Diari de Sant Cugat 060

ELSECANTONS

Divendres, 23 de setembre de 1994

I Sant Cugat Els professors de l'Institut Arnau Cadell amenacen de no començar les classes si la Generalitat trasllada tres professors. Plana 4 La planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya funciona en període de proves. Plana 4 El Centro Popular Andaluz acusa el Centro Castellano Manchego de servilisme polític. Plana 5 La urbanització del sector de Can Trabal entra en la fase final, amb l'oposició dels ecologistes. Plana 6

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 60 • Any II « 200 Pessetes

El Concili català es farà al Centre Borja a partir del gener L'inauguraran a Tarragona i durant quatre mesos continuarà a Sant Cugat H Sant Cugat.— Després de més de dos segles sense fer cap concili català, ara l'Església catalana ha triat com a seu de les sessions del proper Concili Provincial Tarraconense el Centre Borja de Sant

Els grups municipals consensuen una moció per millorar la prevenció i la lluita contra els incendis. Plana 7

A més de bisbes i arquebisbes, hi assistiran 160 religiosos i especialistes

Cugat. Després de la inauguració, que faran a Tarragona el 21 de gener, la jerarquia eclesiàstica catalana es reunirà de febrer a maig a l'edifici dels jesuïtes per debatre les qüestions d'aquest concili. Els

grans punts de reflexió giren al voltant de la necessitat d'impulsar una nova evangelització, la sensibilització de les comunitats parroquials i la coordinació de les tasques dels bisbat. Plana 28.

CICLISME FEMENÍ

«No podem deixar aquests números pel proper consistori»

Sant Cugat Comerç inicia la Campanya dels Grums per promoure un comerç personalitzat i de qualitat. Plana 14 Les Sales d'Art Municipals s'obren a finals d'aquest mes amb nous criteris i nous objectius. Plana 15

• Sant Cugat.— El portaveu del grup municipal d'IC per Catalunya, Jordi Casas, afirma en una entrevista que l'endeutament que arrossega en aquests moments l'Ajuntament no es pot deixar d'herència per als que vinguin després de les properes eleccions municipals. Casas creu que s'ha optat per un model de ciutat d'alt estànding que, encara que sigui agradable, ha fet que molta gent no s'hi pugui quedar a viure. El regidor d'IC també recorda que ara hi ha una «oportunitat històrica» per definir finalment des d'un punt de vista jurídic les competències de Valldoreix. Plana 3.

L'Associació Orquestra Sant Cugat inicia la temporada actuant a Expocultura i al Teatre-auditori. Plana 17 El Sant Cugat perd el primer partit de lliga i diumenge juga a Mataró.

Plana 24

I Centre La remodelació de l'edifici del Celler Cooperatiu preveu fer una nova seu i conservar la part artística de l'antiga.

Plana 8 La Generalitat construirà la Fundació Montserrat Roig al costat del Centre Cultural. Plana 28

Miquel Cors ataca Sant Cugat en el pregó de la Festa de Valldoreix

I Valldoreix Èxit de participació en el I Curs d'Història que va organitzar el Museu de Valldoreix. Plana 15

I La Floresta L'Olimpyc afronta amb optimisme el nou repte de jugar a la primera divisió estatal. Plana 25

I Mira-sol El primer equip i els equips inferiors de l'Adesa de Mira-sol es presenten davant l'afició. Plana 26

I Les darreres vinyes El conreu de la vinya ha deixat de ser una important activitat econòmica a la comarca i només queden algunes explotacions familiars. Plana 13

I Nova programació Ràdio Sant Cugat renova la programació i ofereix espais a entitats socials del municipi. Plana 16

I Sobren policies El cap de la Policia Municipal de Sant Cugat considera que a l'Estat Espanyol hi ha massa cossos policíacs.

Plana 29

I Colòmbia i Sant Cugat A finals de mes comencen unes jornades de la colònia colombiana a l'Estat Espanyol. Plana 32

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de ta revisa Presència

Les ciclistes van fer el pre-escalfament, però la cursa no es va disputar. Foto: JA. MULA.

Campionat suspès per falta de Guàrdia Civil • La Floresta.— El Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení, que s'havia de disputar diumenge, es va haver de suspendre perquè la Guàrdia Civil no es va presentar al lloc de sortida de la cursa, a la Floresta. Després

d'esperar tres hores, les esportistes van haver de tornar a casa sense córrer. L'organitació vol recórrer als tribunals per demanar danys i perjudicis perquè considera que tenia tots els permisos en regla. Plana 24.

Governació limita les competències de l'EMD de Valldoreix H Sant Cugat.— Després de més de deu anys de conflicte entre Sant Cugat i Valldoreix, una resolució de la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, delimita quines són les competències que per llei pertoquen a l'entitat municipal descentralitzada. La resolució estableix que Valldoreix tindrà les competències que li corresponen i les d'aquelles matèries que l'Ajuntament li cedeixi i l'EMD accepti. Totes dues parts s'han mostrat moderadament satisfetes perquè finalment

sembla que es resoldrà aquest conflicte de competències, tot i que arriba força tard. A partir d'ara Valldoreix es podrà encarregar de la instal·lació de l'enllumenat públic, la neteja viària, els serveis socials i sanitaris, el casal de cultura i les instal·lacions esportives, i l'elaboració i execució del seu pressupost, entre altres aspectes. Hi ha qüestions que continuaran depenent de Sant Cugat, com ara l'aprovació de plans urbanístics, la seguretat ciutadana o el transport públic. Plana 2.

CENTRE

DE

LA

H Valldoreix.— El popular Antonio de Poblenou va deixar més d'un amb la boca oberta amb el seu pregó, que inaugurava oficialment dijous passat la Festa Major de Valldoreix. Miquel Cors va desitjar al seu públic: «Tingueu bona festa, però, sobretot, assumim aviat la independència com a poble». El president de la Junta de Veïns de l'EMD, Miquel Masanés, es va disculpar davant l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Plana 31.

IMATGE

...L'alta qualitat tetnològica.

Aquesta vegada, a més m m a r

f i t f j > r A A M A M mnnnl

Conjuntament amb qualsevol model de SAMSUNG, s'entrega unes

magnifiques ullleres de sol, equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada, amb estoig de disseny a joc,

• wM^jwwro reiren r e g w . valorades en més de 5000 pta.

CAMERA+ULLERES Av. Catalunya, 72 Tel. ifax: 580 19 53 CERDANYOLA Santa Maria, 14 Tel. i fax: 675 57 24 SANT CUGAT

2 . Divendres. 23 de setembre de 1W4

K M -RKVISIAAMB J O R D I CASAS

MOCIÓ CONTRA ELS INCENDIS

Els grups polítics municipals es posen d'acord a l'últim ple per buscar mesures en la prevenció i la lluita contra els focs i donen suport a la comissió creada amb aquest objectiu. Plana 7.

F.l c a p d e l g r u p m u n i c i p a l d ' I C , .KMLÜ C a s a s , m a n i f e s t a e n u n a entrevista q u e Sant C u g a t ha o p t a t p e r u n m o d e l d e c i u t a t difícil d e m a n t e n i r si n o e s e n d e u t a n t - s e .

Plana 3.

ADMINISTRACIÓ LOCAL Desprès de n o m b r o s o s intents de negoc i a c i ó q u e van f r a c a s s a r , f i n a l m e n t h a n q u e d a t d e f i n i d e s les c o m p e t è n c i e s q u e p e r llei p o d r à e x e r c i r l ' e n t i t a t m u n i c i p a l d e s c e n t r a l i t z a d a d e V a l l d o r e i x : s e r a n les

q u e l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t vulgui cedir-li, a e x c e p c i ó d e la s e g u r e t a t c i u t a d a n a . el t r a n s p o r t p ú b l i c i a l g u n e s d ' u r b a n i s m e . q u e si'm i n d e l e g a b l e s . Així h o d i u t e x t u a l m e n t la r e s o l u c i ó q u e va e m e t r e |

el dia ll> la c o n s e l l e r a d e G o v e r n a c i ó . q u e d e i x a r à e n r e r a u n conflicte q u e ja fa m é s d e d e u a n y s q u e d u r a si els g e s t o s de b o n a voluntat dels darrers dies a Sant C u g a t i a V a l l d o r e i x es c o n f i r m e n .

La consellera Cuenca resol el conflicte competencial amb Valldoreix Seguretat ciutadana i transport públic dependran directament de l'Ajuntament

L'EMD admet prudentment que el document de la Generalitat és positiu

( I I I \ ( i K\ \|)AS

• Sant Cugat.

I."entitat municipal descentralitzada de ValldoICI\ pul assumir les poques compeleneies que li atorga la llei I Inic-- .H|iielles que Sant Cugat li delegui i \ iilgui acceptar. Aquest es cl principi que a partir d'ara icgiía cl mate competencial de Valldoreix.

I a tesolueio definitiva de la conscllci.i de ( HI\ ei nació. Mana I uüenia ( iicnc.i. ic-pcctc al eonllictc que s'Iiavia cieal entorn a aquesl (eina s'ha te! espeiai. però lla .niibal t'iiialmenl en ,ri moment c n que Sau! < nua: . \ aililnn ix nci'ocic:i u.i n m d 'iiv cm i LI iir. H!ik ;\ i l'au\ '!s que c> Mill ihuii a l.uulv a i'n i| tt'.alil/ar Ics i el.i'. M ins c ni u Ics ducs .idmm's' i a c i o 11 s.

I 1 diK u n a ui supi 's.i que per ;''iirnci cop k s compctencic- de Valld» ii'eix pi nien .le:ii'ii -se des d u u piin; de \.si.i anidie i no SCL'OIIS la liadieio. el costum o les apieviacion^ sub|cc!ivcs d'uns i .dues. l.il i con; s'havia te! fins ara 1 I M D pol encarregar-se de la instal·lació de l'enllumenat públic. la netc].i viària, la preslaeio de sciccis cultuials i sanitaris, la gestió del casal cultural i instal·lacions esportives. l'elaboració i execució del seu pressupost i la recaptació d'impostos, entre d'altres. Valldoreix, però. no podia en cap cas aprovar plans urbanístics ni tampoc tenir la seva pròpia policia, l.a seguretat ciutadana dependrà directament de l'Ajuntament de Sant Cugat, així com les línies d'autobús per al transport públic.

I.a decisió tinal tic la Cieneralitat coincideix p r à c t i c a m e n t amb els criteris que el ple municipal va aprovar el mes de gener d'enguanv com a bàsics per IV'-

.liur Av nicnch i Miquel Masancs donant-se l,i nia v_n un acte laboraeió d'un conveni que distribuís les c o m p e t è n c i e s entre Sant Cugat i Valldoreix, l'n aquella ocasió, el Partit Popular va ser l'únic que va trencar ei consens de tots els grups polítics, votant en contra perquè considerava que l'EMD hauria de poder decidir la seva planificació urbanística.

Bones intencions Els polítics d'un i altre bàndol han reaccionat amb prudència a la resolució definitiva de la consellera. una resolució que arriba «amb molt de retard", segons pa-

raules de l'alcalde de Sant Cugat.

Joan Aymerich. Ningú no ha volgut ser gaire explícit però tots han fet gestos de bona voluntat perquè ara el procés arribi a bon port. D'una banda. Aymerich s'ha jimitat a assegurar que «la meva voluntat ara és delegar tot el que es pugui», afegint amb optimisme que «hi ha prou voluntat com per a arribar a un acord que permetrà treure'ns aquest fantasma de sobre de cara a les eleccions municipals». De moment, els serveis jurídics de l'Ajuntament de Sant Cugat estan estudiant el calendari

\RXIli.

que s'haurà de seguir a partir d'ara per fer el traspàs definitiu de competències.

Per la seva banda, el president de la Junta de Veïns de l ' E M D de Valldoreix, Miquel Masanés, insisteix que no pot fer cap valoració fins que no s'hagi estudiat detingudament el document. Segons la vocal de l'equip de govern, Carme Pérez, «la primera impressió és que la resolució sembla molt correcta i positiva». Matisa, però, que «de moment no ens podem c o m p r o m e t r e a res més fins que no l'hàgim llegit amb calma».

Seqüeles del franquisme C.C.

• Les relacions conflictives entre Sant Cugat i Valldoreix no vénen de fa quatre dies. En realitat, tot i que els malentesos s'han multiplicat els darrers anys, l'origen del conflicte es remunta a l'any 145N, quan en plena època franquista es va erear l'entitat local menor ( E L M ) . Hi ha documents, datats de pocs anys després, que demostren que la intenció dels qui van sol·licitar que es ereés l'ELM era que Valldoreix es convertís ràpidament en un municipi independent. Aquest objectiu es va tornar a fer palès l'any passat, amb la creació de la Comissió per a l'Estudi de la Segregació de Valldoreix, que no va prosperar.

Hi ha qui sosté que els interessos urbanístics són «la clau de

volta per e n t e n d r e els motius de fons que van portar a la creació de l'ELM i la seva funció els primers anys», tal com diu l'historiador Jordi Casas en un article publicat al n ú m e r o 3 de la revista (iausac. I encara més: segons Casas. «el vertader pare de l'ELM es la poderosa Associació de Propietaris, la qual impulsa el procés i controla les entitats més significatives de Valldoreix».

El cas és que durant lots els anys de la dictadura franquista.

Valldoreix va anar assumint progressivament competències sense que ningú no ho impedís i així va ser possible, entre altres coses, que anés creixent urbanísticament. A Valldoreix van arribar estiuejants barcelonins, que hi van construir la segona residència.

Amb l'arribada de la democrà-

cia. l'Ajuntament de Sant Cugat i l'ELM van signar el 1982 un conveni econòmic que havia de regular les transferències anuals destinades a Valldoreix. Inexplicablement. el conveni no incloïa cap clàusula de revisió, és a dir. no hi havia cap mecanisme per actualitzar cada any els barems sobre els quals es calcula aquesta t r a n s f e r è n c i a , en funció, p e r exemple, dels serveis cada cop més nombrosos que podia prestar l ' E M D . La conseqüència d'aquest «petit oblit» han estat les impugnacions successives que Valldoreix ha fet del pressupost de Sant Cugat: l'última, aquest mateix any.

El més paradoxal és que, durant aquest temps, totes dues parts han reiterat moltíssimes vegades que el conveni del 1W2 ha quedat desfasat i no ha estat fins ara

que n'han començat a elaborar un de nou.

Ara o mai En un intent, novament infrucutuós, de solucionar de manera negociada el conflicte de competències. va néixer ara fa dos anys la comissió mixta paritària Sant Cugat-Valldoreix. Aleshores semblava el principi de la solució definitiva, però Masanés va sorprendre tothom abandonant-la.

Pocs dies després, es constituïa la ja esmentada Comissió per a l'Estudi de la Segregació. Després d'aquest fracàs, l'Ajuntament de Sant Cugat va optar per demanar la intervenció de la Generalitat, tot intentant que fos la llei que decidís com posar fi a la història.

A m b la resolució de la consellera Cuenca comença un nou relat.

Aquest mes quedaran enllestides les obres de neteja de les rieres \ A Y ] CA\ A

H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat va començar cl dia 5 les obres de neteja de les diferents rieres que travessen Sant Cugat. Aquestes obres son una mesura de prevenció per reduir l'efecte de les ríerades en el cas que caigui pluja torrencial els propers mesos.

Les obres tenen com a objectiu netejar les rieres de les deixalles que hi han anal llençant els veïns després d'haver-hi fet la darrera neteja, i en principi no inclouen desbrossar la vegetació tret del cas en que sigui massa abundant i representi un perill en cas d'aiguats. A mes del condicionament de les rieres, fan obres de canalització de l'aigua en els carrers amb torrenteics que habitualment són afectats quan hi ha graus precipitacions.

De moment les brigades municipals han fet les tasques Ce condicionament de la part descoberta de la riera de Sani Cugat entre els dies 5 i 12. i a la riera del Ciolf en k's mateixes dales.

Encara queden per Icr Ics obres de neteja d'una part de la riera de Vullpalleres, que es laran enlic els dies 2d i 3ll de setembre, i al torrent del X a n d n . també entre el 2(i i el 30. A la Floresta. la zona de Saladiiiias serà revisada del 20 al 24. i a Mira-sol k's obres començaran entre el 311 tic setembre i cl 5 d'octubre al can ei Verònica, i al carrer d'lluiti entre el Ui i el 30 d'octubre.

L'Ajuntament de Sant Cugat també estudia la necessitat de dur a terme obies en indrets mes concrets com ara la riera de Val 1vidicra a la / o n a de Can Borrull. on ja havien fet obres temps enrera.

Tallaran els arbres propers als camins de la zona cremada H Sant Cugat.— Les tasques de rehabilitació de la zona de la Floresta i les Planes on va cremar l'incendi de l ' l i d'agost començaran amb la tala dels arbres que es troben a menys de 15 metres de camins i edificis. A m b aquesta mesura volen eliminar el perill que representen els arbres afectats pel foc. L'Ajuntament calcula que en total h a u r a n de netejar uns 30 quilòmetres de carrers.

Fins ara el treball de l'Ajuntament s'havia limitat a les tasques d'una màquina trituradora al mateix terreny cremat, i a localitzar els propietaris dels solars afectats i a assessorar sobre el procediment per netejar-los. La rehabilitació de la zona cremada topa amb grans dificultats pel fet que els operaris de l'Ajuntament no poden entrar als solars de propietat privada sense el permís dels p r o p i e t a r i s , i en m o l t s casos aquests encara no han estat localitzats. Els propietaris mostren un gran desinterès per les seves parcel·les, fins al punt que. després de l'incendi, només un propietari va trucar per assabentar-se de com estava la seva propietat.

Moltes parcel·les van ser adquirides fa molts anys per ser edificades, però un cop van prohibir la construcció a la zona, els comp r a d o r s se'n van desentendre. ,'X.C

3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

I ENTREVISTA AMB JORDI CASAS, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D'IC 1 N o és només responsabilitat de les decisions de l'equip de govern de CiU, p e r ò el model de ciutat que s'ha triat per a Sant Cugat, segons Jordi Casas,

portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya, és molt car. Això es manifesta, sobretot, en el preu de l'habitatge. Per contra, proposa una

mesura polèmica: reduir les aportacions que fa l'Ajuntament per al finançament de serveis com l'Escola Municipal d'Art o el Conservatori d e Mú-

sica. Destaca que per fi es p o d r a n definir jurídicament les competències de Valldoreix, un tema en el qual els polítics «no h e m sabut donar la talla».

J O R D I C A S A S i R O C A . Portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Sant Cugat

«Vivim en una ciutat cara i socialment excloent» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Ha arribat finalment la decisió definitiva de la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, respecte a la distribució competencial entre Sant Cugat i Valldoreix. Potser vostè, com a historiador, és dels que ha estudiat més a fons aquest conflicte. S'acabaran els problemes amb aquesta resolució?

—«Malauradament, crec que no. Valldoreix s'ha de limitar a assumir les conseqüències d'aquesta resolució i acceptar les competències que li vulgui cedir Sant Cugat; aquí poden arribar els problemes. De totes maneres, tenim encara l'oportunitat històrica de definir des d'un punt de vista racional el marc competencial de Valldoreix. Aquest debat s'ha de fer d'una forma serena, anant al fons de la qüestió.»

—Sembla, però, que la resposta de Valldoreix ha estat força positiva. No es podria haver aconseguit abans?

—«En aquesta discussió tots els polítics hem demostrat un nivell molt mediocre i no hem estat a l'altura de les circumstàncies. S'ha personalitzat i s'ha visceralitzat molt el problema. La solució era molt més fàcil que tot això.»

—En quin sentit?

—«Vull recordar que des d'un punt de vista jurídic mai no s'havia definit el marc competencial de Valldoreix; només s'havia fet de facto. Tenim una llei que diu clarament el que pot fer i el que no pot fer una entitat municipal descentralitzada. Aquest és el punt de partida: la llei i la norma estan per sobre del costum i la tradició.»

—Es tractava d'oblidar, per tant, del que Valldoreix havia adquirit des que es va crear com a entitat, fa quasi quaranta anys?

—«És que no estem davant un problema històric, repeteixo, sinó jurídic. L'únic problema és que els propietaris de Valldoreix volen tenir bàsicament les competències d'urbanisme per ordenar el creixement urbanístic de Valldoreix. I deixem-nos d'històries.»

—Ara que han començat ja les reunions per elaborar el pressupost de l'any 95, quines prioritats demana?

—«Hauria de ser un pressupost capaç d'afrontar la gravíssima situació en què es troba la hisenda de l'Ajuntament. Hem d'assumir els dèficits que arrosseguem dels dos anys anteriors i a més pagar els interessos que tot això ha generat. Vénen eleccions i no es poden deixar aquests números pel proper consistori que surti. I, sobretot, ha de ser un pressupost capaç de finançar el manteniment d'una ciutat molt cara.»

—I quines són les conseqüències directes d'això?

—«Doncs que encara que Sant Cugat sigui agradable, és una ciutat socialment excloent, on no hi pot viure tothom i on el preu dels habitatges està pels núvols.

Precisament la situació d'endeutament actual és resultat d'aquest model de ciutat i d'una excessiva confiança en els anys de prosperitat econòmica.»

—I Promusa, l'empresa municipal, no ha contribuït a pal·liar aquests preus excessius dels pisos?

—«Promusa ha estat una iniciativa encertada i serveix per compensar aquest fenomen. Però

t

• '

y ' i

.<£•"

i*

***™R

rfd>

"TnlfflHf

•

m

HÈ£

'

m

$s.

jfj""

* Í A""*****

\

> w

JV

f0Í

la^^^mff n

n

ÉÈk

'••

* *

W'^ %M

I J f C *s

JLíi.; mm MSÈu· S'* l

ij^iMiitíiSiB!

Mi&ij

ÍÍ.->J>

ï

" * f TJyJiiii.i r m i i ^ ^ H H B

* » ' ^

'i

^^mtma^^m

SÀt

-

%

wm-íimm

t

**?*

I * Hft? JÍ ~

'^-^tfc" W

-'fe**

Ï :;

H ,J- 1

^f *^^ **1

i

'^^^&

*i*

TU *

telí!

.M

•«sí^

:M«;

•Hfi

*ía E9BÈ; f-vf

ÉF

afcL*^ El portaveu del grup d'IC, Jordi Casas, en actitud reflexiva. Foto: MANÉ ESPINOSA. haig de fer-li una crítica: podria fer més del que ha fet, canviant a la baixa la tipologia de l'habitatge. Es a dir, fent pisos més senzills, que permetessin, amb el mateix pressupost, construir-ne més de protecció oficial, que són més econòmics.»

Que els rics s'ho paguin —Podria fer el decàleg de les assignatures pendents per al proper mandat?

—«Serien només quatre, però imprescindibles. La primera, posar les bases a curt i mitjà termini per solucionar la situació financera de l'Ajuntament. La segona,

arreglar definitivament el contenciós competencial amb Valldoreix.

La tercera, trobar com finançar aquest model de ciutat, que és el càncer econòmic d'aquest ajuntament. I, finalment, trobar criteris per disminuir l'aportació que fa l'administració local per mantenir serveis com l'Escola Municipal d'Art, el Conservatori de Música o les pròpies escoles bressol.»

—Vol dir que demana que sigui el ciutadà qui pagui aquests serveis?

—«No veig cap argument raonable perquè l'Ajuntament hagi de pagar un seixanta per cent del

que costen; per tant, s'ha de buscar una fórmula perquè hi participin més els ciutadans. Evidentmnet, hauria d'anar en funció de la situació sòcio-econòmica de l'usuari. Però no pot ser que fills de milionaris gaudeixin d'aquests serveis, que no són imprescidinbles, costejant-se'ls pràcticament amb diners públics. També s'hauria de distingir entre els serveis: no és el mateix les escoles bressol, que la d'art i la de plàstica o la de música.»

—Fa pocs dies un regidor de Rubí, Josep Anton Pombo, anunciava que deixava 1C perquè li és impossible combregar amb l'ac-

titud i les darreres declaracions del líder d'IU, Julio Anguita. Què li sembla aquesta decisió, com a companys de partit que eren?

—«Només puc dir que la respecto, però no la comparteixo.

IC i IÜ han establert uns mecanismes de col·laboració a base de respectar la sobirania de les dues parets i de participar conjuntament en la defensa del mateix projecte d'Estat. No veig cap raó per modificar això. Reconec, però, que les declaracions d'Anguita són inadequades i, sobretot, els manca pedagogia, tenint en compte que era evident que s'acabarien utilitzant com a instrument polític.»

Deixar la política per practicar «coses» abandonades ce.

• Agafa aire. Adverteix que serà breu (poques vegades ho compleix) i tot seguit llença una parrafada molt argumentada que demostra que s'ha estudiat a consciència els expedients i els informes. D'aquesta manera, Jordi Casas ha donat guerra durant deu anys a l'Ajuntament de Sant Cugat. I com a tots els lluitadors, creu que li ha arribat l'hora de retirar-se per tractar de viure sense fer batalletes. Casas deixarà la política després de les eleccions municipals de l'any que ve.

«Tinc la necessitat de demostrar-me a mi mateix que sóc capaç de viure sense el mono de la política». Relativitzar-la, observar

l'activitat dels polítics des de fora perquè, segons diu, «sóc massa presoner de la dinàmica institucional». A més, ja està cansat de barallar-se dialècticament amb els equips de govern amb els quals ha coincidit al consistori. «No hi ha cultura institucional; aquí, senzillament, s'aplica el corró de la majoria sense negociar res». I aquesta postura, segons Casas, l'única que comporta és «un malbaratament de recursos per part de l'equip de govern que és nociu». Per tot això, ja no tornarà a ser cap de llista per IC. Els substitutius I a què es dedicarà a partir d'ara? «A fer altres coses». Qui-

nes? «Llegir, escriure i exercir el sexe, que el tinc molt abandonat». És un home al qual li agraden les dones: com a la majoria dels homes, però «algunes més que altres». En realitat, la llista de coses pendents per fer és més llarga i engloba «tot allò que és humà». Dues activitats que s'exclouen: veure determinats canals de TV, «que comencen a ser degradants», i practicar esports, encara que si del que es tracta és de jugar al futbolí, la cosa canvia.

Reprenent la seva afició a la lectura, mai no llegeix novel·la: sempre assajos d'antropologia, economia i, evidentment, política.

Encara que si alguna cosa ha heretat genèticament, ha estat jus-

tament la seva afició a la política: el seu pare, Antoni Casas, ha estat militant de tota la vida d'Unió Democràtica de Catalunya. Com molts militants d'esquerres, abans va ser sindicalista: fundador de CC OO a Sant Cugat i membre del comitè d'empresa de Lucas Condiesel, on va treballar durant més de vint anys fins que va decidir doctorar-se.

Fa menys d'una setmana que va acabar la seva tesi: set-centes planes dedicades a l'estudi de les hisendes locals a Catalunya durant el segle XIX que l'han absorbit durant dos anys de remenar en arxius i biblioteques. Segurament, durant tot aquest temps el seu gat Evaristo li ha fet companyia.

4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 23 de setembre de 1444

ENSENYAMENT

Els professors de l'Arnau Cadell amenacen de no començar el curs El claustre vol que la Generalitat no traslladi tres professors a altres centres ÀNGKI-SCASTUfcRA M Sant Cugat.— La situació conflictiva a l'institut Arnau Cadell pot tenir repercussions en l'inici de les classes si la Generalitat no soluciona el problema creat pel trasllat de tres

professors. Mentrestant, la resta dels alumnes d'ensenyament secundari, uns 2.200 estudiants, ja té a punt el material i les instal·lacions per començar un altre cop les classes. Aquest serà el segon any de funcionament per al

nou centre de Sant Cugat, una ampliació del que havia existit a la Casa Mònaco, i on han començat a aplicar la reforma educativa.

El creixement de la població jove a Sant Cugat també es deixa sentir als instituts.

Els professors de l'institut Arnau Cadell no volen rendir-se i estan disposats a exhaurir tots els esforços. El d e p a r t a m e n t d'Ensenyament de la Generalitat vol traslladar tres professors d'aquest centre a d'altres instituts de Catalunya. El claustre va acceptar la matriculació d'un nombre determinat d'alumnes d'acord a m b els professionals a m b què comptaven. Si marxen aquests tres professors, proporcionalment hi haurà massa estudiants.

Dos dels docents que la Generalitat reclama en altres centres fa deu anys que ensenyen a l'Arnau Cadell i el tercer fa dos anys que hi treballa. El claustre considera que es innecessari que aquests professors hagin de ser traslladats. Però el problema no acaba aquí. «Nosaltres, el juny. havíem fet una previsió de matriculació i ja n'havíem advertit el d e p a r t a m e n t d'Ensenyament.

Per tant, aquest d e p a r t a m e n t ja sabia les nostres necessitats. No podem deixar cap alumne del centre sense professor», explica Antoni Aragonès, director de l'institut.

Una representació dels mestres es va voler entrevistar a m b el conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, per exigir-li una solució immediata. Si no hi havia entesa, ni els alumnes ni els professors de l'Arnau Cadell no començarien el curs a m b la resta de centres.

C o m a resultat d'aquesta reunió, q u e va ser divendres passat, a principi de setmana Antoni Aragonès es va entrevistar a m b el delegat territorial d ' E n s e n y a m e n t , R a mon Farrés. Segons Aragonès, ja el mes de juny el delegat s'havia c o m p r o m è s a mantenir els tres professorsal centre i, per tant, quedava garantida la matriculació d'alumnes.

Canvi d'alumnes La Generalitat va insistir aleshores que els tres professors eren necessaris en altres instituts, i com a solució per als alumnes que quedaven sense ensenyants, va optar per repartir-los entre els altres centres de Sant Cugat. D'aquesta manera, una classe de primer hauria de traslladar-se al nou institut

El nou institut d'ensenvament secundari, situat al Pare Central, encara no té nom. Foto: J. A. MULA públic, el més gran dels que hi ha al municipi. Aquesta proposta no va satisfer els professors.

«El d e p a r t a m e n t pretenia racionalitzar recursos, i nosaltres considerem que no és una qüestió econòmica. Volem que els nostres companys continuïn aquí», explica el director. Encara va haver-hi una tercera entrevista amb A u r o r a Sanz, directora de Recursos Humans de la Generalitat. Aleshores els professors van rebre el compromís que els alumnes continuarien estudiant al centre, però es van mantenir ferms a traslladar els docents.

Els alumnes i els pares van ser convocats a una reunió informativa on els professors els havien d'explicar la situació. En el moment de tancar aquesta edició encara no se sabia el resultat d'aquesta trobada entre pares, alumnes i professors.

Els altres, amb normalitat A.C.

B La resta dels instituts de Sant Cugat començarà el curs sense incidències, amb una mitjana de 300 alumnes per centre i 16 aules per curs. A banda de l'Arnau Cadell, a Sant Cugat hi ha vuit centres educatius que imparteixen l'ensenyament secundari. Només dos són públics. El primer és de formació professional i l'altre és el nou centre de secundària que encara no té nom. Es tracta del nou institut que van construir al carrer de Granollers, al Parc Central, per satisfer les necessitats d'un Sant Cugat cada cop més poblat per gent jove i nens.

L'institut Casa Mònaco, que havia estat batejat amb el nom del singular edifici que l'acollia, s'havia quedat petit per al nombre

d'alumnes que hi estudiava. Ni tan sols els barracons de material pre-fabricat que havien instal·lat al pati eren suficients. E s feia evident la necessitat de construir un centre més gran i més ben equipat.

Així va néixer el nou institut de secundària. Fins ara s'han ofert diferents possibilitats, i s'havia pensat que fossin els mateixos alumnes els qui el triessin. D e s de l'any passat, aquí s'imparteixen les modalitats que preveu la reforma de la L O G S E , en un entorn immillorable.

El creixement de la població santeugatenca, especialment la infantil, planteja la qüestió de si cal un nou centre de secundària a Sant Cugat. De moment, el departament d'Ensenyament, però, no ho preveu.

SANITAT

La planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya funciona en període de proves XAV'l CAVA M Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de l'Hospital Cieneral de Catalunya es troba en funcionament en període de prova des de la setmana passada. La planta, que tracta residus sanitaris infecciosos eonsiderats de risc. va rebre el permís de posada en marxa provisional de la Junta de Residus de la Generalitat el dia (> de setembre.

El permís té una durada d'un mes i mig i, quan s'acabi, la mateixa Junta de Residus haurà de preparar un informe que determinarà cl funcionament correcte

de la planta. Segons els responsables de C E S P A . e m p i e v i que gestiona l'esterilit/.ulora. a m b aquestes p r i n c - comproven els diferents circuits del sistema d'autocktu.

Tot i que la planta no funciona amb regularitat, calculen que en aquests moments processa una mitjana de 500 quilos de residus diaris.

Diumenge passat, els veïns de Mira-sol, convocats per les tres associacions de veïns que s'oposen a la planta esterilitzadora, van decidir de presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia

de Catalunya. Com a primer pas en la tramitació del recurs contra la planta demanaran la paralització de l'activitat, tot al.legant-hi que representa un perill de danys irreversibles per a la població. Per afrontar una possible fiança imposada pel jutge per fer efectiva la paralització, les associacions han obert un compte corrent a la Caixa de Pensions a m b el nom de «Veïns contra la planta».

Els veïns creuen que és perillosa I.es associacions c o n s i d e r e n que l'esterilitzadora duu a terme activitats industrials perilloses,

motiu pel qual hauria de ser instal·lada lluny de qualsevol nucli poblat. A més. segons Josep Maria Àngel, president de l'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol. hi ha testimonis de responsables mèdics que viuen al districte que la separació que fan als hospitals entre els residus infecciosos que ha de tractar la planta esterilitzadora i altres residus de tipus químic d'alta toxicitat —«citostàtics»—, no queda garantida.

Però els responsables de C E S PA. que gestiona la planta, ho neguen i asseguren que la separació de residus és del tot correcta.

Els districtes seran consultats per elaborar-ne els pressupostos PHPCATALÀ

H Sant Cugat.— Joan Aymerich. alcalde de Sant Cugat, ha promès als vocals dels tres consells de districte que enguany els consultarà sobre els pressupostos del 1995 per al barri.

El calendari de les reunions començarà el mes d'octubre. El tinent d'alcalde de Finances es reunirà amb els diferents representants veïnals p e r acordar com més aviat millor els diners que els barris rebran l'any que ve.

«Això no vol dir que p o d r a n d e m a n a r el que vulguin, sinó que a partir d'una llista de prioritats i a m b unes quantitats provisionals establertes p e r l'Ajuntament, intentarem arribar a un acord que satisfaci a tothom", va assenyalar J o a n Aymerich.

El mes de novembre seran presentats els pressupostos al ple dels Consells de Districte per ser ratificats, a m b la finalitat d'arribar al ple municipal de desembre amb la possibilitat de discutir i aprovar els pressupostos generals de Sant Cugat.

L'alcalde ha subratllat que vol que s'aprovin dins aquest exercici i no com ha succeït temps enrera, en què que els pressupostos ja havien quedat lligats quan es presentaven a les sessions dels Consells de Districte.

Si bé els representants de Mira-sol i la Floresta s'han mostrat conformes a marcar las prioritats del barri, a les Planes, en canvi, els vocals del Consell de Districte han declinat de fer-ho a favor de l'Ajuntament.

Canviaran les marquesines de les parades d'autobús a la Floresta I La Floresta.— Joan Recassens, tinent d'alcalde de M a n t e niment, O b r e s i Serveis i Medi Ambient ( M O S M A ) , ha anunciat que canviaran les marquesines de les p a r a d e s de l'autobús que fa el recorregut p e r la Floresta.

Va donar a conèixer aquesta novetat en el decurs del Consell de Districte d'aquest mes, tot responent la pregunta d'un veí, que demanava quan trauran aquestes cobertes de «segona mà» que havien posat al barri.

El veí va ironitzar que, fins i tot n'hi havia una que havia arribat del nucli urbà de Sant Cugat «ja decorada» amb pintades i que això impedia que els florestants hi deixessin la seva e m p r e n t a artística.

Recassens li va assenyalar que això no era ben bé cert. Segons el regidor, la marquesina a la qual es referia havia estat des del principi a la Floresta i n o l'havien pas traslladat del nucli urbà. El que passava era que l'havien canviat de lloc. / P.C.

Demanen que urbanitzin la plaça del Centre de la Floresta • La Floresta.— Veïns dels carrers del voltant de la plaça del Centre de la Floresta han demanat a l'Ajuntament que n'urbanitzin els vials. Aquests són l'avinguda de Sant Joan, el carrer del Bosc G r a n i el carrer de Josep Oriol.

El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, ha pres nota d'aquesta petició i els ha comunicat que faran una valoració provisional del projecte i que enviaran una carta de resposta a cada propietari on constarà el cost aproximat de les obres i la part que ha de pagar cadascú. / p.c.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres. 23 de setembre de 1994

5

Els veïns de les nanes denuncien l'augment del nombre de rates al barrí

SOCIETAT

El CPA acusa el Centro Castellano Manchego de servilisme polític

PEP CATALÀ

El president del centre andalús fa pública una carta per demostrar-ho ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— El president del Centro Popular Andaluz (CPA), Gabriel Ruiz, ha fet pública una carta de la Diputació en la qual queda en evidència que l'organisme funciona Dissabte passat el Centro Castellano Manchego va organitzar un dels actes principals de les seves Jornades Culturals: el festival de balls regionals als jardins del Monestir. El gran absent va ser el quadre de ball del Centro Popular Andaluz, que no hi havia estat convidat, una absència que el president del CCM, Juan Carrasco, ha justificat dient que volien «introduir nous tipus de danses». És l'últim episodi de les tensions entre les dues entitats santcugatenques.

L'inici d'aquesta història se situa en l'elecció de Gabriel Ruiz com a president del CPA: va guanyar les eleccions amb un programa de caràcter marcadament «apolític», segons ha reiterat en nombroses ocasions. Veus pròximes als socialistes situen Ruiz prop del Partit Popular. Sembla que aquest seria el motiu que el seu nomenament fos mal vist des de l'àrea de relacions sòcio-comunitàries de la Diputació de Barcelona, que dirigeix el diputat socialista Ferran Bello. Des de llavors, les subvencions de la Diputació per al Centro Popular Andaluz han anat disminuint i s'han reduït de les 400.000 pessetes a

sota directrius del PSC-PSOE —partit al qual pertany el president de la Diputació, Manuel Royes— a l'hora d'establir criteris per atorgar subvencions. Al mateix document queda també clar que Juan Carrasco, el president de Faltra

entitat en discòrdia, el Centro Castellano Manchego (CCM), és una de les persones amb poder de decisió dins l'àrea de relacions sòcio-comunitàries de la Diputació, que decideix com es reparteixen aquestes subvencions.

les 150.000 actuals.

Per aquests motius, el president del CPA ha decidit fer pública una carta, amb capçalera de la Diputació i datada del mes de gener d'aquest any, en què s'expliquen les raons de l'organisme per retardar la subvenció d'aquest any destinada al centre. La carta, signada pel diputat socialista Ferran Bello, diu textualment a l'últim paràgraf: «Manifestar-li que tant per part meva com per part del meu partit existeix un interès especial a mantenir estretes relaciones amb tot el moviment cultural que vostès representen».

Gabriel Ruiz, president del CPA.

va assistir cap representant de la Diputació.

De fet, malgrat que el Centro Castellano Manchego només fa tres anys que existeix, ha tingut una presència força activa els darrers mesos. Coincidint amb les eleccions europees del 12 de juny d'aquest any, l'entitat va inaugurar la seva nova seu al carrer Vallès amb la presència de destacats dirigents socialistes: la candidata número dos pel PSOE en aquelles eleccions, Paca Sauquillo, i l'eurodiputat Joan Colom, acompanyats del senador i secretari d'organització del PSC, Josep Maria Sala. En altres ocasions, el president de la Junta de Castella-la Manxa, José Bono, o la popular Sara Montiel, que va fer campanya pel PSOE en les darreres eleccions, han assistit també als seus actes. Tot i això, en unes declaracions a RSC, el president del centre ha negat que des del seu càrrec hagi fet en cap moment proselitisme, encara que porti la política «a la sang».

Culturals del centre manxec, l'últim incident que lamenta Ruiz va ser amb motiu de la celebració del dia d'Andalusia, a la qual no

A favor seu, Ruiz vol recordar la feina que el CPA ha fet durant vint anys en pro de la convivència i la integració de la comunitat andalusa a Sant Cugat.

La destinació de les subvencions Segons Ruiz, «això ho diu tot».

A més, Bello esmenta a la carta Juan Carrasco, president del Centro Castellano Manchego, que hi figura com una de les persones que decideixen des de la Diputació les subvencions que es destinen a les diferents entitats. Segons Ruiz, el CCM s'equivoca en barrejar institucions, entitats i partits, i creu que el seu «servilisme polític» pot acabar malmetent les relacions entre les dues entitats santcugatenques. A banda de l'absència del CPA en les Jornades

• Les Planes.— Lluís Mestres, vocal per l'Associació de Veïns de Can Borrull, ha denunciat l'increment del nombre de rates al barri, per la qual cosa dubta que el servei de desratització que té contractat l'Ajuntament faci la seva feina.

La denúncia es va fer pública durant la sessió ordinària del consell de districte. Lluís Mestres va assegurar: «Si hi ha una empresa encarregada d'aquesta tasca, jo encara no l'he vist actuar, i, com jo, d'altres veïns que m'han comunicat l'augment del nombre d'aquests animals. Sobretot a la riera i als seus voltants».

Mestre va demanar a l'alcalde, Joan Aymerich (CiU), que es preocupés per l'assumpte, ja que, segons va manifestar, «si el Consistori paga el servei, seria bo que el controlés d'alguna manera. Per exemple, que la persona que realitzi la tasca signi en algun lloc conforme s'ha fet. D'aquesta manera, quedarà reflectit i ho podrem comprovar quan calgui».

També va afegir-hi que, si calia, faria de «cicerone als tècnics i a qui fos per veure les rates fer-ne de les seves». Aymerich va indicar que en prenia nota i que s'investigarà la periodicitat amb què es fa el treball de desratització i si hi havia motius per cridar l'atenció a l'empresa concessionària. Sobre aquest mateix punt, el grup socialista de l'Ajuntament també va fer una pregunta en el ple de dimarts passat. La resposta de l'alcalde va ser la mateixa que havia donat al representant veïnal de les Planes: «ja es mirarà el problema per solucionar-lo».

Ofinova

Pissarres de peu i de paret, pantalles, retroprojectors, acetats i tot el necessari per fer presentacions amb èxit.

La papereria especialitzada de l'estudiant i el professional us ofereix també mobles auxiliars Taules d'ordinador de gran capacitat i poc volum, taules auxiliars per al fax i la impressora, cintes, disquets, tinta i tots els consumibles, d'informàtica.

VENDES: Alfons Sala, 18 20 Tel. 675 23 73 Fax 675 38 53 EXPOSICIÓ: Rosselló, 13 Tel. 589 36 61 Fax 675 38 53 08 I 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

<H|É nni7fi/nmaK

Letraset1

Taules, armaris, arxivadors,

mòduls de calaixos, cadires...

Taules de dibuix, paral·lex, tecnígrafs, tamborets.

PUNT I SEGUIT

6

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de setembre de W 4

URBANISME

La urbanització del sector de Can Trabal entra en la fase final d'execució La Plataforma Cívica Torre Negra dubta del sentit ecològic del projecte XAV'I CAVA

I Sant Cugat.- Les obres d'urbanització de Can Trabal han entrat en la fase d'execució final, un cop acabats els tràmits burocràtics, i es preveu que estiguin enllestides la priHls fonaments de la futura «ciutat verda» de Can Trabal, com ha estat definida pels seus dissenyadors, ja es comencen a fer evidents, mentre les màquines excavadores continuen anivellant terrenys. L'antic paisatge de boscos i camps de conreu de Can Trabal, una masia situada al sud dels terrenys ilel club de golf. serà transformat en una urbanització envoltada d'espais verds.

LI projecte de Can Trabal. tal com es presenta sobre el paper, preveu la construcció d'una zona urbanística connectada amb Sant Cugat amb un eix principal, que correspon al carrer Oceà Atlàntic.

La urbanització es c o m p o n d r à d'una quantitat màxima de 5(X) habitatges, la majoria dels quals seran cases aïllades. A q u e s t a quantitat representa una sensible reducció del nombre d'habitants previst inicialment en el Pla G e neral per a la zona.

L'Ajuntament va pactar aquesta disminució responent, segons el regidor i l T ' r b a n i s m e . J o a n Franquesa. -a la \oluntat de respectar al màxim l'entorn construint un model de ciutat integrat en una zona verda, ja que era un lloc on. legalment, es tenia tol el dret d'edificar». Algunes veus, però, no veuen tan clar el sentit ecològic del projecte.

LI regidor d'L'rbanisme afirma que la concepció del que serà Can Trabal ha estat tan respectuosa com era possible amb el medi ambient. Allà on es pugui fer, es mantindrà la part de bosc preexistent no afectada per les obres, i on això no sigui possible. es faran espais verds de nova creació. Fs tractaran les rieres en superfície i es procedirà a la re-

mavera vinent. Les obres inclouen l'asfaltatge dels carrers, el clavegueram i la resta d'equipaments necessaris abans d'iniciar la construcció de les primeres cases. L'objectiu es establir un model de ciutat on es trobin har-

monitzats els espais verds amb els habitatges.

Aquest projecte, tot i que ha estat definit pel regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, com a molt respectuós amb el medi ambient, ha estat molt criticat pels grups ecologistes.

Aspecte de les obres que es I jii ;t la zona de Can Trabal. t-oto: JA. MULA. forestacio del bosc de ribera per integrar-ho en el conjunt. Però tot això no ha convençut la Plataforma Cívica Torre Negra, que el 15 de setembre passat va presentar una instància a l'Ajuntament puntualitzant els aspectes que considera incorrectes.

La plataforma, que considerava Can Trabal com la part més occidental del cinturó de transició entre Sant Cugat i Collserola en perill de ser edificada, pensa que la urbanització no s'hauria d'haver fet mai, i acusa l'administració

municipal de falta d'informació.

Franquesa, però, diu que el projecte va estar exposat a informació pública i que era prou conegut com perquè els ecologistes n'estiguessin assabentats.

La Plataforma Torre Negra accepta la urbanització com «un mal ja fet», però planteja una sèrie de modificacions per tal que l'impacte a la zona sigui menor: mantenir la vegetació autòctona de les rieres, no perllongar el vial 12 més enllà del pont de carrer Canadà, i suprimir el vial 5. Tot

CABALLEROS

DE

l'HI' C'ATAlA I Les Planes.— La insalubritat del barri augmenta no només per les rates, segons va manifestar Lluís Mestres, vocal del consell de districte i representant de l'associació de veïns de Can Borrull. sinó també per l'allargament del temps de recollida de les escombraries per part del grup Sànchez, e m p r e s a concessionària d'aquest servei a Sant Cugat.

Segons l'Ajuntament, hi ha establerts uns terminis per fer la recollida i els veïns voldrien que es complissin, p e r ò no és així.

Mestres va subratllar que «triguen més del temps fixat i passen molt de temps sense recollir les deixalles». T a m b é va reclamar que es netegin els contenidors, ja que «no hi ha ningú que s'hi acosti sense sentir la pudor que fan».

El problema s'ha denunciat en els plens del consell de districte mes rera mes, segons va reconèixer l'alcalde, Joan Aymerich (CiU), que va assegurar que intercedirà per trobar-hi una solució al més aviat possible, ja que els termes del contracte són clars.

L'Ajuntament d e m a n a r à una resposta sobre aquestes queixes a la concessionària i investigarà les reclamacions dels veïns.

El passatge d'Aigües de Sabadell no apareix als plànols

PELUQUERIA J.GARCIA CENTRE

Els veïns de les Planes protesten per la recollida d'escombraries

LA

IMATGE

Reserve hora por telefono Tel. 674 00 77

c/ M a r t o r e l l 16 Sant C u g a t del Vallès

• Fotos a cobr en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi à la mateixa botiga) • Ser vei públic ae fax • I ara també uft nou servei li passem lesfotosde color a blanc i negre Sta. Maria, 1 4.

Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Taller, e x p o s i c i ó i v e n d a : PI- Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 Sant Cugat COO96W02

i que accepta negociar els altres punts. Franquesa no vol eliminar aquest últim vial, ja que, segons ell, «la seva inexistència podria convertir Can Trabal en un cul de sac en cas de perill, ja que només tindria una sortida». Pels ecologistes, «aquesta és una mostra de la incoherència de l'Ajuntament en matèria urbanística, ja que mentre que Joan Aymerich diu que el perill dels incendis rau a construir enmig del bosc, s'estan fent urbanitzacions un altre cop en zona boscosa».

MUNICIPIS

El Consell Comarcal edita un llibre sobre els 23 municipis de la comarca XAVIER BOTELLA

Si Sant Cugat.— El Consell Comarcal del Vallès Occidental acaba d'editar un llibre en què es recull informació sobre els 23 municipis de la comarca. Segons el seu autor. J a u m e Valls, «una comarca amb certa complexitat, atesa la seva proximitat a Barcelona, i també l'existència de quatre grans ciutat i la influència de Barcelona ciutat».

Aquest llibre, titulat Conèixer cl Vallès Occidental, dóna una visió genèrica de cadascun dels municipis, a partir d'una introducció,

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 ,,,,,,„,

que descriu la comarca des del punt de vista geogràfic, històric. cultural i demogràfic. Aquesta publicació, que tracta acuradament les particularitats de Sant Cugat, té 170 planes, està escrita en català i consta de quatre tríptics, escrits en castellà, anglès, francès i alemany. Valls intentar plasmar «allò que es belluga». Finalment, l'autor extreu una hipòtesi del seu estudi: «Malgrat que el Vallès Occidental pateix una i m p o r t a n t pressió demogràfica i urbana, encara conserva una bona qualitat paisatgística».

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

<&> Servei j * Gratuït a p. Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

H Les Planes.— Lis veïns del passatge d'Aigües de Sabadell de les Planes han reclamat a l'Ajuntament la inclusió del vial al plànol de la localitat, ja que no hi figura i, per tant, sembla que no existeixi.

Aquesta situació provoca desconcert entre els treballadors de diferents serveis, com són el postal o el telefònic, però no afecta «l'àmbit econòmic del Consistori. que sí que sap fer arribar els rebuts dels diferents impostos», va ironitzar Lluís Mestres, representant veïnal. Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, va assegurar que farà la comprovació oportuna de la situació jurídica del vial i, si està l e g a l i t z a t , s ' i n c l o u r à al p l à nol. ; P.c.

TALLEDA RIC0MÀ

Oberta lo matricula 94-95

Ensenyament, solfeig, p i a n o , violi, o r g u e . .

VENDA D'INTRUMENTS irx.·oe.'ooi^ C /

H;i 1 n i t

1 1 .

Tol.

6 7 4 58 62

MUSICALS S ; i n l C'n

7

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

Convergència abandona l'empresa municipal Cerdanyola Opcions

POLÍTICA

Els partits opten pel consens a Phora de millorar la lluita contra els incendis

XAVIER BOTELLA

I Cerdanyola.— Els consellers representants de Convergència a l'empresa municipal Cerdanyola Opcions, Pere Mompart i Emili Borregan, han presentat la seva dimissió, motivada per importants discrepàncies entre ells i el grup que es va crear recentment als consells de els incendis amb l'objectiu de buscar actuaCÈLIA CERNADAS districte de la Floresta i les Planes i que socialista sobre la política de procions efectives en la prevenció i en la lluita H Sant Cugat.— En lloc d'optar per la conmoció econòmica que s'ha d'ahaurà de redactar el pla de prevenció d'incontra el foc. En la moció es demanen més frontació i les acusacions, tots els partits poplicar a Cerdanyola. cendis per al municipi. Aquesta comissió corecursos per als ajuntaments en aquest aspecte. lítics es van posar d'acord en el darrer ple mençarà a treballar la setmana que ve.

A més, el consistori dóna suport a la comissió Segons ha manifestat el pormunicipal per consensuar una moció sobre taveu de Convergència i cap de l'oposició, Jordi Mata, «per tal en tots i cadascun dels aspectes el ja dissenyat per a la lluita contra nerador màxim d'energia, la llenya La presentació de la moció va de garantir la reactivació econòrelacionats amb el foc, podent així els incendis. A més, es dóna suport i el carbó vegetal». ser iniciativa del grup municipal mica de Cerdanyola vam proposar desenvolupar una eficaç política explícitament a la comissió que Una última demanda d'IC és socialista, que responia així a la la posada en marxa del CPEC de neteja i manteniment dels bosha de redactar aquest pla. Aquesta que el fet que la majoria de boscos catàstrofe que van suposar els in(Consell de Promoció Econòmica comissió, que es posarà a treballar cos públics i privats». En aquest a Catalunya siguin de propietat cendis del mes d'agost a la serra de Cerdanyola)», una mena de sentit, el portaveu del grup muprivada no sigui un inconveninet de Collserola, dins el terme de ja la setmana que ve, va sorgir cambra de comerç local on hi senicipal d'IC, Jordi Casas, va de- perquè l'administració hi actuï dels consells de districte de la Sant Cugat. Però no es va voler rien representats els sectors somanar que aquesta mesura vagi Floresta i les Planes (més inforquan sigui necessari. que fos una acció en solitari, i cials i econòmics de la ciutat. Tanmació a la plana 30). Ara s'hi acompanyada de més recursos i, els esforços van anar dirigits a La moció fa també una crida mateix, el grup convergent ha resobretot, que la lluita contra els incorporaran l'entitat municipal aconseguir consensuar la moció a la col·laboració, «més necessària clamat la celebració de la Fira incendis s'inclogui com una pardescentralitzada de Valldoreix i amb la resta de grups polítics. que mai», de tots els ciutadans Multisectorial, una fira del cotida específica dins els pressuposEn favor d'aquest consens es va les urbanitzacions situades en en la prevenció i en la lluita contra merç, la indústria i els serveis sizona forestal, com és el cas de tos municipals. retirar, per exemple, qualsevol els incendis, perquè el bosc «és milar a la que es realitza a Sant Can Barata o Can Cortès. A més, al·lusió al Patronat de Collserola, patrimoni de tothom». En aquest Casas va demanar també que comptarà amb l'assessorament de un tema polèmic i sobre el qual sentit, destaca la tasca que han Cugat, per la qual, segons Mata, des de l'Ajuntament es plantegin l'equip de govern socista ha mostècnics municipals i de la Geneels diferents partits mantenen difet els voluntaris ens els darrers gestions davant les companyies trat el seu «desinterès». vergències. El resultat va ser un ralitat. incendis que s'han declarat tant elèctriques, ja que en alguns casos text que pretén aportar mesures a Sant Cugat com a la resta de Tot i que els consellers dimiss'ha demostrat una relació entre Més competències pràctiques per millorar la prevensionaris han reconegut que Cerel foc i el mal estat de les línies. Catalunya, encara que lamenta ció i l'extinció dels focs. que «s'ha creat una sensació de danyola Opcions va néixer amb «Seria una pena —va comparar Però la moció que es va aprovar neguit perquè sovint no se sap la voluntat de donar un impuls Casas— que l'energia per antoA la moció es constata la ne- al darrer ple municipal va més sota quina direcció s'han de posar econòmic a la ciutat, «més tard nomàsia del segle XX cremés el cessitat de crear un pla municipal lluny i demana que els ajuntanomés els va preocupar promoque ha estat durant segles el ge- perquè siguin realment útils». en aquest sentit que complementi ments «tinguin un paper cabdal cionar la família socialista i les seves actuacions».

Segons fonts de Convergència, Tallen al trànsit el la posada en marxa del CPEC, carrer Girona per tirar com a proposta de futur, «influiria a terra un edifici directament en la inversió de recursos a la ciutat i permetria que • Centre.— Durant tota aquesta els cerdanyolencs deixessin de ser setmana, el carrer Girona ha quehabitants per convertir-se en ciudat tallat al trànsit, cosa que ha tadans del municipi». dificultat l'accés en cotxe a la plaça Barcelona. El motiu d'aquesta L'Ajuntament de mesura, que ha enfurismat alguns conductors, ha estat l'enderrocaMontcada demana ment de la casa que fa cantonada tanques al pas a nivell justament entre la plaça i aquest carrer.

H Montcada.— L'Ajuntament de L'immoble era conegut pels Montcada ha mostrat el seu maveïns de sempre com ca la senyora lestar pel perill que suposa per Avelina, el nom de la seva primera la població el pas de tres línies propietària, que hi va viure molts fèrries pel centre de la ciutat i anys. De fet, la casa data de priha sol·licitat que s'iniciï el debat mers de segle i molts santeugad'un conveni entre la companyia tencs l'han vist en aquella canRenfe i l'Entitat Metropolitana tonada tota la vida. del Transport per tal d'instal·lar unes tanques protectores al llarg Obra de l'arquitecte Alberto de les vies, a fi de poder garantir Àlvarez, diuen que la senyora parcialment la seguretat dels ciuAvelina la va vendre després a tadans. L'Ajuntament ha fet unes monges i després se la va aquesta petició arranb de l'acciquedar algú de Cal Guillem, endent que va patir un veí de Mascara que això només són rumors. rampinyo de 86 anys, que va morir La casa tenia un pati que donava el dia 15 d'aquest mes en ser al carrer Dos de Maig. atropellat per un comboi que cirMalgrat l'enderrocament de la culava per la via fèrria Barcecasa, la fesomia de la plaça Barlona-Vic. Després de l'esmentat celona no canviarà. L'Ajuntament accident, el conductor del tren ha obligat a conservar la façana, va manifestar que no havia pogut c o n s i d e r a d a d ' i n t e r è s històLes runes de ca la senyora Avelina, a la plaça Barcelona. Foto: J.A. MULA. fer res per evitar l'accident. / X.B. ric. / c.c.

El ple va aprovar una moció conjunta en aquest sentit

CREACIÓ 1 DISSENTÍ

OCUMO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUAUTAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS i BREtTLlNG

• Santiago

j^amillon

Rusinol,

KRONQS

40

MEGA <tJUNGHANS

Tel. 674 58 54

Fotocòpies • Fotocòpies color Reproducció de plànols - Mobiliari • Arxiu

Can Matas, 8, baixos - Tel. 675 36 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Barcelona Pere Esmendia, 23 - Tel. 697 50 05 «m™»» 08191 RUBÍ - Barcelona

mourte Itxrcrtx

Sant

Cugat

Fotocòpies làser color Reproduccions de plànols Enquadernacions Multicòpia des de

3Pta

M. LOMENA S.L.

URSSA

Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia J m H E NUESTRA E & í & S i C t Ó N ÍH SANT CUOAT t&-' TORRE, 1 (Ploço <f§§Monestir) ?•!. 6 7 4 15 0 2

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 7 8 0 2 9 24 - Fax 7 8 8 0 7 19

PRESUPUESTO

Tel. 7 3 3 14 0 5 TERRASSA

SIN COMPROMISO

OFERTA

CURS

f®tring ESTOIG 3 ESTILÒGRAFS ROTRING, portamines, mines recanvi i goma d'esborrar Ref. 151483 4.500 SsWErJTLER ESTOIG 3 ESTILÒGRAFS STAEDTLER, portamines, mines recanvi i goma d'esborrar Ref. 700 C 903 4.500

SISTEMAS PVC

EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150

84-93

TAULES DE DIBUIX 15.000 Pta

COMPASSOS 1 . 4 5 0 - 2 . 2 0 0 Pta

PUNT I SEGUIT

8

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de setembre de 1994

LA TRANSFORMACIÓ DEL CELLER COOPERATIU I

M Que li sembla l'enderrocament d'una part del Celler Cooperatiu?

Montserrat Beilina

Jordi Carbonell

Gemma Roca

Vicente Rodríguez

Joan Rius

66 anys. Mestressa de casa

32 anys. Empleat de Ta Caixa"

32 anys. Mestressa de casa

60 anys. Jubilat

70 anys. Jubilat

41 anys. Cuinera

• «Mentre conservin la nau modernista, que és mort maca, no veig malament que l'hagin enderrocat. Ara, el que no m'agrada gens és que hi facin un edificà. Seria molt millor que el deixessin coma zona verda».

• «No sabia que l'havien tirat a terra, i em sap greu que ara hi construeixin un nou edifici. El Celler Cooperatiu era un signe més de Sant Cugat, un element distintiu del poble del qual ja no podrem gaudir com abans».

• «A mi em sembla bé. Si els amos creuen que ho han de fer. jo no hi tinc cap inconvenient que ja no existeixi aquest edifici. No és una construcció pública i, per tant, només els propietaris poden decidir-ne el futur».

• «D'una banda sap greu, perquè era una cosa antiga, però ja no feia joc amb la resta dels edificis de la Rambla. Al cap i a la fi, no podem dir res, perquè en aquest país tothom fa el que li dóna la gana».

• «Jo l'he vist des que era petita; el meu avi hi anava a fer vi. Jo trobo que han fet una desgràcia. No l'haurien d'haver tocat. Us imagineu que qualsevol dia se'ls gira la truita i tiren a terra el Monestir, a veure què passa?»

• «A mi no em sembla bé que l'hagin tirat a terra. Era un dels pocs records que conservàvem del poble, perquè les altres coses han anat desapareixent de mica en mica. Potser era necessari per adequarlo a l'entorn, més modern».

Antònia Clavis

i Miquel Parelló

Toni Lagarriga

Enrique Ruiz

Ascensión Abril

Carmen Echeverría

Josep Maria Tanco

59 anys. Jubilat

30 anys. Pastisser

57 anys. Comerciant

38 anys. Mestressa de casa

51 anys. Informàtica

51 anys. Professor

• "Això que han fet no ós bo. El Celler era un edifici molt típic que s'havia de guardar, i encara que facin la pantomima de deixar una part del conjunt arquitectònic perquè és modernista, a mi no em sembla bé».

• «Jo ho veig bé, sempre que sigui per millorar l'entorn i fer una cosa més bonica. Sé que volen fer-hi una galeria comercial i pisos nous, i això donarà una altra imatge al carrer i al barri».

• «Si han de fer un edifici nou, més modern i més profitós des del punt de vista urbanístic i comercial, em sembla perfecte. Allà no poden fer-hi una zona verda, perquè no encaixaria amb els altres blocs».

• «Què hi faran, galeries?

Doncs així em sembla molt bé. Val més que hi edifiquin com més aviat millor, perquè si el deixen tancat els nens petits s'hi ficaran per jugar, i això és molt perillós».

• «Hi vaig anar una vegada a veure un concert i em semblava preciós, espero que almenys no enderroquin la part del darrere. Jo penso que s'havia de refer per aprofitaria, perquè era una cosa maquíssima».

• «Tot depèn de la destinació que tingui ara. Si és per a habitatges, em sembla mott malament Necessitem espais públics, I aquest era un edifici preciós i cèntric que s'hauria d'haver aprofitat amb un altre ús».

Llúcia Guàrdia

José Gonzàlez

Jordi Gené

David Ferrera

Manuel Calaceit

Salvador Martín

72 anys. Jubilat

59 anys. Mecànic

23 anys. Administratiu

46 anys. Metal·lúrgic

38 anys. Bidell

47 anys. Cosidora

• «Espero que la part que ha quedat sencera la mantinguin. Aquesta és la part més interessant; l'altra havia quedat massa antiga.

Penso que està bé: els temps van canviant».

• «Sóc de Granollers, i a la meva ciutat també teníem un ceier, i jo trobo malament que hagin tret el de Sant Cugat.

Era un centre de reunió, primer dels pagesos i després dels avis, que, encara que no ho semblés, feia cultura».

• «Tothom deia que era un edifici maco, però a mi no m'ho semblava gens. Era antic, i jo no li trobo cap mèrit. No se per què han deixat la part del darrere. Si han de construir un edifici nou. que el facin tot sencer».

• «Cadascú té el seu negoci i jo suposo que ho han fet per una cosa de profit.

Deixen la part de dalt com a museu, i ara que ja no hi ha raïm el celler no feia cap servei. Què més vols?»

• «A mi em sembla bé, perquè han tirat a terra et que hi havia però ara construiran un nou edifici. Però no goso dir de quina manera guanyarà Sant Cugat amb això. Penso que qualsevol cosa nova és un triomf».

• «A mi em sembla una barbaritat. Perquè formava part de la història del poble i no sé quin profit trauran ara de les arcades que han quedat. Com a santcugatenc, vaig quedar molt decebut en veure'l enderrocat».

Text: ANCil·I.SC ASTLTRA I otos: JA. MIT.A.

Remodelen el Celler Cooperatiu mantenint-ne la part artística L'edifici modernista on hi havia el celler s'utilitzarà com a espai lúdic W l l · I S( A S r i T R A

H ('entre. l a Cooperativa Vitívinícola de Sant Cugat, a la qual tots els santcugatencs a n o m e n e n popularment Celler Cooperatiu, afronta una nova etapa de la - A mi em va fer crec el cor quan les maquines van començar a moure la terra», explica Jaume Grau, president de l'actual Vitívinícola de Sant Cugat, Societat Cooperativa Catalana Limitada.

Aquest tnateix home va passar-se hores i hores pensant en una solució per a -la casa», com diuen els socis, quan la realitat va demostrar que el celler era ja un edifici absolutament inútil. «L'any ! <->(>(!. la producció de raïm va ser de gairebé dues tones. Fnguanv.

seva historia. Fundada l'any 1421 amb el nom de Sindieat Vitívinícola i Caixa Rural de Sant Medir. la cooperativa ha hagut de modificar les seves activitats d'acord amb les necessitats de la vida econòmica

si superem els IM.Oliii quilos tindrem sort. Això ja no es -endible, i hem trobat el que considerem que es la millor solucióHn els últims anys, l'activitat de la Cooperativa Vitívinícola ha\ia canviat força. Lis cereals van compartir amb el raïm les sitges on s'emmagatzemaven, però fins i tot així no n'hi va haver prou amb el temps. La cooperativa va canviar les seves funcions, i ofereix des d'aleshores productes de primera necessitat a preus de cost

de Sant Cugat. A mesura que els edificis d'oficines i els comerços han pres lloc als terrenys de conreu, els socis s'han vist obligats a adequar-se als nous temps i combinar primer el gra amb el raïm. i despre's el

L! Celler le ara 3(1(1 socis.

Lis canvis exigien alternatives.

1 la Cooperativa, una de les poques entitats de la nostra societat que funciona per assemblea, va optar per cedir l'edifici mes significatiu a l'Ajuntament perquè en les un ús públic, i construir-ne un de nou a l'espai que abans ocupaven les tines.

1 espai on es premsava el raïm quan encara hi havia prou vinya ha quedat dret. i es reconduirà nei fer-ne activitat lúdiques.

servei als clients per a l'elaboració del vi.

Ara, els cooperativistes han buscat l'alternativa per aprofitar unes instal·lacions que ja havien quedat obsoletes. Era qüestió. diuen, de renovar-se o morir.

Aquesta construcció de l'arquitecte César Martinell. amb unes arcades que ja formen part de la idiosincràsia de la ciutat, acollirà exposicions, concerts i recitals. -LI més important d'aquest remodelatge és que es conserva la cooperativa històrica», explica Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'l 'rhanisme.

Al voltant de l'edifici s'acondicionaran una plaça publica i una illa de vianants. Al solar on hi havia les tines es construirà un

de nou. on s'instal·larà la Cooperativa ampliada. L'equipament tindrà dues plantes soterrànies d'aparcament i s'aixecaran cinemes d'habitatges. La construcció d'aquest edifici, que s'inclou dins d'un projecte que es va aprovar per unanimitat al ple. estarà acabada en dos anys i mig.

L'enderrocament d'una part de l'edifici ha sorprès força ciutadans, que majoritàriament desconeixen el que preveu cl projecte que s'està executant.

&*>.

•tUr.-.

EL C E N T R E D E LA G U I T A R R A

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY, FRANCÈS I D I O M E S

CENTRE D'EDUCACIÓ I INFORMACIÓ • Guitarra clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical • Música de cambra • Orquestra de guitarres • Teràpia corporal • Dispokinesi Ctra. Cerdanyola 68. 5è 2a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.(93) - 589 58 88

t*^-M.

JmïLWGma

mrmmafsmcvm': _, Rambla CAN MORA, 18 TEL. 67522 01 08190 SANT CUGAT (Barcelona) ' Tots els nivells • Varietats d'horaris • Preus especials per a germans

«On the còrner of SANT JORDI»

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 674 15 01 Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS

C O l < N E Cjy% O N ESCOLA D'ANGLÈS Prepare for Cambridge Preliminary, First Certificate, A d v a n c e d , CEIBT a n d Proficiency with experts!

Tel. 675 21 06 Cl Sant Domènec, 7 - lr 2a 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

• EGB i BUP •REPÀS • ESTUDI D'ANGLÈS • TÈCNIQUES D'ESTUDI Horari: de 9 a 14 h i de 18 a 20 h c/Vïnyoles, 6 - Tel. 675 02 13

3AI(ï© //t/ff/f/f'/a/j

Centre de Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres coses...!

-

^Aes/c/f/mcfó

Curs integral de Restauració d'Antiguitats • Teoria i tècnica de la Restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener • Informació al 6 7 4 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos

# l •SSf

Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 589 20 04 08190 Sant Cugat del Vallès (Barc '

Magatzem i tallers: ïl Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) j | 08190 Sant Cugat del Vallès

10

PUNT DE VISTA

Actitud positiva per arribar a un acord

ELS FJ CANTONS luiuiri iiidrp«*ndent, català, comarcal i democràtic

F

Prwnw Local oe Sant Cugat SL

^

r V.-mc. \ lr tW190 Sani Cugat d |

í <>n: s: - Fa,5« ):o9i

President Rar.·nUrauiS'.litrula Director livrRiníilia Redacció ( - k i f VrTu.U, ' SillIM'

\ Lir.iín.-u:

Pi·lilkai, Vavi cava

S J l I ' VUs.l ! --•..ink-ii'i. PepCarala

M . : : . . M . M - p . i-„,..-- i'.,-). I T J U I U M . CJII ., V--.— ••-• V ' L - 1 i - t r „ .i . i,:: til·les. Paf Pieh.

-

'in:.. : ! - . e a . ! ; - - . V - i :se SJIH ke;<»rtari!es..

, .. i ,":' 1 au ' .

ELS 4 CANTONS / Divendres. 23 de setembre de 1994

• . i . ,,,;«,- l-.slv.n, . lilona Marín Pic-.l '•:- ] . - : S >'•!.,< r - i·ln-T I V I U I M . Y . J i , ' I i.r \ ~ t . - ' \1..!a k l r C i t e t l

Cap comercial

inalment la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, ha emès la resolució que estableix cl marc compctencial de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Valldoreix. El dictamen és clar: Ics competències sobre seguretat ciutadana, transport públic i algunes d'urbanístiques son indelegables. Aquesta era una decisió llargament reclamada des del municipi i era convenient que no s'allargues mes per no deixar enverina! una Mtuacio de confrontació que KI teia massa temps que durava.

D'entrada és positiu que les dues parts l'Ajuntament de Sant Cugat i la Junta de Veïns de l'IiMI) de

Valldoreix— hagin rebut favorablement aquesta resolució. Ara el marc de la discussió és ben clar i cal una actitud positiva de les dues parts per arribar a acords satisfactoris. Si no és així i Valldoreix pren decisions que no li pertoquen, l'Ajuntament de Sant Cugat tindrà prou autoritat per intervenir quan consideri que l'EMD vulneri l'autonomia municipal. E'Ajuntament ha de ser flexible i l'EMD podria començar retirant el recurs per demanar competències de transport públic.

1 ,a bona disposició de les dues parts s'hauria de reflectir immediatament desencallant la qüestió del conveni econòmic, ja que és innegable que

el vigent —que és de l'any 1982— ha quedat desfasat a causa de l'important creixement de la ciutat.

Ara s'obre, doncs, un període en què el més important és deixar enrera els més de deu anys de discussió i d'enfrontament entre l'Ajuntament i l'EMD i els gairebé quaranta de situació conflictiva entre el nucli de Sant Cugat i cl de Valldoreix. Si aquesta via no prospera. l'EMD té la possibilitat de recórrer a la de demanar la segregació, i no utilitzant-la com a arma per negociar com ha fet fins ara. Els valldoreixencs saben que aquesta solució és gairebé inviable. A tots plegats els queda. dones, una sortida negociada.

r.er:rii., ! W h Equip c o m e r c i a l •'.

.'I IM

•. \

'I

• • •.

Cap a la Conferència Episcopal Catalana

Pl.e.i-

Producció publicitat

L

es sessions de treball del Con cili Provincial de la Tarraconense es faran al Centre Borja.

Sant Cugat serà seu. doncs. d'un debat molt important per a l'Esglesia catalana, a partir del mes de gcneí Jc l'any vinent.

A ningú no se li escapa la importància d'aquest esdeveniment. El mateix arquebisbe de Tarragona, Ramon I OM vila. en donava una clau

Impressió •ep-

•' • r;

4.: I - -

Distribució \ l . i : ' ' . \ i:,--SI i,;,.MI , v . , : <,I4Hs ' ) '

EL

En el cas de l'article de Paco Minuesa, vull fer algunes observacions com a col·leccionista d'art i amic que em considero de Josep Canals. També he tingut oportunitat de parlar en alguna ocasió amb Paco Minuesa i d'escriure sobre la seva obra, que sempre he admirat. Permet-me. Paco, que discrepi del contingut de la teva pregària tot sortint en defensa de Josep Canals, que s'ho mereix sobrerament. S'ho mereix tant pel que ha fet per l'art com pel que ha fet per la nostra ciutat al llarg de molts anys. Deixant de costat que també ha comès errors, com tu, com jo i com qualsevol altre, la seva trajectòria com a santcugatenc té molt de positiva. llàstima que aquesta vitalitat i aquest esforç de Josep Canals no s'hagin encomanat a altres cercles ciutadans per impulsar totes les tendències en un ventall més ampli. Potser es el que tu trobes

ria Carles està molt allunyat d'aquell a què ens tenia acostumats el doctor Narcís Jubany. El debat ja la temps que ha començat.

Aquest concili haurà de decidir quin d'aquests dos discursos ha de tenir prioritat a l'Església catalana.

A part dels aspectes pastorals, d'aquest concili depèn en bona part que algun dia Catalunya tingui una Conferència Episcopal pròpia.

E S C R I U

li scseio mi han d'excedir Jc Ie s : • i;,Illes r eainoer.iíiaelcs 1 autor els podr e.lor.im si ho sol lícita. pch 1 I eiejn.d h., de ifrai serial i es imprescindible -I lelcfo.i i cl número de I >M • ; - , s s ; , p , . , | i el seu amor HI S 4 ( A N T O N S i cl dicl de publicar Ics r , liamescs. i el drt 1 de resumir te-.

Renoi si es nota l'art a casa nostra!

B .Malauradament, la dita «A Sant Cugat l'art es nota» s'ha fet sentir, i de quina manera. Vet aquí que aquesta setmana s'ha l'et notar amb dos escrits publicats al número passat d'Els 4 Cantons: -l'regaria (moltes gràcies i perdoni i-, de Paco Minuesa. i «La Cooperativa», de Paco Soler. El primer, un article sense cap concessió, directe a la jugular de Josep Canals, precisament per la seva carta oberta publicada als diferents mitjans d'informaeò locals, inspirada en la seva pròpia desil·lusió. El segon article també tenia a veure amb l'art, feia referència al «bunyol», que en diu Paco Soler, que es fa amb l'enderroc de part de l'edifici de la Cooperativa. Com el seu. he sentit molts comentaris un cop ja s'ha fet. No entro en si és un bunyol o no, només em pregunto com és que surten a la llum aquestes queixes un cop la Cooperativa ja és enderrocada (!), si fa més d'un any que Els 4 Cantons ja havia parlat repetides vegades de l'obra que hi farien.

L E C T O R

interpretativa bàsica en l'anunci deia celebració del concili: d'a 237 anys que no s'ha pogut fer per culpa dels di\ersos governs centrals». És convenient recordar que durant els anys obscurs de la dictadura l'oficialitat eclesiàstica catalana emetia missatges molt diferents a l'espanyola. Avui, ningú no pol dubtar que, pel que la al tel nacional i a actituds socials. cl discurs de l'arquebisbe Ricard Ma-

tre Cultural i per moltes altres coses que ha fet per millorar Sant Cugat. Moltes gràcies, MAKIA SAI.A Q U I N T A N A . Sani ( u - a l

més a faltar. Tu saps que l'art té moltes vies per arribar al ciutadà i precisament la via escollida per Canals no es pas la teva; no és ni millor ni pijtoi. només es una altra. Puc assegurar-te que els desenganys, un rera l'altre. només es poden superar pei un larannà com el de Josep Canals. sempre ple d'il·lusio i d'esforçat treball, malauradament incomprès moltes vegades. No sé per què, la problemàtica que viu el vostre mon em recorda el de les llengües dels pobles. Deu ser perquè l'art també es un llenguatge universal ple de mansos i colors. que converteix la pròpia riquesa

en una autèntica torre de Ba- ho sap aquest actor, era un desert pel que fa a l'esbarjo i a la cultura. b e l . , JOSHP M. C A B R H R I / n S.nr. ( u I ara, per això li'n dono les gràcies gal. al senyor alcalde, ja no és així.

Els meus néts. els meus fills i Gràcies, senyor alcalde, una servidora ara podem anar al pel centre Cultural cinema sense haver d'agafar el cotxe i anar a Barcelona. He vist M Estic horroritzada per les coses obres de teatre que m'han agradat que sento a dir sobre el nostre molt. I em vaig emocionar quan Centre Cultural. Divendres pasvan venir els cors de l'Orquestra sat, a Ràdio Sant Cugat, vaig sendel Liceu. Qui ho havia de dir. tir fragments del pregó de l'-Antenir el Liceu a Sant Cugat? Sr. tonio» del «Poble Nou- a Vallalcalde, no entenc per què el cridoreix. Va ser vergonyós. tiquen. És per enveja? Com pot Primer m'agradaria saber què dir un «senyor» del teatre que sap de Sant Cugat aquest «seés dolent aquest teatre? Repenyor». per anomenar-lo d'alguna manera. Sant Cugat, per si no teixo: gràcies, Sr. alcalde, pel CenLA P U N X A

(Sr

T * * * \

D'EN J AP

A^^JCA^CEfB...HÏFr..

r A/f TZA&AK-HL.ttÍP: çxJimmmiN M^è> Ui

<7&g- <«&>

El bosc no s'ha de netejar I Als ecologistes se'ns critica de vegades de no voler acceptar el progrés i de ser uns retrògrads.

Però voler netejar el bosc perquè s'havia fet sempre, sembla una negativa al canvi de la societat. És ben cert que abans la llenya era necessària, perquè el combustible fòssil era molt car. Però les incomoditats que comporta anar alimentant la caldera, en comptes d'una vàlvula automàtica, són suficients per deixar estar aquesta antiga pràctica. Deixant de banda aquest recurs natural, podem extreure'n un altre: el de poder gaudir de la natura salvatge, de recuperar els boscos. És clar que si el bosc es crema ja no aprofitem ni una cosa ni l'altra, però netejar el bosc, com ja ha dit un ecòleg, resultaria una hipoteca insostenible.

Netejar un bosc no es fa traient gatoses o ginestes; això és treure el que hi ha en brolles amb algun pi esclarissat, tal és la llum que necessiten aquestes plantes. Un bosc com els de Sant Cugat —que són encara joves— és format principalment d'alzines, amb lianes que pugen i baixen i arbusts com el galzeran, el marfull, l'aladern. l'arboç... que ni s'han de treure. És cert que treure les branques seques, la pinassa penjant i altres piròfits, com el bruc, pot ajudar a l'extinció, però crec que és inviable fer-ho arreu. No ho és tant, en canvi, fer-ho als llindars de les zones habitades.

Voldria acabar resumint que tant els que demanen que netegin el bosc com els que no ho volem. ho fem perquè l'estimem i en volem gaudir. Però si netejar el bosc significa que deixi de ser el bosc. és raonable que ens hi oposem.

No volem que per no deixar detenir el bosc, al final el deixem de tenir, M K J I ni VAI.I.MI I.IANA. Sani Ciliat

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994 L A

T R I B U N A

11 L A

G A L E R I A

La reinserció-94: una fantasmada

Visita a

Vhíper • JOAN DOMÈNECH

SEBASTIA SALELLAS

A

l 1978, quan l'ara cap de l'oposició conservadora espanyola, senyor Aznar, estava fent oposicions a inspector de tributs i les presons espanyoles i catalanes estaven en plena etapa revolucionària, inspirada pels moviments de la COPEL i altres associacions, i quan va caure assassinat el director d'Institucions Penitenciàries, Emili Hadad, el govern de Suàrez va cridar un penalista progressista i coneixedor del món de les presons espanyoles, el senyor Carlos Valdés, i li va encomanar la pacificació de les presons i una nova norma legal i reglamentària que suplís el famós Reglament Penitenciari. Valdés seria l'autor de la llei general penitenciària (llei orgànica), considerada, anys després, poc operativa i ineficaç. Aquesta llei, que fou aprovada per unanimitat per les Corts Espanyoles el 26/9/79, va instaurar com a principi bàsic penitenciari, d'acord amb la Constitució, que les institucions penitenciàries tenen com a «finalitat primordial la reeducació i la reinserció social» dels sentenciats «a penes privatives de llibertat».

Aquest, doncs, és el paràmetre que, encara avui, mentre legalment no es canviï, tots hauríem de tenir present si ens volem emplenar la boca per dissertar a distància sobre la reinserció.

Ara és la moda política més atractiva: parlar pel que se sent dir de les presons, del compliment de la totalitat de la pena imposada (projecte del Codi Penal), del control del compliment de la pena dels etarres (exclusivament pels jutges, com demanen), i també per servir de comparses al valor simbòlic i estigmatitzant de les presons i als seus usuaris, en els moments màxims de la tragicomèdia: casament d'El VaquUla, o retorn de l'heroïna de Bangkok a Badalona.

Poca gent coneix el paper de les presons, i donen per fet que han de servir per a la seva històrica funció, exigida per la societat, d'obligar a re-

capacitats «vitals i socials» mínimes per portar una vida en llibertat a què queda sotmès l'individu, punt en què ara insisteix Marcel Dalmau, dia rere dia, un cop recuperada la llibertat. Malgrat aquestes observacions, que són elements prou coneguts per la gent que viu la presó, professionalment o personalment, o indirectament pel fet de tenir-hi un amic o familiar, a ningú més importa aquesta realitat.

Certament, aquesta insensibilitat social ha arribat naturalment a les portes dels palaus de justícia, de tal manera que en el moment de parlar de penes el judici es formula més en funció de la seva eficàcia de retribució social que per l'eventual resocialització que es CONCEPCIÓ VIVOLAS pugui preveure.

Si hi afegim que els conservadors tribuir el pres (apropiant-se de la seva llibertat) pel mal causat (i valorat per ens plantegen «la pena» en l'estricte sentit retribucionista, quasi mercantimitjà de la via del Dret Penal). Poca lista, perquè l'assimilen a «deutes» gent està realment interessada a oferir (quan es parla de responsabilitats civils al condemnat la possibilitat de reindels etarres), que barregen, en referir-se serir-se a la societat.

Quan s'estaven elaborant les prime- a la reinserció, tant els presos polítics penedits i col·laboradors, com els inres línies del projecte de la llei general submisos, com els altres condemnats, penitenciària, el penalista Mufioz Conde va escriure un article, ja clàssic, ens podem adonar que mentalment ells en què mostrava el seu gran escep- ja han eliminat els principis resociaticisme sobre els principis reinseridors litzadors, i que la pena, més que una o reeducadors de la possible llei que oferta dirigida al reclús, que el convenç s'anunciava, recordant les famoses ob- de retornar al bon camí, és l'ordre del servacions de la doctrina, en el sentit vencedor que imposa com a càstig al de preguntar-se fins a quin punt és feble vençut. lògic parlar de «resocialització» del deCal recordar, doncs, la profecia de linqüent en una societat que és la ma- Maximo Pavarini, feta al 1977, quan teixa que produeix la delinqüència. Per es referia a la resocialització que la lògica, no és el delinqüent sinó la so- societat demanaria en el futur: pena cietat la que hauria de ser objecte d'una de presó, projecte carcerari dominant resocialització. únicament per l'exigència social de Aquest treball —que el seu autor màxima seguretat sense excloure, és clar, titulava Anàlisi i crítica d'un mite— re- el casament d'El VaquUla i les sèries televisades sobre les presons. ferit a la resocialització, fa evident que, al marge de l'anterior observació, cal Res de resocialització. Per tant, per afegir-hi els efectes nocius de la mateixa honestetat i coherència, val més que vida carcerària, que impedeixen que respectem simplement la pena de presó des de la presó es pugui iniciar una en silenci. resocialització del condemnat. A banda de la desculturalització i la pèrdua de Sebastià Salellas és advocat.

E

E

l president Pujol ha anat aquests dies al Marroc en viatge oficial. Fa només tres mesos, el juny passat, va visitar Indonèsia. Són dues destinacions delicades i més aviat poc escaients des d'un punt de vista polític per al president d'un país europeu occidental. Ni al Marroc ni a Indonèsia no hi governa un règim que ofereixi garanties democràtiques. El rei Hassan i Suharto són dos dèspotes corruptes. Al Marroc i a Indonèsia els drets humans són conculcats per sistema i les dictadures que governen aquests països han practicat el genocidi, el Marroc contra el poble sahrauí i Indonèsia

ï é « . ' c PIA

L

T

R

í

P

V

ull creure que no sóc gaire diferent dels altres homes. Confesso que em rebenta anar de botigues, mirar aparadors, triar peces, comparar tons...

No crec que aquest tarannà comporti egoisme o comoditat. És, simplement, una sensació d'estalvi de temps. Jo sóc, a tot estirar, dels que miren el preu dels objectes exhibits a l'aparador, es fan la composició de lloc, entren i diuen: «Això!» Paguen i marxen.

(I si s'han equivocat, se l'embeinen). A les dones, en canvi, triar i remenar els encanta. El dia que aconsegueixen ficar-te dins la botiga treuen fava d'olla. Tu prou que mires de sortir-te'n per la via ràpida.

Fas el joc, t'emproves dues o tres peces i et decideixes, amb tota contundència, per una. Et fa la impressió que ia dona ho accepta. Separa la peça, tu ja vas per pagar i llavors ella es despenja i pregunta al venedor: «I no ho tindria amb un to més sofert?» Fotuda.

L'home, complidor, t'omple la taula de nou material. I la feina és teva. Acabes tan atabalat que, més d'una vegada, quan trobes uns pantalons que et van bé, resulta que t'has tornat a posar els que ja eren teus. Fa uns dies, em van portar enganyat •.•.«.•-- a u n híper de renom.

Em van tancar dins d'un emprovador i apa, vinga a anar posant i traient pantalons. Però, noi, aquest cop m'ho vaig passar d'allò més bé. Al costat —com la faula del savi i les herbes— hi havia un altre infeliç, que s'afartava de posar i treure i anar dient a la dona: «Vols dir que aquest ja no em va prou bé?»

«Res, home, mira ara aquest, que és una mica més clar. Ara mira aquest altre que, a més, pot anar a la rentadora. Ara aquest, que s'ha de rentar en sec...» La criatura que els acompanyava anava obrint i tancant la porta de l'emprovador i el pobre pare, estoic i convertit en artista de strip-tease, deixava anar, de tant en tant, alguna lletania. Em vaig quedar a gust tres pantalons, perquè l'estona que vaig passar rient ja s'ho valia.

«El dia que aconsegueixenficar-tea la botiga treuen fava d'oüa... Acabes tan atabalat que quan trebes uns pantalons que et van bé, resuha que t'has tomat a posar els que ja eren teus»

T

Els amfitrions perillosos MIQUEL PAIROLI

contra els habitants de l'illa de Timor, un dels conflictes més atroços i més mal coneguts que hi hagut al planeta a les darreres dècades.

Els règims de Hassan i Suharto són políticament indesitjables i repugnants. Aquests dos personatges i la cort de tecnòcrates de què s'han envoltat han tingut l'habilitat, però,

E L

V E S P E R

No m'agrada de convertir els respectius països en pol d'atracció de les inversions occidentals. Han ofert tota mena de facilitats. Mà d'obra a preu d'esclavitud, pau social garantida per la policia, fiscalitat generosíssima.

Als viatges de Pujol, sempre els donen un sentit econòmic. Per dues raons: perquè realment el tenen i per evitar problemes amb Madrid, amb Afers Estrangers. Però no s'ha d'oblidar que Pujol és el president de Catalunya, no el secretari de Comerç. I no és agradable, francament, veure el president català en alegre conversa amb individus tan sinistres.

F

XAVIER GIRÓ

a un any que vaig tornar d'una llarga estada a l'estranger i em va sorprendre topar amb tantes coses tan cares. Abans de marxar ja havia descobert que a Barcelona ciutat, o a altres localitats properes, podia trobar el mateix que havia comprat aquí per un preu entre un 10 i un 20% més baix; Ara, aquesta impressió és ofegant. Quatre exemples: el mercat, la Casa de Cultura, l'Auditori i l'habitatge. La verdura, el peix o la carn no s'escapen de la pujada. Tinc amics que per evitar-ho compren a Rubí, a les grans superfícies properes o, fins i tot, a Barcelona. El cost dels cursos per a infants organitzats per Triangle que es fan a la Casa de Cultura sota els auspicis de l'Ajuntament ha pujat molt per sobre de la inflació. Els preus que ofereix l'Auditori són dignes del Liceu de Barcelona. Una localitat on l'alt preu de l'habitatge fa que molts joves hagin de buscar casa en una altra ciutat, esdevé hostil a si mateixa i va pel camí de convertir-se en un barri dormitori, potser en sintonia amb un cert ensopiment de l'associacionisme local. Si aquesta és la ciutat que estem fent, a mi no m'agrada.

12

PLNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS Divendres, 23 de setembre de l'W4

A

L A

G

f n aquesta curta programació, peto.

E

R

I

A

m

IGNASI RODA I KAHRlliAS

E

L

No tenim la síndrome d'Estocolm

Una programació mancada de.., sperava amb eerta expectació la programació del Teatre-auditori del Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès. Desprès d'un an\ de la inauguració i. consegüentment, d'un any de fixació de línies i criteris programàtics en funció de la pròpia estructura física i tècnica de l'espai i dels condicionaments economies, calia veure com tot aquest treball d'assentament es reflectia en la programació d'enguany.

Així, doncs, el director del Teatre-auditori del Centre Cultural de Sant Cugat del Valies (caldria posar-li un nom a aquest teatre, com s'ha tet amb el conservatori o la biblioteca) i l'alcalde de la ciutat han fet pública la programació.

La primera impressió que hom recull és la d'un contingut escàs, exactament lli propostes entre concerts, teatre, dansa i òpera, en 92 dies de trimestre (sense comptar-hi setembre). amb una ocupació no més enllà de l'U per cent. No hi ha dubte que la preparació dels diferents espectacles requereix cl que entenem per ocupació tancada, es a dir. no adreçada al públic, però. tot i així, un espai d'aquestes característiques i en una ciutat amb una dinamit/ació cultural en puixança, es mereixen quelcom mes que una programació en regim de bolos. és a dir, de representacions aïllades.

Aquesta sequera (que no te res a veure amb la qualitat del que es presenta) segurament ve determinada per la manca de pressupost, que és un dels mans problemes que es preveien en un teatre d'aquestes característiques.

Això. però, no és una justificació, perquè d'aquesta manera es dona la raó a aquells que advertien de l'excessiva magnificència de l'edifici, davant la manca tic recursos destinats a produir cultura, l's a dir. que tenim l'embolcall peio ens falta l'obsequi.

A

t o s t 1' M (ABRrRI/O

(teatre per a nois i noies i per a grups escolars, recitals de cançó, etc). seria bo que s'hi pensés, perquè un teatre públic com el Teatre-auditori del Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès (què us sembla si li posem un nom?) ha d'assumir la responsabilitat política que li pertoca, fent de les instal·lacions un bé comú en benefici de la ciutat i les seves iniciatives. Aquesta manca de responsabilitat és un fet que es repeteix massa sovint a l'administració. No n'hi ha prou de dotar una ciutat amb equipaments. Cal que aquests equipaments siguin adequats, proporcionals a les necessitats de present i de futur d'una socitat civil i, sobretot, dinamitzats des d'una perspectiva de participació ciutadana i aplicant-hi els criteris professionals que BIB1ANA PHDhMONTl beneficiïn aquesta participació, tot garantint el funcionament dels hi ha una cosa que m'ha sorprès encara equipaments amb rigor i continuïtat. més, i és la mancança de propostes Si perdem els objectius prioritaris que com, per exemple: presència de teatre ha de tenir un teatre públic, el transadreçat a nois i noies i a col·lectius formarem en una plataforma de proescolars, recitals de cançó, programació jectes privats, elitistes i, el que és més específica per Nadal i, sobretot, manca greu, incapaç de sensibilitzar i de geabsoluta de teatre local. nerar públic d'una manera continuada Recordo ara les campanyes reivini creixent. dicatives del grup teatral Agrupació Maragall reclamant un teatre per a Sant No volem excuses de pressupost o Cugat. Era precisament la gent de teatre de manca de rodatge. L'anàlisi detallada qui se sentia més sensibilitzada per de la programació del Teatre-auditori aquesta mancança i la que empenyia del Centre... (em rendeixo!) no acomel carro de la denúncia i la reclamació. pleix els requisits de participació ciuI el cert és que ara que precisament tadana que. crec, hauria de tenir un celebrem el primer aniversari popular teatre públic. (que no oficial) del Teatre-auditori del Caldrà, doncs, reescriure unes noves Centre Cultural de Sant Cugat del VaHistories de Sant Cu^ai i tornar a reunir lies (torno a dir que cal posar-li un tots aquells que han fet i fan del teatre nom) i que més de dues-centes persones quelcom més que l'exercici esporàdic es van fer seu cl teatre-, com vaig de ser públic. Ocupar de nou l'escenari dir aleshores al reportei d'Lis 4 Candel... (no li escauria el nom d'un dels tons. repasso aquest an\ de funcionanostres dramaturgs, com han fet ara ment i les perspectives de futur i consa Ripollet homenatjant en Sagarra?) tato. i em dol, que la gent de teatre i fer-lo seu. Són aquestes persones el de Sant Cugat no en pugui fer us o, motor necessari que cal a un teatre si més no. que no s'hi compti. públic per difondre la seva activitat i donar-li personalitat pròpia.

Pel que ta a la resta de mancances L

u «

A

E

scriure que el fet de no contestar amb mes contundència les agressions que es tan contra Catalunya és símptoma de feblesa, de servilisme o d'una mena de segrest mental del nostre caràcter és terrorífic. Si s'hi afegeix que aquesta manca de resposta es pot considerar un símptoma de pur massoquisme dels catalans, em fa pensar que la ment de l'articulista s'ha escalfat massa. No estic d'acord amb l'article de Pep Vila «Pateix Catalunya la síndrome d'Hstocolm?» ni amb el suposat silenci que hi ha a Catalunya respecte als atacs. No vull pas dir que no tingui raó, en té i molta. Però tampoc no és qüestió de fer el joc que volen que fem. L'articulista suggereix de llegir textos del segle XVI per comprovar que els atacs han estat la regla general. Jo hi afegiria que llegir-los també serviria per comprendre millor el valor del terreny recuperat fins avui. Apunta, «El nostre poble, la Pep Vila, el desig nostra llengua i la d'obrir un debat sonostra cultura es bre aquesta suposada feblesa. I jo vull troben molt per sobre participar-hi dient de la seva ignorància que si hi ha res que ens diferencia dels i, això, només els ho abecés, els borbolles, farem entendre si ens els gales, els «sehoritos» anguites i tants mostrem en tot polítics oportunistes moment serens.» és precisament que no baixem a fer-los el joc en el seu camp; el de la intolerància i l'enveja. LI nostre poble, la nostra llengua i la nostra cultura són molt per sobre de la seva ignorància i. això, només els ho farem entendre mostrant-nos en tot moment serens i respectuosos. És evident que ens trobem davant una campanya per enderrocar el govern socialista i davant el seu objectiu no dubtaran a utilitzar el fet diferencial de Catalunya com a justificació de tots els mals del país. A molts dels nostres polítics la llengua no els cap a la boca de tantes mossegades que deuen haver-s'hi fet els últims mesos, i no pas perquè siguin producte d'un poble feble o massoquisla, ni tampoc perquè el nostre poble tingui el seny segrestat, sinó precisament per tot el contrari.

N

E S T

R

A

» Defensem Torre Negra ( HRISII \N HhRBOLZHKlMKR

E

l resultat del referèndum fet a Palamós sobre el futur del Castell va establir un precedent important en la lluita contra la política d'urbanització irracional que encara impera al nostre país. Classificant el projecte de «respectuós amb el medi», els promotors pretenien fer-hi més de 100 habitatges, un hotel de 200 habitacions, un camp de golf, pistes de tennis, d'hípica i una piscina. El «no» va demostrar que era injustificable l'interès per urbanitzar l'últim indret que fins avui s'havia salvat de la plaga constructora que ha malmès la Costa Brava. Per una vegada es va comptar amb l'opinió crítica de la població per sobre dels criteris exclusius d'urbanistes i polítics i dels interessos de les constructores. És preocupant la facilitat amb què els responsables municipals i gran part de la població sovint es creuen que una urbanització és «respectuosa» pel sol fet que als plànols s'hi veuen moltes zones verdes. El cas més recent d'enganyifa d'aquesta mena (no l'únic) que tenim a Sant Cugat és la urbanització de Can Trabal.

Els responsables s'ufanen d'haver dissenyat un projecte integrat en l'entorn natural pel sol fet d'haver situat la major densitat d'habitatges als antics camps de conreu i les cases aïllades dins el bosc. Fóra interessant que tots els santeugatencs passéssim per aquest indret ara que ja hi han començat

les obres. La transformació que ha patit el paratge pel pas de les màquines deixarà bocabadat més d'un. És una mostra clara de com hem aconseguit fer un altre pas per expandir la població sobre Collserola, per agredir encara més aquest espai tan castigat per la pressió humana. Veient les obres de Can Trabal potser prendrem més consciència de la necessitat de conservar íntegrament allò que s'anomena Torre Negra i la seva rodalia, que comprèn els espais agrícoles, erms i forestals que es troben a banda i banda de l'Arrabassada, des de l'ermita del Sant Crist de Llaceres fins a la masia de Can Bell. El pla general metropolità preveu que travessin aquest espai tot un seguit de grans vials i qualifica gran part dels terrenys com a «urbanitzables».

Amb l'exemple de Can Trabal. hem d'aprendre a rebutjar qualsevol urbanització de la Torre Negra, per molt respectuosa que pretenguin que sigui amb el medi natural. Allò que hem d'aconseguir entre tots és la requalificació urbanística dels terrenys, amb vistes a garantir la permanència dels espais agrícoles i forestals i la seva inclusió en el pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Collserola. L'èxit de la iniciativa popular al Castell ens ha demostrat que això és possible.

Christian Herholzheimer es membre de la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre i Rodalia.

UN CONREU EN RECESSIÓ

ARRIBEN ELS «GRUMS»

13 • Divendres, 23 de setembre de 1994

L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç inicia avui les activitats de la Campanya dels Grums, que pretén promoure un comerç personalitzat i de qualitat.

Plana 14.

El conreu de les vinyes era fa uns quants anys una important activitat econòmica a tota la comarca.

Actualment queden pocs conreus d'aquest tipus i solen ser explotacions familiars.

LA CRISI DEL CONREU DE LA VINYA I

A l'esquena, una imatge retrospectiva de la verema a la comarca. A la dreta, Francesc Berenguer cull el raïm a la seva vinya. Foto: X.B. Parlar del conreu de les vinyes al Vallès Occidental és parlar del naixement de gran part dels municipis de la comarca, com ara Sant Cugat, Cerdanyola i altres ciutats del voltant, que al llarg dels anys han basat el sistema de producció en l'elaboració del vi. L'arribada de la indústria, el progrés, la societat de consum i el capitalisme financer, però, van estroncar aquesta antiga i arrelada tradició vinícola, que es remuntava al segle X.

Les darreres vinyes Els pagesos van vendre les terres per fer-hi habitatges, fàbriques o carreteres XAVIER BOTELLA

• Sant Cugat / Cerdanyola.— Des de les relacions de producció de tipus feudal, cap al segle X, fins a l'arribada del capitalisme financer o monopolista, sobre l'any 1959, l'agricultura va ser la base econòmica de la comarca, i va arribar pràcticament a desaparèixer vers l'any 1971.

Les primeres vinyes cerdanyolenques apareixen documentades a partir de l'any 985, als termes topogràfics de Nagarova i la Vall Noranta (actuals Castell, Universitat Autònoma, Fatjó dels Aurons i Fatjó dels Xiprers).

Segons que sembla, el conreu de la vinya va ser el segon en importància després dels cereals (blat i ordi) fins a mitjan segle XIX, en què el vi ja era el principal producte agrícola del terme. Amb l'arribada de la fil·loxera, l'any 1883, minva l'època d'esplendor de la vinya, malgrat la replantació amb ceps americans.

A començament del segle XX, una família vivia amb 4 quarteres de vinya (1,5 ha) i una peça (0,36 ha) de regadiu. Entre el 1890 i el 1910, el preu del vi era de 0,15 a 0,30 pessetes el litre. Arran de la guerra de 1936-39, es va convertir en un article de luxe.

A més de les petites explotacions familiars, associades al Celler Cooperatiu, també hi havia explotacions més grans, com la del Castell, propietat del marquès,

amb poc més de 200 hectàrees, una quarta part de les quals corresponia a vinyars. Altres explotacions de tipus mitjà, entre 50 i 200 hectàrees, eren les de Can Fatjó dels Xiprers, Can Fatjó del Molí, Can Planes, Can Magrans, Canaletes, Can Serraparera i Can CordeUes. La varietat de la fruita i del vi Les vinyes més conreades eren

les de raïm blanc, sobretot el pansalet o xarel·lo. Després també hi van conrear macabeu, picapoll i garnatxa, molt sensible a patir del míldiu. Entre el raïm negre més conreat hi havia el sumoll i el perdal, l'aramon i el mandé.

També conreaven moscatell i rosetia, encara que menys. La graduació dels vins de la comarca variava en funció de la situació de les vinyes. Per exemple, a Cer-

danyola, anava entre els 10 i els 11 graus. El vi amb més graduació s'assolia a Can Magrans (actual UAB), amb 12 o 13 graus, un vi blanc produït a partir del pensalet. A Can Fatjó del Molí es produïa tota la mistela del terme i a Can Fatjó dels Xiprers, el vi ranci.

La tinença de les terres Segons investigacions de l'his-

Pares, avis i rebesavis aferrats a la terra • Els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola han estat durant molt temps zones riques en raïm i amb una producció de vi de bona qualitat.

Famílies senceres de pagesos vivien dels fruits de la terra, de la producció de vi i de la ramaderia. L'arribada del progrés, però, va capgirar el sistema de vida d'aquella societat rural que continuava aferrada a les seves terres.

Un testimoni d'aquells temps, Francesc Berenguer i Renom, encara guarda a la memòria com era aquella comarca vinícola.

Els ceps es troben situats entre Cerdanyola i Sant Cugat, en una fondalada prop de la granja Rosita: «Vaig plantar aquesta vinya ara fa 25 anys, quan Cerdanyola

i Sant Cugat eren pobles que guardaven la tradició vinícola».

Francesc Berenguer conrea l'última vinya de Cerdanyola: una petita extensió de 6.000 metres quadrats, que fa servir per elaborar uns 2.500 litres de vi l'any.

«He de reconèixer que encara conservo aquesta vinya per una qüestió purament sentimental».

Els seus pares, avis i rebesavis eren pagesos i collien el raïm.

Tot i que hi havia una intensa activitat a la verema de la comarca, les coses van començar a canviar a partir de l'any 1962.

«L'arribada del progrés i els feliços anys seixanta van arraconar l'agricultura com a sistema de vida de la població».

Francesc Berenguer se sent orgullós del vi que ell elabora, «un vi natural i sense additius, al qual

només afegeixo lluquet», una mena de sofre cremat que serveix per treure l'aire acumulat de les bótes de roure.

Com a resultat del procés, Berenguer obté un vi blanc, d'11 a 12 graus, molt agradable al paladar. «Es tracta de la varietat del xarel·lo, que aquí en diríem pensalet, molt semblant a la qualitat del Penedès».

Podríem arribar a fer un paral·lelisme entre l'inici de les vinyes a Cerdanyola i Sant Cugat i la formació de tots dos municipis com a pobles. «Llavors la vida era més senzilla, però al mateix temps més agradable». Berenguer reconeix, però, que el progrés ha estat clau en l'evolució del camp.

La llàstima és que aquest progrés, tot sovint incontrolable, se'ns escapa de les mans.

toriador Miquel Sànchez, predominaven les propietats directes, que controlaven el 89 per cent de la superfície agrícola, tant a les explotacions de grans dimensions (el Castell) com a les explotacions mitjanes i a les dels petits propietaris, perquè el seu mitjà de vida principal era el sector industrial, i les vinyes i l'horta representaven un complement de la seva vida domèstica.

L'any 1963, la indústria i el comerç ocupaven el 96 per cent del cens laboral cerdanyolenc. L'li per cent de la superfície agrícola era en règim de parceria.

A Can Fatjó del Molí i a Can Fatjó dels Xiprers en feien, conjuntament, 4.000 cargues, uns 320.000 quilos de raïm cadascun.

Al Castell, només cultivaven part dels conreus, unes 600 cargues, que representaven uns 96.000 quilos de fruita. L'any 1960, els socis del Celler en van elaborar 1.217.347 quilos.

Una tradició del segle X El conreu de la vinya de la comarca apareix cap al segle X. Fins al segle XIX, per la bona sortida comercial que tenia el vi, no passa a ser el principal conreu.

El rendiment era de 15 a 30 cargues de vi, de 10 a 11 graus, per quartera de vinya (50-100 hl/ha).

La vinya local passa dues crisis greus, la de la fil·loxera el 1833 i la de la postguerra. La primera supera mitjanament la substitució dels ceps per altres d'origen americà. La misèria i la fam dels anys 1940-50, a la postguerra, va convertir el vi en un impossible article de luxe, i va continuar amb l'expansió industrial del capitalisme financer.

Els pagesos van vendre les terres per fer-hi habitatges, fàbriques, equipaments o vies de comunicació. A Cerdanyola, l'any 1971 pràcticament havia desaparegut l'agricultura.

14

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

COMERÇ

Sant Cugat Comerç inicia avui les activitats de la Campanya dels Grums El sector vol una subvenció municipal ( A [ I M( JKHL1.

I Sant Cugat.— Sant Cugat Comerç inicia avui les activitats de la campanya que s'ha engegat per promocionar un comerç personalitzat i de qualitat. Amb els grums com a protagonistes d'aquesta iniciativa. els comerços associats volen donar un caire dinàmic al sector. Els comerciants regalaran als clients uns àlbums i segells que, un cop plens, el consumidor entregarà per aspirar a diferents premis.

La Campanva dels Grums, que Sant Cugat Comerç ha engegat per potenciar cl sector comercial de la ciutat, inicia a partir d'avui les activitats que s'ha previst dur a terme.

«La idea de fer una campanya d'aquest tipus té els seus orígens en l'antic Cupón oro del hogar que col·leccionaven les nostres mares o àvies i que s'enganxava en unes llibretes que després es podien canviar per productes», afirma el representant de Sant Cugat Comerç, Antoni Rabascall.

De fet, la Campanya dels Grums recupera aquesta antiga manera de fer i a partir d'avui es repartiran entre els associats de Sant Cugat Comerç que ho hagin sol·licitat uns segells de diferents colors (groc. blau, verd i vermell) en funció del sector comercial a què pertany cada establiment. Lis comerços afiliats a la campanva entregaran aquests segells i un àlbum als seus clients, a partir d'una certa quantitat de compra, i aquests podran participar en sortejos mensuals o anuals, a mes de tenir la pos-

sibilitat d'aconseguir premis especials, que canviaran en funció del pressupost de que disposi l'associació.

En principi, es va fixar que els primers àlbums que s'entreguessin cada mes rebrien un premi de 5.000 pessetes, en concepte de compra a qualsevol establiment lligat a la campanya. Ara, a més, s'ha acordat ja un premi especial de 25.000 pessetes per a les 5 primeres llibretes plenes que arribin, per mitjà dels botiguers, a la seu de Sant Cugat Comerç.

Segons Rabascall, «aquesta campanya s'ha muntat sense cap tipus de servei extern de màrqueting o de publicitat perquè Sant Cugat Comerç no té diners per destinar-los a aquests afers».

Per això, en certa manera, la Campanya dels Grums respon a l'experiència dels comerciants santcugatencs.

De moment. Sant Cugat Comerç està pendent dels acords a què es pugui arribar amb l'Ajuntament de Sant Cugat per obtenir algun tipus de subvenció que faciliti les operacions que s'han

El logotip de la Campanya dels Grums. de realitzar. A l'hora de tancar aquesta edició els representants del sector comercial es trobaven reunits amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich.

«Un dels temes que tenim pendents és el d'acabar de perfilar la participació de Ràdio Sant Cugat en la campanya, com a emissora municipal», va explicar Antoni Rabascall. A més, segons el representant de Sant Cugat Comerç, «el que es farà en aquesta reunió és presentar la campanya per aconseguir un ajut econòmic que doni suport a les enormes despeses que tenim». Malgrat tot, Rabascall va dir: «No ens hem

imposat cap objectiu a aconseguir en aquesta reunió perquè aquest tipus de negociacions sempre són una entesa cordial entre el que l'Ajuntament pot donar i el que nosaltres necessitem... De fet, hi anem oberts a qualsevol tipus d'ajuda que puguem obtenir».

«Aquesta campanya, a part de promocionar el comerç, té un objectiu igualment important, que és l'afiliació de la resta de comerciants de Sant Cugat Comerç, perquè només així tindrem una unió de botiguers autèntica i forta davant l'administració», afirma Rabascall. «Si la campanya funciona. un percentatge elevat de

socis s'hi unirà, si no volen quedar-se enrera, però tot depèn de l'evolució que tingui», hi afegeix.

L'associació de comerciants s'ha plantejat també l'obtenció d'afiliats com un repte més de la campanya. De moment, Sant Cugat Comerç té uns 225 associats d'aproximadament un total de 600 comerços.

L'associació de comerciants s'ha plantejat com a fita fer que el 60 per cent dels comerciants que formen Sant Cugat Comerç s'adhereixi a la Campanya dels Grums i, segons Antoni Rabascall, «amb un parell d'anys això es podrà aconseguir».

Carrer de la Torre, 14 Tel. 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1,6-Tel. 675 30 65 Mercat Pere San Parada 1,04-Tel. 589 14 18 • 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ESPECIALITATS DE LA CASA: Carn de vedella i carn de cabrit d'animals criats i sacrificats a Sant Cugat, i de xai, porc, pollastre i derivats.

Carnisseries Tubau vol oferir en cada producte la millor qualitat, per això el seu lema és la

Professionalitat!

Passeig Rubí, 108 - Tel. 674 57 47 08190 VALLDOREIX

NOVA PROGRAMACIÓ

15

ACTIVITAT MUSICAL

• Divendres, 23 de setembre de 1994

L'Associació Orquestra Sant Cugat ha iniciat l'activitat del nou curs i té previstes inicialment actuacions a Expocultura'94, a Barcelona, i un concert d'instruments inusuals al Teatre-auditori. Plana 17.

Ràdio Sant Cugat ha renovat la seva programació i, com a novetats més destacades, hi ha la potenciació dels informatius i que diverses entitats socials hi faran els seus propis espais. Plana 16.

ART

El divendres 30 de setembre es tornen a obrir les sales d'exposicions d e la Casa d e Cultura de Sant Cugat, a m b una exposició de 14 artistes colombians dins de les jornades d'agermanament de Sant

Cugat amb Colòmbia. El 13 d'octubre s'inaugurarà una exposició subhasta per finançar la campanya contra el càncer.

El mes de novembre les sales romandran tancades per realitzar-hi millores. Però

les reformes no se centren n o m é s en l'aspecte tècnic: les dues sales obriran amb nous criteris i nous objectius. La sala 1 s'obrirà a nous col·lectius d'artistes i la 2 tendirà a una certa especialització.

Les sales d'exposicions de la Casa de Cultura s'obren a final d'aquest mes La gestió de les sales d'art municipals té I Una exposició de 14 artistes colombians nous criteris i nous objectius | obre l'activitat d'aquesta temporada PERE PICH

• Sant Cugat.— El proper dia 30 de setembre es tornen a obrir les sales municipals d'art. Després dels mesos d'estiu, la sala 1 de la Casa de Cultura obre amb una exposició de catorze artistes colombians, dins del marc d'unes jornades d'agermanament de Sant Cugat amb Colòmbia (més informació a la plana 32). Acabada aquesta exposició, s'inaugurarà, el 13 d'octubre, una exposició subhasta d'artistes reconeguts, per finançar la campanya contra el càncer. Posteriorment, i durant el mes de novembre, les sales romandran tancades per realitzar-hi obres de millora. Aquests espais es tornaran a obrir el mes de desembre amb una important exposició d'un artista local reconegut o amb una mostra del fons d'art de què disposa l'Ajuntament de Sant Cugat.

Però les millores de les sales no se centren només en l'aspecte tècnic: les dues sales d'exposicions obriran amb nous criteris i nous objectius. Tradicionalment, les dues sales municipals es nodrien de mostres d'artistes locals: pintors, escultors i fotògrafs que no tenien la possibilitat d'exposar les seves obres a les sales comercial.

Amb la nova etapa, les dues sales continuaran fent exposicions d'artistes santcugatencs, però també rebran col·lectius de fora de la ciutat. Jordi Gonzàlez, cap de serveis de Cultura i Joventut de l'Ajuntament, diu que la Casa de Cultura és oberta a tots els ciutadans de Sant Cugat, però que també s'ha de poder veure què es fa fora de la ciutat. Dins del marc de les noves exposicions s'està preparant, mitjançant la Universitat Autònoma de Barcelona, una mostra d'artistes búlgars.

L'àrea de cultura està prepa-

Aspecte d'una de les sales municipals d'exposicions a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA. rant per al mes de març o abril una exposició col·lectiva d'artistes joves de Sant Cugat; en aquests moments està redactant les bases per poder participar-hi.

A partir del proper any, la sala 2 tendirà a una certa especialització, després de les reformes que es faran en aquest espai, on s'instal·larà el Taller de Música Moderna.

Pedagogia Un altre aspecte que es reforçarà aquesta temporada seran les exposicions de caràcter pedagògic;

les exposicions didàctiques o pedagògiques estan coordinades per la regidoria d'Educació i, com diu Rogeli Pedrolo, coordinador d'Infraestructures Culturals i responsable de la Casa de Cultura, «són el resultat d'un treball a les escoles». Es realitzaran quatre exposicions didàctiques: sobre l'educació bucodental, l'educació vial, el «residu mínim» i, per acabar, una de titulada Un món plural i divers.

També és realitzaran les tradicionals exposicions, en què es mostren els treballs del Taller

Triangle, del Taller d'Art l'Obrador, de l'Escola Municipal d'Art i del Llibre Gegant.

Sales per als districtes Sobre els nous espais per exposar, Jordi Gonzàlez diu que els districtes disposen o disposaran, com és el cas de la Floresta, de petites sales on els artistes de la zona podran exposar les seves obres. Només cal demanar-ho a l'àrea de Cultura. Un exemple és el cas de Manolo Belzunce, que recentment ha exposat a la Casa de Cultura de Mira-sol.

HISTÒRIA

Exit de públic en el I Curs d'Història organitzat pel Museu de Valldoreix EMMAANSOLA

H Valldoreix.— Durant tota una setmana han estat moltes les persones que han assistit al cicle de conferències que ha organitzat el Museu de Valldoreix amb motiu del vuitè aniversari de la seva fundació, i amb la col·laboració directa de l'Associació de Veïns i Amics de Valldoreix. Un total de quaranta-cinc persones van seguir les conferències que de dilluns a divendres es van oferir a la mateixa seu del museu, mentre que l'exposició va rebre 450 persones en només una setmana.

El motiu de les conferències

ha estat conèixer millor el poble i la història de Valldoreix coincidint amb la festa major de la localitat. Els participants en la conferència van rebre un certificat per donar fe de la seva presència en les activitats programades. Josep Altet, un dels organitzadors, va valorar el curset «molt positivament, tant pel que fa als temes tractats en les conferències com per l'afluència de públic, fet destacable, sobretot, en les visites al museu».

Gairebé tres mil documents, la majoria referents a l'edat mitjana, van ser descoberts en la primera

de les conferències, a càrrec del documentalista Francesc Alfaro.

Un repàs als principals jaciments històrics de Valldoreix va donar a conèixer les zones més proliferes, com Can Cabassa o Monmany. En la darrera conferència es van fer servir diapositives per il·lustrar el tema sobre l'origen de l'església de Sant Cebrià. Juanjo Cortés, director del museu i professor d'Història Medieval de la UAB, va explicar als assistents la formació de l'absis romànic de l'església. El Museu de Rubí va oferir moltes de les peces que es van exposar en el Museu de

Valldoreix. L'èxit de públic d'aquesta nova edició de conferències ja fa pensar en noves programacions per a l'any vinent.

L'horari d'obertura -fins ara es podia visitar els primers diumenges de cada mes, a excepció d'aquesta setmana, en què romandrà obert cada dia fins al proper 2 d'octubre- no podrà ser ampliat amb vista als propers mesos d'hivern malgrat l'interès mostrat pel públic.

L'horari d'hivern serà de deu del matí a dos quarts de dues del migdia a partir del proper 2 d'octubre.

£1 Teatre-auditori celebra dilluns vinent el primer aniversari PEP TUGUES

• Sant Cugat.— El proper dilluns, 26, s'aixecarà novament el teló del Teatre-auditori del Centre Cultural Sant Cugat: és l'inici de la seva segona temporada i el seu primer aniversari. I aquest fet es vol celebrar amb un espectacle molt especial i peculiar.

La companyia Pep Bou obrirà, a les deu de la nit, la festa d'aniversari amb un fragment de l'espectacle teatral Sabó-Sabó. Una segona part completament diferent serà el Concert per a dos pianos, a càrrec d'Albert Guinovart i el francès Eric le Sage. Les obres escollides per a aquest diàleg de pianos són la Suite núm.

2, Op.17, de Sergi Ratxmaninov, i Scaramouche, de Danius Milhaud. En aquest espectacle, s'hi podrà assistir només amb invitació. «És un acte d'agraïment a aquelles persones que van apostar des del primer moment pel Teatre-auditori del Centre Cultural», va dir Joan Aymerich, alcalde de la ciutat.

Aquesta és la primera sorpresa del Teatre-auditori per a aquesta temporada, que complementa la programació presentada la setmana passada. En aquesta —que va d'octubre a desembre—, recordem que hi havia un total de deu muntatges: dos de dansa, tres peces teatrals, un musical, tres concerts i una òpera. El primer serà l'espectacle de dansa Mentides de debò , del coreògraf Ramon Oller i amb la veu de Marina Rossell, el divendres 7 d'octubre.

En el primer any de vida del Teatre-auditori, inaugurat el 25 de setembre, hi han passat un total de 26.854 espectadors, mentre que s'hi han programat 35 espectacles, encara que en total han estat 53 funcions. La majoria d'espectadors ha estat de Sant Cugat (76,57%), encara que un 10,28 per cent van v nir de Barcelona i un 5,33 per cent resideixen a les poblacions del Vallès, mentre que s'ha comptabilitzat un 7,82 per cent d'altres indrets.

Gran estudi de gravació El Teatre-auditori, durant la temporada passada, va prendre també l'aspecte d'estudi de gravació gegantí. La Joven Orquesta Nacional de Espana (JONDE) i l'Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB) hi van enregistrar els seus discs compactes. Aquesta setmana, la fa poc batejada OBC (Orquestra simfònica de Barcelona nacional de Catalunya) també hi ha enregistrat, a les ordres de Salvador Mas, un disc compacte sobre Toldrà —l'any 95 serà el centenari del seu naixement—.

Tomàs Seix, director del Centre Cultural, va confessar que «hi ha formacions orquestrals que fan cua» per venir a gravar els seus discs compactes al Teatre-auditori. La raó: l'equipament, però sobretot la seva acústica.

Al Teatre-auditori, també s'hi preparen i assagen muntatges teatrals. El darrer ha estat La loba, de Lilian Hellman, dirigit per Hermann Bonnin i protagonitzat per Carme Fortuny, Júlia Martínez i Ramon Teixidor. Actualment es representa al Teatre Goya de Barcelona.

16

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 ( A N I O N S

Divendres. 23 de setembre de 1 W

MUSICA Sani i Scií.ilc i Roger Roca. membres de la Jove Orquestra de Sant Cugat. van sei guardonats a m b el pruner premi de contrabaix del Concurs (ici mans Claret i amb el premi d'honor d'oboc del Conservatori Municipal Yiclotia dels .Àngels, respectivament, l a seva dedicació a la musica lia estat intensa els darrers ;m\s i tots dos somien poder-s'hi dedicar prolcssionalmcnt.

Premiades dues joves promeses Properament actuaran amb la Jove Orquestra a Expocu.ltu.nf94 I MMA \NS< II.A

B Sant Cugat.

Si en un primer moment cl contrabaix i l'oboe no van s e r e l s i n s t r u m e n t s q u e aquests dos nois van escollir per endinsar-se en el mon de la música, han estat aquests a m b els quals s'han especialitzat i han obtingut el reconeixement públic. [)e ben petit, Santi Serrate va c o m e n t a r a interessar-se per la música tot escoltant els programes que la televisió dedicava a l'emissió de concerts. La figura que més li atreia de la pantalla era el director i, aixi, el 1981 va iniciar els estudis de cant coral, de solfeig i de contrabaix als escolapis de Sabadell.

Roger Roca es va introduir en el món de la interpretació a l'escola de música HI Triangle, com la majoria d'infants, per iniciativa dels seus pares. Als quatre anys va c o m e n t a r a solfejar i, mes tard. va triar la flauta de bec. L'atracció per la musica augmentava cada cop mes i per la necessitat d'abastar mes notes va agafar, tot i q u e li costava perquè encara tenia les mans de nen petit, l'oboè.

Per fer aquest pas. cl va aconsellar Josep Ferré, director de l'Orquestra de C a m b r a i de la Jove O r questra de Sant Cugat, de la qual. més tard, avançats els estudis, van entrar a formar part tant Santi Serrate com Roger Roca.

Actualment, tos dos continuen practicant diàriament tres i quatre hores a m b l'instrument. Roger combina l'oboè a m b els estudis de C O U i Santi està plenament dedicat a la música, encara q u e no vol descartar la possibilitat de cursar, algun dia, filosofia a la Universitat. D e moment, el o b jectius de Santi són arribar a ser, primer un bon contrabaix i després un bon director d'orquestra.

Roger encara n o ha fet el p a s per escollir i, tot i que li agradaria dedicar-se a la música, creu q u e és un camí molt complicat i que són pocs els qui arriben a consolidar-se en aquest camp.

Per a tots dos, un dels m o m e n t s més emocionants de les seves incipients carreres va ser l'actuació amb la Jove Orquestra en la inauguració oficial del teatre auditori del Centre Cultural, davant el pre-

A l'esquerra, Santi Sarraté. contrabaix A la dreta, Roger Roca, oboè Foto JA MLHA sident de la Generalitat, Jordi Pujol. Els nervis, sempre els tenen a flor d e pell, sobretot durant el concert que van oferir el dia de Sant Jordi el mateix auditori. El repertori omplia dues hores d'actuació i van dubtar que tant ells com els assistents aguantessin tot el programa, ja que tal com Santi ens va explicar «el públic n o tan sols e n s ve a escoltar sinó q u e també els agrada veure'ns i. per tant, havíem d'aguantar la imatge durant dues hores».

Els seus gustos musicals, és clar, van en la línia d'allò que els agrada

interpretar, tot i q u e són oberts a altres menes d e música. Santi es manté ferm en la total afecció per la música clàssica d e compositors com Beethoven o Mahler.

Segons Santi, «els compositors reflecteixen els seus caràcters, i per tant sempre et tira més u n quan el seu caràcter s'adiu amb el teu».

Roger, si bé coincideix en l'eleció de Santi, es va mostrar receptiu cap a altres tipus de música com ara la dels Beatles, Jimmy Hendrix o The Doors. Els músics barrocs Albinoni i Telemann són entre els seus favorits, p e r q u è l'oboè

«és molt barroc».

El premi atorgat pel seu treball ha estat un revulsiu per continuar els estudis. Alhora, el consideren com a senyal d'alguna cosa bona que guarden a dins i que encara pot sorprendre més d'un.

T a n t Santi com Roger van estar d'acord a manifestar el seu agraïment als mestres que van saber contagiar-los l'admiració per la música, i a la família, q u e els ha fet costat durant tot aquests anys i que, com diu Roger, «ens van poder pagar els instruments. que eren molt cars».

RADIO

1 ? Torreblanca J o s e p P u i g i C a d a f a l c h , s / n . T. 5 8 9 2 4 8 1

250 ptes TOTA LA. IMIT

Ràdio Sant Cugat renova la programació i ofereix espais a entitats socials Vallès sense Fronteres hi fa el seu propi programa HM MA ANSOLA

l.ATG!-;

SADMI

II \

ABONATS

TEMPORADA 1992-1993 del'l al 18 d'octubre PRESENTACIÓ «LLIBRE NEGRE» COMES

DANESJORDI

LAPORTA

ROMEU

CASADEMONT

LLÀCER

RAFAEL GRIERA

SARQUELLA

BRUGALLA

LLUÍS ROURA

SUSAGNA URGELL

VIVES FIERRO

VI sopar amb pintors per a socis del Fons d'Art

Pi Sala Rusrfíol Santiago Rusihol, 52 • Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 D 9

Tel. 675 47 51

H Sant Cugat. l'ullés sense fronteres i Viure la terra són dues mostres de la nova programació que Ràdio Sant Cugat inclou a la graella d'informatius i entreteniments i que ofereix cada dia des de diumenge passat. L:,l primer és fet pels mateixos integrants de l'organització. que acosten a la ciutat les activitats q u e duen a terme.

Amb aquesta renovació. Radio Sant Cugat intenta, alhora, integrar els immigrants a la societat que li és propera, l'iure la terra, presentat per Xavier Casanovas i Mònica Costa, tracta per primera vegada de Ics activitats q u e desenvolupen Ics organitzacions no governamentals ( O N G ) per conscienciar la gent sobre la solidaritat. Aquests nous programes. d'una hota e\e durada, s'emeten els dilluns i divendres a les o n / c de la nit. l'n aquesta mateixa franja horària s'inclouen altres innovacions com /Yv.s/c </c son, els dimarts. amb el retorn de dues veus conegudes. Lídia Orriols i Carme Colomina debatran a m b altres convidats lemes actuals, tant locals com generals. 1.'estafem, presentat pe i l'ep bar i Toni Casares. serà un espai dels dimecres dedicat a la lectura de cartes personals que arriben a l'emissora i la posterior interpretació que en faran els locutors. Ignasi .Abad i Albert Boncl presenten I.'estrena. un nou programa que informarà de Ics novetats de les sales de cinema. Enguany, la graella d'informatius i ibre la programació

tants. Aquest espai inclou també entrevistes.

Pel q u e fa a les notícies relacionades amb els esports, Carme Reverte facilita tota la informació cada dia a les nou del vespre des de L'Esponiu.

Els caps de setmana la ràdio ofereix un ventall de possibilitats de seguir la situació dels equips de casa. els dissabtes a la una del migdia a Avani-matx i saber els primers resultats amb les tres edicions dV-.'.vport en Marxa, els diumenges a les s> del matí. a 2,4 de tres del migdia i a les °- del vespre.

La diversió, la porta Marta Arnal amb Una habitació amb vistes cada dia, de les 10 a dos quarts d'l de la nit.

El ciutadà també pot participar en els concursos que porta l'equip jove del programa. Continua l'humor a m b Res a veure, una idea de Maribel Cayuelas. sots-directora de l'emissora, i Mike Ribalta. cap de programació. C o m el nom indica, aquest programa no té res a veure amb el q u e han fet fins ara.

I I director de KSC. Xavier Fornells.

La música també té un apartat important dins la programació de i amplia l'horari de 7 a 4.3(1 del Ràdio Sant Cugat: Vol de tarda, d'Albert Martín, amb música rematí a m b /•./ (iall del Monestir. laxada per a la migdiada. Al lloro. revista d'informació conduïda per \ a \ i c r Fornells. director d e l'e- de Salva Vallve. que presenta les novetats discogràfiques de la mumissora, Cèlia Cernadas i Joan sica p o p , Magieal Misterv Tour.

V a l h é . Aquest programa matiner de J. Alvira. a m b recopilacions. i n h u m a r à de les notícies més reSúper IXI, amb un espai dedicat llevanls de l'àmbit local, nacional. a la música diseo i. finalment, estatal i internacional. Les notícies continuen a Sani Citi^ai dia a dia. Marc Picanyol presenta Rift-Raff. en que s'aprofundeix en una de amb música heiiw per als dissabtes a la tarda. les qüestions locals més impor-

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

MUSICA

1/Associació ïiacio Orquestra Sant Cugat actua a Expocultura xpocultura i al Teatre-auditori imbra estrenarà una obra de Josep Carbonell al Centre Cultural L'Orquestra de Cambra EMMA MA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'Associació Cugat (AOSC) acaba d'iniciar de les activitats per al nou quals cal destacar l'actuació a

Orquestra uestra Sant la programació rogramació curs,, entre les Expocultura acultura 94

La Jove Orquestra serà present l'li d'octubre a la mostra d'Expocultura 94 en una actuació al teatre del recinte ubicat al Moll de la Fusta. La formació interpretarà en la primera part del concert un repertori dels compositors Holst i Vivaldi, mentre que a la segona part compartirà escenari amb el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell en la interpretació de petites peces d'òperes com la Traviatta i Nabucco, del compositor italià Verdi.

A més de l'actuació, la Jove Orquestra, com a fundadora de la Federació de Joves Orquestres de Catalunya, té prevista la instal·lació d'un estand en el recinte d'Expocultura, des d'on es donaran a conèixer les activitats de les diferents orquestres que conformen aquesta federació. L'església de la parròquia de Sant Miquel del Port serà també un dels recintes on actuaran altres formacions de Joves Orquestres de Catalunya al llarg de la mostra, des del 7 fins al 16 d'octubre.

D'altra banda, l'Orquestra de Cambra actuarà dins l'oferta cultural que ha programat el Centre Cultural aquest trimestre. L'espectacle, que es presentarà el divendres 21 d'octubre, estarà estructurat en dues parts: en la primera, s'interpretaran dos concerts per a flautí i orquestra i per a fagot i orquestra de Vivaldi. La segona part estarà dedicada a l'obra del compositor suís Frank Martin, concretament un concert per a arpa, clavecí, piano i a l'estrena de l'obra Cugateries, del compositor Josep Carbonell, en

i el concert d'instruments inusuals al Teatre-auditori de Sant Cugat. L'AOSC està formada per dues formacions musicals: la Jove Orquestra i l'Orquestra de Cambra, de 33 i 14 músics, respectivament. Josep Ferré és

el director d'ambdues formacions i recentment va obtenir un dels premis Santcugatencs de l'Any per les activitats que l'associació ha fet durant el curs 93-94 en favor de la música i de la revitalització cultural de Sant Cugat.

La Jove Orquestra va actuar darrerament a la Festa Major de Valldoreix. Foto: ARXIU. un concert per a flauta travessera, fagot, celesta. Aquesta obra, dedicada a l'Orquestra de Cambra, es representarà per primera vegada al Teatre-auditori del Centre Cultural, i està estructurada en 3 temps: De dia, De nit i De festa.

Josep Ferré, director de la Jove Orquestra i de l'Orquestra de Cambra, es va mostrar molt satisfet d'aquesta propera actuació.

Per ell, «és un luxe poder representar una obra d'un compositor local amb una orquestra local

i que, a més, fa referència a la nostra ciutat». Ferré va afegir-hi: «Estem molt contents perquè va ser tot un repte encarregar una obra musical i estrenar-la; això ha estat possible i de ben segur que serà un èxit».

TEATRE

Guillem Ayesa torna a dirigir el grup local JORDI BORDES

es pot assegurar que hi haurà molts cadets espadatxins, marquesos i nobles», confirma el director Guillem Ayesa.

Cyrano es presentarà en el teatre de la Unió Santcugatenca. En la primera escena l'espadatxí protagonista es mourà de cap a cap de la platea lluint, com ha de ser, un nas, no per gros humiliant.

L'ambientació del muntatge consistirà en un escenari amb una tarima central amb un petit teatre que tindrà els seus propis telons de fons.

El retorn a la Unió La secció de la societat coral la Unió Santcugatenca tornarà al teatre amb una obra ambiciosa.

Després d'El mordisco desganador, una proposta de cabaret entre divertiment i taller de teatre que va significar el bateig de direcció del santcugatenc Eduard de Riquer, Fila Zero torna al seu local.

La darrera vegada que Ayesa va dirigir el grup local va ser en un dels tres muntatges amb què s'inaugurava el Teatre-auditori del

Sarsuela, teatre, música i dansa, en la programació de la Sala de Rubí EMMA ANSOLA

• Rubí.— L'Ajuntament de Rubí ha presentat el programa d'espectacles que es representaran al teatre municipal des de setembre fins a desembre d'aquest any. Va obrir la programació la sarsuela La Tabemera del puerto, amb l'Agrupació Lírica Antonio Barber, el diumenge 18 de setembre. Pel divendres 30 s'espera la representació de Temps i mites, un espectacle de l'Esbart Dansaire de Rubí que es tornarà a escenificar a Expocultura 94, una mostra de la vitalitat cultural catalana promoguda pel departament de Cultura de la Generalitat.

Enguany el teatre es troba representat per Amparo Moreno sota la direcció de Rosa M. Sardà en el paper de Shirley Valentine, una dona que necessita trobar-se a si mateixa i programa un viatge a Grècia. L'obra es representarà el 23 d'octubre a 2/4 de set de la tarda. La companyia T de Teatre completa l'apartat teatral amb l'escenificació del seu darrer èxit, Homes.', el 18 d'octubre. El preu d'ambdues representacions és de mil pessetes.

L'apartat musical està destinat al concert de música italiana i espanyola, amb David Murgadas, Joan Rodríguez i Baldomero Sans el 9 d'octubre, mentre que Isabel Soriano actuarà el dia 22 de novembre en el concert de Santa Cecília, Desconcerto Grosso.

Pel que fa a la dansa, el Ballet Nacional de l'Òpera de Kíev representarà El llac dels cignes el 20 de novembre. L'Orquestra Simfònica del Vallès tancarà la programació d'aquest trimestre amb el tradicional Concert de valsos i polques de fi d'any el dijous 29 de desembre.

Per assistir a tots els espectacles es pot comprar l'abonament per a la temporada al preu de 3.200 pessetes, a excepció de Temps i Mites i el Concert de vabos i polques de fi d'any. Des del 5 de setembre estan posades a la venda les localitats al carrer Justícia o també es poden comprar a la mateixa taquilla del teatre dues hores abans de les representacions.

Comediants pretén amb «Capsa de somnis» acostar el teatre als nens

Fila Zero presentarà un «Cyrano» ben particular pels volts de Nadal • Sant Cugat— El grup de teatre Fila Zero de la Unió Santcugatenca presentarà una versió del conegut argument de Cyrano de Bergerac pels volts de Nadal. El director Guillem Ayesa, juntament amb una vintena d'actors que actuaran en l'obra, porten ja prop de tres mesos retocant el text.

Ayesa, un dels diversos directors que té el grup, s'ha proposat preparar un text amb una forma semblant al que van fer servir quan va dirigir Zalomé al mateix grup el 1991: els actors van fent-se el seu paper a mesura que es retoca en els assajos el guió versionat. Com en el cas de Zalomé, el muntatge tindrà pocs personatges principals, amb Josep Marfull fent de Cyrano, Anna Cristina Aguilera de Roxane i Toni Duc en el paper de soldat atractiu però poc hàbil en l'art de rimar paraules. Ayesa, en canvi, aprofita l'ampli cos d'actors del grup per ambientar i enriquir les escenes.

«En l'obra de Cyrano de Fila Zero

17

Zalomé, el primer espectacle d'Avesa amb Fila Zero Centre Cultural, ara farà un any.

Precisament, va ser en l'espectacle d'inauguració en què Fila Zero va guanyar un espai públic molt important en la vida cultural de la ciutat, passant a disposar

d'un nombre d'actors proper al centenar de persones. Cyrano serà la primera obra amb ambició professional en què alguns actors d'aquests darrers espectacles seran els protagonistes principals.

• Barcelona.— Comediants va presentar ahir Capsa de somnis, l'última creació pedagògica del grup, destinada a fomentar l'interès pel món del teatre entre els joves i els nens. Aquesta iniciativa ha estat realitzada per encàrrec de la Fundació «la Caixa» dins la sèrie de maletes pedagògiques que impulsa l'entitat.

Aquesta maleta estarà a disposició de les escoles que la sol·licitin per fer tallers de teatre.

Capsa de somnis consisteix en una maleta que conté els elements bàsics que intervenen en un muntatge teatral. A partir d'aquesta material es pot des de muntar un teatret o habilitar una plaça per fer-hi una representació, fins a fer d'actor, manipular la il·luminació i els decorats i crear una obra. Concretament, la proposta de Comediants té 5 apartats: fer un recorregut per la història del teatre, construir la narració com a base dels jocs teatrals posteriors, manipular els elements teatrals a la italiana -escenari, llum, so, tel ó - i realitzar teatre de carrer.

Les activitats proposades s'articulen al voltant de la narració del conte Caterina i la seva representació al teatret i en una plaça improvisada. Un espectacle que en definitiva vol estimular la creativitat dels alumnes. / G.P.

18

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 23 de setembre de 1994

LLETRES I P o e m e s i c a n t o n s q u e e s c a n t a v e n e n t r e els s e g l e s XI i X V a t o t a la R o m a n i a i q u e t e n e n c o m a ú n i c a p r o t a g o n i s t a la d o n a s ' h a n recollit p e r p r i m e r a v e g a d a e n u n llibre. A m b La veu de la dona a l'Edat Mitjana, R o s a m a r i a A g u a d é p r e t é n c o n t r i b u i r a d o n a r u n a n o v a visió d e la d o n a m e d i e v a l , o b l i d a d a i d e s c o n e g u d a fins fa b e n p o c s anys. C a n ç o n s d e trobairitz, p o e t e s s e s c a t a l a n e s , chansons de toile i eantigas d'amigo s ó n els q u a t r e a p a r t a t s e n q u è e s t à dividit el llibre.

Un llibre recull, per primera vegada, cançons i poemes de dones trobadores M O M S I l'KAPAS

M I ;i mateixa dona que a l'Edat Mit|ana eia lloada i idealitzada en Ics cançons dels trobadors és, en canvi, una dona de la qual se saben ben poques coses. Recuperar i donar a conèixer els sentiment- d'aquestes doncs es el que pretén cl llibre / " ' \eu de la dona a l'Iuia: Viliuiiu. de la filòloga medievalista Rosamaria Asiuade. I 1 llibre es un recull de textos mèdics als en els quals la veu de la dona L'S I,I protagonista absoluta. I K textos pertanyen a quatic musiies de lírica medieval dilcicnts de tota la Romania i qui c o t i c s p u n c n al període compres enlic e b sigles \ l i XV. Rosamaria Aguadc vol deixar clar qui no en tots els textos es narra l'expei íciii i.i Icmenm.i. pcio si que en lo;s els casos c- la dona qui paí la o canta.

I Edició c o m e n t a d a i àmpliament il·lustrada d'aquest clàssic de la literatura medieval valenciana, en una versió a càrrec d'Antònia Carré. S'hi reprodueix el text original —en vers. seguint la tradició narrativa romànica, en noves rimades migpartides. i en la llengua popular de l'Horta valenciana— i la seva versió en prosa, en català modern. De fet. es tracta d'una selecció del text de Jaume Roig, del qual hi apareixen sencers els llibres primer i segon. com també fragments del quart, i es deixa de banda el llibre tercer. ja que. segons ("aire. -aquests dos blocs constitueixen unitats narratives diferents'», lli proliferen les notes lingüístiques sobretot per afavorir la interpretació dels nombrosos hàpaxs que apareixen a /.spill— i les que situen l'obra en un context cultural i històric.

«Un pajaro en la casa» Autor: Margaret l.aurenee.

Editorial: Muchnik bditorcs Pàgines: 2Díi.

A paitu del recull que ha fet Rosainaiia Aguadc. es pot considciai que les dunes medievals passeu de l'invisible al visible. «La dona medieval la coneixem majoiitai lament pel que ens ha arriba! de les cançons de trobadors. [ la una dona idealitzada en tots e b aspectes; era picciosa i plena de vn tuls. i. g.uiebe sempre, inaccessible. l'cm. i les dones, quins sentiments tenien, o com volien que los el seu amic'.'", manifesta Aguadc. l'er les cançons que ens han arribat podem dir que les doncs volien que l'amic fos bell, valent, amable i humil. -<A més.

Ics dones es queixen sovint que les ignoren quan elles, fins i tot, estarien disposades que l'amic tingues una altra dona només que poguessin tenir-lo una tmqueta.

I s . doncs, un sotmetiment absolut de la dona vers l'home, cosa que es contradiu amb el que ens ha arribat pels trobadors. Son dos punts de vista que no acaben de Minar gaire, però cada dia s'inVCSIÍLM mes en aquest camp i van sortint nous aspectes-, diu la filòloga.

A les eantigas d'amigo —tercer apartat del llibre— els textos parlen d'un amor no correspost per

«Espill» Autor: Jaume Roig.

Editorial: Teide.

Pàgines: 1411.

La dona a l'Edat Mitjana

Rosamaria Aguadc ha començat el llibre amb l'apartat dedicat a les irubíiirií: perquè considera que Ics seves cançons son les que piesentcn una major complexitat i feminitat. I ."na mostra de les cançons que cantaven aquestes dones d'alt llinatge es recull en aquest fragment: "Be voldria tenir el meu cavaller una nit en els meus braços nu. que ell s'hauria tingut , per molt afortunat només . que jo li fes de coixí; donat . que estic més e n a m o r a d a que florís no ho va estar de Blaneafor: j o li lliure el meu cor i el meu amor, el meu seny, els meus ulls i la meva vida».

Després de les trobairitz, Aguadé ha dedicat el segon capítol a les ehiinsons de toile o cançons de tela perquè les cantaven les d o n e s , g e n e r a l m e n t donzelles. quan eosien o brodaven. El lligam que uneix les dones de les chansims de toile es l'obsessió fervorosa per l'amic, arribant a l'extrem d'enemistar-se amb qui sigui que s'interposi entre el seu amor i el de l'amic: «Encara que al meu marit . hagués jurat, ell i tota la seva parentela, que això li desplaïa, jo no deixaré ara per ara d'eslimar-lo».

NOVETATS

A dalt. una il·lustració de La dama amb l'unicorn, del Museu de C'luny, a l'aris. A baix. Rosamaria Aguadé. cl dia Ue la presentació del llibre a Castelló d'bmpuries. Foto: Nl.'RlA S \N'l !A(iO.

causes diverses: la indiferència d'un dels amants, la separació forçada. l'espera frustrada... Totes les composicions giren al voltant de l'amor insatisfet: «Deia la formosa: "ai, valgui'm Deu. com estic d'amor ferida!" ' -Ai. valgui'm Déu, com estic d'amor ferida!».

L'últim capítol del llibre es el dedicat a les poetesses catalanes.

Son composicions que pertanyen als segles XIV i XV i el corpus establert el conformen tres poesies amoroses, dues d'anònimes

i una de la Reina de Mallorques; un diàleg entre Na Tecla de Borja i Ausiàs March; una malmonjada i una cançó de dona. A la Reina de Mallorques correspon el fragment següent: «Estimo un cavaller que és .' bo i bell; i sóc feliç com l'ocell , blanc que per amor crida la , seva cançó, i sóc la seva senyora, i mestressa i a aquell qui , jo estimo no li retregueu: ja .' que per sobre de totes les , altres, sóc la millor amant...».

A partir d'aquestes mostres líriques Rosamaria Aguadé pretén

contribuir al coneixement de la dona de l'Edat Mitjana, una dona que fins fa pocs anys no s'ha començat a estudiar seriosament: «Els textos de les trobairitz, per exemple, no han estat dignes d'interès fins fa 15 o 20 anys, i és només a partir d'aquí que se n'ha començat a fer ressò». L'autora creu que aquest ressorgiment de la figura femenina a l'Edat Mitjana. però. obeeix a un interès general per la dona en tots els aspectes.

Sobre l'oblit a què ha estat sotmesa la dona durant tants anys Aguadé opina que, a part del fet que la majoria de medievalistes eren, fins fa poc, homes, la proporció de textos escrits per dones que s'han conservat han estat relativament pocs. Així, aquests textos han estat citats pels investigadors, però sempre s'han englobat dins de la resta de produccions literàries sense dedicar-los un estudi a part. «Sempre s'ha considerat que l'important eren els trobadors, i les p o q u e s poesies o cançons que havien fet les dones s'incloïen dins d'aquest gran grup, cosa que personalment considero que és un error p e r q u è no es diferenciaven les unes de les altres i, justament, el que és important és allò que és diferent», afirma l'autora.

Rosamaria Aguadé, que també porta a terme la interpretació musical dels textos medievals, ha incorporat en el llibre les melodies que ha pogut localitzar. El llibre, que ha editat l'Ajuntament d e Castelló d'Empúries, s'ha presentat recentment en aquesta mateixa ciutat dins cl marc del festival Terra de Trobadors.

H La petita Vanessa MacLcod viu en un poble imaginari del Canadà durant els anys de la ( n a n Depressió. L'n dia. un ocell entra a casa seva i, desorientat, tria la seva pròpia gàbia. Vanessa interpreta aquest fet com l'anunci d'una mort a la casa i. per tal d'espantar la por. recorre a explicar històries sobre les persones que integren la seva família, totes elles marcades per un denominador comú: el desordre afectiu d'una comunitat marcada pels sentiments religiosos i la necessitat imperiosa de mantenir les tradicions, l'n pajaro en la ca.su forma part de la sèrie de Manavvaka. que l'escriptora canadenca Margaret l.aurenee (1926-1987) va escriure durant la seva estada a la Gran Bretanva. a principi dels anys 60.

«Galatea» Autor: James M. Cain.

Editorial: Lumen.

Pàgines: 156.

H Dues dècades després d'entrar per la porta gran en la història de la literatura amb El carter sempre truca dues vegades (1934). James M. Cain va donar forma a Galatea, una novel·la que se situa una mica al marge de la resta de la seva obra. A Galatea, Cain adapta el mite grec a unes circumstàncies que tenen poc a veure amb l'original: aquí Pigmalió és un boxejador que acaba de sortir de la presó, i Galatea, una dona m o n s t r u o s a m e n t grassa. O p o sant-se a la voluntat del seu marit, el boxejador, aconseguirà que ella tingui un cos extremadament perfecte.

«La novela de Pepe Ansúrez» Autor: Gonzalo Torrente Ballester.

Editorial: Planeta.

Pàgines: 162.

M Última novel·la de l'escriptor gallec Gonzalo Torrente Ballester, a m b la qual va guanyar el Premi Azorín 1994. Pepe Ansúrez, protagonista evident, és un treballador de banca en una petita ciutat provinciana. També és considerat el millor poeta local, la qual cosa li crea moltes enveges.

A més. té una dona que l'estima molt, però que no es exactament un model de fidelitat. La suma de totes aquestes circumstàncies dóna lloc a una estampa satírica molt pròpia de l'autor.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

La paraparèmia feta novel·la

A

Autor: Elías Canetti.

Editorial: Muchnik Editores.

Pàgines: 338.

PONÇ PUIGDEVALL

Carles Hac Mor no enganya ningú. Ja des del pròleg (no deixa de ser una curiosa paradoxa que una novel·la tan poc convencional s'obri precisament amb un hàbit tant ortodox i acadèmic com és un pròleg), l'autor assenyala amb quines cartes ha jugat i avisa que la seva manera «d'entendre la pràctica de l'escriptura pot resultar poc habitual». En línies generals, La fi del món s'edifica sobre tres columnes complementàries: el textualisme dels anys setanta i la reivindicació del «plaer del text», segons Roland Barthes, la defensa d'una oposició constant als propòsits realistes i naturalistes de la narrativa del segle XIX, i l'ús personal que fa de l'avantguarda històrica i que desemboca en el que ell ha ano-

Una imatge de la portada del llibre La fidel món, de Girles Hac Mor. menat «l'escriptura paraparèmica». La defineix com «una versió desautomatitzada de l'escriptura automàtica i de l'associació lliure surrealista, com també de l'arravatament immanent al primer romanticisme», i podria emparentar-se de lluny amb les intencions de Gómez de la Serna i les seves gregueries. És amb aquestes eines que Carles Hac Mor comença el desafiament d'enderrocar les fronteres del territori de la narrativitat i dinamitar els seus codis usuals.

L'arrencada de la novel·la consisteix en un deliri esquizofrènic que no s'aturarà en tot el llibre: un sospitós Carles Quovadis vol escriure una novel·la que es dirà La fi del món. A partir d'aquí, comença una contínua metamorfosi impossible de fixar. L'ordre lògic i l'ordre temporal són sis-

temàticament destruïts, i si hi ha alguna estructura s'ha de buscar en el pla espacial, com en la dels poemes. No hi ha cap intent de fer una representació narrativa del temps, ni hi ha cap esforç per crear uns personatges que recordin els dels convencionalismes narratius; els noms dels que hi apareixen són simbòlics i pertanyen a la mitologia particular de l'autor —no hi falta, evidentment, l'Arthur Cravan—.

Aquestes ombres es van transformant, es doblen i es tripliquen i sofreixen una mutació sense cessar d'acord amb el do de la ubiqüitat que els concedeix les mans de l'autor. I els diàlegs teatrals que van desgranant són deliberadament artificials. La primera part és una delirant escenografia on el seny narratiu s'ha fos. Com una mena de díptic pràctic i teòric,

a la segona part es donen totes les «justificacions», les informacions desinformadores sobre el text que estem llegint.

A La fi del món no hi pot haver narració perquè res no hi transcorre. Les coses hi són, no hi passen. Com en el cas de la pintura, La fi del món té uns límits espacials, sense principi ni final.

No hi ha el traç de cap camí on poder aferrar-se. Ens ofereix una visió, una presència duradora només mentre el text estigui obert.

Com el tractament dels colors i les formes en una pintura abstracta, Carles Hac Mor ens dóna una investigació de la sonoritat de les paraules, una estesa de sensacions, una disseminació de mots i de sons en llibertat directament oposats a la tradició dominant de les coses ben dites i ben ordenades.

Sota el pes de la història I LULTIM MUETZI Autor: Rafael Escobar.

Editorial: 3i4.

Gènere: Novel·la.

Pàgines: 179.

U

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

na novel·la històrica té part de novel·la i part d'història (espero que després d'aquesta obvietat ningú no s'afanyi a girar pàgina), i l'autor hi reïx en la mesura en què els dos ingredients mantenen un mínim equilibri. La dosi no està establerta amb exactitud, i depèn en última instància de cada lector. Personalment prefereixo que la vitalitat de la narració eclipsi la recreació històrica que no que ocorri el contrari. Quan l'escenari cau com una llosa sobre els actors fa l'efecte que l'escriptor intenta senzillament explicar una lliçó amb exemples pràctics: convèncer en comptes de narrar.

Aquesta és la impressió que deixa la lectura de L'últim muetzí, la novel·la amb què Rafael Escobar (Burjassot, 1942) va guanyar l'any passat el premi Andròmina de narrativa. La primera part del llibre és història de l'edat mitjana en estat pur. Per implicar-hi d'alguna manera la ficció, Rafael Escobar inventa un personatge vident que té la virtut de recordar tot el que ha passat en els últims segles. Gràcies a aquest recurs més aviat gro-

NOVETATS «La lengua absuelta»

I «LA FI DEL MON» Autor: Carles Hac Mor. Editorial: Empúries.

Pàgines: 147.

bans de res, he de confessar la meva inclinació cap al tipus d'aventura literària que es proposa en aquest llibre. Quan la noció de best seller ha substituït del tot l'antic èxit de vendes, quan la resposta del públic ja no s'observa com el resultat d'un llarg temps de paciència, sinó com una previsió dissenyada per l'editor i forjada per l'escriptor des de la seva pròpia fàbrica, ensopegar amb un cas com el de Carles Hac Mor reconforta els sentits. Des de la perifèria del sistema literari, des del risc i l'experiment i obviant qualsevol llei de mercat, ha sabut crear, escampada en publicacions minoritàries i difïcilíssimes de trobar, una abundant obra excèntrica i irrepetible, difícil i estimulant, i que demana uns lectors atents i apassionats, que no estiguin del tot encarcarats pels llibres de consum immediat ni pel tipus de novel·la que, segons s'acostuma a sentenciar a les contraportades, «esdevindrà amb el temps un clàssic de les nostres lletres».

19

ller assistim a la puixança dels àrabs al regne de València, i al daltabaix humà i econòmic que va resultar de la Reconquesta i dels successius decrets de conversió i d'expulsió dels moriscos.

Les atrocitats dutes a terme pels cristians fanàtics i el sofriment dels civilitzats fidels de l'islam són pintats amb un blanc i negre maniqueu. Les darreres revisions històriques sobre l'edat mitjana no tenen cabuda a la novel·la, que insisteix en l'obscurantisme, la ignorància i la misèria moral de l'època amb el mateix convenciment amb què ho feien els teòrics de les revolucions burgeses o marxistes, quan els actors històrics eren bons o dolents en bloc i sense fissures. Més de mig llibre és dedicat a recordar les desgràcies dels moriscos del poble de Manzal (Manises), resum emblemàtic de la sort de tots els moriscos de València. Gasiu en la creació de personatges, Escobar és generós en les descripcions i en l'ús de paraules d'origen àrab.

L'ancià alfaquí, I'islamistà vident que ha resistit l'expulsió amagant-se en un barranc i fent vida de nàufrag durant anys, es decideix a actuar quan només falta una cinquantena de pàgines perquè s'acabi el llibre. El seu paper és brillant, però des del punt de vista narratiu només serveix perquè faci acte d'aparició el per-

sonatge més interessant del llibre, una cristiana nova que justifica la novel·la in extremis. Resulta inevitable establir un paral·lelisme entre l'opressió cultural que exerceixen els cristians —sobretot des de la cort de Madrid— sobre els moriscos, i la patida per les institucions catalanes. En el seu parlament, l'últim muetzí sentencia: «Al vent de Ponent, que ara maleïu, li obrireu les vostres cases, com si fos brisa nova i neta».

La moral de la resistència és fàcilment extrapolable: «Una vegada més, enmig del silenci, cresqué en la ment d'aquella gent dissortada i solidària la ferma determinació de romandre-hi i resistir, de continuar sent». Els àrabs de la novel·la, oprimits i vençuts, mantenen una mena de superioritat moral sobre la soldadesca i els delegats reials. L'excessiu pes de la història, l'esquematisme dels personatges i la moralitat explícita de L'últim muetzí van acompanyats per una concepció de l'estil semblant a la dels fulletons. En algun moment fins i tot sembla que l'autor en fa una caricatura, però em temo que aquest efecte és involuntari. No fa gaires anys, el premi Andròmina de València era atorgat a propostes experimentals, a autors joves d'edat i d'esperit que hi enviaven originals que difícilment haurien vist la llum segons els criteris comercials

que solen guiar les editorials. La prosa trista, tediosa i funcionarial de Rafael Escobar trenca aquesta dinàmica i amenaça de servir de precedent a altres convocatòries del premi. Sembla que a partir d'ara el secret és escriure com si la literatura del segle XX no hagués existit. La primera frase de les novel·les sol ser objecte d'un tractament especial per part dels autors. L'arrencada de la majoria de llibres memorables es dirigeix a la sensibilitat del lector i és recordada i citada com a model de ritme, d'anticipació, de desvetllament. No em puc estar de reproduir la primera frase de L'últim muetzí, que també és un model, però en aquest cas d'adjectivació indiscriminada: «L'ancià de cos menut i remagrit alçà uns ulls negres, que, estranyament vius i penetrants, es movien al fons d'unes òrbites voltades per les profundes i bigarrades arrugues que omplien el seu rostre apergaminat». (L'escriptor Miquel Pairolí ha tingut la gentilesa de fer-me arribar algunes precisions referents al meu article sobre els contes de Tomasi di Lampedusa aparegut fa unes setmanes. El conte titulat El matí d'un parcer és en realitat el primer capítol d'una novel·la inacabada, i Els llocs de L· meva infantesa forma part d'una biografia incompleta.

Ja queda dit).

• La primera part de l'autobiografia d'Elías Canetti, premi Nobel de literatura l'any 1981, apareix ara a Muchnik Editores, en una traducció de l'alemany de Lola Díaz. Canetti va morir el 14 d'agost passat als 89 anys, hores després d'haver estat treballant en un assaig sobre la immortalitat.

Amb ell va desaparèixer l'última de les veus d'una constel·lació d'escriptors del centre d'Europa que inclou Franz Kafka, Robert Musil, Leo Peruz, Heimito von Dórerer i Hans Lebert. La lengua absuelta permet observar com, a partir dels primers anys d'escola, es forma la personalitat de Canetti: indòmit, indagador, intransigent. Havia dit d'ell mateix: «Hi ha poques coses negatives que jo no hagi dit de l'home i de la humanitat». Canetti va néixer a Rustschuk, Bulgària, i va viure a Manchester, Viena i Frankfurt fins al 1929. L'any 1938 va establir-se a la ciutat de Londres i, després de la guerra, va fixar la seva residència a Zuric, ciutat on va morir. Entre altres obres, és autor de Masa y poder, El otro proceso de Kafka, Auto de fe i Eljuego de ojos.

«Aquae Calidae. Presència romana a la Selva» Autors: Jordi Merino, Josep Maria Nolla i Marta Santos.

Editorial: Centre d'Estudis Selvatans.

Pàgines: 195.

H Aquae Calidae —antic nom del poble de Caldes de Malavella— es presenta dins la col·lecció de monografies del Centre d'Estudis Selvatans, oberta a treballs de recerca i a les obres de síntesi i divulgació referits a la comarca de la Selva en el sentit històric ampli. També s'hi publiquen —com és el cas que ens ocupa— els estudis guardonats amb el premi Josep Moragues de Recerca, que convoca el Consell Comarcal de la Selva. El treball és fruit de les diferents campanyes d'excavació que s'han dut a terme als jaciments de Caldes de Malavella, al puig de les Ànimes i al turó de Sant Grau. També hi figuren altres troballes d'època romana a la població i els resultats de l'estudi de la nécròpoli de Sant Esteve. En el llibre els autors han volgut incloure dos annexos. En el primer es fa una descripció dels treballs arqueològics realitzats a les termes del turó de Sant Grau i, en el segon, s'hi detalla la proposta de restitució del projecte teòric de l'edifici i les causes de la seva alteració. Per finalitzar, hi ha un apartat dedicat al vocabulari.

«Viejo cielo, nueva tierra» Autora: Ginevra Bompiani.

Editorial: Lumen.

Pàgines: 126.

• La novella de l'escriptora italiana Ginevra Bompiani se situa en l'espai silenciós d'una tarda de diumenge, en què un vell i reconegut intel·lectual italià escriu una nota d'homenatge per a un antic amic i rival, que va fracassar en la seva carrera. A partir d'aquí Bompiani s'introdueix en el món tancat de la decadència en els cossos, les consciències i els sexes d'homes i dones d'aquest fi de segle. Alguns crítics han definit el llibre com «una visió insòlita i aguda de la persistència del desig en aquells que s'entossudeixen a no morir».

20

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres. 23 de setembre de 1W4

MUSICA I

Umpah-Pah publica dos discos de cop i inicia una nova etapa sense presses Es posaran a la venda el 26 d'aquest mes \ l \ I l'I ANAS

B Umpah-Pah. una de les formacions més valorades del pop-rock que es ta a C'alalunva. inicia, sense presses, una nova etapa en la seva carrera musical publicant dos discos alhora. El segell RCA posarà a la venda el dilluns 26 de setembre Bordell i l'níjiiiniielas al ulco. que van ser enregistrats a Madrid entre els mesos de febrer i abril passats. I I grup de Girona confia que el contracte amb la multinacional R( A li p e r m e t i a projectar-se a un públic ampli. l a llengua no es l'únic tactor que diferencia els dos nous discos d U i n p a h - P a h . A part que Ics peces de Bordell son interpretades en català excepte una. que es una versió en basc d'un tema d l toiz i que les de 1 ni/iiaiuclu^ ni nien son cantades en cistella. hi ha altres aspectes que donen un c.uaclci maic.idament distintiu a l'un i a l'altic.

-Sense voler-ho. sense haver-ho premeditat, Bordell en- ha sortit un treball eclèctic, perquè cada composició es independent de Ics altres i no In te ics a veuie. Intjuiíuu'hi'i ui nit'n, per contra, es un disc moll mes unitari. 1 es cançons estan molt lligades les unes amb les altres, com si responguessin a un mateix concepte estètic. com si guaulessin una coherència. encara que es molt obeït de mires. perquè en un moment donat nosaltics podem anai des del flamenc fins a la musica clàssica.

No es que ens agradi ni mes ni menys que Bordell. però s'acosta a l'ideal de so que voldríem acabar traient. I ns encantaria que algun dia algú. quan ]a estiguem molt compenetrats i tot ens vagi mes rodat, pogués identiticar la nostra musica dient: 'Això sona a Umpah-Pah'», comenten Adrià Puntí i Jordi Gimhernat. el cantant i el guitarra d'l impah-Pah. Sense el saxó Ramon Alsina, el saxó que havia acompanyat U m p a h - P a h durant els últims anvs, no ha participat en l'enregistrament de cap dels seus dos nous discos, en els

quals la feina de producció l'ha assumida una altra vegada Marc Grau. el qual es va fer un solo de guitarra en la versió de la cançó d'Itoiz.

Segons Puntí i Gimbernat, les peces dels dos nous discos d'l [ mpah-Pah no inclouen la intervenció del saxó com a instrument solista, tot i que van prendre part en la gravació diversos instrumentistes de vent i de corda, simplement per donar una pinzellada mes a alguns temes i evitar la utilització del samplcr.

Ambició realista 1 Is integrants d ' U m p a h - P a h consideren que el grup no s'ha de crear unes expectatives que puguin frustrar-los si no es converteixen en realitat, però asseguren que de moment la conjuntura professional es favoiahlc al desenvolupament dels seus projectes: «Diuen que una multinacional sempre colla molt mes que una companyia petita, però de moment la nostra experiència es molt bona. perquè la casa ens dóna llibertat per fer el que volem i notem que ens entén perfectament. tal com passa amb la nostra nova empresa de management.

H e m realitzat un videoclip per a cada una de les dues cançons que s'utilitzaran com a single de promoció dels dos discos -Joc d'ous i Entre tú y tu yo - . i els hem controlat absolutament nosaltres, perquè n'hem fet Yairezzo. la interpretació, el muntatge, l'edició, la direcció, la realització...

Tot ens va be. però toquem de

lils sis components d'Umpah-Pah. que publica dos discos de cop: Bordell i Triquinuelas ui óleo. peus a terra. No tenim cap pressa i volem anar consolidant la nostra proposta a poc a poc. però convençuts que fem el que volem de la manera que volem».

Les actuacions son un suport clau per a Umpah-Pah a l'hora de difondre la seva proposta al

públic i tenen clar que vetllaran per poder-les dur a terme en les millors condicions possibles: «No volem embolicar-nos en una macrogira per grans locals. Ens interessa donar-nos a conèixer en ciutats com Madrid, Sevilla, Sant Sebastià, València, e t c . però en

espais reduïts, on els espectadors puguin veure bé el nostre espectacle. Convé tenir en compte tots els detalls i no serà fàcil, perquè sempre és bastant més complicat planificar la promoció de dos discos de cop que no pas d'un de sol».

DISCOS ELCABRERO EM DIEECTO

-2ei ríf >\:.\ país dels reis»

1994

«En directo. París 1994»

«Hsta boca es nua

Al LA MACiNA editora: l omlia Records.

Formats: ( 'D i K".

Gènere: Rock.

!<> \<.H'I\ S \ H I \ \ Editora: U\l(i \nola.

Formats: C D. 1 Pi K.7.

Gènere: Cançó d'autor.

H ELM ET Editora: Atlantic.

Formals: Cl). EP i K7.

Gènere: Rock.

ESCI.AREC1DOS Editora: (i ASA Formals: ( I ) . EP i K".

Gènere: Pop tic luxe.

B Sangtraït no es l'únic grup del iock cantat en català que te la fixació d'escriure lletres de temàtica medieval. Aula Magna, un conjunt tic Calaf (Anoia) que abans es deia Pyramid. també s'inspira en el mon de l'Edat Mitjana a l'hora d'elaborar els textos sovint massa forçats - de les seves cançons, almenvs en aquest seu primer compacte, musicalment prou digne. Encara que al cantant de la banda. Jordi Rotés, no li agradi gens reconèixer-ho. el disc te regust de rock simfònic pels quatre costats, s'escolti com s'escolti, x l'

H Com a intèrpret, Joaquín Sabina continua resultant poc versàtil. sense arribar al nivClI del seu amic Javiei Krahe l ' e s del punt de vista literari, en canvi. es nota que Ics seves cançons les ha escrit un filòleg que domina la ploma. De tota maneta, l'aspecte més destacat d'aquest disc —en què intervé el cubà Pablo Milanès com a cantautor convidat— és el musical, segurament perquè cada vegada fa mes la sensació que els músics que toquen amb Sabina tenen barra lliure per embolcallar les peces com els vingui mes de eust. VI'.

B l a primera noticia que vam tenir de llclmet va ser cl títol d'un disc. Sehadoh versiis llelmei. de Sehadoh, com és fàcil d'intuir.

Uelmet semblava la cara maca de la independència americana i. a més, formava part del catàleg d'una multinacional. Sehadoh, pet tant, denunciava la traïció. Escoltant Bens. però. desapareixen els dubtes: extrema densitat guil a n c r a , al servei d'uns temes monolítics. a només un pas del hurd mek dels 70. La sensació final es comparable a la de ser víctima d'una allau de pedres. 1 els veïns ho agraeixen. Comprovat. X.c.

B El p o p estatal ha estat dominat en els últims anvs pels graciosos i els inconscients, mentre grups de qualitat com Ciudad Jardín o Esclarccidos passaven totalment desapercebuts per al gran públic.

En concret. Esclarccidos és sinònim de perfecta maduresa, i no només perquè els seus components hagin traspassat àmpliament la barrera dels 30. Dragón negro es una ocasió ideal per descobrir la veu de Cristina Eliso. envoltada per uns teixits instrumentals impecables. 1 Corcobado aporta la lletra de l.a mula rosa.

Realment cool. x.c.

ELCABRERO Editora: Farruca.

Formats: CD i K.7.

Gènere: Flamenc.

B El C a b r e r o n o és. ni molt menys, un nou flamenc, etiqueta amb la qual es volen vendre els productes més diversos a un públic no acostumat a la rigidesa flameneològica. Sempre bastant al marge d'aquestes banalitats. El Cabrero ha mantingut una trajectòria marcada per la rigorositat, que ara ha estat recompensada amb aquest disc en directe: sens dubte, la millor manera de reproduir fonogràficament el flamenc. Scguiriyas. fandangos, imilaguehas. solcares i. fins i tot. un sonet de Borges per bidcríus, en un disc que crea afició. x.c.

21

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

MUSICA I Pel que hem calculat, deu tenir al voltant de 32 anys i s'ha passat la meitat de la vida dedicat al noble art del rock'n'roü.

Andrés Calamaro, digne

continuador de la tradició de rockers argentins que han provat fortuna a l'Estat Espanyol —Moris, Sergio Makaroff, i Ariel i Alejo, de Tequila, entre ANDRÉS

els més destacats—, és una de les cares més visibles de Los Rodríguez. L'edició a l'Estat Espanyol de Grabaciones encontradas. Volumen I inicia el repàs

de la seva trajectòria anterior. Si li tornen les cintes que ara ha perdut per segona vegada, hi haurà tres volums més. Tot depèn d'en Dani.

C A L A M A R O . Músic argentí

«Dani, on carai són les meves cintes??!!» es va llançar amb una obra conceptual de 40 minuts, amb sons electrònics bruts i samplers de Bukowski, John Coltrane...». De la gira s'han recuperat dues gravacions en directe, Mil horas i Loco por ti. De Quak, hi ha una versió de War, d'Edwin Starr, cantada per Gaby Vicentico, de Los Fabulosos Cadillacs.

«El cant del cigne». El 1989 s'edita el meu quart i últim disc en solitari, Nadie sale vivo de aquí, una espècie de cant del cigne.

Va ser un fracàs brillant, universal, que s'ha anat revalorant amb el temps, fins a convertir-se possiblement en un clàssic del rock argentí». Només una cançó d'aquest any, Una dècada perdida, de la qual afirma en els crèdits del disc: «Va ser, per a mi, l'última gravació d'una dècada infame».

Un any després grava el tema Lou Bizarro —«Oficialment l'última gravació abans del període hispànic»—, dedicat al boxejador que va perdre contra Mano de Piedra Duran. «És un homenatge als perdedors, que pretén ser un advertència per als guanyadors, i també s'ha convertit profèticament en un homenatge a Tyson i Maradona», diu Calamaro, un fan declarat de Diego Armando —Vegeu El Gran Musical d'aquest mes—.

XAVIER CAST1LLÓN

• Lloc: bar Zuric, plaça de Catalunya, Barcelona. Subjecte: Andrés Calamaro, il·lustre rocker argentí, vocalista i teclats de Los Rodríguez, del qual ara tot just comencem a descobrir la prehistòria a l'altra banda de l'Atlàntic.

Objecte: reconstruir la seva trajectòria arran de l'edició a l'Estat Espanyol de Grabaciones encontradas. Volumen I, compilatori o calaix de sastre en què són representades totes —o almenys una bona part— de les seves etapes.

Aquesta és una possible guia de lectura, comentada per l'interessat: Raíces: «Vaig començar amb un grup anomenat Raíces. Era l'any 1978 i tenia setze anys: un debutant del temps perdut».

Los Abuelos de la Nada: «La dels 80 va ser una dècada verinosa per al rock, però, per una qüestió purament genealògica, per mi va ser fonamental, ja que es correspon amb la meva joventut musical.

EI 1981 vaig incorporar-me a la segona formació de Los Abuelos de la Nada, un grup dels anys 60, que havia editat un single el 1967. Després d'una dècada per Europa, Miguel Abuelo va tornar a l'Argentina i el va refer, amb músics com ara Daniel Melingo, ara a Lions In Love. A la mateixa època, jo també tocava amb Charly García. Aprofitant l'èxit de Los Abuelos, vaig enregistrar el meu primer àlbum en solitari, Hotel Calamaro. També vaig fer la música per a l'obra teatral Tango Salsa, de Robertino Granados».

De Tango Salsa s'ha recuperat a Grabaciones encontradas el tema Tres cosas (1984). Del mateix any és Homelette.

«Rock pobre o austral»: «El 1985 vaig marxar de Los Abuelos de la Nada. Va ser una època molt interessant: els anys d'or del rock pobre o rock austral. Es va editar el meu segon disc, Vida cruel, amb col·laboracions transcendentals: el guitarrista Richard Coleman, Charly García, membres de Los Violadores... Treballàvem a casa meva, a l'estudi Hornero Amable —Yhomero és un ocell arquitecte. Amb diversos amics predilectes vam crear una sèrie de grups fantasma, com ara la Ray Milland Band, en homenatge a l'actor britànic. Quan va morir, el 1986, vam fer l'última

Andrés Calamaro, en una imatge que reprodueix una postura característica de Dylan. Un homenatge que s'afegeix als de Grabaciones encontradas. cançó. Altres grups van ser Sistema Oscar i Proyecto W: cada nom ens servia per gravar en un corrent determinat. Érem bàsicament Pipo Cipolatti, Daniel Melingo i jo, a més d'altres músics que anaven canviant d'un projecte a l'altre. Fins i tot vam aparèixer a la portada d'alguna revista, quan, de fet, estàvem treballant en gravacions que han trigat 7 o 8 anys a fer-se públiques. Va ser un període molt fèrtil, espontani i avantguardista, si se'm permet dir-ho. També teníem un programa de ràdio amb Pipo i em vaig dedicar bastant al periodisme i la fotografia». A aquesta època corresponen Swing on tango, de Proyecto W; Libros sapienciales, de Sistema Oscar; Se van amigos, otros vienen, Súper free, Bizarre City i Bailar sola. I tres fragments de l'experiència radiofònica de Ca-

lamaro i amics: Pipo talks, Un sobre de Vithel Thone i Agradecimiento al sehor Bonano.

«Corrupció personal»: «Després del 1986 arriba el període de la corrupció personal. Les grans companyies em criden per fer de productor. M'encarrego de produccions estàndards, llargues i tedioses, i entro en un remolí de drogues i alcohol. Em vaig passar tot el 1987 gravant i fent malbé tot el meu equilibri».

«La tornada a les bases»: «Superada aquesta etapa, enregistro el meu tercer àlbum, Por mirarte, coproduït amb Ariel Rot. És com una tornada a les bases, al rock'n'roü. El 1988 sortim de gira.

Alhora donem forma a Quak, un projecte multimèdia que finalment va quedar en un no res.

Musicalment, Quak tenia una orientació més àcida i funky, i

SQUASH

Club Sant Cugat C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62 Temporada 94-95

El «single»: No se puede vivir del amor, un tema del 1992, ha estat el single triat entre aquestes Grabaciones encontradas. «És l'aniversari de tres nois que graven junts des de fa mitja vida», exposa en els crèdits. Els nois són Calamaro, Gringui Herrera i Mario Breuer. El lloc triat, els estudis Panda, de Buenos Aires.

Madrid 1993: En solitari, tocant tots els instruments, Calamaro grava en uns estudis madrilenys dues versions, Whole lotta shakin, de Jerry Lee Lewis, i Rock me baby, de B.B. King. «Són gravacions que no responen a cap època o objectiu concrets. La idea era: 'gravem perquè tenim ganes', prescindint de la dinàmica del negoci, només per evitar la frustració pròpia i la de l'oient. Un dels nois que va participar en aquestes sessions va desaparèixer amb totes les meves cintes, de manera que moltes cançons encontradas s'han tornat a perdre. Des d'aquí li faig una crida: Dani, on carai són les meves cintes??!!». És l'únic moment en què perd les maneres.

STEP GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT FUNK RÍTMICA TAEKWONDO AERÒBIC LOW IMPACT

«A Madrid, hi tinc una casa i a l'Argentina, un milió d'amics» X.C.

• Pocs se'n recorden, però Andrés Calamaro va ser un dels col·laboradors més destacats de Mundo infiemo, de Sopa de Cabra.

«Només vaig tocar-hi els teclats.

Es podria dir que vaig fer meva la causa catalana, negant-me a cantar en el seu disc en castellà», diu irònic Calamaro, al qual, com és fàcil d'intuir, ningú no li va demanar que substituís Gerard Quintana a la part vocal. Tot i afirmar que «a Madrid, hi tinc una casa i a l'Argentina, un milió d'amics, com deia Roberto Carlos», Calamaro ha fet molt bones amistats entre els músics espanyols i ha col·laborat, per exemple, amb Los Ronaldos, la Vargas Blues Band i, més recentment, amb Cristina y Los Subterràneos i Mercedes Ferrer. «La meva il·lusió és poder col·laborar en el proper disc de Gabinete Caligari, amb el qual sóc veí de local d'assaig i comparteixo l'afició pels toros», diu.

Ara també està enfeinat a reconstruir els masters dels seus quatre discos en solitari, amb vista a la seva reedició, a més de continuar en el projecte de les Grabaciones encontradas. Si recupera les cintes de què hem parlat, Calamaro preveu un total de quatre volums.

Músic extremadament productiu, Calamaro també prepara en aquests moments amb els seus companys un nou disc de Los Rodríguez i, per si no n'hi ha prou amb tot això, l'any vinent vol treure al mercat un disc en solitari amb material nou. Quan se li pregunta si això afectarà la continuïtat de Los Rodríguez, Calamaro contesta amb un enigmàtic «no es poden fer plans a llarg termini». I no acaba aquí la cosa: «Posaré tota la meva voluntat en el projecte Makaroff, per intentar tornar-li tot el que li dec, la seva inspiració i amistat», diu respecte a la possibilitat que el gran Sergio Makaroff torni a gravar un disc, després de La buena vida.

Un altre dels àmbits als quals Andrés Calamaro dedica més esforços és la composició de música per a pel·lícules, de moment per a una de baix pressupost —Mil boomerangs— i aviat per a una producció amb força més mitjans.

Com es pot veure, Andrés Calamaro no és dels que pensen que, amb un disc a l'any, ja han cobert l'expedient.

CLASSIFICATS • AUTOESCOLA S A S U a i o r e l l 47 T í 6 7 4 14 9 7

CA-

•

• MILAR TOBELLA tiago R j s i n : - : i TT 6 7 4 0 6 5 7

GERD

-

- a,.í Pere S a r " TT 6 7 4 0 0 6 0

Tf 6 7 5 4 5 7 9

At

•

6 4 82 5

tr 674 11 40

'; MÈTODE l IRENEU % SEGARRA

EXPOSICIÓ I VENDA: • R U B I O Villa 1 l o c a ; 5 TT 6 7 4 6 2 9 9 3 * lïxCC-

i

TT 675 40 06

ftrl =^33

SANI JORDI

• PERRUQUERIA I M E N C E B A D O I. JO--d ,3.> ^,ti3 I'i,,:d1 TT 6 7 5 33 0 1 Re- •«'.'-

Mocles'Decoració • B O K A T A S Plana H o s p r l.i 3 5 3 ' TT 5 8 9 19 7 2

Sani Cugat del Valies

l

• PRESENZA 20

-'ob es cle cuino a mida

• ANIMALS PERRUQUERIA : : , , , • „ , :,• .1 •> . it

• C U G A R T C T o r r e n ! Oe a B o c b a TT 6 7 4 4 3 9 0

ar T

•

LA FAUNA

• GRUP VI BELLES ARTS M.ntserra' c TT 6 7 5 2 0 0 1

- <••!:••, • >»

1T 6 7 4 13 05

• VET SANT Vry.il.-. 'i TT 6 7 5 05 12

•

CUGAT

I*

e BLOCK M, ... i S H f i r .,;.,: •B 5 8 9 53 4 8

•

TT 589 46 51

• • C O P I I M A T G E -;.i i:r : . . H . - ' 't'

CICLES tl i 4'

CARDONA

A TOUS P

5* 52

• S A N B E R - 5 Ar

e SOUASH G A T b if 1 I t r 6 7 4 98 6 2

SANT CU-

T

TT 675 36 53

•

*INS NOE SA > *i:)a F 1

e ESTANC MONESTIR P'aça G c t a - i . i ') TT 6 7 4 01 74

í • PAPIOL-VENDA I NET E J A ü a n j v a s de Casti I Í 4 TT 6 7 4 6 5 0 0 :

-*r 'ia'.i.fy

CL

DENTAL

VENDA I LLOGUER DE:

589 26 43

e DR MURILLO dup

11 r

e

•

«

TT

6 7 4 57

TT 675 26 04 «et i ^ U '

• SUMINISTROS DOREIX Mossèn Verdaguer, 107 TT 6 7 4 14 9 0 3e- 390001

PROP

CREU

HOJA

5ff/7Hí

GESTIÓ, SA.

n

EMVIMEhfTS URBANS, NACIONALS IINÏÏKNACIONAIS

Línies M T. B.l".

TransforniaL .•> Enllumenat uihkc

Paquetería urgent a tot Espanya

I>MJ ',1

Tt

5

1

""^ i

.6

C-a delerrassq, 97 08191 RUBÍ

Mercat Pere San

Parada 123

Servei

e A T E L I E R B L A U Av T o ['eblanci, 2 r r 5 8 9 19 3 1

e M A R C S V A L L È S C/ •/.. IRF. 2 3 S a n t C u g a t .

TT 6 7 5 49 43 Hf ,'ljíttll

5

e SOBREAT C

• CASA ADOSSADA 300 m \ C' E l i s e n d a z o n a c o munitària a m b piscina t o na orientació visles 6 0 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 5 4 3 24 F.-quas ^3c<ja flp' - I33&MK • CASA ADOSSADA canlcnera 180 rn'. jardí 50 Tv c: P o d a . p a r q u i n g nclòs 3 5 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 5 43 2 4

W W l M h m i i il

C E N T R E ÒPTIC S A L D O N

1... _5

675 1 0 1 1 900 300400

. . -

i 1 ;iw lj i e CANSALADERIA JULIANA F W ^gas

Especialistes en l e n t s d'alta definició

ObsefruUs

• D O L C E T S Alfons Sala.

2 0 TT 6 7 4 4 2 8 2 <W 1570001

d' Assessorament Administratiu Assegurances generals i administració \ de finques

TT 93 674 67

Fax 588 24 53Í

VALLJacint

"ÏÏSÜ

SANT CU(,AT

TT 6 7 4 8 9 18

NATÜRAIES Tel. 699 38 981

e ANTONI CAMPOS Francesc M o r a g a s j i n 6 7 4 0 8 82 = * '5ÉCOJ-

' 3

MOTO TRÀFIC A ' d TT 6 7 4 07 73

^ircje^nx^; ^

FR'OQfeOKK

• SANT CUGAT. Zona Colomer, adossada, de 300 n r . 3 h a b tnples, un e s t u d d e 5 0 rrr. s a l ó d e 30 rer i m e n j a d o r d e 17 r n r a d o s nivells h a b d e s e r ve. T e r r a s s a , g a r a t g e p e r a 3 cotxes Jardí 0 0 0 m') I piscina pnvats.

5 3 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 0 8 9 7 Frcasjiarri Cogal 3el FSC 10040005 • SANT CUGAT, zona G o l f c< V e r g a r a Individual, catalogada, de 700 m ; de terreny t 2 0 0 m 1 c o n s t r u ï t s , 6 hab., g a r a t g e per u n p a r e l l d e c o t x e s .

5 5 . 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 0 6 0 7 [FgasSantCugall Rel FSC10040001

Francesc Mcragas 4 Tes. 675 07 54 08190 Sant Cuca:

SERVEI Instal·lacions

GRATl'ÍT

Reparacions

A DOMICILI

R.CIUEFIAL

''."•

Tel. 589 44 81

C/ Sariaga Kusml, 32. lek. 675,7 02 674 66 &9

CALEFACCIÓ

fa. SW 27 74

e S O L S O N A Rosselló, 2 TT 5 8 9 3 2 8 9 Ret 4M001

AIGUA

• J . MIRET Mercal Torre

• P A M O B E S L Sorl, 3 2 , 1 - l a TT 5 8 9 3 5 2 3 3W Ux'33

•BÍTTOÉ

REGS AUTOMÀTICS i

fet '350001 • O C I CONSULTING Sani B o n a v e n t u r a 8 Entl 3a t l 8 7 5 « 9 0 5

V 675 53 53

»v. Grstefal, 73 Tel 589 61 25 W . mòk 908 94 44 97

gfó-agnr •

R. Q U E R A L

ELECTRI-

C I T A T Av. Caslellot, 73 Valldoreix.

TT « 7 4 5 5 4 7

n* :6'<so!

Pt.0rtoy»5 W. 6 7 4 1 0 4 7 / 5 8 9 27 02 Sont Cugot del Voltés

• CASA DE LES CORTIN E S Víctor B a l a g u e r , 2 6 Rubí

TT 697 20 71 fluí KOtt'

_

• DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4 TT 6 7 4 38 9 2 Rd 'Í30XH

INSTAL.LACIONS

& MING0»

COCINAS I MOQUETAS ^

SHS3QC01

P E R A JARDINS

BANO

Jgrrm

demani'ns pressupost

PARQUETS

blanca, parada 1 -42

ELECTRICITAT

REF0RMAS INTEGRALES PEIAVIYIENDA

CERÀMICA

|

• MAILING VALLÈS. SL Sant D o m è n e c , 10 b a KOS TT 5 6 9 23 71 Re! £0001

Presupuestos sin compromÍM) Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. F e r r a n

674 72 5 4 674 74 66 TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS ( a m b mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

674 41 44 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

• T A T E f l S Sant 6 2 TT 6 7 5 55 0 6 FW '330001

Anton

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

6

WOULDWfDt COURÍEU

Y GRANITOS

BANA-

FRANCINO

• C A S T E L L W Serveis Admts Rius i Taulel, 4 TT 6 7 4 12 4 1

bA

ENMARMOüES

RES 1-a'icesc V o r a g a s .

•>•• TT 6 7 4 1 8 7 7

T T 5 8 9 19 9 5 Ft~t • * • : « •

V : ' .n.is

MANTSERV ilil v TT 6 7 4 60 58

ELABORACIÓN

TT 674 43 04 • FOTO VÍDEO F R. R a m b l a d e i Ceher, l i TT 6 7 4 7 9 6 a

•

FianuPSr e d i l 1.3

HONDA

• V A L L È S N E T S n r ' ",-.

iMARMOüSRÜBts.1

• D G D ASSECUHAN C E S R..11 : 1,1 1

NOGUERA

SANT Rus.ncl

• TINTORERIA SANT C U G A T A í l c n s S.üa. 2ï TT 6 7 4 41 6 7

•

I I

•Vi

TT 589 19 83

•

SJ.»V-'

• INSTALACIONES ZAMORA k

TT 6"4 14 82

•

P

BORRÀS F

ex

• ADMINISTRACIÓ NUM 2VI:,..

•n ,tt f r ; TT 6 7 4 C 7 4

• CASTELLVÍ r i r TT 5 8 9 32 11

e

e À T I C c u a l e x en v e n d a 1 5 0 nv r r é s 3 0 n r d e t e r rasses 5 Oo-milons íimb a n a n s c e paret, 2 c a ^ Dres d e t a n v 1 lavabo. cuina, safareig, parquet e r menjador Moll sol Violes parc c e n t r a l . P a r q u i n g o p oona: 26 250 000.TT 6 7 4 7 2 54 •'xas ji'-í-e-a =e' CG 13C*X * i:

e ÀTIC Pg. Torreba-ica, • 100 r v + 2 t e r r a s s e s , 2 5 I m i 5 n r , 3 h a b 1 ban-, : l a v a b o a m b d J t x a p,are TINTORERIA SANT , C U G A T Rfirnnia R'batal.a- ! quet e x t 19 :)00 3 0 0 -

TT 6 7 5 35 0 0

e ADMINISTRACIÓ N U M .' V ; i .'.

M

eRUBI a rr p

Plana d e l ' H o s p i t a l , 1 0

K í i r : e i -j;, T r , : t i j - a i a t ' ,.=1

vi 3

TT 6 9 9 6 5 4 8

e ÀTIC djplex en verda, 1 dormitoris n e r j a d o r saI > cuina safareig, lavatic, LòTiDra a e b a n y g a e n a a m p l i a l e r a s s a Motí s o l 6 00C 00C - TT 6 7 4 7 2 5 4 I ncas jiijrfca Ret F:rü0800«

TT 675 33 55 •

• CAMPMANV t

t

FINQUES GIRONEUA

TT 674 15 09

• COPY-GRAHC M i l l - .-

• J G ASSOCIATS B i i r a i l o n j 3 l i . l -i s TT 6 7 5 3 0 12

• COPERSE TT 6 7 4 6 2 3 9

, TT 6 7 4 45 71

TT 589 23 68

m

*cr-e-

e TINTORERIA SANT C U G A T Sar,* A r t o n , 1 TT 6 7 4 11 8 2

Cant Cugat del fellts

i

T

j e TINTORERIA C U G A T Sniitiagri

Santago RusinoL 37 Tel 589 22 32 j rer Mapr A T »l 6 7 4 l 6 ( X

a

SOL - NET P

M->1

Matalassos i Somiers

e C L A R A M U N T 1NST YOGA H - i "• ' M . I . S n 6 7 4 21 0 3

e G I M N À S O L I M P O -V, A t v r s S . i . i 3>* B n 6 7 5 37 07

•n

JOER

TT 6

TOT A R T V 6 7 4 19 95

M

T

•

e

TT 6 7 4 41 4 9

"„'.-,n

X • BELLES ARTS CABAI N A S Santiago Rusiroí 54 TT 6 7 4 0 6 4 9

•i a je

e LINEA DIRECTA En

M A R V E R ! 1 c.

1 ' C Veí: 3 ! : r..'ï, TT 5 8 9 18 26

CiALf.RlAS

MARGA

B

a

c

•

e VALLESTECNOLOGIC S A Plaça Unto, 3 t r 5 8 9 33 0 0

e JOGUINES Santa Mana, 44 t r 6 7 4 15 32

MOTOS, SL

eRUBI

API.

CASAJUANA

TALLER: Ü R I E N U S

"O - Canovas del JS = Castillo. 14 ~ 5 Tel. 675IIW

DANVIL

a b a M 3<! B TT675 16 06

KSIW Sant Cugat del Vallès

I

e URBANITZACIÓ i Francesc dn e t minova. a davan h e j a r d : púbt J h^b e d • 2 1-aste s P a q espaios, a 3 ç d 70 m . c a e a 34 0 0 0 0 0 0 Tr ( 9 3 Í 6 7 4 6 7 1 5 FifCue&Sa^ RP F

r^

• T A L L E R E S M E N A PasHI, e t d P d , 13 TT 6 " 4 5 3 0 1

• FORMAS 18 A e ORDINASOFT Can Mora, 9 tr 675 32 03 -e yjoüt

VI

ASSUMPCIÓ M

ROSITA Pg F t II y < TT 6 7 4 31 4 7

AUTORITZAT

I VI OR*

FAXb7^2Bf)l

• SUPERMERCAT LARÓ TT 5 8 9 3 5 8 2

TT 6 4 36 51

o'Villa, I local 2 Tel h75 24 01

e HÍPICA SEVERINO F I

e SANT CUGAT vet, a d e s b a d a fconstr m e s a d p muniran a m b p n i 2 s o n "S P-S e b a n y s s a d e 4 rF n e a e l e H a b d e $*> e q a r a i g e pe a P 50 0 0 0 00C TT 6 7 4 08 97 'fiKiiSafi't, ,a e Ú

• MENJARS PREPA RATS T A S T A M TT 5 8 9 29 2 9 5 8 9 35 3 5 >V * 3 X -

•

í 31 1

TT 674 06 93

TEL. k ' i 29 02

Tire

•

• VILARASAU CITROEN ^•iiri-fi^c Meragas. ' 1 TT 6 7 4 13 21

VALLDOREIX, - . I

•

Av

W A V IN I D I O M E S

CENTRE

IJMSXI

j • PROMUSA I blanca. 2-8 TT 5 8 9 17 32 U i ï i

FALGUERA - Tapisseria - Decoració

tr 674 75 98

• RENAULT-ACERSA Ctr;i C e ' C a r y o i a 5 5 TT 5 6 9 2 6 4 9

4>C/tftf«CA

£3^°'

e HIDROFLOR ~ P a 4 IÍ

• AUTO-RECAMBIOS V A L L È S C a m í d e la C r e u 24 T T 6 7 5 19 51

• NISSAN R O M A N Mar tprp.'l. 4 '

0

SANTIVERI

: !

• VILA ELECTROLLAR S A S a r t d M a r , . 1' TT S89 0 2 71

• CONSTRUCCIONES Re1·ir"3es T r M ^ 'J ves TT 6 7 4 6 3 OS • 3el ï 33031

VICOMÇA

€>7* 6 7 4

T& 9 1

M SO 6>1

TORRES EN VENDA 30 fugo'·Wdoreií, ni csW k " « t a i ; ; ; u , "erre-* : I I - r í te E 00 ir.2. metij. sot j'esto 30 K :nno i VJJ . ; banys I» Je « , oositeró i vistes ei:el.leit! x r t gcl-VaUdorea. Iv: ?;ssí'Ç (ibi t : n ' 13 "3 \ïvf. jfO ir2. menjador, salo d esta-, -i-ina-r^rt 3 [ u n í ; l u v ; enxi nlefiKtic, M P f M E Sant jgat-VcrWoreix, zono Mes h% YMWM 'tm-i' o ; i m2, .one % ni2 íamaiwbtes!". menjado', sxla c'esni. ( j ; : , 3 iaa., bany, (oiekoó, troster, oiscre ens feu'GoVc San' Cugat, i<m </ Gronotas, lo"e ccossccc :aTonerc, 343 r 3 menpòoKuirw 30 m2, satc í'estet 50 n ï , i comtts 1 s. te!

I banys, 1 servei, calefaccic, bai. plani tiis'ei, cm pi v:! amb piscina.

Sont CugoWalldoreix, mm ScnSic Veidagjer, renerv i ' 33 n i , tone 230 m2, menjodof sala d eslar 45m2. ( j i i m A e aiipcoc, 3 dormitotis dobles, estudi 33 m2,2 banys servei (aieta;;ic, \ u defrx.

Sont CugoWtas Joner, nírreny 900 rí. tom ' 0 rí. nenfjic sac d'estüt, cuino eouipodc, 3 hob., bany i w e i Sont Cugn+Zona el Colomei,torreooossooo 3C0 n2, meniodoi sot d'estar, ci/iKHiffice, 5 hab., (1 s * ; , sar d'estoi, 3 bonvs. ser/ei estudi amb siàriurn, ormaris encostats amb interiors, ga'QTge 3 cotxes, safareig, troster, sistema de teleíegmetat i H M to Sant Cugot-Zana c/ Otgwte, casa de disseny, terreny 600 n i . tom 300 m2, rnenjodor solo d'estar 50 m2,5 dotmntars :t sutel. ciimolfke, 2 bonys, servei, calefacció, garatge 3 cotes i safareig SanT CugarM^aldoreix, zono l Esovolo, terreny 1405 m2, torre 295 m2 en una sola planta, menjador 16 m2 • salo d'estar 50 rr2, awKKiffïce 15 m2 4 dormitoris dobles, 2 bonys, dos tasten, cefter rebost, goles, còlera», pom»!, rjorarje 32 n2. prsira oré

rlSOSENVHD» Zono Mercat W o n t o , 84 m2, menjodoi, sola d'estar omb parquet, aire crjndkiinot, 2 tkirmrtoris, cvHno-offke, bany compet, ormoris entnslols, cúrquing, 14.500.000 Zono detcol ViiTenonco, 123 m2, menjador satc d'estar 30 m2, aire crjníoonrí, 3 hab. (una suite), cuKrcice, 2 bonys, colefocc» a gos, annarès encastots, parquing. 23 H

MWMUnSENVINM mwm, 135 m2. Menúdoralo d'estar 58 m2, cuina ornenono 9 m2,2 hab. dobles, estudi, bany, calefació, pnHnshilridòhiiieltx.

SANT C M U f l M t S f t . 100 tn2 de tinti, rnenjodor sod'ester, ajna, 2 aormrrons, rjary, lior rje trx. 7 M

nttENYSBiVMM SANT CbWZOH» U BOWNOVl Solar 600 m2, excel·lent onenlaaó SANT CUGAHA FLOKSIA. Sotar 750 m2, onentó sud. vista e nceClent s SAHT CU6AT. Sator 629 mí a 1.000 m sortida í. Túnek Je | Valvidreni. FACHfWS DE P&I3AMEHT. 1

•

R U B Í c/ M a r e s m e , 1 2 0

•

P I S D E 3 dormitoris a m b

•

a

FRANCISCO

MORA-

•

D A V A N T ESTACIÓ 75

•

PLANTA

BAIXA amb

•

Z O N A Av. R i u s i T a u l e t ,

•

ZONA MONASTERI 80

•

C/ L A S P A L M A S , 4 (a

•

PISOS, apartaments, to-

•

F O R D Fleata 1.1., grl»

m1, 4 hab., menjatíor, cui-

a r m a r i s d e paret, m e n j a d o r -

GAS,

4 8 oportunitat. 85

irr*, m e n j a d o r , c u i n a i b a n y

jardí a z o n a residencial, 4

de 170 m', 4 hab. dobles,

m'. 3 dorm., saló menja-

la v o r a arxiu), 2 2 6 m 1 habi-

rres, locals i places d e par-

m e l . B-JT. 3 0 0 . 0 0 0 -

na,

gol-

saló, cuina, safareig, cam-

m*. 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o ,

reformat, 3 hab., calefac-

dormitoris, 2 banys, cuina.

terrassa, saló d e 4 0 m',

dor, cuina

tatge.

q u i n g d e lloguer.

« 5 8 6 56 35

fes, pati, garatge (1 cotxe).

«6741204/6741161

( A U M n W D W A 10100003

rebost, 2 banys,

reformada, 1

5 0 0 m ' solar.

4

bra de bany complet. Exte-

s a l ó m e n j a d o r , c u i n a , refri-

ció, 4 planta s e n s e a s c e n -

totalment renovat, piscina,

xemeneia. Parquing.

b a n y , safareig, exterior.

dorm., bany, saló,

22.000.000.- n 6 9 0 6 5 4 »

rior. P l a ç a d e p a r q u i n g i n -

geració-calelacció, terras-

sor, p e r f e c t e estat.

parquing. 38.000.000.-

27 000.000- « 674 0 6 9 7

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 674 32 06

parquing, jardí, per restau-

(ttcuta). tW. 110010008

closa. Junt àrea

sa, parquing.

10.600.000.-

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 01

(Fncas Sart Cugat) M. FSÇ10040006

FW.100CC5

rar, z o n a u r b a n i t z a d a .

•

13.650.000-*674 7254

17.500.000.- « 6 7 4 5 7 1 6

«

(Sm).Rtf SlQVttXH

29.000.000- «

« 6 7 4 6 6 SO

(rtctsGionelalRaf.FG 10080008

Rtf.100015

(KSA Gestió immobiliària). Rel. KSA

•

•

RUBÍ d Teruel, 2 2 0 m ; ,

•

cultural

4 hab., menjador-saló, cuin a -office-. 2 banys, pati.

•

garatge (2 cotxes), 2 te-

T R U C C I Ó 6 0 n¥, acabats

rrasses, calefacció.

d e 1a qualitat, 2 dormito-

26.250.000 - n 69965 48

ris. 1 3 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

[tncuta}. W 110010007

n

• R U B l Z o n a Ets A v e t s , 4 hab., menjador, cuina, i cambra d e bany i lavabo, golfes, g a r a t g e (2 cotxes), terreny. 2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 « 6 9 9 65 48 (h3Jsa')-FW.M00looiQ

fi

23

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 23 de setembre de 1994

MSflMM.

PIS DE NOVA

CONS-

6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

(Sm). Rel. S10000001

•

( F i y ) u « B c q ) W F R 1CQ6O0O7

EüüBI •

O R C t N E S e n v e n d a i llo-

2/4 h a b . . dúplex,

banys, saló menjador, •

A 2 M I N U T S estació de

Valldoreix, 6 0 m*. 2 h a b . ,

cui-

pos. plaça parquing. D e s de 1 9 . 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 41 12

pocs veïns. Tranquil i as-

Rel 100006

solellat. 10.500.000.-

2

na, s a f a r e i g , t e r r a s s a 4 0 m*.

calefacció, sortida jardí,

•

• C / B O R R E L L p i s o s 1/2 hab . bany complet, ampli saló menjador, armans de paret, cuina equipada, t o l exterior. D e s d e 8 . 4 1 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 41 12 FW 100003 • C/ C A N O V A S C A S T I L L O , 2 oportunitat, 130 m1. 4 d o r m . , 2 banys, sató m e n j a d o r , cuina," c a l e f a c ció, p a r q u i n g , pintat.

21.000 000 - « 674 57 16 FW. 100014

menjador, cuina

«office-,

terrassa, plaça

de

par-

SANT

100 m , 4 hab,, armaris d e paret, saió- menjador, cui-

dor, cuina - o f f i c e - equipa-

n a . b a n y 11 l a v a b o .

da.

assolellat, exterior.

16.500.000.- « 6 7 4 0 8 9 7

format, millor q u e n o u .

sa d e 12 m1, gairebé t o l

28.000.000-

íFreas Sant Cupaf}. Rel. FSC 10Q4OO08

16 OOO OOO. - «

exterior, assolellat.

«{93)674

C

D E L A C R E U 2 hab.,

Sant Cugat, 3 hab., terras-

N E R A L de Catalunya •

MOLT A PROP

ESTA-

assolellat, clar. 6 . 3 0 0 . 0 0 0 « ( 9 3 ) 6 7 4 6715

có ampli, 1 bany + 1 lava-

jRnques Saca). Ret. ^10120002

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (FtquwSaca) Rel FS 10120004 •

PARK

CENTRAL

i piscina comunitaris, acaC/ SANTIAGO

RUSI-

110 m', 4 hab..

bany,

1 lavabo, saló-men-

jador, c u i n a «office-

1

bats gran qualitat. D e s d e 31 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 41 12 Ref'00001

nova.

(Pg. Torreblanca / Vallès),

m a t , m o l t a la v o r a d e Testació. 18.400.000.-

reformat, 4 h a b . ,tot exte-

«

rior, p e r f e c t e e s t a t .

13.660.000.-

Re* '00024 •

inclosos. 23.000.000.«

•

C A M P F U T B O L pis 180

•

R U B Í , àtic p t g e . B u l t i d o r ,

4 hab.,cuina

equipada,

cuina, saló menjador,

par-

•

PIS

110 m:. 3 hab.. 2

Re* -00005

tació FFCC. n o u a estre-

menjador,

nar, tranquil.

cambra

de

25.200.000.-

alarma,

Av. Estatut.

•

675 43 24

P I S 75 m ; . C/ Migdia, 3

•

PIS DE 120 m ; , 4 dormi-

d e b a n y , pis exterior.

bona

R U B Í c/ V i r g e n d e l Pilar,

3 hab.,menjador,

cuina,

vista, pàrqumg.

c a m b r a d e bany.

22.000.000-

6 . 9 5 0 OOO - « 6 9 9 6 5 4 6

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

(Incusa). Ref 110C10005

(Senn) Rel S10000002

•

RUBl d

Zatiro. 3 h a b . , cambra

CASAS

•

SANTO TOMÀS

JOSEP tA. CASAS EROLES PISOS-TORRES LOCALS TERRENYS

1-3 d o r m . , s a l ó

menjador.

1-2 b a n y s , c u i n a da, caletacció.

67415 66-67410 54

Nova

promoció, de 48 a 94 m'.

Av. Barcelona, 70 • Tel. 699 65 48 RUBÍ • DÚPLEX c/ Ferran Romeu (Junta Auditori), 158 m2, 2 habitacions individuals + 2 golfes, menjador, cuina equipada, bany, terrasses, calefacció, traster i parquing inclòs.

140.000 Pta/mes.

• CENTRE DEL POBLE. 100 m ; , 3 habitacions {1 suite], 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret.

80.000 Pta/mes.

• A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m;, 4 habitacions, bany i lavabo, exterior, moblat. 90.000 Pta/mes.

• RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m2, planta pis 184 m:, dividits en despatxos.

SUPEROFERTES CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR, TOTALMENT EQUIPATS PRÀCTICAMENT A ESTRENAR. • Àhc dúplex. 100 m2, c/ Martorell, 4 habitacions, bany i lavabo, calefacció.

A 5 minuts estació. 90.000 Pta/mes.

• Pis c/ Martorell, 80 m1, 2 habitacions, 1 bany i lavabo, calefacció. 75.000 Pta/mes.

00066/00069

equipaarmaris,

p a r q u i n g opcional, tardor95,

De

8.600.000

a

15.200.000 Pta « 6 7 4 57 16

pocs

veïns. 14 7 5 0 000.M . 1000a

• ZONA MERCAT NOU 9 0 rrv' s a l o 3 2 m í a m b x e meneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany. 1 lavabo' a m b dutxa, sol i VISIBS. 14 5 0 0 0 0 0 « 675 33 55 589 26 43 ;KS* Ges-'í- iTTct la^ af Ref KSA '0C50OOÍ 3

• M I R A S O L t o r r e 3 5 0 m», solar 6 0 0 m ' , 6 h a b , , 2 banys, saló menjador, 6 0 m1, cuina «office», sala 6 0 nV, g a r a t g e 2 c o t x e s 65.000.000« 674 57 04 / 675 43 02 (lmd·ta|.FM.M0070002

sató-menjador

30 m', 4

hab., 2 banys,

calefacció,

aire c o n d i c i o n a t . 1 p a r q u i n g

•

(KSA Gestió Immotliar a| Rel KSA

• ZONA TRANQUIL·LA 9 5 nV, s a l ó - m e n j a d o r , c u i na, 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo a m b dutxa, terrassa 12 m*, c a l e f a c c i ó , t o t e x t e r i o r , 1 parquing 18 5 0 0 . 0 0 0 . « 675 33 55 / 589 26 43 (KSAGesi'o Im-rctla-ai Rel KSA 10060001

•

CASA

ADOSSADA

LLOGUER

zona cinemes,

plaça parquing.

ZONA

URBANITZACIÓ

Cuina i bany renovats. 2

SACA J4PI A ^ 4

PISOS EN VENDA 1. Molt o prop estoc» Soní Cugat 104 m2,3 hab., menjador 36 m2.2 Exmys, calefacció, terrassa 26 m2, traster 18.500.000 ptes.

2. Apartament tot moblat o P. lòfrebianca, 55 m2,1 bony, cuina separada, calefacció. 11.000.000 atès.

3. A prop Mercat Nou, 95 m2,3 hab., 2 bonys, parquet, cuina new, tot exterior I6.SOO.OO0 pte.

4. Zona oha, pis nou a estrenar, 85 ml, 3 hob., 2 bonys, colefocció, tot exterior, pi. de parquing i 150 m2 tardi particular. 32.000.000 ptes.

5 . Atfc dúplex donem r W s f r , 93 ml, leirosso, 32 ml, calefacció, acabats de primera, pi. de parquing opcional i traster. 19.500.000 pies.

6. Zona darrera Monestir, pis de 2 hob., 60 m2,1 bony, parquing i traster opcional, acabats de primera. 14.000.000 ptes.

7. Pis a RUBÍ, 170 m2,6 hab., menjodor 40 m2 2 banys, 1 lovabo, calefacció, lot exterior, a prop estació, ideal per a habitatge i despatx. 17,000.000 ptes.

8. Pis a RUSI. A proa mercat, 75 m2,3 hab., 1 bony gos, lot exterior, molt assolellat, 7.900.000 ptes.

9. APJUnAMBÍTA PALAMÓS, 60 m2.2 hab., I bany, terrassa 10 m2, cuina equipada, tot exterior, 7.000.000 ptes.

LANCIA

« 5 8 9 0991 ( F · c a r . l J . I I W F 10030010

« 6 7 4 41 12 Ref 100009

•

O P E L Corsa. B I S

475.000.- « 5 6 9 0 9 9 1

mmiwm •

L O C A L cl

Castillejos.

(Ffc».aJ|Bal.Flooaiail •

O P E L Corsa G S I , B-LK.

« 6 7 4 66 50 {Auto Comarca M Valm, M ACV 10C8O0OS

V 6 7 4 15 6 6 iCsas) fW C1013000

• O P E L K a d e l t , 1.3, 5 p., B+IY 450.000-

« 5 6 9 09 91 (FiKar. s-l-l Rel F10020094 •

OPEL

« 5 6 6 55 35 |AjtooarÉal)fW.A 10100006 •

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A .

B-MN.

« 6 7 5 32 57 (Aue Eaaban). Ref AE 10030006 •

PASSAT

(Auto Comarca del VaHes). Ref. ACV 10090006 •

RENAULT

674 57 04 / 675 43 0 2

« 5 6 8 55 35

(bndKalHel. 110070001

lAutccenval). Rel. A10100W5 •

SANT

CUGAT-VALL-

D O R E I X torre indiv.

•

nova

R E N A U L T 21 2.0, A.A.

a estrenar, de 6 0 0 m ' de

B-U

solar i 3 8 5 m* constr.,

« 674 66 50

5

(Auto Comarca de! VaHes) Ref. ACV

hab., estudi, 2 b a n y s c o m ptats i un lavabo,

saló-

?

m e n j a d o r d e 4 7 m , 18 nV •

RENAULT

c o t x e s m e s celler, h a b . d e

blau. B-JJ

jocs, traster. Piscina.

650.000.•

A L F A 3 3 16V negre. B-

I » * « M | W «I0100OI0

•

•

250

Zona escola

arquitec-

•

TORRE

A

BELLATE-

RRA 250 m', 9 0 0 m? de

475 000.- n

589 09 «1

Í F U e a r . s l i W = IDBJJE •

ALFA

TI.GE-Z

R o m e o 3 3 . 1.5 «675

5Í57

•

ALFA

Romeo 75. 2 0

•

Tr 6 7 4 6» 5 0

banys, 1 lavabo, garatge,

ZONA MERCAT

ANTIC

c / S a n i Domingo, 125 m ! òe solar, p e r f e r c a s a d e p l a n t a baixa (saló-menjador. cuina, lavabo I garatge o local), planta pis de 4 h a b , 2 banys i estudi. Pati de 3 6 nV. 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . « 6 7 4 0 8 9 7 JFnwSwtCuflatyw F5C1PO*0013

975.000.« 5 8 6 5535

A U D I 1 0 O EMG

[AJCCOTraf) H« A lOlfXOOg

(Auto ComafO M V « « ) . R«t ft£V •

S E A T I b i z o . 1.5 i. 3 p . .

B-OB

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 6 1 • AUSTIN blanc. B-HZ.

fSwW FW S iQOrjQOW

R E N A U L T CIO 1 2, 3 p .

vermel, B O M .

estudi golfes. 6 0 . 0 0 0 0 0 0 •

Ifttfo Esaben). Ret AE 10030007 •

l A * EsWwl Hm «£ 100300»

anys.

R E N A U L T Clio. RN-1.4.

« 675 32 57

6 7 5 32 57

jardí, u n a antiguetat d e 4

•

B-OD

T w i n Spaik. B-IU. «

000-

« 5 8 6 55 35 lAiaocarW). Rel A101000»

IAA) Esteban I fW.AE 10030001

(RrquKRaeiVRBtm 100600Q6

2

R E N A U L T 5 G T turbo,

negre. B-HT.

29.000.000- « 675 43 2 4

dormitoris,

(Autocental). Ref A10100004

A L F A Romeo 33. B I T

t u r a . EdHicació i m m e d i a t a .

4

21 T X E ,

« 5 ( 6 55 35

• ST. C U G A T d Sta. Te resa, adossada 3 2 0 m J , 4 hab., 2 b a n y s , lavabo, s a l o - m e n j a d o r , 3 5 m'. c u i n a •office», goltes, sala d'estar, t e r r a s s a , h a b . m à q u i n e s , g a r a t g e 3 c o t x e s , jardí p r i v a l 1 0 0 nV i p i s c i n a comunitària. 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 « 674 57 04 / 675 43 02 ilmdwa) Rel. 110070003

S O L A R residencial. 6 5 0

19 T S E .

650.000.-

LK.6OO.0OO.n 588 55 35

nf.

1.8.

« 6 7 4 66 50

70.000.000.- « 6 7 4 0 8 9 7

•

Variant

A.A. B-MG

(FtiasSinl Cugat,. Rai c$C 10Q40003

(hndMt-iM. i trjOTooio

K a d e t t , 1,8 G T ,

blanc, B-JZ. 600.000-

hab. m é s traster i h a b . sa-

• M R A - S O L 2 solars 6 0 5 i 6 5 0 m7. P g . C a m f - l i e s Magnifica vista.

W 674 57 04 / 675 4 3 02

Prisma. T D S .

0-AK. 750.000.-

blanc, B-LX.

11.000 0 0 0 - « 6 7 4 0 6 9 7

Finques €>7 1 3

•

fareig i planxa (fines Sani Cugaü Ral FSC :Q0400Q3

« 5 6 9 0 9 9 1

iFaer.il) FM Fimaro

• L A N C W Y - 1 0 , B-HO. 325.000.- « 669 0 9 91 |Füacar,tl).M.F icrarooe

105.000/mes,-

de cuina. Garatge per a 2 •

B-KY.

790.000-

ller, g a r a t g e 3 c o t x e s , p i s «

'O0O22

« 5 8 9 0991

L A N C I A D e l i a , H F . tur-

bo,

c i n a . 7 0 . 0 0 0 OOO.-

12 6 0 0 O O O - « 6 7 4 3 2 0 8

• ZONA MONASTERI 3 dorm . saló menjador, cuina e q u i p a d a , 1 b a n y , p a noràmic, vistes al Tibidabo 12.650.000.-

•

m*, 6 h a b . , 3 b a n y s , l a v a -

na tot equipat,

L A D A Nrva, B - N L

ÇF»Mr. U.| HU F100200»)

1 100

bo, saló-menjador, a m b

675 33 55 / 589 2 6 43

« 6 7 4 6650

550.000

S A N T C U G A T torre aï-

llada 3 9 0 m 1 , solar

x e m e n e i a llar. g o l f e s , c e -

W

•

I C M M Í Rel C10130004

100 m ' + 1 6 0 m J j a r d í privat,

+ traster. 2 6 . 0 0 0 0 0 0 -

1 bany, 1

na, plaça garatge. « 6 7 4 15 6 6

• ZONA RESIDENCIAL 100 m ' , saló a m b x e m e • N O V A P R O M O C I Ó 10 neia, cuina «office». 3 torres a d o s s a d e s a m b jarhab., 2 b a n y s , 1 p a r q u i n g , dí j p i s c i n a c o m u n i t à r i a , traster, c a l e f a c c i ó , j a r d í i n 240 m ' . S m façana, garatfantil, n o m é s 6 v e ï n s , tot ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, exterior 2 7 0 0 0 0 0 0 . 2 banys, 1 lavabo, par« 675 33 55 / 589 26 43 [KSA Gest* l-nmobilaiia) Rel KSA q u e t , m a r b r e . 3 8 7 0 0 . 0 0 0 « 675 33 55 / 589 26 43 10050007 (KSA G t s M ImmoÍHluria). Rei. KSA 10050009 • ZONA TRANQUIL·LA

«

lavabo, reformat, cèntne.

100R0O01

15. 8 0 m ' . 75.(XXVm«6.-

dorm., saló menjador, cui-

« 674 32 08 Ref -X&2

Rel 100013

menja-

« 6 7 4 32 08

dorm. dobles, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo a m b dutxa, bona onentació.

12 5 0 0 0 0 0 « 674 32 08

hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui-

lefacció, jardí 3 0 m*. 1

PG. SANT MA-

G O L F GTI, 16 V. A.A.

l U o Còmica Oal ValHa). FM. ACV

dor, armaris d e paret, c a -

ZONA

•

B-JV

3 hab., bany t lavabo, cui-

675 33 55 / 5 8 9 26 4 3

bany. pis reformat,

MONASTERI

RBMOOO'8

RAMBLA DEL CELLER

1 5 , à t i c d ú p l e x -*- c o m u n i tat. R e n d a : 100.000 Pta. 3

na. safareig, saló menja-

dor, c u i n a I o t a e q u i p a d a , 1

ZONA MERCAT N O U4

ZONA

• 0 SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 85 m1 + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada, calefacció.

16.000.000.- tT 6 7 4 5 7 16

•

12.500 0 0 0 -

GÍ, 3 d o r m . , saló

xemeneia

Nar, t r a s t e r , p a n o r à m i c .

•

6 . 9 0 0 . 0 0 0 , - « 6 9 9 65 48 {Incusa). Ret. 110010002

• C/ O C E A N O A T L A N T V C O , 5 3 (final 9 5 ) . 6 0 0 m 1 solar. 2 9 4 m ' habitatge.

Zona Golf. 5 dorm , 4 banys, i lavabo, saló m e n jador. cuina equipada, estudi, parquing. jardi.

60.000.000 - t r 6 7 4 57 16 Réí I0OÜ16

«

•

Re' "DOCC-

699 65 48

[hcusal Ref M00100C3 •

apar-

saló menjador, 1

aorm . 1 bany,

•

hab., cuina nova. cambra

«

tament.

ESTACIÓ

=e< I DOC'9

R U B l c/ P a u C l a n s , 3

6 . 5 0 0 0OG.-

« 6 7 5 43 24

ZONA

9.30.0.000.-«674 32 06

na, cambra de bany.

12.500.000

fFViqües Rocai Rel - ° 13060003

toris, 2 banys, molt

cui-

7.750.000.- « 6 9 9 65 48

hab,, 1 bany T o t exterior.

•

3

pis assolella! i en

ílreusai Rel. i IttiOQW

(Fmquas Rocal Rel FR IÜO6O0C2

• C A N BERNET, 15 nova promoció. 48-108 m ! , 2-4 dorm , 2 banys, saló menjador, c u i n a , c a l e f a c , t e r r a s sa, p a r q u i n g , t r a s t e r o p c i o nal, z o n a c o m u n i t à r i a p i s c i na.

Desembre 94. De 18.000.000 a 23.500 0 0 0 P t a « 6 7 4 5 7 16 Rel. 100012

RUBÍ

hab.,

•

de bany, pis extenor

Av. Alfons Solo, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallés

pista

p o li e s p o r t i v a , a la v o r a e s -

menjador, cuina,

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

piscina comunitària.

condicio-

G O L F 1 . 8 . G L . B-JP

|A«B C o n r a & vatail Hit ACÏ

• CANTONERA A M B VISTES a Central Park, 2 4 0 nV, g a r a t g e , salómenjador a dos nivells 10050003 a m b x e m e n e i a , c u i n a «office». 4 hab., estudi, 2 • ZONA PEATONAL 70 banys, 1 lavabo, calefacm', menjador, cuina. 3 ció, jardí privat, 1 2 0 m 5 hab., 2 banys, caletacció, que permet piscina privasol i vistes 1 4 . 0 0 0 , 0 0 0 da. 45.000.000 « 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GesM. Immòbil anaj Rel KSA « 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3 (KSA G u t r i Immobiliària) Ref. KSA 10050004

-ottice»,

n a t , fil m u s i c a l , f o c a t e r r a .

caletacció, aire

bon estal, menjador,

« 6 7 4 41 12

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -VkluTtct -I.LT. Magistratura: -ConaTracions -Acomiadaments

2 banys, cuina

674 57 16

Rsf. 100017

(KSA GesiwJ Immobiliari!) R«f. KSA

4

dorm , gran saló menjador,

•

675 43 24

(Finques Rocai. Rel FR 13060001

1 4 . 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 41 12

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ESTACIÓ

«

paret, calefacció. D e s de

CASAS FERRERAS, SL. GABINET ADMINISTRATIU

ZONA

Ral "0OCC7

«

C&F

674 32 06

2 1 5 0 0 OOO.- « 6 7 4 3 2 0 6

[ImrJesaj. Ret. 110070006

17 5 0 0 . 0 0 0 -

674 08 97

plaça parquing, exterior

fkcusa) Reíl lOCiCOO-i

6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

«

{Fncas SamGjgati Ftet. FSC 100*0007

sa, fusteria alumini, refor-

rior. P a r q u i n g i t r a s t e r g r a n

P I S 1 0 0 m ' , rbla. R i b a t a -

m e n t e q u i p a d a , armaris de

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

3

1 6 . 0 0 0 OOO - « 6 9 9 6 5 4 8

•

parquet. 24.000.000.-

W 674 57 04 / 675 43 02 ílmrJesai. Rel 110070005

ESTACIÓ

bany, 3 terrasses.

par-

pàrqumg

a estrenar d'1-2 dormitoris, menjador-saló a m b cuina americana, cambra d e bany complet i terrassa. Preu v e n d a : a partir d e 8.400 0 0 0 P t a . 1T 6 7 4 7 2 5 4 iFncas Siimetai fteí. =G 10060006

plets ZONA

llada, alt. assolellat i e x t e -

de

ral, tot exterior. 2 p l a c e s

• Cl D O C T O R M U R I L L O 130 n r ! , 4 h a b . , 2 b a n y s , s a ló m e n j a d o r , 3 5 mp, c u i n a « o f f i c e - , 2 p l a c e s d e parquing. Zona comunitària a m b j a r d i i p i s c i n a . Extenor.

28.500.000

Re* '00020

parquet. D o s banys com-

quing. 24.150.000-

terrassa, plaça

dor, àmplia cuina,

NOUS

bles), saló d e 2 4 m* a m b

cui-

dorm . saló menjador, cui-

MERCAT NOU

m e n e i a . calefacció, 2 pla-

NOL

• Z O N A MONATERK) De 100 m', 4 hab. (dos do-

11.500.000- « 6 7 4 32 06

seminou, 3 hab., 1 bany,

PROP

«

•

ZONA CREU ROJA, 3

• ZONA MONESTIR, 90 m*. m e n j a d o r , c u i n a , b a n y

[Finques Saca) Ref. FS 10120007

ces p a r q u i n g . trasler, jardí

674 32 08

na, bany, ben cuidat.

•

«(93)674 6715

situacions. t r 6 7 5 4 3 2 4

APARTAMENTS

3/4

1 bany, impecable, re-

na " O f f i c e - , t b a n y , terras•

banys, parquet,

•

petit, 3 h a b , m o l l tranquil.

hab., vista molt m a c a . bal-

quet. calefacció, g a s natu-

Ref. 100002

Pis

C I Ó Sant Cugat. 5è pis, 4

bany complet, saló menja-

;FfK)ues floca) Bel f R 10060010

PROP HOSPITAL G E -

hab.. 2 banys, lavabo, x e -

•tnúBsai. Re* 11007000*

•

dorm., saló menjador, •

(finques Sao). Rei. FS 10120005

(Sann) Bel. S10000005

menja-

Rel. 100026

fFwquw Saca). Ret FS 10120003

15.000.000.-

1

6715

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

guer, D i f e r e n t s s u p e r f í c i e s i

total-

PROP ESTACIÓ

calefacció, plaça parquing,

estació

nV à t i c , 5 h a b . , 2 b a n y s .

•

•

CUGAT

MOLT A PROP

quing. 27.500.000.674 57 04 / 675 43 02

ZONA MONASTERI 86

4 hab.. 2 banys,

10050002 •

,$.000.000-

Cl R I U S I T A U L E T 1 6 0

Z O N A d Atfons Sala. d e

m!, 3 dorm., saló

bo. Sol de tarda.

m1, 4 h a b , , 2 b a n y s , s a l ó -

jFficpesSacal Ral FS 10120001

• L O C A L 1 7 6 rrv\ c è n t r i c i cantonar. Morta tacana 33.500.000.- « • 6 7 5 4 3 2 4

CV O R I E N T a e s t r e n a r , p i -

sos

«(93)674 6715 • L O C A L 170 m ' , c / C a m í Colomer, 2 portes al c a rrer, e n v e n d a o lloguer.

Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pta/mes. t r 675 43 24 (Fugues Roca). Re.. FR10060006

• CJ M I G D I A p i s v e n d a 3 hab , bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot extenor, calefacció, armaris d e paret.

12.500 0 0 0 - « 6 7 4 4 1 12 Rei. 100004

6 7 6 33 55 / 589 26 43

cuina,

Metro

1 3 .

« 675 32 57 IAUB Eseapenl Rel AE 11030001

2 2 5 OOO - t r 5 8 8 5 5 3 5 lAJOCflntrall Rel A10100001

• S E A T Ibiza 1.2, n e g r e .

B-JX.

•

400.000.-

C I T R O E N AX, OT (ex-

tres)

B-JU t r 67532 57

(«UI ECTt»! U •

AE10030003

CITROEN AX 11. TRE.

B-IM

350.000.-

« 5 6 9 0991

« 5 8 8 55 35 lAunannlM •

Aloinn?

S E A T I b i z a 1.5. 5 p . B -

KP

« 6 7 5 32 57 lAiao Ealebanl M A l I0030K»

•

BELLATERRA

Torre in-

dividual d'estil colonial e s -

• •

PIS DE L L O G U E R des

FIAT U n o 4 5 5 . B-16O0

H U , platejat, n 6 7 4 0 9 1 0

p a n y o l , d e 1.900 rtV d e s o -

de 65.000 Pta al m a s d a -

lar, 5 h a b . , s a l ó - m e n j a d o r

vant Estació. T a m b é torres

d e 6 0 m*. piscina i v e s t u a r i s ,

de totes classes,

etc. 8 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

que també m é s cares.

IK. 4 7 5 . 0 0 0 . -

« 6 7 4

«

« 5 ( 9 0 9 9 1

0697

íFtxasSamCurjrtl FM FSClCOtfOCe

encara

674 08 97

I F t o t Sart Cupap-W. FSC 10M0011

(SUl·l] Hel S10110003 •

F I A T U n o turbo, IE. B-

P K » , s l l Del F10020003

•

S E A T Ibiza 1 5. cV4S96-

LK. Negre. «

674 09 10

(SuzuU) Fl*l SI01IOOD1 •

S E A T Terra, blanc. B-

KT. 360.000« 5 8 8 55 35 lAUUcOTrel FW »I0I0O0W

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

Torres individuals, bones vistes

•

Swift G T I , B-

6 7 4 0 9 10

(SuzJo! WS10I10OJ2

2

Parcel·la de 430 m , amb tanca

^P|

Finques

•

A 2 km de Sant Cugat

V O L K S W A G E N Golf 16

V, B-LM. « 6 7 5 32 57

A 15' de Barcelona

ItïiisaÉÉ

SUZUKI

1872-IP, blanc. «

(AVB Eaepenl Bel AE 10030010

674

4*7 1 S

K;¥l@!

Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat •

4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

JH£

« 6 7 5 32 57

LLOGUER I VENDA DE:

Pisos Passeig Francesc Macià, 80 iT Tel. 588 40 17 - 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

N I S S A N Patrol 6 d l . die-

sol. curt. B^IV.

• Cases

IAuk> Esttenl. Rel. A£ 10030004

•

Terrenys

•

N I S S A N Vanette pràctic

dièsel. B-MS.

« 6 7 5 32 57 (AMI Eaaban) W AE 100311»

C/ Valldoreix, 60, baixos • Tel. 674 67 15/589 33 68 - Fax 589 33 68 SANT C U G A T DEL V A L L È S

•

R E N A U L T Exprés, diè-

sel. B-JZ 6 S 0 . O 0 0 - » 59909 91 (Recer, ü ) . RelF lOMOmi

*TERRANOVA - PISOS* NOVETAT ARUBÍ

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardí i terrasses.

Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 m2 útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PARQUING INCLÒS EN EL PREU. EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCENSOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

ARUH PISOS i DÚPLEXS EN VEoNDA «NOVETAT» 'AJ^PTSCPíACOMUNiTÀRIA'

0017«O02OB

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, cuina equipada, portes blindades, grans menjadors, balcons. TOT EXTERIOR «GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m 2 i fins a 257 m2 construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ:

INFORMACIÓ:

FINCAS VALLHONRAT

FINCAS VALLHONRAT

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

Z 4 . Divendres, 23 ile setembre de I1

PRESENTACIONS

ACORD A TRES BANDES

La secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat (CSMC) podrà utilitzar les instal·lacions del CAR gràcies a l'acord entre el Club. l'Ajuntament i el director tècnic d'instal·lacions del CAR. Plana 27.

E n t r e la s e t m a n a p a s s a d a i a q u e s t a e s v a n p r e s e n t a r d a v a n t la s e v a a f i c i ó el p r i m e r e q u i p i e'ls e q u i p s i n f e r i o r s d e r O l i m p y c d e la F l o r e s t a i els d i f e r e n t s e q u i p s de l ' A d e s a d e Mira-sol. P l a n e s 25 i 26.

CICLISME L a G u a r d i a Civil d e t r à n s i t , e n c a r r e g a d a d ' e s c o r t a r el C a m p i o n a t d e l s P a ï s o s C a t a l a n s d e C i c l i s m e , n o es va p r e s e n t a r a la s o r t i d a d e la F l o r e s t a i e s va h a v e r d e s u s p e n d r e la p r o v a . L e s ciclistes i l'or-

g a n i t z a c i ó v a n e s p e r a r d u r a n t t r e s h o r e s I Civil va a r g u m e n t a r q u e n o es p o d i a fer q u e es r e s o l g u é s el p r o b l e m a . T o t i q u e : c à r r e c d e la s e g u r e t a t p e r q u è n o e n t e n i a M o n t s e Torres, responsable de l'organitc a p avís. T o r r e s va a n u n c i a r q u e p o r t a r à z a c i ó , va a s s e g u r a r q u e t e n i a t o t s el p e r la q ü e s t i ó als t r i b u n a l s p e r d e m a n a r d a n y s m i s o s p e r q u è es fes la p r o v a , la G u à r d i a i perjudicis.

Han de suspendre el Campionat dels Països Catalans perquè no hi havia Guàrdia Civil L'organització diu que tenia tots els permisos i que portarà la qüestió als tribunals

La policia municipal tota sola no podia vetllar per la seguretat de tot el recorregut

H i IOI 1 C. Rl VI Klt I La Floresta. - l.u sortida s'havia de t i r a les deu del matí al Centre Civie de la Horesta però l'absencia de la Guàrdia Civil va impedit que es tes. perquè eren els agents qui havien de controlar el trànsit de vehicles durant el recorregut.

Segons Montse l o n e s , màxima responsable de l'organització, els permisos adequats per fer aquest tipus de prova - e r e n tots en regla. però sense la presència de la Guàrdia Civil era impossible fer ús de les carreteres". Torres afirma que havia (et lots els tràmits burocràtics perquè diumenge poguessin fer la competició i que tenia segellats i signats els permisos tic la Generalitat, del Ministeri de l'Interior, de la Direcció General de Trànsit i de la Diputació de Barcelona.

L'únic cos de seguretat que va acudir a la sortida de la Floresta va ser la policia municipal. Aquesta no es podia fet responsable de la cursa, perquè només pot controlar cl trànsit dins el municipi però no a les carreteres.

Montse Torres explica que es va posar en contacte amb la Guàrdia Civil i que aquests van argumentar que. encara que tinguessin tots els pemisos, ells no podien escortar la prova perquè no n'havien rebut cap notificació.

Després de tres hores d'espera. l'organització va s u s p e n d r e el campionat i les ciclistes que havien vingut des del Rosselló, Andorra, Mallorca, el País Valencià i altres punts de l'Estat per participar a la prova fora de concurs van haver de marxar.

Ciclistes d ' a r r e u de l'Estat Segons Montse Torres «totes les esportistes que van venir de

Algunes participants esperant que es dones la sortida, l-'oto: JA MUI.A. fora van pagar-se elles mateixes les despeses, però com que la competició no va tenir lloc han demanat danys i perjudicis».

Torres assegura que -l'organització també d e m a n a r à els danys i perjudicis corresponents interposant una d e m a n d a judicial».

«Quan nosaltres en sapiguem alguna cosa, ho comunicarem a les ciclistes i intentarem que els tornin els diners de les despeses que han fet, si és possible. El que passa és que l'organització no comptava amb això».

Els quatre anys consecutius que

aquesta florestana ha organitzat aquesta prova mai no havia tingut el més mínim problema i està molt molesta amb tot el que ha passat, perquè diu que no entén per quina raó no hi va anar la Guàrdia Civil quan ella els va dir que tenia tots els permisos. Torres creu que almenys hi havien d'haver anat per comprovar-ho.

Un altre dels implicats en aquesta qüestió és l'empresa Saunier Duval, patrocinadora de la cursa, que també d e m a n a r à responsabilitats.

Ara l'organització treballa per

fer la cursa un altre dia. Tot sembla indicar que el Campionat dels Països Catalans podria tenir lloc el dia 15 d'octubre «tot aprofitant que es farà l'escalada a Montjuïc, que és el dia 16, perquè així la gent s'hi acostarà i es podran cobrir millor les despeses», segons va assegurar la màxima reponsable de l'organització de la competició. Montse Torres se sent decebuda perquè «és una cursa molt important no tan sols p e r a Catalunya, sinó també per a Espanya i també perquè requereix molts preparatius».

Un Sant Cristòfol experimentat fa perdre al Sant Cugat el primer partit de la lliga Sant Cugat: Comellas (3), Aznar (3), M. Àngel (3), Ricardo (2), Ernesto (3). Oriol (2) (Martínez 61') (2), Àngel (2), Pagarolas (2) (Jaume 58') (1), Bavo (2), Roger (2), Marc (2).

Sant Cristòfol: Teruel, Luque, Calvo, David, Flores. Domingo, Torrejón (Queralt 45'), Mario, Zarco, Dumont, Ramiro (Javi 61').

GoÍs:'(T-rZarar4T,""(TT^a^ro~5r".

0-3 Zarco 69'. Àrbitre: Reguera. Molt malament.

Targetes grogues a Aznar, Ricardo i Pagarolas del Sant Cugat i a David, Domingo, Torrejón. Queralt i Javi del St Cristòfol. Vermella directa a Zarco.

Públic: Uns 35ÏI espectadors.

3

3

Poble Nou: José Anlonio (Montes 65'). Medina. Medran. Pérez.

Màrmol, Martin (Ramírez <>?'). Martínez, Díaz. CSareia. Molina i Carlos.

P.BIau-grana St Cugat: Ldu, C tibo, Luis. Tato. Jaime. Vila I Sergio 70'). Carre. Javi. Raúl. Quintana i Carrillo.

GoísTi-i) Màrmol 2L)\ 2-n Carlos 39', 3-0 Montes 44'. Àrbitre: Floreneio Reillo. Malament.

Targetes grogues a Medran del Poble Nou i a Cabo de la Penya Dues grogues i expulsió de Díaz i Tato. Vermella directa a Garcia.

Públic: Uns 200 espectadors.

Incidències: Tres homes van haver d'anar als vestidors abans d'hora per haver jugat massa dur.

O

('ARMI Rl VI RIT H Terrassa.— LI primer equip de la Penya ha encaixat la segona derrota al campionat de lliga. La primera va ser a casa davant el Can Boada per la mínima i la segona ha estat aquesta, a Terrassa. L'equip de José Antonio Calderón va portar el pes del partit fins ben entrada la segona meitat. La clau del matx va ser l'expulsió del defensa santeugatenc T a t o als 1' minuts de partit.

Aquesta circumstància va obligar els blau-grana a modificar les línies i això va trencar el ritme del partit. A m b un jugador menys, els santeugatencs es van sentir del tot enfonsats i van ser incapaços de remuntar un partit que els havia girat l'esquena. Aquest cap de setmana la Penya intentarà obtenir un bon resultat a casa davant l'Ullastrell.

FUTBOL

O

L'expulsió de Tato, clau en la derrota de la Penya Blau-grana

Incidències: Al final del partit un espectador va intentar agredir l'àrbitre amb un objecte. ( ARMh REVERTE • Sant C u g a t . - - El Sant Cugat ha hagut d'esperar la tercera jornada del campionat de lliga per perdre el primer partit. La primera desfeta dels santeugatencs a casa s'ha produït davant un veterà i experimentat Sant Cristòfol.

Si bé la victòria dels parroquials es pot considerar justa, no ho és tant el resultat, perquè durant la primera part el matx va ser força igualat. Pocs minuts abans d'a-

rribar al descans el veterà davanter Zarco rematava de cap, per primer cop, al fons de la porteria de Comellas. Abans, però, el Sant Cugat havia disposat d'una claríssima oportunitat a les botes del capità Bayo i un possible penal a favor seu que l'àrbitre no va assenyalar.

A la represa, els homes de Carles Munuera van intentar remuntar el partit, però una errada defensiva els va costar el segon gol.

A m b el 0 a 2 al marcador els locals van jugar a empentes i rodolons i l'únic que van fer va ser estavellar-se contra el mur de-

fensiu dels visitants. Als 23 minuts del segon període el davanter Zarco, un jugador amb ofici, es va deixar caure dins l'àrea santeugatenca per provocar un penal inexistent, però que va servir als visitants per obtenir el tercer gol.

Al final del derbi el tècnic i el capità del Sant Cugat es van lamentar de la pèssima actuació del col·legiat.

Aquest cap de setmana els vermell-i-negre intentaran aconseguir a Mataró, un equip que acaba de pujar, el primer triomf de la temporada. Serà diumenge a dos quarts de cinc de la tarda.

Primera derrota del Sporting Mira-sol a Barberà en un partit molt igualat

2

Barberà: Ocho. Jorge (Rodríguez), Javi, Roberto, Sergio (Peiró), Martínez, Carlos, David (Antonio), Manel, Antonio i Oscar.

Sp.Mira-sol: Antonio. J.Carlos, Jordi (Manu), Tin, Julio, Quique.

Carlitos (Marcel), Paco, Luis (Rams), Minguella i Tini.

Gols: 1-0 David 5', 1-1 Julio (penal) 27'i 2-1 David 6T. Àrbitre: Alonso MartínezT Regular.

Targetes grogues a Javi i Jorge del Barberà, i a Julio i José Carlos del Sporting.

Públic: Uns 150 espectadors.

I

C.R. B Barberà.— El partit n o va com e n ç a r gens bé p e r a l'equip de Mira-sol, que als 5 minuts de partit rebia el primer goi. Però la insistència dels visitants es va traduir als 27 minuts en el gol de l'empat. Julio, des del punt de penal, va aconseguir l'I a 1. En el segon període els locals es van tornar a avançar amb un segon gol, obra de David. A m b aquest resultat, els de Mira-sol van buscar l'empat, però no van tenir sort.

La bona actuació del porter del Barberà i les ocasions fallides per a Tini, Marcel i Manuel van fer impossible la igualada.

La primera jornada es va saldar a m b un empat, aquesta última amb una derrota molt justa i ara els de Mira-sol volen obtenir el primer triomf de la temporada a casa davant el R o u r e d a .

25

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

Desfeta del Júnior en el primer desplaçament de la temporada

FUTBOL DE SALA

Penya D. Can Clos: Gutiérrez, Bernal, Ramírez, Marín, Collado, 3 Trujillo, Romero, Alvarez, Pelàez, Gómez i Jiménez.

Júnior. Aulesa, Soler, Puigvendrellós, Ferrer-Dalmau, Permanyer, Garrido, Olivé, X.Tomàs, Casulleras (Dàvila 60'), Micky, V. Prats (Edi 46').

Gols: 1-0 Gómez 55', 2-0 Pelàez 69, 2-1 Edi 80' i 3-1 Romero 87'. Àrbitre: Serrano Cazorla. Regular.

Públic: Uns 150 espectadors.

1

CARME REVERTE

Primer equip de l'Olimpyc a la temporada 1994-95. Foto: JA. MULA.

L'Olimpyc afronta amb optimisme el nou repte de la primera divisió estatal Els florestans s'intentaran consolidar en la nova categoria CARME REVERTE

• La Floresta.— L'Olimpyc, un dels pioners del futbol de sala a Sant Cugat, ha aconseguit que el primer equip pugi al grup A de la lliga estatal. Després d'acabar el campionat Tot és a punt perquè els florestans debutin, a primers del mes d'octubre, en la nova categoria, la divisió estatal A. Gairebé a les portes del campionat de lliga, l'Olimpyc s'ha pogut presentar davant l'afecció. Va ser diumenge passat al Pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, després de dos ajornaments, per motius aliens al mateix club.

La temporada passada l'equip, que dirigeix Àngel Ruiz, es va haver de conformar, tot i la bona trajectòria, amb la quarta posició.

No van aconseguir l'objectiu marcat a principi de temporada i els va quedar un regust agredolç. Tal vegada perquè les coses s'havien fet bé i no van poder pujar directament. Però un cop acabada la temporada es rumorejava la possibilitat que noves reestructutacions en les categories facilités l'accés dels florestans al grup A de la lliga estatal. La possibilitat es va presentar i el club no s'ho va pensar dues vegades. Finalment, després de quatre temporades a la primera divisió B estatal, l'equip aconseguia aquest ascens tan desitjat.

El repte, segons que ha explicat

Una trentena de nens integren l'Escola de l'Olimpyc • La Floresta.— Des que es va crear l'Olimpyc ha tingut equips de base. La primera temporada el club es va inscriure a la federació catalana en la categoria juvenil i va aconseguir el subcampionat de Catalunya. La temporada 1982-83 va conquerir un dels torneigs més prestigiosos, el de la Palma de Cervelló. La temporada següent el club ja tenia equips en totes les categories, equips que manté actualment. La temporada passada, cinc equips de l'Olimpyc ja eren federats, cosa que representa un total de setanta fitxes i una trentena de nens menors de 10 anys. El cadet, que ha pujat de segona a primera divisió, també rebrà el Trofeu Campions. / C.R.

de lliga passat en la quarta posició del seu grup, el conjunt florestà ha estat beneficiat per la reestructuració feta a última hora amb vistes a la Lliga. De retruc, doncs, però també gràcies a la bona campanya realitzada la tem-

el tècnic de l'Olimpyc, Àngel Ruiz, a Els 4 Cantons és «fer-ho el millor possible i no tenir problemes per aguantar la categoria, tot i que és una categoria que comença a ser bastant forta. Hem d'intentar compactar el conjunt i mantenir la línia de la temporada passada». El president i un dels fundadors del club, Pedró José Martín, és de la mateixa opinió que el tècnic del primer equip, però hi afegeix que «cal consolidar l'escola i els equips de la base».

Amb un pressupost força humil, uns 4 milions de pessetes, i sense un patrocinador que ajudi a tirar endavant el club, l'Olimpyc vol iniciar una campanya de captació de socis aquesta temporada.

El club fou crear el 1980 i els primers components van ser un grup de nens del l'Escola Pública la Floresta. De mica en mica l'Olimpyc va incorporar nous equips, sobretot equips petits, però no va ser fins a la temporada 1983-84 quan es va consolidar amb la fusió dels Graduats i el Flamingo. Properament el club recollirà, per segona vegada en la seva història, el Trofeu Campions que atorga el diari Mundo Deportivo.

porada passada, han estat recompensats els esforços de molts anys de l'Olimpyc. Els objectius per a la nova temporada no són altres que mantenir el primer equip a la categoria que ha conquerit i consolidar el planter.

Olimpyc Floresta FS Municipal de Sant Cugat

Any de fundació

1980 300

President

Pedró José Martín

Pressupost

4.000.000

Entrenador

Àngel Ruiz

Equips inferiors

Segona B, juvenil, cadet, infantil, aleví, benjamí i escola

LA PLANTILLA Jugador David Nortes Rovira

Porter

Javier Araiz Pérez

Porter

David Martin Martínez

Passador

José A. Femàndez Revilla

Ala Ala

Oriol Salvador Safont Pedra J. Valverde Pinero

Punta

Joan Reixach Olivé

Ala Ala

Jordi Reixach Olivé Octavi Fulleda León

Passador

Jordi Mur Gómez Francesc Forns Ortigas

Ala Ala

Manuel Ferrete Gómez

Punta

Daniel Mari Grange

Ala

Pep Olivé Oliver

Punta

Edat 22 25 28 28 18 23 20 20 23 22 28 23 21 22

i Temp.

5 4 8 6 2 6 4 3 8 3 7 5 2 3

B Sabadell.— El primer partit jugat en tenreny visitant no ha estat positiu per al Júnior. La primera part va acabar sense gols i el Júnior, amb una defensa molt ordenada, va saber frenar els atacs constants del Can Clos. Als 35 minuts d'aquest període l'àrbitre va apreciar una cessió voluntària al porter del Júnior, que afortunadament per als interessos del conjunt de Sant Cugat no es va traduir en gol. Minuts abans el jugador del Júnior Garrido va desaprofitar, sol davant el porter, una ocasió clara per marcar. La segona part va ser molt més entretinguda. El vent que bufava va afavorir el Júnior i també l'entrada del davanter Edi, que tot i marcar l'únic gol pels santcugatencs va desaprofitar moltes altres ocasions de gol. El Can Clos es va saber defensar i, al contraatac, va marcar les tres vegades que se li van presentar.

Comencen les diades de promoció de l'Esport Escolar als centres públics C.R.

• Sant Cugat.— Des d'avui fins divendres que ve es faran a les diferents escoles públiques del municipi unes diades de promoció de l'esport escolar que s'inclouen dins el programa que rep el mateix nom.

Aquest nou programa, que duu a terme a la Unió Esportiva Sant Cugat, farà possible que els més petits puguin practicar el seu esport preferit a la mateixa escola després de l'horari escolar.

El programa Esport Escolar oferirà la possibilitat d'aprendre i practicar un esport de competició, fins i tot a aquells nens que tinguin problemes d'horari o de desplaçament. Amb aquesta intenció s'ha creat el que s'anomenen centres d'esport, instal·lacions repartides per tot el municipi on podran practicar l'esport triat.

Els responsables d'aquest programa fan un esforç per fer competicions amb altres poblacions com ara Rubí i Castellbisbal, un element que donaria més al·licient i atractiu al programa.

Els esports que es podran practicar són el bàsquet, el futbol de sala, l'handbol, el tennis de taula i el voleibol. El preu d'aquest programa és de 1.250 pessetes mensuals, d'octubre a maig, i inclou un monitor, una hora d'entrenament dos dies a la setmana, el partit de competició i l'assegurança en la mutualitat esportiva.

Les jornades de promoció, una per escola, van començar ahir a l'Escola Pública la Floresta i continuen avui a l'Escola Pins del Vallès. Dilluns que ve continuaran a l'Escola Catalunya, dimarts a la Pla i Farreras i de dimecres fins divendres es faran a les escoles Ferran Clua, Maragall i Collserola. Una mascota, encara sense nom, animarà la promoció d'aquest nou programa.

26

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 2? de setembre de 1994

FUTBOL

Foto oficial de l'amateur i dels equips inferiors de l'Adesa el dia de la presentació.Foto: MANF ESPINOSA.

Es presenta a Fafició l'Adesa de Mira-sol L'equip amateur derrota el Ràcing Prim en el partit inaugural Gl-.MMA COMPTE B Mira-sol.— Dissabte passat es va fer al camp de futbol de Mira-sol la presentació dels diferents equips de l'Adesa de Mira-sol.

En aquest aete, van assistir-hi uns 150 espectadors i hi va ser present, entre d'altres, el regidor d'Esports, Xavier Figueres.

El primer protagonista de l'acte va ser la mascota de l'equip, un queixal anomenat Adesito que va sortir al camp al ritme de la música que sonava per megafonia i va

donar pas als capitans de les diferents categories (benjamins, infantils. cadets i amateurs) que treien una bandera del club de 4x5 metres. A continuació, i a mesura que se'ls cridava per megafonia, van sortir al terreny de joc els diferents entrenadors i jugadors de tots els equips del club, que van ser aclamats pel públic assistent.

Un cop l'afició va haver aplaudit els protagonistes de l'acte. es va donar pas als parlaments del

president del club, Manuel Martínez; del coordinador, José Jurado, i dels capitans i entrenadors dels diferents equips, en els quals tots van expressar els seus objectius i aspiracions d'aquesta nova temporada.

Ja per finalitzar l'acte, es va donar pas a un partit entre l'equip amateur de l'Adesa Mira-sol i el Ràcing Prim, un equip de 2a regional. El resultat d'aquest matx va ser favorable als locals, que. tot i ser un equip creat aquesta

temporada, van saber remuntar el (1-2 en contra amb gols de Carlos, Jordi i Quim a la segona part.

Un cop finalitzat el partit, es va fer entrega del trofeu de campió a l'Adesa i del de consolació al Ràcing Prim.

Cinc anys amb el futbol de base L'Adesa de Mira-sol treballa des de l'any 1989 amb diferents equips de futbol de base, i per a aquesta temporada s'ha decidit la creació d'un nou equip, l'a-

mateur, que jugarà a la categoria d'aficionats de la federació catalana. Des de la seva creació l'Adesa ha anat incrementant el nombre d'equips, i per a la temporada que ve ja es pensa a crear dos equips nous per tenir-ne almenys un a cada categoria.

Aquesta temporada els equips inferiors de l'Adesa de Mira-sol començaran el campionat el 9 d'octubre i, mentre que el benjamí i l'infantil jugaran a Terrassa, el cadet ho farà a Sabadell.

FUTBOL DE BASE

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SLSANA NICOLETTI GIMNÀSTICA PER A LA 3 a EDAT

/ Grups reduïts / Programes personalitzats en funció de l'edat i l'estat de salut.

• Els objectius de la gimnàstica són: • La millora de l'elasticitat muscular, la flexibilitat articular, la funció càrdio-respiratòria.

• Frenar l'osteoporosi i les malalties reumàtiques.

• Millorar l'estat físic i anímic.

CONSULTI'NS SENSE COMPROMÍS Cl Sani Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37 Sant Cugat del Vallès

Presentació dels petits de la Penya.— Ells són els més petits del club, nens de sis a vuit anys que comencen a donar els primers cops a la pilota. Són els actuals jugadors dels equips benjamí i pre-benjamí de la Penya Blau-grana que. com cada temporada, disputaran la lliga ADEFUBE que

s'organitza a Sabadell. A principi d'aquesta setmana han fet la seva presentació al camp municipal de Can Magí i ja estan disposats a començar els entrenaments i el treball diari per tal d'afrontar, un any més, el campionat de lliga./CARME REVKRTF..

Foto: JA. MC1.A.

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR CONSTRUCCIONES Y REFORMAS ESCALERAS - BANOS • COCINA - &CHADAS Strowinsky , 8 [Pol. ind. Can Jordi)

Tel. 588 05 01

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

27

ESPORTS ATLETISME

NATACIÓ

CAR i Club Muntanyenc arriben a un acord per utilitzar les instal·lacions Els atletes del Club s'hi podran entrenar RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Eduard Soler, president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Ferran Domínguez, tècnic d'Esports de l'Ajuntament, i el director tècnic d'instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) van arribar a l'acord que els esportistes de la secció d'atletisme del club santcugatenc puguin utilitzar les instal·lacions del CAR, en una reunió a tres bandes que van fer dimarts passat.

La piscina de Valldoreix es va omplir de participants en el Trofeu de Natació. Foto: MANE ESPINOSA.

Gran èxit de participants a l'onzè Trofeu de Natació a la piscina de Valldoreix GEMMA COMPTE

• Valldoreix.— Dissabte a la tarda es va disputar a la Piscina Municipal de Valldoreix l'onzè Trofeu Valldoreix de Natació que cada any organitzen l'Entitat Local Menor de Valldoreix i ASIDE (Assessorament Serveis i Iniciatives Esportives SL). Participants de totes les edats van prendre part en les diferents curses de 25 i 100 metres lliures en les ca-

tegories benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil-adult i «carrosses».

Tot i el gran nombre de participants, els premis no van anar gaire repartits, perquè moltes vegades el campió era el mateix en els 25 i en els 100 metres.

Bosco Checa, per exemple, va quedar primer de les dues curses a la categoria benjamí i el seu germà Borja va guanyar en cadets.

També en aquesta categoria, An-

drea Manubens va guanyar els 25 i els 100 metres, i va vèncer també la cursa americana (prova de resistència). També guanyar totes tres curses Rubén Pérez en categoria infantil i Marc Monjonell en la de juvenil-adults.

Un cop acabades la competició van fer el lliurament de premis, i a continuació van obsequiar cada participant amb una samarreta i una medalla.

Segons va explicar Eduard Soler, president del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), bàsicament el CAR està disposat a deixar que es facin servir les instal·lacions destinades a fer entrenaments de curses. Els espais per fer-hi proves de llançaments i salts quedarien encara reservats, per a l'ús exclusiu dels atletes becats pel Centre.

La utilització de les instal·lacions per part dels atletes santcugatencs es farà en dos grups.

El grup d'adults podrà entrenar-se a la pista del CAR dos dies a la setmana des de les nou del vespre fins a quarts d'onze. El grup dels infants podrà entrenar-se a la pista un dissabte a la tarda de cada mes i també podrà utilitzar el camp de futbol i altres zones annexes dues tardes a la setmana. L'acord d'utilització dels infants va ser el més complicat, perquè aquests s'havien d'entrenar a les mateixes hores en què els becats del CAR fan la preparació.

Segons Eduard Soler, el propòsit del Club Muntanyenc és po-

tenciar la secció d'atletisme quan disposin d'unes instal·lacions adequades per entrenar-s'hi. Tot i que de moment l'acord no és gaire ampli, Soler va declarar que «és molt positiu que això funcioni, perquè si la utilització és satisfactòria en el futur se'n podrà tornar a parlar». Així mateix, el president del Club Muntanyenc va dir que «el CAR està relativament obert a deixar les intal·lacions, perquè hi ha un acord polític, però després sorgeixen problemes de tipus tècnic».

Amb l'objectiu que l'acord verbal a què van arribar es faci efectiu, el Club Muntanyenc haurà d'adreçar al CAR un informe escrit sobre les necessitats que l'entitat va posar sobre la taula a la reunió de dimarts. Aquest informe s'ajustarà a tot el que es va pactar durant la negociació.

Els reponsables del CAR també van mostrar interès de poder entrenar en el futur algun jove atleta santcugatenc. Si qualsevol atleta mostra qualitats, els responsables tècnics del CAR podrien oferir-li la possibilitat d'entrenar-lo.

Et sentiràs com nou. Promoció 50% de la teva matrícula

Ara, a Sant Cugat, et sentiràs com nou. Al nou gimnàs BLOCK. No és només una sala amb màquines de musculació. No són tan sols unes classes d'aeròbic. Ni unes saunes. Block és tot el que s'ha d'afegir a això perquè un gimnàs funcioni correctament.

Professionals qualificats. Criteris actuals sobre activitats físiques. Instal·lacions modernes.

Serveis complets. La màxima comoditat. Disponibilitat. Flexibilitat d'horaris.

Un ambient net i agradable.

Hem preparat Block perquè els nostres socis entrin al gimnàs i després en surtin com nous.

T'hi reservem unatovallolaexclusiva, si fhi matricules abans del 15 d'octubre.

8

i

Obert feiners de 7 a 23 h i dissabtes de 9 a 15 h. C / Rosselló, 17 - Tel. 589 53 48 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

EL CAP DE LA POLICIA

28

• Divendres, 23 de setembre de 1994

El cap de la Policia Local de Sant Cugat. Moisès Simón, manifesta en una entrevista, entre altres coses, que està satisfet dels canvis que hi ha hagut respecte a com va trobar el cos quan va arribar. Plana 29.

ALTERNATIVA SOLIDÀRIA

Des de la setmana passada a Sant Cugat hi ha una botiga de productes del Tercer Món que té la finalitat de destinar els diners a projectes d'ajuda als països subdesenvolupats.

Plana 30.

SUCCESSOS / SANT CUGAT

RELIGIÓ El Concili Provincial Tarraconense, que començarà a Tarragona el proper 21 de gener, farà les sessions de debat a Sant Cugat durant els tres mesos següents.

Aquest és el primer Concili que es fa

a Catalunya en 237 anys. Al Centre Borja s'aplegaran les 160 personalitats religioses que tractaran els grans temes que centren aquesta reunió concicliar: l'evangelitzacíó, la renovació del cristianisme i la coor-

dinació de les activitats dels bisbats. L'arquebisbe de Tarragona, monsenyor Ramon Torrella, va convocar oficialment tots els feligresos a aquest concili diumenge passat mitjançant el full parroquial.

El Concili Provincial Tarraconense es debatrà al Centre Borja l'any vinent Un dels temes a debat és la crida que I els països pobres estan fent al Primer Món J

160 persones, entre religiosos i especialistes, participaran en el concili

AM.I-I.S c ASÏCHRA

M Sant Cugat. l'n cop finalitzada l'etapa de reflexió diocesana del Concili Provincial Tarraconense, en la qual \an participar gairebé 33.11110 persones, l'arquebisbe monsenyor Ramon Torrella va anunciar diumenge passat la celebració d'aquest concili a partir del proper 21 de gener. Sant Cugat tindrà un paper destacat en aquesta edició, ja que els organitzadors han triat el Centre Borja com .1 lloc de reunió per a les sessions conciliar,.

1.edifici, propietat dels jesuïtes. acollirà les reunions de discussió i reflexió dels temes. L'objectiu és arribar a unes conclusions de síntesi que ajudin els bisbats de l'àrea Tarraconense a continuar la seva tasca amb punts de vista renovats, b'ls quatre lemes que ja s'han començat a discutir per preparar les sessions són l'impuls d'una nova evangelització. la sensibilització de totes les comunitats parroquials perquè el seu cristianisme sigui més eficient, la vivència intensa de la fe cristiana i la coordinació de la feina de tots els bisbats.

Aquests grans punts de reflexió s'han recollit sota quatre ítems que els participants en les sessions preparatòries han discutit. Un cop elaborades les primeres conclusions. l'arquebisbe de Tarragona ja ha nominat el grup de redactors que ara haurà de fer les ponències que s'exposaran durant el concili.

La deliberació es farà al Centre Borja de Sant Cugat, «un edifici religiós que reuneix molt bones condicions per acollir tanta gent.

Els participants viuran allà mateix, i els que hagin de venir de Barcelona poden arribar ràpidament.

A més, l'ambientació i l'espiritualitat que envolten el centre es-

Ferits lleus en un accident a Valldoreix

Punxen les rodes de 16 cotxes • Un total de setze vehicles que van estar aparcats als carrers Valldoreix, Colom i Riera de Sant Cugat, durant la nit de diumenge, van aparèixer al matí amb les rodes punxades. La policia local no coneix la identitat dels culpables d'aquests actes. /CM.

Es recuperen dos turismes robats El Centre Borja reuneix les condicions necessàries per acollir els ponents. Foto: ARXIU. tan fora de qualsevol dubte», va assenyalar mossèn Joan Pujol, cap del Gabinet d'Informació de l'Església Catalana.

Deliberació a Sant Cugat Les sessions de treball es perllongaran durant N caps de setmana dels mesos de febrer, març, abril i maig del 1995. 1 es reunions preparatòries es faran cada quinze dies. En aquestes reunions hi participaran els bisbes i arquebisbes de Catalunya, acompanyats per 160 persones de la jerarquia eclesiàstica, que tindran dret a veu

i vot.

El Dret Canònic estableix que als concilis hi han d'assitir els bisbes amb vot deliberatiu i amb vot consultiu. Això suposa que hi participaran els vicaris generals i episcopals, el degà de la Facultat de Teologia, els rectors dels diferents seminaris i els diaques de les catedrals. Els representants dels consells diocesans de pastoral i dels consells presbiterals també seran presents en aquest Concili Tarraconense, el primer que es fa a Catalunya després de 237 anvs. Però, a banda de les au-

toritats de l'Església catalana, el concili és obert a les opinions dels religiosos de base. Es per això que el bisbat designarà entre 35 i 40 persones més que tindran l'oportunitat de dir la seva en aquestes sessions conciliars. A més, hi haurà un grup d'uns 30 superiors i superiores religioses residents a Catalunya.

L'últim concili a Catalunya es va fer l'any 1757. Al Centre Borja es reprendrà al febrer de 1995 una tradició molt valuosa per a la renovació de l'Església catalana.

La Generalitat construirà la Fundació Montserrat Roig al costat del Centre Cultural JOSEP M. VALLÈS

I La tarda de dilluns van entrar a robar en una casa de l'avinguda Montseny de Sant Cugat, trencant una finestra de la casa. Els lladres van capgirar tots els objectes de l'habitatge, que, en el moment en què van entrar-hi. estava desocupat. D'altra banda, la nit anterior, també van entrar a robar a la masia can Ametller, on. després de disparar-se l'alarma, va comparèixer la policia local. Els agents van trobar la porta de la casa forçada i diversos desperfectes a l'interior, CM.

M El conductor d'un Nissan Vanette i els seus passatgers van ser traslladats a l'Hospital General de Catalunya, amb ferides lleus, després de col·lidir. dilluns passat, amb un Ford Courier a l'avinguda Alcalde Ramon Eseayola de Valldoreix. La policia local de Sant Cugat també va haver d'intervenir aquesta setmana en un accident de trànsit al carrer Pau VI, que no va provocar danys importants i es va resoldre amb un acord entre les dues parts, CM

SOCIETAT

• Centre.— L'Institut Català de la Dona (ICD), organisme que depèn del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, construirà la Fundació Montserrat Roig darrera l'edifici del Teatre-auditori del Centre Cultural Sant Cugat, dins l'illa en forma de triangle que queda entre el passeig Antoni Gaudí i l'avinguda Torreblanca. L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, va anunciar la creació d'aquest nou espai en una conferència de premsa el dijous 15 de setembre. Segons Aymerich, «és una iniciativa

Robatori a l'avinguda Montseny

en la qual l'Institut Català de la Dona fa molt de temps que treballa. La fundació, que portarà el nom de la despareguda escriptora catalana Montserrat Roig, serà un edifici que construirà la Generalitat en un terreny cedit per l'Ajuntament de Sant Cugat.

El cost de la construcció i el manteniment de la fundació anirà a càrrec de l'ICD». El nou equipament facilitarà formació i estudis per mitjà de cursos i seminaris destinats només a les dones. L'alcalde de Sant Cugat considera que la importància del Centre Cultural —que de moment

ja és la seu del Teatre-auditori, la Biblioteca del Mil·lenari, els cinemes Sant Cugat i el Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels- «ha estat vital perquè l'Institut Català de la Dona decidís construir la fundació aquí. A més. a la Generalitat l'interessa la zona perquè des de Sant Cugat haurà d'abastar tot l'àmbit mediterrani. Aquesta fundació acollirà gent d'arreu».

L'alcalde de Sant Cugat va definir aquest projecte com «la culminació de l'entorn del Centre Cultural». L'edifici de la Fundació Montserrat Roig estarà envoltat

de més de vint estàtues, que «també seran un homenatge a les dones. Per exemple, hi haurà una figura de la Colometa de La plaça del Diamant per representar Mercè Rodoreda». Aymerich va explicar que les gestions de l'ICD per iniciar aquest projecte a Sant Cugat estan molt avançades. Per la seva banda, la Generalitat ha confirmat que existeix el projecte però que «encara no està aprovat». Paralellament, prop del nou equipament, l'Ajuntament farà l'arborètum i, finalment, entre el conservatori i la biblioteca es construirà el planetari previst.

B La policia local de Sant Cugat va trobar dilluns, a l'Hospital General de Catalunya, un turisme Opel Kadett que havien robat.

El dia abans, i també als voltants de l'Hospital General de Catalunya, s'havia trobat un Opel Corsa en les m a t e i x e s c o n d i cions. / CM.

Detenen 4 caps rapats per haver agredit 2 seguidors de l'Espanyol HBarcelona.— Quatre membres d'un grup de caps rapats van ser detinguts per la policia per haver agredit divendres passat, amb arma blanca i objectes contundents, dos simpatitzants de les Brigades Blanc-i-blaves —seguidors radicals del RCE Espanyol—. durant una baralla en una discoteca barcelonina.

Els quatre detinguts, de 15 a 19 anys, són acusats d'haver causat lesions greus a un jove de quinze anys, que va rebre diverses ferides d'arma blanca, i a un altre de setze, que té traumatisme crànio-encefàlic i talls a la cara. Segons fonts policíaques, els fets es van produir divendres a la tarda en una discoteca cèntrica de Barcelona. El grup de caps rapats es va començar a barallar a l'interior de la discoteca amb els m e m b r e s de les B r i g a d e s Blanc-i-blaves. La policia considera dos dels detinguts autor i coautor de les agressions amb arma blanca. La policia va explicar que declaracions, reconeixements de les víctimes, testimonis i declaracions dels inculpats han estat decisius per determinar la participació dels detinguts en aquests fets. /CM.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

PUNT DIVERS

29

I ENTREVISTA AMB EL CAP DE LA POLICIA LOCAL I Quan va arribar a Sant Cugat, ara fa sis anys, per fer-se càrrec del cos de policia municipal, li van venir ganes de «tornar a marxar» per la desorganització i la manca de recursos que hi va trobar. Ara,

havent augmentat la plantilla de 33 a 63 persones, havent renovat els vehicles de què disposava i després d'obtenir el trasllat a una nova seu, creu que l'objectiu prioritari és l'acostament al ciutadà. Vol

aconseguir que la gent els vegi com un cos assistencial i n o pas repressiu. A llarg termini voldria un nou model d e policia local integral amb competències exclusives dins el municipi.

M O I S È S S I M Ó N . C a p de la policia local d e Sant Cugat

«

A l'Estat Espanyol sobren policies» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Des que el 1988 va accedir al càrrec, s'ha doblat la plantilla d'agents —de 33 a 63—, s'ha renovat i s'ha ampliat la infrastructura de què disposa la policia municipal i fa uns mesos s'ha aconseguit una nova seu. Què és el que s'ha de fer d'ara endavant per treure el màxim rendiment d'aquestes inversions?

—«Realment hi ha hagut molta feina. Quan vaig arribar a Sant Cugat i vaig veure la falta d'organització i de mitjans que hi havia, em van venir ganes de tornar a marxar, però a poc a poc hem aconseguit els recursos necessaris.

D'ara endavant hem de procurar professionalitzar al màxim els nostres policies, Els agents s'han de mentalitzar que són servidors dels ciutadans i transmetre-ho a la gent. De fet, les dades indiquen que el 80 per cent dels serveis de la policia municipal són de tipus assistencial i no pas repressiu.»

—Què fan per convèncer la gent que no són un cos repressiu quan el que tothom té present són les multes d'aparcament, les zones blaves i la grua?

—«Evidentment hi pot haver algú que pensi que la policia local també és repressiva perquè posem multes i detenim delinqüents. És veritat que també tenim competències sancionadores i hem de denunciar les infraccions, però el nostre objectiu és ser un cos assistencial. I perquè la gent se n'adoni procurem convertir l'aplicació de les normatives en campanyes de conscienciació, com vam fer amb l'ús obligatori del cinturó de seguretat o del casc.

A més, des de fa uns anys, es fan sessions d'educació viària a les escoles. Això pot facilitar la proximitat de la policia amb els ciutadans adults del futur. I també participem en les activitats lúdiques de la ciutat, amb exhibicions públiques de la unitat canina i de la unitat motoritzada».

—Però l'uniforme i l'arma no seran sempre una barrera per a l'acostament al ciutadà?

—«Pot ser. Però el fet que portem arma és inevitable. Els nostres estatuts ens defineixen com un institut armat, civil però armat.

En canvi, sí que podem buscar un uniforme que ens distancií el menys possible de la gent. Per això la Coordinació de Policies Locals, el 1991, va decidir canviar l'uniforme perquè era massa seriós i van encarregar un disseny nou a un sastre de prestigi. És clar, que ara la policia nacional també porta un vestit blau i de vegades ens confonen...»

—Tot i l'augment de recursos dels últims anys, sovint els districtes demanen més cobertura.

—«Actualment puc assegurar que quan hi ha un problema en qualsevol punt del municipi la patrulla més propera hi arriba en tres o quatre minuts. El sistema és tenir els efectius distribuïts en demarcacions de policies de barri, que van a peu, patrulles amb cotxe i patrulles amb moto. I a més a més hi ha una patrulla i un vehicle de la divisió de Protecció Civil circulant pels districtes i per Valldoreix les vint-i-quatre hores del dia.»

—Però els veïns continuen denunciant actes vandàlics i han arri-

Nous rials a Arenys de Mar per evitar destrosses de les pluges IOLANDA MÀRMOL

• Arenys de Mar.— Els rials d'Arenys de Mar es modificaran per evitar destrosses després de les pluges, segons van acordar dimarts a la tarda el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell; l'alcalde d'Arenys de Mar, Ignasi Moreno, i representants d'Acesa, l'empresa concessionària de l'autopista del Maresme.

Abans de les modificacions, però, tècnics de l'empresa Acesa i de l'Ajuntamentdel municipi estudiaran amb detall les zones en qüestió i les canalitzacions d'aigua de l'autopista del Maresme. Iganasi Moreno ja havia apuntat fa dies que una possible solució seria la pavimentació dels rials. A la reunió de dimarts es va decidir aigilitar el cobriment de rieres.

Tot i les modificacions dels rials, a la reunió es va insistir que eí traçat de l'autopista del Maresme es considera totalment correcte.

Dimarts al matí, el conseller Josep Maria Cullell va comparèixer al Parlament i va atribuir la intensitat de les últimes rierades a l'erosió de la terra que han provocat els incendis que hi hagut aquest estiu a la zona. El conseller va anunciar que s'està estudiant un pla de reforestació forestal a les capçaleres dels rius, mesura que solucionaria el problema d'acumulació de sediments al capdavall de les rieres quan hi ha pluges torrencials, que col·lapsen els desguassos. Segons va afegir-hi, s'estudiarà, a més, la possibilitat de regular la construcció de carreteres i autopistes per fer-les més permeables. El conseller Cullell també va anunciar l'entrada en funcionament d'aquí a sis mesos del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), que permetrà un control detallat i concret del fenòmens meteorològics a tot Catalunya.

Aquest servei ja s'ha instal·lat a Girona i Lleida.

D'altra banda, Josep Maria Cullell va manifestar que s'incrementaran d'un 20 per cent de la Direcció General d'Obres Hidràuliques als ajuntaments per netejar rieres.

Detenen el cuiner de la presó de Lleida per tinença de drogues

Fa sis anys que Moisès Simón és a Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

bat a demanar un augment de cap una policia local integral que la plantilla de la policia municipal. pogués fer totes les tasques po—«Els actes vandàlics són semlicíaques dins el seu terme mupre fets aïllats i per això fem vinicipal, sense que hi hagi cap altre gilàncies especials quan cos a la mateixa ciutat. cal. Però no crec que «Actualment les Evidentment, en les calgui una nova ampliaqüestions supramunicipatrulles no ció de la plantilla, sopals haurien d'actuar els bretot si tenim en comptriguen més de mossos d'esquadra i on te que a l'Estat Espano pogués arribar la ponyol sobren policies. La quatre minuts a licia autonòmica intermitjana de la Unió Euarribar on se'ls vindria la policia nacioropea és de 2,7 a 3,5 La vigilància de necessita. La nal. agents per cada mil hafronteres, la tramitació bitants. A l'Estat Espacobertura ja és de passaports i DNI i nyol s'ha arribat al 4,7 tot allò relacionat amb total, fins i tot la per mil. Som molts pollei d'estrangeria selicies, el que passa és ak districtes» rien les àrees que hauria que no estem ben coor- IIÉJtttf; ÍI*HïÍÍ! d'abastar la policia de dinats perquè els cossos l'Estat.» de les diferents administracions —En definitiva, com el model se superposen i no s'aprofiten.» de policia que tenen als Estats Units.

—Com s'haurien de repartir les competències entre aquests cos—«Sí, de fet seria aquest tipus sos? de policia. El que passa és que —«Jo crec que s'hauria d'anar encara no és clar. S'ha discutit

també la possibilitat de crear un sol cos a Catalunya que reuniria els agents, la infrastructura i les competències actuals dels mossos d'esquadra i la policia local. Però jo crec que el més operatiu seria potenciar la policia municipal com a cos únic per a les necessitats internes de cada ciutat.»

—Això implicaria assumir competències noves. Caldria reciclar professionalment els agents, també?

—«Jo crec que els membres de les policies municipals catalanes ja estan preparades per fer qualsevol tasca policíaca. Els agents es formen a l'Escola de Policia de Catalunya i amb els mateixos cursos de nou mesos de durada que els mossos d'esquadra.

De fet, l'única cosa que els vindria de nou serien les feines de la policia científica, i crec que ràpidament ens podríem posar al dia».

H Lleida.— El cuiner del Centre Penitenciari de Ponent de Lleida va ser detingut el cap de setmana passat, després que la policia li va trobar a sobre petites dosis de cocaïna. Segons van indicar fonts policíaques, el cuiner detingut és propietari d'un bar al barri vell de Lleida, i des de feia temps se sospitava que en aquest establiment es traficava amb drogues. Dissabte passat, la policia va seguir el cuiner fins a un restaurant de la carretera d'Osca, i quan va sortir-ne li van comissar mig gram de cocaïna. L'home va assegurar que la droga era per a consum propi i no el van arribar a detenir. Poc després, però, va tornar al mateix restaurant i a la sortida els agents el van tornar fer aturar i li van trobar dos grams i mig de cocaïna, per la qual cosa va ser detingut. Després de declarar, els agents el van tornar a deixar en llibertat, tot i que se li va obrir un expedient per infrancció de la llei de seguretat ciutadana. El detingut treballava des de feia sis anys al Centre Penitenciari de Ponent amb contracte laboral. La direcció del centre ha indicat que no li obrirà cap expedient, ja que els fets van passar fora de la feina, /EFE

30

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 23 de setembre de 1994

SOCIETAT Alternativa 3 es nu comerç alternatiu que va obrir les seves portes dissabte passat per oferir la possibilitat que el Tercer Món rebi un tractament més just en l'àmbit del comerç internacional. Aquesta xarxa ofereix productes dels països del Tercer Món. sense intermediaris, amb un preu més just.

Alternatiu i solidari Alternativa-3 es el segon projecte de comerç alternatiu que es fa a Catalunya ( A l l MORI I l

I Sant Cugat.

••Vam conèixer el comerç alternatiu mitjançant la botiga de la xarxa Alternativa-3 de Terrassa i com que ja feia temps que ens ronda\a la idea de muntar alguna cosa que ens agrades i el Mario coneix molt bé Sant Cugat ens iam decidir a obrir un nou centre d'aquest tipus», explica Anna Armengol. propietària, juntament amb el seu marit. Mario López, de la botiga Alternativa-3 de Sant Cugat.

El comerç alternatiu treballa amb la importació de productes de països del Tercer Mon. sense intermediaris. Kls centres de comerç alternatiu contacten amb organitzacions dels diferents països (l'índia. Filipines, Ruanda. Burundi, Guatemala. Mèxic, Nicaragua, Equador, Xile. Perú. etc.) i s'encarreguen de la distribució i comercialització dels articles.

Amb això s'aconsegueix un preu més ajustat al que demana el país productor i els beneficis reverteixen en inversions (en centres d'atenció sanitària, centres d'ensenyament professional, etc.)

Amb més de 25 anys d'història al darrera en l'àmbit europeu, Alternativa-3 va arribar a l'Estat Espanyol fa dos anys. amb un primer projecte a Castelló. El primer establiment d'aquesta xarxa el van muntar dos amics relacionats amb la xarxa d'Alemanya.

La iniciativa es va escampar cap a Alacant i després va arribar a Catalunya. A Terrassa, l'any passat. Pep Martí va ser el primer

en muntar una botiga de comerç alternatiu, una botiga que ha rebut en un any mes de 2.3(10 clients i que ha afavorit la creació d'un centre de desintoxicació de toxicòmans i la construcció d'un centre d'ensenyament professional.

Alternativa-3 opera mitjançant contactes amb col·lectius d'artesans i productors de països de Sud-amèriea, d'Africa i d'Asia. que estan organitzats en l'àmbit internacional i que ofereixen la possibilitat d'obtenir productes genuïns a millor preu.

Pep Martí explica que <hi ha alguns països de Sud-amèriea on s'han creat organitzacions d'ajuda mútua entre camperols i comerciants, dotades d'una mínima infraestructura de transports, per poder distribuir els seus productes, evitant la incursió de distribuïdors... El preu final és el mateix, però els beneficis es reparteixen entre el productor i el comerciant i s'aconsegueix un repartiment més just».

De fet, tal i com afirma Anna Armengol «el treball del comerç alternatiu és aconseguir un preu just pels productes, de manera que qui elabora un article o conrea un aliment, obtingui el reconeixement i la justícia en el preu que cobrarà per la seva venda».

«A Quito, per exemple, el comerç va sofrir un encariment exagerat dels articles, els beneficis del qual anaven a parar als intermediaris que jugaven amb els preus... Quan es pot aconseguir que tant el camperol com el co-

La botiga Alternativa-3, el dia de la inauguració. Foto: J.A. MULA. merciant obtinguin el que demanen, és molt probable que el preu baixi, de cara al consumidor», afirma Pep Martí.

Les idees que defensa el col·lectiu d'Alternativa-3 recorden l'ideari que defensa Nacions Unides. Es pretén crear un «nou ordre econòmic internacional» i es vota per la supressió dels intermediaris.

Es rebutgen les multinacionals i tot el que pugui comportar l'explotació del treballador. Es defensen idees que, al cap i a la fi, només contenen una tempta-

tiva: crear un món millor.

«Amb una rotunda negativa a les almoines i als donatius, es vol establir una relació comercial o de treball que dignifiqui la persona», afirma Pep Martí. I Anna Armengol afegei: «Volem ser solidaris perquè entenem que hi ha empresaris que, en realitat, es beneficien del que haurien de guanyar els productors».

Armengol creu que Sant Cugat acollirà bé les intencions d'Alternativa-3, «perquè és una ciutat on la gent és conscient dels pro-

LES CONSEQÜÈNCIES DELS FOCS

SERVEIS SOCIALS

Els treballs de la comissió d'incendis poden començar aquesta mateixa setmana

L'INEM subvenciona només el 5 per cent de les peticions per a plans d'ocupació municipals

Els districte ja tenen els seus representants

L'ajut puja a poc més de tres milions

PK P CATALÀ

I L«s Planes.— Les conseqüències del foc i les accions començades per restablir la normalitat van ser els temes principals del Consell de Districte de les Planes. celebrat dilluns passat. L'alcalde de Sant Cugat i president del consell, Joan Aymerich (CiU), va ressaltar el nomenament dels sis representants dels dos consells —tres de cadascun— que s'integraran en la comissió d'estudi per actualitzar el pla de prevenció d'incendis municipal.

Els veïns escollits són Raquel Gonzalez, Joan Ramon Subirats i Joan Josep Campos, per la Floresta, i Carme Soriano, Lluís Mestres i Carles Granados, per les Planes.

Aquest pas endavant pot permetre el començament dels treballs d'aquesta comissió aquesta mateixa setmana, segons ha apuntat l'alcalde. Entre les primeres accions per realitzar figuren el seguiment de les actuacions ja co-

mençades per l'Ajuntament i l'elaboració d'un pla que no contradigui les normes generals existents.

Joan Aymerich va subratllar que es netejarà l'entorn urbà dels barris afectats: voreres, vials i camins, entre d'altres —la brigada d'obres municipal ha preparat un pla dàcció per treballar sobre la zona afectada, un total de trenta quilòmetres de carrers entre la Floresta i les Planes— i la neteja dels boscos dels propietaris forestals. «Aquests hi estan molt sensibilitzats i a més hi ha ajuts de la Generalitat per fer-ho», va subratllar l'alcalde.

Per la seva banda. Lluís Mestres. vocal per l'Associació de Veïns de Can Borrull. \a preguntar si s'han demanat responsabilitats a FECSA, propietària de les línies que van provocar l'incendi a les Planes, segons els informes. Aymerich li va respondre que s'està investigant i que «si cal fer una denuncia, es farà».

t'l·PCAl'AI.A

H Sant Cugat.— Sílvia Flury. tinent d'alcalde de Sanitat i Benestar Social, ha puntualitzat la informació sobre el pla de dinamització dels avis de les Planes que es va publicar en l'anterior número d'aquest periòdic.

El pla contemplava la contractació de quatre persones, però la subvenció només permet contractar per sis mesos una persona que sigui especialista en dinamització sòcio-cultural. L'Instituto Nacional de Empleo (INLM) ha subvencionat aquest lloc de treball amb N4IÜI00 pessetes, mentre que l'Ajuntament completarà el salari total amb 552.195. 1:1 sou total es de 1.392.195.

Les tasques que desemoluparà aquesta persona son dissemar i posar en funcionament mecanismes per facilitar a la gent gran de les Planes mes possibilitats d'accés al seu entorn, una oferta educativa, una altra d'animació sòcio-cultural i informació prope-

ra sobre les prestacions socials a les quals poden accedir. També ha de crear l'entorn perquè aquestes activitats tinguin continuïtat en el temps i evitar que la gent gran hagi de despla}ar-se fins al centre del nucli urbà o a Barcelona per fer activitats sòcio-culturals.

Altres contractes L'IN EM ha aprovat tres contractacions més de les 38 demanades. Son per a un tècnic d'inserció laboral d'usuaris de serveis socials i per a dues persones més, un tècnic i un auxiliar administratiu, per fer un estudi de les barreres arquitectònics a les vies públiques i edificis municipals.

Per al primer l'INF'M ha destinat 8411.(100 pessetes i l'Ajuntament posarà les 552.145 que falten per completar el salari dels sis mesos que durarà el contracte. Per al segon l'institut d'ocupació aportarà 1,5 milions i el consistori les SKd.(>20 pessetes restants.

blemes que es tindran si continuem en una societat de consum com l'actual... Ens ho hem de repensar!».

En l'àmbit europeu, el comerç alternatiu ja té molta història i està lligat a organitzacions no guvernamentals, camps de treball i gent que viatja sovint al Tercer Món. L'any passat Catalunya va iniciar el procés d'adhesió a aquest moviment i va aconseguir una molt bona resposta dels consumidors. Ara, Alternativa-3 fa la pregunta a Sant Cugat.

Detenen 4 joves per robatori en cotxes aparcats al carrer B Sant Cugat.— La policia local de Sant Cugat va detenir 4 joves que robaven en l'interior dels vehicles aparcats al carrer. Els detinguts, d'entre 18 i 25 anys, són tots de Barcelona, i dos d'ells ja tenien antecedents policials.

Els robatoris a l'interior dels automòbils ja feia dies que es produïen, però la detenció dels presumptes culpables no es va fer efectiva fins la matinada de dissabte passat. La localització dels lladres va ser possible gràcies a l'avís d'un veí del carrer Joan Oliver, que després de veure els lladres va anar a la Policia Municipal per donar coneixement dels fets.

En el moment que va arribar la policia al lloc dels fets, va poder detenir dos dels quatre joves, ja que els altres dos havien fugit.

La policia, però. va poder detenir-los a la cantonada del carrer Valldoreix amb el carrer Lluís Millct.

Un cop detinguts els quatre joves. se'ls va imputar la culpabilitat del robatori d'un cotxe a Barcelona i dels objectes de l'interior de diferents automòbils, alguns dels quals ja han estat recuperats.

Entre els articles robats es va trobar una bicicleta de muntanva. eines i objectes personals. ( \t

COLÒMBIA I SANT CUGAT

31

• Divendres, 23 de setembre de 1994

EL T E M P S , CINEMA I AGENDA

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana.

Planes 37 a 40.

L'Associació Colòmbia a Catalunya celebra enguany la seva festa nacional a Sant Cugat. Hi haurà mostres d'artesania, gastronomia i folklore a la plaça de Barcelona i els jardins del Monestir. Plana 32.

LA VIDA SOCIAL

Festa major de Valldoreix: del Peix Fregit a la sardinada J.M. VALLÈS

I Valldoreix.— Una vegada més, els actes de la festa major de Valldoreix s'han carateritzat per la participació dels veïns. Ho destacava el mateix president de l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix, Miquel Masanés, la darrera nit de la festa abans de tastar les sardines fregides que preparava l'Associació de Veïns de Can Majó: «Han estat molts els veïns que s'han aplegat en els diferents actes programats».

El primer acte festiu després del sorprenent pregó de l'actor i veí de Valldoreix Miquel Cors va ser la cantada d'havaneres a càrrec del grup Peix Fregit, amb rom cremat per a tothom.

Paelles i cotxes disfressats

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Miquel Cors fent el pregó, el concurs d'arròs, la Vella Dixieland i gent visitant el Museu. Fotos: J.A. MULA / MANÉ ESPINOSA.

Miquel Cors demana en el seu pregó que Valldoreix sigui independent El popular «Antonio» carrega contra el Centre Cultural i el compara amb una piràmide CÈLIA CERNADAS

H Valldoreix.— Ningú no s'ho esperava, el pregó de Valldoreix d'aquest any va més enllà de la mateixa festa major. Com any, les autoritats del municipi van ser «Bona nit, família. Benvolguts veïns. (...) Com molts sabeu, la història d'aquest poble té més de mil anys.

Llavors el poble no era com ara, ni es deia Valldoreix.

Eren una sèrie de masies aïllades que treballaven pel Monestir de Sant Cugat. Ja ens ve de lluny, això de treballar per a Sant Cugat sense rebre res a canvi.

Nosaltres produíem tot el necessari per alimentar el Monestir. (...) Hi havia ramats d'ovelles i pastors que els conduïen. I un d'aquests

però anar cada a la

inauguració de la festa: l'alcalde, Joan Aymerich, va haver d'escoltar com el popular Antonio de Poblenou comparava el teatre-auditori del Centre Cultural amb una piràmide per enterrar morts.

I encara més: Miquel Cors es va desmarcar

pastors, segons la tradició, va explicar aquesta història: [arribat aquest punt, Miquel Cors va cantar una havanera].

Des del Puigmadrona, el pastor veia com al voltant del Monestir s'anaven fent pisos. I un bon dia, va descobrir que construïen una mena de piràmide a la vora de la masia de Can Borrell.

El pastor no entenia res. Es pensava que havien vingut els faraons egipcis a fer-se una piràmide aquí. Quina feinada!, va pensar. I va de-

cidir baixar i preguntar-li al pagès, que estava molt assabentat de tot.

—Ai, Cebrià (així es deia el pastor), com ha canviat tot! Ara no hi ha monjos, ni faraons. Ara governen els polítics.

—Ah, sí? I tenen molts soldats?

—Sí, però ara en diuen guàrdies urbans. Es dediquen a posar moltes multes i, si no pagues, van a casa teva, t'aixequen la rajola i s'enduen els quartos. A això li diuen embargar els comp-

criticant els guàrdies urbans i reivindicant que Valldoreix sigui una «república independent».

Al final, el president de la junta de veïns del'EMD, Miquel Masanés, es va disculpar davant l'alcalde. En el text reproduïm el pregó.

tes. I és que necessiten molts quartos per pagar la piràmide, encara que ells no l'anomenen així: ells li diuen l'auditori. És una mena de teatre: però així com tots els teatres dels pobles del voltant han costat uns cent milions, aquest n'ha costat uns 2.500. I no servirà per fer els Pastorets, perquè l'escenari és de formigó i el dimoni no podrà sortir de sota l'escenari... Els vestuaris estan tan lluny que els actors s'han d'endur la carmanyola pel camí... Jo crec

que en realitat no el volen per fer teatre. A la llarga o a la curta hi enterraran algú. (...) Encara que cregui que no tenim motius per celebrar res, us desitjo una bona Festa Major. I també que un dia tinguem un Casal de Cultura com Déu mana, un teatre eficaç, més autobusos, que millori la neteja dels carrers. (...) I que assumim aviat i de fet la independència com a poble. (...) Visca la república independent de Valldoreix!».

Unes cent persones van participar dissabte al migdia en el segon Concurs de paelles d'arròs que va organitzar el Casal d'Avis de Valldoreix a l'escola Ferran i Clua. El guanyador va ser Enric Àries, que va explicar que el seu secret era «fer un bon brou de peix». Vint-i-un cotxes, tots disfressats, van circular superant les proves de la gimcana que tenia per tema el món dels dibuixos animats. Es podien reconèixer, entre d'altres, els Picapiedra, els Caçafantasmes o la caputxeta vermella. L'equip dirigit per José Gonzàlez Gómez va guanyar la gimcana. Poc després de començar la representació teatral del grup Espiral de Valldoreix al Casal de Cultural, la Vella Dixieland Band iniciava una actuació acústica a la plaça Major, que va acabar abans de l'hora prevista a causa de la pluja.

Diumenge, durant tot el matí, va tenir Uoc una fira d'artesania on es podia veure i comprar tota mena de productes fets a mà, des de ceràmica i pintura fins a jerseis i bijuteria. Al migdia, l'exhibició castellera de la colla de Cornellà va ser un dels actes centrals de la festa. La diada va reunir unes 200 persones al pati del Casal de Cultura. Els castellers van aconseguir carregar i descarregar un pilar de quatre i cinc castells de sis. A la nit, els Mustang i la sardinada van concentrar, possiblement, el major nombre de veïns.

Les àvies escriuen Durant la festa major es va presentar el llibre Receptes de les àvies de Valldoreix, una iniciativa per recollir fons per al Casal d'Avis, on es pot adquirir. Seixanta àvies de Valldoreix han participat en aquest projecte explicant 180 receptes de cuina.

32

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 23 de setembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

«De l'Amazones a la Guajira» obre les jornades de Colòmbia a Sant Cugat

Els Acrilik 6 animen la festa major de Valldoreix

/// haurà mostres d'artesania, gastronomia i folklore colombià a la plaça Barcelona i eh jardins del Monestir

fl Valldoreix.— Sota un cel estelat i un fred que gelava. el divedres dia 16 va actuar a Valldoreix un dels grups de música amb més futur de Sant Cugat.

L'actuació musical es va dur a terme en el marc de la Festa Major de l'entitat municipal descentralitzada.

Acrilik 6, compost per sis músics, es caracteritza per fer música tirant cap a rock simfònic a m b petites influències de grups com Pink Floyd. Els estudis musicals dels membres del grup els p e r m e t e n utilitzar instruments de vent i percussió. que afegeixen carisma i estil a les seves composicions.

Mentre sigui possible, resten oberts a anar incorporant instruments innovadors al conjunt. Els seus concerts s'identifiquen per tenir un ritme molt especial, i les seves lletres i musiques, molt treballades, els donen un estil propi molt característic.

t -.(.'..• N.P.

t MMA ANSOLA M Sant Cugat.— Per tercer any consecutiu, l'Associació Colòmbia a Catalunya celebra la seva festa nacional. [ I lloc escollit enguany és Sant Cugat, on durant tres dies s'aglutinaran diverses

mostres de la gastronomia, l'artesania i el folklore de Colòmbia. L'associació va ser creada, ara fa tres anys, per l'actual president de Colòmbia i aleshores ambaixador a l'Estat Espanyol, Ernesto Samper. Les principals activitats que es

desenvolupen des de l'associació estan orientades cap a l'àmbit cultural, social, científic i esportiu en un clar intent de demostrar que «no tot a Colòmbia és narcotràfic». L'acte inaugural tindrà lloc a la Casa de Cultura el dia 30.

L'Associació ('olombiana a Catalunya i l'Ajuntament de Sant Cugat acaben d'organít/ar les jornades de Colòmbia a Sant Cugat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana i el Consolat General de Colòmbia a Barcelona, l.'ohicctiu d'aquestes jornades es donar a conèixer part de la cultura colombiana i d'allres regions llatinoamericanes. Sani ( u gat condensarà al \olt.mt de la placa de Barcelona i dels jardins del Monestir Ics mostres de gastionomia i artesania durant els dies I i 2 d'octubre, respectivament.

I 'acte inaugural, però. se eelebiara a la ('asa de Cultura cl proper dia M < amb l'assistcncia del uuisol de Colòmbia. K.ilacl Molano ( i u / man. l'alcalde de Sant Cugat. .loan Awncricli. ei secretari general de! Departament de la l'residència de la (ieneralitat. Joaquim Putol. el president de l'Institut Català de Cooperació Iberoameiicana, Ramon Muneras Cascanle. i C arlos Ortiz C'arlos Oniz. president d'honor de l'Associació Colòmbia a Catalunya des de la seva fundació. Foto: J.A. MULA. Casas, president de l'Associació Colòmbia a Cataludia 1 d'octubre a partir de- espanyola. L associació, pe- c o - q u i r u r g t c a i p r e s e n t a - científic. Un altre dels pronya. ies 22 hores a la placa de rò. té les seves portes ober- cions de personalitats co- jectes més prioritaris és la Barcelona, mentre que la tes i agrupa socis d'altres lombianes que destaquen en creació d'una obra social La mostra permetrà conmostra d'artesania tindrà conjuntament amb la comunacionalitats i de la resta el món de la cultura. templar i apreciar l'obra de lloc als jardins del Monestir Entre els seus futurs pro- nitat dels pares caputxins de l'Estat Espanyol. Des de pintors i escultors del 311 de el diumenge de les 12 del la seva creació, l'associació) jectes hi ha la gestió de la per ajudar les famílies cosetembre a l'li d'octubre a migdia a les 7 de la tarda. ha desenvolupat un seguit lombianes més necessitades. segona S e t m a n a Cultural la sala principal de la Casa Tots els participants en A l ' E s t a t E s p a n y o l hi de projectes, com una bi- Colombiana amb l'objectiu de Cultura. Tant la degustació de plats típics, licors. les jornades són colombians. blioteca colombiana i llati- d'agrupar personalitats es- viuen 32.000 c o l o m b i a n s , 7.000 dels quals són a Cai calc com la representació Un 80 per cent són residents noamericana, una assessoria panyoles i colombianes de i han obtingut la nacionalitat jurídica, una mútua mèdi- l'àmbit cultural, econòmic i talunya. de danses es tara el dissabte

Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona al seu pas per Sant Medir. Foto: MAM I SI'INi )SA.

La Guàrdia Urbana de Barcelona visita l'ermita de Sant Medir JOSl-.l' M \ Al l.í s, I S a n t Medir.— Vint-i-dos cavalls muntats per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van arribar fins l'esplanada de Sant Medir cl dimarts 2(1 de setembre.

Els agents barcelonins van sei rebuts per membres de

la Penya Regalèssia i els seus Col·laboradors, que els van ter de guies tot explicant-los la història de l'ermita i el seu arranjament i futurs projectes. Els genets es van interessar per tot cl que van veure.

Cada anv la Guàrdia Ur-

bana de Barcelona fa una sortida d'aquest tipus per presentar als mitjans de comunicació els actes de Ics seves festes patronals. La romeria eqüestre va començar al camí del Pas del Rei via Sant Medir i va finalitzar prop Cerdanyola.

L'actuació d'Acrilick d va consistir en un repertori de cançons noves i de sempre com Selva amazònica i Guerra, que van aconseguir escalfar l'ambient i fer saltar i ballar els joves que van apuntar-s'hi. Els conjunts de la comarca Deneb i Franky Power Trio van acompanyar el grup santeugatenc després de la seva actuació, que es va allargar fins a altes hores de la matinada.

Del concert, el grup ha opinat que «si bé la resposta havia estat bona, podia haver anat millor». Aquest estiu havien participat només en un festival de música jove a Terrassa. Els seus membres ón concients que necessiten més actuacions i que a poc a poc s'han d'anar donant a conèixer.

l'na imatge del Pestival de Balls Regionals davant la Casa de Cultura. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Acaben les Jornades Culturals amb el nomenament del Manxec de l'Any JOS1T M \ Al.t IS B S a n t Cugat.

Aquest dissabte es clouen les Jornades Culturals del Centro Castellano Manchego de Sant Cugat amb cl n o m e n a m e n t de Javier Pérez Fernàndez, responsable de Turisme Social de la Junta de Comu-

nitats de Castella-la Manxa, com a Manxec de l'Any. Abans, però, demà a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc als claustres del Monestir un concert de cant coral amb la participació de les corals Sant Cugat, Aulos i la Castilla-la Mancha de

la Casa de Cuenca a Barcelona.

Diferents actes han protagonitzat aquestes jornades durant aquesta setmana passada, com el festival de cante flamenca, la demostració de diferents balls regionals o exposicions culturals.

33

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

«Foc: mai més!» és el lema de la Festa de Tardor d'enguany Les entitats creuen que tothom ha de lluitar contra el foc perquè tots en som JOSEP M. VALLÈS

B Sant Cugat.— Entitats culturals, esportives i recreatives de Sant Cugat van decidir per unanimitat que conscienciar la ciutadania per lluitar contra Una segona reunió va ser suficient perquè disset entitats de Sant Cugat decidissin que la prevenció del foc havia de ser la qüestió sobre la qual ha de reflexionar la Festa de Tardor d'enguany. Després de la primera reunió hi havia tres possibles lemes sobre la taula: la conscienciació cívica per prevenir els incendis, la reivindicació d'un espai per a les entitats i una anàlisi sobre la tolerància i el respecte a Sant Cugat. Per primera vegada, la comissió organitzadora de la Festa de Tardor ha decidit de fer debats sobre les dues propostes eliminades, que tindran lloc després de la Festa.

Carme Talleda, membre de la comissió organitzadora, considera que en un incendi «la responsabilitat és de tots, des de les administracions fins als mateixos ciutadans. Per tant, cal una conscienciació cívica generalitzada perquè no torni el foc que hem tingut aquest estiu». Des d'ara fins al cap de setmana de la Festa, la

el foc sigui el motiu de la Festa de Tardor d'enguany, que es farà els dies 12 i 13 del mes de novembre. Dels tres lemes presentats, «Foc: mai més!» va ser el que va aconseguir més vots.

responsables

La comissió organitzadora va proposar de fer debats sobre les altres dues qüestions candidates: la tolerància i el respecte a Sant Cugat i la reivindicació d'un espai per a les entitats.

Els jardins del monestir durant la Festa de Tardor de l'any passat, Foto. ARXIU. comissió i les entitats continuen treballant perquè tots els actes i la infrastructura necessària sigui a punt. Una de les idees que volen portar a la pràctica és que un cos

de bombers faci una demostració de l'extinció d'un foc.

A més, el grup de teatre local Fila Zero de la Unió Santcugatenca ^repararà un muntatge al voltant del foc.

«Arriben el^grums»

També és prevista una actuació de Karaoke i una demostració de l'Escola de Patinatge, que possiblement tindrà lloc el cap de setmana abans de la Festa.

• Els grums són uns segells que vostè obtindrà amb la seva compra a cada establiment adherit a Sant Cugat Comerç.

• Enganxi tots els grums a l'àlbum que se li facilitarà a qualsevol establiment adherit i quan el tingui complet ja el podrà canviar per un o diversos articles d'un valor total

L'Aplec Sardanista torna a Sant Cugat aquest diumenge La festa serà al jardins del monestir FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— El setembre de l'any passat en motiu del XVIII aplec, l'Agrupació Sardanista anunciava que desapareixia. Sant Cugat perdia l'Entitat que durant més de 12 anys havia assumit el compromís de mantenir ben viva a la nostra població la tradició sardanista. Durant el curs passat ja no es van fer els cursets de sardanes, les ballades mensuals i, en definitiva, la promoció d'aquesta dansa.

Sant Medir, Sant Jordi i la Diada han estat les úniques celebracions en què s'han pogut ballar sardanes a la nostra ciutat. A part d'això, el mes de juliol es féu el tradicional concert, que fou el darrer acte que organitza l'Agrupació. Cansament i sobretot el fet que no s'afegissin a les activitats noves persones, van ser, entre altres, les causes d'aquesta desaparició.

Molts santcugatencs i santcugatenques van mostrar preocupació per aquest fet. Va ser aleshores quan el col·lectiu de persones que deixava l'Agrupació Sardanista es va constituir en Comissió Aplec de Sardanes.

L'única missió que tenen és

mantenir l'organització de l'Aplec. Des d'aleshores aquesta Comissió ha continuat i durant els darrers mesos ha treballat, conjuntament amb l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, per organitzar el XIX Aplec de la Sardana, que tindrà lloc aquest diumenge dia 25 als jardins del monestir.

Consolidat com un dels més importants que s'organitzen dins la Comissió d'aplecs sardanistes de les comarques del Barcelonès, Jaume Casas i Mariona G. Figuerola, membres d'aquesta nova comissió i dels de la desapareguda Agrupació creuen que ha calgut fer un esforç per mantenir l'aplec «no tan sols per al del municipi, sinó també de la gran família balladora que cada any s'acosta a Sant Cugat el darrer diumenge de setembre».

La cita és aquest diumenge a les 11 del matí i a les 4 de la tarda amb les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola, Principal del Llobregat i Sant Jordi. Dissabte dia 24 hi haurà una audició itinerant que començarà a dos quarts de set del vespre al pavelló i s'acabarà al monestir a les vuit.

Demani els grums amb la seva compra i guanyi 5.000 ptes. indefinidament*

d e 5.000 ptes.

SANT CUGAT

COMERÇ

34

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de setembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Ana Margatita Villalba Es veneçolana i tothom la coneix amb el nom de Margó. Durants molts va tenir l'única botiga de joguines que hi havia a la ciutat, situada al carrer Santa Maria. Ara està jubilada, però encara hi despatxa més complexa, hs fa difícil tenir de tot; cada dia surten noves joguines. U n e s són noves i altres es reinventen.

Abans les joguines eren els cotxes, els tricicles les pilotes, les nines i la fireta.

Ara hi ha tantes coses que moltes vegades els nens i els pares no saben què comprar. A més, la propaganda és a toies les llars i el nens ja no d e m a n e n un cotxe o una nina: ara demanen aquella marca determinada perquè l'han vist a la tele i moltes vegades després obliden de seguida el que volien per d e m a n a r una altra cosa que està més de moda.»

MON I SI SAM'

M Centre.

Durant molts anys el carrer Santa Maria ha estat el carrer de la il·lusió. ja aquest era el carrer amb l'unica botiga de joguines del poble. Margo. la propietària. es de Veneçuela i ta nies de trenta anys que viu al poble. Margo esta jubilada, però cada dia hi va una estona a xerrar amb els nous i vells amics.

Margo. com va ser que va arribar a Sant C ugat?

-I'l meu marit era català. 11 vaig conèixer a Caracas en una testa, ens vàrem casar i vam venir a Catalunya. era l'anv I95N. HI meu mant conexia el poble de Sant Ciliat des de petit. de ler excursions amb els salcsians de Sarrià, 11 trobava un poble tranquil i prou a prop de Barcelona, l.a senyora Sobrcgrau regentava aquesta botiga i poc temps desprèn v a u aspassar-la i nosaltres la vam comprar. Era una botiga molt petita. (-.litre cl meu marit i jo la portàvem. Van ser uns anys molt dius en l'aspecte econòmicDes de l'anv b'dS ha estat a la seva botiga al peu del canó i ha traspassat als seus lills el gust pel comerç.

O u m es el s e c r e t ' -l·l secret que si que hi ha es el plaer de poder conèixer els teus clients, f e r de cada persona que entra a la teva botiga un amic. l.a ücnl entra i t'explica la seva vida i les seves facècies i tu també pots explicar els teus problemes, hi fet d'atendre la gent i escoltar el que volen dir-te. xerrar amb ells i comentar el que passa.

Aquest es el gran secret deia petita botiga, hls botiguers de tota la vida som. a mes de comerciants, els veïns, els amics i. alguna vegada. els confessors dels amics que vénen a comprar i a compartir les seves vides amb nosaltres. Aquesta és una qualitat que mai es podrà trobar en les grans superfícies de venda. Per a mi és un plaer poder saludar els que passen pel carrer.

Mai-

seva botina. [:oto: J.A. Ml'l.A.

«M'agrada fer mots encreuats» Nom: Margó Villalba.

Lloc de naixement: Caracas (Veneçuela).

Data de naixement: 25 de juliol 1924.

Estat civil: Vídua.

Professió: Assistenta social i comerciant.

Aficions: La lectura i els mots encreuats de La l'unguardia.

Els seus llibres favorits: /-.'/ medico, de

Són els meus amics. A molts els conec des que eren petits i entraven a comprar bales de vidre i baldués. Ara ve-

Noel G o r d o n , i les novel·les de Stephen King, sobretot La casa del diablo.

Una pel·lícula: La ventana indiscreta.

Una música: Els boleros.

La seva màxima aspiració: Veure tots els seus fills i néts sent feliços i. potser, tenir una mica més a prop la seva filla, que viu a Veneçuela.

nen a comprar-les els seus fills.»

— H a n canviat molt les joguines durant aquest temps?

El col·legi Joaquima Pla i Farreras celebra el 25è aniversari XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— El dia setze de setembre de 1969, ara fa vint-i-cinc anys, es va inaugurar el primer col·legi públic de Sant Cugat, que va ser batejat amb el nom de la propietària dels terrenys on es va edificar, que els havia cedit per a la seva construcció: Joaquima Pla i F a r r e r a s . Per celebrar aquest aniversari, la direcció del col·legi inaugurarà, el proper dia 30, una exposició a la Casa de Cultura en la qual es farà un repàs a aquest vint-i-cinc anys d'història.

Com a part dels actes de

la inauguració, el mateix dia 30 se celebrarà una taula rodona a la Casa de Cultura en la qual participaran antics professors i pares d'alumnes. És prevista l'assistència de l'anterior director del centre, José Antonio López, i de l'ex-professora Pilar Bcnejam. tot i encara no han confirmat la seva presència, segons informa l'actual director del centre, Rafael Cao. Els actes de celebració. de fet, ja havien començat a final del curs passat, quan es van fer reunions amb antics pares d'alumnes i un concurs de dibuix entre els

alumnes per escollir el cartell commemoratiu, que finalment ha estat obra de l'alumna Eva Rivero.

A banda dels actes de l'aniversari. la direcció del col·legi també prepara un homenatge a qui ha estat. al llarg de vint-i-tres d'aquests \int-i-cinc anys, conserge del col·legi i tota una institució dins d'aquest: Arturo Requena, el «senyor Arturo». ara ja proper a la jubilació. Aquest homenatge es farà un cop acabats els actes de celebració del 25è aniversari, per tal que un esdeveniment no interfereixi en l'altre.

—«Sí. De tota manera, veuràs que el joguet de sempre encara hi és. Però ara l'oferta és mes gran i molt

—El carrer Santa Maria ha estat sempre el carrer comercial del poble. En què han canviat les coses en aquest carrer durant aquest temps?

—«La veritat és que tot ha canviat força. Q u a n vam començar érem tot just mitja dotzena de hotiguetes. Moltes ja no hi són. La fonda de Cal T a d e o . la ferreteria Oristrell, el forn de pa, el fotògraf Cabanas i el cine.

Jo encara recordo el cine.

Era on ara hi ha les galeries.

Encara en queden, però, un bon nombre dels antics i se n'hi han afegit molts més.

El carrer ha crescut, hi ha molt més comerç. A més a més ara és un carrer de vianants. cosa que fa ressaltar encara més l'oferta comercial del carrer. Santa Maria s'ha consolidat com el nucli comercial de la població, al temps que encara conservem el caire d'amics i veïns, de botigues de veïnat. També Sant Cugat ha canviat força; és normal que tot canviï. H e de reconèixer que ara es nota que hi ha més gent i més clients. El volum de vendes ha crescut força.

Però ara crec que Sant Cugat no hauria pas de créixer més. Ara és un poble agradable per viure-hi. Encara ens coneixem tots, p e r ò si continua el creixement aviat p e r d r e m aquest caire. El Sant Cugat dels anys setanta era per a mi l'ideal.»

Rècord de santeugatencs a la travessa del Matagalls a Montserrat RAMON I I OUt.

B Sant Cugat.— La quinzena edició de la travessa Matagalls-Montserrat. que es va celebrar el cap de setmana passat, ha tingut la màxima participació de ciutadans de Sant Cugat de tota la història d'aquesta mítica prova excursionista.

Un total de 43 persones inscrites amb el Club Muntanyenc Sant Cugat van sortir dissabte a dos quarts de dues de la plaça Octavià en direcció cap a Coll Formit.

Des d'aquest punt. els santeugatencs van pujar a peu fins al cim del Matagalls per realitzar la prova. C a p a les sis de la tarda i amb una baixa temperatura, els veïns de Sant Cugat iniciaven en grup una dura caminada de 85 quilòmetres.

Més de la meitat dels 43 inscrits van aconseguir finalitzar la travessia. E n t r e aquests cal destacar l'arribada d'un participant de Sant Cugat de b3 anys i la de quatre de Ics vuit noies del Club Muntanvec que es van inscriure, hls primers participants del club a arribar a Montserrat van ser Albert Garcia i Ramon Conesa, que van finalitzar la prova agafats de la mà en un temps de 15 hores i 5" minuts. Segons el Club h \ cursionista de Gràcia, entitat organitzadora d'aquesta prova no competitiva de resistència per muntanva. el primer participant a arribar a Montserrat va trigar un temps de 9 hores i 29 minuts.

Enguany la participació ha estat de 2.835 p e r s o n e s .

1.628 de les quals van aconseguir acabar.

El Club Muntanyenc Sant Cugat va incloure la seva p r e s è n c i a a la M a t a g a l l s - M o n t s e r r a t com un dels actes de celebració del cinquentenari d'aquesta entitat local. Per aquest motiu el club organitzador va fer entrega a Eduard Soler, president del Muntanyenc, d'una placa c o n m e m o r a t i v a .

Així mateix, Soler va regalar als organitzadors un llibre sobre els 50 anys d'història del Club Muntanyenc Sant Cugat.

La Marxa Infantil comença amb un concurs de dibuix FRANCESC CARBÓ

I Sant Cugat.— La majoria d'escoles de Sant Cugat han volgut sumar-se a la primera iniciativa que els organitzadors de la Marxa Infantil del Club Muntanyenc han pensat per a aquest any. Es tracta d'un concurs de dibuix sobre temes relacionats amb la Marxa Infantil: la sortida. l'arribada, els controls, els àpats o la caminada per Collserola. Aquesta proposta, igual que 11 anys enrera, es fa amb motiu de la coincidència de la Marxa Infantil de Sant Cugat amb la de Catalunya. Els organitzadors han buscat un delegat

o delegada de cada C e n t r e educatiu, que els faci d'enllaç i que permeti que les instruccions a les escoles vagin força canalitzades. A m b el suport del Tot Sant Cugat, que obsequiarà tots els participants, s'han fet més de 5.000 cartolines ja que el nombre de participants serà superior als 4.500. L'èxit ha superat les previsons més optimistes de l'Entitat. La s e t m a n a v i n e n t t o t s els alumnes de les escoles que s'han inscrit faran el dibuix a la seva escola. De cada classe, se n'escolliran dos, que s'exposaran a la sala del Club Muntanyenc del dia 12

fins a final d'octubre. Entre tots aquests hi haurà 5 premis, que donarà l'organització de la marxa. La resta de dibuixos estaran exposats a la plaça de Barcelona des del mateix dia 12 fins al 15 d'octubre, d a t a en què hi ha previst repartir els pitrals entre tots els participants a la marxa. La comissió organitzadora sap que és un repte gran i que omplir la plaça de Barcelona i la sala del club a m b més de 4.000 dibuixos pot ser un bon inici d'aquesta prova que colapsa per un dia la vida de la majoria de famílies de Sant

Cugat.

35

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS Horitzontals: 1.- Conjunt d'assistents. 2.- Amenaçar sense escometre. Xeix. 3 . Mescla de gasos que forma l'atmosfera terrestre. Hom la fica dient alguna bestiesa.

Romana de Girona. 4.- Cent romans. Roca ígnia eruptiva. 5.- Les teniu al mig de les mans. Drecera. Posa una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle. 6.- Home jove, invertit. Casc de forma cònica que deixava el rostre descobert. Molt poc freqüent. 7.- Cary.... actor cinematogràfic. Inflorescència espiciforme densa de flors petites. 8.- Porta a l'inrevés. Nom propi de lloc o persona usat per referir-se a un territori o persona situats fora de la seva àrea lingüística. L'est. Repetida per tot.

Filla del fill o de la Filla, al revés. El nostre diari de cada dia. 10.- Clorur de sodi. Té per causa.

El nens i nenes tornaran a conviure amb la natura. Foto: JORDI VILALTA.

500 nens, nenes i joves participen en activitats d'esplai a Sant Cugat

Verticals: 1.- Alabatuts. 2.Totes les del Sil. Ocell túrdid. Preposició. 3 . - Dansa popular catalana. Contracció gramatical. 4.- Conceptual.

Sense brutícia. 5.- Senyor.

A principi d'octubre totes ja hauran engegat. Tant al centre com als districtes, grups de monitors creuen que a part de l'escola i la família les entitats són llocs on cal fer descobrir què és la responsabilitat, el compromís i la cooperació entre els amics. Els grups escoltes, com l'agrupament Berenguer el Gran i el de la Floresta, tenen una estructura semblant que s'allunya de l'escoltisme que haviat format molta gent. Ja no es mouen per principis cristians, sinó que s'inculquen uns valors que a través de l'acció i el compromís es vol que quan s'arribi als 18 anys s'estigui format per treballar en grups que la societat necessita. Els de Berenguer el

per Nadal. A part, si els grups que té l'esplai o l'agrupament són molts es fan activitats entre ells. Tots els monitors assisteixen a cursos de formació on aprenen i intercanvien experiències.

La majoria tenen una quota força reduïda, que serveix bàsicament per pagar el material i les despeses de funcionament. Cal destacar el treball que es fa amb l'esplai Tekan a les Planes, on es fan activitats per autofinançar-se i s'intenta complementar l'activitat que amb l'esplai diari es fa al centre cívic. Menció a part per a l'Asdi, que amb un treball amb disminuïts psíquics de totes les edats fan esplai taller tota la setmana, i piscina i lleure el dissabte.

5 6 7 8 9 10 Escletxes. 6.- Una forma de tapar. 50 romans. Organització de les Nacions Unides.

7.- Que pateix afecció exagerada a l'activitat sexual.

Fòsfor. 8.- Nitrogen. Persona molt petita. Ric, fèrtil, al revés. 9.- Isqui. Hom el perd en perdre la memòria o l'esment. 10.- 99 romans. Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai, al re-

Bsodng I»S -'01 "Wnj NW 1 -'6 '3 «iraox3

' C -'8 *ln9tov IUEJO -L jeM

fia

Noi - 9 Bsodo UBIV -'£ "V BIPK1 0 -•* I -Wd -any -'£ soi mjpen -1 -spa^isissv - I :spnuoz|uoq OIMIIOÇ R. SOLER

ml' SOPA DE LLETRES

GIRALT

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar deu càrrecs religiosos.

]. ESCUDER

Amb una espectacular combinació el blanc acaba guanyant Ivanov-Spasov. Sliven, 1993.

1 L F Ç M H N A E J O J N O M P 0 H R B T D E L K 1 c

G K

N E S S O M C B A V 1 E L R Z F T M P R B D A R

1

c

G R R S N R N Q P R A T A M R E G A 1 U V L A Y E X C B D LI.

medi natura) —el relleu i

la xarxa hidrogràfica—; la vegetació com a part d'una zona boscosa mediterrània; la població —amb dades del creixement que van des del 1848 fins al 1991—; l'economia, i el turisme són apartats que descriu la publicació.

vés. Sodi. 11. Sense connexió.

^=SÜ^IÍO

N O C A P E L L A A

• Sant Cugat.— Després de 10 anys i sota la direcció del geògraf Salvador Llobet, de Granollers, s'ha tornat a publicar una de les guies més conegudes sobre la serra de Collserola. Forma part de la col·lecció sobre la serralada litoral catalana i es complementa amb les de Sant Salvador de les Espases, la de l'Ordal i la de Sant Mateu.

La situació geogràfica; el

10 11

4

El geògraf Salvador Llobet n 'és l'autor descobrir. Pensant en els amants de les bicicletes de muntanya, s'hi inclouen més de 7 itineraris, que complementen els que en el seu moment va editar el Patronat de la Serra de Collserola.

El plànol, fet a escala 1:25.000, està força ben editat i pot servir de guia a aquelles persones que vulguin conèixer més i millor la serra de Collserola.

Les corbes de nivell i els signes que complementen la topografia de la guia són força explícits i ajuden a interpretar el mapa, que com a novetat, respecte a l'edició anterior, està fet en color.

El interessats poden trobar-lo en llibreries de la població o consultar-lo a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat.

9

3

A C E O

Pensant en els santugatencs, les santcugatenques i els vallesans, s'hi explica amb detall les xarxes de comunicacions de carreteres i ferrocarril. Per als amants de la natura i als muntanyencs en particular, en l'apartat d'excursions a peu s'inclouen el GR-92 i el GR-6 en els trams que passen per la serra, i també la totalitat de PR-C35, que el club muntanyenc ha dissenyat amb motiu del seu cinquantenari, i del qual, com a sender de petit recorregut, ha editat la guia corresponent. Es tracta de senders que coordina la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. S'hi descriuen itineraris descoberts per excursionistes, i també el paisatge que es pot

8

2

Reediten la guia alpina de la serra de Collserola, que inclou diversos itineraris F. CARBÓ

7

1

1994-95. Amb grups de monitors entusiastes i que treballen de forma desinteressada, els principis de la convivència, la solidaritat i l'acostament a la natura formen part de les ideologies que tenen totes. La majoria ofereixen un nombre restringit de places.

Gran es troben al carrer del Sol, mentre que els de la Floresta estan a la plaça Aiguallonga. L'esplai Pica-Roca, que té els locals a la parròquia, pertanyen al moviment de Centres Cristians.

Més nou és el grup Sarau del CMSC, que recull la tradició de grup de jovent de l'entitat. Pertanyen a l'Esplac. Dins la joventut de la Creu Roja, hi ha un grup d'esplai que a part de muntar activitats comença a fer cursos de primers auxilis a la mainada que hi va. Totes aquestes entitats es troben els dissabte a la tarda, en grups que poden oscil·lar entre els 7 i el 17 anys. La majoria dels grups fan sortides d'un i dos dies, trobades de Setmana Santa i

6

d

FRANCESC CARBÓ

5

SIS DIFERENCIES

Set entitats inicien el curs amb empenta i il·lusió.

• Sant Cugat.— Després de les colònies o campaments que la majoria van organitzar a l'estiu, les entitats que porten grups de mainada i joves ja s'han posat en marxa organitzant un seguit d'activitats per al curs

4

GIRALT

UEOIA 'uassoui *BUUSS '[cu -spieo 'aqsiq 'jopai 'ofuom 'amu 'En*fe:> 'loeçdv :opnios

JEROGLÍFIC

> 'HO +1*1 E '-CPU. 1SD Z ' l i * ! V 9 r 1

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUNICIPI DE LA CERDANYA Habitants el 1993: 881 Superfície en km2: 12,84

50 1 i

50 1

preposició '(») QDISOdïïiM (1)1 (A) S (D 1 ( 1 ) OS (1) OS VIArTI :9™I<>S

APUNTS

36

ELS 4 C A N T O N S

Divendres, 23 de setembre de 1W4

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns torda obert Alfons Sala, 23, baixos homes - dones i nens DESCOMPTES 3a edot i cornet jove Tel. 675 16 51 Sant Cugat

A causa de l'avançat hotari de tancament d'aquesta edició, avui nu podem oferir els resultats dels sorte|os celebrats ahir.

Cupó de l'Qnce S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 1 - 9 - 9 4 Tramuntana

93498

Mestral SOL

i

GregaJ

CLARIANES

"i

93498

l

llevant

Premis

Número

CERDANYA

2 500.000

3498

50.000

498

5.000

98

500

Garbí

f

Xaloc RlPOllfS

RUIXATS

Migjorn

ENNUVOLAT

'/'/'/'/

'/m

PIA DE

100 Sorteig

L'ESTANY

Núm. premiat

Dimarts, 20-9-94

02995

Dilluns, 19-9-94

35853

D i v e n d r e s . 16-9-94

89736

PLUJA

4^

TEMPESTA

Sorteig

BommA

éQ

BOIRA

VENT FLUIX

949

Dilluns, 19-9-94

773

D i u m e n y e , 18-9-94

558

Dissabte, 17-9-94

828

<«£>,, ^&jS

<d£

VENT FORT

d5

MAR PLANA UAR ARRISSADA MAREJOL

Súper 10 Sorteig de dimecres, 21-9-94

MAREOASSA

3-5-9-14-15 26 - 2 9 - 33 - 34 - 37 41-44-45-47-49 51 - 53 - 5 9 - 61 - 6 4

\>OVS

Temperatures d'ahir

MAAOAOSS*

Països Catalans

Loteria primitiva S o r t e i g de dissabte, 17-9-94 26

28 31

J

'/'/'/'/

VENT MODERAT

Núm. premiat

Dimarts, 20-9-94

BAIX EWPOR0A

NEU

S o r t e i g de d i m e c r e s , 21-9-94

625

anotés

gft^v PEDRA

Trio

ALT EMPORDÀ

4 0 46

47 C-7 R-l Pessetes

Encertants 0 de 6

Màx.

Min

La Bisbal

16

12

Blanes

17

11

Cadaqués

17

13

L'Estartit

18

13

Figueres

18

12

Fontcoberta

16

11

F o r n e l l s d e la S e l v a

17

10

Girona

19

La M o l i n a

8

12

0,4

El P o r t d e la S e l v a

18

130 d e 5

6 3 3 741

Ripoll

19

7

9 910 de 4

11 7 7 7

Roses

_21_

12

211,878 de 3

1.167

13.731 062

3 de 5 + C

Sorteig de d jous , 15-9-94 12

29

17-21-23

35. C-31 R-0.

Vi

15

_9

Sta. C o l o m a d e Farners

16

12

Badalona

22

16

24

15

23

15

2A_

16

21

15

_23_

16

19

17

Sant Adrià del Besòs

2 795.106

20 d « 5 + C

Alacant

188.223

594 de 5

19

St. Privat d'en Bas

S t a . C o l o m a d e G.

90.064.510

3 de 6

St. Feliu d e G u i x o l s

Sant Cugat del Vallès

Pessetes

Encertants

5.602

28.2/6 de 4

C a s t e l l ó d e la P l a n a

802

418 016 de 3

21

10

27

24

Perpinyà

19

13

Tarragona

23

16

València

21

13

Palma de Mallorca

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 21-9-94

1 - 2 5 - 31 32-40 -42

Estat Espanyol

Complementari

3 Pessetes

Encertants 0 de 6

227 597.196 532.335

0 de 5 + C

55.451

8 de 5 515 de 4

2.411

11 0 6 5 d e 3

408

Lenta però progressiva millora A mesura que avanci el dia s'aniran obrint clarianes de sud a nord (ÍIA1M \ PORl

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 1 - 9 - 9 4

11 - 21 - 27 32 - 33 - 39 Complementari

Reintegrament

8 Sorteig de d i m a r t s , 20-9-94 8

12 18 2 2 - 3 6 - 4 5

Encertants 0 de 6 3 de 5 + C !'J i l , . 5 3 i'.l

C-33 R-2.

Pessetes 34.498 682 4 4 4 8 503 7 4 142

de 4

2 522

(,? 6 0 1 d e 3

400

\

B La / u n a de baixes pressions que aquests d a n e r s dies lla aíeetal Culalunva tendeix a allunvai-sc. I a millora del temps seia coiisiderable a partn de mi*: mati, i principalment a les comarques del sud. en Ics clarianes seran nu->lt l'ieqtteiits. 1 Is calors t e i m o m e t r i e s aniran augmentant i els vents tendiran a ser moderats i del quadrant sud.

A les eomarques gironines hi llaura eneara molta inestabilitat i durant la major part del dia l'ambient serà plujós. A les àrees de muntanva freqüentaran els fenòmens tempestuosos. Lis

valors termomètrics experimentaran un progressiu augment.

Al Barcelonès la inseguretat meteorològica serà elevada. tot i que durant les hines de la tarda podrien obrir-se algunes clarianes. i Is ruixats del matí podrien ser moderadament intensos.

Al Valies Occidental l'ambient serà molt variable. Hi liauta núvols, clarianes i iiiixats. l e s t e m p e r a t u r e s

05,39 (solar) SURT 07,39 (oficial) 19,33 (solar) SURT 21,33 (oficial)

s-lv

tendiran a ser mes aviat suaus. La humitat ambiental seia forca elevada i sovintejaran les boirines.

A la C'atalunva Nord hi haurà molta inestabilitat. l e s precipitacions seran generalitzades i es produiran durant la major part de la jornada.

Al l'ais Valencià i a Ics illes Balears la nuvolositat disminuirà progressivament.

Lis ruixats seran molt irre-

17,47 (solar) ES PON 19,47 (oficial) ES PON

09,09 (solar) 11,09 (oficial)

gulars i aïllats.

A tot el litoral català els vents seran moderats i de migjorn. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror.

Demà, núvols i clarianes Les previsions per demà confirmen que encara quedaran restes d'inestabilitat, però el risc que es produeixin ruixats tan sols afectarà la zona del nord-est dels Països Catalans. A la resta de comarques catalanes hi haurà moltes estones de sol.

La humitat ambiental serà elevada i sovintejaran les boirines matinals. Lis valors termomètrics no experimentaran canvis exagerats.

13

Màx.

Min.

Madrid

18

11

Albacete

20

14

Badajoz

22

13

Bilbao

11

11

Burgos

12

5

Cadis

19_

16

La C o r u n y a

13

13

Granada

19

13 10

Logronyo

Jl

Màlaga

_25

Múrcia

22

Osca

17

9

Santander

19

18

15

Saragossa

19

12

Toledo

18

12

Valladolid

16

Món

Màx.

6 Min.

Amsterdam

18

13

Atenes

30

19

Berlín

17

Bonn

18

Brussel·les

18

12

Ginebra

23

13

Lisboa

21

14

Londres

17

12

Moscou

22

10

Paris

19

Roma

22

Varsòvia

17

Viena

17

Zuric

20

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de setembre de 1994

37

ELS CINEMES «Angie»

T SAN CUGAT

Directora: Martha Coolidge.

Intèrprets: Geena Davis, Stephen Rea i James Gandolfini.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cinart 5 Sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Angie és una dona intel·ligent i rebel que ha crescut en el si d'una tancada comunitat de Brooklyn, a Nova York. Les seves inquietuds i aspiracions són completament oposades a les dels seus familiars i amistats.

Amb la consegüent incomprensió generalitzada dels que l'envolten, inclosa la seva amiga de la infància, Angie queda embarassada del xicot que té des de fa anys i inicia, a més, una relació amorosa amb un prestigiós advocat.

&HtgMpt1

Caatotatoyiateea)

SMtftgatl

ManftmfttMggÉit

OnearMres

Rapa Nui

StotCnpatd

Tess

Euterpe

Mentires « & « j l d £ -

8mCB8<4

Angb;

Montecarlo

«Cuatro bodas y un funeral» Director: Mike Newell.

Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas.

Recomanada: R/13.

Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Charles, un solter empedreït cada vegada més ferm amb les seves conviccions antimatrimonials, arriba en l'últim moment al casament d'uns amics: Charles n'és el padrí, però es deixa els anells i queda com un autèntic desastre davant el seu cercle d'amistats. El dia, però, no serà enterament nefast, ja que coneixerà la dona de la seva vida, Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un esposorí més, el de Carrie, un funeral i un altre casament, en aquest cas el de Charles.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron.

Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Jamie Lee Cuitis i Tom Arnold.

Recomanada: Apta.

Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

TSABADELL LosPicapfed»

...íff!

18.00,18.0Q, 20.15,8.46

maó, &.% ms&mm

'[' -

17,15,20«>, 2258

—JsL,

16.00,18.10,2CL2Q, 22.45

*»> m—D,-: m • SABADELL

-i-, tm

«^vWWBL .'

!

' *~W.WWHRJwir*^

WyasSwg

*tf»

TBtk..

xt.%tmb*M*

IMMA MERINO tès que, sobretot en els primers casaments, Hugh Grant es mou a la manera despistada de Cary Grant a La fiera de mi nina i du unes ulleres semblants, remetré a la deliciosament esbojarrada pel·lícula de Howard Hawks amb la nostàlgia de qui no fa més que enyorar les comèdies dels anys 30 i 40 quan veu propostes imitadores com Cuatro bodas y un funeral. En tot cas, l'enyorança té a veure amb el fet que una co-

A

• Tess Carlisle és la vídua del president Carlisle i una de les esposes més populars que hagi tingut mai un mandatari del govern nord-americà. Tess té assignada vigilància personal per tota la vida a Ohio. L'agent encarregat de supervisar la seva seguretat és Doug Chesnic, que va formar part del servei secret del president Carlisle quan ocupava la Casa Blanca.

«Tom y Jerry, la película» • Hany Tasker té una perillosíssima vida com a espia d'una agència que lluita contra el terrorisme nuclear, i s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa passar per agent secret. Unes ombres perilloses amenacen la seguretat internacional, i Harry ha d'intentar mantenir l'ordre mundial al mateix temps que ha de salvar el seu matrimoni.

«El peque se va de marcha» Director: Patrick Red Johnson.

Intèrprets: Joe Mantegna, Lara Flynn Boyle i Joe Pantoliano.

Recomanada: Apta.

Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• La vida tranquil·la de Baby Bink resolta amenaçada quan és segrestat per una banda de delinqüents que es fon passar per fotògrafs. Els segrestadors, però, s'adonaran que és molt difícil tenir cura d'un nen perit...

«Los Picapiedra» Director Brian Levant.

Intèrprets: John Goodman, Rick Moranis, Elizabeth Perkins i Rosie O'Donnell.

Recomanada: Apta.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'ascens de Pedró Picapiedra a PSIate Company comporta que deixi de ser operador de la brontoexcavadora. Però aquest progrés econòmic i social de Pedró Picapiedra es correspon amb l'acomiadament del seu amic Pablo Màrmol, la qual cosa obligarà ambdues famílies a conjurar-se contra els obscurs designis de tot un executiu de l'edat de pedra, Oiff Vandercave, i la seva secretària, miss Stone.

«Porfinsolos» Director Antonio del Real.

Intèrprets: Alfredo Landa, Maria José Alfonso i Amparo Larranaga.

Recomanada: R/13.

Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Arturo està intentant acabar d'escriure la seva darrera novel·la, però les contínues interrupcions que pateix per part dels membres de la seva família li ho impedeixen. Arturo és pressionat pel seu editor perquè acabi la novel·la, i per això decideix prendre mesures dràstiques respecte de la seva situació familiar, i inicia una guerra contra els seus fills.

«Rapa Nui» Director Kevin Reynolds.

Intèrprets: Jason Scott Lee, Esai Morales i Sandrine Holt.

Recomanada: R/13.

Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I L'illa de Pasqua, 42 anys abans del seu descobriment oficial, era dividida en dos tribus: els orgullosos i poderosos Orelles Llargues i els treballadors Orelles Curtes. Noro, de les Orelles Llargues, i Ramana, una atractiva jove que pertany a les Orelles Curtes, viuen una història d'amor marcada per l'adversitat.

«Speed» Director Jan de Bont.

Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels.

Recomanada: R/13.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

U Jack Traven és un agent especial del departament de policia de Los Angeles força intrèpid i amb una aguda comprensió de la ment criminal. La sort de Jack és posada a prova quan queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si se'n redueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

«Superdetective en Hollywood 3» Director. John Landis.

Intèrprets: Eddie Murphy i Judge Reinhold.

Recomanada: Apta.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Menys bona i més carca que les velles comèdies I «CUATRO BODAS Y UN FUNERAL» Títol original: «Four Weddings and A Funeral».

G.B., 1994.

Director: Mike Nevell.

Intèrprets: Hugh Grant i Andie MacDowell.

Cinemes: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Tess y su guardaespaldas» Director: Hugh Wilson.

Intèrprets: Shirley MacLaine i Nicolas Cage.

Recomanada: Apta.

SaUu Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• CERDANYOLA

*m,iw,

• Noves aventures del detectiu de Beverly Hills Axel Foley, que ha de seguir la pista d'un misteriós assassí a l'interior d'un parc d'atraccions.

mèdia com La fiera de mi nina està més ben construïda — é s una invitació al caos feliçment ordenada— i és més enginyosa, sàvia i divertida (amb un humor encara fresc i imprevisible i no pas aquell que, com en el cas del film que ens ocupa, es fa amb el reciclatge d'acudits masclistes o amb la forçada presència de Mr. Bean com un capellà al qual es trava la llengua); però també amb el fet que una comèdia com la hawskiana és més transgressora, tenint present que mostra com Katharine Hepburn complica l'existència a Cary Grant fins que aquest troba el gust en una manera de viure anàrquica. En els dos films es trenca un compromís de matrimoni, però mentre que a Cuatro bodas y un funeral només s'apel·la a l'adequació amb els sentiments —no pots casar-te amb qui no estimes—, a La fiera de mi nina l'amor qüestiona les pròpies formes de vida.

Director Phil Roman.

Intèrprets: Dibuixos animats.

Recomanada: Apta.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Malgrat que sembli mentida, Tom i Jeny han fet les paus, però els seus propietaris els han fet fora de casa. De sobte es troben sols al mig del carrer, fins que una joveneta els porta a casa seva. Agraïts, Tom i Jerry decideixen ajudar la nena, la tia de la qual li ha robat una fortuna.

«Wyatt Earp» Director: Lawrence Kasdan.

Intèrprets: Kevin Costner, Dennis Quaid, Gené Hackman.

Recomanada: R/13.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Biografia de Wyatt Earp, un home simple, d'ideals elevats, ambiciós i que es va convertir en un dels personatges més famosos i controvertits de l'Oest americà. Wyatt Earp va passar de ser un noi innocent a convertir-se en un jove aventurer i, més tard, en un agent de laUei.

Andie MacDowell i Hugh Grant són la parella protagonista de Cuatro bodas y un funeral, la complaent comèdia de Mike Newell.

Hawks era un vitalista i Newell es mostra com un cineasta conservador; conservador en les formes cinematogràfiques, i també perquè encara es planteja la naturalesa irreductible de l'impuls amorós a través de I» '• stitució matrimonial iciit-ne una apologia. A més,

es planteja el tema de l'amor, però no hi aprofundeix, a diferència d'una comèdia sentimental relativament recent, Hechizo de luna, en què s'apunta la possibilitat de dubtar entre la passió —difícil de traduir en convivència— i l'estima —que pot generar una relació més

fàcil—. En tot cas, a Cuatro bodas y un funeral es suggereix que la incapacitat d'arriscar-se o la indecisió per por de fer el ridícul poden fer que dues persones condemnades a estimar-se es perdin l'una a l'altra. Hi ha també aquella resistència a reconèixer els propis senti-

ments, tal com passa a Cary Grant i Katharine Hepburn a Historias de Filadèlfia. La referència a aquest film, de George Cukor, no e m sembla gratuïta perquè el film de Nevell —situant-se al marge d'una tradició de comèdia anglesa negra i mallletada— busca el seu precedent en l'alta comèdia nord-americana de la qual Historias de Filadèlfia és un exemple representatiu i on també es trenca a l'últim moment un compromís matrimonial. Però abans que Cary Grant i Katharine Hepburn reconeguin de nou que s'estimen, Cukor haurà retratat la classe alta nord-americana dels 40 i dit alguna cosa sobre la hipocresia, la naturalesa capriciosa de les nenes riques i les maneres de fer de la premsa sensacionalista. U n a riquesa introbable en una comèdia actual. En tot cas, entre els quatre casaments i el funeral, e m quedo aquest darrer.

38

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de setembre de 1994

L'AGENDA —Bruce SpringsUen. ('.nuant n o r d a m c r n . i l . Avui f;i 45 anys.

—Jaume Sisa. C a n t a n t i compositor. D c m a fa 4d anys.

—Pedró Almodóvar. Director tic cinema. Dcma ta 4s anys.

—(ierhard Btrgcr. Pilot de Fórmula I. Dimarts fa 34 anys.

23

— J e r n 1 ei' l.ewis. C a n t a n t nord amci K a 1 )iious fa 5lJ ams

• Àries. .21 marv-M ahnl — Ni serà un dia casolà ni serà un dia per estar a fora. No es qucslio, pern, q u e et que dis al llindar de la porta seu se l'e i res.

• Taure. 2! ,ihnl-2n mai): Si tens una especial predilecció per Ics coses q u e no serveixen per a ics. aptolita la I c a voluntat pel convet [ii -les en voscs productives • B e s s o n s . 2 ! :n.nu 2 i aaiv

l·l p e n e d n a s dels dics inactius i ociosos que has passat a q i k s t c s setmanes Iota la tema q u e havies dcisat ara se l'acumularà • Cranc. 2 2 iun\ 2 ' 11 n. >; IÍUSL.I

la p i c s c i K i a

de per-

SOIK s J e les qaals et separi una clan dilcicnciu de e n t e l a D'aquesta m a n e t a ta i as un L'iau e v e u k i intel·lectual • l . l e o . 2 . i i l . . . 2 ' ,,,•-.-

I " las passai pel aljui que en icalilat no ets \ aldria inc^ que U'ssis sincci a amh lu maU i\ a i no hn^issis.

• Balanya. 22 --i! 22 iviuhic [nsisleix i c o m p r e n d r à s perquè no es pol v animar enrera. ( o n e s un gi un risc d ' e m p a s s c e a t a m h moltes coses que n o es veuen a simple vista.

• Kscorpí. 2s uct -221 novembre Set d e s p i s t a t a d a no significa només que que lu ha forats al niu: del camí. D e vegades.

Ics carreteres son totalment llises i ets tu qui els ta.

• Sagitari. 22 nov -211 desembre I es Ics coses a m b cl cap i et sentiràs, c o m aquell qui diu. compicnsiu a m h gairebé totes les opinions q u e se't presentin al llarg del dia.

• Capricorn. 21 des. 1 s> gener - Sempre q u e el mètode resulta imprevisible, pots aprofitar les coses al màxim, i de passada, poden resultar beneficioses per als teus interessos personals.

• Aquari. 2211 gener-IS febrer —Sembla mentida que n o puguis fer les coses de manera o r g a n i t z a d a i planificada.

Només has de mirar e n quin estat es troba el teu entorn!

• Peixos. I'Uehrer-20 març Per q u e no tractes d'aga far-te uns dies de vacances':' Segurament et calmaries i no estaries tan irritable a m b els qui t'envolten.

^

/

-

R

O

P

O

S

T

A

P'

5}t

~-<m

• t entre -A 2 4 de S del vespre als jardins del monestir, actuació de Ics corals Sant Cugat del Club Muntanyenc Sant Cugat. Au los de Sant Cugat i la ( Oral de Castella la Manxa de la < asa de Cuenca de Barcelona Organit/a: Centro ( aMcllano Manchego,

Aplce de la sardana de l'any passat. FUM: ARXH2.

El XIX

de la

Formació de voluntaris

Sardana

• Sants I a Marc de Deu de la Mercè.

Sts. ( i c r a r d (grati) b. mr. i l'acilic l'r..

• Centre A partir de - ~ c n de la tarda, anunci del \ l \ Aplec de la sardana a Sant Cugat amh l'audicio de Sardanes itinerant Recorregut: rambla del Celler. plac.a Hatcclona. plaça Doctor Calles. (Juatre ( anions i plac.a Monestir. ()re i i ' C / i la Comissió de l'A-

L

a Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (CAVIS) ha organitzat un curs de formació de voluntaris socials que comcnç'a el proper dilluns a les aules de la parròquia de Sant Pere Octavià i que acaba el dia 29. La matrícula és gratuïta i està patrocinada per la Fundació Sant Pere Octavià.

Ls tractarà de la gent gran a la família i de la personalitat del voluntari. J.M.V.

q u e s t d i u m e n g e t i n d r à lloc al r e c i n t e d e l M o n e s t i r el X I X A p l e c d e la S a r d a n a , deies 10 d e l m a t í a les 6 d e la t a r d a . H i p a r t i c i p a r a n les C o b l e s C i u t a t d e G i r o n a , la P r i n c i p a l d e l L l o b r e g a t . S a n i J o r d i i la J o v e n í v o l a d e S a b a d e l l .

D c m a hi h a u r à u n a a u d i c i ó d e s a r d a n e s i t i n e r a n t q u e t e c o r r e r à la r a m b l a d e l C e l l e r , la plac,a H a i c e l o n a . la plaent G a l t e s , e l s Q u a t r e C a n t o n s i la p l a ç a d e l M o n e s t i r . J.M.v.

D I S S A B T E

• Monestir De lo del mall a <> de la taida, al recinte vici monestir.

XIX .Aplec de la Sardana de Sani ( ugat. Cobles Ciutat de ( iiionu. Principal del I lobrecal. Sani Jordi i Jovenívola de Sabadell. < Iruamt/a C o nii-s'n de i Aplec.

p

25

Aplec

l ' n acte social de la Llar d'Avis. Foto: A R M I .

A

24

| • S a n t Cugat A les II) de la nit celebració del primer aniversari vici l'catre-Audilon del Centre Cultuial Sani ( ugal 1 r. Saba-SaD I M A R T S hti (Fragments). P e p Bon, M a n a Cal rasco i J a u m e Ven• Sants tura. ('icacio i direcció: Pep Hou 2a part: ( encert pet a Sts Vicenç de Paul l'dr. .Adolf i Joan germ. mrs.. dos pianos Mbcrt (iuinovart i I-'ric I e Sui;c.

27

26

• Sant Cugat - D e les li de la tarda a Ics S del vespre a les aules ric la Parròquia de Sant Pere OcD I U M E N G E • Sants tavià. ( ' u ; s de ! ormaeio de Sts ('osnie i Damià gcr. mrs.

Voluntaris Socials. I ema: l a Nil ah. i Sta. .lustina vg. mr. gent gran a la família. O r • Sants ganit/a: Coordinadora InteI u Marc de D é u de la Mirinstitucional d'Atenció a sericòrdia. St. Dalmau M o n e r l'Aneianitat. d a m i Sta. Aurèlia ve

• ümAt.sAirrcuaK

D I L L U N S

-PHr?

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.10h.

-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h.

-Diumenges I festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada horafinsales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00b. (dissabtes i festius).

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Placa Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

/ /

- ^ ™ CASAS P ARTICULARES COMUNIDADES - DESP ACHOSLOCALES-P ARKINGS - ETC. s PERSONAL CUALIFICADO - SERIEOAD - RAPIDEZ - DISCRECIÓN (Ira Cerdanyola, 50 - Sant Cugat del V

alies - fax 674 95 84

•

H

^^^^^^^fl

ASS. RADIO

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada horafinsates22.25h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i ais 25 minuts de cada horafinsa les 22.25l·i.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners) • A 3. SANT CIMUT-SAACILONA

Sortides des d* Sant Francesc.

-Dies feiners. 1a sortida: 06 23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h.

^ TEL. 674 95 84 -674 9 6 1 2

D I M E C R E S

• Sants —Els Sts. Arcàngels Miquel, gabriel i Rafael. Sta. Gudelia

• A 3 . SANT CUQAT4HiBÍ-TEr»ASSA

SANT CUGAT

^

28

D I J O U S

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala, Estació, Centre, Fa Floresta, F. Colom.

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

•

29

Sortides des de PEstació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins ates22L20h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació SL Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

•

• Sant Cugat —De 6 de la tarda a les s del vespre a les aules de la Pa rròquia d e Sant Pere ()clav la.

Curs de Formació de Voluntaris Socials. T e m a : Carac• Sant ( ugat terístiques del Voluntari-1 rcDe íi de la taula a les S del I ball en equip. vespre a Ics aules de la Parròquia de Sant Pere Octavià Curs de Formació de Voluntaris Socials. Tema: Fa personalitat del voluntari.

Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del matí i cada hora i mitjafinsates21.30h.

-Dissabtes I festius. 1 a sortida: OS.OOh del mati i cada hora i mitjafinsa les 21.30h.

Sortides dM ds FAvinguda Alfons Sala.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada horafinsates21 .50+t.

L'últim servei Analitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes I festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

• ÜMA2.NUCU

• Sants —Sts. Wenceslau rei mr. Fxuperi i Salomó h.b. i Heliodoi mr.

• ÜWA 3 . SANT CUQAT-U FLORESTA-LES PLANES

tltlÉlSlll

Sortida* des de M M Janer.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10ti i als 10 minuts de cada hora fins a les 22 20h.

L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

PATRULLADE LIMPIEZA S.C.P r

P

• Sants Sta. Tecla vg. m r i St. Finus

;

• N'er^e. 2 ;iivM 2', M.kir.l·rL· I cim poca tortuna cu Ics coses que habitualment las vol J n q u e potser no hi poses Iota l'esma q u e caldria 1 sf o u a ' t mes i veuràs com te'n suils millor

A

D I V E N D R E S

—Marcelo Vlastroiani. Actor italià Dimecres ta 711 anys.

— Brijjitte Bardot. Actriu francesa. Dimecres ta ftO a m s .

L

• A 3 . BARCELONA-SÀNT CUGAT -Dies feiners, la sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada horafinsates21.45h.

-Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafinsates21.45h.

-Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada horafinsa les 21.45h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

SERVI DIA 1 NIT

T A X I

^^^H^^H S A N T 4BI^&B C U G A T

Cobrament amb Targetes de Crèdit

1 VALLDOREIX >lelelac

Wt J589 44 22-674 92 j J H

12

MIQUEL RAMS • Electricitat - A i g u a - G a s • Aire c o n d i c i o n a t - C a l e f a c c i ó • Instal·lacions I n d u s t r i a l s c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès )10MO,12

39

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de setembre de 1994

L'AGENDA l'altre gent i el presenten Mike Ribalta i Maribel Cayuelas.

—De 13.30 a 14 h. Sant Cugat Farmàcia (adreça) CURS DE FORMACIOirD^TFob.7 dia a dia (repetició).

1 Sant Cugat 6740364 Cute«(pg. Diputació, 6) —De 14 a 17 h. Vol de tarda • Sant Cugat Música d'actualitat on es desTcrrers (Diagonal, 34) — Cerdanyola —De 6 de la tarda a les 8 del taca la presència de la cançó vespre a les aules de la Pa699 43 96 Oriol (Zafiro, 28) Rubí dels nous grups catalans i un rròquia de Sant Pere Octavià, r recull de Tes novetats inter5642139 Pardo (Masia, 2) Montcada Curs de Formació de Volunnacionals. Presentat per Altaris Socials. Tema: La co6683967 A .

V i à ^ v .

Generalitat, 35) Papiol i bert Martín. municació.

—De 17 a 18 h. Aquesta tarda 6740430 Riera (Dr. Mutilo, 1) 11 Sant Cugat parlem de... Cada dia un tema _ Pereiro (av. Catalunya, 51) Cerdanyola diferent que han tractat els Gfcert (Torres Oriol, 4) _ Rubí programes de nit: EXPOSICIONS Els dilluns, la realitat dels im5841645 Guix (Major, 25) Montcada migrants a través del seu pro•Municipals 8883967 Papiol A . \ t t ( A v . Generalitat, 35) grama a la ràdio, «Vallès sen—Dies 24 i 25 de setembre a se fronteres», un programa 6740645 Safamrt (Santiago nuaVtt, 38) Sant Cugat la Casa de Cultura, Exposició fet pel grup de suport als de bonsais. i Cerdanyola — Uub(A*mira,18) immigrants Vallès sense fron—El 30 de setembre a les 8 teres; dirigit a aquest col·lec8a«ai(MlàiFontanals,1) 6990368 Rubí r del vespre a la Casa de Cultiu a aquest col·lectiu i a tota : Montcada tura, inauguració de la mos5641845 G U K (Major, 25) la gent de Sant Cugat i la tra De l'Amazones a la Guacomarca. Els dimarts prac6683967 A.VHt(Av. Generalitat, 35) Papiol jira. tiquem la solidaritat. «Viure —Del 4 al 18 d'octubre a la 1 Sant Cugat 6747749 TeMtt(rUa. Celar, 97) a la terra», és un retrat de Casa de Cultura, Olis de Mal'actualitat social a través dels Sancnez(pg.Xops,2) — i Cerdanyola ria Isabel Mercado. grups que voluntàriament Pont (Msgl Armengol, 7) 6973456 Rubí lluiten per una terra més so1 lidària. les ONGs i els col·lec•Privades 5641461 Montcada Vila (Major, 89) tius ecologistes. Presentat per —Fins el 30 de setembre a Ca6683967 j Papiol A. Via (Av. G e n e r a t * 35) Xavier Casanovas i Mònica nals Galeria d'Art, celebració Costa. Els dimecres, a l'hora del VIII aniversari. Artistes 1 Sant Cugat 6740483 Beringues (Afcns Sala, 46) de la migdiada fem un «Pessic per un nou segle.

Odis f^ Argentina, 17) \ Cerdanyola 5607859 a la son», les converses sobre —Fins el 2 d'octubre al Museu la vida quotidiana que et pre6974942 de Valldoreix, Mostra ar• Rubí Garcia (Segòvia, 1) senten Lídia Orriols i Carme queològica «Arqueoreix».

— J. Relat ] Montcada Colomina. Els dijous obrim Obert els diumenges de 10 668.39.67 A.VIà(Av.Generaitat,36) 1 Papiol cl correu dels altres. «L'esdel matí a 2/4 de dues. tafeta». un programa de Pepe —Fins cl 27 de setembre a l'As6753344 1 Sant Cugat Moral (Santa Teresa, 40) Far i Toni Casares de lectura sociació d'Idees, Apunts de — i comentari de cartes que al| Cerdanyola Selva (Torerte, 12) Carles Carretero. Horari: de gú, algun dia va enviar a algú 5 a 9.

— Parrilla (Xercavins, 7) ; Rubí altre: ara són a les mans dels —Del 18 al 25 de setembre al — Capdevila ~ Montcada presentadors que les comenCentro Castellano Mancheten. Els divendres a l'hora go. c/ Vallès núm. 4. exposició 6683967 AV1à(Av.GeneraRat,35) j Papiol que s'estrenen les noves de treballs i productes de la pel·lícules de la setmana a Domènech (pg. Sant Martí, 50) 6743353 1 Sant Cugat Manxa, exposició de forja de la primera sessió dels cineferro de l'escultor C. Barra_ i Cerdanyola Alvarez mes. Ignasi Abad i Albert Bojon 6990430 BataDe (Francesc Macià, 23) net les repassen, les expli—Obert tot el cap de setmana, quen. les critiquen a «L'esMercantic: Fira permanent Duran (rbla Montcada, 37) 5751543 trena". el programa de cid'activitats.

A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967 1 Papiol nema.

6740364 5 Sant Cugat CuNell (pg. Diputació, 6) —De IS a 19 h °.es a veure (repetida! [ Cerdanyola Torrents (Diagonal, 34) «'^tM '><*>ft^«?m£*í?í —De 19 a 21 hAI lloro. Dividit 6994398 i Rubí Oriol (Safr, 28) en diferents apartats, és un —^Centre CtvTc de là Horesta: programa dirigit a un públic Pardo (Mas», 2) 5642139 3 Montcada Ceràmica, ludoteca, piano, jove on es presenten les noA. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967 : Papiol guitarra, solfeig, dansa... vetats musicals, els grups, es Informació i inscripcions al parla dels concerts i s'entre(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del tel. 589.08.47 vista els músics d'actualitat. mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

—Centre Cívic de les Planes: Presentat per Salva Vallvé. tallers, casal per joves...

—A les 21.10 hX 'esportiuEl reInformació i inscripcions al cull de la informació esporbitació amb vistes veuràs (i De dilluns a divendres tel.: 675.51.05 tiva local i comarcal. Dirigit escoltaràs!) tot allò que t'in—De 7 a 9.30 h. £/ Gall del —Casal Cultural de Mira-sol: i presentat per Carme reverteressa.

El magazine de RSC Monestir.

Revista d'informaTallers, esplai diari, casal... te. presentat per Marta Arnal. ció.

Xavier Fornells fa un reInformació i inscripcions al Amb informació de cinema, pàs comentat de l'actualitat; tel.: 589.20.78 televisió, teatre, cultura; gas- —De 21.10 a 23 h.Sons i esde Sant Cugat al món amb —Cor Infantil i Juvenil Sant telsDues hores de música retronomia; una entrevista diàtota la informació que cal saCugat. Nois/ies a partir de laxada que complementen la ria, un concurs, la opinió dels ber. Un programa dels Ser4 anys. Informació i programació de nit. Presentat oients a través del telèfon, veis Informatius de RSC. inscripcions a la Casa de per Pere Pahissa. recorreguts per Sant Cugat —De 9.30 a 10 h. Sant Cugat Cultura. amb la unitat mòbil i els ti- —De 23 a 24 hJVogrames de dia a dia.

Un apropament a —Firart: Mostra d'Art nit. Cinc programes per donar tulars de les notícies del dia l'actualitat de les entitats, les Original. Diumenges al matí contingut a la franja nocturde Sant Cugat i la comarca. associacions, les persones na. Dilluns: «Viure a la tede 9 a 2, a la plaça del -De 12.30 a 13.30 hJtes a veure santeugatenques que són norra», dimarts: «Pessic de monestir.

Parlen de coses d'una manera tícia. Un programa informamon», dimecres: «L'estafeque no té res a veure amb tiu d'entrevistes presentat per ta», dijous: «L'estrena» i dicom ho fan els altres, tenen Xavier Casanovas.

IWRAÏMQ vendres: «Vallès sense fronuna visió de l'actualitat que —De 10 a 12.30 h. Una habitació teres». no té res a veure amb la de amb vistesA través d'una ha—De 00 a 7 hMúsica al teu •Ràdio Sant Cugat

FARMÀCIES DE TORN

5

ï

4

l i p

i 1

E

1

li

•

PERRUQUERIA

F0RMAS

—

costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

•Dissabtes —De 8 a 10 h. El Gall del Monestir (edició dissabte) —De 10 a 11 h. Pessic de son (repetició) —De 11 a 12 h. L'estrena (repetició) —De 12 a 13 h. L'esta fe ta (repetició) —De 13 a 14 h. Avant-Matx.

Amb L'avanç de la jornada esportiva del dissabte i el diumenge. Reportatges sobre aspectes de l'actualitat esportiva de Sant Cugat, calendaris dels partits i entrevistes als protagonistes. Un progrma de l'Equip d'Esports, dirigit per Carme Reverte.

—De 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició) —De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour. Un recorregut a través de la música. Presentat per Josep M. Alvira.

—De 16 a 19 h. Súper DJ. Programa musical per als joves amb novetats, llistat d'èxits, trucades, informació, però sobretot música. Presentat per Xavi Montero.

—De 19 a 20 h. Riff-Raff. Continua la música, i puja els decibels. Per als amants del heavy, l'hora riff raff amb Marc Picanyol.

—De 20 a 22 h. Track a Track.

Track a Track, disc a disc, cançó a cançó; rock, soul, funky amb Jordi Marquès.

—De 22 a 8 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

• Diumenges —De 8 a 9 h. El dia del Senyor.

Emissió de la missa de dissabte celebrada al Monestir i informació religiosa de l'esulésia evangèlica Eben Ezer.

—De 9 a 9.30 h. Esport en marxa, la edició. Informació sobre els partits que jugaran els equips santeugatenes.

—De 9.30 a 14 h. Roda d Amics.

Un programa conduït per Pere Pahissa que inclou un espai de poesia a càrrec de Joana Francesca Garcia, un espai de sardanes i un dedicat a la sarsuela amb Joan Fàbregas i P. Pahissa i Roda d'amics, ràdio amb participació dels oients. Inclou l'espai de participació «Fes un pas per l'Esbart».

—De 14 a 15 h. Esports en manca. 2a edició.

—De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour.

—De 16 a 19 h. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Track a Track.

—De 21 a 22 h. Esports en marxa. 3a edició.

—De 22 a 7 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

—1 cada dia, cada hora.._Bu/lletins horaris informatius. La informació de Catalunya i el món en connexió amb Catalunya Informació i la informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de RSC.

TELÈFONS SERVEIS Ambulatori Les Planes

6755105

Bombers Betotetra

6928080

Bombers Generaltat

08S

Bombers Rubí

6998080

CAP

5891122

CAP urgències

589445S

CasadeCutura

5691382

Casal VadUoraix

6744599

Catalana d» Gas

7252944

Centre Ctoc La Horesta

5890847

Centre Cívic Les Planes

6755105

Centre Cultural Mlra-sol

5892018

Cinemes St. Cugat (fleser.)

5890941

Correus

6747096

Creu Roja Sant Cugat

674t&34

Oreu Roja Valldoreix

6742459

Dispensari La Floresta

6747615

Ent. Municipal descentra».

6742719

ENHER RuW

6991882

FECSA

5891226

FFCC

8741934

Funerària

6740525

Grua

6743371

G. Civil (Mira-sol)

6742379

Hisenda

5891155

Jutjat

6746696

Ofrana Municipal La Floresta 5890847 Parròquia St Pere Octavià 6741163 Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia VaMoreix

6740569

Piscina Municipal Valldoreix

67540 55

Cuerpo Nacional de PoSda

6747858

Urgendes Policia Municipal i Prat Civil

Pol. Municipal (Valldoreix) !«8795125 Comissana de Policia

6747612

Taxis (parada)

6740997

Ràdio Taxi

5894422

Repsol-Butà

6741580

Sant Cugat Comerç

6740322

SAUR (Aigües)

5890021

Valldoreix (parada)

6741111

Aigües La Floresta

6742089

AAPP i W Mira-sol

6742018

AAW Verge Carme Mira-sol . 6741003 AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

AAPPIWVaBdoreix

6742197

AAPP i W C . Montserrat Vas 6742105 AAPPWCanMajoVatl.

6745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 6742089 AAWAIguallongaUFlor.

6745129

Ass. Consumidors

2684567

Alcohòlics Anònims

3177777

DNI {Cfe prèvia) Qfeenpeace

5893080 (91)5434704

H. General * Catalunya

5891212

H.Vald·Hebron

4272000

H. Sant Joan * Déu

2034000

Unitat Coronària

2481040

TsLder&pannça

4144848

tntonnació CwMotvs

2042247

ïstes vacances en què hen M dor de te» piscines han deixat (pèrdu&dft brillantor, cabeu» •jrifel^pÜjia'i proposa unrepàsde línia, ^ ^ m m adequades en cada cas i. |>||r^|)^iti3dor per reparar el desgast sofert • y%WleÍfàM< U recomanem específicament ei . g ^ ^ , | » n s o r » , que actua com a renovador SSyip^ una computadora i .^y^ft|tó^c«ar un programa .específic per a

HOME-DONA PILAR HEREDIA

091 092

S*vcJaa«lk.c|uncab^;preci^

ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS H CANTONS

40

Divendres. 23 de setembre de 1W4

Sant Cugat del Valle»

Sant CUKHI fk-l ValkA: í

L A

\rrk

'• •& \-'l í è s.

M E M Ò R I A

Quan arriba la sega

L A

C O L U M N A

Wonderbra HMMANGt I C'l VAS

I GRAU GARRIGA

A

A

vui dia. quan arriba el temps cle la sega dels e e r e a l s . ja no es eap problema, perquè gairebé no queden terres per sembrar-hi ni pagesos que hu laein. l i s pagesos han anat envellint, els seus fills han haüiii vle seguií altres eainins per causes adverses i. si en q u e d a eap. han •S'IhlVHl de m a n t é li 11 u n a d'arribar al ni a q u i n a i i a m o l t dilieil d ' a m o i lil/.n . camp a les I ) i e s e 11! e I a v a i g ubsei vai una maqui- pruneres albors na que -ei:a\a I batia (h'l dia. /'< 'V/!í adioiu

1 ,IM d c K

amb la fresca d'c p oi - can ••••u a: a t •- cposn rqe eune. \ IIÍ; quedat admita! la matinada la de la làpides.i amb se suportava que leia la tema I a millor la feina» T. e in o i i a e m v a l'eeillai al- anvs en que aquest.i teula i s realitzava a cops de volant ben esmolat, que tallava eom una navalla d'afaitar.

I ins l'arribada de les primeres m a q u i n e s , al voltant dels anys vint, aquesta feina s'havia fet de la mateixa manera durant segles.

I d mes de juny. tard o d ' h o r a començava la sega. "Pel juny. la Imatge d'una sega dels anys vint. l a minyona de la casa tali,- al punv". diu l'adagi català. porta l'esmorzar que anomenaven tic -<les l) hores- a una Encara que el meu amic en tenia colla de segadors, l-oto: I. ( ARRhRAS I ARIAl . un altre: «Uuan el sembrat es torna groc, jo e n c a r a m e ' n t o r n o mes... En tot cas el començament les garbes (els feixos de sembrat). bes i n'aprofitaven l'ombra. Un Era com una funda de fusta posade la f e i n a d e p e n i a m o l t del A q u e s t s l l i g a m s es f e i e n d e l cop havien reprès la feina, a les da als dits per no rebre cap mal temps que havia fet. Per la fira mateix sembrat, sempre es busn o u , t o r n a v e n a fer un a l t r e cop del volant o bé un cop mal de maig, els segadors ja s'havien cava algun clap més alt de la semesmorzar, el que anomenaven de donat del rebot d'una pedra que proveït de totes les eines i els bra. fins i tot s'arrencava perquè les nou hores. Molts de vosaltres no havien vist. estris i esperaven que el sembrat fos més consistent. D'un grapat, us deveu preguntar cl perquè de Aquesta feina durava uns madurés be per poder-lo tallar. se'n feien dues parts, de manera tants esmorzars, però heu de penquants dies, tot depenia de com lli havia pagesos que conreaven que hi hagués la mateixa quansar que aquesta és una de les feifos de nombrosa la colla. Menmoltes quarteres de terra i no es titat a cada ma. S'agafaven les nes més feixugues del camp i, a trestant, feien una altra feina, podien encantar gaire per comenespigues per la punta i es cargomés. s'ha de suportar el sol implaconsegüent a la primera. Es tracçar. perquè corrien el risc que el laven fent un tomb. desprès s'escable que cau en aquest temps. tava de fer Ics piles de les garbes, sol fort de l'època els «cremés» tiraven a terra per posar-hi el la «garbera», que havien d'anar T o t a la r o b a dels s e g a d o r s . la collita, com es diu entre els segat a sobre i així s'estenia la preparant de bon matí. Normalentre la suor i la pols, tenia el segadors, o sia que fos massa seca garba, tol ajudant-se de la «garroment feien piles de ducs garberes mateix color de la terra. Havien i que les espigues es trenquessin tera> (tros de pal d'uns quants (vint-i-una garbes per garbera), de portar un gran barret de palla u espolsessin el gra. centímetres de llarg, amb punta dàquesta manera, quan el carro per protegir-se del sol, un mocaen un costat). D'aquesta manera, anava a carregar-les, ho tenia més dor lligat al coll perquè la pols Era una feina que s'acostumala garba quedava completament fàcil. Les apilaven en rengleres no els entrés al cos i les mànigues va a fer en grups, tant si eren de estreta. Així es treballava fins a dretes de tres i, a sobre, dos rende la camisa cordades als punys la tatnília com amics, i s'ajudaven les set del mati. que era l'hora gles ajaguts de forma que tapesper resguardar-se dels continus recíprocament. S'havia d'arribar d'esmorzar. Sempre es buscava sin les de sota. D'aquesta manera, fregaments del sembrat a fi que al camp a les primeres albors del l'ombra d'un arbre a prop i. si era si queia pluja abans de portar-les no els encetessin la pell. dia. perquè amb la fresca de la d'una figuera, millor, perquè feia a l'era, quedaven protegides de la m a t i n a d a la feina se suportava Gairebé tots els segadors eren més ombra i la beguda es conhumitat. Aquestes garberes espemillor. Cada segador portava el dretans i havien de protegir els servava mes tïesca. Si no hi havia raven el torn per ser portades a seu rem de feina i s'havien de dits de la mà esquerra amb una arbrat apilaven unes quantes garl'era i fer la batuda. preparar els ..brancims» per lligar eina molt curiosa. l'^esclopet».

Td5d94555

•

ls anys q u a r a n t a va fer furor al país una moda que es deia arriba espanva i que consistia que e U senyors i les senyores es pentinaven el serrell cap amunt, enxanuat i engomat com una capçalera b a r r o c a . Les s e n v o r e s . a m é s . sobretot si eren solteres o només si eren solteres, vestien uns sostenidors que els hissaven els pits uns centímetres, com les actrius dels films americans, francesos e italians de l'època. Mentre a l'est r a n g e r la m o d a que a p u n t a v a amunt era símbol de L puixança dels països que havien venent les d i c t a d u r e s , la versió c s p a m o l . i d'aquesta moda, essent idèntic, : . era la traducció literal de la con signa que proclamava el regim del generalíssim acabada la ivacna que havia vençut la democràcia Arriba lispana. En un país alonvi nat. desinflat, la moda que lot ho alçava permetia anai pel carrer amb fatxenderia i donava a entendre que malgrat el racionament les dones espanyoles eren unes matrones nutrients i desafiadores.

A m b cl nom de W o n d c r h t a . t o r n e n ara els s o s t e n i d o r s que arrepleguen els pits femenins i els encimbellen a cotes altes. A l'est r a n g e r d i u e n q u e es la m o d a Marilyn Monroe i Sofia l.oren. Ja voldríem que fos així. tan innocent. tan democràtica i estimulant, p e r ò molt t e m e m q u e la mena de dreta que ve, que s'acosta, que diu que Espanya es desmembra, que Espanya se sent espoliada per algunes comunitats històriques, que Espanya no hauria d'inserir l'enemic, es faci seva de nou la moda, la torni a batejar d'arriba espanya i ens vulgui convertir les dones en mascarons de proa simbòlics de la seva armada invencible.

De fet, ja fa uns anys que en aquest país es porta el wonderbra.

Banquers, empresaris, ex-ministres o directors generals han fet negocis rutilants duent posada la cotilla que els feia treure pit com uns milhomes. Un cop treta la cotilla, el wonderbra. tot han estat pclleringues i res més que pellcringués. U n d'aquests banquers fracassats, el més engominat de tots, diu ara que vol regenerar la política espanyola a base de prescindir d'alguns partits i articles constitucionals. La moda arriba espanya que torna.

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS