totes les seves forces» perquè, segons ell, «el futur d'una ciutat com Sant Cugat és el conjunt de les opinions i les visions de tots». Per això, Alfred Molinas creu que els comerciants han de «destinar el seu esforç i els seus diners a defensar la vida productiva de la ciutat».

Respecte al tema de la construcció d'una gran àrea comercial,

Molinas va afirmar que tot el que es pugui dir als comerciants no té importància —«només són consells»— i que «les accions dels implicats han de derivar de les pròpies decisions i els empresaris ja estan acostumats a decidir».

Molinas creu que l'empresari «ha de plantejar els seus problemes cara a cara i durament si vol defensar el seu mercat i els seus clients».

Segons el president de Foment del Treball, s'ha de tenir en compte que els empresaris, «en la seva petitesa, són la força i la base estructural de tota la ciutat i de tot el país».

Segons Molinas, les facilitats que es donen als empresaris des del govern central no són tan clares. En aquest sentit, va afirmar que la reducció d'un punt «a la Seguretat Social no serveix de res, si per compensar-lo s'augmenten els impostos».

«L'empresari mai no sap quin és el futur que l'espera», va afir-

Aspecte del sopar que es va celebrar, amb Alfred Molinas a la dreta i el gerent del restaurant. Josep Ala. a la taula presidencial. Foto: JA. MULA.

mar Molinas. Per això va manifestar que «la incertesa no deixa que l'empresari s'arrisqui». Molinas creu, però, que s'ha de posar

fi a això i que el comerciant ha de confiar en ell mateix i en la capacitat d ' a n a r modificant aquests problemes.

El Consell Comarcal del Vallès signa un acord amb UGT i CCOO CM.

H Sant Cugat.— La seu del Consell Comarcal del Vallès es va convertir la setmana passada en el marc de la signatura d'un conveni de col·laboració entre els sindicats comarcals de la UGT i de CCOO, juntament amb la institució de la comarca vallesana.

El conveni, signat per Àngel Jiménez Martínez i Joan Guií Barrionuevo —com a representants d'UGT i CCOO respectivament— i Oriol Civil i Desveus —en representació del Consell Comarcal del Vallès Occidental—, serà vigent fins al 31 de març del 1995 i tindrà un valor total per l'assistència tècnica d'una mica més de tres milions de pessetes (3.050.000 pessetes).

Els treballs que es realitzaran, segons s'ha acordat en el document, es concentren en l'anàlisi del nombre de treballadors de la comarca a partir de les cotitzacions de la Seguretat Social i les dades sobre la pèrdua d'ocupació, l'evolució de la contractació laboral per modalitats i sectors, el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció (PIRMI) i la seva aplicació a la comarca. A més, també es tindran en compte la situació actual i les perspectives de la formació contínua i l'anàlisi de les característiques de l'atur i de la cobertura sobre prestacions i subsidis.

La responsabilitat d'aquests treballs recaurà sobre un equip tècnic que es formarà amb personal de tots dos sindicats i del Consell Comarcal del Vallès.

Sharp ha presentat el document de la plataforma als treballadors CM.

I Sant Cugat.— La directiva de la multinacional japonesa Sharp va presentar la setmana passada als seus treballadors el document corresponent a la plataforma reivindicativa que va fer públic el comitè de treballadors el mes de setembre passat.

La directiva ha estudiat el document, que contenia més de 30 punts de revisió, i n'ha redactat un de similar amb les correccions que la multinacional ha trobat oportunes. Durant aquesta setmana el comitè de treballadors es dedicarà a estudiar el document que ha entregat la directiva, per iniciar d'aquí a poc unes noves negociacions, si són necessàries, o signar definitivament el document final corresponent a la plataforma reivindicativa.

El primer apropament entre l'empresa i els treballadors es va produir arran de la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la factoria, el dia 14 de setembre passat. Pujol va visitar la fàbrica com a convidat honorífic en l'acte de presentació de les noves instal·lacions del polígon de Can Sant Joan i de la nova línia de fabricació de faxos de l'empresa japonesa.

Els treballadors van convocar una vaga pel dia de la inauguració, com a instrument de pressió per aconseguir que l'empresa negociés alguns dels punts de la plataforma reivindicativa.

En aquella ocasió, la vaga no es va celebrar i el comitè va aconseguir un augment d'un 1 per cent sobre el conveni provincial, amb caràcter retroactiu, i una concessió de 12.000 pessetes anuals d'ajuda als treballadors amb fills en edat escolar. A més, es va recuperar el dia de la família i un suport per a activitats esportives.

RECUPERAR PUBLICACIONS

14

«GERMANS DE SANG»

. Divendres. 25 de novembre de 1994

L'Arxiu Municipal ha recuperat les 132 publicacions —revistes i diaris— editades a Sant Cugat des del 1M27. I.es aportacions de particulars han permès recuperar la historia periodística local. Plana 16.

El teatre Condal de Barcelona va ser el marc de la presentació en societat del musical Germans de sang, una coproducció del Centre Cultural de Sant Cugat i la companyia Focus. Plana 17.

PATRIMONI mat ge. La següent enquesta, realitzada a mes de vint persones, té l'objectiu de copsar les primeres impressions que aquesta nova imatge ha produït en el ciutadà. L'estat actual ha suscitat

l'n cop inaugurades les obres que s'han portat a terme en la primera fase de restauració del claustre del Monestir. aquest indret torna a obrir les portes al ciutadà amb un notable canvi d'i-

públiques

hom, s'ha fet palesa la necessitat de restauració que requeria el Monestir.

Aquest cap de setmana l'Associació Amics de la Unesco organitza visites comentades al Monestir.

Núria

Lluïsa Díez

Publicista

Mestressa de casa

Restauradora del Centre

Mestressa de casa

• «M'agrada força, però ho he vist tan pelat d'arbres que la primera impressió va ser molt freda.

D'atra banda el veig massa restaurat, quasi diria que sembla un edifici nou.»

• «Crec que s'hauria pogut respectar una mica més l'entorn històric i artístic de l'obra. Penso que s'hauria pogut evitar el canvi de columnes, les vidrieres de la segona galeria i la substitució de l'escala del segle XVII.»

• «Realment és molt maco i es poden observar molt bé tots els elements arquitectònics, però el trobo una mica fred; està tan net!»

Maria Jesús Sansó Relacions

tant critiques com elogis per part d'aquell que ha vist com el monument més emblemàtic de la ciutat canviava de fesonomia. Malgrat que el resultat estètic de les obres no ha satisfet tot-

Sílvia Sandiego

Anna Buixeda

• «Crec que s'ha fet un bon treball, sobretot pel que fa a la consolidació dels elements arquitectònics, que es trobaven en molt mates condicions.»

• «Abans m'agradava molt més, es respirava morta més espiritualitat i pau. En canvi ara les obres s'han enfocat molt més cap a l'arquitectura i la conservació del elements, i no s'ha respectat l'ambient.»

• «El claustre, molt bé, però la sala capitular no m'agrada gens.

Em sembla perfecte que s'hagi de remodelar i conservar, però el material que s'ha emprat dista molt del que seria propi crun edifici d'aquestes característiques.»

Daniel Gómez

Susana Córdoba

Ignasi Bonaventura

Ginés Quinonero

PauAlgueró

Mercè Llopart

Mestressa de casa

Estudiant d'arquitectura

Llicenciat en Belles Arts

Estudiant de Belles Arts

Mestressa de casa

• «Les obres m'agraden i estan bé, però personalment no hauria deixat al descobert la part de la basílica, ja que trenca la Imatge del conjunt del claustre»

• «Vaig venir-hi fa cinc anys i, tot i que estava una mica deteriorat, conservava l'aspecte antic que ha de tenir. Les obres em semblen bastant 'bèsties', ha perdut l'ambient que tenia abans, tot sembla massa modern.»

• «No hi havia estat abans, però ho trobototmassa afermat, sembla un edifici completament nou.»

• «La nova imatge és tan moderna que realment no se sap si es tracta d'un edifici dei segle XIV o si, d'altra banda, l'acaben de construir del tot»

Estudiant • «Trobo que està molt bé el remodelatge, però no m'agrada la gespa que hi han afegit ni la part que han construït per entrar al claustre. És un ambient però, que m'agrada i continuaré veninthi sempre que pugui.»

• «És la primera vegada que el visito i trobo que és una obra meravetosa, Jo visc a Roma i no el coneixia d'abans, però és una obra realment sorprenent.»

HE. í\ ,«ff insinuí li i

Anna Preses Jubilada • «El trobo molt més maco ara que abans. El més important, però, és que l'han pogut conservar, que era, en definitiva, del que es tractava.»

Miguel Esparza

Francisco Barco

Josep Güell

Pastora Martos

Cartes Campí

Jubilat

Desocupat

Jubilat

Esco/a de dansa

Advocat

• «Fa deu anys que visca Sant Cugat i realment sempre m'he ser* content de tenir-hi un ediftó com aquest, sempre m'agradarà, i la seva nova imatge trobo que està força bé.»

• «Abans estava ple de brutícia i en canvi ara el trobo molt més polit. Hi ha elements que no m'agraden gens, com ara el marbre que han utilitzat o les vidrieres que han col·locat en el segon ps.»

• «No m'agraden gens les obres i em sap molt de greu, perquè acostumava a passar-m'hi llargues estones. No sóc un entès en el tema de l'arquitectura. però estèticament no em satisfà i dubto que m hi torni.i torro.»

• «Em semblen molt bé. Jo he W viatjat molt a restranger i aquest tipus de restauració és el que es fa a tot arreu. S'ha de pensar que quan el van construir per primer cop la pedra també estava neta i tenia teniaaquest aquestcolor.» cotor.»

-

• «Crec que les coses han de guardar un cert conjunt homogeni. Ara es destaquen alguns elements per sobre d'altres. No existeix un mateix estil i ha perdut l'homogeneïtat que abans guardava.» dava.»

Una nova estètica que no convenç tothom La transformació del material constructiu del Monestir posa de manifest les crítiques del ciutadà EMMAANSÜLA

• Sant Cugat.— Els ciutadans no han oblidat tan fàcilment l'antiga imatge que es tenia del claustre del Monestir com a lloc enigmàtic, misteriós i quasi bé romàntic. Les obres de restauració del claustre han deixat al descobert tota la part del claustre romànic que abans restava amagat per la vegetació del seu voltant. Aquesta nova imatge ha provocat les primeres impressions de sorpresa per part dels ciutadans que han acudit

Molts creuen que no s'ha respectat l'entorn històric i artístic del claustre romànic

a contemplar l'indret. «Un lloc massa fred» o «Ara sembla un edifici nou i no pas del segle XIV» han estat les manifestacions més generals que s'han produït al llarg de l'enquesta. La nostàlgia, però, s'ha vist recompensada per l'encert que tothom endevina en veure recuperat el monument. En aquest sentit, un dels entrevistats va explicar amb gran satisfacció que «el més important és que l'han pogut conservar, que era, en definitiva, del que es tractava».

Al llarg de l'entrevista va quedar constatat que és molt diferent la valoració que fan de les obres aquelles persones que visitaven per primer cop l'indret de la de les que ja el tenien com un espai propi on passar llargues estones.

Els qui no el coneixien continuen quedant meravellats pel conjunt d'aquesta obra històrico-artística, mentre que els que tenien el costum d'anar-hi queden sobtats pel material tan modern que s'ha utilitzat en les obres de restauració.

Dissabte i diumenge es realitzarar realitzaran visites comentades per l'associació Amics de la Unesco de Sant Cugat

Domènec Miquel, historiador i membre del Patronat del Monestir. va manifestar que el resultat d'aquesta enquesta pot ser fruit «d'una manca de comunicació entre el Servei de Restauració de la Generalitat i la població de Sant Cugat». Miquel va afegir que, «de fet, la transformació que s'ha fet del material, si bé no respecta la tradició constructiva del Monestir, no és pas conseqüència de l'actual restauració, sinó una més que cal afegir a les moltes trans-

formacions que ha patit el Monestir des de fa anys amb la consegüent pèrdua de testimoni històric».

Aquest dissabte i diumenge, a les 10 del matí, l'associació Amics de la Unesco organitza dues visites comentades al Monestir. Durant la visita es podrà accedir a la muralla romana i a l'escala de cargol de l'absidiola nord de l'església. Aquestes visites estan obertes al públic i tindran una duració de gairebé dues hores.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

15 Stupendams presentarà cançons del seu nou disc a la Sala Res

PATRIMONI

itauracions poden provocar la «Les restauracions na de testimonis històrics» pèrdua

XAVIER BORRÀS

[uel va parlar ai Centre Borja de les restauracions al Monestir Domènec Miquel conferència va anar a càrrec de Domènec molt díficil explicar el contingut d'un període EMMAANSOLA 1MAANSOLA • Sant Cugat.— Les Restauracions Mo- Miquel, professor d'Història a la Universitat històric per mitjà d'uns documents que no M enenelelMonestir de Sant Cugat del Vallès (1982-1994) (1982-1994) de Barcelona. Miquel va manifestar el perill s'adapten a la realitat del context. El material van centrar l'atenció del públic enn la darrera que suposen les restauracions que no respecten emprat en les diferents restauracions del More Borja. La el materials originals dels edificis perquè fan nestir no s'adiu amb l'original. conferència organitzada pel Centre El cicle de conferències que el Centre Borja organitza cada setmana sota el títol Cultura i Societat es va celebrar dimarts passat amb l'atenció fixada en les restauracions del Monestir des de 1982 fins a les actuals. La conferència va anar a càrrec de Domènec Miquel, historiador i membre del Patronat del Monestir, que va començar la conferència fent un plantejament general de l'entorn i de les dependències que formen el recinte. La localització del Monestir sobre una carena on conflueixen les rieres Vullpalleres i Sant Cugat fa que el subsòl sobre el qual es va construir el monument estigui configurat per argiles expansives que es contrauen o s'expandeixen i provoquen l'oscil·lació de l'edifici. Cal afegir-hi, a més, l'existència de la muralla romana, d'uns quatre metres d'amplada, transversal a la zona est del claustre i que provoca que les parets de l'edifici descansin sobre un terreny amb diferents característiques físiques.

D'altra banda, el pes de la segona galeria del claustre, afegida al segle XVI, va fer perillar l'estructura de les columnes romàniques que rebien un pes superior i descentralitzat que provocava la incliL'historiador Domènec Miquel va projectar diapositives per il·lustrar el tema. Foto: J.A. MULA. nació dels fustos. Un altre apartat de la conferència va estar dedicat als criteris que al llarg dels anys «si bé el vessant estètic d'una res- moni cultural de la ciutat, però rell i Jordi Ambrós o les actuals s'han valorat en el moment de tauració pot ser o no criticat, cal també és cert que aquestes, si realitzades pel Servei d'Arquitecrealitzar obres de restauració. fer esment que les obres s'adapten no respecten el material construc- tura de la Generalitat. Aquest L'il·lusionisme, avui obsolet, o el al marc legal que sobre el pa- tiu de l'època, poden provocar projecte, que en un principi estava més actual, l'intervencionisme trimoni cultural dicta el Parlament la pèrdua de testimonis històrics destinat només a la consolidació —que mostra que cada període de Catalunya, unes lleis que, a que dificulti el coneixement d'un de l'església, va rebre, però, un primer informe tan catastrofista històric intervé en la consolidació més, són úniques a Catalunya i període determinat».

Per mitjà de diapositives es van de la resta de l'entorn del Moo reconstrucció d'una obra— han no pas iguals a les de l'Estat mostrar les diverses fases de res- nestir que es va decidir ampliar-lo estat elements que s'han desen- Espanyol». volupat al llarg de períodes consPosteriorment, va afegir que tauració de què ha estat objecte per solucionar el deteriorament tructius. Miquel va afegir-hi que «gràcies aquestes restauracions l'indret del Monestir de la mà que ja s'havia fet saber en l'inpodem descobrir un nou patri- d'arquitectes com Jeroni Marto- forme d'Ambrós l'any 1972.

• Sant Cugat.— El grup músico-vocal Stupendams actuarà a la Sala Res de Sant Cugat els propers dies 30 de novembre i 1 d'octubre, amb un recital que aplegarà tant cançons dels seus treballs anteriors com temes nous que formaran part del seu proper enregistrament. Stupendams és un septet vocal femení dedicat gairebé exclusivament a la música a cappella —és a dir, executada sense cap altre instrument musical que la veu humana—. Dins el panorama d'aquest estil musical a Catalunya, i deixant de banda la música coral, que és una altra cosa, Stupendams destaca d'entre els altres grups que s'hi dediquen —Baobab, A Cappella, Barbershop, Estamos Reunidas, Tovallola— per una cohesió i integració de les veus que la componen gairebé perfecta i, sobretot, per un excel·lent sentit de la teatralitat: els seus recitals són veritables representacions on les set components del grup, sense més complement que algun eventual instrument de percussió, ofereixen espectacles teatrals totals d'una gran vistositat. El seu proper disc, algunes cançons del qual presentaran en els concerts de dimecres i dijous, pot significar la definitiva consagració d'una carrera fins ara contínuament ascendent.

En la mateixa sala va actuar, dijous passat, un altre alt representant de la música teatralitzada, però aquest és un veterà consagrat: Pau Riba, un dels pioners del rock en català —que ell, en un principi, havia rebatejat com a «roc»—. Riba, nét del poeta Carles Riba i pare espiritual de grups com Sau, Sopa de Cabra o Umpah-Pah, va presentar en el concert de dijous les cançons del seu darrer enregistrament, Disc Dur, ja publicat, que ha significat la seva tornada a la vida musical activa després d'un silenci de més de dos anys. Com és habitual en els seus concerts, i a petició del públic, també va interpretar vells èxits dels seus discs ara ja històrics, en especial del mític Diòptria.

ÒPERA

Els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten «La Cenerentola» al Teatre-auditori

Fins el 13 de desembre

Elisabetta Maschio dirigeix l'Orquestra Simfònica del Vallès EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'òpera torna als escenaris del Teatre-auditori de Sant Cugat amb la representació de l'obra de Rossini La Cenerentola. L'obra és una producció de l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell, amb l'actuació del Cor dels Amics de l'Òpera i l'Orquestra Simfònica del Vallès. L'obra que es podrà veure als escenaris del Teatre-auditori forma part, amb dues més, del cicle d'òpera que s'organitza cada any en diferents teatres de Catalunya. La Cenerentola ja s'ha representat anterioment a Sabadell, Reus i Girona. Després de Sant Cugat, l'associació portarà aquesta obra als escenaris del teatre Condal de Barcelona, durant la setmana del 12 al 17 de desembre, per tal de suplir la manca de representacions d'aquest gènere a causa de l'incendi que va destruir el Teatre del Liceu el 24 de gener passat.

La Cenerentola és interpretada per Maite Arruabarrena en el pa-

per d'Angelina, Mauricio Septien com a Don Ramiro, Inaki Fresan com a Dandini i Don Magnifico, el pare de la Cenerentola, és interpretat per Enric Serra. Altres intèrprets- són Rosa M. Ysàs i Mireia Casas, en el paper de les dues germanes lletges, i Mariano Vinuelas com a Alidoro. La direcció escènica és a càrrec de Pau Monterde, l'escenografia és de Joan Jorba i el disseny de vestuari ha estat una idea de Ramon B. Ivars.

En l'obra hi actua el Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, dirigit pel santcugatenc Josep Ferré.

El cor és format solament per homes, tal com marcava la tradició de l'època, molts d'ells residents a Sant Cugat. L'Orquestra Simfònica del Vallès és l'encarregada de l'apartat musical i aquest cop serà dirigida per Elisabetta Maschio.

L'argument de l'obra es desenvolupa en tres actes. En el primer acte, Cenerentola es troba a la vora del foc quan arriba un cap-

taire, que ella omple d'atencions.

D'altra banda, les seves germanes es queden meravellades per l'entrada del comissari reial anunciant la celebració d'un ball perquè el príncep triï esposa. Tota la família s'empolaina per anar al ball, mentre que la Cenerentola es queda sola a casa. Durant el segon acte, els assistents al ball queden desconcertats per la bellesa d'una de les dames, que dóna un braçalet —la censura del 1817 impedia que cap senyora es tragués una sabata en escena— com a senyal del seu amor. En el tercer acte, la cort del príncep troba la noia del braçalet i se l'emporten a palau per casar-la amb el príncep.

La Cenerentola forma part del gènere de l'òpera bufa, en què l'element còmic es contraposa al dramatisme que regna en les grans composicions operístiques. En definitiva, és una obra magnífica i còmoda feta per complaure el públic amb elements màgics i trames equívoques en l'argument, i amb una música lleugera i divertida.

•» rw*

.iWw

SOCIS FONS D'ART

Saliiusffíol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Valòs

Hororr.motíde9o2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S

PATRIMONI

L'arxiu recupera les 132 publicacions editades a Sant Cugat des del 1927 Les donacions dels veïns han permès recuperar la història periodística local \ \ ( . l I SC AS 11 1 R,\ I SaiiI Cugat I.'Arxiu Municipal ha fet cl-- darrers an\s un important esforç, per recupeiar documentació històrica que permet conèixer millor el passat de Sant Cugat i

e n t e n d r e ' n molt més el present. 1.'ultima fita ha estat recollir totes les revistes i diaris publicats a Sant Cugat des del 1427. Aquesta secció era una de les que tenia més mancances, però les aportacions de particulars han permès

recuperar la història periodística local. Entre el voluminós fons de l'arxiu s'hi conserva el llegat del Club Muntanyenc i les fotografies de Joan Cabanas. L'arxiu guarda els documents, datats i classificats, des del 1843.

I 'Arxiu Municipal do Sant Cugat lla iccuporal totes les revistes i diaris que han soruit a la ciutat dos de I '.uix l l '2~. gràcies a les aportacions particulars dels santcimalcncv I n total. I Arxiu Municipal ha i.omplabihlzat 132 títols do publicacions i diaris que s'han pomit recupeiai i posar a l'abast de tothom, un cop s'han classificat tols els documents. Segons Gemma I o|. L ap de l'Arxiu Municipal. l'hemeioteca es una de les seccions que cl centre de documentació s'ha\ la proposat actualitzar.

I Is leciucs LIC l'arxiu van començar a tot la lema. però recopihn tols els números de les i c i s t e s . els diaiis i les publicacions en general que s'han editat a Sani Cugat no es una tasea fàcil. l'oi això. la contribució d'alguns veïns sanicugatenes. que han üuardal .i easa durant aquests anvs els números de los publicacions periòdiques. ha significat una notable reducció de l'esforç, Els arxivers van poder completar tota la col·lecció, fins als 132 títols que configuren la sèrie de publicacions. 1 Is responsables de l'arxiu valoren moll l'aportació d'aquests ciutadans, que han sacrificat el fet de conservar personalment els seus propis exemplars, conservats per herència familiar en molts casos. en interès de tots els santcugatencs.

I n aquests moments. l'Arxiu Municipal do Sant Cugat to 1.500 metres lineals de documentació escrita tic lots tipus, des publicacions a fotografies antigues o a c t e s d ' a s s e m b l e e s de v e ï n s .

Menvs on cl cas do l'hemeroteca, on ois documents mes antics daten del l l '2~. la resta del material està arxivat i ordenat per seccions des

CENTRE

Divendres, 25 de novembre de 1W4

Morató Aragonès exposa a la sala Rusinol I Centre. - La sala Rusinol presenta fins al 13 de desembre l'exposició del pintor Morató Aragonès (1923). L'artista te un extens currículum i ha tingut uns excel·lents mestres.

LI catàleg de la sala Rusinol diu: <Lls anys f>(l esdevenen els de maduresa de la sc\ a obra. donant-se pas a la geometrització d'aquesta, bis seus mos reconeguts temes —interiors de cafès. paisatges, natures mortes i figures— seran presents a l'exposició que ens presenta la sala Rusinol•>.

Francesc Cali diu de la pintura de Morató Aragonès: "Pintures que neixen en la definició del dibuix i acaben en una aparent indetinicio del color: equilibri que oli organitza, construeix amb rigor i ta créixer en unes composicions en Ics quals la síntesi es la clau que obre i tanca —defineix-- la interpretació acabada».

La sala Rusinol ha editat una monografia sobro l'obra actual del pintor, p.i'

Exposició d'art aplicat a la sala 2 de la Casa de Cultura

Diverses publicacions que estan guardades a l'Arxiu Municipal, a la rambla de Can Mora. l-oio: J.A. MULA del IS43. Al fons de l'Arxiu Municipal s'hi conserven, entre d'altres. els documents donats pel Club Muntanyenc Sant Cugat, que enguany ha celebrat el seu cinquantenari.

Lina altra de les col·leccions importants que ja esta cedida a l'arxiu, tot i que encara no s'hi guarda físicament, es la de les fotografies de l'entranyable artista Joan Cabanas Alibau. LI seu fill.

DE LA

Carles, va signar un conveni amb l'Ajuntament ara fa més d'un any per mitjà dol qual va llegar les 35.000 fotos, realitzades entre els anys 1920 i 1452, que conservava al seu estudi. Aquest fons documental serà administrat per l'arxiu, que en confeccionarà una base de dades que ei públic podrà utilitzar, un cop ja s'hagi seleccionat, registrat i catalogat tot el material.

L'any passat, alumnes dels centres do B U P de Sant Cugat van realitzar algunes entrevistes a personalitats locals que han viscut diferents èpoques. La història oral de Sant Cugat també és oberta a tots els santeugatencs. Tot i així, segons G e m m a Foj, són els investigadors els que fan un ús més gran tant de la fonoteca com deies altres seccions de l'Arxiu Municipal.

IMATGE 3

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller pròpia la mateixa botiga) • Servei públic de lax • 1 ara també un nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14.

i

M'

Carme Llorens presenta la seva obra a Canals Galeria d'Art • ("entre.— Dimarts vinent, dia 29 de novembre, i fins al 18 de desembre la galeria Canals presenta l'artista C a r m e Llorens.

L'artista, segura de la tècnica, fa que l'art de l'esmalt s'enllaci amb les formes escultòriques i el llenguatge pictòric i treballa amb suports com l'uralita, el vidre, el ferro, el maó o la fusta.

Lis amants de la tècnica de l'esmalt i de la joieria tenen una bona oportunitat per contemplar l'obra de l'artista. P.P

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

El pintor Shinichi Tsukumo exposa a Barcelona

/ Tractaments facials i corporals

H Sant Cugat.— El pintor japonès i resident a Sant Cugat Shinichi Tsukumo exposa a la galeria E u d e , al carrer Consell de Cent núm 278, de Barcelona, del 29 de novembre al 30 de desembre.

El pintor, que s'ha traslladat recentment a Sant Cugat, presenta pintures i gravats, P.P.

/ Oepilació elèctrica i per sonda

/ Tractament TUENDA (Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/ Decoloració

/ Tractament osmosprtere +SEA

/ Manicura

100

/ Solàrium alta pressió: facial i

/ Píling corporal + Hidratació

corporal

Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

CONSULTA MÈDICA -

Sant Cugat

C Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Avinguda Catalunya, 7 2 Tel i Fax: 5 8 0 19 5 3 Cerdanyola

• Centre.— Del 2 al 13 do desembre ois artistes Enka Llobet.

Mercè Cequicr i Mavi Antas faran una exposició col·lectiva a la Casa de Cultura de Sant Cugat.

Lnka Llobet realitza ceràmica utilitària, com ara canelobres.

T a m b é crea joies i treballa amb la porcellana. Mercè Cequicr realitza composicions amb plantes seques i gerros de taula. Mavi Antas, per la seva banda, treballa al voltant de l'estampació dels teixits.

El seu treball es realitzat amb sensibilitat i bon gust.

LI crític d'art Francesc Miralles afirma: «Les seves obres trenquen els límits de l'ortódoxia, per avançar cap a noves formulacions. Bon gust sempre, bons coneixements tècnics, que millors resultats fan aconseguir, com mes s'allunyen de referències figuratives», v.p

*

fcVAlA «p Servei * Gratuït a Domicili '«fN^

Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 6751389

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES ESPECTACLES

Tarda d'excepcio excepció al teatre Condal per presentar el musical «Germans de sang» L'obra interpretadai per Àngels Gonyalons s'estrenarà al desembre al Teatre-auditori EMMA ANSOLA 1MA ANSOLA

B Barcelona.— El teló del teatre: Condal de Barcelona es va aixecar dilluns passat per presentar el que serà la propera coproducció del Centre Cultural de Sant Cugat igat amb la El teatre Condal de Barcelona va ser el marc escollit per a la presentació als diferents mitjans de premsa i públic invitat del nou espectacle musical Germans de sang, del dramaturg Willy Russell.

Aquest espectacle s'ha mantingut durant llargues temporades a les cartelleres de Nova York i Londres, amb un gran èxit de públic.

La companyia Focus i el Centre Cultural han apostat perquè aquest nou espectacle formi part, també, de l'oferta cultural de les ciutats de Barcelona i Sant Cugat, concretament el 17 i el 18 de desembre.

L'acte de presentació es va iniciar amb la projecció d'un curt metratge on s'explicaven les raons que han motivat els diferents professionals de l'espectacle a realitzar un treball d'aquestes característiques. Ricard Reguant, director de l'obra, va destacar el fort sentiment que aflora en l'argument de l'obra per mitjà d'elements còmics i dramàtics que captiven a l'espectador. Àngels Gonyalons, tot i que se li va fer difícil acceptar en un primer moment el paper de protagonista, actualment es troba «encantada» d'actuar-hi, sobretot pel que fa a la seva participació amb la resta d'actors, una feina que no realitzava des de fa temps. La resta de la companyia la formen l'actor Joan Crosas, conegut pel seu treball a Mar i Cel, de Dagoll Dagom, Sergio Zamora, Helena Munné, Jaume Mallofré, Jordi Fusalba, Esther Badosa, Xavier Carbó, Ferran Castells, Eduard Doncos, Gemma Figueres, Adela Vila i Roger Pera i Gemma Brió, els populars actors que interpreten els personatges de Marc i Anna en la sèrie de TV3 Poble Nou. Un cop finalitzat el curt metratge, l'actriu Àngels Gonyalons

companyia Focus. Germans de sang, de Willy Rusell, és un apassionat musical que ha recollit les emocions i simpaties del públic anglès, nord-americà i australià, entre d'altres. El mes de desembre vinent, aquest espectacle arribarà

a l'escenari del teatre de Sant Cugat sota la direcció de Ricard Reguant i l'actriu Àngels Gonyalons, acompanyada d'un elenc d'actors entre els quals s'inclouen el populars Roger Pera i Gemma Brió, de la sèrie Poble Nou.

Els components de l'obra Germans de sang, de Willy Russell, estan dirigits per Ricard Reguant. Foto: J.M. ROSET.

va interpretar la peça rmisicalAvui fa bo amb l'acompanyament de la resta d'actors. Un animat Julià Peiró va entretenir el públic mentre disposaven darrera de l'escenari les taules per donar pas a la roda de premsa amb els mitjans informatius.

Willy Russell és el creador d'altres comèdies musicals com ara Educando a Rita o Shirley Valentine, que es representarà properament al Teatre-auditori del Centre Cultural. Germans de sang narra la història de la senyora

Johnstone, abandona pel seu marit quan està embarassada de bessons. La senyora Lions es fa càrrec d'un dels nens, que creixerà, junt amb l'altre, desconeixent l'existència d'un germà. Durant l'adolescència ambdós s'enamoren de la mateixa noia, que acabarà casant-se amb el germà pobre, addicte a les drogues i delinqüent.

L'altre germà, en canvi, prospera i arriba a tenir un càrrec com a regidor. El desenllaç de l'obra retrata el tràgic final de les vides d'ambdós germans, després d'ha-

ver conegut la veritat del seu naixement.

L'adaptació de les lletres de les cançons ha estat a càrrec d'Albert Mas-Griera, músic i professor de Llengua i Literatura. Jordi Doncos ha portat la direcció musical de l'espectacle i Josep Massagué ha elaborat l'escenografia i el vestuari. La coreografia de l'espectacle ha estat creada per Coco Comin. En l'obra també hi participen els músics de l'Aula del Conservatori del Gran Teatre del Liceu.

MUSICA

MUSICA

Joventuts Musicals acomiada la Festa de Tardor amb un recital de flauta i guitarra

Concert de música barroca a Taula magna del Conservatori Victòria dels Àngels

A càrrec d'Oriol Espona i Ricard Sànchez

Dins el cicle de concerts 1994-1995

XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Les Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès oferiran el proper diumenge 27 un recital a la sala d'actes de la Casa de Cultura, a càrrec del flautista Oriol Espona i el guitarrista Ricard Sànchez, que interpretaran peces de W.À. Mozart, J.S. Bach, N. Paganini i F. Molino. Aquest serà el darrer acte programat per la Festa de Tardor d'enguany.

Ricard Sànchez exerceix com a solista de concert des que tenia disset anys. Va cursar estudis superiors de guitarra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va tenir com a mestre Jordi Codina. L'any 1983 va ser premiat en el Concurs Frederic Mompou de Mataró. És col·laborador habitual de l'Orquestra de Cambra Eduard Toldrà i ha actuat en nombrosos festivals

i cicles de concerts. També és fundador i director de l'escola de música Joves Intèrprets de Terrassa, activitat que compagina amb la de professor al Conservatori de Tàrrega. Recentment ha compost la partitura musical del film Acto Final, del director Pere Botifoll.

Oriol Espona és nat a Terrassa, però va començar els seus estudis de flauta travessera al Conservatori Nacional de Bogotà, a Colòmbia, amb el professor Alberto Gaitàn. Posteriorment va estudiar música de cambra a PÉcole Normale de París, on va seguir els estudis de flauta amb el solista de l'Orquestra de l'Òpera, Robert Hériché. Ha guanyat el primer premi de música clàssica atorgat per TV3 en el programa Èxit i ha fet enregistraments per a aquesta cadena, per a TVE-2 i per a Radio Nacional de Espana.

XAVIER BORRÀS

H Sant Cugat.— El primer dia de desembre el Conservatori Municipal Victòria dels Àngels oferirà un concert de música barroca on s'interpretaran peces de G.P. Telemann, Marin Marais, G.P. Haendel, J.M. Hotteterre, J. Duphly i C.P.E. Bach, interpretades pel tercet integrat per Xavier Blanch a l'oboè barroc, Sergi Casademunt a la viola de gamba i Jordi Reguant al clave.

Xavier Blanch és professor del Conservatori Victòria dels Àngels i del J.M. Rueda de Granollers.

També és membre del grup Harmonia Quintet de Vent i ha col·laborat amb nombroses orquestres i conjunts de cambra. El seu instrument habitual és l'oboè. El va estudiar amb Paul Dombretch al Conservatori de Brussel·les.

Jordi Reguant és un gran especialista « n música antiga- i -in-

17 «Dansa d'agost» i Santi Ansa, premiats a la XI Festa de l'Espectacle ELS 4 CANTONS

• Barcelona.— L'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (AADPC) va concedir el dilluns passat a la nit els premis als millors artistes catalans de teatre, cinema, televisió i música de l'any 1993, en el decurs de la tradicional Festa de l'Espectacle que, en la seva onzena edició, es va celebrar a la popular sala de La Paloma de Barcelona.

El premi al millor espectacle teatral va ser atorgat al director Pere Planella pel muntatge Dansa d'Agost, que es va imposar als treballs realitzats el mateix any per Mario Gas, Sergi Belbel, Pilar Miró, Josep Maria Mestres i Lluís Pasqual. Els guardons als millors intèrprets de teatre se'ls van endur Rosa Novell, protagonista de la posada en escena La senyora Florentina i el seu amor Homer, i Mingo Ràfols, pel monòleg La nit justa abans del boscos. Rosa Renom, per La senyora Florentina..., i Francesc Orella, per Roberto Zucco, van obtenir els premis als actors de repartiment.

En l'apartat cinematogràfic, l'associació va guardonar Ariadna Gil com a millor actriu, en reconeixement a \a seva intervenció en el film Mal d'amors, i Abel Folk com a millor actor per Monturiol, i Havanera. Lloí Bertran i Jordi Boixaderas van ocupar els llocs d'honor del palmarès en la categoria d'intèrprets de televisió.

Pel que fa als premis especials, l'Associació va concedir el premi de textos teatrals inèdits a Xavier Berraondo, autor de l'obra De somnis i conflictes, el premi de les Arts Escèniques a Santi Arisa i el premi a la Trajectòria Artística a la veterana actriu Nadala Batiste. Com a novetat d'aquesta onzena edició, la festa va incloure la concessió de dos nous premis instituïts per l'Associació de Cantants i Intèrprets en Català, el del millor concert en directe, obtingut per Raimon amb 30 anys d'Al vent, celebrat al Palau Sant Jordi, i el de la millor producció discogràfica editada en català, atorgat al disc doble Cant de la partença, l'absència i el retorn de Rafael Subirachs.

La XI Festa de l'espectacle, que no va ser retransmesa per TV3 com havia succeït en les anteriors edicions, va ser amenitzada per les actuacions de Marina Rossell i Maite martín, el grup Stupendams i Santi Arisa i la Tribu.

Segona edició de les deu jornades de repertori romàntic • Sant Cugat.— L'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch de Sant Cugat organitzarà les 10 jornades de repertori romàntic La culminació del piano, el violí i el violoncel del dos a l'onze de desembre. Els professors que participaran a les jornades són el pianista Antoni Besses, el violinista Joan Llinares i el violoncelista Marçal Cervera. Els concerts que alumnes i professors oferiran, les conferències il·lustrades que s'impartiran i les classes magistrals que hi ha previstes seran sobre els compositors Beethoven, Schubert, Schumman, Mendelssohn, Chopin, Liszt, Frank i Brahms. Antoni Besses ha manifestat que «l'alternança de classes, assajos, concerts i altres activitats han de ser, doncs, suficient estímul per entreveure unes apassionades jornades».

Després de l'èxit les Deu Jornades de Repertori Barroc, el músic, pianista i compositor ha dit que se sent «ple d'optimisme davant

tèrpret habitual de clavicèmbal.

Es col·laborador habitual del Curs de Música Antiga de Catalunya i Andorra i ensenya clavicèmbal en el Conservatori professional de Terrassa. També ha estat membre fundador del grup Turba Musici, dedicat a la música antiga.

Sergi Casademunt prové de l'Escolania de Montserrat, on va estudiar cant i violoncel i va actuar com a solista en diversos enregistraments discogràfics. Va iniciar-se en la viola de gamba amb Jordi Savall. Actualment encara col·labora amb Savall, dins el grup La Capella Reial, del qual Savall és director i Casademunt membre.

També és membre del grup Hesperion XX i ha estat Mestre de Capella de Santa Maria del Mar a Barcelona. També fabrica violes de gamba segons antics models.

La que toca habitualment és construïda per ell mateix. | aquesta segona edició». / J.M.V.

