capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:08 Página 1
SALVEM EL CASC ANTIC!
n a r G r e r r a c el ar el
m per rànsit e u z c e t i l m r sense t e l a o v n t Andreu eix viari o t a Pe eïns de Saenjar pel seu Els v de pass r plae
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:08 Página 2
Apunta’t als cursos de l’Associació! Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:08 Página 3
EDITORIAL
F
Queda molt per fer
a tant de temps que el projecte del tren d’alta velocitat està en marxa, que ja ni ens en recordem de quan va començar. Dóna la impressió que ja forma part del nostre paisatge natural. La nostra entitat fa molts anys que forma part del procés participatiu d’aquest projecte; el qual malgrat haver patit alts i baixos, mai hem desistit. Creiem que hem d’utilitzar les vies de participació que ens donen les administracions. Això no treu que seguim pensant que aquest procés participatiu pateix greus deficiències. Analitzant amb detall aquest fet, entenem que son deficiències a 2 nivells. Per un costat hi ha els aspectes de forma, de caire més conceptual del què ha de ser un procés participatiu. Ens adonem que no queda clar qui és en aquest moment els nostres interlocutor, i ens qüestionem qui hauria de ser-ho, tampoc tenim clar el paper dels tècnics assessors i per últim
no entenem perquè la gestió del procés no està a l’alçada del projecte. En un segon nivell hi ha un grapat d’aspectes tècnics que des del nostre punt de vista no han quedat ben resolts o que encara estan pendents. Ens referim, entre d’altres a la unió de les rambles, la modificació de la rampa d’accés d’autobusos, el transit del c/Garcilaso, el repartiment de l’edificabilitat al sector Renfe-tallers, etc. Es pot cometre l’error de pensar que les solucions tècniques que s’han donar als diferents aspectes del projecte són úniques i impossibles de millorar. Nosaltres pensem que mentre tinguem la opció de parlar-ne, no deixarem de dir el nostre punt de vista.
Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar
8
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
WWW. AVVSANTANDREU.CAT
*
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
8
ISSN (VERSIÓ PAPER):2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL):2013-2840
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN
REVISTACAPAPEUS@GMAIL.COM
RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES
I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I
COL·LECTIUS.
/
)
@CAPAPEUS
93 345 96 98
DISSENY PORTADA: CRISTINA GARDE
COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.
DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE
EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO,
NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, QUIM HERNÁNDEZ, EDU SOLER, ORIOL AGULLÓ, DANI
GOMEZ, EDGAR CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS, IRENE EZQUERRO, MERITXELL RIBAS, ESTER BUENO, ANDREA FORCADA. FOTOGRAFIA: XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE, DAVID ROYO.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ, JORDI BALART. PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ
(93.3450576)
IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL
(11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:08 Página 4
SU M A RI
CASC ANTIC/11
TALLER DE MÚSICS/12
L’HARMONIA/13
**CARRER GRAN**/14
FABRET/22
EL PERFIL /23
TEATRE/25
ESPORTS/26
EL CONTE/28
ELS MOTS/29
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 5
ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE
10 A
13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU
ABAT ODÓ,
17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE
SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:
SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,
AGRAÏMENTS,
ETCÈTERA,
TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT:
LES VISITES AMB LES ADVO-
CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:
JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA:
71. 933112343
LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8 DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
BASCÒNIA,
42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS
COROLEU,
ODÓ,
71. 933112343
›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS
IGNASI IGLESIAS,
933463990 DIMARTS DE
33.
17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ
ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. ASSAJOS DM
PER A LA GENT GRAN.
649599072
ÉS UNA MUTUALI-
CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.
CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ÇAR PUNTES).
ORFEÓ LA LIRA
15
DIMECRES DE
21 A 23H O OR-
FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-
CANTONADA AMB C/MONGES, ENTRANT PEL PATÍ)
VINE QUALSEVOL DIJOUS DE
22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74
TURA I LA FORMACIÓ VULGUIN
ACONSEGUIR UNA SOCIETAT
MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-
TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.
CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN
DE
4 CORDES.
MAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT
(PASSEJAR, ACOMPANYAR...). FOMENT SARDANISTA
ANDREUENC
CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.
CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-
GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE
DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,
QUE AMB LES EINES DE LA CUL-
CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-
REFORÇAR LES
CESSITA LA TEVA VEU!
ELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS
NEA DE BARCELONA OBERTA A TOTES LES DONES
GUARDIOLA.
NES! T’ENSENYEM A BALLAR,
LA CORAL SANT ANDREU NE-
ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-
QUEM CANTAIRES PER
PACIÀ
CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT
TALANA, VINE A L’ESBART.
COMPTAR I REPARTIR SARDANES!
SANT PACIÀ. 932744501
(JESÚS).
22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE
ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE
17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CA-
TENS ENTRE
935019801
VISITES CONCERTADES DE DLL.
10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16
A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.
AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC
9. 933469604
DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,
SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA
MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.
WWW.AEMUNTANYA.CAT
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)
CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)
ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE
LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN
ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR
WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 6
La data de tancament del proper número és el
30 de febrer
Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú. Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.
FEINA
(M’ofereixo per fer feines de
(Professor de català i
(Es lloguen places de
Caps de setmana o tardes.
a partir de les 4 de la tarda). Maria del Mar
classes de repàs a persones
Andreu. Planta 3 / S3. Tel.
(Em cal Feina.
Neteja, cambrer, fer
la llar. Tel. 932.741.139 (trucar
companyia o anar a passejar
(S’ofereix senyora per a
OUSMANE-693676321
cuina) i per a tenir cura de
els avis
tasques de la llar (neteja i
castellà s’ofereix per a fer de totes les edats.
Disponibilitat a darrera hora de la tarda. Ramon. Tel. 93.311.30.45.
persones grans. Modesta.
IMMOBILIARI
93.211.64.99
(Es ven plaça de pàrquing
domicili. Massatges, pedicura,
(Treballadora familiar
Palmeres. A la primera planta i
Preus especials per a jubilats.
persones grans. Amb
Visc a Sant Andreu
(Terapeuta titulada s’ofereix
per atendre persones grans a manicura i altres atencions. Tel. 607.23.96.30
(M’ofereixo per a tasques de
Tel. 653.36.92.70 /
s’ofereix per a tenir cura de experiència. Mari Carmen. Tel. 93.112.97.63 / 610.82.82.48
la llar, per a tenir cura de
(Catalana i veïna de Sant
treballar en hotels o en l’àmbit
s’ofereix per a cuidar nens (de
persones grans i per a de l’hosteleria. Tel.
93.311.58.43. Cristina.
Andreu de tota la vida
3 a 12 anys) les tardes i els caps de setmana. Amb experiència. Iris. Tel.
per a cotxe a la Plaça de les al costat de la cabina de
per a cuidar persones grans, portar la casa, cuidar nens i
euros. Tel. 607.23.96.30.
648.66.87.86.
nenes. Tel. 93.312.06.84; 666.096.342. Neus.
al carrer Malats amb Plaça mes. Tel. 655116316.
ajudar persones grans i per a
(Es lloga botiga al carrer
i referències. Tel.
Tel. 655116316.
93.274.03.09.
(Senyora s’ofereix per a
Pare Rodés, núm. 30. 18 m.
C.N SANt ANdrEu
tasques de neteja, ajudant de
(Es lloga plaça de pàrquing
Ana María. 93.359.91.70.
Nivell de carrer. 607.22.14.97.
cuina i tenir cura de nens. Tel.
(Es ven títol Xavier. Tel.
629.20.46.55.
de Maria Brossa.
pàrquing per a moto a la Pl.
Sant Andreu s’ofereix per
tasques de la llar. Experiència
669.75.62.22
(Venc congelador gairebé
675.38.46.71
càrregues familiars s’ofereix
Bon preu. Tel. 639.77.23.98 /
es lloguen dues places de
per a cotxe gran i es venen o
Orfila, 1a planta. 108 euros al
(Senyora catalana sense
CNSA (Dublín-Camil Fabra).
Tel. 630.13.61.81.
(Senyora catalana de 62
anys, amb formació i veïna de
(Llogo plaça de pàrquing
(Es lloga plaça de pàrquing
630.61.92.14 / 636.44.25.65.
llar i cuidar persones grans. Tel. 93.345.86.13 /
626.30.18.20.
DIVERSOS
(Es lloga plaça de pàrquing
s’ofereix per a fer feines de la
pàrquing al Club Natació Sant
vigilància. Tel. 93.311.04.08 /
619.33.69.24
(Senyora de Sant Andreu
6
QuÈ tENS, QuÈ VOLS?
al Club Natació Sant Andreu.
(Venc balancí gairebé nou.
nou. Un any d’ús. Preu 150
(Venc màquina de neteja
gairebé nova amb molta pressió d’aigua (freda i
calenta). Adequada per a
neteja de patis, garatges... Es
pot provar al meu domicili. Marca Lydel. 250 euros.
Visc al barri. 93.274.03.09. (Venc llit de 135 cm
(matrimoni). Amb matalàs Pikolin i capsal daurat.
Gairebé nou. 280 euros.
Visc al barri. Tel. 93.274.03.09.
FE D'ERRADES: Al CAP A TU del monogràfic sobre el Pla del Casc Antic del número passat hi ha un error respecte a les respostes de Carlos Gaitan i Àngela Llobet. Els textos no són la seva resposta, són d'un número anterior i no fan referència al projecte en qüestió. La seva resposta era clarament contrària a l'expropiació per fer uns "eixos cívics".
