Diari de Sant Cugat 003

MiR9

ELS

m

CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS 5

Any 1 .N 3

Diumenge, 14 de febrer de 1993

DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Obsequi de l'Editor

Creix la polèmica sobre la posible segregació de Valldoreix EAymerich i Masanés cada cop més lluny de arribar a un acord, entre les dues entitats.

•Masanés presenta la seva dimissió de la Comissió Mixta Peritaria Ng. 15

Lucas - Diesel enfronta k patronal i ek Ng.Ü

IL'Escola d'Iniciació del Club de Golf de Sant Cugat és a ple rendiment Pag-22

La Flama de la llengua catalana arribarà a la nostra ciutat

CENTRE DE LA IMATGE / / / / /

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat Reparació de tot tipus de material fotogràfic (taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Tel. i Fax. 580 19 53 - Cerdanyola

persones llegiran Els 4 Cantons

2

E L S 4 CANTONS

S E R V E I S

Farmàcies deTorn I

Consells de Prevenció

4 - 2 - 9 3 Skí 1 - 3 - 1 9 3

Diumenge

Dilluns

Dimarts

Dimecres

14

15

17

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 674 15 31

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

16

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Beringues Avda. Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

18

19

20

21

Llorens Sta. Maria. 27 Tel. 674 15 31

Domènech P. Sant Magí, 50 Tel.674 35 53

Teixidó R. Celler. 97 Tel. 674 77 49

Cullell Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

22

23

24

25

Llorens Sia. Maria, 27 Tel. 67415 31

Domènech P. Sant Magí. 50 Tel.674 35 53

Teixidó R. Celler. 97 Tel. 674 77 49

Cullell Pge. Diputació,1 Tel.674 03 64

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dilluns

26

27

Beringues Av. Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

28

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

PROTECCIÓ CIVIL DE SANT CUGAT INFORMA DEL QUE. 'US CONVÉ SABER' "EL FOC" L'incendi és el sinistre més antic que coneix l'home; no és tan antic com la inundació, però sí certament el més freqüent, i per aquest motiu hem d'estar preparats, tant per a prevenirlo com per a combatre'l. És necessari saber la manera d'actuar amb rapidesa, posat que el primer minut, els primers instants, poden ser -de fet ho són- els més importants, ja que amb poc esforç podrem apagar-lo totalment, però. passat aquest temps, l'incendi pot assolir característiques que ni el major parc de bombers podrà sufocar.

Així doncs, resumint el que hem dit anteriorment, és evident la importància que té actuar amb RAPIDESA, amb la major SERENITAT POSSIBLE i, òbviament, SABENT EL QUE HEM DE FER. PER QUÈ ES PRODUEIX EL FOC?

1

Beringues Av. Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

|~ Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí. ~j i També resten obertes i ' la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol. '

SERVEIS Ajuntament 589 22 88 Bombers Bellaterra 692 80 80 CAP. 5891122 Catalana de (.as 725 2944 i Sabadell i Correus 674 7096 CreuRojaiSt.Cugati67412 34 Creu Roja i Valldon 674 2459 • DispeiKin i Floresta 1674 76 15 • hm. l.oeal Menor 674 27 19

D I U M E N G E , 14 F E B R E R 1 9 9 3

Precisament, per la confluència de tres elements: - combustible - oxigen - calor Fixant-nos en la figura del triangle del foc, podem dir també que si FALTA algun d'aquests tres elements, el foc NO ES PRODUEIX. Deduim que quan tractem d'apagar un foc, el que intentem fer és eliminar també algun d'aquest tres elements bàsics.

ENTITATS 699 18 92 -ENHERCRubíi 589 12 26 - F.E.C.S.A. 674 19 34 - F.F.C.C 67405 25 - Funerària (91154347 04 - Greenpeaee 674 3371 - Grua

• Policia Nacional - Taxis Ràdio Mòbil Valldoreix

-G.Cï\ih.Mir;i-«>li 674 23 79

- H. Clínic - H. Sant Pati -H. Bellvitge - H. General de C.

- Jutjat - Protecció Civil - Policia Municipal

674 66 96 092

-SAUR (Aigües)

6747612 67409 97 358 1111 6741111 674 12 43

ÚTILS 454 6000 347 3133 335 70 11 589 12 12

H.Vall d'Hebron • H.Sant Joan de Déu • Unitat Coronaria • Alcohòlics Anònims • Tel. de l'Esperança • Inf. Carreteres • Inf. Aeroport - Inf. RENFE - Inf. Port • Ass. Consumidors - OMIC

427 2000 2034000 2481040 317 77 77 4144848 204 2247 47850 00 4900202 3188750 268 45 67 589 31 88

ASDI Casal d'Avis S.C. Llar d'Avis Parroq.

Club Muntanvenc Coral La Unió Esbart S.C. Grup Sup. Immigrants RADIO.S.C. TELEVISIÓ. S.C.

TOT

675 35 03 6745215 58905 98 674 5396 6741006 675 26 52 674 9314 675 5959 589 14 86 674 8661

ELS 4 CANTONS Tel. 58915 90 • Fax 674 38 71

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

Què passa amb Valldoreix ....i els veïns, què?

J.C.

Q

uè passa amb Valldoreix?, es pregunten molts veïns. s tant de rebombori per una segregació del municipi? ('.Què dimonis passa que els polítics s'escalfen de mala manera? Els veïns que viuen a Valldoreix pensen que parlen d'un altre Valldoreix.

La majoria dels veïns de Valldoreix tenen clar que no reben els serveis que volen i necessiten, però també és cert que quan volen reclamar-los, els esforços es perden moltes vegades pels despatxos plens de tanta burocràcia, i en aquest cas per partida doble.

Com a veïns que som tots, penso que de Sant Cugat - o potser no, hom ja dubta fins i tot d'on és- tenim tot el dret de demanar als polítics més seny, més respecte per als que hem votat, i fer tota aquesta mena de comentaris no mereix cap consideració

que no sigui el més enèrgic rebuig. És improcedent parlar de segregació, si abans no es té tot el suport majoritari dels veïns en aquesta proposta.

Aquests, difícilment es poden manifestar sense conèixer la viabilitat i problemàtica que aquesta segregació pot representar, no solament per a la comunitat, sinó també per a tot el municipi al qual pertanyen.

Caldria veure si tota aquesta problemàtica no és motivada més per la duplicitat de gestió administrativa que no pas pel desig de segregació. Els veïns, el que volen en definitiva, és saber d'una forma clara, a qui adreçar les queixes i reivindicacions quan calgui fer-ho, ja que les mancances que avui pateixen cal analitzar-les d'una forma clara i constructiva.

Avui, parlar de segregació, i a Valldoreix, és quelcom més que parlar de segregació.

SOCIETAT

ELS 4 CANTONS

Confort, un cavall desbocat JOSEP CABRERIZO

L

legint a la premsa la notícia que feia referència a la suspensió de pagaments de l'empresa CONFORT, resto bocabadat davant del titular de la portada d'un dels més importants diaris de Barcelona. Aquest deia: "LA CRISIS DE LA VIVIENDA ARRASTRA A LA PRIMERA INMOBILIARIA CATALANA". Francament em vaig quedar sobtat, ja que això dóna idea del poc coneixement del tema.

Aquesta manera de dir les coses, pot fomentar la creença que cada cop més els mitjans d'informació o són no per a informar, sinó per a distreure el personal, i aquest és un cas prou clar.

No és veritat que l'habitatge estigui en crisi, no en té, ni en tindrà de crisi, ja que les mancances són molt importants. En manquen molts d'habitatges, el mercat de l'habitatge té moltes necessitats per a cobrir. LA CRISI NO ES EN L'HABITATGE, ES EN TOT ALLÒ QUE L'ENVOLTA, I QUE ES DIU ESPECULACIÓ.

Aquest mercat sí que és en crisi, que és ben diferent. Parlar que si les vendes han sofert una davallada, que el mercat està saturat, que si l'administració, com és el cas de La Bonanova de Sant Cugat, és lenta en la legalització d'uns tràmits, o fer referència a 1' "ambiciós pla d'expansió de Confort", em sembla que tot porta al mateix indret,

tl.Vallès " La Bonenova de Sant

Cugat'

distreure per distreure.

Només cal que fem un petit repàs de la llista dels creditors que l'empresa té, per adonar-nos ràpidament de qui són els que fan suport a aquests negocis tan productius.

Ben segur que cap d'ells deixaran de cobrar, ja que les hipoteques prou procuraran preservar els seus interessos, i si és necessari, exercitar el dret a cobrar. ...Podran els altres creditors fer el mateix?

Cal doncs preguntar-se si l'empresa CONFORT només és un cavall desbocat en la seva fugida. O és el resultat propi d'un excés de cobdícia que alguns mitjans en diuen "ambicioso plan de expansión".

Plans moltes vegades massa ben vistos... i ja se sap que si es fan molts plans, es pot acabar com el conte de la lletera.

L'Hospital General de Catalunya, cerca una sortida als problemes econòmics

*S£T~ L

'Hospital General de Catalunya, després de presentar la suspensió de pagaments davant el Jutjat de Rubí, està en procés d'aconseguir una sortida viable perquè aquest centre pugui afrontar el futur amb garanties.

Jaume Suana, Director general de la Mútua de Terrassa, va desmentir que s'estigui en situació avançada de negociacions per portar serveis sanitaris a l'Hospital General de Catalunya.

No obstant, i fent referència al diari EL PAÍS, sembla ser que el President en funcions de l'Hospital General de Catalunya sí que ha tingut contactes en aquest sentit.

Sembla ser però, que l'Hospital, després de presentar Ja suspensió de pagaments cerca una sortida al problema econòmic amb més tranquil·litat. Els socis estan preocupats, doncs esperen que d'una manera oficial s'els expliqui la seva problemàtica el més aviat possible, davant d'aquest fet preocupant, que pot fer canviar tota la filosofia que fins ara l'havia animat.

3

gràfiques celler, s.a.

Rbla. Celler, 91 - Tel. 674 01 66 Vic, 11 - Tel. 589 37 02 08190 Sant Cugat del Vallès

4

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

SOCIETAT

" CAL BOLET " Viatjar per un món de fantasia Botiguers des del 1943

Tothom pot participar en aquest món d'aventures i encanteris MONTSE SANT

L L £*\ om al portal i els dos g r a n s ^ ^ k balents metàl·lics s'obren sols de W—J mica en mica". És fosc, i el grinyol de los portes de ferro, ominós i inquietant és l'únic soroll que se sent.

Soni gent amb certa experiència, i rera meu. els companys alerten les armes i es preparen per atacar. Aixeco la meva vara i pronuncio una sola paraula "Shirak". l'n globus de llum apareix immediatament i ens descobreix els dos gòlems de pedra que awtncen cap a nosaltres"...

No és una novel·la ni l'argument d ' u n a pel·lícula, és una situació típica d'un Joc de Rol.

D

os de que l'avi de

l ' A n ü e l e t a trobà un enorme bolet i el subhasta en els balls populars.tan arrelats anys a b a n s , la c a n t o n a d a del c a r r e r S a n t a M a r i a ha esdevigut popular amb el s o b r e n o m '"Cal B o l e t " , bou la primera botiga que començà a vendre els prim e r s m o b l e s de fusta blanca com cuines i brasers tots ornamentats amb e s m a l t s i c i s t e l l s de v i m e t . A b a n s p e r ò , el 1M 1 (), fou un petit taller de fusteria on hi treballava el pare i el fill de la lamilia. el negoci s'engrandí i ara la fusteria es t r o b a a la part del darrera en mans del nét. lots els familiars foren nascuts a la casa, han vist passar molta història santcugatenca i recorden a q u e l l s d i e s q u a n Sant Cugat estava poblat per petites cases que t'orma-

\ e n un nucli bastant cen-

tralit/.at. amb clapes de vegetació que a\ançaven cap a les carreteres i amb la bellesa de set poble. La façana, m i r a t g e d ' a l t r e t e m p s , es un petit racó que forma part de la pròpia llegenda històrica de Sant Cugat. Cal esmentar que l'Angeleta fou recentment guardonada pels anys en l'ofici i ser actualment la veïna amb més edat del carrer. Entre tots els objectes, potser quelcom encara recorda les famoses "canuts turcas", somiers l'ets de teixit entrellaçat amb potes, realitzats per un veí del carrer. l'Antonio López.

Avui el comerç el porta la neboda de l'Angeleta, l'Àngels.i hi podeu trobar tot t i p u s de c i s t e l l s de vímet i p a l m a així com joguines, estores i petits objectes de fusta.

uarrer • anta Mana Sant (jugat del Valies

Els Jocs de Rol són aventures màgiques vis- Bé, la resposta és senzilla: És el director del cudes en una taula. Una finestra oberta a la joc. aquell que sap qui és qui en el món que esteu jugant. fantasia i la imaginació.

Lis jugadors, guiats pel "Master". viuen en El "Master" us guiarà pels mapes i els llocs. resoldrà els combats i us donarà informació. un món plagat de perills, màgia i aventures.

Per a ser un "Master" només cal experiència, Tu ets el protagonista i l'autor.

Només tu pots fer que l'aventura sigui un èxit un llibre de regles dels molts que hi ha a les o un fracàs. De les teves decisions i de les llibreries, i sobretot imaginació, fantasia i una teves habilitats depèn tot el joc. No és un joc mica de mala llet. d'atzar. És la teva inventiva la que fa avançar -Ja vinc! ;Un moment! Parlava amb uns o descobrir quelcom. Aquest és l'encís dels amics.

Jocs de Rol. perdoneu que us deixi, però els meus comUn fenomen que va sorgir l'a uns anys en els panys han derrotat els golems i em criden ambients universitaris de Nordamèrica i que perquè, amb la meva llum màgica, il·lumini un cofre tancat que han trobat. ha envaït tot el món. És un joc on la fantasia i la rapidesa mental Potser que per fi trobem la corona de ferro que ens ha encarregat de cercar el rei de són fonamentals.

Els protagonistes lluiten, es superen, adqui- Krvn. reixen noves habilitats, es desenvolupen i també moren al llarg de moltes hores de partides diferents.

Sosejmk SERVEI GRATUÏT A DOMICILI ','•

(i:

Al

'•••

M.i·li:

•

'•!

• L.MI

5 8 9 44 81

'•!••!

('-'--''.i'A

'•'•"•

123

Podem ser intel·ligents, forts, ràpids, lents. guerrers, monjos, lladres o savis, segons hom vulgui.

Hi ha molts móns diferents, quasi tots basats en llibres de literatura fantàstica: HI Senyor dels anells. Dragonlace. Meliboné, Chultehu.

Pendragon. etc.

Es el triomf de la FANTASIA amb majúscules.

Totohom pot participar en aquests móns d'aventures i encanteris.

L'equip bàsic per a entrar-hi és: un joc de daus de diverses formes, un grup d'amics amb ganes de jugar, molta imaginació i un bon "Master" de grup per a guiar les passes dels avnturers.

I qui és un "Master"'.'

REGALS DValldoreix. 23. Tel. 674 93 35 , SANT CUGAT DEL VALLÈS .

LA BOMBETA, S.L. ELECTRICIDAD GARRELL Av Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 08190 Sant Cucat del Valies

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

SOCIETAT

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

ELS 4 CANTONS

5

El Sindicat de Periodistes de Catalunya pA surt a la llum a Sant Cugat SlNnir*5í W >%

•i\

... el darrer número de "ELS 4 CANTONS" es va exhaurir i va ser àmpliament comentat per tots els nostres companys dels mitjans informatius d'arreu de Catalunya, arran de la publicació en portada de la creació del Sindicat de Periodistes .

REDACCIÓ

E

l Sindical de Periodistes de Catalunya endegà el proppassat dissabte, dia 6 de febrer, el seu període constituent amb l'elecció de la gestora, que ha de dur a terme els treballs de preparació dels estatuts i del programa que seran refrendats en el Congrés Constituent aquesta primavera. A l'assemblea, celebrada al Centre Borja, van assistir-hi 170 periodistes i s'hi van adherir altres 300. representatius de tots els sectors de

la professió i de tots els àmbits territorials de Catalunya.

L'Assemblea va assumir l'Estatut Marc de la Redacció i el Codi Deontològic i les conclusions del II Congrés de Periodistes de Catalunya. A més, va fer pública una declaració on manifesten el seu "rebuig a l'espectacle irracional i abusiu en què diversos mitjans de comunicació (i els televisius amb una repercussió social afegida) han convertit els fets luctuosos de les tres noies assassinades d'Alcàsser".

La nota acaba dient que "és voluntat del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) comptabilitzar les reivindicacions salarials i laborals del nostre col·lectiu amb les de caràcter professional i ètic, dues cares d'una mateixa moneda, que han de contribuir a dignificar la nostra tasca i augmentar la credibilitat davant l'opinió pública".

La comissió gestora del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que representa les diferents branques de la professió i que fou elegida

DEÇATAU

M.Vallès.

ÍA

Reunió de periodistes al Centre Borja

mitjançant els vots dels assistents, està formada per Enric Bastardes (El País), Toni Piqué (La Vanguardia), Isabel Muntaner (Avui), Montse Melià (RNE), Griselda Pastor (SER), Josep Adolf Estradé (Catalunya Ràdio), Julià castelló (TVE), Ramon Espuny (TV3). Jaume ferra-

rons (TV3). Rafa Seguí (fotògraf), Dardo Gómez (col·laboradors), Jordi negre (gabinets d'informació) i altres tres representants de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona.

La celebració va significar un èxit rotund. El clima de treball es va veure afavorit en el si del Centre Borja.

Disfresses, Ous i Bacallà Carnestoltes ha de ser Màgic i fer-nos riure i divertir-nos. Aquest any serà l'any del Dràcula.

MONTSE SANT

P

els volts del mes de febrer, arriba com cada any el Carnestoltes, i el Dijous Gras i la Quaresma.

Carnestoltes és una festa estesa a tot arreu amb arrels molt antigues i fosques.

Per a uns, és el record de les saturnàlies romanes. Altres, troben arrels de les antigues festes dels boixos de l'Edat Mitjana.

Tant l'hi fa!

Carnestoltes és una festa d'equivocacions i de FANTASIA. Sí, així, amb majúscules; una festa on podem somniar i tornar un xic a la infantesa.

Tots podem jugar sense vergonya i ser allò que més ens plau. Viure per un dia les més amagades fantasies amb una disfressa. Sempre que sapiguem cercar-ho amb una certa ingenuïtat i tendresa per a no fer mal als altres.

Recordo com. de petita, amb la meva colla d'amics, ens escapolíem al regne màgic i prohibit de les golfes. per a poder remenar uns baguls grossos i polsosos que eren plens de disfresses de tota mena.

Hi havia casaques, mantells reials, vestits de pallasso o de xinesa, de domador i de zíngara. Era tot un món de viatges i somnis.

Perquè això són les disfresses; una clau al regne dels somnis.

Hi ha disfresses boniques, originals, clàssiques, noves, costoses o barates.

N'hi ha de fetes a casa i de llogades.

També hi ha modes per a les disfresses: Aquest any serà l'any del Dràcula.

Grans i petits han descobert la figura romàntica i terrorífica del comte i segur que, qui més qui menys, ha somniat d'encarnar l'elegant i encisador vampir xucla-sang, la dolça i romàntica Mina, o l'agosarada i dissortada Lucy.

A Sant Cugat, carnestoltes, és més una festa d' infants i d'escola que no pas una festa de grans.

Sí que es fan balls i festes, però, realment, és poca cosa, molt lluny de les grans festes d'altres llocs com Sitges o Vilanova i La Geltrú.

No sempre ha estat així.

Fa anys, al poble hi havia el gran ball de màscares i el ball de màscares i mascarons.

Al ball de màscares només hi anaven

disfressades les dones joves, i al de màscares i mascarons homes i dones podien disfressar-se.

Una pràctica molt divertida i estesa era la dels "asaltos": un grup de joves i també de gent més gran, però amb ganes de fer sarau, comunicaven per carta als amos d'una casa, normalment una de ben gran, que el dia tal i a tal hora serien assaltats.

El dia i hora assenyalats, arribava a la casa el grup d'amics, tots ben disfressats, moltes vegades convinguts en un tema o una època, guiats per un que anava vestit amb un dòmino, el qual era l'únic que no es tapava la cara amb cap màscara, i que actuava com a responsable del grup d'assaltants.

Les festes dels "asaltos" solien ser una festa de senyors, de gent que passava només els estius o els caps de setmana a Sant Cugat, i que per carnestoltes, anaven primer als balls del Liceu de Barcelona, i després continuaven la gresca a la torre.

Aquestes festes acabaven sempre en dimarts, perquè el dimecres era el de cendra i s'anava a l'església perquè el rector posés la cendra als fronts: "pulvis eris..."etc.

I quina gresca es feia amb això!

Després a ca l'Alegret, a comprar els bunyols de quaresma amb força sucre i anís, i ben farcits per prendre per a postres amb una mica de vi dolç.

•,Noü. la penitència bé, però amb sucre és més dolça.

I el dijous gras?

Tothom cap al camp a menjar les truites de botifarra d'ou i les coques de llardons.

Qui devia inventar-se la truita de botifarra d'ou?

Segur que un "tio" amb molta imaginació! jMira que farcir una truita amb ous i que quedi tan bona!

Aquesta menja, abans només es feia per aquest dia, i no podies trobar-la cap altre dia de l'any. Ara és possible trobar-la cada dia de l'any, i per això ha perdut gran part del seu encís.

El dia de la "truita", era un dia que tothom esperava amb il.lusió. Grans i petits asseguts a la gespa menjaven amb molta fal.lera, I NINGÚ NO PARLAVA DEL COLESTEROL!, que després venien quaranta dies de verdura i bacallà salat, i com a molt extra, borraines arreobssades amb mel i bunyols de vent.

6

O P I N I Ó

ELS 4 CANTONS

MADRID ENS HA DESCOBERT JACINT l·LLIP

E

ns han ben enxampat. ÜNtà clar que amb Madrid no s'hi pot jugar. Allà hi ha la tlor i nata de la raça i no s'estan de res. iQuin pobre il.lús es va pensar que els enredaríem? Això mai. de eap de les maneres. j Ara sí que l'hem teta bona!

A la Cort no es parla d'altra eosa. La notíeia va de boea en boea i eada un hi afageix alguna eosa de la seva collita: "la culpa de la crisis la tienen los Juegos Olímpicos de B a r c e l o n a , que ahora ienemos que pagar todos lo.s espanoles". diu absolutament h o r r o r i t / a d a una veïna del carrer d'Alcalà a la se\a amiga del barri de Salamanca, tol apuiant la lassa d'herbes en una taula de marbre d'un bar de " m a r q u c s o n a s " . La idea no ha sortit de cap d'elles, però a partir d'ara només faran que escampar el comentari, "...es que hav que \ er estos catalanes".

I a ri\ alilat ve de moll enllà, però l'enveja creada arran de la celebració tlels Joes Olímpics, i |" e\it obtingut, és una cosa que no ens la perdonaran així com així.

A Madrid hi ha gent de tota mena. com a lot arreu, però sobreviuen unes espècies que p e r t a n y e n mes a l ' a n t i c regim que a la societat moderna en la qual ens íihiv em. I ;ii d'aquests "olicis". si es que es pot du així. es cl de "conlertuliano" a les emissores de radio, des d on una sèrie d'indiv ulus teoritzen sobre els mals de la "nacioii" amb respostes per a

eada situació.

Amb elements com aquests, el nogoci de l'humor no pot fer fallida de eap de les maneres.

La majoria d'aquests programes tenen lloc a altes hores de la nit, una hora adient per a dir bestieses, amb l'atenuant d'un estat semi-ebri que els l'a dir i ens t'a escoltar les teories més agosarades sobre temes amb els quals no s'hi pot jugar.

Aquesta frivolitat posa en perill la nostra convivència.

La lleugeresa de certes afirmacions, en un mitjà com la ràdio, destinat a una classe de la societat molt específica,

refrendat el mateix President del Govern Central, Felipe Gonzàlez, però els predicadors de les ones no en parlen.

A Madrid ni tan sols saben que varen ser la Capital Cultural Europea, perquè no hi hagué una programació específica que diferenciés aquest darrer d'altres anys culturals a la capital.

Ningú no sap on són els diners, perquè heu sentit parlar dels comptes auditats a l'Expo i als Jocs Olímpics. però de la capital cultural. l'auditoria'1 t ',qui en farà N o m é s fan re fe rere ne i a a Sevilla i a la Ciutat Comtal, i tenen els nassos de fer r a o n a m e n t s com: "en Sevilla era n e c e s a r i o orgam/ar la Expo para dar un i m p u l s o a Andalueía, però lo de Barcelona era un lujo del todo innecesario y los miles de millones gastados los debemos pagar entre todos a lo largo del critico ° 3 " . Pobra gent.

Amb aquesta capacitat d'anàlisi encara gosen anar a cobrar cada cap de mes a la seva empresa i m ^aquesta els hi ho permet. ; N ' h i ha per llogar-hi cadires!

Potser caldria ser més clars en tot així), i no anar amb mitges tintes. No es pot reclamar el 15 per cent de l ' I R P F perquè no es pot demanar el que és ben teu.

Ara. quan em trobo amb algú de Madrid, he d'abaixar el cap i demanar-li perdó per la crisi a què els catalans hem sotmès el pròsper estal espanyol, i preparar-me per aguantar toia mena d'improperis. i és que ens han ben descobert.

I

ajuda a crear una opinió falsa i perillosa en aquestes capes que algun dia es pot escapar de les mans deK que creuen controlar aquesia fórmula esbojarrada d ' a r r i b a r a la massa.

No cal entrar en detalls perquè tots nosaltres ho sabem. però a Madrid s'Iia invertit en infrastructures la mateixa quantitat que a Barcelona al llarg del darrer LK>2 Les dades les ha facilitat el Ministerio de Transportes y C o m u n i c a c i o i i c s , i les ha

#

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

EL "LIFTING" DEL SR. A Z N A R JOSEP M. CABRER IXO

P

refiero a b r i r las ventanas a levantar las alfombras; servir a los demàs que morir de éxito". Quan un polític diu que s'estima més obrir les finestres que no pas aixecar les "alfombras". perdó. les catifes, encara que a mi m ' a g r a d a més dir "alfombras". pot estar segur que acaba de perdre la confiança de molts votants. Perquè no seria ben rebut que es comencés un nou. suposat mandat, que ja és molt suposar, i no es c o m e n c é s per aixecar totes les "alfombras".

HI Sr. Aznar hauria de saber que quan surt elegit un altre g o v e r n , el p r i m e r que li demanen és que faci justícia en contra de la corrupció que pugui estar amagada sota el poder precedent. Perquè la societat, eada cop més decebuda. espera que l'arribada d'un nou govern li torni la confiança moltes vegades perduda al llarg dels anys de mandat del seu antecessor.

No com a revenja, sinó com a un dret que té el ciutadà a exigir la bona administració dels interessos del país. i c a s t i g a r la p r e v a r i c a c i ó i

corrupció.

Però també vol estar segur que quan el nou govern que acaba d'elegir hagi de passar comptes, els passi amb les "alfombras" ben netes.

La societat actual ja és prou madura, els anys de la "transición" ja queden enrera, i demana a tots els polítics la r e s p o n s a b i l i t a t dels seus actes. Avui. la societat ja no es deixa prendre més el pèl, ja que cada cop li costa més diners mentenir els escons que ocupen els seus elegits; vol justícia per damunt de qualsevol pacte, per molt aire fresc que portin.

Si el que jo intueixo en les seves d e c l a r a c i o n s , Sr. Aznar, s'arribés a confirmar. estic segur que acabaríem de merda fins la teulada.

Sr. Aznar, no es pot anar posant "alfombras" i tapantse Puna a l'altra, si hom vol ésser honest amb els votants: caldrà fer una bona neteja cada cop que s'assoleixi el poder. Només així es tindrà cura de tenir sempre la " b a r r a c a " neta per quan l'hagin de deixar... i si es vol. ja posats a fer neteja. obrin també les finestres. però sempre les "alfombras". primer.

•, MATERIAL ELECTRIC I IL·LUMINACIÓ Distribuïdor oficial de:

LAMP CEWS55 iGuzzini

-tsiem CWTO

RÉMIteClO^

MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL ALINEADOS DE DIRECCIÓN

Exposición y Venta Rambla del Celler, 39 - Tel. 675 32 57

Pg. Sant Magí, 26 • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 30 48 • Fax. 589 46 09

Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55 08190 Sant Cugat del Vallès

SERVICIO OFICIAL

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

7

A VOL D'OCELL

EDITORIAL

L

'any 1993 serà un any molt especial per a la nostra ciutat, perquè alguns esdeveniments molt importants es produiran al llarg dels propers mesos, i especialment molt relacionats amb el món de les arts i la cultura. Tots tenim com a punt de referència la pròxima inauguració del nou Centre Cultural, que és prevista per el proper mes de juny, però primer serà la nova Biblioteca el mes d'abril i que juntament amb les sales de cinema i el nou Auditori de música, recentment inaugurat, farà que la nostra ciutat estigui especialment dotada per acollir tota mena d'actes que el ciutadà vulgui demanar.

Però d'altres fets històrics afegiran més brillantor a aquest anyque per a Sant Cugat serà mític.

Al llarg de tot l'any es commemo-

ra a Catalunya el centenari del naixement de tres grans homes que ha donat la nostra terra: Joan Miró, J.V. Fox, i Frederic Mompou.

Aquesta coincidència en el temps també ho serà en la seva magnificència dins el món de l'art i la cultura.

El meravellós món de colors de Miró, combinat amb la música de Mompou, esclatarà als santcugatencs com una màgia inspirada pels versos d'en Foix. L'escenari del nou Centre Cultural acollirà aquest esdeveniment amb tot l'esplendor que l'acte requerirà.

Aquesta fita que Sant Cugat assolirà enguany mereix que per damunt de formes i posicions a tots ens moguin els mateixos ideals: Sant Cugat.

Perquè quedi clar...

NÚRIA TERRIBAS I SALA Jutgesa de Pau de Sant Cugat del Vallès

P

el que sembla, segons la darrera informació que ha sortit a la llum als mitjans de comunicació escrits de la nostra ciutat, la carta oberta que el Sr. Francesc Llatjós féu circular tot criticant la tasca de l'actual consistori i alhora reivindicant la que féu en el seu mandat, ha motivat una resposta airada de l'actual alcalde Sr. Joan Aymerich.

Del contingut d'aquesta carta i també de la seva resposta, m'ha cridat l'atenció les dades que pel que fa al Jutjat de la nostra ciutat s'hi esmenten; com a persona directament vinculada i alhora per tal de clarificar una mica aquesta informació una mica confosa, m'agradaria exposar "objectivament" i sense partidismes l'evolució del nostre Jutjat.

A Sant Cugat només hi havia "Jutjat de Pau" fins que la Llei de Bases per a la Reforma de la Justícia Municipal de 19/7/1944 va disposar que les capitals de província i els municipis de més de 20.000 h. passarien a tenir "Jutjat de Districte" amb les com-

petències que se'ls atribuïen (més endavant ampliades per una Llei de 1952). Sant Cugat assolí aquesta xifra l'any 1970, però no fou fins l'any 1977 que es concedí a la nostra ciutat

SOBRE EL PERIODISME ANNA CABASSA

E

ncara no fa mig any s'aprovava a

Barcelona el codi deontològic del periodisme al nostre país. Ara ens podria semblar que també fa mig any, la notícia central als informatius de certes cadenes de televisió, i a les planes d'algunes publicacions, ha estat irremeiablement la mateixa: el segrest, la violació i assassinat de les tres nenes d'Alcàsser, la persecució dels implicats, els plors dels afectats, les queixes i protestes dels ciutadans, impressionats per l'allau d'imatges i escrits sobre els fets.

Realment cal qüestionar on trobar la transparència informativa, l'ètica professional, en el tractament, i sobretot en el seguiment de la notícia en qüestió.

De sobte, ha desaparegut la crisi de l'economia, la crisi del govern, la corrupció de partits polítics i els desastres ecològics. I no és que no se'n parli, sinó que es coneix molt bé el camí que cal

menada "justícia municipal"; el que fins aleshores foren Jutjats de Districte passaven a ser o bé Jutjats de la. Instància i Instrucció, o bé Jutjats de Pau, segons l'organització territorial dels partits judicials.

En el cas de la nostra ciutat, atès que el Cap de Partit Judicial passava a ser RUBÍ (i no Sabadell com erròniament s'ha dit), i atès també que no assolia ni assoleix avui encara la xifra de 50.000 -considerada segons l'esmentada llei com el mínim desitjable per a la configuració d'un partit judicial-, cedí la seva categoria tornant a ser Jutjat de Paui alhora creant-se tres jutjats nous a Rubí de la.

Instància i Instrucció. Per tant, malgrat els esforços reials (i dels quals hi ha constància documental) del consisel Jutjat de Districte atesa una favora- tori presidit pel Sr. Aymerich a nivell ble conjuntura política (transició a la de la Conselleria de Justícia de la democràcia després de la dictadura Generalitat de Catalunya, Ministeri franquista) i alhora un interès patent de Justícia, Congrés i Senat..., Sant Cugat va quedar com a Jutjat de Pau de les autoritats locals.

La promulgació de la Llei de per disposició de l'esmentada Llei del Demarcació i Planta Judicial de 89.

28/12/89, que anava a desenvoluopar Així doncs, ni el Jutjat de Districte el que ja disposà uns anys abans la aconseguit l'any 1977 ni la seva pèrLlei Orgànica del Poder Judicial de dua ocorreguda l'any 1990 han estat 1985, suposà la desaparició de l'ano- conseqüència o d'una "bona gestió"

empendre per crear una determinada opinió, o una determinada polèmica.

Tampoc cal atrinxerar-se, com els antics utòpics, i creure que els mals sempre venen des de dalt.

El periodisme ha deixat ja enrera l'època en què de forma arrogant es dirigia a un públic passiu que s'empassava tot el que li donaven. Avui teories diferents apunten cap a altres concepcions de les audiències. Aquestes trien la informació, i amb la seva demanda influeixen considerablement en els temes que tracten els mitjans de comunicació.

Així doncs, en el cas del que parlava (jo també!), trobaríem elements d'ambdues posicions. D'una banda, s'intenta amagar certes informacions, oferint-ne altres de manera reiterada i fins i tot exagerada. D' altra banda, el públic amb la seva efervescència demana que continuem, dia rera dia, connectats amb el poble d'Alcàsser.

del Sr. Llatjós a Madrid o d'una "deixadesa" pel que fa a la qüestió del Sr. Aymerich, sinó que un cop més hem patit els efectes d'una centralització en l'àmbit de l'Administració de Justícia -malgrat les petites concessions que Madrid fa a la Generalitat per tenir-nos "distrets"-.

Quedi clar, doncs, que avui ja no existeixen els Jutjats de Districte, sinó que la planta judicial passa del Jutjat de Pau al seu immediat que és el Jutjat de la. Instància i Instrucció.

Quedi clar també que el fet de recuperar la categoria perduda -convertint-nos en la. Instància i Instrucciódepèn de Madrid (Ministeri de Justícia i Consell General del Poder Judicial), amb la possible influència favorable de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i que en tot cas s'obtindrà en la consideració de la importància del nostre municipi a tots els nivells dins la comarca que forci un replantejament de la

demarcació dins del partit judicial al qual pertanyem fins avui.

Desitjaria, doncs, que aquest escrit hagués servit per a clarificar una qüestió indegudament utilitzada com argument polític per uns i altres.

8

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

D I U M E N G E . 14 F E B R E R

1993

CARTES DELS LECTORS UNA ALTRA BADADA DE L'AJUNTAMENT

SENSIBILITAT SOCIAL

Darrera l'estació hi ha. des de ta molts anys. un carrer que Uns ara era conegut com '"Passatge del Carme" (per no confondre'l amb el carrer del Carme).

Darrera del Monestir hi ha. des de fa molts anys. un carrer que era conegut com "Passatge (de la) Diputació" (per no confondre'l amb el Carrer Diputació de La Floresta).

Independentment que jo trobi totalment desencertat que dins d'una mateixa població hi hagi \ies públiques amb nom repetit ( C Sant Antoni. Pge. Sant Antoni. PI. Sant Antoni; C de la Ceu.Passeig de la Creu. Camí de la Creu. PI. de la Creu. elc.i perquè és una font de malentesos i pèrdues de temps per a molta gent. ara resulta que si hem de donar crèdit a allò que consta a les plaques respectives aquells dos carrers han pujat de categoria: de passatge s'han transformat en passeig.

Jo que. per raons de feina. em bellugo pràcticament per tots els carrers de Sant Cugat, dono fe que de passeig aquells dos carrer no en tenen absolutament res.

No serií una altra badada de l'Ajuntament?

Benestar Social cerca famílies per acollir un miler de nens que actualment estan interns en centres residencials de la Generalitat. La iniciativa proposa que infants d'entre 7 i 13 anys d'edat puguin gaudir temporalment d'un entorn familiar normal, allunyats de la problemàtica que envolta les seves respectives famílies naturals i dels centres residencials, on tot i donant-los les millors atencions possibles, mai no son les mateixes que poden rebre dins d'un ambient familiar adient.

Fins aquí la proposta em sembla d'allò més encertada. i crec que demostra, tot i algunes contradiccions, que a vegades em fan dubtar. que vivim en un país sensibilitzat amb problemàtiques d'una importància tan punyent com aquesta. LI que no acabo de veure clar és el terme temporal que definirà la relació entre el nen i la família que l'acull, ja que hem de saber diferenciar el que és l'acolliment temporal i la pre-adopció. La preadopció és el pas previ, en la majoria de casos, per arribar a una adopció definitiva. els pares adoptius hi tenen les mateixes responsabilitats i drets que tenen uns pares

naturals. En canvi, en un acolliment temporal, les decisions i les iniciatives que fan referència al nen han de ser preses en una participació més o menys conjunta, entre l'administració, els pares biològics i els pares acollidors, i a més. és difícil que aquests últims aconsegueixin la custòdia definitiva.

A mi em sembla, i no dic que no vagi errat, que si l'ésser humà. l'animal racional, es diferencia de la resta d'animals, és per la seva capacitat emocional.

Tenim sentiments (bons i/o dolents), i aquest estrany dot que adquirim al llarg dels anys és inviolable, no el podem foragitar segons les conveniències. I ara jo em pregunto, què passarà si el nen o els pares o tots dos s'arriben a estimar de veritat? (:,Qui li dirà a aquell nen que ha de marxar? (,no hi hauria una alternativa més pausible?

FLRRAN BOSCH

Dos desmais a la Pça. Dr. Galtes Avui he passat per la plaça del Dr. Galtes i he quedat decebut en veure la destrossa dels dos desmais que hi ha (o "hi havia").

Us asseguro que han que-

dat ben desmaiats.

Veïns, a la mateixa plaça, hi viuen ui ans uns quants pollancres, que ja potser han posat les barbes en remull. I tal vegada el monumental Salix Babylonica de la Rambla del Celler, estigui també en perill.

Per què es faran aquestes barbaritats?

A qui sigui observador, prego que des d'avui segueixi el desenvolupament d'aquests Salixs.

Dins d'un temps podreu testificar que aquells troncs que han quedat, mai més no tornaran a ser uns autèntics arbres en tot el seu esplendor.

Si algú vol comprovar el resultat d'aquestes mutilacions, pot observar uns altres arbres germans (Desmais), al carrer Domènech 6 i Àngel Guimerà 11. Uns arbres que podrien ésser preciosos. estan totalment acabats, a causa d' aquestes inconcebibles rutines plenes i saturades de desconeixements. Els arbres són éssers vius. i aquestes dràstiques "podes", són una autèntica agressió.

J. FEBRER

Escombraries al carrer Me gustaria hacer un llamamiento cívico a las personas que utilizan los contenedores de basura, que coloca el Ayuntamiento como recogida de basuras domésticas. y que los llenan de todo menos de las basuras para las que estan destinados.

Tengo la desgracia de tener en la puerta de casa un contenedor. como otras muchas personas, que algunos vecinos utilizan para deposiíar en ellos todas las hierbas. restos de poda de las plantas de su jardín, y cuando depositan las basuras domésticas. como estan los contenedores llenos, dejan las bolsas por el suelo. pasan los pe tros. las abren, y ya tenemos toda la acera Uena de porqueria y malos olores.

Luego nos toca a los pobres desgraciades que tenemos el contenedor, recoger las basuras de los demàs.

Ya que pagamos todos los mismos impuestos. (-,por què tienen que ser siempre los mismos los que tengan el contenedor en la puerta de su casa? ^No podrían ir cambiando de sitio, y así quizà el dia que a estos vecinos poco responsables les tocarà a ellos recoger las basuras. vigilarían mas de lo que tiran?

A. CARBONELL

PERE PORTA I ROCA

STOP n carril de bici perillós, perquè queda tallat sense tap indicació

T

que avisi del fet,

Ju,poden confondre amb les manifestacions dels brètols.

u.

A * - fï*^a : * * * » " ,

**

* *

.' • *

.- i

*r

"»» -

L*^ 1 * ^ w — « .

es parets pateixen la vena artística, llàstima que a vegades es

EL GALLINER A la p à g i n a on es feia e s m e n t s o b r e la r è p l i c a del Sr. A y m e r i c h , en r e f e r è n c i a a m b la c a r t a del Sr. L l a t j ó s , e s d i u que el s e u n o m és J a u m e , q u a n en r e a l i t a t és F r a n c e s c de Palau Llatjós G a r c i a .

k*,**-.£A*.T - ^ J H i i i n min Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.

D I U M E N G E , 14 F E B R E R

1993

L O C A L

Mans Unides, unes mans sempre esteses vers els altres A Sant Cugat hi ha un grupet entusiasta de joves de totes les edats, que intenten portar a terme un determinat projecte cada any.

MONTSE SANT

U

s vull contar una història: Un home ric tenia un pou d'aigua fresca que sempre era ben ple.

Era l'unic pou del poble però, com que el propietari era un bon home, sempre compartia l'aigua amb els seus veïns sense demanar res a canvi. cada dia les dones anaven a casa seva i ell, amb amabilitat, els omplia les seves gerres i galledes.

Era un home bo, però les dones del poble, tot i estar agraïdes per la seva amabilitat, sabien ben bé que depenien de la voluntat de l'home que era respectat i temut, ja que si s'enfadava, podia tancar el pou d'aigua, i el poble patiria set.

Hi havia un altre poble on també hi havia un sol pou.

Era d'un home ric. I també era un bon home.

Quan va veure que les dones del poble hi havien d'anar a pidolar l'aigua, quan a ell li'n sobrava, tot preocupat va cridar els veïns, i després d'ensenyar-los com es podia fer un pou, els va donar les

eines necessàries i un carro, per portar-les al poble, i els va ajudar a cercar els millors llocs per a cavar.

Així, en poc temps, totes les cases del poble tenien el seu pou, i ja no depenien de ningú.

Tots dos eren homes bons, però l'un donava caritat, i l'altre CARITAT. Això últim és el que fa Mans Unides, una organització no governamental d'ajut al desenvolupament del tercer món.

Perquè aquesta organització creu en els objectius concrets i palpables, i cada any engeguen diferents projectes ben documentats, i abans d'escollir-ne un, es docu-

menten seriosament vers la seva viabilitat, la seva necessitat, i vers les persones que els portaran a terme. Així. els resultats sempre són palpables.

Podeu veure els resultats de la campanya de l'any passat al Monestir, on hi ha exposades la documentació, fotos i cartes.

Enguany, la campanya és un xic ambiciosa: Es vol recollir cinc milions de pessetes per a construir una escola d'infermeres a Togo.

Serà una escola portada pels Germans de Sant Joan de Déu, i perquè sigui realment efectiva, necessita unes instal·lacions adients i un petit internat per als alumnes.

Es una ambició molt bonica, i estic segura que entre tots podem aconseguir fer-la realitat.

Ah, per cert, si voleu podeu ingressar els vostres diners a: Compte núm. 465-02 MANS UNIDES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet 33 Sant Cugat del Vallès.

I moltes gràcies!

E L S 4 CANTONS

9

"La Rateta" JESÚS FELIU

E

ns han fotut un mirall al cel per a fer-nos "la rateta", i jo em pregunto: Què en diria el poeta?

Aquell que va dir més o menys que: "no ploris quan se'n va el sol, perquè les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".

Si destruïm el més natural del món, com pot ser el dia i la nit, tinc por de trobarme com aquells animals de granja que són engreixats de pressa, no deixant-los dormir i tenint llum les 24 hores del dia perquè així no deixen de menjar.

Però el meu esperit animal de supervivència es nega a pensar que això serà així perquè l'home es sacrifica i mor quan està prim.

A vegades física i cada vegada més moralment.

A partir d'avui intentarem que la rateta ens il·lumini aquells racons més presents i sòrdits de la nostra societat, i fugirem de "la rateta" molesta que ens fa ajupir el cap.

I veig que la història diu que per a morir, abans s'ha de viure.

Sapigeu que una persona sense dignitat està morta. Avui li demanarem a la rateta que escalfi els cors que estiguin freds per així recuperar aquest patrimoni no subjecte a impostos, com és la capacitat d'estimar-nos i estimar tothom.

Ciutadans respetuosos o no? Què opina vostè? Es ètic això?

TALO

P

ersones del món de l'espectacle, l'esport, la cultura i d'altres professions enomenades VIPS, "persones molt importants" d'aquest país i que guanyen molts milions, són els que ens estan orientant a la resta de ciutadans, sobre quin és el millor camí a seguir per a estalviar-se de pagar impostos.

Tots hem sentit, vist o llegit recentment, a través dels mitjans de comunicació que "diverses personalitats" s'han canviat la ciutadania espanyola per l'andorrana o d'altres, segons els casos, per a evadir impostos al fisc estatal. ^Tan maltractats se senten? ^ Tants i tants diners necessiten per a viure?^ <,o simplement no volen pagar els impostos que els corresponen per

llur condició de VIPS? No estaria malament que fossin solidaris amb la resta de ciutadans, donant la cara en comptes de fugir, col·laborant amb llurs bons contactes i influències per a lluitar tots junts per una més justa recaptació d'impostos, , si consideren que les actuals lleis no són prou justes.

Estem en un estat de dret. Diuen que tots tenim els mateixos drets i obligacions davant la llei, encara que sembla tot el contrari. Si aquesta via es dóna per sentada i acceptada, i una gran majoria de ciutadans fessin el mateix, què passaria? Què faria Hisenda?

Aleshores, es prendrien mesures correctores?

Perquè això és la punta d'un iceberg i pot repercutir en d'altres aspectes polítics i socials.

Totes les autoritats de l'Estat, autonòmiques, inclosa la Corona,

poden alternar i compartir amb aquestes persones, com si no passés res, la vida social, cultural i esportiva, Com ho fan habitualment?

El diner és poderós. Ho compra gairebé tot.

Aquestes són les imatges que contínuament estem veient, sentint i llegint a través dels mitjans de comunicació. i Què ha de pensar qualsevol ciutadà d'aquest país davant d'aquests fets? Seria catastròfic pensar que els interessos d'aquests VIPS els tinguéssim tots plegats.

Augmentaria l'atur en aquest país.

Tanmateix no hi ha mal que no vingui per a fi de bé, no estaria malament que els governants es quedessin a l'atur i sense sou per manca de recaptacions d'impostos dels ciutadans i participessin d'aquesta trista experiència.

El que està clar és que allà on no n'hi ha no en raja.

Al ciutadà senzill no se'l pot pressionar més, com la gallina dels ous d'or. Això ja està portant greus conseqüències.

Com que resulta tan vergonyós, cal denunciar-ho.

No penso que calgui restringir la llibertat d'aquestes persones ni llurs moviments, però elles no són gens respectuoses, quan prenen aquestes decisions, envers la resta de ciutadans que paguem religiosament els impostos que ens corresponen.

D'altra banda, cal creure que tenen prou mitjans i informació per a no caure en cap fet delictiu i que tot el que fan és amb el beneplàcit de les lleis vigents. <,Què és el que falla?

Sembla que tots tenim els mateixos deures, però no les obligacions. Es confirma que sempre paguem els mateixos i que hi ha diferents camins per a evadir obligacions.

10

L O C A L

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE. 14 FEBRER 1 9 9 3

XXIV Renovació de la Flama de la Llengua Catalana Sant Cugat agafa un cop més Ics regnes de la festa ]-MM \ WSOI A

llengua catalana

E

l NlLMll I K ,ll de I l'I K'L' LI 1%S l'ou l'an> de la s,i ilo Li fi.m:.I. -;in l a . f l a m a e n c e s a a la bol LIL' l.I \ 111 U 11 i :i ttomba de Pom peu Fabra t i ~ LI 11 poble per mantenir \ in a P r a d a d e C o n f l e n t , f inMi'iinK'iil .inih que cxpi"L'N territori que acollí Ml L'U SL'II*. sCIHiniCIlls. p<>! intel·lectuals catalans ésser Ignorat pe I" molls UL' entre els quals es trobava nosaltres. \!LLN. no es així per Pau C a s a l s , qui c e l e b r à L'H Josep Barberà. qu: any festivals de m ú s i c a a m b rera an\ des de la desena edi L'm actua lanl organi l/.inl la i n t e n c i ó d ' a c t u a r als com assistint aK actes I mi P a ï s o s C a t a l a n a s s e n s e L'M. qui ens explica la hisli'i ia estar a l'Estat Espanyol. i com ha organitzat enguany el progama. L'H L'I qual tots hi podeu participar.

Historia Anvs enrera a la ( ataluny a Nord. e o n e r e l a m e n t en el Castellet de Perpiny a. i a Mallorca des de! Monestir de Sani Llue s'eneenia un peti! lluïu símbol de la llengua catalana. Això però. no estava massa arrelat a la C a t a l u n y a Sud fins que I excursionisme català 1"introduí en el nostre territori ja fa \ i n t - i - q u a t r e any s.

Aquests aetes es dedicaren a Pompeu Fabra. mestre de la llentilla catalana, que consagrà anys de la seva vida a unificar-la i normalitzar-la.

Recordem que fou el creador del Diccionari General de la

Com molt be ens explicà Josep Barberà, la festa l'ou sonada, tol i que aquell any el règim franquista encara esta\ a al poder. Les senyeres s'enlairaven i els crits emocionats dels catalans elcixaven bocabadats a més d' un p e r s o n a t g e que s ' e s v e r à davant tan apassionat festejament.

Anaren passant els anys i aquest enarborament de banderes va anar minvant però el sentiment continua sent el mateix. Fou a la desena edició en què la comarca excursionista del Vallès i en Josep Barberà com organitzador prepararen un nou festeig, i aquest cop la flama es portà fins Montserrat. Sense que la

feina els preocupés i per la importància que mereix el reconeixement d'una llengua tornaren a celebrar el dinovè acte de mans del grup Cavall Bernat, i ara repeieixen en la \ int-i-quatrena edició per a la renovació de la llengua. Cal dir però. que aquest any la c e l e b r a c i ó ha estat un xic problemàtica puix que la propera edició seia I orca representativa i totes les entitats voldrien fiear-lu el cap. Hn Josep Barberà però. com a veguer e x c u r s i o n i s t a del Vallès i amb la col·laboració d'altres entitats santeugatenques s'ha posat a la feina.

Programa Dissabte, dia 2() de Febrer. es sortirà en autocar des de Sant Cugat cap a Prada de Conflent on després d ' u n a ofrena floral s'encendrà la flama a la tomba de Pompeu Fabra. Els alcaldes de Sant Cugat i Prada de Conflent.

Joan Aymerich i Pau Blanc respectivament, faran breus parlaments reinvindicant les nacions m i n o r i t à r i e s del Consell Europeu.. Un cop acabat l'acte. la flama arribarà al m o n e s t i r de Sant Cugat on romandrà encesa fins dissabte 27 de Febrer. quan tornarà a sortir cap a

Josep Barberà, qui any rera any des de la desena ció actua tant organitzant com assistint als actes Montserrat lent petits recerreguts per senders i de mans de diferents excursionistes.

SENDERISME Aquest any, el camí a seguir està dedicat als diferents senders que hi ha a Catalunya.

Els primers portadors seran santeugatencs i arribaran fins a Can Viver on passarà el torn a excursionistes rubinenecs. els quals un cop a les Fonts de Terrasa faran el

edi-

relleu c o r r e s p o n e n t . De Terrasa arribarà a Olesa de Montserrat seguint sempre el sender de Gran Recorregut. el GR6. Un cop a Olesa, els excursionistes sabadellencs aniren a Monistrol. La flama quedarà a l'Ajuntament, fins que de bon matí. diumenge 28, i portada per muntanyistes de Sant Feliu de Codines pujaran pel sender GR5 fins a la plaça de F Abat Òliba. abans plaça de la Font. En Sebastià Bardolet, Abat de Montserrat, rebrà la torxa p o r t a d a per figures de F excursionisme català.

CLOENDA El moment més emocionat serà l ' e n c e s a del llum per part del Dr. Aiguadé. president dels senders i dues mans innocents enmig de la satisfacció de tots els presents.

L ' a l c a l d e de Sant C u g a i .

Joan AymerichThistoriador, Josep M. Ainaud de Lasarte. aprofitant el Sis-cents aniversari dels Jocs Florals a Catalunya faran breus parlaments. L'acte es tancarà amb actuacions de la Coral del Club Muntanyec . l'Esbart Dansaire de Sant Cu«at i el

Nota d'ultima hora L'Alcalde Joan Aymerich no podrà participar en els actes que tindran lloc a l'Ajuntament de Perpinyà, amb motiu de la Proclamació de la Flama de la Llengua Catalana.

Fotos cedides per Josep Barberà del seu arxiu personal

CUANDO LA INGENIERIA ABRE EL FUTURO

Cuando la ingeniería avanza, el automóvil descubre nuevas perspectivas de futuro.

Interpretando una nueva escala de valores, donde la ecologia, la seguridad y el uso racional de la energia se imponen.

Catalizador de 3 vías, Sistema de Cinturones Activos, Estructura de Protección Lateral o la incorporación de plàsticos reciclables son algunas de las respuestas de Opel.

L E

/

Avances ya incorporados de sèrie, con el esfuerzo suplementario de no repercutir en el precio final.

Logros que definen a un automóvil con proyección de futuro, donde las nuevas inquietudes y exigencias se funden con el placer de conducir, en el camino del futuro.

El camino Opel.

P E R A M 0

Autocugat

Ventas: Avda. Torreblanca, 2-8. Tel. 589 32 00 Taller: Camí de Can Caldes, 18. Tel. 589 45 20 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS CONCESIONARIOS OFICIALES OPEL, MEJORES POR EXPERIÈNCIA.

12

K1.S 4 CANTONS

L O C A L

DIUMENGE. 14 FEBRER 1 9 9 3

L'Alcalde de Sabadell, Antoni Farrés pren part en un debat a la Casa de Cultura •'Hem d'educar-nos en el respecte i la tolerància" descripcions que \a;en fer entitats i ' ustiiucio!'!--. relacionades amb els 1 in! aquestes paraules emigrants, tant del nostre país com -' j J - w \ i \ , . \ uu ai i barres. de i'estranger, per passar posteriord i pu; al d ' 1:: ic: ai i \ a per ment a ni.11 car les línies d'actuació ( 'atalunv a a! Pal lamcn: i alcalde Ac contra ei 1,1. isine 1 la xenofòbia.

Sabadell. aL assjsicuis .1! dchul que Antoni I aire- va dir que IC volia lo\es amb Iniciativa \a organitzar el anai mes en!';, "per no quedar-nos en passat dia 5. a la Casa de Cultura de el capítol de les declaracions i passar la nostra ciut.it. per a tractar un tema a a c t u a c i o n s c o n c r e t e s " . Segons que comença a preocupar seriosa- Farrés. 1 en resposta a la pregunta ment a les institucions, cl racisme i la d'una persona del públic que va queixar-se de la l.lei d'Fstrangeria. "és \enolobia. cert que hi ha causes profundes del Al llarg de 1" e x p o s i c i ó . Antoni barrés va explicat les dot/e propostes problema, una d'elles aquesta llei que la seva formació presentava el que el nostre partit mai va aprovar. següent dia 10 al Parlament de però cal cercar, des deel nostre àmbit Catalunya. 1 que bàsicament demana- els recursos viables per fer front a la ven a c t u a c i o n s per part de les problemàtica. La resta són altres lluiConselleries d'laiscnyament. Sanitat tes que no han d'obstaculitzar el que 1 Seguretat C i u t a d a n a . Política es pot fer des de Catalunya".

Territorial i Benestar Social, per trac- Contra el racisme, educació tar de desairclai la llavor del racisme. De les dot/e propostes que va preque comença a germinat a molts sentar IC. el paquet més important feia referència a la qüestió de l'edupunts de tol fairopa. cació entre els més j o v e s . L'na Iniciativa. 1 la resta de partits polítics d'aquestes iniciatives demanava, predel Parlament, varen escoltar, en el si d'una comissió que estudia la situa- cisament. instituir com a matèria ció dels treballadors estrangers, les obligatòria del cicle primari Tensen-

\ \ \ \ l Mi\NN A

A

•'olo: R.Fuentes

/. 'Alcalde de Sabadell Antoni Farrés assistent a l'acte de St.Cugat a la Casa de Cultura

yament contra el racisme i vers la tolerància. barrés també va parlar d'impulsar la integració dels i m m i g r a n t s , mitjançant programes d'aprenentatge de la llengua catalana, i de fomentar. entre la ciutadania, una dimensió multicultural i multiòtnica.

L'alcalde de Sabadell, va reclamar mes solidaritat de la nostra societat, ja que segons va afirmar, "la manca de tolerància i solidaritat al nostre país. ja no des de l'aparell d'Estat, sinó des cie la pròpia societat, es veu ben clara en casos com el dels gitanos o els marroquins". Per a Farrés aquesta problemàtica comença a ser

molt preocupant, perquè es barreja amb un moment de crisi econòmica.Les altres propostes Filtre la resta d'iniciatives també es recollia una campanya de sensibilització dels mitjans de comunicació. com prohibir la publicació d'escrits nazis, feixistes o racistes, facilitar l'obtenció d'habitatge i rehabilitar molts habitacles socials de les ciutats amb un major nombre d'immigrants.

Finalment, IC proposava que des del Parlament de Catalunya es l'és un seguiment acurat dels incidents relacionats amb el racisme, i que es presentés anualment valorant l'evolució d'aquests incidents.

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ ZONA INDUSTRIAL "CAN MAGÍ" St. CUGAT DEL VALLÈS

/S I I I I

INDUBRUC

Avda. Ragull s/n - Nau 19 Tel. 589 00 23 Fax. 674 38 71

DIUMENGE, 14 FEBRER

ELS 4 CANTONS

L O C A L

1993

Convenio colectivo - Lucas Diesel La dirección de la empresa y los trabajadores mantienen posturas distantes en la negociación del convenio colectivo de este ano.

ES RETARDA TRES MESOS LA RECOLLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIES. REDACCIÓ

A

E

l Comitè de Empresa de Lucas-DieseI, que actualmente esta en proceso de negociación de su convenio laboral, nos remite un comunicado para la divulgación de su postura ante las dificultades de llegar a un acuerdo entre la patronal i este colectivo. Àctualmente, la diferencia es de mas de cuatro puntos sobre la propuesta de la empresa. Este conflicto se presenta en nuestra ciudad como un proceso difícil que puede crear un clima tenso para las mas de 1000 familias que economicamente dependen de esta empresa.

COMUNICADO DEL COMITÈ DE EMPRESA LUCAS-DIESEL DE SANT CUGAT LUCAS-DIESEL. Empresa situada en Sant Cugat desde hace 30 anos, antigua CONDIESEL, fabricante de componentes del automóvil, concretamente bombas de inyección para motores DIESEL, sector que pese a la incertidumbre que en este momento presenta el mercado de la indústria del automóvil, està en un avance constante, en el àrea de la C E E, que es la que absorbe la producción, hay un constante aumento en la venta de automóviles diesel, lo cual augura un futuro esperanzador para esta empresa.

De ser una empresa orientada a fabricar equipos para el sector agrícola donde no primaba la calidad en su fabricación, se pasó a orientar la fabricación hacia el sector del automóvil, para lo cual había que mejorar la competitividad de la empresa en base a aumentar la producción y la calidad del producto, los trabajadores entendiendo que nuestro futuro tenia que ir en esta dirección, apostamos por ello y en los últimos cuatro anos hemos pasado a fabricar de 900 bombas al dia a 1800.

LUCAS-DIESEL, en el ano 1992, ha obtenido el premio a la calidad de la GENERALITAT DE CATALUNYA;

13

esto ha hecho que la facturación y los beneficiós sean importantes, como así mismo lo ha sido la aportación de los trabajadores en los temas de productividad y felxibilidad.

En los últimos Convenios Colectivos, ante las peticiones de los trabajadores, la Dirección de la empresa entendía que una parte de los beneficiós debían revertir en los trabajadores como parte importante generadora de los mismos.

En el ano 1993, la Dirección de la empresa varia los planteamientos de una política generadora de acuerdos que hasta ahora veníamos aplicando, y nos hace una oferta de Covenio del 2,5%, aplicando el discurso de la patronal sobre los altos costos laborales y la inflexibilidad en las empresas del Estado espanol.

Nuestras peticiones del 7% de aumento, mas otros puntos sociales, son posiciones de partida; los trabajadores modificamos posiciones razonablemente, para llegar a entendernos, cosa poco probable si la Dirección sigue olvidando durante esta negociación su ultimo

Ikos\stan 2500. La diferencia esjyüiWe.

mensaje a los trabajadores en la revista "INFORLUCAS", del mes de Diciembre de 1992, donde se hacía mención a los incrementos de producción, facturación y beneficiós, haciendo un canto final a que el activo mas importante de la companía son sus trabajadores.

Ante esta situación de bloqueo, y después de 7 reuniones con la Dirección de la empresa, se estableció un calendario de huelga los días 4-10-12-17-19-24 y 26 de FEBRERO, aprobàndose en asamblea por el 100% de los trabajadores ejercerla el dia 4, como así sucedió, y por el mismo procedimiento no ejercerla los días 10 y 12, estando previsto mantener reuniones con la Dirección martes y jueves de cada semana el lunes siguiente a la última reunión, y en asamblea nos replantearemos las acciones a desarrollar.

LUIS PRIETO TRISTAN Secretario del Comitè de Empresa de LUCAS-DIESEL

Per comprar a Bang & Olufsen no cal anar a Dinamarca. Els seus excel·lents productes i el seu acurat servei ja els té a Sant Cugat.

Bang & Olufsen Center TV - Hifi - Vídeo - Satèl·lit - Exposició, Venda i Servicenter L'invitem a visitar-nos

BangSOlufeen

quest mes de febrer, és a punt de començar la primera fase de recollida selectiva d'escombraries, especialment vidre, paper, cartró i piles.

Els contenidors quedaran situats en zones del municipi i comerços de la localitat.

E] responsable d'aquest programa,Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA), ha manifestat que dels tres municipis que es troben dins d'aquest projecte, Torrelles de Llobregat, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, aquest últim es troba en fase més tardana, per manca d'enquestes i informacions necessàries cara al públic.

L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, afirmà que la població està sensibilitzada amb el problema, malgrat que Sant Cugat, per les seves dimensions i complexitats requereix uns estudis més amplis i ajustats per a poder adequar positivament el pla de recollida.

L'Ajuntament no ha determinat encara l'emplaçament definitiu de les plantes residuals, però es pensa en uns terrenys propers a la riera de Rubí, per on passa un oleoducte de l'empresa CAMPSA. Aquest projecte està finançat pel Departament del Medi Ambient.

Audiocugat Av. Torre Blanca, 2-8, local 15 - Tel. 589 00 37 08190 Sant Cugat del Vallès

Noves col·leccions d e primavera Cornises, feroses i Complements c/ Valldoreix, 29 Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

14

L O C A L

ELS 4 CANTONS

L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT APROVA UN PRESSUPOST CONTINUISTA PERÒ RESTRICTIU

DIUMENGE. 14 FEBRER 19 9 3

PRESENTACIÓ DEL PROPER CONGRES D'UNIÓ DE JOVES REDACCIÓ

U

N I Ó de J o v e s , o r g a n i t z a c i ó pert a n y e n t a U N I Ó D e m o c r à t i c a de C a t a l u n y a , va p r e s e n t a r les d a t e s del seu p r o p e r C o n g r é s , a t r a v é s de ( ' e x e c u t i v a d ' U N I O de J o v e s de Sant Cu»at.

A

E

* P™P™ *™ 6 > 7

En C a r l e s B r u g a t o l a s , nou p r e s i d e n t l o c a l , i en X a v i e r C o r t é s , s e r a n t a m b é p r e s e n l s a 1' A s s e m b 1 e a C o m a r c a l d ' U N I O de J o v e s , els p r o p e r s d i e s 13 i 14 de febrer.

l'entrada de Sant Cugat, a la Ctra. de Cerdanyola, el grup DATA LÒGIC obre les portes a una botiga d'informàtica-ofimàtica. Aquest grup de botigues CASH & CARRY es caracteritza amb els preus competitius. servei post-venda, i 3 anys de garantia en els seus productes.

A l [noppassal dijous pressupostos d'aquest any, II àc C h i v i es \ a els 27 milions que la sentènpresentar el cia del Tribunal Superior de ha obligat a l'iessiipost per a l"an\ <•>} en Justícia un ple e x t r a o r d i n a r i de l'Ajuntament a transferir a respecte del l' Ajuniamenl de Sant Cugat. l ' P M D Pressupost del 1987.

Pa xifra UI Pressupost (ieneral. que v's \ a api'i >\ ai" amb els dol/e d e s t i n a d a aquest any a \ots a la\or de CU . eme en l'HMD. representa uns I7ó eontra de PSC i K'. i les dues milions idcscomptant els 2N ahsieneions dels lepi'esen- milions dels serveis que tauls del ei'up popular. puja a presta Sant Cugat a l'HMD). un total aimellat de Pel que ta a la participació dels grups polítics de l'opoS.(o í.lX)f).24S pessetes.

Pa siiuaeio eeononuea gene- sició en el debat per a Paprotal. de erisi i reeessio, ha vació dels Pressupostos, cal ateetat loitanient a aejuest remarcar que cap d'ells va Pressuposi que s'ha \ i st volar a favor. Mentre els reduït en uns 500 milions de populars s'abstenien perquè pessetes respeete de Pany "simplement no hi creiem". anterior. D'aquesta manera el partit socialista va \otaren s ' h a n intentat ajustar al contra per considerar-lo "inamàxim les despeses sempre dequat. inoportú i incohetenint en eompte les possi- rent". fil grup d'Iniciativa bles eventualitats que es pre- per Catalunya \a ser qui va sentin en el t r a n s e u r s de argumentar més la seva oposició als P r e s s u p o s t o s . l'any.

Aquest grup pensa que hi ha I:l regidor de l'Àrea un esgotament de la capacitat d" P e o n o n u a i Hisenda, el de generar ingressos per part senvor Pnne Renau, va defide l'Ajuntament, i que es pot nir aquest pressupost com a parlar d'estancament. Jordi eontinuïsta de la política que C a s e s , m e m b r e d ' I C . va ha anat seguint l'equip de lamentar-se que no hi hagués g o \ c r n de l ' A j u n t a m e n t , cap partida destinada a resmentre que és un Pressupost taurar la Casa Aymat i l'edirestrictiu atès el difícil fici del parc de la moment que siu actualment Torreblanca. l'economia del país.

Algunes xifres que es desta- En aquest Ple extraordinari quen en el Pressupost són. també es van proposar quatre per exemple, la de la inversió punts referents a l'Àrea de que realitzarà l'Ajuntament i Personal, Serveis Interns i que representa prop de 4000 Promoció del Treball. Es van aprovar les modificacions en milions de pessetes, és a dir l'organigrama de càrrecs de un 50 per cent del total concomandament i en la plantisolidat. Cna altra quantitat lla de funcionaris i de persoque crida l'atenció són els 78 nal de l'Ajuntament de Sant milions destinats a l'acaba- Cugat. També es va votar a ment i el manteniment del favor de l ' a p r o x a c i ó de C e n t r e Cultural que s'ha l'Oferta Pública d'Ocupació d ' i n a u g u r a r per les festes i de les bases Específiques majors, al juny. Pel que fa a que regiran per a la provisió un tema d'actualitat, l'equip d ' u n a plaça d ' a g e n t de la Policia Local. de tiovern ha introduït en els

es farà cl

de m a r ç a T a r r a t i o n a , on d o s d e l s m e m b r e s de l ' e x e c u t i v a de S a n t Cugat presentaran dues ponències: u n a sobre l ' o b j e c c i ó de c o n s c i è n c i a . i l"altra s o b r e l ' e n s e n y a m e n t .

BEEP CASH & CARRY A SANT CUGAT

l \ l A R C HI SI MIR

^t

La tenda s'ha obert al públic fa uns 2 mesos amb una amplia gamma dels seus productes, disposant d'ordinadors, impressores, portàtils, fax, mobiliari per oficina i tot tipus de consumibles.

Primeres marques com MICROSOFT. COMPAQ. TOSHIBA, EPSON i HEWLEET PACKARD hi han posat la seva confiança, i esperem que tots vosaltres, santeugatencs. poseu la vostra confiança en nosaltres.

ORDINADORS * IÍPRI550RIJ MOBILIARI • CONSUHIBLIS PORTÀTILS • FAX

cS> E

PRIMERES MARQUES ALS MILLORS PREUS

Li fem l'ordinador a la seva mida Exemples de configuracions: TAY 386SX/33Mhz MINI TORRE, RAM 2MB, DISC. DUR 80 Mb. FDD 3 1/2", MONITOR MONOCROMO, S.O. DR-DOS 6.0

119.900,- IVA inc.

TAY 486DX/33Mhz MINI TORRE, RAM 4 Mb. DISC DUR 105Mb. FDD 3 1/2", MONITOR COLOR 0.39, S.O. DR-DOS 6.0

159.900.- IVA inc.

TAY 486 DX/33 Mhz MINI TORRE, RAM 4 Mb, DISC DUR 105 Mb, FDD 3 1/2". FDD 5 1/4". SVGA 1 Mb, MONITOR COLOR 0.28, MS-DOS 5.0 + WINDOWS 3.1. MOUSE

249.435,- IVA inc.

IMRESSORES: STAR LC-100 COLOR, 9 AGULLES EPSON LX-100, ALIM. PAPER, 9 AGULLES PANASONIC KX-P1123, 24 AGULLES HEWLEET PACKARD DESKJET 500 B/N

29.785,34.385,45.885,64.285,-

IVA inc.

IVA inc.

IVA inc.

IVA inc.

FAX RICOH 05

68.900,- IVA inc.

AMPLI ASSORTIT AMB CONSUMIBLES

Distribuïdors £WMWl EPSON ZKNITH HEWLETT TOSHIBA Mkwsofi mmm ANAYA PACKARD POLAROID LOGIG CONTROL NASHUA Amb el suport del grup

i<mm<

mmmwwam»

tnt.ti»'m*w,m.'·mm> •i

Ctra. Cerdanyola 65 -67 - Tel. 674 33 01 081%) Sant Cugat del Vallès

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

L O C A L

ELS 4 CANTONS 15

Masanés lamenta de la poca voluntat de solucionar res per part de l'Ajuntament de Sant Cugat "Cap poble s'ha guanyat per la força; per la voluntat sí".

J.MARC DE SEMIR

L

a primera setmana de febrer ha estat molt moguda i plena d'esdeveniments en el si de l'Entitat Munieipal Descentralitzada de Valldoreix. En el ple ordinari del 28 de gener es va proposar i aprovar, per la Junta Veïnal ( a m b els vots de CIU). la creació de la comissió especial per a l'estudi de la segregació de Valldoreix, com a municipi independent.

D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia, va fer públiques les sentències que donen la raó a l'EMD i cond e m n e n l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat a pagar les transferències que es deuen dels

pressupostos del 87 i del 91.

Per tots aquests esdeveniments, "Els 4 Cantons" ha cregut convenient parlar amb el President de l ' E M D , el senyor Miquel M a s a n é s i Messeguer, per a conèixer el parer d'un dels protagonistes cabdals d'aquest dies.

P. El Tribunal de Justícia li ha donat la raó en el veredicte de les sentències que condemnen Sant Cugat a pagar.

Aquesta petita victòria política li p r o p o r c i o n a ara una posició de força en les futures relacions?

R: No, no. Ja començo a estar fart del tema. L'acabament d ' a q u e s t c o n t e n c i ó s judicial era un dels objectius que m'havia proposat en el programa electoral. Si jo no m ' h a g u é s p r e s e n t a t , qui h a g u é s vingut a l ' E M D

hagués tret les sentències, i a nivell polític interior haguessin pactat i les haguessin tret.

Ara ja tenim els resultats de les sentències i ens donen la raó.

L'Alcalde de Sant Cugat no ha tingut mai la voluntat d'arranjar res perquè potser pensava que, segurament, les guanyaria ell, i no hauria de supeditar-se a arrenjar res.

P: Ara que s'ha solucionat aquest contenciós judicial. no pot haver-hi una discussió a m b l ' A j u n t a m e n t per a veure el que paga realment, sabent que l'Alcalde de Sant Cugat ja ha presentat unes quantitats molt inferiors al que vostè demanava?

R: Aquí es podrà veure la voluntat del senyor Alcalde,

si vol arranjar el tema o no. És el m o m e n t d ' a p r o p a r posicions i de solucionar els p r o b l e m e s . Es clar que si comença a donar quantitats que són i n a c c e p t a b l e s al nostre favor, ara ja s'ho faran els jutges, j o no he d'entrar més en aquest tema.

P: Si hoi c o m p r e n c b é , vostè no està d i s p o s a t a acceptar les quantitats proposades per l'Alcalde?

R: No, és clar que no. No puc ni considerar-les. No sóc jo qui ho ha de fer, sinó els tècnics, els experts i els jutges qui ho han de dir. Jo, l'únic que puc fer és portarho als jutges, i si les consideren correctes, jo les acceptaré. Si és així. jo no m'explico com podrà justificar el seu pressupost a nivell de Sant Cugat. Com ha pogut recap-

tar tan poc? No sé com s'ho farà per a demostrar aquests números. Aquestes quantitats les ha de demostrar damunt la taula, no és suficient que ho digui ell. jo dubto molt d ' a q u e s t s números perquè voldrien dir que ha recaptat el 50 per cent del que s'havia pressupostat. També potser és que estigui intentant dilatar el pagament d ' a q u e s t s diners.

P: Com són les seves relacions amb l'Alcalde?

R: Es fa difícil parlar amb una persona que et tracta de "poc seriós". Em pregunto què h a g u é s passat si les sentències li haguessin donat la raó? Es molt lamentable que hàgim hagut d'arribar a a q u e s t e s s e n t è n c i e s . Han passat més de sis anys de discussió amb un partit que es vol democràtic, autonomista. És trist que a casa nostra passi el mateix que estem criticant a Madrid.

Això no em cansaré de dirho.

Jo vaig entrar a l'EMD de la mà d'Aymerich, i potser pensava que faria amb mi el que voldria. Jo mai per això he accedit a fer el que ells volen. La primera cosa que em van demanar de fer fou treure les sentències. Jo m'hi vaig negar, els vaig dir, parlem-ne, discutim-hc, a veure com es pot explicar el tema al poble. L'única resposta va ser dir-me que si no les retirava, no hi hauria discussió.

P: Passant a parlar d'un altre tema també d'actualitat i no menys espinós. Com valora una possible separació de la resta del municipi?

R: La situació s'està encrespant de tal forma que, encara que jo sempre m'he declarat contrari a la segregació de Valldoreix, el que he fet i que s'ha interpretat malament, ha estat una comissió a nivell de saber si era viable o no. A mi l'EMD ja m'està bé si està reconeguda i es respecta la seva autonomia, la seva descentralització. L'EMD podria funcionar p e r f e c t a m e n t i podria ser un orgull per a tot el municipi de Sant Cugat.

P: L'Alcalde lamentava no estar present en a q u e s t a comissió per a l'estudi de la viabilitat de la segregació?

R: Crec que hi han de participar les persones afectades pel tema. L'Alcalde es pot lamentar del que vulgui. A mi la gent surt a felicitar-me, a dir-me que aguanti i tingui paciència. Això és el que hauria de valorar un polític, a veure el que opina la gent i no el que opina ell i el seu grup.

P: Creu que la població de Valldoreix està conscienciada amb aquest tema?

R: Les posicions de força de l'Alcalde és el que crea el sentiment de voler la segregació. Jo crec que cap poble s'ha guanyat per la força, per la voluntat sí. però la força crea més força. Si no hi hagués cap problema, la gent es desentendria totalment.

Crec que no és el cas, i la gent cada cop està més conscienciada amb la problemàtica.

MIQUEL MASANÉS, PRESIDENT DE L'EMD, ABANDONA LA COMISSIÓ MIXTA PARITARIA REDACCIÓ

E

l passat dijous, dia 4 de febrer, el President de l'Entitat Municipal descentralitzada, Miquel Masanés, va fer pública la seva dimissió de la Comissió Mixta Paritària.

Els motius d'aquest abandonament resideixen en la seva disconformitat amb la composició de la Comissió i en el seu funcionament que, segons paraules de Masanés, "no representa en absolut les conviccions que sobre Valldoreix formen part del meu programa polític com a president de la Junta Veïnal d'aquesta població".

La dimissió es va fer mitjançant una carta a

l'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que al mateix temps és el President de la Comissió Mixta Paritària, en la qual declara que "no crec que la resolució dels problemes de Valldoreix passi per uns plantejaments com els que en tres mesos ha manifestat la Comissió".

Amb aquesta decisió, el senyor Masanés acaba amb diversos mesos d'especulacions sobre la seva polèmica participació en la Comissió, i torna a obrir les problemàtiques relacions entre Ajuntament de Sant Cugat i Entitat M u n i c i p a l Descentralitzada.

16

EI.S 4 CANTONS

LOCAL

DIUMENGE. 14 FEBRER 1993

Valldoreix. L'opinió dels partits ERC PSC ic

Maria Sansa

M

aii,i S,niïs.i. del grup socialista de la nnsiia ciutat. \a explicar a "LK 4 cantons" que es possitiu que es faci un csitiili de la capacitat econòmica del municipi. pei que sense aquest '"les paraules són només paraules, no s'arriba enlloc, i és crea l'opinió entre la ciutadania que el problema pot solució nai se amb dos dies". Segons Maria Samsa. "es poc seriós parlar de segregació a Valldoreix sense abans \eure els resultats d aquest estudi de la \ iabilitat econòmica del procés".

La representant del l'SC" va dir que la sentencia establerta la un an> pel Conseller Executiu cíe la (ieneralilat sobre Entitats Municipals Descentralitzades (com és el cas de Valldoreix) no va resoldre el problema, "que ja ve de llunv". i \;i deixar intactes les competències de les entitats. fel que ha pro\ocat moltes polèmiques, no només en el cas de Sant Cugat i Valldoreix, sinó en altres casos com es el de Ciutat Badia. ""\questa sentencia" \a declarar Samsa. "deixa enlaire massa temes i no té gens en compte la problemàtica específica de les entitats". Maria Samsa. per últim. v a dir que és ditícil arribar a un acord amb una sentencia ambigua sobre la taula de negociacions.

David Sampere

L

a línia que defensa ERC continua sent la mateixa que la uns mesos va portar-los a demanar la convocatòria d'una consulta popular entre els veïns de Valldoreix per saber si volien la segregació de l'administració de Sant Cugat. David Sampere. va explicar que el seu partit creu que s'hauria de resoldre el problema mitjançant el diàleg, però que de moment no funciona aquesta \ ia i s'ha demostrat amb els mals resultats de la Comissió Mixta Paritària. Sampere va declarar a aquest diari que "l'actitud que manté Aimerich és de prepotència i així no s'arriba enlloc, perquè la gent de Valldoreix ja està cremada, i Massanes ha dit prou".

HRC va deixar tres mesos d'espera, que encara no han passat, per veure si s'obrien canals de diàleg entre els dos ajuntaments. David Sampere va dir que "s'està demostrant que no es troba solució viable i per tant .en vista de la rapidesa amb la avancen els fets haurem de prendre cartes en aquest problema i fer altre cop alguna proposta des de la nostra formació". Segons el líder a Sant Cugat del partit, la solució no es troba "perquè a Aimerich no li agrada no poder controlar l'Entitat Municipal Descentralitzada".

/*a/*$r úée$ Marcos, Cuadros. Laminas. c/. Vallès. 23. Tel. 675 49 43 08190 Sant Cugat del Vallès

Jordi Casas

E

l representant d'IC a la nostra ciutat, en declaracions a aquest diari, va afirmar que la solució al problema entre Sant Cugat i Valldoreix, ha de passar irrevocablement pel marc legal, que és en aquest cas la Comissió Mixta Paritària. "La segregació". \a dir Jordi Cases, "no és possible segons la llei de Règim Local de Catalunya, i per tant cal establir el futur règim c o m p e t e n c i a l de l ' E n t i t a t M u n i c i p a l Descentralitzada de Valldoreix des de la comissió. que és l'òrgan legítim per fer-ho".

Sobre el tema del règim fiscal, Jordi Cases creu que la solució és. "un cop definit l'àmbit competencial. establir un nou conveni fiscal que tingui en compte la participació de Valldoreix en el finançament de les prestacions, equipaments i infrastructures que es fan des de Sant Cugat".

ANNA CABASSA

PARTIT POPULAR REDACCIÓ j No ens ha estat possible disposar de les manifestacions que havia de fer el representant d'aquest partit a la nostra ciutat, a causa de la seva absència per a participar en l'últim Congrés Nacional del Partit Popular celebrat a Madrid.

Materials i articles Belles - Arts

Dibuix Tècnic Aerografia Paper Nacionals i d Importació c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del Vallès.

y

DIUMENGE,

14 F E B R E R 1 9 9 3

LOCAL

ELS 4 CANTONS

17

Roda de premsa de l'Alcalde de Sant Cugat sobre Valldoreix El senyor Aymerich centra Tacte en aclarir les sentències del Tribunal Superior de Justícia i el tema de la segregació J. MARC DE SEMIR

L

'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. va oferir una roda de premsa als mitjans de comunicació locals i comarcals en una sala da Comissions de l'Ajuntament plena de gom a gom. La realització d'aquest acte fou. segons Aymerich. "un motiu obligat davant de les notícies desinformadores" sobre dos temes principals i d'actualitat: les sentències del Tribunal S u p e r i o r de Justícia i la creació per part de l ' E n t i t a t Municipal Descen- tralitzada ( E M D ) d'una comissió especial per a l'estudi de la viabilitat de la segregació de Valldoreix de la resta del municipi.

L'Alcalde va començar el seu discurs parlant de les sentències judicials que tanquen de forma definitiva el contenciós mantingut entre l'EMD de Valldoreix i l'Ajuntament de Sant Cugat referent als Pressupostos del 87 i del 91.

El Tribunal S u p e r i o r de

Justícia condemna l'Ajun tament a p a g a r una certa quantitat de milions que provenen d'unes transferències que va d e i x a r de fer Sant Cugat a Valldoreix. La llei dóna d'aquesta manera la raó al senyor Masanés, President de l'EMD. De s e g u i d a , Aymerich va centrar-se en l'explicació de la sentència del 91. Va explicar que "la quantitat a transferir no és de 140 milions, que seria el que es va pressupostar. com demanava Masanés, sinó el que es va recaptar realment i que representa uns 27 m i l i o n s " . Va seguir dient que "ens poden c o n d e m n a r a p a g a r 21 milions més, que serien els serveis que va prestar Sant Cugat a l'EMD, cosa que fa riure perquè això ja va ser acceptat en el conveni del 82 per ambdues parts".

Joan Aymerich va ironitzar sobre el fet que "Masanés diu que si paguem aquests 140 milions podran arreglar tot Valldoreix, que es tornarà

més verd, sortiran les flors, els carrers s'asfaltaran sols, i si no paguem Valldoreix trigarà molts anys a tenir les coses fetes". "Amb els 27 milions que estem c o n d e m n a t s a pagar", va continuar argumentant l'Alcalde, "òbviament no s'arregla Valldoreix, ni el seu dèficit, i a més, no és lògic que aquests diners els hagi de pagar la resta del m u n i c i p i , a m b sectors de població menys afavorits, per privilegiar una classe social més alta".

Sobre la sentència del 87, l'Alcalde va comentar simplement que era el mateix cas que al 91. i que l'Ajuntament de Sant Cugat havia de pagar una quantitat al voltant dels 27 milions de pessetes.

La roda de premsa va servir també per aclarir certs punts del tema de la segregació, un tema "del qual n'estic fins als n a s s o s " , segons p a r a u l e s d ' A y m e r i c h , que continuà dient que " s e m b l a que

l'EMD no tingui altra feina que la de criticar l'alcalde de Sant Cugat i responsabilitzarlo de tots els problemes de Valldoreix". Aymerich, fart del tema. va senyalar que "no puc entretenir-me només amb els problemes de Valldoreix i en el que diu el s e n y o r Masanés".

Tot seguit. l'Alcalde va argumentar la idea de la inviabilitat de la segregació, "amb la llei a la mà i els reglaments vigents", al·legant tres caract e r í s t i q u e s que hi h a u r i a d'haver perquè fos possible: que els dos nuclis estiguin territorialment diferenciats; que l'EMD compti amb els r e c u r s o s suficients per al compliment de les competències municipals; i finalment, que la segregació no comporti una disminució en els serveis del municipi.

Aymerich va insistir que "a

Catalunya s'han de primar les fusions i no les segregacions perquè hi hagin menys administracions". L'Alcalde va dir així i tot. que en el Ple del mes de febrer es plantejarà la p o l è m i c a de la segregació, i que s'instaria a la Conselleria de Governació perquè apliqui les lleis. Va concloure la roda de premsa a s s e n y a l a n t que "si no és així, cas que la Conselleria no obligui a complir les obligacions que té com a administració superior en l'Ajuntament de Sant Cugat, llavors ens plantejaríem el fet que el consistori santeugat e n c , cansat per la i n c o henrència del tema, demanés la separació de Valldoreix de la resta del municipi".

18

ELS 4 CANTONS

L O C A L

Per la ruta de les Amèriques L'aventura de quatre santcugatencs que van reproduir el primer viatge de Colom.

XAVII-.K BORK YS

quan eren a e o h e r t a lent q u a l s e v o l feina, a n a v e n lli uan ets a un \ aixcll. gals a m b una eorda. que rep a alia niar. la \ ula es el n o m de " l í n i a de \ u l a " . mes a\ iat 11 u >iu >li MKI . agafada al eos amb un arnes. l'i ils passar te dics I De no ser per la línia de \ ida. dies s e n s e lei' e a p c o n t a c t e si a l g u n h o m e c a i g u é s a \ isual a m b eap altre \ aixell. l'aigua, per la impossibilitat s e n s e v cui c i es m e s ejue de maniobrar i per la veloeil'inunensiial h l a \ a i la línia lal de la nau. l'haguéssiu perde l ln>i i i / n Iens temps per dut irremeiablement. llegir. per escriure i per penbis eabells era l'únie que es sar. per pensar molt. rentaven a m b aigua dolça. ! .a li ipulacm de l ' A / u l e s es S'els aclarien a m b un esprai IIHI\ ia en un espai \ ilal torça d'aigua per treure'n la sal. l.a roba també la rentaven a m b redi ui. l'dl c o i u l i c u m s nor m a l s . hi p o d i e n h a b i t a r sis aigua salada, LI problema era p e r s o n e s , p e r ò a m b tota la que costava més d"assecar i que es quedava encaitronada. prov isio de queviures que hi Per a i x ò van a c a b a r per portaven, a m b prou lemes hi llençar la roba bruta a la mar. e a b i e n ells q u a t r e . Si no hi havia eap lema a I or. o si eap un eop feta servil. Al eapdavall. n o m é s eren s a m a r r e t e s borrasca els obligava a mobih l / a r se. el n o r m a l eia que de cotó i pantalons eurts. un d ' e l l s m o n i e s g u a r d i à a coberta mentre els altres desMALALTS A ALIA MAR cansaven a la eabma.

Q

I .I Joan l opez duia el eap afaitat: algú li \ a dir a I .as Palmas que aíailar-sc ed eap la primera vegada que travesses l'Atlàntic es una tradició m a r i n e r a , e o m p o s a r - s e un anell a l'orella el primer eop que creues el eap d ' l l o í nos o el de 1-5nena Lspcran/a.

No 1H> \ atg fer n o m é s per t r a d i c i ó . t a m b é \ aig p e n s a r q u e s e r i a m e s e o m o d e per rentar me durant la travessa.

Al eapdav all no m' hav la de v eure nm;j.u .

1 lav ien de r e n t a r - s e a m b aigua s;i| ;u !a. llençant- se els c u b e l l s per s o b r e d e s d c la i1'bei la esiaui I ora impossible banv ai se. la veloeilal del v ai vell haui tu deixat emera ei bati v sia en MV'I MI s. He ! el.

I'ls mariners fent la guàrdia mes i recomanà els medicam e n t s del b o t i q u í de b o r d m e s a d e q u a t s . Va q u e d a r a l'escolta uns quants dies. fins que li van informar de que un h e l i c ò p t e r h a v i a r e c o l l i t la nena i la seva mare. mentre el pare portava el Mandràgora cap a Cabo Y e r d e . Poc d e s p r é s es van assabentar que l'helicòpter h a v i a c a i g u t a l ' a i g u a . Per s o n . la d o n a i la n e n a van sortir-ne il.lesses. I això va ser tot el q u e van s a b e r del Vlandràgora .

Yída quotidiana a alta mar Hs pot dir que la vida al vaixell g i r a v a al v o l t a n t de la ràdio i la cuina. Passaven la j o r n a d a e s p e r a n t el m o m e n t en que l ' e m i s s i ó diària d e ' n Saturnino Galdràn fes crepitar la senyal d'avís a l'aparell de ràdio. Passaven la jornada pensant q u è li dirien avui a

DIUMENGE. 14 FEBRER 1 9 9 3

en S a t u r n i n o , q u e e l s d i r i a ell... potser aquell dia algun familiar o algun a m i c havia pujat fins casa d'en Saturnino i podrien parlar amb ell. A la nit feien contacte amb la roda d e n a v e g a n t s . T a m b é v an tetiir a l g u n c o n t a c t e a m b algun altre radioafeccionat de Sant C u g a t , e n c a r a que a ningú el rebien amb tanta ela relat eom a en Saturnino.

Cal dii que cap dels quatre tenia llicencia de r a d i o a l e c ciouat bmeiien a m b el codi d ' u n q u e els hi va c e d i. e x p r e s s a m e n t per el v i a t g e . l-n Saturnino els va alliçonar una mica sobre el lenguatgecodi q u e s ' h a tic fer servir quan parles per radio.

Pel que 'a al menjar, porta v en una b o n a p r o v i s i ó , en part regalada per una empresa productora de menjars dietètics. que els va proporcionar pa integral, pasta eixuta liofililzada. cereals, xocolata de íructosa. llet en pols... no p o r t a v e n cap frigorífic, per tal d ' e s t a l v i a r e l e c t r i c i t a t , i per això no varen e m b a r c a r aliments més caducs, com carn. Ous sí en portaven, perquè si s'cl d o n a la volta de tant en tant. per evitar que el rovell s'enganxi a la closca. poden a g u a n t a r molt de temps sense fer-se m a l b é .

També portaven fruita i verd u r a . que van c o n s u m i r els primers dies. I disposaven de peix fresc: dorados i merlins, s o b r e t o t . L i s p e s c a v e n ells mateixos, a m b canya, durant les guàrdies. Joan López, qui per ser el metge de bord tenia cura de l'estat de salut de la t r i p u l a c i ó , els feia p r e n d r e c o m p l e m e n t s vilamínics i te de g i n s e n g , un te f o r ç a impopular: sempre que podien buidaven dissimuladament la tassa per la borda. quan en Joan no mirava.

L ' e s m o r z a r c o n s i s t i a en t o n a d e s a m b llet en p o l s i

cereals. FI dinar, un plat únic q u e era. o bé a l g u n recepte d'arrós. o un plat de pasta, o p e i x . l'n J a u m e S à n c h e z acostumava ser el cuiner. Per sopar, prenien una sopa.

1 ja té piou m e n t p r e n d r e Lina sopa cada dia. en un vaixell .. , - c o m c nta en Joan López, recordant el eontinual sacseig, que leia que mes d ' u n a v e g a d a b u i d e s s i n la c u l l e r a s o b r e la f a l d a del c o m p a n v . en lloc de dins la pròpia boca.

I. aigua per c icnai la ireie:; d'un dipòsit de I oi) l i r e s i-" arribar a les Bahames. . ;s hi v a s o b r a r m o l l a Per h e u r e tenien 2(10 litres en ampolles.

Iot i ser potable, l'aigua de! dipòsit lema cert regust.

KI. T R I A N G I I I)K I.LS H I R M l DI.S

E

l seu destí era l'illa de San S a l v a d o r de las Bahamas. Per arribarhi v a n t r a v e s s a r el f a m ó s triangle de les B e r m u d e s . A aquesta zona, ja dins la plataforma c o n t i n e n t a l , el tràfec marítim és més intens, el que fa augmentar el perill de ser embestits per algun mercant despistat. Lis instruments de b o r d es van v e u r e a f e c t a t s pels e s t r a n y s c a m p s m a g n è tics que h o m pot percebre a la / o n a . FJs t r i p u l a n t s d e l ' A / u l e s ironitzaven: seguram e n t les d e s a p a r i c i o n s d e q u e p a r l e n són p e r c u l p a d'algun mercant despistat pels camps magnètics. Però a la nit, mentre feien g u a r d i à . sentien veus humanes, indistingibles. xiuxieganl enmig la foscor. Tots quatre, per separat, les van sentir. Mai no van descobrir d'on venien.

T a m b é v e i e n l l u m e t e s . de v e g a d e s , p e r ò a i x ò és m é s normal, si pensem en l'intens t r à f e c m a r í t i m i aeri de la zona. ( continuarà)

L

' A g u s t í G u t i é r r e z va patir un atac de tlebitis q u e li va inflar la cama i el va tenir immobilitzat al llit q u a t r e d i e s . P e r s o r t . hi h a v i a un m e t g e a bord. en Joan López, i aquest era un avantatge que no tots els p a r t i c i p a n t s t e n i e n . Un d i a . l ' o r g a n i t z a c i ó es va posar en contacte radiofònic per reclamar el seus serveis: un dels altres participants, el vaixell Vlandràgora. tenia un cas de disenteria a bord. I.a tripulació la eomposav en un matrimoni jove i la seva l'illa petita, i aquesta s'havia posat m a l a l t a q u a n nav cgav en a l'alçada de Cabo Yerde. Joan 1 o p e / v a passar consulta pei radio, v a ev aluar els simpto Jaume Súiuhez, Joan López durant la iravcssu

ELS 4 CANTONS 19

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

Estem de promoció!! ara amb aquest ntmL 8.000^:<~IIII ... i més de 20.000 lectors !!

-:i

gratuïts

El nostre objetiu: La informació al ciutadà i la promoció del comerç local Subscrigui's per 2.200.- pts anuals, import de la tramesa

589 15 90 ^ 674 01 Subscripcions

Publicitat

n tit

20

ELS 4 CANTONS

C U L T U R A

Carme Talleda ac tualment dins la comissió Joan Miró "Em considero l'única persona amb autoritat i competència per portar a terme les activitats del mestre Frederic Gevers a Sant Cugat".

I.MMA ANSOJ_,A_

C

la tonalitat. Bach porta als límits l'atonalilal, que demostra molt bé en "l'Art de la Euga".

Fou una persona amb grans inquietuds religioses; personalment crec que estigué molt a prop del buit moral, de les místiques hindús.

P: Que et proporcionà l'ensenyament del mestre Frederic devers?

R: Durant gairebé3 anys, vàrem compartir moltes d'aquestes idees que he exposat abans. a més de donar-me totes les eines necessàries per a interpretar Bach. Dins l'ensenyament, intento adaptar el llenguatge de Bach en llibres dedicats als infants, per tal que llurs problemes de íraseig quedin resolts en anys posteriors de carrera.

P: Pel que fa a l'Any Miró. (-.quines són les activitats programades?

R: Hem programat un recital de piano, homenatge a en Joan Miró. la primera part del qual està dedicat a la música que en Joan Miró estimava: concretament, sonaran obres d'en Eudwig Van Beethoven. A la segona part, farem un viatge per les estètiques que coexistien en Miró: comencem l'any 1900, i acabem l'any 1979. tram de la seva trajectòria més \ ital.

Seran estètiques paral·leles a la seva com Falla. Halíter -contemporani d'en Miró-.

Passarem per una obra d'un c o m p o s i t o r català. Valls dorina, i acabarem amb l'obra "Cop de P o m a " , feta per J.M. Mestres Q u a d r e n y . c o m p o s i t o r , m e m b r e de la Fundació Joan Miró. i amic personal del pintor. Es una obra realitzada i pensada sobre temes pictòrics d'en Joan Miró.

P: Quin és l'estat actual d'aquest projectes'.'

R: Per a poder estar dins el programa oficial. hem de comptar amb una font econòmica, i amb Llades concretes. Personalment, m'agradaria que fos durant la Festa Major de Sant RESPOSTA: Bach fou el músic més impor- Cugat. En principi. l'Ajuntament de Sant tant de l'cpoca barroca quant a obra. Malgrat Cugat veu amb molls bons ulls cl projecte. que la seva interpretació) és difícil, hem de ara nonics ens manca la seva col·laboració* pensar que la seva música fou escrita per a reial i electiva, i les tiades aproxinuklcs. nus instruments característics de la seva Per paí"! de lots. Iii ha grans il·lusions i espeèpoca. rances de icalitzacio.

Sola el meu punl tic vista es diferencia d'altres músics barrocs per a l'exploració de

arme Talleda. pianista santeugatenca, finalitza L'K SOUS e s t u d i s al Conservatori Municipal de Música de B a r c e l o n a . P o s t e r i o r m e n t , b e c a d a pel Ministeri d'Afers Estrangers Espanyol i el Ministeri ile Cultura Neerlandès, es trasllada a Bèlgica el P)K() per a treballar el piano sota el guiatge del prestigiós concertista i pedagog Frederic (ieveiv AL|UÍ comença la seva recerca i inquietud vers l'obra de .IS. Bach. que pren cos en la seva rc\isió del llibre d'Anna magdalena Bach. editat per Músic & Músic, el 1986.

Canalit/a les seves aspiracions pedagògiques creant a Sant Cugat el '"Centre d'Estudis Musicals i Humans Talleda-Ricomà". de I qual n'és directora, i alterna l'ensenyament amb el mon del concert.

A càrrec de Frederic d e v e r s , va crear el "Seminari Internacional de Piano" els anys 1940. 9 1 i «2. a m b el patrocini de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Per tots aquests motius. Carme Talleda es considera l'única persona amb autoritat i competència moral i prolesional per portar a terme les activitats del mestre Frederic devers, a Sant Cugat del Vallès.

Com a treballs recents, destaquem el seu enregistrament discogràfic "A través del temps... música catalana".

Actualment, i com a membre de la Comissió de l'Any Min'), ha presentat un programa. concretament un recital de piano, on podrem escoltar, entre d'altres, les obres musicals que en Joan Miro estimava més.

De tots aquests e s d e v e n i m e n t s . C a r m e Tallcila ens ilóna la seva opinió: l'KEOEN IA: Com admiradora de Bach. explica'ns qui fou i L|IH és per a tu aquest músic'.'

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

La Fada d'Enric Morera dirigida per Josep Ferré REDACCIÓ

E

l s a n t e u g a t e n c Josep Ferré, actual director de l'Orquestra Sant Cugat, dirigeix la Simfònica del Vallès en la recuperada obra d'Enric Morera. Fa Fada.

Aquesta obra del músic català ha estat oblidada des de la seva estrena fa 95 anys. fs pot coiisiLlerai" doncs que es n acta d'una segona estrena davant d'un públic amb un segle de diferència d'ai|iiell que \ a assistir a la primera representació).

E'Ajuntament de Sitges, que té preparats tot un seguit d'actes per a commemorar les festes modernistes que Santiago Rusinol va organitzar fa un segle, inclou dins dels actes. Fa Fada d'Enric Morera.

Aquesta obra ha estat consi

derada pels experts, com una obra bàsica per arribar a conèixer la música catalana d'una època tic temps molt concret. Fa recerca i lot el material ha estat molt important, ja que gairebé no hi ha material editat, la qual LUM ha dificultat els treballs fins a límits insospitats. [ a Fada es podrà escoltar al teatre "El Prado" de Situes -Hoc per a on fou escrita . i també ens manifesta que par; del cor ilels Amics de l'Opera de Sabadell, que preneu part en la representació, es format per m e m b r e s ile ili \ erses corals de Sant Cugat, LJUC d'aquesta manera s'han afegit als actes commemoratius del cinquantè aniversari de la mort d'aquest compositor català.

INVITACIÓ Dia 16 de Febrer a 2/4 de 9 del vespre Sessió Informativa sobre: CURS ESCOLAR A USA CURSOS A L'ESTRANGER COLÒNIES ANGLESES Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64

IDCNNA CENTRE

D'ESTÈTICA

Tractaments corporals i facials Solàrium Depilacions C/ Major, 36- 1er.

© 675 52 52

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

DIUMENGE, 14 FEBRER 1 9 9 3

E S P O R T S

LA MITJA MARATÓ CONTINUA ESSENT UN ÈXIT

ELS 4 CANTONS 21

LAURA MARTIN S'EMPORTA LA COPA "FEDERACIÓ CATALANA" DE PATINATGE ARTÍSTIC

ANNA BORAU

L

a desena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va tenir lloc el diumenge passta dia 7 amb la participació de més de mil corredors. Tot i no arribar a les expectatives dels organitzadors, els quals calculaven superar enguany les 1300 inscripcions, aquesta prova continua considerant-se com un dels reptes de la seva categoria.

EL CIRCUIT I ELS RÈCORDS En aquesta Marató 93, a més de no superar el nombre de participants, tampoc es van poder superar els rècords de la prova: ni el masculí, que està en l :05\ ni el femení, de 1:14\ Segons declaracions fetes als 4 Cantons pels campions. Marina Prats i Khalid Khannouchi , així com per la major part dels corredors, això és per causa de la duresa del circuit, qualificat de trencacames, que, tot i ser molt maco i tenir un bon terra, no és un recorregut favorable per als participants.

Malgrat això, la Creu Roja va declarar no haver tingut cap problema. Així doncs, tothom es va endur un bon record, tant de

Sant Cugat com de la Comissió Atlètica de Curses, la qual -després de l'entrega de premis- va oferir tot un seguit de regals, rifant-los entre els esportistes inscrits.

Les classificacions van ser les següents: MASCULÍ lr- Khalid Khannouchi (1:07*52") 2n- Benito Ojeda 3r- Tijani Rahmouni 4rt- Hichan Racnad 5è- Luís Sanchez 10è- WALTER PEREIRA (lr local) 14è- ALBERT GARCIA (2n local) FEMENÍ la-Marina Prats (1:19'16") 2a- Maria Surruca 3a- Laura Paradell 4a- Joaquima Casas 5a- Elisenda Pucurull En destaqueml'actuació dels corredors marroquins que, com es pot observar, van emportarse tres dels quatre primers llocs.

REDACCIÓ

L

a patinadora més destacada de l'Escola de Patinatge Sant Cugat, Laura Martín, va vèncer en la darrera edició de la Copa que organitza la Federació Catalana després d'imposarse a la resta de participants en els dos exercicis que configuren aquesta competició.

La jove patinadora santcugatenca. amb 15 anys acabats de cumplir, va saber superar el handicap que significava no haver estat seleccionada en un primer moment per demostrar que la seva classi

ficació no era casual, aconseguint arribar a la posició privilegiada de la categoria júnior, per sobre de les quinze representants de les quatre províncies catalanes.

Aquesta victòria és un clar reflexe de l'esperit competitiu dels esportistes de la nostra localitat i el cas de la Laura mostra evident que tot i no haver tingut temps d'efectuar la preparació adequada per l'ocasió, el nivell estava per sobre de qualsevol espectativa.

Kodak

rCRRCTCRM

c/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71 SAnt Cugat del Vallés

V_ REPARACIONS INSTAL·LACIONS Aigua - Gas - Electricitat

Medir Gómez i Canals INSTAL·LADOR AUTORITZAT SUBMINISTRES INDUSTRIAL - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA

C a m í de la C r e u , 6 - Local 3

c/. FRANCESC MORAGAS, 44 • c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès

^ 674 35 58

J 1 I I

22

ELS 4 CANTONS

E S P O R T S

DIUMENGE. 14 EEBRER 1993

92 NENS PARTICIPEN EN L'ESCOLA DE GOLF DE SANT CUGAT REDACCIÓ

L' SQUASH CLUB SANT CUGAT SEU DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS ANNA BORAC

C

om cada any por aquestes dates de curs. l'escola d'iniciciacio per als mes joves del ('kih de (iol! Sani ('ugai es a ple rendiment.

Lis 92 nens i nenes que In participen des del passat mes d'i v u i h i c . Iian i 'meut temps pei lannliai il /;e -e amb iol L'I que l'e-pi •; i del .^oi' c- 'üipor la. I ei nando C "na\ i s . al cap v!.i\ .nií il ei i . q m p en el qual *ii pienen nan destacats pro!,

•.n·ll.ds

M.a'.IK

/.

• .-II! !.•;;(

D

IvklMld 'alv.e

i'oío: Rosscud es .'! ma \ ni' ' -as ais.ihi, de II i ha" •'•.• ' iol' Sani í i.: a l ' e v • a '. •' i-. ••>• •• •. ••!•'• • i.' l'enador' 1 -No. e n c a r a q u e es pot d i r que en cis d a r r e r s q u a t r e anvs. els jugadors de Sant ( n u a t ho han guanvat pràcticament tot a ni\ell estatal. Els resultats assolits han estat excepcionals. II l ut >0 els tres primers classificats en el Campionat d'Espanya infantil van ser de Sant Cugat: Ramon Raventós, lvo Giner i Pablo Taché.

També voldria fer esment molt especial de l'Estefania Knuth,

l-'itcia

Sens Í/Í- l'l·'.scohl· de! Club u't (iolf Sani

a c t u a l C a m p i o n a del M ó n . que ha estat un niu al! per a tota aquesta generació de .joves golfistes que ara esta p u j a n t , i en aquest sentit Sant C u g a t e •- c! millor Club d'Espanva. bcrinmdo ( ha -. - esta satisfet dels resultats que -'!:an assolit.

I.amenta que alguns pares, per diferents motius, nu puguin encarar el sacrifici cjiie significa la pràctica del golf: i que significa hores d'entrenament. desplaçaments, portar-los, perdre caps de setmana, però no vol

Citgíil

ta.ik ai la •..\>•)'•• ei •••': -cnsc ->ei agraí't.

-\'u!l destacar que a l'acabament del curset hi ha trofeus per als millors regals p e r a tots. en una festa multitudinària dedicada a tots els nens i nenes que han estat venint cada cap de setmana i que són els pares mateixos els qui Ehan preparat com autèntic fi de curs.

E'any vinent, abans que comenci el curset, ja us explicarem com hi podeu participar. Si voleu alguna informació anticipada, telefoneu al Club de Golf Sant Cugat i demaneu pel Sergi.

ivendres dia 12 comença\a a l'SQUASH el C a m p i o n a t A b s o l u t de ( " a t a h m v a 1993. Durant ires dies el club santcugalenc seia l'amfitrió dels equips nies importants d' a q u e l l esport c o n c r e t a m e n t hi participen di\ un equip-m a s c u l i n s i d o t / e temé nins. Els la\ ori is a pr e -n son cl (i.'LA de Leh; ei: la e a l e g o i ia m a s c ui i na ( e q u i p q u e c o m p t a and: els dos millors jugadors. en a q u e s t m o m e n t , a n i v e l l e s t a t a l i i e! C a n Melic de Sant .liisl ca !;, femenina.

La c o m p e t i c i ó s e g u e i s el model e l i m i n a i ò r i a i. fins a Is quarts de l'mai. els partits es disputen el millor de tres sets.

L'encarregat de l'arbitra! ge serà en Ventura Coch.

Les copes per als campions i sotseampions (tan absoluts com de consolació) seran lliurades el dia 14, un cop disputades les finals.

oc?

FEBRON mnur SA

PISCINAS - RIEGOS - JARDINERIA FERRON SANT CUGAT Rius i Taulet, 20 •S 674 68 47

FERRON RUBÍ Avd. l'Estatut, 19 "ZT 697 12 12

FERRON SERVICIOS Àngel Guimerà, 16 U 697 46 55

T 0 P

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

L'HANDBOL UESC A LA FASE D'ASCENS A.B.

L

'equip de handbol de la UESC. participant en el campionat sènior de la 2a. Divisió Nacional, està jugant en aquests moments la primera part de la fase d ' a s c e n s . En aquesta fase també hi participen el GEIEG de Girona, el Sant Esteve, el Bordils, el Gavà i La Roca.

Tot i haver perdut el primer partit contra el GEIEG, els homes d'en Ramon Grau encara tenen possibilitats d'aconseguir una de les dues places, les quals els portarien directament a la següent fase: una segona lligueta on competiran per a l ' a s c e n s en la l a .

Divisió Nacional contra sis equips de l ' E s t a t espanyol.

D R I VE

23

IVO GINER: UN CAMPIÓ DE L'ESCOLA DEL CLUB DE GOLF SANT CUGAT JACINT FELIP

D

es de casa seva. al carrer d'Àngel

de menors de 12 anys. segon en el Campionat d'Espanya infantil de 1990 en el Reial Clug de Golf d'El Prat. tercer el 1991 a Las Palmas. encara que aquest anys passat a Madrid no va anar tan bé. Un mal torneig el tenen només els bons, per això ben aviat va reemprendre el fil de l'èxit amb el sotseampionat d'espanya "boys" -per a jugadors fins a 18 anys- i en guanyar la Copa Cadet i quedar campió de Catalunya 1992, va formar part de l'equip de la Federació Catalana júnior quedant sotscampió d'Espanya.

Això li va significar la seva entrada a l'equip espanyol amb el qual va disputar el Campionat d'Europa per equips a Gal.les i el Mundial a Japó, en els quals va quedar en cinquena posició.

Guimerà, veu el recorregut dels cinc primers forats del camp. Aquest jove santcugatenc de només setze anys. pensa en l'esport del golf les 24 hores. El seu palmarès és brillant, tot i que no en presumeix. Als seus, particularment a la seva mare, li agradaria que fos tan bon estudiant com jugant al golf, però tot no es pot tenir. L'Ivó Giner i Navarrete viu a Sant Cugat des que va arribar a aquest món i va començar a jugar al golf una mica per casualitat.

- Havia fet tota mena d'esports, gimnàstica, natació, tennis, judo... fins que als set anys el meu pare va voler provar què era això del golf. D'aquesta manera m'hi - Reconec que viure davant vaig introduir, entrenant-me del camp de golf ha facilitat meva preparació. primerament amb el Toni la Actualment estudio Segon de Calvo, després amb el BUP a l'Institut Casa Txomin Hospital, el Jesús Mònaco i el no tenir classe a Chaves i per últim el fernanla tarda em permet entrenardo Chaves, amb qui ja fa cinc anys que m'entreno. El golf me de manera més constant. em va enganxar molt ràpid, Quan tinc una estona vinc a ja que és un esport molt com- tirar boles.

L'Ivó Giner un dia serà propetitiu.

L'Ivó Giner té qualitats inna- fessional. Li agrada. És la tes per practicar aquest difíci- seva meta. Ara es fa difícil líssim esport. Només dos compaginar golf i estudis, tal anys després d'haver tocat el i com els passa a la majoria primer pal, va guanyar el d'esportistes a aquesta edat Campionat de Catalunya quan entra en confrontació Aleví en el Club de Golf de l'educació i la competició.

Llavaneres. A aquest triomf Per aquest motiu ja ha tingut li han seguit altres resultats algun problema. no menys importants: campió - Vaig repetir Vuitè d'EGB. de Catalunya en la categoria No em vaig presentar als

TXOMIN HOSPITAL INACHO FELIU A L'OPEN DE TENERIFE REDACCIÓ

Q

ELS 4 CANTONS

uan aquesta edició de "ELS QUATRE CANTONS" estigui a les vostres mans, amable lector, Txomin 1, l'únic jugador de golf català que disposa de la tarjeta que dóna dret a disputar el circuit europeu de la PGA, i Nacho Feliu estaran jugant l'Open de Tenerife, la quarta prova del calendari d'aquesta temporada i la primera que es disputa aquest any a l'estat espanyol. Txomin Hospital, que va debutar amb poca fortuna a l'Open de Madeira, on no va poder classificar-se, buscarà aconseguir el primer resultat de la temporada després de no haver pres part en el periple oriental dels "opens" de Dubai i de Singapur.Txomin Hospital ha treballat de valent aquestes darreres tres setmanes la seva posta a punt i molt

aviat tindrem l'oportunitat de veure'l en acció en el decurs de l'Open Heineken Catalonia que es celebrarà en el camp del Muntanya els dies 22 i 25 d'abril.

En aquest Open de Tenerife, tindrà si més no, la companyia de Nacho Feliu, que té una magnífica oportunitat en iniciar aquesta temporada prenent part en un torneig dels grans, i això després del meritori paper dut a terme a Pedrena amb motiu del campionat d'Espanya de professionals on va classificarse en tercera posició. En la nostra propera edició podreu trobar tota la informació sobre l'actuació dels nostres representants, els dos únics jugadors catalans, presents en aquesta competició.

exàmens de setembre perquè coincidien amb la celebració del Campionat del Món Infantil a San Remo (Itàlia).

Per aquest motiu vaig perdre un any. Els meus pares ho van entendre. M'ajuden molt a la seva manera, encara que si hi ha alguna cosa que em treu de pollaguera és que el meu pare em vingui a veure quan jugo i em digui alguna cosa sobre el meu joc.

A l'Institut Casa Mònaco és l'únic que juga a golf. Els companys són els seus primers incondicionals.

- Els agrada que els expliqui coses sobre els campionats.

La veritat és que em porto bé amb tothom, anem al cinema, a donar un tomb. No m'agrada sortir de nit, ni fumar ni veure alcohol. El meu únic vici són els xiclets.

Abans que torni a tirar boles, a fer uns quants forats més, complicant-se un xic el recorregut per no caure en la rutina d'un camp que es coneix prou bé, l'Ivó Giner espera poder seguir compaginant els estudis amb la pràctica del golf.

- Els professors m'ajuden bastant. Si tinc alguna competició important em canvien les dates de l'exàmen.

Aquest any vull intentar guanyar el Campionat d'Espanya "boys" a La Penaza (Saragossa).

No té cura. Pensa en el golf a cada instant de la seva vida.

Li agrada més el Ballesteros que el Faldó, per allò que si no és difícil no té gràcia.

La Guia del Comerç i Serveis ADMINISTRACIÓ

01

09

DE FINQUES

17

ANIMALS i

AUTOESCOLES

VETERINARIS

VETERINÀRIA SANT CUGAT 675 C.5 I.

AQUAL.ONGA FINCAS LESI

D VETERINARI OEL VALLÈS .574 58 45

• ': ,-

FINCAS SANT CUGAT

•'--

LA FAUNA

6 7 4 ' 3 7J5

' N c - M u - I . . 14 FINQUES GIRONELLA

- "4 '.' -

MASKOTí

5?; y. 5?

INCUSA

-..vi- f

DIAGNÒSTIC

6 7 5 37 54

Ma-v"

•'•

fMOESA

>'••'"•

?:-. •i.'.i..,

R'iS- I • / '

••'! -7

569 41 7-

= a-a-3oscs

P1 rjeh .

MERCANTÍC

674 49 50

;:

AUTOMÒBILS .675 32 5 7

, " : i -. y i C - l r 39

Mai.ro

;•

.67545 3

• i -.'•

....

ARQUITECTES

JV ' I I I K I F

ST1LO VICOMÇA

r ••; "H

02

A L BELZUZ

674 13 42

J CALOPA

•• - '.

F SORIANO MARTIN

J CARBÓ

675C773

R. VENTURA RECASENS

• '1 --

J CUSSO

674 53 43

LUISCALSINA VALLÈS

' •

J ESPANOL

SANMART1 MONCUNIL.

• '• i-

J LORAS

4t [ i , ' n , .•'

6'4-'r-

K i ' 'sàó '?

• -.i

V CASTANEDA

674 5' 4-

-.•: f

í

?74 44 K

R RIBES

F-.,i F.H- « <•:

AGENCIES

03

12

DE VIATGE

ASTER 4 1 [-•

ARTS

COP IMATGE

•':,i.i

"

R'.trií fel CH& 95 CASALS

COPY GRÀFIC

ESTIBER

GRAFICAS FORNIES

: . i - Ua'as 6 Sa-tagoR.,sro i 1 8

.i-..-.r •;,!-

GRÀFIQUES CELLER. S.A I3ERPLAN

,

' l

T

ZOOM RAVEL

13

ASSEGURANCES

AIGUA

04

TRACTAMENTS

BAL ASSEGURANCES ~ T'ere 5an: 4 CATALANA OCCIDENT ia^lidoo Rjsirïo , 2 MAPFRE 4 tons Sala, 8

AIRE CONDICIONAT

05

CAL.LEFACCIÓ

P. PORTA I ROCA NOGUERA FRANCINO

'4

D

7 •;,

6 '5 26 34

-•inçescMc-agas 1-3E'l la OF GESTORA DE SEGUROS

5 •; 42 C3

1-mt-a Cel e' 95

RUBICOM I'-. 1.1 t.VI'< TEVTO

14

ASSESORIES

06

589 35 6"

:as:ileics 33 675 4 1 2 '

Cas'e iv 25 CRISTALERIAS ARTE

674-3:3

r»:!ct Mu-no 3 DELOR-ROS

588 36 37

De a D e u 26 GARRIGA - ALUMINI I VIDRE

5aoace

02 Advocats 03 Agència Viatges 04 Aigua i Tract.

05 Aire Acond.

06 Alumini - Vidres 07 Ambulàncies 08 Anàlisis - Lab. 09 Animals i Vet. 10 Antiguitats

675 28 61

LA MEJILLONERA

675 09 36 674 30 27 674 12 13

28 Congelats 29 C. Dispensaris 30 Cuines Ceràmics 31 Dolceries

Rbia Ceber 79 MOYANO S.L

589 40 02 675 45 79

674 12 37

Crra Cerdanyola, 58

Avgda C a i a i r w '3

19

Safrt BcnaverLra 8 A 2r 3a

07

AMBULÀNCIES

2

ANÀLISIS LABORATORIS - 7 ; =8 76

5 V I J-rrl 33 1- '.1 VIDAL-RIBAS 5a-'a Mana 22 í -

ALIMENTACIÓ

ii'6>;6 53

39 52

CLAVEU Sant Domènec, 38

PI Estaco. 3

BASARS REGALS

SANT CUGAT CERÀMICA

574 32 9~

RusTa.ie: 6

GARBÍ • REGALS

Sani Ai'o-i 56 6 7 4 ' 2 53

MONTSE 3an:a Va'ia 45 DOLCETS

674 42 82

A^o's Sa 3 2'2

FLORISTERIES

BATLLE

6~5

VaíOrj'e* 17 EUA

574

Rsmola :e Celei 2 7 FLORS I PLANTES DEL VALLES67.

R L S iTauie: 2

32

DROGUERIES

FLORS RIERA Valdcex.59

CABANAS

674 C* 49

Sa-Í ago Rosroi, 54 674 13 55

42

FORNS DE PÀ

=. oei Col, 9 A.R. DROGUERIA CAN MORA 675 30 52 Ramc aCí- Mora, 9

LA BAIXADA Montserrat 22 TORRAS

ELECTRODOMÈSTICS

33 ALTA FIDELITAT

85 Restaurants 86 Sabateries 87 Seguretat 88 Tallers Mecànics 89 Telefonia 90 Tendals 91 Transports

175 33:

Martorell 55 :"4 :6 I

VALLÈS PA. S.A Moresli' 58 VALLS Maio-, 24

ALTA FIDELITAT

589 37 82

Rius Tauler. 3J3 ELECTRÓ VG S.A EUROBAZAR

ValKloreix. 70 GABRIEL

675 44 03

PUJOL

Pça. Centra. 3 La Ftoresta

Endavailada, 23 EXPERT

Clra Cerdanyola 6 674 7164

Vailco-eix 44 GALERIES SANT JORW

FLECA ESTACIÓ

675 44 54

Clra. Cerdanyola. 23

92 Tren Rentat.Cotxes 93 Xarcuteries

MARTÍNEZ AR tscayola, ' 0 ' Vailao-ei

67416 00

Mapr. 6 6740657

Santiago Rusinol, 49

SanLiag Fui noi

VILA ELECTROLLAR, S.A

INMA

Sarna Mana. 40

Me-:.-:' ''nec-a-ía

VISK3-6

675 2942

ELECTRÒNICA RÀDIO -ANTENES

34

43

589 02 71

CATIFES

FOTOGRAFIA i VIDEO

A.I.F.A

5 7 4 43C4

Ctra Cerdanyola, ' 6 CONTRALLUM

675'2 48

Fv Ocavià. 1 EDICIONS VIDEO VALLÉS

574 8' ' 4

can Matas. 7 FOTOHOBBY

583 37 33

Alfons Sala, 6

27

CLUBS

.674 47 58

Sa't Jcre'·c, 31

DEPORTO VALLDOREIXL

P' Dono-Gales 1

11 ' T

.674 64 12

MAPE

674 44 54

VIDEOGOLF

Vi la, 83 13:9

36

674 03 93

Ctra. Cerdanyola 38

Val.dore >

JÚNIOR

J. LLAMAS Val'doreix, 14

Malorel:. 5

39 58

674 7 9 68

FR FOTO VIDEO Rambla Celler. 93

.274 1664

PINO

ESPORTIUS

GOLF SANT CUGAT

BICICLETES

67437i

589 06.3'

VALLS

22

r -4 ; h :

PI P e s i r t e

41 HAPPV

PUZA DEL COLL

6^4:5 3: 675 36:»:

FRANCESC BEL SOLÉ

3 1 DOLCERIES

Major 5 RAVCONIC

i

77)0.5 ce Mag '2

MONTOSA

Ansel- Claif 2C

f'456.

Rassaig 7:iieL·lanca. 35

ROS

67 4 70 04 674 4-71

57; l'i'

FERRETERIA SABADELL 674 53 37

^'Vls -aco 54 RODO

EL PONT

674 39 66

Sa-.Lagij RoS'oo 24

81 Pneumàtics 82 Psicòlegs 83 Queviures 84 Ràdio Taxi

26

1

FERRETERIES

Fra-.cesLyrr.gas 44

Vailoo-ew 23

675 2343

Villa. I

ESPORTS

ZOOM

675 56 74

Sanla Mana. 14

GIMNASOS

Clra SICuga'aRuO

Villa. 1 - locai 5

BICI ESPORT

SUPERMERCADO UNICO

t/o-esr 7 CICLES CARDONA

CONXITA RUANO

LOS MANOS

Vailoo'eií 4 '

Grona. 21 5e 2a

Fa R.n - w w, u..re,-

M. FRANCISCO

MAS-ROIG

6 7 ; : 7 69 674 13 39

CLUB MUNTANYENC

-Vabion

23

BODEGUES-VINS

San Jordi, 301- 6a,

p;a Mas Roig i " LA MONTANESA

4v Ma; Janer 2' -Mía-snl-

4v ','a'ge rArtse"at. 7" .

MM JANER

TODO TOOO

CELLER SANTA MARIA

4/ Cdla^rt.a 10

Sa-laMa-a 17

VILARÓ

VITI - VINÍCOLA

:

:

Pamela oe Ce .e'

'•

^

Pca. Ba-ce.TO 5

GIMNÀS SANT CUGAT

NATACIÓ SANT CUGAT

AnseH Ciavé 20

San: Cgat Vailes

SANT CUGAT ESPORTS

PETANCA SANT FRANCESC

Rrmola Ce'.er. 23

Camí ce la Creo, 2'

R. GARCIA

Torre. 4

- 7 4 .5 02

SArtiago Rusinol 7

C:ra Ce'ca"*oiQ 3

MENGUALS.A

FARMÀCIES

40

T:ue- 77

NOVACUINA

674 92 35

Aoat Viure

Pg S j ' i · t . ' a ; i . · :

39

i SANITARIS

MILARTOBELU

Rambla Celler 15 Francesc Vila. s'n Naus 5 i 6

ATS

RLS

Valdcre*. 23

42 C'1

AUTOSERVEI DAU

559 2

Pous. 3. " ' a

589 5-

FOAP

JORDI

SHANGRI·LA

RUBIO

16

SILVER-CONTROL

589 18

CUINES CERÀMICA

30

74 Pastisseries 75 Peixateries 76 Pelleteries

80 Piscines

SAN BER - j

675 41 97

PSICOMED

63 Marcs 64 Matalasseries 65 Menjars Preparats 66 Metges 67 Missatgers 68 Mobles i Decoració 69 Moda i Confecció 70 Motos 71 Netejes 72 Obres i Construcció 73 Òptiques

49 Hidrocultius

21

76- 7.

4 i .rg.d,i~c::eba-c.a, 2-3 laoiama

6 " : 36'75

47 Gelateríes 48 Herbolaris

BIRBE

MARIONA DISTOP

CREU ROJA

MIGUEL DURAN BELLIDO

AUTOSERVEIS

GESTORIA CASAS

j i ' X S S,

SERRA

77 Perfumeries 78 Perruqueries 79 Pintors

ATHVPIC

SERVEIS PLENS

SIROLAY

POLICLINIC TORREBLANCA

14 I-.:!<.-,•, • -

287 3

Veure pàgina 2

'crrenlde la Bomba 14

675 43 7?

•:•.>..

675 5

YabO'On 76

58312

4-semCave, 3:,s

6-34 T 53 -.

—i

SANT CUGAT GEST», S.A,

ASTROLOGIA

r-rr,

DONNA

QU1ROS

Vailooreu 7 3 I. COSMOBIOTICO

L.S.

58-4

Crifile-.: 1 .ínJ-n.o7.i 74

589 25

Rosselló 42 i- 2a

61 Llibreries. Papereries 62 Marbles. P. Artificial

6T4'32'

15

-74:)' >:

l'a. 1

ÀNGELS SAYOL

MELODI

Ma or 23-25 i- 3a

TONI

ESTÈTICA

'44,1:', }!,

674 7;

DENTAL CUGAT

50 Hípiques 51 Hotels 52 Il·luminació 53 Informàtica 54 Jardineria 55 Joguines I 56 Joieries i relotgeries 57 Loteries 58 Llars d1 Avis 59 Llars de Foc 60 Llenceríes-Merceries

19 Alimentació 20 Bars Cafeter.

21 Basar-Regals 22 Bicicletes 23 Bodegues. Vi 24 Bugaderies 25 Carniceries 26 Catifes 27 Clubs Esportius

Rambla Can Mora. 9 675 25 89

589 13

=o=selo 9-'1 3r 1a

67 4 56 C4

45 Galeries d'Art 46 Gas.Electricitat

7-ancesc Moragas. 11 VOLVO SELLARES

Afonsc Sala. 22

629'1 í

PI Mas Fo g 3

675 06 S'

GOLF

42 Forn de Pa 43 Fotografia i Video 44 Fluiteries

VILARASAUCITROEN

FRANCESC IBANEZ

C DENTAL VALLDOREIX

POLLASTRERIES

CLÍNICA DEL DOLOR

40 Ferreteries 41 Floristeries

G.C.I Sani Bonaventura, 8, entl 3a

Santiago Rus ne; 2 l ' l a

25

'n

32 Drogueries 33 Electr. Alta Fidelitat 34 Electró. Ràdio. Ant. 35 Ensenyança 36 Esports. Gimnasos 37 Estancs 38 Estètica 39 Farmàcies

Martorell 26

Vaírtíore > 53 J. CHUZ

08

01 Ad. Finques

NISSAN E8R0

VIDRERIES

AUGUSTA

JJI

573 32 69

CASASFARRERAS S L

ALUPERCO

Sa-.t

ELS PORRONS

38

589 43 44

: L ri.^as Je Cas: lo. 2

CARNISSERIES

PISCOLABIS SÀBAT

-., 7.rl![i.'Ua 85

ALUMINI

« 4 ' 6 6'

INDEX DE SECCIONS

MOTORCUGAT MERCEDES

GESTORIES

CERVECERIA BABMAN S

PI Ba-.-ebui '.

11 Arquitectes 12 Arts Gràfiques 13 Assegurances 14 AssesoriesG. 15 Astrologia 16A.T.S. 17 Autoescoles 18 Automòbils

GRÀFIQUES

C. SANITARI CAN MORA

San; .jcai 37

674 4 7 54

J BLANCO

j

MOKA-BAR

67513'!

674 30 75

4 ALBERT

ADVOCATS

,

DISPENSARIS

C DENTAL INF. DRA. LUZ0NDO6 7 4 75 *

D- IJU'I'. 2t

Mapr 1

6T5:9i4

TALLERS AUTO-SPORT

R.SAGALES

nia-oesc Moragas - - n ' '-t~

LES VOLTES

H

APARELLADORS

•':-;-

t.'.o ••••! : :

?5 7

San' Borav-:n'.i.i'í '4

589 372 :«

SUZUKI

CONSULTORIS

29

TINTORERIES SANT CUGAT

GRANJA PARK

.-JÍ

AUT0CUG4T0PEL •• t g , - l , l

Vi a 4

; "."ic:-anca 52

CUNICA DENTAL HATOR

..:--

SERIN

ROSOMUNOZ I CASALS

BOWLING

ANTIGUITATS 589 2 7 " i

JITÍBAGUERIA

QUICK-SEC

Baxaoa i7c

ANTIGUITATS

ESTANCS

= '."':,ínR_sra3

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS 674 58 50 SAKA FINQUES

p

BOKATAS

AUTO JULIÀ SA. ÒRGAN

Va, Ï 18 BARQUEXALADA

AUTO ESTEBAN KSA

CONGEL74TS VIDAL

SOL-NET

58914 55

18 10

-J •.'

6 5 59 09

VALLS-PERELLÓ

37

Mal: re 1 17 BAOBAB

FUTUR

CONGELATS

FRANCESKA

7

EN MARXA

28

TINTORERIES

CAFETERIES

AUTO-ESCOLA SANT CUGAT 674 42 30

.

Hf

K M SERVICIOS

BARS

20

574 K 9 7

AUTO-ESCOLA CASAS

BUGADERIES

24

FLORESTA ESPORTIVA

CORRE

CORRE

44

67S0351

FRUITERIES

674 72 15 ÀNGEL FORTES VILLEGAS 589 40 34

1- -.n-:eso Mcaaas 48

Pere San, 14 ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

Psy Seo.ilí 4 • 6 La Fces:a SET BALL

LA LLAR DE L'ESPORT

C-i 3: 7ii;a·-CHdan.r.!= ".-

Sín: Domènec 8 LUCAS SPORTS An^el" Cia*é 14

674 56 30

FRUTAS J. ANTON P:

674 01 29

MCCM

JOSÉ FRUITS Mercat P&i San p 123

ELS4CANT0NS-© 5891590 45 GALERIES D'ART ARTSENAL

589 00 97

Valldoreix. 56 CANALS-GALERIA D'ART

6754902

JOGUMESMARGA NINS

5894903

Rambla Ribalallada, 26 A SALA RUSINOL

6740665

56

67547 51

.675 13 22

SIBAR6 6741396

675 40 51

JOIERIES RELLOTGERIES

589 29 29

TECA SÀBAT

.5891835 674 1158

GEMMAN'S

6 6 METGES

589 23 25 589 39 49 674 00 24

ROC JOAN JOIERS MREIA'S

6751304

674 00 26

Sana Maria, 9,1r 2a.

ANTONI PESARRODONAISERN58919 66

5891956

Av. Torreblanca, 2-8,3r. A 674 04 60

SANBER5

589 39 26

ANNA PUJBETI CALDES

DH. FERRAN FERRAN VILA

67548 53

674 4571

DR.J. SÀBAT

87415 26

Santiago Rusinol, 2, ent. la.

6743048

5 7 LOTERIA

Santa Maria. 9,1r. 2a.

TOMÀS

DRA. M. RIUS

5890079 AD«NBTHACION·2

Passeig Torreblanca, 9 674 5392

674 0174

J.MORALES

6741672

Vallès. 46 MANOLO GUILLEN

674 14 82

KLEIN

...675 35 06

6745365

6744696

674 42 50

73 ÒPTIQUES

674 5580

.6753554

VIRGÍNIA PAIS Sant Jordi, 19

ÒPTICA MBASOL ÒPTICA RUStfOL

674 5117

ÒPTIQUES SANT CUGAT

ALFONSO ALCARAZ

675 31 19

PMUE

674 3247

RAMIRO

6753372

TEIXTOO OPTKA

80 PISCINES

674 06 91

ABUA-VERD

5892529

589 44 75

LAJUONENCA

6752586

Sant Salvador, 47

Ma|Of. 29 PROS

674 42 23

6745173

59 LLARS DE FOC

Santa Maria. 25

48 HERBOLARIS

MAT1AS - ARTESAWA FORJA .674 11 90 Martorell 5 ORNALLAR

SUPERNATURAL, SA

675 59 53

67544 96

Martorell, 59

Anselm Clavé, 1

49 HIDROCULTIUS HIDROFLOA

60

LLENCERIES MERCERIES

MARGA

74 PASTISSERIES

Ctra. Cerdanyola, 1 674 1242

ALBERT LLUNELL

674 0908

Indústria. 16

ALEGRET 5893014

675 14 53

674 1628

Monestir, 44 LA LIONESA

Ctra Cerdanyola HÍPICA SEVERINO

MONTSERRAT JORDÀ

«PICA SANT CUGAT

6748385

TREVILENCERIA

PAUBERNAOoiBOU

6 7 MISSATGERS

ARVI-GABHET

5891251

.. ..589 36 85

PAPERERIES Artesans, 2-8 Cerdanyola JORDI, LUBRESI PAPERS, .58914 78 Santiago Rusinol, 11

Valldoreix

L'AMIC IMAGINARI

fifl W

MOBLES

PRAT-YBALES

GONU IUMINACION, S.L

589 44 46

DECORAC10

Xemc. 5

OFINOVA

AROAHTRABE DISSENY

67523 73

...5892151 ...589 42 26

Dos de Maig, 25. local 5

Alfons Sala, 18-20

BLANCOLOR

Rambla del Celler 117-119

.674 5179

Major. 10

53 INFORMÀTICA

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

CARRE

.. 674 0995

Francesc Moragas 33 CASAJUANA

589 22 32

Santiago Rusinol 37 BEEPCASHÍCARRY

674 3301

Carretera CerOanyola, 65-67 C.P.I. Informàtica

675 3541

MARMOLES SANT CUGAT

6755108

Campoamof. 12 nau 3

67525 03§

5891984

54 JARDINERIA

Cira SI Cjgal-Ri*. Km 4 C. JARDINERIA SANT CUGAT 675 42 05

589 14 29 6754943 589H29

Laceres. 8 SANT CUGAT JARDÍ

675 58 53

Vi-à 92-34 589 21 03

Escalet&s T-15 INDUBRUC

58900 23

4vda. Raçu'. SO SANTIN Sona 47 M'ra-Sol

64 MATALASSERES

,.674 0522

PRISMA DISSENY/MODA RODIER

674 23 80

Martorel 28

5891276

674 26 83

Ora. Cerdanyola, 11 PEPITA

.67516 54

674 06 34

Xerric, 28 ROSTIA

..675 45 53

674 31 47

Psg. Rubí, 110 Valldoreix

88

canovas del castiüo, 2 ROTLLANA

MECÀNICS

AUTOSWHG Monestir, 15

67514 54

J.THABAL

674 6966

Rambla Celler, 27 Sant Uorenç, 27 TALLER XAMFRÀ

Psg. Torreblanca, 57 NÚRIA

674 1932

76 PELLETERES .675 47 57 LA PELL DE BRAU

675 48 01

.589 4536

MEGHAN

...674 1711

TALLERES MONTSERRAT

.589 04 71

D.ALVAREZ MOTO 77 SANT CUGAT MOTOTRAFK

77

.58947 87

PERFUMERIES BIJUTERIES

ORQUÍDIA 674 06 36

.67413 42

CLIP .6741759

5894435

PAMOBES.L

STUOK) GIORGIO FOUOUET. .675 08 91

Eisenda S'n

Dos oe Maig 2£

VALLESNET

TERTÚLIA

Sani Ramon. 4

Girona 11

6743000

CASTILLA Avda Madnd 12 Muasoi

674 0296 6751033

UNEA DIRECTA SANT CUGAT .589 03 74 Critòfor Colom, 30 TRENC

5893000

PI. ien Coll, 2

5806660 674 5307

90 TENDALS

Sabadell. 47 CATALAN

6741126

Pt. del Centre, 3 COMPOSTELA

6741038

Camí de la Creu, 8

CUGAT CAFÈ

TOLDOS MJRASOL Sant Sebastià. 51 Mirasoi

675 29 40

TOLDOS TOUS Castellví. 19

675 51 03

674 56 50 675 36 54

91 TRANSPORTS

Edifici Torreblanca 5890360 HOMS

Sol, 25-RNa. Can Mora. 10

675 5402

6753804

Martorell. 9

6741047

Ctra. de Cerdanyola 54

JOAN TORRAS

Canovas del Castillo, 46 PI Octavià,5

RAFAEL TEJADA 5891740

6750514 6754825

Rius i Taulet, 16

PARIS 6740773

.6745980

EL TOC

674 94 84

5894723 589 35 23

DOLORS TARRIDA

|

6752353

5890128

Avrja Catalunya, 11 589 26 97

Martorell, 16

.674 0077

SANTDOMNGO Ctra. sant Cugai-Rubí

674 5813

SANT MAGÍ

6740302

Estaoé.2

Rambla Can Mora. s/n 674 64 33

93 XARCUTERIES 674 4236

Rambla del Celler, 2 LA CANTONADA Pi Monestir, 1

589 23 32

CODONES Santiago Ruswal y i

5892292

LA FONDA

67556 63

6755426

FELIU GRIFUL

Ennc Granados, 12

PI. Pere San. 11

MASIA CAN BORRELL

692 97 23

J.GRAU

PANXA CONTENTA

.589 06 07

Endevellada. 18 RAMONÀ AULADELL

Pg Olabarria. 69 PEZA ITÀLIA

Santago Rusinol, 2, ent. la J. GARCIA

58910 41

589 09 01

Rosselló. 24 DUR-DAN

6748918

6740163

Mapr 14 1

TRENS DE RENTAT COTXES

6744762

Orient. 27

Sant Bonaventura. 6

78 PERRUQUERIES

92

PI. Pep Ventura

ITALIANS-3

Santiago Rusinol 10

5891502

Alfons Sala, 9

IL BOZZETTO

POJS. 10

ANA

RÚSTIC MOBEL

...675-61'

CASABLANCA

GIULIS

Santa Mana, 41

....674 65 48

Rius i Taulet 33

CAN EDO

FOCDE LLENYA

589 3211

71 NETEJA FITTER

674 0565

Sant Bonaventura, 39

L'ART

Onem, 68

674 1929

PI. Pep Ventura, 3

58902 66

Santiago Rusinol, 15

CRISANA

89 TELEFONIA

EL MOU

Alfons Sala. 2

....674 4100

6755151

85 RESTAURANTS

EL TAST

Castellví. 27 .589 24 74

58913 15

7 0 MOTOS

CASTELLVÍ HONDA

.6745676

Baixada Atsa, 12

aMESON

Santa Mana. 44

BERROCAL

675 31 01

Montserrat. 26 Camí de la Creu. 24

DRAC

Rambla Rtbatallada. 24 B

Alfons Sab. 10

Sant Domènec, 28 67553 59

674 46 54

Santa Maria, 26-28 TOPOLINO

674 56 78

Caslelví, 25

DAJIANGJW

Alfons Sala. 18-20 TON DISSENY

6746204

Sant Esteve, 4 TALLERES BOSCH

Sant Domènec, 20

674 63 62

Av. Alcalde Ramon Escayola. 65

.674 94 01

Martorell. 57 TAURÓ

674 52 38

TALLERS

PERE CANALS

CRISTINA

Rus i Taulet, 27-29 RÚSTIC

SWISSFLEX

NOU ESTUDI

M CAMPANA

UeóXIII MÚSIC

58917 99 674 7645

Martorell, 55

Rambla del Ceter, 93

75 PEIXATERIES

Sani Jordi, 29 MOBLES J. SOLEM

67136 94

674 0144

Sant Antoni, 13

...5891198

Rosselló, 15

Rambla Celler, 43 MAJIK

Enrt Granaoos 15

CIra. St. CLgai-Ruci &n ROCAMORA

FRANCESC SITGES PINA

CAUU DEL CELLER

Can Matas, 10 ...675 24 01

Alfons Sala. 23 KASSA

Valies. 23 MESMARCS

.6744117

Santa Mana. 18 JORDI FLORENSA

Ennc Granados 15 MARCS VALLÉS

C. JARDINERIA DEL VALLÈS 675 37 02

COLLSEROSA JARDINERS

569 34 71

Villa. 1 FERRO 1 FUSTA

Avgda Catalunya 15 FEBO

5891307

83 QUEVIURES

674 01 79

TUA'S PELL

Ctra. Cerdanyola, 51 FALGUERA

DALMAU MARCS

OFDECOR

Rosse·ó,9·11,3r. ta

CANCASOLETA

.67552 08

5893193

674 3673

PILAR MARCH VILA

CA L'ÀVIA

.675 24 50

.674 38 92

francesc Moragas 4

EXPOMOBI

63 MARCS

589 2313

Francesc Moragas 3 ent!, 3a

XERCAV*S,SÀ

Guineu, 85 Valldoreix

Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ 675 19 97

674 79 47

Santiago Rusinol, 46

Santa Maria, 5

Sani Bonaventura 59 GRUP EME DE SERVEIS

DCCMO DISCHMA

Pg Torreolanca. 29.2r 4a.

DATA-KEY

675 5506

Avinguda Catalunya. 21

67416 88

SÀBAT

Santiago Rusinol, 29 ARAMtS

Valldoreix. 47

fi9

CEPS

Pca. Sant Francesc 5 SÀBAT Rambla Ribatatlada, 8

,675 08 74

Sant Domingo, 4

.674 01 07 .6749602

ARPALI

..58917 66

Valldoreix. 29

Rambla celler, 89

52 IL·LUMINACIÓ

58942 49

Can Matas, 2-4 I r 2a.

MORA

Galeries Santa Maria, botiga G PEP'S

580 85 85 674 2300

C.P.V

RAMOTAXIS.CUGAT

Ma/or, 23-25 NAT1- MODA JOVE

61 LLIBRERIES

674 42 79

Major, 19

Alfons Sala. 29

674 26 32

A.R. Escayola. 101 VaHon» .58912 75

Rambla del Celler. 2 MUY PERSONAL

6751011

SERVA

HOTEL ROSSINVOL

MBTER'S

6740109

Major, 10

ALW VYD, SA.

6741352

MARTÍNEZ

Pg. Torreblanca, 29

M RW

HOTEL PARC DEL VALLÈS

CENTPEUS

Aliens Sala, 50

Santa Maria, 11

Galeries Santamaría, botiga F MIMOS

Vila, 1

51 HOTELS

ROURA

Castillejos. 17 MARLO-MODA JOVE

589 03 91

Sant Jordi, 30-32.1r fia.

67529 52

..67516 53

Rambla Ceier, 15 LLUÏSA XERCA VINS

674 74 37

674 5949

Av, Catalunya, 16

Ctra Cerdanyola

67548 53

Sant Antoni. 74 27405 24

PI. Pere San, 7

Ctra. Cerdanyola

6744804

TALLERSFX M.UUISAGOZa Santa marià, 26-28,2n.

TÈNUE MODA INTIMA

674 5212

82 PSICÒLEGS

84 RÀDIO TAXIS

LA PERLA

674 11 40

BEGO

6752853

674 07 71

seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | • de Els 4 Cantons.

• • Truquin's i l'inclourem.

• |;; Estar-hi, és estar a les Empresas | • i a les Llars de Sant Cugat!! •

Major 3

MONTSERRAT PERICH

674 62 93

87 SEGURETAT

CONFITERIA VAUESMIA, S.A.674 45 98 5891049

Rambla Fftatallada, 22 B

LEVTSSTORE 6740139

Major, 3 CAN CASTANYER

BARTROU Alfons Sala. 10

Anselm Clavé, 16-16

Santiago Rusinol, 6

Avgda. Catalunya, 15

Rosselló, 9-11,31 la.

Santiago Rusinol 41

50 HÍPIQUES

86 SABATERIES

Santa Maria. 18

NEUMÀTBOS SANT CUGAT

Santa Maria, 12

6744256

MARY

6755157

Sant antoni. 62

674 75 98

Av. Joan Borràs, 54 (Valldoreix)

5891680

TATERS

Valldoreix. 79

RES.SANT SALVADOR

VWPRE

LA TOSCANA

81 PNEUMÀTICS

Gorina,10

Mator. 33

58 LLARS D'AVIS

6741141

CA VINS

Rosseló.30.1r 2a.

47 GELATERES

VAU D'OR

Mapr, 9

Sant Jordi, 30

675 53 09

674 9862

Girona, 11

Valldoreix. 14

Rambla Ribalallada, 22 A

SQUASH

Abal Armengol, 65-69

Alfons Sala, 40

5890331

5890967

XAMFRÀ

79 PINTORS

6745846

Endavaüada, 15

SET BALL Ctra St Cugal-Cerdanvola

Sant Bonaventura, 47

Teruel. 9

6751903

674 09 88

FWa Mn. Cinta Verdaguer. 185 5893362

6747200

Rambla Celler, sm

LA PERA 5891307

TERESA MELLADO

RESTAURANTS MAHGOTM

Sant Jordi, 33-35

Sant Antoni, 52, baixos

DANELLA ; DEULOFEU

674 7349

Pous, 14

5894401

NOU DISSENY

589 4466

MERCEDES

.674 38 03

Vinyoles. 8

Rambla Rfcalallada, 30

Montserrat. 3

Pous, 8

LAMONDA

DRA M DOMMGO GALLART .674 46 B7

Pg. Sant Magí, 26 TEYTO·WSTALLACtONS

CRIT BOUTXXIE

i «ARO-HOME

ORA. FATMA CORNÉLLANA. .675 56 03

675 02 63

675 2906

HAPPYMOOA

Pg. Torreblanca, 29,1t. 1a SEYDLS.L

CONFECCIONS MARIAN

ESTELA

Santa Maria. 26-28,2n. 3a.

Anselm Clavé. 20

Can Matas. 5

ANNA GIMÉNEZ ROCA

6744993

Valldoreix, 33

Avgda. Catakinya. 3

SERVICIO HOGAR

GABE

6751715

Montserrat 28

Pous, 10

Av. Torreblanca, 2-8,3a. despatx 10

Avgda, Catalunya. 1

Camí Colomer, 12 bis

SAMAGAS.SA

CAMPMAHY

CHAPITA

Pous, 10

Alternis Sala, 18-20

LA BOMBETA, S.L

BUSTER BOSTON

CHAPELMODA

6741236 675 33 06

CONSTRUCCIONES FA

674 62 96

Santiago Rusinol, 30

Santa Maria, 4 SALAMANCA

94137

VBtà. 7

6745854

Santiago RusM, 40

P. Estació. 15

LOLA Y ROSA

CONSTRUCCIÓ

6748502

Enric granados, 15, local 1

Santiago Rusinol, 36

Alfons Sala, 28

ELÈCTRICA SANT CUGAT

JOSEP 8ARGAUO

CUCARRO

ELECTRICITAT

OBRES i

Martorell, 15

Rambla Rtataïada, 26 TECA SÀBAT

BENETTON

Martorell. 21

Doctor Munto, 18, baixos TASTA'M

AUGUET

DUASO LÓPEZ. S I

CONFECCIÓ

Ribatalada, 8-10

Avda. Mas Fustef, 47. VaWoteix

Santiago Rusinol. 52

46 GAS

72

Santiago Rusinol. 17

Menat Torreblanca, 2.4

Sant Bonaventura, 51

Rambla Ribalallada, 6

MODA i

RANCHO EL PASO

Sant Jordi. 33

Pg. Torreblanca, 2

LACREU 6741532

6741955

PLUS ART

69

PREPARATS

CAL BUSC ALLÀ 674 0949

Vila. 9

Santa Maria. 38 3r. la.

FEBO

a S TRES REIS

Santa Mana. 44 5890092

MENJARS

6745049

Santiago RusM. 58-60 58912 93

Galeries Santa Maria ERITART

WOO..

Vinyoles. 10 bis

Camí <je la Creu, 16 EDOA'S PLACE

fi_ b&

55 JOGUINES

LA PELUOUERIA DE CARMEN .675 33 01

5892687

Rota. Can Mora, ^n PIZZALOCA Alfons Sala. 7

5893781

Major. 17

6750354 674 0161

26

ELS 4 CANTONS

NATURA

DIL'MHNCiH. 14 F E B R E R 1993

DESCOBRIM COLLSEROLA (3) Hn els números anteriors us hem aproximat a indrets que estan a prop del casc de Sant Guiat. Avui us convidem a descobrir-ne un altre.

I.A VAM. ])}•. CAN (JORDI-LA L O \ T Dh SANT VICENÇ Com anar-hi: hns situem a l'ermita del S;IIII (Vist de [.laceres. Agafem cl camí ample i sense asfaltar que va al Club Natació Sant Cugat.

Aquesta entitat esportiva la deixem a l'esquerra, fins que arribem a un camí perpendicular que ve de la carretera de Barcelona, hi travessem, i a 30 metres trobem un sender que puja fins la Rambla de can Bell. Quan tii arribem just davant i entre paK de telefònica i electricitat, trobem un corriol que baixa fins a la riera. Cal que seguiu els peus grocs i blancs. A partir de la riera tis endinsareu enmig de boscos de pins. al/mes i una vegetació espessa a la Vall de

Can (Jordi. Seguiu-la i a mitja hora trobareu un caminet a l'esquerra que pot estar tapat per vegetació. Hi ha un rètol indicador, hs per baixar (5 minuts) a la hont de Sant Vicenç, lis un cul de sac. Si retorneu podeu seguir la meravellosa Vall de Can (Jordi fins al final on gairebé no es troben restes de la masia que hi havia hagut.

Algunes dades d'interès: De Can (Jordi gairebé no hi ha informació.

Enrunada abans de la guerra civil, era situada a la Val! del mateix nom, en un lloc de frondosa vegetació. La seva arquitectura era pobra malgrat l'antigor. D'estructura senzilla. tenia la teulada de doble vessant. Fou una de les masies més aïllades del terme de Sant Cimat.

LA PODA DELS ARBRES (II) E

s necessària la poda dels

No tots els arbres toleren la

arbres'.'

Si haguéssim de contestar amb un simple "Sí" o "No", diríem r o t u n d a m e n t NO. I,'arbre no necessita poda.

L'arbre tolera la poda i únicament en alguns casos concrets. és útil i beneficiosa.

poda: alguns la resisteixen, altres no la suporten. Però insistim: - No a la poda sistemàtica i indiscriminada.

- No a la poda generalitzada.

- No a la poda de "tallar per tallar".

- No a la poda "d'escapçar per escapçar".

Aquest tipus de poda, sols condueix a un envelliment prematur, i a una deformació i debilitació de l'arbre.

Hem de tenir present que l'arbre és un ésser viu, encara que fix. immòbil i sense veu.

Més... ;Ai si parlés! jQuins crits faria quan se l'amputa per tot arreu!

CONEGlKM 1/ ARBRE Estudiant la morfologia i anatomia de l'arbre, observant les diferents funcions dels òrgans que el componen i els mecanismes biològics que el controlen, podrem entendre millor la necessitat o no necessitat de poda i els problemes que aquesta pot ocasionar. segons la intensitat i manera de fer-la. i també quines precaucions hem de prendre per tal de fer una feina ben feta.

L'arbre és una formidable fabrica de matèria viva. que juntament amb la resta de plantes verdes, són el gran laboratori de la Natura, ja que transformen la matèria mineral en matèria orgànica i oxigen pur que els éssers vius necessitem per a respirar.

Tot arbre està compost de tres parts principals, cada una d'elles amb morfologia i fun-

cions diferents: - Les arrels.

- El tronc, branques, i rames (o brancons).

- Les fulles.

LES ARRELS Són la ramificació soterrània que serveix d'ancoratge de l'arbre, i tenen la important missió d'absorbir l'aigua i els elements minerals, i també , acopiar r e s e r v e s . El seu desenvolupament és proporcional a la talla de l'arbre i depèn de la seva espècie i de la qualitat del sòl.

La superfície de terreny explorada per les arrels és, en alguns casos i en sòls de qualitat mitjana, fins a 2 o 3 vegades la projecció de la copa de l'arbre damunt el sòl.

L'adient desenvolupament de les arrels, condiciona la futura salut de l'arbre, i en conseqüència. les futures despeses de manteniment que ocasionarà la seva cura i conservació.

El manteniment de l'equilibri entre els sistemes radicular i aeri. és una de les claus de conducció i salut dels arbres.

Qualsevol intervenció important sobre una part, té repercusions damunt les altres.

El deteriorament del sistema radicular, comportarà el debilitament de la copa. i en aquest eas. serà necessària una poda severa. Però aquesta conjuntura també hi és a la inversa: una poda important porta consegüentment a la mort d'una part de les arrels.

Aquesta circumstància l'hem

de tenir molt present si volem mantenir la bona salut de l'arbre.

EL TRONC I LES BRANQUES El conjunt del tronc i les branques constitueixen l'armadura o estructura de l'arbre, encarregats de sostenir i desenvolupar el captador solar format per la copa. La v a r i a c i ó en la forma de desenvolupament i orientació de les branques, determinaran la fesomia específica de l'arbre, d'acord amb la seva espècie: forma piramidal, de bola, ovoidal, erecta, desmai. etc.

En el moment de plantar un arbre en un j a r d í o en un espai limitat (proximitat d'un edifici, proximitat d'altres a r b r e s , v o r a v i e s , e t c ) . és essencial tenir en compte el seu futur volum total en estat adult, i també en la forma natural de l'arbre. Es anar contra natura recórrer a la poda per a mantenir l'arbre amb un port artificial i un volum contingut. Sempre és preferible i més econòmic escollir espècies o varietats que en la seva forma neutral siguin adequats a l'objectiu perseguit.

És una col·laboració de: FESOL Tècnics en Fruticultura i Jardineria

DIUMENGE, 14 FEBRER 1 9 9 3

AGENDA CULTURAL D i u m e n g e 14 de f e b r e r EXCURSIÓ MATINAL AL CANAL DE LES AVELLANES (Montserrat) Sortida; PL Octavià, a les 7 del matí Organitza.: C.M.S.C. D i m a r t s 16 d e f e b r e r CONFERENCIA: ACTUAUDAD DE LA CAPILLA SlXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 al Centre Borja • • Org.: Centre Borja CiCLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "ARQUITECTURA TÈCNICA I SUPERIOR€N&iNY£RlA TÈCNICA I SUPERIOR A càrrec de JAUME PAGÈS, Vice-rector d'Ordenació Acadèmica de la U.P.C. A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament SALA RES: MUSICA - XAVIER BAZANI EL SEU GRUP A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19. Tl. 6740539 Org.: Sala Res D i m & c r & s 17 d© f f t ò f c f CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA i PROFESSIONAL "MÒDULS PROFESSIONALS", a càrrec de FERRAN CASTRILLO (tècnic de FP de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. Dept. d'Ensenyament de ia Generalitat de Catalunya) A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat D i j o u s , 18 d e f e b r e r CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "COM CERCAR FEINA I SEGUIR FORMANT-SE", a càrrec de JOSEP ANTON CUESTA (Servei d'Informació i Promoció d'Activitats Juvenils. SIPAJ) A les 20 h a la Casa de Cultura.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat D i s s a b t e 20 d e f e b r e r CONFERENCIA SOBRE EL RAMADAN A les 20 h a la Casa de CulturaOrg.: Grup de Suport als Immigrants Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

C

U

L

T

U

R

A

CLOENDA DE LA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ A SABADELL REDACCIÓ

S

ABADELL ha rebut la Mostra'92 amb tots els honors com a ciutat de cloenda. L'exposició s'ha pogut veure a BARCELONA durant els Jocs Olímpics, MOLLET, BANYOLES, ENCAMP -Principat d'Andorra-, SANT CUGAT, CASTELLDEFELS, TARRAGONA, i ara a SABADELL. Prop de deu mil persones han pogut contemplar aquesta exposició, durant el seu itinerari.

La MOSTRA s'exhibirà fins el dia 7 de març al MUSEU D'ART DE SABADELL. La MOSTRA'92 és la manifestació artística més nova de la plàstica catalana, constituint un fet únic dins de l'art europeu, ja que uneix en la seva organització destacades personalitats del món de l'art, així com diferents organismes oficials, que fan possible la seva vigència

D i m a r t s 23 d e f e b r e r CONFERENCIA: HISTORIA DEL POBLE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

a càrrec d'Antoni Borràs A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja SALA RES: MUSICA - SON 5 A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19. Tel. 675 05 39 Org.: Sala Res D i u m e n g e 28 d e f e b r e r EXCURSIÓ MATINAL AL CASTELL D'ERAMPRUNYA Sortida: PI. Octavià a les 8 del matí Org.: C.M.S.C. PROJECCIÓ DE DIAPOSITIVES: MÈXIC, lla Part, a càrrec de Josep Ma. Gavín À les 19 h. al C.M.S.C. Org.: C.M.S.C. Dimarts 2 de març CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a càrrec d'Antoni Borràs A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja SALA RES: MUSICA - JOVE ORQUESTRA DE L'ASSOCiACIO ORQUESTRA SANT CUGAT A les 23 h. C/ Sant Domènec, 19 Tl. 674 05 39 Org.: SALA RES

durant vuit mesos, amb el seu recorregut itinerant, tant a Catalunya com al Principat d'Andorra.

Avui, dins de l'Europa del 1993, SABADELL no vol sostreure's a la tasca de suport d'iniciatives que enriqueixen la vida cultura de la ciutat, i l'Ajuntament d'aquesta ciutat, juntament amb d'altres institucions catalanes, acull un cop més la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ'92 en la seva vuitena edició.

Aquest és un certamen artístic descentralitzador, exponent de l'art més jove del nostre país, que el galerista Josep Canals està portant a terme, des de l'any 1977, malgrat les dificultats de coordinació i organització, que un projecte d'aquest tipus sempre comporta.

ANY

tf/tfke

W-, * K O

Í

9 ? 'í

d& tEaroòa cíe/e 90 _._...__

IIHMHi«ffl

"

—•"••"•—

^

—

'•

-

FRADOGO "Les

Wtytygf

D i u m e n g e 21 d e f e b r e r CARNAVAL INFANTIL 93 11.30 RUA. Sortida de la PI. del Monestir 13.00 BALL DÉ DISFRESSES als Jardins del Monestir CREMA DEL CARNESTOLTES Org.: Ajuntament de Sant Cugat

ELS 4 CANTONS 27

Pintures 12 e s t r e l l e s d ' E u r o p a "

AVILÉS Pintures

D O M È N E C FITA

ftÉÜfff*

Pintures "Animalots"

Mf»

CARLES G U I T A R T

ABRIL

Pintures

mmxiil?#>£iÜto<**<

ig

M » ^ JOAN MIRO I L'ESCOLA ü3f( CATALANA DE TAPÍS

nw^itA

JUNY/JULIOL

EUROPA Art jove de la Comunitat Econòmica Europea

stitMBHfc 9iací CATALANA A JOAN MIRO M$MMMM

ExP££iC.iXiHS Simultànies a tot Catalunya

THARRATS Petit

Format

SERGI B A R N I L S Pintures i.i » » • wWQ^xrt jjrttwft-* .jw. i<ri ITHI in Ki i

t^tH&iymimm

J O S E P ROYO "A

Joan

Miró"

CARRER OE LA CREU, 16.08190 SANT CUGAT • Tel-6754902 Fax. 675 57 69

28

A R T

E L S 4 CANTONS

AQUESTA SETMANA COMENÇA L'ANY MIRO A SANT CUGAT

ARTSENAL GALERIA Valldoreix, 58.

Tel.589 00 97

"JOSEP M. CODINA". olis. Fins al 22 de febrer.

CANALS GALERIAD'ART de la Creu, 16.

Tel.675 49 02 "AVILÉS", pintura. Fins al 28 de febrer.

FEBO GALERIA D'ART Rambla Ribatallada, 6.

Tel.674 19 55.

"PINTORS ACTUALS", col·lectiva .Martínez Lozano, J.M. Baques, Vayreda Canadell. etc.

Fins al 4 de març.

PLUS ART Rambla Ribatallada, 26.

Tel.589 49 03 Col·lectiva de pintura.

Tot el mes de febrer.

SALA BARNILS RiusiTaulet. 120.

Tel.674 49 50 MERCANTIC, exposició permanent. Dissabtes i diumenges, de 10a20h.

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52.

Tel. 675 47 51.

"BENAVENTE SOLÍS", olis i tècnica mixta. Fins al 24 de febrer.

D I U M E N G E . 14 F E B R E R 1 9 9 3

.M.iiISPl·RI S U / H I I V

J

urament el dia l S de febrer comença a Sani Ciliat l'Any Miro. català uimcrsal. una de Ics aspiracions del qual era la de reins ontar les coses quotidià I'Í. N .imli un toc de mugia. i q.ie deixa un ròssec de i,\ ords a rhscola de Tapis • le Sant Cugat. lel que constitueix un motiu detonant i especial per aplegar sota la bandera de la il.kisio i de l'esperit de participació un poble que li \ol expressar el seu reconeixement.

Així. Sant ("nuat \ol reire homenatge al mestre amb una amplia oferta ludico-cultural, que va des d"una gastronomia dissein atia especialment por a commemorar aquest lel. lins a dhersos actes rcllevants.

HI conegut restaurant "HI Mesón" presenta una carta do plats típics catalans, un menú de cuina casolana, i el •"Cugat Calo" ofereix, prèviament, una degustació de còc-

tels. que juguen amb la gamma de colors mironians, per a complementar i celebrar l'oferta amb la presentació del Bombó Miro -de xocolata i licor-, elaborat per la pastisseria Sàbat, de reconegut prestigi.

Aquesta nota aparentment frívola, tradueix la \oluntui de col·laboració de diferents àmbits del poblo, i ós una pin/ellaila alegre devers altres L|L- més intel·lectuals.

Josep Kovo -col·laborador de Joan Miró-, una exposició del qual podrem veure mes endavant, s'hi ta partícip amb l'aportació de dos quadres creats especialment per a il·lustrar aquesta doble oferta de "HI Mesón" i del "Cugat-Cafè" -de recent mauguracióD'altra banda. Domènec Hita. artista gironí, que compta amb una llarga i audaç trajectòria artística, dedica a Miró l'exposició titulada "Animalots" (que es podrà veure a partir del mes de març a la Galeria Canals, que

quan correspongui comentaré més explícitament), juntament amb una interessant conferencia de com el clàssic gironí considera una de les figures cabdals de Tari del segle XX. Nombroses altres activitats ompliran l'any, com exposidons. concerts, lectura de

poemes, espectacles de dansa, tertúlies..., de les quals us mantindrem convenientment informats.

Tot això la de Sant Cugat un focus cultural important del Vallès, obert a noves experiències i fites culturals, esforç que cal tenir present per a l'avenir.

GALERIES BENAVENTE S0LIS JOSEP. M. CODINA

CASA CULTURA " ÀFRICA MES APROP" del 22 de febrer al 14 de març.

Org.C.R.P. - Ajuntament "HO HE FET PER DIVERTIR-ME" del 22 de febrer al 14 de març.

Org. Ajuntament "EL RACÓ DE L'ART" La Floresta Telf. 675 20 53 Juan Martínez Mira ,Olis Puri Moreno Escultures i Ceràmica del 5 de febrer al 5 de març.

L

a Sala Rusinol pres e n t a . per t e r c e r a vegada, una exposició de pintures de Benavente Solís. Solís, d'origen extremeny, s'instal·là a la població d ' E s p l u g u e s de Llobregat l'any 1964. Va començar a dibuixar des de molt jove: c o m p t a v a deu a n y s . i \ a realitzar estudis de dibuix a la '"Escuda de Bellas Artés v Oficiós de Badajoz". HI pintor es considera, però. autodidacte, i ha realitzat

més de cent exposicions a Espanya i a l'estranger, tant c o l · l e c t i v e s corn i n d i v i duals. Diversos museus d'art contemporani posseeixen treballs de Benavente Solís, per exemple, els de Badajoz. Múrcia. Estats Units i Itàlia, entre d'altres.

La pintura de Solís conrea temes de marina, figura i retrat. 1 són l ' a q u a r e l · l a . l'oli, la tècnica mixta i el gravat. Ics t è c n i q u e s més emprades en la seva pintura.

A

rtsenal Galeria, presenta una exposició de pintures de Josep M. Codina. El temps ha portat Codina a un desenvolupament de la tècnica que va guanyant cos i expressió.

El seu llenguatge de comunicació és delicat . però alhora contundent, i ho aconseguiex sense deixar-se cap detall a la improvisació ni cap racó per omplir, tot i que l'espectador c o n t e m p l i un buit.

aquest forma part del llenguatge pictòric de Eautr. El missatge es presenta d'una manera silenciosa i serena.

El m a t e i x d i r e c t o r de la Galeria ha expressat que pot ésser el gest o l'ànima d'un home. el misteri d'un cargol de mar, o el t e s t i m o n i mil·lenari de l'abraçada, a vegades tímida, a vegades apassionada, dels elements a la vora del mar..

DIUMENGE, 14 FEBRER 1993

E S P E C T A C L E S

"QUE BUENOS SON...

NOS LLEVAN DE EXCURSION JORDI BORDES

A

LA FINAVENKO ESTRENA "LA MISSIÓ" AL CASAL DE MIRA-SOL JORDI BORDES

vui és dia d'activitat cultural.

Qui més qui menys haurà deixat la lliçó per estudiar. I lògicament la professora no s'ha preparat el tema: avui hi ha teatre al Casal de Mirasol.

Algun company haurà deixat la carpeta a casa. El grup de teatre anomenat "Teatre Arca" comença massa d'hora per fer classe.

Després, entre comentar l'obra i menjar l'esmorzar ja serà hora de dinar.

L'autocar els espera puntualment per dur-los al Casal de Mira-sol.

L'Ajuntament ha organitzat per a totes les escoles públiques una sortida al teatre. El trimestre passat, els va convidar amb música i el darrer trimestre la sortida serà per veure dansa.

El "Teatre Arca" sap prou bé com manegar-se els alumnes, "els més grans que es posin al davant", diu un dels actors. En filera de dos els companys entren a la sala polivalent per veure "ESPERIT viatge al record". Els col·legues preguen que puguin seure un al costat de l'altre i, com no, també la parelleta de vuitè que ja deu fer una setmana que surten.

La sala s'acoloreix en colors llampants d'anoracs, de xandalls amples on es combinen els dibuixos amb els cosits de teles diferents. Les cadires es mouen, per la impaciència dels alumnes.

Perden ràpidament la seva linialitat.

Mentre que la senyoreta demana silenci i tranquilitat, un xiclet cau a sobre l'escenari. "Ja està, l'animal de vuitè ha hagut de fer la gracieta", pensa algú.

COMENÇA L'ESPECTACLE Finalment però, el llum es tanca.

Matemàticament les veus dels nens es converteixen en una cridòria anònima.

Cap professor sabrà qui és el que ha cridat en la foscor, no sempre es pot cridar

sense tenir por del càstig.

Els focus de l'escenari s'engeguen, la penombra obliga a silenciar els alumnes. La música d'entrada a tot volum supera el rebombori del públic.

Aconsegueix que es calli.

El "Teatre Arca" ràpidament es posa mans a l'obra. Primer, una mica de màgia, per absorbir el personal. I després fer-los treballar, que hi participin.

Un company de l'escola posa el nom al personatge. La mare d'aquest jove és camionera segons una noia de la segona fila. El pare, és escombriaire com assegura el germà d'en Joan.

Més tard, els tocarà fer de pares, tenir el nen, ensenyar-li fer les primeres passes... Tot perquè el jove que ha oblidat qui és tingui un passat.Encara sortiran més alumnes, una que farà de patidora, perquè en la vida s'ha de patir, un altre que tenia "poders màgics"... El xicot acabarà refusant la història que se li ha presentat com a passat seu, per decidir per ell mateix el què de la seva vida.

La representació ha acabat massa d'hora. Per molt que s'aplaudís no hi hauria manera d'arribar a les dotze. Els nois s'amunteguen al passadís central.

La filera de dos, pren forma d'embut.

Sembla que els colors dels anoracs vagin caient, com un fluid a un recipient, per la porta de la sala.

El Casal Mira-sol ha quedat amb les cadires desendreçades. Caldrà tornar-les a endreçar perquè aquesta tarda es repeteix la representació. El dia després, encara n'hi haurà per als de primer cicle.

Entre els comentaris dels alumnes que desfilen cap a la porta, es barregen comentaris de l'obra, però també molts d'altres diversos, com ara si "has estudiat el control de català? Jo em pensava que no el faríem".

SE VENDE PISO Noves col·leccions de primavera Camises, Bruses i Complements c/ Valldoreix, 29 Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS

EN LA ZONA MAS PRESTIGIOSA DE CERDANYOLA 108m2, 4 hab, barïo, aseo, c o m e d o r 21 m 2 , t e r r a z a 1 0 m 2 , TODO EXTERIOR. PERFECTO ESTADO. Muy S o l e a d o .

1 3 . 8 5 0 m.

P A R T I C U L A R - 691 70 88

E

l grup de teatre santcugatenc, ha trobat finalment una solució per actuar al municipi. "La Missió" actuarà els pròxims 26, 27 i 28 de febrer.

La Junta de la Unió no va voler llogar l'escenari a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè pogués actuar la "Finavenko". La regidoria de cultura, després de considerar innegociable una solució amb La Unió, va oferir a "Finavenko" la sala polivalent del Casal de Mira-sol.

Carles Guerra, membre del grup de teatre, ha declarat que "s'ha hagut d'adequar l'espectacle a l'escenari". Així la sala polivalent patirà una transformació important per a l'estrena de "La Missió".

L'obra es representarà a peu pla, perquè l'escenografia no cabia a l'entarimat. En conseqüència, i per a permetre una bona visibilitat, el públic s'asseurà en grades, col·locades expressament per a l'espectacle. "Finavenko" ha hagut de resoldre problemes tècnics per a la il·luminació que necessita el muntatge.

Malgrat aquestes dificultats, "Finavenko" estrenarà, finalment, l'obra de teatre. Però Mira-sol només podrà acollir fins a 120 persones de públic, quan la Unió permetria 400 assistents. A més, com diu Carles Guerra, el Casal de Mira-sol no és tan cèntric ni tan conegut com el Teatre de la Unió.

El grup santcugatenc va fer una pre-estrena de "La Missió" el 6 de novembre passat als locals de la Unió. A la pre-estrena, hi varen assistir més de 400 persones, convidades per Finavenko.

"Finavenko" ha hagut d" endarrerir la seva estrena, i per tant, també se li ha complicat poder entrar en la programació de diversos teatres d'arreu. Les programacions de teatre es programen amb mesos d'antelació, i els membres de "Finavenko" tenen por que hagin arribat tard per a ser inclosos en les programacions.

Carles Guerra, davant les dificultats que han tingut per estrenar, opina que la Unió Santcugatenca "ha atemptat contra la meva obra i contra la cultura".

ELS H CANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.

Editor Diari de Sant Cugat,S.L. Director Josep M. Cabrerizo Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós .Montse Sants, Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.

Maquetació Romà Ventura Departament Comercial Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix Rotimpress (Girona)

Els 4 Cantons no comparteix necesàriamenf les opinions que es publiquen a les seves pagines.

d Rambla del Celler, 91 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 0166-58915 90 Fax.6743871

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

ELS 4 CANTONS

E S P E C T A C L E S

LA SALA RES PROPOSA SIS ESPECTACLES DE MUSICA FINS A FINALS DE MARÇ

CINEMA

"BLADE RUNNER" AL PIL-PIL

T

l'olo:

,11>nli ('ami

ANNALABASSA ecitals. concerts. espectacles i teatre han estat apartats. en tiran m e s u r a , de Sant ('ugat. sobretot com im íet quotidià. l a nostra ciutat ha esiat mancada, lins ILI poc. de locals on. a part de fer unes copes, es poques gaudir de musica en directe, o d'un espectacle de teatre o dansa, l'oc a poc. però. Sant ('ugat \ a prenent un caire més cosmopolita i. així per exemple, ja hi ha al carrer Sant Domènec un d'aquests locals: la Sala Res. LI propietari. Josep Serra. \a decidir recuperar el local que ha\ la ocupat l'antic bar "Bc-bop J a / / " , i convertirlo en un espai on. música. teatre, dansa i copes, omplissin les nits de Sant Cugat. I així \ a muntar el bar. com a suport d'un espai cpie. tot i r e d u ï t , o c u p e n cada setmana músics, actors o ballarins, de renom o desconeguts, de Sant Cugat o de l'ora.

Rock i salsa

R

Les d u e s p r o p o s t e s més p r ò x i m e s de la Sala Res. per aquest mes de febrer són. per una banda, una nit de rock (dimarts 16). amb Xa\ ier Ba/an i el seu grup: un j o \ e g u i t a r r i s t a que barreja elements mediterranis amb les notes del rock.

D ' a l t r a b a n d a , la darrera setmana del mes (dimarts 23 i. p o d r e m g a u d i r d ' u n estil torça diferent: la salsa. amb el grup "Són 5", que repeteix a la Sala, després

DIUMENGE, 14 FEBRER 19 9 3

ítol original: Acción Mutante.

D i r e c t o r : Alex de la Iglesia.

Guionistes: Alex de la Iglesia i Jorge Cuerricaechevarria. Director de fotografia: Carlos Cusi. Director artístic: Juan Luis Arrizabalaga.

Maquillatge i efectes especials: Hipólito C a n t e r o . M ú s i c a : Def Con Dos i Mariano Lozano. Producció: HI Deseo, S.A. P r o d u c t o r e x e c u t i u : A g o s t i n Almodóvar. Intèrprets: Antonio Resines, Fréderique Feder, Alex Angulo. Juan Viadas, Saturnino García, Fernando Guillén, Quique San Francisco, Karra Flejalde, Jon Gabella, Alfonso Martínez.

gènere aquest amb molta tradició i acceptació a l'estat espanyol (recordeu Plàcido. recordeu La vaqui lla'.'). I un producte que dugui cl nom d'Almodóvar en algun lloc té assegurada, en principi, la benevolència del públic. Al manxego més universal desprès del Quixot el tenim moll consentit. tant la crítica com el públic. Amb tot. aquesta no és una pel·lícula d'Almodóvar. sinó i)'Alex de la Iglesia. Aquest jove realitzador basc ha cuinat un pastís emmetzinat ple de referències a la "telcvisiónhasura", als films de sèrie B com Las colinas tienen ojos, Mad Ma.x. Posesion Infernal o Alien, a Roger Corman i als

XAVIER BORRÀS

còmics de Metal Hurlant. tot ben adobat amb rajolins de sang i fetge i referències (sub)culturals d'allò més castís.

Ja em diran si no té conya veure un grup terrorista format per minusvàlids en guerra contra la "gente g u a p a " i els c o s s o s Danone, que a una ciutat futurista a mig c a m í entre el Los A n g e l e s de Blade Runner i el Bilbao d'ara mateix, segresten la filla del rei dels panets integrals i se l'emporten al planeta Asturias (una colònia minera que tant pot ser l'Austràlia de Mad Max com la comunitat autònoma que tots esteu pensant) en una nau interplanetària que es diu Virgen del Carmen.

L'ambientació futurista és imaginativa i impecable, i els efectes especials són de primera divisió. Alex de la Iglesia demostra ser un director amb un excel·lent sentit del ritme i la composició del pla, i una habilitat per narrar amb imatges poc freqüent en un novell. Com a guionista és més limitat: l'argument té alts i baixos. alterna segments molt ben resolts amb altres que no ho estan tant, i la cohesió global de la historia no s'acaba de veure, sembla que avanci a salts. Això treu lluentor a un film d'altra banda força interessant. audaç i, sobretot, divertit. I, per acabar, una recomanació: Llepafils, figues toves, lectors de l'Hola i delicats en general, absteniu-vos-en. Aquesta pel.li no fa per vosaltres.

Interior Sala Wcv d'una "calenta" actuació cl juliol passat.

I així. arribem al mes de març. al llarg del qual hi ha preparats quatre c o n c e r t s més. LI primer (dimarts 2 i. seia de música clàssica i local, protagonitzat per la Jo\e Orquestra de 1"associació "Orquestra Sant Cugat".

1:1 següent dimarts (dia ° i . arribarà el torn del flamenc. amb May te Martín, aconip a i n a d a del seu g r u p .

Martín va actuar al costat de figures m e m o r a b l e s del món del f l a m e n c , com el desaparegut Camaron i Tomatito.

La segona quin/ena començarà amb blues i dimarts 16) i el grup TC 2", nascut a Sant Cugat, i format per quatre músics que barregen en el seu estil el ja//, el rock. i ritmes llatins.

1 el blues deixarà pas a la darrera a c t u a c i ó de març ( d i m a r t s 2 3 ) , a m b Jordi Sabates. Un músic, aquest. que ha enregistrat discos. entre altres, amb Tot i Soler.

Tete Montoliu i Santi Arisa.

LI R e s - s ò d ' h i v e r n no acaba, p e r ò ; Josep Serra. p r o p i e t a r i de la S a l a . va avançar que ja hi ha preparats concerts com els dels grups "B-30" i "Lis Bruts", així com del g u i t a r r i s t a mallorquí Damià Timoner.

També per després de març. està pendent de confirmar un espectacle de dansa que de moment és el menys present en a q u e s t p r o g r a m a hivernal de la Sala Res.

P

er fi! Per fi puc escriure la crítica d'una pel·lícula espanyola! I és que. des que es van inaugurar els cinemes Sant Cugat, de films hispànics se'n han programat una bona colla, alguns de cert interès, com Belle Epoque o El beso del sueíïo. però tots han desaparesgut de la eartellera abans que hom s'adonés que hi eren. I. per no arriscar-me a publicar una crítica d'un film que ja no es projecta a Sant Cugat, sempre acabava per triar els valors segurs, les americanades comercials.

I, francament, ja n'estava una mica tip. de sempre parlar d'americanades...

Amb Acción Mutante no hi ha perill. Amb tanta expectació com ha creat, Lèxit de públic el té gairebé assegurat. I val a dir que la p e l · l í c u l a se'l m e r e i x . Pedró Amodóvar s'ha arriscat de valent, en apadrinar un projecte tan car i tan aliè a la tradició cinematogàfica espanyola. I Alex de la Iglesia i la seva colla de trinxeraires han pencat de valent per oferir-nos un producte que pot agradar o no. però que és digne. professional i ben treballat: un film de ciència ficció gore amb cara i ulls. i a més cent per cent e u r o p e u , per l'estil de Delicatessen però més mesetari.

Encara que. tot s'ha de dir. el risc era relatiu. Ben mirat, la pel·lícula és ni més ni menys que una comèdia d'humor negre, un

DIUMENGE, 14 FEBRER 1 9 9 3

RADIO

i

L'Anna de la Tele "la televisió m'ha ajudat a conèixer i estimar més la meva ciutat"

L

immigrants.

Ràdio Sant Cugat ha recollit el suggeriment del Grup de Suport als Immigrants, "Vallès sense fronteres", d'iniciar aquest programa, coincidint amb cl mes del Ramadan.

Bouchaib Zoubair, marroquí resident a Sant Cugat. col·laborarà en la presentació del programa, al costat de Carme Reverte.

"Vallès sense fronteres" s'emetrà els dissabtes en directe, a les 12.30 del migdia.

">V CENTRE DfcSTUDIS MUSICALS I HUMANS Foto:

Arxiu

portatges informatius. També conèixer altres cultures, altres persones, conèixer món m'apassionaria.

P. Quin fet recordes especialment i que potser no obliPREGUNTA- Fer televisió, daràs mai? ^haurà estat una experiència R. M'agrada que em facis més, o tens intenció de repeaquesta pregunta, doncs pots tir? estar ben segur que m'en RESPOSTA- Jo vull tornar a recordaré sempre d'aquest. fer televisió, però amb una ...quan vaig començar a fer feina més concreta, no com televisió, jo només feia un ara, que havia de fer de tot, i petit programa d'esports dins això és molt pesat, ja que els l'informatiu. Un dia, en estudis també em reclamen Romà em diu: "Anna, has molta dedicació i a vegades d'anar a Valldoreix, que fan em trobava que no podia una festa i has de fer una compartir les dues coses. entrevista", jo no havia fet P. Què ha suposat per a tu fer mai res de semblant. Quan televisió? érem a la festa, em diuen que R. El que més m'ha agradat l'entrevista és a en Jordi és que m'ha ajudat a conèi- Pujol, em vaig quedar de xer i estimar més la meva glaç, doncs no sabia què preciutat. Recordo quan anava a guntar-li. Recordo que li vaig l'Institut, i tenia uns catorze fer una pregunta i com que li anys, sempre pensava que agrada enrotllar-se molt, gaiviure a Sant Cugat seria molt rebé no em va donar temps a avorrit; tenia Barcelona com fer-li cap més. idealitzada. El fet que avui P. I la teva vegada que vas pensi tot el contrari, és gràasseure't davant les cameres, cies a la "tele", que m'ha ajucom va ser? dat a conèixer-la millor.

R. Terrorífica... recordo que P. El que tu hagis fet televisió aquell dia ho vaig passar no ha estat casualitat, sinó fatal , perquè havíem convinmés aviat producte dels estugut que hi aniria a parlar del dis que estàs fent de periodisque podia fer, i quan vaig me. oi? arribar, em diuen..."au, seu, R. La meva il.lusió seria arrique presentes. Com que prebar algun dia a ser corresponsento?... Sí, sí que presentes sal o enviada a l'estranger Però com vols que presenti si d'una cadena de televisió, no sé fer res de res d'això" perquè m'agrada molt viatels vaig respondre. I em jar i tot el que envolta els res-

Davant d'aquesta pausa que ella farà en la seva tasca amb la televisió local, hem cregut just fer-li aquesta entrevista.

31

RADIO SANT CUGAT ESTRENA AQUEST DISSABTE UN NOU PROGRAMA EN COL·LABORACIÓ AMB EL GRUP DE SUPORT ALS IMMIGRANTS. "Vallès sense fronteres", és el nom del nou programa que s'estrena aquest dissabte dia 13 a la nostra emissora. Cada setmana. Carme Reverte. conductora del nou programa, convidarà els immigrants marroquins que viuen al municipi a donar a conèixer la seva cultura, la seva música, i també les seves inquietuds.

"Vallès sense fronteres" té com a objectiu principal apropar la comunitat àrab de Sant Cugat a la resta de la població i. a la vegada, fer una tasca d'integració dels

J.C. *Anna, de ben segur que no passa desapercebuda per a molts santcugatencs quan la veuen pel carrer. A uns els recorda algú. i no endevinen qui, però a molts la seva imatge els omple de satisfacció, perquè de seguida la identifiquen amb Televisió Sant Cugat..."la de la tele, la de la tele". recorda que un cop un nen tot estirant la seva mare li cridava pel carrer.

Avui. al fer-li aquesta entrevista, em fa saber que deixarà de fer televisió durant un temps, perquè els estudis redueixen cada vegada més el temps que ella voldria dedicar-hi.

ELS 4 CANTONS

TELEVISIÓ

Anna

Cabassa

diuen... "tu només has de mirar la camera i anar llegint a poc a poc; segueixes les nostres indicacions i no passarà res". Jo no veia camera, ni sentia ningú, ni tan sols recordo el que vaig llegir, feien el programa en directe; de veritat que mai no havia passat tanta por com aquell dia.

P. Tornaries a fer tot el que has fet, o canviaries alguna cosa?

R. De fet tampoc és que hagi fet tantes coses, però sí que canviaria l'últim resum de Cap d'Any. Després d'estar gairebé dies mirant cintes de totes les gravacions de l'any, cintes que no havia fet jo, en muntar-ho, em vaig deixar d'incloure-hi actes prou importants, i això va molestar diverses persones. Em va suposar un disgust molt gran, perquè hi havia posat molt esforç i molta il.lusió.

Veure l'Anna... l'Anna de la "tele", amb la camera al coll i cobrint els actes socials de la nostra ciutat, actes que després ella mateixa s'encarregava de muntar, i presentar per Televisió Sant Cugat, era tot un espectacle del més pur periodisme.

De ben segur que quan ella assoleixi el seu somni meravellós, recordarà aqueste televisió local, i tots els que avui l'encoratgem a continuar endavant, perquè estem convençuts que hi arribarà.

TAIXEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS INSTRUMENTS MÚSICA

C/ Balmes, 11 í ? 674 58 62 08190 Sant Cugat del Vallès

Programació TV Sant Cugat

Programació Ràdio Sant Cugat

21.00h L'Informatiu 21.30h. Resum programes 92.

22.30h. La Pel.licula.

24.00h. Fi d'emissió.

Altres dies de la setmana, Records de Sant Cugat, Cugart, "Qui es qui", Parlem amb

Dies feiners: 7.30h.EI Gall del Monestir.

9.00h. La Tertúlia del Gall.

9.30h.Sant Cugat dia a dia.10.00h. Dies de Radio. 12.00h. La radiografia. 12.30h. A micròfon obert. 13.00h. Sant Cugat Avui. L'informatiu. 13.30h.

Ni sí, ni no, ni vale, ni bueno.14.00h.

Good times. 19.00h. Al lloro.

20.00h.

L'Esportiu.

21.00h. Música al teu cos-

Durant al mes de Febrer TV Sant Cugat

prepara la nova programació 93. d Anselm Oavé, 201 er.sa.

Telf 589 14 86 Fax 675 51 01

tat.

1

PROGRAMACIÓ CINEMES SANT CUGAT Divendres 12 de febrer a divendres 19 SALA 1: "Alerta màxima" (majors 13 anys) Horaris: 16.20,18.25, 20.35, 22.45 SALA 2: "Porqué lo llaman amor cuando quieren decir sexo" (Majors 18 anys) Horaris: 16.25, 18.30,20.30,22.45.

SALA 3: "Seducción peligrosa" (Majors 18 anys) Horaris: 16.15,18.25, 20.20, 22.30 SALA 4: "Dobles parejas" (Majors 18 anys) Horaris: 16.30, 18.35,20.30,22.45

Aquesta targeta us assegura molts avantatges.

La Caixa de Terrassa, a m b els c o m e r ç o s de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat.

Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i p o d e r pagar les c o m p r e s , s e n s e c a p r e c à r r e c , a f i n a l d e m é s .

A la vegada, us permet treure i ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com utilitzar els m é s de 6 5 . 0 0 0 c a i x e r s d ' a r r e u d ' E s p a n y a i d'Europa.

A més, incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres.

També participareu en un munt de sorteigs i p r o m o c i o n s especials.

Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o no sigueu client, i us informarem personalment de tots i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç. La targeta que ho té tot.

"Sant C u g a t : Rius i T a u l e t , 2 3 - C r a . C e r d a n y o l a . 13 Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/num.

La targeta que ho té tot.