18

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1994

DANSA / MUSICA / TEATRE

Vhori interior de Gelabert i Azzopardi I ..1-1. JARDINER» Espectacle de dansa en memòria de Joan Miro< 1SM3-EW3) Companyia: (iclahcil-Azzopardi.

Direcció artística: ( esc (iclabcrl i l.ydia A/zopardi.

Coreografia: (esc (ielahen.

Fspais escènics i vestuari: I rcdcric Amat.

Música: ( arlos Miranda.

Enregistrada pei rOiqucstrade ( atiibra de! I callo I hule. dirigida pe i Josep Pons.

Ballarins: l.vdia A/Aipardi. C'ese Oclabcrt. I laitccsc Biaio. .Alícia Pere/ ( abrero. (, arme \laili. loni .lticl.it i Tom ( iomev.

Idnc: Teatre-,uiditon del ( entre Cultural.

Dia: IN de novembre.

1 Dl ARD UNIR egons explica en ('esc Gelabert. " d |.it\linei' presneta u n s pei s o n u t g c s - s t m b o l s trets d'un hort i del camp mediterrani>•. i abans el premi N'obel de Literatura Octavio Pa/ anuncia en el programa: •/.,;s miniiltis son scnulhis, minir es MVHImn: Miro trubtijii corno un jiiriltnero». partint de les paraules c|ue el mateix artista \ a escriure en un moment de la seva vida: - J o treballo com un jardiner o com un vinyater. I es coses vénen lentament. El meu wicabulari de formes, per exemple, no l'he descobert pas d'un cop. S'ha format gairebé malgrat m e u - .

que copsi la seva atenció i, per sobre de tot. que l'emocioni i commogui, finalitat que tots els creadors haurien de cercar.

Desprès de tota aquesta munió de suggestives paraules, expressió del pensament de patums com les anomenades, l'espectador senzill es troba enfront d'un treball que sembla no aconseguir la clau per transformar tots aquests propòsits lloables en un espectacle

La coreografia no ens sorprèn en la majoria de les intervencions tot i que la tècnica dels ballarins és molt bona. LI vestuari és estèticament brillant, però no estem tan segurs que sigui l'adient i,

S

l.a companyia (ielahert-Azzopardi va oferir el cap de setmana passat el seu últim espectacle al Teatre-auditori. Fotos: MANÉ ESPINOSA. en canvi, sembla que en alguns moments condiciona el mateix desenvolupament de la dansa per la seva superfluïtat (quin sentit té portar una jaqueta esplèndida i treure-se-la tot seguit d'entrar a l'escenari sense cap motiu cenyit a l'argument). La musica sona bé. però ens ressona contínuament com si escoltéssim referències conegudes (Albéniz. Turina. l-alla, etc.) i poques vegades sentint que

II recital va iniciar l'activitat de l'Opera de Cambra Sant Cugat. 1 ..:,.: MAMÍ ESPINOSA

Un somni fet realitat l -CONCERT D OPERA DE CAMBRA» Intèrprets: (armen Httstamente. Mercè Obiols, Montserrat Benet, M.D. Aldea, Mariona Benet. Joan ('ahero. Enric Serra.

Pianista: l·loi Jove.

Col·laboració: Joan-Anton Sanehe/..

Regidor Jordi (ialobart.

Coordinació: Opera de Cambra de Sant Cugat.

E

MONTSE SAN I

l somni de la Mariona Benet i altres bojos per l'opera ja es una realitat. Sant Cugat té una associació dedicada a

la promoció de l'òpera de cambra. Dissabte al vespre es va presentar oficialment al teatre del Centre Cultural l'associació Òpera de Cambra de Sant Cugat.

Malgrat un petit desconcert inicial de molts dels que vam assistir a Pacte —el mot «concert» ens havia fet entendre que hi hauria una petita orquestra per acompanyar els cantants—, el recital va ser molt aconseguit.

No es pot demanar més a una nova associació que la qualitat de les veus i l'acurada execució, i per aquesta part el recital va ser un veritable èxit.

Entre les veus —totes de gran qualitat— va destacar la magistral del gran Enric Serra, una veu de les que no séin corrents. Entre les intèrprets femenines destaquen la qualitat de la veu de plata de Mariona Benet i la de Maria Dolors Aldea. i el helhssim registre de la me/.zo Mercè Obiols. l ' n inoportú constipat ens va privar de sentir Joan Cabé ro abordant una pàgina tan difícil d'interpretar en el seu just registre com és Unit titnivii Itiiirinm, substituïda molt prudentment per un tros de Isitit molt mé> lleuger i planer de cantar.

el so precedeix el gest o viceversa.

Volem assenyalar que és un mèrit evident encarregar la música de cap i de nou, retornant als antics mètodes o sigui crear tot un espectacle de dansa per coreografiar i dissenyar interdisciplinàriament aquesta nova proposta artística, lín definitiva, al meu parer, tenim un espectacle amb molt bones i altes intencions, que compta amb experimentats

col·laboradors que no han trobat el just equilibri entre les diferents parts per arribar a un resultat feliç, o sigui, l'encontre del creador, de la seva mirada que escampa llavors per anar a fructificar a la terra sempre a punt de l'ànima d'aquest espectador.

El públic, que omplia gairebé la meitat de la sala, va rebre amb aplaudiments calorosos i alguns bravos el final de la funció.

Mira-sol Tc.ttte va omplir la sala en la representació de Somni d'una nit d'estiu. Foto: M. F.SP1NOSA.

Màgia en el bosc de Shakespeare I .SOMNI DUNA M l D'ESTIUCompanyia: Mira-sol Teatre.

Direcció: Marina Julià.

Escenografia: Eduard Buear.

Dia i lloc: 1(> de novembre. al Casal Cultural de Mira-sol.

M

JORDI HORDES

ira-sol Teatre va estrenar la setmana passada cl text de William Shakespeare El Somni d'itntt nit li'estin.

Sense les grans pretensions dels actors professionals, el grup de teatre local ha resolt amb seti/ille-..! : imaginació la proposta del dramaturg

anglès que encara avui captiva el públic.

L'acció transcorre, majoritàriament, en un bosc proper a Atenes amb follets volàtils i feliços que es distreuen fent bromes als mortals. Diverses històries paral·leles s'entrecreuen entre els arbres encantats i els riures del vent. Els cinc anys d'experiència del grup han possibilitat un muntatge amb un gran repartiment de prop d'una trentena d'actors de diversa edat i preparació escènica. El públic, que va r e s p o n d r e massivament a l ' c s t a n a . va guardar molta atenció per comprendre un

text potser massa carregat per facilitar el joc de la rima.

Shakespeare va saber dosificar els moments d'atenció combinant-ho amb escenes on representa que un grup de teatre amateur prepara una tragi-comèdia pel casament de Teseu i Hipólita, veïns de prestigi de la ciutat grega. Mira-sol Teatre tornarà a representar l'espectacle demà a les 10 i diumenge a Ics 6 de la tarda.

Esperem que el treball que es pot veure en diverses facetes com l'escenografia no es limiti a quatre sessions, que, com deia Hipòlita. -s'ofeguen en quatre nits».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

19

LLETRES I

Vescriure fa guanyar el llegir • «EL LLEGIR NO FA PERDRE L'ESCRIURE» Autor: Manuel de Pedrolo.

Editorial: Pagès Editors.

Gènere: Crítica literària.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ anuel de Pedrolo (Aranyó, 1918 - Barcelona.

1990) encara desperta passions. Els seus detractors són tant o més abundants que els seus admiradors, i igual de fervorosos. La seva obra, que Joaquim Molas ha qualificat de «mastodòntica», és només accessible mitjançant aproximacions parcials. Reconec que resumir més de 20.000 pàgines en unes línies pot semblar una inconsciència. però en tot cas és una inconsciència que pot resultar útil en un article de diari: en la seva narrativa sobta l'índex d'ambició, el carrisqueig lingüístic i les complicacions tècniques, que sovint es troben lluny dels resultats obtinguts; els seus articles de premsa solien pecar d'un proselitisme estèril; la seva obra crítica és d'un rigor i una severitat poc freqüents a Catalunya, tractant-se d'un escriptor que parla d'escriptors vius; el seu teatre va ser circumstancial i potser eficaç; davant la seva constància, la seva actitud vital insubornable, la seva casa oberta a tothom i el seu rebuig als actes públics i les capelletes (fins i tot va rebutjar ser escriptor del mes), és difícil no treure's el barret.

M

Els escrits reunits per Xavier Garcia a El llegir no fa perdre l'escriure van aparèixer com a pròlegs o bé van ser inclosos en miscel·lànies i revistes (sobretot a Serra d'Or, però també en publicacions menys conegudes o ja oblidades), la majoria als anys seixanta i setanta. Estan estructurats en tres parts: literatura catalana (la

més extensa), literatura nord-americana i literatura francesa (la més breu). Els textos milloren com més concisos i genèrics són, ja que d'aquesta manera Pedrolo no té temps d'embrancar-se en les seves disquisicions característiques, i en canvi hi mostra una envejable capacitat d'anàlisi i de resum. Els pròlegs que va dedicar a Lautreàmont i a William Faulkner són autèntics models de crítica: comuniquen entusiasme, il·lustren sense academicismes innecessaris i fan venir unes ganes irresistibles de llegir les obres de què parlen.

Manuel de Pedrolo partia d'una premissa innegociable: tant el crític com el creador són organitzadors. Les conseqüències són immediates. Si el creador no assoleix un mínim de profunditat, no fa bé la seva feina, el crític es veu en l'obligació de ser tan sever com calgui. La literatura, en definitiva, ha de servir per entendre el món i per entendre'ns tots plegats: això explica que les crítiques literàries de Pedrolo passin amb tanta facilitat de l'ell d'un personatge al nosaltres dels lectors o de les persones en general. Malgrat que aquest punt de vista és clarament decimonònic, i que en la postmodernitat opulenta el crític es recrea en la confusió, i el creador més aviat promou el caos, la posició de Pedrolo sembla, avui més que mai, vàlida i necessària.

Segons Manuel de Pedrolo, el creador té, per definició, alguna cosa a dir, i és per aquesta cosa i per la manera d'articular-la que cal jutjar-lo. La idea, doncs, precedeix la tècnica, al contrari del que ocorre en els tallers de literatura, darrerament tant de moda. Pedrolo es capfica en el que pretén dir l'autor, tot i que a hores d'ara poden semblar més indica-

Manuel de Pedrolo, desaparegut el 1990. Foto: MANEL LLADÓ. des les ensenyances de l'anomenada «estètica de la recepció», centrades en la descodificació.

Però no és aquest el problema més greu de Pedrolo, sinó la manca de sentit de l'humor, manca que fa disminuir la distància i, per tant, la perspectiva crítica dels seus textos. El drama de l'escriptor d'Aranyó és que es pren molt

seriosament a ell mateix; en aquest punt és fill de l'època. En contrapartida, la seva configuració mental és ideal per exercir la crítica: no li costa trobar defectes als llibres que considera superiors, mentre que s'esforça a trobar virtuts als que considera fluixos.

Rellegit avui, el que sobta més d'aquestes crítiques és la falta de

pietat amb què tracta els llibres de Josep Maria Espinàs en un text de títol profètic: L'Espinàs a passos comptats. També és notable la crítica cal·ligramàtica de l'obra de Guillem Viladot, en què intenta reproduir la textura de l'original. I, en fi, el seu menyspreu a l'hora de traduir títols d'obres, que va fer escola a la col·lecció «La cua de palla», exemplificat aquí en la defensa d'Ek pòtols místics com a traducció de The Dharma Bums.

Tot i la seva grafomania, Pedrolo deixa caure com de passada afirmacions categòriques que queden pendents d'un desenvolupament complementari: així, l'obra de William Faulkner (19 novel·les i 75 narracions, sense comptar els poemes) és «relativament limitada en nombre», la llengua de Santiago Rusinol és «detestable», Joan Vinyoli és «un poeta menor», i la disminució de la lectura es pot raonar a partir de «l'encariment dels llibres».

Mentre intentem obrir-nos camí en la selva de títols que va deixar aquest creador, val la pena recordar una màxima que escriu a propòsit d'Espinàs: «El novel·lista ha de saber que més val fracassar per intentar massa que reeixir una insignificança».

Amb la sèrie de «Temps Obert», la més ambiciosa que s'ha intentat mai en la literatura catalana, aquest novel·lista que de vegades lamentava haver escrit el Mecanoscrit del segon origen es va aplicar aquesta norma en carn pròpia.

(Avís per a navegants: el lector que, en comptes de llegir aquest llibre de l'inici al final, utilitzi l'índex per picotejar a discreció, corre el risc de perdre's un text atípic que no apareix a l'índex: Breu relació dels meus tractes amb l'Ulisses, de lectura estimulant.)

Després de l'incendi • «EL MONSTRE» Autor: Stephen Crane.

Traducció: Montserrat Vancells.

Editorial: Límits, Andorra la Vella, 1994.

Pàgines: 102.

nunciadora de Crane, en canvi, aconsegueix alçar-se com una puntual paràbola de la societat de l'època i ser vàlida fins ara mateix.

PONÇ PUIGDEVALL

El monstre es divideix en dues parts ben diferenciades. A la primera se segueix el ritme de la vida a la ciutat durant un dia de festa. Crane hi esbossa una mena de jardí paradisíac d'exemplar convivència. Després, de cop i volta, sense cap més explicació que perquè sí, apareix la desgràcia desestabilitzadora: hi ha un incendi a la casa del doctor Trescott.

Són unes pàgines esplèndides, elaborades amb el mateix tremp narratiu que es pot trobar en les descripcions dels tifons i les tempestes dels llibres de Conrad, d'un cromatisme riquíssim, i on les flames es bestialitzen com animals salvatges o esdevenen insectes verinosos. I hi ha el fill del doctor Trescott a punt de morir calcinat, i hi ha el jove criat negre, Henry Johnson, salvant-lo a canvi d'una monstruosa desfiguració. Per un moment corren rumors que el jove criat ha mort i de seguida li és concedida entre la gent la categoria d'heroi. Però el doctor Trescott l'ajuda a restablir-se. És llavors, entre la cendra fumejant, quan comença la tragèdia.

A

pesar del que suggereix el títol, El monstre no pretén ser cap relat de terror.

El protagonista no pertany a l'estirp encapçalada per un Frankestein o un Dràcula, té ben poca cosa a veure amb la tradició gòtica i no tracta tampoc de suscitar en l'ànim del lector una por psicològica semblant a la que crea Edgar Allan Poe. A El monstre no hi ha res de sobrenatural ni hi vagareja tampoc cap fantasma interior: tots els esdeveniments, fins els més excepcionals, es troben en relació directe amb el món real de cada dia. Si Stephen Crane (1871-1900) aconsegueix sobtar el lector és a través d'un mecanisme diferent, oposat a la pràctica fantàstica i, en certa manera, molt més contemporani. Crane se centra en la por que neix d'observar l'home innocent assetjat per la intolerància de la multitud. Joseph Conrad va escriure que Crane tenia «els ulls d'una persona que no només veu visions sinó que és capaç a més de cavil·lar sobre elles amb alguna finalitat».

I això és a grans trets el que s'esdevé amb la matèria d'El monstre: alliberada de la intenció que la dirigeix tendiria cap al relat gòtic, ple de sang i fetge i envellit pel pes del temps. De la mà de-

sap exposada a una mena de fredor semblant a la que destil·la l'objectiu d'una camera. De l'obligatorietat d'aquesta consciència indesitjada, el poble en responsabilitza el doctor Trescott i la seva ciència. Abans estimat i admirat, veu com ara se li gira la cara i la confiança perquè no vol abandonar el tutelatge del monstre. Com el Bartleby de Melville, el doctor Trescott prefereix no fer-ho, a pesar que el càstig és quedar sol enmig del rebuig de les forces del poble i de la incomprensió familiar. P e r ò aquestes actituds són previsibles dintre de les lleis de la narració, i sovintegen en els relats de senzillesa maniqueista.

Dues parts

La convivència harmònica d'abans de l'incendi desapareix, es desintegra en tres direccions. Per una banda, la gent del poble, la majoria, que no accepta la supervivència destrossada del criat.

Amb la cara completament em-

Crane, vestit de reporter, en una fotografia d'estudi a Atenes el 1897. benada, només conserva descobert un ull. Des de les conseqüències de la puresa del seu acte, des de la innocència, aquest ull

jutja i acusa sense voler, neguiteja el poble perquè li evidencia la impostura moral que dia a dia va covant. La gent del poble se

Eficàcia narrativa El que aquí enriqueix el relat i completa la lliçó moral que proposa Stephan Crane és que el monstre és l'únic personatge del llibre que després de l'incendi continua tal com era abans. En aquest sentit, és d'una eficàcia narrativa admirable l'episodi de la novel·la on, ben endiumenjat, a pesar de la desfiguració, el monstre va a casa de la seva xicota per dur-la un cop més a ballar.

El foc no ha pogut destruir la seva personalitat.

Pel que fa a l'edició, només observar un punt que li resta qualitat i que pot malmenar la fluïdesa de la lectura. iPer què en els diàlegs, després de l'acotació, no hi figura el guionet que distingiria la veu del personatge de la del narrador i evitaria confusions absurdes?

CULTURA-ESPECTACLES

20

ELS 4 C A N T O N S . Divendres. 25 de novembre de 1 W

LLETRES I N u s o n p o c s cN q u e c o n s i d e r e n A g u s t í n G a r c i a C a l v o u n LIoIs p e n s a d o r s m e s potents i lliures q u e existeixen. Molts lli a f e g e i x e n , p e r ò . q u e el s e u l l e n g u a t g e

es t a n v in i t a n ric q u e es fa i n t r a d u ï b l e .

C o m a p o e t a , vol i n s p i r a r - s e e n el l l e n g u a t g e c o r r e n t i viu del p o b l e , o d ' a l i o q u e ve d e baix i q u e n o p e r t a n y

al r e g i m : c o m a p e n s a d o r , m a n t é la I m o m e n t m é s i n e s p e r a t p e r q u è , d e fet. i n s p i r a c i ó à c r a t a p e r c o n t i n u a r t o c a n t ] el p o d e r c o n t r o l a m e n v s d e l q u e s e m el n a s al p o d e r . G a r c í a C a l v o c r e u ( b l a . El r è g i m , p e r ò , viu d e la il·lusió q u e la r e b e l · l i ó p o t a p a r è i x e r e n el ( q u e e n s c o n t r o l a .

AGUSTIN GARCIA CALVO. F i l ò l e g , «

poeta, lliurepensador

£1 règim viu de la il·lusió que ens controla» què les persones no poden fer res més que deixar-se impregnar per alguna cosa que ve de baix.

Aleshores, apareix alguna cosa que és saviesa, que es desengany.

Del que es tracta es d'impedir fins on sigui possible que es continuí una forma de rebel·lió que es massa sabuda i. per tant. cond e m n a d a al fracàs. A partir d'aquí. practicar maneres de rebel·lin inèdites. imprevistes per al poder. que puguin donar fruit -o almenys flor en qualsevol moment. La negació sembla que pol dirigir-se a les lormes mes dominants de la falsedat. Lis a dir. en relació amb el caràcter necessari de les institucions existents; contra el cotxe personal. que és l'encarnació mateixa d'aquesta falsedat que cadascú sap on va; contra la xarxa informàtica universal o la pretensió de controlar-ho tot. Contra aquestes coses. sempre és possible fer alguna cosa una mica a Ics palpcnlcs. sense un pla molt segur. Sempre es pot fer alguna cosa que s'inventi. I també hi cap no fer. simplement. No prendre com a naturalesa l'obediència.

IMM \ Ml·lilNO

I I ;i uns d o l / c a n \ s . Agusi in Garcia Calvo va anar a la t nivcrsitat Autònoma cle Baicelona per parlar de l'.iiniir un tenia que. aleshores. l'ocupava bastanl en con sidciar que l'impuls a m o i o s e- un no M' I/ÍII- que k i n m i l'in·- que se'l domestica i c o m e n c i a illslilucl·inalil/.ii se quan es pionuncia ei :\-si!i>w i del llenguatge un lema que sempre l'ha ocupat amb la voluntat de eontiaposar vi llenguatge v 111. el mon on es pal l,i. als ai LLI 'IS L ull ui a b i el mon d-eb signiticuls \qiieli dia. a Bell.-tel I a. ( i.iu la ( al\ o anav a \ es| r amb camisa ampla cie colors \ ais, ai milla II. M e|ada i loultini . api i i. is 1 s a du. d'acord amb la H--..I vestimenta liabilual. \lcshoi es. algú v a pieiMinlai-li per que us'.i i d'aquella manera. 1.1 filòleg va .-. uileslal li que per donar exemple: • I nis als ,III\> L uiquanta, tolia un vestia de et is \ n i b cK seixanta. \ a n ai i o vi i eU colors i es '. all I emoiu e na vies a'.ll es coses.. I n un iiionienl en que l'cspi i it de i e'-o >!l.i de Is seixanta es mscepllMi. de sai c IS|IK s e esta -.ei',1 eiii'i 'lli pe i la hisloi la. ( iaicia ( ah c' la ' ha i em.neial a lellll dos ., un a evei'ipk Ni > importa que.

SIC.MIS eir, la la impressió aqucsl migdia cle l.u d> u i ( iuona, els coiois di I s-i.i \estii siguin una mica mes ap.mals \ i tampoc que semblin llum aquells dics en que. juntament amb \i aiiguien i I lerno l i a b a n . v a ser e\puKal de la ( omplutense de Madrid per haver ilonal supiul a una protesta estudiantil. Iniciant la conversa, li comento que a Girona han fet i onleiencies aquesta ultima setmana \ i a u g u r e n i José M a n a Valu-iik que v a solidai il/ar-se amb els expulsats . però ell prefereix no i cctcai-se en el cas personal.

••Ouan s eslava cslahlint l'estat de benestar pel mon. hi va haver a tots els països desenvolupats una remoguda de gent —anava a du que sobretot de gent love. peio prefereixo parlar de pcisones no tormades, no tetes del tot. es a dir. encara no cond e m n a d e s del tot que. sentint el que ens venia al damunt, van ai\ccar-se per protestar a m b forca lucidesa. Aquí. a l'I stat Espanyol. les coses estaven una mica mes conloses p e r q u è , encara que en la seva agonia, durava la dictada! a. Aleshores, molls van confondre una cosa amb l'altra. Pensaven que alio que passava, sobretot a Madrid i Barcelona, era antifranquista o alguna cosa per l'estil. Però aquí. com a tot arreu. hi va haver una intuïció del nou règim que ara patim, és a dir, d'aquesta nova i més perfecta administració de mort. Lamento haver usat l'imperfet. perquè per mi es accidental el fet que avui, trenta anys desprès, els estudiants no donin mostra de rebel·lió i de lucidesa. Hi deu influir el fel que han nascut desprès de l'inici del regim del benestar. Però, en qualsevol moment, potser arran de la mateixa pesantor del règim, hi pol haver remogudes semblants entre la gent menys formada.»

— L'any passat a Figueres, va obrir el X X X Congrés de Joves filòsofs, que proposava el tema I AI seducció del nins. Faltava poc per tal q u e es complissin els 25 anvs del maig francès, un fet que es negava a c o m m e m o r a r .

—<Per mi, el que va passar

- No es una estratègia del poder ter creure que Ics coses no poden ser d'una altra maiieia' 1 D'aquí, una forma de resistència és no caure en la tatalital. el desànim. la impotència.

—«Sí. és clar. bs tracta de fer creure que aquestes institucions són aquí de manera fatal; que no hi ha cap mes forma de transport que no sigui el cotxe individual; que no hi ha cap mes forma de transmissió de la cultura que no sigui la televisió; que es un destí de l'home arribar a aquell control informatitzat de tot. Peto sempre hi cap deixar de fer coses.

Tinc amics ficats en l'educació.

1 no és fàcil dir què es pol fer per alimentar el que els nois tenen de rebel·lió. Però es poden fer moltes coses. Per exemple, no obeir els plans que vénen de dalt.

No pensar que l'educació és allò que els executius pensen que es.

I l'exemple de l'educació pol estendre's a molles altres coses. •• —El p o d e r ens controla tant com fa veure o sobretot vol fer creure que ens controla?

loesia de Catul. 1 m a : l.l.l.'IS ROMHRO.

als seixanta eonlinua v iu i en plena —«En aquests versos, hi ha una vigència. 1 per això reconec com ressonància d'un llibic d'Heràclil. una de les normes elementals del En aquest cas es refereix a la mort de cadascú. Diu regim l'intent de converHeràclit que, en aquest tir-lo de pressa en his«Hi ha una trànsit, a un home li estoria. que es justament confiança en pera alguna cosa que la mori del record viu.

IVaqui. aquestes comquè el futur no mai no hagués esperat.

Refundada en un llenmemoracions tast noses. és tan fatal ni guatge corrent, aquesta algunes a Catalunva. com en cl cas dels 2è tan segur corn contradicció és interessant. L'esperança és allò anys de la Caputxmada. prediquen els que maneja el c o m e r ç Però aquests intents son S'espera el que s'espera polítics i les inútils p e r q u è sempre per endavant. LI que es resta qui continua sencompanyies preveu per l'any 2035 o tint el pes del règim. 1 d'assegurances» qualsevol altra de Ics en sentir, ho pensa, i ximpleries amb què s'enpensar ja es una acció.» treté el personal. Ln de—Tal com diu una finitiva, l'esperança té a veure amb cançó seva, mentrestant «lo me el futur, que és del que el regim perado espenunos que se Ivvanie. viu i que. quan se'l mira bé. és levanle un poco de viento fresco»

la mort. Per sota, però, hi ha una mena d'insatisfacció perpètua i també una confiança en què aquest futur ni és tan fatal ni tan segur com prediquen els polítics i les companyies d'assegurances. Aleshores, esperar l'inesperat és estar obert al que no esta previst, projectat, planificat.»

—Lncara hi ha m a n e r e s de tocar el nas als poderosos?

- «Evidentment. les formes de rebel·lió són infinites, les remogudes de la gent no s'acaben mai. bs una qüestió d'oportunitat, de saber aprofitar les falsedats, les arbitrarietats, l'ocultació que el règim practica. I la mateixa possibilitat de la rebel·lió és incontrolable. Té a veure a m b el fet que el poble no té futur, ni pàtria, ni estat. Hi ha un m o m e n t en

—«L'essencial, certament, és la pretensió del control. Afortunadament, el control del globus, de cada estat, de tots els individus. és una il·lusió. Però cal anar amb compte, p e r q u è les il·lusions són reals. Tal com diu el poble planer, 'd'il·lusió també es viu". I és d'aquesta il·lusió q u e el règim viu.

Volen fer creure que hi ha un futur cert que es pot comptar, comptabilitzar a través dels pressupostos i per part dels bancs.

Això és fals, p e r ò també cal saber que aquesta il·lusió és tan poderosa que d'ella viuen. Per això. és una font d'alegria cada cop que es descobreixen els innumerables errors de planificació en la xarxa informàtica universal; cada vegada que es descobreix en les oficines d'un banc que el control automàtic — q u e es fa cada cop més complex per fer veure que és més p o d e r ó s — dóna lloc a avaries, interferències, errors de tota mena. És una alegria perquè demostra la inutilitat i falsedat d'aquesta il·lusió. I també es fa evident el fracàs de l'automòbil personal, per més propaganda televisiva que hi hagi. Respecte al

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

21

• LLETRES García Calvo és catedràtic de Grec a la Complutense de Madrid, d'on va ser expulsat a mitjan anys seixanta per haver donat suport a una protesta estudiantil. Foto: LLUÍS ROMERO.

règim del benestar, estem en un moment en què creix la misèria als centres metropolitans i suburbans. Es desenvolupen les misèries més arcaiques en els suburbis del desenvolupament i es fa evident que el Tercer Món és necessari, no accidental, per al Primer Món. La misèria de les metròpolis i dels marges fa evident la falsedat de la il·lusió i és un alè de vida per a la rebel·lió.»

—La concessió del Premio Nacional de Ensayo a algú que pensa des dels marges, com és el cas de Rafael Sànchez Ferlosio, es correspon amb un intent d'integració per part del règim?

—«Evidentment, és un intent.

En tot cas, si algú em preguntés si considero que el meu vell amic

mereix aquest premi, li diria que la pregunta està mal plantejada.

La qüestió és si el premi mereix el meu vell amic. Per això, hauria de saber a quins altres ha correspost el premi. Cosa que no sé, per tant no puc entrar en aquest joc. Només sé que fa uns anys van concedir-me aquest mateix premi, fet que em fa considerar que el criteri ha millorat.

En tot cas, si em preguntessin en relació amb si el meu vell amic mereix entrar a la Real Acadèmia Espanola o guanyar el premi Nobel o el Planeta, contestaria que no el mereixen a ell, evidentment.

Això, malgrat que no em trobi tan a prop de Rafael com en altres temps. Però ho tindria claríssim que no, tenint present la colla

de poca-vergonyes i venuts que han guanyat amb tota justícia aquests premis, i la manera amb què estan lligats a l'exercici del poder. Però en un premi com aquest, que és més modest, fins i tot hi pot haver gent que encara lluiti per tal que no sigui del tot controlada pel règim.»

—En el pròleg d'una de les edicions de Cancionesy soliloquios exposa la idea que el poeta ha d'apartar el seu «jo real» per tal que aflori el llenguatge viu del poble que ve de baix.

—«Entenc que la història de la literatura és sepulcre, és mort.

Aquella cosa que alguns anomenen poesia ens arriba prostituïda.

Resten, però, cançons, narracions èpiques, epigrames, adagis, com

a coses que poden ser una acció directament, un exercici de llenguatge. I el llenguatge de veritat no és de ningú, és del poble. És allò que no té res a veure amb els argots de polítics, literats, científics i periodistes, entre altres.

El llenguatge poètic hauria d'alimentar-se del que ja batega en el llenguatge del carrer. Del 'roman paladino com el cual elpueblo suele hablar a su vecino', que deia el maestro Berceo. Seria l'acompliment d'allò que es creu intel·ligent perquè té una llengua que pensa per ell. I sí, el que el poeta ha de fer és apartar-se d'enmig tot el que pugui. Cal la dissolució del 'jo real' per tal que el 'jo' no sigui de ningú i per tant de qualsevol que ho canti, que ho

digui. Aquesta tarda, a propòsit de Catul, faré un modest intent en aquest sentit. En lloc de parlar del contingut i del missatge dels poemes, de la vida de Catul, intentaré fer-lo viure a través del llatí i el castellà.»

—García Calvo es disposa a anar a dinar, però abans li demano que em satisfaci una curiositat en relació amb el nom de l'editorial —Lucina— i el seu anagrama —una marieta— amb la qual s'autopublica els seus llibres.

—«Aquesta editorial artesanal, que després d'uns quinze anys continua funcionant meravellosament sense guanyar un duro, però amb la possibilitat de continuar editant, va haver de posar-se un nom. L'ocurrència de Lucina té a veure amb què sembla que es correspon amb el nom que adopten Juno i Diana com a deessa dels parts. Al mateix temps, però, té el prestigi dels noms que sonen a Lucífer. A més, està lligat a la marieta, un bitxo que en alguns llocs anomenen satanina.»

—Però també en diuen mariquita de Dios. És un nom, doncs, que no només té a veure amb el dimoni, sinó també amb déu.

—Qui fa l'observació és Isabel Escudero, poetessa, assagista, ex-crítica de cinema, que em regala Cosery cantar, un recull publicat per Lucina dels seus versos —«en voz popular, donde la razón común se hace razón poètica», m'escriu—. Li agraeixo perquè és autora d'una de les cançons —cantada per Amancio Prada, que també ha cantat cançons de García Calvo— que més m'han agradat en els últims anys. 'Ya veras. muneca', que continua dient: 'cuando el fuego derrita tu cara de cera I ya veras, bonita, I cuando el hielo congele tus lagrimitas / ya veras, hermosa, I cuando el viento deshoje tu rosa lya veras, criatura, cuando salte el cristal de tu cintura. I Però tu avanza, avanza, avanza, I que no se pare k danza. I Però tu baila hermosa, baila, ly que se vea el caos bajo tu falda'».

NOVETATS

«La puerta abierta» Autor: Peter Brook.

Editorial: Alba.

Pàgines: 143.

• Peter Brook, un dels més prestigiosos directors teatrals de les últimes dècades, reuneix en aquest llibre algunes conferències que aporten una reflexió sobre el fet teatral d'algú que coneix a bastament els seus mecanismes.

La naturalesa de l'espai teatral i la relació entre art i vida són alguns dels temes que travessen el llibre de Brook, que parteix d'aquest fet: «Hom va al teatre per trobar vida en ell, però si no hi ha diferència entre la vida a fora i a dins del teatre, aquest no té cap sentit.»

«Otra vez Eros»

«Fauna»

Autora: Cristina Peri Rossi.

Editorial: Lumen.

Pàgines: 66.

Autora: Marta Pessarrodona.

Editorial: Thassàlia.

Pàgines: 205.

B Després del seu reeixit recull Babel Bàrbara, Cristina Peri Rossi retorna a la poesia amb una invocació a Eros o una invitació a gaudir del cos i renovar l'experiència eròtica com a contrapunt a la destrucció i la violència que defineixen aquest final de segle. Peri Rossi, escriptora uruguaiana que fa molts anys que viu a Barcelona després d'haver-se exiliat, actualitza el tema de l'amor i fa referència a fets que defineixen el present, com ara la sida, la decadència de les ciutats o l'ocàs de les ideologies.

H En aquest novembre en què Marta Pessarrodona és escriptora del mes, es publica un llibre que reuneix una sèrie de relats breus de persones que, segons confessa ella mateixa, l'autora estima. La fauna és diversa: Sam Abrams, Hermann Bonin, Carmen Martin Gaite, Maria Mercader, Doris Lessing, Salvador Oliva, Guillermina Motta, Teresa Gimpera, Colita, Ramon Ramis, Eduard Bonet. Són noms citats de manera capriciosa. N'hi ha més.

«La vida como juego» Autor: Alan Watts.

Editorial: Kairós.

Pàgines: 193.

• Editorial Kairós, dirigida per Salvador Pàniker, ha publicat bona part dels llibres d'Alan Watts, presentat com un mestre influït per la filosofia oriental. A la vegada, La vida como juego és presentada com una nova perspectiva pels temes de sempre: la vida, la mort, l'existència, la meditació, l'eternitat, l'anomenada divina follia.

«Doctor Guillotina» Autor. Herbert Lom. Editorial: Seix Barral.

Pàgines: 235.

• L'actor Herbert Lom va interpretar el paper de Napoleó en l'excel·lent adaptació que King Vidor va fer de Guerra i pau, de Tolstoi. A més, va fer-se popular com l'inspector Dreyfuss en la sèrie de pel·lícules de La pantera rosa. Fa anys que Lom escriu, però Doctor Guillotina —la màquina de tallar caps moderna es deu al doctor Guillotin— és la seva primera novel·la. Lom té com a personatges Robespierre, Danton, Marat, Charlotte Corday i Guillotin, en una ficció plena d'humor negre feta amb agilitat de Hollywood i ironia britànica.

«Mal tiempo» Autor: P.G.Wodehouse.

Editorial: Anagrama.

Pàgines: 260.

H P.G. Wodehouse, escriptor anglès que va viure bona part de la seva llarga vida —va néixer el 1881 i va morir el 1975— als EUA i creador d'una sèrie amb el personatge de Jeeves —El inimitable Jeeves, De acuerdo, Jeeves, publicats també per editorial Anagrama—, situa aquesta seva novel·la en un dels seus escenaris recurrents, el castell de Blandings, on es reuneixen la flor i nata dels petimetres.

«En lloança de les dones madures» Autor: Stephen Vizinczey.

Editorial: Muchnick Editores.

Pàgines: 209.

I En lloança de les dones madures, que finalment apareix traduïda al català gràcies al treball d'Esther Roig i de la continuïtat de Muchnick Editores de la col·lecció La Finestra, és una novel·la encapçalada per una cita de Rilke: «D'on surt el teu dret de ser veritable sota qualsevol vestit, sota qualsevol màscara? T'admiro.» A partir d'aquesta pregunta admirable, Vizinczey narra les peripècies eròtiques d'un jove intel·lectual hongarès a la recerca de la saviesa de la dona madura.

CENTRE CLÍNIC VETERINARI Dr. E. Toralles Dr. S. Granero CERDANYOLA Sta. Marcel lina, 15 Tel. 692 94 01

SANT CUGAT Av. Graells, 7, baixos Tel. 674 85 61

RIPOLLET c/ dels Afores, 57 Tel. 580 70 12

Telèfon urgències 9 0 8 5 9 2 3 72 PERMANENT

ELSALBERS

Principis bàsics per tenir cura d'un animal.

•mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmKmmmmmt,

• Educació i control de l'animal

• Criança selectiva de Dobermans de BLANSANC. • Escola d'ensinistrament: Obediència, Defensa i Atac, Guarda, etc.

• Identificació mitjançc microxip (obligatori a gener-95)

• Vacunes, neteja i alimentació correctes Consulta veterinària Visita domiciliària Perruqueria Servei de pinso a domicili Criança de cadells

• Residència Canina.

• Espai intern o extern pròpies necessitats de

iil.i. Mr. ( inlo Verdaguer. ,S, baixos U'l. 589 05 71

HHl'M) VALLDOREIX

• Assistència Veterinària.

• Controls sanitaris abans d'ingressar a les

CAP d*^ *t>

instal·lacions.

• Correcció de problemes de comportament.

TeL 674 87 04

ÉS'HO

Sant Cugat del Vallès

"°*<\

»•».

VETERINÀRIA

CLÍNICA VETERINÀRIA S A N T

C U G A T

L'ABANDONAMENT D'UN ANIMAL ÉS PROBLEMA DE TOTS • Hi ha centres de protecció on recullen el seu gos/gat

VACUNACIONS • RX<«U*GIA MEDK3NA PREVENTIVA c/ Vinyoles, 10 • 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS-BARCELONA MATINS (DIADS) 10.30 13 H TARDES (DLADV) 17 20 H Tel.67505 12 -URGÈNCIES487 13 31 ABONAT 1618 CLÍNICA

SANT CUGAT

VKTK RIN À R I A

DIAGNÒSTIC Dra. ANNA

VENDRELL • Sexatge

Perruqueria canina

• Revisions •

Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54 08190 Sant Cugat del Vallès

/ /

/ y ^

//L

Xavier Valls Veterenari esp. en Rèptils i Rosegadors

Inclosa dins la Clínica Veterinària Sant Cugat. C/ Vmyoles, 10

ZZZZA //'

Desparasitacions

Javier Vergés Veterenari Esp en Aus

Horari: De 10 a 1 - 5 a 8 Dissabtes: 10 a 2

V/Z/z

^f

£N

' ZZ

tíà rr

///

// /

zz/z% 00O42/01053

VW/ Zz//tCTZ c/ DE LA CREU, Núm. 33 TEL. RESERVES 589 13 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

«"»"",.aLaw,**opi—w»i|^ :'gapiPii>»

Urgències 24 h

Dispensari Veterinari del Vallès 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Sabadell, 23 Tel. 6 7 4 69 4 5 De 10 h a 13 h i 17 h a 20 h de dilluns a dissabte.