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 7
CArtES dELS VEÏNS
Vergonya aliena
En motiu de la fira de maquinària tèxtil de Barcelona (ITMA 2011), uns industrials de Montevideo es van interessar per l’obra de Josep Verdaguer, ja que a la sala d’estar de casa seva tenen un quadre d’ell. El va comprar el pare de l' industrial l’any 1981 amb el consell del crític d’art uruguaià A.Michaelson Acosta. Els vaig acompanyar a l’església de Sant Andreu, ja que em va semblar que era el lloc adequat per veure una obra identificadora del pintor andreuenc. Vist el mal estat d’algunes de les pintures, no sé si van arribar a entendre el que era referent a l’Incasol, el Bisbat, l’Ajuntament, el projecte, etc. ,etc., el que és segur que no van entendre va ser que l’única pintura sobre tela a l’església de Sant Andreu, encara que no fós identificadora de l’estil de Josep Verdaguer, estigués tapada per un munt de figures embolcallades. Vaig sentir vergonya aliena, ja que van sospitar del tracte preferent que el barri de Sant Andreu dóna al seus artistes i prohoms. Estic segur, que aquesta vergonya la sentirien també crítics d’art com Modest Rodriguez, Josep Mª Cadena, Sempronio, Rafael Santos, Juan Iriarte, o Baltasar Porcel, Joan Pallarés, Rafael Manzano, entre d’altres, que en el seu dia van glossar l’estil de pintura de Josep Verdaguer. Angela Llobet.30 anys. Coordinadora d’assaigs clínics
Tots hem de presentar al·legacions
Res a dir, vagi per endavant, contra els geganters. Si en el seu dia el local que els va atorgar el Consell del Districte, no ha sigut operatiu, no és culpa dels geganters. Traslladar els gegants d’on estan ubicats a l’ espai del davant , seria la solució més adient per deixar a la vista las pintures i el baptisteri. Si aquesta solució no és la bona, perquè els gegants quedarien sense protecció davant d’una bretolada, no crec que sigui l’església qui hagi de posar aquesta protecció. En l’anterior legislació del Consell del Districte, amics de Josep Verdaguer ens vam reunir amb la regidoria de cultura sense arribar a trobar una solució. Aleshores no disposàvem dels nous espais de la Fabra. No seria més adequat fer ús d’ un d’aquets locals que no pas el baptisteri de l’església de Sant Andreu? O és que s’ha d'esperar que el Consell Parroquial ,després de tants anys,digui que no vol tenir més els gegants, i així poder dir que els han tret? Salvem i respectem les obres dels nostres artistes i prohoms, i encara més si cap, dels que en el seu dia van rebre el reconeixement ciutadà. Josep Verdaguer , botó d’or de Sant Andreu 1973 i medalla d’honor de Barcelona 2002. Hi ha altres coses que em causen vergonya aliena, però avui tocava parlar d’en Josep Verdaguer. J. Serrà
XAVIER DE LA CRUZ
cap a peus | febrer
perquè les signatures no serveixen, han de tenir nombre de registre per poder atacar l’ajuntament i dir que l’eix
viari no té cap sentit. No sabem qui ha demanat la zona verda i per què volen
arruïnar la vida de 60 famílies que són
7
tant dignes com la seva.
Carlos Gaitán. 45. Empresa de serveis
Sobre la preservació del Casc
Antic, penso que els veïns hem de lluitar. Lluitarem, lluitarem i a
veure què passa. Sinó agafarem un advocat...
La neu també arriba a Sant Andreu
capapeus-febrer 569_Maquetaci贸n 1 12/02/2012 18:10 P谩gina 8
Segueix-nos al Facebook i al twitter del Capapeus
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 9
IMPOrtANt! NOtA dE LA JuNtA dE L’ASSOCIACIÓ dE VEÏNS I VEÏNES
Com heu pogut comprovar, aquest any la carta de la convocatòria a l'assemblea de socis de l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, us l'hem fet arribar juntament amb aquest número del SANT ANDREU DE CAP A PEUS. Això ens ha permès un estalvi important de diners, la qual cosa ens ajudarà a l'economia de la nostra entitat. Esperem que entengueu aquesta decisió i us animem a participar a l'assemblea. Per més informació, visiteu la nostra web: www.avvsantandreu.cat
CArtES dELS VEÏNS
La infància perduda - Consells per ajudar els adolescents amb problemes
La Laia té catorze anys. El nadal de 2010 va estar ingressada en una UCA (Unitat de Crisis Adolescents) després d'insultar i agredir físicament a la seva mare; posteriorment va seguir el tractament en un Hospital de Dia, una Unitat de Salut Mental Infanto-Juvenil per trastorns mentals greus. Què hi ha més enllà de la falta de límits? Com és que cada vegada més pares, persones adultes, es veuen incapaços d'aturar als seus fills?
La Muntsa, la mare de la Laia, és la tercera de cinc germans. Tots, excepte la mare treballaven en una empresa familiar en la que el pare, un home masclista i autoritari, n'era el cap. La Muntsa es feia ressò del patiment de la seva mare quan es lamentava que el seu home s'entengués amb una altra dona, tots ho sabien però ella era l'única filla que s'atrevia a confrontar la dictadura i a lluitar en contra la injustícia que patia la seva mare. El pare va arribar a tenir un fill amb l'amant i estava disposat a iniciar una vida amb ella fins que aquesta l'abandonà per un altre home.
I els fills, com arriben a dirigir tanta agressivitat cap als seus pares? És una violència que senten cap a ells o simplement necessiten desfogar-se i ho fan amb ells? La situació de la Laia i la Muntsa segueix dues de les diferents circumstàncies que poden desenvocar a la violència filioparental: el pare absent o poc implicat i la manipulació del nen per la mala relació dels pares. La primera fa referència a la manca d'un pare o algú que pugui fer les seves funcions, que es posi ferm si el fill s'hi enfronta i que posi
El naixement de la Laia es presenta per la Muntsa com una nova oportunitat de construir la seva vida tal i com ella l'hauria imaginat però per poder-se comprar un piset i viure amb la seva filla duplica les hores de feina i deixa a la Laia a càrrec dels seus pares. La Muntsa té present el seu objectiu però sense voler es va allunyant de la seva filla que sent als avis com a les persones de referència i a les que ha de fer cas, davant de posicions contràries. I de posicions contràries n'hi hauran moltes: la mare proposa un plat de verdura i els avis rebaten amb un de macarrons, la mare apaga la televisió i els avis posen una pel•lícula de dibuixos, la mare ordena d'anar cap a casa i finalment se'n torna tota sola al pis... La Laia confon els privilegis amb l'afecte i de seguida juga la partida dels adults: amb quatre anys ja amenaça amb beure's un got de lleixiu per treure's la vida si no se la complau i a canvi s'oposa a la seva mare per acontentar als avis. El límits no són un càstig sino una manera de protegir als nens. Sentir-se com una cavall desbocat pot portar a la violència quan els responsables d'un menor estan més pendents de guanyar la partida que d'atendre a les seves necessitats.Quan apareix la violència en una família, hem de poder pensar quin entremat de dinàmiques i relacions l'ha provocat. De la mateixa manera, per poder intervenir amb més probablilitats d'èxit sobre la violència, en aquests cas la violència de fills cap a pares, hem d’intentar entendre el procés pel que s’arriba a aquesta conducta violenta tenint en compte la complexitat de la situació, i no intentant desarrelar la persona que presenta el problema, com si aquesta fos tota la situació conflictiva.
Anna Delatte Espinosa Psicòloga i Terapeuta Familiar Associació per a la salut familiar i comunitària, Ventijol Projecte Reiniciar (INTERVIDA)
cap a peus | febrer
En aquest moment el cap de família perd tota l'autoritat i no li queda una altra sortida que tornar al costat de la seva dona amb el cap cot i la cua entre les cames, a la vegada que la Muntsa i el seu consol envers la mare es converteixen en una molèstia que recorda les febleses de la relació dels seus pares. La confrontació amb el pare, ara li costa una pallissa que la fa abandonar el nucli familiar per anar a refugiar-se a casa els avis; la mare no la visita en cap moment. Tots aquests esdeveniments porten a la Muntsa a casar-se amb el primer que troba, un company de feina amb el que el pare tenia una relació conflictiva (potser sentia que aquesta bronca la legitimava, qui sap). El cas és que també va rebre maltracte de la parella i, fruït d'una violació, va néixer la nostra protagonista, la Laia.
normes sobre el què es permet i el què no. La segona circumstància fa referència a una relació molt conflictiva entre els pares o aquelles persones que es fan càrrec del nen/a, en aques cas parlaríem de la relació tan dolenta que tenen la Muntsa i els avis. Aquesta mala relació porta a disusions en les que uns i altres es desautoritzen davant dels fills i aquests acaben posant-se a favor d'una de les parts per anar en contra de l'altre; així és com la Laia es col•loca al costat dels avis per anar en contra de la mare.
9
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 10
Apunta’t als cursos de l’Associació!
