Diari de Sant Cugat 062 by Diari de Sant Cugat

ELSBCAMONS Dtvendre», 7 d'octubre de 1994

• Sant Cugat El telèfon d'informació ciutadana 010 començarà a funcionar el mes de gener. Plana 3 El ritme de creixement de la població del municipi és 1.000 habitants per any. Plana 5

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 6 2 . Any I I . XOP Pessetes

El 1996 funcionarà el gran centre comercial de la Guinardera

Kristian Herbolzheimer, representant del Grup de Natura, afirma que sembre farà falta una «veu ecologista». Plana 6

• DORN Vallès SA entrarà el projecte a l'Ajuntament abans de 15 dies

Arcadi Oliveres critica el FMI i el BM perquè no ajuden el Tercer Món, en un acte d'IC. Plana 6

• Sant Cugat.— La gran superfície comercial de la Guinardera pot començar a funcionar el 1996. Els representants de la promotora urbanística de l'Augusta Bussines Park —DORN Vallès SA—, els de la pro-

• Sant Cugat Comerç vol ser-hi present, però demana contraprestacions

motora comercial —l'empresa francesa BEG— i els dirigents de Sant Cugat Comerç —que hi vol ser present— es van reunir dimarts passat a l'ajuntament amb l'alcalde, Joan Aymerich, i representants

L'empresa CIAMA factura 500 milions en exportacions de tecnologia elèctrica punta a Europa. Plana 12

municipals per estudiar el projecte. DORN presentarà a l'Ajuntament en les dues pròximes setmanes el projecte d'aquesta àrea comercial per sol·licitar la llicència d'obres. Plana 13.

MUSICA / DANSA

Les empreses de Sant Cugat se situen entre les més exportadores del 93 del Vallès Occidental. Plana 13 Tomàs Seix, director del Teatre-auditori, afirma que pretenen donar un servei a la ciutat. Plana 14 El 8 de novembre és la data prevista per inaugurar el remodelatge del claustre del Monestir. Plana 15 L'Escola d'Arquitectura publica un CD-ROM amb maquetes virtuals del pla Cerdà. Plana 17 L'espectacle Mentides de debò estrena avui la nova temporada del Teatre-auditori. Plana 17 L'equip d'handbol de la UESC creu que no quedar entre els dos primers seria un fracàs. Plana 24 El director del Centre d'Alt Rendiment Esportiu assegura que se senten integrats a la ciutat. Plana 25 La jugadora de golf Estefania Knut està a punt d'obtenir la targeta del circuit americà. Plana 26 La pluja torrencial dels darrers dies causa talls de corrent i diverses destrosses. Plana 28 Satisfacció de la comissió per redactar el pla contra incendis després de la primera reunió. Plana 28 Inauguren oficialment la nova seu de la policia local, que té 6.000 metres quadrats. Plana 30 Les Jornades de Colòmbia porten a la ciutat l'art, el folklore i la gastronomia d'aquest país. Plana 31 Comencen les inscripcions per a la Marxa infantil, que se celebra el dia 16. Plana 35

• Valldoreix L'Entitat Municipal Descentralitzada acomiada un dels tres vigilants locals. Plana 3 La comissió d'estudi de la segregació es reunirà properament per estudiar-ne la viabilitat. Plana 3

• Cerdanyola Els cinemes Kursaal estrenen un nou sistema en què l'espectador podrà «introduir-se» dins les imatges. Plana 16

Presència Amb aquest edició us donaran un exemplar de la revista Presència

Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat, assajant al Casal Cultural de Mira-sol. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Llach i l'Esbart ultimen el muntatge de «Ballem 'Un pont de mar blava'» • Sant Cugat.— El cos de ball de l'Esbart Sant Cugat i Lluís Llach interpretaran conjuntament l'espectacle Ballem 'Un pont de mar blava' demà al Moll de la Fusta de Barcelona, en el marc d'Expocultura 94.

El cantautor empordanès i l'Esbart han estat ultimant aquest muntatge —que combina la música amb una coreografia de Joan Serra— durant tota aquesta setmana al Centre Cultural de Mira-sol. En aquesta

L'Ajuntament de Sant Cugat demanarà més places per a objectors Vol ampliar el conveni que té subscrit amb el govern estatal • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat considera que ha arribat l'hora de redefinir el conveni amb el Ministeri de Defensa sobre l'oferta de places per als objectors de consciència per fer la prestació social substitutòria (PSS), per respondre a la demanda creixent dels joves del municipi que prefereixen aquesta possibilitat en lloc d'anar a fer el servei mi-

litar. En aquest sentit, l'Ajuntament demanarà una ampliació del nombre de places que ofereix actualment (27) almenys fins a 30. Precisament, a finals d'aquest any setze nous joves s'incorporaran a algun departament de l'administració santeugatenca per fer la prestació social. El nou conveni s'acabaria de perfilar el mes de desembre. Plana 30.

mostra de la cultura popular catalana, que se celebra a partir d'avui i durant deu dies, hi haurà més representació santeugatenca, ja que també hi participen la Jove Orquestra i els germans Claret. Plana 327

Se (MXCCU frujtvi aC

tictt...

CÍSÍ &ifccie*K a ta a<MMi <i<z&atcnia

>J*J* Sabateria infantil i juvenil Gran assortiment en te Sant B o n . i v n l u i . i . 1(.) ) 8 I 9 0 S a n t Cugat del Valies (B, Tel. f)74 4 , ' :>n

\ LI JO( D'LI . l'CNl t 589 6 2 82 11. JOC D'LI. PI NT t 589 6 2 82 11 JO( D'L·l Pl'NT t 5 8 .

1/5 ^

<S2 8 2 L·LJOC D'LI. Pt:NT -t 5 8 9 6 2 8 2 LI. JOC D'EL PUNT r 5 8 9 6 2 8 2 l·l. JOC D'EL PL NT

is 0>

*sN e; ^

fa resposta.

<D 0>

(D 0>

es m

co OI co

00 CM OP

El Punt ha posat al mercat «el savi», un joc de taula de preguntes i respostes sobre la nació catalana. N'hi ha una edició promocional, que inclou publicitat, al <s 00

preu de 2.800 pessetes per els subscriptors. També se'n farà una altra edició, sense publicitat, que costarà 6.995 pessetes. El joc «el savi» només es podrà obtenir per comanda telefònica.

Reserveu el vostre joc trucant al 0589 62 82. <0

en l·I.Ji

K'IVl-J l'I Ni ! 589 62 82 11 JOC D'LI PCNI ' 589 62 82 L·L. JOC

.' 5 8 9 6 2 8 2 L·l JOC D'L·l l'i M

. ' 5 8 9 62 8 2 '

1 I N'l

589 62 8 2 , 1

\> l·l. I'l NT <- 589 62 82 1.1.'oc D'LI [>l N'l

3 • Divendres, 7 d'octubre de 1994

CREIXEMENT CONSTANT

UNA VEU ECOLOGISTA

Kristian Herbolzheimer, membre fundador de l'entitat ecologista Grup de Natura, manifesta que sempre caldrà que hi hagi una «veu ecologista» per alertar de la preservació del medi. Plana 6.

Any rera any, la població de Sant Cugat augmenta aproximadament de mil habitants. Ara com ara, a la ciutat hi viuen 43.373, distribuïdes en els sis districtes que conformen el terme municipal. Plana 5. ENTREVISTA A PASQUAL D'OSSO Quan un ciutadà va a l'Ajuntament a pagar una taxa, es posa en funcionament un complex procés de control de totes les dades del municipi que si no funcionés correctament convertirien l'Ajuntament

en un caos. L'administració local s'ha informatitzat completament i això ha comportat, segons Pasqual d'Ossó, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, que s'agiliti l'atenció als veïns.

D'Ossó anuncia que el servei d'informació ciutadana 010 entrarà en servei al mes de gener i reconeix que la implantació de la figura del policia de barri ha ensopegat amb dificultats.

P A S Q U A L D ' O S S O . Tinent d'alcalde de Serveis Interns, Seguretat Ciutadana i Promoció del Treball

£1010 començarà a funcionar al gener» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Com ha beneficiat el ciutadà tota la informatització de l'Ajuntament que s'ha impulsat des de la seva àrea? Ha servit, per exemple, per agilitar el pagament d'impostos? —«La informatització afecta tot tipus d'operacions: des de la concessió d'obres majors i menors fins, precisament, al cobrament de les taxes municipals o la posada al dia del padró. De forma pràctica, per exemple, la interconnexió de tot el sistema informàtic permet que a l'àrea de Comerç li sigui possible en un moment determinat consultar un document de l'àrea d'Urbanisme i que així el procés sigui més efectiu i més fluid. Així eliminem els telèfons i les màquines d'escriure.» —-I què se n'ha fet del famós Sistema d'Informació Geogràfica (GIS), que havia de permetre centralitzar totes les dades referents a qualsevol ciutadà? —«S'està aplicant de forma experimental. Fins ara, si ens ve un veí i ens pregunta una qüestió tan senzilla com: 'Quant dec?', nosaltres no li podem contestar, perquè primer haurem de consultar, per exemple, el padró de guals, després el del IAE, i així successivament. Amb l'aplicació del GIS, es dividirà Sant Cugat en parcel·les i sobre cada una s'inclouran totes les dades: per exemple, busques un bloc d'habitatges determinat i immediatament saps els impostos pendents, per on passen les clavegueres, on estan situats els semàfors, els punts negres del trànsit d'aquella zona.» —En uns anys que es recomana reduir la despesa de les administracions públiques i tenint en compte que anualment l'Ajuntament es gasta 1.400 milions en personal, podem dir que a algunes àrees sobrarien funcionaris? —«Des que jo m'encarrego d'aquesta àrea, hi ha hagut un increment de funcionaris, però sempre en funció de l'augment dels

Pasqual d'Ossó, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat, en el transcurs d'un ple municipal. Foto: ARXIU.

serveis. Jo no he detectat excés de funcionaris en cap àrea concreta; potser és que els processos són massa complicats i caldria simplificar-los concessionant molts serveis a empreses privades on els salaris són més baixos i se'ls pot exigir més.» —Quan s'implantarà el telèfon d'informació ciutadana del 010?

—«El nostre objectiu és posar-lo en marxa a principis del mes de gener. El 010 suposarà centralitzar en un telèfon informació i activitats procedents de totes les àrees, a més de farmàcies de torn, la cartellera del cinema o altres serveis. L'avantatge és que podríem formar part d'una cadena de telèfons d'informació ciutada-

na de Barcelona, Terrassa o Sabadell, entre d'altres. D'aquesta manera la informació disponible s'ampliaria molt més; de moment, però, és un aspecte que només estem estudiant.» —Quina efectivitat han tingut els programes de formació i promoció del treball contra l'atur? —«Estem fent coses, encara que potser sembli només una gota d'aigua a l'oceà. Nosaltres seguim un estratègia molt concreta: primer de tot, conèixer les necessitats de les empreses locals i els perfils dels treballadors que puguin necessitar; després formar els aturats perquè puguin tenir espai a les empreses. Per exemple, falten fusters i ens sobren llicenciats universitaris. Hem incorporat també un agent de desenvolupament local, que col·labora en l'assessorament als aturats o en els processos administratius que s'han de seguir per muntar una empresa». —No seria més fàcil que els ajuntaments assumissin tot el que es deriva dels aturats i s'eliminessin les oficines de l'Inem? —«Aquest és un problema molt polític. Realment som molts els que ens dediquem a l'atur. I encara que realment ens coordinem amb l'Inem, tinc la impressió seria molt més senzill si tot es posés en una sola mà i nosaltres estem més a prop del ciutadà.» —I en l'àmbit de la seguretat ciutadana, no fa gaire que es va crear la figura del policia de barri, però fins ara no s'ha fet gaire evident la seva presència. —«La policia local ha de dur a terme bàsicament una tasca preventiva i d'auxili als ciutadans. L'agent de barri és com un auxiliador. La dificultat que ens hem trobat és que la població a Sant Cugat és molt dispersa. A zones residencials o apartades com els districtes, el policia de barri, que s'hauria de moure a peu. perd el contacte amb el ciutadà i els hem hagut de reduir a patrulles en cotxe que recorren els carrers.»

PLE DE LA JUNTA VEÏNAL DE VALLDOREIX

L'Entitat Municipal Descentralitzada acomiada un dels tres vigilants locals PEP CATALÀ

• Valldoreix.— El ple de la Junta Veïnal de l'Entitat Municipal Desc e n t r a l i t z a d a de Valldoreix (EMD) va aprovar dijous passat l'acomiadament del funcionari interí Martín Núríez Fernàndez. una de les tres persones encarregades de la vigilància local, basant-se en el decret de la Generalitat pel qual hi ha possibilitat d'acomiadar funcionaris interins, no de carrera. si ho requereix una reestructuració de llocs de treball. Les raons exposades per Miquel Masanés, president de l'EMD, van ser que, segons el nou organi-

grama, no serà necessari el servei d'aquest funcionari, malgrat que la plaça es mantindrà. «De moment, aquest lloc de treball quedarà sense cobrir, però l'endemà ja ho veurem». Aquesta decisió es va adoptar per tres vots a favor i dues abstencions, de Convergència i Unió (CiU). Jaume Santmartí, de CiU, va argumentar la seva abstenció destacant que era un tema intern relacionat amb el reglament de funcionament. D'altra banda, va subratllar que no compartia l'opinió de l'alcalde sobre el fet que el lloc de treball era innecessari

en aquests moments, ja que el seu grup pensava que no es podia deixar sense cobrir. «Persona conflictiva» Miquel Masanés va subratllar posteriorment que aquesta persona «és conflictiva» i que els sindicats tenien coneixement de les seves actituds. «Fa mesos que no presta servei per baixa laboral. Aquestes baixes han estat constants, ja sigui per depressions o d'altres raons que n'eren de sospitoses». El vigilant fa dos anys que treballa a l'EMD. Des de llavors

ha rebut diverses sancions greus i molt greus, causades per faltes d'assitència al treball sense raons justificades i per desobediència als superiors. La resolució de les sancions que li han imposat i la denegació de la petició que ha fet Núnez també es van aprovar durant el ple de la Junta Veïnal de Valldoreix. «El funcionari demanava que se li pagués el salari al cent per cent mentre està de baixa. Però això no és així, perquè si s'està de baixa laboral, no es poden cobrar el complements de dedicació i de perillositat que portava el càrrec», va dir Masanés.

La comissió de segregació es reunirà per parlar de la seva viabilitat PEP CATALÀ

I Valldoreix.— La socialista Carme Pérez ha anunciat que aquest mes es reunirà la comissió d'estudi per a la viabilitat de la segregació de Valldoreix per comentar la resolució de la Conselleria de Governació de la Generalitat i decidir si continuen treballant-hi o si es dissol la comissió. Aquesta informació va sorgir quan un representant de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix va reclamar durant el ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada la celebració de les reunions de les comissions de Participació Ciutadana, ja que «fa molts mesos que no es fan». La socialista Carme Pérez li va respondre que, a més de la reunió de la comissió d'estudi de la viabilitat de la segregació, es preveu de fer també durant aquest mes d'octubre tant la de l'àrea de cultura com la de l'àrea d'urbanisme. D'altra banda, Miquel Masanés, president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, ha afirmat que encara no té el dictamen dels serveis jurídics de l'entitat, per la qual cosa no s'ha format encara cap opinió de la resolució del Departament de Governació de la Generalitat. No obstant això, ha assegurat que durant aquesta setmana hi ha prevista una reunió amb els mencionats serveis per conèixer el resultat del dictamen. Posteriorment, segons va precisar, farà les valoracions que cregui oportunes i es decidirà si interposaran el recurs en contra de la ressolució o, per contra, si negociaran amb l'Ajuntament de Sant Cugat el màxim de competències per a l'EMD.

L'EMD adjudica obres per prop de vuitanta milions de pessetes • Valldoreix.— El ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha aprovat un seguit d'adjudicacions d'obres per una valor de prop de vuitanta milions de pessetes. Tots els punts d'Urbanisme, Obres i Serveis va ser aprovats per unanimitat. En primer lloc, es va adjudicar per gairebé 31 milions la segona fase de la cobertura de la riera de Saladrigues, inclosa en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per a 1994. Aquesta actuació està subvencionada per la Generalitat en un 30 per cent del seu cost d'execució. L'empresa que farà aquestes obres és Hidràulica i Obres SL. La urbanització de la zona de la Miranda i Can Enric de Valldoreix la farà la societat Promociones e Ingeniería SA. L'adjudicació definitiva és per 36.608.700 pessetes. Aquesta mateixa empresa s'encarregarà d'urbanitzar també el passatge de Sant Timoteu i el sector del carrer de l'Alegria, per prop de 8 milions de pessetes i de la urbanització del primer sector del carrer de l'Art, per gairebé 4 milions de pessetes. També es va acordar la imposició definitiva de les contribucions especials pel finançament de les obres d'urbanització de diversos carrers, entre els quals hi ha el de Tibidabo de Sant Albert i altres. / p.c.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

ADMINISTRACIÓ LOCAL

VEMD de Valldoreix, en una cruïlla històrica JORDI CASAS

l proppassat 16 de setembre la Conselleria de Governació de la Generalitat emeté una resolució que ha de significar l'acabament del contenciós competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l ï M D de Valldoreix. Justament la nit anterior, un actor mal assessorat havia acabat el seu prego de testa major amb un «visca la República ind e p e n d e n t de V a l l d o r e i x » . Aquests dos fets formen part d'un mateix procés que ha durat anys: el primer expressa el resultat d'una llarga discussió sobre la racionalització de les competències municipals; el segon —subsumit molls cops en l'anterior— es l'expressió d'un sentiment, mes o menys ampli, que ha dificultat massa vegades la serenor necessària en un debat de per si prou complex. L'Entitat Local Menor Hi ha qui ha volgut veure en aquest contenció-- un problema històrico-instilucional de llarga durada. No cal. però, una anàlisi gaire acurada pei afirmar que la Uuadra de Canals, jurisdicció depenent de l'abai del Monestir benedictí i que desapareix com a institució tic caràcter local arran de la llei municipal del S de gener de IS4x no te res a veure amb la realitat actual. Les seves arrels cal cercaries en un fet molt més proper, en la creació el 31) de setembre de 11>5S de l'Limitat Local Menor de Valldoreix. L:n la

L'autor de l'article fa un repàs a l'evolució del conflicte competencial entre Valldoreix i l'Ajuntament de Sant Cugat i apunta solucions per posar-hi fi definitivament. El marc jurídic que representa la recent resolució de la Conselleria de Governació ha de permetre, segons Casas, la definició plena de l ' E M D de Valldoreix. tramitació de la seva creació, que dura més de dos anys i que és encapçalada per la poderosa Associació de Propietaris, no apareix cap referència de caràcter històric. respon a la necessitat dels propietaris de Valldoreix de disposar d'un instrument de gestió per a un model de creixement urbanístic que ja no pot ser impulsat des de l'estrieta iniciativa privada. Com ha reconegut la resolució esmentada, quan es crea l'LLM no es defineix el seu marc competencial, sinó que només s'estableix una determinada relació fiscal entre aquesta i l'Ajuntament. les competències es defineixen de facU) al llarg dels anys. bvidentment quan arriba cl primer Ajuntament democràtic, l'abril de 1979, la realitat urbanística del municipi i el nivell de prestacions han variat signiticativament. L'administració municipal és més complexa i. com es lògic. eomenc,a a reclamar un altre enfoc. Lntre l'abril de 197;) moment en què quasi totes les forces polítiques veuen l'LLM com un intent de descentralització municipal— i el juliol de W<) data en la qual s'inicia cl pioces que ara veiem acabar - Ics relacions entre l'LLM i l'Aiuntament han estat supeditades a la personalitat

d'ambdós presidents i al seu grau d'afinitat política. Ln el període D79/1983 l'afinitat és total i des de Valldoreix es viu un cert revival municipalista, l'ELM arriba a estar representada al Consell d'alcaldes de l'Entitat Metropolitana de Barcelona. A partir de 1983. amb l'acabament de l'esmentada afinitat, comença un caràcter hisendístic (les competències no són discutides), les conseqüències del qual s'han deixat sentir fins fa pocs mesos. Aquesta línia d'actuació, amb alts i baixos i —en principi— amb un retorn a l'afinitat política perduda, ha continuat fins avui. L'element novedós d'aquest període el constitueix la possibilitat de posar la taula de definició competencial de l'LLM. Oportunitat històrica Efectivament, el 30 de juliol de 1990 la Generalitat, tot desenvolupant la disposició transitòria segona de la Llei Municipal de Catalunya, convida els ajuntaments i les entitats locals menors a pronunciar-se sobre la seva continuïtat en fornia d'entitats municipals descentralitzades (LiMD). L'Ajuntament de Sant Cugat (igual com l'ELM de Valldoreix) ho fa en sentit favorable el 5 de novembre d'aquell an\. posant les

bases del procés a seguir: 1) Aprofitar l'oportunitat històrica per definir de iure les competències de Valldoreix, d'acord amb un seguit de criteris que intenten respondre a les exigències administratives actuals; i 2) Crear una Comissió Sant Cugat/Valldoreix que negociï. d'acord amb aquests criteris, el nou marc competencial. Aquesta comissió no comença a funcionar fins l'octubre de 1992, ja que la Generalitat —amb una lentitud que l'ha carateritzat en tot aquest procés i que no està exempta d'intencionalitat política— no resol fins a finals de juny d'aquell any. El treball de la comissió acaba en un fracàs, hi ha massa dificultats per concretar les negociacions i. a més i això és definitiu, el president de l'EMD l'abandona. Tot plegat fa que l'Ajuntament acordi per unanimitat, el 16 de febrer de 1993, dirigir-se a la Conselleria de Governació perquè resolgui. A partir d'aquesta data entrem en el tram final del procés. Un seguit de reunions de tècnics de l'Ajuntament i l'EMD a la Conselleria (juny/juliol 1993) no serveixen per deixar tancat el tema, per la qual cosa la Conselleria, cl desembre d'aquell any, demana a les dues institucions que li fcain arribar les seves respectives pro-

postes al respecte. L'Ajuntament aprova per àmplia majoria la seva el 25 de gener d'enguany i l'equip de govern de LEML3. fora de termini i amb uns continguts que s'enfronten amb els de l'Ajuntament, el 14 d'abril. El 19 de maig la Conselleria fa arribar la seva proposta de resolució, que es ratificada per l'Ajuntament el 2 de juny. La Junta de Veïns de l'EMD no hi presenta al·legacions, però sí el seu president. Finalment, com ja hem indicat, el 16 de setembre arriba la resolució definitiva, que recull el gruix de la proposta municipal del gener de 1994. Solucionar el contenciós En conclusió, avui ja es disposa del marc jurídic que ha de permetre solucionar cl contenciós. Quins són els passos a seguir'.' Bàsicament dos: concretar en un conveni Sant Cugat/Valldoreix les competències delegades al segon ens, ja previstes a la mateixa resolució; i definir, d'acord amb el nou marc competencial. les relacions hisendístiques entre ambdós, per tal de superar un conveni fiscal (el de 1982) considerat per tots absolutament obsolet. La tasca no serà planera, però fins que no es completi no es podrà parlar amb rigor de l'existència plena de l'EMD. Esperem, doncs, que aviat puguem substituir l'Esperpèntic «Visca la Republicà independent de Valldoreix» per un «Visca l'EMD de Valldoreix.,.

Ofinova

Pissarres de peu i de paret, pantalles, retroprojectors, acetats i tot el necessari per fer presentacions amb èxit.

La papereria especialitzada de I estudiant i el professional us ofereix també mobles auxiliars Taules d'ordinador de gran capacitat i poc volum, taules auxiliars per al fax i la impressora, cintes, disquets,

X Taules. armaris, arxivadors, mòduls de calaixos, cadires...

iàí/üiíü

Letraset

Jordi Cavis LS hisli>r..idnr

tinta i tots els consumibles, d informàtica.

Taules de dibuix, paral·lex, tecnígrafs, tamborets.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

SOCIETAT

L EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A SANT CUGAT AQUEST SEGLE

£1 ritme de creixement de Sant Cugat és de 1.000 habitants per any Unes 6.000 persones no estan censades ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Any rera any. la població de Sant Cugat augmenta aproximadament de mil habitants. Ara com ara, a la ciutat hi viuen 43.373 persones, distribuïdes en els sis districtes que conformen el terme municipal. L'ordenació urbanística prevista afavorirà un creixement controlat de la població, que l'Ajuntament limita fins els 70.000 habitants com a màxim. 1975 i 1976. Aleshores, la difeLa població de Sant Cugat creix rència de població va pujar fins a un ritme de 1.000 habitants per els 6.690. La tendència a Cataany. Aquesta és la conclusió més lunya a partir d'aquest any, presignificativa que es desprèn de cisament, és la de creixement zero. l'informe que ha elaborat l'AjunPerò Sant Cugat, com d'altres potament amb els resums numèrics blacions de la comarca, rep una del padró d'habitants. En l'apartat que explica l'evolució de la po- gran afluència d'immigrants que provenen de diferents punts de blació des de l'any 1900, les xifres l'Estat Espanyol, encara que mostren que l'augment mitjà d'haaquest fenomen no té tanta imbitants arriba als 1.000. L'Ajunportància com a d'altres municipis tament només disposa de les daveïns. Segons la piràmide d'edats des que corresponen als anys que municipal, als anys 74, 75 i 76 inicien les dècades d'aquest segle, es va assolir l'índex més alt de i d'alguns anys compresos entre naixements a Sant Cugat. L'any els anys 30 i 40. No és fins al 1975, aquesta xifra era de l'l,94. 1940 que apareix la relació de les xifres del padró de cada any. L'explosió del creixement s'inicia en aquest punt, i després Tot i les campanyes que realitza assoleix de nou la mitjana de la l'àrea de Negociat de Població de l'Ajuntament per disposar de resta dels anys. Durant les dues següents dècades, Sant Cugat s'indades completes i actualitzades sereix cada vegada més en la didels habitants de Sant Cugat, els nàmica migratòria metropolitana. càlculs assenyalen que entre 5.000 Els nouvinguts al municipi des i 6.000 persones que hi viuen no del 1950, especialment als districconsten en el cens. Aquestes irretes i a l'Entitat Municipal Desgularitats han dificultat en gran centralitzada, són estiuejants. mesura, per exemple, les tasques Amb el temps, aquests veïns temque s'han fet aquest estiu per elaporals van acabar instal·lant-se deborar la relació de veïns i cases afectats pels incendis que va ha- finitivament. La migració que prové de Barcelona i rodalies va arriver-hi aquest estiu. bar, sobretot, als anys vuitanta, Però malgrat que les dades no temptada per una oferta àmplia són del tot completes, un repàs de nou habitatge al centre de Sant simple a les xifres dels darrers Cugat. Al 1970 hi havia 10.000 30 anys permet afirmar que Sant cases a tota la ciutat. Al 1991, Cugat ha anat creixent de 1.000 com assenyala el gràfic, eren habitants any rera any. Aquest 16.580. ritme va experimentar un espectacular augment entre els anys A les acaballes dels anys 80

Evolució de la població

wm mrm un

I •

Nombre d habitants per districtes de l'any 1991 al 1994

•EBBI _Ji gr-T «gai] urnmi

1990

2.120

1963

13 004

Nucli

1910

2.368

1964

13 945

1920

2.974

1965

14.069

1930

5.190

1966

16.182

1932

4.995

1967

16.888

1934

5.651

1968

17.661

Totals

1936

6.045

1969

18.099

1939

6.318

1970

20.490

1940

6.089

1971

20.616

1941

6.050

1972

21.176

1942 1943 1944 1945

J>X)43_

1946 1947 1948

5.792

^993 5.865 5.664 j>755_ 5.741

1954

7.450

1955

8.087

1956

8.213

1957

8.708

1958

9.545

1959

9.949

1960

11.127

1961

12.085

1962

12.369

1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1981 1982

•

29.275

29.951

30.919

31.765

La Floresta

2.509

2.612

2.720

2.807

Mira-Sol

2.860

2.943

3.195

3.388

Les Planes

770

784

Valldoreix

3.523^ 38.937

937

878

jyjgo

j4J63_

JU76_

40.110

41.875

43.373

Habitatges principals i secundaris per districtes el 1991 Principal Secundari I Totals I Habitants

Nucli

21.52JL 22.466 j[9_156_ 3L57£ 31.742

La Floresta Mira-Sol

9.004

1.943

10.947

29.275

847

409

1.256

2.509 2.860

J353^

795

1.648

Les Planes

231

250

481

770

J/aHdoreix_

1.114

1.134

2.248

3.523

12.049

4.531

16.580

38.937

Totals

J2JS5_

Rectificacions anuals

33.606 30.633 31.370

Renovació padró

38.937

Altes immigració

488

1.730

1.945

32.326

Altes omissió

951

681

327

35.380 35.302 35.784 37.243 38.470 39.316 38.937

Altes naixement

236

342

380

147

218

247

41.875

43.373

1983 1984

32.076

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994

Baixes defunció

________

Total Baixes Total habitants

1.154

502 40.110

40.110 41.875 43.373

Gràfic: EL PUNT

i durant aquesta primera meitat de la dècada, la tendència per part de l'Ajuntament ha estat la de facilitar a les noves generacions la seva permanència a Sant Cugat. Els més joves no poden mantenir ara com ara el mateix status que

va atreure en el seu dia els seus pares. La distribució d'una part dels nous pobladors de Sant Cugat dibuixa ja l'ordenació urbanística que ha dissenyat l'equip de govern. Segons el quadre que especifica

els habitants dels districtes de Sant Cugat per seccions, un 16% de la població ha conformat cinc noves seccions al nucli. Des del 1993, 3.700 veïns integren tres noves seccions del districte 1, i 2.863 viuen a dues més del districte 2.

L'evolució de la població de Sant Cugat el segle XX JOAN TROYANO

rribar a saber les causes d'una determinada evolució de la població en un determinat indret és sempre una feina delicada i complexa. En l'evolució de la població intervenen molts fenòmens, entre els quals destaquen els econòmics, polítics, culturals i ambientals. Es necessita el concurs d'alguns especialistes per arribar a unes mínimes hipòtesis sostenibles. I si aquesta evolució es refereix a tot un segle en un indret d'un àrea propera a Barcelona l'estudi es complica encara més. Malgrat això, m'atreviré a fer un petit esbós per tal d'explicar les causes del fet que a Sant Cugat la població hagi augmentat prop d'un 2.000 per cent aquest segle. a) La recuperació agrícola. Un creixement sostingut. (1900-1920) Una vegada superada la plaga de la fil·loxera, la producció del vi ja es comença a recuperar els primers anys d'aquest segle. També hi hem d'afegir la creació de les primeres associacions agrícoles. A aquesta situació cal afegir la conjuntura favorable de la primera guerra mundial i de la incidència de la Mancomunitat de Catalunya amb la seva tasca d'ajut al camp català. Creixement vegetatiu i estabilitat econòmica fan que la població augmenti d'un 40% en aquestes dues dècades i es situa

Si continua el ritme d'augment de població dels darrers quinze anys, l'autor considera que no és agosarat preveure un creixement de fins a 65.000 habitants a Sant Cugat l'any 2000. Segons les previsions, en aquesta ciutat la població continuarà sent jove i la majoria, benestant. prop dels 3.000 habitants. b) Nus de comunicacions. Un salt força important. (1920-1930) Hem de buscar la causa d'aquest salt en una empresa que s'inicia a la fi de la dècada dels 1910. Es tracta de la construcció del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Aquesta empresa fa que emigrin a Sant Cugat molts especialistes del bosc amb les seves famílies, sobretot del Pais Valencià. El fet que Sant Cugat passi a ser nus de comunicacions entre Barcelona i les dues ciutats capdavanteres del tèxtil fa que sigui un pol d'atracció important. La població creix d'un 70%, tot arribant als 5.200 habitants. c) La Guerra Civil. No es perd població. (1936-1939) Malgrat el que podria pensar-se, la guerra civil a Sant Cugat no representa una pèrdua de població. La vila no va estar mai subjecta a bombardejos i els elements més combatius de la FAI van estar sempre controlats per les forces cíviques de la vila. Fins i tot augmenta d'un 5%. Podria tractar-se de refugiats que fugien del front. Sant Cugat té 6.300 habitants el 1939.

situa en 35.700 habitants el 1987. f) Es consolida el creixement. (1988-1994) Ben aviat s'engeguen nous projectes urbanístics i es comencen a atreure inversions en tecnologia d) La primera dècada del frantella-la Manxa i Múrcia. Aquest punta i serveis. Aquests fets, afeq u i s m e . Es p e r d p o b l a c i ó . fenomen és comú a totes les zones gits a l'obertura dels túnels de (1940-1949) de creixement econòmic de Ca- Valh/idrera i a la instal·lació d'intalunya i modifica, encara que fraestructures culturals i d'enseEn aquesta època es perd polleugerament, l'estructura urbanyament fan que la població conblació. La primera etapa del frannística de la vila. Aquesta immitinuï creixent a un ritme imporquisme és nefasta per a l'econogració correspon a la població que tant. La població és el 1994 de mia. La repressió, l'exili i les prebusca feina i configura una pe- 43.300 habitants. càries condicions de vida fan que rifèria de barri obrer. La població es perdi un 10% de població, tot g) P r o j e c c i ó de f u t u r . creix un 120% i es situa en 22.500 i que torna gent que havia fugit (1995-2000) habitants el 1.974. al començament de la guerra per Una vegada superada la crisi por a repressions. Al 1949 hi ha e) Immigració de Barcelona i de 1993-94, crec que s'acabaran 5.600 habitants. altres indrets de Catalunya. Un els projectes engegats en l'actuae) L'economia comença a re- altre salt important (1975-1987) litat. Al meu entendre, això fa dreçar-se. Els inicis de la recuForça entrada de gent a Ca- que quedin curtes les previsions peració. (1950-1959) talunya i de Barcelona. El medi que l'Ajuntament feia l'any 1991 Es comença a recuperar el ni- ambient favorable i les bones coen la memòria adreçada als ciuvell econòmic i poblacional de municacions fan que Sant Cugat tadans, i que era de 50.000 hapreguerra. El canvi de política sigui un lloc idoni per viure-hi. bitants l'any 2000. Crec que només econòmica del franquisme fa que L'estructura d'edat d'aquests imamb els projectes engegats i els a determinades zones de l'Estat, migrants és jove, la qual cosa asque està previst engegar, es pasentre elles Barcelona i la seva segura la continuïtat del creixesarà de la xifra dels 60.000. Posats àrea d'influència, comenci tímiment. Sant Cugat canvia definia fer previsons de futur, crec que dament una expansió econòmica tivament la seva estructura ecotot dependrà del tractament urque estabilitza la població alhora nòmica, desapareixent pràcticabanístic que es faci de Collserola que comença una tímida immiment l'activitat agrícola i boli de les Planes, la Floresta, Migració. La població creix d'un 65% cant-se al sector serveis. ra-sol i Valldoreix. Al meu eni es situa prop dels 10.000 haAquest és el moment en què tendre, crec que no seria descabitants el 1959. bellat que l'any 2000 s'arribés als comencen els canvis urbanístics 65.000 habitants. d) Una forta immigració obrera a Sant Cugat. Sense aquests cande fora de Catalunya (1960-1974) vis, la vila no hagués suportat aquesta embranzida poblacional. Forta immigració procedent Joan Troyano és historiador i membre del consell de redacció de Gausac. La població creix d'un 60% i es principalment d'Andalusia, Cas-

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS Divendres. 7 d'octubre de 1994

MEDI AMBIENT La consciència ecologista a Sant Cugat va agafar forma ara fa sis anys a partir d'una iniciativa d'un reduït grup de joves estudiants a m b molta il·lusió. El G r u p de Natura es va transformar en una secció

fixa del Club Muntanyenc, des d'on va desenvolupar i desenvolupa tota mena d'activitats en defensa del medi ambient. LI pas del temps els ha fet madurar i a molts d'ells els ha convertit en enainvers

KRISTIAN HERBOLZHEIMER. «

agrònoms, biòlegs o enginyers en telecomunicacions. Però la seva empenta i la convicció en les seves idees es mantenen intactes. Són conscients que encara és necessari divulgar el seu missatae.

Membre fundador del Grup de Natura

Sempre farà falta una veu ecologista

XAVlCAVA

H Sant Cugat.— Què us va impulsar a crear el Grup de Natura? —«Quan vam proposar la creació d'una secció de defensa del medi ambient al Club Muntanyenc Sant Cugat, l'any 1988, ens vam plantejar crear una agrupació oberta a tot aquell que mostrés una preocupació pels temes de medi ambient, i així ho vam proposar al llavors president, Francesc Carbó, que ens va donar el seu suport immediatament.» —Quines activitats heu realitzat en aquests sis anys? —«Durant els primers anys va tenir molta força la campanya de promoció de l'ús de la bicicleta. Vàrem mantenir diverses reunions amb l'Ajuntament, que sempre ens va escoltar amb molta educació. Però crec que no van entendre la veritable intenció de la campanya, que era la potenciació de la bicicleta com a substituta del cotxe i la sensibilització de la població. Hs cert que es van fer aparcaments i alguns dels vials que s'anaven construint incorporaven carrils per a les bicis, però es trobaven i es troben encara tallats o obstaculitzats per pals d'electricitat, i per tant no son funcionals. A més, quan vam deixar de pressionar l'Ajuntament, aquest no es va preocupar més pel tema." •-LI (irup de Natura ha estat el principal promotor de la campanya en defensa de Torre Negra. Heu invertit molts esforços en aquesta qüestió? —«Realment ens hem abocat molt amb la defensa del que nosaltres anomenem 'la queixalada', és a dir, la zona de conreus i vegetació que fa de frontera entre Sant Cugat i Collserola. De fet, un fracàs en aquest tema seria un cop molt dur per a nosaltres. Però Torre Negra no és la nostra única preocupació. Estem molt a sobre de les obres a can Trabal, i també secundem les protestes dels veïns de la riera de can Vullpalleras, on es vol construir un nou vial. També comptem amb el suport del Grup de Natura Jove, que porta a terme una important tasca d'educació ambiental.» —Com ha evolucionat el Grup des dels seus inicis fin ara? —«Al principi érem una colla de joves entusiastes, i a poc a

Cerdanyola recuperarà els espais que pertanyen als vianants

Herbolzheimer —a la dreta-

amb els membres del Grup de Natura Marc Moliner i Lluís Llerena. Foto: J.A. MULA.

poc ens hem anat formant. La majoria som estudiants universitaris, molts ja llicenciats com a biòlegs, enginyers industrials o de telecomunicacions, és a dir, gent amb prou preparació. Per aquesta raó lamentem que l'Ajuntament sovint no parli amb nosaltres abans d'aprovar cap projecte que pugui modificar l'entorn.» —El recent nomenament de Xavier Cortés com a regidor de Medi Ambient pot canviar aquesta situació'1 —«Això esperem. Quan es va crear la figura del regidor de Medi Ambient, desprès de les últimes eleccions, crèiem que per fi tindríem un interlocutor amb l'Ajuntament que escoltes les nostres propostes. Desitgem que això tiri endavant, perquè fins ara no ha

existit cap política mediambiental per part del govern municipal.» —Els polítics de Sant Cugat tenen prou sensibilitat pel medi ambient? —«Jo crec sincerament que la majoria de grups polítics municipals no estan prou formats en el tema de medi ambient i no disposen dels mitjans per abordar-los correctament. Per exemple, no es pot confondre el manteniment d'un sistema natural amb la seva substitució per un parc o un jardí, que suposa la plantació de vegetació no autòctona, i l'ús d'agroquímics molt contaminants. Aquests temes s'han posat de moda els últims anys, i per tant és una cosa molt nova. Els polítics en parlen molt, però no crec que acabin d'en-

tendre del tot el problema, tant al govern municipal com a la major part de l'oposició, tot i que comencen a ser conscients de la seva importància.» —Per tant, és necessària l'activitat del vostre grup? —«Sempre fa falta una opinió crítica sobre les actuacions que afecten el medi ambient a Sant Cugat. Això fins i tot ens ho reconeixen els propis polítics i responsables de l'Ajuntament, ja que de vegades es troben pressionats per promotors i constructors, i necessiten una opinió contrària per moderar aquesta pressió. El que és cert és que nosaltres mai hem tingut una actitud d'oposició a l'Ajuntament ni tampoc de crítica política, i sempre hem desitjat resoldre els problemes dialogant.»

Segons va indicar el vice-president de Justícia i Pau. el FMI va néixer amb la intenció de regular les finances a nivell mundial. En l'actualitat aquesta funció la porta a terme el Grup dels Set. format pels set països més poderosos del planeta. Arcadi Oliveres va afirmar que el L'Ml està en mans d'aquests «superpaïsos». Per ser membre del FMI cal pagar una quota, i com més elevada sigui, més poder de vot es té en les decisions. Així doncs, el 5b per cent dels vots del FMI estan en poder de només vuit països. que controlen a la resta.

LI gran problema plantejat per Arcadi Oliveres va ser l'endeutament dels països tercermundistes. Oliveres va explicar que les matèries primeres dels països pobres s'han abaratit en els darrers anys. mentre que les matèries industrials dels països desenvolupats s'han encarit. Aquest fet ha provocat unes relacions entre els estats rics i pobres totalment desfavorables per als pobres. Precisament, la causa de l'endeutament del tercer món és. segons Arcadi Oliveres, la relació econòmica entre el primer i el tercer món. El vice-president de Justícia i

I Cerdanyola.— L'Ajuntament de Cerdanyola, mitjançant la regidoria de Governació, té previst iniciar una campanya de conscienciació i sensibilització ciutadana. dirigida als conductors del municipi, per tal de demanar-los que s'esforcin a respectar els espais de la via pública que legalment pertanyen als vianants: voreres. passos de vianants i illetes senyalitzades. Aquesta campanya anirà dirigida, bàsicament, als conductors dels vehicles que estacionen totalment o parcialment damunt de la vorera i que obliguen els vianants baixar a la calçada, amb el risc que aquesta situació comporta. En aquest sentit, la regidoria pretén deixar ben clar quins són els espais de la via pública que pertanyen als vehicles i quins són els que pertanyen als vianants. El tinent d'alcalde de Governació ha deixat manifest que «no podem tolerar l'ocupació dels espais dedicats als vianants ni permetre que proliferi el perill, sobretot pel que fa als estacionaments de vehicles a la vorera o la circulació de vehicles de dues rodes per aquestes zones», XB.

Recasens torna a presidir la delegació local d'Unió

Arcadi Oliveres critica el FMI i el BM perquè no ajuden el Tercer Món, en un acte (TIC RAMON LUQUE

I Centre.— La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha fet pública la proposta de canviar el nom del carrer d'Alfons Sala pel d'avinguda Sis d'Octubre. la data en què el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar la República Catalana l'any 1934. Els republicans pretenen amb aquesta iniciativa donar un nom més representatiu a un dels carrers més coneguts de Sant Cugat, que va des de la plaça de Lluís Millet fins a l'avinguda de Rius i Taulet. En un comunicat que han tramès als mitjans de comunicació locals, els representants d'ERC expliquen que no poden acceptar que la ciutat tingui «un carrer dedicat a un veritable anticatalà, promotor del caciquisme vallesà, de la intolerància i d'un primitiu feixisme que no entenia de drets ni llibertats». El document afegeix que com a organització política que defensa els drets i les llibertats dels individus i els de Catalunya com a nació. Esquerra Republicana rebutja la consideració que es va tenir amb Alfons Sala, comte d'Egara. donant el seu nom a un carrer de Sant Cugat. L'alternativa que proposa la formació republicana per anomenar aquest carrer és la data del 6 d'octubre del 1934, de la qual ahir es van complir seixanta anys. / ÀNGELS CASTULRA

POLÍTICA

• Sant Cugat.— Arcadi Oliveres, vice-president de Justícia i Pau, va fer dimarts un repàs històric del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), fundats l'any 1944, i els va criticar perquè no ajuden a solucionar els problemes d'endeutament del Tercer Món. en una xerrada a la Casa de Cultura sobre l'actuació d'aquests organismes internacionals en els darrers 50 anys. Aquesta xerrada iniciava una nova temporada d'actes organitzats pel Grup de Joves d'Iniciativa per Catalunya (IC) a Sant Cugat.

ERC demana el canvi de nom del carrer d'Alfons Sala

Pau va declarar que el problema de l'endeutament tercermundista no és fàcil. A més, quan el Tercer Món no paga els països desenvolupats no cobren i això, segons Oliveres, els crea problemes. En el mateix acte de dimarts també va intervenir un jove d'Iniciativa per Catalunya que aquests dies va participar a Madrid en el Fòrum Alternatiu. Aquest fòrum protestava contra l'actuació del FMI en el darrers 50 anys. Segons el jove, «en els actes pacífics organitzats pel Fòrum la policia va fer agressions i detencions indiscrimidades».

• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, continuarà com a president de la delegació local d'Unió Democràtica de Catalunya, després que l'executiva del partit el va elegir per unanimitat en la reunió que va celebrar divendres passat. D'aquesta manera, Unió ja ha renovat tots els seus màxims òrgans a Sant Cugat amb vista al congrés nacional del partit els dies 12 i 13 de novembre a Sitges. Recasens ja ha ocupat el càrrec de president durant els sis últims anys. La principal preocupació d'Unió són les properes eleccions municipals, encara que de moment no s'han iniciat les negociacions en aquest aspecte amb l'altre soci de la coalició, Convergència Democràtica., c.c.

PASTISSERIA - BOMBONERIA «sa „„_„ «as.

tmmm&m &mmm*^

Antancola SA^ïi:;lilWlJtr

E&Eyjotiesa

íSBS^

•>¥*••

Villa, 1

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUCIR

Tel. 674 42 00

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

CAFÈ - BAR

SUCRE

Garcia Guillén Valldoreix, 3 9 t e l . 6 7 4 0 4 S<

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES. LES MILLORS la botiga d e /

pemen*

TIEN 21

Valldoreix, 45-47 Tel. 674 53 35-674 51 04 08190 Sant Cugat del Vallès

ttft'S

C. Valldoreix, 44 Tel. 674 7164

Cristalerias

ARTE

Tapisseria, matalasseria,

Moda infantil

cortines i

juvenil

complements per a la decoració

Calçats i complements Sant Antoni, 62» Valldoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes a m b v i d r e . Gràcies per confiar en nosaltres. Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

FALGUERA TAPISSERIA DECORACIÓ

Tels.

Villa, 1 - Local 5 674 62 99 - 589 04

Valldoreix, 60, baixos Tel. 674 67 15 - 589 33 68 / Fax 589 33 68

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

PUNT DE VISTA

Esquizofrènia

ELS rj CANTONS Sftniiinan miicpendenl. català, comare»! i democràtic

Premsa Local de Sani Cugat SL

Carrer \ u m c . 5 . 1 r 081 <W Sani Cugat del V a l l e . I 5Ks)li: *2 i'aj 589 20 91

Ramon Grau i Soldevila

Director Jitvp KIITJ i l·iiil

Redacció Maile (mi-si.!.' < •fnii^·. Cella (emaiias yAjuntament i Politieal, \ J \ I í ' i ' . j Muii Viihenl, rrkiin.mc. Sanilali. Surta <k Mas I Ensenyament I. Pep i 'au Li •Dislnaes i Kuhi!. Xavier ÍWIIa iMunhripisl, Francesc Cartv i l l i m a t " t "ii[: Mnrcll l.oiKiinai. Ijntna Ansola. Àngels Castuera. Jordi Jíoreàs JWe Puh, l'ep Tnieuc- i \ j v i Horras 'X'ultura i Fspeciaclesi. Montse Sani ' R.porlate,esí, I arme Reverte, Raniem Luuue i [iemma Compte ;t'.-,ponsi. Sílvia Barrini i Mireia Sala ;Punt Diversi, Josep Mana Vallev Carme Pèrdues i Sonia (iemdicr i Apunlsr Nacho (kovto (Comarcal. Mane F-lspin,>sa ; J.-sep Antoni Mula Ihitoeratïal

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

es recomanacions del Fons Monetari Internacional sobre la flexibilització del mercat de treball i les del Banc Mundial sobre la reducció de les prestacions socials que han d'aplicar els països industrialitzats, entre ells l'Estat Espanyol. han indignat els representants polítics i els agents socials, que les han qualificat d'excessives i dures. Potser molt mes per la manera com han estat fetes —amb la fredor del que s'asseu darrere d'una taula de despatx— que no pas pel fons. Dura feina, la dels polítics, que hauran de traduir aquesta fredor en possibilitat política i sensibilitat social. Aquestes recomanacions s'inscriuen

en la línia del liberalisme econòmic, que s'ha enfortit després del fracàs de les economies planificades dels països ex-comunistes. La política de crèdits d'aquestes institucions ha anat a remolc dels interessos de les multinacionals i dels estats que les defensen. precursors del capitalisme salvatge. 1 això es fa evident quan es repassa cap a on s'han dirigit les inversions de les multinacionals i a on s'han concedit els crèdits al desenvolupament —Llatinoamèrica i Àsia han rebut el 65% dels ajuts del BM i Àfrica només el 12%—. O quan Alemanya s'oposa a ampliar la possibilitat de donar més crèdits als països més pobres excepte si es

concedeixen als països de l'Europa de l'Est, casualment els seus veïns. Si bé, de fet, el FMI i el BM poden haver estat actuant com a simples justificadors macroeconomies del colonialisme financer, són a la vegada un fre polític a la voracitat del capitalisme salvatge. Cal no oblidar que en els seus orígens van tenir un paper en la reconstrucció dels països desenvolupats després de la 11 Guerra Mundial i en la solució del deute exterior de Llatinoamèrica. Però abans que acabin patint una esquizofrènia aguda potser caldrà que es replantegin el seu paper en el món i ens l'expliquin amb sensibilitat i semse embuts.

Caa> comercia*

Una resposta a una demanda social

Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

Rorànrjres t) (9T2l 4005 95

Mailing-Vallés SL Dipòsit legal G M 0 5 - 9 3

[iiCartcnseicpiïssaiiiJanettbamar^eadsediionafc, r k articles firmats exposen t'apino dels sets naars. que Eh 4 Cantats no fa seva necessàriament

^ opinió de la joventut de l'Estat Espanyol respecte de la incorporació obligatòria al servei militar és ben evident: aquest any el contingent cridat a files és de 210.000 joves i el nombre d'objeccions presentades l'any passat va ser de 68.000. Atesa la contundència d'aquestes xifres, és innegable que l'administració ha de respondre a aquesta demanda social i oferir a

L E C T O R

aquests joves la possibilitat de prestar un servei a la societat sense haver d'agafar una arma. En aquest marc, l'Ajuntament de Sant Cugat ha demostrat força sensibilitat i demanarà al govern estatal l'ampliació del conveni que tenen subscrit per augmentar el nombre de places per a objectors. També comença a ser hora que el govern estatal es plantegi una re-

visió a fons del servei militar, i convé. un cop superat el debat de la necessitat d'un exèrcit —una altra cosa és com hagi de ser aquest exèrcit—. que sigui obert als ciutadans de tots dos sexes. I que s'arribi a graus de professionalitat més elevats que no pas ara. Si s'acabés definint un servei militar voluntari, l'objecció de consciència ja no s'hauria de regular per llei.

E S C R I U

<*mm¥$£^t

Transformador de FECSA B Fa vint anys que visc a la Rambla del Celler número 17. Davant el meu edifici, la companyia FECSA té soterrat un transformador que subministra electricitat a tot el veïnat. Tots aquests anys, cada cop que plou un xic massa, sense fallar mai. el transformador explota i se'n va la llum 2, 3 i fins i tot 8 hores. Fa uns anys, van canviar l'antic tranformador per un de més modern i ens van dir que se solucionaria el problema, cosa que no ha passat. La setmana passada, una tarda, vam sentir una detonació seguida d'una columneta de fum que sortia de la reixa de ventilació, i ens vam quedar sense llum. No els sembla que ja és hora que ens solucionin aquest «inconvenient»?, MONTSt SAN I i .iltrcs \eins. Sant Cugat

Llacs improvisats • Només voldria saber si a les noves fornades de paletes no els ensenyen l'us dels nivells per algun motiu determinat. No m'explico a m i a la rotonda que na fa gaire

van acabar entre Sant Cugat i Ruhí la pluja de la setmana passada hi va fer un bassal d'almenys un pam. Vam patir-ne la construcció durant mesos. Vam patir aquell esealèxtric que canviava el recorregut dia a dia. No entenc com una obra acabada de fer és tan deficient. Cotxes aturats, cues infinites i la policia permanentment allà. Surt a compte? SIRENA ROSSI. Valldoreix

Resposta de S. Fenollar B Per cortesia, acostumo a contestar les cartes i ho faré, però procurant no excedir gaire les 20 ratlles recomanades. Començant pel final, aclareixo que no amago cap intenció política. Sempre he dit que ni sóc polític, ni m'agrada la política, ni mai no he militat en cap partit; però sé veure quan hi ha intencions polítiques i tinc la impressió que aquí n'hi ha. Vostès escriuen: «Haurem de pensar

F.ls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi lïgurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserven el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

a desterrar la Inquisició si és crispar...». I no creuen que és crispar quan empren frases en el manifest com «restes anatòmiques humanes i sanitàries infeccioses amb capacitat de transmetre còlera, hepatitis vírica, brucelosi, tuberculosi i SIDA, entre altres 13 més...» i així amb un llarg etcètera que fa posar els pèls de punta? Si això no es crispar, senyors...! Quan va començar la il·luminació per gas als carrers, també els retrògrads d'aquell temps creien que s'asfixiaria la humanitat i. segons que tinc entès, no hi va haver pas cap accident mortal per aquesta causa. El mateix va passar amb

les calderes de vapor i així cada cosa nova que surt. O és que som tan savis que podem preveure el que ens podria passar? La frase de la confabulació judeo-maçònica més que ofendre'm em fa riure. Ja veig que, seguint la moda, qui no els agrada el comparen amb Franco. M'han dit que pretenen recollir 500 mil pessetes per a les despeses de presentar un recurs contenciós administratiu; els advocats amb què he parlat em diuen que un recurs d'aquest tipus no pot anar més enllà de les 200 mil. També jo podria dir que potser a sobre volen fer negoci? Nu creia que la meva actitud

de mantenir-me al marge d'aquesta proposta fos tan important. La importància, l'hi han donada tots vostès amb la seva carta. / SALVADOR FENOLIAR ZARAGOZA. Mira-sol

Una façana amb crosses B No fa gaire que visc aquí, però he sentit força pena en presenciar com la màquina ha esventrat dues relíquies: ca la senyora Avel·lina i bona part del Celler Cooperatiu. És clar que, com a nou-vinguda, no estaria gens bé que jo em pronunciés respecte a si aitals enderrocs són encertats o no. Tanmateix. us confesso que ja m'havia

encaterinat amb l'esplèndid llorer, ple d'ocells, que veia i escoltava des de l'ONÜ (així anomena la gent el conjunt d'apartaments del carrer Girona, un dels quals habito). La raó principal que m'empeny a fer ús d'aquesta secció és el temor: la façana que l'autoritat ha obligat conservar per raons històriques em fa por que no tingui el suport adient. Els taulons en vertical que hi van posar a corre-cuita el mateix dia en què començà l'aterrament són alts i prims... més que puntals semblen crosses. Per si de cas, veient les esberles que presenta l'antiga i valuosa façana, recomano als vilatans que s'estiguin de traginar pel sector. Amb més motiu ara, que és època d'estremiments soterranis. Aprofito l'avinentesa per suplicar a l'autoritat que l'edifici que pensen aixecar en «honor a la dona» darrera cl Centre Cultural no sigui envoltat d'estàtues: primer, perquè no tornin les males llengües a parlar de gustos faraònics: segon, perquè les dones- tant joves com madures- més que vint estàtues s'estimarien més vint arbres de fullam frondós complementats amb vint esplèndids bancs de fusta amb bon respatller. Naturalment que també els agradaria la Colometa de La plaça del Diamant en homenatge a la nostra gran Mercè Rodoreda. Una estàtua, molt bé. però vint, com ens anuncien EL· 4 Cantons... No ha degut ser, sr. director, una errada? / MARIÀ ASSUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat F E

D ' E R R A D E S

B El grup teatral que dirigirà Ernest Naté no és el florestà Ni ho somiïs, com dèiem en l'edició de la setmana passada, sinó que és format per antics membres del grup, santeugatencs, i encara no tenen nom. B Ferran Gavaldà no és secretari d'organització d'UDC, com dèiem a la plana 2 de l'edició anterior, sinó el seu germà Vicenç Gavaldà.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 L A

L A

Indefensió circulatòria

La crispació antidemocràtica VÍCTOR MORA

JOAN FERREROS •

es reaccions que ha provocat el recent debat sobre l'estat de les autonomies, en què els respectius presidents s'han pogut expressar —fet insòlit— en el seu idioma, no solament són sovint desaforades sinó, en alguns casos, vandàliques. Hi ha qui va fins al punt de demanar més o menys explícitament, contra el suposat desmembramiento de la Pàtria, la intervenció militar. És a dir: tornem a l'esport ibèric dels prommciíimií'iuos, mot que va assolir. com guerrilla, una lamentable difusió internacional. Igual que a Bòsnia (avui en un sagnant carreró sense sortida d'odis interètnics, basats en nacionalismes exacerbats i fanatismes religiosos) s'han manifestat i manifesten encara —i de quina manera! ;ls partidaris de la Gran Sèrbia, a hi vieja picl de toro es destapen ja, sense vergonya, sortint de la situació latent en què es mantenen molts microbis mortífers, els partidaris de la Gran Espaiia. Tot això demostra que poc ha avançat el país, en aquests anys de postdictadura, cap a una vertadera democràcia. I quant equivocats han estat aquells que en comptes de presentar com a objectiu prioritari la consolidació i l'aprofundiment d'aquesta democràcia a tota la Península, han preferit l'aprofundiment de les diferents llibertats nacionals (alguns, amb la seva «lluita armada» ens van portar el 23F i encara representen un perill per a tots). Aquestes llibertats nacionals, tan durament negades pel franquisme, és ben cert que calia recuperar-les i que cal aprofundir-les, però serien de nou estroncades sense pietat pel centralisme si la democràcia sofrís un cop de mort. S'ha volgut començar la casa per la teulada o, com diuen els francesos, posar la carreta abans que els bous. Perquè, a veure, què demostra el que ha passat a Madrid? Doncs de-

monitzar per anar, junts, des d'aquest estat de les autonomies cap a un horitzó de federacions o confederacions no opressives com les que ha demanat, per exemple, Vaclav Havel. Perquè el problema no és solament peninsular, sinó que també es produeix a altres llocs d'Europa. I farien un gran pas cap endavant els nacionalistes d'aquí i d'arreu si en comptes de pensar «la nostra nació i Europa», pensessin •<la federació o confederació a la qual pertanyem o volem pertànyer i Europa». Això serviria de fre a la possibilitat d'excitacions interètniques. vinguin d'on vinguin, i tindria l'avantatge per a cada nació de iKi suscitar els anticossos -dignem-ho així— que s'han produït a Madrid.

JOSEP

mostra que cl fet tan natural, en règim autènticament democràtic, que uns polítics elegits pel poble afirmin públicament, en expressar-se en les seves llengües, que Espanya és un estat i no una nació (un estat on s'encabeixen diverses nacions i nacionalitats), és un fet que produeix la crispació de gent que, o no comprèn res dels diferents problemes nacionals de la Península, o juga interessadament amb el foc del nacionalisme —una matèria que cal manejar amb la mateixa cura que la nitroglicerina— excitant la xenofòbia entre els diferents pobles d'Espanya. Es pot parlar d'irresponsables i criminals. Tots plegats, encara no han paït la idea —o no la volen pair— que aquí hi ha diferències substancials, que aquestes diferències són enriquidores, i que per la via del diàleg i la negociació —renunciant a tota violència i a tot enfrontament directe— es poden harE L

Í T'Ï""

ls 78-58-78 no són un número de telèfon; són (o més aviat eren) les mesures de Twiggie, la dona-branquilló, aquella famosa model dels seixanta. Pit, cintura i cuixa de la reina d'aquells anys quan el nirvana californià s'havia estès arreu del món, temps del regne de l'unisex, quan deien que s'acabaven les guerres, fins i tot la guerra entre els homes i les dones. El cos androgin i immaterial de Twiggie era la bandera d'aquesta croada; la bellesa sempre és una arma. 84-64-89. Ara són les mesures de Linda Evangelista, la maniquí vedette dels vuitanta, un pur producte de les agències publicitàries,

Portem pocs anys de democràcia (o de formalisme demociàtic. si es vol, deixant però ben clar que la situació present és infinitament millor que la dictadura). I tot passa DL'iXANS en un marc social tradicional. on no s'ha produït cap canvi fonamental: continuen Ics desigualtats i fins i tot augmenten. I això, més la corrupció, l'atur, etcètera, crea desencís, desperta nostàlgies perilloses i produeix més i mes gent susceptible de ser manipulada. Als demòcrates els, cal ser clarividents a l'hora d'escollir prioritats. El debat sobre l'estat de les autonomies i cl cor de veus reaccionàries que s'ha sentit diu clarament que el més important, ara i aquí, és enfortir la democràcia i fer-la alhora cada cop menys formal, més vertadera, única manera que sorgeixin no súbdits passius, sinó ciutadans conscients capaços de defensar-la. Aquesta és doncs la prioritat essencial. Perquè si no hi ha democràcia, si no hi ha llibertat a tot Testat, cap de les nacions que el componen no serà lliure per si sola.

Víctor Mora és escriptor.

vui dia corren per carrers i carreteres una quantitat considerable —llegim a la premsa que un 20 per cent (?)— de vehicles els conductors dels quals o no posseeixen carnet de conduir, o no van proveïts de cap tipus d'assegurança, o no han sotmès les respectives màquines al control de la ITV. O totes tres coses a la vegada. Qualsevol que sigui envestit per un d'aquests individus, per molta raó que tingui ell i per molta culpa en què hagi incorregut l'indocumentat, no rebrà ni cinc per curar-se i reparar cl vehicle: haurà de practicar la hispaníssima activitat d'espavilar-se, de pagar-sho de la seva butxaca. Quant a l'altrc. l'irresponsable, la teoria legaloide deu dir que tant de presó, tant d'indemnització, etc. però en realitat tot queda en res: declararà ser insolvent davant el jutge i serà deixat lliure perquè per re«Per què l'adrtiirastmció tenir-lo caldria que el poguessin qualifino protegeix el chtiadií car de presumpte criconseqüent i no el fa minal; al cap de tres respectar? Potser és més o quatre anys li faran saber (si és que el pràctic cobrar 50.000 poden trobar) que pessetes per ima foto del serà jutjat. Aquesta indefencontribuent anant a 80 sió palesa i flagrant on, sovint arbúrixriaineni que suporta qui compleix com a ciutadà posa 60?» es podria prevenir: hi ha maneres facilíssimes de detectar i immobilitzar aquests infractors i els vehicles llurs, però sembla que guàrdies (potser el governador civil?), jutges i polítics (els que interpreten i fan lleis) s'hagin fet tots còmplices de la ganga antisocial a què pot arribar qui no té cap decència ni propietats a nom seu i, en conseqüència, pot permetre's un nivell d'incivilitat i d'il·legalitat tan impunes en la pràctica com seria de fàcil evitar-les. Per què l'administració no protegeix el ciutadà conseqüent i no el fa respectar? Potser perquè —i per l'estil— és més pràctic i efectiu cobrar cinquanta mil pessetes per una fotografia del contribuent anant a vuitanta per aquell tram de carretera on, sovint de manera arbitrària, posa seixanta? Coses de governació.

E L

JjSW«!W«**"

La dictadura de la bellesa JOSEP VALLS

un cos de sequedat controlada per una dietètica puntera, però un cos consumible que traspua un erotisme de comunicació que fa caure la bava del mercat. 95-62-95.1 aquesta és Claudia Schiffer, l'estrella del dia, la nina rodoneta. Ja no creiem en el creixement, la Borsa ens ha esplomissat,

Radio oberta no estem de punyetes i volem una dona autèntica. Amb 95 centímetres de volta de cuixa, s'hi pot somiar fins i tot com a esposa i mare. S'ha acabat el pati, cadascú amb cadascuna. Abans, les top-models només eren maniquins per vendre roba i perfums, però avui expressen, amb el cos, com cal viure, com cal estimar, com cal ser. Són les reguladores del consum, però, sobretot, del desig. I de desfilades de models, cada any n'hi ha més; aquesta tardor en tenim una especial abundància. (Però potser ho fa que com més va més me les miro...)

H O w e , Is/O

Ho TXitd /*»és /

ENRIC SERRA

n aquest país hi ha el costum malaltís d'actuar com els estruços i d'explicar totes les actituds estranyes dels individus repenjant-se en la influència dels mitjans de comunicació i tombant-se d'esquena a la veritable essència del problema. Mentrestant, de les deficiències del sistema educatiu i de la irresponsabilitat paterna, que, en funesta cooperació, aboquen a la societat individus vulnerables i inadaptats, mai no en parla ningú. Potser per això, ara hi ha qui bandeja els programes radiofònics nocturns d'estil intimista perquè un jove depressiu es va suïcidar després d'abocar al Hablarpor hablar de Gemma Nierga totes les seves angoixes. Era la locutora triada a l'atzar entre les ones la que, amb el telèfon com a única eina, havia de refet V equilibri psíquic

*"«*«'* F/iTÍbi'C»

del jove, engrunat per les adversitats? Han d'ocupar els psiquiatres el lloc dels locutors en aquesta mena de programes? Comencem per posar cada cosa al seu lloc i no caiguem en la temptació mesquina de creure que li ràdio ha d'omplir els buits de comprensió, respecte i solidaritat que nosaltres mateixos anem deixant.

PUNT DE VISTA L A

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d'octubre de 1994

Els diners per al Tercer Món

FMI: el poder del diner

ARCADI OLIVERES JOSEP M. MARTÍ •

a coincidència temporal de l'assemblea del F-'ons M o n e t a r i Internacional ( F M I ) i del B a n c M u n d i a l (HM) amh la discussió dels pressupostos de l l i s t a t per al 19'iS ha posat doblement sobre la taula la qüestió dels recursos financers que cal destinar ;ils països del Tercer Mon. I s e\ ident qu. v Is p r o b l c n i e s d e ! d e s i l'U 1, nonik oni'ci liiill ClOlls

.11' II i I

rh . •

' I i -1

aviat— recursos financers d'un lloc cap a l'altre. No es pot dir, com ho ha fet recentment un ministre espanyol, que el govern preveu per a l'any 2000 l'aplicació de la recomanació de les Nacions Unides d'assolir el 0.7 per cent del PIB en la cooperació al desenvolupament. Recursos. n hi ha a hores d'ara més que suticients per arribar a aquest objectiu sense perjudicar els habilaills del país. sjauint pel cv. riple els eonseib lets per les r. I eixe- N.n. v n - ! ' irdes di. Cesiinar pei a! d e s e m o lup -l'lent reeui si >s p oeinents :i I desarmament. Recordem que a |-.span\a la despesa real 110 l'oficial en defensa arri'. J a supera els 4.200 milions di pessetes diaris.

atiicnl eco.111 sols un io que son condi"• f de ii i n l e i n a i r-. evicniev .1, l i q u e n

sol·ie: >( i e o m e ; 1.1.:'. p o l í t i q u e s . lllHll lis e t c l de10 (ambe es s c q u i l i b ; ad 1 SÍ is pecuniacert que c l '

iis son imptcscmdihlcs per tal d'establir sísknies productius que satisfacin necessitats humanes. I n aquest sentit, lesulla sorprenent \ c u i v com. en realitat. son els països del Sud els qui financen els del Nord. i no pas a l'imeves. D'acord amb el darrer Infin'inc sobre cl descnvolupíiniciil humà. editat pel Programa de les Nacions Unides per al D c s e i n o l u p a ment ( P N l ' D ) . alio que els •<països en vies de d e s e m olupanient» han c i m a l als -països industrialitzats- durant els darrers fies an\s en concepte del servei del deute (interessos més amortització) resulta 3.3 vegades nies gran que no pas el que aquests països els han tramés pei les diferents vies tic la cooperació (entre estats. mitjançant els organismes internacionals, a traves de les o r g a n i t z a c i o n s no governamentals, pels particulars, e t c ) .

< al també dir. pero. que. ta! com s'ha explicat en el l'oium Alternatiu que ha tingut lloc a Madrid durant la reunió del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. no es pot condicionar cl lliurament d'aquests recursos a l'aplicació de polítiques d'ajustament que tenen greus conseqüències socials, ni tampoc utilitzar-los per dur a terme processos indiscriminats de creixement que són de dubtosa acceptació ecològica. Hi ha models de desenvolupament adequats a les necessitats de les poblacions que apliquen ja algunes organitz a c i o n s i n t e r 11 a c i o n a 1 s ( P N U D , U N E S C O . LÍNCI A D . O N U D I ) 1 la majoria de les Organitzacions No G o vernamentals ( O N ( i ) . F:s probablement en aquesta direcció cap on cal encaminar els nostres esforços i les nostres reivindicacions si no volem que el patiment de milions de persones i la mort de bastants milers continuï essent una vergonya diària per a tots nosaltres.

BIBIANA PEDEMON II

1.210 milions de persones que habiten els països del Primer Món i la majoria dels 4.24(1 milions d'habitants del Tercer Món. no sembla que es pugui dubtar de la necessitat de transferir —i ben

Davant aquesta situació i donades les notables diferències de nivells de vida (una renda per càpita disset vegades més gran) entre la majoria dels

L A

ón el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Són els teòrics més experts en planificació econòmica. Administren gran quantitat de fons i concedeixen crèdits a països en vies de desenvolupament. Després poden venir les contrapartides socials o polítiques. T a m b é orienten, analitzen i recomanen. No sempre l'encerten (el 92 van anunciar una recuperació econòmica... tres mesos abans de començar la recessió). Peto tenen poder. influència i c a p a c i t a t . P a r t i c u l a r m e n t . aquesta reunió a Madrid m'ha iccordat les sessions del C O I . Hi ha moltes similituds. per exemple, son dos on.Miiism.es nu oficials, de caràcter prh.il. amb nobles i notables ciutadans internacion.iis que iot nien comitès d'estudi. I lo apioiiien per contaclar. l'or negocis, disscinai csitategies... Això si. uns pa 11 en no me s d \ \ oiio ni'.,i i els allies,, tainbe d'espot ts. 1 davant centenars de perio•vi Madrid. les distes de tol el mon. reunions del HM i del Això no vol ser una FMI han deixat 3.400 critica. Cal tenir en compte el caràcter milions. Quina ciutat privat d'aquests orno voldria ingressar ganismes i els seus estatuts. Ningú no aquesta quantitat i ser està obligat a fer-los el centre de la cas. Però la veritat és que tenen influèninformació c i a . FI C O I . p e r mundial?» exemple, escull els seus propis membres i estan en representació personal, no com a delegats oficials dels seus països. Al FMI, la representació és proporcional a les aportacions econòmiques. Per què tenen tanta influència'.' Per què tothom vol organitzar aquestes trobades? Molt fàcil, a Madrid s'han aplegat 15 mil persones. 7 mil han vingut de l'estranger. Fa 3 anys que estaven reservades totes les habitacions dels millors hotels. No quedava ni una taula lliure als restaurants de luxe. Fils visitants hi han deixat 3.400 milions de pessetes i el record d'una bona organització. A m b el C O I passa una cosa semblant, si bé amb xifres més modestes. excepte per a la ciutat organitzadora dels Jocs. Pot haver-hi cap ciutat que n o vulgui ingressar 3.400 milions i ser el centre de la informació mundial durant nou dies?

F I N E S T R A giíM*^

La Catalunya virtual del demà VÍCTOR ALEIXANDRE

a Gisela va entrar a l'agència de viatges virtuals del carrer Pelai de Barcelona i va mostrar les deu butlletes del diari que, segons la publicitat, li donaven dret a experimentar un somni fantàstic de 30 minuts amb una forta dosi de realitat. Fou conduïda a una petita estança insonoritzada, on se li recordà que, tot i ser Catalunya el tema del somni, podia escollir el context històric fins al s.XXIII, el més sol·licitat. Això sí, ho havia de viure com el que realment era, una especulació virtual sotmesa a) lliure albir de la humanitat. L'atreia la vivència d'un somni basat en una autèntica realitat virtual: allò que encara no és, p e r ò que probablement serà. Per això trià una data tangible, la del seu 45è aniversari: — 8 de desembre del 2022— digué. El guia li donà unes ulleres, les connectà i la deixà sola en la foscor. A poc a poc, envaïda per una plaent somnolència, començà a caminar per Barcelona buscant amb delit la seva imatge de dona adulta als vidres dels aparadors, que, indiferents, li retornaven la imatge actual de la noia de 16 anys del 1994. De sobte, el seu cervell detectà una realitat inèdita: tots els rètols eren escrits en català, com els diaris i revistes; les pel·lícules s'exhibien en versió original subtitulada en català; les companyies teatrals catalanes ocupaven el gruix de la programació i les úni-

ques banderes que onejaven als edificis oficials eren la senyera i la de la Unió Europea. Catalunya ja no era espoliada pel seu veí del sud i decidia per ella mateixa quin poble del món necessitava més la seva solidaritat. El país havia recuperat les festes tradicionals i ningú n o n'imposava d'alienes; tampoc n o hi havia insubmisos ni objectors que es neguessin a jurar una bandera amb la qual n o s'identificaven. Els catalans n o disposaven de milícia pròpia i les úniques aportacions a l'exèrcit de la Unió eren de caràcter professional. T a m b é havien desaparegut les diputacions, els governs civils i altres delegacions representatives de l'antiga hegemonia del veí del sud, com els polítics, califes, aprenents de savi i enemics mediocres d e la identitat catalana que al final del s.XX constituïren una enutjosa plaga. Només hi havia una autoritat, el president de la Generalitat democràticament escollit p e r 6 milions de catalans convençuts q u e , després del dret a la vida, cap altre és més valuós que el de la llibertat. Q u a n la Gisela tornà del viatge i es tragué emocionada les ulleres, se sentí feliç de tenir només 16 anys. La futura realitat l'agafaria encara ben jove. D e seguida s'adonà, però, que aquella era tan sols una realitat virtual i que les probabilitats que la història la certifiqués depenien exclusivament d'ella. Víctor Aleixandre és periodista

LES GRANS ÀREES COMERCIALS

1 2 . Divendres. ~ d'octubre de JW4

I.a p r o m o t o r a u r b a n í s t i c a de l'Augusta H u s s m c s l'ark p r e s e n t a r à a b a n s de q u i n / c dies el projecte de l'àrea c o m e r c i a ) de la ( i u i n a r d e r a per sol·licitar a l ' A j u n t a m e n t la llicència d ' o b r e s . Plana 13.

EXPORTACIÓ SANTCIKiATENCA La planta cle Sant Cugat d e la m u l t m a c i o a l Hewlett P a c k a r d va sella principal e x p o r t a d o r a del Vallès O c c i d e n t a l . La factoria d e S h a r p i la de Lucas A u t o m o t i v e t a m b é són de les m é s e x p o r t a d o r e s . Plana 13.

EMPRESES Hn el ram de Ics instal·lacions elèctriques. l'empresa saiiteugatenea CIAMA ha creat un dcpai lament d'investigació i desenvolupament que treballa diàriament per pujar llocs en la carrera tecnològica. Li

família (iarcia-Muuriíïo ha aconseguit col·locar-se entre els capdavanters del ram de l'electricitat i facturar uns 500 milions anuals per exportacions. C I A M A treballa mitjançant contractes que li permeten cir-

I'ls moduK pretHtiiie.il

cular i expandir-se en mercats internacionals. «El problema més important és la competència de les grans multinacionals», afirma Pablo Gareía-Main ino. cap de relacions exteriors de l'empresa.

•^il·lacions elèctriques. lvi;>: MAM I Sl'|\< >S \

CIAMA factura 500 milions en exportacions de tecnologia elèctrica punta a Europa Ixs relacions de l'empresa amb l'exterior es basen en «brand labels» i «joint ventures> (Al I MOKl·l.l H Sant Cugat. - Seguretat, versatilitat i simplicitat es el que aporten les canalitzacions elèctriques prefabricades. Es tracta d'un sistema de transport i distribució d'energia elèctrica basat en mòduls prefabricats. A més. aquesta nova tecnologia economitza espai en la construcció i afavoreix l'estalvi d'energia. «Ens movem en un entorn on la principal competència la conformen les multinacionals. que poden fer ofertes molt rendibles als empresaris, i això, a vegades, és un problema» afirma Pablo García-Maurirïo, cap de relacions exteriors de CIAMA. CIAMA va arribar a Sant Cugat al 1%5 i es va instal·lar en una superfície de 1.000 metres quadrats. Durant 20 anys es va dedicar a la realització de petites instal·lacions elèctriques i a la fabricació de productes i elements del sector (canalitzacions i borns de connexió). En aquests anys l'empresa es va dedicar a créixer i va triplicar la seva superfície de treball, a més de sofrir una important ampliació del capital social, per adequar-se a les necessitats de producció. CIAMA va arribar a tenir una plantilla de 110 persones, que amb l'arribada de la crisi es va reduir a l'actual de 65 treballa-

dors. 6 dels quals treballen permanentment al departament d'investigació i desenvolupament. Amb delegacions a Madrid, Biscaia i València. CLAMA té representants repartits per tot l'Estat espanyol, que comercialitzen els seus productes en l'àmbit intern i poden arribar a facturar el 50 per cent del volum de producció (uns 50(1 milions de pessetes annuals). I.'altre 50 per cent arriba del que s'exporta. De portes obertes Al lWh. C'IAMA va iniciar l'expansió a l'exterior amb exportacions a Alemanya i Anglaterra. Segons el cap de Relacions Exteriors, «curiosament, CIAMA exporta a països amb un elevat índex de desenvolupament tecnològic i sobretot a empreses prou conegudes internacionalment del ram electrònic, com l'alemanya Siemens». CIAMA treballa amb l'exterior mitjançant contractes de brand label, un acord segons el qual CIAMA fabrica el producte i l'exporta amb l'etiqueta de la marca amb la qual ha signat l'acord. «Per exemple, nosaltres fabriquem un producte que venem a l'empresa Siemens... Així, quan acabem cl producte, nosaltres no posem la

Malgrat la competència de les multinacionals, és una de les capdavanteres del seu ram nostra marca, sinó que col·loquem la marca Siemens i l'enviem cap a A l e m a n y a » , explica G a r cía-Mauriho. A més, hi ha una relació de comerç amb Anglaterra que es va encetar al ICÍ87 i que li ha permès concentrar una mica més del 10 per cent del mercat anglès. «Des de finals dels anys SO, hem volgut reforçar la política negociadora amb l'exterior. De fet. CIAMA té actualment contractes de distribució amb un gran nombre de països arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Xipre. Portugal. Noruega, Luxemburg, Suïssa, Aràbia Saudita. Emirats Àrabs, Ornà, Egipte. Nigèria. Sud-àfrica, Singapur, Malàisia, Indonèsia. Pakistan, índia i Grècia», afirma García. Diferents acords comercials L'empresa, a més d'utilitzar el sistema de contractes de brand label amb l'exterior, també exporta mitjançant els joint ventures. que són acords amb empreses del país comprador. Segons aquestes negociacions, les empreses que signen el contracte gaudeixen de la llicència per fabricar i emmagatzemar el producte, amb unes determinades condicions.

«Mitjançant aquests acords o amb contractes de distribuïdors resulta molt més fàcil endinsar-se en els mercats de països estrangers. sense entrar en una lluita aferrissada amb les empreses locals del sector» afirma Pablo García. CIAMA té previst signar, en poc temps, contractes amb distribuïdors a diversos països, sobretot països de clima molt càlid —Tailàndia, Brasil, Argentina, Veneçuela, Filàndia, Suècia i Corea—, on s'han de fer, de manera gairebé obligada, instal·lacions d'aire condicionat, que consumeixen molta energia, i construccions verticals —edificis alts, blocs d'oficines, hotels, etc.—. Els criteris els dicta el distribuïdor. «És ell qui dóna el teu producte a una empresa que el comercialitzarà en exclusiva», explica García. «D'aquesta manera no ens arrisquem a muntar delegacions a l'estranger», puntualitza. Segons García, «les delegacions suposen una inversió alta de capital i s'ha de buscar la persona idònia per introduir l'empresa al país. Ens és més rendible buscar un agent que ja està introduït al país i que ens assegura un elevat percentatge de contractes a curt termini».

Sharp negocia avui amb els treballadors els possibles acords sobre la plataforma (M

• Sant Cugat. I ! comitè de treballadors ele l'empresa Sharp s'asseurà durant cl dia d'avui a negociar, amb la directiva, els possibles acords sobre la plataforma reivindicativa que eU treballadors van presentar el mes de juliol passat. L'empresa i el comitè ja es van reunir la setmana passada. Llavors, l'empresa va donar a conèixer el seu parer sobre les sol·licituds dels treballadors. Dilluns passat el comitè va presentar la seva opinió als directius i avui són ells qui donaran cl \ist-i-plau o faran la seva crítica a Ics propostes. De moment, encara no és possible parlar d'acords segurs, però els treballadors creuen que «l'esperit negociador és present en les reunions» i esperen poder treure algun profit d'aquestes reunions. El primer apropament entre l'empresa i els treballadors de la multinacional es va produir arran de la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la factoria. cl passat dia 14. LI president de la Generalitat va visitar la fàbrica com a convidat honorífic en l'actc de presentació de les noves instal·lacions del poiiüon de Can Sant Joan i la nova línia de ïa\ de l'empresa japonesa. Els treballadors van convocat una vaga pel dia de la inauguració com a forma de pressió per aconseguir que l'emprcsu negocies alguns dels punts de la plataforma reivindicativa. En aquella ocasió, la vaga no es va celebrar i cl comitè va aconseguir un augment d'un 1 per cent sobre cl conveni provincial, amb caràcter retroactiu i una concessió de 12.000 pessetes anuals d'ajuda als treballadors amb fills en edat escolar. A més. es va recuperar el dia de la família i un suport d'ajudes a activitats esportives, entre altres coses.

El Servei Català d'Ocupació utilitzarà la xarxa Servicaixa H Barcelona.— El Departament de Treball de la Generalitat i «la Caixa» han concertat la utilització de la xarxa Servicaixa d'aquesta entitat financera com a terminals informàtics per al Servei Català d'Ocupació que promou la Generalitat. El conseller de Treball, Ignasi Farreres, va informar dimarts que s'havia signat aquest conveni —que permetrà consultar les ofertes de treball en els 600 terminals de la xarxa a Catalunya i tindrà les funcions d'agència de col·locació—, durant la clausura de la I Conferència Internacional sobre Creació de Treball organitzada per IESE. Farreres va exposar aquest projecte i el Servei de Foment de l'Autocupació per incentivar la implantació de microempreses, pel qual la Generalitat es planteja un fons d'avalsi de treballadors autònoms. El servei d'ocupació es posarà en marxa a començament de l'any vinent, coordinant 2.000 punts de contractació de 1.400 entitats col·laboradores que connectaran informàticament les seves borses de treball. Un dels objectius del projecte és evitar al màxim la burocràcia. .' KF-'E

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

Les empreses de Sant Cugat se situen entre les màximes exportadores del 93

^TiSTA^^DEGfíMÏsTfíEES^MEfíaAÏsASmT^G^

CM.

Al centre, secció de la maqueta de l'àrea comercial. Al fons, l'alcalde parla amb els promotors 1 nto MANÉ ESPINOSA.

La promotora de Pàrea de la Guinardera presentarà el projecte abans de 15 dies DORN Vallès SA va presentar-lo els comerciants i vol tenir la llicència d'obres aviat CATI MORELL

H Sant Cugat.— La promotora urbanística de l'Augusta Business Park, DORN Vallès SA, presentarà en les pròximes dues setmanes el projecte de l'àrea comercial de la GuiEls promotors urbanístics de l'Augusta Business Park van afirmar dimarts passat que tenen previst presentar el projecte de l'àrea comercial de la Guinardera abans de 15 dies, per sol·licitar a l'Ajuntament la llicència d'obres. El gerent de la promotora, Joaquim Knut, en representació de DORN Vallès S.A. es va reunir amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich i els representants del comerç local, els promotors comercials i l'empresa BEG, que durà a terme el projecte arquitectònic. A la reunió, a més, hi van assistir el tinent d'alcalde de l'àrea d'Urbanisme, Joan Franquesa, i el regidor de Comerç, Antoni Rueda, i va servir perquè la promotora presentés el projecte de les galeries que acompanyaran l'hipermercat PRYCA en els 55.000 metres quadrats de superfície comercial que es preveu

nardera per sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Cugat la llicència d'obres, segons va explicar el seu gerent, Joaquim Knut, a la reunió que es va fer a instàncies del consorci santcugatenc dimarts passat. L'alcalde de Sant Cugat, Joan

construir. «El debat es va centrar en els drets preferencials i el tracte de favor que tindran els comerços santcugatencs per part de l'empresa explotadora, com a reconeixement del mal que pot fer una àrea d'aquest tipus al petit comerciant», segons va explicar el president de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. Els promotors urbanístics i comercials van explicar que preveuen acabar les obres i posar l'àrea en funcionament a partir de la primavera del 1996. Rondes negociadores De moment, encara no s'han iniciat les rondes negociadores referents a l'emplaçament i als preus de lloguer que els comerciants hauran de pagar per instal·lar-se a la Guinardera. «El que l'empresa explotadora ha assegurat és que els comerços santcugatencs

Aymerich, va reunir els representants de la promotora urbanística amb els de la promotora comercial, l'empresa francesa BEG, que fa el projecte arquitectònic, i els representants de l'associació Sant Cugat Comerç.

rebran un tracte especial en aquest sentit», va afirmar Roca. La promotora comercial SESIC vol iniciar la comercialització dels espais a finals del mes de novembre. Però abans vol tractar el tema de manera individual amb cada comerciant i per això, segons Roca, «he entregat als representants de Sant Cugat Comerç unes butlletes que es repartiran entre els comerciants, associats o no a Sant Cugat Comerç, que estiguin interessats a obrir botigues a l'àrea de la Guinardera». El nou centre comercial de l'Augusta Business Park constituirà el primer pas del projecte global de la promotora DORN Vallès SA i funcionarà com a motor dinamitzador del parc de negocis que és previst construir a la Guinardera. «La idea del consorci santcugatenc és que les quatre parts

implicades en aquest projecte han de caminar en una mateixa direcció», va afirmar el màxim representant dels comerciants de Sant Cugat. Per això la reunió entre promotora, explotadors, constructors i comerciants es va fer a instàncies municipals. Un gran projecte Amb una extensió d'un milió de metres quadrats, l'Augusta Business Park és el parc d'oficines més important del sud d'Europa. Segons el projecte, la superfície construïda serà de 500.000 metres quadrats, un 10 per cent dels quals seran ocupats per la gran àrea comercial, un àrea que, segons el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, «tindrà un total de 106 botigues gestionades per la multinacional Larry Smhh, que també pensa instal·lar-se al parc d'oficines santcugatenc».

COMERÇ

Els comerciants no volen la modernització del sector a canvi de la llibertat d'horaris ELS 4 CANTONS

H Girona.— Els comerciants catalans no estan disposats a negociar l'aplicació d'un pla de cinc anys d'ajuda al comerç a canvi de la llibertat total d'horaris comercials a partir de l'any 2001, tal com ha proposat el govern estatal a la mesa de Comerç, formada pels representants sindicals i patronals del petit i mitjà comerç. A mitjan febrer el subsecretari del Ministeri de Comerç, Àngel Serrano, va donar a conèixer Tes característiques d'aquest pla de modernització del sector comercial en la presentació d'un llibre

de la Comissió de les Comunitats gaments als proveïdors, la venda Europees sobre El comerç deta- piramidal, la venda automàtica i llista al Mercat Únic. El pla se la resta de noves modalitats de centra en aspectes d'assistència venda, en la línia de les propostes tècnica, de formació i especialit- que en aquest sentit ja ha proposat zació de les estructures comer- el grup de CiU al Congrés. cials. Pla no negociable El gerent de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Miquel Àngel Fraile considera Àngel Fraile, va explicar que a que el pla d'ajuda al comerç no la vegada que es preveu legislar és negociable a canvi de la lisobre l'aplicació d'aquest pla, en- beralització horària. També va extre 1995 i el 2000, la mateixa llei plicar dimarts que no es pot posar inclourà la regulació d'aspectes re- una data fixa a partir de la qual llevants per al sector comercial regirà la llibertat total d'horaris, com són les vendes per sota del ja que considera que el que cal preu de cost, els terminis de pa- fer és aplicar el pla i posterior-

ment avaluar-ne els efectes i negociar la liberalització d'horaris. La CCC va emetre dimarts un comunicat en què lamenta «que l'administració estatal faci un intent de comprendre el problemes del sector des de l'òptica dels interessos de les grans companyies comercials». En el comunicat la CCC considera que la Llei de comerç interior ha de deixar que siguin les comunitats qui tingui la facultat de legislar sobre els horaris comercials i que, per tant, no es pot negociar la llibertat total d'horaris tal com ho planteja el govern estatal.

B Sant Cugat.— La planta santcugatenca de la multinacional nord-americana Hewlett Packard va exportar durant l'exercici del 93 per valor de 23.526 milions de pessetes, convertint-se, d'aquesta manera, en l'empresa que va facturar el volum més gran per la venda a l'exterior de la comarca del Vallès Occidental. L'any anterior, Hewlett Packard havia registrat una facturació de 13.194 milions de pessetes, en aquest mateix concepte, segons les dades recollides per l'Instituto Espanol de Comercio Exterior (ICEX) i que va publicar la revista Fomento de la Producción. A més de la Hewlett Packard, altres empreses del Vallès es van col·locar, el passat exercici entre les mil primeres empreses exportadores de l'Estat Espanyol. La multinacional japonesa Sharp Electrònica va facturar, al 1993, 2.230 milions més que al 1992. Durant el passat exercici, Sharp va ingressar un volum de gairebé 8.800 milions de pessetes, amb la qual cosa va registrar un increment en la facturació d'aproximadament 2.300 milions de pessetes. L'empresa Lucas Automotive també es una de les més ben situades, segons l'Instituto Espanol de Comercio. Tot i que Lucas va facturar 7.764 milions de pessetes provinents de les exportacions del passat exercici, el volum d'exportacions va ser notablement inferior al que va registrar al 1992 —Lucas va facturar 11.690 milions de pessetes, en l'exercici corresponent al 1992—. Altres empreses de Sant Cugat com Cargill Espana van mantenir-se al 1993 en la mateixa línia del 1992. Cargill va registrar al 1993 un increment de 5 milions de pessetes respecte a l'exercici anterior, amb un total de 1.170 milions de pessetes, per vendes a l'estranger, i l'empresa Rotatek va facturar 57 milions menys que al 1993.

Les cambres de comerç europees donen suport a les de l'Estat Espanyol I Viena.— Eurochambres, l'associació europea de cambres de comerç i indústria, han donat suport a les cambres espanyoles nomenant Antoni Negre, actual president de la cambra de Barcelona, nou president adjunt de l'associació i aconsellant el govern de Felipe Gonzàlez que mantingui l'estatut de dret públic d'aquestes entitats. En la 76a assemblea general de les eurocambres, que se celebra a Viena, s'ha demanat al govern estatal que mantingui la composició universal i democràtica de les cambres i se'n reforcin les funcions públiques, assegurant un finançament suficient que garanteixi a les cambres espanyoles fer un paper important a l'àmbit estatal i europeu. Eurochambres —associació de la qual formen part 24 organitzacions i 1.200 cambres que representen tretze milions d'empreses— va nomenar ahir Antoni Negre, que serà proposat com a nou president a principi de 1997, en substitució de l'holandès Robert de Vilder. Negre va dir que aprofitarà el nou càrrec per reforçar la política mediterrània i amb Hispanoamèrica de les cambres europees i va dir que els advertiments al govern estatal són un important suport al Consell Superior de Cambres d'Espanya, que defensa el caràcter públic de les cambres, i l'afiliació i el pagament obligatori de les quotes. / EFE

LLj8 DL NO VKMBRK

1 4 . Divendres, 7 d'octubre de W4

UNA BARCELONA VIRTUAL

Si no hi ha canvis, la data oficial de la inauguració del remodelatge del claustre del Monestir serà el X de novembre, i hi està prevista la presencia del president de la Generalitat. Plana 15.

L'Escola d'Arquitectura del Vallès ha elaborat un CD-ROM que descriu virtualment la Barcelona que va projectar l'urbanista Ildefons Cerdà. Aquest projecte s'exposa actualment a Barcelona. Plana 17.

ESPECTACLES l o t just c e l e b r a t el p r i m e r a n i v e r s a r i del T e a t r e - a u d i t o r i d e S a n t C u g a t , el seu dir e c t o r p r o g r a m a la n o v a t e m p o r a d a a m b un n o u r e p t e , c o n s o l i d a r el nivell d e p ú b l i c i c o n t i n u a r s a t i s f e m els r e q u i s i t s c u l t u r a l s . ,

H n d i n s a t , d e s d e fa a n y s , e n el m ó n d e la c u l t u r a , a d v o c a p e r a f a v o r i r i n o r m a litzar la p r o d u c c i ó c u l t u r a l del p a í s . q u e considera encara molt incipient. Va ser l'últim a a r r i b a r al circuit d e l s t e a t r e s ,

del v o l t a n t d e la c o m a r c a , p e r ò j a ha a c o n s e g u i t o b t e n i r la m i t j a n a m é s alta de públic per espectacle. Avui divendres c o m e n ç a la t e m p o r a d a a m b u n d i v e r s ventall d'espectacles.

li mi as Se is dirigeix cl 1 c iiic auditori. que avui divendres acull el primer espectacle de la ieinpniada Mauitlv, i/r Jrho. I du. MANI- I Si'l Nos A T O M À S

S E I X . D i r e c t o r del C e n t r e C u l t u r a l de S a n t C utiat

«Volem donar un servei a la ciutat» IAIM \ \NsOI.A

M Sant Cugat.-- Ouins son els objectius de la nova programació del l'ealre-auditori'.' ••De tel. son els mateixos que ens \;iin marcar la temporada anterior. \ grans trets, et diria que cl que volem es complaure el nostre públic. I n aquest moment el comencem a conèixer i a saber quines son les seves preferències. lot i així. consolidar un públic pot costar deu anvs perquè la formació es moll lenta, sobretot quan l'espai es nou.» -LI públic de Sant Cugat te preferències per determinats espectacles' — Cada espectacle te el seu públic, però això es veu sempre a posteriori, mai abans. Podem tenir intuïcions, però la veritat és que l'acceptació d'un espectacle es una màgia. Preveure-ho és molt complicat, però en un principi no existeixen preferències per un determinat gènere.» - Q u a n p o d r e m parlar d'una programació destinada al públic infantil? -•<Es un projecte molt complicat. Abans de tot volem consolidar el públic adult que té unes necessitats concretes. Tot i que ens interessa, encara no ens hi podem embrancar». - - C u i n e s son les raons de la programació trimestral'.' —«En aquest país encara queden moltes coses per normalitzar, i la fabricació de productes culturals n'és una. HI bon fi d'un

p r o j e c t e s ' a s s e g u r a molt poc temps abans que aquest mateix fi existeixi i, per tant, és molt estrany programar a un any vista. —Per què no hi ha una programació de temporada'.' — E s molt difícil cobrir totes les necessitats del públic fent una programació de temporada que aculli un sol espectacle durant 4 o 7 setmanes i, de fet. dubto que aquest sigui el funcionament que volem tenir cl dia de demà.» —La proximitat d'altres espais culturals a n e u de la comarca o fins i tot de Barcelona, com condiciona les funcions del Teatre de Sant ( ugal'.' I I teatre de Sant Cugat ha de complir unes funcions molt diferents d'un de Barcelona; no podem ser un teatre mes. És una bestiesa comparar-nos. amb els teatres de la capital: ben al contrari. ho hem de fer amb els de la comarca, que tenen una cultura similar a la nostra. I n l'àmbit comarcal, puc assegurar que mantenim la mitjana mes alta de públic que lii ha en aquests moments a Catalunva i brindem, a més, una oferta molt superior.» —Quines relacions manteniu amb la resta de teatres de la comarca'.' —<Des del primer dia lluitem per no competir, sinó per ser complementaris. Hi ha oferta suficient per programar coses diferents, tins i tot apuntaria per cultures específiques i sectorials per a cada un dels teatres. Tot i això. entenc

que el discurs és més díficil amb teatres que son més a prop. perquè del que es tracta es de ser complementaris i. per tant. s'hauria de renunciar a algun espectacle determinat. Tot i així. jo estic disposat a jugar aquest joc.» —Per quin tipus d'espectacle us decantaríeu? —«Tenim una faceta com a aud i t o r i q u e pocs t e a t r e s c o m pleixen. També quant a format és molt gran i. per tant. això ja ens decanta cap a una funció determinada. Es qüestió d'arribar a un acord.» —Al marge de la programació oficial, el teatre ha realitzat altres activitats, com produccions i genregistraments. Us continuareu dedicant a aquest tipus de productes? —«LI que ens agradaria és col·laborar en diferents coproduccions. no com a objectiu sinó com a contribució a la formació cultural. La nostra finalitat és donar un servei a la ciutat, suficientment variat i constant perquè el ciutadà no hagi de marxar de Sant Cugat per cobrir les seves necessitats culturals. LI lloguer de l'equipament o de i'espai és una font de finançament important perquè cl projecte tiri endavant. Cal remarcar que. si be el cent per cent és p r o p i e t a t de l'Ajuntament. aquest no es fa càrrec del dèficit que puguir haver, sinó que és responsabilitat nostra» —S'ha parlat de l'alt preu de les localitats. Quina és la vostra

resposta? — ' P e r desgràcia en aquest país. alguns polítics han descobert que la cultura és rendible per a ells i concedeixen una gratuïtat d'espectacles que em semblaria bé si fossin esporàdics, però no quan serveix de norma general. És un luxe tenir dues o vuit persones treballant per a tu i iuganl-se el seu prestigi per cinc-centes pessetes. Crec que és més adequat invertir els esforços a crear més infrastructures culturals. És cert que hi ha espais que tenen les localitats més barates, però com aquest, i amb la qualitat d'espectacle que estem donant, no hi veig la raó de ser. No obstant això, hi ha maneres d'aconseguir descomptes per mitjà de la venda anticipada, abonaments i assistència en grup.» —Alguns dels espectacles que han passat per l'escenari del Teatre han estat fruit del treball d'entitats santeugatenques. Continuaran tenint lloc en la programació de la nova t e m p o r a d a ? — « D e moment, i per sort, totes les ofertes que ens han arribat les hem complert. Dins de la progiamació típica, hi té entrada tothom que ofereixi un espectacle de factura professional, és a dir, que cl resultat final sigui a l'alçada de la resta d'espectacles. Sant Cugat té un pes específic d'actors teatrals i individualment estem atents a cada un dels projectes que rebem, sempre que tinguin una qualitat professional.»

ERC acusa el regidor de Cultura d'ineficàcia i falta d'imaginació XAVICWA

• Sant Cugat.— LI responsable de cultura de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya. Jesús Pié, va culpar dimecres Jordi Franquesa, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, deia manca d'aelivilal i iniciatives en què es troba la seva regidoria. En roda de premsa. Pic va lamentar la deixadesa en que es troba gran pari del patrimoni històric del municipi, tant el gestionat per l'Ajuntament com per altres institucions. T a m b é va recalcar la necessitat de protegir i donar a conèixer aquest be cultural per tal de conservar la identitat de Sant Cugat com a nucli amb personalitat pròpia. Segons cl membre d ' E R C . és un patrimoni que pertany a tots els ciutadans, i pelant aquells leneii el d;v! de demanar que sigui gestiona! i m i u lament. Ls en aquest punt on. segons Pié, falla l'Ajuntament, i.i que ha oblidat «complclamcnl bona part dels monumcnis històrics del municipi. Pic va posar com a exemple la maneta coir. s'han portal a terme k's obics al claustre del Monestir, gestionades per la Generalitat. Segons Pié. '.qualsevol altre ajuntament amb un color diferent hauria posat el crit al cel. hauria mobiiit/al els c i u t a d a n s p e r . i t u r a r - h o . Aquest no es va pronunciar». J o a n Vives, t a m b é m e m b r e d ' E R C , va centrar les critiques també en el regidor de Cultura, a qui va acusar d'immobilisme i manca d'empenta. L'ineficàcia de la seva gestió, per Vives, també es pot fer palesa en el fet que Sant Cugat hagui passat de ser un centre important a nivell d'arts plàstiques, al municipi que més sales dedicades a exposició ha tancat en els últims temps. Lis representants d ' E R C van excloure de les seves crítiques els funcionaris de l'Ajuntament. Però. per Vives, així) no exclou que «la regidoria de Cultura sigui un complement a les accions de la resta de regidories, i es limiti a fer un grapat de festes i actes populars». Én opinió de Jesús Pié, «la manca de recursos no ha de servir d'excusa per caure en l'immobilisme. S'ha de tenir prou imaginació per trobar aquest recursos d'on sigui, i prou empenta per trucar a totes les portes que signin necessàries per aconseguir-ho».

L'alcalde de sant Cugat, nou conseller de laUPC • Sant Cugat.— El Consell Executiu d e la Generalitat ha nomenat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, nou membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya en representació dels ens territorials. Aquest n o m e n a m e n t respon a la relació que Sant Cugat manté a m b la U P C a través de l'Escola d'Arquitectura del Vallès. Precisament. Aymerich es va reunir a finals de la setmana passada a m b el rector de la Universitat Politècnica. Jaume Pagès, que fa pocs mesos va accedir a aquest càrrec. Segons Pagès, hi ha possiblitats que a l'Escola d'Arquitectura es pugui estudiar paisagística. una especialitat molt poc estesa a l'Estat Espanyol, c e .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

El cantó dolç de la pintura

Tots els llibres sobre la història de Catalunya ressenyats en fitxes

PATRIMONI

• Títol: «Temporada: 1992-1993» Lloc: Sala Rusinol. Autors: col·lectiva de pintors de la sala. PERE PICH

^ exposició que ens presenta la Sala Rusinol, amb

I el t í t o l Temporada L·J 1992-1993, és una bona oportunitat per trencar els tòpics de la uniformitat de la pintura realista. Els pintors dits figuratius, aquells les teles dels quals són finestres d'una realitat accessible, han realitzat un esforç per trobar la seva pròpia singularitat. Els quadres que ens presenta la Sala Rusinol són un bon exemple de les possibiltats de reinterpretació de la realitat o objectivitat que ens retorna en forma de pintura personal. Els pintors figuratius que trobem en l'exposició, sense renunciar a realitzar una pintuta que mostra el cantó dolç de la figuració, ens mostren també l'esforç per una certa renovació, d'una pintura a la qual no li falta una Uarga tradició. Tots els pintors de la sala tenen un gran nivell tècnic i l'exposició es converteix en un recorregut pel cantó amable de la pintura. D'entrada trobem els quadres del pintor A. Vives Fierro (1940), d'una resolució interessant. El pintor centra els seus temes en espais barcelonins i les seves pintures de colors d'un dia de tardor envaeixen i ocupen la totalitat de la pintura amb una gran exuberància de textures realitzades amb cartons. Jaume Laporta (1948) presenta quatre obres; destacant dos nus realitzats amb la tècnica al pastel. Són dos dibuixos acolorits que demostren una exquisida perfecció en la representació del model. Del pintor Rafael Griera (1934) trobem una obra emmarcada en la llarga tradició catalana de pintures de boscos de faixedes. També trobem del mateix artista una excel·lent pintura amb una perspectiva aèria en la qual representa una construcció urbana. L'artista Lluís Roura (1943) mostra quadres de colors terrosos; un dels quadres representa una gran platja que arriba a transmetre l'escalfor de l'estiu. El pintor Josep Brugalla (1935) presenta una sèrie de paisatges indefinits, pintats amb una llum de matinada. Rafael Romeu (1945) pinta quadres de paisatges mediterranis amb la llum del ple estiu. EI pintor gironí Joaquim Comes (1948) ens presenta tres quadres pintats als Països Baixos. Són obres que saben representar la llum mancada de sol del nord d'Europa. Danésjordi (1935) ens presenta uns quadres a mig camí de la pintura i del dibuix; també trobem dues subtils pintures que mostren els reflexos de les plantes a les voreres dels llacs. El pintor Francesc Casademont (1923) presenta unes marines que combinen la llum que ve del mar amb la llum que arriba de la terra i que en trobar-se a cales de la Costa Brava formen uns color singulars. La pintora Susagna Urgell (1939) exposa quatre personals composicions en què la dona és el principal protagonista. Josep,.·Sarque11a (1928) pinta amb tota la correcció de la pintura figurativa i presenta quatre quadres extrets d'una profunda observació de la natura. Les pintures de Teresa Llàcer (1932) són unes fonts de vitalitat i de potència del color. La inauguració de l'exposició també va servir per presentar l'últim llibre que ha publicat la mateixa galeria. El llibre és una recopilació dels articles escrits per Francesc Galí sobre els pintors que van exposar a la temporada 1992-1993 en la Sala Rusinol.

Aquest novembre ja es podran visitar les obres de rcmodelatge del claustreJFoto: J.M. MULA

El 8 de novembre és la data prevista per inaugurar el remodelatge del claustre Falta per confirmar l'assistència del president de la Generalitat EMMAANSOLA

B Sant Cugat.— Mentre ultimen els detalls per confirmar la data de la inauguració oficial, que si no hi ha canvis serà el 8 de novembre, continuen les obres de rehabilitació del claustre del Monestir. A partir d'aleshores, aquells qui ho desitgin podran Tot sembla confirmar que el remodelatge del claustre podrà ser contemplat a partir del 8 de novembre, un cop inaugurats els treballs recents que hi ha portat a terme la direcció general del departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Durant l'acte de celebració del patró de la Policia Nacional, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va comunicar als diferents mitjans de comunicació que «la data extraoficial és la del 8 de novembre a dos quarts de nou del vespre, perquè, tot i que va ser el mateix president de la Generalitat qui la va escollir, encara no ha estat confirmada pel departament de Presidència». Ay-

visitar les dependències, tot admirant les obres de remodelatge que hi duen a terme amb l'objectiu de garantir la conservació del conjunt. Les obres que hi fa la Generalitat no tan sols inclouen el claustre, sinó també les façanes, el campanar, la muralla i l'enllumenat del voltant del monestir.

merich va mostrar-se molt satisfet de tot el projecte de remodelatge a l'entorn del Monestir perquè, tal com va dir, «la primera trucada que vaig fer com a alcalde va ser al conseller de Cultura d'aleshores, Joaquim Ferrer, precisament per comentar-li la necessitat de restauració que tenia el Monestir». L'any 1995, el remodelatge del Monestir tindrà un pressupost de 300 milions en vistes als treballs que faran a l'exterior de l'edifici, «aquest fet —va remarcar Aymerich— és una gran solució per al nostre monument perquè ja era hora que el dignifiquessin tal com es mereix». El Centre de Restauració de

Béns Mobles també canviarà de fesomia. La situació d'aquest centre i algunes de les activitats que hi fan han aixecat de fa temps la polèmica entre especialistes i veïns, que consideren que han contribuït a deteriorar tota l'estructura del Monestir. La direcció general de Patrimoni Cultural té informes que recomanen que certes accions del procés de restauració es facin lluny del claustre. Per aconseguir aquest objectiu, construiran una instal·lació subterrània on emmagatzemaran els materials perillosos. Tot i que encara s'ha de decidir, un dels indrets possibles per situar-ho podria ser l'angle nord-est del Monestir.

UNIVERSITAT

• Sant Cugat.— L'historiador santeugatenc Josep Maria Figueres ha publicat una Guia bibliogràfica d'història de Catalunya. El volum té format de carpeta d'anelles amb fitxes independents i va acompanyat d'un disquet d'ordinador. L'obra fa una relació de 700 llibres, distribuïts en set apartats: obres generals, edat antiga, alta edat mitjana, baixa edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. Cada fitxa aporta les dades de l'obra en qüestió i una breu recensió del contingut i les característiques. Segons l'autor, vol ser una eina de referència per a mestres i alumnes de secundària, però també per als universitaris, i va néixer, en part, com a fruit de la docència de Figueres a la universitat, on els alumnes sempre li demanaven obres de referència. És, doncs, una obra de caire divulgatiu, adreçada a un públic no específicament acadèmic, i per això es limita a compilar llibres que es poden trobar al mercat: amb algunes excepcions, gairebé tots són llibres apareguts des de l'any vuitanta. «D'aquesta obra es desprèn», diu Figueres, «que és fals allò que es diu que la producció editorial historiogràfica a Catalunya és en crisi, que només se'n poden salvar quatre o cinc obres. L'anàlisi demostra que la producció es troba a un nivell europeu, correcte». Segons l'autor, la producció de caràcter més acadèmic i especialitzat, el text de recerca, es troba en un nivell òptim, però manca una producció de caràcter divulgatiu, popular. En aquest aspecte, Figueres assenyala el paper que podria desenvolupar la televisió pública, sobretot perquè la televisió s'ha menjat bona part de l'espai del llibre: «TV3 hauria de potenciar la història de Catalunya, i no ho fa». Figueres recorda casos com el de la història de Catalunya en dibuixos animats o el telereportatge sobre la mort d'Andreu Nin, que va ser seguit per prop d'un milió de persones, com a iniciatives adequades però insuficients en aquesta direcció. És previst de fer revisions bianuals de l'obra, amb noves fitxes per completar-la. Josep Maria Figueres espera, amb aquestes revisions, anar corregint les mancances i, en particular, afegir-hi biografies, llibres de memòries i obres referents a la Catalunya Nord i al País Valencià, que, ara com ara, per criteris de selecció, ha hagut de deixar fora. Tot aquest projecte, però, depèn també del finançament (l'obra és subvencionada per la Generalitat de Catalunya). Mentrestant, Figueres prepara una guia bibliogràfica d'història de les Illes, a sol·licitud del govern autònom balear./X.B.

Reedició d'una de les obres de l'escriptor Enric Larreula

Pujol inaugura el c u r s a la UAB.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va presidir dilluns passat la inauguració oficial dels curs acadèmic 1994-95 a la sala d'actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. La lliçó magistral va anar a càrrec de Jordi Carbonell, professor de la Uni-

versità Degli Studi de Càller (Sardenya) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. També hi van ser presents Ramon Pla, director general d'Universitats, Joan Uriach, president del Consell Social de la UAB, Carles Solà, rector de l'Autònoma, i l'alcalde de Cerdanyola, Celestino Sànchez. / x.B. Foto: M.E.

• Sant Cugat.— L'editorial L'Aixernador ba reeditat Darrere nostre un riu de flors trencades de l'escriptor valkloreixenc Enric Larreula. Aquesta obra va ser publicada per primera vegada l'any 1981 per l'editorial Pòrtic. El llibre va ser escrit i dibuixat durant una curta estada de l'escriptor a Viladrau, al Montseny, entre el 1969 i el 1970. A través d'un «festeig voluptuós» amb la natura, Larreula contempla un món que canvia i l'ajuda a trobar el repòs que reflecteixen els escrits. La narració recull un monòleg interior sobre les impressions de tot allò que l'envolta, acompanyat del seu únic confident, el gos Gonzàlez. / E.A.

CULTURA-ESPECTACLES

F.LS 4 C A N T O N S .' Divendres. 7 d'octubre de 1W4

CINEMA ( i n i c i e s a hi t e c n o l o g i a d e l c i n e m a els e s p e c t a d o r s p o d r a n i n t r o d u i r - s e en Ics i m a t g e s p r o j e c t a d e s . Lis c i n e m e s K u r s a a l d e C e r d a n y o l a h a n tet a q u e s t a a p o s t a d e futur: u n a g r a n p a n t a l l a d e 2(111 m e t r e s q u a d r a t s , a m b u n a g r a n d e f i n i c i ó d ' i m a t g e i so J i g i t a l i t / a t . p e r m e t q u e els e s p e c t a d o r s vegin i visquin la pel·lícula fins al p u n t de t e n i r la s e n s a c i ó d e ser a la pell d e l s p r o t a g o n i s t e s .

«L'has de veure, l'has de viure» Un nou lormat fílmic convida a experimentar sensacions virtualment naturals \ \\ i i K m)i i i i \ I ( inlanyola l n.i gran pantalla \ l a g n a p a \ de 20(1 metres quadials i una c.ipaeit.it per a .^1(1 peisones, pcimctran als espectaduis del- eineines Kursaal de ( ei dumol·i de \ iure plenament les iiu.Uge- del- films realitzats en tia mal espectacular i. mitjançant una sala e m o l t a n l . poder inHoduir-sc dins la pel·lícula piolect.ida. amli una e.ran definició d'inialge. Anih el k i n a •• 1 ha- de \ e u r c . l'has de viuiC'. el- k u r s i a l son els p i m i e i s emeines eomereials que m e o i p o i e n una sala d'aquesle- laractcnsiiques a la programació hahilual. I es primeres projeccions en lormat- especials de gran espectacle. M a g n u p a v v.ui airihar a l'I \ p o de Sevilla. Aquesl format es el mes eouui en ginn espectacle (^l)mm i N perforacions) en relació amb el tonn.it estàndard actual (.vsiiun i 4 perforacions). l'ei a Pere Sallent, propietari dels Kursaal. -l'important es que els espectadors visquin l'accio de la pantalla i entrin virtualment dins les imatges projectades». Per aconseguir-ho. ha estat necessari incorporar una gran definició d'imatge i una pantalla gegantina impossible d'abastar completament amb la mirada. I espectador ha d'escollir la paït de l'accio que col veure i. amb aquesta tria. participar en la pel·lícula que es prolecta. gràcies a hi pantalla Mag-

n a p a v una llarkness anglesa de 21111 ineties quadrats, i a una millora de la sonoril/acio. el so digital i c'N aïllaments acústics, so d'alta dinàmica de (> canals, IU5 cIB biamplitieat amb 25.000 vals de potencia i Dolhv Stereo Spetral Recorduig. lot un oasi acústic i v isual a l'abast dels cinèfils. Amb les grans dimensions d'aquesta pantalla, el públic no podi la icsisiir tota una pel·lícula de tormat estàndard, però sí uns minut-.. Alguns títols, com ara hi /IÍW.'I l'urk, 1:1 fugitiu» o les escenes d'accio de Stallone o Sehvvar/eneggei. seran molt espectaculars en aquest lormat de pantalla. l a inversió que ha calgui per adequar la sala a aquest sistema tihnic revolucionari ha estat de 100 milions de pessetes, segons Sallent, però la rendibilitat a llarg termini es assegurada. llis Kursaals han tingut cura de la visibilitat a l'hora de projectar la disposició de les sales i hi han instal·lat les butaques en forma de graderia, cosa que permet una visió perfecta amb el cap en posició de repòs. En alguns moments», diu Sallent, «la realitat virtual de les imatges pot causar sensacions quasi naturals als espectadors i provocar-los vertigen, lleus mareigs o sensacions de plenitud i relaxació total.» La manca de pel·lícules al mercat en format espectacular, només n'hi ha seixanta arreu del mon,

A dalt, Pere Sallent, propietari dels cinemes Kursaal ens mostra la sala Maenapax. A sota. el lotomama d'una pel·lícula en tormat espectacular, fotos: MAM I Sl'INOS \ t 1NI-MI-S KURSAAL limita inicialment aquesta mena de sessions i ha obligat els propietaris del sistema Magnapav a fer encarregar el doblatge de Pand e s al castellà, especialment per •i ells. 1:1 propietari dels Kursaals creu

que calia invertir en aquesta nova iniciativa com una proposta tècnica de futur que oferís noves sensacions als espectadors del cinema convencional. Tot i això. no cal espantar-se abans d'hora o pensar a prendre's pastilles per

TEMPORADA 1992-1993 CENTRE

IMATGE

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat a la mateixa botiga)

del'l al 18 d'octubre PRESENTACIÓ «LLIBRE NEGRE» COMES

DANÉSJORDI

LAPORTA

ROMEU

CASADEMONT

LLÀCER

RAFAEL GRIERA

SARQUELLA

BRUGALLA

LLUÍS ROURA

SUSAGNA URGELL

VIVES FIERRO § 8

VI sopar amb pintors per a socis del Fons d'Art

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

Salja R usrfiol Santiago Rusinol, 52 - Sani Cugat del Vallès

Horari: motí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

al mareig o sopar lleuger abans d'anar al cinema. Nómes cal experimentar el desplaçament de la nostra disposició com a espectadors a l'acció de protagonistes o a part de la trama del film que veiem.

Gormezano i Vergés presentaran els seus nous films a Sitges I Sitges.— Els cineastes catalans Gerard G o r m e z a n o i Rosa Verges presentaran els seus nous films en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, que comença avui divendres. Set anys després d.7:7 rem de l'illa, Gerard G o r m e z a n o ha pogut realitzar la seva segona pel·lícula, Ombres paral·leles, en què explica una estranya i inquietant història de siamesos ambientada en un circ del segle XIX. Pep Munné i Joaquim Hinojosa encarnen els siamesos, i l'objecte del seu desig és E m m a Suàrez. que també protagonitza Souvenir. la nova comèdia de Rosa Vergés —la directora de Boom, boom— que a Sitges presentarà dins la secció Premiere i es construeix a partir dels encontres i desencontres d'una hostessa d'avió i un turista j a p o n è s que e s perd a Barcelona. En la presentació del festival. Alex Gorina, que és el nou director, va destacar que aquesta nova edició ha de representar la conolidació de Seven chances, una secció que ara s'ha configurat en col·laboració amb l'Associació de Crítics i Escriptora Cinematogràfics, i que recull Ics propostes de set crítics cinematogràfics., Fd„s 4 CANTONS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES ARQUITECTURA

A la pantalla apareix un paisatge urbà simulat per ordinador. La camera es passeja per carrers i avingudes, entra pels portals d'edificis virtuals, s'enfila per les escales... m e n t r e una veu en off explica els detalls d e la ciutat imaginada per Ildefons Cerdà. És part del primer C D - R O M fet a l'Escola d'Arquitectura del Vallès: un conjunt d'animacions que es poden veure a la mostra CERDÀ-Urbs i territori, del 28 de setembre al 8 de gener a la Vila Olímpica de Barcelona.

Passejant per la Barcelona virtual L'Escola d'Arquitectura publica un CD-ROM amb maquetes virtuals del pla Cerdà XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— El programa del CD-ROM Cerdà i l'eixample de Barcelona conté maquetes virtuals de les successives versions que Ildefons Cerdà va fer del seu projecte urbanístic els anys 1855,1859 i 1863. També hi ha maquetes virtuals dels vuit models d'habitatge presentats a l'avantprojecte de 1855, maquetes en secció vertical de les xarxes soterrades, del disseny del sistema viari i del clavegueram, del sistema de les intervies, etc. i dóna una visió global i totalitzadora del gran projecte Cerdà, que contemplava no només propostes urbanístiques, sinó de disseny social dels habitatges en funció de les necessitats dels habitants, sistemes d'evacuació de residus, xarxes de circulació viària i ferroviària i altres aspectes, tots ells estretament interconnectats en un projecte que concebia la ciutat com un tot orgànic. El programa, com les maquetes de guix que també es poden veure a l'expossició, es va realitzar a Sant Cugat, a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, i és obra de Txatxo Sabater, professor del centre, i el seu ex-alumne Albert Gasull, arquitecte expert en CAD i Multimedia. Tots dos es van aproximar com a afeccionats a les noves tecnologies amb alguns primitius programes gràfics de Macintosh, cap allà l'any 1987, creant dibuixos bidimensionals de perspectiva exonomètrica, que van servir per facilitar a classe la comprensió d'alguns problemes del disseny arquitectònic. Els bons resultats docents que va tenir els van engrescar a experimentar amb els primers programes d'animació per ordinador, i gràcies a les seves investigacions van ser convidats per la l'empresa APPLE al congrés que es va celebrar a Cambridge (Anglaterra) sobre informàtica aplicada a l'arquitectura, on van publicar l'article Leaming

17 Constituïda l'associació per promoure Televisió Sant Cugat EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— El mes de setembre va ser fundada la societat privada que té com a objectiu promoure la difusió de programes propis i aliens, i altres activitats per potenciar la cultura com a mitjà per aconseguir la participació ciutadana a Televisió Sant Cugat. La societat ja ha començat a instal·lar un nou equip i a triplicar el potencial de repetidors. També s'ha establert realitzar una revista electrònica d'imatge i text, i esperen poder tornar a programar noticiaris i altres productes que ja havien emès anteriorment. La Junta General de la societat és presidida per Roman Ventura, i Antoni Estapé i Eva Sagalés en són el secretari i la tresorera. La seu de la societat és situada al carrer de J. Anselm Clavé, davant de la Unió Santcugatenca. Agilitar la programació

El professor i arquitecte Txatxo Sabater, un dels dos creadors del CD-ROM. Foto: JA MULA. from volume processing: working far a three-dimensional database. Els orígens del programa Cerdà eren algunes vistes tridimensionals, fetes per Txatxo Sabater per il·lustrar la seva tesi doctoral sobre l'urbanista català. Però el projecte va néixer com a tal quan el Centre d'Iniciatives i Experimentació per a la Joventut (CIEJ) va demanar a Albert Gasull (que impartia cursets sobre programes tridimensionals al centre) la creació d'un producte multimèdia. Gasull, en col·laboració amb Sabater, va presentar un projecte basat en les darreres investigacions del darrer sobre la documentació del Pla Cerdà trobada uns anys abans. Aquest projecte va ser aprovat immediatament, i el resultat (des-

prés de dos anys de treballs amb plataformes Apple Macintosh Architrion i un programa Macromind Director) és el que es pot veure, integrat dins la mostra Cerdà. Prèviament algunes de les animacions ja havien estat mostrades, l'any 1992, dins el congrés que l'ECAADE (Associació de la Comunitat Europea per al Desenvolupament Informàtic aplicat a l'Arquitectura) va celebrar a Barcelona. La informació continguda al programa permet un accés interactiu aleatori i va acompanyat d'explicacions llegides, redactades per Salvador Tarragó, Francesc Magrinyà (organitzadors de la Mostra) i Txatxo Sabater. Hom preveu que el CD-ROM aparegui

al mercat abans que acabi aquest mes d'octubre, un cop es resolgui el concurs públic que la Fundació Catalana per a la Recerca (organisme que col·labora en el finançament del projecte) ha convocat per trobar una empresa que s'encarregui de l'estampació dels discos. Mentrestant, Sabater i Gasull treballen en una adaptació d'aquestes animacions a un programa de realitat virtual que permetrà a l'usuari passejar-se en persona (virtual) per les maquetes. Aquest programa i un multimèdia sobre ponts europeus per al centre Pompidou de París són dos dels projectes més immediats que Sabater i Gasull tenen en el camp de la realitat virtual aplicada a l'arquitectura.

Roman Ventura, un dels pioners de la televisió local de Sant Cugat i també de la televisió de Sabadell, ha manifestat l'interès a fer «una televisió més industrial, és a dir, volem trobar camins més pràctics a l'hora de produir per agilitar la programació». Un dels aspectes que resoldran properament és la imatge que rep el santcugatenc al televisor. Segons Ventura, «tot i que tenim una de les millors qualitats d'imatge, volem instal·lar mòduls als interessats per millorar-la al màxim sense que això impliqui grans despeses». Televisió Sant Cugat té permís d'emetre la programació de la cadena Músic TV. La difusió d'aquesta cadena musical, bàsicament de vídeoclips, de sempre ha tingut molt bona acceptació entre els espectadors i, per tant, volen continuar realitzant aquesta tasca d'ara endavant. El cinema continuarà ocupant la franja horària de la nit. Un dels plats forts d'aquesta temporada serà la retransmissió en directe de les dotze campanades des del Monestir de Sant Cugat per la nit de cap d'any. El govern espanyol encara no ha aprovat el projecte de llei que ha de permetre la instal·lació de televisions locals. Això lliga les mans a possibles inversions de capital privat que puguin millorar-les.

DANSA

L'espectacle «Mentides de debò» estrena ami la nova temporada del Teatre-auditori Una idea de Ramon Oller i Marina Rosell EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— La bona collita d'èxits que va obtenir l'espectacle Mentides de debò en la darrera representació al Festival de Sitges confirma el bon moment que viu la companyia Metros amb aquesta nova creació. Ramon Oller i Marina Rosell han estat els creadors d'aquest espectacle, que parla de la passió, l'amor i el desamor de la parella. Marina Rosell canta amb els arranjaments i acompanyaments de la guitarra i de l'acordió de Maurici Villavecchia, mentre que Ramon Oller, Marta Carrasco i Keith Morino porten a terme la representació de la coreografia amb un delicat moviment dels cossos, senzill i efectiu alhora. La companyia Metros va ser creada per Ramon Oller l'any 1985 amb sis ballarins procedents de diversos camps de la dansa.

De les seves creacions destaca l'espectacle De Metros a Metros, Nofres, Quépasó con las Magdalenas i Manolita, a les quals cal afegir el duo per al Ballet Nacional Espanol dirigit per Nacho Duato a l'abril de 1994. L'encàrrec d'una coreografia per al Ballet Hispànic» de Nova York, dirigit per Tina Ramírez, ha estat un dels últims projectes de la companyia. D'altra banda, Ramon Oller és una de les esperances més enaltides de la coreografia contemporània espanyola. El 1984 va crear la seva primera coreografia, i des de llavors la presentació de nous espectacles ha estat una constant en la seva carrera, revelant-se com a creador intuïtiu i sensible. Els darrers anys ha estat professor convidat a França, Suïssa, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya i els Estats Units. Marina Rosell és un rostre po-

La coreografia de Mentides de debò va ser un dels plats forts del Festival de Sitges'94. pular de la cançó catalana des que va iniciar les seves gires per Catalunya, igual com per la seva participació en actes reivindicatius al costat de Lluís Llach al Palau

de la Música Catalana en el recital de cançó Anti-Otan. Als anys noranta, va continuar les gires per diferents països europeus i sud-americans.

L'espectacle Mentides de debò ha estat dedicat a la memòria de Montserrat Roig i Àngels Vila, considerades per Oller «dues dones de debò».

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 7 d'octubre de 1994

LLETRES I

La col·lecció MOLC, d'Edicions 62, s'ampliarà amb vint-i-cinc títols més La nova selecció, a cura de Joaquim Molas, s'inaugura amb obres de Calders i Gimferrer II l ' I M I Barcelona. Edicions (>2 i «la Cuixa- ampliaran amb 25 títols mes la col·lecció de llibres de butxaca Les Millors Obres tic la Literatura Catalana ( M O L C ) , que en la priRonda naval sola la boira, de Pere Calders, i Dietari. l·)7l·)-lt)S0. de l'ere Gimferrer. son els títols que inauguraran aquest mes d'octubre la segona clapa de la col·lecció Les Millor-- O b r e s de la Literatura Catalana ( M O L C ) . Calders. desaparegut recentment, ja liavi.i estat inclo-. en la prunera selecció de cent obres, amb els contes de les( 'mnii/tn s ile la veritat oculta se n'han \ e n u t gairebé 2d().ll0() exemplars . mentre que Gimferrer apareix en la col·lecció per primera vegada. La resta d'obres que 1 -dicions h2 té previst d'editar aniran sortint al carrer amb una periodicitat d'una cada mes. per la qual cosa es calcula que l'ampliació de 25 volums estarà completada d'aquí a dos anys. La nova selecció de títols i autors ha anat a cura del catedràtic Joaquim Mol,is. responsable també de la tria anterior, que ha preparat un catàleg que manté l'equilibri pel que fa a gèneres i autors, i a més ha recuperat algunes obres importants que no van poder ser incloses en la primera etapa per problemes de l'edició. com ara la irònica de Pere el Cerimoniós —l'única de les quatre grans cròniques que faltava—,

mera etapa va constat de 100 volums, editats gràcies a un conveni tic les dues entitats entre els anys 1978 i 19S3. La nova selecció, a cura del catedràtic Joaquim Molas, recuperarà algunes de les obres importants que no van

saparegut físicament en aquest període —Montserrat Roig. Maria Aurèlia Capmany, Joan Vinyoli—. Lis autors més joves apareixeran en dues antologies, una de contistes i l'altra de poetes, que seran preparades per Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, respectivament. Les dues arribaran, segurament, fins a les generacions més recents, sempre que els escriptors tinguin una obra que pugui ser analitzada amb una perspectiva t e m p o r a l . Llevat d'aquests, i com a criteri general de selecció, n o m é s es p u b l i c a r a n creacions de literats nascuts fins pels volts de 1940 —Pere Gimferrer, Baltasar Porcel o Josep Maria Benet i Jornet, entre els de menys edat—.

Calders i Gimferrer son els autors escollits per iniciar la segona etapa de la MOIX'. la Prosa d'Isabel de Villena o el Viatge a Alemanya i altres nacions, d'Antoni M. Alcover. En relació amb els autors con-

• Els grums són uns segells que vostè obtindrà amb la seva compra a cada establiment adherit a Sant Cugat Comerç.

SANT CUGAT

COMERÇ

poder ser incloses en la primera tria i incorporarà els autors que en els últims q u i n / e anys han consolidat la seva obra. Els primers volums seleccionats, de Pere Calders i Pere Gimferrer. sortiran a la venda aquest mes.

temporanis, la MOLC-2 contindrà obres d'aquells que han consolidat el seu prestigi en els darrers quinze anys i d'altres que han de-

• Enganxi tots els grums a l'àlbum que se li facilitarà a qualsevol establiment adherit i quan el tingui complet ja el podrà canviar per un o diversos articles d'un valor total de 5.000 ptes.

Pel que fa a gèneres, l'assaig hi estarà representat per Joan Fuster, amb Formulari cívic; el teatre contemporani, per Oliver, Pedrolo, Benet i Jornet i Sirera; la reflexió sobre l'art, per Antoni Tàpies, amb Teoria de l'art; la poesia, per Vinyoli, Brossa, i, junts en un sol volum, J.S. Pons, Clementina Arderiu i T o m à s Garcés, i la narrativa, per Sarsanedas, Artís-Gener. Bonet, Perucho i Riera Llorca.

Els títols seleccionats: de Pere Calders a Antoni M. Alcover HI. PUNT

M Els títols i els a u t o r s dels vint-i-cinc volums de que constarà l'ampliació de la col·lecció Millors Obres de la Literatura Catalana ( M O L C ) , en el termini d'uns dos anys, són els següents: Ronda naval sota la boira, de Pere Calders; Dietari 1979-19H0. de Pere Gimferrer; Contes. 1947-1969, de Jordi Sarsanedas; Antologia poètica, de Joan Vinyoli; Paraules d'Opoton el l'ell. d'Avel·lí Artís-Gener: 1 catre, d'Oliver, Pedrolo, Benet i Jornet i Sirera; Dietari dispers, de Maria Manent; Un lloc entre els morts, de M. Aurèlia Capmany; Poemes escollits, de Joan Brossa; l'I temps de les cireres, de Montserrat Roig; Cavalls cap a la fosca. de Baltasar Porcel; Llibre de Cavalleries. de Joan Perucho; Teoria de l'art. d'Antoni Tàpies: Formulari cívic. de Joan Fuster: Crònica de Pere el Cerimoniós. Prosa d'Isabel de Villena, Míster Lvasio. de Blai Bonet; Poesia, de Josep Sebastià Pons, Clementina Arderiu i T o m à s Garcés; Malícia de Catalunya, de Vicens Vives; listudis crítics, de Jordi Rubió: Combat de nit, de Josep Maria Espinàs: Tots tres surten per l'Ozama. de Riera Llorca; Antologia de contes. lli, a cura de Joaquim Molas: Poetes actuals (antologia a cura de Josep Maria Castellet) i Viatge a Alemanya i altres nacions, d'Antoni M. Alcover. Els dos primers volums de la represa de la col·lecció es publiquen aquest mes d'octubre i la resta aniran apareixent. segons les previsions l'editorial, al ritme d'un nou títol cada mes.

Demani els grums amb la seva compra i guanyi 5.000 fJtes. indefinidament* Equipament Personal

Parament de la llar Alimentació Diversos

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

I LLETRES I

«Carles» o l'asfíxia de Vestil

NOVETATS

«Mariposas y supercuerdas»

I «CARLES» Autor: Guillem Viladot. Editorial: Columna. Gènere: Novel·la. Pàgines: 177.

Autor: Josep Ferrater Mora. Editorial: Ediciones Península. Pàgines: 272. I La publicació de Mariposas y supercuerdas estava prevista per l'any 1991, el mateix en què va morir Josep F e r r a t e r Mora (1912-1991), però diverses circumstàncies van fer que el llibre restés inèdit fins ara. Presentat com un Diccionario de nuestro tiempo, el volum recull els interessos i les preocupacions de Ferrater Mora en els seus últims anys i està ordenat alfabèticament i de manera temàtica. Epígrafs com Moral, Política, Ciència, Arte o Historia contenen reflexions del filòsof sobre temes afins, però en realitat podrien intercanviar-se, perquè l'autor no parla de política, per exemple, sense endisar-se en el camp de la moral i de la història, i així successivament. Això demostra la flexibilitat i l'amplitud d'interessos i curiositats de Ferrater, un pensador que va saber unir la subtilesa amb l'apassionament de les idees, la ironia amb l'escalfor humana. El llibre es nodreix dels temes de cada dia, els que ocupen i preocupen la generalitat dels homes i de les dones d'avui, vistos sota el mateix prisma d'intel·ligència i agudesa.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

uillem Viladot (Agramunt, 1922) no apareix ni una sola vegada als gruixuts volums que conformen la Història de la literatura catalana d'Ariel, tot i haver publicat una trentena de llibres. Poeta experimental, novel·lista de classificació arriscada, autoeditor reincident, apotecari del poblet de l'Urgell on va néixer, escriptor sempre inquiet i perifèric, la seva obra ha mancat del ressò que no s'ha escatimat a altres autors situats més a prop del centre polític, acadèmic i ideològic. Fa tres anys, Viladot va assolir cert èxit amb Joana, novel·la històrica centrada en la figura de Joana I de Castella, dita la Boja. Recentment ha aparegut Carles, que explora la personalitat de Carles d'Àustria, besnét de la reina Joana. Aquests dos personatges coincideixen en alguns aspectes: el desequilibri psíquic llegendari (Viladot n'absol Joana), la presència llunyana però persistent de Flandes, el mal pas en què els va deixar el destí. Els interessos del regne i els sentiments de la família reial van discórrer paral·lels, sense acabar de confluir. En el cas de Carles, la ràbia que li provoca el casament del seu pare amb la jove Isabel de Valois, que en un principi estava destinada a ell, sembla augmentar-li la deformitat i el deliri. La mare de Carles va morir de part quan ell va néixer, i pare i fill sempre veuran en l'altre el culpable d'aquesta mort. Viladot ja li ho havia fet consignar a Joana en el seu llibre: «Els poderosos no n'haurien de tenir mai, de fills». Un bufó al servei del príncep Si Joana consistia en les memòries de la reina, escrites reflexivament des del llarg retir a Tordesillas, Carles està narrat per un bufó que entra al servei del príncep. D'aquesta manera la perspectiva narrativa augmenta, ja que als soliloquis de Carles (que en el llibre es mostra com una barreja de Calígula i Mowgli) hi

«Gastronomia divina» Autor: Eugeni Perea Simón. Editorial: Edicions Destino. Pàgines: 190. El príncep Carles, en una pintura que apareix a la portada del llibre afegim el contrapunt d'un cronista pròxim. Aquest recurs resultava obligat del moment que un ésser d'un equilibri mental tan precari com el príncep era incapaç d'explicar la seva història en primera persona. Carles i el bufó estableixen una relació íntima, de caràcter sovint sado-masoquista, aprofundida per la deformitat compartida. A banda de la solidaritat de les gepes, els dos personatges participen d'una mateixa obsessió pels excrements, convertida gradualment en un dels trets més visibles dels seus caràcters. Després del pausat exercici de reconstrucció històrica que és Joana, l'estil de Carles resulta molt més atropellat. Viladot es deixa

anar fins al punt que els demencials monòlegs del príncep acaben assemblant-se a la poesia pura, és a dir, no subjecta a cap referent exterior: «El fum dels claustres cau de genolls davant el pas dels caimans». El llibre es torna cada cop més espès i irrespirable, i quan la conxorxa fatal es posa en marxa el lector ja fa estona que es remou a la cadira. Els records que va intercalant el bufó sobre la seva mare, dona de la vida amb clientela secular i religiosa, no acaben de trobar el seu lloc. Un dels subtemes interessants del llibre, per contra, són les angoixoses cures de l'època, bàsicament purgues, sagnies i trepanacions, i la visió crítica dels metges i cirur-

gians de la cort, «rucs de càrrega que es complauen en l'adversitat i el dolor del proïsme». En aquestes pàgines, el farmacèutic d'Agramunt suplanta el poeta transmutat en narrador. En les últimes setmanes hem comentat altres novel·les històriques. Tant L'últim muetzí, de Rafael Escobar, com Els secrets de Meissen, de Josep Palomero, resultaven massa impersonals i deixaven una impressió de llibre d'(auto)encàrrec, on l'estructura o la història ofegaven l'autor. Carles representa el cas oposat: l'ombra de Guillem Viladot es projecta amb massa claredat a la cort dels Habsburg, i és l'estil el que asfixia la història.

Tot això que t'explico no és literatura • CORRESPONDÈNCIA FOIX-OBIOLS Autores: Agnès i Anna M. Ponsatí, Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 280.

PONÇ PUIGDEVALL

n un text de l'any 1959, Josep Pla es referia als escrits memorialístics i deia que «totes les literatures que realment existeixen disposen d'excel·lents retrats, que són d'una gran utilitat, perquè ajuden a fer conviure familiarment la gent amb el passat». Era una queixa per la manca d'aquest tipus de textos i alhora una nota d'esperança per l'aparició poc temps abans de les memòries de Gaziel i de Sagarra. Sembla que una trentena d'anys després el buit no és ja tan escandalós. La publicació de llibres de memòries, dietaris i papers i cartes privades no és cap fet estrany i indica l'existència d'una dinàmica prou consolidada. Es centra sobretot en l'edició d'epistolaris i, a les cartes de Carles Riba, a les cartes encreuades entre Joan Vinyoli i Martí i Pol, entre

Ferrater Mora i Pere Quart, entre Joan Fuster i Riera Llorca, s'hi ha d'afegir ara aquesta Correspondència Foix-Obiols. De l'amistat entre Foix i el pintor Josep Obiols, fins ara se'n tenien bastants detalls escampats. Obiols és un dels noms que més sovinteja a Catalans de 1918; és també el destinatari d'un dels sonets de Sol, i de dol. I en un llibre de converses amb Narcís Comadira, Foix deia que Obiols era l'únic de la seva generació a qui no tractava de vós. Havien crescut al mateix carrer, havien compartit anys de col·legi i de joventut, i havien estat còmplices en nombroses activitats culturals. El maig de 1920, Obiols va viatjar a Itàlia amb l'encàrrec d'il·lustrar un llibre sobre mitologia i s'hi va estar fins al maig de 1921. Aquest període és el que cobreix la correspondència aquí reunida. De mica en mica, a mesura que passen els dies i augmenten les cartes, es va creant una xarxa de petits elements quotidians que es relacionen i es complementen, que s'engrandeixen i al capdavall

desapareixen per deixar pas a uns altres interessos, tot plegat una sèrie de preocupacions que avancen segons l'humor i les circumstàncies que envolten cada corresponsal: la vida quotidiana a Sarrià, els canvis arquitectònics i urbanístics a Barcelona, les ciutats d'Itàlia que visita Obiols i que Foix reviu i recrea a través de les postals que rep, els habitants de les pensions que freqüenta Obiols, els amics de Barcelona, els gustos estètics, els llibres i les revistes i la moda del moment, els espectacles i les diversions, les dones i, sobretot, la preocupació pels diners. Histèria menuda Aquest teixit de situacions diàries condueix el lector cap a la convivència que desitjava Pla amb la història menuda i anecdòtica que integra la gran història. Però el principal valor del volum és el de tenir a l'abast uns textos de Foix escrits sense cap intenció literària, poder accedir a uns moments i uns costums de la seva vida privada. Entreveure quin ca-

ràcter s'amaga rere la màscara poètica i com reacciona davant dels esdeveniments prosaics. «Tot això que t'explico no és literatura», assenyala a la carta 68. Però ho desmenteix el nervi lingüístic que sap imposar a cada frase que escriu, ho desmenteixen cartes com la 102, la joia de la col·lecció, on Foix narra els insignificants moviments d'un dia laboral i plujós al carrer de casa seva. Les cartes de Foix són una mena d'àlbum visual fet de paraules. I com als seus llibres, aquí la prosa es succeeix també a una velocitat meteòrica, feta de llampecs breus i violents, i que deixen al lector la inconfusible flaire de la literatura de veritat. La Correspondència Foix-ObioL· ens fa sentir els minúsculs batecs d'un any en el qual passen tantes coses o tan poques com en qualsevol altre. EI temps, la vida és l'únic que hi passa. L'únic que es conserva és la poesia del temps perdut per sempre i que ens fa somriure i ens emociona, que ens fereix una mica gràcies al rescat d'aquests papers escrits entre dos amics. >-,«fíçifïíi 4» ******

jt.. * - -., - * > -t.:

«^Jk-ÍJÜ-í-^J

• L'historiador i folklorista Eugeni Perea Simón ofereix als lectors un passeig carregat d'erudició, vida i gràcia literària pels refetors i les cuines de convents i rectories, sense deixar de banda les senzilles o aspres taules populars i els copiosos àpats dels senyors. L'autor combina informacions de primera mà amb un gruix considerable de coneixement que manlleva a la literatura i l'art de tots els temps, des dels clàssics llatins i grecs fins als escriptors medievals, des dels relleus dels claustres monàstics fins a les pintures de Brueghel el Vell. Anècdotes curioses, com ara per què el concili de Trento va prohibir el consum de caragols, o per què el papa Pius III tenia una immoderada afició per les turmes, il·lustren el recorregut gastronòmic del llibre, que repassa les diferents menes de carns i verdures, les faves, els ous, els olis i la pastisseria, i finalment el tabac i els licors.

«A peu pels camins de cendra» Autor: Josep M. Espinàs. Editorial: Edicions La Campana. Pàgines: 174. • Josep Maria Espinàs, després d'haver escrit sobre les seves caminades per terres de vinyes i oliveres, volia explorar l'estiu passat el paisatge dels boscos i es va fixar un itinerari pel baix Berguedà. Molts d'aquells boscos, però, es van cremar abans de l'inici del seu viatge, en una catàstrofe sense precedents. L'escriptor, tanmateix, no va renunciar al projecte i va fer a peu un itinerari per Santa Maria de Merlès, Casserres, Montclar, Montmajor, l'Espunyola, Avià, Olvan, Sant Maurici de la Quar, Borredà i retorn a la vall de Merlès. Segons ell, A peu pels camins de cendra no és un reportatge sobre el foc al Berguedà, sinó la narració d'una aventura personal, el retrat dels personatges que va anar trobant al llarg del camí, i l'observació de la vida —però una vida, en aquest cas, sacsejada per la sobtada brutalitat del foc—.

.;ïSà>í^'^»^i :,.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

• MÚSICA

Cafè Tacuba il·lustra amb el seu segon disc, «Re», l'altra revolució mexicana HI grup va actuar diumenge a Barcelona VWll·.KCASIÏt | ON

H ( alc Iacuba es un deU màxims exponents del nou rock mexicà. Hachillci Onique K.uigcl ---contrabaix—. Joxclo Kangel—guitarra—, CIIMIK' .luaii •// Í/ÍÍC Inue uniu i que amini Emmanucl del Keal íeclais. lucliulinn i programació- han oiert amb el seu segon disc, A'i'. una autentica lliçó de com Combmai uadieió i modernitat. Son 2n cançons que iulminen qualssevol dels tòpics que ens hem creat en aquesta banda de l'Atlanlic sobre Li terra de Pancho Villa. afirmen sobre Re. Re es una amalgama de sons que van de la part més acústica i tradicional al hardeore electrònic, passant pel pop de factura clàssica. «Un periodista mexicà ens va dir que escoltar Re era com moure contínuament el dial d'un aparell de ràdio», diuen. Cafè lacuba va portar a terme una minigira per l'Estat Espanyol, com a grup convidat de Celtas Cortos, que va començar el dilluns 19 de setembre a Oviedo i va acabar diumenge passat a Barcelona. A més. els mexicans també van tenir l'oportunitat de presentar-se en solitari a Madrid. El balanç de la visita és bastant positiu: «Ens hem trobat un públic molt receptiu, encara que no coneixia el material. Però es nota que hi ha un interès pel que està passant a Mèxic. A la gent d'aquí l'interessa la nostra música, perquè per a ells és innovadora, ja El 1989 neix oficialment Cafè que té a veure amb les nostres Tacuba, un grup disposat a «donar arrels musicals i culturals. Però sortida a tota l'experiència musical la qüestió és que aquesta voluntat mexicana». Tres anys després, al de recuperar la identitat pròpia 1992, arriba la gran oportunitat: és també innovadora a Mèxic, on un contracte amb WEA i un priara es reflecteix en altres àmbits mer disc, batejat com el grup. com ara el cinema o la literatura». D'aquell primer disc, destaquen Després de tocar l'any passat a que era dominat per «una forta Xile i l'Argentina, amb vista al intenció nacionalista, a la recerca 1995 volen repetir l'experiència d'una identitat». A Re, el seu sei ampliar-la a països com Colòmgon àlbum, aquesta intenció nobia o Veneçuela. Per a ells és més queda reflectida literàriament important mostrar-se en directe: en un dels vint temes, Elfinde «A Xile i l'Argentina van triar la infància, mentre que a la resta com a senzill del primer disc Ma«hi consta musicalment o d'una ria, una balada. Però quan ens van altra manera». «Ha estat com sorveure en directe van poder comtir de les bases i començar a caprovar que no som tan romàntics». minar per l'experiència universal»,

(Juan se'ls pregunta per la prehistòria de Calc Tacuba. afirmen: • Abans havíem tocat en grups mundialment desconeguts. Al final resultarà que l'única cosa que hem tet a la nostra vida —i de la qual podíem parlar als néts— serà Cafè Tacuba-. Realment simpàtics. La qüestió és que, quan encara eren a la universitat, ja van donar forma a un precedent directe del que desprès seria Cafè Tacuba. «No va fructificar, perquè teníem l'estigma de tots els grups d'aquella època: érem bombardejats per la música estrangera i, més que tenir-ne influències, la copiàvem», diuen. De la penúltima generació del rock mexicà només destaquen Xuchimilcas, com un grup que ja havia intentat. molt abans que ells o Maldita Vecindad, fusionar productes propis, com el danzón, amb altres d'importació.

I:ls components de Cafè Tacuba no estan disposats a perdre ni les arrels, ni la identitat. Foto: GASA.

Lollapalooza: no tan alternatiu com sembla x.c. • El 1992, Cafè Tacuba va actuar a Los Angeles, en el marc del festiva! itinerant Lollapalooza, un dels màxims exponents de l'escena alternativa nord-americana. D'aquella experiència, els components del grup recorden: «Ens van fer tocar a la una del migdia, mentre obrien les portes del recinte. Els únics negres en aquell lloc eren Ice Cube i els membres del servei de seguretat. I els únics mexicans érem nosaltres i els treballadors de la neteja», afirmen amb un to irònic, en què no falta un cert regust amarg. Als Estats Units, Cafè Tacuba acostuma a tocar en ciutats on hi ha un alt percentatge de població hispana i les seves cançons sonen només en les emissores d'aquest col·lec-

tiu. «Com a molt, ens programen tuma a ser més rica». «Tant de en les emissores universitàries, bo que existís un diàleg real», però mai en les ràdios comercials conclouen. anglosaxones», diuen. I, per exemSobre la situació política i social plificar el nivell d'influència que mexicana, diuen: «És molt inteel seu totpoderós veí té sobre ressant el que està succeint a Mèxic, els músics citen un dels Mèxic, ja que després de molt seus ex-presidents: «El gran prode temps d'apatia generalitzada. blema de Mèxic és que estem tan ara comença a haver-hi consciènlluny de Déu i tan a prop dels cia d'una identitat pròpia. Però Estats Units». és un canvi més aviat intern, de cada individu: no s'ha d'esperar Tampoc no tenen gaire clar que que canviï el govern o que arribi el concepte de música global sigui la revolució». En tot cas, remartan virtuós com sembla. «És cert quen que la seva visió és parcial: que hi ha una globalització, però «No podem parlar del que passa no una comunicació real entre arreu del país, perquè no hi ha les cultures. En tot cas, els conuna única societat: Mèxic és abtactes entre cultures acostumen solutament pluricultural. I la gent a ser unilaterals: la que predomina que ens ve a escoltar no té els és sempre la que té a darrera problemes dels camperols, ni la una economia més forta, encara seva manera de pensar». que l'altra, la tercermundista, acos-

DISCOS

«Sexy flash funk»

«Into the labyrinth»

«Universal mother»

«Picture perfect morning»

«Purple»

SL1PS Editora: Discmedi. Formats: CD i K7. Gènere: Rap i funk.

DEAD CAN DANCE Editora: 4AD-Arpa Folk. Formats: CD i K7. Gènere: Noves músiques.

SINEAD O'CONNOR Editora: Ensign-EMI. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

EDIE BRICKELL Editora: Geffen-MCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

STONE TEMPLE PILOTS Editora: Atlantic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

• Ara que de moment el programa està congelat, els qui seguien Zona V a Canal 33 podran trobar en aquest disc l'enganxosa cançó que servia de sintonia per a aquest espai televisiu. Els qui comprin la versió en compacte d'aquest treball fonogràfic —que té el títol en anglès i és d'un grup que es va batejar amb un nom en anglès, encara que nasqués entre Montmeló i Barcelona— trobaran molta més teca que en la de casset. Slips practica el rap i el funk, però també el hip hop i el soul, en català, castellà i... anglès, és clar.; X.P.

• La cada cop més notòria presència de Lisa Gerrard en el context de Dead Can Dance —formació que, de fet, ha anat quedant reduïda al tàndem que constitueix amb Brendan Perry— ha anat en benefici del grup. En aquest seu eclèctic sisè disc, Dead Can Dance tan aviat sorprèn amb la interpretació d'un poema de Bertolt Brech com evoca referents sonors àrabs o hindús, en una línia de clara influència de la música ètnica. Tal com reconeixen els seus dos creadors, el disc sembla més guiat per la intuïció que per la idea d'un àlbum concepte, x.p.

• Quatre anys després del seu últim àlbum amb material propi, Sinèad O'Connor reapareix amb una imatge aparentment més suau que en el passat. Aparentment. Universal mother sí que conté alguna referència a la seva vocació maternal —My darling child—, però en el disc predominen les visions àcides sobre el seu país, Irlanda. Instrumentalment, Universal mother és d'una gran senzillesa, i opta en alguns casos per acompanyaments mínims. Cal destacar l'homenatge pòstum a Kurt Cobain: una respectuosa versió d'All apologies, x.c.

• La texana Edie Brickell està perfectament acompanyada en la seva primera aventura tota sola: el seu marit, Paul Simón, participa en la producció de Picture..., i la nòmina de col·laboradors inclou Dr. John, dos germans Neville —Art i Cyril—, Barry White (!) i alguns components del seu grup de sempre, The New Bohemians, entre altres. La suma de tots aquests factors dóna lloc a un bon disc de pop amb arrels, amanit amb influències del soul. Brickell, autora de tots els temes, demostra ser una creadora eficient. ; x.c.

• El segon àlbum dels californians Stone Temple Pilots, després de les vendes milionàries de Core, demostra que l'etiqueta «alternatiu» s'aplica amb massa lleugeresa en el nou rock americà. No és —ni molt menys— perquè formin part del catàleg d'una multinacional, sinó perquè el rock dur, encara que demostri una certa evolució, no es pot dir que sigui ben bé alternatiu a res. Es pot plantejar d'una altra manera: Purple és una mostra més que correcta del hard dels 90, sense la parafernàlia innecessària d'altres temps. / x.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

«La música tradicional només demana naturalitat», afirmen els membres de Milladoiro, una de les bandes de més prestigi en el panorama del folk a Europa. Coincidint amb l'aparició del seu

CULTURA-ESPECTACLES

novè disc oficial, Iacobus Magnus —enregistrat amb The English Chamber Orchestra—, Milladoiro va oferir dos concerts a Barcelona la setmana passada, abans de marxar de gira a Xile

i l'Argentina. En aquesta entrevista, concedida hores abans de la seva última presentació a Barcelona, el grup gallec expressa la seva alegria per la revitalització de la música tradicional del

seu país. Milladoiro, que està component la banda sonora de la nova pel·lícula de Gutiérrez Aragón, ha refusat gravar amb The Chieftains, Milton Nascimento i Mike Oldfield.

M I L L A D O I R O . Grup gallec de folk

La música tradicional només demana naturalitat» XEVI PLANAS

• —Moltes formacions de folk tendeixen a utilitzar instruments elèctrics, a part dels acústics. Milladoiro, 16 anys després del seu naixement, continua apostant per una proposta eminentment acústica. És una opció molt premeditada? —«No tenim una llista negra d'instruments maleïts. Basem la nostra activitat artística en l'espontaneïtat. L'important és que cadascú de nosaltres se senti a gust, confortable, amb l'instrument que té a les mans. Si algun cop hem necessitat un nou instrument, no ens ha importat gens agafar-lo. Com que en aquests 16 anys no hem trobat a faltar cap guitarra elèctrica, ni cap baix elèctric, ni cap bateria, no hem incorporat cap d'aquests instruments al nostre treball». —Algú podria pensar que teniu alguna prevenció ideològica contra la nova tecnologia... —«No. De fet, utilitzem uns teclats electrònics i amplifiquem la guitarra i el bozuki amb pastilles. A més, entre el que toquem i el que escolta el públic hi ha, pel mig, uns micròfons, uns altaveus, una taula de so, uns cables i un seguit d'elements que podríem considerar gairebé com uns instruments. En aquest aspecte, apostem per la tecnologia punta, perquè sempre volem disposar dels millors mitjans tècnics». Poques ganes de cantar —El repertori de Milladoiro és bàsicament instrumental. No us heu plantejat incorporar la paraula com un element important en les vostres peces? —«Sí. Ho hem pensat moltes vegades. Però quan ho hem provat ha resultat que no ens hi hem trobat bé. Quan ho hem intentat a l'estudi d'enregistrament, a la segona presa de so ho hem deixat córrer, perquè no ens convencia. Per això ens limitem a cantar un parell de temes en els concerts. I prou. Però no en fem un problema. Tot pot canviar. Si un dia trobem una combinació adequada entre els nostres instruments i les nostres veus, l'aprofitarem». —-Quan vau començar la vostra trajectòria musical, a Galícia hi havia pocs conjunts que s'inspiressin en la música tradicional au-

Milladoiro: Nando Casal, Antón Seoane, Xosé V. Ferreirós, Antonio Seijó, Moncho García, Xosé A. Fernàndez i Rodrigo Romaní. Foto: X. RANÓ. tòctona. Ara n'hi ha molts. Fins i tot hi ha qui diu que alguns us plagien. Què opineu d'aquesta nova fornada de grups? —«És un fenomen molt positiu. Si hi ha algú que plagia, no passa res, perquè el temps no perdona tot el que és copiat i tot el que no s'aguanta de cap manera. Ho va deixant caure en el sac de l'oblit. El que compta de debò és que abans la musica tradicional de Galícia es jugava la seva pervivència i ara està salvada, encara que no compleix la seva funció inicial, sinó una altra». —Quina? —«La funció original de la música tradicional era acompanyar les feines del camp. La vida rural, desgraciadament, està desapareixent. Ara, en canvi, la música tradicional compleix una funció d'identificació amb la terra d'on

prové, amb el seu passat, amb la seva història, amb la manera d'entendre la vida que tenen els seus habitants... Cal esperar els resultats positius que donaran els grups d'aquesta nova fornada. Sense presses. La pressa és molt mala consellera». —Creieu que l'èxit de les anomenades noves músiques ha contribuït positivament a revalorar el folk com a gènere musical? —«No. Aquesta moda de les noves músiques és inútil. Moltes de les bandes amb un repertori basat en el folk celta que popularitzen les noves músiques el que fan és empobrir la música tradicional en què es basen. Li han tret vida, espontaneïtat i saba. La música tradicional és molt senzilla. L'únic que necessita és naturalitat i honestedat. Les noves músiques no han estat honestes».

Lloc de parada de pelegrins X.P.

B Els pelegrins que recorrien el camí de Santiago s'aturaven en uns llocs sagrats a resar i a viure experiències místiques per agafar noves energies. Cada pelegrí hi dipositava una pedra en record del seu pas per l'indret, que rebia el nom de milladoiro. «Quan vam crear el conjunt, no teníem gaires referents. Ens feia la sensació que estàvem recorrent el camí de Santiago a l'inrevés, tornant a la font de les influències que ens arribaven de diferents països d'Europa. Per la simbologia i perquè ens sonava familiar, vam triar el nom de Milladoiro per batejar la formació», explica Rodrigo Romaní, un dels fundadors, que prové d'una fa-

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S I MARMOLES GUIMAR

mília que té les arrels a Blanes. Els set membres de Milladoiro viuen en indrets de Galícia geogràficament bastant distants. El centre d'operacions comú és a A Picarana, prop de Santiago. Milladoiro ha refusat ofertes per enregistrar amb The Chieftains, Milton Nascimento i Mike Oldfield: «Estem contra les col·laboracions que es fan només per raons comercials. Amb The Chieftains ens separa la gestió no musical del grup, amb Milton Nascimento vam veure que la mixtura no rutllaria i sobre Mike Oldfield vam pensar simplement que una segona part de Tubular bells no milloraria la primera. Hem acceptat, en canvi, tocar amb Paul Winter perquè ens entenem bé».

CREA061 DISSENY

OCWMO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS B

Sirawinsky ,l(rol.lnitMJardO

Tel. 588 05 01

M. LOMENA S.L Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

® URSSA ***'

SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓN Arquímedes, 1 50

0102/001»

PRESUPUESTO

SIN

C O M P R O M I S O

Tel. 733 14 05 TERRASSA

"SJ-INO

KRONQS

femilton

Santiago Rusinol,

MEGA «JUNCHANS

Tel. 674 58 54

Sant Cugat

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

_?.">(> p l r s

l( ) I \

I ,/\

IN l ' I

WMÚ I CAN BERNET

•

AUTO-ESCOLA

CA-

•

S A S Manorell. 47 «67414

WAV

IN I D I O M E S

Girona

pral

R« 'r ? XCI

•

„

ORDINASOFT

Car

< l-, l p !

•

)

CASAJIANA

TT 6 7 5 32 0 3

TT 6 7 4 0 6 9 3 ,' 6 7 4 8 2 1 5 ~-# i:«X!

•

SA P a c a Unió

Tt 5 8 9 3 3 0 0

ELECTRICITAT - FONTAMERIA - CALEFACCIÓ

Elías R o g e n l ,

TT 6 7 5 4 0 0 6

•

PERRUQUERIA

MEN

CEBADO

Jordi, 33

CENTRE AUTORITZAT

AUTO-RECAMBIOS

VALLÈS Ca"' 24

ü e la C r e u

t r 6 7 5 1 9 51

•

NISSAN

torell 4 1

ROMAN

•

Mar-

• •

ANIMALS

RIA r !

PERRUQUE-

; MÈTODE . 2 ^ IRENEU s S SEGARRA

<r i • •:,

.. . . , . . , . i . " .

dl.?

RENAULT-ACERSA

Clra

C e r d a n y o l a , 55

I I 589 26 49 Rel

.^OX'

TT S 8 9 1 3 2 9 R

•

J'-«

•

VILARASAU

P'ancesr

LA FAUNA Ipr

n ) l

f i - i X i

CITROEN

Mo.-aaas

Jmmt

VET

& MING0

Matalassos ^ Sorrers

•

JOIERIA

TOUS

»t

J S = C » * , 14

i TT 675 05 12

»SANBER

•

RUBIO \ I a

n \

TT 5 8 9 4 6 51

•

per'·JCtj

demani'ns pressupost al

674 41 44

i Preu venda

I bany

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

• B O R R À S Plana :al 3-5 l o c a ' 2

HoSD'•

' o l C e l l e ' , 9í:

NUM

•

Ver-

LINEA

DIRECTA

Q'.,e G ' a n a ^ o s ,

Valloore.x

bres

E - local

Tt 6 7 4 14 82

•

.'JI.P'ÍO

venda de t e -

MANTSERV.

5 domii:ons

PIS

armaris

s o ce

<ie

exteri3r

aaTít.

amb

cambra

Exleno'

de bany

barv J L T

•

13.650 0 0 0 -

C I Ó S a i : C j g a t , 5 e pis

<Vàt .

674 72 54

bc PIS OE N O V A

CONS-

menjador

d e 1a q u a l i t a t , 2 ú o ' m u c -

Vstes

Parqj rg

op-

13.500.000TT6741204/67411

COPV-GRAFIC 8

-i

•

3 D 3""

•

TT 5 8 9 19 7 2

A D M I N I S T R A C I Ó

NUM.l

TT 6 7 5 3 6 5 3

' . M l c i r« < 5 ' ' A •

Tt 5 8 9 47 4 2

(nstal laaons Reparacions •

BELLES

ARTS

CASTELLVÍ

R.QUE

RAL

M/ZWA

R* -SJCC1

MOTO TRÀFIC

> A T E L I E R B L A U Av

*0-

Tt 674 07 73

I.-J,..I

nP l i - * * » '

TT 5 8 9

A 'ors

(^GARRIGA ALUMINI l VIDRF

ílt* 2-OOOC'

C U G A H T Cl

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

Torrent de

la B o m b a . 1 4

tt 674 43 90 •

GRUP

BELLES

A R T S M o n t s e r r a t . 31 tt

675 20 01

Re< ^"TOCt

•

PAMOBE

S L Sort

EXPOSICIÓ t VENDA:

•

V A L L È S N E T S a n i Ra-

m o n , 4. t r 6 7 4 8 9 16

Av. Costellot. 73

Tel 589 í I 25

VAUDORflX.il

•

CICLES

CARDONA

Tel. mob 90B 94 44 97

Valldoreix. 41

TALLER: ORIEST, 68

•

6 7 4 15 0 9

ves

•

VINS NOE SA

Baixada

Sant Sever. 4 t t 569

•

ESTANC

MONESTIR

Plaça Octavra. 3

1983

t t 6 7 4 01 74

M5OX0'

15I30C'

ELABORACIÓN ENMÀRJvíGLES YGRANTTOS NATURALES

W,i,i»il;:rM dei

celler

•

PAPIOL-VENDA

I NE-

T E J A C à n o v a s del Casti-

Tt 6 7 5 4 2 03

llo. 4

~* iscoo'

FW 510001

Tt 6 7 4 6 5 0 0

•

A t F A Ctra

J.G. ASSOCIATS

pDlan

1995

CL. DENTAL

RES

Francesc

8. 2n

** IMOTi

fi*

NOGUERA

T u rp

FOTO

VÍDEO

\ \

• •

ANTONI

F r a n c e s c M o r a g a s , 21 tt

SUMINISTROS

DOREIX

llada, all. assoleNa:

solellat.

nor

10.500.000-

inclosos

___

j •

calefacció, zona

Mossèn

par-

Sósefruüs

Serves

CASA

DE L E S CORTI-

NES Vclor

Mercat Pere San

Balaguer,

Sala

« 6 7 4 42 92

t r 674 57 16 / Fax 674 57

Rel 100003

• MILAR

TOBELLA

tiago Rustnol

San

•

TINTORERIA

T T 6 7 4 1 1 82

•

SANT

3 5 . -a 6 7 4 11 8 3

•

TINTORERIA

SANT

da. 3 4

menjador, cuina,

(foques Roca) Ret FR '0060003

ció, parquing, pintat.

lavabo, saló menjador, cui-

21.000.000.-

na e q u i p a d a , a r m a r i s , c a -

tt 674 57 16 / Fax 674 57 54

zona

VILA

C/ C À N O V A S

LLO,

PROP

CREU

m!.

100

22 000

•

assolellat, motí

tt6741204/67411

bany complet, saló menja-

venda

•

total-

14.000.000.-

cambra

de bany, àmplies

terras-

assolellat, extenor 28.000.000.-

tt (93) 674 67 15

Rei iooote •

GAS,

674 72 54

(FnjjesSarajW FS 10120003

C/ F R A N C E S C

MORA-

48. Oportunitat

•

terras-

menjador,

•

c a n l o n e r a 180 mJ, jardi 5 0 c/

ADOSSADA

Roda,

tt699

• •

C/FRANOSCO

GAS,

J. MIRET

Mercal

Tel. 674 05 07 Sr. FerTan

CANSALADERIA

JU-

MORA-

46 oportunitat,

n f , 4 dorm., bany, lavabo,

•

geració-calefacció,

LIANA Francesc Moragas,

Francesc, can ton era,

2 6 . tt 8 7 4 0 6 8 1

m i n o v a ; al d a v a n t hi té u n

Rel 480001

jardi públic, 3 hab. + estudi

ASSUMPCIÓ

Mcrcstir MAILING VALLÈS,

1 0 - ba>-

xos.

Tt 6 7 5 53 53

•

ROSITA

Valldoreix. « FW

Rubí

'10

Tt 5 Í 9 0 2 71

•

GERD

7.750 0 0 0 tt

Tt 6 7 4 0 0 6 0

C/ M I G D I A pis v e n d a

hab.,

34.000.000.-

menjador, cuina, safareig,

t o t e x t e r i o r , c a l e f a c c i ó , ar-

(93) 6 7 4 6 7 15

bany i lavabo,

saló

maris de p a r e t

fle' SOOC!

Rel - * : o : ' i adiuiniMracio •

i7 Villa, I Local 2 Tel 675 24 01 08190 Sant Cugat dtl Vallès

B L O C K C / R o s s e l l ó . 17.

Sant Cugat Tt 5 8 9 53 4 8 •

MI0002

H1DROFLOR

Borràs. 54. Valldoreix •

CLARAMUNT

INST.

Y O G A Riera. 15 baixos. « 6 7 4

« 6 7 4 75 98 M . 1460001

2103

W 1593001 •

GIMNÀS

• OLIMPO

3a.

« 6 7 5 37 07

Tt 6 7 5 4 » 0 6

WOXD!

FWW001

•

SOUASH

•

G A T Sant Jordi. 33-35 Tt 8 7 4 96 6 2 V 1 -

155000'

HÍPICA SEVERINO

Calado. 12. SANT

CU-

DECMO

«67411 M

8.500 000 -

« 6 9 9 65 48 (hagi), flet. i 10010003

Rei. 100004

3 hab., menjador,

R U B Í cj V i r g e n d e l Pilar. cuina

cambra de bany. C/ O R I E N T a

R U B Í c/ T e r u e l , 2 2 0 m 1 .

TATERS

Sant

Antoni

cui-

estrenar, 2

banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa

6.950.000.« 6 9 9 65 48 (Incurt M

''0010005

parquing.

•

R U B Í cj Z a f i r o . 3

hab

na -orTice·. 2 banys, pati,

m*. p o s . p l a ç a

g a r a t g e (2 c o t x e s ) , 2 t e -

D e s d e 1 9 OOO . 0 0 0 . -

menjador, cuina,

tt 675 55 06

rrasses, calefacció.

de bany, pis exterior.

Beí 1330001

2 6 . 2 5 0 OOO- tt 6 9 9 6 5 4 8

M . 100006

6 7 4 41 12

•

R U B Í Z o n a Els A v e t s , 4

MENJARS

RATS

PREPA-

TASTA'M

tt 58» 24 29 ,' S89 35 35 =W 580001

6.900.000.-

SUPERMERCAT

promoció, de 48 a 94

g o l f e s , g a r a t g e (2 c o t x e s ) .

quing opcional, tardor-95.

1-3 d o r m . , s a l ó

terreny.

15.200.000.-

1-2

banys, cuma

20.000 000 -

tt 674 57 16 / Fax 674 57 54 pnojg).MWO 30004

da,

calefacció,

tt 699 65 48

NOL

L O C A L 170 n V . c / C a m i

Colomer,

2 p o r t e s al c a -

rrer, en v e n d a o Preu; 25 000.000

DECORACIÓ DANVIL

'.230X'

FteMSBOXl

MOTOS,

SL •

ATIC dúplex en

3 dormito'is.

T A L L E R E S M E N A Pas-

seig T o r r e b l a n c a

lloguer. Pla

160.000 Pia/mes.

3 2 B,

6 7 5 16 0 6

ló, c u m a •

SANTIAGO 1 1 0 nV, 4

RUSIhab..

Nova

equipaarmaris

parquing opcional 95.

« 6 7 4

nv,

menjador,

8.600

tardor000

5716

Ret 100013

bany, 1 lavabo, saió-men-

•

SANTO TOMÀS

15.200 000

5 8 9 35 82

par-

VI-

Ret 136O0C1

Sabadell

(lrais>). Ref. 110010002

calefacció, armaris,

•

c a m b r a de bany i lavabo,

•

674 38 92

TOMÀS.

m*. 3 d o r m . , 2 b a n y s , s a l ó

LARÓ

SANT

•

ilncutti Ret. 110010010 •

menjador, cuina equipada,

rtab., m e n j a d o r , c u i n a , •

cambra

« 6 9 9 65 48 •

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat

cambra

•

Francesc Moragas, 4

A H o n s S a l a . 2 9 B.

c/ P a u C l a n s .

d e b a n y , pis e x t e r i o r .

12 500 0 0 0 - t t « 7 4 41 12

pisos 2)4 hab., dúplex.

Especialistes en lents d'a Ha definició

RUBÍ

hab., cuina nova. •

7 0 m2. caíef a c c i ó

•

CENTRE ÒPTIC S A L DON I 9 5 6

699 65 48

•

FW 10D015

d'uns

4 h a b , meniaóor-saló,

Plaça ^tira S a i . J

cui-

Onojsa^niwcrxi1

6 7 4 31 47

- Tapisseria - Decoració

SANTIVERI

i en

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 5 7 16

1FJ0CO1

FALGUERA

Estatut.

na, c a m b r a de bany.

terras-

sa, parquing.

(FmjueeSeai FW.FS1012000B

| TT 5 8 9 2 3 71

se-

Av.

pis assolellat

bon estat, menjador,

+ 2 trasters. Parquing molt

Ral 14I0X1

Ter-

Sant

RUBÍ

hab.,

jFroys ROM;. W FR 10080004 URBANITZACIÓ

65 48

(Incusaj.Ret H0C10O01

parquing

35.000.000-

16.000.000-

(>noyi)^I.IWO 20003

675 43 24

cambra

bany, 3 terrasses.

6 7 4 57 16 /

Fax 6 7 4 57 54

t r 674 41 87 Ret. 1690001

condicio-

nat, fil m u s i c a l , f o c a t e r ^ a ,

17.500.000-

SANT

equipada,

calefacció, aire

s a l ó m e n j a d o r , c u i n a , refrig e r a c i ó , calefacció,

R U S I , à t i c p t g e . Buffidor,

4 hab., cuina

nV, 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o ,

f r e » G m w h i Rel FG10060007

SANT

4 hab., 2 banys,

calefacció, plaça parquing,

6 7 4 41 12

15000.000-

PROP ESTACIÓ

CUGAT

paret, calefacció. Des de

Dos dormitoris, ampli m e n -

|Senn| FW S 1000O0C3

C/ D E L A C R E U 2 hab.,

jador-saló, cuina,

inciòs

piscina.

parquing.

dor, à m p l i a cuina,

m ,

amb

38.000.000.-

finques Saca.. Ret ^S'0120006

BAIXA residencial,

totalment renovat

6 7 4 57 16

•

CASA

bona

dormitoris, 2 banys, cuina.

Ref 100014

1 8 0 0 0 000.tt (93) 674 67 15 SOBRE ÀTIC en

PLANTA

j a r d f a zona

calefac-

21.000.000-

amb 3 terrasses, 3 hab.,

molt

000-

[Swi| Ret Sir/J00002

130

ció, p a r q u i n g , pintat.

675 22 28

TINTORERIA

P I S D E 1 2 0 m-, 4 d o r m ' -

vista, parquing.

CASTI-

2 oportunitat,

menjador, cuina,

ROJA,

C U G A T Atfons Sala, 2 1 .

Sant D o m è n e c ,

S A S a n t a M a n a , 4C FW 15MCO

CONSULTING

•

toris, 2 banys

sa., p a r q u i n g .

•

ELECTROLLAR

AssfguraiKvs

S a n t B o n a v e n t u r a , 8. EntJ

calefac-

675 43 2 4

t T 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81 •

674 57 16

W tWOOOt •

ot exteror

rrassa. 5 dorm.. 2 banys +

( i X U U i R * 110010007 •

07 Sortogo bismol, 31. Iekí/51/0? WW4? Fnx SOT 27 74

130

ses. Molt sol i b e n orientat.

C U G A T R a m b l a Ribatalla-

C/ M i g d i a , 3 T

12.500.000,

d ú p l e x 2 0 0 n v + 7 0 m5 t e -

•

TINTORERIA

C U G A T Santiago Rusinol,

« 6 7 4 36 51

Tt 6 7 4 0 6 57

de líriques

2. O p o r t u n i t a t .

P t S 7 5 m-

h a b . 1 bany

CASTI-

ment equipada, armaris de

Rel 1470001

9 » J50K1

Admiri,sfnitm

•

C/ C À N O V A S

sobre).

SANT

675 43 24

tranquil·la (sense veïns a

vci

i l A-vM-sNoninicnl

m \ 4 d o r m . . 2 banys, saló

D R . M U R I L L O , 11 à t i c -

tot e x t e r i o r

C U G A T S a n t A n t o n i , T.

Ber 53O0C'

Torre-

blanca, 52.

•

Dlanca. p a r a d a 1 42 •

S74 4 t

•

àlic dúplex d'uns

Rí* ^33X''

Tel. 589 44 81 GESTIÓ, S A

24.0O0.0OC' -

a arrra

•

Tt 6 9 7 2 0 7 1

FM 15TTJ0OI

SANT CUGAT

exterior. D e s d e

LLO,

m , 3 nab.

parquei

(foques Roca,' «af Ffí •(C6COQ2

•

- NET

1"3

p a r e t , c u i n a e q u i p a d a , tot

m3, 4 d o r m . , 2 b a n y s , s a l ó

SOL

PIS

banys parquet

e s p a i ó s , jardi privat

1 SERVEi GRATUÏT | A DOMICILI

R*l 135000' D O L C E T S AHons

6410.000-

To-'

•

Finques Roca i Re- " i K í O O Q l

| •

45.000.000-

(loogar). Ret, IWO 20001

RLD

Parada 123

Rius I Taulet, 4

•

Tt 6 7 4 12 4 1

e<1e-

1/2

ampli

s a l ó m e n j a d o r , c u i n a , retri-

Jacint

39000'

•

pisos

bany complet,

saló menjador, armans

comunitària,

Ribata-

'ra&Ter g r a r

piscina.

BANO COCINAS PARQUETS IMOQUETAS^ CERÀMICA i 3 Presupuestos sin compromiso

1560001

C/ B O R R E L L

hab.,

Pàrqjng

I tt 6 7 5 4 3 2 4

(pjnquesSftaj flsf FS l í f f f l ( » | _

+ 70

5 dorm,,

P I S 1 0 0 m-, rbla

2 3 0 0 0 OOO -

tt (93)674 67 15

C; DR. M U R I L L O , 1 1 .

maris,

Rtt 1480001

TT 5 8 9 3 2 8 9

•

jardí.

comunitària piscina.

•

Tt 6 7 4 14 9 0

O C I .

p o c s veïns. T r a n q u i l i as-

45.000.000-

VALL-

V e r d a g u e r . 107

•

calelacció, sortida

t r 675 33 55 / 589 2 6 43

j a d o r , c u i n a e q u i p a d a , ar-

REFORMAS INTEGR.ALES DE LA VIVIENDA

S O L S O N A Rosselló. 2.

Pel -X00-

2 hab .

Set 790001

674 08 82

M •

CASTELLVÍ

CAMPOS

A 2 M I N U T S estació de

t r 674 41 49

Ctra. de T massa. 97 08191 RUBÍ

F.R

1 3

R« 159000"

T T 6 7 4 4 1 12 •

19000 000-

;

aca-

Des de

3' 000 000 -

par-

lefacció. parquing.

Fa 370001

T I 6 7 4 18 77

1800001

FRANCINO

Moragas

Ser

iKSA Gestió 'ir.nobi iaria| «el KS*

quing,

Tt 589 17 3 2

6ANA-

Admts

*>-

2 o a-

t r a s t e r , .ard-

bats grar q u a l r a :

banys + lavabo, saló m e n -

Paqueteria ur gent a tot Kspanya

D'-siit'Vla-g, 25 -Lx-aiJA Tr.'t-.t·'SjÓlU *i8 89 79 50 (»6\id) Fat 675505» Os 1<)0 Sant Cugat del Valies

dutxa

m3 l e r r a s s a .

« 6 7 4 63 08

PROMUSA

Moragas,

Tt 675 26 04

•

amb

Àlic duplex. 200 m

Dlanca, 2-8

Ref 4TTXC1 •

enrl

FLIX 5 8 8 : 4 53

674 43 04

tt 674 79 68

I I 6 7 5 3 0 12

Francesc

Cerdaryola

R a m b l a del Celler

Barcelona. 9 baixes

M A P F R E Pg

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

FW •.4*0OC· •

•

Tel. b'M iï %

D'ASSEGURAN-

CíTlSeS

3<*

lav:o;i

calefaeco

ces parqumg

Torreblanca,

Ref 100011

Sant Cugat del Vallès

•

CENTRAL

2 banys

Valldoreix, 60 m \

•

FW 57000-

FAX 6".i 28 61

•

CONSTRUCCIONES

Reformes

fW M9000I

TEL. 675 29 02

Rarrola

EN\I\(ENTS URBANS. NACIONALS INTERNACIONALS

1r 1 a T t 5 8 9 3 5 2 3

Re*'640001

D G

PARK

miene'a

quet, exi.

13050008

Ref «OCI •

lavabo

Tt 5 8 9 3 2 11

674 06 49

ÀTIC

1 iava-

S o l úv t a - c a

hab

rrv i 5 m : , 3 h a b . , 1 b a n y . 1

HONDA

Rosselló. 15

Sala. 2

CABA-

NAS Santiago Rjsinol

CES

F'xpjeï Bacai - * ' : ? '•j'Jt'Xii

G 10060010

100 m ; + 2 t e r r a s s e s ,

•

i bary

• £ GOO 0 0 0 -

iSenn; Ret S lOOOOOCl

TT 6 7 4 7 2 5 4 :

ESTA-

ül! •

tt (93)674 67 15 •

2 6 2 5 0 OOO ^

A PROP

is:a

ris

cional

i^mcasOrcoesa

MOLT

c o ar-'on

T R U C C I Ó 6 0 rrv. a c a b a t s

Molt sol

to'

assoieilai

àrea cultural

•

lavabo.

eoe

i piscna corrxntans BOKATAS f ai

Millrrs

estació -

P l a ç a ae

inclosa

•Fincas Grorwtia Rp =G I30B0CÍÍ

=?t IJU3C'

TT 6 T 4 0 1 7 4 •

l^X'

•

A PROP

' 2 rr

• S 000 000 •n 93; 674 67 15

Tr S 8 9 2 3 6 8 M

MOLT

dorm.ions

c u i n a , s a f a r e i g , p a r q u e t er. parc central

tt 589 03 74

Rel >30X1

•

RÍ-XÍJX*

a r m a n s de paret, 2 cam-

ZA-

I-SPH c n : o 8

ADMINISTRACIÓ

-nes 30 - i

rrasses

TT 5 8 9 2 6 3 8

v»,:>

ATIC

150 -

INSTALACIONES

MCRA

2 M

de ivif*::

; Fincas LVoneiia

parquing

Tt 675 35 00 •

•

i terrassa a oa'tir

CR'l-

«s:a*

• C 600 000 tt 675 33 55 ' 589 26 43

674 72 54

fareig

Tel. 6751194

H Ir

complei

tíe

Sani C j g a t , 3 i a n . ler-as-

Ser -¥m-n

CAMPMANY

cuina

8 400 000 Pla tt

'6 COPI IMATGE

'1 n l a - n a s e r

complet

TT 6 7 4 6 2 9 9

•

co so-

amb

i bar1 nat

a e s l r e n a r d'1 -2 i l o m l m s. cambra

DAVANT ESTACIÓ

'e'ncnal. o

neniadcr-salo 'arrericana

COPERSE

NOUS

menjador-salò, cu^ia, sa-

6 7 4 45 71

•

(

APARTAMENTS

amb

Santiago Rusincl, 37 | Tel. 589 22 32 5 Carrer Major 6 5 Tel 67416 00 Sent Cugat del Vallés

I TT 6 5 52 52

T-Kuaco •

•

SCP

TT 6 7 4 6 2 3 9

TT 6 7 4 1 3 21

CUGAT

Ma"orell,

Mobles de cuiíwcnida

T t 6 7 4 13 0 5

SANT

/rles

MARGA ^

675 43 24

INSTAL·LACIONS

TT 6 7 4 15 3 2

" H :- Cànovas del •

JOGUINES

Sí.T.a M a n a .

D f e Pi-

stuaaons

Cfs

San'

San: C j g a l

PRESENZA

Mobles i Decorcció

TT 6 7 5 4 5 7 9

Se- ' .100X1'

TT 675 33 01 •

Rel ' r C f f i -

OFICINES oguer

CAR-

IV) - X'Ll 1 •

•

Llor, comunitats i empreses. tnslol.lacio i monteniment

- ? i4axic'

ÜALERIAS SANT JORDI

VALLESTECNOLOG1C

FORMAS

18 A

15 o

venda,

menjador-sa-

safareig, lavabo,

cambra de bany, galeria i à m p l i a lerrassa. Mott sol.

tt 674 53 01

18000.000.-tt674

fW •ÍOOOOI

F<r,^i Grenetaj ReJ FG 10O800O9

7 2 M

675 43 24

^ M l F t o a ) tW FRI-CTOCOB •

L O C A L 1 7 6 nV, c è n t r i c i

cantoner. Molta façana.

jador, cuina •off.ee> nova,

•

terrassa,

de 170 nv, 4 hab

plaça

par-

Z O N A Av. Rius i Taulet. dobies.

quing. 24.150.000-

terrassa, saló de 40

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

xemeneia. Parquing

(InttH). W . I lOOTOtCT

2 7 000.000.-

m:,

« 674 06 97 •

C A M P F U T B O L pis 1 8 0

m* àtic, 5 h a b . . 2

(Finc» Serf Cueet) Rel FSC1004X06

banys.

cuina, saló menjador,

par-

•

Z O N A d AHons S a l a , de

quet, calefacció, gas natu-

1 0 0 nV, 4 h a b . , a r m a r i s d e

ral, tot e x t e r i o r . 2

parat, saló- m e n j a d o r , cui-

places

na. bany i 1 lavabo.

3 3 5 0 0 000.

parquing.

tt 675 43 24

2 5 . 2 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 4 1 12

T 6 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 674 06 9 7

.Tixjues Rocaj FW P^ 13060007

rteí.'0O0C5

-Fincas San Cujai; ^

FSC '.X4000E

W^AMPX

• ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i bab. satareig i planxa. 11.000.000.V 674 08 97

9161

674

TORRIS W Y I H M Sont CugtfWWoreix, d usMde l'estoriò FFCC, terreny 500 m2, torre 100 m2, menj. sola d'ela 30 m2, cuino, 4 hab, ? bonys, to ée f(Kr onenW i vistts «tel.bh. Sant CugaHUdoreix. Zoaa I t e i g Rubí tone 110 m2, terrenys 300 nu, menjador, solo (Testar, ammi, estol,

3 dormitoris, 2 bonys,

aMwb,WMÍ.

Sor* GqatVoldoreiK, zona f t a Roig, OPOMUNIHLferreny16 25

(Ficas San Cugat). M.fSCIOMOOO»

IBIBI • M I R A - S O L 2 solars 6 0 5 j 6 5 0 rrV. P g . C a m è l i e s . Magnifica vista. TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 (M^.MI1OD70OtO • S O L A R residencial. 6 5 0 m ! . Z o n a escola arquitectura. Edificació i m m e d i a t a . 29.000 0 0 0 t r 675 43 24 (Fugues Roca) Raf. FR 10060006

m2, tone 90 m2 (ampíotte), menjador, solo d'estor, cuino, 3

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 6 5 mJ + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equip a d a , calefacció.

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 674 57 16 ReM ÍCCie • CANTONERA AMB V I S T E S a Central Park, 2 4 0 m?. g a r a t g e , s a l ó menjador a dos nivells amb xemeneia, cuina «office*. 4 hab,, estudi, 2 banys. 1 lavabo, calefacció, jardi prival, 120 m 1 que permet piscina privada. 45.000 000 « 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària l Ref KSA 1WWQ10

rnenjarnuirio 30 m2 solo d'estor 50 m2,4 dormitoris (1 suite),

i. i

• B E L L A T E R H A Torre individual d'estil colonial e s panyol, d e 1 9 0 0 rrV d e s o lar. 5 h a b . , s a l ó - m e n j a d o r d e 6 0 m*. piscina 1 v e s t u a ris, etc.

Sont CogoHriloreix, zona Romblo Verdaguer, terreny 1133 m2,

cuina equipada, portes blindades, grans «GRAN QUALITAT». Pocs veïns. SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2 construïts. GARATGE OPCIONAL.

(Freas Sani Qiflat]. Hel FSC10Q40011

«Mi ^i«!|í!%i

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , torres, locals i places d e pàrquing d e lloguer

INFORMACIÓ:

F1NCAS VALLHONRAT Passeig Francesc M a c i à , 8 0

vdiK

Incusalte

• ZONA E S T A C I Ó 4 dorm., gran saló menjador. 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista poltesportiva, a la vora estació FFCC, nou a estrenar, tranquil. 21.500000•B 674 32 06 Raf 100027 • Z O N A E S T A C I Ó apartament. saló menjador, 1 dorm., 1 bany, xemeneia llar, traster, panoràmic 9.300.000ff 674 32 08 M 100019 • ZONA M E R C A T N O U 4 dorm. dobles, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, bona orientació. 12.500.000.9 67432 06 to 100021 • ZONA MONASTERJ 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat cèntric. 12.600.000.9 674 32 OS M 100022 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, panoràmic, vistes al Tibidabo. 12.6500009 674 32 OS M . 100023

100 m*. 4 hab. (dos dobles). saló de 24 m 1 amb parquet. Dos banys complets. 17 500 000 • 9 67406 97 ftattS«Q<j».MraiOO«OC07

duals + 2 golfes, menjodor, cuina e-

C&F

• ZONA PEATONAL 70 m*. menjador, cuina, 3 hab., í banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000. 9 675 33 55 / SS9 26 43 (KSA Qutt hninobAani) M. KSA

quipada, bany, terrasses, calefacció, traster i pàrquing inclòs.

CASAS FERRERAS, S L •

• LANCIA Y-10.B-HD 325 000« 569 09 91 (Flto/,SJ)RefF1(S2000e

• ALFA Romeo 33, B-IT 475.000.- t t SÍS 09 91 f t o . Ü I I M F10020002

• OPEL Corsa. B-IS 475.000.« 5 6 9 09 91 IFlacjil FM F10020001

• ALFA Romeo 33, 1 5 Tl. QE-Z. s 675 32 57

• OPEL Corsa GSI, B-LK « 6 7 4 66 50

A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m1, 4 habitacions, bany i lavabo, exterior, moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes.

ASSESSORAMENT LABORAL •

RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'ofi-

Autònoms

cines. Planta baixa 100 m ! , planta

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m* • 160 nrr1 jardi privat saió-menjador 30 rrt\ 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrqulng + traster. 26.000.000.« 678 33 55 I 569 26 43 | KSA GfltW InuncMan» M. KSA

Pensions: -Jubilacions

pis 184 m2, dividits en despatxos.

Viduïtat

-lli

SUPEROFERTES CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR, TOTALMENT EQUIPATS PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

GABINET JURÍDIC •

Pis c / Martorell, 8 0 m ! , 2 hab., 1

• ALFA Romeo 75. 2 0 Twin Sparti B-IU i r 675 32 57 • AUD1100, B-IG S674M50 («MCaMnaaiiVaisD.IW kCV tons • AUSTIN Metro 1 3 . blanc B-t-K 225.000.- t r 566 55 3S MMtraomi

• O P E L Kadett. 1.3, 5 p „ B-HY.

450.000« 5 8 ( 0 9 91 (F*jgl.t.LirWF1

• FIAT üno 455. B-1600HU, platejat « 6 7 4 0 9 10 (SmM M.SK110003

centre ciutat, acabat de pintar, totalment equipat, pràcticament a estrenar.

0O066/CO069

• R E N A U L T C t o 1.2, 3 p.. vermell, B - O M . 975.0OO- « 5 8 8 5 5 3 5 lAUOceanl M A lOmXKC

• SEATIbiza, 1.5 i. 3 p.. B-OB. « 675 32 57 i>imFjab»i|Fnl A£lOtaOT • SEAT Ibiza 1 2, negre. B-JX. 400 000.« 5 8 ( 5 5 35 IWaaiua» M l tolOMOT • SEATIbiza 1.5, 5 p., BKP « 6 7 5 32 57 (Ai*> F J I ^ . M . «£ lorat» • SEAT Ibrza 1.5. B-4SS6LK. Negre. «874 0(10

• S E A T Terra, blanc. BKT.

350.000.- n 56* 55 IS (AXOOtmlj PW.«1010X09 • S U Z U K I Swift G T I . B1872-IP, blanc.

« 6 7 4 0910 ISuaiol IX SWlWtm

• VOLKSWAGEN Go> 16 V. B-LM. • OPEL Kadett, 1.8 GT, « 6 7 8 1 1 5 7 blanc B-JZ. (Ai»r 3 i l ^.i>< AewooDiio 600.000.« 5 8 8 55(6 (hSnra^M.AWtaOOS

• OPEL Vectra 1 6 I A A B-MN. • CITROEN AX, GT (ex- « 8 7 5 32 57 tres). B-JU W Ï 7 5 J 2 57 • PASSAT Variant 1.8. iAiOFjakMFWAE! A A . B-MG • CtTROEN AX 11, TRE. w 674 66 50 B-M. 350.000 (Auto Comare* oti Vital Rel. ACV «5MM91 • RENAULT 19 T S E , blanc, B-LX 650.000 « 5 6 8 55 35 lAanoann Rel A10100005

FINQUES GIRONELLA ARI.

• NISSAN P a m 6 e t dttsel, curt B-JV « 6 7 8 32 57 (Aa«iFjl*i«aW AEIOOlOIOl • NISSAN Vaneo» pràctic dlesal. B4tS. «678(297 (fcKFjatairwAEiorjsoM • R E N A U L T Expra». d * sel, B-JZ

650 OX.- « 5 6 9 09*1 (F»x«.»4Mrio»Aiooi

X/VCA Finques 1 S PISOS EN V H M

}.Mimtiaài^il(iifll,\MiilJkà^miidK 34iiiJ,?Woieft>OT,lerrrjsffl?4a»Í(»sl·t.

VENDA I LLOGUER DE:

2.At«x>nerili)1niobkitoP>OT·L«>^5S<liVav, O M itfmk, càhmo. 11.000.00(1 piu. 3.»pripl*fníl(ov,»5in2,3r«i,'^paT^,o««i wn, MtnMriír. 16.500.000 pm. 4.i^·W,·ài«*oesli(«it l 85mt3lii,?i«»yi, oirioaM>Meihró,iil.oe|icro>MÍl50e<!ie>« ptr^alor. 37.000 000 pres

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

5 . M t dópto oVtwo Moiets1f,f3 n2, l o t n x ^ 3? m i ,

(amb mobles i sense)

trastell.SOO.OtKlplR.

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

1 ]

bany i lavabo, calefacció, moblat, Av. Alfons Saia, 2 2 , baixos 2

R E N A U L T 2 1 2.0. A.A.

B-IJ « 8 7 4 S 6 50 (Auto Comarca <M Vital Mf. ACV

|Sua»i) FWSIOIWmi

(Auto Comarca del Vanes] Rar ACV I00900O5

674 7 2 5 4 674 7 4 6 6

•

674 15 66-674 10 54

L A D A Niva, B - N L

CENTRE DEL POBLE. 100 m>, 3 hobi-

S e g w e W Social I Nòmines

{KSA Q M M MmotMliaria) Ret KSA 10050001

• ALFA 33 16V. negre, B LK.eoo.rjoo.V 5 » 55 35 M.M0100CM

Plana d e l'Hospital, TO

Apartat de correus 1 2

• RENAULT 5 GT turbo, negre. B-HT. 250.000 - « 566 55 35 HÍXMM, Pal M01000M

• LANCIA Prisma, TDS, 0-A.K 750 000 « 5 6 9 09 91 (Raeai si).Ret F1002X10

8 0 . 0 0 0 Pla/mes.

Sant Cugat d e l Vallès

• GOLF 1 8 GL. B-JP •B 674 66 50

• LANCIA Delta. HF. turbo, B-KY. 790 0 0 0 - « 5*9 09 91 (FiKW, tl I Ret F 1(020007

balcó, armaris de paret

AGENTS D'ASSEGURANCES

• R E N A U L T 21 T X E , blau. B-JJ 650000-«5665595 |Auk»ensa4.Rfl.A1O10CnH

550 000 « 5 8 9 09 91 (Flaca, sLl.Rel F10020008

Esümociò objedivu

-Acenwidaments

• FORD Fiesta 1.1., gris met. B-JT. 300.000.» 586 55 35 (Al*KS«l)Ftf.AI010O0O3

•

Mòduls I.VA

Magistratura:-Conciliocioos

•

• G O L F G T I , 1 6 V . A . A • RENAULT Clio.RN-1.4. B-JV « 6 7 4 6 6 5 0 B-CO « 675 32 57 (Auto Comarca d«l Vaües) Rel ACV l/tiao Esaobant Be» AE10030007

tacions (1 suite|, 1 bany, calefacció,

Imp. Renda i Potrimoni

• FIAT Uno turbo, IE. B IK. 475.000.« 5 ( 9 09 91

(Auto Comare de< Vllles) Rel ACV 100MW

GESTIÓ R S a i - C O M P T A B l E

14.750.000. « 6 7 4 32 06 R* loocee

• ZONA TRANQUIL LA 95 m*, saJÓ-menjador, cuina, 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, terrassa 12 m*. calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500 0009 675 33 5 5 / 5 6 » 2» 43

(laborables i festius) - RUBÍ

140.000 Pta/mes.

GABINET ADMINISTRATIU

Imp. Sodetots • ZONA P G . SANT MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany. pis reformat, pocs

T e l . 588 54 9 9

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 (Mau).Retl10C70002

CASAS

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, menjadors, balcons. TOT EíXTERIOR

AiHRTAMENTSBIVll·M

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

• PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes davant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 08 97

• CASA ADOSSADA • C/ ALFONS SALA 110 • P I S de 3 dormitoris, • NOVA PROMOCIÓ 10 LLOGUER zona cinemes, m : . 4 hab., 2 banys, saló menjador-saló, cuina, sa3 hab.. bany i lavabo, cuitorres adossades amb jarmenjador 20 m1, cuina i te- fareig. c a m b r a d e bany di i piscina comunitària, na, safareig, saló menjacomplet. Exterior en finca rrassa tom 230 m2, menjador salo d'estor 40m2, cuinMffice equipoda, dor, armaris de paret, ca240 nV. 6 m façana, garatde 4 a n y s . C o m n o u . Moblat. 3 dormitoris dobles, estol 35 m2, 2 bonys, servei, toMotdò, lar 80.000.000 - « 6 7 4 08 97 lefacció, jardí 30 m1, i ge 4 cotxes. 4 hab., estudi, Plaça de pàrquing inclosa. 90.000/mes.(Fincas Sant Cugat, Rel FSC1000002 plaça pàrquing. 2 banys, 1 lavabo, parde foc. Junt nou mercat i àrea cul« 674 57 04 105,000/mes. tural. w 675 43 02 • C/ LAS PALMAS, 4. (A quet, marbre Sont Cugot-Mas ioner, terreny 900 m2, torre 90 m2, meníodor solo « 6 7 4 41 12 38.700.00080.000/mes ílnoesa. Rtí.it«170007 ta vora arxiu). 226 m* habid'estar, cuino equipotlo, 3 hob., bor» i teta to 100009 V 674 72 54 tatge. 500 m' solar. 4 « 675 33 55 / 589 26 43 Sont ím/É-lm ei Colomer, torre ooossodo 300 m2, menjador solo • C; POZOS. 10, 3r 2a la (Fteai Growlb) <tt FG 10080004 dorm., bany, saló, cuina, (KSA Gestií immobiliari al Re* KSA la vora estació). Renda: pàrquing. jardi, per restaud'estor, cwno-office, 5 hob., (1 sute), sob d'estor, 3 banys, servei, • PIS LLOGUER Estació. 50 000 Pta + comunitat, 3 rar. Zona urbanitzada. estudi amb solàrium, ormoris encnstots omb interiors, gnotge 3 • SANT CUGAT-VALLàtic amb ascensor, total29.000.000.hab . 1 bany, 1 saló, 1 cuiDOREIX torre indiv. nova ment reformat, 3 hab-, cotxes, soforeirj, traster, sistemo de teleseguretot i coixa foto. « 6 7 4 57 16 f na. ? • LOCAL cl Castiïlejos. a estrenar, de 6 0 0 m de bany complet, cuina, parFax 674 57 54 « 6 7 4 15 66 Sant CagatZono c/ Orquídia, caso de rfcserry, terreny 600 m2, 15, 80 nV. solar i 3 8 5 m! constr.. 5 quet, xemeneia, 2 grans ttooraan Rel. «020006 (Casas* WCÍ313COC2 torre 300 m2, menja» sota d'estor 50 ttó, 5 dormitoris (1 suite), 75.000/mes.hab., estudi, 2 banys comterrasses. « 6 7 4 1 5 66 plets i un l a v a b o , saló80.000/mes • Cl L A S P A L M A S , 4 ( a cuiítMÍfice, 2 banys, servei, calefacció, garatge 3 cotxes i safareig, • C A S A A D O S S A D A C/ ; menjador de 4 7 m', 18 m ! (Casas). Ref.C 10130008 la vora arxiu), 2 2 6 n f habiLa Plana, 140 m , 3 hab., n 674 41 12 Sont Cuo*Wktoreix, zona R. Escoyola, terreny 1405 m2, torre de cuina. Garatge per a 2 t a t g e . 5 0 0 m' s o l a r . 4 2 b a n y s , l a v a b o , saló- Miomi: 295 m2 en una solo planto, rnewaor 14 m2 i salo d'estai 50 m2, cotxes més celler, hab. de dorm., bany, saló, cuina, m e n j a d o r , 3 0 m1, c u i n a • PIS LLOGUER zona jocs, traster. Piscina. pàrquing, jardí, per restaucuincMrffke 15 m2,4 dormitoris « l e s , 2 bonys, dos Itasters.celei •office». gol·les, traster, te- Monasterí. moblat. 3 hab., 70.000.000 - « 674 08 97 rar, z o n a urbanitzada. rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 m2, piscina omb rrassa 10 nV, jardí privat, bany complet, saló menja(Hnc«StrtCuottlRetFSCtOO«03 29 000 0 0 0 - 9 674 5 7 1 6 18 rrv i plaça de pàrquing. • A 7 M I N U T S a peu d e dor, cuina equipada, saladepuroaora. M. 100017 170.000/mes.reig. • S T . C U G A T c/ Sta T e - l ' e s t a c i ó d e V a l l d o r e i x , 4 tt 674 57 04 SS.OOO/mes. • Cl OCÉANO ATLÀNT1- resa, adossada 320 m', 4 h a b . , e x t e r i o r , a s s o l e l l a t , PISOS EN VENDA tt 675 43 02 CO, 53. (Final 95). 600 rtr» hab., 2 banys, lavabo, saa m b pati privat d'uns 4 0 « « 7 4 41 12 solar 294 nf habitatge. Zoílmdesa; Ref.l 1007W09 M. 190007 ló- menjador, 35 m'. cuina rrr*. tranquil, aigua i llum ja Zono Mercat lorreblora, 84 m2, menjador, sak d'estar omb na Golf. 5 dorm., 4 banys, d'alta. •office», golfes, sala d'esparquet, rne cadóonol, 2 onrohoris, cuina-office, bony complet, • P. D E LA C R U Z 35, 3r • PLA DEL VIMET 130 1 lavabo, saló menjador, tar, terrassa, hab. màqui85.000/mes2a. 4 hab.. 1 menjador-sa- m", 4 hab. (1 -suile.), 2 cuina equipada, estudi. nes, garatge 3 cotxes, jararmaris encnstots, pòrjuni 14.500.000. «(93)674 6715 la, 1 b a n y . 1 l a v a b o , 1 banys, saló menjador, 35 Pàrquing Jardi. dí privat 100 m 1 i piscna {RnquM Saca), to FS 10120010 Zono Mercat tarima, 123 m2, menjodot sala d'estor 30 m2, m1, cuina «office-, galeria, 60.000.000.plaça pàrquing. comunitària. 5 7 . 5 0 0 , 0 0 0 • APART. L L O G U E R C/ terrassa 30 m'. 2 places ore (orxtoonot, 3 hob. (um suite), aiiwffite, 2 bonys, crJefaàó « 674 57 16 Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 Borrell a estrenar 1/2 h a b . , de pàrquing. Zona comúFax 674 57 54 «67415 66 o gos, mmaris encnstots, pòrqumcj. 23 M. (Mett*. M.110070003 b a n y complet, a r m a r i s d e nRàrla amb piscina. (Inofltr) Ret HO 20005 [Casasi.Ref.C 10130006 17S.O0O/mes.• TORRE INDIVIDUAL. paret, c u i n a e q u i p a d a , tot • C( OCEANO ATLANT»- Beiaterra. Consta de salóexterior. D e s d e • P I S d e 3 d o r m i t o r i s , t r «74 57 04 CO, 53 (final 95), 600 m* menjador a dos ntveils.cut55.000/mes.· menjador-saló, cambra de B I 7 S 4 3 02 WmSK 135 m2. MenarJor^sb d'estar 58 m2, curo solar, 294 m* habitatge. na i office, i un bany, tot ai«6744112 bany complet, cuina. Pis ornericom 9 m2,2riok.dobles, estudi, bony, calefacció, Zona Golf. 5 dorm., 4 xò a planta. A la entrepian- M1000OS reformat, com nou. En et • RBLA. RIBATALLAOA banys. 1 lavabo, sató menpreinstollaciòkiilefoc ta dos hab. dobles amb arcentre de Sant Cugat. Llojador, cufna equipada, es• A V . ALFONS SALA, 160 m*. 2 terrasses, 4 maris encastats; a la planguer al mes: 65.000 Pta. SANT M U RJXESOl 100 m2 de jardí, menpdor salo d'estor, tudi, pàrquing, jardi. 22. 3r (a la vora estació). hab., 2 banys, 1 placa pàrta superior o entreplanta « 674 72 54 60.000.000- « 6 7 4 5 7 16 Renda 80.000 Pta 3 hab, quing, calefacció, assoleaino, 2 daemilDris, bony, lor de fot 7 M. dos hab., una es suite i Rai. 100016 1 bany, 1 sató, 1 cuina, 1 íFJKa&Gcowlal to FG10P3000Z ttat, axhwtor jardi + piscina raltra es fa servir d'estudi. • PIS de 3 dormitoris, comunitaris. lEMENTS EN VENDA • C/ SANTA ENGRÀCIA, A la planta baixa hi ha la «67415 66 150.00u/m«.. menjador-saló, cambra de hab. de maquines, i renta6, baixos. Oportunitat. 85 Tr(W)i748715 (C«as).Raf C10130003 SAKT CUMHOfU Li BOWNtm Soto «00 m2, excel·lent bany cuina, safareig i tem* * pas. 3 dorm., bany, dor i una aKra que es de orientació rrassa Junt plaça deí merplanxar, etc. A més te una • Cl A B A T M A R C E T , 3 0 . saló menjador, cuina equihab. que por servir per el 1-2. R e n d a . 7 0 . 0 0 0 P t a + cat. pada, catafacctò. SAXlW«HAROeSTJLSob7Sflm2,orentoaósü(l,fl5lo g servei. Motí cèntric. 16000.000.comunitat. 3 h a b . , 1 bany, excelJent. | 70.000.000«6745716 55.000/mes.1 s a l ó , 1 cuina. SÍHT CüGvíJ. Se^ï 62V m2 a 1.000 m sortida 4 Túnefe de f Fax 674 57 54 9 67406 97 » 674 72 54 «67415 66 •txe^.WiHO 20007 fiwSe<Ciioe).MFSClOO«10ia tCaa»).Raf.C 10180001 IftttaeCkowh) Rel FGiCCBOOOO toMrm.FOTSMrKMHl I . • TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pla. 3 hab., 1 sató, 1 bany, 1 cuina, jardí. • ZONA CREU ROJA, 3 • ZONA MONASTERI 80 9(741566 dorm., saló menjador, cui- m*. 3 dorm., saló menjador, cuina reformada, 1 na, bany, ben cufdat £—) MC1013X06 bany. safareig, exterior. 11 5 0 0 0 0 0 - T T 674 32 06 • TORRE DE LLOGUER 16.000 0 0 0 - n - 6 7 4 32 06 Mtocoa amb mobles. 3 dormitoris. JOSEP M . CASAS B O I E S MIMOS • ZONA ESTACIÓ 3 menjador-sala. cuina, PISOS-TOUES^OCALS-TEIIRENYS bany. Solar de 500 mz. A dorm., saló menjador, cui- • ZONA MONASTERI 86 Mlraaol. Zona molt tranm1, 3 dorm., saló menjana «office·, 1 bany, terrasqui-laAv. Barcelona, 7 0 - Tel. 6 9 9 6 5 4 8 sa, fusteria alumini, refor- dor, cuina «office» equipaAdministració de Anques mat, motí a la vora de l'es- da, 1 bany, impecable, re90.0OO/mes.RUBÍ lloguers i Comunitats d e Yems format,rnütorque nou. - 1 * 7 4 7 2 54 tactò. 16 000.000-tr 674 32 08 (RroiGUMÉ" M R5 16.400.000GoÉtnetJurirfa • DUPLEX c / Ferran Romeu (Junta AuM.IOO0B « 6 7 4 33 06 / u j e t à d'Assegurances M10COM ditori), 158 m ! , 2 habitacions indivi• ZONA MONATEMO De nom

LLOGUERS

m', cuina «offioe·, sala 6 0 m ' . g a r a t g e 2 cotxes. 65.000.000.-

Sont Cugat, im c/ Granollers, te oriossada contanera, 240 m2,

00)74(00208

ARIM PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT». •AMB PISCINA TOMuTTOÀRIA*

• M I R A S O L torre 3 5 0 m*. « 674 12 04 « 67411 81 solar 6 0 0 m2, 6 h a b . , 2 |Swn).flrf S10000005 b a n y s , saló m e n j a d o r . 6 0

hob., bony, catefocc», rraster, pécino amb depuradoro.

2 bonys, 1 servei, (olerrxaò, hob. pbixo, tnster, jonl pnvot ornb

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 7 d'octubre de 1994

De totes les característiques Extensa cartera a m b molt bones ofertes!

6. Zono rfarrini Mootstit, pis de 2 W., M «2,1 b«m pt»Tijir4]ilrelHr)prjW,(Kol»ifc lknIWi,170m2,i bot., me*uW40dl 2ktt»,l Igíoi», rjltfixoo, lot extern, n prop (flirt, M t l t i f i rabiMot i OMOU. 17.000.000 pns. «.r%orWrr r »op m e r a i,75m2 í 3i»(.JI» l y | iLW erterior. mok tosotítot, 7,900.000 ptes. 10 m2, OJÍM eqntooo, M altro, 7.0M.0Wplts.

00174/001!

TURÓ D E CAN ROSES

RUBÍ

Torres individuals, bones vistes Parcel·la de 430 m2, amb tanca A15'de Barcelona A 2 km de Sant Cugat Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT ARUBÍ

00174/140194

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardi i terrasses. Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 ma útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU. EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCENSOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

v4JJK

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 40 17-588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

INFORMACIÓ:

VaftJK

FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

EL CAR I SANT CUGAT

. Divendres, 7 d'octubre de 1W4

JUGAR AL CIRCUIT AMERICA

Joan Antoni Prat, director del Centre d'Alt Rendiment (CAR). afirma en una entrevista que aquest centre ja esta completament consolidat i que. a més, està integrat a Sant C'imat. Plana 25.

La jugadora de golf'santcugatenca Istefania Knut s'ha proposat, el primer any que juga com a professional d'aquest esport, aconseguir la targeta per entrar en el circuit americà. Plana 26.

HANDBOL L ' e q u i p d ' h a n d b o l d e la U n i ó E s p o r t i v a Sant Cugat torna a plantejar-se com a m e t a l ' a s c e n s a la p r i m e r a divisió B d e l ' h a n d b o l e s t a t a l . P e r q u è la t e r c e r a sigui la d e f i n i t i v a , el c l u b h a fitxat u n n o u

entrenador, que a més farà les funcions de director tècnic de la secció. Josep Ihanez substitueix Ramon Grau a la banqueta santeugatenca, tota una garantia de treball i dedicació a l'handbol. Per aquesta tem-

porada s'han incorporat alguns júniors als veterans que formen la base del primer equip. Només dos homes han causat baixa, Jorge Puyo i Carles Gilabert. Ara el treball h a u r à d e d o n a r els fruits d e s i t j a t s .

La UESC creu que no quedar entre els dos primers del grup seria un fracàs El repte de l'equip d'handbol torna a ser l'ascens a la primera divisió B estatal ( \KML Rl-.Vr'.RTr-: • Sant Cugat Per tercera temporada conscculiva l'equip sènior d'handbol de la t ' l SC intentarà l'ascens de categoria. Amh Ramon ( nau a la ' u n q u e t a les dues ultimes lempoi.ides la l'nin Lsportr. a Sani < 'IILMI --'ha quedat a K s poi les l ' M l'n mie amh idees no\e- s'cik n r c e a i a . aquest anv. d'inlenlai assoln aquest repte. l'J nou i. nuena.loi .lo-cp Ihane/, ja lla ii'ipics au M cc\\ peisonal a l'equip' •''•'!' a 'l'mini així es va \ cinc en el pi ü'n. i partit de lliga. I .i len-io eousiaiil durant tot el matx i un <| K i apid : \ islos son almmes de les n. .velat- que s'han pioduil en l'esnl de l'equip, l.'entienadoi de li l 1 S ( ' considera que d'equip pol quedar entre els dos primers: -i no es així serà un liacàv-. Tanmateix. I b a n e / es conscienl que co-lara. però intentarem milloiar en els entrenaments. (Jucda molta feina per fer. però espero que d'aquí a un mes això es comenci a notar». l·ikaia es av lal pe i -abei que donaia de si l'equip, però el tècnic creu que en aquests moments els seus homes només estan a un vint per eenl de les seves possibilitats. l.a temporada acaba de començar i el treball ha de continuar per poder treure el màxim rendiment del conjunt. Homes experimentats i joves provinents del júnior sembla una bona combinació per fer una bona canipanva.

Per a alguns dels j u g a d o r s aquesta pot ser l'última t e m p o rada, ja que ells mateixos han decidit continuar un any més, però a m b la intenció de deixar aviat l'handbol en actiu. Per tant, per a aquests jugadors pot ser l'última oportunitat per tocar el cel, ja no amb la punta dels dits, sinó d'acaronar-lo amb les dues mans.

" | f\H AECC Mataró: Gonzàlez A U / (2), Comas (13), Jordà (11), Carmona (21). Masferrer (fi). Triola (6), Jordà (24). Rovira (21). Alarcón (3). O C ÏJESC A: Comas (4), Garcia O D (14), Solano (5). Baüosa (12). Gómez (10). Argento (4). Sevillano (16). Albesa (14)" Petíuera (4). Riera (2). Parcials: 6-10." 14-17. 28-32. 44-41; 58-51,72-60,88-72. 107-85. Arbitres: Roset i Calle. Regular. Públic: Uns 25(1 espectadors. • M a t a r ó . — La U E S C va encaixar una altra derrota en cl seu segon partit de lliga. Lis homes de Marcel-li Massafred es van desplaçar a la pista del Mataró, on van dominar el joc durant bona part de la primera part i \ a n fer patir tot un veterà de la categoria. Al minut l.\ els m a t a r o n m - van reaccionar i van fer efectiu el joc exterior. Al final dels primers 211 minuts, el marcador ja era lavorahle a l'equip de casa (4'/-41 ). A la segona part. gràcies l'encert en els triples, l'equip local \ a mar car la diferencia i això va sentenciar el matx. La victorià \ a ser per als homes de Cjuiquc L.spa. però l'equip de Sant Cuitat \ a demostrar una notable millora tècnica respecte a la primera jornada. ,'C.M.

Segona derrota de la UESC B al Vendrell O ^ Vendrell: l'rpi (4|. Jané (5|. O ^ r Torres (5). Alcon (40). Ambrona (5). Díez l l i ) . Llorenç ( l l i , Amhrona (2). 4JJ.Q UESC : Quinto (3). De Ui V>^ Penya (5). Soler (6). Martínez (18), García (4). Sani (7). .Umyent (6), Argento (17). Crespi (5). Parcials: - ÏO-4. 16-6, 24-IS. 45-28. 51-34,59-45,68-56,82-69. X MOLA.

cquir

UESC

u. E.S.C.

1986

Kls millors records Molts dels jugadors que encara continuen en el primer equip recorden una de les etapes mes notables de l'handbol a Sant Cugat. Va ser amb Jaume Conejero a la b a n q u e t t t , q u a n l ' a l e s h o r e s Handbol Sant Cugat arribava a les fases de sector del campionat estatal. L'escenari va ser San Sebastià. Allà els santeugatencs van tocar el cel amb la punta dels dits. Des de llavors l'handbol a Sant Cugat no ha viscut m o m e n t s tan dolços. Després de Conejero molts altres han segut a la banqueta: Manuel Montoya, Pablo Camarero, Ernesto, Rafa Garcia, i l'últim, R a m o n Grau, però cap d'ells ha superat el llistó que va deixar l'actual president de la federació catalana d'handbol. L'únic que s'hi ha apropat ha estat R a m o n Grau, que en les dues temporades que ha estat al capdavant de la U E S C ha classificat l'equip per a la fase d'ascens.

El nou entrenador, Josep Ibànez, creu que l'equip encara ha de millorar el seu joc

La UESC perd amb dignitat a la pista del AECC Mataró

300

Municipal de Sant Cugat

fil

Jaume Espina 20 milions (general club)

<Q]VJ

Josep Ibànez

Equip» Inter»©»

1 juvenil i 1 cadet

U PLANTILLA Juflwor

UESC

25 27

8 2 3 10

UESC

Joan Pere Bell Gómez

Porter

Josep Maria Cornet _Font

Porter

~25

Héctor Ibar Torres

Porter

Armand Mora Marimon

Extrem esquerre

UESC UESC UESC

Alfredo Estévez Àvila

Extrem dret

José Olalla Cabezas

Extrem dret

UESC _

Antonio Tortosa López

Extrem dret

UESC

Jordi Fisas Vilaró

Lateral dret

UESC

Óscar Palència Estallé

Lateral esquerre

26 26 23

Joan Cinta Pérez

Central

Carlos Casaubón Gallego

Central

Eduardo Ayo León

H. Rubi

Lateral dret

26 22 23

UESC

Jordi Tomàs Guarch

Central

UESC

Pere Lluís Marti Gonzàlez

Central

UESC

Carlos Romero Díaz

Pivot

UESC

Nacho Andrés Ferraz

Lateral esquerre

UESC

E. Rodríguez Higueras

Pivot

22 19 19

UESC

•UESC UESC

La UESC venç el Virolai en un matx marcadament ofensiu / i'^ UESC: Armand (9). Ldu (4). J ^ Olaya (2). Romero (1), Fisas (3). Tomàs"(8), Héctor (-). Cinta (5). ^ O Virolai Cerdanyola : Ambrós Z O (9). Barberàn (3). Bolca (5), Coscollo (1), Nasarre (4). Andras (1), De la Fuente (5). Parcials: "3-2, 6-4^ 8-6," 10-9, "13-12", 15-14, 18-17. 21-21. 25-23. 28-25, 31-27,32-28. Arbitres: Monje i Garcia. Regular. No van tallar el joc dur dels visitants. Públic: Uns 100 espectadors.

PATRÍCIA MOTA • Sant Cugat.— La Unió Esportiva Sant Cugat ha sumat els dos primers punts, dos punts importants que obren el camí cap a l'ascens, objectiu que pretén assolir, per tercera vegada consecutiva, l'equip de Sant Cugat. Davant el Virolai els h o m e s de J o s e p Ibànez, que debuta a la banqueta de la U E S C , els locals van palesar els nous plantejaments q u e vol imposar el nou tècnic: velocitat en el joc i tensió constant al llarg de tot el partit. La primera meitat va ser molt igualada. Els santeugatencs, però, van anar sempre per davant en l'electrònic. La màxima diferència no passava dels dos gols. Al segon temps es va mantenir la igualtat, p e r ò al final la U E S C va aconseguir desempallegar-se del Virolai amb 4 gols.

Arbitres: Gonzàlez i Martí. Correctes Públic: Uns 40 espectadors. B El Vendrell.— El sènior B de la U E S C va encaixar una nova derrota. A la pista del Vendrell els jugadors de Sito Roquer es van defensar bé, a la primera part, però l'atac no els va funcionar. A la segona part, tot i l'esforç dels santeugatencs, els locals no es van deixar sorprendre. La diferència era massa àmplia per remuntar el partit.: C.R.

Segon triomf del Mira-sol, en la segona jornada A ^ St Joan Despí: Arjuna (2). Gó" f f A l mez (8), Navarro (4), Carazo (8). Cano (2), Ponsoms (2), Sànchez (4), Nomen (6), Sastre (6). g^X Mira-sol: Javi (2), José (4), \ l O Óscar (19), Edu (18), Màrius (2), Manolo (2), Rafa (10). Miguel (4), David (2). Parcials: 6-8, 11-17, 14-26. 17-33; 25-40,29-48, 32-58, 42-63. Arbitres: Carvajal. Correcte. Públic: Uns 30 espectadors. I S a n t J o a n Despí.— Segona victòria consecutiva del Mira-sol en la segona j o n a d a de lliga. L'equip de Guillermo de Miguel sembla n o estranyar la nova categoria i s'imposa amb certa comoditat als seus rivals fins ara. A la primer part el Mira-sol es va imposar al contracop, m e n t r e que a la segona meitat va fer valer l'atac estàtic. Oscar i E d u van ser els màxims anotadors del matx. c.R.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

POLISPORTIU Joan Antoni Prat va ser el principal ncipal promotor del Centre d'Alt Rendiment diment de Sant Cugat quan es va saber• que Barcelona havia estat nominada seuu dels Jocs Olímpics del 1992. Des que la Generalitat Generalitat

i el Consell Superior d'Esports de Madrid van decidir tirar endavant la idea, Joan Antoni Prat ha estat al capdavant primer del projecte i més tard del funcionament del centre. Ara el C A R ja s'ha consolidat

plenament i els dubtes d'alguns sobre si continuaria fent servei després dels Jocs han quedat del tot esvaïts. Avui el C e n t r e d'Alt Rendiment continua demostrant l'eficàcia de la tasca que duu a terme.

J1O0 A N A N T O N I P R A T . Director del Centre d'Alt Rendiment

Ens sentim ntim integrats a Sant Cugat»

GEMMA COMPTE • Sant Cugat.— Què és el CAR? —«Es una institució que intenta donar tots els mitjans científics, tècnics, pedagògics i crear un marc social que afavoreixi l'elit esportiva. Això ens genera un volum important de recerca per ajudar els esportistes a arribar a dalt de tot. Però si la tasca s'acabés aquí, malament. Volem que de l'experiència que es treu de l'elit esportiva hi hagi qüestions que puguin passar a la massa.» —Quins canvis hi ha hagut des de la creació del centre? —«Quant a filosofia, cap. Respecte a l'organització, la primera cosa va ser el convenciment que dins el CAR havíem de tenir una formació per als esportistes, perquè teníem molt clar que no podíem anar cap a un fracàs escolar. Una altra part dins la reorganització del nostre sistema va ser la mancança que teníem en l'aspecte assistencial, ja resolta amb un conveni de cooperació amb Sanitat i l'Hospital de Terrassa. Ara ja no ens movem, sinó que millorem el que tenim. —Ja que parla de convenis, com afecta els clubs santcugatencs el que va signar amb l'alcalde? —«Permet l'ús de les instal·lacions del centre per part dels clubs de Sant Cugat, però el que no podem fer és la cessió d'una instal·lació per tot un any. Nosaltres voldríem ser més generosos, però a vegades les mateixes instal·lacions no ens ho permeten. Sempre és veure com podem encaixar-ho. Mentre les puguem encaixar, som totalment oberts i intentem satisfer les peticions de les entitats santcugatenques, perquè ens sentim integrats a Sant Cugat.» —Al CAR vénen esportistes de tot el món, no hi ha altres centres o és que aquest és dels millors? —«Està malament que jo ho digui, però en aquest moment, dins la situació mundial, som molt

La Penya s'enduu el derbi local davant el Can Cortès Can Cortès: Téllez, Lozano, Na2 gel, Gómez, López (Morillo 50'), Martín, Rigol, Dionisio, Carlos, Nico, Gàlvez (Xavier 86'). P. Blau-grana St Cugat: Edu, Quim (Cobo 33'), Luís, Tato, Vila (Javi 57'), Jaime, Carre, Isaac, Campos, Raül, Carrillo (Sergio 70'). Gols: 1-0 Carlos (penal) 3', 1-1 Isaac 26', 1-2 Campos 32', 2-2 Morilla 86', 2-3 Tato_86\ Àrbitre: Rodríguez. Públic: Uns 30 espectadors.

CARME REVERTE

• Mira-sol — El derbi va ser poc brillant, l'únic que va donar més color al partit van ser els gols. La primera part va ser força monòtona. El Can Cortès hi posava tota la il·lusió, però la Penya va ser molt més pràctica i arribava al descans amb l'I a 2 al marcador. A la represa, els blau-grana van ser més incisius i van prémer l'accelerador als últims minuts. Tato va marcar el gol de la victòria en un falta assajada.

El Mira-sol es deixa escapar un punt davant el Serraparera Sp Mira-sol: Antonio, José Car3 los, Tini, Jordi, Naranjo, Mingue11a (Joan 51'), Jaime, Julio (Manu 64'), Luís (Marcel 75'), Quique, Tini. Serraparera: Noel, Matias, Lito, Ruano, Juanma, Carlos, Moisès (Martínez 61' (Jaime 69'), Andrés, Gascón.. Gols: 1-0 Jaime 36', JA José 40', 2-1 Julio (penal) 42', 3-1 Quique 69', 3-2 Gascón 71', 3-3 Gascón 90'.. Àrbitre: Raúl Antón. Malament. Públic: Uns 40 espectadors.

3 Joan Antoni Prat és al capdavant del Centre d'Alt Rendiment des del primer dia. Foto: JA. MULA. ben considerats, com un dels primers centres mundials. Tenim encara moltes coses a resoldre, però el reconeixement al treball es mostra en aquesta projecció internacional. A nivell esportiu, fins a la temporada 1993-94 tenim 19 campions del món, hem batut més de 400 rècords d'Espanya. A més a més, el centre ha treballat molt en la investigació i avui dia especialistes nostres s'integren a nivell internacional.» —Quin tipus d'esports es practiquen al CAR? —«Se'n practiquen molts, tant individuals com col·lectius, però els esportistes que són aquí en règim permanent són majoritària-

FUTBOL SALA

ment d'esports individuals. Els esports d'equip, no és que no els tinguem previstos, però els hem d'assumir en concentracions temporals.» —A través de qui vénen els esportistes? —«Bàsicament a través de les federacions, tot i que ja tenim alguna experiència de detecció de talents feta per part del mateix centre.» —Quant de temps s'estan al Centre? —«N'hi ha que van començar fa 7 anys amb nosaltres, han fet el seu procés aquí, i ara ja són a l'elit mundial. Nosaltres esperem que continuïn amb nosaltres

uns quants anys més. Per citar-ne un cas concret, podem parlar d'un campió del món com és el Valentí Massana. Ha estat campió del món júnior i absolut, no va ser medalla als Jocs per la desgràcia que tots sabem, però és un noi que ara té 24 anys. Espero que en Valentí sigui amb nosaltres tot el temps que ell vulgui.» —Hi ha hagut cap cas de fracàs esportiu? —«Sí, no és gaire freqüent, però l'abandó de l'esportista a mig camí és d'un 5%. Uns perquè ho han vist molt clar i altres, que venien amb un potencial molt bo, amb el temps s'ha vist que eren al límit de la seva potencialitat.»

HOQUEI HERBA

I Mira-sol.— El Mira-sol va perdonar massa i al final va cedir un punt davant els de Cerdanyola. El matx va ser excessivament dolent, en part per la pèssima actuació del col·legiat, que no va ajudar gaire a mantenir el control del partit. Una pilota al pal i les nombroses ocasions fallides van fer que els locals es deixessin escapar un punt que tenien al sac.

FUTBOL DE SALA

Debut amb golejada del juvenil de l'Olimpyc de la Floresta 01impyc: Esteban (-), Raúl (3), 9 Toni (1), Miquel (1), Alberto (1), Francesc (-), Manuel (-), Elias (1), Alejandro (-), Daniel (2). Papiol: Sanz (-), Fernàndez (-), Balaguer (-), Pina (1), López (1). Parcials: 1-0, 2-0, 3-0, 4-0, 5-0, 6-0, 6-1,7-1,8-1,9-1,9-2. Arbitres: Molina. Correcte. Públic: Uns 30 espectadors.

El Sant Cugat, amb un nou El Júnior femení comença la 2 patrocinador, començarà demà temporada amb una victòria al el campionat de lliga Campionat de Catalunya • La Floresta.— L'equip juvenil Pau Esteban és l'única baixa de l'equip GEMMA COMPTE

H Sant Cugat.— Demà començarà el campionat de lliga de la divisió de plata de futbol sala i el Futbol Sala Sant Cugat hi podrà prendre part. Finalment les negociacions que a dut a terme durant tot l'estiu per trobar un patrocinador han tingut, al límit del temps, un desenllaç positiu per als interessos del club santcugatenc. Només acabar el campionat passat, els dirigents del FS Sant Cugat van començar la tasca de buscar un patrocinador que els ajudés a afrontar totes les despeses que implica jugar a la divisió de plata. Les negociacions, amb l'Ajuntament de Sant Cugat i l'empresa d'assegurances Winterthur han estat llargues, no perquè hi hagués desacords, sinó a causa de les vacances d'uns i altres. L'acord final no va arribar fins la

setmana passada,, quan només en faltaven dues per començar el campionat. Per això, els entrenaments que fins ara feia l'equip, suaus per la incertesa de no saber si finalment podrien començar el campionat, han hagut d'intensificar-se per afrontar millor els partits. Per aquesta nova temporada el Sant Cugat-Winterthur disposarà de la mateixa plantilla amb la qual l'any passat va aconseguir l'ascens, amb la baixa de Pau Esteban, que ha tornat al seu club d'origen, el Centelles, i amb la incorporació com a jugador de Carles Navarro, que la temporada passada havia fet d'entrenador i que en aquest nou campionat compaginarà totes dues funcions. Demà a les sis de la tarda, en el primer partit de la lliga, el Futbol Sala Sant Cugat rebrà la visita de l'Albelda de Iregua de La Rioja.

L'Olímpia va ser el primer rival del Júnior RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'equip femení d'hoquei herba del Júnior va començar la temporada oficial el cap de setmana passat jugant un partit del Campionat de Catalunya. El conjunt, entrenat per Manel Diumenjó, que és a la divisió d'honor, va guanyar en camp contrari per dos gols a zero. El rival del primer partit del Júnior va ser l'Olímpia, un equip que l'any passat va baixar de categoria i que la temporada que ve haurà de jugar a la primera catalana. Segons Diumenjó, el Campionat de Catalunya «sol ser un campionat que està molt mal organitzat, però aquest any les dates en què es fa permeten preparar la lliga estatal». Per l'entrenador de l'equip femení d'hoquei herba del Júnior, «els equips catalans començaran la lliga amb avantatge, perquè no tan sols hauran

jugat partits amistosos de preparació, sinó que també hauran jugat partits oficials». Manel Diumenjó podrà comptar aquesta temporada amb un planter de trenta-vuit jugadores sèniors. Per l'entrenador, aquesta serà la gran novetat del nou Júnior, perquè la temporada passada només tenia tretze sèniors. Aquest fet implicava haver de recórrer a l'equip juvenil per fer les convocatòries. Diumenjó afirmà que se sent com l'entrenador del Barca, perquè pot fer dos equips i crear competitivitat dins la plantilla. Les 38 jugadores que estan a disposició de Diumenjó es repartiran en dos equips que jugaran en diferents categories. Hi haurà un equip principal, que disputarà el campionat de lliga de la divisió d'honor, i un que jugarà a la primera catalana.

de l'Olimpyc ha estrenat amb una golejada la temporada. En el primer compromís oficial els florestans no han tingut compassió de l'adversari i van endossar 9 gols al Papiol, un rival que va demostrar ben poca cosa en aquest matx. Els florestans van dominar el partit de principi a fi i van fer de la pressió la millor arma. Això va provocar que els contraris es tanquessin en la seva àrea per tal de defensar-se. Els homes d'Antoni Badia van fer entrades en diagonal i van aprofitar els forats a la perfecció per perforar la porteria contrària. Van arribar al descans amb TO aclaparador 6a0. A la segona meitat els florestans, fruit de l'esforç del primer període, van jugar molt més relaxats, circumstància que van aprofitar els visitants per sorprendre'ls al contraatac. Tot i això, l'Olimpyc va demostrar que enguany vol vendre cara la derrota.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS Divendres. 1 d'octubre de 1W4

FUTBOL

Golejada i primera victòria del Sant Cugat a la lliga davant la Seu d'Urgell Un Sant Cugat renovat visitarà cl Tremp

Sant l'LiKut: ( i·incllas (.'). Martínez ( \ l . \1 \n;;cl |.ï|. Ricanlo l ' I . b r n c s i o | ! | . I )iinl [SI. \tiiiel {}). l'agaiol.is I -I. Ki\,> i s ) . Casado (4) (Marc '<-»' I i. I.n.inc "^'i Roccr CM.

Stu d l r^tll: i c l l c n a . l a r r e s , Bnrcll. l-ckv. K o d r m u c / . ( m i ll.min (I c h m n 4 l · | . Vilarriiplà. N a n c l i c , Vidal Ititacll 4ii'i, Vallverdú. i uvr Gols: I (I Koiier 7". Ml Roger .i(t". .VII Oriol V>'.'4-0 iiavo (penal) S4". Àrbitre: ISuchaca Hul'ill Regular f a r getes grogues a Àngel i l'agarolas del Sant Cugat. Dues grogues a Horrell. Públic: t ins MO espectadors. Incidències: I I davantei C a s a d o va jugar bona part del paitit amb el cap envenat per un tall c|iie es va fer darrera l'orella. Mare Monjonell.també davanter local, cjuc va sortir a la segona part. va haver de ser substituït als M' del canvi per una tornada al peu esguerra. I I delensa de la Seu, Horrell. va ser expulsat per una doble amonestació als s<>'.

( ARMI RhVLRÏH

I Sant Cugat. Cinc jornades han hagut de passar perquè el Sant Cugat aconseguís la primera victòria a hi lliga. Ha trigat a arribar, però ho ha fet en forma de golejaria. El conjunt de Carles Munucra va disputar el partit més fàcil ties que ha comentat la temporada i el resultat hauria estat més ampli si no hagués estat per

la bona actuació del porter de la Seu, Telleria. que \a salvar l'equip d'una golejada d'escàndol. Roger, un dels homes mes notables. als 7' va marcar el primer gol amb una rematada tic cap. Minuts després el davanter santeugatenc tornava a batre Telleria. Abans d'arribar al descans Oriol, després del llançament d'una falta, establia el 3 a 0. A la represa tot va continuar igual, domini del Sant Cugat, moltes ocasions de perill, però només una es vu convertir en gol. Als W unes mans clares van ser sancionades amb la pena màxima. Bayo \a transformar el penal. Carles Munucra es mostrava satisfet del resultat i del treball dels seus homes. «Quan un partit s'acaba amb un 4 a 0 significa que hi ha hagut moltes oportunitats. I important. però, és la victòria i la manera com s'ha aconseguit, jugant a futbol. D'aquesta manera els jugadors recuperaran la moral.» El pròxim compromís portarà els santeugatencs a Tremp, L'equip lleidatà no sembla un rival gens fàcil, tal com ha començat la lliga. Per s Munucra, el Tremp «és un equip amb experiència, tot i que debuta en aquesta categoria, perquè té jugadors que han estat amb el Lleida. Però nosaltres hi anem amb la intenció d'esborrar algun dels negatius que tenim, si és possible els dos»..

K^oi SANT CUGAT Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

N O R M A S DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACIÓN - Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas. - Procurar ingerir alimento tan naturales como sea posible, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos. - Evitar la mayor cantidad de grasas posibles. - Seguir una dieta alta en hidratos de carbono, complejos (patatas, orroz, pastos, verduras...) y evitar azútares refinados «dulces, pasteles, etc...» - En rodo caso evitar tomar grasas y azúcares en la misma comida. - Beber alrededor de 3 ttros de agua diaríos en pequeüas dosis. - La fibra d» los vegetal* crudosa y de les producte integrales facilita la digestiórty Ic posterior efoninación de los materiales de desecho. - Efectuar los comidas deforma pausada, masticando bien ios alimentos para facilitar una correcta digestión. - Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente Meno. - Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual, beneficia nuestro metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado fisico.

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

GOLF Inquiet.i, apassionada i dedicada al golf. KstcTania Knut s'ha proposat, el primer anv que juga com a professional, entrar en cl circuit americà. Sap que ni) seia tina empressa fàcil. però està disposada a jugar-s'ho tot per acon.eguir la targeta I.PCiA que li permeti competir |

amh les jugadores més destacades del moment. Per això ha decidit arraconar els estudis i sacrificar-ho tot pel golf. la seva gran passió. I O r a n g e Ball. cl campionat J ' f u r o p a i del món per equips i cl subeampionat d'Europa. entre altres títols, l'avalen

E S T E F A N I A K N U T . Jugadora de golf

«Si no surt bé, ho deixaré i em dedicaré a estudiar» CARMÍ-: RHVÍ:RTL

• Sant Cugat — HI circuit americà és el màxim a què pot aspirar un golfista? —«Sí. És el més important, on hi ha més nivell i també més diners. Però la targeta I .PCiA només és vàlida per un any, després la feina és mantenir-la.>.• —És molt dur'.' —«M'imagino que sí. Has de jugar un mínim de quin/e torneigs l'any, en el meu cas compaginat amb el circuit europeu, i això em costarà una mica. A mes al màsters has de tenir un mínim de victòries per mantenir la targeta. Per l'experiència d'altres companyes sé que és dur, però no impossible.» —El nivell entre Europa i els Estats Units és tan diferent? —«Jo diria que la diferència és que a Europa hi pot haver deu jugadores que es destaquin, mentre que allà n'hi ha 5(1, encara que el nivell màxim és el mateix.» —Ser l'única catalana i l'única de l'estat espanvol que, enguany. intenta entrar al circuit dels EUA. representa massa responsabilitat? —«Sí. És una pressió, tot i que sempre hi ha hagut jugadores que ho han intentat. Aia em toca a mi...però millor no pensar-hi.» —Quines son les seves possibilitats per aconseguir la LPGA? —«Ara estic entrenada i jugo bé. A la prèvia de Los Angeles vaig quedar quarta d'entre 2511 jugadores, això em dóna una seguretat i una confiança suficients per a la prova següent que he de passar. Aquesta segona fase és més difícil i hi vaig pressionada, com tothom, perquè t'hi jugues el treball de lot un any. Tanmateix. crec que puc aconseguir-ho. L'únic que he de fer és mantenir la calma i practicar el meu joc.» —Que significaria aconseguir-ho? —«Es pot dir que aquest és el meu principal objectiu. És el meu primer any com a professional, volia agafar una mica d'experiència en el circuit europeu i veure si això realment em pot agradar. Per ara estic contenta perquè, si jugo als Estats Units, podré aprendre de debò. De totes maneres, penso compaginar tots dos circuits, perquè quan sóc a Europa em trobo com a casa.» —Serà bona aquesta combinació? —«Depèn de com es faci. Cal dossificar-se i tenir-ho tot molt controlat, això és vital. Tinc l'avantatge de tenir l'experiència d'una companya que ja ho ha passat. Si entro en el circuit americà intentaré compaginar dues setmanes allà i dues aquí a Europa.» —Haver deixat els estudis pel golf professional la compensarà? —«Pensar que puc aconseguir la LPGA i tenir un any d'experiència en cl circuit dels EUA es tan important per a mi que només per això valdria la pena. Quan era a l'equip estatal, el nivell ja era tan alt que vaig haver de decidir-me per una cosa o l'altra. He decidit donar-me un termini de dos anys per veure de prop

Estefenia Knut haurà de quedar entre les 25 primeres per aconseguir targeta LPGA.Foto: MANÉ ESPINOSA aquest món, sobretot si entro en —«No crec que sigui exactael circuit americà. En el cas que ment això. Als Estats Units hi no surti bé, ho deixaré tranquil·laha més torneigs, més diners i tot ment, sense cap problema, i em està més ben organitzat, però Euposaré a estudiar per fer de traropa és molt especial perquè semductora i intèrpret, que sempre pre pots tornar a casa. Amb la m'ha agradat. Això és gent que he conegut i el que tinc pensat.» les amigues que hi tinc, «Si només et em trobo com a casa. —Cóm s'ho prendrà dediques al Vull participar a l'eusi no surt bé? —«Si no ho aconse- circuit europeu, ropeu, però veritablement és un circuit petit, gueixo aquest any, tot tens set mesos que no té suficients dependrà del que faci al circuit europeu. Si a de vacances, i campionats. Per això Europa m'anés bé, lla- això no pot ser, m'he hagut de buscar la vida als EUA, perquè vors ho tornaria a properquè quan la temporada a Europa var l'any que ve. Però a l'abril i acaba si no faig res d'especial arriba l'abril, comença a l'octubre. Si només et i tampoc no aconseque és quan dediques a l'europeu. gueixo la targeta, potser set mesos de vaho deixaré. Sóc una percomença, et tens cances i això no pot ser. sona molt competitiva i m'agrada destacar, no trobes totalment perquè quan comença la temporada et trobes tovull practicar un esport rovellada» talment rovellada.» i ser una més. No cal ser la número 1, però — Q u è p e n s a del sí que m'agradaria ser camp públic de Can entre les millors. Si pot ser així. Sant Joan? continuaré lluitant; si no, em sem—«Servirà perquè la gent es blaria perdre el temps intentar-ho tregui del cap que el golf és tan per ser una més.» elitista. Tothom ha de tenir les —Europa se li ha quedat pemateixes oportunitats per practita'.' ticar aquest esport.»

EL C E N T R E DE LA G U I T A R R A

CENTRE D'EDUCACIO I INFORMACIÓ • Guitarra clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Música de cambra • Orquestra de guitarres • Teràpia corporal • Dispokinesi Clra. Cerdanyola 68, 5è 2a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. (93) 589 58 88

Centre d e Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, ambfang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres coses...! Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 5 8 9 2 0 0 4 ">3 i n Sant Cugat del Valies •> i A .*,'

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY, FRANCÈS

msríTUTiú' ,

S P R I N P IDIOMES

.• ^ ^ r

Rambla CAN MORA.18 TEL. 675 22 01 08190 SANT CUGAT (Barcelona) • Tots els nivells • Varietats d'horaris • fteus especials per a germans • Cambridge Examinalions «On the c ò r n e r of SANT JORDI» local c l i m a t i t z a t

Diagnòstics * Tractaments Adreçat a nens adolescents i adults Dislàlies • Trastorns de parla • Trastorns de llenguatge, sordeses, immadureses, disfàsies Trastorns de lectura i escriptura • Disfuncions de la veu • Deglucions atípiques • Disfèmies •Afàsies i Sessions Individuals Valldoreix, 52.3er 2a. l Hores convingudes Tel. 674 73 76 _ 190 Sant Cugat oe/Vallès!

Francesc Moragas, 8 Tel. 5 8 9 2 2 6 4 Santiago Rusinol, 2 Tel. 6 7 4 15 01 Sant Cugat del Vallès

Curs integral de v Restauració d'Antiguitats %

/ ;

-Teoria i tècnica de la Restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener

jl P

• Informació al 6 7 4 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos

*•'

Magatzem i tallers: •* Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) *.0 8 1 9 0 S a n t C u g a t del Vallès "'*

EL PLA CONTRA INCENDIS

Les valoracions dels integrants de la comissió que ha de redactar el pla de prevenció i extinció d'incendis de Sant Cugat van ser molt positives desprès de la primera reunió, que es va fer dilluns passat.

OBJECTORS A SANT CUGAT

• Divendres, 7 d'octubre de 1994

FIT OMS

L'Ajuntament de Sant Cugat ampliarà el conveni amb el govern estatal sobre objecció de consciència per tal d'augmentar el nombre de places fixes disponibles al municipi. Plana 30.

SUCCESSOS

AIGUATS Després d'un estiu de sequera i incendis, les pluges torrencials de les darreres setmanes han alterat la vida de Sant Cugat. Lis talls de subministrament elèctric que hi ha hagut durant les tempestes han

perjudicat l'activitat comercial, i alguns botiguers reclamen a FECSA un pla d'emergència. La companyia, però, assegura que l'avaria es va originar en una instal·lació particular i que era massa petita

per posar-hi un grup electrogen. A part dels problemes d'electricitat, la pluja també ha fet destrosses i ha causat inundacions en cases particulars de diversos punts del municipi.

La pluja torrencial dels darrers dies causa talls de corrent i destrosses FECSA declina la responsabilitat de les ! Soterranis inundats, desguassos embussats avaries i garanteix la qualitat de les línies i arbres caiguts a causa de la pluja Sil VIA BAKROSO

I Sant Cugat. Dijous de la setmana passada, el (entre Borja va enregistrar precipitacions de 72 litres per metre quadrat, una quantitat que no es recollia des de feia mesos. La pluja torrencial dels darrers dies ha provocat a Sant Cugat talls de subministrament elèctric i destrosses en diversos punts del municipi. L'aiguat va causar l'incendi d'un transformador de FECSA a la Rambla del Celler que va deixar sense llum durant dues hores i mitja gairebé tot el carrer i la majoria de comerços. Malgrat els problemes per culpa del tall de corrent, la majoria de botiguers coincideixen a dir que normalment només comporten inconvenients de poca importància. Però encara hi ha comerciants que pateixen les conseqüències greus d'aquestes avaries. L'establiment de congelats i fleca de pa Congelats Vidal, al carrer de Santiago Rusinol. calcula en 70.(MH) pessetes les pèrdues causades pel tall de subministrament elèctric del 21 de setembre. L'apagada va començar a les cinc de la matinada per una avaria en el cablejat de la plaça dels Quatre Cantons i va durar fins a les onze del mati. Segons el propietari de l'establiment. Pablo Ciasso. el tall de corrent els va obligar a llençar una fornada de pa mal fermentada i els productes congelats que s'havien fet malbé. Segons Gassó, «l'usuari no hauria de ser qui pagués les conseqüències d'aquestes avaries. La companyia hauria de tenir solucions d'emergència». Després d'haver patit talls de corrent altres vegades i d'haver-ne assumit les pèrdues, el propietari de Congelats Vidal va contractar

H Tres cotxes robats han estat recuperats a Sant Cugat aquests darrers dies. Al carrer del Canal de la Mànega van trobar dimarts un Citroen 2CV, amb matrícula de Girona GE-3489-O, propietat d'una veïna de Sant Cugat. També van recuperar la setmana passada l'Opel Corsa amb matrícula de Sant Sebastià SS-7723-AI i aquest dilluns van trobar el Volkswagen Golf amb matrícula B-7221-KM./S.B.

Robatoris a mà armada al centre de la ciutat

A la l·luresta va caure un mur de contenció. Foto: MANÉ I-LSPINOSA

una assegurança a principi d'any. «Aquest cop, el que he perdut m'ho cobreix la companvia, però la qüestió és que per culpa d'un servei deficient haig de pagar una assegurança.» Tanmateix, la companyia elèctrica FECSA no admet la deficiència de les instal·lacions. Segons el cap d'atenció al servei i manteniment del Valies, Juan Manuel Pérez Agudo, «l'avaria es va originar en un domicili particular i no és responsabilitat de la companyia. Nosaltres només podem posar un grup electrogen

d'emergència si s'avaria un transformador que afecti una zona àmplia». La pluja també ha fet destrosses en diversos punts del municipi. Divendres passat va caure un mur de contenció al carrer Verdaguer de la Floresta. Amb l'esfondrament es va trencar una canonada d'aigua i la companyia d'aigües, SAUR, va haver de tallar el subministrament per evitar inundacions. Ei dia abans, durant l'aiguat més fort, hi va haver avisos per inundació en domicilis particulars. El primer va ser al carrer de Lan-

zarote, per culpa dels desguassos embussats. Hores després, al carrer de Sant Josep, es va inundar el soterrani del número sis. Entre dijous i divendres, també a causa de la pluja, van caure dos arbres que van fer destrosses a les cases del voltant. A la confluència del carrer de les Piscines amb les Gràcies i Arbustos, va caure un pi de disset metres i van haver de tallar el trànsit. I al carrer de Pujolar, un pi de la finca del número nou va caure damunt la tanca de la casa del costat.

Satisfacció després de la primera reunió de la comissió per fer el pla de prevenció d'incendis PEP CATALÀ

I La policia local ha rebut aquesta darrera setmana sis denúncies per robatori de vehicles dins el terme municipal de Sant Cugat. D'aquests vehicles, quatre eren de la marca Opel, un dels quals, amb la matrícula B-7655-KD i pertanyent a una ciutadana de Cerdanyola, ja ha estat recuperat. La resta són un Opel Corsa, amb matrícula B-9977-JM; un altre Opel Corsa, matriculat amb el número B-4296-FM, d'una veïna de Sabadell; i un Opel Kadett. matrícula B-6425-1D, propietat d'un ciutadà del Prat de Llobregat. També ha estat denunciat el robatori d'una furgoneta Renault Express, B-3992-LF, propietat d'un resident a Cerdanyola, i el d'una moto Kawasaki Z-400. amb la matrícula B-4755-KK s.B.

La policia local recupera tres cotxes robats

INCENDIS

B Sant Cugat.— «Satisfacció», «reunió positiva» i «començament amb il·lusió i optimisme» van ser les valoracions que més se sentien després la primera sessió de la comissió per elaborar el pla de prevenció d'incendis, creada per l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquesta primera reunió va tenir lloc dilluns. Més de vint persones, entre autoritats i tècnics municipals, membres d'institucions, autonòmica i comarcal, i representants de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, i districtes i barris

Sis vehicles robats en una setmana

de Sant Cugat van començar la feina de refondre en un sol text dos plans: un de prevenció d'incendis i un altre d'actuació davant aquesta mena de sinistres. Tant l'alcalde i president de la comissió, Joan Ayme rich (Ci 11). com algunes de les representants veïnals, Carme Soriano de les Planes i Raquel Gonzàlez de la Floresta, van remarcar les ganes de treballar pel futur. Aymerich va destacar que durant aquest mes d'octubre treballaran per presentar als membres de la comissió un esborrany del text refós, tenint en compte les

limitacions previstes en el pla INFOCAT, aprovat recentment pel govern central. Si l'avant-projecte és acabat abans de final de mes, convocaran una altra reunió de la comissió per discutir-ho i modificar-ho, si s'escau, va subratllar l'alcalde. Mirar cap al futur Carme Soriano i Raquel Gonzàlez van destacar la impressió favorable que els va fer la dinàmica de treball que es vol imprimir a l'elaboració del pla. Malgrat això, van quedar decebudes nel tancament en banda de l'al-

calde a tractar de qualsevol qüestió que fes referència a les conseqüències de l'incendi de 1' 11 d'agost. Carme Soriano ha assenyalat que Aymerich «va aclarir durant la reunió que només es parlaria del futur i no del que havia passat abans, que es parlaria en un altre moment». Per la seva banda, Raquel Gonzàlez ha remarcat «la dura actitud que va tenir Aymerich amb nosaltres quan vam esmentar els fets de l'agost passat. L'alcalde no accepta cap crítica. Malgrat això, si tot va com en aquesta primera reunió, el futur pot ser engrescador».

H Dos individus armats amb navalles van robar la bossa de mà d'una dona a l'avinguda d'Alfons Sala dissabte passat al vespre. Els delinqüents van agredir la víctima amb cops i empentes, i li van fer lesions lleus. D'altra banda. també la setmana passada, una altra dona veïna de Sant Cugat va ser atracada a mà armada i li van prendre 7.000 pessetes. s.B.

Desallotgen un grup d'esquàters a la Floresta H La policia local va haver de desallotjar una casa de l'avinguda del Montseny, a la Floresta, després de rebre una avís del propietari. Segons el comunicant, dies enrera s'hi havien instal·lat un grup de persones il·legalment. La patrulla es va desplaçar fins a la casa, hi va trobar el grup d'esquàters i els va fer marxar./SB

Crema restes de poda abans de la data permesa • Un veí de Sant Cugat, al carrer de Sant Francesc, va fer foc al jardí la setmana passada per cremar les restes de la poda de plantes que acabava de fer. La columna de fum que va aixecar el foc va ser vista per un veí, que va avisar la policia local. La patrulla va anar a la finca i va informar el propietari que no es pot encendre foc a prop de zones boscoses fins al 15 d'octubre. / s.B.

Avisen d'una presumpta granja il·legal I La policia local va rebre la setmana passada un avís sobre la presumpta il·legalitat de les obres de construcció d'una granja d'animals al carrer del Nard. La patrulla no hi va trobar indicis que hi fessin obres, però sí que hi va veure gàbies amb un centenar d'animals de corral. El propietari de la finca va assegurar que no comercia amb els animals.. s.B.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

I SOCIETAT I

Als immigrants se'ls hauria de donar facilitats pen *• Portar la família amb ells

• Trobar l'habitatge degut

*> Que ells i els seus fills tinguin educació

*• Tenir assistència sanitària gratuïta

*- Trobar feina en les mateixes condicions que els espanyols

*• Fer grups o associacions

* Practicar la seva religió

• Africans

• Filipins

• Altres

Grups d'immigrants als quals es donaria preferència per legalitzar-los *• Llatinoamericans

Polonesos

• Marroquins 32

Integració

Situació laboral ¥• Els immigrants procedents de països pobres fan treballs que no volen els espanyols

*> Els treballadors estrangers accepten sous més baixos i fan baixar els salaris dels espanyols

Els immigrants treuen llocs de treball als ciutadans espanyols

%Molt

• Els immigrants han de • Els immigrants han mantenir la seva llengua d'acceptar l'idioma i els i els seus costums costums d'aquí si es volen quedar '14

% Força

% Poc ^ 3 % Gens

• H %Ns/hc L

El preocuparia que un seu filla o filla es casés amb un immigrant? • Portugal

*> Altres països UE * Estats Units

• Polònia o altres països de l'Est

• Llatinoamèrica

•Marroc

• Àfrica Negra

Filipines

Font C/S Gràfic: EL PUNT

Un terç de la població de l'Estat opina que la presència d'immigrants és negativa Una enquesta feta pel CIS revela que un set per cent dels ciutadans votarien un partit racista IRENE CASELLAS

• Sant Cugat.— Un terç de la població considera que els efectes de la immigració són negatius i que ja hi ha massa immigrants a l'Estat espanyol, segons els resultats de Només un 8 per cent de la població és contrària, de manera explícita, a l'arribada d'immigrants procedents de països del Tercer Món i pràcticament tothom està d'acord amb la premissa que cada individu ha de gaudir de la llibertat de viure i treballar en qualsevol país, sigui o no el seu. Aquestes són les conclusions que s'extreuen de la darrera enquesta elaborada pel CIS. Aquesta tolerància, però, contrasta amb els resultats de les preguntes concretes sobre la presència dels immigrants a l'Estat espanyol, ja que més de la meitat de les persones consultades creuen que el fenomen té més inconvenients que avantatges. L'argument principal per raonar aquesta actitud és de tipus laboral: un 84 per cent de les persones que tenen una opinió negativa consideren que els immigrants treuen llocs de treball. La idea més generalitzada és que només haurien d'arribar a l'Estat espanyol els immigrants que tinguessin garantit un lloc de feina. Aquesta tendència queda corroborada pel fet que un 67

l'última enquesta sobre aquest tema realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta, d'àmbit estatal i feta entre 2.500 persones, revela algunes contradiccions: hi ha una idea generalitzada

per cent de la població valora bé la política de contingents del govern estatal, que preveu l'entrada d'immigrants per exercir les feines de baixa categoria que no vol la població autòctona. Aquest any, el govern ha fixat el nombre màxim d'immigrants que podrien arribar utilitzant la fórmula dels contingents en 20.600. La xifra és la mateixa que es va utilitzar l'any passat i que pràcticament no es va cobrir. Aquest any, però, es preveu que el sistema de contingents s'utilitzi no perquè vinguin més treballadors de fora sinó per legalitzar els que ja són aquí i que treballen en diversos sectors de l'economia submergida. Tot i el recel amb qtiè la població autòctona veu els immigrants pel que fa a la situació laboral, un percentatge important de les persones consultades —el 69 per cent— pensa que tenen dret a tenir una feina en les mateixes condicions que la població d'aquí. Aquesta opinió avala la posició que defensen les organitzacions d'immigrants, que creuen que no es pot aprofitar la situació

dels immigrants com a competidors laborals, però al mateix temps es considera necessari facilitar-los feines en les mateixes condicions que a la població autòctona. L'estudi del CIS també indica que un set

de precarietat del col·lectiu per explotar els treballadors. Pel que fa a les condicions de vida, un 75 per cent dels consultats creuen que els estrangers procedents de països en via de desenvolupament viuen pitjor que la població autòctona, sobretot per la dificultat de trobar una feina ben pagada i perquè no poden accedir a un habitatge digne. Aconseguir assistència sanitària i suport educatiu per a ells i per a la seva família també són dos factors que resulten més difícils per als immigrants que per a la resta dels ciutadans, segons l'opinió majoritària entre les persones enquestades. Si bé hi ha una consciència generalitzada de la situació de precarietat dels immigrants, les opinions sobre la necessitat de garantir per al col·lectiu una sèrie de drets bàsics no són igualment generalitzades. Només un 45 per cent creu que han de tenir dret a votar a les eleccions, mentre que el dret d'afiliar-se a partits polítics i sindicats és respectat per un 52 per cent. En canvi, un 66 per cent creu que haurien d'obtenir amb el

per cent de la població votaria un partit racista. Pel que fa a la integració, es considera que el col·lectiu ha de mantenir els seus costums i al mateix temps adaptar-se als d'aquí.

temps la nacionalitat espanyola i un 70 per cent opina que tenen dret a cobrar el subsidi d'atur. Possibilitats d'integració Els apartats de l'enquesta del CIS —que es va fer pel maig de l'any passat entre 3.000 persones majors d'edats de diferents punts de l'Estat espanyol— relatius a la integració mostren una posisicó intermèdia: els immigrants han de mantenir la seva llengua i la seva cultura, però també han d'aprendre l'idioma local i acceptar els costums de la zona on visquin. En general, els consultats no són reticents a tenir veïns o companys de feina immigrants, però els preocuparia una mica més que un fill o una filla es casés amb un membre d'aquest col·lectiu. L'enquesta també revela que estan més ben vistos els immigrants llatinoamericans i filipins que no pas els procedents de l'Àfrica negra i del Magrib. Precisament en una de les preguntes de l'enquesta es va demanar que es puntués del 0 al 10 una sèrie de països, segons la simpatia que desperten. El re-

sultat indica que a la major part dels ciutadans no els agraden gaire els estrangers, i si són negres o magribins, encara menys. Els més apreciats són els europeus, que aconsegueixen una puntuació del 6,54, seguits dels llatinoamericans (6,08), els russos (5,96) i els portuguesos (5,68). Rebuig del racisme L'informe també posa de manifest un rebuig generalitzat envers moviments racistes o xenòfobs, encara que el 7 per cent de la població estaria disposada a votar un partit polític d'aquestes característiques si considerés que la immigració constituïa un problema greu. A més, un 30 per cent opina que aquest tipus de partit tindria acceptació a la societat espanyola, i un 10 per cent creu que no s'haurien de considerar il·legals els grups d'ideologia racista o xenòfoba. El 77 per cent dels consultats creuen que s'ha de considerar delicte realitzar o promoure actes discriminatoris respecte a altres races o nacionalitats, mentre que el 8 per cent pensa tot el contrari.

PUNT DIVERS

LLS 4 CANTONS Divendres. 7 d'octubre de 1994

FECSA talla cl corrent avui i dilluns al matí

SOCIETAT

L'Ajuntament vol augmentar el nombre de places per a objectors de consciència Amb aquest objectiu s'està perfilant un nou conveni amb el govern estatal CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Tres anys després que s'obrís la possibilitat als objectors de consciència de fer la Prestació Social Substitutòria a l'Ajuntament de Sant Cugat, ha arribat l'hora Ja fa tres anys que els objectors de consciència de Sant Cugat poden fer la prestació social substitutòria en algun departament de l'Ajuntament de Sant Cugat. A aquestes alçades, el departament de Cultura, que és el que ho gestiona. ha començat a negociar amb el Ministeri de Justícia del govern estatal un nou conveni que permetria redistribuir els objectors, ja que «alguns programes estan inflats», segons reconeix el cap tècnic de cultura Jordi Gonzàlez. Igualment, s'augmentaria el nombre de places fixes fins a trenta. davant les vint-i-set que té ara l'Ajuntament. El conveni s'acabaria de perfilar el mes de desembre. Paral·lelament, des d'ara i fins a finals d'any setze nous joves objectors de Sant Cugat i altres poblacions del Vallès Occidental s'aniran incorporant progressivament a l'Ajuntament per fer la prestació social. que dura tretze mesos. Actualment, hi ha sis àrees on els objectors poden incorporar-se: els departaments d'ensenyament, esports i cultura, el Centre Cultural, el Servei d'Informació Juvenil i Protecció Civil. Les possibilitats s'ampliaran amb nous programes a l'àrea de serveis socials i medi ambient a partir dels mesos d'octubre o novembre. «S'intenta tenir en compte les preferències dels nois, així com la seva disponibilitat horària i la seva experiència»-, especifica Gonzàlez. Un objector pot ajudar els tramoistes del teatre, donar suport a un monitor de piscina amb nens miiuisvàlids. col·laborar amb Protecció Civil en tasques de vigilància i. fins i tot, d'extinció d'incendis, com va passar aquest estiu; fer un estudi sobre el Fons d'Art Municipal o orientar a altres joves que vulguin marxar de vacances.

de redefinir el conveni amb el Ministeri de Justícia. El desembre és el mes previst per establir aquest nou conveni, a partir del qual l'Ajuntament tindria 30 places fixes per a objectors. Precisament, fins a finals d'any setze

nous joves s'incorporaran a algun departament de l'administració per fer la prestació. De fet, cada cop són més els nois de Sant Cugat que sol·liciten ser objectors per substituir així el servei militar obligatori.

ISant Cugat. La companyia elèctrica EECSA ha anunciat que tallarà el subministrament elèctric avui divendres i dilluns. Les zones del municipi afectades avui, des de les nou del matí fins a les dues del migdia, són el camp de golf, el barri de Can Trabal, l'escola Pinar i el carrer de Margarit de la Floresta. El motiu pel qual tallen el corrent és perquè han de fer obres a la xarxa. Dilluns, el servei quedarà interromput de dos quarts de nou del matí a les dues del migdia per la tala d'arbres als boscos. Les àrees afectades seran tot el districte de les Planes i, a la Floresta, els carrers d'Emeteri Escudero, Alamo, Xiprés. Acàcies, Capilla, Caçalot. Palmira, Font del Pomer i l'avinguda de Pere Planes.

SUCCESSOS

Tres accidents i un ferit lleu, el cap de setmana

HI nombre d'objectors augmenta progressivament ;i Sant Cugat i a tot el país. Foto: ARXIU. «No es requereix una especial inciativa per part de l'objector; les tasques que se'ls encomanen segueixen unes directrius i en tot cas la responsabilitat no recau sobre ells». Però també lli ha joves objectors que es dediquen a informar altres nois que. com ells, es neguen a fer el servei militar obligatori i opten per seguir aquesta via. Per canalitzar aquesta demanda, cada cop més important. l'Ajuntament ha creat l'Oficina d'Objecció de Consciència, que depèn

del Servei d'Informació Juvenil. L'any 93 es van atendre 430 consultes, una mitjana de 3') al mes, mentre que des del mes de gener i fins al juliol d'enguany se n'han atès ja 430, cosa que suposa cinquanta consultes cada mes. Cada vegada més El que és potser més significatiu és l'increment del nombre de nois que, cada cop més joves, decideixen fer la sol·licitud. Es molt difícil disposar de dades completes en aquest aspecte, perquè es

controlen des de l'Oficina per a la Prestació Social dels Objectors (OPSOC). que depèn del Ministeri de Justícia. Hi ha, però, alguns números significatius: l'any 93, segons el Servei de Reclutament, seixanta-un joves van ser declarats objectors. I per l'any 94 Madrid havia rebut ja a finals de l'any passat 123 sol·licituds. Segons les últimes dades de l'OPSOC, Sant Cugat és una de les ciutats mitjanes de Catalunya amb un nombre és alt d'objectors de consciència.

H Un ferit lleu és el balanç dels accidents de circulació d'aquesta setmana. El ferit conduïa un Fiat Tempra, matrícula B-8753-MK. un dels tres vehicles que van col·lisionar a la carretera de Cerdanyola. Els altres dos cotxes són un Nissan, matrícula B-4721-ND. i un P e u g e o t , m a t r í c u l a B-9792-IK. El conductor ferit va ser traslladat a Rubí. a la seu de la Mútua de Terrassa. D'altra banda, la matinada de divendres a dissabte hi va haver dos accidents més, aquest cop sense ferits. Un camió tràiler va xocar contra la tanca protectora del lateral de l'autopista A-7 a l'altura de Sant Cugat. Tot i que ni) hi va haver cap ferit, la topada va ser molt aparatosa i hi van haver d'intervenir els bombers de Rubí per retirar el camió, que havia quedat encastat a la tanca. I la mateixa matinada, un Renault 21 va xocar contra un arbre i un parterre al carrer de l'Abat Armengol., s.B.

Un camió s'enganxa amb uns cables telefònics H Un camió es va quedar enganxat diumenge passat amb una estesa de cables telefònics del carrer de les Aigües de Sabadell. a l'altura de la plaça de Pere Planes. En arrossegar els cables, el camió va tombar quatre pals de Telefònica, un dels quals va caure sobre una casa., s.B.

INFRASTRUCTURES

La policia local inaugura la nova seu mesos després d'instal·lar-s'hi El local té 600 metres quadrats SUA I \ KAKKOSI )

BSant Cugat. - La policia local ja te, oficialment, nova seu a Sant Cugat. La Casa Jaume Andreu. on les dotacions del cos s'han anat instal·lant des del mes de gener. va ser inaugurada aquest dijous. dia de Sant Gabriel, patró de les policies locals. I ."edifici es una casa neoclàssica del IMS2 que els darrers anys havia estat abandonada i que ara han restaurat per utilitzar-la com a equipament municipal. L'alcalde de Sant Cugat. Joan Avmerich. va presidir l'acte d'inauguracio i va voler remarcar el sentit pràctic de la decisió de cedir les instal·lacions a la policia: «Des d'un punt de vista polític ven molt mes fer museus. Però en aquest cas hem donat prioritat al factor humà i. com que la policia local tenia una seu en unes condicions no gens idònies per la seva

activitat. \ .iin decidir que s'inslal Ics aquí-. Tot i això, aquesta no ha de ser necessàriament la funció definitiva de la Casa Jaume Andreu. També segons l'alcalde. la restauració que n'ha tet l'arquitecte. Josep Maria (ases. permetria la utilització del local per a qualsevol altra activitat en el futur. Els sis-eents metres quadrats de l'edifici han permès de crear-hi dependències noves. A partir d'ara. els agents tenen un gimnàs per entrenar-se a la mateixa seu i poden assistir als cursets d'especialitzacions. que fan a la sala d'activitats. De cara al ciul.idà. hi ha una oficina d'atestats i denúncies oberta les vint-i-quatre hores del dia i una oficina de victimologia. Per l'intendent en cap, Moisès Simón, aquesta oficina d'atenció a les víctimes, dirigida per un criminòleg, és la

L'alcalde va fer un discurs a la inauguració de la nova seu Foto MA\h LSIMNOSA novetat més important, perquè «tradicionalment la víctima ha estat sempre la gran oblidada. Tots els esforços se centraven directament en el delinqüent i ara hi

ha la consciència que cal donar suport a la víctima des de punt de vista social i psicològic». Segons fonts municipals, la restauració de la casa Jaume Andreu

i l'adequació de les instal·lacions ha costat setant [i milions de pessetes, tot i que la quantitat prevista inicialment era de seixanta milions.

LLACH I L'ESBART

. Divendres, 7 d'octubre de 1994

Demà, a les deu de la nit, al Moll de la Fusta de Barcelona, el cantautor català Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat interpretaran plegats Ballem Un pont de mar blava. Plana 32.

EL TEMPS, CINEMA I AGENDA Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

LA VIDA SOCIAL

L'art, el folklore i el cafè colombià a Sant Cugat Unes 2.500 persones van participar el cap de setmana passat en les Jornades de Colòmbia JOSKP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Una exposició de l'obra més recent de pintures i escultures de 14 artistes colombians residents a Catalunya, una nit folklòrica amb ball, música i cant, i una mostra d'artesania i també dels menjars típics, inclòs el cafè. van centrar les jornades a Sant Cugat organitzades per l'Associació Colòmbia a Catalunya. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el cònsol general de Colòmbia a Barcelona, Rafael Molano Guzmàn, i el president de l'Associació de Colòmbia a Catalunya i veí de Sant Cugat, Carlos Ortiz, van ser els encarregats de donar el tret de sortida a les jornades inaugurant la mostra d'artistes colombians De l'Amazones a la Guajira, el passat divendres 30 de setembre. Aquesta exposició, que es pot visitar a la Casa de Cultura fins el 12 d'octubre, recull l'obra més recent de catorze artistes colombians residents à Catalunya, que presenten les seves pintures, escultures i tapissos. Colòmbia i el narcotràfic El cònsol general de Colòmbia a Barcelona, Rafael Molano, en el seu discurs, en català i castellà, va felicitar Sant Cugat «per buscar la Colòmbia real, amb el seu art, la Colòmbia de persones bones que lluiten dia a dia per combatre la imatge d'una altra Colòmbia que s'han inventat els telenotícies. Sant Cugat entén que el nostre poble té problemes com els té qualsevol altre i que aquests problemes no conformen la nostra identitat». Per la seva banda, l'alcalde, Joan Aymerich, va celebrar que l'associació hagi escollit Sant Cugat per celebrar les jornades. Ayme-

rich es va referir al fet integrador: «La nostra ciutat ha acollit i acull al llarg de molts anys immigrants procedents d'altres països del món. Precisament, hi ha uns 180 colombians a Sant Cugat. Per tant, és una ciutat que acull diverses cultures i persones». Les jornades van continuar dissabte a la nit a la plaça de Barcelona. Unes 200 persones es van aplegar per veure la mostra folklòrica amb la participació del ballet de l'Associació Colombiana a Catalunya, Pere Robertie amb l'arpa, Clara Patrícia Saavedra i la seva guitarra, i Edgar Penagos al piano. També hi va participar l'Esbart Sant Cugat, que va oferir el ball L'Espanyolet del Berguedà. Diumenge les jornades van continuar als jardins del Monestir, encara que una mica molles per la pluja. Molts visitants es van acostar a les paradetes de menjar o artesania que van muntar un grup de colombians residents a Catalunya. Una de les cuineres que oferia els seus plats explicava que el plàtan i el blat de moro són els «reis de la cuina» d'aquest país sud-americà. També es podien trobar collarets, arcs i fletxes, o reproduccions en miniatura dels tradicionals autobusos colombians que, possiblement, tornaran l'any que ve.

A dalt, una imatge de la mostra dels menjars típics colombians als jardins del Monestir, i a sou, dues imatges del folklore colombià a la plaça de Barcelona. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

Una celebració original de casament a la plaça de Barcelona FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat— El dia 28 de setembre, els veïns de la plaça de Barcelona van viure una celebració original i simpàtica. Es tractava de donar la benvinguda a un nou veí de la plaça, Eugeni Auladell, que es casava amb Maria Teresa Navarra veïna que fa molts anys que viu en aquesta plaça que forma part de la història santeugatenca. «La idea va sortir d'un grup de veïns i veïnes que prenent la fresca a la plaça l'estiu passat van recordar que antigament, quan un vidu es casava, se li posaven escallots, fins que

no convidava a coca i vi», ha comentat Joaquim Bell, matalasser de tota la vida i veí del nuvis. La idea dels escallots, llaunes i pots lligats en cordes, es va convertir en un sopar que els veïns de la plaça van preparar, com a regal. Amb la col·laboració de l'Ajuntament es van instal·lar les taules, I'entarimat, la il·luminació i tots el detalls per a una vetllada a l'aire lliure. Van ser més de 80 persones que no van perdre la il·lusió quan va començar a ploure, i es van traslladar a un garatge proper. No hi van faltar, a tall humorístic,

els escallots, el vi i la coca que van regalar l'Eugeni i la M. Teresa , el pastís de casament i fins i tot l'acompanyament del grup d'haveneres Tardor, que tampoc va voler faltar a la cita. La parella van comentar que no havia mancat cap detall i que estaven molt emocionats. El dia 30 al Monestir es va celebrar el casament, on la Coral Sant Cugat del CMSC, en què canten tots dos, i els antics escolans no hi van faltar. L'església era plena de gom a gom, ja que l'Eugeni i la M. Teresa són dues persones molt vinculades a la població.

Eugeni Auladell i M. Teresa Navarra, protagonistes de la festa. Foto: M.T. NAVARRA.

APUNTS

LLS 4 CAN I O N S

Divendres. 7 d'octubre de 1 W

LA VIDA SOCIAL Una parella de Terrassa arriba als 76 anys de matrimoni

Sant Cugat, a Expocultura 94: la mostra de la vitalitat cultural de Catalunya Calculen </tte passaran per la mostra prop d'un milió de persones JOSl·l' \ l \ k l \ \ \l 1 I s I Sani C u g a t . - - L'Lsbart, la Jove Orquestra i els germans Claret representen Sant Cimat a l'.\piieiil!iira' l >4. al Moll de la Llista de Barcelona. A partir d'avui i durant deu dies el

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat organitza una gran mostra que vol reflectir la realitat sòcio-cultiiral del país, a m b la participació de les mes de I U.OIKI entitats i col·lectius que con-

figuren el teixit associatiu de Catalunva. Demà. Lluis Llach hi interpretarà el darrer treball. Un pont de mar blava, acompanyat de lT'sbart Sant Cugat, que ballarà una coreografia creada pel director de l'entitat. Joan Serra.

Mes de _VHI expositors i unes nin ;ieluauoi]s. entre eoiu elis. espcelaeles de tealie • d.ms.i. piojeeeions de euii'üia i \ !,ie, i. !h ibades de L'CLail's

,ie

i as;

:•. ! > ' ! - •

;

!• -i " .•:• e l p i i:

,n.ii '

íi..i.-

cent mvs ei 10 de d e s e m h i e \ illciH i i.i se\ a d u n a . Pepeta Pllig. el S. dos dies a k i i l - . A q u e s t a anciana pa:e:la - .:cgra q u e . a les c i . i a l u neiaeio/is i lairiii m e n i de !..• m o m e n t n< In li detuncio. I scnqiu Oi I.Ali ciar l ' e t n p i q u e els * U l l ! ment. I I l

HK's

, ,\ • i i,i i i i a s t r o -

! , u | i.. ••• d.

lli | s .

• i-nteieneies

i!'

a. H ;•.:

' i

r u :i

'erania e u l t i u al

;.'!.:lniiilt •l'.ii-.

,.l·ie

>jia. ., ,

Més de i 5.000 persones a la Festa dels Patins

Ma- '., placa de Ke, . ;.i \ | s ; l i c a ee a N k i , , \ i | l . ' s l . i ei t r Ml. is! I .1 d i

les

.T.O'.als po:-'a!.a s •. ,:| il.ii'es. es \ a ' e i .1 l''N ' i ; : i-'S4 ,il l'al.ic d e ( i MIL:: . e , i s J e \lei!l|iin \ i . i . i U ,i u n s d e s p i e - d e I"ulom.i e d i c i ó . \:\p o c u l u i ! a '' ! es p r o p o s a !iiiisir.ii 1 c u i l u c i o i la r e a lll.i! del llu >n u i i ü i l a l a C a !alun\a Sant Cugat t a m b é lli fa la s e \ a a p o i l a c i o .

Lluís l l a c h i l ' I s b a r t

l.lui.s Llach i l'I M u r ! San! Cugat presentaran, ilema a Ics ilcu de la nit. Ballem un pont í/e niar blava, una coreografia de Joan Rovira basada en l'últim treball del cantant català, a l'auditori d't \poeultura. situat a la confluència del Moll de la

LLUIS

L L A C H .

l >n ass.ni; Je i I,ah i l'Esbart al Casal Cultural de M:n sol aquesta setmana, tom: MANI: I-SI'INOSA dorra. dirigida pel santeugatenc G e r a r d Claret, que també actuarà com a violí concertino. D i u m e n g e , el seu germà Lluís Claret dirigirà l'Orquestra del Conservatori de Tolosa de Llen-

Fusta i el Moll d'I'spanva. que té una capacita! per a 15.(XX) espectadors. També demà i a la mateixa hora. la basílica de la Mercè seia l'escenari del concert de l'Orquestra Nacional d'An-

A u t o r ú'Un pont

de mar blava

guadoc, al Palau de la G e neralitat, a les cinc de la tarda. I dimarts dia 11, serà el torn de la Jove Orquestra Sant Cugat, que dirigida per Josep Ferré oferirà composicions de Dittersdorf, Holst.

saig d'aquest dimarts, un Llach concentrat i pendent de tot el que envolta aquesta nova experiència, es mostrava satisfet: «jo trobo que és un esforç fantàstic; partint de la base tradicional de la dansa, p o d e r fer coses contemporànies, modernes... es una experiència molt bona per als ballarins de l'Esbart i també per a nosaltres. A més, els veig i em fan trempar perquè conec la música i veig el ritme de l'Esbart». L'Esbart Sant Cugat ha p o gut assajar per primera vegada a m b Lluís Llach, amb l'acompanyament de la seva formació musical i les dues cantants en directe. El Noi de Verges reconeix

CENTRE D •ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

el treball que el cos de ball de l'Esbart ha fet durant aquests mesos: «han treballat molt. Aquesta setmana, només a m b tres assaigs, l'espectacle ha quedat acoblat. S'hi han adaptat molt bé. Han fet una feina molt forta. tant en Quim com en Joan Serra han possibilitat que l'ajust a m b nosatres fos fàcil». La composició musical de Llach, Un pont de mar blava, basada en els textos del poeta Miquel Martí i Pol, fa referència a la diversitat de cultures i a la relació a m b la Mediterrània. Llach ens confirma que Martí i Pol serà demà entre el públic a Expocultura, p e r q u è «a ell

OoeftQ

TALLEDA RICOMÀ "*'M Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue.

VENDA D'INTRUMENTS

MUSICALS

Dionfoci'b C / l i a l m c s , 1 1 . - T e l . 6 7 4 5 8 6 2 - S a n t

Eckart i Xuclà al Teatre del Moll de la Fusta, a les set del vespre. T a m b é hi actuaran, entre altres, Victòria dels Àngels, l'Elèctrica D h a r m a , Maria del M a r Bonet i la Cubana.

fa d u e t a m b l ' E s b a r t S a n t C u g a t a E x p o c u l t u r a 9 4

L'Esbart Sant Cugat em fa trempar

JOStP MARIA VALLÈS • Mira-sol.— El cos de ball de l'Esbart Sant Cugat va començar a assaijar l'espectacle Rallem un pont de mar blava abans de l'estiu. H o han fet escoltant un disc compacte del darrer treball de Lluís Llach. sota les directrius del director de la coreografia, Joan Serra. Aquesta setmana, el cantautor de l'Empordà ha participat activament a m b el seu grup i l'Esbart en els assaigs q u e han fet al Casal Cultural de Mira-sol de l'espectacle que conjuntament estrenaran demà a Expocultura. Prop de les onze de la nit, després del primer as-

1 Terrassa.— Francesc Bacardít i Sola i Pepeta Puig i Rodó. tots dos de W anys. han batut el rècord català d'anys de casats, perquè el 24 de juliol van celebrar el setanta-sisè aniversari de casament. LI matrimoni te tres tills de 75, 73 i 64 anvs. o n / e nets i divuit besnéts. La parella es va casar a l'església de Sant Pere de I c n a s s a el l'tlS. quan tots dus tenien 2 - anvs. Lraneesc Bacardit tarà

Cugat

li fa il·lusió. E n Miquel és d'aquesta gent que pensa que un poeta és algú que ha de servir p e r q u è algú el faci servir; normalment d'una m a n e r a íntima, llegint a casa seva, al capçal del llit. Però quan veu que algú utilitza els seus textos p e r ballar, per fer sentir coses, p e r expressar-se, en definitiva, per comunicar-se, j o crec que està molt content». Lluís Llach compartirà p e r primera vegada escenari a m b un esbart, però n o a m b un qualsevol: «a mi ja m'havien parlat de l'Esbart Sant Cugat. M'havien dit que era un esbart especial i que el projecte que proposaven també era especial i, a mi, això

m'excita, p e r q u è m ' h o passo millor q u a n sé q u e p u c col·laborar a m b gent que intenta fer alguna cosa nova i diferent, encara que j o sigui un carca i un iaio, m ' h o passo molt bé». L'Esbart volia participar a Expocultura fent un projecte diferent: relacionar el llenguatge musical a m b la dansa, i comunicar conjuntament un mateix espectacle a m b diferents llenguatges. V a pensar en l'últim treball discogràfic de Lluís Llach i representar amb el moviment i l'expressió del cos el missatge d'Un pont de mar blava. A Llach li va semblar una bona idea. El resultat, d e m à al Moll de la Fusta.

PELUQUERIA J.GARCIA

C / Martorell, 1 6 Sant Cugat del Vallès

Mes

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Tallar, exposició i venda: PI Pep Ventura (caní carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 78 Sani Cugat 00096/00102

L'esplai Pica-Roca continua les activitats I S a n t Cugat.-— Monitors i nens d e l'esplai Pica-Roca van començar dissabte passat les activitats, als locals de la parròquia del Monestir. L'esplai ha preparat tallers i excursions per a nens més grans de cinc anys, que fan els dissabtes de 5 a 8 del vespre./À.C.

»^M4

CABÀLLEROS Reserve hora por telefono Tel. 674 00 77

Barcelona.

15.000 persones van pai!;eipar diumenge passat a la Festa dels Patins de Barcelona. organitzada per 1.1 Corte Inglés i ['.Ajuntament. segons que va informar la guàrdia urbana. Tot i que s'hi havien inscrit 10.342 participants, finalment la concentració de patinadors pel centre de la ciutat wi superar el registre de l'organització. El recorregut, de s) quilòmetres, es va fer sense complicacions i la Creu Roja només va haver de fer quatre assistències. Els espectacles d'acrobàcia sobre patins van haver de ser suspesos a conseqüència de la pluja que va començar a caure cap al migdia sobre la Vila Olímpica i q u e va interrompre l'espectacle sobre half pipe, una ampla base de ciment o metall en forma de teula invertida sobre la qual evol u c i o n e n els p a t i n a d o r s . Aquest espectacle, de professionals nord-americans i australians, es va fer dilluns. / EFE

j» Servei * Gratuïï a Domicili 'JVM*

Mercat Pere San, ] 20 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Emotiva inauguració de l'exposició «25 anys del Pla i Farreras» El nombre d'assistents va superar les previsions dels organitzadors N. DE MAS/X. BORRÀS

B Sant Cugat.— Més d'un centenar de persones, entre alumnes, pares d'alumnes, ex-alumnes i mestres, es van aplegar divendres passat a la Casa de Cultura per assistir a la inauguració de l'exposició commemo-

rativa del vint-i-cinquè aniversari de l'escola Pla i Farreras. Els assistents van subratllar el paper destacat que el centre educatiu ha tingut en la història recent de Sant Cugat. El discurs més emotiu, sens dubte, va ser el del primer director, José Antonio López.

La inauguració de l'expo- de l'Escola de Mestres cap sició «25 anys de l'escola Pla a Sant Cugat i, especialment, i Farreras» va esdevenir tota cap a l'escola Pla i Farreras una cerimònia de retroba- per la seva cooperació activa ment. Ex-alumnes ja adults en la formació pràctica de i pares d'altres alumnes, mestres quan la seu de Mamestres que havien treballat gisteri era precisament l'ea l'escola i pares d'ex-alum- difici on tenia lloc l'acte. En nes es retrobaven, es reco- aquells temps, va recordar neixien a les fotografies o desenfadadament, ja havien recordaven les anècdotes s'hi havien trobat alguna que il·lustraven alguns dels pintada reclamant l'edifici com a Casa de Cultura per documents exposats. L'acte va començar amb a la vila. Però sens dubte un torn de discursos, que el discurs de José Antonio va servir per recordar els López va ser el més emotiu. inicis de l'escola i la seva López va recordar els oríestreta relació amb la ciutat. gens del centre i els esforços Hi van intervenir l'actual di- del primer equip de mestres rector del centre, Rafael que ell va dirigir. Cao, un representant de l'asEl Pla i Farreras va néixer sociació de pares, Joaquim l'any 1969 a l'avinguda RaLleonard, la directora de gull com una petita escola l'Institut de Ciències de l'E- de sis unitats. Sant Cugat ducació, Pilar Benejam, el va tenir a partir dàquell moprimer director que va tenir ment una segona escola a l'escola, José Antonio Ló- més del Colegio J. A. Primo pez, una ex-alumna recent, de Rivera. Zoe Leal, l'alcalde de Sant Aquell primer grup de Cugat, Joan Aymerich, i el mestres va treballar il·lusiodelegat territorial d'Ense- nat per un projecte d'escola nyament, Ramon Farré. pública de qualitat. Per això, Pilar Benejam va expres- van apostar per una cohesar públicament l'agraïment rència entre pares, alumnes

i professors. També van donar importància a la formació pròpia com a mestres, assistint a cursets d'estiu i organitzant debats i seminaris. El vessant artístic de l'educació, que tradicionalment no rep gaire atenció a léscola, va ser igualment potenciada com un aspecte important de l'educació. I, a més, un dels objectius era convertir el nen en instrument principal de l'aprenentatge. Va tancar els parlaments l'alcalde Joan Aymerich, el qual va felicitar l'actual direcció de l'escola per la seva tasca, i va qualificar el Pla i Farreras de model a seguir. A la part final de l'acte, l'alcalde va lliurar al director de l'escola un obsequi de l'Ajuntament consistent en una litografia emmarcada de l'artista santcugatenc Grau Garriga. Per la seva banda, l'escola Pla i Farreras va oferir a tots els components de la taula exemplars emmarcats del cartell commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari.

L'acte d'inauguració de la mostra que recull la història de l'escola.Foto: JA. MULA

La reforma, el 1996 NÚRIA I » MAS

B «Amb les nostres escoles, ni estirem ni arronsem. Avaluem les necessitats, parlem amb ells i veiem què és el millor per a l'escola i per als alumnes.» Aquestes són declaracions del delegat dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Ramon Farré, fetes a Els 4 Cantons en el decurs de l'acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'escola Pla i Farreras

sobre la decisió de la Generalitat, que pretenia desplaçar tres dels professors de l'Institut Arnau Cadell a altres centres. Recordem que la junta directiva de l'institut i el delegat van arribar a un acord el dia 23 de setembre pel qual Ensenyament es comprometia a mantenir la totalitat de la plantilla de professors. Segons Farré, els criteris

a seguir en cas de produir-se el desplaçament forçós de professorat són clars. Cal estudiar «les necessitats de l'institut>», afirma. Sobre l'aplicació de la reforma educativa a la nostra ciutat, Farré va dir que «el repte és que l'any 1996 tots els instituts puguin atendre els alumnes de dotze anys que hi hagi al municipi per començar l'educació secundària obligatòria».

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR

u 539 45 55

PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT CONSULTI'NS

APUNTS

LLS 4 C A N T O N S / Divendres. 7 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL Eleccions a la junta directiva del Club Muntanyenc

Josep Sancho

l-'.C.

/:.v cl joier que fa le.s petites escultures del (iall del Monestir, que són el guardó dels Santcugatencs de l'Any. Al seu petit taller. Josep Sancho també ha elaborat la llàntia votiva del Club Muntanyenc votiva del Club Muntanyenc que van portar a Montserrat. ü u e va r e p r e s e n t a r fer aquesta feina? - -<A'a ser una feina feta amb veritable goig. M'agrada fer aquest tipus de peces que van mes enllà de la joia. Son temes especials que saps que lenen un significat molt seriós pei a la ucnl que te les encarrega. Ln aquestes peces po|s posai nies de tu mateix, dels teus sentiments. Ara faig una altra llàntia per encàrrec del mateix Club Muntanyenc per oferir-la al Monestir de Sant Cugat. Hm sento orgullós de ser l'encarregat de fer-la. Penso que un bon tros de mi restarà en aquesta llàntia dins el Monestir. Aquestes són feines sempre molt especials.» Potser una de les seves peces mes conegudes és la reproducció del Gall del Monestir. Com és que no es a la venda'.'

M< IN I si SANI B Sant Cugat. Josep Sancho es un joier de Sant Cu_ü:it que te alguna cosa d'home renaixentista. 111. com els article- tloientins del senle W . c- alhora |iin. r. taIhsta. m u n t a d m . escultor i dibuixanl. I n Ics seves maIK'k's

I C'l

SCII/lll

1 llll-

ininos c i l o t n que ha creat pei \ inic c s icílcctcix la maneta que te d'entendre la \ id.i i c I li eh;ill: tci de cada peca tni i ih|c ele miie i v alnos per ell mateix Josep. aivlt' es considera un . n u v i " he un ai I ista

Sii pi meipahneiit al!c sa, ni', ei ula tci le- peces d'una cw una. amb cura. dedicant li it cl temps que necessita cadascuna. Aquest es el sectcl de la meva feina. l)ctu|o Li massilícucio del treball en cadena, que es la maneta nies habitual deler |oics ,i\ui dia. l'ero no es pensi que renuncio a les leeiiK|ues modernes, l's en la baneja de tècnica model li.i i ti eball ai lesanal on es pot . li mor una qualitat mes c_l all I c .iin.i de sci una pet si aia in. ill discreta, quasi tr ruda. et; la dilusto de la sc\ a leaia. per epic .' I s ., ei lial que m ' a ï r a da se i i \ scoiicgul ' així' le una i xphc ac h c I me un ce! t MoiiT'Mc de cl ic iils : i \ o s . |. net s i n. >: iL'iicis. que ir.'en .ait ce.i. n peces I i c ballant ai Icsanahncnl. tol a ma. sense c ap ,i|udaiu. n. > puc ahaslai mes lema. IJiiitu tinc. doncs, pei tet-me conèixer'.' De ventat, no m'inteiesna set ii'cs conegut attih la m e \ a lema tinc prou. l'cm avui dia la feina diguem ne comercial de la joieria i s la més reconeguda. No l'mlcrcsu la fama'.' • • \ o . I a joieria es com tot. es mes reconeguda la lema dcK dissen\adors de |)iet a-poilei. pcio una modista que pot íer només un \estit al mes te una feina enriquidoia cspiritualnient. Jo no c s u m o la fama. Crec que tama i felicitat no van pas muls i .jue moltes ve-

.'. l e s c j i S j l l c ' h

h'ecte únic i valuós per ell inalciv I i-:-. I \ MM \

M'agrada col·leccionar de tot »

-Nom: Josep Sancho -Data de naixement: .^ de novembre del 1941 -Lloc de naixement: Cieixell. al Tarragonès, però als 4 anvs va venir viure a Sant Cugat -Kstat civil: casat -Professió: artesà joier

gades val mes no ser tan famós, no guanyar tants dinets i ser molt mes feliç.. pciquc la feina que fas es

—Afeccions: totes, col·leccionar segells i fòssils. o fer dibuixos o escultures amb fusta —Un llibre: Els viatges del capità Cook —Una pel·lícula l.a ishi dvsnuJa —Una música: Les simfonies de Bcethoven i obres de Mo/.art — M à x i m a aspiració: Continuar com ara. fent la feina que m'agrada

de debò aquella que vols fer i la que et satisfà. La felicitat de fer allò que a tu t'agrada es molt més im-

Festival de Plav-backs del CPA H Sant Cugat.-- Dissabte passat I d'octubre hi seu del Centre Popular Andalús i C l ' A l de Sant Cugat va ser l'escenari del segon í'estival de l'Iav-hacks. 1.exhibició. que va ser un gran èxit de paiticipants i de públic, va sci oig.mit/ada per l'àrea de Joventut d'aquesta entitat. Joves i grans es van convertir pei uns moments en autèntics professionals de la cançó. Pei fer niés reals les imitacions i oferir tot un espectacle. tots els participants es van disfressar o vestir de gala. 1.1 C P A convida tothom a participar en la resta d'activitats que tenen programades. Josep M V.illes

portant que no pas els diners o la fama.. — L n t r e moltes altres peces. vostè ha fet la llàntia

—-< lis cert. 11 (iall només es pot obtenir per intercanvi o com a guardo del Santcugatencs de l'Any i tinc les meves raons. Des de molt petit vaig viure molt a prop del Monestir. Vaig anar a l'escola A/qucta. era escolà de la parròquia i cK jardins del Monestir eren el meu jardí. .Amb els meus companys vam jiiLiai : explorar l'entorn. I I conexia tan be que el sento meu. íntim i preciós. No es estrany que cl Monestir sigui per a mi tan quotidià i estimat. Per això vaig crear aquesta petita peca. LJ (Iall del Monestir le un lloc prominent en la historia i en la llegenda de Sant Cugat. Per aquest motiu sempre m'he resistit a vendre'l. Ln aquesta peça hi ha quelcom més que la feina. Per a mi és més que una petita escultura de metall. Per això, no la vull vendre. Tan sols la canvio p e r alguna cosa que teta per la persona interessada a tenir un Gall. Pot ser un dibuix o un vi. Així tinc la seguretat que aquesta persona realment aprecia el significat del Gall i realment en valora el significat.»

I Sant Cugat.— Segons els nous estatuts del Club Muntanyenc Sant Cugat, que van ser aprovats en una assemblea extraordinària fa 2 anvs. i que segueixen el models donats per la direcció general d'Lsports de la Generalitat de Catalunva. es convoquen eleccions a la j u n t a directiva de! Club Muntanyenc Sant Cuga'.. entitat forca arrelada al municipi i que compta amb gairebé 2.5(11) associats. Després de 4 anvs en el can ce. l'actual president, l'duard Soler, i la seva junla han manifestat el desig cie no presentar-se. Les candidatures es poden fer arribar ,i la secretaria del Club del 7 al 27 d'octubre, data en què es farà la proclamació. l.a data per a les votacions serà el lh de novembre a les 10 del vespre a la Casa de Cultura, que s'ha sol·licitat a l'Ajuntament en previsió de l'afluència que la junta actual ha cregut que hi podrà haver. Les candidatures han d'estar formades per un mínim de 5 socis i/o sòcies i un màxim de 21, tots majors d'edat. Una setmana abans, el dia 9 de novembre se celebrarà l'assemblea ordinària, en la qual es presentarà la memòria d'activitats i l'estat de eompies del 1994.

El 10 d'octubre comença un nou curs d'esperanto I M S

I Sant Cugat.— LI Grup d'Esperanto a Sant Cugat organitza un curs a la Casa de Cultura a partir del proper dia 10 d'octubre. L'esperanto és un idioma auxiliar internacional, basat en una síntesi de les llengües indoeuropees més parlades. Creat pel polonès Lluís Zamenhof, comença la seva difusió el 1887. Gràcies a l'esperanto, les ètnies més petites disposen d ' u n camí obert, sense sacrificar la pròpia identitat. Per la seva gramàtica lògica, regular, sense excepcions, i per la internacionalitat de les seves arrels, permet d'assolir un nivell col·loquial en només tres mesos d'estudi.

La Penya Regalèssia torna a treballar a l'ermita de Sant Medir I -RANCI S C C A R H O

Per uns moments, molts es van convertir en artistes. Hoio: CPA

• Sant C u g a t - La Penya R e g a l è s s i a , e n t i t a t molt arrelada a la vila. i de hi qual formen part una vintena ele persones, torna a tenir projectes per continuar c o n d i c i o n a n t l ' e r m i t a de Sant Medir. 1 'objectiu, «desprès de vacances, es tornar-nos a trobar per continuar mantenint un indret que forma part del patrimoni santeugatenc». ha comentat Joan Huscalla membre de la Penva. Dissabte dia 15 tornaran a trobar-se, i entre treballs i pensades menjaran la tradicional paella.

hi mes de febrer passat, van adobar la campana de l'ermita gràcies a la col·laboració de la Federació de Colles del barri de Gràcia. Mesos més tard i amb l'ajuda de la Mari. la fornera de Mira-sol. s'hi va col·locar, en un altar lateral, una còpia de la imatge de la Mare de Déu del segle XIV. que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona. Durant aquest mes de setembre, en motiu de la visita que la guàrdia urbana de Barcelona va fer a l'ermita, hi van col·locar, en col·laboració amb el Patronat de la Serra de Collserola, unes barres

de ferro per fermar-hi els cavalls, ja que fins aleshores ho feien als arbres i quedaven força malmesos. Però la idea que últimament tenen en projecte és de fer-hi arribar la llum. La instal·lació de dins i fora l'ermita ja està feta, cal ara fer-hi arribar electricitat. La Penya Regalèssia ja ha aconseguit cl permís de FLCSA per connectar al transformador que hi ha al Centre Sant Medir. Caldrà, de forma soterrada i enlairada, fer arribar els cables fins les escales que menen a l'ermita, que es pot visitar dissabtes i diumenges al matí.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

APUNTS ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS H o r i t z o n t a l s : 1.- Romprà violentament una cosa llançant-la contra una altra. 2 . - Persona molt tossuda. Canal de regatge. 3 . - Dit d'un lloc o d'un receptacle l'espai del qual no és ocupat. Set més un. Sigla de l'oest. 4 . - Vocal que es fa passar pel tub. Anirà de baix a dalt. Sigla d'aquella policia nazi de nefast record. 5 . - Peix que habita les mars càlides i és molt perillós per la seva voracitat. El fet de no guanyar ni perdre en un joc. 6.- Mol·lusc semblant a la petxina i molt apreciat per la seva carn. Element gasós, incolor, inodor i inert. Organització Nacions Unides. 7 . - Estri de pagès. Riu empordanès, a contracorrent. 8.- 101. Excitaré a moure's. Sigla de l'est. 9 . Vocal de pas. Emprar. Institut Nacional d'Ocupació. 1 0 . Sobirà. Municipi empordanès. Nenes i nens tornaran a Collserola per fer la Marxa. Foto: CMSC

Han començat les inscripcions per apuntar-se a la Marxa Infantil

Verticals: 1 . - Ficarà a Va butxaca. 2 . - Pantà del Ter. Format d'aire. La vocal de sempre. 3 . Governa una nau. Interjecció de dolor. 4 . - Nom d'home. Municipi de la Cerdanya. 5 . Mancat de realitat. Fill del rei Saül i amic de David, a qui

GIRALT

10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 salvà de la persecució del seu pare. 6 . - Paret prima. Vocal que fa temps. Anirà. 7 . - Corona de llorer. Cinc romans. 8 . - Cinquanta romans. Cap vegada, al revés. Riu del País Basc que neix al massís d'Aitzgorri i desguassa al Cantàbric. 9 . - Habilitat a fer certes coses. Vent de l'oest. 1 0 . - Nota musical. Dona que gaudeix de bona salut. Vocals

de pena. 1 1 . - Avesem, fem agafar una habitud.

•EJ8A8N

'PH -"01 ' m3 °I '"Sfl V -"6 3 ?™?ÍV 13 -"8 w«uo| Eparv Ï1NO Ç»N I»X -•» reduig •ome.L-·s gs ' ^ " J Ti - t O '«"A 'Jma -"£ *>H TOBIIBW -I

creipAEisg -•{ :$isiuoz)Lioq 9»tl|OS

La mostra de dibuix començarà el dia 12 a la plaça de Barcelona FRANCESC CARBÓ que es fa en motiu de la marxa i que • Sant Cugat.— Dilluns van començar al es podrà veure a la plaça de Barcelona Club Muntanyenc les inscripcions per apun- a partir del dia 12. Per apuntar-se a la tar-se a la Marxa Infantil. Aquesta setmana, marxa hi ha de temps fins al dia 13. El la quitxalla feia cua per inscriure-s'hi. Molts dia 15, a partir de les sis de la tarda, d'ells han participat a la mostra de dibuix cal anar a recollir el pitral. Com cada any les cues vigília, dissabte 15. Tres dies Sant Medir, i es recomana s'han tornat a formar per abans, dimecres 12, que és anar-hi a peu pel camí trainscriure's a la Marxa In- festiu, s'inaugurarà a les 12 dicional. «Per coordinar la fantil. Molt nens i nenes que del migdia l'exposició de di- seguretat i l'assistència mèja han aconseguit trobar la buixos, en la qual han par- dica, a part de la Creu Roja, parella per fer el recorregut ticipat la majoria d'escoles la policia municipal i Proi 600 pessetes, s'han acostat del municipi. De cada curs, tecció Civil enguany tenim a la seu social del Club per se n'han escollit dos que la participació del CAP Sant apuntar-s'hi i tenir la tran- quedaran exposats a la Sala Cugat», ha comentat Pepe quil·litat que ja poden par- del Club fins a final de mes. Pros, membre de la Comisticipar a la Marxa. Fins al La resta, més de 4.000, es sió organitzadora. dia 13 hi ha temps de fer-ho, podran veure a la plaça de El pares i mares que vulde 7 a 9 del vespre. Al mo- Barcelona fins dissante dia guin conèixer el recorregut ment de la inscripció l'or- 15. Els cinc millors rebran de la Marxa, poden fer-la ganització dóna un full de un obsequi el dia del lliu- amb l'organització aquest consells, el reglament, un val rament de premis. El dia proper diumenge dia 9. Cal per una samarreta i un altre de la inauguració hi ha pre- estar preparats per caminar full que servirà per recollir vista l'actuació dels basto- 15 quilòmetres i anar-hi senel pitral i saber i a quina ners de Sant Cugat, de l'Es- se quitxalla. La sortida serà hora s'ha de sortir diumenge bart juvenil i del grup Xàfec a les 8 del matí davant el dia 16. Pitral i samarreta del Club. Club i es preveu tornar cap s'han de recollir al Club la El dia 16 el dinar és a a la 1 del migdia.

SIS DIFERENCIES

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit accidents de la terra relacionats amb l'aigua.

B A Z

A V

L T

B M

B O

L A C

N S

R M E S

A D

A A U

L A

P Q A

F H

G C

D G

3 *Bj|3p 'EJ3jnq|e mmsBií 'csscq 'cpeosK) *uouren3rv :opn|<>s

JEROGLÍFIC

R. SOLER

Negres juguen i guanyen.

+S*a ÍSX L :+3M DW '9 '+HSL 1?L í 'HV&l i*H > Í+H9Q é*L X '-«Py HV8Q Z ;HOt>d '" :«M|OS

GIRALT

POBLE DE L'ALTEMPORDÀ Forma part del municipi de Masarac amb església parroquial dedicada a Sant Pere. L'inspector en cap, Avelino Maestre, i l'alcalde, Joan Aymerich. Foto: J.A. MULA.

La policia estatal celebrà el seu patró B Sant Cugat.— Dilluns passat els membres havia l'alcalde Joan Aymerich, el tinent de la Comissaria de la Policia Nacional d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Pasqual de Sant Cugat van celebrar la festa del d'Ossó, i altres representants municipals seu patró amb una missa i un aperitiu al i d'entitats de tot el municipi. Maestre va restaurant Can Cabassa. A Tacte, a més destacar la bona relació entre els cossos de l'inspector en cap, Avelino Maestre, hi policíacs de la ciutat. / J.M. VALLÈS.

MAS IMPORTANT N

J. ESCUDER

aixement

(l^P™) INaWHXTVN (J»!") XNVXHOdWI SVW TVCJVNHVTIA :«M|OS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

ELS 4 CANTONS

Divendres. 7 d'octubre de UW4

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Alfons Sala, 23, baixos homes - dones i nens Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Cupó de TOnce

Dilluns tarda abert DESCOMPTES 3a edat i cornet jove

Sorteig (te dimecres, 5-10-94

00309 Numero

Premis

• y,:•:.!•<

;••-JÜO ooo

;JMJ-)

DO.000

IU.XI

6 000

ü'l

600

100 SOL

Sorteig

66283

:li-iij•.-.

63694

i 10 '.1

D I V Í I I I · I " , . .i!) •< 04

5443H

Mestral

Gregal

CLARIANES

Num premiat

íjniM't-. .1 1C> '4

Tramuntana

d^F Ponent

& '/'/'/'/

tígv»)

Garbí

CERDANYA

f**">y

j/^ÍOL

Xaloc RIPOLLÈS

. ALTEUPOnOA

Mlfflorn

ENNUVOLAT

RUIXATS

Llevant

GARROTXA

Trio

Sorteig de dimecres, 5-10-94 PLUJA

*<TKX

982 Sorteig

Num. premiat

Dim,,it'. 4 10 M4

817

Dilluns 3 11) 04

304

Diuipi-mi... / 10 04

380

D I S Í H I I I · I . 1 '.:) 94

785

cfS

dQ BOIRA

3-7-10-12-14 18-25-33-34-35 39 - 41 - 42 - 43 - 45 46 - 49 - 52 - 53 - 56

- *

*—1

BARJBflNÈS

^^fi

MAR PLANA MAR ARRISSADA MAREJOL

(í5

MAREGASSA

Loteria primitiva

V A X / MARQROSSA

^^^^

Sorteig de dissabte, 1-10-94 33. C-26 R-2

Temperatures d'ahir

<;§

/ •

Pessetes

0 de 6 18 de 5 + C

3.593.387

631 de 5

205.011

32 958 de 4

5.560

537 262 de 3

722

Sorteig de dijous, 29-9-94 1 9 - 2 7 - 2 9 - 4 5 49. C-47 R-7.

Pessetes

Encertants

—

0 <ie 6

13.455.717

5 de5 + C 317 d e 5

424.471

21 254 de 4

8.969

412 188 de 3

979

Loto 6/49

10-21 -24 27-36 -48

tígVjj

Complementari

42 0 de 6 1 de 5 + C

Pessetes 263.630.903 573.277

10 de 5

47,773

589 de 4

2.271

11.196 de 3

435

Núvols i clarianes

Bonoloto Sorteig de dimecres, 5-10-94

9-11 -31 33 - 35 - 39 Complementari

Reintegrament

26 Sorteig de dimarts, 4-10-94 1 - 2 - 13 26 -32 -43. C-15 FM. Encertants 0 de 6 2 de 5+C

Pessetes 38.046.165 7 400.565

59 de 5

100.347

3 005 de 4

3.119

58 855 de 3

400

Sorteig de dilluns, 3-10-94 4

6 7 29 - 34 42. C-40 R-0

Encertants 0de6

Països Catalans

Màx. M i n .

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Castelló de la Plana

Eivissa

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

La Molina

Palma de Mallorca

Perpinyà

El Port de la Selva

Puigcerdà

Sorteig de dimecres, 5*10-94

Encertants

*f»

VENT FORT

Sorteig de dimecres. 5-10-94

Encertants

8AIX EMPORDÀ

d-Qr

VALLÉS _ ^ _ ^ " ARESME, OCCIDENTAL —^—

VENT MODERAT

Súper 10

10 12 - 15 - 26

GIHON

VENT FLUIX

PLADE ^ t LÏSTANY { T Í ^

_ _ ^

Pessetes 18.804.697

0 de 5 + C 26 de 5

778.893

2 244 de 4

4 083

49 511 de 3

400

Restes d'inestabilitat i lleugera davallada de les temperatures baixos. Es possible que caiH La depressió que va pro- guin alguns plugims. Els vocar pluges molt més ge- vents seran fluixos i humits. nerals i importants del que La visibilitat no serà excesen principi s'havia previst sivament bona. sembla que s'allunva defiAl Barcelonès i el Vallès nitivament dels Països C'a- Occidental el temps serà talans. No obstant això, en- molt similar al de les cocara quedaran restes d'ines- marques gironines. Hi haurà tabilitat i no es descarta que estones de sol i altres de es formin algun ruixats de núvols amb precipitacions caràcter dèbil. Les tempe- de caràcter dèbil. L'ambient ratures, tant les màximes serà fresc. Sovintejaran les com les mínimes, minvaran boires matinals. lleugerament. Lis vents seran variables. A les comarques gironi05,53 (solar) SURT nes els núvols s'alternaran 06,53 (oficial) amb les clarianes. De ma08,39 (solar) tinada sovintejaran les boiSURT 09,39 (oficial) res i els bancs de núvols C.l'.MMA l ) ( ) R ( A

A la Catalunya Nord la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. Malgrat això, l'estabilitat no serà absoluta, ja que la humitat ambiental serà molt elevada i sovintejaran els intervals de núvols i els bancs de boires. Al País Valencià i a les illes Balears l'ambient serà insegur i poc definit però amb una clara tendència a la millora.

17,24 (solar) ES PON 18,24 (oficial)

ES PON

18,58 (solar) 19,58 (oficial)

A pràcticament tot el litoral català els vents seran d ' o r i g e n m a r í t i m , del nord-est o est. A la mar hi haurà marejol i algunes àrees de maror fora de la protecció de la costa. Ambient més estable

La situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions i durant el cap de setmana sembla que el sol dominarà a la majoria de les comarques catalanes. Els valors termomètrics no experimentaran canvis destacables. La humitat ambiental es mantindrà elevada i les boires matinals seran molt freqüents i intenses.

Ripoll

Roses

Sant Adrià del Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu de Guixols

St. Privat d'en Bas

St. Pau de Seguries

Sta. Coloma de Farners

Sta. Coloma de G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

Màx. M i n .

Albacete

Almeria

Bilbao

Cadis

Ceuta

Terol

Vitòria

La Corunya

Granada

Lanzarote

Madrid

Osca

Pamplona

Santander

Saragossa

Sant Sebastià

Sevilla

Toledo

Valladolid

Món

Màx. Min.

Amsterdam

Atenes

Berlín

Brussel·les

Londres

Moscou

Paris

Roma

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d'octubre d e 1994

ELS CINEMES •

«El cliente»

• SANT CUGAT

Director. Joel Schumacher. Intèrprets: Susan Sarandon, Tommy Lee Jones i Brad Renfron. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

SantCuoen

SantCugat3

UHuki»

!-<MfclMMi

• Mark i el seu germà s'amaguen en un bosc per fumar un cigar. Un home obès apareix en el seu cotxe i connecta una mànega al tub d'escapament per suïcidar-se. Però abans de fer-ho, apallissa brutalment Mark i li explica alguna cosa sobre l'assassinat d'un senador i el lloc on hi ha el cadàver.

SartCugaU

Forrattfump

;'tfc»<ï9.*Í2?JÍÍ;

«Cuando un hombre ama a una mujer»

ftub(Pata»4

MegurtnlosKot

16.00,18.15,20,30,22.45

RubíPabce5

Lot»

16.00,18.15,2040,22.45

Director: Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple d'autèntica passió, tendresa i comprensió i entre tots dos estan educant dos meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys en aparença. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult no només als éssers estimats, sinó també a ella mateixa.

«Cuatro bodas y un funeral» Director: Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Charles i un grup d'amics i familiars són convidats regularment a les bodes que celebren les seves selectes amistats burgeses. En un d'aquests casaments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

Megmttntoafc»

SABADELL t8.00.18i», 20.15,22.46

hi?»:«Ms,í 18.45,19.S

RubíP«ta»1 CuandfrvnhMbi··Kaaunamujer 16/», 18.15,2030,22.45 Ruta(Pata»2

16^,18.30,2030,22.45

Portin «tot

17.00,19.45,2250

RubfPataceS Forest Gump

•

SABADELL 16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45

Cteaart 5 sales Lobo Mentit» arriesgadas Me gustan los Bos LaHukte

«Cumbres borrascosas» Director. Robert Fuest. Intèrprets: Anna Calder-Marshall, Timothy Dalton, lan Ogilvy i Pamela Brown. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • L'amor d'una jove i bonica hereva pel seu mosso de quadra anirà perdent força quan coneix un jove de la seva mateixa condició social.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks. Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol de la universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca.

16.00,18Ü0,20.15,22.45

«La huida» Director: Roger Donaldson. Intèrprets: Alec Baldwin, Kim Basinger i Michael Madsen. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Don McCoy és un lladre professional que està complint condemna en una presó. Mentrestant, la seva esposa, Carol, ha fet un tracte amb Jack Benyon, que, a canvi de treure Don de la presó, obligarà els McCoy a ajudar-lo a cometre un atracament. Però el robatori és complicat i els és difícil sobreviure al setge de la policia.

«Lobo» Director Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer, James Spader i Kate Nelligan. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Will Randall és un editor que pateix un accident provocat per un gran llop negre que acaba mossegant-lo en un canell. Això

ForïwtGump

17.15,2QJJ0.22J8

MaÉBCado

Me gustan los Kos

15.00,18.10,20.25,22,40

Principal

Cuatro#la»y un funeral

16.00,1850,20.25,2231

Rambla

Cusmios

) ama a una mujer 16.00,18JO, 20.30,22.50

I.MMA MKRINO

ntre Ics pel·lícules recents de M i k e Nichols. Armas de mujer m a n t é una r e l a c i ó amb aquesta nova aproximació a la lieantropia que és Lobo. En la seva malaptesa com a producte cinematogràfic. Armas de mujer mostra el competitiu món de les altes finances com un niu d'arribistes depredadors. com l'escenari ideal per tal que els homes i les dones es converteixin en llops per als altres homes i dones. La màxima de T h o m a s Hobbes —Iwmo, homini hipus— encara és de manera més decidida la divisa de Lobo, o, com Mike Nichols podria recordar, que el model capi-

talista alimenta el llop que tenim dins nostre. Dic podria perquè el guió signat per Jim Harrison —un nom relacionat amb la filmografia de Jack Nicholson en els últims anys— i Wesley Strict —guionista, entre altres, de Capc fair, de Scorsese— articula una doble estratagema per tal de matisar l'afinitat de la lieantropia amb el sistema capitalista i també per tal de definir el dualisme inevitable entre el llop bo i el llop dolent, que du a una resolució tranquil·litzadora i previsible dins dels esquemes tradicionals del cinema comercial nord-americà. Això perquè, a través de l'explicació d'un expert o p o r t u n a m e n t consultat per Nicholson, s'avisa l'espectador que hi ha homes llop p e r q u è la mossegada ha estat decisiva i d'altres que h o són en ells mateixos sense que l'agressió externa representi més que un estimulant. H o m e s llop accidentals i homes llop essencials, naturals.

Homes llop bons i homes llop dolents. Jack Nicholson versus James Spader •—en una inversió de papers, atès el seu físic— en la seva lluita per dirigir una editorial literària que ha comprat un ric sense escrúpols —Christopher Plummer—, però amb una filla bellíssima —la

• Alberto és un noi acomplexat que fracassa en la vida i que és capaç de fer el que sigui per amistat. El seu germà, Roberto, és un jove atractiu que té molt d'èxit entre les dones. Tots dos s'acaben enamorant de la mateixa dona.

• CERDANYOLA

Kursaal

«Magnapl||SGranCa|on «Magnapax»;!8éoara Forrest Qump .

17.00,19.00,21.00 18.00,20.00,22.00 17.00,19.40,23.30 17.10,19.46,22.20 MertfrasantMgaoas Cuando un Iwttft ama a una imjer 18.00,1&20,20.45,23.15 El cliente 17.30,19.50,22.35 16.10,18.25,20.40,22.55 La huida 1640,18.15,20.30,22.50 Los peores aftatde nuestravtda 1 6 * . «45,21X», 23.20 16.15,18J0,20.55,23.10 Cuatro boda»ï»funeral 16.05,1835,20.50,23.05 Me gustan los tot 16.50,19^0,2255 Lobo

canvia la seva vida i els seus sentits s'aguditzen insospitadament. A poc a poc, l'esperit del llop ferit s'apodera d'ell i el converteix en un ésser enigmàtic. obscur i ferotge per a tots els que l'envolten: el seu company de treball, la seva esposa Charlotte i. sobretot, Laura AJdcn, l'única persona que estarà al seu costat quan la resta del món li doni l'esquena.

«Me gustan los líos» Director: Charles Shycr. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Roberts, Saul Rubinek i James Rebhorn. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos reporters es coneixen quan coincideixen per motius professionals en un descarrilament d'un tren. Pete Brackett, un columnista llegendari, és allà per casualitat, ja que fa anys que no es dedica a les activitats del carrer i ara escriu llibres. Sabrina Peterson és una novella meticulosa, en el seu segon dia de treball a la gran ciutat, i no té cap problema per treure

la notícia abans que Brackett. Aquest fet els converteix en rivals. tot i que deixen sortir els sentiments mutus.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Sctvwarzenegger, Jamie Lee Curtis, Tom Arnold i Bill Paxton. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Harry Tasker és un espia de l'agència Omega Sector que lluita contra el terrorisme nuclear i que s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa passar per agent secret. Unes obres perilloses amenacen la seguretat internacional, i Harry ha d'intentar mantenir l'ordre mundial al maten temps que ha de salvar el seu matrimoni.

«Los peores anos de nuestra vida» Director Emilio Mart ínez- Lazaro.

«Por fin solos» Director Antonio del Real. Intèrprets: Alfredo Landa, Maria José Alfonso i Amparo Larranaga. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. B Arturo està intentant acabar d'escriure la seva darrera novel·la, però les contínues interrupcions que pateix per part dels diferents membres de la seva família li ho impedeixen. Arturo és pressionat pel seu editor perquè acabi la novel·la que escriu, i per això decideix prendre mesures dràstiques respecte de la seva situació familiar, i inicia una guerra contra els seus fills.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Jack és un agent del departament de policia de Los Angeles força intrèpid i amb una aguda comprensió de la ment criminal. La sort de Jack és posada a prova quan queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si se'n redueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

«La teta y la luna» Director Bigas Luna. Intèrprets: Mathilda May, Gerard Darmon, Miguel Poveda i Biel Duran. Recomanada: R/13. Sala: Cineart-tres, de Sabadell. • Un nen, un adolescent i un home adult s'enamoren d'una dona fantàstica, Estrellita, enmig d'un ambient de somni irreal i màgic.

La bèstia-Jack Nicholson i la bella-Michelle Pfeiffer en un moment de Lobo, l'últim film de Mike Nichols.

D'homes llop, també n'hi ha de bons i de dolents I «LOBO» Títol original: Wolf. EUA, 1994. Director: Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson. Michelle Pfeiffer. James Spader. Kate Nelligan i Richard Jenkins.

Intèrprets: Gabino Diego, Ariadna Gil, Jorge Sanz i Agustín Gonzàlez. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

gran Michelle Pfeiffer, evidentment—. En el moment en què els papers resten definits d'acord amb els esquemes dualistes tradicionals, es dilueix l'interès d'aquesta revisió del mite que du aquest a la societat contemporània. Com també perd força l'a-

nalogia que s'estableix a m b el Dr. Jeckyll i Mr. Hyde e n la mesura que la mossegada du a una regressió, a un estat animal que representa una alliberació dels instints, una transgressió dels tabús lligats a la cultura, una potència sexual inesperada. É s clar que l'alliberament té un

perill: la bèstia ha sortit i n o és fàcil c o n t r o l a r - l a . Aquesta tensió és latent a Lobo. Li aporta interès, p e r ò afavoreix el seu excés — d e fet. aquest ja hi és en l'extrema percepció dels sentits que acompanya la transformació: Nicholson, per exemple. pot sentir les converses de tot un edifici—. que es consuma cap al final del film: salts d ' e s p e c t a c u l a r animaiitat. contorsions de circ, mossegades de totes mides, espants indecents. La sabuda concessió a l'espectacularitat tramposa i les convencions més estúpides del gènere. En aquesta anada cap a l'excés, és sorprenent la relativa contenció de Jack Nicholson. Aquest, p e rò, sempre és Nicholson, de tal m a n e r a que aquest Lobo pot revelar-se finalment com una nova versió de La bella i la bèstia. El que passa és que, en aquesta ocasió, la bella-Pfeiffer té una tendència a convertir-se en bèstia.

APUNTS

KI.S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 7 d ' o c t u b r e de

IW4

L'AGENDA

- J u l i » Albert» M o r e n » , líx-juj;;idor del I C B;iueU>na. 11 7 d'nelubre l.i 'fi any*-. -Sit!»uriu'> VVtiiMT. Actriu uuul-aniL'iKiina l·l S d'ocrubic la 4^ a n w - M . \n14tks Amador. Minisira de Sanitat I I HI d'netul·ie la 45 , m \ v - J o r d i l.lonipart. P r c - e m a d o r de l'V.V 1 " I 1 d'oe llibre ta 32 .invs - J » r d i Nillaeanipa. .luyailor de bàsquet del Seven l ' p Joventut. I ' l 1 d'octubre fa .íl any-,. - I iieian» l'avanitli. Tenor italià 1 1 1 2 d'octubre ta .ï'J anw

• A r i t v 2 I m.iie 20 abril Seia un bon moment per reMtalil/ar les leses relacions a m b alguns companys de (eina I I n o b a i a s molt mes i eeepuu. • lliure. 21 .iln.l 20 ni.ni; O b t i n d r à s eauMs agradables r e l a c i o n a t s a m b la feina. llaunes de icnovar la comun i i . k i n amb la teva parella. • Bessons. .'I mai;.: 21 iiiiiy I I teu estat emocional estarà en un m o m e n t àlgid i de lot a i \ o se'n beneficiaran els teus lamihais i amics mes prupcis.

• l.le». 23 ]ulu'l-22 aii-—I I t sentiràs mes animat i amb ganes d'inieiai noves coses. I s un bon m o m e n t per donar una nova e m p e n t a a la teva vida amorosa. • Verye. _'-.na)si 21 setembre I a le\a ciotiomia millorarà notablement, l'otsei ha arribat el m o m e n t per iniciar el pio|CLtc que somniaves. • Kalanca. .'2 -ei 22 octubre S'inicia un període de canvis c s p c I . K i i l a i s a la teva vida. Xprolita'ls. |a que et donalan moltes salistaccions. • l'.seorpi. 2

I,I -2 I nuvcmbrc

1 a teva salut no esta en el unl'iiii moment, lot i que no es :es m e u . evita fer es0 .iens consulciablcs. • Sanitari. .'.' ia.\ 20 .kscmbic ! K e s t o o o s que estàs icaIn/aii! d.II letament donaran el -'. u liuil d'aquí un temps. \,> delalleivis. • ( a p r i e o r n . " M. - h< cem i i .i ie..i -el.iei,' amb els que 1 eii'.olu i; esla lorca detei e >i ida. I lain les de millorar la l.v.i aeliiud envers ells. • \<|iiari. > ueiiei IS lebiei l e- inieialives ejue prenguis a pal I u d'aquest moment el ílonuian uns trulls espectaeulais No et contiïs massa • l'eivos. 01 lel-ier 2o m.iie S uikia un moment crític a li teva vida I l a u n e s il'ev itar qualsevol p o l l i exterior Api otia ei dia per solucionar el- pi obleiiK s pendents

D I S S A B T E • Sants —Simeo. Ne'stor. Thais.

Una escena de Menudes de deho Reparada i

, ^ 7

Comença la nova

vui a les 10 d e la nit c o m e n ç a el t e r c e r t r i m e s t r e d e la t e m p o r a d a al I e a t t e - a u d i t o r i del ( V i u r e C u l t u r a l , a m b l'espectacle Mentides de deho. R a m o n Oller i Marina Rosell han e s t a ! els c r e a d o r s d ' a q u e s t m u n t a t g e . R o s e l l c a n t a a m b l ' a c o m p a n y a m e n t d e la g u i t a r r a i l'acordió de Maurici Villavccchia. i Oller. M a r t a C a r r a s c o i K e i t h M o r i n o e x e c u t e n la r e p r e s e n t a c i ó d e la c o r e o g r a f i a , p R

D I U M E N G E • Sants —Mare de Deu del Remei. Dioms Aieopatonta. Joan l.eonardi. I lins Hertran i Abrahani.

• Sants — Mare de Deu del Pilar. Serafí i Domina.

D I L L U N S • Sants Comas lampi.

D I J O U S k

\ illanucva i 12l·l• Sants 1 duaixl Rei. ( i e n e r , Marçal i llorenci

l·l

D I M A R T S • Sants Soledat Torres Acosta i l'la eidia.

12 D I M E C R E S

temporada

lèfons i,02 I 1 13. <i74 n : s i Ai5S0 13 S2. • Centre ( m e de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 13 a 21 hores tel. \ s 0 0S 47. • Centre Cívic de les Planes - l a l l e r s , casal per joves. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. tel. 075 31 03. • Casal Cultural de Mira-Sol - Tallers, esplai diari, casal i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hoicsal tel. 5SV2II7K.

• < or infantil i juvenil A partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de C 'altura. Concerts, sortides de cap de setmana i tallers.

• Ksplai Pica-Roca — A partir de cinc anys. Tallers, excursions i altres activitats. l'issabtes de 5 a S als locals de la Parròquia, davant els claustres.

• C o n c u r s de cartells - C o n c u r s de Canells per la I esta de Tardor 1W4. Informació i bases a la Casa de Cultura, tds originals es podran presentar fins el 23 d'ocrubre. Mes informació als te-

• Sales Municipals l·ins cl dimarts 11 d'octubre, exposició col leeriva Del \ma-

ftt.~

-Dies feiners. 1 a sortida 05 15-05 401 als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida 05 15-05 40 106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23 OOh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

Sortides des de l'Estació FCC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35b. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP. Sant Francesc. Plaça Coll. Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

TEL 674 95 84-674 9612

^ H CASAS P ARTICUURESICOMUNIDADES-DESP ACHOSi LOCALES - P ARKINGS-ETC...

PERSONAL CUALIFICADO - SERIEDAD - RAPIDEZ - DISCRECIÓN (tro Cerdanyola, 50 • Sant Cugat del V alies - fax 674 95 84

-"fi

_i:

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida 06 23r-06 53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius.' a sotica 09 23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 15h (feiners).

ASS. RADIO SERVI DIA 1 NIT

H ^ ^ ^ I H

T A X I

Servei de grua

H H H G H B V

S A N T C U G A T

Cobrament amb targetes de Crèdit

l^^H

•Ci | | H

1 VALLDOREIX ' «eletac

ï 589 44 22 - 674 92 12 S

• Barcelona —Dissabte 8 d'octubre a les 10 de la nit a la Basílica de la Mercè, concert a càrrec de l ' O r q u e s t r a N a c i o n a l de C a m b r a d ' A n d o r r a , dirigida pel santeugatenc G e r a r d Claret. Dins Expo-Cultura 94'. — D i u m e n g e 9 d'octubre a les 5 de la tarda al Salo Sant Jordi del Palau de la Ge-

«t^^Aàl -Dies feiners. 1 a sortida 05 40h 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h 07 55h i 11 55h.(feiners)

Sortides d e s d e Sant D o m è n e c . -Dies feiners. 1a sortida: 06 16h-06 46h i als 16 146 minuts de cada hora fins a les 22.16b. -Dissabtes i festius. 1a sortida 097 5^-09.46h ' ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h

• C e n t r e Cultural Divendres 7 d'octubre a les 1(1 del vespre a l'Auditori, espectacle de dansa Mentides de deho. de la Cia. Metros. Direcció: Ramon Oller i Montse Prat. Intèrprets: Marta Carrasco. R a m o n Oller i Deith Morino. Músics: Marina Rossell i Maurieio Villavccchia. V e n d a d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas. 30 i dues h o r e s abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. tel: 5X9 22 HS i 5X9 02 90. Divendres IS de novembre a les 10 del vespre, a l'Auditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró. El Jardiner de la Cia. Gelabert-Azzopardi. Kntrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.3(1 c, Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu:

• Centre Cultural - D i s s a b t e 15 d'oetubre a les 1(1 del vespre i diumenge 10 d'octubre a les 7 de la tarda a l'Auditori. Ihmes de ser tu, a m b I m m a C o l o m e r i Pep Sais. Filtrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c Francesc Moragas. 3(1 i d u e s hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 K8 i 589 02 90. — D i v e n d r e s 4 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori Subó-Subtí de la Cia. Pep Bou. Filtrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c, Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 9(1. —Divendres 2 de d e s e m b r e a les 10 del vespre a l'Auditori. A m p a r o M o r e n o és Slurle\ l'alentine de Willy Russell. Direcció: Rosa Maria Sarda. F n t r a d e s de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al e, Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90. —Dissabte 17 de d e s e m b r e a les 10 del vespre i diumenge 18 de d e s e m b r e a les 7 deia tarda, a l'Auditori, gran estrena a Catalunya de la comèdia musical (iermans J< Sang, a m b Àngels (ionvalons. Direcció: Ricard R e g n a n t . Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c.' Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 pics. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

Recorregut F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom

Recorregut. Mas Janer. Estaco Mira sol Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala. Car Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer *KKjg««te^-l

• Sales Privades — D e l 4 al 311 d'oetubre a la Cialeria Canals, exposició d'obres de Miquel ( imdé. —Fins cl IS d'octubre a la Sala Rusinol. exposició Pintors de temporada 1W2-1WJ. Exposició d'olis, t r e m p s , aquarel·les i pastels. — Fins el lo d'oetubre a la Galeria Febo. exposició de l'obra de Santi Carreras. —Fins cl 22 d'octubre a la Sala Isidre ( a h u e . exposició d'olis. Horaris: de dilluns a dissabte de 5 de la tarda a 4 del vespre. — O b e r t tot el cap de setmana. Men amic. fira p e r m a n e n t d'ari i antiquaris. I irari. Mostra d'art. Diumenges al mati de l) a 14 hores a la plaça del monestir. — Del 12 al 15 d'octubre a la plaça Barcelona, exposició de dibuixos de la Marxa Infantil de Regularitat. Club Muntanyenc Sant Cugat.

Tel: 589 22 88

Sortides d e s de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estadó de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

r*.,.'— --•

1.800 pics. i 589 02 90.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21 30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides d M de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.i0h-08.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P 7^tr

zonas a la (iiuiiira. - D e l 4 al l.S d octubre, exposició d'olis de Maria Isabel Mercado. — D e l 15 al 30 d'octubre, Hxposieió-Subhasla: Pintors actuals. P i o campanya contra el càncer. Subhasta 29 i 30 d'octubre a Ics 7 de la tarda.

• Sants —Mare de Deu del Roset. Sergi Bacils i Apulei.

• C r a n c . 22 ;unv-22 juliol

I s un bon moment per iniciar noves relacions, ja que molt probablement seran duradcies. Intenta solucmar els problemes a la Hat.

P R O P O S T A

DIVENDRES

- . 1 . ( í ó n i c / Navarro. Ministre de ( o m e i e I I 13 d'octubre la l'-l a n \ s - P a u l Simón, ( a ï l l a n t i eompusiiui nord-.imeriea. 14 13 d'octubre la ^ í anvs

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) „05»,2

S a n t

C u

a t

d e l

"ès

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d'octubre de 1994

L'AGENDA neralitat concert de l'Orquestra Nacional del Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i l'Escola de Música de Barcelona, sota la direcció del santcugatenc Lluís Claret. —Diumenge 9 d'octubre a les 10 de la nit a l'Auditori d'Expocultura, Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat presenten Ballem Un Pont de Mar Blava. Coreografia: Joan Serra, director de l'Esbart Sant Cugat. Direcció: Quim Serra i Joan Serra. —Dimarts 11 d'octubre a les 7 del vespre al teatre d'Expocultura, concert de la Jove Orquestra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré. •Centre Cultural —Divendres 21 d'octubre a les 10 del vespre a l'Auditori, Concert d'instruments inusuals amb l'Orquestra de Cambra Sant Cugat. Director: Josep Farré. Solistes: Núria Tauler, M. Arnal, Madrona Elias i Eloi Jové. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30, cl Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90. —Divendres 11 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Direcció: Gerard Claret. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 c/ Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90. —Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Directora orquestra: Elisabetta Maschio. Director Cor: Josep Farré. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 cl Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES •Centre Borja —Universitària. De 9 a 13.30 i de 16 a 20h. tel. 674 11 50. •Mil·lenari —Pública. Oberta de dimarts a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h. tel. 589 28 09. •Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 17 a 21 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n. Oberta els matins, tel. 674 69 93 •Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 16

FARMÀCIES DE TORN Dia / P o b l e

| Farmàcia (adreça)

Telèfon

Domènech (P. Sart Matí, 50)

6743353

Cerdanyola

Sànchez (Passatge Xops, 2)

8923184

Rubí

Gibert (Torres Oriol, 4)

689 €8 99

Montcada

Duran (Rbta. Montcada, 37)

5751543

1 «

Sant Cugat

Papiol

A.\Aà(Av.Generattat,3S)

8683967

•

Sant Cugat

C.Uorens(Sta. Maria, 27)

8741531

CerdanyolaOrdís

(Av. Argentina, 17)

5807859

RuMBaftxi

(Milà i Fontanals, 1)

8990388

Mcnteadavïa

(Major, 88)

5841481

Papiol

A. V I » (Av. Generat*, 36)

6683967

P.CuM(P.Orjulacn l 6)

6740364

fl Cerdanyola

Serva (c/Torrant, 12)

6918901

~„ RubíPont

(Magí Ramertct 7)

6973456

Montcada

Via (Major, 89)

5841481

Papiol

AVft(Av.Generatat,35)

6683967

•

SantCugat

RJeRp>.Murlo,1)

6740430.

Cerdanyola

AbarezfQalerfttlMartro)

6926721

;

RUDi

Gfflcta(8flflQvta,1)

•

Montcada

Gubcf$*iíür,25)

•

Sant Cugat

H Papiol

AV»(Aw.QeneraÍat35)

•

SantCugat

R. SatmrtfSanlago RusüoL 38)

6740645

Cerdanyola

aartt^WítBCtorrJefee)

6922367

Rubí

&*seii{r%8.SriLCte Lourdes, 35)

WtVaCef 9tf

Montcada

E. Relat

Papiol

A. v i a (Av. G e n e r a * * 35)

68839.67

SantCugat

C. T e W » (Rambla dat Ceter, 97)

6747749

Cerdanyola

V a f e W . Catalunya, 17)

6921130

ftubi

Batate (FrancMC Madà, 23)

6990430

Montcada

| •

6883967

Via (Major, 89)

5841481

H Papiol

A.Vte(Av.Genen«at,35)

6883967

• f jj í

U.Be*gues(AfcníSala,46)

6740483

Cerdanyola RubiSerra

Rfcera (c/Sant Ramon, 182)

6920676

(Francesc Madà, 86)

6991343

Montcada

SantCugat

K Pacto!

J. Relat A.Vïà(Av. Generalitat, 35)

6683967

SantCugat

Moral (Santa Teresa, 40)

8753344

Cerdanyola

Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1)

6922368

Rubí

Farel(SantJorrJ,25)

6990291

;

Montcada

Capdevfe

Paptol

A.Vtt(Av.Genera8at35)

6683967

(1) 171/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

a20h. •Centre de Salut —Medicina i assistència social. Carrer Mirador s/n. tel. 674 63 46. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura, tel. 589 13 82. Llibres relacionats amb el món de la Joventut.

LA RÀDIO •Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres —De 7 a 9.30 h. El Gall del Monestir. Revista d'informació. Xavier Fornells fa un repàs comentat de l'actualitat;

PERRUQUERIA

F0RMAS HOME-DONA PILAR H E R E D I A ESTILISTA

de Sant Cugat al món amb tota la informació que cal saber. Un programa dels Serrveis Informatius de RSC. -De 9.30 a 10 h. Sant Cugat dia a dia. Un apropament a l'actualitat d'entitats, associacions i persones santcugatenques que són notícia. Un programa informatiu d'entrevistes presentat per Xavier Casanovas. -De 10 a 12.30 h. Una habitació amb vistes. A través d'una habitació amb vistes veuràs (i escoltaràs!) tot allò que t'interessa. El magazine de RSC presentat per Marta Arnal. Cinema, televisió, teatre, cul-

tura, gastronomia; entrevista diària, concurs, opinió dels oients, recorreguts per Sant Cugat amb la unitat mòbil i titulars de les notícies de Sant Cugat i comarca. - D e 12.30 a 13.30 h. Res a veure. Parlen de coses d'una manera que no té res a veure amb com ho fan els altres, tenen una visió de l'actualitat que no té res a veure amb la de l'altre gent i el presenten Mike Ribalta i Maribel Cayuelas. —De 13.30 a 14 h. Sant Cugat dia a dia. (Repetició) —De 14 a 17 h. Vol de tarda Música d'actualitat on es destaca la presència dels nous grups catalans i un recull de novetats internacionals. Presentat per Albert Martín. —De 17 a 18 h. Aquesta tarda parlem de... Cada dia un tema diferent que han tractat els programes de nit: Els dilluns la realitat dels immigrants a través del seu programa, Vallès sense fronteres, fet pel grup de suport als immigrants, dirigit a aquest col·lectiu i a tota la gent de Sant Cugat i la comarca. Els dimarts practiquem la solidaritat. Viure a la terra, un retrat de l'actualitat social a través dels grups qui lluiten per una terra més solidària, les ONGs i els col·lectius ecologistes. Presentat per Xavier Casanovas i Mònica Costa. Els dimecres, fem un Pessic a la son , les converses sobre la vida quotidiana que et presenten Lídia Orriols i Carme Colomina. Els dijous obrim el correu dels altres. L'estafeta, un programa de Pepe Far i Toni Casares de lectura i comentari de cartes que algú, algun dia va enviar a algú altre. Ara són en mans dels presentadors que les comenten. Els divendres a l'hora que s'estrenen les noves pel·lícules de la setmana Ignasi Abad i Albert Bonet les repassen, les expliquen, les critiquen a L'estrena. —De 18 a 19h. Res a veure (repetició). —De 19 a 21h. Al lloro Programa dirigit a un públic jove amb les novetats musicals, els grups, els concerts i entrevistes a músics d'actualitat. Presentat per Salva Vallvé. —A les 21.10 h. L'esportiu. Informació esportiva local i comarcal. Per Carme Reverte. —De 21.10 a 23 h. Sons i estels. Dues hores de música relaxada que complementen la programació de nit. Presentat per Pere Pahissa. —De 23 a 24 h. Programes de nit. Cinc programes per donar contingut a la franja nocturna. Dilluns: Viure a la terra; dimarts: Pessic de món; dimecres: L'estafeta; dijous: L'estrena i divendres: Vallès sense fronteres. —De 00 a 7 h. Música al teu costat. Música non-stop que

acompanya tota la nit. —Cada dimarts a les 21 h. el Cinquantenari, en motiu del Cinquantenarin del Club Muntanyenc Sant Cugat. •Dissabtes —De 8 a 10 h. El Gall del Monestir (edició dissabte). —De 10 a 11 h. Pessic de son (repetició). —De 11 a 12 h. L'estrena (repetició). —De 12 a 13 h. L'estafeta (repetició). —De 13 a 14 h. Avant-Matx. Amb l'avanç de la jornada esportiva del dissabte i el diumenge. Reportatges sobre l'actualitat esportiva de Sant Cugat, calendaris dels partits i entrevistes. Un programa de l'Equip d'Esports, dirigit per Carme Reverte. —De 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició). —De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour. Un reorregut a través de la música. Presentat per Josep M. Al vira. —De 16 a 19 h. Súper Dj. Programa musical per als joves amb novetats, llistat d'èxits, trucades, i sobretot música. Presentat per Xavi Montero. —De 19 a 20 h. Riff-Raff. Continua la música i pugen els decibels. Per als amants de la música heavy, amb Marc Picanyol. —De 20 a 22 h. Track a Track. Track a Track, disc a disc, cançó a cançó; rock, soul, funky amb Jordi Marquès. —De 22 a 8 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

TELÈFONS SERVEIS Ajuntament

6755105

Bombers Beüaterra

6926080

065

Bombers Generalitat Bombers Rubí

6998080

CAP

5891122

CAP urgències

5894455

Casa de Cultura

5891382

CoalVaMoreix

6744599

Catalana de Gas

7252944

Canta CMc La Floresta

5S90S47

CettteCMc Les Planes Canta Cultural Mira-sol

6755106 5892018

Cinemes St Cugat (Resar.)

5890941

Correus

6747096

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Creu Roja Valldoreix

6742458

Dispensari La Floresta

6747615

Ert l*ridpal descentra*.

6742719

ENHER Rubí

6991892

FECSA

5891226

FFCC

6741» 34

Funerària

6740525

Ona

6743371

G.CM(WrMor)

6742379

Hisenda

5891155

Jt4« S746696 Ofc^ltortópal La Floresta 5890847 Parròquia St Pere Octavtà

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

•Diumenges —De 8 a 9 h. £/ dia del Senyor. Emissió de la missa de dissabte celebrada al Monestir i informació religiosa de l'església evangèlica Eben Ezer. —De 9 a 9.30 h. Esport en marxa, la edició.. Informació sobre els partits que jugaran els equips santeugatencs. —De 9.30 a 14 h. Roda d'amics. Un programa conduït per Pere Pahissa. Inclou un espai de poesia a càrrec de Joana Francesca Garcia, un espai de sardanes i un de sarsuela, (amb Joan Fàbregas i P. Pahissa). Roda d'amics, ràdio amb participació dels oients i Fes un pas per l'Esbart. —De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició. —De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour. —De 16 a 19 h. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Track a Track. —De 21 a 22 h. Esports en marxa. 3a edició. —De 22 a 7 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit. —I cada dia, cada hora... Butlletins horaris informatius. La informació de Catalunya i el món en connexió amb els serveis de Catalunya Informació i la informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de RSC.

MQBfc '. i Afamat pensem que, per contrarestar aquella tri: es pKxfc&x en finalitzar el període estiuenc i Omb alegria, res fliiHor que donar un estil r< sewcobeU. Per a k) dona, que prefereix una mida de cabell llarg; moda tardorenca ens suggereix rissos combinats amb 't'inliüÉons. Per als copiïs curts, lleugers voluminosos colors més vius, com els de coure i els rossos amb I' l cW'llav?tzar les faccions 1 donar un aspecte més dinàmic. Üs «suís més atrevits ens inviten a provar abTtPns platí, que tornen a resorgtr acompanyats de tallades a l'estil Ho%wood. La moda mosçuJtna ens suggereix cabelfe solts i desenfadbts per ressaltar l'atractiu.

5892288

Ambulatori Les Planes

Parròquia VaMoreix

6740569

Pisdra Municipal Valdoreh

6754055

Cuerpo Nacional da Policia

6747858

091 092

Urgències Polda Mundpal i Prot. CMI

P o L M u r * ^ (Valldoreix) 908 79 512S Comissaria de Poícia

6747612

Taxis (parada)

6740997

Ràdio Taxi

5694422

Repsol·Butà

6741580

Sant Cugat Comerç

6740322

SAÜR (Aigües)

5890021

VaMoreix (parada)

8741111

Aigües La Floresta

6742089

AAPP i W Mira-sol

6742018

M W Verge Carme Mira-sol 6741003 « W Sant Joan Mira-sol

6747103

AAPP I W VaMoreix

6742197

AAPP i W C . Montserrat Val 6742105 AAPP W Can Majó Val

6745049

AA Prop, i Veiïs La Floresta

6742069

AAWAiguafcmgaUFIor.

6745126

Ass. Consumidor*

2684567

Atootioics Anònims

3177777

DM (Cka prèvia) Greenpeace

5893080 (91)5434704

H. General de Catalunya

5891212

H.ValcrHebron

4272000

H. Sant Joan de Deu

2034000

Unitat Coronària

2481040

Tel. de l'Esperança

4144848

Wormadó Carreteres

2042247

my/matuuifí BrlÉMrJWi itnótm

nmMmamémmmtammmwm IMCTJUajBSfifMIIB MKlOVISOftfOfMtJfK

EsmunMOreutKromunt oxBAmn mMtiwmemm HO TtfWtMft tll IBWrJtl

ttOM

El nostre éa&$:**. Rwsdtna del nostre

«m afegrau é t vas productes & §f reconegut prestigi

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELSECANIÜNS

Divendres. 7 d'octubre de 1994

Sant Cugat dal Vailet

Sani Cugul del Vallès: ( \LTK. ^ tt c>1- iv s

M E M Ò R I A

Aquell temps de batre

Vides exemplars

T . G R A i : GARRIGA

ins ben entrats els anys vint, nu es coneixia altra f o r m a de b a t r e e l s cereals i els llegums que no fos en una era. Norm a l m e n t , les eres se situaven a prop de Ics masies, en el lloc on les marinades bufaven amb mes intensitat. Si eren fetes fixes, e n r a j o l a v e n amb amb panots d'obra tota l'àrea que necessitaven, amb una vorera sortida per aprofitar l'aigua de la pluja que s'escorria en un dipòsit soterrat al costat. Aquesta aigua. l'aprofitaven per fer neteges de la casa i per al bestiar. També hi havia eres de terra, que en casos interins aplanaven el tros de camp amb corrons de pedra que feien servir per batre; mullaven la terra i la premien fins que el sòl quedava ben endurit per poder-hi treballar. Quan decidien començar la campanya de batre era. gairebé sempre, a meitat de juliol. S'agrupaven cinc o sis pagesos, tot fent-se ajuda mútua. Aquesta feina s'havia de fer aquests dies que fa bon sol. Com que és pesada i de volum, s'ha d'aprofitar l'aire quan es mou i, així com mes colla eren, millor. De bon matí, ja havien anat a buscar amb carros les garbes al camp. Els carros s'arrambaven a la vorera de l'era per poder tirar les garbes des de dalt. D'altres les rebien amb falcons ben esmolats. tallaven els « b r a n c i m s » per escampar les garbes desfetes en forma de cercle, vigilant que les puntes de les espigues quedessin a la part interior i els culs del sembrat a la part de fora. Això es feia perquè, quan hi passessin els corrons, el gra de les espigues no s'escampés tant. Mentre el sol començava a escalfar la parada, anaven a esmorzar. Eren sobre les set del matí. Després, les cavalleries començaven a fer la feina. Una persona, posada al mig del cercle, feia girar un o dos animals, lligats amb una corda, per sobre cl sembrat estès. A vegades havien de tapar-los els ulls, perquè amb Ics voltes contínues es marejaven. Amb les potes anaven estovant i destriant la palla de les espigues. Això durava gairebé dues hores, durant les quals rellevaven l'home del centre. També rellevaven els animals, però

Un cop el blat batut i el gra al sac. arriba el moment del repòs per a aquests pagesos de primers de segle de la masia Torreblanca.Foto cedida per la família Pujol. ven la batuda. Mentrestant, els aquesta vegada se'ls enganxava el animals continuaven la seva feina trill al darrera i continuaven fent per sobre la parada. Anaven a voltes. El trill era un corró de dinar per torns en alguna ombra ferro del qual sortien uns ganivets que sempre hi havia al costat de curts que anaven tallant la palla l'era, plens de pols i i separant-ne l'espiga. suor. Un cop la palla era for«A les 9 ça treballada, els trills es Durant aquest tomaven a canviaven pels corrons temps, començava a de p e d r a ; d ' a q u e s t a esmorzar. Si arribar la marinada. Si manera s'aixafava la la palla i el gra ja eren l'era no es palla i s'engrunaven les ben destriats, començaespigues. trobava lluny, la va la feina de «ventar». C o n s i s t i a a tirar la Aquesta feina durava mainada els palla i el gra enlaire, força estona, perquè portava el sempre a contra vent, d'ella depenia poder amb unes forques de començar a «ventar», de refrigeri» p u e s més e s p e s s e s . seguida que comences a D'aquesta manera, el bufar la marinada, l'n vent s'enduia la palla cop passats els trills i fora del cercle, juntament amb el corrons, s'havia de tombar la «boll» (carcassa que aguanta el batuda perquè el sembrat de sota gra a l'espiga) i cl gra més pesant quedés a sobre; el repassaven s'anava amuntegant. Si els homes amb els corrons i els trills, i amb eren veterans de la feina, la palla unes forques més grosses estova-

C O L U M N A

i el boll quedaven ben separats, sempre que l'aire fos l'adequat. Mentre uns acabaven de ventar, d'altres apilaven el gra amb els matrassos de fusta. Si el gra no havia quedat prou net i el vent encara era bo, es tornava a fer una altra ventada per acabar de netejar-lo. Si el vent d'aquell dia no hi havia ajudat gaire, aleshores. en un costat de la pila de gra, es muntaven uns tres peus de fusta mab un garbell, a uns dos metres d'altura. Un home, des de dalt d'un banc, ho anava garbellant, mentre altres ho acostaven amb estris plens. Arribava l'hora de l'ensacada, la majoria de vegades es calculava el pes a ull o es mesurava mitjançant mesures de fusta d'un o dos quarterons. Si el gra era de la mateixa masia, es traslladava als graners d'obra que tenien a la casa o en bótes de vi velles.

MIOl'KLBP.RGA •

emps era temps la gent publicava biografies i autob i o g r a f i e s amb la sana intenció de divulgar «vides exemplars». Avui dia l'art en qüestió aspira a la desmitificació. és a dir a mostrar les berrugues del personatge. Aquí tenen el senyor Josep Pla. Li han pogut saber una passió obsessiva —a les seves vellors— per una llunyana senyora de reputació dubtosa. L'han acusat d'espia franquista. Li han atribuït amors poc considerats amb una analfabeta. Li han atorgat una filla no reconeguda... A Anglaterra, l'escriptor Graham Greene, un patriota quasi beatificat quan va morir, ha esdevingut, en mans dels biògrafs. un miserable espia doble afectat d'una voracitat sexual aterridora. Considerin, en fi, les confessions desmitificadores de Marlon Brando, l'heroi sexual de L'últim tango a París. En la seva recent autobiografia explica el que realment li passava mentre filmaven aquella pel·lícula que vam veure a Perpinyà: «Havíem de rodar una escena en la qual jo em passejava nu per l'apartament de París. El problema és que feia fred i se'm va quedar el penis de la mida d'un cacauet. En poques paraules, es va pansir. Vaig quedar tan tallat que cada cop era pitjor. No podíem filmar l'escena en aquelles condicions. Jo passejava amunt i avall esperant algun efecte màgic. Sempre he cregut en el poder de la ment sobre la matèria, de manera que vaig concentrar-me en les meves parts privades implorant que em retornessin a una mida presentable. Fins i tot m'hi adreçava en veu alta. No hi havia manera. Em sentia humiliat però em resistia a rendir-me. Vaig demanar temps a en Bertolucci, paciència als tècnics. Al cap d'una hora es van atipar d'esperar. Vam optar, finalment, per suprimir l'escena de la pel·lícula». No hi ha dret. Aquestes coses no s'expliquen. Si el mateix Brando se'ns arronsa, què podem esperar els mortals menys qualificats? El poble necessita mites. Que ens estalviïn, sisplau, tantes misèries personals. Que en salvin uns quants i ens garanteixin una ració suficient de «vides exemplars». I que no s'hi amoïnin: que sempre són fictícies va sense dir.

Oficines-Estudi Can Ganchet

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32

• Totalment acabades De62m 2 a 130 m2 • Instal·lació elèctrica • Bany complet • Escalfador 50 l.

'Tancaments d'alumini • Paviment de terratzo • Porter automàtic i porta de seguretat • Preu des de 10.000.000 Pta