08190 VALLDOREIX Av. Baixador. 1 18 Tel. 6 7 4 55 45 de 1 7 h a 20 h dimarts i dijous.

1

Prevenció de malalties (vacunes, desparasitacions, dietes d'alimentació, reproducció...)

vj?

Tractament sanitari en general.

VETERINARI

ENLLAÇ

Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal.

HORARI: Dies laborables I 1-13.30 h i 18-20.30 h |Dissabtes només matinsj

Visites a domicili.

Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

Av Enllaç. 29-31 |balxos B| lateral 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 674 53 11

Tel. Urg. 2 4 h. 9 0 8 9 4 6 8 71

MAS&®TA

.*.

"&

c/ Villa, 5 Tel. 675 01 52 SANT CUGAT DEL VALIES

- ANIMALS DE COMPANYIA -AUMENTS-ACCESSORIS - SERVEI A DOMICILI - AQUARIS, PEIXOS TROPICALS 1 MUNTATGE D'AQUARIS - RÈPTILS, MUNTATGE DE TERRARIS - PERRUQUERIA CANINA 00291ÍH010

hípica Con tatuatge i irtir

'í

1

CLÍNICA EQUINA Antonio J. Villatoro

^VfCafonga Masia Can Caldes Ap. de Correus 173 Tel. (93) 589 31 41 (908) 85 96 81 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona

rles os o del gat Pupilatge Classes de salt Compra-venda cavalls Camps amb semillibertat

«La identificació dels animals és l'única forma eficaç de protegir el col·lectiu caní i felí»

c/ Oceà Atlàntic, 84 Tel. 674 82 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HÍPICA SEVERINO - Classes equitació - Lloguer cavalls - Compra-venda

MS OMPRAR LSEVOL ANIMAL...

II AMB LES CONSEQÜÈNCIES

- Domatge - Pupilatge

NO ÉS CAP OBJECTE!!!

LA FAUNA

C/Príncep Tel. 674 1140 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa.

ELS ÉJ CANTONS El diari de casa c/ Xerric, 5 Tel. 589 62 82 SANT CUGAT

taHcew ett tdU

petà Aempte fa famd, e* *jtf&* Hoc UK foà ftendut qcce m'üHfiedótà, 4€* í jetiç» Jean Anouilh (1910)

MISMUNAJOGIBNA

SANT CUGAT DEL VALLÈS SOM ESPECIALISTES EN CASES Disposem de més de 20 models de diferents mides en exposició permanent.

(A disposar a l'acte).

Desmuntables, aïllants. pràctiques, resistents i molt decoratives.

Horari: Laborables de9a2ide5a9h.

Festius de 10 a 2 h.

Rbla. Celler. 35-37 • Tel. (93) 674 13 05 • 08190 Sant Cugat del Valies (Barcelona)

24

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 25 de novembre de 1994

MUSICA I

Biel Majoral recull en dos treballs els temes més coneguts del seu repertori

H a t a s t a t u n a g r a n i l i \ e r s i t a t d e g è n e r e s a! llarg d e la seva e a r r e r a , p e r ò p o t s e r nu s ' h a v i a i n t e r e s s a t m a i t a n t c o m ara p e r l ' o b r a dels c o m p o s i t o r s clàssics. T o t i S o l e r p r e s e n t a a q u e s t c a p de s e t m a n a a L ' E s p a i . d e B a r c e l o n a , el seu n o u disc. l.xdda. en q u e t o r n a a o h r i r - s e a les i n f l u è n c i e s q u e va r e b r e en els s e u s o n z e n s de g u i t a r r i s t a d e f o r m a c i ó clàssica.

• El mallorquí Biel Majoral ha recollit en dues eassets. Tonades i cançons antigues i Cançons de brega, divuit de les peces més conegudes del seu repertori. En aquests dos treballs, editats per O n a Digital, el cantant d'Algaida interpreta Sa mort de na Margalida i .S'Ü porras.su, entre altres composicions. Biel Majoral és un dels millors coneixedors de la cançó tradicional mallorquina i va col·laborar a m b Maria del Mar Bonet en l'elapé Cançons de festa. Fins ara, Biel Majoral no havia publicat mai cap producció fonogràfica tot sol, malgrat que havia pres part en discos col·lectius, x.p

Tastar-ho tot i tornar al clàssic Toti Soler presenta a L'Espai el seu nou disc, «Lydda», en què retorna a la música clàssica dels seus inicis com a guitarrista M \ I I'l AN \S

H ' L o t í Soler lla passat llargues temporades durant la seva vida a Andalusia, on ha \olgut conèixer de primera ma els m a n s mestres de la guitarra flamenca, En tornar d'una d'aquestes estades, el 1991. el compositor, guitarrista i canlautor maresmenc va sentir-se fortament atret una altra vedada pels autors que havi;i estudiat quan aprenia les primeres lliçons de conservatori, al començament de la seva carrera. l a tres anys que he entrat una altra vegada de ple en les obres dels compositors clàssics. com Bach. Ara m'interessa sobretot el clàssic contemporani», afirma Toti Soler.

Aquest cap de setmana —de dijous a diumenge—, Toti Soler proposa als seus seguidors dos cicles de composicions en una tanda de concerts a la sala L'Espai, de B a r c e l o n a . D ' u n a b a n d a , una col·lecció de cançons líriques que el seu pare, Jordi Soler i Bachs, va escriure fa molts anys sobre poemes de Marià Manent i Joan Vinyoli. Ara el seu fill n'ha arranjat les partitures per a guitarra i les cantarà ell mateix amb el seu estil. D'altra banda, Toti Soler oferirà les peces que formen part del seu nou disc, Lydda.

Als estats suís i alemany, la música de Toti Soler és molt apreciada en els circuits especialitzats en jazz i gèneres afins. El gui-

Surt un llibre de Xavier Fàbregas sobre Josep Maria Mestres Quadrem

tarrista hi actua sovint i hi ha enregistrat diversos discos. L'últim, Lvdda. ha estat gravat a Berna i l'ha editat El l'aso. un segell d'aquesta capital.

Lydda conte 14 composicions. totes instrumentals, excepte tres cançons que ja havia inclòs en el seu primer eiape i que ara ha tornat a enregistrar: l'ctini i blanca. Ombra d'Anna i /'cura festa. sobre poemes de Joan Verges.

Josep Palau i t abre i Li l'o —adaptat per Maria Manent—. respectivament.

Homenatges d'admiració Entre les altres 1 1 peces de Lydda, n'hi ha cinc que porten el nom de persones que Toti Soler admira molt. Són la guitarrista de nacionalitat suïssa Nina i quatre personalitats ja desaparegudes: el pedagog Alexandre Galí —avi de Toti Soler—, el cantautor Léo Ferré —al qual havia acompanyat en directe i en disc—. el poeta i d r a m a t u r g Vladimir Maiakovski —del qual ha musicat textos—, i el guitarrista de flamenc Diego del Gastor, un dels seus mestres musicals.

A Lydda també es pot trobar una composició que du per títol Palau-sator. poble del Baix Empordà on Toti Soler passa una part de l'anv i on va preparar —a l'església parroquial— el cicle de composicions del seu pare.

El compositor, guitarrista i cantautor maresmenc Toti Soler ha enregistrat i publicat a liei na cl seu nou disc, Lydda. Fmo: NÚRIA SANTIAGO.

Una obra apassionada i rigorosa X.P.

• El director de l'Orquestra de C a m b r a T e a t r e Lliure, J o s e p Pons, ha escrit les ratlles de presentació que acompanyen Lydda.

En aquest text, es refereix a Toti Soler com a un músic de mirada sàvia i oberta, que ha aprofundit en el contrapunt de Bach i en el món harmònic dels impressionistes. «Sap beure de totes les fonts, amb passió i amb rigor», sentencia Josep Pons. que també destaca la seva contribució a la poc nodrida literatura musical de la guitarra.

Lydda

és l'onzè disc de llarga

durada de Toti Soler, que va néixer el 7 de juny del 1949 a V i l a s s a r de D a l t ( M a r e s m e ) .

Abans ha editat: Liebeslied (1972), El gat blanc (1973), Jordi Sabates i Toti Soler (1973), El cant monjo (1975), Desdesig (1978), Laia (1978), Lonely fire (1979), Epigrama (1985), Supemova (1988) i La Cigonya Gaita (1993). T a m b é ha publicat dos discos senzills, ha pres part en un treball col·lectiu i ha participat en nombroses sessions com a músic d'estudi. Com a membre d'una formació, ha enregistrat amb Els Xerracs, Brenner's Folk, Pic Nic i O m .

I Edicions de la Magrana acaba de publicar el llibre La mú.sica contemporània a Catalunya. ('onversa amb Josep Maria Mestres Quadreny. que l'assagista Xavier Fàbregas va deixar inèdit el 1985. en el moment de la seva mort.

La seva vídua, Maryse Badiou. ha revisat els sis primers capítols i ha continuat la conversa que Xavier Fàbregas va mantenir amb Josep Maria Mestres Quadreny.

A part d'acostar a l'obra d'aquest compositor, el volum aporta informacions d'interès sobre la història de la música contemporània a Catalunya. / x.p

«Enderrock» traurà un compacte amb temes de cinc grups de rock • Fas T a r d (Barcelona), Munlogs (València), Sinestèsia (Lleida).

Z Z Paf (Altafulla) i Apus (Banyoles) són els cinc grups que p a r t i c i p a r a n en el c o m p a c t e col·lectiu Enderrocka'/. Vol. / , q u e publicarà Enderrock, la primera revista de rock en català. Aquests conjunts han estat els guanyadors del I Concurs Enderrocka't, al qual es van presentar més d'un centenar de maquetes de formacions de rock d'arreu dels Països Catalans. / x.p.

DISCOS

«Rom i cafè»

«Cançons de la mar en calma»

«The lead and how to swing it»

URBÀLIA RURANA Editora: Tram.

Format: CD. Gènere: Folk.

PACO MUNOZ Editora: PM Produccions.

Formats: CD i K7.

Gènere: Cançó d'autor.

TOM JONES Editora: Atlantic-DRO Formats: CD, LP i K7.

Gènere: Pop.

H La tria dels temes del primer disc d'Urbàlia R u r a n a segurament era més atractiva que la d'aquest esperat segon compacte del grup valencià, en què destaquen Cants en l'aire i Cercaviles de Bocairent.

Rom i cafè és. però, un treball molt més elaborat i ben acabat que A la banda de migjorn, pel que fa a la producció i els arranjaments. L'aportació del saxofonista Ximo Caffarena acosta el so de la formació a gèneres com el jazz i dóna molt més color a les cançons, que guanyen amb una major presència de la secció de vent. \ . i '

H Els germans Murillo —Cèsar, Enric i Josep-Àngel— i Nacho M a n o —el músic de Presuntos Implicados, col·laborador de Paco Muhoz des de fa molts anys, ha donat vida a una sensible versió de Bufa ventet— firmen els efectius arranjaments d'aquest nou disc del cantant de Real de Montroi (Ribera Alta). Resulta interessant escoltar les interpretacions de Paco Munoz —que en una peça també cita musicalment Mediterrúneo, de Joan Manuel Serrat— de textos de Miquel Marti i Pol, Vicent Andrés i Estellés.

Lluís Llach i Ovidi Montllor. x.p.

• El pop britànic ha viscut reconversions tan increïbles com ara les de Dusty Springfield o Sandie Shaw, però el cas de Tom Jones les supera de llarg. L'il·lustre gal·lès va tornar a la vida amb una memorable versió de Kiss. de Prince. The lead..., segon capítol de la nova etapa, inclou una altra sorprenent revisió: Sitiuition, de Yazoo. Amb gairebé un productor per cançó —entre ells. Trevor Horn i Jeff Lynne—, col·lab o r a c i o n s de p r i m e r a — T o r i Amos— i proliferació de mitjans, Tom Jones ha fet un disc obligadament perfecte. ' x.c.

«How to make friends and influence people» TERRORVISION Editora: Total Vegas-EMI. Formats: Fins al 9.

Gènere: Tipus.

M Segon àlbum d'aquesta banda britànica, que se situa en l'epic e n t r e d e la b a r r e j a i d e a l : hard-rock i pop, guitarres contundents i melodia. No és la màxima innovació sota la capa d'ozó, però sovint funciona, com en aquest cas. Terrorvision és un grup ben capaç —i remarco la capacitat— de fer de teloner de M o t ò r h e a d i, paral·lelament, tenir com a productor Gil Norton, que ha treballat, p e r e x e m p l e , a m b els Pixies. Al 1994 ja no queden barreres per trencar./ x.C.

«Hold me, thrill me, kiss me» GLÒRIA ESTEFAN Editora: Epic-Sonv.

Formats: CD, LP í K7.

Gènere: Pop. M Hold me... és el complement ideal de Mi tierra dins del cicle vital i musical de Glòria Estefan.

Si a Mi tierra va tractar de recuperar les seves arrels, aquí reivindica una sèrie de clàssics anglosaxons, majors i menors, dels anys 70. Són versions d'Elton John, Blood, Sweat & Tears. la Dr. Buzzard's Original Savannah Band —Cherchez la femmeWl— o Carole King, interpretades amb molt bon gust per Glòria, amb el suport del seu home. Emilio. un dels millors productors de sons estandarditzats. I, en aquest cas. no és un insult, x.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

Tito, veu; Juan Carlos, guitarra; Pedró, guitarra; César, bateria, i David, baix, són els cinc components del grup asturià Penelope Trip, considerat per unanimitat una d e les bandes fona-

25

CULTURA-ESPECTACLES

mentals de la nova escena pop estatal.

Penelope Trip ha arribat a aconseguir aquest estatus amb només dos àlbums —Politomania (1992) i Usted morirà en su nave espacial (1994)— i dos epés

— H a m m e r h e a d (1991) i Galaxina (1993)—. A m b motiu d e l'edició d'Usted morirà..., el grup ha iniciat la seva primera gira en solitari. El cap de setmana passat, Penelope Trip va actuar

a Banyoles i a Barcelona i, aprofitant l'ocasió, vam parlar amb Tito, bastant predisposat tot i haver travessat la península d e punta a punta e n una furgoneta.

P E N E L O P E T R I P . G r u p de p o p

«La indústria pràcticament no se'ns ha apropat» XAVIER CASTILLON

H Penelope Trip es va formar oficialment el 1988, tot i que el grup no va tenir formació estable i un projecte més o menys definit fins un any després. Amb un so deutor de Sonic Youth i altres patums del noise internacional, i unes lletres que no ho són amb propietat —els títols dels temes els posen gairebé a l'atzar—, Penelope Trip ha entrat en els 90 per la porta gran.

—Com està funcionant comercialment Usted morirà en su nave espacial] —«De moment, igual. S'ha de tenir en compte, però. que porta poc temps en el mercat: va sortir al carrer el maig passat i. amb Festiu pel mig, és encara una mica aviat per fer-ne un balanç. En tot cas. crec que pot vendre més que el primer, per la senzilla raó que pràcticament no vam promocionar Politomania. i ara estem tocant gairebé cada setmana, que per a un grup com el nostre és la millor promoció que hi ha. Però si ven més o menys que l'altre. és un tema que no ens treu la son en absolut.»

—Es la vostra primera gira?

—«En solitari, sí. Prèviament ja havíem fet la gira Noise Pop. però compartint cartell amb altres grups. Ara, per presentar Usted morirà en su nave espacial, estem tocant els caps de setmana, i no tots. A l'octubre, però, sí vam tenir actuacions tots els caps de setmana.»

—Sembla que hi ha un consens generalitzat que Penelope Trip és un dels grups més vàlids de la nova escena estatal.

—«És cert, sobretot pel que fa a les revistes especialitzades, però nosaltres no hi tenim res a veure.

No llepem el cul a ningú: l'única explicació que li trobo és que coincidim en gustos amb un sector de la crítica. Dit d'una altra manera, no som especialment amics de ningú de Rock de Lux.» El «Gijón sound» —Des de fora es veu l'escena musical de Gijón com una de les més prolífiques de l'Estat, mentre que altres grups d'allà, com ara Australian Blonde, afirmen que sou només una dotzena de persones que, curiosament, toquen totes en grups i es troben en el

Penelope Trip. en plena prova de so. el divendres IS de novembre a la sala Blau. de Banyoles. Foto: LLUÍS ROMERO. mateix bar. Qui té raó?

—«Potser els que estem allà no ho valorem prou. A part d'això, jo crec que la diferència substancial respecte a Barcelona o Madrid és que a Gijón tots els músics com a mínim ens avenim. No som una germandat, però almenys ens respectem, i això, pel que sembla, es bastant difícil entre els grups barcelonins o madrilenys. A Gijón no hi ha premsa ni ràdio especialitzades i, per tant, no notem la mateixa pressió que els músics de la gran ciutat.»

—En aquests concerts us acompanya en escena el baixista d'Eliminator Jr. i condueix la camioneta un component d'Australian Blonde. Realment esteu molt ben avinguts.

—«Això és conseqüència del fet que mai no ens hem plantejat això com una competició, en el sentit

de veure qui ven més discos.»

—No heu rebut cap oferta per fitxar per una multinacional?

—«Hi ha hagut algun contacte, però la indústria pràcticament no se'ns ha apropat. A més. amb Munster estem bastant bé.»

—Què opineu d'etiquetes com ara noise-pop o indie-pop. Són efectives per identificar la vostra proposta musical?

—«Les etiquetes són inevitables. Es podria dir que és l'única manera que el públic identifiqui grups com nosaltres: ja que no ens poden escoltar per la ràdio i molta gent ens coneix a través de les revistes, les etiquetes són un bon recurs perquè el periodista expliqui als seus lectors com sonen unes determinades bandes. Suposo que jo també faria el mateix si em trobés en la mateixa situació que el periodista.»

Tot esperant el recanvi x.c.

• Penelope Trip forma part, amb El Inquilino Comunista, Australian Blonde, Le Mans, Parkinson D.C. o El Regalo de Silvia, de la divisió d'honor del pop estatal dels 90. Els comuns denominadors de la majoria d'aquests grups són dos: utilitzen l'anglès com a llengua vehicular i tenen els seus referents en el rock alternatiu anglosaxó dels últims deu anys.

—Es pot parlar d'un recanvi generacional en el pop estatal?

—«És una mica aviat per parlar de recanvi. L'anterior va trigar deu anys, així que aquest no pot produir-se només en un. Els grups que surten ara no trenquen amb els seus predecessors: són més aviat una continuació. Els grups

que vam sorgir a final dels 80 vam ser, en certa manera, un recanvi de bandes com ara Danza Invisible o Siniestro Total. Probablement d'aquí a cinc o sis anys tornaran a sortir molts grups que cantin en castellà, que pensaran que nosaltres ja no som vàlids.»

—Què penseu de la polèmica que es vol crear entre els grups estatals que canten en castellà i els que ho fan en anglès?

—«No li donem cap importància. Probablement és una casualitat, però, personalment, els grups que més m'agraden hores d'ara canten en castellà. Parlo, per exemple, de Le Mans, Sr. Chinarro o Patrullero Mancuso. L'espanyol només em molesta quan està mal cantat.»

FURGONETAS IVECO-LA GAMA LÍDER

Rècord d Con la tecnologia de los mas grandes -motor Turbo Intercooler de inyección directa y àrbol de levas en cabeza-. la üaily 120 GTI le ofrece un rècord de prestaciones en el sector de vehículos de reparto.

potencia Alcanzando con gran facilidad los 120 Km/h en autopista (también versión con rueda trasera sencilla), gracias aesta sus superpotencia.

116 CV. Sienta JDL l i / e m ^>

EL G R A N SALTO

Concesionario oficial

IVECO

Sepauto y Servicios,S.A.

Ctra. de Montcada, 591 Telf. 785 23 00* TERRASSA

CLASSIFICATS •

FOTO

VÍDEO

F R

•B 6 7 4 7 9 6 8

•

MANTSERV.

i

' 'i.'na

SA

A.

13

TT 6 7 4 6 0 5 8 •

• C A S T E L L V Í Sr-rvH , A d - r s Rius • T a j l e l 4 TT674 12 4 1

PAMOBE

SL

B ,'t

_>L

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 21 TT 674 41 67

TT í>89 35 2 3

fl>i • G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura rí t 3a n 675 49 05

•

• FUSTERIA EBENISTE RIA LS 1

VALLÈS

N E T Sant

• TINTORERIA SANT • SANT CUGAT CUGAT p.i-n:iH Ribalalla- | Gci', c ega a •I:, V I auai a a g i JT TT 675 22 28 TV' d e ti V 'SfVAOt D3n^t t- f i

p..

Rvl

ENMÀRMOLES • AUTO ESCOLA CA SAS M .

1 TT674 14 9 ' •

ANIMALS

Vetenran

Centre

Clin-c

Graells.

Av

• VILA ELECTROLLAR SA ^ i l i M l TJ 589 02 71

7

YGRANfTOS • ANTONI <- at e M TT 674 08 82 -

I AMPOS

^

R I A C i i r r e - Jft la '. % 'i>i.

."11

• AUTO RECAMBIOS V A L L È S Ca-n: de la Creu

• ENGLISH TION L

CONNEC I J s

Sbsefruiis

Fax 588 2 4 53

Mercat Pere San Parada * 23

Circ. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

t r 5 8 9 13 2 9

TT 675 19 51 -«• lí^OC'

=u o:on DISPENSARI

NARI

DEL

•

LA

S:

FAUNA 35-'J'

tt674

13 0 5

^

OOüCi VET.

Vryoles

SL

C/ S a b a -

Cjgal

Cetlftr

•

VETERI-

VALLÈS.

Urgències 24 i 23

Rambla

SANT

del

CUGAT

10

« 6 7 5 0 5 12

• A U T O M Ò B I L S TMG Rerja-acic Alfors Sa a 34-35 =e' -::'*X''

I SERVEi GRATUÏT | AOOM'CIU

CENTRE AUTORITZAT

• Ni:

$*r/z/4í

; MÈTODE

• PAROUING TORREBLANCA Av Torreblanca 2-8 tocai garatge TT 589 24 81 R*. -lax-

j

IRENEU

• J . MIRET M e r c - ' ' Dianca parada < 4? t r 675 53 53 ^e* 530CC1

5 ï SEGARRA H Cànmasdd J « c Cas*. 14 5 TA «Tj I I «

• V I L A R A S A U CITROEN Francesc Moragas 11 TT 674 13 21 Re I2SCO0-

VIRIHRKS DIRKCTKS DE P.UiÈS Tel. 675 16 371 I servei i domicili Paweig Valldtireiï, 150

ALUMINI 1 VIDRE EXPOSICIÓ I VF.NDA:

• G R A N J A SANT DOMINGO c, Reus 25 06190 S a n Cugat TT 674 13 25 ne 'wwc

VALLDOREIX, 53

• RUBIO Villa ' local 5 TT 674 62 99

EAX 675 28 61

ENVIMiMTS URBANS, NACIONALS

FALGUERA • HIDROFLOR A Joan Bo as ^ il * TT 674 75 98 Re 'J6DK1

Sjnt Cuíit àé Vallès

nr¥f^;i;'a • C O P I I M A T G E Rambla del Celler, 95 TT 5*9 23 6» Re* 12~XC' • COPr-GRAFIC Matas 8 TT 675 36 53 Se 3200C'

• B O K A T A S Plana Hospital, 35-37 TT 589 19 72 Re 'wooi

CALEFACCIÓ

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 Re -IJJC2

SANI CUGAT GESTIÓ, S A

Tel. 589 61 25 Tel. mòh. 908 94 44 97

• C U G A R T Cl Torrent de la Bomba. 14.

TJ 674 4 3 90 Re ."X00!

• GRUP VI B E L L E S ARTS Mcnlserrat 31 •B 675 20 01 Re íJTrx·

TT 675 42 03 Rel '?WXi

• ORDINASOFT Can Móra. 9 TT 675 32 03 Re e'oooi

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41 I I 674 15 09 Rel M90TO!

•

ESPORTS

C

'5

08 "JU

Sant Cugat

(/ Santiago Rimd. 32.

Tes 67517 02 6?4 64 6S. hu. 5!9 27 74 • J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixes TT 675 30 12 He* 122000• MAPFREPg ca TT 589 19 95 ftef WXC?

Torreblan-

• NOGUERA FRANCINO F ' a r r e s c M o r a g a s 1 -3 entl I a « 675 26 04 M IS8MC1

•

GIMNÀS

OLIMPO

Av

Alfons Sala. 29 B

• VINS NOE SA Baixada Sani Sever, 4 TT 589 1983 m 500001

TT 6 7 5 3 7 0 7

t> S Q U A S H

SANT

CU

'

TT 6 ^ 4 9 8 6 2

• JOIERIA Mireias Valldoreix. 33 TT 674 99 40 R» x'to:-

n

mm

W H

n*hUMÉÍMMÉfl

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107 » 674 14 90 Rll 390001

Articles per a nens petits.

• JOIERIA TOUS Rbla Pibalalaca. 24 C TT 675 52 52

'CMI

Santiago Rjsinoi, 37 I

Tel. 589 22 32

3

i

Carrer Major. 6 ScrtCugatdeJVales

*lí~í j

ESTANC

MONESTIR

^laça Octavia. 3

• ADMINISTRACIÓ N U M .

2 Mu|o' 33 ijunl monestir) TT 674 01 74 • ADMINISTRACIÓ N U M . l Valldoreix, 67-A TT 589 47 42

• INSTITUT DE BELLE SA RVB C; Francesc Me r agas 25 Sani Cugat TT 675 58 55 Re O 'l OOS

COT^[

Pre-J

verda

a.

r;\

•-a-ib'-a et i * - t

dí-

'assa

:> f . a i " r ;.'••

j

9

s

Especialistes en lents d'alta definició

. • MARCS V A L L É S Cl • AIFA Ctra Cerdanyola, Vallès 23 Sant Cugat i TT 675 49 43 ' 6 TT 674 43 04 Ret 2130001 Rel 'WO0T

• M O T O T R À F I C AHons Sala. 2 TT 674 07 73 Rel 1240001

14 5 0 C ' 0 0 0

':>!

opcii.-

TT 6 7 5 4 3 2 4

"ir3jT-=.=X3 =f •

PIS DE

a eslrena-,

R U B Í Z o n a Els Avets, 4

2 banys

pa'ojinç

iXí-ï':

NOVA 6C r -

d e 1a a u a i ï t a : , 2 •is

CONSar^Dai^, dcrnic

13 500iDi30 •

t r 6 7 4 12 0 4 , ' 6 7 4 11 8 1 &*"( =?!.? • * x o : n •

PIS

RESIDENCIAL

planta baixa

'00

m

+ 80

rr : ' j a r d í , 3 d o r m . , 2 b a r y s 2 p à ' a L · i n g s i t r a s l e r , No>..

26 800 000 - t r 675 43 24 Finoues foca i Ft*1

1 »0i

• C/ BORRELL piscs 1 '2 hab.. bany complet, arrpl, saló menjador, armans ce paret, cuina equipada :<y, extenor. Des de 8 4 1 0 0 0 0 - t r 674 41 12 wjococe • C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportuntat 130 m' 4 dorm 2 banys, saic meniador, cuina ca'e'acció, pa^auing, pintat.

21.000.000. W674 57 16 Fax 674 57 54 •Irogar ** irVC?*!'

Pi. Octavia 5 W. 67410 4 7 / 5 8 9 27 02 Sant [uçjot del Volies

• TATERS Sant Aniom.

62.

TT 675 55 06

Francés: Moragas, 4 Tel 675 07 54 03190 Sant Cugat

Ret 133O0C1

•

• MENJARS PREPARATS TASTA'M tr 589 29 29 / 589 35 35 M S800C1 • SUPERMERCAT VILARÓ TT 589 35 B2 R^/seocoi

R* i-SOCC'

•

FORMAS

t l as

Rooent.

'8-A TT 6 7 5 4 0 0 6

D R . M U R I L L O , 1 1 àtic-

dúptex 2 0 0 mJ + 70 m ' terrassa, 5 dorm,

2 banys +

lavabo, saló menjador, cuina equipada, armaris, calefacció,

pàrqumg.

zona

comunitària pisona.

45 000,000 « 6 7 4 5 7 16 Rel 1Q0Cn_ •

• ROSITA Pg Rubí. 110 Valldoreix TT 674 31 47

CREU

ROJA,

àtic d ú p í e x d'uns

PROP

100 m/,

amb 3 terrasses. 3

hab.,

tot e x t e r i o r , a s s o l e l l a t , m o t t

• DANVIL MOTOS, SL Sabadell. 32 B. TT 675 16 06 Rei -«OOC'

T r a n q u i l la ( s e n s e v e í n s

• TALLER ELECTROSOL c/Sol. aum )9 tr 674 36 88 Sant Cugat Sf £20001

•

a

sobre). 18 000 000 t r (93) 6 7 4 6 7 1 5 fíxjuesSícai RtH FE O120006 SOBREÀTIC

en

_

venda

Dos dormitoris, ampli

men-

jador-saló, cuina,

cambra

de bany, amplies

terras-

=S l « W '

ses, Mort sol i b e n orientat.

• T A L L E R M E C À N I C P. • PERRUQUERIA A. SA- C A N A L S C/ Sant Llorenç, L I N A S C; Sant Jord. 25 27 TT 674 89 15 t r 674 63 62 R?! ,"[0C' =? I3J00C

(Fixasí>ori«ia; fieí re rjOflúfjrj?

• PERRUQUERIA CARMEN C E B A D O Cl San! Jordi, 33 Sant Cugat TT 675 33 01 Rel '000!

•

TALLERES MENA

ÍVJVU

15000,OOC.TT 6 7 4 7 2 5 4

Pas-

seig Torreblanca. 13. t r 674 53 01 «et 120O0C-

•

À T I C S d e 1 2 0 m-' a R u -

bí

P r e g u n t i el p r e b . e l sor-

prendrà

D a v a r í zcr.a en

larómaúa

• PRESENZA Ma-tarell 20 TT 589 46 51

i parcs

infantils,

a z o n a s e ' n i r e s ' d e n a a l , alta q u a l i t a t e n a c a b a t s , mort •

L1NEA

DIRECTA

Granados

Er

15

oc

b e n s lLats

Des

óe

1 8 OOC' 0 0 0 - t f 5 8 8 5 7 0 8

•

, =» '340001

Cugat

0 - 5 8 8 57 08

i-rmibiiana ^ j f i W lA «00006

•

SOL - NET P

Diír:a

' c e -

í?

Tr 6 7 4 4 1 4 9

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cmto Verdaguer, 16 Valldoreix TT 589 26 38 Rel 560X<

V I S Q U I e n U P àtic a R u -

hf •

•

KM/ TINTORERIA

TOMfSENVENM Sort Cugot-VaMoreíx, oi costat de l'esMaó FFCC, terreny 500 ÜI2, tom l(X) m?, menj. s é d'estor 30 rn2, cuinc, 4 k i , l fnnys. lot de fa, onenttní i v i * excetlertts.

Sunt Ci«rl·TÍttó)HL Zona Passeig Rubí, wre 110 m?, terrenys 300 mí, tnenjadw, solo d'estar, cvireflfrke, 3 donurroris, 2 bonys tsturJ, taleiocciò. iMffUBIf. Sant CijgorVoldoreix, zono Mas Roij OPORTUNITAT. Terreny 1625 m2, tone 90 m2 (orrffables], menjadoc, salo d'estoi, cuina, 3 nab, bony, [oWocbó, teta, piscina amb depuradora.

Sant Cugat, zono c/ èrmoters, tore adossada catrtonero, 240 m!, maiodoKuioo 30 m2, salo d'estor 50 m2,4 dormitoris 11 soite'i, 2 bonys, 1 servei, cabrocciò, bob, planxa. Wet, jonli privot ans pédna.

Sant CLrjot-WWoreix, zono Ramblafedoguei,terreny 1133 m!. tone 230 a l , menjador salo d'estor 4 M , aimHiftke equipada, 3 dwmhws dobles, estadi 35 m2,2 bonys, servei, caletoccic, lot de fa.

Sant Cugot-ftas ioneí, terrenv 900 tn2, tone W m2, íiwijodoisolo d'estat, cuina eguado, 3 hoo, banv i M e r .

Sant Cugot-íono el Colomer, tone adossoda 300 m2, mennoci scio d'estor, cuinoflffke, 5 hab., II suite), solc d'estor, 3 bonys, servei estudi amb solàrium, armaris encastat amb interiors, garatge 3 cotxes, safareig, tasta, sistema deferwegotetati coixe íorta Sant Cugal-íono t/Orquídia, «so de disseny, terieny 600 m2, torn 300 m2, menjador salo d'estor 50 m2,5 dormerore (1 surin!, cuina-ofiice, ? bantï, serwi, cafefocciD, garaige 3 cotxes i safbnetg.

Sant Cugr^VrjWoréix. zono i. btayolo, terreny 1405 m2, tone 295 m2 «i \m sofe planta, raeiim 16 m2 i sola d'estor 50 ra2, cuirKMjffice 15 m2,4 dormitoris oobles, 2 bonys, dos fusters, celta rebost, oofa, coletoccià, porquet, garatge 32 tr2, piscino amb depuradora.

PISOS EN VINDA Zona Mercat Toneblonco, 84 tn2, menrxior, saio d'estra amb porquet, aie condicionat, 2 dormitoris, cuima-afTKe, bany comoiel. armaris encostots, pòrrjuing, 14.500.000 2ooo Mercotfemblonca,123 m2, menpdof sola d ' e * 35 rr2 aire condidoriat, 3 hab. (una suite!, coinwffice, 15cr»;, cote'oció Í gos, onraris encos**, pònpig. 23 M.

Di p e l p r e u d ' u n pis a S a n i

• COPERSE TT 674 62 39 Re «ooc

• B O R R À S Plana Hospi tal. 3-5 local 2 TT 675 35 00 Rel 590001 • C A S T E L L V Í HONDA Rosselló ' 5 TT 589 32 11 Rel I26COO-

3 'iràD

nal

e

TT 5 8 9 0 3 7 4

• TÈNUE. MODA ÍNTIMA Av Catalunya. 16 TT 674 57 49

Tar

exle-'O-

• RUBf c/ Canària. 560 m ; , 5 hab., menjador-saló amb xemeneia, cuma. 2 cambres de bany, terrassa, garatge (2 cotxes) i terreny 26.250 000.t r 699 65 48 • RUBÍ c/1 Teruel, 220 m\ 4 hab., menjador-saló, cuiria «office-. 2 banys, pati, garatge (2 cotxes). 2 terrasses, calefacció 26.250.000- TT 699 65 48 ftnojsa) Rel 110010007

i rnmofjaana A n / ^» IA «C000&

• CAMPMANY Valldoreix 16 TT 674 14 82 Re líX'X'

P I S 9 0 m . T C L ?. e s i r p -

C E N T R E ÒPTIC S A L D O N

Re «OC-

• ATELIER BLAU Av Tor-ebla-ica 2 TT589 19 31 Re t:i3X' _

675 10 11 900 300 400

(rrcua)_Fítí_l 10019309

qje •

bany

TRUCCIÓ

ilncuaj. Ref. 11001001C

Re

TT 6 7 4 0 1 7 4

Re 160000-

Matalasseria

C

• SANBER-5 A r s e l m Clave 20 TT 674 45 71

• MAILING VALLÈS, SL Sur: Co-'ièrec 10 bai-

'orre-

Mobiliari i Decoració.

R.'

• CL DENTAL BANA RES Francesc Moragas 8 2n TT 674 18 77

MARGA

Re Ü0W1

GAT s „

• PAPIOL-VENDA I NE TEJA Canovas del Casti Ho, 4 , TT 674 65 00 Re 5I30C"

GALERÍAS SANT JORDI

TERRANEU

San: Anton

Av

• ASSUMPCIÓ Mcrestir 33.

TT674 36 51 R» U'COC,'

• C L A R A M U N T INST YOGA R*f a. 15 baixos TT 674 2 ! 03 Re -^eooci

Re 'MCí

d'Ass·ssoram·nt Administratiu Ass·guranc·s generals i administració | de finques

• VALLESTECNOLÒGIC SA Plaça Unió, 3 TT 589 33 00

• JOGUINES Sarta Mana. 44 TT674 15 32

NOUS

-2 do-mio-is

iini>TU-nr,i,

• RUBÍ cl Bages, 112 r v . planta baixa, 1 hab menjador, cuina reformada. bany nou pati, i r p s 3 l a b . bany nou, balcó Garatge (T cotxfi). parquet calefacció.

22.000,000-tr 699 65 48 •yojsélfle*) lOOl-WK

hab., m e n j a d o r , c u m a , 1 cambra de bany i lavabo goffes, garalge (2 cotxes) terreny.

20 000 0 0 0 - w 699 65 48

• DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4 TT 674 38 92 Re* '730001

CASAJUANA • B L O C K Cl Rosselló, 17 Sant Cugat TT 589 53 48 fle •DOM

i c k' *v^4 t -í

2-6

Ux-al 2

Re 'SO00O1

TT 6 7 4 6 2 0 2

Servei

Rbla

Paquetería urgent a tot Espanya

•

PERA JARDINS Av. Costellot, 73

,'IÍMÍM

T T 5 8 9 17 3 2

Tel. 675 24 01 08190 Sani Cugat del Vallès

REGS AUTOMÀTICS

• BELLES ARTS CABANAS Sanltago Rusinol, 54 TT 674 06 49 Rel MOC1

• CASA A D O S S A D A 2Aü m', a prop eslació. 2 parquings. tot en perfecte RSlat.

43.000 000. i r 675 43 24 finques Roca) Rel F ^|3060C' i

c/ Villa, 1

ELECTRICITAT

Can

• D G D ASSEGURANCES Rambla del celler,

PROMUSA

blanca

- Tapisseria - Decoració

• HÍPICA SEVERINO Pg Calaclc 12 TT 674 11 40

AIGUA

tts.^vOlO 90R89 7950fmóiilf Fa\ 675 50 58 rt'ísan·üjj·d-'IVaiies

Tel. 674 05 07 Sr. Ferran

13

Instal·lacions • BAR-CAFETERIES Dor Bar c' Rosselló 2 TT 674 36 36 Re- XXXfflt

1

n-r-'i . - j J r · ' - s n t o arrir

•

•in v o i ï i p n m i i s o

•

• C A S A D E L E S CORTINES Víctor Balaguer 26 Rubí.

TT 697 20 71 Re 520M1

MDKÜi Reparacions

APARTAMENTS

a Hstir-nrr c

8 4 C 0 0 0 0 P*a

Prwipuestos

5ÜÜJ,1,Í!¥®1

• GERD SANTIVERI P„ If a 9 TT 6 4 0 0 bO

TEL, 6T5 29 02

BANO COCINAS PARQUETS IMOQUETAS CERÀMICA I

• S O L S O N A Rosselló, 2 TT 589 32 89 Re 490001_

• WAY-INC/Gi'ona. 16 TT 674 06 93 R>usi:auiel

TALLER: ORIENT, 68

REF0RMAS INTEGRALES PELAVIVIENDA

• EL BON DESCANS Ci Martorell, 28 Si. Cugat TT589 12 76itax Re raoc-

EL MAS |

•

t r 674 72 54

• M É S M A R C S C; Enric Granados. 15. Sant Cugat TT 5 8 9 1 4 29 Rel260X'

Tel. 589 44 81

• N I S S A N R O M A N M,: lorell, 41 TT 675 45 79 ~> ü ï t c

• RENAULT-ACERSA Cra Cerdanyola, 55 TT 589 26 49 M 'SOCC'

ï

luf.es

Tel. 6 9 9 3 8 9 8 PERRUQUE-

local 2

dell

•R..'' i i m r , s

NATURAJf S

*** .

i. :.-oTe'iai fit?- f;, - i > ; * > v

ISCOC' ANIMALS

•

CONSTRUCCIONES

Vrr

Da-xos

•

•

g

55.001- 0t<, TT 674 08 9 7 • URBANITZACIÓ b n Francesc can ont- a e minova a da in h & jardí publc 3 hab PS d » 2 trasters Parqumg irolt espaiós, jardí orivat dVn-s 70 m\ calefacció 34 0 0 0 . 0 0 0 t r (93) 674 6 7 15 (Frqjes Saca,. *& FS 'caaJS

I MILAR TOBELLA -

Línies M.T. iB.T, Transformadors Enllumenat públic

rr

per u

' M C

TT 6 7 4 8 9 18

EIABORACION

i

SANT

Colomer, SANT

CUGAT.

Zona

adossada,

300 m', 3 hab

APARTAMENTS EN VENDA VALLVIORERA, 135 mi Men,DOot-safc d'estor 58 m2, :i)ira americano 9 tn2,2 bab. dobles, estudi, bony, calefacció, piemsltj.loaóiidek.

SANT CUGftHA FLORESTA. 100 m2 de jardí, mecpdo' sola i esta; curo, 2 dormitoris, bany, I h de foc. 7 M.

de

triples, un

a 3 c o t x e s . J a r d í ( 1 0 0 m*) i

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT-ZONA IA BONANOVA Salat 600 n2, eicel lent onerrlcició SANT CU6ÀHA FLORESTA Solai 750 m2, orientoac sud, vista ^

C U G A T Santiago Ru&nol,

piscina pr vals

35.

flïífl Itïrf

53.000.000-

t r 6 7 4 11 83

n

Ret '480001

[FfxaiSarc Cjp*; Rtf fSC 10040005

C U G A T Sant Antoni

1

e s t u d i de 50 n r . saló

3 0 nr' i m e n j a d o r o e 17 m :

TT 6 7 4 11 8 2

a d o s nivells

fiat UT0Q0'

vei •

TINTORERIA

de

SANT

hab

d e ser-

Terrassa, garatge

per

6 7 4 08 97

í

SANT CUGAT. Solar 629 m2 a 1.000 m sortida 4. Tiinels de I Vn#y»drefB F4CIUTATS Df PAGAMENT. 1

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 25 de novembre de 1994

llncSaHSsa OFERTES LLOGUERS A SANT CUGAT • C/REUS: 90 m ! , 2 habitacions, bany i lavabo, calefacció, cuina equipada, patí, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pta/mes.

• C/ALFONS SALA: 112 m 2 , 4 habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pta/mes.

• C/GORINA: 100 m2, 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes.

OFERTES LLOGUERS A RUBÍ • PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m 2 , planta pis 184 m 2 , dividits en despatxos.

• Cr « U S I TAULET 160 m2, 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina «artice», terrassa, plaça de pàrquing.

27.500.000.o 674 57 04 / 675 43 02 (Imdenl to. 110070004

JOSEP M. CASAS B O L B PISOS TORRES-LOCAIS-TIRRENYS

• RUBÍ en venda pis de 3 habitacions, acabats d'alt estànding, a preu mòdic, cuina i bany completament moblat, fusteria interior roure, exteriors PVC. Calefacció per cable radiant.

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gobinel Jurídk Agents d'Assegurances

958857 08 (toirwartaftto). Ret. LA 40000Q; • RUBÍ pis c/ La Creu.

100 m*. Terrassa. 3 hab.

Només dos veïns.

8500.000.9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 [firxiwvaihanrill Rei FV3'2í

C&F

• CAMP FUTBOL pis 180 nV àtic, 5 hab., 2 banys. cuina, saló menjador, parquet. calefacció, gas natural, iot exterior, 2 places pàrquing. 25.200.000.9 674 41 12 Rel 100005

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

• RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fusteria ember i alumini. Ext. 9.500.000.9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 IRrxtjwValffWfl.Bef FV40T3

GESTIÓ FISCAl-COMPTABli Estimadó objectiva Mòduls I M I mp. Societats Itnp. Renda i Patrimoni

• CAN BERNET, 15 nova promoció, 48-108 nV, 2-4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefac, terrassa, pàrquing, traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18.000.000 a 23.500000 Pta w 674 57 16 Rel 100012

• RUBÍ pis nou de 61 m2, a Av. Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip.

Només dos veïns. Amb terrassa. Superi. 61 m1.

11.000.000.9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

• PARK C E N T R A L 3/4 hab., 2 banys, lavabo, xemeneia, calefacció, 2 places pàrquing, traster, jardí i piscina comunitaris, acabats gran qualitat. Des de 31,000.000.-«674 41 12 Ret 100001

íF«wes Valwrat). ?é. FV 8)0009

• SANT CUGAT c/ Francesc Moragas, 50 m', 2 dormitoris, menjador, cuina. bany, calefacció, Des de 12.800.000.95891104

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

• PIS 100 m--, rtta. Rlbatallada, aR, assolellat i exterior. Pàrquing i traster gran inclosos.

23.000.000.- 9 675 43 24

iFmcas Badis) fW FB1000002

• SANT CUGAT c/ Verdi.

150 m ! , 4 dormitoris, saló amb xemeneia llar, cuina «•off>ce», 2 banys, lavabo, 2 pàrquing amb traster, jardí i piscina comunitaris.

42.000.000.9 5 8 9 1 1 04

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

(finques Roca). rW.FR 10080001 • PIS 110 m', 4 hab.. 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exlerior, c è n tric, finca nova: 3 a n y s .

25.000.000-

L

• RUBÍ Dúplex per estrenar de qualitat suprema.

Pocs veïns.

19.000.0009 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 ffínqwiV*ort| WFV3J0011

CASAS

• Cl SANT T O M À S . 94 m*. 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardCf-95.

15.200.000.B-«74 57 1 6 / F a x 674 57 54 [Imutf FW.MOattH

67415 6 6 - 6 7 4 1 0 54

fRncas Bachs) Ref. FB1000007 •

9 675 43 24 • C7 CANOVAS CASTILLO, 1 oportunitat, 130 nV, 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat.

21.000.000.9 674 57 16 to. 100014

• C/DE LA CREU 2 hab., bany comptei. saló menjador, àmplia cuina, totalment equipada, armaris de paret, calefacció. Des de 14.000.000« 6 7 4 41 12 Bat 100002

• C DOCTOR MURILLO 130 m1, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina «office-. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior.

28.500.000.9 674 57 04 / 675 43 02 (fortesa). W. 110070005

• Cl FRANCISCO MORAGAS, 48 oportunitat. 85 rrr\ 4 dorm., bany. lavabo. saló menjador, cuina, rafrigeractó-catefacció, terrassa, pàrquing.

17.500.0009 674 57 16 Ret 100015

• Cl MIGDIA pis venda 3 hab., bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, armaris de paret.

12.500.000« 6 7 4 41 12 M. 100004 • Cl ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex. 2 banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa 40 m1, pos. plaça pàrquing, Des de 19.000.000.9 6 7 4 41 12 Ret 100006

•

iRigues Roca). Ret. FR 10060011

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca I Vallès). seminou, 3 hab.. 1 bany, plaça pàrquing, exterior.

13.650.000.9 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 tfnqueiSeci).Ref.FS1Oia0O07

• RAMBLA DEL C E LLER, pis 3a planta. 95 mr, 3 hab., bany, lavabo, cuina, totalment exterior cantonada plaça Tibidabo amb pàrquing.

21.500.000.tr 674 78 45 / 675 50 53 tMwrttttta). Rei VC 30006 •

R U B Í , àtic p t g e . Bulüdor,

4 hab., cuina

equipada,

calefacció, aire

condicio-

nat, fil musical, foc a terra, menjador,

cambra

de

b a n y , 3 ferrasses.

16.000.000.- 9

699 65 48

(fciojM). to 110010001

27

R U B Í Av. Estatut,

Ed.

•

R U B l cí Lluis R i b a s ,

4

SANT CUGAT

gestión inmobillaria

K * AUBt,o» ara Ek A»*s, sstmrma 140 nf de muda. 4 1 * . 1 bany,1lavabo. mi tfe 395 rif.&Mio 25.500.000 Pli Rel. 1/T. Tel 588 23 «2. ' K*RUBLior.$ar«U^Resacnr«»Tt>l·atj»atc^^ teMaoo*Oc»*p«illr*ji»go<»37500[IXPttM2(TTeiSM23«2 • M L RUBÍ Tom m a pa estrenar, a-natrtaj· té 340 nf, més in tal * 80 ni, seutóin»eM·aídiR*.sdiailo»Ocasé24SC»:0rx Pta.Ret.3/T.T·l5ll2362.

• M L n u a t Tom zona San Ifac. casa de 280 ni. 5 habraocns més esUf, sd i «so panortarà jardí o> 1 ^ n i . i i g a i «andna. n o i n i 27.000.000 P l l M . 4/T Tel 588 23 62.

M l nuBL Tona al o r * » del pot* amb ofec en plana baca da 120 irt amb tomada '

130 nu*. O c a » úrice. només 42.000/W) P s . M

reatcois,rh«bbl^lé12Crn'aTi64liab<icwi!Íira»n«i

5ÍT. Tel 598 23 62.

MLmjalTomSMIàjcJ6t)Orn'deleiTeny600iTf« suat», con n u Urgeix «andra, només MKB.000 Pla. W . í f t . T * . S08 2362.

•

K*tHrtTeromcer«T)irti2Wm'edfca^jarf50m',2habB^^ Tel 5*82382.

K * RUBl Tona amb 126 ny de haMalge, 3 hatàaxre, 1 bany. s c | ( | n l O T e c * « i i t l J n ) « w n * e . P ! » i í

I2800000PB.WJTT*

K * I W L T o m i al oena» del pol·le. 80 n i amb projecte per ampiar 80 rf mi m ^ , j r i to «mOfauto Pta.FM. ICtT.Tai5n2362.

i m

K * SUBt Torra zona Can Fatu, (aid 200 nf. casa de 100 nf, 3 t<Maacrc..t^.!lumienon,wto PB.W.17iT.T«lSBe2362.

K * RUBl. Tamn) a r a Ser» «uç superfície 1000 nf, at i assdWU i

5882362.

«>mèstlT<Xiai aw.i^vertoWmin)

antv«1es.Cpcn>in«ialdo3J00OTP6iflel.1/Tn.TeL5882362.

K * R U B t . T « n i « rmaValKp«,supertoa900nf, » n t c . s a t l a c í W a i » ^ i l l i r . ( > ^ 3 . 8 0 0 a o o P l >

M

R Teiseí2361

K * RUBL Ternny zona Can H i , superada 700 nf, amb c a s ^ c ^ T O r i f ^ l i a M a c O T . r m a i i t i « * a M a T t » * s e r v « .

Ocasénomí»

9.5000» PS. Bel O m Tal 588 23 62.

K-H. RUBl. Tamny zona Can M i a r*v. Pnropal superfide de 528 < només 4SO000 Pla. Ref. 9/TR Tel 588 23 62.

K * N U M Tarony zona ala i assoMada per educar 6 cases, total

I9m l a ^ r a z o n a i i t e m a d i a r t l i e B l s s e r M

^ i m a t a a *

6.0Witf.Caaiònomta12«»J)00PsRe(.l4/mTel.íJM2362

K * RU81 Ptl zona Can Faixo. 80 irf, p« ú i assotat). 3 habiacons, I bony,

safai·o,ar»ml«PreillOOO.OWPSRe(.12)P.T«.SW2362.

K * RUBl Pkzora mercat, entorn «tceUrt, 73 nf, 3 nabiaaora,

assotelalPwi;9m000Pla.Rel.14/P.Tel5882362.

K * RUM. Pk dúptai per estrenar, 185 or, 130 rrí n * . 50 nf * 0C<wiaLOpi«ia*al19.tO0a»Pla. Rel. 1|D. Tel 5S82362.

tarrastes, 4 nabiadons, 2 banys, aaK de 35 itf, acabats de tos, p e n i n

- K«RUJtPladú|ila<,pareslreiiar, Ret.3íD.Tsl3«23SZ

l50irf edr1cats,115rn,útils^

K * SANT CUS»T. Torre a ta zona de Unscf. a la «ora de coMeós, 80 nf de casi 3 t « » l c o i s . 1 bar^ per rehattto. Possijita a n ( í a c i ; jardí 600 nf. Ocaaio, només: 1 ÍOO0.000 Pta. Bel .15(0005. T * 589 20 84.

K*SAMTCUMTTo™alazcroteiFW8sta.|ardice600iïf,casa*^ F%Raf.1Sjrj0O9.Tel58920S4.

KJt. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planas de VaMdrera. 1108 n i de terreny, casa de 60 nf. zona ala i assotetada. O p o r u i U f 1.000.000 Pla. flaf. 15/0010 Tel 589 20 84 K*SANTCUSAT.TomalaFbresta;sdar«838nf.200rrfikcasa.126rn,úts,zonaUTOJ*iaihda.Oca* 15AK11.TeLSe»2084.

n000000Pa.W

K 4 i SANT C U M T . Tom a V a l t t m i , zona l e r m . a 5«l m. de tisaaó. Jarï ala i amb n k e a Cofcerota Ocasrf 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001. T u 5892084.

M l . SANT CUSAT. Tore a la Flcresta. jardí de 496 ni, casa de 205 nf, úari 85 nf. resta ampiaaò; zona wxxiiHa i aliada. Preo: 17.000.0W

PSM.2ï10O2.Tel5e920B4.

K4L SANT CUGAT. ToneaUiasol Zona colkx>s, a 200 m de restarà), tant 330 nf, casa de 96 nf, 3 hab, 1 bany, en parlede estat Pretc 25.000 COC Pk. Raf. 25/1003. Tel 569 20 64.

K * SANT CUSAT. Torre a VaUxen. Jardí de 600 nf, casa de 130 nf en 2 í « r l « , 6 hatemre, 2 banys p a refarr« I T ^ ^ enbone5lal2iit«aliiambvtstss|)ar«xamioj)esO«so,™

Pla

Vinyet, baixos amb

Servicioi d e

del

jardí.

K4L SANT CUGAT. Torre a ValkJoreK per renabitar ccrrçfcumed S00nfdejani.casad>150irf.4 rialitadons, zona a l estandm m u n m r à V » i i * . Pieil 23.500.000 Pta flel 25(1006. Tal. 599 20 84

n o u , 8 5 m J . 3 h a b . , bany i

h a b . m é s entresolat.

Amb

1 7 0 m', menjador, saló d e

lavabo. Calefacció.

pàrquing. A c a b a t s d e q u a -

4 0 nV a m b A/A, 4 dormito-

K-H. SANT CUGAT. Torre a VaWorea. Zona aihda. jardí de 900 nf, casa de 60 nf. 3 haMadons, 1 bany, possüial ampkacié. Preu i r n * t a t f c 15J00.0O3 PB. Rel. 25/1013. T A 589 20 64.

litat. P o c s v e ï n s

ris dobles, 2 banys, 1 lava-

KM. SANT CUGAT. Torre a U n s o Jardí de 200 nf, casa 80 nf. 3 hatuatxre, 1 bany en ira sda planta, zona coWsoft om

foc.

bo, c u i n a d e 2 0 m ! , c a l e -

astacü a 700 m. Plau: 1&9O0.0O0 Pta. R(<. 25/1017. Tel. 589 2084.

19.500.000-

facció, 2 p à r q u i n g s .

K * SANT CUSAT. Tom a la Floresta; jardí de 968 nf, casa de 180 nf e d u*s 125 n/. 5 rjWarjcr^ 1 bjTys. 1 toato, p * rehat.lta'. Tem

Elec.

Entrada 3 0 0 0 . 0 0 0 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FnimVfltofnQ. Ret FV 4416 • RUBl Av. Estatut, 3 hab., pis assolellat i en bon estat, menjador, cuina, cambra de bany.

7.750.000.9 690 65 48 (ixuMim. i lootow

(Finquei VeJwnl). to. FV 200003

pisci-

urbanlzat

9 5884017/588 54 99

na i jardí comunitaris.

íesal arac de 1950 O c a » , només: 22.000.000 Pta. Rel. 25/1020. Tel 569 20 84.

(FnquMVtttfTK) W.FVZQQ01Ü

4 0 . 0 0 0 - 0 0 0 . - 9 589 11 0 4

K-U. SANT CUGAT. T o m a la Fbresta: |ardí 760 nf. casa 90 n f , « gerlacte estat. 2 luHaoats.1 bany, p o s s M a l d'ampíaol Pwr. 16.500.000 p b M . 25/1022. Tel 569 20 64.

ÍF-ncas Bacte) Ref. FB 1000006 •

R U B Í Cl P a u C l a r i s , 3

hab., cuina nova,

cambra

d e b a n y , pis exterior.

6.500.000-

9 690 6548 (tacua) W 110010003

• RUBÍ d Casp, Per estrenar. Dúplex de 116 i 135 m*. De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns.

Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous.

14.200.000.0 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Llar d e

•

R U B Í Gl Virgen del Pilar,

3 hab., menjador, 6.950.000- 9

K4L S A » CUSAT. Tom a Valdorax. Janli 2130 ni, casa de 96 rrf, 4 h a t t a d ^ el d a Rel 1030. Tat. 585 20 84.

(Fncas Bada) Ret. FB 1000003

K A SANT CWAT. Tom a la Floresta. Zona alada, sd i vistes parioranr^ P r « 26.000.000 Pta. M 35/2003. Tel 589 20 64.

cuina,

c a m b r a d e bany.

699 65 48

(hom). FM. 110010005 • RUBl c/ Zafiro. 3 hab., menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior.

6.900.000.9 6 9 9 65 48 (kxusaj.Raf.l100100K

K * SANT CUGAT. Torre > V a D o » Jar* 447 nf, c a u 56 nf, 3 \riUxa^]t^íntma,px!i>^íxt^m

• SANT CUGAT Zona Estació, 100 m*. menjador, saló, 4 dormitoris, cuina, 1 bany, 1 lavabo, calefacció.

18.000.000.95891104 • SANTO TOMÀS Nova promoció, de 48 a 94 m1, 1-3 dorm., saló menjador, 1-2 banys, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor95. De 8,600.000 a 15.200.000 Pta. 9 674 57 16 Rel 100013

IXiVttKitTXim

de restadb. Ocasü: només 16.800.000 Pla. Ref. 25/1026 Tel. 589 2084.

K * SANTCUBAT. Tom a VaMorecx. Zona estació, jardí da 785 nf, casa de 85 nf, 4 h a b t t i ^ 1 banys, per n * m » Preu: 25 0OO.000 Ral 35W31 T e l 5 8 2 0 S 4

K * SANT CUGAT. Torre aMrasoLA ala vora dak col·legis i de íastacü, |an)^^de 850 nf, casa de 140 n f . ú f t 100 rir\ 3 haosaciors. 1 r*iy, per retwnei. Pntc 34.000.000 pta. Rel. 35f2004.Tel 589 20 84.

- M l . SANT CUGAT. Ton» a k Floresta. í e s t i ante jardí de 1.862 n f . o s a d e 180 rrr'pï r»hat«», p « s t i r a í e d f t a i r a casa més; c o s » úraca par l duet I m i a s . Preu: 34.000.000 Pta. Rel. 35/2023. Tel 5992084.

M L SANT CUSAT. Tom a Vdldorerx. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 nf, 3 habaaclre, 1 bany, p e s s i t e d'anxiiaCM fteu: 33 6CC.rjlï fia.

Rel. 35/2026. T * 589 20 64.

K * SANT CUOAT. Tom a Valldoreix. Jardi * Rll-45/3001. Tel 56» 20 84.

600 rrf, casa <le 225 irf, ü »

O M n a V a l * i r « x ; cí l * i r « ^ a , 2 • tel. 5 M 20 84 -

^

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f l t U M I I f O f , IIINFOUMAMMOS! Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL V A L L È S - ( © 5 8 0 8 6

69

CLASSIFICATS •

ZONA

dorm

astellví S.L.

CREU ROJA.

saló mercader

3

•

cui-

SANT

CUGAT

educats. 3 has

11 5 0 0 0 0 0 -

Garatge •

t t 674 32 08 M

M I R A - S O L 2 solars 605 553

100020

•

ZONA

ESTACIÓ

3

dorm., saló menjador,

adossa

da g-an q j a h t a t

na, b a n y , B e n c u d a t .

r-

Pg

CaTiè

es

160 nr

2 cotxes

ja-ai

cportunilat 3C 00C.0OC -

M r K j n f i c a v-sla

T T 6 7 4 22 16

t r 674 57 0 4 , 675 43 02

i-ffluesValtOOri F^ ^ ' O O Ï " •

•

SOLAR

-tib^F-aai, 650

SANT

CUGAT

cuina equipada, portes blindades, grans

•

ïaaó

:jra. Educació

1 8 400 00C TT 674 32 08

29 0 0 0 0 0 0 -

cuina, 3 b a n y s , torrtfo. ca-

TT 6 7 5 4 3 2 4

lefacció, piscina

ZONA

ESTACIÓ

rrerjador

2 banys,

-o't

cuina

tació F F C C , n o u a estre-

FM ÍOC027_

C a r r e r M a j o r : 3 hab., bany,

•

7 5 . 0 0 0 Pta +

ZONA

comunitat.

E S T A C I Ó apa-1

xemeneia

B E L L A T E H R A C a r n de

S a n t V.uíjai d»? s i i l a -

™e-\adi;r

4 dormiions,

cjna

2 Danys,

gji*es

•

dobles, salo

dor, 1 b a n y . 1 lavabo

a-o

dutxa, b o n a onentacic

Carrer Estapé: 4 hab., bany,

garatge

.-"ctgr fic j a r d

3

arrb

A

2 2 6 -n- n a b i -

•a:ge

500

ijorm

bany, salo

m'

solar.

4

dormitoris,

2

garaige •

iSaroi W.S100000W

n a - q u n g . jardí, p e ' ' e s t a u -

•

VALLDOREIX

de

Escayola,

1.000

zona urbanitzada.

m

;

y

Alcai

60C

d e solar,

ZONA

MONASTERI

3

1 bany,

i

lavabo, reformat, cèntric.

•

C; O C E A N O

CO,

53

234 u.jlt

~i

hatxatge 5 dc-n . 4

' 2 600 000 - t r 674 32 08

banys

1 .ivurri;. saio ^ e r -

jador

i-i'i.i t - q i - i a a d a . e s -

ZONA

dorm

MONASTERI '

r*;vi',

n o r a m i c , v s ' e s .i

bany. cuino americana, moblat i

bo

equipat, omb parquing 80.000 Pta

•n 6 7 4 32 0 8 M '0OCE2 •

"

['.HO , r y

n.iuOOOOO

\a'Qi t r 6 7 4 5 7 16

saló m e n acor. .-u

na e q u p a d a ,

+ comunitat.

f i - a l 95'i, 6 0 0 r v

sca' ZC-UL.

R<* -0OCG2 •

C a r r e r Alfons S a l a : 2 hab.,

ATLÀNTI-

•

l ' i i.:,;

ZONA

SANTA

ENGRÀCIA.

Op<:r\jpilat

85

m-, 3 d o r m

-eforma^c-..

- c 6 74 57 5 4

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 m', 55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Dr. Murillo: 70 nr, 115.000 Pta.

Ret 'X02Í

6 :.,: • •

ZONA

1 6 0 0 m-1 s o i a i . 5 1

«suite>v

MONASTERI

C, S A N T A

ENGRÀCIA. I'J.

:a'

35

da. 1 b a r y . i m p e c a b l e

teoooooo -

PÀRQUINGS:

ZONA

PG.

M A G Í , 3 dO'rr | a d o r . c u n a :o:a

• Carrer Aymerich: 10.000 Pta. •P.Pere San: 7.000 Pta.

SANT

saio

- •-

eoi.iii.üín

o e 6 5 0 0 0 P i a a' m e s ca•

14750.000.-

NOVA

c

ZONA

URBANITZACIÓ

Cuina i bany nab

! i I.M l . i \ h 7 4 12 S8

>! S A N T C U G A T DEL VALLÈS

10

renovats

2

m e s traster i hab sa-

a '.'' ' " n . ' i i i a - a ,

i y.

£40 ' i : •

PROMOCIÓ

t e r - f s ,s i •- s,i.tt«s a ^ o ,ar

He* '0CC29

ge 4

r

-i f a ç a n a , g a r a t -

! -..(..'--. •- ' í a a , e s t u o i ,

2 bru1 - que:

'

ki.obo

pa'

"la·lT"

des

•

i -i"i

PtSOS, apartaments

„uina.

e

asses

to-

2

menjti

merjador Parquing

RENAULT

19

TSE

blanc, B-LX

AuraT-ai RPI AU-COXí •

RENAULT

2 1 2 0. A A

B-IJ •

AUSTIN

blanc

Motro

1 3.

IT 6 7 4 6 8 5 0

B-H2

Ajix8r3i; He< A i c n o r x ' C I T R O E N A>:

BELLATERRA

torre

•

G

T

RENAULT

Diat,

le»

3-_J

6 5 0 SCC

B-JU

t r 5 8 8 55 3 5

moblada. 300

m e n e i a llar, d e 5 0 m \ c ú ria « o l f i c e »

d e 2 0 rr-, 4

derm. cobles, 2 banys, lavabo,

i

parquing,

'

jara

•

•

FIAT Uno 455

H U . platejat

275 0 0 0 / m e s . -

T T 6 7 4 0 9 10

tr 58911 04

SÍ-Í'JAI t V S 131''X<:; •

•

SANT

CUGAT

oosep, 280 nr

o

50 TÏ , r a u a e s n e -

4

c/

Sani

menador

flormilons

cuina

•>office», 2 b a n y s ,

* lava-

bo,

golfes. 2 pàrqL ngs.

ia-di i p i s o n a comunitària 275.000/mes. tt

5 8 9 11 0 4

rncasBacnsi Ret Fe 1000023 •

e n llo-

S A N T C U G A T cy V e r g a :

•a, 2 2 5 m ' m e n j a d o r

salo

FIAT

met

m e n | a d o ' 2 0 m-

RAMBLA DEL CELLER d pB> *> d d a d

tt6

salo, i

Y

cuina i te-

rrassa. Moblat.

cornuni-

tt

zu-

674 57 04 ; 675 43 02

1'T.Jesa: Ret l ' M ^ x c :

^ g a a g e

• 3<l·

CI P O Z O S , 1 0 , 3 ' 2 a |a

la v o r a e s t a c i ó i

Henca

5 0 «30<D P t a - c o m u n i t a i . 3

tt 674 15 66 •

CASA

ADOSSADA

LLOGUER

zona

cremes.

3 ' l a D . . Dany i l a v a b o , cc>t'd

safareig, salo

menja-

dor, a r m a ' i s o e p a ' e * lefacciO.

ca-

1

|arc;i 30 i

plaça p a ' q u n g .

105.000/mest r 6 7 4 4 1 12 Ret I30OO9

i

CASA

B-JX

;AJ:C

400

2

*40 m'

banys,

•0090004^ GOLF

(;

AjocerBal' =e> A-O^COC^

A A

•

S E A T Ibiza 1 5, 5 p

t r 675 32 57

13090001

,Au1c Esteban R* AE -'XXOOS •

L A O A Nlva, B-NL. •

S E A T I b i z a 1 5, B - 4 8 9 6 -

LK

|F4acar s : | Bet F10020009

t r 674 09 10

hab.

(1 « s u i t e » ) , 3 b a n y s .

1 lavabo, saló

menjador

Nerjre

ISLÏJCI ftei S U r X C I •

L A N C I A Delta, H F . tur-

cuina «orfice», sa-

bo. B-KY

•

lareig. golfes a m b lavabo i

79OCO0-

KT

terrassa solàrium, garatge

t r 589 09 91

3 cotxes, arm

Tiaç*.s].;.Ral F 10050X7

4 0 m-

paret,

par-

300.000

Pta/mes,

65.000.000 Pta

589 4 5 66

,Arena$an; Rel A 300006

•

LANCIA

SEAT

Ter-a. blanc

t r 586 55 35 ,AdoceT1rai Re* ^ I:I:OOC*

0-AK.

•

750.000.t r 589 09 91

IT 6 7 4 0 9 10

•

B-

3 5 0 OO0_

Prisma. TDS,

S U Z U K I S> l l t G T I ,

1872-IP. blanc

(Fiacaí s . | FW F10COOC10

na le-

B-

KP

Re'' ACV

t r 589 09 91

i jardí privat: 6 0 m ; , 5

negre.

t r 588 55 35 G T I . 16 V

550.000-

tt

saló

3 0 rr

; - o f l i c e » , golfes, traster

I b i z a 1.2

000-

tonera adossada, sup. 350

Venda

c

3 nab

^avabo

menjador

Cünarcaoel Vaies; Rel ACV

Goff), torre unrfamiliar c a n -

Lloguer

ADOSSADA

I La Plana.

DEL

SEAT

t r 6 7 4 68 50

q u e t • m a r b r e , catef. a g a s .

Caws ~<* C 13l3üC"JÍ •

CUGAT

c/ B e r g a r a

3 P

;AL1C EsleDan - ? Ai \ 0 : o : í

t t 6 7 4 6 8 SO

SANT

Ibiza,

•

G O L F 1 8 G L . B-JP

iAu13 Corrara de Valies

•

SEAT

..Aaxaram Rei A 1Ü'OC003

|rixasSacris

nr

41566

•

B-JT.

t r 5 8 9 11 0 4

VALLÉS

9C 0 0 0 / r r e s . -

0 0 COC' F^ta 3

gris

•

B-JV

•

t r 588 5S 35

Fiesta 1 1

t r 675 32 57

•

RaJB'OOOCS

R E N A U L T C l i o 1 2. 3 p .

vermell, B-OM ' 975.0O0.-

B-OB

200 000 /mes HO

I •

t r 588 55 35

iSwr. R* S100ÜO0O5

salo

B-

300.000.-

n e i a llar, 2 p à r q u i n g s .

C/ A L F O N S S A L A

IE

I Adcce^r-aii f& i ! : ; [ * : : FORD

lefacció, golfes a m b x e m e -

nr, 4 hao.r 2 banys

AL1I: £s-ec*-i -e- AL ' • " C ï * "

Uno tirbe

riacar s^, Rel F 100-tXC3 •

if'WjesRoca. Re '=1X6X05

llar. c u i n a .

l

B OD

475.000.t r 589 09 91

t r 675 43 24

588 57 06

-P

R E N A U L T C n , RN-'- i

t r 675 32 57

IK

5 0 OOO/mes

d tt

^..M.í-'trí

B-160C

i-xasBacíKi Rer F3 'XOC24

er

APARTAMENT

• RENAULT rpgre B-H250 000 TT 588 55 35

pnvat de 500 m

70 'OOO/mes tt 674 7B 45 > 675 50 53 •

òptirra

• CITROEN AX 1 • THE B-IM. 350 000V 589 09 91 lcíaca- ï i Re> ' -XÍOjjí

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81

I SLB\ i:\CIONS 7'5% AFOSSPERDUT

•

650.000.t ï 588 55 35

674 68 50

q u i n g d e lloguer.

POSSIBILITA T D I MERES

*t\ A : ;

1X900»

1009OXK

1T 5 8 8 5 5 3 5

na'

•

DE 8 0 A 9 0 m ÚTILS

bany

aTib xemeneia

rWftNOvTfi

1 8

Aj;c Cor-.ar^ ce valesi Re' * C .

4 dormitoris, 3 banys, ca-

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS

A l t : : r r a - : = i:e '.'a1 ei

75, 2 0

A U D I 1 0 0 B-IG

V

bany, cuina a r r e r c a n a

TT 6 7 5 3 3 5 5 ' 5 8 9 2 6 4 3

2

•

g u e r c/ M o r t s e r r a t , ' n a o ,

1 1 . 0 0 0 OO0 -

2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT I A MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

(z.

'ïicane Calrt'l FM ','C 3COP

m : assoie-

d •

is

a

Freas San" Cuga; Rei FSC ' 0CW31 •

rres l o c a l s i p l a c e s d e par-

Freas Sant C^a:; Ret FSC •K.üfX·?

R U B I V i S de H o g j f

Tï 674 0 8 9 7

38 "0-0 -)0u

Variant

tr 674 68 50

675 32 57

225 000-

jnitamiliar

APARTAMENT

güer

encara

que també més cares.

'areig i planxa.

TT 674 08 97

•

vant Estació T a m b é t o r e s de totes classes,

Romeo

t r 589 45 66

saló

veïns.

PIS DE L L O G U E R

^? AE 1X130006

PASSAT

A.A. B-MG

t r 675 32 57

TT 6 7 4 5 7 0 4 i 6 7 5 4 3 0 2

TT 6 7 4 3 2 0 8

-\|i ( i irffus ïO

LLOGUERS •

ALFA

opcional. 55.000 ' m e s -

•

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

1 b a n y , p:s r e t o n i d : , -j i. -

•

lAuK Esetan; R3 AE 1IX300C' •

Test

De totes les característiques

f o r m a t , m i l l o r rjL,e n o u

•

R o m e o 3 3 , 1.5

n 675 32 57

•

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

vs s-j o -ip'-iaaur 6C cuna .oH'Ce. sa> . 6C gB'stge t cunes !C0 00C

ALFA

Tl GE-Z.

I.Venasàn Re1 * 3000W

re

Re- TD0C»

DEL

TÏ , m e n i a d o r s a l ó a m b x e -

TT 674 57 16

TT 6 7 4 3 2 0 8

.Atfc Esleoar

in»» Hi w Fioojtcc; •

paret, cuina

amencana. saló

irj.tí','à43ri °é "/'C'úOüí

96

equioa-

CUGAT

complet, arm

am b mobles i sense

3 dorm . salo m e r a

do', cuina -office"

isnnn

t r 6 7 5 32 57

Ac:E5tetari Re' Af 'XaX-:.

^ale'o;

7C00C.0O0.- « 6 7 4 22 16 r

Vectra 1 6 I A.A

B-MN

n

c/ R o s s e l l ó

acabat de pintar

k r e 4.1 i

j «OPEL

lAutoegetari »c AE • X 3 K » ;

6 0 rr-, h a b . d o b l e ,

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

A L F A R o m e o 3 3 , B IT

475.000.-

Estació), apartament, sup.

calefaccic

! '.'c. g a r a t g e , p i s c i n a .

•n 6 7 4 3 2 0 8

-v.

+

SANT

VALLÈS

VENDA I LLOGUER DE:

garatge, 2 cobtes. p i s e n a

lab

000•

•

V A L L D O R E I X t o r r e 23S

•n , e d i f

bany. safareig, exte-io^6 000

FreasBaJg] W. c a ' 0O0C - 6

•

•

Twin S p a r k . B-IU

lArenasan; Rel A 300005

674 72 54 674 74 6 6

1 3 0 . 0 0 0 0 0 0 -TT 5 8 9 11 0 4

VALLDOREIX

tot

calefacció

225.000- « 5 8 9 45 66

Plana d e l ' H o s p i t a l , 1 0

*es, pisdna.

•

ÍT 6 7 4 57 1 6 ;

«orfice*

comunitaris.

banys

'•^•nouesVaJtowi Re1 •"" M 'JX-:

s a o rr- — • -1 ,i

2

a g a s , p a r q u i n g d o b l e , pis-

; « 6 7 4 22 16 '

250 m:,

c i n a , p i s t a d e t e n n i s i jardí

1

m-, celler d e 8 0 n v , s a o

3 banys,

(z

total-

-suite»),

equip . parquet,

calefacció, golfes d e 125

hab.,

(1

jador, cuina

menja

39 0 0 0 . 0 0 0 -

MONASTERI

dor, c b n a

C

6. h a < c s

pis

banys, 1 lavabo, saló men-

m- e d i t . 5 5 0 n v s o l a ' . !:

1 2 6 5 0 0OO

hab.

DEL

Llaceres

ment moblat, sup 4

m

de 50 m2, g a r a t g e 2 cot-

•

\\>-

CUGAT d

Arrabassada),

d o r s a l ó d e 5 0 m f a m D xe

dormitori senzill. 3

SANT

VALLÈS

FINQUES QRONE11A ARI.

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 8 1

4

cu na,

2 3 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 5 7 1 6

dorm., saló menjador, cui-

moblat 60.000 Pta + comunitat.

Passeig Francesc Macià. 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

BELLATE-

estudi golfes

C, L A S P A L M A S , 4 <a

\.C'

a r

TORRE

R R A 2 5 0 n v . 9 0 0 m- d e

m e n e i a llar, curna d e 2 0

, na tot equipat,

Pge. Rosselló: 3 hab , bany,

Ii·lv f)~4 ' 1 -M

•

jardí. u n a antiguetat d e 4

m', 5 dormitoris dobles,

Psg. Sant M a g í : 4 h a b , bany,

4

FINCAS VALLHONRAT

Ftiguw VÉMcr; Ftal F\'1I1[O09

banys, 1 lavabo,

t r 5 8 9 11 0 4

-00021

•

INFORMACIÓ:

t r 674 22 16

anys,

•ar

1 2 . 5 0 0 . 0 0 0 - i r 674 32 08 M

exterior 50.000 Pta + comunitat.

construïts. GARATGE OPCIONAL.

pis z o n a

60.000.000-

rre'\a

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 nr i fins a 257 m2

sol. 1 3 . 7 0 0 0 0 0

3 0 3 0 0 00C

•

ZONA MERCAT NOU 4

dorm

SANT CUGAT

p s c T d i Darbacoa

la '.'o-a arxiu)

• Camí de la Creu: 3 hab., bany,

Riu1- i [.ujlct

garatge

salo a m b x e m e -

->e a llar cotxes

1.1B0

9 3 0 0 000 - t r 6 7 4 32 08

55.000 Pta + comunitat.

•

3 0 0 rr-

Fip..3!. í-ars -e> :B'0OOCI3

R« 100019

•

•

• a^aDíi

dorm., 1 bany,

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

r

dormitoris,

esTació, 3 n a b , e x t e r ' o r

r-'

nar. tranquil.