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 11
L’AVV convoca el 28 de febrer una altra concentració per entregar les firmes de la campanya ‘Salvem el Casc Antic’
L'
Els veïns i les entitats continuaran les protestes el 17 de març a la plaça d’Orfila
AVV vol que el Pla de protecció del Nucli Històric de Sant Andreu tiri endavant. Tanmateix, haurà d’incorporar un seguit de carrers que el projecte actual s'ha deixat. Per això, hem iniciat una recollida d'al·legacions solidàries, una mena de recollida de firmes de suport per protegir tots aquests carrers. Podeu passar a firmar per l'AVV de 18 a 20h o a les taules que un grup de veïns munten a la plaça del Comerç i altres carrers. L'AVV va convocar
MANIFEST: SALVEM EL CASC ANTIC DE SANT ANDREU!
una concentració el dia 11 de febrer, on s'aprofità per recollir-ne, i en convoquem una altra el dia 28 de febrer a les 18h a plaça d’Orfila per entregar-les totes. A més, el dissabte 17 de març al matí s'ha previst una manifestació que sortirà de plaça d’Orfila, convocada per la Plataforma Salvem el Casc Antic, on participarem totes les entitats i veïns que donem suport a aquesta reivindació.
Associació de Veïns i Veïnes
d’aquestes cases per realitzar uns eixos cívics que s’han tret de la
A Sant Andreu hi ha carrers on l’Ajuntament un dia va decidir que, on
màniga, que ningú ha demanat i que Sant Andreu no necessita. Fer
Aquestes afectacions, que en alguns casos daten de principi del segle
situació econòmica i laboral que es troba molta gent és una barbaritat.
hi havia cases, hi hauria d’haver vials, zones verdes o equipaments. passat, han quedat obsoletes, i els veïns fa temps que
reclamen que els habitatges quedin desafectats, és a
dir, salvats. Fa anys que l’Associació de Veïns intenta
fora gent dels seus habitatges, donant-li expropiacions ridícules, en la
Igual que ho és obligar-los a cedir una part de casa seva i a pagar-se'n la reconstrucció.
fer entendre a l’Ajuntament que si no es desafecta el
Però a més, gastar-se 21 milions d’euros públics
s’assemblarà gens al que és avui. Poc a poc
ningú ha demanat, quan no hi ha diners per res, és
econòmic amb què s’ha deixat aquestes cases, per
estan deixant sense serveis públics, retallant sous,
de carrers estrets i cases baixes.
de diners quan el que els veïns volem és la
Nucli Històric de Sant Andreu, amb els anys no
l’especulació immobiliària per una banda, i el poc valor
l’altra, tenen condemnat el que queda del Sant Andreu
en expropiacions per fer aquests eixos cívics, que
completament absurd. Les administracions ens
apujant taxes, i es volen gastar aquesta quantitat desafectació, que no costa ni un duro. Els veïns de
El 2010 s’engegava un procés que semblava que per
Sant Andreu som aquí lluitant col·lectivament pel
enlloc de realitzar una desafectació global del nostre
el Pla de protecció, sinó que s’hi incorporin totes
fi desafectaria i protegiria aquest Nucli Antic. Però
s’oblida d’una part important d’allò que demanàvem
que es salvés. Com Jorba o Virgili, o altres que es
desafecten només parcialment, com Sócrates, Agustí i
Milà, Gran de Sant Andreu o l’obertura d’un vial entre Baliarda i Sant Hipòlit, entre d’altres. El projecte preveu expropiar en 10 anys moltes
les cases que s’han oblidat. Veïns afectats, veïns solidaris, veïns que volem protegir el Casc Antic de
Sant Andreu: junts ho aconseguirem! No als eixos cívics! Salvem el Casc Antic! Visca Sant Andreu de Palomar!
cap a peus | febrer
Nucli Històric, ara ens hem trobat amb un projecte que
nostre patrimoni històric. No demanem que s’aturi
11
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 12
El taller de Músics s’instal·la al Can Fabra
d
La nova seu compta amb 1.300 metres quadrats, una vintenta d’aules i un auditori esprés d’una llarga espera, el Taller de Músics ja pot gaudir de la seva nova seu a la tercera planta del Centre Cultural Can Fabra. Així, l’Escola Superior d’Estudis Musicals–Taller de Músics va inaugurar el passat desembre el nou espai on, a partir d’ara, els alumnes de Grau Superior realitzaran les seves classes. Les obres d’insonorització i d’adequació a l’espai han durat 9 mesos, temps en el qual s’ha aconseguit garantir una fantàstica acústica i una necessària insonorització, ja que a la planta de sota es troba la Biblioteca Ignasi Iglésias. La nova seu compta amb 1300 metres quadrats, amb una vintena d’aules i un auditori amb una capacitat de 100 persones. A banda d’això els estudiants tenen al seu abast un equipament que consta de deu aules-cabina individuals, una aula de tècnica corporal i dansa de 70 metres quadrats, una aula d'ensenyament no instrumental, sis aules d'ensenyament instrumental i una altra de cor i orquestra de 150 metres quadrats. Tot això suposa una gran millora en comparació amb l’anterior espai ubicat al Raval, i permetrà als alumnes del Grau Superior compaginar, més còmodament, els estudis teòrics i pràctics de
Marking Band & Batokam davant de Can Fabra. / TALLER DE MÚSICS
jazz, flamenc i música moderna. A més, a banda de la utilització de l’espai entre setmana per part dels alumnes del Grau Superior, la sala gran del Taller de Músics obrirà els dissabtes les seves portes a la vila, permetent així assajar a bandes andreunques com la Sant Andreu Jazz Band o l’Escola de Gospel.
Mil fotografies, 824 pàgines i 50 fascicles
Carlos Faneca Soria
M
El llibre ‘L’Abans de Sant Andreu’ recull en imatges la història del poble
12
il fotografies Sant Andreu de Palomar, el Congrés, Santa Eulàlia de Vilapicina i el Bon Pastor encabides en un llibre de 824 pàgines distribuit en fascicles col·leccionables a partir del Sant Jordi d'enguany. Aquest és el nou projecte de Pau Vinyes i Jordi Rabassa, publicat per l’editorial Efadós (www.efados.cat): "L’Abans de Sant Andreu de Palomar". El llibre formarà part d'una col·lecció que ja compta amb 85 volums en els que es repassa la història de pobles i ciutats dels Països Catalans des de la primera fotografia trobada fins a mitjan de la dècada de 1970. En el cas de Sant Andreu, la data de finalització serà l’any 1976 i la d’inici dependrà de les fotos que localitzin els autors. De moment, la més antiga que han trobat és del 1882, però no descarten trobar-ne de més antigues. "L'Abans…" s'estructurarà en vuit capítols temàtics (urbanisme, transports, món del treball, festes i tradicions…), de caire més antropològic que històric, i comptaran amb una introducció, peus de foto explicatives i algunes finestres per ampliar la informació dels temes rellevants. Les tapes, cobertes i el primer fascicle es regalaran durant la diada de
Sant Jordi i a partir d'aleshores, cada setmana un fascicle, que trobareu als quioscos i papereries andreuenques. Així doncs, si teniu fotografies o documents contacteu amb els autors, que us les recolliran i retornaran en un termini de 15 dies. Truqueu al 683628684 o envieu mail a vinyesroig@gmail.com. També els podeu seguir al facebook (SANT ANDREU DE PALOMAR ABANS) i al twitter (@AbansSantAndreu).
Redacció
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 13
Per què hem de protegir el català?
A
L’Associació de veïns recull firmes de suport a la campanya ‘Defensem l’Escola en Català’
ctualment, el català és la llengua que s’usa a les escoles de Catalunya, tot i que la realitat no és com molts l’imaginen: la nostra llengua no està prou protegida. Segons la Llei d’Educació Superior de Catalunya (LEC), no està establert com a única llengua vehicular a l’ensenyament i, per tant, no exclou el castellà del seu dret a ser-ho també. Això ha dut a alguns ciutadans a demanar que els seus fills rebin l’educació en castellà. A banda, les últimes sentències del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han posat el punt de mira en el sistema d’immersió lingüística en català. I no ho han fet, precisament, d’una manera positiva, sinó més aviat tot el contrari: el perjudiquen perquè tenen com a objectiu que el castellà sigui reintroduït a l’ensenyament juntament amb el català, per tal que ambdós siguin vehiculars en la mateixa proporció, és a dir, al 50%. Això suposaria la desaparició paulatina del català perquè, segons els lingüistes, una situació de bilingüisme sempre perjudica la llengua minoritària que, en aquest cas, és el nostra. A més cal
destacar que, aquesta ofensiva de l’Estat espanyol contra la llengua catalana s’està estenent arreu dels Països Catalans: al País valencià, a les Illes Balears i a la Franja de Ponent. Només una llei que explícitament reconegui el català com a única llengua de l’ensenyament farà que el Govern de la Generalitat no hagi d’acatar les sentències judicials del Regne d’Espanya. És per aquest motiu que moltes organitzacions i entitats, com la nostra Associació de Veïns, cooperen ara amb aquest objectiu comú i sota el lema Defensem l’escola en català, per llei!. Consideren, a més, que l’actual sistema d’immersió lingüística no només actua com a garant del català, sinó també com a model de cohesió social i d’integració. Ens trobem davant d’un moviment popular que està recollint milers de signatures per presentar una petició al Parlament amb l’objectiu de blindar el català en l’ensenyament. A l’Associació, els veïns poden firmar el manifest i rebre els fulls informatius que aclareixen d’una manera més precisa i entenedora la demanda, que rep el suport del partit polític Solidaritat Catalana.
Irene Ezquerro Baraibar
torna la calçotada de l’Harmonia
Després, hi haurà un espectacle infantil als jardins, que precedirà un concert del grup Safolk. A les dues de la tarda, començarà el dinar de germanor, que costa 10 euros, els bitllets del qual podeu comprar als Diables i en diversos bars de Sant Andreu, com ara La Lira, el Trenta Nits, la Menta o El cor de la vinya. Finalment, els membres d’Harmonia recordaran els veïns les seves lluites i reivindicacions i oferiran un concert de cloenda amb el grup Maicena y Agua. Podeu consultar mési nformació a http://ateneuharmonia.wordpress.com
Redacció
cap a peus | febrer
Un any més, l’Ateneu Cultural i Popular l’Harmonia, convida els veïns i les veïnes a la seva calçotada popular el dia 3 de març als jardins de la Can Fabra. Com des fa ja sis edicions, la calçotada començarà ben d’hora al matí amb una cercavila a càrrec dels Diables.
13
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:10 Página 14
un gran carrer
Els veïns de Sant Andreu volen recuperar el plaer de passejar pel seu eix viari, el carrer Gran, sense trànsit. Per això, l’Associació ha plantejat un projecte urbanístic que compta amb el suport de tècnics i experts
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 15
2012 El carrer Gran de Sant Andreu, entre Fabra i Puig i Llenguadoc, l’any 1904 i el 2012. / RAMON GIRÓ DEL FONS DE PEPITA ROSAS / JOSÉ NAVARRETE
L
Jaume Prats
1904
El Carrer Gran no és només gran pel seu nom, ni per la seva extensió. És el carrer més emblemàtic del poble i porta aquest nom remarcant-ne la importància. És el Carrer GRAN, i és el de SANT ANDREU. Té els seus origents a l'època romana i ha estat important per Sant Andreu des dels primers assentaments humans. Partint de la importància del carrer ens és molt més senzill contextualitzar la magnitud del projecte que es porta tan de temps preparant i intentant pulir per millorar-ne les prestacions finals. No es tacta de fer un canvi traumàtic en la vida dels veïns i veines, simplement de fer un pas més cap a la idea que tots tenim al cap de Sant Andreu. Som gent tranquil•la, amant de la vida en comunitat, comunicativa, observadors i atents a les coses que ens envolten… Així ens és relativament senzill entendre un dels motors de la proposta: El Carrer Gran de Sant Andreu per al poble de Sant Andreu.
cap a peus | febrer
a peatonalització del Carrer Gran de Sant Andreu és un tema que es porta debatent ja un llarg temps. Com qualsevol decisió ciutadana amb afectació per a diferents sectors de la nostra societat no ha estat, ni és actualment, un tema senzill i ni molt menys tancat. A les portes de la nova proposta de la nostra Associació de Veïns, intentem donar una mica de llum sobre aquest tema. Per què peatonalitzar el Carrer Gran? Quins efectes positius i negatius pot tenir en la vida dels andreuencs/ques? Quins són els defensors i detractors de la iniciativa? Què comportaria a nivell viari i logístic que es tirés endavant aquest projecte? Són algunes de les preguntes que intentem respondre en aquest monogràfic.
15
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 16
1960 Hem viscut al llarg dels anys moltes transformacions del nostre entorn urbà, algunes de les quals han estat més o menys acceptades per la majoria. Els temps canvien i ens hem d’adaptar, és inevitable, però no podem perdre mai aquesta voluntat inherent al fet de ser andreuenques i andreuencs de voler sempre el millor per als nostres veïns i per estar orgullosos de ser-ho. Ja fa anys que ens vam prendre al peu de la lletra que el poble és dels seus habitants i que aquests han de tenir veu i vot en tot (o en la majoria) de decisions que es prenguin i en aquesta línia va la reivindicació que ens ocupa.
16
Un Carrer Gran on fer un tomb, on aturar-se a compartir anècdotes amb el veí amb el que topes passejant el gos, poder mirar els aparadors de les botigues amb tota la tranquilitat, gaudint de colors, llums i decoratives formes justament ideades per a cridar l’atenció i retenir-la; poder fer un cafè veient la gent pasar i la calma que això suposa més que el pas de camions, els clàxons desesperats davant d’un semàfor…Evidentment tot pla té parts més positives i algunes de menys, per això es va contactar amb experts en la materia per a poder extreure’n la major informació i crear un projecte el més pràctic i acurat possible. Després de variacions contínues adaptant-se a les necessitats tant veinals com comercials, mentre vosaltres llegiu aquest DE CAP A PEUS, s’estarà presentant al Districte la nova proposta de l'AVV per a la pacificació del nostre Carrer Gran.Actualment es reclama la pacificació del tram comprès entre Mossèn Clapés i el Parc de la Pegaso, reclamació que serà presentada el dia 9 de febrer davant l’Ajuntament del
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 17
2012
No es tracta d’una reclamació poc fonamentada, sinó que s’han pres mesures per tal que, amb l’assessorament d'experts en mobilitat, com el Sr. Ole Thorson, es pogués buscar una forma que aquest canvi no fos en cap cas un problema logístic. Amb els canvis que en els anys que vindran afectaran Sant Andreu, s’intentava trobar una bona manera d’encaixar les peces perquè carrers com el Passeig Torras i Bages o el futur viari del Parc linial substitueixin el que és ara el Carrer Gran. El projecte actual és més radical que l’anterior, és cert, però també progressiu i amb una fàcil adaptació a nivel viari i logística ateses les conclusions que s’han tret dels successius estudis. Un nou espai on hi hagi alternatives de pas per a la càrrega i descàrrega dels comerços, canvis adaptant-se als veïns que disposen d’aparcament al mateix carrer... en dates successives anirem informant dels avenços que es vagin aconseguint, sempre tenint molt present la opinió dels veïns per a poder fer entre tots, el poble que volem.n
cap a peus | febrer
Districte. La proposta no és de peatonalització amb pilones, sinó que passa per fer plataforma única, pimer en el tram entre pl. Mossèn Clapés i c/ Sant Adrià, canviant el sentit d’algun d’aquests trams però permetent arribar a tot arreu. Es tracta de permetre la càrrega i descàrrega comercial i l’arribada dels veïns als respectius aparcaments, però en canvi evitar que el carrer serveixi de connexió interbarris Nord-Sud. En una segona etapa, quan hi ha hagi els vials paral•lels al parc lineal es proposa ampliar la pacificació fins al parc de la Pegaso. Però no ara, perquè en cap cas es vol que els cotxes utilitzin el c/ Virgili com a alternativa.
A dalt a la dreta, als seixanta, el tram del carrer Gran amb Ruben Dario a la cantonada del Bar Can Rabasseda, enderrocat el 1966 per culpa de les obres del metro i que després es va traslladar a la plaça del Mercadal. Al seu costat, el mateix tram en l’actualitat. A baix a la dreta, el carrer Gran a l’alçada del carrer de Sòcrates. A l’esquerra, a l’alçada amb Ignasi Iglésias / TOMÀS FÀBREGAS DEL FONS FÀBREGAS / JOSÉ NAVARRETE
17
ISRAEL PARADA
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 18
història | Memòria del carrer Gran | PEr PAu VINyES
E
18
l carrer Gran de Sant Andreu ha canviat de forma radical al llarg dels anys. I, tot i això, encara manté una estètica en alguns trams que l’aproximen a temps passats. Si fa no fa el carrer Gran, en part, és herència del pas de l’antiga Via Augusta per Sant Andreu de Palomar i durant segles ha estat un camí de pas, brut i sotregat. Segons esmenta Mossèn Clapés a Les Fulles Històriques de Sant Andreu, pel carrer Gran només hi passava si era necessari perquè “el seu sòl, mai arreplegat, era intransitable: quan plovia perquè plovia; i si feia bo, pels sots enormes i per la pols característica; en alguns trossos, com a la Riera i Raval, pels bolcaments i les rompudes de fusells dels carros, massa carregats per poder passar per la carretera de l’Estat, permanentment abandonada d’adob, malgrat tenir sempre un munt enorme de grava de dos metres, a tot el que avui és el primer tros del carrer Malats, que en deien la Colecta, per ésser-hi la central de Consums de Sant Andreu”. No ha estat, doncs, fins l’arribada de l’asfalt a principis del segle xx que el seu trànsit ha millorat.
era a la plaça del Comerç, on s’hi venien llibres vells i ocells. Més tard, els autobusos substituïren els tramvies i la contaminació va ser tot un fet. Fins ben entrat els anys 70, el carrer Gran era de doble direcció, cosa que en dies de pluja ocasionava més d’un ensurt.
El carrer Gran és la via pública per excel·lència del comerç andreuenc. De forns, per exemple, n’hi ha hagut sempre. Tal com ens explica l’antic propietari del Versalles, Pere Heredero, “la proliferació de forns actuals al carrer Gran ve d’antic: aleshores era conegut com el passeig dels forns”. Pel carrer Gran hi va circular el tramvia de Foc, el qual finalitzava a la cruïlla de la Riera de Sant Andreu. Després, amb l’arribada del tramvia elèctric, de Sant Andreu s’hi podia anar més ràpid fins a l’Arc de Triomf, així que la circulació es va fer més fluïda. La parada d’inici i final del tramvia 40 a Sant Andreu de Palomar
L’Associació de Veïns des dels seus inicis, als anys 70 del segle passat, n’ha demanat la conversió en zona de vianants del tram entre la Riera de Sant Andreu fins a Malats, una conversió resolta a mitges els divendres per la tarda, primer, i després amb els dissabtes. Tot i això, amb l’aprovació del nou projecte del nucli antic de Sant Andreu de Palomar l’entitat veïnal demana l’allargament en zona de vianants del carrer Gran en horaris i en trams. Sigui com sigui en el futur el carrer sempre serà per a molts andreuencs i andreuenques el Carrer Gran.
Abans de l’annexió de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, escomesa el 1897, i fins el 1922, el carrer Gran tenia tres trams amb nom propi: Casanoves – zona sud–, Major – zona centre– i Tramuntana –zona nord. Tots tres noms feien honor a llurs èpoques de construcció i entorn urbanístic. El carrer Gran ha estat també curull d’establiments de restauració com Can Folch, Taverna Can Roca –antigament Bar Odeón i petit hostal–, Ca la Lola, Can Rabasseda –amb cantonada amb Sant Adrià–, el Versalles –amb constància des del 1915– i tants d´altres, els quals li han donat vida i tràfic de persones, moltes provinents de La Maquinista i de la Fabra i Coats, en les seves estones d’esmorzar i dinar.
Pau Vinyes i Roig és historiador
capapeus-febrer 569_Maquetaci贸n 1 12/02/2012 18:11 P谩gina 19
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 20
entrevista | Camilo Ramos | VOCAL dE L'AVV I POrtAVEu dE LA PEAtONALItzACIÓ dEL CArrEr GrAN
“Peatonalitzar el carrer Gran és una manera d’incentivar la vida social i d’estimular el comerç” P. Per què peatonalitzar el Carrer Gran?
Jaume Prats
r. Ara mateix el Carrer Gran ha perdut un xic la seva raó de
ser. Per a molta gent de Sant Andreu, ha estat i és un punt de trobada, un lloc per a passejar-hi, per fer barri. La reivindicació
no ha estat mai un atac contra ningú, sinó la voluntat de
millorar la vida dels nostres veïns i que poguem contribuir a que es mantingui aquest tarannà de poble.
P. S’ha comentat que el principal escull que s’ha trobat per a tirar-
ho endavant ha estat l’Eix Comercial però que, comerç per comerç,
tots n’eren partidaris. És així?
r. Crec que és una posició de gremi més que una opció
personal que prenguin els mateixos comerciants, i com a tal
l’hem respectada i la respectarem. L’únic que nosaltres volem
és que s’entengui l’opció de peatonalitzar el Carrer Gran com
una manera d’incentivar la vida social dels veïns i d’estimular el comerç, ja que per experiències en altres ciutats i barris està
força comprovat que el fet de peatonalitzar una zona comercial
la iniciativa?
apressada.
de comunicació. Nosaltres entenem que si un veí disposa
entrar a cafeteries... És una altra manera de passejar, menys P. Quines opcions s’han valorat per realitzar el projecte?
r. En un inici es va contemplar la possibilitat de col•locar unes pilones per a marcar la zona, però ens vam adonar que no era
una bona opció, així que vam avaluar alternatives que
passaven des d’un simple canvi en les senyalitzacions a un
20
mateix Carrer gran? Seria un problema per a ells que tirés endavant
fa que la gent pugui invertir més temps en mirar botigues,
anivellament massiu del carrer per a fer-ho més senzill i
r. De cap manera. Simplement, altre cop, es tracta d’un tema d’una plaça d’aparcament el mateix Carrer, no ha de ser cap problema buscar una via alternativa perquè hi arribi sense
dificultats. L’únic problema que es podria plantejar és que la
velocitat en el tram que hagués de recórrer fos reduïda com a qualsevol tram peatonal.
P. Què poden fer els veïns que hi estan d’acord per a que la iniciativa
evident. Evidentment es tracta d’un projecte gran i hi ha
tiri endavant?
millor solució.
que la gent ja sap què ha de fer. El Carrer pertany al poble,
d’haver certa comunicació per totes les parts a fi de trobar la
r. Som un barri amb una història molt determinada, creiem
així que ens plantejàvem des d’una noves recollida de firmes
P. El Carrer Gran sempre ha estat via de pas per a cotxes?
a una exposició d’eixos peatonals per a avaluar-ne la
els cotxes, ja existia el camí que després va ser el que
manera que parlar-ne amb el comerciant que ens rep cada
r. És una pregunta complicada... de fet abans que existissin
coneixem com el Carrer Gran. En ordre va ser primer el carrer,
després el comerç i, finalment, els cotxes. Així que ens
plantegem l’opció de peatonalitzar-lo en el moment en que
practicitat. El que tothom pot fer és parlar-ho. No hi ha millor
dia, explicar els beneficis que tindria...També m’agradaria
remarcar que en cap cas es busca perjudicar a ningú. Creiem fermament que el projecte, com et comentava abans, és un
suposa un problema l’afluència de vehicles pel carrer.
benefici global, tant per als andreuencs/ques com per al
P. Quines alternatives s’han ofert als veïns amb plaça de parking al
tots fent aquesta proposta. n
nostre comerç i justament per això busquem el millor per a
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 21
cap a tu | T'agradaria que el carrer Gran fos peatonal? | PEr JOSÉ NAVArrEtE Antonio Lazur Piqué. 67. Quiromassatgista Doncs la veritat és que a mi
M’agradaria que el carrer Gran
amb tants de cotxes és massa
molt per aquí amb els meus
m’encantaria perquè aquest carrer estret. De fet, es pot dir que no hi
ha cap dia ni cap cap de setmana que no hi hagi soroll o passi alguna
cosa.
contentíssim.
Jo
estaria
Eva rosa Carmona. 38. treballadora de la sanitat Ostres! Síííí…A mi em semblaria
perfecte peatonalitzar el carrer
Gran, sobretot perquè estaríem
tots els veïnes i les veïnes de Sant Andreu molt millor i quedaria més
adequat amb l’entorn del barri, que sembla més un poble o una vil·la.
Núria Carrasco Guerrero. 64. jubilada
fos peatonal perquè passejo
nens. Tanmateix, sí que crec que s’hauria de fer sempre que
els veïns poguéssim circular perquè jo, per exemple, tinc el pàrquing aquí al carrer Gran.
Magdalena Vaillès. 48. auxiliar de biblioteconomia Sí. Perquè potenciaria el comerç
al barri, que ja cal. Seria una
manera de poder-hi passejar
molt més agradable i distreta. A més, tenint en compte que
només hi ha un carril de
circulació la repercussió en el
trànsit seria mínima, segur.
A mi sí que m’agradaria per poder
Em semblaria bé sempre que es
l’altre dia hi va haver un accident
alternativa per poder absorbir la
passejar tranquils. Recorda que
mortal aquí mateix, al carrer Gran.
Hauria de ser un lloc per poder-hi
passejar i pel comerç, amb un
horari per poder descarregar, però
plantegés
d’una
david Ferrer. 35. mestre
forma
circulació del cotxes que hi ha ara.
M’agradaria
que
fos
peatonal perquè tindríem un
passeig més bonic i un lloc per on poder voltar.
opinió de l’avv | Una reivindicació que vol consens | ASSOCIACIÓ dE VEÏNS I VEÏNES
F
a molts anys que es va iniciar aquesta reivindicació; la idea original era, simplement, fer peatonal el tram central del Carrer Gran durant el cap de semana, concretament de divendres a la tarda fins diumenge. La idea era tallar-lo mitjançant pilones per a regular el pas de vehicles i que es pogués controlar quins hi entraven. Mica en mica s’ha canviat el plantejament per fer-lo més pràctic per a totes les parts implicades. El que s’ha intentat des d’un inici és democratitzarne la decisió, ja que era important per a l’AVV que tant els veïns de Sant Andreu com els comerços de la zona del carrer Gran puguin, amb la seva opinió, fer-ne una opció
consensuada i d’una majoria. Fins ara el Districte no ha tirat endavant per l’oposició de l’Eix Comercial com a entitat, argumentant la falta d’una zona de recollida per als clients de productes voluminosos i la dificultat del repartiment de mercaderies. D’aquesta manera, el projecte ha anat variant, buscant una solució idònia. La proposta actual busca harmonitzar totes les necessitats: les dels comerciants i les dels veïns que demanen un carrer de passeig i relació veïnal. Properament presentarem la proposta també a les associacions de comerciants.
cap a peus | febrer
que fos peatonal.
Jordi riera . 48. infermer
21
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 22
GIN A
Bon dia amics! Aquests dies he sentit explicar als grans que fa temps l’ajuntament va decidir tirar a terra algunes cases del poble. Després de treballar amb el els veïns va decidir no tirar-les totes, però en van quedar algunes d’afectades, que sembla que ara volen enderrocar, per eixamplar carrers o fer zones verdes. Segurament el motiu no és dolent però suposa que hi hagi gent que perdi casa seva i que el poble perdi cases i carrers molt antics... en fi, a veure com acaba! Fabret
POR TILL O
Aquest matí quan m’he llevat, he pensa en com m’estimo tot allò que tinc a casa meva i la pena que em faria haver de marxar-ne per força. Per fer passar la tristesa he decidit jugar amb endevinalles,poemes i rodolins. Vols jugar? un poema per aquí... Sol solet...
endevinalles per allà...
endevinalles extretes de: Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: 3 i 4, 1994.
Quan jo era petit
1-
vivia arraulit
Tinc un cel i sóc a la terra
en un carreró estret.
voltat sempre de partes, i a voltes, estant tancat,
El mur hi era humit,
em diuen que sóc obert.
però el sol hi era alegre. 322
Per allà Sant Josep
Clic!i és clar.
el bon sol solet
Clic! i és fosc.
lliscava i lluïa
Si no ho endevines
pel carreró estret.
ets un gran talòs.
2Aquell que amb mi puja baixa amb mi després, que no sóc feta per a fer res més. 4Petita com una rata, com un lleó guarda la casa.
Joan Maragall
i uns rodolins per acabar...
rodolins extrets de: Casas, Lola; Chiva, Francesc. Rodolins. Fil d’aram, 2010 De borra, residus i pols engolida,
Tota la roba somriu contenta
Amb aquest hivern de gelor,
l’aspiradora té la panxa farcida.
quan s’acosta la planxa calenta.
sort que ja tenim radiador.
Solucions de les endevinalles: 1 celobert, 2 escales, 3 interruptor, 4 clau. // Il·lustració de fons: Sunkyung, Cho. El jardí subterrani. Thule, 2007.
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 23
El Perfil de... Quildo Serrano “La festa dels 3 tombs reflecteix la personalitat del lloc”
É
JOANA ARIET
s membre de la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar i va ser president del Casal Catòlic durant 3 mandats, després de passar pels Lluïsos de Sant Andreu, ja desapareguts, i l’Agrupament Escolta Sant Lluís, que es trobava a la Parròquia de Sant Pacià. Amb aquest historial, en Quildo Serrano se’l pot definir com un autèntic fan del teixit associatiu i de la participació ciutadana. Sense saber com, sempre ha estat involucrat en mogudes socials del barri. Ell ho atribueix a una manera de ser, a “fer les coses per fer les coses”, i creu que tothom hauria de fer el mateix i dedicar una part de la seva vida a aportar servei voluntari a la societat. És una manera d’ensenyar i d’aprendre, d’involucrar-se amb la gent que t’envolta.
D’entre les seves “victòries”, figuren el restabliment de la cercavila de Festa Major l’any 82 i de la cavalcada de reis, ja que en va ser un dels promotors. Es van comprar els gegants
Avui dia, però, en l’àmbit que és més actiu és en l’organització dels Tres Tombs, enguany celebrats el passat diumenge 15 de gener. És un llibre obert i li costa molt poc esforç repassar la història del poble de Sant Andreu, en part caracteritzada per la tradició animal tan arrelada. El seu avi tenia cavalls i li va contagiar l’estima per aquests animals. Per això i per mantenir viu el llegat va decidir perpetuar la tradició. Els Tres Tombs, amb un segle i mig d’existència, sempre s’han caracteritzat per tractar-se d’una festa patronal d’animals i de gent. Potser l’episodi que més lamenta és la desaparició de la masia Can Nyau, punt neuràlgic de la festa i que va suposa un declivi important i una petita crisi que, òbviament, es va saber superar i gestionar per a què els andreuencs no es quedessin sense la festa típica del primer diumenge que precedeix el 17 de gener, sant Antoni Abat. Xerrar amb en Quildo és com assistir a una classe d’història. Sense que sigui la seva intenció, la conversa acaba sent un repàs històric dels darrers temps del barri i una anàlisi política i social dels anys que corren; les referències històriques i polítiques són nombroses i flueixen tranquil•lament i còmoda en el seu discurs. No és d’estranyar, tampoc, que sigui un apassionat de Sant Andreu; sempre ha viscut i estudiat aquí i mai no s’ha plantejat un altre poble que l’aculli. “Aquest és un lloc per viure, per què hauria d’anar a un altre lloc?”.
Joana Ariet Porta
cap a peus | febrer
Té una memòria gairebé impecable; recorda fets, anècdotes i anys sense gairebé cap esforç. O si més no això és el que aparenta. Per parlar de com es va començar a implicar més seriosament amb les entitats del barri, es remunta als anys de la transició democràtica, aquells temps en què el país tancava uns capítols foscos de la seva història per recomençar de nou. Recorda els anys 80 com “una època molt maca” i també com la peça clau que va fer revifar l’associacionisme i va canviar les fotografies dels carrers: abans la gent tenia por de sortir al carrer a celebrar res, hi havia una tensió continguda que tancava la gent a casa seva. La seva consigna i la d’aquells que l’acompanyaven era recuperar el carrer perquè aquest havia de ser un espai que realment pertanyés al ciutadà, que fos un punt de trobada dels veïns on poguessin sortir sense por i ocupar-lo. Tot i això, recorda que no va ser del tot fàcil, a la gent li va costar creure’s aquella victòria i confiar en què els grisos no sortirien a empaitar-los.
i es va animar a tothom a sortir al carrer com ja es feia per Corpus a gaudir de la seva festa. El mateix va passar la nit de reis que, malgrat no tenir carrosses i haver d’utilitzar jardineres en el seu lloc, va tenir un èxit excepcional. Veure que encara ara aquestes festes s’han mantingut l’omple d’orgull i satisfacció perquè, segons diu, “la festa reflecteix la personalitat del lloc”.
23
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 24
Apunta’t als cursos de l’Associació! Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 25
Escena | Teatre? A Sant Andreu! | Breus culturals una polèmica cavalcada de reis CRÓNICA
LA DESFILADA SEMBLAVA MÉS AVIAT UNA RUA DE CARNESTOLTES, MOTIU PEL QUAL LA COMISSIÓ DE FESTES EN CANVIARÀ EL FORMAT
Senyors espectadors, cordeu-vos els cinturons CRÍTICA DE TEATRE
‘BOEING, BOEING’ DE MARC CAMELOTTI PER 13 I ACCIÓ. 20, 21 I 22 DE GENER. L’ATENEU DE SANT ANDREU
Boeing, Boeing és una comèdia que Marc Camelotti (1923-2003) va estrenar l’any 1962, actualment encara es representa al West
16 retrats per la memòria històrica
L’amnèsia històrica és un dany que ens pot ofegar com a poble. Per aquest motiu un equip d’historiadors, periodistes i fotògrafs han volgut preservar la memòria històrica al districte de Sant Andreu durant el llarg túnel del franquisme. El grup ha resseguit fil per randa les vivències de persones que van lluitar des de l’anominat per la democràcia, la justícia social i la dignitat de Catalunya com a poble, que ara es publiquen i es poden consultar a www.retratsperlamemoria.cat. Josep Botía, Josep Moratalla, Pepa Batalla, Pep Miró, Francesc Torrebadella, Pere Serrat, Maria Isabel Roig, Pura Badenes, Domènec Mañà, Àngel Pérez, Francesc Porret, Jaume Domènech, Joaquim Terré, Salvador Angosto, Ignasi Pujades i Carles Castellanos han estat els entrevistats al llibre Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982), dissenyat per Nora Grijalba i editat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. El llibre es pot adquirir al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Ignasi Iglésias, 33-bxs), dimarts de 6 a 8 del vespre; i al local de l’Associació de Veïns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre. El projecte ha comptat amb la col.laboració econòmica de l’Institut Ramon Muntaner, la fundació privada de la Coordinadora de Centres d´Estudis de Parla Catalana.-P. Vinyes i Roig
cap a peus | febrer
La cavalcada, com és habitual, començà al carrer de Malats a l’alçada de la Plaça d’Orfila on, uns minuts abans, els Reis Mags havien sortit al balcó de l’Ajuntament i se’ls hi havia fet entrega de les claus del nostre poble. L’aglomeració de gent i el temps que van trigar els reis fins que varen sortir de l’ajuntament per pujar a les carrosses va fer que l’espera es fes eterna. A més, en sortir per la porta lateral de l’ajuntament, el tumult va ser considerable. Veient com pintava la situació, vàrem decidir canviar d’ubicació. Ens vàrem dirigir al carrer Gran de Sant Andreu que, al xamfrà del carrer Sant Adrià, es va quedar petit per rebre als Reis Mags. Els nens s’amuntegaven al davant de tot per no perdre’s ni un detall i, preparats amb la bossa de plàstic habitual, recollir el màxim de caramels possibles. Després d’esperar una bona estona, van començar a arribar les primeres carrosses acompanyades dels dimonis carregats de carbó i del camió del banc d’aliments. A partir d’aquest punt es va començar a difuminar la línea que separa una cavalcada de reis d’una rua de carnestoltes. Un grup de samba, equips d’esports diversos, un Seat 600 i l’estel d’orient acompanyat de tres “angelets” movent el cos a ritme de musica disco. La cara de les famílies, en veure aquesta carrossa, ja em va fer pensar que la cavalcada d’aquest any donaria que parlar. La cavalcada la tancaven els Reis Mags deixant bocabadats a tota la quitxalla que els esperava feia estona. Llàstima de l’escassetat de caramels que, subministrats pel districte, amb prou feines havien pogut cobrir el fons de les bosses dels més petits. Tot i l’esforç i la implicació de la Comissió de Festes i dels 750 voluntaris que fan possible la cavalcada, un acte com aquest, que acull 45.000 participants, no es pot permetre el luxe de semblar mes una rua de carnestoltes que una cavalcada de reis. Cal remarcar que, després de la Cavalcada, els tres Reis deixen les carrosses i es traslladen a la Casa Asil per visitar els avis que els esperen cada any. Sembla ser que s’ha engegat un procés, per part de la Comissió de Festes, per canviar, en un termini de 2 anys, el format de la cavalcada i unificar criteris amb les entitats que hi participen. De ben segur que se’n sortiran i l’any vinent podrem gaudir de la Cavalcada de Reis a Sant Andreu de Palomar.-Edgar Cristóbal i Mestres
End de Londres i a Broadway. Tal i com augura la seva llarga vida, les rialles hi estan assegurades. L’adaptació catalana se situa a Barcelona on Carles (Albert Montilla), un periodista d’èxit, té una triple vida. Triple vida perquè té tres amants: l’anglesa Jane (Georgina Montesinos), l’alemanya Judith (Cristina Pujol) i la francesa Jacqueline (Gemma Pujol). Les tres promeses són hostesses de vol i això fa que mai no coincideixin a l’apartament de Carles. La seva fidel criada Berta (Alba Millaruelo) i un bon programa d’Excel ajuden a quadricular la vida d’aquest petit casanoves. Però una sobtada vaga de vols i l’arribada del seu amic d’infantesa, Vicenç (Josep Miravet), capgiren la mil•limetrada quotidianitat de Carles. Vicenç és un pobletà que acaba d’arribar a la capital per ferse mosso, i tot i ser maldestre i semblar que mai no hagi trencat cap plat té algun cop amagat, perquè acaba entabanant la cerebral Jane, el volcà de Judith i la dolçor de Jacqueline. Malgrat els esforços d’aquest pobre “pagesot”, les tres noies (tres accents, tres vestits, tres maletes) acaben coincidint una nit a l’apartament de Carles. És llavors quan la serenitat d’aquest faldiller esclata i la pobra assistenta decideix refugiar-se a l’alcohol. La farsa està servida (en forma de cervellets, xucrut o soufflé), però els malentesos, les portes que s’obren i tanquen, els ai-ai-ai i les rialles inundaran el vodevil. Núria Olivé (directora) ha sabut sincronitzar l’hora i fer que la comèdia funcioni sense gaires turbulències. Cordeu-vos els cinturons perquè la diversió s’enlaira!-I.Caixàs
25
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 26
Esports| Futbol, natació i atletisme
El ‘Mago’ entra a escena (1-2)
E
Victòria molt treballada de la UESA davant de l’Atlètic Balear l Narcís Sala s’ha vestit amb les seves millors gales per rebre la visita del líder, un Atlètic Balear confeccionat per assolir, com a mínim, la promoció d’ascens a Segona A. La Unió Esportiva Sant Andreu s’ha plantat sobre el terreny de joc amb una idea molt clara, no deixar pensar als illencs. Molta intensitat en els primers instants del duel. El conjunt quadribarrat s’ha mostrat molt incisiu i al minut 8 ha estat a punt d’aconseguir l’1-0 però Xavi Jiménez, amb Biel Ribas al terra, no ha encertat a introduir el cuir a l’interior de la xarxa. L’ex del Lleida ha rebut una gran passada en profunditat de Marc Martínez després que el ‘Motoret’ li robés l’esfèric a Diop al centre del camp. La reacció visitant no s’ha fet esperar i Antoñito en la primera arribada a l’àrea dels de Siviero ha fet pujar el 0-1 a l’electrònic. L’ex del Sevilla s’ha desfet de Melo i amb un toc suau ha superat a Pau. Amb el resultat a favor, l’Atlètic ha reservat les forces, s’ha dedicat a especular. Amb el xut del jugador format a les categories inferiors del Barça, els barcelonins s’han animat i al 22’ Luís Blanco ha empatat l’enfrontament. L’ex del Badalona ha estat murri al aprofitar una gravíssima errada de l’últim central Marc Vales per driblar al meta balear per fer pujar l’1-1 al marcador. Amb la igualtat, les forces s’han equilibrat i la lluita s’ha traslladat al perímetre central on allà el ‘Motoret’ és l’amo. L’ex del Roquetas ha quatllat una gran primera meitat. Una de les seves recuperacions a punt ha estat de convertir-se en el 2-1
E
però el xut tímid d’Arnau Tobella l’ha atrapat sense problemas Biel. Amb l’internada de l’extrem s’ha arribat al descans. A la represa, les coses han canviat. Siviero ha donat entrada a Nakor i a Thiago per intentar donar profunditat a l’atac i aconseguir combinar amb Antoñito, que a banda del gol ha estat molt desaparegut. Al seu homòleg també ha introduït un canvi, Araujo per Edgar. L’ex del Gavà ha estat molt participatiu, s’ha associat però no ha tingut cap ocasió clara per marcar. El públic li ha reconegut el seu esforç amb un fort aplaudiment. Amb l’entrada del ‘Mago’, el Sant Andreu ha gaudit dels seus millors moments. Arnau, Xavi Jiménez i l’ex de la Muntanyesa s’han anat permutant les seves posicions i ocasionant moltes dificultats als seus defensors. En una d’aquestes triangulacions ha estat a punt d’arribar el 21 però Xavi Jiménez no ha arribat a conectar la bona passada de Tobella. Els minuts passaven i la pressió s’incrementava i al 77’ ha arribat al premi pels de Belmonte. Quim Araujo ha guanyat la posició a Mantovani que s’ha adormit i li ha permès amb la punta superar a un Biel que s’ha quedat a mitja sortida. Amb el resultat al seu favor, els catalans han endarrerit les seves línies i s’han dedicat a aguantar les envestides del líder. La nota negativa l’haa protagonitzat Lawal que s’ha hagut de retirar després de caure desplomat al terra del Narcís Sala.
Nadadors andreuencs per Europa 26
n les darreres setmanes s’han dut a terme els Campionats d’Europa de natació i de waterpolo, amb diversa representació d’esportistes del Club Natació Sant Andreu. Poc abans de Nadal es va celebrar a la ciutat polonesa de Szecin el Campionat d’Europa de Natació en piscina curta (25 metres). La principal estrella del Sant Andreu, Érika Villaécija, hi participava en dues proves de fons, la seva especialitat. En els 800 metres lliures va aconseguir la medalla de plata, repetint els resultats obtinguts en els europeus del 2007 i del 2009. Cal recordar que Érika és l’actual campiona del món de l’especialitat, triomf aconseguit l’estiu passat a Dubai, i que ja va quedar campiona d’Europa en aquesta prova a Dublin el 2003. En la final a Polònia, la nostra nedadora va quedar darrera de la danesa Lotte Friis. Una absurda normativa de la Lliga Europea, que no permet disputar una final a més de dues nedadores del mateix estat, va deixar fora Érika de la final dels 400
Jordi Urtasun
lliures, havent marcat el tercer millor temps en les eliminatòries, ja que les seves companyes Belmonte i Costa van fer millors registres. L’altre representant andreuenc va ser Juanmi Rando, que va quedar cinquè en els 100 metres esquena i setè en els 50 metres esquena. Pel què fa al waterpolo, durant la segona quinzena de gener s’ha celebrat el Campionat d’Europa a la ciutat holandesa d’Eindhoven. L’equip femení va comptar amb la presència de la jugadora del Sant Andreu Ona Meseguer, i va tenir la baixa a darrera hora de la portera andreuenca Ana Copado, lesionada pocs dies abans de viatjar. L’equip va fer el cinquè lloc final i disputarà a la primavera el torneig preolímpic buscant plaça per Londres. El porter del Sant Andreu Ramon Santís va fer la preparació del campionat amb la selección masculina, però va quedar-ne fora en la llista final.
JJ Aymerich
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 27
Què és un masca?
Posa’t un calçat esportiu, la samarreta del club i carrega les piles per a fer molts i molts quilòmetres. No cal res més per a convertir-se en un masca de Sant Andreu
u
n masca és una persona pertanyent al Club d’Atletisme Masques Sant Andreu. Aquesta organització sense cap ànim de lucre és vigent oficialment des del 2010 i compta amb un total de 64 membres, actualment amb edats compreses entre els 18 i els 64 anys. Els orígens del club, però, daten del 2008, quan un grup d’amics amb ganes de córrer va decidir començar un projecte amb cara i ulls. Dos anys més tard, a l’abril, es va fundar el Club d’Atletisme Masques de Sant Andreu, un club que no tanca les portes a ningú. Ganes de compartir quilòmetres rodejat de bona gent i ganes de córrer són els únics requisits que es necessiten per entrar a formar part d’aquesta gran família.
Per què aquest nom? Masques. Ningú més indicat per a explicar-ho que els mateixos fundadors del club o la pàgina web oficial: clubmasques.blogspot.com. Si sou d’aquells que abans d’anar a fer fúting decideix quedar-se a casa per no anar tot sol a córrer, ja no teniu excusa. Els Masques no tanquen les portes.
Jordi Urtasun Cortés
Segueix-nos al Facebook i al twitter
cap a peus | febrer
Aquest grup d’atletisme participa a gairebé totes les competicions Championchip – curses amb presència a un rànquing intern a la pàgina web www.championchip.cat. En aquest rànquing hi participen atletes a nivell individual i alhora els cubs i organitzacions amb atletes inscrits. Els Masques han vist una gran progressió que els permet anar-se consolidant com un club esportiu rellevant. El 2009 estaven com a quinzens classificats al rànquing de clubs del championchip; el 2010, desens classificats i el 2011, setens. Sens dubte, aquest col•lectiu que va començar amb un grup d’amics amb ganes de córrer ha anat ampliant les seves marques personals i grupals. Els Masques no són un club restrictiu, però alhora no perden la professionalitat. Entre els inscrits, compten amb
atletes que completen curses de 10 quilòmetres amb uns 35 minuts, i d’altres amb més d’una hora. La diferència és considerable, no obstant, tots tenen una cosa en comú: són Masques de Sant Andreu. La rutina dels Masques és ben senzilla. Els socis del club no tenen cap obligació ni compromís més enllà de les ganes de córrer. Dimarts i dijous, alguns dels membres se citen a la tarda davant del CN Sant Andreu per anar a córrer tots plegats. Fan diferents tipus d’entrenaments, però amb un únic objectiu: estar en forma i córrer en bona companyia. Can Dragó, el Parc de la Ciutadella o la platja, són alguns dels destins més habituals d’entrenament d’aquest club andreuenc. Sempre surten tots plegats, però la diferència de categories, edat i rendiment fa que no arriben tots alhora. El cap de setmana és el torn de les competicions oficials; des de curses de cinc quilòmetres fins a maratons i triatlons. El lloc web championschip.cat registra les marques dels diferents masques que hagin participat a la competició i actualitza el rànking general de clubs, així com l’individual.
27
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 28
EN CONTE
F
ilip Cimal, encarregat màxim de l'Àrea d'Esdeveniments i Desastres del govern, seia cofoi a la seva cadira de cuir. Per a la compareixença d'aquell migdia davant dels mitjans de comunicació, al Departament, Filip havia escollit la sala d'actes, tot i que això suposés traslladar un curs bàsic de rapsòdia per als agents destinats al Cos d'Informació. Era el seu gran dia, el que havia estat esperant des que el van nomenar encarregat màxim de la seva àrea. Era el moment de fer oblidar desallotjaments i càrregues, sortides de to i bronques amb els seus subordinats. Era el seu gran dia i tot havia de sortir bé. Així és que, a la sala d'actes del Departament, Filip va treure's les ulleres amb un gest buscat, estudiat, mil•limètric. Oh, quin seny més ben posat, havia de pensar tothom. I va començar a esgrimir detalls de la previsió del temps. Parlava d'altes i baixes pressions, de temperatures, d'entrades d'aire fred, d'inversió tèrmica, d'isòbares i de gruixos de neu com si ho hagués fet sempre. Però Filip meteoròleg també era home del trànsit. I va rallar estona d'autopistes, autovies, carreteres, carreteretes, carrers i carrerons posant en evidència el seu bast coneixement del mapa viari del país. I feia de policia, de treballador social, d'electricista, d'expert en energia, de mestre, de pare i de mare. Informació, advertiments, consells i més consells. Qui podia negar que Filip Cimal era l'home del dia? I és
Per dues volvetes que feia dos anys justos que Filip havia rigut molt quan, en un episodi de neu inesperada, el seu predecessor en el càrrec, un tal Ivan Grogosa que verdejava, semblava haver-se entrenat per no encertar-la per molt que ho intentava. Així ho havia vist Filip, que tendia sempre a ridiculitzar l'adversari. En Grogosa, que devia saber-ne tant de tot com ara en sabia en Cimal, però que no ho exterioritzava, va haver de carregar amb un país blanc, mig a les fosques durant més d'una setmana, i amb una bona pila de crítiques pel que havia passat i pel que no havia passat. Perquè això no li passés a ell, i per l'afany de figurar en els annals de la història ben feta, Filip va desplegar tots els seus tentacles aquell dia de neu. En un racó del passadís, abans de sortir a somriure als mitjans, un col•laborador l'havia agafat pel braç i mig d'amagat li demanava: -Filip, i si acaben sent només dues volves? Dues volvetes de res?- Però Filip Cimal, segur d'ell mateix i dels diversos models meteorològics que aquell dia s'havien posat d'acord, va respondre, sec: - Avui, aquí, noi, m'ho jugo tot. He apostat fort, i si tot això ho hem muntat per dues volvetes, les deixarem que caiguin tranquil•les, que a mi no m'amarguen la festa dues volvetes de res.
LA REFLEXIO Els cap cot
J
que ens monopolitza la conèixer, tot això des d’un aparell carrers. Fins fa res nost als ent pres ben tat reali a és una és que alguns, a més, mà.El súmmum d’aquesta actitud que ers pion nts qua s d’un usiu excl poc, només era its bàsics per connectarcompaginen la pèrdua de dos sent eres darr les ir quir d’ad citat sempre tenen la capa r mínimament orientats. nos amb el nostre entorn físic i ana hagin sortit al mercat. que ns aba s ique ològ tecn tats del seu pas, i també nove Han eliminat la visió frontal i perifèrica acaba passant ys men qui més qui ps, tem el Després, amb possible perill o que ens el so d’ambient que ens alerta d’un st es mole isme snob un a blav sem que Més d’un haurà patit per l’adreçador i allò fa respondre a possibles crides. ot pert s u-vo Fixe ent. corr , tidià trepitja, bé perquè l’han converteix en un gest quo l’ensurt de tornar de cop al món que l’autobús, a les cues rant espe ro, met al eu: sigu on u ha tingut el seny d’anar arre avisat per mitjà del tacte, bé perquè bancs de les als ts, uran resta dels s taule les a els mínims per seguir dels cines, fent breus cops d’ull al seu entorn, ifestacions, man les a , sses terra les a ues, fet que ja no és pas places, a les botig avançant.Lluny de caricaturitzar un laça desp es n qua t fron de mira ú és altra que assistir a al sofà de casa... Ja ning anecdòtic, la meva preocupació no Hem abaixat el cap com . ersa conv una eix part com n qua les nostres conductes o aquest vertiginós canvi de rumb en enyés a anar cap emp ens t isten pers i nt pesa r er fer-hi gran cosa. Em si una tristo socials amb la impotència de no pod , rai, això fos Si s. eixo mat ltres nosa de seleccionar quan cots, capficats en preocupa que no siguem capaços ocat prov eral gen nt pime enso e. Em preocupa, molt podríem dir que és fruit d’un s’escau un comportament i quan l’altr la manera de tornar a ar trob ria cald i fos que iu mot t i del moment perquè pel sovint, perdre l’exclusivitat de la gen just el contrari, sinó cas, el est aqu és no Però vol. aixecar el haver-hi quelcom més a quilòmetres d’on sóc sembla la resta amb os ar-n unic com per usem que ntica bajanada. és el nou sistema important, encara que sigui una autè , conèixer i fer-nos de persones, per “obrir-nos” al món
Per Xavier Oliveres
28
Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 29
LA MÉTEO
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Gener ha continuat en la tònica de temps anticiclònic i monòton que vam iniciar al Desembre. No ha estat ni de bon tros tan càlid, però si que ha resultat molt sec, amb només 5mm recollits, clarament per sota la mitjana, que volta els 40mm mensuals. Hem de destacar el domini dels dies anticiclònics amb inversions tèrmiques i illa de calor molt marcada amb el centre de la ciutat. Entre el 7 i el 15 de Gener vam tenir diferències diàries d’entre 4 i 6ºC respecte els observatoris de l’Eixample.
LA XARXA DE MOTS
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
18ºC 2,7ºC 10,37ºC 1036,1hPa 1013,3hPa 1023,92hPa 4,6mm 2,8mm
1 14 19 5 28
www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com
Per Pere Massana
cap a peus | febrer
29 HORITZONTALS
VERTICALS
2. El títol honorífic dels cardenals. Estimi. 3. Riera que ha
semblant a l’om. Ens visiten cada sis de gener. 3. Els artistes
1. El departament que porta els números d’una empresa.
1. Central de dades del cos humà. 2. Tipus d’arbre molt
evolucionat en un passeig ciutadà amb una vorera central.
del teatre del gest. Tot terreny. 4. Partit Nacionalista Basc.
poètica. Mou l’esquelet amb més o menys ritme. 5. Acaba
concert. 6. Abans de la tornada. Associació de dentistes. 7.
(al rev.) Post data. 6. Brilla amb llum pròpia al cel (al rev.)
en fila índia. Desplaça una cosa de lloc. 9. Nota musical. El
Pal. El metall de les bales. 4. Cinc romà. Sud. Composició els infinitius de segona. Sona al cadamunt de l’església
L’artèria principal del cos. Zero. 7. L’art del paper imprès.
Senyor abreujat. 8. Sud. Polèmic marquès. Guarniments del cavall i proteccions del cavaller.
Rucs. 5. És la banda que fa la feina ingrata d’escalfar un
Les primeres consonants. Jornada ciclista (al rev.) 8. Romans lloc del bar reservat als solitaris. 10. Pal. Acordar un afer entre dues parts.12. La conseqüència d’utilitzar malament un
ganivet. Vocal. Nord. 13. Professionals de les petites estafes.
capapeus-febrer 569_Maquetación 1 12/02/2012 18:11 Página 30
Verònica González Publicitat a la revista ‘de cap a peus’
93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com
Segueix el CAP A PEuS al Facebook i al twitter
capapeus-febrer 569_Maquetaci贸n 1 12/02/2012 18:11 P谩gina 31
capapeus-febrer 569_Maquetaci贸n 1 12/02/2012 18:11 P谩gina 32