Diari de Sant Cugat 066 by Diari de Sant Cugat

ELS

Divendres, 4 de novembre de 1994

MARXA INFANTIL *

A l .

I Les classificacions El llistat de tots els participants en la Marxa de Regularitat i les seves puntuacions. Planes 34 a 36

I Punt i seguit La Generalitat encara no ha aclarit si és partidària que l'EMD de Valldoreix aprovi plans especials d'equipaments. Plana 2 El tinent d'alcalde d'Urbanisme considera que Sant Cugat serà un lloc ideal per viure-hi. Plana 3 Diversos propietaris de la Floresta encarreguen la neteja de les seves parcel·les. Plana 5 Una nova conducció del clavegueram durà les aigües negres de Sant Domènec-el Colomer. Plana 6

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 66 • Any II . 200 Pessetes

L'estació del TGV Madrid-París al Vallès serà a Sant Cugat La Generalitat defensava aquesta opció, que també satisfà l'Ajuntament

• Està prevista en uns plànols del Ministeri, que abans s'hi oposava

que s'han volgut fer, la raó s'im• Sant Cugat.— El Tren de Gran posa, i en aquest cas assenyala que Velocitat (TGV) entre Madrid i des de Madrid o París no s'ha de París tindrà una estació al Vallès p a s s a r n e c e s s à r i a m e n t p e r la Occidental, entre Sant Cugat i Sagrera, i que, per tant, el Vallès Cerdanyola. Aquesta possibilitat ha de tenir una estació imporera la que la sempre havia defensat tant», ha assegurat el tinent d'alla Generalitat i inicialment tenia TGV París-Madrid passarà per Sant Cugat. Foto: ARXIU calde d'Urbanisme, Joan Franquel'oposició del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient però ara ha estat ratificada pels mateixos sa. Segons Franquesa, el pas del TGV «de(MOPTMA) i de l'Ajuntament de Barcetècnics del Ministeri en uns plànols topo- terminarà també el futur de la ciutat amb la polaritat econòmica i la instal·lació de lona, que ho trobava una clara competèngràfics que té l'Ajuntament de Sant Cugat. cia amb l'estació central de la Sagrera, «Més enllà de les manifestacions polítiques noves empreses». Plana 2.

I Economia

£1 geògraf santeugatenc Jaume Busquets encapçalarà la llista (TERÇ en les municipals

El Pryca de la Guinardera és l'última gran superfície comercial que la Generalitat aprovarà al Vallès. Plana 11

• Cultura Pep Blanes exposa els seus dibuixos sobre el romànic després de tres anys de no fer-ho. Plana 17

H Sant Cugat.— Jaume Busquests serà el cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals de l'any vinent i el president de la secció local del partit, David Sempere, ocuparà el segon lloc, segons va decidir dimecres a la nit l'executiva local. Busquets, que ha acceptat la proposta, és geògraf, pro-

Teatre Espiral representarà «Revolta de bruixes», de J.M. Benet i Jornet, a la Mostra de Valldoreix. Plana 18 El Cafè de Belgrado afegeix el «country» a la seva programació de música en directe. Plana 19

fessor universitari, director de la revista Gausac i membre del Grup d'Estudis Locals. La nova candidatura haurà de ser ratificada del dia 14 per l'assemblea de militants. La secció local d'ERC també va aprovar la renovació de l'executiva, en la qual el mateix David Sempere repeteix com a president. Plana 4.

Pujol inaugura dimarts la restauració del Monestir amb un acte obert a tothom

I Esports Àlex Corretja intentarà la seva posició al rànquing de l'ATP en el torneig de Buenos Aires. Plana 25 La Federació Catalana de Rugbi confia a tenir aviat el vist-i-plau de la federació internacional. Plana 25

• Sant Cugat.— Les obres de la primera fase de restauració del Monestir ja han quedat enllestides. El president Jordi Pujol les inaugurarà dimarts en un acte, obert al públic, en què participaran el conseller de Cultura, Joan Guitart, l'alcalde, Joan Aymerich, el director general de Patrimoni, Josep M. Huguet, i el

Marta Vidal, que fa 32 anys que juga al Júnior d'hoquei sobre herba, diu que es retirarà aquesta temporada. Plana 27

I Punt divers

president de Catalana Occident, l'empresa patrocinadora, Jesús Serra. En aquesta fase, han restaurat el claustre romànic, que ha alleugerit del pes de la segona galeria, i la sala capitular, des d'on ara es podrà accedir a la muralla romana. Les excavacions han descobert nous elements arquitectònics. Planes 13 a 16.

L'Ajuntament proposa un pla d'emergència i prevenció d'incendis marcat per l'exhaustivitat. Plana 29 El grup del 0,7% reclama que l'Ajuntament incrementi l'ajut al Tercer Món per al 1995. Plana 30 El consistori qualifica de falses i electoralistes les acusacions d'IC sobre les places d'objectors. Plana 30

icles de festa

I Apunts Més de 2.000 persones van visitar el cementiri per Tots Sants. Plana 33 Una fulla cremada il·lustra el lema de la Festa de la Tardor. Plana 33

Presència Amb aquesta edició us donaran uft exemplar de la revista Presència

Monsenyor Carles i mossèn Vivó, diumenge al Monestir. Foto: J.A.M.

•^Batejo® ecoració^íe&al^'

£1 nou cardenal i el Mil·lenari • Sant Cugat.— L'arquebisbe de Barcelona, Ricard M. Carles, va cloure diumenge el Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià. Al final de la cerimònia, mossèn Pere

Vivó va anunciar que Joan Pau II havia nomenat cardenal Carles. «Sempre recordaré que la primera missa que he fet com a cardenal ha estat aquí», va dir. Plana 32.

£§.££ .,, f„"S*è-'$fihi

RBLA. RIBATALLADA. 24 A • TEL 675 48 50 08190 SANT CUGAT

FI ICA ASAIN1 Cl GAI

L . Divendres. 4 de novembre tic 10*U

líl Ministeri de Transports preveu una estació a Sant Cugat per al Tren de (iran Velocitat. I I pas d'aquesta via ràpida per la ciutat li suposarà un nou impuls i un altre concepte de les distàncies.

L'ALCALDABI F D'FRC

F.l geògraf Jaume Busquets serà el cap de llista d'IiRC per a les eleccions del maig. l a formació independentista ha renovat també la seva executiva local, presidida de nou per David Sempere. Plana 4.

F i l I SEGUIT COMUNICACIONS

l·l 'l'ren de ( n a n Velocitat (TCiV). j aixecat les ires del Ministeri d'Obres que escurçarà distancies entre Madrid Publiques. Transports i Medi Ambient i Paris, te una parada prevista al Valies ! (VIOPTMA) i del mateix Ajuntament Occidental, entre Sant Cugat i Cer- | de Barcelona, que ho trobava una clara danyola. Aquesta possibilitat, que havia 1 competència amb l'estació central de

la Sagrera, ara ha estat ratificada pels mateixos tècnics del Ministeri. Segons el traçat del recorregut del TCiV. hi hauria una estació al corredor de Collserola. La Generalitat apostava per

aquesta opció feia temps. 1 'Ajuntament de Sant Cugat rep amb beneplàcit cl pas del T G V per la ciutat perquè -suposarà una nova concepció de les distàncies».

£1 TGV tindrà una estació a Sant Cugat El ministre Josep Borrell havia assegurat que el fet que el TGV parés al Vallès era «esbojarrat» WOI I S l'AMl

IRA

I Sant Cugat. 1 Is tècnics del Ministeri d'Obre-- Públiques, Transports i Medi Ambient han previst una estació entre Sant Cugat i Cerdanyola en el recorregut del Tren de (iran Velocitat, una via ràpida que agilitarà la comunicació entre Madrid i París i, indirectament, entre Sevilla i la capital francesa, l a Generalitat de Calalunva va defensar aquesta opció des del moment en què es va conèixer cl traçut inicial deia via fèrria, però. en canvi, el Ministeri la trobava absurda. Aquesta estació al corredor de Collserola permetria un estalvi important de temps per a aquells passatgers que no haguessin d'aturar-se a la central de Barcelona, que es situarà a la Sagrera. A mes, segons la Generalitat, si el Irc/i procedent de Madrid arribés a Barcelona per Collserola, es guanyaria temps en relació amb l'entrada per l'àrea del Besòs. Així. la via del TGV tindria un doble traçat, l'n entre Madrid i París, que suposaria l'estació prevista a Sant Cugat o Cerdanyola, i un altre que es desdoblaria cap a Barcelona. Aquesta alternativa significaria encara un nou avantatge. i es que es podrien fer circular més trens en un traçat o en l'altre. Segons un mapa tipogràfic del Ministeri d'Obres Públiques, el Vallès Occidental tindrà una estació del TGV que es podria situar entre Sant Cugat i Cerdanyola, aprofitant la línia fèrria que ja existeix entre Mollet i el Papiol, l.a Generalitat ja havia proposat que l'estació abandonada de Sant Cugat que hi ha en aquesta línia es remodeles per acollir la delTGV. «La raó s'imposa» I 'Ajuntament

Aquest traçat estalviarà molt de temps als viatgers que facin el trajecte Madrid-París i a la inversa

de Barcelona

El tinent d'alcalde d'Urbanisme considera que l'arribada del TGV impulsarà la ciutat i la comarca

ELS TRAÇAT DEL TGV PEL TERME DE SANT CUGAT

<i;if'k: f-.I.I'l.'N'I

també es va oposar a aquesta idea perquè considerava que una estació al Vallès Occidental era 'esbojarrada» i que no tenia cap sentit. El consistori de Sant Cugat. per la seva part. defensa aferrissadament aquesta possibilitat.

«Més enllà de les manifestacions polítiques que s'han volgut fer. la raó s'imposa, i en aquest cas assenyala que des de Madrid o París no s'ha de passar necessàriament per la Sagrera, i que, per tant, el Vallès ha de tenir

una estació important», assegura el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, que considera que el tram Mollet-el Papiol, que travessa Coll Fava. és el més indicat per acollir l'estació Respecte al futur de Sant Cu-

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

La Generalitat no ha aclarit encara si és partidària que l'EMD aprovi plans especials d'equipaments < t IIA t T.RNADAS

H Valldoreix. I. equip de govern de IT.MD no ha rebut encara cap resposta de la Conselleria de Governació que aclareixi si Valldoreix pot. dins cl marc legal. aprovar o no plans especials d'equipaments. tal com reclama. Mentre la Generalitat no es pronunciï, la Junta de Veïns no aprovarà el conveni competeneial que va ratificar per unanimitat fa dues setmanes el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat. Va ser just després d'aquest ple que van sorgir les desavinences. L'equip de govern de Valldoreix

es va adonai llavors que segons aquest conveni no podien aprovar plans especials d'equipaments. Valldoreix vol aquest competència perquè considera que. de fet. la resolució de la consellera Maria Uugènia Cuenca, en la qual es basava la redacció del conveni. ja els la concedia. Però tot depèn dels ulls amb què es llegeixi aquesta resolució. perquè des de Sant Cugat s'ha interpretat el contrari. L explicació a aquest garbuix, segons l'equip de govern de l'EMD. es molt senzilla: l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, els va prometre

una cosa que desprès no ha complert. Lluís (iinjaume assegura que va obtenir «el compromís telefònic del senyor Aymerich que Sant Cugat cediria a Valldoreix la facultat d'aprovar plans especial-- d'equipaments». Aquest acord verbal, segons (iinjaume, es va produir just cl dia abans que el ple aprovés el conveni de cessió de competències: «Confiant en la paraula de l'alcalde, jo vaig donar el vist-i-plau públic al document». De moment, Aymerich no s'ha pronunciat sobre aquesta hipotètica promesa. Per tot això, l'EMD ha demanat

a la Generalitat que aclareixi la seva postura, (iinjaume diu que la Conselleria els ha assegurat queia seva voluntat era atorgar-los aquesta competència, però que la redacció d'aquest punt de la resolució va ser desafortunada. De moment no hi hagut cap resposta oficial que confirmi aquesta suposició; l'LMD espera que arribi aquesta setmana. Mentrestant, l'aprovació del conveni competeneial queda paralitzada i també. segons va advertir Gínajaume. les negociacions per elaborar un nou conveni econòmic entre les dues administracions.

gat, també és molt important instal·lar-hi aquesta estació. LI pas del TGV per Sant Cugat «determinarà també el futur de la ciutat amb la polaritat econòmica i la instal·lació de noves empreses», segons Franquesa.

Nova reunió de la comissió de seguiment de la planta • Sant Cugat.— La comissió de seguiment de la planta esterilitzadora de residus sanitaris que s'ha instal·lat a l'Hospital General de Catalunya es tornarà a reunir avui al vespre al Casal Cultural de Mira-sol per intercanviar les últimes novetats sobre aquest equipament. La comissió, que es va crear per poder seguir de prop les activitats de l'equipament, l'integren representants municipals. encapçalats per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, junt amb veïns de Mira-sol. De moment, tres associacions del districte estan ultimant els tràmits per presentar un recurs contenciós contra la planta davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. , c.C.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

URBANISME El Sant Cugat que s'està construint ara contribueix al model de ciutat que l'equip de govern va dibuixar quan va accedir a l'Ajuntament, l'any 1987.

El creixement moderat i una ordenació en la qual els nous barris s'integrin perfectament amb els que ja existeixen són els clars objectius de l'àrea d'Ur-

banisme. Aquest perfil de la ciutat es concreta amb la urbanització de les zones de Coll Fava, que serà la nova entrada de Sant Cugat, la Torreblanca

i Sant Domènec-el Colomer, i es completarà amb l'arranjament del centre històric i la utilització màxima de les noves infraestructures viàries.

J O A N F R A N Q U E S A i C A B A N A S . Tinent d'alcalde d'Urbanisme

«Els nostres fills estaran orgullosos de la seva ciutat» Central en la integració dels santÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— De quina ma- eugatencs? —«Aquest és un bon exemple nera s'està assolint el model de de la funció que tenen els espais ciutat que s'havien plantejat? verds en la vida de la ciutat, que —«Fer una política única no va en benefici de la col·lectivitat. és fàcil en la mesura en què ja Cada vegada més gent utilitza tens realitats diferents que s'han aquest paratge, molt maco, per de mantenir perquè formen part al passeig. El ciutadà gaudeix d'adel Sant Cugat actual, i ho conquest espai en la seva vida pública tinuaran sent del Sant Cugat del i no és simplement un jardí. Ens futur. El nostre plantejament era vam preocupar que hi cresquessin el d'omplir les bosses que hi ha les espècies autòctones, pensant al centre de la ciutat que hisen el que quedarà per a la ciutat. tòricament no es van urbanitzar, Aquesta àrea s'anirà ampliant cap i que estan delimitades per rieres. al turó de Can Matas per esL'edificació que nosaltres hem devenir un veritable Parc Cenideat per a aquesta urbanització tral». és plurifamiliar, d'eixample, i amb grans espais verds que entren al —De ben segur, el projecte de centre de Sant Cugat, que l'antiga Coll Fava és un altre bon exemple ciutat no tenia i que considerem d'aquesta ordenció del Sant Cugat molt necessaris. I aquests nous de demà. espais urbans no s'incorporen no—«L'Ajuntament ha fet un semés per als veïns de la zona, sinó guiment acurat, com ha de ser, per a la col·lectivitat pre-existent.» de fet. Hem intentat acoblar els interessos de l'administració local —Un altre dels objectius que amb els dels inversors i promotors. s'ha marcat l'Ajuntament és el d'aColl fava té 54 hecconseguir un creixetàrees i podria hament racional. «Sant Cugat no pot ver estat una zona —«Hi ha una poquedar reduït a la molt densament política de contenció blada. Però hem de creixement. El condició de ciutat aconseguit que l'esPla General Metrodormitori. Els pai públic represenpolità preveia per a ti una mica mes del Sant Cugat un augdistrictes, els barris de 70% del territori. ment de població nova creació i el centre Els torrents i els molt agosarat, al boscos de ribera voltant dels 180.000 han de trobar un punt continuaran sent el habitants, la qual comú d'identificació. que són. La ciutat cosa hauria fet molt que es fa participa, Es bo que els nous desagradable viure a efectivament, d'aSant Cugat. Així, al veïns de Sant Cugat se questa ordenació que és immediatasentin més vallesans i racional. Coll Fava ment adjacent al està destinat a ser, centre urbà l'incomenys barcelonins» en el futur, la gran porem sòl nou, amb porta d'entrada de una densitat relatiSant Cugat, vertevament baixa, brada en l'avinguda de Francesc menys sostres, i amb espais públics Macià.» molt importants. Perquè jo mantinc la teoria que les plusvàlues —També han contribuït en que genera l'urbanisme han de aquest model de ciutat les rondes revertir en tota la comunitat.» i Yhipòdrom que enllaça l'àmplia xarxa viària que es concentra a —De quina manera contribueix Sant Cugat. la ubicació de Sant Cugat en l'ordenació de la ciutat? —«El fet de pensar en aquestes grans xarxes de comunicació res—«La nostra és una ciutat que pon a dos objectius: en primer es troba en un punt privilegiat. lloc, afavorir el trànsit del conI això ha generat una zona deductors que s'havien de traslladar dicada al sector terciari i una ind'un municipi a un altre i volien tensa activitat econòmica que tamestalviar-se el pas pel centre de bé contribueix a donar personaSant Cugat. L'altre objectiu era litat a Sant Cugat. La implantació el de plantejar la revitalització del de les empreses, més la política centre històric de Sant Cugat. de ciutat que estem fent, més alPensar en carrers per a vianants tres noves infraestructures que poo reduïts a la circulació de cotxes, den venir, configuren un Sant Cucreació d'espais de passeig, zones gat del futur molt atractiu. La de dotacions i aparcaments púnostra idea d'urbanisme, en deblics, exigia vies alternatives prèfinitiva, és aquella que permet als vies per poder circular.» santeugatencs sentir-se orgullosos. Sant Cugat, que durant molts anys —En quin punt es troba l'estudi ha gaudit d'un entorn envejable, per a l'arranjament global del ha de mantenir-lo també per al centre? futur.» —«Aquest projecte continua. —Quina és l'aportació del Parc Com a inici, podem prendre per

^~"\^^

£ Domingo, 10, baixos

<T77~

~ - \ ^ PUBLICITAT DIRECTA

* Apartat de Correus 395

Tel 589 23 71

V4^ \yvumv*

VA1XEXPRES MANIPULACIÓ I ^ \ 08190 San» C u g a t / KecoSdaa DISTRIBUCIÓ DE TOTA \ ^ del V a l l è s / / ^ CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA ^-s. domat

^ " ^

Joan Franquesa, un santeugatenc de mena que vol una ciutat que sigui un orgull per a ics generacions futures. Foto: J.A. MULA.

A L'HIVERN A l'hivern pensi també en AIGUA VERD per conservar impecable la seva piscina, i per només 12.000 ptes. al mes, productes químics inclosos.

LA SEVA P I S C I N A S E M P R E META

/L·A^Mx.s.c.

s C/Santo

exemple el carrer Major, que ara ja ha començat a pavimentar-se. La gent entendrà el que volem fer quan s'acabin les obres. Aquesta és l'essència de la política que seguirem, a poc a poc, en els propers anys. En la mesura que Coll Fava s'acabi, ens anirem plantejant els nous carrers que es poden tancar al trànsit o fer-los més còmodes per al passeig. Un dels aspectes més importants que s'ha d'estudiar és la situació dels aparcaments públics, que han de dissuadir els conductors que agafin el cotxe per anar al centre. Aquest és un estudi viu, obert, que a mesura que s'avança es concreta. Els carrers Major i Plana Hospital participen d'aquest estudi». —La iniciativa de Promusa també intervé en el model de ciutat? —«Promusa ja té història, i és que ha ajudat moltes famílies santcugatenques a quedar-se aquí. Els pisos, a més, en edificar-se a les noves bosses de població estan aconseguint que els nous veïns tinguin una referència clara del que és Sant Cugat. Contribueix a fer un urbanisme més humà.» —Ara és temps per invertir en grans infraestructures? —«Ara és el moment per al centre, i fer urbanització allà on faci falta. Un primer pas és el cobriment de la riera; també s'ha d'avançar en l'arranjament dels carrers dels districtes i els que falten al centre.» —S'urbanitzarà la Torre Negra? , —«És sòl urbanitzable no programat i, per tant, l'Ajuntament encara hi decideix. Està clar que en aquesta àrea tan nostra mai no hi deixarem edificar.»

£ÚSUí

V.IÏKJN Sf.

URBANA, INTERURBANA 1 INTERNACIONAL

589 25 29

MERD

PIMMUM f MANTINMMMTS

C. Dos de maig, 25 Sant Cugat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S ,' Divendres, 4 de novembre de 1904

POLÍTICA

El geògraf santcugatenc Jaume souets encapçalarà la llista d'E Busquets encapçal ERC David Sempere, president de l'exeeutiva, anirà de número dos a les municipals CE1.IA ( 1KN M ) \ s

I S;int Cugat Santcugatenc. geògraf i professor d'universitat. director de la revista (iiinViíi i membre del ( i r u p d'Estudis LoeaK. Jaume Busquets seia el eap de llista d'Esquerra KcLa seeeio local d ' L R C havia avançat que el partit estava establint contactes amb professionals i intel·lectuals vinculats a la ciutat per encapçalar la llista per a les eleccions municipals del maig del 95. J a u m e Busquets, de 41 anvs. respon al perfil que declaradament buscava el partit: una persona coneguda, de mitjana edat. amb un pes a Sant Cugat. vinculat al mon veïnal, associatiu i cultural, amb una imatge de seriositat i credibilitat. Les múltiples facetes de Busquets, sempre en l'ambit pedagògic. s'han desenvolupat en un àmbit restringit: geògraf de carícia i professor a la Universitat de Barcelona de professió, Jaume Busquets ha estal un dels principals impulsors de la revista d'historia local (iiiutae, que va néixer ara fa tres anvs amb l'objectiu de potencial i difondre els estudis sobre Sant Cugat -.amb un caire divulgatiu». segons declarava en una entrevista publicada al número 59 d'Lis 4 Cantons, del qual es col·laborador de la secció d'opinio. Ls membre també del ( i r u p d'Lstudis Locals, un col·lectiu que aplega historiadors, geògrafs, arquitectes i altres professionals de la ciutat. l.'ohra per als nens Més conegut probablement és /:/ meu llibre de Sant Cugat, del

publicaria de Catalunva a les properes municipals, segons va decidir dimecres l'exeeutiva del partit. La seva candidatura s'haurà de ratificar en una assemblea el proper dia 14. però Busquets ja ha acceptat la proposta de

la secció local. L R C ha donat així les primeres passes cap a les municipals: a banda d'escollir el seu candidat, ha renovat la seva executiva local, que torna u encapçalar David Sempere. que serà el n ú m e r o dos de la llista. Aquest ha estat el pas definitiu del partit republicà en la preparació de les properes eleccions municipals. Però hi ha altres novetats: abans d'elaborar detalladament l'estratègia a seguir. E R C va tornar a escollir els membres de l'exeeutiva en una reunió que la junta va fer dimecres a la nit. Nova executiva

David Sempere

a l'esquerra-- i Jaume Busquet

qual és coautor, una obra que acosta de forma pedagògica la ciutat als nens de totes les escoles públiques. D'aquí a poc en publicarà la guia del professor. La llista seria molt més llarga: com a mostra, és també un col·laborador habitual del ( i r u p de Natura, sobretot en la defensa de

\R\Ii:

la zona de la Torre Negra. Està confirmat que Jaume Busquets, que actualment no milita a cap partit, ha acceptat la proposta que li ha fet L R C , encara que la seva candidatura l'haurà de ratificar l'assemblea de militants del proper dia 14, on en principi no s'espera cap sorpresa.

David Sempere, que ocuparà el segon lloc de la llista darrera de Busquets, repeteix com a president de la secció local del partit. Pel que fa a la resta de càrrecs, Eduard Pomar s'encarrega de la secretaria. David Bajona continua com a cap de les joventuts del partit i Sebastià Cros com a tresorer. La resta de l'exeeutiva la formen Patrici Cros. Jaume Sallés, Jesús Pic i Joan Vives. Sempere ha ratificat que l'estratègia electoral del partit s'estructurarà entorn de quatre grans eixos: la defensa de la identitat de Sant Cugat, el reequilibri entre el centre i els districtes, la potenciació de l'entorn natural ( a m b especial èmfasi en la defensa de la Torre Negra) i la discussió sobre l ' e n d e u t a m e n t m u n i c i p a l . Tot amb la mirada posada en el principal repte que es planteja E R C , en paraules del seu president: «Tornar a entrar a l'Ajuntament. una possibilitat que considerem assegurada».

El candidat d'UNIS a les municipals es presenta avui en societat ( I I.[A(T"R\A1)-\S

• Sant Cugat. La seva candidatura per la Unió d'Independents de Sant Cugat (UNÍS) ja es va lei publica al congrés que cl partit va celebrar fa dues setmanes. però la presentació oficial es tara aquesta nit en un sopar al restaurant Vall d'Or de Valldoreix. Josep Maria Llauradó, advocat de protcssjo, exposarà avui els principals trets del prouraina electoral que U N Í S ha començat ja a elaborar a sis mesos de les eleccions muncicipals. Llauradó justifica aquesta antelació perquè <• d'aquesta manera hi ha temps suficient per preparar les coses a consciència i amb la responsabilitat que d e m a n a - . La formació política santeugatenea enceta aquesta clapa fins al maig de l'any vinent amb una idea principal: que les decisions que es prenguin des de l'Ajuntament i que afectin a Sant Cugat - m i depenguin de criteris polítics que ens arribin des de Barcelona o de Madrid», segons s'explica en l'esborrany de l'ideari del partit. U N Í S vol transmetre als ciutadans la idea que la formació pot oferir una «gestió independent» per a la ciutat feta pels mateixos ciutadans. A m b el /ema Sani C 'ti^at. nies.'. UNÍS fa dotze propostes de gestió) de la ciutat en un programa que introdueix el periodista Ramon Barnils. Algunes de concretes són la creació) de tres patronats: el de cultura, el d'esports i el de comerç i turisme, que servirien per potenciar aquests sectors dins la ciutat. El partit independent reclama també que l'Ajuntament. com a administració, s'obri més als ciutadans i que la gent de la ciutat participi més directament en la presa de decisions, per mitjà. per exemple, de comissions consultives.

HABITATGE

Els adjudicataris de Promusa comencen a triar els pisos dels diferents règims L'empresa construirà 161 pisos per al 96 ANC.t 1 S CASTUERA

I Sant Cugat.— Lis adjudicataris dels pisos de règim especial de la promoció d'enguany de Promusa van signar aquesta setmana el contracte de compra del seu nou habitatge. Lis propietaris dels pisos de règim general i de lliure laxat ho far.in en les properes setmanes, entre el 7 i el 21 de novembre. L'n total es construiran Id 1 cascs. El repartiment dels pisos s'ha fet un cop el consell d'administració de l'empresa municipal de promocions Promusa aproves les llistes definitives dels adjudicataris i les llistes de r e s e n a . En la promoció per al ''d. s'edificaran 25 cises de regim especial. 5(> de preu lliure laxat i Sil mes de règim general. Abans de repartir els habitatges. Promusa convocarà una reunió) informativa amb els propietaris. Els responsables de l'empresa municipal ja havien lliurat als adjudicataris un dossier on s'especificava cada proposta de pis i els tipus de contractes. La primera reunió explicativa, amb les 25 persones que tenen opció als pisos de règim especial, ja es va fer a finals d'octubre. Després se'ls va convocar un per un i per ordre de llista perquè eseollissin la casa

i en fessin la reserva. Es en aquest m o m e n t quan els propietaris poden renunciar al pis que els ha tocat després de seguir els diferents criteris que regeixen per adjudicar-los. Segons Francesc Pérez, gerent de Promusa, no hi ha gaires persones que rebutgin al pis que els ha tocat, tot i que depèn del tipus de règim. 'Normalment la gent no renuncia a les cases. El que sí passa és que com que es tria per ordre, ens trobem que hi ha qui hi renuncia p e r q u è l'habitatge que queda disponible no s'ajusta a les seves necessitats. LI que fa el núm e r o c i n q u a n t a , per exemple. quan arriba per triar el pis es troba amb un d'una habitació quan la seva família te cinc membres». Q u a n passa això es convoca el primer de la llista de reserva perquè decideixi si l'interessa o no el pis. Aquesta mateixa operació la repetiran, a partir de la propera setmana, la resta dels adjudicataris dels règims general i lliure taxat. «El dia 7 vindrà el primer de la llista de règim lliure. i començarem a triar amb el mateix procediment. Sí hi ha una renúncia en aquesta tipologia de règim, anirem al primer de la relació de r e s e n a i el convocarem. I el mateix passarà amb els 80

Un dels edificis que promou Promusa a la ciutat. Foto: MANE ESPINOSA. adjudicataris del règim general», va puntualitzar cl gerent, Francesc Pérez. Paral·lelament al repartiment dels pisos. Promusa traurà a concurs les bases per a les obres de construcció) dels 161 habitatges de la promoció del 94. Les previsions indiquen que els blocs començaran a edificar-se el primer trimestre del 1995 i que estaran en-

llestits l'estiu del 1996. Aleshores, ja es podran lliurar als seus propietaris. que ara estan triant els seus futurs pisos. Amb la construcció) d'aquestes cases, Promusa haurà assolit la xifra dels 500 habitatges des que es va crear l'empresa. l'any 1989. El procés d'adjudicació que es porta a terme aquests dies és el mateix que van seguir altres fa-

mílies santeugatenques a finals del 1992. amb la promoció que s'ha anat lliurant aquest any. La empresa municipal Promusa espera donar les claus dels últims 45 habitatges del Colomer I en pocs dies, i en qualsevol cas. ho farà abans no acabi l'any. La resta dels pisos d'aquesta promoció s'ha repartit en aquesta mateixa àrea i també a Can Ganxet.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

MEDI AMBIENT

Propietaris de la Floresta encarreguen la neteja de les seves parcel·les S'espera que més particulars s'hi afegeixin XAVI CAVA

• La Floresta.— Una empresa de manteniment de boscos ha estat contractada per un dels principals propietaris de terrenys de la Floresta per dur a terme la neteja d'algunes de les seves parcel·les. Els cinc terrenys afectats, que s'estan netejant des de la setmana passada, sumen entre 15 i 20.000 metres quadrats. A aquesta iniciativa es pretén que s'hi afegeixin el màxim nombre de propietaris de parcel·les. La neteja dels terrenys es fa amb eines manuals, sense la intervenció de maquinària pesant, i la porta a terme l'empresa Manteniment de Boscos i Parcel·les Jordi Sellarés, que també ha realitzat la neteja d'algunes de les zones afectades pels incendis d'aquest estiu a la zona d'Abrera. Els treballadors d'aquesta empresa s'estan trobant amb una vegetació molt densa, que destorba el creixement dels arbres, i la major part de la qual no ha estat tocada mai. Les parcel·les afectades per la neteja no són forestals, sinó que estan classificades com a urbanes, és a dir, terrenys on es pot edificar. En aquest cas la neteja i el cost que aquestes comportin corresponen exclusivament al seu propietari. Respecte als terrenys considerats forestals, es pot demanar una ajuda per subvencionar part del cost al Departament de Agricultura, Ramaderia i Pesca, sempre que es presenti un projecte d'explotació per als terrenys. En aquest cas, i pel que fa a Sant Cugat, l'Ajuntament fa de mit-

jancer amb la Generalitat per tramitar la sol·licitud. Segons Jordi Farrés, tècnic de l'Ajuntament, aquest tràmit proporciona dos beneficis: es netegen els terrenys i, a més, hi ha una rendibilitat. Neteja col·lectiva Emili René, secretari de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, remarca la importància d'aquesta iniciativa en un districte tan castigat pel foc, i on la proximitat de Ics cases a un bosc pel qual no s'ha tingut cura mai pot crear situacions d'alt risc com les viscudes aquest estiu. René espera que aquesta iniciativa serveixi d'exemple a la resta de propietaris perquè s'hi afegeixin i es faci una neteja de totes les parcel·les urbanes. El secretari de l'associació de propietaris considera que molts propietaris de parcel·les no es decideixen a desbrossar-les per mandra a portar a terme els tràmits, i pels costos que comporta. És per això que espera que ho facin ara, quan ja hi ha una empresa contractada i el preu de la neteja es pot reduir

Les obres de neteja de les parcel·les es fan sense maquinària pesant.Foto: MANÉ FISPINOSA. respecte del que seria el cost normal de neteja. En aquest sentit, René ofereix els serveis de la seva associació per portar a terme les gestions. Zones forestals Pel que fa a les parcel·les considerades forestals, encara no s'ha decidit com i quan portar a terme

la neteja. Segons René, l'associació de propietaris ja ha mantingut alguns contactes amb diferents administracions. El recentment constituït Grup d'Autoprotecció de la Floresta podria, segons René, participar voluntàriament en les feines de desbrossament, sempre que es fes amb assessorament tècnic per tal d'evitar malmetre

cl bosc. Des de l'Ajuntament, se supedita qualsevol acció a la confecció del pla de prevenció d'incendis i a la seva comissió de seguiment, que es qui pot decidir com executar la neteja. En qualsevol cas, l'Ajuntament considera que aquest assumpte s'ha de tractar per mitjà del consells de districte.

MEDI AMBIENT

Residu Mínim obre un espai on es podran portar restes de la poda, nma i objectes voluminosos Una enquesta avaluarà l'ús d'aquest servei XAVI CAVA

• Sant Cugat.— Residu Mínim ha obert un nou espai on es podrà portar les restes de la poda, runa i objectes voluminosos, i que va començar a funcionar el 2 de novembre. Aquest espai municipal es troba a la carretera de Sant Cugat a Rubí, darrera l'institut de formació professional, i estarà obert de dimarts a dissabte de les 10 del matí a les 2 del migdia i de les 4 de la tarda a les 8 del vespre. Els diumenges obrirà de les 10 a les 2 del migdia. Aquest espai s'obre per facilitar la recollida de restes de la poda i objectes voluminosos i comportarà l'eliminació dels contenidors de restes de la poda de Mira-sol, les Planes, la Floresta i Valldoreix. El sistema actual de recollida a domicili no canviarà. La recollida de restes de la poda és gratuïta fins a un volum d'l metre cúbic, a partir del qual el cost és de 500 pessetes per metre cúbic. Les restes recollides per aquest

15 anys treballant amb art

servei són un bon adob per a la terra, per la qual cosa són triturades i emmagatzemades per al seu ús futur. Pel que fa als objectes voluminosos, si es troben en bon estat són introduïts de nou al mercat per al seu ús i, en cas contrari, es desballesten per aprofitar-ne els submaterials resultants com a fusta o ferralla. En el cas de la runa, la seva recollida no es feia fins ara, i té com a finalitat servir de material de rebliment per a unes obres del municipi.

Visitar una exposició de pintures, comprar una obra d'art o emmarcar una pintura, és possible fer-ho en un mateix establiment de Sant Cugat: Plus-Art i Febo, dos espais de qualitat a la rambla Ribatallada, núm. 6 int.

plus § art Espai d'art i enmarcació Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d ' u n s professionals que coneixen l'art de p r o p facilita l'elecció d'un o altre color, fornia o material. A més, hi ha motllures decorades a mà, miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

Enquesta valorativa Coincidint amb el primer any de funcionament de les recollides selectives a Sant Cugat, Residu Mínim vol portar a terme una enquesta per tal d'esbrinar el grau de coneixement i d'ús d'aquest servei per part dels santcugatencs. L'enquestat ha d'avaluar el correcte funcionament del servei, explicar si els seus hàbits han variat des que el coneix, i quin coneixement té del problema dels residus.

Aquarel·les novembre 1994

UUftWIfiU

«ppcilí 20 ANYS A SANT CUGAT Valldoreix, 47 Sant Cugat del Vallès

Telèfon i Fax 674 96 02

% PAPERERIA TÈCNICA I ESCOLAR ( - , ENCUADERNAC1Ó EN DIVERSOS SISTEMES % REPRODUCCIÓ PLÀNOLS ^ PLASTIFICACIONS-TOT PERA L'OFICINA % FOTOCÒPIES COLOR LÀSER

plus Q ari

febü

Espai dar t i enmarcació I Rbla. Ribatallada, 6

Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

P U N T

I S E G U I T

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1494

SERVEIS

Una nova conducció durà Ics aigües negres de Sant Domènec-el Colomer Les obres s'acabaran al desembre \ A \ 1 CAVA

• Simt Cugat. l'nu nova conduecio del clavegueram s'cslà construint paral·lelament a l'antiga xarxa entre els carrers Torrent de la Bomba i Bonaventura. Amb aquesta obra es pretén doblar la capacitat de la \ a r \ a . que ha de suportar la pressió del creixement urbanístic de Sant Domènec i el Colomer. Les obre-- tenen un pressupost de 2~ milions i no s'acabaran fins a començament de desembre. Amb el desdoblament d'aquest liam de cla\cuuera es vol evitar possibles problemes derivats de l'augment del cabal, degut a les noves urbanitzacions construïdes als sectors de Sant Domènec i el Colomer, segons explica el regidor de Manteniment, Obres i Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens. I I tram afectat té uns 300 metres de llargària, connecta el cai rei Torrent de la Bomba amb el carrer Bonaventura i desemboca a la riera de Sant Cugat. travessant bona part del mateix Torrent de la Bomba. Aquesta / o n a era un dels punts conflictius de la xarxa de conducció d'aigües negres de Sant Cugat. D'una banda, hi convergeixen ramals de part del centre de la població, als voltants del c a r r e r Alfons Sala i de Can (ianxet. De l'altra. s'hi ha d'afegir la unió al col·lector dels ramals pmvinents de les noves urbanitzacions del Colomer i de part de Sant Domènec, que havien creat ja petits problemes de sobrecàrrega. .Amb el desdoblament es pieten evitat que es repeteixin

o s'abreugin aquests problemes. Aquesta part del clavegueram desemboca a la riera de Sant Cugat. a l'anomenat vessant Besòs. Les obres tenen com a finalitat construir un nou conducte, paral·lel al que existeix actualment, i. com aquest, de 50 centímetres de diàmetre. Per realitzar l'obra s'ha de perforar la base de formigó de la claveguera, instal·lar-hi la canonada i cobrir-la novament de formigó. La nova canonada es de PVC. un material molt resistent a la corrosió que provoquen les aigües negres. Treball manual l a feina s'ha de realitzar manualment. sense la participació de maquinària pesada, ja que el tram de claveguera on es realitzen les o b r e s es massa estret p e r q u è aques'.a es pugui fer s e n i l . D'aquesta manera, fins i tot la runa creada en obrir el t e n a s ha de treure a mà i s'ha de sortir de les obres per escales portàtils, l'et aquesta raó les obres es porten a terme amb molta lentitud i comporten tina elevada quantitat d'o-

l.es obres de desdoblament del clavegueram al carrer Torrent de la Bomba. Foto: JA. Ml'LA. peraris treballant-hi. El pressupost calculat del desdoblament és de 27 milions de pessetes, prop de la meitat dels quals són aportats per la Diputació de Barcelona mitjançant el pla de cooperació d'administracions locals, un pla bianual que subvenciona obres d'aquest tipus. L'altra part del pressupost la proporciona l'Ajuntament de Sant Cugat. La major part de les obres es duen a terme fora de la vista del públic, ja que es fan a l'interior de la volta del clavegueram, a excepció del punt per on s'entren

els trams de canonada de P V C i es preparen els materials de l'obra, situat al carrer Torrent de la Bomba. La feina va començar el dia 13 d'octubre passat, i es preveu que estigui enllestida la primera setmana de desembre, segons Joan Recasens. La data de tinalització es podria retardar en cas de pluges, ja que les obres s'haurien de deturar. Xarxa dividida LI clavegueram de Sant Cugat te dues xarxes paral·leles, però separades. Les aigües pluvials es

canalitzen per grans conductes connectats a les principals rieres de la població, i que han de suportar un volum d'aigua molt gran en breus períodes de temps. Les aigües fecals es condueixen per canonades molt menors, que sovint es troben al costat o sota la conducció d'aigua de pluja. Tot i això, en alguns casos es produeixen filtracions d'aigües residuals a la xarxa major. La causa és que alguns constructors, especialment a zones residencials. uneixen en una mateixa canalització les dues conduccions.

Relació d'establiments adherits a Sant Cugat Comerç Adriano Altra Ancona, Merceria Auguet Joiers Borgaso, Boutique

Benéfton Bib's Sant Cugat

Aluminios y Cristaleria Moyano Afamis AuxVyd Birbe Carp. Arum y PVC M lomena Carré Mobles Centre Jardineria Sani Cugat

BodyBody

Decmo Decoració - Gpo. lJóber

M a n t ó Cofats CattHM CoJcals BartroS

Decor House

Campmony Centre d'Estètica Qoiros Centre Ostke Soldon Geles Cardona Confecciones Ana Carseteria Mocgo Corre Corre

Cutorió Oidó EUn Esports Tecroneu Farmàcia Beringues GÜdo Gtoco Gutiérrez

IberpJon • Agència Vloltjes inSm Joguines Morga Joguines ttins t a l l a r de l'Esport LoOtaufdea La Peco LsToscana Isvi's Store Sant Cugat Lucas Sports l'Arak Irnapnari U n t a i a Patata

Maria

Doriole Drogueria Can Moro Duaso López Elèctrica Sant Cugat Estifmon Parquet Expo Cuino 2000 Ferreter» El Pont Ferreterio Sos Ferreteria Sabadell Ferro i Fusla Bomteria Elta Flors i Plantes del Volés Flors i Plantes Sant Jordi Flors Riera Foap Frecteso F. Papiol

Garpevates Gonu Huminarión Indubruc Jaume Roca, Decoració lo BoSga d» Pervkati La Casera i'm Munta Rota Majtk Manel Ruiz Marcs Matshsseria Sabana Més Maco Mobles CasraMtn Mobles J. Solé M.

Meralis Perfumeria Mataria Perita Nnamvarez Ontx Òptica fetura Òptica Mra-sal Òptka Rwirtal Optico Sort Cugat Poparozzi Perruqueria Carrera

Presenza

Tertúlia

Sant Cuaat Esports Squash Oub Sant Cugat Tofers Tintoreries Sant Cugat Tol Punt Trevi Verí Viatges Cescés Viatges Enredat Viatges Mednerrànea - Aster

COMERÇ

Zoooi Trovel

18 Pool Comunicaria Ad. Finques Casas Ad. Loteries núm. I Arpafi Autoescolo Sant Cugat

V\ PV }?ï

Bonco Central Hispano Beep Cash & Carry Castellví Motor C. Refiat). Susana Hicoletti Contrallum Copimalgo Copy Gràfic Ct isol, Oficina Tècnica Chic Sant Cugat Edicions Vídeo Volies Escola d'Inform. St. Cug. Finques Gironeía Folo Llamas Folo Vídeo F.R. Gestor Assegurances Gym Black Sant Cugat Gràfiques Celar Grup Em* de Serveis Indhfer J.G. Agencia Seguros JJ.D ierve'is Informàtics La fauna Maskola M.R.W. • Missatgers Zero Novotel BCN-Sant Cugat Ofinova Ordinaiocs Papereria Planas Ramon Grau Publicitat Reparacions Bel Sant Cugol Consulting Sant Cugal Gestió Taller Mecànic J. Trobol Vídeo Club Sant Cugat Zoom Centre de la Imatge

Rodó Sanbec Sant Cugat Jordi Serveis Rusangas Seyot

Pep's

SANT CUGAT

Ortnflar Pintores Cabanas Promoresto Regals Garbí Ridax, Decorarien

Alimentoció CortieDa Alimentació Guimerà Autoservei Mos Roig Autosei vicio Rubio Bokatos Cafès Pere Buscotló Carnisseria Alfons Carnisseria Cano Carnisseria Sagarra Carnisseria Tuoau Celler Buscotló Crepes & Crepes Dislop Pràctic Mariana Dolcets El Meson Fruites Benito Fruites i verdures Carmeta Gelats Artesans Pros Gerd Josefruits Juliana Cansaladeria J. Grau Cansaladeria Maria Griful Mary Fleca Artesana Miquel Vila Cansaladeria Pastisseria Sàbat Polleria Sant Cugat Queviures Jordi Restaurant La Fonda Ribera Manero Rondes Sup. Català - Tandy Supermercat Vilaró Teca Sàbat Vallès Pa Vins Noé

Va Bene Vila Bectrollar Visió 6

Per aconseguir els "GRUMS", demaneu-los als establiments amb el distintiu a la porta o a l'aparador i us els oferiran amb la vostra compra. Els àlbums són gratuïts. Guanyeu 5.000 ptes. en articles o serveis indefinidament.

ENSENYAMENT

PASTISSERIA - BOMBONERIA

I TRAMITACIÓ

ma ™.

EaEyjtmesa

, _ mz

SANT CUGAT Villa, 1

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

Tel. 674 42 00

DE PERMISOS

LA SOLUCIÓ ESTÀ EN ELS NOSTRES SERVEIS

DE CONDUCIR

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

H0STALERIAI RESTAURACIÓ • Servei de neteja de cambres • Neteges generals, de xoc i manteniments • Distribució de productes de reposició, netejo, higiene i desinfecció

la botiga óef

peryoen*

• Accessoris pet a lavabos i vestidors: dispensadors de sabó líquid, paper higiènic, tovalloles de paper, etc.

Tapisseria matalasseria,

INDÚSTRIA I O F I C I N A • Neteja i manteniment

cortines

• Neteja puntual, de xoc o final d'obro

LES MILLORS BOTIGUES. LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS B complements

• Desinfecció i desinsecfació •Tractament de tot tipus de superfícies

per a

• Distribució de productes de reposició, netejo, higiene i desinfecció

decoració Valldoreix, 45-47 Tel. 675 53 35-674 51 04 &

LLAR

Cristalerias

• Neteja • Serveis auxiliars, des de cangurs fins a servei de taula

ARTE

RANG010S.L

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

tlflf$

w ^0 C/Valldoreix, 43 Tel. 589 39 55 Roba nens i joves.

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

Renovació constant de models.

Fax(93)5M57M

WSP% ••HH I ^^^^H^^H

•PB 1 fater's

FALGUERA TAPISSERIA DECORACIÓ

Calçats i Complements

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Tel

miJj^r

Bona qualitat i bons Preus!

Dr. murillo, 3 Tel. 6 7 4 7 3 1 3

Villa, 1 - Local 5 674 62 9 9 - 5 8 90 4

Pous, 3, local núm.l 08190 Sant Cugat ddVahes BARCELONA Tel (93)675 5 7 5 5

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06

Villa, i local 2 Tel. 675 24 01

PUNT DE VISTA

El 0,7, un objectiu vàlid

ELS Pi CANTONS r.i'i,ni iiklt*[X'ni1t-nt, calala, comarcal i democrati

Premsa Local de Sant Cugat SL

V T T K . \ lr 08I<X)SantCugaldel Valies

President K.i

'. (inuiS.'kk·Mla Director l.·M-liRiL·rjiIim Redacció

i ,'ki t'i-nuda.-, i •\|imla!)k·nl i Pohln.i

X.i.i Cr..

TU- s.imur. Nnnj ,le NLi* il·iiscrsinn-n! . (' -|- i .tul, R

•i

\ n

• íi.H.'llj .MunkipiM. ÏTJIKX-N^ < .irN 'í 11111.11. ' .1" iij \IIM>I,I. ·\r.p.·l-Cj.-lurra. Jonli IVTilrv i'.-, l'i.li

' !•.- I I " I 1,

i.'-illuM : I ^v.l.nli-sl. Montse Sjn! lK.-r*'rlat^

Ü Ull i" !

,;ii' 1 í'riiini.i l'vifiplf Esport*'. SIIMJ [i.irr'*.i-

-.1

• - :• M,,' , \ ii'..-s Cir-u- P m l i m 1 Sonu

' >• ".

' 1 niu. 1 M.IM i'>pm.·^i i J,*ep -\rilmi

ELS 4 CANTONS / Divendres. 4 de novembre de 1994

a mobilització perquè les administracions públiques destinin el 0.7 per cent del PIB als ajuts al Tercer Món està trobant un ressò que afavoreix el seu propòsit. Potser per això el govern espanyol està disposat a arribar fins al (1.5 per cent; perquè el clima constant de campanya electoral a l'Estat Espanyol demana que els partits amb etiqueta progressista facin concessions en aquest sentit, com també demana que d'altres amb la de conservadors recullin el sentiment dels que consideren prioritari atendre les necessitats de solidaritat del nostre entorn niés immediat. En vist d'això cal que uns i altres evitin la dema-

gògia. D'una banda, perquè no es pot equiparar la situació dels necessitats d'aquí —ni en nombre ni en pobresa absoluta— amb la dels del Tercer Món: l'ajut als primers ja ha de quedar previst en els programes ordinaris de govern, cosa que és impossible en el cas dels segons. D'una altra, perquè la labor de les organitzacions no governamentals (ONG) és excessivament complexa de coordinar i són considerables les dificultats per controlar el bon ús dels fons i la destinació veritable dels ajuts que se'ls confien. Ara bé: la solidaritat amb els països més pobres és imprescindible. no solament per raons humanitàries sinó també per les es-

tratègiques: no es pot prolongar gaire temps més un desequilibri que provocarà cada vegada més migracions amb el desig natural de substituir els escenaris de misèria pels d'opulència. Per això. encara que els ajuts a través del 0,7 per cent siguin simples pedaços, mentre no hi hagi cap compromís dels veritables actors de la política i l'economia mundials han de ser contemplats com els més immediatament pràctics i potser els únics possibles avui. Encara són llunyans i quimèrics els mecanismes de pressió que podrien provocar el compromís dels capdavanters del món desenvolupat per treure els països pobres del sot.

Cap comercial

La necessària centralitat del Monestir

1 ,,•!• -11.1 H»v.-Il Equip comercial H"s.i M.tr.ii a r . i s t i \ N i i n a t ) l i s e i F.va Planas Impressió R.-tir.i'n-s ( 1 ^ : 1 4 0 0 5 95 Distribució M.1.1IMÍ Valies M.

.i x-'·.i ^iri.' ,•:: c-Ls fditorub Eb. jrutks. firmafr 1.(1.;' !.:•• 4'"an;iTi>, no fa ^ u necesharuniaii

es obres de la primera fase de remodelatge del Monestir —centrades en el claustre i la sala capitular— ja estan acabades. Dimarts el president de la Generalitat en farà la presentació en un acte públic. No és cap descobriment dir que és un dels monuments més importants del país. Si ho es per a Catalunya, com no ho ha de ser per a Sant Sant Cugat?

L E C T O R

l.a ciutat s'ha transformat, ha crescut i encara creix, s'han obert importants espais que vehiculen noves dinàmiques culturals i socials. Però tot això no ha de suposar, de cap de les maneres, que la ciutat evolucioni d'esquena al Monestir. Es el referent primer dels santeugatenes i el seu signe d'identitat primordial. El Monestir, i amb ell tot el centre històric, ha de tornat a tenir la centralitat

que ha configurat la història de la població al llarg dels segles. Les obres fetes i les que s'han de fer són un pas previ i absolutament necessari a aquest fet. La ciutadania ha de fer seu el monument. En aquest marc, cal una menció especial per a Catalana Occident. El seu patrocini és un exemple per a tot el món empresarial del que significa arrelar-se a una ciutat i treballar per un país.

E S C R I U

de faltes quan escriuen en la llengua que han estudiat i que, a més, resulta que és la seva? En el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú. quin país els professors d'univer• Felicito qui correspongui per sitat de la disciplina que sigui fan la rapidesa amb què es va actuar falten tant quan escriuen com anys i el món ha canviat molt. país se subsisteix amb una norquan es va esfondrar la calçada que, ja que sembla que el mecànic quan parlen? En quin país els La llengua catalana, sens dubte, mativa que no resol els problemes en qüestió no és conscient del després dels aiguats. Però després també ha evolucionat i el diccioactuals de la llengua, on hi ha llibres que es publiquen són, amb trasbals que provoca, les autoritats d'aquell primer moment d'eficàmés o menys proporció, plagats nari de Fabra quedava curt, tot tantes llacunes que fan proliferar hi posin remei, CARMÍ1 RiBio.Sant cia. sembla que les obres s'han de faltes? Llibres escolars, contes i el pas intermedi del de l'Ensectes que defensen una i altra anat alentint. Els cotxes que en- Cugat per a nens, novelles, assaigs, fulls ciclopèdia. Es cert que gràcies a llengua? En quin país es creen tren a Sant Cugat per aquest cosd'ajuntament... No ho he vist enFabra la llengua va quedar cobàndols defensant vaixell o barco, tat, s'han de desviar pel mig del lloc. Segurament ens costarà dehesionada en una normativa, però, com si no quedés establert per Parc Central. És molt trasbalsador La llengua agonitzant sempallegar-nos de la xacra adlògicament, aquell diccionari accap norma? En quin país no tenen per als veïns que fem habitualquirida amb tants anys d'opressió. tualment era ple de mancances. clar que la llengua té molts rement aquest camí, perquè s'ha H Celebro que finalment l'InstiPerò qui sí que hi hauria de fer Sé que és una queixa que no té gistres i que allò que diem prenent de fer molta volta. Aquesta és tut d'Estudis Catalans hagi enalguna cosa és l'administració i resposta i que tampoc no va adrecopes amb els amics difícilment una artèria important de la ciutat llestit el Diccionari de la llengua concretament parlo del govern de és reproduïble en un article pei opino que caldria accelerar les catalana, que he llegit que es pu- çada a ningú en concret. Però la Generalitat. La política lingüísescric a aquest setmanari perquè riodístic o que un assaig científic obres perquè perjudiquen molta blicarà l'any que ve. Suposo que tica que ha dut o duu a terme em vull queixar d'aquest país. En no parla com una revista del cor? gent. A més, m'he adonat que ha estat una feina àrdua posar és una aixecada de camisa i no quin país se subsisteix guiant-se Per començar, ni revistes del cor, al Parc Central, per allà on fan al dia el diccionari que Fabra va tan sols no resol sinó que potencia per la normativa d'un diccionari no tenim. En quin país els filòlegs passar els cotxes, s'hi han fet uns elaborar el 1932. Han passat molel desgavell que he mirat de desde fa seixanta-dos anys? En quin surten de la facultat fent una pila sots que em sembla que no hi tes coses en aquests seixanta-dos criure. Per això celebro l'elaboeren i dedueixo que són causats ració d'aquest diccionari. Segur pel trànsit de vehicles. No cal dir LA P U N X A D ' E N J A P que tindrà mancances i alguns no que es incongruent que s'entri a estaran d'acord en moltes coses, la ciutat pel mig d'un parc i no però almenys contribueix a com'estranya que s'hi facin sots, perhesionar aquesta llengua agonitquè segur que ningú no havia prezant. / LAURA FONOIXET. Mira-sol vist que hi passés un volum de vehicles com el que ara hi passa. Per força. • JOAN PUJOL. Sant Cugat

Circulant pel mig del Parc Central

FN ! i \ m , tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les ün ratlle* mecanografiades. L'autor els podrà *:gnar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, pern l'onginal ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cunlons es reserva

El FMI i la situació espanyola L'aventura del vianant • Sóc veïna del centre de Sant Cugat i em vull queixar perquè a la cantonada de la Rambla del Celler amb el carrer de Balmes es sempre tan ple de cotxes estacionats que els vianants hem de passar, com puguem, pel mig del carrer. Hi ha un mecànic que es veu que no té prou espai al seu taller, perquè els cotxes que te per reparar són aparcats sense cap mania damunt la vorera o a la calçada mateix. Sincerament, no entenc com les autoritats li ho permeten, perquè jo hi passo cada dia i n'estic molt farta. Considero que és perillós, perquè és un carrer amb molt de trànsit, especialment en hora punta, i haver de baixar de la vorera, sobretot els nens o la gent gran, representa un risc innecessari. M'agradaria

• El Fons Monetari Internacional ha fet el seu conclave i ha dictaminat que els treballadors espanyols van massa peixats. Una cosa era quan ens afartaven perquè no tinguéssim vel·leïtats filocomunistes i la realitat d'ara és que no ens necessiten. Crisi, però quina crisi? Recuperació econòmica, quina? Si els centres productius es traslladen allà on se'n pot treure més profit, com es recuperarà cl treball? Amb sous de misèria per als pocs joves que troben feina, com es presenta el futur? I per als que no en troben? Recularem cent anys; feina i pa, quan n'hi hagi, però qui consumirà? Aniran tancant fàbriques i botigues, i després? De moment resistim i tots semblem milionaris. No mirem més lluny d'un pam del nas. / RAMON TORRAMADÉ. salt

L A

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

L A

T R I B U N A

Nosaltres, els extraterrestres

Els mestres «fem reforma» 000

DAVID PUJOL I FABRELLAS

JOSEP PUJOL i COLL •

n el moment que en lloc d'ensenyar de la mateixa manera que ho van fer amb nosaltres, reflexionem sobre els perquès de tot el que fem. —Quan organitzem sortides per il·lustrar el treball de classe, o organitzem el treball de classe en funció de les excursions, però no quan sortim únicament per anar a passejar nens. —Quan no tenim por de deixar-nos assessorar, de reconèixer els errors que hem comès, o de dir, senzillament, «això encara no ho fem prou bé». —Quan ens formem contínuament, a partir dels interessos que tenim i de les mancances que ens detectem, i l'última cosa que mirem són els punts que podem aconseguir amb un determinat curset. —Quan amb els mitjans que tenim (encara que siguin pocs) fem el que podem. Però també quan protestem enèrgicament si no disposem dels mitjans necessaris per treballar de manera digna. —Quan, a l'hora de fer avaluacions, comencem per nosaltres mateixos. —Quan tractem d'acceptar i d'estimar vertaderament els alumnes tal com són i donem tota la dignitat al títol d'alumne. —Quan no ens queixem mai del «nivell dels alumnes», sinó que partim de la realitat per fer-los avançar. —Quan fem sortir del guaret la potència creativa de l'escola. —Quan no diem mai: «Això no ho puc fer perquè no és al programa», ja que sabem què vol dir ser un professional de l'ensenyament. —Quan hem desterrat del nostre vocabulari expressions com «aquest any sí que tinc una classe maca», «aquest nen és burro», «tinc molt pocs alumnes

JOSEP

bons» i d'altres de semblants. —Quan pensem que nosaltres també som administració pública i, per tant, hem de col·laborar perquè funcioni. —Quan no som tan il·lusos de pensar que ja «fem reforma» quan tenim llibres nous i bonics o quan ja hem fet un curset d'una setmana. —Quan descobrim coses que els metges, per exemple, ja saben de fa molts anys: que o bé es coordinen esforços E L

IMFi^AHUAvAM*

David Pujol és mestre.

al vegada vostè és un subjecte d'alt risc a l'hora de patir la síndrome del marcià. Resumint molt: si sent que ni vostè ni el seu regne no són d'aquest món, i ho sent d'una manera absolutament laica, ja ha rebut. La simptomatologia, si vol sortir de dubtes, és la que segueix: —Zapping contumaç. Resulta que se li acut de mirar la televisió en hores que en diuen prime time, que traduït vol dir «havent sopat». Si després de canviar de canal set o vuit vegades es troba perdut, desorientat en un magma de concursos i cretinisme, preocupi's. Vostè pot ser marcià i encara ho ignora. —Restar atònit davant de Noticias del mundo. Sense avís previ, li presenten una publicació infecta que, per setanta-cinc malaguanyades pessetes, l'informarà que els ascensors produeixen diarrea, o «Si després de canviar que hi ha una veneçolana eixeridíssima de canal set o vuit perquè té tres cervegades es troba vells. Si li puja una perdut, desorientat en mena de nàusea, ai. —Odi fervent a un magma de Jesulín de Ubrique i concursos i a tots els qui el duen cretinisme, preocupi's. a coll. Qui diu el d'Ubrique, diu Carmen Vostè pot ser marcià i Sevilla o Ricard Bofill jr., sogres i seencara ho ignora» nyora. Si no acaba d'entendre que els diaris més o menys seriosos els dediquin planes i planes, i si encara té més tírria als adoradors de la mediocritat que els han encimbellat, vostè no és com l'altra gent. Vostè és diferent. Vostè és marcià. Hi ha més símptomes, és clar. Desinterès pels Oscar i el món de Hollywood, lectura assídua de novel·les o —pitjor— poesia que ningú no ha posat de moda, aprenentatge d'idiomes minoritaris sense cap raó concreta per estudiar-los... Tot això, a la llarga, el conduirà a l'excomunió del cos social. Se sentirà incomprès, maleït, estigmatitzat, verd, marcià. Però nò es preocupi: amagats entre la multitud, integrats només per dissimular, som molts més dels que semblem. La invasió ha començat. Faci-ho córrer.

T R Í P T I C

MIQUEL PA1ROL1

reivindicacions. No demanen, per exemple, la il·legalització dels sindicats ni la jornada laboral de dotze hores ni la penalització dels treballadors per malaltia ni la reducció dels salaris d'un 50 per cent del seu valor actual. Ho podrien demanar. Posats a dir bajanades val més no fer curt. E

tÍK.€

i voluntats en un treball en equip —encara que a vegades costi molt— o la feina que fem esdevé inútil. —Quan som conscients que el fracàs escolar és un fracàs de l'escola i no pas de l'alumne. —Quan veiem de manera diàfana que el vocabulari específic de la reforma (algú ja n'ha dit «el llenguatge dels bruixots»: currículums, aprenentatge significatiu, nivells de concreció, avaluació contínua, etc.) no ens ha d'engavanyar: en el fons, els tecnòcrates no hi treballen, a l'escola. —Quan organitzem activitats que connectin l'escola amb el poble i convertim la pròpia localitat en un dels eixos de l'activitat escolar. —Quan no sacralitzem cap mètode i, a partir de tots els # que coneixem, en creem els nostres de propis. —Quan partim dels interessos dels infants per planificar les activitats escolars, però sabem que hi ha coses que s'han de fer, malgrat que els nens, d'entrada, no ho vulguin. —Quan parlem poc als nens i nenes dels grans valors que presideixen les relacions humanes —tolerància, pau, educació ambiental, cooperació, amistat, austeritat...—, però en som testimoni. —Quan som funcionaris, però no ens en sentim. —Quan sabem que el més DL1XANS important d'un projecte pedagògic es que els mestres se'l creguin i el vulguin tirar endavant; no pas que estigui ben enquadernat per quan ens visiti la inspecció. —Quan fem nostra aquella inscripció anònima tan sàvia que diu: «Hem de tenir prou força per canviar allò que podem canviar. Prou paciència per acceptar allò que no podem canviar. I prou intel·ligència per saber què es pot canviar i què no.»

L'ofensiva empresarial

a setmana passada van tenir lloc a Barcelona unes jornades sobre el futur de les petites i mitjanes empreses en el marc de les quals la patronal catalana Sefes va presentar un esborrany de proposició de llei per a aquest sector productiu. En aquest document els empresaris de Sefes proposen el següent: liberalització total de les contractacions laborals, abolició dels contractes fixos, reducció de les representacions sindicals i disminució de les quotes empresarials a la Seguretat Social. S'ha de reconèixer que aquests senyors de Sefes són modestos i prudents en les seves

G A L E R I A

E L

V E S P E R

Laïcitat Si no fos vergonyós i lamentable seria per agafar-s'ho a tall de broma. Les propostes de Sefes són un signe de la insolència i el cinisme amb què avui dia sectors importants de la patronal es plantegen les relacions laborals. Uns anys enrera no s'haurien atrevit a tant desvergonyiment. Però ja fa temps que alguns polítics, empresaris i economistes bombardegen la població amb un munt d'idees i fórmules reaccionàries, regressives i descstabilitzadores que disfressen de mesures econòmiques imprescindibles per a la viabilitat i competitivitat de les empreses. I això te un nom: feixisme.

CARLES PUIGDEMONT

n el bressol de la laïcitat, veure centenars d'adolescents manifestant-se a favor de l'ús del xador a les aules fa un efecte estrany: no era allí, als carrers de França, que els joves de fa vint-i-cinc anys ens van ensenyar a protestar contra tantes diferències? El xador és, a més d'un signe de discriminació sexual —s'han fixat que els homes no porten cap distintiu?—, sobretot també un senyal d'alienació, defectes socials que des de fa dos segles el nostre món mira de superar. La pregunta és sempre la mateixa: ceal tolerar, en nom de la llibertat, actituds que hi van obertament en contra? Col·lectius socials que neguen als seus propis membres els beneficis d'aquestes llibertats, fins i tot en el si de la família, ópoden emparar-s'hi per continuar faltant als drets humans? La resposta no és fàcil ni tampoc única, però caldria no tenir complexos a l'hora de defensar els avenços socials. Perquè hi ha qui no perd el temps: dirigents d'escoles catòliques franceses han ofert a les excloses pel xador un lloc als seus col·legis on se'ls permetrà guarnir-se com la seva religió diuen que obliga.

PUNT DE VISTA

10 L A

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1994

L A

L E R I A

Salvador Alsius... quins narius!

Expocultura 94: una Gra de la cultura ma

m RITA ESPINÓS

JOAN SERRA

els responsables dels diferents d e p a r t a m e n t s de l'administració, els alts càrrecs, els polítics, tots plegats han fet la feina ben feta perquè el certamen Expocultura hagi estat una realitat o, més ben dit, la realitat amb les suficients informacions per tenir els elements necessaris per expressar la meva o p i n i ó sobre aquesta qüestió. Ea vint anys. en aquest país hi havia una vitalitat cultural que reflectia molt bé la declaració de principis que va aparèixer a l'editorial del primer numero de la revista Ajohlíinco. el 1974: «3. Perquè volem intervenir, provocar, facilitar i fer servir la cultura cteativa. 4. Perquè encara som utopistes. 5. Perquè volem gaudir amb això que anomenen cultura, fi. Perquè tenim imaginació per dissenyar-ne una altra, si voleu. 7. Perquè sempre hi ha un p e r q u è que ens apressa...».

a unes setmanes, el d e p ;i r t a m e n t d e Cultura de la Generalitat va organitzar al Moll tle la fusta de Barcelona la fi r a Expocultura. I.a mostra va tenir una bona acceptació del públic, però també ha aixecat veus en contra des de diferents sectors. Com participant a Expocultura. \oklria plantejar algunes reflexions sobre el fet d'organil/ai. des de l'adniinistracio. una lira de la cultura viva del país. un mostrari de tot cl que actualment es fa i es \iu arreu de Catalunya i tambe en altres indrets.

l'.n un dels dossiers de presentació de la tira que ens va fer arribai el departament de Cultura, es definia així la iniciativa: ••Expocultura. presentada amb el .subtítol de Mostra de la Vitalitat Cultural de Catalunya. es alhora un salo d'entitats i una tira de testes... Tothom hi trobarà alio que mes li atiradi de c.id.i àmbit tle l'espectacle i al mateix temps hi podrà conèixer activitats i tradicions procedents d ' a n e u del país i de les conill ni l a t s i e s t a t s veïns ••. Partint d'aquesta premissa. puc dir que m'interessa Expocultura. Vaig ser i soc encara ara un ciutadà d'aquells que donen suport a aquests tipus d'activitats culturals. Vull veure i viure aquesta .vitalitat cultural» passejant pels diterents estands de la fira, vull parlar amb els seus protagonistes. vull llegir les informacions que em donen, vull participar en els espectacles, vull menjar, riure, ballar amb altres visitants de la mostra. En l'i. vull estar, ara i avui. amb la vida

A partir d ' a q u e s t a altra premissa, també m'interessa aquesta altra vitalitat cultural. Oc fet, ja he dit que és la de fa vint anys. per ai.xò m'agradaria saber els perquès del l M i. a Expocultura. no els vaig veure gaire. Aquesta és potser la pega que hi vaig trobar. De tota manera, en Pompeu Eahra diu que la vitalitat es una «qualitat vital: forca vital, principi de vida».

UIHIANAPEDEMONTE

cultura del meu país. tota reunida en aquest •• espai limitat» del Moll de la Fusta de Barcelona. Vull c onfiar i creure que els tècnics,

M'agradaria que tinguessin la foi\a vital per poder «intervenir. provocar, facilitar i fer servir» aquesta cultura tan nostra i que tant necessita aquesta vida simple, quotidiana. actual, creativa, comuncal. per poder, ho repeteixo, simplement viure.

J. an Serra c* L'I clirccMr artístic de l'Esbart Sant ( u«at I Esbart va participar a Expocultura 94 pre- cm i-ii-h: un espectacle amb cl Lluís Llach

quell vell adagi que diu «Res no és notícia fins que no es publica». Salvador Alsius, gran amant de les frases fetes, se l'ha fet seu i l'ha convertit en «Res no és notícia fins que no surt a TV3». Si no, pregunteu-ho a una periodista de Ràdio Sant Cugat que aquest diumenge era al costat del protocardenal Ricard Maria Carles en la missa de celebració del mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià. al monestir de Sant Cugat. El papa Joan Pau II acabava d'anunciar el n o m e n a m e n t de monsenyor Ricard Maria Carles com a cardenal. La reportera local, l'única periodista que va assistir a tota la missa, després de la cerimònia va demanar a l'arquebisbe de Barcelona que fes una valoració del n o m e n a m e n t . EU altres mitjans de comunicació, quan es van assabentar de la nova, van fer cap al mo«El rondallaire nestir. Van arribar a misses dites, però a particular de 7T'J. t e m p s d'afegir eU Salvador Alsius, de s e u s m i c r ò f o n s al diàleg entre la reporvegades en fa un gra tera i l'arquebisbe. massa, la ser el Una estona mes tard. al T e l e n o t i e i e s de rector del monestir i l'Alsius. aquestes deno TV3 qui donà la claracions esdevenotícia a l'arquebisbe. nien fetes expressai en primícia I Ràdio Sant Cugat hi ment per a T V 3 . No hi hava parlar primer." via només els reporters de TV3I. si no és que la periodista de RSC i els de T V E . que també van venir (i van ser els primers a donar la notícia per la tele) fan pluri per a l'Alsius i nosaltres no ho sabíem. I encara més. Va ser el rector del monestir. enmig de la celebració de la missa. qui va anunciar la decisió de Joan Pau II. No van ser els reporters de TV3 qui van posar al corrent Ricard Maria Carles de la notícia, tal com va dir l'Alsius al seu informatiu. Vaja, si no és que el rector fa pluri per a l'Alsius i no ho sabíem... El peix gros es menja el petit. això. ja h o sabíem, p e r ò ja en tenim el rebost ple que l'Amades particular de T V 3 es vulgui endur sempre el peix al cove i de sentir tant aquell altre conegut adagi de «TV3, la nostra». Q u è dius, Alsius?

E S T

Condicionament de Can Ganxet JAUME BUSQUETS

l procés d'urbanització de les àrees metropolitanes ha originat, entre altres efectes, la conversió d'antics espais integrats coherentment en el territori, en espais residuals. Llits de rieres. bosquets o petites àrees de conreu, per exemple, s'han convertit sovint en abocadors incontrolats, llocs degradats, desproveïts de l'equilibri original i desconnectats de la resta del territori. Sorprenentment, alguns d'aquests espais, malgrat la degradació que els afecta, mostren encara un gran interès com a reductes de natura o com a testimonis del paisatge del passat. La notícia que ens arribà fa un parell de setmanes a través de les pàgines d'aquest setmanari ens resulta especialment agradable. Els entorns de l'antiga masia de Can Ganxet, a Mira-sol, han estat municipalitzats i seran objecte de condicionament com a espai públic. L'indret de Can Ganxet és una d'aquelles illes de natura a les quals fèiem al·lusió. L!n espai no gaire extens però proveït d'una vegetació exhuberant i ufana que el converteixen en un lloc insòlit, a poques passes de l'autopista de Vallvidrera i de l'estació del ferrocarril. L'indret de Can Ganxet és el que queda dels entorns de la masia de Can Ganxet, avui en estat ruïnc>s.

U t i l i t z o el n o m de « G a n x e t » i no «Gatxet» perquè crec que la tradició en la pronúncia de l'ús de la n en lloc de la 1 justifica amb escreix la grafia. La masia. que fou edificada durant el segle XVII, havia estat el primer quart de segle un centre de producció de vi i d'escumosos d'una àmplia zona de vinyes que fou urbanitzada a partir de la guerra civil i que donà lloc a una part de l'actual Mira-sol. Posteriorment, la casa fou emprada com a caserna de la guàrdia civil fins que fou abandonada definitivament. Actualment, de la masia, en queden pocs elements. T a m p o c no resta pràcticament res de l'antiga font i de l'estany, que temps enrera havien estat centre de berenades i d'esbarjo de molts santeugatencs. Malgrat tot, la presència de la vegetació i les restes dels edificis testimonien que va tenir un passat agrari i esplendorós. Q u a n facin el condicionament, l'indret de Can Ganxet esdevindrà, sens dubte, un espai de màxim interès per als veïns de Mira-sol i un indret emblemàtic per als santeugatencs. N o m é s cal esperar que la intervenció que hi duguin a termi sigui el màxim adient possible amb les característiques pròpies del lloc i també escrupolosament respectuosa amb els elements naturals que e! configuren.

AJUDES A LES PIMES

1 1 . Divendres. 4 de novembre de 1994

PROU GRANS SUPERFÍCIES

La Unió Europea destinarà 40.000 milions de pessetes des d"ara fins a l'any 1999 a les petites i mitjanes empreses de tot l'Estat Espanyol, dins els programes de desenvolupament industrial.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va manifestar dissabte a Terrassa que el govern català no autoritzarà cap més gran superfície comercial al Vallès Occidental perquè ja hi ha prou oferta.

COMERÇ El Vallès Occidental ja te prou superfícies comercials i, per tant. la Generalitat no n'autoritzarà cap més després de la de la Guinardera, segons va assegurar dissabte a la nit el President, Jordi Pujol.

Pujol va defensar a Terrassa, clavant mes de tres-cents comerciants, les mesures aoc ha adoptat cl govern català per afavorir el petit comerç, tot respectant també. va advertir, els interessos dels grans in-

versors. El conseller de Comerç, Lluís Alegre, va assegurar que es compensarà amb ajuts el comerç local per a la instal·lació del Pryca mitjançant convenis amb la Cambra de Comerç de Terrassa.

La Generalitat no autoritzarà més superfícies comercials a la comarca Pujol adverteix que la supervivència del I comerç no depèn només de l'administració |

Alegre garanteix compensacions als botiguers pel Pryca de la Guinardera

CÈLIA CERNADAS

• Terrassa.— «Entre les grans superfícies que hi ha als voltants de Terrassa i Sabadell i les que estan ja compromeses, n'hi ha més que suficients per no haver de pensar en més en el futur», va assegurar dissabte a la nit el president de la Generalitat, Jordi Pujol, davant els més de tres-cents comerciants que es van aplegar en el sopar de cloenda de la quinzena setmana del comerç comarcal. Pujol responia així a les preguntes que li van plantejar els representants de la Cambra de Comerç de Terrassa, organitzadora del sopar, sobre un dels grans enemics del petit botiguer. El mateix alcalde de la ciutat, el socialista Manel Royes. va demanar explicacions al president, en un to conciliador, sobre els criteris que utilitza la Generalitat a l'hora d'autoritzar aquests equipaments, després que l'anunci de la instal·lació del Pryca de la Guinardera, a Sant Cugat, anés precedida de la denegació del permís per construir un Continente a Terrassa. Pujol va defensar la política restrictiva del govern català respecte a la instal·lació de grans superfícies, assegurant que «sempre hem mirat que no ens envaeixin». Però en les seves paraules hi havia també una advertència: «No podem tancar amb clau i forrellat l'entrada de grans àrees a Catalunya; juguem fort a favor del comerç, però no de forma descarada i brutal que perjudiqui desconsideradament altres interessos». Contraposats però legítims El president va recordar que en la política comercial hi conflueixen interessos contradictoris i «tots, a més, legítims». D'aquesta manera, el responsable del govern català recordava al petit comerciant que no tot depèn de l'administració, sinó que els botiguers s'han d'esforçar també per pre-

La gran superfície comercial de la Guinardera serà l'última que es construirà al Vallès. Foto: ARXIU. sentar alternatives a aquestes grans supefícies. El que sí s'ha fet, va remarcar Pujol, és «regular que la instal·lació d'aquestes àrees sigui gradual, de manera que aquell comerç que s'hagi de salvar, que tampoc no és tot, tingui temps, si vol, de posar-se al dia». Per la seva part, el conseller de Comerç, Lluís Alegre, va reconèixer que la inquietud que ha despertat entre els comerciants de la zona la instal·lació del Pryca de la Guinardera «és legítima». Davant aquesta preocupació, segons el conseller, la Generalitat s'ha preocupat des d'un principi

de buscar «mesures que facilitin l'equilibri». En aquest sentit, la conselleria està treballant conjuntament amb la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa per elaborar un conveni perquè els comerciants puguin enfrontar-se als canvis que en el futur suposarà per a l'estructura comercial de la zona la instal·lació del Pryca. Però aquests ajuts no s'han concretat encara en el cas dels comerciants de Sant Cugat. Per això, el president de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, va aprofitar la nit per aconseguir la promesa del con-

seller de fer una reunió conjunta en aquest sentit. Roca va manifestar: «De moment, ara per ara comptem amb un proteccionisme per part de la Generalitat del qual dubto que puguem disposar en un futur, perquè se'ns acosta un capitalisme salvatge». Alegre, a més, va ratificar que la decisió de la Comissió d'Equipaments Comercials de Catalunya de denegar la llicència a Kampió —l'empresa promotora del supermercat de Sant Domènec-el Colomer— és definitiva i irrevocable, perquè la proposta «no reunia els requisits necessaris».

El projecte de Pryca encara no és a l'Ajuntament CATI MORELL

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat encara no ha rebut el projecte de l'àrea comercial de l'Augusta Business Park a la Guinardera, que, segons els seus promotors van afirmar el dia 4 d'octubre, havia «d'entrar a l'Ajuntament abans del dia 19 d'octubre passat». El gerent de la promotora, Joaquim Knut, en representació de DORN Vallès SA, es va reunir amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, els representants del comerç local, els promotors comercials i l'empresa BEG, que

durà a terme el projecte arquitectònic. En aquella reunió, DORN Vallès SA va fer d'intermediari entre les parts que han d'iniciar les negociacions un cop el projecte s'hagi presentat a l'Ajuntament per aconseguir la llicència d'obres. Encara no negocien De moment, els promotors comercials de Piyca i CEFIC han fet arribar el projecte conjunt de les galeries comercials, tot i que ja el van presentar a les autoritats santeugatenques el mes passat. Quan les promotores hagin ob-

tingut la llicència d'obres iniciaran les rondes negociadores referents a l'emplaçament i als preus de lloguer que els comerciants hauran de pagar per instal·lar-se a la zona de la Guinardera. El que l'empresa explotadora va assegurar el mes passat és que «els comerços i empresaris santcugatencs rebran un tracte de favor en aquest sentit i es beneficiaran de la seva posició com a principals perjudicats per la instal·lació de les galeries». El nou centre comercial de l'Augusta Business Park constituirà el primer pas del projecte

global de la promotora urbanística DORN Vallès SA i funcionarà com a motor dinamitzador del parc de negocis que és previst construir a la zona de la Guinardera. Amb una extensió d'un milió de metres quadrats, l'Augusta Business Park és el projecte de parc d'oficines més important del sud d'Europa. Segons es preveu, la superfície construïda serà de 500.000 metres" quadrats, un 10 per cent dels quals seran ocupats per l'àrea comercial, una àrea que tindrà 106 botigues gestionades per la multinacional Larry Smith.

Les pimes rebran noves ajudes econòmiques de la Unió Europea CM.

• Sant Cugat.— La Unió Europea destinarà 40.000 milions de pessetes des d'ara i fins l'any 1999 a les petites i mitjanes empreses de tot l'Estat Espanyol, dins dels programes de desenvolupament industrial que es volen dur a terme. El programa Iniciativa Pime de desenvolupament industrial, que el govern central va aprovar el mes de maig passat, rebrà gairebé 30.000 milions de pessetes de l'ajuda total. La resta es destinarà al programa de modernització del comerç interior i al pla SAT/Pyme. Les comunitats autònomes seran les encarregades de gestionar la política de pimes i tindran l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial (IMPI), que treballarà com a lligam entre aquestes i els fons comunitaris. El cost total d'Iniciativa Pime, durant aquests cinc anys, serà de 337.700 milions de pessetes, 92.000 milions dels quals els aportarà l'IMPI, 28.836 milions arribaran dels fons estructurals comunitaris i la resta, de les comunitats autònomes que s'acullin a aquest programa. El conseller d'Indústria de la Generalitat de Catalunya va signar dilluns passat el conveni marc d'aplicació i desenvolupament de la Iniciativa Pime a Catalunya. Això implicarà que el sector empresarial del Vallès Occidental podria ser un dels més beneficiats d'aquest projecte, ja que es troba en un moment clau de desenvolupament per a les pimes. La Iniciativa Pyme comprèn cinc programes de treball, que són els següents: cooperació empresarial, informació, suport al producte industrial, suport al finançament i suport a les xarxes territorials.

Primer balanç del servei d'informes comercials de Terrassa • Terrassa.— Després d'un any de funcionament, un total de 144 empreses han utilitzat el Servei d'Informes Comercials de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT), segons ha fet públic la Cambra en un comunicat als diferents mitjans de comunicació. Segons la Cambra, s'ha rebut un total de 666 demandes d'informes comercials, xifra que ha fet una mitjana de 4,6 informes per empresa i 55 informes mensuals. A través del servei d'informes comercials, les empreses interessades poden obtenir de manera immediata un informe complet sobre qualsevol dels seus clients, tant si pertany a l'Estat Espanyol com si és estranger. Així, doncs, si una empresa dubta de la solvència d'un client o li arriba una comanda d'un client nou que desconeix i no sap si concedir-li crèdit o no, pot obtenir la informació necessària sobre els seus antecedents, a través del servei al client de què disposa des de fa un any la COCIT. Després de l'èxit que ha obtingut aquesta iniciativa, altres cambres de comerç, com les de Barcelona, Lleida i Sabadell, també la incorporen. / CM.

1 3 • Divendres, 4 de novembre de 1994

ELS DIBUIXOS DE PEP BLANES L'artista santcugatenc Pep Blanes exposa el seu últim treball, Pelegrinatge al romànic, a la galeria Ferran Martí. A més de dibuixos del Monestir, també n'hi ha del romànic de Palència. Plana 17.

EL CAFÈ D E BELGRADO

Octavi Barnils, propietari del Cafè de Belgrado, explica, entre altres coses, els problemes amb què es troba per aconseguir no perdre diners amb l'organització de concerts al seu local. Plana 19.

I LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR I Els treballs de restauració del Monestir de Sant Cugat han deixat de ser un projecte a través del temps. El resultat dels treballs ha permès consolidar les parets més malmeses del claustre i de la sala capitular. L'acte oficial de presentació de les obres se celebrarà dimarts que ve a dos quarts de vuit del vespre amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres autoritats. L'acte serà obert al públic.

Dimarts que ve s'inauguren les obres de restauració del Monestir L'acte, obert al públic, estarà presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol EMMA ANSOl.A • Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, obrirà l'acte d'inauguració acompanyat del conseller de Cultura, Joan Guitart, de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, del president del Patronat del Monestir i Director General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat, Josep M. Huguet, i del president de l'empresa patrocinadora de les obres, Catalana Occident, Jesús Serra. L'acte, que serà obert al públic, està previst que comenci a dos quarts de vuit del vespre amb les intervencions de les autoritats presents. Un cop finalitzats els parlaments, a dos quarts de nou, s'oferirà un concert a l'església del Monestir a càrrec de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat. La formació interpretarà l'obertura de l'òpera Esther, de Dittersdorf, la composició St. Paul's Suit, de Holst, i finalment un fragment de la ja coneguda peça musical Històries de Sant Cugat, del compositor Toni Xuclà. Aquestes obres s'han dut a terme gràcies al patrocini de Catalana Occident, que hi ha invertit, juntament amb la Generalitat,

quatre-cents milions de pessetes. Les obres finalitzaran amb la segona fase del projecte global de rehabilitació del Monestir, que impliquen la restauració de la façana sud de l'església i del Centre de Restauració de- Béns Mobles, situada a la segona galeria del claustre. Aquest projecte, previst per l'any 1995. té un pressupost de 300 milions de pessetes. Les restauracions No va ser fins al 1931 que el Monestir va ser declarat monument històrico-artístic, i es va poder començar a realitzar importants treballs, tant arqueològics com arquitectònics, de la mà de l'arquitecte Jeroni Martorell,! del suport de la Mancomunitat de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. A causa del centralisme espanyol d'aleshores, els treballs eren realitzats amb comptagotes, fins que la fallida de la monarquia i el restabliment de la Generalitat van impulsar els treballs amb les excavacions arqueològiques del professor Bosch Gimpera al 1936. Amb la victòria de les tropes franquistes, al 1939, van disminuir els treballs i només era en ocasions

A partir del 8 de novembre, les portes d'entrada al claustre tornaran a ser obertes al públic. Foto: J.A. MULA. comptades que es retornava als treballs del claustre, si bé la restauració va continuar a la postguerra amb l'adequació del temple, afectat pels esdeveniments re-

volucionaris del 1936. En el decenni de 1970 es va reprendre la restauració a càrrec de l'arquitecte J. Ambrós i algunes excavacions puntuals per part del

Museu Arqueològic de Barcelona. En l'actualitat es desenvolupa un ampli programa d'estudi, consolidació i restauració del Monestir a càrrec de la Generalitat.

La restauració específica de dues dependències singulars ALFRED PASTOR

es obres que són ja realitat i no projectes són les de consolidació del claustre, de l'arquitecte Antoni Castro, i les de restauració de la sala capitular i la sagristia vella, portades des de la Secció de Restauració. Aquestes obres s'han dut a terme gràcies al patrocini de Catalana Occident. Els treballs que s'han realitzat a totes dues dependències responen a l'adequació del projecte inicial de restauració dels arquitectes Blanco i Casadevall, a les troballes arqueològiques que han resultat de les excavacions, a la recerca històrica que les ha acompanyat, a l'anàlisi patològica i a la interpretació que es fa dels fruits obtinguts des de la Secció i el Servei. Els fruits han estat —els hem difós en part— l'exhumació de la muralla romana, el coneixement de l'evolució i de les transformacions

El cap de la Secció d e Restauració del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat explica en aquest article els treballs de restauració que s'han fet a la sala capitular i a la sagristia vella per tal de consolidar-ne l'estructura.

arquitectòniques inherents, així com l'explicació última de la patologia més important de les dues dependències, que no és altra que la pròpia presència de la muralla romana i el seu posicionament en relació als murs de la sala i la sagristia. S'ha fet l'anàlisi des de les distintes disciplines que menen la restauració al Servei i la síntesi ha estat: —La importància de la muralla i la hipòtesi de trobar-nos al davant d'un castrum, sense precedents a Catalunya, ens ha portat a la consideració d'aquella com a element a estudiar i, consegüentment, a fer-la visitable, encara que

obligadament de forma restringida. —La impossibilitat de constatar la formalització volumètrica original de la sala, del seu coronament, no ens ha arribat. A canvi, sí que hem pogut confirmar l'autonomia de la sala respecte de la sagristia i de la resta d'edificació monàstica i és per això que l'hem alliberada recuperant el volum original de la sagristia. També hem conegut i valorat la relació històrica d'usos d'ambdues estances, que ens ha permès arribar a la conclusió que, encara que les funcions no siguin recuperables en la pràctica, poden serho en un sentit simbòlic.

—La implicació de la muralla en el mal estat de la sala i sagristia, que recolzen els seus murs en aquell element, que és un punt dur, i en terreny de replè i que és tou, fa necessari el recalçament dels fonaments. —La lectura dels espais ens ha advertit de la centralitat de la planta de la sala i del mal resultat de la divisió horízontal de la sagristia. Aquestes dues consideracions ens han portat a prendre mesures conduents a refermar la centripetalitat de la planta en el primer cas, que hem reinstaurat amb un cert dibuix del paviment i amb la làmpada d'enllumenat; en el segon cas, ens ha portat

a la recuperació de l'àmbit primigeni i de l'obertura exterior original. Totes dues actuacions permeten també, almenys era la nostra intenció, la recuperació simbòlica de les funcions d'ambdós espais. Els treballs s'han fet resseguint les línies de l'existent, recuperant allò que es coneix, sense inventar però interpretant la informació, sense oblidar, almenys, que ha estat aquesta una fita important per a nosaltres, que la restauració arquitectònica és un exercici d'arquitectura, és a dit, un exercici d'informació, anàlisi i síntesi amb resultats funcionals i espacials. I esperem que bells i estimats pels ciutadans a partir del dia de la inauguració de les obres, que s'esdevindrà a començaments d'aquest mes de novembre, amb el que esperem que sigui una gran festa per a tots.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1 994

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR i BÉÉllttllEJi Al UtVU A. La Sala Capitular —Nova pavimentació amb un accés per visitar la muralla —Consolidació de les parets més malmeses a causa de la pressió de la muralla —Neteja dels paraments i estucats —Vitrall contemporani a l'altura de l'altar —Troballes arqueològiques; sitja, ceràmiques, ossos (ossari del segle XVIII) B. Jardins del claustre —Drenatge i enjardinament —Delimitació del perímetre de la basílica cristiana i la cambra funerària

C. Claustre s. XII-XII —Canvi dels fusts i bases de les columnes —Restauració dels capitells —Contraforts elàstics per aguantar el pes de les voltes i de la segona galeria —Restauració de l'escala i construcció d'una nova barana —Consolidació de les restes de pintures murals del gòtic

Accés al claustre

Vestigis d'estructures del «Castrum d'Octavianum» s. IV

Absis de l'església primitiva. s.VII

Església s XII-XIV

Emplaçament actual del Retaule de Tots els Sants

Làpida d'Arnau Cadell, s. XIII

Retaule del Rosari

( D Absis central, imatge de sant Cugat

Dependències

Capella de Sta. Escolàtica, s XIV

d ) Absis lateral, imatge de la Verge del Bosc s. XII

Antic refetori, s. XVIII

Capella de Sant Benet s.XIV.

Sepulcre de l'abat Odó. s. XV

Capella de Sant Bartomeu s. XIV

Retaule de Sant Miquel, s. XV

Campanan s. XV-XVIII

Sala Capitular, s. XIII. Capella del Santíssim, s. XVIII

Sagristia, antiga capella de Tots e;s Sants

Claustre, s. XII-XIII

Activitats reivindicatives

Palau abacial, c. XIV-XVIII

LI M o n e s t i r i el sou r e c i n t e h a n e s t a t p o r a S a n t C u g a t a l g u n a c o s a m é s q u e un v a l u ó s e n t o r n p a i s a t g í s t i c . P e r a m o l t s ha estat un s e n v a l d ' i d e n t i t a t q u e s'havia d e c u s t o d i a r . La seva h i s t ò r i a p e r t a n y a la do m o l t s s a n t e u g a t e n c s , q u e n ' h a n a d o p t a t la t i u u r a c o m a mitja d ' e x p r e s s i ó i c o m u n i c a c i ó d e les s e v e s v i d e s . É s p o r a q u e s t a r a o q u e o f e r i m el r e t r a t d ' u n a è p o c a v i s c u d a a S a n t C u g a t , o n cl p r o t a g o n i s m o se l ' e n d ú un p e r s o n a t g e m é s d e la c i u t a t , el M o n e s t i r .

Retrats d'una època La presència del Monestir va canalitzar importants moviments ciutadans 1 MM \ WSOI.A

• Sant Cugat. Durant l'any l'ih'J es \ a elaborar un projecte de remodelatge del Monestir que va portar de cap les autoritats d'aleshores i els ciutadans. I,'objectiu d'aquest projecte —un teatre grec. uns passeigs enjardinats, pèrgoles i una casa de cultura— era eixamplar els carrers del voltant del Monestir per tal que la circulació hi fos mes fluida i se"n beneficies el comerç,. Un dels aspectes que preveia aquest projecte era enderrocar el tram de la muralla i les dues torres incloses i reconstruir-ho «de nou», uns metres endins. Tot i que el projecte es \ a portar en secret, Joan Tortosa. col·laborador aleshores d'W Currco Catiiliín. se'n va assabentar accidentalment i va donar per primera vegada aquesta notícia el

maig del 1969. La informació va iniciar tota una campanya en contra del projete d'enderrocament i trasllat de la muralla que es basava en la impossibilitat d'una reconstrucció a m b garanties i en la mutilació que representava per a la integritat del conjunt monàstic. La campanya va transcendir l'àmbit local i tant la premsa barcelonina, l'estatal com dissimulades plataformes antifranquistes, demòcrates i catalanistes es van fer ressò de la problemàtica i hi van veure un motiu de lluita. El 10 de juny es va celebrar una reunió a m b els m e m b r e s del Patronat del M o nestir per discu-

tir-ne el projecte i arribar a una acord. A favor del projecte hi estaven l'alcalde de Sant Cugat. Josep Barnils; Frederic Iklina, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat A u t ò n o m a de Sant Cugat: Eduard Ripoll, comissari de la / o n a de llevant del Patrimonio Arqucológico Nacional, i Camil Pallàs, arquitecte de la Diputació de Barcelona i autor del projecte. El sector contrari estava encapçalat per mossèn Anton Griera, president del patronat, ex-rector de la parròquia de Sant Cugat i director de l'Institut Internacional de Cultura Romànica; mossèn Juli Nàjera. rector de la parròquia

el nou indret en què havia d'ubicar-se la Facultat de Filosofia i Lletres. Tot semblava confirmar que ocuparia el lloc destinat a la projectada Casa de Cultura. L ' l i de juliol començaven les obres de construcció al lloc on s'havia previst i es notificava l'anul·lació del projecte d'ordenació del Monestir ,i excepció de l'edificació de la Casa de Cultura. En aquest moment es va arribar a saber que l'alcalde d'aleshores havia fel un pacte verbal amb el responsable del Ministeri d'Edueacio i Ciència per mitjà del qual l'Ajuntament cediria l'espai nord del recinte a la facultat a m b la condició que. un cop traslladada aquesta a la Universitat Autònoma de Bcllaterra. l'edifici quedecom a Casa de Cultura per a la ciutat. Això. però. no es va aconseguir fins al primer Ajuntament socialista. La pressió popular que va rebre l'Ajuntament i la decisió del ministeri no van poder evitar que. al novembre del mateix any. la paret que limitava l'espai est del monestir aparegués enderrocada sense que hi hagués cap mena d'avís previ.

de Sant Cugat: el doctor Jaume Pila, i Miquel Farré, catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i director de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, situada al Monestir. L'última decisió, però, era a mans de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San F e r n a n d o i de la Direcció General de Belles Arts. L'afer, però, no es va limitar als criteris d'ambdues institucions. El projecte es va envoltar de misteri, altre cop, quan es decidia

Des de l'any 197b i lins avui. el recinte del Monestir ha estat la seu de més de quaranta entitats socials de Sant Cugat, que durant tot un cap de setmana uneixen els seus esforços i treballs en la Festa de Tardor sota un lema sempre reivindicatiu. El primer any els esforços van anar dirigits en contra de l'alt preu de les tarifes del tren; el segon anv es va apostar pel canvi de nom dels carrers, i es va continuar any rera any amb reclams a favor de la cultura, un auditori o la natura. entre d'altres. Un altre dels fets singulars que va acompanyar el Monestir ara fa setze anys fou l'exteriorització d'un sentiment que fins aleshores havia patit la persecució i privació dels seus signes. Per primera vegada, en la diada de Sant Jordi, s'enlairava una immensa senyera des del campanar fins al cimbori. La iniciativa va ser duta a terme per alguns socis del Club Muntanyec, a les dotze de la nit, en un lloc tan simbòlic com el Monestir.

**%<* HjjlWlf

I» * H

""""'""" r -

r"H? iïtèii&ï

m»&M&*<s>*^ •^i'%•-j * . •%•-"..

• iLda-*..-

Cvtll

£ító>ft*^:írffeÉÈft^® :1 &*tf£· j - : í / -

;

v\\

Grific: liL P I N I

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

A l'esquerra, un aspecte de la restauració de la sala capitular. A dalt a la dreta, l'escala de cargol, i a baix, uns capitells restaurats. Foto: J.A. MULA.

Es consolida el claustre i La restauració de la sala Descobreixen una escala es ressalten importants capitular inclou un accés de cargol a l'absidiola restes arqueològiques nord de l'església a la muralla romana E.A.

• Les obres més importants que s'han realitzat al pati del claustre han estat destinades a solucionar la manca de capacitat que tenia el pati per engolir tota l'aigua que hi cau quan plou. Al claustre hi caben dos mil metres cúbics d'aigua, que no tenen cap sortida a l'exterior. Això feia que la terra (una argila expansiva anomenada «fetge de vaca») del petit pati central hagués d'absorbir-la. Aquesta argila es contrau i s'expandeix segons estigui seca o molla i això provoca que els edificis que hi descansen oscil·lin. Per tal d'eliminar l'aigua del claustre es va canalitzar la teulada i s'hi van posar baixants de coure, a més d'instal·lar un sistema de drenatge per sota el subsòl del pati del claustre. Un dels problemes amb què es van trobar abans de realitzar les obres van ser els importants vestigis arqueològics del període visigòtic, entre els segles V-VII, que se sabia que hi havia sota el pati: una basílica cristiana, una necròpoli del mateix període i un cambra funerària d'una certa entitat, constituïda per un petit recinte de planta

rectangular, dins el qual hi ha disposats dos enterraments. El rebsix de les terres que comporta la impermeabilització del pati ha fet necessari el previ reconeixement arqueològic a fi d'evitar la destrucció de les restes que hi ha en aquest sector. Aquestes han estat estudiades i s'han deixat ben delimitades ja que l'interès d'aquest temple rau en la seva singularitat tipològica i en el fet que són molt pocs els edificis religiosos d'aquesta època que han estat excavats fins ara a Catalunya. D'altra banda, el pes de la galeria del claustre afegida al segle XVI i la carrega de les bòvedes feien perillar l'estructura de les columnes de la galeria romànica i, a més, els fusts i els capitells estaven molt malmesos. El procés, dut a terme per redreçar les columnes, ha consistit a introduir peces mecàniques als fusts perquè no es deformessin. Alguns d'ells van ser canviats, igual com les bases, mentre que els capitells van ser restaurats. L'actuació s'ha completat amb la col·locació d'unes tires elàstiques que fan la funció de contraforts.

E.A.

I Els treballs que s'han portat a terme a la sala capitular han estat condicionats per la presència de la muralla romana, que exercia una forta pressió en els murs de la sala i la sagristia. Per aquesta raó, s'ha construït un sostre sobre la muralla per tal de fer-la accessible als estudiosos i interessats per mitjà d'una trapa situada al terra de la sala pavimentat amb marbre. D'altra banda, s'han reforçat els fonaments dels murs de llevant per sota de la fonamentació existent sense perjudicar-ne l'estructura, mitjançant pilots de gran diàmetre. Per un procediment especial s'ha realitzat l'encerclat de murs de la sala amb barres d'acer i el desmuntatge de la part afegida a un contrafort a la sala i del cos superior addicionat a la sagristia. Les dues petxines de la volta de quatre punts han estat substituïdes i s'ha fet el muntatge i desmuntatge de la volta de la capella i la recuperació no mimètica del contrafort a l'interior de la sagristia, a més del desmuntatge de la volta del segle XIX de l'interior de la sagristia. En aquest mateix

indret s'ha recuperat el finestral, a la banda oposada d'entrada, amb un vitrall contemporani. Finalment s'han netejat els paraments i estucats i s'ha realitzat un canvi en la pavimentació de l'espai, instal·lació elèctrica i il·luminació ambiental. La sala capitular es troba a la galeria est, un cop passada l'escala d'accés a la segona galeria del claustre. La seva data de construcció es situa durant al segle XIII. Aquest espai estava destinat, en un primer moment, a les reunions de la comunitat; més tard, cap al segle XVIII, va ser modificada i es va convertir en una capella del Santíssim Sacrament. Els treballs que es van realitzar a la sala capitular van posar al descobert un fragment de muralla romana, de la qual ja es tenia notícia malgrat que els resultats de les dues actuacions precedents han restat parcialment desconeguts tant pel públic com pels especialistes. L'actuació actual superarà el desconeixement que hi ha sobre les fases més primitives del Monestir i els seus precedents des de l'època romana.

E.A.

I Durant les obres de restauració es va posar al descobert una escala de cargol bastida a l'interior del massís del mur que separa l'absidiola nord del temple monàstic de les construccions de la galeria est del recinte claustral, on es troba la sala capitular. L'escala de cargol comunica un passadís que recorre la part alta de la façana nord del temple, que per uns graons situats sobre la coberta de l'absidiola arriba fins al capdamunt de l'escala, per la qual es baixa fins a una porta, ara tapiada, situada al costat nord de l'esmentat absis. Sembla ser que aquest sistema de comunicació va ser construït entre els segles XII-XIII de forma conjunta amb la resta de la construcció romànica de la capçalera de l'església. L'escala havia quedat oculta sota la teulada de l'absidiola ja que en el segle XV va ser totalment reomplerta de terra i runa. L'estudi arqueològic de les troballes, entre la terra que omplia l'escala, permet determinar que va ser en aquest segle quan l'escala va quedar inutilitzada per

causes que encara es desconeixen. La presència d'aquests tipus d'escala amb torreta superior per comunicar les plantes baixes i les cobertes amb una funció clarament defensiva no és estranya en els grans temples catalans romànics i tardo-romànics dels segles XII-XIII. En aquests moments el Servei del Patrimoni Arquitectònic estudia la solució més adient per recuperar aquesta escala i les restes de la torreta superior, que, sens dubte, constitueixen uns nous valors a afegir a l'important complex monàstic de Sant Cugat. L'escala de cargol pot situar-se al gràfic que aquest setmanari mostra a la plana 14 en el mur nord que separa l'àbsis lateral (11) de l'antiga sagristia. Alguns exemples d'aquestes escales i torretes poden trobar-se ubicades a cada costat de l'absis major a la catedral de Tarragona, Santa Maria de Solsona o Sant Joan de les Abadesses. Hi ha d'altres exemples on les torres estan emplaçades a les dues bandes de la façana principal com a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S : Divendres, 4 de novembre de 1994

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR

Cal publicar els resultats

Les marques del pas del temps DOMÈNEC MIQUEL

Gh.MMA KOJ i AI VIRA

La intervenció arqueològica

l monestir de Sant Cugat ha estat sempre el referent històric de la nostra ciutat. Parlar d'història de Sant Cugat era parlar del seu monestir, oblidant sovint la vida dels homes i dones q u e , al seu redós, han conformat, dia a dia, el vessant més quotidià d ela historia de la ciutat.

m a n a i les seves t o r r e s ; baixar per l'increïble escala de cargol, apareguda durant les obres de restauració; passejar per les naus superiors del claustre... En definitiva, un munt de noves sensacions que ens ajudaran a entendre millor aquest m o n u m e n t . Afortunadament, els esforços que es dediquen des de fa temps a la millora del monestir s'han vist compensats amb un creixent i n t e r è s per part de ciutadans i visitants de tot arreu. La gran majoria d'escoles de Sant Cugat ja inclouen dins les seves activitats escolars una visita comen: ML LA. t a d a al m o n u ment, i també ho fan escoles d'a•'. Afortunadament, rreu de Cataluels esforços que es n y a i c e n t r e s d'ensenv amen! dediquen des de de tot tipus.

MÒNICA BLASCO i ARASANZ

a polèmica entre els rest a u r a d o r s il·lusionistes (aquells que recreen més o menys afortunadament els suposats originals de forma q u e es fa difícil distingir entre les parts autèntiques i les noves) i els restauradors respectuosos (la intervenció dels quals p e r m e t distingir entre el q u e es conserva de cada època i els afegits moderns) s'acaba formalment a m b l'aprovació de la llei del Patrimoni. L'article 35 d'aquesta llei, que fa referència als criteris d ' i n t e r v e n ció, especifica clarament la prohibició de «fer addicions mimètiques q u e falsegin l'autenticitat històrica». Això obli«És cl ga que els arqui-

vencions les q u e ens permeten explicar el devenir històric. U n a església a m b absis romànic i portada gòtica. U n absis q u e es troba fosc i és perforat, barroerament, per un finestral que poc després es cobreix a m b un gran retaule, i que segles després es pretén ennoblir a m b una reforma neoclàssiCertament, ca del presbiteSant C u g a t es ri. El p a s del més q u e el motemps sobre un nestir: però tamedifici deixa bé és el monestir marques com i ens hem de sensobre una cara tir o r g u l l o s o s h u m a n a . Cicad ' a q u e s t a aclatrius. arrugues, paradora presènmarciment. Escia, que avui dia crivim la històencara serveix ria llegint sobre d 'agIutinador aquestes emdels ciutadans de premtes del pasSant Cugat —i viu LA. sat. Per desgràdels forans en cia envellir no qualsevol moesta de moda. ment de celebramonestir La cosmètica i la ció, esbarjo i tectes facin inter- que ha de ser vell. cirurgia falsed'altres coses. vencions m é s cuig e n la n o s t r a I. e s obres no nosaltres. dadoses i, sobreedat/identitat d'excavació i restot, que en elles que, sovint, no Cercar la fa temps a la l a u r a c i é) q u e L'n b o n c o - els canvis de masom c a p a ç o s s'han dut a terme hipotètica puresa millora del iieivcitieni envers terial o de tracd'assumir i produrant tot aquest el nostre patritament permetin jectem les nosde l'origen pot monestir de Sant t e m p s e n s han moni més proper distingir a simple tres p o r s vers portar a la posat de maniCugat s'han vist és una garantia vista i a l'ull profà l'exterior. fest una part de de la seva conel q u e és testimonegació de compensats amb la h i s t o r i a d e l servació en el tuEs el monesni del passat i el generacions més m o ii u m e n t i un creixent interès tur. Per aquesta tir que ha de ser q u e s ' h a afegit n'han recuperat raó, crec que sevell, no nosalproperes a per part de posteriorment per parts, el deterioria moll importres. Cercar la poder-ho consernosaltres, creant ciutadans i r a m e n t d e les tant que no es var. hipotètica purequals amenaçava deixes de banda sa de l'origen un buit de difícil vistants de tot la seva perdurael vessant didàcpot portar a la En aquest senexplicacióarreu» li 1111 a t e n e l tic del monestir negació de getit volem ressaltar temps. 1 li haurà i q u e es d e d i n e r a c i o n s niés l'exemplaritat de comentaris per a quessin tols els properes a not o t e s les o b r e s tots els gustos. mitjans possibles saltres. creant portades a terme manifestacions d entusiasa la divulgació de la historia un buit de difícil explicació. al monestir de Sant Cugat. me i de rebuig: el que no d'aquest m o n u m e n t . Som on som també inicies Lina cosa diferent són els es podrà negar, però, és que als guixos i l'ús del m a o en resultats estètics obtinguts. Finalment, i com a hisa partir d'ara el visitant d'acl segle XVII1. És per això toriadora, només em cal de- respecte als quals hi haurà quest m o n u m e n t gaudirà que, avui. hem d'utilitzar les defensors i detraclois. manar que els resultats de d'una sèrie de nous espais L'exemple més clar és cl nou tècniques i els materials del les excavacions arqueològique ampliaran la visió del cos d'entrada a la visita púques i de les obres dutes nostre temps Cal ser valent monument i la comprensió blica dels claustres i Ics cria terme siguin publicats cl per a s s u m i r é propi lloc dins del seu devenir històric. tiques que ha rebut per la més aviat possible. Així tots la història. suposada lletjor. Pot ser titels interessats podrem gauLa nova visití del claustre, llat de lleig, però no d'indir de les conclusions a que net i ampli; l'antiga sala cacorrecte. han arribat els professionals pitular. dotada novament de encarregats d'aquestes feila seva solemnitat; la posEls homes de cada època nes, ampliant els nostres cosibilitat de contemplar, en han intervingut sobre el moneixements sobre el monestota la seva amplitud, la nument per adequar-lo a les tir. planta de la primitiva esseves necessitats i h o han glésia visigòtica; poder obfet seguint els criteris esDomúnuc Miquel és historiador i membre del Patronat del servar directament part del Cicmnuí t'o| L, hisliuKidora i cap tètics del seu present. Són Monestir. perímetre de la muralla roj u s t a m e n t a q u e s t e s interde l'Arxiu MUIIK nat Jc S.ml Ciliat.

TOUS

CREACIÓ I MSStNY

a intervenció arqueolò- qual es pot veure en el sogica executada al moterrani de la sala capitular. nestir s'ha cenyit a Dins d'aquest recinte foraquells indrets on, per ditificat. durant el segle V dC, verses raons, les obres de es va construir una basílica restauració afectaven el subcristiana de caire funerari, sòl, d e manera q u e era neconstituïda en una primera cessari documentar les resfase per una nau rectangular tes q u e s'hi trobessin. Les i una cambra sepulcral adosprimeres excavacions al mo- sada al nord. a m b dos sarnestir es van reacòfags en el seu litzar e n t r e 1931 interior, la qual, i 1936. Aquesta posteriorment p r i m e r a recerca reformada, entre arqueològica, de altres coses a m b gran a b a s t , va l'afegit d'un abafectar principalsis poligonal per ment el pati del fora i de planta claustre, la galede ferradura per ria sud i part de l'interior, i va esla galeria de lletar en ús fins. vant. La nostra com a mínim, la recent actuació al primera meitat pati claustral ha del segle VII a C . consistit a reTant a dins del p r e n d r e l'excavatemple com els Foto: J A . MCLA. ció inconclusa seus voltants més pels nostres prei m m e d i a t s es decessors, de matroba també una «Malauradament, n e c r ò p o l i s d e l nera que prèvia extracció de la te- fins al present no mateix període. rra s o b r e p o s a d a a la qual pertaes coneixen restes nyen un seguit a les restes s'ha excavat fins a asarqueològiques ni de tombes molt solir el t e r r e n y senzilles a m b coarquitectòniques natural a tot l'esberta de tègula. pai. així com una sèque es rie de construcCom a resultat corresponguin a la cions annexes a dels nostres treprimera fase i no la basílica, que balls i de la ins'han trobat molt és fins al finals formació proporm a l m e s e s , de cionada pels an- del segle X que es manera que es fa teriors, sabem difícil fixar-ne la poden datar les q u e la p r i m e r a seva morfologia ocupació del lloc les construccions precisa i funcioconeguda arnalitat. La primés antigues» queològicament mera noticia de fins a r a corresquè disposem de pon a una fortal'existència en lesa romana basaquest indret, anomenat Octida entre els segles IV i tavià. d'un monestir i del V dC, període en cl qual culte a Sant Cugat l'aporten diversos enclavaments i ciudos preceptes reials que es tats es van fortificar arreu d a t e n r e s p e c t i v a m e n t al de l'imperi romà. Es tracla 875-877 i 878. Malauradad'un quadrilàter jalonai p e r ment. fins el present no es una sèrie de torres semicir- coneixen restes arqueològiculars de gran envergadura q u e s ni a r q u i t e c t ò n i q u e s que constitueix l'únic exemq u e es c o r r e s p o n g u i n a ple c o n e g u t a C a t a l u n y a aquesta primera fase del d'estructures defensives d'amonestir i n o és fins a finals questa índole. Les recents del segle X o principis del excavacions han permès cosegle XI que es poden datar nèixer una novè torre, que les construccions monàstical afegir a les ja conegudes ques més antigues. que es troben sota els absis de l'església, així com un tram de 14 m de llargada Mòniea Blaseo és arqueòloga de la muralla, part de la eoordmadora de les excavacions.

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS OCTAVA SARDA

oieria

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS

tattlltOll

Suntiíigti

/•lusiuíd.

KRONOS

-4 0

MEGA «HUNCHANS

Tol. 0 ~w 5S 54

A m mourtc^Locrol* Sant

C'ugut

R a m b l a Kibatall.ida. 11 «

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Taller, exposició i v e n d a : PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat CO096/00102

s.inl ( n u . l l d e l \ .llirs

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

* VENDA au oh 'i-..i • M.mix's.i • I li s.iiii t ilo.n • M.iilrul

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 58 62 - Sant Cugat

Si creus en la Humanitat,

sS^T&f Servei • ( L^M ) * Gratuït a 'JVNÍ>

Domici

ajuda aquells que lluiten pels seus drets.

Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 _ ,

Fes-te soci d C r e u Roja]

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES ART

lanes exposa el seu amor pel Pep Blanes lesprés de tres anys de no fer-ho romànic després L'artista santcugatenc ntcugatenc dedica més de dues-centes hores a cada dibuix \RIA VALLÈS JOSEP MARIA

B Sant Cugat.— L'artista santcugatenc igatenc Pep Blanes exposa el seu últim treball, Pelegrinatge al romànic, a la galeria Ferran Martí. artí. Blanes, després de vint anys fent dibuixos del iel monestir,

puntualitza: «Encara em queden molts dels seus racons per diubuixar. Només he fet una mínima part. De fet, només que em desplaci una mica, ja veig un altre dibuix per fer». Blanes, a més de presentar els nous dibuixos

sobre el temple santcugatenc, també exposa set treballs sobre el romànic de Palència. Feia més de tres anys que Blanes no mostrava la seva obra i, com era previsible, la galeria es va omplir el dia de la inauguració.

