Diari de Sant Cugat 045

.«J^^ír»'

PERIÒDIC

INDEPENDENT

e

D'OPINIÓ,

INFORMACIÓ

I

SERVEIS

DE

SANT

CUGAT

DEL

Divendres 15 d'abril de 1994

Any II. N 45

VALLÈS

ftBKlOOfte

L'EMD de Valldoreix aprova el seu marc competencial L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va aprovar ahir al vespre, amb els vots en contra de CiU, els criteris que han de determinar les competències que vol exercir en un futur, tal i com ho va requerir la Concelleria de Gobernació de la Generalitat Pàgina 16

Gabriel Foix: "Volem que tots els nens quedin escolaritzats" El regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament ha concedit una entrevista en la qual manifesta la inquietud que el consistori té per resoldre els problemes que han sorgit en les preinscripcions per al proper curs a les escoles municipals, essencialment a P-3.

Pàgina 14

L· propera setmana es podria presenturl'expedieiUdefinitiuak Comissió TerriioM Josep Praty màxim represetttaat de Disvahe, promotora éel projecte de centre comercial Kampio, va declarar al nostre setmanari que ta setmana vinent es tornarà a presentar a la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat, la sol·licitud definitiva per a la implantació del centre a Sant DomènecEl Colomer.

Les o$res han estat paralitzades per qüestions tècniques durant un mes.

Pàgina 3

I f

L'Ajuntament de Rubí i Sant Cugat Comerç presenten recursos contra Pryca Pàgs 4 i 20 Iniciativa per Catalunya es deslligarà de la Candidatura de Progrés per Valldoreix Pàg16

Prat va manifestar que ten* «n

podria obrir la» portes aquest Nadal W

SUMARI

• Mira-sol: Romero reconeix la necessitat de fer més operatius els consells de districte PAG. 17

# Esports: Els nous entrenadors dels equips de futbol i bàsquet s'estrenen amb victòries

# Cultura: "La Gateta i el Mussol" amb l'Enric Majó, al Teatre-Auditori PÀG. 33

P A G S . 21 i 2 3

TMuen M AeoNAM m 0745

03.12.94

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

/ 589.18.88 Rbto. Can Mora,9 Te), i Fcx. 6 7 5 3 0 5 2 «Pça. Sant Francesc, 1 Tel. i Fox. 5 8 9 0 8 3 3

Su abono a POLlCUNIC TORREBLANCA gratis..

Pr·gúntanos.M·OtM

*% MWA

»

W

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

POLICLINIC

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA Í J A N

i

e; u

els informa de

tà M i

les

F a r m à c i e s deTorn D e l 1

Q Divendres M

16

o R

Sant Magí, 50 Tel. 674 33 53

N

S

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Dimecres

f

Dijous

20

K R

A

Dissabte

2 2 - 0 4 - 9 4 T

c Diumenge

L

15

C H

1 5 a l

21

N

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

F Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Dilluns

E

,

17

X I

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Divendres M O R A

L

22 Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

D

°

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

18

Rbl. del Celler, 97 Tel. 674 77 49

S A

R T

Dimarts

19

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Temps variable durant el cap de setmana amb possibles ruix; 's provocats pel vent de llevaru. que bufarà sobretot dissabte tarda i diumenge. Temperatures inferiors a les normals per aquesta època de l'any. En conjunt el temps serà inestable en general, amb possibles nevades a la cara nord del Pirineu.

Informació facilitada pci Ccnlrv Meu••IHVIÒH'H- Je Ca!uiun\a

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 Tel, 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78 - Tel 674 23 72

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3' Edat i Carnet Jove

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

^

TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

Horari Autobusos

REFRANYER CATALÀ del llibre

Joan Amades

i.i SANT U <;.\i • MIRA-SOI. - MAS JANER l>i-,k \ l - > I AM K v n .** ( j j . . ~ , , ; I,: sor.llill

i_,,,n

Fer l'arquet

I n r . j M i n . l j i : l h [ V M h i a s . t i - a i ^ . , 2 . '-l'hi [ I I - M Í Al H f \ S s \ [ \ M l - . J ; ' a viM J.I

' IMl illa'. ;

l'ii.ni.! -i I:IL:.I : :

(jl·!,i>.»a:q,.jr.

HI-MIUÍN

tiMIll* j v 'Mhl

N a u . S.mH .IL'ÍI-.. \ 1 a . j i . l ' r ; n R .

a. .V

l·.,·.j.·i.,

DojeS-WI U A I I V i , j -araj.. '•

;

\ jlld.ireix.

-Xl'am Sala

I.- 1 M t ï . l l R B À D K S A M

CUGAT

II v r a . L - Cu!., . n ~ . : - i v : l ·

l : i!\,ail)'„jl·laMla>l:.aa '

I !:iin., vi-i : i 22 l ' l i [ ) h - j ' i ; ^

l

ta,:iu-.-, 22.12 r.

I w i!a i'l M V I n S-I·I ac- l j j j ; i Humili' f,.ii n u . ; i i > ' . j m . ' ' . : i · M i u s i , ' . i ' i r , i .

ia « f i Í , I

1

I 'll;m.i M nula li''" -

Di^ahu-M t e » l : ^ a 22 ' " h i

RK( O R K H . t T: v ; n [Vineikvh. (':tu R-.>i.-.. M m P a m esc, PI I al! M i - , ai Mi·i.aaii ;',.- •:' • •,-,jr. i , : x i a J - . ' M U '

I.-3

SANT (l (.AI - LA FLORESTA • LES PLANES ( '11 HM

a -.iri,.L

f

Wl.ac-

II li iiiaa i|)

( a J a h r r j : - :|.: !

,,ahr/Nlte-llll*aavM< h

1 -una » f i .:.i 21 '••!•. ' . I I - J T . : I K ' M k ' . ' l S U l i n s.fiiúo la ,.i-t ...i " 2 : ii inal

t e v i i n a V - 21 >n-

(aJabvrjina'ia

Di"Jtv.;>

IfviOi . i'- S yt'r.l.

Lli "..r-iia.!,! 22 2 " - i | ) i ' ' a h i i ' M L ' r . ^ a l c s 2 2 2 l l h ' KH'ORRH.l 1 : M \L i r

al. !•• I al-l·iaMu. I' t'enlrc Mercat. Creu

s,,|.. I -l.i. ••

A-3 SANT CUGAT- RLBl• TERRASSA i h L iiri-

,: , n ' a i - .

a * 2;

L. - í U a a ' . i - . • • - ' " • 2 M

—.nu

• k- ,.i.l.. L i . aii-li-.. 22 2 s,>r!u!o . H W i u a a a V i i . · m i . c a p . i l'crra^al n i^r, \ s 5 l l II 55 li

Iii.M'V.. ,:. i-a a^a. r.-i ..- ,.i .ira.la f. 2M a - 2' • i.-.s aa \ - 3 SANT !>. S a n i I [i. ,:

..

S, n . l . - a l : . . i"i.l.

CUGAT-BARCELONA

aja-aHaru-n-ai . i.li..

-

,.:., a.-iir.iJa.i,:^

i-aii-l —

15 - 4 i h i , . ,

i-,;;

•.'.

ii -

; • |.

-•!••.•..:•,

| i ,

v

> i ^

, ' . f f .a.i.i lli'l.l L l i ' i'..'.!-

aii

lia

.li

;

fli

i a:a,ra ...i 2 ' h

i .. .

;

4

I

Mortificar, molestar, perjudicar

- . l i . - v k M · n B n j 22 I sa

K l . C O R R K L I I': \ b > lana, h t j c i a Mira

R.'l.i

ifií,^ À

':'•'>':• r a l ! i .ll^.p!í> ' \V.lll* .: " - M l !

llfsJtl

!

;

'

Es un terme de murriada i tafureria que es refereix a ia baralla. Consisteix a donar un cop amb el genoll al joc de la cama del contrari per a fer-la-hi vinclar i fer-lo caure. En vinclar-se, la cama forma com un arc, del qual deu haver pres nom el gest. Si en lloc d'ésser donat amb el ho és amb el o la cama, rep el nom de fer la guitza, que té tot el mateix sentit i valor que fer l'arquet. Guitza, pròpiament, vol dir potada o cop de peu. Tant l'una com l'altra eren claus privades en l'antiga llei popular de la baralla, puix que feien caure el contrincant per mala art.

La primera forma, o sia l'arquet, rep també els noms de traveta i camalleta.

.589 22 88 .675 5105 .69280 80 085

- Ajuntament - Ambulatori Le* Planes • Bombers Beüaiena

- Bombers Generalitat - Bomber. Ruhi

699 80 80

-CAP -C.A.P. Urgències - Casa de Cultura -Casal Valldoreix - Catalana de Gas - Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol - Cinemes Sant Cugat i Reserves - Correus - Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Em. Municipal Descentralitzada..

- ENHER íRubí)

.5891122 .5894455 .5891382 .67445 99 .725 29 44 .589 08 47 .675 5105 ...589 2018 .5890941 .674 7096 .674 12 34 674 24 59 .674 7615 .6742719 6991892

-FECSA -F.F.C.C

58912 26 6741934

-Funerària -Grua -G.Co.iliMira-soli -Hisenda

67405 25 6743371 6742379 5891155

-Jutiat

674 6 6 %

- Oficina Municipal La Floresta - Parròquia Sant Pere Octavia - Parròquia Les Planes • Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix - Cuerpo Nacional dt Policia -Irgències • Poiicia Municipal - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal (Valldoreix) - Comissaria de Policia - Uxis i parada i RiuoTaxi Ri>o| Butà 's nKugatC ornen,

589 08 47 674 11 63 204 75 03 67405 69 675 40 55 674 78 58 091 092 092 908 79 51 25 674 76 12 6740997 589 4422 67415 80 674 03 22

-SALRiAiguesi -Valldoreix i parada i

589 00 21 6141111 l'TILS

...674 2089 . 674 2018 - A.AV V Verge Carme Mira-Soí.

674 1003 • AAVV Sant Joan Mira-Sol .674 7103 - AAPP i VV Valldoreix .674 2197 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 2105 - AAPP i VV Can Majó. Valldoreix .674 5049 - AA Prop. i Veïns La Floresta .674 2089 - AAVV Aiguallonga La Floresta.. .674 5129 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 589 30 80 - D.N.IiCitaprèvia) .

-Greenpeace 1911 543 47 04 589 1212 - H. General de Catalunva..

427 2000 - H.Vall d'Hebron '....

203 4000 - H.Sant Joan de Déu 248 10 40 - Unitat Coronària - Tel. de l'Esperança 414 4848 - Ini. Carreteres 204 22 47 - Inf. Aeroport 478 5000 -Inf. RENFE 490 0202 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 589 3188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 -PROML'SA 589 17 32 •Xiques La Floresta

AAPPiVVMi.a-M''

ENTITATS -ASDI - .Arxiu Gavin - Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia

675 3503 674 25 70 58916 38 58905 98

- Club Muntanvenc

6745396

-Coral La L'nio - Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants -Radio.Sant Cugat - Televisió Sant Cueat - Els 4 Cantons "

6741006 675 26 52 6748661 674 93 14 675 59 59 589 04 38 589 14 01

ïA"x ï 589 44 22

SANT 674 92 12 C U G A T

SERVEI DIA I NIT -servei de Grua-

I VALLDOREIX

Cobroient amb Targetes Je CrwBt i Teletoc

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 17 \

• ELECTRICITAT - AIGUA • GAS

\1

MIQUEL RAMS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

1-...-.-U c.in\l.,Lh.(i S W I c u , A i

k k 674 SO 3M m.ihil 908 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

•B- 6749584-6749612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC...

PERSONAL CUALIFKADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRKCION Ctro. Cerdonyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

PRIMERA PLANA

ELS 4 CANTONS

3

Entrevista exclusiva a Josep Prat, màxim responsable de DISVAHE, empresa promotora de Kampió:

"Kampió no ha estat mai aturat" "L· planta comercial podria estar funcionant aquest Nadal si ens ho proposéssim " I I El projecte fou retirat per a canviar alguns accessos i augmentar 50 places de pàrking, entre altres mesures tècniques

I I L· propera setmana la Comissió Territorial rebrà de nou l'informe i la sol. licitudformal de Kampió MA. Devesa

Des que la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat ha aprovat la instal.lació d'un PRYCA a la Guinardera, tot sembla dat i beneït per a l'empresa Disvahe. Aquesta empresa també havia presentat la sol·licitud per obrir una centre comercial "Kampió" a Sant Cugat i va retirar momentàniament el projecte per qüestions tècniques. L· Comissió Territorial, mitjançant el seu president, Enric Grass, ha afirmat rotundament aquests últims dies que Pryca serà l'última àrea comercial de Sant Cugat.

A causa de la paralització de les obres de "Kampió" començaren a córrer rumors que els terrenys s'havien posat a la venda i que 'Kampió" havia retirat la seva sol.liditud definitivament i que cercava comprador per al tereny de Sant Domènec-El Colomer. En una entrevista concedida en exclusiva aEls4 Cantons, l'empresa promotora manifestà el seu interès en continuar endavant amb el projecte.

Víctor M. Morera El senyor Josep Prat, actual màxim representant del Consell d'Administració de l'empresa "Disvahe", ens rebé al seu despatx de "Kampió", a les instal·lacions que el supermercat té a la Vall d'Hebron a Barcelona. En l'entrevista també hi està present el senyor Laimón, gerent de Kampió. Els dos ens atenen amb ànim d'aclarir i donar informació per als nostres lectors, no exempts de cert nerviosisme que reflecteixen amb contínues mirades, l'un a l'altre, de confirmació de les seves paraules "Miri, nosaltres vàrem pactar unes condicions econòmiques amb l'Ajuntament de Sant Cugat, que hem complert escrupolosament fins avui. Hem pagat ja molts milions de pessetes i, evidentment, el tereny i el que fins ara està construït, és nostre." amb aquestes paraules inicia el senyor Prat la conversa.

- Pot així, senyor Prat, desmentir els rumors que els terrenys de Sant Domènec-El Colomer són a la venda ?

"Miri, Disvahe és la propietària per compra legal dels

terenys dels quals estem parlant i no els volem vendre" -Vostès tenen en aquests moments l'obra aturada, oi? " Efectivament, estem esperant l'autorització de la Comissió Territorial, i en principi, no farem res fins rebre aquesta aprovació" -Sr. Prat, realment estan vostès convençuts que l'obra tirarà endavant, que la Comissió Territorial aprovarà Kampió ?

"Sí, sí, sense cap dubte, tenim tot tipus de garanties. Es evident que no tenim la pretensió d'equiparar-nos a una gran àrea comercial com la de "Pryca", recentment aprovada. Nosaltres som molt més modestos, i de fet, el que fem és una botiga gran. Té moltes més repcrcusions, de tot tipus, un hipermercat envoltat de 300 botigues, més altres petites superfícies,. que no pas una petita àrea comercial com la nostra. Que poden ser com a màxim 15 botigues, com a complement del supermercat.

-Quan tenien vostès previst inaugurar aquest gran supermercat a Sant Cugat?

"Teniem previst l'obertura durant el mes de novembre

d'enguany, amb aquesta paralització potser que es retardi una mica, però intentaríem recuparar el màxim de temps, encara que això vulgui dir treballar nit i dia. Nosaltres no volem tenir la nostra inversió paralitzada i és possible que fent un esforç, encara es pogués obrir per aquest Nadal."

M'agradaria que els santcu-

El senyor Josep Prat en un moment de l'entrevista concedida en exclusiva al nostre setmanari Els 4 Cantons: "Entenc un titular espectacular com el de Kampió que llença la tovallola, però estic segur d'acabar Kampió a Sant Cugat molt aviat". gatencs pensessin que serà un fet positiu per a la ciutat, el dia que "Kampió" s'obri. Tothom estarà molt content, tant el ciutadà com els comerciants de la zona. Pensin que en una reunió que es va tenir amb Sant Cugat

Kampió va iniciar les obres al passat mes de setembre paralitzant-les sis mesos després

Prat va reconèixer que ja tenien prevista la implantació de Pryca

Comerç, el mes de juny passat ells estaven convençuts que el tema havia d'anar per bon camí, i fins i tot, hi havia un esperit de col·laboració força compartit a fi de tirar-ho tot endavant. A vegades altres fets deformen la realitat,la posició de "Kampió" ha estat sempre ferma en aquest respecte i seguim pensant que el nostre petit centre comercial serà un gran avanç per al comerç local de la ciutat" -Fent una mica de ciènciaficció, senyor Prat, seria greu per a l'empresa "Disvahe", que finalment no es construeixi "Kampió" a Sant Cugat, em refereixo lògicament a nivell econòmic?

"Sí, seria molt greu; nosaltres no som pas una multinacional. Aquí estem invertint els esforços econòmics i personals de tres particulars; el senyor Sorli, el senyor Sagur i jo mateix, que vàrem formar la societat comercial S.P.S. Barcelona (Sorli, Prat i Sagur), de la qual ha sortit la societat limitada Disvahe per a construir "Kampió" a Sant Cugat.

Evidentment, els meus socis i jo no estem disposats a perdre gens de la inversió efectuada".

-Amb tota sinceritat, si els presenten un bon comprador pels terrenys de Sant DomènecEl Colomer, Disvahe vendria?

-Miri, avui tot es compra i es ven, però realment hauria de ser un molt bon comprador. Li repeteixo que Sant Domènec-El Colomer no és a la venda i això és totalment definitiu.

-Vostès varen retirar la sol·licitud de la Comissió Territorial un dia abans que la Comissió donés el seu parer? Varen rebre pressions en aquest aspecte, o futures compensacions?

"En cap moment se'ns ha ofert res ni tampoc ho acceptaríem. Vàrem retirar la sol·licitud per a solucionar un seguit de petits problemes d'accessos i per a

modificar el projecte del pàrking que ara tindrà 50 places més. La propera setmana, la Comissió Territorial rebrà el nostre informe a fi efecte que ens responguin per a començar a rependre les obres com més aviat millor".

-En el cas que la Comissió Territorial aprovés aquest supermercat, quin seria el següent pas de Disvahe?

"Doncs, lògicament, començar en caràcter d'urgència les obres. Primer, la planta, i un cop acabada i inaugurada, continuaríem amb la fase d'habitatge que ja estaven pensats en el primer avantprojecte. La construcció seguiria amb un sistema de protecció, a tot l'edifici, per acabar els pisos però amb la planta comercial de Kampió oberta ja al públic i les places de pàrking a ple funcionament".

-Com va reaccionar Disvahe amb la notícia de la construcció d'un Pryca a Sant Cugat?

"Nosaltres ja ho teníem previst, fins i tot vàrem indicar-ho així en el nostre primer informe.

El primer estudi que vàrem presentar a Sant Cugat Comerç i a l'Ajuntament de Sant Cugat ja feia referència a la possible ubicació d'una gran àrea comercial a l'Augusta. Per això no ens ha afectat en absolut, més motius encara per la ubicació d'un supermercat que faci que el ciutadà no marxi fora del casc urbà a comprar i es quedi a la ciutat" -Quan ens acomiadem del senyor Prat i del senyor Laimón a la porta de Disvahe,ens sorprèn amb una broma a tall de final de la nostra visita: "Faci'm el favor de fer-nos arribar les seves tarifes de publicitat, d veure si la propera vegada que ens veiem podem posar ja un anunci de "propera inauguració de Kampió". •

4

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

D I V E N D R E S , 15 ABRIL 1 9 9 4

Celebrada l'Assemblea Ordinària de Sant Cueat Comerç

Jaume Roca: "L· nostra posició davant la problemàtica de Pryca és com una partida d'escacs i hem de moure les peces una a una i amb molt de compte" .Josep M. Cabrcri/.o I ' \ssociacio d Empresaris del Comerç de S.ini Cugat del Vallès "Sani Cugat Comerç ' va celebrar el dimarts passat l.i M'\.I Assemblea (ieiieral Ordinària en la qual es v a apiovar eN actes de les darreres assemblees ai\i orni l'estat de ^omples del passat exereiei.

"Klsdrums" Durant el transcurs de l'Assemblea va ser piiiposat. enlre d'altres temes, una campanva de promoció continua del comerç local que consistiria en l'emrega per paït dels c o m e r c i a n t s d uns s e g e l l s , a n o m e n a t s "GKl MS". \alorats en una quantitat de pessetes. encara per quantificar, que els compradors anirien col·leccionant en uns cartons. l'n cop omplerts els cartons, donarien dret a recuperar l'import total dels GRUMS col.lcccionats, mitjançant compres en els comerços adherits. La proposta va obtenir una bona acceptació, però també es cert que per part d'alguns associats, es \ a n trobar certs inconvenients per posar-ho en marxa de manera immediata com a apuntava el Sr. Roca, el proper mes de Maig. Es va acordar nombrar una comissió que s'ocuparà de trobar les vies més oportunes perquè aquesta iniciativa serveixi per impulsar el comerç de Sant Cugat i especialment els adherits a Sant Cugat Comerç. El president de l'Associació també va fer menció a l'interès que els comercians han de posar en incentivar els compradors locals.

"Aymerich se'ns ha compromès a no autoritzar Kampio" "Aymerich ens ha assegurat que encara que Kampio presentés la seva sol·licitud amb una reducció de metres, que no obligués la promotora a passar per la Comissió Territorial, i per tan només depengués de l'Ajuntament de Sant Cugat la seva autorit-

L Assemblea Ordinària va tenir lloc a la Casa de Cultura davant de pocs associats / a c i o . permetrien l'obertura de Kampio".

Amb aquestes paraules Roca es va adreçar als associats tot fent referència a la conversa que ell i diferents membres de la junta havien mantingut poques hores abans a l'Ajuntament de la nostra ciutat amb Joan Aymerich.

L'entrevista amb l'Alcalde va servir també per conèixer les millores que des de l'Ajuntament pensen fer en diferents /ones i carrers. Millores per afavorir el comerç local en vistes a la futura inplantació de Pryca en terrenys de la Guinardera.

"Nosaltres estem aquí lluitant, o què estem fent?"

En la tanda de precs i preguntes els assistens a l'Assemblea van continuar insistint en que des de la pròpia Associació de Sant Cugat Comerç calia prendre una postura més enèrgica contra la implantació del centre comercial de Pryca.

Martí Vilaró, es va queixar que no es prenguin mesures conjuntament amb altres

grups de comercians o ajuntaments de les rodalies Nosaltres estem aquí lluitant, o què estem fent?" a què va respondre cl President de Sant Cugat Comerç Jaume Roca. "si tinguéssim la més mínima garantia de guanyar-ho caldria fer alguna cosa més del que estem fent. L'Ajuntament de Rubí es pot permetre gastar aquests diners, nosaltres no podem. Imagina't si l'Associació arribés a perdre, només pel cost que suposaria presentar un Contenciós Administratiu, l'Associació es destruiria.

Tant pel desànim com pels diners que suposaria i que no tenim. Nosaltres el que us demanem és temps i confiança. Això és com una partida d'escacs, i hem de moure les peces una a una i amb molt de cuidado. No podem presentar un contenciós fonamentat en raons poc clares". Roca va afegir que el que sí havien fet era presentar un recurs ordinari dirigit al Conseller del Departament de Comerç i Consum de la Generalitat, molt ben argumentat, amb què confiaven obtenir resultats positius. •

L'alcalde informa a Sant Cugat Comerç Tres hores llargues de reunió entre els membres de la junta de Sant Cugat Comerç i l'alcalde Joan Aymerich. van servir per conèixer els projectes en què l'Ajuntament està treballant de cara a potenciar la rehabilitació del casc antic de la ciutat.

Les obres es centraran en els carrers Major. Plana de l'Hospital i Torrent de la Bomba, durant aquest any.

També s'està estudiant l'actualització dels vials. creació de pàrkings i illes peatonals amb l'objectiu que en un futur es pugui passejar, amb carret, per tot el centre de la ciutat.

Joan Aymerich també va posar en coneixement dels comerciants que es manté en contacte amb l'empresa DORN, la qual ja ha presentat el calendari previst per a la implantació de PRYCA i INTERINT, per tal d'aconseguir el màxim de facilitats per als comerciants de la nostra ciutat, que es vulguin implantar a la superfície comercial de l'Augusta.

L'inici de les obres de PRYCA és previst pel proper setembre d'aquest any i la inauguració entre novembre del 95 i primavera del 96. •

Les raons esgrimides són la manca d'uns criteris objectius que determinin la conveniència de la seva implantació Joan-Marc de Semir La federació Socialista del Vallés Occidental \a organitzar a Terrassa una roda de premsa amb els mitjans de comunicació de la comarca per mostrar la posició del grup socialista al Parlament de Catalunya i de l'Ajuntament de Terrassa sobre la implantació de grans àrees comercials.

La xerrada va anar centrada essencialment en l'aprovació de la instal·lació de l'r\ca a la Guinardera (Sant Cugat i per pau de la Comissió d'Equipaments ('omeicials de la Generalitat.

Josep Clofent, diputat al Parlament. \a ser qui va exposar la problemàtica que s'ha obert amb el sí a Pr\ca per pari de la Generalitat, d o l e n t i el grup socialista al Parlament han trames una moció perquè la (ieneialil.il deler mi ni quins MHI cL criteris ob|cclitis per establir quan es possible implantar o no una arca comercial en un territori determinat.

La queixa socialista es fonamenta en la \oluntat d'acabar amb I arbitrarietat que seL'ons ells. es dóna a l'hora d'auto-

ritzar o no les àrees comercials. Volen saber quins paràmetres s'han seguit per aprovar Pryca i. per exemple, no aprovar la implantació de Continente a Terrassa..

L'n altre motiu per a la presentació de la moció és la intenció d'aturar l'autorització de Pryca fins que es donin raons objectives que ho facin recomanable.

Per als socialistes les àrees comercials poden produir efectes negatius com la desertilzacio del centre de les ciutats ja que "xuclaran tots els clients". Clofent \ a mantenir que aquestes àrees "són depredadores del petit comerç".

El diputat socialista també va afirmar que la superfície Prvca no esta pensada per a San: Cugat sinó que l a i c a d'influencia es molt iiies gran i afecta també Terrassa, fair.be va dir que "Pryca no respon a interessos comercials' .

Sobre el lenta de Kampio. Clofent només va manifestar que lema constància que la Comissió d'Equipaments Comercials havia obligat a retirar el projecte a Disvahe. empresa gestora de Kampio. vint-i-quaire hores abans de la seva aprovació. •

Josep Clofent, a la dreta, va manifestar que la Generalitat havia obligat Kampio a retirar el seu projecte de construcció d'un gran súper.

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

5

Primer Aniversari de Ràdio Taxi Sant Cugat -Valldoreix Marc de Rojas Aquesta setmana Ràdio Taxi Sant Cugat ha celebrat el seu primer aniversari.

D e s p r é s de fusionar-se l'any 1988 amb els taxistes de Ripollet i Cerdanyola, Ràdio Taxi Sant Cugat va entrar en funcionament l'I d'Abril de 1993 amb l'objectiu de treballar dins del nostre municipi i sense dependre de les emissores de Barcelona.

L ' a s s o c i a c i ó de Ràdio Taxi Sant Cugat va ser fundada per un grup de taxistes, a la qual se li han anat afegint fins avui un total de 30 associats.

Per poder oferir un millor tracte al client, Ràdio Taxi Sant Cugat compta amb una nova emissora i local propi, així com una flota de més de 30 taxis al servei del municipi.

A m b motiu del p r i m e r

aniversari l'associació té previst endegar una campanya publicitària amb la qual volen fer conèixer a la població de Sant Cugat tots els seus serveis i noves propostes així com els nous projectes d'aquesta associació.

Els taxis d'aquesta associació porten cada setmana sempre en els seiens el nostre setmanari perquè com diuen ells "és una manera de fer ciutat entre tots". •

Una original rateta a la casa de Cultura El passat disabte es va celebrar a la Casa de Cultura l'escenificació de un conte molt popular " La Rateta que Escombrava 1' Escaleta" en* versió moderna. En aquesta ocasió era una rateta cosmopolita interpretada per la companyia de titelles 1' Estaquirot. La nova rateta treballava en una fàbrica de formatges i vivia en un bloc de pisos.

Silenci... es grava!! ... en el Cafè Belgrado

Pastisseria Alegret obsequia ASDI amb una gran mona

Un cop més ha estat el Cafè Belgrado triat per la gravació de un nou espot de televisió. Fa poc temps ho va ser per anunciar la Loto Catalunya i en aquesta ocasió és per una marca relacionada amb productes d'alimentació. Per prohibició específica del productor no indiquem el nom, tot i que podem dir que està relacionat amb una marca molt apreciada pels nens a l'hora de berenar.

CENTRE DE LA IMATGE

• • • •

La setmana passada l'Associació de Disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat, ASDI, va rebre amb alegria una preciosa i enorme mona anomenada "Aladino", obsequi de la Pastisseria Alegret. Juntament amb la mona se'ls va regalar quatre pastissos més.

La sortida anual de pares va ser aprofitada per menjar-se la mona tots plegats. Aquesta sortida està organitzada des de cada any per ASDI per a

familiars, nois i monitors. Enguany la sortida va tenir lloc a l'Escola Natura "Can Remió" del Montnegre, on es duran a terme les properes colònies d'estiu.

Enguany van ser més de 100 persones les que vam poder compartir aquest dia de festa i la gran mona.

Des d'aquestes línies, ASDI vol agrair a la Pastisseria Alegret aquest obsequi tan dolç. •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc í negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tal. 580 19 53 -Cerdanyola-

6

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

Conferència-debat de Convergència Democràtica sobre els fons estructurals europeus

Gasòliba:"Els fons tenen una incidència L'eurodiputat fa una crítica del funcionament d'aquests programes d'ajuts econòmics J A ML a

Joan-Miíri- de Semir Lis Ions estructurals europeus van ser motiu tic conferencia cl pass.it dimarts dia 12 a l'Aula Magna de! Conservatori Municipal Victoria dels Àngels. l.acte. oi^anii/.it pei ( oir.ergcncai Democràtica de Cal.dimva. va comptar .iinh la presencia de l a k a l d e de Sant Cugat i piesidi'iit local de CDC. Joan Avmench. d'Antoni S.ilanicro. director general de l'iogianiacio Econòmica de la (ieneralilat i de l'em odipul.il per C i l ' Carles ( lasoliha. l a piesenlacio va anar a càrrec de I alcalde que va reconèixer que "això dels Ions es un tema molt poc conegut per molta gent" Avmench v a explicar que Sant Cugat s'mcloia dms dels tons a traves del programa NOW d'ajuda a la integració ile les dones en el mercat del treball i dels ajuts a actuacions respecte del Medi Ambient com el projecte Residu Mínim. El total del pressupost d'aquestes dues actuacions, que cofinancen l'Ajuntament i la Comunitat Europea. és de gairebé dos mil milions cle pessetes.

Posteriorment, Antoni Salamero va iniciar la conferència en si sobre els fons estructurals europeus. Salamero va exposar els diferents fons que té establert la Comunitat Kumpea per ajudar les zones més desvaforides com poden ser països com Grècia. Irlanda. Portugal o Espanya.

Salamero va explicar que "els beneficiaris dels ajuts són les administracions així com les empreses públiques". A més va afegir que "els tons són una propina pel que és el finançament dels governs com la Generalitat però són molt importants per a Comunitats Autònomes com Extremadura i Andalusia".

Com a cloenda de l'acte va prendre la paraula Carles Gasóliba. Diputat al Parlament Europeu.

Gasóliba va ser crític amb els progra-

mes d'ajuda tot i manifestar que "la nostra missió és obtenir el màxim de fons possible per a Catalunya".

L'eurodiputat va assenyalar que les àrees que reben més fons no són aquelles que van millor i afegir que els fons de la CE tenen una incidència molt petita.

Gasóliba va finalitzar la seva exposició dient que "no ens sentim satisfets amb la participació que rebem dels fons tot i passar de rebre zero pessetes l'any 86 a 16.0(M) milions l'any 93". •

"Hem de formar estudiants crítics i reflexius" Irene Puig, directora de l'Institut de Recerca de l'Ensenyament de Filosofia. va fer una apologia del corrent d'ensenyament que advoca per desenvolupar la ment dels estudiants no només a base dels continguts, sinó de la formació d'un esperit crític envers el que aprenen i una capacitat de reflexió sobre tot allò que els envolta, de manera que es puguin integrar amb plenitud en una societat plural i democràtica.

Ahir es va cloure la la Trobada "Siguem amics conduint" al Centre Borja.

Aquesta reunió, organitzada per l'Apostolat de la carretera amb el suport de l'Institut Català de Seguretat Viària, pretén ser una oportunitat per a reflexionar sobre hi moral, l'ètica i la convivència en el trànsit.

"Siguem amics conduint" és una manera de sintetitzar el missatge que

Carles Gasóliba en la taula de conferencia junt amb I' Alcalde Joan Aymerich

Conferència "Ensenyar a pensar, una moda?" a càrrec d'Irene Puig

Xavi Cava

la Trobada "Siguem amics conduint", al Centre Borja

En el decurs de la conferència "Ensenyar a pensar, una moda?" inclosa en el tercer cicle de conferències sobre temes educatius organitzat per l'Ajuntament, Irene Puig va considerar a la base d'aquesta nova tendència els estudis de socologia cognitiva aplicats a la manera com els nens aprenen des de petits, i l'expansió de les societats democràtiques. que segons ella demanden ciutadans actius i participants en la política, la cultura i la societat. No es pot esperar que els futurs polítics (i els seus corres-

ponents votants) facin mostra d'un tarannà tolerant i obert si l ' e s c o l a on s'eduquen i passen els primers anys de la seva formació no es al mateix temps un exemple de democràcia i participació.

Però hi ha d ' a l t r e s f a c t o r s , més pragmàtics, que fan necessari aquest model d'ensenyament, favorable, per exemple, incloure els mètodes de raonament lògic científic com una part més dels programes d'estudi. La societat es cada cop més competitiva, i els continguts que s'imparteixen a les aules sovint esdevenen ràpidament desfasats. Es per això que moltes empreses, a les seves ofertes de treball, demanen persones amb gran disciplina científica i capacitat de reciclatge, abans que individus amb coneixements amplis però que en poc temps ja no tindran cap utilitat.

Comprendre la realitat

Irene Puig, la sociedad democràtica demana cada cop més ciutadans actius i participatius

Dia a dia es fa evident que l'escola ja no és l'únic lloc on els joves aprenen. La família, els amics, els poderosos mitjans de comunicació i, en general, la cultura de masses són també una important font de c o n e i x e m e n t per a ells. A m b tot aquest cabal d'informació es fa necessari dotar als estudiants d'eines per poder racionalitzar el que observen i incorporarho en un esquema global de comprensió de la realitat. En definitiva, aconseguir persones que en arribar a adultes puguin actuar segons criteris propis i raonin pel seu compte, lluny de l'estereotip del consumidor passiu de televisió. •

l'Església a Catalunya podria transmetre al ciutadà. Per als organitzadors ha estat una trobada de reflexió per permetre l'enriquiment dels arguments que millorin la vida d'un lloc tan concorregut com són els carrers i les carreteres.

El manifest sobre la Torre Negra es presentarà el dia 18 La Plataforma Torre Negra presentarà el seu manifest de defensa de la zona als mitjans de c o m u n i c a c i ó el proper dilluns 18 d'abril. L'acte, que es farà a la pròpia Torre Negra, consistirà en la lectura pública del manifest i en un "happening" a m b actors que representaran alguna actuació referent al tema de la protecció. Recordem que el dia de Sant Jordi hi haurà una paradeta on tothom es podrà adherir a la iniciativa ecologista.

La Farga organitza la Diada Familiar el C o m és c o s t u m des dels últims anys, el col·legi la Farga, que pertany a la Institución familiar de Educación. celebrarà el proper diumenge 17 una gran diada Familiar.

Durant aquesta jornada de portes obertes es realitzaran activitats esportives, culturals, lúdiques i d'exhibició. entre moltes altres.

Coincidint amb la Diada Familiar es p o r t a r à a t e r m e el VII C o n g r é s E d u c a t i u de la F e d e r a c i ó de Pares d'Escoles Lliures en la qual es preveu l'assistència de destacades personalitats de l'educació i de la política.

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

OPINIÓ

EDITORIAL Del 68 al 94 D'altra banda, els joves italians, en un altre terreny d'actuació, han decidit bona part dels resultats de les eleccions parlamentàries amb el vot massiu en favor de la dreta. Sense cap mena de dubte la seva decisió és el fenomen més rellevant en aquests comicis, ja que uns sis milions de joves nascuts entre els anys 70 i 76, han donat el seu vot per a Fini, Bosi o Berlusconi. Amb la qual cosa han confiat a la dreta italiana la majoria absoluta a la Cambra de Diputats. No és doncs descabellat Possiblement, aquests dos fets, pensar, que ambdós fets, l'italià i el estan anunciant un canvi d'actitud francès, puguin estar apuntant a un en la nostra joventut, semblant al gir molt important en la presa de que va suposar els fets del Maig consciència social dels joves, perFrancès del 68 en la joventut i so- què els primers senyals d'atenció ja cietat d'aquells temps. Val a dir que s'han donat als carrers de les ciuuna bona part d'aquells joves tats franceses i a les urnes italianes. d'aleshores són els pares d'aquesta Aquestes veus, que han esclatat joventut d'avui, la qual i pels fets esmentats, sembla que estigui dei- en els dos països, és possible que xant el "passotisme " per una actua- també arribin a sentir-se en el nostre tard o d'hora. La corrupció que ció més compromesa que fins ara. últimament està sortint a la llum Els joves francesos van sortir al amb els escàndols que els mitjans carrer decidits a fer valer la seva d'informació estan denunciant i suoposició enfront del govern de Ba- mat als desenganys que pateixen els lladur, que havia presentat una llei joves per la situació social i laboral, per incorporar els joves al món del és un bon efervescent per a la protreball. Aquesta llei fou considerada testa de qualsevol. Les primeres disdiscriminadora segons els joves conformitats han estat clares i confrancesos que s'hi varen oposar de tundents, no tant per les seves ideomanera radical. Els aldarulls i les logies polítiques com per les seves pressions polítiques varen obligar el queixes socials. Cosa que fa pensar govern francès a fer marxa enrera que en el futur, els joves tindran al perdent, aquest, el pols amb els jo- seu abast donar a la política i als polítics tombs inesperats. ves.

m lis resultats de les últimes rj eleccions italianes i el triomf m J dels estudiants francesos sobre el govern, cal veure'ls com quelcom més que dos fets aïllats en el temps. Els dos guarden relació.

Ambdós varen tenir l'èxit basat en la seva força de convocació, els francesos aconseguint que la Llei que els va enfrontar al seu govern no tirés endavant. I els italians castigar els polítics per la nefasta política de corrupció.

AIMNS & ÀJIA

Les imatges diuen molt més que les paraules...

ELS 4 CANTONS 7

Carmen no diguis mai adéu Josep M. Cabrerizo Director de Els 4 Cantons

Estic segur que en aquesta mena de santuari social, que l'any passat l temps passa i passa per a va commemorar els seu 25è. anivertots, fins i tot per a El Mesón sari, s'hi guarden moltes històries i per a la Carmen del Mesón, entre les seves parets. Històries de que amb una carta adreçada a Els 4 molta gent, algunes no es faran mai Cantons, amb motiu del traspàs del conèixer però es guardaran com a negoci, vol dir adéu a tots aquells secrets d'enamorats, dins del cor de que han estat clients i amics al llarg molts . Altres que formen part de dels anys. En la carta agraeix a tots l'ambient místic del local seran desels qui d'una manera o altra han es- vetllats, engruna per engruna, com a tat companys i amics d'un viatge homenatge a la persona de la Carsensa retorn. Un viatge de més de men. Molts hi tenim entre els nosvint-i-cinc anys de El Mesón. tres millors records vivències en el El Mesón, per tan, moltes històries ...Carmen te equivocas cuando de la història de cada un de nosaltres nos quieres decir adiós, no podràs estarà sempre lligada a El Mesón. decirnos adiós nunca. Tu primero, No ens diguis doncs adéu que mai después nosotros, hemos ido subién- podràs separar-te d'una història que donos al tren de la historia de El plegats hem fet junts...

Mesón casi sin darnos cuenta i de Carmen danos los buenos días, este tren, Carmen, no se baja ni cada dia, però no digas nunca Dios!! adiós. •

E

La infàmia Frederic Roda

C

om jutjaran, dins de, posem cent anys, una institució social que mantenim, tolerem i fins i tot considerem imprescindible i que conté tots els gèrmens de l'esclavitud, la befa a la dignitat, la crueltat consentida i que, fins i tot considerem imprescindible?

Pensem amb absoluta indiferència i fins i tot amb una angúnia parenta del fàstig, davant d'aquests edificis familiars i abundants, en el centre o en una púdica perifèria de les nostres ciutats.

Allà on podrien allotjar-se, amuntegats, uns centenars de persones, malviuen uns milers sotmesos a la droga, les fatals malalties i totes les violacions de la intimitat.

No parlem de les masmorres medievals ni dels bescantats cala-

bossos de la Inquisició: estem parlant purament i simple de les presons.

Per a més escarni a aquests anomenats "establiments", només hi va la gent desvalguda, en una paraula, els pobres.

Podem anar parlant de marginacions de tota mena, fins i tot moltes d'elles per causa de la pròpia voluntat del marginat, mentre construïm, diàriament, conscientment i dia per dia una marginació forçosa: una casta irrecuperable.

Hem eliminat dels codis la pena de mort i hem deixat perdurar la més llarga tortura.

Qui no pot pensar que uns "camps de concentració", lliures del seu merescut mal nom: o sigui, espais a l'aire lliure, amb rigorosa disciplina, sens dubte, i treball programat, no fóra una solució molt millor que l'actual sistema infame? •

8

ELS 4 CANTONS

o dijo un poeta, y me ha dado la pauta para decidir sacar fuerzas del fondo de mi misma y deciros "ADIOS" Ahora que aun estoy a tiempo de rectificar, de deciros que os quiero. de pediros perdon. por la falta de atencion en momentos punta, por >a frase que me quede a medio escuchar. para atender a otra persona. Por la ayuda que no supe o no pude qaros.

Mirar atras no SiOinpre tiene que ser triste Vaciando cajones. desempolvando papeles, han pasaao por mis manos retazos do 30 anos, de vida de Sant

L

Cugat, de la de muchos de vosotros, de la mia...

Por eso al recordar, quiero agradecer a todos los que me ayudastéis a que "El Meson" sea (como el Barca) mas que un bar o un mediano restaurante.

Gracias a Juan Servera, con el que compartí proyectos, ilusiones, horas de insomnio y dificultades.

A Juan Navarra, que puso el corazón en el proyecto. A los albaniles (algunos fallecidos) a Pere Bordas. a "El Roc"...

Gracias a los que avalasteis nuestros primeros creditos. A los proveedores. Especialmente a Jaime y Esperanza Sardeny, a "Carbonicas la Palma", a Marti Vilaró. Gracias a todos por su deferència.

A Basi y Mariano (que han vivido "El Mesón" con nosotros). a Valen, Domi, Antonio. Paco. los Isidros... A los que pasasteis una parte de vuestra vida profesional junto a nosotros y hoy sois amigos (Celes, César, Pepe, Manolo, Juanito, Francisco, Emili. Jaime...) A

OPINIÓ Boter". cuyos mtegrantes terminaban en "El Mesón" la ultima programacion a golpe de Coca-cola y cacaolat. Luisa, Neus. Natacha. las hermanas Vilarirïo, Lídia. Merche... A Magda y Mercè (que elegían la musica) a Nury, Fifo, Chantón, Juanito Pena, Oriol Viholas. A los que tomasteis ei relevo "Los americanos" Carlos E-nesto, C Duran A las que no os quedo otro remedio que venir para cortentar a vuestras parejas (Mariòel. Anna Reyes, Nuna), A los que ur du< atorrizastéis en Sant Cugat y os gust'.; oi s-tio (Víctor, Maria, Caries, Isaboi M. Espinosa, Tito, Javier.

Muriel. y ni: ;jr r-ia" Carme Roig.

A los que 'uiste.s crociendo. Lirs (Isabel), el Xerca, Enrique. Charli (al final te casamos). Fernando y... Lauren. que nos llego crecidito.

Gracias a M Villadelprat. Amparito.

Liu sa ivVtce, Montse Jané. Isabel, Rosa ' a r eta de la Cecília", a Rosa M, Magoa Lourdes. Mari Pepa, Santi. Alberto, rj ep. Octavio... A Glòria y al "Nacido de la Tierra".

Gracias a os motoristas que llenabais las mesas de cascos y rutas: Jaime, Nino. Juanes. Enrique, Xisco...

Gracias a cuatro generaciones de la família Montana, a Montse y Joanet, que han hecho de "El Mesón" la prolongacion de su casa, a los Feliu, tambien tres generaciones de mesoneros, a Jaime Palau. Isidro Vendrell, J. Tubau...

Gracias a los "caballistas" con Ana Vendrell a la cabeza. gracias a "los nihos de la parròquia", que crecieron en El Mesón. y me cantaban villancicos en Nochebuena.

Gracias al Esbart Sant Cugat, que ahadía el calor veraniego del altillo de El Meson. al que habían pasado bailando el "Paga-li Joan".

Gracias a A.S.D.I., con la Pepa en primera fila, que luchaban en El Mesón por tener un local propio.

Gracias al Club Natación, que fue mas que una inocentada de El Mesón.

Gracias al Club Filatélico, que compartieron sede y noches de invierno. Al Club de Hockey. que se fundo en El Mesón...

Gracias a Josep Canals y a los componentes de la organización del "Aho Miro", a los que erais mis amigos y a los que lo soís desde entonces.

Mi cariho especial para la "Comissió de Festes" y "Amics de Sant Cugat" que me recompensabais con vuestra presencia y carino al cierre de la plaza

a Emilia...

Al "Diari Avui" y a "La Vanguardia" por sus comentarios en la celebración del 25 Aniversario de la Autònoma.

A los alumnos que salistes de aquella primera hornada y andaís por el mundo. A los que sigo a través de la tele, a los que aún veo de vez en cuando al traer a sus hijos a la misma "Nova

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

siguiendo su "tarannà", però continuarà siendo El Mesón... Y se queda Mariano, os quedaís toda una ciudad, muchos de cuyos ciudadanos os encontrasteís un dia, por primera vez, en El Mesón (Rafael, Carmeta) y tantos... A los que después de un tiempo, en el mismo lugar, decidisteis seguir rumbos distintos.

"Nunca es tarde todavía" los que llegasteis y aún estais en la casa, a los que durastéis un dia.

Gracias a Isidro Grifol y F. de Asís Casademont, que hacían cafès y barrían el bar. para anticipar las cenas "familiares" de las noches de Domingo, o llegar a tiempo al Cine Fòrum de los Jesuítas.

Gracias. en mi recuerdo a Mossèn Griera, que organizaba los itinerarios de nuestros primeros viajes al extranjero. A Mossèn Juli Nàjera que compartió muchos anos de pàrroco y vecino con nosotros, a Mossèn Pere...

Mi reconocimiento a cuatro Corporaciones Municipales que me han hecho vivir la convivència en la pluralidad ideològica.

Gracias a la "Escuderia el Mesón" que formaréis para siempre parte de mi historia porqué soy un pedazo de la vuestra (Ani. Paco, Luís, Miguel, Andrés, Federico, Manel, Joaquim, Ricardo, Jaime Soler, Jaime Diaz... Y a "Fiti" que ganaba el Brasil cuando el resto de vosotros me despediais con una cena (como hacen los hijos con los padres que se jubilan).

Gracias al Club Muntanyenc de "Cal

en días de "Festa Major".

Gracias a los participantes y organizadores de la "Mitja Marató", a "Fila 0" y sus predecesores.

Gracias a mis clientes amigos y a los que pasasteis de lo uno a lo otro.

Gracias uno por uno a todo el pueblo de Sant Cugat.

Gracias a los artistas locales, Doris Leussler, Grau Garriga, Royo, Pep Codó, Quim Solà, Currito, Hasler, M. Belzunce, Pezuela, (y tantos importantes que no recuerdo). A todos los fotógrafos representados en Carles Cabanas, a Manolo Moreno, Frederic... y a Nunes.

Gracias a los Pintores del Claustro, encabezados por Marta, Ferran Martí, y Pep Blanes, que ya forma parte de nuestra família.

Un recuerdo "especial" para el Dr. Udina, el profesorado, administrativos y alumnos de aquél primer proyecto de "Universidad Autònoma" que hicieron de El Mesón AULA MAGNA y lugar de conspiración. Gracias a Marta Pessarrodona, a los Valverde, los Blecua, Francisco Rico, Victoria Camps, Sergi Beser. Eduard Bonet, Alejandro Nieto,

Universitat", a los que hoy soís profesores en la misma, Joan Rovira... A Roger Moreno que no quiere llegar, y a Daniel, ultimo Mesonero que nos representarà en la misma. A Ramon Barnils, que entonces escribía versos. Mi oveja negra, que junto a Paco Soler me dedica casi todos los 27 de Abril.

A Sam Abrams, y Abigail, cuya època de estudiantes perdí. A los que aún recuerdo por sus nombres. A un estudiante que se dejó un dia su libro de Ètica, que nunca recupero.

Gracias a Vàzquez Montalban, por sus libros, por sus críticas y por los clientes que me proporciono.

Gracias al resto de escritores, pintores, actores, músicos, presentadores de Televisión, a quien gusta El Mesón.

Gracias a Jaume Grau Garriga, que me regalo la primera rosa de Sant Jordi, de mi nueva soltería, y aún sigue haciéndolo. ... Y la Mesonera se va, queda El Mesón. Con un grupo de jóvenes empresarios, gente joven, de Sant Cugat, que conocen la historia de El Mesón que también es parte de la de su pueblo, con ganas de luchar, de mejorarlo.

No os digo adiós a mis amigos de siempre, a los que la vida, el Mesón, el gimnasio, las clases de cocina, me hicieron conocer. No os digo adiós, a aquel grupo que una noche de San Juan me hicisteis ir de verbena con vosotros. Ni a Montserrat Obiols, y tantas personas que me ensenaron que la convivència es posible.

No os digo adiós, mis vecinos de infància (Torrens, Boixader, Pahissa, Díaz, Vilaret, Giner, Solé, Antònia...) No os digo adiós a los de la c/ Abella, a los de la c/ Auladell, ni a los actuales a los que seguiré dando la paliza.

Vivirà siempre conmigo el recuerdo y el carino Montse, los conciertos de Mariona, la vida y la escultura de Xavi, la pintura de Frederic, la humanidad y el carino de Gabriel, la amistad de Ramon, la de tantos...

La Mesonera os deja (dice Pep Blanes) Maria José Alfonso y Joaquim Oristrell pusieron fin a su historia.

Con vosotros, para siempre quizàs, se queda.

Carmen Rojo Almanza

• Sap que ha de fer per exportar els seus productes?

• Sap quins ajuts hi han per ampliar les empreses comercials'.'

•Sap quins crèdits ofereix l'Administració per invertir en tecnologies avançades ?

• Sap quines tendències es produeixen dins el món de la distribució?

•Sap quines són les tècniques de gestió que recomanen els experts ?

•Sap la forma de donar a conèixer la seva empresa a l'exterior'.'

• Sap com expressar la seva queixa sobre la política econòmica de l'Administració ?

• Sap reclamar els seus interessos com a empresari i sap on anar ?

• Sap què ha de fer per generar menys residus industrials i. en tot cas. que fer per no perjudicar el medi ambient ?

•Sap com sol·licitar ajuts econòmics per al desenvolupament de la seva indústria?

• Sap què ha de fer per patentar una marca'.'

• Sap quina és la situació actual del sector comercial a Terrassa?

• Sap com fer servir un espai adequat per celebrar les seves reunions de negoci sense cap cost econòmic'' • Sap buscar contactes per vendre el seu producte a l'exterior?

• Sap com fer una diagnosi de qualitat de la seva empresa'.'

• Sap quines ajudes oficials hi han per participar a fires estrangeres? .Sap quins són els sistemes de tractament i depuració d'aigües residuals i quins abocadors autoritzats hi han? .Sap quina normativa comunitària hi ha sobre el transport de mercaderies perilloses?

. Sap quins són els fabricants d'aparells electrònics de Taiwan? . Sap si un quadern ATA és prorrogable? . Sap com emplenar un certificat d'origen? # Sap quina legislació li afecta en matèria de recollida de residus urbans o industrials? . Sap com orientar-se sobre els mètodes de disminuir els cànons de sanejament? , Sap com actuar davant d'una situació de competència deslleial? . Sap què és la franquícia? . Sap la forma de subcontractar un determinat producte tèxtil? # Sap si una marca determinada està patentada al mercat espanyol? , Sap si el seu subministrador és solvent econòmicament?

de tot això i molt més informi's i assessori's a la Cambra de Comerç de Terrassa

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa c/ Blasco de Garay, 29-49 Apartat Correus nB 2 08224 Terrassa (Barcelona) Tel. 733 00 01 Tèlex 59437 COCIT E Fax 789 11 65

10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

La coomn&ta.

CARTES DELS LECTORS La tele tranquiUiza el personal

Manca d'espectacles per a la mainada Aquest passat dissabte, ets infants -i no tan infants- varen poder gaudir d'una represent a c i ó , a c à r r e c de Titelles l'I .slaquirot. del conte de La Rateta.

Aquest espectacle fornia part del cicle d'F.spectacles Infantils de Butxaca. que de tant en tant ofereix el nostre Ajuntament. Però el que passa és cine n'hi ha pocs. Hom pensa que s ' h a u r i e n de fer mes coses per als infants: teatre infantil i ju\enil. animació. cinema, elc...

HI q u e e s t a \ a t o i \ a bé eren els espectacles de '"Rialles", que ho feien els diumenges al Teatre de la Unió. però fa g a i r e b é un any q u e varen plegar per manca de diners.

Seria bo. que des d'aquest periòdic, les associacions de p a r e s , e s c o l e s i t a m b é , per que no. des de 1'Ajuntament. es tornessin a fer e \ espectacles organitzats per Rialles. perquè així, d'aquesta manera. els nostres infants no estarien tan "amorrats" a la televisió i. a part, d'estar entretinguts, aprendrien alguna cosa de profit.

Família Fscrichc-Cercós

Hn aquest país quan un escàndol adquireix una certa ressonància, poden passar moltes coses: que algú en tregui un negoci, com Ouim M o n / ó . o que les televisions públiques emetin reportatges per a tranquil.lit/ar els ànims deN ciutadans. Això va fer "Intonne Semàiial" amb la polèmica dels fons reservats. Com era d'esperar, varen aparèixer polítics negant la implicació dels seus col·legues, es varen fer comparacions amb d'altres països europeus i poca cosa més es va dir. ni es podia dir. La finalitat del reportatge era purament de recepta mèdica per a ciutadà que no confia en hi democràcia.

No es va entrevistar els periodistes de "Kl Mundo" que varen fer públic l'afer, ni es va voler definir amb claredat què son els fons reservats. La censura i l'eseapisme és el camí que pren cada escàndol en una Lspanya presumptament democràtica.

Ramir Moner i (iarfià

La política de preus del Centre Cultural Ln primer lloc voldria felicitar-lo pel seu setmanari independent i d' informació per a Sant Cugat, i desitjar-li una llarga vida periodística.

Sóc estudiant de sociologia i

Sindicats

afeccionada al teatre, i pels meus estudis i afecció m'agrada i m'interessa tot el relacionat amb el món de l'espectacle, i per això des que s'ha inaugurat l'Auditori m'interesso pel espectacles que aquí es representen.

Però. ai las! el meu goig en un cabàs!, resulta que els grups socials que no tenim un gran poder adquisitiu ens trobem totalment desvalguts per la política de preus del Centre Cultural.

Posaré alguns e x e m p l e s aprofitant les obres que es representaran en aquest segon trimestre: La gateta i el mussol, que es representa aquest cap de setmana. aquí té un preu de 2.000 ptes. mentre dos dies després la podem veure a "La Sala" de Rubí per 1.000 Ptes.

La següent obra programada. Homes, de la Companyia T.de Teatre, que té un preu de taquilla de 2.000 Ptes.. l'he vist al Mercat de les Flors per 600 Ptes.. i l'hagués pogut veure per 750 Ptes. amb el Carnet del Mercat o al preu normal de 1.000 Ptes.

Les a m i s t a t s p e r i l l o s e s . que aquí s'ha pogut veure pel preu únic de 2.500 Ptes. la podíem veure el mes de passat a Sabadell als següents preus: 2.000 Ptes/platea. 1.700 Pies/primer pis. 1.300 Ptes/general.

1 Què me'n diuen de les "òperes populars" a l'astronòmic preu de 5.000 Ptes..' Ni al Liceu. on almenys els estudiants

teníem la possibilitat d'entrades mòdiques al famós 5è. pis; el mateix que les entrades generals de La Faràndula, on podem veure les mateixes òperes que es porten a Sant Cugat, a preus més mòdics.

Sí. ja ho sé. Em podeu dir que agafi un abonament, però quin estudiant té 20.000 cuques. o 10.000. que són els preus dels abonaments a l i o 5 espectacles'!! Si us plau. responsables de l'Ajuntament i del Centre Cultural feu alguna cosa. poseu entrades a diferents preus, oferiu descomptes al carnet jove, a estudiants, a aturats, a jubilats. feu que la cultura estigui a l'abast del poble. Si nó. potser sí que ens creurem que aquest Centre Cultural ha estat eonstruit d'esquena a la població. servint els interessos d'una burgesia que n'ha fet el seu aparador i que es redimeix dels seus pecats e s p e c t a c u l a t i u s amb aquest vernís cultural.

Mar Sanchez Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar, l'autor, nom complet, adreça telèfon I / DNI. En tot cas el periòdic f/s 4 ' Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides.

Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

Recentment s'ha celetiral c1 Congres de la l'.O.T.. un del- sindicat* niujiiritan- i me* importunis J"aquest p.us nau a n h ( ('.( K) Hstam on estan els -.indicats que tenir,.

-cTibla que haurien Je set fens. reprc-eniati.is. cone vedors de les problemàtiques d'avui, moderns. lenml en eomple que estén: a Huropa i sense perdre la nostra pròpia idiosmeraeia. :eiv.r la wipacilat per ., ser pac.i-ies i .miseri-.'dots. l'ailant de1 iccc-n: Congres de la l .(iT tothom s'ha preguntat qae es e'. que esl.i passant. que calia que sorli- d'.-q.iell Con^reIVncs he. qi.e e1 -ir»,lic.:t som- retorçat i unti amb el Sr Monde/ com a .'ucr. com a -uhsliliit de Ni.o'a- Redondo o que h..gt.cs -orin dividit, guanyant en l.ito.

De moment les ( ' ( ' . 0 0 han anunci.:! a.ie interessaria avançar les eleccions -ir.Jica.ls per aprofitar la situació actual de la l' (1 I'., sen-c eap dubte, un vic Jincil per a la cl.iauo provocada pel greu pioblema de Li cooperativa P.S.V i els seus afectats que han estat molestant sense parar en tot- els actes que -'han produït. per part de la II G T. i P.S.O I:.arreu És una Je les males hereiv.es deivadeper Nicoljs Redondo, entre d'altres, però Je totes maneres sembla que esta a--cair.il ei continuïsme. Jo diria que cl que cal e- no donar aquesta imatge cvclu-iw-ta de lluita pel poder, com si no hi hagués coses mes importants a parlar i prendre acord- per a -er me- realistes i re-olotius.

Ks clar que el millor que pot passar es que un sindicat no estigui dividit i tingui coherència Kl que nccc--:t.: el -nidicdi-ine espanyol es ler una iran-lorinacio profunda : escometre els proMeme-, com ha fel el -indicalisme europeu lis clar que per al món econòmic, ei -mdic.Jisme e- impre-cndiMe. la pròpia empresa neces-ila un imerlncMor :don: i amb capacitat •

Només fa 4 dies Veí < m pi'r menhir dits, fe is i comentaris de per urnes i entitats que contràriament ai qui , s tem acostumats a 'Unir. tenen un temps curt, fútil de recordar per a molts. l>t et çu.úo aquests poden luucr estat oblidats pels mateixos protagonistes de la historia em ara que tat quatre dies.

•

•

# •

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Aquest espai està pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.

Per plorar

E

n moltes parets hem pugut veure aquests últims dies una impressionant calavera plorant. que l'a referència al claustre del Monestir de Sant Cugat. La calavera que convida a visitar el claustre ens ha cridat l'atenció, no pel missatge que més o menys tots l'entenem, sinó pel l'et que ningú signi, subscrigui o es responsabilitzi de I' empastifada. A m b això no hi estem pas d'acord.

lUTUETt lMÍOtMATIU OI L'AIIOCIACIO • ANY I - N.* 1 - OESIMtIE \9T«

Article de AMICS DE SANT CUGAT, butlletí informatiu de IAss< ciació. tul qual va ser publicat. N° 16. Any 1975

H a i g de r e c o n è i x e r q u e mai m'havia deturat a pensar q u e el fet d ' h a v e r n a s c u t a Sant Cugat del Vallès o a Barc e l o n a -d'on sóc fill, e n c a r a que de llunyana procedència s e l v a t a n a - p o g u é s t e n i r importància un dia per a mi. La proximitat geogràfica de les dues localitats, el tenir els habitants d'una i altre el mateix origen ètnic, haver passat iguals vissituds h i s t ò r i q u e s , h a v e r rebut i n d è n t i q u e s influències immigratòries i com a resultat lògic de tot això, no haver-hi cap diferència en la nostra parla, em feia creure que uns i altres érem una sola cosa.

La p r i m e r a v e g a d a q u e vaig percebre que hi havia qui creia que no era com j o pensava, va ésser ja fa temps, quan un bon amic, al qual vaig pro-

posar que es fes soci d'Amics de Sant Cugat va respondrem: "jo no tinc perquè ésser Amic de Sant Cugat, perquè sóc més que això, soc fill de Sant Cugat".

No negaré que la resposta, per inesperada, em va desconcertar i quan vaig escoltar d'altres persones, dites més o menys similars vaig compendre que es tractava d'un malentès que calia aclarir. Per això en un acte oficial d'Amics de Sant Cugat, vaig explicar p ú b l i c a m e n t la meva opinió, dient que: "el lloc de neixença no l'escull l'individu. sinó la mare. però el de la vida on hi té la llar, aquest sí que h o m l'escull, com també on vol ser enterrat i que jo he triat Sant Cugat per les dues coses"...

F. Xavier Calicó Rebull

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

r La Primmirada -

Collserola, mil anys més Francesc Centellas Membre fundador d'Amics de Collserola •' voluntari del Parc

L

a riquesa dels pobles, com la de les persones, es pot mesurar a base del nivell de renda i el patrimoni del qual disposen. Tot i que amb un territori petit i sense gaires recursos naturals, Catalunya es pot considerar un país ric.

Les rendes generades ens permeten anar tirant cap endavant i, d'altra banda el nostre patrimoni natural i cultural no és genys menyspreable.

Al bell mig d'on s'assenta el 50 per cent de la població catalana, es troba la serra de Collserola. Actualment considerada Parc metropolità, gaudeix d'un estat de salut raonablement bo.

D'això n'hem de donar gràcies als qu! fins ara han viscut dels fruits donats per la serra (explotacions forestals i agrícoles de tipus familiar), a les diverses actuacions dels municipis que l'envolten, a la creació d'un necessari Patronat gestor i, sobretot, a l'estima que per la serra manifesta la gent que la visita assíduament.

Collserola és, potser, un cas únic al m ó n . M a l g r a t estar r o d e j a d a d'una població de 3 milions d'habitants, constitueix un excel·lent mostrari del típic bosc meditarrani.

En una bon part de la serra, les alzines conviuen amb una ufanosa pineda de pi blanc, mentre que en els indrets més alts i humits, ho fan amb els roures. L'avellanosa taca de verd fresc, les rives dels rierols i rieres que s'adrecen cap a les planes. Des de la perifèria. prats d'albellatge, garrics repicats d'estepes i màquies de bruc i arboç acompanyen el caminant fins arribar al domini boscà. Una diversitat biològica i d'ambients, només superada per l'exuberància del bosc tropical, que permet considerar les 8.000 hectàrees del Parc com un magnífic museu vivent d'història natural.

A banda del seu valor naturalístic, hem d'entendre Collserola com un espai fortament humanitzat.

L'empremta de l'home hi és present de bell antic. A la pe-

rifèria de la serra s'hi troben diferents assentaments ibèrics. A prop de la reserva natural de la Font Groga, a la vall de Sant Medir, encara es mantenen restes de l'antiga via romana que comunicava Barcelona amb Sant Cugat. A les vessants de la serra, barcelonina o vallesana, o en el front del Llobregat, romanen -més o menys ben conservades- un reguitzell de petites esglesioles, masies i fins i tot castells de l'època medieval.

Més propers als nostres dies, cases pairals, un observatori astronòmic de clar regust neoclàssic i boniques torres modernistes, conformen una part del patrimoni arquitectònic i artístic que ens ofereix l'indret. Com qualsevol altre espai natural, Collserola no està lliure de perills: els incendis i les plagues forestals amenacen la seva integritat. Addicionalment i atesa la seva proximitat a nuclis molt poblats, un ús massiu o poc respectuós dels visitants, l'obertura de vies de comunicació, la possibilitat d'acollir noves urbanitzacions, etc. són factors afegits de risc amb amenaça que es malmeti aquesta part del nostre patrimoni.

Per fortuna, determinades actuacions de particulars, com les més recents de la Penya Regalèssia restaurant l'ermita de Sant Medir, així com de les diferents administracions que intervenen en la gestió del Parc, ens permeten ser moderadament optimistes. Hem de tenir clar, però, que hi ha encara molt per a fer. Conservació, neteja i restauració i, sobretot, educació ambiental, són camps on es pot incidir amb més intensitat.

Hem de ser conscients que Collserola ens ha donat i ens dóna molt.

Acull al cim més alt un parc d'atraccions que tothom identifica amb Barcelona i rodalies. La seva massa forestal és el veritable pulmó d'una àrea metropolitana amb pocs espais verds. La serra ens propicia un sa esbarjo i actua per als nostres fills com una veritable escola de natura. La llista dels seus dons es pot allargar molt més, tot palesant la seva generositat. Si més no per egoisme, cal ser agraïts, i tractar Collserola amb el respecte que es mereix. Cal que, entre tots, mantinguem i millorem aquesta part del nostre patrimoni.

Cal a la fi que, com diu la dita, puguem gaudir de Collserola mil anys més. •

Carta del diablo: Las pastoras anglicanas José-Martín Giménez Doctor en Teologia

Q

ueridos amigos: En el infierno vivimos momentos de eufòria. Una representación de nuestro feminismo màs radical asistió a la parodia de ordenación sacerdotal de las 32 primeras mujeres en la catedral de Bristol. Volvieron exultantes, aunque un poco cansadas, pues nunca se han sentido cómodas en los actos litúrgicos. Ademàs, según cuentan, el obispo Barry Rogerson abuso de la paciència de nuestras diablesas, oficiando una larga y complicada ceremonia. Però, en fin, la causa merecía un tormento adicional.

El acontecimiento ha sido celebrado aquí como un hecho histórico, de trascendencia quizà solo comparable con la decisión de Enrique VIII de erigirse a si mismo, al margen de Roma, en cabeza de la Iglesia de Inglaterra.

Un demonio viejo y achacoso, que fue "topo" en el Vaticano de nuestros servicios de inteligencia, dice que la compararicón es exagerada; màs aún, que no hay motivo para el jolgorio: una pastora anglicana -asegura- se parece mucho a un pastor protestante y casi nada a un sacerdote católico. Este es elegido por Dios y recibe de Él unos poderes sagrados, mientras que las pastoras son unas simples delegadas de la comunidad.

A pesar de este aguafiestas -que chochea y forma parte del colectivo de diablos machistas-, el pasado 12 de marzo serà una fecha inolvidable. Recordaremos siempre el "party" en Lucifer-Park, a base de "cakes", fuegos "naturales" y la apocalíptica mascletà final a cargo de nuestros mejores pirotécnicos.

No ocultamos nuestra satisfacción por la división de los cristianos y la escisión de la Iglesia anglicana. Aunque, todo hay que decirlo. nos preocupa la conversión de la duquesa de Kent y la desbandada hacia el catolicismo de tantos pastores y fieles anglicanos. Sin embargo, el balance es positivo: hemos conseguido arruinar el dialogo ecuménico; se acabaron las conversaciones entre católicos y anglicanos.

El paso dado por la Iglesia de Inglatera nos abre una puerta a la ilusión. Confiamos cambiar también la mentalidad de la je-

11

El 25 d'abril Fina Pérez «Lladres que entreu per Almansa, No sou lladres de saqueig...»

Cançó AtAl Tall

E

l 25 d'abril d'aquest any tindrà un ressò encara més significatiu que l'habitual. És, com sempre, el dia que els valencians fan memòria de la derrota d'Almansa del 1707, Va ser, igual com pocs anys després a Barcelona, el desventurat preludi als decrets de Nova Planta: prole política del casori de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella (núpcies ja velles de dos segles) que «del justo derecho de conquista» van ser promulgats per l'aleshores rei de Castella «por mi deseo de reducir mis reinos de Espana, a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernàndose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loadas y plausibles en todo el universo». Cafè per a tots també al segle XVIII. Ben segur que no deu ser cosa fàcil governar, ni que fos amb lleis d'allò més lloades i plausibles, i encara menys si un té a sobre la mirada de tot l'univers. Sempre hi ha algun contratemps. Com per exemple el motiu pel qual aquest 25 d'abril serà doblement significatiu: el judici de quatre professors de la Universitat de València per inducció a la insubmissió, i un estudiant insubmís, per insubmissió... la fiscalia demana als cinc, inductors i insubmís, quatre anys de presó menor amb inhabilitació de càrrecs per un delicte relatiu a la defensa nacional.

Segons diu Vicent Martínez Sancho, professor de Física Teòrica inculpat, tot depèn de la sensibilitat del jutge: fins ara, "un jutge molt reglamentista, aplica el reglament i dos anys i quatre mesos". Però amb "un jutge que detecta un problema de consciència, que la llei en aquest cas està obsoleta i en contra de bastants articles de la Constitució, com el 21/a, doncs, queda lliure".

El més notable de l'assumpte, però, és la gran quantitat de gent prop dels fets que s'ha assenyalat per la seva solidaritat amb els acusats: la majoria dels membres del Claustre i la Junta del Govern de la Universitat de València, els departaments, els ajuntaments... tot plegat milers de firmes. I fins i tot 140 companys dels acustas que, en un acte solidari, s'han autoinculpat.

La solidaritat: un dels grans enigmes del món modern. Perquè no para d'aparèixer, tot i no ser promulgable. •

rarquia catòlica. El Papa y los obispos estan cerrados en sus argumentos: que el sacerdote actua "in persona Christi" y que Cristo es un nombre, no una mujer; que Jesucristo eligió como Apóstoles a doce varones; que mujeres-sacerdote son una figura invisible, pues no aparecen en el Evangelio ni en la tradición multisecular de la Iglesia; etc. Todo ello -dicen- les impide tomar una decisión para la cual no se sienten autorizados.

Por lo que se ve, lo tenemos difícil. Ahora hemos abierto la brecha sociològica de la discriminación femenina y, por ella, nos hemos metido también en la Iglesia. Esperamos que el éxito conseguido con los anglicanos sea una herramienta eficaz para abrir el cerrojo de Roma.

Discriminación: este es nuestro Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès banderín de enganche. En LuciferPark -como he dicho- vivimos hora de Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Col·laboradors: Rambla del Celler, 91 exaltación diabòlica. Hubo "speaks" y Víctor Morera.Talo, Emma Ansola, Pere 08190 Sant Cugat del Vallès parlamentos encendidos por la igualPich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, CIF :B60281367 dad de la mujer en la Iglesia.

Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, Sin embargo, no falto algun que Director: Josep M. Cabrerizo N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, otro abucheo, sobre todo cuando alCap de Redacció: Joan-Marc de Semir Xavier Cava. Carmen Perdices, Pep Català guien se atrevió a decir que el cristiaCap d'Edició: Romà Ventura Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès nismo ha sido el principal promotor Cap de Publicitat: Carlos Borda de la dignidad femenina; que la VirRedacció: 589 14 01 gen Maria, sin acceder al secardocio, Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Publicitat: Tel i Fax 674 0 2 0 4 Impressió: Rotimpres-Girona es venerada como la persona humana Distribució: Mailing - Vallès S.L. màs excelente; que en la Iglesia catòMembre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal lica son màs importantes los santos que los ministros; e t c , etc.

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs Aquel imbècil quiso amargarnos el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsala fiesta. Aún seguiria desvariando de bles. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèno ser por el guirigay de protestas que plica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès geprovoco su intervención. Nos dejó un cierto mal sabor de boca. Por lo visto, en el infierno estamos condenados a Telèfon redacció 589 14 01 no tener una fiesta en paz... •

ELS H CANTONS

Telèfon publicitat i fax 674 02 04

12

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

Josep Lluís Domeyo, director de FIES, sis mesos després de l'estrena del nou edifici:

"En el nou Centre d'Ensenyament s'ha preferit el disseny als criteris pràctics" ció de gespa i d'una bardissa gràcies a la col·laboració del Departament d ' E n s e n y a m e n t i de l'Ajuntament. Però això no resoldrà segons diu el prob l e m a : el projecte ha optat per no tancar el terrenv. cosa que facilita l'accés directe al recinte a qualsevol hora i el consegüent risc que s'In causin ilesperfectes de tota mena.

L·i inauguració oficial és prevista per finals d'abril Núria de M a s Otian s ' h a n c o m p l e r t sis mesos de la posta en marxa del nou L'd i t'k'i tle I" Institut d "I{n s e n y a m e n l S e c u n d a r i (II.S). Els 4 ( ' a n i o n s ha volgut parlar amb el director per tal de conèixer com ha estat P a d a p t a c i o del C e n t r e a les inn es i n s t a l . laciotis a Sant I )omenec ('olomer Professors i ahimnes van acollir a m b molta tl.lusio el trasllat del Centre. Ljue es trovava ubicat p r o \ isionalment als locals de propietat municipal de la "Casa Mònaco" des del curs S6/S7. HI canvi d'edifici representava una gran millora qualitativa.

Però passats aquests mesos han comprovat que el projecte a r q u i t e c t ò n i c , obra de l'estudi dels arquitectes Artig u e s i S a n a b r i a , ha d o n a t prioritat a l'apartat de disseny abans que a la funcionalitat i ús pràctic dels espais. Segons c o m e n t a a aquest setmanari Josep Lluís Domeyo, director Llei C e n t r e "es t r a c t a d ' u n a nova c o n c e p c i ó inspirada en models e u r o p e u s del que ha de sei' un Centre d ' e n s e n y a ment públic. Caldria pregun-

•«tÜl

llftlil

:*L tar-se si un edifici de les característiques LIC FIES (parets blanques, grans superfícies en vidre) és el més adequat per a un ús massiu per part d'adolescents, i si el pressupost ord i n a r i q u e el D e p a r t a m e n t d'Ensenyament li assigna pot fer-se càrrec dels elevats costos de manteniment que genera".

Les declaracions del Director del Centre ens tan pensar q u e a q u e s t a d o t a c i ó e c o n ò m i c a én f u n c i ó d e l nombre d'alumnes i de l'àrea construïda del centre, no té en compte ni la variable estètica

ni la de conservació, que en aquest cas són les que probablement pesaran més en el capítol de despeses. "Quin serà l'estat de l'edifici d'aquí 3 ó 4 anys'.'" -es pregunta el Director. "És previsible una degradació paulatina de tota la instal·lació. ja que el pressupost no podrà cobrir-ne el manteniment mínim".

L'altra qüestió que té plantejada l'Institut és l'adequació de la zona exterior, "que es troba en certa manera inacabada". Properament es durà a terme el condicionament de la zona d'entrada amb la planta-

Un centre pensat per a la Reforma educativa L'escrit "Totes les c o s e s són p e r f e i i i o n a b l e s " redactat per tina c o m i s s i ó de pares i professors de FIES a finals del 1993 expressava públicament les deficiències del recentment estrenat edifici. Les aules han estat pensades per a grups reduïts (30 a l u m n e s ) tal c o m

proposa la futura Reforma de l ' E n s e n y a m e n t , però actualment resulten petites pel nombre d'alumnes assignats per la Generalitat a BUP (prop de 40 alumnes per classe).

Lis v e s t i d o r s han e s t a t també motiu de crítica en l'esmentat escrit per les seves reduïdes dimensions i poca ventilació. La coincidència de dos grups d ' a l u m n e s que inicien les classes d'Educació Física a m b dos q u e les a c a b e n c o l · l a p s e n a b s o l u t a m e n t les instal·lacions, dotades només de dotze dutxes.

La capacitat del bar-cafeteria és c l a r a m e n t insuficient ( n o pot a c o l l i r m é s de 30 alumnes), la qual cosa satura el s e r v e i s o b r e t o t en h o r e s d'esbarjo en què tot l'alumnat requereix ser atès simultàniament. •

Recompte de pre-inscripció per al curs 1994/95 Finalitzat el termini de preinscripció aJs Instituts de Secundària, el nombre de preinscripcions fetes a ÍTES per a ler curs ha experimentat un gran augment, S'ha passat de les 120 de Pany passat a les 175 sol.licitudes rebudes aquest any. D'altra banda, l'IB "Arnau Cadell" ha rebut 141 sol·licituds per a ler de BUP, que han estat totes admeses.

Inaguració oficial de l'edifici La inauguració oficial del nou edifici de PIES tindrà lloc el proper 30 d'abril a les 12h amb l'assistència de Josep M. Pujals, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i de Joan Aymerich, Alcalde de Sant Cugat, entre d'altres autoritats segons se'ns informa.

ERC reclama un 50 Anys del Club Muntanyec de Sant Cugat servei de biblioteca més eficient (1944-1994) La presentació del llibre està programada pel proper 24 d'abril

Kmma Ansola Després de sis mesos de dur treball d'investigació i recerca

històrica ja és tot a punt per a la presentació del llibre "50 Anys del Club Muntanyec de Sant Cugat. PW4-1994".

PI llibre és obra de Joan Troyano. llicenciat en Història Contemporània, que va comptar amb l'ajut dels col·laboradors Gemma Foj. Dolors Vilanova. J.F'.Mota.

Josep Castell vi i Jordi Roca.

LI llibre neix com un acte mes ilel ciiiquentaiiari del Club Mtintanvec de Sant Cugat i recull tota la historia d'aquest 50 anvv FI contingut va ser detinit per en Joan lïovauo en dues parts, tou ell mateix qui ens explica les raons del seu treball. "No volia que los tant sols un recull de l'ets del Club sinó que volia posar en relació el que ha estat aquesta entitat en la vida de la vila durant tots aquest

anys". El llibre també te una part important que reflecteix totes les activitats que al llarg dels anys ha mantingut en el Club, algunes de les quals, ara, desaparegudes. Per a aquesta feina Troyano ha tingut al costat una gran nombre de persones associades al Club. "En aquest tipus d'associacions.-afegeix- la memòria històrica dels personatges és tan important com la que es troba en les actes o els butlletins, només que cal constatar-la". Troyano. a més. destaca que estar a l'abast del personatges dels quals parlo, permet obrir un debat a l'entorn d'aquest einquenlanari".

Fil llibre ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya. l'Ajuntament de Sant cugat i el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Altres entitats privades col·laboradores són Pa Caixa de Pensions i Estalvis, Lucas Diesel i Catalana Occident. •

Joan-Marc de Semir La Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha estudiat el funcionament de la Biblioteca del Mil·lenari des de que es va inaugurar. Després de deixar un temps prudencial perquè el servei es posés en marxa i es rodés han pogut arribar a apreciar una sèrie de mancances que no s'emmarquen en el que hauria de ser una biblioteca d'una ciutat com Sant Cugat. Els resultats van ser presentats als mitajans de comunicació en roda de premsa el passat dijous 14 d'abril.

Segons ERC, la Biblioteca no té previst un sistema eficient per evitar que els llibres puguin ser sostrets de la sala de lectura. Esquerra proposa una solució a aquest fet que passa per la magnetització dels llibres.

L'n altre tema han sigut els robatoris a la Biblioteca ja que no es poden entrar les bosses i carpetes a dins de la sala de lectura i s'han de deixar a l'entrada o penjades amb la facilitat de ser sostretes.

Però el punt que més preocupa a ERC és la insuficiència d'horari sobretot al matí que només és de 12 a 14 hores. La Secció Local d'Esquerra suggereix l'ampliació d'horari de 10 a 14 hores. En el tema deK horaris ERC també es queixa que no es compleixen

LOCAL

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 3

Unió Democràtica ret homenatge al Malestar entre els seu històric membre Antoni Casas treballadors de la Sharp per la seva situació laboral El conseller Farreras elogia el sentit de justícia social del veterà polític 1980 va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat. En aquell moment es va provar de goverEl passat dia 8 Unió Denar el consistori per consens de mocràtica de Catalunya va retre les principals forces polítiques, un sopar de homenatge al seu Clandestinitat però finalment l'acord es va històric membre, el santcugatenc Antoni Casas. Al sopar hi Al llarg del sopar, Antoni trencar i Unió Democràtica va van assistir destacats dirigents Casas va fer un repàs dels seus passar a l'oposició. D'aquesta del partit, entre els quals s'hi tro- 62 anys d'afiliació a Unió De- etapa, Casas recorda una moció bava el conseller de Treball de mocràtica de Catalunya. En re- que va presentar per demanar la Generalitat, Antoni Farreras. cordar l'època de la Segona Re- que es protegís la pagesia de En una breu al·locució prèvia al pública, va voler recalcar que Sant Cugat, intenció que avui sopar de homenatge cl conseller Unió no va participar de la bipo- reconeix utòpica. va destacar la fidelitat d'un mili- larització política del moment tant que es va afiliar al partit entre detres i esquerres. Això no "Infiltrats" a Unió l'any 1932. amb 16 anys d'edat, i obstant no va ser cap obstacle que no va abandonar el partit en perquè durant la guerra els La dilatada dedicació del poels difícils temps de la guerra membres de la FAI els perse- lític al seu partit li ha permès civil i, posteriorment, la clan- guissin com a representants de constatar el canvi que aquest a destinitat sota la dictadura fran- la dreta catalanista. Més tard. patit al llarg del temps, passant quista. amb la victòria del bàndol na- de ser un petit partit de joves El conseller també va remar- cional, Unió Democràtica va idealistes a una entitat que avui car el sentit de justícia social haver de passar a la clandestini- participa en el govern de Catalunya. En comparar la Unió del d'Antoni Casas, i va afirmar que tat. en aquest tema el veterà militant D'aquesta manera, Casas 1932 amb el partit al 1994, va ser una opinió a tenir en només va poder accedir a un cà- Casas diu que "les petites comucompte en el partit. Farreras rrec al poder públic amb l'arri- nitats son sempre més pures, també va recordar la seva voca- bada de la democràcia, quan el però gràcies a Déu a Unió encara hi ha polítics idealistes que van a servir el poble i no a servirse a ells", tot i que admet que sempre és possible trobar algun "infiltrat".

Antoni Casas va néixer a Barcelona, però es traslladà a viure a Sant Cugat ja fa 37 anys amb la seva família. Entre els seus fills es troba Jordi Casas, militant d'Iniciativa per Catalunya.

Tot i que pare i 1111 no comparteixen ideari polític, l'Antoni es sent orgullós perquè el Jordi" no és un polític corrupte, sinó un idealista d'això que no sé si encara se'n pot dir comunisme". •

Xavi Cava

ció periodística, que li serví per expressar les seves preocupacions polítiques i socials.

Antoni Casas, al centre, va fer un repàs als 62 anys d'afiliació a UDC

Joan-Marc de Semir

política de contractació que porta a terme l'empresa. Segons el Una delegació dels treballa- comitè d'empresa, "l'objectiu dors de la Sharp es va entrevis- ha estat sempre el de limitar la tar amb l'alcalde de la nostra plantilla fixa". La problemàtica ciutat, Joan Aymerich, per fer-lo neix en el moment en què trebapartícep de la problemàtica la- lladors que acaben els tres anys boral existent en el si de l'em- de contractes temporals no se'ls presa de capital japonès. Els tre- renova amb un contracte fix. balladors pretenen d'aquesta maAmb aquesta entrevista, la nera desbloquejar el problema intenció dels treballadors és que essencial que ha provocat aques- l'alcalde intercedeixi entre ells i ta situació i que no és altre que, la direcció. Per la seva banda com declaren ells mateixos, "la l'alcalde va manifestar que faria falta de diàleg amb la direcció tot el que podria tot i que a ell de l'empresa". no li compet immiscuir-se en El comitè d'empresa exposa problemes laborals interns d'una en la carta que li ha fet arribar a empresa privada. L'únic coml'alcalde que en els últims dos promís que han obtingut els treanys Sharp ha disminuït de 650 balladors per part de l'alcalde és a 420 treballadors però alhora el que aquest parlarà amb l'antic nivell de producció s'ha aug- director de la Sharp a Sant Cugat, Albert Faust per fer arribar mentat signifivativament.

Un altre dels problemes que les preocupacions dels treballapreocupen els treballadors és la dors a la direcció.•

Recorregut històric per Collserola amb els Amics de la UNESCO Redacció El passat diumenge dia 10, l'Associació d'Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat va fer el recorregut de "Les antigues parròquies de la muntanya" que formava part del programa d'actes de "Sant Cugat, més de mil anys d'història".

Aquest programa consta de conferències, excursions i debats. L'Associació d"Amics de la Unesco de Valldoreix -Sant Cugat s'ha sumat a la celebració del mil·lenari de la parrò-

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

SUBMINISTRAMENTS

rCRRCTCRIA

quia de Sant Pere d'Octavià, en un intent de reflexionar sobre els orígens de la nostra ciutat,i parlar també del seu futur.

L'excursió a les ermites de Sant Cebrià d'Aquallonga, Sant Vicenç de Cercèdol i Sta. Maria de Gausac s'ha fet en col·laboració amb el Club

INDUSTRIALS

TAIXEDA-RICOMÀ

MAQUINARIA

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

ELECTRICITAT

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS ^C/ Balmes, 11 - Sant Cugat <& 674 58 62

BRICOLATGE JARDINERIA

S6 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

CREACIÓ I DISSENY

miPPQ

TAI I CDÇ DDAPIC

JUltMï) - lALLtrib rnUrlo

^b* BREITLING

Sant Cugat del Vallès

OCTAVIO SARDA

/£/£ re -n Hamilton

®

PRESSUP0ST0S SENSE

COMPROMÍS

RELLOTGES DACTUALITATAMB

MEGA

JTL

KRONOS fcJUNGHANS fTlouricG Locroix

1884

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

14

LOCAL

KLS 4 CANTOMS

DIVENDRES. 15 ABRIL 1994

; revista a Gabriel t oi\. regidor J'Ensemament de l'Ajuntament de Sant Cugat: •

— ©

w>-—

&

1^

"Tots els nanos de P-3 que vulguin anar a l'escola pública, hi aniran" I niiiKi \iisnl.i \ l i ai: a pi ' h k ' m a l ica que r- \ a eiu rial Ic^ptV^ i)UC molls paiv^ que ha ICI) p K - l l l s ei il ei ~ai I ill 'a a le- v-M. n i í - - p n hliik|ik's de Saiil ( a Ml n e \ .11 CU > ihk'iiu la PLK a evo l l u a a k"* I hsle^ pi e\ is|. inaU ,|l!v pci al u l l K'Il Ira haiula un-- i|iian; Els 4 ipkalai -e sense pla Cantons •-. a pndci paí I,n .nnh cl ivjjulni d' I nscn\ aiikait. Si. (iahik'l l'iuv i|uc cus dnna la sc\ a v 11111111 • i i·iis i.'\plii.'a la la-^ a que a IIUK'N a ara s csla ni des de I'Ajuntament

Quines són Ics competències de l'Ajuntament per assegurar la demanda d'escolarització?

Malauradament. en aquest afer son nul.les. l'el que la al P} no lenini ni una sola enmpteneia. La nostra única !unció es la de mantenir les escoles en bon estat. Això no vol dir que una cosa són competències i altra inquietuds. Com equip de govern tenim la inquietud que tots els nanos de Sant Cugat s'escolant/in en el moment que ells vulguin.

FI fet que hi hagi aquesta obligatorietat

Gabriel Foix, regidor d'Ensenyament

una placa?

Això no és cert del tot. No hem acabat d'estudiar tots els casos, ara han sortit les llistes provisionals que es varen acabar el 23 de març. Ara es comencen a reunir els consells escolars per analitzar les reclamacions, segurament que algú pol haver-se inscrit en dos llocs a la vegada i això s'haurà d'arreglar.

Les llistes per part de "Sabem Í///Í' ü IHOltS d'admesos sortiran el 1S> les institud 'abril i d e s c i o n s en c o pres s'obrirà un brir p l a c e s i altre període de alhora els pareclamacions. res tinguin el Tot això és dret d'escolamolt llarg, però ritzar els seus anticipant-me a fills a les escotot això. des de les públiques. l'equip de gocom s'entén?

Així) que dius és contradic- vern podem assegurar, a més és tori perquè si no hi ha obligato- una inquietud molt gran per part rietat per un costat, els parcs de l'Alcalde, que tols els nanos tampoc tenen el dret per altra de P-3 que vulguin anar a l'esbanda. A més, això també es cola pública, hi aniran. Després contradiu amb la nostra inquie- de les reunions que hem tingut tud que és que tots els pares que amb els delegats de /ona i els vulguin escolarti/.ar el seu fill delegats vàrem arribar a dita conclusió, fins i tot molt actitrobin tina plaça. vats per l'Alcalde.

Però el problema és que no Aquestes previsions estan tots els nanos podrien obtenir

pares els agradaria portar al seu fill al costat de casa, però això, malauradament, no és possible"

en funció de crear noves instal·lacions?

Es farà el què sigui perquè aquest any, en que la Generalitat ha creat sis noves aules de

l'-3 a Sani ( .l'j.il i que contra tols els pionoshcs hi ha hagut un increment de !a demanda per sobre de Loleila. es lac una no\a aula de P-3 a Sani Cugai per al curs °4 A)5. I n aqncs's me menis hi h.i 2\ nens de P ; que en i c o n a es quedarien M I M plaça. Ps aquí. on es troba situada la nostra inquietud i on entrarà la nostra tasca per aconseguir aquest objectiu.

Es possible en aquest moment saber on serà aquesta nova aula?

No. s'està estudiant. Nosaltres no tenim c o m p e t è n c i a . l'únic que hem fet és forçar molt la creació d'aquestes places. que no es deixin nanos al carrer, però no podem obligar a la Generalitat que la faci en un lloc o altre. Sabem que a molts pares els agradaria portar el seu fill al costat de casa. però això. malauradament, no és possible.

Es competència de l'Ajuntament oferir aquest espai a la Generalitat perquè faci aquestes places?

No, cap ni una. Si es demostrés que aquí es necessita una nova escola, aleshores és competència de l'Ajuntament cedir un espai públic perquè la Generalitat hi construexi una nova escola. Aquesta vegada ha estat gràcies a les converses, entre 1" Alcaldia i la Generalitat,

que s'han ere.a aquestes sis aules noves i qi;e .aa. M convé, es farà la setena i pei lai'l quedarà coberta la demanda Què li diria (Ics d'aquí a tots aquells pares que esperen poder obtenir plaça per al seu fill?

Traiuiail lilal absoluta. Si ells han escollit l'opció pública. la t i Mtli an li que no podem assegurai es que la plaça estigui en lloc escol I il pern. que quedaran escolani/ats. de ben segur.

I pel que l'a als alumnes que s'hagin d'inscriure en el curs 95-96 al curs de P-4?

Aquesta problemàtica ara ja no existeix. Precisament el més preocupant era que qui no escolaritzés aqucsi an\ a P-3. es podria quedar sense plaça següent a P-4. Això era cl que nies ens preocupava, i quan mes converses vàrem tenir entre l'equip de govern i la Conselleria. Tots elnens que ara entrin a P-3. ja tindran lloc segur per al curs vinent amb la creació de noves aules.

Acabada aquí la nostra conversa. Foix va r e c o r d a r que s'ha obert la preinscripció de les matrícules a les Escolesbressol municipals. El període de pre-inscripció és del 20 al 29 d'abril.»

L'escola Pla i Farreras podria acollir noves places E.A Després de les últimes reunions que han mantingut la Delegació Territorial, l'inspector de zona i l'equip de govern de l'ajuntament de Sant Cugat s'ha arribat a la conclusió que l'únic lloc on es podria ubicar una nova aula per als alumnes de P-3, és l'escola Pla i Farreras.

Aquesta informació ens ha estat facilitada pels pares que han portat a terme contactes amb l'inspector de zona i que els la notifica dijous dia 13.

La posada en marxa d'aquesta nova aula només es realitzaria en el cas que fos necessari. Un cop fet l'estudi de tots els alumnes, i si encara manquen places per poder escolaritzar els nens de P-3, s'obriria aquesta nova aula.

Segons manifestacions dels pares, "l'esmentada escola queda bastant lluny de la zona que ens pertocava, a més, si tenim en compte que estem parlant de nens de tres anys i que molts d'ells podrien no quedar-se a dinar, el trajecte

fins a l'escola ens complica molt les coses".

Els pares que han portat la iniciatica de tirar endavant el possible P-3 del Maragall van manifestar que "estem descontents amb la solució i decepcionats amb les diferents administracions que no han sabut donar resposta a la nostra demanda".

El fet que molts pares, davant d'aquesta solució, decideixin no portar al seus fills a l'escola pública i els escolaritzin a les guarderies on han estat fins ara, determinaria la baixa de molts nens al P-3 i per tant no seria necessari la creació d'una nova aula.

Una altra de les preocupacions que els pares, varen afegir, és que "l'escola és d'una línia, i no es garanteix, per tant, la continuïtat dels nens a P-4. El curs següent haurien de tornar a canviar d'escola. Els pares però, confien que l'any següent tinguin la possibilitat d'escolaritzar els nens al P-4 que queda lliure de l'escola Joan Maragall. •

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ en directe Recull de l'informatiu de l'actualitat local • Espai setmanal T.V. SANT CUGAT 3 8 - 3 9 UHF

LA PEL·LÍCULA DEL DIVENDRES La Mejor Oferta tots els públics Repetició a les 10.00 - 14.00 - 2 1 . 0 0 - 2 4 . 0 0

dissabte, diumenge i dilluns NOU TELÈFON 5 8 9 0 4 3 8 Servei T è c n i c . A n t e n e x Sr. R a b a s s a 5 8 9 2 2 4 7

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS 1 5

Antoni Alquèsser, un testimoni viu dels horrors nazis "Em vaig convèncer que calia sobreviure per explicar després al món què havia passat als camps de concentració nazis"

"Amical Mathausen" demana un compromís per a la tolerància A.C.

Antoni Alquèsser va viure durant més de 3 anys en un camp de concentració.

Anna Cabassa Tres anys i quatre mesos de la seva vida els ha passat reclòs al camp de concentració nazi de Sachsenhausen, ara en té 78, n'han passat gairebé 50 des del dia que fou alliberat, juntament amb 1800 supervivents, per les forces aliades.

Els interminables 40 mesos que Antoni Alquèsser visqué podien haver arruïnat irrevocablement la seva vida. No obstant, va decidir no sucumbir davant l'horror, va decidir sobreviure per a poder mostrar més tard al món fins on havia arribat la intolerància de tots els que seguiren un sol home, Hitler.

Aquest home petit, encongit per l'època í els fets que va tocar-li viure, conserva encara una claredat de ment i una memòria inborrables. La seva lluita personal des que va ferse membre de l'Amical Mathausen (associació d'antics deportats a camps de concentració nazis) ha estat explicant sense traves el seu testimoni com a presoner dels nazis.

L'Antoni s'esgarrifa quan sent a parlar del ressorgiment de moviments neo-nazis, del racisme i la intolerància a molts països europeus i d'arreu del món. "És horrorós, però no crec que ara es pogués repetir allò, perquè les condicions materials no són les mateixes", reflexiona Antoni. La seva seguretat sembla tremolar per pri-

mera vegada; potser s'equivoca i ho sap. "És difícil ignorar fets com la neteja ètnica que porten a terme els serbis, i sembla mentida que la ONU ho permeti", afirma.

No és tant sols això; hi ha la crisi que viuen molts països occidentals, l'empobriment dels més pobres, els actes vandàlics contra estrangers, la intolerància entre els pobles; massa coincidències per confiar que els horrors del règim nazi no es repetiran.

De capità republicà a deportat a Alemanya La seva odisea va començar durant la Guerra Civil espanyola, quan feia de capità d'un grup de republicans. La seva història no és gaire diferent que la de tants homes que van veure's implicats en el conflicte; va lluitar a Saragossa, a Bilbao i a la Batalla de l'Ebre. Després, quan els nacionals vn guanyar la guerra, Antoni Alquèsser va haver d'exiliar-se a França on va viure a diversos camps de refugiats i on va unir-se a la resistència contra Hitler. Tampoc en aquest front la història li fou favorable.

"El dia que vaig veure marxar l'exèrcit alemany sobre França, vaig tenir por, vaig plorar, aquell exèrcit tant ben uniformat i armat feia molta por", recorda Antoni. I

documental "Nit i boira" del francès Alain Resnais.

Una exposició fotogràfica sobre els camps de concentració nazis i una pel·lícula francesa en què es mostra les pèssimes condicions de vida dels presoners nazis van omplir de gom a gom el Casal de Cultura de Valldoreix. A dos quarts de sis del passat diumenge, va quedar inaugurat aquest recull gràfic sota el nom "Testimonis dels camps de concentració (1940-1945)".

Les fotografies recullen imatges diverses que segueixen un ordre cronològic, des de la Guerra Civil Espanyola i l'exili massiu de republicans, passant per la reclusió de molts d'ells en camps de concentració francesos i nazis, fins arribar al moment de l'alliberament aliat l'any 1945. Totes aquestes fotografies tenen en comú el fet de mostrar un període sinistre i de terror que encara molts insisteixen en negar.

L'acte de presentació va comptar també amb la presència de persones deportades als camps i amb la projecció del és aquí on la seva història va fer un tomb tràgic. Entregat als nazis, va anar a parar al camp de Sachsenhausen on hauria de viure els anys més tristos de la seva vida. Quan va entrar tenia 23 anys, en sortí amb 27.

Del camp recorda el fred, la gana, la sensació de tornarse insensible davant la mort humana, davant de les atrocitats que va presenciar. "Cada dia em preguntava si seria insensible per sempre més", explica," era difícil creure el contrari quan em tocava el torn del carro dels gossos". El carro que els presoners anomenaven dels gossos era aquell en què cada dia es recollia els morts que anaven quedant estesos per tot el camp.

Cal un llarg recordatori per saber quines eren les causes de la mort. Alguns presoners morien de fred, altres es llançaven contra les alambrades, la majoria morien per caprici dels nazis, amb un tret al cap els més afortunats; els que menys, cremats, gassejats, penjats i torturats fins la mort

Mantenir-se vius "Va arribar un moment en què vam decidir sobreviure, ens ajudàvem molt entre nosaltres, sobretot als més dèbils. Ens convencíem que calia mantenirnos vius per poder explicar després els horros que havíem vis-

Educar els més joves La historia, però. és difícil d'esborrar, i més quan hi ha el testimoni de persones com Antoni Alquèsser i Joan Escuer que van estar durant més de tres anys a un camp de concentració. van sobreviure a les atrocitats nazis i ara tenen la força d'explicar la seva experiència en xerrades i col·loquis arreu del país.

Tots dos formen part de l'Amical Mathausen, una associació fundada clandestinament l'any 1962 per deportats i els seus familiars. El cas dels republicans espanyols deportats durant la Segona Guerra Mundial fou, segurament, un dels més patètics ja que un cop alliberats no van poder tornar a Espanya i presentar un testimoni autèntic i unitari del que havia estat la seva deportació per causa del règim de Franco.

L'Amical té com a principal objectiu mostrar a tothom, i sobre tot als més joves, què va passar als camps de concentra-

ció, ara fa 50 anys. per tal d'evitar que pugui tornar-se a repetir.

La seva lluita persegueix la pau, la tolerància i l'enteniment entre els diferents pobles de la terra.

En aquest sentit, una de les principals activitats que realitzen els membres de l'Amical són col·loquis i xerrades a escoles i instituts. "Cal educar els nostre fills en la tolerància i el respecte", va dir Juan Escuer, "cal que coneguin on porta la intolerància i evitin que tot això torni".

Molts assistents van mostrar al llarg del debat de diumenge la seva preocupació pel ressorgiment del racisme, la xenofòbia i els moviments neo-nazis a molts països d'Europa.

Els veïns de l'associació de Can Majó, organitzadors d'acte, van rebre els membres de l'Amical amb cançons de ghetto cantades per la Núria Feliu i tres emotius poemes. A més la setmana passada van portar la pel·lícula de Resnais i el testimoni dels deportats de l'Amical a l'institut de Valldoreix Arnau Cadell. •

Aquesta era al situació dels diferents camps de concentració, repartits per tot Europa

cut", recorda l'Antoni. No tots,però, van aconseguir-ho dels gairebé quatre mil presoners que passaren per Sachenhausen, el dia de l'alliberament en quedaven menys de la meitat.

Els que van sobreviure va ser en unes condicions infrahumanes. Treballant tot el dia a les fàbriques, sense repòs, sotemsos a les inclemències dels nazis que un dia els feien formar a 32 graus sota cero a mitjanit i un altre dia, per Nadal, els regalaven un plat amb mongetes. "Vam contar-les una per una, el que més en tenia va contar-ne deu!", explica l'Antoni.

Anys després, l'Antoni va casar-se a França, exiliat d'un règim que no el volia a Espanya. Moltes nits suava, no podia dormir, després, poc a poc, va anar superant , però no obli-

dant, tots aquells fets. Ara fa uns dies va reviure l'horror al camp, perquè va anar a veure la pel·lícula de Spilberg "La llista de Schindler". "Aquella nit tampoc vaig poder dormir, ja m'ho deia la meva dona que no hi hauria d'haver anat".

Als camps de concentració nazis van morir més de trenta mil espanyols, la majoria republicans que havien escapat quan Franco guanyà la guerra. Entre ells hi havia més de dos mil catalans. Aquest fet no s'ha donat a conèixer a Espanya fins al cap de molts anys. L'associació de la qual forma part Antoni Alquèsser, l'Amical Mathausen" es dedica a difondre la veritat amb el seu testimoni. Antoni és un més dels testimonis vius dels horrors als camps de concentració. •

16

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

Valldoreix aprova finalment la seva proposta competencial

L'EMD no cedeix la competència d'Urbanisme El vot favorable de Carme Pérez porta a Iniciativa a desvincular-se de la Candidatura de Progrés per Valldoreix de Sant Cugat i els de Vallldorei\ ja que la resta de competènl a Junta Veïnal de l'Entitat cies M'HI negociable.

Municipal Descentralitzada de En el transcurs de la sessió.

Valldoi ei x \ a apro\ arahir al Jaume Santnartí. vocal de CU'. vespre. en sessió extraordinària. v a criticat e\haustiv amenl el el document sobre el maiv com- document i el v a cualil icar de petencial ejiie rciiv indica exer- poc ngiiros i de no temi' un loeii. I ('aquesta maneta l'l.MD nainent jiii idk . Sanmartt va afesatisla el icquciiment de la Con- gir que el seu grup \ o t a \ a en selleria de ( iovcrnacio de la (ie- contra perquè" no es un docuneialital. pa-- pre\ i a la emissió ment que tingui credibilitat" de la -c\ a iv-i-lu^ 10 l'er la sev a l'er la sev a banda, el l'resi banda I' Atunlamcnl de Sant ('u- dent de l'EMD. Miquel Musa :.'al ia v a i omplii aquest tràmit nes. va declarar que si els repic el p.iss.n Js ,p- \-|i|vr sentants de C U ' a Ya!ld<>ici\ I I document apro\ al ahir. lossm realment independents. amb cl-, v uts ei; contra dels re- haguessin volat favorablement ptcsentaiHs di1 CU . rei\ indica la proposta competencial leia iiiaii'.eiii: totes ics compelencies per l'equip de gobern. \ mes. ijiic- '. e cxctcini I'l Ml1 desde la Masanes va ironitzar sobre la se. ,1 cic.k 10 l'aii\ 1 Osy I .'tiui- postura de CW dient "que com i,i competència que I I A I I ) con- prenc que vostè ha de -ero'v sidera indclcgahlc es lTibanis- dient". me per ai\t poder ordenar el seu C a r m e Pérez m e m b r e de territori a traves de plans urba- l'equip de govern de l'I,Ml).va nístics propis. Aquest es 1" únic defensar el vot del seu partit a punt divergent entre els criteris Sant Cugat aduint que ambdós documents SIMI complementaris.Pérez va manifestar que el text aprovat no contradeia al de Sant Cugat sinó que "en tot cas el que far és puntualitzar mes temes dels que exposava Sant Cugat en els seus criteris".

Apartir d'ara la Conselleria de Governació de la Generalitat,que va haver d'interv enií .a petició de I Ajuntament de Sant Cugat.devant els contenciosos mantinguts entre ambdues administracions.podrà emetre en quansevol moment la seva resoL'Ajuntament va aprovar els lució. seus el passat dia 25 de febrer

.loan-Marc de Semir

1

Mi

4Mfe PiriiilFÍÉ 1 !

*^Ü9^L

JHÉ

ïWÍÍjm.

Bpï

BffBtPWi

» *

•HLJL 1

gH ^ ^ ^ I I ^ ^ ^ M

,L'equip de govern de l'EMD vol mantenir les seves competències urbanístiques.

Iniciativa es desvincularà de la Candidatura de Progrés En finalitzar la sessió. Jordi Casas, portaveu d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Sant Cugat va anunciar que el seu grup polític es desvincularà de la Candidatura de Progrés per Valldoreix.

Aquesta decisió ha estat motivada per la postura de la representant socialista a l'Entitat Municipal Descentralitzada i membres de la Candida-

tura de Progrés, Carme Pérez, en votar favorablement el document sobre el marc competencial de Valldoreix.

Jordi Casas va afirmar que el text presentat ahir " s'enfronta clarament al documet aprovat el 25 de gener pewr l'Ajuntament de Sant Cugat" i que "no va en la linia del que defensem en el nostre programa electoral.

El fet que el passat dia 11 d'abril , l'equip de govern de l'EMD presentés un recurs contra la partida de transferències de Sant Cugat a Valldoreix-amb el qual IC està en desacord- ha estat un altre motiu que ha portat l'Organisme Local d'IC a pendre la decisió de deslligar-se de la Candidatura de Progrés per Valldoreix.

Les agrupacions veïnals de La Floresta acorden actuar units en les seves reivindicacions L'Associació de Veïns Aiguallonga de La Florestaestà en procés de dissolució

Pip ('iitalà I es conv ei ses per unil icar Ics agrupacions tic veïns de l.a Floresta han començat entre diterenls representants de dues de ics associacions: l'Associació de Propietaris i Veïns de l.a l·loresia (A. PP. V'V.l. l'Associacio de Veïns d'Aiguallonga i I'.Associació de Veïns (A. VV.).

Amb la propera desaparició de l'entitat d'Aiguallonga els tractes es faran entre les juntes de les altres dues associacions. l.a micialiv a la van portar els membres de l'A. PP. VV. de l.a 1 loresta. que han mantingut dues reunions amb representants d'ambdues entitats, però membres de totes tres han reconegut que l ' a s s u m p t e encara esta molt verd.

Josep Iglesias, president de la A. VV. de La Floresta, ha punt utilitzat que e l l s , a b a n s

Pep Català

d'arribar a crear una sota agut pacio. van proposat fer pinva en les reivindicacions de les dilcrents sectors del seu districte com un primer pas. per després a r r i b a r a un acord e n t r e les agrupacions per ler-ne una entitat única. Aquesta entitat coordinaria les associacions sense que aquestes perdessin el seu

propi tarannà.

Emili Retïé, secretari de l'A. PP. VV. de l.a Floresta i un deN p r o m o t o r s d ' a q u e s t projecte unificador, va coincidir amb Iglesias que el primer que es faria era unificar els esforços de cara a les peticions i reivindicacions i consensual' les propostes davant el consell de districte. •

La manca d'associats i la impossibilitat de dirigir l'agrupació por part de la Junta són les raons fonamentals de la propera desaparició de l'Associació de Veïns de Aiguallonga que pertany al districte de La Floresta, segons que ha manifestat el seu actual president, Antoni Salvador.

A q u e s t a e n t i t a t es d i s soldrà avans de l'estiu, una vegada quedin enllestits tots el tràmits burocràtics que siguin necessaris per donar-li caràcter legal, ja que membres de la junta participen al Consell de Districte i a d'altres organismes que s'ocupen de fer acti-

vitats a La Floresta.

Antoni Salvador ha informat que aviat es reuniran amb l'alcalde, Joan Aymerich, per a tractar del tema i de com es realitzaran els canvis pertinents. El mateix president de l'agrupació veïnal va comunicar que era partidari d'haverla dissolt a b a n s , a p r i m e r s d'any.

Ara mateix, hi ha un centenar d'associats que podrien distribuir-se entre l'Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta, llevat d'alguns que ja ho són com el mateix Salvador segons que ha informat. l'Associació de Veïns de La Floresta. •

DISTRICTES

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 7

Consell de districte de Mira-sol

El regidor de Descentralització atén les crítiques als Minsa participació a consells i llança una proposta per potenciar-los l'assemblea dels Pep Català Josep Romero, regidor de Descentralització i president dels consells de districte, va posar sobre la taula la necessitat de fer més operatius els consells de districtes fent-se ressò de les critiques que s'havien fet en anteriors reunions, segons que va assenyalar en la sessió mensual del consell de districte de Mira-sol que es va celebrar el passat dimecres.

Romero va fer una valoració dels cincs anys de funcionament d'aquest organisme i va ressaltar l'important grau de fiscalització que exercien les entitats representades "que és més elevada comparativament que en altres àrees del municipi", malgrat les mancances que tenien els consells en aspectes competencials i organitzatius, i la gran participació dels seus components.

El president del consell de districte va subratllar que aquest organisme "és una eina que pot funcionar" i per això va apuntar els temes on s'havia d'incidir: potenciar les comissions sectorials mitjançant una reestructuració si calia, millorar la informació municipal fent arribar els documents necessaris amb més antelació i agilitzar el contacte amb regidors i tècnics de les diferents àrees quan els membres del consell ho solicitin, i, per últim, fer conèixer als veïns les tasques que es poden fer des de l'oficina del consell de districte sense que hagin d'anar al centre de la ciutat.

Josep Romero va demanar que els representats portessin la proposta al si de les seves entitats per discutir-les i aportar idees amb la finalitat de dotar-la de contingut.

Propietaris i Veïns Pep Català

ció hagi anat calant en els representants de les associacions i entitats, segons es va despendre del to de les diverses intervencions. Malgrat això, van rebre la proposta amb satisfacció però no amb entusiasme, perquè cal esperar ressultats.

Festa major Altres temes que es van tractar al consell de districte van ser la festa major que faran conjuntament associacions

Desencís Aquesta proposta que va llançar el regidor no és nova, segons van manifestar els vocals del consell que són alhora representants de diferents associacions de veïns i entitas de Mira-Sol, ja que fa temps que han mostrat el seu malestar pel que ells consideren una tasca gens gratificant per molt repetitiva: anar cada mes a les reunions a parlar dels mateixos temes i sortir d'allà sense repostes concretes una i altra vegada.

Aquesta situació de falta de comunicació ha fet que un sentiment de frusta-

i entitats i la informació sobre qüestions municipals.

La sectorial de cultura, encapçada per Rosa Sicart, va proposar l'aprovació de l'informe que s'havia fet sobre les activitats incloses a la festa major i el seu pressupost. Davant el malestar mostrat pel representant de l'Associació de Veïns de la Verge del Carme, Francesc Llahi, pel sistema de funcionament de la comissió per la qual cosa va demanar si es podia fer un reglament per solucionar les qüestions formals, el consell va donar el vist-i-plau a les activitats i va deixar l'aprovació del pressupost per una darrera reunió per si hi ha alguna modificació d'última hora a proposta de l'agrupació veïnal de la Verge del Carme.

D'altra banda, Josep Romero va informar que el proper consell de districte el presidirà l'alcalde, Joan Aymerich, i va comunicar que donava treball a la comissió sectorial d'urbanisme per estudiar diferents projectes que afecten Mira-sol.

Per últim, l'Associació de Propietaris i Veïns de Mira-Sol va anunciar que convocava una fira de primavera per a 1' 1 de maig a la plaça de l'estació. Cada participant haurà de portar la seva taula per vendre o exposar els seus productes. •

SELECCIONAMOS A - AGENTES DE VENTA

DIRECTA

Excelente oportunidad para obtener importantes ingresos con la Venta de un Producto Líder Mundial

OFRECEMOS:

REQUERIMOS:

3 FIJO mas incentivos • Apoyo y formación a cargo de la Empresa ü Zona a trabajar: Vallès Occidental

[1 Edad superior a 25 anos.

3 Coche propio (no imprescindible).

D Personas con ganas de trabajar y ambiciosas.

El dissabte passat es va celebrar l'assemblea general de l'Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta amb una participació molt minsa d'associats. Només van anar-hi 7 dels 572 socis que la componen.

La reunió, que va començar a les onze del matí va finalitzar a prop de dos quarts de dues del migdia després d'haver aprovat els diferents punts de l'ordre del dia entre els quals destacaven l'informe de gestió de 1993, la lectura i aprovació dels comptes de l'any passat que han deixat un saldo de prop de 1,7 milions de pessetes i del pressupost de despeses per enguany, que puja a 1.450.000 que es finançarà amb les quotes dels socis, 1.350.000, i amb els interessos que doni el saldo de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, 100.000 pessetes.

Fora d'aquest pressupost de despeses hi ha els actes de celebració del 75 aniversari de l'associació, ja que segons van explicar el president de la junta, Jesús Martínez, i el secretari, Emili René, hi ha negociacions amb l'Ajuntament perquè subvencioni l'edició d'un llibre sobre la història de La Floresta, així com la realització de la propaganda dels actes.

Quant a la renovació de càrrecs només va canviar un vocal per malaltia, i es va acceptar l'inclusió d'en Josep Maria Ros per ocupar el lloc de Pasqual Borràs que deixa el càrrec per malaltia.

Augment de les quotes Un tema que es va tractar en el torn de precs i preguntes va ser l'augment de les quotes als socis. Un dels presents proposava incrementar directament el preu dels rebuts a partir del proper mes, però el president va assenyalar que aquest punt no estava inclòs en l'ordre del dia i no es podia fer així.

EI que sí proposaran els associats, mitjançant una circular, és el seu parer sobre una elevació de les quotes i que en un futur es revalorin automàticament cada any segons pugi el nivell de vida amb l'increment de l'índex dels Preus de Consum (1PC). Un argument a favor de la pujada és la propera venda de la Cooperativa d'Aigües de La Floresta, ja que aporta cada any sis-centes mil pessetes a la tresoreria de l'associació, i aquests ingressos deixaran d'existir. •

COMERÇ LÍDER DEL SECTOR DECORACIÓ - INTERIORISME necessita

INTERIORISTA Es requereix

Oferim

Persona de 20-30 anys amb bona presència i tracte afable. Català parlat i escrit. Coneixements de dibuix i decoració d'interiors. Es valorarà titulació.

• Incorporació immediata a plantilla. . Alta Seguretat Social.

• Sou a convenir, segons vàlua del candidat. > Bon ambient de treball.

NO NECESARIA EXPERIÈNCIA!

JEFE DE EQUIPO OFRECEMOS:

REQUERIMOS:

-_) Importantes ingresos e incentivos. _i Formación a cargo de la Empresa • Producto Líder Mundial

LJ Estar en Venta Directa con Grupo/s o posibilidad de formarlos a corto plazo. d Coche propio "i Residir en Vallès Occidental.

Rogamos abstenerse de no identificarse con el Perfil Solicitado. Para entrevista Personal contactar al Tel. 788 83 00 de 9 a 14 h. (días 15, 18 y 19 de Abril)

Persones interessades enviar historial detallat adjuntant fotografia recent i telèfon de contacte a la següent adreça: Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès- Ref. 4 C

REPORTATGE

18 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

El graffiti, una forma de vida

Xavier Borràs Fotografies: J. M. Mula lira diumenge de Rams, i feia un bon sol. La Rambla del Celler era gairebé deserta. Vaig suposar que la gent estaria atapeïnt l'explanada del Monestir, suant la muda i el palmó. Davant de la persiana abaixada dels locals de Fls 4 Cantons m'esperaven el fotògraf i tres nois vestits amb xàndal i bambes Nike. ;,Quién de vosotros es Baks?vaig preguntar. Bé, de fet no vaig demanar per Haks, sinó que vaig emprar el seu veritable nom. Baks és el seu pseudònim artístic, la seva firma, el seu tag. Però vam quedar que no escribiria noms autèntics.

-Soy yo- va dir un dels tres. Era un noi prim i moreno que duia una gorra Kangaroo i una motxilla a l'esquena, on carretejava el material de pintura.

De la motxila \a treure una llibreta escolar. de les de Hom d'espiral i fulles quadriculades. i em va ensenyar un dibuix: el model sobre el que treballarien.

F.ra una composició de motius alfabètics. com és usual en el món del graffitli: En lletres de disseny barroc es llegia "Tlw BKS'\ En un extrem hi havia el dibuix d'un personatge amb gorra i un esprai a la ma. Havien trobat una paret adequada per fer-lo, em van cl i r. I cap allà vam anar.

Graffiti entre les runes Els altres dos nois eren en Royne. més alt i corpulent que en Baks. de pell fosca, amb una gorra de beisbol dels Tigers. negra amb plaques metàl·liques. i en Mask. un xicot prim i pàl.lid. que es mantenia en segon terme. Tots tres tenien catorze anys. Mentre caminàvem, els vaig preguntar quan feia que

Vaig quedar amb en Baks per telèfon: ens trobaríem el diumenge al matí davant de la porta de la redacció.

D'alguna manera, va aconseguir que sa mare no el castigués sense sortir aquell cap de setmana i ja havia baixat a Barcelona per comprar els esprais de pintura que necessitava, a la botiga del Kapi i el Mookie. En Baks té catorze anys i es dedica a pintar graffiti a les parets. Aquell diumenge jo el podria veure en acció s'hi dedicaven. negre de cendra. Ací i allà, alguns graf-Yo empecé a pintar harà un ano fiti destaquen com sobtats esclats de o así- em va contestar en Baks.- Bue- colors llampants entre la grisor esmorno, yo iba con una gente que pintaba, teïda del conjunt. y veia lo que hacían. Y cada vez me -Por aquí habíamos becho unos iba gustando mas, hasta que un dia cuantos m'explicava en Baks-pero no me dió un venazo y comencé a pintar son muy guays, porqué los hicimos también yo. muy ràpido, y ya hace tiempo.

A més dels acolorits graffiti, els -Yo va llevo desde septiembre del ano pasado metido en este mundo- murs van plens de tags i flops. em va dir en Mask quan li vaig preguntar a ell- Y. bueno, comencé a pintar cuando estaba con estos dos. Y. bueUn tag és la pintada més no. ya me fue gustando... simple, una signatura de -Yo empecé en quinto- Va dir en Rovne per la seva banda (ara fa vuitè cilligrafia arabèsquica o una de bàsica, com en Baks: en Mask està pintada d'urgència fent primer de BUP>- Lo que pasa es que lo dejé, porqué, bueno, no hacía mas que chorradas y eso. Y volví a Un tag es la pintada més simple: res empezar en septimo, ya mas en serio més que una signatura de cal·ligrafia Vam arribar al lloc: una bòbila enru- arabèsquica, feta amb un retolador nada darrera el que queda de l'antiga gruixut o un esprai d'embocadura esmasia Torre Blanca. Es com un paisat- treta (els grajjiti'rs es fabriquen emboge postnuclear. a poca distància de l'es- cadures de precisió amb tubs de sortida plendor urbanístic del Centre Cultural i de gas que treuen dels encenedors, per el Mercat Nou: un laberint de columnes fer els esprais més manejadissos i de i murs mig enderrocats de maons es- traç més precís. També es fabriquen els cantellats i bruts de sutge, per entre els retoladors, amb tubs de pega buidats i quals creixen els matolls i les males tornats a omplir amb tinta especial). El herbes. Vanos sense porta s'obren al tag és una pintada ràpida, d'urgència, buit o a cambres sense sostre d'us im- apta per a fer en llocs exposats, on no precís. El terra és un sembrat de runa t'hi pots entretenir massa: el flop és un

dibuix més elaborat, però realitzat amb un sol color, i normalment sense esbós previ. El Graffiti pròpiament dit és una feina d'hores, en la qual s'empren una gran varietat de colors i la col·laboració de diversos artistes que treballen plegats seguint un esquema previ.

El flop és un dibuix més elaborat, perd realitzat amb un sol color Saltem a través d'una finestra per entrar dins una cambra de sostre enfonsat. La pluja ha fet esllavissar-se la terra del vessant contigu, collant la porta.

Una de les parets interiors és l'escollida com a llenç per a l'obra. En Baks l'examina amb ull crític: resulta una mica petita. I hi ha pintat un flop .

-Es el de Andrés- diu en Royne.

-Que le den por el culo. Da ascorespon en Baks. Treu un esprai b\anc de la motxilla i comença a recobrir el flop . És el primer pas per preparar el mur per al graffitti.

-No sé si nos cabrà el monigotediu.

-Deja espacio por la izquierda u haz las letras mas abajo- li respon Royne. Baks treu de la motxilla l'esbós i el posa a la vista. Amb un esprai blau comença a perfilar la primera lletra.

Després l'omple del mateix blau. Després, amb el negre, ho contornejarà.

-;Hala, vaya gota!

Una gota de pintura negra es comença a escórrer paret avall. Li bufa, per evitar que la gota avanci i per ajudar-la a assecar-se. Després, al final. quan pintin el fons, aprofitarà per a cobrir totes aquestes rebabes.

-;,Cómo serà el fondo?- li pregunta

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

REPORTATGE

ELS 4 CANTONS 1 9

Una bòbüa enrunada, darrera el que queda de l'antiga masia Torre Blanca, és el territori d'actuació dels joves pintors Royne, que s'ho mira.

-Había pensado en pintarlo de lila.- Respon en Banks.

-iTienes lilas?

-Claro.

L'home del gos Un cop acabat el contorneig, Baks comença a omplir la lletra amb els detalls. Fa servir la paret del costat com a paleta, per a provar el raig i el color de cada esprai abans d'emprar-lo. Modifica el gruix de línia mitjançant la distància entre l'esprai i la paret i la velocitat del traç. Pintant en angle inclinat, aconsegueix degradats de color, i amb raigs curts, cercles de vores esvaïdes, com reflexos fets amb aerògraf.

-La policia nos dijo que aquí podíamos venir a pintar, porque aquí nadie te denuncia. EUos solo te pueden coger si alguien te denuncia.

Bueno, aunque a veces, si tienen ganas de agobiar, te cogen y te retienen mientras buscan a alguien que te quiera denunciar.

Un gos pastor alemany apareix allà lluny, ensumant per entre les runes. Darrera seu ve un home de mitjana edat, calb, panxut i amb ulleres, enfudant en un xandall que no li dóna gens d'aspecte esportiu. Ens veu i, súbitament seriós, crida el gos i se'n va per on ha vingut.

Baks no l'ha vist. Completament concentrat en la seva feina, es fa enrera

per a comprovar els resultats. Consulta el model i remuga, insatisfet. Els seus companys s'ho miren, asseguts damunt el monticle de terra.

-iQuieres pintar tú un poco, Royne?

-No, sigue tu. yS A en Royne li^ctíírespon dibuixar el personatge. Però fa poc que ha patit un atac de bronquitis i diu que no es troba bé com per pintar. Farà la seva part el dia següent. Mentrestant parla amb en Mask. Aquest està en tràmits per aconseguir un permís per a fer un graffïtti al mur del pati de la llar d'avis. També està preparant un treball sobre els graffitti per al seu professor de català, a l'institut.

-£E1 te dijo que lo hicieras?- li pregunto.

-No, no, se lo dije yo. Nos había dicho que escogiéramos cualquier tema... lY qué te dijo el profe cuando se lo propusiste?

-Ah, nada, que muy interesante, que mientras tuviera material para hacerlo... y material tengo, desde luego...

Portem prop d'una hora allà, sota el sol. Baks ja ha acabat amb les tres lletres (BKS, per les consonants del seu tag, Baks) i torna a ficar els esprais a la motxilla: la jornada ha acabat per avui.

Continuaran demà, a la mateixa hora, si en Royne es troba més bé i poden començar amb el personatge. Jo no els acompanyaré, aquest cop: faré una visita a la botiga Gay Mover, on m'ha dit Baks que acostuma a comprar les pintures. La porten dos graffiters veterans, Kapi i Mookie, i és una mena de lloc de reunió per a tots els habituals d'aquesta activitat.

La botiga del graj^' Continua amb les caixes mentre sobre fons morat) portava la signatura La botiga era en ple barri de Gràcia, parla amb mi: els dies festius de Setma- d'en Mask. Altres tags sovintejaven les a un carrer més aviat tranquil a prop de na Santa són al caure, i preveu una gran parets: Keno, Soze, Soze II, Maek... la Plaça de Lesseps. De fora estant no demanda d'esprais. Urça llarga filera Les lletres i les paraules són el princridava gaire l'atenció. Però en apropar- d'expositors n'exhibeix de gairebé tots cipal tema dels graffiti, però despullame als vidres vaig veure els cartells fo- els colors imaginables. Vaig recordar des del seu caràcter de signe lingüístic tocopiats que hi ha enganxats als vi- que en Baks m'havia dit que anava a per convertir-se en purs objectes d'exdres, anunciant trobades i reunions, jor- comprar allà perquè trobava més colors perimentació plàstica (en això, els grafnades i concerts al voltant d'un únic te- que a una botiga normal. I més barats, fiti s'assemblen als Dada). No importa ma: els graffiti. El mostrador és a la també. el que s'escriu, sinó com s'escriu. Per dreta just en entrar. Els prestatges de -Sí, claro. Nosotros estamos espe- això moltes vegades són sigles sense l'altra banda exhibien regles esquadra- cializados en graffiters- em diu el Ka- significant rellevant, sovint il·legibles des, retoladors, llibretes escolars... En- pi quan li comento- y tenemos preciós per a un ull no experimentat. Tot i això, frentat a la porta, al fons del local, hi ha adecuados a sus necesidades. Piensa ací i allà, hom pot llegir frases o exun segon mostrador. Per arribar-hi s'han queson gente que estudia, o trabajan, pressions, en compossicions que a ben de baixar unes escales. Darrera aquell algunos, però no ganan mucho, y los segur haurien agradat a Tristan Tzara: viernes y sabados vienen con su paga "Hipotecart" "Destroy the Street" "Viva y se gastan una parte importante en la polla" "Fukemall" "Devastación" pinturas. De todas maneras nos sale "Mata Dinos" (aquesta es repeteix més a cuenta ponerlo barato, porque si d'un cop) "El maniàtic de l'ascensor" un chaval viene un dia y compra un "Fuck da Police" "Símbolo Rebelde" spray y le parece bien, mariana vuel- "La ira de los reyes". També hi ha dedive y compra veinte. Y la semana que catòries: "To Sez and my família".

Lluny de la bóbila, a la paret d'un solar viene, también. en front de la Galeria Canals, un graffiti dels més barrocs és dedicat "para Pintades a Sant Cugat Canals-Arte Urva". El que en Baks i en En tornar a Sant Cugat vaig passar Royne van fer aquells dies té la dediper la bòbila per comprovar l'estat del catòria en un requadre al costat supetreball. La part escrita ja era acabada. rior dret: "To 4 Cantons".

Allà hi és enEl personatge apareixia perfilat i parcara.

Vandalisme per alguns, insòlita cialment colorejat. Faltava fer el fons. forma d'art per uns altres, els graffiti Després el fotògraf -que sí que hi va atapeexen la vella bòbila, els murs d'uanar- em va explicar que en Royne hana vella fàbrica darrera el Monestir i alvia patit un altre atac de tos i havien tres indrets de Sant Cugat.

Un dia protingut que plegar abans d'acabar. Vaig donar un tomb per les runes, inspeccio- per, el que queda de bòbila serà endenant els altres graffiti, prenent nota d'al- rrocat i es perdran per sempre. Però, és guns. EI dia anterior, en Royne ja m'ha- art? quan li vaig fer aquest pregunta, en mostrador, el Kapi trafegava caixes de via ensenyat uns quants: un gran cap Baks em va contestar: cartró. Amb el seu cabell llarg i barba, blanc cobert amb una gorra vermella, -Mas que un arte es una forma de semblava gran per ser un pintor de enfrontat a una gran "S" majúscula, vida. graffiti. I efectivament ho és: té vint-i verda sobre fons blau. també era obra -Sí, o un hobby- puntualitzà en tres anys, i això, en aquest món, és ser d'en Baks, m'havia dit. I sí, ara vaig re- Royne. tot un avi. Les caixes anaven plenes conèixer la signatura, pintada amb ver-Sí, una forma de vida, un mell en un costat. Un altre de recent hobby... bueno, sí, un arte. • d'esprais de pintura.

La paret darrera seu era coberta de ("DGF", pintat i decorat en tons de blau cantó a cantó per un graffiti monumental, tota una ostentació de virtuosismes tècnics. Una obra del Kapi i el Mookie, vaig suposar.

-Sí, nosotros pintamos. Nos gusta este mundo y, bueno, por eso hemos puesto la tienda.

Fa deu mesos que funciona, afegeix.

En aqest temps, assegura, s'han convertit en una mena de club social.

-La gente se reune aquí, hablamos... ahora lo ves muy vacío,-és dilluns al matí, i només hi ha dos nois recolzats en un extrem del mostrador, que ens escolten mentre fan com si no- però los viernes y los sabados, ésto esta Meno.

RUBÍ

2 0 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

Vist per sentència el judici contra els primers detinguts per un presumpte delicte ecològic El fiscal demana tres anys de presó i deu milions de multa per als directius de Productes UHPON SA., i segellar definitivament les seves clavegueres l'ep Català Desprès de quatre sessions. el divendres passat va finalitzar el judici oral contra els directius de l'empresa rubinenca Productos i:HPON. S.A., Enric Tusquets i Joan Colldet'orns. acusats d'atemptar contra la salm pública i el medi ambient i que \an ser els primers detinguts per un delicte ecològic a l'Estat Espanyol.

El fiscal s'ha refermat en la seva petició primera de tres anys de presó -la meitat de la pena que es pot sol·licitar en aquests casos- i deu milions de multa, atcgint la petició de segellar definimament les clavegueres de l'empresa. D'aquesta manera, la tactoria no podria realit/ar cap procés productiu mai més. Per la seva banda, la defensa va demanar l'absolució per detectes de forma en el procés d'investigació del presumpte delicte i perquè temen permís per fer l'avocameiit d'aigües residuals. \ra fa trenta mesos Enric Tusquets i Joan Colldel'orns \an ser detinguts el 7 d'octubre de 1991 per ordre ilel fiscal d'assumptes ecològics i \an ser traslladats als lutjats de Rubí. d'on van sortir

en llibertat sota fiança d' un milió de pessetes cadascú. Setmanes després, el 31 de novembre de 1991. tècnics del Departament de Medi Ambient i efectius dels Mossos d'Esquadra van clausurar les clavegueres de l'empresa per ordre de la jutgessa d'instrucció de Rubí. Trenta mesos després s'ha vist el cas en el jutjat penal de terrassa on el divendres passat es va sentir el vist per sentencia.

El fiscal argumentà que els fets dels quals s'acusa Enric Tusquets i Joan Colldeforns estan més que provats, ja que coneixien els abocaments que es realitzaven i mercuri, coure, amoníac i d'altres metaloids de gran conductivitat) i la quantitat (milions de vegades per sobre del permès per la llei) . tal com va declarar Enric Tusquets davant la jutgessa de Rubí malgrat que ara ho negui. i com s'ha demostrat al llarg del judici oral amb les declaracions dels testimonis. Va afegir que les proves analítiques preses pels Mossos d'Esquadra i investigades per la Societat d'Aigües de Barcelona eren demostratives del delicte i que les declaracions dels perits presentats per l'acusació posaven de mani test el perill

Instal·lacions de l'empresa UHPON a Rubí. d'aquests abocaments.

El fiscal va insistir que els empresaris no van fer cap cas dels requeriments de les diferents administracions, local i autonòmica, per aturar els abocamentsni per dotar la fàbrica d'un sistema de depuració adient, i van ocultar intencionadament els tipus de residus que abocaven.

Absolució L'advocat defensor va de-

manar l'absolució per als dos encausats perquè no havien comès el delicte del qual estaven acusats, ja que Productos UHPON tenia els permisos adients de l'Ajuntament de Rubí i una mateixa inspecció tècnica municipal reflectia la correcció de les instal·lacions de l'empresa. També existia una depuradora segons altra documentació municipal.

La defensa va subratllar també que hi havia defectes de forma en la presa de les mos-

tres per part dels Mossos d'Esquadra perquè no existeix cap acta ni testimoni del fet. També manca, segons l'advocat, la segona mostra de les aigües residuals per fer una contra-anàlisi i. inclús, va posar en dubte que els residus recollits pels agents fossin de l'empresa UHPON perquè al lloc on es van recollir aboquen dues clavegueres més d'altres empreses del polígon industrial de Can Jardí. •

L'Ajuntament i les associacions de comerciants presenten recursos contra Pryca Redacció l'al com van anunciar fa uns dics. l'Ajuntament de Rubí i les agrupacions de comcrciants de la localitat van presentar els seus recursos contra la instal·lació d'una gran superfície a la (minardeia. PRYCA i 1NTER1NC.

s\ Aquesta actuació muncipal i del sector comercial es produeix com a resposta a l'informe favorable de la Comissió d ' E q u i p a m e n t s Comercials perquè les empreses coniercials PRYCA i INTER1NG construeixen una gran superfície al terme de Sant Cugat. però molt a prop de Rubí. l.es raons que exposen l'Ajuntament i els cuiner-

ciants son Ics mateixes: vulnerar els principis generals de Dret Administratiu per l ' a b s è n c i a de motivació i prescindir del procediment administratiu establert i. en segon lloc. vulnerar el principi de jerarquia normativa urbantstica.

Infracció Quant a la primera fonamentació. 1" Ajuntament i els comerciants consideren que s'ha comès una infracció clara del Decret 97/93 del Departament de Comerç. Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en el que fa referència als ratios de població per grans s u p e r f í c i e s . al·legant que proporcionalment hi ha molts espais comercials d'aquesta mena per

número d'habitants al Valies Occidental.

D'altra banda, recorden que no s'ha tingut en compte els estudis sobre l'oferta comercial fets per la Cambra de

lenassa. ni tampoc s'ha seguit el dictamen emès pel C o m i t è de la C o m u n i t a t Econòmica Europea pel qual s'ha d'analitzar la problemàtica d'aquestes instal·lacions

no solament des d'una perspectiva a curt termini sinó també a mitjà i llarg termini. cosa que. segons l'Ajuntament i els comerciants, no s'ha l'et ni de bon tros. •

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 1

Handbol

Futbol

Victòria de l'UESC a la primera jornada de la Copa Catalana

Munuera s'estrena amb la victòria Sant Cugat 3 - La Seu d'Urgell 1

UESC 23 - Pardinyes 21 Raubó Raubò Els j u g a d o r s de handbol de l'UESC van guanyar un partit que va transcórrer sense pena ni glòria al Pavelló de la nostra localitat.

Els santcugatencs. decebuts per no haver-se classificat a la fase d'ascens, van aconseguir imposar-se a l'equip lleidatà del Pardinyes que tot i ser un conjunt de la segona divisió els va plantar cara al llarg de tot l'encontre.

Els pupils de Ramon Grau no ho van tenir molt clar per a ferse amb la victòria, les errades defensives i la incertesa a l'atac va impossibilitar que el joc fos tant brillant com podia haver estat en un encontre d'aquestes característiques en unes altres circumstàncies.

Però malgrat això, els de Sant Cugat es van mantenir al davant del marcador durant tot el matx, arribant ja al descans amb un avantatge favorable de 12 gols a 9. La segona meitat va transcórrer de la mateixa manera: un Pardinyes que vo-

lia però no podia i una UESC que feia el mínim per a aconseguir una victòria que acompleix amb les expectatives que hi ha en aquesta primera fase de la Copa Catalana de handbol, de la qual l'UESC és líder del seu grup. •

El partit que va tenir lloc el passat diumenge al camp municipal de la nostra localitat va finalitzar amb la victòria de l'equip de casa. L'encontre era molt important tant pel debut en la banqueta de Carles Munuera ( fins ara seleccionador de la Catalana Femenina) com pel que comportava a nivell del desenvolupament de la lliga: ambdós conjunts estan a les últimes posicions de la taula i la victòria significava allunyar-se un xic de la zona de descens.

El Sant Cugat va sortir al terreny de joc amb la idea de la victòria. Carles Munuera va declarar a Els 4 Cantons que "el partit va transcórrer tal i com ho havíem previst", és a dir, que des de l'inici de l'encontre els santcugatencs van provar de dominar el joc i deixar palesa la seva superioritat davant un rival que tot i que

provava d'igualar el nivell no aconseguia nivellar el marcador, favorable al Sant Cugat des de la primera jugada del matx, en la qual Queralt va transformar en gol una falta directa. La primera meitat, però, no acabaria sense que l'equip de La Seu aconseguís l'empat. 1'1 a 1 al marcador deixava les coses tal com s'havia començat però amb les ganes de millorar per als de casa i amb l'esperança de canviar el desenvolupament pels de fora.

Els segons 45 minuts van ser del tot favorables pels jugadors de Munuera, els quals es van treure la son de les orelles i van començar a atacar amb més insistència, creant oportunitats de gol que materialitzarien en dues ocasions més gràcies a un altre cop a Queralt i al gol de Francis, que deixaria el definitiu 3-1 que reflectiria el final. •

SEMPRE AMB PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ

Els nostres productes en fusta són càlids i confortables. No contaminen el medi ambient i contribueixen a regenerar la massa forestal.

Dels frondosos boscos de Finlàndia procedeix la fusta que, un cop tractada, és elaborada a Holanda on es creen productes de la més alta qualitat i garantia per al seu jardí.

INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 589 00 23 Sant Cugat del Vallès

22

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

Futbol Sala

Futbol Sala

Las Palmas sorprèn els santcugatencs

La Creu humilia el Bokatas

Las Palmas 10 - F.S.Sant Cugat 3

La Creu Penya B. 9 - Bokatas 1

Idj-ie T. I. T o w u n d a L L de Sant C u g a t v an sonir apallisats del pav ello do Santa Coloma d e s p r è s dol partit disputat oi passat cap de scliiKiiia c o n t r a oi I .,is Palmas l i s iiiga dors que s'onlionon so ta los oïdios do Carlos \ J O I I in in» v an pudor

lor ros oontra la eapaciI al golc ladora quo \ a lluir l'equip looal quo \ a a c o n s e g u i r superar oi porter de la nostra lo oalital on deu oeasioiis. lot i que oi mareadoi es \ a enoetai amh un ÜOI dol Sant Cugat, aeonseguil per Mauri, els ingadoi's sanieugatones no \an ser capaços de reaccionar oontia la inspiració d'un l.as almas molt encertat quo va aprofitat duos errades defensives ner a posar-se al davant del maioador i capgirar l'encontre, que a partir d'aquell moment sona dominat por aN de casa.

l- Cs jugades d'atao serien eontínues. creant nombroses oporlimitats i així oN del Las l'almas marxarien al doseaiis amb tros gols d'a\ antatgo: 4 a 1.

La segona meitat va transc órror do la mateixa manera: va eomençar marcant el Sant Cugat, escurçant los diferenL'ies a dos gols. però a partir d'aquí reaccionarien els locals. els M u a l s aconseguirien la di-

ferència màxima a m b la qual aoabaria el partit, amb sot gols d'avantatge.

Al final. 10 a 3 a favor dol Las Palmas do Santa Coloma o o n t r a un S a n t C u g a t quo haurà do defensar cl sou liderat aquest oap de setmana oontra del segon classificat, el Premià. •

Els j u g a d o r s del Bokatas no van tenir gaire sort en el seu c o m p r o m í s d e l d a r r e r cap de s e t m a n a . El seu amfitrió. el conjunt de La Creu Penya B. va deixar clar des del principi qui era l ' e q u i p g u a n y a d o r i els santcugatencs no van ser capaços de fer-hi res per posar-hi remei.

Ja des de l'inici de l'encontre els j u g a d o r s locals es van fer a m b el control de la pilota, atacant sense parar c o n t r a les línies d e f e n s i v e s d ' u n Bokatas q u e es va veure ofegat de seguida. En un tres i no res. els do casa es van posar a m b tres gols d ' a v a n t a t g e q u e e l s farien r e c a l c a r m o l t m é s la s e v a superioritat i o b l i g a r i e n e l s s e u s v i s i t a n t s a j u g a r a la

d e f e n s i v a p r o v a n t sort de tant en tant a m b el c o n t r a cop.

D e s p r è s del 3-0 al d e s c a n s los c o s e s v a n s e g u i r m é s o m e n y s i g u a l s . La Creu no donava cap opció i e l s d e l B o k a t a s os v e i e n a m b el deure d ' o b r i r Ics seves línies per provar de capg i r a r un m a r c a d o r q u e oK resultaria, a posteriori, força n e g a t i u . Ni tan sols el gol marcat pel B a r t o l o va tenir l ' e m p e n t a necessària per fer c a n v i a r e l s à n i m s d o l s de Sant C u g a t , que cada cop tenien m e n y s idees i e s t a v e n més desmotivats. Al final un clar 9-1 a favor dols de casa q u e m e r m a la m o r a l d ' u n Bokatas que j u g a r à a casa del C a n Deu la propera jornada. 2 8 e n a d ' a q u e s t a lliga 93/94. •

Futbol Sala

La Floresta apallissa el Can Déu AEC 8 - Can Deu 1 CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI OFERTA DE PRIMAVERA Estudio para la localización de las causas de los dolores musculares:

O Anàlisis de los hàbitos posturales.

O Evaiuación de la posición mediante fotografías estàticas.

O Diagnostico funcional, asesoramiento y seguimiento a partir del mismo.

Masaje màs una sesión de gimnasia específica, de acuerdo con el resultado del estudio reatizado.

L'AEC s'imposa al Can Déu I. T o w a n d a Els jugadors de l'Associació Esportiva i Cultural de La Lloresta van aconseguir els dos p u n t s en j o c del p a r t i t d e s p r è s d ' i m p o s a r - s e a un Can Déu sense gaire idees.

El partit va seguir una línia molt delimitada: la superioritat de l'equip local per la poca inspiració dels visitants.

EL jugadors llorosoncs es van fer amb el control ja dos dels

primers compassos dol partit. les jugades sortien brodades i el conjunt de casa no trobava cap o b s t a c l e en els seus rivals. Els gols van començar a arribar de seguida i ja al descans els de La Eloresta portaven un a v a n t a t g e quo seria més que definitiu: 6 gols a 0 va ser el primer parcial.

A la segona meitat tot va continuar de la mateixa manera. els de l ' A E C atacant i els jugadors del Can Déu pro-

vant de desfer-se de la seva pressió, però sense èxit perquè tot i que van aconseguir m a r c a r un g o l , al final e l s seus amfitrions s'imposarien per un c o n t u n d e n t 8 - 1 . vuit gols aconseguits pel David, oi Ramon, el Sergi, el Jordi, el Manolo (2) i el Juan Carlos (2) que donen als de La Lloresta moltes esperances por a continuar endavant amh aquesta lliga. •

Masaje màs aplicación de Qtras técnicas de fisioteràpia:

O laserterapia O magnetoterapia O termoterapia Recuperación funcional de sesiones deportivas.

Presupuesto de acuerdo con las técnicas elegidas.

Consúltenos, tenemos una respuesta para su problema.

Horario de 9 a 13 h. y de 16 a 20 h. de lunes a viernes

Cl. Sant Antoni 74 baixos Tel. 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 3

Bàsquet

Tennis

Es disputen les finals El retorn de Viella dóna ales al C.B del Campionat Social C.B. Sant Cugat 81 - Premià 73 del Club Natació Anna Borau

Els jugadors del Club Bàsquet Sant Cugat es van imposar al Premià d'una manera clara. Tot i que la primera meitat va resultar força igualada, al final van aconseguir ferse amb la victòria que els dóna la possibilitat de provar de finalitzar la competició, com va dir Albert Viella, "mantenint la dignitat". L'avantatge, però, no s'aconseguiria fins al final de l'encontre, quan el nou entrenador del Sant Cugat va demanar un temps mort que va tornar als jugadors la tranquil·litat necessària per a rematar el que havia estat fins Redacció El proppassat cap de setmana va tenir lloc la primera ronda de finals del Campionat Social de Tennis del Club Natació Sant Cugat. Les categories que es van disputar van tenir com a guanyadors els següents participants: en la categoria individual femenina de consolidació Alba Mauri es va imposar a Mònica Ibanez per 6-3 i 7-5 mentre que en la individual masculina de fase prèvia el guanyador va ser Carlos Rodríguez després de vèncer a Joan Gil per 6-0 i 7-5.

Les properes finals tindran lloc aquest proper diumenge dia 17 d'abril i seran les de la categoria individual femenina entre Elisabeth Mateos i Tània Sanz i la individual masculina

que encararà a Jordi Ortiga amb el vencedor de la semifinal entre Sergi Domènech i Jordi Navarro que es durà a terme dissabte; també es disputarà la final individual masculina de consolidació entre Jorge Valdes i Joan Olivé.

aleshores una bona tasca d'equip. "Pensàvem que era un equip assequible", afirma Viella, "però quan donava descans a alguns jugadors claus tornàvem a baixar"; al final, però, un 81-73 que deixa a Sant Cugat els dos punts que hi havia en joc.

Albert Viella ja havia estat entrenador del Sant Cugat, aquesta temporada però no va poder entrenar l'equip santcugatenc "una miqueta per la cojuntura" com va declarar ell mateix a la nostra redacció, "no vaig començar la temporada perquè la feina m'ho impedia". Segons va afirmar l'entrenador, ara sí que s'ho

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Centre Divulgador de la Informàtica S.A. Generalitat de Catalunya 1

Els veterans sèniors arrassen en el Campionat de Catalunya per equips L'equip de veterans sèniors del Club Natació s'ha classificat per a quarts de final del Campionat de Catalunya per equips després d'imposar-se al Club C.R.I.S. per 4-1 i al C.T. Sesrovires per 4-0. El proper diumenge dia 17 a partir de dos quarts de deu tindrà lloc a les instal·lacions del club l'eliminatòria de quarts de final que encararà al Club Natació contra el Club Tennis Horta. •

Futbol Sala

L'Olimpyc organitza el segon "12 hores" Redacció El proper dia 24 d'abril tindrà lloc la segona edició del campionat "12 hores de futbol-sala base".

Aquest "Trofeu Sant Jordi" serà organitzat per FOlimpyc La Floresta i es disputarà a partir de les nou del matí a les Pistes Esportives municipals. Els equips que hi participaran en el campionat d'enguany són: l'Escola de futbol base, els alevins, els infantils i els cadets, tots ells rebran un trofeu de record per la seva participació. Aquest Trofeu Sant Jordi del 94' es realitza en commemoració del 75è aniversari de l'Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta. •

pot compaginar perquè només queden dos mesos de lliga.

Sobre el seu retorn i sobre com va trobar els jugadors, Viella va declarar que "ara l'equip està molt més tranquil, els he trobat molt més madurs (els júniors), molt més responsabilitzats i amb molta més illusió, tot i que físicament estan molt mermadets per la falta d'entrenament".

La propera jornada, els jugadors del Club Bàsquet Sant Cugat i el seu nou entrenador jugaran contra el Montgat, equip difícil segons Viella, que espera donar la sorpresa amb l'Hospitalet. •

'W

WWK l

i

i

illljl

1,1

li

TALLE^1||ï?lRIMEKïrAl*S„ Projectes de Formació Telemàtica Adreçat a: JOVES TITULATS, aturats, que vulguin adquirir experiència empresarial com a experts en formació interactiva a distancia.

Especialment amb estudis de pedagogia, psicologia, belles arts, d'informàtica, telecomunicacions o enginyeria.

En el Taller Experimental es simularà una empresa, en la que es gestionarà i implantarà un projecte innovador de formació. Cada participant del Taller ocuparà un "lloc de treball" equipat amb tots els mitjans necessaris per executar les funcions que li corresponguin, d'acord amb el seu perfil.

Aquest programa es fa amb la col·laboració de la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball, i compta amb la participació d'un Consell Assessor constituït per empreses interessades en l'ús de projectes de teleformació. La seva durada és de 600 hores, distribuïdes en 6 mesos.

Es celebrarà una sessió informativa. Per assistir-hi o rebre més informació adreceu-vos a: Lídia Corredera, secretària del programa, CAETI - Centre Divulgador de la Informàtica S.A. avinguda Torreblanca 2, 08190 Sant Cugat del Vallès. telèfon 589 23 24, fax589 20 61

24

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

0

*

Antoni Llavería

Se animan las ventas de turismos

Con un precio desde 2.770.000 ptas

NISSAN TERRANO II Un coche para todos los terrenos

El Nissan Terrano II es un vehiculo con el confort (aire acondicionado. techo solar, elevalunas eléctricos) ele-

gancia y prestaciones de un turismo y que al mismo tiempo nos permite acercarnos a la naturalezo buscan-

do la aventura en nuestro tiempo de ocio. su carrocería es elegante e incluso deportiva. mucho mas ligera

Los Seat Ibiza han visto sustituído su motor 1.3 por el 1.4 que equipan los nuevos Córdoba (60 cv.).

Estos 5 cv. de potencia suplemen-

T M G

tària permitiràn instalar el aire acondicionado o la dirección asistida.

Nuevo Rover Coupé.

El Rover Coupé se ofrecerà proximamente con un motor 2 litros, 136 cv. y 16 valvulas en sustitución del motor 1 6 de 111 cv. El nuevo modelo

^lra' Cerdanyola.24_26

SIIVIOIN S L .311 í v n ,

^.1^.

Te j s _

674 52 16/66 Fax.589 07 32

La fuerza del viento Cuando el aire empuja el vehiculo por detràs, éste gana fàcilmente velocidad y el consumo se reduce por debajo de lo habitual; lo contrario ocurre con el aire frontal, reducción de la velocidad màxima y consumos por encima de lo normal. En dichas circunstancias y siempre que el viento no sea muy fuerte. bastarà con sujetar fuertemente el volante corrigiendo constantemente los cambios de dirección del coche con ligeros "golpes de volante". Cuando acusemos que el viento tiene mayor velocidad (mayor fuerza), serà aconsejable reducir la velocidad para que el coche no pierda estabilidad. Tampoco es infrecuente que cuando el viento sople con fuerza, se desprendan ramas de los àrboles u otros objetos sobre la calzada que pueden ser causa de accidentes. También es peligroso el viento cuando incide lateralmente sobre el coche (salida de un túnel, al atravesar un puente...), existiendo la posibilidad de que se produzca el vuelco del automóvil.

Reparació

PUNT DE VENDA

El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès TMG Reparació S.L i DRAC MOTOR

o

li ofereixen tota la gamma, així com els serveis de

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS: Camí Can Calders, Nau 1 (costat CIAMA) Tel. 6 7 4 3 4 7 5 EXPOSICIÓ I VENDES: Alfons Sala, 34 36

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS Lhsirtbuul··r

respecto al mismo periodo del pasado aho 1.993.

Este resultado positivo del ano anterior no resulta tal si lo comparamos con la media de los últimos 5 ahos.B

SERVEIS ADMINISTRATIUS

denominado 220 LTI tendra un precio de 2.794.000 ptas. (solo 75.000 ptas. mas que el anterior 216). •

<#U

Este primer trimestre de ano se han v e n d i d o 200.968 turismos, lo cual significa un incremento del 15,6 % de aumento

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

• • • • breves • • • § En el ultimo Consejo de Ministros, el Gobierno aprobó la subvención de 100.000 ptas. para que todos los propietarios de vehículos con mas de 10 ahos puedan acceder en mejores posibilidades económicas a la compra de un coche nuevo.

que el Patrol; el chasis es robusto, las mecànicas potentes, elàsticas y de consumos ajustados (gasolina 2,380 ce. con 124 cv., 4 cilindros en línea y Turbo Diesel 4 cilindros en línea con 100 cv., con velocidades de 160 y 147 Km./H. respectivamente). La caja de cambios de 5 velocidades, la tracción es normalmente sobre las ruedas traseras y seleccionando a voluntad, dispone de tracción total en relaciones cortas y largas.

Su carrocería apenas se inclina. La dirección asistida és de sèrie. En definitiva, se conduce por carretera con total seguridad ya que transmite esa sensación de los "todo terreno" (punto de visión mayor y mas elevado, robustez del conjunto). En condiciones todo terreno, cada uno buscarà el límite con su pròpia aventura.•

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

nfu

MoviLine El Sertnciu tk- Telefonia Mt'nit.

Diverses modalitats d'abonament.

6tsi Ü t i l t l < í l l'y )'. i

1

•'.

1 674 06 66

Tel. 6 7 5 5 6 5 3

Línia des de 2 . 2 0 0 ptes. al mes.'

Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.

T0DAS LAS C0MPANÍAS TODO TIP0 DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

Tei. 675 42 03

PAGO FRACCIONADO

Fax 589 48 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SE RESPETAN BONIFICACIONES

(lado Farmàcia)

EL MON DEL CAVALL

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

L'equip per a muntar a cavall

ELS 4 CANTONS

25

l'entrevista: Josep Lladó, president de la Federació Catalana d'Hípica Montse Sant

Montse Sant Qui no ha vist l'anunci d'una beguda molt coneguda, on hi surt una noia amb una brusa per tot vestit, galopant sense sella per una platja? És una imatge idílica, però del tot falsa. Si muntéssim així, en mitja hora tindríem el cos ple de dolors i les cames en carn viva.

Per a gaudir realment del plaer del cavall, hi manquen dues coses: un equip adient i escoltar un professor.

L'equip no és necessàriament el d'alta competició. Uns bons pantalons, d'una roba forta,, botes camperes o de canya alta i, si el temps és fresc, anorac ens servirà per a les primeres sortides.

Normalment les hípiques ens donaran tot allò que cal per a començar. Tot i que la sortida per la muntanya és el que més

ens crida l'atenció, el fer abans unes classes d'equitació, no pas moltes, només les necessàries, ens ajudarà en gran mesura a gaudir del cavall.

Per a descobrir com guiar, com muntar i com acompanyar els moviments del cavall amb el nostre cos, no cal gaire temps, i amb aquestes classes aprendrem com és el cavall i a gaudir veritablement d'aquest esport.

Una altra de les coses que fan realment gaudir del cavall és conèixer l'animal que hem de muntar. És fàcil fer amistat amb aquests animals. Apropeu-vos-hi sempre de cara, parleu tranquil·lament amb ell mentre acaroneu el front i el coll, doneu-li una petita llaminadura, com un tros de pastanaga, un tros de poma o un sucre, i veureu com molt aviat el cavall reconeix en vosaltres un amic. •

I informe. "Els ponis Montse Sant.Els ponis són un grup d'equids que tenen en comú la seva talla, més petita que els cavalls; per definició, és un poni tot aquell animal que no passi del metre quaranta-cinc.

Acostumen a ser animals forts, lleugers i molt segurs de pas.

Són els animals més apropiats per als genets joves. Tot i que és difícil distingir la raça de cada poni considerant el creuament de la majoria d'exemplars, els pura-sang són més

Josep Lladó, que resideix a Terrassa, coneix molt bé Sant Cugat i, sobretot, les seves hípiques.

- Sant Cugat és una població que des de sempre té una gran tradició de cavalls. És la ciutat que té el cens equí més alt de la província de Barcelona i sembla que l'afecció al cavall no minva, més bé augmenta cada cop més. És una llàstima que la ciutat i els seus estaments no facin costat a aquesta afecció creixent.

Quin tipus d'equitació es practica a Sant Cugat?

- Majoritàriament és el passeig a cavall, i pateix de manca de formació de molts dels afeccionats; molta gent vol muntar sense fer cap classe i això és un error.

Per a gaudir del cavall val la pena d'aprendre amb seriositat, així és com l'equitació és realment una afecció gratificant i molt complerta.

Creu que l'equitació és un esport de minories?

- Això és una llegenda. Ara un cavall pot trobar-se per cent cinquanta mil pessetes, un preu molt raonable, i hi ha llocs on les classes són municipals, com Barcelona, i molt assequibles de preu.

Què ens manca a Sant Cugat per a ser una vila cavallista?

- A Sant Cugat hi teniu el potencial, però

hi manca potser la col·laboració per part de l'Ajuntament com la col·laboració entre hípiques.

Hi ha un bon planter de joves promeses de l'equitació, sobretot en salt, i aquesta és una activitat que hauria de ser potenciada des de les institucions. Tenint com teniu cavalls i afeccionats de tanta categoria, sembla absurd que no hi hagi unes instal·lacions municipals de pistes i entrenaments municipals, com les de la Fuxarda de Barcelona. •

Calendari d'activitats hípiques mes d'abril

jj

costosos. El que marca la categoria d'un animal com a poni és el seu tamany reduït i la seva complexió massissa.

Hi ha ponis de moltes races, des dels petits "Shetlands", petits, rodanxons i forts, que són ideals per arrossegar petits carruatges, als més grans dels quals potser el de més moderna creació sigui el poni de les "Muntanyes Rocalloses" dels EE.UU. Un animal molt estimat per la seva elegància i el seu pas segur.

Nota a part mereix el poni "Fa-

Josep Lladó "Sant Cugat es la ciutat que té el cens hípic mes alt".

Proves de doma clàssica 16-17 23-24

C.Polo Tarraco Tarragona C.H. Pot Ampuriabrava

Salt d'obstacles dies 15-16-17

labella", el cavall més petit existent, un animal que no passa dels 70 centímetres d'alçada.

El membre d'aquesta raça més petit era una euga "Sugar Dumling", que només feia 51 centímetres d'alçada.

Els ponis acostumen a ser de caps grans amb cos compacte i les potes fortes. Són animals de geni fort, però ben cuidats i entrenats són dòcils i fàcils de muntar.

L'únic poni autòcton d'Espanya és VAsturcón, un animal molt antic, probablement d'origen celta, negre i pelut, amb una gran crinera i cua, de figura forta i graciosa. En queden, malauradament, molts pocs exemplars; per la seva bellesa i antigüetat, caldria fer quelcom per a salvar aquesta raça autòctona de la seva extinció.B

Reial Club de Polo

Barcelona

III CONCURS HÍPIC DE PRIMAVERA 23 d'abril de 1994

ZONA TORREBLANCA (davant biblioteca) A les 11 h. del matí • Concurs Social de doma Vaquera • Concurs d'Enganx • Concurs de Saits ORGANITZA:

COL·LABORA:

Club Hípic Sant Cugat Escola Hípica Collserola

Centro Popular Andaluz BANCO BILBAO VIZCAYA Ajuntament de Sant Cugat

classificats ADMINISTRACIÓ DE FINQUES]

$

CONSTRUCCIONS MATERIALS

SUZUKI

i ZCOU Santa f/a ri a K

vr-jF-' 01 >>er Ja: i" V a l - , i ia

J. Guix

.AL'.T -i.'.BRt:

5 7 4 7„

- N C l E S G l P t 0NF11A P

n?4 • ;

SFRiN

CON™.

Francesc Moragas, 42 08190 Sant Cugat

,:'V. Hnsotal

-I Ajajs'a -

DROGUERIES

Q

VILAPASALCTOCEN --arces: Vo r aaas.''

588 54 -INQUES VA. .HONRA' " ^ F-ancesc Maca 30 RL

EQ

; COVVÇA Sant Antoni 10

Ç74

AUTOSERVEIS! ALIMENTACIÓ!

gj*'

gj

674 62 99 Sanü Mar,: 4-0

JAiJ/0 FfJD-f .-. 0-anji 21-451 2a

r^

ALUMINI

BARS CAFETERIES

VIDRES

GARPI&A '.'alrtij-ei* 5 CRISTALEP'ESGIL

C'ra Ce'darycia 25

•

AMBULÀNCIES

ORFO =C.IA

BISTPC Rarbia oel Celleo 87

5 55 66

3CKATAS ^araiosD'tal. 35-37

5 8 9 ' 9 72

CEPO1 CA3AL... PETIT Pus "aule:. 19

574 10 05

CREP Carrer Valldoreix

"A^t2A-4'::OMA

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

Panba dei Ceile' .35-3"

BE.LES ARTS CA8ANAS Sartiagc P.sinoi 54

674 '06 49

CENTRE

I

675 20 01

VE" 5ANTCJGA" /irvoies .0 BICICLETES

^ ^

CICLES CARDONA Valldoreix, 41

MÈTODE IRENEU SEGARRA

Sí C "S S

Cànovas del Castillo, 14

U3

í INFORMÀTICA MUSICAL 0'-r p. v,. ..i .i:' ,,[iit."ih ^nr- rdruji*: I.JN'I,:I,I-I itin'p- i.ivdL-ii j..i-iir,in>jl:'on' Hjnii' n-, r VITU .cli.ja^ p'^n. per., h' :nji *i--*

[NKÏDK NOIS Cl RSOS CADA TRIMKSTRK

589 37 02

VINSNOES.A Baixada Sannt Sever 4

58919 83

CALEFACCIÓi

58919 95

MAPFRE °s Torreblanca MU JAGRA. SEGUROS Villa 1

574 42 OC

NOGUERA FRANC NO. 675 26 04 F'arcesc Mo'agas, '-3 En!' ' a JG ASSOCA T S D l Barcelona 9 baixos

675 3012

ASSESSORIES GESTORIES GESTORIA CASTELLVÍ Rius iTaulet.4

67412 41

Cànovas del Castillo. 20

M.S„V.:„S.V

08190 Sant Cugat

589 OC 97

SALA RUSINOL ...

Santiago Rusinol

675 47 51

674 41 44

MINGO, S C P Onent, 4i

CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu. 16

675 49 32

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD - SANTIVERI Plaça Pere San 9

CARBONERIA NURI S.L -Gasolis A i C -Petroli -Servei a domicili GRATUÏT amb amions-cistema i amb copiador de litres -Carbons i llenyes de tota mena

C L A P A r / u T NST -OGA. 574 2103 Riera 15 oa.xos GIMNÀS OLIMPO Av Afons Sala 29 B

675 37 07

SANT CJGAT ESPORTS

674 7215

T

AL. 0 ESTEBAN -'amoia de' Ce ler 39

75 32 57

Zona - o U t í d Ca" Mag A; Pag-j o.'o--aa ' 9 Te' 589 : ; 22- Fa> c ' o 2 5 a n ; i j ; a : del valies

CAN BL=A Carerde ^ Tiyre ' 6

674 C7 4'

AUrO-RECAMBiOS'.'ALLE3 Carn ae la C'eu, 24

6731951

NISSAN POMAN Maorel, 41

675 45 79

RENAUL'-ACERSA Ctr.a Cerdanyola, 55

674 18 77 589 26 49 CL. DENTAL BANARES Francesc Moragas. 8 2on.

CONSULTORIS DISPENSARIS

JOGUINES MARGA Santa Mana. 44

..674 15 32

Francesc Moragas. 4 Tel. f>75()7 54 OS 14(1 Sant Cural PASTISSERIES

MRW Sart Caga!

^

675 1011

1 MOBLES - DECORACIÓ

CASAJUANA

Santiago Rusinol 37 Tel. 589 22 32 Carrer Major. 6-Tel. 674 16 00 Sant Cugat de! Vallès

• H líjjj

674 98 62

ESTANCS

ESTANC MONESTIR Plaça Octavia 3

674 01 74

S

PR I M T

DE LLENGÜES Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 6741501

LA BAiXADA...

Montserrat, 22

,74 19 13

FLECA VAU. D OP 574 2 ' 9 5 Rbia Mossèn Cmtc Verdaguer 2' Vall

s>

ORDINASOFT Informàtica d'Empresa

2J

FOTOGRAFIA - VÍDEO

AIFA Ctra. Cerdanyola, 18 -OTOV'DEOFP Rambla d e ' C e i f 03

674 79 68

"Hardware, Software i Complements Informàtics!

Rbla Can Móra 9 Tel Fax. 675 32 03 Apt.Correus 350 C'8'90 Sant Cagat del Valies

ASSUMPCIÓ Monestir 33

574 36 51

674 38 92

ROSITA 674 3-47 Pg. Ruta, 110 -VALLDOREX-

CASA DE LES CORTINES Víctor Balaguer, 26. RUBÍ

.697 20 71

PERRUgUERIES

FALGUERA Villa. 1 local 2

FORMAS .675 24 01 | E l i a s Rogent. 18-A PRESENZA Martorell, 20

589 46 5'

MARVER

58918 26

Pg. Rubí 110 - V A L L D O R E I X

JOIERIES RELLOTGERIES

CAMPMANY Valldoreix, 16

67414 82 PERSIANES MOTOS

JOIERIA TOUS Rbla Riibatallada, 24 C

675 52 52

AUGUET Santiago Rusinol. 40

674 58 54

SANBER-5 Anseïm Clave, 2C

674 45 71

CENTRE D'ESTUDI

ESTÈTICA

PEIXATERIES

DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas. 4

MODA I CONFECCIÓ

DIDO JOGUINES..

Vinyoles. 10

IDIOMES SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35

INFORMÀTICA

CISTELLERIES

Especialistes en lents d'alta definició

MISSATGERS

...6741140

PS-0^*5-12

Rambla oel celler 23

aW*B,32-58000l8 C/Swe Maria, sfe-fiK 66M («290 CERDANYOLA

=APIOL-VENDA NETEJA- .674 65 00 Cancvas de Castillo 4

CENTRE ÒPTIC S A L DO N 1 9__ 5 6

Mobles i Decoració Mobles de cuina a mida Matalassos i Somiers

JOGUINES

674'4 9

AUTOMÒBILS

Te!. ?S') 2. 4i·-R-. m.»;' ^;iH. 54 25 .-=3 i:si l 'i'\io:úoati:i'[V 1 ilii;-

674 00 60

HÍPIQUES CARBONERIES

L'endavallada. 15 Tel. 674 58 46

1

INDUBRUC

HIDROFLOR 67475 98 Av Joan Borràs. 54 -VALLDOREIX-

AUTOESCOLES

EQ

ARTSENAL Valldoreix, 58

QJJEESPORTS - GIMNASOS

674'4

ALTO-ESCOLA CASAS Martorell 47

Construccions - Manteniment de jardins i piscines-Regs per aspersió

òptics diplomats

GALERIES SANT JORDI

HIDROCULTIUS

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo 3a.

GESTORIA CASAS Alfonso Saia 22

SOLSONA...

Rosselló. 2

ELJfcXedro

MINGO.SC.P Onent, 41

HÍPICA SEVERINO

T

MATALASSERIES

Tel. 589 41 7 7 - 5 8 9 2 8 1 9

ASSEGURANCES

D G D ASSEGURANCES .675 42 03 Rambla del celler. 95

^Q

SJSANNA NICOLETTI 674 74 3 7 San: Antoni 74 oaixos (F'S3teràp<a>

° , e ' Tel. 67511 94

FUSK)

GRÀFIQUES CE. LER Vic 11

Tel. 674 00 24 Sant Cugat del Vallès R. QJERAL ELECTRiCITA .674 55 47 Av Castelló! 73 -VALLDOREIX-

589 23 68

CO» MATGE Rarr.bla del Celle- 95

Av. Catalunya, 3

AtIKA-SOL

f amijí jCreu. Hi- LIVJI '

BODEGUES - VINS 1

GARRELL

T

674 15 09

675 36 53

COPi'-GRA-IC Can Matas, 8

ELECTRICIDAD

AUTORITZAT

ÒPTICA

589-9 31

MEDECINA FISIOTERÀPIA

GALERIES D ART I

GRUP VI BEL..ES ARTS Mortserrat. 31

ARTS GRAFI9UES COPISTERIES

JARDINERIA

LA BOMBETA, S.L.

u ..674 19 95

"OT AP~ Ca'-?- ae .a Creí. '

p;4 53 62

TALLEQA R 0 "ia.~ies ' •

674 58 62

T3 i.

J

MARCS

ENSENYAMENT

BELLES ARTS

^ ^

0X191 RUBÍ

I N S T R U M E N T S D E A: ELIER BLAU..

M Ú S I C A Av. Torreblanca ;

E

74 10 3-1

ANIMALS VETERINARIS!

GAS - E L E C T R I C I T A T !

ÒPTIQUES1

Carretera de Terrassa, M"

VALLÈS "ECNO.OGiC SA 589 30 00 =laça Jno. 3

SaC'acc - ' j a - r : 44

RUBIO Villa. 1 Local 5

ADVOCATS

"RET 675 53 55 ELECTRODOMÈSTICS Mercat T oveb.an:a. catada 1-42 ALTA FIDELITAT! ' oOSE FRJITS 580 44 31 UJPTOBE-.A f74Ct57 Mercat =ers Saa uraca TO

ÏÏ 699 38 98 Fax- 588 24 53

Kn^i.·lKi, Í : l \ i i \ n . .

I J M ' M I Sani C'ujaal Tel. f>75 19 11 Kax. 675 37 11

FRUITERIES

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

F a r b a Ca' Vora 9

ELABORACION EN MÀRMOLESYGRANITOS NATURALES

brot ier í M II,,,'.'!!''.,',':"';':.:', ..',..

LOGIC

674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

•.vld'jrçix 60

rnumm m:

_Í_L·LÍ Í ^ V Ï ,:>

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

FUSTERIES

DOLCERIES

'

CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15

5893211

MOTO TRÀFIC Atlonso Sala, 2

674 07 73

MOTO 77 SANT CUGAT Castellví, 27

674 17 59

PNEUMÀTICS TREN SANT MAGÍ..

Estapé, 2

PUBLICITAT ELS 4 CANTONS Rbla del Celler. 91

LOTERIES

674 03 02

58914 01

NETEGES ADMINISTRACIÓ N. 2 Major 33 (junt Monestir)

674 0174

LLENCERIES MERCERIES

Wfk C/Sant Antoni, 19

674 00 97 Sant Cugat del Vallès MARBRES PEDRA ARTIFICIAL MARMOLES SANT CJGAT 675 51 08 Carpoamo' '2 Naa 3

PAMOBES.L Sort 32 ler. la.

VALLÈS NET Sant Ramon, 4

OM» ta* 674 8918

OBRES I CONSTRUCCIONS PROMUSA Av Torreblanca. 2-8

5891732

REFORMAS INTEGRALESDE LAVIVIENDA BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA Presupuestos sin compromiso

Tel. 2 0 9 14 10 Sr. Ferran

589 0 4 3 8 ••'Jí

Els seus

.OJ anuncis i

O

üÀ

spotsa

Cinemes Sant Cugat Carrer Montseny. 18 Tel. 589 40 II) Sant Cueat del V*allc>

S 674 02 04 PUNTS DE SERVEI FECSA

5891740 TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 83 Santiago Rusinol. 35

EL MOU P Pep Ventura. 3

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA MAILING VALLÈS. S i 58923 71 Sant Domènech, 10 • baixos

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

SABATERIES

TATERS

BORRÀS 675 35 00 DANVIL MOTOS. SL Sabadell. 32 B Plana Hospital. 3-5 Local 2

67516 06

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer.18. Valldoreix

674 6362

MANTSERV.S.A Av Catalunya, 18

674 60 58

01 Administració Finques

26 Ensenyament

51 Metges

02 Advocats

27 Esports - Gimnasos

52 Missatgers

03 Alumini • Vidres

28 Estancs

53 Mobles i Decoració

04 Ambulàncies

29 Estètica

54 Moda i Confecció

05 Animals i Veterinaris

30 Ferreteries - Maquinaria

55 Motos

06 Arts Gràfiques-Copisteries

31 Forns de Pà

56 Netejes

07 Assegurances

32 Fotografia i Video

57 Obres - Construccions

08 Assessories Gestories

33 Fusteries

09 Autoescoles

34 Fruiteries

10 Automòbils

35 Gas - Electricitat

urgentea /

11 Alimentació

36 Galeries d'Art

toda

12 Bars - Cafeteries

37 Herbolaris • Dietètica

13 Belles Arts

38 Hidrocultius

14 Bicicletes

39 Hípiques

15 Bodegues - Vins

40 Informàtica

16 Calefacció

41 Idiomes

17 Carboneries

42 Instruments Música

18 Carniceries

43 Jardineria

19 Catifes

44 Joguines

20 Cistelleries

45 Joieries - Rellotgeries

69 Sabateries

21 Consultoris - Dispensaris

46 Loteries

70 Tallers Mecànics

22 Construccions-Materials

47 Llenceries - Merceries

71 Telefonia

23 Dolceries

48 Marbres • Pedra Artificial

12 Tintoreries

24 Drogueries

49 Marcs

73 Transports

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

50 Matalasseries

74 Xarcuteries

TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribatallada, 34 TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

/tflPffl WORLDWtDE

COURIES

ENVIOS L'RBANOS. NACIONALS EINTERNACIONALES

PERE CANALS Sant Llorenç, 27 TAUERES MENA passeig Torreblanca, 13

674 53 01

F X Servei Of. BOSCH Castellví, 25

674 5678

Paqueteria

Esparïa l·l*]

QUEVIURES

675 1 0 1 1 - 9 0 0 300 400

FRANCESC SITGES PINA ....674 01 44 Martorell, 55 TELEFONIA

XARCUTERIES

RESTAURANTS LABOLERA Baixada de L'Alba, 20

6741675

CASABLANCA Sabadell. 47

674 53 07

ELMESON P. Octavià. 5

6741047

LINEA DIRECTA...

589 03 74 Ennque Granados. 15 -Local 8

^ p£RE ^ ^ ^ Francesc Moragas, 5

TINTORERIES CRISTO FRAN, S.L Carme, 32 Sa-NET P. Torreblanca, 52

674 4149

alimentació

,„ ^

674 0211

BORSA DEL TREBALL ofertes

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

IHW* xarcuteries

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

FELIU GRIFUL Plaça Pere San, II T. 675 56 63 Mercat Pere San T. 675 52 67 Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06 Sant Cugat del Vallès

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany.

Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87 Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

dOSGffuUs

58 Òptiques 59 Postisseries 60 Peixateries 61 Perruqueries 62 Persianes 63 Pneumàtics 64 Publicitat 65 Punts de servei FECSA 66 Queviures 67 Restaurants 68 Repartidors correspondència

classificats

Se ofrece chica para cai guros. Sra. Pilar.

Tel. 674 87 88 (Noches)

All*

:OS!9ftSa«tCUgí«

6?4

IANSALADERIAJULIANA ...674 08 81 ; raicesc fJoragas .26

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

Mercado Mereado Pere San Torreblanca Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

INDEX de SECCIONS

TINTORERIA SANT CUGAT 67411 82 Sant Antoni. 1

675 55 06

Carrer dos de Maig, 25-Local 4A Sant Antoni. 62 Tels. 675 50 10 908 89 79 50(mòvil) 08190 Sant Cugat del Vallès • 1 TALLERS MECÀNICS Fax 675 50 58

ABRIL 1994

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros...

Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

Pintor estucador. Pressupostos econòmics.

Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08 Lampista. Atendemos sàbados y domingos. Únicamente urgéncias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311.

Tel. 588 20 01 Lluís Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, pàrquing. Impecable. Tel. 674 94 97

pàrquings Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

5892929-5893535 Mercat Pere San

vans CONSTRUCCIONES Reformas • Torres • Nuevas 6746308

Parada 123

589 44 81

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes.

Color negre, antic.

Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Senyor gran vend RENAULT 11 verd. Com nou, amb 51.000 Kms. Sempre garatge.

425.000.- ptes.

Tels. 788 8816 • 783 23 59

APARTAMENTS VENDA

VICOMCA

AP\

\ U I.\ II1KKK \ . I.'5 m

Incusa'fe;™

674 78 5 0 - 6 7 4 91 61 ',:l

TORRES EN VENDA c-i.K ' I I I I

I. \

>ÍPI 674 12 04

Av. Barcelona. 70

Sani Cuual - Valldoreix .il . - i . !.•

SE&IN

I \

'. •"•! H ü

Plaça Augusta. 4

a . l n I .11 ,'.•. I i

S\M

Cl (,VI - I V H O K I S

' ' » . ' .'1 J c

a'ill

Tel.

: ,: i ' - I . . I . - i l l l a . i'..'- I Í . ' · · I '

6 9 9 65 4S

Torres - Locales Terrenos

RUBÍ

• l l i ' i ' l . l . M I -.1 '. - I -

h.iv. I ..' J c ! " . " \ l OFERTflS flLQfJILEREÍ

TERRENY EN VENDA

Sant Cu^al - \ a l h t i t r m /H • IK

S V M Cl C U - / O N V I \ BOVVNOV V Sa .;i , . Ml' r

Apartamentos en Venta y Alquiler

n n t cagat

c\.al aní a' anl...i" I.II

v, . •!.•!

J. I ...

S V M Cl ( . A l - I \ HOKI-S-

Ml'l.

l'\.

( Mtl \ Sani ( usat -V a l l i l ' i r c i v \i.-

IÍ

[[,"

• : n i ' ' * 11

'. I ' l ' ^ ' I

M;

••![•.

•''

• I.I

S \ M

\ : i..

I

-ai,::

" - I 'ii

• .•1H...II. -

I

\ I fon so Sala. I l 2 m ' , 4 hiih.. ruirïo \ jsco, pisei e\t.

'MiiiUllpus/mcN.

•, 1 .'.,.'vu''li"'; ( K;\I".

-a.n.:,

••: i i

•. J l ' . i . l i c i a

\IS

I U l l

aiiiuebl.icio

hah i Kime). I bano. cale-

,

l

• • !

. - . ' i

.

•

.!!'

• • • !

.

'

-

I

'

Tel. 555 50 18

cnipnltadiis. >)s.(ll)(lptas

l'.'a ViaiMa

Consúltenos!

.''lllO

I ' .

Guia immobiliària

Particulars i professionals Venda, lloguers, traspassos...

Consulti els professionals d'aquesta guia

Ptes.

l.isCii'ii. haLvn. ariiianns Sani t iiüal. /una i ' . CrannlltTs

Pis lOOnu 3habitacions.

2 banys, gran cuina-office. acabats de qualitat, molta llum.

Preu 16.500.000

16.000.000.-

Administración de Fincas

l'I

l'MIWII M

céntrico, 4 habitaciones, todo exterior.

2 terrazas.

2 banos, parket. calefacción.

Piso

Carrer (iorina 10l)m:. 3

' I'l

Oportunitat

Piso Masnou

;

Ír 'a sjm CuaJ

Tel. 589 09 32 675 1123

674 02 04

M»7?4.UI-KuKn7?52ti2 '

I Mico dúplex lOOnr. -l hah . baíin \ asca calctacLion

\ 5 minuii's cstacion.

lO'JlHHIptas/mo •sant ( ü'^at • \ allrion-iv

^pj

l'isos u estrenar. Zona residencial 90nr. 2 hah.. ba-

CASAS

íïo \ asco. calclacción, a>cina equipada, terra/a UM)

JOSEP M. CASAS EROLES ? 5CS-*OPa;3-jXALS·*ERPENíS San Cniyt - Vlas .lancr Administració ae fiirjues Lloguers Comentats de Vens GaDret Jurídic Sant ( ujjat - /una hi ( nlnmcr, i,--.. ... —.-.i- l i i!"' 'i

C·UIIMVO. pàrking. Desdo W.iKX) pias/mes. Amueblaúo l Ki.lKHl.-pias/mes l'iso 80 m:. : hah.. I bano.

I .l'-cti. calcl'acc. Centri)

Agents c'Assegura"ces

l'ueblo 75.01K) Ptas/mes

:i .-i"...!.'!

,a'a <;.. -I.II . un a "llKv. ^ n.ib . :

i.:u -a: :'

TORRES

vila ,l i'-l,ll. ' r e -

Torre individual semi-

I K'

l\:i:\ M.IPl

.:"!'.I"-

. ' I k a s ' . a l - . I T ' i HllO

nueva. inmejorahle zona.

II·IIV ..nalca li-- - n a s . -.il.iivii:

PISOS EH VEN DO /.una iMaiïii. ,< '. I .:. i , ; n . -la, Ibanv. hi-ca. j:ah ii'..*.\.i. a\r.ar;.:i.

Icrras. p.a-ki'i. s.ili'C.. li' M Zona Mercat nou,'HMSUnt. 4'In larrassa. -h. I ha".'., I a-oi a:lih autxa. noas, aalt':a. parL'i iot cl pis. V\\

250nv', 4hab.. 2 banos. 1 aseo.

,,.'\.ll·llt.l

knar 1 , '"II1 1:1 L'

. I K i; 'in

pàrking.

Buen prteio.

C &F

Inir,' '-ilO ír, . 'I'L".|.H: 'i -.il-i .l'a-lai 'H !

bodega,

huhardtlla, jardín y piscina.

Sant (usat - /.una c,'. Orquídia.

l

Zona Mercat nou. i5tt'.. ih. par ke:. calda. I han > i asen- -...ui-. In rvrÚYti-c-staltii; cl p- \h.í· M Ctra. Ccrdaniola. si'ir -ih.

Ihan>. meni cu.na, 'era- ' l M. Pg. Torreblanca. 7lii:i, "'., I han;.

Usen, calciacc. armaris cncasiai13 M

l.i-l-'l. slsie'lla Ja talo - I ' L I I U ' I . I I

..i-.: ;:.- i;i-vn\

Finques

674 6715-589 33 68

.i!C

P5QS LLOGUER Zona estació, c> Villa, snhre-klic.

3h. I banv ex:, terrassa. Tol exterior.calela.. Jsil.miOPtc^mes.

Zona estació, Alfons Sala, llim , >h. Ihany. cdleta.. Hon cslal, sal mall 73.(i(H) Plcs/nk'-

A 14 Km. de FIGUERES M o l í antic restaurat 300rrr, enmig d ' l

hectàrea

bosc centenari, riu, camí bon estat.

Gran taller artístic i sa-

Planta baixa amb jardí i arbres molt assoleiat. 100 m2. habitables 4 habitacions, 2 banys, cuina nova amb moltes reformes.

la assolellats, 2'•'' banys, molta aigua

Lloc cèntric i tranquil.

potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat

alar-

ma central.

Piscina coberta i

20.000.000.- Pres.

pista tenis petites.

29.000.000.Ptes.

Part. a part.

674 87 40

Tel. 674 72 08

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU sant ( usat - Valldoreix. . T.a R I -..[....l.l

l.-tli-Y.

' -I I ~ l'I

[."-0

3 ' ' s 'il i"' ir.i '-''-. ;i|.ir:.i. Picni.i i! -i | t . in

i -,I..I ii«. -.I.IT ^n :n . c u -

'l.l n l I k C

l S l'i

\'v.f

I.-- ...i , - t . M i . - . ;I.I!.|'.I.'!

.

- , l . ' " ' i v | n n - d'.'-

aia!a

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Ès'maco objectiva.

Mòduls l. VA. Imp Societats Imp Renda ' Pat'imoni

6747254-6747466

ASSESSORAMENT LABORAL

VENDA I LLOGUER

Seguretat Social i Nòmines

DE:

['.:

Autònoms P

ensons:

PISOS EM VEN DO /una Mercat Torreblanca. sii

Plana l'Hospital, 10

. i ii'in.i.l '• sa.: i.' :'-'.>' an'.h

-JuDnacions

TORRES - LOCALS

-Viudetat

TERRENYS • PISOS

-ILT

I APARTAMENTS

Magistratura: -Conciliacors

(amb mobles i sense)

HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

-Acorr,!adaments •||.

,ro

ADMINISTRACIÓ DE

GABINET JURÍDIC

LLOGUERS: /una Vlcnal I orrcblanca l .1 . : , . : i

AGENTS D'ASSEGURANCES

De totes les característiques

Av Alfons Sala 22. b). 2.

Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès 674 15 6 6 - 6 7 4 10 54

iExtensa cartera amb molt bones ofertes!

Av. Joan Borràs, 54^-Valldoreix tel. 674 75 98

EN RUBÍ a 3 minutos de la estación FFCC. Preciós a partir de 11.000.000.Financiación personalizada

NOVA FASE I NOU ESTIL A RUBÍ TERRA

NOVA

162m' construits - 50m: de jardí privat -4 habitacions f lsuite) • Menjador i salo a dos nivells - Cuina equipada íencimera, forn) - 2 benys - Gaiatge 2 cotxes [planta bai-

ÉRTUR

xa)- Carpinteric int. roure n.:tud - Corpinteria ext. alumin Calefacció a gas per radiadors

Preu: 1 8.900.000 ptes.

IMMOBILIÀRIA

Entrada: 1.900.000 ptes.

Resta: hipoteca 9,5S i fins a ' 5 anys per c pagar omb

c/. Pitàgores, 5 Escala A entrs. 4a FAX. 5 8 8 5 6 9 6

Caixa d'Estalvis de Catalunya.

RUBÍ

INFORMACIÓ FINQUES VALLHONRAT Pg. Francesc Macià. 80 -RUBÍ-

Teis 588 54 9 9 - 5 8 8 13 24

'«JLÍÍÍÉJIÍLÍ

r 588 57 08

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

CULTURA I ART

ELS 4 CANTONS

29

D ' a r t ...parlem-ne

Els personatges facinadors de Harry Vernom Tozer Sala: Associació d'idees, carrer Sant Bartomeu Pere Pich Rosell Contemplar els titelles de Harry Vernom Tozer, és endinsar-se a un món paral·lel de màgia. on les normes lògiques de la gravetat queden aturades i apareixen les lleis de la imaginació. del somni i de l'encanteri.

Els fils dels seus ninots, moguts pel mestre titellaire, mig artista mig actor, esdevenint els músculs externs, el cordó umbilical que uneix la realitat amb la fantasia, la matèria amb el pensament, la idea amb el moviment.

Les bellugadisses dels objectes manipulats ens transporten a un espai on tot és possible i res no té el sentit lògic de la realitat.

L'atracció per als titelles no queda limitada a les nenes i als nens: els artistes plàstics, personatges atrets pels móns singulars i diferents, veuen en les marionetes i putxinel·lis, aliats incondicionals de la seva activitat creadora; cal destacar l'espectacle que realitzava l'escultor Cal-

der, artista nord-americà de fama internacional, amb el seu circ imaginari, que utilitzava titelles realitzats per ell mateix, escenografiant el món circenc.

Rusinol, Picasso i Miró, també van realitzar escenografies per a titelles i putxinel·lis.

L'exposició sobre els titelles, realitzats per Tozer, professor d'Institut del Teatre de Barcelona durant molts anys, que podem veure a la sala d'Associació d'Idees, és una possibilitat d'entrar i de comprendre la complexitat amagada, per una simplicitat aparent, en la seva realització. L'exposició ens mostra el procés de construcció, des dels esbossos, a l'escenografia, necessari per donar vida als trossos de fusta i de roba, manipulats mitjançant els cordills.

L'exposició dels personatges fascinadors de Harry Vernom tozer, són mostrats en unitats escenogràfiques, mitjançant fotografies i un vídeo; de les diferents històries o contes mos-

Celebrat el Consell de Es presenta un manifest sobre la Torre Negra en el qual es demana més informació a les institucions referent a aquesta zona

trats, destaquen la llegenda de Sant Jordi o la "rebel·lió dels robots" que ens recorda la pel·lícula expressionista de

Metròpoli i que ajuda a trencar el mite que els titelles només són un espectacle infantil. També podem veure i tocar una se-

lecció de titelles, disposats en qualsevol moment a deixar bocabadats les nenes, als nens i els

adults. •

SI QUIERES U N COCHE YA N O NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

SI Q U I E R E S

C I U D A D . VEN A MOTOR RALLY Y ELIGE, C O N T O D A C O M O D I D A D Y SIN TENER Q U E

UN

COCHE

DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE T O D A LA GAMA PEUGEOT.

^POR Q U E

COGES

Y ADEMAS, CON UN EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ T O D O

EL T R E N

LO Q U E N E C E S I T E S P A R A D I S F R U T A R TU N U E V O P E U G E O T S I E M P R E A P U N T O .

R.LIong El dilluns passat va tenir Hoc a la Casa de Cultura la Sessió Ordinària del Consell de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat i a la qual estan adherides, com a membres, totes les Entitats Culturals de la ciutat.

Entre el punts destacats cal esmentar les que van fer referència a les Comissions creades de la Festa Major de 1994 i l'extensió d'activitats culturals als Centres Cívics dels districtes, així com dels pressupostos per a l'any en curs i subvencions

a les diferentes entitats.

En els transcurs de la sessió es va presentar un manifest sobre la problemàtica de la Torre Negra en el qual es manifesten diverses consideracions sobre el tema, a la vegada que es demana una reunió informativa de les entitas amb l'Alcalde de Sant Cugat, a fi i efecte de buscar un consens sobre les actuacions a prendre en el futur.

La petició va ser formulada a la Presidència del Consell de Cultura, Jordi Franquesa, i es va demanar que aquesta petició fos tinguda en compte. •

O EL A U T O B Ú S ?

VEN A M O T O R RALLY. TU A G E N T E P E U G E O T EN SANT C U G A T DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios).

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE PEUGEOT

Tel.: 674 15 03

(Venta»)

PEUGEOT

30

C U L T U R A i ART

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 15 ABRIL 1994

agenda cultural Divendres 15 l'KA'I'RK Prc estrena: "La Galeta i Mussol" de Bill Meinhotï. Amb Hnric Majó i Montse Guallar. Direcció de Ricard Reguant. Al Centre Cultural a les 10 del vespre.

Venda de localitats al carrer F. Moragas. 30 (preu: 2.000). Producció: Focus. C. Centre Cultural MUSICA A I.A KI.ORKSTA: Actuació del Grup Blues Cavidas. A les 23 hores a la Unió Recreativa i d'Ksports de Ua Floresta. Org.: URFF

Dissabte 16

MOSTRA DE TKATRK A V A L L D O R E I X Ni trampa ni cartón" d'Allredo Bonany. Cía. Hduardo Herrera i Siscu García. A les 21.30 hores al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. Grup Teatre F.spiral

Diumenge 17 M O S T R A DE T E A T R E A V A L L D O R E I X . Ni trampa ni cartòn" d'Allredo Bonany. Cía. Hduardo Herrera i Siscu García. A les 21.30 hores al Casal Cultura de Valldoreix. Org. Grup Teatre Espiral

PRESENTACIÓ EDITORIAL: Los conflictos vugoslavos (una introducción) de J.C. Lechado i C. Taibo. Intervindran: Frederic Roda, Arcadi Oliveres i Carlos Taibo. A la Casa de Cultura a les 8 del vespre.

Org. Universitat Internacional Pau Sant Cugat RES-SO DE PRIMAVERA a la Sala Res Teatre: "Dos tristes tigres" de J. Sanchís Sinisterra.

Amb Lluís Soler i M. Carlos Lillo. A les 23 hores a la Sala Res (Sant Domènec, 19-5893311)). Org. Sala Res

Dilluns 18

Dijous 21

PRESENTACIÓ EDITORIAL: Records i Coses de Gran" de Jaume Grau. a les 12 hores a Vivers Riera (C/Pous)

III C I C L E D E C O N F E R E N C I E S D E T E M E S EDUCATIUS. "Cal una educació per al consum'.'"

Conferenciant: Joaquim Semperc, professor de la U B .

A les 21.30 hores a la Casa de Cultura. Org Ajunt.

(C.K.P.A.) Residu Mínim a Sant Cugat Convocatòria a Dimecres 20 tots els monitors d'escoles, esplais, associacions, etc.

RES-SO DE PRIMAVERA a la Sala Res P R E S E N T A C I Ó E D I T O R I A L : Independència i per u sessió de formació i tallers. Inf. Tel.: 674 17 56.

Teatre: "Dos tristes tigres" de J. Sanchís Sinisterra.

Unió als E.U. d'Amèrica, del santeugatenc Ronald A les 10 del matí al CMSC Org.: C.E.P.A. Puppo. Llibres de l'índex. Presentació a càrrec de Amb Lluís Soler i M. Carlos Lillo. A les 23 hores a la Sala Res. Org.: Sala Res Montserrat Obiols. A la Casa de Cultura a les 9 h.

ALTRES ACTIVITATS CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit per: Dalibor Majtenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94.

Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Dia 23 d'abril a les 11 hores. Zona Mercat Torre Blanca. Quota 300 Ptes.

Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni, 10.Tel. 589 09 73 de 17 a 20h.) Sant Cugat Esports, Plaça Quatre Cantons, s/n FIRA D'ART AL CARER: "FIRART". Tots els diumenges de d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol FESTA MAJOR 94 Concurs de Cartells de la Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril.

Lliurament de cartells fins al 4 de maig. Org. Comissió de Festes Sant Cugat.

Concurs-adjudicació instal·lació Bars de Festa Major.

Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat

CABANACH OBRA RECENT EXPOSICIÓ

58ena MARXA DE REGULARITAT DE CATALUNYA LLOC: LLES DE CERDANYA (Cap del Rec)

Sanhago Rjsinol 52 Sant C i g c t del Vallès

Tel. 675 47 51

SANT CUGAT DEL VALLÈS Amb la col·laboració de les Escoles i els instituts

El C M S C l'està o r g a n i t z a n t p e r q u è e n s o r t i u satisfets. Per a m é s i n f o r m a c i ó a d r e ç e u - v o s als t e l è f o n s :

Del 19 al 29 d'abril '94

6 7 4 5 3 9 6 / 6 7 5 0 5 6.8 FEINERS I DISSABTES: de 10 a

DINAR DEL SOCI del CMSC

14h.idel7a20h.

FESTIUS: de 10 al 4 h.

El Club Munyantenc Sant Cugat, organitza el dinar del soci en commemoració al seu cinquantè aniversari. Aquest tindrà lloc el dia 24 d'abril a les 14.30 hores al Pavelló d'esports de Valldoreix. El preu del tiquet és de 4.000 pessetes que es podrà retirar al CMSC fins al 19 d'abril.

NO US PERDEU EL DINAR I VIVIU EL CINQUANTENARI

CASA I)K CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel.5N9 13 S2 Kxposició Calidoscopi " Juan Serra i Renom i Alíons Llobet i Plantada" (Instants màgics de hellesa irrepetiblei Fins al 29 d abril

Sala Rusmol

A LA CASA DE CULTURA

ATENCIÓ NOVA DATA: 29 de maig del 94

fins al al 26 d'abril

ta'da de 5 a 9

EXPOSICIÓ

Per m o t i u s aliens h e m h a g u t d e c a n v i a r d e d a t a

' LliJJ'V5,fxposicionsd'arri..,' ' $ ' " / ' ' ••" San! Cugat j -.^r', f»«=*«4 del Vallès ^ -

Horan: -.al de 9 a 2

els papers del paper

EXPOSICIÓ "Josep Lluís Ribó" (Pintures) Fins al 17 d'abril.

Org. Ajuntamem

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada. 26 "Adolf (Olis i Flors).

D e l 0 a l 3 h . i de 17 a 20h.

Exposició de treballs amb paper reciclat.

Escoles públiques de St. Cugat Del 19 al 29 d'abril.

Org. CEPA-Ajuntamcnt.

CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16 Tel. 675 49 02 "Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica sobre paper) Fins al 30 dabril

SALA RISINOL Santiago Rusinol. 52 TeL 67? 47 51 CABANACH. Obra recent Fiu- al 26 d'abril

ANAL GALERIA D'ART

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES Sant Bartomeu. TeL 674 24 50 "Harry Tozer" (Titellaire).

Exposició sobre els titelles Fins al 30 d'abril

UCLES

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT • Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

CULTURA i ART

Altre cop Sant Cugat té un mercat d'art A. Canyameres^ L'any 1975, els joves artistes que integraven l'entitat artística "ESTUDI D'ART", varen crear el primer mercat d'art al carrer, a la "Llotgeta" del Reial Monestir de Sant Cugat.

Aquell mercat va durar uns set

tat dels anys 70, hom va creure més oportú de fer el mercat a la "Llotgeta" del Monestir.

Amb un sol radiant, un esplèndid ventall de colors. Si l'experiència aconsegueix d'arrelar-se i continuar, i es millora la presentació de les pròpies parades, la Plaça d'Octavià

mercats d'art de característiques similars.

ELS 4 CANTONS 3 1

Presentació del llibre "Los conflictes Yugoslavos"

Els profesionals reticents Els professionals de la nostra ciutat han mostrat les seves reticències per d'aquest mercat d'art, pel fet de no haver estat consultats i la suposada"intrussió", que pot suposar aquest sistema de venda d'art, que no paga el tipus d'impost que l'administració exigeix als professionals. És cert que a tot el país han tancar portes tres-centes galeries l'any passat, i a Sant Cugat foren varies les galeries desaparegudes. El món professional veu amb certa remicencia aquest actes al carrer.

Públic diferent al mercat i a les galeries

anys. Els artistes i artesans de la nostra ciutat presentaven les seves obres, a la consideració del públic amb preus molt ajustats.

Anteriorment, s'havia presentat el mateix mercat a la Rambla Ribatallada, com a possible emplaçament durant dos diumenges, però malgrat que l'indret començava a tenir força moviment cap a la segona mei-

pot esdevenir un nou punt de demostració de la vitalitat artística de la ciutat, semblant a la plaça de "Montparnasse" de París o a la del "Pi" de Barcelona.

Fa pocs dies, un mercat semblant s'iniciava a "Mercantic". També el fet d'apropar a un públic més ampli obres dels nostres artesans i artistes a preus molt assrequibles, farà que Sant Cugat gaudeixi de dos

Jaume Grau de Jardiner a escriptor En Jaume Grau, més conegut per la seva tasca com a jardiner a "Cal Riera" ens sorprèn amb la publicació d'un llibre que recull vivències i records de la seva infantesa i fins al dia d'avui.

La seva inquietud i estima per tot allò que el rodeja sempre ara ens les fa a conèixer amb la publicació d'aquest llibre que portarà per

títol "Records d'infant i coses de gran".

Són per a aquestes dates de Sant Jordi una bona excusa per llegir llibres i si aquests són de fets i gent properes a nosaltres encara més.

La presentació del llibre es farà en els Vivers de Flors Riera el proper dia 18 a les 12 del migdia.

De totes maneres, els galeristes i marxants no haurien de témer que les vendes als mercats els hagués de perjudicar, ja que la majoria d'obres que s'hi vénen, no superen les vint-icinc mil pessetes. El públic que assisteix a les galeries, que en moltes ocasions pot ser el mateix públic que el dels mercats, va a la recerca d'una peça o artista concret, per ampliar la seva col·lecció Els mercats al carrer també poden ajudar al conreu d'aquesta sensibilització i, com passa amb els concursos de pintura ràpida, ajuden a difondre uns deter •

3a.Trobada de Poetes a TAteneu

Redacció

universitat internacional de la pau

La Universitat Internacional de la Pau i Ràdio Sant Cugat, faran un acte de presentació del llibre "Los conflictos Yugoslavos. Una introducción" de José Carlos Lechado i Carlos Taibo, professor d'aquesta universitat.

A Tacte també intervindran Frederic Roda, Arcadi Oliveres i Carlos Taibo.

Dia: 20 d'abril Hora: 20 hores Lloc: Casa de Cultura i Jardins del Monestir

Roses per a tota la vida L'artista pintor ADOLF vendrà quadres representant roses per al dia de Sant Jordi

La tercera trobada de poetes a Sant Cugat, organitzada per l'Ateneu Santcugatenc i el Grup Aram de poesia, commemorant les Diades Patronímiques de Catalunya es celebrarà el proper 24 d'abril a la seu de l'Ateneu Santcugatenc.

L'entitat té interès en donar a conèixer tots aquells que vulguin, i de manera totalment gratuita, el muntatge pòetic-musical""Que és Poesia? pel Grup Poesia Viva de la Cova del Drac de Barcelon. Aquesta celebració tindrà lloc a les dos quarts de set el proper 24 d'abril.

Josep Uclés a la Canals Galeria El dijous passat es va inaugurar l'exposició de Josep Uclés a Canals Galeria d'Art, que estarà oberta durant un mes i podrà ser visitada cada cap de setmana.

Josep Uclés, virtuós d'imatges i móns de fantasia exposa en aquesta ocasió els seus últims treballs fets a París en el transcurs de la seva estada allí durant els últims mesos.

L'exposició és una mostra de l'evolució d'aquest jove artista, ja conegut per les seves anteriors exposicions a la nostra ciutat.

Redacció L'artista ADOLF té previst posar una parada de quadres per Sant Jordi, a la plaça Octavià. Les obres són de petit format, pintades a l'oli, i representen roses de diversos colors, sobretot el vermell, sobre fons blanc o negre. D'aquesta

manera es podrà aconseguir una rosa per a tota la vida i una obra de l'artista pel mòdic preu de í 0.000 Pts. Tots els quadres són diferents entre si i, a més a més, estan numerats segons l'ordre de realització. La parada estarà a la plaça "del Monestir" tot el dissabte. •

ESPECTACLES

32 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

El grup santcugatenc I per què no? participa al Circuit de Música Jove

"Espiral" organitza la Cinc músics en busca de promotor Primera Mostra de Teatre a Valldoreix Pep Català

HI g r u p m u s i c a l de Sant Cugat del Vallès, / per i/uè no'.' , ha estat el conjunt escollit per a representar la localitat en el projecte "Connexió V. ()..

Circuit de Música Jove del Vallès Occidental".

Aquesta iniciativa té com a finalitat p o t e n c i a r les formacions musicals novelles.

Cinc SIMI els components d'aquest grup, nascut la tres anys: Oriol Raduà, teclat i cantant; Marc Casaklàliga. guitarra i canTres tant tamhé: Erederic Busquets. guitarra; David Martin, h a i \ ; i Jordi Bozzo. bateria i \euv / per í/ne ni).' actuarà a tres localitats de la comarca; a Castellar cl proper 27 de maig. a M o n t c a d a i Reixac el 2S de maig i. per últim a Santa Perpètua de la Mogoda el 10 de Juny.

,k

Pot donar futur"

Da\id Martín. Frederic Busquets i Jordi l i i v / o \an assen\ .ilar en una entrevista a Els 4 Cantonsquc aquesta iniciativa "pot donar futur als grups novells com nosaltres. Estem moll s.ilisk'ts de participar-hi i desitgem un gran èxit de públic que es cl nies i m p o r t a n t perquè aquests projectes es consoliden i mai \m amb bou peu" I1.. („)uc cantareu als conu ' i i s . lemes propis o d a i n e s gi ups '

R. I s clar que cantarem els nostres lemes, ja tenim d o t / e cançons pròpies, tic la nostra collita, però això no treu que in-

La mostra presenta un teatre de tipus intimista Anna Cabassa

dels membres de / per què no? cloem temes d'altres grups que ens agraden. Kn principi, hem pensat tocar-ne sis o set de nostres.i la resta fins a uns dol/e, ja que els concerts seran d'una hora gairebé, d'altres conjunts que ens agraden com son Beatles.

Sepultura. Manowar... Sempre b a r r e g e m estils, no ens tanquem.

P.: -Quina temàtica tracteu a les v ostres cançons.'

R : -l.es lletres de les nostres cançons tracten de lemes lunamenlalmein socials, qüestions com la droga i cL seus electes ens interessen molt. In realitat ens preocupa lot e! que passa al nostre volum, al mon que ens rodeja.

1'.: -Això vol dit que leu denuncia cl les v ostics cantons ' R.: - No es ben be això. Si es cert que en diversos icslos expressem la nostra opinió sobre el que cantem, peio el que volem es fer coneixci una realitat existent que lu ha ai nostre voltant.

P.: - Quina llengua feu servir per expressar aquesta realitat'.'

R.: -Sempre en català, llevat d'algunes cançons en anglès.

P.; -I en castellà' R.; -No, mai. No pensem en castellà, no podem expressar el que sentim en una llengua exlrana. En anglès es diferent, ens surt millor el sentit del que volem dir. la preferim abans, En castellà no.

P.: -Què és el que mes desitgeu d'aquesta activitat en què participareu'.'

R.: -Que ens donin una oprtunitat. que ens vegi un productor d'aquests que diuen que vindran als concerts i podem grabar un disc. Nosaltres anem tocant junts des de fa ires anys. fan participat en la Mostra de Música Jove que es va realitzar a Sant Cugat el ° l )2. una mica passada per aigua. També hem actuat a Barcelona i a Terrassa.

Hsperem que aquest circuit ens porti més amunt. •

Campanya institucional per potenciar els grups novels de rock IVp (atalà II Vallès Occidental és la quarta comarca que s'incorpora a Ics iniciatives per promocionar el pop-rock amb la campanya pilot "Connexió V. ()., Circuit tic Musica Jove del Vallès Occidental".

Aquest projecte, organitzat per dot/e municipis del Vallès Occidental, compta amb la participació de catorze grups musicals. un de cada localitat llevat dels de Terrassa i Sabadell que aporten dos cadascuna, que faran un total de 42 actuacions entre el 15 d'abril i el 18 de juny d'enguany.

Kls altres ajuntaments són; Sant Cugat, Rubí Cerdanyola, Castellbisbal, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Montcada i

Reixach. Palau de Plegamans i Ripollet. II circuit tia rebut la col·laboració de sales de música, dels grups, de la Diputació i del Consell Comarcal. II circuit té un pressupost d'uns cinc milions de pessetes.

Aquest projecte té com a tinalitat potenciar la creativitat juvenil a través del suport a nous grups musicals. També es vol aconseguir la creació d'un circuit estable de locals amb programacions musicals que donin preferència o deixin un espai per als nous grups, amb la intenció que el suport públic inicial, deixi pas a la iniciativa privada en properes edicions. Per últim, es vol interrelacionar les àrees de joventut dels diferents municipis i l'intercanvi de joves i d'idees que això suposaria.

La primera Mostra de Teatre de Valldoreix s'inaugura aquest cap de setmana al Casal de Cultura d'aquest districte amb la representació de l'obra "Ni trampa ni cartón". La peça serà al casal els dies 16 i 17 d'abril a càrrec de la companyia Eduardo Herrera i Siscu García.

Aquesta primera mostra ha estat organitzada pel grup de teatre de Mira-sol i Valldoreix "Espiral" que a més també participarà els dies 23 i 24 d'aquest mateix mes amb l'obra "Teatre de poetes". Es tracta de tres monòlegs de tres grans poetes: "Tereseta que baixava les escal d e s " de Salvador Espriu. "Es nus, es buit" de Carme Riera i "Platero y yo" de Juan Ramon Jiménez.

Pel que la a la peça que inaugurarà la mostra, es centra en la relació de dos homes antagònics que treballen plegats i que al llarg de l'obra s'aniran influenciant, incidint en les seves limitacions, frustacions. pors. pecats, etc. L'autor de l'obra és Alfredo Ruiz Vega i el seu director Albert Bonany.

La primera mostra de teatre s'allargarà encara tres caps de setmana més amb la representació de tres obres tic diferents companyies.

Així. després de l'obra d"Espiral". el següent cap de setmana (dies 30 d'abril i I de maig) al casal hi haurà la companyia barcelonina Terminal Teatre que ens portarà l'obra "Fosc de

lluna", interpretada aquesta vegada per dues dones antagòniques a vegades, molt properes altres.

Seguidament, els dies 7 i 8 de maig, la companyia Casa de Vidre de Valldoreix representarà "Avui canto per a mi". Es tracta, a q u e s t a v e g a d a , d'un monòleg que interpretarà Trini Escrirhuela.

"Espiral" clausurarà la mostra els dies 14 i 15 de maig amb l'obra "Poesia i vida d'en Joan S. Papasseit", un homenatge en el centenari del naixement del poeta.

Teatre intimista La mostra ha estat concebuda per a un tipus de teatre de petit format, intimista. que convida a la reflexió. També els diferent grups que actuaran son companyies petites de pocs actors. i l'escenari és també de dimensions reduïdes.

Els organitzadors esperen aconseguir l'èxit suficient per a poder repetir l'experiència els propers anys i continuar així les edicions anuals de la mostra que enguany comença.

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i la Caixa de Terrassa han col·laborat en l'organització d'aquest recull de teatre que està dirigit. principalment, a adults.

Les entrades per a les representacions costaran (-><)() pessetes i començaran a dos quarts de deu el dissabte i a Ics sis de la tarda el diumenge. •

[Sant Jordi, 23 d'abrill TLORS I PLANTES DEL^VÀLLHS oi VIRI-: i wmss

l.;i me* 'ro-sca ro*;; i cl llibic- ;no* aeed per ia dena me* ÍO;CICM

"Loquillo"

i el tiui'it. tiié\*> *orvk u!

A la presentació del circuit van assistir-hi diferents representants institucionals dels municipis i d ' a l t r e s administracions, dels grups musicals i de les sales privades. L'n convidat d'honor va ser el cantant de rock J Sanz. "Loquillo" que va assenyalar que "ja és hora que les institucions públiques recullin el que passa al carrer" ja que ho havia molts grups amb problemes, i demanà que no "es manipulés la història per part de les administracions". Va subratllar també que a la resta de l'Estat mancaven iniciatives d'aquest tipus i que hauria de ser "una obligatorietat de les institucions fer conèixer les novetats culturals que es produïen". •

com cada any li servit;'-. la llibreria

IfW·SSn'WS 1 TAULET. 2

^ i£9v

674 46 46

W^

674 57 87

^•PJr

674 73 73

vmlfaTrframmKn Rambla del Celler, 97 (cant. Passeig Torre Blanca) Tel. 674 08 85

Floristeria

PAPERERIA

GflLfl

Sant Jordi

QUIOSC PARADA EXTERIOR DIVENDRES 1 DISSABTE

Mercat Torre Blanca Local 2-15 Telèfon 589 01 9 9

Sant Jordi, 39 Tel.674 10 53

II II

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

ESPECTACLES

El triangle amorós de

Preestrena de "La Gateta i el Mussol" al Centre Cultural El director Ricard Reguant i els actors Enric Majó i Montse Guallar van presentar l'obra en una roda de premsa al Teatre- Auditori del Centre Cultural M. Sant

Emma Ansola A punt per la preestrena de l'obra teatral " La Gateta i el Mussol" en el Centre Cultural de Sant Cugat avui a les 10 del vespre, els seus protagonistes van parlar davant dels diferents mitjans de premsa del seu últim treball.

En una oberta roda de premsa, tant el seu director com els actors van mostrar-se molt satisfets del treball que han estat realitzant i de la oportunitat de treballar junts.

Per a en Ricard Reguant,el seu director, " sempre havia pensat que estaria molt bé tornar a fer aquesta comèdia perquè és atemporal. El que fa funcionar la comèdia és el caràcter dels dos personatges. Fins que no hi ha hagut la possibilitat de reunir dos actors com l'Enric i la Montse no teníem l'oportunitat de fer-ho. De fet però - ens comenta tot rient- sempre havia pensat que aquesta era una comèdia que podia fer jo quan era actor, però quan he tingut l'oportunitat de treballar amb l'Enric i la Montse no m'ho vaig pensar".

Per representar l'obra Ricard Reguant ha adaptat l'obra al context de la nostra època, " l'hem passat als nostres dies, a Barcelona, concretament en el barri del Raval, hem retocat bastant el guió, no només jo sinó també els dos actors. Hi ha hagut una feina que si bé no és tangible, existeix. Montse, per

Montse Guallar, parella d'Enric Majó a "La gateta i el Mussol"

exemple, va suggerir la idea d'introduir un registre incorrecte en la seva parla, ja que en el text representat a Amèrica, el seu personatge parlava un dialecte que a nosaltres ens era difícil de representar. Això va ser un encert total."

Enric Majó va descriure el seu personatge com un "pigmalió que intenta canviar aquesta noia, tenint cura, també, del seu lèxic. Aquesta feina ha estat molt divertida, sobretot a l'hora de buscar paraules i corregir-les sense canviar la funció del text".

Per a en Reguant, "aquesta comèdia té una part àcida que la fa diferent de totes les altres."

Majó afegí que "té un final de renúncia cap a una cosa fantàstica que és la felicitat personal

ELS 4 CANTONS 3 3

més que l'ambició professional que és pel que lluiten tots dos personatges. Crec a més que és un fet d'avui, buscar el triomf i la felicitat personal en contra de la felicitat professional, cosa que emsembla importantíssima i molt actual".

Montse Guallar va definir el seu personatge d'ingenu i sense sentit de la moral que es deixa enredar molt fàcilment. Té moltes ganes de ser actriu, però viu de la prostitució. És una noia molt vital i amb ganes de viure.

Quan descobreix al Fèlix, coneix el mateix temps tota una part de la vida que li era desconeguda".

Aquesta obra també serà representada a Rubí el proper 17 d'abril al Teatre Municipal La

Joan-Marc de Semir Més de 1.800 persones van assistir el passat cap de setmana a les quatre representacions de l'obra "Les Amistats Perilloses", dirigida per Pilar Miró, que es van fer al TeatreAuditori.

Aquesta obra, que es va estrenar el passat 16 de desembre al Teatre Condal de Barcelona, està basada en la novel.la Les Liaisons Dangereuses de Choderlos de Laclos.

Per a Pilar Miró la peculiaritat de la novel.la va motivar que Hampton creés una esplèndida comèdia de la correspondència de Valmont i Merteil portada al cinema per Roger vadim al 1959 i per dos directors com Stephen Frears i milos Forman al 1989.

No és habitual que una representació de teatre duri cap

L'espectacle "Dos tristes tigres"

La Nansa Fregidoria Marisqueria Ctra. Sabadell,47-RubíTelèfon69911 52

La L'obra "Dos Tristes tigres" va obrir la passada setmana la nova programació de la Sala Res: el res-sò de primavera 94 davant d'una sala plena a rebosar.

L'obra és creació de José Sanchis Sinisterra, premi Nacional de Teatre l'any 1993 i autor de les també molt conegudes "Ay Carmela" i "El cerco de Leningrado". Actualment és director de El Teatro fronterizo i de la Sala Beckett de Barcelona.

Dalt de l'escenari vam poder veure els actors Lluís Soler i Manuel Carlos Lillo interpretant un total de deu personatges.

Lluís Soler es va convertir en un rostre popular després de les seves aparicions a la telenovela catalana "Poble Nou", on

ell era el pare de la Julià, el Karateca.

L'espectacle de "Dos Tristes Tigres" es composa de cinc peces breus: "Ahí està", "De tigres", "Transacción", "Casi todas las locas" i "La calle del remolino". Totes les peces frueixen d'un encantador text on les paraules serveixen per posar en entredit el comportament dels diferents personatges. Per mitjà del llenguatge rebroten passions, preocupacions i histèries de l'home "preocupat" pel suïcidi de l'amic, d'un honrat venedor de pisos o fins i tot del mestre de tir al blanc.

Una variada proposta de situacions on l'ús del llenguatge posa les notes humorístiques però on la personalitat, sempre

ya. Ara Pilar Miró i les seves Amistat Perilloses marxaran cap a Madrid, però amb altres actors i en castellà. •

Sala. •

En la nova programació Res-sò de primavera

Emma Ansola

a tres hores tot i que hi hagi un intermedi d'un petit quart d'hora. Tot i això l'obra passa bé gràcies a la interpretació dels actors principals com han estat ei Juanjo Puigcorbé, en el seu paper de vescompte de Valmont, la mercedes Sampietro, com a Marquesa de Merteuil i la Marta Calvo que interpreta el rol de madame de Tourvel.

El Teatre-Auditori va acollir les últimes representacions de l'obra en català i a Catalun-

recepta Paté de conill

Ingredients: 1 conill de 1 Kg., 1/2 Kg. de cansalada viada, 100 grs. de bacon fumat, 2 fetges de pollastre, nou moscada, julivert i farigola, 1ceba grossa, 1 gra d'all, 2 escalunyes, 2 ous, 2 cullerades de farina, sal i pebre.

Es talla el conill i es bull en poca aigua i a foc lent uns 20 minuts. Es deixa refredar i es desossa separant el llom i les cuixes. Es pica el conill amb la cansalda, el bacon i els feges, es posa la sal, el pebre i la nou moscada. S'hi posa també la ceba, les escalunyes i l'all ben picat. S'hi afegeix el vaset de brandi i es va barrejant tot molt bé afegint els ous i la farina. Es posa en una terrina que pugui anar al forn posant també el llom i les cuixes tallades a trossos grossos. S'apreta tot molt posantun pes a sobre. Es posa la terrina al forn al bany marià durant dues hores a temperatura mitjana. Destapar i deixar refredar. Perquè no es ressequi, la part de dalt es pot recobrir d'una capa fina de llard.

d'un dels personatges, arrossega daltabaixos d'infància, professió o comunicació. Un conjunt de situacions còmiques provocades per d'actituds boges i desventurades. •

Gratuït a Domicili Mercat Pere San Parada 120 589 14 48

Mercat Torreblanca Parada 1-5 675 13 89

34

CINEMA-RADIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

Cartellerade Cinema

Del 15 al 21 d'abril SALM Misterio de un asesjnato en Manhattan Una nova comèdia de Woody Alien, aquest cop amb tocs d intriga policíaca.

Amb Diane Keator (Apta)

Horaris: 16.30,19.35,22.35

SALA 2 f gtaéliaIgta de acittrti:

U U DE LAS M

PEÚCUlASKli -OMKnUEHTIfK" H K tt SUBM'.

Atrapado por su pasado

"RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE VÍDEOS MÉS LLOGADES 12345678910-

Màximo riesgo El fugitivo Bambi Un proposición indecente El ultimo gran héroe Pasajero 57 Sin testigos Como agua para chocolate Este muerto esta muy vivo II Un abril encantado

vídeo-club sant cugat

-vuani. MHim. * "UMEJNOE MAI DE PU.Mt KSK'IOSMTOMSUS BE Euiar NESS- .

(Majors de 18 anys)

m

Horaris: 16.35,19.35, 22.30

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49 Sant Cugat

SALA 3 Geronimo, una leyenda

En el nom del pare Títol original: /;; The \'ume <>í The Futher Director: Jim Sheridan Guió:

Terry Georgc i Jim Shetï-

dan Producció (iahrÍL'1 Bvrne Anhur Lappin i Jim Sheridan Fotografia: Peter Bi/iou Música: Trevor Day-l.evvis Intèrprets: Daniel Day-1 v v i s .

F.mma Thompson, Pete Post l e t h vvaite Xavier Borràs Pels governs, els grups terro-

Conflicte triangular entre un home casat íRichard Ge-ei.

Li seva dora Sha-on Stone) i ia seva ama-t •.'. ilita Cav dovichi Neva versió nord-amercana d'ur ant c melodrama 'rarecs (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.25,18.30, 20.35, 22.45

ristes SIMI una excusa d'or per

mantenir un control social intens i passar per sobre de drels fonamentals com el de la initiinlat. l'inviolabilitat del domicili, la protecció contra l'actuació iniscriminada dels cossos armats o el dret a estar informat de les actuacions de les institucions. Hs a dir. el terrorisme els legitima per con\ e r t i r un estat formalment democràtic en un estat policia! de lacto. De segur que més d'un ministre de l'interior ha pensat que. si els terroristes no existissin, els haurien d'inventar.

Totes aquestes reflexions, i algunes altres, vénen al cap després de veure En el nom del pare. Bassant-se en les memòries de Gerry C'onlon. el film narra les vicissituds del cas dels timare de (iitilford. o de com la policia

Els 4 Cantons

W

RADIO SANT CUGAT

nit Dilluns. De 23h.a24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistobles.

Dimarts.

"L'estafeta" Un espai de lectura de cartes.

Dimecres.

"Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient.

Dijous.

"Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana.

Divendres.

"Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h.

"Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cop de setmano Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. 'Vallés sense fronteres" -11OOh. "Això és pot salvar" -12.00h. "l'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -14.00h. "IIn pam de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Morató" -23.00h. "Et sona?'

Diumenge: -8.00h. "Mhso" - 9.00h. "Esports en marxo" -lO.OOh. "Roca d'amics (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, la música de sempre) -14.001i. "Esports en marxa"-15.00h. "Súper 0J" -18.00h. " No m'agraden els dilluns' -21.OOh. "Esports en marxa" -22.30h." Històries" f*-^ - i - ^ ^ i j - i

Terrorisme d'estat

Horaris: 16.35,19.30,22.30

Entre dos mujeres

De 07h o 9.30li.

"B GaH del Monestir" Revista d'informació despertador, noticies de Sant Cu gal i el Món, la tertúlia.

De09.30li.al3n "Dies de Ràdio" El Magazine "Sant Cugat Avui" Del3h.al3.30h.

L informatiu.

0el3.30h.al4 "La tertúlia" (Repetició) n Del4hal5h.

U gramola" les (anions de la teva vida.

De 15h o 19h "Vol de tarda" El plaer de lo música i res més.

De 19h. D 21h.

"Al lloro" La música dels 90 als 91.5.

De21.10h.a21.20h. Tesportiu" 10 minuts amb lot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h.

"Somnis i estels1 Música sobre els clàssics.

Comentari 4« ciriQma

Historia del llegendari cabdill apatxe que durant -nolts anys es va resistir a la dominació de l'home blarc (Apta)

SALA 4

DIVENDRES, 15ABRIL1994

britànica va fabricar uns caps de turc mitjançant confessions falses arrencades amb tortures, ocultació deliberada de proves cabdals i manipulació fraudulenta d'altres.

I )e com persones innocents van passar més de quin/e anys a la presó, on els van retenir fins i tot després que els veritables culpables de l'atemptat c o n f e s s e s s i n . l'na conlessió que es va mantenir en secret per no perjudicar la imatge d'infabilitat que el poder cultiva de si m a t e i x . La pel·lícula té un gros defecte. però: en acabar amb l'alliberament dels quatre de (iuilford, ofereix un fals happy end. La veritable història comença aleshores: l'historia de com, lot i els esforços legals i la sentencia judicial. mai no s'ha processat ningú per l'ocultació de proves, í mai no han estat acusats oficialment els veritables culpables, tot i que van confessar voluntàriament i si'm LI la presó en l'actualitat. La veritable historia és explicar com el poder es passa per l'entrecuix la legalitat que diu defensar, sempre que li convé.

Malgrat aquesta mancança, el film paga la pena. Sheridan no tracta de santificar el seu protagonista: (ierry C'onlon no era pas un sainet, era un xorisso de poca

volada atrapat, com la resta de la població de l'Ulster. entre dos terroristes que es justifiquen mútuament: el de l'Kxcèrch Republicà I r l a n d è s ( I R A ) i el de l'Exèrcit de la Corona Britànica.

El film té un segon nivell de lectura: recolzant-se en l'esplèndida tasca de dos actors de gran nivell, Daniel Day-Lewis i Peter Pstlethvvaite. explica la difícil relació entre un pare i un fill i la seva evolució al llarg del temps.

Aquesta segona lectura és també interessant, però jo volia cridar l'atenció sobre la primera, la política, ja que vivim en un país que també pateix un problema de terorisme que serveix d'excusa per lleis de cops de peu a la porta. polítiques de clavegueres i Ions

reservats. Entre altres coses. •

Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

PASSATEMPS

ELS 4 CANTONS

35

Per Jordi Alins

MOTS ENCREUATS

HORÒSCOP

Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) * t ^ El canvi envolta el teu signe. f i Aquesta és una bona setmana per engrescar-se de nou en la feina.

Pots trobar un nou plaer en les coses conegudes si les mires com si fossin noves als teus ulls.

BALANÇA (22-9/22-10) f» Roda el món i torna al born. Ja ho J^™ diu la dita, per més que vulguis allunyar-te, el món és rodó i cada passa t'apropa a allò del qual vols allunyar-te. Quan més de pressa i més lluny vagis, més a prop hi seràs.

TAURE (21-4/20-5) » ^ ^ Una petita espurna, una flama pe^^j tità quasi no fa llum, ni escalfor, ^ " ^ ni és perillosa, però si l'avives pot esdevenir un foc destructor. Un petit enmurriament pot esdevenir un rencor etern si no vols perdonar.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) Si vols estar ben servit fes-te tú m I I I * mateix el llit. No confiïs en fer I I " allò que més valoris a altres mans, les teves pròpies tenen més cura que no pas la dels altres.

BESSONS (21-5/21-6) «••« Val més donar que recollir. Si el 11 donar crea plaer en si mateix, per què doncs esperes recompensa del plaer que experimentes en donar? El donar és més pur quan menys esperes rebre.

Dóna doncs, només per aquest plaer.

SAGITARI (22-11/20-12) | ^ L'elegància no és anar amb vestit ^ ^ de nit i guarnit amb les millors joies i el més bell pentinat. Elegant és aquell que sap respectar els altres, encara que portin texans i cabells despentinats.

CRANC (22-6 / 22-7) ^mam*, El rossinyol canta per al seu propi / \ plaer i nosaltres gaudim sentint-lo ^A** amb el seu cant. L'autèntic artista crea per al seu plaer i no per al marxant que ven quadres. Aprèn a extreure de cada cosa el teu plaer i seràs feliç.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^— No venguis l'amic per diners, un yAfc amic és car de trobar i mai no pot ^ ^ ser substituït. L'amic pot ferir-te a vegades però mai et trepitjarà quan caiguis, el bon amic t'allargarà la mà.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^m* Si a l'hivern talles l'arbre del teu ft I jardí per tenir sol, després quan * arribi l'estiu no podràs gaudir de l'ombra fresca del seu brancatge. Tota acció té avantatges i desvantatges. El millor és esperar i no precipitar-se.

AQUARI (20-1/18-2) _ _ Si vols vendre el ruc, neteja'l i ^ i ^ respalla el seu llom encara que sembli absurd fer aquesta feina.

Si pots posa-li una corda nova al coll quan surtis al mercat. Aquesta feina farà que el comprador valori més l'animal.

VERGE (23-8/21-9) f v y ) Per què t'avergonyeix mostrar-te \\w t a ' c o m e t s ^ ^ e r 9U^ v o " s s e m * ) ' a r • ' * un home sense cor si en el fons saps plorar? Les llàgrimes no fan menys home. Un istant de feblesa tots el tenim i això ens fa més germans.

PEIXOS (19-2/20-3) • » Per cercar peixos vas al mar, per 4 T cercar pedres vas a la cantera. Per què doncs per cercar consells només escoltes aquells que t'adulen i et donen la raó? Escolta els consells d'aquells que en saben encara que no siguin els que tu voldries.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

8

9 10 11 12 13 Horitzontals.- 1. Amb aquesta lletra comença l'abecedari.- 2. Tinc aaor per una persona.- 3. Conjunt natural usat per fer paper.- 4. En números romans, nll. La pèrdua total de la fortuna.- 5. Singular, un dels plats típics de festa major. Part del cos amb què es pot acariciar.- 6. Consonant. Pet amb el nas.- 7. El nom del Rei Sol. Nord. Al revés, marca feta sobre el paper per guiar l'escriptura.- 8. El company d'ella. Ajuntar formant colla.- 9. Dígraf que representa un so palatal. Lloc on es pot veure la còpia d'un mateix.- 10.

Instrument musical de corda. Nota musical.- 11. Article masculí. El nom d'un bruixot.- 12. El nom de la vuitena lletra de l'alfabet grec- 13. Lletra rodona.

VerticalB.- 1. Nitja centena.- 2. Contrari de buit.- 3. Deu desenes. Val un... de la cara.- 4. Jugant a la botifarra, la carta de mée valor.- 5.

Preposició. El tenim al mig de la cara. Nota musical que podria significar poca cosa.- 6. Al revés, conjunt de muntanyes. Contrari d'estret.- 7. Vehicle usat per transportar malalts. Una de les qualitats del so.- 8. El nom d'un ocell. Metall posat com a exemple de roasor. Vocals.- 9. Preposició. Antònim de sa.- 10. Ingredient dels panellets i dels torrons.-11. Que s'esdevé cada any. 12. Mamífer semblant a la cabra.- 13. Símbol del fòsfor.

SOLUCIONS

Prediccions biològiques per a la propera setmana

ï!

ï

El vent d'aquests dies ha netejat de pols l'ambient fent una millora per a totes aquelles malalties d'origen alèrgic. Les temperatures tan variables provocaran més d'un refredat als atrevits, i el sol, que ja comença a ser de forta intensitat, farà treure's el jersei més del compte.Temps variable que convidarà per a llargues passejades pel camps i estades a la llar.

ï Ct

Truqueu al telèfon 674 96 25

IT

01 B B L 9 9 *

E E I

EL CABELLO. Formación y su evolución

Estudiant universitari d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C++, Assembler, Cobol, SVL, Pascal i Clipper en concepte de pràctiques

ZT

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

cl. Elías Rogent 18 A (junto mercado nuevo)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

FORMAS intenta crear a los lectores una concienciación capilar, que le ayude a interpretar la problemàtica de su cabello y dar respuestas sus dudas. El tema de esta semana trata del cabello, su formación y evolución.

El cabello crece lentamente, aproximadamente de 0.3 a 0,4 mm. por dia y unos 12 cm. al afio. Este crecimiento es màs acentuado en verano que en invierno y mucho màs de dia que de noche. En la mujer, el cabello crece màs ràpido que en el hombre. La caída de un cabello no significa el cese germinativo del principio un nú- En la lase La tercera fase La cuana lase folículo, pues un pelo nue- Al cleo epitelial se Anagen, el cabello Catagan, es una Telogen represenconvierte en papila ya formado està evolución degresi- ta el cicló de vivènvo sustituye al que acaba y la regenera para en constante creci- va, se detiene la cia y coincide con de caer, al menos en con- iniciar un nuevo meiento regeneración o el la fase germinatigercrecimiento que va del nuevo cabediciones normales. El ca- cabelloffase minativa), estanmantenia el cabe- llo. es decir. uno se llo. germina y éste, en bello tiene un cicló de vida do et cabello localizado dentro del su regeneración y fases de crecimiento en folículo ayuda a caer al atrofiado o muerto su estado normal.

F A M OeHMr-MTM

F A 5 E ANAQCN

Ak.SC CATAOCN

M A K TELOOCN

Personatges & Fotografia Mané Espinosa, amb la cambra sempre a punt Anna Cabassa

i costa acceptar l'entrevisra perquè segons diu "jo no sóc famós, ni sóc una persona que m'agradi parlar gaire, sóc molt escuet" m'avisa. Però no, després s'anima i fins i tot, al final, sembla que li ha agradat parlar de la seva especialitat: la fotografia. Va néixer a Sant Cugat fa 26 anys. Als 16 va comprar la seva primera cambra. Ara en fa dos que se'l pot veure, rera l'objectiu d'una Nikon, a tots els actes i esdeveniments de Sant Cugat. Treballa per al "Tot", per al "Diari de Terrassa" i per a "La Vanguardia" El seu punt de mira, però. es situa més enllà del nostre poble i la comarca del Vallès.

L

"M'agradaria arribar una mica més alt, perquè aquí t'estanques bastant", J. A. Mula Una companya de viatge sempre a punt, la diu el Mané. Voldria moure's d'enseva cambra de fotografiar. torn, però sense deixar la cambra.

Per exemple, somia en treballar de fotògraf de cineNo li costa definir la diferència entre veure el món ma, o bé fer reportatges extensos, "treballar a fons de la forma habitual i veure'l des de darrera un objecun tema, arribar a viure'l", explica. tiu. "Sempre busco allò que els altres no veuen, un La seva affecció per la fotografia va néixer aviat. punt diferent, aleshores la gent veu la foto i diu això "De molt petit ja m'agradava veure bones fotograva passar alià?, si jo hi era". fies. ara bé, fins als 20 anys no vaig començar a fer Alguna vegada s'ha trobat en una situació comfotos seriosament", comenta el Mané. Es veu que les promesa, en què fer o no una foto és qüestió d'un primeres no sortien com ell volia. "Desmoralitza un instant. "Recordo un dia en què Jordi Pujol era a mica, al principi, dedicar-m'hi ja ho veia impossible", Sant Cugat, i a l'ajuntament va parlar amb Pomar un recorda. Tot i així, després de passar per altres feidels detinguts com a presumpte membre de Terra nes. va començar a treballar per a la premsa local, lliure. Vaig anar a fer la foto dels dos, vaig dubtar i en als 24 anys. un moment tenia els guardaespatlles del president a I això és el que veia tan lluny, dedicar-se a la foto- sobre. Després me'n vaig penedir. Aquella foto l'hauria d'haver fet". La rapidesa és, doncs, una de les grafia periodística ."Sempre m'ha agradat més la fotografia periodística, m'ha sensibilitzat més per a les qualitats que considera més important. "Cal fotogracoses, veia el que passava a través d'una foto i real- fiar l'instant", diu el Mané. ment m'impactava". La branca artística mai no li ha De moment, el Mané i la seva cambra ja tenen alinteressat tant, si bé li encantaria poder fer una expogunes preferències. "M'agrada fer fotos de la Festa sició en la qual mostrar els canvis que ha viscut Sant Major, hi ha molts colors, i no és fotografia estàtica, Cugat i que ell ha anat captant amb la seva cambra. m'hi puc implicar i si he de patir una mica millor", exTot té els seus pros i els seus contres, la fotogra- plica. fia per al Mané també. "El que més m'agrada és el Abans que tanqui definitivament la grabadora, el contacte amb la gent, conèixer gent nova. El que Mané encara té temps per afegir a les meves premenys, la veritat, a vegades hi ha actes molt abu- guntes "ah, i m'agrada més el blanc i negre que el rrits", considera. color!". •

El cinqufc «ntó Fondos "codiciados" Víctor M. Morera

H

ay ciertas cosas que hoy por hoy empiezan a ser realmente difíciles. En los tiempos en que vivimos resulta complicado localizar un aparcamiento, dudo comprar un piso al contado, casi inverosímil ganarse la vida honradamente y a la vista de las últimas informaciones, casi imposible encontrar un político "limpio".

Parece que los cargos públicos van unidos inexorablemente a corrupción a enriquecimiento personal, a "chanchullo" y a favoritismos de todo tipo.

De estos clarísimos abusos de poder no se està salvando pràcticamente nadie.

Del ex director de la Guardia Civil, al presidente del Banco de Espana. Del político mas reconocido al secretario del sindicato mas votado. Es igual. Todos o casi todos utilizan su sillón y su puesto para manipular, para aumentar su cuenta corriente personal, o para que una oscura y pequena Sociedad limitada, que tiene en su nòmina de accionistas dos iniciales que curiosamente coinciden con algun importante cargo publico, construya no se qué edificio de un buen pico de millones.

Puedo comprender que el cuerpo de Fuerzas del Estado disponga de dinero, no controlado, para pagar confidentes, operaciones de compra de información u ocultación de testigos; todos los pafses de Europa tienen esa partida incluída en sus presupuestos, como gastos de representación, varios, complementarios o en el caso mas importante (por supuesto el nuestro), Fondos Reservados.

Però pese a todo, esos Fondos Reservados son para utilizar en operaciones y de las que evidentemente no hay "factura", "recibo" ni "comprobante". Però alguien debe controlar ese dinero. No sé en el resto de los países de Europa, però en el nuestro sí. Seguro, porqué en el país de los "teje y manejes" en la Espana de "hecha la ley, hecha la trampa", algo tan "sustancioso" como un fondo económico que puede ser de cientos de millones y que nadie controla ni pide explicaciones, suena seguro a problema. Y por supuesto gordo. Abogo por un cambio de denominación: Fondos Reservados por "Fondos Codiciados". Seria mas exacto. •