Diari de Sant Cugat 047 by Diari de Sant Cugat

ELS0CANTONS PERIÒDIC INDEPENDENT Any II. Ne 47

SUMARI

I N F O R M A C i Ó I SERVEIS Divendres 29 d'abril de 1994

DE SANT

CUGAT

DEL

VALLÈS

M100 Ptes.

Inaugurat el Parc Central

ECONOMIA L'empresa japonesa Sharp traslladarà part de la seva producció exterior a la planta de Sant Cugat PAG.

D'OPINIÓ,

Sant C u g a t té un n o u pulmó verd al bell mig de la ciutat. El Parc Central, s i t u a t a la z o n a d e S a n t Donènec-Colomer, va ser i n a u g u r a t o f i c i a l m e n t el diumenge passat per l'alcalde, Joan Aymerich davant d ' u n a gran e x p e c t a c i ó i afluència de públic.

DISTRICTES Els veïns de Mira-sol denuncien defectes de construcció al Casal de Cultura

L'acte va coincidir amb la col·locació, al parc, d'un monòlit commemoratiu del cinquantenari del Club Muntanyenc Sant Cugat. El club també va celebrar el cap de setmana diversos actes com el dinar del soci i la presentació del llibre que resegueix els cinquanta anys de l'entitat excursionista. Pàg. 18

PAG. 20

CULTURA Aquest cap de setmana es representa l'obra de teatre "Homes!" de Sergi Belbel al Centre Cultural PAG. 33 L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich va inaugurar oficialment el parc

í santcugatencs de rAny1993 Kampio, a mans de la Generalitat Entrega dels premis

wmmm^mmmmmmmmmmmmmmmm

Pàgina 4

El Jutjat de Rubí aprova la suspensió de pagaments de l'Hospital General Pàgina 5 __

•W La Comissió d'Equipaments haurà de decidir abans del 21 de juny si dóna o no el permís Kampio va presentar a la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat, el divendres passat, la sol·licitud de permís per poder-se instal·lar a la nostra ciutat. la Generalitat haurà de donar una resposta abans del proper dia 21 de juny. La intenció dels propietaris de Kampio, que estan segurs del vot favorable de

*&Z3^

3fl§*

-f-í?V

la Generalitat, és començar les obres de seguida i traslladar les seves oficines centrals a Sant Cugat. El gerent de Disvahe, propietària de Kampio, va assegurar al nostre setmanari la voluntat de donar feina a uns 75 santcugatencs a través de l'empresa de selecció de personal, VL Serveis Plens. Pàg. 3

</> TUUETA ae ASOMA0O Maria Vidal Abad *

ÍMUK* 03.12.94

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família.

ü AtUv-twatí de U ImcUtii jS de t/4u*ctoci* de tjüm i Piofiiet<viti de U ytviufa

0745

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

675 3 0 5 2•

Pça. Sant Francesc, 1 Tel. i Fox. 5 8 9 0 8 3 3

~r^r:r^^r™~~_j

Ptegúffisrass.

^L· BanooNrfMMt

SERVEIS

E L S 4 CANTONS

El Temps

POLICtiiil TORREBLANCA ï=i M IN I

Tendència per al cap de setmana líi'i: i: /I.'/IS ri 1 e v w t o . ' iiinb /1,'iWi/Vi i.', ia wm\x-nihira

Farmàcies deTorn Del 2 9 al 06-05-94 " Diumenge

;29 Ï30

\ 2

1 Alfons Sala. 46 S Tel. 674 04 83

</ H

Sant Magí. 50 Tel. 674 33 53

Divendres

Dissabte

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

Dimecres

Dijous

i5 i6

i 4 A

K 1

Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30

S. Rusinol. 38 Tel. 674 06 45

Dilluns

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Dimarts

Í; 3 , J Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí. també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església. 3 Tel 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador. 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8 R E F R A N Y E R CATALÀ del llibre

i -i s \ \ l I I C x i -MIKVSOI \ l \ s \\\}R I I . · M I I - M W I W I R : • • •.'.. •'• '.-.'• l'r-.il·.ii· l l i ^ l l . h * i festius

&m i

•

^^mj^^m Joan Amades

I S,

!•

•• !'• ' in '.' i

• II !.-.•• l . ' e u l ,: t - V . i . , , . i ; | i , I , l e S J M C . J j :

Ésser un capsigrany

surtidi-Mli'Mli' W. \l K)NS s \ I . \ i ..•!!!. •- . v - k - ]..->ii. ^ •:.,:., < -i r ~n" ri- s ni!ri...: i ·..a:.ri.'·.il;iMi^ . "'i nisvihtrv i l,".till^ I V

.•..•••„' •

• , . - , .

- ..-

'S s.lh i a l v ^ ' milltu-

K H O R K P U i : M.,. J . ; M l o a .

I.Í • v i i,..,' \ | . , , . n r . · - . · | v . . r u . ( \l'

. .

I' ; r ' . • • . . i

,; S.T1.I.1 \'^':

l'i

•• i

•.

-i :

\l..-

i.lL'i

I • : M l l l i KHADl S\M•( l ( , \ T H I M I I S X M DliMINK i.l.

i•

í . MP.:.,

"• •'• :<• •'<:

-• >i-t' .i I . I - P - - : . I

ni . . _ . •'• H N \ a h l ï N Í I f » t i i K

. : : i eh S.,rtidV<l,".ctesXM l l U S I 1SC I .

I -v:l·lf- ,1

_. j•• Diwiiitv·.iti-siiu-> i •>• •••i:., i •.l^jhïe- J Siinidt'«iliMl(l.'l-M U IOM.C I ui v r i . l : n i-, i». •'<• ,ih 'si ;~ min; .' - lü·.vihlr.i ÍÍMIII- '.. vr..l.i *h KKl()RKKi;ii:Sj[|i.e • : •••.

•:..•...

\ '

",'.;n

1 - i i

I -3 M M C t ( , \ l - I . X H d K I - S l x I l S l ' l VM.S II.ML 1 UIIOM v - :. '.•..:..• •:.!

DÍV.U I'l VI \(

e \|cíe.J.l xP

KH n k K I U I

\-.i M M ( ICXI - K 1 M - IKKK\SS\

M \ | i. I t , x l -ISXkl

HI IIXKI I I HNX \ M M ( l l . x l :

l·IO\\

HI bon temps s'implantarà a S _^ toies Ics comarques catalanes. Si k pS^) bé existiran petits nuclis tempe üiosos a la tarda, sobretot, a /ones del litoral i comarques Luronines. es preveu que la bonança sigui la nota dominant. en general, durant lot cl cap de setmana. HI vent bufarà de ponent i la calor començarà a fer-se notar cada cop més.

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3' Edat i Carnet Jove

Rbl. del Celler. 97 Tel. 674 77 49

Horari Autobusos

Com ésser un esvalot, un tabalot,

taral-litot

El capsigrany és un ocell menut que s'alimenta de mosques i. per poder agafar la presa que li serveix d'aliment, belluga contínuament el cap d'ací d'allà alçant-lo i acotant-lo sense parar, de manera esbojarrada. En antics rellotges de paret,havia estat costum de figurar hi una testa d'aquell ocelló a darrere una finestreta, i en assenyalar les hores s obrien les portes i apareixia la bestiola, que a cada batallaria donava u n cop de cap i obria i tancava el bec com si agafés amb la boca una mosca. És possible que aquest costum hagi ajudat a la formació del modisme. En alguns casos, en lloc de la testa de l'ocell n'hi havia u n a d'home que feia la mateixa acció. En aquest cas el personat•*..<•• >; * * ge rebia el nom de papamosques, molt que també ha passat a ésser proverbial. però no amb el mateix sentit de capsigrany, sinó més aviat amb el de beneitó. Posteriorment, la testa h u m a n a o de capsigrany fou canviada en els rellotges per la d'un cucut que sortia també d'una finestra i que donava així mateix u n cop de cap: però en lloc de moure la boca obeïa un mecanisme de l'aparell i simulava proferir el seu crit de cucut. ELECTRICITAT • AIGUA - GAS

MIQUEL RAMS

AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

C a n v i C m Mal,is. <• S \ \ I" t ' l ( i A l

l'ois. 6 7 4 NO .V)

i>cr in >:;; i.•••;•".. uiinu n* ./< i.'.'u.

els informa d e les

{• Divendres

D I V E N D R E S . 2 9 ABRIL 1 9 9 4

il % 8 897881

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 5! Sant C'ugal

TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS - Ajuntament - Ambulatori l.e- Planes - Bombers BelUcrra - H'.imhers Generalitat • Bombers Rubí -CAP - C A P r^eneíev l'avjJeCu'.Iur.. -Cav.'.V·ikloiei*. Cal.:lana J e d a s -Ce·iüeC-'wl.al-Vk·sta ("O'ilrv ( \ ' e Les Plano - ('entre ('.lliura: Mira Sui l'ineniesSantCu^atiRevni's'' .

. .5S9 22SS ... .575 5105 . .692 SO 811 085 . 6 9 9 80 80 .5891122 589 44 55 ...58913 82 ... « 4 45 99 . . . 7 2 5 29 44 . . . 5 8 9 0 8 47 675 5105 . . . 5 8 9 2018 . 5 8 9 09 41 ... 674 7 0 % - CITCUS Creu Rnia SunlCueat 67412 34 6742459 -CivuRuja Valldoreix 6747615 - Dispensari l a l·lore^a I.nt. Municipal Descentralitzada.. 6742719 I.NIÏI-.R iRuhí. 6991892 -l.l·CS.A 58912 26 IsleCC 67419 34 67405 25 - Funerària 674 3371 •Crua 6742379 - d. Civil tMira-sol • - Hisenda 5891155 674 6*96 -Jutjat 589 08 47 - Oficina Municipal La LloreMa.... - Parròquia Sant Pere Octavià 6741163 - Parniquia Les Planes 20475 03 67405 69 - Parri'i|ii:a Valldoreix - P'-ema Municipal Valldoreix 67540 55 674 78 58 - f u r r p u Nacional de Policia I1 r a n d e s . 091 • Policia Municipal 092 • Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal iValldoreixi 90879 51 25 - Comissaria de Policia 674 76 12 - laxi-1 parada i 6740997 -Radio laxi 589 44 22 • P p-ol Buií 6 7 4 ' 5 8fl - s un l u.at ( ome c í'M 03 22

ASS.

RADIO

SAl R..\i:uesc -Valldoreix parada'

589IKI21 674 11 I I

VTII.S - AiitucN La l-loreslu 674 20 89 -AÀPP i VV Mira-sol 674 20 18 - AAVV Verse Carme Mira-Sol 674 10 03 -AAVV Saní Joan Mira-Sol 674 7103 • AM'P i VV Valldoreix 674 2 1 9 " - A-\PP i VV Colom.! Moiv.verTal Vall. 674 21115 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop i Yeiib La Floresta 674 20 89 - AA VV Aiguallonsa La Floresta 674 51 29 - Asv Consumidors 2684567 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 - D.N.f (Cita prèvia; 589 30 8» - Grcenpeace I 9 1 I 543 47 04 -H. General de Catalunxa 589 12 12 - n.Vull d'Hebron ' 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 40 0(1 -lonitat Coronària 24810 40 •Tel.del'l·sperança 4144848 - Ini. Carreteres 204 22 4 7 - lnf. Aeroport 478 50 00 -lnf. RENFE 49002 02 -lnf. Port 3ISS7V' -OMIC e^o, ;i v,s - Policlínic Torreblanca 5Sci IS SS -PROML'SA 5S4|7?: ENTITATS -ASD1 - Arxiu Gavin •Casal d'Avi- S.C -Llar d1 Avis Parròquia - Club Muntanyenc -Coral La Unió - Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sant Cugat Televisió Sant Cu.a Fls 4 Cartons '

TA X I SANT CUGAT

675 35 03 674 25 70 589 16 38 589(15 98 6^4 53 46 67410 06 675 26 52 674 86 hi 674 93 14 675 59 59 «S9 0418 589 14111

589 44 22 674 92 12

SERVEI DIA I NIT-servei de GruaI VALLDOREIX Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

l^l:IIIIIJ»lillAIJiy^BRH' CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCAIES • PÀRKINGS • ETC... PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

PRIMERA PLANA

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

El Club Muntanyenc va penjar una altra senyera al Monestir

Un " Sant JordF'pIe de actes

Miquel Cabanas i Alibau va rebre de mans de l'Alcalde la placa del premi Santcugatenc de l'Any 93 que reconeix el treball de tota una vida. Pag 4

a tradició de Sant Jordi es cada cop més arrelada en la nostra societat. Llibres, roses i actes de tota mena van tenir lloc els tres dies. Divendres acte de l'entrega dels premis Gausac a la Casa de Cultura. Recitals de poesies a l'Ateneu i Casa de Cultura, concert de Sant Jordi per l'Orquestra de Cambra Sant Cugat en el marc del Teatre Auditori Dissabte diada de Sant Jordi l'animació va centrar-se sobretot a la plaça del Monestir amb les paradetes de llibres i roses i un espectacular festival d'hípica a l'esplanada de Torre Blanca. A la tarda i a la Creu de Terme una ferotge lluita entre el drac i Sant Jordi, organitzada pel grup Berenguer el Gran. També al llarg del cap de setmana a Valldoreix es va celebrar l'Open de Tennis i e Festival de Teatre. A Mira-sol també representació teatral.

Per cloure el diumenge es va procedir a la inauguració del Parc Central i el descobriment de la placa dedicada al CMSC pel seu cinquantenari. El migdia al pavelló esportiu de Valldoreix el dinar del soci de l'entitat excursionista i entrega de medalles així com la presentació del llibre de la història del Club i la inauguració de la exposició restrospectiva de la entitat. Altres actes han estat la presentació del trencaclosques més gran de Catalunya realitzat a La Floresta •

Cantada de Corals Infantils a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, celebrada el passat cap de setmana

KAMPIO presenta la sol·licitud definitiva per a la seva ubicació • Disvahe, propietària de Kampio, tenia previst inaugurar totes les seves oficines a Sant Cugat a primers de juny. Ei retard fa impossible aquesta ubicació abans de finals d'aquest any Victor M.Morera Joan-Marc de Semir La Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat va acceptar a tràmit, el passat dia 21 d'abril, la sol·licitud de l'empresa Disvahe, per instal·lar Kampio a Sant Cugat. La notícia va ser confirmada ahir mateix a Els 4 Cantons pel propi gerent de Disvahe, Sr. Laimón amb tota la documentació al respecte. El Sr. Laimón es va mostrar força satisfet i esperançat en el vot favorable de la Generalitat i d'aquesta manera, poder començar a construir el supermercat el més aviat possible. Laimón va assegurar que "ni la Generalitat de Catalunya, ni el propi Ajuntament de Sant Cugat, tenen cap força tècnica ni moral, per parar la instal·lació de Kampio. És més, tots estem tan convençuts de la seva instal·lació, que ja estem fen paquets, per traslladar tota la nostra seu social a Sant Cugat, com ja es-

I Si la Generalitat dóna el vist-i-plau a la seva ubicació, l'empresa V.L. Serveis Plens de Sant Cugat seleccionarà més de 75 treballadors de la ciutat per la nova planta comercial.

tava previst des del començament". Preguntat sobre quina podria ser la reacció de les autoritats locals i del propi Sr. Grass, Director General de Comerç, Consum i Turisme sobre aquesta ubicació, el gerent de Kampio va respondre que "és cert que Enric Grass va fer unes declaracions assegurant que no s'instal.laria cap àrea comercial més a Sant Cugat la saturació de la zona. Entenem que aquestes declaracions van ser molt posteriors a la nostra sol·licitud, i hem demostrat al mateix temps, segons l'informe presentat a la Generalitat, que Sant Cugat és una de les zones de tot el Vallès menys saturades. Això ho demostra l'aprovació fa ben poc d'una gran àrea comercial, al Augusta Business Park. D'altra banda, cal recordar que els terrenys on és previst ubicar-hi Kampio estan comprats i totalment abonats a l'Ajuntament de Sant Cugat i des del primer moviment de terra les sol·licituds van ser cursades per ubicar-hi un centre comercial i no res més. Això consta en els documents d'au-

• Segons el gerent de Kampio, alguns comerços de Sant Cugat ja han demanat instal.lar-se a les galeries comercials del nou Centre, mitjançant l'acord de Disvahe amb Sant Cugat Comerç

torització i l'escriptura de propietat del terreny que té l'Alcalde, Joan Aymerich. Sabem que l'última paraula la té l'alcalde però dubtem que una vegada aprovada la instal·lació per part de la Comissió Territorial, ens posi algun impediment, ja que amb ell li consta en diferents documents el nostre únic interès d'instal·lar un supermercat gran a Sant Domènec-Colomer". Laimón també va confirmar que tot és apunt per aixecar, molt ràpid i amb exel.lents condicions l'obra de Kampio a Sant Cugat. "Tot és ja a punt. treballarem 24 hores al dia i set dies a la setmana, perquè malgrat el retràs de quatre mesos que portem. hem de fer tot cl possible per intentar obrir el centre aban.s d'aquest Nadal. Ara tot queda en mans dels membres de la Comissió Territorial. Des de Disvahe. estem convençuts, de la independència i justícia d'aquest organisme, que lògicament i utilitzant els mateixos paràmetres per a tothom no ha de posar cap tipus d'impediment a la ubicació de Kampio a

Sant Cugat". Tots en tenim moltes ganes i ens consta que els habitants de la ciutat i alguns dels seus comerciants també, com ho demostra el fet que ja haguem tramès a Sant Cugat Comerç, diferents sol·licituds de comerciants de Sant Cugat per instal.lar-se a les nostres galeries comercials".

Treball per a la gent de Sant Cugat El gerent de Disvahe ens va assenyalar que si Kampio finalment s'instal.lés donaria feina a unes 80 persones. El 90c/c d'aquestes (75 persones) serien seleccionades entre els treballadors de Sant Cugat a través de l'empresa local de selecció de personal, VL Serveis Plens. Ara haurem d'esperar que la Generalitat determini si és o no possible que Kampio s'instal·li a la nostra ciutat. La notícia arribarà, gairebé amb tota seguretat, abans del proper dia 21 de juny. •

4 ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

S'atorguen els premis santcugatencs de l'any 93 Miquel Cabanes iAlibau va rebre el premi especial en homenatge a la seva trajectòria pictòrica i poètica 1 m i m i \iisula -Int l \ Mula l·l divciulies p.iss.i! dia 22. k \ssociauo \mics do !,i Radio \ a ideïn,n la nadk ion.il entre ga do piclliis aK sa:iicugalcncs i.\c l'ain '' i que amb oi seu cstorç i liohall iian loahl/at una lasoa d'impuls do la ou:lal. I 'aoi.o -.. :viv;,r a k - I I de la ml . i: oi ioo.::. \ud:loi i dol ( 'orni o l allí.! al .I'U^ l\i. hucio O.o la Ju\ o ( )K|uos::a Sant C 'ugul •.|iio interpreta obres de C 'imaro\.i l la |a lradloiuM.il peça miM•. al "Siau Hom aioni- .: Sa.nl Cugat " oninpi isia |H i \utotii Xucla por a l'ohia lo.illa! I lislm k's ilc Sani l 'ug.it. I oiili OL'II do premis \ a sor

piosonlada pols locutors do R.i dio Sani ('ugal. ("olia ('oniadas i Miko Ribalta qnc \aron donar la paraula a Ramon ( nau. prosi doni do k \SSIIOI.K ui \nuos do

la Radio. I .ii oi paí lament, (irau sa dostaoar la difícil tasoa que ha\ ui ostal escollir els deu guanyadors d'enguany per la gran quantitat d'entitats i personatges que tan de Sant Cugat una ciutat plena per a viure.

Per primer any ha estat el Teatre Auditori el lloc escollit per fer la ceremonia d'entrega del guardons de santcugatencs de l'any.

Lis encarregats de donar els premis varen ser els representants de les entitats que durant l'any 92 van merèixer igualment l'esmentat guardó. D'aquesta manera els primers en rebre el primer santeugatenc de l'any Tou el representat deK Joves de la Parròquia per la seva campanya " l ' n nen.

gat durant el centenari del naixement de l'artista català Joan Miró. Per una tasca continuada i plena d'èxits, el Club Júnior de Sant Cugat va rebre el premi de mans de Vicenç Català. Un altre del premis l'ou atoruat als Balls de Saló del dissabte

peces que els hi ha valgut l'entrada al Recor Guiness. L'emblemàtic director d'orquestra Josep Ferrer i Rovira va rebre el premi en reconeixement a la tasca que ha realitzat la Jove Orquestra de Sant Cugat, i per la collita d'èxits que fins ara ha anat recollint per allà on han actuat els seus joves músics. HI vuitè premi va recaure a la persona de Santiago Jové per la tasca que ha realitzat en la millora del refugiats a Croàcia i la seva atenció personalitzada a les víctimes de la Guerra de Iugoslàvia. El novè premi fou per a la Comissió Atlètica de Curses per l'impuls d'aquesta activitat a través de la tradicional Mitja Marató que any rera any es celebra a la ciutat amb un gran nombre de participants d'arreu de Catalunya. L ' ú l t i m premi va ser per l'espectacle teatral Històries de Sant Cugat per l'esforç d'haver acumulat el treball de moltes entitats per a un mateixa fita. fer una història que parlés de Sant Cugat. Fd premi fou recollit per la directora de l'espectacle Maria Dolors Vilarasau. Finalment es va atorgar el premi més emotiu de la nit. el Joan Aymerich en el moment més emotiu de la nit fent entrega que reconeixia la tasca i el badel guardor santeugatenc de l'any a Miquel Cabanas i Alibau. gatge d'una persona de Sant Cugat al llarg de la seva vida. una joguina" durant les testes a La Unió), per haver creat un Kmocionat, el pintor i poeta Minadalenques. punt d'esbarjo i trobada per als quel Cabanes, va recollir el preLI segon guardonat tou la re- santcugatencs, Ana Mana Bar- mi de mans de l'alcalde de Sant \ ista (iaiisac per establir-se com beta tou l'encarregada de rebre Cugat. Joan Aymerich que es dirigí als assistents i als premiats una eina de rigor de divulgació i el premi. patrimoni de Sant Cugat. LI picUn dels moments mes aplau- per felicitar-los i dedicar als asmi el va recollir el seu director dits va ser l'entrega al (irup de sistents les següents paraules: "Avui el que s'ha fet es preJaume Busquets. Joves de la Colònia Montserrat La Comissió Any Miro tam- per la dinamit/acio que han tel miar persones o entitats que han bé va pujar a l'escenari per re- per als joves a través de dite- destacat durant l'any 93 per un collir el premi a la dinamit/acio renls activitats com la recent fet o altre i que són mereixedocultural que va fer de Sant Cu- elaboració d'un pu/./le de S.OOO res de tenir un premi. Penso que

de ben segur hi hauran d'altres persones o entitats que no poden estar aquí dalt de l'escenari però que lògicament són deu els premis especials i no n'hi ha per a més. Sant Cugat és fa gran, per tant és necessari iniciatives com aquestes per conservar les nostres tradicions i la nostra identitat diferenciada com a poble. Estem acostumats, i això no és bò. a criticar-ho tot, i és gratificant i al mateix temps bó que es facin actes com aquests precis a m e n t . per a g r a i r l ' e s f o r ç d'aquestes persones."

Aymerich va voler dedicar un apartat especial a la figura de Miquel Cabanes de qui destacà "la seva vessant pictòrica i poètica que ha demostrat al llarg de la seva carrera". Finalment 1' alcalde va concloure el seu parlament desitjant que "l'any que ve puguem continuar premiant a les persones i als col·lectius que amb la seva tasca diària fan que Sant Cugat sigui allò que tots volem". La cloenda de l'acte va anar a càrrec de l'escola de dansa "Fussió" de Sant Cugat •

CENTRE DE LA IMATGE

• • • •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 7 2 T e l . 5 8 0 19 5 3 -Cerdanyola-

SANT-CUGAT-AL'DIA

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

El jutjat es pronuncia per la La Sharp trasllada part de la seva suspensió de pagaments producció exterior a Sant Cugat provisional de l'HGC L· fàbrica de la nostra ciutat fabricarà equips defax J.A.Mula

Anna Cabassa

Pep Català La titular del jutjat número 10 de Rubí s'ha pronunciat sobre la suspensió de pagaments que la direcció de l'Hospital General de Catalunya (HGC) va presentar el 8 de febrer de 1993. Dies més tard, el 22 de febrer, va admetre a tràmit l'expedient i després de quinze mesos, "temps excessivament llarg" segons la direcció hospitalària, la jutgessa ha resolt sobre l'assumpte. La jutgessa ha considerat aquesta suspensió com a provisional i ha dictaminat que el mes de juny s'ha de reunir la junta de creditors per pactar el pagament del deutor. La lletrada ha estimat la valoració feta a la demanda de la directiva hospitalària: 12.800 milions de pessetes de passiu mentre que l'actiu (el patrimoni que es pot convertir en diners per pagar el deutor) és de 16.200 milions. Fonts directives han subratllat que han respirat tranquils perquè la jutgessa podria haver determinat la suspensió de pagaments com a definitiva i, això, hauria significat la fi d'aquest centre.

Preparar l'estratègia Pere Narbona, president de la societat gestora de l'HGC, ha manifestat que es trova satisfet del resultat de la sentència, assenyalant que ara és el moment de posar mans a l'obra per dissenyar l'estratègia de pagament del deutor. "Hi ha dos punts importants a tractar en la propera reunió del juny amb els creditors: el primer és arribar a un acord quant a la quantitat a pagar, i el segon acordar el temps que tindrem per alliberar-nos del deutor", ha assenyalat Narbona després de conèixer la notícia del jutjat. El president ha destacat que no donaria cap informació sobre el pla de pagaments que ja tenen

previst presentar a la junta de creditors, per que considera que no es el moment de fer-ho i, a més, encara s'han d'estudiar alguns detalls. De moment, Pere Narbona ha anunciat que faria una carta particularitzada a cada soci on els comunicarà la notícia. El president de l'HGC espera comptar amb la confiança dels associats. El futur de l'HGC es veu amb millors ulls, segons va donar a entendre Pere Narbona, que va subratllar que "ara per ara ja ha quedat obert el camí per pactar amb les altres societats de l'àmbit sanitari que estan interessades en participar a l'HGC". El president va assenyalar que són cinc, tres de nacionals i dues d'estrangeres.

Obrers acomiadats Pere Narbona va declarar sobre la qüestió dels treballadors de manteniment acomiadats que no entenia com no havien acceptat la proposta primera que els van fer, ja que "si haguessin entrat a l'empresa en qüestió malgrat que cobrant menys al principi, i haguessin demostrat ser bons treballadors, en pocs temps haurien arribat a cobrar el mateix que guanyaven. A més, cal no oblidar oblidar la indemnització que els oferíem, amb la qual quedava compensada la diferència de salari". El president de l'HGC va destacar la progressiva desmembració del grup que s'oposava al canvi d'empresa: "al principi del conflicte eren 22 que després es va reduir a la meitat. Dels onze que no van acceptar les condicions que proposàvem, indemnizar-los i passar a la nòmina d'altra empresa, cinc han acceptat la decisió de la Direcció General de Treball i ja són al carrer mentre que els altres sis han recorregut, però també són fora". •

Mentre en els darrers mesos moltes empreses estrangeres han decidit marxar del nostre país, la companyia japonesa Sharp vol portar part de la seva producció exterior a Espanya. Sharp va construir el 1986 entre Sant Cugat i Rubí la seva filial Sharp Electrònica Espanya. Ara, sembla que la fàbrica, que va ser traslladada el 1992 a la zona de Sant Joan, rebrà part de la producció de França i Malàisia. La companyia vol traslladar a Sant Cugat la producció d'equips de fax, que vindria a sumar-se a la de televisors per al mercat nacional i estranger que ja es fa a la nostra localitat. Sharp està dedicant gran part de les seves inversions en la producció d'aquests aparells de fax. De moment, es parla d'una inversió de més de 1.000 milions de pessetes per a aquest projecte. La factoria ja fabrica part

dels equips de fax, en concret el xassís o placa. És previst que la seva fabricació completa s'iniciï cap al setembre i lamitjana de producció estimada per la societat és d'uns 10.000 equips al mes.

Apostar contra la crisi L'antiga planta de la carretera de Rubí va quedar-se petita un any després de la seva construcció, ja que l'empresa nipona va decidir fabricar-hi televisors també per a l'exportació a l'exterior. La producció volia doblar-se, d'uns 200 mil televisors a l'any a més de mig milió. Després del trasllat, va semblar que l'aposta que féu l'empresa en contra de la crisi no donava els seus resultats. Hi va haver acomiadaments i la producció va semblar deturar-se. "Ara sembla que les coses van millor, que hi ha una revifalla, perquè està entrant gent nova a treballar" afirmen responsables del Comitè d'empresa. "De totes maneres, no és res definitiu

ja què es fan molts contractes temporals, nosaltres mai no sabem què passa perquè no ens informen gaire" assenyalen aquestes mateixes fonts. La Sharp té actualment una plantilla d'unes 450 persones. A la nova fàbrica de Sant Joan, Sharp ha ampliat els seus projectes i l'any passat va començar l'exportació de televisors portàtils en color i l'obertura als països de l'est d'Europa. Ampliar a dos torns una de les dues línies que actualment fabriquen els televisors és un dels projectes que considera l'empresa japonesa. Si es portés a la pràctica suposaria doblar el nombre de televisors en una d'aquestes línies, que actualment fabrica uns 1.100 aparells al dia. La factoria de Sant Cugat va treure al mercat el passat mes de desembre el televisor número dos milions des de la instal·lació de la filial espanyola, l'única a Europa que fabrica televisors

Sharp. •

Generalitat de Catalunya

DE L'INSTITUT DENSENYAMBfT SECUNDARI DE SANT CUGAT DEL VALLÈS £1 dia 30 d'abril s'inaugura l'Institut d'Ensenyament Secundari de Sant Cugat del Vallès, en un edifici de tres plantes amb 4.951 m2 construïts, previst per a 600 alumnes. Té 29 auies, 2 tallers, 3 laboratoris, aula de tecnologia, gimnàs, 2 pistes polisportives i altres serveis complementaris. En el seu disseny s'han tingut en comptetotsels requeriments exigits per a impartir-hi els ensenyaments del nou sistema educatiu. La inversió total ha estat de prop de 450 milions de pessetes. Si millorem l'ensenyament, anirem endavant.

SANT CUGAT AL DIA

KI>S 4 CANTONS

Josep Verde i Aldea, als locals del PSC de Sant Cugat El vice-president del Parlament Europeu va defugir pronunciar-se sobre els recents casos de corrupció zada. Son d o s c a s o s , i estan tots dos pendents d'investigació". va puntualit/ar. A la pregunta de fins a quin punt els casos de Rubio i de Roldàn podien aleclar la credibilitat de l'actual govern, va respondre que nu creia que tot allò comportés una responsabilitat política directa per part del govern. si mes no pel que se sap litis ara dels afers. Va afegir q u e a i \ o era un problema de política local, i que les eleccions europees nu eren el camp adient per a tractar-lo. "Jo crec que si a les eleccions europees no es paila d'Iiiropa. serà una ocasió perduda" \ a concloure. A la se\a conferència, d'un to fortament d i d à c t i c . J o s e p Verde i Aldea va fer un repàs al qui-, han estat les vicissituds de la construcció de la Comunitat laiiopea des del final de la S e g o n a (iuerra Mundial fins l'actualitat. Va posar especial èmfasi en la iniciativa de la m o n e d a única, de la qual és La eoiiíeremia de Josep Verde i Aldea marca ferm partidari, i dels problemes l'init i tleh iicícv preclcctorah a Sant Cu^ai del que plantegen, en especial per l'SC ii /<\ í7<,cc/f'/í.i (// l·iirlament lutropeit a [-.spatna. les noves adhesions a la comunitat dels països nòrdics. També es \ a referir, en ser preguntat Xavier Borriïs- Ivi. JA Mnl.i per la indefinicio europea envers el conJosep \•\·\\\c i Aldea, actual vice-pivsi- flicte bèl.lic a l'antiga Iugoslàvia, a la nedonl del Parlament Uuropeu i membre de cessitat que té huropa de plantejar-se sela llista socialista per a les properes elec- riosament quina ha de ser la seva política cions d'aquest organisme, va pronunciar exterior i de defensa. "I per a tenir política una c o n f e r e n c i a als locals del P S C de de defensa vull dir tenir homes i materials Sant Cugat, cl passat dilluns 25. Tot i que disposats per bastir un exèrcit europeu". el tenia no \;i sortiren cap moment durant va dir. tot i que va reconèixer que no veia el seu parlament ni el col·loqui posterior gaire clar que hi hagués una voluntat políni tampoc en la roda de preguntes amb els tica per part dels països membres de tirar tina i n i c i a t i v a d'aquest representants dels mitjans de comunicació e n d a v a n t tipus.Amb aquesta conferencia celebrada locals \ a h a \ e r de ter front, sobretot, a p r e g u n t e s al \ o l t a n t de la possible in- als locals de l'SC a Sant Cugat el grup sovidencia dels recents casos de corrupció cialista ha iniciat la precampanya a la nostre ciutat. • en els resultats d'aquestes eleccions. "Jo no parlaria de corrupció generalit-

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

La Plataforma Torre Negra presenta el seu manifest i recull les primeres mil signatures de suport

Redacció Prop de mil signatures va aeonseguir la Plataforma Cívica per a hi Defensa dels voltants de la Torre Negra en el primer dia de la seva c a m p a n y a de recollida de firmes, que va coincidir a m b la diada de Sant Jordi. Aquestes signatures tenen c o m objectiu donar suport al

L'Alcalde viatja a Alemanya per conèixer plantes de residus Redacció

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

INDUSTRIALS

TALLEDA-RICOMÀ

MAQUINARIA

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue.. VENDA

ELECTRICITAT BRICOLATGE

Ciutadana, Josep Romero, van a c o m p a n y a r l ' a l c a l d e en el s e u viatge per terres alemanyes. Sant Cugat, q u e s ' e m m a r c a en el projecte Residu Mínim de recollida selectiva de residus, acollirà en un futur proper dues plantes de residus: una de selecció i una altra de c o m p o s t a t g e . A q u e s t a s e g o n a serà la primera en construir-se en terrenys de propietat municipal a Can Galopa (Valldoreix) i la funció serà la de fabricar adob a partir de residus orgànics. •

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich ha realitzat aquesta setmana un viatge a diverses ciutats a l e m a n y e s per tal de c o n è i x e r el funcionament i les conseqüències de la i m p l a n t a c i ó d e p l a n t e s d e tractament de residus urbans. Els regidors santeugatencs d ' U r b a n i s me, Joan Franquesa, de Manteniment, Obres Públiques i Serveis i Medi Ambient. Joan Recasens i el de Descentralització i Participació

SUBMINISTRAMENTS

rCRRCTCRIfl

manifest on s'exposen els objectius de la Plataforma. Kls organitzadors de la eampanya van valorar molt positivament la resposta ciutadana a aquesta iniciativa, i esperen repetir aquest èxit el proper dia 1 de maig. quan tornaran a demanar signatures a la plaça Octavià. d'on/e a dues del matí. •

D'INSTRUMENTS

C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ?? 674 58 62 y \ C'RKAC'IO I DISShN'l

JARDINERIA Sf/J>

S 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès

MUSICALS

OCTAVIO SARDA PRESSÜP0ST0S

JOIERS - TALLERS PROPIS "•"$•" BREITLING

- u ÍOaimltOll

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

K MEGA m KRONOS fcJUNCHANS mouries locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1 9 9 4

OPINIÓ

EDITORIAL Sant Cugat, més que mai

bé. Però com que tenim el costum de sempre demanar més pensem que potser podríem demanar alf \ ui pensi que Sant Cugat va pel camí de con- guns altres "òrgans" més, per exemple: Un Casal \Jvertir-se en una ciutat dormitori, pot co- de Joventut, un Museu d'Art, un Museu de la Ciumençar a canviar d'opinió. Una ciutat que celebra tat, una Masia tradicional i un oncle ric a Amèriels esdeveniments amb l'entusiasme que ho va fer, ca. el passat cap de setmana, no pot témer a perdre els El Casal de Joventut, perquè és necessari doseus signes d'identitat, ni a convertir-se en un suburbi de la gran metròpolis barcelonina. Difícil- nar acollida a les inicitives del jovent. Només cal ment aquesta rauxa "santcugatenca" ens portarà a veure la utilitat que va tenir, aquell moment, l'antic Casal a els quatre cantons. La "Unió "ofins i tot el perdre la nostra pròpia identitat com a poble. La diada de Sant Jordi, envoltada d'actes i ce- CMSC que ha acollit al llarg dels últims anys mollebracions de tota mena, ha estat la millor data per tes entitats per manca d'espai. reafirmar, un cop més, la nostra voluntat de ser un poble viu amb força i tremp més que mai. Avui el ciutadans veiem com una realitat el fet que Sant Cugat es mantingui lluny del perill de les grapes de Barcelona, com va passar amb altres pobles com Gràcia, Sant Andreu, Horta i d'altres. La multitud d'actes celebrats amb la massiva participació ciutadana són una clara reafirmada del sentir de la gent de Sant Cugat envers el seu futur. La seva participació, per exemple els premis "Santcugatencs de l'any", activitats culturals i esportives, celebracions del CMSC, Diada de Sant Jordi, inauguració del Parc Central ofïns i tot les revindicatives de la Torra Negra són la millor prova que Sant Cugat es viu més que mai.

Després del Parc Central...

mb la inauguració diumenge passat del Parc Central es clou la primera fase del futur parc. Aquest parc serà un dels grans pulmons de què gaudirà Sant Cugat junt amb altres com Coll Fava per exemple. Avui la primera fase del Parc Central doncs ja és un bon pulmó. Si ens ho permeten,! posant una mica d'ironia al tema, ens atrevim a suggerir als nostres representants a l'Ajuntament que també ens agradaria tenir en un futur altres equipaments necessaris per a una ciutat com la nostra. Està molt bé l'esforç que s'ha fet amb aquests PULMONS, francament

ELS 4 CANTONS

Corrupció, corrupció, corrupció Carmen Perdices

tícia els fets que conegui. Això si hi ha un principi elemental en na comença a estar una un estat democràtic, i si no, mamica cansada de sentir lament: tothom és innocent fins parlar constantment del que no es demostri el contrari. mateix tema: La corrupció. De La justícia decidirà a base de les corrupció n'hi ha hagut, n'hi ha i normes existents. n'hi haurà sempre. Aquesta afirPel que fa a les responsabilimació escandalitza alguns i ho tats polítiques, considero que trobo normal, ja el que vull dir tampoc els polítics en poden parno és que la justifico, sinó justa- lar massa. D'escàndols, n'hi ha hagut a la gran majoria dels parment tot el contrari. La naturalesa humana té tits polítics del nostre país. En Museu d'Art, perquè cal ajuntar tota la històtendència a treure profit del que aquests casos tampoc mai no ha ria de la Casa Aymat amb obres de tots els artistes pot. Aquest és un país en el qual dimitit ningú, de cap partit. I a santcugatencs. ha estat ben vist, durant molts veure si algú gosa a llençar la anys i encara crec que ho està, el primera pedra. Museu de la Ciutat per recollir, decentment, fet que cadascú tregui el que puConsidero que en aquests gui. Fins i tot. quantes vegades moments el President del Gotots els objectes que són testimoni de la nostra haurem sentit dir a algú: "Doncs vern té l'última oportunitat de història com a poble. Quantes vegades parlem de si no ho has agafat, ben "tonto" reaccionar davant del que entre les nostres arrels i tradicions? Potser és hora ja, ets". Això és cert. I no és aquest tots estan fent contra la credibilino només de parlar-ne ,sinó també de tocar-la, veu- país el que ha creat el concepte tat i la solidesa definitiva de la de la "picaresca"? Amb això, democràcia al nostre país, cosa re-la i estudiar-la. només vull dir que no és cap no- que és molt més profunda del vetat. En tot cas, segurament al que a primera vista pot semblar. Una Masia tradicional, abans que no desapallarg de la història sempre n'hi Felipe Gonzàlez ha de tallar reguin del tot. Una masia de la ciutat que oferís la ha hagut més que ara, però ara amb aquesta manca d'ètica que possibilitat de conservar els estris o els costums del tenim l'avantatge que ens n'as- envaeix el seu partit, si vol que sabentem, cosa que fa només la societat recuperi una certa crecamp, tan proper a nosaltres. On una vinya, un vint-i-cinc anys no passava; nin- dibilitat en el sistema polític, a hort o un camp de blat fos possible de conrear, i on part, naturalment, de netejar un gú no en sabia res. els alumnes de les escoles poguesin fer lliçons Quan una persona qualsevol partit que és a punt de perdre el pràctiques tot convivint amb els animals i amb la infringeix una llei, una norma seu millor, i potser únic, capital: ètica, el que cal és reclamar-li la confiança dels ciutadans.I vida de pagès... no ens passi com aquell que li preles responsabilitats que calguin, aprofitem les pàgines dels diaris, gunten, d'on ve la llet? i contesta del TETABRIK. les que se'n derivin del seu de- la televisió i les converses amb Ja ens entenem oi? licte o falta, evidentment, si els amics per a parlar de qüesaquesta infracció legal o ètica la tions realment més importants. comet un polític, trobo normal Sense anar molt lluny, aquesta Un oncle ric a Amèrica, aquesta demanda sí setmana, a Sudàfrica s'ha proque és difícil d'aconseguir. Però també era difícil que se'n parli un temps, però el duït un esdeveniment històric: just, ni més ni menys, ja que el aconseguir el Teatre Auditori, la Biblioteca del que correspon en aquests casos els negres, el 80 per cent de la Mil·lenari, el Conservatori Victòria dels Àngels, el és que la justícia faci la seva fei- població del país, ha exercit un dret, el dret de vot que, fins ara, na. Parc Central o el futur parc de Coll Fava. Tot això Si algú té indicis de comissió ha estat reservat només a l'altre que es podria demanar, menys l'oncle d'Amèrica d'irregularitats per part d'altres, 20 per cent de la població: els són fites possibles. Només es qüestió de posar-hi fil blancs. Això sí que ens ha de fer no entenc perquè no actua com pensar. • a l'agulla que de traça ja han demostrat tenir-ne. ho ha de fer, denunciant a la jus-

K\ V. X- i - A l R ^ n i Masia Torre Blanca. Entre finals del s. XIX i començament del s. XX, lamentablement aquesta masia es troba en estat de ruïnes. Foto cedida per la família Pujol

OPINIÓ

SILS 4 CANTONS

DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

Els preus imposats i la inflació Francesc Valem Ihpurítiuu l·i'iiiriir,:,:

ni ii'l:i Inhiiii

iiih'iiih: \a. ÍOHÚ: l

'ohjeetiti pel D >4 d ' u n .inÍ:ment del v 5 per eem ni) es inassolible en si mateix. lot el emiiiaii. considerant l'actual esianeament de la demanda de c o i w m i i inversió p n \ a d e s que olerei \en un reflex eneara mes elan\ ident en la trajectòria de creixement amb taxes neyatixes que està experimentant l'economia espan\ola. la hipòtesi del 3.5 per eent podria perfectament sustentar-se. I.a creixent competència internacional en la qual hi estan mimerses les empreses privades, posa I re a qualsevol temptació de t'utiida cap endavant tot augmentant els preus. La mod e r a c i ó ilels p r e u s d e l s p r o d u c t e s i n d u s t r i a l s ha estat la tònica dels darrers anvs i no cal e s p e r a r un canvi en aquesta tendència. Resta l'interrogant del comportament que poden oferir els salaris i els augments de productivitat que experimenti l'economia e s p a n y o l a d u r a n t l L )94. Malgrat això. freqüentment s'oblida que el cercle de l'IPC no es tanca amb els f a c t o r s e n u m e r a t s . D ' a q u e s t a manera, sense tenir la importància de fa uns q u a n t s a n y s . e n c a r a existeix un component administrat en els preus i. cada v e g a d a de major imp o r t à n c i a . s ' o b s e r v a la c r e i x e n t i n f l u è n c i a de l'e\oluciò de les càrregues i m p o s i t i \ es s o b r e c e r t s

r~ La Primmirada i

Fa ja aproximadament un lustre en el qual, si bé la credibilitat del govern a l'hora de fixar l'objectiu d'inflació mai no ha estat molt gran, no obstant Jia patit un deteriorament que ratlla en la incredulitat o en la ficció. producte^ de consum quotidià. Ta rife s t e lej'ò n i (j u e s, electricitat, transports públics, ta.xes universitàires, tabac, begudes alcohòliques, carburants, entre d'altres elements, configuren una bona part del cistell d'anar a comprar i tenen la seva repercussió corresponent en l'índex de preus al consum.

n e n t s e s m e n t a t s la t r a jectòria dels quals ha estat especialment alcista la inflació a c u m u l a d a durant els dos mesos, hagués estat del 0.4 per cent en lloc ilel 1.1 per cent i la taxa interanual estaria en el 3.2 per cent en lloc del 5 per cent. d'acord, doncs, amb l'objectiu assenyalat per aquest exercici. F.n a q u e s t s e n t i t , cal

dos fets. Ln primer lloc. la situació de monopoli públic es tradueix en un preu més g r a n c o m a c o n s e qüència de la manca d'alternati\a pels usuaris/consumidors dels serveis i. al mateix t e m p s , les i net ic i è n c i e s d e r i v a d e s de la gestió pública o regulada absent de pressions de la competència es tradueixen en unes despeses d'explotació majors, que incideixen d i r e c t a m e n t vers la formació dels preus. De la mateixa manera, els a u g m e n t s impositius, tabac i a l c o h o l , que són els dos exemples més recents. no responen a cap criteri de salut sinó a la creixent necessitat financera d'una Administració no g e s t i o n a d a c o r r e c t a ment.

Carles Vergés Sense anar més lluny. amb dades de febrer d'eng u a n y . tot d e s c o m p t a n t l'evolució dels compo-

esmentar que el superior a u g m e n t dels preus dels serveis regulats enfront de la r e s t a d ' í t e m s es p r o dueix fonamentalment per

Així. el preu dels serveis hauria de correspond r e ' s a m b el q u e en un mercat sense e n t r e b a n c s existiria, lliure de regulacions i aliè a les ineficiències i majors despeses de gestió, c a m u f l a t s sota el mantell de protecció i monopoli que permet establir un preu. sense la restricció de la competència. En el mateix sentit, a u g m e n t a r els i m p o s t o s suposa una fugida cap endavant d'un p r o b l e m a q u e n o m é s es soluciona posant, primer, ordre a la cuina. •

Montse Grases. "La alegria de la entrega" Kugeni Xalaharder Voltas

ontserrat (irases va néixer l'any 1941 i mori el 1959. La seva vida fou. per tant. molt curta i. a més. molt normal. Però resulta que aquesta noia va camí dels altars des ilel 1962. anv on què s'inicià el seu procés de beatificació. José Miguel C'ejas. ha escrit un llibre sobre la vida de Montserrat Grases amb el títol "La alegria de la entrega" que delimita el seeret que planteja la vida de Montse Grases: arribar a la plenitud de la v ida a través del dolor físic i psíquic que suposa un càncer, mes terrible on una adolescent amb moltes ganes de viure. Aquesta alegria en el sofriment la va aconseguir gràcies a la seva família i a la fidelitat a la seva vocació de lliurament a Déu a l'Opus Dei. al qual pertanyia des d'un any abans de morir. Però el més interessant és que José Miguel Cejas afegeix a la vida de la protagonista les històries de les persones que. directament o indirecta. la varen marcar: els seus pares i germans; el beat .1. Maria Escrivà. Fundador de l'Opus Dei: els primers homes i dones que varen seguir la seva espiritualitat: les dones de l'Opus Dei que més tractaren a Montse Grases...

L'autor. per tant, ofereix un llibre molt ben documentat per tal de mostrar la necessària perspectiva històrica. Però. a la vegada. omple cada c a p í t o l de gran vitalitat. Demostra. així. que una vida com la de la Montse, plena de senzillesa, no pot deixar indiferent, ja que aquesta noia va saber trobar allò que és diví en totes les seves activitats de cada dia. Perquè la veritat és que no hi ha relat més interessant que el que camina -com en el cas de la Montse- pel cim de la llibertat de l'ésser humà: el seu lliurament incondicional i alegre -vingui el que vinmii- a la voluntat de Déu. •

Ber lu sco' ni Fina Pérez

ls diccionaris -empro fan tard respecto a les novetats en llengua ordinària. Així. davant la recent aparieu' d'un nou vocable italià que tendeix, però. cap a la internacionalització, proposem la següent veu: Ber lu sco' ni •substantiu masculí singular: Etimologia: les primeres formes es donaren a les /ones marítimes mediterrànies i. probablement, atlàntiques, notablement sota la forma cantada o musical, tol iniciant la seva trajectòria en el món de l'espectacle com. d'altra banda, el vocable anàleg «Rea' gan». Primeres documentacions: A Milà s'arrela amb gran èxit immobiliari (recordant les proeses d'una versió nord-americana afina anomenada «Trump») amb una dostacahlc inclinació pels camps de golf. També s'hi assenten vincles avantatjosos amb els suposats «socialistes». Modalitats possessives remarcables: Sobretot mitjans de comunicació: "Canale 5", "Reté 4". "Itàlia 1", // Giornale. (venut, però, fa un parell d'anys al seu germà obeint a una llei que prohibeix ser propietari de mitjans incompatibles). També "FC. Milan". una cadena de grans magatzems "Standa", una part important de produccions cinematogràfiques "Penta" i, a França. "La Cinq" i. ,'Viva Espana!. "Tele 5". Formes arcaiques: «Cal retallar dràsticament els impostos.» Actualment, aquesta forma ha caigut bastant en desús, sobretot en vista de les opinions dels consellers econòmics més propers als nous governants italians. Aparicions més corrents: A l'Estat-empresa-familiar: «Dirigirem l'Estat italià de la mateixa manera que es dirigeix una família o empresa pròspera.»... sense el menor dubte de qui farà de pare: tot delegant poders als seus fills predilectes i, si pot, reinventant la Constitució italiana. Altra aparició notable: «L'Estat ha de realitzar les seves funcions principals - defensa. policia, política estrangera - i, a poc a poc. desfer-se dels àmbits com ara la salut i l'ensenyament.» Es veu que l'esfera privada pot fer-ho tot i més. Si no, campi qui pugui. Formes cultes: Desconegudes. H

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Rambla del Celler. 91 l)M9(l Sant Cugat del Vallès C I F : B60281367 Director: Josep M. Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: Gl-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola. Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf. Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant. Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès

Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailina - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs cl que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n tan responsables. l'ei respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica. suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès gener.ii. sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions..

Telèfon redacció 58914 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

OPINIÓ

Carta al dimoni que ens escriu Jaume Rodríguez (professor de matèries naturals, no teològiques. Nihil obstat a una relació amb el dimoni)

olt maligne senyor/a, em resulta difícil adreçar-me a vós: el tractament de maligne crec que serà del vostre gust. Quant al sexe, he suposat que els àngels caiguts participeu de la indefinició bíblica sobre el sexe dels àngels. Jo tenia interès en sentir reflexionar un dimoni de veritat, perquè les intervencions de Llucifer i Satanàs a L'Estel de Natzaret de La Floresta no em semblaren gens fiables. Les vostres cartes als santcugatencs en ELS 4 CANTONS han estat una ocasió única, que agraeixo a la revista. Vull dir-vos de bon principi, i amb el degut respecte, que m'heu decebut. Jo pensava que tindríem opinions iguals, ja que algunes de les meves idees havia sentit que eren quasi diabòliques. Però observo que les vostres idees són semblants a les meves, però -i perdoneu la meva cruesa- més barroeres. Esperava del vostre esperit dimoníac més finesa per a convèncer la gent; penseu que ja no som a l'Edat Mitjana! Creia, si més no, que confirmaríeu la dita que "sap més el dimoni per vell que per dimoni". Permeteu-me dir-vos, d'entrada, que més que un dimoni, em sembleu un "fantasma" (en el sentit figurat que potser coneixeu per una cançó de "La Trinca"): tot allò de "dolent" que passa a la Terra, considereu que és gràcies a vós. I tot allò de "bo" no penseu que sigui obra de la humanitat, sinó d'agents exteriors. Amb això coincidiu amb la

gent que creu que tot el que passa en aquest món és causat per personatges externs: en molts papers i pel·lícules hi ha sempre el dolent , una encarnació del mal. Recordo, per exemple, dels meus "tebeos" infantils, la sèrie "Roberto Alcàzar y Pedrín contra el Hombre Diabólico". I d'homes diabòlics n'estan plens els llibres històrics: Voltaire i Marx en són uns exemples: explicarien els daltabaixos

aquells homes diabòlics, sou realment vosaltres els causants? Sentiria ferir el vostre orgull, però francament, no ho crec. La veritat és que de vós i dels vostres companys ens preocupem ben poc a la Terra. Malgrat el culte litúrgic que alguns us professen i l'aversió dels exorcistes, la majoria de gent passa olímpicament de vosaltres, i només us recorda en "Els Pastorets" o en els pirotècnics

que varen passar a la França de finals de s.XVIII i a la Rússia de principis d'aquest segle. Amb ells i un grapat de "gentussa', inspirats per ells, tot quedaria explicat. Una vegada desapareguts, allò és una malaltia curada. Però els problemes hi tornen a sortir més tard... I jo em pregunto: Ja que no hi viuen

"Diables".O, tirant llarg, la gent parla de vosaltres amb una conya (i perdoneu la grolleria), no desproveïda d'una certa simpatia. Simpatia en què us heu basat, sens dubte, per enviar articles a la premsa. Ignoro si heu escrit aquests articles amb el vist-i-plau del vostre cap (que no sé mai sí és Satanàs, Llucifer o Belcebú),

Manifest "Salvem la zona agrícola i forestal de Torre Negra"

ls darrers anys Sant Cugat ha estat l'escenari d'un fort creixement urbanístic. que ha comportat la paulatina desaparició de zones de gran valor natural. Darrerament, i cada cop amb més insistència. s'ha iniciat un debat sobre un dels paratges més emblemàtics de la nostre vila: Torre Negra i l'espai agrícola i forestal que l'envolta. Els espais agrícoles i forestals situats a l'entorn de la nostra ciutat, com Torre Negra, a més de formar pari d'un paisatge tradicional del Vallès í d'un patrimoni cultural, que és de tots. constitueixen una peça clau en la preservació de la diversitat biològica i dels equilibris dels sistemes naturals de la Serra de Collserola. A més, a l'entorn de la To-

R. Ventura rre Negra s'hi troba part important del nostre patrimoni cultural i històric, com és el camí de Sant Medir (antiga via romana d'entrada a Barcelona), l'em-

blemàtic pi d'en Xandri. la cova eneolítica, o la mateixa Torre medieval que dóna nom a l'indret. També ha esdevingut un

ELS 4 CANTONS

però m'inclino a pensar que si, i que tots esteu espantats de la poca consideració que s'us té a la Terra i de l'aspecte risible de la vostra iconografia actual, tan allunyada de pintures com les "Temptacions de Sant Antoni". I crec que voleu fer una campanya, començant per Sant Cugat, que és el melic d'aquest petit país. Però penso que, estratègicament no us convé sortir a la llum pública. Com assenyalen els vostres enemics, "el pitjor del dimoni és que ningú no creu en ell".

sembla arribar l'ccumenisme actual... Que potser els altres, creients o no creients, no som mereixedors del vostre interès'?... O és que ens considereu aliats potencials i no voleu entrar en polèmiques? M'interessarien, apreciat amic (i permeteu-me la confiança), les vostres opinions sobre els altres temes d'aquest món. Es cert que jo simpatitzo amb la vostra defensa de l'ordenació de dones per a l'església d'Anglaterra, i fins i tot amb la seva extensió a d'altres esglésies. Però no és un problema que m'hagi tret la son. En canvi altres temes no eclesiàstics m'interessen més, i fins i tot em faig la il.lusió que puc fer quelcom per a endegarlos. Penso que escoltant la gent, fàcilment en trobareu. Però si la vostra especialització és estrictament religiosa (ja que pels vostres comentaris sé que a l'infern també s'ha implantat una rígida divisió del treball), voldria que estenguéssiu la vostra reflexió en els mateixos temes: per exemple, la resistència a l'ordenació religiosa de les dones té alguna cosa a veure amb la situació de les dones al món? I fins i tot, us demano que parleu de temes escabrosos: per exemple, sobre l'activitat del bisbe Casaldàliga, al qual molts vàrem conèixer fa anys. Si les vostres opinions, com és previsible, també són favoraOriol Noragrega bles per a ell, em sentiré més a És llàstima, perquè amb prop vostre. això tembé m'heu decebut: jo Però paradoxalment aquest us feia portador de formes més apropament a vós, no em porsofisticades de supèrbia, i de- tarà -com en el cas de Papini- a mostreu tenir la més corrent desitjar el vostre perdó, sinó tot vanitat. Ja res és el que era. el contrari, a esperar la contiI, per últim, observo que nuació del vostre treball; demanomés parelu de problemes in- nant-vos, això sí -encara que terns de l'Església Catòlica, o només sigui perquè viviu al tirant llarg, de l'Església An- subsòl de Catalunya- una feina glicana, que és el límit a on ben feta. •

àrea de lleure dels ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat, sense necessitat de transformar-lo ni malmetre els seus valors ecològics i paisagístics. Gaudir d'aquest espai implica, indubtablement, una millora en la qualitat de vida de tots plegats. La desaparició del paratge natural de Torre Negra esdevindria una pèrdua irreparable en el patrimoni cultural, ecològic i paisagístic: una pèrdua de la nostra identitat. L'expansió urbanística de Sant Cugat, realitzada sovint sense tenir en compte els criteris ambientals en la planificació de l'ús del territori, ha comportat la pèrdua de la majoria dels espais agrícoles i conseqüentment llurs valors ecològics. Alhora l'execució del Pla urbanístic vigent, implicarà la desaparició de gairebé la totalitat d'aquestes àrees. Davant de tot això. fem una crida perquè tots els estaments ciutadans i les administracions competents (Ajuntament, Generalitat) prenguin consciència de

la importància de la zona de Torre Negra i es comprometin en la seva defensa. L'actual normativa permet urbanitzar aquest espai agrícola i forestal. Per això cal: 1- Modificar l'actual qualificació urbanística de la zona del terme municipal definida pel límit del Parc de Collserola i el límit urbà actual del poble, per tal d'evitar la possibilitat d'urbanització. 2- Elaborar un Pla especial de l'esmentada zona amb l'objectiu de regular els usos i proposar mesures que permetin conservar i potenciar íntegrament els valors naturals, històrics i socials que s'hi contenen. Hem de ser conscients que el que es pot perdre és patrimoni de tots i que som tots nosaltres els qui hem de lluitar per a la seva conservació. Manifest fet públic per la Plataforma Cívica en Defensa dels voltants de la Torre

Negra. •

OPINIÓ

EI.S 4 CANTONS

D I V E N D R E S , 2 9 ABRIL 1 9 9 4

La ooiamncta

CARTES DELS LECTORS

ÀL *

Carta d'una ex-treballadora del nostre Ajuntament M'adreço a l'opinio publica des LÍC la p u - i c i o d ' a v a n t a t g e èpic duna cl t'cl que en aquests moments |a no tinc res a perdre. i em puc permetre el l u \ e de parlar amb claredat icosa que malauradament no sempre es ai\ i . ja que per quatre durus es pot tenir collada la gent i. I.nlcnc que In lia gent que sota les mateixes pressions i dificultats. actua amb un compromís personal d ' h o n e s t e d a t , la qual cosa requereix un esforç. mentre d'altra ho ta mesquinament. Vull expressar uns tels que em semblen prou demostratius de l'existència, de persones de la segona mena. HI dia 30 d'abril se m'acaba un contracte de dos mesos amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (desprès d'un any de diversos contractes), que se'm va vendre de la següent manera: Se'm \ a demanar si m'interessava continuar treballant a I'Ajuntament, a la qual cosa jo vai<_ respondre que per no perjudicar ningú, havia d'aclarir honestament que a mig termini tema la intenció de tornar a repiendre la meva professió, a la qual hi havia dedicat molts anys. .Ara per ara. de totes maneres, si

que hi eslava interessada, per motius personals. Se'm va dir que els dos mesos eren pura burocràcia i que després es signaria un nou contracte, acceptant la meva posició. Amb aquesta premissa, a nu em va interessar. ev identment. signar. Ara. després del- dos mesos c o n v i n g u t s , se'm diu que no se'm renova el contracte. Per que. aleshores, quan ja l'eia temps que es seguia la política de no renovació de contractes, interessava fer-me un contracte de dos mesos i ara no interessa renovar-lo'.' Hi ha Lina explicació clara: calia un temps de marge per a poder posar les coses en funcionament amb la nova estructura que s'ha plantejat: calia que la persona que han posat al meu lloc es rodes. Correcte, però calia haver-se plantejat també que potser jo era prou persona per a e n t e n d r e ho... o no. Mai no haguessin hagut d'anar amb enganys i subterfugis. que són els que ara m'han portat a escriure aquesta carta. Crec que no dec ser l'única persona sotmesa a aquest tipus de tracte, però dono gràcies (en aquest cas no a Déui per poder permetre'm el petit luxe de no haver de confiar en el comitè dels treballadors i poder dir que mentre continuïn manegant la paella els mateixos que fins ara.

no vull barrejar-me amb tanta mesquinesa i opto per mantenirme al marge d'aquest joc absolutament embrutit. Si mai ningú se li acut dir que no em cridin perquè m'he portat malament, que sàpiga des d'ara, que sóc jo la que no tinc cap mena d'interès en tornar a treballar a l'Ajuntament de Sant Cugat. Carme Palau \otii: Aquesta curta irn lou part del text que el dia 2u d'abril l'ittií intentar que arribés a la majoria de vent implicada. A aquestes alçades, ninVi< del comitè de treballadors de l'Ajuntament no s'ha adreçat a mi.

Gossos enverinats Som uns v e ï n s del c a r r e r Abat Marcet n° 5, de Sant Cugat del Vallès, i ens agradaria poder expressar el nostre dolor per uns fets ocorreguts. En el nostre carrer ja s'han succeït quatre morts repentines d'uns determinats gossos, que estaven situats l'un al costat de l'altre, ja que les cases són veïnes. Aquests gossos han estat enverinats. Primer fou una gossa. més tard una parella de gossos i ara, el passat 20 d'abril, el nostre estimat " R O C K Y " , un nos

c3ü£

Més de dotze

LI siiperpoiiaav i^ns uc I... L me Lurope,: sense ruir.h. c- la conunila'. ,rcs prospera de. que ha tingut una mort salvatge mon i lo una de-e:ia do països d'a'.tie- contii cruel. En un tros de menjar li noi'ts liv.wiiïi a ï,i porta oci a lornia;' pon del varen posar verí, i al cap de duc mitja hora ja era mort; va moI.n a pia,lioa. 'Luropa oomeroial ia :.i temps que osia coa-niuïda por me- de dol/e rir patint dolors terribles menpaïsos Aniii l'enfada oi: wmir de l'espai tre els seus òrgans interns execonòmic europeu, ia llihe-tat de moviment de plotaven. produint-li una hecapitals, treballadors, mercaderies i serveis, ha morràgia que el va ofegar. Vàde ser po—i:de ertre els estats membres aciaJrem assistir, impotents, a l'esi els que perlaavier a ITITA Suècia. Noruegarrifant espectacle de l'agonia ua. Auslna. I inlaiidia. Islàndia i Liechtenstein. del nostre amic. un gos estimat Suïssa., ciiic caneia cap a l'aïllament mes que mat. '.a rebutjar, en 'uliim reterer.dum per grans i petits. que va fer (armar part d aquesta grai': /ona ce Des d'aquí volem denunlliure canvi. ciar aquestes persones que han La temps que londor altres candidats o:ïfet aquests actes inhumans, ja eials. com p'oden ser Turquia. Malla. Xipre i que per cap raó es pot matar els membres de l'antic COMHCON iraï-o- de uns animals indefensos, només l'est d'L.uropai. La li L. només -'ha plantejat donar nous perquè aquests individus (que carnets als potents clients del nord d'L.uropu. són veïns propers a les tres casuecs, austríacs, noruec, finlandesos. ses) no els agradin aquests Aque-t- paï-o-, en general, tenen rendeanimals, que no feien mal a per càpita molt altes, tenen un e-iat de benestar ningú. modèlic en certs aspectes. Per a aquest- paisoDes d ' a q u í e s p e r e m que e! més fàcil ha estat renunciar a la neutralitat, i el més Jilïeï de -aportar, es haver d'e-lar amb llurs consciències (si és que en la primera potència actual d'Laropa a Alemantenen), quedin afectades per a ya, el temible opressor de la Segona Guerra tota la seva vida. Mundial. Lídia Parra L'I de gener del IW3, culminava la supressió d'arancels i írop.tere- internes, de manera que el mercat únic comença a ser una realitat; semblava impossible només -et any- entes caries destinades a aquesta rera. Al cap de nou mesos més tard, entrava en secció han de tenir una extensió vigor el Tractat de Maastricht. malgrat els somàxima de trenta línies i han de dur bresalts dels referèndums danès, francès i ieprou dades per a poder identificar i objeccions del Regne Lnit. localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el Malgrat lot. la con-;riicciii europea "naveperiòdic Els 4 Cantons es reserva ei ga a la deriva", expressió de Delors, Lxi-'.eivcr dret de publicar-les, senceres o bé contradiccions i interessos contrapasse- entre resumides. Adreceu les vostres carnord. centre i sud. Com més serem, més riutes a: Fibla, del Celler, 91- 08190 rem, la cosa no està clara: encara esperarem Sant Cugat esdeveniments. •

Només fa 4 dies STOP Aquest espai esta pensat per recollir, a tall de flash. aquelles petites coses que passen en una ciutat com ia :\üstra. en que de vegades cal cridar ïatencio de petits fets. no forçosament amb ànim només de critica, sinó també que pugu,n a;uoj' a m.'lorar ia convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots els lectors que desitgin (er les seves ooservacions.

Uno, dos, uno, dos...

er el Servei Militar a Ceuta nu és cap inconvenient per continuar llegint el setmanari santcugatenc Els 4 Cantons cada setmana. Així hens ho diu d'Talo petit" que mentres fa "guàrdies" aprofita per llegir, i promocionar entre els seus companys, el seu "diari". Cal dir que tenim subscriptors per arreu del món. Canadà. Itàlia. França o Anglaterra. A tots els agrairíem que ens fessin arribar les seves anècdotes o fotografies per publicar-los-

els. •

Escrit de Miquel Montserrat publicat ii El. CRIT l'uhlicu< in (l'Ainic\ ílc Sant Ciifiíil. mini. !D desembre de I9H7

ClCnd

S'acosta la televisió privada Ja ens cau damunt attih totes les seves publicitats, jocs. concursos, consums i competències ferotges. Hs diu que no p.i-sa'tm d'on/e cl- diaris que resisteixin 'o- -evcs eir.hrar/ides a lot l'Estat. Re-i-nra II CRIT a Sani Cugat' 1 -.ns preocupa que qualsevol publicació s|oui més distribuïda que no pas LLEGIDA 1 que el vent vagi en direcció cada ciip mes contrari, perquè' la lectura no acaba depenent -com hauria de ser- de la qualitat o interès dels textos. sinó. en part. d'aquesta omnipresència excessiva d'una oferta audiovisual que en si mateixa, si no fomentés la passivitat. tampoc no deixaria de ser un avenç valuós. Però aquesta competència íagocitant va així, no s'hi pot fer més. perquè no s'esdevé tan sols al Vallès Occidental, sinó que segons les darreres notícies ja succeeix igual al Kurdistan i a Quebec. Tamhc es causa directa en aquest tema ei nostre estressant estil de vida. I aquí si que tornaríem a allò de si Sant Cugat ia e- com Barcelona o no. Però hi ha una leieeta catisa encara més greu per a la manca esicmalica de lectura (i consti que no parlem de filosofia, ens estem releiïni i,ui sols a una sen/illa revista loco. i LI- ailo que Marc Soler, en un no mo-sa Tunva article a "HI Món", denun-

ciava com "un entossudiment de la gent a nu voler ser analítica, a causa en part a l'estil dels sistemes educatius europeus. És a dir, que es tendeix a ensenyar coneixements teòrics i oficis pràctics, peto molt menys a SABHR H S C R R ' R L . LLKGIR i PARLAR". No es tracta, per tant. sols del gust per llegir, sinó també de saber llegir. En certa manera, que saber descodificar sigui fàcil per TOTHOM, no reservar-ho als ANALISTES professionals. S'entén que si l'educació s'enfoqués cap al rebuig d'aquestes absurdes mandres mentals, llavors tots els serveis audiovisuals podrien servir per a informar i divertir: i els escrits per analitzar i també divertir. Sense aixafar-se els terrenys, complementant-se. Resumiré tot el tema -i permeteu que faci un petit salt enrera de cine mil anys-. Quan els nostres avis. els SUMERIS. inventaren l'escriptura damunt les seves tauletes de Iang (inventant de passada allò que en diem la Història!' no sols feien el pas mes llarg de la humanitat pel que fa a COMUNICACIÓ, sine que ennoblien simbòlicament !a qüesiió aquella de si els homes veníem del Iang. Avui. en canvi, si no llegim, me- aviat sembla que estiguem "enfangant" el camí cap a una millor cultura humana. 1

LA FLORESTA

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 1

de l'rfuMi&ctó de füw i PttfiiefatU de U yivtufa Emili René secretari de l'Associació de veïns i propietaris

"Fa 75 anys vam creure en La Floresta, avui continuem tenint la mateixa il·lusió d'abans" Emili René ocupa avui la secretaria de l'associació de Veïns i propietaris de la Floresta. La seva absoluta dedicació al nostre districte des de fa molts anys, ha contribuït a millorar el nostre nivell de vida. "Des que es va fundar la colònia Bosc fins avui ha plogut molt, però la il·lusió continua sent la mateixa, 75 anys d'història ens han servit per assolir tota una sèrie d'avantatges per als Florestans dels quals avui pot gaudir-ne tot el poble. No podem oblidar que la Floresta va començar sent una colònia d'estiueig i que la gran quantitat de gent que va decidir venir a viure en aquest meravellós tros de Collserola, va obligar a c r e a r tota una infrastructura avui totalment nessesària p e r als

Avui la Floresta està en ple creixement i el nostre futur és sens dubte molt pròsper amb tot i cada un dels seus aspectes." L'actual secretari de l'Associació, té encara alguna petita fita per assolir el més aviat possible. "Necessitem tenir una associació forta. Només d'aquesta manera podrem aconseguir moltes coses que encara falten a la Floresta. Necessitem la unitat, i la fusió de les diferents associacions existents en aquest momés de 3000 habitans de la ment a la Floresta que ens Floresta. Moltes són encara d o n a r i e n , sens d u b t e , la les coses p e r fer. Realment, força que necessitem per poamb tots els ajuts necessaris, d e r c u m p l i r els o b j e t i u s hem aconseguit, tota una es- prioritaris del nostre districtructura viària i de serveis, te, tot per al bé dels Floresque no podia ni sumar-se fa t a n s de S a n t C u g a t del tan sols 30 anys. Vallès.

LA FLORESTA PEARSON

FESTA MAJOR D I E S 24 I 25 D E J U L I O L DE 1927

CAIXA D'ESTALVIS DE TERRASSA

Persones. Servei. Quaitat.

Persones. Servei. Qualitat.

75 è ANIVERSARI ASSOCIACIÓ VEÏNS I PROPIETARIS LA FLORESTA PEARSON

EXHIBICIÓ

ACTUACIÓ

CASTELLERS DE TERRASSA

ESBART DE SANT CUGAT

DIUMENGE 2 9 DE MAIG A L E S 12 H. MIGDIA A LA PLAÇA DE L'ESTACIÓ

DISSABTE 11 DE JUNY A DOS QUARTS D'ONZE DE LA NIT A L LOCAL DE L'A.P. i V.F. PLAÇA AIGUALLONGA, 1

ACCIÓ CULTURAL

OBRA SOCIAL I CULTURAL

LA FLORESTA

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 2 9 ABRIL 1994

A la Floresta, no tot va ser un somni Maria Antònia Devesa Realment nu podria dir exactament quan va ser. quin dia en concret; el que sí recordo hé. es que era un v e s p r e . un d ' a q u e l l s vespres meravellosos que celebraven alguna lesta. aquelles lesies

HI tracte a m b la natura, i com a poc a poc, tot jugant, també vàrem aprendre a estimar els arbres, les bestioles, les flors, fils records ens portaren als nostres jocs, les guerres. les excursions, els animals, el fang; les tempestes, l'arc de Sant Marti... i al final "l'olla del tre-

1 d "en Joanet, el guàrdia? Va dir l'altre. Sabeu, una vegada va iwajíir un lladre i en arribar ul f'tml ilel Diari, li va demanar que l't sperés iillà. que ell havia d'anar a cercar una cosa als porters, i que dcsctíitiíla tornaria. Com podeu pensar, ni tan vols el va lligar, i en tornar, com era normal, el lladre ja no hi era.

W .#{?*;><?;><

Eren altres temps. Oi.' Tots ens vàrem posar a riure. -Saps, de que me estic recordant, d'en Joanet: com em passava la màquina pel clatell per a tallarme els cabells, quin mal que em feia. renoi.'

Mentre tots xerraven una mica fora de la realitat, com si per una estona haguéssim tornat a aquell temps, va arribar algú demanant q u e l c o m , un xic r i e n t , a m b el s o m r i u r e de c o s t a t , el c i g a r r e t penjat a l'angle de la boca; sense afaitar, a m b veu p a u s a d a , moll lentament, amb un soroll gutural. més que una veu clara. - Fo, fo, fo, fue, fuego... - Hola Perita, li vàrem

dir

tols. l'n de nosaltres va encendre la seva cigarreta, i recordàrem quan el Penco i el seu germà, en Silvano, que t a m b é feia de boscater. eren els que repartien el gel per a tot el poble, de la fàbrica de gel que hi havia pel Casino.

Es clar que era lògic. Mai no sabies l'hora que arribava el gel a casa. - Habíeu anat a la piscina? Que divertit que era allò, oi? - Quina llàstima que ara no en tinguem cap! - Sabeu, a casa meva un dia. el meu pare. fart de tots nosaltres. va demanar-li al Xerraire... - Q u i e r a ? ( v a d i r un m é s nou de la colla) - Home! era un la.xista que vàrem tenir (com si fos tan clar que hom l'havia de conèixer!. - /•.'/ que m'agradava més. era que quan veníem de Barcelona amb el tren. com aquell que porta els Reis. en arribar aquí cada dia. a l'estiu, anàvem a comprar un gelat u casa d'en Eclix i la Pura.

l'na senyora que també Però els que ens va fer riure de era allà però que semblava debò a tots, fou l'anècdota de la • On dius? que no li interessava la conmula d'en Perico. - Sí home, al costat, on hi haversa, de cop, ens va mirar - Sabeu que parava sola, a via la barberia, que ara és el resmolt fixament i ens digué; tots els bars del poble, i esperava, taurant, del Gerardo. I l ' A b u n d à n c i a ? Que sense ni lligar-la, que el seu amo La conversa continuava amb no sabeu on era? sortís. la memòria, com a principal proAlguns vàrem dir que tagonista. sí. els més antics, al1.' Hostal i la piscina que va existir l'anv 1964. avui tot això està pràcticament tres. amb cara de badesaparegut. Només hi queden restes tapats per la vegetació i arbres. docs miraven atents i c a l l a v e n . La n o s t r a n o v a on hi participa tothom, i tot era contertúlia continuava. V à r e m s e g u i r p a r l a n t , i reple de gom a gom. cordàvem com si fos una cursa. La senyora Maria era I a nit era càlida i tresca a la la mestressa. Avui encara \egada, típic del nostre poble, l'n Gairebé sense deixar de parlarles seves filles viuen aquí. gran grup de veïns petava la xese l'un a l'altre amb molta pressa. -Ah sí. on? rrada. uns amb altres i tots anih com si així tinguéssim mes bons r e c o r d s o m e s q u a n t i t a t , varen tols Si dona. per allà l'estaanar apareixent lots aquells que ció, i tenen unes filles més Parlant amb un vei d'aquí, deavui ja no son amb nosaltres, peti) maques! Alguna d'elles ha ia meva e s t i m a d a F l o r e s t a . que que continuen vius perquè encara fet un bon casori... Ai.xò com molts de nosaltres varen pasells formen part dels nostres rem'han dit bai.xet. sar la seva infantesa a l.a Floresta. I una mica niés avall hi i que no era fill del poble, i alio cords. havia La Comprativa, amb Te'n recordes del ( ara^oleque s'anomenava "estiuejanls". un la senxora ('armen, el .senro? mol que a\ ui ia no fem scrv ir i. yor Pau, i el Tibo, sé que hi c o m e n t à v e m quanta sort havíem - Si h o m e . aquell senvor vehavia més gent. Però la tingut a la nostra infantesa; com llot. que sempre anava cercant carmemòria ja no es prou bo- Dia de la inauguració de l'Església de Ntra. Senyora de Montserrat l'any hav lem gaudit tic tantes coses que gols. amb un sac penjat a l'esquena... els nois de ciutat no tindrien mai. na... 1958. Kn la fotografia es pot veure en Busquets, Ros i Borràs.

ilf^

Q OcHta u ra n t e

Residència La Floresta

A'feïra

PLACES LIMITADES CURTES I LLARGUES ESTADES

SANTIAGO MARTÍNEZ

FELICITATS PER 75 ANYS D HISTORIA

Materials per a la Construcció Transports

cl.

D i p u t a c i ó , 15 Tel. 675 59 56 LA FLORESTA

BAR LOS TR0NC0S

Turó del Sol, 41 Tel. 6 7 4 2 0 0 1 LA F L O R E S T A

Especialidades gallegas y Carne a la Brasa

. , o ^ 0 * : • ^ ^ ^ ^ e ^ n o . vol* ;v\e 9o O

&ÜÍ

POLLOS A L'AST 800 PTAS si en dia festivo no te apetece cocinar, ven a buscar tu pollo a l'ast Av. Tilos, 15-17 -LA FLORESTA-

Ctra. Vallvidrera -Sant Cugat, Km. 9.5 Tel. 674 94 80 -LA FLORESTA-

ENCARGOSALTEL. 0 7 4 Q 7

CONSTRUCCIONES

bor

SENDER

..S0CIAC,0.I

C O N S T R U Ï M A LA FLORESTA DES DE FA 3 5 A N Y S ía nostra més cordial enhorabona a L'Associació de Propietaris Veïns de La Floresta amb motiu del seu 75 Aniversari BUENAVISTA, 83

LA FLORESTA

Tel. 674 18 45

veiHs Plaça de l'Estació, 11 674 20 45 LA FLORESTA

Paseo de Los Chopos, 94 Tel. 674 20 37 -LA FLORESTA-

LA FLORESTA

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

coses són diferents, el Ball del Casino era molt més bonic que els d'ara, i no digueu del teatre que feien allà els nois de la parròquia. Un de més optimista i amb caire pacificador, digué: - Allò era fa molt de temps, dona, les coses canvien, la gent evoluciona i ara, segur que allò no agradaria a tothom, no trobes? És bo, si més no, que nosaltres puguem haver viscut les dues coses... Vàrem continuar parlant molt de temps, mai no haguéssim acabat. .. Potser mai no volíem acabar. Tot no fou un somni; és fàcil i bonic pensar que en el fons dels nostres cors encara existeix un paradís enyorat i tendre, que no és res més que el nostre poble de la infantesa: La Floresta. •

- Què fèieu quan estàveu malalts? - Si teníem metge! - Venia defora? - No, vivia aquí. Era el doctor Olivella; segur que ens havia visitat gairebé a tots, almenys un cop. - Allà on hi ha l'Ignasi, sí home, allà a la Caixa, hi vivia el senyor Julio, que era jardiner, al costat del Sender, que era lampista. Després va venir en J a u m e Díaz i en Minarro; el senyor Lleonar, que era mestre d'obres i, just a l'altre costat, hi vivia el senyor Pahisa, que també feia el mateix. - El de la baixada'.' - Sí, la baixada porta el nom de Can Llobet, però tothom la coneix per Baixada d'en Pahisa. Ara, malgrat tot, va dir algú. una mica ressentit del passat, les

Actual edifici de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta- a sota reproducció parcial de l'escriptura de constitució de l'entitat l'any 1919

Calendari d'actes del setanta-cinquè aniversari de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson JUNY 11

6 8 28

Acte

Lloc

Hora

Sopar Aniversari

R. Rancho El Paso

Missa Aniversari

11,30

E. Ntra. Sra. Montserrat

Concert "Jove Orquestra"

De 1919 a 1994 Sens dubte el que està ben fet perdura en el temps. Ens ha agradat poder reproduir en aquestes planes el primer full del llibre oficial d'actes de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson. Aquest llibre fou firmat pels tres primers fundadors de La Floresta que varen decidir aplicar el nom de Pearson en homenatge i testimoni de consideració a l'home que va planificar tota la colònia i que morí poc abans de la firma d'aquest primer llibre d'actes, en un transatlàntic bombardejat en la primera Guerra Mundial al bell mig de l'Atlàntic.

Lloc

Actuació de l'Esbart Sant Cugat

22,30

Local Social

Concert de Cants Corals

E. Ntra. Sra. Montserrat

Festival Infantil

Local Social

Carreres de B.M.X.

Circuit de La Floresta

Teatre

M A I G Dia

Hora

Acte

Dia

ELS 4 CANTONS 1 3

8* CLASE 2 PESETAS

Parte aperiorpara atrtgar al àisrasaào. A.2.293.40S*

A.E.C.

Sense determinar:

de Sant Cugat del Vallès

E. Ntra. Sra. Montserrat

Balls de Sevillanes

Local Social

Castellers de Terrassa

Plaça Estació

Concurs de Colles

Pistes Esportives

Maig-Juny "Jocs Florals"

Local Social

Sardanistes Lliures

Torneig Futbol Sala

Pistes Esportives

Improvitzades

SETEMBRE Dia

Acte Festival Infantil

I M SA

INSTALACIONES MlfiARRO.

Hora 18

Lloc Local Social

DIECO FERRERB

SA.

CERRAJERÍA PARA LA CONSTRUCCION

umemaou) CAUMCCION

c/.Margarit,17

Tel. 674 19 59

LA FLORESTA

{eücitem t'&àaciatíS fteUéeuà 75 tuufA, de vida Av. de LosTilos, 19 Tel. 674 52 98 LA FLORESTA

U Muntiityesa Av. Verge de Montserrat, 77

BAR FELICITATS ASSOCIACIÓ

r? J! « ™ R E 8 , 4 6 LA FLORESTA

VILANOVA

PROPIETARIS

PASTISSERIA XARCUTERIA POLLASTRES A LAST

I VEÏNS 11

MENJAR PER EMPORTAR

Tels- 674 17 38 - 674 17 97

OBERT DIUMENGE

Felicitem l'Associació de Propietaris i Veïns pel seu 75 Aniversari

PLAÇA MIQUEL ROS. 2 TEL. 674 18 68 La Floresta

Plaça del Centre, 3 LA FLORESTA Tel. 67411 26

LA F L O R E S T A

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

£1 transport a la Floresta tota una odissea El passat de la Floresta està present en molts dels seus habitants La mobilitat de la gent de la Floresta ha estat sempre envoltada d'aventures, no només per la distància entre el districte i el centre de Sant Cugat o altres poblacions, sinó també per la configuració del terreny. Potlríem dir que la lluita per la millora dels medis de transport va comentar amb la petició a F K C d'una estació o baixador l'anv 19I1). Petició contestada el

juliol de 1920 segons carta que podeu llegir en aquesta plana. Un cop aconseguida l'estació, va venir el primer servei d'auto públic que feia el recorregut entre l'estació de la Floresta i Sant Cugat. Un del problemes més greus que de sempre ha patit aquest districte ha estat la manca d'asfalt de la majoria dels seus carrers. Això fins no fa gaires

F E R R O C A R R I L E S D S. C A T A L U N I A , S . A .

UAR.TIONA, 13 ^e E r . s r : de } 9 2 0

Sr. Presidente de la Asociación de Propielarios "Floreste Pearson"

anys havia provocat veritables p r o b l e m e s en dies de pluja. Això avui. tot i no tenir resolt el problema bàsic, s'hi està donant solució per part de l'Ajuntament de Sant Cugat mitjantçant la compactació amb grava que actualment evita el fangeig. Fangeig, que en aquells anys podia deixar "clavat" els cotxes amb més de mitja roda de fang. Val a dir que les comunicacions, que han estat sempre el cavall de batalla durant molts anys, han deixat pas a altres reivindicacions socials. Considerant que els actes de l'aniversari es perllongaran durant diversos mesos Els 4 Cantons recollirà, en propers números, entrevistes i reportatges del present i futur de la Floresta.

Muy Sr. nueslro: Tenemos el gusto de referirnos a su atento oficio de fecha 21 de Julio de 1919. Moy nos es grato confirmar que esta Componia esta dhpuesta a proceder a la construcción del Apeadero proyedado en el Km. 3, a la salida del túnel n° 5, beca Norte, siempre que lo Asociación de su digna presidència se avenga a sufragar todos los gastos que se ocasionen por un importe de Ptas. 121,360, y conskja, ademàs, que el propietario de los terrenos situados a ambos lados de la via, haga a la Componia cesión gratuïta, a perpetuidad, de las porciones necesarias a uno y otro lado para el emplozamiento inmediato del Apeadero y posible, mas adelante, de Estación y dependències, así como los caminos de acceso necesarios.

l primer vehicle que va fer el servei de transport públic a la Floresta data de l'any 1923. En aquells moments els barcelonins havien descobert la urbanització de la Colònia. El servei l'utilitzaven per desplaçar-se fins a Sant Cugat, perquè el tren encara no tenia parada a la Floresta i el baixador no estava construït. En el programa de mà on feien menció dels horaris també es comunicava als usuaris que properament es perllongaria el servei ns la plaça de Catalunya de Barcelona "en viatges ràpids i directes ".

Naturalmente, este compromiso està condicionado a la obtención de la confor midod del proyecto, por parle de la 2a. División de Ferrocarriles. Lo Componia fijarà, a su discreción, los trenes que deberón tener porada en el Apeadero "Floresta Pearson". Una vez obtenida la conformidad de la 2a. División de Ferrocarriles, esa Asociación deberà hacernos entrego de la cantidad antes citada, y una vez recibida, la Componia doró comienzo a las obras. En espera de su grata confirmación oficial, nos complacemos en reiterarnos de Vd. attos. y affmos. s.s.

Carta d e c o n t e s t a c i ó a la s o l · l i c i t u d q u e la C o l ò n i a v a fer a FFCC p e r q u è é s c o n t r u í s el b a i x a d o r a ia F l o r e s t a .

La fotografia del cotxe que feia el recorregut entre la Floresta i Sant Cugat, és de l'any 1923 - Fot. cedida per Emili René

KIOSKO LA FLORESTA

AIGÜES DE LA FLORESTA PEARSON SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA

PERIODICOS - REVISTAS REVISTAS INFANTILES

S·ADffERE/XMSAeTESD£C£lBSI?Ae(0DEl7sA/WER8AR/DE "CHUCHERIAS" - CROMOS i- ASSOe/Ae/OD£i/£MS/PROP/n'AR/SD£íAFWR£SrA (im-tm) COLECCIONABLES - ETC. PLAÇA AIGUALLONGA, 1 LA FLORESTA

A.E.C. !

^JJU

M,i'!<. ..<i'.uàf/íi

WMí

I S'adhereix a les festes del 75 Aniversari de l'Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta Psj. Segala, 4-6 Tel. 675 50 06 LA FLORESTA

CAN LLOBET FELICITA DE TOT COR L ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA AMB MOTIU DEL SEU 75 ANIVERSARI

CAN LLOBET

LA FLORESTA

1 |

Pg. Floresta, 24-26 Tel. 674 78 33

JOCS DE SALÓ SERVEI DE

1 |

UNIÓ RECREATIVA D'ESPORTS,

TV. AMB PANTALLA PANORÀMICA FLORESTA CANAL- i PARABÒLICA SECCIÓ 3 5 EDAT SECCIÓ DE B M X I M O U N T A I N - B I K E OBERT A T O T H O M

Pg. La Floresta, 24-26 Tel. 674 78 33

ELS 4 CANTONS 1 5

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Diumenge 1 de maig Dfe (fe fe MBK

fes-li el millor regal S'ho mereix FABRICANTES DEJOYERIA

TALLERES PROPIOS

in I

c3Ct

; * * * *

crsa'1

ELECTRÓ U-AH S A

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELETRODOMÈSTICS OBJECTES REGAL

Santa Maria, 40 Tel. 589 02 71 SANT CUGAT DEL V A L L È S

SERVEI GARANTIT

Francesc Macià, 11 Pere Esmendia, 6-8 Tel. 588 51 95 RUBÍ

>*$*£*

Salamanca JOYEROS

fins al dissabte 7 de maig t'o-

Alfons Sala, 28

ferim un 10% de

Tel. 675 3 3 06

descompte i un obsequi en la

SANT CUGAT DEL VALLÈS UlNliINKH

I ;. • . i : i

7KI1VY

-^br

irwxt.« I.X^JÍÍ

i ti*r 11\ : N Í Í

RUC i^famS JOiErs ••H BCB JOAN Av. a t aIl u1n 1 y a^, 1 Tel.GÓMEZ 6 7 4 0FIGAROLA 0 26 SANT CUGAT DEL VALLÈS

RiusiTaulet, 11 Sant Cugat Tel. 675 30 01

IDEES PER A LA LLAR LLISTES DE NOCES CARRER SANTA MARIA, 10 Tel. 674 03 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

QUENA PANTY • Pafiuelos de seda, fulars y panoletas. ^ * • Toda la moda en medias y pantys. w • Bodys de primavera. AJ\«S*' • Trajes de bafio. »^7 yJ? Rambla del Celler, 2 - Tel. 589 09 % - Sant Cugat del Valies

TOUS joiers

Rambla Ribatallada, 24 C Tel. 675 52 52 Sant Cugat del Vallès

Estem al carrer Santa Maria, 18 i com sempre amb les mateixes marques. T'hi esperem Tel. 675 53 09 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TRANSPARENT Dl.SSI.M ! \ \ l l ! \ ( Kli.

cl. Sant Jordi, 37 Telèfon 675 08 76 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

L'ambient cultural en l'adolescència de l'Eugeni Canas (II) la " I n l l u a n c i a del T e a t r e en la \ ida dels pobles", r e m u n t a n t - s e a la tragèdia grega; c o m e n t a r i s Kl Camp d'Ksports Municipal tes a n ò n i m s e s p e c u l e n sobre el sentit de la d e m o c r à c i a , i d ' a l tres p r o p o s e n efectuar visites iiistn.ctiv es. I .; ( ' o r p o l ' a c i ó M u n i c i p a l \ .1 1 anv seguem. 1927. el doc,k o l d , I . cl I l >22. 1.1 C o l M i l I C C l o i!>-'. ii' 'li " ( . i [ 11 p \ ! ti r i . i : \ i ' o c '• ii I OITCS C a r r e r a s i m e m b r e s Ca la colònia estiuenca, posen en I ' " i : h . i l l " g r à c i e s .il •- o: J . \ i - ' i . >:>• :" \ u a l d c . c r u-i i. ,L marxa una "Societat d'Ira; i.iltv a ; i • 111 •- i i v i nio ii''. ni..-. .. i i i · i - pei a l'embelliment d. Sai',1 ( alga!". pri'd'ga en p t , r e c t e s i rea,1 l i '. ' . ' II l ' . C v l I . 1 1 S . ! ' ' '' ; I ' ' .) ' . Itl/acioiis JL' . .uladama i editora •'M . , I c l · l a I.. 1 c - l a .U I \ i 111.-. d ' u n a rev ista nicusu.i' i lusirada cllC •. . ' s ' , 1 . ' I p a l I l l O ' i l Ç 1.1 ' . I • ! ' • . •. I c u c encaia av ui podria o'iiside:i I , ' i i ' • a d i e n t . rai'-sc modèlica. I I'. .L!iv s t - c n i a : o o ii e s p i e n l-.l I 9 3 0 s o r t i r à " S e m b r a d o l o - . o \ I'.' : .si " S a n t C u g a t . I ( ' " 11 •. K . l ' . i i! '• L. i -. a a m b d;'. c: dor". setmanari de critica constructiva i a m b aspiíai. ions didàcMIa . | li i p s . la " I V u \ a l i a n t i q u e s , PI I o í | . " A u r o r a " i I , I I I K ".. . A s s o l i r e n n o t o r i e t a t e l s " G a r b a " . d' " A c c i í i C a t a l a n a " . \ il.i. \ i i i l o s . S a l a s . C a p c l . C a s .la cus hem referit ,i "I."Avenir", tellví. A g r a / . Fspaíiol. g e r m a n s 1432, m e n s u a l , p o r t a v e u del I .ÓpeZ. ClC. "Centre Federal La U n i ó " . i seccions a u t ò n o m e s , gestat per RaVisita reial mon Mas.

J o a n Auladcll i Serrabogiinyà

l.n la p r i m a v e r a del 1 9 2 5 . els col·legis, la quitxalla, la població s e n e e r a . v à r e m viure un dia e x c e p c i o n a l : eN Reis d'P.spanya \ e m e n a Sant Cugat i els h a v í e m d ' a n a r a rebre. C a r r e r s e n d o m a s s a t s . gent expectant. les autoritats atrafegades, els alumnes de les escoles arrenglerats al llarg urbà de la carretera flamejant. b a n d e r o l e s de p a p e r a m b els c o l o r s n a c i o n a l s . A r r i b a r e n e l s c o t x e s r e i a l i del s e g u i c i ; s'aturaren un m o m e n t als Quatre ( a n i m i s , on una d o n a . a m b el b e n e p l à c i t oficial suplicà q u e l c o m . . . . i se n ' a n a r e n c a r r e t e r a enllà. l·ls m e n u t s t o r n a r e m a casa a m b les b a n d e r o l e s p a n s i d e s : talment com alio que desprès ens han fet veure a " ; B i e n v e n i do. nuster M a r s h a l l ' " .

Publicacions periòdiques 1 ."any 1926 a p a r e i x la prim e r a p u b l i c a c i ó p e r i ò d i c a íntegrament local: " U n i ó " . portaveu de la Societat Coral. A Ics seves pàgines. Joan G i m é n e z c o m e n t à

El Parc Municipal Un incendi fortuït o c o r r e g u t el d i a d e S a n t J o a n del 1 9 2 8 , d e s t r u í l'edifici g a i r e b é del tot. No n o m é s se'n ressentí la celeb r a c i ó dels a c t e s lúdics i d ' e s barjo habituals, sinó que la reedifieació p r o v o c à forta polèmica i aldarulls a causa de la ubicació d i n s el r e c i n t e m o n à s t i c . A la Sala. a m é s de ball i del c i n e m a h a b i tuals. s'hi presentaven escenificacions teatrals o espectacles variats. Kls jardins i pista d ' e s t i u foren mare a propòsit perquè els "administradors" i 'administradores" de Sant Pere e x h i bissin a n u a l m e n t el tradicional "Paga-li Joan".

Anys 20, representació de "Terra Baixa" a la Unió Santcugatenca amb la visita de l'autor de l'obra Àngel Guimerà. Fot. cedida per per famillia Cortijos Auladell El 28 d ' a g o s t del 1932. celebrà les festes del 5 0 è A n i v e r s a r i , a m b assistència del seu il.lustre ex-director, mestre Lluís Millet. i dels familiars d e s c e n d e n t s del senyor Esteve C a m a r a s s a i Cia, president honorari a l ' è p o c a fundacional quan l ' e m p r e s a "Serra. C a m a r a s s a i C i a " regentava "LI V a p o r " , d e s p r é s Pelleria. Per això tornà a estar entre nosaltres J o s e p M a . Folch i Torres, gendre de l'industrial i admirat pa-

t r i a r c a de •'Fornells".

Hn P a t u f e t " i d e F

Aplec antiblasfem LI 2 de juny del 1 9 2 9 , e l s a l u m n e s de les e s c o l e s p ú b l i ques i privades fórem n o v a m e n t mobilitzats. Aquesta vegada per a m a n i f e s t a r - n o s pels c a r r e r s i p l a c e s en un " A p l e c a n t i b l a s fem". a m b càntic de la " G u e r r a a la blasfèmia", de M o s s è n Cin-

Tres anys després, el 25 de maig del 1933. Francesc C a b a n a s . un dels m é s d o t a t s , p r e s e n t à la s e v a primera e x p o s i c i ó individual dinou aquarel·les de paisatg e s de la localitat i el rodal- als " E s t a b l i m e n t s Cab a n a s " del seu g e r m à Joan. del carrer de Santa Maria.

" L a L i r a " , la veterana entitat coral c l a v e r i a n a . hi t e n i a la s e v a s e u .

>3C

to Verdaguer, contra aquesta xacra del món rural català i santeugatenc. La " t o r n a d a " e n s h a v i a d e q u e d a r g r a v a d a a la m e m ò r i a per sempre més:

Oh. llengua catalana m é s dolça q u e la mel; la l l e n g u a q u e et p r o f a n a et l'a t o r n a r de fel!

Exposicions d'art 1:1 1930 s ' o b r e a la Sala Tadeo la " P r i m e r a Exposició d ' A r t A m a t e u r " . Hi p r e s e n t e n o b r e s Nouell. Castelló. Bartralot. C a m p m a n v . Cabanas. Ventós i Farrés.

Kls expositors manifesten: "/•V/iv avui no trovàhem ni qui tan sols escoltés les nostres aspiracions, ni que ens avivés

Els "Avantguardistes" de la FJC a Montserrat - Fot cedida J Barberà

la flama de l'entusiasmo espiritual. Per això ara, rebel.lats contra aquesta manca d'ajut, ens hem unit, agermanat, i hem organitzat aquesta primera Exposició Amateur. Fem, doncs, que aquesta sigui la que pot il·luminar la joventut que puja; fem que, curt temps a venir. Sant Cugat estigui ben fornit del més humà i valuós del món: l'Art."

Acció Catalana. "Associació Protectora de P'Ensenyança Catalana" L"'Agrupació d'Acció Catalana -els Pere Pahissa. Ignasi Rifà, J o a n G i m é n e z . Muiïoz. Castanyer, Cortadelles, Vidal. Eduard Rodó....- organitzà. l'any 1932, un cicle de conferències i d ' a c t e s culturals a càrrec de d e s t a c a d e s personalitats: Aurora Bertrana, M a s p o n s i Anglasell, Joan Arús. Carreras i C o s t a j u s s à , R o i g i L l o p . es va endegar una ambiciosa "escola de T r e b a l l " a m b voluntat de publicació d ' u n plànol general del t e r m e s a n t e u g a t e n e , fragmentat. a escala 1:5.000. Pel n o v e m b r e del 1930 q u e d à formada la C o m i s s i ó Del e g a d a local de l ' A s s o c i a c i ó Protectora de l ' E n s e n y a n ç a C a talana. La presidí Francesc Rita i Planes ( + 1932), a m b D o m è n e c Rodó. vice-president. pere Pahissa i M a s s a n a , tresorer. J o an Berenguer, bibliotecari, .lusto i Rovira, secretari, doctor Torres Carreras. • íí'oiuimutrin

LOCAL

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

50è. Aniversari del CMSC Fotos M Vailet

Redacció El CMSC va celebrar el passat diumengue el dinar amb els socis per commemorar el cinquantè aniversari i procedir a l'entrega de medalles. L'acte va tenir com escenari el pavelló esportiu de Valldoreix on es van aplegar unes dues-centes persones. A l'acte hi van assistir autoritats locals i de la Generalitat de Catalunya i representants de entitats federatives axíns com socis fundadors que van rebre les primeres medalles d'or que atorga l'entitat.

ELS 4 CANTONS 1 7

Un llibre que recull la historia del Club Muntanyenc Redacció

La diada que anava carregada de molts actes va conclure amb la presentació del llibre de Joan Tro-

yano i la inauguració de l'exposició del 50è. Aniversari instal·lada a la Casa de Cultura.B

L'historiador local Joan Troyano va presentar el passat diumenge i dins dels actes del cinquantenari del Club Muntanyec, el llibre 50 anys del Club Muntanyec de Sant Cugat, 1944-1994. El llibre resumeix els 50 anys d'història de l'entitat en tres capítols. englobant el primer la relació que el Club ha mantigut amb els principals esdeveniments d'història de Catalunya i sobretot el seu paper durant el franquisme i l'etapa de la transició. En el segon capítol s'expliquen totes les seccions que ha tingut el Club Muntanyec durant aquests 50 anys d'història, muntanya, esquí i la ja desaperaguda dedicada al folklore.

Finalment, el tercer capítol està destinat a la relació detallada de les activitats que estan dirigides actualment a les persones que estan associades o no al Club. Un apartat destacat inclou un homenatge dedicat als més de 5.000 socis que han passat pel Club. Del llibre s'en ha fet una tirada de 50 exemplars, però més endavant es podrà comprar a les llibreries de Sant Cugat. A Tacte de presentació l'autor Joan Troyano va voler destacar la importància de poder haver fet el llibre amb la col·laboració de les persones que han viscut directament les activitats del Club. " És una història feta amb tots els personatges que encara són vius, i per un historiador tenir viu l'objecte d'estudi és importantíssim." •

L'Esplai Sarau prepara una gran acampada del cinquantenari L'Esplai Sarau està organitzant una acampada per a nois i noies d'entre 8 i 14 anys pels propers 7 i 8 de maig a l'esplanada de Sol i Aire. La intenció del Sarau és apropar a tothom Ics sensacions que acompanyen una nit d'acampada al bosc i un cap de setmana de convivència amb gent de tot el poble.

Saló de 1 I Ensenyament del 3 al 8 de maig 1994 Fira de Barcelona

Generalitat ae Catalunya Departament d'Ensenyament

L'acampada comptarà amb un calendari d'activitats ric i variat, amb animació musical, gimcana ecològica, joc de nit. joc de pistes amb sorpresa, xocolatada, etc... Participen en l'organització de l'acampada esplais, entitats juvenils i grups ecologistes que col·laboren en distints actes. •

REPORTATGE

18 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

S'inaugura oficialment el Parc Central Dins el parc també va inaugurar-se la plaça del Cinquantenari del Club Muntanyenc, un homenatge a Ventitat excursionista Anna Cabassa- Eotos. M. Vallès Tot i que durant la nit anterior i al llarg del matí. la pluja amenaçava amb una jornada passada per aigua, finalment diumenge, dia 24 d'abril, va lluir el sol i va permetre una inauguració "brillant"" del Pare Central. [.'acte va començar a les dotze del migdia al costat de l'estany, on es va destapar la placa inaugural del parc. A l'ultra banda del parc, al costat de la carretera de Vallvidrera, es destapava també una placa idèntica. [.'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, i els presidents de les J u n t e s de C o m p e n s a c i ó de Sant Domènec-Colomer i de ColomerCarretera de Vallvidrera. varen tallar la cinta inaugural del parc Amb aquest acte va començar una jornada que va allargar-se fins les dues del migdia. Després, el nombrós grup d'assistents. entre autoritats, convidats. curiosos i mitjans d'informació, va iniciar un recorregut pels carrers que creuen el parc. un d'asfaltat, un de secundari i un de passeig. Els geganters de Sant Cugat varen enlairar el "Joan" i la "Marieta" i el grup de bastoners de l'Esbart va amenti/.ar la festa amb musica i dansa. Per posar punt i final a la inauguració de d i u m e n g e , la Coral la [.ira de la Unió Santcugatenca va interpretar diverses havaneres i sardanes.

jada tranquil·la a través del parc i per les tres vies que el c r e u e n . D'aquesta manera, lots els assistents varen poder conèixer una mica més la superfície d'aquest parc que ocupa una superfície de 72 mil metres quadrats i que s'allarga fins la carretera de V a l l v i d r e r a . D a m u n t d'aquest terreny s'hi ha plantat un total de 1360 arbres de diverses espècies que donen al parc la seva t o n a l i t a t verda. No o b s t a n t , ara caldrà esperar uns quants anys perquè els arbres creixin i acabin de consolidar la vegetació del parc. El disseny del Parc Central ha estat obra dels arquitectes Enric Batlle i Joan Rom.

Parlament inaugural L ' a l c a l d e , Joan Aymerich, el president del Club M u n t a n y e n c . Eduard Soler, els presidents de les Juntes de Compensació i un dels arquitectes del parc, Enric Batlle, varen presidir l'escenari des del qual es feren els parlaments inaugurals. Eduard Soler, com a representant del Club Muntanyenc, fou l'encarregat d'obrir aquest acte i ho teu amb un breu recordatori de la historia de l'entitat excursionista. "El club ha representat per a Sant Cugat la possibilitat d ' a p r o p a m e n t dels ciutadans a la natura i també ha facilitat la integració dels nouvinguts". va dir Soler.

de Sant Cugat Joan Aymerich, per la seva banda. va encetar el seu parlament amb paraules d'emoció, perquè segons va dir "és difícil trobar un parc d'aquestes característiques al bellmig d'un poble, d'una ciutat, i que ara, en aquests moments, ja és una realitat a Sant Cugat". "El parc acaba de consolidar el model de ciutat que des del 1987 va plantejar-se de fer el govern de la ciutat", va dir Avmerich.

tarà amb un pulmó verd important i que s'acabarà de completar amb la zona verda de 220 mil metres quadrats de Coll Fava. Aquesta urbanització multiplicarà per tres l'espai

anècdota cal assenyalar que el parc ha transformat l'antic Torrent de la Bomba en un petit riu a cel obert que desemboca a l'estany. •

Fot. Superior. S'hi pot observar el riu que forma l'antic Torrent de la Bomba i que el projecte ha considerat mantenir-lo a cel obert Fot.inferior. El moment del parlament de Joan Aymerich acompanyat pels diferents presidents de les Juntes de Compensació.

"El parc Central arribarà en un futur fins al turó de Can Matas en direcció a Mira-sol"

Una plaça per al Club Muntanyenc Dins la gran i n a u g u r a c i ó del Parc Central hi hagué encara una altra inauguració. Potser més petita quant a espai, però amb una gran significació, la inauguració de la Plaça del Cinquantenari del Club Muntanyenc va voler commemorar l'aniversari d'or d'una de les institucions més importants i amb més història de la nostra ciutat. I.a plaça, dins el parc central, compta a més amb una curiosa esc u l t u r a que t a m b é c o m m e m o r a l'aniversari del club i qu ha estat realitzada per l'artista local Xavier Costa, fil monòlit representa unes muntanyes nevades i està realitzada amb inarbre-pedra. L'escultura, de d()(l quilos i 2 metres de llargada. està aixecada un metre del terra. Els actes pròpiament inaugurals varen anar precedits per una passe-

"L·i plaça del Cinquantenari serà un record permanent de la història del Club Muntanyenc a Sant Cugat"

Seguidament va fer un recull de les activitats que el club ha convertit ja en una institució, com ara la Marxa Infantil de Regularitat. "La plaça del Cinquantenari i el monòlit que la presideix", va explicar el president del Club Muntanyenc. "serà un record perenne de la perdurada del club a la ciutat de Sant Cugat". Soler també va finalitzar el seu discurs relacionant l'origen de l'escultor Xavier Cosia. que és d'origen gallec, amb la facilitat d'integració dels nous catalans a la societat santcugatenca.

I n parc insòlit al bell mig

L'alcalde, després. \ a voler fer memòria a tots els assistents i va explicar alguns detalls de la història més recent de l'espai que enguany ocupa el parc. "Aquí hi havia més de 40 propietaris amb el seu hortet, la seva parcel·la, i això dificultava que es pogués fer un pla parcial ajuntant totes aquestes petites prop i e t a t s " , va recordar A y m e r i c h . "Des de l'any 89 vàrem començar a treballar-hi amb PROMUSA. Després d ' a c o n s e g u i r aglutinar tots aquells propietaris, el parc va començar a fer-se realitat, fins avui que l'hem inaugurat", va finalitzar l'alcalde.

Un parc de 2.000 milions EK promotors del pla parcial i de la urbanització del parc. l'empresa municipal PROMESA, les empreses Central Parc i Icosa, i les Juntes de Compensació de la zona. han invertit uns 2.000 milions. òOti del quals s'han destinat a la zona verda. En un futur, tal i com es considera en el pla. s'espera poder estendre al parc més enllà de la carretera de Vallvidrera i fins al turó de Can Mates. A partir d'ara Sani Cugat comp-

Kastoners i jjeganters de Sant Cugat van donar alegria a la festa de inauguració del p a r c . com també l'actuació brillant del Coro La Lira que es va s u m a r als actes. Quatre peces, sardanes i Havaneres van a r r a d o n i r la Diada. Kl C M S C també va tenir part molt important en els actes, atès el reconeixement que es va fer a la seva història a m b el monument que es va col·locar al parc.

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 9

Co0 strucc/ 0 ^

CIMENTACIONS ESTRUCTURES CONSTRUCCIÓ EN GENERAL

SERIETAT RIGOR TÈCNIC PROFESSIONALITAT

TOTA UNA EMPRESA AL SEU SERVEI Av. Meridiana, 270 pral. 4" 08027 BARCELONA Tel. 408 13 87 Fax. 408 13 51

\®E®4 >

OBRAS T DECORACION ************

VENDA I COL·LOCACIÓ

EDIFICACIÓ

MOBLES DE BANY GRIFERIA - SANITARIS CUINES - PARQUET

ESTUDI I PRESSUPOSTOS EXECUCIÓ D'OBRES INTERIORISME

SIBEGAT S.L. és una empresa nova amb un equip tècnic qualificat i dedicat plenament a satisfer les seves necessitats. Per aquest motiu SIBEGAT S.L. posa a la seva disposició la seva confiança i serietat per a poder realitzar el seus projectes. Amb les seves idees i la nostra professionalitat farem realitat els seus desitjós EXPOSICIÓ I VENDES c/. Montserrat, 8 TEL. 674 09 06 Dissenys estudiats sempre amb el client

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Exposició permanent de productes

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

Les Planes

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

La Floresta

El procés de legalització de parcel·les es Els carrers no s'urbanitzafrena per la negativa dels veïns afectats ran fins que no es solucioni el clavegueram a cedir els terrenys [-oi. arxiu

l'ep C a t a l à

l'up C'titulà 1 a legalització il<j Ics 22 par cel·les que resten a les Planes i que signifiquen \un. \i\eneles s'ha alural a m i a conseqüència de la negativa dels seus habitants a cedir el terreny que els demana 1'Ajuntament, segons que eslà establert per la normati\ a de la (ieneralilat. l a negativa dels ]\ircel lisles ha desembocat en una reunió que es v a celebi ai a 1' \juntanieni eulie cis membres de la •.omissió d'urbanisme del districte i els representants municipals de la m.lleixa arca per tal de trobar solucions al problema. ( armen Soriano. \ ocal de 1.Associació de Veïns de les Planes i portaveu de la comissió d'urbanisme del consell de dist r i c t e . \ a i ni 'orinar els v eins afectats dels, resultats d'aquesta dobada i va subratllar que l'únic camí per l e a g a l i t z a r les parcel·les era la cessió dels te; i cus s. |a que ei a la condició q.ic exigia ai in >i ma autonòmica. i que si no es Ui.i a:xi no es podi la icgisiiai la piopiclal ni lerne escriptures. \r.i be. la icpicscntant veïnal \a destacar que iio va sortir amb les mans buides i que porla\ a l'oferta per la qual l'ajuntament es I ai ia càrrec de les despeses de notificació al notari i de les derivades d'inscruue les propietats al registre de Terrassa, Tot el que ha\ ien de fer els '. eins aleciats eia adreçar-se al ( onsisloí i amb la v olunlat de

l a urbanització del carrers cle la l·loresta no es portarà a terme fins que no es solucioni la qüestió del clavegueram del districte. Aquest és cl missatge que va donar Josep Romero, tinent d'alcalde de descentralització i participació) ciutadana, als representants veïnals de la Floresta.

cedir el terreny determinat i amb un eertilicat de la solidesa de l'edificació. Per la seva banda, Josep Romero. tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana. va assegui ai que es I ària lot el possible davanl de la Generalilat per superar els problemes de disciplina urbanística que han plantejat algunes de les construccions, major almra de la permesa, més d'ima casa per terreny i d'altres incompliments. l'ambé va ressaltar que era impossible de legaüt/ai una construcció per parts, tal i com s'hav ia proposat a alguna sol·licitud.

(ühuetto Rebuda la informació una part dels veïns van mostrar la conformitat de ler cK tràmits exigits, mentre que d'altres van argumentar en contra manifestant que les cascs de les Planes

es va legalitzar amb el Pla l.special de Reforma Interior (PLRIí fet a l'any 86. T a m b é c- \ a apuntar que l'antic promoioi ja va cedir els terrenys necessaris, tant públics com privats, a l'Anintament i que ja no l'eia falla donar-ne més. "Kl que busca el Consistori és que les Planes no ampliï més el seu territori, ja que el seu des tí era ser un ghucito". segons va assen\alar el v ei que va apuntar la qüestió) del l'I.kl. J o s e p R o m e r o v a negar aquesta al irinacio del v ei. tot i assenyalant que el que volia 1"Ajuntament era donar una solució definitiva a les Planes per que marxés cap endavant, recordant que la urhanit/acio va créixer en un lloc on no es podia edificar, però que els negocis especulatius dels anys seixanta ho van permetre. I

Mira-Sol

Els veïns denuncien defectes de construcció al nou Casal de Cultura IY|> Català I Is icpieseiiiaiiïs de l'Associació de \ eins de Sant Joan denuncien defectes de construcció al nou Casal de Cultura de Mira sol : reclamen que l'Aiunlament faci ics actuacions necessàries per la •vparacio. l'.l nou edilici pateix concretament humitats al sotre del soterrani. el niontacarregues rovellat i la calefacció que no lunciona. bis veïns demanen que es solucionin aquests defectes que no hauria de patir un edilici nou com es aquest. l-.ls representants de l'assóciacio siihiaillen que l'equipament no l'a un anv que s'ha inaugurat i ja le deücieiieies. la qual cosa [iot dir que e;s materials que es van uniu/ai podien ser de quaiital inferior. bl tiiienl d'alcalde de descen •uaht/acio i p.nlic ; |\!cio ci'.iladai'.a , . mamlesiai .,!:.• •' .ma , i . .a ., . . ... , , . . ! , , • •. : i r , . , i

I XT '.'Ajuntament, pei ia o ;l demanat als rap:, amanís ' c "als M'LIL' hicin un '.hs\a de lots LIS delectes i queixes p. ler-lio arri"'"' a l'empresa cons-- k I oia. amb l'objeetiu que elsnr-.ni. Komeio v. .,- • '.alar que ia despesa !'li.aina I. ' i 'adjudica

lla

M I M al t. 'ursisiori i'i • Cio'i.ii ., I plau a '.a collstl'Uecie lli M I I I canec lins c|ue tot qued" solucional i amb satisfacció per ;• loihom. •

Romero va destacar que no es coneixia ben bé quina era la xarxa de col·lectors que hi hav ia i era convenient de saber quines eren les mancances per solucionaries i després posarse a treballar a la urbanitzacion dels carrers fent un llistat de prioritats. "Ara per ara. es treballa en el projecte, amb tota la informació que s'ha recollit fins ara. que ja es molta, i amb la que manca per conèixer". va assenyalar Josep Romero. q u e . a continuació, va destacar que al moment que tinguessin una m e m ò r i a del projecte, la l'ara i a arribar als representants de la comissió d'obres i serveis del districte perquè l'estudiessin i n'aportessin les seves opinions.

Una vegada resolia la qüestió del clavegueram passarien a senyalar quines eren les /tines prioritiiries d'urhanil/acio. fils r e p r e s e n t a n t s veïnals van voler conèixer si hi havia un calendari previst de lot això que havia exposat i si In havien possibilitats de començar els treballs d'urbanització enguany. R o m e r o va d e s t a c a r que dubtava que en el 04 s'iniciï alguna obra d'asfalt i arranjament de carrers, ja que el tràmit administratiu és molt lent i els recursos e c o n ò m i c s minsos. i va tornar a subratllar la importància de conèixer l'estat del clavegueram i de terminar la xarxa. A m b aquesta perspectiva. els representants de les entitats ciutadanes volien saber si els veïns d'un carrer podien asfaltar-lo ells mateixos pagant-ho de la seva butxaca i d e m o s trant que ja tenien els col·lectius en condicions. IT representants municipals van respondre que estudiarien la pro posta i donarien la contesta al més aviat possible. •

Mira-sol i la Floresta reivindiquen brigades d'obres pròpies i», c. Hls representants de les entitas ciutadanes de Mira-Sol i la l·loresta reivindiquen brigades m u n i c i p a l s p r ò p i e s per cada un dels seus districtes. D'aquesta manera, assenyalen els veïns, "es solucionaran els problemes d'arranjament de carrers i l'actuació es farà amb més rapidesa". Lis vocals acusen també a l ' à r e a d ' O b r e s i Serveis del municipi de no fer les actuacions reclamades als diferents consells de districtes i a les reunions de la comissió específica. S e g o n s els r e p r e s e n tants veïnals, les maquines comencen per altre lloc del que mes es necessita, i al final, el c a r r e r que s ' a s s e n y a l a c o m mas un.'cni a les reunions o es lan els iiliims o es queda sense \\:\. amb el deteriorament creixent de' la via afectada.

Prioritzar Josep Romero, iineiii d'alc a l d e tic dcsc'ciil ra I; l z.u io i

participació ciutadana, assegura que la solució a aquest p r o b l e m a , que sí que r e c o neix. no passa per crear bugades municpak d'obres als districtes per dos raons fonamentals. La primera es econòmica. en un moment de crisi no es pot augmentar la despesa; i la segona es basa en la recerca de la racionalització dels serveis. Respecte d'aquesta última. el tinent d'alcalde vol destacar que la potenciació de les comissions sectorials es justament la solució a aquest problema. Si la fiscalització dels integrants de la comissió augmenta es podrà arribar a un coneixement de la situació del districte i es disposarà de la capacitat per determinar quines a c t u a c i o n s són prioritàries. Amb aquest coneixement es podrà fer un llistat segons la urgència de l'actuació i en aquest sentit es l'ara mes opc rati va la b r i g a d a niu 11, q v l d'obres. •

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

RUBÍ

ELS 4 CANTONS 2 1

L'auditoria sobre Can Barceló no Un treball sobre sexualitat demostra irregularitats sobre la gestió i afectivitat rep el premi Veïns de la urbanització han pagat més del compte per les obres d'enllumenat Ferran Salses Pep Català

Pep Català

L'Ajuntament ha fet a conèixer als membres de la junta de Can Barceló. sector de Rubí ubicat al nord del terme municipal, els resultats de l'auditoria que l'equip de govern municipal va encomanar a una empresa exterior per saber si els comptes de l'antiga junta de compensació eren correctes, ja que hi ha un sector dels veïns que desconfiaven de la gestió i que s'han Urbanització, foto arxiu presentat ple municipal rera ple municipal els últims descomptar la quantitat de més mesos per manifestar pública- que ha pagat cadascú dels rebuts d'urbanització del sector, ment la seva protesta. el projecte del qual podria ser La regidora d'Urbanisme, a primers d'any, ja que el pla Lurdes Vinas, assenyalà que de reparcel·lació estarà llest segons l'informe gairebé tot abans de l'estiu. coincidia amb els números fets Avui dia, qui porta l'iniper la junta al llarg dels seu ciativa del procés d'urbanitzamandat, menys una partida de ció que s'ha de posar en marxa 200 mil pessetes corresponents aquest any és el Consistori al lloguer d'un local, que la mitjançant la junta de cooperajunta directiva va pagar a l'adció sorgida després del canvi judicatària de les obres d'enllude sistema a la meitat de l'any menat fetes al 1990. La regipassat. El canvi de sistema va dora ha assegurat que la comvenir obligat per donar solució panyia tornarà la quantitat a la a la urbanització d'altre sector junta de cooperació. de Rubí que compartia carrers També s'ha demostrat a amb Can Barceló. Aquesta zotravés dels resultats de l'audi- na és Vallès Park. toria que els veïns que van paLa regidora va subratllar gar totes les quotes per les quant als morosos que hauran obres de la comesa del llum de pagar a la llarga si volen levan fer-ho en més quantitat de galitzar les seves parcel·les i la que realment els corresponia edificacions. com a conseqüència de la morositat d'altres. Per això, LurEscriptures des Vinas s'ha compromès a L'altre problema que hi ha

amb un grup de parcel·listes de Can Barceló és fer les escriptures de les seves propietats, ja que hi ha un deute pendent amb l'Ajuntament perquè no es van pagar les plusvàlues per la compra dels terrenys aquell moment. Lurdes Vinas va destacar que aquest assumpte l'han de resoldre els parcel·listes amb el promotor que els va vendre els terrenys. "Aquest era el que hauria d'haver pagat aleshores, però no ho va fer i ara la llei ha canviat i qui ha de pagar el tribut municipal és el comprador, però no ho volen fer perquè havien comprat abans del canvi legislatiu. Ara bé, el que és cert és que l'Ajuntament no ha vist un duro i per això consta el deute al registre, sense que es pugui escripturar fins que no se saldi la plusvàlua". •

Un col·lectiu d'immigrants organitzen la II Setmana d'Intercanvi Cultural p.c El proper dilluns començarà la II Setmana d'Intercanvi Cultural a Rubí organitzada pel Col·lectiu de Treballadors Immigrants Magrebis de Rubí i que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament. Les activitats que el grup ha preparat per aquesta setmana compren en diverses xerrades, una exposició permanent d'artesania magrebí a l'Ateneu, pel·lícules i com a cloenda un àpat magrebí i darrerament actuacions de grups musicals marroquins i rubinencs. Els actes es realitzaran tots a l'Ateneu començant el dilluns a dos quarts de vuit del vespre amb una xerrada-debat sobre l'intifada palestina, a càrrec de Gerard Lafont.

El dimarts hi haurà un altre col·loqui, a dos quarts de vuit, sobre la situació a Bòsnia. El ponent serà Jonas Nilsson, membre del comitè d'ajut obrer a Bòsnia. La tercera xerrada es farà el dijous, també a dos quarts de vuit, on s'exposarà l'experiència educativa a les escoles africanes de Samba Kubaly. En aquesta ocasió es passarà un vídeo complementari. El divendres es farà una sessió cinematogràfica amb la projecció de la pel·lícula "La gran marcha hacia Europa". La cloenda que han preparat els organitzadors es compon d'un àpat primer, on es podrà tastar la sopa i pinxos magrebins. i un festival de música a càrrec de grups marroquins i rubinencs.

La setmana passada es va fer conèixer el treball guanyador de la sisena edició del premi Ferran Salses que atorga l'Ajuntament de Rubí. En aquesta ocasió ha estat un estudi sobre "Sexualitat i afectivitat" el que s'ha endut el 1.5 milions amb què està dotat el premi. El treball l'han realitzat Elena Julià Sanchez i Pilar Aramburu Sampedro del Centre de Planificació Familiar de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. El treball guardonat està adreçat a l'entorn dels adolescents (famílies, centres educatius i altres entitat) amb la finalitat de implicar-los més en l'educació afectiva i sexual de nois i noies. A la sisena edició s'han presentat onze treballs de diferents contrades de Catalunya (Barcelona, Igualada, Sa-

badell) i amb diversos continguts socio-sanitaris. A més del guanyador, han quedat com a finalistes altres quatre estudis que són: "Desenvolupament d'un programa d'avaluació externa de la qualitat en hematologia del laboratori clínic" presentat per l'Hospital Clínic i Provincial. Hospital de Bellvitge i Hospital de Sant Pau de Barcelona; "Colònies d ' e s t i u l 9 9 3 L'educació dels nens i nenes asmàtics" fet per la Fundació Hospital de Sant Pere Claver; "Projecte d'investigació: Cap a una tipologia discursiva i comunicacional de l'esquizofrènia" de Encarna Laguna i Claramonte; i, per últim, "Alternativa a l'institucionalització psiquiàtrica per a la reinserció psico-social del malat mental" realitzat per a l'Associació per la rehabilitació del malalt psíquic (AREP). •

Conveni sobre el Conservatori Municipal de Música El ple municpal de Rubí aprovarà aquesta tarda un conveni de col·laboració entre l'ajuntament i el departament d'Ensenyament sobre el Conservatori Municipal de Música. Altre punt relacionat amb les relacions entre institucions que es tractarà a la sessió és la ratificació de l'acord pres a la comissió de govern del Consistori sobre el conveni amb el departament de Benestar Social. El ple començarà a les sis de la tarda. En el seu ordre del dia. a més a més d'aquestes dues propostes, se'n destaquen d'altres com són l'aprovació inicial del

reglament d'ús de la llengua catalana i la renúncia a favor de la societat municipal de promoció d'habitatge PROURSA del deu per cent d'aprofitament mitjà del sector de Can Alzamora.

Mocions També es votaran dues mocions de diferents partits. Una del Partit Popular sobre la recollida selectiva de brossa i altra d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per adoptar mesures administratives i fiscals d'àmbit municipal per incentivar la creació d'activitats comercials i industrials. •

Contra el racisme El Col·lectiu de Treballadors Immigrants Magrebis té el suport d'un grup de solidaritat compost per gent nativa de la ciutat que treballen per a la defensa dels drets dels immigrants i lluiten contar la marginació, la discriminació, la xenofòbia i el racisme. La primera setmana d'intercanvi cultural celebrada l'any passat va ser senyalada pels incidents com a conseqüència de sis detencions de magrebis. La protesta dels assistents a les jornades i la intervenció dels regidors de l'Ajuntament van permetre que la I Setmana d'Intercanvi Cultural acabés i el seu programa tal i com el van organitzar. •

COMERÇ LÍDER DEL SECTOR DECORACIÓ - INTERIORISME necessita

INTERIORISTA Es requereix

Oferim

Persona de 20-30 anys amb bona presència i tracte afable. Català parlat i escrit. Coneixements de dibuix i decoració d'interiors. Es valorarà titulació.

• Incorporació immediata a plantilla. • Alta Seguretat Social. • Sou a convenir, segons vàlua del candidat. • Bon ambient de treball.

Persones interessades enviar historial detallat adjuntant fotografia recent i telèfon de contacte a la següent adreça: Rambla del Celler, 91 • 08190 Sant Cugat del Vallès- Ref. 4 C

ESPORTS

2 2 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Futbol-Sala

Handbol

El F.S. Sant Cugat ja és campió

El Sant Esteve planta cara a l'UESC

T r a c o i n s a 5 - F.S. S a n t C u g a t 5 A falta d'una jornada perquè finalit- darrera jornada en la seva visita a la zi cl campionat de lliga de la la. Divi- pista del Tracoinsa. Després de la jorsió Xaciomd, el luthol Seda Sant Cu- nada d'aquest cap de setmana, els jugat ja es el campió matemàtic. El punt gadors de Carles Navarro disputaran que li jeia falta per aconseguir-ho el el play-off que tindrà lloc els dies 13, va treure de l'empat aconseguit a la 14 i 15 de maig.

UESC 26 - Sant Esteve 24 Idgie T. Kls homes de Ramon Crau no ho van tenir del tot clar per vèncer el lluitador Sant Esteve que va venir fins a Sant Cugat. l'n partit que a priori semblava molt més sen/.ill. va resultar. a la pràctica, no ser-ho tant. 1:1 Sant l'steve va arribar a la nostra localitat amb les idees molt clares, i aquest fet va quedar palès, reflectit pel joc que els visitants van realitzar en els primers minuts de j o c , d u r a n t e l s q u a l s es va a v a n ç a r en el m a r c a d o r . L'UESC va reaccionar, però va anar tota la primera meitat a remolc del seu rival, el qual portava la iniciativa de l'encontre i aconseguia marxar al d e s c a n s a m b una diferència favorable de quatre gols: 9 a 1 3 era el primer parcial.

Després d'aquest ensurt inicial, els jugadors locals van sortir decidits a tot. i malgrat que el Sant Esteve no es resignava que el seu amfitrió capgirés el marcador van poder aconseguir l'empat i fins i tot posar-se un gol més. La pressió del conjunt visitant va seguir fins al final, atès que als santeugatencs els costava centrar-se en cl joc que havien de desenvolupar i no acabaven de m a t e r i a l i t z a r la reacció que havien encetat. Al final. però. v ictòria un xic justa per als jugadors de casa que. després d'anar al darrera fins al descans.s'imposen als darrers minuts del matx i a m b els dos punts d'aquesta victòria es col-loquen a la primera posició de la taula del g r u p en el q u a l d i s p u t e n aquesta Copa Catalana d'enguany. •

El Futbol Sala Sant Cugat es proclama campió de la 1a Divisió Nacional Kuulbó- i

J A Mula

Kls jugadors del l·iitbol Sala Sant Cugat van sortir victoriosos del seu desplaçament a Sabadell, on ha\ ien d'encararse al conjunt del T r a c o i n s a . Només els l'eia l'alta un punt per a proclamar-se campions m a t e m à t i c s de la lliga d'enguany de la Primera Divisió Nacional i, després de mantenir l'emoció lins al final. Pau va aconseguir el gol que a més a m é s de p r o p o r c i o n a r - l o s l'empat els atorgaria la tranquil. litat de saber que. a falta d'una jornada perquè conclogui cl campionat, ja s'han classificat per a disputar el playoff que els pot donar l'ascens. Però les coses no estaven tan clares al principi del partit.

i m e n y s encara quan el Tracoinsa va inaugurar el marcador només començar. Tots dos equips havien saltat a la pista decidits a tot. el Sant Cugat a fer conèixer la seva condició de líder i els de Sabadell a no deixar-se intimidar. Malgrat això. i tot i estar l'l -0 al marcador. els jugadors que s'entrenen sota les ordres de Carles N a v a r r o van r e a c c i o n a r i en cinc minuts i gràcies als gols del David i el Rafa van donar la volta al resultat. La bona defensa i el joc al contracop van continuar a la segona meitat, i en el primer minut d'aquest segon període va ser Rafa que va marcar, permetent el Sant Cugat escaparse amb IT-.l. Tot semblava dat i beneït, però el Tracoinsa va

*&<& Ifo&CM

continuar insistint, tant per posar-se 2 gols a 3 com per remuntar fins a empatar a 4. Va ser d e s p r é s d ' a q u e s t e m p a t quan els nervis van aparèixer a les files dels santeugatencs. els q u a l s veien c o m era el Tracoinsa. qui agafava el pes de l'encontre avançant-se amb un perillós 5-4. Però Pau va aconseguir el gol de l'empat i amb ell l'alegria de saber que s'enduien cap a casa alguna cosa més que un punt. Ara només resta jugar l'última jornada (a casa contra l'Hospitalet, el cuer de la taula) i després d'aquest partit, el futbol Sala Sant Cugat jugarà el play-off d'ascens els propers dies 13. 14 i 15 de maig a una pista que la Federació encara ha de determinar. •

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ en directe

Per a als abonats a

Recull de l'actualitat local • Espai setmanal

2 1 . 3 0 n La Pel·lícula del Divendres

" Ayúdenme a casar a mis hijas" Dilluns després de " Redacció", programa de motor Repetició a les 10.00 • 14.00 - 2 1 . 0 0 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar. informació

^ 589 0438

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 3

Voleibol femení

Futbol

£1 Sant Cugat s'imposa sense esforç

La victòria del Tàrrega fa perillar el Sant Cugat

C.V Olot júnior 0 • C.V. Sant Cugat 3 Raubó L'equip que entrena Víctor Hugo està passant per un moment clau. La seva participació a la Copa Catalana només tindrà cert alicient quan s'encarin al gran rival d'aquesta temporada, l'Esplugues. Fins ara, però tots els encontres s'han resolt sense cap esforç per part de les santcugatenques, un xic desmotivades. El partit contra l'Olot júnior així ho demostra: tres sets que es van resoldre ràpidament amb uns parcials, però força significatius, 10-15, 6-15 i 1115. Tot i la victòria del conjunt de la nostra localitat, el joc del partit no va ser gaire brillant; les jugadores, molt relaxades després del segon intent fallit de la fase d'ascens, estaven molt relaxades i van perdonar molt, afavorint el joc de l'equip júnior amb les seves errades.

CE. Sant Cugat 1 - Tàrrega 2 Redacció

D'altra banda, el Club Voleibol Sant Cugat va rebre per part de les Federacions Catalana i Espanyola la invitació de participar el proper any en la Divisió d'Honor per la renúncia dels equips de Granada i Valladolid. Segons declaracions fetes a Els 4 Cantons pel Sr. Estornell, membre de la

junta, el C.V. Sant Cugat no pot acceptar per la impossibilitat de mantenir, a nivell econòmic, aquesta categoria: "la junta directiva ha dit que no, sensatament i amb coherència, si no es presenta algun espònsor que pugui facilitar-nos els 25 milions necessaris per a participar-hi". •

Difícil final de temporada pels jugadors que s'entrenen sota les ordres de Carles Munuera qui haurà d'aconseguir fer puntuar el seu equip fora de casa si no vol veure's classificat en la perillosa zona de descens. La derrota contra el Tàrrega ho ha complicat. El Sant Cugat, però, tenia possibilitats de guanyar : la primera meitat del partit estava resultant força igualada, amb el control del joc a mans de l'equip local, però al minut 21, l'àrbitre assenyalà el polèmic penalt que donaria l'avantatge momentani als del Tàrrega. Durant els segons 45 minuts, tot i anar per sota en el marcador, els de la nostra localitat van continuar pressio-

nant, dominant el joc contra un rival que s'havia arreplegat a la defensa i aprofitava el seu avantatge per a jugar al contratac. Francis aconseguiria donar esperances als seguidors locals tot marcant el gol de l'empat, però el Tàrrega no va deixar d'aprofitar l'oportunitat d'endur-se punts del municipal i va vèncer el Club Esportiu Sant Cugat per la mínima. La propera jornada el Sant Cugat es desplaçarà fins a Vic, on haurà de començar a posar en pràctica la remuntada si no vol haver de jugar la fase per la permanència en una 1 a. Divisió Catalana que se'ls està complicant: els de Munuera necessitaran aprofitar els partits a casa i aconseguir esgarrapar algun punt en els desplaçaments per a mantenir aquesta categoria. •

Hoquei patins

Els santcugatencs s'imposen amb claretat Patí Hoquei 12 - CE. Sarrià 5 Els jugadors de Toni Paredes van ser els clars favorits d'un partit on només van tenir rival a la primera meitat, durant la qual els santcugatencs van disposar de moltes possibilitats però només van poder-ne materialitzar tres, marxant al descans amb un parcial que encara no deixava entreveure la clara dominació que exercirien els locals al segon període. Però el Sarrià va mantenir el tipus fins a la segona meitat,

fins que el Patí Hoquei va començar a posar en pràctica el seu insistent atac, sortint molt bé al contracop i dominant amb claretat les posicions claus a la pista. Així,tot i que el conjunt visitant provés d'evitar-ho mantenint-se força lluitador, els de casa van aconseguir arribar a la xarxa en 12 ocasions, deixant ben clar que no és per casualitat que ocupin la quarta posició a la classificació. •

Club Hoquei 11 - Penya Blancblava 6 De la mateixa manera que els seus companys del Patí Hoquei, els del Club Hoquei Sant Cugat van saber resoldre un encontre que no es va decidir fins al segon període. I és que el que en un principi no havia de ser gens difícil va resultar un matx molt renyit. Potser va ser que els de casa ho tenien massa clar, o potser els de la Penya van aconseguir encomanar el seu joc lent a l'equip que tenien davant, la qüestió és que a la mitja part el marcador encara resultava una mica ambigu,

havia encetat el compte l'equip visitant i després d'una reacció encertada dels de casa el marcador reflectia un ajustat 5-4. Al segon temps tot va tenir un altre color. Els santcugatencs es van desmarcar des d'un bon principi, les jugades van sortir brodades sense gaire dificultats i els gols anaven pujant a l'electrònic fins a arribar als 11 que reflectiria al final, molt lluny del punt de mira d'un equip que tot i ser l'últim classificat en va fer encaixar 6 als de Sant Cugat. •

Este e s el n u e v o P e u g e o t 3 0 6 C o u p é S I 6 . P o d e r o s o . Libre. R à p i d o d e reflejos. F u e r t e d e c o r a z ó n . M a j e s t u o s o p o r su b e l l e z a . S e g u r o d e sí m i s m o . Àgil d e m o v i m i e n t o s . G r a n d e

e n su interior. Así e s el n u e v o P e u g e o t 3 0 6 C o u p é P o d e r o s o y libre.

Sl6.

G a m a P e u g e o t 306: Modelo.s 3 y 5 puertas y v e r s i o n e s gasolina, diesel, turbodiesel y a u t o m à t i c o . D e s d e 1.480.000 ptas*.

-P.V4». Rl!CX)MENl>AUO 1-KrHnNSUI.A V BAlJtARKH. (IVA, M I I J t t Y I Y I IMí M A T K K 1 I L M M 1 N , TMANMt'OK'n'. V PIUMVfOOON INCl.tllIK*»>.

MOTOR

RALLY

Ctra. de Cerdanyola,

Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventes) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU A G E N T E P E U G E O T

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

Hoquei Herba

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

Atletisme

El Júnior fmaltza la lliga cinquè Anna Ho rau L'equip senioi d hoquei herba tic I Júnior ha c onclos la M'I a participació en aquesta lliga en la cinquena posició de la clussi íicacio. la millor des que juga en la Di\ i-.ni d'l liinnr. l'.n cl darrer partit de la . oaipe ticio. els saiilcugalciic - •• .in estar a pini! de d> 'i;ai la sorpresa al campió. ' \ilctic Terrassa, a qui van posai .IMI'M Ics cordes i •iiis i tol \ .ni superar duran! moll bona part de l'encontre: \ , i ser una mica perquè ells \ au sorlir confiats '. a^-egura ('arles Palllc I es que ja al mi nul .i de parli I el Júnior es \ a posar al da\ an . inaiie.ur.inl el marcador amb un gol d Abad. l'oc després empataria l'equip de Terrassa, però el Júnior \ a saber aprofitar la confiança del seu ainlitrio per a continuar dominant el joc i fins i lot escaparse en el marcador amb dos gols d'avantatge. resultat que es veuria reduït a la mínima abans del descans, on es va arribar amb el primer parcial de 2 gols a 3 favorable als de Sani Cuitat.

lr Cross Àgora La cursa tindrà lloc el diumenge dia 8 de maig a partir de les 9:30 del matí Redacció

•\ la segona menat tot u c.ni\ iar. l'Atlètic Terrassa \ a sortir del seu letarg i \a remuntar l'encontre gràcies a la seva efectivitat en els panalts-corncr. Al final 5-4 a favor dels locals, tot i el bon paper del Júnior, que malgrat que les circumstàncies no l'acompanyaven ha fet una de les millors lligues, segons va declarar Carles Patllé a Els 4 Cantons "tot ha estat perfecte. encarar que hem hagut de can-

viar d'entrenador i la resta de coses que ens han passat, el fet de quedar cinquens és molt positiu ". Aquest cap de setmana el Júnior disputarà 1' eliminatòria de la Copa del Rei, que jugarà contra el Barca a casa seva. Si superen aquest compromís podran participar en la Copa d'enguany que tindrà lloc a les instal·lacions de l'Eeara. •

Tennis

El proper dia 8 de maig. diumenge, tindrà lloc hi primera cursa organitzada per l'escola sanlcugatenca Àgora. El cross. amb caràcter open, començarà a les 9:30 del matí i estarà oberta a tots els nois i noies nascuts entre el 7S' i el 86' que no estiguin federats. L'hora de sortida i la distància a recórrer dependrà de la calegoria del participant, essent les que conformen el cross les següents: \lini<86/87). Pre-benjamí(85), benjamí(84). prealeví(83). aleví(82). i preinf'antil(81) amb un circuit de 1.170 metres i les hores de sortida deies 9:30 fins les 12:15. mentre que l'infantilt80) i el cadet(7879) correran una distància de 2.340 metres i sortiran de les 12:30 fins ales 13:15. Les distàncies estan certificades

cartell de la cursa per la Eederació Catalana d Alletisme i els premis per categories seran atorgats als ires primers classificats. Les inscripcions poden fer-se a la secretaria del col-legi fins el 6 de maig a les 18 hores, són gratuïtes quedant a disposició del corredor pagar la quota de 150 pts. per a l'assegurança. •

Es celebra la la. Cursa de Patins a Sant Cugat Foto Mula

Final femenina a Valldoreix M.C El passat diumenge, dia 24, es va celebrar a la pista central del C E . Valldoreix la final femenina del 6è Concurs de Tennis Nacional Obert, entre la cap de sèrie n" I, Neus Àvila i la n" 6, Marian Ramon. Tant la final com la resta de partits es varen jugar a 3 sets. i amb "tic braks" en tots e l l s . La g u a n y a d o r a , Neus Àvila, va derrotar la seva rival pel resultat de 5/7. d/1 i 6/2. En semifinals, la campiona de l'Oben, va eliminar Jeannette Souto pel resultat de 7/6 i 7/5 i la seva rival en la final. Marian Ramon, ho va fer per 6/2 i 6/3 amb Sílvia Ramon. La guanyadora, a mes de ser ohsequiada amb un trofeu, va embut\acar-se 131).0(10 pessetes. D'altra banda, la final masculina va haver d'ajornar-se. a causa de la pluja, fins al proper diumenge a les 1 2 del migdia. •

12 Hores de Futbol-Sala Base M.Clli passat diumenge, va tenir lloc a les Pistes Esportives Municipals de La Elorcsta. el II "12 Hores de Eutbol-Sala base", org a n i i / a t pel C l u b de f u t b o l Olvmpie de La l'ioresta. La marató futbolística va co-

mençar a les ') del mati. i es va celebrar sota el nom de "Trofeu Sant Jordi", commemorant el 7 5è aniversari de l'Associació de Propietaris i Yeins de 1 ,i fioresta. Hi varen participar equips de l'Escola de Euthobbase. alev ins. infantils i cadets. Disputant-se

les finals entre els s e g ü e n t s equips: Alevins: Adrianenc S Olimpyc 2 Infantils:Earga Sants 4 Adrianenc 4 (guanyà el Earga en elspenalts) Cadets: Olímpic 4- Adrianenc 2. •

Redacció L'Oficina M u n i c i p a l d ' E s p o r t s per a Tothom (OMET) va organitzar la cursa de patins que va tenir lloc a Sant Cugat el proppassat dia de Sant Jordi. Aquesta primera edició de la cursa, una de les poques que s'organitzen a Catalunya va constar d'un circuit de 7',5 kilòmetres que van córrer els 205 participants inscrits. I.'Avinguda Pla del Vinvet, on s'havia situat la sortida, va ser l'encarregada de veure arribar en p r i m e r lloc els g u a n y a d o r s que, dividits per categories, van ser els seuüents:

Categories A i B (fins a 10 anys masculí i femení): Sergi Monroy i Vinyet Moreno. Categories C i D (d'l 1 a 15 anys masculí i femení): Daniel Valle i Andrea Gómez. Categories E i F (16 anys o més masculí i femení): Pere Meléndez i Mireia Pallarès.

MOW

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 2 5

Antoni Llavería

Bernard Tramont

• •• breves • • •

El Caballero que hizo historia

Un VolksWagen Golf familiar.

El dia 18 de abril moria de forma repentina víctima de una afección cardíaca. Nació en la localidad francesa de Le Mans el 9 de Noviembre de 1938. Su gran amor al automóvil expresaba su gran profesionalidad. Creo las copas Renault que recientemente han celebrado su 25 aniversario, contribuyendo con su gran carisma personal a que el desarrollo del automovilismo deportivo en Espana se consolidase. Como piloto (siempre vinculado a la marca Renault), ganó el titulo de Campeones de Espana de Rallyes de los anos 1967 y 1968, consiguiendo este mismo afio el trofeo al índice energético en las 24 Horas de Le mans. Mas tarde, al retirarse de la competición fue nombrado jefe del Dpto. de Competición de Renault, cargo que desempenó hasta la actualidad.

Esta versión denominada Variant, se ofrece con dos motores de gasolina de 1.8 litros (75-90 cv.) y 2 diesel (64-75 cv.). Sus preciós oscilan desde los 2.100.000 y 2.700.000 ptas, según versiones.

Al respeto y carino que inspiraba a todos los amantes del deporte del motor, quiero arïadir el mío propio. Recordaré siempre la última vez que conversamos, tan solo una semana antes de morir, en la que me alen-

taba y ofrecía su apoyo para que continuarà compitiendo. Descanse en Paz.

CARGAMOS Y REVISAMOS EL AIRE ACONDICIONADO GRATUITAMENTE*

FILACAR, S.L LANCIA

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel. 5 8 9 0 9 9 1 Sant Cugat

BOLSA DEL M O T O R FILACAR 589 09 91

AUTOMÒBILS TMG 675 56 53

LANCIA y-10 LX B-LV

650.000

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

MoviLine •JSitTkïo

<k' Telefonia

.Món

Grsi Ctra. Cerdanyola, 47 Tel 6 7 4 0 6 6 6 -Sant Cugat-

AUTOCENTRAL RENAULT Sant Cugat

FORD ESCORT Cabrio I.

LANCIA Y-10 1.3 GT B-KK 550.000 LANCIA Y-10 1000 FIRE B-1K 425.000 FIAT UNO TURBO B-JF 650.000 FIAT UNO 1.3 B-NH 650.000 FORD FIESTA 1.6 DIESEL B-JH 550.000 FORDORION1.6Í B-JY 675.000 CITROEN AX GT B-YK 500.000 CITROEN AX 1.1 B-IV 350.000 VW GOLF GT B-LF 875.000 SUZL'KY SANTANA B-HN 500.000 CITROEN C-15 ACR1STALADA B-HH 450.000 SEAT PANDA TERRA B-MM acristalada 500.000

blanc

B-4694-GF

589 26 49 589 32 53

FORD SIERRA l i 4 J 4 gris

B-0326-JM

OPEL KADETSR 1.6. rojo

SUZUKY SWIFT 1.3 GTI blanco B-1P 760.000 SEATIBIZAlinegroAnyW B-LK 550.000 PEUGEOT 205 diesel blanco B-KZanv90 675.000

OPEL KADETT 1.8 GT blanco B-JZ 600.000 SEAT IBIZA 1.2 GLXnegro B-JX 400.000 RENAULT 21 GTS i GTX desde 650.000 RENAULT HGTOrojo Afio 86 250.000 VOLVO 460 TURBO rojo exlras B-MJ 1.575.000 PEUGEOT 309 GT blanco B-JD 550.000 RENAULT 5 GTX 1.7 rojo B-KX 600.000 VW POLO 1.3 blanco B-HD 200.000

Els seus clients. Els seus negocis. La seva oficina. La seva casa. El món a les seves mans amb un telèfon mòbil i el servei de telefonia mòbil MoviLine. Línia en menys de 24 hores, cobertura a nivell nacional i la més alta tecnologia al seu abast.

Diverses modalitats d abonament. Línia des de

2.200

SERVEIS ADMINISTRATIUS SIMÓN, S.L. Ctra. Cerdanyola, 24-26 v * * · " · Tels.674 5216/66Fax.589 07 32

El catalizador tiene por misión transformar los gases tóxicos producidos por la combustión de la gasolina en otros gases no contaminantes. Su vida media es superior a los 80.000 Km. El catalizador va colocado en el tubo de escape, cerca del motor, para que la temperatura que precisa para su funcionamiento se alcance ràpidamente (2509C), siendo efectivo totalmente sobre los 4009 C, llegando en condiciones límite hasta los 900° - 1000fi C. En su fabricación interior tiene una estructura ceràmica recubierta de metales preciosos (platino, paladio, rodio). Si su vehículo equipa catalizador, siga las normas siguientes para evitar que se deteriore prematuramente: 1 - Nunca utilice gasolina con plomo. 2 - Compruebe el consumo de aceite del motor (tiene que ser menos de 1 I. cada _1000 Km.) 3 - Nunca debe arrancar el coche empur jando y menos si el motor està caliente; utilice una bateria auxiliar. 4 - No utilice aditivos en la gasolina, la mayoría llevan plomo en su composición, lo que provoca el envenenamiento del catalizador. B f " Jk-I^Bp V n í 5 - Compruebe la puesta a punto del motor y encendido regularmente. 6 - No vacíe completamente el depósito, porque al ser irregular la entrada de gasolina podria producirse la fusión del monolito ceràmico del catalizador.B

B-8690-F1

AUTOMOBILES J.GUIX 674 0 9 10

(§L

GASOLINA Y COMBUSTION Con el catalizador, menor contaminación

SERVICIO OFICIAL

- PROMOCIÓN DEL 3 0 / 4 AL 3 0 / 5

Las motos históricas se reunen por tercer afio en Hostalric. El próximo 1 de Mayo relizaràn un recorrido por poblaciones de La Seva y El Maresme. Los interesados pueden contactar al telefono 849 18 39.

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

No deje que el verano le coja por sorpresa

venga a

La firma de amortiguadores MONROE inicia una campana de revisión gratuita de los amortiguadores. Para informarse de los talleres autorizados para llevar a cabo este tipo de revisión, puede llamar al tel. 900 411 411. Paralelamente a esta promoción, se incia una campana de espots televisivos con la idea de concienciar a los usuarios de la importància de mantener en buen estado los amortiguadores lo cual afecta directamente a la seguridad de conducción.

YvlIflV i

•i i

OFICINA GESTORA DE SEGUROS TODAS LAS COMPANIAS TODO TIPO DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

Tel. 675 4 2 03

PAGO FRACCIONADO

Fax 589 48 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ptes. al mes.'

Telèfons mòbils d e s de 59.900 ptes. 'Quota mensual en >a modalitat d'Aoonamen: Personal No IDC'OI, !VA

SE RESPETAN BONIFICACIONES

classificats ADMINISTRACIÓ DE FINgUES

CONSTRUCCIONS MATERIALS

$ SUZUKI

K '

_;J.J.jJ

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

- un repte -

J. Guix ja

DOLCERIES

LOGIC

XLCETS

674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

A I I rsSa.a

; 08190 Sant Cugat

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

h^- 30 52

' NCJto v i . . - I L ' W f •,•'••••.! M a n a

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

-. '

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

ADVOCATS

-4 06 5

RUBIO Villa. 1 Local 5

LLAPSA

BARS! CAFETERIES ALUMINI

NATURALES

I N S T R U M E N T S DE MÚSICA;

[especialistes en

l'Minccsc Moraeas. Tel. fi75 (17 54 nx 140 Sant Cu>.Mi

MARCS

-1-1 7 - 3 _ ' "'• T ' ' L M " : PASTISSERIESl

""AL.EOA RCOMA

6"- 5S 62

tift]

MATALASSERIES

ENSENYAMENT NT

VIDRES

"4 56 62

Rbla. Movsen Cinlo \ Vcrüiigucr. 21-Valldoreix . Tel. 674 21 95 *

LA BOMBETA, S.L. CENTRE SEP'.' CABA„U PE'

ELECTRICIDAD

AUTORITZAT MÈTODE

CREP Carrer Valldoreix

IRENEU

\\er>Va

C=r? — ors - Manten mert M°V( de arc ns • cisares • Regs i " " "

Sant Cugat del VaUcs

SEGARRA BELLES ARTS

ELJKXedro

GARRELL Av Catalunya. 3 Tel 674 00 24

3 AMBULÀNCIES

;

Pet aseersic

H f f l MOBLES - DECORACIÓ

Montserrat. 22 Sani Cugat Tel. 674 1913 '

4> •a

ANIMALS •! VETERINARIS!

PEIXATERIES

Asscvacc

Castillo. 14

i/1

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer d* la Creu, 33 Local 2

CASAJUANA

Canovas del

o -

Tel

675 11 94

INFORMÀTICA MUSICAL

GALERIES SANT JORDI

Monestir, 33

Mobi-uí

PCSI'A F:; FM:

Der-aco

AMCCFSI'

vlobles ce cuina a ruda Mata assos i Somiers

BICICLETES

FORMAS. " Va.ccre.e 4*

'-'•'•-

. CANALS &A..E-IIA JA=T

6754H JJ ! • < • • • ' .

IM( U l l - N ( H > ( U S O S ( A I ) A ' Carer-Je aC-ei. >

BODEGUES • VINS

,' NS NOE S A 3a <j;ja Sarrt Seve' 4

^As-^.

66í

Cas!1a20

GEFD-SAN" •f = aça 3 ='f Mi

CB'90 Sani Cugat Tel. 589 41 7 7 - 5 8 9 2819

CALEFACCIÓ' ESPORTS•GIMNASOS

ASSEGURANCES

HERBOLARIS DIETÈTICA

£Q

Carcvas dei

KISK)

- , Fe7

TRIMKSTRK

5"4 75 se - c4 VA__OORE x-

Drert 4'

EEI

' : •

• - •

Ulr.j '.'..v M i. 1

=," " 7 l

ESPORTS

CARBONERIA NURI S.L.

':•'

RESENZA

DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4

5 r ' 'X .•aTlílValí-S

JOGUINES

J2J

-Serve:;uli>nviai;K\n I!

JOIERIES RELLOTGERIES

lOptaúor Jo iitiv^

•

,;L.;*C

Pu-.

ACASTE^V.

FS A'C MONESTIR

-Girbiu;< < !!i-r:u'* Jo tul.; 'ren.:

C'L'Olm, 32-58000 18 C/Santa Mana, i'n-6920694

674 1241

'-. i e ' 4

08290 CERDANYOLA CARNISSERIES POLLASTRERIES

6^4 MS'

ALGLET Sartiag: Pesnrj 40

574 56 54

-APICL-VENCA

Canovas de Cas'ic 4

AU'C ESTEBAN

5-4 35 OC

CISTELLERIES

675 0' 75 INFORMÀTICA

FORNS DE PA

F.EGAVA._JOP

CONSULTORIS DISPENSARIS:

NiSv,A', FÍ1MAN

565 26 49

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on.

VÍDEO

= 070 : DEC F R Ran—de Ce ler 93

Rl; a Can Mora. 9 Te i Fauc 675 32 03 Ast Correus 350 I

0 6 ' 9 : San: Cugat del Valies

589 32 11

"REN SAN" VAG' Estaoe, 2

MOTO TPAMC

674 07 73

l'V

674 17 59

ELS4CANTONS Rbla. del Celler. 91

PUBLICITAT

A-'O'IBC Sala, 2

PAMOBE S.L Sort, 32 ler. 1a.

LLENCERIES MERCERIES

58914 01

PPOMUSA Av Tor-eblanca 2-8

C / S a n t Antoni. 19

674 00 97 Sant Cugat del Vallès MARBRES; PEDRA ARTIFICIAL • , | ^

_, ., ^

^ ^

''^

VALLÈS NET Sar: Ramon, 4

MKSectok

«fa •sr .674 8

OBRES I CONSTRUCCIONS

lÏfk

"HarJftirc. Software i Ci'iMleinenhlriíurrriàiivv

AJFA.... Ctra. Cerdanyola. 18

CASTELLVÍ HONDA Rosselló 15

NETEGES

Informiítica d'Empresa

FOTOGRAFIA

PNEUMÀTICS

574C- 74

ACMN.STPACCN 2 Ma|Cr 33 ijjit Mcnesti-;

ORDINASOFT

b a Mossèn Cn:o Va-cac

674 "4 62

LOTERIES

67415 01

,A 3A XADA Mortse-rat, 22

P . : r t a •:.••! 7t-l •••

CAMPMAN'-' Valldoreix, 16

MOTO 77 SAN" CUGAT Castell.' 27

Santiago Rusinol, 2 Tel.

CATIFES

NE T E.A-

674 4.5 71

SANBEF-5 Anselm Clavé 20

Tel. 589 22 64

FERRETERIES MAgUINÀRIAj

EL PONT -ran:esc Moraga ; 44

ES AUTOMÒBILS

675 52 54

PERSIANES

675 52 52

Francesc Moragas, 8

KTH

AUTOESCOLES

Mar-jrcl, 4-

ESTÈTICA

DONNA Major, 36

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a. GESTORIA CASAS Ah'KoSaa 27

COLÒNIES ANGLESES

574 01 74

MARVER 5 p R u b l : 10 -VA..rjORE.X-

MOTOS .CIEPIA'OLS Rtla Pibatalaoa 24 C

S R R 1N T

ESTANCS

Malcreil. 20

MODA I CONFECCIÓ

DIOO JOGUINES.. Vinyoles, 10

-Petroli umbea:i:ii'i> cislcn:.: i , n " •

CASA DE LES CORTINES .,,.697 20 71 VICIO- Balaguer 26 RUBÍ

674 - - 4 j

IDIOMES:

674 38 92

FALGUERA . . . 674 15 32 Villé. 1 local 2

.CGJINESMARGA San;a Mara 44

HÍPI9UES

SOUASH SANT CUGAT.. Sant Jordi, 33-35

-(ijMlIisAtC

...J"' !,'.! " ' ': ÈT-t M: CC Elias Rogent, 18-A j="". Caga*, ce Valies I

'* -,.,, : 77 •!- - '

CARBONERIES HÍPICA SEVE ,'10 Pg Calido •;

™

HIDROCULTIUS

h DRCFLOR

ASSESSORIES GESTORIES

PERRUQUERIES

Sant aço Rusincl. 3 "7

ARTS G R À F i g U E S (OPISTERIES

D.G. D'ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95

l l e n t s d'aluí d e f i n i c i ó

usi'M K l ' M

" l a ? s J 7»J

ÒPTIC

A L D O N

1 ___9_._5

r . , n e i e i , ; Ue I L ' M . Í S S . I . '»

«OSEFRJITS 589 44 31 Mercat Pere San oa'aca ^ 23

699 38 98

F a \ - 588 24 53

VALLÈS TECNCLOGC S í 53J JJ CC

569 02

•ff

J. MIRET 675 53 53 Mercat Tcetlanca oarada 1-42

GAS - ELECTRICITAT

CENTRE

brother

K o ^ e l l o . 32 h a i \ i r , I M ' I I ) S:mt Ci:-.il Tel. 675 19 I I Kax. 675 37 11

DROGUERIES

A " DROG CAN MOFA Ramcna Car Meu 4 -.i

ELABORACION EN MÀRMOLESYGRANITOS

CONTROL ,.,,,,-.,„.!,„.. :, ,. .• FRUITERIES

Francesc Moragas. 42 ,.:4

FUSTERIES

OPTigUES

MiS^Cií»1 »*

i£^V£i^

58917 32

REFORMAS INTEGRALES DE LA VIVIENDA BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA Prf<upue*tni, sin compromiso

RVS 589 04 38

Els seus anuncis i spots a Cinemes Sant Cugat

Tel. 2 0 9 14 10"

Carrer Monucn;*. '.s Tel. . ^ 4 4(1 Ui

Sr. F e r r a n

Sant CuuaKle'. Valljv

^ 674 02 04 REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

PUNTS DE SERVEI FECSA

V./\M n i MonlAjíS

c s.l

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10-baixos

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 83 Santiago Rusinol, 35

01 Administració Finques

26 Ensenyament

51 Metges

02 Advocats

27 Esports • Gimnasos

52 Missatgers

03 Alumini - Vidres

28 Estancs

53 Mobles i Decoració

04 Ambulàncies

29 Estètica

54 Moda i Confecció

05 Animals i Veterinaris

30 Ferreteries - Maquinaria

06 Arts Gràfiques-Copisteries

31 Forns de Pà

07 Assegurances

32 Fotografia i Video

08 Assessories Gestories

33 Fusteries

09 Autoescoles

34 Fruiteries

Paqueteria

10 Automòbils

35 Gas - Electricitat

58 Òptiques 59 Pastisseries

urgente a

11 Alimentació

36 Galeries d'Art

60 Peixateries

toda

12 Bars • Cafeteries

37 Herbolaris • Dietètica

61 Perruqueries

13 Belles Arts

38 Hidrocultius

62 Persianes

14 Bicicletes

39 Hípiques

63 Pneumàtics

15 Bodegues • Vins

40 Informàtica

64 Publicitat

16 Calefacció

41 Idiomes

65 Punts de servei FECSA

17 Carboneries

42 Instruments Música

66 Restaurants

18 Carniceries

43 Jardineria

19 Catifes

44 Joguines

20 Cistelleries

45 Joieries - Rellotgeries

21 Consultoris - Dispensaris

46 Loteries

22 Construccions-Materials

47 Llenceries - Merceries

23 Dolceries

48 Marbres • Pedra Artificial

70 Telefonia 71 Tintoreries

24 Drogueries

49 Marcs

72 Transports

25 Electrodomèstics-Alto Fidelitat

50 Matalasseries

73 Xarcuteries

TINTORERIA SANT CUGAT 675 22 28 Rambla Ribatallada. 34 SABATERIES TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21 TATERS Sani Antoni, 62

INDEX de SECCIONS

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 82 Sant Antoni, 1

£Aé<rtricvs

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

ABRIL-MAIG 1994

67555 06

TRANSPORTS Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 50 10 90889 79 50(mòvil)

tttj

08190 Sant Cugat del Vallès Fax 675 50 58

TALLERS MECÀNICS

DANVIL MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

6751606

4223Z7 WOMDWIDE

BORRÀS 675 35 00 Plana Hospital. 3-5 Local 2 INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer, 18. Valldoreix MANTSERV.S.A Av. Catalunya, 18

ijljj

PERE CANALS Sant Llorenç, 27

674 6362

TALLERESMENA passeig Torreblanca, 13

674 53 01

F.X. Servei Of. BOSCH Castellví, 25

674 56 78

6746058

COURIES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES E INTERNACIONALES

Espaiïa 675 11)11-9(10 300400

RESTAURANTS TELEFONIA

LABOLERA Baixada de L'Alba, 20

67416 75

CASABLANCA Sabadell, 47

674 53 07

ELMESON P. Octavià. 5

6741047

EL MOU P, Pep Ventura. 3

58917 40

XARCUTERIES LINEA DIRECTA 5890374 Enrique Granados, 15 • Local 8

TINTORERIES

SOL-NET P. Torreblanca, 52

CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas, 5

67415 24

CRISTO FRAN, S.L Carme, 32

6740211

6744149

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar /-

alimentació all» (kt\* Mercado Mercado Pere San Torreblanca Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

BORSA DEL TREBALL ofertes Se dan clases de Francés, ni vel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

xarcuteries

FELIU GRIFUL T. 675 56 63 Plaça P ere San. 11 Mercal Pere San T. 675 52 67 Mercal Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06 Sant Cugat del Vallès

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87 Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

vbsefruüs

5892929-589 35 35 Mercat Pere San

vans CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas 674 6 3 0 8

Parada 123

589 44 81

SA Netejes 57 Obres • Construccions

67 Repartidors correspondència 68 Sabateries 69 Tallers Mecànics

classificats

Se ofrece chica para Cunj.dros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

Mntn<;

Lampista. Atendemos sàbados y domingos. Únicamente uraéncias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 01 Lluís Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab.. bano, aseo, calefacción, telefono, pàrquing. Impecable. Tel. 674 94 97 PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2. 3 hab. Salóncomedor. 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas telf. 75.000.- pàrking opcional TEL. 674 94 97

pàrquings

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

DIVERSOS

Guia del comerç

Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. Tel. 675 24 42 i 675 27 37 Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

publicitat

674 02 04

classificats viamçA

JH_^LJ

AP\

Finques

ilncusarte

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70

674 12 04

Tci 699 65 48

TORRES EH VENDA Siillt ( li^.lt - \ . l l l d l i r t ï v . i : . -Ml 11-\

. . . l l u

, . : K i",

Plaça Augusta, 4

RUBÍ

s i m MI :>

API 674 67 15 589 33 68

A M U I1.I-

- \ alhliirtix

,.- L' K-il·i i ••:.• I a i r

;

IIM.T;.

. | . . | l l T ' I , . ' I .l'--,V .•-:.|.:i

,.,.,-'..,.';,

IMl'l i Mil I Sant < n«;il - \ L i i l d i i n i \ . lí..i.

D l ' d K Ü M ]

. ' l i . ' •>'' n

\ |

r.i M a - .

L·i-.-!-'. ' t . j s

;IM;'II.-."-.'.

JOSEP M. CASAS EROLES -'S:j=-TORPeS-LOCALS-"ERRENvS Acmii.st'acio de finques .. og-jers i Conumtats de Ve-ns Gabinet J V dic Agers d Asseg.:-a"ces

' p . l·i.iil,'!

l.Ki in ' i . -Vi [U.. ,l..l .;|·|h li.'pi.M.'.-''.. ;

Sani < uunl. /nua c,'. Oranolk-rv " i u .i.l....,i.í, . . n v n - i . i . : i i | I.,. . Mill.:

.li i| lll·l- ' I , I :.

T..-, ,i S

• M'.'' -,.l!.: . I . M . i l

" •!• . 4

-.1 1..-I. . I n - l'.MI'.-

..[' - i '

. , : ! Kl.i,,i,,, h.ih. pLuniii. :i,i.i;i

l.r.l

pi '...I .mi" ;- -o'l.i

Vint ( n u a t

- \ a l l d n r m . /m'M K.n

.-:,i \ . - . | . : j . i , - : 1 ;

. • '1'

I - i v i -.

: :

n- l . - u -

' l , , - - | | - : . ! ' -I --,1-1 -i - ' ^ l . i : • * " ÍM .

. I . I ' l . : - - ' ! ] . i. ,. ,|.l p.;,i... ' -InlMMI hi,--

.--.ll.Jl

S.in ( n u a t •r

, l , i . ".,!';. -

- \ ! . i s Jaiu-r

i-"- • 'Hi -i

ii,i,.i .-.,,.i:\ul..

-u-.' .

..-i-.-!-.

n\ii|.i.li.i

C & F

h .!-'

IK.

-,:!.: .'. i - ' . n

' u - l-.ih h.in;,

. ti...

I,: Sant ( n u a t - / . u n a H ( nlninir I . M . :i|

.ni,,- ..nl.i

n -i-

. P I ,i , . | · i i . -

nu. m.1,1,, i ..i ,i -l.-si.,;

- |-.,h .

i.r.i -III·I-.

s.i .i

,: . - . ] . , l . l l i ' - l'Ml ' I - . M l , . ' . .'Slll.l: .IIIIH -.-l.M : l'I ..l·|,.:l -- i II-, ,1-1,[I. .M'ih U l l . ' 1

I .-!

i',: .iti'i I I , ' . i-.-'.V.'V -.-.l.lUMj:. I I . , -

Saul ( nuat - /una 17. Orquídia. ...... li

.1 . - . ' i ' l . M i n i ; ,

,:.,|'ll ' . l · l ,:

llim M'

i,,lli

illll

I |-.: , ' 1 ! \ I. . ' . i r i . - . • • Ü l i i · .

- I..I I- - ~.-| M l

i;.'

..1Í.-I.1.U--

iMUM.'

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE EsürraciO ob|ectiva Moa.s .V A. np Societats mp Renda Patrirpo" ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Sociai i Nòmines Autònoms Pensions -Jubilacons -Viudetat -I.LT. Vag st-ava -Conciliacions -Acomiadanen's GABINET JUROlC

- ..l'n • i -..I.II.-.L-

Sant (nuat - \ alldnrm. ,-, -aa R I -, l..'.--l.l. '.'M.'IH r

CASAS FERRERAS.S.L. GABINET ADMINISTRATS

;, .i - -I

AGENTS D ASSEGURANCES

i 411? l l i . l'Ml.' > l ? 111

:- ,1-r.i. ni,"i,.i.l.n

i, r ;

,. ,i I .'-i ,i -it '!- , ni,, -llii,I...:- i - i - , ,: •- ,-. - I n - I V . I - M

'i . 4

I . - i-.,-

Av. Alfons Sala 22. bj. 2. Apa-tat de correus. 12 Sant Cugat del Vallès

674 15 66-674 10 54

674 72 54 674 74 66

CASAS Sant ( u u . i t

Plana l'Hospital, 10

PISOS EN VENDA

OFERTflS flLQÜILERES santcugat Alfonso Sala, I12m . 4 hab.. bafio y aseo, piso c\t. MO.OOOptas/mes. PiMI amueblado Carrer Gorina 100m2, 3 hab. (Isuite). I bafio, calefacción. balcón, arm.inos empotrados. l )>.0(K)ptas/mes 1 Àtico dúplex lOOm . 4 hab.. bafio y aseo, calefacción. A 5 minutos cstación. 100.000 ptas /mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m : . 2 hab.. bafio y aseo. calefacción. cocina equipada. terra/a uso exclusivo, pàrking. Desde 40.000 ptas/mes. Amueblado 110.000.pias/mes

TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m . 4hah.. 2 banos. I aseo. bodega. pàrking, huhardilla. jardm \ piscina. Buen precio.

Torres - Locales Terrenos Apartamentos en Venta y Alquiler Administración de Fincas

Consúltenos!

Z o n a e s t a c i ó , C Vil la. K5m'. 4 h . I h a m . ] aseo a m b d u t x a . L'xk'i'inr. I C I T ; ^ . p a r ket, c a l d a . \h VI. Z o n a M e r c a t n o u , àtic XOni . 4 0 m t e r r a s s a . 3 h . 1 bany. 1aseo a m b dutxa. n o u s , c a l e í a . p a t k c t t o t cl pis. I 7 M. Z o n a M e r c a t n o u , '>5m . 3h, p a r k e t . c a l e í a . . l b a n y i aseos nous. I n pcifecte e s tat tot el pis. 16.5 M . C'tra. C e r d a n y o l a , HOni , 4h. I h a n v . m e n t . c u i n a , torras. I 1 M. Pg. T o r r e b l a n c a . 7 0 n r . 3 h , lbany. I aseo. c a l e l a c c . arm a r i s encastats. 1 3 M.

PISOS LLOGUER Z o n a estació, c/ Villa, s o bre àtic. 3 h , I bany e x t . t e rrassa. T o t exterior, c a l e í a . . SO.OOO 1 i c s / m e s . Z o n a e s t a c i ó . Alfons S a l a . 90HV'. 3 h . l b a n y . c a l e í a . , b o n estat, sol m a t í . 7 5 . 0 0 0 Ptes/mes

VENDA I LLOGUER DE: TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

{Extensa cartera amb molt bones ofertes!

A 14 Km. de FIGUERES Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat,, alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Ptes. Part. a part. 674 87 40

PISOS EN VENDA /nn.i M m

Piso Masnou

I ,iri·ihl.ilH'.i.

Guia immobiliària

céntrico. 4 habitaciones. todo exterior. 2 terra/as.2 hanos, parket. ealefaceión. /una M i i i . i t

I nrri·lilaiua

I-- m

16.000.000.-Ptes. Tel. 555 50 18 Rn*^

APARTAMENTS VENDA \

M 1 VIMKI'KV. I.<5 ni

i i

Preciosa partir de 11.000.000." Financiación personalizada -\N

I i I I, \ I - 1 \

ELS 4 CANTONS

EN RUBÍ a 3 minutos de la estación FFCC.

l i i l k | í ï i t i c u l a r s i professionals Ijllílll·'!''Venda, lloguers,

I I OKI s | \

cl. P i t à g o r e s , 5 TERRENYS EN VENDA s \M

i I (, \ I - / i ' i \ \ 1 \ lli i \ \

\, i \ \.

Escala A entrs. 41 FAX. 588 56 96

s \ s I i l i, \ I

s \ x |

•l··ïjf·'

i | i, \ |

I \ I I OKI s i \

I. ••

• i

^íUÍL:w, ; traspassos. -. ..

RUBÍ

< 588 57 08

SllillSllÉliifif^ iQíiWíl ï

EL MON DEL CAVALL

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

Tot un èxit del III Concurs Hípic de Primavera Montse Sant - Fotos Mula

Per tercer any es celebra a Sant Cugat un concurs amb exhibició hípica. L'exhibició va ser davant de la bibioteca. El concurs va constar de quatre proves: una prova de doma vaquera, una exhibició de carruatges, una gimcana amb dues vessants: una de nens alumnes de la escola Hípica Collserola i una altre lliu-

re, i una prova de salts. La jornada va estar molt animada i bonica .sobretot pel gran nombre d'aficionats que, amb els seus cavalls, es van apropar al lloc. La col·laboració d'un grup de jovenetes abillades de sevillanes del Centro Andaluz va donar encara més vistositat a aquest tercer concurs hípic que esperem que es pugui repetir l'any que ve.

La doma. Una de les arts més antigues relacionades amb el cavall és la doma. Espanya ha estat sempre un dels països capdavanters en el desenvolupament d'aquest art que té les seves arrels en el domini del cavall per a fer feines i ajudar l'home. La doma vaquera i la clàssica fan que genet i cavall amb una compenetració total, arribin a compondre una estampa que, en si mateixa, resumeix tota la bellesa del cavall. L'especialitat de carrousel, potser la més difícil, fa que cavalls i genets evolucionin a la pista com si tot el grup fós un sol cos. El petit carrousel que ens va oferir l'escola Falguera de Terrassa ens va deixar endivinar la gran qualitat d'aquests petits aficionats.

Si t'agrada inoblidable,

la natura i busques vine, t'esperem

una

aventura

Passejades Excursions de 3 o 4 hores o de tot el dia. Cursos de 12 classes amb abonaments. SANT CUGAT

Gran Via de Les Corts Catalanes FINCA LA PELLERIA TEL. 674 83 85 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un carruatge alemany d'entrenament tirat per una haca andalusa. Aquest es el carruatge més típic per ensinistrar els cavalls en aquesta modalitat.

CULTURA

3 0 l·ILS 4 CANTONS

Premiada una obra sobre les diferències urbanístiques al Vallès

Primer premi Gausac de recerca \ a \ i Cava I.alcalde In,in Av incrich \ a I ei enlrega cl passat dia 22 del primer premi (iausac de recerca al treball "I es disparitats en els creixements de Cerdanvola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès, tres vies en el procés de consolidació urbana d'un sector del Valies O c c i d e n t a l . !%<>I W 1 " . Els seus autors. Ramon Arribas i Quintana i Joan Antoni Módenas i Cahrerizo van rebre el guardó de mans de l'alcalde en un acte celebrat a la casa de Cultura, En el mateix acte també es va fer una menen» especial al treball de Montserrat Kumbau i Serra ""Aproximació a la historia de les set parròquies medievals de Sant Cugat del Vallès. El premi havia estat convocat pel (ïrup d'Estudis Locals. El jurat encarregat d'atorgar el premi es va decantar per un treball que. segons els propis autors, tracta sobre les diferències en el creixement urbanístic

en els tres municipis, atenent les s e \ e s característiques demogràfiques. l'estructura territorial i el procés d'integració dels immigrants. L'estudi considera les diferències en la immig r a c i ó en aquest sector del Vallès entre un conjunt de població amb baix poder adquisitiu, que arriba cercant feina i Lina millora en el nivell de vida. majoritari a Rubí i Cerdanyola, i un altre grup de millor renda provinent de Barcelona, que es canalit/a en gran part cap a Sant Cugat.

Preus d'habitatges L'estudi destaca aspectes com la funció de "filtre" demogràfic que tenen els preus dels habitatges en els diferents municipis, especialment per als joves. D ' a q u e s t a m a n e r a un gran sector de la joventut es veu obligada a cercar vi venda fora de Sant Cugat a causa del seu alt cost. i només quan aquests joves han assolit un èxit professional i un bon nivell econòmic

es troben en condicions de comprar un habitatge a la nostre vila. Al treball també es la palesa la transformació en l'ús del territori, que de ser eminentment agrícola ha passat a una preponderància de la indústria i els serveis. juntament amb el fort creixement urbanístic. A Tacte de lliurament l'alcalde de Sant Cugat va destacar el paper que el Grup d'Estudis Locals ha tingut, des del seu neixement, en la difusió de les arrels històriques i els costums del municipi. En valorar la tasca que fins ara ha realit/at el Grup, Aymerich va dir que "havien fet els deures", i va fer especial esment a la publicació de la mateixa revista Gausac. L'alcalde va deplorar que aquest tipus de publicació no tingui una àmplia difusió popular, i va reiterar el suport que rep per part de l'Ajuntament, mentre demanava als seus autors que es mantinguessin en la línia que els havia caracteritzat fins al moment. •

DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

La III trobada de poetes a l'Ateneu Santcugatenc

Montse Sant Per tercer any consecutiu el g r u p literari de l ' A t e n e u S a n t c u g a t e n c ha o r g a n i t z a t una trobada de poetes per celebrar la diada de Sant Jordi i la festa de P r i m a v e r a . E n guany la trobada va tenir com a convidat d'honor el grup de P o e s i a Viva de la C o v a del

Drac i va r e u n i r p r o p d'una quarantena de poetes que van presentar llurs obres al públic assistent. L'acte es va complementar amb l'actuació del cantautor Jordi Alguero. L'Ateneu, conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Cugat, ha editat un llibret que recull las obres presentades en aquesta trobada. •

fllsJTAüJliaAlftjT

La Nansa Fregidoria Marisqueria L'alcalde de Sant Cugat fent entrega del primer premi Gausac als guanyadors - Foto Mula

Ctra. Sabadell.47 - Rubí Telèfon 69911 52

Viu l'Estiu 94 Colònies de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Colònies per a infants de 6 a 12 anys a Mas Suro, Cartellà, (Gironès)

Casals d'esplai a les escoles. Per a infants de 4 a 12 anys

72 places de I'l al 10 de juliol, organitza El faristol, i 54 places del 10 al 1° de juliol, organitza Esplai Sarau (CMSCi. l'reu: 26.500 ptes.

Del 4 al 15 i del 18 al 29 de juliol.* 15 places per torn i escola, organitzen: APAS de les escoles Collserola i Joan Maragall. Les inscripcions començaran el dissabte 7 de maig, a la Casa de Cultura. Jardins del Monestir. A les 8 del matí es repartirà un número per unitat familiar, i a les 8.30 h. després d'un petit esmorzar, començaran Ics inscripcions.

Esports a la natura Cavalls, mountain-bike. scnderismc, piragües. recòdrom... al Refugi Casanovas, Cercs [Berguedà). De l'I al 10 de juliol, per a joves de 10 a 12 anvs. 45 places, organitza A.M. L'Esclop. l'reu: vs.OOO pies. Del 10 al f> de juliol, les estades més cameres, per a joves de 13 a 17 anvs. }(•> places, urganiíza CMSC. l'reu: .M.000 pies

Casal de natura Per a infants de d a 12 anys. Del 4 al 15 i del S al 2° de juliol. 40 places per torn. Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat. Preu: 10.000 ptes.

Tallers als districtes A tots els districtes santeugatencs hi haurà casals d'estiu i tallers per a infants. Cal adreçar-se directament al centre cívic o casal cultural del districte Centie Cívic de Les Planes, telèfon 675 51 05. Centre Cí\ ic de La Floresta, telèfon 589 08 47 Casal Cultural de Mira-sol. telèfon 589 20 78

Per a més informació, SIJ Sant Cugat, Casa de Cultura, de dilluns a divendres, de 16 a 20 hores, tel 58913 82

Mousse freda de col-i-flor Ingredients (4 persones): 1/2 Kg. de col-i-flor, 30 g. de molla de pa, 60 g. de formatge rallat. 3 ous, vi blanc, llet, sal i pebre 1. Rentar la col-i-flor. dividida en manolls, en aigua amb vinagre. Aclarir-la amb aigua freda, coure-la en aigua salada i deixar escórrer. 2. Fer un puré amb la coí-i-flor cuita, afegint la molla de pa remullat amb llet. el formatge rallat i els tres rovells d'ou. sal, pebre i una mica de vi blanc. 3. Muntar les clares a punt de neu i incorporar-les al puré. Corregir de sa!. Abocar en un motllo untat amb mantega i coure al forn, al bany Maria, durant 45 minuts. Servir fred. mmmm

übsefruits

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1994

CULTURA i ART

ELS 4 CANTONS 3 1

D'uns "Papers de París 1990-91" de Ajuntament i galeristes FUclés, a la Canals de Sant Cugat volen promoure la visita dels espais d'art locals

Què hi ha a l'ànima de Josep Uclés que li permet que en tregui els meravellosos i estranys poemes plàstics que són les seves obres? Del tracte directe i personal res se"n podria dir. puix que es manifesta com totes les persones. D'això no se n'ha de deduir que és per a la quotidianeïtat que l'Uclés es posa la màscara i que només és quan s'insereix a l'art que es mostra en la seva nuesa espiritual. Allò que plasma són les seves idees, la pròpia reflexió del món, i ho fa com tothom, servintse del vocabulari que hi ha a mà i, com tothom, allò que diu, allò que plasma expressa en primer terme a ell; són els altres que han d'adonar-se si diuen les mateixes coses i, si no és així. aleshores verificar què és allò que no entenen. que no els lliga en la comunicació amb el discurs plàstic de l'Uclés.

radament. en sapiguem treure l'entrellat, malgrat que sapiguem que ens afecta i que, per això mateix. ens atrau a través d'aquesta subtil via de la comunicació que és el llenguatge artístic. Uclés. amb la seva obra, ens incita doncs a iniciar un apropament al seu llenguatge plàstic, a procedir a una hermenèutica. a una descriptització del dir de la seva obra. Som ben conscients que les seves imatges, la seva pintura no amaga sinó que aflora. posa de manifest, fa evident un relat que. en la major part de les obres d'Uclés, fins i tot té elsuport d'un títol; però aquest títol no ens ajuda pas massa perquè l'artista l'ha redactat en llenguatge corrent o, almenys, així convenim en llegir-lo. Ens caldria captar el sentit directe de les imatges, dels colors que les componen i conformen; però no, repeteim'ho. des dels nostres hàbits perceptius establerts per la quotidianeïtat.

I això no perquè l'artista sigui més important que qualsevol altra persona, sinó perquè el llenguatge estètic que empra resulta molt més prospectiu que el nostre, cava més a fons que el nostre llenguatge quotidià i sentim que quelcom del que ell diu ens concerneix. ens parla, sense que. malau-

El món de l'Uclés no sorgeix de la imatge exterior a ell, d'una còpia, per molt personal que sigui. del món que l'envolta, sinó que adopta les formes del món "objectiu" per a vehicular-hi vivències pròpies, bàsicament aquelles que li fan ben present el paorós esmicolament del temps.

Arnau Puig

el pas fugisser de les hores. Tot en l'Uclés és retenir la fugacitat. Les pinzellades, els colors, les presències que assumeixen les vivències, són maneres de retenir "per sempre" aquell "tot passa sense retorn" de l'Hcràclit. Tanmateix l'Uclés tampoc vol la durabilitat perpètua de les essències, perquè allò que més li interessa és que les formes de totes i cadascuna de les coses representades siguin viscudes. El temp no seria només fugacitat sinó que significaria plenitud emocional; les coses quedarien "retingudes", com ho queden en les obres d'art, en les pintures, en les escultures, en els versos, en la música, en la dansa.

Això seria l'autèntica realitat, aquest passar que és. així mateix. patir i. a l'ensems, gaudir, gaudir intensament i immensament. Per això en l'obra d'Uclés tot hi és, simultàniament, embrionari i desenvolupat, esfumat i sòlid i concís. La seva obra, el seu dibuix. els seus colors són imprecisos. esbossats, gestuals, però defineixen i delimiten bé allò que mostren. En aquesta vaporositat, que no és ni impressionisme ni expressió dramàtica, que li permet ensems que cada forma -en realitat cada al·lusió a allò a què es refereix la imatge- sigui tancada i oberta, continent i expansió, la desitjada síntesi que sempre han cercat les geometries espirituals d'un Mondrian o un Malevitx, o les concentrades simbòliques dels artistes conceptuals contemporanis. Que hi ha símbols en l'obra de l ' U c l é s , és evident; però aquests símbols no s'han d'anar a cercar en els vells manuals d'estereotips. És l'actualitat, la modernitat, el viure contemporani intens aquell que, paradoxalment, ens explicarà els personatges, els animals, les geometries i el clímax ensems tènue i dramàtic que configura l'obra d'aquest poeta de la pintura contemporània, que es mostra amb colors sempre assaborits. •

ESCOLA MUNICIPAL D'ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

PATRONAT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

Joan-Marc de Semir L'art de Sant Cugat ha entrat en un període de crisi. En els últims temps, la nostra ciutat ha passat de disposar de nou espais d'art privats amb exposicions permanents a tenir-ne només tres i en precària situació. Per aquesta raó representants de les tres galeries que encara resten obertes -Sala Rusifiol, Febo i Canals Galeria d'art- es van reunir el passat dilluns 25 amb els regidors de Cultura i de Comerç de l'Ajuntament per fer los arribar la seva preocupació i intentar trobar una sortida conjunta al difícil moment que viu l'art a Sant Cugat. L'eix central en qual van coincidir tant el regidor de Cultura, Jordi Franquesa, com Josep Canals, de la Canals Galeria d'art, és la necessitat

de sensibilitzar la gent sobre el fet de la gratuïtat de la visita de les galeries. Per això, l'Ajuntament senyalitzarà amb rètols la presència i l'emplaçament de les galeries. A més, també s'endegarà una promoció a través de falques rad i o f ò n i q u e s per animar la gent. Per últim, es vol aconseguir que els col·legis visitin les exposicions de forma organitzada i de tant en tant. Canals va agrair la sensibilitat demostrada per l'Ajuntament en el tema i va fer una valoració molt positiva de l'encontre ja que "s'ha aconseguit coses que a nivell de Catalunya no acostumen a passar". "L'Ajuntament -continuà Canals- posa un granet de sorra per poder salvar els tres espais d'art perquè puguin mantenir una programació estable". •

La Colònia Montserrat de Valldoreix mostra el seu trencaclosques

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

PREINSCRIPCIONS Del 2 al 20 de maig, queda oberta la preinscripció dels alumnes oficials dels cursos comuns i de í'especialitat d'il.lustració per al curs 1994-95, que es realitzarà en les actuals instal·lacions de l'Escola d'Art. Casa de Cultura-Jardins dels Monestir. Telèfon 589 13 82 Horari: de 17 a 20 hores Lloc: Secretaria Escola Dies: del 2 al 20 de maig

El dissabte passat, dia de Sant Jordi, es va presentar als locals de la Colònia Montserrat de Valldoreix, el trencaclosques més gran de Catalunya amb un total de 8.000 peces. A Tacte hi va assitir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich que es va mostrar força sorprès. Aquest trencaclosques, de la casa de jocs didàctics Educa, va comportar dos mesos i mig de feina pels membres de la Colònia que ja estan pensant en batre el registre mundial que posseeixen a Anglaterra amb un trencaclosques de 12.000 peces. •

AGENDA CULTURAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Divendres 29

Divendres 29 MÚSICA A LA FLORESTA Actuació del Grup "Tres són massa". A les 23 hores a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Or». l'RHF

AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL'Homes" de Sergi Belbel. Al Centre Cultural a les 10 del vespre. Venda d'entrades al carrer F. Moragas. 30. Preu 2.000 ptes. Coproducció T de Teatre i Mercat de les Flors. Col. Centre Cultural

Diumenge 1 de maig

Dissabte 30

ESPECTACLES INFANTILS DE BUTXACA Actuació de Marceline & Sivestre. còmics excèntrics i el seu espectacle "Miscel·lànies. A les 12 hores a la Plaça Octavià. Org. Ajuntament

Dijous 5 de maig RES-SO DE PRIMAVERA A LA SALA RES Rock de casa amb el grup "Jalde". A les 23 hores a la Sala Res. Carrer Sant Domènec, 19. Org. Sala Res

TEATRE AL CASAL DE CULTURA DE MIRA-SOL Re presentació de l'obra "6 actors a la recerca d'uns personatges" de Mireia Arbós. a càrrec del Grup Teatre Ni ho somniïs. Direcció" Jordi Marin. A les 19 hores al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Grup Teatre Ni ho Somniïs MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX "Fosc de Lluna" d'Alex Puiggalí amb Terminal Teatre. A les 21.30 hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup Teatre Espiral AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL Homes de Sergi Belbel Al Centre Cultural a les 10 del vespre. Venda d'entrades al carrer F. Moragas. 30. Preu 2.000 ptes. Coproducció T de Teatre i Mercat de les Flors. Col. Centre Cultural

Diumenge 1 de maig MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX "Fosc de Lluna" d'Alex Puiggalí amb Terminal Teatre. A les 21.30 hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup Teatre Espiral

Conèixer Catalunya Maig 1994

ALTRES A C T I V I T A T S CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit per: Dalibor Majdenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

Cursos 1. 2. 3. 4.

Cultura popular a Catalunya Història contemporània de Catalunya Història de l'art català Història de la literatura moderna i contemporània catalana

Informació, programes i inscripcions: Servei de Català (classes de català per a adults) Casa de Cultura (jardins del Monestir) Sant Cugat del Vallès. Col. Ajuntament. Generalitat de Catalunya i Servei Municipal de Català. Escola d'art Saint Etienne Del 3 al 15 de maig Org. Ajuntament

J. SANTACANA :

fins al 10 de maig

fcteZ.'^txposicionsd'art:-'^Sj ,'$'• ' r\ "»"-*<»«

'fií1'.

Son'Cugat del v'o'ltt

//-• - - f í s - l ' i CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82 Exposició fotogràfica i de material de la vida del CMSC Fins al 15 de maig. Org. CMSC. Col. Ajuntament

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 TeL675 47 51 "J. Santacana" Fins al 10 de maig

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). De 10 a 13h. i de 17 a 20h.

CANALS GALERIA D'ART O de la Creu, 16 Tel. 675 49 02 "Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica sobre paper) Fins al 30 dabril

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50 "Harry Tozer" (Titellaire). Exposició sobre els titelles Fins al 30 d'abril

ANAL

Sala Rusfnol

de 18 a 19 h de 19 a 20 h de 20 a 21 h de 21 a 22 h

Dies 2, 4, 9 i 11 de maig Lloc Casa de Cultura. 2n. pis Inscripció gratuïta. Reserva la teva plaça!

FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART" Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià. CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

Horari

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

ESPECTACLES

L'obra és de quatre escriptors i està dirigida per Sergi Belbel

Cinc actrius parlen d'homes

ELS 4 CANTONS 3 3

Luciano Federico actua a la Sala Res

El Centre Cultural presenta l'obra "Homes!" aquest cap de setmana

E.A.

Emma Ansola - Fot: JA. Mula

Aquesta setmana la Sala Res ha acollit l'actuació per segona vegada de l'actor Luciano Federico en el monòleg Porca Misèria. L'italià Luciano Federico es prou conegut per la seva feina dalt dels escenaris, l'última de les quals fou en el Teatre Villarroel sota el títol "Dos". Aprofitant la fi d'aquest espectacle Luciano ha tornat a passar per la Sala Res en vistes de la bona acollida a l'última funció de Porca Misèria. Un text viu i intel·ligent es va fer reflexionar sobre els problemes de la comunicació, la versatilitat del llenguatge, i sobre.les situacions que provoca els pensaments conscients de les persones.

Aquest cap de setmana la Companyia T de Teatre actua al Teatre Auditori del Centre Cultural amb la seva nova obra Homes!. Aquesta obra, coproducció de la Companyia T de Teatre i el Mercat de les Flors, compta amb la col·laboració del Centre Cultural de Sant Cugat. Aquesta mateixa companyia va recollir força èxit amb el seu darrer espectacle teatral Petits Contes Misògins de l'escriptora Patrícia Higsmith. Sergi Belbel és el responsable de la dramatúrgia i de la direcció de l'obra. L'obra conte els textos d'escriptors com Francesc Pereira, Ferran Verdes, Sergi Belbel i Josep M. Benet i Jornet. La Companyia T de Teatre està formada per les actrius Mamen Duch, Míriam Iscla, Maria Lanau, Carme Pla i Àgata Roca, que són les que ens parlaran "de l'encant masculí, de l'amor sense mida, de les sortides nocturnes, dels

problemes de calvície, de la sexologia masculina, de ..." Al llarg de 1' hora i quart que dura la representació, aquestes dones ens sorprendran amb una visió àcida i irònica de la masculinitat amb tocs de tendresa. Les intèrprets van destacar "la ambigüitat d'uns textos pen-

sats per als homes, però que són representats per dones. També ens va sorprendre la capacitat que tenen de riure se'n d'ells mateixos." Belbel ha afegit que es tracta "d'un teatre de petit format, on la història està explicada directament, amb poca escenografia i molta interpretació. •

Valldoreix va celebrar la segona jornada de la mostra de teatre Anna Cabassa El Casal de Cultura de Valldoreix va estrenar, els passats dies 23 i 24 d'abril, l'obra "Teatre de poetes". Aquesta peça és la segona que s'interpreta dins la Mostra de Teatre que celebra Valldoreix durant cinc caps de setmana d'abril i maig. L'obra del passat cap de setmana fou interpretada per la companyies Kalaka i Espiral Teatre. Aquest grup és, a més,

un dels organitzadors d'aquesta experiència que es fa per primera vegada a Valldoreix i que si té èxit s'espera poder repetir anualment.

Tres poemes, una obra Salvador Espriu, Juan Ramon Jiménez i Carme Riera són els autors dels tres poemes que centren la trama de l'obra teatral que es va poder veure el passat cap de setmana al "Casalet". Tres foren també els actors

encarregats de donar vida als personatges de l'obra, Marta Canyelles, Encarna Adelantado i Montse Capellan. Trini Escroihuela va ser l'encarregada de dirigir aquesta peça. Els propers dies 30 de maig i 1 d'abril serà el torn de la companyia Terminal Teatre que interpretarà "Fosc de lluna". La peça es centra en la relació entre dues dones diferents i alhora molt properes separades "en ànima i cos". •

Tabula Rasa va estrenar a Mira-sol MLa dispesera'ft Marina Julià dirigí l'obra de Cario Goldini A. C. "El gran joc. La veritat i la nostra veritat. Però sempre el joc. Sempre la recerca del joc. I guanyar. Encara que perdem. Encara que la victòria sigui allò que més ens ensorri". Amb aquest pròleg es presentava l'obra "La dispesera" que el grup Tabula Rasa va estrenar el dia de Sant Jordi al Casal de Cultura de Mira-sol. L'obra es va interpretar dos dies, dissabte i diumenge, i va comptar amb l'assistència d'un públic nombrós. La directora de l'obra, Marina Julià, ha estat alhora l'encarre-

"Miscel·lànies": circ, mímica i teatre a la plaça Octavià el proper 1 de maig Redacció El grup de còmics francoespanyol Marceline & Silvestre presentaran a les dotze del migdia del proper diumenge, dia 1 de maig, a la plaça Octavià el seu espectacle "Miscel.lànies", que s'emmarca dins el circuit teatral Espectacles Infantils de Butxaca. " M i s c e l · l à n i e s " és una peça de varietats, amb molt bona crítica allà on s'ha representat fins ara. És, per altra banda, un epectacle dirigit als

infants on s'hi combinen el circ, la mímica i el teatre lligats a la manera de "sketchs" per una música. L'escenificació es caracteritza per la seva senzillesa, ja que només hi ha uns quants micròfons, unes bateries i una cadira. Amb aquest elements, els dos còmics empren tot el seu ingeni per fer-se amb el públic i aconseguir la seva resistència a la rialla.

Música i jocs malabars Interpretacions musicals i

jocs malabars oberts a la improvisació van desfilant davant dels ulls del públic dins un muntatge coherent. Els seus principals pilars són les vetes humorístiques de petits fets quotidians, així com el seu aspecte lúdic, el joc i la broma. Tot i la simplicitat de "Miscel·lànies", l'obra amaga una reflexió sobre la complexitat de l'existència, sotmesa gairebé sempre a un tortuós joc malabar. Els dos actors saben transformar la normalitat en meravella, màgia i il.lusió.

Gràcies a la seva excel·lent expressió Luciano Federico va poder communicar molt bé als espectador les diverses situacions còmiques amparades en l'absurd que a vegades pot resultar la realitat. •

gada de traduir i adaptar la peça de l'italià Cario Goldini. "Som el que ens pensem?", aquesta és una de les qüestions que l'obra plantejava a l'espectador.

Teatre fet a Mira-sol Tabula Rasa és un grup de teatre format amb la col·laboració de part dels actors del grup Mira-sol Teatre, un altre dels grups que ha actuat ja al Casal d'aquest districte. Els ciutadans de Mira-sol comencen ja a gaudir d'un espectacle que fins ara havia estat mancat d'un espai apropiat. •

?È?/l\

Mi De fet, tota l'obra es recolza en la interpretació de Silvestre i Marceline, en el seu prodigi gestual, en els seus

moviments i en la seva capacitat de commoure amb embolics de bosses, cables, faldilles i corbates. •

CINEMA-RADIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

video-club sant cugat

^•P^" 1 ^

SALM Mi padre jque ligue! i-..;'1 • • " i

Alfons Sala, 5 2 Tel. 6 7 4 6 6 4 9

MO c .UÍ\

(Apta)

Sant Cugat

DIVENDRES. 2 9 ABRIL 1994

"RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE VÍDEOS MÉS LLOGADES 12345678910-

M à x i m o riesgo El fugitivo Bambi Un proposición indecente El ultimo g r a n héroe Pasajero 57 Sin testigos Como a g u a p a r a chocolate Este muerto està m u y vivo II Un a b r i l encantado

Horaris: 16.35,18.30, 20.30, 22.45

SALA 2 En tierra peligrosa MM' • •• : : " -.:·.i|í.·.i /Is :>. " l'...'tib b(i vatges d'Alaska i protegí' a se. l'·tc·'P'ij-M'j;! ;.'ÍJ" Stoven Seagal i Mchael Caine (Maiors de 18 anys)

Horaris: 16.20,18.25, 20.30, 22.35

SALA 3

De07ha9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, noticies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.aun. Dies de Ràdio" El Maqazine Del31i.al3.30h. "Sant Cugat Avui" Linformatiu. Del3.30h.al4h "La tertúlia" (Repetició) "La gramola" Del4hal5h. Les cançons de la teva vida. De 15h: a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la musica i res mes. Del9h.a21h. "Al lloro" Lo música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. "L'esportiu" 10 minuts omb tot l'esport Iota' i concrcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Musica sobre els clàssics.

'RSC

RÀDIO UNT CUGAT

Alegre Ma Non Troppo

P'H'Crcc [•{":'

Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estaleta"

• • .- :a -.-nt i>:- 'a anys q',,e M

Un espai de lectura de cartes Dimecres. "Això es pot salvar" Programo d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De24h.a07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. Valies sense fronteres ll.OOh. "Això és pot salvar"-12.001 "L'estafeto"-13.00h." Avant-Matx' H.OOh. "Un pam de mon' -15.00 . 'Súper DJ"-18 001. "Marató1 23.00h."Etsona?" Diumenge: -8.00h. "Missa' - 9.00h. "Esports en marxa' -lO.OOh. "Rodc d'amics" (Racó de la poesio, Sardanes, Lo sarsuela. La música de sempre] 14.00b. "Esports en marxa' 15.00h. "Súper Dl'-18.00h. "Nonogrcden els dilluns" -21.00h. "Esports en marxa' -22.30h. "Histories'

Comentari de cinema

.; - . f i r - t i - •; - S-ÏUS J f n b e -

!"i"i' -.! ",iM'ii,i ' .i .i',ena..,ir íi'in - ' •"•' -i 'i;: alegre -.v-ro " -. - ; Ma non troppo

Annie Hall, detectiu

i.Majors de 13 anys)

Misteriosos asesinato en Manhattan Horaris: 16.25,18.30,20.35,22.45

SALA 4 Cuidado con la família blue C n> i h < , i nia per K rh'i [i * Jir t i Dernis Quaia \ t r[_ - ten => chs agents -e t u l _M als pares ii imL li--- j ce corver• i i i 11 il a nio': norr a l EK 3 m i s >urar envol'a's e i ' ri( — per a 'eruoerar •-- i adés

aratPr " ' i r , ja 'erro^sta r ' _)i

.. r f, , irHk (Apta)

Horaris: 16.30,18.35, 20.30, 22.30

3SS

Els 4 Cantons

Títol original: Manhattan Murder Mystery. Director: Woodv Alien. ( i u i ó : Woody Alien i Marshall Brickman. l'roducció: Robert (ircenhut. I oto^rafia: Cario DiPalma. Música: Woodv Alien. Intèrprets: Alan Alda. Woody Alien. Anjelica Houston. Diane Keaton. Xavier Borràs Quan Woody Alien es posa pallissa, es moll pallissa; i eal reconèixer que. al llarg de la seva p e r l l o n g a d a c o l · l a b o r a c i ó amb Mia P a n o u . fora d'alguna comèdia sexual d'una nit d'estiu i algun / e l i g , en general ha estat me-- pallissa que altra cosa. I la tendència va arribar al paroxisme amb l'e.xiruitlirasitperverbosa Maridos y Mujeres. el seu penúltim film. Però q u a n Alien s ' o b l i d a una mica d'Ingman Bergman i Storen Kierkegaard. es r e \ e l a com un cineasta brillant, enginyós i molt. molt divertit. Afortunadament. al seu últim film. Manhattan Murder Mystery. deixa de banda els models de Bergman i Kierkegaard en benefici dels molt mes digestius Billy W'ilder (el Déu de l-'ernando Trueba. ja sabeu), i Dashiell Hammett. PI resultat ha esi.u

una comèdia lleugera, fresca i llançament divertida, a més d'un film policíac ingenu, però enginyós. HI film és ple de referèncieshomenatges cinematogràfics: Kl seu esquema bàsic és el dels de la sèrie de Nick i Nora Charles. detectius (The thin man). F.ls diàlegs d'Alien són marxistes t de Groucho Marx, c o m p te!) d'allò més, i el ^rande fïnaIc és un h o m e n a t g e explícit i evident a La dama de Shangai d ' O r s o n Welles. Pel mig, els protagonistes van al cinema a veure Perdición, un clàssic del cinema negre dirigit per Billy W'ilder. I tot això sense deixar de tenir un estil i n e q u í v o c a ment. p e r s o n a l íss i ma ment Alliena. Torna el personatge favorit d ' A l i e n , el de l ' i n t e l · l e c t u a l i nen no\aiorquès profundament neuròtic, un altre cop secundat perquè tou la seva millor parella còmica, la seva antiga musa • abans de la seriosíssinia Pa-

rrovv) Diane Keaton. Ha estat un retrobament afortunat. Com també ha estat un retrobament afortunat amb Marshall Briekman, el guionista amb qui va e o l . l a b o r a r per a e s c r i u r e el guió d'aquella meravella que es deia Annie Hall. Si. és el mateix Brickman que firma el guió d'aquella mediocritat de Kntre dos mujeres. on ni tan sols la Sharon Stone es treu les calces per animar una mica el "cotarro". P e r ò a q u í . c o m en A n n i e H a l l , ha fet una b o n a feina: sembla que és amb Alien amb qui dóna el millor de si mateix. Així que esperem que Alien li agafi el gust i continuï col·laborant amb Marshall Brickman i a m b Diane Keaton. 1 que s'oblidi una mica de Bergman i Kierkegaard. que a petites dosis potser encara estan bé. però en excés són d'allò més indigestos. C o m la Mia Parrovv. d ' a l t r a

banda. •

Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1 9 9 4

HORÒSCOP

PASSATEMPS

ELS 4 CANTONS

MOTS ENCREUATS

iï'«&»i *»PÏ

Per Jordi Alins

Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) * y t El signe del nostre destí està prefï/ j xat des del dia de néixer. Però el camí de la vida és a cada instant un de nou. Per què, doncs, cerques miracles impossibles en comptes de uitar per arribar al cim?

BALANÇA (22-9/22-10) «* Endevinar el que no se sap és mentida. Ningú no pot endevinar que un reflex llunyà és el vidre d'un cotxe si abans no sap que allà hi ha una carretera. Si endevinem és perquè en realitat ja sabíem la veritat abans de fer-ho.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ La lluna minvant fa que no sigui £ _ 3 aquesta una bona setmana per a encetar nous negocis ni afers del cor. Trepitja amb peus de plom. no sigui que el terreny sigui perillós i rellisquis allà on penses que el camí és se<

ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^yk No creguis en el favor de la lluna l l i t 9 u e ^ s dona i és inconstant, ni 11 V confiïs els teus secrets a l'eco que canta a les valls tot el que es confia al seu parlar indiscret. Els secrets guarda'ls pei a tu sol, si no vols que altres els coneguin

BESSONS (21-5/21-6) taM La seguretat total mai no existeix, 11 és més fàcil perdre la por que no pas voler assegurar tant les coses perquè res no falli. Pensa que el destí sempre podrà trobar el teu amagatall.

SAGITARI (22-11/20-12) • La lluna fosca s'apropa i amb ella ^ T minven els poders del creixement Així com les marees són febles i les plantes deixen de créixer durant aquests dies, també els poders que et dóna la lluna minvent durant aquest temps.

CRANC (22-6/22-7) ^ a ^ Massa sucre embafa. No vulguis V A conquerir tot a força de mel i dol^ • ^ ces paraules, perquè més val presentar fets assenyats i no aparences dolces i falses promeses que no enganyen a ningú.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Si tens por del demà, mai no podràs j^S viure feliç, pateixes per endavant ^ per allò que pot passar.Oblida allò que potser mai esdevindrà, viu plenament l'ara i l'avui tot allò que ara és bo i avancin esdeveniments.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ Com vols convèncer els altres si tu Q I ets el primer en dubtar de les teves » idees?, convènce't abans a tu mateix. Només quan tu estiguis segur d'allò que vols fer podràs transmetre aquesta idea als altres.

AQUARI (20-1/18-2) Els teus sentiments estaran inten—ij~ sificats per l'esclat de la reno\ació que envolta la primavera. La teva salut millorarà i el teu treball es beneficiarà d'aquest nou impuls. Aprofita'l

PEIXOS (19-2/20-3) VERGE (23-8/21-9) (YY% No perdis el temps somniant què • » Sents que tens teranyines al cap i I \w ^ ar ^ s ' 1 u ^ ^ r ^ s 1 u a n arr 'k' ' a t e v a T T una boira entela els teus ulls. L'esforç ha estat dur i necessites un oportunitat, que mai arriba. Pensa que cada instant que passa és una oportu- repòs i moltes vitamines per tal de refernitat perduda per a començar i que ningú te. Intenta aconseguir el repòs necessari per aplegar forces i tornar-hi altre cop. no arriba al cim si no comença a pujar.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

• 1 • J •

•

HORITZONTALS - 1. Femení, sense protecció- 2. Gens útil. Estimar- 3. Medis sedimentaris a la vora del mar. El van enderrocar a Berlín.- 4. Al revés, allò que és de tots. Classe de seient- 5. Una de les qualitats del so. Al revés, proper a la persona que parla. Al revés, ordeni- 6. Al revés, farà servir. Senyora molt devota.- 7. Qu ) un color vermell fosc. Sfmbol del sofre.- 8. Terminació d'infinitiu. Preposició o article. Plural, vehicles de ferro que vomitem foc- 9. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Símbol del nitrogen. Ingredient d'una salsa nacional. El nom d'un planeta del nostre sistema solar.-10. Passadís portícat. La primera llum del dia. En números romans, cinquanta-11. Persona afectada fàcilment pels sentiments. VERTICALS- 1. Plural, òrgan de govern de la província- 2. Conquerir amorosament. Vocals -3. Matèria usada perfer taps. Sfmboldel'argó. Variant dialectal de nen-4. Forma de pronunciar un so grec com una e. Símbol d'atmosfera.- 5. Cent desenes. Lloc on es prepara el menjar. Vocal tancada- 6. Sobre tancat fins a una data determinada. Abreviatura de nord. Al revés, contrari del bé.- 7. Vocal oberta. Gos. Alcalde- 8. Símbol del radi. Sobresou diari pertreballarfora. Consonants sonores.- 9. Nom de l'amonlac quan actua de lligam neutre en un compost de coordinació. Nus fet.-10. Li han donat un color com el de l'or. Símbol del crom. Vocal oberta. -11. Conjunt de residus recollits.

i l i l i l i l SOLUCIONS

Prediccions biològiques per a la propera setmana

1 V I N

Durant aquests dies veurem les primeres orenetes volar per damunt les teulades. Les pluges caigudes la setmana passada han netejat en gran part l'atmosfera i els insectes estan molt més actius. Per a mantenir lluny els mosquits de forma natural, un test amb alfàbrega és un bon sistema. Bona setmana per als reumàtics, que trobaran uns dies sense problemes per als seus ossos. ^Mfc"

CARACTERISTICAS

PEIUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

El bulbo capilar en su nacimiento no tiene color. La pigmentación o coloración del cabello se determina a nivel celular dentro del bulbo a través de los melanocitos, formados por un àcido aminado, la Tiroxina y una encima tirosinase que van produciendo unas transformaciones qufmicas hasta formar el pigmento colorante o melamina que, en unión de la queratina y otros elementos, permiten el color del cabello. En los cabellos latinos (oscuros), se localiza mayor proporción de hierro que de

DEL

«li

W| I X N

v | v

a s i V'N

V M n | i IIVHNIHO s 3:N|V X Ü K ' S H H I s^Hx V N I KM V D V|l V i a s v V WÍV~N 1 " i V 3 |::> o W T V H i d •jv 1 i va V d a n IM 1 I,I n N I a V IV v a v H d K 3 s ï (I I l O I 6 8 V£ 9 S f r £ c l

•' •

CABELLO azufre. En los cabellos rubios (claros), el azufre està en mayor proporción. En un cuero cabelludo normal, se encuentran del orden de 100.000 cabellos para los morenos y de 130 a 150.000 para los rubios. El cabello es un conjunto de aminoàcidos cuyo resultado final es la queratina. COMPOSICION DE UN CABELLO: CARBONO, OXIGENO, NITROGENO, HIDROGENO, AZUFRE y elementos minerales en pequena proporción.

cl. Elías Rogent 18 A (junto mercado Torre Blanca) T e l . 6 7 5 4 0 0 6

Sant Cugat

,£*fl "í

El món fantàstic de Montse Sant Emma Ansola

Hipoteco yo, hipotecas tu, hipoteca él... Víctor M. Morera stedes se acuerdan de cuando hace unos afios. • no muchos, nos acercabamos a una oficina ban*; caria con la sana intención de pedir un crédito '*-..- ' hipotecano' El director atendia nuostras palabras tras la gran mesa de madera de nogal. sa.aba siis hojas de informe del segundo cajón. le preguntaba basta cl número de zapato que calzabas. perforaha tu intimidad averiguando. los cuanos de bano de tu casa, que calidad poseían tus acabados, cuàntos metros cuadrados uiih/ahus para cl dormitono. y tras treinta lotocopius. quince deciaracionc.s juradas. dos nolarios. y cuatro seguros de vidu. conseguius cuatro duros. con la garantia de Indo lo que tenias. bajo la firma de dos avalistas y ca un pla/o no superior a un mes. Kso sí. el director de m ofkina li aseguraki que te había concedido ua crédito preícrciicial tan sóio al \f;y'i de interès, con T A L . o sin el.

ontse Sant va néixer a Sarrià dins d'una família molt nombrosa, i ben aviat es va sentir atreta pel món que descobria en els llibres, sobretot contes de fades i llibres d'arqueologia que més tard aplicava als jocs d'infantesa. "Les fèiem de l'alçada d'un campanar. Un dia vam formar un club d'investigadors i vam arribar a forçar la porta del pis d'un cosí per tal de descobrir algun misteri". Un dels seus personatges favorits va ser l'aventurer i paleontòleg Tot Heyrental, el llibre Aku Aku. sobre els misteris de l'illa de Pasqua, que era el model per a la majoria dels jocs. Des de Blancaneus, passant per jueus perseguits per egipcis fins arribar als judicis d'en Perry Mason, van formar part dels jocs i vivències d'aquella època.

Estudiant horrible, s'aburria a classe i deixava lliure la imaginació per sommiar en móns més fantàstics, actitud que resultava en les seves notes de classe, suspensos a dojo exceptuant l'assignatura de redacció. El desig d'anhel d'aquests móns fantàstics amb la passió que encara sent pels animals i la natura la van portar a conèixer, a fons, el món dels dracs. La seva imatge ferotge la trobava tendre. contràriament al que la majoria de gent pensava i sentia. Als divuit anys va començar a treballar en un laboratori de fotografia ja que tothom li deia que havia de buscar una feina estable car la fantasia només era això i havia de tocar de peus a terra. Després de passar uns anys treballant de fotògraf, va arribar l'atur laboral i va utilitzar la seva imaginació per escriure una novel·la de fantasia. La publicació d'aquesta la va empènyer a estudiar el món dels dracs amb la idea de fer conèixer el misteri d'aquest animal. Segons la Montse, un mati estava estudiant un llibre en llatí del Museu de Zoologia de Barcelona i un desconegut es va acostar per traduir el llibre, causant-li sorpresa pel coneixement que dels dracs tenia i aviat es van fer amics amb el Fèlix. La seva sorpresa augmentà quan el Fèlix li va confessar que ell era un drac i li va obrir les portes de les seves cavernes. Naturalment, això és una fantasia però... Després de cinc anys va presentar el primer bocet del Libro del Dragon, i immediatament va firmar el contracte per publicar-lo. La sortida del llibre va costar un any més d'intens treball amb l'il·lustrador Ciruelo, el desembre del 91 es va presentar el definitiu, que fou un èxit total i ac-

El cinquè cantó

La historia terminaba allí. lírma en cl N'otano. pago de gastos y cuotas. te anonahan cl dir.ero cu cuenta. y tre^ aíios después. cuando llegaba uno de los recihos. lo nnrabas por casualidad y descubrías asomhrado. que los 4 millones que hubías pedido. tras pagar ngumsamcnie 7n.(KX) pesetas al mes. todavía debias 3.7(K).(XX) pesetas.

t u a l m e n t ja ha sortit la segona edició. Una editorial a n g l e s a "La Dragon World" es va interessar per publicar el llibre en versió anglesa i l'edició en aquesta llengua va veure la llum a finals de l'any 92, també amb un gran èxit de crítica i públic. Actualment prepara una tetralogia sobre els mites celtes i medievals compaginant amb la feina de col·laboradora de Els 4 Cantons. El seu temps lliure l'inverteix en escriure contes curts i la fotografia a més de compartir la llar amb Otan-no, el gos, Gandalf i Malestruc els gats i en Willie, el lloro brasiler que un dia van cercar refugi a casa seva. És soltera per convicció, li agrada la independència i viure al seu aire, encara que troba molt important els llaços familiars i el tenir un gran nombre d'amics. La Montse es confessa com una persona desordenada, pacifista, autodidacta, poc amiga de convencionalismes i totalment feliç. El seu gran somni és poder recórrer tot el món cercant de coneixements i amistats. •

-,0iga Sr. Luís'. ;,sólo Ic he pagado cn 3d cuotas 3IH1JKK! pesetas'' -Bueno, usted ya sabé. los intercscs; la umorti/ación de capital se inicia a partir del cuarlo aho. siempre \ cuando los ratats de valores no fluctuen a la haju en cl mercado interbancario mas de 2 puntos en sentido posilivo... Total, eolgabas el telefono \ seguias debicndo 3.7lX).IXK) pesetas. Toda esla historia ha cambiudo. \ niueho. l·ll Sr Luís. sigue siendo el mismo. simplemente que ahora se llama I.uís. I.a mesa de nogal. es ahur.i una funciona! mesa de diseno. con un catteliío que te rcuierda ei nombre del director y con un ordenador que siempre esta girado hacia el que da y no hacia el que paga, como en las viejas tiendas de ultramarinos, las balan/.as de peso. Los tramites se agili/.an, los avales desaparecen, los gastos no te enteras por qué te los ineluyen en el crédito, el interès es variable, las íacilidades se mulliphean y en cuarenta y ocho horas tu crédito esta concedido. Ademús entras automaticamente en el sorteo de 1(K) Mountain-BiLes y 2(HX) pares de patines de ruedas alineadas. Ahora bien, hay cosas que no cambian. Se siguen preoctipando de los metros cuadrados de tu dormitorio. del alicatado de tu cuarlo de bano. y de cómo vas a devolver el crédito antes de concedénelo. Los Bancos y las Cajas. reducen el tipo de interès al y.50 r í. però te cobran 300 pesetas de cartería. 2(X) de cadí reeibo que llevas a cobro o pago, 350 pesetas por talonario. y lo que ya resulta un cachondeo. 100 pesetas por utilizar la tarjeta de cajero automàtico. Y yo me pregunto, <,los cajeros automàticos, también cobran sueldo. 16 pagas, y horas extras? Hay cosas que no cambiardn nunca. Luís te abrirà el paraguas cuando no llueva. si llueve. arréglate con un plàstico o mójate. Al banco le da lo mismo, con casa o sin ella.