Itar, t r a s t e r , p a n o r à m i c .

•

5

s a l ó d e 6C m - ,

58911 04

•

21 500 0 0 0 - « 674 32 08

lavabo, calefacció. 75.000 Pta.

solar,

(FrcasBatfs; Rel FBlÜOfXl!1

ce»

lament, saló menjador

•

de

menjador

4

d o r m . g r a r salo

p o t i e s p o r t r v a . a la v o r a e s -

exterior 65.000 Pta.

exterior

arquiTec-

nmeaiata

p i s c i n a c o m u n i t à n a , p.sta

reformat, amb armaris de paret,

•

Zona escola

n

Av. C a t a l u n y a : 3 hab , bany,

terrassa,

,vi

Valldoreix, 2 5 0 m \ 640 n r

68.000.000-

comunitat.

•

<-efcr

m a t . mort a la v o r a :k- I P S

•

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

Passeig

PISOS DE LLOGUER:

calefacció, exterior. 6 5 . 0 0 0 Pta +

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

cui-

na - o f f i c e » , 1 b a n y , t e r a s -

C a r r e r A y m e r i c h : 3 hab., 2

(X'i ?4,'oo2oe

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» •AMB PISCINA COMUNTTÀRIA*

+ «studi

sa, fusteria a l u m m

b a n y s , a m b a r m a r i s de p a r e t ,

ELS 4 CANTONS/ Divendu-s, 25 de novembre de 1994

_

LANCIA Y-10. B-HD.

r r a s s a 1 0 m*. j a r d í p r v a t

325.000.-

18 m ; i p l a ç a d e p a r q u i n g

t r 589 09 91

170. OOO/mes. tt 674 57 04 / 675 43 02

!FHar, l i i Bel F lOtBOOOt

xc;

ISWIAUI Rel S

•

V O L K S W A G E N Golt '

V. B-LM. t r 675 32 57 iAJoEs»96ari Re AE>X3ÚC'C

•

Hmctesai Rel nO07OOC9

O P E L Corsa, B I S

475.000.•

P. D E L A C R U Z 3 5

3-

la.

•

SANT CUGAT

tellví

43C' ('••'

c/ C a s -

a m b sortida

de'jms

1 bany,

plaça

parquing

1

iFiaca s,.| Ret F10020001

• OPEL Corsa GSI, B-LK. n 674 68 50

Renoa

85.000 Pla. tt67415

350 000 /mes -

1 lavabo

t r 589 09 91

COPIES

2a. 4 hab. 1 Tieniaüor-sa-

100901)05

iCasasi Rer : 1313000?

TT 5 8 9 1 1 0 4

firca; B a t í

•

=íat FB 1300026

P I S d e 2 dorm,

do', •

SANT CUGAT a

Plana

cuina

bany

menjacomplet,

•

L O C A L , habitatge a zo-

na s e m i r e s i d e n a a l a Rubí

t e r r a s s a . Pis m o b l a t a Mi-

per a i r l o r m a c i ó

rasol

« 5 8 8 57 08

55.000/mes -

55.OOO/mes.-

MdvnoCéana Art/ V

v

tt

d e l ' H o s p i t a l . 6 0 m5 8 6 1 1 04

FroíBachi: Ret FE100ÜOÍÍ •

SANT CUGAT

* 4000004

6 7 4 72 5 4

•

PIS de

3

dormitoris,

l i a g o R u s i n o i . 2 1 0 m- e n 3

menjador-saló. cambra de

plantes

bany complet, cuina

350 000 ,'nes -

•

P>s

•o 5 8 9 1 1 0 4

r e f o r m a t , c o m n o u . E n el

irfxasBacnsi =*' - 5 ' ' X 0 C ^

c e n t r e d e S a n t C u g a t . Llo-

•

INVERTEIXI compri

pàrqumg

un

N I S S A N PatrD 6 i i

sel, c u t

cm

B-JV

t r 675 32 57 ;Au!o Eswoan

=

ei AE'XXOTiA

O P E L K a d e t t , 1.3. 5 p •

B-HY.

NISSAN Vanetle o'àc: c

Ciésel

450.000.-

B-MS

t r 589 09 91

t r 675 32 57

IFkat, si i.M FI002O00»

;Autc EslBfcan: Ret AE'CCifX*

•

l^ncasGnneta; Ret FCi-XieOCOc

ei S a n -

•

lAulo Comarca oe1 Vallest Re' ACV

66

OPEL

Kaaett.

1.8 G T

•

RENAULT

blanc, B-JZ.

sel

600.000.-

650

t r 588 55 35

n

lAjjncvfflf;.Ral AiCIOOOOS

ic'.acai s.

Exo.es

Cie

B-JZ 000-

5 8 9 0 9 91 -$ FIX?XC6

t r 588 57 08

innxòiana Arw; ^

IA 400X03

g u e r al m e s 6 5 . 0 0 0 P t a

tt 874 72 54 (Frcas Gnfwtel Ret FG -'308000; • •

SANT

CUGAT

total-

num.

b a n y complet, cuina, par-

1 4 (z

M o n e s t i r ) , c/ Estació», Places

de

reformat.

« 6 7 4 5 8 9

3 hab ,

quet, xemeneia

2 grans

terrasses.

parrjuing. D e s d e

8 0 . OOO/mes. -

7.500 / m e s -

« 6 7 4 41 12

t r 589 45 66

Rel 100010

lArenasari ^

/A\>\

Estació,

ment

c/ A b e l l a . 4 1

*n

PIS L L O G U E R

àtic a m b ascensor,

V A L L È S d Abat d'Avinyó, R o s s e l l ó , 1 2 (2

* *£

DEL

A 300OC3 •

PIS LLOGUER

Monasten dor

.'nna

mobla!, 3 hab.,

bany complet

saló menja-

cuina equipada, safa-

reig. 65.000/rres.-

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià. 80 ' A j Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

ïiiRïsa

BARCELONA (C/ Barcelona cant. Lleida)

INTERCONSULT I N M O B I L I A R I A , S.A.

EDIFICI

PREUS: 2 H„ 8,300,000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10,750.000 A 11.600.000

•

A 7 MINUTS

a peu de

I e s t a c i ó Ge V a l l d o r e i x . hab..

exterior,

4

t r 6 7 4 41 12 Rel 1ÜCQC7

assolellat

a m b pati privat d ' u r s

40

rrv. t r a n q u i l , a i g j a i l l u m ja

•

S A N T C U G A T c/ B e l l a -

terra

Àtic d ú p l e x , 160 m-,

menjador saló, 3 dormito-

d'alta 8 5 . 0 0 0 / m e s -

ris d o b l e s

t r (93)674 6 7 1 5

(2 - s u i t e s . )

3

banys, estudi, terrasses, 1

Fr^uesSaca H » : S * C H 2 O 0 Ï ]

parquing •

APART. LLOGUER

C/

135.000 /mes •

B o r r e l l a e s t r e n a r 1/2 h a b ,

TT 5 8 9 1 1 0 4

bany

l=rcasBacnsi Re* ^'000018

complet

armaris

de

paret, c u i n a e q u i p a d a , tot exlerior

•

Oes de

SANT CUGAT

Pla del

55 000/mes.-

Vmyet, ba'xos a m b jardi,

« 6 7 4 4 1 12

170 n r , menjador TV

set iMooe

a m b a/a, 4

saló 4 0

dormitoris

dobles, 2 banys. 1 lavabo, •

APARTAMENT

e r llc

cuina 2 0 mJ. calefacció, 2

guer. Molt cèntric i tran-

p è r q u m g s , jardí i piscina

quil. P a r q u i n g opcional

comunitari

LK.

55.OOO/mes •

200.000 /mes.-

600.000.-

•

tt56911

« 5 8 8 55 35

675 43 24

i%muesRoca; Rel FR 10060016

04

l ' r o s B«J«i. Rel FB 1300020

•

A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , B-

lAunontrsfl W A IOI00010

Finques 6 7 3 3

1 S 6 8

PISOS EM VEMDA 1. ZONA ESTACIÓ:119 nr. 5 hab 2 banys, paiquet calelacció, exterior, terrassa 10 m' 18.000000 Pta 2. PASSEIG rOflRBUNCA: 75 nr', 3 hab.. 1 Bany parqjet, caleftccio, exterior, 1 pi. de parquing 13.650 000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic 70 rr 2 hab. < ban, menjador molt gran. caletacció. cjina nova, terrasses Je 32 22 ni. 15.000.000 Pta. 4. PIS EN VENDA: Rbla Celle-, 90 m' i hab, i baiv 1 lavabo, caletacció sol i vistes Plaça de parquing opconal 12.500.000 Pta. 5. PROP ESTACIÓ: 130 TÏ 4 hab. dobies. menpdor 36 m; 2 banys, calefacció, moll ban estat, 1 pi pàrqjin; I c a comunitària amb piscina i jardi.

6. PROP ESTACIÓ: 95 m!. 3 hab menjador ala D estar 2 banys, caletacció. 1 pi. parquing opcional 17 000.000 Pta. 7. VILLA: 83 rrï 4 hab.. 1 bany 1 lavabo, terrassa, caletacció 14.000.000 Pta. 8. PROP MONESTIR: 96 nr'. 4 hab 2 banys complets parquet, caletacció, armaris de paret, pi. parquing opcional Pis en mot! bon estat.

9. ZONA ESTACIÓ: 82 m!. 3 hab., 1 bany, calefacció, terrassa 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX pis de 2 hab., 1 bany, parqr. caefaccic. sortida al jardi comunitari, 10.500.000 Pta

EL SANT CUGAT S'ENFONSA

29

. Divendres, 25 de novembre de 1994

PREMIS D E CICLISME

Les corredores del club ciclista Fermis Torres Gil, de la Floresta, Karen Thompson i Marta ponce van rebre diumenge passat els trofeus com a segona i tercera classificades a la Copa Catalana. Plana 31.

La derrota per 1-2 a casa davant l'Hospitalet Atlètic diumenge passat ha portat el Sant Cugat Esport a una situació angoixant. La junta directiva, però, ha donat un marge de confiança a l'equip. Plana 30.

POLIESPORTIU És un dels regidors més joves de l'equip de govern. La seva entrada a l'Ajuntament, ara fa dos anys, va coincidir amb la creació de la regidoria d'Esports, al marge de la de Cultura i Joventut. En

l'actualitat combina la seva professió d'advocat urbanista amb el seu càrrec de regidor d'Esports. La seva vinculació amb el m ó n de la política va tenir lloc l'any 1982 amb l'ingrés a les JNC. Si hagués

pogut triar, li hauria agradat ser Michael Laudrup, «perquè és un cavaller». Però si alguna cosa li té el cor robat, des fa dos mesos, és la seva filla Cristina, la més petita de la casa.

X A V I E R F I G U E R A S i C L A R E T . Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat

«

Més o menys em defenso en tot» del poble.»

—Des de la seva regidoria es tenen en compte suficientment els districtes?

—«Sí. Ho contemplem a nivell d'entitats, fins i tot en el moment d'atorgar subvencions és un factor d'alça, d'increment de la subvenció. Però també en el moment d'actuar en infraestructures. No cal oblidar inversions. Si parlem de mancances a Sant Cugat, l'Ajuntament actual ha fet una inversió important als equipaments de Can Magí, als vestidors del camp municipal de futbol i també ho hem fet a la Floresta, al camp de futbol de Mira-sol, la pista poliesportiva de les Planes, inaugurada recentment després d'acabar les obres dels vestidors, que completa tota la instal·lació. També és necessari que hi hagi nuclis esportius amb una mínima instal·lació que permetin al districte moure's al seu entorn.»

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— En quin estat de forma està l'esport a Sant Cugat?

—«Està molt bé de salut. Tenim una participació molt important.

El santeugatenc practica esport.

Potser per tenir una població molt jove, diria que tenim un nivell de participació més alt del que seria la mitjana a Catalunya, fins i tot de l'Estat. I això no només es pot veure a través de dades concretes com les fitxes que tenim a les federacions, pel nivell de competicions esportives o per la participació als jocs escolars. També es pot constatar que és molt diferenciada en esports. Tenim dues escoles d'hoquei, tres de futbol, escoles de futbol de sala a Sant Cugat i la Floresta, escoles de volei, tenim petanca, caça, colombicultura, golf, aeromodelisme, patinatge... Tot això és indicatiu que l'estat de salut de l'esport a Sant Cugat és molt bo.»

—Estem d'acord que la diversitat és bona, però no seria bo apostar per un d'aquests esports?

—«No [respon amb tota seguretat). Crec que no, perquè quin esport has de potenciar? No pots decidir, i menys des de l'administració. En tot cas ha de ser la pròpia població qui es decideixi si té preferència per algun d'ells.

Des de l'administració tractem igual tots els esports i totes les iniciatives que sorgeixen. Es tracta de potenciar la iniciativa que ens arriba a través de les entitats, les escoles i també aquelles dedicades al lleure.»

—Sant Cugat és un cas atípic pel fet de tenir molts més practicants que seguidors?

—«Jo diria que és un cas bastant típic, ja que actualment és un tòpic parlar del poc seguiment que es fa als clubs. El fet que trobis les instal·lacions més aviat buides, s'ha de dir la veritat, és perquè el nivell de les competicions potser no és el que la gent espera veure. En tot això han jugat molt els mass-media. Un prefereix quedar-se a casa veient el Barca, la fórmula 1 o una cursa ciclista.

Les retransmissions de grans competicions ha tret aquella il·lusió per l'esport a nivell local.»

—Quines són les urgències més immediates?

—«Quant a les entitats he de dir que estan força consolidades.

A nivell d'infraestructures podria anunciar alguna actuació imme-

Xavier Figueras, en un moment de l'entrevista, confessa que més o menys es defensa en tots els esports. Foto: J.A. MULA. diata. A títol indicatiu necessitem fer alguna actuació a la piscina, també al pavelló, a Sant Francesc, la Floresta i el llistat es podria ampliar. Les instal·lacions per molt que facis sempre requereixen un manteniment, que és molt costós i que moltes vegades no sap apreciar el ciutadà.»

—En què es treballa ara mateix?

—«En infraestructures ho estem fent a la piscina i també estem intentant acabar el tema del camp de futbol de Can Magí. De totes maneres estem en fase d'estudi del que seria una remodelació actualitzada de la infraestructura esportiva de Sant Cugat.»

—Amb la ciutat esportiva s'acabaran els mals de l'esport local?

—«A veure. Crec que mai no es podrà aconseguir un grau de satisfacció òptim per ningú. És el si dels administradors. Sempre existirà alguna mancança perquè aconseguir una satisfacció absoluta és una cosa que ningú, encara, no ha assolit. Ara bé, el que sí és cert és que podrem tenir unes instal·lacions que Sant Cugat es mereix i que Sant Cugat les podrà gaudir. L'objectiu d'aquest complex ha de ser no tant cobrir aquestes urgències, sinó també preveure l'evolució de l'esport, i ha de ser suficientment flexible perquè any rera any cobreixi les necessitats

—La implicació del CAR amb l'esport i els clubs de la ciutat és suficient, anirà a més?

—«Els clubs, lògicament, volen les millors instal·lacions a les millors hores. Però la gent s'ha d'adaptar, i les entitats ho comprenen. Ara bé, l'existència del CAR ens ha permès disposar d'unes instal·lacions que amplien l'oferta de l'Ajuntament. Són instal·lacions dotades d'aparells de precisió i la gent pot utilitzar-les. Fins i tot en atletisme, en què teníem aquesta mancança, per mitjà del conveni que s'ha signat amb el Club Muntanyenc i el CAR, la seva escola s'hi ha afegit. Hem aconseguit vincular-la a un grup de promoció i de mica en mica s'anirà consolidant. La rebuda que ens ha fet el CAR és excel·lent. Hi ha una entesa fantàstica. Mai no ens han dit un no d'entrada. Sempre hem intentat conjugar els interessos municipals amb el que és el seu interès, buscar la tecnificació dels esportistes.»

—Vostè predica amb l'exemple?

—«Desgraciadament no gaire.

Practico el futbol, el futbol de sala, si puc jugo a bàsquet i més o menys em defenso en tot... m'agrada molt l'esport. Tant de bo pogués estar tot el dia practicant-ne, però tinc altres obligacions.»

—Quin esportista li hauria agradat ser?

—«Laudrup [dubta uns segons, però es ratifica]. Potser sí, perquè és un cavaller.»

El Club BMX Les Arenes repeteix èxits a la Floresta • La Floresta— El club BMX Les Arenes ha repetit l'èxit aconseguit fa dues setmanes a la Floresta. Aquest cop en la prova puntuable per al campionat de Catalunya de l'especialitat, que es va disputar al circuit permanent de la Floresta. Els corredors terrassencs es van adjudicar tres títols en un total de cinc categories.

En la de promeses els tres corredors que van pujar al podi van ser del club Les Arenes, Antonio Pérez García primer i Sergi Lechado i Franc Martínez com a segon i tercer, respectivament. En cadets i infantils els guanyadors van tornar a ser tres terrassencs.

Sergio Díaz va ser primer, Jonathan Dual, segon i Jesús León, tercer. En alevins principiants el triomf va ser per al corredor del Guineueta Víctor José García, mentre que la segona plaça va ser per al seu company d'equip Albert López. En tercer lloc es va classificar Esteve Almendro, del BMX Les Arenes.

L'única prova que no va tenir un guanyador terrassenc va ser la de juvenils. En aquesta categoria van dominar els corredors del Mollet, que es van endur el primer lloc i el tercer. Juan José Villa es va proclamar guanyador, segon Ernest Cucalà, del Guineueta, i tercer Manuel Rueda.

En la categoria sènior el primer classificat va ser Juan Gabriel Marcos, del BMX Les Arenes.

Lucas Cabrera, del Mollet, i Jordi Pinero, del Vila Gràcia, van ser segon i t e r c e r , r e s p e c t i v a ment. / C.R.

El CAR descobreix que la creatina millora el rendiment • Sant Cugat.— La Unitat de Recerca del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat ha descobert que la ingestió de la creatina millora el rendiment de l'atleta, sense infringir la normativa antidroga. Els investigadors s'han adonat que el suplement oral de la biomolècula, que s'ingereix quan s'han de realitzar esforços intensos i de durada curta, augmenta la seva presència en l'organisme fins a un 30 per cent.

En les proves realitzades al CAR, s'han administrat unes dosis equivalents a la creatina que contenen 5 quilos de carn crua, i s'han adonat que els músculs generava una sobreproducció d'energia, semblant a la benzina d'alt tonatge, i que es troba en dosis molt petites a l'organisme.

Segons els investigadors del CAR, la ingestió de creatina seria l'explicació dels resultats dels velocistes anglesos i, sobretot, noruecs. Però abans d'afirmar-ho de manera taxativa, s'ha de confirmar que aquesta biomol·lècula l'inclouen en la preparació biològica dels seus atletes. / M.R.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente PEUGEOT

PEUGEOT

ESPORTS

30

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1994

POUESPORTIU FUTBOL PB SL Cugat, 1-Fontetes, 4 Penya Blau-grana: Edu, Quim, Luis, Isaac (Rcverté 63'), Tato (Quintana 70'), Javi (Miguel 35'), Carre. Juanjo, Campos, Raúl i Vila (Carrillo 54').

Fontetes: Ramos, Díaz, Navarro, Ortiz, Garcia, Alberto, Baragàn (Ripoll 57'), Sabaté, Torrelabota. Velasco (Gonzàlez 61'). Téllez (Martín 70').

Gols: 0-1 Barragàn (3), 0-2 Alberto (30'), 1-2 Raúl (65'), 1-3 Gonzàlez (68'), 1-4 Martín (72'). Àrbitre: Armando Vàzquez. Molt malament. Targetes grogues a Luis i Isaac, de la Penya, i a Sabaté i Gonzàlez, del Fontetes.

Comentari: Aquest cop el rival va ser superior als blau-grana. que tot i no disputar un mal partit, van ser superats pel bon joc del Fontetes. l'n gol dels visitants als 3 minuts, en clar fora de joc, va condicionar el posterior desenvolupament del matx. Abans d'arribar al descans, els visitants van fer el 0 a 2. A la represa la Penya va sortir decidida a capgirar el resultat i Raúl va fer I'l a 2. l·l Fontetes va reaccionar ràpidament i 3 minuts després aconseguia el seu tercer gol.

L'últim quart d'hora va ser de domini visitant i el Fontetes. molt mes sencer que la Penya, encara va marcar un altre gol. que arrodonia el resultat final. CR. Mira-sol, 2 - Castellar, 0 Mira-sol: Antonio (Paquito HO'), José Carlos, Jordi, Tin, Naranjo, Manu (Marcel 46'), Juan (Julio 46'), Paco.

Tini, Quique i Manolín (Jainie 44').

Castellar: Juan José. Oriol. Prats. Jordi, Quico. Julio. Castillo. Miguel Àngel. Salva (Rafa), Garcia (Pelach) i Malfer.

Gols: 1-0 Julio (53). 2-0 Jaime (78'). Àrbitre: Fores. Mediocre Targetes grogues a Julio del Mira-sol i (2) i expulsió de Quico. Miguel Àngel i Julio del Castellar.

Comentari: Fot i haver guanyat, el Mira-sol continua perdonant els seus adversaris. Contra el Castellar el maLx va ser força disputat. Lis visitants van aguantar bé la primera part, mentre que els mira-solencs deixaven escapar

l'oportunitat de sentenciar el partit.

Els gols, però, van arribar al segon temps. Tini i Naranjo van fer un bon partit en defensa, mentre que per part visitant l'home destacat va ser el porter, que va salvar el seu equip de rebre algun gol mes. CR. Ullastrell, 3-C. Cortés, 0 Ullastrell: Cavo (Joan), Cardas (Coll), Font, Palacín, Albert. David. Quim (Matias), Serra, Pep (Marc), Jordi i Vicenç.

Can Cortés: Dionisio, Àngel. Manuel, Servando, José Maria, Oscar. David i Benjamín.

Gols: 1 -0 David, 2-0 Vicenç, 3-0 David. Àrbitre: Sànchez Almazàn. Malament.

Targetes grogues a Àngel i José Maria, del Can Cortés, i vermella directa a Manuel i Oscar.

Comentari: El Can Cortes va afrontar un nou compromis de lliga amb només 8 jugadors. L'Ullastrell es va avançar marcant el primer gol de penal al primer temps. A la segona meitat els locals van incrementar en dos gol més el seu compte contra un Can Cortés incapaç de plantar cara al seu adversari. A mesura que passaven els minuts el joc es va endurir. L àrbitre. però, no va saber estar a l'altura de les circumstàncies C R

UESC, 64 Salesians Sabadell, 69 UESC: Munera (14). Ferrciro (13).

Crespi (1). Moreno (7), Paz (-). Garcia (4), García (-), Machón (2), Sanz 113), Junyent (-), Argento (11) Moreno (-).

Salesians Sabadell: Sastre (S), Gonzàlez (-). Teres (5), Tutusaus (IS), Gutiérrez (6), Pacheco (2). Rodríguez (8). Rev (-), Ruiz (11).' Montserrat (9), Nadal (2).

Arbitres: Reguant i Dyangani.

Comentari: L'equip B de la l'KSC va encaixar una nova derrota contra el Salesians de Sabadell, tol i que va tenir el partit a la butxaca. LI pitjor de tot, però, no és la desfeta sinó que els jugadors encara no han guanyat cap partit des que s'ha començat la lliga. La incidència del partit la va protagonitzar el delegat de camp.

Emilio Peralta, que, després de dis-

cutir amb el cronometrador de la taula perquè, segons Peralta, no feia bé la seva feina, va haver d'abandonar la sala escolar sota les ordres de la parella arbitral. CM. Cornellà, 57 Mira-sol, 62 Cornellà: Libran (-), Pons (-), Grané (13), Martínez (9), Altés (5) —cinc inicial—, Riquelite (4), Rodríguez (14), Alienta (4), Estellé (2), Vàzquez (7) i Martí (-).

Mira-sol: Màrius (9), Rafa (4), Edu (9), Óscar (15), Javi (16) —cinc inicial—, Manolo (-), Osul (2). Martín (2), David (1), Víctor (1) i Dani (3). Àrbitre: Torralba. Bé.

Comentari: Amb la victòria a la pista del cuer. el Mira-sol es manté entre els equips que encapçalen la classificació. A la primera part els mira-solencs van practicar un joc efectiu, que només va durar 10 minuts. Durant aquest temps el Mira-sol va arribar a establir una diferència de 15 punts.

Aquest ampli marge va provocar el relaxament entre els jugadors de Guillermo de Miguel, que van baixar la guàrdia els 10 últims minuts de la primera meitat. Al segon temps va continuar la mateixa tònica i el Mira-sol es va dedicar a viure d'avantatges. Els locals, tot i mostrar-se més ambiciosos, no van poder atrapar els mira-solencs, que al final en van tenir prou amb 5 punts d'avantatge per endur-se el triomf. / CR

FUTBOL DE 01impyc,5 - N. Sabadell, 6 Olimpyc: Nortes, Joan, David, Revi i Jordi —cinc inicial—, Daniel, Octavi i Manolo.

N. Sabadell: Tudela, Vidal, Font, Óscar i Coll —cinc inicial—, Segura.

Tarrés i Juan Carlos.

Gols: 1-0 Jordi (7'). 1-1 Vidal (11'), 1-2 Óscar (12') ( 2-2 Jordi (13). 3-2 Revi (15'), 3-3 Oscar (15'), 3-4 Óscar (19'), 3-5 Coll (26'), 4-5 Joan (29').

5-5 Joan (36'), 5-6 Juan Carlos (41)'). Àrbitres: Salvador i Pradas, Malament. Targetes grogues a Vidal i Font del Natació Sabadell. Expulsats: (2) Revi i Óscar. Blava directa per a Joan.

Comentari: L'Olimpyc de la Floresta

va perdre de manera poc habitual un partit molt igualat. Els sabadellencs van aconseguir el gol de la victòria en el llançament d'una falta, que es va produir alhora que sonava la botzina indicant el final del matx. La polèmica, que va durar alguns minuts, amb el partit ja acabat, es va resoldre amb el llançament la falta, que va donar els 2 punts al Natació Sabadell.

L'equip d'Àngel Ruiz no va fer un bon partit, es va mostrar molt apàtic i li va costar mantenir el control del partit, però en cap cas no va merèixer la derrota de la manera que es va produir. Tot i la desfeta, els florestans mantenen la desena posició. • CR.

Júnior, 3 - EHC, 1 Júnior Carpentier, Cabestany, Clarasó. Negre, Vidal, Abad, Romagosa, Nogueras, Hofmann. Bogunà i Abad —equip inicial—. Serra.

EHC: Trullàs, Sala. Bosch, Forqué, Mundet, Solà, Pagès, Torres, Mata, Ancole i Muné.

Gols: 1-0 Serra (44'), 1-1 Sala (50'), 2-1 Hofmann (60'). 3-1 Manel Abad (65'). .Arbitres: Sanjuan i Lazaro. Targeta groga per a Serra i verda per a Abad.

Comentari: La victòria del Júnior contra l'EHC de Terrassa ha classificat els nois de David Pérez per als quarts de final del campionat de Catalunya.

Tot i la teòrica inferioritat del rival, el partit no va ser gens fàcil. Els santcugatencs estaven massa condicionats i preocupats en l'aplicació del nou sistema de joc. Aquest fet va impedir al Júnior crear perill en l'àrea contrària. A la represa els locals van jugar més convençuts, exercint una forta pressió sobre el rival. Als 9 minuts arribava el gol, que obria el camí de la victòria al Júnior. Malgrat l'empat a un aconseguit pels egarencs. el triomf va ser per a l'equip de David Pérez, que va rematar la feina amb dos gols més I B C R

Andorra, 4-PH S t Cugat, 10 Andorra: Xavier, Picanyol (1), Josep,

FUTBOL

BÀSQUET

La derrota per 1 a 2 davant PHospitalet Atlètic fa saltar l'alarma al Sant Cugat Esport

El sènior A de la UESC perd el partit davant el Granollers als primers minuts de joc

La junta concedeix un marge de confiança

El joc dels santeugatencs no va donar resultat

I

O £ Granollers: Cuixart (9), Clotet O ? (2), Insausti (3), Sanmartín (7). Gelabert (-). José (-), Jané (13), Godia (1), Zudaire ilï). Yeste (9), Lara (-), Ventura (6). > 0 ~ C E Sant Cugat: Sevíllano (5), O O García (6). Solano (-), Moreno (6). Santillana (5). Gómez (1), Argento (5), Fontanals (V). Badosa (22), García (4), Riera (2). Carazo (3).

ParcialsTTfM. 33-11. 41-16. 51-28: 64-39, 72-45, 75-52, 85-68.

Arbitres: Belmonte i Del Hoyo. Desencertats.

Públic: Unes 300 persones.

Sant Cugat: Comellas (3). R. Martínez (2), Ricardo (2), Ernesto (2). M. Àngel (3). Óscar (2), Àngel (2) (Pagarolas 32'). Bavo (3) (Aznar 61'), Rafa (2). Casado (2) i Roger (2)L

Hospitalet AL: Alberto. Franc.

Vasco. Colubi, Colungo, Navarro (Paul 60'). Estepa. Vicente. Olles.

Toni i Antonito (Pedró 77').

GolsT 1-0 Bavo (46'), 1-1 Colubi~(89~'), 1-2 Tom (94''). Àrbitre: Isidro Ramos. Regular. Targetes grogues a Crnesto, Pagaroías i Rafa, del Sant Cugat, i Colubi. Colungo, Estepa i Olles, de l'Hospitalet.

Expulsats, R. Martínez i Franc (2) als 85'.

Públic: Uns 200 espectadors.

Incidències: Un cop més l'àrbitre va allargar, sense motius, el temps del partit. En el temps afegit els visitants van fer el gol de la victòria.

2

CARME REVERTE

H Sant Cugat.— La història dels últims compromisos del Sant Cugat s'ha tornat a repetir. Els jugadors de Carles M u n u e r a van deixar escapar de manera incomprensible la victòria, i davant un rival com l'Hospitalet Atlètic, al qual l'únic mèrit que se li pot atribuir és que no es va donar per vençut. El conjunt santeugatenc va demostrar una jornada més que psicològicament està tocat. Des del partit davant el Calafell els v e r m e l l - i - n e g r e h a n deixat escapar punts inexplicablement. Sigui perquè no assumeixen la responsabilitat necessària als

moments decisius o perquè els últims compromisos han durat més del compte, cl fet és que han caigut en un pou sense fons.

El partit davant l'Hospitalet Atlètic va començar bé. Durant la primera part el Sant Cugat va sortir molt motivat, amb la intenció de resoldre com abans millor el matx. Però a mesura que passaven els minuts les ocasions dels santeugatencs es quedaven només en això. ocasions que mai no van trobar el camí del gol.

A la represa Bayo va marcar 1T a 0. A partir d'aquest moment els de M u n u e r a van perdre gas de mica en mica. fins el punt de perdre els papers i el control del matx. El seu rival, que en cap m o m e n t va donar el partit per perdut, va aconseguir l'empat a falta d'un minut per a la conclusió. El partit estava acabat, però, una vegada més. t'àrbitre va afegir alguns minuts més de descompte, fet que van aprofitar els visitants per fer el gol de la victòria.

La junta ha s'ha reunit aquesta setmana amb els tècnics i els jugadors per treure aigua clara d'aquesta situació i ha resolt donar un marge de confiança a l'equip.

L'única decisió que ha pres ha estat donar la baixa a Bofill, un jugador amb el qual hi han comptat poquíssim.

Diumenge el Sant Cugat visita el c a m p del Blanes, on intentarà iniciar la remuntada.

CATÍ MORELL

• Granollers.— El sènior A de la U E Sant Cugat va encaixar una nova derrota en el seu desplaçament a la pista del Graningas Granollers. Els santeugatencs es van despenjar del ritme que demanava el partit als pocs minuts de joc. Els locals van sortir a demostrar que, tot i els seus resultats negatius, no són un equip per estar a la part baixa de la taula.

La intervenció de Zudaire (que va estar sancionat durant 4 partits) es va saldar amb 35 punts, amb un joc que li va servir per recuperar el temps perdut. Però els homes de Massafred ja havien castigat els seus resultats en abandonar el joc de conjunt per practicar exhibicions individualistes i sense gaire sentit durant els primers 20 minuts. Al final del primer temps el marcador ja evidenciava la derrota dels santeu-

gatencs (51-28).

La segona part va ser més relaxada. Però els santeugatencs es van haver d'enfrontar als jugadors més joves de la banqueta local.

Fins i tot el juvenil de primer any Godia es va poder estrenar a la segona divisió estatal, gràcies al joc dels visitants.

A l'inici del segon període, els homes de Massafred van optar per un joc més de conjunt, però l'avantatge dels locals va precipitar un cop més el joc dels visitants, que van guanyar el parcial corresponent als últims 20 minuts de joc (34-40), 6 punts de diferència que no servien per contrarestar els punts que ja havien sumat els homes del Granollers.

Segons va explicar el tècnic santeugatenc, Marcel·lí Massafred, a R à d i o Sant Cugat, «per l'equip santeugatenc és molt important guanyar aquest parcial, tot i que això no serveixi per donar una victòria més al sènior A del club».

Després d'aquesta derrota la U E Sant Cugat continua a l'última posició a la taula classificatòria amb només 1 victòria en 9 partits jugats, amb 10 punts que el mantenen allunyat de la resta d'equips de la lliga. Aquest cap de setmana els santeugatencs començaran una ratxa de partits molt durs. Diumenge rebran la U E Montgat, un equip davant del qual els h o m e s de Massafred només poden aspirar a fer un bon paper.

Requena (2) i Vidal (1) —cinc inicial—, Cemuda, Soler i Ganyent.

PH St. Cugat: Torres, Cervantes, Jul (1), Olmo (5), i Costa (3) —cinc inicial—, Vilallonga (1).

Evolució del marcador 0-1, 0-2, 0-3, 0-4, 1-4, 2-4, 2-5, 2-6, 2-7, 3-7, 3-8, 3-9, 4-9, i 4-10. Àrbitre: Aragonès. Molt bé.

Comentari: La victòria contra l'Andorra ha fet oblidar l'última derrota dels santeugatencs a casa. La primera part va ser clarament dominada pels jugadors de Toni Paredcs. Una defensa en quadre i ben tancada va impossibilitar als andorrans perforar la porteria de Xavi Torres. La segona meitat es va presentar un xic més complicada, però la reacció del Pati Hoquei Sant Cugat va arribar a temps i la victòria va ser per als santeugatencs. David Olmo va ser l'home més destacat.; l.S. / CR.

Virolai, 21 UESC, 34 Virolai: Alexis, Rodrigo (2). Nasarre (6), Marrugat, Ambròs (8). De la Fuente (2), Barreran (2) —equip inicial—, Parra (1).

UESC: Cornet, Cinta, Tomàs (3), Estévez (2), Mora (8). Ayo (9) i Romero (5) —equip inicial—, Fisas (3), Rodríguez (2), Olalla (2).

Arbitres: Aibar i Peremiquel. Malament.

Comentari: Els de Josep Ibàfiez van aconseguir la victòria, que els permet conservar el liderat en aquest inici de la segona volta. La UESC. força superior al Virolai, va tenir controlada la situació en tot moment. Des d'un principi es va distanciar en el marcador, creant una diferència difícil de salvar. Els santeugatencs no van acabar de fer un bon partit, però sí que van mostrar un bon nivell en alguns moments del matx. Els de Josep Ibàfiez es van lluir a estones, però, tot i així, això va ser suficient per guanyar.

Demà la UESC haurà de demostrar el seu nivell real si vol guanyar l'Arrahona, un dels seus rivals més directes. / P.M / CR.

Corretja perd amb el Tennis la Salut la final del campionat estatal per equips CARME REVERTE

I Sant Cugat.— El tennista de Sant Cugat Àlex Corretja no ha pogut revalidar el títol de campió estatal per equips amb el seu club, el Tennis la Salut. El R C T Barcelona es va encarregar de derrotar l'equip de Corretja a la final per 5 a 2. El santeugatenc tenia molt clar que enguany el seu equip tindria difícil aconseguir novament un triomf com el de l'any passat p e r q u è «el R C T Barcelona ha jugat pràcticament amb tota l'artilleria». Corretja estava convençut d'arribar a la final, «però n o de guanyar-la». Àlex Corrteja ha aconseguit col·locar-se com a tercera millor raqueta de l'Estat. El tennista de Sant Cugat, però, no dóna tanta importància a aquesta circumstància. Segons Corretja, aquesta classificació el motiva «per començar el pròxim any amb ganes i intentar pujar de mica en mica».

El jove tennista santeugatenc, que encara n o té clar si jugarà l'Open d'Andorra, participarà, a partir de la setmana pròxima, al Master estatal, que es disputarà al Palau Sant Jordi. Per Corretja, tot i reconèixer que està molt cansat, «sempre queden ganes, perquè som professionals. Personalment —continua— em costarà perquè la t e m p o r a d a s'ha fet llarga i queden poques forces».

Respecte al seu triomf a Buenos Aires, Corretja ha manifestat que «no m'ho esperava perquè en ser l'últim torneig de l'any ja estava una mica cansat. Però ho vaig portar molt bé, vaig estar molt tranquil i això em va fer guanyar».

31

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

CICLISME

Les corredores del Fermin Torres reben els premis de la federació catalana Montserrat Torres va rebre un trofeu com a seleccionadora de l'equip de dones CATI MORELL

• Rubí.— Les corredores Karen Thompson i Marta Ponce, del club ciclista Fermin Torres Gil, de la Floresta, van rebre diumenge passat els trofeus com a segona i tercera classificades La seu de «la Caixa» a Rubí es va convertir diumenge passat en l'escenari del lliurament de premis de reconeixement als mèrits de ciclistes i preparadors que van fer una feina important durant la temporada passada. La Federació Catalana de Ciclisme va repartir més de 70 trofeus i diplomes des de les 10 del matí fins la 1 del migdia.

Les corredores del club florestà Fermin Torres Gil Karen Thompson i Marta Ponce van rebre el seu trofeu com a segona i tercera classificades en categoria amateur de dones, en la prova corresponent a la Copa Catalana. La primera classificada va ser la tarragonina Núria Florencio, del club Saunier Duval. En categoria juvenil van rebre els seus trofeus Milagros Rodríguez, del Baix Ebre; Ana Belen Quesada, del Polinyà, i Tània Romera, del Montcada.

Durant l'acte de lliurament de premis, el president de la Federació Catalana de Ciclisme, Miquel Arbós, va explicar: «Tradicionalment, aquesta trobada es feia a la Garriga, però enguany l'hem canviat perquè no volíem obligar ningú a quedar-se a un sopar, ja que n'hi ha molts que vénen des de molt lluny.»

De fet, segons Arbós, «el més important no és el dinar o el sopar que es pugui fer, sinó el lliurament d'aquests premis que atorga la federació a aquells esportistes i preparadors més destacats de la temporada, ja que aquests són els protagonistes». Segons Arbós, «creure en aquesta gent és fer una inversió de futur, un inversió de confiança que la federació diposita en els seus corredors». El

de la Copa Catalana. La Federació Catalana de Ciclisme va lliurar els premis a les corredores en el marc de la celebració anual que tanca la temporada. La festa es va celebrar a la seu de «la Caixa» a Rubí i es va acabar

amb un dinar de germanor, que va reunir més de 200 persones. A més de les florestanes, van rebre premis tots els ciclistes que han destacat, tant en l'àmbit autonòmic, com en l'estatal o internacional.

El Futbol Sala Sant Cugat basa la seva victòria en un eficaç contracop León Sala: Pérez, Marcelo, Àlvarez, Vicente, Luis —cinc ini3 cial—, López, Garrido.

FS Sant Cugat: José Luis, Pla, 5 Pifíol, Mauri, Rafa García —cinc inicial—, Nino, Oriol Brichs, Xavi López, Jaume Estrada, Carles Navarro.

Gols: 0-1 Pinol (3')7T-1 Àlvarez (4'), 1-2 Rafa (4'), 1-3 Pinol (7'), 2-3 Marcelo (18'), 3-3 Àlvarez (27'), 3-4 Xavi López (34'), 3-5 Pinol (39'). Àrbitre: Díaz i Mella (col·legi del Ferrol). ÀLEX LÓPEZ

Ciclistes durant el Challenger Copa Catalana a Rubí. Foto Arxiu president de la federació va destacar l'absència del seleccionador José Luis Laguia, «que ha perdut la seva mare fa dos dies», i va felicitar tots els presents. «S'han fet mereixedors de la nostra confiança», va dir.

La festa es va tancar amb el dinar de germanor que la federació va organitzar al restaurant Can Ferran i que va reunir més de 200 persones. Després del di-

nar, es van lliurar premis de reconeixement a les persones que treballen a la federació. La florestana Montserrat Torres va rebre un trofeu per la seva tasca durant la temporada passada com a seleccionadora de l'equip de dones.

A més, la federació també va lliurar una sèrie d'insígnies de plata a persones que, sense treballar directament per la federació, «han

ajudat molt amb el seu suport»: les dones dels preparadors i seleccionadors que fa més anys que són al capdavant de la Federació Catalana de Ciclisme.

Els components de la federació van lliurar la insígnia d'or al seu president, Miquel Arbós, que, després que ell mateix lliurés la insígnia d'or al doctor, Antoni Poveda, va explicar emocionat: «Aquesta no me l'esperava.»

H Lleó.— Nova victòria del FS Sant Cugat a fora de casa, que el situa a la quarta posició de la taula classificatòria. Els sancugatencs van causar molt bona impressió a la pista del León Sala i el resultat confirma les bones expectatives per a aquesta temporada. La victòria del FS Sant Cugat es va basar en una defensa ordenada i en ràpids i decisius contraatacs, sense donar-li al León Sala el control del partit.

Els primers minuts del matx van ser de tempteig per part dels dos equips. En el minut 3 de partit el conjunt entrenat per Carles Navarro ja va aconseguir el primer gol del partit. Pinol va aprofitar un embolic dins l'àrea local per avançar-se en el marcador. Un minut més tard, el León Sala va empatar el partit a un gol. En el mateix minut 4 Rafa Garcia va fer el 1-2, i tres minuts més tard Pinol, després d'una passada del porter del Sant Cugat José Luis, es va desfer de tots els defensors locals i va establir el 1-3.

El León Sala, però, no es va enfonsar i va continuar treballant.

Fruit d'aquest esforç va aconseguir el 2-3, resultat que registrava el lluminós a la mitja part del matx. A la segona meitat, l'equip de Lleó va sortir a totes i Àlvarez, l'home més destacat del conjunt local, va fer el 3-3. Quan semblava que el León Sala podia capgirar l'encontre, Xavi López, a falta de sis minuts per finalitzar el partit, marcava el 3-4. Quan quedaven 15 segons Pinol va establir el 3-5 definitiu. Demà el Sant Cugat rep el Tenerife Toscal.

AGENDA FUTBOL • 1a catalana 12.00 Blanes-Sant Cugat (Diürn.)

VOLEIBOL 1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 18.00 CV St. Cugat-CV Barcelona (Diss.)

3a regional 11.30 10.00 11.45 18.30 12.00 11.00

Artes-Sant Cugat (Dium.)

Can Cortés-Mil·lenari (Dium.)

Júnior-Matadepera (Dium.)

St. Josep-PB Sant Cugat (Diss.)

Carolinense-Sp, Mirasol (Dium.)

St. Pere-Adesa (Dium.)

JUVENIL FEMENÍ 19.30 CV St. Cugat-CV Barcelona (Diss.)

• 2a divisió SÈNIOR MASCULÍ 19.30 CV Sant Cugat-lgualada (Diss.)

SUB-23 18.00 Mirasol-Esc. Joviat (Diss.)

Juvenil AEM-Sant Cugat (Dium.)

Can Déu-PB Sant Cugat (Dium.)

25 Setembre-Júnior ((Dium.)

Sant Cugat-jabar (Diss.)

SÈNIOR 19.00 Sant Gervasi-UESC (Diss.)

SUB-23 20.00 Patlejà-UESC (Diss.)

HOQUEI-PATINS

Cadet 9.45 10.00 9.00 9.05 16.45

St. Pere L.-PB St. Cugat (dium.)

Júnior-Sant Cugat (Dium.)

Barberà-Adesa (Diss.)

Sant Cugat B-Can Boada (Diss.)

Sant Cugat B-Viladecavalls (Diss.)

M 2a divisió estatal

2a CATALANA 20.16 CHSt. Cugat A-Vilafranca (Diss.| 22.15 CH St. Cugat B-Sants (Diss.)

12.30 PH St. Cugat-Blanc-Blava (Dium.)

SÈNIOR 11.00 UESCA-UE Malgrat (Dium.)

11.00 PH St. Cugat-St Feliu C. (Dium.)

BÀSQUET

SUB-23 12.30 UESC A-UE Malgrat (Dium.)

JÚNIOR 16.30 Sant Joan Despí- UESC A (Diss.)

• 3a preferent • Infantil 10.45 15.15 11.00 15.00

CN Terrassa-PB Sant Cugat (Diss.)

Sant Cugat-Júnior (Diss.)

PB St. Cugat B-St. Cugat B (Diss.)

Rubl-Adesa (Diss.)

• Aleví 11.00 12.45 11.00 15.00

Júnior-Terrassa (Diss.)

PB Sant Cugat-Can Fatjó (Diss.)

PB St. Cugat B-St. Cugat B (Diss.)

Rubl-Adesa (Diss.)

SÈNIOR 20.00 Laeità-UESC B (Diss.)

SUB-23 18.15 Laietà-UESCB JÚNIOR 16.00 UESC B-Berga (Diss.)

JÚNIOR

SÈNIOR 19.30 Mirasol-Sant Jordi (Diss.)

18.00 Levante-Olimpyc (Diss.)

HANDBOL FUTBOL-SALA Divisió de plata 18.00 FS St. Cugat-Tenerrfe Tasca I (Diss.)

1a divisió A 17.00 Tàrrega-CHimpyc (Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ 19.30 H. UESC-Arrahona (Diss.)

9.15

JUVENIL MASCULÍ H. UESC-Barcelona H. (Diss.)

CADET MASCULÍ 13.00 H. UESC-Gava (Diss.)

1a divisió B Divisió d'honor cat.

17.00 Champion-Olesa (Diss.)

10.30 Can Calet-Olimpyc (Dium.)

INFANTIL 15.30 PH St. Cugat-Vottregà (Diss.)

• 3a divisió

ALEVINS 16.30 Navarcles-PH St. Cugat A (Diss.)

14.30 PH St. Cugat B-S.J.Anoia (Diss.)

16.00 Chess FS-Gironella (Diss.)

17.00 Montmany-Valldoreix (Diss.)

17.00 Bokatas-P. Trakap (Diss.)

BENJAMINS 15.00 Sta. Perpètua-PH St. Cugat (Diss.)

15.30 Navarcles-PH St. Cugat (Diss.)

1a catalana

PETANCA

19.30 PB St. Cugat-Winner (Diss.)

JUVENIL 9.30 Martinenc-PH St. Cugat (Dium.)

16.45 PH St. Cugat B-Espanyol (Diss.)

11.00 PH St. Cugat C-Laietè (Diss.)

HOQUEI-HERBA • 3a categoria A

12.30 A. Rimas-Júnior (Dium.)

Campionat femení

B Campionat de Catalunya 11.45 11.30 12.00 18.30

I I Camp. Cat. masc.

2a divisió

Juvenil 16.00 Escola Joviat-Olimpyc (Diss.)

• Cadet

3a divisió 8.00

Sta. Coloma-St. Cugat A (Dium.)

5a divisió 8.00

Cerdanyola-At. St. Cugat (Dium.)

6a divisió 8.00 8.00

St. Francesc B-C. Franquesa (Dium.)

St. Cugat B-Oliveras (Dium.) "

TENNIS DE TAULA 3a catalana SÈNIOR MASCULÍ 11.00 UESC-TT Port (Dium.)

11.45 Olimpyc-Cervelló (Dium.)

11 Divisió d'honor fem.

15 30 RCPoto-Júnior (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ

i Alevins

18,30 CTT Deu-UESC (Diss.)

46.

V

Autocomarca del Vallès, S.A.

T M G Reparació

RENAULT '.Mno^^l

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault a Sant Cugat

Alfons Sala, 29-35 Tel. 674 68 50 Fax 675 24 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel. 589 26 49 - 589 32 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTO RECANVIS

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

VALLÈS E. JULIÀ, S.L.

Tallers: Cami Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TREN DE RENTAT

AUTO JULIÀ, S.L. - c/ Martorell, 41 - Tel. 675 45 79 Lucas

Camí de la Creu, 24 Tel. 675 19 51 -Fax 675 11 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

*

.".-. ^ I P M f e ^

•'.'.

SANTO DOMINGO

•:• ^ « y a i

AUTO RÀDIO ROVIRA Ctra. Cerdanyola, 47 - Tel. 674 06 66 SERVEIS ADMINISTRATIUS

RiusiTaulet, 131 Tel. 675 58 13 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SIMÓN, S.L. • ASSESSORIA FISCAL I LABORAL • FINQUES • ASSEGURANCES EN GENERAL • AUTOMÒBILS

JOSEP M. SOTO i TORT

Ctra. de Cerdanyola, 24, baixos, 1a

Tels. 674 52 16/674 52 66 Fax 589 07 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

PLANXA-PINTURA

CASAS i G. S.L Avinguda Alfons Sala. 22 Tel. 67414 91 Tel. 67414 97

MOTOR s.L.

2

A

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CONCHSSiONAKI OI K I Al

C/ R o s s e l l ó , 1 5 Tel. ( 9 3 ) 5 8 9 3 2 11 - F a x ( 9 3 ) 5 8 9 3 2 11 081 9 0 S A N T C U G A T D E L V A L L È S (Barcelona)

C/ Sant Pere, 7 Telèfon 6 7 5 1 0 1 3 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

DEBAT S O B R E FOCS

33

• Divendres, 25 de novembre de 1994

CUES DAVANT L'ALTAR

El calendari de casaments al Monestir de Sant Cugat queda gairebé plena per tot l'any les primeres setmanes de la tardor anterior a la data de la cerimònia.

Plana 35.

La reclamació a l'administració perquè es faci càrrec de la titularitat dels boscos va ser la principal conclusió del debat sobre incendis que es va fer a la Floresta dissabte passat. Plana 34.

COOPERACIÓ Després que divendres passat els membres d e la Plataforma del 0,7% d e Sant Cugat van proposar a l'alcalde un pla de terminis per arribar al percentatge demanat el 1996, la resposta de l'Ajuntament, que

podria arribar avui, marcarà l'inici de la segona fase d e les negociacions. La plataforma manté, però, que les tendes continuaran a la plaça de Barcelona fins que no hi hagi una «contraproposta sa-

tisfactòria» i ha recollit ja 2.000 signatures.

Mentrestant, h a començat u n ball desordenat de xifres en què cada Ajuntament comptabilitza a m b criteris diferents els diners destinats al Tercer M ó n .

La resposta de l'alcalde a la proposta de la Plataforma del 0,7% és imminent Els acampats demanen que s'arribi a la cessió del 0,7% al Tercer Món el 1996

I El col·lectiu ja ha recollit 2.000 signatures | de ciutadans a favor de la inicitiva

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La Plataforma del 0,7% de Sant Cugat continua acampada a la plaça de Barcelona mentre espera una resposta de l'alcalde a la proposta presentada divendres passat. El comunicat municipal podria arribar avui mateix i probablement expressarà la posició consensuada de tots els grups polítics del consitori.

La proposta presentada pel apuntava un pla de terminis per arribar a la cessió del 0,7% el 1996. Però, segons un dels portaveus dels acampats, Arnau Montserrat, «la petició no condiciona necessàriament l'Ajuntament a arribar al 0,35%, la meitat del que demanem, amb els pressupostos del 1995. Mentre s'arribi al 0,7% d'aquí a dos anys, en els terminis serem flexibles».

La ductilitat de la Plataforma no s'estén, en canvi, a la resta d'aspectes del futur acord: «No aixecarem l'acampada fins que. no tinguem una contraproposta satisfactòria —afegeix Montserrat—. I això vol dir el 0,7% aviat».

Els acampats es consideren legitimats pel suport popular rebut fins ara: 2.000 signatures i una carta oberta que l'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol ha dirigit a l'alcalde. En el text, els veïns se solidaritzen amb la iniciativa de la plataforma i avancen que acceptarien «de bon grat una disminució del 0,7% de la partida destinada a Mira-sol per a despeses ordinàries». L'associació veïnal no considera incompatible la seva posició amb un suport paral·lel a Joan Aymerich i admet que «prendre una decisió d'aquest tipus en moments de crisi econòmica no és gens fàcil».

La continuïtat del contacte amb la ciutadania és l'objectiu principal dels actes públics organitzats per la Plataforma del 0,7%. Tot i el seguiment irregular d'aquestes convocatòries durant el cap de setmana passat, per al grup reivindicatiu són fonamentals perquè

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, reunit amb els portaveus de la Plataforma del 0,7%. Foto: J.A. MULA. permeten la discussió directa amb els santeugatencs. Va ser precisament a la xerrada de Vicenç Fisas de divendres on va sorgir una línia de debat nova. L'investigador per la pau d'Unesco Catalunya va advertir de la necessitat de controlar les vies de canalització dels ajuts al Tercer Món.

Segons Fisas, «les ajudes estatals són crèdits FAD, uns préstecs que obliguen el país receptor a retornar-los comprant productes de l'estat creditor. A més, sovint es destinen a països com la Xina o el Marroc, que els inverteixen en indústries en lloc de prioritzar

la sanitat o l'educació». Per a Fisas, el filtre més fiable són les ONG, però «també cal vigilar-les, perquè en els últims anys n'han proliferat moltes i algunes són autèntics negocis».

Ball desordenat de xifres L'altre debat provocat per les acampades a favor del 0,7% ha estat la guerra de xifres creuades.

Cada municipi comptabilitza les partides destinades a cooperació amb el Tercer Món amb criteris diferents. Segons els Ajuntaments de Terrassa i Sabadell, els dos municipis han destinat aquest any

18 milions de pessetes cadascun a l'ajut al Tercer Món, però hi inclouen fins els sous dels funcionaris que fan tasques de suport als immigrants. Cerdanyola i Sant Cugat, en canvi, donen les xifres de Tes partides destinades al Fons Català de Cooperació —un milió i un milió i mig respectivament—, però recorden altres actuacions puntuals, com el mig milió de Cerdanyola per a unes colònies amb nens saharians o el milió i mig de sous de funcionaris de l'Ajuntament de Sant Cugat descomptats en concepte de vagues i destinat a l'ajut a Bòsnia.

ERC proposa individualitzar l'ajut als països pobres S.B.

H La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha proposat que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, encapçali una campanya de sensibilització de la població perquè cada ciutadà destini el 0,7% dels seus ingressos particulars a l'ajut al Tecer Món.

La iniciativa no és incompatible amb la demanda de la plataforma perquè se cedeixi el mateix percentatge dels pressupostos municipals a projectes de cooperació.

Segons el membre del partit independentista David Bajona, «Esquerra no vol ser una esquerra

dogmàtica i estatalista i no creiem que l'administració hagi de resoldre tots els problemes d'una ciutadania passiva. Per això, encara que continuem adherits al projecte de la Plataforma del 0,7%, reclamem també les iniciatives particulars».

Joan Aymerich hauria de dirigir la iniciativa proposada, segons Esquerra, «perquè té la dimensió pública necessària per fer-ho».

David Bajona considera fins i tot que «seria una acció positiva per la imatge política de l'alcalde, perquè no es tracta de coaccionar la ciutadania, sinó d'informar la

població de la necessitat real d'ajudar els països subdesenvolupats».

El mètode proposat per ERC per canalitzar aquestes iniciatives particulars implicaria també les entitats bancàries, que haurien d'oferir als seus clients la possibilitat d'utilitzar una fórmula sistematitzada per destinar el 0,7% de les nòmines domiciliades a les organitzacions no governamentals (ONG) que triessin. «Sant Cugat és un muniepi amb una renda per càpita molt alta —afirma Bajona— i el percentatge proposat és irrisori. Estem segurs que molts

santeugatencs podrien i voldrien destinar-la a l'ajut del desenvolupament si tinguessin aquesta oportunitat».

Però abans no es materialitzi aquesta possibilitat, ERC continua donant suport a l'acampada i els actes organitzats per la Plataforma del 0,7%. Per aquest vespre, els acampats han organitzat una xerrada amb Núria Camps, membre de Justícia i Pau i una xocolotada popular començarà els actes de diumenge, a les 11 als jardins del Monestir, i anirà seguida d'una sessió d'animació infantil per a la solidaritat.

El CAP Sant Cugat acull l'inici del Curs d'Informació per a Diabètics XAVICAVA

H Sant Cugat.— El passat dijous 17 de novembre va tenir lloc al Centre d'Assistència Primària la inauguració del primer Curs d'Informació per a Diabètics i els Seus Familiars amb la conferència La diabetis: Què es? Què em passa?, a càrrec del doctor Jordi Anglada.

Prop d'un centenar de persones van omplir la sala del CAP on es va celebrar l'acte, en la seva major part diabètics o els seus familiars. Tant la conferència com el curs han estat organitzats per l'Associació de Diabètics Adisa en col·laboració amb el CAP de Sant Cugat.

En la seva conferència el doctor Anglada va explicar els orígens de la diabetis, una malaltia que ja es diagnosticava fa 3.500 anys.

De fet la diabetis és un conjunt de malalties caracteritzades per una alteració dels nivells d'insulina. Aquesta substància la genera el propi cos, i s'encarrega de fer que els sucres, bàsicament la glucosa, siguin emmagatzemats als músculs i les cèl·lules grasses. Si la substància és insuficient o el cos es comença a fer resistent als seus efectes, el sucre s'acumula a la sang i acaba sent eliminat per l'orina. Els músculs es debiliten i inicialment el malalt perd pes. Els símptomes més usuals són patir molta set i orinar molt sovint i amb molta quantitat.

La conferència de dijous va obrir el Curs d'Informació per a Diabètics, que constarà de 7 xerrades mensuals més que tindran lloc fins al juny. Les conferències s'han organitzat amb la col·laboració del quadre mèdic del Centre d'Assistència Primària, per tal de donar informació sobre aquesta malaltia als que la pateixen. A Sant Cugat hi ha uns 400 diabètics inscrits al CAP, però es calcula que el seu nombre total és proper als 2.000.

Detinguts per tràfic de drogues a la Floresta i les Planes • Sant Cugat.— Dos traficants de drogues que actuaven habitualment a la Floresta i les Planes han estat detinguts aquesta setmana pel grup de delinqüència urbana de la comissaria de Policia Nacional de Sant Cugat. Els dos detinguts, de 40 i 36 anys respectivament, eren, segons fonts policíaques, traficants habituals de la ciutat i tenien diversos antecedents per aquest tipus d'activitat delictiva. Les mateixes fonts han indicat que agents de la comissaria els seguien des de feia temps i els van poder detenir en comprovar que estaven venent droga als voltants d'un local de les Planes que els feia de quarter general. Els presumptes delinqüents han passat ara a disposició judicial. / S.B.

Dos petits incendis el cap de setmana H Sant Cugat.— La zona boscosa dels voltants del col·legi Avenç es va encendre divendres passat i van cremar uns sis metres quadrats de matolls i dos pins. L'endemà, es va cremar una àrea de matolls de la zona de Torre Negra d'uns 25 metres quadrats. /s.B.

34

PUNT DIVERS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 25 de novembre de 1994

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

La titularitat privada dels boscos, criticada en un debat a la Floresta La reforestació també es va posar en dubte Sil \ IA BARROSO • S;in( Cugat l a reclamació a l ' a d m i n i s t r a c i ó perquè i n t e r v i n g u i en la l i l u l a n l a t dels boscos i p u g u i c o n t t o l a i la prevenció c o n t r a els incendis va c e n t r a r un debat sobre els tocs a la l l o í esta. l i r a una conseqüència més dels incendi-- de l'estiu. però \ a encetar línies de debat que no s'havien discutit o b c i t a m e n l en cap dels actes de les u l t i m e s setmanes i va qüestionar la necessitat de la reforestació.

I hi bosc privat a m b m u l t i p l i citat de propietari-, es m o l t d i l i c i l de gestionar i d i f i c u l t a l'exccucio ilels plans de prevenció d ' i n c e n d i s .

A q u e s t a va ser la c o n c l u s i ó pi iM cipal del debat I oi puhln . hm •• l'rn'dl que dissabte passat \ a i c u n i í una t i c n t c n a de persones a la l ' n i o Recreativa i de I T s p o r t de la l·loiesta. I I c o l · l o q u i , organitzat pel ( ' o l · l e c t i u d ' A r t . N a t u r a i I ecnologia del ilistt icle. el v a precedir una c o n t e r e n c i a de l'ecoleg \ a v ier Casanovas sobre els electes del foc al bosc i els convidats a la mesa eren la tècnica m c i i i a m h i e n tal de l ' A j u n t a m e n t de M o n t c a d a i Reixach N ú r i a V i d a l , el m e m b r e del ( i r u p d ' A u t o p r o t c c c i ó de la Floresta k i n i ( i a r c i a . la m e m b r e del c o l · l e c t i u A m i c s tic la Terra V i c t o r i a M a r t í n e z i l'arquitecte M a r g a r i t a l r b a n o . m e m b r e del g i u p c o n v o c a n t , que va actuar de moderadora.

Va ser la tècnica m e d i a m b i e n t a l N u í i a V i d a l qui va o b r i r el que havia tic ser la p o l è m i c a central ilel debat. V i d a l \ a l e c l a m a r un estoic de l ' a i l n n n i s t r a c i o per adq u i r i r m i t j a n ç a n t l ' e x p i o p i a c i o les

zones boscoses de Catalunva que els seus propietaris no poden explotar i ni tan sols netejat per disminuir el risc d'incendi, • Cicslionar un bosc privat amb multitud de petits propietaris va alií niar \ idul es gairebé impossible. I els boscos catalans estam molt parcel·lats. A Montcada van trigar setmanes a reunir els permisos i arribar a un acord amb els I.dl 1(1 propietaris d'una atea boscosa per poder netejar-la. I quan els vam tenir, hi va haver l'incendi que va arrasar la serralada de Marina».

HI model de titularitat dels boscos suecs, amb predomini de la titularitat pública, es per a Vidal. el més efectiu. Però aquest convenciment no es. com va reconèixer. aplicable directament a Catalunya: ••l·.ls plans d'expropiació exigeixen uns pressupostos elevadíssims, però tampoc no s'observa cap voluntat per part de l'administració d'intentar acostar-s'hi».

FI problema principal dels boscos privats actualment es la manca d'explotació, que provoca el de-

l.'eebleg Xavier Casiuinvas durant la conferència prèvia al debat. I <no: MANI' I-SPINOS V

sinterès i la manca de mitjans dels propietaris per mantenir-los nets.

Però l'efectivitat de la neteja del bosc és també discutible, segons l'ecoleg Xavier Casanovas: «Per assegurar una actuació correcta cal estudiar cada parcel·la individualitzadamcnt". I.'opinió que el sotabosc és una carrega de foc molt perillosa es generalitzada. «però de vegades apunta Casanovas— l'espessor dels matolls alenteix l'avanç d'un incendi que ja ha comenc.at. No hi ha cap dubte que els camins i les rodalies de les vies de comunicació, que

és on comencen el S() r í dels incendis. sí que han d'estar nets».

Xavier Casanovas va obrir, ja durant la conferència, una altra nova polèmica en posar en dubte la necessitat i, fins i tot. la conveniència de la reforestació. «F.n boscos que s'hagin cremat per primera vegada —va dir— les reforestacions massives poden ser fins i tot perilloses, perquè es trepitja la terra i s'erosiona, es trenca l'equilibri natural que tendeix al rebrot o la germinació de nous exemplars». Només en els casos d'incendis reincidents seria abso-

lutament recomanable la reforestació. «perquè hi ha poques possibilitats que reneixi sol».

1.'espècie triada per a la reforestació dels boscos mediterranis tampoc no ha de ser exclusivament l'alzina, lot i que va admetre l'observació de Kim Garcia sobre l'agressivitat del pi blanc en cremar, que escampa pinves enceses a metres de distancia, per a Casanovas «la idea que el pi no es autòcton és discutible. A més. l'avantatge es que, alhora. és germinador i també escampa llavors productives».

LA SALUT I L'OBESITAT NO SÓN COMPATIBLES LA MEDICINA

ESPECIALITZADA

ARRIBA

AL VALLÈS A TRAVÉS DE

PROFESSIONALS DE RECONEGUT PRESTIGI A BARCELONA. CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA

ESTÈTICA, UN DELS CENTRES PIONERS

EN AQUEST CAMP, DIRIGIT PER LA DOCTORA SAGARNA, LA DOCTORA GARCÍA SERRANO I LA DOCTORA R. CERDÀ, \A FA UNS ANYS QUE ÉS ENTRE NOSALTRES, INSTAL·LAT A L'EDIFICI LABOR MÈDICA

HA ACONSEGUIT

GUANYAR

TORREBLANCA, LA CONFIANÇA

I SEVA DE LA

NOSTRA GENT. - Dra. Sagarna, per què van decidir venir al Vallès?

«La raó que ens ha impulsat a venir aquí es l'existència d'una població amb una inquietud i tina cultura que valora la importància de la nutrició en la seva salut. Creiem que hi ha una àrea de població important en la qual el tema de la medicina nutricional estava al descobert.»

- Dra. R. Cerdà, què creuen que poden aportar a la medicina dins la seva especialitat?

«La nostra feina té dues vessants molt definides: per un c ostut trobem tot el camp de la medicina estètic a.

Per l'altre, els tractaments nutricionals dirigits als pacients amb malalties tan conegudes com la hipertensió, el colesterol, els triglic ericis, malalties cardíaques o vasculars, artrosi, malalties reumàtiques i un llarg etcètera, juntament amb el gran grup de pacients que vénen a la nostra consulta perquè pateixen d'OBESITAT, i tot el que comporta aquesta malaltia en la seva vida diària.»

- Dra. García, quin tractament han de seguir aquests malalts? S'ha de passar gana per aprimarse?

<No, avui dia això és una llegenda. Es pot menjar de tot mentre s'aprima. El més important no són les calories, sinó l'equilibri de la dieta. El tractament per aprimar-se ha de ser molt individualitzat, de tal forma que el pacient es pugui sentir còmode i integrat en la seva dieta per poder fer-la tant a dins com a fora de casa.»

- Dra. Sagarna, pel que fa a la medicina estètica, en què consisteix aquesta tècnica? «És un camp mèdic que s'ha desenvolupat molt en aquests últims anys. Avui dia vivim en una societat en què la imatge personal és molt important, tant a nivell individual com a nivell social. Encara hi ha qui pensa que per millorar la seva imatge ha de passar per un quiròfan, i això no és c ert. La cirurgia plàstica té un lloc molt concret dins la Medicina Estètica, però hi ha d'altres tècniques que, sense risc quirúrgic, donen un resultat molt ràpid i satisfactori.»

- Dra. R. Cerdà, en què consisteixen aquests tractaments?

«El cas de la cel·lulitis és un dels més importants, ja que afecta un 50 per cent de la població femenina.

És un problema que en un 80 per cent dels casos s'ha de tractar amb mesoteràpia, en un altre 10 per cent, mitjançant la cel·lulolipòlisi, i en la resta és suficient un tractament estètic amb cremes i massatges realitzats per un professional.

Els tractaments FACIALS MÈDICS es troben en ple creixement, a causa de l'excel·lent resultat que donen i la seva ràpida i fàcil aplicació. Actualment són tècniques d'aplicació molt freqüent en un ampli sector de la nostra societat, però encara desconegut per molts altres. S'ha d'aclarir que aquests tractaments han de ser practicats per metges experts en aquesta especialitat. S'ha de lluitar contra l'intrusisme i la publicitat enganyosa."

POLICLINIC

iivrvtsx

EDIFICI T O R R E B L A N C A A V D . T O R R E B L A N C A , 2-8 2a p l a n t a , despatx 8-9 Tel. 5 8 9 18 8 8 0 8 190 SANT C U G A T

35

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

SOCIETAT Malgrat la laïcització aparent de la societat, els casaments religiosos continuen essent majoritaris i el calendari del Monestir queda gairebé ple les primeres setmanes de la tardor anterior a la data de la cerimònia. L'espera pot arribar a ser, per tant, d'un any. A m b tot, les dades sociològiques indiquen que ha començat el descens del nombre de matrimonis canònics.

I Sant Cugat és el paradigma de ciutat on creix el nombre de casaments civils i d e parelles de fet.

Cues davant l'altar del Monestir L'augment del nombre de matrimonis civils podria evitar aviat el col·lapse a la parròquia SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— A l'hora de casar-se, la parròquia de Sant Pere Octavià sempre ha tingut molts pretendents. L'arquitectura romànica primer i el creixement de la població després han fet que, tradicionalment, els nuvis hagin de demanar data per al casament al Monestir amb gairebé un any d'antelació. I les xifres no han baixat mai. Des dels anys seixanta fins a final dels vuitanta, el nombre de matrimonis celebrats difícilment baixava dels 150 anuals, i el 1989 es va arribar als 180.

Per al vicari, mossèn Gabriel Bayés, «és clar que els qui vaticinaven un descens del nombre de casaments canònics amb l'arribada de la democràcia i els matrimonis civils es van equivocar».

Bayés atén els nuvis del Monestir des de fa vint anys i assegura que «la gent, quan es casa, vol donar una certa solemnitat a la cerimònia». A més, malgrat la laïcització aparent de la societat, insisteix que «encara hi ha molts creients».

Aquesta continuïtat de la tradició, sumada al creixement de la ciutat, molt ràpid en els últims anys, va estar a punt de col·lapsar el Monestir a mitjan dècada dels vuitanta. Quan el rector, mossèn Pere Vivó, es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere Octavià el 1987, va posar en marxa el primer pla de restricció, que reservava el dret de casar-se al Monestir als nascuts a Sant Cugat o als qui hi vinguessin a viure.

Es van conservar, però, algunes excepcions i s'admetien els nuvis batejats a la parròquia o els qui tinguessin pares o germans casats al Monestir. «Però no podia ser —sentencia Bayés—. Continuàvem desbordats, i al final, hem hagut de ser molt estrictes: des de fa quatre anys, només casem les parelles en què almenys un dels dos és de Sant Cugat o les que hi vinguin a viure».

Tot i la rigorositat, encara ara

La demanda per celebrar el casament al Monestir do Sant Cugat és considerable. la xifra és sempre d'uns 120 casaments anuals. La variació màxima ha anat dels 137 del 1991 fins als 118 d'enguany. És un descens regular que passa pels 125 matrimonis celebrats el 1992, i els 110 de l'any passat, però encara no es pot considerar significatiu.

Continuen, per tant, les cues, però podrien ser les últimes.

Aquesta tendència de disminució del nombre de matrimonis canònics també la pot indicar, per contrapartida, el nombre de casaments civils registrats al jutjat de pau de Sant Cugat. En tretze anys, des que el 1980 es van fer els primers, s'ha passat dels 30

matrimonis als 103 del 1993. El jutjat no té dificultats per donar les dates de casament demanades, ni tan sols a l'estiu, i continua atenent parelles de qualsevol municipi. Per tant, les xifres dels matrimonis civils celebrats a la ciutat no són comparables amb les de la parròquia de Sant Pere Octavià, amb una àrea molt més restringida. Però, malgrat el convenciment de mossèn Gabriel Bayès que els casaments civils han tingut molt poc èxit, el cert és que el seu nombre augmenta cada any.

Segons l'especialista en sociologia de la família i director del departament de Sociologia de la

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Flaquer, la proporció de casaments civils a l'Estat Espanyol ha passat de ser del 6% el 1981, al 20% del 1990, un 30% a Catalunya.

«Pot semblar una evolució lenta —puntualitza Flaquer— però no ho és. Aquests comportaments tan arrelats canvien a poc a poc en qualsevol societat. I Sant Cugat, amb un nivell socio-econòmic i cultural alt, és el paradigma de ciutat on els casaments religiosos estan en retrocés i on es pot trobar un nombre considerable de cohabitacions de fet».

El model de població de Sant Cugat tendeix als casaments civils i a la cohabitació S.B.

I El descens del nombre de casaments que va començar a Europa als anys setanta encara no s'ha generalitzat a l'Estat Espanyol. Segons el sociòleg Lluís Flaquer, «a mitjan anys vuitanta es va començar a notar el retardament de la nupcialitat. Però encara és aviat per saber si aquest grup de població simplement arriba més tard al matrimoni o ja no es casarà». Amb tot, les dades que hi ha sobre l'índex de cohabitació, molt baix, indiquen que la societat espanyola tendeix a conservar la tradició del casament: «Aquí s'ha evolucionat molt més de pensament que a l'hora d'actuar —diu Flaquer—. Els llatins solen ser més tolerants que la resta d'europeus amb qui no pensa com ells i, per tant, no censuren les parelles de fet, igual que penalitzen menys l'homosexualitat.

Les decisions individuals, en canvi, porten majoritàriament a la continuïtat de la tradició».

Però si en algun lloc s'han de normalitzar les parelles de fet és en ciutats com Sant Cugat, on predominen les classes mitjana i mitjana alta, amb formació universitària, i on les dones tenen una professió que valoren. Segons Flaquer, «fins ara la cohabitació era una qüestió de militància o responia a alguna circumstància poc convencional de la parella: o un dels dos era separat, o la dona era més gran, o hi havia algun altre component de marginalitat». Ara, el factor decisiu és la importància que la dona concedeix a la seva carrera: «Sempre ha estat la més condicionada pel model d'unió que tria —explica Flaquer—. L'increment actual del seu interès per conservar la individualitat fa que prefereixi la cohabitació sense fills, i això passa sobretot a les classes mitjanes i altes».

Paradoxalment, aquest canvi de mentalitat, lent però real, que prioritza l'individu per davant de la parella ha provocat una recuperació de la ritualització del matrimoni. Segons Flaquer, «la família comença ser un bé escàs, costa més casar-se ara que fa vint anys, i per això qui es casa ho transcendentalitza».

COOPERACIÓ

SANITAT

Balanç positiu dels primers dies de recollida de material per a refugiats saharians

La sida és la primera causa de malaltia a Catalunya entre els 20 i els 35 anys

Calen aliments bàsics i roba d'abric SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— La Creu Roja de Sant Cugat ha fet un balanç positiu de la primera setmana de la campanya de recollida de material per als refugiats saharians del sud d'Algèria. Segons Enric Martínez, membre de la Creu Roja i coordinador de la campanya a la ciutat, «malgrat la precipitació amb què s'ha fet la crida, la població de Sant Cugat ha respost amb la capacitat solidària habitual».

La campanya ha estat organitzada amb caràcter d'urgent pel comitè d'emergència del camp de refugiats saharians de Tinduf, al sud d'Algèria, que fa unes setmanes es va inundar a causa d'uns aiguats pels quals aquella zona no està preparada. Per això el material necessari per tornar a

muntar el camp, que acull els saharians que fugen del règim del rei Hassan del Marroc, són les tendes de campanya, cuines de càmping gas, mantes i roba d'abric. També els cal tornar a proveir el magatzem d'aliments. Els més indicats per als costums nutricionals dels afectats i el clima de la zona i aptes per al transport i la conservació durant una temporada llarga són productes bàsics com els llegums, oli, sucre, sal, llet en pols, galetes i llaunes de tonyina i de sardines.

«La llista que hem elaborat és estricta —explica Enric Martínez— i convé no portar cap altre tipus d'aliment perquè no es podria aprofitar. Sobretot hem hagut de delimitar molt el tipus de conserves». La campanya serà oberta fins el dia 29.

S'ha situat per davant dels accidents de trànsit MÒNICA CABRUJA

• Sant Cugat.— La sida s'ha convertit aquest any en la primera causa de mort a Catalunya entre les persones de 20 a 35 anys, per davant dels accidents de trànsit, ja que el nombre de morts a a la carretera ha disminuït, segons van explicar els reponsables de l'Associació Comunitària Anti-Sida (ACAS) a Girona. Amb motiu del dia mundial d'aquesta malaltia el proper 1 de desembre se celebraran diversos actes a Barcelona.

La prevenció és clau per aturar la sida i és l'única eina que actualment poden fer servir les associacions per frenar la propagació de la malaltia. La presidenta de l'ACAS, Marina Geli, va informar que la sida s'ha convertit aquest any en la primera causa de mort de les persones entre

20 i 35 anys i va destacar la importància de treballar en petits nuclis i de conscienciar la població de la necessitat de canviar determinats comportaments, en l'àmbit sexual o en la drogoaddicció, per evitar riscos. Geli i el coordinador de l'ACAS, Jaume Angelats, van participar en una xerrada sobre la sida organitzada pel Bisbat de Girona.

Entre les diferents activitats que realitza, l'Associació Anti-Sida de Girona ha organitzat per aquest mes de novembre i pel desembre un curset de formació sobre el virus d'immunodeficiència humana VIH/sida per a voluntaris i ha portat a terme un seminari per a farmacèutics. L'ACAS està connectada a la xarxa d'ordinadors d'informació i comunicació sobre VIH/sida de Barcelona i l'Associació Anti-Sida té

previst obrir locals a diverses poblacions.

El Dia Mundial de la Sida s'organitza aquest any amb el lema Família i sida, amb la intenció de demanar el compromís de la família com a nucli eficaç en la cura de les persones afectades i en la creació d'un ambient favorable per a l'adopció de comportaments de protecció davant la infecció pel virus de la immunodeficiència humana. L'Organització Mundial de la Salut estima que, des de l'inici de l'epidèmia fins al 1994, el nombre de persones infectades pel virus de la sida arreu del món és ja de 17 milions, dels quals 1 milió són nens, i es preveu que a final de segle la xifra arribarà als 40 milions, sempre que no es dediquin més recursos i energia per a la prevenció de la malaltia.

CULERS DE FESTA

3 6

• Divendres, 25 de novembre de 1994

Mes de 125 eulers es van aplegar dissabte passat a la eelebraeió del XV aniversari de la Penya Blau-grana de Sant Cugat, en un sopar que es van fer al restaurant Mas Janer de Mira-sol. Plana 39.

EL T E M P S , C I N E M A I A G E N D A

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana.

Planes 40 a 43.

LA VIDA SOCIAL

Ofertes per esquiar en ponts i aqüeductes HI llarg pont de la Puríssima i la Constitució fa ampliar l'oferta per a la primera esquiada QU1MCHI.

I Girona.

En els últims anys. la segona setmana de desembre -el pont de la Puríssima— s'ha relacionat a m b la primera esquiada dels aficionats no especialitzats. Aquest anv. la peculiar col·locació de les festes obliga l'esquiador a exercir d ' e n g i m e r de ponts i aqüeductes, ja que Ics ofertes de Ics agencies arriben en forma d'allau, amb una amplia gamma de preus i de destinacions. l a / o n a estrella son els Alps francesos. I.es estacions bis 2 Alps. L'Alp d ' l l u c / . Val T h o r e n s . Val d'Iscrc i Tigncs tenen tota mena de combinacions d'hotels. apartaments, apartholels i estudis. De 2 a S places. les otertes es reparteixen en taules denses amb lletra petita en les quals s'especifica que inclou la tarifa. La major part d'ofertes preveuen sortides del tipus pont —2 al í) o 7 a l'I 1 i aqüeducte .i al Hi . LI preu mínim per esquiar als Alps surt a 25.1100 pessetes els ponts i 34.000 pessetes l'aqüeducte, a u t o b ú s m e l ó s . Això en preus d'agencia. La iniciativa individual pot resultar mes avantatjosa si es te un esperit aventurer i una certa traça a l'hora de trobar albergs o habitacions econòmiques, però la competència dels majoristes es molt forta. i fins i tot els clubs d'esquí es \ e u c n obligats a posar preus mes alts als seus socis.

T a m b é es pot trobat algun preu interessant als Alps italians i austríacs, però cal no oblidar que allà també se celebra la Immaculada. bis clements a tenir en compte a l'hora de pagar un viatge son l'allotjament amb taxes per persona i dia. llençols i la neteja del pis. que molts cops no venen incloses , els forfails. l'as-

segurança i, si es necessari. cl transport i els cursos d'esqui o altres activitats. A més, els usuaris d'apartaments o estudis hauran de pagar una fiança generalment no menor a les 30.000 pessetes.

La destinació menys exòtica però més assequible és el Pirineu. Les pistes del vessant francès s'han organitzat per captar clients del Principat. amb la qual cosa no resulta complicat trobar bones ofertes a canvi d'uns quants quilòmetres més. Andorra es manté com a plaça forta, i a les nombroses ofertes d'agències de viatge majoristes s'afegeixen targetes que permeten esquiar a les cinc estacions, patinar sobre gel i prendre un relaxant bany termal. Les estacions de Vallter, La Molina. La Masclla i la Vall de Núria son les més properes de totes. i tenen com a principal avantatge que saltar-se els circuits dels majoristes tan sols comporta un parell de trucades interurbanes.

Els aman

|ui poden triar entre un ampli ventall de possibilitats, l'oto: E. PICAS.

Pistes per descartar estacions o.o.

• Si vol tenir a casa una bona pila de papers multicolors només ha de voltar per una desena d'agències Ara bé. si pensa que tot de viatges demanant inforaixò és massa banal per a i mació sobre viatges a la neu vostè i els seus estalvis, hi durant el pont o l'aqüeducte ha una altra o p c i ó . Per de la Puríssima. Abans de 200.000 pessetes pot anar a recopilar informació, però.

Lapònia sortint amb avió cl es convenient establir alguns dimecres al migdia fins a criteris de forma clara i amb Rovaniemi (Finlàndia). L'ael cap fred. El primer és ventura es pot anar a buscar quins dies vol o pot agafar-se també pel mateix preu a ( o- de festa, mentre que el selorado(EUA). t>on fa referència al saldo

de la seva llibreta d'estalvis.

Aquests són els bàsics, p e r ò n'hi hauria un de tercer a tenir en compte. Cal fer un autoexamen i definir-se com a esquiador competent, en bona forma i disposat a menjar-se les pistes negres durant una setmana, o com a trampejador de remuntadors i plaques de gel que a g a f a r à un c o n s i d e r a b l e adoloriment de músculs després del primer dia.

Depenent de quin sigui el seu perfil, pot anar a bus-

car un sector i desestimar la resta. Per exemple, si té una setmana sencera i calés per gastar però li costa pujar un cinquè pis per les escales, pensi-s'ho abans de deixar-se 100.000 pessetes en una estada amb sis forfaits pels Alps italians. I si, en canvi, està pictòric de forma i espera a estrenar la seva gamma de material 94-95 p e r ò només disposa de tres dies, rumiï-s'ho abans de jugar-se-la en una estació que no tingui mínimament as-

segurada la neu. encara que sigui de canó. L'oferta va des del Pirineu català —on la neu és assegurada només als practicants d'esquí de muntanya i les pistes amb canons— a les pistes més altes dels Alps, on les neus són perennes.

T a m b é cal tenir en compte una cosa tan senzilla com és l'alimentació. Els preus als supermercats als Alps no són precisament econòmics. i no parlem ja d'anar a sopar al restaurant.

III Torneig d'estratègia i simulació a la Casa de Cultura \AVII R BORRÀS

B Sant Cugat Exèrcits conicudcnis ocuparen cl cap de setmana passat l'Aula Magna de la Casa de Cultura i la convertiren en un camp de batalla. Els soldats creu de plom pintat i el terrcnv sobre el qual evolucionaven. acurades maquetes en miniatura. Es tractava del I orneig d'estratègia i simulació •Roger de Llor». organitzat, com els dos precedents. pel I carn S N A E C . una associació santeugatenca dedicada a la promoció d'aquest tipus de jocs. LI miamadot en la classiticacio ••.\ntlüuitiii•• va ser el bar-

celoní Efren. que amh un exèrcit selcucida va arribar a fer I.3IK.9I5 punts. \ la classificació - M e d i e v a l ' el guanyador va ser el santcugatenc .losep Miquel,iv, amh 1.157.972 punts tels amb un exèrcit ucrmànic del segle XV. Els jocs d'estratègia son s i m u l a c i o n s de b a t a l l é s . reals o i n v e n t a d e s , amh exèrcits histories. Els jugadors han de tenir en consideració no tan sols la magnitud de les tropes. Ics armes i la distribució estratègica sobre el terreny, sinó també una multitud de variables menors que aporten verisme

a la simulació: condició física i moral de les tropes. línies d'avituallament, reserves d'aigua i de municions. etcètera.

El reglament de joc triat pels organitzadors del campionat ha estat l'editat pel Wargames Research ( i i o u p en la VII edició (de l'agost del 1992), que pievcu variables per a jocs de simulació ambientats entre els anys 3000 a d ( ' i 14S5 ddC. Les variables s'estableixen i modifiquen mitjançant tirades de daus. amb un sistema en certa manera similar al funcionament d'un joc de rol.

i.mides simulen batalles de manera molt detallada. 1-nin: MANI- ISI'INOS \

37

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL H a n passat dinou anys des de la primera edició de la Festa de Tardor de Sant Cugat i, cada any que passa, són més les entitats que s'hi afegeixen, més activitats que s'organitzen i més santcuagtencs que hi par-

ticipen. Això, per a Carme Talleda, és un símptoma evident «de la bona salut democràtica del nostre poble». Enguany aquesta «salut» s'ha notat més que mai. La comissió organitzadora, que ha fet un balanç

molt positiu, es va reunir ahir en el tradicional sopar de germanor. A r a ja es pensa a treballar per la festa de l'any que ve, que arribarà a la vintena edició. «Serà més que una festa», afirma C a r m e Talleda.

CARME TALLEDA. Membre de la comissió organitzadora de la Festa de Tardor

«Sant Cugat té salut democràtica» JOSEP MARIA VALLÈS

• Centre.— La participació dels ciutadans en la dinovena edició de la Festa de Tardor ha estat multitudinària. Ha estat el lema, Foc: mai més!, un element decisiu?

—«Han estat diferents factors que han confluït tot aconseguint que hi hagués molta participació. Un factor ha estat el lema, un altre és que a més que neix una associació específica preocupada pels incendis, hi ha hagut altres entitats que s'han addherit a la Festa de Tardor, i un tercer factor és la mateixa evolució de la Festa. I la veritat és que el temps també ens va ajudar.»

—Quin balanç ha fet la comissió organitzadora? Ha sortit tot com estava previst?

—«Sempre hi ha coses que són millorables des del punt de vista intern de l'organització. Pel que fa al poble, ha respost d'una manera magnífica. Estem molt contents.»

—Contràriament, el debat no va aixecar l'expectació prevista inicialment.

—«No hi estem d'acord.

El debat buscava una col·laboració de la societat civil amb les institucions i, això, creiem que està en vies d'aconseguir-se. S'han obert uns mecanismes de diàleg.

Una altre tema és que la població en general no participés en el debat. Si que ens hauria agradat veure més entitats participant en el si del debat.»

Carme Talleda als jardins del Monestir, escenari de la Festa de Tardor. Foto: MANÉ ESPINOSA. —Per primera vegada la comissió ha decidit organitzar debats entorn als temes que van quedar finalistes: la reivindicació d'un espai per a les entitats i una anàlisi sobre la tolerància i el respecte a Sant Cugat. Les dates estan fixades?

—«Passades les festes de Nadal i Reis es convoca no-

vament les entitats per posar fil a l'agulla. El primer dels debats podria ser el mes de febrer i l'altre, més aviat per la primavera.»

—Els orígens de la Festa de Tardor, l'any 1976, parlen d'una festa per donar a conèixer les entitats als santcugatencs i reivindicar espais i situacions que amb

Conxita Rius i Ignacio Lozano presidiran els actes de la Llar durant un any. Foto: M. ESPINOSA

el temps s'han anat aconseguint. Dinou anys després els objectius són els mateixos, però s'assoleixen?

—«Creiem que l'estat de salut democràtica d'un poble és la participació en festes d'aquest tipus. Una festa que agrupa les entitats entorn a un lema que és reivindicatiu i festiu. No es

tracta d'una confrontació directa amb el poder. Però al poble hi ha una sèrie d'aspectes que li preocupen i fa el seu camí i cada any ho posa de manifest. Així, d'una manera divertida, plantegem els problemes al si de la societat civil. Per tant, penso que les persones que governen haurien d'estar orgulloses de tenir al seu poble festes d'aquest tipus, de tenir una societat capaç de pensar i plantejar-se coses».

—La Festa de Tardor és d'algun color?

—«És una festa en què tothom hi té cabuda. Tothom hi pot participar, sempre que no siguin entitats de caràcter lucratiu, sinó de caire social.»

—Després de la Festa de Tardor de l'any passat va néixer la Plataforma Cívica en defensa de la Torre Negra i rodalies. Un any després, aquella Festa de Tardor encara és viva.

—«És un tema molt important, fins i tot els partits polítics de cara a les properes eleccions el tenen en compte. Això vol dir que la Festa de Tardor va fer un gran servei cívic.»

—L'any que ve serà la vintena edició de la Festa de Tardor. Serà més que una festa?

—«Serà més que una festa. L'hem de fer maca, l'hem de fer important i aprofito aquesta entrevista per demanar l'ajut institucional perquè sigui la festa de tots amb l'esforç de tots.»

Una nova empenta a la Fundació Eugeni Canas I Sant Cugat.— El passat dia 19, en l'assemblea extraordinària convocada per l'Esbart Sant Cugat, a la qual s'hi esperava més assistència dels associats, es va decidir, com a punt més important, donar suport a la creació de la Fundació Eugeni Canas. El nom d'aquest organisme es deu a l'arrelament que Canas, mort el 1987, va tenir a la dansa, la poesia, el teatre i tantes activitats del folklore i la vida santugatenques. Va ser també dels primers socis de i president de l'entitat quan es va tirar endavant l'adequació i la consolidació del local actual.

Amb una aportació inicial per part de l'Esbart de 500.000 pessetes, aquesta fundació pretén ser un instrument per servir a la música i la cultura catalanes.

Es tracta de crear un organisme independent, estratament lligat a l'Esbart, però que tingui la seva pròpia dinàmica. Fer-se càrrec del concurs dels Germans Claret, assumir el muntatge de nous balls i edidar llibres són tasques, entre d'altres, que la fundació podrà anar assumint, en la mesura que es trobin patrocinadors i col·laboradors.

Integrada pel Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament la vila, membres de junta de l'Esbart, el director del Conservatori de Música, familars d'Eugeni Canas i socis del mateix Esbart, la Fundació es crearà formalment a fi de mes, si bé una persona ja hi està treballant en l'actualitat a dedicació completa. Es tracta, segons Joan Rovira, president de l'Esbart, de crear una fundació que serveixi «per ajudar el poble i el país a través de la cultura»./F.C.

Els llums de Nadal ja estan preparats per il·luminar els carrers de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

La Llar d'Avis de la Parròquia celebra el XV aniversari

Es comença a instal·lar l'enllumenat nadalenc

• Centre.— Dimarts finalitzen els actes de celebració del quinzè aniversari de la Llar d'Avis de la Parròquia amb la missa de 9 al Monestir i la posterior actuació de la Coral Rosa d'Abril. Uns actes que van començar el dimarts dia 22 amb la pro-

H Sant Cugat.— L'Ajuntament ha començat a instal·lar el tradicional enllumenat de Nadal a bona part dels carrers de Sant Cugat des de fa una setmana. En el decurs de les properes tres setmanes es completarà la operació, de manera que aquells carrers

clamació de la pubilla i el fadrí de l'entitat.

Amb una sala d'actes plena de la gent gran, Conxita Rius va ser proclamada pubilla i Ignacio Lozano, fadrí. Sylvia Flury, tinent d'alcalde de Serveis Socials, els va col·locar la banda i la faixa. / J.M.V.

on així hagi estat especificat puguin gaudir de la ja típica il·luminació nadalenca. La intenció de l'Ajuntament és que l'enllumenat ambienti els carrers entre el 7 de desembre i el 7 de gener, data en la qual seran retirats. / x.c.

APUNTS

38

ELS 4 C A N T O N S . Divendres, 25 de novembre de 1 W

LA VIDA SOCIAL Exitosa tira d'esquí del Club Muntanyenc a la Casa de Cultura

Carles Cabanas Aquest fotogral santeugatenc ha quedat classificat en tercer lloc en la lliga fotogràfica de l'Empordà. I AI sensibilitat i la qualitat son dites de les constants de la seva obra Mi

IM

s| s \ \ I

H Sant Ciliat 1 -'otograf. cscriploi i des de ta un temps dibuixant. C .nies ( a hanes dis|rilniei\ d e - de la uns anvs cl seu temps entre curtes estàtics a Sant Cugat i d'altres d'un xic mes llargues a I'l nipoida Ouè: es una lliga fotogràfica'.'

•<l's un tipus de concurs de fotografia en que obtens una puntuació al llarg de diverses exposicions a ilitcicnts llocs, a rao d'exposició per mes. I s com si fos Lina lliga de futhol. Aquest any seia la desena vegada que s'organitza aquesta lliga. Hi intervenen agrupacions fotogràfiques de diverses poblacions de la / o n a . com Arbúcies. Sant Feliu. Blanes. etc. Aquest anys hi participen nou agrupacions. Lis concursants tan nou entre gues, una per agrupació.

Cada mes un jurat es reuneix i dóna una puntuació a les fotografies presentades.

A q u e s t a p u n t u a c i ó es va acumulant, f s una manera interessant de concursar, un dia avances i l'altre pots retrocedir. tot en funció de la puntuació de cada lloc."

—Ouè penses del concursos de fotografia'.'

- «Sempre he pensat que el tema dels concursos i els premis era una mica de ciència-ficció. I.a fotografia, com a art, ha de ser un retlex d'allò que tu vols fer. Una obra que fas i t'agrada, l'ensenyes per això. Hls jurats poden buscar moltes coses diferents segons el seu gust i que no són les que veu l'autor. Uns poden valorar el tema; d'altres, el color o la composició o bé l'anecdota. En funció d'això. una obra pot ser molt valorada per uns i molt poc pels altres.»

— P e r concursar, temes lliures o bé temes obligats?

—«Tots dos. Per mi, és molt més difícil un d'obligat perquè si bé hi ha temes que sents molt propers, d'altres són estranys per mi i per la meva manera de veure l'art. En aquesta lliga hi ha-

C'arlcs Cabanes afirma que li agrada molt xerrar. I-iitn: JA. MU1J\.

«

Vull mirar més enllà de l'horitzó »

-Nom: Carles Cabanas -Lloc de naixement: Sant Cugat -Data de naixement 5 de novembre 1942 -Estat civil: «Bé».

-Professió: Fotògraf i artista.

-Aficions: «Moltes: per descomptat la fotografia, però també escriure contes i prosa, dibuixar, xerrar i discutir a m b els

via de tot: temes lliures i obligats; alguns tan difícils de captar com ampolles o vehicles, que poden ser temes que no sedueixen gairebé ningú. És llavors quan et veus obligat a capgirar-lo.

Jo. per valorar una mica les meves c o m p o s i c i o n s , e m faig una pregunta: Me'l penjaria jo al menjador de casa?

I és clar que si la resposta és ' n o ' allò ja no pot ser-

amics i. sobretot, mirar més enllà de l'horitzó.»

—Un llibre: «La stihatge . d'Isabel-Clara Simó.»

—Una pel·lícula: «2001 Odissea de l'Espai —Una música: « Camiinu Hurana.»

—Màxima aspiració: «Viure en pau a m b mi mateix i conservar la capacitat de reconèixer la bellesa de la natura.»

vir-me com a art. La dificultat, si et mous dintre d'aquests paràmetres i a m b un tema obligat, és evident.»

—Tu ets el fotògraf de Sant Cugat de tota la vida.

Abans va ser-ho el teu parc.

C o n s i d e r e s la fotografia com un testimoni de la història o com un art?

—«La valoro com un testimoni històric: penso que moltes vegades les coses es

sobrevaloren una mica. La fotografia és un art, p e r ò no en tot els casos. Ara es valoren com a obres d'art fotografies de galeristes del segle passat que veritablement només són testimonis d'una època i una manera de fer i de vestir, però que no aporten res a l'art fotogràfic com a tal. Penso que el m e u pare no podia veure la seva feina fotogràfica com

Matinal flamenca del Centro Popular Andaluz

L'establiment Majik regala un viatge a Eurodisney

• Centre.— Diumenge 20 de novembre, el Centro Popular Andaluz de Sant Cugat va tornar a organitzar una matinal flamenca. Hi va participar el cos de ball de l'entitat, dos grups procedents del CPÀ" de Montornès del Vallès i tres sud-americans que van interpretar diverses cançons i van recitar poesies. U n a vegada nies. la festa del C P A . animada pels balls i les cançons. va servir per engrsear l'entitat andalusa de Sant Cugat.

D'altra banda, cl president del Centro. Gabriel Ruiz. va dir que l'any que ve és previst crear el bateig d'adopció andalusa. J.M v

• Centre.— Helena Cristina Nunes ha estat la guanyadora del sorteig del viatge per a dues persones al parc recreatiu Eurodisney —emplaçat a les rodalies de París—. concedit per la botiga Majik a m b motiu del segon aniversari de l'establiment a Sant Cugat i del seu vintè aniversari a Barcelona.

A restabliment de Majik a Sant Cugat, que esta situat al carrer Sant Jordi numero 2Í). s'hi fan armaris a mida. acabats en laca i diversos productes elaborats amb fustes naturals, envernissades, tenyides en decapé. salUna imatge de la matinal flamenca del C P A

mó. etc.

J.M.V.

nosaltres la veiem; tampoc nosaltres no p o d e m preveure q u è serà aquesta professió en un futur. Crec que les fotografies antigues tenen un valor bàsicament com a p l a s m a c i ó gràfica d'un temps, com poden ser el pictogrames medievals o les pintures paleolítiques.

Ser testimonis del canvi tan gran que ha fet el nostre poble durant aquests anys és el veritable valor de les fotografies del meu pare.»

— É s , doncs, aquest el veritable valor de la fotografia per a tu?

—«Sí. Sé q u e la fotografia congela un instant de vida.

E m p r e s o n a q u e l c o m tan inabastable com el temps i en això rau el seu valor i el seu misteri; és com un mirall que mostra el passat. És un testimoni del nostre pas per la vida.»

• S a n t Cugat Al llarg de tres setmanes la Casa de Cultura ha vist desfilar a les tardes amants de l'esquí per comprar i vendre objectes diversos r e l a c i o n a t s tant amb l'esquí alpí com amb el de fons.

Organitzada per la secció d'esquí del Club M u n t a nyenc Sant Cugat, la fira ha assolit un èxit imprevist de vendes i d'interès entre els usuaris i usuàries d'aquest esport de la neu. La setmana passada, el dia Li. diada deia Festa de Tardor, va caldre repartir números entre la gran quantitat de persones que van voler ser les primeres a adquirir roba. esquís 0 sabates. Curiosament fins les ') del vespre no va parar de circular gent. La setmana anterior, els interessats a vendre van portar el material a la Casa de Cultura.

Sobre el preu que va fixar el venedor, la secció d'esquí el va incrementar un deu per cent, benefici q u e serveix per obtenir uns ingressos que després es destinen a promocionar l'esquí entre els associats i associades del C M S C . Aquest divendres dia 25 és el darrer per anar a cobrar si s'ha fet la venda esperada, o a retirar el material en cas que no hagi estat venut. F.C.

El Grup de Joves de la Parròquia prepara el pessebre vivent 1 C e n t r e . — D a v a n t la proximitat de les festes de Nadal, el grup de joves de la parròquia de Sant Pere Octavià d e m a n a la participació de menuts entre nou i setze anys p e r organitzar el p e s s e b r e vivent d ' e n guany. Cal r e c o r d a r q u e aquest pessebre és l'únic entre la resta dels que es fan a Catalunya ja que tots els actors són nens. Aquest acte consta de vuit quadres que representen els fets anteriors al naixament de Jesús. i q u e culmina a m b el naixement e n u n a establia del «més petit gran home». El dia 24 de desembre, de 6 a 8 del vespre, els jardins del M o n e s t i r s ' o m p l i r a n amb la actuació del grup de joves de la parròquia, com ja és tradicional. / J.M.V.

A. Ravascall lliura el premi a la guanyadora. loio: M. l·.SPINOSA.

39

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 25 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.-Giragonsejarà. 2 . - Donarà notícia a algú d'alguna cosa. Base. 3 . - Agafi r a t e s . N a u d e g u e r r a p e t i t a i lleugera que serveix per rec o n è i x e r la p o s i c i ó d e les n a u s enemigues. Repetida arreu.

4 . - L i m i t a el g o i g . G i n g i v i t i s .

Nom de consonant. 5 . - Dist à n c i a a la q u a l h o m p o t a r r i bar a tocar o haver una cosa.

Riqueses que hom desplega e n l e s c o s e s d e la v i d a . 6 . Dany moral o material. Prefix: s o b r e . T r e s d i f e r e n t s d e l'iris. 7 . - Ser. L l e v a la c u a . 8 . Article emprat a l'inrevés.

Sàrria petita. R e p e t i d a p e r tot.

9 . - Cinquanta romans. Dreta i r í g i d a , al r e v é s . E n c a d a c o l l d e l j o c d e c a r t e s , la q u e p o r t a estampada una figura de patg e , al r e v é s . 1 0 . - A b a n s . D o nar de m e n j a r a algú.

Panoràmica del sopar celebrat a Mas J a n e r . Foto: MANÉ ESPINOSA.

Més de 125 culers celebren el XV aniversari de la Penya Blau-grana

V e r t i c a l s : 1.- Espai c o m p r è s e n t r e el vel del p a l a d a r i el c o m e n ç a m e n t de l'esòfag. 2 . A n e i à . de b a i x a dalt. P e u . N i t r o g e n . 3 . - R e l a t i u s al r i t u .

Campió. 4 . - Establiments de caritat on s'allotja gent d e s valguda. Punt cardinal. 5 . S í m h o l q u í m i c del gal·li. R e petirà. 6 . - Boig. Símbol qui-

1

2

4

3

GIRALT

5

7

6

8

9

10

11

1

r;

2

t

3 4 5 6

•

'

.

:

'

-

7 8 9 0

«»»»».

m i c del fòsíor E s repeteix per fer u n r e t r a t c o m p l e t . 7 . - Q u i és a m o d ' u n o m é s navilis. La més petita de les r o m a n e s .

8 . - Sigla del sud. Faci servir u n a c o s a e n sentit i n v e r s . C a p girat t e r r i t o r i d ' u n a n a c i ó . 9 . Ocells. Promesa. 1 0 . - Nota musical. Estat de l ' A m è r i c a d e l S u d . El m é s m a l · l e a b l e i dúctil de tots els metalls, pesant i i n a l t e r a b l e . 1 1 . - R à p i d s ,

accelerats, precipitats.

-ilV suv -'01 S"'« H-»B 1 -'6 1 «M -•res 31 -•% '«""sa Mssa --i 'S'Hi (dg lBW -'9 'saxnn isüqy ~'S a d 's!»!lfl -'tM

S ÍA

. V !1ÇH _ '£ "d3n 'ÇÍBSIAV -'Z

•pjesuOífcjir) -'] :rï(Biuoz)uoq opn|Os

Rudy Ventura va amenitzar la vetllada amb la seva trompeta CARMi; Ri.VERTK

• Sant Cugat.— Més de 125 culers es van aplegar dissabte passat a la celebració del XV aniversari de la Penya Blau-grana de Sant Cugat. El sopar, que es va fer al restaurant Mas Janer de Mira-sol, va compL'entitat més culer de S a n t C u g a t , la P e n y a Blau-grana, va celebrar amb els seus amics, socis i simpatitzants el XV aniversari.

El moment culminant de la celebració va tenir lloc la nit de dissabte amb el tradicional sopar de germanor, al qual hi van assistir més de 125 persones. A les penyes del Vallès, amb les quals existeix una excel·lent relació, s'hi van afegir les de Cornellà, Calella i Sant Feliu de Llobregat. En representació de l'Ajuntament de Sant Cugat hi havia el regidor d'Esports, Xavier Figueres, i per part del Futbol Club Barcelona, el directiu Pere Yauferas. El sopar va

tar amb la presència d'autoritats polítiques i esportives, a més de diverses penyes barcelonistes. La celebració va començar dissabte al migdia amb el programa especial Avant-Matx, emès des de la seu barcelonista per l'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat.

transcórrer en un ambient festiu i d'eufòria pel triomf aconseguit pel Barca aquella mateixa tarda a Valladolid.

L'encarregat de posar les primeres notes musicals i animar encara més la vetllada va ser el popular trompetista Rudy Ventura.

També a la ràdio L'emissora municipal tampoc no hi va faltar. L'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat va emetre en directe, des de la seu de la Penya Blau-grana, un programa especial ple de sorpreses. El convidat estelar va ser Pitu Abril, el conductor del programa La Barberia de TVE a Sant Cugat.

El popular periodista va fer d'endevinador i, hores abans del partit a Valladolid, va encertar els autors dels tres gols que després marcaria el Barca. El concurs, patrocinat per la llibreria Paideia, va regalar 3 llibres de La balada de Wembley i amb la porra, gentilesa d'Els 4 Cantons, els guanyadors podran presenciar, aquest cap de setmana al Camp Nou, el Barça-Sevilla. La cirera a aquest suculent pastís radiofònic va ser la connexió amb el periodista d'El Mundo Deportivo Jesús Galindo, que des de la concentració del Barca a Valladolid va informar de l'última hora del Barca.

SOPA DE LLETRES

GIRALT

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de calmar.

A M M A

A

Encara que l'enroc negre sembli ben defensat, les blanques acaben guanyant.

1 Z

A

A

N

s

R

M

A R

A

R Ç

A

S

1 T

T

S

J

0

A

R

T

K N

U

1 D

Ç

1 A

Q 0

E

A

A

E G

S

N

C

R V

L 0

A

A

A

H

1 H M

V

N

R

E

1 X

A

U R

R

z

K

U M

R M A O

N X

R

B

R

L

o

A 0

A Q

P

J

A

R

A

U

i A í

Y

S

Y

S

U

A

L™»:«™,

& & & .

« % i0mm

\ imu JLQ ç '.\/\a • d>V r'X*d3*X't~:>h'0X9V E O O d O ' l :9P"|os

GIRALr

ARXIPÈLAG CATALÀ Espai natural marí amb una notable fauna terrestre. especialment protegit.

Fusió va actuar a la II Mostra de Dansa de Calella • Sant Cugat.— L'escola de dansa Fusió va participar en la segona Mostra de Dansa de Calella, organitzada per l'Ajuntament de la localitat. Fusió, que ja va participar en la mostra l'any passat, va presentar el nou treball Vuit són pocs amb coreografia

de Maria Roca i música de Pep Llopis.

A Calella també hi van participar escoles procedents de Barcelona, Calella, Arenys de Mar, Manresa, Pineda de Mar i Tordera.

Fusió actuarà properament al Teatre-Auditori i hi presentarà Vuit són pocs. i J.M.v.

& & &

* : *<«<™«

m?.v.\dv \ieineum 'JI \missi: •juiR|qi: U7jo|X)ui 'jurïiiiiu Misainuie 'imudiv :onn|os

Vuit són pocs, un nou treball del cos de dansa d e Fusió. Foto: J.A. MULA.

J. ESCUDER

MIG

MEDI

MIG DESFET 0»P) 13dS3a DIW (P»n) ICTHW OIW S303W :9P"WS

40

APUNTS

ELS 4 CANTONS .' Divendres, 25 de novembre de 1994

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de rOnce

Dilluns tordu obert

Sorteig d edimecres, 23-11-94

78717 Número

CONFLENT

vi V ALTA CERDANYA

2 500 000

8 7 1 ,'

50 0 0 0

7 1 1

5 000

1 7

500

í PCUES

0

03141

ü i v e " d r c s . 18 11 9 4

98236

o

T

05588

O i l l u r s . 21 11 ;>4

•0-

Surt

-r ':- r

•cm ^fiÜ

%

ALT EMPORDÀ

&:%>rs

•i'm

/

o

<it-A

06,51

fwi-iojr

"

Iv.v.v %XK

950 N u m premiat

Dl • . M i ' · · ' . l i ' 2 9 1 ' lli-,', ml.-, l · i 1 l

20

15

Badalona

19

1

Barcelona

20

13

La B i s b a l

18

13

Blanes

20

14

Cadaqués

16

13

1

Estartit

17

13

,',M

Figueres

'7

' ?••

Fontcoberta

' 1

'\

F o r n e l l s d e la S e í v a

19

11

Gi-ona

19

13

Lleida

11

6

Palma de Mallorca

20

10

16

2,5

1-2-4-5-6 7-15-19-21-37 38 - 42 - 44 - 48 - 49 50 - 56 - 58 - 63 - 67

Puigcerdà Ripoll

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 19-11-94 2 3 - 2 7 - 3 2 - 4 1 . C-11 R-8.

Pessetes 60 008 259 2.613 790

11 1

F.

20.5

Roses

17

Sani Adrià del Besos

20

13 9

Sant Cugat del Valies

21

9

St. Feliu d e Guíxols

15

14.5

St. Pau d e S e g u r i e s

10

2

S i . Privat d ' e n Bas

14,5

7

Sta. C o l o m a d e Farners

22

S t a J C o l o m a d e G.

21

9

Tarragona

21

12

València

21

15

12

137.378

723 de 5

25 576 de 4

5.502

381 917 de 3

780.00

Sorteig de dijous, 17-11-94 6

Màx. Min

Alacant

128

Súper 10

1

Països C a t a l a n s

2?

-l

19de5 +C

1 2 , 4 3 (oficia!,

(oficia!)

21

'1

4 de 6

1 1 , 4 3 (solar,'

W,25

Eivissa

Sorteig de dimecres, 23-11-94

15-18

Es pon

1 6 , 2 5 (so/ari

C a s t e l l ó d e la P l a n a

',5 1

Encertants

00,10/oitoaJi

Es pon

1:12

;>m • . r l · , 22 1 1 9 4 [ J l ü i l ' · s , 2 1 11 9 4

2 3 , 1 0 fsoter)

0 7 , 5 1 (oficia/,)

Temperatures d'ahir

Sorteig d e dimecres, 23-11-94

Sorteig

Surt

Isolar)

TEMPESM

BERGUEDÀ

Trio

o

&

VALLESPIR

1

Ü

N u m premiat

D i m . i r t s . ,<? 1 1 - 9 4

ROSSELLÓ

3A KA EPDAN-

100 Sorteig

Tel. 6 7 5 16 51 Sont Cugat

I Premis

7 8 7 1 .'

Alfons Salo, 23, boixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3o «dot i cornet jove

17 26 - X - 32. C-39 R-Z Pessetes

Encertants

312.061 766

1 de 6

10.760 751

6 de 5 + C 306 d e 5

421.990

18 8 9 7 d e 4

9.681

376.921 de 3

1.028

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 23-11-94

2 - 1 1 - 16 24-37 -45 Complementari

14 Encertants 0 de 6 0 de 5 + C 17 de 5

Pessetes 439.501.526 727.588 35.666

815 de 4

2.083

14 685 de 3

421.00

Bonoloto Sorteig de dimecres, 23-11*94

1 - 6- 8 25 - 26 - 43 Complementari

Reintegrament

Estat Espanyol

Més sol i més boires

Bilbao^

El temps continuarà estable gràcies a l'anticicló que afecta totes les comarques catalanes El temps no experimentarà, de moment, cap canvi important. En el mapa isobàric s'observa com Catalunya es troba sota el domini de les altes pressions. Alhora, totes les pertorbacions atlàntiques circulen per latituds atlàntiques circulen per latituds més altes. Amb aquestes condicions l'ambient serà estable i amb temperatures diürnes superiors a les normals per aquesta època de l'any. A les planes interiors lleidatanes l'ambient serà fred i poc assolellat a causa dels freqüents bancs de boires.

A les comarques gironines el temps continuarà sense canvis. La situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions i cl dia serà estable. I.a humitat ambiental serà elevada i sovintejaran les boires i els bancs de núvols baixos, l.cs temperatures es mantindran estables, suaus de dia i fredes de nit.

Al Barcelonès i al Vallès Occidental freqüentaran les

7

La C o r u n y a

Les temperatures seran relativament suaus. A la Catalunya Nord la situació meteorològica també estarà dominada per les altes pressions. El dia serà assolellat però amb freqüents bancs de boires matinals. A les illes Balears hi hauran algunes clarianes però en conjunt el dia serà gris i humit a causa de les boires i dels núvols de tipus baix.

Els vents seran fluixos i variables. La mar estarà arrissada amb tant algunes petites àrees de marejol.

Sense canvis

Al País Valencià els proboires, el dia serà gris i la visibilitat no serà gens bona. tagonistes meteorològics seEls valors termomètrics no ran el sol, les boires i la tranquil·litat atmosfèrica. experimentaran canvis.

En els propers dies el temps no experimentarà cap canvi important. La situació meteorològica continuarà dominada per les altes pressions, la qual cosa farà que l'estabilitat atmosfèrica sigui absoluta. A les planes interiors i a la franja litoral les boires es mantindran denses i persistents. Les temperatures es mantindran estacionaries. Els vents seran fluixos.

12

Granada

18

Madrid

21

6 7

Santander

17

10

Saragossa

13

8

Sevilla

19

11

Toledo

21

7

Valladolid

16

2

Món Amsterdam

12

7

Atenes

l6

10

7

3

Bonn

10

5

Brussel·les

12

_5 16

Buenos Aires

31

Ginebra

9

L'Havana

32

Lisboa

21

12

Londres

14

JT0 10

Los A n g e l e s

23_

Mèxic

26

Miami

_28

Montevideo

27

Moscou

3

6 21

8

11 15 -2 2

Nova York Paris

12 8

Pequin

Praga

9

Quito

19

2 8

Rio de Janeiro

23

15

Roma

19

6

Santiago

30

12

Santo Domingo

31

21

Tòquio

14

9

Varsòvia

8

2

Viena

9

2

Washington

9

-1

Sorteig de d i m a r t s , 2 2 - 1 1 - 9 4 9

19 - 27 - 32 - 42 - 45. C-14 R-0.

Encertants

Pessetes

0 de 6

39.939.398

1 de 5 + C

15476.212

57 de 5

108 619

3.315de4

2.957

58.016 de 3

400.00

Sorteig de dil uns ,21-11-94 11 -21 -23 -41 - 46- 48.CJ6 R-1.

Encertants 0de6 Ode 5 + C 49 de 5

Pessetes 19.817.722

— 435.554

2.798 de 4

3.451

49.135 de 3

400.00

• Balança. 22 set.-22 octubre —L'I factor econòmic cobra importància —Ja que has entrat en un període d'esi. per tant, es el m o m e n t d'aventutabilitat personal, aprofita-ho p e r resoldre temes pendents. rar-se a inversions.

• Àries. ;!! m;irc.-2(i ahnl —Les situacions critiques aniran prenent rellevànica i la família serií el teu únic reducte tranquil.

• C r a n c . 22 j u n y - 2 2 j u l i o l

• T a u r e . 21 abril-2U maig —Potencialment té punts per entrar en crisi e n les teves relacions sentimentals. Busca suport en l'entorn.

• Lleó. 23 juliiil-22 agost —Afrontes cabdals qüestions familiars i millor serà que et guiïs pel teu instint si no vols sortir perjudicat.

• Bessons. 21 maig-21 juny — Q u e el terreny dels diners et sigui favorable no vol dir que es mantingui sempre així. Vigila amb la feina.

• Verge. 23 agost-21 setembre — L a capacitat de reacció davant els problemes s'incrementa,; no deixis perdre aquesta ocasió.

• Escorpí. 23 ix.-t.-21 novembre - A v u i et sentiràs més animat, més cslable. m é s procliu a contactar a m b temes que et reportaran beneficis.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre — N o facis cas d'aquells que et d e m a n e n més del q u e pots donar. N o estàs en el teu millor m o m e n t .

• C a p r i c o r n . 21 des.-l u gener —Les relacions amb la resta del m o n seran més fluïdes que els últims dics, i més satisfactòries.

• A q u a r i . 20 gener-18 febrer —Travesses una etapa negociadora important, e n la qual és convenient que sàpigues escoltar.

• Peixos. 19 febrer-20 marc — D e d i c a ' t a les teves passions amb perseverància perquè et poden comportar evolucions internes.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1994

41

ELS CINEMES «ÒA quién ama Gilbert Grape?»

Director: Lasse Hallstròm.

Intèrprets: Johnny Dcpp, Jultette Lewis i Mary Stecnburgen.

Recomanada: Apta.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

• Gilbert Grape se sent ofegat per la vida al seu poblet i per una família de fràgil equilibri emocional formada per una mare de més de 200 quilos i tres germans. El tancat i monòton món de Gilbert canvia després de l'aparició de Becky, una adolescent que es trasllada al poble amb el seu avi.

• SANT CUGAT

El especialista

4.00,6.00,8.15,10.45

Sant Cugat!

Solo Tu

5.00,7.45,10.»

El Cuervo

4.00,6.00,8.15,10.45

Sant Cugat 2

La màscara

4.15,6.20,8.25,10.45

La màscara

4.00,6.00,8.15,10.45

Reality Bites

4.00,6.10,8.20,10.45

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

Divendres, dissabte i diumenge

Cineart-tres

El Rey León 6.35,8.35 i 10.35 Dilluns, dimarts, dimecres i dijous

Festius: 4.20,6.10,8.15,10.50

Un golpe del destino

4.30,6.35,8.35,10.35

El Rey León

4.30,6.35,8.35,10.35

Lab.: 6.30,8.30,10.30

Rubí Palace 1 Soto tu

Montecarlo

La màscara

Principal

Cuando un nombre ama a una m ..4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

Solo tu

4.00,6.10,8.20,10.45

4.10,6.20,8.30,10.50

•ctpfpiiiiiw^iH;:^:' Magnapax:

Niàgara

4.30,6.30,8.30,10.30

Ei Rey León

4.50,6.50, 8.50,10.50

El Cuervo

5.00,7.00,9.00,11.00

El Rey León

4.50,6.50,8.50,10.50

Solo tu

4.00,6.20,8.45,11.15

Forrest Gump

5.00,7.40,10.25

Vida de ese chioo

4.00,6.15,8.30,10.45

Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Todo es mentirà

4.40,6.40,8.40,10.40

TSABADELL

La Sombra

4.15,6.30,8.55,11.10

4.00,6.00,8.15,10.45

El especialista

420,6.40,8.50,11.05

4.00,6.00,8.15,10.45

La màscara

4.20,6.40,8.50,11.05

Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45 Rubi Palace 2 i,A quién ama Gilbert Grappe?

«Cuando un nombre ama a una mujer»

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Director: Luis Mandoki.

Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn.

Recomanada: R/13.

Sala: Principal, de Sabadell.

• Alice i Michael Green han format una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult no només als éssers estimats, sinó també a ella mateixa.

Festius: 4.00,6.00,8.00,10.30

Lab.: 6.00,8.00,10.30

Rubi Palace 3 Et Rey León

Rubi Palace 4

Lab.: 6.15,8.30,10.30

Lab.: 6.150,8.30,10.30

La Sombra

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 Lab.: 6.30,8.30,10.30

Rubí Palace 5 La màscara

Cineart 5 sales Vida de este cNco ForrestGump

«El cuervo» Director: Alex Proyas.

Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson. Michael Wincott i Rochelle Davis.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

«El especialista» Director: Lucho Llosa.

Intèrprets: Sharon Stone.

Sylvester Stallone.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança s'introdueix en un grup de criminals i sedueix el fill del cap.

A més, May contracta un especialista en explosius.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis.

Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

B Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en una persona molt popular.

«Un golpe del destino» Director. Gillies MacKinnon.

Intèrprets: Steve Martin, Gabriel Byrne, Laura Linney.

Recomanada: Apta.

Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

• La vida del solitari Michael McCann canvia la nit que una nena es presenta a la porta de la seva cabana, després que la seva mare ha mort a la neu.

La nena es guanya el cor de Michael, que decideix adoptar-la legalment. Anys després, el pare biològic de la nena en reclama la custòdia.

«La màscara» Director. Charles Russell.

Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene.

Recomanada: R/13.

Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, convertint-se en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui. Des del primer moment que Ipkiss es posa la màscara inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear.

«Reality Bites» Director: Ben Stiller.

Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeanc Garofalo i Steve Zahn.

Recomanada: R'l 3.

Sala: Cineun-trcs, de Sabadell.

B Lelaina és una jove que, després de graduar-se en el col·legi, aspira a ser directora de cinema però que ha de conformar-se amb ser assistent de producció en un programa de televisió.

«El rey león» Director Roger Allcrs i Rob Minkoff.

Intèrprets: Dibuixos animats.

Recomanada: Apta.

Sala: Sant Cugat 3. de Sant Cugat; Sant Cugat 4. de Sant Cugat; Rubí Palace 3. de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola i Kursaal, de Cerdanyola.

B Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha de fer front a les ànsies usurpadores del seu oncle.

«La sombra» Director. Russell Mulcahy.

Intèrprets: Alec Baldwin, John Lone i Penelope Ann Miller.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 4, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un delinqüent redimit lluita contra el crim a la Nova York dels anys 40.

«Solo tú» Director: Norman Jewison.

Intèrprets: Marisa Tomei, Robert Downey Jr., Bonnie Hunt i Joaquim de Almeida.

Recomanada: R/13.

Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell i TCursaal, de Cerdanyola.

• Des que tenia 11 anys, Faith Corvatch ha estat una gran romàntica, convençuda que sap quin és el nom de l'home de la seva vida. Quan Faith està a punt de contraure matrimoni, Faith rep una trucada d'un tal Damon Bradley, que la truca des d'Itàlia. Faith ho planta tot i marxa cap a Itàlia.

«Todo es mentirà» Director Fernàndez Armero.

Intèrprets: Penelope Cruz, Ariadna Gil, Coque Malla.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

B Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre esperaven el metro i que s'agradaven mútuament. Els dos joves s'estimen però acaben enfrontant-se en la seva convivència quotidiana.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones.

Intèrprets: Robert De Niro, Ellen Barkin i Leonardo DiCaprio.

Recomanada: R/13.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

B Anys 50. Caroline coneix Dwight Hansen, un home romàntic i bondadós que li proposa el matrimoni. Després del casament, Caroline i el seu fill Toby descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric.

L'ombra queda dissolta pels efectes especials B «LA SOMBRA» Títol original: The Shadow, EUA(1 UU 4).

Director-. Russell Mulcahy.

Intèrprets: Alec Baldwin, John Lone. Penelope Ann

Miller. Peter Boyle.

E

ÀNGEL QUINTANA

l cineasta australià Russell Mulcahy és d'aquells q u e solen confondre la camera amb l'escombra. Tant Razorback — u n primer film sobre una bèstia australiana— com les dues parts de Los inmortales —protagonitzada per uns malaguanyats Sean Connery i Christopher Lambert— es caracteritzaven per estar plenes d'injustificats i falsament espectaculars m o viments de camera que volien donar al producte l'espectacularitat que el cineasta no era capaç de d o n a r mitjançant la posada en escena. A La sombra, un producte manufacturat q u e parteix d'un guió molt p o c intel·ligent de David K o e p p — u n dels artífexs de Jurassic Park, la camera no esdevé el centre màxim d e l'espectacle, ja q u e cedeix el seu lloc als efectes especials sig-

nats per Alison Savitch i Carl Fullerton. El director Russell Mulcahy s'apunta a la política de l'encara més difícil i acaba convertint La sombra en una insofrible dem o s t r a c i ó d'efectes e s p e cials justificada per una carregosa exhibició dels p o ders mitològics de la màgia xina.

Com és sabut, els orígens de La sombra no es troben en el còmic sinó a mig camí entre la ràdio i els pulps —les novel·les barates de butxaca dels anys trenta—.

El disseny del personatge de La sombra funciona, però, a partir del clàssic esquema en la literatura popular de la doble personalitat. Com Pimpinela escarlata, Elzorro, El coyote, Superman i Batman, el protagonista Lamont Cranston tindrà un p o d e r especial que farà d'ell un venjador q u e lluitarà a favor de la justícia. El principal problema d e La sombra està e n el fet q u e el personatge de Lamont Cranston n o està prou definit i la dualitat no té cap m e n a de força. La pel·lícula s'obre a m b un pròleg en q u è ens presenta L a m o n t Crans-

ton com un malvat que viu en una zona misteriosa de l'Orient i que serà posteriorment redimit pel zen. El pròleg, que hauria d e tenir una certa funció narrativa, queda absolutament dispers en concentrar l'acció en una sèrie d'efectes especials i escenes d'acció mal resoltes.

En cap moment, el personatge de La sombra assoleix una autèntica dimensió mitològica.

Els defectes del pròleg són representatius del to general de la resta d'una pel·lícula basada en els excesos interpretatius i visuals, que és incapaç de tenir u n a estructura narrativa mínimament coherent. L'esquema de La sombra no és tant la història d'un venjador urbà, sinó que es basa en una lluita per imposar els seus poders màgics entre el personatge de l'ombra i un malvat que és descendent d e Gengis Khan —un personatge insuportable interpretat pel pobre J o h n L o n e — . La lluita de poders esdevé una lluita per trobar els efectes especials m é s espectaculars i la trama queda reduïda al mínim. La sombra està en-

Penelope Ann Miller i Alec Baldwin, en una escena de La Sombra. voltada d'un disseny de decorats que es mou a mig camí d e les trobades visuals de Batman de Tim Burton i els efectes reiro de Cotton Club d e Francis Ford C o p pola. L'escenografia d e La Sombra, però, no aconsegueix tenir mai una personalitat pròpia i queda diluïda enmig dels nombrosos errors d'un film que avança cap al desastre.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafulch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) |MC;

\ I„A N I T

APUNTS

42

H L S 4 C A N T O N S ; D i v e n d r e s , 25 d e n o v e m b r e d e 1994

L'AGENDA

• Kiidin S;inl Cugat I)t dilluns :i d i t e n d r e s De 7 a ').M\ li. / / <,W/ Í/W Monestir, la i n h u m a c i ó timh \ ; i \ i e r I n r n c l K i els Serveis Iiiliimialnis ile KSC. -IX- ' U l l ;i Hi h. .S'ü/i/ Cni;ur (//« ÍÍ I/ÍIÍ. a m b \ Casanovas.

•De Illa \l.M)\\.l'nuliiihitucio amh viste\. a m b M. Arnal.

25

28

30

D I L L U N S

• Sants Gonçal, lirasme i Caterina

26

• Diumenges De N a 9 h. /•;/ dia del Senyor.

[•.missió de la missa de dissabte i informació de l'església evangèlica [ T e n lizer.

De l» a lf.3(l li. Esport en maixa. hi edició..

De 'J.30 .i 14 h. Roda d'amics.

Conduït per F. Pallissa. Poesia a m b J l \ (iarcia. sardanes i sarsuela a m b I. [ abregas, i les un pas per l'Esbart.

De 14 [i 15 h. Esports en marxa. Ja edició.

- IX' I? a 1<> h. Magna! Mystery lour.

- D e I fia Wh.SupcrDJ. - De 14 a 21 li. Track a l'rack.

- De 21 a 22 h. Esports en marxa. 3a edició.

—De 22 a 7 h. Mtisicu al teu costat. Música non-stop.

—1 cada dia, cada hora... Butlletins horaris informatius.

Connexió a m b Catalunya Informació, informació local i comarcal a m b els Serveis Informatius de R S C .

P R O P O S T A

DIVENDRES

• Cafè de Belgrado De 12.311 a li,31) li. Res u —A les 11.3(1, country en directe i v w c . p i e s u i i a t per M. Ria m b Country Joc and llis perbalta i M C auielas. fect show. [-jurada lliure. Re-DL- 13.30 a 14 h. Sant í'ui·iil serves al telèfon (S75 3S 51 iliíi Ü dia i Repetició) a partir de les lsUHIh. De 14 a 17 li. l o / í/e fi/n/u l'tesentat per A Martín De 17 a IS h. Aaitesta ÍÍÍÍCAJ parlem de . : iJilluns la realitat dels itunimiants a l alies sense fronteres; dimarts practiquem la solidaritat a I iure a Ui terra, D I S S A B T E anih X. ( asanovas i M. Costa.

Dimeeres t'em un l'essic a la j so//, a m b I . O m o l s i C. Co• Sants lomina. Dijous obrim el co—Silvestre. Joan Herehmaiis i rreu ilels altres, I .'estafeta, Conrad. amh I'. Far i I. Casares. Divendres I Abati i A. Bonet piesenten /. 'esiremi De IS a l u h Res a \enre (tepetieiol.

• Centre Cultural De l l ' a 2\h. Al lloro. novetats A les II) del vespre a l'Aumusieals a m b S. \ a l l v e . ditori: I.a Cenerenlola (La A les 21,111 li. I.'esportiu. amb Ventafocs) de G. Rossini. Or( . Reverte. questra Simfònica del Valies De 21.HI .i 2 ' h. .Som i estels. i Cor dels Amics de l'Opera a m b [\ Faluss.i. de Sabadell. Dins el Cicle De 23 a 24 li. 1)IIIUIIN:I ii/rr d ' O p e r a a Catalunya. D u . or./ /</ lemi; ilimarts: l'e\sic a questra: Hlisabetta Maseluo. in so/i : dimeeres: I.'estafeta; Dir. cor: Josep Farré. Fildijous: / estrena i divendres: trades de dimarts a divendres I í///i-,s se/or fronteres. de 12 a 14 i de 18 a 20.30 De IKI a 7 h. Musica al teu al c Francesc Moragas, 30 i "SÍÍ/Í Musiea non-stssp i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Tel.: • Dissabtes 5S9 22 X.S i 5S9 02 90.

De S a 1(1 h. /,/ (i all del Monestir (eilieio dissabte).

De HI a II h. l'essic a Ui so// (repetició).

De II a 12 h. I.estrena (re• C a s a l de Mira-sol petíem).

— A les 10 de la nit al Casal De 12 a 13 h. 1.'estafeta (reCultural de Mira-sol, El sompetició). ni d'una ml d'estiu, de William De 13 a 14 h, Avant-Mau. Shakespeare. Organització: C. Reverte i l'equip d'esports.

G r u p T e a t r e de Mira-Sol. De 14 a 15 li. Vallès sense fronteres (repetició).

— De Is a lh h. Mugien! Mystery TRAVESSA lour, a m b J.M. Alvira.

- D e Hi a 19 h. Súper D]. Mu• C l u b Muntanyenc sica a m b X. M o n t e r o .

—Travessa: Fa F'onteta ((jan-IX- 19 a 20 h. Riff-Raff. M ú sica lieaw, amb M. Pieanvol.

- De 21) a 22 h. Track a Track.

Rock, soul i funky amh J. Marquès.

De 22 .i >S h. Musica al teu costat. Música non-stop.

LA

StupentJ.ims presentarà les seves noves cançons.

Stupendams a la Sala Res

S

e n s e c a p a l t r e i n s t r u m e n t q u e la p r ò p i a v e u les set n o i e s q u e i n t e g r e n el g r u p S t u p e n d a m s a c t u a r a n els p r o p e r s dies 30 de n o v e m b r e i 1 d e d e s e m b r e , a l e s 11 d e la n i t , a la S a l a R e s . A c o m p a n y a d e s n o m é s o c a s i o n a l m e n t d ' a l g u n i n s t r u m e n t d e p e r c u s s i ó , a capella i a m h la n a t u r a l i t a t q u e l e s c a r a c t e r i t z a S t u p e n d a m s p r e s e n t a r à les s e v e s n o v e s c a n ç o n s a S a n t C u g a t . s. G H N O H F R

desa' Ciareia. per la Vall de les 1 rmites, 26 km. Sortida de 1.t p l a ï a del Monestir a les d .30 del matí. Informació.

Vice nç Pcig. Tel.: 321 f>3 35. de 9 a 10 del vespre.

• Sants —Ntra. Sra. de la Medalla Miraculosa.

• Sants —Soter i Rufus.

• Sants — A n d r e u , .lustina i Maura.

• C a s a de C u l t u r a —VI Edició del Curs d'Aproximació al T e r c e r M ó n . A les 18.30. presentació de l'exposició i taller escola itinerant Un món plural i divers, a m b Esther Miralles i Isabel Puig. monitores del taller Música i Dansa de Costa d'Ivori. Akwaba, músic i c a n t a n t animador. Organització: Món-3 (Universitaris pel Tercer Món). Tel.: 589 12 82.

• Casa de C u l t u r a — A les 18.30, clausura del VI Curs d'Aproximació al Tercer Món a m b la Taula R o d o n a L'educació pel desenvolupament, un nou repte per a l'escola, amb representants de: Spep, Movibai.x, I n t c r m o n .

Vallès sense F r o n t e r e s i Mon 3. Org.: Món-3 (Universitaris pel Tercer M ó n ) . Tel.: 5Sl) 13 83.

29 • Sants —Sadurní. D e m e t r i i Il·luminada.

• La Floresta —A Ics 12 del migdia a la plaça Fstacio de la Floresta, sardanes a m b la cobla Rambles.

Org.: Agrupació Sardanista de la Floresta.

• C a s a l de Mira-Sol — A les 6 de la tarda al Casal Cultural de Mira-sol. El somni d'una nit d estiu, de William Shakespeare. Organització: G r u p Teatre de Mira-sol.

3-.

£„* ^a^u • Festa de T a r d o r — A les 6 de la tarda a la Casa de Cultura concert de Joventuts Musicals, acte cloenda de la XIX Festa de T a r d o r . amb Oriol Espona, flauta i Ricard Sànchez, guitarra.

Org.: Comissió Festa de Tardor".

-

-

-

1

Í*V/*«HÉH|É

• Casa de Cultura —VI Edició del Curs d'Aproximació al Tercer M ó n . A les 18.30, Jocs de simulació i dinàmiques a l'aula a m b C a r m e Romia, catedràtica de Teoria i Història de l'Educació i m e m b r e del S P E P . A m b m o tiu de la VI Edició del C u r s d ' A p r o x i m a c i ó al T e r c e r M ó n . Tel.: 589 13 82.

'~

• Monestir — A les 10 del matí inici d'una visita c o m e n t a d a al Monestir de Sant Cugat. Organització: Amics de la U n e s c o Valldoreix-Sant Cugat. Tel.: 675 35 43 i 675 18 25.

• Sala Res — A les 11 de la nit S t u p e n d a m s presenten les seves noves cançons. Carrer Sant D o m è n e c , 19. Tel.: 589 33 19.

D I M A R T S

27 D I U M E N G E

D I M E C R E S

4^^s^8S

• C e n t r e Borja — A les 19.45, Art i Església a Rússia, p e r Antoni Borràs, professor d'història a l'Institut de Teologia F o n a m e n tal. Director de la Biblioteca Borja. Dins el cicle sobre Cultura i Societat. Estudiants e n trada lliure. C/ Llaceres, 30.

Tel.: 674 11 50 i 674 45 29.

D I J O U S • Sants — E l o i , Natàlia i Càndida.

• Sala Res — A les 11 de la nit, Stupendams presenten les seves noves cançons. Carrer Sant D o m è n e c .

19. Tel.: 589 33 19.

• Cafè de Belgrado — A les 11.30. blues en directe a m b Mar de F o n d o . Tel.: 675 38 51 a partir de les 14.00.

•Conservatori — A les 19.30 a l'Aula Magna del C o n s e r v a t o r i , C o n c e r t Barroc a m b Xavier Blanch ( o b o è ) , Sergi C a s a d e m u n t (viola de g a m b a ) i Jordi Reguant (clave).

HORARI AUTOBUSOS i . SANT CUGAT.LA FLORESTALES PLANES

• U N I A 1 . SANT C U G A T - m í U - « O L - * I A S JAHER Sortida* des d * H M Janer.

-Dies feiner». 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.20h.

L'últim servei finaStza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 I0h-08.10n i als 10 minuts dècada hora fins a les 221 Oh L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estaaó de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda AHons Sala.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

•

LÍNIA2.MUCU

CUGAT

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 48 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant FiojHio.ee.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de natació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 36 minuts de cada hora fins ates2Z35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-0935h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Co#, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FQC, Colomer, Sant Domènec.

H H ASS. RADIO ^ ^ H T A X I ^ ^ H S A N T ÜJBB^H C U G A T | | P I VALLDOREIX

SERVIDIAINIT Servei de grua Cobrament amb targetes de Crèdit iTeletac

! 589' 44 22 - 674 92 12

Sortides d e s d e F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del rnatl i cada nora i mitja fins ales 21.30ti.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mall i cada hora i mitja fins ates21 30h.

Sortides d e s de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: OB.SOh del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Placa Centra, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Floresta, F. Colom.

•

A3.ÍANTaJaAT·RU·í·TERRASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i ais 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.{feiners) •

A3.SArtTCyCAT-BAHCILONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.10h.

-Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.l0h.

-Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• A 3 . BARCELONA-SANT CUGAT -Oies femers. 1 a sortida; 05.45 i ais 15 i 45 frtnUs de cada hora tns ates21.45h.

-Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i ais 45 minuts de cada horafinsa las 21.4».

-Diumenges i fesDtis.1a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feinera).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - G a s • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets.

Fes-te soci de C r e u Roja|

43

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 25 de novembre de 1994

L'AGENDA ALTRES ACTIVITATS • Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura.

Concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Tel.: 675 32 23.

• C e n t r e Cívic de la Floresta

—Ceràmica, ludoteca, guitarra, solfeig, dansa activitats. Informació cripcions de 17 a 21 Tel.: 589 08 47.

piano, i altres i inshores.

Dia/Poble

•Casal Cultural de Mira-Sol —Taller de teatre, manualitats, boixets, esplai, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrim el nostre entorn, de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. Tel.: 589 20 78.

• Pessebre vivent —Dissabte 24 de desembre de 6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir, Pessebre Vivent 94". Grup de joves de la Parròquia de Sant Cugat.

• C u r s d'Esperanto

—Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

• Club Muntanyenc —Grup de muntanya per nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils al Club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès, a nivell conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys.

Tel.: 674 53 96.

—Sortides a esquiar. Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a Lles, al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions del 14 de novembre al 16 de desembre a la secretaria d'esquí, de dilluns a divendres de 19 a 21 hores.

—Diumenge 11 de desembre a les 7 del matí davant del monestir, sortida de l'excursió: Coneixent la Serra de l'Obac (Les Coves).

—Diumenge 11 de desembre a les 7 de la tarda al CMSC, cinema documental: Missió Mauritània. Ferro al mig del desert, per Joaquim Monturiol.

COÍ#ERINCIA •Centre Borja —Dimarts 13 de desembre a les 19.45 dins el cicle de Conferències sobre Cultura i Societat: Rúsia, ayer y hoy, per Natàlia Novosilzov, professora de rus a l'UAB. Estudiants

674 IS 31 6921130 6991301 5645904

Ajuntament

589 2288

Grua

6743371

Ambulatori Les Planes

6755105

Algues La Floresta

6742089

Bombers Bellatena

6928080

AAPPíW Mira-sol

6742018

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

666 39 67

Bombers Rubi

6998080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

6740364 6920676 6990953 5642139 6683967

CAP

5891122

AAPPiWVaMoferx

67421 97

CAP urgències

5894455

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

Casa de Cultura

5891382

AAPPWCanMajóVat

6745049

Casal Valldoreix

6744599

AA Prop, IVeins La Floresta

6742089

Catalana de Gas

7252944

AAWAiguatongaLaFlor.

6745129

6740430

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

6922368

Centre Cívic Les Planes

6755105

Ata*ofcí Anònims

3177777

6994398 5642139

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DM p i a prèvia)

Cinemes St. Cugat (Resar.)

5890941

Greenpsece

6683967

CofTeus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

Salavert(S.fUnoi,38) Torrents (Diagonal, 34)

6740645

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Vsl(fHebron

4272000

5903904

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Deu

2034000

Obert (Torres Oriol, 4) £ Relat (Av. Catalunya, 65) A.VTà(Av.Generaltat,35)

6996699

Dispensari La Floresta

6747615

UntatCeronària

2481040

Ert. Municipal descentra».

6742719

Tel.rJerEsperança

4144848

6683967

ENHER Rubi

6991892

Informació Carreteres

2042247

6747749

FECSA

5891226

Intormaciò Aeroport

478 5000

5809700

FFCC

6741934

Informació RENFE

4900202

6990388

Funerària

6740525

Informació Port

3188750

Via (Jaume 1,20) A.Wà(Av.Generaltat,35)

5645904

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMC

5893188

668.39.67

Hisenda

5891155

Policlínic Torreblanca

5891732

Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

Jutjat

6748696

PROMUSA

58917 32

Uuis(AMmira,18) Port(MagJRamer*>l,7)

6924708

Oficina Municipal La Floresta

589 OS 47

6973456

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

J. Reial (Major, 89) A.Vtó(Av.Generaltet,35)

5841481

Parròquia U s Planes

20475»

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

Moral(Sta. Teresa, 40) Sàncnaz (Passatge Xops, 2)

6753344

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASDI

6753503

6923184

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Arxiu Gavin

67425 70

Cerdanyola Rubí

Vta (Conjunt Rubl-2.000)

?

Montcada

•

Papiol

Via (Jaume 1,20) *Vtó(Av.GeneraBat,36)

f! ï

Sant Cugat

7

ri

1 Sant Cugat Cerdanyola

\

Montcada

i

Papiol

I1 \

Sant Cugat Cerdanyola Rubí

r

: i

Montcada Papiol

•

Sant Cugat

i Cerdanyola

:

Rubí Montcada

|I •

Papiol Sant Cugat

i '•

. |

Cerdanyola Rubi

Montcada Papiol

Sant Cugat * Cerdanyola i -

Rubí Montcada

i

Papa

I1

Sant Cugat

! Cerdanyola = Rubi ~ Montcada

SERVEIS

1 Farmàcia (adreça)

Uorens (Santa Maria, 27) Vals (Avda. Catalunya, 17)

Rubi

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores Tel.: 675 51 05.

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

CuM(P.0lputBCió,6)

Rbera (Sant Ramon, 182) Roca (Av. Barcelona, 56) Pardo (Masia, 2) AVfe(Av.Ger*railat,35) ntm(Dr. Murla, 1) rSda^(Rarntjte*Cwd8nyola, 1) 0*1(2*0,28) Pardo (Masia, 2) A.Vte(Av. Generalitat 35)

Teixidó (Rbla del Celler, 97) Pereiro (Av. Catalunya, 51) BatHori(MiàiFontenate,1)

085

Bombers Generalitat

1

5693080 (91)5434704

ENTITATS

Garcia (Segòvia, 1) Capdevte (Conca, 10)

Urgències

091

Casal d'Avis SC

5891638

Policia Municipal i PTOL Civil

082

Llar d'Avis Parròquia

5890598

1 Papiol

A.Vlà(Av. Genera**, 35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Club Muntanyenc

6745396

1 Sant Cugat

Domènech (P. Sant Martí, 50) Or*(Av.Araen*ta,17) Otóra(rttaSracteUxifltes,35)

6743353

Duran (RWa. Montcada, 37) AV!à(Av. Generalitat, 35)

" Cerdanyola H Ruta' ? Montcada i

Papiol

Comissaria de Policia

674 7612

Coral de la Unió

6741006

5807859

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

6892099

Ràdio Taxi

5894422

El Tot Sant Cugat

6748661

5751543

Repsot-Butà

6741586

Grup Sup. Immigrants

6749314

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895366

VaMoreix (parada)

6741111

Els 4 Cantons

5896282

(1)D'1/4de10<telmatíd' avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

CONVOCATÒRIES •Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat. Temes relacionats amb Sant Cugat o amb el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

908 795125

EXPOSICIONS •Sales Municipals —Del 18 al 30 de novembre a la Casa de Cultura exposició Les Dents. Organització: Ajuntament (Àrea de Sanitat i Serveis Socials).

—Del 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural de Mira-sol, exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Cada dia de 17 a 21 h. Dissabtes de 10 a 13.

—Fins al 4 de desembre 7a Exposició de Pintura a l'Ateneu Santcugatenc -olis-. Horaris: Cada tarda de 6 a 9.

• Sales Privades —Del 24 de novembre al 13 de desembre a la Sala Rusinol, olis de Morató Aragonès. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d'li a 15 h. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 30 de novembre a la Galeria Canals, exposició La pintura intimista de Todó.

Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d ' l i a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h.

Dilluns tancat.

—Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, escultures de Frederic Gómez

Gardellà. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de novembre a la plaça Pep Ventura, exposició d'una escultura del mateix autor.

—Fins el 30 de novembre a Febo Galeria d'Art, aquarel·les de Beumers. De dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Fins el 29 de novembre a la Galeria Ferran Martí, Els dibuixos d'en Pep Blanes. De 18 a 21 h., dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 21 i diumenges d'11 a 14 h. carrer Gorina-Quatre Cantons.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Fins el 27 de novembre a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, exposició Què ha estat el cinquantenari?

—Firart. Mostra d'art original.

Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

.TEATRi' •Centre Cultural —Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Amparo Moreno és Shirley Valentine de Willy Russell.

Dir.: Rosa Maria Sardà. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ Francesc Moragas 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dissabte 17 de desembre a les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, estrena de la comèdia musical Germans de sang amb Àngels Gonyalons.

Direcció: Ricard Reguant.

Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

•Centre Cultural —Del 2 a l'I 1 de desembre al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels i a la Casa de Cultura, 10 Jornades de repertori romàntic: concerts, conferències i classes magistrals. Professors: Antoni Besses (piano), Joan Linares (violí) i Marçal Cervera (violoncel). Organització: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. Tel.: 675 11 94.

«6Ú0TÉGWÍS •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8 h. Tel.: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 h. i de 4.30 a 8 h. dissabtes de 10 a 2 h. Telèfon.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: cada tarda de 5 a 9 h.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Oberta els matins. Telèfon: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari: Dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 h.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel. d'informació: 589 13 82.

COLOR I BRILLANTOR PER ALS TEUS CABELLS En aquesta època de l'any els cabells, igual que el temps, es tornen deslluïts i apagats, necessiten un toc de llum. FORMAS t'aconsella moltíssimes possibilitats, que permeten jugar amb l'estètica total i potenciar els trets naturals.

FORMAS proposa per als cabells castanys i foscos reflexos o raigs de llum dos tons més clars.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Per a les més atrevides, vermellosos i caobes en tota la seva gamma.

Amb aquest toc de naturalitat aconseguirem lluentor i suavitzar els teus trets, et sentiràs molt més atractiva i juvenil.

Per a les més clares, reflexos molt rossos i coures, banys de color (no pernament), tot això sense perdre naturalitat.

La millor ocasió per fer-ho són aquestes dates que s'aproximen.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS P i CANTONS

44

Divendres, 25 de novembre de 1944

Sant Cugat del Vallés

Sant Cugat d d Vallès: (

XL-IIR. - •£ ssv ' 0 s

L ' E N T R E V I S T A

JORDI VILA ZAPATA. «

L A

EI fatalista

Director de la companyia teatral La Mòmia

També es necessiten els teatres petits

JOSHPM K)NALI.HRAS •

»

Jordi Vila. director: Xavier Bertran i Albert Ribalta, actors. son el trípode que aguanta la companvia cgarenca l.a Mòmia.

Van donar-se a conèixer pel juny del f>2. a m b I jutiie ile cura u hi punt. l'I seu segon muntatge. iniiti'm /Vw.'\. esta assolint un uran e\il de públic i enlica. i es un dels ht:\t M/'/V/S de la

lempoiada en cl citeuit de leatie- de pe li! loi mat.

Rcecnlnicnl han ,u ítiat a la Sala Res de Sani ( -.i'.v.l \ il i;

m o l ' n ik'LJs

ml.ii

,,M K . i \ ni

-Bc. , 11.1! i

P's'

, un Ivt-

luua Cl.!

t c i n p t . i t i\ a i.' 'in lli- i l l e s

\s

.ui.MM, U

nd 1 )e

b e l i .1 i. .!

un ' i ; . in i

ÜI I K K

. . . S : K espec-

• Sant ( mat l.ulc / ' „

q.u

l'K', .i p i i r i c : a

liad.uctor. l'ero l'ik L Pe. : tenia

; ' , i l l e s d ' e s e c llit i c a i l o .

Is

un home que sseiiu eN textos per i epi e s e n t a i - ! n s ell mateix, una niu a niïn... ( ' o m I ciniv Bi uce'.'

• Si. com cl I cnn\ Btucc. o. per posai un exemple mes proper, com si el l'epe Rubiancs li dones per publicar el seus textos.

O cl (lila mateix, que ho ha fet.»

Es el vostre segon espectacle. Sou una companyia jove...

"Si. el primer, 1 jutge de cura u In paret, cl vam fer el junv del <)2.-> -I quin va ser l'origen de l.a Mòmia?

— Bé, s o m u n a c o m p a n y i a una mica atípica, penso jo. perquè vam néixer sense cap mena de manifest, ni de passió de proj e c c i ó en el f u t u r , ni r e s . E n aquell moment teníem els textos del Trabal, que ens feia molta il·lusió de m u n t a r - l o s , els vam m u n t a r , i p r o u . Però bé, quan tenim un text que ens fa gràcia, i diem: 'mira. això ho podríem fer', si escau dins del tipus de rotllo que hem engegat, el fem. Però tampoc no és q u e tinguem cap dèria de seguir. Vull dir, tots tres fem altres coses, dins el teatre.

Llavors, quan ens podem aplegar per fer un espectacle, perquè ens a g r a d a , treballar j u n t s , bé... és

Jordi Vila Zapaia, dirctoi de l.a Mòmia i primer traductor al català de Ravmond Devos. l-our MANI-, t:si'lNOSA. sentar amb el Foeo. I què passa, com si féssim juiu \essions. saps no? I quan disposem d'un gran què vull dir-tc?» joc de llums ens portem l'il·lumi—Sou una c o m p a n v i a petita nador, i quan són més poques no que es mou pel circuit de sales cal q u e v i n g u i . É s de petit format. És molt ! dur, aquest circuit? »\ <> cal un gran clar, el circuit de les sales de petit format —«Més o menys com teatre de tres-cents e t p e r m e t a q u e s t a el g r a n . E l q u e s o n avantatges d"una banda 'quilos'. Amb una desimboltura.»

— Però sembla són desavantatges d'una mica com si hi hagués una altra. 1 el fet que siguem certa crisi dins el tead'imaginació i poca gent. que c a b e m tre de petit format. tots en un cotxe amb els menys peles es dos tamborets i els fil— « A i x ò va p e r poden fer moltes èpoques. Després del tres de color i anar a actuar a un lloc... i que coses que atreguin t e a t r e i n d e p e n d e n t hi h a q u a t r e f o c u s . ' dels anys 70. als 80 va d o n c s h i h a q u a t r e la gent, que és del ser el m o m e n t d e l focus. Q u e hi ha cinteatre institucional, i que es tracta» quanta focus? Perfecte! s e m b l a v a q u e sense Un cop vam actuar en u n a i n s t i t u c i ó al un bareto de la plaça Reial de darrera no es podia fer res... i fa Barcelona, que es diu El Sidecar. cosa de quatre o cinc anys la cosa i hi havia el focus. Saps? les llums va canviar, i la gent ha tornat a eren el Foca. Doncs vam reprefer coses amb imaginació, sense

u5d94655

C O L U M N A

peles... bé. són moments. Però la v e r i t a t és q u e a C a t a l u n y a es necessitaven alguns teatres més p e t i t s . P e r q u è o hi h a v i a tres-cents quilos per fer un gran teatre, que de passada servís per fer els mítings, o no pagava la pena fer res. No fotem! A m b una mica d'imaginació i menys peles es poden fer coses atractives per a la gent, que és del que es tracta.

Jo crec que és una aposta que val la pena. I penso que serà una llàstima si això no té una continuïtat.

C o m ? no ho sé. P r o b a b l e m e n t s'hagi de plantejar subvencionar les sales petites. T a m p o c costaria tanta pela: sobretot, comparat amb els macroequipaments municipals. D e fet, són opcions que es complementen. Jo no tinc res en contra de les grans institucions, al contrari, però això altre també ha d'existir. Si no, falta el planter.»

E

ls he de reconèixer que fins ara no m'havia adonat del seu e n o r m e talent. Menteixo. L'n talent com el seu és tan evident que hom no pot fer veure que no hi son, amagades rere un caràcter barroer, destraler. les virtuts extraordinàries. com a futbolista, del senvor búlgar que avui ens ocupa. Es des de fa poc, però. que la seva figura se m'ha aparegut en tota la seva transcendència, lliure del jou del que jugava a m b cartabò. lliurat definitivament a l'èxtasi del gol. a la jugada precisa, elèctrica, no t a n r u t i l a n t c o m la d e l se LI cx-companv i ara enemic, i. tanmateix. e x t r e m a d a m e n t vibrant. efectiva.

C o n t i n u o p a r l a n t de tu'.hol. però. i jo acabo de descobrir un nou Stoitxkov . I s t mel a de! senvor que va convertir una selecció nacional en un club que ell manava i segurament pagava, del seny oi que ara la uns dies va, anar a veure el Sant l'aic i no \.i saber que dir et pregunta qualsevol cosa i no saps que contestar-li-del filòsof que cita Diderot sense cometre l'error d'ensenvar al mon —i vantar-sc'n. doncs-- que l'ha llegit.

El senvor búlgar, tot un ídol de masses, una figura excelsa. representa el seu país i porta un dossier a Joan Pau II en el qual s'explica q u e n o hi va h a v e r c a p conxorxa búlgara p e r m a t a r cl pontífex. Emocionat, explica que ha vist el n ú m e r o 2, «el segon, després de Déu Nostre Senyor», i és tan franc, tan directe, tan numèric, que sembla ben bé com si el n ú m e r o 1 no l'hagués pogut rebre aquell dia perquè tenia una reunió a m b els representants sindicals.

Hristo Stoitxkov creu fermament que tot està escrit allà dalt. com els adorables protagonistes de Jacques el fatalista, i allà dalt està escrit que ell guanyarà, un dia o altre, la Bota d'Or, el trofeu al millor futbolista. No hi ha res a fer. El futur és una carretera que ja té els senyals posats, uns senyals q u e , tard o d'hora, haurem d ' o b e i r . La intervenció humana, mirant de reescriure el que ja està escrit, és un guant llançat al no-res, al buit. Perdon i n - m e : q u a n l'ídol filosofa el columnista s'excita. Miraré de no tornar-hi.

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS