Diari de Sant Cugat 001

O

ELS

t\&

CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT DOPINIO, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Anyl.NM Diumenge, 17 de gener de 1993 Preu. 100.<

<

ui

Sant Cugat perd força davant l'Any Miró La mostra de l'Obra tèxtil de Joan Miró i VEscola Catalana de Tapís de Sant Cugat es traslladen a Tarragona. La nostra ciutat perd una oportunitat immillorable de projecció cultural

•PROJ * FUSTERIA * MOBLES D'ENCÀRREC c c n i i , l • iNSPLLACIONS PER A DtXORAC K) 0f| Plaça Sótàlfattcesc, V

Tel. 5S9 08 33 08190S<mtCuga*delVb§ès

~"3

2

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

SOCIETAT

L'Esport de les rebaixes !!

Montse Sant

Una bogeria col.leetiva. una ocasió per c o m p r a r a bon preu. un joc de missatges. una lluita comercial, un l'oc d'encenalls?

No ho sé.

Jo només sé que. els uns abans i els altres després, des de ta dies la guerra de les rebaixes ja és aquí com cada anv i totes les botigues petites i grans tenen uns cartells de colors brillants i cridaners anunciant-les.

Rebaixes ties del dia dos. set o deu.

Aquest any les botigues no estan molt d'acord: les unes són tradicionals i esperen que passin els Reis. i les altres són agosarades i amb Cap d ' A n y en tenen prou.

Pel gener la nostra feble i saquejada economia domèstica encara ha de suportar "LA (".RAN T L M F O R A D A DL l.LS RABAIXLS":. i si no \ o l s caure en aquest joc només hi ha una solució: Vés al bell mig del desert sense cap contacte amb la ci\ilit/ació ni amb cap mitja d'informació o bé sigues cec. sord i mut i encara així potser que no aconsegueixis escapar-te del bombardeig de les rebai xcs.

La llei diu que les rebaixes són d'articles de temporada que es venen a més baix preu. i les diferencien dels saldos i les '•gangues".

A la pràctica a mi em sembla que gairebé són el mateix: l'na manera d'aguantar les vendes i suportar la crisi, per a les botigues petites i un bon negoci per a les grans.

Per a nosaltres poden ser un bon esport. Només cal entrar en el joc ben e n t r e n a t s i apunt. Per així) vull donar un mètode infal·lible d'entrenament.

Primera: correrem cada dia per un bon circuit d'obstcles. que podria ser molt apropiat el carrer Santiago Rusmol en contiadirecció. la plaça del Rei. baixar cap a l'Ldilïci F a n t a s m a i a la plaça del Futbol, i després pel carrer de la Sort.

Segona: apuntem-nos a una bona escola d'arts marcials i defensa personal i fem un curs accelerat amb particular entrenament a resistir cops de colze i trepitjades.

Tercera: serà molt útil que viatgem als FFCC cap a les cinc de la tarda o les vuit del matí per acostumar-nos a les empentes.

Quarta: t'em freqüents exer-

cicis de c o n t r o l m e n t a l i meditació traseendental plantificant-nos davant dels aparadors mentre repetim la paraula: Noooooo.

I cinquena i la més important: deixem la targeta de

. . . Dw * e r per 1 * ^ 1 ^ ^

#HO!VDA AAW HONDA DIO

Al ÀNGEL RODRÍGUEZ

PARQUETS - MOQUETES SURO - PVC

cràdit amagada al fons del calaix més segur de la casa i tanquem-la amb clau.

Bé. ara ja estem en forma per sortir cap a les rebaixes s e n s e perill de p e r d r e la lluita en l'intent de fer-nos

Jjk

amb quelcom útil, pràctic. bonic o ben bé inútil però n e c e s s a r i per a la nostra a n i m e t a de c o n s u m i d o r s urbans.

Bones rebaixes i a comprar que són dos dies!

(i

^ ^

^

*~

Vine a probar-la

cAsrmvi £

CONCESSIONARI OFICIAL

C

HONDA

|^k ^ ^ L

HU ES LA

*mSHr

c/ Rosselló, 15 Telf.

58932 32 11 Fax (93) 93 í89

-< )

''

08190 Sant Cuçat del Vallés (BARCELONA)

FERRETERIA

PINTURA APUCACIONS DECORATIVES 2 5 0 m 2 . d'exposició Pressupost sense compromís Rambla Can Mora, 9 Plaça Sant Francesc, 1 Tel. i Fax 675 30 52 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SUBMINISTRES INDUSTRIAL - M A Q U I N À R I A ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 • Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

PETITA CRÒNICA DE LA NOSTRA CIUTAT L'AVIA DE CAL Montse Sant

N

a Teresa Marcet de Català ens ha deixat aquest gener; tenia cent anys, és un número que es diu aviat però que impressiona.

Un llarg camí per a una persona, i la teresa de Cal Tartaner el va recórrer amb valentia i fermesa.

Quan joveneta va ser la Teresa de Cal Patota després, al casar-se, la Teresa de Cal Tartaner. I no tot varen ser flors i violes per a la jove Teresa. El seu marit va caure greument malalt i ella, jove com era, es va posar sense dubtar-ho al davant de la casa.

Va ser la mestressa i el cap de la família, i d'una família molt gran. En el trenat de la seva vida, en el record dels seus fills i de les mans treballadores, en l'amor dels seus que l'envoltaven, hi havia també molta vida del nostre poble.

Ella era una mica el símbol o el record d'un Sant Cugat d'abans. D'un Sant Cugat de pagesos i de tartanes, de vida tranquil·la i senzilla arrelada

ELS 4 CANTONS

SOCIETAT

TARTANER

entorn del Monestir i dels ceps, i no només el record de Sant Cugat sinó també hem perdut aquesta vida pairal i catalana que va fer gran Catalunya.

Mentre acompanyava les seves despulles m'ha semblat que amb ella, amb la seva fermesa i amb la seva vida treballadora i plena, enterraven un xic d'història, un tros que potser mai més retrobarem.

La història del Sant Cugat pagès, de les grans famílies i de les cases pairals, de la gent senzilla afermada a la terra i al treball dur, de la gent que sabia unir l'esforç de totes les mans per engrandir i aixecar la família.

La història d'aquells grans casalots estimats, sempre oberts per acollir al qui demanés ajut, una mena de port de bon refugi per a tothom, on podien aixoplugar-se segurs. perquè Na Teresa, l'àvia de cal Tartaner, va ser per damunt de tot una dona valenta i lluitadora com totes aquelles que varen saber donar-nos el sentit de raça, terra i família que fa de nosaltres un poble unit i únic que ens fa ser catalans.

3

Molts santcugatencs fan les compres fora del municipi

Foto Arxiu REDACCIÓ El 63'75 per cent de la despesa en articles d'alimentació que fan les famílies santcugatenques, la fan als comerços de la vila. El 36'25 per cent restant se'l reparteixen els grans centres comercials de les rodalies: Pryca-Terrassa, Alcampo i El Corte Inglés de Sabadell, i Continente de Barberà del Vallès. Pel que fa

a articles per a la llar, complements i vestuari, entre un 55 i un 56 per cent de la despesa la fan fora de la vila, principalment a Barcelona.

Són dades d'una enquesta feta per encàrrec de l'Area de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Aquesta enquesta es va fer el mes de setembre passat, quan feia un any que funcionaven els túnels de Vallvidrera.

Encara no funcionaven les quatre sales de cinema, fet pel qual les quantitats establertes a l'apartat d'oci i serveis poden haver-se modificat sensiblement. Els motius dels consumidors per fer les seves compres fora de Sant Cugat són, segons recull l'enquesta, la recerca d'una més gran varietat d'oferta i millors preus.

GRÀCIES A TOTHOM

La col·laboració de tots ha fet possible que avui tinguem el

número 1

Participeu-hi ELS 4 CANTONS EL PERIÒDIC DE SANT CUGAT

D I U M E N G E . 17 G E N E R

1993

NOVES FORMES DE COL·LECCIONISME Jaume Solsona Bolletí de l'Ateneu El món del col·leccionisme és un fenomen molt corrent a tots els països desenvolupats. Qui més qui menys, ha col·leccionat alguna vegada objectes com estampes, c l a u e r s , c a i x e s de l l u mins, p o s t a l s , c ò m i c s i d ' a l t r e s a r t e f a c t e s . Els reis del col·leccionisme han estat, en canvi, els segells, bitllets i monedes d'arreu del món.

El col·leccionisme ha anat evolucionant i actualment han sorgit nous t e m e s , uns m é s s e r i o s o s q u e altres, com són els pin's, que sense deixar de ser una moda passatgera, no s'espera que pugui arrelar seriosament. En canvi, neix un nou producte de col·leccionisme amb g a r a n t i a de s e g u r e t a t , c o n t r o l i de g r a n futur. c o m és el de t a r g e t e s

t e l e f ò n i q u e s . Es t r a c t a d'unes targetes de plàstic, portadores d'un xip electrònic que permet fer ús de c a b i n e s t e l e f ò n i ques preparades, sense necessitat de dur monedes. Al temps de ser útils i pràctiques per a l'usuari, els seus dissenys atractius inviten a la curiositat de col.leccionar-les. La majoria de les c o m p a n yies telefòniques del món estan implantant aquest s i s t e m a de t a r g e s . Les c o m p a n y i e s no ignoren aquest fort interès públic per utilitzar aquest producte, al temps que estudien fer-les més atractives i vistoses, per atreure els col·leccionistes.

El rigorós control de fabricació d'aquests productes i les seves petites quantitats d'exemplar emesos p e r a cada model, fa augurar un brillant futur a aquest hobby.

Els 35 anys de l'Ateneu Santcugatenc REDACCIÓ

L

A [ c n e u Santcuuatenc. situat a la Plai^a Pep Ventura, va consolidar-se el passat d i s s a b t e com a autèntica institució de la nostra ciutat al complir els seus 35 anys de vida. Al llarg de la testa anual tfenguany ("entitat va voler agrair al seu actual secretari general. Armand Andrés, la seva dedicació i la tasca realitzada en pro de l ' A t e n e u lliurant-li una placa que el nòmina, simbòlicament. soci d'honor. I per fer honor a la celebració no v;i mancar la presència dels

socis fundadors de l'Ateneu. entre ells Pere Anton Giner, Francesc Alegret, J a u m e Manresa, etc.

La l'esta també va servir per lliurar els premis dels diferents concursos i exposicions que l'Ateneu ha anat organitzant durant el darrer any i entre els que destaca el c o n c u r s de p e s s e b r e s a domicili, que enguany celcbra\a la s e \ a tretzena edició.

Amb cl recital de poemes de la poetesa local Pilar Canela i cl concert de Reis de la Coral Serra d'Or, va posarse el punt i final a una festa que alhora d e s p e d i a les celebracions del Nadal.

Resultats del concurs de pessebres de l'Ateneu Santcugatenc Enguany el concurs de pessebres a domicili de l'Ateneu ha estat un èxit amb més d'una trentena llarga de concursants.

Els premis han estat: Per a la categoria infantil: Jaume Castaiïé Anna Amat Gaspar Fuster

SOCIETAT

ELS 4 CANTONS

4

7 0 Anys de "Cal Carlons" NOU DISSENY ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ, S.A. Societat dedicada a tota mena d'obres de construcció i reformes incloses les promocions, així com l'elaboració de projectes per a totes les obres, tràmits legals, sol·licitud de permisos. Apartat per a projectes de decoració de locals, botigues, oficines, etc, i també estudis per a la solució de problemes d'aïllaments i humitats en edificis antics i de nova construcció. És tembé molt important l'apartat de manteniment d'indústries i ampliació de les seves plantes, com noves naus i edificis adjunts.

L'origen d'aquesta empresa es remunta als anys 1920, data en la qual l'avi de l'actual director, en Miquel Jané i Obiols, "El Carlons", paleta de professió va sol·licitar l'alta de la seva activitat per tal d'efectuar les obres que en aquell temps de l'antic Sant Cugat, poble eminentment agrícola, es limitaven a reformes en cases del poble i petites obres noves de propietaris locals.

Juntament amb el senyor Miquel va començar a ajudar-lo el seu fill, en Joan Jané i Serra, pare de l'actual director de l'empresa, el qual ja es va trobar a l'inici del creixement de Sant Cugat amb la construcció de grans xalets habitats solament a l'estiu per gent de Barcelona que hi

passaven les vacances i que constituïen l'anomenada "Colònia d'estiu".

Als anys 1970-75, quan amb la immigració, la construcció de fàbriques i l'especulació, índex propi de l'època, l'actual Director de Nou Disseny, va començar a ajudar el seu pare i avi a les obres que s'efectuaven.

Atès el gran creixement de Sant Cugat a partir d'aquells anys, i el gran augment d'obres que s'encarregaven, en Joan Jané i Lucas, complementat avui dia també pel seu fill Carles Jané i Garriga, varen considerar la creació d'una societat, l'actual, per poder donar

c/Sant Antoni, 52 baixos 08190 Sant Cugat del Vallès

Inicis de l'empresa els anys 20. abast a l'acumulació de demandes de tota mena d'obres.

A part d'això,l'empresa ha continuat l'execució d'obres de rehabilitació de cases antigues i locals comercials, on s'ha fet evident el seu gran coneixement en l'elaboració dels projectes i el bon gust adquirit en més de 30 anys d'experiència. És per tot això que l'Empresa Nou Disseny està al servei de Sant Cugat, avui gran ciutat, amb l'orgull d'haver seguit el seu creixement, i amb una empresa que ha passat de pares a fills durant més de 73 anys.

Tel. 674 46 96 Fax 674 40 97

Per a la categoria juvenil: Marc Segura Germans Roca Germans Ferri Per al pessebre popular: Joaquim Félez Pere Feliu Teresa Canman Per al pessebre artístic: Joan Moncau Jordi lsas Montse Sant

Rebaixes 15%-20%-30%.

Camises/Bluses i Complements c/ Valldoreix, 29 Teif. 589 1 1 98 Sant Cugat del Vallès

REBAIXES !!

OFERTA BIJUTARIA I RELOTJES Rius iTaulet, 11 (davant benzinera) Tel. 675 30 01 Sant Cugat

Per als pessebres al·legòrics: Manuel Moreno Per a la categoria d'entitats: Casa Nostra i Vostra Llar d'avis de la Parròquia EDDAD Carií

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

J

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS

SOCIETAT

5

Mira-Sol comença l'any amb el Casal de Cultura inaugurat Les festes nadalenques han possibilitat gaudir dels primer actes. té importància el retard que ha sofert la inauguraDiverses personalitats de ció, sinó el fet que a MiraSant Cugat i Mira-Sol, entre Sol li faltava una eina i avui elles els representants de les l'hem estrenat". quatre associacions veïnals El centre cultural s'inserta del districte van felicitar-se dins la dinàmica descentralitel passat dissabte 19 de zadora que des de 1987 porta desembre per la consolidació a terme l'Ajuntament de Sant d'una de les reivindicacions Cugat i que també un 19 de més antigues dels veïns de desembre inaugurava els Mira-Sol, el Casal de consells de districte, amb els Cultura. L'acte inaugural, quals s'intenta evitar que el presidit per l'alcalde de Sant pes del centre del municipi Cugat, Joan Aymerich, i pels ofegui la vida sòcio-cultural arquitectes de l'edifici, va de la perifèria. servir per ensenyar als veïns de Mira-Sol de manera ofi- Obra faraònica ciosa un casal que ha suposat De "faraònica" va qualificar unes despeses de 150 milions Salvador Fenollar, president de pessetes i que compta de l'Associació de amb una superfície útil de Propietaris i Veïns de Mira1400 metres quadrats.

Sol, les obres de construcció Joan Aymerich va encoratjar del Casal, unes obres que tots els ciutadans de Mira- "han superat en molt les desSol perquè enfortissin els peses que estaven previstes seus llaços a través del centre inicialment". Fenollar però, i per que compartissin més va fer una valoració positiva activitats amb la resta de ciu- del centre i va afirmar que tadans del municipi de Sant una de les tasques més Cugat. "El Casal de importants corresponien ara Cultura" va dir, "ha de a les associacions de veïns. servir per apropar la gent Les quatre que hi ha a Mirade Mira-Sol amb la de la Sol han mantingut tradicioresta del municipi. Ara no nalment una actitud distant entre elles, organitzant indi-

ANNA CABASSA

Moment de tallar la cinta per l'alcalde. Joan Aymerich vidualment els diversos actes que es celebren al llarg de l'any al districte santcugatenc. Sembla que aquest centre podria posar la primera pedra d'un edifici on cohabitessin les quatre associacions i les que puguin sorgir en un futur.

Un edifici funcional

La construcció del casal de cultura ha comportat una inversió de 150 milions de pessetes, que han servit per habilitar els 1400 metres quadrats de construcció.

L'edifici acull, en un dels seus extrems, una sala destinada al casal d'avis, i l'altre està ocupat per l'àrea de joventut. També té diverses aules on s'impartiran diferents cursets de ceràmica, pintura, costura, i on s'instal.larà una biblioteca i una hemeroteca que rebran periòdicament llibres i publicacions des de la Biblioteca Municipal de Sant Cugat.

L'anomenada sala polifuncional és la més espaiosa amb una capacitat d'entre 250 i 300 places, i es dedicarà a diferents funcions com ara sala d'actes, teatre, escenari, etc.

L'edifici, segons va explicar Ramon Sanabria, un dels seus arquitectes, està aïllat per una doble capa del sòl, que pertany a un terreny antigament d'aiguamolls i per on passava l'aqüifer més important de Sant Cugat. La humi-

tat ha dificultat molt les obres i ha obligat a construir l'edifici aïllat del sòl.

La concepció arquitectònica del conjunt cultural respon alhora a un projecte futur que preveu la creació d'una illa, amb altres instal·lacions com una piscina, i que acabaria amb el Casal de Cultura, que actuaria aixi "com una mena de tanca". De moment Jaume Franquesa, regidor d'urbanisme i obres públiques, va atorgar preferència a la urbanització dels carrers propers al centre i de les zones verdes, i que segons va avançar estaria acabada entre febrer i març. Dins aquest període també és prevista la construcció d'un estany artificial que ocuparà part de l'hectàrea de terreny situada davant del centre cultural.

L'acte inaugural va servir també per obrir oficialment el camp de futbol de MiraSol, tot just remodelat i que està situat darrera del centre cultural.

CERTIFICATE IN ENGLISH FOR INTERNACIONAL

CENTRE EVESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

REGALS

TALLEDA-RICOMÀ

c/Valldoreix, 23. Tel. 674 93 35 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS INSTRUMENTS MÚSICA Balmes, 11

Telf. 674 58 62

08190 Sant Cugat del Vallès

BUSINESS AND TRADE

FIRST CERTIFICATE IN ENGLISH Cursos de preparació a partir del 8 de gener 93 Amb la gavavAva de....

itktké

c/ Francesc Moragas, 8 - c/. Santiago Rusirïol, 14 tels. 589 22 6 4 - 6 7 4 1 5 01

6

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

SOCIETAT

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT HA PERDUT L'ESCULTOR XAVIAGRAZ ARANTXA MORLILS

X

avi Agra/ va néixer l'any l l M3. Va realitzar els seus primers treballs d'aprenentatge en restauraeió i conservació de m o n u m e n t s per a la D i p u t a c i ó de Barcelona des dels anys 50 fins al l c )73. alhora que va completar estudis a l'Hscola mas sana i l'Lscola de Belles Arts de Barcelona durant el període de l9S7-ls»ó4. i \ a continuar d e s p r é s a les Lscoles de Belles Arts de París i (iinehra entre l%4 i 1óó7. Posteriorment va viatjar a Cariarà I Itàlia) per aprendre a treballar el marbre, després la ceràmica amb el català Artigues i el suís Brusse. i també la talla, el modelatge en fang, la policromia, etc. Va especialitzar-se en restauració de talles dels segles XIII. XIV. i XV.

A

l marge dels estudis i els treballs d'investigació, va treballar amb el seu pare fins al 1961. Va fer diverses estades a Menorca i Malgrat. A q u e s t s d o s últims mesos va viure a la p e d r e r a del basalt de Castellfollit de la Roca,

\;i\ icr \graz col·laborava amb Pep Cotlo en cl projecte de les escultures que es fan per col·locar al Centre Cultural del Pla del Vinvet juntament a m b l'escultor Pep C o d ó . qui comenta que el Xavi estava entusismat amb l'indret i volia tornar-hi després de les festes de Nadal.

Alejandro Solar, entre altres autors que han escrit sobre l'obra escultòrica de Xavi Agraz, diu: "Profeta del cemento, material que ha reivindieado de su condición utilitària modificada a golpe de alquímia sus moléculas. intenta definir

su obra de los últimos atïos como u Estudio de la Mujer. Sus formas femeninas emergen inacabadas de la matèria, entranan una concepción que tiene un significado simbólico. histórieo de ni vel profundo.

Las mujeres de Xavi, prisioneras en bloques que descienden a la manera de las murallas incas, aparecen decapitadas o rotas sin perder su belle/a actual e inquietante".

Un diumenge d'aquest mes

de gener va ocórrer la mort de l'escultor santeugatenc Xavi Agraz, que va deixar astorats els seus amics. No vaig conèixer l'escultor, però vaig tenir l'oportunitat de sentir d i v e r s o s comentaris sobre ell de dos amics seus, l'escultor Pep Codó i el dibuixant Vergés. I tots dos varen coincidir en afirmar que el Xavi era un individu que deixava empremta en els altres, i també ara que és mort perquè el recordaran.

Deien que el Xavi era una persona amb caràcter fort.

Era fill del "Matarile". que es dedicava a fer reproduccions de l'escultura romànica en ciment, un mestre molt conegut pels santeugatencs. El Xavi havia de demostrar constantment que era escultor. La seva persona tenia la necessitat de portar-ho tot fins al límit. El Xavi ha mort i Sant Cugat ha perdut un escultor entrnyable.

Son ninos que pueden dejar de ver por infecciones "Mas de 5 0 0 . 0 0 0 ninos en la región de oculares que deriven en ceguem. MÉDICOS DEL MLWO Mopti corren el peligro ESPM està creando un programa oftalmologia) para la de perder para siempre formación del personal sanitario en el Hospital de Mopti, Mall Su coste no es mu) alto, però necesitamos su vista." tu ayuda. No dejes que por muy poco dinero se queden, para siempre, ciegos.

MEDICOS DEL MUNDO ESPANA c/ Caracas, 7 bis. • 2 8 0 1 0 MADRID Tf. ( 9 1 ) 5 9 3 4 2 7 8

Cuenta abierta en el Banco Central Hispano Americano, c Gran Via,34 • cúenta n? T45 25-0

SOCIETAT

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS

7

9

Semblances d en Xavi a Menorca provar el seu treball q u e , realment va despertar la nostra admiració; la seva obra era genial, plena d'imaginació i originalitat. Les seves mans com a e x e c u t o r e s fidels de les seves idees, eren una eina perfecta.

Oh!, recordo que ens va dir que abans de marxar havíem de fer una caldereta. Jo vaig descobrir l'exquisit plat de caldereta gràcies a en XAVI. Era un local petit, potser tres taules. EI propietari del local era un bon amic d'en XAVI. Estic segur que vàrem menjar la millor caldereta de la nostra vida. ;Quina nit més curta i això que vàrem acabar a les sis del matí!

En XAVI era un nano collonut. que tenia els seus defectes com tothom, jo més aviat diria que era una persona que volia viure la vida intensament. amb una filosofia molt pròpia d'àcrata, res de lligams, res d'obligacions. treballar quan et ve de gust o estàs inspirat.

El que ell ha fet amb la seva vida. ha estat cosa d'ell. Ell ho volia així. Tot això és el que ell s'ha emportat i al seu aire.

Ha estat el que ell volia. El que no sé és si volia deixarnos tan aviat. Gràcies per tot.

Adéu. XAVI.

TALO & MONTSE NS DIES AMB EL XAVI A MENORCA

u

No el coneixia de res. La Montse i jo vàrem anar a Menorca. Era pel setembre, feia un temps excel.elnt. No recordo ben bé com va ésser, però vàrem coincidir amb el XAVI. La M o n t s e el va reconèixer i li va preguntar t,Tu no ets en XAVI, de cal Matarile, de Sant Cugat? Evident, era ell, així ens ho va confirmar. Anava despenjat, melenut, barbut, fumava.

Ella ens va presentar. Vàrem prendre unes copes junts. Li vàrem explicar que teníem la intenció de visitar l'Illa en una setmana. No sols ens va aconsellar els millors racons. sinó que ens va facilitar un cotxe, sí un Citroen carbassa, un " M e a r i " que. la veritat sigui dita, ens va anr de conya.

En XAVI estava afincat. integrat a l'Illa, disposava d'un espai per desenvolupar les seves activitats artístiques. Vivia en un piset sobre el taller d'escultura, i semblava que hi estava a gust.

Ningú no l ' e m p a i t a v a , ho tenia com volia i hi anava el qui ell volia.

Vàrem tenir ocasió de com-

Ramon Barnils Y ahora me sale con una exposición de esculturas de las cuales media docena pondria yo, y muy satisfecho, en el jardín oriental de la suntuosa mansión prodigio de gusto, arte y arte de vivir que nunca tendre. Por falta de tiempo. no por otra cosa.

Nunca se conoce bastante a

Francesc Cabanas Alibau Les idees no solament s'hi apunten lluminoses sinó que s'hi desenvolupen amb airecel i àdhuc s'hi fan causa argumenta! d ' o b r a d ' a r t estricta i rigorosa.

Resulta modern, modern amb escreix, però no es pregira per cap metodització e m p e g a d a i fluixa.

Quan fa coses d'un lligament robust i absolut, lliure, estès d'ales, és quan a mi més em confirma la seva vigoria i és, potser, quan la seva força activa d'esperit surt més a flor de pell. I indubtablement es mostra del tot genuí, pos-

alguien. Tras siete anos llenando moldes -kilòmetres i pessetes, kilòmetres i pessetes- había olvidado dos cosas. Una que para llenar moldes antes hay que hacer un modelo hay que saber escultura.

La otra cosa que olvidé fue que Xavi tiene energia, y que esta energia no necesariamente tiene que usarse en violencias -bailar el vals cogidos por el h o m b r o y

borrachos por las carreteras de Francia, él en mobylette y yo en bici; romper y pelearse, largarse y volver-.

Puede usarse también en romper moldes -conservando, y esta es la clave del éxito si lo hay, los modelos.

Debe ser difícil ser hijo de papà famoso, romper moldes y conservar los modelos al mismo t i e m p o , y e n c i m a ser e n é r g i c o sin violencias.

seïdor d ' u n a g r a n d e s a sense falsetats. Aleshores exclou tota r e l a c i ó a m b l'exterior, amb tots aquells t r e n c a c o l l s que p o d r i e n espatllar-li la pròpia i netejada sensibilitat o bé concitar-li la hiperestèsia que és l'exageració morbosa de la conjugació i flexió. Ell no p l a g i a . La m i r a d a d ' e n Xavi és una altra; més trista, més plena de dolcesa, més malenconiosa. També és menys aguda, a sa fasió. però a mi em sembla ben ombrejada de valuoses profunditats.

La certesa, la clara veritat és que jo tinc un miratge e x c e p c i o n a l per a q u e s t novell escultor. Ho no

acostumo equivocar-me quan titllo als artistes. Ço que passa és que els artistes cal que de debò en siguin. d ' a r t i s t e s , per a què j o pugui creure en ells.

I ara és quan de debò, més de debò que mai. voldria arreconar tot l'amor, tot l'afecte entranyable que sento tant pels pares com pel fill i tenir prou facultat per poder a s s e g u r a r en aquesta a v i n e n t e s a , per poder evidenciar ben efic a ç m e n t que en X a v i e r Agràs és un dels artistes joves més humils i ja més p r o d i g i o s e s que a Sant Cugat del Vallès, tenim.

Escrits publicats a la revista Joan de Serrallonga l'any 1980

^i r BICIESPORT J.CAMPS

tksefnuts

PROMOCION MOUNTAIN BIKE MTB-SHIMANO SIS RUEDA 26"

cl Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71 SAnt Cugat del Vallés

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI MERCAT MUNICIPAL PERE SAN - PARADA 123 Telf 589 44 81 -08190 Sant Cugat del Vallès

ALFONSO SALA, 29B Tel. 675 37 07 * P R E P A R A C I O N FÍSICA GENERAL * G I M N A S I A DE M A N T E N I M I E N T O * GIMNASIA DEPORTIVA INFANTIL * AERÒBIC - JAZZ * MUSCULACION Y FITNESS

PRECIO TOTAL 2 9.900.-^

* SAUNA

1era. revisión gartuita

* S O L À R I U M UVA

SERVíCtO POST-VENTA GARANTIZADO EN NUESTROS TALLERES- VISITENOS!! c/ M o n a s t e r i o , 7

Telf. 6 7 5 17

69

XERRIC, 7B Tel. 674 04 82 D i r e c t o r . J o s é Luís A i c a z a r

• A R T É S MARCIALES

8

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE. 17 GENER 1 9 9 3

CARTES DELS LECTORS International Federation of Campin}» Clubs, redactat en quatre i d i o m e s : c a t a l à . angles, francès i alemany. ] es greus declaracions del si. Que l'any 1X98 va ser fundat Samaranch a la IV i tuiij.uis el Club de Tennis de comunicació el dia I 7 I 2 Barcelona, primera entitat u 2 \iihie el no reconeixement d'aquesta classe a la penínsuilel ('.().(' i la sei. a opi tMiii > la. Malauradament la forçosa l ot a 1. 1 ,ui e \ i de ni la se v a I imitació d'aquestes i at I les crassa ignorància pel que la a no permet estendre's en mes la 1) i sioi i a e s p o r t i v a de v eritals com aquestes. Miri ('alalunv a i altres països de però. sr. Samaranch. resulta llengua ealalana. ('al i|ne el evident que el seu menyspreu sr. Namaraneh no oblidi que per Catalunya ha arriba! a aquests països amb II ni i ts molt oportunanicii t Barcelona al capdav anl han recordats pels tocs d'alci ta estal els peoners de l'esport lets ilcs de Suïssa i Mèxic en peninsular nioh abans que la inauguració dels passats Hspanv a. l'ei' exemple. els .1.1.OO. tal com ho reflecteix primers jugadors de bàsquet la premsa d'aquells dics. a la península, el seu primer equip el Laietà foren de Joan Marsà i Claramunt Bareelona. Que l'any H>24 \ a sor creada la Federació Usuaris desolats per Catalana de lïasquetbol. la indecisió del adherida a la internacional i "Servei Català de la reconeguda per ella mateixa Salut" sense que hi ligures per a res l'estat espanyol. primer cas Amb dues concentracions. de r e c o n e i x e m e n t oficial amb escrits, amb documents i esportiu de Catalunya. Que el manifests presentats a mateix any va ser creat cl l'Ajuntament de Sant Cugat.

Càmpinjí Club de a la Mútua de Terrassa i al Catalunya, primera entitat Conseller de Sanitat, amb esportiva de la península que més de cinc-centes signatures ja va ser designada per la avalant l'estima dels usuaris federació Internacional per envers els seus metges de Doctor José organitzar el C a m p a m e n t c a p ç a l e r a Ignacio Canones i la Doctora Ceneral Internacional, celeMatilde Torralba, movilitzant brat cl lv>36 a Caldes de els mitjans de comunicació.

Malavella, en els carnets del publicant-se articles en els qual hi constava Catalunya diaris (als com; "1:1 com a m e m b r e de la The Periódico" l'"Avui'. "Diari

La ignorància del senyor Samaranch

de T e r r a s s a " . '"Diari de Sabadell", com a la televisió i ràdio de Sant Cugat, com també al nostre flamant i nou diari ""Fils 4 Cantons" i "Tot Sant Cugat". Tot això no ha estat prou com per consciència!" el Servei Català de la Salut, ni l'alta direcció de la Mútua de Terrassa, que Ics nostres reivindicacions van ésser totalment jusi.es i humanes.

HI dia 4 de desembre v an estar reunits membres responsables del Servei Català de la Salut i l'empresa privada Mútua de l e n a s s a per tractar de resoldre el problema de 1" aeoiniadament i m p r o c e d e n t dels metges al·ludits, i segons sembla no hi ha hagut acord de si s'admeten o no per ara. Això és el que ens va dir el Director metge del CAP sr.

Vinué. de Sani Cugat.

Malgrat tot nosaltres creiem que esperen veure com es resol el dia que es celebrí el judici.

Lamentablement considerem que és injust que aquests alls o r g a n i s m e s no sàpiguen correspondre dignament a la petició de readmissió d'uns metges que es van entregar als seus pacients amb afecte i devoció.

César Quilis M a Rosa Juàrez José Luis Mas

Sr. Director de RÀDIO SANT CUGAT Aquest any els santeugatencs hem tingut l'oportunitat de sentir les campanades de cap d'any a través de Iotes les cadenes de televisió) tradicionals. com també per TV Sant Cugat. Ls veritat però. que la seva realització no va ser molt bona. encara que almenys podíem veure com un canal de televisió de Sant Cugat ho t'eia des del Monestir, i això sí que és d'agrair.

I també cal estar agraït perquè des de l'emissora que vostè dirigeix es reivindiqui la necessitat que a l'autopista s'hi posi un rètol anunciant que a la nostra ciutat hi tenim un monestir històric.

Hn canvi el que no és d'agrair, i no ho entenc, és que quan es parla de com ha estat la retransmissió de totes les cadenes amb les campanades. no es faci cap menció de les de TV Sant Cugat.

Si més no que l'os per dir que aquestes foren poc imaginatives. Però el que compta és que foren des del Monestir cosa que té gran importància.

Joan Forné i Auladell

STOP al anar molt en compte per poder passar aquesta cantonada. es veu que les voreres poden servir per moltes toses, com sembla. * Lloc: Rambla del Celler amb Pje. Torreblanca.

C

U

ns parquímetres molt especials els que tenim a Sant Cugat, ja que no totes les monedes són útils per a ferlos servir. Ja és ben curiós, oi?

La cavalcada dels Reis?

HI vespre del 5 de gener. quan ja la cav alçada dels Reis d'Orient abandonava la plaça del Monestir, els amics de Cal Cabanes, des del terrat de la botiga, llançaren globus a la mainada que es trobava al carrer.

Això s'ha convertit en un acte popular esperat pcv tothom. i tan es així. que no només l'esperen els nens. sinó també nois i noies adolescents i pares, molts pares.

Aquest any vaig o b s e r v a r com la gent menuda no s'hi podia apropar, i més d'un nen de 5-7 anys -els més petits no gosaven anar-hi- sortien de la gentada plorant, empipats i amb c o n t u s i o n s r e b u d e s d'empentes i trepitjades.

Sortosament cap nen no va caure a terra, i l'esdeveniment va durar pocs minuts.

Crec que la idea de regalar els globus és simpàtica i està prou bé. però em fa por que algun any hàgim de plànyer un nen ferit.

Pregaria a la gent gran que deixi als menuts gaudir de la festa, que al cap i a la fi. la nit de Reis és nit d'il.lusió i es feta per a ells.

Adreceu les vostres cortesa: PERIÒDIC ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.

ZSZE

EL GALLINER FE D'ERRADES A l'article del número 03 al referir-se a: "Policia per a Valldoreix", es diu que en Narcís Clavell és el president de l ' A s s o c i a c i ó de P r o p i e t a r i s i Veïns de Valldoreix, quan només n'és un membre.

També es diu que el President de la Junta Veïnal de Valldoreix es diu Josep Massané; però en realitat, el seu nom és Miquel Massané.

OPINIÓ

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

LES PERLES DEL DIA D o m è n e c h Revertero.

E

ls breus instants de l'afaitada matinera és dels pocs moments en què em retrobo amb mi mateix i repasso mentalment les bajanades que tant sovint proliferen en l'alienada societat actual.

Avui, com que és dilluns, estic encara mig adormit i no em ve res al magí. Ras... ras... El sabó va desapareixent del meu rostre malmès pel pas dels anys. De sobte... Uix! Ja m'he tallat! M'ha vingut a la pensa un greu problema d'identitat.

Què sóc'.' Resulta que parlo en català i escric i llegeixo en valencià? Amb la cara mig ensabonada, amb un producte de consum que encara no s'anuncia a la "tele", surto com un coet envers la meva minsa biblioteca, sancta sanctorum on, entre d'altres coses, acostumo a fer la migdiada mentre els de casa es pensen que estic meditant o investigant el ritme sil.làbic d'algún pomea de Carles Riba. Busco afanyosament Tirant lo Blanc, el trobo tot seguit perquè, dins del desordre general, l'aspecte voluminós del llibre de Joanot Martorell es destaca triomfant a la tercera lleixa a mà dreta.

El fullejo esmaperdut i resto meravellat, està escrit en valencià! Neguitós, cerco desesperadament algun volum del mallorquí Ramon Llull.

Apa! El Blanquerna també està escrit en valencià! En quina llengua escriví el barceloní Bernat Metge? Trobo Lo somni... i també, és la mateixa!

No defalleixo, enmig del meu desesper cau a les meves mans la Crònica del cavaller gironí, de Perelada, Ramon Muntaner... Es confirma el meu dubte, es tracta de la mateixa llengua! La meva moral, però, és ferma, no em rendeixo, vaig a comprovar la llengua d'escriptors moderns: Joan Fuster, Sanchís Guarner, Josep M. Llompart, Blai Bonet, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Mercè Roca, Isabel Clara-Simó, Jaume Cabré... Tots escriuen en la mateixa llengua!

Angoixat i desencisat pel fracàs de la meva recerca torno als orígens... O sigui, a l'afaitada del dia. Em contemplo entristit al mirall i em pregunto si estic començant a perdre la meva brillant capacitat craniana. Com podré explicar a partir d'ara als meus soferts alumnes de COU el diasistema de la llengua catalana? Què puc fer...? D'esma, agafo els estris i tris... tras... cap a l'insti.

Aquests polítics... Ja poden queixur-se i baladrejar els nostres eminents filòlegs, les grans patums de la nostra cultura comuna. En quin món vivim...! Per culpa de quatre politiquets que tenen, en realitat. com a únic interès acabar amb la nostra llengua i cultura nacionals m'he fet un tall a la galta dreta i m'han provocat un batibull mental de/ ca I*ample... Què hi farem! És la trista realitat de la dura vida quotidiana... Apa nano, anima't que no ha estat res, qui dia passa any empeny!

ELS 4 CANTONS 9

EDITORIAL

A VOL D'OCELL

Els 4 Cantons i el numero I

Les Mans en una guerra

Josep M. Cabrerizo.

Quan fa tan sols dos mesos començàvem a publicar els primers números TLero i amb uns objectius clars, sabíem que el repte no seria fàcil. Recordàvem en la nostra primera Editorial que Sant Cugat ja va tenir un "diari" que publicà en R. Segalés, ja fa una trentena d'anys. Que per l'època que era ja va ser tota una aventura.

Des d'aleshores ençà la nostra ciutat no ha tingut cap mitjà d'informació amb característiques similars. Sí però, que moltes publicacions amb formats i tractament diferents han anat apareixent any rera any, però quasi cap d'ells són al carrer avui.

Retornar a aquella idea de publicar un "diari" ens atreia en gran manera ja feia temps. Això sí, sense suports de cap grup polític ni institucional. El "diari" o millor dit el periòdic només havia de tenir un objectiu clar que ens estimulés i marqués la nostra trajectòria. Un PERIÒDIC INDEPENDENT, que donés cabuda a totes les tendències.

Des del periòdic sí que volem deixar clar que sempre a favor de fer-ne una tasca clarament marcada. EVITAR QUE SANT CUGAT ESDEVINGUI UNA ALTRA EX-VILA DE GRACIA. Aquesta transformació poble a ciutat, ja comencem a sentir-la avui, i això ens preocupa, perquè és fàcil i perillós que si no es prenen a temps les mesures necessàries, -algunes ja s'han pres-, i no ens anticipem als fets consumats, pot influir en el futur molt negativament, fins i tot arribar a situacions d'altres pobles com Sant Andreu del Palomar, Horta, Gràcia, i d'altres.

El nostre poble o ciutat, -per a nosaltres encara avui és el poble- té moltes tradicions que cal enfortir.

Molta història ciutadana que encara podem gaudir; la pagesia ja morta encara es pot sentir la seva flaire, els carrers, no tots, són plens de signes que ens ho recorden, una finestra, una porta, l'entrada de carruatges, un rètol, una eixida, un mot, una iaia prenent el sol o potser si escoltem amb el cor encara sentirem el tric-trac dels carros portant els raims al Celler Cooperatiu. Fins i tot avui encara podem comprar verdura de l'horta dels pocs pagesos que queden.

Tot el que suposarà aquest canvi, de passar de poble a ciutat, és la raó principal de la nostra aventura periodística. És evident, i en això no hi estem pas en contra, que Sant Cugat creixerà per raons òbvies de situació, però cal que els santeugatencs tinguem l'oportunitat de dir la nostra opinió i que aquesta es tingui en compte.

El periòdic ELS 4 CANTONS, que avui enceta el seu primer número ha de ser alguna cosa més que un mitjà ple de notícies i publicitat; volem que la seva funció principal sigui l'opinió del ciutadà en general.

D'en Miquel Cabanas seu llibre VOLIAINA.

en voldríem

destacar

un dels seus poemes publicat

EL P E N E L L D E L C A M P A N A R Sempre enlairat, tot rovellat, el vell penell del campanar de Sant Cugat, assenyala d ' o n ve el vent contínuament.

Com un soldat encimbellat al seu castell.

vigila la seva estimada vila i mira els temps passar.

Mira i remira sorprès i atent com el progrés camina veloçment.

Un núvol que passava, l'ha mullat, i j o no sé si riu i plora de content, o plora de veritat, enyorant el temps passat i la seva antiga vila, ara, ciutat.

en el

A n n a Cabassa.

En una de les sesions plenàries que es va fer a l'Ajuntament de la nostra ciutat alguns representants de l'oposició, si no recordo malament el senyor Lletjos del Partit Popular i Josep Maria Àngel d'Iniciativa per Catalunya, van proposar a l'alcalde la possibilitat d'acollir a Sant Cugat, igual com han fet altres municipis, refugiats de 1° antiga Iugoslàvia. De fet, sembla que ja hi ha diverses famílies sancugatenques que han mostrat el seu interès per una campanya d'aquesta mena, que segons l ' e x p e riència dd'altres localitats està servint per a l l u n y a r sobretot els més menuts, de l'horror de la guerra.

Ara, al començar un nou any, un any sense pretensions olímpiques però que en canvi podria estar carregat de pretensions humanitàries, seria un bon moment per plantejar-nos, dins les nostres possibilitats, què es pot fer per a tota aquesta gent . A Sant Cugat, un dels municipis amb la renta per càpita més alta del país, de ben segur que podria fer-se molt, si més no per estalviar a unes desenes de persones tres o q u a t r e mesos d ' h i v e r n . Uns m e s o s que fins i tot per a alguns seran mortals, perquè segons sembla l'ajuda humanitària no arriba on hauria d'arribar i les tasques dels enviats de les Nacions Unides deixen molt per desitjar.

De moment tres santeugat e n c s ja van d e c i d i r fer alguna cosa més que compadir els afectats per la guerra dels Balcans i han passat el Nadal a un camp de refugiats intentant que les festes els fessin oblidar, per uns instants, per unes hores, fins i tot per uns dies, que les seves ciutats, les seves famílies han quedat d e s t r o s s a d e s per la golosia d'una guerra.

Des d'aquestes línies vull felicitar la tasca que han realitzat Dani Claderes, Marcos Serra i Jordi Dalet perquè segur que han aconseguit, junt amb la resta d'objectors, mostrar fins on pot arribar el mal de les m a n s damunt les armes. A ells, en canvi, amb les seves mans els ha estat més fàcil fer contents a nens sense pares, a pares sense fills, i en conjunt a gent que ho ha perdut tot en aquest conflicte.

10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

D I U M E N G E . 17 G E N E R 19 9 3

LA DISCRIMINACIÓ INFORMATIVA DE CATALUNYA JAC I N I FKI ,11» algral cl temps que la que cl nostre país \ a icc oh la i' Ics sc\cs insiitiicunis democrati ques. la nostra llengua calala na continua eslani cu clar ilcsa\ anlatgc en els mil|ans de c o m u n i c a c i ó . ja siguin àudios isuals o escrits. l·ls c\its ilc Calalutna Radio i TV 3 nu són mes qtic la llur iliic no la estiu. HI suport econòmic de la (icneí alital. amb una aportació per aquest any de 2> .000 milions de p e s s e t e s , es essencial per mantenir cl bon nivell d ' a q u e s t e s e m p r e s o s de c o m u n i c a c i ó que amb les seves emissions tant estan lent pe i" a la normalització lingüística.

M

HJI cl cas de la premsa la situació es mes compromesa.

L'aparició del diari "Avui" va significar un important pas endavant per recobrar el dret de poder llegir les notícies en català. <com a tantes coses a Catalunva. mantenir el diari "Avui" ós gairebé un acte de militància. Hes seves vendes no arriben a un nivell suficient com per parlar de normalització en aquest sector.

Sobre la darrera reaparició del "Diari de B a r c e l o n a " . aquesta vegada escrit en català, poc cal afegir. La seva línia editorial es va obstinar a atacar sistemàticament el partit dol govern do la Generalitat, perseguint ser el contrast informatiu de l'altre diari català, oblidant que al nostre país la difusió de la premsa en la nostra llengua és limitada, els lectors coincidents i les expectatives de d e s p e r t a r 1'interès de la "massa" endormiscada, mínimes. Hs per això que el popular "Brusi" no ha aconseguit amb tots els canivs que ha dut a terme, l'espai que li pertoca i que es fa necessari

BREU CRÒNICA MUSICAL SANTCUGATENCA C A R M E TA LI 4 P A Sccretràna do ".lovenuils Musicals do Sani Cugat"

totes les entitats musicals do Sant Cugat en un quefer que és important i sufragat amb diners p ú b l i c s . HI Consell tic Cultura hi tinl ' e n c e t a r aquest dria moltes coses a dir. a punt final. nou any l ( J n 3. que Com l'Auditori...

Si bé és previst ja ha estat objecto do tantes prediccions on un ample calendari inaugu[ois els c a m p s , a m b I a ral. el futur, a mitjà i llarg calma que donen unes cur- termini, presenta encara tes vacances, voldria parlar moltes incògnites a desvetbreument del passat, pre- llar. La tasca a fer -econòsent i futur de l'anomenada mica-, de programació i de música "clàssica" a Sant captació) de públic- és tan àrdua que cap entitat o estaCugat.

Mirant enrera en el temps... ment privat o públic no en quedar exclòs. s e m p r e , a l ' e s c e n a r i del pot Prescindir doncs d'escoltar Monestir, concerts força memorables, però sempre veus, iniciatives o aportac i r c u m s c r i t s a unes cir- cions sobre així) podria sigc u m s t à n c i e s de clima i nificar el naufragi d'un vaid'espai que feien que les xell en el qual tots els santmanifestacions d ' a q u e s t cugatencs hi estem embaràmbit revestissin caire cats. ho volguem o no. d'excepcionalitat, malgrat que poguessin tenir un ELS 4 CANTONS segell de gran qualitat. Al Periòdic respecte, cal parlar, eviIndependent d e n t m e n t . al marge de l'Ajuntament, d ' E n t i t a t s d'Opinió, que. en un passat encara Informació i recent contribuïren a dinaServeis de Sant mitzar la vida musical del Cugat del Vallès. poble: Creu Roja i Amics Editor do Sant Cugat. Ambdues Diari de Sant van ser, al seu m o m e n t .

Cugat, S.L. entitats peoneres que marc/Rambla del caren fites que avui, les Celler, 91 altres entitats del poble, Tel. 6 7 4 OI 66 prou i ben conegudes, anem Fax. 6 7 4 3 8 71 seguint amb el nostre entuDirector siasme i esforç.

Josep M. Cabrerizo Parlarem ara dels Festivals Redacció d'Estiu, iniciativa municiXavier Borràs pal que intenta emmarcarEmma Ansola se dins la línia dels Rosa Cercós Festivals Musicals a Col·laboradors C a t a l u n y a . Sense voler Montse Sant entrar ara mateix en la bonJordi Bordes dat -o no- d'aquest tipus de Arantxa Morlius manifestacions culturals Anna Cabassa enmig d ' u n s m o m e n t s Jacint Felip socials tan canviats i comGonçal Paredes plexos, voldríem reclamar, Montse Gisper amb veu ben forta i un cop Maquetació més. la necessitat de partiRomà Ventura cipació real i directa de

que |ugui el mes aviat possible com un dols grans rotatius del nostre país.

I na de les dificultats que tenen els nostres diaris, és la de no d i sposar d' un gran grup que els doni suport, com la la Generalitat en los seves empreses de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), i que els ajudi a ser v ei hahlement competitius. sense complexos, aportant als mercat un producte digne, amb bons treballs periodístics... Potser si cada dia tinguéssim un diari d'aquestes c a r a c t e r í s t i q u e s al q u i o s c optaríem per la seva compra en lloc de fer-ho per a un en

ministres catalans al govern central. Només cal analitzar la situació) de T VI: 1 Catalunya a Sant Cugat: la seva p r o g r a m a c i ó no sols s'ha visi seriosament mermada els darrers mesos, sinó que oi futur que li espera al centre es do total incertesa. La primera emissora de ràdio que va emetre en català després de la mort de Hranco. Ràdio 4, que pertany a Ràdio Nacional d'Espanya, l'a molt de temps que està amenaçada de tancament. I el director general de RTVE, que es diu Jordi, Jordi García Candau. ha dit: "avui no es pot mantenir una ràdio o una televisió en català si no és amb el suport del diner públic". Hi podem estar d'acord. I per això reclamem els nostres drets com a ciutadans que paguem els nostres impostos per tal de rebre un servei en la nostra llengua i perquè es pal.liï el gran desavantatge que patim en els mitjans de comunicació), no sols en els de titularitat pública, sinó | també els privats, al no contemplar la llei reguladora cap mena de normativa por resllengua castellana. Per això pectar l'idioma de les autonomies històriques i posant en cal ser valents. perill la riquesa cultural que Corcar bons articulistes, fer una compaginació atractiva. tant poc sembla importar a no hem pas de descobrir la alguns estaments. importància que té la imatge El darrer afront contra la pludel producte davant els nos- ralitat lingüística de l'estat tres ulls, i mentalit/ar-se que espanyol es comet amb la cal sortir de la clandestinitat, concessió dels canals que que no n'hi ha prou amb ven- emetran via satèl·lit des de dre 38.098 exemplars -dades l'Hispasat: dos reservats a de la O J D - , sinó que per TVE, que segons paraules del assolir la normalització s'ha seu director general, no sap de baixar a la sorra de la quina mena de programació c o m p e t i t i v i t a t i no anar oferiran. Els altres convidats tocant tant sovint la fibra a participar en l'aventura han catalanista. estat les tres cadenes privades Hs ben cert que no estem a actualment en funcionament Suïssa. Aquí és difícil fer a Espanya, cap d'olles intee n t e n d r e a Madrid que a ressada en difondre missatges Catalunya hi ha una llengua que no siguin on castellà. que és el català, malgrat tenir

ELS ENTRETENIMENTS

SOPA DE LLETRES Ln aquesta sopa hi podeu trobar vuit d o c u m e n t

1 O E

L

E T

O

X

B

L

R

ç

T A

A

L A R E G

A

11 iq.-., •.nrSi N .

ESCACS

A C C

R 0

o

V

1

1 O B S

F

c

A

1 E

R

R O M E

1 T

R

R L S

C

1 T

A A A

T

V U C C G

C

c

p

N

L

A

L

A C B 0

B G

L D

O

T

1 A

E E M O

C A R

Amb unasenilla cnntini.j uoksMjii JULS iedKn | r *«J r j p í l j ment Yaks

r

F

N O

C

m mm * ± '...•#•. £ mm ^^ „ mm %";*•

à Is. Itf i "\ td m »V1 I is.) I :çon(<K,

&

?

"jf'

" -ír„ g

&&&.:

À&

A

P

JORDI hS( UDLR

H'S ^,±?f

T G R U

1

E

A

- * frfj&fi L

•••

a st

Publicitat Carlos Borda Rosa Carrasco Fotografia Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix Rotimpress ( Girona) ELS 4 CANTONS no comparteix necesàriament les opinions que es publiquen a les seves pagines.

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 17 GENER 1993

11

COMPLEMENTS AMB FUSTA TRACTADA ZONA IN DUSTRIAL "CAN MAGÍ" St. CUGAT DEL VALLÈS

/S

II II

Avda. Ragull s/n - Nave 19 Tel. 589 00 23 Fax. 674 38 71

INDUBRUC

GENER

GENER

DISSABTE

DIUMENGE

FUNCIONS A LES 17,00h i 19,00h INSTAL·LAT A

MERCANTIC c/RI«s i bufet, !»> SANT CUGAT • Tel. 674 4» 50

MERCANTIC MERCAT PERMANENT D ANTIQUARIS I BROCANTERS l OBERT TOTS ELS DISSABTES I DIUMENGES DE 10 a 20.30h. J

12

ELS 4 CANTONS

OPINIÓ

D I U M E N G E , 17 G E N E R 1 9 9 3

Com es pot suïcidar un pais TALO

S

oni en an> s de crisi.

Lis problemes mai no \ cnen sols.

S'han ÍIjimtal els nostres propis, hisloncs i conjunUnals amb els externs. l.a conjuntura econòmica. social i política, part i cul ai'ni en l cl s e t g e al go\ cru ce n t r a l . s e g u i t d ' u n índex d ' a t u r , susp e n s i ó de p a g a m e n t s . tancament d'empreses. l ' e s c l a t de g r a n s hol(lin^s. tot p l e g a t no ilei xa de ser una bomba de rellotgeria.

D e p e n e m e n c a r a total ment dels p;nsos comunit a r i s . no t e n i m prou empenta ni salut econòmiques com per suportar Ics \ icissituds del reajuslament econòmic. pro\ ocal pe i I' he ge nio n i ca Alcinan} a.

I / a t u r , la i n t e g r a c i ó a Kuropa.

Maastritch, poden provocar desconfiança i inseguretat si hi ha m a n c a d ' i n f o r m a c i ó i solucions tangibles.

Hn I r o n i a m e n t s i d e s a c o r d s trets com a roba bruta, en moments difíc i l s , fan que les c o s e s s'agreugin molt més.

Com si no fóra p o c . la nostra particular situació ha ajudat a augmentar la desconfiança. L'econoni i a està en recessió. El creixement del PIB per a l ' a n y vinent es p r e v e u d ' u n 0.7 '/( s e g o n s el I Ml. No és un t e m a nou la t r a g è d i a d e l s a f e r s de corrupció generalitzada, que sembla que està a f e c t a n t tots els e s t a m e n t s d e la n o s t r a

societat. Ahir potser no n ' é r e m informats, avui g r à c i e s als m i t j a n s de comunicació i al fet que e s t e m en u n e s t a t de dret, aquests són denunciats i condemnats. lot això pot ser aprofitat per a l g u n g r u p p o l í t i c que consideri que l'oponent pot estar debilitat.

part els interessos partic u l a r s , d e m o s t r a r que lluitem en contra de tota a q u e s t a d e i x a l l a , i que cal que el polític sigui honestament un bon gestor. Els nostres representants tenen el deure de resituar-se per restablir la c o n f i a n ç a en el p o b l e decebut. S'ha d'agafar un camí de sortida, no pas

importantíssinis, és molt més difícil.

Tot depèn de nosaltres i de les nostres decisions. preses amb responsabilitat i habilitat sense perdre de vista l ' h o r i t z ó .

D'una forma o altra ens veiem obligats a agafar el tren que a l t r e s p a ï s o s d'Europa, amb iniciativa i p o d e r , han posat en

per treure'n profit partic u l a r . s e n s e p e n s a r en solucions d'estat. Quasi tots els g r u p s de 1*arepari a m e n t a r i, n a c i o n a l , a u t o n ò m i c, m u n i c i p a l . n'estan em mer d a t s .

C o n s i d e r o q u e cal una reflexió i una bona cura d'humilitat.

Com alternativa, val a dir que la postura sensata i solidària seria, deixant a

de suïcidi.

La crisi política i econòmica d'Europa també ens afecta, i molt.

A b a n s de l ' e n d e r r o c a ment del Mur de Berlín i l'acabament de la guerra freda, arribar a la unió social, econòmica i política a m b una E u r o p a unida era un repte molt difícil. Ara amb tants de canvis històricament

m a r x a per p a s s a r la barrera del 2000.

No p o d e m p e r d r e de v i s t a la s i t u a c i ó d e l s països de l'Est d'Europa, ni tampoc de l'àrea balcànica, i molt menys la unió de les alemanyes. Qualsevol problema en aquests llocs pot ser un mal s o m n i per a tots nosaltres a curt termini.

Materials i articles Belles - Arts Dibuix Tècnic Aerografia Paper Nacionals i d Importació

lamacho

c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del

LI racisme i la xenofòbia reneixen al voltant de la manca de treball, de la inseguretat social i de la gran t r a n s h u m à n c i a de persones que volen venir a E u r o p a , b u s c a n t una vida millor.

Amb més o menys rebuig, en lots els països d ' E u r o p a , aquest fenòmen d' e ni ig rac i ó est à provocant greus problemes.

Els salvadors de pàtries i d e s e s t a b i l i t z a d o r s es desperten quan una situació com l'actual els és favorable, p r e p a r a n t i atacant llurs víctimes.

Una vegada feta aquesta feina, es crea una psicosi de por i caos que justifica accions terrorífiques que mai són reconegudes per ells. però que han existit. existeixen i per desgracia existiran.

Lent repàs de lot a i x ò . les possibles alternatives -fent una reflexió en veu alta- podrien ésser: Aconseguir acceptar-nos i respectar-nos entre les diverses cultures, recordar-nos dels nostres emigrants, rebutjar els salvapàtries a u t o r i t a r i s , que els nostres polítics facin una c u r a s i n c e r a de humilitat per retornar la confiança al poble sobirà.

En cas c o n t r a r i , seran potencialment responsables en els pròxims comicis, del vot en blanc o de l'abstenció "que és pitj o r " totalment legítims.

L'única sortida que ens queda és unir forces i treballar més que mai per aconseguir de no suïcidar-nos.

/*5#*$r *à^S Marcos, Cuadros, Làminas. c/. Vallès, 23. Tel. 675 49 43 08190 Sant Cugat del Vallès

BREUS

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

"Porca misèria", a la Sala Res

ELS 4 CANTONS 1 3

RAFAEL ARGULLOL, PREMI NADAL D'ENGUANY

REDACCIÓ Emma Ansola.

L

a Sala Res de Sant Cugat presentarà la obra "Porca Misèria" els dies 20 i 21 de gener. Es tracta d'un monòleg interpretat per l'actor italià Luciano Federico, sota direcció de José Antonio Ortega.

Luciano Federico, actor d'origen sicilià, té una ampla experiència professional tant al teatre com al cinema i la televisió. Ha intervingut en els espectacles teatrals "Mori el Merma", de La Claca, "Catalànish" i "Dancing". En cinema, podem destacar els seus treballs a pel·lícules com "Angoixa", de Bigas Luna; "Laura a la ciutat dels sants" de Gonzalo Herralde i "El retorno de los mosqueteros" de Richard Lester, entre d'altres.

Aquest espectacle que ara presenta va ser un dels més grans èxits de la darrera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, i ha rebut una molt bona acollida de la crítica barcelonina. Poc després de les actuacions a Sant Cugat es presentarà al Mercat de les Flors.

La LloII Beltran, a Sant Cugat d'incògnit

Aquest any, en la nit màgica de Reis, va ser concedit el Premi Nadal de narrativa castellana a l'obra "La razón del mal" d'en Rafael Argullol, professor d'estètica a la Universitat de Barcelona.

Fou un premi venerat i aplaudit sobretot pels seus alumnes, la majoria dels quals assistíem el primer dia de classe pensant què caram voldria dir l'assignatura "Història del Pensament", a la qual

molts ens matriculàvem guiats pels bons consells que dimanaven d'exalumnes apassionats pel conductor de dita matèria. 1 allí ens vam asseure, preparats amb fulls i bolígraf a punt d'immortalitzar les paraules d'en Rafael Argullol, erudit de la casa. Tanmateix però, a la sala entrà un home elegant, de bonafigurai amb un to de veu que ens lligà a tots als seients, ens explicà allò que té l'art de filosofia. A cop calent ens va introduir en el món renaixentista, en la força

creadora dels artistes que recercaven la bellesa, concepte tan conflictiu actualment. El programa de la matèria consistia en trobar els fonaments de l'art, la seva concordància a través de les èpoques i el magisteri del nostre emissor ens ho permetia.

Ara la seva força creadora ha merescut un afalagador guardó, potser la tan anomenada crisi o decadència d'Occident es revifa, o si més no, una persona tracta de resoldre-la posant-hi fonaments.

Concessionari Mercedes a Sant Cugat

A

l solar de l'antiga fàbrica "La Carbònica", a la sortida de la Carretera de Cerdanyola, s'aixeca el nou concessionari de la marca d'automòbils Mercedes.

Motorcugat S.A, que com diu l'empresa, es dedica exclusivament als automòbils de turisme, i ja es troba en funcionament, tot i que encara no ha estat oficialment inaugurada.

El local té uns 2000 metres quadrats de superfície, dels quals 300 són destinats a exposició, 100 per a recanvis i 600 al servei post-venda, que treballa coordinat amb dos tallers de la ciutat.

Actualment, hi treballen un total de set persones.

Motorcugat és una agència d'Auto-Juncosa de Barcelona, destinada a cobrir la zona de Sant Cugat, Cerdanyola i rodalies. Segons el director, senyor Francesc Prat Canet, a Sant Cugat es matriculen al voltant de 300 cotxes l'any dins de la gamma alta, a la qual ells es dediquen. També va declarar que , tant la marca Mercedes com els concessionaris Auto-Juncosa "han dipositat la confiança en Motorcugat , i estem molt il·lusionats amb la zona, on esperem fer un bon servei als usuaris"

U

n equip de rodatge ha estat els dies 13 i 14 al Cafè de Belgrado filmant un spot publicitari per a la Loto Exprés, el nou joc d'atzar de Loto Catalunya. La popular actriu Lloll Beltran n'és la protagonista.

La campanya publicitària ha de romandre en secret fins que es presenti. Per això aquest equip de rodatge ha arribat a Sant Cugat envoltat del més absolut silenci. No han concedit entrevistes, ni declaracions, ni han deixat fer-ne fotos. Tots els membres de l'equip han estat tancats amb pany i clau dins el local del Cafè aquests dos dies. Ni tan sols s'havia de saber que eren allà. Malgrat tot, nosaltres ens n'hem assabentat.

VALLVIDRERA a torre de Collserola a punto de inaugurar su mirador antes de final de Enero.

L

Los casi 550 metros de altura sobre el nivel del mar haràn que esta sea una atracción no solo para el visitante a Barcelona sinó también para los propios residentes.

La panoràmica ofrecerà alicientes tan curiosos como el de apreciar las Islas Baleares en días especialmente claros.

El importe a pagar para acceder a la atalaya rondarà las 500 pesetas. El acceso se realizarà mediante un curioso ascensor acristalado. La ascensión serà aproximadamente de 90 segundos cubriendo la distancia de un metro por segundo.

La empresa concesionaria Tibidabo S.A. tenia prevista la inauguración en Navidad, però los trabajos de accesos y acondicionamientos retrasaron su apertura.

Lo nuevo de Mercedes en Sant Cugat.

• Venga a Motorcugat. Conozca las últimas novedades del inventor del automóvil. Toda la gama de turismos Mercedes en exposición. Un taller dotado con los últimos sistemas en diagnosis, mantenimiento y reparación y un completo

almacén de recambios y accesorios originales. Nuestros especialistas le atenderàn como usted se merece; con la rapidez y la eficàcia que exige un Servicio oficial Mercedes. Lo nuevo de Mercedes le està esperando en Motorcugat.

ri\ Mercedes Benz

MOTORCUGAT, S.A.

AGENTE OFICIAL

Carretera de Cerdanyola 89.

08190 Sant Cugat del Vallés.

Tel. 589 40 02. Fax. 589 26 06.