«La virtut d'un amant és saber trobar vessants de la dona que estima, veritat?; sempre trobar-li detalls, racons i expressions diferents. Això és el que em passa a mi amb el monestir. Mentre més el contemplo, més aspectes diferents hi trobo. Jo, el que voldria és tenir quinze anys per poder tenir tota una vida per davant, i així continuar dibuixant temes del monestir de Sant Cugat», explica l'artista santcugatenc Pep Blanes, que fa vint anys que el dibuixa, «Ha estat i continuarà, n'estic segur, essent el confident de les meves vivències claustrals». «Pelegrinatge al romànic» El dissabte 29 d'octubre, la galeria Ferran Martí va obrir les seves portes amb el doble treball de Pep Blanes, Pelegrinatge al romànic. D'una banda, la mostra presenta cinc nou dibuixos sobre el monestir de Sant Cugat: El cimbori a l'hivern, Absis romànic a l'estiu, Cimbori a l'estiu, Claustre assolellat. Exterior de la Sala Capitular i Detall d'un capitell figuratiu. Una segona part del treball que Pep Blanes exposa és el romànic a Palència, en total set dibuixos. Tot i que la inauguració estava prevista a les nou de la nit, una hora abans la sala ja era plena de fidels simpatitzants dels traçats i combinació de grisos que reflecteix Blanes en els seus dibuixos. Els dibuixos exposats estaven gairebé tots venuts el tercer dia de la mostra. 200 hores cada dibuix La precisió que l'artista sant-

Com aquesta imatge de l'aparador de la galeria, la vida de Blanes està envoltada de dibuixos. Foto: MANÉ ESPINOSA. cugatenc demostra en tot allò que es proposa dibuixar requereix un temps determinat, una mitjana de més de dues-centes hores amb el llapis a la mà i la mirada entre el paper i el monument escollit. Segons Pep Blanes, «cada tema

té una dificultat que he de superar, és un nou repte cada vegada que començo un dibuix, però ho has d'estimar, no hi ha ningú que aguanti tant temps, tantes hores fent el mateix si no s'estima allò que fa. Però cada centímetre qua-

drat que vaig deixant acabat és una gran satisfacció que tinc, i això no es paga amb res, i menys quan la mostra és acabada i els amics la vénen a veure i queden satisfets i convençuts que has fet un bon treball».

Albert Pla aconsegueix omplir la Sala Res amb la presentació del seu nou espectacle Nova representació el dia 4 de novembre XAVIER BORRÀS

la seva poesia. Sol i dempeus a l'escenari, recita o canta els versos acompanyant-se de vegades d'una guitarra elèctrica (feta especialment per a ell, que no sap tocar la guitarra) de so brut i distorsionat, i de música pregravada que surt d'un ràdio-cassette que el mateix artista manipula. Un muntatge escènic, dissenyat per Joan Baixas, fet de panells de plàstic pintats i jocs de llums que Pla acciona a voluntat embolcallen el recital, accentuant-hi el caràcter desolat i, fins i tot, angoixós. Aquest espectacle, que tornarà a la Sala Res el dia 4, es presentarà el dia 9 a la sala Estàndard de Barcelona. En principi, segons Albert Pla, no és previst que es converteixi en un disc. De fet, el sabadellenc té un disc (el quart de la seva carrera) a punt per sortir, un cop es solucionin els problemes que comporten dues de les cançons: una versió del Walk on the wild side de Lou Reed i una cançó sobre un guàrdia civil que «qué asco, se fue a morir al PaísVasço». • -

Avui a la nit s'atorguen els premis Aquallonga i Josep Altet EMMAANSOLA

B Valldoreix.— L'Associació Veïnal i d'Amics de Valldoreix celebra aquesta nit la segona edició del premi Aquallonga i atorga per primera vegada el premi Josep Altet. L'acte està organitzat per l'esmentada associació i pel Museu de Valldoreix. L'any passat el premi Aquallonga va ser atorgat al mateix Josep Altet per la seva tasca al capdavant del museu i per la recuperació de la història i les tradicions de Valldoreix. La primera edició del premi es va celebrar a l'Hotel Rusinol amb un acte molt emotiu en el qual Josep Altet va destacar la importància que per a ell li mereixia rebre un premi com aquest després dels seus treballs en l'estudi i el coneixement de la història de Valldoreix. Aquesta, doncs, és la segona edició en què algun valldoreixenc rebrà el premi Aquallonga en virtut i reconeixement d'una labor en favor de Valldoreix. El primer premi Josep Altet està destinat a aquelles persones que han destacat per la seva tasca en la salvaguarda del patrimoni de Valldoreix. Aquest novell premi s'atorgarà en un sopar al restaurant La Panxa Contenta, a dos quarts de deu d'aquesta nit. Els organitzadors del premi volen que aquest formi part de la trajectòria cultural de Valldoreix i que alhora ajudi a cercar nous treballs que consolidin la història del seu context. En el moment de tancar aquesta edició encara no es podia fer públic el nom dels premiats que rebran el premi aquesta nit, davant de més de cinquanta persones. Tampoc s'havia anunciat oficialment l'assistència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i del president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Masanés.

Melva Houston torna a la Sala Res abans de la seva gira europea B Sant Cugat.— La cantant de jazz Melva Houston torna a actuar a l'escenari de la Sala Res, aquest dissabte a les onze de la nit, abans de reprendre la seva gira europea. La seva última ictuació a la Sala Res va tenir força èxit entre un públic animat que omplia la sala i es desfeia entre aplaudiments i elogis per a la cantant. Melva Houston estarà acompanyada del guitarrista Pere Soto, que ja va actuar en la darrera representació a la Res, i del pianista Bill Gerhardt. De Melva Houston s'ha dit que té la força de veu que identifica el més pur blues de Tennessee, aquella sensibilitat de les arrels del Mississipí que fan créixer moments irrepetibles.

MUSICA

B Sant Cugat.— «La mujer es el cubo de la basura del hombre», Així diu un dels versos —i no pas el més contundent— d'un dels poemes que Albert Pla recita o canta (amb música o sense) en el seu nou espectacle. El públic que atapeïa la sala Res (allà hi havia una mica de tot: del xiruquero a la senyora fina, del posmodern vestit de negre rigorós a les noies d'institut en colla) va aguantar, silenciós i interessat, tres quarts d'hora d'una poesia urbana i dura, estripada i colpidora, però no exempta d'ironia i, fins i tot, de tendresa. Albert Pla supone Fonollosa, el nou espectacle que el cantautor sabadellenc va estrenar en rigorosa prémière a la Sala Res, és un recital de poesia sobre textos de Josep Maria Fonollosa (Barcelona, 1922-1991), poeta desconegut i maleït creador d'un univers poètic amb moltes semblances amb el d'un, per exemple, Bukowsky... o amb el del mateix Albert Pla, que reconeix trobar-se còmode dins

El cantautor Albert Pla musica, canta i recita poemes de Josep Maria Fonollosa en el seu darrer espectacle. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Houston ha compartit escenari amb Marcus Roberts, Charlie Bird, Tito Puente, Stanley Turretine i George Higgs i s'ha identificat amb aquells estàndards que recorden Dinah Washington i Billie Holiday. Els seus acompanyats en darreres actuacions han estat Joan Martí al contrabaix, Jordi Gardena a la bateria, Martí Perramon a la percussió i Joan Albert al saxó. La programació de la Res continua amb l'espectacle teatral Tracti'm Devos, de la Companyia de teatre La Mòmia durant els dies 2, 3, 9 i 10 de novembre. El proper dia 17 actuarà el grup Funció Privada, que ja ha gaudit d'una bona collita d'èxits en les seves actuacions a Barcelona, mentre que la temporada de tardor finalitzarà amb les actuacions de Pau Riba i del grup Stupen. dams.mA.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1994

TEATRE

Teatre Espiral representarà «Revolta de bruixes» a la Mostra de Valldoreix L'obra, de J.M. Benet i Jornet, planteja qüestions des de la feminitat fins al destí JORDI li( ) K l ) l s

• Sant Cugat. -- lil grup valldoreixene Teatre Espiral cMà preparant Revaluí de bruixen, un text de Josep Maria Benet i Jornet, que darrerament s'ha popularitzat pels guions de

la telesèrie l'oblc \;<>u. Aquesta obra. en què es discuteix des de la feminitat fins a l'existència del destí, es representarà en la segona Mostra de Teatre a Valldoreix. Fila Zero de la Unió Santcugatenea ja havia representat

el text. en la primera actuació que va fer en un escenari, amb la direcció d'Ernest Natè. FI grup es nodreix d'alumnes d'un curs de teatre i per això té un moviment continu d'actors que periòdicament es reciclen.

I spiíal l e a t r e \ a néixer ara fa eine arus. quan un membre de la Coral Harmonia va proposar a l'rini I seiihuela. una altra eomponenl del col·lectiu, la possibilitat de portar a terme algun projecle teatial. Lscrihuela ja treball. i\a a Barcelona dirigint cursos teatrals. II primer text. /./ Dra[HÍIII·. \a suposar un treball constant d'apioximadanicnt dos anys. I I tteb.ill \ a tenir una bona aeollida a Valldoreix, però també a Badalona i a Barcelona, en els local-- on c-. v. a presentar. I ii la prunera Mostra de Teatre de Valldoreix, que es \ a celebrar l'am passat al Casal organitzada pel mateix grup. l e a t r e Espiral va piesentar un proiecte nou centiat en La pocuí i la vida de JIHIII Stilvttl l'iipasïcit. .Aquest muntatge \ a ser l'oeasio per als actors d ' a p i e n d r e a d o c u m e n tar-se. 1 a ulea del muntatge poètic era •donat-li agilit.it perquè el públic en sicncral es pogués familiaritzat amb la poesia». I a ilatieia proposta teatral del grup valldoreixene ha estat ( apual (liivua vincií, un text adaptat del nuio d'Agustí Soler, Fscrihuela va \olcr retocar el text perquè, segons diu. ..m'interessava el missatge. alio que els diners canvien les persones més bones, però la forma en què es tractava el text no m'acabava de convèncer». El col·lectiu també te previst presentar per a la propera Festa Major la comèdia (Juatre niïs de noces de tres. Els projectes del grup de teatre passen per l'organització de la segona Mostra, que aquesta vegada se celebrarà a finals de l'any vinent. ..Vam veure que les dates coincidien amb el final de la lliga,

l'na escena de la representació de l'ne·.ia i vidu de Joan Salvin l'apasseit. i hem d'acceptar —explica Fscrihuela irònicament que la cultura s'ha d'adaptar als horaris i a les agendes futbolístiques». Valoració àv la Primera Mostra Els responsables de Teatre Espiral valoren molt positivament la primera Mostra en tots els aspectes. Per Escrihucla, «amb iniciatives com aquesta es destrueix el malson de considerar-se com a ciutat dormitori». Fds representants de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix també

es van mostrar molt satisfets del projecte, que va precedir l'iniei de l'organització d'altres mostres. com la de música clàssica i la de cinema a l'aire lliure. Fscrihuela confia que. per l'any vinent. a més de la Mostra de Teatre es pugui crear un cicle que combini diverses activitats, El grup Teatre Espiral espera consolidar el bon ambient teatral que s'està configurant entorn del teatre a Valldoreix. Una de les fórmules que es preveuen seria per mitjà de la creació d'una en-

titat que s'anomenaria Amics de! Teatre i que promouria lectures dramatitzades, fòrums i anades a veure diferents espectacles teatrals. La directora, Trini Escrihuela, pensa que el teatre amateur, tot i que no tingui una compensació econòmica, «sí que et dóna una riquesa cultural, i ajuda a refermar-te com a persona». És per això que la directora proposaria fer teatre a tothom, encara que no s'estigui interessat a interpretar personatges ni a aprendre guions.

Pep Bou retorna als escenaris catalans després de 30 mesos de gira mundial l.l.S 4 CANTONS

U Sant Cugat.— L'espectacle Sabó, Sabó celebra el proper 4 de novembre el seu primer milió de quilòmetres de gira. coincidint amb la seva arribada al Teatre-auditori del Centre Cultural. Sabó. Sabó està avalat per més de mil tres-centes representacions arreu del món, fet que serà objecte d'una celebració especial al final deia representació del proper divendres. Les r e p r e s e n t a c i o n s de Pep Bou estan carregades d'una especial significació artística i destinades a la contínua evolució dels seus experiments amb la malcria amb que treballa, el saho. Les aportacions tècniques en el tractament de les pel·lícules de sabó i els nous brots estètics a l'escena fan que l'espectacle de Sant Cugat hagi acumulat la recerca i l'experimentació de tot un lustre. A m b l'ajuda d'uns bastidors de diferents mesures. Bou construeix uns miralls de saho. p e t o , a diferència del seu primer espectacle. aquest se centra en superfícies planes. Aquest treball confirma l'evolució de Pep Bou des del primer espectacle, Bidaplanetes. a /'.'/ vupor. que tanca la trilogia dels espectacles on cl sabó es l'element generador d'imatges. Sabó. Sabó va entrar al taller durant l'estiu de 19S<S precedit de dos anvs de reflexió i treball de dissenv. A partir d'aquell moment la realització de l'espectacle només fou a b a n d o n a d a per cobrir compromisos pendents amb Hufaplanctes. La recerca tècnica que acompanya aquest espectacle no té precedents a Catalunya. Ha estat un treball veritablement interdisciplinari on científics, (sobretot experts en tensioactius), tècnics (experts en infraestructuni eòlica) i artistes (escenògrafs, músics, il·luminadors) s'han posat al servei d'un treball comú. L'espectacle el representen els actors Marta Carrasco i J a u m e Ventura, que potencien el factor teatral. El vestuari és a càrrec de Núria Teixidor i Mercè Paloma, i la selecció musical és d'Oriol Vallver.

ART

MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

L'Associació d'Idees presenta el programa d'activitats per al curs 1994-95 Inclou exposicions, publicacions, tallers, conferències i tertúlies

Acte commemoratiu de la restauració i excavació arqueològica del Claustre i la Sala Capitular.

Es convida la ciutadania als actes que tindran lloc al mateix Monestir, sota la presidència del Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya, el proper dia 8 de novembre a les 19,30 h.

Generalitat de Catalunya 1LUJ3 Departament de Cultura

Amb la col·laboració

(j9Kj

j|j[|

de:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Amb el patrocini de:

Catalana/Occident

I T R t . PIC'tl

• Sant Cugat.— Aquesta setmana l'Associació d'Idees Centre d'Investigacions E s t è t i q u e s ha presentat el programa d'activitats de les exposicions, publicacions. conferències i tallers del curs l<M4-s>5. El projecte d'activitats d'aquest any es fonamenta, segons Montse Almarcha. responsable deia sala. «en l'esperit d'experimentació, de recerca i d'independencia que carectcril/a l'associació». L'Associació d'Idees publicarà. amb la col·laboració del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de Barcelona, un llibre titulat Les ucies de l'a/lc Incidit. F'A--sociació d'Idees disposa d'un taller d'ínvestagcio sobre Valle Inclan. Amb la col·laboració de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona i dins d'un programa de màster titulat Historia. Arquitectura i Ciutat, l'Associació d'Idees editarà el llibre d'Antoni Riggen líaeia liiirni^dn. Paral·lelament, també editarà un altre llibre d'arquitectura amb el títol

de De la cadena de cristal a la cadena de muntatge, escrit per Oswaldo Pàez. T a m b é publicarà un llibre d ' E m m a Suàrez titulat En el centre del silenci. En l'apartat d'exposicions, presentarà quatre mostres. El proper 12 de novembre l'escultor santcugateng Cardellà realitzarà una exposició d'escultura en la qual presentarà 14 obres amb diferents materials, com la pedra, el ferro i el plom. Coincidint amb la Festa de Tardor, el mateix escultor instal·larà una escultura de pedra de grans dimensions a la plaça Pep Ventura. A mitjan desembre l'artista Bibiana Pedemonte Vives, que viu a la Floresta i que col·labora amb Els 4 Cantons, exposarà una selecció de gravats, llibres d'artista i escultures. L'artista, que treballa a l'entorn de la «galàxia G u t e m berg», presentarà obres xilogràfiques ci'un gran interès. També exposarà una selecció de llibres d'artista realitzats en el seu propi taller. Durant el mes de març la sala

presentarà una exposició col·lectiva d'escultura i el mes d'abril. una exposició de pintures d'Ernest Puig sobre la natura morta. Aquest any, el programa de l'Associació d'Idees presenta uns tallers que es realitzaran al mateix local del carrer Sant Bartomeu, n ú m e r o 11; el mes de gener es realitzarà un taller de dibuix i pintura a càrrec de l'artista Jana Hurter; el mes de març es farà un taller de restauració mobiliària. a càrrec de Francés Almondoz. i els mesos d'estiu hi haurà un altre taller, titulat Construccions d'idees, amb Ester Ciprian. Un altre apartat que carecteritza l'associació són les seves tertúlies. Per aquest any n'han preparat dues: una sobre el fenomen del pessebrisme a Catalunya i una altra sobre imatges de la guerra a Croàcia. L'associació disposa també d'una llibreria d'art amb un servei de recerca de llibres i material de difícil accés; d'una hemeroteca fruit de l'intercanvi de publicacions amb altres associacions i d'una editorial pròpia.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

ESPECTACLES Bona part de les iniciatives lúdico-empresarials més espectaculars que s'han fet a Sant Cugat porten el nom d'Octavi Barnils escrit a peu de pàgina: va ser ell qui va convèncer la cadena Chic de

posar una macrodiscoteca a la rodalia (aleshores l'era) de la població. Va ser ell qui va comprar dos vells avions militars per convertir-los en un local nocturn. T a m b é és el promotor de la fira d'art

i antiguitats Mercantic. I —last but not least— és el propietari del Cafè de Belgrado, local d'actuacions musicals que des de fa quatre anys aposta fort per u n gènere concret: el blues i el rythm'n'blues.

O C T A V I B A R N I L S . Propietari del Cafè de Belgrado

«El gran problema és el pressupost

XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Què heu preparat per la temporada de tardor al Cafè de Belgrado? —«Doncs continuem amb el de sempre, amb el blues dels dijous. És una cosa que ha arrelat bé, s'ha creat un ambient de blues al local i hi ve gent de tot arreu. Això, els dijous. Aleshores, els caps de setmana, com ens sembla que és poc i encara tenim ganes de perdre més cèntims, ara també farem actuacions els divendres. A partir de la setmana que ve (per al lector, aquesta) començarem a fer els Divendres, country. I si la cosa lliga, que espero que sí perquè hem fet una prova de dos dies i ha anat bastant bé, ja ho deixarem com a fix. I cada setmana quedarà així: blues els dijous i country els divendres.» —Trobeu prou oferta de grups d'aquestes característiques? —«Sí, hi ha una borsa important de grups de blues i de country, a Barcelona. Sobretot de blues; és una música que està més, com si diguéssim, assimilada. Bé, i aquí hi ha una persona que ho coneix i que ens porta la programació, que és en Quimet el de Huapachà Combo.y —Us planteja dificultats portar aquests grups a Sant Cugat? —«Sí, és clar. És perquè és Sant Cugat: les mateixes dificultats que tenim per portar fins aquí els clients, les tenim per portar-hi els músics. I això que hi ha la mateixa distància, o menys, de Barcelona a Sant Cugat que de la Meridiana a, posem per cas, la Diagonal. Però a la gent no li fa res anar de la Meridiana a la Diagonal, i en canvi, per pujar de Barcelona a Sant Cugat, sembla que els costa. I aquí portem músics de tan bon nivell com els que es poden trobar als locals de Barcelona. De fet, la majoria dels músics que vénen aquí són els mateixos que pots trobar a les sales de Barcelona. Però també s'ha de dir que aquí al local s'ha creat, diguéssim, com una tradició. Els músics que hi vénen s'hi troben bé i molts es tornen habituals; vénen, no ho sé, quatre o cinc cops cada any. Hem aconseguit que hi hagi una ruta més o menys formada de músics habituals que vénen aquí.» —Així, doncs, tampoc no és un

Octavi Barnils fa quatre anys que promociona els grups autòctons de bhws a Sant Cugat. Foto: JA. MULA. gran problema... —«Aquí, el gran problema que tenim és un problema de pressupost. Ens obliga a limitar-nos a fer un concert a la setmana, o màxim dos, com provem de fer ara. Aquí, quan vam començar, es tocava música cada dia: començàvem el dimarts i fins al divendres. Cada dia fèiem un gènere musical diferent: hem fet jazz,

hem fet blues, hem fet samba, i tangos i salsa... de tot. Però amb el nostre pressupost ja no podem fer-ho. Ara, la idea que tenim és de trobar músics del millor nivell possible dins del nostre pressupost, que és baix perquè, entre altres coses, aquí no cobrem entrada, no es pot fer; algun cop que ho hem provat, el públic no ha donat bona resposta. I no et

pensis que parlo de gaires cèntims, et parlo de mil pessetes...» —I aquest tipus d'espectacles no són dels que mereixen ajudes, algun tipus de subvenció... —«Ui! Això de les subvencions, no ho hem ni provat de demanar. Però si des del mateix moment que la mateixa administració local entra en competència amb els locals petits com nosaltres, fa que sigui ridícul anar a demanar-los ajudes. A la teva competència has de demanar quartos? No, si jo de subvencions no en vull cap ni en demano. L'únic que sí que demano és una mica de sensibilitat, de reconeixement per part de l'Ajuntament, que demostrin que saben que som aquí i el que fem, no? Simplement això. Pensa que fem el que fem completament sols, com ho està la sala Res o els quatre penjats del poble que estem ficats en històries d'aquestes.» —I amb la sala Res, que és l'altre petit local que fa actuacions en directe a Sant Cugat, hi teniu relació? —«Sí, amb en Josep Serra algun cop ja ens hem assegut a parlar plegats d'aquestes coses.» —Al principi, el Cafè de Belgrado era una sala que programava, sobretot, jazz. Després vau deixar de fer-ho perquè no funcionava entre el públic, vas dir en el seu moment. Heu descartat el jazz ja definitivament?. —«Sí, ja et dic que es va provar i no anava bé. Passa que el jazz demana una certa atenció per part del públic i, aquí, com no es cobrava entrada, se'ns barrejaven els públics: d'una banda, venien els que es trobaven predisposats a veure un concert de jazz i, de l'altra, n'hi havia que venien a festejar, a fer una copa, a xerrar amb la colla... I, és clar, es feia un batibull que no convenia gens ni als músics ni a la gent que venia a escoltar-los. El jazz requereix un mínim de silenci, de respecte per part del públic.» -A banda de les actuacions musicals, una altra cosa que feu són subhastes populars d'antiguitats... — «Sí, e n c a r a c o n t i n u e m fent-ho, els dissabtes a la nit, a les vuit del vespre. Això és una mica com fer música en directe: paciència i paciència, i esperar que la gent agafi el costum...»

El Cafè de Belgrado afegeix el «country» a la seva programació de música en directe XAVIER BORRÀS

I Sant Cugat.— La programació de concerts de música en directe d'aquesta temporada al Cafè de Belgrado serà més àmplia (dos dies per setmana en lloc d'un, com fins ara) i té com a novetat destacada la inclusió d'un nou gènere: el country. Fins ara, i al llarg dels seus quatre anys de funcionament, el local s'havia caracteritzat per la seva fidelitat quasi exclusiva al blues i al rythm 'n 'blues, amb incursions en els espais fronterers del gènere, però sempre dins la tradició de la música negra afroamericana: blues-jazz, soul, blues i rock'n'rolt tradicional.

Aquest afegit del country, la tradicional música blanca nord-americana, aporta un element de més gran novetat: el dijous continua sent el dia que, com sempre, la sala dedica a les audicions de blues. A partir d'ara també hi haurà audicions els divendres, dia que, sota el títol de Divendres, country, quedarà consagrat a aquest gènere. Pel que fa als grups programats els divendres, si més no de moment, seran responsabilitat exclusiva del grup Country Joe and his Perfect Show, que hi actuarà cada setmana. Més variada és la cartellera de concerts dels dijous: el dia' 10 hi actuarà

el grup Slide Company; el 17, R and B; el 24, La Pluma i I'l de gener, Mar de Fondo. Nascut ara fa quatre anys, el Cafè de Belgrado va significar el relleu de la ja aleshores desapareguda sala Be-bop Jazz —situada al mateix local que avui és la seu de la sala Res—, i, com la seva predecessora, ja va néixer amb una clara vocació de local per programar-hi música en directe, amb actuacions setmanals de dilluns a divendres i una especial predilecció envers el jazz, gènere que, en principi, disposava d'un abundós planter a la comarca, provinent sobretot'dè la tradició

musical de Terrassa (ciutat que té el local d'actuacions de jazz en directe més veterà de l'Estat i és la seu d'un important festival anual). Posteriorment, imperatius del mercat van fer que es decantes cap al blues i reduís el nombre de concerts a un de setmanal. Fins que la sala Res va obrir les seves portes, el Cafè de Belgrado era l'únic local d'aquestes característiques a Sant Cugat. Pel seu escenari han desfilat molts grups de diversa fortuna, i cal destacar-ne una conreadora del gènere que recentment ha pujat molt amb el seu grup dels Blues Messengers: la popular Big Mama,

El Teatre-auditori de Sant Cugat, marc de la VI Campanya Escolar de Teatre XAVIER BORRÀS

H Sant Cugat.— Al llarg del mes de novembre es desenvoluparà a l'auditori del Centre Cultural i a la sala d'actes de la Casa de Cultura la sisena convocatòria de la Campanya Escolar de Teatre, una iniciativa municipal destinada, segons afirmen els seus responsables, Rogeli Padró i Àngels Ponsa, a «treballar els espectacles des del punt de vista pedagògic, introduir els nens en el costum d'anar al teatre, familiaritzar-los amb el medi i ajudar les escoles en àrees didàctiques com ara la música, l'expressió corporal o el llenguatge». Bàsicament, la campanya consisteix en un cicle de representacions, dividides segons els nivells de l'alumnat: així, hi ha un cicle infantil —per als alumnes de parvulari—, un cicle inicial, un de mitjà i un de superior —per a estudiants d'EGB—, segons els cursos. Pel que fa a la part teatral (la part dedicada a música i dansa encara està pendent de concretar), el cicle infantil, que s'ha desenvolupat els dies 2, 3 i 4, consistia en l'espectacle de titelles La rateta que escombrava l'escaleta, a càrrec de la companyia L'estaquirot; el cicle inicial consisteix en l'obra, també de titelles, En Pere beneit, de la Companyia Biniflat, i es representarà els dies 15 i 16. En el cicle mitjà es representa Viure del 'cuentu', de la companyia Setril Teiatru, els dies 8 i 9; i en el cicle superior, l'obra escollida és Còsmic, de la Companyia Llamp Teatre, i es representarà els dies 28 i 29. Totes les actuacions es fan a l'auditori del Centre Cultural, llevat de les del cicle infantil: la petita alçada del públic no s'adeqüa a les proporcions de les butaques i, per això, les funcions es representen a la sala d'actes de la Casa de Cultura, que té una grandària i unes butaques més adients. La proposta va adreçada a totes les escoles del terme municipal, a les quals, per afavorir la funció pedagògica de la campanya, es facilita un dossier, on, a més d'informació bàsica sobre l'espectacle, s'inclouen propostes de treball amb els alumnes a partit d'aquest. La Campanya Escolar de Teatre és dirigida per les regidories de Cultura i d'Educació, i hi col·labora la companyia La General d'Espectacles.

La Sala Rusinol presenta una mostra de l'obra d'Òscar Borràs • Sant Cugat.— El dijous 10 de novembre i fins al 22 del mateix mes, la Sala Rusinol presenta una exposició de pintures de l'artista Óscar Borràs (1947). Aquest artista, que va realitzar la seva primera exposició l'any 1969 a la ciutat de València, té una àmplia biografia d'exposicions i de premis. El catàleg que ha publicat la sala sobre el pintor manifesta: «Circumstàncies de la vida es donen sempre en les imatges que dibuixa i pinta —les ara mateix apuntades i les moltes que resten explicades— tot servint-se d'un llenguatge ingenu i pretès del tot: assolit d'un treball, fet d'imaginació i domini tècnic de la descripció.» El crític d'art Carlos de Arean afirma que la pintura de Borràs «és sàvia, en extrem, i té, però, el pudor de no semblar-ho: senzillesa d'esperit i fets que troben una adequada expressió en les beUíssimes imatges que, per primera vegada, presenta a la sala RusifloW/p.p.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 4 de novembre de 1994

LLETRES J o r d i C a s t e l l a n o s es p r o f e s s o r a l ' A u t ò n o m a de B a r c e l o n a i J o s e p M u r g a d e s . a la C e n t r a l , p e r ò van c o i n c i d i r a r a fa u n s vint anys a la p r i m e r a d e les u n i v e r s i t a t s en l ' e l a h o r a c i o del p r i m e r n ú m e r o d'l Is marges. La revista ha a r r i b a t als c i n q u a n t a n ú m e r o s i c o n t i n u a m a n t e n i n t vius el r i g o r en la i n v e s t i g a c i ó i la v o l u n t a t critica e n la reflexió. I / ú l t i m e d i t o r i a l a l e r t a c o n t r a l ' a m b i e n t d e l'esta m a j o r d e la c u l t u r a c a t a l a n a .

I M

Cinquanta números al marge La revista «Els marges» continua aportant una reflexió crítica sobre la cultura catalana 1 M \ I . \ XII K l \ < >

no ens fas cas, però», comenten, més entremaliats que resignats. I,'editorial corresponent al número 50 du per títol -El desig social» i pretén alertar contra el triomfalisme en què cau la cultura catalana en contrast amb la seva realitat. «Hi ha la cultura oficial a l'aixopluc de les institucions. I després hi ha la cultura pretesament moderna i cosmopolita. Tant una com l'altra. però, contribueixen a un provincianisme cultural. Estem en un moment de canvi de les formes culturals, amb tot el que r e p r e s e n t a l'omnipresència de la imatge i les noves tecnologies. i aquí no es fa cap mena de reflexió sobre això. Ni es la una política cultural quan ara es possible fer-la. I sleni en una cultura de festa major, en què els premis es multipliquen, però els lectors van disminuint.»

B Kainlona Josep Muríiadcs i Juidi ( astcllanos son a :.i seu J T d i t o r i a l Curial que edita la revista . on el ;:i up que actualment coordina i- h Dhi'i't i le picvisi rcu[íii se en aquella tarda de mi!|an ocliibic I Is dos l'ilolces es iiueixen que el nuIIH in ~ai de la revista encara nu s'h.i disti ihuil. I In lamenten. pein nu semblen eslranv iis MM i e.uies i ( astcllanos si MI e's s.i'n n i\ ents d'aquell pi it'lci el up que. ala la Ulls '•ii.i ti-\ s -. i .. i inic nçai a retini: .. .• i'* •; n de Joaquim \loi

I IIIUl'Mlal

\n-

!"'ia r de I !.acciona pel i ili pe. p r i la sol lida d'una i' • isia .:•.••*] eiada a eo'M u i.r hiui au IA enlltiia eatal.-r . u i malcix. quantes i cv i-a •. lu lia i ihei les a la crea.. n ' i i'.ria'iisi lila: ai ics'1 Mi >las. di'-ties. eia el gat \eil d'un •al up en aue lu hav la mi pi níessi a . ( aslella n> >s. i: i Ji ainaluí L' anih lutuí. K ' H :•• Malla Heiie! i loinc; i dos llkeneials icccl'tricu'.. Josep MífftunivJt.lii·iKini' SYlliueadcs i. onsideí en que ia : es ista no lia canv lat essencialment pel que la a la Imia iuv estiu.n. io i uieiosu. api ist.i pei delei imitades opcions e i e a t n e s . icflcxio ei itiea sobre la callin a. eleetera . lot i que amb els a n \ s lu ha hagut baixes i altes en la redacció AIXÍ. mentre que Molas. Sulla i Benet i Jornet van ilesiuarcar-se de la icdaecio. \ a n iinpliear-s'hi mes Manel Jorba, l'ep Nadal i Joan A Argentc. Hi ha haüiit mes variacions fins arribar a la redacció actual, tormada per Josep Maria Balaguer, Marina (iusta. Víctor M a i t m c / - ( iil i Josep Pare, amb Castellanos i Murgades • e i e m els mes antics-, arszunicnlcn coassumint la diree eio. E t s fotocòpies l'.xplieo a Castellanos i Murgades que no he pogut veure el número 50. - N o et preocupis, no ets l'única. Ja te'n donarem un exemplar. El problema d'/.Y.s marees i s que es distribueix com a llibre més que com a revista.» bis comento que ells sempre lamenten. però a la vegada sembla que n'estiguin orgullosos, el fet que /.7s lluiries sigui una de les revistes més f o t o c o p i a d e s del mon. Hi afegeixo que hi ha qui diu que fotocopia la revista perquè no la troba. «Potser tenen raó. Per això ara iniciem una campanva de subscripció i hem inclòs en aquest número una butlleta. I ja que es fan fotocopies de la revista, podrien fotocopiar la subscripció. •• Riuen, però Castellanos recupera la seriositat: -Creiem que tem un producte de prou qualitat perquè la revista pugui viure dels ingressos derivats de la venda.- Precisa Murgades: - N o es que vulguem viure de la icvista. De fel. no se si ho saps, p e t o no cobrem ni un d u r o . - Castellanos reprèn el fil: - Només pietenem que pugui autofinanear-sc sense haver de pidolar subvencions. Del que estem ben orgullosos es del fel que no sigut una

Kl vell manifest

Josep Murgades. eodirectors de la revista

Jordi CastctUino /•.'/.*

nuí

C'i v. I-atn MAR 11 ARI Al.[ÜO.

revista institucional. No dependre d'una institució garanteix la llibertat.» M u r g a d e s hi afegeix: - A r a ens podem permetre publicar el que creiem interessant. Si una institució et paga, la serveixes i sempre t'acaben imposant que publiquis alguna cosa.» Castellanos remarca que, un cop resolt el finançament, podrien planificar els números amb més antelació, tot i que depenen d'uns col·laboradors que ho fan de manera gratuïta i als quals, per això mateix, no poden manar la pressa. Aquesta col·laboració desinteressada. en un temps en què el voluntarisme sembla enterrat, fa considerar que Eh marges deu tenir alguna cosa d'especial. Desprès de saluda! Marina Gustà, que ha entiat a la sala. Castellanos contesta: ••/•./* marees té prestigi i en dona a qui hi escriu, de tal maneia que hi ha persones que prefeieixe n publicar gratis a la nostra ievisia que cobrant en altres nntians. \ mes. nosaltres publiquem com avenços de tesis o altres treballs d'invesiigaeio. Oferim l'oportunitat a l'cstudios de difondre la seva recerca i al lector. que faci tastets d'investigació.Què mes ofereix I-'.I-. marges'! •Sempre lli ha hagut la voluntat de publicar textos de eieaeio. Intentem. però. guiar-nos pel nostre criteri i na solinetre'ns al cus!

de la temporada. Per exemple, els poetes joves ens entusiasmen tant que no en publiquem cap». somriu Castellanos en complicitat amb Murgades: d i t i aquest número hem publicat poemes de Jaume Vallcorba, però com si publiquéssim poesia del segle XVII.» Els marges té una secció de ressenyes que, atesa la periodicitat quadrimestral de la revista, no està sotmesa a l'actualitat. «Son crítiques que no es corresponen amb una lectura immediata. I no només són més reflexives. Mantenen una relació crítica amb la literatura catalana, a diferencia de bona part de les crítiques apar e g u d e s als d i a r i s . L l e g e i x e s aquests i pots creure que vivim en la millor de les literatures possibles», c o m e n t a Castellanos. Murgades fa la seva aportació: ••Publiquem ressenyes bones, moltes de les quals són de gent jove que no obeeix a interessos editorials ni d'algun grupet i que. LI mes. demostra un gust que manté viva una esperança: No tothom es deixa entabanat" pel Mossèn Tronxo, en l'ercnci Mot que deu considerar el català poc mes que un dialecte del francèso en IJuis Irrationero.L'n plat fort d7-.7v inarges son les editorials, que acostumen a ser v o l g u d a m e n t p o l è m i q u e s . • •Són les nostres lean·o* >drs. Nia-ai

De Monzó als generativistes. catalana i moderna

Al marge de la incidència que pugui tenir aquest últim, l'editorial mes conegut ú'Els maives es el manifest que va publicar-se al n ú m e r o 15: - l ' n poble sense llengua, una nació sense estat», en què alertaven sobre els problemes del català i el seu futur incert. Amb el temps, però, els artífexs de la revista lamenten que sobretot es recordi el manifest. M u r g a d e s aclareix: «No en reneguem. El continuem subscrivint, perquè algunes coses han millorat, però d'altres encara han empitjorat. Però hem publicat moltes més coses i emprenya que sempre et recordin pel mateix.» J u n t a m e n t amb Josep Maria Balaguer, ha arribat Josep Pare. que intervé: «És cl problema de la hipertròfia del que és simbòlic. Aquell manifest s'ha convertit en un símbol i d'aquesta manera ja no cal pensar en tot el que ha aportat Els marges.» Al marge de les institucions, de la universitat —malgrat que tots són professors—, dels grupets literaris, no poden resistir el joc de paraules: «Estem al marge. Som uns marginals...» Des del marge, però, aspiren a una certa incidència social. «No podem incidir directament en la societat, però sí a través dels sectors vinculats a la cultura», diu Balaguer. «Però és difícil tal com estan les coses. Marsé o Mendoza surten a I V5 com a escriptors catalans. () si no és així, el bilingüisme s'aplica a la literatura, de tal manera que no pot sortir un escriptor en català si al costat no n'hi ha un que escriu en castellà», comenta Castellanos. Balaguer apunta amb intenció: «No sempre hem tingut els equivalents de Marse i Mendoza.» Castellanos s'inquieta: No pretendràs eulpabilil/ai els escriptors catalans! Es perillós tei aquests comentaris davant la premsa.» Balaguer replica: Diguem noms.» Castellanos: «A qui va interessar p r o m o u r e Pediólo'.'- I.a representant de la premsa se'n va. 1.'acomiaden: Pensa que aquesta serà la pàgina mes fotocopiada del diari.'» '

I Josep M Balaguer comenta que, repassant Us nuin>cs. hom pot adonar-se que la revista ha fet una feina important en la mesura que, a tall d'exemple, tant va contribuir a la introducció de la gramàtica generativa com va publicar alguna de les primeres narracions de Ouini M o n / ó . 1:1 rector de la I hiiversitat de (iirona. Josep Maria Nadal que des de finals dels 7(1 fins a mitjan dels (SO va ser redactor d'/àS miirges però que. malgrat que ara figura com a assessói. reconeix que la temps que n'està desvinculat i que ni ha rebut els últims números considera que l'interès de la revista té a veure amb la convicció que calia obrir-se a noves tendències filològiques i culturals des d'un àmbit radicalment català: •I s iniciava de demostrar ne. sense renuncia'. .-, ia eatah lat. es podia fer una. icvisia i ; la i d'un bon nivell intel·lectual I a redacció d'/ h niinges tinua amb el pioposii de le : ui'..-. revista moderna i catalana. pe i o Balaguer encara es pregunta pei què una seva alumna pol lluu orgullosa unes iotos de l'2 a !.-. carpeta, però es ta difícil veure-!,-. amb un exemplar el'/./s nungi e Josep Pare planteja: - N o hem d'oblidar que el sistema de referència actual no es el literat i. Pern. a més. encara tenim molts complexos. Es creu que una cosa que es fa aquí el desconnectà de la modernitat, del que es univeisal. Com si Els marge* no parléssim d'Europa!» Balaguer hi afegeix: «En tot cas, a mi no em semblen gens incompatibles Eh marges i L'2. No podem oposar-ho perquè prou que ens ve imposada l'oposició.» Des de la redacció d'/ï/s marges. es parla d'una voluntat aiitiaeademicista i d'un desig d'incidir socialment. Nadal, però. apunta: «A vegades penso que aquest disseny tan fantàstic d'en Vallcorba la condiciona. Ei aporta una imatge de qualitat, però a la vegada sembla lligada a una elit. Q u a n va sortir la revista Saber sentia enveja, p e r q u è tenia un aire d'espontaneïtat i improvisació, mentre que Els mar-ges sembla que respongui a un plantejament academicista. Sembla una revista feta per noucentistes, tot i que els continguts no ho són gens.» Els redactors d'Els marges també remarquen que, tot i que ells siguin professors universitaris, no fan la revista des de la universitat i per a aquesta. A m b tot. és ben possible relacionar-la amb el medi universitari. «Cal entendre-la lligada a un grup que a l'Autònoma es movia a l'entorn de Joaquim Molas. De fet, érem com una família», comenta Nadal. I Modest Prats considera: «Els seus orígens són eminentment universitaris i, aleshores, era una cosa nova.» D'Els marges. Prats valora el fet que ha cobert un buit —«que és estrany que s'hagi produït, tenint present la tradició de revistes literàries a Catalunya»— i també que ha aplegat la investigació i els treballs de creació. Margarida Casacuberta, professora a la IklCï i col·laboradora d'Els marge* en els últims anys, té clar el seu deute amb la publicació: «És. sense cap mena de dubte, una de les revistes mes importants -per no dir la mes important- de que disposen la llengua i la literatura catalanes. En les seves pàgines han aparegui una bona part dels articles que. a hores d'ara, constitueixen encara un punt de referència en aquests dos camps d'esludi.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

MUSICA I

El guionista de «Despertaferro» prepara una sèrie de dibuixos sobre Gaudí

Voldria bastir un pont cultural entre París, on viu, i Barcelona, la capital on li agradaria poder ensenyar el seu treball en unes condicions que fins ara li han estat negades. Carles Andreu és un cantant de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) que prepara un disc amb poemes de Joan Salvat-Papasseit, del qual ha traduït al francès gairebé tota l'obra poètica.

X.P.

• El cinema és una altra de les vocacions de Carles Andreu, que també és autor d'un llibre de poesia escrit en català —publicat a Cafè Central— i d'una tragicomèdia en francès, amb la guerra del 36 espanyola de teló de fons, Les Arenes, per la qual va ser guardonat el 1982 amb el premi Gibert Jeune, d'obres de teatre. Com a guionista, Carles Andreu ha treballat per al cinema en films de diferents metratges, com Le temps de l'eloignement (1978), Vacances royales (1979), Le delegue (1980), Les yeux des oiseaux —de la qual era també l'actor protagonista, tal com es va poder veure a la projecció que se'n va fer en un dels debats del programa televisiu La clave— (1981), La statue qui ment (1983), Defense d'entrer (1984), Despertaferro (1985), Alfama (1988), Sefe ni tambo (1988), Desirades (1989) iA/etó/ow(1989).

Entre el Sena i el Llobregat Carles Andreu, un cantant de Sant Feliu de Llobregat resident a París, prepara un disc amb poemes de Joan Salvat-Papasseit XEVI PLANAS

H «Vaig voler veure de prop el Maig-68 i em va canviar la vida. Em va convertir en un parisenc d'esquerra, no en un francès. Em vaig quedar a viure a París. Vaig fundar col·lectius artístics amb altres companys, com 28 rue Dunois, i vam obrir sales per programar-hi activitats culturals», explica el cantant Carles Andreu. Nascut el 1938 a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), prové d ' u n a família o r i g i n à r i a de Mont-roig de Tastavins, un poblet de la Franja de Ponent. Per influència familiar, Carles Andreu havia cantat des de petit —jotes i tota mena de cants tradicionals de la zona del Matarranya—, però no va pujar per primer cop a un escenari fins que el 1973, a París, es va decidir a interpretar peces de Víctor Jara i Violeta Parra en actes de suport al poble xilè. Poc després va preparar un repertori amb bastants cançons de composició pròpia i aviat es va convertir en un dels més coneguts cantautors compromesos políticament que vivien a París. Inspirar-se i improvisar Després de participar en diversos àlbums col·lectius i de treure dos elapés tot sol —Prohibido (1973) i Viva la vida (1976)— evocant les cultures de les diferents

nacionalitats de l'Estat Espanyol, el 1978 es va llançar al repte de participar en l'enregistrament en directe del disc L'Intercommunal, de la Intercommunal Free Dance Músic Orchestra, improvisant, sobre la música dels instrumentistes de la formació, cants en català i castellà referits a les lluites socials del moment. Aquesta banda, hereva de la influència del free-jazz, practicava una música de síntesi sonora de diferents comunitats de treballadors establerts a l'Estat Francès i barrejava instruments tradicionals bretons amb d'altres de corsos, magrebins o camerunesos. En aquest grup, Carles Andreu tenia la funció de sortir a l'escenari a improvisar la creació interpretació de cançons en català i en castellà que al·ludien a afers que llavors eren ben candents. Amb aquesta formació, Carles Andreu també va gravar, en sengles concerts, Rencontre. Après la marée noire. Vers une musique bretonne nouvelle (1979) i, sobre un conte afro-català, Le musichien (1982). Carles Andreu ha publicat igualment tres treballs fonogràfics més: Vacances royales (1980), Les yeux des oiseaux (1982), Los ojos de los pdjaros (1984) i Carlos Andreu chante César Vallejo (1988), que ha presentat a Suïssa, Holanda i Puerto Rico, entre altres indrets.

Dos treballs sobre Gaudí

de Cultura de l'Estat Francès per difondre l'obra d'aquest poeta— i en diferents poblacions catalanes: Molins de Rei, Barcelona, Perpinyà, Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Badalona. Aquest espectacle, que es titula Arc voltaic i es podrà veure l'any que ve en altres ciutats catalanes, inclou la projecció d'un vídeo sobre la vida cultural barcelonina del començament d'aquest segle, a més d'alguns impactants elements pictòrics i sonors, a part dels dels instruments dels músics que acompanyen el cantant a l'escenari.

El creador artístic més gran que ha donat mai Catalunya és, segons Carles Andreu, l'arquitecte Antoni Gaudí. Per aquest motiu, té la intenció de dedicar-li dos treballs: una sèrie de dibuixos animats que es titularia Gaudiland i un espectacle biogràfic que es basaria en paraules que havia dit o escrit el mateix Gaudí al llarg de la seva vida. Inquiet i actiu de mena, Carles Andreu té entre mans altres projectes, com una sèrie de dibuixos animats sobre astrofísica amb la llum i el so de protagonistes, i quatre monografies sobre quatre poetes en llengües neollatines: Fernando Pessoa (portuguès), Blaise Cendrars (francès), Eugenio Montale (italià) i Benjamin Fondane (romanès). «Voldria presentar en diversos espectacles alguns dels textos més representatius del moment en què esclata la gran poesia moderna europea», comenta Carles Andreu.

«Grammy's greatest country moments»

«Symphonic músic of the Rolling Stones»

VARIS Editora: Atlantic-DRO. Formats: Doble CD, LP i K7. Gènere: Country.

VARIS Editora: Victor-RCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop orquestrat.

• Tercer capítol de la recuperació dels «millors moments» de les c e r i m ò n i e s dels p r e m i s Grammy. De la visió generalista dels dos primers volums passem ara a un gènere concret, el country, amb un pes molt important en aquests guardons, que són la màxima expressió del mainstream nord-americà. La selecció és prou àmplia per encabir-hi els clàssics —Johnny Cash, Willie Nelson— i renovadors com ara Lyle Lovett, a més d'un bon grapat d'il·lustres desconeguts. / x.c.

• Es podria dir que finalment s'ha fet justícia, si no fos perquè aquest tipus de projectes sempre són discutibles. Després dels nombrosos intents per portar la música dels Beatles aJ terreny orquestral, ara els ha tocat el torn als Stones. Versions —algunes d'irreconeixibles— d'Under my thumb, Angie, Gimme shelter, Jumpin'Jack Flash i fins a un total d'onze clàssics de la casa. Cal destacar les col·laboracions vocals de Marianne Faíthfull i el mateix Mick Jaggei./xx.

Carles Andreu ha tancat aquest cap de setmana a Badalona una tongada de recitals per diferents ciutats de Catalunya. Foto: DAVID BOENO.

L'«Arc voltaic» de Salvat X.P.

• Carles Andreu ha publicat fa poc a Éditions de la Diffcrcnce l'antologia bilingüe —català-francès— Arc voltaic, que aplega gairebé tota la poesia de Joan Salvat-Papasseit. A més d"haver traduït aquests poemes amb la seva companya, Annie Laroche, Carles Andreu prepara un compacte en què cantarà divuit textos del poeta avantguardista. De moment, ha presentat un muntatge monogràfic sobre l'obra de Salvat-Papasseit a París —al centre Georges Pompidou, amb un ajut econòmic del Ministeri

DISCOS

«Punts lliures»

«Cowgirl's Prayer»

«Heli freezes over»

SANTI ARISA Editora: Picap. Formats: CD i K7. Gènere: Sardanova.

EMMYLOU HARRIS Editora: Grapevine Label-Arpafolk. Format: CD i K7. Gènere: Country.

EAGLES Editora: Geffen-MCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

• El segon treball de Santi Arisa & Lakatans amb la cobla Montgrins és dedicat monogràficament a composicions que s'adscriuen al gènere sardanova. Punts lliures advoca pels qui es mostren més imaginatius a l'hora de ballar les sardanes i les sardanoves. Malgrat la col·laboració de la Polifònica de Puig-reig, una de les formacions corals més prestigioses de Catalunya, els temes cantats són els menys interessants del disc, en el qual destaquen La pluja plora i Et puc fer un petó?, on s'agraeix el primer pla de la guitarra de Lluís Cuadrench. / x.p.

H Des de la maduresa, Emmylou Harris, que ja va camí dels 46 anys, continua enregistrant discos marcats per dos trets essencials: la seva extraordinària veu i la gran qualitat musical dels instrumentistes que participen en les gravacions. Els músics es llueixen a Cowgirl's Prayer sense la necessitat de treure gens de protagonisme a la cantant d'Alabama, que dosifica amb encert els seus recursos d'intèrpret i convenç especialment a Jerusalem tomorrow, una composició que recita amb l'acompanyament d'un agradable so de saxó de fons./x.P.

M La banda paradigmàtica del so californià dels 70 torna a la vida activa amb aquest disc que recull la seva actuació per a un especial de la MTV, enregistrat a principi d'aquest any. Són quinze temes, quatre d'inèdits, en versions elèctriques i acústiques, sense grans canvis respecte als originals. Com passa gairebé sempre en aquests casos, les cançons noves —tot i ser bastant presentables— ho tenen força magre en comparació amb la impecable perennitat de clàssics com ara Hotel Califòrnia, Desperado, Take it easy o Life in thefastline./x.C.

CLASSIFICATS

+"'·'''*%mmMN»n •

*>mmt^ *&&&*/&*

-HÏ>

WAY-INC.' G r n . i

• ir 674 06 33

RwitALhtt

•

J . MIRET

D'arca,

Mercat

e TÈNUE. MODA INTIMA

parada 1 4 2

•

" ;*«,^<

Av Cafaluoya 16

t r 675 53 53

-ef IMC4

TT 674 57 49

-et S300C•

AUTO-ESCOLA

S A S Wan-j'eV

•

CA-

WAY-IN

IDIOMES C'

•

G r o ' i : i . íí.- i ,' H j s i t a j í e r z ,

FORMAS

TINTORERIA

CUGAT

• GERD

•

CEBADO

Jcid.33

'• t r 6 7 4 0 0 6 0

SANT

RamOla Ribatalla-

AUTO

V A L L È S -:':a-iM •••• 24

•

;"•••.,

t r 6 7 5 19 51

•

NISSAN

ROMAN M i '

MÈTODE . 2 3 IRENE1 • ° ^ SEGARRA

TT 6 7 5 4 5 7 9

ANIMALS

PERRUQUE 1

- - </

TT í»89 13 29

•

PARQUING

TORRE

B L A N C A A v ' . ! - r - : > . v • ., .'S.

UMlga-ii.j.-

t r 589 24 81

EN MARMOLES

•

TINTORERIA

SANT

HÍPICA S L V L H I N O

Ckradd Castilín. I-l Tel.6T51194

TT 5 8 9 2 6 4 9

VET. SANT

,•:.!••-

CUGAT

TT 6 7 5 0 5 12

•

VILARASAL

•

. • • •

•

CITROEN

• •

t r 6 7 4 13 2 '

i W

• I M A T G E •-: •

RUBIO

•

BLOCK

R ssel

C C P E R S E TT 6 7 4 6 2 3 9

•

BAR CAFETERIES L

CLARAMUNT

| YOGA R era

INST

BORRÀS

Fax 588 24 53

T? 6 '5 35 00

CASTELLVÍ

•^ :•-:..jgj:

^GARKSC/.1

TT 6 7 4 6 2 0 2

EXPRÉS

•

GIMNÀS

" -

34 000 000

jador

TOUS

•

••• . : - .

TT 6 7 5 52 52 SQUASH

BELLES

ARTS

CABA-

•

DANVIL

M O T O S . SL

II ^

• •

TT 674 98 62

SANBER-5

à'-sei"

INSTALACIONES ZA

MORA f i

("I

lauur 1

T T 6 7 4 4 5 71

•

TALLER

SOL

TT 589 26 38

c I

ELECTRO-

CUGART

a Ro'nn.i

•

Ci ' , T - - . : o e

Instal·lacions •

N U " in hi

GRUP

BELLES

ARTS Vo-'-.icrM

ADMINISTRACIÓ N U M

2 Mat;

n-Stir

TT 6 7 4 0 1 "M

Reparacions

n 675 20 01 e

^ant lirçat del Valle*

•

CICLES

va'ilóQrfítx D G , D ASSEGURANt - ,-i ' -1 t • -1 <'••

^II^T

=9- r « c c

e A T E L I E R B L A U Av

ELECTRICITAT PERA JARDINS

V;IÜT-"-,

VALLÈS

3 H V Í 4 t r 5 8 9 19 8 3

. ' Í V n : -ugat

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran

Teí 589 61 25

'.rr.™."

MANTSERV Hi I

SA 4

•

TALLERES MENA Pas

- . i,

TT 674 60 56

• t - r . r ' i . *.s... M n t i i y . i s

PAPIOLVENDA

TEJA

•

I NE-

S O L S O N A Rosseltó, 2.

i TT 5 8 9 3 2 8 9

C a n o v a s d e Casti-

•

CONSTRUCCIONES

Relormes ves

llo A t r 6 7 4 6 5 0 0

- Tores

V i

TT 6 7 4 6 3 0 8

1d 57000' _t -t ij*&jiwçftsm&^í·»·$i

TT 675 26 04

• •

ESTANC

MONESTIR

•

C L .D E N T A L

RES

S A V I C L'CiAT

Francesc

BANA-

TT 6 7 4 72 54

WXQi

R U B Í c,' M a r e s m e , 1 2 0

•

PIS DE NOVA

m , 4 hab. menador,

c.i -

TRUCCIÓ

na.

gol-

1a q L 3 i t a ' . ' 3 500 000

rebosl

2 banys,

HC -

CONS.-i.-:.i:iíit&

2' iii-rmit:":

T2C rr- • 20

fes. p a t . g a r a t g e M cotxe)

-is

22 0 0 0 0 0 0 - t r 6 9 9 6 5 48

tt 6 7 4 1 2 0 4 i 6 7 4 11 8 1

incjsa, °et I -0C*DO:Í

a m t xemeneia

• o'+ice-

Dany. 1 marbre

PVC i climai.t opcional

•

rrassa. 5 dorrr •

MAILING VALLÈS

S i i i J ii f" » TT 5 8 9 2 3 71

na e q u i p a d a

S A R V B d ' F-'arces.: Wo-

Mossèn

t r 674 57 16 LINEA DIRECTA Enr

(

DECMO

•

ASSUMPCIÓ

TT 674 38 92

3 3 . TT 6 7 4 3 6 5 1 W 14(030'

M o n e s ! r,

•

TT 6 7 5 5 8 5 5 V i M

ROSITA

Valldoreix

18OO0O00tr 193)674 67 15

^ENTRE ÒPTIC S ALDO N 1 9 5 6

EL MAS VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

Especialistes en lents d'alta definició

Francesc Moragas. 4 Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat

Pg Rubí. 1 1 0

Sala

•

FOTO

VÍDEO

FALGUERA

F.fl.

CASAJUANA GALERÍAS SANT JORDI

t r 674 79 68

Tapisseria - Decoració

Mobiliari

MILAR TOBELLA San

liago Rusirïol, 49

•

TT 674 06 57

Francesc Moragas 2 i

Rflt 450»'

TT 674 08 82 Ret ISOOC' ELECTROLLAR M a , , a w

TT 589 02 71

ANTONI

i Decoració.

CAMPOS

,7 Villa, 1

Sant Bonaventura. 8 E i t !

ENSENYAMENT

Escola

tSosefruüs

Sant Domènec.

1 SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

7, 1r2a fW '3Ü300I

Tel. 589 44 81

Matalasseria

Uval 2 'l'cl. M i 24 01

Articles per o nens petits.

08190 Sani t'usat

del Vallès

Mercat Pere San Parada 123

G C l . CONSULTING

d'anglès

de bany, àmplies terrasses Molt sol i ben onentat 15 000.000-

T e l . 6 7 5 16 3 7

t r 674 72 54 TrcasGnoelal M FG10080007

ÀTICS de 120 nv a RuPregunti el preu, el sor-

prendrà

Davant zona en-

jardinada i parcs infantils. •

SOL - NET P. Torri)

a zona semiresidenctal, al-

blanca. 52 TT 674 41 49

ta qualitat en acabats, mori

Rel 730001

ben situats Des de

TINTORERIA

SANT

18 000 0 0 0 i r 588 57 08 Artur» -W iA «00008

B 6 7 4 1 1 B2 •

Rel '470001

t'rl-iivoN,

Rambla del Celler. 93

9 674 42 8 2

glish connection

jador-saló, cuina, cambra

CUGAT Sant Antoni, 1

Rel '180001

Tek 67517 02 67466 69 fta. 5B9 27 74

•

VISQUI en un àtic a Ru-

SO 431

TORRES EN VENDA tarCij^VciliiM, ulcosfcldí l'estücij *Kl, 'mri :ÍT r.'' tone 100 m2, iretij. ala d'esta; 30 rr.2. cjino, 4 hab, i bonys lloí de foc, orientoció i vistes e<CBl.leifi SontCüijat-Voldoieii. Zona Passeig tó tce I l i n;, 'í'ieni 300 u2, menjodor, sola d'esrrar, mnà\i°. 3 j : n t : : s [ banys estudi, calefacció. IMPECABIf. Sent Cuçat-ValldoTO, zono «as Roig, OPORÏUNIIA'. le-eny 1 i25 m2, tofe 90 ir2 (crocíables!, menjador, salc d'estar, cuina 3 hab., bony, calefacció, tiostei, oscina nrr.li oepwadoicj Sont Cugat, ;one c/ Granote, tere adosjooo caToie-n, 240 íi. ni»3ri^(-ciJÍno 30 m2, sota d'esroi 5C m2,1 domi-orc i ] Mt:. 2 bonys, 1 servei, coleiorac, boj. olon«j, w e f juíi privc» :i: psena Sont Cugat-Volkloceix, zona ícnsic Veidagjet, tenenv ] ' 33 n ; teie 230 ml, nmiodof salc d esto' 40m2, uswh.t ejjpacic, 3 fdwmtons dobles, esluct 35 mj, 2 bonys, servei calefacció, i-ci de foc. Sort CugoMtas ioner, teiieny 900 m2, tnire 90 itó, menjada: sac d'esta, o m equipodo, 3 bah., bany i trsstei. SantCugot-Zono el [oteroa, torre adossada 300 rr.2. menjada- sat festa, uroorta, 5 hob, (1 suitel, sala d estar, 3 borys, servei, estui omb solàrium, onroms encostats amb mtenors gotetge 3 cotxes, safareig, ttoster, sistema de tele-segurelüt i ceixo forta. Sant (ugatíora c/ Orquidn, caso de cSsseny, teneny 600 m2, torre 300 m2, meniodor sdo d'esta 50 m2,5 imítons (1 suite), cumxrfxe, 2 bonys, serns, colefnció, çmjtoe 3 cotxes i soforeig. Som CjgafVolòoreii, zona l Iscuyoki, terreny 1405 rn2, torre 295 mf enunasata pkmta, rnenodoc 16 m2 isda d'estor 50 tn2. a i i w f f a 15 IÍ2, 4 domitais oooles, 2 bonys, dos rrtEïBrs, <efef rebost, golfes, calefacció, porouet, garatge 32 m2, piscina oirib

Cugat.

O O L C E T S Alfons

A S a m a

SOBREÀTIC en venda.

Dos dormitons. ampli men-

bí pel preu d'un p<s a Sant

Re< '570001

Frj^eíSacai Re* r S -01W006 •

Passeig Valldoreix, 150

TT 6 7 4 3 1 4 7

~9 i Alto;"

VILA

ROJA,

sobre).

•

19 t r 674 43 04

•

CREU

R* ò'OOOl

^ef I^COC

a g a s , 25 Sant C u g a t

e AIFA

•

PROP

tranquil·la (sense veïns a

> TT 6 7 4 1 4 9 0

i* »or •

amb 3 terrasses. 3 hab

Torre

DECORACIÓ

Jaco!

generals i administració | de finques

„ . . „ , , . . I „ • CASTELLVÍ Se'veis , AdVnts Rius I Taulet. 4 t r 674 12 41 t V 'JfOOOt

= a-tt

àtic dúplex d uns 100 m1

Assegurances

jfíimmimMttimn

o TT 589 03 74

Verdaguer, 107

•

zona

45 000.000 •

DE BELLE-

a-rrans ca-

c o m u i tàna piscina.

•

INSTITUT

2 banys -

le'ai cio. parqu ng

TT 697 20 71

' F ar cesc Moragas, 4

OOREIX

PROMUSA

-e T A C

•

VALL

dUDlex 2 0 0 n ' * 7 0 rr-' l e -

RLL

Administratiu

DE LES CORTI-

D R . M U R I L L O . 1 1 aïic-

Rei '510001

I •

SUMINISTROS

i! als S^nt Llorenç

•

NES Victcr Balaguer, 26

Rei 160000'

•

MECÀNICS

•

8 2r, i r 6 7 4 18 7 7

ai»|·imjÍjiU<L.'.i)...:im<l

Servei d'Assessorament

CASA

VICOMÇA

Pe: f S *

1X50C1

TALLERS nr

22 000.00C -

t r 6 7 4 01 7 4

Moragas.

G E S T I Ó , S.A.

t r 675 49 05

tf-

ieu|atlcr

b l a n c a , 2 8 T T 5 8 9 17 3 2

Plaça Octavia 3

•

te-ras

t~ t e r r a s s a . 4 n a b , s a l c cj.na

Nou

Zona

ICS" jes-.c i T r r o t l a - a i

r v •;•:•>••: i

TT 5 8 9 1 9 9 5

II*»I*

Ce b a n y ,

g a r a t g e (2 : ; o t x e s i

rery

TT 6 7 5 3 3 5 5 / 6 8 9 2 6 4 3

TT 674 53 01

Tel. mob. VOS 94 44 97

FRANCINO

.) r.,t>.arca, 13

Presupuestos sin compromiso

C,1

TT 6 7 5 4 9 4 3

«•'!

tot exterior, assolella*., moll

MARCS

Av. Castellet, 73

NOGUERA

i-amores

DÚPLEX

parque',

TT 5 8 9 19 3 1

, •

I V I N S HOE S A B i i ^ d T .n

To-

•r-oarca, 2

REGS AUTOMÀTICS

TT 6 7 5 3 0 12

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA ;

TT 5 8 9 4 7 4 2

AIGUA

TT 674 15 09

f l . t f ' .-I r<,< 'I I V Í . . . - ,

•

560

lavabo, saló m e n a d o r , cui-

CALEFACCIÓ

CARDONA

TT 675 42 03

ASSOCIATS

A D M I N I S T R A C I Ó

REFORMAS INTEGRALES DE LA VIVIENDA

NUM 1 •.\ik:u<H* 67-A R O U E R A t

•rt «•r mut

M A P F R E f';|

ATIC

pàrqumg i trasler

TT 674 43 90

•

ei Caiana

x e m e n e a, c u m s . 2

preciós. •

ULLERORIEU.nB

J G

•

lavabo, calefacció

u-n 19

TT 674 36 88 Sant Cugat

VALLDOREIX, >i

•

VENDES Mercat

•^ 675 16 06

TT674B9 18

TT 6 7 4 0 6 4 9

CES

amb

26 25O.0O0.·tr699 65 4 a

SANT C U -

N A S S.intiaqü R j s i n o i 5 4

RUBÍ

t r 699 65 48

m-'. 5 h a b . r r - e n j a d o r - s a l o

• iSi <

1r ps

:'D»i

i, «a* I

lr>xsa Re*.

pal

' o ma

ratge (1 cotxe), parqjot i 22.00COOC

W S O M I nn\il

VALLÈS NET

T1J

1 hab

cu na

calefacció

TT 5 8 9 3 5 2 3

JOIERIA

P hi'.il

»>

hab.. bany nou. balcó Ga-

J •

RUBÍ cv Bagf s

bany nou

PAMOBE SL

GAT SH-II JO-CI l i :'•-.

•

6 7 5 1 0 11 900 300 400

, Sa»4 2 9 B

t* JOU

TT 675 43 24

Patquing mol

Paquetería urgent a tot Espanya

l.inies M.T. i B.T. Trjnsïiinmdurs Irllunenalpubliv

i *.t

O L I M P O Av

TT 6 7 5 3 7 0 7

•

2 trasters

planta baixa

MOTO TRÀFIC A : j r 5

•

TT 6 7 4 9 9 4C

•

s* 1

7 0 rrv' c a l e f a c c i ó

15 :.91-J': M •..

e s p a i ó s , iardi p r i v a t d u n s

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

HONDA

1d IMERMLLADA

URBANITZACIÓ

•

JOIERIA

6 hab, gamtgp

(Fnoues Saca FW F

s t l ( líj

TT 674 07 73

•

t r (93I 674 67 15

TERRANEU

• S •(-.: í f o r i ,

construits

( 2<JQ

55.000 000 - t r 674 08 97

e ESPORTS

de terreny

.on. Indi

de 70n

per un p a r e l ! d e c o t x e s

m/zm

"-i I BÜKATAS • ,

$CiX>W-

CUGAT,

jardi pübltc, 3 hab. + estudi

; -r 674 21 03

Tr 6 ' 4 3 6 3 6

•

Saa 2

•

Tt 6 7 4 0 8 8 1

;

•

* MARGA

n )«

'FincasSantedat; W FSí: "i - •

TT 589 53 48

fW)M(l()IV£MM:

CANSALADERIA JU-

Ctro ce Terrassa 9" 08191 RUBÍ

-•> TT 675 36 53

•

R>* l ï ' X '

TT 589 32 11

IN E S

SANT

dual, catalogada

G o l l , c/ V e r g a r a

L I A N A Francesc Moragas. •

Tel. 6 9 9 38 983

•

ll*> ^ U

TT 699 6 5 48

privats

Francesc, cantone'a

i i COPY-GRAFlC

TT 589 35 82

•; 3

T? 6 7 4 6 2 9 9

1 i-, v.

SUPERMEHCAT

TT 5 8 9 3 3 0 0

rr 5 8 9 2 3 6 8

piscina

•

LARO

VALLESTECNOLOGIC

S A P )(,d I COPI

m i n o v a ; a l d a v a n t hi t e 11

r r 6 75 3 2 0 3

ui pa i

X P S | 2 tt-

a 3 cotxes. Jardí ( 1 0 0 n

l-rcas Sani Cugat «e

Hnla

i2 t i

-v *>X'

12 TT 6 7 4 11 4 0

ORDINASOFT

iMt:je

TT 6 7 4 0 8 9 7

XIDE COUHICK

•

22C m

Z bar/s

53.000.000. -

NATURAIES

r 6 74 13 0 5

TT674 41 67

RATS TASTA'M

Y GRANITOS

Calado

RENAULT.ACERSA

PREPA-

TT 589 29 29 . 589 35 35

EIABORACIÓN

tr 674 75 98

•

» L A F A U N A M.n

Ma'loreü

MENJARS

•

• HIDROFLOR Bor a

K rHI 4 1

•

MARMOLES RUBÍ s,l

PRESENZA

?D TT 5 6 9 4 6 51

Th-uel

mi-njadi r salo

I'»P

e s t u d i d e 5 0 m , s a l < d<

vet. T e r r a s s a , g a r a t g e

• •

2 w^

adossadi

'-*<H

a d o s nivells, h a b . d e „ e r

TT 6 7 5 3 3 0 1

CENTRE AUTORITZAT

RECAMBIOS

CUGAT

300 m-, 3 h a b -nplps 30 m1 i menjadot de 1

4 TT 6 7 5 2 2 2 8

C" S a n

SarlCi-gai C U G A T Alfons i a i a , 21

SANT

Colomer, TINTORERIA

PERRUQUERIA CAR-

MEN

SANTfVERI

P l a ç a P-'-e S a - :-i

n >

CUGAT •

RUBÍ

T T 6 7 4 11 8 3

• TT 6 7 4 06 9 3 , 6 7 4 B 2 15

• 4 i

TT 675 55 06

t r 6 7 4 14 97

i^^fc s

SANT

SaT. aco Rjsirïol

35 i TATERS Sdr

d .1 TT 6 7 5 4 0 0 6

•>

Santiago Rusifiol, 37

• 16

CAMPMANY

Td. 589 22 32

Carrer Maja, 6

Valldoreix.

T T 6 7 4 1 4 B 2 = í - '53X01

S(rt Cugat del Valès

3 BJliesort Tota u n a tradició

rasa

588 57 06

{lí-rnob-tana Artur) BeJ IA 4000006

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ Üar, comunitats i empreses. InslaUoció i mantenimenl

JjjftTf

INSTAL·LACIONS

& MING0

so»

demam'ns pressupost al PI. Odovia 5 Tel. 67410 47/589 27 02 Sont Cugat i à Vallès

674 4144 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

IBI

PISOS EN VENDA Zono Mercat Torrehlanca, 84 m2, menjador, solo d'estor omb pan|uet, aire cimiaoncit, 2 Oorrnitoris, cumcrallxe, bany complet, armaris encostats, pàrquing, 14.500.000. Zona Mercattareblanco,123 ni, menjodor s é d'estor 30 m2. aire cortfconot, 3 hab. (una suite), cuiíio-afTke, 2 bonys, cèfoaó a çjcs, «mans ertaswts, pàrquing. 23 M. ArAITAAVNTS EN VENDA VULVDRERA135 m2. Menjodoiíolo d'estor 58 m2, cura omencarn ? rr?2,2 hab dobles, estat, bany, calefacció,

tjMtíd.locióbdefcií SANT CUGAT-U FlOKSuV 100 m2 de (ordí, menjorJo sala a'estw. aira, 2 (forrnrtons, bany, lat de foc. / M. nRRENYS EN VENDA SANT CUGAT-ZONA IA 80MAN0VA. Solor 600 m2, excei.lent ooentooó SANT 0I6AHA FLORfStt Soto 250 rn2, onenlixió sud, wsto „ pjrpj jant

SANT'CUGAT. Solor 629 m2 o 1.000 rn sorhdc 4 lunels de 1

WtàmMilKíífimKl

• PIS DE 120 nf. 4 dormitoris, 2 banys, mort bona vista, pàrquing. 22.000.000.w 674 12 04 ( 6 7 4 11 61 'Seml Bel S 1000(012

Av. Barcelono, 70 - Tel. 699 65 48 RUBÍ •

DÚPLEX c / Ferran Romeu (Junta A u ditori), 1 5 8 m 2 , 2 habitacions individuals + 2 golfes, m e n j a d o r , cuina e-

traster i p à r q u i n g inclòs. 1 4 0 . 0 0 0 Pta/mes. C E N T R E DEL POBLE. 1 0 0 m ! , 3 h a b i -

•

tacions (1 suite),

1 b a n y , calefacció,

JOSEP M. CASAS EROLES PIS0S-T0RRES-10CALS-TERRENYS Administratiu de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office-, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardi part. 2O0 mJ, Zona comunitària amb jardi i piscina. 45.000.000.tt 674 72 54 lFraarmeq.M.R5tot»)0i2

•

A LA V O R A E S T A C I Ó , pis 1 1 2 m , 4 habitacions, b a n y i l a v a b o , exterior, moblat. 9 0 . 0 0 0 P t a / m e s .

•

RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'oficines. Planta b a i x a

1 0 0 nV, p l a n t a

pis 1 8 4 m 1 , dividits en despatxos.

S U P E R O f ERTES CENTRE CIUTAT. A C A B A T S DE PINTAR, TOTALMENT EQUIPATS

-Vidunot -I.LT. Magistratura: -Conciliacions

• ZONA MERCAT NOU 90 rtr\ saló 32 mJ amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada. 1 bany, 1 lavabo amD dutxa, sol i vistes 14 500 000.« 675 33 55 / 589 26 43 j ,<S* afjM'C irwvatxUana'. Rel KSft 10G500K _ _

-Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

P R À C T I C A M E N T A ESTRENAR. Pis c / M a r t o r e l l , 8 0 m ' , 2 h a b . , 1 bany i lavabo, calefacció,

moblat,

centre ciutat, a c a b a t d e pintar, totalment e q u i p a t , p r à c t i c a m e n t a estrenar.

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m ! + 80 nr jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquíngs i traster. Nou a estrenar. 26.800.000TT 675 43 24 .Fmqwsrtoea) m raiWMWS

• A 2 MINUTS estació de Valldoreix, 60 m'. 2 hab., calefacció, sortida jardí. pocs veïns. Tranquil i assolellat. 10500.000.•a (93) 674 67 15 IFnquySacai flet_FS)Di200Oi

• C/ BORRELL pisos 1/2 hab., bany complet, ampli saló menjador, armaris de paret, cuina equipada, tot exterior. Des de B.410.000.« 6 7 4 4 1 12 Ral t00O03

• C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportunitat. 130 m!, 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció. pàrquing, pintat 21.000.000« 6 7 4 57 16/ Fax 674 57 54 ifrogar) BeHNO 33002

• C/ CANOVAS CASTILLO, 2 oportunitat, 130 nr". 4 dorm., 2 banys, sató menjador, cuina, calefacció, pàrquing. pintat 21.000,000« 674 57 16 Rat 110014

• C/ DE LA CREU 2 hab , bany complet, saló menjador, àmplia cuina, totalment equipada, armaris de paret, calefacció. Des de 14.000.000.« 6 7 4 4 1 12 Ref. 100002

• d FRANCESC MORAGAS. 46. Oportunitat 85 nr, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració, calefacció, terrassa. pàrquing. 17,500.000« 6 7 4 5716/ Fax 674 57 54 ijnogrl Rel W0 20003 • C/ FRANC1SCO M O R A G A S , 4 8 oportunitat, 8 5 m2, 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o . saló menjador, c u i n a , refrig e r a c i ó - c a l e f a c c i ó , terrassa, pàrquing. 17.500.000.-

« 6 7 4 57 16 M 100015 • C/ MIGDIA pis venda 3 hab-, bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, armaris de paret. 12.500.000.« 6 7 4 4 1 12 M 1000M

• C/ ORIENT a estrenar. pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cuina. safareig, terrassa 40 m ! . pos plaça pàrquing. Des de 19.000.000.• « 6 7 4 4 1 12 W 100006__ | • C/ R,US ITAULET 160 rrr. d hab., 2 banys, salómenjador, cuina •ottice», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 llmüesa) Rel. I '0C7KW

• C/ SANT TOMÀS. 94 nv, 3 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardof*95. 15.200.000« 6 7 4 57 1 6 / F a x «74 57 54 {jnogarl M WO2M04

• CAMP FUTBOL pis 180 nv ètic. 5 hab.. 2 banys, cuina, sató menador, parquet, calefacció, gas natural, tot exterior 2 places pàrqumg. 25.200000- « 674 41 12 Ret 100005 • CAN BERNET, 15 nova promoció, 48-108 m!, 2-4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefac, terrassa, pàrquing, traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18 000 000 a 23.500.000 Pla. « 6 7 4 5716 Ha. 10001?

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m ; , gairebé tot exterior, assolellat. 15.000 000.« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab , 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28.000.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6715

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Valies), seminou, 3 hab.. 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000« ( 9 3 ) 6 7 4 67 16 (Fn^Sacai Rd FS 10120007 • RAMBLA DEL C E LLER, 110 m ! , 2 hab., bany. sala d'estar menjador, cuina, exterior a c/ Vallès, amb pàrquing. 22.000.000.« 674 78 45 / 675 50 53 (VicerleCahoi Ral VC 30003

• RAMBLA DEL CEL L E R , apartament 3a plantat 45 m* 1 hab. doble amb armari de paret, sala d'estar, menjador, cuina. 8.500.000-

« 6 7 4 7 6 46/675 5053 ffof»C*o|W.tfC300O< • RAMBLA DEL C E LLER, pis 1a planta, 70 m!, 2 hab., bany, sala d'estar, cuina, vistes al Tibidabo. 15.000.000.« 674 78 45 / 675 50 53 iViorteCaho).RH VC30005 • RAMBLA DEL C E LLER, pis 3a planta, 95 m ! . 3 hab.. bany, lavabo, cuina, totalment exterior cantonada plaça Tibidabo amb pàrquing. 21.500.000.« 674 78 45 / 675 50 53 f/KartaCüv;;. q#i:vC 30006 • RUBÍ, àtic pige. Buflidor, 4 hab., cuina equipada, calelacció, aire condicionat, fit musical, toc a terra, menjador, cambra de bany, 3 terrasses. 16.000.000.-«699 65 48 (Incusa). Rel. 110010001

[FiníjesSaai Rel FS 10120005 • MOLT A PROP ESTAC I Ó S a n t C u g a t , 5 è pis. 4 hab., vista molt m a c a , b a l có ampli, 1 b a n y * 1 lavabo. S o l d e tarda. 15.000.000-

«{93)6746715 (FfquesSaa) Rel FS 1Q1200O4

• PARK CENTRAL 3/4 hab , 2 banys, lavabo, xemeneia, calefacció, 2 places pàrquing, traster, jardí i piscina comunitaris, acabats gran qualitat. Des de 3 1 . 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 4 1 12 Ref. 100001 • P . S 1 0 0 n r \ rbla. Ribatallada, alt, assolellat i e x t e rior. Pàrquing i traster g r a n inclosos.

23.000.000.- « 675 43 24 (ftOuwRoa)Ret.FB100e00Q1 • PIS 110 m', 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing. alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000« 675 43 24 (FfriquK Roca) Rel FR10060011

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

riques Saca). Ret.FS'0130003

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., moft tranquil, assolellat, clar. 6.300.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Finques Sacaj.Ret FSiOlgttff

• RUBÍ Av. Estatut, 3 hab., pis assolellat i en bon estat, menjador, cuina, cambra de bany. 7.750.000.- « 6 9 9 65 48 {kicusa) Rel I10O100O4 • R U B Í c/ C a s p , P e r e s trenar. Dúplex d e 1 1 8 i

67415 66-67410 54 • R U B Í c/ Pau Clans. 3 hab., cuina nova. cambra de bany. pis exterior. 8 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 699 65 48 |ton). Bel. 110010003 • RUBÍ d Virgen del Pilar, 3 hab.. menjador, cuina, cambra de bany. 6.950.000- « 699 6S 4 8 • RUBI cl Zaliro, 3 hab menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior. 6.900 000 - n 699 65 48 (axusal M. II00HOB • RUBÍ en .venda pis de 3 habitacions, acabats d'ait estanding, a preu mòdic, cuina i bany completament moblat, fusteria interior roure, exteriors PVC. Calefacció per cable radiant. 0 588 5706 • RUBÍ pis c/ La Creu. 100 m'. Terrassa. 3 hab. Només dos veïns. B.500.000.n 588 « 1 7 / 5 8 * 54 99 • RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador. cuina, gas, reformat, fusteria ember í alumini. Ext. 9.500000.9 508 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 [RnmnVHUcmtl M FV40I3 • B U » pis nou de 61 nv, a Av. Eítaut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb terrassa. Superf. 61 m*. 11.000 000TT 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (BnaiVafcKH Bel fvaow» • RUBl pis nou de 74 m'. En Av. Estatut. 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.0OO0OO« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 54 99 • RUBl zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.5OO.0O0.t r S M 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

135nr\ D e 4 a 5 h a b . 2 , 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïna. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14 200.000 « 5 8 6 4 0 1 7 / 5 0 8 54 99 (FftWVÉhwH) Bel. FV 200003 • RUBÍ c, Lluis Ribas, 4 hab. més entresolai. Amb pàrquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Uar de foc 19.500.000.« 5 9 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 fRnguwy>tiOM»MFVaaOPW • R U B l cl Monturlol. 3 hab, 89 m*. Reformat, fusteria ember. Porta blindada. Ext alumini. Milor que nou. 8.500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 [ T r w M m « | W FV4<3»

• RUBf Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta. 3 hab. Calefacció, gas, cuina, bany. TT 588 40 1 7 / 5 8 8 54 «9

(Rrm»v«iCTa).FMFvaoaK • SANT CUGAT q> Alfonso Sala, apartament moblat, menjador, cuina. 1 dormitori doble, 1 bany. 10.000.000-9 589 11 04 • SANT CUGAT d Beflaterra, àtic dúplex. 160 rrí, rnenfador-saJó, 3 dormitoria dobles <2 «suites»), 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrqulna. 2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 11 04

• SANT CUGAT cl Dr. Murillo, 150 m;, 4 dormitoris, menjador, saló de 40 m ! , cuina. 2 banys, calefacció, jardí i piscina, zona de jocs, 2 pàrquíngs. 36.000.0009 5891104 [RrBBBag»). R* FaiQOOOOS • S A N T C U G A T cl F r a n cesc Moragas, 50 mf, 2 dormitoris, m e n j a d o r , c u i n a , b a n y , calefacció. D e s de

12.800.000.9 5891104 (Brotem). M.F8100XÍB • SANT CUGAT d Verdi, 150 m*. 4 dormiloris, saló amb xemeneia llar, cuina «office», 2 banys, lavabo, 2 pàrquing amb traster, jardi i piscina comunitaris. 42.000.000.9 5891104 F K » B » £ * I w reixat; • SANT CUGAT La Solana del Gotf, 250 nr", menjador saló de 50 m' amb xemeneia llar, cuina -office» de 25 m!, 4 dormitoris dobles. 3 banys. 1 lavabo, calefacció, 3 pàrquíngs. 1 traster, jardi i piscina comunitaris. 70.000.0001158911 04 IRasBM.1 fl« FBIBKM • SANT CUGAT Pla del Vinyet. baixos amb jardí. 170 nv, menjador, salo de 40 m* amb A/A, 4 dormitoris dobles, 2 banys, 1 lavabo, cuina de 20 m*. calefacció, 2 pàrquíngs. piscina i jardi comunitaris. 40.000.000.tr 58911 04 irwae«diii iw. rs 1000006

• ZONA MONASTER1 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat, cèntric. 12 600 0 0 0 « 674 32 08

Reí_MfiCe3

• ZONA MONASTERI 8 0 nr. 3 dorm. saló menjador. cuina reformada, 1 bany, safareig, exterior, 16,000.000.w 674 32 08

• BELLATÍRRA Camí de Sant Cugat, 300 m!, 1.180 m* de solar, 4 dormitoris, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, 2 banys, lavabo, goites, garatge 3 cotxes, magnífic jardi amb piscina i barbacoa. 80.000.000.« 5 8 9 11 04

• ZONA MONASTERI 86 m', 3 dorm., saló menjador. cuina *otftce» e q u i p a d a . 1 b a n y , i m p e c a b l e , reformar. millor q u e nou 16.000 000.7T 6 7 4 3 2 0 8 M.1CXXE6

• ZONA MONATERIO Oe 100 m ! , 4 hab. (dos dobles). saló de 24 m? amb parquet. Dos banys complets. 17.500.000.n 674 08 97

• ZONA d Alfons Sala. de 100 m1, 4 hab., armaris de pareL sató- menjador, cuina, bany i 1 lavabo. 16 500.000, « 6 7 4 08*7

ftanaasjmFBimmx

cuina equipada, portes blindades, grans

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2 construïts. GARATGE OPCIONAL. INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 Gaborables i festius) - RUBÍ

• B E L L A T E R R A Tirso d e Molina, 4 5 0 n r e n 2 plantes, 7 6 0 m» d e solar, 5 dormitoris, m e n j a d o r s a l ó d e 5 0 m* a m b x e m e n e i a llar. cuina «office-, 4 banys, s a l a d * jocs de 6 0 n r , 2 b a r b a c o e s , g a r a t g e 3 cotxes. Acabats d'alt nivell. 90.000.000,

«5891104

S 6 8

• C/OCEANO ATLANT1CO, 53 (linal 95), 600 m1 solar. 294 m : habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys. 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. pàrquing. jardí. 60 000.000.- « 874 57 1»

• BELLATERRA Torre individual d'estil colonial espanyol. de 1.900 m1 de solar, 5 hab., saló-menjador de 60 m1, piscina i vestuaris, etc 80.000.0O0,. « 674 08 97

Ral 100016

• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m' habitatge. 500 m? solar. 4 dorm . bany. saló. cuina. pàrquing. jardí, per restaurar Zona urbanitzada. 29.000.000« 6 7 4 57 16/ Fax 674 57 54

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 , b a i x o s . Oportunitat. 8 5 m 1 -•• p a t i . 3 d o r m . , b a n y . saló menjador, cuina equip a d a . calefacció. 16.000.000-

« 8 7 4 5716/ Fax 674 57 54 Qnogfl M BO 20007 • C/ S A N T A ENGRÀCIA, 6 b a i x o s , oportunitat, 8 5 m1 • pati, 3 dorm., bany. salo m e n j a d o r , cuina e q u i p a d a . calefacció. 16.0O0.OO0,

Hnogerl Hal WOame

• C/ LAS PALMAS. 4 (a la vora arxiu), 226 nv habitatge. 500 m' solar. 4 dorm . bany, saló, cuina. pàrquing, jardi, per restaurar, zona urbanitzada. 29.000 000«6745716 M 100017

« 6 7 4 5716 s « IOOOH • C E R D A N Y O L A Masia d'alt nivell. 4 5 0 m ' , 2 . 0 0 0 m ' d e solar, 6 d o r m i t o r i s d o b l e s , menjador saló a m b x e m e n e i a llar, cuina, terrasses. 3 banys, menjador d'estiu a m b b a r b a c o a , celler, piscina, garatge. 60.000.000-

• C/ OCEANO A T L À N T I CO, 53. (Final 95) 600 m" solar 294 nr habitatge. Zona Gotf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina e q u i p a d a , e s t u d i . Parqyjng. Jardí. 60.000.000.98745716/ Fax 674 57 54

«5891104 iFrmBKfts) Bel FBI0WO15 • MtRASOL torre 350 m', solar 6 0 0 m 1 , 6 h a b . , 2 banys, saló menjador. 60

nxx«r).Hll. HO2W05

m ; . cuina «office», sala 6 0 nV. garatge 2 cotxes. 66000.000,

«67457 04/6754302 (Bdea) M. 11M7O0O2

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardi i piscina comunitària, 240 nr, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38 700 0 0 0 , « 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 28 43 (KSA GestK) Immobiliari-I. Ref. KSA

loosxm • SANT CUGAT adossada gran qualitat, 160 m1 edificats, 3 hab. + estudi. Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat. 30 000 000 « 6 7 4 3 2 1 *

(fnumv·iori M FV mm • SANT CUGAT ) da p0r estrenar. 210 m 1 • 4 * . 2 hab. * 1 «auto» estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardi. cèntrica. 33 000.000 « 6 7 4 22 16 .fr»mg v . w rM ry icnaooe • SANT CUGAT cl Sant Francesc Xavier, 160 m1, menjador saló de 35 nV amb xemeneia llar. 3 dormitoris, cuina «office», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 pàrquíngs, jardí particular. 39.000.000 « 5 8 9 11 04 (FreasBaísj M FBtWK»

(FncaSantCügatí Rei fSCiQWrJ07 • ZONA MONESTIR, 90 m 1 , menjador, cuina, bany reformat, 4 h a b , tot e x t e rior, perfecte estat. 12.500.000t r 675 33 55 / 5 8 9 26 4 3 (KSA fieslio Immobiliària; Rel KSA I00S0003

• ZONA PEATONAL 70 m1. menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000-

« 675 33 55 / 589 26 43 tKSA GesM timoí»liar,ai Rei KSA IOOSO0M

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m' + 160 m? jardi privat, salo-menjador 30 m?, 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pérquino + traster. 26.000.000.9 6 7 5 3 3 5 5 / 589 26 43 (KSA SMftS imfiwbiliítiat Rtf KSA

fm$tairQ.M.Fsc\wau

« Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

rMC4^L

Extensa cartera a m b molt bones ofertes!

Rel. I0OC2S

• ZONA RESIDENCIAL 100 m', saló amb xemeneia, cuina «office», 3 hab.. 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardi infantil, només 6 veïns, tot exterior 26.000.000.« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gettto immobiliària!. Rel KSA 10060007

• ZONA Av. Rius i Taulet, de 170 m', 4 hab. dobles, terrassa, saló de 40 m', xemeneia. Pàrquing. 27.000.000.« 6 7 4 0 8 97

\ \

De totes les característiques

• BELLATERRA carrer núm 7. torre unrlamiiiar de 400 nv, menjador sató de 40 m1 amb xemeneia llar, cuina de 20 nv 5 dorm. dobles, 1 dorm senzill, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes Calefacció. 42.000.000«5891104 Tres8»a»i tia re IOJOW:

10050006

• ZONA TRANQUIL·LA 9 5 m*, saló-menjador, cuina, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, terrassa 12 m*. calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500.000• 675 33 55 / 589 M 43 (KSA G«|M ImnotMilaha). Rel. KSA 10950001 • ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i hab. safareig i planxa. 1 1 . 0 0 0 0 0 0 - 1 * 6 7 4 0 8 97 (ftCTiSlPíCgqtf Hat FSC

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

p m i B j o ï s i Re< FE 1000013

• SANTO TOMÀS Nova promoció, de 48 a 94 m*. 1-3 dorm., saló menjador. 1-2 banys, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor95. De 8.600 000 a 15.200.000 Pta. « 6 7 4 5718 FW 100013

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

mgà **i..m& j |

(amb mobles i sense)

Rei. 100C22

• ZONA PG. SANT MAGf, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veïns. 14.750.000V 674 32 08 f*. tOOfjG8

• De 3 hab., amb estudi més terrasses.

^ 4 .^»Jl!liíi1:f^i

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, panoràmic, vistes al Tibidabo. 12.650 000. V 674 32 08

• SANT CUGAT Zona Estació, 100 m1. menjador. saló, 4 dormitoris, cuina, 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 16.000.000.«5891104 .Tra«8«is| (Va fB i omra

00174100208

ARUBI PBC«iDÚPLEXSmVïïm\iiNOVl?IAT» •AMB PISCINA COMUNTrÀRIA*

VENDA I LLOGUER DE:

Rel 100021

iSem'; Rei S'CfiOOOM

•

674 72 54 674 74 66

• ZONA MERCAT NOU 4 dorm. doWes, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, bona orientació 12.500.000.« 674 32 08

1. ZONA ESTACIÓ: 119 tir, 5 hab., 2 banys, parquet, calefacció, exterior terrassa 10 m'. 18.000.000 Pta. 2. PASSEI6 TOhKBUNCA: 75 m'. 3 hab.. 1 bany. parquet calefacció, exterior 1 pi de pàrquing 13.65Q.Q00 Pta. 3. ZOHA MONESTIR: sobte àtic, 70 m1,2 hab., 1 bany. meniata molt gran, calefacció, cuina nova. terrasses de 32 i 22 rtf.l5.000.0a) Pta. 4. CTTU. CERDANYOLA: 70 rrr, 4 hab., 1 bany. assolellat 10.600,000 Pla. 5. ! W ESTACIÓ. 130 nr'. 4 hab. dobles, menjador 38 uf, 2 banys, calefacció, molt bon estat. 1 pi. pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 5. PROP ESTACIÓ: 95 m 3 hab., menjador sala d'estar, 2 banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. ÏNJA 83 m!, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000 000 Pta. S. PROP MONESTIR: 96 nf, 4 hab.,2 banys complets, parquet, calefacció, armaris de paret, pi pàrquing opcional. Pis en moll bon estat. i. ZONA ESTACIÓ: 82 nf. 3 hab., 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab.. 1 bany. parquet, calefacció, sortia al jardí comunitari. 10.500.000 Pta.

Plana de l'Hospital, 10

• ZONA ESTACIÓ apartament. saló menjador, 1 dorm., 1 bany. xemeneia llar, iraster. panoràmic. 9 300 0 0 0 « 674 32 08 Ref 100019

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions

Finques

« 6 7 4 €»7 5 8 9 3 3 PISOS EN VENDA

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «Office», piscina comunitària, pista poliesportiva. a la vora estació FFCC, nou a eslrenar, tranquil. 21.500.000W 674 32 0 8 MlOBgr

GESTIÓ F1SCAL-C0MFTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Kenda i Patrimoni

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 «1

jffli\

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., salo menjador, cuina -office». 1 bany, terrassa, Fusteria alumini, reforma!, molt a la vora de Testaao. 18.400.000.« 674 32 08 IV '00024 ____ _

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir. 75 m'. menjador 20 m', cuina, 3 hab., 1 bany. safareig, terrassa 4 m ; . ascensor, sot tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.0001T 675 33 55 / 56» 28 43 KSA Geslió Immobiliari!). Rff. KSA 10050012

WISA<A !

FINQUES QRONEUA A.RI.

Ref. 100020

C&F

b a l c ó , a r m a r i s d e paret. 8 0 . 0 0 0 Pta/mes.

• ZONA CREU ROJA, 3 dorm., saló menjador, cuina, bany, ben cutdat 11.500.000« 674 32 08

CASAS

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina. bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a Cotlserola. 20.000.000.w 674 72 54 iFrxas Grweia). Rel FG100BMI1

q u i p a d a , b a n y , terrasses, calefacció,

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ D i v e n d r e s ^ de novembre de 1994

«PES» • MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m'. Pg. Camèlies. Magnífica vista. 9 ( 7 4 57 0 4 / « 7 5 43 02 Uraoai fta i iroroio • SOLAR residencial, 650 m1. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29.000 000.0 675 43 24 |Frq«i Boa). Bat Hi vaga,

Servicios d e

gestïón ïnmobtfiaria

• K41 RUBÍ, tant zona Els A « , ssranort 140 nf de merida. 4 hab, 1 bany,1 e · a t o . i W d e ^ r t f . O r j B B S . M . O O O P t a . R e l . IfT. Tel 5 « 23 62. • « - E l ^ . a T O S a n i U j ; Rtstainríarr*har<tal(í!i2000trr'oelsnw^ire^ r e t t ó o r a ocaaó per a lamila i nejoM. 37.SOO.0O0 P a Ref. STT T d ü W 2 3 6 2 . • K-N. RUBÍ Torre nova per estrenar, (fliaMsloe (03401^, mésunlocaldefDm', sauada entre Maasol i Rubí. sol lot el da. O c u ó 24.500.000

na.M3rr.Tei5ee2362 • M L M a i Traie zona Sant Mor; casa de 280 m1. 5 rabnacions mes estudi, sol i * 3 a panoràrmca, jardí de 1.660 rrf, urgeix vendre, només n f l M O O P » Rel.4/1. Tel.58823». • M i BUBi. Torre al centre dei poble vto talsr en planta baixa de 120 rrf ar^instal·laGaQn&.fha!3itjD1ge1é 120 nr" aarto 4 ttabàujcirjrs i una gran k m m o > 120 rrr. Ocasiri única, r a i « l 4 2 a S . I M 0 Pla. Rei. S(T. Tel 588 23 62. - I X A I M l Torre Saol laluc^ 1 m rrf de terreny «10 rTr1« quaM. com nou. U r p i vendre, només 14 000 000 Pta. Ref. 6/T. Tet 598 23 6 2 • M l RUBÍ Tone en centre urtà, 200 nf educats, jardí 50 rrf, 2 hatxtecwa. 1 bariy, tesa i » entar^ a viie. 0casjò\ 22()00.0^ Tet 9 1 2 3 62 • M i l RUBL Torre amb 128 rrf de habUge, 3 rsttaocm, 1 bariy, sol i er«rn eaceHert Urpj» venrh Piei£ 12(W^ • M l RUBl T e m al centre del pot*, 80 nf amb pmiecte per a m p t a M t f r r f c í r i a í i t a t i e , j a r 4 t e 4 0 ^ P«vR>l1IÏT.Tei.58823fa • I X & flUsi Tvre zora Can Fatto. jard 2IX rr/, rasa fe ^ P«LRlt1?lT.Tel.5e82362. - M L R U B i . Terreny zoria San Uur^ superfioie 1 W rrf, al i a s s ^ ' I W RJaK Terreiiy znia Valés f ^ superfjde m • K A RUBL Terreny zona Can Mr. supsriioe 700 rrf. amb caseta de 70 rrf, 2 trttaaons. zona urbaratzada mt tots ek serveis. Ocasó només »SIM«I PB. Rel. oYTI). Tet 588 23 62. • M L RUBL Teneny zona Can Mir a FA*. Príndcal. supernoe de 626 rrf, 19 m. façana, zona urbaratzada amb tots es serveis. Preu anniiorable iacaaaet4.5O0.0O0 Pta. Rel SyTR Tel 6662362. • M L RUBÍ Terreny zona ata i assokaladi par eafear 6 cases, l l t í 6.000 r^ taaió rxmès t2C)tXIOO0 P * ^ ^ - K4L n > ^ fe zore r ^ Fabo, 90 rrf, p« al i asstÉilBl 3 r a b t a c i ^ - K « IWBl Pis zora irercal e n m excel·lerL n itf, 3 f a ^ ^ • M L RUBl Pis dúplex per estrenar, 1*5 nf, 1 8 nf lüts, 50 itf * tBrrasse* 4 t v i r t a à r o 2 t w i y i saló * 35 nf, a o c o k M Oportinitat 19.800 000 Pta. Ret. Iltt Tet 588 23 62. • M L RUBL Pis ttúoJei. per astenar, 150 itf edfcats. 115 nf i i t M h a t a t a i m 2 bartys. saló 35 trf. a h M l f A Tal 388 23 62 - M L a>OT C U » T . Trarc a a zona de Wraaot a la vora oe c« jadl 800 l í . Ocasió, només: 12.000000 P t l FW. 15/0005. Tel 58820 84. • IX*M»|TCUCUT T c r o a B z o a j d e a F l o r B S I a ; ^ 1 * 6 0 0 ^ , c a s a * » Pta.M1!tTJ0n.Tel58i2O94. • K * SINT CUQA7. Torre a la zona dt les Planes de Valvidrera, 1106 rrf da terreny, casa de 80 rrf, zona als i asstvàlada. Oportuliít 1 1 f l » a » P k . Ref. 1510010. Tel 589 2084. - M L S l W CUGAT. Tom a la Fkriasla; sokí de IB8 rrf. 2 » 1 5 W 1 . T « l 58920 84. . M L BiliT OJGAT. Trni a Valdoo», z r n H m . a 5 « ala I a r t «tuss a Mseroki Ocasió 18.900.000 PU. Raf, 25/1001. Tel. 589 20 84. ' M L M R OJWT. Torre a a Pkresla; jan* o> 4<6 tf^ PB. M 25/1002. Tel 5882084. . I X « t l W CUMT. Torre a Urasol Zora dll·lacÀ a W 25.0000/» P B Ref. 25/1003. Tel. 589 2084. ' M L t t W CUGAT. Trare a V a k t o r ú Jardí de M rtf, C W « en ten eam Zona ata i amb vistos paroraracws. r x s * r « m 6 s 21.000000 Pta. Rel. 25/100414569 20 84 . K4L M M T « G A T . Torre a VaMoreix per t a h ^ i t o trnmlc<atlk>. P n x 23500.000 P B Rei 25/1006. Tel 5892064. . K-M. SAKT CUGAT. Torre a VaMmeo Zona aïada, u r i i de 600 nf, casa de 60 uf, 3 hahtaoons, 1 bany, possbttal ampracrj Preu mmataat* I5J0O000 Pla. Re/. 25/IOia Tel 5802084. . M L SANT CUGAT. Torre a UrasoL Jardí de 200 nf, casa 00 rrf, 3 haotacxjn 1 bany en una sola rikrta, zona coUeors carrer urbarttzat estaria!1»m.Prtu:l89rrjO(IOPla-fl9l25/1017Tel58920ÍM . K « SANT O I M T . Toro a a Ploresti: jaz« da M ^ íastj a r * í » 1B0 Ocasió, només: 22 000000 P B FM. 25/1020. Tel. 589 20 84. - X 4 I . S A i n O I M T . T m a a nwestj; jardí 7 K nf, casa w 16500.000aB M . 25/1022. Tet 58920 84. - IX4L S A m O M T . Torre a Vafdnea. Jani W ta1, rasa X de /astor* Ooaeai només 16 800.000 P B M . 25/1026. Tel 588 20 84. . M L a M R CUGAT. Tom a Valdoreix. Jani 2 1 » aif, o s a de 96 n^^ eldilWI0$3.T·l.5992084 . M L & W O X U T . Torre a VateoraK Zona eataokl, jadl da % 35/2001. Tel 589 20 84 . f ( « S A N T W M T . Tona a a FloresB 2 O B a i ^ sol i v i a l e s p a ^ P n u 2tUO00O9 P B Ral. 35/2003. Tel. 589 20 84. • M L SAKT CUGAT. Tom a M r a s o U ala vora o ^ c i ^ l e c ^ i »rea<aca>:(a>dic>aeS nf. rasarto I40nf, rata l ( » rrf. 3 tiatxacacm. T banr. p»relrmai.Prail340000tepBW35«104T9l5892084

• M L SANT CUGAT. Tom) a k FtawB, tTetti « * , jardí os 1662 rrf. casa* 180 « f p » l * a t i M , p r » 3 a ^ í e d t a linap«adJ«tamt^Prw.34CIX(a^nef.35/2023.TA . Ma\ SAW OIJGAT. Toire a Va«loreix. Jar« da 1 .ODO irf, c ^ M 35/2026. Tel 589 20 84. . M L aVUlTMMT. Torn a VaUlim Jarcl 0 > m W 45/3001 Tet 59» 20 84 (Xcira V d c k t w rj aewniT^ 2 - M

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divvmlivs, 4 Je novcnibro de 1994

J\ JLYUDI

RRrTiNOVi^ POSSIBILITAT D'INTERÈS nKCl. I SUBVENCIONS I ú IV A FONS PERDUT

mï" BARCELONA

EDIFICI

Pisos de ^ ^ ^ ^ ^ ^ habitacions + • • •

2 banys. Tancaments exteriors alumini. Fusteria interior envernissada. Calefacció gas.

PREUS:

# Cuina equipada. • Acabats de qualitat. • I a més a més, pàrquing inclòs en el preu

+ 2 hab., 8.300.000 • 3 hab., des de 9.200.000 a 10.750.000 • 4 hab., des de 10.000.000 a 11.600.000

De 80 a 90 m útils • • • • • • • • • • • • • • • • • + • • • • + • + + «

•••••••••••••••••••••••••••

EDIFICI B A R C E L O N A (c/Barcelona cantonada Lleida) Passeig Francesc Macià, 80. Tel. 5 8 8 5 4 9 9 " 5 8 8 1 3 2 4 • 08191 RUBÍ •

SANT

•..-;•'rf

CUGAT

5 -afc

•yiiraty»-

V MS:II

•

. - ! J -'• *- 1 •')

f f i í ï rr-

solar.

lal.-'.icc n

TORRE

RRA anys,

barys.

' lavabo

esiuidi g o l f e s .

habitacions, c j i n a " i e

60 000 000 •

d e

SANT

-A»

'. 'L

X".Ü

CUGAT

Mrasoí.

torre per e s t r e n a '

210 nr,

odií

4 nan *

3 5 0 i f solar

3 5 OOO OOO »

6 7 4 2 2 16

•

SANT

CUGAT

torre per e s v e r a r iftli'

200 m

4 5 0 r>- s o l a '

1 »sj'!fi"

4 -iab +

- fisK.ii

C<Vt?

1 oary. r o

' ass

Inncoèdí a ' j TORRE

safare.g 'acció

Turó

R A M B L A DEL

15,

-ofïice»

E n total té 2

àtic d u p l e x

tat. R e n d a

S 589 45 66

CELLER

Garatge

hab.,

Traster

na, plaça garatge

1 Dany. 1 s a i o

TT 6 7 4 1 5 6 6

bb 0 0 0 3 0 0 t r f i 7 4 22 t 6

frKH 5JW Z-ugU) W FSC ICO*»'-!

» *!»««-( •

674 08 97

m e r iiflor cuira

•*i

B e l l a t e r r a . c o n s t a Oe s a l o •

na " O f f i c e * , 4 h a b . u n a

LLOGUER

sala petit e s t u d i . 3 Danys

3 l · l t

complets

turreo, ca-

nsira

ij.ira.ge

cotxes

G a r a t g e per a 6

celler. A n n e x

t r 5 8 9 11 0 4

q u e *a a v e g a d e s d e m e n -

L r

ST3

CUGAT

p s -'ona

| i i

•

I:'.Í1C-J·5-:Í'*< •

. ' 'Xír?

eslacio

4 hab

edil

ICSOOOir-l·-s t r 6 ^ 4 4 1 12

parquet.

39 000

000-

r r o u e í V a * » ! Heí r » •

SANT

CUGAT

6 hab

bo,

hab

9 8 5 -n

31 OOO

3 banys, lava-

x e m e n e i a Mar. g o l f e s c e ller. g a r a i g e 3 c o t x e s

se .-;•

pis-

;

1600 m solar

t r 674 57 04 , 675 43 02

70 0 0 0

Ibxtesai W i t00",O0C·

* 1 «suite», calefac-

• un lavabo,

•

EN VENDA o

' 1 2 'H

Preu

ven-

S T . C U G A T cl S t a T e -

•B 6 7 5 4 3 2 4

guer d Moríserrat. 1 hab ,

•

LLOGUERS d e 6 5 000

ptscma

sortida

35C COO i m e s -

SANT CUGAT a Plaïa

de I H o s p i t a l

60 " i

55 0 0 0 , ' n e s - t r 5 8 9 11 0 4 l'fKaS SAÍÏ*I fte -"= :XO025

armans d e paret,

874 06 97

iFrxai Sant Cwj* Rel FSC "0040011

•

SANT

num.

P I S O S , apartaments, to-

DEL

d'Avinyo.

1 4 ( z . M o n e s t i r ) , c/

Rosselló, •

CUGAT

V A L L È S c/ A b a t

12 (z. E s t a c i ó ) .

Abella, 4 1 Places d e Des d e

incor-

porada. cambra de bany

•B 589 11 04

Josep

i a ia v o r a BO OOO P t a

estació). 3hab ,

•

o u i r g s . jardí

' -a.i

parqjir

y H

i p/sema c e

•

'C'MOW

C, A B A T

MARCET, 30,

Rni'i:a

70 0 0 0 P t a +

comunitària

r r e s . l o c a l s i p l a c e s d e par-

pàrquing

5 7 5 0 0 COC

q u m g de lloguer.

7 500 /mes -

1 sa-:-

t r 674 57 04 , 675 4 3 02

« 6 7 4 1 2 0 4 ( 6 7 4 11 6 1

t r 589 45 68

B- 6 7 4 15 6 6

i i n l e u ! Ret l'0C'OOC3

iSenrí ^ S '0000005

-»rera*ri W *XXMC3

comj'itci'

3 hab , 1 bany.

'• c u i n a

HU.

plelejat

•

RENAULT

blau, B-JJ

(Sui*) FWS1011W03

650.000.Tt 588 55 35

5 0 000 / n e s

lefacció

•

SANT

salo '3 "

P I S d e3 dc!-i- : r - s

menjador-saic comp'f1:

Pis

c o n nuí.

E" i e l Llo-

tr 674 72 54 f i x a s Gioretei Rel F3'00&COU2 P f S d e3 dormitoris. areig,

serve.

pollastres í

salo

4 dormitoris. 3 banys, c a -

[ Mag',

, bar-

bany

225 m : . menjador

ES TRASPASSA ba

amb

cuma

-tr 6 7 4 9 7 7 3 L a F l o r e s t a .

•

F O R D Fiesla

B-

golfes a m b x e m e -

CUGAT

'00 m ,

S a n - t r 5 8 9 11

r-.nr_ac:tr

1.1.. gris

barys

cuina, n a l e l a m r i

cambra

d e bany

CUGAT

VALLÉS Go'1)

F'f.:aí BacTíi R-H FÈ iXOJi:

tonera adossada, sup

•

CUGAT 1 3 5 rr.--

Parc

nenader

hab.

(i «suite"!

1 lavabo

=e' i ' j i . X o : ï

RENAULT Cio, RN ' 4

BOD Tt 6 7 5 3 2 57

G O L F 1.8. G L . B - J P . •

6 7 4 6 8 SO

salc

R E N A U L T C n o 1.2. 3 p

!Au1rx«nt-ai W * 1:ICÍCC:

c,' B e r g a r a ( z •

torre unifamitiar c a r -

rr- i j a r d i p r i v a t SANT

Ai.:a^?a

5 GT turbo

(Auto Comuca del VaHesjfle'ACV v e r m e l l , B - O M 975 0 0 0 T T 588 55 35 irxmx»

DEL

t r 5 8 9 11 0 4

Gertra

G O L F GTI, 16 V A A

B^JV.

350

TT 6 7 4 8 8 5 0

60 r r ,5

(Auto Comarca 0e( Va'-es

3 banys.

e( AC'.'

• SEAT Ib za ' 5 BOB Tr 675 32 57

40 m \ cuina -office». sa-

•

cuina. 2 banys, a re condi-

fareig, golfes a m b lavabo i

550.000.-

B-JX.

c i o n a t , "i p à r q u i n g

terrassa solàrium, garatge

n 589 09 91

400.000.Tt 588 55 35 ih/ocemi)fie(AI3ÍM0J-

•

L A O A Nrva. B N I

SEAT

Ibiza

• 2, n e c e

l e r r a s s a 1 2 0 n 1 ' , a r d i i pis-

3 cotxes, a r m . paret,

cina comunitari

quet

200 000f'mes.-

Lloguer. 300.000

t r 5 8 9 11 0 4

Venda

-Fncasfiacftsi Be? ^ - X O C í '

t r 589 45 66

790 0 0 0 - w 589 09 91

lAreoasan' Set A XOX6

I H M f l J I WFIttMOO;

«aoEstuari Re^AEJXOOKí

•

SANT

CUGAT

Vinyet. baixos

Pla del ]ard'.

amb

•

marbre

par-

IFiKar.sl}.RBlF10u2(irxS

calef. a gas. •

Pta/mes

bo,

65.000.000 Pta.

TORRE

Cl T O P A C I O

LANCIA

Delta. HF. tur•

B-KY.

LANCIA

Prisma,

TDS.

S E A T Ibrza 1 5 . 5 p . BTt 6 7 5 3 2 5 7

S E A T I b i z a 1.5. B - 4 S 9 6 -

1 7 0 m- m e n j a d o r s a l ó 4 0

O-AK.

LK. Negre

70.000 Pla, 3 hab.. 1 salo

750.000.-

Tt 6 7 4 0 9 10

Plaça d e pàrquing inclosa

rr' a m b a/a ú d c m i t o n s dobles, 2 banys

1 bany. 1 cuina, jardi.

ISuaAil Ret S1011Q001

Junt n o u m e r c a t J à r e a cul-

TT 5 8 9 0 9 9 1

t u r a l 8 0 OOO/mes -

c u i n a 2 0 m- c a l e f a c c i ó . 2

t r 6 7 4 1 5 66

[Flaar n i W f IQOgttHO

4 anys.

Com

nou

•

Estació.

àtic a m b a s c e n s o r ment

1 lavabo,

p a r q u ngs, jardí i o s c i r a

PIS L L O G U E R reformat.

comunitari

3 hab , par-

quet, xemeneia. 2 grans terrasses

zona

moblat, 3 hab.,

•

SANT

CUGAT

VALLÉS

DEL

ei Llaceres ;z

h a b . (1 * s u i t e - l .

llogue , zona de Sant Cu-

parquet,

SANT

CUGAT

VALLÈS Eslacio;

60 rr , h a b doble

bany

n r . cuma «office". galeria,

complet, arrr. pare:

cuina

americana

de p à r q u i r g

a c a b a t d e pintar

Zona

comú

nitària a m b piscina,

COMES

|Aulc Comarca del Vallas;, flet ACV

•

ALFA

589 09 91

•

O P E L K a d e t t . 1.3. 5 B ,

B-HY.

Romeo

•

fncw.u i ««iFimiim»

Romeo

75, 20

OPEL

blanc,

Kadett

1 8 GT.

B-JZ.

•

NISSAN Vanene

pràctic

600 0 0 0 « 5 8 8 55 3 5

d é s e l . B-MS.

iWcEsleeai. fa A£ 10C3COG

lAjucsntaT, Ret A 1O1000OE

|Auo£s«an; Rel AE •CCSOJOS

•

Twin Spark. B-IU IT 6 7 5 3 2 5 7 •

Tt 6 7 5 3 2 5 7 |AutoEgeftarl Ret AEIrXOOOOa

• ALFA

N I S S A N Patrol 6 d l d i è -

sel, c u r t B - J V .

3 3 , 1.5. t t 5 8 9 0 9 9 1

G E Z. T t 6 7 5 3 2 5 7

Autc Estebrl Rtf A£ 10O30CD1 •

salo menjador, Pàrquing

V O L K S W A G E N Gor> - 6

V . B - L M . t t 6 7 5 32 57 lAutoEsletian; Ret AE '0C3ÜCIC

450.000-

apartament, sup

t e r r a s s a 3 0 rrr. 2 places

•

A L F A Romeo 33, B I T

l r * a s : M FIXODOÍ

c/ R o s s e l l ó (z

rr-'. 4 h a b . (1 « s u i t e - l . 2

Swilt GTI. B

10090005

DEL

banys, salo menjador 3 5

O P E L Corsa GSI B-LK

Ai-Kíntran R«f M31MC10

475 0 0 0 -

l·erasa-i Re< * 30000Í •

SUZUKI

1872-IP, blanc (Suiutal Ret S 1JMXC2 _

n 588 55 35 •

: ard

<fef T300Ü7 i 30

•

000-

•

Tt 674 09 10

« 8 7 4 68 50

calefacció

225 000 - t r 589 45 66

6 5 OOO/mes - t r 6 7 4 4 1 1 2

O P E L Corsa, B I S

| F > n > . t l ) . W . F 10080001

a g a s , p à r q u i n g d o b l e , pisp i s t a d e '.e^^-s

(AiJtocentrall Ret A!3l30rjJ&

475000« 5 * 9 0 9 91

600

b l a n c . B-

350.000.

T i 589 0 9 91

A L F A 3 3 1 6 V . n e g r e . B-

»olfiC6" t o t

S E A T Terra

KT.

325.000.-

•

Tt 588 55 3 5

| F l n r . t X ) . I W . F 100006

gat, Valldoreix i Mirasol.

banys, 1 lavabo, saló m e n equip

LANCIA Y-10.B-HD,

pis totalt r 6 7 4 22 16 m e n t m o b l a t , s u p . 2 5 0 m-, (Finques vaMor.Rel FV1C'*0C11

comunrans

P L A D E LVINET

VENDES

U R G E I X torres per aten-

Arrabassada), 4

dor reig

•

en d e m a n d a d e torres d e

cra

safa-

llasasi Re* ; i: 30006

dre g r a r cartera d e clients

^mcas&acrei Re/ FS'0O0C20

bany complet, saló menjacuina equipada

Renda:

•

t r 589 1 1 0 4

jador. cuina

PIS LLOGUER

(Mira-sol).

2 0 0 OOO/mes.-

total-

bany complet, cuina,

i j

VaEstetari Re' ^E IMMCC>.

10080001

merador

I s a l o 3 0 m-'. 4 c c ^ i i t c i s , traster

TXE

lAjtoEsleoari Re' » Ï IX-MOT

8 5 0 0 0 ,'mes -

•

RENAULT

TT 5 8 8 5 5 3 5

4 d c m i l o n s cobles ? SANT

:Arjtocwtrai Rer * níQOCOi

iAmoramrafi Bel ^ 1Q1D0OO3 •

r n c a s E a r n fie- -S^yyX22 •

et A-',

met. B-JT. 300.000.-

n e i a llar 2 p à r q u i n g s

0O9OM3

TT 6 7 4 0 9 1 0

2 0 0 OOO/mes.-

P I S d e 2 r-o'-'Ti

•

S A N T C U G A T c/ V e r g a -

ra,

Fxasbactti R^ f : 'XOjiíi

Casas; Ret C 'O-Jí-ïí

dor,

•

a m b x e m e n e i a llar.

t r 6 7 4 15 6 6

•

runtans

t r 5 8 9 11 0 4

Pta

ie-fB'OOOCffi

lavabo, calelacció, 2 par-

P. D E L A C R U Z 1 bany

1 úo'-

TSE

21 20 A A

!Aj:c Ccnarca del va f, B-1600

250 0 0 0 TT 588 55 35

•

iCasasi Hi-

FIAT Uno 455,

negre. B-HT

dobles,

miton senzill, 2 banys,

i salo, 1 cuina. 1

trastL'r

t r 674 !5 66

•

RENAULT

•

Monaster:

SALA.

Tí 674 68 50

(Ffegí i.l) IW F 1fXgC003

•

ALFONS

pisana conumlàna

B-IJ

n 589 09 91 (naar,si).FWFlO]2W06

TT5S9 0 9 9 t

• IrxJeM! Ret l'0C7!MC"3

verses üones d e St C u -

;ardi

350.000.-

.'-Trcas 3artw

Re" '00013

.^rcas G»one»ai Ret FG lOOBOOCi

TRASPASSOS

cuina

2 banys. 1 lava-

golfes, 2 pàrquings

•

3 dormitoris

t r 674 5 7 0 4 / 675 43 02

panir d e 5 0 0 0 0 Pta E n di-

t r 674 72 54

4 dorm'toris,

CITROEN AX 11, TRE.

B-IM

475.000.-

80.OOO/mes.- t r 6 7 4 4 1 1 2

gat

c/ S a n t

2 8 0 m-, menjador

^ofice» bo

65C.OOOTí 588 55 35

•

Fr.;a!&3*s: Rar FE IXÍC24 SANT CUGAT

RENAULT

b l a n c . B-LX

TI 675 32 57

"C.

lA^ocersar Rei A ' C ' L O X ^

jardi

5 8 9 11 0 4

sa!o,

•

C I T R O E N A X . G T |e<-

Ires). B-JU

• FIAT Uno lurbo, IE IK

complet. Preu lloguer: a

1 bany

encara

cares

menja-

dor-saló a m b cuina

Renda

T a m b é torres

amb

1 pàrauing

275.000 /mes -

•

Canovas

•

dobles, 2 banys, 1

lavabo

pnvaf d e 500 rrn

13O9O00&

t r 5 8 9 11 0 4

Trcas Ooretel W FG '0080004

guer d'1-2 dormitoris

í p '»4O0O003

ALID CcTa':a 3° •. =ile-i: Fe

(AuKcerrtrsI) Ret AtOlOOOC'

2 / 5 3 0 0 <mes -

tr 674 72 54

A P A R T A M E N T S d e llo-

Pta ai m e s da-

vant E s t a a ó

gajatge 3 cotxes, /ar1 0 0 m-

bany. c u r a americana.

•

de iotes classes,

sala d e s -

c/ C a s -

PIS DE L L O G U E R des

q u e t a m b é més

- o t l i c e - . golfes

CUGAT

| .'irn-jshòíi: - ^ FE 13X0*

lo- m e n j a d o r . 3 5 r r '

lar, lerrassa, haD m a q u i -

SANT

•n 5 8 9 11 0 4

•

e n llo-

- rquei Rota; Ret FRJJO600O9 _

hab . 2 banys, lavabo, sacuina

APARTAMENT

iirunobUanaAar

d e 2 0 rrr. 4

t r 5 8 8 55 35

~ieneia llar, c u i n a <• office--.

•

t r 588 57 08

«ofice»

Va-a r ; ' S

V 674 68 50

— ' m e n a d o r sa-o a n o Ï.Í--

complet. Ejcerior e n finca

6 0 OOO Pta/<"»<?s

INVERTEIXI compri un

m e n e i a llar, d e 5 0 m*. c u i -

135.000,'mes -

' c.et C a s M ' o , n i o o l a t . 1 4 0

Vcerteravei Re- »Z X0C7

pàrquing

PASSAT

A.A. B - M G

170 0 0 0 / m e s .

menjador-salú. cuina, sa-

Tr 6 7 5 5 0 5 3

•

l 8 m M p l a ç a rie p a r c i r i;

•

tt 6 7 5 4 3 2 4

salo-

^S-: 13O4O0C3

5 0 nv. n o ua estre-

LI o 3 L e r

tel vi 43C r r - , a m b

OOO-

[2 'sjites>-;. 3

rrassa 10 m- jardí

nar

1 C -bilions

I Cf- K.r-s

Piscina

salo. 3 d o - m i c -

',r:;t B i t s ; Ret FE IXHXlIr!

:u-na

g u e r al m e s : 6 5 OOO P t a

en llo-

V * t t l M FV101OOW

resa. adossada 3 2 0 nv, 4

di pnvat

LOCAL

•

674 08 97

nes,

guer

6 7 4 2 2 16

Garatge per a 2

F i x * Sart Cuçaf ^

APARTAMENT

•

c o t x e s m é s celler, n a b . d e jocs, Irasler 70 0 0 0

i^o D-M.'mes -

•

300

pàrquing

lavabo, s m c

centre de Sant C u g a t

5 0 OOO/mes -

m e n j a d o r d e 4 7 m- 18 m ; de cuina

,-,0 -

000-

estudf. 2 b a p y s c o m -

plets

c M m a 19-

nova

SOiar i 3 8 5 r r r c o n s l r

'60 m-'

j • SANT CUGAT

reformat,

DAVANT CAP

Ui.g.U

CUGAT-VALLtorre mdiv

e n lio-

Mo ; cenv c i tfanP à r q j r g opcional.

[ 5 5 OOO/rr'es -

FíxjufííRoa: FM FR ' . j K O l :

a e s t r e n a r , d e 6 0 0 m- d e hab

LOCAL

liogje'

torre 4 0 0

ció, g a r a t g e , p i s c i n a

Jr^jK

APARTAMENT

çjuei iii.ii

SANT

•

.F-TOüesvafcw: fW F\íO!OOCG VALLDOREIX

c,' B e i l a -

- o t l i c e » , g o l f e s , traater t u prvü'

torre

lamii ar moblada

m , meniador saló a m b xe-

banys, esludi. terrasses. !

A D O S S A D A ,,'

5 5 OOO/mes- t r 6 7 4 72 5 4

t r 674 78 45

70 0 0 0 0 0 0

OOREIX

;

0O0,"

000,

rrr. edit

r-s d o b l e s

rasol.

?0 0 0 O / m e s . -

hab

SANT

c, C a s /"5

TT 6 7 4 15 6 6

cina

•

t._,r -

arno •

t T 6 7 4 15 6 6

t e r a s s a Pis

•FirouesSoCfl Rg FR '0060016

JOX^

VALLDOREIX

1 100 t r 874 22 16

salo-meniador.

LOCAL

15 8 0 n -

cèntrica

torre aï-

llada 3 9 0 m ' , solar

LMS

i t r 675 43 24

19 0OC 0OC tr 674 22 16 •

u n equipada, lot

- i i

• •

pisana.

TT 6 7 4 1 5 6 6

qumg

l'mueiVaMofl Re* *"» I J I X Ï Ï ]

rrerjaaor

8 5 COO

armaris de

SANT CUGAT

na.

3 3 rr .

BELLATERRA

dorm

Ficcas GirtxWia i V ~< i i "'.'-t s • .

T T 6 7 4 22 16

calefacció, 1 plaça de pa--

, L ) npic t

•

^e "S ' C • 2>X-3

í e r r a . À t i c óuple*.

plaça

L L O G U E R C/

Ri--'n:.=

1 b a n y . - sal.o. -

CASA

assule * pis i

93)674 67 15

r-QL«Saca •

la,

Tr b 7 4 4 1 1 2

calefacció

2 cotxes

Metro

B-HZ.

225.000.

5 0 . 0 0 0 P t a - c o r " u . - tat. 3

r II i Hst e r a r 1/2 h a b . ,

t i f t

5 5 C -n s o l a r . 5

haD , 3 b a n y s , ga'atge,

l l u m ;a

;ard.

haD,

lorre 2 3 5

.-t)^

aigua

APART

. t

VALLDOREIX

rr-

- -

SANT CUGAT

assoleílat.

t r 674 08 97

•

t r 6 7 4 2 2 16

privat d'uns 40

'ranqu.i

F*\aï Sa* Djçat ** " S Í - Ï ^ C H ' 3 700 0 0 0 •

[~- M

t r . 9 3 1 6 7 4 6 7 15 , , —t F= i:i?x'C' c ^

| i

rr i r

, 2 000 000 SANT

.';.

2a, 4 h a b , 1 r n e r | . . ;

•

p l a ç a pirq^

De solar te 6 2 0 m :

i ce

ADOSSADA

le'icu

lacat e n blanc i vidre

lador

CASA

tí'alu-

ea ooo ooo

e<tenor,

iMiL- rjat

INDIVIDUAL

menjador d'uns 24 m . cui-

3 banys

if'3(AiCi

la v o r a e s t a c i o i

menjador

Je v a f

"aC

Passeig

1e 6 0 n v

MINUTS

3 5 : : - i . 6 4 0 rtv sau".'

ralefacció,

y.f^'-iy

AUSTIN

blanc.

:--0 OOOi'nes.tr

Cf P O Z O S , W, ï

2 banys,

1 r.j

I .-.•

•

1 plaça par

i.;im.initans.

L a P l a n a . 14Ci n r . 3 n a u

Fngue'ViUDwi Uf P. I j l j j C *

b •:n··ir:c'rs

•

100 0 0 0 P l a 3

t'Casasi RH " *C'3O0C-4

sn!ar

opcio-

* curri.r·

per

a 2 cotxes

i m.irg

9 0 . OOO/mes

•

RI8ATALLADA

m. 2 :errasse=

rrassa. Moblat t r 6 7 4 5 7 0 4 y 6 7 5 43 02

iCasasi Re' ; I ; I Ï Í C •

menjador

banys i un lavabo

TORRE

75 0 0 0

terrassa

Saló

d e 3 1 m- C u i n a

•

cale-

acabars l a

Parqjog

FIBLA

1P3

na!) , 2 b a r y s

e s - dmòesai Ret ; 130701X17

cuina equipada,

Places

< 3 m-

saió

tot exterior gas,

bles i un estudi d'uns 2 4

gran

qual tat Lloguer

40 000 000 •

CUGAT

3 s pe

Gott. c o n s t a d e 3 h a b d o -

cfe

DEL

salc

s u p 8 0 m-, 2 i a o . .

menjador

- '

ADOSSADA

J a r d í d ' u n s 4 0 nr 1

SANT

Monestir)

S e r i W SiXOOOW

piscina

Vallno'Hu

CUGAT

^ Aba: d Avinyó

bar-y c o m p f e l

TT 5 8 8 5 7 0 8

' a c o o , garatge 3 coixes

•

SANT

VALLÈS cena'

solar>um

M.rasol,

•

R U B Í à t i c s d e lloguí?

llaT. d u e s t e r r a s s f s . i ; i :

m-' a m b l a s e v a

".*r , ' j ' X C

1 irques'.'i.njc

•

situació

Zona eixamplo sud,

ratge 3 cotxes

garatge.

•tr 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

•

••sure--, c a f p f a c o n g a -

dormitons.

•

1 13

j n a antiguetat de 4

TT 6 7 4 2 2 16 . : « I O J * " Í • ladiy

SALA

m e n j a d o r 2 0 rr-, c u i n a i i e

29 50C OOO

C; ALFONS

nr. 4 hab . 2 banys,

,a-c

2..ct<fs

•

A BELLATE

2 5 0 m \ 9 0 0 m- d e

L O C A L , habitatge a z o -

opcional.

n a se mi r e s i d e n c i a l a R u b í .

•

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A . • R E N A U L T sel. B - J Z B-MN.

A U D I 1 0 0 , B-IG

I 7 5 000imes.-

55 0 0 0 / m e s •

per a . r t o r m a c i ó

t r 674 57 04 , 675 43 02

t r 589 45 66

t r 588 57 08

»L,:C Canarta del Va-es

iintJesa! Ret l'QCXCa

lA/enasan Re »XC0W

I ríTobéana Artjr; Rai IA400O0O4

•a 6 7 5 3 2 5 7

674 68 50 Rel ACV

tr 675 32 57

650.000.-

.Ai» Estatanl Ret AE 10030006

TI 589 09 91

Exo-es,

IFtócar s I Ret F 1M20CO&

LA VEU D E L'EXPERIÈNCIA

UNA GRAN JORNADA

• Divendres, 4 de novembre de 1994

La majoria dels equips de la ciutat dels diferents esports van aconseguir bons resultats el cap de setmana passat. Un d'ells, el sènior de bàsquet de la UESC, va guanyar el primer partit. Planes 25 a 27.

Marta Vidal, que té 44 anys i en fa 32 que és jugadora del Júnior d'hoquei sobre herba, assegura que aquesta serà la seva última temporada i que es considera una més de l'equip. Plana 27.

FUTBOL SALA

TENNIS

Queda molt poc perquè acabi la temporada. Una temporada que es pot qualificar d'excel·lent per al jove tennista santcugatenc Alex Corretja. Quan només falta un torneig puntuable —aquesta setmana

es disputant el de Montevideo—- perquè acabi la temporada oficial, Corretja ja és en el lloc 25 de l'ATP, tal com s'havia proposat. De tota manera Corretja encara té un repte pendent: conquerir un torneig

per posar el colofó a una temporada brillant. Aquest objectiu encara és possible a Buenos Aires. Després Corretja tornarà a Sant Cugat per afrontar al novembre el Masters estatal al Sant Jordi.

Alex Corretja intentarà millorar la seva posició al rànquing a Buenos Aires El tennista santcugatenc actualment ocupa I A finals de novembre participarà en el el lloc 25 en la classificació de l'ATP | Masters estatal que es farà al Sant Jordi CARMÍ-! REVERTE

• Sant Cugat.— Alex Corretja, que s'està destacant aquesta temporada al panorama del tennis mundial per la seva presència en la part final de molts quadres. podria millorar la seva posició al rànquing de l'ATP. Després de la seva participació a l'ATP tour sobre terra batuda a Santiago de Xile, el santcugatenc disposa d'una nova oportunitat a la capital argentina, on es juga l'últim torneig puntuable del circuit —a l'hora de tancar aquesta edició Corretja estava a punt de debutar a Montevideo, penúltima cita de la temporada oficial—. Corretja va assegurar recentment que volia «ser entre els 25 millors del món», i de fet ja ho a aconseguit abans de cloure la temporada de l'ATP. Ara. l'altre gran objectiu de la temporada encara l'ha de conquerir. Només queda un torneig puntuable per a l'ATP, el que es disputa a Buenos Aires, on es tornarà a trobar amb Berasategui i companyia, que no estan posant les coses gaire fàcils al santcugatenc. El basc li ha pres la davantera en la majoria de tornejos i, tot i que són bons amics, en més d'una ocasió li ha tret la mel dels llavis. Però és inevitable adonar-se del bon moment del tennista basc, guanyador del torneig de Santiago de Xile, després d'imposar-se en la final al madrileny i botxí de Corretja, Pato Clavet. Corretja va caure en les semifinals davant Clavet per 2/6, 7/5 i 6/4, i és que com deia el mateix Alex Corretja, en l'última conversa que Els 4 Cantons va mantenir amb ell, «les cames i els braços comencen a fallar». Tot i que la temporada és a punt d'acabar, encara queden altres

El FS Sant Cugat i el Burlada empaten en un matx amb diverses alternances R. Burlada: Miranda, Andueza, 4 López, Apcstalli, Elifondo —cinc inicial—, Bcrroeta, Rellero, Sànchez. Sant Cugat: José Luis, Pla, Sergi 4 Martínez, Rafa, Pifiol —cinc inicial—. Carlos Navarro, Javi López, Jaume Estrada, Oriol Brich, Mauri. Gols: T-trApestalli (T)7YO~E\ïfond6 (22'), 2-1 Pla (27'), 2-2 Mauri (28*), 2-3 Sergi (32'), 2-4 Pla (34'), 3-4 Berroeta (35'), 4-4 Sànchez (39'). Àrbitre: López Fernàndez i Iturrialde (Bilbao). Targetes grogues a José Luis i Sànchez. Públic: Uns 5IK) espectadors. ÀLEX LÓPEZ

Corretja ha aconseguit arribar al lloc 25 de l'ATP. Foto: ARXIU. competicions en les quals prendrà part el tennista de Sant Cugat. Després de la gira per l'Amèrica Llatina, Alex Corretja disputarà el Masters del tennis estatal, que se celebrarà al Palau Sant Jordi del 28 de novembre al 3 de desembre pròxims. Sergi Bruguera i Alberto Berasategui seran les estrelles d'aquesta cita tennística a Barcelona, que reu-

nirà les vuit millors raquetes de l'Estat espanyol. El santcugatenc, juntament amb Carles Costa, Tomàs Carbonell, Javier Sànchez Vicario, Albert Costa i Jordi Arrese, completarà la participació. El Masters, que es disputarà sobre moqueta, té un pressupost de 120 milions de pessetes. Entre altres competicions en les quals Corretja té prevista la seva

participació hi ha el campionat estatal per equips, i té el dubte de si prendrà part en la Challenge d'Andorra, que se celebra el mes de desembre vinent. Corretja es pot sentir satisfet amb una temporada com la que és a punt d'acabar perquè la seva escalada en l'ATP ha estat progressiva, i qui sap si algun dia arribarà al cim del tennis mundial.

• Burlada.— El FS Sant Cugat va viatjar a Navarra amb l'objectiu de puntuar i ho va aconseguir. Tot i el resultat final d'empat a 4 gols. el partit s'hauria pogut decantar per qualsevol dels dos equips. En general va ser un partit molt disputat, ja que cada conjunt va tenir oportunitats per sentenciar un matx que va tenir alternances en el marcador. La primera meitat va acabar amb el resultat d'un a zero. Només de començar la segona part, en el minut 2, l'equip navarrès va fer el 2-0. Però si la primera meitat havia estat dominada pels locals, a la segona l'equip de Sant Cugat va agafar la iniciativa. En 9 minuts el Sant Cugat va capgirar el resultat amb gols de Pla, Mauri, de falta directa, Sergi i Pla, per segona vegada. Llavors el marcador reflectia un 2-4, però quan quedaven 5 minuts els navarresos van aconseguir escurçar la diferència. Quan semblava que el 3-4 seria el resultat definitiu, a l'últim minut de partit el Rubio Burlada empatava el matx. Aquest empat i el bon joc que comença a desplegar el FS Sant Cugat fan preveure que els bons resultats no es faran esperar. El conjunt santcugatenc tornarà a desplaçar-se aquest cap de setmana, a la pista del Candesa Recypler (Cantàbria), en la cinquena jornada. L'equip de Carles Navarro, que troba a faltar més hores d'entrenament en l'escenari habitual dels partits, espera agafar el ritme definitiu de la competició ja que la falta de preparació a la pre-temporada s'ha notat.

RUGBI

NATACIÓ

La Federació Catalana de Rugbi confia a tenir aviat el vist-i-plau de la FIRA

El CAR vol sol·licitar, per segon any, els campionats estatals d'estiu de natació

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— La Federació Catalana de Rugbi, que presideix el santcugatenc Ferran Domínguez. està a Pexpectativa de conèixer la decisió que pren la federació internacional (FIRA) sobre la petició de l'organisme català. Fa unes setmanes la federació catalana de rugbi va demanar el seu reconeixement internacional i la seva autonomia respecte de la federació espanyola. El tema va generar l'interès d'alguns partits polítics i la sorpresa d'alguns altres. Als pocs dies de fer-se pública la notícia el secretari general d'ERC, Àngel Co-

lom, va sol·licitar la compareixença de la federació catalana juntament amb el secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, al Parlament i davant els mitjans de comunicació. Però la Federació Catalana de Rugbi, que vol que les coses no es treguin del seu lloc, va aconseguir que el tema no continués per aquest camí. Ferran Domínguez assegura que no volen donar més importància que la que correspon a aquest tema, i de moment el que s'ha de fer és esperar un temps prudencial perquè la fedració internacional (FIRA) es pronunciï al respecte.

La FIRA serà qui decidirà si la federació catalana de rubgi pot tornar a recuperar el seu estatus dins el panorama internacional. No oblidem que la federació catalana va ser membre fundador de la federació internacional de rugbi. L'estament català vol funcionar amb autonomia de la federació espanyola, que per a ells representa «un fre per al desenvolupament del rubgi a Catalunya». El president de la FIRA, Albert Ferrasse, entén i coincideix amb els arguments de la federació catalana, però ara ha de ser aquest organisme internacional el que doni el vist-i-plau.

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— El Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat sol·licitarà, per segon any consecutiu, l'organització dels campionat estatals absoluts d'estiu de natació. L'any passat el CAR, que va presentar la seva candidatura, va quedar com a tercera opció, i aquest any ho vol tornar a intentar. Múrcia va ser la candidatura triada, l'any passat, pels 120 assambleistes de la federació espanyola. El centre de Sant Cugat ha de presentar la sol·licitud abans del 14 de novembre perquè

el dia 24 l'assamblea general de Madrid pugui sotmetre a votació les diferents candidatures. La federació catalana presentarà un informe per reforçar la candidatura de! CAR, tot i que el centre santcugatenc compleix tots els requisits que es demanen en aquests casos. La 84a edició dels campionats estatals d'estiu de natació tindrà lloc la segona quinzena del mes de juliol. D'altra banda els campionats de Catalunya, que durant les dues últimes, edicions s'han celebrat al CAR, enguany es faran a les Picornell.

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 4 de novembre de 1994

POLIESPORTIU

Viladecavalls, 2-PB Sant Cugat, 2 Viladecavalls: Kamon. Niein (Ribera 5 7 ) . Rodríguez. l'i.its l l ' e r e / 7 . v ) . Colomer (Reyes s ^ I. 1)I;I/. I.ahoria. M a r l i n e / . ( a l u c i a . Anloniu i Masdéu. PB Sani Cugat: K l u , Cohos (Rovira fó'l. I iiis. T u t o ( R C M T I I h l >). Jaime. Isaac, ( a i r e . J a u . .luunio (Cion/àlez 75'). Raul. Carrillo K a m p o s .i.V). Gols: 1-0 C a b r e r a ( I 7 ' l . I I Junnjo C.6'). M [ a b o n a I-H'l. 2-2 Juanjo (4S'). Àrbitre: Mesa. Malament. Targetes grogues LI Rodríguez. Cabrera i Antonio. del Viladecavalls, i a Talo i Isaac, de la P c m a C o m e n t a r i : I 'empat es el resultat just d'un ni;11x en el qual els dos equips van fer nieiits per aconseguir el triomt. l'J parin va ser obeí I i molt igualat. l a l'enva s c m p i c \ a anar a remolc dels locaK. que van obrir el marcador a m b un gol polcniK |.i que va ser precedit d'un clar loia de (oc IVro .luanjo. que va tornar a ser un dels jugadois destaeals de la l'enva. va establir la igualada en una )ugada de Iriangulauo que es va iniciar al mig del camp. \ la segona nuetai eK blau-giana van liavei d ' e m p a t a r no\anient el nialx initj.uieaiit .lu.inin. que va marcar amb un loi I \ a l per l'escaire. I 'equip de Calilei ou a i i o n t a i a el compromís d'aquest eap de setmana ;i casa davalli el Joventut 25 de setembre. ( K

Campoamor, 1 - Mira-sol, 2 C a m p o a m o r : I i.incisco. Dalli. Seigio. Miralles, lero. Casas. Salva I Vargas 74'). Ricardo. Joidi. A n d i e s i Antonio. Mira-sol: Antonio. José Carlos. Julio (Mami Ml'l. Minguclla. Naianjo. l'aco (l'in X4"). Jaime. I uis (Marcel 55'). Manolin. O u i q u e i l'ini. Àrbitre: l'eirero. < oi recte. Targeta groga a José ( a r l o v (iols: D l O u i q u e I 15'). I I Antonio (2rV), 1-2 Tini ( d 7 ' l . C o m e n t a r i : I I Mira sol continua perdonant els seus nvals. p e t o en alguns casos, com en aquest partit, aconsegueix el triomf. N o m é s de començar

Tini. que al final lan.i cl gol de la victòria, va fallar una opoiiunitat clara per avançar el seu equip l'ins als 10' cl domini va sei altern, fins que poc després O u i q u e , d'un tort \ut allistat al pal. va inarcai el d a I. Id C a m p o a m o r faria l'empat gràcies a una r e m a t a d a de cap impecable d'Antonio. Abans d'arribar al descans Manolin. sol davant el porter, va desaprofitat una clara ocasió per avançar novament el Mira-sol. A hi segona part els locals van forçar la màquina. però van ser els mira-solcncs els que van aprofitar per lligar els dos punts. La jugada va sei de Mami i el gol. de l'ini. l ' K

Caldes, 61 l ESC B, 56 C a l d e s : Ncgreiro (d), Angli | 2 | . Halaguci [22). López (-), Ariniont (. ; l cinc inicial—, Daretas (-), Oronu ( l l i . Regnant ( M l . Solev ((>) l KM.' B: Munera (15), Maclnn (2i. (i.ircia (4). Crespi (III). Junveni i-i cinc inicial—. Paz (-). Ciarcia ( ! . Sanz i.S). Argento I l 1 '). M o r e n o i \. Arbitres: Navarro i López. Moll malament. Van xiular una tècnica a i ent r e n a d o r de la U L S C i a i \ o vi pei judicar notablement el eonjunt MIII cugatenc. C o m e n t a r i : L'arbitratge, que In s n i s'havia caracteritzat per la diseievio es va convertir en aquest paí tu l·ii un factor determinant per a la d e n o t a de la U L S C . A causa d'això, l'equip de Roque va haver de fer un gran esforç per recuperar el ritme del partit, en una primera part controlada pels locals. Però un parcial de 2 a HI va deixar el m a r c a d o r en un esperançador 32 a 30. A la repiesa el ( aldes es va mostrar decidit a no cedir ni un pam, p e r ò un Santi molt inspirat va escurçar la diferencia a 4 punts. La clau es va produir a set minuts pel final, quan l'àrbitre va permetre una infracció del Caldes en una acció que hauria posat els santeugatenc a dos punts. Això va enfonsar la l T.SC, que va veure com el partit se li escapava de les mans. Diumenge la

ULSC s'enfrontarà a casa al Bon l'astor. segurament sense l'entrenador a la banqueta., I.M l ' K

Els Monjos, 63 Mira-sol, 70 Els Monjos: Garcia (-), Castro ( I ) , Pinar (5). Rico f!4). M o r e n o (23) —cinc inicial—. Esteban (15). Escriba (2). t ' B Mira-sol: Màrius (10). José (S). Hdu (14), Óscar (12), Javi (3) —einc inicial—, M a n o l o (-), Ossul (-). Martín (6), R a f a ( 1 7 ) . Àrbitre: M o r e n o . Regular. Lliminats per 5 personals Pinar i Lscriba. C o m e n t a r i : l a imbatibilitat del Mira-sol comença a ser un fet habitual. ja que la seva superioritat sembla inesgotable. L'equip de Ciuillermo de Miguel va dominar una vegada més el seu rival, sense fer un gran partit. Això sí. cl Mira-sol sempre va anar per davant en l'electrònic. A la segona part, quan faltaven 5 minuts pel final, els Monjos es van avançar per primera vegada (57-5<i). Però els visitants van reaccionar a temps i van establir una diferència de fins a 7 punts. LI mira solcnc Rata va destacar per fer funcions defensives i ofensives notables. Aquest cap de setmana els mira solencs reben a casa cl loventut Sant \ icenç C R

Zalux, 6 - Oliïnpjc, 4 1. Zalux: Jordi. Oscar, Sanchez, López. Marín —cinc inicial—. Charro, Cabello. Benito, Vallejo. Dani. Olimpyc: Norte. Fernàndez, Reixach, Jordi, Martín —cinc inicial—. Martí. Ferrete, Valverde. (iols: 0-1 Jordi (6'). 0-2 1 ernàndez. (7'), 0-3 Martín (l(l'), 1-3 Óscar (13'). 2-3 Marín ( 2 3 ) . 3-3 Sanchez (26"), 4-3 Cabello ( 3 F ) , 5-3 López (32'). b-3 Benito (36'). 6-4 Valverde (3.S'). Àrbitre: A m o s i Hervias. Regular. Va amonestar amb targeta groga López i Cabello, del Zalux, i Martin, de l'Olimpyc. a més de dues grogues a Fernàndez i una blava a Jordi. C o m e n t a r i : L'Olimpyc va tenir contra les cordes el Zalux, que va arribar

al descans amb un I a 3. Dinant cl primer període els florestans van practicar un futbol fàcil i electiu que va donar bons resultats. Als 10 minuts de partit Jordi, Fernàndez i Marti havien avançat l'Olimpyc al m a r c a d o r amb tres gols. Després de l'esbtoncada que va rebre el conjunt local al descans es va produir la reacció dels jugadors. HI Zalux va sortir a totes i en només 6 minuts va e m p a t a r el partit: la pressió dels locals eran tan intensa que els florestans van ser incapaços de reaccionar. Lis dominadors de la primera part havien passat a ser dominats. LI Zalux va capgirar el resultat i. malgrat el patiment de la primera part, el t r i o m f e s va quedar casa. Demà els florestans reben el Cidom la Sagrera. C.R.

CH Sant Cugat, 5-Santa Isabel, 1 t ' H S a n t Cugat: Bernal ( I ) , Roger, David (4). Oscar i Alcx — e q u i p inicial --. Marc, Bullint. Lliscu. Santa Isabel: Alcx. Oscar. Raul ( I ) . David i Àngel ---equip inicial- . Alberto. Jordi. Sola i R a m o n . Evolució m a r c a d o r : 0-1. 1-1, 2-1. 3-1. 4-1.5-1. Àrbitre: Cruz. Bé. C o m e n t a r i : LI Club Hoquei Sant Cugat es va desfer d'un rival que va lluitar molt però que va ser poc efectiu. 1 Is visitants van obrir el m a r c a d o r en aprofitar una errada defensiva dels s.intcugatencs. però Oscar Collado i David Solà deixaven Ics coses al seu lloc abans d'anar al descans. A la segona part els locals van a u g m e n t a r de mica en mica el seu c o m p t e particular. però sense fer un joc gaire brillant. A 5 minuts pel final Roger iio va aprofitar dos penals per incrementar la diferència.: IS., C.R.

CH Sant Cugat B, 16-CH Breda, 1 CH Sant Cugat: H e r n a n d . Climent, Josep Maria. Borràs i Pasqui — e q u i p inicial—, Robert i Joan. CH Breda: Sergio, Pablo, lsidro, Alfonso i David — e q u i p inicial—, Roger.

Salvador. Ferran i Jordi. Evolució m a r c a d o r : 1-0. 2-0, 3-0. 4-0, 5-0. .5-1. 6-1, 7-1. S-l. U-l. 10-1, H - 1 , 12-1. 13-1. 14-1. 15-1. 16-1. Àrbitre: Estévez.. C o r r e c t e . C o m e n t a r i : I equip B del Club Hoquei Sant Cugat continua fent de les seves. En bullim c o m p r o m í s de lliua els santeugatencs no van deixar ni respirar el seu adversari, que es va endur 16 gols cap a casa. El domini dels santeugatencs va fer el matx molt més avorrit ja que la superioritat era aclaparadora. El que ningú no es podia esperar és que un Breda sense experiència aconseguís un gol com va ler. Una setmana mes el Club Hoquei es manté imbatut. I.S. C.R.

UESC, 30 Barberà, 23 UESC: A r m a n d (K), Tomàs (4). Pere Fluís (-). Edu (7). Carles (5). Casaubon (1), .laanpe — e q u i p inicial Cinta. Olaya i l i s a s . Barberà: Fèlix (7). J a u m e (1). Jaime (2), Johnnie (7). Chumi (-). Paco ( 5 | i Tony — e q u i p inicial- . Sergi ( 1 ). Jordi ('-). Arbitres: Sabater i Salvador. Regular. C o m e n t a r i : L'equip d'handbol de la U E S C es va desfer en l'últim partit de lliga del Barberà, equip que aleshores comandava la clasificacio del grup a dos punts dels santeugatencs. l ' e q u i p de Josep Ibàhez. en una excel·lent reacció al segon temps, va capgirar el marcador i va fer possible que la victòria es q u e d é s a casa. LI primer temps va ser de domini dels visitants, que van d e m o s t r a r per que ocupaven el liderat. El joc era fluid. sobretot per part visitant, m e n t r e que els santeugatencs havien d'anar a remolc intentant escurçar la diferència. A les acaballes del primer període la U E S C va deixar l'electrònic amb una mínima diferència (14-15). En els primers minuts del segon temps el partit va entrar en una fase d'igualtat que de mica en mica es va traduir en una clara superioritat local, fins el punt d'establir un avantatge definitiu de S gols. / P.M.: C.R.

TOTS ELS PARTITS 3a preferent

^°S

1a catalana 11 45

Sant Cugat-Can Vidalet ÍDium.)

SÈNIOR 12.00 UESC B-Bon Pasto (Di um.j

• Divisió d'honor fem.

SUB-23 10.30 UESC B-Bon Pasto (Di um.l

11.00

3a regional

SANTCUGAT

11.30 Can Boada-Can Cortes I Dit. .ml 18.00 PB St. Cugat-25 Setembre ÍDiss.l 18.30 Can Jofresa-Júnior ÍDiss.l 12T60 Mirasol-Ava-n (Dium.)

Aficionats Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

SÈNIOR 19.30 Mirasol-Jov. St Vicenç (Diss.i

- Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas. - Procurar ingerir alimentes fon naturaks tomo sea posible, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos. - Evitar la mayor cantidad de grasas posibles. - Seguir una dieta alfa en hidratos de carbono, complejos (patatas, arroz, pastas, verduras...) y evitar azúcares refinados «dulces, pasteles, etc...» - En todo caso evitar fomar grasas y azúcares en la misma comida.

Cadet 16.00 Joan23-PBSt Cugat iDiss.í 16.45 Sant Cugat-Can Anglada IDiss.) 15.30 Les Fonts-Junor (Diss.'i 10.00 Adesa-25 Setembre IDiss ! 9.00 PB St Cugat-Rubi IDiss í

Infantil 11.00 PB St. Cugat-Can Boada IDiss.; 1100 Junior-Les Fonts IDiss ; 16.30 St. Llorenç St Cugat ÍDiss.l 15.15 Sant Cugat-Terrassa ÍDiss.l 12.30 Adesa-25 Setembre ,'Diss I 15.00 Rubi-Sant Cugat IDiss

- Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en pequenas dosis. - La fibra de los vegetales crudosa y de los productos integrales facilita la digestión y la posterior eliminación de los maferiales de desecho. - Efectuar las comidas de forma pausada, maslicando bien los

Alevins 15.15 Sant Liorenç-Jun or IDiss.; 9 30 Rub'-PB Sant Cugat IDiss I 16 00 Dosa-St Cugat IDiss 9.45 SantCuga-B Ru'.ii IDiss I

alimentos para facilitar una correcta digestión.

Divisió de plata 18.30

18.00

SÈNIOR FEMENÍ

Olimpic-Cidam Sagrera (Diss.i

18.00 CBV St Cmjut-CN Sabadell (Diss.)

Divisió d'honor cat. Campionat de Catalunya

17.00

SÈNIOR MASCULÍ 19.30 CV St. Cugat-CV Sabadell (Diss.) JUVENIL FEMENÍ 12.00 CV Sant Cugat-CV Olot (Diss j

Champion-Tennis Manlleu (Diss.i

2a divisió 18.30

Montornés-Qlimpic IDiss.)

3a divisió

CADET FEMENÍ 10.30 Gràcia-CV St. Cugat (Dium.)

15.00 Valldoreix-Selga (Diss.) 1630 P. Tracap 92-Chess (Diss.) 14IÓÒ Hïtachi-Boakatas (Diss.i

Juvenil Campionat de Catalunya 2a CATALANA 19.15 UE Claret-CH St. Cugat B (Diss.i 11.30 CH C. Badia-PH St. Cugat IDium.l JÚNIOR 11.00 PH Sant Cugat-Volt-ega

IDium.l

9.00

Torrent Melis-Olimpic IDiss.)

Cadet 11.45

Olimpic-Maristes Sabadell (Dium.)

Alevins 11.00

Olimpic-PBGol 3000 (Diss.I

11.45 PH St. Cugat-Cerdanyola (Diss.i liJ.OO CH Custollet-PH St. Cugat (Diss.i 1 0 00 Es|inii|u.;s-PH St. Cugat C (Dium.)

- Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual, beneficia nuestro 2a divisió estatal SÈNIOR ' 2 15 Igualada-UESC A (Dium.I

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

Candesa-FS St. Cugat (Diss.)

1a divisió A

1a divisió estatal

JUVENIL

- Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente lleno. metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado físico.

16.30 Júnior-At. Terrassa (Diss.) 12.30 Júnior-Barcelona (Dium.)

SUB-23 18.00 Mirasol-Jov St Vic enç (Diss.)

18 00 Adesa-Arrabal (DISS.I

11.45 Sant Cugat-Sallent IDium.l 18 30 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Diss ) 18.00 St. Cristòfol-Júnior ÍDiss.l

(Dium.)

Campionat de Cat. masc,

3c categoria A

Juvenil

N0RMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACIÓN

C. Cantabria-Júnior

1045

SUB-23 I g u a l a d a - J E S C A IDium.i

JÚNIOR 17.30 UESC A - i a Salta M ÍDiss.l

INFANTIL 10.30 PH St Cugat A-Cardanyola

IDiss.)

ALEVINS 1 7.00 PH St. Cl.gat A-Cerdanyola (Diss.) 18.00 Esplugues-PH S i . Cugat BlDiss.) BENJAMINS 16.00 PH St Cugat-Arenys M" (Diss.) '5 00 PH Sant Cugat-Ma'fgrai"(DíssY

1a catalana 20.00

SÈNIOR MASCULÍ Reus Esportiu-UESC (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 18.00 Reus-UESC (Diss.) CADET MASCULÍ 18.00 R'ÉC"-ÜÉSC'(Di's's".";"""

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

27 FUTBOL

HOQUEI HERBA És amb certesa la jugadora més veterana de la divisió d'honor femenina. Va ser una d e les integrants del primer equip de noies fundat pel Júnior i als seus 44 anys juga, segons ha assegurat, la seva

última temporada. H a estat internacional des dels 24 anys fins als 26, tot i que amb 13 anys ja la convocaven amb la selecció estatal. A m b el Júnior ha guanyat una copa de la Reina, però li queda

una assignatura pendent que espera aprovar aquesta temporada: conquerir la primera lliga de divisió d'honor a m b el club santcugatenc. Tot i la seva edat, es considera una més de l'equip.

Vilassar Alonso, Vicente, Ho1 racio, Rueda, Rafa (China 53'), Darbra, Cheli, Miki, Chamit, Lauren,

M A R T A V I D A L . Jugadora del sènior femení del Júnior

«La selecció fa mal als equips catalans »

CARME REVERTE

B Sant Cugat.— Què la va dur al Júnior, i més concretament a iniciar-se en l'hoquei herba? —«El Júnior, que abans estava a Barcelona, tenia un equip masculí en què hi jugava el meu germà. Un dia van decidir formar un equip de noies i ens ho van comentar a les germanes. Ells eren els que portaven l'equip i ens entrenaven. Sempre he sigut una persona molt activa i a casa hem sigut molt aficionats a l'esport.» —Quina és la seva relació amb la resta de l'equip? —«Intento que sigui normal i que la meva edat quedi com una qüestió al marge». —1 amb els entrenadors? —«Mai no hi he tingut cap problema. Alguna vegada alguns d'ells han tingut alguna deferència amb mi perquè fa molts anys que hi jugo. però res més.» —I quan s'ha merescut algun crit? —«També m'han cridat i m'han renyat, per a això sóc una més de l'equip. Mai no he fet prevaler la meva edat. A més, tinc un caràcter jovial.» —I la seva relació amb les rivals? —«És bona, i és que em coneix pràcticament tothom, amb algunes fins i tot mantenim una relació d'amistat. Des de l'any passat sóc la més veterana de la lliga, però hi ha un cas molt curiós amb una veterana que jugava a l'Atlètic Sant Sebastià. Aquesta jugadora [intenta recordar el nom però no ho aconsegueix] va jugar al mateix equip amb les seves dues filles. No crec que això es doni en gaires esports.» —I si hagués estat aquest el seu cas. —«No m'hauria importat, perquè qui mana en l'equip és l'en-

Marta Vidal, que juga d'interior dreta en el Júnior, compleix 32 temporades al club. Foto: MANÉ ESPINOSA. trenador i el parentiu quedaria totalment aliè.» —Per quin motiu deixaria l'hoquei? Ja s'ho ha plantejat? —«Seriosament, l'any passat i

VOLEIBOL

El Sant Cugat escombra de la pista l'Esplugues, el seu màxim rival per a l'ascens Anna Mampel i Sandra Sànchez, decisives

CV Esplugues: Lasalle, Bartomeu, Mir, Martínez, Catalan i Garcia —equip inicial—, Moscoso, Martínez, Gómez i Sànchez. CV Sant Cugat: Valerià, Anna, Maria del Mar, Judith, Sandra i Laura —equip inicial—, Marta, Elisenda. Parcials: 5-15, 7-15, 7-15. Àrbitre: Garcia i Riopedre. Bé. Públic: Uns 50 espectadors. O.V. / C.R. • Esplugues.— El Club Voleibol Sant Cugat es consolida com a líder en solitari de la primera divisió de volei femení després de derrotar per un contundent 0 a 3 l'Esplugues, un dels rivals més directes en la lluita per l'ascens a la divisió d'honor. Les santeugatenques Anna Mampel i Sandra Sànchez van marcar la diferència. Ambdues jugadores van estar molt encertades tant en el bloqueig com en les rematades i van estar ben complementades per la col·locadora Laura Castafié. Les jugadores de Rupil van sentenciar

amb aparent facilitat els dos primers sets. En el tercer l'Esplugues va reaccionar fins el punt de dominar 6 a 2 al marcador, però les de Sant Cugat van acabar imposant la seva llei. Les claus d'aquesta victòria cal buscar-les en la mentalitat guanyadora de l'equip de Víctor Hugo Rupil, que en tot moment va confiar en les seves possibilitats per resoldre sense complicacions el matx. Només cal dir que el partit va durar 45 minuts escassos, fet que pot ajudar a entendre la superioritat del CV Sant Cugat en aquest encontre que es preveia molt més disputat. Aquest és el segon triomf per 3 sets a 0 que aconsegueixen enguany les santeugatenques contra l'Esplugues. El precendent es troba en el torneig de la Mercè Esportiva disputat a Barcelona durant la pre-temporada. Demà el CV Sant Cugat rep a Valldoreix el Club Natació Sabadell, en la tercera jornada de lliga.

aquest, però l'edat no hi té res a veure. Potser en alguns partits de l'any passat no vaig disfrutar com considero que ho he de fer, llavors penses que ho has de

El Sant Cugat aconsegueix els primers dos punts fora de casa

deixar. Però aquesta temporada l'entrenador em va dir que hi comptava i en el primer partit del campionat de Catalunya vaig comprovar que continuava disfrutant tant com sempre. Aleshores vaig pensar: acaba aquesta temporada.» —Li quedarà el regust amarg de no haver guanyat cap lliga amb el Júnior? —«Potser sí, però espero que amb una mica de sort aquest any ho aconseguim. Estem treballant fort i molt concienciades, hi ha ganes i il·lusió, però també altres equips treballen igual i tenen la mateixa aspiració.» —Per què el Júnior no n'ha guanyat cap? —«Perquè li ha falta esperit de competició i de sacrifici en els moments clau.» —Que els falta als equips catalans que tenen els madrilenys i els bascos? —«Crec que això mateix que et comentava abans, perquè bones jugadores i bons equips n'hi ha.» —Catalunya necessita un títol de lliga? —«Actualment, l'hoquei català està a un nivell un mica més baix que a la resta de l'Estat, però és per culpa de la selecció. Agafen les bones jugadores i se les emporten a viure a Madrid i això impedeix que tinguin una relació amb els seus equips. La possibilitat de superació que podria existir i la qualitat que s'hi podria guanyar és impossible. Això està fent molt mal als equips catalans.» —Què em pot dir de la seva experiència com a internacional? —«Amb les companyes, perfecte, però crec que sóc l'única jugadora en tot l'Estat que li han dit per telegrama que no tornaria mai més a formar part de la selecció. D'això fa molts anys.»

Pepe i Francis. Sant Cugat: Comellas (5), R. Martínez (5), Ricardo (4), M. Àngel (4), Ernesto (4), Óscar (5), Àngel (4), Pagarolas (4), Rafa (4), Casado (5) (Aznar 64') i Roger (4). Gols: 0-1 Casado'ÒÍ'), 0-2 Casado (20'), 0-3 R. Martínez (28'), 1-3 Lauren (3?'), 1-4 Óscar (75'). Àrbitre: Jerez Ribas. Bé. Targetes grogues a Rueda, Vicente i Darbra (2), del Vilassar, i a M. Àngel, Comellas, Martínez i Casado, del Sant Cugat. Públic: Uns 200 espectadors. Incidències: El partit es va jugar en camp de gespa artificial. Abans del partit i durant el descans un encarregat del club va regar el camp. CARME REVERTE

• Vilassar.— En un partit molt pràctic el Sant Cugat va lligar els dos primers punts de la temporada fora de casa. Els santeugatencs no van estranyar una superfície com la gespa artificial i des del principi van saber aprofitar al màxim les seves ocasions de perill. El davanter Casado va ser l'home gol que necessitava recuperar l'equip de Munuera. Ell va fer els dos primers gols del partit 1 Ramon Martínez arrodonia la feina amb un altre que posava les coses molt bé per als de Sant Cugat. Els locals, poc inspirats, van escurçar distàncies amb un gol de Lauren. La segona meitat només va servir perquè el Sant Cugat incrementés en un gol més el seu marcador ja que l'equip del Maresme no va inquietar gens els vermell-i-negre que tenia al sac i ben lligat el primer triomf de la temporada en camp contrari. Aquests dos punts suposen una injecció de moral per afrontar el matx contra el Can Vidalet.

BÀSQUET

La UESC obté la primera victòria de la lliga contra l'Ademar

Í O HE Sant Cugat: Sevillano (-), O O García (14), Solano (-), Badosa (3), Moreno (-), Gómez (-), Argento (-), Fontanals (3), Albesa (14), HOQUEI HERBA Roger (7), Riera (4), Asensio (23). àZ^ AdemanPascual(11),Lafarga O / (-), Alier (9), Monterde (-), Calçapeu (2), Rosselló (2), Figueres (14), Calvo (7), Arqué (5), Galàn (-), Gil (10), Balcells (7). Parcials: 08-10, 14-14, 25-29, 35-40; 42-50,52-52,59-57, 68-67. Arbitres: Jiménez i Vilaseca. Públic: Unes 175 persones. B Sant Cugat.— El sènior A de la UESC va aconseguir la seva San Vicente: Navarrete, Arnau, i avorrida es va arribar a la mitja primera victòria de la lliga el cap Domènech, Carme, Bautista, Mepart. Al segon temps Eli Maragall de setmana passat davant un Adenéndez, Urios, Izquierdo, Malest, va marcar el gol de la igualada, mar en hores baixes. Els homes Martínez i Valverde —equip inicial—, després d'una sèrie de rebots dins de l'ex-jugador santcugatenc JoMartín i Cabezas. l'àrea alacantina. Aquesta segona sep Solà van arribar al pavelló Júnior: Natàlia, Eli, Elena, Kapart no va servir perquè millorés de Sant Cugat amb 3 lesionats teri, Lucia, Marta, Carol, Maria. el joc d'ambdos equips, que van importants: Balcells, Ventura i Florència, Núria i Anna —equip inidisputar un matx típic de principi Grimau, tot i que el primer va cial—, Eva. de temporada. Les noies de Manel jugar alguns minuts. Solà va haver Gols: 1-0 Menéndez (26'), 1^É1T(50T Diumenjó van evidenciar que ende prescindir del pivot cedit per Àrbitre: Morales i Martínez. cara els falta assimilar la posició l'Andorra i va haver de conjuntar Públic: Uns 30 espectadors. que els correspon a cadascuna d'eels jugadors de l'equip sub-23 perlles al camp. Les santeugatenques què fessin el paper de l'equip gran no van poder practicar el seu joc, del club. El tècnic santcugatenc, F.B. C.R. en part, per l'actitud de les rivals, Marcel·lí Massafred, tenia la ban• Alacant.— L'equip femení del que es dedicaven més que a conqueta de sempre. Això va fer que Júnior va deixar escapar un punt truir joc a destruir. el partit fos igualat. De fet, el en el primer partit del campionat resultat no es va decidir fins l'úlde lliga. Les santeugatenques noEl Júnior va desaprofitar l'otim moment. Quan només quemés van empatar a un davant les portunitat de sumar els dos pridaven 53 segons pel minut 40, alacantines del Sant Vicente, un mers punts de la lliga davant un el marcador era de 66 a 67 i equip que té molt poc a dir en adversari que, en principi, no hava ser una cistella d'Albesa, a 17 aquesta competició. El conjunt lovia de representar cap problema segons pel final, la que va canviar cal es va avançar en una jugada per a les jugadores de Diumenjó. el signe del matx. L'últim atac de fortuna. Una bola refusada per Aquest cap de setmana l'equip de l'Ademar no va ser efectiu i la portera del Júnior va fer un santcugatenc torna a desplaçar-se. la victòria va ser per als locals, estrany i la va superar per dalt. En la segona jornada de lliga visita que han abandonat l'últim lloc Amb aquest solitari gol aconseguit Santander per enfrontar-se al en una primera part sense ritme Caja Cantàbria. >• — \ïe la classificació./CM.

L'equip femení del Júnior deixa escapar un punt davant el San Vicente d'Alacant

Eli Maragall estableix l'empat per al Júnior

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY, FRANCÈS

EL C E N T R E D E LA G U I T A R R A

CENTRE D'EDUCACIO I INFORMACIÓ

;

**?f,-* Ç -

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 674 15 01

«On the còrner of SANT JORDI» local climatitzat

Ora. Cerdanvola dH. 5c 2a 08190 Sani Cugat del Vallès Tel. [93)589 58 88

*„

I D I O M E S

Rambla CAN MORA, 18 TEL 675 22 01 8190 SANT CUGAT (Barcelona) rols els nivells Varietats d'horaris Preus especials per a germans • Cambridge Examinations

• Guitarra clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Musica de cambra • Orquestra de guitarres • Teràpia corporal • Dispokinesi

JT^. j«ju 1^1

Sant Cugat del Vallès

.ífrs*SS • 1 llllll

1984 1994 lOanvsd activitat prokssional a Sant Cugat

THE BRITISH CENTRI

wmmmim»

llit I Jl

•••

•

MJKI.IJWI.MJI-

•JL*Jfcia—«»JPwV~iJBl·ilt* i ^Jmrrt^MmJmlA.

UiüJll

4hfÜJUüL

V a l l d o r e i x . 5 6 . 1 r - Tel. 589 ;.» 84

ESCOLA D'ESTUDI I REFORÇ Angles per a nens i nenes des dels 6 anys Cursos de preparació per als exàmens d'OXFORD & CAMBRIDGE

GonvcTsatton (Tub als i|ue saben una mica (o molt) d'angles També francès, alemanv i castellà

EGB, BUP, FP I C O U • Grups reduïts • Aula de deures i esbarjo • Tècniques d'estudi • Cursets d'ortografia catalana • Cursets d'ortografia castellana Secretaria: de 5 a 8 h tarda c / V i l l a , 22 - Tel 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

tfípb''i

iAÍ ^*T^&ï~

Sant Cugat

<"itre d'Orientació i Assessorament Psicopedagógic

Orientació professional i d'estudis - Diagnòstic i tractament psicopedagògic - Prevenció primària del fracàs Centre de Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang. paper «mache», fusta. pintura i moltes iiltrcs coses...!

- ////f'r/f/f/tf/ii

- .

Heútaumcw

Curs integral de Restauració d'Antiguitats • Teoria i tècnica de la Restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener

Reedu tècniques d'estudi Classes de repàs (EGB, BUP, COU, FP) Horari: de 4 a 8 (tardes) c/Alfons Sala, 10 - Tel. 674 32 04

Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 589 20 04 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

ANÍ® r r

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Informació al 6 7 4 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos Magatzem i tallers: Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) 08190 Sant Cugat del Vallès

LA CAMPANYA DEL 0,7%

29 • Divendres, 4 de novembre de 1994

EI col·lectiu de Sant Cugat per a la campanya de reivindicació del 0,7% va repartir a totes les entitats còpies d'una carta en què es demana a l'Ajuntament que incrementi els ajuts al Tercer Món. Plana 30.

APAGAR FOC DES DE L'AIRE

Sergi Gifrà, operador de vol d'helicòpter dels Bombers de la Generalitat, explica en una entrevista com s'apaga foc des d'un helicòpter, com han hagut de fer intensament aquest estiu. Plana 31.

SUCCESSOS

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS L'Infocat, el nou pla d'emergència i prevenció d'incendis de la Generalitat, és la base de l'esborrany del pla proposat per l'Ajuntament de Sant Cugat que es discutirà en la propera reunió de la co-

missió que l'ha d'aprovar. Si la proposta s'accepta, la ciutat tindrà un nou pla marcat per una estructura centralitzada que substituiria l'antic pla del 1987. La tasca prioritària per preparar el pla d'emer-

gència seria fer un cens actualitzat dels recursos i els camins forestals, i el pla de prevenció inclouria la neteja d'accessos al bosc, la dotació de recursos hídrics i el control de la reforestació.

L'Ajuntament proposa un pla contra incendis marcat per l'exhaustmtat L'alcalde, o un director per delegació, encapçalaria una estructura jerarquitzada

L'Infocat ha aportat les directrius per al projecte que ha d'aprovar la comissió

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El projecte que l'Ajuntament presentarà el dia 10 a la comissió per a l'elaboració dels plans d'emergència i prevenció d'incendis forestals proposa un model d'organització centralitzat per un director i jerarquitzat en diferents estaments. L'alcalde o la persona en qui ell delegués seria qui encapçalaria l'organigrama, i la resta d'agents actuants, des de les àrees corresponents de l'administració als diferents grups de voluntaris, estarien al seu servei. Aquesta nova estructura es basa en el pla Infocat de la Generalitat i el seu objectiu és augmentar l'efectivitat de les actuacions en situacions d'emergència. Segons el cap de l'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Jordi Farrés, «la centralitzatció és l'únic que evita la descoordinació. El consens entre Ajuntament, entitats i ciutadans s'ha de buscar en l'etapa d'elaboració del pla, però la fase d'execució ha d'estar dirigida per una sola persona». Sant Cugat ja tenia, des del 1987, un pla d'emergència per a incendis, però no va ser fins l'any passat quan el Ministeri de l'Interior va aprovar el marc jurídic per regular els plans de prevenció de tot l'Estat i la Generalitat va poder dissenyar l'infocat, aprovat el setembre passat. Aquest nou document marca les directrius amb què els municipis han de confeccionar els seus plans de prevenció i d'emergència específics. En el cas de Sant Cugat, el procés ha de ser de revisió i adequació a l'Infocat dels plans que ja existien. La comissió per a l'elaboració del pla, constituïda el 3 d'octubre i formada per membres del con-

CÈLIA CERNADAS

I El conductor d'un Lada Niva, amb matrícula B-0631-NZ, va donar el resultat positiu de 1,60 mil·lígrams d'alcohol per litre d'aire espirat a la primera prova d'alcoholèmia a què se'l va sotmetre dissabte a la nit, després que el cotxe que conduïa tombés al carrer Sant Juli. El resultat quadriplica el límit de 0,4 mil·lígrams per litre d'aire permès per l'escala actual, que equival al 0,8 dels alcoholímetres antics que mesuraven els grams d'alcohol per litre de sang. La segona prova, feta al cap d'una estona, va registrar un índex de 0,8 mil·lígrams d'alcohol per litre d'aire, encara el doble del màxim permès. /s.B.

Troben un home mort al paratge de Can Julià B Un veí de Sant Cugat va trobar dissabte passat el cadàver d'un jove penjat d'un arbre al paratge de Can Julià, el camí que va de la Colònia Montserrat fins a l'ermita de la Salut de Valldoreix. La Creu Roja, que va rebre l'avís del testimoni, va informar la policia local i la patrulla que es va despla}ar fins al lloc on hi havia el cos va identificar el cadàver, que era d'un jove de 23 anys de Castellbisbal. La policia municipal de Sant Cugat va avisar la Guàrdia Civil, la policia local del Papiol, una patrulla de guardes forestals de Collserola i la Policia Nacional. El cadàver, que havia estat trobat a les 12 del migdia, es va aixecar per ordre del jutge a dos quarts de cinc de la tarda. / S.B.

Aldarulls en un bar de la plaça de Lluís Millet

Un bosc de la Floresta cremat en els incendis de l'estiu passat. Foto: MONTSE SANT.

sistori, tècnics de la Generalitat i representants de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i els districtes, és l'organisme que ha d'aprovar un pla d'emergència i un de prevenció abans de l'estiu, a partir de la proposta de l'Ajuntament. Aquest document de treball preveu fer un cens exhaustiu de recursos hu-

mans i tècnics i un registre dels camins forestals del municipi i estableix també tres nivells d'emergència, que reclamen, segons la gravetat, la intervenció d'agents municipals, nacionals o estatals. Paral·lelament, l'esborrany del pla de prevenció descriu com a prioritàries les tasques de neteja dels accessos al bosc i els entorns de

les urbanitzacions. La segona fase seria la instal·lació de xarxes d'aigua en els punts desprovistos de recursos hídrics i una última etapa, amb uns terminis d'execució més llargs, serviria per supervisar la reforestació per afavorir espècies auctòctones com el roure i l'alzina, més resistents al foc que el pi blanc.

L'EMD demana a la Diputació un pla d'incendis propi • Valldoreix.— L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha demanat a la secció de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que elabori un pla de prevenció i extinció d'incendis per a l'àmbit territorial de l'entitat. La proposta, que es va aprovar en la reunió de la junta de veïns de dijous passat, ha causat sorpresa, ja que Valldoreix també té representació a la comissió que ha d'elaborar un pla per a tot el municipi. Aquesta és la principal objecció que hi planteja el vocal de CiU a l'EMD, Jaume Sanmartí. Tot i que considera que qualsevol iniciativa per prevenir els focs és positiva, Sanmartí creu que es pot produir una perillosa duplicitat de plans que «seria inoperant» . En

Un conductor beu quatre vegades més del permès

cas d'incendi, segons el vocal de CiU, «no estaria clar quin pla s'hauria d'aplicar, si el de Valldoreix o el que està elaborant la comissió». Com a resposta, la vocal de l'equip de govern, Carme Pérez, va assegurar que en cap cas no es pretén que es produeixi una situació d'aquestes característiques, ja que el pla de prevenció que elaboraria la Diputació només vol ser «un complement de tot allò que es faci per al municipi». La petició de l'EMD respon a un interès, segons Pérez, de «sumar esforços per lluitar contra els incendis, i com més prevenció hi hagi, millor». Accedir a les subvencions Hi ha un altre motiu que ha impulsat l'equip de l'EMD a apro-

fitar els serveis de la Diputació de Barcelona. Carme Pérez assegura que disposar d'un pla de prevenció és una condició indispensable «per accedir als ajuts i subvencions que s'atorguen per comprar material contra incendis, com ara motxilles d'aigua», una mancança que es va fer palesa durant el foc que al mes de juliol va cremar a la Colònia Montserra de Valldoreix. De fet, segons ha confirmat Jordi Bertran, cap de l'àrea del Territori i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, l'organisme té un paquet de subvencions per a accions de prevenció i actuació contra els incendis que es canalitzen a través de les associacions de defensa forestal (ADF) de cada municipi. Però totes les sol·licituds que provinguin d'una ADF per

fer, per exemple, un tallafoc, han d'estar incloses en un pla previ de prevenció. En referència a Valldoreix, Bertran assegura que un cop s'hagi rebut la sol·licitud formal per part de TEMÍ), l'hauran d'estudiar els serveis jurídics de la Diputació «perquè aquests plans van destinats en principi als municipis, i Valldoreix no ho és». També es consultaria prèviament el Patronat de Collserola, que és qui gestiona el parc, per evitar que el pla entri en contradiccions amb possibles mesures que tingui previstes aquest organisme. En total, dos-cents municipis de les comarques barcelonines han utilitzat aquest servei. El pla l'elaborien tècnics de la Diputació, que el finança íntegrament, i es faria en un termini màxim de tres mesos.

B Un veí de Cerdanyola va protagonitzar uns aldarulls dilluns a la nit al bar Shangri-la, a la plaça Lluís Millet, davant de l'estació. Els agents de la Policia Nacional que es van fer càrrec de l'incident no van poder fer desistir l'individu de la seva actitud amenaçadora i agressiva i van demanar suport d'una patrulla de la policia local, que finalment va traslladar-lo a la seu de Cànovas del Castillo, on es van instruir les diligències del cas./s.B.

Un camió queda encallat entre els cotxes aparcats • Un camió Mercedes, amb matrícula B-7566-LH, va quedar encallat divendres passat entre els cotxes aparcats al passatge Andana, al darrera de l'estació. Agents de la policia local i cinc veïns del barri van desplaçar els vehicles perquè el camió pogués sortir del carrer sense causar desperfectes als cotxes dels voltants. /S.B.

Recuperen un Opel Corsa robat fa unes setmanes • La policia municipal va recuperar el cap de setmana passat el turisme Opel Corsa matriculat a Barcelona amb el número B-9770-GY. La denúncia del propietari, un veí de Sant Cugat, havia es\a\ presentada fa unes setmanes. / s.B.

Li roben una camera i el gos de dins del cotxe B Un veí de Barcelona que estava de pas per Sant Cugat va denunciar diumenge que li havien robat una camera de vídeo i un cadell de gos de dintre del cotxe aparcat. / s.B.

PUNT DIVERS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1994

Detinguts a Sant Cugat els agressors d'un client d'un bar de Sabadell

COOPERACIÓ

El grup del 0,7% reclama més ajut de rAjuntament per al Tercer Món el 1995

Sil V ! \ !i V K R O S O

H Sant Cugat. Agents de la comissaria de Policia Nacional de Sant Cugat van detenir dilluns al vespre dos dels presumptes agressius d'un jove en un bar de Sabadell. Aproximadament una hora abans, cap a dos quarts tic vuit, un grup de sis o set homes d'entre 17 i 20 anys havien entrat al bar Sant Cugat de Sabadell, on hi havia només una parella de clients i els encarregats del local. 1 K nouvinguts, caps rapats, segons els testimonis, van d e m a n a r que els servissin cervesa al taulell de l'establiment i, al cap d'uns minuts. es van girar sobtadament i sense dir res van començar a colpejar el client del bar que estava assegut en una de les taules mentre amençaven la noia que l'acompanyava perquè no es mogués del lloc on era.

La campanya proposa una carta oberta a l'alcalde en què li recorda el seu compromís Sil VIA H A R R O S O

I Sant Cugat. M e n l i c .1 Barcelona es convocava una Setmana pel 0.7'/ Si i a Madrid s'arribava al punt culminant de l'acampada tic la Castellana 1 Li vana de tam. a Sant 1:1 grup santeuüatenc per a la reivindicació ilc la cessió del 0 . 7 ' , del producte interior brut als països subdesenvolupats ha endegat ja la campanya d'aquest anv per reclamar a l'Ajuntament un augment en la quantitat dels pròxims pressupostos municipals destinada al 1 ons Català de Cooperació al Desenvolupament. Totes les entitats de Sant Cugat han rebut un model de carta ja redactada i dirigida a l'alcalde. Joan Aymerich. en que se li demana que en l'elaboració del pressupost ordinari pel 1995 ••s'avanci definitivament en el compromís d'arribar cl mes av iat possible a la cessió del I),7' 1 de les partides generals». HI text. que Ics entitats dis-

Cuiíat cl col·lectiu local per .1 la reivindicació del 11. 7 '. repartia per tolc- les entitats còpies d'una carta oberta a 1 alcalde, ja redactada, que niiniLs cal signar i enviar. 171 text recorda al consi··lori el seu compromís d'arribar a

tribuiran entre eU ciutadans perquè el puguin adreçar al consistori, fa referència al ple municipal del 2(1 de jirnv de 1990. quan es va aprovar per unanimitat una declaració d'intencions on s'expressava la voluntat d'arribar a la donació del 0 . 7 ' Í el mes aviat possible. No s'cslablia cap pla de terminis, però segons el membre del grup local del U."7' i Josep Iglesias, •<el ritme d'increment gradual de les quantitats cedides cada anv es molt lent. De moment. l'Ajuntament només aporta un milió i mig de pessetes anuals, quan cl 0,7' • ilel seu pressupost es d'uns 75 milions». De tota manera, el col·lectiu remarca que la qualitat és prio-

la cessió del 0,7'/ dels pressupostos i demana una acceleració del procés en les partides pel 1995. (71 grup, que vol començar a parlar també de transparència, prepara a més la seva intervenció a la I esta de la Tardor.

ritai ia per davant de la quantitat. Aquest matís va ser un dels punts centrals dels debats del cap de setmana passat a Barcelona en què' van participar els membres del grup santeugatenc: la plataforma del 0.7 r í d e m a n a ara transparència en el procés de eanalit/ació dels ajuts i no accepta la modalitat dels crèdits F A D ( I o n s d'Ajut al D e s e n v o l u p a ment 1 per fer les cessions. D'aq u e s t a m a n e r a —afirma Iglesias— els qui es beneficien finalment de l'operació són els països rics, perquè els receptors dels crèdits els hauran de tornar mes endavant comprant productes dels estats creditors. El resultat es la perpetuació de la dependència i

l'augment del deute extern del l'crccT Món. I.es cessions —conclou han de ser a fons perdut i cal facilitar també la importació de productes dels països més pobres per cooperar realment al seu desenvolupament ••. Aquesta reorientació de les reivindicacions centrarà la campanya informativa directa i al carrer que el grup local del i)Jrr farà per la Festa de la Tardor. «Ara que tothom sap què és el 0,7 r r —explica Iglesias— podem començar a parlar de matisos. De tota manera —afegeix— la gent és el que menys ens preocupa: a Sant Cugat la sensibilització ciutadana ha avançat molt més ràpidament que la de l'administració».

Els agressors van donar puntades de peu i cops de puny a la víctima mentre cl propietari del bar intentava convèncer-los que paressin. Un cop van haver apallissat cl noi. els caps rapats van marxar del local a peu. Fa víctima de l'agressió va ser traslladada amb ambulància a l'Hospital de Sabadell, on li van haver de posar tres punts de sutura en una ferida al front i li van diagnosticar diverses contusions i lesions cranials lleus. Mentrestant. la policia havia iniciat la recerca dels agressors i per mitjà del testimoni d'alguns veïns va poder saber que almenys una part de la banda havia anat a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i havien agafat un tren cap a Sant Cugat.

OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

L'Ajuntament qualifica de falses i electoralistes les acusacions (TIC sobre les places d'objectors M l V I V H.XKROM I

I Sant Cugat. C a p plaça de la prestació social substitutória (l'SS) de l'Ajuntament cobreix un lloc de treball remunerat. Aquesta es la resposta tic l'equip de govern municipal a Ics acusacions tetes públiques la setmana passada pel col·lectiu Joves amb Iniciativa d'Iniciativa per Catalunya. Segons la nota de contestació redactada aquesta setmana, -les afirmacions de la nota de Joves amb Iniciativa obeixen a interessos electoralistes i no es corresponen amb la realitat». FI mateix comunicat municipal

CENTRE

afirma que el fet que l'ampliació de places de la PSS a l'Ajuntament coincidís amb la no renovació de contractes temporals és «totalment conjuntural i respon a un període de recessió econòmica 1 a una política de personal determinada». L'Ajuntament tampoc no admet «el pretès amiguisme» en l'assignació de les places i assegura que, «si és ben cert que hi ha militants de C D C i LIDC entre els objectors, també n'hi ha d'Inicitiva per Catalunya. i això Joves amb Iniciativa ho sap». Pel que fa a l'acusació que al Servei d'Informació Juvenil

iSI.I) de la Casa de Cultura es va acomiadar tres treballadors per substituir-los per objectors. l'Ajuntament assegura que de les tres places laborals del SIJ. «una s'ha consolidat amb un contracte indefinit i les altres dues continuen essent eventuals i es cobreixen amb contractes temporals segons l'època de l'any». Però la resposta de l'Ajuntament a Joves a m b Iniciativa no només nega les acusacions, sinó que confirma la voluntat de «mantenir la mateixa política de creació de places per la PSS perquè es considera una obligació municipal

donar el màxim de servei als ciutadans». Lin aquest sentit, l'equip de govern entén que «les places de la PSS a l'Ajuntament permeten que molts santeugatencs no s'hagin de desplaçar fora del rauneipi per fer l'objecció». A més, segons el comunicat, «la tasca dels objectors reverteix socialment en benefici del conjunt d e la ciutat». Per aquestes raons, «i fins que no hi hagi un exèrcit professional». l'Ajuntament continuarà la seva política de gestió de la PSS, de la qual considera que hauria de tenir «la mateixa d u r a d a que cl servei militar».

|jçipmv

IMATGE

i r

La comissaria de Sant Cugat va rebre l'avís de buscar-los i al cap d'una estona els agents encarregats del cas van poder localitzar dos dels presumptes agressors i els van poder identificar com a veïns de Rubí. Ara. la comissaria de Sabadell continua les investigacions p e r aclarir si l'incident va ser únicament un acte de violència aïllat o si. en canvi, responia a enfrontaments personals entre els agressors i la víctima o era una revenja.

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS

• Importació •Venda

• Neteja Restauració

Ciinovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 00 - 589 22 21 Fax 589 22 21 • Sant Cugat del Vallès

Fotos a color en 1 hora Diapositives on 1 Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) Servei públk de fax I ara també un nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L MARMOLES GUIMAR ESCALERAS - BAN0S - C0CINA - ftCHADAS Sfropisky ,8 (Pol. ind. Can Jordi)

h 1

„

•

•'-z~~'.

M. LOMENA S.L.

Tel. 588 05 01

URSSA SISTEMAS PVC

Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia VISITE NUESTRA EXPOSiCIÓN EN SANT CUGAT TORRE, 1 {Plaça del Monestir) Tel. 6 7 4 1 5 02

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

PRESUPUESTO

Tel. 733 14 05 TERRASSA

SIIM C O M PRO M l SO

FABRICA. Pintor Fortuny, 149

EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

INCENDIS L'operador a l'aeroport del control i s'enlairen s'acaba de

de vol i el pilot, concentrats de Sabadell, reben una ordre central i es posen en marxa a m b destinació a un foc que declarar en qualsevol punt

de la geografia catalana. Normalment són els primers a arribar al sinistre i, si la visibilitat ho permet, des de la seva prosició privilegiada faciliten informació del tipus de foc i la seva perillositat. Després

aquest helicòpter i els altres són coordinats des de l'aire per un de comandament que també dirigeix els bombers de terra. Moltes hores després, sense la llum del sol, tornen a Sabadell.

S E R G I G I F R A . O p e r a d o r de vol d'helicòpter bombader dels Bombers de la Generalitat

«Tenim un jardí i no Fhem de deixar cremar» JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Les funcions principals de l'operador de vol d'un helicòpter-bombarder és ajudar el pilot en la «navegació», en la localització dels punts d'aigua, controlar les línies d'alta tensió i coordinar amb els altres helicòpters l'espai aeri. El santcugatenc Sergi Gifrà realitza aquesta funció als Bombers de la Generalitat. —Els veïns afectats per l'incendi de l'onze d'agost a la Floresta i les Planes es van queixar del temps que van tardar els vehicles de bombers. —«De fet no és que els camions de bombers arribessin tard, el que passa és que tenim els helicòpters a Sabadell i, per a nosaltres, arribar a la Floresta són dos minuts. Un camió de bombers només per travessar Sant Cugat ja necessita sis minuts.» —Quins van ser els perills d'aquell incendi? —«El vent ens va dificultar molt les tasques d'extinció. Tot estava molt sec i, a més, era un foc difícil perquè hi havia habitatges i cables d'alta tensió. Pensa que nosaltres llencem 1.500 litres d'aigua i el que no podem fer és més mal que bé: ni tirar l'aigua damunt les cases i ni dels cables elèctrics.» •—Quines són les escenes més crues que ha viscut aquest estiu des de l'helicòpter? —«Recordo que l'incendi de la Floresta va ser un incendi dur perquè hi havia moltes cases amenaçades pel foc. A Tarragona, en alguns pobles, també els vam haver de salvar in extremis tirant l'aigua a les mateixes portes dels habitatges. A Sarrateix i tot el

Detenen 17 seguidors del Manchester United abans del partit I Barcelona.— Disset seguidors del Manchester United van ser detinguts la matinada de dimarts, hores abans del partit de Copa d'Europa contra el Futbol Club Barcelona que es va jugar dimecres. Els /loo/íga/whavien provocat baralles en què quatre persones van patir ferides lleus. Els incidents més greus van passífr cap a dos quarts de dues de la matinada, quan quatre supporters van tirar per terra les motos apareïdes a la confluència de la Ronda Sant Antoni amb el carrer Villarroel. Alguns vianants els van recriminar Tacte vandàlic, cosa que va fer reaccionar els hooligans de forma més violenta i van colpejar les persones que els havien escridassat. A la tarda un altre grup de seguidors anglesos van protagonitzar una baralla a la Rambla i la Guàrdia Urbana va detenir dotze suporters. L'últim altercat va ser una hora més tard, quan un altre hooligan va barallar-se amb diversos vianants. Tot i els incidents de les hores prèvies al partit, després del matx no es van registrar aldarulls importants. / ELS 4 CANTONS

Troben mort a Barcelona l'ex-xicot de Iolanda Ming

Sergi Gifrà davant de l'helicòpter bombarder en un dia de calma a l'aeroport de Sabadell. Foto: MANÉ ESPINOSA. que és el Bages i el Berguedà i Montseny van ser potser els focs més durs.» —Quina és la sensació que teniu quan el foc ha quedat extingit? —«Una gran satisfacció, sobretot en aquells focs que controlem ràpidament evitant grans destrosses.» —És comparable fa feina que feu des de dalt amb la que fan els vehicles de terra? —«És tan necessari l'helicòpter com el vehicle de bombers, perquè nosaltres ajudem a baixar una

mica la flama, però el que realment ha d'apagar definitivament el foc és el camió.» —Com respon la gent? És agraïda? —«És molt agraïda, tot i que nosaltres des de l'aire no ho vivim tant com els companys de terra. Justament a la Floresta uns nois ens van fer senyals perquè es reproduïa un focus prop de casa seva. Després d'apagar-lo ens ho van agrair amb mocadors blancs.» —Expliqui una anècdota. —«Una persona ens va ajudar

per ràdio a localitzar un foc proper a Vic. Ens deia: 'el primer semàfor arribant a Vic cap a la dreta, després tot recte i després la carretera tot endevant...' fins que li vaig dir que anàvem amb helicòpter.» —Com és Sant Cugat des de l'aire? —«Sant Cugat és una ciutat magnífica. El que hem de conservar és el patrimoni que tenim al parc de Collserola. Des de l'helicòpter veig que tenim un gran jardí que hem de procurar que no es cremi.»

M Barcelona.— El cadàver de l'ex-xicot de Iolanda Ming, la jove de Badalona que va ser indultada pel rei de Tailàndia després de passar cinc anys a la presó per tràfic de drogues, va ser localitzat dissabte en un pis de Barcelona. El cos d'Agustín López Merono no presentava senyals de violència i, tot i que encara no se sap el resultat de l'autòpsia, algunes fonts han apuntat la possibilitat que la causa de la mort sigui el consum de drogues. López Merono va ser detingut a l'aeroport de Bangkok el 1989 amb Iolanda Ming i, tot i que el van condemnar a mort, finalment se li va commutar la pena i va aconseguir sortir de la presó sis mesos abans que la noia. / ELS 4 CANTONS

EL CONFLICTE DE RWANDA

Rwanda: història d'un genocidi programat

ncara que molts mitjans de comunicació han caigut en l'error de presentar les massacres de Rwanda com un simple enfrontament ètnic entre comunitats incapaces d'entendre's, el cert és que a Rwanda hutus i tutsis van conviure pacíficament durant segles, malgrat que amb relacions asimètriques de dominació, i que no ha estat el p e r í o d e c o l o n i a l b e l g a (1923-1961) quan s'han desenvolupat les rivalitats ètniques, i a partir de la creació de mitologies racistes discriminatòries. En les últimes dècades, a més, moltes famílies estaven ja formades per membres de les dues ètnies. Els enfrontaments ètnics que van succeir en les últimes dècades a Rwanda, en realitat no han estat més que una cortina de fum per amagar una feroç lluita d'unes minories per conquerir i mantenir-se en el poder polític, a costa d'eliminar membres de l'oposició política pertanyent a la mateixa ètnia, demonitzar les persones de l'altra ètnia i incomplir els fràgils acords de pau que s'anaven firmant amb el FPR. El resultat final de diversos anys d'una acarnissada lluita política basada en l'exclusió i la violència ha estat la preparació detallada d'un genocidi. Tant l'informe del relator especial de l'ONU com els informes

VICENÇ FISAS •

Vicenç Fisas, investigador sobre desarmament del Centre U N E S C O de Catalunya i coordinador de Vallès sense Fronteres, critica l'actitud dels governs internacionals en el conflicte de Rwanda p e r q u è no han volgut entrar en l'arrel del problema i h o han deixat tot en mans de les organitzacions humanitàries. previs d'Amnistia Internacional coincideixen a assenyalar el caràcter polític de les lluites internes que ha patit Rwanda en els últims quatre anys i l'existència d'una existència d'una programació per al genocidi (existència de llistes de persones a eliminar, entrenament militar de les milícies juvenils, etc), amb la participació directa o el consentiment de França, que va donar suport polític i militar als autors de la majoria de les matances. Dos milions d'exilitats Com a conseqüència de la guerra amb el FPR i de les massacres en massa, més de dos milions de ruandesos s'han vist obligats a marxar del país i a refugiar-se als països veïns. Aquests desplaçaments massius, no obstant, s'han produït d'una manera organitzada precisament pels que tenen més responsabilitat en el genocidi, que han utilitzat els refugiats com a escut de protecció i els continuen manipulant perquè els mitjans de

comunicació s'interessen exclusivament per les víctimes, i no pels botxins. Mentre es parli de refugiats no es parlarà de política. A Rwanda han coincidit molts elements que avui dia són actualitat en el debat sobre la «ingerència humanitària», les noves expressions d'intervencionisme militar i alguns moviments geopolítics d'interès: el paper dels mitjans de comunicació com a elements decisius per a la presa de determinades decisions polítiques, l'absència d'instruments jurídics internacionals que permetin detenir els culpables i exigir garanties al nou govern ruandès, la presència de França per netejar apressadament la seva mala consciència i per crear una zona temporal que donés protecció als seus antics aliats, la rehabilitació de l'antic dictador del Zaire (i a pesar del seu impresentable paper com a afavoridor de la iupinya als refugiats), la simbòlica presència nord-americana i la seva també prematura retirada a causa de la

intensitat d'altres conflictes (Haití i Cuba) i el record de Somàlia, etc. Els que han venut armament i han proporcionat assistència militar als dictadors, envien després el seu propi dispositiu humanitari per apedaçar les conseqüències de l'ús d'aquestes armes, com si es tractés d'un servei postvenda inclòs en la mateixa transferència d'armament. Aquesta manipulació de l'aspecte humanitari ha provocat, almenys, una viva reacció de les organitzacions que es dediquen a aquesta tasca, que s'han vist manipulades per interessos estatals i desbordades per les conseqüències de la falta d'una política preventiva. En aquest sentit, el conflicte de Rwanda serveix almenys per potenciar la convicció que és millor actuar sobre les arrels dels conflictes i sobre les causes que motiven els desplaçaments massius de persones. La prevenció de conflictes, per això, no pot estar deslligada del foment i la vigi-

lància dels drets humans i del desenvolupament d'institucions polítiques responsables i disposades a resoldre pacíficament els conflictes, com ha assenyalat en reiterades ocasions Amnistia Internacional respecte al cas de Rwuanda. Però, encara que tinguem la informació preventiva, ens falla la resposta i l'actuació política. Reacció tardana Les Nacions Unides, com a expressió que és de la voluntat dels Estats, ha reaccionat tard i sense mitjans en el conflicte ruandès. Alguns governs amb capacitat per intervenir no han superat el síndrome de Somàlia, i altres han preferit jugar la carta exclusivament humanitària. A Rwanda, per tant, el protagonisme ha estat concedit als aspectes afectius i emocionals del drama, relegant l'anàlisi política a un segon pla. Tot això ha obligat moltes organitzacions no governamentals a compaginar el seu treball humanitari amb el de denúncia i sensibilització ciutadana, obrint un camí d'experiència sòcio-política que amb vista al futur, i encara que sigui al preu de milers de morts ruandesos, pot arribar a ser realment efectiu per a la seva futura participació en tasques de prevenció de conflictes.

LES LLISTES DE LA MARXA

EL TEMPS, AGENDA I CINEMES

. Divendres, 4 de novembre de 1994

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, )a programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 39 a 43.

Tres planes amb les llistes de tots els participants en la marxa i la seva puntuació. Els diferents premis s'entregaran el dia 13 d'aquest mes en el marc de la Festa de la Tardor. Planes 34 a 36.

LA VIDA SOCIAL

Tres imatges de l'aete religiós de eommemoració del Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià al Monestir. Foto: J.A. MULA.

El nou cardenal Ricard Maria Carles clou el Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià Mossèn Pere Vivó, al final del la missa al Monestir, va fer públic que el Sant Pare acabava de nomenar cardenal l'arquebisbe de Barcelona JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Ricard Maria Carles va cloure cl Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Octavià presidint la missa de dotze al Monestir diumenge passat, un emocio«El nostre objectiu més immediat és començar amb esperança el segon mil·lenni de la parròquia de Sant Pere Octavià. Hem de tenir present que Sant Cugat és una gran ciutat, que la nostra parròquia és molt viva i que cal respondre els reptes del futur», va explicar mossèn Pere Vivó, rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, que, conscient del progressiu creixement de la ciutat i del consegüent augment del nombre de santeugatencs, va afirmar que «si hi ha una expansió humana també la parròquia ha de créixer per ser-hi present. A Sant Cugat hi ha barris que gairebé immediatament han de ser habitats, com és el cas de Coll Fava i Sant Domènec-el Colomer, i, en aquest sentit, cal vetllar per uns terrenys, per unes edificacions, per una presència

nant ofici religiós en què va participar la coral del Mil·lenari i l'Esbart. Prèviament, mossèn Pere Vivó va destacar la presència de l'arquebisbe de Barcelona «ja que per primera vegada ve amb motiu de la nostra

que dóna molts maldecaps». Satisfacció Mossèn Pere es va mostrar molt satisfet dels actes que s'han celebrat durant aquest any per commemorar

el Mil·lenari (993-1993): «D'una banda ha estat una vivència molt de cara a la parròquia que va començar amb l'assemblea parroquial per dibuixar les linies d'expansió de la nostra ciutat,

parròquia». Però no va ser tot com era previst: estava convidat l'arquebisbe i va ser el cardenal qui va cloure el Mil·lenari, ja que mentre a Sant Cugat començava la missa el Sant Pare. a Roma. nomenava una reflexió del present i del futur. És important plantejar-se la resposta que hem de donar als santeugatencs». El rector de la parròquia també va destacar el cicle de conferencies i visites que

cardenal Ricard Maria Carles. «Sempre recordaré que la primera missa que he fet com a cardenal ha estat aquí», va dir Carles davant els feligresos que omplien el Monestir.

va organitzar l'Associació dels Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, «que van destacar la dimensió més cívica i més humana de la parròquia». Paral·lelament s'han celebrat enguany

Carles prefereix no haver d'escollir Papa J.M.V.

H Mossèn Pere Vivó, abans que s'acabés la missa de diumenge passat, va anunciar als feligresos que omplien el monestir que Joan Pau II havia fet públic a Roma el nomenament de Ricard Maria Carles com a cardenal. Tot el monestir es va fondre en un gran aplaudiment i Ricard Maria Carles, sorprès, va agrair el gest tot pregant silenci al temple. El nou cardenal va explicar que li havien comunicat el

nomenament la nit anterior i que no ho havia dit abans de la missa per «no distreure ningú. Quan faig missa m'agrada que tothom estigui pensant en la eucaristia i no en altres coses. Agraeixo al rector, doncs, que ho hagi comunicat al final de la celebració». Ricard Maria Carles, abans de beneir els assistents, va dir manifestar: «Sempre recordaré que la primera missa que he fet com cardenal ha estat aquí, celebrant el mil·lenari de la

parròquia». Agraïment al Sant Pare Ricard Maria Carles és l'únic religiós de l'Estat Espanyol que forma part de la nova llista de 30 cardenals que va fer pública Joan Pau II. Amb aquests nomenaments el Sant Pare haurà escollit ja 103 cardenals dels 120 que hauran d'escollir el futur Papa. La responsabilitat més important d'un cardenal elector és la de formar part

del conclave per a la elecció d'un nou Papa. En aquest sentit, Ricard Maria Carles va manifestar que «prefereixo ajudar el Sant Pare en els consistoris de consultes que no buscar-li un successor. Donaré gràcies a Déu per no haver d'utilitzar mai el poder d'escollir un nou Papa». Carles va agrair al Sant Pare «la confiança que ara ha dipositat en mi, com també quan va encomanar-me aquesta gran diòcesi de Barcelona»

altres commemoracions. Pel rector de la parròquia de Sant Pere era important la participació de Ricard Maria Carles en la cloenda de la celebració d'aquests mil anys, perquè, segons va dir, «aquesta vegada ve exclusivament per a la parròquia», ja que l'arquebisbe de Barcelona ha estat a Sant Cugat en altres dues ocasions. Amb motiu de la seva visita, diumenge passat, el pare Vivó va imposar a l'arquebisbe una reproducció de la Creu dels Amants del Monestir just abans de començar la missa davant els feligresos que omplien el Monestir. La celebració del Mil·lenari el va obrir el bisbe auxiliar i l'ha clos Ricard Maria Carles, «el que podríem dir el bisbe del tot residencial de Barcelona i, és clar, bisbe de Sant Cugat».

APUNTS

ELS 4 CAN I UNS Divendres, 4 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Una fulla cremada il·lustra el lema de la Festa de la Tardor d'enguany £/.v autors del cartell ja pensen a concursar l'any que re JOSKl' MARÍ WAI.l.l'·.S • Sant Cugat.-- El cartell guanvador del concurs de la festa de la Tardor d'enguany va ser elaborat per una família de Sant Cugat, dos germans i el seu pare. En Pau, un dels dos fills, ha reconegut que la idea

Molts santeugatencs van visitar el cementiri en la diada de Tots Sants. Foto: J.A. MULA.

Al voltant de 2.000 santeugatencs van visitar el cementeri A.C.

I Sant Cugat.— Unes dues mil persones van visitar, entre dilluns i dimarts, diada de Tots Sants, el cementiri municipal, per recordar els familiars o amics morts. El dia 31 l'afluència va ser menor que dimarts, quan gairebé durant tot el dia va haver-hi visitants que es van apropar fins al cementin. Alguns d'aquests santeugatencs hi van arribar per mitjà del servei especial d'autobusos que, com cada

any, l'Ajuntament va posar en funcionament. Els vehicles van circular entre el cementiri i la plaça de Sant Francesc cada hora dilluns. Dimarts es va augmentar la freqüència cada mitja hora. Però, tot i el servei, molts van estimar-se més arribar al cementiri amb el seu propi cotxe. En cap moment del dia va haver-hi incidències. La policia local havia desplegat un dispositiu de vigilància per evitar embussos de trànsit.

El cementiri va restar obert durant tot dilluns, dimarts sencer i la nit del dia 1 al 2, fins a les vuit del matí. Els santuegatencs van aprofitar algun moment per visitar els seus éssers estimats i posar flors als seus difunts. Segons el calendari cristià, el dia de Tots Sants s'ha de dedicar a pregar i recordar les persones que han mort. L'oració s'hauria de començar a la nit anterior, tradició que s'ha convertit en la castanyada.

«Mai ens havíem presentat al concurs de cartells de la Festa de la Tardor, i mai hauria pensat que teníem possibilitats de guanyar. Ha estat una gran sorpresa», explica Pau Martí, de quinze anys d'edat. En Pau és un dels tres integrants santeugatencs d'El Tricicle, cl nom amb el qual ell. la seva germana Marta, de 14 anys, i el seu pare es van presentar al concurs d'enguany per il·lustrar el lema de la festa, Foc mai més. Entre tots tres van elaborar el cartell que anunciarà per tot Sant Cugat l'arribada de la Festa de la Tardor el segon cap de setmana de novembre. Pau Martí, dies després de saber que havien guanyat, manifestava que l'any que ve tornaran «a provar sort». El jurat del concurs, que va donar el seu veredicte el dimecres 26 d'octubre a la nit, els va atorgar el primer premi, valorat en 25.000 pessetes en metàl·lic. La comissió organitzadora de la festa està molt satisfeta per l'alt nombre de participants en

del cartell —una l'ulla d'arbre, cremada parcialment pel foc— va ser del seu parc, però que la composició plàstica ha anat a càrrec d'ell i de la seva germana Marta. Enguany han estat 35 les obres presentades. una xifra superior a la d'altres anys.

El cartell guanyador representa una fulla d'arbre una mica cremada. Foto: MANÉ ESPINOSA. el concurs de cartells. Les 35 obres que es van presentar es poden visitar a la Casa de Cultura. El segon

premi, dotat amb material artístic per valor de deu mil pessetes, va ser per a Cèlia Serra, també de Sant Cugat.

Generalitat de Catalunya

AJUTS PELS DANYS DELS AIGUATS Amb la finalitat de subvenir els danys ocasionats a persones i a béns amb motiu dels aiguats declarats a Catalunya entre el 9 i el 12 d'octubre de 1994, la Generalitat de Catalunya, a més d'emprendre immediatament la reparació de les infrastructures de la seva titularitat, ha establert un conjunt de línies d'ajut per a béns de titularitat privada o d'altres administracions, les dades bàsiques de les quals són les següents: Danys compensables Informació i tramitació • Víctimes personals. • Despeses per actuacions extraordinàries o per compensació de danys de corporacions locals. • Centres docents. • Habitatges destinats a residència habitual. • Explotacions agràries (conreus, bestiar, maquinària, etc.) • Actius industrials. • Instal·lacions elèctriques que no siguin propietat de les companyies de servei públic. • Establiments comercials i turístics. • Famílies amb greus dificultats econòmiques a causa dels sinistres.

• Assistència i suport a les despeses per recollida de vehicles i animals morts. En queden exclosos els danys compensables per una entitat d'assegurances o similar.

Tipus dxajut Segons els casos, l'ajut consisteix en un crèdit oficial, en un ajut als interessos d'un crèdit oficial o privat, o en una subvenció o indemnització a fons perdut.

Els ajuts per les víctimes personals i els corresponents a les corporacions locals es tramitaran davant les Delegacions Territorials del Govern de la Generalitat. Tots els altres ajuts es tramitaran a través dels Ajuntaments. Tots els tràmits s'han de realitzar abans del 15 de novembre de 1994.

Informació telefònica Telèfon (93) 3151313 de 9 a 19 hores, de dilluns a divendres.

APUNTS

LA XXXI» WARXA INFANTIL 4

1 S *

ramcnt u mis de la u xa i ara ei cim 1:1

acte • Sant l'ui> it r i proper ;:uiiK ngc I ie i;o\ cmhrc .Is ui nan i ciuis de la \ 1 a t \ a ,1c Regularitat con\oqticn tots els nens i nenes que \ a n participaren la prova a assislir al lliurament de premis. als jardins del Moncstit. Igual com l'any passat, la l'esta de la Tardor seta el mare (.l'aquest acte. que i·iiirn.neaia a les ]] del mati i que s'espera que acabi una hora mes tard. perquè la mainada i els seus família! s puguin participar en la tvsla d'actes que oferirà la I esta de l'ardor. Des que va acabar la mai va. la secretaria d'orgaml/acio ha estat treballant de valent per treure les classificacions. que en aquesta edició d'l Is 4 Cantons es publiquen en la s e \ a totalitat. l a puntuació de punts pcnallt/ats s'ha fet a part li de l'horari oficial que pre\ lament havien p i e n s t les

petsorics que :i-sc!i\en 1 preparen l'itiuerari ' el recorregut per temps i trams de la marxa. Ja des de' setembre una noia s'ha c m a n e g a t de recórrer comcn;os i empreses perquè col laborin aportant les copes o objectes que es l l i u r a r a n el dia 13. L:n aquests moments l'organització gaicnteix premis per a les IIHI primeres parelles classificades, encara que si les a p o r t a c i o n s són semblants a les de l'any passat es pot arribar a les 125. Des de sempre les botigues de Sant Cugat han contribuït que els premis de la Marxa infantil \agin en augment en qualitat i quantitat. I I mateix dia es previst que s'entteguin els lots als S miansailors de la mostra de dibuix, que fins a finals d'octubre han estat exposats a la sala del Club Munta inenc. Ja fa dies es \ a lei arribar a tots els participants

1 2 C

H.iau-' Sanfre,- Ar i -- r t h - v Sf-'q Sit!,-. Os.ar N uj <u. -.-"• Í . tv. Ar.'U- Aicazar

•'-

. i, H.II-S -InTS

í t.;-

í'ar es Car:!ona - Roger Pedrós Nach,: Martínez - Daneí p'zanc

Narta Cu-an - Ana Campos

Beatriz Forlai

"^t

0882 1074 0892 0641 0619 0620 0563

0089 0127 0090 0068 0067 0067 0064 0080

G e m - a López - Jordi Martínez

0802

Pau Guara - Jordi Pareja

0721 0C73

0861 0086 Cnstina Fernandez • Fernando Cabezueio 0642 0068 0794 0079 Mar" Cots • Jordi Ortiz

Pamaa Gallego

Andrés Goyanes • Anton Fernandez

0250 0048

Mar na Armero

A :or Itu'raide - Ignasi iturraide

Giacomo Pozzo - Ariadna Mignoga

Víctor Mallol - Eduardo Valiente

0518 0483 0534 1046

Verònica Pastor • Judith Poch

Maii Mateo - Patrick de Yong

Ana Nuna Paiazon

Xan Arrrero

0817 0081 0061 0059 0062 0115

72 73 74 ?5

79 8C

Marina Bruno - Clara Valverde Àngels Gómez - Vanessa Draber Arna Catre - Mana CaDré

0601

0066

0975

01C -

81 82

Alaert Morro Alex Gomar Montse-ra' Vi a - Jessica Carrillero

0949

0098

0502

0060

83 84

Marçal Pérez - Aibar Barneda Mar: Penalver - Ferran Vicedo c reder c G aonant - Jordi Gomar Oiga Ballada - Ahvaro Munoz Genma Casanova - Quim Romani Roman Gómez - Bernat Domeyo

0349

0053

1064

0121

148 149

1072

0125

1 SC

1017

01C9

1056

0119

0895

0090

Manuel Martin - Víctor Serrano Núria Valero - Laura Beriajn Bibi Plantada - Ester Angrill

0454

0057

151 152 153 154

0602

0066

0985 0520

76 "7 ;a

85 86 37 88 89

0657 0069 1041 0114

90 91 92

Enmanuel Senyag - Cartos Romares

1023 0110 0535 0062

Adnana Grau - Laura Bec

0783 0078

Sergi Serra - Pau Cabeceran

Cnstina Blay - Alba Peinado

Marc Schmid - Aran Domínguez

Inès de Mena - Clara Ontiyueto

1050 1071 0818 0974

Màximo Chiappero - Fernando fluz

Ignasi Janés - Cora Panissillo

0918 0093 0967 0100

Óscar Castelló - Carles Martínez

0758 0076

Anna M Munoz • M. Carmen Gómez

Sergk) Martínez • Sergto Quintana

Laia Garaa - Laura Garcia

0919 0093 0580 0065 0467 0058

101 102 103 104

Marc Rui2 - Nü Sbro

Javi Martínez - Joan Bustamante

Sílvia Pons - Irina Prieto

0900 0091 0833 0083 1084 0137

Magdalena Gómez - Cecília Faet

Margarita Vila - Julià Rsher

Daniel Ramos - Aitor Pérez

Fernando Guerrero - Albert Estana

Víctor Martínez - Eric Vrvas

David SaMdo - Ricardo AJvarez

Caterina Vergés - Rocio Berengué

Mano Garaa - Dani Corbacbo

Selene Bonilla - Raquel Blàzquez

Anna Campmajó - Roser Valenzuela

N a d a Martínez - Ainhoa Gil

Manuel Roman - José M Carbonell

Pau Vailet • Joan Roses

Carles Ala - Carles Sabater

Armand ujilfci Sergi Albons Helena PodlewsKl • Neus Podlewski Anna Figueras - Mana Ageli Laia Garven - Arna M. Vives

0058

Natàlia Gistan - Manel Herrera

Ricardo Ferrer - Marc Corbacho Roger Serra • Roger Tugas

'jb

0468

Andreu Boldu - Carolina Mercader

3055

r.::i.:n 1 ;: e-rc - Gu'llen Vila N it,;. i.i ..mer.ez - Meritxell Prats M J.:se Prat - Sonia Serrano Aïra Sancnez - Laia Sastre

Ale|0 - Àlvaro Parrega

56 57

0407

•37

Neus Es: na< I- Maria Bea

•38 139 140 141 142

Adna Calvo • Àlex Calmo

Laia Carbó - Berta Carbó

1 n

0078

Arturo de Pedró • Aaron Criado

Mannà Loras - Ariadna Serra

0060

0106

93 94 95 96 97

Carlos Beas - Albert Delgado Eloi Carníser - Nicolas Piedredca Lucas Sebastiàn - Ives Dimant Marta Pascual • Meritxell Viu Héctor Escnche - Alex Gritol

0600

0066

0842

0C84

0519

0061

0484

0059

0867

0087

158

Àngel Coronas - Alex Sànchez

0868

0087

159

Guillermo Ruiz - Marc Castelló

1119

0196

160 161 162 163 164

Lucas Peire - Daniel Ramos

Ana del Campo - Ainoa Lonas Joan Giménez - Sergi Dosaigues

0310

0051

0968

0100

Lara Torrents - Marc Huesca Elisabet Escobar > Alba Brobia

1101

0164

0212

0046

Paty Blazco - Anna Revemós Óscar Martin - Xavier Oset

0408

105 106 107

Amau Ordónez - Pol Turull Josep M. Vidal - AJberto Fermoselle Claudia Vilallonga - Patrícia Erausqum

0894 0090 1117 0192 0658 0069 0536 3062

108 109 110 111

0709 0073 0537 0062

112 113 114

0555 0063 0841 0084 0795 0079 0722 0074 0374 0054 0621 0538 0556 0796 0436

0067 0062 0063 0079 0056

Irene Puig • Sílvia López

Carlos Gavilan • Alejandro López

Marta Palomo - Alba Garveri

Sara Canates - Tamara Canales

Aglaia Leston - Talia Leston

Anna Palet • Manona Reyne

0500 0060 1003 0107

Ariadna Lloret - Marta Sànchez

0803 0080

125

Minam Alcazar • Anna Cabrero

Elisabeth Fomell - Marta Castelló

0036

119 120 122 123 •24

Marc Sànchez - Pol Sala

157

0049

115 116 117 118

Joan So.à - Albert Millera Jordi Larregula • Javier López Pol Arranz - David Esteve Àngela Azqueta - Mariona Paisà

0061

0096

0069 0055 0174 0060 0121 0053 0077

Juan Caoezas - Ca-los Puente Juta Corominas - Andrea Belil Pol Mas - Joan Pahísa

Caria Julià - Sabina Ruiz

0143

0659 0406 1109 0499 1063 0348 0771

Jasmina Pa ma - Marta Saiz Aitor Sendmo - Marc Roig Miquel Segova • Malí de Llanos Cesc Carbó - joan Carbó

0103

1087

98 99 100

145 146 147

LIÜÍS Martínez - Gen Dot

Eulàlia Sib na - Marta Domínguez

'55 156

0942

Andrea Fierro - Ariadna Urgell Pablo Barbero - Gabi Munoz

'43 •44

nents. Ara la sala del Club Muntanyenc ja es a punt per acollir el darrer acte del cinq u a n t e n a n de l'entitat. Serà una exposició commemora-

_:_••«•• l ^0169l * . 0044'

0501

0999

An' -• Mirea Sabrà At-< . -es Dt^triz '0d3 xa^er r.iva Jorci uoret -ar G ne.- Sergi Saiz

0784

0893 0090 0770 0077

0117 0124 0081 0101

infantil. Tant aquests dibuixos com es va fer amb els restants es faran arribar als centres e d u c a t i u s c o r r e s p o -

..-5MBL...Í... 70

un calendari escolar que els patrocinadors de la mostra i a n regalar a tots els nens i nenes que van fer un dibuix relacional a m b la Marxa

Mainada pailicipant en la darrera edició de la marxa infantil, t-uto: MANÍ-: LSIMNOSA.

Verònica Calvo - Vanesa Narvàez

Maria Planas - Laura Pibemat Francesc Mata - Carlota Ramirez Marc Cutillas - Mana Pérez Teresa Arechavala - Marta Marco

tiva que s'inaugurarà el dia 11. Records i fotos, algunes de la Marxa, es podran veure fins a fi de novembre al ( lub Muntanyenc.

204

GuillermoMann IsmaelNdce

00; 0 0102 0090 0143 0078 0181

205 206 207 208 209 210

0289 0050 0249 00-17

211

0312 0050723 0074 0724 0074

213

214

Marc Sabal - Ignasi Ochoteco 006b 0036 Quim Prats • Boi Martínez 09C2 309M. Noel Carrara - Pamela Sarria 0637 0072 M de los Àngeles Padilia - Mmarr Ghoucni 0661 0069 German Sancho - Jordi Sala 0797 OC 79 C'ara Garcia - Sílvia Giménez ' 079 Cl 32 Elia López - Alba Gómez 052' 0061 Laura Palomo - Mònica Blasco 103C 3-35 Tomàs Sandberg - Andrea Bosch 0377 3C54 Xavier Ribes - Uuis Puyuelo 0355 0053

215

Óscar Schmid - Anna López

0969

0804 0080 0117 0041

216

Josep Cardona - Marcos Milla

0378

0054

217

Guillem Clemente - Albert Mampel

0035

0410 0055 0309 0050 0135 0042

218

Lena Huguet - Alba Girona

0434

0055

219 220

Bernat Tous - Marti Tous

0805

0080

Carlota Mestres - Freya Quintana

0079

003S

0411 0843 1018 0603

221

Óscar López - Ivan Arme

0604

0066

222

Dídac Gómez - Sílvia Gómez

0743

0075

Neus Fernandez - Neus Soler

0671 0979 0896 1088 0786 1112

0055 0084 0109 0066

0272 0049 0540 0062

212

223

1031

0112

Margarita Giménez - Mariona Pedrosa

1034

0113

225 226 227

Guillem de Muller - Toni Gracia

0044 0116 0106 0064 0069 0076

228

Pau Mestre - Pau Toledano

229

Guim Noto - Isaac Llovera

1106 0172 0989 0104 0581 0085 0936 0096 0351 0053

231

Marina Sànchez - Clara Lozano

0170 1047 1001 0565 0662 0759

232

Altredo Abad - Albert VHKiendas

0487

0059

233

Adriana de Vega - Victor Pérez

•234_

David Garcia - Marc Rue

235

Jesús Barreda - Miquel Barreda

0742 0582 0136 0844 0273 0682 0696

236^ 237

Berta Carulla - Maria Curull Marina Novara - Alexandra Glachant

0923 0920 0234 0171

0094 0093 0047 0044

238 239 240 241 242 243 244 245

Rita Vidal - Elena Genesca

0924 0313 0710 0151 0213 0853 0698 0994

0094 0051 0073 0043 ^046 0085 0072 0105

1022 0109 0564 0064 0376 0054

Rosa M^Marln - Maria Carmen Martínez Elena Sitges - Gemma Nicolau

Javier Garcia - Kristian Johansson

0055

0485

0059

170

Oscar Clavell - Ferran Masip

1011

0108

171

Laia Pujolasos - Anadna Aubets

0862

0086 0091

173 174

Clara Navarro - Rosa Noto

0901

Laura Reyes - Carme Pons Jordi Ibàriez - Emili Femàndez

0251

0048

Nerea López - Laura Rodríguez

0695

0C72

Sergio Garcia - Jordi Carmona Pau Capdevila - Mireia Moisès

0785

0078

175 176 177

0350

0053

178

Azahara Palma - Carta Lombao

Ana Uatjos - Teresa Muntané Gisela Hemàndez - Elena Tormo Crisrjan Gómez - Marc Aumedes Berta Martínez - Mar Pérez Gkjna Bertran - Fernando Losa

0741

0075

180

Meritxell Pons - Laura Viladricti

3330

0052

181 182 183 184

Daniel Pérez - Xavier Sanmarti

Elisenda Agramunt - Núria Colmenero Maria Garcia - Amanda Walters Laura Menjibar - Marta Jarque

0232

0047 0086

185 187

Jonatan Morón - Verònica Martínez

0863 0375

0054

188

Marc Costa - Isaac Esteban

Jael Masllorens - Andrea Frontons Romina Stock - Alejandro Sarda

0288

0050

Andrés Ferrando - Jorge Soto

1000

0106

Sonia Carbó - Ana Recorder

0864

0086

Mana Solé - Amau Benet Adnana Romero - Eric Romero

0455

0057

0539

0062

189 190 191 193 194

Núna Costajussà - Laia Ferré

0828 0082 0456 0057 0412 0055 0955 3099

Ricard Bordas - Guillermo Martín

0134 0041

David Feliu - Eric Dasilva Ana Menchen - Cnstina Capella

0956 0624

1019 0109

263 264

Ainhoa Arazamendi - Cristina Àlvarez

Alberto Lorenzo - Marc Montesinos Jordi Vives - Sandra Vives

265 266 267

Andrea Garmendia - Sílvia Pujol

Elisenda Llorens - Montsenat Llorens

0643 0068 1068 0124 1075 0127

Marta Cotominas - Noemi Palou

0644

0068

268

Núria Oliva - Eulàlia León

Sílvia Fda. Marcos - Elia Force

0834

0083

269

Albert Costa - Daniel Rodríguez

0876

0088

0311

0051

0660

0069

126 127

Gerard Pagams - Julià Mesíen

0622

0067

Jaume C a d e s - Núna Caldes

0078

0039

128 129

Oscar Conesa - Héctor Quintana

0271

0049

Vera Giro - Clara Alsina

0623

0O67

130 131

Jordi Pons - Xavier Mallol

0681

0071

Roger Figueres - Albert Femàndez

0557

0063

132 133 134

Raimon Figueres - Jordi Sanespuda

0772

0077

Jacques Reeves - Gerard Morera

0409

0055

195 196 197 198 199 200 201 202

Fernando Villegas - Ivan Gómez

0558

0063

203

Caria Navarro - Anna Fabra Carlos Méndez - Rubén Morales

Sandra Garcia - Carta López

M. Àngels Canals - Maria del Mar Ruiz Albert Gíordani - Àlex Giordani

Olaya Ruiz - Berta Pàmies Cedric R b n - Armand Palau Xavier Bas - Marti Casorran

Mireia Pérez - Marta Paiau

Blanca Malla - Elisenda Coll Anna Teixidó • Marta Teixidó Miriam Barona - Marta Ferrer

Aida Jelíc - Elma Mujkiz

01OC

224

165 166 167 168

Francesc Vidal - Aina Serra

24 : i '

0075 0065 0042 0084 0049 0071 0072

0562 0063 0352 0053 0819 0081 0469 0058 0541 0062 0725 0074 1004 0107 0503 0060 0993 0105 0486 0059 0869 0087 0726 0074 0233 0047

0099 0067

Mercè Andrés

M Laura Gíordani

Daniel Orobitg - Nacho Ouera Guilem Tamburini - Antonio Rodríguez Clara Recasens - Marta Solé Alexandre Suau - Víctor Biete Bernat Saperas - Anna Campmany

247J

Clara Sàez - Roger Bosch

248

Jordi Rovira - Daniel Sanmtquel

0995 0105 0957 0099 0845 0084 J M 7 2 JJ044

249

Pau Sànchez - Gemma Monitor

_1092 0148

250

Xavier Marquez • Joan Marc Gallart

251

Feoerico Gómez - Àlvaro Gonzàtaz

0252 0909

Dani Ferrer - ton Lavado Gerard Soté • Víctor de Castro

0048 0092

252

Sergi Càceres -Juan Siamhago

0413

0055

254

Xavi AlbaJale - Amau Balimanyes

0854

0085

255

Sergi Ferrer - Oscar Gonzàlez

0488

0059

256 257 258 259 260

Chantal Brorsson - Georgina Espinosa

0683 0071 0645 0068 1076 0127 0787 0078 0903 0091

261 262

Erik Rqsajes - Alfonso Rodríguez GuillemCarcoba - PabloÀtvarez Laia Manyoses • Clara Prieto Maria Saiz - Ariadna Castells Oriol Campi - Oriol Anglès

0711

Irene Femàndez - Mònica Vila

0684 0071 0583 0065 0973 0100

Pol Brun - Irene Fraile

Anna Diaz - Sílvia Fortuny Montserrat Foncubierta - Sonia Albert

0073

0646 0068 0331 0052 0806 0080 0773 0077 1012 0108

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

APUNTS

LA XXXVI MARXA INFANTIL

309 _310_ _3J.2_ J13_

Martí Gascó - Arnau Bosch Ancor Sanz - Àlex Solans Pau Martin • Albert Martin Pau Rourich - Marc Medina Marc Surié - Albert Garcia Carta Turró - Aida del Río Ouim Palac» - Martí Corbella Laia Alsina - Muguet Gómez Esther Bonet - Sonia Real Ricard Pérez - Salvador Garcia Xavier López - Roger Calvo Chnstian Bajo - Xavi Jiménez Ester Garcia - Cristina Azqueta Eric Suàrez - Nacho Faura Laura Beas - Gala Hemandez Marina Estana - Paula Fernàndez Carles Heredia - Alejandro Bejarano Aleix Tafunell - Marc Figueras

Maria Bosch - Pablo Montosa Gala Garcia - Claudia Cullell Olga Felip - Blanca Raventós Enric Peinado • Pau Vilaplana Juan cartos Lorenzo - Alex Montesinos Eduard Capdevila - Daniel Moisès Laura Franco - Irene Suàrez Lucia Robles • Rebeca Giménez José Mesc - José Luis Ruz Cecília Corbella - Laia Corbella Laia Pallàs - Núria Mestres Matias Fouquetj Oscar Casanovas Laya Martínez - Estíbaliz López Marta Gonzàlez • Eva Monzón Alba Cebrian - Meritxell Escarré _ Lourdes Gallardo - Diana Camacho Ferran Dura - Ignasi Casas Laura Bernad - Gemma Blasco Adaja Angles - Anna Torrescusa Gabriel Clapera - Simón Franc _ Griselda Garriga - Laura Ribalaiga _ Guillem Bumat - Miquel Gómez

Aina Campi - Berta Dias PauJSerrano ^Carles Medina_ Edgar Fernàndez - David Expósito 315^ Nacho Guiraq - Juan Garrido Ralael Gallardo- Sabina Virgil[ 316 Palrick Lux - Nacho Catalàn J18 J319 Judith Aguiló - Andrea Abian J520^ Marta Ojados • Maria Arroyo 3 g T Elodie Girbau - Anna Pedresa Héctor Màrquez - Àlex Canals J22 _ J323" Àlex Manau - Joan Pàmpols J 2 4 _ Albert Uoveras - FrancJ3odriguez_ Núria Benseny - Elena Manresa J25 32(f Yessica Padilla - Mireia Torres Pere Martín • Juan Tomé J28_ J 2 9 _ Jean-ch. Kerherve - Guillaume Kerherve J 3 0 _ Marc Sabaté - José Luis Chiva _ _331_ Miguel Udina - Pol Sardeny J?L Joana Calsamiglia - Sandra Pujols Raquel Alcaraz - Miriam Alcaraz J34_ J35_ Neus Giménez - Anna Manez JM_ Pau Frontons • Adrià Guardiet Marta Andreu - Judit Garriga _337_ 338 Begoria Benet - Idoya Urmenela 339_ Irene Lozano - Clara Serlavos J 4 0 _ Mònica Cabezas - Yasmina Zarza 341 Elena Fernàndez - Estefania Díaz Víctor Gómez - Enric Gil Sandra Ruz - Ana rosa Ordóftez J43 344~ Yaiza Garcia - Rebeca Tejedor J45 Diego Gaspar • Nacho Escudero J 4 6 _ Víctor Martín - Albert Uoret 347 Laura Borrellas - Cristina Borrellas 348 Noelia Oaies - Thais Luna 349 Quim Lloveras - Pol Lloveras 350" Agnès Castell • Sílvia Torrents 351 Núria Fernàndez - M. del Mar Garcia Beatriz Martín - Vanesa Martín J§2_ J53 Víctor Martínez - Andrés Gabilàn 354" Ainhoa Estévez - Jesica Garcia _355_ Marta Roman - Alba Vilardevo J56J Sergi Portoles - Chnstian Franch _357_ Anna Amat - Andrea Rubifio J358_ Óscar Pueyo - Marc Rrvera _359 Norma Campdepadris - Ana Benach J60_ Marta Martín - David Sastre J6JL Javier Rojo - Leo Abad 362 Jordi Plantada - Nadala Zaroca _3J3_ Jaume Miro - Héctor Redón J§L Melissa Bradbury • Miriam Boix Cèlia Hans - Belen Fernàndez 365 Eva Perdiguero - Laia Cebrian 366 Joan Borràs - Daniel Martin 367 Borja Grau - Marta Garcia 368 369 Víctor Cidón - Manel Montero J7JL Àlex Mingonange - Cristian Sanz Marcos Hemandez - Roberto Moreno 372 Laia Pérez - Sílvia Pérez 373 Jaume Pla - Sergio Mula 374 Palncia de los Santos - Raquel Aparici 375 Montserrat Torres • Claudia deMoguel 376 Cartos Ferrer - Cartos Fenoi 377 Pedra Manuel Caballero • Andrés Pérez 378 Mireia Uunell - Marta Taberner J79 Pau Vemet - Xavier Oliveras Vanessa Jiménez - Núria Bamils _381_ Ana Negre - Glòria Subirats J82J Raül Fernàndez - Jofre Pla J8_3_ A|da Hcwj Laia Garcia J 8 4 _ Maite^Parísj^Jaume Rjfa J85^ Josep Fortuny - Guille Sebastiàn _386_ _Ch_ristian Sebastiàrv Nicolàs Dobjado 387 Sebastià Ju|ià-Jesús Chaves Xavier Garcia - Sílvia Valls 389 Alaerto Gómez - Dani Espejo

ilí

JÍL

JZL

N. Cognom / N.Cognom

N. Cognom /N.Cognom

m/N.Coanom 270 271 272 273 274 275 276 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288 289 290 291 292 293 294 295 296 297 298 J?99 JOO _301" 302^ 303 '304_ 305 306 307 JOS

0910 0470 " 0931" 0727 0379 0980 0728 0522 0820 0625 0173 0354 0471 0314 0870 0355 0274 0118" 0774 0152 0380 ~ 0381 0290 "Ò877 0489 0437 1013 0712"

0092 0058 0095 0074 0054

0102 0074 0061 0081 0067 0044 0053 0058 0051 0087 0053 0049 0041 0077 0043 0054 0054 005Q 0088 0059 0056 0108 0073 0775 0077 J5945" 0097 0685 Ò071 0883;JXM9 0846 0084 06860071 0457 0057 0253" 0048 0584 0065 0760_0076 1077 0127 0585 0065 0729 0074 J672 0070 0798 0079 0542 0062 0586 0065 0761 0076 0543 0062 0855 J)085 0829 0082 ^566 0064 0414_0055 0458 0057 "097Ó_01Ó0_ 0626 0067 0699 0072 J996_0105 C«84_0089 0605 0066 0291 0050 0673 0070 0958 0099" 0674 0070^ 0647 0068 0415 0055 1116 0191 0932 0095 0921 0093 0904 0091 0544 0062 0744 0075 0745" 0075 0587 0065 1026 0111 0746 0075

0769 0076 0788 0078 J 6 7 5 0070 0627 0067 0856 0085 1005_0107_ 0835 0083 0897 0090 1051 0117 0332 0052 0857 0085 0807 0080 0524 0061 0663 0069 1081 0136 0687 0071 0808 0080 0847 0084 0504 0060 0333 0052 0730 0074 JI762 0076 0937 0096 0628 0067 0898 0090 0809 0080 0763 0076 0545 0062 0981 0102 0925 0094 0700 0072 0922 _0093 1035 0113" 0713 0073 0876" "_Ò088" 1123 0207

wi6~'jjoiyf 1120 J)19Sl " 0567 0064

391 393 394 395 398 399 401 402 403 404 405 406 407 408 409 410 411 412 413 414 415 416 417 418 419 420 ^422 423 j424 425^ 426 427 j428_" 429 _

_4JR _43J_ 432 434 435 ~ 436 "437_" J38 _439" j44<r 4A1 442 443 444 445 446 449 450 451 452 453 454 455 456 457 458 459 460 462 463 464 465 466 467 468 469 470 471 473 474 475 476 477 478 479 480 481 482 463 484 485 486 487 488 489 490 491 492 493 494 495 496 497 498 499 500 501 502 503 504 505 506 507 508 509 510 511 512 513 514 515 516

Eduard Vergés - Xavier Casas Vanessa Ventura • Marta Navarro Marta Fernàndez - Isabel Vacor Emili Sopena - Uuís Llebol Anna Baslas - Montse Ginés Marti Manyoses - Miquel Merayo Olga Serra - Elsa Ferrer Beatriz Vtvar - Marisel Font Francesc Fernàndez - Jordi Núriez Kevin Fisher - Joan Luna Alba Rodo - Elisabet Lacasta Albert Munte - Àlex Garcia Marc Forman - ViÀens Serra Sílvia Hendrasatya - Tais Canalla Núria Carreras - Anna Ferré Laia Pon - Aline Petit Adrià Pros-Jordi Molgo Javier Jiménez - Antonk) Morón Raquel Cors - Ariadna Bofill Berta Juan - Adriana Martín M. Dolores Abril - Tomàs Abril Cormac O'connor - Joan Mellado Albert Riera - Marcel Serra Jordi Rovira - Cartos Rodriguez Marc Ros - Andreu Picazo Joana Llauradó - Laura March Pedró Navarro - Albert Alejo Sergi JJil· Sònia Martínez Sandro Fevola - Alejandro Pérez Eduard turrull - Emesl Julk) Juana Agut - Clara Pérez Laica Costa • Anna Suay Montse Dalmau - Mercè Albareda Ona Costas - Lara Hernando German Meca - Ricard Vicedo Laia Fonrodona - Anna Cervantes Pol Sola • Cartos Ríos Pel Barceló - Raül Martínez Óscar Fonrodona - Enric Català Sergio Gonzàlez - Francisco Martínez Eduard Duran - Albert Tresserres Maria Murioz - Ainet Canut Cristina Clivio - Núria Giner Mariona Mateu - Maurici Mateu Rosario Crespo - Montse Bejar Narjore Marco - Mar Mateo Laura Ibàriez - Laura Méndez Helena Ferrer - Cristina Llarena Marc Guerrero - Xavier Ramírez Jaume Garcia - Juan Rotea Andrea Marín - Sheila Saez Marc Tomé - Víctor Garcia Joan Ibàriez - Marc Soto Nora Sandberg • Fuensanta Fernàndez Elisa Biete - Miriam Navarro Sonia Montserrat - Isabel Sala Sandra Boix - Carolina Tomàs Marta Petit - Mireia Jiménez Cristina Modesto - Cristina Gómez Eduard Viladesau - Oriol Lekmkuhl Isabel Montoyo - Lydia Méndez Ismael Méndez - Daniel Rentero Josep Lluis Silva - Judith Tobella Guillem Malet - Pau Roy Chnstian Massot - Xavi Urmeneta Fàtima Calvo - Ana Isabel Cardeftosa Glòria Adam - Leticia La valle Albert Bote - Ramon Argerich Ivan Ferrer - Robert Núftez Alberto Fresno - Guillem Herrera Marc Carbonell - Francesc Cayero Isaac Cuberes - Mireia Valls Javier Gonzalo - Juan López Martí Mestieri - Ernest Miramunt Luis Tones - Àlex Wohlfarth Carme Gallifa • Núria Benito Dani Ferrer - Marc Torres Cartos Serra - Àlex Sabater Anna Uanso - Anna Sayola Paula Fernàndez - Laia Serra Marc López • Bernat Rebés Anna Lorda - Irene Ponce Oriol Vidal-Joel Polls Mariona Urgell - Marta Soler Jaume Suau - Elías Leris Oriol Bonet - Pau Cuadros Uuís Perpinyà - Jordi Pérez Jaume Valero - Artur Marco Pere Pérez - Raúl Caballero Elisabet Parras - Bàrbara Teixidor Aida Benito - Alba Cayuela Jordi Esteve - Oliver Coppin Núria Toledano - Àngela Mussons Glòria Gutiérrez - Lorena Segura Julià Sànchez • Maria Tiana Martí Melo - Isaac Jordana Anna Itarte - Eva Hilla Núria Corbella - Joan Miranda Aurea Romero - Esther Àlvarez Palmira FonoSeda - Adelaida Fulueta Pere Benito - Pere Vias Leticia Jordana - Eva Miguel Mireia Grau - Agnès Aguilera Ignasi Anguera - David Arias Sara Bella - Mariana Mortans Núria Peguera - Marta Iglesias Patrícia Llorent - Rosana Cano Romà Lloveras - Joan Salvadó Xavier Castelló • Joan Caries Sànchez Jaitne Sàbat - Axel Camarasa Paula Calsamiglia - Laura Virtas Ferran Sànchez • Miquel Martin Cartos Ferrer - Katl Frahm Susana Gellida - Anna Gaspar Sílvia Antolino - Patrícia Gàtvez Thais Vivas - Ana Brustenga

0776 0714 1143 1129 1154 0748 0789 0731 0732 0982 0505 0629 0676 0950 0912 0871 0790 1048 0382 0913 0764 0959 0830 1049 0848 0983 0858 0672 0821 0810 0885 0873 0749 0649 0588 0546 1036 1006 0688 0914 0648 0677 1027 0822 0990 0946 1028 0938 0976 0383 0939 0960 0879 0701 0915 1058 0899 0977 0874 0811 0777 1069 0823 1037 1059 0997 1042 0875 0836 0926 0831 1111 0905 0506 0702 0961 0986 0971 0991 0292 0906 1014 1015 0606 0933 0962 1032 1065 0607 1067 0507 0984 1007 0715 0907 0880 0886 0824 0608 0547 0059 1029 1107 0548 0508 1153 0589 0916 0293 0812 0947 0927 1073 0689 0590 0940

0077 0073 0252 0215 0442 0075 0078 0074 0074 0102 0060 0067 0070 0098 0092 0087 0078 0116 0054 0092 0076 0099 0082 0116 0084 0102 0085 0087 0081 0080 0089 0087 0075 0084 0065 0062 0113 0107 0071 0092 0068 0070 0111 0081 0104 0097 0111 0096 0101 0054 0096 0099 0088 0072 0092 0120 0090 0101 0087 0080 0077 0124 0081 0113 0120 0105 0114 0087 0083 0094 0082 0180 0091 0060 0072 0099 0103 0100 0104 0050 0091 0108 0108 0066 0095 0099 0112 0121 0066 0122 0060 0102 0107 0073 0091 0088 0089 0081 0066 0062 0037 0111 0172 0062 0060 0395 0065 0092 0050 0080 0097 0094 0125 0071 0065 0096

518 519 520

Claudia Rodríguez - Sara Barana Vaniah Cano - Marta Maza Arnau Rodriguez - Àlex Balada Lorena Miguel - Sara Murioz 521 522 Santi Arbusa - Jordi Amoretti 523 Marc Quintana - Àlex Martínez 524 Marc Senmartín - Donat Parés 525 Sara Núnez - Alberto Carrasco 526 Eli Mesa - Pilar Ruz 527 Marta Trabal - Mylemme Salazar 528 Helena Brustenga - Marta Hernando 529 Vanesa Aragón - Montse Julià 530 Irene Asensio - Neus Escoda 531 Sergi Gonzàlez - Aleix Morera 532 Laura López - Elisabet López 533 Roger Guzmàn - Javier Àvila 534 Marta Ribó • Maria Corchero 535 Sandra Montiel - Júlia Riera 536 Sara Cortés - Elena Díez 537 Maria Porta - Aitana Martín 538 Esquirol Hidalgo -JHidalgo Cabello 539 Gerard Fàbregas - Eric Robles 540_ Manuel Robles • Jorgeûnoz J&L Jnésjlodríguez • Mònica Vida|__ J>44 Jâbinaj'atau - Laura Ros J 4 ! jyisabeth Polo • Vanesajorres ML Rosa Carceller • Cristina Simón J48_ Esther Garcia - Marta Crusat §49- JWiquel Gistan -Jon^López _ J50 Jàuille Sanz - Javier Parraga J5J_ Marc Montell - Anna Montell 552 Jilai Barba • Eric Ricart 553 Jordi Marquina - SergiqMoreno 554 Anna Soler • Aurora Ballcebre 555 _Gemma Asensio -Natàlia Pàmpols 556 _OJga_Ruiz - Olalla Delgado 557 _ JJunia Zurriaga - Mana Mallorquí J>5J Poj Aldavert - Carlos Medina J5SÍ Elena Albareda • Anna Manes _560_ _Anna M. Escobar - Mariona Royo ML _Mana Díaz - Maria Onate 562^ Marina Romero - Martina Fuster J6JL Ferran Minuesa - Víctor Vila J61 Jvjelani Sierra - Marc Pont 565 Sandra Pérez - Verònica Saez Ü7_ Laia Vidal - Ana Pascual J568 Manuel Ibàriez - Juan manuel Calaset 569 Clara Alejo - Laura Campmany _570 Pau Boix • Dídac Sendra J71 _Jordi Muxi • Víctor Fqrghani 571 Edgar Sotelo - FeJipe_Núr1ez_ Neus Llop - Anna Prat 573 574. 574 Miguel Cuquerella - PepcÂmaj DanielFoncuberta• AlvarLópez _575_ 33- Cristina Royo^- Mireia Acne SJL JSergi Abat -^mau Claramonte J78 Julià Gollner - Isabel Volenweider^ 579^ _David Herrero - Daniel Navarro 580 Marta Serrano - Magda Cerdan David Torres - Jaume Rafel J*3 Marta Munoz • Marta Ballada Maria Navarro - Pau Pérez J85 Lidia Blanco - Aitana Tirado J86 Elena Górriz • Olga Estévez J87_ Jaume Fomell • Pere Garcia Oriol Ferré • Nicolàs Gibert 5K J90 Enric Moreno - Mireia Puente _5J! Sonia Pons - Yasmina Bona J92. Anna Albiac - Arnau Godas Helios Sànchez • Carlos Gómez J94 _Júlja Malapeira - Mariona Farrés J95 Ferran Calventus - Miquel Fígols J>96 Albert Lacambra - Marc Àlvarez _5J7_ Sara Palacios • Laura Serrano J98 Irama Ahedo - Alba Navarro _5» Sandra Martín - Cèlia Pérez J00 David Sànchez • Francesc Parellada J01 Marina Vailet • Annajabregat_ J02 Roger Castellví - Marc Fabra JS03 Aleix Vilardebo - Jaume Benet Núria Guerrero - Gemma Mayol _604_ J05 Aina Ache • Marta Salbado Carlos Gonzàlez - David Miguélez J06 JS07 _Aiexandra Carpentier • Elodie Mulliez J08 Roser Nicolau - Héctor Campos Helena Minuesa - M, del Mar Andreu J09 J 1 0 _Rau^Vàzquez^ Hô^CaryajaL Laura Loscos - Tatiana Alcon _611 6Ji J 612 12 Montse Vega - Fani Asunción J 613 13 Mireia Guerrero - Cristina Maza 614 Eduard Alegre - Güre Miramunt 616 Pol Vidal - Eduard Romea J16 617 _617 Marina Serrano • Mireia Guirado Jj£ _ûi!lemJJoDj^P^scua|âmora J>ü Elionor Joan-Agnès Aymerich JfO^ Jàeorojna Casanova - Patoma Garcia Claudia Guarin - Sílvia Matamala Santiago Cuquerella - Jesús Rodriguez J22 Mar Carrillo - Julià Pujo[ J23_ Iris Clave - Ariadna Juàrez J2£ J25. Fabiàn Velàzquez - Analia Velàzquez J26_ Francesc Modesto - Víctor Cruz J?£ Marta Vives - Olatzyijarino J29 Sergi Hemandez - Eduard Garcia J H ElisabetMainez-JessjcaMajríez J31 Sonia Àndaluz - Neus Murillo Alexis Patour Bona Molina _633_ J35^ Joana Chorda • Ana Campinyas 636 _Adriana Pérez -.Anna Rico J37_ J-aura[Casat - Mariajlibes 638 Jesús Díaz - Jordi Pral _ 639 Irene Humet - Berta Saez _640 Jordi Ruiz - Yolanda Ruiz 641 Jàabriela Vergés - Luna Gonzàlez J43 Jordi Gener • Jordi López 644 jFerran Mestres - Adrià Tenorio

Jü

-M

Jü

N. Cognom / N.Cognom 1008 1090 0630 1030 0631 0632 1002 0963 0438 1020 0765 1009 0972 0153 1021 1045 0964 1025 0992 0549 0791 0703 0837 0609 0490 0491 0825 0525 0036 0472 0887 0459

0107 0147 0067 0111 0067 0067 0106 0099 0056 0109 0076 0107 0100 0043 0109 0114 0099 0110 0104 0062 0078 0072 0083 0066 0059 0059 0081 0061 0035 0058 0089 0057

1086 0142 0235 0047

0591 0356 0766 0315

0065 0053 0076 0051

1093 0149

0750 0316 0664 0509 0460 0384

0075 0051 0069 0060 0057 0054

0751 0080 0704 1082 0799 0688 08S9 0317 0192 0733 0610 0254 0214 0358 0029 0592 0948

0275 0527 0419 0318 0193 0634

0075 0039 0072 0136 0079 0089 0085 0051 0045 0074 0066 0048 0046 0053 0034 0065 0097 0071 0061 0075 0095 0096 0055 0040 0054 0057 0042 0313 0072 0044 0054 0055 0075 0044 0074 0060 0024 0031 0054 0049 0061 0055 0051 0045 0067

0067 0716 0037 0038 0194 0388 0319

0038 0073 0035 0035 0045 0054 0051

0255 0754 0335 0276 0154 0256 0195 0015 0215

0048 0075 0052 0049 0043 0048 0045 0030 0046

0336

0052

0526 0752 0934 0941 0417 0096 0385 0461 0137 1151 0705 0174 0386 0418 0753 0175 0734 0510 0006 0020 0367

Poso. Pen.

645

Francesc Estopa - Víctor Cuadros

0560 0062

646

Cristina Casas • Meritxell Albareda

0320 0051

647

Núria Viftas - Elena Martin

0435 0055

648

Marta Kucharski - Gina Kuchareki

0389 0054

649

Roger Campins - Anna Campins

0294 0050

650

Ismael Sànchez - Víctor Díez

1043 0114

651

Marc Moyano - Cartos Blanco

0611 0066

652

Alícia Díaz - Maria Bautista

0155 0043

653

Berta Sastre - Heura Serrahima

0635 0067

654

Arturo Carrasco - David Fernàndez

0021 0031

655

Anna Costa - Sònia Rombaut

0767 0076

656

Yolanda Bao - Mariona Gómez

0295

657

Alba Aymerich - Maria Monterde

0559 0063

658

Carmen Sierra - Mariana Sebastiàn

0439 0056

660

M. Elena Fraile - Eira Bejarano

0050 0036

661

Victòria Ferri - Aroa López

0097 0040

663

Ariadna Morales - Lídia Canals

0138 0042

664

Marc Fernàndez - Francesc Fernàndez

0528 0061

665

Cristina Udina - Sabina Pérez

0359 0053

666

Jesús david Gutiérrez - David Sanahuja

0068 0038

667

Albert Berrocal - Robert Robles

0987

668

Raül Yuste - Genis Cordomi

0257 0048

669

Joan Soto - Sergi Domaigo

0551 0062

670

Gerard Minuesa - Joe Coe

1139 0239

671

Xavier Esteban - José MarceNan

0511 0060

672

Oriol Cascalto - Bruno Casanovas

0568 0064

673

Albert Martínez - Sergi Casellas

0492 0059

674

Andreu Ares - Juan Valenzuela

0069 0038

675

Elisenda Solé - Núria Giménez

0529 0061

676

Cristina Biete - Olga Sabó

0039 0035

677

Jordi Bella - Ferran Andreu

0051

678

Pedró Prat - Verònica Trinidad

0258 0048

0050

0103

0036

679

José Antonio Simón - Àngel Gutiérrez

0098 0040

682

Alba Rodon - Inés Guirado

0099

683

Dani Zabaco - Javier Garcia

0030 0034

684

Anna Barreda - Cristina Moreno

0636 0067

685

Vanessa Izquierdo - Sara Cano

0637 0067

686

Toni Garcia - Sergio Barrionuevo

1122 0206

687

Mònica Masip - Berta Ribo

0277 0049

689

Natàlia Ripoll - Inma Salemo

0176 0044

690

Bernat Gonzàlez - Albert Reyes

0216

691

Cristina Portarella - Lorena Rudberg

0081 0039

692

Maria Ortiz - M. del Mar Castro

1044 0114

693

Sonia Fernàndez - Montse Sanahuja

1054 0118

694

Antonio Obiols - Pol Andrés

0440

695

Laura Pérez - Elena Vila

0119 0041

696

Beatriz Paton - Mercè Pérez

1083 0136

697

Sergio Navarro - Jordi Manzano

0360 0053

0040

0046

0056

698

German Gallego - Víctor Robles

0778 0077

699

M. Carmen López - Alfonso Regueira

0612 0066

700

Daniel Antolino - Albert Sanjuan

0116 0041

701

Jordi Tirado - Jesús Antón

0523 0061

703

Pau Clemente - Roger Grau

0022 0031

706

Marc Albert - Pere Guillot

0706 0072

707

Ponç Xercavins - Matol Xercavins

0139 0042

708

Ivan Martín - Àlex Bonilla

0278

709

Oriol Romaní - Jordi Murioz

0217 0046

710

Carlos Puig • Juan Daroca

0196 0045

711

Maria Pascual - Laura Serrano

0996 0105

712

Ruben Sànchez - José miguel Mora

0259 0048

713

Helena Matoas - Ester Canovas

0908 0091

714

Estel Asens - Marta Grifol

0197 0045

715

Carlos Parido - Xavier Illa

0231 0046

716

Jordi Soto - Miquel Ros

0390 0054

717

Stefanie Argiles - Irina Cabanillas

0691 0071

718

Denis Jiménez - German Martín

0951

719

Cristina Fusté - Noelia Gonzàlez

0177 0044

0049

0098

720

Ignacio Vivar - Luis Maluenda

1033 0112

721

Pau Costa - David Rodriguez

0665 0069

722

Noemi Espejo • Mireia Cobas

0552 0062

723

Oriol Alonso - David Díaz

0493 0059

724

Laia Sànchez - Núria Ayala

1038 0113

725

Roser Pallisse - Rita Oller

0016 0030

726

Maria Martínez - Roger Negra

0296

727

Tamo Tarragó - Xavier Roig

0391 0054

0050

728

Maria Arranz - Cristina Salemo

0943 0096

729

Sílvia Casanova - Elena Rodriguez

0717 0073

730

Ramon Puignero - Guillem Pérez

0198 0045

731

Manuel Vegas - Georgina Guerrero

0178 0044

732

Vanesa Rams • Verònica Planas

0199 0045

733

Jonathan Basta - Rubén Baeta

0692 0071

734

Manel Bamils - Ignasi Pinyeiro

1039 0113

735

Carlos Amador - Albert Vilardell

0321 0051

736

Gerard Bertran - Ignasi Trabal

0779 0077

738

Aleix Medrano - Cristian Pastor

0482 0058

739

Elisabeth Casals - Stephanie Salvat

0031 0034

740

Bernat Vaque - Pau Lladó

0082 0039

741

Ferran Belmonte - Vicente Gómez

0850 0084

742

Gisela Casas - Sflvia Solà

0666 0069

743

Ivonne Gómez - Elena Castro

0473 0058

744

Arnau Martínez - Miquel Pérez

0237 0047

745

Víctor Pérez - Xavier Mafiosa

0083 0039

746

Carmen Pérez • Jenifer Brea

747

Sara Oriof - Gerard Fígols

1152 0328 0420 0055

748

Isaac Palomero - Jaume Valls

749

Raül Pérez - Pau Blanch

0070 0038 0297 0050

750

Ferran Felius - Alonso Mendoza

0200 0045

751

Olga Farré - Miriam Barba

0156 0043

752

Paula Comesafta - Mireia Granera

0140 0042

753

Núria Casteteiro - Clara Morante

0238 0047

754

Xavier Gómez - Cartes Espanyol

1040 0113

755

Frederic Vergés - Manel Berenguer

756

Clara Gaya - Sandra Escriche

0421 0055 0494 0059

APUNTS

ELS 4 CANTONS Divendres, 4 de novembre de 1994

LA XXXVI MARXA INFANTIL Hi

l i l T I fil

757

Andrea Palacic - Marta Garcia

0100

0040

878

M. del Mar Pérez - Jennifer Portuguès

0141

0042

996

Ignasi Garcia - Javier Bau

0444

0056

1115

Hervé Carpentier - Tomàs Meca

0655

0068

758

Ana Carrascal - Eva Sanchez

0392

0054

879

Onol Ordónez - Pau Dezi

0222

0046

997

Oliver Carril • Rubén Lloret

0207

0045

1116

Carles A. Matanses - David Nicolàs

0432

0055

759

Xavier Castellví - Pedró Robles

0239

0047

880

Albert Sanahuja • Javier Bazalo

0'42

0042

999

Jorge Fernàndez - Enric Centellas

047B

0058

1117

Maria Fatjo - Blanca Riquer

0954

0098

760

Laia Costa - Marc Luque

0422

0055

Rubén Benítez - Mireia Coranti

0614

0066

1000

Gerard Puig - Darek Riba

0598

0065

11ÍB

Gerard de Pablo - Marc Montull

0111

0040

761

Marí cruz Allonso - Milena López

0120

0041

Francesc Buslo - Albert Martorell

0202

0045

1001

Mannà Fustas - Montserrat Fustas

0263

0048

1119

Cristina Canals - Aida Mejía

0307

0050

762

Adriàn Navarro - Martin Deluca

0240

0047

883

Víctor Malla • Eduard Suari

0104

0040

1002

Ferran Prat - Alvaro Rodríguez

0125

0041

1120

Virgínia Nieto - Vanesa Criado

0780

0077

763

Jessica Sebastian • Irene Martin

0279

0049

884

Gemma Munllo - Mireia Mateu

0953

0098

1003

Diana Cabanillas • Sílvia Garcia

0369

0053

1121

Beatriz Canovas - Aiexandra Alavedra

0014

0029

764

Cristina Vila - Lídia Menchen

0755

0075

885

Judith Lafuente - Elisenda Prats

0615

0066

1004

Carme Ventura - Manona Ventura

0126

0041

1122

Joaquin Gàzquez • Guillermo Contreras

0089

0039

765

Guillem Caure - Jordi Figuerola

0201

0045

Laura Gil • Manel CorrJeiro

0282

0049

1005

Daniel Tomàs - Joe. Plana

0043

0035

1123

Victor Acosta • Raúl Montero

0131

0041

766

Mana Benach - Judit Bone

0423

0055

Naomi Valero - Mana Vaiiente

1100

0163

1006

Marcel Molina - Sergio Giménez

0445

0056

1124

Elisabet Franch • Alícia Rodríguez

0112

0040

767

Anna Caballé - Irene Rosa

0462

0O57

Adriana Benedit - Merche Campmany

0161

0043

1007

Nieves Robles - Rosa M Brabo

1147

0262

1125

Miquel Andreu - Xavier Puertas

0781

0077

0260

0048

Onol Julany • Roger Ricard

0203

0045

1008

Lorena C a s c a L o - A m a Barberà

0446

0056

1126

Alba Tarrés - Ester Verges

0209

0045

Fabiola Reyes - Neus Sanchez

0003

0020

1061

0120 0064

768

Carlos Carrasco - David Centellas

770

Caria Mayans - E'ic Mayans

0404

0054

890

Jacooo Escudero - José Manuel Escudero

0303

0050

1909

Pau Sanchez - Lluís Puigferrat

0599

0065

1128

771

Marta Monllc - E'usenda Simó

0337

0052

891

Judith Domingo - David Daura

0052

0036

1010

.orena Ibanez - Mònica Castarn

1066

0121

1129

Ferran Campmajó - Manel Ibànez

772

Abel Cnadc - Josep Clemente

0474

0058

892

Andreu urro - Alvaro López

0341

0052

1011

Nacho de mena - Roger Cervantes

0044

0035

1130

Eva Duran - Azahara Florencio

0579

773

Ana Moreno

Ester Garcia

0860

0085

893

Anna G o T a r - Volanda Xaus

0514

0060

1012

Vinyet Moreno - Manona Moreno

0965

0099

1131

Albert Grau • Enric Ala

1127

0212

Ursula Benet

Marta Cano

0424

0055

894

Arnau Roca • Daniel Fígols

0085

0039

'013

Dani Curto - Joan Navarro

0094

0039

1132

Alberta C f e - Joan Roca

0403

0054

0218

0046

895

Nacho Ga'Cia - Alejandro Benedit

0053

0036

1014

Manel Grau - Samuel Marín

0306

0050

1133

Anna Vives • Eugènia Corchero

1103

0166

0792

0078

897

V'O'eta Ferré - Joana Vicente

0040

0035

13'5

Pere Fonolleda - Ferran Bardolel

0447

0056

1134

Dainie[Martinez^- Óscar Pedrero

0466

0057

1144

0254

898

Víctor Ga'anto - Alejandro Rodríguez

0653

0068

1C.6

Cristina Alvara • Elisabeth Marquina

0398

0054

1136

Fàtima P a j a u j M, del Mar Valdr

049B

005S

0C32

0034

899

Sergic B e r o c a l • Em lio Hernàndez

0851

0084

1017

Gerard Munyoz - Matias Sacnstàn

0063

0037

1137

Francesc Vives - Xavier Martínez

0616

0080

0569

0064

900

Daniel Munllo

0105

0040

1018

David Martin - Oriol Navarro

0324

0051

1138

Toni Català - Carlos Cabrero

0370

0053

0038

901

José M Pérez - Cnstian Parras

1091

0147

1139

Enric^Salvia • Alberto Nogales

0287

0049

Àngel López • Andreu Recasens loaki Ca-va,a

Jordi Alvarez

M a x Marques - Joel Farrer Eloi Ysas

F-ancesc P j | c

778 Caria Ba'O - Xavier Baró 779 Alberta Rebollo 780

Ariu- Riba

C r s r n a He r rero

3071

Aie.anqro G a x i a

78' rprran Ru 7

D..iv..l M-illu

w r . l i Mvi.i

M a p a t.-:yc-

A-na Pahssa

• 84 • 786

Anna Valls

787 738 li,: ^proandez Al*l> I,!' •Oli

.'91

Manuel

. ,K'. R."iO-iq.ie;

Sot „ Feliu

An-a l'P' do

E'17 Broto

Albert Vida

Drt'.id Ayr

- RpDeca B H I

Ar„ Mat ' Monlsprra' L.iur

Ma-::

.'llülí

'•:• . , (•••.•

' ÍI. Fsi.u'tn

..•:rdi Oliva

i a a c de pedro

• FJaniel Saud"vul Mana Gmes Adrià Fe'rer

Uai Naivaiz

G.im Cerdà r

Marta C a - " " • J p a n e " Cast o Mcn!-...- A.JadeL

Aradna Janot

V a ' o a r d a Casas Raq.ir' Galvaz

Morica 3amu'a

L J I S Bermejo - Josep Gimeno

1095

0149

1140

Xavi Suftol • Àngel Ramon

1097

0151

1021

.aia Mateu - Saocra Meli

0944

0096

1141

Bernat Navarro - Onol Navarro

0004

0022

0179

0044

905

Ferran S e r a r o

1060

0120

1022

J.iano Boza • M a x Ouevedc

0497

0059

1142

Alex Martín - Gonzalo Loras

0132

0041

1141

0247

906

Amhoa Dragui - A r n a Sanchez

0464

0057

1023

Aona Màrtir • M Rosa Tambunm

0247

0047

1143

Andrea .Richter - Jessica Reeves

0268

0046

0570

0064

Posa He-nardez - Grela Viilaronga

0246

0047

'024

Xa. e - " i z ó r - sabé Tizon

0002

0019

1144

M. Carmen Cabezas - Palncia Pertihez

0433

0055

0015

1145

Mireia Bosch - Clara Marti

0461

0368

1146

Marc Colver - Marlo Xx

0187

0044

1147

Josep Coll - Anadna Calvo

0793

0078

1148

Adrià Costa • Onol Xx

3666

3065

1149

Eduard Nager - Sandra Transval

026P

0046

1151

Xavier López - Miquel Maitries

0929

0054

1152

Sílvia Martmavarro - Anais Ferrer

0449

0056

Yolanda Rutberg - Aina Pla

0308

1154

0C25

Albert Lasheras - Joananton. Sanchez

301'

1156

3028

Alex Alvarez - Joan Gutiérrez

1157

0039

0026

Roger Messeguer - Anais Messeguer

1158

Gemma Messeguer - ELsabe' Tallavu I

0109

0040

Dam MaO'nez - Onol Martínez

0033

0034

1027

Clara Salvaoo - Natàlia Avarez

0800

0079

Bernat Locez - D a c Gaspar

0106

0040

1028

Pau a Beni - A " a Vosku Ien

0057

0036

91'

915

Patric.a Mal :< \ a t a l i a Martínez

0223

0180

0044

916

Aiex Rjb'O

0532

036t

0053

917

Roge- 5alar--

0852

3237

1030

' h a s G<vana - Lau'a F-aile

0561

0063

0040

1031

Anna C o s t a i u s s a - O g a d e V e e n t e

0284

0049

''.'liçr-a! Lechado àensOroval

924

• j„p."

M Ca-t'ic: l·A.rta B' .!>-

Malta Aogn

Jl.j

Clu ' ijoir.ez Ar:,:i

renez

E'Oy Ma'l.nez

0061

1033

G a b i e l Fcil - Marc Esteve

0325

0051

0084

1034

Alcp-I Centellas - Vicenç Méndez

1125

0207

1035

Anlrp L . G a s p a ' - M que M c c i a

0815

0080

0066

1036

Jo,<" D erez - Dav.d Pere?

0430

0055

C'-icl Ribes - Leonardo Guarin

0736

0074

17.37

Ci stina Pare,a - E s l e - M a r i r

F.a Martin - Mireia Pérez

0342

0052

1038

Ei r Barbero - Fau

0304

Manona Je Ü Aldt-a - Anna Sans

0026

0050

'033

0033

erez

Gen-na Costa • Aicia À'varez

'040

Adelaida Garo a - Laura Alonso

0073

0038

0227

0046

0465 0074

0057 0038

0476

0058

925

Lluís D:ai - Ruge- CavaMe

0757

0075

1041

Agustí V ves - Lluís " e i L

0228

0046

0512

0060

926

Javie- Díez

0343

0052

1042

Eva Pa-is - A e s a r d r a de Vega

0516

0060

1052

0117

927

Sergi Pa-dc

1128

0213

1043

Nestot Saic • R o n a n Goday

0285

0049

1110

928

0175

X.rapr Deon Ji.sep Ala

Lídia Carrorru- ï

Margarida Gómez

0017

0030

1044

Lau'a Grau • Laia Fe-rer

0448

0056

0571

0064

929

Marc Bosser -1 v - p Irazusta

0054

0036

'045

Begcria Raungutz - Nuna Bustamante

0326

0051

0322

0051

930

Lluís Rodrjpui.1,

0143

0042

1046

C r . s t an M a n i r e z - Javi Jurado

1148

0269

0530

Àrn,.t CP!S

0055

0065

0061

L a c a H'l.

0429

0616

I. ".: C i n ' p t e

* a . c' ^uig - A l v a x Da'oca

0596

934

SaivaJn- Rifa

1C32

Naza-et" Balastegui - Argi García

L'i a Castelló - Noena López

0055

0046

Jr-an N . i w ; - • Albert Ballesta

933

Lacra ^-anosco

0083

1136

9047

Onol C a b r a n

0838

0107

M.. : 1 i ; Oreges

0242

Adolf EM*.

Jcf-e • aLn. • Manel M'qael

Laura IgieS'Os - rere Gudzman

M a r u R.ai'i t - A;da G a r c a

C rist/'M * . P ' ' . . I V ns

'029

M'reia Rie-a

Javie' Robips

!>!•)

0207

913

932

Albert P P - P Z • Xavier Garcia

1124

Víctor B-avo - Fri'ic Ruiz

)

914

9'9

0047

0001

Mique „urado - Clara Torns

91C

0241

Sara Garc.a • Aleiandra Carreras

1026

0052 0158 0043 0C68 0098 0068

0426

1025

0287

0338 1098 C5065C P952 0651

912

0149

1150

mma Mcieno - Georgina Navarro

0065

0066

D a n e No a a - David Canascc

1094

0593

0613

v'anps.',,. Sa.ncnez - Costoa Cr-ronas

Patrici Serrano

Neus Carmona - Natàlia Sancho

0106

Laura Riba

O'ial C n v a e z - Jordi Pens

0190 0339

0052

•055

0t18

0219

0046

1'02

0164

1096

'0054

0463

0057

08)3

0030

0678

936 937

0045

1347

E i Gonzalez

L o c o e s Martínez

0127

0041

E m ' a Valenzuela

0162

0043

1043

Ca-onra F e r r é ' - V'rginia Comas

1149

0275

Xuvi B a r e d a - ivan Medina AJr,^ lr n":i

Víctor Iriarte

Olall.i Rodr guez • Cristina Vidal X a v Barpilps

Pablo Urmeneta

0305

0050

0061

003

'04 1 '051

Marc Garcia

van Segura

M g j e l Inesta

Juar Co'doba

0045 0826

0035 0081

Paul Orgales - Aquiles Briega

1162

Xavier Coll - Enc Suàrez

1163

Albert Jiménez • Daniel Sancnez

1164

Clara Ruiz • Elisabet Amat

1165

Carlos Arnal • Albert Perona

1166

Marc Panella - Alvaro Pelleiero

1167

Xavier Pellejero - Jordi Peneila

1168

Andreas Damm - Lucas Amat

1169

Carlota Pérez - Xx Xx

1170

Xènia Jiménez - Anadna Jiménez

1171

Carles Bel - Miquel Cortiella

1172

Pablo Piedrobuena • Axel Gonzaiez

1173

Ludovic Bianco - Cednc Bianco

1174

Eva G r a r t - Paula Vives

0495

0059

'051

ElenaMur. l o - A e i a r d r n Murillo

0064

0037

1175

0041

0035

1353

E isahplb F ' a n r - Gemma Castellet

0327

0051

Dan Cots • Manel Gonzalez

1176

Georgina Rosselló - Anna Diaz

0237

1135

0251

0554

0062

0'88

0044

3517

3063

' 099

3'6'

1134

0228

1121

023!

1115

0188

t'04

0171

1 '05 0'71 0115

OCWO

0019

0030

0782

0077

0533

0CS4

066S

0069

'070

3'24

0090

0039

0149

0042

0720

0073

3453

0056

009'

3039

Ingnd Aveia-'p^ - Anna Marco

0183

0044

1053

Claudi Osa • Xav Asensio

0165

0043

1177

Josep J m p r i - /

Pau Sanchez • Roger Navarro

0144

0042

I054

Airjn Ma'cues - Gisela Rome-o

0128

0041

1178

David Romero - Cristén Baró

0694

0071

1056

C asar t.pçie • O i c l Andrés

0479

0058

1179

Adrià Edo - Enric Andreu

0768

0076

1056

[i.-ivn Grau

0839

0083

1181

Meritxell Santaeulàlia - Alba Mateo

0121

0041

1C57

AberOrotn • Ava-Sarz

0046

0035

1182

Eduard Santaeulàlia - Víctor Fe-rus

0739

0074

0034

1059

, j . . - . Pbo

Altu Famós

0065

0037

1183

Marc P u p l • Marta Pujol

1089

0145

0055

0036

'06::

Sph.isl.a '. - H a c - Anton o Romero

0110

0040

1185

Aiexandra Barvo - Carta Navarro

0092

0339

Vita J'- p :; re - LlL'S Carntce'

0679

0070

'Oi"

P p . r a F o n s - Laura Suari

0086

0039

1186

Ricard Martín - Dídac Martínez

3189

0344

S , , M Alzr'a

X e n a Pla

0205

0045

- ifv

- r a . s Àngels Jai.set - Mana Rosell

0654

0068

0935

3095

...urd Tjsell

Lluís Gordon

0737

0074

1363

Miquel Barcelc - Berna! de Pabio

0328

0051

1187

Roger Plana • Marc Alférez

02'0

0045

Daniel G o T e z - Enc Jiménez

0122

004'

1064

Patrícia Bemad - Marta Ga-cia

0988

0103

1188

Pol Cendrera - Miquel Martínez

'065

Azahara Peiez • Alça Serrano

0264

0048

1189

Alba Solana • Carlota Garcia

0840 0083 1062 0120

'066

Olga Mart'nez - Lucia Pe-ez

1146

0260

1191

Mar Mampel - Helena Garriga

0431

0055

1192

Marc Anstoy • Manel Alavedra

'126 0891

0207

Jo-ge Fetscher

0719

0073

1193

Jordi Sunyol - Ricard Va oro

0801

0079 0026

942 943 944 345

0070

0204

Edurne Arrondo - Núria Arrondc

1161

1137

939

941

0107

Edgar Manjarn

1159

938

940

0151

0393

1010

935

0044

ol C n 'i- ik i

Esteban Barbary

1153

946

Adnà Cuéllar

Anabei - n a i PZ

Sandra Morón

Laura F e n a ' daz Víctor Soocn i

. ' " . e- S món

Mana 5 a i ' - l - ' Z Alba T ili.-.-.-li

Beatnz Co r ral

« n i a Femandez >."u-ia Vives

javier Pral

0394

0054

0298

0050

:'.-.-'C'-s T o r e s - Jav.er Pérez

0881

0088

I4Q

Gialtan P u m a ? - I q a a c o Wr.-I ne?

0693

007'

950

CPS I: Sanaoj/a - Alfons Marquès

0123

0041

I t a Oliva

0220

0046

351

Aitona R^iz - Francesc Aromir

0184

3044

0158

0043

552

xavai Sli".

0323

005!

12.67

0441

3056

V o l a r i a Casadeval - Mire.a Burbat

0145

0042

1063

F' S a A ' t " " s i ' - \ta-tatVas

0299

0050

953 954

l l a n a - Caotcr - .ordi Recorda

0573

0064

-i.'.33

Vanessa oeorerc - E ena Vidal

1131

0223

1195

Istria Barriuso - Nayara Montllor

0310

M C a r r e r Lpcn

0531

0061

955 956

Mart Pp-li'i-.:!

glesias

0224

0043

'07C

Car'ota Valis - Mana B-uma

0329

0051

1196

Albert^Nolla - Pepa Plana

3286 0349

L · i s t r ' a Cordero

0515

0063

'071

Laura O j e s e d a

1145

0256

1198

Adrian Vendrides - Maleo Fumero

' u '5

3'28

Marta Sanmarti

0667

0069

1372

Mate Bartual • Xavie-Manjann

0208

0045

1199

Jordi BanqueKs - Andreu Mont

1140

0244

- C'istma Fernàndez

NiOU'.al

adeíp.'a: • Anna Tomàs

C A ia R í " i

Ma-' P'ecabaPna

Neitaja Gaxia

S'.cia .3.i"!a:orps Abert F j e . i

V nar

Solo

Víctor Torras

Car os G . r r a

Grela Sara

Oscar Goozalez

Ca'les E i a s

hUna Mi a-i

-eerc

Ei saoet'i Fetscher

saac To-ras - Fau Sohe

Noemi Quesada

0089

0477

0058

0652

0068

Anadna Carnet - Lüia Esteban

022!

0046

0225

0046

1073

Arartxa Ba anya - Natala Hidalgo

0156

0043

1200

Neus Goyeneche - Andrea Marti

ü 7 Ü3

0072

Futura Marllr.r - Marta Mcrales

0594

D06Í

V ir na Esp nach - E'isabel Gomar

0283

0049

1074

Aleix Sarder.y - Xavier Sa'deny

0075

0038

1201

Jordi Caballero • Eduard Pinto

3451

0.35Ó

J.'b Vives

0300

0050

David C L 1o - Onol Carreras

0597

0065

1076

Jord Bas - Po' Barde

0007

0024

1202

Xavi Amat - Pol Garcia

'113

3'81

0181

0044

..i:a.i T y - e s - Eva R v e r o

0496

0059

1077

Marta Giner - Jer fer Bad.a

0399

0054

1204

Mònica Gómez - Ignasi Sols

0047

0035

0301

0050

O-v ar Cm - Nicolas Gómez

0042

0035

1078

Ardrea de la To-re - Eva Torrents

0167

0043

1205

Elisabet Llobet - Lucia Robles

0670

0069

Icnaci.: A ü"so - Mana A onsc

0182

3044

i ' m . 11 I;:PZ

0366

0053

1079

0347

0052

1206

Miquel López - Ricard Codina

0048

0335

[idiaC"ez

0756

0075

Cai p " ; . p-Jp-i: - Carles Cabrerizo

0707

0072

1080

Carlos Suay - Arnau Giol

0265

0048

1207

Jordi Cuartero - Marc Domingo

Z229

1046

D a n e Bret - M nam Cabanas

0735

00^4

Anap. Or L-ig - Mireia Angles

0018

0030

1081

0405

0054

1208

Andrea Duane • Yolanda Xx

0866

3036

'gnas. V/adesau - Oriol Ribes

0159

13043

Migup' Foonguez - Joaquín Brustenga

0718

0073

1082

M a x Cascaies - Sergi Martin

0400

0054

1209

Lucas Duane - Gerard Sallent

0371

0053

Susaoa Iglesias - Jenniter Fiores

0427

0055

Eioi M'prencio - Pau Orgales

0574

0064

1083

Marta L'atjos - Jal.a Mantane

0639

0067

1210

Natnan Eisele - Alexis Hill

0133

0041

Neus Vaidiva - Emma Valor

0978

010'

l·laof

3i_ira - Gbillem Salas

0226

0046

1085

R a u Mu-enc - Cnslian Gómez

0533

0061

1211

Bàrbara EiseJe - Joana Pérez

0058

0036

Cristina Casanova - Raquel Hernando

0243

0047

Help ia A'iyp - Munel Prieto

0056

C036

1087

n a n e s e c ' . a v a r o • Nacho Lobera

0680

0070

1212

Eduard Anguila • Robert Hèlices

0114

0040

0160

074<

_ j a Saez

0072

0038

1089

Roser Pibe - Marta Alies

0076

0038

1213

Albert Casas • Ivan Kawolinsi

0827

0081

Marta Gumar - Anna Pérez

0023

0031

1090

O r d i uordan

0129

0041

1214

JordiObis-Didac^Massana

0115

3040

Mana Vives - Jenny Tejedor

0027

0033

1091

Joana Casteleiro - Marta Sallares

0480

0058

1215

David Comellana - Marc Martínez

0093

0039

Jaume Albareda - Pau Comi

0163

0043

1092

Julià Pons - Mana Gaya

0553

0062

1216

Jordi Gonzalez - Oteguer Sarroca

1057

01'9

Juan Fco. Granados - Juan Manuel Olailo

0062

0037

1093

Laia Bayo: - Noelia Orobitg

0738

0074

1217

Xavier Domingo • Nil Sarrado

0740

0074

Pere Pla - Quim Gómez

0108

0040

1094

Mana Medina - Mireia Ororo

0401

0054

1218

Sandra Ribera • Ariadna Martínez

0452

0056

Janet Masfarne - Judith Pison

0164

3043

1095

Anna Borràs - El.sa Garcia

0266

0048

1219

Njell Muriol - Ricard Martí

0346

0052

Lidia Andújar - Glona Gallego

0124

0041

1096

MelmaBehjrce

0640

0067

1220

Berta Alsina - Melissa Caballero

0028

0033

Berta A g r a T j " !

A ben Colmenero

0638

006?

1097

Sandra AndaiLZ - Aiexandra de Eransquir

0890

0089

1221

OuimJJguyen - Nacho Masbaga

0656

0068

Angei Pecuena

Enc Sàlvia

0'46

0042

1098

Laia Amorós - Elisenda Expósito

0087

0039

1222

David Gil -JSergk) Garnga

1132

0225

Car PS Ma.'Orgji - Raül Pulido

0428

3055

1099

l'ene Garcia

0402

0054

1223

Alba Balada - Laura Riqueime

0230

0046

Berna' J P U P - Xavier Martínez

0185

0044

1100

E s m e ' P a n c i c - Leire Iglesias

0150

0043

1224

AJice Coll - Jesse Mullins

0372

3053

Varessa Castas - Sara Sanchez

0147

0042

1101

Ingnd Matec - Chnstiane Gollne'

0577

0064

1226

Tubau Ricard - Enric Bayol

11'4

01E'

Nena Mas

Ester Saerz

l eopcldo G c m e r a e s

V e t : i S o a - Xav Mora i q r i j Gor'/a.ez

852 853 854 355 856 857 358 «54 860 361 962 863 864 365 366 868 869 870 871

1020

0089

0049

Or'o V lapiana

C . i ' i i - Sanlr^

est

0173

0889

0280

;

A-t - M ' F i i - '

330

1108

Daniel Alvarez - Roberto Marín

Prv C e n l e l e s

P.ili- rta"·:F,

[

Mar Llobet - Ji. ia CaTipmany

904

Murr Cabestany

•>

Dar» Nunez - Dani Crganero

0058

0048 0055 0039

A - a Deluca

A.;*-t F

1019

0063

0261 0425 0084

Anna G

0066

0475

1016

F r - r a r Poca

0618

0560

Be-nal Mir

,,J.F.

RocCodo

903

A».e Cutillas

7S2

Cnstma Garcia

S'ivia Ribo

Emm Calonge - Pere

Salvaoo

G.i'da ^ p ' a n •-'"p iiar:^

963 964

Sandra Menoyo - Cristina Majan B e a f z Morales - Nana C o r d o Georgina MiNet - Sara CuadnHero Na/m T a r e s - Marta Manyoses TheoMe:>a - Alexis Cogul Guillem M a n r e - Pau Creixell Carolina Ortega

Cristina

Alex Wa.di:e 'a • Car\es

L agunas

0395

0054

0244

0047

0814

3080

0362

0053

0513

0O60

0363

0053

0102

0040

0060

0037

0281

0049

973 974 975 976 377 978 979 980

Casas

Ignasi Sola • Xavier Gallego Lara C'Odo - Clara

lasalle

Lluïsa Tomàs • Laura Serra Anabel Estévez - Carmen

Caro

Sara Fernàndez - C'istma Aguilar Alex Marquina - Pedro Marquina j a v i Terrones - Marc R-tare Aieiandro Alvarez - Carros Va:e'0 Isaac Jurado • Gerard Cais Anadna Maslerrer - Victoria Aznar Marina Tuseli • Neus Tusel! David L i r ó - Damian Chatano Marta Allende - Isabel Vicente Roger del so - Fredenc Romea N e j s M 'la

Rcseta Martin

Aaron de Ld'razaoal - Jorge Gallego

0364

0753

,j"

•18.i

336 L

.'05J

0396

0054

0262

0348

385

0572

0064

986

384

987

G U . lem de Pablo

Elisenda Bosch

u y o T *.as

Barba'a Sendino

ngnd Sumanoca - Marta Castepn

Orio'Alegret

Eloy Martínez

Esioer Oliveras

tvura Gnve - Laura Alegre

0367

0053

1102

Mana F.gueras - Eleonora Braille

0344

0052

1227

Laura Marinez - Anna Homs

0308

0050

EstP' Bote - Diana Blanch

3136

0044

' 103

C'a'a M a r ' n

1142

0249

1229

Mar Palau - Ainur Camps

3453

0356

Dame Casaueval • Josep ^amesa

00'2

0029

1105

Clauda P a z - Raqi.p .eiva

0267

0048

1230

Marc Ginés - Pol Jiménez

0966

0099

Xavier CPIPZ...- - Marc Llardent

0368

0053

1106

PaL Vazcuez

C e n i Mart nez

0024

0031

1231

Sílvia Martín - Aida Garcia

1118

0194

AlbertoCapila

Sergi Roger

M a r , ; Vida'

0103

0040

Lcrena A q p i r p - isabei Vila

0575

0064

1'0

0270

0048

1232

Sílvia Moyano - Laura Penalver

0832

0082

0595

0065

988

Lu s .On'lar - Luc-a Joglar

3025

0032

1108

Ama Balada - Marc J o p i s

0095

0039

1233

Mònica Moyano - K>ra Gené

1130

022!

0340

'3052

990

Virgínia F e - n a n l p / - Crislobal Ruiz

0576

3064

1109

Alexanora Garcia • Sasana A'fonso

0168

0043

1234

Jaume Castellet • Joan Castellet

1133

0227

0302

0050

99!

Alícia G a ' r i a • Mp-UxellBou

00 ' 3

0029

1110

Sergi Pujol • Pau Esca:

0578

0064

1235

Luis Carreras • Alvaro Sentpere

1138

0237

1053

0117

992

Ana Barberà - C ' a i a Benain

OMd

0042

1111

Marc Sampe'e - „ o i d i Montserrat

0130

0041

1236

Carlos Masbaga - Anna Masbaga

C617

3066

0397

0054

993

D a n e ! Fe-nardez -1,'.,re' Romero

0928

0394

i ! 12

G e n a RiZúS - Ana V o r o i

0345

0052

1237

Guillem Foix - Josepmana Ga'laroo

0211

3045

0443

0056

994

Francesc Oro

0236

3045

'113

Xave'PÇ-PZ

0083

0039

1238

Cristina Rubio - Damei Lechaao

0377

3036

0245

0047

995

A·Jr.and C a b e c e ' a "

0005

C023

1114

Manso - a c n • F l s i b e t R o o r i g u e z

0248

0347

J O L I I Seaa Vam

VJa

..oar. Recasens

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL Cap candidatura es presenta a la junta del Club Muntanyenc

ÍlÍ(*ÍRSdNATGE

Maria Baeta Ramon «Tot el que surt per la tele és mentida», diu Maria, una santcugatenca d'onze anys que va quedarfinalistad'un concurs del Club Súper 3, de TV3 MONTSE SANT

• Centre.— La Maria té onze anys, estudia al Pla Farreras i ha descobert per primera vegada els entrellats de la televisió. Ha estat finalista d'un concurs de TV3, el Mega Flash, un concurs de preguntes de caire cultural. —«M'agraden molt els programes del Club Súper Tres. Sóc des de fa temps sòcia del club i sempre escric moltes postals per als concursos. Vaig enviar una postal i va passar molt de temps, però un dia em van trucar i van dir-me que si volia podia fer la selecció i portar-hi un amic. Hi vaig anar una tarda i em van escollir per concursar.» —Què va passar després? —«Ens van donar una adreça, que era del lloc on fan el programa i que és l'estudi de la Trinca. Allí hi érem tots els nens que havíem de fer el concurs de la setmana. Jo pensava que cada dia el feien en directe, però no. En un matí i una tarda fan tots els que surten en una setmana.» —El vas trobar un concurs difícil? —«No gaire; totes les preguntes eran prou fàcils. Només no sabia algunes preguntes de matemàtiques perquè encara no les havíem estudiat a classe. El que em feia més por i em posava més nerviosa era prémer el botó a temps per poder contestar la pregunta.» —Com va ser el concurs? —«Estàvem tots junts en una habitació i després ens feien entrar al lloc on hi havia les cameres i ens posaven unas caçadores de l'espai, però no eren gruixudes com sembla quan surten per la tele; semblaven com uns anoracs de plàstic finets. Ens feien asseure en unes cadires i gravaven el concurs i els que passàvem a l'altre dia ens havíem d'esperar una estona.» —El plató era com t'imaginaves o vas trobar les coses molt diferents? —«Eren molt diferents.

• Sant Cugat.— El passat dijous dia 27, data en què es va tancar el període per presentar candidatures a la presidència i la junta del Club Muntanyenc, no s'havia presentat cap llista per dirigir aquesta entitat, que té més de 2.200 socis. En no contemplar els estatuts del Club aquest circumstància, la junta actual i la junta, escollida per sorteig entre els associats, que ha seguit tot el procés electoral, van decidir mantenir la convocatòria d'assemblea extraordinària pel dia 16, en què es decidirà el futur de l'entitat. Eduard Soler, president del CMSC, ha manifestat «que la junta actual no vol continuar en el càrrec i si fa falta es tornaran a convocar eleccions» després del dia 16, data en què s'espera que assisteixin força socis i sòcies a la Casa de Cultura. Una setmana abans, el dia 9, es farà l'assemblea ordinària, en què la junta sortint farà balanç econòmic i de l'activitat que l'entitat ha fet durant el 1994. /F.C.

La Societat Coral la Lira reprèn els assajos Maria Baeta, amb el guant del Club Súper 3 i la camiseta del concurs. Foto: J.A. MULA.. perquè vam veure tot el que fan servir per fer el programa del Força Barca. Allà on érem hi havia les cadires —Un llibre: Els llibres joc, sobretot els per a tota la gent, els de-Nom: Maria Baeta Ramon. de la sèrie Tria la teva aventura. -Lloc de naixement A Sant Cugat. corats i totes les disfresses, —Una pel·lícula: Indiana Jones y la última però las caretes estaven -Data de naixement: El 9 gener de 1984. cruzada. guardades en un altre lloc -Professió: Estudiant. Estudia 5è al Pla Farreras i 3r de flauta al Conservatori —Una música: La cançó del Club Súper perquè no es fessin malbé 3. i no les vam poder veure.» Victòria del Àngels de Sant Cugat. —Dius que t'agradaria -Afkions: «Jugar amb les barbies i inventar —Què vol ser de gran: Directora de cinema o mestra. ser directora de cinema històries, sobretot de cinema». quan siguis gran. No t'agradaria treballar a la televisió? —«No, m'agradaria molt Només hi havia unes cadires les preguntes era un senyor hom feia bona cara. A més de rodes com les de despatx que tenia un ordinador al a més, vaig conèixer molts més fer pel·lícules d'aveni uns cinturons prims que davant. El que es veu per nens d'altres llocs que també tures com les de l'Indiana hi concursaven. Va ser molt Jones. Però em penso que semblaven els del cotxets la tele no és veritat.» dels nens petits, i el Uoc no —Què és el que més et divertit. A tots ens donaven seré mestra perquè també semblava una nau espacial, va agradar d'aquesta expe- unes samarretes del Mega m'agrada molt. Sempre jugo Flash i, com que vaig gua- a fer classes amb les nines com es veu per la tele. Era riència? com una habitació més gran -«Sobretot em va agradar nyar i vaig ser semifinalista, i els poso deures, però tami plena de llums, però el molt la gent: era molt ama- em van regalar un rellotge bé m'invento pel·lícules. També m'agrada molt estudecorat és un paper blau ble i mai no cridaven ni s'en- del programa.» i no hi ha estrelles pintades fadaven. Ens van posar tots —Saps quins programes diar música i m'agradaria tocar molt bé la flauta i el ni tot allò que es veu per junts en unes cadires i ens es fan en aquest lloc? la tele. I la veu que feia van explicar les coses i tot—«Sí. El Força Barca, piano.»

«Voldria ser directora de cinema»

Actuació del Coro Polifonico de Varzo Castanyada flamenca del CPA • Sant Cugat.— Convidat per la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, el Coro Polifonico di Varzo va visitar Sant Cugat el cap de setmana passat. El dia 29 va actuar al Monestir conjuntament amb la Coral Joia d'Alella i la del mateix Club. El cantaires italians van aprofitar el viatge per visitar, a més de Sant Cugat, també Montserrat i Barcelona. / F.c. / Foto: MANÉ ESPINOSA.

• Sant Cugat.— EI Centro Popular Andaluz va celebrar dissabte la seva tradicional castanyada flamenca, en què no hi va faltar ni el ball ni el cant flamenc. Gabriel Ruiz, president del CPA, va manifestar que la festa és un intent d'unificar coses catalanes com els panallets amb el folklore andalús i va destacar la presència de santcugatencs no andalusos a la castanyada./J.M.v./Foto: ME.

• Sant Cugat.— Dilluns vinent la Societat Coral la Lira reprèn els seus assajos a locals del Club Muntanyenc. Aquesta entitat, que té més de 112 anys d'història, aplega un grup d'amics que van des dels més històrics als joves que s'hi han anat incorporant els darrers anys. Sota la direcció del mestre Andreu Recasens, la Lira prepara bàsicament les caramelles que canten per Setmana Santa i el concert que en benefici de Mans Unides es fa conjuntament amb la resta de corals del municipi. La vintena de cantaires que reuneix la coral, que es troben cada dilluns a les 10 del vespre, pretenen conservar una tradició al municipi que gràcies a ells no s'ha perdut als llarg dels anys. Els diners que recullen amb les seves cantades els serveixen per marxar plegats, per la segona Pasqua, a fer turisme i passar-ho bé. El maig passat van anar a Morella i Peníscola./FC.

Un ball clou la Setmana del Jubilat • Sant Cugat.— Unes 150 persones van assistir diumenge al ball de cloenda de la Setmana del Jubilat del Casal d'Avis Sant Cugat. J. JJunelI, president del Casal, es va mostrar satisfet de les activitats realitzades durant la setmana, tot i que va insistir que no hi havia prou pressupost per fer altres activitats. Iiunell va destacar el suport que el Casal rep de l'Ajuntament. /J.M.v. / Foto: J.A. MULA.

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS

1:1 grup P c p s i c o L " \.i vaptivai grans i menuts h i n M \ M Isl'INOSA

Grans i menuts participen en la castanyada infantil m C'cntrt. I ncs ISO persones, entre pares. nenes i nens es van aplegar davant l'escenari que el grup d'animació infanti i'epsicolen va muntar a la la plaent Octavià. Passaven uns minuts de les sis de la tarda del dilluns 31 d'octubre quan els tres mera-

LLS 4 CANTONS , Divendres. 4 de novembre de 1W4

bres de Pcpsicolcn van eomonc.ar el seu espeetaele Murniniançu. Tots els nens que omplien la plaçi van aplaudir i van cridar tot gaudint del dinàmic espectacle que estaven presenciant, una castanyada infantil que va organitzar l'Ajuntament. .l.M.v.

H o r i t z o n t a l s : I . - Que estan en el període cle la vida que segueix la infància i precedeix l'edat adulta. 2 . - l l e i x a . Facultat de raonar. } . - Ciutat d'Italia que ha donat nom a un vi. Individu d'un poble originari del Titicaca que e s t e n g u é el seu imperi h'ns a Xile. Peret la necessita per ser perfet. 4 . - Acaba roig. Apèndix tígid, filitorme. que presenta l'espiga de blat. A r g o . 5 . - Ara. Segon. 6 . - Nom d ' h o m e inver tit Líquid u n t u ó s . Extens ter reti) de sorra cobert de d u n e s que c o n s t i t u e i x e n a l i n e a c i o n s niés o m e n y s r e g u l a r s . 7 . Proinple a c o m p r e n d r e les coses Qualsevol mitja o substan eia destinada a guarir. 8 . - Ocell, al revés. Individu d ' u n p o b l e p r e - r o m a establert a la Cerdanya. Consonant d'aire, 9 . Mil r o m a n s . Capital del Pern. Vent que en aquesta ocasió butà al revés. 1 0 . - Paula del Ter. Bena. gasa. ete., que es col·loca damunt una ferida. V e r t i c a l s : I . - Objecte de llauna. per apagar ciris. 2 . - En un per tres es en un moment Morat clar. P r e p o s i c i ó . 3 . - P e r s o n a q u e h o m reté con) a p e n y o r a a m b aluuna finalitat. Lugo.

-1mm

(1IRM 1

10 11

1 2

-\- -

5. 6 1

7 8

9: 10j

4 . - En la tradició popular, esperit malèfic de V i i r e i de l'aigua, de baix a dalt. Xeix. al revés. 5 . Article. Interrogació e m p r a d a c o m a figura retòrica. 6 . - C a p girat m u n i c i p i selvata. Litre. Peix c o m e s t i b l e molt apreciat. 7 . - Cantador. Sigla de l'oest. 8 . Sigla de l'est. És n e c e s s a r i . El que fa set. posat d ' e s q u e n a . 9 . Espinavessa. al revés. Repertori de t e m e s . 1 0 . - La teva. R al re-

vés. Titani, a revés fre ginart .

i I I . - So

lisody m'S'-'ol vu.i nia'l j \ -•(, y lil.u.V) V " - · S ' l · " " u · , a ' l ' " 1 n - ' i ÍJ':1 'lO !)!l-'«í .U)|V - " ' l í v - ' S JV l'is.^v S - ' f H ' " " I PSV -( ">;N '"ll-^'d " T

siu.i.^s.nDpY _•[ :s|P)uoz)j.ioi| oj.->n|os

R. SOLER

1 a subhasta \ a fet omplir de gent la Casa de Culliua. 1 >u- M \Nt ESPINOSA

L'any que ve tornarà la subhasta cTart contra el càncer • Sant Cugat. I.a junta de Barcelona de l'Associació I spanvola Contra el Càncer ha t'et una valoració molt positiva de la subhasta d'obres que es va fer el cap de setmana passat a la Casa de Cultura. L'obra mes cara es va adquirir diumenge: es van

pagar 355.OOn pessetes pet un oli de l'artista Joan Josep TharraK La presidenta de l'Associació Espanyola Contra cl Càncer a Sant Cugat, Marta Marti de barres, ha manifestat que la participació dels santeugatencs en la subhasta "ha estat molt positiva»..'J.M.v.

I f^

(ilRALT

j . i-:sc i D P K

En aquesta sopa hi podreu tronar el nom devuit estats de sii|x'rf icie interior als 500 knr.

B A R B

N C

S M

D O

Blanques juguen i guanyen Camacho-Martine/. Cuba, 1992.

± S i

&B&:

iMiiiiA's.i|[.npv.>s'"•'»'i»<l\I 'tfxiopuv "il|r\fi i \'íiut:[\ <ms" 'í'potí.^-if > 's( iprqjPfj :oon|<is;

'+<Pí<r£'VIH+d*V í 3 M I K 1.9(1 > :.1AX V i . ( :x*V +J.8X Z ! V*V H 9 3 I -"P"}'*;

Cl RAI 1'

I Ml't )RTANT CU ."I Al DE CATALUNYA En temps dels romans es deia <• Baetulo»

lulio Hi isn. del Rot.uv Club. amb Andreu t M U I I I n u n d o Min

E:l Rotari Club finança la calefacció de la Llar d"Avis • Sant Cugat. La Llar d'Avis de la Parroquia va rebre de mans de Julio Hriso. director del Servei a la Comunitat del Rotatv Club Sant Cugat, un xec per l'import de la instal·lació de la calefacció, cl dimarts IS d'octubre en un sopar ordinari. Us in-

tegrants del Rotary Club comparteixen els objectius de servir la humanitat, de practicat i ilifondre en totes les activitats normes tiqites inspirades en els principis de la llei natural, i de promoure la bona voluntat i la pau entre els homes, .i MA

S'ENCANTA VITRE (no gaire

fi)

0111111)'.U·'ÍM'KIIUP·.IH.I.IAO'P'MI v.i.sjv.isn.s v\(nvavH:,.,!™i|>s

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de novembre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó d e TOnce Sorteig de dimecres, 2-11-94

37341 Número

Premis

37341

2.500.000

7341

50.000

341

5.000

500

100

Sorteig

EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert Alfons Sala, 23, baixos homes - dones i nens DESCOMPTES 3a edat i carnet jove Tel. 675 16 51 Sant Cugat sot

Dimarts, 1- 11-94

00000

Dilluns, 31 10-94

89603

Divendres, 28-10-94

53362

&*S

•*!,.'>* rs

ENNUVOLAT

ffò

1UM

TEUPfSTA

PfWIA

sant

*-i *-i •—m

Sorteig

——

Núm premiat

Dimarts, 1-11-94

490

Dilluns, 31-10-94

307

Diumenge, 30-10-94

447

Dissabte, 29-10-94

053

YENTMO0£fU7

Països Catalans

&NTFOHT

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Castelló de la Plana

Eivissa

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

Fornells de la Selva

20,5

Girona

Lleida

La Molina

3,6

Palma de Mallorca

Perpinyà

19,6

El Port de la Selva

21,5

Puigcerdà

3,5

Ripoll

3,5

Roses

Sant Adrià del Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu de Guíxols

St. Privat d'en Bas

18,5

St. Pau de Seguries

Sta. Coloma de Farners

11 14

SUA

Af#U$$AM

IMHEJOL

33S

MAftíGASS*

\AJL/

mf< GROSSA

Sorteig de dimecres, 2-11-94

4-5-7-8-9 14-16-17-20-21 29-34-40-44-46 48-50-54-62-67

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 29-10-94 28-33. C-45 R-4.

Encertant:

Pessetes

1 de 6

223.716.528

12de5+C

3.857.182

314 de 5

294.816

17.208 de 4

7.621

319.701 de 3

869

Sorteig de dijous, 27-10-94 9 - 15 - 27 - 32 - 47 - 49. D8 R-6. Encertants

Pessetes 41.837.853

7jie6 7de5 + C

8.656.107 214.868 6^539

Jtó4jjeJ 26^256 j 3 e 4

442.326 de 3

822

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 2-11-94

30- 31 -36 38- 42 -49 Complementari

15 Encertants 0 de 6

Pessetes 354.642.033

0 de 5+C

566.323

12de5

39.328

585 de 4

2.258

10.324 de 3

466

Bonoloto Sorteig de dimecres, 2-11 -94

13-28-39 Complementari

Reintegrament

Es pon 17,36(solaf) 18,36(oftà/j

1 6 , 4 3 (solar) 17,43 <M*Q

• Temperatures d'ahir

Súper 10

2-6-9-18

Es pon

rïrV'SLUDt

UAAftMt*

438

Surt 0 7 , 2 6 (solar) 08,26 roft*9

aottiNA

Sorteig de dimecres, 2-11-94

Surt 0 6 , 2 6 (solar) 0 7 , 2 6 (oficia/)

NÍU

1? Trio

•

CLAHUUES

f22»

Núm. premiat

.••«/

éà

•0-

Màx. Min. 18

Sta. Coloma de G.

Tarragona

Inestabilitat acusada

València

Temperatures suaus i ambient tapat i plujós a totes les comarques catalanes GEMMA DORC'A

• En el mapa meteorològic previst per avui s'observa com la depressió de 995 mil·libars que es troba situada pràcticament sobre Ics illes Britàniques abraça sota cl seu radi d'acció els Països Catalans. Els sistemes frontals escombraran les comarques catalanes de ponent a llevant a mesura que avanci cl dia. Les precipitacions seran generals i a les àrees del Pirineu i prc-Pirineu podrien ser moderadament intenses. Els vents seran càlid del quadrant sud per la qual cosa les temperatures es mantindran suaus. Freqüentaran les boires i la visibilitat serà reduïda. A les comarques gironines el dia serà tapat i plujós. Els ruixats més intensos correspondran a les àrees de muntanya on podrien podruir-s-hi algunes tempestes amb un fort aparell elèctric. De matinada sovintejaran les boires. Els valors termomètrics no experimentaran canvis.

Mestral i Gregal

da. Els vents del sud s'intensificaran A la Catalunya Nord la nuvolositat estarà molt desenvolupda. El dia serà gris, plujós i boirós. Els valors termomètrics es mantindran suaus. Al País Valencià sovintejaran els núvols de tipus baix. els bancs de boires i els plujims. A les illes Balears la inestabilitat i el risc de ruixats augmentaran a mesura que avanci el dia. A tot el litoral català els vents seran moderats amb ratxes fortes del quadrant sud. A la mar hi haurà marejol i freqüents àrees de maror.

vÏÏFl

Pon** - ^ j j ^ * " " Ltavars

Cap de setmana variable

Al Barcelonès i al Vallès occidental la inestabilitat també serà acusada. Les precipitacions seran generals

Sorteig de dimarts, 1-11-94

però en conjunt d'intensitat dèbil. Les boires seran denses i persistents per la qual cosa la visibilitat serà reduï-

La inestabilitat disminuirà progressivament si bé el risc de ruixats es mantindrà elevat a moltes comarques catalanes, especialment les del nord-est. La humitat ambiental tendirà a disminuir però de matinada encara freqüentaran els bancs de boires. Els valors termomètrics minvaran.

Estat Espanyol

Màx. Min.

Bilbao

La Corunya

Granada

Madrid

Santander

Saragossa

Sevilla

Toledo

Valladolid

Món

Màx. Min.

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Brussel·les Buenos Aires

4 12

El Caire

Ginebra

Lisboa

Londres

Los Angeles

Mèxic

Miami

Montevideo

Moscou

Nova York

Paris

Pequin

Quito

Rabat

Rio de Janeiro

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

Washington

4 - 6 - 8 - 3 7 - 43 44. C-33 Pr8. Encertants 0de6

Pessetes 33.861.372

—

0 de 5+C 19 de 5

789.203

1.556 de 4 33.771 de 3

_4.360 400

Sorteig de dilluns, 31-10-94 _ 2 -J52 • 3 2 - 42 -44 -ja^C-IS R-8. Encertants

_ _

_0dej> _ 0 de 5 + C

;H>_de_5

Pessetes

19.937.582 —

V43V416

_2:123_de4_

4.575

44.663 de 3

400

• Àries. 21 març-20 abril —Procura descansar tant físicament com psíquicament. No és una bona època per a prendre decisions.

• Cranc. 22 juny-22 juliol —És probable que tinguis petits problemes de salut, que que et donaran petits malestars.

•Balança. 22 set.-22 octubre —Podries tenir problemes amb algun company de feina. Mira d"evitar-ho, ja que fa dies que ho veus a venir.

•Taure. 21 abril-20 maig —Postposa l'inici de qualsevol projecte important, ja que podrien sorgir problemes difícils de solucionar.

•Lleó. 23 juliol-22 agost —Deixa per més endavant aquest viatge que havies programat, ja que et podria donar alguna sorpresa desagradable.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Hauries de cancel·lar els compromisos d'aquesta setmana. Les decisions que prenguis no seran les més encertades.

•Verge. 23 agost-21 setembre —La teva economia continua al fons de l'abisme. Procura no gastar més del que sigui indispensable.

•Escorpí. 23 oct.-21 novembre —La teva vida familiar es pot veure trasbalsada per un petit problema. No hi posis mes llenya. • Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Passaràs per un moment difícil en les teves relacions personals. Vés amb peus de plom.

•Capricorn. 21 des.-I9gener —Has passat una temporada, bona q\ic es pot espatllar si no ets capaç d'evitar les tempestes que s'acosten. •Aquari. 20 gener-IX febrer —Les relacions amb la teva parella es poden veure perjudicades pels comentaris d'un familiar. • Peixos, 19 fcbrer-20 març —Evita els riscos innecessaris, ja que qualsevol problema pot trencar el teu benestar.

S A

I V

«III S/TNT CUGAT ••

TOTA UNA EXPERIÈNCIA

NIT FANTÀSTICA "94

Amb motiu del nostre Segon Aniversari, Cinemes Sant Cugat et proposa una nit molt especial... una Nit Fantàstica de Cine amb la projecció de 2 pel·lícules en Versió Original (subtitulades), pel·lícules de gran èxit al darrer Festival de Cinema Fantàstic de Sitges '94.

ONLY YOU

THE MASK Dirigida per Charles Russell i guanyadora del Premi als millors electes especials a Sitges V4.

Dirigida per Norman Jeuison i protagonitzada per Mansa Tomei i Robert DowneyJr.

Nit del 12 al 13 de iNovembre a les 0,45 h, ACCÉS A LES 2PEL.LÍCULES + BUCKET DE CRISPETES + SORTEIG DE REGALS = 600 PTES. CENTRE CULTURAL SANT CUGAT - Plà d e l V i n y e t s/n - S a n t C u g a t d e l V a l l è s - B A R C E L O N A

Al s e r v e i de l ' e s p e c t a d o r

p\ s s s s a E s s s s -*

lluir

-•mil'.

Aiirwu·, iiiinuwuliils

Diu il< I rsprt lutluí

Cunit I d'eslutliuiit

Ihs, utiipit*. mr\ ^uui\ (>^ ü.

Rcsnva Irlelun

Cunit'l Vinc

\eiiilii uiilKipuJu

l'uiniinenl iimb itux'c/n cici/ii

Servei l'op-Snuel.

Inf'oiinuein 24 li tel. 405 22 22

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1994

ELS CINEMES «Asesinos natos» Director: Oliver Stone. Intèrprets: Woody Harrelson, Juliette Lewis, Robert Downey JR i Tommy Lee Jones. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Mentre els polítics nord-americans busquen el vot fàcil, parlen sobre el crim i la violència, i els votants, en la seva paranoia induïda pels mitjans de comunicació, exigeixen més protecció per defensar-se dels depredadors de la societat, 95 milions de ciutadans dels Estats Units han seguit fascinats per la televisió la caça d'un home per part de la policia.

«Cabezas huecas» Director Michael Lehmann. Intèrprets: Brendan Fraser, Steve Buscemi i Adam Sandler. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell. B The Lones Rangers és una banda de rock que sobreviu a Los Angeles, els membres de la qual esperen que si poden interpretar la seva cançó tot el món reconeixerà el seu talent i les companyies discogràfiques els oferiran els seus serveis. Per aconseguir-ho, els Rangers ocupen una emissora de ràdio per emetre la seva cançó.

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director: Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sales: Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. H Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple de passió, tendresa i comprensió, i entre tots dos estan educant dues meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult a tothom, fins i tot a ella mateixa.

«Juego mortal»

• SABADELL

• SANT CUGAT Sant Cugat 1 Todo es mentirà

4.30,6.35,8.40,10.45

Sant Cugat 2

4.20,6.30,8.35,10.40

El Cuervo

Todo es mentirà

4.00,6,00,8.15,10.45

Asesinos natos

4.00,6.00,8.15,10.45

Votar portosaires

4.00,6.00,8.15,10.45

Sant Cugat 3

BtownAway

5.00, 7.45,10.30

Cineart-tres

Sant Cugat 4

El especialista

5.00, 7.45,10.30

Euterpe

Forrest 8urop

Montecarlo

SespecWsta

4.00,6.10,8.20,10.45

Principal

Cabezas huecas

4.10,6.20,8.25,10.50

Rambla

Cuandow hombre ama a una...

4.00,6.20,8.30,10.5

Laborables: 6.15,8.30

Rubí Palace 1 Volar por los aires Dissabtes i festius: 4.00,6.15 El hombre que mira Dissabtes i festius: 6.30,10.45

Laborables: 10.45

RubíPalace2 Todo ««mentirà

Laborat*»: 6.30,8.30, t0.30

5.15,8.00,10.50

$!NflgNÍIIVOLA Magnapax

Director John Flynn. Intèrprets: Edward Furlong, Frank Langella i T. Ryder Smith. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Michael és un jove de caràcter fantasiós i molt aficionat als videojocs. Una nit entra en contacte amb un joc interactiu i s'introdueix en un món nou. Es troba en una casa que no coneix i on assassina un home que està dormint. De sobte, Michael es desperta i li sembla que tot ha estat un somni, però les notícies de la televisió informen que un home ha estat brutalment assassinat en el seu mateix barri.

El Grifi Canon

4.30,6.30,8.30,10.30

Niàgarà •

4.30,6.30,8.30,10.30

El especialista

4.20,6.35,8.50,11.05

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Cuando un hombre ama a una...

4.00,6.20,8.45,11.15

RubíPalace4 El gotpe del destino

Volar por los aires

4.10,6.25,8.45,10.55

Juego mortal

4.25,6.15,8.30,10.45

«Todo es mentirà»

Asesinos natos

4.50,7.20,10.45

Todo es mentirà

4.40,6.40,8.40,10.40

Un gokie del destino

5.15,7.15,9.15,11.15

4.00,6.00,6.15,10.45

CuafeD bodas y un funeral

4.15,6.30,8.55,11.10

El Cuervo

4.00,6.00,8.15,10.45

fam*

5.00,7.40,10.25

El gorpe del destrio

4.00,6.00,8.15,10.45

El Cuervo

Director Alvaro Fernàndez Armero. Intèrprets: Penélope Cruz, Ariadna Gil, Coque Malla i Jordi Molla. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre espaven el metro i que s'agradaven mútuament. Els dos joves s'estimen però acaban enfrontant-se en la seva convivència quotidiana. Les coses es compliquen entre ells quan apareix una entrevistadora que s'interessa per Pablo.

Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45 Laborables: 6.15,8.30,10.45

RubíPalace3 El especialista

Laborables: 6.30,8.30,10.30

Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30.10.45 Laborables: 6.30,8.30,10.30

Rubí Palace 5 El Cuervo Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

! • SABADELL Cineart 5 sales El especialista

«Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Charles i un grup d'amics i familiars són convidats regularment a les bodes que celebren les seves selectes amistats burgeses. En un d'aquests casaments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Temps després, coincideixen en un altre casament.

«El cuervo» Director. Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Erníe Hudson, Michael Wincott i Rochelle Davis. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

•

I Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

«El especialista» Director: Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança, s'introdueix en un grup de criminals i sedueix el fill del cap. Però May sap que ella sola no podrà realitzar els seus plans i implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius.

Kursaal

Gump

5.00,7.00,9.00,11.00

«Forrest Gump» Director: Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sales: Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en una persona molt popular.

«Un golpe del destino» Director: Gillies MacKinnon. Intèrprets: Steve Martin, Gabriel Byrne, Laura Linney i Catherine O'Hara. Recomanada: Apta. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Michael McCann és un home solitari que viu en una cabana entregat a la seva professió de fuster. De sobte, la seva vida fa un gir radical quan, una nit d'hivern, una nena es presenta a la porta de la seva cabana,

després que la seva mare hagi mort a la neu. La nena es guanya el cor de Michael, que decideix adoptar-la legalment. Anys després, el pare biològic de la nena decideix reclamar-ne la custòdia.

«El hombre que mira» Director Tinto Brass. Intèrprets: Francesco Casale, Katarina Vasilissa, Franco Branciaroli. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí. I I Dodo és un jove professor universitari que viu una morbosa relació amb la seva esposa Sílvia, una jove d'enganyosa sensualitat. Sílvia desapareix misteriosament, i Dodo estableix una complexa i contradictòria relació amb altres personatges: Alberto, el seu pare, exhibicionista i provocador. Fausta. la infermera, desvergonyida i sense complexos, i Pascasie, una bonica noia negra, alumna seva, amb qui viu una aventura sentimental.

«Volar por los aires» Director: Stephen Hopkins. Intèrprets: Jeff Bridges, Tommy Lee Jones i Lloyd Bridges. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I Jimmy Dove és un dels millors membres del cos d'elit d'artificiers dedicats a desactivar bombes. Quan un perillós terrorista amenaça amb diversos atemptats, Dove inicia una caça obstinada, que es convertirà en un perillós joc en el qual es veuran implicats els seus amics i familiars.

Una fantasmada disfressada de film «heavy»

El protagonista de la pel·lícula, Eric Draven, és assassinat per uns gàngsters, però després ressuscita per venjar-se.

• EL CUERVO Títol original: The Crow. EUA, 1994. Director: Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott, Rochelle Davis.

és perillós per a la salut o regenerant-los de la droga. A part d'haver d'utilitzar contínuament el pedaç, a nivell de posada en escena, El cuervo és una obra efectista que utilitza a m b poc pressupost —el film va ser rodat sota els p a r à m e t r e s de la sèrie B — els més tronats recursos publicitaris —llums contrastades, primers plans i anul·lació de la profunditat de camp—•. A nivell estètic, Alex Proyas intenta combinar elements estètics provinents del Batman, de Tim Burton, amb una estètica heaxy metal a b s o l u t a m e n t postissa. Una veritable fantasmada.

ÀNGEL QUINTANA

^ última i definitiva pel·lícula de l'actor Brandon Lee ha estat venuda comercialment com una pel·lícula de fantasmes. El seu principal al·licient comercial ha estat l'existència d'un mort que gràcies a procediments informàtics ha ressuscitat de les tenebres en algunes esc e n e s . S e n s e l'existència d'un fantasma, El cuervo seria una pel·lícula inacabada i quedaria a b a n d o n a d a als arxius dels nombrosos projectes avortats que omplen la història del cinema. A m b el fantasma, s'ha convertit en una m e n a de ficció apedaçada, on tots els engranatges de la trama pretenen articular una versemblança impossible — q u e la pel·lícula rutlli malgrat l'absència del p r o t a g o n i s t a — , que

anul·la tota possibilitat de p o d e r seguir de m a n e r a desinhibida la història, sense deixar de tenir consciència que el muntatge juga cont í n u a m e n t a salvar situacions insalvables i a dissimular allò que difícilment es pot dissimular. La primera lliçó que cal treure d'El cuervo és que ni la informàtica, ni els processos digitals, ni les realitats virtuals podran reemplaçar mai un bon actor, ja que la naturalesa profunda d'una gran interpretació n o és mai material. A El cuervo es va p o d e r crear un fantasma de B r a n d o n Lee, perquè no hi havia u n bon actor, sinó algú que es passejava davant de la camera, sense tenir cap element dramàtic que l'ajudés a configurar un mínim personatge coherent. El muntatge i alguns dobles de l'actor que circulen d'esquena o a contrallum han pogut crear un intèrpret d'allà on n o n'hi havia cap. El problema à'El cuervo és que, a part de n o haver-hi actor no hi ha ni trama, ni el més mínim rigor en la

posada e n escena. La trama del film es basa en la venjança que duu a terme un m o r t ressuscitat contra els seus botxins. El misteriós personatge que surt de la tomba anirà destruint —cada vegada més sàdicament— tots els dolents de la funció, per p o d e r dormir en pau a m b la seva antiga ex-xicota, t a m b é assassinada. Tal com està plantejada la història, n o hi ha ni una reflexió sobre el sentit de la venjança i la majoria d'escenes violentes estan observades des d'una complaença absoluta en

el mateix acte violent. Ideològicament, El cuen'o és a més una pel·lícula terriblement moralista. El fantasma

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. ( / Àngel Guimerà, 2 (davant estada)

Tel. S89 22 4 7 SAHT CUGAT

m a t a r à cruelment els d o lents i donarà n o r m e s m o rals als bons, advertint-los per exemple que el tabac

R Torreblanca Josep Puig i C a d t f a l c h , s/n . T. 589 24 81

2 5 Ü pics T O T A l.A

NIT

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 4 de novembre de 1994

L'AGENDA

• Rallin Sant Cugat De dilluns a divendres De 7 .i K>.M\ h. /./ Ciull del Monestir. l.i inlnniKiCH) a m b X.iviei l-'urnells i L'K SCIACÍS liiturmaluis ilc KS( . IV ') 70 a in li. \(im < iiwi dia d dia, ,imh \ Casanovas. De 10 a 17.711 li. I na lial·ilaeio amb usies. a m b M .Arnal. De 17.7H a I V.'MI h. Res a i I'ÍIIÍ . presenlal pei' M. Ribalta i M. ( aMielas De I.V7-H a 14 h. Sant l'uyui i/tu a dia. (Repelicin) De 14 a 17 h. Vol de tarda Presentat per A. Martin. De 17 a IS h. Aquesiu tarda parlem d,...: dilluns la realitat dels immigrants a l .(//es H'/IVC tionieres: Llimarls praetiquem la solidaritat a l iure a la terra. amb \ . ('asanovas i M ( osla. Dimeeres lem un l'essu a U son. a m b 1 . í )rr lols i ( ' ( olonmia. Dijous o h / m i el eoiieu dels aïlles. / esialeia. a m b 1'. I ai i I Casares. Dl vendies I .Abad i A Bonet presenten / 'estrena. De IN a l'Ml. Res a \eure (lepelieioi De I 1 ' a 7 I li. (,';'/. >M •. novetats iiiusK als a m b S \ allve. A lis 71 lli li. / ( s/ii min. a m b C. Keveite. De 71 l'I a 7 ' li Sons l estels. amb I' l'ahiss,! De 7Í a 74 h l l i l l u i i v l iure ii la ie>ra . dim.it Is l\ ssn de in, >ir. dimeei es / ( sialt'ta: di|oiis / ! sn. na i i li v endres: I uiie- -en-e l,.·ni,.,s I K 00 a ' li. Musu ,/ ,/.' ren 1 nsiiii \lnsiea noii-sinp • Dissabtes De .-. a III li. / ' (,„•:/ del Mont on I e d k lo dlss.ihK 1 De io a : 1 b l'essi, de s,„, liepe'.ieioi De 11 a ,7 h. / , siren.i ( l e petieiol. De 17 a I 7 h / esiaíela ( i e pelkio) De ! ; a 14 li. \oiui-\lat\. ( Kevei le 1 I7i,uip d'esports, De l l a I s h I alies sense troni. re. ( l e p ^ t k i o ) De 1~ a !b b. M.ieuai Uvsten I om. a m b | . \ l . AKiia, DL- Us a l'í li. Súper Hi. Musiea a m b \ . M.'iik l o . De I " a 7D li Ri/t-Rall Mus k a IK-.IV \ . a m b \ 1 . l'ieanvol. I )L 70 a 77 li I ta. k a Ini, k. Koek. soui 1 Hinkv a m b .1. Maiques I >e 77 a S h. Masi.a al teu : . .sia! Musk a ni m-stop. • Diiinunuis I )i .N a 'i li. / / dia del Se>m>r. bmissm de la missa de disvil·i.- mloí n u . 10 vle l'esglesia o . i i i u d k . i I ben 1 v e r . De '' a 'i íi i h /• sport en nia: \a la edu m I )e i .'•(! .i ! I 'i Roda d'atntes < onduli jH" T Pallissa. Poesia imb .! I ( l a u i a . sardanes i s.nsikla a m b I l a b i e e a s . i / , ' un pas pe i i I shart. [K I í 'a I ~ li / ./'oris en tnai \a 7a i du i<> De 15 a lli li. \luitual Mvsten loui De I n a l'Ml. Super IV De I 1 ' a 71 li I raek ,i liaek. De 71 a 77 li. l-sports ell mana la edieio De 77 a 1 h. Musica al teu losial. Musiea non-stop. 1 eada dia. eada hora... Huilleiin.s horaris informatius. Connexió a m b Catalunya Inloiniaeio, iutormaeio loeal i eoinareai a m b els Serveis Inloimatiiis de KSt .

ASS.

L E S

E S

DIVENDRES • Sants C a r l e s Horronieii. l'ehx de Valois. Vul.il. Agneola i Modesta.

• (.'entre Cultural A les 10 del vespre a l'Aud i t o n . presentaeió de l'obra •suho-Sah,,, de la Cía. P e p Mou. 1 a t i a d e s de dimarts a divendies de 17 u 14 i de i s a 70.7(1 (e' Franeese Moragas. .i(l) i dues hores abans de la l'unció. Preu: 7.0(10 ptes I el.: 5S'> 77 SS i 5S') 07 dll.

La Companyia P e p Bou r e p r e s e n t a r à

«Sabó-Sabó» al Centre Cultural

Conferències al Centre Borja

collida de material del dia 7 a l ' H . Venda de material del l.í al IS. Devolució de material del 21 al 75. Horari: de 19 a 71 h. PI dia 15 de HI a 7(1 h. Organització: Secció d'I'.squí del Club M u n tamenc.

6 D I U M E N G E • Sants Sevei. bisbe de Barcelona. I iconard.

desitgin

Cultura i Societat. Organització: Centre Borja (carrer Laceres. 5(1). Telèfons d'informació: b74 11 50 i b74 5n 7S>. Hsliuliants entrada lliure.

• Sants Severià. Carpotor. ( ionol'rcd.

• ( a s a de Cultura Inici de la Pira d'Hsqui de Material d'Oea.sio. q u e se celebrarà a la Casa de Cuiuiia niïs ei 75 de novembre. K..

Vietori i

• ( e n t r e Borja \ les I'1.45 ilel vespre al Centre Borja, conferència:/- \j'iessioiu.sine la imatge esteneu de I aiiííoLwi. per lnima Pueyo. llicenciada i artista. Dins cl cicle de conferencies sobre

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06 I0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.1 Oh-08.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a ies 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07 50h i ais 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'ultim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida. 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 2' 50h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F G.C. de Sant Cugat. Reconegut. Mas Janer. Estaco Mtra-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca CAP A'>or<; Sa,a Car Cadena Estació Mira-sol Mas Janer '..*^«J

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-O6.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts ae cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05135 minuts de cada nora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h Recorregut. Sant Domènec. CAP Sant Francesc. P'aça Coli. Mercat Torreblanca. Monestir, Estaco FGC. Co'ornet. Sant Domènec

TA X I SANT CUGAT

SERVI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb Targetes de Crèdit

I VALLDOREIX i Teletac

589 44 22 - 674 92 12

i Andreu

• Sala Res —A les 11 de la nit a la Sala Res, I nu li'm Devos de Ray- • Cor infantil i juvenil mond Devos. per La Mòmia —Nois i noies a partir de 4 Teatre. Organització: Sala anys. Informació i inscripRes. carrer Sant Domènec, cions a la Casa de Cultura. 1'). •['cl.: 5S')35 l'>. Concerts, sortides de cap de

A4.E8 PLANIS

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació. Plaça Centre, La Floresta, F Colom . i . . . .1

.<>,.^U'.,„

-Dies feiners. 1a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11 55h.(feiners)

,JL

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fnsa les 22 i6h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16146 minuts de cada hora fins a ies 22.16h.

RADIO

• Sants — Lleó 1 el Maene Abel-li.

• Sala Res

v ^ ^

I Li I imlilíiilii 'ÍI

D I J O U S

Sant D o m è n e c . 19. Telèfon d'informació: 5S9 53 l'b

D I S S A B T E

Zacarics i I lisabel. p.nes . Sant .loan Baptista, i S e ; Hcrti

• Sants — A les II de la mi a la Sal;-. Pesta del Sant C'rist de BaRes. Tracti'm H c u o d e Kaylaguer. La Dedicació de la inond Devos. pei la compaBasílica de Sant Joan del Lanyia La Mòmia I catre. ()rtera i Sant I codor. ganitz.ació: Sala Res. caiier

: in.i

• Sants

hi tenen entrada lliure, s. Cl NOIII K

D I M E C R E S

D I M A R T S

D I L L U N S

xpressionisme: la imatge estètica de l'an^oLuí és cl títol de la conferència q u e oferirà Imma Pueyo, llicenciada en Història de l'Art. professora i artista, el proper dia 8 de novembre a les 7.45 de la tarda al Centre Borja. Aquesta s'inclou dins el cicle de conferències sobre Cultura i Societat q u e està portant a terme el Centre Borja i al qual els estudiants que ho

• Sants I lercula. Prnest i Santa C';

Imnia Pueyo oferirà la segona conferència del cicle.

quest eap de setmana tatnbe lli ha una alternativa teatral per no haver de passar la vetllada a easa. L.a Companyia Pep Bou és l'encarregada de representar, avui a les 10 de la nit al Tealre-auditoi i del Centre Cultural, el seu nou espectacle. Sabó Sabó. Els qui encara no tenen entrades les poden comprar de 12 a 2 del migida, de d a S.M) del vespre o dues hores abans de la t'unció. s < ibNOHPR

• Cafè <le Belgrado ,A les 1 1.3(1 música en direete amb l'actuació de ( ounirv Joc and his perfeet shovv

• Valldoreix \ les 71 .id hores en el traus euis d'un sopar que se ee iebraia al restaurant Panxa ( ontenla, II edició del Premi v.cHialoni>a i I edició del Pieini .losep Altet. Reserves als teletons- n74 ?7 7'7 i L'M I-7 4-1. de ^ ;, s; ,| L .| U ^ , L i L"s 70 lli d'l I a I de! mati. Orjjanil/a: Associació Veïnal Amics de Valldoleix : \ I I I K S del Museu de Valldoreix

Subo-Sabo.

-Dies feiners. 1a sortida 0515-05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius)

-Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida 05 45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Diumenges i festlus.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 !5h (feiners).

MIQUEL R A M S • Electricitat - Aigua - G a s • Aire c o n d i c i o n a t - Calefacció • Instal·lacions Industrials cj Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cueat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-tt Mici de Creu Rojaj

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 4 de novembre de 1994

43 -

L'AGENDA a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Tel.: 589

setmana i tallers complementaris. (tel. 675 32 23). •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores (tel. 589 08 47). Organització: A.E.E.A. 1ESPLAI i Àrea de Cultura de rAjuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda, de costura, de guitarra, manualitats, casal per joves i per adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores (tel. 675 51 05). Organització: A.M. L'ESCLOP i Àrea de Cultura de IAjuntament. • C a s a l Cultural de Mira-sol

—Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets i costura. Esplai diari, Casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura: Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al (tel. 589 20 78). Organització: A.T. MADEAC i Àrea de Cultura de l'Ajuntament. • F i r a d'Esquí —Del 7 al 25 de novembre a la Casa de Cultura, Fira d'Esquí de Material d'Ocasió. Recollida de material del 7 a l'li. Venda de material del 13 al 18. Devolució de material del 21 al 25. Horari: de 19 a 21 h. El dia 13 de 10 a 20 hores. Organització: Club Muntanyenc. •Gimcana —Dissabte 12 de novembre a les 10 del matí a la plaça Monestir, Campanya Residu Mínim: Gran Gimcana de l'Envàs. Per a tots els nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfons d'informació: 675 50 96 i 674 17 56. Organització: C E . P A . Inscripcions fins el dia 4 de novembre. • Sopard'Asdi —Dissabte 12 de novembre a les 21.30 de la nit al restaurant Vall d'Or, de Valldoreix, Sopar Anual d'Asdi. Preu: 6.000 ptes. Amb l'actuació del popular humorista Santi Sans. Reserva de tiquets Galeria Santa Maria Edda's Place. (tel. 589 12 93). Organitza: Asdi • C u r s d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 67461 80.

• Centre Borja —Dimarts 15 de novembre a les 19.45 al Centre Borja, Criterios para el estudio y valoración de una obra de arte, per Montserrat Martí, especialista en pintura del s.XIX. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

Dia/Pobks

ÚTILS

SERVEIS

I Farmàcia (adreça) 740645

Ajuntament

5892288

Grua

SartCiigat_

R. Salaven (S.Rusinol, 38)

Cerdanyola

Ribera (Sant Ramon, 182)

6920676

Ambulatori Les Planes

6755105

Aigües La Floresta

67420 89

Pont(MagiRamentol,7)

6973456

Bombers Bellaterra

6928080

AAPP i W Mira-sol

6742018

Hi Rubí Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Papiol

A. vila (Av. Generalitat, 35)

Bombers Generalitat

085

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

6683967

Bombers Rubí

6998080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103 6742197

C.Texidó (Rambla del Ce9er, 97)

6747749

CAP

5891122

AAPP i W Valldoreix

Cerdanyola

Hio^(Ron&(>aanyola,1)

6922368

CAP urgències

5894455

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

Casa de Cultura

5891382

AAPP W Can Majó Vall.

6745049

Montcada

Via (Jaume 1,20)

5645904 6683967

Casal Valldoreix

6744599

AA Prop, i Veïns La Floresta

6742089

Catalana de Gas

7252944

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

5890847

Ass. Consumidors

2684567 3177777

B Sant Cugat

H Papiol

A. V » ïfr). Generalitat, 35)

• Sant Cugat

L Beringues (Afons Sala, 46)

6740483

Centre Cívic La Floresta

? CerrJarryrja

Torrents (Diagonal, 34)

803904

Centre Cívic Les Planes

6755105

Alcohòlics Anònims

n Rubí

Cabina fltta. Sia. de Lourdes, 35)

6992099

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DNI (Cita prèvia)

H Montcada

Via (Jaume 1,20)

5645904

Cinemes St. Cugat (Resar.)

5890941

Greenpeacs

i Papiol

AV8à(Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

• Sant Cugat

M. Mora) (Santa Teresa, 40)

6753344

Creu Boja Sant Cugat

6741234

H.VaSd'Hebron

4272000

» Cerdanyola

Pereio (Av. Catalunya, 51)

5809700

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

; Rubí

ParnTla(Xercavins,7)

Dispensari La Floresta

6747615

Unitat Coronaria

2481040

= Montcada

Capdevila (Oonca, 10)

Ert Municipal dascentralit

6742719

Tel. de l'Esperança

4144848

A . W ( A y . Generalitat, 35)

8683967

ENHER Rubi

6991892

Informació Carreteres

2042247

5891226

Informació Aeroport

4785000

f j Papiol

5893080 (91)5434704

• Sant Cugat

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

FECSA

j Cerdanyola

Uute(A*r*a,18)

6924708

FFCC

6741934

tnformarió RENFE

4900202

6740525

Informació Port

31887 50 5893188

' Rubí

BataJé (Francesc Macià, 23)

6990430

Funerària

z Montcada

Duran (RarnUa Montcada, 37)

5751543

G.Crvü (Mira-sol)

674237»

OMC

[Papiol

A.VTà(Av.Genetaaat,35)

868.39.67

Hisenda

S8911SS

PoSdínic Torreblanca

5891732

• Sant Cugat

C. Ltorens (Santa Maria, 27)

6741531

Jutjat

6748696

PROMUSA

5891732

5 Cerdanyola

Sénchez (Passatge Xops, 2)

6923184

Oficina Municipal La Floresta

5690847

í Rubí

Farei (Sant Jordi, 25)

6990291

Parròquia St Pere Odavià

6741163

ü Montcada

VHa (Jaume 1,20)

5645904

Parròquia Les Planes

2047503

I Papiol

A.Vià(Av.GeneraRat,35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

6740364

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASDI

675 35 03

Ordis (Av. Argentina, 17)

5607859

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Arxiu Gavin

6742570

Torres (Passeig Les Fonts, s/n)

Urgències

091

Casal d'Avis SC

5891638

5642139

Policia Municipal i Prat. Civil

092

Uar d'Avis Parròquia

58905 98

Club Muntanyenc

674 53 96

• Sant Cugat jj Cerdanyola : Rubí : Montcada

RCutefl (Passeig Diputació, 6)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

ENTITATS

K Papiol

A.Vra(Av.Genera»at,35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix) <908795125

•

Riera (Dr. Munto, 1)

6740430

Comissaria de Policia

6747612

Coral de la Unió

6741006

Selva (Torrent, 12)

6918901

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

ï Rubí

Ruiz (carretera Sabadell, 95)

6995012

Ràdio Taxi

5894422

El Tot Sant Cugat

6748661

2 Montcada

Guix (Major, 25)

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

: Papiol

A.Vüà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

Bs 4 Cantons

5896282

Sant Cugat

U Cerdanyola

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Estudiants entrada lliure. -Dimarts 22 de novembre a les 19.45 al Centre Borja, Restauracions en el Monestir de Sant Cugat del Vallès (1982-1994), per Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat de Barcelona. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants entrada lliure.

zació: Unió de Canaricultors. • Sales Privades —Del dia 4 al 30 a la Galeria Canals, exposició d'obres de Todó. Tel.: 675 49 02. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50. —Firart. Diumenge al matí de 9 a 14 hores a la pla}a del Monestir.

EXPOSICIONS •Sales Municipals —XXIII Concurs - Exposició de Canaricultors. Del 9 al 13 de novembre a la sala 2 de la Casa de Cultura. Organit-

ditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cía. Gelabert-Azzopardi. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8.30 del vespre al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

DANSA •Centre Cultural —Divendres 18 de novembre a les 10 del vespre, a l'Au-

•Centre Cultural —Divendres 2 de desembre a les 10 de! vespre a l'Auditori,

CANÍC1E (CABELLS BLANCS)

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Amparo Moreno és Shirley Valentine de Willy Russell. Direcció: Rosa Maria Sardà. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90. —Dissabte 17 de desembre a Ics 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, a l'Auditori, estrena de la comèdia musical Germans de Sang amb Àngels Gonyalons. Direcció: Ricard Reguant. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12

La canície & w emblanquiment del cabell, un símptoma ocasionat per un canvi fisiològic en la seva pigmentada. És un afcir del procés biològic que portarà a la falla de la mebnina, pigment que determina b coloració del cabell. El factor hederitori és evident, quan concerneix a l'edat, i pot verificar-se o una edat més o menys jove, sempre que existeixi una predisposició hereditària. Després existeixen ej§ cabeBs Manes que sobrevenen com a conseqüència d'un xoc emotiu; son rares, encara que se'n donen casos. Però avui dia, cobrir-les amb naturalitat i mantenir b briflarrfor i l'aspecte $a del cabell, és possible amb els productes i nocions oW professional.

22 88 i 589 02 90.

674 33 71

• Sala Res •—Dijous 17 de novembre a les 11 de la nit Función Privada amb Pop Latino. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Tel.: 589 33 19. —Dijous 24 de novembre a les 11 de la nit Pau Riba presenta Disc Dur. —Dimecres 30 de novembre i dijous 1 de desembre a les 11 de la nit Stupendams pres e n t e n les s e v e s n o v e s can}ons. •Centre Cultural —Divendres 11 de novembre a les 10 de la nit a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Direcció: Gerard Claret. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90. —Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola (La Ventafocs) de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. Directora Orquestra: Elisabetta Maschio. Director Cor: Josep Farré. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. Horari: de 9 a 13.30 i de 16 a 20h. Telèfon.: 674 1150. • Biblioteca del M i l · l e n a r i

—Centre Cultural. Pública. Horari: de dimarts a divendres de 12 del migdia a 2 de la tarda i de 4.30 a 8 del vespre. Dissabtes de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon.: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: cada dia de 5 de la tarda a 9 del vespre. • A r x i u Municipal

—Rambla Can Mora s/n 2n. Horari: oberta els matins. Telèfon.: 674 69 93. • B i b l i o t e c a de l'Ateneu

—Plaça Pep Ventura. Horari: dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon.: 589 13 82. Llibres relacionats amb el món de la joventut.

ismstmummtrWitmmsmm. TtKTMKNTS KR * U M U » I O M BB SU CHEU mKTMKHI$KMN$ •KROVBOtfOIMlfcK

nua«MNT tsmtw. «suem» EgmitzroomttKiimuATa EK&UNr R S M 6 OWIIMT-fltB

mmttwaa

El nostre ét^^^^í un alt grau <ht satisfacció, b«s«tl«i uns productes ég

•'Í.

i-»i'i rt| n ^ . i • • i W • • * * ' • *

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS CANTONS

Divendres. 4 de novembre de l''^4

Sant Cugat del Vallès llt t llv.H (U'l \;ilk l v l

L A

M E M Ò R I A

L A

C O L U M N A

Premis literaris l-MMANIl:[-[ •

e l l ' l AS

l ' n a imatge de la [ i r a de les Portadores, que se celebra per la diada de les Mares de Déu Trobades, el S de setembre, l-oto: ARXIU.

La preparació de la verema TOMÀS GRAU GARRIGA

eo m e n ç_a me n t de setembre la vila canviava de ritme i es preparava per a la collita mes important: la verema. Heu de tenir en compte que, de tota la terra de conreu, el 75 r í de l'extensió era tic vinyes, que representaven, en una collita normal, gairebé unes l .51(0 càrregues de vi (121 litres per càrrega). A més a més. hi havia totes les vinyes que es cultivaven al terme de Cerdanyola. que no eren poques. I.a verema representava la major font d'ingressos de l'economia local. lli havia un cert nerviosisme entre els viticultors per deixar Iota l'organit/ació preparada de cada colla, perquè no hi hagués cap errada, El dia <S de setembre. el dia de les Mares de Déu Tro-

vigilava que les cobertes d'espart bades, es feia la fira grossa, o sia, per tapar les portadores al carro la Fira de les Portadores. Aquest no tinguessin cap forat i no s'oera un moment en què els agriblidaven mai del massot de précultors, a excepció de la verema. mer el raïm. També es ja havien recollit la majoria de productes i «£7 repertori que preparava algun volant vell per fer passos dins eren a bon recer; si la v e r e m a t e n i a b o n s'havia de revisar la vinya, si aquesta era aspecte en quantitat i era força extens, ufanosa, i sacs buits i tronyelles (cordes d'esqualitat, als pagesos p a r t ) per evitar les s e ' l s v e i a e n u n ja que les feines mullenes del matí. moment d'eufòria, i per a la verema compraven en aquesta En general el repercomportaven un fira tots els estris per tori que s'havia de reviportar a bon terme la extens sar era força extens, ja feina que se'ls tirava a que les feines que es assortiment sobre. Es comprovaven derivaven de la verema les tisores i els falcons d'estris» comportaven un extens per tallar el raïm i els assortiment d'estris, coves per traginar-lo. a com per exemple el que fi que no n'hi haguessin d'estropertocava als carreters. En primer pellats. Les portadores es duien lloc calia preparar el carro perquè u estanvar a al^un salarem, i es pogués resistir tota la campanya,

tot engreixinant les rodes i els guarniments de les cavalleries. Després es netejaven els llautons perquè el carreter pogués presumir. M o l t e s v e g a d e s e r a el moment de canviar alguna cavalleria massa vella i explotada a la parada de la fira que hi feien els tractants d'animals. Els carreters es compraven alguna faixa d'aquelles que quan s'enrotllaven feien més voltes que un ventilador. però eren molt necessàries per a la feina; així es protegien els ronyons de les estrebades que havien de fer per carregar el raïm. També duien algun parell d'espardenyes de set vetes, com mana el reglament dels carreters. Si el cap de colla era previsor, es reunien amb els altres colliters per comprovar que els camins estiguessin en bon estat.

a està, ja tenim motius per assistir emprenyats als premis Sant Jordi de novella. Dos editors a estiracabells, un escriptor que revela el nom del guanyador dos mesos abans de fer-se pública la decisió del jurat. l'escriptor al·ludit que s'enfada, cl gremi de novel·listes que es revolta, l'Omnium Cultural, organitzador de la festarra, que diu. enutjat, que és innocent. El premi es lliurarà a Solsona, que és una ciutat que no encomana alegries. Més aviat al contrari; costa Déu i ajuda arribar-hi. és lluny de pertot, i un cop allí et trobes cara a cara amb cl drama de la despoblació. O sigui. que aquest any la festa promet sang, suor i llàgrimes, les segregacions corporals que més ens plauen. Haig de repetir allò que deia uns dies enrera; les nostres festes són les que ens fan patir. La vetllada literària dels Sant Jordi ja és, sempre, una festa lúgubre: un sopar fred i disgustat; els comensals que parlen, esllanguits. de tot menys de literatura: unes votacions sense malícia ni emoció: u n a p r o c l a m a c i ó final q u e enganxa tothom amb ganes de ser al llit. Per si no fos prou, els organitzadors se les enginyen perquè cada edició sigui més torturada: quan no guardonen un pobre escriptoret sense present ni futur per no deixar desert el premi, es barallen amb el ministre i el deixen sense sopar. L'altre dia, la televisió va oferir la festa dels premis Octubre, des de València. Era de debò una festa. Alegre i ecumènica. Carles Santos amb Josep Carreras i Jordi Savall, la ministra Alborch amb Lluís Llach, Berlanga amb Bigas Luna, Granados amb Garcia Candau, el País Valencià amb els Països Catalans. Dues presentadores que feien dir sí senyor. Els Borja com a picant. Nosaltres, a Catalunya, fem uns premis eixuts, solsonencs, de secà, d'insípids i eixarreïts postres de músic pagat que fa mal so. A València, en canvi, fan uns premis d'horta ubèrrima, de paella, de pebrots verds i vermells. De falla, si volen. però de falla contenta. Algú ha dit que la salvació cultural ens ha de venir de València. M'ho crec i prego des d'ara el salvavides valencià.

Oficines-Estudi Can Gatxet • Totalment acabades • De 62 nr a 130 m2 • Instal·lació elèctrica • Bany complet • Escalfador 50 1 •Tancaments d'alumini • Paviment de terratzo • Porter automàtic i porta de seguretat • Preu des de 10.000.000 Pta

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32