Diari de Sant Cugat 068

ELS CANTONS

Divendres, 18 de novembre de 1994

I Punt i seguit Mil vuit-sent voluntaris repoblen els boscos de la Floresta amb motiu del Dia de Collserola. Plana 2 Aymerich presenta al consell de districte de la Floresta un pressupost que no convenç els veïns. Plana 4 Jaume Busquets, cap de llista d'ERC, diu que la cantidatura tindrà un esperit positiu i constructiu. Plana 5 L'Ajuntament aprova les ordenances per mantenir nets els carrers i els espais verds del municipi. Plana 6 El projecte Residu Mínim compleix un any i pretén aprofundir en l'educació ecològica. Plana 7

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Niírn. 68»Any II»200 pessetes

La planta de PHGC podria haver incomplert el decret de paralització L'Ajuntament investiga si l'empresa explotadora no en va fes cas • Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de residus sanitaris de l'Hospital General de Catalunya (HGC) funciona amb normalitat des de finals d'octubre. Prèviament s'havia donat un període de proves de 15

La Junta de Residus nega que hagi funcionat ignorant el decret

dies, que va ser interromput durant un mes arran d'un decret d'alcaldia a causa d'uns problemes a la planta depuradora del centre. La Junta de Residus ha desmentit la versió segons la qual la planta hauria estat

funcionant des de mitjan octubre ignorant el decret de paralització, versió que havia sorgit de fonts de la mateixa Junta de Residus. L'Ajuntament s'ha compromès a investigar el possible incompliment. Plana 3.

XIX FESTA DE TARDOR

Una discussió interna al PSC fa reobrir el debat sobre Valldoreix

I Economia Antoni Rueda, tinent d'alcalde de Comerç, afirma que és convenient que el comerç es modernitzi. Plana 12

B Sant Cugat.— Les discrepàncies al si del PSC entre els partidaris de l'Ajuntament de Sant Cugat com a administració global del municipi i un altre sector que pretén que Valldoreix tingui la màxima autonomia han comportat que el grup municipal socialista reclamés en l'últim ple que es reobri el debat sobre el conveni competencial de l'Entitat Municipal Descentralitzada, a causa de la coma que també va aturar-ne l'aprovació a la Junta de Veïns, a l'expectativa d'una nova proposta de la consellera de Governació sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments. Plana 8.

Sant Cugat Comerç presenta als seus associats el pla d'equipaments comercials de la Guinardera. Plana 12 Llicenciats i empreses han participat en un curs de formació al Centre Divulgador de la Informàtica. Plana 13

I Cultura Cinemes Sant Cugat celebra el segon aniversari amb un ple absolut en la sessió de matinada. Plana 15 Les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya estaran enllestides a final de gener. Plana 16

Encara no s'ha identificat el cadàver trobat a la Floresta

El fotògraf Pere Formiguera retrata persones de totes les edats per reflectir el pas del temps. Plana 17 Cesc Gelabert i Lídia Azzopardi presenten «El Jardiner» al Teatre-auditori. Plana 17

I Esports Irina Olasz prepararà la secció d'atletisme del Club Muntanyenc a les instal·lacions del CAR. Plana 24 La Penya Blau-grana celebra el seu quinzè aniversari. Plana 25 Alex Corretja aconsegueix el seu primer títol de la ATP al torneig de Buenos Aires. Plana 27

I Punt divers El debat de la Festa de Tardor sobre els incendis conclou que cal organitzar el voluntariat. Plana 31 L'alcalde i la plataforma del 0,7% es reuneixen per segon cop per intentar arribar a un acord. Plana 32

I Apunts La necessitat de construir un nou local per a ASDI va centrar el sopar anual de l'associació. Plana 35 Els Geganters i Trabucaires enllesteixen diversos projectes. Plana 39

Presència .Amb aquesta edició us donaran un CMBplar <Je la levista Presència

La concentració de gent a la Festa de Tardor va ser considerable tot diumenge al matí. Foto: JA. MULA.

Sant Cugat s'aboca massivament a la Festa de Tardor • Sant Cugat.— La XIX edició de la Festa de Tardor va superar les previsions de participació, tant de ciutadans com d'entitats. Milers de persones van passejar diumenge al matí pels voltants del Monestir entre les més de

cinquanta parades que hi havia instal·lades i van seguir els actes paral·lels que van tenir lloc. El lema d'enguany, Foc, mai més!, va evidenciar la sensibilització dels santcugatencs per la lluita contra els incendis. Planes 33 i 34.

• Sant Cugat.— La policia consulta els registres dels hospitals barcelonins per obtenir el nom d'una pacient amb una fissura als dits d'un peu, ja que aquesta podria ser la clau per identificar el cadàver mutilat de la noia que un home va trobar a la Floresta la setmana passada perquè tenia una ferida d'aquest tipus recent.

Mentrestant, la policia ha fet un retrat robot de l'individu que es va veure fugir del Hoc on es va trobar el cos. Plana 30.

Una gestora dirigirà el Club Muntanyenc provisionalment H Sant Cugat.— Diversos integrants del Club Munyanyenc Sant Cugat han format una junta gestora que s'encarregarà de dirigir l'entitat fins que es convoquin unes noves eleccions, durant un

període de tres a sis mesos.

El dia 27 d'octubre, data en què es va tancar el procés electoral, no s'havia presentat cap candidatura i per això l'assemblea va haver d'adoptar aquesta solució. Plana 35.

Les llistes dels quintos amb totes les destinacions • Sant Cugat.— Els 4 Cantons publica la llista amb els noms dels santcugatencs que han estat cridats a files aquest any, amb la seva destinació, el cos de l'exèrcit al qual

s'hauran d'incorporar i la lleva que els correspon. Aquest any 196 joves de Sant Cugat han entrat en el sorteig per anar a fer el servei militar.

Plana 36.

Conjuntament amb qualsevol model de SAMSUNG, s'entrega unes magnífiques ull/eres de sol, equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada, amb estoig de disseny a joc, valorades en mes de 5.000 Pta.

...L'alia qvalitai tecnològica, Aquesta vegada, a més a més, totes fenen regal.

CAMERA+ULLERES Av. Catalunya, 72 Tel. ifax:580 19 53 CERDANYOLA Santa Maria, 14 Tel. i fax: 675 57 24 SANT CUGAT

2 • Divendres, IX de novembre de 1994

LA PLANTA ESTERILITZADORA

EL CONVENI DE VALLDOREIX Una discussió interna al PSC ha comportat que el grup municipal socialista reclamés en l'últim ple que es reobri el debat sobre el conveni competencial de l'EMD de Valldoreix. Plana 8.

La planta esterilitzadora de l'Hospital General funciona amb normalitat des de finals d'octubre.

Ara l'Ajuntament investiga si l'empresa explotadora va incomplir el decret de paralització. Plana 3.

MEDI AMBIENT El Dia de Collserola, organitzat pel patronat de la serra diumenge passat, va assolir un considerable èxit de participació popular en els cinc punts que s'havien preparat per a la reforestació

de les zones cremades. La Floresta va ser un dels llocs on la participació va superar totes les previsions, de manera que les 500 alzines preparades per ser plantades es van acabar a mig

matí. Molts voluntaris van dedicar-se a netejar les zones adjacents o a crear feixes amb les branques i els troncs cremats per frenar l'erosió. L'Ajuntament de Sant Cugat va ser l'únic

dels municipis on se celebrava Tacte que no va voler participar en l'organització i es va limitar a col·laborar amb una cisterna d'aigua per ruixar la zona un cop acabat el repoblament.

La paitieipacio de voluntaris a la Floresta va superar les previsions. Fotos: J.A. MULA.

1.800 voluntaris repoblen la Floresta El Dia de Collserola reuneix prop de 7.000 persones a tota la serra en els cinc punts de repoblament XAVI CAVA

• La Floresta.— El sol va lluir amb força sobre la serra de Collserola diumenge, tot i que la pluja del dia anterior havia fet dubtar més d'un. A les deu del matí els primers voluntaris es començaven a agrupar a la zona cremada de la Floresta preparada per ser repoblada. L'indret era prou significatiu: la part a l'oest dels túnels de Vallvidrera, on va començar el foc de 1' 11 d'agost, una parcel·la de menys d'una hectàrea d'extensió, que els serveis tècnics del Patronat havien acondicionat prèviament. LI terreny es va netejar

El bon temps i una àmplia La serra recupera 4.000 arbres a les campanya de difusió van potenciar zones cremades que s'hauran de la favorable resposta popular conservar els propers dos anys

de les restes calcinades i les branques cremades van servir per fer feixes amb les quals retenir la terra quan plogui, ja que el fort pendent fa que la zona sigui molt vulnerable.

Uns pocs minuts després de les deu va començar l'acte i els presents es van disposar en una cua per inscriure's. La cua semblava reduïda en un principi, però no va desaparèixer en tot el matí, a mesura que arribaven més persones amb els seus propis mitjans o amb els autobusos que feien de llançadora fins l'estació de les Planes. En poc més d'una hora

una multitud on es barrejaven famílies joves amb membres d'agrupaments escoltes i entitats ecologistes van omplir la zona i van desbordar l'organització. Entre els presents també es trobaven membres del recentement constituït Grup d'Autoprotecció de la Floresta.

Els més menuts, amb la supervisió dels seus pares i dels voluntaris de Collserola. van procedir a plantar els brots d'alzina en els forats preparats amb antelació. Però d'arbres només hi havia 500, mentre que. al final del matí, els inscrits ja eren 1.810.

Per això molts es van quedar sense arbre i van ser dirigits a una zona adjacent, també afectada pel foc, per netejar-la de les deixalles que el pas de les flames va deixar al descobert. Perquè al cap i a la fi. el repoblament era només un mitjà per aconseguir una major conscienciació i participació dels ciutadans en els temes forestals.

I això va ser entès perfectament per tols els presents.

Després d'aquest acte, els equips tècnics del Patronat s'encarregaran de mantenir les zones rcpoblades, regant-les dos cops a la setmana durant els propers

anys. A més, es pretén continuar les tasques de neteja i repoblament de les zones cremades, coordinant els voluntaris de Collserola amb grups que hi vulguin participar, com el Grup d'Autoprotecció de la Floresta. Per la direcció del Patronat, els actes com el del dia de Collserola han d'anar més enllà de mobilitzar els milers de participants que s'hi van inscriure i calar en una societat sensibilitzada per l'onada de focs que Catalunya ha patit aquest estiu.

Pels seus organitzadors, és en aquesta tasca difusora on rau el veritable èxit de l'acte.

3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

SANITAT

L'Ajuntament investiga si la planta de l'HGC va incomplir el decret de suspensió L'esterilitzadora va rebre l'autorització de la Junta mentre estava en vigor el decret XAVlCAVA • Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de residus sanitaris de risc instal·lada a l'Hospital General de Catalunya funciona amb normalitat des de finals d'octubre passat. Prèviament s'haLa Junta de Residus va donar el passat 18 d'octubre l'autorització per funcionar a la planta esterilitzadora de l'empresa CESPA Gestión de Residus SA. en atorgar el número de tractador i un informe favorable a la seva posada en marxa. A més de l'autorització, la planta també necessitava el permís de l'Ajuntament per començar les seves activitats.

Aquest permís va ser suspès cautelarment pel consistori el passat 27 de setembre, un cop es va descobrir una fallada a la planta depuradora del mateix Hospital General de Catalunya. Aquesta depuradora és independent de l'esterilitzadora i tracta totes les aigües residuals de l'Hospital, incloent les produïdes per l'esterilitzadora. El decret d'alcaldia pel qual s'ordenava la paralització de la planta esterilitzadora va estar en vigor fins el 31 d'octubre, deu dies després que la Junta de Residus atorgués la seva autorització.

Fonts de l'empresa CESPA han informat que la planta va tornar a funcionar a finals d'octubre, sense especificar el dia exacte, després que s'arribés a un acord amb la Junta de Residus i l'Ajuntament de Sant Cugat perquè s'aixequés el decret de suspensió. Aquest acord es basava a contractar els serveis de l'empresa Ecocat perquè s'encarregués del tractament dels residus líquids produïts a l'esterilitzadora durant un període de dos mesos. Segons les mateixes fonts, la planta està funcionant amb el ritme de producció inicial, és a dir, de 500 quilos de residus diaris. Però per part de l'Ajuntament s'ignorava que la planta estigués funcionant. En la reunió de seguiment de la planta que

via donat un període de proves de 15 dies, que va ser interromput durant un mes per decret de l'alcaldia, un cop es van descobrir problemes a la planta depuradora de l'HGC. La Junta de Residus ha desmentit la versió

segons la qual la planta hauria estat funcionant des de mitjan octubre ignorant el decret, versió que havia sorgit de fonts de la mateixa Junta de Residus. L'Ajuntament s'ha compromès a investigar el possible incompliment.

L'HGC enllesteix una proposta de conveni per pagar els creditors CÈLIA CERNADAS

B Sant Cugat.— Els advocats de l'Hospital General de Catalunya enviaran aquesta setmana al jutjat de Rubí que tramita la suspensió de pagaments de l'entitat la proposta de conveni per pagar als més de cinc mil creditors que té ara l'Hospital. De fet, dimecres passat era la data fixada perquè se celebrés la primera junta de creditors. Però com que superen la xifra de dos-cents, el procediment es fa per escrit.

L'HGC va presentar suspensió de pagaments el mes de febrer de l'any passat, amb un deute declarat de 12.800 milions de pessetes. Des de llavors, tots els esforços de l'equip directiu i del seu president, Pere Narbona, s'han centrat a reduir el dèficit anual de l'entitat mitjançant un pla de viabilitat que ha suposat, entre d'altres, una important reducció de la plantilla. Uns mesos després, el jutjat va acceptar la suspensió de pagaments conforme l'Hospital té prou patrimoni per afrontar els seus deutes. Els principals creditors de l'entitat hospitalària són la Seguretat Social i Hisenda; però després hi ha una llarga llista de petites empreses i particulars als quals l'entitat sanitària els deu diners.

Negociació llarga

La planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya. Foto: MANÉ ESPINOSA. es va celebrar el passat dia 4 de novembre, els tècnics de l'Ajuntament havien informat els veïns que l'esterilitzadora encara havia d'enllestir el període de proves.

Contradiccions Tant la Junta de Residus com l'Ajuntament s'han apressat a desmentir les informacions segons les quals la planta esterilitzadora podria haver estat funcionant ignorant el decret de paralització emès pel consistori. Aquestes informacions, aparegudes al Diari de Terrassa aquesta setmana, deien que

la planta esterilitzadora havia estat funcionant des del mateix moment en què va rebre l'autorització de la Junta de Residus, extrem que ha estat negat per la mateixa Junta. Si aquest fos el cas, CESPA hauria incomplert el decret d'alcaldia. De qualsevol manera, l'Ajuntament està investigant el que hi pot haver de cert, segons informa Joan Recasens, regidor de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient. Recasens va expressar la seva sorpresa per tot l'afer. Josep Maria Àngel, membre de la comissió de segui-

ment, ha anunciat que demanarà la dimissió de Recasens en cas de confirmar-se el fet.

Antoni Pagès, director de l'àrea Industrial de la Junta de Residus, ha assegurat que no hi ha cap enfrontament entre la Junta i l'Ajuntament. Pagès va negar que l'esterilitzadora estigués en funcionament mentre el decret de l'Ajuntament estava en vigor, tot i que des d'altres fonts de la mateixa Junta s'havia informat anteriorment que la planta havia estat en proves a començaments d'octubre.

La proposta de conveni de l'Hospital haurà d'especificar quina quantitat del deute té capacitat per pagar l'Hospital i en quin termini es farà efectiu el pagament.

La negociació en aquest sentit serà llarga. Fonts de l'HGC han assegurat que la proposta entrarà als jutjats aquesta setmana; a partir d'aquí, s'encetaran les converses amb els creditors, amb els quals s'hauria d'arribar a un acord abans del mes de març del 95.

Un dels objectius del president de l'HGC, Pere Narbona, és aconseguir pactes amb d'altres entitats sanitàries o mútues que serveixin per augmentar l'ocupació de l'Hospital. En principi, un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya aconsellava la fusió amb la Quinta de Salut l'Aliança.

POLÍTICA

Àngel Colom augura bons resultats per a ERC al Vallès en les eleccions municipals XAVICAVA

I Rubí.— El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Àngel Colom, va mostrar-se optimista pel que fa al resultat que el seu partit pot obtenir en les properes eleccions municipals del maig de 1995. en el decurs de l'acte de presentació del candidat d'aquesta formació política a l'alcaldia de Rubí. En l'acte. que es va celebrar dissabte passat a la sala d'actes del col·legi públic Pau Casals de Rubí, Colom va asegurar que Esquerra augmentarà la seva representació a

~ \ P U B L I C I T A T DIRECTA^^-""''^

' Aportat de Correus 395

Td 589 23 71 del Vallès/-"'^ ^

^

^f¥

VALLEXPRES MANIPULACIÓ 1 ^ \ ^ Recolidaa DISTRIBUCIÓ DE TOTA ^ \ CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA ^ \ domicili

• ^ 08190 Sant C u g a t / " "

URBANA, INTERURBANA 1 INTERNACIONAL

AIGUA VERD per conservar impecable la seva piscina, i per només 12.000 ptes. al mes, productes químics inclosos.

LA SEVA P I S C I N A S E M P R E NETA

^~~--^^

1 Domingo, 10, baixos

A l'Wvern pensi també en

bona part dels consistoris de la comarca, com al mateix Rubí. El candidat republicà en aquesta població és Joan Ridao, l'únic regidor d'ERC a l'Ajuntament, i també és portaveu del comitè executiu nacional del partit.

Durant l'acte tant Ridao com el president de la secció local, Francesc Sotrias, van criticar la gestió d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Rubí, on té majoria absoluta. Esquerra Republicana espera augmentar la seva representació al consistori rubinenc en 1 o 2 regidors més.

/(a4y%ék,s.c S C/ Santo

A L'HIVERN

I f O S «•

589 25 29

VERD

PISONKS I M A N T I N I M I N T S

C. Dos de maig, 25 Sant Cugat

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

SOCIETAT

Alguns dels pocs pagesos que queden a Sant Cugat a l'última vinya. Foto: MANÉ ESPINOSA. Sant Cugat, abans d'ara, vivia sobretot de l'agricultura, i eren pocs els que es dedicaven a d'altres feines. La primera carretera, i després el tren, van introduir canvis importants al poble, que va donar cada cop més passes per esdevenir ciutat. Els estiuejants, que després van quedar-se, en bona part, la situació estratègica i, en definitiva, l'evolució del municipi han reduït cada cop més l'espai dels pagesos, que ja no veuen futur a Sant Cugat. S'ha girat la truita.

L'agonia de treballar la terra Els pocs pagesos que queden a Sant Cugat accepten que són els últims ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— «La política que es porta a Sant Cugat és la de destrossar i abandonar la terra per poder treure un aprofitament més gran de les contribucions per la seva qualificació urbana». Sense embuts, Anton Gorchs comença a explicar en quines condicions treballa. Ls un dels últims pagesos de Sant Cugat, que viu d'allò que li dóna la terra. Els seus pares, els seus avis i els pares dels seus avis també ho eren. De fet, a Sant Cugat hi ha pagesos des que una comunitat de monjos va decidir instal·lar-s'hi.

Sant Cugat ha canviat molt i ja no queda espai per als pagesos.

L'agricultura va ser durant molt de temps un dels recursos economies més importants per als

santeugatencs. Actualment, n'hi ha censats 36. D'aquests, els que veritablement viuen del camp es poden comptar amb els dits de la mà. Els altres tenen altres ingressos perquè les circumstàncies els han obligat a modificar les seves activitats, o estan al cens perquè paguen la seva contribució al Ministeri d'Agricultura, però no exploten, de fet, les terres que tenen.

Els germans Gorchs Colominas són els més joves de la mitja dotzena d'agricultors que encara avui viuen a Sant Cugat. La major part de la seva terra, de la qual són propietaris, és a la /ona de la Guinardera, al segon sector de l'Augusta Bussines Park. Tot i que tots dos treballen la terra, l'Anton és el que està més per la collita,

L'Anton considera que l'admii en Joan s'encarrega de colocar nistració s'ha oblidat dels pagesos: els productes al mercat, sobretot «Sembla que estem en una reserva les hortalisses i les verdures. Tamd'indis». Ha demanat en algunes bé conreen blat, però menys. Unes ocasions una entrevista amb l'alquantes parcel·les més enllà hi calde: «Amb el nou canvi de conha un altre company que es dedica tribucions, els impostos ens puexclusivament al gra. jaran bastant. Com que aquesta Primer dubta, somriu i finalzona ha passat de ser urbana sense ment nega amb un «no» rotund qualificar a ser qualificada, aplique ser pagès reuslti un bon nequen el cadastre com si aquí hi goci. «Si comptéssim les hores que hagués edificis. Ara estan arribant treballem, no ens sortiria gens a alguns rebuts, no sé si és per equicompte. Un altre treballador fent vocació, com si aquestes propievuit hores es treu tranquil·lament tats fossin urbanes. No és el meu molt més del que aconsegueixes cas, a mi encara no m'ha arribat». tu fent-ne quinze o setze. A l'estiu és encara pitjor. Es quan hi ha Gorchs considera que l'Ajunmés feina». S'han d'aprofitar les tament ha secundat massa els prohores en què hi ha llum, i per motors urbanístics que han vingut això cal matinar molt a l'hivern de fora i ha abandonat els pagesos. i acabar tard a l'estiu. La jornada «Molts dels que havien treballat és llarga en qualsevol estació. al camp tota la vida es van vendre

DISTRICTES

Aymerich presenta al consell de districte de la Floresta un pressupost que no convenç els veïns XAVICAVA

B La Floresta.— Els portaveus de les agrupacions veïnals representades al consell de districte de la Floresta van criticar el projecte de pressupost anunciat per l'Ajuntament en la sessió del consell celebrada el dia 14 de novembre.

El consistori vol dedicar 281 milions del pressupost ordinari al districte per a les diferents tasques de manteniment de serveis com l'enllumenat, el clavegueram, instal·lacions municipals o el servei d'autobusos. A més s'han d'afegir uns 40 milions en inversions previstes, de les quals destaquen les

obres a l'avinguda Sant Joan, on l'Ajuntament inverteix 10 dels 40 milions de pressupost, i les del carrer Til·lers, on es dedicaran 3.6 milions.

Pels veïns, els 320 milions resultants representan una disminució del que s'ha destinat a la Floresta en els últims anys. Com a exemple, els veïns diuen que s'ha passat de 125.000 pessetes per persona i any a les 114.000 actuals. També van acusar Aymerich de confeccionar els pressupostos en funció de la proximitat o no de les eleccions. L'alcalde va respondre que l'actuació

de cap Ajuntament no pot estar hipotecada a cap elecció, a mes que cada any en cau alguna.

Dintre del pressupost d'inversions hi ha destinada una partida de 5 milions per realitzar un estudi global per a l'instal·lació de clavegueram a tot el districte, on encara hi ha zones que depenen de fosses sèptiques. Joan Recasens, regidor d'Obres i Serveis, considera que fins que l'estudi no estigui enllestit no es podrà confeccionar un calendari d'obres.

Per la seva part, l'alcalde de Sant Cugat va explicar que a partir de l'estudi realitzat es podran de-

manar subvencions a diferents administracions.

A requeriment del públic assistent es va tractar la situació dels veins afectats pel foc de 1T1 d'agost. Joan Aymerich va recordar que el termini de presentació de sol·licituds d'ajut no acabarà fins el 31 de desembre. Per part dels veïns també es va preguntar per què encara no s'ha realitzat cap informe sobre l'incendi. Aymerich va respondre que l'afer està sota investigació judicial, i per tant s'ha d'esperar la sentència per conèixer la causa del foc i si hi va haver cap negligència.

les terres perquè ja eren grans. i ara viuen sense maldecaps». Una opció que s'han plantejat els dos germans es la de traslladar-se a una /ona agrícola, on no hi hagi lloc per als projectes urbanístics. com ara el Baix Llobregat. «Si t'agrada això. aquí tens la família. els amics i la vida. per què has de marxar?». L'Anton creu que és impossible superar la pressió de l'entorn, i fins i tot assegura que. si no fos perquè la recessió econòmica ha retardat la instal·lació de Ics empreses a l'Augusta. ell ja no estaria treballant la terra.

«Els pagesos joves som una minoria, i quan hi ha una minoria, t'arrosseguen». Els pagesos més grans, que ara ja no treballen. també ho veuen així de clar. La jubilació els va coincidir amb la nova configuració de Sant Cugat.

La decadència de l'agricultura va anar creixent amb el temps. Cada cop es produïa menys raïm, cada vegada feia més falta compaginar la feina al camp amb altres activitats.

El sogre de l'Anton ja va ser testimoni de la decadència de l'agricultura. Ha treballat tota la seva vida fent de pagès, des que tenia vuit anys, i en fa deu que es va retirar. «Conreàvem vinyes a Mira-sol, al Sant Crist, a Bellaterra i a Can Magí, i també teníem hort». En Josep Pahissa havia fet vi i l'havia anat a vendre amb el carro fins a Barcelona. Però també van arribar temps dolents i va criar vedells a casa seva. «Cuidar el bestiar és encara més esclau que estar per la terra. No hi ha un dia de festa», explica.

Tot i la feina, aquest autodidacte tenia temps per llegir el diari i cultivar-se, i encara continua encuriosit per tot el que l'envolta. Potser perquè en Josep i la seva dona ja van bregar durant la postguerra, pels preus fixats dels delegats, per les malalties dels vedells o les pedregades, és una persona fonamentalment optimista. No està a favor ni en contra dels canvis que ha experimentat Sant Cugat, però troba a faltar el temps que ell va viure: «Jo crec que Sant Cugat no té la personalitat definida encara. No ha paït el canvi de poble a ciutat».

L'Isidre Vendrell és un altre pagès de mena que ha assumit que a Sant Cugat ja no tenen espai. «No podem negar-nos a l'evidència. Jo he nascut pagès i moriré pagès, però ens hem d'adaptar a les circumstàncies. Els agricultors que ara treballen aquí no tenen futur si no és fora de Sant Cugat». Vendrell considera que els pagesos han pagat el preu del progrés. «El sector primari d'aquest país ha estat sempre el més desprotegit. A Sant Cugat ha passat el mateix que a la majoria de l'àrea metropolitana».

Es renova la concessió de l'escorxador municipal B Sant Cugat.— La concessió per gestionar l'escorxador municipal tornarà a correspondre a la mateixa empresa que l'ha administrat fins ara, un cop ha expirat el període de temps de l'anterior concessió. La concessió haurà de ser aprovada pel ple de l'Ajuntament, un cop ho hagi fet la regidoria de Comerç. L'adjudicació de la gestió va anar precedida d'un concurs públic, al qual només es va presentar l'actual empresa administradora.

L'escorxador municipal està emplaçat a la avinguda Ragull. a prop del col·legi públic Collserola. La major part del bestiar que arriba a l'escorxador és del mateix municipi, i són principalment vedelles i xais. • X.c.

5*

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

POLÍTICA Seriós i prudent, J a u m e Busquets, geògraf de 41 anys, s'aventura e n el món relliscós de la política convençut que no hi ha res «que no es pugui aprendre»

i defensant des de la posició d ' E R C una proposta constructiva i n o dogmàtica. Insisteix que el seu objectiu és contribuir que Sant Cugat «no acabi

sent un municipi despersonalitzat dins aquesta gran àrea metropolitana de Barcelona». Es preocupa també per la conservació dels espais naturals i,

sobretot, de la Torre Negra, com un dels trets que diferencien Sant Cugat de la resta. L'aspiració d ' E R C és tornar a entrar a l'Ajuntament.

J A U M E B U S Q U E T S . Cap de llista d ' E R C

«S'ha de recuperar el sentit global de municipi» CÈLIA CERNA.DAS

• Sant Cugat.— Per què es decideix ara per la política?

—«Ja fa temps que treballo per Sant Cugat des de diversos àmbits, especialment des del món associatiu. La política és un àmbit més des del qual mai no hi havia participat directament, encara que indirectament tots hi estiguem implicats. Ja veurem, no se sap mai el que et depara la vida. Si tu tens un compromís amb la societat i la gent amb la qual vius, aquest pot ser tan fort des de la societat civil com des de la política.»

—Què és primer: l'interès per les coses de la política o la proposta d'ERC? —«La segona. Ja havia col·laborat amb ERC en aspectes molt concrets, com és la defensa de la Torre Negra, i per tant hi hagut un apropament progressiu en la seva proposta per Sant Cugat, que és la que considero més coherent.

Aquesta afinitat existeix també amb la línia general d'actuació d'ERC: una proposta d'esquerra progressista i no dogmàtica, que té plantejada la qüestió nacional d'una manera seriosa i clara.»

—Per què és el d'ERC el plantejament més coherent?

—«Analitzant la gestió del govern municipal aquests últims anys, hi ha coses que s'han de corregir, encara que evidentment no tot estigui malament. Seria maquiavèlic dir això. En aquest sentit va la proposta d'ERC. És una òptica constructiva i positiva, sense consignes fàcils.»

—No serà un handicap el seu desconeixement del funcionament de l'administració pública?

—«No hi ha res que sigui privilegi d'uns quants il·luminats que tenen accés a uns coneixements críptics i estranys. Tot es pot aprendre, no em preocupa en absolut.»

Jaume Busquets prenent un tallat en un bar durant l'entrevista. Foto: J.A. MULA. —És justament per la seva formació professional com a geògraf que la seva obsessió és reclamar la defensa de la identitat de la ciutat?

—«La defensa de la identitat de Sant Cugat surt sovint en els discursos dels diferents personatges polítics, però si no es concreta en fets, és pura filosofia. Aquesta defensa consisteix a conservar els trets diferencials del municipi, inclosa la cultura pròpia i especialment dels seus espais naturals.

De moment continuem sent un

municipi amb un relatiu benestar i una certa qualitat de vida. Ara és el moment d'actuar per no acabar perdent això, com ha passat a d'altres municipis de la comarca, i trobar-nos llavors en una situació irreversible.»

—Creu que hi ha realment el risc que el municipi acabi diluint-se en el seu entorn urbà, per la proximitat, per exemple, amb Barcelona?

—«El més important és que es recuperi el sentit global de municipi, encara que en el nostre

cas es tracti d'un municipi molt extens. Últimament s'ha anat creant una imatge disgregada del que és Sant Cugat, una imatge que hi ha una ciutat que va per un costat i uns barris que caminen per l'altre. Tenim uns districtes diferenciats, però tot forma una unitat territorial i urbanística amb molta història comuna.»

—Per tant s'oposa a qualsevol possibilitat de segregació?

—«Jo i ERC defensem l'autodeterminació de qualsevol, però que es faci amb cap i peus. Sant

Cugat és un municipi; els barris fan la seva contribució al desenvolupament global de la ciutat.

I, al mateix temps, aquest mateix municipi ha de recuperar la seva personalitat dins la comarca del Vallès.»

—Quin seria un bon resultat electoral per a ERC? —«Satisfactori seria un resultat que ens permetés tornar a entrar a l'Ajuntament. Però la paraula la tenen els votants.»

—Però quin futur té ERC en una ciutat titllada de dretes i poc radical?

—«No crec en els radicalismes, sinó en els realismes. A Sant Cugat ja s'aniran veient les possibilitats de cada partit, perquè és evident que som en una ciutat plural. No cal simplificar les coses.»

—I pensa que vostè podrà aportar un to diferent lluny dels vicis dels polítics i les maniobres de partits?

—«Es tendeix a dimonitzar els polítics, però, com tothom, tenen els seus defectes i les seves virtuts.

S'han de veure les coses en la seva justa mesura. La intriga política és un brau que fins ara no he hagut d'escometre i que ara hauré d'agafar per les banyes.

Tampoc cal presentar-ho com una cosa negativa, és consubstancial als propis partits. Entrellats n'hi ha a tot arreu.»

—Us heu plantejat, en cas que aconseguíssiu entrar a l'Ajuntament, algun tipus de pacte amb IC? —«No ho hem pensat. En cada moment s'actuarà d'acord amb allò que sigui més beneficiós per a la nostra idea sobre la ciutat.

Ara no es pot fer ciència ficció.

El que està clar és que governi qui governi, ha de ser sensible a la resta de forces polítiques.

L'època de les prepotències s'ha acabat.»

INFRAESTRUCTURES

CINTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

Borrell creu que el quart cinturó es farà imprescindible d'aquí a deu anys L'estació del TGV a Sant Cugat és una hipòtesi, segons el ministre mesos de dues manifestacions multitudinàries en contra de la seva construcció. El ministre considera que la supressió del polèmic peatge de l'autopista A-7, a l'altura de Sant Cugat, tampoc no serviria per solucionar els problemes de saturació; a més, seria, al seu judici, una mesura que establiria un greu precedent.

CÈLIA CERNADAS

H Barberà del Vallès.— El ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, va defensar dissabte el quart cinturó com una infraestructura que es farà «imprescindible» en un termini de deu anys, tenint en compte «el nivell actual de saturació que pateix l'autopista B-30». Borrell considera que les vies de comunicació actuals «no podran absorbir les perspectives de creixement del trànsit que es preveuen entre Alacant i la frontera francesa». D'aquesta manera, segons el ministre, aviat farà falta una segona via de comunicació que uneixi la comarca del Maresme amb la del Baix Llobregat.

L'opinió contrària, va remarcar, seria tenir una visió «malthusiana i reduccionista» del creixement de la mobilitat «d'una de les zones amb més projecció econòmica».

I el tram més crític en aquest sentit, va assenyalar Borrell, serà el que enllaçarà Abrera amb Sant Celoni, passant per Terrassa i Sa-

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

A L U M I N I

i

V I D R E

El TGV a Sant Cugat

El ministre Josep Borrell. badell. Precisament és a les comarques del Vallès Occidental i Oriental on el projecte del quart cinturó ha aixecat més protestes, amb la convocatòria els darrers

D'altra banda, el ministre va negar que existeixi un acord entre la Generalitat i el govem estatal per construir una estació del tren de gran velocitat (TGV) a Sant Cugat, malgrat que existeixin uns mapes topogràfics del MOPTMA on hi figura. Borrell va assenyalar que, tot i no descartar res, el que no vol el seu ministeri és que les estacions al voltant de Barcelona es multipliquin, «ja que llavors el tren no compliria la seva funció». A més, els treballs sobre el TGV estan encara en una fase molt preliminar i «res no està decidit».

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ \ VENDA TALLER

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT

6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994

SOCIETAT LES PRINCIPALS SA

L'Ajuntament aprova les ordenances per mantenir nets carrers i espais verds Incomplir-les comportarà multes de fins a deu mil pessetes CHI.IAC'KRNADAS

I Sant Cugat.

D'aquí a un mes. si el propietari d'un gos el deivi ter lc- seves necessitats al carrei haurà de pagar una mulla d'entre tres i cine mil pessetes. Amnèsia es una de la llarga llista d'ordenances c|ue el ple \.i aprovar dimarts a la nit A partir d'ara, molts dels compili laments eonsiderals incivics estaran penalit/ats a m b una sanció concreta. 1 1 ple municipal va aprovar dimarts a la nit una llarga llista d'ordenances que estipulen detalladament Iotes les prohibicions que es refereixen al manteniment en condicions de la via publica i els espais verds. I n lolal.

Ics ordenances tipifiquen t renta-una accions considerades sancionables, algunes. Ims i lot. sorprenents.

No es podia llençar una burilla de cigarret, ni un paper des de la finestra del cotxe, ni tampoc escopir al mig del eairer: en cas que algú ho laci, haurà de pagar una sanció eí'cnlie Ires mil i cinc mil pessetes. 1 'enganxada de cartells a les parets, mes encara si es tracta d'un edifici considerat de patrimoni històric, i el reparliment indiscriminat de fulls volants estan tambe prohibits.

IA-S defecacions dels gossos A les ordenances queda especificada una reivindicació que han plantejat sovint alguns ciutadans: seran sancionats amb la mateixa multa d'entre tres i eine mil pessetes els propietaris de gossos que no portin els seus animals als llocs

ebo «MMUWItllIl

i que pretenen mantenir netes les vies publiques i els espais verds regulant, entre d'altres. c b abocaments incontrolats o les enganxades de cartells.

I n tols els casos, les sancions màximes seran de deu mil pessetes, que s'huran d'abonar seguint el mateix tràmit que el de les multes de trànsit.

especialment indicats peique tacin les seves necessitats. I n aquest sentit. l'Ajuntament de Sani Cugat t é previst instal·lar aquesta setmana dos pipimns. unes instal·lacions pensades especialment per aquest ús, al passeig Gaudí i al Pare Central de Sant Domènec-el Colomer.

Les o r d e n a n c e s m u n i c i p a l s també són molt detallades respecte a l'abocament de materials d'obra, objectes, brossa i a la instal·lació dels diferents contenidors privats a la via publica, Per exemple. s'hauran de pagar entre vuit i deu mil pessetes si s'escampen pel carrer els materials icsultants d'unes obres, si s'abandonen mobles. estris o fins i tot animals morts també a la via pública o si es malmeten o embruten els arbres i plantes dels jardins.

Un altre apartat important es refereix a les activitats relacionades a la conservació dels boscos i el seu entorn. Q u e d a r à prohibit tallar branques o arbres per fer llenya, encendre foc sense autorització prèvia, llençar llumins o disparar coets o focs articials en zones que no estiguin especialment habilitades per a això. En aquests casos, també s'aplicarà la sanció màxima.

Totes aquestes prohibicions tenen com a objectius regular el comportament dels veïns i fer «una ciutat més habitable", ha assenyalat el tinent d'alcalde de Manteniment. Obres. Serveis i Medi Ambient. Joan Recasens. que ha destacat que les sancions. més que per recaptar diners, volen ser una mesura que aturi certs comportaments per pari dels ciutadans. «Si simplement prohibeixes, sempre hi haurà algú que no compleix les prohibicions; si tipifiques una sanció, això servirà per treure'ls la idea del cap. que és el que es pretén».

Com les multes de trànsjt Però el problema ve quan es planteja com es p o d i a detectar que un ciutadà esta infringint una ordenança municipal. «Evidentment, serà impossible controlar tots els veïns», reconeix Recasens.

En tot cas, qui imposarà les sancions serà la policia municipal.

El funcionament serà el mateix que el de les multes de trànsit: si un urbà veu un ciutadà incomplint les ordenances, li aplicarà la sanció, que s'haurà d'abonar immediatament. Sempre quedarà la possibilitat de presentar-hi recurs.

15 anys treballant amb art

Llençar burilles enceses atespapereres, escopir o fer les necessitats a la via pública.

De 3.000 a 5.000

Abandonar ai carrer els productes generats per l'escombrada i neteja de passatges particulars, etc.

De 8.000 a 10.000

' Escampar i abocar els materials resultants d'obres a la via pública fora de !a zona dels treballs.

Abandonar mobles, estris o altres objectes, animals morts. netejar • reparar vehicles a la via pública.

De 8.000 a 10.000 De 8.000 a 10.000

• Mantenir e/s solars i terrenys sense tancar, amb deixalles i residus.

De 8.000 a 10.000

No portar e's animals de companyia a fer les necessitats als llocs especialment habilitats.

De 3.000 a 5.000

Col·locar i enganxar cartells i adhesius fora de les cartelieres instal·lades amb aquesta finalitat.

De 3.000 a 5.000

Realitzar activitats publicitàries regulades a les Ordenances als edificis històrico-artístics

De 8.000 a 10.000

Fer pintades a qualsevol dels elements de la via pública

De 8.000 a 10.000

Situar els contenidors impedint la visibilitat dels vehicles, en zona de vianants, als guals...

De 3.000 a 5.000

Permetre, els propietaris o responsables de gossos, que tacin les sei/es deposicions en parcs i jardins públics.

De 3.000 a 5.000

Realitzar actes que puguin perjudicar, enlletgir o embrutar l'arbrat i les plantes de la vila.

De 8.000 a 10.000

Tallar o arrencar plantes; encendre foc sense autorització i llençar llumins i puntes de cigarreta enceses, elevar globus, llançar coets o disparar focs artificials, llençar brossa i deixalles...

De 8.000 a 10.000

Hl. f'LNÏ

Les ordenances municipals no entraran en vigor fins d'aquí a un mes, després de l'exposició pública de rigor. A la versió definitiva d'aquesta normativa no s'hi ha inclòs la proposta que va fer el Partit Popular perquè també s'imposin sancions als que p r o -

dueixin massa soroll, argumentant que, a més de la netedat, també els decibels influeixen en la qualitat de vida de la ciutat. Aquest aspecte no es contempla, segons Recasens, perquè el problema del soroll ambiental excessiu «mereix una reglamentació a part».

^

fiPpfilí 20 ANYS A SANT CUGAT

«à *.-. ^

Valldoreix, 47 Sant Cugat del Vallès

Telèfon i Fax 674 96 02

^

PAPERERIA TÈCNICA I ESCOLAR ENCUADERNACIÓ EN PVDIVERSOS SISTEMES REPRODUCCIÓ PLÀNOLS PLASTIFICACIONS-TOT PERA L'OFICINA FOTOCÒPIES COLOR LÀSER

plus Q ari: Espai d ;ir t i enmarcació E n i m a n a c i ó i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, f o t o g r a f i e s , e t r . : l ' a g i l i t a t q u e ofereix u n t a l l e r p r o p i i l ' e x p e r i è m i a d ' u n s professionals q u e eoneixen l'art d e p r o p facilita Teleeció d ' u n o a l t r e e o l o r , f o r m a o m a t e r i a l . A m é s , hi h a m o t l l u r e s d e e o r a d e s a m à . miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

N O U INSTITUT DE B E U E S A INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT Q U A L I F I C A T / Tractaments facials i corporals / Depilació elèctrica i per sonda

Aquarel·les novembre 1994

/ Tractament TUENDA (Artti'Age)

/ Depilació personalitzada

/Maquillatge

/ Quiromassatge

/ MoqutHatge permanent

/ Refiexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/Decobració

/ Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura

100

/ Solàrium alta pressió: facial i

/ Piling corporal + Hidratació

corporal

Horari:

Rbla. RibataUada, 6 Tel. 6 7 4 1 9 5 5

De dimarts a dissabte: d r 10 a i:í h i de 17 u 20 h.

Diumenge: de \2 a 14 h.

Dilluns, taneat

CONSULTA MÈDICA C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

PUNT I SEGUIT

7

MEDI AMBIENT Residu Mínim és un projecte de recollida selectiva de deixalles desenvolupat a Sant Cugat i a dos termes municipals més.

Fa un any que el projecte es va establir a Sant Cugat i els organitzadors estan satisfets del resultat, tot i que cal fer una important tasca d'educació per promoure un consum ecològic.

Promoure un consum ecològic El projecte Residu Mínim, de tractament selectiu d'escombraries, compleix un any XAVICAVA

• Sant Cugat.— Cada català genera més de 500 quilos d'escombraries anuals, que van a parar a abocadors i incineradores. Per evitar aquesta situació es va crear Residu Mínim, un projecte ideat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, associació ecologista i científica sense finalitats lucratives creada al 1987. El projecte és una experiència de recollida de deixalles urbanes selectiva, és a dir. que les escombraries es classifiquen en tipus i es tracten per separat, amb l'objectiu de recuperar-ne el màxim possible per a la seva reutilització. Els estudis del CEPA estableixen aquest màxim en el 75 per cent del pes total de les deixalles.

Fins ara Residu Mínim ha establert un servei de recollida de vidre, paper i cartó, roba i voluminosos. Recentment s'ha inaugurat un centre de recollida de productes de la poda, runa i voluminosos a la carretera de Rubí.

CEPA està realitzant un estudi d'aquest primer any de funcionament a Sant Cugat i de moment no es disposen de dades exactes, però es creu que fins ara el projecte ha assolit força èxit. En aquest sentit els promotors de Residu Mínim destaquen la importància de la participació ciutadana, factor que consideren clau.

Això contradiu l'opinió de certes administracions que consideraven que la població en general es mostraria poc sensibilitzada envers el problema de les deixalles.

Els pròxims objectius de Residu Mínim són que els ciutadans mateixos facin una separació dels residus a casa seva, i dur a terme una campanya d'informació i educació que promogui un consum més ecològic, orientat als productes no agressius amb el medi ambient i als envasos reutilitzables, com el vidre. La campanya va destinada tant als consumidors com als comerciants, que són els que han d'oferir l'opció de triar una compra ecològica. Les associacions i les escoles són els altres camps d'actuació de la campanya.

La brossa que els santeugatencs produim conté molts productes i substàncies perilloses per a la salut i el medi ambient. Els més de 30 tipus de plàstics que es fan servir es fabriquen a partir d'un recurs no renovable, el petroli, mitjançant processos industrials molt contaminants. Contràriament al que ens diu la publicitat, el tetra brik és un dels envasos menys ecològics que existeix, ja que fa servir matèries no renovables, és d'un sol ús i quan s'incinera és altament contaminant.

Alguns estats nord-americans n'han prohibit la distribució. També les llaunes de begudes fabricades a partir d'alumini són altament contaminants, tant en l'extracció del material base com en l'envàs en si. De la mateixa manera, certs productes de neteja com lleixius, desinfectants o blanquejants, els aerosols i productes amb mercuri, com fluorescents o piles, són molt contaminants.

Una tria personal per defensar l'entorn x.c.

I Modificar les actituds i els hàbits per aturar l'agressió que el medi ambient pateix cada cop més no correspon només a les grans corporacions industrials, petroquímiques o farmacèutiques. Els consumidors han d'estar informats que la seva compra pot ser molt perjudicial. Residu Mínim fa una sèrie de recomanacions respecte al moment de fer la compra.

Els envasos d'un sol ús, com tetra briks, plàstics, llaunes d'alumini i esprais, poden ser substituïts per envasos reutilitzables que estalvien recursos, energia i contaminació.

Molts productes porten a l'etiqueta indicacions que informen si son tòxics, nocius, inflamables, corrosius o perillosos per al medi ambient. S'ha de prendre en consideració si el seu ús és imprescindible o si poden ser substituïts per productes inofensius o d'impacte menor.

L'ús de productes de neteja ha de ser mesurat, i fins i tot en molts casos es pot substituir per remeis casolans, com sabons naturals o neutres. El vinagre es pot emprar com a detergent, suavitzant i desengreixant. El suc de llimona pot servir per a la bugada i també per ambientar. El bicar-

bonat sòdic es pot fer servir com a blanquejant.

Quan s'utilitzin pintures o vernissos, els de base aquosa que no contenen metalls pesants són menys contaminats. Els aerosols poden ser substituïts per productes líquids o en barra.

A l'hora de comprar estris que necessiten energia, s'ha de tenir en compte si es poden endollar a la xarxa elèctrica. Les piles contenen mercuri, un element altament contaminant.

En tots els casos, es recomana llegir atentament l'etiqueta de cada producte per saber si pot ser problemàtic.

SANITAT

El conseller Trias espera que l'Hospital General de Catalunya trobi un soci El conseller parla sobre el mutualisme XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El conseller de Sanitat de la Generalitat, Xavier Trias, va indicar en la seva visita a l'Hospital General de Catalunya el dia 10 de novembre passat que aquest hospital ha de buscar el suport d'un soci per tirar endavant, un cop frustrada la possibilitat d'unió amb l'Aliança. Trias, que va participar en el debat Present i futur del mutualisme, va puntualitzar que ha de ser el mateix Hospital General el que ha de decidir on buscar aquest soci, però que en qualsevol cas tindrà l'ajut de la conselleria de Sanitat.

Xavier Trias va apuntar les causes de la fallida unió entre l'HGC i l'Aliança en dir que aquests projectes han de ser rendibles per a totes les partj implicades. La col·laboració entre aquestes dues entitats havia estat promoguda per Sanitat. En el decurs de la seva intervenció en el marc del debat, el conseller va insistir en el parer que els hospitals no han

d'anar lligats únicament a una mútua perquè és un risc econòmic massa alt, i perquè els interessos són de vegades contraposats: els hospitals han d'encarregar-se dels malalts, mentre que les mútues han d'evitar que hi hagi malalts mitjançant la prevenció. Per Trias, els hospitals han de donar servei a diverses mútues, i s'ha d'aconseguir que hi hagi complementaritat entre la sanitat pública i les entitats mutualistes per evitar una competència inútil. Aquesta complementaritat es basaria en una sèrie de serveis que les mútues no poden oferir, com l'assistència a la gent gran, els tractaments de salut mental o l'assistència domiciliària.

Per la seva banda, Pere Narbona, director de l'Hospital General de Catalunya, va admetre que la construcció d'aquesta institució va ser un error, tot i que en el seu moment les enquestes i prospeccions de mercat semblaven favorables. Tant Narbona com

Xavier Trias, al costat del president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona. Foto: MANÉ ESPINOSA. Xavier Trias van participar en el debat sobre el mutualisme, en què es va analitzar la situació d'aquest moviment i les seves arrels. Els

assistents van coincidir que les associacions mutualistes es troben en un moment de canvi a causa de la reordenació legal que està

experimentant aquest camp. També es va plantejar la necessitat de recuperar el seu mercat en les classes socials mitjanes i altes.

8

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

POLÍTICA

La definició de la candidatura de Valldoreix pel 95 divideix els socialistes Una part aposta per un pacte UNIS-PSC que encapçalaria Carme Pérez C'KUAC'I·.RNAD-XS

M Sant Cugat.— La postura respecte al que ha de ser i com ha de funcionar l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha monopolitzat pràcticament el debat al si de

la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya, segons reconexien membres del mateix partit, que puntualitzen, però. que aquestes divergències són pròpies d'un partit democràtic. Les jornades municipals convo-

cades per principis de desembre serviran per definir la postura oficial del PSC en aquest sentit i potser encara més: la possibilitat de proposar una candidatura unitària entre UNÍS i els socialistes amb Carme Pérez al capdavant.

Ningú no ho diu clarament. però els últims esculls que han sorgit en les negociacions entre Sant Cugat i Valldoreix han evidenciat que cl que podria ser només una afinitat per un o altre costat es tradueix després en dues postures diferents al si del PSC: una mes favorable a l'Ajuntament de Sant Cugat com a administiació global del municipi i una altra que intentaria aconseguir per a Valldoreix la màxima autonomia. l.a primera l'encapçala la primera secretari;! del partit, Maria Sansa. i la segona el regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat i veí de Valldoreix. Joan Gavà, amb el suport de la vocal a l'EMD. Carme Peie/.

Pere/ \a accedir a la Junta de Veins com a candidata independent a la presidència per la Candidatura de Progrés de Valldoreix, que aplegava a les principals forces d'esquerra i. PSC, IC i ERC. a mes d'independents, entre ells el president de l'associació de \cins de Can Majo, Joan Gómez de la lia i. Tot i això, segons Maria Sansa. ara la ja dos anys que Carme Pere/ te el carnet socialista, malgrat que ella hagi negat reiteradament la seva militància. Un altre regidor socialista, Trino Martínez. que es declara proper a aquesta segona línia, els defineix com un tàndem: Joan Gaya pensa i Carme Pérez fa.

Ln contra d'aquesta opinió hi ha la de Maria Sansa. que assegura que Carme Pérez, que es va integrar a meitat de mandat a l'equip de govern que encapçala Miquel Masanés (ÜNIS). no ha governat ni actuat en nom del PSC, •sine) en el seu». I si Pérez va mes enllà deslligant-se de la postura oficial del partit, adverteix Sansa, <• sempre queda la comissió de conflictes», on es replanteja la militància d'un membre concret. Sansa, però, insisteix que Joan Gaya no té res a veure en la mala maror que hi ha novament

En primer pla. Mana Sansa: al fons, Carme Pérez, en una visita de Narcís Serra a Sant Cugat. foto. ARXIU. entre Sant Cugat i Valldoreix i, en aquest sentit, no vol parlar de divisions dins el PSC: «Tots sabem que els ciutadans de Valldoreix tenen un tarannà diferent», afirma en referència al regidor de l'Ajuntament.

Aquestes discrepàncies, que tothom intenta minimitzar, es tradueixen en la definició del que es vol que sigui la candidatura a Valldoreix per les properes eleccions municipals del l)s. Sansa descarta acords assegurant que «el PSC de Sant Cugat plantejarà una llista unitària per a l'EMD»; en tot cas, si s'haguessin de fer aquests acords, puntualitza, UNÍS seria l'última possibilitat. Paral·lelament, Trino Martínez, que parla d'un «cert conflicte al si del partit que cal solucionar amb urgència»,

diu que la possibilitat de fer un pacte UNIS-PSC. i fins i tot amb IC (una possibilitat que la direcció de la federació política a Sant Cugat descarta rotundament) «seria la nostra intenció >. sempre que les condicions fossin favorables als socialistes. És a dir. que la candidatura l'encapçales un membre del partit i, en principi. «Carme Pérez seria una molt bona aspirant».

La reunió fantasma D'aquesta possibilitat se n'hauria parlat en una reunió la setmana passada, que segons algunes fonts es va celebrar amb l'assistència de Gaya, Pérez, la regidora d'IC Montse Turu i el president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, Jordi Cufí.

La majoria neguen haver-hi as sistit.

De totes maneres, el mateix Martínez afegeix que, donada la diferència de postures, no es prendrà cap decisió fins les jornades de política municipal que s'han convocat per principis del mes de desembre, unes jornades que han de servir per concretar els objectius del programa electoral, però que «és molt probable» que se centrin en la discussió sobre Valldoreix, «un tema que s'ha enverinat». En aquest marc «s'hauria de posar fi a les discrepàncies»: tothom haurà d'assumir la postura majoritària o «cedir pas als altres», adverteix Martínez, que matisa que «tot plegat és un procés enriquidor per a un partit democràtic».

La Generalitat denega la segregació de Bellaterra CÈLIA CERNADAS

• Bellaterra.

El Consell Executiu de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Governació. que encapçala Maria Eugènia Cuenca, ha rebutjat definitivament aquesta setmana la petició que van plantejar els veïns de Bellaterra per segregar-se del municipi de Cerdanyola del Vallès.

De fet, la comissió territorial de la Generalitat ja s'hi havia pronunciat en contra, i només faltava l'informe de la comissió jurídica, que havia de determinar si Bellaterra reuneix els requisits legals per convertir-se en un municipi independent. El resultat també ha estat desfavorable.

La petició de Bellaterra te el suport de la majoria dels veins.

El mes de juny passat, un d"7 per cent van votar en referèndum a favor de la segregació. Un dels representants de la comissió creada amb aquesta finalitat. Jaume Pla, ja ha anunciat que els seus advocats han presentat recurs contra la decisió de la Generalitat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el seu dictamen també fos negatiu, recorreran al Suprem.

La segregació de Bellaterra. un nucli residencial de tres mil habitants, té encara mes detractors.

El ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ja s'hi havia manifestat, evidentment, en contra i també ho ha fet recentment Carles Solà. rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un acord de la Junta de Govern deia Universitat demanava que. en cas que es concedís la independència a Bellaterra. el límit del nou municipi deixés fora la universitat. « A nosaltres ens interessa continuar sent de Cerdanyola, entre d'altres raons, perquè la renda per càpita dels habitants de Bellaterra ens impediria continuar rebent les subvencions que atorga la Comunitat Europea, i això ens provocaria un dèficit gravíssim». argumenta el rector.

Mentrestant, els veïns de Bellaterra recorden que entre ells i Cerdanyola hi ha la mateixa Universitat i una autopista, la A-18. i per tant la relació entre les dues poblacions és mínima. De fet, els habitants d'aquest nucli residencial es traslladen molt més sovint a Sant Cugat o a Sabadell per anar al cinema o a sopar fora.

A més, segons Jaume Pla, «ens considerem totalment capaços de gestionar-se i crear els nostres propis serveis».

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

£1 PSC demana que es torni a discutir el conveni competencial amb l'EMD La consellera Cuenca anuncia una resposta en pocs dies c.c.

H Sant Cugat.— El consens institucional sobre el conveni per a la delegació de competències ha quedat en entredit, després del ple municipal que es va celebrar dimarts passat. El PSC va votar en contra de l'aprovació de l'acta del ple anterior, adduint que hi figurava una coma que ells consideren incorrecta. Es referien al famós signe ortogràfic que es va afegir en el seu dia en el text del conveni respecte a la resolució competencial de la Conselleria de Governació, i que l'equip de govern de l'EMD demana que s'elimini perquè entén que, en contra de l'esperit de la resolució, li nega la competència per aprovar plans especials d'equipaments.

Per tant, el que demanaven els

socialistes no era una qüestió formal, sinó una de fons: que es torni a discutir el conveni, precisant la postura de l'Ajuntament de Sant Cugat sobre aquest punt.

Segons va dir Maria Sansa davant el consistori, afegint aquesta coma, amb la qual tots els grups municipals van estar d'acord en el seu moment, «es modifica el sentit del que deia la consellera en la seva resolució». Sansa va negar que es vulgui trencar el consens: «Senzillament volem rediscutir aquest aspecte del conveni».

Un dia abans del ple, la portaveu socialista va manifestar a aquest setmanari que «potser políticament al PSC ens interessaria que Valldoreix pogués aprovar plans especials d'equipaments, però no amb les persones que ara hi go-

vernen».

Davant aquesta postura socialista, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va plantejar la possibilitat que la junta de portaveus, que agrupa un representant de cada grup polític del consistori, torni a parlar sobre el conveni competencial amb Valldoreix. El portaveu d'IC, Jordi Casas, va recordar que el que s'està tornant a proposar al ple és «la discussió sobre quines competències vol Valldoreix i quines està disposat a donar-li Sant Cugat», encara que no considera que el consens estigui trencat.

Novament la consellera La resposta que doni la Conselleria de Governació torna a ser fonamental. L'equip de govern de

l'EMD, que encapçala Miquel Masanés, espera que Maria Eugènia Cuenca digui clarament si considera que Valldoreix pot aprovar els plans d'equipaments que es refereixin al seu àmbit d'influència, tal com creuen. Fa tres setmanes que s'està pendent d'aquesta resposta. Mentrestant, la mateixa consellera, que dimecres va ser a la Universitat Autònoma de Barcelona per signar un conveni de col·laboració, ha assegurat que el seu departament està tornant a redactar d'una forma molt més clara el punt que es refereix a aquesta competència. Cuenca no va voler avançar en quin sentit es pronunciarà aquest nou paràgraf de la resolució, però va anunciar que la decisió es coneixerà «en pocs dies».

S'obre el concurs públic pel manteniment de parcs i jardins M Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha obert la convocatòria d'un concurs públic per adjudicar tots els serveis relacionats amb el manteniment i la conservació dels parcs i els jardins de la ciutat, a més de l'arbrat públic i la instal·lació de calefacció i climatització als edificis municipals.

Justament, les concessions pel manteniment de les 21 hectàrees d'espais verds que hi ha a Sant Cugat i dels més de 25.000 arbres és una de les grans despeses municipals. Ara que es comencen a negociar els pressupostos per l'any que ve, el portaveu d'IC, Jordi Casas, va demanar al ple municipal de dimarts a la nit que s'intenti reduir el seu cost «pensant una configuració jardinística més econòmica», utilitzant, per exemple, una vegetació i un tipus de flors més mediterrània que s'aclimati millor i que no s'hagi de canviar tan sovint. • ce.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

Un pas endavant, dos enrera (II)

ELSHCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

1B>

Premsa Local de Sant Cugat SL

F

Caner Xerric, 5, li - 08190 Sant Gigat del Vallès © 589 62 82 Fax 589 20 91

President Ramon Grau i Soldevila

Director Josep Riera i Font

Maite Guisado (Opinió), Cèlia Cetrodas (Ajuntament i Política), Xavi Cava (Medi Ambient, Urbanisme, Sanitat), Núria de Mas (Ensenyament), Pep Català (Districtes i Rubí), Xavier Botella (Municipis), Francesc Caibó (Entitats), Cati Morell (Economia), Emma Ansola, Àngels Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich, Pep Tugues i Xavi Borràs (Cuhura i Espectacles), Montse Sant (Reportatges), Carme Reverte, Ramon Luque i Gemma Compte (Esports), Sílvia Barroso i Mireia Sala (Punt Divers), Josep Maria Vallès, Carme Perdices i Sònia Genoher (Apunts), Nacbo Orovio (Comarca), Mané Espinosa i Josep Antoni Mula (Fotografia).

9

a un mes, després del ple del mes d'octubre, tot eren felicitacions entre els diferents grups municipals i el representant de l'Entitat Municipal Descentralitzada perquè el «seny» havia posat fi al llarg conflicte sobre la definició de les competències de l'EMD de Valldoreix. Al cap de pocs dies, però, l'equip de govern de l'EMD va trobar una pega en el punt sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments i no va posar en l'ordre del dia l'aprovació del conveni, al mateix temps que va demanar a la Conselleria de Governació que tornés a redactar l'article en qüestió.

Ara, en el ple municipal d'aquest

mes, el grup socialista va votar en contra de l'aprovació de l'acta perquè volia modificar el contingut del que havia aprovat el ple anterior sense tornar-ho a discutir. El secretari va proposar com a solució tornar a discutir el contingut de l'article en qüestió i l'alcalde va assumir la proposta.

A la pràctica, doncs, tornem a estar en el mateix punt que abans de la resolució de la consellera.

Què ha passat? Els consens s'ha trencat. D'entrada el grup socialista ha quedat en evidència, ja que el seu cap havia aprovat el conveni en la junta de portaveus municipal i el seu grup l'havia ratificat votant-hi a favor en el ple. Una altra cosa que

ha quedat clara és que dins alguns grups municipals —al PP també— hi ha postures divergents sobre l'àmbit competencial de l'EMD. És innegable que s'ha demostrat que el problema que ha tornat a sorgir no és només una pura qüestió formal, sinó que hi ha interessos concrets en totes les parts que fan inviable ara per ara un acord.

Quan la consellera Maria Eugènia Cuenca faci pública la nova redacció de l'article —si és que és clara—, segur que una de les dues parts —qualsevol— hi estarà obertament en contra. Lamentablement, sembla que l'acord és inviable. I els perjudicats són tots els ciutadans.

Cap comercial

L'aparador de les entitats

Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

U

Impressió Rotimpres <Z) (972) 40 0 5 95

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GI-405-93

Els 4 Cantons expressi únicament la sevi opinió en els edkcriak Eb irticfcs firmats exposen l'opinió dels sens artors, que Bs 4 Cantons no fa seva necessàriament

n any més —i ja són dinou— la Festa de Tardor va mobilitzar milers de santcugatencs. El bon temps en unes dates en què no és gaire habitual tenir-ne van ser un factor que va ajudar a fer que la celebració fos un èxit. Però aquest no és el motiu principal que va fer omplir de gent l'entorn del Monestir el cap de setmana, i sobretot diumenge al matí.

EL L E C T O R

considero que el més important és entendre's; d'aquí els avantatges de conèixer i entendre més d'un idioma. Cal potenciar aquesta riquesa i no renunciar al patrimoni expressiu. Que el senyor Tubau decideixi ara escriure en castellà em sembla molt lícit, però em costa d'entendre i em sorprèn que, d'aquesta seva elecció personal, en responsabilitzi d'altres i ho vengui com una renúncia personal. Entenc que el dret d'escollir és un dret i un deure molt valuós, però, senyor Tubau, no cal que justifiqui la seva opció organitzant una conferència de premsa per fer-hi la pataleta. A

ESCRIU

mi, la política cultural i lingüística de la Generalitat tampoc no em sembla la més adequada, però no per això penso que la solució sigui renunciar-hi i, menys, amb un discurs victimista i, si vol, egocèntric.

Senyor Tubau, escrigui i parli en la llengua que vulgui, però no cal que cada cop ens ho faci saber. / MARIA LÓPEZ. Sant Cugat

L'acampada pel 0,7% • Estic acampat a la plaça Barcelona demanant el 0,7% dels pressupostos municipals, autonòmics i estatals per a projectes de cooperació amb el Tercer Món.

LA P U N X A D ' E N J A P

Malgrat els dubtes, em sembla que tot això és just i necessari.

No sempre menjo calent, però menjo tres cops al dia. No dormo amb matalàs i estufa, però tinc el sostre de la tenda. No em dutxo cada dia, però tinc aigua corrent.

Estic encostipat, però no tinc ni el còlera ni el tifus. Porto pocs diners a la butxaca, però no moro diàriament en una mina per aconseguir la meitat d'això. Faig campanes a la universitat, però no són analfabet. Em desperto a les nits, però no és pel record d'un familiar torturat. I el pitjor és que quan em cansi plegaré i dormiré calent i milions de persones con-

tinuaran en un túnel fosc i sense sortida. I la meva aventura haurà estat gairebé una burla. Ja sé que l'Ajuntament no està en un moment econòmicament fàcil. Només sé que el nostre Primer Món embrutat i egoista és un guetho privilegiat.

Potser ja és hora de començar a redistribuir els fruits de segles de colonialismes i espoliacions diverses. En aquest final de segle estem vivint les formes més disfressades i subtils de neocolonialisme (que no menys salvatges).

I l'abisme entre els qautre rics i la perifèria explotada s'ha accentuat. Continuem vivint del Tercer Món, continuem fent sagnia dels recursos, les matèries primeres i la dignitat de milers de persones i cultures. I per tenir-los ben estancats i assegurar la seva col·laboració submisa, els tenim encadenats amb el deute extern (injust i fals). Tots som còmplices de la misèria del Tercer Món.

Per tot això, davant de la situació mundial del comerç el 0,7% és una misèria i un pedaç. Però és molt més miserable no ser capaç de donar quelcom per posar el granet de sorra que ajudi a fer la muntanya. No és demanar caritat, és exigir justícia. / UN ACAMPAT REFREDAT. Sant Cugat.

Una ciutat inventada

G r à c i e s . / UNS PARES. Sant Cugat

Senyor Tubau...

• Després de llegir la secció «La Finestra» del vostre setmanari, he decidit enviar-vos aquestes ratlles per manifestar la meva absoluta aprovació. De fet, si tothom fes com el senyor Tubau, publicacions com la vostra i la premsa local i comarcal serien un impossible.

Tothom és lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui, perquè

pels incendis d'aquest estiu.

No es pot negar que l'augment del nombre d'entitats participants ajuda a fer un balanç altament positiu, però encara n'hi falten —sobretot de l'àmbit esportiu— i caldria que hi fossin totes. Val la pena esmerçar-hi encara més esforços i també reconèixer el que fan els participants allargant la durada de la festa més enllà del diumenge al matí.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

Política a l'escola, no!

I La setmana passada, els nostres fills van arribar a casa amb un fulletó que els havien donat a l'escola. Fins aquí res d'estrany, perquè sovint les associacions i entitats aprofiten l'escola per fer arribar a les famílies diferents informacions o activitats adreçades sobretot als infants. Ara bé, aquest fulletó al qual ens referim era signat pel PSC i no tan sols anunciava la pedalejada, que aquest partit organitza per la Festa de Tardor, sinó que expressava continguts de caire polític. Volem posar de manifest que és la primera vegada que una formació política se serveix de l'escola i, per tant, dels nens i nenes per explicar divergències amb la gestió municipal. Com a pares no hi estem gens d'acord, hi ha molts fòrums i canals de difusió que es poden aprofitar per fer política de qualitat, però no l'escola! Els responsables del PSC haurien d'entendre que l'escola pública és pluralista i que, per tant, iniciar un fet com aquest és molt perillós.

Confiem que les altres formacions polítiques s'abstindran d'utilitzar l'escola per qualsevol motiu. A Sant Cugat tenim la sort de tenir una escola pública de gran qualitat. Això es deu, en primer lloc, als professionals de l'ensenyament que hi treballen i al departament d'Ensenyament, sense oblidar la quantitat de recursos que hi esmerça l'Ajuntament. Per tant, que no ningú no ho vulgui espatllar, deixem l'escola tranquil·la i fem política en llocs més adequats.

La causa principal és que la Festa de Tardor ja és una cita obligada entre els santcugatencs i les entitats de la ciutat, perquè és des de fa anys l'aparador de les inquietuds de gent de molts àmbits de la vida ciutadana i per això ha esdevingut una mostra plenament consolidada.

Aquest any, és clar, també hi va ajudar molt el lema, Foc, mai més!, ja que tothom està altament sensibilitzat

<^ar

• Seguint el Telenotícies de TV3 fa pocs dies, vaig quedar astorat quan el conductor va introduir la notícia de l'assassinat de la noia trobada al nostre municipi. Vaig quedar astorat sobretot pel tractament de la situació del lloc. El conductor va començar dient: «A Valldoreix, Barcelona...», i va continuar el reporter: «A Valldoreix, entre la carretera que uneix aquesta localitat amb les Planes», i mentrestant, sobreimpressionat a la pantalla, vèiem: «Valldoreix, Vallès Occidental». Dins la narració, a més, el comentarista confonia la policia local del municipi amb la policia municipal de Valldoreix.

Tot un èxit i rigor en la situació d e l s f e t s . / A.M. Valldoreix

PUNT DE VISTA

10 L

A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s IS de novembre de W 4

A

L A

G

A

L

E

R

I

A

Residents i ciutadans

Carta oberta a la Real Acadèmia

m

VÍCTOR AI.t-XANDRH

M A R I A MAR IIS •

o voldria pas que in teipretcssiu aquestes línies com una manca de consideració al poc temps de q u e d i s p o s e u .

[-'ni consta que aneu molt atrafegats redactant manifestos contia l'inalurable expansionisme del català, la torça del qual ha fent de mort la llengua que tan cquiv ocament representeu. parlada per 4011 milions de petsones. l'er cert. hem de du Hcmjua espanvola d cast el la na'' I lo pi eiiunto perquè s,iu ' unk.i acadèmia del mon que mnoia quina es la seva lleimua. Pel' ' no us volia parlar d a i \ o . saio de la carta que heu adic càl al Si ( nin/ a l e / proposant -li sis mesures bàsiques pel al manteniment vici laiin coloma: que sempre ha tingui el ve-.[:c idioma cnti c els aboi igciis d '.qllestes len e s conquerides cl 1~I4. el malciv. de la vosiia tundaeio. \ \ li.' que li-- ulioma que l'espanyol |.i no siüui l'idioma impicseindible en ics relacions uupi u tants • dels catalans. entenc ni. cniii enteneu. i]iie hi ha I 1 I N( it I S : llengües. | ; s a. dir. les de -destí universal» i les de caràcter domèstic. l'àmbit •. cnitit nio de les quals no han: u d'uliiapassai mai les pclites activitats antropològiques. No hav ic:r. quedat que bspanva era un estat integrat per diverses nacions.' Ah. es clar. comprenc. ('reien que. si els nens catalans estudien la lletra menuda del decret de Nova Planta i del tractat dels Pirineus, se sentiran massa catalans, i això és molt peiillos per a la «unidad de destino».

Que voleu que us digui'.' Jo vaig estudiar la historia d'Espanya per obligació i mai no m'he sentit espanyol.

N

o mi'ctiiijipoinl de l'estat, hauria de retolar també en català. basc i gallec els topònims i o r g a n i s m e s oficials p e r q u è -ningún espahol pueda sentirse desorientado v peregrino en su tierra».

En la vostra carta als reis Mags demaneu una disposició que obligui(!) les emissores de tv dependents de l'estat a emetre en la llengua comuna. tot imposant(') a les privades una programació mínima en c a s t e l l à . A q u í , creieu-me. heu passat de la ratlla, Es possible que no sapigueu que no hi aa cap emissora privada que emeti en català i que només Iclc5 le uns esquitxos residuals en aquesta llengua per sistema dual'.' Si, \ tot i així, conimucti pensant que es vulneren e b drets humans dels espanyols a Catalunya. no cniea. per què no us amoïnen també els drets dels catalans, bascs i gallecs que viuen a la .apital estatal, ni tampoc no ca.ai res de la manca d'ofcila televisiva en castellà dels esp.uivoK immigrats a [-'ranca. \lc manya o Suïssa, quan. comparades amb la vostra, les llengües d'aJOSl.P IH IXANS quests països |-.,-, superen la categoria de domèstiques. de recordar-me la noimativa dels vells Per acabar, m'agradai-a que m'esimperis colonials, em sembla que la vaissm un dubte: a que es deu que demència senil que teniu, molt natural cap dels tres membres citalans que us després de 2N0 anvs. us ta oblidar un detall prou i m p o t e n t C atalunyaja exis- representen hagi signat tan magna carta? No es molta casualitat que cap no tia abans d'aquell l'amos toponimitzador los present aquell dia a l'Academia? espanvnl anomenat I rancisco Franco.

Us sembla creïble l'excusa de la vaga Per tant, aixn que en dieu «tradieión d'Iberia adduïda per Pere (ïimferrer toponímica" no es res més que una com si fos l'única companyia que vola imposició de 40 anvs, transcorreguts a Madrid? Tan d'acord estaven amb els quals les nostres viles i ciutats s'han el text que no valia la pena desplaçar-se limitat a recuperar la normalitat que per votar-hi en contra ' [:.s clar que mai no haurien d haver perdut. Altrapotser la seva absència, pactada prèment. fer el que proposeu significaria viament, no tenia altre objecte que allila pervivencia de les lleis franquistes, berar-los del compromís. Si va ser així, i vosaltres no sou franquistes, oi? Potser ens trobem davant un comportament us semblarà un disbarat, però des del inacceptable; si no en sabien res. per meu punt de vista crec que Madrid, coherència ètica haurien de dimitir. per la seva condició de terra de ningú

int Cugat s'ha fet gran. lli han augmentat la població i les noves empreses. «Sant Cugat es moda». «Sant Cugat té prestigi», sí. Les noves infrastructures intenten absorbir les noves demandes. Pere") no és gens fàcil arrelar-se a un espai nou. Com moltes poblacions.

Sant Cugat no s'escapa de la «crisi d'identítat» subsegüent al pas de lloc d'cstiueiri a zona de primera residència. Reconec que és molt difícil aglutinar la societat civil. ia gran protagonista de l'heroïcitat quotidiana, en aquests nous espais. Ls cert que s'organitzen activitats, que amb els cinemes i el Centre Cultural i amb / o n e s verdes s'intenta donar i conservar la identitat d'aquest Sant Cugat dels W i es del tot lloable la feina de Ics entitats. Però és adequat dir que Sant Cugat es un poble' 1 I la pregunta clau: vol ser Sant Cugat una ciutat'.' No en se la

s

jm^ç^È*.

I ambe poseu molt d'èmfasi en la qüestió de la relolacio bilingüe dels topònims de Catalunya. Vol dir això que alia on diu Sant Quirze o Sant Un i haurem de posar San Quirico o San Baudilio.' Disculpeu, però a banda

L A

resposta i no estic ga i ic conc e n ç u d a per atirma: -. me es possible una •-.>Uk io intermèdia. I s el:.:' que aquest municipi lluita p e r d e s m a r car-se de Barcelona. pel ÜÍ^ esclev .-nií - ne la pcrlloriiMcío I s només una lïipeu s-. que ningú i-o s'••.fengui!. pelo sup-aseil': que passes amb Sani ('ugal ei que \ :i passar amb els districtes o barris de la Barcelona actual, que abans eren pobles independents. Sant Cugat ic el caliu dels barris tradicionals barcelonins.'

Crec que no. almenys a hores d'ara LI caliu de Sant Cugat és l'entorn. ! olor de llenya cremada, les llambordes de molts carrers, el Monestir, però amb això no n'hi ha prou. Perquè, els pobles, els fan els seus habitants amb totes les contradiccions. amb tots els defectes i amb totes les virtuts. 1 ho dic perquè sovint se sent l'expressió «jo visc a Sant Cugat», però poques vegades «jo sóc de Sant Cugat- .

La solució potser és donar temps al temps i confiar en les noves generacions per interioritzar que hom, més que d'on neix. s'ha de sentir d'allà on viu. I per això encara falten anys i molta feina per fer.

'•El caliu de Sant Cugat és el seu entorn, l'olor de llenya cremada. Ics llambordes de molts carrers, el Monestir, però amb això no n hi ha prou. Perquè, els pobles, els fan els seus habitants.»

F I N E S T R A

Una relliscada sublim DOMHNhC RKVHRTER

L

a Real Acadèmia Espanola. vetusta institució, salvaguarda i preservadora del recte us de l'espanyol, ha ressuscitat d'entre la pols i les teranyines i ha deixat anar una bajanada històrica. [iiis ara havia sentit un cert respecte pei aquesta institució-. D'una banda, pel seu paper com a autoritat per conservar la seva llengua de la millor manera possible i. de l'altra. per la seva consideració envers les altres llengües parlades a l'estat espanyol.

Ara be, després de les darreres «recomanacions». el meu respecte se n'ha anat en orris. lla aflorat l'ultranaeionalisme i exclusivisme típic que. com una malaltia endèmica. atecta tots els espanyols de més enllà deies nostres fronteres. lots. en el fons. pensen igual, ja siguin de dretes, d'esquerres, intel·lectuals o poble menut. Cn imperialisme retrògrad els té atenallats. un tancament radical i earpetovetònic cN mena cap a una defensa a ultrança de Ics seves essències pàtrides. El Cid. Altons \ cl Savi i tota la nòmina de fossilitzades glòries estan tan arrelades en el mes preuon de les seves entranyes que soii incapaços d'entendre res que no sigui el ressorgiment de gestes i imperis obsolets.

Ara be. no voldria entrar en el joc. tan de moda avui. de les crítiques viscerals;

ni tampoc parlar de la realitat de l'estat espanyol, veritable trencaclosques cultural i lingüístic. Crec sincerament que ih·· val la pena gastar-hi ni una goteta de linta El que sí que voldria comentar és un parell de coses que m'han divertit extraordinàriament.

La primera, les declaracions que ha fet després el nostrat i trànsfuga poeta Pere Gimferrer (també acadèmic de la institució espanyola), que per a mi han estat inoblidables.

I la segona, el que diu un dels sis punts de les ja famoses recomanacions de la Real Acadèmia Espanola, cosa que prova fins a quin punt les vaques sagrades d'aquesta institució tenen no una palla a l'ull, situï una biga de cinc tones. Diu: «... imponer igualmente a las emisoras privadas (es refereixen a les de ràdio i televisió) una programación mínima en castellano. a lioras razonahles...».

Si es refereixen a les emissores de televisió municipals, aquests senyors sembla que no sàpiguen que normalment només les poden sintonitzar els veïns de les escales del costat de l'emissora: i si es retcieiven a les televisions privades d'àmbit estatal. la cosa encara es més grotesca. A quines hores I eleó i Antena 3 tan programes en català? Si us plau. si algú ho sap que m'ho faci saber.

L A

11

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 T

B

R

U

N

L

A

A

G A L E R I A

l'A

Impacte ambiental

Inflexió perillosa

XAVIER DURAN

ANTONI MAY ANS

U

na de les tasques en les quals els ecòlegs han d'esmerçar més temps és la de fer veure el significat real de certes expressions i el valor de certs termes. Mentre molts dirigents continuïn mostrant la seva ignorància sobre el que significa realment protegir el medi ambient, els ecòlegs hi hauran de perdre el temps que podrien dedicar a feines molt més importants.

Una expressió que ha pres molta actualitat recentment i que també ha patit deformació en el seu ús és la d'impacte ambiental. Com passa amb la major part dels temes referits al medi ambient, hi ha qui, per ignorància o per interès, caricaturitza el terme. Per això podem arribar a sentir que tenir cura de l'impacte ambiental sembla que sigui preocupar-se només per si certes espècies animals o vegetals resultaran perjudicades per la construcció d'una carretera o un pont o per si un paratge determinat ha de quedar resguardat perquè no desaparegui cert ocell d'un gran interès.

Aquesta visió tan limitada resulta contrarestada per la trista realitat. Amb els aiguats que es van produir al nostre país fa unes setmanes i els que han patit també a França i a Itàlia s'ha vist que l'estudi de l'impacte ambiental no serveix només per protegir bestioles i plantes, sinó també per evitar que morin persones, que quedin destruïdes moltes llars o que les fàbriques hagin d'aturar-se perquè les seves instal·lacions han quedat inutilitzades.

Si certes obres públiques han tingut o no un impacte decisiu en l'efecte devastador dels aiguats és una cosa que els jutges hauran de decidir a través dels informes dels experts. Però el que sí que està clar, tant a Catalunya com

CONCEPCIÓ

a Itàlia o a França, és que la construcció sense planificació i la manca de previsió sobre l'impacte real de les grans obres poden provocar molts danys, tant personals com economies. És per això que caldria deixar de ridiculitzar la idea de l'impacte ambiental i no intentar fer veure que la cura pels animals limita la satisfacció de les necessitats socials d'autopistes o ponts. Estudiar l'impacte ambiental E

E

ls nois que han d'anar a fer la mili l'any vinent sabran demà quina destinació els assignen. A les comarques de Barcelona, deu mil dels que hi haurien d'anar no ho faran perquè s'han declarat objectors de consciència. Al conjunt d'Espanya el refús a complir el servei militar arriba al 40 per cent del contingent. Són xifres de pes i que cada any augmenten. La conseqüència d'aquest absentisme massiu és que l'exèrcit s'està quedant sense soldats i, segons el ministre de Defensa, l'any 1997, que és a tocar, es pot produir ja un greu problema de manca de personal.

L

T

P

R

T

vol dir mirar si el territori pot suportar una obra i de quina manera s'ha de fer. I això no només per protegir un patrimoni natural, cosa molt important, sinó també per evitar que els cursos d'aigua busquin camins alternatius als que hem tallat o que la destrucció de boscos impedeixi que l'aigua s'aturi i es vagi alliberant a poc a poc.

Tota obra humana té un impacte ambiental. I com que calen carreteres, línies de tren, ponts o ports, és indubtable que continuarem produint impacte ambiental al nostre entorn. Però també és indiscutible que construir sense cura, desordenadament i sense fer els estudis pertinents pot ser molt pitjor que trigar més temps a construir una autopista o gastar més diners per fer una volta que eviti malmetre certs territoris.

A més de l'impacte directe d'algunes obres públiques, n'hi ha d'altres que no semblen tan evidents, però que els experts assenyalen com a causa d'alguns grans desastres. Així, la pèrdua progressiva de boscos per causes diverses —des de la tala excessiva o l'abandó rural fins a la contaminació— o l'erosió del sòl —per una explotació excessiva o per obres que alteren significativament el seu estat natural— no són simplement fets que han de preocupar només els pagesos o els V1VOLAS amants de la natura. Després dels grans desastres que hem patit a l'estiu i a començament de la tardor i que també han afectat altres països, hauríem d'entendre d'una vegada que l'organitació del territori i els estudis estrictes d'impacte evitarien les grans lamentacions que a més a més, queden tapades al cap de pocs mesos per altres debats.

Xavier Duran és periodista científic

I

lentia de Hillary Clinton en confessar públicament les seves antigues desavinences matrimonials hauria salvat políticament el seu marit.

Certa premsa de Madrid no amaga les situacions delicades però no en fa un ús polític: l'ex-vice-president del govern pot sortir fotografiat un *"'* cap de setmana a Roma amb la seva filla natural i l'altre a Sevilla amb la seva esposa legítima, però la seva dimissió serà del tot aliena als sentiments. La premsa francesa i la catalana coneixen sovint l'entrellat de les intimitats dels polítics però no les revelen. Ací la discreció sol ser la norma: al suquet de Portabella l'esposa de Vàzquez Montalbàn és retratada i identificada en un dominical de Madrid, mentre que ni apareix en la crònica dels diaris de Barcelona. Seria una llàstima que aquest bon estil s'esvaís a partir de les revelacions de París Match. Només el bon sentit dels mateixos periodistes podrà evitar-ho. De moment, sembla que n'han tingut. Un columnista de Le Monde escrivia: «François Mitterrand té un fill natural, alegria que comparteix amb molts francesos. I què?»

«Mentre el Col·legi de Periodistes de Catalunya denuncia la transcripció de converses telefòniques il·legals, The Telegmph' justifica l'ús de mètodes il·lícits per aclarir casos de corrupció»

C

Militars i objectors MIQUEL PAIROLI

Després d'haver estat, durant el franquisme, la principal institució de la vida pública espanyola —al costat de l'església catòlica—, l'exèrcit, a la darrera dècada, ha passat a un segon terme. S'han tancat i venut moltes casernes, la presència ostentosa de militars a les ciutats és escassa, busquen de confondre's N

L

a recent publicació en un setmanari francès d'una fotografia de François Mitterrand amb la seva filla natural ha trencat, com se sap, una norma no escrita de la premsa gal·la sobre el respecte a la vida privada dels polítics.

La ruptura es produeix en un moment en què la deontologia de la professió periodística rep embats contradictoris: mentre el Col·legi de Periodistes de Catalunya denuncia la transcripció de converses telefòniques il·legals, The Telegmph arriba a justificar l'ús de mètodes il·lícits per aclarir casos de corrupció. I és que les cultures dels mitjans de comunicació no són idèntiques. La premsa anglosaxona, per exemple, ha fet caure ministres i candidats per escàndols de faldilles. El puritanisme d'aquesta societat s'escuda en el nom de la veritat: no es castiga la infidelitat sinó la mentida: així, la va-

E

Sèa.C

PSeoIO-200-FL<«6MCA

V E S P E R

Real fatxenda amb els civils. Quan apareixen als mitjans de comunicació, els militars, que saben que pertanyen a una institució qüestionada, s'esforcen a presentar-se com a persones obertes al diàleg.

En tot aquest canvi el moviment de l'objecció de consciència hi ha tingut força a veure. Aprofitant una legislació que es va establir en un moment de debilitat i de la qual segurament ara més d'un se'n penedeix i beneficiant-se del desordre de l'administració, l'objecció ha estat l'única iniciativa popular d'oposició social que ha triomfat als últims anys. L'enhorabona.

í

~~*»*%#&íl· "í^^*:

6A» - r í % 4 c r e s "*»e Qe>s TtríMAtJEhn;

L

Q o t t u i f S ^ Con*

S

PACO SOLER

embla que la Real Acadèmia de la Lengua ha heretat més la gesticulació del Quixot que no pas l'intel·lecte i la genialitat d'un dels seus predecessors més insignes, veient gegants on només hi ha tres milions i escaig de musculosos catalans davant dels més de tres-cents milions de castellanoparlants —els altres tres milions de catalans no opinen— i fent poc cas de les sàvies recomanacions i de les advertències del seu escuder Sancho (llegiu-hi Sr. Pujol).

Al poble també hi ha vetlladors del castellà davant tan devastadora agressió a la llengua de l'estat.

Per posar un exemple: la missa d'onze, la que té més audiència, se celebra en castellà. Deu ser, potser, per solidaritat envers aquests tres-cents milions d'oprimits?

Bé, ens agradaria que aquells tres milions de catalans que no opinen ho facin d'una vegada i que surtin en defensa d'aquest país que tan bé els ha acollit.

Voldria- també preguntar als meus amics convergents: voleu dir que això de YEstado de las Autonomías funcionarà?

SEMPRE HI HA MÉS COSES A FER

12

• Divendres, 18 de novembre de 1W4

CORREUS RENOVA ELS SERVEIS

El regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Antoni Rueda, creu que els comerciants han de plantar cara a les dificultats i cultivar un esperit renovador per no quedar-se enrera. Plana 12.

Correus obrirà una nova oficina a Sant Cugat l'any vinent i posarà en funcionament tota una sèrie de serveis per millorar la seva atenció al centre urbà i als polígons industrials. Plana 13.

COMERÇ I CONSUM Gran aficionat al ciclisme. Antoni Rueda va començar a treballar als 14 anys com a grum de Banesto, al desembre del 1955.

Eii aquesta entitat bancària va passar per diversos càrrecs, fins als 29 anys. En aquest

moment, va deixar Banesto i es va incorporar a la plantilla de Caixa de Sabadell, on durant una temporada es va dedicar a obrir oficines. Actualment treballa com a director d'una de les oficines

ANTONI RUEDA. Tinent «

de Cerdanyola. Segons ell, sempre ha compartit la seva feina amb altres tasques, com el negoci del transport o l'organització de viatges, perquè, segons ell. «sempre hi ha una passa més a fer».

d'alcalde de l'àrea de comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat

Sempre hi ha una passa més a fer

projecte s'engega amb unes galeries comercials que funcionaran com a motor d'aquesta inversió.

Hem de pensar que a la Guinardera no només s'hi construirà un Pryca, sinó tot un centre comercial que, probablement, serà dels més importants de Catalunya... Per què? Doncs, perquè està dissenyat amb una cura i un afecte que no puc descriure i que contribueixen al fet que continuem pensant que Sant Cugat és diferent. No sé com explicar-ho: no és un centre comercial normal.»

—És el Pryca una amenaça per als comerciants de Sant Cugat?

—-Probablement per a un grup de botiguers, com els que es dediquen a l'alimentació, serà una amenaça, però hem de tenir en compte que la gent que vol anar a comprar al Pryca, ja hi va; no els importa anar una mica més lluny. El que s'ha de fer és intentar captar la clientela que ja surt a comprar fora. Però, a més, aquesta amenaça, per a molts es pot convertir en l'oportunitat de la seva vida. ja que. segons els estudis que han fet els promotors comercials. un total de 10 milions de persones passaran per les galeries cada any. Això significa que tota la població de Sant Cugat ha de passar cada dia de la setmana per allà. i segur que no hi ha cap botiga per on passem tots els santeugatenes cada dia. L'àrea comercial de la Guinardera no s'ha establert aquí per captar solament el públic de Sant Cugat: volen el públic de Sant Cugat, el de Sabadell, el de Terrassa.

A més, busquen un públic amb intenció de compra i això és molt important.»

CACI MOR1-.1.I

I Sant Cugat.— Pot treure conclusions positives de la seva experiència a l'arca de comerç?

••Per nu lia estat una experiència interessant perquè des d'aqui es poilen anar fent coses que semblen petites, però que. de mica en mica. milloren la situació tant dels botiguers i comerciants com dels clients. 1.1 nies important per a mi es aconseguir poder mantenir un Ict'ilhack amb els implicats, en cada cas. ja siguin els empresaris o l'administració. Només parlant amb alyu i escoltant pots engegar iniciatives importants que beneficiaran els comerciants i, de rebot, tota la població."

Amb quins problemes ha topa! a l'atea de comerç'.'

•HI principal problema que ha viscut cl comerç santeugatenc ha estat la crisi que. tard o d'hora, ha afectat Iotes les branques del sector. I n una situació de crisi, cl consumidor te menys disponibilitat per a la despesa. Les seves dificultats financeres a vegades son reals. però. a vegades, son psicològiques, i això a l'últim repercuteix en el sector. Si el comerç funciona, els beneficis dels comerciants reverteixen en inversions que donen un caire alegre i viu al centre urbà."

-Es veritat que el comerç de Sant Cugat necessita modernitzar-se?

—«Quan jo era jove, participava en curses de bicicletes: mai no en vaig guanyar cap. de cursa. l'n cop. fins i tot, vaig córrer amb el Federico Martín Bahamontes. però jo només el vaig veure a la sortida... El que vull dir és que tenim un públic i uns comerciants i, en principi, tots tenen les mateixes oportunitats, però uns saben vendre millor que els altres. Si s'han de modernitzar, la iniciativa ha de ser seva; l'Ajuntament sí que ha de procurar que tant uns com els altres puguin sortir beneficiats exercint la seva activitat.»

—Com explicaria vostè la inquietud dels comerciants envers el tema de la construcció de Kampió?

—«És molt lògic que sentin aquesta inquietud, però ells saben que Kampió volia construir un hipermercat i que la decisió final no depenia de nosaltres, sinó directament de la Generalitat. La Generalitat ha donat una resposta negativa a la sol·licitud de construcció d'aquesta gran superfície comercial i, si la Generalitat diu que no es pot tirar endavant aquest projecte. l'Ajuntament de Sant Cugat, evidentment, no farà més que confirmar una posició que és superior a la del consistori.»

—Per què continuen les obres?

—«Aquí s'han de diferenciar els fets: tots pensàvem que la construcció d'aquesta segona superfície comercial aniria endavant.

Que va passar, aleshores? Doncs

»

Antoni Rueda, en actitud distesa, al seu despatx de l'àrea de comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, t-oio J.A.MI 11 A de l'Ajuntament se'ls va demanar que alia, a més de la superfície que asseguressin les obres que comercial, també s'hi ha de conss'havien fet. Si els forjats que s'estruir un edifici d'habitatges. Es tan construint ara s'haguessin povan demanar uns primers permisat 15 dies abans del sos de moviment de teque es va fer, possirres i. de bon principi.

«Quan jo era blement les pluges no nosaltres no teníem mojove, corria en haurien obligat l'emtius per negar-nos a concedir aquests permisos, bicicleta i mai no presa constructora a reconstruir la carretera ja que. de fet, qui s'arriscava eren ells. Es va vaig guanyar cap de Sant Cugat a Rubí.»

—Quina opinió es té paralitzar la situació du- cursa. Igualment, a l'Ajuntament de la rant la temporada d'estiu. tot esperant permi- tots els comerços construcció de l'àrea sos de construcció que tenen les mateixes comercial de la Guino van aconseguir i es oportunitats, però nardera'.' van trobar amb ducs pos—«A l'Ajuntament uns venen més sibles sortides: tornar a sabíem que. tard o omplir el forat que had'hora, una gran superque els altresvien fet, amb la qual cosa fície comercial arribales despeses realitzades ria al voltant de Sant es convertien en inútils; Cugat —-a Rubí. o a o podien fer el que han fet, de Cerdanyola—. Aleshores, ens tromanera que de ben segur Hauran bem que a l'Augusta Bussines profit tant la despesa anterior com Park hi ha un projecte molt aml'actual. El problema es que no biciós que ajudarà moltíssim l'evan ser prou eficaços quan des conomia de Sant Cugat i aquest

—La construcció d'aquest centre comercial modificarà els costums dels comerciants de Sant Cugat?

—«Sí. sí... si jo tinc un negoci i pel funcionament veig que he d'obrir el diumenge al matí per a la gent que surt de missa d'onze, jo obriré el diumenge al matí i, potser hauré de tancar el dilluns o el dimarts... és un exemple. Jo penso que el comerç sempre s'ha de dedicar a donar el màxim de facilitats als compradors. El comerciant sempre s'ha d'adaptar a les necessitats i als hàbits de compra del seu client, no al contrari.»

—Qué té d'especial el mercat de Rubí que no tinguin els mercats de Sant Cugat?

—«Per començar té la fama de tenir molts clients i això és la millor publicitat. En un mateix mercat també trobem diferències de preus. En teoria, els preus haurien de respondre a uns índex de qualitat, però no sempre és així. Es cert que la gent sovint es queixa perquè el mercat de Rubí és més barat, però jo crec que es tracta més de la fama que no pas de la realitat.»

—Sr. Rueda... vostè on es compra les corbates?

—«Jo'.'... A tot arreu.»

Sant Cugat Comerç presenta el pla de la Guinardera als seus associats CM

M Sant Cugat.— L'associació de botiguers Sant Cugat Comerç va presentar dimarts passat el pla de construcció de les galeries comercials de la Guinardera davant tots els seus associats. La junta directiva de l'associació va explicar respecte al projecte: -No el desitgem, però en vista d'un fet inevitable, hem de treure'n cl màxim de benefici.»

Segons la junta, Pryca es l'únic comerç que ha comprat cl terreny on s'instal·larà, un terreny de 12.000 metres quadrats, amb dues plantes, i que es destinarà a la construcció d'un hipermercat de primera categoria. La resta de comerços s'instal·laran en una superfície de 40.000 metres quadrats, en règim de lloguer, el preu del qual oscil·larà entre Ics 2.2011 i les 6.000 pessetes per metre quadrat.

El centre comercial destinarà un total de 2.000 metres quadrats a sales de cinema i 2.432 metres quadrats a la zona de restauració.

Aquestes dues àrees mantindran un horari d'atenció al públic diferent de la resta de comerços.

Segons va explicar el president de Sant Cugat Comerç. Jaume Roca, els comerciants de Sant Cugat tindran una sèrie de privilegis a l'hora d'aconseguir locals comercials al centre de la Guinardera, però encara no va poder concretar-los. De totes maneres.

Roca va afirmar que a partir del dia 30 de novembre vinent els promotors comercials iniciaran la campanya de comercialització dels locals, per la qual cosa és important que tots els interessats a aconseguir un lloc en aquest centre s'adrecin al més aviat possible a les oficines de l'associació. on es farà una llista d'espera. Segons Roca, això funcionarà així perquè els promotors han demanat a l'associació que faci de mitjancera entre ells i els comerciants de Sant Cugat.

El delegat de la junta, Antoni Rabascall, va explicar que ell no veu les coses gens clares. Segons Rabascall, «totes les negociacions estan maquillades i Sant Cugat Comerç ja no aconseguirà gaire cosa més del que ha aconseguit fins ara».

Per això, Roca va voler matisar que els promotors comercials «vénen aquí a fer el seu negoci i volen que funcioni; si els comerços que hi ha a l'àrea comercial no rutllen, això repercutirà negativament en tot el funcionament del centre; per això s'hi pretén col·locar algunes firmes comercials, com Zara o Cortefiel, que poden actuar com a motor del centre».

El president de Sant Cugat Comerç va voler deixar molt clar que la seva intenció no era «la de mostrar cap tipus d'entusiasme per la construcció d'aquest gran centre» però, segons ell, «ja que és un fet inevitable s'ha d'intentar trobar la sortida més positiva per als petits comerciants».

Jaume Roca també va afirmar que Sant Cugat Comerç continua inquiet per la possible construcció de la superfície de Kampió a Sant Cugat. «Tot i que tenim la paraula de l'alcalde, Joan Aymerich, sabem que l'actual equip de govern canviarà d'aquí a poc i no sabem què passarà llavors.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

ECONOMIA

13 La COCIT engegarà un nou servei d'informació sobre la LAU

FORMACIÓ PROFESSIONAL Llicenciats universitaris i empreses ;ses locals han participat en un taller experimental organitzat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat. El curs, realitzatt a través del Centre Divulgador de la Informàtica a Sant Cugat, ha consistit a formar persones que ara poden treballar ar en empreses usuàries de serveis pel procés de compra-venda telemàtica com a cap de projectes. L'alcalde, Joan Aymerich, ;rich, creu que t a m b é és obligació de l'Ajuntament preocupar-se per la formació dels ciutadans.

CATI MORELL

aprenentreballant treballant Els joves; aprenen han participat participat en en un un curs curs al al Centre Centre Divulgador Divulgador de de la la Informàtica Informàtica Llicenciats i empresesÍS han JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— El Centre Divulgador de la Informàtica (CDI), en col·laboració amb l'Institut Català de Noves Professions i l'àrea de Serveis Interns de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha finalitzat el taller experimental de compra-venda telemàtica en el qual han participat deu joves santeugatencs, titulats en informàtica, enginyeria, empresarials, econòmiques i telecomunicacions, que estaven a l'atur. Durant més de mig any, els becaris han participat en un projecte pilot de simulació d'intercanvis comercials entre un grup d'empreses reals, usuàries de serveis EDI (Intercanvi Electrònic de Dades), tant compradores com venedores, anomenat Consell Assessor i dirigit des del CAETI-CDI SA de Sant Cugat. Sis d'aquestes empreses col·laborades han estat de Sant Cugat. L'experiència ha consistit a simular una empresa que dóna un servei real a un «client» (les empreses usuàries) formada pels joves que han treballat sota la direcció de professionals que els han ensenyat tot fent feina.

Objectius assolits El director-gerent del Centre d'Alta Especialització en Tecnologia de la Informació (CAETI), Santiago Guillén, va manifestar durant el lliurament dels diplomes a tots els becaris i empreses participants que els objectius marcats s'havien aconseguit: «Hem format persones que poden arribar a treballar en empreses usuàries de serveis EDI pel procés de compra-venda telemàtica com a cap de projectes». La directora de l'Institut Català de Noves Professions (Icanop) de la Generalitat, Carme Drópez, va explicar

Santiago Guillén, Joan Aymerich i Carme Drópez durant la cloenda del taller. Foto: MANÉ ESPINOSA. que aquesta experiència iniciada a Sant Cugat es traslladarà a altres centres formatius diferents per poder fer un mostreig i, al cap d'un any, poder donar una resposta més definitiva del resultat d'aquest primer taller. Carme Drópez va afegir, però, que els resultats s'han de mesurar «pel grau de inserció laboral d'aquests becaris que han acabat aquest taller. No pretén afavorir la borsa d'aturats, sinó donar sortides pro-

fessionals i respostes als empresaris».

La participació de l'Ajuntament L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar la importància de la formació de les persones. En aquest sentit, Aymerich, va explicar que «també» és feina de l'Ajuntament preocupar-se per la formació dels ciutadans i per l'adaptació de les empreses coordinant-les en l'entramat social de

la població. L'alcalde va afirmar: «Si aquest taller ha servit perquè deu recent llicenciats de Sant Cugat que estan sense feina hagin aprofitat una beca important i hagin adquirit nous coneixements, em dono per satisfet». Aymerich també va destacar la predisposició de les sis empreses de Sant Cugat que han treballat amb el taller i va afegir que «l'Ajuntament continuarà donant suport a aquest tipus d'iniciatives».

• Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) oferirà, a partir de la setmana que ve, un servei d'informació i assessorament sobre la nova Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), destinat als comerciants de la demarcació de Terrassa.

La Cambra creu que amb aquest servei, adscrit al Departament de Comerç Interior de la COCIT, tots els comerciants i empresaris del sector serveis de la demarcació de Terrassa podran informar-se i assessorar-se, a partir del pròxim dia 21 de novembre, sobre els temes que més els inquieten de la nova llei. Els interessats hauran de concertar prèviament el dia i l'hora de consulta, trucant a la Cambra.

Segons ha informat la Cambra, aquest servei s'ha organitzat perquè «l'aplicació de la nova LAU en establiments concrets pot generar dubtes als seus propietaris i arrendataris i, pel que fa als empresaris comercials i de serveis, els pot perjudicar en la definició i compliment dels objectius i les estratègies previstes a curt o mitjà termini».

Segons la COCIT, el nou servei d'informació i assessorament de la pot ajudar a aclarir els dubtes que la interpretació de la llei pugui ocasionar, i alhora ampliar informació sobre aspectes molt concrets com és l'antic dret de traspàs, sobre el qual el projecte de llei contempla el dret d'indemnització en els casos en què després del traspàs es continuï exercint la mateixa activitat (això suposaria beneficiar-se d'una hipotètica clientela anterior).

La llei, que entrarà en vigor a partir dels primers dies del 1995, garantirà la continuïtat de la majoria dels comerços durant 25 anys. La normativa estableix en 20 anys el termini d'extinció de contractes de pròrroga forçosa de locals comercials amb titular persona jurídica, ampliables a cinc anys més, si accedeixen a actualitzar rendes des del primer any d'entrada en vigor de la llei.

EMPRESES

SERVEIS

El mercat de les telecomunicacions entra en una fase de liberalització

Correus no sap el pressupost que invertirà en el nou pla d'actuació a Sant Cugat

Aplitec 94 va esdevenir un congrés pel futur immediat de Pimes CATI MORELL

B Cerdanyola.— La liberalització de les telecomunicacions és el camí cap el futur i, per tant, les noves tecnologies són el punt de mira dels empresaris i industrials, segons es desprèn de les conclusions a què es va arribar dimarts passat a la cloenda del congrés Aplitec 94, que es va celebrar al Parc Tecnològic del Vallès.

En la primera exposició del matí, el vocal del Tribunal de Defensa de la Competència, Pedró Torres Simó, va explicar que «només mitjançant l'oblit dels monopolis es podrà tirar endavant un sector com el de les telecomunicacions, on certes distincions resulten incongruents». Segons ell, «el creixement del sector depèn de la llibertat d'actuació que se li doni i és important destacar que ni una sola empresa pot prescindir avui dia d'aquests avenços que s'utilitzen com a mitjà de localització».

En el mateix sentit, l'assessor de la Comissió de la Unió Eu-

ropea, Joan Majó, va voler deixar clar que actualment «ja no es pot parlar de sistema de televisió i de sistema de telecomunicacions com si es tractés de dues coses diferents, ja que la digitalització fa que la informació sigui exactament igual tant si es tracta de so, imatges fixes o imatges mòbils».

Per això, Majó va mostrar la seva satisfacció davant el fet que el ministre Borrell digués dilluns passat que «ja no es pot parlar de televisió per cable, sinó de telecomunicacions per cable».

Durant el congrés, gran part dels ponents van coincidir a destacar que l'Estat Espanyol viu una de les situacions més retrògrades de la Unió Europea, però van posar totes les seves esperances en la nova llei de telecomunicacions per cable. Segons els participants en la cinquena edició d'Aplitec, «no podem esperar la moratòria que se'ns ha donat fins al 2003, i hem d'actuar ràpid per posar-nos al dia en un sector de

primordial importància pel funcionament de les empreses, tant en l'àmbit estatal com internacional».

Un congrés diferent Aplitec 94 va acollir unes 200 persones de gairebé totes les mitjanes i grans empreses del Vallès i la resta de Catalunya —i fins i tot algunes de fora de Catalunya—. En la seva cinquena edició, Aplitec va ser diferent d'altres anys, tal com va voler destacar el conseller d'Indústria i Energia, Antoni Subirà, en el seu discurs de benvinguda.

Subirà va afirmar en diverses ocasions que les seves paraules no tenien cap tipus de rellevància, ja que tots els assistents eren conscients de la importància de les telecomunicacions en l'estratègia competitiva de les petites i mitjanes empreses, però va insistir que «només aquells que facin servir els avenços de la tecnologia i es mantinguin al dia es trobaran en el camí apropiat».

L'Ajuntament buscarà el local apropiat CM.

• Sant Cugat.— El municipi de Sant Cugat tindrà nova oficina de correus l'any vinent, segons va anunciar dimarts passat, a l'Ajuntament de Terrassa, el director territorial de l'entitat a Catalunya, Antonio Càrdenas, en la presentació dels nous plans de renovació dels serveis de Correus al Vallès Occidental.

Càrdenas va explicar que els representants de l'organisme autònom de correus i telègrafs (OACT) van mantenir una reunió amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el passat dia 2 de novembre. «Aymerich es va comprometre a posar en contacte l'OACT i el gerent de Promusa per iniciar les negociacions sobre la compra d'un local nou per instal·lar l'oficina tècnica de Sant Cugat», va afirmar Càrdenas.

Segons el nou pla —presentat a Terrassa—, l'entitat «està gestionant el trasllat de l'oficina de la Floresta a un nou local millor

condicionat». Segons Correus, l'Ajuntament ha ofert un local de 50 metres quadrats en un edifici polivalent de propietat municipal.

A més, Correus de Catalunya preveu que l'Ajuntament de Sant Cugat iniciï negociacions amb d'altres institucions per aconseguir un local de 70 metres quadrats per instal·lar una oficina d'admissió als polígons de Can Sant Joan-la Guinardera, ja que l'OACT considera que s'ha d'atendre aquesta zona com a àrea de serveis.

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) durà a terme un seguiment per confirmar e! compliment dels compromisos de qualitat que ofereix Correus als seus clients. Segons l'informe del pla d'actuació i tal com va afirmar el president de la COCIT, Ramon Trenchs, «el seguiment de les actuacions permetrà prendre les mesures correctores per millorar les possibles irregularitats».

OO'

ornaUar

ÒPTICA ( ^ ) RUSINOL 20%

LLARS DE FOC BARBACOES ESTUFES RECUPERADORS DE CALOR TAPA-RADIADORS TUBS I ACCESSORIS

en ulleres graduades de les millors marques Muntura pasta + vidres 6.800 Pta Muntura metall + vidres 8.900 Pta promoció vàlida fins al 30/11/94

Francesc Macià, 8 08091 Rubí Tel. (93) 697 09 51

Alfons Sala, 40 08190 St. Cugat del Vallès Tel. (93) 674 51 17

&> JOTUL

'600395

Ofinova

full Josep M. Gomar i Cortès

Material d'Oficina Informàtica Alfons Sala, 18-20 Tel. 675 23 73 Fax 675 38 53

Martorell, 59 - Tel. 675 44 96 - Fax 675 44 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Material d'Oficina i Tècnic Rosselló. 13 Tel. 589 36 61 Fax 675 38 53

117*13 Material: Pintura, dibuix, disseny, il·lustració, tècnic i escoles, modelatge, emmarcació, restauració, Descompte estudiants

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Émfkífi \

Letraset

'™

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOÏIGUES • LES Ví

INMARBA, S.A.

1

VENDA i LLOGUERS

de PISOS, TORRES,

c / fi jrrent J e ! a Bomba. 14 Uy,. 674 43 90 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LOCALS,

CitAtï 117913

PÀRQUINGS...

Material: Pintura, dibuix, disseny, il·lustració, tècnic i escoles, modelatge, emmarcació, restauració.

Descompte estudiants

1

I

JOSEP MARTÍNEZ i BALAGUER

Punt de Venda T M G Accessoris

¥ 2

l'automòbil

^f (

BLANCANIEVES

MtonsSala !6 baixos - Tel i9 i l 675 56 53 (vendes) Camí de C an Calders, I - Tel. (9.5) 674 34 75 (taller) 08190 San Cugat del Vallès (Barcelona)

B*N

J

Del 18 al 27 Semana del Bacalao

C/ Alfons Sala, 56 - Tel. Reservas: 675 34 06

%

Venta y alquiler de películas, últimas novedades.

KSA

Menú apentivo, lr plató. 2° plató, postrey cava ;ncluido.

2.500.- Pta

vídeo-club sant cugat

• ^»

SENORA

DOUBTFIRE PULGARCITA LOS TELENECOS

membre:

oseba R E S T A U R A N T E a

de

CITROEN FORD PEUGEOT OPEL VOLKSWAGEN RENAULT

c; Torrent de la Bomba. 14 fel Ó74 43 90 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

^M

Alfons Sala, 52 i fax 674 77 76 Tel. 589 42 05 08190 SANT CUGAT Tel.

d Alfons Sala, 6 Tel. 675 33 55 - 589 26 43 Fax 589 10 73

*m 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

LA T A P A D E R A

JURASIC PARK

8

El próximo dia 29 LA LISTA DE SCHINDLER Alfons Sala, 52 - T e l . 674 66 49 08190 SANT CUGAT

LES O B R E S A L'ARXIU NACIONAL

15 • Divendres, 18 de novembre de 1994

RETRATAR EL PAS DEL TEMPS

El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera ja fa més de quatre anys que elabora una sèrie de retrats de persones de totes les edats per plasmar la petja del pas del temps.

Plana 17.

Les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya estaran enllestides a final del mes de gener i el president de la Generalitat inaugurarà les noves instal·lacions el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril. Plana 16.

Els Comediants, protagonistes de l'entrega dels premis Ondas

CINEMA Els Cinemes Sant Cugat van celebrar el seu segon aniversari a m b una sessió doble en horari de matinada, que oferia la pre-estrena d e dues pel·lícules (La màscara i Solo tú) en versió original. U n a

triple novetat, ja q u e era la primera vegada q u e les sales del Centre Cultural feien una sessió d e matinada, la primera vegada, üevat del dia d e la inauguració, que oferien una pre-estrena, i la primera

vegada que un film estranger s'exhibia en versió original subtitulada. N o es pot pas dir q u e la resposta del públic n o XAVIER BORRÀS fos entusiasta: les entrades es van esgotar I Barcelona.— Els components abans q u e el cinema obrís les portes. del grup teatral Comediants van encarregar-se de la presentació de la gala d'entrega dels premis Ondas que va tenir lloc dimarts passat al Palau Nacional de Montjuïc.

Una presentació de luxe, i una decisió molt afortunada dels organitzadors, ja que Comediants van convertir la gala en una de les festes carnestolesques que ja s'han convertit en la marca de fàbrica del grup: un muntatge brillant i espectacular, molt lluny del que acostumen a ser aquest tipus -r-yr d'actes.

Altres premis van ser concedits a Júlia Otero, al grup gironí Umpa-Pah —premi al grup revelació del 1994—, Presuntos Implicados, Juan Luis Guerra, Carlos Vives, N l l f VSIVMI4 1 M els monjos de Silos —pel seu disc , *mt, 4w— ptfJhMo *n ****** —tgfcml »wWMh*fcí èxit de vendes de cant gregorià—, u H<tt**t tt***************Ht·+QMtttwr*» Ana Belen-Víctor Manuel, Rosario, Sting i Julio Iglesias. Aquest darrer, cap al final de l'acte, saltant-se el protocol, va arrabassar el micròfon al presentador, Joan Font, per agrair públicament a la Cadena Ser i a Jesús de Polanco —director de PRISA, el grup al qual pertany l'emissora— el premi que va rebre. Precisament el darrer disc de Julio Iglesias va ser l'obsequi que van rebre els assistents a la gala així que va començar. La cerimònia va acabar després d'una hora i mitja amb una festa a la sala Standard. Els p r e m i s O n d a s són a t o r g a t s anualmrnt pel grup PRISA.

Cinemes Sant Cugat celebra el seu segon aniversari amb un ple absolut Més de 800 espectadors van assistir a la doble pre-estrena en versió original

I Cinesa vol fer més sessions de matinada, | amb un plantejament més de cine-club

XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— De multitudinari es pot qualificar, perfectament, el segon aniversari dels Cinemes Sant Cugat. Gairebé feia por la llarguíssima —i gruixuda— filera que, amb el cap a frec de portes i la cua en constant creixement per la zona dels porxos del Teatre-auditori, esperava pacientment per entrar. Més por encara feia —un cop la llarga serp va entrar per fi dins l'edifici— provar d'aproximar-se als taulells de venda de crispetes: el preu de l'entrada també donava dret a un número per a un sorteig d'objectes de merchandising i un cubell de dimensions força respectables —el tamany súper— ple a vessar de crispetes. I com ja se sap que no hi ha producte més sol·licitat que aquell que s'ofereix de franc, els mostradors van desaparèixer de seguida al darrera d'una atapeïda paret d'esquenes de membres del respectable que volien exercir el seu dret adquirit. Per cert que allò de «plenes a vessar» no és cap metàfora, és la veritat més literal: les repulides lloses del vestíbul i la normalment impecable moqueta de les sales ben aviat es van veure cobertes d'una catifa de floquets blancs i tous que desbordaven dels cubells davant la impotència —o la desídia; també no hi ha producte menys valorat que el que s'ofereix de franc— dels seus transportadors.

Això sí, la gent va aguantar de ferm, sense desercions gaire evidents, tots dos films, des d'un quart d'una —la sessió va començar amb una mica de retard— fins un quart llarg de sis de la matinada. Entre una hora i l'altra hi va haver dues pel·lícules ben diferents que d'aquí a unes setmanes s'estrenaran comercial-

TïïFTTvsi

\l

156 articles i mitjans de comunicació opten als premis de la Diputació Una imatge de les cues que es van formar per entrar a la sessió de matinada. Foto: MANÉ ESPINOSA. ment a tot l'Estat: La Màscara és la penúltima adaptació de luxe d'un còmic al cel·luloide, una opció que, del primer Superman ençà, s'està convertint gairebé en un gènere propi. Evidentment, amanida amb una abundosa ració d'efectes especials d'allò més impactant, que en aquest cas provenen de la manipulació informàtica de la imatge: mitjançant el programa Morphing, aconsegueix convertir-se en una mena de dibuix animat tridimensional en una trama farcida d'homenat-

ges implícits i explícits als curts de Tex Avery, el pare de Bugs Bunny. L'altre film, Solo tú, també anava ple d'homenatges implícits i explícits, però en aquest cas a Vacaciones en Roma i altres comèdies sofisticades i romàntiques d'ambient europeu que eren tant del gust del públic nord-americà allà pels primers anys seixanta.

Portarà l'èxit d'aquesta primera sessió golfa a Sant Cugat a la repetició de l'experiència? Ricardo Gil, director de màrqueting de Cinesa, va confirmar que

aquesta és una possibilitat que l'empresa exhibidora té present des que van inaugurar les sales i que, personalment, ell no tenia cap dubte que «la cosa funcionaria». «Però el resultat d'aquesta nit no és significatiu en aquest aspecte —va afegir—, perquè l'oferta era un bombó: dues pel·lícules de gran estrena i encara no vistes pel preu d'una, amb rifa i consumició afegides». Tot i això, va assegurar que la possibilitat queda oberta, però que seria «amb un tractament més de cine-club».

• Barcelona.— Un total de cent cinquanta-sis convocats, entre els quals hi ha tant treballs periodístics com mitjans de comunicació locals o comarcals, opten aquest any als premis de Comunicació que con ->ca la Diputació de Barcelona. La Festa de la Comunicació —així es denomina l'acte de lliurament dels premis— d'aquest any havia de celebrar-se a Vilafranca del Penedès al mes de desembre, però ha estat ajornada fins a final de gener com a conseqüència de l'augment de participants, que aquest any són un trenta-vuit per cent més que l'any passat, /ELS4CANTONS

FURGONETAS IVECO LA GAMA LÍDER

Rècord

potencia

Con la tecnologia de los mas grandes -motor Turbo Intercooler de inyección directa y àrbol de levas en cabeza-. la Daily 120 CTI le ofrece un *££*""' rècord de prestaciones en el sector de ~~' vehículos de reparto.

Alcanzando con gran facilidad los 120 KrrVh en autopista (también versión con rueda trasera sencilla), gracias a sus 116 CV. Sienta U^L ll/Cf ft esta superpotencia.

—' EL GRAN SALTO

Concesionario oficial

IVECO

Sepauto y Servicios,S.A.

Ctra. de Montcada, 591 Telf. 785 23 00* TERRASSA

CULTURA-ESPECTACLES

16

ELS 4 C A N T O N S . Divendres, IS de novembre de 1<M4

El Grup d'Estudis Locals convoca el II Premi de Recerca Gausac

PATRIMONI

Les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya estaran enllestides a final de gener

I M M A ANSOLA

H Sant Cugat.

Aquest mes s'acaba de convocar el II Premi de Recerca Gausac, organitzat pel Grup d'F.studis Locals de Sant Cugat a m b l'objectiu d'estimular la investigació sobre temes relacionats amb la ciutat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental.

Tant el tema com el context històric en q u è aquest s'inscriu és de lliure elecció i podrà versar sobre qualsevol aspecte històric. social, econòmic, cultural, artístic. antropològic, geogràfic o ecològic.

L'I període d'entrega dels trcnalN finalitzarà cl dia 2X de febrer de l'WS. Fd veredicte serà emes el 7 d'abril i el premi es lliurarà cu el trancurs d'un acte acadèmic.

La capacitat de l'arxiu s'incrementa amb 80 quilòmetres més de prestatges de les obres de restauració del Monestir. I de construcció de les prestatgeries del cos I MM \ w s i it \ L'ANC es troba en la segona fase de conscentral, anunciades al Diari Oficial de hi (/<•• Sant Cugat.

1.1 president de la (ienetruccio. dedicada u la projecció externa de iwraliuit ./<• Catalunya. Un cop enllestides les Militat, .Imdi l'uiol. va eont'irmar el 23 d'abril obres, es procedirà al trasllat dels documents com a data d'inauguració de l'ArMu Nacional I l'edifici i a la urbanització de l'espai enjardinat. de C a t a l m n a I A M ' l en l'acte LI'III uiguiaeio ] l.a setmana que ve s'adjudicaran les obies ; de la seu actual, al carrer Villaroel.

I es obres c|iic- •-'e·-lan realit/ant als l e i t e m s de can (iatxet a Sant ( n^at pel a la construcció de la :io\a s t ii de l'Arxiu Nacional de ( ai.ihnr. i ! \ \ ( ') es trohen en l.i segona lase del projecte, lot si oi hi a iiulicai i|ue l'ANC es podi.-, inau-iiiiar ai mes d'abril, tal d ><r |a \ a i. inlinnai el president de l,i i u IK lal·lal. .Imdi Pujol, en I ull una '. sii a ij.u \ a re.ilil/ar a San: ( 11:-, i: 11111' motiu de la inau•_' iiai. i. • .!. • I. s . .'-i es d.e lestauracio di I . laa-a -. di I Monestir.

I es bases per participar-hi son les següents: l'obra ha de ser original. medi!.e ,. si i \i.\ en llengua catalana, amb una extensió mínima tic Sil folis Diu A4 iS(l aiiies de 70 espais) i un maxin: 'Ci'amanat de ISO folis. 1 .•. pi escaitacio serií mecanografiada a un.; so'. cara i a doble espai.

Lis treballs seran lliuiats a l'arxiu municipal de San: ( u e i ! abans de les dues de! naeih.i del 2S de febrer. ( 'aKIra i iHugai i.r original i dues copies tic': IrcivI!. lds titulars del treball hauran tic fer constar claiaiiicnl les - e e dades: n o m . c o g n o m s , adicca completa i mimeio de li k ton.

Tanmateix, es poden prcseiii.-.r amb pseudònim o un lema. ; . v n : pausats d'un sobre l.aaai ..mb les dades abans i-m,. i ü j i l i . 1 \ premi té una doi.ie.o ec.iii'.'miia de 2011.000 pessetes i m; diploma acreditatiu. I I jurat esta-a íoi n , i : per tres persones qualificades de: mon de la recerca un representant del G r u p d'l studis I ocab i l'arxiver municipal. que acluai'a com a secretari. I inalnieiit. el treball guardonat res'.aia propietat dels organitzadors, que es comprometen a publicar-lo en el termini màxim d'un uii\ I a :esta d'originals p o d r i u sei iciiran ., la seu de l'arxiu municipn- di S.-.rt Cugat, amb la pieseii'.ai n • de í i es guard de diposi: puM.,. dui.mt el mes segúent a ''emiss-. • i!,. I veredicte.

I a sei'i vi.i : i--i ,'e.i dedicada .i

l.l

c H ' s l I I. , i; '.

,'..,•

,!i is

'l',

l·lluls

evl·iii'!- 'in .' la !\i:id;i 1:.ullal !. í i T ,r la I' ii.i i l,i s.da ! ,n les .••" .i- i' |s i aïlles sei\els i jue i, na :: "i. \.r. a '.^ "cnci.ii la ; •: i i|i i en • . \l. • n i Je l'ai Ma. A la p. 11 d. : ' : m i , , s'Iu instal·laran , - is nu • I•• i' ,. | e^a i viescar rega. ei'i eeni •' '•_ ' eslautacio de pere,uniu- . :•. l- >l s els ai \ms de ('a• ilnii'..'. . • i' 111 an auloelau per a ! i IK'II |.i

> • • • i s e i •• u n '

d',ii|ues|.s.

alia s.da di si ia i, |.i una ja a a e ' a ,. ' i-silk .i. i. • , :.• i., .,', ii u r u iC.ii i>' i'

•i.

ni

i • e^ •. , .muní I.,I il / i/a,'.' i ";.;.// .', 'i, (.'..• •.-,.''i.'•!.• ./. < a'uimwa. la i ti·ian.' ,.íiii 'u s'aiijudicaran les il·iis pel .i la lealü/aeio de Ics i"esiattie i ics mòbils del cos ecu lial. el lei mini d'c\ecucio de ics paals e's pi e", i-l pei d;u|ui a dos a'es, is 1 n i.ip l ' t e s les OIMCS hagin i si ,j , w I. e , . -. t -, pioccdiia al 11 islle.i ,ic I •, dot. únic maeio. i|tie , ti.ah'iemi e s :inb.i a les depen!i ni ii s .-...• l'.ii \ui. situa: al carrer \ ill.uoel de Harccltina. I.a n o \ a .ei. de I . W ' te ulls cent qui' .a'clt es de piestalges en un total Ic lli l'la dos dipòsits aïllats de i lluïu ; l'aiiiua. S'ha pre\ist re-

sen ai un esjvii e,.l nou edifici pei arxi'.a: h: i . Lissiliear-hi doiii a cini|uanctimenlacio 1 i:is , ta anys.

L'ANC esta csti li.i.d en dues - a diferents grtin àrees, ties:u\ ,eloba tot el usos. La p r i n v i i dels serveis treball adminisit i a n t i c <|ue la interns de l'cdit--. ,s],.e,l,i al Ions hissegona esta. .L-st -a l'a se: consultat per lonc. tia. ieiiihtada que ho •••si i itnbc que les . . ! \N< siuuin uti'i.:.. n i /e.i -lii exposi-

cions. conferencies, em:M nen ais i reunions de diversos p , dessiomils per estudiat i diseuiii dilerents aspectes lel.i. naiais amb el seu camp de treball.

Una de les prncip.ds laons de la construcció d'i.r.e t ' i ' e o i i i pei a l'ANC. qualili. it'.a com una de les més modernes d l a u o p a . ha estat la manca d'esp-i que impedia conservar la ducumc m.u a • que geneia l'admmisii ien' aulenómica. ingiessar fons i i u p u s a rials i ar\i\.u imp< H :.n:> ee-ee ments h s l o n e s

Iot i t|ue el volum dels documents serà incrementat amb la documentació, atorgada p e r la Diputació. de la Generalitat republicana. l'Arxiu Nacional de Catalunya no rebrà els documents originals sobre Sant Cugat q u e es troben dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ni el polèmic llegat de l'cx-presidenl de la G e neralitat. Josep Tarradelles. a Poblet. I alia per confirmar el pos-iMc 11 asilat del llegat del eomposito; l'au Casals que es troba aK 1 stats f 'nits.

M. LOMENA S.L. Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

C E N T R E

DE

LA

IMATGE

i

'

VISITE NUESTRA E X P O S I C I Ó N EN S A N T C U G A T TORRE, 1 ( P l a ç a d e ! M o n e s t i r ) Tel. 6 7 4 1 5 0 2 PRESUPUESTO

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14.

Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

&? URSSA

K ***J S I S T E M A S PVC FABRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel

7 8 0 29 24 - Fax 7S8 77 '

EXPOSICIÓN

SIN COMPROMISO

A K | L , I e J, , ^ r

Te! 7 3 3 ' 4 05 TERRASSA

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR

,·'71>J,'-!

C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • BAN0S - C0CINA - ACHADAS /*•

L ^

Slmwínsky

8 (Pol. ind. Can Jardí)

Ipapm

Tel. 588 05 01

SA.

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS • L·ivportació

Neteja

•Venda

Restauració

Canovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 (X) - 589 22 21 Fax 589 22 21 • Sant Cugat del Vallès

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

FOTOGRAFIA

Formiguera retrata el pas del temps amb fotografies de persones de totes les edats El fotògraf santcugatenc és autor de la il·lustració fotogràfica de «El petit Polzet» EMMA ANSOLA

H Sant Cugat.— Ja fa més de quatre anys que Pere Formiguera elabora una de les seves obres més peculiars: retratar persones d'edats compreses entre els dos i els setanta-cinc anys, Fauna secreta va ser una de les més importants exposicions que aquest polifacètic artista ha realitzat al llarg de la seva carrera.

Per a la realització d'aquest treball tant Formiguera com el fotògraf Joan Fontcuberta van treballar durant quatre anys per tal de recrear, en ficció, la història d'un zoòleg alemany a partir de la descoberta de les seves originals notes. Els artistes van combinar fotografies, so enregistrat, mapes, pintures i el treball de taxidermistes en la dissecció de quelcom espècimen. L'exposició, amb l'objectiu de mostrar el límit entre realitat i ficció, va ser presentada a París, Londres i al Museu d'Art Modern de Nova York, on per primera vegada exposaven fotògrafs de l'Estat Espanyol.

Un dels seus més fervents projectes ha estat copsar el pas del temps per mitjà d'un vehicle d'expressió com és la fotografia. Coneixedor de la difcultat que representa la introducció del temps dins la imatge revelada —factor que com ell diu «li està negat a aquesta art»— es dedica, un cop al mes, des de fa més de quatre anys, a fotografiar els mateixos infants i adults per tal de plasmar els efectes del temps en el cos humà. Un total de trenta persones han passat, mes rera mes, pel seu estudi fotogràfic i han estat retratats sempre en la mateixa posició i sense cap element que pugui distreure la mirada de l'espectador. Aquesta obra, tot i que ja va ser presentada l'any 1992 a París, Londres, Tarragona i Tenerife, s'acabarà de realitzar pels volts del canvi de segle, després de deu anys de feina, i Formiguera ja pensa en quin

cada mes i durant deu anys de la seva vida, per tal de plasmar la petja del pas del temps a través d'un art tan concret com la fotografia. És autor, també, de les il·lustracions fotogràfiques del conte infantil El petit Polzet.

Aquest és el primer cop a tot l'Estat Espanyol que surt a la venda un llibre d'aquestes característiques. D'altra banda, Formiguera ha estat traductor, escriptor i va ser un dels fundadors de l'escola Avenç de Sant Cugat.

La setmana vinent, l'editorial Barcanova treu a la venda el tradicional conte infantil El petit Polzet de Perrault amb il·lustracions fotogràfiques de Pere Formiguera. Per a la realització d'aquesta feina, el fotògraf ha hagut de crear un procés de teatralització de cada una de les escenes que surten representades al llibre, el primer a tot l'Estat Espanyol d'aquestes característiques. La roba dels personatges ha estat feta a mida i s'han fet servir complicats procediments fotogràfics.

Tot i que el que més li agrada és el retrat, tant el paisatge urbà com el rural han estat al davant de la camera fotogràfica de Pere Formiguera. Imatges de Reims, la Provença. Barcelona i Sant Cugat —menys del que ell voldria, potser «perquè després de viure-hi més de vint anys. ja me'l conec molt bé»— formen part de la seva col·lecció. Formiguera se sent més ben tractat a l'estranger que no pas a casa seva. perquè «la fotografia encara està considerada. aquí, com a art menor, sense excessiva entitat pròpia i sobretot amb una manca greu de mercat. Només hem de veure el nombre de galeries que l'exposen i, que, a més, la poden vendre.

Fins i tot. encara estem discutint una qüestió tan evident com és la conservació del patrimoni fotogràfic català».

El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera amb el petit Polzet.

Foto: SANTI DE PABLO.

pot ser el millor sistema que li permeti exposar una obra d'aquest volum, més de tres mil fotografies.

Paral·lelament a aquesta obra

DANSA

Formiguera ha desenvolupat la fotografia vers altres camins fins ara poc coneguts com és el cas de la il·lustració de llibres infantils.

Formiguera també treballa com a comissari d'exposicions per a la Generalitat, les fundacions de La Caixa i Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Actualment prepara una exposició antològica de Pla Janini, considerat un dels millors fotògrafs de principi de segle.

MUSICA

Gelabert i Azzopardi presenten El grup de pop llatí Función Privada porta el ritme de un espectacle de dansa en «Bajo el sol africano» a la Res memòria de Joan Miró «El Jardiner», avui al Teatre-auditori EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— «Jo treballo com un jardiner o com un vinyater.

Les coses vénen lentament. El meu vocabulari de formes, per exemple, no l'he descobert pas d'un cop. S'ha format gairebé malgrat meu». Les paraules de Joan Miró han estat la reflexió en l'obra El Jardiner de la companyia Gelabert-Azzopardi que es representa aquesta nit al Teatre-auditori del Centre Cultural. La música de l'espectacle ha estat a càrrec de Carlos Miranda, mentre que l'espai escènic i el vestuari han estat una creació de Frederic Amat, que, segons va declarar, no ha volgut «recrear en la plàstica de l'espectacle una mimètica evocació de l'obra de Miró, sinó que l'espai escènic ha estat motivat pel propi suggeriment del caràcter de cadascun del personatges del jardí». Josep Pons és el director musical de l'espectacle. Els intèrprets són Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert, Francesc Bravo,

Alícia Pérez-Cabrero, Carme Martí, Toni Jodar i Toni Gómez.

Segons Cesc Gelabert, «no busco reproduir un quadre de Miró, vull rebre el llegat de la seva manera de mirar i de jugar amb la realitat per introduir-lo en el meu món creatiu i en el dels artistes que col·laboren amb mi en la recerca d'aquest hort interior».

La companyia de dansa Gelabert-Azzopardi es va fundar l'any 1986, i des de llavors ha realitzat coreografies per a tots els camps de l'espectacle, col·laborant amb creadors com Lluís Pasqual, Núria Espert i Mario Gas, entre d'altres. Els seus treballs han estat presentats en la majoria de països occidentals.

D'altra banda, Carlos Miranda treballa com a compositor i director musical de la Lindsay Kemp Company. Josep Pons és director de l'Orquestra de Cambra de Teatre Lliure, creada l'any 1985 en una de les institucions teatrals de més prestigi a Barcelona.

Pau Riba hi presentarà el nou «Disc dur» EMMA ANSOLA

I Sant Cugat.— Bajo el sol africano és el primer disc que ha editat el grup de pop llatí Función Privada, tot i que no ha estat el seu primer contacte amb els estudis d'enregistrament. Temes com Bolero, Monte de Venus o Hojas de té demostren que aquest grup es troba més a prop geogràficament d'Àfrica i molt proper a l'esperit del Carib. Aquest grup està format per Andrés Martí, veu, Kim Bel, guitarra, Pere Cuixart, teclats, Miquel Duran, bateria, Pablo Miguel, percussió, i Pedró Manas, baix. El seu bagatge musical els ha portat a actuar amb assiduïtat pels circuits de les sales de Barcelona i fins i tot fora de l'Estat Espanyol, concretament a Friburg, Suïssa. A l'hora de tancar aquesta edició encara no havia tingut lloc la seva actuació a la sala Res, on va presentar una proposta musical fresca i actual. A aquest grup de ben segur l'esperen molts més èxits del que fins ara

ha recollit, tot i les dificultats que suposa el mercat musical per a un grup jove i independent.

D'altra banda, la sala Res presentarà dijous que ve l'actuació del popular cantant Pau Riba, que hi presentarà el seu últim disc Disc dur, fruit, segons el cantautor, del descobriment del món dels ordinadors i que serveix per a la recuperació de temes i per a la introducció de cançons noves, amb arranjaments clarament rockers. Riba, que ja va actuar a la sala Res en anteriors programacions, estarà acompanyat per Tomàs Busoms, a la guitarra elèctrica, Albert Vila, al baix, Pere Galobardes, als teclats, i Charly Oliver, a la bateria. Dins d'un marc intimista com el que ofereix la sala Res, el cantant també oferirà les cançons de diverses èpoques de la seva trajectòria musical, com ara Jo penso en tu.

La programació de la temporada Res-so de tardor finalitzarà amb l'actuació de Stupendams,

17 Conferència sobre la valoració dels objectes artístics al Centre Borja XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— Que estigui o no de moda en el moment de comprar-lo pot ser un factor decisiu a l'hora de fixar el valor d'un objecte artístic, juntament amb aspectes com l'autoria, l'època, els materials de confecció, el tema (en el cas de la pintura i l'escultura), l'estat de restauració, etcètera. Aquestes són algunes de les afirmacions que es van fer a la conferència Criterios para el estudio y valoración de una obra de arte que Montserrat Martí, experta en pintura del segle XIX, va impartir dimarts passat dia 16 al Centre Borja, dins el cicle de conferències Cultura i societat, que va començar la setmana anterior amb la conferència Expressionisme: la imatge estètica de la angoixa, que va impartir Imma Pueyo.

De fet, i malgrat el títol de la conferència, Montserrat Martí va tractar sobre la valoració de l'objecte artístic antic i la seva valoració en tant que antiguitat i/o objecte de col·leccionisme. Per això va començar el parlament amb una cita als inicis del col·leccionisme: aquells museus de monstres i meravelles tan comuns en el segle passat, i es va estendre en els criteris empírics per a la valoració de pintures i escultures i també de mobles, talles d'ivori, objectes de plata, nines antigues, instruments musicals, porcellanes, ceràmiques i pedres nobles. L'estat de conservació, el material, el tamany i la demanda, que es mou en funció de modes, van ser alguns dels criteris més destacats per la conferenciant. «Però, qui marca les modes?», va preguntar un dels assistents. «Moltes vegades, els decoradors», va contestar Montserrat Martí.

El destí de l'art actual centra el col·loqui de la Mostra d'Art a Mollet H Mollet.— Què passa amb l'art actual? va ser el tema que es va tractar en el col·loqui que es va celebrar a la Biblioteca Popular Can Mula a Mollet, on actualment es troba exposada la Mostra d'Art Contemporani Català. Els participants en el col·loqui van destacar la incidència de la crisi en l'art, i sobretot entre els artistes més joves que encara no han consolidat la seva obra. Tant galeristes com pintors van estar d'acord a assenyalar que són poques les galeries que s'arrisquen a exposar obres contemporànies per la manca de mercat existent, raó per la qual prefereixen invertir en un mercat segur com és el format per pintors de renom. La projecció d'un ensenyament dirigit a les arts plàstiques i el treball pràctic a les escoles són els mecanismes pels quals es pot arribar a estimular la visió de l'art contemporani. En el col·loqui hi van participar Josep Canals, galerista de Sant Cugat i llicenciat en Belles Arts per la UB, Víctor Herrero, pintor resident a Sant Cugat i seleccionat per a la Mostra d'Art, Hans Móller, pintor i periodista especialitzat en temes culturals, i Arnau Puig, membre fundador del grup Dau al Set, ex-professor de l'Acadèmia de Roma, president de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya i membre de la federació europea de Crítics.

La Mostra d'Art Contemporani Català, promoguda per la galeria d'art Canals i patrocinada per diversos ajuntaments, té un caràcter itinerant. A partir del 29 de novembre es podrà veure a Sant Feliu de Llobregat i a l'Hospitalet, després del seu pas per Mollet/E^.

CULTURA-ESPECTACLES

18 MUSICA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 18 de novembre de 1994

BARCELONA 2001

L'Òpera de Cambra de Sant Cugat és la eiutat Sant Cugat fa el seu catalana que ha presentat, primer concert a KAuditori fins ara, més projectes Interpretarà fragments d'òperes \AVIhR BORRÀS I Sant Cugat.— Aquest dissabte dia 19 es representarà a l'auditori del ( e n t r e Cultural el primer concert organitzat per l'associació Opera de Cambra de Sant Cugat.

Ids cantants Joan C a b e r o . \1ariona Benet, Montserrat Benet, Mercè Obiol. Enric Serra, M. Dolors Aldea i C a r m e Bustamante interpretaran, acompanyats al piano pel mestre E.loi Jové, fragments d'operes de Wolfgang A m a d e u s Mo/art (Situaria, de Les nines de Ligaro; Trio de les ires dames i l'apa^eno-l'apagena, de La flama màgica), (iabrielle Donizetti (/:sulti pur la harhara i Una furtiva lagrima. úTdtsir d'amore; Bella sicorne un anhelo, de Don Pasquale, i el trio final de Ritu), Xavier Montsalvatge (Ària de la Marquise. de Bahel 4(>). V. Bellini (Oh. quanw volte. ú'l Capuleh I Montecchi), J. Offenbach (Barcarola, dels Contes de Hoffmann) i Ch. G o u n o d (Je veux vivre. de Romeo etJuliette).

El concert serà presentat per Roger Alier i també hi col·laborarà Jordi (Salobart, com a regidor, i Joan Anton Sànchez en la part escènica.

A m b aquesta representació de fragments operístics, la nova entitat vol fer la seva presentació formal al públic, i alhora espera atreure-hi nous socis i finançadors. L'associació Opera de Cambra es presidida per la cantant

Vint santeugatencs en el Senat Ciutadà

i professora de cant Mariona Benet (en cl concert interpretarà el Trio de les tres dames de La flauta mai;nii i el trio final de Rua, de Donizetti), antiga col·laboradora de l'associació Orquestra de Cambra de Sant Cugat, entitat per a la qual ja havia organitzat una representació d'òpera de cambra: Rita, de Gabrielle Donizzetti, i // maestro di tappella, de Cimarrosa, que es van posar en escena plegades els dies 17 i 19 de l'any passat, amb partitures traduïdes al català per Gustau Erill i un gran èxit de crítica i públic.

l.MMA \NSOI.A

• Sant Cugat.— L'oficina que gestiona i selecciona els diferents actes que presenten entitats de tot Catalunya ja ha rebut 4 projectes d'entitats i particulars santeugatencs. Més de vint ciutadans de Sant Cugat formen part del Senat Ciutadà, que dóna suport a la candidatura de Barcelona com a Ciutat Europea de la Cultura. El desembre acaba el termini de presentació de projectes d'actes culturals.

Des que el mes d'abril passat el consell plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar presentar al govern estatal la candidatura de Barcelona per ser n o m e n a d a Ciutat E u r o p e a de la Cultura l'any 2001, s'ha iniciat un procés de sensibilització per tal que els ciutadans de Catalunya s'impliquin en el projecte. Per aconseguir l'objectiu, s'ha creat l'Oficina de Candidatura, que gestiona, recull i selecciona tots aquells projectes que reben d'entitats de tot Catalunya. D'altra banda, s'ha constituït el Senat Ciutadà perquè hi formin part totes aquelles persones que a títol personal ho desitgin. En total, es vol arribar a un nombre màxim de 2001 ciutadans. Cal afegir-hi que actualment s'elabora un dossier amb què es vol donar suport a la candidatura i en el qual quedaran recollits tots aquells actes que, en cas que la Unió Europea confirmi l'elecció de Barcelona com a Ciutat E u r o p e a de la Cultura del 2001, es portaran a terme aquell any. EI dia 10 de desembre. però, quedarà tancat cl termini

Les òperes de cambra son peces de més curta durada (consten només d'un o dos actes) que les òperes conegudes en general. Freqüentment són peces còmiques. i no necessiten ni un cor ni una orquestra completa per ser escenificades. L'associació Ò p e r a de Cambra, que el dissabte es presentarà en societat, té per objectiu la promoció i difusió d'aquest gènere particular, poc conegut a Catalunya, mitjançant la representació de concerts de fragments com el del dissabte proper i la posada en escena periòdica d'obres del gènere, amb partitures traduïdes al català, seguint l'experiència de la representació de Rita; 11 maestro dt cappella feta per l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, que va tenir molt d'èxit.

LLIURAMENT DE PREMIS

íi n i

II

C

f a n 1/1 11 U . i CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT

El Club Muntanyenc Sant Cugat agraeix la col·laboració de totes les persones, controls, serveis, botigues i empreses que, d'una manera o altra, ens ajuden a dur a terme aquesta tradicional MARXA INFANTIL i, al mateix temps, a poder premiar una bona colla dels participants.

La comissió

Nestlé

m

ELS

CANTONS

organitzadora

Lucas Diesel

| Generalitat m de Catalunya

*~>b

L£™£ÍMflGÍWRÍ

el s o p o r de

<JÈ4

"la Caixa"

DANONE

LA IMARA

$>w

,A

Qieff

stanm,

a U B MUNTANYENC

*ÀDO SANT CUGAT

«IACAKA»

4CANTONS

CAP SANT CUGAT RÀDIO SANT CUGAT

CAP

SANT CUGAT

ftffORMAOÓ IOT SANT CUGAT

OCTAViÀ

TOT SANT CUGAT

COCA COÏA

FEDERACIÓ D'ENTITATS

t'AMICWAGINAia

SERVEIS

EXCURSIONISTES DE CATALUNYA

NESTiÉ

CREU ROJA

IARAKA

POUOAMUNICíPAL

LUCAS DKSa

13 NOVEMBRE 1994

» Ajuntament de Ull Sant Cugat del Vallès

GENERAUTATDECATAUJNYA 4ACADCA»

M i'

Els combats se celebraran dissabte i diumenge de deu del matí a dues del migdia i de quatre de la tarda a vuit del vespre a la sala d'actes i exposicions de la Casa de Cultura.

El torneig és obert al públic i s'exposarà un diorama que presenta dos exèrcits al camp de batalla.

OBSEQUIS ATOTS ELS PARTlC&ANTS

PATROCtNB4

v

I

Cadascun dels jugadors que s'ha inscrit en el torneig serà responsable d'un dels exèrcits que lluitarà contra el rival en un dels apartats en què s'ha dividit el torneig. D'una banda, els exèrcits s'agrupen en un període antic que comprèn, entre d'altres, exèrcits selèucides, víquings, asteques i espartans, i un període medieval. amb exèrcits de la guerra de les Roses, de la Corona Catalano-aragonesa, de l'ordre teutònic, etc.

Després de dos dies de lluita, els dos primers classificats rebran com a premi un exèrcit de 80 figures de plom pintades i representatives de l'època romana.

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

CAP SANT CUGAT

Ci ' Si

HMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Exèrcits medievals i antics, formats per miniatures de plom de 15 mil·límetres. s'enfrontaran cl proper cap de setmana a la Casa de Cultura en el tercer Torneig Internacional de Miniatures i Antiguitats Roger de Flor, organitzat per Team SNAFU. En el torneig es fa servir un reglament d'estratègia que simula combats hipotètics que es desenvolupen sobre uns diorames representatius dels camps de batalla. Fins al m o m e n t de tancar l'edició s'han inscrit un total de 30 jugadors, alguns d'ells provinents de Navarra, Barcelona. Vilafranca, Terrassa i Sabadell.

A m b la presentació de la candidatura, Barcelona pretén ser la primera ciutat cultural del mil·lenni, i tota la programació està elaborada des de la perspectiva d'una ciutat, com Barcelona, dins de la Unió Europea. El programa d'actes vol reflectir, a més, el canvi de mil·lenni com un esclat d'imaginació, on afloraran noves tendències artístiques, ideològiques i nous moviments artístics.

ORGANITZA

36a Marxa infantil

<**•

de presentació de programes.

Sant Cugat és, fins ara, una de les poblacions de Catalunya que ha presentat més candidatures, un total de 20, per formar part del Senat Ciutadà. D'altra banda, ja han estat presentats quatre programes d'actes culturals, entre els quals es troben diferents exposicions d'art i un recital de música clàssica. A partir de la setmana vinent, la galeria Canals, situada al carrer de la Creu n.

16, obrirà una oficina d'informació per tal que totes aquelles entitats santeugatenques que desitgin participar-hi, ho facin agrupades sota el lema Barcelona 2001, Sant Cugat 2001.

Team SNAFU organitza combats d'exèrcits de plom a la Casa de Cultura

DANONE

PROTECCIÓ CML

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

MAPE-KODAK

VOIUNTARIS SANT CUGAT

MAPE-KODAK

SAMAGAS

GRUP SÀNCHEZ

COL·LABORADORS ESPECIALS Adm. Casas gestoria Autoesco'a Futur Bokatas bar Cafè ba^ Sucre Car Bufa regals Carre mobles Casablanca resteurur* Celíer Cal Buscallc Centpeus calcat infami Club Natació Sant Cigat Cucarrò roba infantil El Pont ferreteria Federació d'Entitats Excursionistes de Cata urya Ferreteria Ros Finques Serin Francesc Bell reparacions Gelat Pros Grup Sànchez Impremta Sant Cugat Joan Artigas electricitat : <Lc Caixa» La Granja-Bar Lins joiers L'obrador Taller d'Art Més Marcs òptica Sant Cugat Ornallar llars de foc Quirós centre d'estètica Roc Joan joiers Rodó Banys Samagas Instal lac ons Saur Aigües Seat Autoconiarca Stanza re*orrres \ decoració Transparent regals Valies Net neteges Xarcuteria Griful Zoom fotografio COL·LABORADORS AMB TROFEUS Adm. Loteria rum. 2 Albert Vilccsau automocic Auguet joiers

Auiadell xarcuteria Autoescola Sant Cugat Autoservei Català B e restaurant Italians 3 Bcrccilo bcutique Bairoli calçat Cal Porta llanes Cansaladeria Juliana Centre estètica Lena Oc es Cardona bicicletes Drogueria Ccn Mora Estarç Cal Crispin Finques Gironella Fleca Estació Flors Eiia FOAP materials de construcció García Guiilén electrodomèstics La Botiga de Peryben Decoració La Casona d'en Jaume Roca decoració i regals La Sabata reparació de calçat Llibreria Camí Maskota animals de companyia Merceria perfumeria Lola Merceric Pench Moka bar Paper a Punt, 5.L. Papereria Antoni Paperinski Pexateria Pepita Pe'e Buscalló cafès Plus Art Febo galeria d'art RODG Còmode

Segafredo bar Taters sabatera Teixits C armen 'ous loiers T-evi llenceria Viatges Casals COL·LABORADORS AMB REGALS Adin dietètica Adr la na Barnil regals

Alegret pastisseria Anna confeccions Arpali papereria Artesania Mavi Athypic regals Auiadell cistelleria Bego roba infantil Birbe regals Bokatas Dar Botiga Ca la Marina fruites seques Boutique Nati roba Cachito roba infantil Campamany modes Carrera alta fidelitat Confeccions Prats Cotilleria Marga Cue Billars Chapel moda Decmogar decoració Didó joguines Dolcets llaminadures Edda's Place quadres El Dau supermercat El Carrilet sabateria infantil El Pont ferreteria Els Tres Reis joguines Electricïfaf Pino Emma Roristeria Estanc núm. 6 Ferro i Fusta decoració Flors i plantes del Vallès Foto Llamas Fruiteria Maite Garbí regals Gemmans joiers Gerd dietètica Gilda boutique Happy roba Joguines Marga La Bombeta electricitat La Casa de les Llanes La Fabriqueta teixits La Fauna animals de companyia La Festa articles per a festes La Forca roba La Llar de l'Esport

La Pell de Brau La Tabaqueria Layla regals Levi's Llibreria Tafer Margarita robo infantil Matalassena Solsona Merceria Neus-Lourdes Mercena La PeHa Mi la r- To be lla electrodomèstics Mireia's joiers Mobles Casajuana Món Natural dietètica Mora pastisseria Nt no modes Ofinova material d'oficina Onix regals Òptica Rossinyol Orquídia perfumeria Paideia llibreria Paper Paper Papereria Planas Pedra i Fil ceràmica Roure pastisseria Sàbat pastisseria Samber 5 basar Sant Cugat Sports Sec i Dolç fruites seques i llaminadures Squash Sant Cugat Sun bike team Supernafural dietètica Tua's pell bosses Va Bene regals Vert parament de la llar Vídeo-club Sant Cugat Vídeo Golf Xamfrà llibreria papereria COL·LABORADORS QUE HAN AJUDAT A DIFONDRE EL BUTLLETÍ DE CLASSIFICACIÓ Block CAP Sort Cugat Dido House Machme Squash

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

19 Exposició de gravats de Josefa Torres al Cercle Artístic de Sant Lluc

ART

Llum d'aigües

• Barcelona.— Josefa Torres, veïna de Valldoreix, participa en el centenari del Cercle Artístic de Sant Lluc amb una mostra dels seus gravats. El dimarts 15 de novembre es va inaugurar, al mateix local del cercle, a la plaça del Pi de Barcelona, l'exposició de Josefa Torres i es va presentar el llibre Escrit, vist i sentit, amb una partitura del compositor Marc Klein. Durant Tacte inaugural, el compositor va tocar el primer moviment de la seva Fantasia per a piano en fa menor, en el qual s'inspiren els gravats que publica el llibre. En cada una de les vuit planxes de fotopolímer, Josefa Torres fusiona les seves guixades en pastell de cera amb les notes musicals de Marc Klein. Aquesta mostra es pot visitar fins al 26

I «LA PINTURA INTIMISTA DE FRANCESC TODÓ» Autor. Francesc Todó.

Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 27 de novembre.

Obres: Aquarel·les de petit format.

L

PERE PICH

% exposició que presenta aquests dies Canals Galeria d'Art és una oportunitat per veure i fruir d'una pintura realitzada per un artista que ha fet història en la pintura catalana. La crònica personal de Francesc Todó (Tortosa, 1922) és paral·lela a la pintura contemporània realitzada a Catalunya. Aquest pintor va ser deixeble de Sainz de Maza i va realitzar la seva primera exposició a Barcelona l'any 1946; va guanyar el primer premi de gravat Rosa Vera l'any 1952, i més tard va obtenir la beca March per estudiar a París, de la qual també van gaudir artistes de la importància de Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Albert Ràfols-Casamada, entre d'altres.

Una altra faceta que ha treballat Francesc Todó és l'ensenyament de les arts, ja que va ser professor de pintura de la Universitat de los Andes de Bogotà i professor fundador de la històrica Escola Elisava, nom femení que corresponia a l'artista catalana més antiga que es coneixia.

Aquest extens currículum confirma la trajectòria d'investigació de la pintura de Francesc Todó; fa anys, el pintor va pintar complexes màquines: eines, instruments, etc, uns temes compromesos amb l'època en què vivia, i que crítics com Corredor-Matheos van considerar com el màxim exponent de la pintura d'aquell moment.

Passats els anys, Francesc Todó ha sabut trobar una pintura personal, tractada amb sensibilitat i amb resultats plàstics. En la seva pintura no trobem contrastos, tots els elements que s'organitzen dins de la tela estan envoltats d'una mena de boira que uniformitza

de novembre. / J.M.V.

Exposició de Begonya Valcàcer al Club de Tennis de Valldoreix I Sant Cugat.— La pintora i presidenta de l'Associació Firart —que organitza la mostra artística que cada diumenge hi ha a la plaça Octavià—, Begonya Valcàcer, exposa una selecció de les seves aquarel·les i olis al Club de Tennis de Valldoreix. L'artista presenta una petita mostra d'obres realitzades sobre paper i pintades amb aquarel·les i també exposa dos quadres realitzats amb la tècnica de l'oli.

Begonya Valcàcer treballa en aquesta ocasió temes florals i elements populars, com càntirs i bols de terrissa. L'exposició es pot visitar durant tot el mes de novembre. / P.P. Una de les obres de Todó que hi ha exposades a la galeria Canals. els volums, donant-hi una llum de primera hora del matí. L'exposició es presenta amb el títol de La pintura intimista de Todó.

EI diccionari parla del mot «intimista» com l'acció de conrear l'intimisme; aquest terme en pintura sovint està relacionat amb l'estil dels pintors nabís, com Pierre Bonnard i Édouard Vuillard.

Difícilment podríem trobar punts de contacte amb les dues pintures,

però trobem un interès per pintar objectes en els interiors i representar elements quotidians.

Gràcies a una tècnica aquosa com és l'aquarel·la, Francesc Todó submergeix els objectes quotidians com són les botelles, les cartes i els llapis en unes veladures que creen entre la pintura i l'espectador un finíssim vel que dignifica els objectes de l'altre cantó del bastidor, convertint una pin-

Escultures de Cardellà a l'Associació d'Idees H Sant Cugat.— L'escultor santcugatenc Cardellà presenta a la sala de l'Associació d'Idees una excel·lent exposició d'escultures, realitzades amb diferents materials i formats. Poques vegades es pot veure a Sant Cugat una exposició d'escultures amb un nombre tan important de peces realitzades amb pedra com la que presenta Cardellà. En l'exposició trobem dues línies, dos camins que Cardellà presenta i treballa; per un cantó hi ha les obres que fan referència a l'home, formes humanes que, treballades amb tècniques i materials diversos, arriben a crear en l'espectador sensacions molt diverses. Les escultures amb referències al cos, realitzades amb una tècnica de degoteig de plom, atrauen des de lluny pels seus aspectes globals, però en aproximar-nos l'escultura es converteix en un laberint de formes i fons de llum. L'altre camí són les escultures realitzades amb pedra. Aquestes obres, combinacions equilibrades de línies i corbes, enllacen amb els inicis de l'escultura contemporània. Cardellà ha sabut trobar un camí encetat pel mestre de tota l'escultura del nostre temps, Brancusi. L'escultor presenta una carpeta amb una selecció de les seves obres. / P.P.

tura plana en unes obres d'una profunditat sense límits.

Les seves pintures de petit format esdevenen finestres, forats d'un món personal en què tot està en equilibri i disposat a ser viscut en qualsevol moment. Les seves obres tenen una llum singular, que té la propietat d'unificar els objectes més diversos, convertint-los tots en una sola ànima i una sola sensació.

Joan Gomeso presenta fotografies al bar Zanzíbar • La Floresta.— El bar Zanzíbar, situat a la plaça de l'Estació de la Floresta, presenta una mostra de fotografies en blanc i negre realitzades per Joan Gomeso. En aquest local s'hi exposen d'una manera regular quadres, escultures i fotografies de diversos artistes, habitualment residents a la Floresta, /P.P.

MORATÓ ARAGONÈS del 24 de novembre al 13 de desembre Stf*"'

SOCIS FONS D'ART

Una de les escultures que l'artista santeugatenc Cardellà presenta a la sala de l'associació d'Idees.

Sala Rusffiol

Horari: mati de 9 o 2 tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

t'l I H R\-l·SPK( IACLES

20

L i 4 CAN ] i i \ \

Ksaesr^ ~-sï-ï*ii£?M-,'m

MUSICA

Música contemporània •i

! • ' ' • :

\

cniU'i'M. 1 1 . ! " ,!"Mi|a! ;1e 1 o i " a d; que pi H \ ri al u mar es i. i n'.us c Ma' • .11 -r.e- ui'.hcisal. \ f o sah..U:c 1 \ r : ii.i en Ics se\es ol·i.. la som i n ii .i. > ii'si n i ' i u n l · corda amb i- ,ei 1 i, ic."-.; d.. ". lisos. sigui |Uii. ^' iiil. Iiee.iii! cnlpc|anl 1-ii. 1 ' • ' . ! • :..,:. !' sull.i.l c \ ; : i - :. q'.u . .,• .•; pio'und.iiiii

1!

I na defu la inusi. ij I obra de 1 ui' 1. • ! ; -i . u • •' • :;: e '1. la c o l , - 1 o.:,.

i M I .1: . r i

L

.••i,"/ÍÍ •/1 \ . es una ..!•. In ; , 1

,

.'.

•.

i,.-,

neia .i

.

1 ' ; 1; i i . i

TMIIC:

leni ien

1.

; una S('n;i·i!t ;i,,-; e,. • • • ii: isnie 1 k ' l -sa M e culmina cr un qua: de l o n a molí beu mi-'.:.'

I ,1 c l u . a d a ,.e: . . , " .

I.i / Í M ' I ' M , ; ..'- q\U 11; 1' - •

i i M

; •• 1 i | i ' ' s ! a

Nií

:i,:

'

.i;::illl,i

l:s|-.

1 '! ! I ' l I ' L il

11

-r.inii

l·i'elM

lli

1 HMIII.III.I 1' ' •-.) I I . 1 1 1.1 .11

v,.-. J s H l u l /

JÍ,

i .il I que k 1,1 mel! -

u li '

. 1 | 1 | I l l i l .11

11 - i » , • • / . ' .

:>,

I I m.

illU'l p U ' t . l l

:KV

|!

1 cmps MVI

1 / ,í ! nur

\ l

i'.

pi.lK-l)

I ' S Í I / I i,'

ial \ . i s c i

'! ( latct .unb inlcn-

/.'I, •:, ., ,l t

' e

Jordi ( 'ei \ L'1!O. jii.i ji, . . •, dau ada però d'una . '• •; tuostslica considcral'íi principi lligat. i;r .. ,1 . . i un so compacte, l'b-.i 1 0 cendenl de molia la:.,; 1 •·,pI.'autor, que era pu ss ; : , cert. \'a rebre els apl·iic; del públic i de la mate ixa. o iq'. tra. Aquest exil com. i>.i 1 ; eisamcnl amb el l'et que 1 ) tra Nacional de C ambra , í ' , \ n dorra enregistrarà piopci ma, r un disc compacte a m b al·ii quest compositor.

s l l a l . amb intervencions K in.ucu-

hlcs eom la cellista S\l\ :e k c u t d v en c I lent i una bona inlei pictació de 1 t t e l c o n j u n i o r q u c s l i . i l .

l-.l ('onifilni·i I m e !e de l'cmpordanès Xavier M o n K i K a l g c laquesta era òbviament l.i cumposieio de l'orquestra) \:\ ser una

dcmosiiacio exhaustiva de l'autotitat 1 la qualitat interpretativa de Gerard Claret, insuperable en la seva actuació i demostrant un

TEATRE

Mira-sol Teatre representa aquest cap de setmana i el que ve «Somni d'una nit d'estiu»

Al final del eoneerl 1 per els llargs apludimenls dels Cspcie tadors. el mestre Claret \ a o l e n r dos bisos: Sttnl Marti tic! ( í í ' . ' I Ç i •. de Pau Casals, i el segon temps de l'obra de Britten.

Es clouen les III jornades sobre direcció escolar a la UAB N l ' K I \ 1)1 XI \ S

JORDI BORDI N

• Mira-sol.

I I grup de teatre de Mira-sol estrena aquest cap de setmana una versió del text de William Shakespeare Somni il'iiiiíi nu i/Vsí/ií. Id muntatge es representarà dissabte a les 10 de la ml 1 diumenge a les 6 de la tarda al Casal Cultural de Mira sol. FI cap de setmana vinent es repetiran les actuacions a la mateixa hora 1 al mateix lloc. l a directora del grup. Marina .liilia. ja wt declarar en una entrevista realil/ada a Fls 4 Cantons que els clàssics poden donar molt de joc als 1:1 ups amateurs com

Mira-sol Teatre», l a directora del grup ha confirmat, desprès que ja s'han realit/at molts assajos, que el text ha permès • • superar-se» als vint-i-sis actors que entren en el repartiment, 1 .'elevat nombre d'aetors a m b que compta el grup ha permès que no s'hagin de doblar papers, sinó al contrari, aportar ratís nens de figurants.

1:1 grup Mira-sol Teatre havia representat, fins a l'actualitat, diverses comèdies, a mes cic redactar i escenificar textos de comincdia dcU'iinc 1 presentar per últim sAcroV de Kurt Valentin. a la darrera testa major. FI guió

de Shakespeare que estrenarà el col·lectiu el proper cap de setmana significa un aprofundiment de Mira-sol Teatre als clàssics.

Julià creu que els grups amateurs són els més apropiats per escenificar textos d'aquests autors perquè compten amb un gran nombre d'actors, ja que aquest tipus de textos impliquen un considerable encariment de les produccions per aquest motiu.

escenografia realista. La responsable artística de Mira-sol T e a t r e es partidària d'oferir un decorat «pràctic i gens concret». De tota manera, la senzillesa del decorat no c o m p o r t a r à n e c e s s à r i a m e n t que l'espectacle sigui modest, ja que s'ha decidit així precisament perquè el treball dels actors tingui preponderància sobre els altres elements del muntatge. El més important per a Marina Julià, quan és a punt d'estrenar-se l'espectacle, és, segons assegura, que «tot i els mals de cap que porta fer teatre, ens ho hem passat molt be».

Decorat pràctic La directora ha puntualitzat que ha volgut seguir l'exemple de l'autor de no centrar-se en una

00 ?6ir1 003^7

CURS

Servei iffifc • C f c 4 f > Gratuïta

DE

CUINA

Domicili

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Mercat Pere San, 120 58914 48

Taller, exposició i venda: PI Pep Ventura (caní. tarrer Satlés) Tel 1 fax 6 7 4 9 6 7 8 Sant Cugat

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 O/J

JOVES AMBDÓS SEXES 16 - 2 4 A N Y S CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT Per inscriure's, truqueu al F.T.R.

Tel. 588 53 61

| J 0 7

• ^ ™ ^ g ^ B ^ Z T SARDA

CXXJ98J00104

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS g3«rij'. .,

foamilton

| s'c/////(•<.[>" Rusiúi·l,

K KRONOS

••{(>

'/'cl.

MEGA Íl-JUNCHANS

<) 7-í S\S' • w

m J

A

° ".'S, .^crolJt

Sani

Citrat

H Bellaterra.— La clausura de la tercera edició de les jornades que cada any organitza la junta del Fòrum d'Administradors de l'Lducació d e Catalunya va tenir lloc dissabte passat a la Facultat de Ciències de l'Educació de la L'niversitat A u t ò n o m a de Barcelona.

Aquestes jornades son. sobretot, un punt de trobada i de debat per tal de posar en comú les experiències dels assistents i presentar noves propostes amb ["objectiu de millorar la qualitat educativa. El programa de la tercera edició, en concret, ha servit per posar de relleu la figura del cap d'estudis com a líder acadèmic dels centres d'ensenyament i com a principal motor del futur projecte curricular de centre, segons la terminologia introduïda per la reforma educativa.

Aquest any han estat convidats tres conferenciants experts en temes relacionats a m b l'organització escolar: José G i m e n o Sacristàn (Universitat d e València).

José Luis Sanfabiàn (Universitat d'Astúries) i M. Anne Baert (inspectora coordinadora de Brussel·les, a Bèlgica). A més de Ics ponències, les 250 persones inscrites han tingut l'oportunitat de participar en cinc tallers d'orientació pràctica. El Fòrum d'Adminstradors de l'Educació és una associació d'àmbit e u r o p e u de professionals interessats en temàtiques relacionades amb l'administració i la gestió educatives.

A l'Estat Espanyol ha estat constituït a Catalunya. Madrid. País Basc, País Valencià, Andalusia i Aragó.

Sosefruüs fllipililM Mercat Pere San Parada 123 SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

• AUTO-ESCOLA CASAS Martorell. 47. « 6 7 4 1 4 97 Rel. 1170001

DISPENSARI

NARI

VETERI-

DEL VALLÈS.

U r g è n c i e s 2 4 h. Cl dell. 2 3 . St Rel ?500C-

SL

Saba-

• LA FAUNA Rambla del Celler. 35-37 « 6 7 4 13 05

• PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca, 2-8, local garatge. w 589 24 81 Rel 110001

Tel. 6 9 9 38 98

Cita. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

mmm

« 674 13 21

e RUBIO Villa. 1 local 5 « 674 62 99

e BAR-CAFETERIES

Don

Bar, cí Rosselló. 2 .

« 674 36 36 Re' 3000001 e B O K A T A S P l a n a Hospital, 3 5 - 3 7 . « 5 8 9 1 9 7 2 Bel 790001

e MERMELADA EXPRÉS Cí Valldoreix. 56.

RetUOKE

EXPOSICIÓ 1 VENDA:

• BLOCK C/Rosselló. 17.

Sant Cugat. « 5 8 9 53 48 Hef '0002

TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02

« 674 06 49 IW44M01

& MINGO

SCP

e ESPORTS TERRANEU Cl S a n t Antoni, 15. 0 8 1 9 0 Sant Cugat.

« 674 62 02 » 'MOS

demoni'nspresajpost

• GIMNÀS OLIMPO Av. Ailons Sala, 29 B. « 875 37 07

SESVEt TtCHIC MÍT(»n7JT

6744144

• COPY-GRAFIC Can Matas. 8 « 675 36 53 MraHot

e CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14. « 674 43 90 e GRUP VI BELLES ARTS Montserrat. 31. « 675 20 01 Rel 1370001

e ESTANC MONESTIR Plaça Octaviè, 3. « 674 01 74 Bel 1510001

Rel 1I90CC1

e INSTITUT D E B E L L E SA R V 8 C( Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. « 6 7 5 58 55 Rel 11(033

ca. « 569 19 95 M 1300001

Baixada

R.OUERAL

"

« 5 8 9 1983 Hel 500001

CALEFACCIÓ AIGUA • PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo. 4. « 674 65 00 Bel 510001

mnn SANT CUGAT

e CL. DENTAL BANARES Francesc Moragas, 8. 2n. w 874 18 77 M. 1600001

ELECTRICITAT

Administratiu Assegurança*

p

IMlÉMii • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107. « 87414 90 IW. 390001

5

e NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. 1-3 entl. 1a. « 6 7 5 26 04

Av.CosleJo1,73 Tel 589 61 25 Tel molí. 90194 4 4 » 00154*00170

mmm • AIFA a r a . Cerdanyola, 18. « 8 7 4 4304 M 1440X1

HlPICA SEVERINO

Pg.

Calado. 12. « 6 7 4 1 1 40 rkf.eioooi

Bel. 1590001

mm

San-

« 674 06 57 Rel 450001

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Cami de la Creu, 14, baixos 1a. St. Cugat. « 5 8 9 47 53 (W 240001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. « 5 8 9 02 71 Rel.teOOOOI

• CASTELLVÍ Serveis i Admls. Rius i Tautel, 4. « 6 7 4 1 2 41 Rel 1350001

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura. 8. Entl.

3a « 675 49 05 Rel 460001

e C A S A DE LES CORTINES Víctor Balaguer, 26.

Rubí. « 697 20 71 Rel 520301

• ENGLISH C O N N E C TION Escola d'anglès.

Sani Domènec, 7, 1r2a.

Bel IIIMOI

• PROMUSA Av Torreblanca, 2-8 « 5 8 9 17 32 Bel 370001

Rel 1540W1

_

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alfons Sala. 21. « 674 41 67 Rel 1690»'

• À T I C S d e 1 2 0 m2, a c a b a t s d'alta qualitat, vídeoporter, calefacció cable radiador, portes de roure, exteriors de P V C . vidres dimalit, cuina i bany complets.

0 566 57 06 Artur) Rei. I* «0000?

DosdeMaig.:5-Local4A Tels. 675 5010 JMWSOInóviï, FuRSSeSo (H190 Smt Cugai del Vallès

M/ZHï ENY1MBÍTS URBANS,.

NACIONALS IMBNACKMS

• ÀTICS oe 1 2 0 ^ a f l u bi Pregunti el preu, el sorprendrà. Davant zona enj a r d m a d a i parcs infantils, a z o n a semiresidencial, alta qualitat e n a c a b a t s , molt b e n situats. D e s d e 18.000.000-

S 5 6 8 57 08 ilrnrnbiareAmii Re» !A 4000006 • VISQUI en un àtic a Rubí pel preu d'un pis a Sant Cugat. « 588 57 08 (ImmaMvia Artur; Fle* IA40O000Í

Paqueteria urgent atot Espanya 675 10 11 900 300 4 0 0

• MAHJMO VALLÈS, SL Sant Domènec. 10 - bai«5892371

• S A N T C U G A T . Zona C o l o m e r , adossada, de 300 nV, 3 hab. triples, un estudi de 50 m : , saló de 30 n f i menjador de 17 m 1 a dos nivells, hab. de servei. Terrassa, garatge per a 3 cotxes. Jardí (100 m*) i piscina privats.

53.000.000.- B 6 7 4 0 6 97 iFrra SOT Cupa). M. FSC 10MO0O5

• SANT CUGAT Zona Vinyet, adossada, de 270 m2 constr. més jardi privat i comunitari amb piscina, 4 hab. (2 són «suites»), estudi, 3 banys, saló de 40 m!, xemeneia, etc. Hab. de servei i garatge per a 2 cotxes.

50.000.000.v 674 06 97 innos $>nl Cuja.). Rel. FSC100400M • U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, cantonera, seminova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Pàrquing molt espaiós. jardi privat d'uns 70 m ! . calefacció 34.000.000.9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 iFwws S*xa). M. FS 10120006

• CASA ADOSSADA 240 nV, a prop estació, 2 pàrquings, tot en perfecte estat.

43.000.000.V 675 43 24 (Finques Roca). W . FR tOOKWU

• RUBÍ c/ Bages, 112 nr. planta baixa, 1 hab., menjador. cuina reformada, bany nou, pati, 1r pis, 3 hab., bany nou, balcó- Garatge (1 cotxe), parquet i calefacció.

22 000.000.« 6 9 9 65 48 (IncuM).fW. 110010006

• R U B Í c/ C a n à r i a . 5 6 0 m', 5 hab., menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terrassa, garatge (2 cotxes) i terreny. 26.250.000.Tt 6 9 9 6 5 48 (Incwt). M . 110010009

• CANSALADERiA J U LIANA Francesc Moragas, 26 w 674 08 81 Ret «0001

COCINAS PARQUETS IMOQUETAS^ CERÀMICA

I

674

• ORDINASOFT Rbla Can Móra, 9. « 675 32 03 Bellirooi

B

• VALLESTECNOLÒGIC SA Plaça Unió, 3. « 5 8 9 33 00 M . I50KB1

• JOGUINES MARGA Sta. Maria.44 « 6 7 4 1 5 3 2 M. 119X01

«•me» • JC4ERIA Minnas. c/ Valldoreix, 3 3 . « 674 9» 40 R« 301(001 • J O I E R I A T O U S Rbla.

R*Mtallada,24C « 6 7 5 52 52

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran

e DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4. « 874 38 92 Bel 1230001

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

1

9

5

6

Especialistes en lents d'alta definició

c/ ViUà, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat del Vallès

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat

CASAJUANA GALERÍAS SANTJORDI

Mobiliari

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca. 2. « 589 19 31 R* 1210001

• ROSITA Pg. Rubí. 110.

Valldoreix. « 674 31 47

!

Tel. 589 22 32

I

GnrerMajor,6

• D A N V I L M O T O S , SL Sabadel, 32 B. « 6 7 5 18 08 FM. laeoooi • TALLER ELECTRÓSOL c/ Sol, mim, 19. « 674 36 88 Sant Cugat

Bel. 1320001

« 674 53 01

• PERRUQUERIA CARMEN CEBADO Cl Sant Jordi, 33. Sant Cugat. « 675 33 01

Bel 1200001

FM. 100011

e T A U . E R E S M E N A Passeig Torreblanca, 13.

e J . MIRET Mercat Torreblanca, parada 1 -42. « 8 7 5 53 53

• M E S M A R C S Cl E m i c G r a n a d o s . 15. S a n t C u g a t .

• PRESENZA 20.

«5891429 M 293001

« 5 8 9 46 51

8 « 5 8 9 03 74

Rel 165(031

Ret 1340001

Bel 53(001

• C/ DR. M U R I L L O , 1 1 . Àtic d ú p l e x . 2 0 0 m* + 7 0 m3 t e r r a s s a , 5 d o r m . , 2 b a n y s + lavabo, saló m e n j a d o r , c u i n a e q u i p a d a , armaris, calefacció, pàrquing, zona comunitària, piscina.

45.000.000.TT 6 7 4 5 7 1 6 / Fax 6 7 4 5 7 5 4

• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sant Jordi. 25. « 6 7 4 8915 RK27M01

18-A. « 8 7 5 40 06 M 1430901

• TALLER MECÀNIC P. CANALS d Sant Llorenç, 27. « 6 7 4 63(2

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23. Sant Cugat. « ( 7 5 4943

SontCugatdelVdès

(KSA Gestid NnnoMiaríi). Rtrl KSA 10050011

• DR. MURLLO, 11 atcdúplex 200 m* + 70 m* terrassa, 5 dorm., 2 banys + lavabo, saló menfadoic, c*&na equipada, armaris, calefacció, pàrquing, zona comunitària piscina.

45.000.000.«• 674 57 16

F O R M A S Elías Rogent.

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « 674 08 82 M 150001

W.2I3O0O1

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m* + 20 m 1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «omea», 1 bany, 1 lavabo, caMaoctó, marbre, parquet. PVC i cllmalit, pàrquing i traster opcional preciós.

22.000.000.« 675 33 5 5 / 5 » 9 26 43

91

61

TOMtSMVtMM. Sant Cugat-Valdoreix. al cosint de l'estrxió FFCC,terreny500 ml, torre 100 ro2, menj. sala d'est» 30 m2, cuina, 4 hab, 2 bonys, lai de fot, mento» i wtes exceLlenh.

Sont toWitó. Zono Passeig Rubí, torre 110m2,lerrerr/s 300 mi, menjador, sola d'estar, aihHice, 3 dormitoris, 2 banys, estudi, edefacoà, IMPKA6Ü.

Sont tuçot-Wten, zona Mas Rwg, OFOKTUNIW.ferreny1625 m2, torre 90 m2 (ornpliobtesi,renroóoi,sola d'estar, cuina, 3 hab., bony, catefocoo, Irasler, pisàno amb depúoro.

Sont Cugat, zono c/ Granalers, torre oaossaaa cantonera, 244 ml, inen|odof-cu»na 30 m2, sota d'estar 50 m2,4 rWoris (1 sute), 2 brjrrys, 1 senet, coteícctic, hab pbwo, trastei, iailí pmot amb piscina.

Sont Cuoot-Votoe», zono Rambla Verdaguer, terreny 1133 m2, torre 230 m2, menjador (dar)'estoc 40m2, ajntrtice equipada, 3 oomitofis debles, eslurt 35 m2,2 banys, servei, colerDaiò, k i de foc Sant Cugcrt-Müs Joneí, terreny 900 m'l, torre 90 m2, rnenjadar salo d'esta, amo equipada, 3 hao, bony i Mer. Sort Cugr/t-Zonc el Coriomei, torre OMBSUÒD 300 m2, menjadot sab d'estar, cumiice, 5 hab., (1 sute), sola d'estar, 3 bonys, servei, estudi amb snlariurn, ormaris encastuts amb interiors, garatge 3 toties, safareia, traster, sistema de teJe^eguretaf ï aixa farta Sont Cugpr-Zora c/ Orquao, tosa de ttssaq, terreny 600 m2, torre 300 m2, menjorloí sola d'estar 50 m2,5 dormitoris (1 stiíe), amircrrice, 2 bonys, servei, a i e t ó , garatge 3 cotxes i safareig.

Sont CugatWdortn, zono H barvota,toreny1405 m2, torre 295 m2 en una sola plor*, mm» 16 m2 i sab d'esta 50 m2, amoafra 15 rrí, 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos trasters, celar ), parquet, garatge 32 m2, ptsarn amb (tepuiadora.

PtSOSEMVBBA Zono Mercat loneblami, 84 rn2, menrjdor, salo d'estar omb parquet, nre condioonat, 2 rJorrniloris, aino-ofríce, bany complet, armaris enaslots, p i r j m 14.500.000.

Zona Mercat faiecWü, 123 m2, rnenjadar sala d'estar 3Q m2, aire ccrrJbontrr, 3 hab. (nra sute), ointrcrrice, 2 banys, calefocrjò a gas, armaris encastuts, pàrrj^ing. 23

Rel, 3080001 •

cSanhrjrjor3jsinol,37

e MENJARS PREPARATS TASTA'M « 5 8 9 29 2 9 / 5 8 9 35 35 M5W301

H8HHD0O1

Matalasseria Articles pera nens petits,

• T A T E R S Sant Antoni, 62. « 6 7 5 55 06 Bel 1330001

• ASSUMPCIÓ Monestir.

33. « 6 7 4 3 8 51 M. 1410001

i Decoració.

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix. 67-A « 5 8 9 4 7 42 Bel «30301

R. Odavià 5 W. «4 M / 5 » 27 02 SanlCiOBfiílVefe

• SUPERMERCAT V I LARÓ « 5 8 9 3512 Rel 1393301

B * 540301

• SANBER-5 Anselm Clav í , 2 0 . « 6 7 4 4 5 71 M.U20OO1

11 Mtsém Tota u n a tradició

FALGUERA - Tapisseria - Decoració

• AOMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Ount monestir). « 6 7 4 0174 M. 1520001

Rel. 1570001

• MILAR TOBELLA tiago R u s i n d , 4 9 .

(FtxasGforieto). Ref.FG

Ref. 1480001

PER A JARDINS

• DOLCETS Ailons Sala, 20 « 6 7 4 4 2 82

C/ SoRlki» lusínol. Ï2. lek 67517 02 674 M 69. hec 589 27 74

M.570K1

• SOBREÀTIC en venda.

Dos dormitoris, ampli menjador-saló. cuina, cambra de bany, àmplies terrasses. Mort sol i ben orientat.

15 000.000tt 674 72 54

e TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribalallada, 34 « 675 22 28

Presupuestos sin compromiso

• FOTO V Í D E O F.R. Rambla del Ceter, 93. « 8 7 4 7 9 68 W. 470091

i administració | de finques

e CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves « 674 63 08

e EL BON DESCANS Cl Martorell. 28. St. Cugat. « 5 8 9 12 76 i lax RelZiOXI

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. Valldoreix. « 674 75 98

REGS AUTOMÀTICS

GESTIÓ, S.A. Servei d'Afsessoramant

« 674 60 S8

BANO • GERD - SANTIVERI Plaça Pere San. 9. « 674 00 60 M. 740001

•

Instal·lacions

Bel 1250001

M A P F R E P g . Torreblan-

Av

Línies M l i B.T. Transformadors Enllumenat públic

e SOLSONA Rosselló. 2. « 5 8 9 32 89 Rel 490001

e CICLES CARDONA Valldoreix, 41 « 6 7 4 15 09

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3012 Rei 1220001

SA

(VkMnteCaVo).IW VC30001

• SANT C U G A T , zona Golf, cí Vergara. Individual, catalogada, de 700 ms de terreny i 200 mJ construïts, 6 hab., garatge per un parell de cotxes.

55.000.000.tr 674 06 97 <FtraSartCjB*t Rei FSCOMOCC--

Rel 55(031

Rel 2100001

• VINS NOE SA S a n i Sever 4

• MANTSERV, Catalunya. 18.

e TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35. « 674 11 83 Reí_148000i_

S L Sort, 3 2 ,

REF0RMAS INTEGRALES 0ELAVIVIENDA

• SOUASH SANT C U GAT Sani Jordi. 33-35. « « 7 4 98 82

Reparacions

• D G . D'ASSEGURANCES Rambla del celler, 95. « 675 42 03

Ret 560001

Rel S300C1

• COPI IMATGE Rambla del Celler, 95.

«•589 23 M Bel 1270001

e INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinto Verdaguer. 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38

Rel 1470001

1i 1a « 589 35 23 Rel '15Ü0CI

JpjntTT INSTAL·LACIONS

e C L A R A M U N T INST. YOGA Riera, 15 baixos. « 674 21 03

Bel 1550001

e BELLES ARTS CABAN A S S a n t i a g o Rusifiol, 5 4 .

nm^

i

e PAMOBE

llar, comunitari i empreses.

Irrslol.kxio i monleniment

VALLDOREIX, 53

Sant Cueat del Vallès

• B O R R À S Plana Hospital. 3 - 5 local 2.

•a 6 7 5 3 5 0 0

• VALLÈS NET Sant Ra-

Bel 128OO01

Rel 1580001

FAX675 28 61

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Sant Antoni, 1 «6741182

Re* 5CC0C'

• VILARASAU CITROEN F r a n c e s c M o r a g a s , 11

Rel 1530001

•

e MOTO TRÀFIC Ailons Sala 2 « 674 07 73

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ

ALUMINI 1 VIDRE

mmB l

Ftw 588 2 4 53

Passeig VaUdoraf, 150

e RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola. 55 « 589 26 49

CUGAT

Bel 1490X1

\

• CASTELLVÍ HONOA Rosselló 15 « 5 8 9 3211 Rpl ^T'Ol

T e l . 6 7 5 16 3 7

?é a3X01

• VET. SANT Vinyoles. 10. « 6 7 5 0512

Bel 78C001

e TÈNUE. MODA ÍNTIMA Av Catalunya, 16. « 6 7 4 5 7 49 W.400O-

VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

Bel 1290001

Cugat.

Bel 1530001

EL MAS

Rel I40CO01

•

• SOL - NET P blanca, 52 « 674 41 49

e COPERSE « 674 62 39 Renoaci

Ref 59O0C1

e NISSAN ROMAN Martorell. 41 « 675 45 79

Pel J20Q0I

m)

I d. 5S9 44 8I

e AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Cami de la Creu, 24 « 675 19 51 ReM67X01__

• ANIMALS PERRUQUERIA Carrer de la Creu, 33. local 2. f r 589 13 29

e CAMPMANY Valldoreix, 16. « 6 7 4 14 82

• RAMBLA DEL CELLER, àtic 160 m», 3 hac, dobles, 2 banys, sala d'estar, menjador, cuina, totalment exterior, amb plaça de pàrquing, vistes al Tibidabo.

35.000.000« 6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 50 53

Rel 10001 Martorell,

• L i N E A D I R E C T A Enrlq u e G r a n a d o s , 1 5 - local

• PROP C R E U ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m*. amb 3 terrasses, 3 hab., iot exterior, assolellat, mot tranquil·la (sense veïns a sobre). 16.000.000.«(93)6746715 (FromtS^FWfS 10130006

APAÍttMBrfSEMVtKM VALLVlOREIcA. 135 m2. MeÉdordo d'estar 51 m2, cuino

TBIBTfSEHVtNM SANT W Z O I U U BOUNOVl SÉr 600 m2, exceUeat

cgman

9 m2,2 Iwb. W J K , « k j i , l>mt

Mtxàh,

preinstaLlociófarde fet yfflOIGí^FL0KSU.lMm2M,rr^ cuina, 2 dorrnrroris, bony, lor de foc 7 M.

OfKfiDQO

SANT CttSffU FlORESIrV Saler 750 m2, anentorjb sud, «sia e excellenl.

8 SWIOM5i)fci629m2al.0rX)msarlida4.TúrielsrJe I FW1UWS D£ BtóAJWNT 1

CLASSIFICATS C, O R I E N T

i es"

i . - s o s 2>-i - i : ;

j,.lp

•

Í"

pi -

CASAS

oary^

Incusa 0

fa

ST r • " • ' i ado Srit.'-'- i; I - T i l S

ELS 4 CANT< >NN/ Duciulrex. I 8 «.!<_• novembre do l W

FINQUES aRONELLA

i:l,i. -

^P| 6 7 4 5 8 9

API.

D e s íl·i

JOSEP M CASAS EROLES

• s ç o 111

PISOS 'ORRES LOCALS TERRENYS

z? MÍJ8 4 0 1 /

588 54

99

11 6 7 4 4 1 12 A v . B a r c e l o n a . 7 0 - Tel. 6 9 9 6 5 4 8

:

•

•

:

»

'

"

ii

PISOS EN VENDA

Administració de finques

I C. R I U S I T A U L í ~ RUBÍ

t

lloguers i Comunitats de Veïns

•(o'iej

TT 5 8 8 4 0 17 ' 5 8 8 5 4 9 9

! )-il-.

'

^

i

^ rubi'acions

,-!ui

|..!|:i::l:i

:unv

-r.erijador terrasses

ndiv •

•?7-- -i.i . i .

TT 6 7 4 - 7 0 4

cuina e-

•

C

SAhT

TCMAS

. ' • ;

i '

CUGAT . ,i|;.i-M-ti-

b at i r í - . i . l r . -

: t-t/kt

: - , •' '

bír

.:'••-•!

1J O T

i

• T- B?4 57 i f i

SANT

• « 7 4 ~7 34

l·iimacio objectiva

pis ' 1 2 i"

5. PROP ESTACIÓ: U: .n

hc-y

i ktvatxi

.:.nrri'.£3irt)pj:pj

i :••.•:•.] Les'r^rres

Edi'ic

d'o't

Rendo i Patrimoni

Hi:- v

' !-M

r

::n: <a

I 00

n

Autònoms

planto •

i . ; : K o'- cespüKos

CAMP

De totes les característiques

Magistratura: -Conciliacions

» SANT

CUGAT .

•

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

/ O N A MONASTERI 3

I ZONA

Tfcd ;

i

'.

vb:

!-'i

'.:

'

-i,

10 VAL100REIX: [• - ! '

,,

' '.

PEATONAL

^

n-p, a 1

se

^stp

•

ZONA

URBANITZAC.O

• B E 1 L A T E B R A

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

ir

-i-

- -un." r,=nC •

Acomiadaments

TOTALMENT EQUIPATS

80

3 !u;

-!l-!i::c 1 D :àrq.r;i,:...:"íl

S.ÏONA ESTACIÓ. S):-

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

ILT.

i·i.-..i

'

í",\

"5 u)u o:)[ : t]

Viduïtat

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

- --.n-?=

8. PROP MONESTIR: „•

Pensions: Jubilacions

• U T B O L L f I -í

5UPEROFERTES

.'.'•

'1

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

C L i G A 1" i , l ' t

Seguretat Social i Nòmines

T? t)74 5 7 0 4 - 6 75 4 3 0 2 ..•.

..

r u. Lfl - - -i

exte'ici SANT

::

A.-

:

: Í " I S . .:3i;ta:ció. n o : "ui .--:..:

I TT 5 8 9 1 l 0 4

ASSESSORAMENT LABORAL •

: Lat

123)1) OC- F:Í

(amb mobles i sense)

4 Imp

-ír-

-

' .-

5 PROP ESTACIÓ: 9: -

RUSI Imp. Societats

i::.

.•:',

' l·i,

i 1-

Mòduls I.V.A

il

••h

4. PIS EN VENDA l : :•

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

CUGAT

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

SANTIAGO •': . A v. ;«A PSTAGO '

i-

TT 589 11 0 4

3 hab-

ca : efaccio

ij.iny

i

•

: ..--,•

•

1:

ir.

- - ,ti

Wf

GABINET ADMINISTRATIU •

• • • - ••

3. ZOHA MONtSTIFI.

i

VENDA I LLOGUER DE:

CASAS FFSRLRAS, S.L. ' .1

SANT

se S . Í , L

C&F

calefacció

EsTAc o

2 PíSSflG TCRREBLANCA

674 72 54 674 74 66

Agents d'Assegurances. : i

zohA

Plana d e l ' H o s p i t a l , 1 0

Gabinet Jurídic

(Jun'a A u

Finques €>~7 1 5 3 3 6 8

TT 6 7 5 33 55 S89 26 43 j r r t h

TT 5B9 11 04

h,±

TT 6 ^ 4 0 8 9

T? 6 7 4 32 0 8 Av •

- •

' r

- - i

i

i •A-.c.· ce p i n t a '

;.-uAn:I-ITI-"*

I , «SANT

CUGAT •

tc-:il

;i

Alfons Sala, 2 2 , baixos 2

Apartat de correus 12

estrr

I

•

Sant Cugat del Valies

ZONA

• •

Z O N A PG S A N T

s-ilr: i

MAGÍ

3 rm jalo meria^cr u a o t d e q u Dada 1 i a = retoima! po s P I 5 1 «*) t r 6 7 4 32 0 8

MONASTERI

• 1 "

n i

674 15 66-674 10 54

584

• LELL^-T •

r: i-.M t M C , '

M..H 1 E S T A C I C

A PROP

'../. r

'

• ,!

SANT

| · R U B I L '

,'• t - , - , i .

fjarqung

• •. • •

hiat

•

ZONA

l

t

1E1 ;

c •

A m r oi'.

P'JLS

:!;

j:ir..">

M O t J A S T E R I »t.

MIRA

R „

UL

RESIDENCIAL

I.

nab. tres f ^ n - .

i , : i ,

12 C3

4

X

M -i TT674 5 04

a L I ° ' a n ^ s 1 p a r q j ng

T T 6 " ' 5 40 0 2

i'

foc. ...-- t-,'4 b 7 15

" 9 5 0 0 OOO ' y

. t r 5 8 8 4 0 17 , - S r i • -i •

Mt.'L*

•••iCP

A P R O P £"-

HOSPITAL GE•-

F-AL

•

,• i

.',1 P

•

i

C

RUBÍ

nas

9 3 6 74 67 ' •

TT

BORRELL

9J

•; V

89 i r

'

Hct

|

•

5892643

'

'

MERCAT NOU

:i

^9 ) ) J ))

L

• MONATERIO

•.

••!,!-

i 11: •,

ZONA

1 M f1

Ch di

T? 6 ^ 5 4 1 "54

TRANQUIL LA

'6V "eni-íd

|ií

p

i SANT

C U G A T 'TT 675 33 55

589 26 43

l-'iJfÇ.'-.lll • • 'I -

I

BELLATERRA

C E. N T R A L •

RUBÍ

-•ao.,

: , ' h\-

c.i'nn

d e oany 'l , > v 4 r. •" 1 _> C CANOVAS

i - f 75 33 55

rdfc

8 5GC CCC TT 5 8 8 4 0 1 7 . 58.3 r 4

2

:

'

^ a F V MI.Í '10J

6 ^ 6 ' t b

-n;^ i -AH".

L_Q.

• ! • . : • - . ,

' «ZONA

.Li ^ 7 4 6." 1?

•

•

i TT 6 7 4 32 0 8

"!."••.• •

p i - '•^•••'

• t ZONA

'

ZONA TRANQUIL LA

MONESTIR ta

8 50>D O'iCJ

CASTI

a a

t r 6 9 9 65 48

i" i- ' ' i-AVULA

DEL

P"

•

.

CE-

:

•

l·i.l·

• • t•-•

J

r

a

R U B Í i ' •.,••)»•!

3 nab

.• i :: , . t . u -Tienja•• •

• ' ' ' ' i • '

le a | 1 ng 1 3 S 1

i 33 5!>

589 26 43

ti-c -i t r

c a m b r a c:*?

c,'

• •

•

: .

"NI

.-.•••,•

TT 6 7 5 3 3 5 5

11

589 26 4 3

- I -.iA ,

3

R

- T 5 8 9 11 0 4

CUGAT .

TT 674 57 16 ü

'•- •. 674 57 54 5 T i 73 l i •

C. C A N O V A S

LLO

2

i'

••

• CE-

CAS I * '

RAMBLA

' -

DEL •

,

699 65 48

6 ^ 5 50 53

T

,:.• i,

. •.

RUBÍ

«v KM

i

i .v I,

Servicios d e

, i .1 . - - s t a f

gestion

TT 6 9 9 6 5 4 8

inmobilMrM > v nus

TT 6 7 5 4 3 2 4

Dfc L A C R E U : " a i :

- -. r 4 78 4-.

K M nUB

Pr_w;s 'jt = . r s

r.^5 aO 53

i.

.. -.i • .. - í j

i.. :,\

•

P I S DE RAMBLA 1 ER

DEL

. . . '

1 QK-

M BJ6I

CE-

.iPt :a

K E |

3S •

3^ a í

t r 6 7 4 4 1 12

j * * potk <int) aie 1 ^

T

:: i ,

c

estanríifij

3 cabo

.

3

C DOCTOR

MURILLO - 6 ' 4 ^R 45

6 7 5 50 53

T

íln

71 5 8 8 5 7 0 8

M PUB

Jf

ibi>3,je

C FRANCESC

MORA

4 8 ^ ; n r · . , r · i t , i - R5

:

I',L.

8 h n i . 'i - I Í : : I

K M PUB

i ^ , . , , , , . , ,

K M RLEt

•!'•

si:

r-

• Plà DE N O V A CONST R U C C I Ó :.:. T .:-. . i i . r ^

MORA•

4 8 : ; D ü r f - n i l d ! 6C nan»

lavabc

' 7 5 0 0 0O0 t r 6 7 4 5 7 16

TT 6 7 4 12 0 4 i 6 7 4 I I 8 1

; : l a r ' . i :<:) »a 10C n l • 3 0 , n a b . t a n , tf

a - : l i _ï J c i " 1 .

C pa-nu'igs .'. ^ i t r e n a r

? :ianys

VHstpr

Nou

iienjador

Da y s pe* ï r

ann

ci-aac

s.i o

safareig

c a l e f a c c i ó , ar-

mar'S de p a r e !

EII.J-"

I

•

PLANTA

ard^ a zora ,10'rrmo'is

RUBÍ

1 3 5 m-

De 4 a 5 hac

lacco

. - i . -.uu DOJ

[ ' 2 bOC'000 -

3arGLing

TT 6 7 5 4 3 2 4

j TT 6 7 4 4 1 12

TT 6 7 4 12 0 4 - 6 7 4 1 1 8 1

38 000.000 -

G a s Pocs

Acabats

Caleveirs

de aualita! Par

GJ'ig

opcienal

NO.JS

i 420C'000 -

RFA

TT 5 8 8 4 0 1 7 , 5 8 8 5 4 9 9

ESTACIÓ

8orr

*

1-

ba ^ s í a i ^ g «T* -n

3 0 T t B & C r r o e Hrjs^s d

rf

H HK

-13 c et

aiaoors

te

^P T «ít

p| i

f

3r

C e S8Í23H.

e

ffcals

s r r JTÜS JlaDtdOor-s

bar s ^d

^ H a ^ l a b «ora le e d e g s 80 n

j*a

=

1

0 0 0 » Pla Re I 1 0005 Tel 5692084

- f a

a de

Po «sta ^ c de 600-^ ^ s a de 90 r r

habflaaoru. 13d

pe- e T -

*< 1

»

Ps- -,5TO0S Tel 589 2C64

*M

SANT CUGAT Tme a £ Floresta sotir de 838 r f , 200 m de casi 126 rt' jíls, sm falqui la i a'IaCE Tcas-r ' ' XC OOC Pa Pa

•5,OC-- "e- 569 20 34 •

RUBÍ .

En hab

K-M. SANT CUGAT. T^rre a v'aWorea, zwa tennis a 500 m de l'estaco Jardí de 520 -n- K n- oe :asa, ó ^a: f í s ^ ï lats c'ar- . i ; : , ,-p?

A v -.--•••ibany

ata dr:-,s-esa jji-sítoti.OcasKj 16.900.000 PU. Rel 25(1001. Tel 589 20 84

•

KM SA1T CUGAT. "y"e a e Ptotesta; |afdi de 496 T ' . casa de 205 iïr. u*s 85 rrf resta an-·ctócc.:ral'aTqu i üiai-ada

, No-Tiés de'S '.'•'

-i

1? 0 0 0 3 0 0 TT 5 8 8 4 0 1 7 '

tt 5 8 8 5 4 9 9

* M SAMTCUGAT

T

ah ZONA ESTACIÓ .

KM SANT CUGAT PH

-rrea'atootex jit.

ardde600T casade -30 r f en - plantes 6 haDtaoofis ".ba

e na amoues " U s < ^ r - * s

a atíofei

*

l d Pel

K M SANT

JGA

« M SANT

tT

da

níl-

ZONA MERCA'N

F

»v SA rr 0

P» "5í 0

H

meniadr-is h.-.Lons. TOT EXTERIOR

K M SAN

SAU

actacor

<r

sa R n- e pedec*0 es a

^ ^ 30 rr

G«

>• > H

aj%

389 2^84

a v ^ * r

. Z O ' . A V t H:.,

HRCIESde 103 m i fins a 257 m' consti-,: :s GARATGE OPCIONAL

í

M SAh í

M.i

A

UoA

^64

st p- p

UGAT

K > S

Kl UI

b

c»

30 Rd R»1 25, 020 h 5£9'O 8M a d

uCÍ

bo

Te b8« PO 84

anade963n*asader30rrwijt

U

KM

INFORMACIÓ: i ! \ ' ' \ S \'AI,I.HONRAT

^ s a e bO -T 3 a

-n casa 80 f

14 ST CluA

bdb 3o

per f - r a 1 xr<*i

si T

5; OCv. e ^ 2 0 8 4 casade5·.T

Í 9 2C84

e P-

•

cuina equipada, poies blindades, grans -GP;-VJ uUALi'A T '>. Pocs veïns.

OOOïXPta R<*

ercüjí+ttar aonotetanert 6CC ^r de |ïfd

134

De 3 hab., amb estudi més ter-asses Amb 2 i 3 banys, segons pis. raletacció,

- e , P K O Tj.

MT,-. an je^.1e esta- P-Í-J

-5 :•:•: :•;•: p-a Rei 2 y X 3 ' » . 589 2t 84

t7 t> : • ! H2 0 8

•

p

Pí ;5"002 Tel 589 20 84

K-M SANT CUGAT, Ta-re a Mirasa. Zoia oc4-leg.s a 200 ^i de leslació. .ardi 330 TT casa ce 96 rr 3 r a c . '

Piníj.-es '.l+ionrs'i Rf-" ; " . " ) Í ' X '

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT" AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

haütacwrí

'1 MCOOCda Ret ' Í X - : "e. 589 2084 ^ONA

de 11 8 2 ; 3

a iria tas. J Í - T ^

K-M. SANT CUGAT. Torrf ^ a : . d : Í les P-ares se Va-^ic.e'a 1106 n-: ae ler.en>, casa de 60 T- zora ara i a s v > a:a C x " L - n a :

Per es

ÜLiole»

n

D,

I í l

1 ~A f-

jk.' 1

ag a

jüpefl-y de 6^6 T

3L r r ssaa assoWa

noc Pla Pel

KM SANT CUGAT

trenar

barys, 2 terrasses

piscra

C

I

« n a e i ^ l í r t "3-rr 3 aDtaowis a&soettal P e 9"X)C í

KM SANT CUGAT

i t r 588 40 1 7

c,1 C a s p

ía

k H RUBÍ P

Tf 5 8 8 5 4 9 9 •

T « J

C

p

• RUBÍ : i s • • ! a A . i s .- .

S? ••X'CO>i

BAIXA amb

t o t a l ^ e n : 'enevat,

• i

T

» 588 " t t

K M RUBl P 3 p l e j p e B s t e n a i

\0

"enjader, J J I -

residencial. 4 2 banys, cu r a

3

' l ' • l'-i

ESTA

a-it

sia \xx eld

jfcí 3 ^

H» UTR

sid an rat.

KM RUBÍ P ..ONA

rr a-nt

ne-^ = ^ b c a s e t a ^

a J a asSvleBadc y -tr^ico b ^ses I tal 5 OCC

K^l RUBÍ P

•

I0CC T dí d U l e U

p ' " ^ *

dMal^Pi^PdJ > p

- M PUB!

' r a . caTib'a ae b a r y

' i 60C OOC -

pts . e r c a 3

cu-ra

io! exterior

<

g a ' - ^ ' . n •.:•

- I d

Mtf spSy

< M R Bl T

al ^ n

7 760 COC' - Tr 6 9 9 6 5 4 8

TT 675 33 55 . 589 26 4 3

' • C,1 M I G D I A

••s:at

Estan.!

rti3-jle

•ro.*s

XTOC-;

RESIDENCIAL

Av

L- s

U>c'.e e s t a i

- ' j - a i Re PIS

.i

i . ^ h*-?s a U · i ' i t s p - r a t s e r

•

RUBÍ

f

M d^ I J &

, ''.Vi'

9 SOC 0 0 0 : I^XJ"-

r r 5 8 8 4 0 17 ,' 5 8 8 5 4 9 9

WJ'SJ.U

4 -J.vrr

:• >

1 T 5 8 8 4 0 1 7 , -•S·? u

C, F R A N C I S C O

GAS,

a^xxrs yi|^rt

l»ilí11Crr

H E U RO A

4fan

raerrbRi

Elec

i •- OCO 0 G 0 P l a

i •- a« 6 7 4 5 7 5 4

•

RUBÍ

Xirgt,

• cj-ra

bary

'••v.-!.- • ' • ..-:<ia.;ac

' •' 5 OC DCC -

, TT 6 7 4 57 16 R-'

•^ 3

N

!• W RUB

TT 5 8 8 4 0 1 7 , 5 3 5 ;.

I •

i- t j f

*

T

- * f -liT Tel 586 1

6 7 5 4 3 02

r

:

OOC 3t

• M RJS

8 500 üC^ •

4

M r B

TT 6 7 4 72 5 4

GAS

»

r

~<T\2-:

« M RJBI

TT 6 7 4 Ò 7 Q 4

p

pana

í r s4 í* noc ^a ^ T T t r ROC cm y 1

I «il" •

S T

R U B Í •?"

PIB

r '•

atjalor

I

19 0 0 0 t r TT 5 8 8 4 0 i 7

t

i.

jtf

a

«r

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 18 de novembre de 1994

astellví S.L.

• C< LAS PALMAS, 4 (a ta vara arxiu), 226 m3 habitatge. 500 nv solar. 4 dorm . bany. saló. cuina, pàrquing, jardi. per restaurar. zona urbanitzada.

29,000.000.« 674 57 16

• SANT CUGAT adossada gran qualitat, 160 m : edificats, 3 hab. + estudi.

Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat.

30.000.000« 6 7 4 22 16 (Fugues Valdor) Ref. FV1010007

Rí!Í 100C17

PISOS DE LLOGUER: • Carrer Aymerich: 3 hab., 2 banys, amb armaris de paret, calefacció, exterior. 65.000 Pta + comunitat.

• Av. Catalunya: 3 hab., bany, reformat, amb armaris de paret, exterior. 65.000 Pta. • Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior. 75.000 Pta + comunitat.

• Cami de la Creu: 3 hab., bany, 55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Esrapé: 4 hab., bany, exterior. 50.000 Pta + comunitat.

• Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo, calefacció. 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab , bany, moblat. 60.000 Pta + comunitat.

• Carrer Alfons Sala: 2 hab., bany, cuina americana, moblat i equipat, amb pàrquing. 80.000 Pta + comunitat.

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 m 2 , 55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Dr. Murillo: 70 m2, 115.000 Pta.

PÀRQUINGS: • Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

Rius ï T a u l e t , 4 - A p . C o r r e u s 30 Tels f»74 1 ^ 4 1 / 1 5 6h Fa\ 674 12 58 0 8 1 9 0 SANT C U G A T DEL VALLÈS iB.irt Horui

• SANT CUGAT Adossa!

• C/ OCÉANO ATLÀNT1- da per estrenar, 210 m CO, 53. (Final 96) 600 m ; edif 2 hab. + 1 «surte» + ? estudi, calefacció, garatge solar 294 m habitatge. Zona Golf. 5 dorm.. 4 banys, 3 cotxes, jardí, cèntrica.

1 lavabo, saló menjador, 33 000 000.« 674 22 16 cuina equipada, estudi iFinques VaUoori Re* Fv 1310008 Pàrquing. Jardi.

60.000.000• S A N T C U G A T c/ Sant « 674 57 16/ Francesc Xavier, 160 n r , Fax 674 57 54 m e n j a d o r saló d e 35 m ! inaçafl_rW tNO 2000í__ amb xemeneia llar, 3 dor• C/ OCEANO ATLANTI- mitoris, cuina «office», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 ; CO, 53 (final 95|, 600 m pàrqulngs, jardi particular. solar, 294 m" habitatge.

39 000.000.Zona Golf. 5 dorm., 4 «5891104 banys, 1 lavabo, saló men- (Fíncas Bacnsi R* FS 1000009 jador, cuina equipada, es• SANT CUGAT c/ Sant tudi, pàrquing, jardí.

Josep. 350 m', menjador 60 000.000saló. cuina «office», 5 dor« 674 57 16 mitoris (2 «suites»), 3 R* -00016 banys, 1 lavabo, calefac• Cy SANTA ENGRÀCIA, ció, celler amb xemeneia 6, baixos. Oportunitat. 85 llar. 4 pàrqu'figs. jardi i m;' * pati 3 dorm., bany, piscina comunitària.

65.000.000saló menjador, cuina equipada, calefacció. « 5 8 9 1104 16.000.000iFreas Bacrsi Re?. fBíOOOCiO « 674 57 16/ • SANT CUGAT Mirasol, Fax 674 57 54 torre 160 m', edif 412 nv ilrogar; Fsf IVOÏÏCN]"7 solar. 5 hab.. calefacció, • C, S A N T A E N G R À C I A , garatge, 2 coixes 6 aaixos oportunitat. 85 29.500.000.nv' - pat 3 dorm., bany, « 6 7 4 22 16 iRrcjwísVa·*' ^ PV'C'OOOI^ saló menjador, cuina equipada, calefacció.

• SANT CUGAT Mirasol, 16 000 000.torre per estrenar. 210 m ! , TT 674 57 16 edif. 350 m- solar, 4 hab.+ =>& IDOC'S 1 «suite», calefacció, garatge 3 cotxes • CERDANYOLA Masia 35 000 000dalt nivell. 450 m-'. 2.000 « 674 22 16 ny de solar, 6 d c m i t o n s l^uei V*wi_ Re* EY'0'0002 dobles, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, • SANT CUGAT Mirasol, terrasses, 3 banys, menjalorre per eslrenar, 200 nV dor d'estiu amb barbacoa, edif 450 m- solar. 4 hab. + celler, piscina, garatge 1 «suile» + esluú Cale60 000 000facció, garatge 3 cotxes, TT 589 11 04 piscina. 55.000.000.Frcas6a*s; Hef FBIOOOCIS « 6 7 4 22 16 iRTOjesVíltoQfi Re Ri -11JC05_ _ • MIRASOL torre 350 m-. solar 600 rr-, 6 hab-, 2 • SANT CUGAT Passeig banys, saló menjador, 60 Valldoreix. 250 m , 640 nr' m f . cuina «office-. sala 60 de solar, 5 dormitoris, menjador saló de 60 m', nr, garatge 2 cotxes cuina. 3 Danys, torreó. ca65 000 000lefacció. piscina, garatge. « 674 57 04 68.000.000W 675 43 02 «5891104 i irttfesai Rel. 11007000£ i^ixasBacíiS' ^v SS'OOOCII • NOVA PROMOCIÓ 10 • SANT CUGAT p s zona torres adossades amb jardi i piscina comunitària. estació, 3 hab . exterior, sol 13.700.000 240 nr, 6 m façana, garatge 4 cotxes. 4 hab. estudi, « 6 7 4 22 16 'Finjues Va-idof R? ^C'0O09_ 2 banys, t lavabo, parquet, marbre.

• SANT CUGAT pis zona 38.700.000.estació. 4 haD., parquet, W 675 33 55 calefacció, 1 plaça de pàrTT 589 26 43 quing. 19.000.D00 /SA Gesro nnoonana' ^e! <Sf- « 6 7 4 22 16 10060009 l^r·Kj.jes'.'íltoïi *& "•' ''"i'Xt'0

• SANT CUGAT torre aïllada 390 m-, solar 1.100 m*. 6 hab., 3 banys, lavabo. saló-menjador, amb xemeneia llar. golfes, celler, garatge 3 cotxes, piscina.

70.000.000 « 674 57 04 « $75 43 02 pmfesaj.W 13C70001 • SANT CUGAT-VALLDOREIX torre indiv, nova a estrenar, de 600 m de solar i 385 nr" constr. 5 hab.. estudi. 2 banys complets 1 un lavabo, salómenjador de 47 m , 18 -v de cuina Garatge per a 2 cotxes més celler, nab de jocs, traster. Piscina 70.000000« 674 08 97 [Fncas Sant (Xgaf Ref. FSC 10040003 • ST. CUGAT cí Sta Teresa, adossada 320 m 4 hab.. 2 banys, lavabo, saló- menjado', 35 m-', cuina «office- golfes sala des tar, terrassa, hab maqui nes, garatge 3 cotxes, ,ardí privat 100 m-' r p sana comunitària. 57.500 000 « 674 57 04

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

• TORRE I N D I V I D U A L Bellaterra, consta de saló menjador d'uns 24 m ; , cuina «oifice", 4 hab., una sala petit estudi, 3 banys complets Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alumini lacat en blanc i vidre que la a vegades de menjador De solar té 620 nV 72.000 000« 674 08 97 •:Frí2&Síf·Cjça'i_Ret FSCIWOCM • TORRES Zona tranquil·la. adossada cantone"a, 150 rr : garalge 2 cotxes zona rentat, traster, salc esta' en dos nivells, cuina -off.ce-'. 1 bany, 1 lavabo 3 hab d «suite»), estudi .arrji privat 40 m ; , calefacció.

28.50C.000 -

« 6 7 5 33 55 « 589 26 43

• TORRE INDIVIDUAL BeHate-ra, consta de salc menjador a dos m v e l s , cuina «office» 1 j n bany, tot això a planta. A l'emioplanta dues hab dobles amb armans Ce pa-et. a la planta superior 0 entreplanta dues hab , i.ra és «surte» i l'altra es ta ser,- r d'estudi. A la planta baixa hi ha l'hab. de màaumes, rentador i una altra que és de planxar, etc. A mes te una hab que es p:>i 'er servir per ai serve1.

70.000.000 tt 674 08 97 IFmcasSartrjça'i fw FSC100AX';1

PJVTINOVÍTI

• SANT CUGAT c/ Plana de l'Hospital, 60 m?

55.000 /mes« 5 8 9 1 1 04 (FfttStadBjMFB 100COK • SANT CUGAT c/ San tiago Rusinol, 210 m en 3 plantes.

350.000/mes « 5 * 9 1 1 04 iFincasBacrs; Ret F9 10ÜCC2'

• SANT C U G A T DEL VALLÈS d A b a t d A v n y c . núm. 14 {z. Wones- r ; c< Rosselló, 12 (z. Estacic, c/ Abella, 4 1 . Places ae pàrquing. Des de 7 500/mes« 5 S 9 45 66 (Aiwiunj Re* A 300003

•.SA GesM nnMiíaria- Ret. KSA TO-3500'3

• VALLDOREIX c/ Alcalde Escayola, 600 m ; , 1 000 nr de solar, menjaoor saló de 50 m : amb xemeneia llar cuira de 20 nr, 5 dormitoris dobles. 1 PofTi.to·i senzill. 3 banys, calefacció, golfes de 125 nr. ceHer de 80 nr, saló « 675 43 02 i de 50 nr. garatge 2 cotfknúesa] Rel P0OTOC3 xes, piscna 130 000 000.• • TORRE A B E L L A T E « 589 11 04 RRA 250 PV, 900 m óe jardi, una antiguetat de 4 r'-'casàacns. =!r 'ï-KOO'5 anys, 4 do'-nitoris, 2 • VALLDOREIX torre 235 banys. 1 lavabo, garatge m e d ' ! 550 m solar, 5 estudi golfes hab 3 oanys calefacció, 60.000 000 garatge 2 cotxes piscina, « 6 7 4 1 2 04 39 000 003 w 674 11 81 « 6 7 4 22 16 1 (Senri Be S1 XOX»í Hc-fís n * "et F\" C i OOOE • TORRE A D O S S A D A • VALLDOREIX torre 3 Zona eixample s^d, T j - o hab. 985 nr solar, zona Golf, consta de 3 hab docèntrica bles i un estudi d ' j r s 2£ 31.0OO00Om ! amb la seva terrassa TT674 22 16 solàrium. Sa'o mervaaoiFir^eiVioi fle' "-OIMC3 de 31 nr Cvnna «o'ticede 13 m- En total :e 2 • V A L L D O R E I X torre 4 0 0 banys i un lavabo Ga'Htye m , ec-f 1600 m solar. 5 per a 2 coixes. Traster. nan, - 1 «surte» calefacJardi d u r s 40 m ció, ga'atge piscina.

40.000 000 70 000 000 « 674 08 97 •a 674 22 16 iFincasSartljga'i r i u s .Hi-:": «et V\\".\{tJA

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS 2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT IA MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

23

• PIS DE L L O G U E R des ne 65 000 Pia al n e s davant E s t a c o També torres de totes c l a s s e s , e n c a r a que també més cares TT 674 08 97 .•""ícafSanilwic:. »«fí FSC-X40CI

1

• TORRE C/ T O P A C I O "W \Wita-sot). Renda.

70.000 Pta. 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuma, jardí « 6 7 4 1 5 66 {Casas; M C 10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, • PIS L L O G U E R zona bany Solar de 500 nV. A Monasten, moblat, 3 hab., Mirasol. Zona molt tranbany complet, saló menja- quil la.

90.000/mesdo r . cuina equipada, safa« 674 72 54 reig.

(Fncas Gironefai R« FGi 0030006 65 000/mes.« 6 7 4 41 12 • URGEIX torres per atenRe< 'XOO^ dre gran cartera de clients • PLA DEL VINET 130 en d e m a n d a de torres d e nr' 4 hab (t -suite»), 2 Moguer, zona d e Sant C u banys, saló menjador, 35 gat. Valldoreix i Mirasol. nv, cuina «office». gatena, « 6 7 4 2216 terrassa 30 nv. 2 places fFrojesVatttf.Rrf FV 10100" de pàrqumg. Zona comunitària amb piscina 175 000/mes.« 674 57 04 « 675 43 02 'irriesa: Rgt I '0070006

• SANT CUGAT DEL VALLÉS c/ Abat d'Avinyó {Z, Monestir), pis per estrenar, sup. 80 m?. 2 hab , bany complet, gran saló menjador, cuina equipada safareig, tot exterior, cale tacció gas. acabats 1a qualitat. Lloguer: 75.000 Pta/mes. Pàrquing opcional. « 5 8 9 45 66

• A 7 MINUTS a p e j de l'estació de Valldoreix. 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'urs £0 nr, tranquil, aigua i l l u ^ |a d alta.

85.000/mes « { 9 3 ) 6 7 4 67 15 tFmauBtSani.Rg -S'O-Mi; • APART. LLOGUER C; Borrell a estrenar 1/2 hab , bany complet, armans de paret, cuina equipada tot exterior. Des de 55 000/mea.« 674 41 12 ^ tXDOe • APARTAMENT en lloguer. Molt cèntric i t a n qui!. Pàrquing ooaonal 55,000/mes« 6 7 5 4 3 24 (Rnques Hoa). Re ^R'COSCítt

LLOGUERS

• PIS LLOGUER Estació. àtic amb ascensor, totalment reformat, 3 h a b . . bany complet, cuina, parquet, xemeneia, 2 grans terrasses.

80 000/mes« 6 7 4 41 12 W '00010

• A P A R T A M E N T e n lloguer 5 0 m 1 , nou a estre nar.

70.000Vmes.« 674 7B 4 5 / 6 7 5 50 53 (Vicente Cate» Ref y'C330C^ • A P A R T A M E N T e r lo g u e r c / M o n t s e r r a t , 1 hab bany, cuina americana 5a.000Vmes,-

• RBLA RIBATALLADA 160 m; '. 2 t e r r a s s e s . 4 nab , 2 banys, 1 plaça pàrquing. calefacció, assolellat, exterior jardi + ptsdna comunitaris.

150 000/mes.« (93)674 67 15 •f«iQ'jes Saa. W ^SlOtMGM • SANT CUGAT c/ Bellaterra. Àtic dúplex, 160 m' r menjador saló, 3 dormitoris dobles (2 «suiles-), 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrquing.

135 OO0 /mes « 569 11 04 '-"ircasSací·M Rel FB 1000016

• : '-.^sEar>: =iet FE1000C-1

• SANT CUGAT Parc Certral 135 m*. menjador sal.5 30 m , 4 dormitoris, a.ma 2 oanys. aire condicionat. 1 pàrqumg i traster, terrassa 120 m\ jardí i piscina comunitari.

200 000/mes.• « 589 11 04 '•«•:as=3íi: Ret FB 1000021

• LOCAL, habitatge a zona semiresidencial a Rubi. per a tntormaao « 5 8 8 57 08 (ImnobfaiaA/HJl Ret IA40O0OX

7'5%

-mjf' 9f?^LÉ«|r

*.»St...ii> , «<'w„

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80 AT Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

illRiScl

INTERCONSULT INMOBILIARIA, S.A.

EDIFICI BARCELONA(C/Barcelona canL Lleida)

PREUS:2H,a300j000 3 H., DES DE 9.200000 4 H , DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

« 6 7 4 68 50 lAtito Gomarca MValwl FW.ACviraoooi • LADA Niva. B-NL. 550.000.11589 09 91 ÍFilaca». sr i Rei Fioaeoor» • LANCIA Delta, HF, turbo. B-KY 790.000n 589 09 91 ITlaar.sil Ref FI3O2O0O7 • LANCIA Prisma. TDS. 0-AK 750.0000 589 09 91 iniacar.si. Rel FIKBOO10

• OPEL Corsa. B I S 475.000 • t r 589 09 91 IFtra s; í Rel FI0020CCI • OPEL Corsa GSI. B-LK. t r 674 88 50 (Auto Comarca ce Valtesi.

Rel ACV10090W5 •

TRASPASSOS

• ES TRASPASSA bar amb servei pollastres a Cast « 6 7 4 97 73 La Floresta.

Ref 31TQ0I

O P E L K a d s t t . 1.3, 5 p.,

B-HY 450.000-

TT 569 09 91 [Tlua s 1 M F1002300A • OPEL Kadett, 1.8 GT. blanc, B-JZ. 600.000.t r 588 55 35 tAulocereal Rel A 10130306 • O P E L Vectra 1.6 I A.A. B-MN.

tr 675 32 57 lAutoEsnoan. Rel AE 13O3O0OE • PASSAT Variant 1.8.

A A B-MG. t r 674 68 50 lAmo Comara oe! vanes Rel ACV 10090006 • R E N A U L T 19 T S E , blanc. B-LX 650.000TT 588 55 35 AiiBcentrali Rel A13100005 • RENAULT 21 2 0 A A B-IJ

tr 674 68 50

• S A N T C U G A T Pla d e l • PISOS, apartaments, to- « 675 43 24 V;nyet, baixos amb jardi. r-es. locals i places de pàr- 'FnauM Roca; Ret FR 10065X9 170 rr-' menjador saló 40 auing de lloguer • APARTAMENTS de üc m a m b a/a. 4 d o r m i t o n s « 6 7 4 12 04 guer d'1-2 dormitoris ?.nn dooies. 2 banys, 1 lavabo, « 674 11 81 armaris de paret men a cuma 20 n r , calefacció, 2 bof-sató amb cuira irccr p : irqi,.ngs, jardí i piscina porada, cambra de na' y • t-j-vur nan. complet. P-ej llogue- a 21C 000 ,'mes partir de 50.000 Pta Er rf-« 589 11 04 verses zones de St Ci. •'i :Í.--. ïa.ïisi Rel FE 1MC02C gal.

• RUBÍ t •. de h^Jer 2 « 674 72 54 • SANT CUGAT D E L h^D t i ns cuim men a [ Fmcasjggrefai W j·j^X· V A L L È S cl L a c e r e s (z. cof. ' Dany, moit assole1 I at. CÍJGS t e r a s s e s , òptima • AV. A L F O N S S A L A . i f'·'-aba'ïsaca). pis totat| r^e-v. mobla:, sup. 250 m-, situac Ü 22, 3r (a la vora estacoi ! 4 f-an i'i « s u i l e - J , 2 « 588 57 OB Renda: 80.000 Pta. 3 hat: l;arys.

1 iavaoo, salo mene »>v\ 1 bany, 1 sa'o 1 cuina i laaor, cuma «office». tot traster. íïquo , parquet, calefacció « 6 7 4 1 5 66 a gas. oarquing doble, pis(Ctttt). Rg C 10130003 cina. pista de tennis i jardí comunitaris.

• C; ABAT MARCET. 30 • RAMBLA DEL CELLER 1-2. Renda: 70 000 Pta * 225 000.15 at c OLplex + comuni- comunitat, 3 bab., 1 Dany. « 589 45 66 tat. Ren^a 100 000 Pta. 3 1 saló, 1 cuina :»-«"-asari Ret A 300005 nab,, 1 bany. 1 saió. 1 cui« 674 15 66 na. plaça garatge • SANT C U G A T DEL [Cam).Bet gtS'300Ci TT 674 15 66 VALLÈS c/ Rosselló {z • C/ALFONS SALA 110 Estació] apartament, sup. • A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e BP U4 LK. nv, 4 hab-, 2 banys, saló 60 -TV hab doble, bany menjador 20 m?. cuina i te- complet, arm. paret, cuina 6 0 0 . 0 0 0 TT 5 8 8 5 5 3 5 rrassa. Moblat amen'cana, saló menjador, 90000/mes lAutrartra1, acabat de pintar. Pàrquing « 674 57 04 / 675 43 02 Rei A10100010 opcional • CASA A D O S S A D A |lm*M).M M007WC7 55 000/mes.LLOGUER zona cinemes.

• ALFA Romeo 33, B I T 3 nab bany i lavabo, cui• C/POZOS, 10, 3r 2a (a « 589 45 66 475 000Arenasar Re' * 30000* na, sata'eig. saló menjala vora estació). Renda: TT 5 8 9 0 9 9 1 dor, armans de paret, ca- 50.000 Pta * comunitat 3 (Faor t ' l WFMXEOOOi lelacc ó jarfli 30 n r , 1 hab., 1 bany, 1 salo. 1 cui• ALFA Romeo 33. 1.5. plaça pàrquing na.

105.00C/mes.Tl GE-Z « 6 7 4 1 5 66 « 6 7 4 41 12 TT 875 32 57 (CtMI).M C10-300C2 • BELLATERRA torre uni- [h.% Eslebanl • CASA ADOSSADA cf tamiiiar moblada, 3 0 0 m', M «10030001 La Plana, 140 m \ 3 nab., menjador saló amb xeme2 banys, lavabo, salóneia llar. de 50 nv, cuina • ALFA Romeo 75. 2 0 menjador. 30 m v . cuina • office» de 20 nr". 4 dorm. Twin Spark. B-1U. - office >•, gottes, traster. te- dobles, 2 banys, 1 lavabo, 1 n 675 32 57 • SANT CUGAT DEL rrassa 10 m', jardí privat pàrquing, jardt privat de 500 |AuU Esletanj 18 m* i plaça de pàrquing.

VALLÈS cl Abat d'Avinyó WAE10O30OO2 nv 275 000/mes.

170 000/mes.(z. Monestir), locals per « 589 11 04 ; « 6 7 4 5704 • A U D I 100, B-IG estrenar Des de 110 m F : rí5s Bacrsi Ret FB 1000024 n 674 68 50 fins a 550 m . A partir de « 675 43 02 (Imdesaj Ret. 110070009 600 Pta/m' al mes.

• SANT CUGAT c/ Sant IAUM Comarca òa Vahes] : « 5 8 9 45 66 • P DE LA CRUZ 35, 3r Josep 280 m , menjador salo. 4 dormitoris, cuina • AUSTIN Metro 1 3 .

2a, 4 hab., 1 menjador-sa• o f i c e - , 2 banys. 1 lavala. 1 bany, 1 lavabo. 1 blanc B-HZ. bo. golfes, 2 pàrquings, 225.000plaça pàrquing. Renda larci i piscina comunitària.

85000 Pta. •n 588 55 35 275.000/mes«6741586 lAutocenníi Rel A O l IOOOOt « 5 8 9 11 04 • LOCAL cl Castillejos, |CKas).WÇ 10130005 Finca; Bad-s ^ rS 1000023 • C I T R O E N A X . G T (ex15, 80 m • PIS de 2 dorm., menjatres). B-JU. 75.000/mes• SANT CUGAT c/ Verga- tr 675 32 57 dor, cuina, bany complet « 6 7 4 15 66 terrassa. Pis moblat a Mi- ra, 225 m- menjador saló (Auto Estaran; tCKasi ^ : i;t3oooe rasol. amb xemeneia llar, cuina, Ref AE 10030003 4 dormitoris, 3 banys, ca• LOCAL DAVANT CAP 55 000/mes.« 674 72 54 SANT Cugat, cl Mina, 19lefacció. golfes amb xeme• CITROEN AX 11, TRE. IFricasGironahj.Rtf FC '0080003 80 m . neia ;lar 2 Dàrquings.

B-IU 200 000 imes.80 000,'mes.350 000.• PIS de 3 dormitoris « 6 7 4 15 66 « 5 8 9 1 1 04 B 589 09 91 menjador-saló, cambra de iCasasi ffr ; i;;:fflOC7 ifmcas&gís: " ? CB '000022 (Ffecar iU Rel E10020305 Dany complet, cuina P;s • LOCAL EN VENDA o reformat, com nou. En el • SANT C U G A T D E L • FIAT Uno455, B-1600lloguer 112 nr'. Preu ven- centre de Sant Cugat LloV A L L È S c/ Bergara (z. HU. plateja: da 10 milions. Lloguer: guer al mes: 65 000 Pta. TJ 674 09 10 Golf), torre unifamüiar can« 674 72 54 60 000 Pta/mes. tonera adossada, sup. 350 IStaiAd) M $10113003 l^nos_3if3ne·.a; B 9 FGlDOeOOOí « 675 43 24 nv i jardí privat: 60 m1, 5 r • FIAT Uno turbo. IE, B( F0jeï -xa -?• -"R "CO600T5 • PIS de 3 dormitoris, hab. (1 «surte»), 3 banys, IK. 1 lavabo, saló menjador menjador-saló. cuina, sa475.00040 nr. cuina «office•, safareig, cambra de bany t r 589 09 91 complet. Exterior en finca fareig. gotles amb lavabo i (Flicirjj] Rel F10020003 terrassa sotàrium, garatge de 4 anys. Com r o u .

• SANT CUGAT c/ CasPlaça de pàrquing melosa. 3 cotxes, arm. paret, par- • F O R D Ftesta 1 1 . , gris quet i marbre, calef. a gas met B-JT tellví. 430 r- . amb sortida Junt nou mercat i àrea culLloguer: 300.000 Pta/mes de furrs tural.

300 0 0 0 Venda 65 000.000 Pta. 35C.00C-mes.80.000/mes w 588 55 35 « 5 8 9 45 66 •n- 589 11 04 « 674 72 54 (Autjcanvel) F-^;Baí>; Ret FB1000026 iFincas Gox* .s ^e- -G1»600W Aenasan, Ret A 300006 Raf.A 10100003

W*

VENDES

POSSIBILITAT D'ISTERÈS ISLBVEXCIOXS AFO\SPERDUT

• GOLF GTI. 16 V. A.A. B-JV.

• LANCIA V 10. B-HD. 325.000.•B 589 09 91 IFiKar. s.í i Rel F10020006

• INVERTEIXI compri un • SANT CUGAT Canovas pàrquing. dei Castillo, moblat. 140 « 588 57 08 7i , menjador saló amb xe- W&wira'miftd1*4003035 meneia liar. cuina «ottice».

3 oo'mitons dobles, 1 dorm :nn senzill, 2 banys, 1 lavabo, calefacció, 2 pàrqu ngs. |ardi i piscina corrt.r.tar s.

1 50 000 /mes • « 569 11 04 rirr^ratfíi Ret FE 1D000t9 • SANT CUGAT P Sant Mag.. 100 m1', menjador salc, 4 do'miíons dobles, 2 Danys, Cuina, calelacoó.

85 000/mes.« 569 11 04

• GOLF 1.8 SL. B J P .

•B 874 88 50 lAuuComvcadelVaJesl RBf.ACVIODSOOH

lAiiK) Comare 3elVates; Rel ACV 10390303 • R E N A U L T 21 blau. B-JJ. 650.000t r 588 55 35 IAulc«rlra(. Rei A lOIOOOOí

TX6.

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000D 588 55 35 Autocemral] fte+ A131&3C08 •

R E N A U L T Clio, RN-1.4.

B-OD t r 675 32 57 lAjtoEstetan Ret A£ 13030007

• R E N A U L T Clio 1.2. 3 p.. vermell. B-OM 975.000. t r 588 55 35 lAuiocentraí: Rel A 10130O32 • S E A T Ibi2a, 1.5 i. 3 p., B-OB.

tr 675 32 57 .AutoEstBOan. Rel AE 1003030!

•

S E A T I b i z a 1.2, n e g r e .

B-JX. 400.000t r 588 55 35 lAutacenirai] Rel A10100007

• S E A T Ibiza 1.5, 5 p , BKP.

tr 675 32 57 lAuto Esleoml Rel AE 10030009 • SEAT Ibiza 1 5. B-4896LK Negre. t r 67409 10 {SxjzutaiRef S1O11O00I • SEAT Terra, blanc, BKT. 350.000.t r 588 55 35 (Auejcemial] Ral A10100009 • SUZUKI Swill GTI. B1872-IP, blanc.

•B 674 09 10 (SuziÉJI RelS 10110002 • V O L K S W A G E N Golf 16 V, B-LM.

tr 675 32 57 lAuto Esteban) Rel AE 10030010

• NISSAN Patrol 6 d l diesel. curt B-JV. t r 675 32 57 lAuto tsebari) Rel AE 1003000Í • NISSAN Vanette pràctic diesel. B-MS. t r 675 32 57 <Auio Esteban) Ret AE 10030006 • RENAULT Exprés, diesel. B-JZ. 650.000.TT 589 09 91 iTiiacar.sh Rel F10O2O306

15 A N Y S D E P E N Y A B L A U - G R A N A

24

. Divendres. 18 de novembre de 1W4

OBJECTIU ACOMPLERT

Fa quinze anys que un grup de santeugatencs van fundar la Penya Blau-grana de Sant Cugat. Des del principi, l'entitat ha participat activament en actes socials, culturals i esportius. Plana 25.

El tennista de Sant Cugat Alex Corretja va obtenir ta pocs dies a Buenos Aires el seu primer títol del circuit ATP. Aquest triomf l'ha situat en el lloc número 22 del tànquing. Plana 27.

ATLETISME Irina ( M a s / es u n a jove e s t u d i a n t a d e c i n q u è d e P s i c o l o g i a q u e d e d i c a p a r t del s e u t e m p s lliure a e n d i n s a r n e n s s a n t e u g a t e n c s en el m o n tic l ' a t l e t i s m e . Q u a n t e n i a vuit a n v s \ a c o m e n t a r a p r a c t i c a r

l ' e s p o r t rei d e l ' o l i m p i s m e a la secció d ' a t l e t i s m e del B a r c a . Les s e v e s o b l i g a c i o n s a m b els e s t u d i s van p r o v o c a r q u e d e i x e s la p r à c t i c a a t l è t i c a q u a n n o m é s t e n i a s e t / c anys. D e s de fa t r e s t e m p o r a d e s

IRINA OLASZ. R e s p o n s a b l e «

Irina és la r e s p o n s a b l e t è c n i c a d e la s e c c i ó d'atletisme del Club M u n t a n y e n c Sant C u g a t . D o s c o p s p e r s e t m a n a r e u n e i x els s e u s d e i x e b l e s , d e vuit a d o t z e a n y s . p e r e n s e n y a r - l o s t o t el q u e ella s a p .

t è c n i c a de l ' a t l e t i s m e s a n t e u g a t e n c

L'atletisme no ha estat mai conegut

k \\K>\ 1 l oi t I Sant Cugat ( 'nin \ as ei>merica!' la lema d u i i i i uaeiora a la secció d'alletiMiK del Club MnntainciH •'.'

••Jo coneixia un r r i c IJIIC feia el C|UC laiü jo ala III. pci molins de leina. ho \a |i,,\cr de dcivn i cm \a proposai de !ei ho Suposo que m'ho \a [impi'si: peique |o 1 en in una eei la expe t icucia en això de l'atletisme. • O n e es nies s.iiistactori. collar o entrenar'' I n t ! enni • l'ei que'.'

••Si el planteges e o o e r per arribar a ser un bon esportista peni no tens qualitats, cl desanimes de seguida, mentre que si el planteges eillreiiai per dixcilir-le i passar-t'ho be. encara que no tinguis qualitats, sempre es satisfactori. - l'et que no acalin de funcionar l'atletisme n Sant Cugat'.'

••Suposo que perquè no hi ha promoció ni propaganda. La gent no sap que existeix un equip d'atletisme a Sant Cugat. Jo ele vegades pregunto als nens que entreno si els seus amics ele l'escola saben cl que estan lent i on ho fan i ningú no en sap res. Però el problema no es elona únicament a Sant C ugat. I n aquesl país el futbol es l'esport rei i l'atletisme no ha eslal mai conegut.I ..i construcció d'una instal·lació adequada seria la solució per potenciat la promoció que diu que la talta a Sant ( u g a t . ' • -Efectivament. Es clanssim.()n entreneu actualment? " \ l'escola l'la i barreres.

Alia disposem d'una pista de hàsquet. d'un gimnàs i elel camp de futbol ele can Magí. Amb això i una mica ele material que tenim fem el que p o d e m . —Es parla que aviat podreu entrenar al Centre d'Alt Rendiment Esportiu'.'

- « E n c a r a estem en tràmits. De fet. hauríem d'haver c o m e n t a t a entrenar alia la setmana passada, però van sortir alguns problemes.

S'hauran de reunir l'Ajuntament. el Club Muntanyenc i el C A R per solucionar-los.»

—El fet de poder entrenar en el C A R ha de ser molt important per a vosaltres?

—«Jo crec que si s'arriba a aconseguir això i es fa una bona propaganda, la gent s'animarà a apuntar-s'hi. Seria un bon estímul dir que es pot entrenar al C A R .

Realment, per als nens que jo

»

línia (Mas/ entrenadora d atletisme del CMSC. Foiu JA.Ml. LA. entreno no necessito gaire pista.

A m b un raconet en tindria prou ja que els entrenaments estan bastits en joes i no en series de pista. De tota manera, son nens que ja fa tres anys que fan atletisme i si no fos gràcies a les competicions encara no sabrien que es un matalàs de salt d'alçada.

En eerta manera no tenen coneixement del que estan fent. A part d'això, quan arriba la temporada de pista no poden entrenar en condicions perquè no tenen el material adequat.»

— H a passat per les seves mans algun futur campió?

— « H o m e . no ho se. Jo. la veritat es que no tinc gaire ull per a aquestes coses, però sí que tinc

algun nen bo. Tampoc no em preocupa gaire, això. fil que sempre els dic i els aconsello és que se superin a ells mateixos. No vull que es comparin amb els rivals. el que vull és que si un diu han fet una determinada marca la propera vegada intentin superar-la.

De tota manera, haig de reconèixer que n'hi ha alguns que sí que prometen.»

—Quins són els objectius esportius més propers?

—«El més proper serà diumenge vinent, que participarem en el cros de Manresa.»

—Com es planteja el futur?

— « N o ho sé, això no depèn de mi. De fet, en les reunions tripartites que han mantingut l'A-

juntament. el C A R i el Club Muntanyenc he sentit dir que l'Ajuntament té planificat fer una zona esportiva a Sant Cugat on hi hauria una pista d'atletisme. El que no sé és si es tracta d'un futur d'aquí a vint anys, d'aquí a cinc o d'aquí a tres.»

— C o m veu la presidència del Club Muntanyenc. Sembla que l'actual president no es presentarà a la reelecció i tampoc no hi ha cap candidat?

— « N o ho sé. jo d'això no hi entenc. N o sé de què va la història.»

— A m b l'actual president us han donat un suport total?

—«Sí, amb això no hem tingut mai cap tipus de problema.»

Israel Luque prepara físicament un alpinista que vol fer l'Everest KI I Sant Cugat.— L'atleta i entrenador santeugatenc Israel Luque, actual campió de C a t a l u m a i tercer de l'Estat Espanvol dels 200 metres llisos imlnor. es el preparador físic d'un alpinista que intentarà fer l'Everest.

Néstor Bohigas, integrant d'una expedició) ele vuit alpinistes catalans patrocinada per la l'niversitat Politècnica de C a t a l u m a ( U P C ) . ha escollit Luque com a entrenador. L'atleta santcuuatenc no descarta la posibihtat que en els propers dics algun altre integrant ele l'expedició sol·liciti els seus serveis.

Bohigas i els seus comparrvs han decidit fer una pujada a n o m e n a d a ràpida. Això significa que els alpinistes intentaran arribar al can de l'Everest sense xerpes i sense bombones d'oxigen, l'et aquest motiu. Israel Luque considera que l'objeeliu principal de la preparació serà «acostumar el cos de l'alpinista a la falta d'oxigen que l'organisme pateix a 8.000 metres d'altitud». Aquest objectiu s'ha d'assolir en dues fases: <. En una primera. Bohigas haurà d'agafar una gran base física aeròbica i. després, a partir de febrer o m a r c haurà de treballar exclusivament les qualitats que desenvoluparà a l'alta muntanya.» Luque va afirmar que «de moment no duen a terme l'entrenament en altitud. tot i que Néstor ja fa cada cap de setmana ascensions pel seu compte». Per Israel Luque, «la preparació psicològica també seia important ja que la falta d'oxigen afecta de tal manera el cervell que l'alpinista se cega en el seu objectiu d'arribar a dalt sense mirar quin és el seu estat». E'atleta i entrenador santeugatenc va afirmar que, per ell. «els gran reptes són els diaris, com per exemple assolir que un noi que pesa W quilos pugui passar d'aquí a cinc mesos les proves de Mossos d'Esquadra». De tota manera, va desmostrar que està «molt il·lusionat amb la preparació de Néstor Bohigas».

Néstor Bohigas forma part d'una família d'esportistes il·lustres.

El seu germà, Oriol Bohigas. va ser el primer que va fer la travessa del Pol Nord en solitari. Néstor és un del millor parapentistes del món: va fer el salt en parapent des de dalt de la Torre Mapfre de Barcelona, la travessa Pirineu Sud-Nord i és el segon classificat de la lliga catalana de parapent.

A més, en el seu currículum hi ha importants vuit mils com el Saragmrar 82 i el Baffin Island 86 i 87.

L'expedició Everest U P C 95 intentarà assolir el mític cim l'agost vinent pel corredor Hornbein. una via per la qual només han pujat set persones.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

PEUGEOT

ESPORTS

LLS 4 C A N T O N S , Divendres. 18 de novembre de 1W4

25

ENTITATS U n grup de santeugatencs e n a m o r a t s del Bartja, e n t r e els q u a l s hi havia l ' a c t u a l alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, van f u n d a r l'any 1479 la P e n y a B l a u - g r a n a S a n t C u e a t . D e s d e la seva c r e a c i ó l ' e n t i t a t E S T H E R

«

s'ha c a r a c t e r i t z a t p e r la seva p a r t i c i p a c i ó a c t i v a e n el m o v i m e n t social, c u l t u r a l i e s p o r t i u d e la c i u t a t . D e s d e J o s e p M a r i a C a s a s , q u e e n va ser el p r i m e r p r e s i d e n t . la p e n y a h a c r e s c u t i h a m a d u r a t . La

C R E U

seva e s c o l a d e futbol li ha d o n a ! u n p e s específic d i n s del p a n o r a m a e s p o r t i u l o c a l , s e n s e o b l i d a r q u e l ' e s p o r t m a r e d e la p e n y a h a e s t a t el futbol d e s a l a . A r a c o m m e m o r a el seu q u i n z è a n i v e r s a r i .

T O R N É . Presidenta, d e i a Penya Blau-grana Sant C u g a t

Voldria que tots els socis fossin culers ( ARMI HI VI R l l

M Sant Cugat.— Uuina h;i estat l'evolució de la penya des del seu inici'.'

—"La penya sempre ha anat millorant. Lncara que sembli estancada. la part esportiva es el que ens ha fet pujar niés. Durant els primers anvs es feien sortides, infinitat de coses. Vam passat una època en què la cosa es va aturar: aleshores es va fer l'escola de futbol de base gràcies a una sèrie de gent molt competent. Això ha anat augmentant i ara tenim HI equips. En un principi la penya es coneixia tan sols per l'equip de futbol de sala i ara és el futbol el que ens ha donat e m p e n t a . " —La part esportiva funciona. però i la part social?

—«La part social no és que funcioni gaire bé. Funciona molt més bé l'esportiva, evidentment. perquè hi ha una cosa molt important. a part de la comissió. que és molt àmplia, i són els pares dels nens que segueixen els equips.

En la part social hem tingut la mala sort de trobar poca col·laboració i poca resposta, possiblement perquè la penya no ha funcionat com ho hauria d'haver fet, amb informació als socis...»

— Q u è la va motivar a presentar-se a la presidència?

—«Va ser per motius emocionals, com la p è r d u a de l'anterior president, Josep Camacho, que era el meu marit. Aleshores arribava el termini del seu mandat, que. per cert, la junta d'aquelt moment va voler respectar. Martín Reverte va agafar el càrrec com a president en funcions i li vaig consultar si ell es volia presentar, p e r ò em va dir que no ho tenia gaire clar. Més que res ho vaig fer p e r q u è no es presentés cap persona de fora que desconegués els temes de la penya. Vaig creure que presentar-me em podia beneficiar, en aquell moment, i que jo podia aportar alguna cosa

Esther Creu presideix la penya des de fa poc més d'un any. Foiu: MANI; ESPINOSA. positiva a l'entitat.»

— Q u i n a ha estat la seva principal aportació des que és presidenta?

—«Jo no sóc qui per valorar això. A vegades hi ha feines que

no es valoren com s'haurien de valorar. Crec que estic fent unes gestions sobre el local social, no sé com explicar-te...d'entendre'm a m b les persones que en el seu dia van comprar el que ara és

£1 Júnior perd per la mínima contra la Real, l'actual campió de lliga

3

Júnior Boix, Negre, Searpatti, Núria, Marta, López, Kateri, Eva, Lli. Abad. Elena —equip inicial—, Freia i Vicky.

R. Sociedad: Barrena. M. Barrena. Mundirase. Yarza, Matas.

Mitxelena. Larzahal, García, Urkizo.

Iriondo, Mendizàbal —equip inicial—.

Cols: (l-T"García ( T ) 7 T í López (15'), 1-2 Iriondo (24'), 2-2 Marta (26'), 2-3 Urki/o (55'). 3-3 Eli (63'). 3-4 Iriondo

4 »

el local de la penya, i he arribat a unes possibilitats bastant bones per l'entitat. Crec que aquesta és una de les coses que he pogut fer tot i que encara esta pendent perquè hem d'arribar a un acord.»

—La penya viu en funció del Barca'.'

—«Sí. Això va moll relacionat.

Si el Barca va bé. la gent respon. i si va malament, es refreda. Sempre anem segons el ritme de l'equip.»

— Q u i n a relació m a n t e n e n a m b la resta de penyes?

—«Assistim a les trobades mundials de penyes, p e r ò amb les que més relació mantenim és amb les penyes del Vallès. Tenim una relació molt bona. fins al punt que s'ha fet una associació de penyes de tot el Vallès i ens reunim cada últim divendres de m e s . — Q u i n pes tenen les penyes al Barca?

—«Segons cl FC Barcelona Ics penyes és un °5 per cent del que arrossega el Barca, que és una gran força per a ells. i ens defensen a ultrança. Això n o ho dubto, però hi ha vegades que es p o d r i a fer molt més del que es fa.»

—Aquesta penya és més que una penya?

— J o crec que sí. encara que hem de ser més q u e una penya en molts aspectes.»

—Tots els socis de la penya són culers?

—«No. M'agradaria dir que sí, p e r ò n o és així. N'hi ha que n o ho són, però se'ls ha de respectar.»

—El tracte és diferent sent dona?

—«N'hi ha poques, p e r ò n o tinc la sort de conèixer-les. P e r ò sí q u e és cert q u e et miren d'una altra manera. T'afalaguen més.»

—Quins projectes teniu?

—«S'ha de fer un canvi radical en l'entitat, s'ha de tirar la penya endavant sobretot en la part econòmica, si és que e n t r e m en l'adquisició de la seu social.»

(64').

Àrbitre: Adell i Ramal.

Públic: Uns 5(1 espectadors.

R.F./C.R. • Sant Cugat.— Després de la inesperada desfeta de dissabte contra el Jolaseta per 2 gols a 3. les jugadores de Manel Diurnenjó estaven obligades a guanyar diumenge contra la Real. El repte era difícil, però n o impossible. si el Júnior no es volia despenjar en aquest inici de la lliga.

Tal vegada la derrota contra les de Guetxo, el dia abans, va fer enfonsar l'equip de Sant Cugat.

HI matx contra la Real va ser equilibrat, en alguns moments, tot i que les santeugatenques sempre van anar a remolc. A m b l'empat a dos l'actual campió de lliga va veure perillar el resultat, va pressionar i va portar contínuament perill a la porteria de Maria Boix.

U n a badada defensiva li va costar al Júnior una altra derrota.

Les dues derrotes encaixades en la doble j o r n a d a disputada el cap de setmana passat deixa les de Sant Cugat en la zona baixa de la classificació, a m b només dos punts. Aquest cap de setmana les noies de Diumenjó descansen.

El Sant Cugat deixa el Cecell sense aspiracions en vèncer-lo per 0 a 3

0

Cecell: Cardona, Batlle, Aguilar, Vieves, Mateu, Vila —equip inicial—, Trepat, Francia i Ortiz.

CV Sant Cugat: Bartra, Vila, Massa, Sànchez, Castané, Mampel —equip inicial-—, Rubio i Salto.

Parcials: 2-15,5-15,9-15. Àrbitre: Ortega i Villoldo.

Públic: Uns 100 espectadors.

O.V./C.R

FUTBOL

BÀSQUET

El sènior A de la l ESC perd El Santboia de Moratalla derrota el Sant Cugat de penal en el pitjor partit que s'ha vist des que ha començat la lliga i en temps de descompte Ernesto pot ser baixa per diumenge

I

Santboià: Àlvaro, Castiliejos, Lagares, Pacha, Retuerto (Xavi), Cobos, René, Avellanet, Alfonso. Niki i Lay (Sànchez).

Sant Cugat: Comellas (4), Àngel (3), Ricardo (4), Miguel Àngel (3), Ernesto (3), Óscar (3), Bayo (3), Pagarolas (3) (Oriol 3). Rafa (3), Casado (4), Roger (3) (Jaume 3).

Gols: 1-0 Sànchez, penal (97"). Àrbilre: Guillén Rosell. Pèssim. Targetes grogues a Avellanet, Cobos, René. Alfonso, Miguel Àngel, Ricardo, Roger i Óscar (2). Expulsat amb vermella Ernesto.

Públic: Uns 300 espectadors. incidències: L'àrbitre va allargar excessivament un partit sense gaires interrupcions. i va assenyalar penal a l'àrea santeugatenca en una falta dubtosa.

O

CARME REVERTE I Sant Boi.— El Sant Cugat de C a r l e s - M u n u e r a . ü estar, A punt

de donar la sorpresa al c a m p del líder. Q u a n tot semblava indicar que els vermell-i-negres s'endurien un punt i un positiu cap a Sant Cugat, l'àrbitre va veure p e nal en una e n t r a d a sobre Alfonso.

Això passava quan ja s'havia traspassat el límit del temps reglamentari. La indignació va perjudicar els del Sant Cugat, que van veure com un dels seus companys, Ernesto, era expulsat per targeta vermella. Fins aquell m o m e n t el Sant Cugat havia controlat perfectament un Santboia que, si bé va portar perill sobre la porteria santeugatenca, va trobar una bona rèplica en el porter Comellas. L'equip de M u n u e r a va plantar cara al nou líder de la primera divisió catalana i, per tant, el més just hauria estat l'empat. Sigui com sigui el Sant Cugat n o ha pogut posar fi a la imbatibilitat dels de S a n t Boi a domicili.

El Sícoris mostra tot el seu potencial ÍLBZ UE Sant Cugat: Sevillano( 13), " 3 García (7), Solano (-), Badosa (1), Santillana (2), Gómez (5), Argento (-), Fontanals (17), Albesa (4), Peguera (1), Riera (6), Asensio (9).

1 A O Maristes-Sícoris: Gimeno 1 U O (6), Mur (10), Mora (15).

Piqué (6), lbars (2), Rubies (10). Zapater (16), Visa (2), Farrell (-), Lanau (10), Sagredo (8), Solsona (23).

Parcials: 10-10, 14-24, 23-37, 29-531 36-60,46-70,53-90,65-108.

Arbitres: Torné i Cardús. Patètic: no s'hauria de permetre que un col·legiat de 2a. divisió deixi de xiular una falta quan el jugador mateix la reconeix.

Públic: Unes 125 persones.

Incidències: Roger Peguera es va trencar els lligaments del turmell esquerre i serà baixa quatre mesos.

CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— El sènior A de la U E S C va p e r d r e diumenge passat c o n t r a un Sícoris de Lleida

que va basar el seu joc en el contacte físic i les agressions personals. Els locals van fer el pitjor partit que s'ha vist des que s'ha iniciat la lliga. N o van p o d e r defensar amb comoditat un e q u i p que practica accions poc nobles tant en atac com en defensa. 1 no van estar encertats en atac.

El partit va començar igualat, p e r ò el joc agressiu dels visitants no va trigar gaire a d o n a r els primers fruits i, al minut 10, el marcador ja era de 14 a 24, 10 punts de diferència que semblava que serien més. I, de fet, així ho demostra el marcador final.

Després de la setena derrota dels h o m e s de Marcel·lí Massafred, els santeugatencs pensen en el partit que aquest cap de setm a n a els enfrontarà al Granollers, un rival que complicarà la situació als de la U E S C , últims d e la classificació-.

-

• Lleida.— Un cop més el Sant Cugat ha liquidat el seu c o m p r o mís, a m b un 3 a 0 a favor seu.

Als d o s primers sets les de Rupil van fer una sortida forta p e r assegurar-se el partit, m e n t r e que el segon va ser molt més relaxat.

Si als dos sets anteriors les de Lleida van fer en total 7 punts, n o m é s al t e r c e r van s u p e r a r a q u e s t resultat, a c o n s e g u i n t 9 punts. Les locals van aprofitar l'últim set per donar una mica més d'emoció al matx. L'anècdota es va produir al final del tercer set, quan el marcador reflectia un 8 a 14 a favor del Sant Cugat. L'ent r e n a d o r local va efectuar un canvi antireglamentari, i això havia de comportar una targeta vermella, punt per al Sant Cugat, i, p e r tant, final del partit. Els àrbitres, però, només van concedir una targeta groga; de totes maneres, el partit no es va allargar gaire més.

La segona part del cap de setmana va ser el partit amistós contra una selecció de veteranes russes.

Aquest combinat, que havia participat en els Jocs Olímpics del 76 i del 80, va resultar més veterà del previst i el Sant Cugat es va imposar p e r 3 sets a 0. Els parcials van ser 16-4, 15-10 i 15-4. El partit es va disputar a la Vall d ' H e b r o n d a v a n t d ' u n e s 300 p e r s o n e s .

A q u e s t cap de setmana les jugadores de Rupil descansaran.

ESPORTS

26 RSC emetrà un programa especial des de la Penya Blau-grana I Sant Cugat.— L'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat emetrà d e m à d i s s a b t e un e s p e c i a l Avant-Maix amb motiu del 15è aniversari de la Penya Blau-grana Sant Cugat, l.a seu barcelonista es convertirà en un estudi de ràdio al llarg d'una hora i mitja, des de dos quarts d'una fins a les dues del migdia. Aquesta edició especial tindrà convidats tan coneguts com Josep Abril, conductor de) programa La Barberia, de T V E . Al llarg del programa, que també dedicarà un temps a la informació esportiva del cap de setmana. com és habitual, es farà un concurs en cl qual els culers hauran de demostrar la seva saviesa en qüestions blau-grana. Els guanyadors rebran com a premi el llibre l.a balada de Wembley gentilesa de la llibreria Paideia.

L'última part del programa estarà dedicada al debat que es farà sobre el tema Aquest anv tunihé'.'.

A m b aquesta iniciativa R à d i o Sant Cugat s'ha volgut afegir a la celebració d'aquesta entitat santeugatenca. que enguany celebra 15 anys d'historia. CR.

La portera del Mas Janer, a la selecció juvenil catalana • Sant Cugat.— La portera de l'equip femení de futbol de sala del Mas Janer. Irene S à n c h c / Sanz. ha estat convocada a la selecció juvenil catalana. La jugadora del Mas Janer participarà diumenge en l'entrenament que la selecció catalana farà a Canet de Mar. Irene Sànchez, que ha fet recentment lo anys, és la primera vegada que és convocada pel combinat català. Aquest entrenament de la selecció juvenil es fa amb vista al partit amistós que disputarà el combinat català el 1H de desembre vinent.

Irene Sànchez juga des dels 13 anys com a portera de futbol de sala, tot i que la seva il·lusió és jugar a futbol. El seu equip ha estat sempre el Mas Janer. A m b aquest va pujar fa dues temporades a la primera divisió. Aquesta t e m p o r a d a disputen el campionat de segona, després de baixar, tot i que el repte d'aquest any torna a ser l'ascens., c.R.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994

El Celedón empata contra el FS Sant Cugat en l'últim minut de partit

BMX

4 4

Celedón Lehoi: Azcarraga, De Almeida, Ogueta, Minanbres, Sànchez —cinc inicial—. Tobillas.

Sant Cugat: Nino, Pla, Pinol, Mauri, Méndez —cinc inicial—, Brichs, Xavi López, Jaume Estrada i Rafa García.

Gols: 0-1 Minanbres (7'), 0-2 Oeueta (13'), 1-2 Rafa Garcia (15'), 2-2 Mauri (17), 3-2 Xavi López (26'), 3-3 Minanbres (28'), 4-3 Mauri (33'). 4-4 De Almeida (39). Àrbitre: Giménez i LLiso (València).

Públic: Uns 150 espectadors. ÀLEX I.ÓPEZ

Alguns dels corredors, en plena competició. I:<m>: MANI: ESPINOSA.

La Floresta va ser el marc de la tercera prova del trofeu Generalitat El club BMX les Arenes s'endú tots els títols P.M.'C.R

• L a Floresta.— Els corredors del club B M X les Arenes van guanyar totes les curses de la tercera prova puntuable per al trofeu Generalitat, organitzat per la Unió Recreativa i d'Esports ( U R E ) . Juan Gabriel Marcos es va imposar en la categoria sènior La tercera de les quatre proves puntuables per al trofeu G e n e ralitat de BMX, organitzat per la Unió Recreativa i d'Esports (UR E ) , es va celebrar diumenge passat al circuit p e r m a n e n t de la Floresta. Els corredors del club les Arenes van vèncer en totes les categories. E n la categoria promeses el guanyador va ser Sergio Lechado; en principiants, Esteban Almendro; en alevins, Marc Fernàndez; Sergio Díaz es va imposar en la d'infantils; Jonathan Dual ho va fer en la de cadets, i Ernest Cucalà, en la de juvenils. Juan

i Carlos Moreno, el corredor més gran, a m b 37 anys, en la de veterans. La participació santeugatenca es va concentrar en la categoria de no iniciats, amb 5 corredors. Aquest diumenge el circuit de la Floresta tornarà a ser el marc d'una prova puntuable per al campionat de Catalunya.

Gabriel Marcos va vèncer en sèniors i en veterans, Carlos Moreno, que era el participant més gran, amb 37 anys. Els no iniciats també va tenir la seva oportunitat.

Precisament en aquesta categoria va ser on es va concentrar la participació santeugatenca, amb cinc corredors. E n la categoria de menys de 12 anys Oriol Alonso va quedar quart i Ivan Pérez, cinquè; l'altre corredor de Sant Cugat, Andy Maner, es va retirar.

E n la categoria de més de 12 anys, Raúl Villafané es va classificar en tercera posició, mentre

que Ivan C a r m o n a va q u e d a r quart. Xavi G e h r a r d , un dels organitzadors estava satisfet quant a la participació ja que «amb els 41 corredors que hi han pres part s'ha entrat dins la mitjana q u e acostuma a haver-hi en aquest tipus de proves». G e h r a r d va manifestar que «el B M X és una modalitat força desconeguda, tot i que 10 anys enrera estava en un bon moment». Per aquest m e m b r e de la U R E , «la bicicleta tot terreny ha fet molt mal al BMX», especialitat que aquesta entitat florestana vol tornar a potenciar.

• Sant Cugat.— EI FS Sant Cugat va empatar a 4 gols contra el Celedón Lehoi (Vitòria) en la sisena jornada del grup parell de la divisió de plata. Un empat just que va fer valer les oportunitats d'un conjunt i de l'altre. El partit va començar a m b domini visitant.

En els primers 13 minuts, el Celedón Lehoi aconseguia un avantatge de dos gols després de ducs passades magistrals de Sànchez, ex-campió de futbol de sala amb l'Uruguai. Aquest home és la base d'un equip molt limitat. En cl partit només van jugar sis dels onze jugadors inscrits en l'acte.

Aquest 0-2 va fer néixer un Sant Cugat que semblava mort i en els minuts 15 i 17 de partit, Rafa García i Mauri respectivament, establien un empat a dos en el marcador. Al descans, el resultat era 2-2.

A la segona meitat els sancugatencs van dur la iniciativa del matx i en el minut 6 d'aquesta segona part, Xavi López feia el 3-2 després d'un xut fortíssim des de fora l'àrea. Poc va durar aquesta alegria p e r q u è 2 minuts més tard, després d'una errada de la defensa vermell-i-negre, l'equip de Vitòria empatava el matx a 3 gols. Q u a n restaven set minuts p e r finalitzar el partit, Mauri enviava la pilota al fons de la xarxa.

Era el 4-3. Restaven 38 segons de partit quan De Almeida, jugador brasiler que l'any passat militava a divisió d'honor, feia el 4-4.

El pròxim compromís porta l'equip santeugatenc fins a Lleó, d'on intentarà endur-se algun positiu.

POLIESPORTIU

FUTBOt Júnior, 0-PB Sant Cugat, 1 JúnionXavi, Jordi (Tomàs 46'), Marc (Soler 67'), Roig, Garrido, Permanyer, Frederic (Jesús 14'), Eduardo. Dàvila, Miguel, Jordi.

PB Sant Cugat: Jesús. Cobos (Quim 37'), Euis, Jainic (Vila 12'), Talo. Javi (Reverté 75'). Carre, Isaac, Campos (Quintana 75'), Raúl. Carrillo.

Gols: 0-1 Isaac (63'). Àrbitre: Berenguer. Bé.

Comentari: El derbi entre santeugatencs se'l va endur la Penya, que. tot i fer un dels pitjors partit fins ara, va demostrar que passa per un bon moment. HI nivell del partit va ser molt mediocre, però potser els blau-i-grana van tenir més fortuna.

Als 3 minuts de joc l'àrbitre va assenyalar un penal per mans dins l'àrea del Júnior. l.uis va ser l'encarregat de xutar, però el porter del Júnior el va aturar. Això va marcar el desenvolupament posterior d'un partit força avorrit, que ni uns ni altres no van merèixer mianvar. C.R.

Navas, 60 Mira-sol, 69 Navas: Llimargas (10). Masplà (-), Montagut ( 15). Cortada (14). Mas (-) cinc inicial . Riera (16). Suau (3).

Font (-).

Mira-sol: Mamis (10), José (6). Edu (11), Óscar ("I. Javi (3) —cinc inicial- , Manolo (-), Miguel (2). Rafa (7). Martín (4), David (-). Dam (17).

Arbitres: Barcerisa. Molt he.

Comentari: El Mira-sol s'ha desfet d'un dels rivals més directes en la classificació. Els mira-solencs es van endur un triomf treballat, sobretot. a la segona part. Durant el primer temps el contracop no funcionava i donaven moltes segones oportunitats al rival. A la represa tots aquests elements van millorar i. juntament amb una gran mentalització per part del Mira-sol. cl partit es va resoldre a favor seu. Màrius, que va prendre 20 rebots, i Dam \an ser homes clau en la victòria de l'equip. ( R.

Sícoris, 4 - Olimpyc, 5 Sícoris: Carlos. Bolan. Cristian, fito i Eloi —cine inicial--. Egldo. Esteve.

Do Pianos, Alex i Pau. Olimpyc: David. Dani, Joan, David.

Revilla cinc inicial—. Octavi. Manolo. Pep i Jordi.

Gols: 0-1 Joan 1.5']. 0-2 Revilla (8).

0-3 Revilla l 13'). 1-3 Bolan (20'), 2-3 Fito (23'). 2-4 Revilla (50'i. 2-5 Revilla (33'). 5-5 Egldo |55'). 4-5 Egldo |3K').

Comentari: Primer triomf de l'Olimpyc fora de casa. i segon des del començament de la lliga. Com es habitual aquesta temporada, els flores tans es van avançar amb claredat al primer temps. Els homes d Angc! Riu/ van anar per feina i al descans ja guanyaven per 1 a 3. Pern a la segona meitat els locals van re.tec onar i això. afegit a\ relaxament dels de la Floresta, va fer que el Sicons s'apropcal marcador. La botzina, però. va son ai

abans que els de casa tinguessin la possibilitat d'aconseguir l'empat. Per tant, primera victòria que s'emporten a la Floresta.; C.R.

Júnior, 2 - Atlètic 52, 0 Júnior Carpentier, Òrsola, Negre, Vidal, Abad, Quintana, Clarasó. Nogueras, Buguíià. Serra i Cabestany. Marta.

Atlètic 52: Armengol, Margarit. Camprubí. Pepe, Domènech, Conill, Trias.

Fleix, Oriol. Xavi, Miquel.

Gols: 1-0 Negre (16). 2-0 Abad (35).

Arbitres: Arbós i Carner.

Comentari: 1.'equip masculí del Júnior va superar els egarencs exercint una pressió per tot el camp que els va facilitar el control del matx. A la primer part van marcar els dos gols del partit i van fallar un stroke. A la represa, tot i sortir més endarrerits i aprofitar el contracop, el resultat no va variar. El 2 a 0 del primer temps va ser el definitiu., I B . C.R.

P H St. Cugat, 2-Monjos,10 PH St. Cugat: Torres, Ccrvantcs (1), Jul (1 i, Olmo. Costa -equip inicial--.

Vilallonga.

Monjos: Siguen/a. 1 seiibano (21.

Marline/ (5), Jordi |4), (iaiell ( I ) -equip inicial . Moreno.

Evolució del marcador: 1-0, 1-1, 1-2, 1-5. 1-4. 1-5, 2-5. 2-6. 2-7. 2-5. 2-1).

2-10.

Àrbitre: Moieno. Bé.

Comentari: 1:1 Patí Hoquei Sani Cuga'

ha encaixat la primera derrota de la temporada en la sisena jornada de lliga. La primera meitat va ser força igualada. Al descans s'hi arribava amb empat a un. A la represa les coses es van complicar als de casa. Als 14 segons el Monjos va fer l'I a 2. A partir d'aquest moment el Patí Hoquei va obrir la seva defensa i això va permetre als visitants perforar la porteria santeugatenca tants cops com van poder, fins a materialitzar el 2 a 10. /I.S. 'C.R.

CH St.Cugat, 5-Voltregà,3 CH St. Cugat: Oriol, Bernat (2), Marc (1). Burnat i David (1) —cinc inicial—, Roger (I). Angles, Collado.

M. Voltregà: Joaquim, Enric (2), Bernat. Jaume (1), David —cinc inicial—, Andreu, Josep Maria.

Evolució del marcador. 0-1, 1-1, 2-1, 3-1.4-1.5-1,5-2.5-3. Àrbitre: Pasahaei. Bé.

Comentari: El Club Hoquei va saber superar un compromís que en principi es preveia més complicat. Si bé el partit va començar amb un gol visitant elssanteugatencs van poder reaccionar i reordenar la seva defensa. Això va impedit que el Voltregà s'endinsés amb perill en l'àrea local. Els conti acops del Club Hoquei començaven a ser electius, coas que els va permetre aconseguir el control del partit i una no\a cietòria a casa./ IS; C.R CH

S t . C u g a t , 6-S. Trety,

2

CH St. Cugat: Pasqui. Hernan, Marcos (3), Munoy. Josep Maria (1) —cinc inicial—. Robert (1). Joan Maria (1).

Joan i Xavi.

Shum Trety: Xavier, Ferran, Bosch, Soms (2), Daniel —cinc inicial—, Aleix, Jordi, Eduard, Lluís i Naranjo.

Evolució del marcador 1-0, 2-0, 3-0, 4-0,5-0,5-1,6-1,6-2. Àrbitre: Vemàs. Regular.

Comentari: L'equip B del Club Hoquei continua sense perdre cap partit.

Després d'una primera part amb clar domini santeugatenc, els de Maçanet aprofitaven el relaxament dels de casa per acostar-se al marcador. La defensa individual dels gironins va ser força més efectiva, però al final el triomf es va quedar a Sant Cugat. / I.S., C.R.

UESC, 30 Súria, 18 UESC: Cornet, Alfredo (2). Edu (2).

Tomàs (2), Cinta (1), Armand (12), Romero (7) —equip inicial—. Per Lluís, Ftsas (3), Peli (1). Esteban.

Súria: Michi, Fornell (1). Solà (6).

Martínez (1). Egea (4). Aymerich.

Rentes (2) —equip inicial—. Cayetano, Dani (2), Rentes (2).

Arbitres: Torres i Alonso.

Comentari: La victòria contra el Súria col·loca la UESC com a líder en solitari del seu grup. El partit no va ser gaire brillant. El Súria va ser un rival fluix, mancat d'idees i massa lent.

Els sanlcugatencs, tot i els alls i baixos. van controlar el matx i van imposar el seu ritme, a excepció dels primers minuts de la segona part. Per incompatibilitat d'horaris, la UESC va junar a Valldoreix. l'.M ( R

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

27 CICLISME

TOTS ELS PARTITS FUTBOL

SUB-23 19.30 Granollers-UESC A (Diss.)

JÚNIOR 17.30 UESC-Sant Fruitós (Diss.)

i* 1a catalana 11.45 Sant Cugat-Hospitalet At, (Dium.)

3a preferent

3a regional 17.00 11.30 18.00 12.00

Ullastret-Can Cortés (Diss.)

Montserrat-Júnior (Dium.)

PB St, Cugat-Fontetas (Dissl Mirasol-Castellar (Dium.)

SÈNIOR 12.00 UESC B-Salessians S. (Dium.)

SUB-23 10.30 UESC B-SalessiansS. (Dium.)

I I Sub-21 18.30 Sant Cugat-Ripollet (Diss.)

Sant Cugat-Viladecans (Dium.)

PB St. Cugat-D. Pajaril (Diss.)

25 Setembre-Júnior (Dium.)

St. üristòfo)-St. Cugat (DissT

PB St. Cugat-Dosa (Diss.)

St. Cugat-O. Can Fotjó (Diss.)

PB Ramon Üorens-Júnior (Dium.)

Adesa-Rómulo Tronchoni (Diss.)

0. Can Fotjó-St. Cugat (Dium.)

St. Pere-PB St. Cugat (Dium.)

H Infantil 11.00 11.00 16.00 15.15 10.45 12.30

PB St. Cugat-Cerdanyola (Diss.)

Júnior-CN Terrassa (Diss.)

Maurina Egara-Sant Cugat (Diss.)

Sant Cugat-25 Setembre (Diss.)

CN Terrassa-PB St. Cugat (Diss.)

Adesa-O. Can Fotjó (Diss.)

INFANTIL 10.30 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.)

Molins-PH St, Cugat (Diss.)

11.00 Olimpyc-Sport Caravaning (Diss.)

SUB-23 19.00 Cornellà-Mirasol (Diss.)

BENJAMINS 16.00 PH St. Cugat-St. Andreu (Diss.)

PRE-BENJAMINS 15.00 PH St. Cugat-St. Andreu (Diss.)

JUVENIL FEMENÍ 12.45 Calella-CV St. Cugat (Dium.)

CADET FEMENÍ 12.30 CV St. Cugat-l'Hospitalet (Diss.)

O. Can Fatjé-Júnior (Diss.)

St. Cristofol-PB St. Cugat (Diss.)

St. Llorenç-Sant Cugat (Diss.)

Sant Cugat-Les Fonts (Diss.)

U Divisió d'honor fem.

BÀSQUET 2a divisió estatal SÈNIOR 18.00 Granollers-UESC A (Diss.)

l i Divisió de plata 17.30 León Sala-FS Sant Cugat (Diss.)

l i 1a divisió A B 1a divisió B 17.15 L'Esclop-PB Sant Cugat (Diss.)

M Divisió d'honor cat. .

El Masnou-Champion

I I 2a divisió

JUVENIL MASCULÍ 17.40 Adrianenc-UESC (Diss.)

CADET MASCULÍ 12.30 SantJust-UESC (Diss.)

PETANCA 3a divisió 8.00

Barberà-Sant Cugat (Dium.)

5a divisió 8.00 8.00

At. St. Cugat-UE Sants (Dium.| E. Mulero-Mirasol A (Dium.)

'« 6a divisió 8.00 8.00

Oliveras-St. Francesc B (Dium.)

St. Cugat B-La Unió (Dium,)

TENNIS DE TAULA H 3A catalana SÈNIOR MASCULÍ 11.00 UESC-Ateneu 1882 (Dium.)

JUVENIL MASCULÍ 18.30 Orfeó Gracienc-UESC (Diss.)

17.00 Olimpyc-Polinyà (Diss.)

B Campionat de Catalunya

U 3a divisió

2a CATALANA 11.45 Arenys-CH St. Cuflat A (DiumX" 13.00 Farners-CH St. Cugat B (Dium.)

12.00 Andorra-PH St. Cugat (Dium.)

16.00 Selga-Chess (Diss.)

17.00 Valldoreix-Sant Jordi (Diss.)

16.30 Navas-Bokatas (Diss.)

JÚNIOR 20.00 Vic-PH St. Cugat (Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 Virolai-UESC (Dium.)

18.00 Otimpyc-CN Sabadell (Diss.)

11 Campionat de Catalunya

HOQUEi-PATINS

1a catalana

HOQUEl·l·lERBA

FUTSGÍSSMA

1a divisió estatal

Alevins

HANDBOL

JÚNIOR FEMENÍ 17.30 UESC-Esp. Diputació (Diss.)

VOLEIBOL

18.00 Esc. Pia-Olimpyc (Diss.)

ALEVINS 17.00 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.)

20.00 C. St. Miquel-PH St. Cugat (Diss.)

SÈNIOR 20.30 Cornellà-Mirasol (Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ CV Prat-CV St. Cugat

Aleví 12.00 12.00 15.15 9.45

I I Cadet

12.30 Júnior-EHC (Dium.)

Cadet 16.00 16.45 10.00 10.00 9.45 9.45

JÚNIOR Parets-UESC B (Dium.)

3a categoria A

i Juvenil 11.45 18.00 12.00 18.00

9.15

JUVENIL 11.45 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.)

Molins-PH St. Cugat 20.30 Manlleu-PH St. Cugat (Diss.)

W Juvenil 11.45 Olimpyc-Esparraguera (Dium.)

ESPORT ESCOLAR fe Voleibol 9.30 10.15 11.06 11.45

ALEVINS Ferran i Clara-Avenc (Diss.)

Catalunya-Pureza Maria (Diss.)

Pinar A-Pins del Vallès [DTsTT Pinar B-Joan Maragall (Diss.)

La Federació Catalana celebra el dinar de germanor anual CATÍ MORELL

I Sant Cugat.— Les ciclistes del club Fermin Torres Gil de La Floresta, Karen Thompson i Marta Ponce rebran diumenge els seus premis com a segona i tercera classificades de la Copa Catalana de ciclisme, que organitza cada any la Federació Catalana. El lliurament dels premis es farà a la Caixa de Rubí, en un acte que començarà a les deu del matí i acabarà a la una del migdia. A partir de dos quarts de tres de la tarda, els ciclistes celebraran el dinar de germanor que la Federació organitza anualment. Allà es lliuraran els premis i mencions d'honor a les personalitats més destacades del món de la bicicleta durant aquesta temporada.

La guanyadora de la Copa Catalana,—que va acabar amb la cronoescalada de Montjuïc que es va celebrar el passat dia 16 d'octubre—, va ser la tarragonina, Núria Florencio. Florencio no es va poder proclamar líder en la última prova puntuable per la Copa, però va vestir el mallot groc de líder durant bona part de la temporada.

La corredora de Tarragona ha estat campiona de Catalunya, campiona d'Espanya de pista i velocitat, campiona de Tarragona, segona juvenil a la volta a Mallorca i primera juvenil en la cronoescalada de Montjuïc, la temporada passada.

Diumenge també rebran els seus premis, en categoria juvenil, Milagros Rodríguez del Baix Ebre, Ana Belen Quesada del Club Polinyà i Tània Romera del T-2 de Montcada.

TENNIS

Corretja aconsegueix el seu primer títol del circuit de PATP, a Buenos Aires El tennista de Sant Cugat és la tercera millor raqueta de l'Estat CARME REVERTE

H Sant Cugat.— Després de l'èxit aconseguit a Buenos Aires, el tennista santcugatenc Àlex Corretja continua disputant altres compromisos com el campionat estatal per equips, que començava dimecres passat a València. A l'hora de tancar aquesat edició Corretja encara havia de debutar en aquesta competició amb el seu equip, el Tennis la Salut. Tot i que la temporada d'ATP ja ha acabat, l'agenda d'Àlex Corretja continua atapeïda de competicions. La setmana que ve marxarà cap a Múrcia per jugar el campionat estatal absolut individual, i a finals d'aquest mes disputarà el Master estatal, on s'hi trobaran les vuit millors raquetes.

Abans d'iniciar la seva gira per l'Amèrica Llatina, Àlex Corretja manifestava que li agradaria acabar la temporada situat entre els 25 millors tennistes del món i si era possible guanyar un torneig del circuit ATP. Els dos desitjós s'han acomplert. El santcugatenc s'ha esforçat fins l'últim moment per poder guanyar un torneig, el seu primer títol d'ATP, i l'últim del circuit disputat la setmana passada a Buenos Aires. Aquesta vegada la sort no li ha girat l'esquena i Corretja ha aconseguit la justa recompensa a la feina que ha fet aquesta temporada.

Però la representació santcugatenca i els èxits dels tennistes de Sant Cugat no acaba amb Àlex Corretja. Jairo Velasco Ramírez es va proclamar ïa^ setmana pas-

Àlex Corretja sada, també a la capital argentina, campió del món de veterans de més de 45 anys, tant en individuals com en dobles. D'altra banda, Jairo Velasco júnior ha pres part en l'equip del Tennis la Salut fent parella amb Àlex Corretja en la competició de dobles del campionat estatal per equips. La parella Corretja-Velasco es coneix a la perfecció perquè sempre han ju-

gat les competicions de dobles junts.

La setmana que ve Corretja jugarà a Múrcia el campionat estatal individual absolut, i a continuació disputarà el Master a Barcelona.

El Master estatal, que reunirà els vuit millors tennistes, es disputarà al Palau Sant Jordi. Les preliminars tindran lloc els dics 28, 29 i 30 d'aquest mes. Les semifinals es jugaran el dia 2 de desembre i la final, diumenge dia 3. En aquesta competició, que es jugarà sobre moqueta, hi participaran Sergi Bruguera, Alberto Berasategui, Carles Costa, Javier Sànchez Vicario, Albert Costa, Tomàs Carbonell i Jordi Arrese, a més d'Àlex Corretja.

La temporada del tennista santcugatenc ha estat esplèndida i ha quedat arrodonida amb el triomf de Buenos Aires, cosa que li ha suposat una injecció de moral per afrontar la resta de competicions oficials que tanquen la temporada.

Del lloc 78 en què es trobava en començar la temporada, ha passat al 22 del rànquing de TATP, superant fins i tot el seu company Carles Costa, que ha baixat fins a la posició 27. Per tant, segons l'última classificació de l'Associació de Tennistes Professionals, el primer jugador estatal és el català Sergi Bruguera, a continuació es troba el basc Alberto Berasategui, i en tercer lloc el santcugatenc Àlex Corretja. Més ja no se li pot demanar a un Corretja que està desitjant acabar una temporada Waxguísstma.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

GIMNÀSTICA PER A LA 3a EDAT / Grups reduïts / Programes personalitzats en funció de l'edat i l'estat de salut. / Els4objectius de la gimnàstica són* • La millora de l'elasticitat muscular, la flexibilitat articular, la funció càrdio-respiratòria.

• Frenar l'osteoporosi i les malalties reumàtiques.

• Millorar l'estat físic i anímic. . -vCONSULTrNS SENSE COMPROMÍS Cl S a n t A n t o n i , 7 4 , b a i x o s • T e l . 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Vallès

Què penses fer aquest PONT? •«tícís-r**: • , }

.fíl&itttKa·í 'M&*'i

Si vols fer ESPORT...

Vine al c/ Francesc Moragas, 48 Tel. 589 40 34 - Sant Cugat

Trobaràs les millors marques

ad i d as

SPORTS SI VOLS GAUDIR DE LA MILLOR QUALITAT, LES MILLORS MARQUES I EL MILLOR ASSESSORAMENT, VINE A VEURE'NS. T'ESPEREM A n s e l m

C l a v é

1 4

T e I

6 7 4 *,-•*#

0 1

2 9

0 8 1 9 0

S a n t

C u g a t

**

*:H:

.';:;*;

•rt-

/HEDITERR4NEO lHjUB-vaxnsB-aMm.-!

AHonsSala, 6

Tel. 674 39 04 Fax:5891162 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

/MEDITERR4NEO 4TG£S-re>·a-«J<«SeS-«tSB4l

$L·&L·-Q/L· Alfons Sala, 6

Tel. 674 39 04 Fax:5891162 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I/HEDITERR4NEO l·VMTGB-m·a-WWGB-WSaíï

Alfons Seda, 6 Tel. 674 39 04 Fax: 58811 62 08190 SANT CUGAT OEL VALLÈS

Aquest és un pont molt especial i diferent, uns dies carregats de propostes en què segur que 5 podràs viure la natura, l'aventura i el lleure.

Són dies daurats de tardor, molt a prop de les festes nadalenques. Aquesta setmana se t'obren de bat a bat les portes de la neu, la muntanya i l'esport. A més, tens possibilitat de conèixer llocs llunyans plens d'encant.

Els 4 Cantons i el comerç especialitzat de la nostra ciutat t'oferim múltiples ofertes per i gaudir d'aquests dies intensos. L i , Aquí mateix tens tota la informació i tot allò c u n cessit s

OTffi^*ÜÍ"

W

Meuíi*;

^M

" ®. 5

é:

feÍ;*;;F''

Aprofita-ho i passa-t'ho bé! r^ # s

Esquís D/e

20%

Fixacions Botes Dte Anorac i pantalons esquí Dte.

22% 22% 25%

GRANS

OFERTES

EN CONJUNTS

D'ESOUÍl

Í/1/1EDITERR4NEO 4JES-tOneCS·TbM.-KX(6B-<IBStNl

(3&*° &£/*> Q^L&tmim» Alfons Sala, 6

Tel. 674 39 04 Fax: 58911 62 08190 SANT CUGAT D a VALLÈS iMfÈ

/HEDITERR4NEO |l·TAB·*W8ÍWM«.-lWet$-f!B$8«

ASomSala, 6 Tel 674 39 04 Fax: 58911 62 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BIKE-PATINS VENDA I REPARACIÓ Sant Antoni, 15 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. i fax 674 62 02

ORGANITZAR EL VOLUNTARIAT

30

NEGOCIACIÓ PEL 0,7%

• Divendres, 18 de novembre de 1994

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i els representants de la Plataforma del 0,7% es reuneixen avui per segon cop, després que en la primera trobada no van arribar a cap acord. Plana 32.

La necessitat d'organitzar el voluntariat va ser la principal conclusió del debat sobre els incendis que es va fer en el marc de la Festa de Tardor, sota el lema Foc, mai més. Plana 31.

SEGURETAT CIUTADANA Una fissura als dits d'un peu podria ser la clau per identificar el cadàver mutilat de la noia que es va trobar la setmana passada a la carretera de Vallvidrera. La policia consulta ara els registres dels hos-

pitals barcelonins per obtenir el nom d'una pacient amb una lesió d'aquest tipus atesa en les últimes setmanes i que estigui desapareguda del seu domicili habitual.

L'autòpsia, que va demostrar que la ferida

del peu era recent, va revelar també que la noia havia estat apallissada abans de morir. Mentrestant, la policia ha fet un retrat robot de l'individu que es va veure fugir del lloc on es va trobar el cos.

La policia consulta els hospitals per identificar el cadàver mutilat La noia duia en un peu un embenatge molt acurat fet en un centre mèdic

El retrat robot que té la policia de l'individu que va fugir és poc detallat

Sil VIA BARROSO

I Sant Cugat. l a policia està consultant des de divendres passat els registres dels centres mèdics de tot Barcelona per obtenir pistes que permetin identificar el cadàver mutilat que es \a trobar fa deu dies a la carretera de Vallvidrera. entre Valldoreix i la Floresta. Segons fonts policíaques, la noia duia un peu embenat amb una tècnica moll acurada i amb l'autòpsia es \a comprovar que tenia una fissura a mm curar als dits del peu. fet-, que indiquen que ham ia estat atesa en un centre sanitari pues dies abans de morir.

Amb aquestes dades, els encarregats de la investigació calculen que. en nu termini màxim de quin/e o vint dies. s'haurà obtingut el nom d'una noia d'entre divuit i '• ini an\s. moiena i amb una alçada de l."o metres que hagi tingut una lesió d'aquest tipus recentment i estigui desapareguda del seu domicili habitual. De moment. segons les mateixes tonts de la policia, no hi ha cap altra línia d'investigació mes segura i s'ha descartat la possibilitat queia noia visques a Sant Cugat, perquè a les comissaries de la /.ona no hi consta cap desaparició d'una persona de les seves característiques.

Mentre les tasques per identificar el cadàver continuen, s'ha fet també un primer retrat robot del presumpte homicida a partir de la descripció que el barraquista que va trobar el cos va fer de l'home que va veure fugir del lloc on intentava enterrar-lo. Amb tot, el retrat, que descriu un individu d'uns quaranta anys, calb. alt i prim. no s'ha volgut fer públic perquè és poc detallat. Per aquest motiu, la policia ha remarcat també que que aquestes dades no seran útils fins que no es conegui la identitat de la noia i es pugui comprovar quin familiar, amic o conegut correspon a la descripció.

Aquesta seria la manera, segons asseguren les fonts de la policia

S.B.

SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Dos robatoris comesos el cap de setmana passat en carreteres properes a Sant Cugat per individus descrits per les víctimes com d'origen sud-americà han fet pensar a la policia en un rebrot de les actuacions de l'anomenada banda dels peruans. Dissabte, tres individus amb aparença de sud-americans que viatjaven amb cotxe per l'autopista A-7 van cridar l'atenció del ciutadà suís Marcel Rey, que circulava per la mateixa carretera. fins que li van fer parar el cotxe en un voral, a dos quilòmetres del peatge de Sant Cugat. Amb l'excusa de demostrar-li que hi havia algun problema a la part de darrere del vehicle, dos dels individus que l'havien fet parar el van distreure mentre l'altre robava la bossa de mà que Rev duia dins el cotxe. A la bossa hi portava 55.000 pessetes i la documentació.

Un altre robatori similar, també amb una víctima estrangera, es va cometre diumenge a la carretera de Mollet i es va denunciar a la comissaria de Policia Nacional de Sant Cugat perquè va ser una patrulla d'aquesta oficina qui va atendre les víctimes.

Segons fonts policíaques, els autors del primer robatori han estat identificats per les víctimes com a membres de la banda dels peruans mitjançant l'arxiu fotogràfic de la comissaria de Sant Cugat, però no se'ls ha pogut detenir perquè es desconeix el seu parador. Tammateix, les mateixes fonts han assegurat que les actuacions d'aquesta banda, més freqüents a l'estiu i que solen escollir víctimes estrangeres, estan actualment controlades i només es registren casos puntuals.

MULA.

El revolt de la carretera de V consultades, de trobar un sospitós a partir del qual es pogués continuar la investigació.

Cremades d'àcid A més de comprovar la ferida del peu, els resultats de l'autòpsia del cadàver indiquen que la noia havia estat apallissada abans de morir i que, per tant, l'homicidi podria haver estat el desenllaç tràgic i imprevist d'una baralla amb agressions físiques. Aquestes dades reforçarien la teoria de crim passional que havia sorgit per la mutilació de les mans. Tots els rastres d'accions del presumpte

homicida encaminades a evitar la identificació del cos abonarien aquesta hipòtesi, i en aquest sentit s'afegirien les cremades provocades per un àcid corrossiu que la noia tenia a la part baixa de la cara i el pit. Finalment, però. l'intent de desfigurar-la s'hauria completat amb la mateixa arma detall que hauria causat la mort.

Malgrat la informació obtinguda mitjançant l'autòpsia, segons les mateixes fonts policíaques, la gran quantitat de ferides, fetes de forma irregular i violenta, no ha permès determinar amb exactitud quina va provocar la mort,

encara que gairebé es pot assegurar que va ser una ferida al coll. pràcticament seccionat, que hauria causat la desagnació de l'artèria caròtida o la jugular.

La resta de dades revelades per l'anàlisi del forense indiquen que després dels intents de desfigurar el cos hauria començat un procés invers en què l'homicida hauria volgut millorar l'aspecte del cos i l'hauria rentat per eliminar moltes restes de sang. Finalment, li hauria canviat també la roba un cop morta, ja que les peces que cobrien moltes de les ferides estaven intactes.

Pocs indicis després de les primeres dades B «Feia almenys cinc o sis anys que no teníem un cas així a Sant Cugat», deia un dels agents de la policia municipal mentre la jutgessa del jutjat de primera instància número 4 de Rubí aixecava el cadàver. La tranquil·litat habitual de la ciutat s'acabava de trencar quan un barraquista que viu en un revolt de la carretera de Vallvidrera va veure com un individu amagava un cos prop de casa seva i va avisar la policia.

Malgrat el secret de sumari decretat pel jutjat, els mitjans de comunicació van obtenir el mateix

Dos robatoris de la banda dels peruans durant el darrer cap de setmana

dimecres les principals dades sobre els fets: una noia jove. d'entre divuit i vint anys. havia mort per causes violentes i el seu cos, amb les mans mutilades i la cara desfigurada, havia estat abandonat en un revolt de carretera per un individu calb, alt i prim i d'uns quaranta anys. De seguida es va començar a parlar de crim passional i es va dir que seria molt difícil identificar el cadàver.

Després de l'autòpsia es va saber que la noia havia estat apallissada, però no violada, i que les ferides s'havien fet amb una arma contundent de tall. L'última

dada que ha transcendit és que la policia està intentant identificar-la a través dels registres dels hospitals, ja que es va veure que tenia una fissura recent al peu.

La tècnica de l'embenatge demostrava uns coneixements mèdics que indiquen el pas per un centre sanitari setmanes, o fins i tot dies, abans de morir.

Ara fa una setmana que dura la recerca i el degoteig d'informació s'ha aturat en sec. Després del primer rebombori als mitjans de comunicació, per les característiques macabres del fet, els encarregats de la investigació i les

autoritats judicials han aconseguit frenar la filtració de dades i insisteixen que encara no s'ha pogut identificar el cadàver. Quan se'n sàpiga el nom, diuen, es trobarà un sospitós de seguida i serà. molt probablement, en el cercle íntim de la noia. Sembla que no hi ha cap dubte que la noia i l'homicida es coneixien i, com és habitual en aquests casos, l'autor del crim continuaria amb la seva activitat normal. De moment, però, i tot i que la investigació avança, no hi ha cap indici definitiu que la policia conegui el nom de la víctima ni del presumpte homicida.

La passatgera d'una furgoneta queda atrapada en bolcar B Sant Cugat.— La passatgera d'una furgoneta Avia amb matícula de Barcelona B-13Ü8-FU que va bolcar diumenge a l'Arrabassada va quedar atrapada dins el vehicle. Va caldre la intervenció de diversos cotxes de bombers i ambulàncies per rescatar-la i traslladar-la després a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. L'accident va provocar, a més, la interrupció del trànsit de la carretera que travessa Collserola a l'altura del quilòmetre 8,200, on hi havia la furgoneta accidentada, entre dos quarts de set i les vuit del vespre. / S.B.

Un pis cremat a causa d'una espelma B Sant Cugat.— Un pis del carrer Enamorats, número 5, es va incendiar dissabte passat al vespre a causa d'una espelma encesa que va caure al sofà de la sala d'estar de la casa. Els habitants del pis van avisar els bombers i la dotació B-141 del parc de Rubí va poder apagar el foc, però no es va poder evitar que l'interior i el mobiliari de la casa quedessin pràcticament cremats del tot. Les condicions d'inhabitabilitat en què va quedar el pis van obligar la família que hi viu a passar la nit a casa d'uns familiars. s.B.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

31

LES CONSEQÜÈNCIES DELS FOCS

La necessitat d'organitzar el voluntariat, conclusió del debat sobre els incendis

Expectació a la comissió en aprovar l'esborrany del nou pla contra incendis

L'acte obria la Festa de Tardor i hi van participar representants de tots els àmbits

H Sant Cugat.— «De moment, hem aprovat l'esborrany. Ara són els tècnics els qui han de redactar el pla. Quan estigui acabat sabrem si s'ajusta al que volem». Aquesta és la valoració que feia Joan Ramon Subirats, un dels representants dels veïns de la Floresta, després de la reunió de la comissió per a l'elaboració del nou pla d'emergència i prevenció en què es va aprovar el projecte presentat per l'Àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament. Per la seva part, Carme Soriano, membre de la comissió per les Planes, explicava amb la mateixa moderació que «tot el que s'avanci en la lluita contra el foc estarà bé. Ara tenim aquest guió general, que està prou bé, però s'ha de concretar molt».

SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— El cap dels bombers de Rubí va fer saltar la guspira al debat que obria divendres la Festa de Tardor quan va dir que els voluntaris destorben en el noranta Cal organitzar el voluntariat.

Aquesta és la principal conclusió de consens extreta de les dues hores de debat intens sobre la prevenció contra incendis que van obrir divendres passat la Festa de Tardor. La mesa del col·loqui, proposat com a reflexió entorn del lema Foc, mai més, estava formada pel tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament, Joan Recasens, el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés, el gerent del Patronat de Collserola, Marià Martí, el cap del Parc de Bombers de Rubí, Jordi Pallejà, el biòleg del Servei de Parcs Naturals de la Diputació, Carles Castell, i un veí de la Floresta afectat per l'incendi de l'agost.

La guspira va saltar quan Jordi Pallejà va afirmar que «en el noranta per cent de les emergències, els voluntaris destorben». Tot i que la presència de públic no passava de la quarantena de persones, la reacció va ser immediata: els membres de la junta directiva del Grup d'Autoprotecció de la Floresta van negar que els voluntaris entorpeixin la tasca dels bombers si estan ben organitzats. Va ser en aquest matís on es va trobar finalment l'acord, i Joan Recasens va recordar que «l'esborrany del nou pla d'emergència, basat en l'Infocat de la Generalitat i aprovat per la comissió, preveu l'organització del voluntariat en quatre nivells».

Aquestes categories inclouran els voluntaris forestals de la Generalitat, els bombers voluntaris, les associacions veïnals d'urbanitzacions com el Grup d'Autoprotecció de la Floresta i les Agru-

per cent dels incendis forestals. A partir d'aquí va començar una discussió que es va allargar dues hores, tot i que a la sala només hi havia quaranta persones. Els membres del Grup d'Autoprotecció de la Floresta van pro-

tagonitzar la majoria d'intervencions i van insistir en la importància del voluntariat. La conclusió consensuada: cal organitzar els voluntaris. Els tallafocs i les ADF van ser els altres dos punts del col·loqui més controvertits.

Els ponents amb la moderadora i membre de la comissió de la Festa de Tardor, Carme Talleda. Foto: J.A. MULA. pacions de Defensa Forestal (ADF), unes entitats creades fa cinc anys però que no han estat mai operatives, com va reconèixer el mateix tinent d'alcalde. Amb el nou pla, caldrà, per tant, i també segons Recasens, «refundar les ADF i donar-los una altra orientació». Les pautes per reorganitzar-les es decidiran en l'assemblea

convocada pel dia 24, però ja s'ha avançat que les noves ADF se centraran en les tasques de vigilància i és previst també crear-hi places per a objectors.

La conveniència dels tallafocs, reivindicats per alguns veïns, va provocar una altra discussió que el gerent del Patronat, Marià Martí, va sentenciar dient que «el mi-

llor en els boscos mediterranis és aprofitar els camins existents i netejar el sotabosc, en lloc de parcel·lar-los». D'altra banda, Martí va llançar una proposta d'entesa institucional a l'Ajuntament, però, segons Recasens, la col·laboració amb el Patronat «ja existeix en les qüestions tècniques, malgrat les discrepàncies polítiques».

SÍLVIA BARROSO

Basat en l'Infocat, que la Generalitat va aprovar el setembre, el nou pla per a Sant Cugat preveu la millora de les infrastructures de prevenció i emergència, el cens de tots els camins, la neteja de boscos subvencionada i la regulació dels grups de voluntariat en quatre categories, i planifica també, més a llarg termini, la reforestació de zones cremades. El text final ha de quedar redactat i aprovat pel ple de la comissió, segons l'alcalde, Joan Aymerich, a finals d'any.

La sessió en què es va aprovar l'esborrany era, segons Aymerich, l'última plenària de la comissió fins que el pla estigui redactat i s'hagi d'aprovar. «Per aquesta raó a les properes reunions només es convocaran els tècnics. Però a l'aprovació de l'esborrany —va puntualitzar l'alcalde— sí que era desitjable que hi fos tothom, i el president de l'EMD, el senyor Miquel Masanés, no hi era i no sabem per què». En canvi, per a Masanés «aquesta sessió s'havia convocat per als tècnics i jo ja vaig dir que no aniria a totes les reunions de treball de la comissió.

Els polítics ja intervindrem quan estigui redactat el pla».

SUBVENCIONS

L'Ajuntament demana subvencions per reparar els desperfectes de focs i aiguats En total, pugen a 60 milions de pessetes CÈLIA CERNADAS

B Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat calcula que els incendis del passat 11 d'agost i els aiguats de l'octubre han provocat desperfectes en propietats municipals per valor de cinquanta-tres milions de pessetes. La majoria d'aquests danys s'han produït en infraestructura pública, enllumenat i mobiliari urbà.

El foc a la Floresta va destruir material per valor de vint-i-nou milions de pessetes; paral·lelament, els desperfectes de les fortes pluges que van afectar Catalunya el mes d'octubre es calculen en vint-i-tres milions. El Parc Central de Sant Domènec-el Colomer va ser el més perjudicat: la força de l'aigua va arrossegar arbres i plantes que encara no havien tingut temps d'arrelar-se.

Les subvencions que l'Ajuntament de Sant Cugat ha demanat a la Generalitat no tenen res a veure amb les que també han sol·licitat els veïns de la Floresta

i les Planes que van resultar perjudicats pels focs del mes d'agost.

Aquestes segones subvencions estan destinades a la reconstrucció dels habitatges cremats.

Després del foc, aigua El dia 11 d'agost passat va ser un dia fatídic. A diverses zones de Catalunya les flames arrasaven milers d'hectàrees de boscos, i Collserola no va ser una excepció.

Uns focus incicials de focs que es van originar als voltants de Can Busquets i de Can Borrull, als districtes de la Floresta i les Planes, van cremar més de 125 hectàrees de bosc, sis habitatges dos magatzems, un taller de ceràmica i una dotzena de cotxes, a més d'afectar amb diversa intensitat un total de quaranta-dos habitatges. L'incendi de la Floresta i les Planes va ser el més devastador d'aquest estiu passat, però no va ser l'únic. El dia 4 de juliol un incendi també va amenaçar la urbanització <Je Çan Ba-

Els focs del mes d'agost van provocar nombrosos desperfectes. Foto: ARXIU. rata i al llarg de l'estiu es van i d'incendis, les pluges torrencials tes de l'aigua van ser talls en el declarar altres focus de foc de de començament del mes d'ocsubministrament elèctric, petites menor intensitat. tubre van tornar a alterar la vida inundacions en habitatges i caDesprés ,d',un estiu de, sequera, . ^SWíPug^vPlsPÍWfiip^-ÇÍeS-üh rrcí?>1dIÇ?íroS?es, diverses,, n j

32

PUNT DIVERS

CLS 4 C A N T O N S / Divendres. IS de novembre de 1994

Comença un curs d'informació per a diabètics al Centre d'Atenció Primària

COOPERACIÓ

\ V\ 1 CAVA

Alguns del» membres acampats de la Plataforma del 0,7 r ; de Sant Cugat a la plaça de Barcelona. Foto: J.A. MULA.

L'alcalde i la Plataforma del 0,7% negocien per segon cop per intentar acostar posicions Els membres del col·lectiu estan acampats davant de l'ajuntament des de diumenge Nil VIA BARROSO

• Sant Cugat. - l.;i Plataforma del 0.7'lí de Sant Cugat, acampada des de diumenge a la plaça de Barcelona, va començar dimecres les negociacions amb l'alcalde, després de deI.'alcalde es reuneix aquest vespre per segona vegada amb els representants de la Plataforma del 0,7'Y de Sant Cugat, acampats a la plaça de Barcelona des de diumenge. Desprès que la primera trobada de dimecres va acabar sense cap acord, la convocatòria d'avui hauria de servir per acostar posicions, però Joan Aymerich ja ha advertit que «malgrat la voluntat de l'Ajuntament d'anar incrementant la xifra dedicada a l'ajut al Tercer Món. el que no es pot fer és oblidar les obligacions que tenim amb la nostra ciutat.

L:J 0,7'í aquest any no pot ser, ni tampoc el 0.5';•».

Segons l'alcalde, «tot és una qüestió de prioritats», i en això estan d'acord els membres de la plataforma. Per ells, «Sant Cugat és un municipi ric» i, segons explica Arnau Montserrat, membre

manar una reunió durant el ple municipal de dimarts. I .'entrevista va acabar sense cap acord i se'n va fixar una altra per avui en què la plataforma ha de presentar una proposta alternativa a la de l'Ajuntament, que ha anun-

de la plataforma, «es podria cedir una part més important del pressupost anual que la proposada per l'equip de govern. I des del nostre punt de vista —afegeix— és una despesa prioritària». La proposta de l'Ajuntament considerada insuficient per la plataforma es augmentar de mig milió la partida destinada l'any passat al Tercer Món i cedir dos milions de pessetes al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

La reunió de dimecres es va convocar amb urgència arran de la petició de la plataforma a l'alcalde durant el ple municipal de dimarts, però l'acord que podia haver dut a l'aixecament de l'acampada va ser impossible per una fricció en cl punt de partida: els membres de la plataforma entenen que la xifra d'on hauria de sortir el 0,7' < es la totalitat

ciat un augment de mig milió de pessetes en la partida destinada al Tercer Món. L'alcalde assegura que està disposat a negociar, però ha advertit que durant cl 199s no es podrà arribar ni al 0.1'} ni al II.5 r i.

del pressupost municipal, mentre que l'alcalde assegura que només s'han de tenir en compte «els ingressos per impostos directes».

Segons Aymerich, avui s'hauria d'arribar a un acord que «permetés aixecar l'acampada. No és agradable per a ningú cst.tr passant fred al carrer i arribar fins i tot a parlar de vaga de fam».

Per aconseguir deshloquejar les negociacions, l'alcalde està disposat a discutir la proposta alternativa que presenti la plataforma i a «establir i presentar al pic municipal un calendari de terminis per arribar al 0,7'V ». Lis terminis també els volen marcar els membres de la plataforma, però serà si s'accepta la «proposta ferma i ambiciosa» que presentaran.

Mentre durin les negociacions amb l'alcalde i continuï l'acampada, que ja supera les vint tendes,

la plaça de Barcelona serà també l'escenari d'activitats paral·leles organitzades per la plataforma per sensibilitzar la ciutadania. Aquest vespre hi haurà una festa amb els m e m b r e s de Vallès Sense Fronteres, demà es farà un taller de danses i per diumenge s'ha previst una cercavila i una arrossada i un debat sobre la necessitat de l'ajut als països subdesenvolupats. A mes, durant tot el cap de setmana hi haurà taules de recollida de signatures als punts més cèntrics de la ciutat instal·lades amb l'objectiu de superar les més de sis-centes que ja s'han comptabilitzat i entre les quals hi ha la del portaveu d'Iniciativa per Catalunya al consistori. Jordi Cases, que també s'ha adherit activament a l'acampada, la de la portaveu del PSC. Maria Sansa, i la del músic Gerard Claret.

BENESTAR SOCIAL

Cavis contactarà amb empreses perquè subvencionin la instal·lació de telealarmes La coordinadora per a la gent gran estima que es necessiten uns 10 aparells ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— La Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (Cavis) es posarà en contacte en uns mesos amb empreses i entitats bancàries de Sant Cugat perquè patrocinin aparells de telealarmes, que s'instal·larien als domicilis dels avis que viuen sols o que tenen la família que treballa tot el dia.

Segons el president de l'entitat, Vicens Trius, «som conscients de que hi ha gent que necessita les telealarmes. No sabem amb exactitud quants son. perquè cladria ter un estudi, p e t o els volem ajudar. Nosaltres c:eicm que passanem amb vuit o Jeu. l a col locacio de les iclc.tlaimcs es re-

lativament cara. i encara ho és més segons la disponibilitat econòmica de cadascú». L'ajuda de les empreses privades o dels particulars. que podrien col·laborar de manera solidària, serviria per resoldre els problemes de les persones que es troben en una situació mes difícil.

Aquesta campanya d'instal·lació de telealarmes es tara conjuntament a m b l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, que te constància tic les ne. dels avis de Sant C'.ÜMI lalrnent funcionen al tr.i:n.. ,| al aoa rells. que estan s u b . . lats pe! consistori. C o m p t a ; • ;a; una tclealarma en conv >. mih la ('reu Roja, que son

instal·lar Cavis, suposa una despesa molt elevada: 103.500 pessetes cadascuna, amb el penjoll que porten per avisar. La quota mensual d'assistència per família és de 4.657 pessetes. La col·locació es completa amb la quota de connexió. que només es paga una vegada i és de 3.500 pessetes.

Hi ha d'altres telealarmes que es poden llogar per preus molt nies economies, però l'avantatge de Creu Roja es que els avis reben assistència immediata si la m c e s sitcn I I aparells estan connectats .i a:ia \.;i"\a venti al. u Baiccl' ma. als vi ;iei voluiraris, que v,,n delegant i is a' iso- als voluntatis de cada assemblea, \i.\l. si reben una advcücncia des de Sant ( 'uèel.

es posen en contacte amb la secció local, i un voluntari visita l'avi per saber què necessita. A més, els truquen periòdicament per conèixer el seu estat, i tècnics revisen les telealarmes per comprovar que funcionen correctament.

«L'assistència que proporciona Creu Roja no es troba a cap altra empresa, però la major part de la gent gran no es pol permetre aquests pi cus», assenyala Rosa Ribas, membre de Cavis La idea va s.iigu de la coordinadora dels vnhiàMits de Valldoreix a l'última icuiiio J c ' a v i s . Fils responsables de la coordinadora començaran a! gener una ronda de ci'iiiactes amb empreses de Sant ( ugat per au ibar a un acoid

• Sant Cugat.— Fil doctor Jordi Anglada, metge endocrí i diahetòleg de la Mútua de Terrassa, va inaugurat ahir dijous el primer Curs d'Informació per a Diabètics i els Seus Familiars, amb una conferència introductòria sobre la diabetis. Cl curs ha estat organitzat per l'Associació de Diabètics Adisa en col·laboració amb el Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, i consta de S conferències mensuals que tindran lloc entre novembre i juny. Lis temes de les conferències han estat acordats a m b el quadre mèdic del CAP, i pretenen donar uns coneixements generals sobre aquesta malaltia. Cl Centre d'Assistència Primària té registrats més de 400 historials mèdics de diabètics, però es calcula que a Sant Cugat hi pot haver prop de 2.000 afectats. L'objectiu d'aquest curs és divulgar una sèrie de dades sobre aquesta malaltia, per tal de fer desaparèixer de forma progressiva els errors i mites sense fonament que hi ha al seu voltant. sempre sense ànim d'interferir en les activitats dels metges. D'aquesta m a n e r a moltes de les conferències les faran els mateixos diabètics, que donaran una opinió de primera mà sobre els problemes que crea la malaltia.

La diabetis es produeix quan l'organisme humà no genera una determinada substància, la insulina. Cl diabètic ha de compensar aquesta mancança inoculant-se la substància, activitat que amb les degudes precaucions pot fer ell mateix a casa seva. Com en el cas del colesterol, la diabetis és una malaltia característica dels països rics.

Pateix cremades de tercer grau en fer-se foc en un recipient on escalfava cola SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un veí de Sant Cugat va patir cremades de segon i tercer grau en un cinquanta per cent del cos divendres passat a la nit, quan es va calar foc al recipient on escalfava cola de fuster. Rafael Alvarez G ó m e z estava preparant aquest producte químic per utilitzar-lo a casa seva. a la carretera de Cerdanyola número 53, quan el contingut del cossi es va incendiar. Les flames van prendre al mobiliari de la cuina i van provocar un petit incendi que pràcticament van apagar els veïns abans que arribés la dotació B-141 del Parc de Bombers de Rubí.

La Creu Roja de Sant Cugat va atendre el ferit en primers auxilis i, després d'un primer reconeixement, es va decidir traslladar-lo amb ambulància a l'Hospital de la Vall d ' H e b r o n de Barcelona, on el van ingressar a la unitat de cremats. Segons fonts d'aquest centre hospitalari, el ferit continua encara en aquesta àrea especialitzada de l'hospital amb pronòstic greu i es manté estable dins de la gravetat. Tammateix. les mateixes fonts del centre sanitari barceloní han assenyalat que aquesta és l'evolució normal dels pacients amb cremades, que poden trigar setmanes a superar aquest primer diagnòstic.

Gn aquest cas. la gravetat es augmentada pel fet que les cremades produïdes per un producte químic a punt d'ebullició son. segons la Creu Roja. mes profundes que les pmvocades pel contacte directe amb el foc i la recuperació es habitualment mes ienta i com plicada

JUNTA GESTORA AL CMSC

33

Un ajunta gestora dirigirà el Club Muntanyenc Sant Cugat fins que es convoquin unes noves eleccions, segons es va decidir en l'assemblea que es va celebrar dimecres passat a la nit. Plana 35.

EL TEMPS, AGENDA I CINEMES

• Divendres, 18 de novembre de 1994

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana.

Planes 40 a 43.

fflü

XIX FESTA DE TARDOR

A dalt, una gran concentració de gent passejant. I a sota, un moment del pregó i de l'actuació de l'esbart Sant Cugat. Fotos: J A MULA / MANÉ ESPINOSA.

Les parades mobilitzen el poble tot un matí Del dia 11 al 13, més de cinquanta entitats va fer seu el lema de la Festa de Tardor, «Foc, mai més!»

FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— El bon temps va contribuir que la XIX Festa de Tardor aconseguís, un cop més, superar les previsions de participació. Amb més de cinquanta entitats EI programa es va complir gairebé tal com s'havia previst. Les actuacions a la tarima central es van succeir segons l'horari marcat. S'arrencava amb el repartiment de premis de la Marxa Infantil, que va organitzar el Club Muntanyenc, fet que va fer endarrerir una mica la demostració dels bombers de Rubí, ja que si bé actuaven en un altre lloc, coincidien en l'horari.

El nens i nenes feliços que recollien el premi de la seva millor postal nadalenca, a

disposades a explicar el que fan, els santcugatencs van poder circular al voltant del Monestir coneixent noves o arrelades entitats i l'ambient dels partits polítics, gaudint d'actuacions de corals, de dansaires i altres

càrrec dels de Mans Unides, contrastaven amb la lectura del manifest que membres de la Plataforma de la Torre Negra havien fet minuts abans. És el contrast anual que hom pot trobar a la Festa de Tardor entre l'esperit reivindicatiu i el que vol significar donar a conèixer el movivent associatiu a la ciutadania. El cor infantil Sant Cugat i l'Aulos, a més del de la Casa de Cuenca, van donar un caire musical a la festa, que va deixar pas, abans del ball final de les

gitanes a càrrec de l'Esbart, a l'obra de teatre Foc o l'apocalipsi ara que va presentar el grup de Fila Zero, que actualment dirigeix Xano Porti.

La xocolatada, organitzada per la comissió, havia servit per donar la benvinguda a les entitats, que anaven amunt i avall muntant les parades. Durant tota la setmana associats de totes elles s'havien anat distribuint la feina perquè res faltés per vendre o informar al milers de vilatans que van voler co-

activitats, escoltant el manifest de la Plataforma de Torre Negra o sentint la quantitat inacabable de guanyadors de la Marxa Infantil. Amb santugatencs de tota la vida, nouvinguts, famílies o gent gran, l'avinguda nèixer el moviment associatiu del municipi. Les sardanes i la constància del PSC en organitzar la trobada ciclista van permetre fer esport a més d'un, i moure l'esquelet. Es van trobar a faltar entitats esportives de pes, i en canvi va ser agradable observar la gran quantitat que sorgeixen de sensibilització per la realitat més propera i/o llunyana.

Des de Baula a Vallès Sense Froteres, passant pel col·lectiu del 0,7%, els santucagents poden vincular-se a

dels plàtans i la zona propera a la Casa de Cultura eren una gernació de gent que va voler connectar amb una festa que, sota el lema Foc, mai més!, va veure com les entitats oferien estands de sensibilització.

entitats que treballen pels altres, per millorar les condicions de vida de molta gent. Els partits polítics presents explicaven la seva posició sobre els incendis i la seva prevenció, al costat de tota la quitxalla de centres educatius que necessativa vendre coses per costejar-se el viatge de fi d'estudis.

Va destacar la constast presència de moviments que porten jovent, com els escoltes de l'Agrupament Berenguer el Gran, que de ben segur fan el desplegament

més ampli i dificultós, oferint jocs i activitats per a la mainada.

La revista d'estudis Gausac i els Amics de la Unesco donaven el toc cultural de la realitat del poble o de més enllà. Al seu costat els mitjans de comunicació escrits i parlats explicaven el que fan al municipi. En definitiva totes les entitats hi van dir la seva i totes esperen que l'esforç hagi servit per tenir més socis i sobretot per donar a conèixer el seu missatge, i el de la Festa.

APUNTS

34

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 18 de novembre de 1994

XIX FESTA DE TARDOR

II

.

3^J

i

'--

v-«

Je la M\i Infantil i l'actuació de Fila Zero. A sota, l'actuació del Cor Infantil Sant Cugat, la Llar d'Avis de Ila Parròquia fent puntes de coixí A dalt, el lliurament dels premis de M\t Marxa 1 íaeio dels i la participa."'

•'••|t menuts en una parada. A la dreta, el simulacre que van fer els bombers de Rubí. lotus: \1. LSPINOSA. J..A. MULA.

Augmenta la participació i es presenten noves entitats Per Roger Llinàs, bomber i pregoner de la festa, cal l'esforç d'institucions |( )Si I'\t \Kl \ \ \1 I l'S • Siint Cugat. l e s itislilucions i els eintadans han J e pus.ii en l'nimi lots els esbne'is pe i e\itar que el I,n ,!i li IK i\i el n.istii. • país.

I I < i; -, i'.. L ' i|'i. cl lema d.i,|ii. •-la i i s|... / , •( ni.ii inrs'.

•,:ei:i ,i:ia i' :l;tal Snn n a Pilesiacioik que ei picgouci de C I e s l a d e lardor. Kogct I lin.is kninbe: del cos de Knbi. \.i tel dissabte a la

larda. Llinàs \;i insistit q.a ara no es temps de lauvr. tacions inútils, simi de Ite b.ill.tr en la prevenció JeK incendiv l·l pregouct. n mes \a participat amb eU sc.ecompancs de'i ens de born bel's de la ( ielleralltal vil un sinuilaere d.e s a h a m e n t d'un k I li pe; lli: .leeidenl de c o l u Dcsptcs -.au ensen\ar ,tl publie assistent a la demostració com hmeio-

i ciutadans per evitar t/ne el foc «elimini el nostre país»

h;i\er de lluitat contra les barreres ai quilccliui'qucs Noves entitats l'r,.: '-eLM'ii i c oi it -r I; ' i' I r. i:: ir\ ban estat s í li . i ..Tii le ^i t • I . i i ' . ' ,;in h. ^.'r C !

'•'-.•. qi]i•.• han pailicipu" : • o r i li. • • ; : i • . i '' :.r lavdoi. \ m e ;, .la's L_ i s: •. .

• . • . . : •; i . • e i . i 11.1 se r\ i; | V .

I'. e . : M. • ' i I .

•i ".' ' \ i el.i. el eol lee d-ei-.' , i i .

'••'••]' : •' i e 1'.. s, que est.i 1 Xi.i.ipo k •'• I lo '.n. V - Incapacitatesta .ma e-nile! e.. •. a iutcgi.-'.' .ei ••• i l . i i p e l c a n e í '.cisei el malcb •'•••> i|iie que vo.ci hl'ieis sense u|Uesl estiu el tm ••. a ler i aeeeetií

ne n els extintors.

destrosses. I'l I d'agost passjt. I'n;i altra nov;t entitat .]!!.• \.t mtinlar la seva prii ei i patada ca ser l'agru;>ie;o O p e r a de C a m b r a Vull Cugat. una associació .,'el,ual que pretén apropar l'i'.|k;a al gran p.iblic adapkiiü '., al calnlu. Aquesla enn:.r. es presentarà ut]ucst dissal·ic Ió de novembre al T c a l i e - a u d i t o n tic) Centre Cnltiiial. D'altra banda, per

primera vegada, l'associació Amics de Radio Sant ('ugat va muntat una parada als jardins del Monestir, just al costat de la unitat mòbil de l'emissora municipal. I|ÍÍC \ :i d o n a r iulo; ntacio petm.inent de la 1 esta de lui'dot.

Ara només queda un acle del p i o g i a m a pendent. I I diumenge diu " les Jovcntuls Musicals laian un eoncert ;i la Casa de Cultura.

35

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Una junta gestora dirigirà el Club Muntanyenc fins la convocatòria de noves eleccions La seva tasca durarà de tres a sis mesos i els seus integrants tindren el suport d'un consell consultiu FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Després d'un interessant debat i d'escoltar totes les opinions, el passat dia 16 l'assemblea del Club Muntanyenc va donar plena confiança a una junta gestora Sota la presidència de la junta que acabava el seu mandat i de la junta electoral, més de 100 persones es van aplegar a la Casa de Cultura per parlar, debatre i decidir el futur del Club Muntanyenc. En un tramesa de darrera hora, la junta en funcions havia enviat un comunicat a tots els associats en què els demanava «que no faltessin a l'assemblea ja que la seva veu podia ser decisiva».

El dia 27 d'octubre, data en què es va tancar el procés electoral, no es va presentar cap candidatura a la presidència i càrrecs del CMSC. La junta en funcions i la junta electoral van decidir, malgrat aquest fet, mantenir la convocatòria d'assemblea extraordiària per dimecres passat. Una setmana abans, en una assemblea ordinària, més concorreguda que habitualment, als precs i preguntes associats preocupats van començar a parlar del tema. El president i la junta actual van tornar a insistir que per motius familiars i laborals ells no podien continuar regint el futur del Club. En aquesta assemblea es van aprovar els pressupostos del 1994 tant del Club com de la gestió del Refugi de Cap del Rec, que l'Entitat té a Lles de Cerdanya. En aquest context l'assemblea del dia 16 va aixecar una força expectació ja que són molts els socis i sòcies que viuen el dia a dia de l'entitat, o que d'una manera o altre s'hi senten identificats.

Creació d'una gestora Narcís Castanyer, Josep Castellví i Roca, Oriol Botey, Pere Auladell, Quim Sicília, Marta Visa, Sito Padrós, Jaume Cifuentes i el

que treballarà, per un temps de tres a sis mesos, pel futur del Club i per preparar les properes eleccions. Més de 100 persones es van aplegar a la Casa de Cultura amb motiu de la crida que va fer la junta que

president sortint, Eduard Soler, van constituir-se en una gestora que s'ha proposat tres eixos d'acció durant el mesos, de tres a sis, que durarà la seva activitat.

Tres són els que marquen els estatuts del CMSC, però tots els associats assistents van creure que si el marge la gestora el trobava just es podia ampliar.

Convocar noves eleccions, assegurar la continuïtat de l'entitat i obrir un procés de reflexió en el si del Club són el propòsits que s'han marcat aquest grup de 8 persones. Per aquest darrer aspecte es compta amb la participanció de membres d'anteriors juntes i d'associats que hi vulguin aportar la seva. La junta gestora, segons també va aprovar Passsemblea, resta oberta a noves incorporacions. Es compta amb la col·laboració dels responsables de les diferents seccions sense els quals la gestora no podrà treballar.

Integrada per gent que passen dels 30 i joves vinculats a diferents activitats del Club la junta gestora va rebre el suport unànime de l'assemblea, que va discórrer entre les aportacions i les propostes constructives.

Com a tancament de Tacte, Jordi Permanyer, que va ser president de l'entitat durant 8 anys, va agrair en el seu nom i de tots els assistents el treball de la junta que plegava, a la vegada que va encoratjar els nous integrants de la junta gestora a treballar pel futur de l'entitat, que ha viscut un darrer any marcat per la vitalitat i la col·laboracó de molts socis, institucions i de tot un poble que ha fet seva la frase «participa en el cinquantenari».

plegava. En un clima constructiu, van ser necessàries les aportacions dels més joves amb les dels que porten anys a l'entitat per trobar una solució, pel futur d'una de les entitats més emblemàtiques i amb més

associats de la vila. Un consell consultiu, integrat per membres de juntes anteriors i per persones que es van interessar, ajudarà la junta gestora en la tasca que s'han proposat dur a terme.

Aspecte de la inauguració de l'exposició de cloenda del cinquantenari. Foto: CMSC.

Una exposició resumeix el cinquantenari JOSEP MARIA VALLÈS

H En un emotiu acte que va comptar amb la presència del secretari general de l'Esport de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, els regidors d'Esports i de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres i Jordi Franquesa, respectivament, el president del CMSC, Eduard Solé, i el coordinador dels actes del cinquantenari, Francesc Carbó, es va presentar l'exposició Què ha estat el Cinquantenari?, el divendres 11 de novembre a la seu de

l'entitat excursionista de Sant Cugat. A més, un gran nombre de simpatitzants i socis del Club Muntanyenc i de representants d'entitats de Sant Cugat van assistir a Pacte. Un recull de fotografies, objectes i altres records formen la mostra que resumeix tots els actes que s'han celebrat des del mes de gener passat per commemorar els cinquanta anys del CMSC. El representant de la Generalitat, Josep Luis Vilaseca, va destacar l'ampli programa d'actes de celebració que hi havia previstos

i que «el Club no només ha aconseguit dur a terme sinó augmentar-los» i la trajectòria del Club Muntanyenc Sant Cugat i la seva influència en l'excursionisme català. A Vilaseca el va sorpendre que s'hagi fet una exposició-resum: «He anat a molts aniversaris d'entitats, però és la primera vegada que assisteixo a una cloenda d'una celebració amb una mostra del que han estat els actes commemoratius. És molt original». El regidor d'Esports, Xavier Figueres, també va remarcar

que el Club Muntanyenc ha «superat» el programa que tenia previst per aquest cinquantenari i va encoratjar els socis a preparar el 75è aniversari. El president del club, Eduard Solé, va remarcar la participació dels socis i santeugatencs en tots els actes del cinquantenari.

Solé també va destacar el suport de les institucions i la col·laboració de moltes entitats de la ciutat. Les autoritats, en nom del CMSC, van lliurar plaques i distincions a socis i entitats de Sant Cugat.

La necessitat de construir un local va centrar el sopar anual d'ASDI L'Ajuntament negocia amb Benestar Social subvencions per a ASDI JOSEP MARIA VALLÈS

I Sant Cugat.— Després de tretze anys, l'Associació pro-disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat ASDI deixa enrere els seus locals a la carretera de Cerdanyola i treballa per buscar un nou emplaçament que respongui a les actuals necessitats de l'entitat. Actualment, els 60 monitors voluntaris i els 80 d i s m i n u ï t s que formen ASDI han fet que la seu s'hagi quedat petita. El repte de construir una nova seu va ser precisament el tema central del sopar benèfic en què l'Associació pro-dismin u ï t s A S D I va r e u n i r tres-centes persones aproximadament el dissabte 12 de

novembre. Al sopar hi va assistir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va felicitar l'actual junta directiva per haver pres «aquesta difícil però necessària decisió». Aymerich va oferir el suport de l'Ajuntament a l'associació per buscar línies de subvenció en d'altres administracions, com ara la Generalitat: «Estem mantenint converses amb el departament de Benestar Social de la Generalitat per aconseguir subvencions.

L'Ajuntament està al costat d'ASDI». Per la seva part, la presidenta de l'Associació pro-disminuïts, Enriqueta Guarch, va agrair les paraules de l'alcalde i va dir: «Ne-

cessitàvem paraules d'encoratjament per continuar endavant. Ens calien aquestes paraules per saber almenys que el que estem fent està bé i que no estem fent cap disbarat».

La solidaritat dels assistents al sopar envers a l'associació organitzadora de Pacte es va notar de seguida.

Ràpidament es van exhaurir els números d'un sorteig de regals i obsequis cedits per comerços i establiments de Sant Cugat. La participació en la subhasta de quadres d'autors locals també va ser destacada. Enguany, el tradicional sopar d'ASDI va tenir una novetat, l'actuació de l'humorista Santi Sans.

El sopar va aplegar unes 300 persones al restaurant Vall d'Or. Foto: MANÉ ESPINOSA.

APUNTS

36

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

QUINTOS 94

Els quintos de Sant Cugat i les seves destinacions Cent no ranta-sis joves de la ciutat han estat sortejats aquest any i ja poden conèixer el lloc on faran el servei militar i l'activitat assignada EL PUNT

• Sant Cugat del Vallès.Els 196 quintos de Sant Cugat que van entrar en el sorteig de destinacions de

Sant Cugat del Vallès Cognoms, nom Aguilera Gonzalez. R Aguilera i Herrero, 0 Alarcón i Mestres. J Arcaniz i Rico, F. Alcarïizi Rico. I.

1995, celebrat ahir a Madrid, poden saber en la llista que publiquem a continuació en quin cos hauran de fer el servei militar -Te-

rra (T), Armada (M) o Aire (A)- i la regió de destinació. Els quintos al costat de la destinació dels quals figura un nombre de cinc o

sis xifres podran saber la destinació exacta i l'activitat consultant el llibre Destinos para el serxicio militar. Ahir van ser sortejats

224.155 quintos a l'Estat Espanyol. Dels 172.050 que van demanar una destinació de les ofertes pel Ministeri Defensa, 50.941 ho

han aconseguit, mentre que 94.271 coincideixen amb les seves preferències respecte a exèrcit, demarcació i àrea d'activitat.

Cognoms, nom

Cot

Regió

López i Cobo, J.

T

Pir. Or.

1

López i Escalera, F.

T

Pir. Occ.

2

López i Esteve Sirno, M.

M

Estret

López i Nieto. R

T

Pir. Or.

López i Roman. M.

A

Balears

López i Subero. J.

T

Centre

López i Tubau. E.

M

Mediter.

Alegre i Aubets. E.

Centre

Dest. Cont.

230199 1 350030 4 1 010113

Alejo i Lacaria, C. Almedai Macias. S. Àtvarez i Cortizo, A. Arque i Díez, J.

Manchado i Montiel, M.

T

Pir. Or.

Margalet i Romero, E.

T

Centre

Marin i Plaza, D.

T

Centre

Arque i Navarro, A.

Centre

Arrebola i Arrebola. S. Asensi i Diaz, J Atancei Contreras, J. Badia i Gil, A. Ballesteros i Ramírez, M. Balsa i Novegil, F. Balsa i Novegil, J. Barberà i Antolin. J Barragàn i Garrido, B. Bel2uz i Alonso, E Berrnai i Garcia. M. Berrccal i Hermoso. G. Bruned i Adra, J Buesa i Monlolio, J Bullien i Ribo, G Caballero i Buika, S Caila i Caragol, J. Calatayud i Pinós, L. Camacho i Morales. R. Casadesüs i Masanelf. R Casals i Cusido, J. Castelló i Marcel, M. Castirïeira i Santiso. J. Calalan i Vigii. I Clapera i Méndez, R. Claramonte > Ribalta. A. Clavijo i Jiménez, J. Clemente i Rodríguez, A. Coetioi Maestro, F. Conde i Llmares, J Cordero i Ranchal A Cones i Fontdevila, N

Pla i Rueda, E.

T

Crespo i Espeso. M

Plens i Pairot. M.

T

Pir. Or. Pir Or.

Cros i Garcia. P.

Polidano i Lisoti, A.

T

Centre

Cullel11 Dei.valle, A

Pons i Pujol, J.

T

Pir. Or.

Díaz i De Quijano Vizcaigana, Domingo i Castro. 0.

Pir. Or.

Domingo i Ribot, J.

Pir. Or.

Domínguez • Romero, R.

Centre

Dono • Martínez, J.

Centre

Edo i Cruces, 0.

Pir. Or.

Ejarque i Velazquez. J

Centre

EscoDar i Santisteban, R,

Pir. Or.

Escofet' Ibanez, J.

Pir. Or.

040351

Fàbregas i Marcet. J Fernandez i Figuerola, A,

Pir. Or.

Fernandez • Gavilan, J.

Canàries

Fernandez i Hemàndez. J. Fernandez i Madngal. R. Fernandez t Vallbona, P.

Pir. Or.

040254

Pir. Or

040403

Llevant

030119 1

Ferrer i Bel, J.

Rodríguez i Luque, J.

M

Estret

Flores i Carrasco, R

Romanç I Morales, D.

T

Pir. Or.

040183

Fortea i Garcia, R.

Romero i Fernandez, S.

T

Pir. Or.

040199

Franquesa i Oller, A.

Rovira i Garcia, J.

T

Pir. Or.

040164

Gabaldà i Ftorentin, R

Rubio i SaSao, D.

T

Balears

070165

Galvàn i Benítez, A.

Saltes i Garcia, T.

T

Centre

Garcés i Contel. A.

Sànchez I Garcia, A.

T

Pir. Or.

040278

Garcia i Díaz, P.

Sànchez i Guixa, D.

T

Pir. Or.

040109

Garcia i Franco, F.

Sànchez i Hemàndez, M.

T

Melilla

Garcia i Navarro, R

Sànchez i Jiménez, J.

T

Balears

Garcia i Pequeno, W.

Sànchez i Ríos, B.

T

Pir. Or.

1

Garcia i Pérez, M

Sanchiz i Metero, J.

T

Pir. Or.

1

Garcia i Pons. X.

Sanroma i Escute, E.

T

Pir. Or.

3

Garcia i Sàbat, D.

Serrano i Gonzàtez. A.

M

Mediter.

Garcia i Sala, J.

Soriano i Uopts, S.

T

Pir. Or.

Garcia i Sevilla, M.

Valero i Ca/asco, J.

M

Canàries

5

Vàzquez i Rengel, J.

T

Pir. Or.

3

Venta i Bertran, R.

T

Pir. Or.

Ventura i Figuerola, J.

A

Canàries

Vilanova i Felip, J.

T

Centre

Vilar i Fornies, 0.

T

Melilla

1

Villameriel i Martínez, E.

T

Centre

4

Villanueva i Cruces, J.

T

Pir. Or.

2

Vines i Unzueta, O.

T

Ceuta

4

Zambrini i Gonzàlez, S.

T

Centre

Zamora i Monteon, J.

T

Balears

Garcia i Triana, J. Garcia-diego i Gómez, L. GihBeliU Giménez i Caballero, J, Giner i Navarrete, I. Gómez i Escofet, F. Gómez i Gonzàtez, A. Gomon i Molina, J. Gonzàtez i López, J L Gonzàtez i López, J^_ Grane i Puerto. J.

Zazo i Guisado, L.

4

1 070132

2 040581

3 340035 4

•

•

070043 320084

4

cl c ' f

Confiï en autèntics professionals

TOT UN MÓN AL SERVEI DE LES SEVES P O P * * - CATIFES - KIUMS - MOQUETES I

f

o

m b r *

Vendes: Cànoves del Castillo, 4

.

^ _

^ _

t Hp

CLÍNICA VETERINÀRIA S A N T

Punt

C U G A T

ORA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

Camiseria

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

ESPECIALS EN CATIFES ORIENTALS

Rambla Can Mora, 18 - Tel. 675 33 4 2 08190 Sant C u g a t d e l V a l l è s

Confecció Home-Dona

•

NETEJA - RESTAURACIÓ I GUARDA

!£<»,<.

í o c h

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària

Texans ESPECIALITAT EN PELL

- medecina preventiva

_ _

Tel. 674 65 00 - 589 22 21

- cirurgia, radiologia SERVEI A DOMICILI

J>

UKbtNCIES 24 HORES H.H7l3JI(àlíll)

Venda d'ordinadors amida - Reparacions, ampliacions i modificació d ordinadors •Venda complements hardware (Impressores. CD-ROM. etc) • Software de gestió (Comptabilitat, facturació. nòmines, etc.)

•Consumibles (Disquets, paper continu. arxivadors, etc.)

•Assessorament i posada en marxa de hardware

MATINS (DLaDS) 10,30 -13h.

TARDES (DL ADV) 17-20h C. V1NYOLES, 10 TEL. 6 7 5 0 5 1 2 (entre l'Ajuntament i Correus)

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS E

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS

Rambla Can Mora, 9 tel. i fax 675 32 03 Ap correus 350 Sant Cugat

PBimALLAR-lES. HO FEMTOTENTAPISSERIA I CORTINES.

PAPERERIA

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS

PLANAS

SENSE COMPROMÍS

C/ Girona, 15 (cant Rbla. Can Mora, a 50 m Ajuntament)

Articles regal

Ü Jourrr rocs

Material escolar Material d'oficina Fotocòpies, enquadernació Servei de fax Rambla Con Móra (Cant. Vmoles) fel. 67416 62 -Fax 589 33 80

A

l'hora

rm

Sg

de qctatítat

Centre Sanitari M «Can Mora»

Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02 Carrer del Sol, 23 Tel. 674 09 90

d ' a p r e n d r e

MTHELANGUAGE. INSTITUTEOF SANT CUGAT

I I

Tel. 589 30 08

Rambla CAN MORA.18 Tel. 675 22 01-08190 SANT CUGA T (Barcelona)

-

ANGLES ALEMANY FRANCÈS

• Tots els nivells • Varietat d'horaris • Preus especials per a g e r m a n s « O n

t h c c o r n c r o f S A N T J () R I) I »

• INFERMERIA • ANÀLISIS CLÍNIQUES • DIETÈTICA • FISIOTERÀPIA

| §

• PODOLOGIA ASSISTÈNCIA EN CONSULTA I A DOMICILI. ATENCIÓ A PARTICULARS I ASSOCIATS A MÚTUES Rambla Can Mora, s / n - Tel. 589 43 44

08190 Sut Cagat del Valle»

38

APUNTS

LLS 4 C A N T O N S ,' Divendres. IS de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL RSC estrena un programa adreçat als joves

Adrià, Lluís i Mariona '/(v/c// \(7 anys. van a diferents eseoles del poble, fan segon d'EGB i els seus dibuixos seiriran per felicitar el \:(idiil a milers de persones. Son els tres primers premiats del concurs de nadales de Mans Unides d'enguany Mi \ • si s \ \ 1 I (entre I' •!•• i i c s •.nr. e s p a v i l a t s i -..ili^n nu dl h e el q u e v' ilcn I . >is i n i e n m o l l i i i s i T u ii i l ;< •; M! d e !.i

r

de ni que i l . la lla 1 ni re tots s'.inien -I aiivs i l'.ui segon u n . i l l ( iH Adi I,I 1 leonart.

1 1111 s ( I;IV,I

i Mariona

Pa-

ln-s,i son ei-. eu.mvadors del . i meni s de dibuix que eaiia ai'\

• 'i ca ui: -'a

I ISSI iciacio

Maii. I lluí."- .-. i la sev a . ,inipaii\ ,i di Nadal.

I \|ihque i: i:ie com es el '.' Mi e ihlnux í \. li ia ! I T e n es un dibuix , ' i l e i , . - Keis Peique n'.ici ukai nu • ! i pni Ien recels pe: a I' >ls cl aens. • ! I uis i I 1 meu lamhe e- un d : k u \ dels Rels. amb els SL us i amellv i també he iel ui: l'apa \ n e ! que piula un s.n pi i- e.e 1e eals. peique m'agi ailen moll els regals de Nadal. Aquest anv demano que cm p o l i m un e o l \ e leledn hj.it.. i Mai unia | •• Dones jo he pinlal el naixement ele lesiis an;b la Mare de Deu, Sant Josep i el Nen Jesús. l'eio lainbe m'agraden molt els Reis i |o d e m a n o que em p o m n un vestit per a la Marbic i mes eoses.'.

Per q u e vau prendre pari en el eoneurs <le nadales'.'

• -Perquè la senyoreta ens va dir que havíem de ter un dibuix per fer una postal i ;ijud;ir Mans Unides i peique ens agrada molt pintar a m b Plastidccor i fer dibuixos de colors.»

- l o t s els nens de la elasse de segon vam fer un dibuix de Nadal, per fer postals. I també els nens de segon de les allres eseoles de Sani Cugat van fer un dibuix eadaeun i desprès uns senyors que eren artistes van mirar tots els dibuixos per eseollu els quatre millors pei fet les postals de Nadal peique Mans 1 'nides les pugui vendre a tota la gent de Sani Cimal i així guanvi molls diners...

Sabeu q u e es M a n s l nides.'

I .Uns. q u e s'erigeix en poita\eii del grup. contesta

D'altra banda, cl SI.I esta preparant el quart cicle ele xerrades d'orientació acadèmica i professional q u e organitza conjuntament amb l ' à r e a d' L n s e n v a m e n t .

Aquest cicle de xerrades es farà eles de finals de eeiier fins a finals ele febrer, I.M \

Resultats del torneig de billar social de la Sala CU Li

1 Is joves artistes a m b la seva obra. I <>i,v J A Ml'l.A.

Un bomber, un arquitecte i una mestra -Noms: Adrià l.leonarl. 1 luis Gasó. Mariona Pahissa.

-Lloc de naixement: Sant Cugat.

-Col·legi: La Floresta. Pins del Val Ics i Santa Isabel.

Aficions: Jugar, dibuixar...

Què els agrada estudiar: Plàstica. matemàtiques i llengua.

molt decidit mentre els altres assenteixen fent que si amb el cap: —«Mans Unides es una cosa per ajudar els nens pobres. Son gent q u e recull diners per als nens que no tenen menjar, ni escoles ni joguines i h o passen molt malament. I Mans Unides recull diners i fa escoles i compra menjar i joguines per a tots els nens que no

—Un llibre: Astèrix i Obèlix.

—Una pel·lícula: Aladin, I.a Bella i la Bèstia i Indiana Joncs y la ulli ma eruzada.

—Una música: La de la tele i la dels dibuixos animats.

—Què volen ser de grans : Adrià: «Bomber»; Lluís: «Arquitecte» i Mariona: «Mestra».

en poden tenir perquè els seus pares no tenen feina. bis ajuda i porta coses als lloes a on viuen els nens i hi tenen guerra o no plou i les plantes i les vaques es moren i els nens no poden menjar.»

—1 vosaltres creieu q u e ajudar aquests nens és molt important?

-••Si. Així tots p o d e n anar a una escola i estudiar

plàstica i llengua, que a mi m'agrada molt. 1 quan creixin ja n o tindran gana i podran treballar i comprar coses.— L'anv que ve també fareu un dibuix per ajudar Mans l'nides'.'

• 1 n i penso que no. perquè només el fan els de segon i nosaltres ja estarem a tercer.»

—Però us recordareu de

Mans Unides?

—(Lluís) «Sí, i quan siguem una mica més grans farem coses per ajudar Mans Unides i que els nens tinguin escoles p e r aprendre a llegir.

A mi n o m'agrada gaire llegir, m'agraden més les matemàtiques i les naturals. perquè de gran vull ser arquitecte i fer cases i places i moltes coses més.»

—(Adrià) «Doncs a mi el que més m'agrada és fer plàstica, i de gran jo vull ser bomber; aniré a m b un camió corrent molt per apagar focs i que no es cremin els boscos.»

— ( M a r i o n a ) «I jo quan sigui gran seré mestra per ensenyar moltes coses als nens petits i els posaré deures i els faré fer dibuixos.

HI que m'agrada més és estudiar llengua i també llegir molts contes.»

La santeugatenca Susanna Griso estrena «Fora de joc» al Canal 33 K isl V XI \ K I A \ AI 1 I S una conversa intimista en la

• Sani Cugat.

La santeugatenca Susanna (iriso ha estrenat un programa al Canal ÀV I s ti aeta de descobrir eh aspectes mes personals de tigurcs del mon de l'esport ( arles Reixach. T o m à s lolresa. Jordi l'arrés. José Mari Maquem, Manuel I stiartc, José M a n a García.

Joan Antoni Samaranch.

Aiunlxa Saiiehe/. Vieario i Joh.in ( ïuvfl son alguns dels convidats que desfilaran pel plató. 11 nou p r o g r a m a . /o/i/ i/c jtn•. que s'emet tots els dimecres a les nou de la nit. esta concebut com

• Sant C u g a t . — R à d i o Sant Cugat ( 9 I . 5 F M ) ha posat en marxa, en col·laboració a m b el Servei d'Informació Juvenil (SI.I) de l'arca de Cultura i Joventut de l'Ajuntament. un nou programa dedicat a la gen! jove 1 s tracta d'un programa dinàmic a m b inl'm macio. entrev isies, musica i lot alio que pot interessa] e b joves de Sani Cugat i que porl.i per títol hi mii^tn.:en:. \quesl ptograma es pot sinloiiil/ai els dimarts a la ml. d'l i a 12. i es repeteix els dimecres de 5 a 6 de la tarda.

qual els convidats parlen de tot menvs de l'esport. «No tem una entrevista en protunditat, sinó que les preguilles busquen les ancedoles. costums i manies que no han estat escrites en els mitjans de comunicació». \ a explicar la periodista el dia de la presentació del pro iranià. Les preguntes eslan en la línia del programa de I V3 l'res senvores i un senyor o de Sisè sentit, de Catalunya Radio. Susanna Griso, que confessa que no é una especialista en esports, va dir que els esportistes que jan

han passat pel nou programa «queden descol·locats perquè no estan acostumats a les preguntes intimistes, eiicara que ni molt menvs son entrevistes sagnants. simi que hora de l<>e busca aivertir». Susanna (iiiso es va posar davanl d'un micròfon pei piinicr cop l'anv I W J i ho •. a tet precisament a la se>. a emissora local. Radio Sant Cugat, on durant un anv i mig va fer practiques en diferents espais. Després va sci contractada per Catalunya Ràdio i actualment combina els treballs a l'emissora amb altres a T V 3 .

• C e n t r e . — Lis resultats ele la jornada del dia 15 ele novembre del torneig de billar Rànquing Social a la Sala C U L són els següents: Pedró Tudela. 150 punts (guanyador de la j o r n a d a ) ; David Bellmunt, 120 (finalista): Juanjo (iarcía. 100; David Llobet. 60: Quico Castelló.

40: M. Àngel Padilla, 40; Jordi Bell, 25; Josep Mi | arro, 25: Alfons Gasso. 15: C a r m e Juliàn, 15; Carles Martín. 15; David bernandez, 15; Manel Orriols, 10: Joan Grau, 10; Miki Vilar.

10: Xavier Castanye. 10; Jordi Antón, 5; Francesc Martínez, 5; Albert Bagué. 2: Pere Torres, 2 i David Lloret, 0. / x.B.

XIV aniversari de la Llar d'Avis de la Parròquia I Sant Cugat.— La Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat ha organitzat un seguit d'actes per celebrar el seu catorzè aniversari. LI dimarts 22 es procedirà a proclamar la pubilla i el fadrí d'enguany. Dijous, el grup musical Smoking s'encarregarà d'amenitzar un ball.

Dissabte a les 5 de la tarda tindrà lloc el lliurament de trofeus del torneig de pctanca i escacs. Els actes de celebració dels 14 anys de la llar finalitzaran el dimarts 29 a les 9 del matí al Monestir, on es celebrarà una missa. A l'ofici és prevista l'actuació de la coral Rosa d'Abril. ,'J.M.v.

Creu Roja millora el servei d'ambulàncies

Susanna (iriso es va iniciar a Ràdio Sant Cugat.

H Sant Cugat.— Actualment 20 voluntaris del dep a r t a m e n t de Socors de la Creu Roja a Sant Cugat estan efectuant un curs d'auxiliar d e transport sanitari per obtenir la corresponent titulació. La formació s'imparteix per primera vegada de manera totalment autònoma en aquesta assemblea a m b professorat propi. Fn el termini de 20 mesos, tol el personal del departament de Socors i Lmergències.

106 voluntaris, hauran realitzat aquests cursos, J M . V

39

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS H o r i t z o n t a l s : 1 . - Nom de diferents espècies que dormen de dia i al vespre surten a caçar. 2.— Turca. Eructe. 3.— Fruit de forma esfèrica, c o mestible. Paraules pronunciades en veu molt alta. Mil romans. 4 . - Preposició. Clavarà les urpes. Vocals de carbó.

5 . - Declarar que no és ver o real allò que algú afirma o suposa. N o hostils, favorables, companys. 6 . - Sigla del C o mitè Olímpic Espanyol. Ésser present a missa. Bravada. 7 . Plural de nom de dona. Espai a recórrer entre dos punts d'una cursa, en sentit invers. 8 . Símbol del radi. Luxuriós.

Repetida arreu. 9 . - La vocal de sempre. Continent. Adinerada. 1 0 . - Clorur de sodi. Serpent de casca vell.

Verticals: 1.- Camanduleres. 2 . - Lletra grega, al revés.

Gènere de plantes liliàcies, de les quals s ' o b t é el sever, de baix a dalt. Una vocal de casa.

3 . - Municipi del Rosselló.

Contracció gramatical. 4 . Fragància, perfum, d e baix a dalt. Quin fàstic. 5 . - Aliment.

Mancat de poesia. 6 . - Municipi de les Balears. R o m a n a

1

2

3

GIRALT

4

5

6

7

8

10 11

9

1 '*,

2 3

4

1*

4 5

m

6

.

••>

7 f

8

11

9 •

10

de Girona. Molt poc freqüent.

7 . - Contaran algun fet. Sigla de l'oest. 8 . - C a p d'any. C a p vegada a l ' i n r e v é s . El de la muntanya és una cosa insignificant després d ' u n a preparació molt aparatosa. 9 . Aparell de pesca. Estat d'Europa. 1 0 . - N o t a musical.

Acudeix. Cent cinquanta romans. 1 1 . - Unitat de pressió equivalent a la pressió atmos-

SIS DIFERENCIES

Els geganters amb el mestre Casserres a Sant Pol de Mar. Foto: OEGANTERS SANT CUGAT.

f,

fèrica que equilibra una columna de mercuri de 760 mm aOK:.

ÏBS -"01 >»!H Bisy g -'6 a |ettnQ <?a -"8 'Hiwte sasiH ~'L J"l «O HOD -•9 •SÍMUJV 'J«89N -*j - ov 'çredifl 'V -"*' W WD PPW -•£ W» -Bueuioio -1 trpEAuid-BiEy -•) ispijaoziuoq 9P<M°S R. SOLER

Els Geganters i Trabucaires fan activitat durant tot l'any Més de 50 persones constitueixen la colla FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— L'entitat santcugatenca dels Geganters i Trabucaires no només surt per la Festa Major o en la darrera Festa de Tardor, sinó que ha de mantenir una viva activitat al llarg de l'any, per visitar La colla dels Geganters i dels Trabucaires de Sant Cugat va néixer l'any 1987 en motiu del bateig del Joan i la Marieta, els dos gegants que identifiquen la vila. El nom el van prendre dels personatges que identifiquen el ball típic de Festa Major, el Paga-li Joan. Apadrinats per la vila veïna de Rubí, passen dels 4,25 metres i pesen més de 60 quilos.

L'entitat que els dóna vida acull més de 50 persones, entre els mateixos geganters, els grallers, els trabucaires i l'augment de diables que ha experimentat els darrers mesos. Tots ells formen part, desisteressadament, d'una entitat que ha anat creixent els darrers anys.

La colla vol mantenir viva una tradició que es remunta més enllà del segle XVII,

pobles, preparar el ball del Paga-li Joan, o treballar per iniciar nous i engrescadors projectes. La seva actual consolidació ve lligada a la vitalitat que estan agafant els Diables Sant Cugat i a la necessitat d'aconseguir un grup estable de grallers.

per la diada del Corpus. fill, el gegantó que va consJoan Amades, en el seu cos- truir l'any passat l'Escola tumari, parla de la processó Taller Triangle. de capgrossos, i sobretot de La colla dels geganters, gegants, que per aquells a part de les sortides que temps gairebé tots eren reis fa per Sant Cugat, té els o reines. Ara ja n'hi ha força tornavisites. Es tracta d'anar a Catalunya, que s'agrupen a aquelles poblacions que entorn de l'Associació de amb els seus gegants van Geganters de Catalunya, i venir a la darrera Festa Maal Vallès en la coordinadora jor. Si és a prop s'hi va amb de colles geganteres. cotxes particulars i els geDarrera de totes elles, i gants es porten amb camió. també de la de Sant Cugat, Mentre que si el desplaçahi ha les feines de mante- ment és lluny —van estar niment dels gegants que cal a Andorra i Girona— llotenir molt en compte. Gai- guen un autocar on tothom rebé cada any el mestre que hi té cabuda. Les ciutats que els va crear, Joan Casserres, els conviden normalment ho els ha de retocar i repassar fan en el marc de la Festa aspectes de pintura malme- Major, i generalment els obsos. També cal netejar els sequien amb un dinar o sovestits i arreglar l'estructura. par. Els trabucaires surten El Joan i la Marieta, que si els conviden, mentre que, són de propietat municipal, per ara, els grallers i els diaactualment dormen al Casal bles concentren la seva tasca de Mira-sol, i ja tenen un a Sant Cugat.

Un munt de projectes pel futur FC.

• Geganters, trabucaires, diables i grallers es troben cada quinze dies per dirigir la vida de l'entitat. Amb un pressupost bàsicament municipal, munten les activitats i planifiquen amb il·lusió el futur. Com a projectes immediats volen recuperar els capgrossos que, gràcies a la Unió de Botiguers, es van fer fa anys. EI seu estat actual necessita un fort arranjament i la conveniència de posar-hi vestuari adient.

D'altra banda la creació de

coreografies és un propòsit a curt termini, que va paral·lel a una preocupació que ha sorgit darrerament.

La colla busca un local, pot estar abandonat o sense ús, per reunir-se i portar tots els materials i documentació que hi ha escampats. Ja van començar a donar a veus en la Festa de Tardor. El creixement actual de l'entitat, i l'augment de joventut en els diables, ha comportat la necessitat d'endegar una tasca difícil però que esperen materialitzar a curt ter-

mini.

Però el projecte que voldrien que arribés a bon port és el «d'anar a Suècia en el marc del Festival de l'Aigua», ha explicat Toni Biosca, membre de la colla gegantera. Es tractaria d'anar a l'estiu a Estocolm, per trobar-se diferets grups que divulguen tradicions. S'aprofitaria també per anar a fer turisme. Hi estan començant a treballar. Tant de bo les il·lusions siguin realitat i Sant Cugat estigui representada al Nord d'Europa.

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu (robar el nom de vuit insectes.

s

E P

1 E E T A L

Les negres juguen i guanyen d'una forma molt didàctica. Redon-Gatine. França, 1992.

L

E L A M O S Q U

1 T

A A L S R C C V

P

L T

L

J. ESCUDER

1

1 A A L A A M

A P E M M R P L A A G T B 1 E A J S L A 1 1 A B R B C R E C C U A R A A L B

1 V

Ç Q A O M T M A G C A H S P A P T A R R eiJixted'imbsoui 'Bflaqe lieqtuK>s3 lv\eSp *<eds2A 'e&ueia 'oeunn :çpn|<>S

JEROGLÍFIC

+19VD*d SÍ+H93 VIM t> :+dïQ V Q '£ :+d*Vl*V T '0*1 '" I:9Pnt°S

GIRALT

BARRI DE LA CIUTAT DE GIRONA És parròquia des de l'any 1927, amb església dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, bastida el 1572 en estil gòtic.

viADUcrri?

IMPORTANT (jofeïu) XNVlHOdWI (,uod> HlOnCTVIA HOrVWXNOd :ÇP"|0S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

40

ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA. - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert Alfons Sala, 23, baixos homes - dones i nens DESCOMPTES 3o edat i carnet jove Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Cupó de rOnce S o r t e i g de d i m e c r e s , 16-11-94

10027

_yl.,_

Número

CONFLENT

Premis

ROSSELLÓ

rUTA OTOANYA

10027

2 500 0(10

00? 1

50.000

027

l' 0 0 0

71

soo

15 1 1 !)4

9M236

Divincl·i-s

24944

1 1 1 1 94

GAFWCTXA

Trio

[!IIII."-IK|<-

• — i

;

13 11 '14

(,-V

UAÜ.^IASA

•^^*-

IMR

ARRISSADA

MA Uf Xk

:>H BAGES

1.39

Súper 10 S o r t e i g de d i m e c r e s , 16-11-94

2-3-16-25-32

;J.lEs

34 - 37 - 39 - 43 - 44 47-50-51

0>

-52-53

55 - 57 - 58 - 59 - 60

S o r t e i g de dissabte, 12-11-94 1

i . 21 2!) 33 43 M 2

UOBREGAT

FM.

Pessetes

''X..J

29 247.089

i fio 5 f C

448.804

391 de 5 23 9 3 5 d u 4

10.386

504 281 tie 3

1.044

S o r t e i g de dijous, 10-11-94 7 25 36 41

43. C-8 RO.

Monòton i repetitiu

569.188.350

2 tle 6

4 4 2 fit; 5

369.473

30 0 5 7 fit! 4

7 697

578.568 de 3

847 00

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 16-11-94

3 - 1 4 - 18 26-35 -39 Complementari

38 Pessetes

Encertants

409 203.625

0 tle 6

719.157

0 tie 5 + C 16 t l e 5

37.456

8 0 3 de 4

2.089

14 7 9 0 de 3

413.00

Bonoloto Sorteig de dimecres, 16-11-94

7-24-33 34 - 43 - 46 Complementari

Bancs aïllats de boires matinals, sol, vents fluixos del nord i temperatures sense canvis

10 206.679

8 dr; 5 + C

Reintegrament

10 Sorteig de dimarts, 15-11-94

Màx. Min.

Alacant

22

8

Badalona

20

11

Barcelona

19

10

La B i s b a l

20

7

Blanes

21

7

Cadaqués

20

10

C a s t e l l ó d e la P l a n a

21

9

Eivissa

22

12

L'Estartit

19

S

Figueres

21

8

Fontcoberta

20

9

F o r n e l l s d e la S e l v a

21

4

Girona

19

6

Lleida

9

6

Palma de Mallorca

20

7

Perpinyà

21

13 10

El P o r t d e la S e l v a

20

Puigcerdà

15

2

Ripoll

21

0.5

Roses

20

8

Sant Adrià del Besòs

20

1C

Sant Cugat del Vallès

18

10

St. Feliu de G u i x o l s

17

9

St. Privat d ' e n Bas

19

1

St. Pau d e S e g u r i e s

19

1

Sta. C o l o m a de Farners

22

6 10

(IKMMA

estacionaris. Al País Valencià i a les illes Balears la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. La tranquil·litat i l'estabilitat meteorològica seran els protagonistes de la jornada. Les temperatures seran suaus.

A la major part del litoral català els vents seran fluixos i del quadrant nord. A la mar hi haurà marejol i algunes breus àrees de maror fora de la protecció de la costa.

DORCA

• En cl mapa isobàric previst per avui s'observa ami el centre d'altes pressions que ha afectat Catalunya aquests darrers dies es manté estacionari. El temps no experimentarà pràcticament cap canvi. L'estabilitat atmosfèrica serà ferma i el sol dominarà a la majoria de comarques. A les planes interiors es formaran alguns bancs de boires però de moment seran molt localitzats i no gaire densos. Les temperatures no experimentaran canvis. Els vents seran fluixos i en conjunt del quadrant nord.

A les comarques gironines hi hauran alguns intervals de núvols alts però en conjunt dominarà el sol. Les boires matinals seran poc importants. Les temperatures a les hores centrals del dia seran molt suaus.

Al Barcelonès a l'igual que al Vallès occidental la nuvolositat serà escassa i el dia estarà dominat pel sol.

Les temperatures diürnes

Cap de setmana estable

seran suaus i les nocturnes fredes però no excessivament.

A la Catalunva Nord so-

S t a . C o l o m a d e G.

22

Tarragona

20

13

Valencià

22

10

Estat Espanyol

Pessetes

Encertants

Països C a t a l a n s

GARRAF

2 3 7 2 5 2 8 7 3 3 00

1 d i - li

6

:EV=I

ALT PENEDÈS

Loteria primitiva

Encertants

;.

06,46 f-so/arj 07,46 íofc/aii

Temperatures d'ahir

6G"W

K*~K/

-1113

U l s s . i l ' t " . 12 i 1 '14

Es pon

16,30 (solar; 17,30 (oficial)

irEN- ' U l l

4.S7

14 ' 1 0 4

Es pon

•au

premiat

U i 1 1 04

TEUPÍSTA

...,v >•'"-

903 [Jiinaes

19*

'/Wi

=

OSONA

Num

£NHUWXA7

(2s

Surt

06,43 (solar) 16,49 («*»} 07,43 (oficial/ 1 7,49 (ofoa/j

<a»s

PLA DE LESTANY

$

S o r t e i g de d i m e c r e s , 16-11-94

[l·ll·iii-,

f

v.lv

BERGUEDÀ

Sorteig

r

=CA >•'•.

53354

U i ü u i ' b . 14 1 1 9 4

Surt

4* dSF

vh>-

Num. premiat

:>i'i.«irt s

CLARIANES

3 Oi

BO i XA CERDANYA

100 Sorteig

V"

VALLESP»

vintejaran els intervals de núvols alts si bé el risc de ruixats serà nul. Els valors termomètrics es mantindran

La situació meteorològica no experimentarà pràcticament cap canvi. Les altes pressions continuaran afectant els Països Catalans.

L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol dominarà a totes les comarques catalanes excepte a les zones afectades per boires.

Les boires seran denses, persistents i bastant extenses.

Les temperatures en els llocs on domini el sol seran molt agradables.

Màx. Min.

Bilbao

18

8

La C o r u n y a

17

11

Granada

18

4

Madrid

17

4

Múrcia

23

6

Santander

17

11

Saragossa

16

6

Sevilla

22

12

Terol

15

1

Toledo

17

4

Valladolid

14

4

Món

Màx

Min.

Amsterdam

13

8

Atenes

17

7

Berlín

12

7

Bonn

14

7

Brussel·les

14

7

Buenos Aires

26

18

Ginebra

11

5

Lima

20

16

Lisboa

21

12

Londres

12

8

Mèxic

25

9

Miami

28

22

Montevideo

25

17

Moscou

2

0

Nova York

10

4

París

17

13

Pequín

3

-1

Quito

20

9

Rabat

24

11

Rio d e J a n e i r o

35

20

Roma

17

7

Varsòvia

10

6

Viena

13

10

Washington

12

6

8 - 28 - 34 - 35 - 39 - 49. C-21 FM. Pessetes

Encertants

—

0 de 5 + C 46 de 5

589.603

3 343 de 4

3.670

65 6 8 3 de 3

400.00

Sorteig de dilluns, 14-11-94 3-11-28-32 Encertants 0de6 0 de 5 + C 56 d e 5

't--*

217.310.653

0 de 6

42

44. C 4 0 R-2.

Pessetes 192.126.164

— 479837

2 921 de 4

4 162

60 883 de 3

400.00

• Àries. 21 mare.-2n.ihnl —SI tens intenció de ter una inversió. avui és un bon dia per c o m e n t a r - n e a parlar.

• Balança. 22 set.-22 ivtubic • C r a n c . 22 j u n v - 2 2 j u l i o l —Passes per un bon m o m e n t e n les - A c o n s e g u i r à s fer un pacte amb el teu rival mes directe. Aprofita a fons teves relacions afectives. Aprofita-ho aquesta situació. i prepara un bon viatge.

• Capricorn. 21 des.-l') gener —Si tens u n problema p e n d e n t , avui és un bon m o m e n t per solucionar-ho.

Posa-hi paciència.

• Taure. 21 abril-20 maig — H a u r i e s de pensar en el futur i iniciar una nova feina que et comporti beneficis.

• Lleó. 2?juliol-22a í iost -Avui serà un bon dia per viatjar o per iniciar nous projectes. Vigila la salut.

• E s c o r p í . 2* nit.-21

-Serà un ilia de desacords. Tot el que facis menys les qüestions relacionades amb la feina et sortirà malament.

• A q u a r i . 20 gener-IX febrer —Avui és un dia ideal per tractar temes econòmics. Vigila, però no t'embranquis massa.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Lis problemes econòmics comencen a solucionar-se. Amb tot. vigila n o passar-te.

• V e r g e . 2? agost-21 setembre -Confia una mica més e n les teves possibilitats per aconseguir el que t'havies proposat.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre --I-s un bon moment per perdre la por als grans projectes. Busca el recolzament d'algú de la teva família.

• Peixos. 19 fcbrer-20 març —Tindràs ganes d e dialogar amb els teus companys i familiars. Projectaràs un viatge molt bo.

imvembre

41

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994

ELS CINEMES «Cuando un hombre ama a una mujer» Director Luis Mandoki.

Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn.

Recomanada: R/13.

Sala: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• AJice i Michael Green han format una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha ocultat a tothom.

«El cuervo»

4.00,6.00,8.15,10.45

Cineart-tres

LaSombra

4.00,6.10,850,10.45

El Rey León

Lat.: 4.30,6.20,8.10,10.50

Sant Cugat 2

El especialista

5.00,7.45,10.30

Sant Cugat 3

Divendres, dissabte f diumenge: El Rey León 4.30,6.35,8.35,10.35 Dilluns, dimarts, dimecres i dijous: UngolpedeldesSno 4.30,6.35,8.35,10.35

Euterpe

Montecarlo

El espedalsta

El Rey León

Principal

Cuando un hombre ama a...

Rambla

Germinal

Sant Cugat 4

4.30,6.35,8.35,10.35

Laborables: 6.30,8J», 10.30

Rubí Palace 1 Latelay te te* Dissabtes i festius: 4.30, «30, 8L»,

CheatSíates Bocaàaséem&laà

Rubf Palace 3 El Rey León F: 4.00,6.00,8.00,10.30

Laborables: 6.00,8.00,10.30

Rubf Palace 4 El Cuervo

Laborables: 6.30,8.30,10.30

Qjssabtes i festius: 4.30,6.30,630,10.45 RybiPataceS Elespecjattta •• t i testo: 4^,^.15,630,1&4S

Laborables: 6.15, &30,18.45

VidadeasecMco

«Ganar de cualquier manera» Director William Friedldn.

Intèrprets: Nike Nolte, Mary McDonnell i J.T. Walsh.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

• Pete Bell és l'entrenador dels Dolphins de la Western University, un equip d'antics campions nacionals de bàsquet, ara en decadència. Diverses pressions obliguen a Bell i al director d'atletisme de l'escola a buscar entre els Blue Chips del present curs acadèmic als futurs campions dels Dolphins.

«Germinal» Director. Claude Beni.

Intèrprets: Etienne Lantier, Gerard Depardieu, Miou Miou.

Recomanada: R/13.

Sala: Rambla, de Sabadell.

• Història d'Etienne Lantier, un jove miner que acaba descobrint la misèria, l'alcoholisme, l'egoisme i la traïció. Cons-

4.00,6.10,8.20,10.45 4.00,6.20,8.25,10.50 5.00,6.20,8.25,10.50

CERDANYOLA EIGramCJÉfl:

«Magnapax» Hiàgara

4.30,830,8.30,10.30

'%

4.30,6.30,8.30,10.30

BRByUèr^

4.50,6.50,8.50,10.50

El Cuervo

4.50,6.50,8.50,10.50

El Rey León,

4.50,6.50,8.50,10.50

Cuando

«La teta y la luna»

amaa... 4.00,6^0,8.45,11.15

Lasombra

4.15,^30.855,10.10

To

4.40,6.40.8.40,10.40

«"»««ll

Souver*

4.00,6.15,8.30,10.45

4X», 6.00,8.15,1&45

Ungotpe

5.15.7,1S,«.15,11.10

4.00,6.00,8.15,10^5

Forrest

5.00,7.40,10^5

B

4^0,6.40,8^6,11.05

SABADELL

Forrest Gump

Dissabtes i Festius: 4.20,6.10,8.15,10.50

«Magnapax»

«El especialista»

«Forrest Gump»

El Cuervo

420,6.30,8.35,10.35

Rubí Palace 2 Ganar de cuaMBr manera Laborables: 6.30,8.30 Dissabtes ifestius:4.30,6.30,8.30 Souver* Lab.: 10.30 Festius: 10.45

Director Robert Zemeckis.

Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise.

Recomanada: R/18.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Forrest Gump té un baix coeficient mental pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix convertir-se en una persona molt popular.

«Souvenir» Director. Rosa Vergés.

Intèrprets: Futoshi Kasagawa, Emma Suàrez, Anna Lizaran.

Recomanada: R/13.

Sala: Rubí Palace 2, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola.

I Yoshio és un jove japonès que recorre Europa tot sol. Durant un vol s'enamora de l'hostessa i a l'arribada a l'aeroport li fa una fotografia. Després de patir un accident de trànsit, el jove japonès queda amnèsic i l'únic que el pot relacionar amb el seu passat és la fotografia de la noia.

Sant Cugat 1 LaSombra

Director: Alex Proyas.

Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

Director Lucho Llosa.

Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone.

Recomanada: R/18.

Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança s'introdueix en un grup de criminals i sedueix el fill del cap.

A més, May implica en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius.

4.00,6.00, ai5,10.45

SAN CUCUT

}•,•£#•;4.8U0O,8.15,#M

cient de l'estat de les coses, Lantier decideix integrar-se en la lluita socialista, però és llavors que la direcció de les mines contraataca els treballadors, baixen els salaris i les condicions laborals empitjoren.

«Un golpe del destino» Director Gillies MacKinnon.

Intèrprets: Steve Martin, Gabriel Byrne, Laura Linney.

Recomanada: Apta.

Sala: Rubí Palace 3, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola.

• Michael McCann és un home solitari que viu en una cabana dedicat a la seva professió de fuster. De sobte, la seva vida fa un gir radical quan, una nit d'hivern, una nena es presenta a la porta de la seva cabana, després que la seva mare ha mort a la neu. La nena es guanya el cor de Michael, que decideix adoptar-la legalment. Anys després, el pare biològic de la nena reclama la custòdia.

«Reality Bites» Director: Ben Stiller.

Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn.

Recomanada: R/13.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Lelaina és una jove que, després de graduar-se en el col·legi, aspira a ser director de cinema però que ha de conformr-se amb ser assistent de producció en un programa de televisió.

Durant el seu temps lliure, Lelaina realitza un video sobre la vida cuotidiana del seus amics.

«El rey león» Director: Roger Allers i Rob Minkoff.

Intèrprets: Dibuixos animats.

Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha de fer front a les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili, però amb l'ajuda dels seus col·legues de la jungla, aprendrà a acceptar-se a ell mateix i sabrà defensar-se del seu oncle.

«La sombra» Director Russell Mulcahy.

Intèrprets: Alec Baldwin, John Lone i Penelope Ann Miller.

Recomanada: R/18.

Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

H Un delinqüent redimit lluita contra el crim a la Nova York dels anys 40. Lamont Crarnston, conegut com la Sombra i amb poders fantàstics, s'enfronta a un oriental dement que vol apoderar-se del món.

Director Bigas Luna.

Intèrprets: Mathilda May, Gerard Darmon i Miguel Poveda.

Recomanada: R/18.

Sala: Rubí Palace 1, de Rubí.

• Un nen, un adolescent i un home adult s'enamoren d'una dona fantàstica, enmig d'un ambient de somni irreal i màgic.

«Todo es mentirà» Director Fernàndez Armero.

Intèrprets: Penelope Cruz, Ariadna Gil, Coque Malla.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre espaven el metro i que s'agradaven mútuament. Els dos joves s'estimen però acaben enfrontant-se en la seva convivència quotidiana. Les coses es compliquen entre ells quan apareix una entrevistadora que persegueix Pablo.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones.

Intèrprets: Robert De Niro, Ellen Barkin i Leonardo DiCaprio.

Recomanada: R/13.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Anys 50. La vida de Caroline i del seu fill adolescent, Toby, canvia quan ella coneix Dwight Hansen, un home romàntic i bondadós que li proposa el matrimoni. Després del casament, Caroline i Toby descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric i impetuós amb idees pròpies sobre el que està bé o malament.

Heu trobat Penelope Cruz i Ariadna Gil a la sopa?

• «TODO ES MENTIRÀ» Estat Espanyol, 1994.

Director: Àlvaro Fernàndez Armero.

Intèrprets: Penelope Cruz, Coque Malla.

IMMA MERINO om si fossin uns fills de l'Óscar Ladoire d'Ópera prima, Penelope Cruz i Coque Malla odien la verdura a Todo es mentirà. D e fet, Trueba i l'altre Fernando de la comèdia madrilenya, és a dir, Colomo, s'han convertit en els referents de nous cineastes —com ara Armero—. Pot fer la impressió, però, que la línia de continuïtat consisteix a estirar els pitjors Fils possibles, com ara el que fa una certa pudor masclista.

L'esmentada Òpera prima és una proposta prou simpàtica per interpretar la prepotència d'Antonio Resines amb les dones com a fruit del punt de vista masculí que domina en el film. Amb tot, no seria difícil detectar-hi

C

dosis de xuleria masclista i més d'un toc misogin. Si el fil s'estira, però, arribem a la decidida misogínia de Todo es mentirà, en què cada cop que es pronuncia la paraula feminista és per ridiculitzar-la i on les dones són histèriques, dominants, intolerants, capricioses i enyoradisses de la maternitat. A més, si no accepten la proposició sexual són frígides i si se les veu predisposades són unes venes — h o dic tal qual—. Les dones del film no només són objecte d'una mirada masculina que les redueix a sexe, a presència molesta amb el pas del temps o a insuportables portadores de fills. A més, tenen un alt c o n c e p t e d'elles mateixes. Com a exemple, un diàleg brillant que protagonitzen Mònica López i Penelope Cruz. Aquesta comenta que ja se sap que els homes consideren que les dones o som putes o som frígides — e n c a r a e s t e m així?—. La seva interlocutora contesta: «Totes som

putes, però amb problemes de frigidesa.» Chapeaul Mostrant quatre parelles, Todo es mentirà sembla que pretén recordar la fragilitat de l'experiència amorosa, la dificultat de la convivència, el desgast que acompanya el pas del temps i també el conformisme que fa que es mantingui una relació.

Però n o només és incapaç de superar l'anècdota perquè l'experiència sigui comunicable. Resulta que el gran problema —com en el cas de la parella formada per Cruz i Malla— és que ella hagi tingut 50 amants.

Pel que fa a l'elecció d'actrius i la seva presència, Todo es mentirà pot contribuir a tenir cada cop més la sensació que Belle époque és una pel·lícula estimable, però a la qual deurem trobar-nos Penelope Cruz i Ariadna Gil a la sopa. Sobretot pel que fa a la primera, tanta frescor i tanta veu de pitó pot començar a carregar. A més, Armero filma l'actriu amb més pri-

Coque Malla i Penelope Cruz, la parella protagonista de la comèdia Todo es mentirà. mers plans que els dedicats a una estrella de Hollywood dels vells temps. D e fet, els primers plans dominen, però no és per interrogar els rostres amb vista a descobrir una veritat amagada, sinó per lluir-los i a la fi crear un simulacre de confessió vertadera. I sí, és ben possible sortir del cine amb la sensació que tot és mentida.

1 5 Torreblanca Josep Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 5 8 9 24 81

25()

pt.

A

1-A

NJ I I

APUNTS

42

('ANIONS

D

! s . : c iii -v ^-nihi'L-

W4

L'AGENDA

18

• K.idio S.illl ('ll«;lt l)i' dilluns ;i (|j\t'iiilri's I if

'

\lom

.1 •'. >i' li su,.

|,i

LA

P R O P O S T A

21

DIVENDRES

D I L L U N S

,' ,' 11,,,7 i / < ;

I M I . I I M . I , in

.mil'

IK- I U . i i : ! n l i í nultahnucio

• Sants Deduacu u a catedral de Harccloi'a -,L l o basíliques de Sant l'eie i Sant Pau a Rutlla. Sant \ i i a l · j

,I/II/-

I

\ , r . iei I n i n e l k i . 7 Ser\ els , I íltl '1111.Ullis t'.L ! \ S ( I >e 'i ' H .i dlll

lí -llit.

l l i !'

\ m i

illlll' \

i;v'r\

(

ti^it

< '.Is.lllilS.tl

:niili

\1

Arnal

S*itííH:"-.«fs»fcj

17 i n .: '• ' " i h. Res a ' iinii pu-M.-m.il p c i \ t . K i K l l t . l I N I . ( .1MK-I.I-.

I>L-

IK

I v ' - l ' ;i

H.-

il

i

I : li

: '

li

l ' u ' i r ' . i i pi-i I V

Vi.i.' í n e u /

I • •! I,'I \

j ' ,1 ! ^ - >

/ i|J U'i -Hi II'I

i,i>J,i

\l.iiiin. l,/!,!-VÍ,í

illllllüs

''.--.i/,', - v . , I n i ! . i i u

IS.All. ,',,7,/i,'

.11 e , l l l l , 11

:M ; H ! K U I I- I U

I.I i M i i k l . i i i : . i i .i I . v í v ., -',.- . ' i - " u . .lllll' \

< . i s : i l ! u - . : - . s I N1 I. ,>-,:.,

I )|I1K-LU'S

M«í.

.lllll'

Killll!i;t IU-U

1,111

I

lir

i '- •> - i :

( >l U l l i s

I

I.

.'n

/.(/>< / ï i - u i i u

-

1 'Opera de Cambra de Sant Cugat al Centre Cultural

•',,.-'

\prenilre en e, >/,-;;. ni: ...j !u nuílticulliiruliiut. a m b \ l'un tos i M. Cinta C a l / a d o . coni Jiiiadores d a g e r m a n a m e m i inlcrcaini escolar a m b C e n t r a m e n c a i cl Sàhara. Ornarut/.i Nlon-A. Tel.: 5S1 IA S2

( II

I )i|i n u . ' l ' i un el , i -

ikls

, l l l l l ' 1'

.lllliu,

1 ,11 1 I

u-ii.lu-s I

/

, sifíf, !;.'.

l .U.ll-.s

\i..i.l . \

|)l-

Id.rel

I), i s ., I M i /-,'i 11 e p e u e m i D i l·l.i .?lli. i ; / ' . . , , i . inn·.ii-.iK . m i l ' s \ ; -

\ k-- : i . i n ii / . ',•','.• ( '. K i - u i i i i>e . : i n . i : ; •• V " l l l l l - 1' l ' . l h l s u ;

/ - se.iicra: ih 7:\elHÍrev

.".». <n: i i i i i u i i HHU

OPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT

• Casa <li' Cultura N I 1 .li.ia del Curs d ' A p m v macio al l'ercer Mon A 'es

/

i sti,

• Centre Cultural A les Id del w s p i c a ' Auditori espectacle de J.ni'.i . •-, memòria de Joan Miro. /•/ Itiitimer de la Cia. Cielal i e n - A / / o p a r d i . Venda d'en11 adés de dimarts a divendres de 12 a 2 i de d a N.AII al caiiei l i a n c c s c Vloragas. AH ; dues hores abans de la funció Preu: I.SIKI pies. 171 5Sli 22 SS.

I ií/'/i'V M'l,-',,- í/i ' H í l ' l i ' IK

' I H .1

i ,"(,//

7

li

NIllMUl

Òfxra de Cambra de Sant Cagat

• l a I liua-sia \ l.s i, de la tarda a l'Unio R. i u a t i v a l-.sporliva la l·loi. sia i | n o p de l'estació). Conti iciicia l'aula Rodona: Foc pal·lií, líose prnat, a m b re(íiesentants de grups ecologistes Organit/a: Art Natura i l'ccnolouia.

nt \/'/- U lik'iii IIUMIIIIL- 1

De Hi LI 1 I li / V w , ,/i- M»I (repetició |.

De II ii i : h. / 'estrena l.repeliemi, De 17 ;i I ' h. /. estafetu (repetitiu).

De 1.' ,i U li.

Acunl-Muu. ( K e \ e r l e i l'equip d'esports.

De 14 i, 15 h. l'ullés sense frontcics (repetieio).

De 15 a H> h. Marçal Mvsten, l'our. a m b J.M. Alvira.

De I fi a l'J h. .Si//>ir /);'. Musica a m b \ . M o n t e r o .

De I1) a 2(1 h. Riff-Ruf) Musica heavv. anih M. Pieanvol.

De 20 ;t 22 h Iraek a Iraek.

Koek. soiil i lunkv a m b J. Murquev De 22 a S h, Musica al teu i ostat. Musica non-stop • Diununues De K a K> li. 1:1 diu del Senyor.

[•.missió de la missa de dissabte i inforniacio de l'esglesia cMiniieltca [ l i e n [ v e r .

De l> ,i l)..'U li. Isport en mar\a la ci/ii i"..

De ' i . ' d a 14 h R<niu ,1 amics. ( ondiiit per 1'. l'ahisMi. Poesia a m b .1.1 (inicia, sardanes i sai si,ela a m b .1. [ ahregas, i l'es un pas per riwburl. l)v M a J.s ti. /_.itn>ris en murxu. 2ii eilieiti.

De 15 a Ki li. Musical Mvsten l, mr.

De Id a W h. Superí)J. De IV a 21 h. Iraek a l'rack.

De 21 a 22 h. I:\pnrls en munit, .ni eilieui.

De 22 a 7 h. Musieti al teu instat. Musica non-stop. [ cada dia. cada hora... fíutIlelins horaris informatius.

Connexió a m b Catalunya Informació, informació local i comarcal a m b els Serveis In tormalius de KSC.

• H ^^^1 «^^H j^^H l l l l

• Sants

Ic''

'7-li!%.

20

• ( e n t r e Cultural

\ Ics lli de la nit. presentació de l'Opera de C a m b r a de Sant Cugat. A m b D. Aldea, C. Bustamante, J. C a b e r o . M. Obiol. H. Serra, M. Benet.

M. Benet i E. Jové (piano).

Organització: Associació O p e r a de C a m b r a de Sant Cugat.

19 D I S S A B T E

• C lub Muntanyenc De dissabte 19 a diumenge

• Sants —Faust, Crispi i Abdies.

• Casa de C u l t u r a \ 1 l-dieio del ( n u d'Aprovimacio ai l i reei Mon. A les IS 3(1. Manuals I s< olais: lu vt.sto a l'escola de ; iiltures ihferent.s, a m b J o s e p \ a \ a r r o . antiopoleg i director de ta1 li- r - e s c o la ()i ÍÍ.I n i l / a c i o Mon-3. I el >X>) ; 7 S2

D I M A R T S

D I U M E N G E

W ' I ' I , :.' , l / 1,-lt

• Cafè de Belgrado A les 11.A0 d e la nit. c<,>u/i/rv en directe a m b Country Joc and his perfect show. f-ntrada lliure. Reserves al telèfon d?5 AS 51 a partir de les 7 del vespre.

• Casa de Cultura VI Hdicio del Curs d'Aproximació al Tercer Món. A les IS.31). Mitjans de comunicacií) i escola: un repti per ,i lu democràcia. a m b laiearna l.airev, professora especialista en comunicació i educació.

Org.: Mon-3. Tel.: SS'Í 13 S2.

—Cecília i 1 ilemo.

IIDIl-sliip.

• Dissnhlis DL- .S ,I lli h / í (ulli ,/, í Mo-

• Sants

22

2ll de n c n e n i h r e , lia\essa t r a n s \ . - s i | de la Serra d e l C a d í . < l u b N l u n l a n v e i i c Sant C i i e u . a l a u i H.m v l . a i a . 5.

• Sants --Solemnitat de Jesucrist Rei. ()cta\ i i Adventó.

• Club Muntanyenc —A les S del matí a la plaç,a del Monestir sortida de la travessa ilel Montnegre: (Sant Celoni - Sant Martí de Montnegre Vallgorguina. 20 km.)

D I J O U S

• Sants - - P r e s e n t a c i ó de la Mare de Deu i Honori.

L

' O p e r a d e Cambril de Sant Cimal o t e r c i v a q u e s t d i s s a b t e a les 10 d e la nit. u n c o n c e r t cie p r e s e n t a c i ó a l ' A u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l .

VI. D o l o r s A l d e a . C a r m e B t i s t a m u n t e . J o a n C a h c r o , Vic rec O b i o l . l i n r i c S e r r a . M a n u n a H e n c t . M o n t s e r r a t B e n e t i l·loi , l o \ e . al p i a n o . s e r a n els e n c a r r e g a t s d'ol'erir ac|uesta a u d i c i ó p e r a l s a m a n t s d e l ' ò p e r a , l e s m u t a c i o n s es p o d e n a c o n s e g u i r a la C a s a d e C u l t u r a . S n

24

• Casa de Cultura — VI Hdicio del C a r s d'Aproximació al lereei Mon. A les IS.31). ( rettits \anul·les relatius ui l'ei\er Mon. Quins hi ha i com utilitzur-lo.s. a m b Carme Selles i Lluís Vargas. professors. Organització: Mon-3. Tel.: 5K'>Ï3N2.

• Centre Borja - - A Ics l').4.ï del vespre: Restauracions en el Monestir de Sant Cugat del l'ulles (IW2-IW4). per Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat de Barcelona.

Tel.: fi74 11 51). Estudiants e n t r a d a lliure.

23 D I M E C R E S • Sants —Climent i L.ucrècia.

( l l i s ó ü i n.

( icscenc

Mor:

i Maria

• Sala Res — A les I I de la ml Pau Riba presenta Disc Dur. Sani Domènec. l'i. Tel.: 5s'i .v, H • Cafè de Belgrado -A les 11.30. soul i ''lu..s ,-n directe a m b l a Pliima. 1 ntrada lliure Tel.: ''".^ 3 s ~ 1

• Cor infantil i juvenil — A partir de 4 anys I n h u m a c i ó i inscripcions a la ( asa de Cultura, 'l'el.: h"?? 32 23.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. música. dansa i altres activitats. Informació.: de 5 ;i i) hores al tel.5K9(IS47.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, costura. manualitats, casal per joves i a adults i altres activitats.

Informació i inscripcions de 5 a " al tel. 675 31 05.

• Casal Cultural de Mira-sol — T e a t r e , manualitats. boixets. costura. Esplai, casal d'avis i altres activitats. Taller de N a t u r a Descobrint el nostre entorn, p e r a nens i nenes de 7 a 12 anys. Pessebre vivent. Informació de 5 a l> hores al tel. 5S«í 21) 7H. • F i r a d'Esquí

HORARI AUTOBUSOS 3. SANT CUGAT-U FLORESTALES PLANES Sortida* d M d* Ma» Janar.

-Dies feiner*. 1a sortida: 06.10h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20b L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides dat de l'Avinguda AHons Sala.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida. 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Jané'. Estaco Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Merca!

Torreblanca, CAP, Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer '' ?

5

«IQAT

Sortida* de* de Sant Francesc.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22 23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir.

Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

SERVI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb Targetes de Crèdit iTeletac

589» 44 22 - 674 92 12

Sortides des de FEstació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h Recorregut F. Cotom, /a Ftoresfa, Plaça Centm, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55ri.(feiners)

%»„•:,,

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22 I6h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

ASS. RADIO T A X I S A N T C U G A T 1 VALLDOREIX

Sortida* dea da F. Colem.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30b del mati i cada hora irnlQafins a les 21.30h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

CttiAT^MBCILOIIA -Dies feiners. 1 a sortida. 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10ti.

-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h.

-Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners 1 a sortida 05 45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21,45h.

-Dissabtes. 1 a sortida 05 451 als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h.

-Diumenges I festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).'

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - G a s • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas. 6 Tel (.74 80 39 / 90S 8978X2 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. in g

F e s - t e Mtti di

Creu Roja|

43

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994

L'AGENDA —Fins al 25 de novembre a la Casa de Cultura, Fira d'Esquí de Material d'Ocasió.

Venda de material fins al 18.

Devolució del 21 al 25. Horari: de 7 a 9 h. Org.: Secció d'Esquí del Club Muntanyenc.

• Pessebre vivent —Dissabte 24 de desembre de 6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir, Pessebre Vivent. Org.: Grup de joves de la parròquia de Sant Cugat • C u r s d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

• C l u b Muntanyenc —Grup de muntanya per nois i noies de 11 a 14 anys. Tel.: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils al Club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès a nivell conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Tel.: 674 53 96.

—Camí llarg. Dissabte 26 de novembre, travessa: La Fonteta (Gandesa) - Garcia, per la Vall de les Ermites, 26 km. Sortida de la plaça del Monestir a les 6.30 del matí.

Inscripcions i informació, Vicenç Peig. 321 63 35, de 9 a 10 del vespre. Últim dia, dijous 24 de novembre.

—Sortides a esquiar. Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a Lles. al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions a partir del 14 de novembre i fins el 16 de desembre a la secretaria d'esquí, de dilluns a divendres de 19 a 21 hores. Reunions informatives cada dimarts a la tarda.

• P r e m i Gausac —II Premi de Recerca Gausac.

Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats el municipi o l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995.

• C e n t r e Borja —Dimarts 29 de novembre dins el cicle sobre Cultura i Societat: Art i Església a Rússia, per Antoni Borràs, professor d'història a l'Institut de Teologia Fonamental. Director de la Biblioteca Borja. Estudiants entrada lliure.

• C a s a de Cultura —VI Edició del Curs d'Aproximació al Tercer Món. Dilluns 28 de novembre a les 18.30, presentació de l'exposició i

-Firart. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

SERVEIS

Dia /Poble

Farmàcia (adreça)

1 Sant Cugat

C u * ! ft» {%!*«<%$ Perefco(Av.Caaf«iya,51) Gasela (Segòvia, 1}

6740364

Pardo (Maria, 2)

Om

8743S71

5809700

Ambulatori Les Planes

6755105

AlBfhs La Floresta

6742889

—

8onbers Beüaterra

6928080

4WPiWMJra-sol

6742018

5642138

Bombers Generalitat

A.VU(Ay.G6mmM,36)

6683967

Bombers Rubí

6986080

«ÜWV Sent Joan Ifta-sol

6747103

Sera(Dr.M»fe,1) Uufs(A*iia,18) C a M m ^ f t So. (to Lourdes, 35)

6740430

CAP

5891122

MPPiWValdorelx

8742197

6924708

CAP urgències

5894455

« P P i W C . Montserrat V A 8742105

6998099

Casa de Cultura

5991382

4|lPPWCMMajrJVat.

6745048

€uK(M4>r.2S) *Vla(to.<fenerai<at,35)

56416 45

Casal Vatdoreòt

674459»

«Prop.iveinsURoresta

6742089

6883967

Catalana de Gas

7252944

IKWMguallong&larlor.

8745129

SrJawrt<S«>»ftolrMl,38)

6740645

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ate. Consumidors

2684567

aéncim (PMMijaXops, 2) fafla(Xí8fcavta,7) Guix (Major, 25) A.Vlà<Av. Generalitat, 35)

6923184

Centre Civic Les Planes

6755106

Atoohofcs Anònims

3177777

—

Centre Cultural Mra-sol

5892018

m

5841645

Cinemes St. Cugat (Rasar:)

5890941

Qr··npeace

6683967

Correus

6747096

H. Genera! de Catalunya

5891212

Tebddó(rbla.Celer,97) Ordrs(Av. Argentina, 17) Batalé (Francesc Macià, 23)

6747749

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Va<rHebron

4272000

5607859

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

6990430

Dispensari La Floresta

6747615

I M à t Coronària

2481040

Via (Jaume 1,20)

5645904

Ertt. Municipal descentraüt

6742719

TeLdefEsperanca

4144848

A.VSà(Av.Generaltat,35)

6683967

ENHER Rubi

6991892

Wormactó Carreteres

2042247

Beringues (Alfons Sala, 46) Selva (Torrertte, 12)

6740483

FECSA

5891226

Mormadò Aeroport

4785000

6918901

FFCC

6741934

Irtormacio RENFE

4900202

Serra (Francesc Macià, 86} J. Relat (Major, 89) A.V»à(Av.Generaltet,36)

6991343

Funerària

6740525

Informació Pon.

318 87 50

5841481

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

668.39.67

Hisenda

5891155

Pofeünic Torreblanca

5891732

6753344

Jutjat

6746696

PROMUSA

5891732

6926721

Oficina Municipal La Floresta

5890847

— —

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

6743353

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASOI

6753503

J Cerdanyola

Domènech (pg. Sant Marti, 50) Bach (Passeig de les Cordeltes, 67)

6922367

Cuerpo Nacional de PoBoia

6747858

Arxiu Gavin

67425 70

= Rubi

Ruiz(ctraSabadel,95)

6995012

Urgències

091

Casal d'Avis SC

58916 38

-

5751543

Policia Municipal i Prat. Civil

092

UartfAvis Parròquia

58905 98

1 Papiol

Duran (rbta. Montcada, 37) A.V»(Av.Genera8at,35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Club Muntanyenc

6745396

| Sant Cugat

Uorens (Santa Maria, 27)

6741531

Comissaria de Polida

6747612

Coral de la Unió

6741006

6921130

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

6991301

Ràdio Taxi

5894422

B Tot Sant Cugat

6748661

5645904

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

FJs 4 Cantons

5896282

Cerdanyola

!

Rubí Montcada Papiol

T

i

11 Sant Cugat M Cerdanyola

* \

Rubi Montcada

í

Papiol

1 Sant Cugat

i

Cerdanyola

r Rubí : Montcada i Papat

• Sant Cugat Cerdanyola l Rubi Montcada | Papiol

11 Sant Cugat 1 Cerdanyola •: Rubi

_ Montcada 1 Papiol 1 Sant Cugat * Cerdanyola 'i Rubi rr

" Montcada j Papiol

I1 Sant Cugat Montcada

\ Cerdanyola 'i Rubi : Montcada : Papiol

Moral (Santa Teresa, 40) Àrvarez (Galeries Unicentro) Torres (Passeig Les Fonts s/n) CaprJevia (Conca, 10) A.Vià(Av. Generalitat, 35)

Vals (Avda. Catalunya, 17) Via (conjunt Rubi 2.000) Via (Jaume 1,20) A.Vlà(Av.GeneraRat,35)

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

taller escola itinerant Un món plural i divers. Org.: Món-3.

Tel.: 589 12 82.

-VI Edició del Curs d'Aproximació al Tercer Món. Dimarts 29 de novembre a les 18.30, Jocs de simulació i dinàmiques a l'aula. Organització: Món-3. Tel.: 589 13 82.

-VI Edició del Curs d'Arproximació al Tercer Món. Dimecres 30 de novembre a les 18.30, clausura del curs amb la taula rodona: L'educació pel desenvolupament, un nou repte per a l'escola. Organització.: Món-3. Telèfon d'informació: 589 13 83.

EXPOSICIONS •Sales Municipals —Fins al 18 de novembre, exposició de Nadales i exposició sobre l'Àsia. Organització: Mans Unides.

—Fins al 22 de novembre a la Casa de Cultura, fotografies sobre l'Any Internacional de la Família. Organització: Comunitat Baha'i.

• Sales Privades —Fins al 22 de novembre a la Sala Rusinol, exposició d'obres d'Oscar Borràs. Del 24 al 13 de desembre, olis de Morató Aragonès. Cada dia

065

908795125

de 4 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

-Fins al 27 de novembre a la Galeria Canals, exposició La pintura intimista de Todó.

Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'U a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d'li a 14 h.

Dilluns tancat.

-Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, escultures de Frederic Gómez Gardellà. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de novembre a la plaça Pep Ventura, exposició d'una escultura del

WiVV Verge Carme Mira-sol

(Gra prèvia)

1

8741003

5893080 (91)5434704

ENTITATS

mateix autor.

—Fins el 30 de novembre a Febo Galeria d'Art, exposició de Beumers. De dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Fins el 29 de novembre a la Galeria Ferran Martí, Els dibuixos d'en Pep Blanes. De 18 a 21 h.. dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 21 i diumenges d'li a l 4 h .

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic. Tel.: 674 49 50.

—Fins el 27 de novembre a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, Què ha estat el cinquantenari?

SARDANES • L a Floresta

—Diumenge 27 de novembre a les 12 a la plaça de l'Estació, sardanes amb la cobla Rambles. Org.: Agrupació Sardanista de La Floresta.

TEATRE •Centre Cultural

—Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre, Amparo Moreno és Shirley Valentine de Willy Russell. Dir.: R.Ma. Sardà. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes.

Tel.: 589 22 88.

MUSICA • S a l a Res —Dimecres 30 de novembre i dijous 1 de desembre a les 11 de la nit, Stupendams.

•Cafè de Belgrado —Divendres 25 de novembre a les 11.30, country en directe amb Country Joe an his perfect show. Entrada lliure. Reserves al telèfon 675 38 51 a partir de les 19.00 h.

• C a s a de Cultura —Diumenge 27 de novembre a les 6 h. a la Casa de Cultura, Concert de Joventuts Musicals. Amb O. Espona, flauta, i T. Broton, arpa.

—Dissabte 26 de novembre a les 10 de la nit òpera: La Cenerentola de G. Rossini.

Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció.

Preu: 5.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

tsfni lA'fcrti tec IMBUÏU I t U U t b • Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. Tel.: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 i de 4.30 a 8. Dissabtes de 10 a 2. Tel.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 h.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Oberta els matins. Telèfon: 674 69 93.

• Biblioteca de l'Ateneu —PI. Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabte de 4 a 8.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

ALOPECIA MASCULINA L'alopècia masculina, anomenada també hipocràtica, ha retingut des de sempre l'atenció del cos de metges i biòlegs, i b seva investigació és permanent.

Com a resum podem dir que l'alopècia és considerada una afecció hereditària.

Factor hormonal. De caràcter hormonal i lligada al sexe masculí. Els components hormonals del sistema endocrinal, i especialment els andrògens, tenen marcada influència en l'alopècia masculina. Els andrògens estimulen les glàndules i poden produir o agreujar la caiguda del cabell per excés de seborrea.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Factor hereditari. L'herència pel que fa a la calvície és evident en l'home. El noi el pare o l'avi del qual siguin calbs és un candidat a la calvície, però no vol dir que ho sigui a la força. També pot ser que els gens no el facin, en aquest cas, semblant al pare. Existeixen tipus de calvície que s'inicien a la coroneta i altres a la zona frontal.

L'alopècia té un caràcter àmpliament distribuí! entre els homes i molt rarament afecta les dones.

La calvície s'inicia entre els 20 i els 30 anys; la precoç comença 2 o 3 anys abans i als 25 anys es localitza una absència quasi total a la coroneta. Les comunes, normals, s'inicien entre els 23 i 25 anys, i arriben a calvície total cap als 50 anys.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

44

ELS CANTONS Sant Cugat del Sant i ujytt (UI Vallès: (

L A

Divendres. I,S tic novembre de llW4

Vallès

\ . - t k . ' 'S ;s'> <:1

v

M E M Ò R I A

L A

Temps de verema

Mandra

I OM \S CRAC iCARRIGA

L

D

urant la segona quinzena de setembre, la m a d u r a c i ó del r a í m . e 11 u n a n v n o r ni a 1, arribava al seu terme.

Era necessari que tes bon temps perquè la maduració los òptima, d'aquesta manera es podia treure un bon producte per al celler. lli havia, durant a q u e s t s dies. una •</)('> (/(' /»()//.V leina paral·lela molt a r r e l a d a en Í//IV.V enrera. cl aquest p o b l e q u e costum per consistia a anar a v e n d r e r a ï m p e r passar els menjar als mercats comptes tic ba i ce l o n i lis . d e jornals era t/ne l'ei i .c-sa i de Sabadell. -\quesla lema cl d'un carro .1 t e Ü i d a il u r a v a ctjiiivaliti al de m c n t re li i hav i a talin a Ics \ invev i ires hniccrslins i iot. aliiuns pai'CM.- d e i x a v e n un iios J c vinva pei collir, per podeí apnititar mes la temporada. Aquesta tasca, en ésser en un momcnl de tanta tema, era portada a lerme per Ics doncs de la casa o be per algun vailet ja Ç'ÏÍihil. I íi aquest uis. a mi cm va tocai tci-la lola un.i scuc d'anvs. l'cro. a part de l ' e n r e n o u q u e portava, era un ale d'aire fresc per a l'economia del pagès, ja que aquests calcrons anaven moll be a Ics mestresses, i als vailets ja ganassots també, p e r q u è podies renovar un xic el vestuari festiu si s a b i e s d e m a n a r - h o e n el moment adequat.

I.es colles de vereniadors que es formaven eren gairebé sempre de d o s o t r e s v i t i c u l t o r s q u e tenien cario o d'algú que no en tenia i que aportava la seva feina; però, tol i així. si no n'hi havia prou. es llogava algun foraster. A aquests se'ls havia de donar allotlament i fer-los la vida mentre dures la feina. Des de molts anys enrera, el costum per passar els c o m p t e s de jornals era que el l l u u carro equivalia al de tres bracers o veremadors.

(Juan la colla decidia començar \d la campanya, sempre es tenia en compte la vinya que tenia la maduració mes avançada, si no n'hi havia cap que tingués el problema de p o d r i d u r a . per haver estat un estiu amb massa pluges.

v cremi ídors d'enguany, en què la manera de I re \illar 10 vana gaire; només alguna vestimenta dels antK s collidors. 1-oto: HLS 4 CANTONS.

Un cop acordat l'itinerari a seguir de les vinyes, es fixava el dia de començar. Aleshores era normal o b s e r v a r p e r les e a r r e t e i e s i camins de carros carregats amb portadores buides, coves, cobertes. gent a cavall o a peu amb el seu fato a coll. e l c bairejat amb earrets carregats amb caixes buides per o m p l i r i e s de raïm. per anar al mercat. Altres hi portavne a l g u n a família c o n v i d a d a p e r menjar-hi raïm i regalar-los algun cistell ple. En fi. que s'organitzava un bon garbuix de trànsit per les carreteres, mentre durava la campanya, i, a e o m p a n v a t s amb les campanes i els picarols dels b r i d o n s de les c a v a l l e r i e s que feien el transport, es demostrava l'alegria de tot un poble abocat

u5d94555

a la collita més esperada.

Un cop arribats a la v inya de torn, el seu amo es el que es feia càrrec de la direcció de la colla i decidia el lloc per començar.

Normalment ell es feia càrrec de la feina de camxner. o sia, era el que preparava la carrega per a les portadores. Un cop la carrega era c o m p l e t a , es procurava que el carro no es torbes per fer el viatge, ja que aquest era sempre el que portavav el bon ritme de la verema.

D'aquesta manera s'anava seguint l'ordre de la verema a les vinyes, fins a la seva fi. l a durada de la verema depenia molt del bon temps que faria, la colla deia v e r e m a , la g r a n d à r i a de les v i n v e s i la d i s t à n c i a d e l s e u

C O L U M N A

emplaçament del poble.

Un cop s'havia acabat i s'havien passat els c o m p t e s p e r t i nents. es desfeia la colla si els colliters eren cooperativistes, i si es feia el vi particularment, encara r e s t a v e n a l g u n e s f e i n e s al celler. Però això ja h o explicarem en el pròxim escrit més detalladament.

Recordo que quan arribava a l'estació del tren al migdia, de t o r n a d a del m e r c a t gracienc, i m'endinsava un xic pels carrers del poble, m'arribava aquella flaire tan particular de la fermentació del most i els cadells de les premses clipejant, que semblava que cantessin els goigs dels viticultors de tenir ja el vi a b o n aixopluc.

F.MMANCH CCYAS •

a Real Acadèmia de la l.engita ha produït el document que vostès ja saben. Mandra de llegir el document. m a n d r a de llegir els a r t i c l e s periodístics que miren de rebatre'l, mandra jo mateix de trencar-me el cap component aquí un escrit a m b quatre ironies o quatre fàstics. Tot és tan r e p e t i t , tan llarg, tan tediós. Per la ràdio del cotxe sento Pere Gimferrer, acadèmic de la Real. Entenc que diu que el dia que els seus col·legues redactaven el document ell no va assistir a la sessió acadèmica perquè els treballadors d'Iberia van fer vaga i no va p o d e r agafar l'avió. Es veu que si l'hagués agafat, l'escrit hauria anat d ' u n a altra m a n e r a . Iberia: una eonipanvia en desús contra la qual fan vaga els treballadors p e r q u è esta en fase de l i q u i d a c i ó . P e r ò ( i i m ferrer, propietari d'un abonament estès per la docta i oficial casa. es veu que no pot volar amb cap altra companyia que no sigui la també oficial, ni que el mon s'enfonsi ni que els acadèmics estiguin a punt de fer el ridícul ni que el català sigui tractat de r<vnaculo.

S e m p r e g l o p e j a n t el mateix suc de taronja: el dlhcria Líneas Aéreas de Esparia arruïnada i tronada, el de l'Acadèmia. el dels articles que ens posen a l'alçada del betum i el dels articles que nosaltres exprimim com a resposta. La veu de la ràdio del cotxe parla de l'experiència de volar amb globus. No és un Pere Gimferrer que rumiï alternatives per viatjar. És un esportista que diu que gràcies al globus, artefacte silenciós, ha pogut sentir el soroll a u t è n t i c del m a r . sense remors de fons. E m torno a distreure pensant en els acadèmics. i no ho voldria. Em fa mandra.

Els immortals de la llengua, amb el seu document, a remolc de tots els gasetillers de poca volada que per raons polítiques o per raons de fetge han e m p r è s la batalla contra la normalització lingüística. Els immortals afectats per la pitjor malaltia dels homes de lletres. Canvio d'emissora. Sona una cançó que en els darrers dies he sentit vint vegades. La volen promocionar. Tanco la ràdio. Poder viatjar a m b globus per sentir el soroll autèntic del mar, que potser no és altre soroll que el del silenci.

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS