Un somni fotogràfic

Page 1

Un somni fotogràfic (Records d’un somni)

Miquel Bohigas www.espaifotografic.cat



Un somni fotogràfic (Records dʼun somni)

Aquesta nit he somiat que anava a fer fotos a un poble que ja havia visitat en altres ocasions. El somni no ha estat gaire precís, geogràficament parlant, i en aquests moments no puc concretar de quin poble o pobles es tractava. Gairebé podria afirmar que aquest somni ha estat un conglomerat de localitzacions diverses, ja veus què et dic!. El cas és que aquesta vegada hi he descobert nous racons i aspectes inèdits que en les visites anteriors no havia sabut veure. Per exemple, al final dʼun carreró estret i costerut sʼaixecava una torre solitària, com si formés part dʼuna muralla. Sembla mentida que no me nʼhagués adonat mai abans!. Lʼobjectiu que duia no era el més adequat, però tot i així nʼhe pogut treure una foto. També recordo haver-hi fotografiat unes escales que, a hores dʼara, encara no sé si pujaven o baixaven. Seguint més amunt he arribat a un carrer amb uns arcs de pedra, al fons dels quals he entrevist lʼinterior dʼuna esglèsia. Mʼhi he acostat i he vist que el terra estava cobert de pètals grocs. La nau principal estava ocupada per tot de taules parades, com si sʼhi hagués de celebrar un banquet. En una capella del costat, un capellà, convenienment habillat per a lʼocasió, servia lʼesmorzar a la gent que anava entrant. Malauradament en aquest moment no he trobat la càmera i no he pogut captar cap dʼaquests moments tant especials. Si algú troba una motxila vermella oblidada en algun poblet de somni, que sàpiga que és meva! Després, enmig dʼun prat on pasturaven uns cavalls, com si dʼuna pel·lícula es tractés, he topat amb un individu a dalt dʼun cavall que disparava fletxes contra els ocupants dʼuna tartana que fugien esperitats. Per sort ningú ha pres


mal, i al cap dʼuns moments ja havien atrapat lʼhome que llençava les fletxes. Lʼhan portat cap on estàvem nosaltres i amb un filferro lʼhan lligat a lʼestaca dʼuna tanca que hi havia al costat del camí. Per qüestions tècniques del somni, molt difícils dʼexplicar, en aquest precís moment ja tornava a tenir la càmera, o sigui que ja no cal que mʼajudeu a trobar-la. En aquest moment, no sé qui ni perquè mʼhavien encomanat la tasca dʼacompanyar lʼhome de les fletxes a algun lloc que ara no em vé al cap. Això sí, havíem de pujar a un tren dʼun país veí. Però, com en un malson, cap tren no sʼaturava. O millor dit sʼaturaven una mica abans o una mica després dʼon ens estavem esperant i quan ens hi atansàvem, el tren arrencava i ens deixava amb un pam de nas. Finalment, però, hem aconseguit agafar el tren. Es veu que hi havia una reserva feta a nom del malfactor, concretament el departament núm. 69, ja que a banda del cavall, mʼha confessat lʼhome, el tren era el seu sistema preferit per recòrrer el país i sempre hi tenia un departament reservat. Malgrat que tan bon punt hem pujat al tren el personatge en qüestió sʼha esfumat del somni, mʼhe dirigit igualment cap al seu departament per poder gaudir plàcidament del viatge. De matinada recordo haver vist com sortia el sol, mig amagat per unes boires de somni. I al cap dʼuna estona ja passavem vora el mar. Ha estat llavors quan el servei dʼavituallament ha trucat a la porta per oferir-me un magnífic esmorzar: un entrepà vegetal amb molt dʼenciam i unes altres fulles que si bé els cambrers volien treure del plat –deien que no eren bones– he fet que les hi deixéssin, perquè a casa sempre ens les havíem menjat, els he dit. I en aquestes que ha tocat el maleït despertador, i en un tres i no res he hagut de baixar del tren! Per sort he pogut recuperar algunes de les imatges que sortien al somni. No us ha dʼestranyar. La tarda abans, tot buscant una foto que mʼhavíen demanat, he topat amb moltes fotos que ja ni recordava, però que, pel què es veu, mʼhan quedat ben gravades a la memòria. En blanc i negre, aixó sí. Quan acabava aquest article he pensat que estaria bé agrupar algunes dʼaquestes fotos en un llibret virtual, per tal de deixar-ne constància gràfica, com si diguéssim. I tal dit tal fet. Si tens curiositat per veure el llibre, et deixo la direcció. A lʼhora de posar-hi un títol he pensat que hi escauria alguna cosa així com Records dʼun somni o Somni dʼuns records, però finalment, per qüestions tàctiques, ho he deixat amb Un somni fotogràfic. Nota: Si algú en sap una mica dʼinterpretar somnis i em vol fer cinc cèntims del què acabo dʼexplicar, li ho agrairia moltíssim.




























Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.