14 ELS 4 CANTONS

LOCAL

DIUMENGE, 17 GENER 1993

Tres objectors santcugatencs tornen de Bòsnia.

A l'arribada son rebuts pel Rector de la Universitat Autònoma de Bellaterra.

RHDAC'CIO

M

arc

Soria,

Daniel P r a d e r a i J o r d i Dalet són t r e s o b j e c t o r s de consciència de Sant Cugat que han format p a r t del g r u p q u e \ a a n a r a Croacia a realitzar tasques humanitàr i e s als c a m p s d e r e f u g i a t s . p e r iniciativa de la U n i v e r s i t a t A u t ò n o in a de B e l l a t e r r a . Van p a s s a r vint dies en un c a m p de refugiats hosnis i croats. Kl p a s s a t dia 12, un cop r e t o r n a t s de la seva a v e n t u r a , van ser r e b u t s pel rector de la Universitat Autònoma.

El grup d'objectors va ser rebut pel rector a la una de la tarda. a les dependències del rectorat.

Asseguts a una gran taula. el rector va fer discursos de b o n a v o l u n t a t i e l s o b j e c t o r s van e x p l i c a r experiències.

Abans. p e r ò , hem pogut p a r l a r amb els tres nois de Sant C u g a t . En M a r c , en Daniel i en Jordi es mostren molt s a t i s f e t s de la seva e x p e r i è n c i a . Fins i tot han e x p r e s s a t la seva i n t e n c i ó de t o r n a r - h i els mesos de l'estiu.

-I l e s v o s t r e s f a m í l i e s , com s ' h a n p r e s la vostra intenció de tornar-hi?

-bé, s ' h o han pres molt bé. Comprenen que és una tasca molt i m p o r t a n t per fer.

-Però no han patit molt, aquests dies?

-Sí, han patit molt. Però,

la v e r i t a t , no sé per què han p a t i t t a n t . No é r e m nosaltres qui ho e s t à v e m p a s s a n t m a l a m e n t , cicn ells, els refugiats.

Nosaltres només vam serhi tres setmanes.

-Nosaltres no estàvem en p e r i l l . HI q u e p a s s a és que. vint dies sense comunicacions. i veient notícies als mitjans informatius de guerra i a q u e s t e s c o s e s , es n o r m a l q u e patissin.

-Vosaltres no heu vist la guerra?

-No. Allà saps que hi ha g u e r r a , p e r ò no la v e u s .

Ve us els e f e c t e s , que és e n c a r a pitjor. M a r e s que no es preocupen dels seus n e n s , per tot el q u e han patit...

-El que més m ' h a afectat és que a q u e s t a gent està c o m v i v i n t en un t e m p s mort de la seva vida. No es v o l e n r e l a c i o n a r a m b e l s a l t r e s , n o v o l e n fer res... n o m é s e s p e r e n que a i x ò de la g u e r r a a c a b i per tornar a viure les s e v e s v i d e s , a les s e v e s cases... no volen reaccionar. Són c o m un a p a r e l l de v i d e o a m b el b o t ó de "pause" pitjat.

- P o t s e r h a n p e r d u t el gust per la vida...

-Sí, és a i x ò , e x a c t a m e n t .

Han perdut el gust per la vida.

-I e s t a n c o n v e n ç u t s q u e tornaran a les seves cases, a Búkovar i a Sarajevo, e n c a r a que han de s a b e r q u e és i m p o s s i b l e , q u e aquelles ciutats són només runa.

tres santcugatencs amb la gent que compartí les festes nadalenques centes p e r s o n e s . La rela- per a nosaltres no era cap ció entre els naturals i els p r o b l e m a . P e r a l s r e f u r e f u g i a t s s e m b l a q u e no giats sí, p e r q u è no tenen era e x c e s s i v a m e n t b o n a . diners per comprar, o els Els refugiats suposen una pocs que tenen els g u a r càrrega, ja que ocupen el d e n p e r q u a n t o r n i n a que era la zona turística i casa. P e r ò , per vint d i e s , per tant un dels r e c u r s o s t a m p o c e n s i m p o r t a v a econòmics més importants menjar el mateix que ells. de l ' i l l a . A m é s , a q u e s t a -Quina solució li veieu al a c t i t u d dels r e f u g i a t s de conflicte? no voler integrar-se, de no -Jo p e n s o que les p e r s o voler crear cap lligam, nes més i n d i c a d e s per esperant tornar a les seves veure la solució del conc a s e s i a les seves v i d e s f l i c t e , s ó n e l s q u e el d ' a b a n s , agreuja e n c a r a p a t e i x e n , p e r q u è ells m é s l e s t e n s i o n s e n t r e coneixen bé el p r o b l e m a .

Els refugiats eren uns set- ambdós grups. Unes ten- A mi, p e r s o n a l m e n t , totc e n t s , g a i r e b é tot n e n s i s i o n s q u e e l s n o s t r e s h o m a m b q u i he p a r l a t a n c i a n s : a la c o n f e r è n c i a expedicionaris van tractar m ' h a d i t q u e u n a i n t e r amb el rector, el portaveu de suavitzar amb les seves v e n c i ó d e . . . les N a c i o n s U n i d e s o de q u i fós és dels objectors va dir que activitats d'esplai. no hi h a v i a cap r e f u g i a t El m e n j a r e r a un a l t r e l ' ú n i c a s o l u c i ó q u e hi d ' e n t r e divuit i cinquanta p r o b l e m a . N o m é s un plat veuen. anys. A la població de la per àpat, i una dieta bàsi- - P e r ò v o s a l t r e s , c o m a i l l a on e s t a v a s i t u a t el ca de patates i pa, com- objectors, sou pacifistes, camp, hi vivien unes nou- p l e m e n t a d a a m b a l g u n e s e s t e u e n c o n t r a de l e s r a c i o n s de c a r n o p e i x , s o l u c i o n s m i l i t a r s , p e r sense llet ni fruita i amb principi. molt poca verdura.

-Sí, la n o s t r a i d e o l o g i a està en contra de qualse- V o s a l t r e s m e n j à v e u el vol tipus d ' a c t u a c i ó milim a t e i x q u e els r e f u g i a t s . tar, p e r ò s e g o n s a q u e s t a és Heu p a t i t m o l t e s p r i v a - g e n t , s e m b l a q u e l'única solució. Això és el cions?

-Bé... el que passa és que que ells pensen.

D ' a l t r a b a n d a el rector, nosaltres vam anar-hi tres setmanes, i som gent jove. en el transcurs de la reui ben alimentats, i l'escas- nió, va dir que la iniciatisetat aquesta la vam por- va h a v i a e s t a t un è x i t i tar molt hé. Però aquella q u e e s p e r a v a q u e s e ' n d'altres. g e n t , qLIe p o r t a a l l à un p r e p a r e s s i n També va anunciar que les any o un any i mig. sí que r e t e n c i o n s s a l a r i a l s per se la veu realment desnudies de vaga que es fan al trida. personal universitari anirà - A i x ò no treu q u e en el d e s t i n a t a l'ajut per als poble aquest podies aconrefugiats de l'antiga -eguií" m e n j a r , c o s a que Iugoslàvia.

Dos nens croats i el cotxe utilitzat per al viatge Els voluntaris de l ' A u t ò n o m a van p a s s a r tres setmanes fent activitats d ' e s p l a i i animació per als nens a un camp de refugiats situat a una illa de la Croacia Occidental, una regió de Croacia ocupada pels C a s c o s Blaus i sota la p r o t e c c i ó directa de les Nacions Unides. El refugi era un vell h o s p i tal, molt tronat, on només tenien calefacció un parell d'hores al d i a i la i n s t a l · l a c i ó e l è c t r i c a no funcionava

DIUMENGE, 17 GENER 1993

LOCAL

ELS 4 CANTONS 15

ELS TRES TOMBS Els veïns de la ciutat varen desenterrar el seu a llegenda explica cos i varen p o s a r - l o a que Sant Antoni va sobre d'una mula per porvanir a Barcelona tar-lo a la Seu i enterrardes de la Tebaida a precs lo amb tots els h o n o r s . del governador que tenia Quan el seguici va arribar una filla malalta i, després als afores, la mula va fer de guarir la noia, el sant tres tombs sobre si mateies va quedar a viure a la xa i va caure morta. La gent va creure que aquell ciutat.

Un dia, una truja va anar a fet era el senyal que el trobar el sant amb un sant volia ésser enterrat garrinet malalt i estrafet i en aquell indret i hi varen sant Antoni, compadit, va bastir una capella. guarir l'animalet. Sempre La tradició, doncs, mana més la truja, agraïda, va donar tres tombs en honor restar al costat del seu al sant i al miracle però com la tal cosa és molt benefactor.

Quan el sant va morir la dificultosa per al bestiar truja el va enterrar en un de tir es supleix amb sorral a prop de la platja. donar tres voltes o tombs Montse Sant

L

a l'església.

Com que era c o n e g u d a l ' a f e c c i ó del bon sant Antoni per les bestioles de tota mena, i sobretot les de peu rodó els traginers, carreters i els bastaixos varen començar a portar les seves carretes a la c a p e l l a per d e m a n a r la protecció del sant ermità sobre el seu bestiar.

També els pagesos i els cansaladers el varen agafar com a patró i la festa dels tres Tombs va esdevenir la "Festa Grossa" per a les poblacions on abundaven aquests oficis.

A Sant Cugat era des de sempre una festa animada i molt popular.

Joaquim Bell un bon organitzador de la Festa.

Començava hagi una sorpresa o altra i amb coca i vi bo a casa de aquest any, malgrat que el l'abanderat que rebia la "carro gros" no pot venir felicitació de tothom. perquè la festa és el Seguidament hi havia la mateix dia del sant i té un desfilada dels tres Tombs; altre compromís, hi haurà la Bandera, amb abande- altres sorpreses. rat i dos c o r d o n i s t e s , La participació de genets cavalls, carros guarnits i no té mai problemes per diferents carruatges del les nombroses hípiques de poble.

Sant Cugat.

Benedicció de cavalleries Els carros i carruatges són i animalets domèstics i de un altre problema, perquè corral davant del aquí al poble, no resta Monestir, amb repartiment més que un "machu" i no del pa de sant Antoni que hi ha cap carro, que hem guareix i guarda del mal de llogar a d ' a l t r e s les bestioles que en menindrets. Encara que sigui gen. prou car portar els més Seguia un bon àpat, "de grans, aquests carros tan festa major", de tots els espectaculars amb tirs de p a r t i c i p a n t s i ball a la q u a t r e o cinc c a v a l l s o tarda. mules es guanyen la vida M a l g r a t que a Sant amb aquestes festes, i la Cugat ja no en queden veritat crec que l'espectade p a g e s o s , la festa es cle s ' h o val. Enguany c o n s e r v a vigent i molt l'abanderada i els dos corpopular gràcies sobretot donistes són de cal Bruix.

Carme Bruix i Banderer Ramon Massó i Serra - Cordonistes: Rkardo Mengual Montaner i Pere Pahisa i Bigas - Any 1953als esforços d'un grup de La g e n t , p e t i t però amb Castelló és l'abanderamolta empenta i molta da, i el seu germà pere i l · l u s i ó , que t r e b a l l e n amb el seu nebot Enric molt i molt perquè cada seran els dos cordonisany la Festa sigui un tes. èxit.

La Carme que riu amb En J o a q u i m Bell de la il·lusió em comenta que fa plaça Barcelona, des de molts anys, des que era sempre un bon organitza- xiqueta i muntava la "burredor d ' a q u e s t a festa em ta" de casa del seu pare que c o m e n t a que per molt no ha pujat a dalt de cavall i dura que sigui la feina per que el dia set anirà a la "hípiorganitzar-la ben lluïda i ca" per entrenar-se una mica per a més que cada any i no caure. digui que mai més, quan -Em fa molta gràcia ser arriba l'hora, sempre hi l'abanderada- diu la Carme posa tota la seva il.lusió i tot rient -no em fan por els el seu esforç ja que la cavalls, de fet m'agraden n o m b r o s a afluència de totes les bestioles tret de les públic l'encoratja per ferserps. Des de sempre la meva la més gran i més bonica. família ha estat en l'orga-Sempre intentem que hi nització de la festa.

Banderer Josep Alegret i Estapé - Cordonistes: Joan Català i Rodó i Miquel Farrés i Vilanova -1927

Els Tres Tombs al llarg del temps

16 ELS 4 CANTONS

LOCAL

DIUMENGE, 17 GENER 1993

ES POSA EN MARXA EL NOU PLA URBANÍSTIC DE COLL FAVA Redacció

L

a Junta de Propietaris adjudicarà dins de pocs dies les obres d'urbanització del nou Pla Urbanístic de Coll Fava.

La superfície o àmbit d'actuació del Pla de Coll Fava amb una superfície superior a dues vegades la Vila Olímpica, té una dimensió de 540.000 m2 de terreny en el qual destaca la seva / o n a verda amb més de 230.000 ni2 de /ona trepitjaMe. Aquesta nova actuació urbanística té com a principal prioritat, la d'unir barris. Hns manifesta el Regidor d ' U r b a n i s m e , senyor Joan Franquesa: "Coll Fava no serà un barri nou de Sant Cugat, sinó que servirà per a unir barris amb les noves vies de c o m u n i c a c i ó que a q u e s t t i n d r à . Un dels barris que més ho notarà serà el de Sant Francesc, que guanyarà en qualitat a l'estar envoltat per molta zona verda".

FI tipus d ' e d i f i c a c i ó serà d'habitatges piurifamiliars, on es bastirà un total de 1.500 nous habitatges aproximadament. I.'empresa municipal PRO Ml ISA hi farà 200 nous pisos per a la seva propera p r o m o c i ó dins l'any IÓÓ4. També s'ha previst la reserva de sol per a equipa-

ment públic, segons la necessitat del municipi, i una zona per a instalar-hi hotels i oficines, tocant la Ronda Nord.

Es podria dir que serà com una mena d'eixamplament de la ciutat, tot i que el senyor Franquesa prefereix dir-ne "consolidació de la ciutat ja existent", perquè hi aportarà grans zones verdes que faran que s'hi pugui accedir amb certa facilitat. També disposarà de noves vies de comunicació que permetran farà posible canviar el trànsit per dins la ciutat en un futur.

El t a n c a m e n t per la part NORD de la ciutat amb grans /ones verdes que es podran trepitjar, combinat amb arbrat , més de 3.000 . que s'ha previst plantar, farà que amb el Parc Central, actualment en construcció, la ciutat es converteixi en capdavantera de zones verdes.

La i n v e r s i ó p r e v i s t a per aquest nou Pla Urbanístic suposarà una i n v e r s i ó de 2.000 milions.

Els habitatges seran blocs de planta més dos o quatre pisos com a màxim, i formaran entre si una quadrícula similar al conegut Pla Cerdà de Barcelona, amb la diferència que aquests blocs seran oberts amb accessos als vianants per accedir-hi entre ells.

La gran zona verda no suposarà una despesa important

La Ronda Nord actualment en construcció unirà la carretera de Rubí amb les entrades provinents de Cerdanyola i l'Arrabassada , junt amb una gran avinguda prevista per darrera del Monestir. en el seu manteniment, perquè estarà bàsicament composta de planta i arbrat autòcton, i es farà servir per al rec les mines d'aigua natural de Can Vullpalleres i Can Magí.

Que Sant Cugat creix és evident, i és a causa de trob a r - s e tan a p r o p de B a r c e l o n a com de les excel·lents comunicacions que té. I que el n o s t r e municipi sigui molt apreciat per les g r a n s i n v e r s i o n s immobiliàries, cal tenir-ho

molt en c o m p t e , p e r q u è quan ens d i s t r a g u e m una m i c a , ens c r e i x e r a n els habitatges com bolets, més ràpidament que no pas serveis per oferir. Cal tenir-ho en compte, ja que reservar terreny per a equipaments és necessari, però preveure'ls i fer-los també. El creixement ha d'ésser paral·lel..

En aquest Pla de Coll Fava s'ha previst terreny per a equipaments i això és bo.

P o t s e r c a l d r i a a b a n s de

començar a construir habitatges, tenir ja decidit o previst quina mena de servei necessitarà la ciutat, perquè com d e i a m , no s o l a m e n t s'ha de preservar el terreny sinó també edificar-hi allò que en definitiva acaba per donar el millor grau de qualitat de vida.

El Pla de Coll Fava ens ha semblat una obra molt important, que beneficiarà a la ciutat.

El Pla afecta la zona situada entre l'estació de Renfe, Can Magí, Sant Francesc i Av. Vullpalleres. A la maqueta es pot veure la cura que s'ha tingut per aJs espais verds amb més de 225.000 metres trepitjables.

-. +£**<&&*

'W?

,-SA-

3W»

,,.-

-**"*%'.

DISTRICTES

18 ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 17 GENER 1993

EL NOU CENTRE POLIVALENT DE LA FLORESTA REDACCIÓ

L

a Floresta disposarà d"un centre d'equipaments que pal·liarà les necessitats que aquest districte té en infrastructura ciutadana. Sortosament permetrà la descentralització de serveis com el d ' A s s i s t è n c i a Sanitària.

L'edifici que es troba en fase de construcció per l'empresa Construcciones Hispanicas S.A. (') i amb un pressupost de 262.000 milions tindrà l'acabament d'un any i mig.

Aquesta obra es va començar el mes de maig del 92 i es preveu que a mitjans del 94 pugui ser inaugurada.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha encarregat el projecte de l'obra als arquitectes santeugatencs Josep García Cors i Lmma Villanueva. Aquest encàrrec ha estat molt treballós per les dificultats del terreny, que es troba en una zona de bosc p r ò x i m a a l'estació dels F.F.C.C.. on s'hi c o n s t r u i r à també un parc.

L'accessibilitat molt dificultosa per la forta topografia

del terreny amb pendents que sobrepassen el 40' v. ha estat resolta de forma molt estudiada per donar cabuda a un centre que tindrà dues parts d'utilitat clarament diferenciades: El consultori, inclòs dins el programa de descentralització projectat per l'Ajuntament. Aquest centre estarà preparat per a l'assistència constant i diària als veïns, seguiment i prevenció de malalties, així com programes d'informació i educació, amb dependències com: sales d ' e s p e r a , llocs d'atenció, recepció i dispensa de medicaments. Despatxos per a infermeres i metges, incloent també altres sales de d e s c a n s per al p e r s o n a l . magatzem de roba, zones de vestidors i serveis. I una sala de reunions i direcció.

Conjunt de Dependències Municipals. Aquest conjunt de dependències complementaran el Centre Cívic amb O f i c i n e s M u n i c i p a l s del Departament de D e s c e n t r a l i t z a c i ó , sala de reunió per als avis, biblioteca. sala d'actes i reunions per

a unes 100 persones.

Els quasi 1.100 metres de construcció de que consta aquest nou edifici d'equipament es disposa paral·lel al carrer Pearson en el tros més proper a l'estació de ferrocar r i l s , a m b dos a c c e s s o s situats a dos nivells dife-

El Centre Polivalent comença a pujar la seva estructura. re n t s , F.F.C.C. La coberta serà en un superior a través d'una part enjardinada i es veurà p a s s e r a d e s del c a r r e r des de gran part del voltant.

Pearson. i l'altre inferior a El Districte de la Floresta través del parc com a final p o d r à v e u r e p a l . l i a d a la del carrer Pas de l'Estació. mancança en infrastructures. aprofitant així els dos canals la qual cosa serà ben rebuda principals d'accés i la proxi- per tothom. m i t a t de l ' e s t a c i ó d e l s

"Els mitjans de comunicació han de ser positivistes" va dir Joan Aymerich.

DIUMENGE, 17 GENER 1993

ELS 4 CANTONS 19

DISTRICTES

Esquerra Republicana demanarà la independència de Valldoreix si no es soluciona el contenciós amb Sant Cugat X. B.

E

s q u e r r a Republicana de Catalunya (ERC) obrirà un període de tres o quatre mesos per veure si el contenciós entre Sant Cugat i Valldoreix es soluciona. Si en acabar aquest termini la situació no ha millorat, ERC demanarà una consulta popular sobre la possibilitat d'independència del municipi.

Aquestes declaracions es van fer en una roda de premsa als locals del partit a Sant Cugat, on David Sempere (president local d'ERC) i Narcís Clavell (membre de la junta i veí de Valldoreix) van raonar la seva postura i on, a més, van presentar als mitjans el nou membre de la junta local d'ERC i nou militant, Eduard Pomar.

Esquerra Republicana no demana la segregació de Valldoreix, per principi, sinó com una possibilitat en cas que el contenciós entre Sant Cugat i l'Entitat Local Menor no arribés a bona fi. Això és el que va declarar David Sempere a la roda de premsa.

"No volem crear un municipi nou, volem que es solucioni aquest tema" . Pel que fa a la representativitat de la Comissió Paritària, que el militant esquerranista Narcís Clavell havia posat en dubte en una carta oberta (carta que va ser contestada a la darrera reunió de la comissió), proposà que la comisió no prengui cap decissió si no hi ha coincidència de vot entre l'alcalde de la vila i el de l'entitat local, ambdós membres de la comissió.

Sempere també va criticar l'actitud de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en l'afer, actitud que va qualifi-

car de "prepotent": "...El senyor Joan Aymerich segueix amb la seva prepotència, continua utilitzant personatges com el senyor Baltasar Porcel (En al.lusió a les declaracions que va fer aquest darrer a la presentació d'un llibre al Casal de Cultura, de Valldoreix, acte al qual també va assistir l'alcalde Aymerich) i tota aquesta camarilla que té pel poble... a nosaltres ens sembla que les coses no es solucionen d'aquesta manera".

Crítiques a la comissió paritària Tot seguit va prendre la paraula Narcís Clavell, qui va declarar que, pesonalment, era més pessimista que no pas el seu partit en l'afer.

Clavell es va referir als acords presos a la darrera reunió de la comissió paritària, i va assenyalar que el tema de la dependència de la policia de l'entitat local menor encara no estava resolt, per trobar-se pendent de firma. Recordem que els agents de policia de Valldoreix, que actualment depenen de la Junta Veïnal, seran habilitats mitjançant decret d'alcaldia com a auxiliars de la policia local, sota dependència jeràrquica del cap del cos policial de Sant Cugat, amb un uniforme diferent, sense armes ni atribucions per posar multes, però el seu règim retributiu continuarà a càrrec de l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix.

Clavell no es va pronunciar pel que fa a la disminució d'atribucions, però va criticar el fet que els policies de Valldoreix depenguin de Sant Cugat i els pagui Valldoreix: "això es com tenir un empleat al que tu no pots manar, encara

Foto. R. Fuentes que tu li pagues el sou". Pel que fa a l'increment del 0,9% de l'IVI per cobrir les despeses per recollida de la brossa, Clavell va preguntar-se per la legalitat d'incloure una taxa, com és la de recollida de brossa, en un impost, com és l'IVI. alldoreix, una independència viable

V

Narcís Clavell també va declarar que, en cas que s'arribés a l'extrem de demanar la independència, Esquerra Republicana tè preparat un estudi on s'explica que podrien recaptar al voltant dels 575 milions de pessetes amb els diversos impostos municipals (IAE, Impost de Circulació, IVI, Impost de Plusvàlues, etc.) mentre que ara reben de Sant Cugat al voltant dels 370 milions.

"Valldoreix podria viure sol, sempre que es mancomunes-

sin alguns serveis", va dir.

Els contenciosos entre Sant Cugat i Valldoreix es refereixen a les cantitats dels pressupostos municipals que l'Entitat Local Menor va impugnar i que no se li han pagat, tot i haver-hi sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'Ajuntament de Sant Cugat va interposar recurs davant del Tribunal Suprem de Madrid, que encara no ha dictat sentència.

Aquestes quantitats són: 20 milions del pressupost de l'any 86 i 88 milions del de l'any 87. Els pressupostos del 90 i el 91 també tenen presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i encara estan pendents de sentència. Els pressupostos dels anys 88 i 89 no han estat impugnats.

Narcís Clavell recorda que en aquells anys, Miquel Massanes encara era militant

Roda de premsa d' E.R.C. de Convergència, i hi havia un acord entre tots dos alcaldes (el de Sant Cugat i el de Valldoreix) Presentació d'Eduard Pomar A la mateixa roda de premsa també es va fer la presentació del nou militant Eduard Pomar, qui entrarà a formar part de la Junta Local d'ERC per l'agrupació de Sant Cugat. Pomar té una llarga trajectòria d'activitat als moviments polítics i veïnals de la vila. Conegut independentista, havia militat en el Moviment en Defensa de la Terra (MDT). Va ser detingut i empresonat en les agafades que el jutge Baltasar Garzón va fer entre els sectors independentistes, poc abans dels Jocs Olímpics. Actualment, Pomar es troba en llibertat provisional sota fiança, pendent de judici per l'acusació de "colaboración con banda armada".

20

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

Josep Royo, mestre del tapís El punt de partida dels sobreteixims és una realitat humana.

XAVIER B O R R À S Un (k'Ls actes que es fan per commemorar el centenari del naixement de Joan Miró és una exposició de l'artista Santcugatenc Josep Royo, antic col·laborador del geni, c/ue tindrà lloc a la Galeria Canals. Avui Josep Royo és un artista reconegut i amb força història al seu darrera.

Especialitzat en el tapís, és un dels màxims exponents de la que es va nomenar Escola Catalana del Tapís. Ha fet de professor d'acpiesta tècnica artística i ha col·laborat amb destacats artistes, com Tharrats. Tàpies, Guinovart. i molt especialment amb en Joan Miró Pere) va tenir uns orígens prou humils. Va néxer a Sant Cugat, cap alia l'anv 1945. i hi va viure més o menys 26 anys. Aleshores Sani Cugiil era un petit poble de pagès a les rodalies llunyanes d'una Barcelona mes petita que la d'ara, i ell era un xicota entremaliat que no volia estudiar. Així que amb dotze anys entrà a treballar, com aprenent, a la Jàbrica de catifes i tapissos Aymat.

- Per què va entrar a treballar a tan Aymat?

-Perquè jo era una mica lon-

tet en els estudis. I un dia li vaig dir a la meva m a r e : "Escolta, mama. jo no serveixo per estudiar, sóc un tonto, més m'estimaria estar-me a aquesta fàbrica... i bé. vaig entrar quan era gairebé un nen... I vaig tenir la gran sort que m'ensenyessin l'ofici de fer tapissos. I crec que sort d ' a q u e l l s anys, que vaig aprendre aquest ofici que em va p e r m e t r e fer obres tan grans com les que vaig fer després, d'onze metres per sis... Perquè si no saps la tècnica. a i x e q u e s un treball d'aquests i quan portes tres, quatre metres, et cau a terra.

-Com era la fàbrica Aymat?

-Era la segona fàbrica més important de les del poble. I una de les més maques, perquè era al costat del bosc. 1 era fantàstica! hi havien prop de cent-cinquantu noies que feien catifes. En a q u e l l s t e m p s . Ics noies de Sant Cugat somiaven entrar a la fàbrica. I tenien uns tints tan macos... Quan em castigaven. m'enviaven quinze dies als tints, però a mi m'agradava molt, perquè era l'unic puesto on es podia fumar de tota la fàbrica. Als altres llocs no es podia, perquè hi havien

Foto. R.F. llanes, fils... matèries inflamables. Recordo que em deien: "Royo, otra ve/, que si va està bien, que si has vuelto a hacer el loco, que si eres un entremaliada... jvenga! jal tinte quince d í a s ! I a mi m'encantava, escolta. Feia molt de fred allà. això si. però era tan maco... jo en aquells temps fumava "Celtas". i eren més bons que mai...

-I tom va començar a treballar amb en Miró? Com va e n t r a r en el món de

L'Artista ens comenta les seves experiències amb Miró. l'art?-Jo vaig entrar al món va fer en aquesta ciutat. Vam de l'art perquè... jo ja feia les fer una de coses!... Vam cremeves obres, i un dia em van mar molts dels tapissos, i e x p o s a r a la Sala Gaspar, després els tornàvem a cosir. d'aqui de Sant Cugat. I en i en Joan hi pintava a sobre...

Miró. aquestes obres meves, Vam fer una sèrie d ' o b r e s les va v e u r e , i va dir: que aquí no s'ha vist mai.

"Caramba! Això és el que jo perquè quan es va fer es va vull fer!" i ens vam posar en portar als Estats Units. Era contacte... I a partir d'aquí una sèrie que es deia "Sobre vam iniciar tota aquesta gran Teixits". Jo feia el teixit, i en aventura... El primer tapís Miró hi incorporava llanes, que vam fer, amb en Miró, el materials, pintava, ho desvam fer a l'any 69-70. I el trossava... per tornar-lo a vam fer a l'Escola Catalana, construir. Hi vam estar com aquí a Sant C u g a t . Tota dos mesos. Cada dia entràl'obra en tapís d'en Miró es vem al taller, El Joan i jo, de les nou fins la una, i desprès de les quatre fins les sis. I després anàvem a prendre un whisky. Perquè ell em deia: "Hem fet una bona feina. 1 ara, això s'ha de celebrar" -Quina de les seves obres recorda més especialment?

- R e c o r d o una que el meu marxant en va encarregar: es deia Maeght...

Foto. R.F.

La senyora Carmen Rojo del Restaurant El Mesón junt amb Royo el moment de fer pública la seva participació a l'any Miró.

en

Aimé Maeght, un mecenes francès de les arts, i marxant de tota la vida d'en Miró, i també d'en Tàpies, d'en Chillida, d'en Sert... També va agafar sota la seva protecció el jove Josep Royo, quan en Miró l'hi va presentar. Maeght era un nom important de la vida artística d'un París que, com deia Hemingway, era una festa.

Un París on es passejaven

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

LOCAL

ELS 4 CANTONS

21

El primer tapís que vam fer amb en Miró, el vam fer a l'Escola Catalana de Sant Cugat -1969

Royo sempre atent a les explicacions del Mestre.

Picasso, Miró, Juan Gris, Julio Cortàzar, Luis Butiuel, Dalí, Chester Himes, Arrabal... Maeght tenia el seu quarter general a Sant Pol de Vençe, a una casa on abans organitzava dinars per als seus artistes protegits i ara acull les obres de la seva fundació.

-En Maeght ve i em diu: "Royo, vull que em facis un tapís de sis per onze metres". I jo li vaig dir: "Escolti'm, senyor Maeght, això és impossible" I ell va dir: "Jo te'l finançaré tot, tu de peles no te'n has de preocupar per res, però la responsabilitat serà tota teva" I jo vaig pensar: "Hòstia!". I buenu, vaig començar a viatjar per mirar llanes, perquè la llana havia de tenir un gruix d'un dit. A part, la feina de trobar un local adient.. El que vam condicionar, feia com dos-cents metres quadrats. Al final quan vaig trobar totes les

històries, el local, les llanes, que aleshores tenia trentaels materials... aleshores es dos anys, els cabells llargs i va fer. Va ser el primer tapís el posat informal i bohemi, gran que vaig fer. Després, no els inspirava gaire conamb en Miró, en vaig fer un fiança. Fins que els va telealtre que feia sis per deu fonar l'apoderat de Maeght, metres, i un altre que està a i a partir d'aleshores tot la fundació Miró, que crec van ser facilitats.

En que fa set per deu... després Maeght, per cert, va quedar en vam fer un altre per a ben sorprès quan va entrar Sant Pol de Mar, i molts al taller i va veure el teler encàrrecs per als Estats gegant. Ell pensava que el Units. tapís es faria per parts.

Per fer aquest pri- També es va sorprendre molt mer gran Tapís, en Royo va en Joan Miró, qui de seguihaver de solucionar un munt da es va entusiasmar amb el de problemes tècnics, i apli- projecte. Fot-li! Fot-li! Ja car tot el que havia après a veuràs quin èxit tindrà això la fàbrica Aymat. Primer, va a París! diu en Royo que li haver de fer construir un deia. teler especial, amb capacitat Un cop acabat i per a mil fils, cada un dels enrotllat, el tapís era un quals havia de suportar un cilindre de sis metres de quilo de pes. La llana, d'un llarg, un i mig d'ample i més gruix especial, l'anava a de quatre-mil quilos de pes. buscar a una factoria de Van haber de contractar un Terrassa, on al principi el camió gros, i tot de permisos tractaven amb reticències. especials per transportar-lo.

Les comandes que els feia -" jjoder!"

"Tú no me suposaven milions de pesse- tomas el pelo. jAquí hax tes, i l'aspecte d'en Royo, algo! "-li va engegar un fun-

cionari franquista amb excés de zel, en veure l'enorme enbalum.

-/Si no hi ha res!- li va contestar, espantat, en Josep Royo-És una feina que hem fet per a un artista que es diu Joan Miró.

-"iMiró?" "iY quién es ese: -Què en pensa d'aquesta iniciativa de fer un any Miró?

-Crec que és una bona manera de fer entendre com era ell, com feia les coses, com pensava... O sigui que jo crec que això serà una cosa importantíssima i em fa l'efecte que, com que sortiran tants catàlegs, llibres, tantes coses... així la gent podrà acostar-se més a ell, podran entendre més el que va ser en Joan Miró.

-No creu que en Miró es un artista ja prou conegut?

-Home, ara sí. Des que es

va inaugurar la seva fundació, i la fundació que està a Palma... Crec que sí, que és prou conegut, però tot i així...

-Què és el que més recorda d'en Joan Miró?

-Sí... En Joan, quan estava content, o bé no li sortia una cosa, sempre deia: Punyeta! o bé: Fote-li! Era un home sensacional, amb una sensibilitat... me'n recordo d'aquells ulls blaus... en Fi, era un home que, sort d'ell, que em va ensenyar molt... era un home que es feia estimar molt.-I què pensa quan va pel carrer i veu una obra d'en Miró fent de reclam d'una entitat bancària?

-Hem... (riu) Tampoc no és una cosa que m'entusiasmi gaire... però com en aquests temps que vivim la gent ha d'entrar més per la cosa visual que per ia artística, doncs què hi farem...

22

ELS 4 CANTONS

LOCAL

D I U M E N G E , 17 G E N E R 1 9 9 3

LA CIUTAT DE TARRAGONA SERÀ SEU DE LA MOSTRA TÈXTIL DE JOAN MIRÓ I L'ESCOLA CATALANA DE TAPIS DE SANT CUGAT. j.c.

Sant Cugat perd força davant l'any Miró

E

n motiu de la celebració internacional de l'Any Miró, promogut per la Generalitat de C a t a l u n y a i amb un ampli suport de l'activa societat civil catalana, el país oriünd de l'artista, vol c o n t r i b u i r amb tot un seguit d'actes, fer conèixer i difondre l'obra d'una de les més importants firmes d'aquest segle.

Així.tota la ciutat de Sant Cugat del Vallès, com a terra mironiana, vol retre homentge al mestre indiscutible. que contribuí tant a la difusió de l' Hscola Catalana del Tapís.

A la ciutat de Sant Cugat, s'ha creat una comissió pro-Any Miró. exactament igual que a Mont-Roig. constituint-se en les dues primeres poblacions que han vist mobilit/ar-se els seus c i u t a d a n s envers aquest important esdeveniment. Sant Cugat és una ciutat dotada de màgia mironiana. i és amb motiu del centenari del naixement de Joan Miró. que tot el municipi el \ol recordar. així com el seu pas per Sant Cugat, els lligams amb la seva Hscola de Tapís, i amb l'artista santcugatenc Josep Royo, el qual col·labora molt estretament amb Joan Miró. durant deu anys en la real i l / a c i ó de tota la seva obra tèxtil.

REDACCIÓ

L Grau (iimÍK» amb h>itii Miró i Miquel Samarach a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, l'any 1969

a r t í s t i q u e s de l'estat espanyol, entre els quals destaquen figures de la talla de Subirachv Tapies.

Cuixart, Tharrats. Grau garriga. Royo. Argimón, Saura, Guinovart. Miró...

Aquests són alguns dels artistes d'aquest país que donaren projecció internacional a aquesta escola catalana, fet que \a significar la reno\ ació en el concepte del tapív a tot l'estat espanyol.

La primera obra mironiana de tècnica tèxtil fou realitzada en cK tallers d'aquesta Escola C a t a l a n a de Tapís de Sant Cugat; de la qual s'en féu donació a la Creu Roja de Tarragona, com agraïment per a l'ajut prestat a la filla de l'artista.

L'Ajuntament de Tarragona ha assumit reaartista universal, va contri- litzar en els diferents buir a fer conèixer mun- Museus de la ciutat i espais e x p o s i t i u s , una dialment l" Escola C a t a l a n a de àmplia mostra en la qual Tapís de Sant Cugat; hi es podrà seguir l'evolució ha un total de cinquanta de l'obra tèxtil de Joan obres r e a l i t z a d e s en Miró i l'Escola Catalana aquesta tècnica, reparti- de Tapis de Sant Cugat, des entre les m i l l o r s cal destacar les exposicol·leccions i museus del cions de fotografia "Joan món, alguns dels quals Miró i el t a p í s " , la de són de gran format, que tapissos "Joan Miró i t'oren realitzats a Sant l ' E s c o l a Catalana del Tapís", i l'exposició de Cugat i Tarragona.

Fs entre els anys cinquan- pintures i tapissos de ta i setanta que a l'Escola " J o s e p Royo a Joan Catalana del Tapís hi par- Miró". ticiparen les avantguardes Joan

Miró.

amentablement Sant Cugat perd una ocasió extraordinària de recuperar part de la historia de la Escola Catalana delTapis. Consultat al galerista Josep Canals aquest ens manifesta, no haber trobat el minim recolçament per que aquesta manifestació es quedes a la nostra ciutat.

Aquest fet caldrà afeguirl.ho a una historia eomtemporanea plena de insensibilitat la eual no més cal repasar-la per adonar-se.

«

airfCmé: 4$/Europa 4e& Çp FRADOGO '' L e s

Pintures 12 e s t re11 e s d ' E u r o p a "

rWr 1 L.IZL « 3 Pintures

FEBRER MARÍ

D O M È N E C FITA

ABRIL

CARLES GUITART

Pintures " Animalots"

Pintures

MiR

MAIG

barceloní i

JUNY/MI;

-

J O A N M I R O I L'ESCOLA

fH

CATALANA DE TAPÍS EUROPA

9ho 0 l

^ ^ ^ H l

Art jove de la Comunitat Econòmica Europea

CCTCUDDC M>R»Í LA JOVE AVANTGUARDA SETEMBRE %ï% CATALANA A J O A N MIRO .

... „ _ ™ _

Exposicions simultànies a tot Cat;

THARRATS

OCTUBRE NOVEMBRE

Petit

Format

SERGI BARNILS

DESEMBRE "gllg CARRER DE LA CREU, 16

Pintures

JOSEP ROYO "A

Joan

Miró"

10 SANT CUGAT • I el - 6 7 54 c 9 T 02 o Fax. 675 57 69

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS 23

NATURA

Descobrim Collserola

La Poda de les plantes

Encetem avui una col·laboració periòdica per la qual volem aproximar el santcugatenc a conèixer la Serra de Collserola, així com també per donar alguns consells que, per protegir el medi ambient o informar-nos del que ens envolta, ens poden ser útils.

Visiten el Pantà de Can Borrell,

El pantà de Can Borrell Com s'hi pot anar: Agafeu dins el casc urbà el carrer Pla del Vinyet fins al final. Us caldrà travessar el Mercat de Torreblanca i arribar fins la segona rotonda. Aquí comença el camí que porta a Sant Medir. Passeu la riera i arribeu a una bòbila abandonada. La deixeu a l'esquerra i seguiu el camí ample que no abandonareu fins a Can Borrell. Aproximadament estareu tres quarts d'hora. Haureu passat pel Pi d'en Xandri, un camp extens conreat, boscos de pins i alzines, i els camps de conreu que pertanyen a Can Borrell. Abans d'entrar a la masia la volteu per l'esquerra. Veureu una bassa que rega camps i horts i tot justa a la dreta surt un camí que va a Sol i Aire. Al cap de mig quilòmetre trobareu el trencall que condueix al Pantà de Can Borrell.

de la Marxa

Si voleu tenir i n f o r m a c i ó del Parc de Collserola us recomanem que us suscriviu al butlletí que publica el Patronat. Només cal que umpliu la butlleta següent.

Subscrivíu-vos al butlletí del Parc de Collserola És gratuït En-'Na

.

amb Ccmioü a_ pCOloCló

.ois!r;c;s costal.

Altres dades que cal completar: Edat F.siiiriis Frofessó

Coneixeu ei Parc de Collserola gens i

;

poc Li

prouG molu_

Ui c i e

a

Amb aquesta secció pretenem col·laborar en la protecció dels arbres de jardí i aliniats, i evitar les quotidianes destrosses que malauradament massa sovint veiem practicar amb les podes abusives, dràstiques, innecessà-

Fins la pròxima s e t m a n a .

Seguirem amb el tema.

Amb el suport de

FESOL Tècnics en Fruticultura i Jardineria

Es prepara la X Mitja Marató de Sant Cugat

O

rganitzada conjuntament per el Club Muntanyenc de Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat, el diumenge 8 de febrer es celebrarà la desena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat.

En motiu dels 10 anys, s'ha previst organitzar al CMSC una exposició del 29 de gener el 7 de febrer. Es tracta de recollir en imatges el que han estat aquests anys d'aquest esdeveniment que amb el temps ha anat arrelant a la vida esportiva del municipi.

En el proper número informarem del recorregut, que cal fer per participar-hi, i d'altres actes que l'organització del Comitè Atlètic de Curses (CAC) té previst fer.

l'c

í-> i v o l

u n

í r v o i

j "> i ~ <; > f c.r S S K > I » Í. i 1

: n t a r c m

:*. e l S a r t / 1 5

S

ries i de c o n s e q ü è n c i e s nefastes per al dsesenvolupam e n t , estètica i salut de l'arbre.

Hem d'evitar la presència d'aquestes fileres o grups de troncs despullats, que veiem en molts jardins, carrers, places. etc. plens d'abonyegadures. deformacions, tumoracions i podridures. Aquests troncs antinaturals i patibulatis, algun dia havien estat o haurien pogut ser a r b r e s plens de vida, bellesa i salut.

No p r e t e n e m d e n u n c i a r solament les pràctiques de poda inadmissibles. Volem fer c o n ' è i x e r , d i f o n d r e i e n s e n y a r l ' a r t i les tècniques de la bona poda.

Tal vegada sigui aquest un tema molt a m b i c i ó s , però l'acció la considerem alenadora. Sabem que els mals hàbits i certes conviccions errònies, estan profundament arrelades i difícils d'arrabassar. Ho intentarem. Si els arbres parlessin ens ho agraïrien profundament. Si ho aconseguim ens donarem per satisfets i els a r b r e s ens expressaran la gratitud amb la seva natural bellesa i frondositat.

Metropolità Parc de Collsefola. Ap. 95033 - 08080 Barcelona

i a r e m

P e r e

les

Retalleu aquesta butlleta (o feu-ne fotocòpia) i trameteu-la a Patronal

i' s; |~>e i~ t e 1 e

P l a ç a

podem

i algú ens fes aquesta pregunta, tal vegada no la sabríem contestar.

Alguns dirien: "Perquè no es morin". Altres: "Perquè creixin m é s " . Uns t e r c e r s : "Perquè donin més flors i més fruits". I potser també molts afirmarien: "Deu ésser necessari ja que tothom ho fa".

Dins les pàgines de ELS 4 CANTONS, obrim aquesta secció a fi d'aclarir els més grans interrogants d'aquest important tema, centrant-nos específicament en la poda dels arbres o r n a m e n t a l s i fruiters, i els arbusts de jardí, ( e s p e c i a l m e n t el r o s e r ) .

Deixarem de banda les plantes herbàcies, ja que la seva poda, tant la de formació com la de conservació són molt diferents, i els errors en aquesta pràctica tenen poca trascendència. Una planta herbàcia podem fer-la amb poques setmanes o mesos.

Un arbre tarda anys en desenvolupar-se. Els hem de protegir.

Un consell

Sobre terrenys que eren propietat del senyor J o s e p F a r r é s , el 1925 el s e n y o r J o s e p L l o p a r t , ajudat pels seus d o s fills va començar a construir el pantà, a meitat de la feina va esdevenir el famós aiguat de Sant Ramon (31 d'agost de 1926). Les pluges torrencials es van emportar totes les obres realitzades, material i eines. Poc temps des-

I

Olímpica

prés es va tornar a construir el mur que té 25 metres de llarg i 10 metres d'alçada. La cantonada fa 420 metres i comunica amb la bassa que hi ha al costat de la masia. El Pantà no està drenat i aquest fet fa que la seva fondària no arribi al metre.

A Collserola podem trobar encara 6 tipus de peixos. Ja més concretament en el Pantà localitzem la gambúsia i el carpí. La gambúsia va normalment en grups i la veiem sovint a les vores del pantà mentre que el carpí, molt més gran, és més difícil de veure perquè viu al centre de l'embassament.

Dades sobre el pantà de Can Borrell.

L.-í-i. j ~ » i i j > e i - e r - i i i

els participants

Per què plantes?

p e r

~ e l s i i K U c r i a l s FÍ.I>C e 1 c a t à l e g ï e l s p r e n s

nnittei'iíil

O S XS>Q-Sajrxt: C u g a t

n

p u n t -

<fel "VaUfes

T T t e l . C ^ 3 > &~7<4- <l·'2.

Q 4

24

ELS 4 CANTONS

TOP DRIVE

DIUMENGE. 17 GENER 1 9 9 3

EL MES VINENT PODRIEN COMENÇAR LES OBRES DEL CAMP PUBLIC DE GOLF. J.FFFIP

El Catalonia Golf es presenta a Sant Cugat REDACCIÓ

Segons fonts de la Federació Catalana de Golf. el proper mes de febrer podrien començar les obres de construcció del primer camp públic de golf d'espanya que es situa a la finca "Can Sant Joan". en uns terrcins propietat de l'Institut Català del Sòl. en els termes municipals de Rubí i Sant Cugat del Vallès.

1:1 dia 3 de desembre del I Wl es va signar el conveni entre la (ieneralitat, el Consell Superior d'Fsports. l'Institut Català del Sol i la Reial Federació F.spanvola de Coll. pel cjual es cedien uns terrenys en el terme municipal de Rubí i Sani Cugat per a la construcció d'un camp ptíblic de IS forats i finançat pel Consell Superior, la Secretaria General de l'Fsport. l'INCASOL. la federació F.spanvola i la Federació Catalana.

Des del moment de la signatura fins avui. el projecte s'ha vist considerablement modificat. Fa crisi econòmica, que ha afectat restnetivament els pressupostos que per instal·lacions esportives tenia previst el Consell Superior d'Fsports. ha estat la causa del retard i de la retallada del projecte que obliga a construir cl camp en dues fases: la primera. a punt de començar, que tindrà un recorregut de u forats, així com un camp de pràctiques i una segona que servirà per construir els restants ° forats. FI

E

Foto. Carles Cabrerizo pressupost per a dur a terme aquesta primera part de la construcció del camp públic puja a 400 milions de pessetes i hom espera pugui entrar en funcionament en l'espai d'un any.

Aquests canvis han obligat a una nova reunió de la mesa de contractació que tindrà lloc dins d'aquest mes de gener. preveient que les màquines puguin començar la seva feina el mes de febrer.

Fn el concurs per a les obres de disseny i construcció del camp públic, es va escollir l'oferta de l ' e m p r e s a "Trajectory". vinculada al campioníssim Sevcríano Ballesteros, qui en diverses "

Terrenys del nou camp de golf. ocasions s'ha mostrat entusiasmat pel projecte. que significarà posar la pràctica de l'esport del golf a l'abast de tothom. No us estranyeu, per tant. si un dia tot passejant per Sant Cugat us trobeu de cara amb el Seve.

L'INCASOL aporta el dret d'utilització dels citats terrenys per un període de 75 anys, com a contraprestació rebrà un cànon anyal de 50.000 pessetes. La gestió per a la c o n s t r u c c i ó i posterior explotació del camp de golf de "Can Sant Joan", correspondrà a la Federació Catalana de Golf en col·laboració amb ., --„.„„„•• Espanyola. la reiteració

L'Hexagonal 93 es posa en marxa REDACCIÓ 1:1 darrer dia I 1 es \a presentar aK mitjans informatius el XXVII Gran l'remi de Catalunya-Segura Viudas de (Iolt". el popular Hexagonal. que al llarg dels pròxims sis mesos visitarà sis c a m p s d'arreu de casa nostra per establir quin es el millor equip de tots els que hi prenen part. \ o podem oblidar l'extraordinari paper que van dur a terme els jugadors del Club de Golf Sant Cugat, Jaume Belda. Pablo Tache. Marc Cailà i José l·iús Publill, que van assolir el triomf per equips en la darrera edició de l'Hexagonal amb quatre cops menys que cl que va classificar-se en segona posició). Si destacada va ser l'actuació

1 proper dia 20. a les i n s t a l · l a c i o n s del ÍClub de Golf Sant Cugat, es presentarà oficialment a la premsa especialitzada el circuit Catalonia Golf. impulsat des del C o n s o r c i de Turisme de la Generalitat i que permetrà als jugadors amateurs, sigui quin sigui el seu handicap, de participar en un veritable circuit que els protarà a conèixer diferents camps de Catalunya. A l'acte hi té prevista la seva assistència el conseller de C o m e r ç .

Consum i Turisme. Lluís Alegre.

dels guanyadors per equips. tots ells jugadors molt joves i amb gran projecció de lutur, tampoc es pot passar per alt la victòria d'un altre ferm valor san te ug atenc, lvo Giner, que \a dominar amb clarelal la classificació individual hadicap amb vuit cops menys que el seu immediat perseguidor. Malgrat els canvis que s'han produït en els diversos equips que pendran part en la present edició, de ben segur que els jugadors del Clug de Golf Sant Cugat estaran implicats en la lluita directa pel triomf final.

Aquest " c l à s s i c " del golf català, ha esdevingut amb la seva nombrosa participació i nivell, el torneig més important dins el món del golf amateur europeu. F.s juga de dijous a diumenge i aquest

Actualment la Federació Catalana de Golf compta amb unes 11.200 llicències. de les quals al voltant de 2.500 corresponen a jugadors dels anomenats "sense camp", ja sigui perquè pertanyen a un club que no disposa de les mateixes instal·lacions o bé perquè es tracta de jugadors independents que no estan adscrits a cap clug i que obtenen la seva llicència mitjançant la Federació. Aquests encara de participar en concursos, si no es paguen uns "greenfees" sovint exageradament cars. El C a t a l o n i a Golf facilitarà a tots el poder p a r t i c i p a r p e r un p r e u gairebé simbòlic que pot e s t a r al v o l t a n t de les 3.500 p e s s e t e s , "greenfee" i inscripció de Golf o directament al clug on es j u g u i . Hi haurà premis per els g u a n y a d o r s de cada torneig professional que es c e l e b r a a Catalunya que figura en el c a l e n d a r i de la PGA F u r o p e a n Tour i que enguany es disputarà al Club de Golf Muntanya e n t r e el 2 2 i el 2 5 d'abril.

paMo Taché - Marc Cailà - José L. Pubill amb el president de la Federació Ctalana de Golf. any comença a disputar-se en el Club de kGolf de Pals. entre el 21 i el 24 d'aquest 31 de gener Club de Golf de Girona mes de gener El Gran Premi 14 de febrer Empordà Golf Club de Catalunya Segura Viudas 28 de febrer Club de Golf Mas Nou de Golf visitarà el camp de 7 de març Club de Golf Bonmot Sant Ornat el mes d'abril 21 de marc Club de Golf Muntanya vinent.

18 d'abril Club de Golf Sant Jordi

CALENDARI CATALONIA GOLF

27 de maig

Reial Club de Golf Cerdanya

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

25

L' UESC Vesperit de Vesport J.C.

L

a Unió Esportiva Sant Cugat fa uns dies era noticia per la inauguració de les seves noves dependències socials, però aquest no és el motiu d'estar avui com a invitada al nostre periòdic. L'UESC. entitat molt jove dins de l'esport santcugatenc, ha estat l'escollida per a encetar aquest nou espai de "Vine al Periòdic".

La seva tasca sempre plena d'esportivitat, ens la va explicar el seu President, senyor Jaume Espina.

El creixement de les entitats esportives de la nostra ciutat coincidint amb les limitacions d'espai per a practicar l'esport, ha fet que les relacions entre clubs no hagin estat les més positives, i això ha provocat una certa fredor d'uns envers els altres.

Potser les entitats esportives han crescut més ràpidament que no pas les instal·lacions.

La UESC és evident que creix de forma molt ràpida, avui són quasi 320 nois els que practiquen l'esport, i el nostre interès seria ampliar amb altres seccions com l'atletisme i la natació, per exemple.

A Sant Cugat es pot practicar l'atletisme avui? Hi ha instal·lacions òptimes?

No, però creiem que caldria fer algun esforç per part de les nostres autoritats perquè es pogués utilitzar les instal·lacions del CAR, amb el ben entès que ens limitaríem a una franja horària i dies convinguts.Aquestes instal·lacions haurien d'estar al nostre abast, ja que d'aquesta manera ajudaria a pal·liar auqestes mancances.

Que Sant Cugat necessita unes instal·lacions per a practicar la natació és evident, i potser les actuals, tan plenes , no poden oferir aquest servei , ^com pensen solventar aquesta mancança?

Sembla que ei proper any les escoles municipals que són majoritàriament les que omplen la piscina desapareixeran com a tal o canviaran, potser aleshores caldrà replantejar-nos la secció de natació.

El que si sembla clar és que el futur de la UESC passarà forçosament per les escoles, <,És així?

Estem convençuts que l'escola ha d'ésser el nostre objectiu, ja que Sant Cugat té 4.000 nanos en edat escolar. Aquest any, per primera vegada hem fet els Jocs Escolars que organitza l'Ajuntament, i nosaltres n'hem portat la responsabilitat de l'organització. Des d'un principi vàrem fer un plante-

jament molt seriós de com fer- que es poden desenvolupar de los. millor manera, amb uns esports Calia gent professional i tito- concrets. És bo que el nano lada per assolir els objectius conegui i practiqui altres esports marcats, i això evidentment té diferents del que habitualment un cost que l'Ajuntament per pot veure per la Televisió. si sol no podia assumir, i es va Què esperen del nou Regidor optar per a fer pagar al nano d'Esports, senyor Xavier una part, i d'aquesta manera Figueras? li podíem garantir el personal necessari perquè tot funcionés "Que realment es faci un plantejament seriós, perquè Sant correctament.

Cugat té 40.000 habitants, té Amb aquesta tasca la UESC ha 80 entitats, de les quals permès que molts alumnes prac- almenys 30 són esportives. A tiquessin esports com futbol més de les associacions de sala, bàsquet, handbol, i també pares, veïns i d'altres que el cross. L'oportunitat de practi- volen practicar l'esport, i no car diferents esports serà una poden, per això tenim en experiència innovadora, ja que aquests moments a Sant permet descobrir moltes vega- Cugat, una manca des aquelles facilitats innates d'instal.lacions esportives,

Foto. Arxiu V.E.S.C. problema pendent de donar-hi solució el més aviat possible".

La UESC és. com dèiem, una entitat molt jove, però amb un bagatge molt important. L'entitat es va fundar l'any 1986, després de separar-se alguns membres del CB Sant Cugat, i per decisió personal es decideix formar uns equips base de bàsquet que després es veurà ampliat amb equips de handbol i natació. Sis anys han estat prou per a configurar l'entitat que avui coneixem, entitat que porta molt alt el nom de la nostra ciutat, i l'esperit de l'esport per l'esport, lluny de tot tipus d'elitisme.

VIII Torneig Internacional de voleibol, memorial Arturo Cortés VALLDOREIX

L

a vuitena edició del "Memorial Arturo Cortés", que tingué lloc els dies 3, 4 i 5 de gener, es va disputar per primera vegada íntegrament a Valldoreix. Aquest torneig internacional, organitzat any rera any per la Diputació de Barcelona, té com a característica principal la participació jove d'aquest esport, o sigui, es- tracta d'un campionat dirigit a potenciar el volei entre la gent jove i el fet que sigui júnior així ho demostra.

En aquest Memorial del 93 es va poder apreciar el joc de vuit equips (quatre masculins i quatre femenins). A la sec-

ció m a s c u l i n a hi j u g a v e n l'Olomuc de Txecoslovàquia, la S e l e c c i ó C a t a l a n a , el Promesas 94 espanyol i la Selecció de P o r t u g a l ; a la secció femenina hi competien l'Olomuc, la Selecció Catalana, l'Aspit de Montpellier i les Escolàpies de València.

El desenvolupament estructural seguí la línia "lligueta", jugant tots contra tots, disputant-se els encontres d'ambdues c a t e g o r i e s al mateix temps, havent dividit la pista del pavelló de voleibol de Valldoreix en dues d'individuals. El dia 4 tot quedà decidit i el que s ' h a v i a pogut imaginar després de veure jugar tots els equips es va

m a t e r i a l i t z a r a les finals: Portugal-Promesas 94 a la masculina i Olomuc-Selecció C a t a l a n a pel que fa a la f e m e n i n a . La resta dels equips lluitaren pel tercer i quart llocs.

Tot s'ha de dir i per aquesta raó haurem de reconèixer que la final femenina no va tenir gaire color; la superioritat de les txeques era esclafadora, tant físicament com tècnicament. Tot i la reacció de les nostres jugadores al darrer m o m e n t , l ' O l o m u c es va imposar per 3 sets a o, guanyant el partit (i la final) 15-3, 15-4 i 15-12.

Pel que fa als equips masculins, la seva final va seguir la línia inversa: el Promesas 94

va plantar cara al Portugal, mantenint un igualat "tete à tete" que al darrer set es va decantar per l'equip lusità; el r e s u l t a t : 3 sets a 0 per la S e l e c c i ó de Portugal q u e vencé per 15-13, 15-12 i 154.

Les classificacions, doncs. van quedar de la segïuent manera: quips masculins: primer lloc, Selecció de Portugal; segon, Promesas 94 (Espanya); tercer, Selecció Catalana; quart.

Olomuc (Txecoslovàquia).

Equips femenins: primer lloc, Olomuc (Txecoslovàquia); segon. Selecció Catalana; tercer, Escolàpies (València); quart, A S P T T Montpellier

E

(França) Cap correspondència entre els equips d'una i altra categoria. Malgrat això, la tècnica i el bon joc van ser presents en tot moment.

La cerimònia d'entrega de premis tingué lloc el mateix dia 5, després de les finals.

Els guardons van ser lliurats per representants de les secc i o n s e s p o r t i v e s de la Generalitat, la Diputació i l ' A j u n t a m e n t de la nostra localitat, així com també la vídua de Cortés, qui fou president de ía F e d e r a c i ó de Voleibol i en honor del qual es realitza aquest Torneig Internacional.

ANNA BORAU

26

ELS 4 CANTONS

ESPORTS

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

La Penya Blaugrana lluita per la seva seu.

L'entitat santcugatenca fundada el 1979, està provant de comprar la vella casa que ocupa en el carrer de Sant Domènech, seu de la Penya des de fa molts anys. aquesta". Les xifres que s'hi barregen SIMI les següents: 17 l.a Penya \ a ser fundada ara milions són els que demanat a r a 14 a n \ s p e r un g r u p ven els propietaris, i ?()() mil d ' a m i c s seguidors del Barca: p e s s e t e s per propietari en Joan \ \ m e r i c h . en J o s e p ( I 1.500.000 pessetes en total) M a n a Casas, n'Isidre Sitges q u e cl d e s a p a r e g u t J o s e p i en Josep AKia. Des del pi i C a m a c h o -anterior presidentmer moment \ an \ oler tenir e s t a \ a di s p o s a t a p a c t a r . un lloc on poder reunir se i es \ c t u a h n e n t . s'ha arribat a un per aquest motiu que \ an tio acord entre la directiva i els b a r 2 1 p e r s o n e s pel q u e p r o p i e t a r i s , els q u a l s finals'incorporessin al seu grup i ment van a c c e p t a r l ' o f e r t a ; p o d e r c o m p r a r ai \ i la c a s a n o m é s e l s q u e d a p a c t a r la que ara es loiit de conlliclcs. forma de pagament, tramitalot cl p r o b l e m a ha sorgit a ció q u e es v olia r e s o l d r e al causa di' la mlcncio d aquellarg d'aquesta setmana.

Ics persones de dcslci se de I .a penv a blaugrana ha estat la p r o p i c i a t . a i \ o v,. p.w.inl sempre una entitat aciiv a en com a clàusules de ia \ enda la v ida social i cspoi i w a de la que alio ham a de sei sempre nostra localitat: des que es va la seu de ia IVn\ a Blaugrana fundar ha mantingui la mateide Sant C 'ugat. xa 11 i n a . la q u a l s' h;i a n a t S e g o n s dcclai ai ions letes a millorant a m b el i c m p s : de I'ls 4 ( ' a n i o n s pei l ' a c t u a l l ' e q u i p d e futbol q u e es \ a president de l'eiiiilal. sciisor i n t e g r a r d e s p r è s d e la seva Mrlin R e \ e r i e . "la qucsiio es formació n ' h a passat a tenir podria resoldre en cas d'arri \ uit. la major pari dels quals bar a un acord econòmic, per- s o n fruit d e l ' e s p e r i t d e què la l ' e i n a no pot afrontar potenciar la practica d'aquest una d e s p e s a t a n g r a n c o m esport entre els jov es

Fa dos anys que formen part de l ' A g r u p a c i ó d e Penyes Blaugranes del V a l i e s , la r e u n i ó a n u a l d e les q u a l s van o r g a n i t z a r el passat any 9 2 .

A més a més del futbol,

A N N A BOR A i :

t a m b é d e d i q u e n el s e u lemps a organitzar campiónats de P e t a n e a . però on sempre elstrobareu segur és al C a m p N o u . gaudint d e l ' e s p e c t a c l e q u e els ofereix el s e u e q u i p q u a n j u g a a

casa. Per aquest motiu es d e s p l a c e n t a m b é d a r r e r a del Barca q u a n aquest té algun c o m p r o m í s important, així q u e si v o l e u a j u d a r a a í n m a r lo. ja s a b e u o n p o d e u anar...

\ \ n iversari de la Penya Blaugrana, amb els seus tres presidents: Ur. Josep M. Casas. 2on. Julio de Paz i 3er. Josep Camacho - Any 1989

Classificats BORSA IMMOBILIÀRIA

11

U.

; A O Ï : \ í < >Ní»-\

..:•!.

i ••

."-i V .

,•

•

••• - \ \ :

i •• .

!•:• i a t . ' . i t

.

V.: Ic I:T-- Í ii--' :Í r. A

J.'5 000Pts

1 i

t

i

M - i| ; L' •,f.V

-

A 'líi'ita ta|a air,uoí;lai.:.i

Y 1I

.••

•• -•

- 6 5 ÜOO P t , .

i

.

,- i 1 i

r.'

i •, 1 - i . a . i ••

•'

1

M

i l i h l d . l

2 a 4

P-L- ac : O ; J I

desde

e.ntr.oJa

desde

M

":' 1-

ao^n-

i: ,.,J ..-, j - , n ca.

!• i-k'-

'-

l ^ c 13 t l H T f l i

- 'di. -.l'Iidace-s

li

El

•

. ,.

',• i

• . • ( ' . • - ; •

i-.

. . . . . • • • . , -

i

i

i i

.

-,•

f . . - : • •• l i

O

- o V

V - ' " |

M ' '

• .- l

•• - i

'

;,

i i

'

A

1' • -

.

-

:

I

I

/

:

'-t

•: ;

:•• ,

.•[•;;

:c

••n

••• M

-\.p...

Hi i^r-n-yol

r

i

' - \ -

V i

r . l "

' 3

(;.!•

P.'d

o M '

• :: s .;a

TOTS 126 JOC-OH

.ne':.

:a'

t, s s .

A

:rast

qab

1 1

1 '

I I

n

230

000

Piscina coTiumt

lE^R 1r j

DESDE

36 500 000

i

3u _n2 Calc-'ac

1

.jpc

18 750

pa^knq

PiSOS I APARTAMENTS

OQC,

DE LLOGUER A D H E -

PEL^AEF

<- I I · I · I

H - ' 1

RENTS PUNTS DE SANT

1 M |

„ i i l·l

i

--Unto

m

i

li I l 1 1 I ]

CUGAT

Oualre Cantons",

60 rn2, 2 h , 1 b , ascensor.

- Coniunto 16 tones umfa1

10 600.000.

miliares so ?.' 60<)FI2 340 r-\2 construidos, DESDE 59

M

•

.,

l ' i

'

. .,

. , .

.,

i.-

.

- m . M

• i •

•

t • •

-:

•.'[.•

' ..

Í 1 .,-• c

-•'i / . . . , , . • , . :

•

•

:

-,-

,

...

' • . . . . , , -

n .

13 = W ' ' i K t :

i'],!:

' » - n t ' i v :-•

*.')•( IvV • A| •>.- -.i-'!

ir

l

' t.i (•.' '•.-' d ,

1 .. h i . - f . t . i ::,i'w

1- N ' i '

• .

A . J . . ! l . "]••

i <v\

M

..,],-

-l f

CM.1

O,

L 1 • '.....na

.to,

,;!]••

MVIM.'

]•-. ; , r : . - : l !••-, d » i i t l i·i.i

|. ' . - , ; > , • [

do',1

iVt."Ld'

i

no. Alt SV.l

>•) r„i |

.--, :r- . '

!•

:

Pt._.

r; ( n--et.td'. coc-of .

:: • "

:i , ^ u t

- •t;:0n2

3 d 1

de- terreno •

-VALLDOREIX E&cayoLi

Z

Ti-r-f

Q[in?

CÜ::-OM eqt^pa-

da 4 d o m

bano, " a s t ü L

: i,i-s

latd.n. 320rr2

i.

To ·r-i\-':[-l

n i

r- j , • c-ilri !•• .1-: , i: ••[•

1

4

n-.il

. - • ien Oüü Pts

'vliui-sol

Tü'ro cc-'ca esta-

i.ior • 5 Y 2 b 000

000

3'an salar - 2 p i a / a i park 000

dom

. t

IPOfmc

Pis

Z

Torre

CCF-Rblar.

2 b

8 0 rr 2 ,

;:oc-cf'

t'a-t

i •.

O A t O l

A ; i . i ' V . r ,t>f t o :.!•;

VAL t í •-, ü - A - t r , , : ) r , A ,

: a s t - ,. n o ,

1 v 1 ai' 1

t :.IÒIO

prox

T=

.

l

M I . - . • '..'.I • " . . I . . · U - I

- .1,;-

i-, • l

siMancr - a^rKirg - acaba

i-M:

l.:: t - . ' ,

- . • ! • •

•,,•! •

I1 i:ura i a--. H I . , ,

\ 1 : :.',.•!

Vtyrjagjer

es::

C.'Monlara

- VAL1 D O ^ f

T>l

.

:•!> , i · i :

•sí

,i

v

A--I.J

A·11lll..i-·Jli

.i . i : i v r L L A

•!•• 'oi

- P I M . :.t.--it-i..: • : . i . u . . : Y-..

V ill·iM-- ,

* 1.

i.i, ,,-• o b'S f . L

| s n oi |,i . l i » . M e

• p

lo-'.i/.i

j

.

-i

• ei,:,i

! :i

•Í-\O

? PI

PISL

Í.H [••

, ,-u

- l ' i .' :• • r k

' 0 0 C ü-'t:: P ' - :

.li.ro.

r - M J ^ j '

Z...-i.i

FÍOMI;»

P

H:-r j •;tt !t i-,'

M M ;

uorm

1 UI

i i

i h i

H Ri '

• i LHHh N

v

•>

r

1.'.

1

PISOS • L O C A L S

-. i l a * . i - i

PI

,

C a r

Cd-'ier*

, , • • !

M..f|!tiM'

Í :

' i ."• t-

:-ü'k

. I,Í

í

:

I|M-,

I H M i ». --. L -

Fax

DA COMO PARTE DEL

EN ,

ii

rior calefac

P sos

parkina 24

HI i t i l l r r

Cugat del Vallés

-C'

Rus

n

1 b . :oto exte. biE-n con-

L-ervadc

:

::

; . . | . . l . | . 1r

:'''!', ,: , [ , ; :! '""

IANER

Taue: 55 TI2. 1

12 Mil'

i

REIX7ara t-

r ift r 1 1 a a ^ 8 r r 1

I

Orrv

i

p rlanta i r n

17 t

j Jacl

3

U

4

b

n

a eo,

T( rr'

a

cic q

E

e ', j

tfi-

•Cases a estrenar a d ferents punts de Valldoreix

a

PISOS

ts 1

-Pis zona Mercat veli 95

J

m2 + 8 terassa

4

,

u0

4 n i

banv tol exteriot. sol

par-

ket

F R I í l -Pis /ona Q u a l ^ Cantons,

1-

a

J

A

l

f

aaa

(

r a)

180 r\2 ca

a

T Va^lvd-era

1- . - i - \ : u'iet-tacon. 23 M

iBAPCtLONA,

200 m2 + la-di part

70m2

aqG.

d P

paqal

E

A

••'''-.]

piscina com.

-Casa de poble costat esta-

v.o-a/a-

1: - ! f : i "1US

gar 2 coches jafOi oan i

00

ioblt?i

i: ^

A l

5893368

5h + est 2 b. • 1 aseo

ga a e 2

^m2 de Cjd d

n

Í

6746715i5893368

Fax

VENTA CASES

one a a

e m

iL ^«F

'nnc-|urable 4

s

Telf

-Casa El Coiomer 300 m2

Pa

p a Leld

i h M ( i n is f a r h d d

1 50rr2

1-"-::-*ic i . . i r k

Valldoreix, 60 bxs. Sant

•ni I

i

PRECIO

10 m2. todo exte-

i rjdt !l

Mill.

- S E ACEPTA SL ViVIEN-

100 m2 4 h.

MIPA SGL 683 n 2

5890353

VALLÈS

M i

17 Mi'l

-Zona cenlro

^ «p

U

E • 674"-4'-,·

opc

par-

n

1 i t [ I N MIRA S O L i

. ] • ' | a i l i r ',. " . ' -

iValaceix] 6^47850

K.ng

aarquft

1 i»1 J O G n l a ^

a q

t

2 b . calelac

i»

i -

(

<

1

'OI••

22M

j

r

li r i

i h

l i

O B R F IEN V A I I . D O H f - • ' <

2 ü . park ,

Eixarryle S j d

ij .n-li

1, ,

itiLne

p •/

i

11 I I l i

100m2 . 4 h..

OPRE

-••'

i . - i ,• 1,,= :'i·it

Ull

:;rar co"i estar cocj

M

Celler

V

con-eslar, coc-ott «qu p , 3 TOHRbS

Tel v,i

• -i •·:A :

i - 1 : •! ': :c ,

HM .nu

P--

A|t. 1 - s . ^ i . i

>;.i T o l - h ' - i í i b j

•

"Kmk 1 .4P! 1"'-" *

.- J.r.-y.

, i n , i Met'|

f-'\A-.i\-.í

1

' \>

U iMMÍ S At

ecil

i i

• „-,: ,t. '-.M,

,

1 li

•Rtla

i 4u 112

1C*^ Li MCPi

- I t H B E N O EH '.'SLLDO

< .l.tL.i

i i

^

.

lli

• ii

r i_

i|

II

n

1i I _

5892084

•i : . I n vi., i ' i j i i

c l

,

l-r

•••• la I-1-JI·I' , ' U ' I . I

r-. . o o r ; r . Í-:MT

,

nirn:>

>eu>--r-

33 V

\1:;ivv r

..». ,

r

3

PISOS

O J - j n r :o

:

.-. u - i

i r "

n.ir.ui :•,

1 M.I·IT.

C L O A I

'.oi.-'

!

2 D., i'ia

Ull

-VALLDOREIX

Pis

M o n FI a r y

2-i 000

23M

- |ardin-pis-

•Zona Cent'o. 5 h

.:o-i'-.:^: 11

i

Rarun

Com-estü'

N ' U I L j .M'l

n

i ,i

1 • t.f

A J - J O U - , •'.

SANI

;!,ir • - . ' . - ,

1

l\'-n|

SEKÍW P

1-

Tur-?

rrviírlH r-^Tlrf, i l . l i . l , . ' ;

•<-.

A..}.i,il( r - j . i ' c l t ; . : - · . s i i', .r -..-il - o ^ (

JOU

ura -4T

"o|

- .'.t.'IH..:,

' i . t i - : L J.-JU'

'•I.-.I

-5

- " . : r e - Sani Cugat

F'.ii ; JO' :

Pia

' i }..

C-'-Tr·jL·

="1 L.M-I: STA

' - \

l.-r.'i-y ' H J H ;

A-AO.I Ai.i. i

. A

::

.>:> ï* 1

'.i

M:-

,,-•,.•..:,

~ " ,

: f (,'['

--.'•;: 1 H :

:.s i-r

Ai I ui--s

A'i ,:!•• i ] i

.

-

i

,! •'•:'

. ,, .:i.···. ; ao i:,'

r,\ M

O ?

5h

2 banys

:ot exterior •* 2 places

par«.mg

4 1

H

4

H

Ml!

-Pis zona alta, 90 m2 4 n.

NULVA PROMOCION

extenor

1 b 1 aseo caie'accio t,;.:,",l

'

A |.,-.i t , Í-.-M>-I.

• , , ; I t : ,. | - i -

i.ii i s i i .

/

. -í.i

,

/.,r,i l i

I I

i - i. -r -ta.-;,.••.

; i "

lv' HA-SOc

TORRES -L P lort·-j

Cruz

Ulïn^as

sac

tür-t--;

n-5

T

"33 'n2 Z

,- i • i :,.i • j'bd'nzada.

• i-t - - i. on oxcelerte

18

r

RHE EN 1

M HA A JEF

1

»

J

• C'i't]jnto de 10 torres "1

nai

ylaç i

12 m2 tr^a 4 1 , 2 b . , saler

1

1 1 n l| t

l l l v u

4 h 2 b caiefacco

ae pàrking, iardi i ri.sri·i,-

- 0: Alfonso Sala. 141 m2 •

^ | ' 1 l'-

IHELI

II

i IP

" ~

1

1 <<-

:SSRVIC!0S

jardir

i

I'

s^^llMí

4

Hn

IT ^ a F

nt Ir I" net

AFV-HT AMI r. li;:.-

ad:..sadys de 250m2

-Pis zona estaoo

150 m2

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

CULTURA

15

L'Esbart Sant Cugat escenifica la comèdia de Jaume Vilanova " Jo seré el seu grendre " produí un reclam del públic sentint al llarg del següent JORDI BORDES

DE DE

DIVENDRES FEBRER

CONFERENCIA: "DELS MAIES ALS TOLTEQUES. BONANPANCPALENQUE-TULA-TEOTIUACAN. MÈXIC (Segona part)." A càrrec de Josep M. Gavin.

A les 19.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

CONFERENCIA : " L'ART ROMÀNIC A CATALUNYA".

(Un Romànic poc conegut), a càrrec de Josep Tarrats i Bou. A les 19.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

DISSABTE 16 DE GENER

DIMARTS 9 DE

NADAL A MIRA-SOL 18.00 h: HAVANERES AMB EL GRUP TARDOR DE LA UNIÓ SANTCUGATENCA Lloc: Casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntament de Sant Cugat

CONFERENCIA: ACTUALIDAD DE LA CAPILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig.

A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja

DIMARTS 19 DE GENER

DIMARTS FEBRER

CONFERENCIA : "LA TERCERA EDAT", a càrrec de Vicenç Trius' A les 19.45 al Centre Borja Org.: Centre Borja DISSABTE 23 DE GENER NADAL A MIRA-SOL 18 h SARAGATA, FESTA, ANIMACIÓ INFANTIL Lloc: Casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntament de Sant Cugat DIMARTS 26 DE GENER CONFERENCIA: ACTUALIDAD DE LA CAPILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja DISSABTE 30 DE GENER NADAL A MIRA-SOL 18.00 h: BALL DE SALO AMB EL QUINTET LISBOA Lloc: Casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntament de Sant Cugat DIMARTS 2 DE FEBRER CONFERENCIA: ACTUALIDAD DE LA CAPILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les \f .45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja

FEBRER

16

DE

CONFERENCIA: ACTUALIDAD DE LA CAPILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja DIMARTS FEBRER

23

27

LES ESPARDENYES DEL GENDRE

Agenda Cultural DIVENDRES GENER

ELS 4 CANTONS

DE

CONFERENCIA: HISTORIA DEL POBLE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, a càrrec d'Antoni Borràs.

A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja DIMARTS 2 DE MARÇ CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a càrrec d'Antoni Borràs.

A les 19.45h al Centre Borja Org.: Centre Borja DIVENDRES 5 DE MARÇ CONFERENCIA: "ENGINYERIA DEL PENSAMENT", a càrrec de Lluís Claudi A les 19.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat IMPORTANT: AQUEST ACTE S'HA DE CONFIRMAR

M

embres de l'Esbart de Sant Cugat van pujar a les tarimes del seu local per actuar. El vestuari dels actors es trobava mancat de les típiques espardenyes de ball. I és que, aquest cop, ens oferien una comèdia de teatre.

L'Esbart Dansaire Sant Cugat va escenificar el passat cap de setmana la comèdia de Jaume Vilanova "Jo seré el seu gendre". Els actors vestien d'una manera funcional: sabates, vestits i corbates de l'època que volien evocar principis de segle-.

El llenguatge de les passes de dansa emmudia davant la gràcia de la paraula. El ritme musical es deixava perdre per la trama de l'obra. En fi. a l'escenari l'únic que ballava, i més aviat a ritme de gronxador, era el balancí.

La història de l'obra explicava com un jove impetuós embogia d'amor per una noia. Covençut que ella hi estaria d'acord, decidia casarse. No havien estat presentats i ella no responia les cartes.

El següent pas fou presentarse a casa dels sogres i declarar-se el seu gendre.

Els llums de l'escenari s'encengueren amb un petit retard. Les primeres sortides dels actors, feren trencar el primer silenci del públic per reconèixer a tal company com a qual personatge: "Aquest és el cosí de fulano", "tals dos són germans" i és que sigui qui sigui l'intèrpret no deixa de tenir familiars, coneguts i col·legues.

La gent no s'aplegava per primera vegada a l'Esbart a veure teatre. Tampoc era la primera vegada que els ballarins actuaven a peu quiet i veu clara. L'any pasat, també pels volts d'aquestes dates i com a acte nou en la setmana del soci, es va poder començar a riure amb la comèdia "Necessito una infermera".

I del crit desesperat de l'actor reclamant una serventa, es

sol·licitant una altra comèdia.

Tal dit, tal fet.

Però més encara. El grup ballarí-teatral pensa ara oferir "el Gendre" a la Llar d'Avis de Sant Cugat, i invitat per veïns d'altres poblacions exportar els riures fora del municipi.

L'espectacle tenia diferents curiositats. L'apuntador era la veu que despertava la memòria als actors, amb la sorpresa dels espectadors que si s'ho haguessin proposat podrien

acte. El pare o el sogre, segons com es miri no deixava de dur l'americana dins de casa seva en tot el primer acte. Al segon, el marit o amo -altra cop segons com es miri- arribava del carrer i de tanta sorpresa es tornava a oblidar de treure's l'americana!

No és fins al tercer acte que l'intèrpret decideix vestir-se una bata d'allò més casolana.

En aquell moment la sogra decideix anar a visitar els

Flors a la cuina, l'Esbart també fa teatre. haver recitat tot el guió sense necessitat quasi d'aprendrese'l.

L'obra de tres actes permetia uns descansos on el públic podia petar la xerrada sobre l'obra o sobre el temps: hi havia qui aprofitava el descans per xuclar-se una cigarreta.

El llum es tancava de cop.

S'il·luminava l'escenari i la gent es quedava a mitja paraula, o a mitja pipada, obligant-se a engolir el fum, i a entrar, delerós, xocant fins arribar al seu seient.La veu de l'apuntador se seguiria

veïns. El marit no s'adona de la vestimenta i visita els respectables veïns amb irrespectuosa indumentària.

Seria injust resumir així l'obra i les anècdotes,i per això abans d'acabar l'escrit pujo al decorat, tocant repetidament la campana fins que apareix la criada amb un après"Ma mani", i quan l'informo que s'acaba la nota s'apressa saltironejant amb gràcia de ballarina fins davant l'escenari per explicar "jo quan era petita..." El teló i els aplaudiments l'emmudiren novament.

El Centre Cultural atreu l'atenció de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Redacció L'Orquestra Simfònica del Vallès està estudiant juntament amb l'Ajuntament de Sant Cugat la possibilitat d'arribar a un acord per a utilitzar, un cop inaugurat, el Centre Cultural per als seus assaigs a la nostra ciutat.

Aquesta formació simfònica, una de les tres més importants a Catalunya, i amb una existència que data del 1987, va estar lligada a l'Associació Amics de l'Opera de Sabadell, fins que a

causa del fort creixement es constituí en una societat anònima laboral.

Des dels seus comançaments just ara fa sis anys, ha anat portant la música per tots els pobles i ciutats del país.

L'Orquestra Simfònica del Vallès té \a

seva seu a Sabadell i ara sembla que té posats els seus ulls a la nostra ciutat. El Centre Cultural, és evident, comença a ser atractiu ja abans de la seva inauguració.

28

ELS 4 CANTONS

ART

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

Fredogo a la Galeria jaleria Canals L'Artista presenta la seva darrera obra "Les dotze estrelles d'Europa" ARTSENAL GALERIA Valldoreix, 58.

Tel.. 5 8 9 0 0 9 7 .

"ARTIGAS" pintures. Fins al 25 de gener.

CANALS - GALERIA D'ART De la Creu, 16. Tel.

6754902.

Pintures de FRADOGO"Els 12 estels d'Europa". Fins al 31 de gener.

FEBO GALERIA D'ART Rambla Ribatallada, 6. Tel. 6741955.

"MARTIN MOONEY", olis sobre paper. Fins al 31 de gener.

IONIT SALO D'ART. Tancament.

PLUS ART Rambla Ribatallada, 26. Tel. 5894903.

Col·lectiva: HIDALGO i ADOLF, olis, Ma. RAVENTÓS, gravats, TORRES, aquarel·les, BOSCH, pastels.

Fins al 31 de gener.

- SALA BARNILS Rius iTaulet, 120. Tel. 6744950. "ÀNGELA MERAYO", pastels i "PEP CODO", escultures.

Fins al 31 de gener.

MERCANTIC, exposició permanent.

Dissabtes i diumenges de I 0 h . a 2 0 h .

- SALA RES Sant Domènec, 19.

"SALVADOR CORTADELLA", escultures.

Fins al 17 de gener.

- SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52.

Tel. 6754751. "BRUGALLA",

aquarel·les. Fins al 27 de gener.

cipal no rau en l'estètica. sinó en l'impuls vital, traduït per la força del color. anals Galeria d ' A r i Pintura d i o n i s í a c a que inaugura l'any 1993 expressa la joic tic vivrc . la l'exposició de l'artis- qual combina l'expressió psita barceloní Fradogo. que cològica a través de les forsota el títol "Les 12 estrelles mes en moviment amb els d'Europa" rel homenatge a colors vius que filtren direcl'Huropa del 1993. que tament les emocions. comença tot justa el dia 1 de Obra de ritmes contrastats. vigorosa, de gest arrauxat. gener. d ' u n a pinzellada ambla i 12 estrelles que són 12 persovibrant, sovint ombrejada. natges femenins representaque destil·la una sintaxi exatius de cada país europeu cerbada. de masses insubmiamb els corresponents trets ses. però que afina extraordiferencials que s'apletuen dinàriament els colors: versota la bandera d'una Europa mells sonors, blaus sostinunida i solidària. guis... notes d'una pintura Fradogo-sobrenom que resulvibràtil, càlida i musical. ta de la unió de les primeres Pintura instintiva i intuïtiva. síl.labes dels sus noms i cogsincera, "lliurada en carn noms. Francesc Domènech i viva. alhora tendra i aspra"; Gon/àlez- presenta una pinpintura expressionista però tura sensorial, una plàstica de sense aquella deformació i sentiments i d'estats anímics violència del traç, més harde gran complexitat, plasmamoniosa i que té reminiscèndora de les seves vivències cies de Die Brucke. Nolde. intel·lectuals. L'interès prin-

Montse Ciispert-Saüch i Viader

C

Javvlenski i Kirchner.

L'espai de la composició és interior i la figuració imaginativa domina per sobre de la real. Per Fradogo "la imatge i

el color són velocitat del pensament i del sentiment". La podran veure de I'l al 31 de gener.

GALERIES MAR1TN MOONEY

icbo Galeria d'Art ens ofereix una exposició d'olis sobre paper de Martin Mooney que es podrà visitar fins al 31 de gener. Mooney va néixer l'any 1960 a Belfast (Irlanda del Nord) i va educar-se a la Universitat d'Ulster. a la Facultat d'Art i Disseny.

Durant els anys 19X3 i 1985 va realitzar el postgraduat a The Slade School of Fine Art del l'niversity College de Londres. Des de l'any 1982 ha participat en diverses exposicions a Londres.

Irlanda del Nord. Dublin. Mataró i Sant Cugat, on l'any passat ja va exposar a Febo Galeria d'Art. La seva obra es troba a importants col·leccions d'arreu del món. per exemple a la col·lecció d'art del Govern Britànic, al Museu Durban de Sudàl'rica. a la L'niversilat de Harvard als Hstats l'nits

F

ARTIGAS

A

rtsenal presenta una exposició de pintures d'Antoni Artigas.

Aquesta mostra exhibeix obres en les quals l'autor ha redescobert temes dels grans mestres de la pintura i els ha reciclat. La base material d'aquests treballs és l'anilina. FI pintor va realitzar una important estada a l'illa de Menorca, i ell mateix ha comentat que és a partir de Menorca que ha descobert la seva pintura.

També ha manifestat que el seu propòsit és que la gent pugui fruir amb la pintura, que pugui descobrir Ics petites coses que hi ha tot contemplant les seves obres.

A partir del Cubisme, Artigas es va fer una anàlisi pictòrica de tota la pintura que s'ha l'et fins ara i que ell coneixia.

BRUGALLA

L

a Sala Rusinol p r e s e n t a una exposició d'aquarel·les de Josep Brugalla que es podrà visitar fins al 27 de gener.

Brugalla va néixer a Vic l'any 1935. i va formar part d'un grup d'avantguarda "Els vuit". Va seguir cursos de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc i durant tres anys cursos d'estiu a Itàlia. L'autor ha participat en diferents mostres i algunes de les seves últimes exposicions han estat entre altres a la Galeria d'Art Sadurní de Vic el 1991 i a la mateixa Sala Rusinol el darrer any.

La seva obra aprofundeix de forma molt sòlida l'estudi de la tradició de l'aquarel·la anglesa, aportant-hi però les e s s è n c i e s de les noves fornies expressives de les avantguardes del setile XX.

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

ESPECTACLE

ELS 4 CANTONS

29

Un circ que és una antiguitat.

El circ Reluy manté una manera de fer espectacle del segle passat XAVIER BORRÀS. El cap de setmana del 16 i el 17, un circ com els d'abans instal·la la seva carpa al costat de Mercantic. No és un circ com els que surten per la televisió: aquest reprodueix, en la imatge i la factura, els que corrien pels camins de poble en poble a principis del segle. És un circ amb vocació d'antiguitat. Farà quatre actuacions, dos el dissabte i dos el diumenge. És l'original manera que s'ha empescat Octavi Barnils, propietari i

administrador de Mercantic, per presentar una nova inicativa: les subhastes d'antiguitats que es faran a partir d'ara, cada dissabte al Cafè de Belgrado.

El circ Raluy és un circ petit, familiar. Sembla sortit d'una estampa d'una revista il·lustrada del segle passat. De fet, els seus cartells promocionals són estampes del segle passat, on un senyor amb jaqué i una senyoreta amb polisson fan acrobàcies a cavall. "El clàsico espectàculo de principios de siglo", hi posa a la

part de baix. Els vagons són de fusta pintada de colors vius, amb baranetes i motllures modernistes tacades pel fang del camí. Fa olor de serradures, de foc de llenya, fems de gran felí i pólvores de maquillatge. A principis de segle, centenars de circs com aquest recorrien els camins de poble en poble, de fira en fira. En aquells temps, quan encara no existia la televisió, a molts pobles i poblets l'arribada del circ era l'única possibilitat de veure un espectacle.

Els germans Raluy Tomàs, Luis i Carlos, recuperen tot l'aroma d'aquells temps, d'aquells circs. Van heredar el circ Raluy del seu pare, Luis Raluy Iglesias, el fundador d'una nissaga d'artistes que ara va per la tercera generació. Luis Raluy Iglesias i la seva muller, Marina Tomàs Jorba, van anar aplegant tot d'objectes relacionats amb el circ clàssic. Coses com un vell camió Latil de 1908, amb la caixa de fusta, pintat de vius colors i bell com una màquina d'escriure Underwood.

Encara funciona, però per la seva provecta edat només es fa servir com a taquilla. El vagó restaurant, de 1927, acuradament restaurat, originàriament era tirat per cavalls.

Carlos Raluy és el cap de pista, l'home que, amb un brillant uniforme ple de botons daurats i plomalls,

presenta les actuacions sobre la pista encatifada de serradures. Luis és un pallasso augusto de cara enfarinada.

També és un matemàtic expert en física que ha desenvolupat una teoria, presentada en una ponència a la XIII Conferència Internacional sobre Relativitat i Gravitació, celebrada a l'Argentina, que modifica la constant de la gravitació de Newton. A més hi ha un pallasso portuguès, un domador de feres italià, un contorsionista indi, un ensinistrador de taràntules polonès... i colombians, alemanys, anglesos, xinesos, guianesos...

El circ Raluy ha recorregut mig món, però no treballava a l'estat espanyol des de 1951. Fins que, aquestes darreres setmanes, van muntar la carpa a La Farga de l'Hospitalet, com una atracció més de Firajoc. Allà els va trobar l'Octavi Barnils. És de suposar que, en veure les caravanes, el seu instint d'amant de les antiguitats es va posar alerta. Els Raluy, un cop acabades les funcions a La Farga, tenien previst anar cap a La Martinica. l'Octavi els va convèncer perquè, abans, pasessin per Sant Cugat.

Ell, va dir, tenia un local, una gran nau industrial que actualment fa serveis de magatzem, on es podria

instal·lar la pista i fer un parell de representacions.

La nau forma part del mateix edifici on hi ha la fira permanent d'antiquaris i el Cafè de B e l g r a d o .

L'Octavi tenia en projecte establir, com una part més de la fira, una subhasta setmanal d'objectes antics, els dissabtes al Cafè. Portar un circ d'aquelles característiques per promocionar la subhasta podia no ser gaire rendible econòmicament, però sense cap dubte seria una promoció amb força classe.

Els germans Raluy, reacis al principi, al final es van deixar convèncer per mirars ' h o . Van venir a Sant Cugat, van medir a passes la superfície del local, van fer els seus càlculs i van a c a b a r per d e c i d i r - s e .

Quatre funcions, un cap de setmana, i al final de la segona funció del dissabte es faria la primera subhasta d ' a n t i g u i t a t s . Gràcies a aquesta iniciativa digna de lloança, la ciutat pot gaudir, per un parell de dies, d'una màgia antiga i, per desgràcia, molt difícil de veure.

Passin, senyores i senyors, p a s s i n , vegin a\ d o m a d o r

d ' a r a n y e s v e r i n o s e s , el contorsionista, els trapezistes, l'home de goma i ;Més difícil encara! el número de màgia amb tigres. La funció ha de continuar.

30

ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS

D I U M E N G E , 17 G E N E R

1993

El príncep de les tenebres arriba a Sant Cugat XAVILR.BüRRAS

U

na pcl.lícula de Dràcula.' Si això està més vist que el TBO! Si s'han fet quarantaniil pel·lícules i mitja, d'aquest paio!

1 a sobre, ens la posen com un dels grans esdeveniments culturals de l'any! I diuen que serà candidata als Oscars de Hollywood! Què té d'especial aquest nou Dràcula.' Què ens pot ensenyar que no hàgim vist una pila de vegades'; Be... d'especial té. en primer lloc, que aquesta és una pel·lícula de I rancis í-'ord C'oppola. i l'estrena d'una pel·lícula de Coppola sempre és un esdeviniment cultural important. I. a més. aquesta vol ser. la versió definitiva i més fidel a la novel·la original. 1. personalment, els puc assegurar que és una novel·la magnífica.

els invasors turcs. El Dràcula de la novel·la, però. és molt diferent de l'històric. Ciscumstància que no ha impedit que es convertís en una obra cabdal de la literatura del segle passat, objecte de culte per a milers d'admiradors devots que sempre hem lamentat que no tingués una versió

també és un d'aquests admiradors devots que va descobrir la novel·la a l'adolescència: ha declarat que tenia divuit anys i era monitor de colònies per a infants quan se li va acudir llegir passatges d ' a q u e l l llibre que encara no coneixia als nens. Molts anys més tard, va caure a les seves

VPrllH :ïlM|l'i lllfHJil? líMtll iïlltll'v y i l l l l ï •: llfllll ; n tí U l l ! í; |/||||ii: |Ï||Í|:| i|lli|l fffillP ittlttt 11 ÜÍÍH>;Í r:|||l|V : lí ?.

M l:-|>'l!-:| ,àf : : : i|l; : |ÍIÍt|:|; !lf||Éf|!il 1 ff liliï iiilliffï lílfflíí llpljpl liflBlII! Fílfllfl lllliïitïl: : • -> . . • . i, ' »

Un llibre •'moralment perillós" Quan vaig llegir "Dràcula" per primer cop tenia uns setze o disset anys. La vaig llegir gairebé d'una tirada, i en acabar vaig tornar-la a començar.

La meva tendra imaginació d'adolescent va quedar irrem e i a b l e m e n t marcada per l'experiència. Hm va impactar aquell aire d'ésser més enllà del bé i del mal que es gastava l'encativador aristòcrata i més que l ' e n c a r n a c i ó del mal, semblava rübcrmensch. l ' é s s e r s u p e r h u m a que es regeix per la moral de les àligues. no dels anyells... () hauria de dir la moral dels vampirs, no dels humans'.') i el clima eròtic i malsà del relat.

Recordo especialment el capítol on Jonathan Harker és violat per les tres concubines de) comte al seu castell... Des d ' a l e s h o r e s , cl meu desig secret és ser xuclat per alguna voluptuosa vampiresa.

S u b v e r s i ó dels valors morals

convencionals, sexualitat desbocada i unes unces de sadisme: què més pot demanar un adolescent'.'

Dràcula va ser escrita, a finals del segle passat, pel n o v e l · l i s t a i agent teatral, d ' o r i g e n i r l a n d è s . Bram Stoker. Stoker patia sífilis, enfermetat que el va dur a la tomba (i potser per això a la novela apareixen tan relacionats el sexe i la mort). Per fer la que. al capdavall, va ser la seva obra mestra, es va inspirar en la figura h i s t ò r i c a d ' u n p r í n c e p de la Valàquia que va viure al segle XV. El seu nom era Vlad Tepes, i la seva proverbial crueltat li va valer els malnoms de l'Empalador i Dràcula (fill del drac. o del diable). Fou un nacionalista romanès que va lluitar contra

història d'asassins psicòpates tan a la moda avui.

Però aquest Dràcula té molts altres punts d'interès, a més del seu prestigiós director. El delirant vestuari dissenyat per la japonesa Eiko Ishioka. per exemple. Farcit de referències pictòriques: Si Chirstopher Lee, quan feia el personatge, semblava sorgit d'un quadre de Gaspar Friedrich. amb les vestidures d'Ishioka Dràcula tan aviat és un dandy byronià dibuixat per Beardsley com un Daymio japonès d'una aquarel·la d'Utamaro o un sacerdot a m b túnica de disseny e x c l u s i u Gustav Klimt.

Acompanyat per unes sensualíssimes vampireses a c a b a d e s de p i n t a r per Gustave Moreau.

£1 Comte a l'hora del tiberi cinematogràfica de la categoria que es mereix. Ni la descafeinada i teatral Dràcula , prince of darkness de Todd Browning amb Bela Lugosi, ni la barroca The horror of Dràcula de Terence Fisher amb Christopher Lee, ni tan sols l'estilitzada Nosferatu de Murnau, amb un misteriós actor dit Max Schrek. li fan justícia.

Coppola torna al fantàstic Sembla que Fiancis Ford Coppola

mans un guió de Jim V. Hart (el guionista que va destrossar la història de Peter Pan perquè Spielberg perpetrés Hook ) que pretenia ser una fidel versió de la novel·la original, i Coppola no s'ho va pensar gaire. Era un cert retorn als seus o r í g e n s , quan va c o m e n ç a r fent de m u n t a d o r per pel·lícules barates de ciència-ficció i terror per al p r o d u c t o r R o g e r Corman, i quan va dirigir la seva primera pel·lícula. Dementia 13, una

Hannibal L e c t e r versus Dràcula Un altre aspecte interessant son e s ' a c t o r s : Gary O'dman no és Bela Lugosi, ni Chirstopher Lee. ni John Carradine... ni ho pretén.

Coppola ha trencat completament amb la imatge habitual del p e r s o n a t g e . I aquest jove actor britànic de caràcter (ell va ser Sid Vicious a "Sid y Nancy" i Lee Harvey O s w a l d a "JFK, caso abierto") ni tan sols porta capa! Qui sí la porta és el seu enemic de tota la vida (i tota la mort) el doctor Van Helsing, que aquí apareix amb les f'accions del doctor Hannibal "caníbal" Lecter... perdó. de l'actor Anthony Hopkins, tota una garantia de que hi haurà marro.

I u n detall sorprenent: Per fer els efectes especials, Coppola ha retornat a les antigues transparències i trucatges de camera del cinema antic, menyspreant els e x c e s s o s de làtex i r o b ò t i c a a m b què ens e m b a f e n els S p i e l b e r g s d ' a v u i dia. I funcionen!

Com que el públic actual no està acostumat a ells. els -.\ " J; - hi semblen novedosos. ' -, En fi, no se li pot negar a

^ |I'

!

Coppola sentit de la oportunitat. el tema vampíric de la infecció i el sexe associat a la mort queda molt escaient en aquests temps de sida que patim. I el cruel nacionalista centreuropeu que fuo l'autèntic Dràcula queda d'allò més actual a la centreruopa de netejes ètniques d'ara mateix. Es pot dir que es ben cert allò que diuen: que els vampirs no moren mai. Però, entre Dràcula, Ceaucescu o Milosevic, em quedo amb el primer. Yarva Daemonicus Dràcula!

D I U M E N G E , 17 G E N E R 1 9 9 3

COMUNICACIÓ

Televisió Sant Cugat: "volem ser un servei públic i cultural per al poble" EMMA ANSOLA

T

ot santcugatenc ja pot assabentar-se de les notícies del seu ambient sintonitzant el canal 38-39 UHF. Dins d'aquesta freqüència emet Televisió Sant Cugat, la qual ha estat recentment finalista dins el premi que concedix la Diputació de Barcelona als informatius locals de Catalunya. El seu director ens explica què és i com funciona aquesta entitat.

que si bé són d'àmbit domèstic són d'un alt nivell de qualitat.-P: A quins espais esteu més dedicats?

passa en el seu entorn. Per fer possible això ens cal col·laboració.

-P: Quin creus que hauria de ser el

R e t r a n s m i s s i ó en d i r e c t e de TV Sant C u g a t .

ntrevista a Romà Ventura director de TV Sant Cugat.

E

-Pregunta: Com va sorgir la iniciativa de crear una televisió a la nostra ciutat?

-Resposta: TV Sant Cugat va néixer com una associació cultural el novembre de l'any 86. Aquest fou el punt començament d'unes primeres emissions que cobrien petits reportatges, però el Nadal del mateix any. es van aturar. Més tard, ara fa dos anys, va començar una nova etapa que va ser plantejada seguint uns criteris més professionals per tal d'oferir una televisió més rica en contingut.

-P: Quanta gent hi treballeu en l'actualitat?

-R: Fent-la funcionar som un total de 8 persones, de les quals 3 es dediquen a fer la tria de notícies, d'altres cobreixen els actes del carrer així com la publicitat i administració.

-P: Us hi dediqueu professionalment?

-R: Per donar un mínim producte es requereix un cert temps i l'unica manera que vam entendre que això funcionés era donant una petita remuneració provinent de la publicitat. Això ens permet una dedicació més plena al mitjà, amb la conseqüent sortida de molts dels nostres treballadors que un cop havien dominat el mitjà han marxat a altres productores.

-P: Quina àrea esteu cobrint?

-R: L'emissió de TVSC es pot rebre amb tota perfecció a Sabadell, Bellaterra, Rubí, Castellar del Vallès, si bé però, en zones de Sant Cugat que no es veu és per causa d'un problema d'antena que discrimina la nostra emissió pel sistema d'amplificació que tenen les col·lectives. Per resoldre'l només cal afegir un petit mòdul fàcil d'instal.lar, el qual, des d'un servei tècnic propi, volem condicionar aquest proper any.

-P: De quins equips tècnics disposeu?

-R: Treballem exclusivament el sistema VHS, una part del material és semiprofessional i l'altra professional. La inversió de TVSC és d'uns 15 milions de pessetes, això ens permet comprar una sèrie d'aparells professionals i cameres

E L S 4 CANTONS

31

TV RUBÍ La veïna ciutat de Rubí tindrà des d'aquest principi d'any televisió local. La seva programació es limitarà a tres o quatre hores com a màxim dins d'un temps, ja que en aquest moment estan emetent amb caràcter de proves.

Aquesta promoció televisiva a Rubí tindrà el suport d'una entitat cultural promoguda per diversos socis.

Per poder emetre amb prou potència, té previst instal·lar un repetidor amb garanties mínimes de qualitat. Aquesta nova emissora de televisió es podrà captar a través del canal 20 d'UHF.

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

PROGRAMACIÓ TV SANT CUGAT Anselm Clavé, 20, ler. 5a.

Telàfon:589 14 86 21.00h. Dilluns, dimecres i divendres: Informatiu d'actualitat de Sant Cugat, en directe.

Repeticions tots els dies: ales 1 0 - 1 4 - 1 7 - 19-23.30h.

Divendres després de l'informatiu: CUGART RECORDS DE SANT CUGAT Teleservei les 24 h.

-R: Estem realitzant bàsicament informatius tres cops a la setmana, així com programes concrets dedicats als actes culturals propis de la ciutat, com la retransmissió en directe per primera vegada a Sant Cugat del Paga-li Joan. Es cobrí amb quatre cameres i el seu resultat fou francament bo malgrat que no va tenir el ressò publicitari adequat.

-P: De quina xarxa de comunicació us serviu per fer conèixer les notícies?

-R: Els canals de recepció de la notícia són les entitats que directament ens informen, els ciutadans que ens truquen, l'Ajuntament sol fer una nota de premsa, i els diaris locals del Vallès.

-P: A quins problemes us enfronteu actualment?

-R: Fent una anàlisi de l'experiència televisiva del Vallès comprovem que les que funcionen sense problemes a nivell econòmic són les municipals i les televisions privades no n'han tingut prou ami? el mercat publicitari per afrontar les despeses. TVSC està finançada pels comerciants del poble i pels seus associats, però creiem que la televisió per la seva qualitat i la seva programació hauria d'estar promocionada o recolzada per la administració Pública. En canvi, ens trobem amb més traves que ajuts. Ens falta superar el problema d'antenes i els greus problemes econòmics, volem ser un servei públic que el ciutadà faci servir cada dia per veure un informatiu del poble amb certa qualitat i que objectivament mostri tot allò que

paper de l'Ajuntament?

-R: Nosaltres el que hem demanat fins ara és el seu suport a aquest mitjà de comunicació, que ens utilitzés mitjançant inversions per promocionar des de la televisió les seves activitats municipals.

Creiem que les bones intencions ja s'haurien d'haver materialitzat després de dos anys. La nostra funció és la de complementar les altres informacions i apropar el mitjà al ciutadà, així com col·laborar amb escoles per tal d'ensenyar aquest mitjà de comunicació.

-P: Com veus les perspectives de futur?

-R: Des d'aquí agraeixo a ELS 4 CANTONS la possibilitat que em dóna per mostrar l'existència de la televisió. La negació d'altres mitjans a exposar la nostra programació, potser per por a una competència en el mercat publicitari, ens dificulta la nostra consolidació en el medi.

Hem plantejat una nova etapa important per al 93. Durant l'estiu vam fer una inversió tècnica per poder produir programes de més qualitat i amb una durada de dues hores diàries nocturnes. El fet que ara TVSC estigui repetint molts dels seus programes és causa de l'esforç personal que suposa la creació d'uns informatius, i creiem que és una llàstima que el ciutadà només els pugui veure a una determinada hora.

Esperem que amb l'entrada d'aquest nou any tots aquests problemes quedin resolts.

Cinema després dels informatius.

(I ,rSl l i RADIO SANT CUGAT •

5

Dies feiners: 7.30, El Gall del Monestir, per Xavier Fornells. 9.00 La tertúlia del gall. per Marta Martín. 9.30 Sant Cugat dia a dia, per Cèlia Cernades. 10.00 Dies de Ràdio, per Maribcl Cayuelas. 12.00 La radiografia. 12.30 A micròfon obert, per Joan Vallvé. 13.00 Sant Cugat avui. L'informatiu. 13.30 Ni sí. ni no. per Joan Vallvé.

14.00 Good times. 19.00 Al lloro, per Salva Vallvé. 20.00 L'esportiu. per Carme Reverte. 20.15 La radiografia (rep.) 20.30 Sant Cugat dia a dia (rep.)

21.00 Música al teu costat. Cada hora, informació general en connexió amb les emissores de la Generalitat i butlletins d'informació local i comarcal.

Festius: canvi de programació.

CINEMES DE SANT CUGAT Sala 1: En nombre de Cain Sala 2: El ojo publico Sala 3: Dràcula (excepte els dies 18, 19 i 21, que es projectarà Elías dan el golpe) Sala 4: Dràcula

A més d'avantatges:

Regals.

La Caixa de Terrassa, amb els comerços de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat.

Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i per poder pagar les compres, sense cap recàrrec, a final de mes.

A la vegada, us permet treure o ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com utilitzar els més de 65.000 caixers d'arreu d'Espanya i d'Europa.

A més, incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres.

També participareu en un munt de sorteigs, regals i promocions especials. Ara, i fins al 28 de febrer de 1993 podeu guanyar XECS NADAL SEGURS de 500 Pta. per cada 8 operacions de compra, d'un mínim de 2.000 pta. cada una, o per cada 25.000 pta. de compra.

Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o no sigueu client, i us informarem personalment de tots i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç.

La targeta que ho té tot.

"Sant Cugat: Rius i Taulet, 23 - Cra. Cerdanyola, 13 Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/núm.

La targeta que ho té tot.