capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 1
Assemblea de Sant Andreu: de la indignació a l’acció
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 2
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 3
EDITORIAL
É
s un retrocés en la nostra democràcia. Ja en les formes: pretén canviar 80 lleis de cop amb un breu marge de temps pel debat i afecta aspectes acordats amb amplis consensos sense debat en cap àmbit de participació. A més, elimina controls democràtics i parlamentaris, augmenta la possibilitat de discrecionalitat i opacitat en les decisions futures i minva la capacitat de participació de la societat en consells consultius i participatius en àmbits diversos.
El seu objectiu reconegut és aconseguir la reactivació econòmica, això sí, fent una clara distinció entre activitat econòmica i ciutadania. Això és primar els negocis als interessos dels ciutadans. Exemples clars en són la limitació del dret a la sanitat pública a persones amb menys de sis mesos de padró o la limitació a 5 anys de PIRMI. La Llei obre la porta a una colla de privatitzacions: de la sanitat pública -que es semi-privatitza permetent ser usada per mútues-, la cultura, la seguretat pública, l'explotació d'aigües fluvials, l'adjudicació de l'habitatge protegit o fins i tot de l'Ajuda al Desenvolupament. Altres
Què és la llei Òmnibus? aspectes de la llei que considerem preocupants són: el retrocés en control ambiental en benefici empresarial (competicions en vehicles motoritzats en espais naturals, desregulació d'abocaments d'aigües residuals o de noves incineradores) o la desregulació de la gestió de l'habitatge protegit (eliminació dels mínims d'habitatge protegit en les promocions, afebliment del resistre únic, autorització de ser titular de més d'un habitatge protegit, protecció dels propietaris de pisos buits, etc.). La Llei Òmnibus ha comptat amb una forta oposició, ha rebut 2.344 esmenes i el govern es planteja partir-la per facilitar l'acord amb altres partits per la seva aprovació. La ciutadania hem de continuar pressionant per evitar quedar encara més supeditats als interessos empresarials.
Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-
BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
CAPAPEUS@YAHOO.ES
WWW.AVVSANTANDREU.CAT
93 345 96 98
3
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 4
FOTO PORTADA I SUMARI: ASSEMBLEA SANT ANDREU
SUMARI (num. 563 juliol 2011)
7 Els veïns escriuen 9 5 anys de retards a Casernes 11 Retallades a la Sanitat 12 Mal estat del Mercat Assemblea 15Monografic: Sant Andreu
22 El Fabret estatuts Comissió de 23 Nous Festes 24 Desnonaments al barri 25 El Perfil: Dudu entrenador de la Unió 29 Nou Esportiva Sant Andreu COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.
COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.
EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,
PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,
MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL,JJ. AYMERICH,
ÓSC AR MALO ,ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, VALERIA TOBAR, CRISTINA HERRANZ, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER.
FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 5
ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE
10 A
13.30H. CADA 1ER DISSABTE
DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT ANDREU
ABAT ODÓ, DE
DREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT
SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,
AGRAÏMENTS,
ETCÈTERA,
TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT:
LES VISITES AMB LES ADVO-
CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN
DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:
JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA:
17 A 20H DE DILLUNS A DI-
JOUS. WWW.ATENEUSANTAN-
SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:
71. 933112343
LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
ODÓ,
71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22
›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS
IGNASI IGLESIAS,
933463990 DIMARTS DE
33.
17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
649599072
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:
ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8 DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.
CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
TALANA, VINE A L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA
21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
OBERTA A TOTES LES DONES
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
L’EXCEPCIÓ.
ASSAJOS DM
BASCÒNIA,
42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU,
15
DIMECRES DE
21 A 23H O OR-
FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-
QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT
MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-
TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ
CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN
QUEM CANTAIRES PER
GUARDIOLA.
CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-
DE
REFORÇAR LES
4 CORDES.
MAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT
(PASSEJAR, ACOMPANYAR...). FOMENT SARDANISTA
ANDREUENC
CURSETS ESPECÍFICS (MITJA
CAN GUARDIOLA, DL DE
CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT
CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-
935019801
VISITES CONCERTADES DE DLL.
10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16
A 19. SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.
AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC
9. 933469604
19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.
MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,
PACIÀ
NES!
ESPELEOLOGIA.
CESSITA LA TEVA VEU!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE
ÇAR PUNTES).
LA CORAL SANT ANDREU NEELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS
DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES, CANTONADA AMB C/MONGES, ENTRANT PEL PATÍ)
VINE QUALSEVOL DIJOUS DE
22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74
T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES! SANT PACIÀ. 932744501
(JESÚS).
22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE
ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE
17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CA-
TENS ENTRE
DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,
WWW.AEMUNTANYA.CAT
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)
CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)
ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE
LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN
ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR
WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
La da t a de t a nc am e nt de l p ro pe r nú me r o é s e l
20 de juliol
FEINA
26/06/2011
18:16
PÆgina 6
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
A qu est es pa i q u ed a, v eïns i veïn es, a la vo str a t ota l d is po si c i ó p er a exp res sa r a llò qu e crei eu op or tú. Si so u s oc i s d e l’A VV , po deu env i ar les v os tres c ar tes a l’a d reç a elec trò ni c a c ap ap eus @g m ai l .co m a mb u n a e x t e n s i ó mà x im a d e 1 5 l í n i e s m e c a n o g r a f i a d e s .
S’ofereix professora de cant.
Es lloga plaça de pàrking al
Classes per ampliar el coneixe-
Club Natació de Sant Andreu.
la llar, per a tenir cura de
expressiva. Cursos de solfeig i
metres). Preu 110 euros
treballar en hotels o en l’àmbit
piano. Ampli repertori vocal.
M’ofereixo per a tasques de
persones grans i per a de l’hosteleria. Tel.
93.311.58.43. Cristina.
ment de la veu i la capacitat
casa al cor de Sant Andreu.
gent gran, amb referències.
650.54.54.29.
Preu econòmic. Disponibilitat
Tel. 610.83.08.93. Eva.
tots els dies de la setmana. Tel. 698.86.47.97. Michelle.
Sóc catalana i veïna de Sant
Veïna de Sant Andreu de
Andreu. M’ofereixo per a cuidar
a tenir cura de nens
677.83.43.93. Maria.
tota la vida s’ofereix per i persones grans
a les tardes i a les nits. Amb
experiència. Tel. 696.88.58.16 / 650.54.54.29.
Senyora catalana sense
càrregues familiars s’ofereix
per a cuidar persones
grans, portar la casa i cuidar
M
nens. Tinc experiència. Tel.
M’ofereixo per fer feines de
la llar. Tel. 932.741.139 (trucar
a partir de les 4 de la tarda). Maria del Mar.
IMMOBILIARI
Es lloga local al Carrer Pare
nens i nenes. Tel.
Rodés, al costat de la Via Júlia.
666.096.342. Neus.
676.218.414. Paco.
93.312.06.84;
6
Es lloga habitació en una
Noia llatina de 19 anys
comerços del barri i com
auxiliar d’oficina per hores i
Tel. 679.39.14.81.
Tel. 93.345.27.41. Cecília.
s'ofereix per a cuidar i atendre
dies alterns. Amb experiència.
al mes.
creativitat musical. Iniciació al
Veïna de Sant Andreu
s’ofereix per a treballar en
Per a cotxe gran (5,54x2,31
Superfície d’uns 28 m². Tel.
62è Aplec de Matagalls. 10 de juliol ATÍ, a les 10h: A la Creu de Matagalls, trobada, premis a la constància, missa, cant dels adéus. A les 13h: A la font de Mosquits, inauguració de les millores fetes pel servei de Parcs Naturals. També hi participarà el Centre Cultural Europeu de la Natura. TARDA, a les 17h: Al Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau, lliurament als guardonats dels premis del 3r
Tel. 696.88.58.16 /
Es lloga plaça de pàrquing
per a moto al carrer Malats. Tel. 630.13.61.81.
Venc 2 títols del Club
Natació Sant Andreu. Es
poden vendre per separat. Els
2 títols costen 2600 euros
i un de sol 1400 euros.
Corre pressa per trasllat.
93.346.84.12 / 622.21.56.55.
Esther.
Venc títol del Club Natació Sant Andreu. Preu 1200
euros. Tel. 93.311.92.95.
DIVERSOS Senyora seriosa i formal de
Es lloga o es ven plaça de
65 anys li agradaria sortir amb
de les Palmeres. Hi ha
li agradi anar al cinema, ballar,
pàrquing per a cotxe a la plaça vigilància. Tel. 93.311.04.08 / 636.44.25.65.
Es lloga plaça de pàrquing a
la Plaça Grossa. Per a cotxe
gran. Tel. 93.346.03.37.
C.N SANT ANDREU
un senyor d’edat similar a qui
passejar... Tel. 648.07.45.00 Faig una donació de
nombrosos llibres de la meva
biblioteca particular (novel·les, assaigs, enciclopèdies,
llibres d’història,...).
L’interessat/da haurà de venir a buscar els llibres a casa
Venc títol del Club Natació
meva,al davant del cementiri
666.77.70.22.Víctor
93.353.02.82. Mercè.
Sant Andreu.
de Sant Andreu. Tel.
Concurs fotogràfic de l’Aplec de Matagalls. A les 18h: A la Plaça Major, Ballada de sardanes, patrocinada per l’Excm. Ajuntament. Cobla Genisenca.
F
Per molts anys! elicitacions de part d'Angelina Arjona:Felicitats, mare, als teus 97 primaveres. La teva filla, Angelina.Felicitats, amiga Assun Matarodona, als 90 primaveres. Un petó. Angelina.
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 7
S
ón les 20:00h del dilluns 14 de febrer i, com es habitual, el Mercat està tancat. Tant sols resten algunes botigues de les porxades obertes i alguns vianants que passen pel la Plaça del Mercadal de camí cap a casa. De sobte, la llum de casa comença a fer pampallugues a la vegada que sentim varies explosions que il•luminen un canto de la plaça. Un cop sentim la última explosió, la llum s’apaga definitivament. En pijama i sabatilles, em poso l’abric i corro a veure que ha passat. Nomes girar la cantonada del Mercat ja veig els bombers al costat del bar Aparici, ruixant amb la manega la caixa de cables de sobre de la formatgeria. La imatge es dantesca. La caixa socarrimada, part del sostre de la porxada tot negre i els cables elèctrics penjant a canto i canto de la porxada del carrer Vintró. Darrera la cinta dels Bombers, mentre ells encara remullen el sostre de la porxada, ens apinyem uns quants veïns per veure que ha passat. Els comentaris son clars, un altre cop aquesta caixa?. Sempre estem igual. També hi ha alguns propietaris del comerços de les porxades i de les parades del Mercat. La gran preocupació es el producte fresc emmagatzemat a les neveres. En una hora arriben els operaris d’ACCIONA per avaluar els
A
quell dilluns com tots els terces del mes, el Grup de Pintors ens varem reunir al Centre Cívic per fomentar la convivència i l’amistat tot parlant d’Art i qualsevol altre tema que motives l’intercanvi d’opinions sobre el nostre estimat món artístic. Passats els primers minuts, gairebé tots preguntàvem “no ha arribat en Josep? Què estrany, si ell no falla mai” Però darrera la pregunta és lògic trobar una resposta raonada de prioritats personals que motivessin la seva absència a la tertúlia amb els companys. Malgrat això les hores van passar entrebancades com si al nostre caliu humà li faltés més embranzida per donar-nos l’escalfor necessària a tots. I així ha estat. La mort d’en Josep Mir ens ha fet perdre al company, mestre, crític, col•laborador, però sobre tot és l’amic qui ens ha deixat de manera irreparable i una etèria fredor surant a l'ambient és la resposta.I és en aquest buit on hem quedat tots els companys i companyes del grup,
ELS VEÏNS ESCRIUEN
Crònica d’una averia anunciada
danys i veure que poden fer. Aprofitant els comentaris que havia escoltat darrera la cinta dels bombers, em dirigeixo al que sembla el responsable de la quadrilla d’ACCIONA i li pregunto si es habitual aquesta averia a la plaça. Directament hem contesta que fa cinc anys ell mateix va venir a reparar la mateixa caixa de cables que s’havia cremat feia un parell d’hores. Finament varem estar sense llum fins a 2/4 de 3 de la matinada. Faltava arreglar la línea de telèfon dels veïns mes propers a l’averia, però almenys les neveres tornaven a funcionar i les calefaccions elèctriques també. Si el mercat te un munt de neveres instal•lades, els veïns de la plaça s’instal•len aire condicionat i cada cop hi ha mes consum elèctric per part dels veïns de la plaça, no seria lògic ampliar i millorar la instal•lació elèctrica de la Plaça Mercadal? Em sembla molt be que es reformi la Plaça d’Orfila i la Plaça del Comerç, però crec que hi ha prioritats mes urgents i que afecten a la seguretat dels veïns i veïnes, com es la instal•lació elèctrica general de la Plaça del Mercadal.
E dg ar Cr i stó ba l i M e s tre s So c i d e l AA V V d e S a nt A nd re u d e P a lom a r
Adéu al Mestre creient que d’un moment a l’altre en Josep entrarà i la seva familiar imatge de savi prudent, cabells blancs i el blau mediterrani del seu entranyable jersei ens donaran la tranquil•litat de que ja hi som tots. Així serà en la memòria col•lectiva i individual de cadascun de nosaltres, per seguir gaudint de l’amic, la persona discreta que amb el seu mirar i somriure sabia expressar el que moltes paraules no aconseguirien.
Gr up Pi nt or s d e S a nt A nd re u
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 8
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 9
“Celebrant” els 5 anys de retard del projecte Casernes SERGI CORRAL
L’Acte es va dividir en dos parts ben diferenciades, en la primera d’elles es va convocar als mitjans de comunicació i als veïns per fer una passejada pels voltants de Casernes, en aquest volt els presidents de les dues associacions explicaven amb detall el poc que hi ha fet fins a dia d’avui i el tot el que encara falta per fer i construir. Des de la modificació del PGM a l’any 2006 i la presentació del projecte promogut per l’Ajuntament , Generalitat i el Consorci de la Zona Franca , tot el que es vol allotjar dins el perímetre de les Casernes ha passat a primera plana de l’actualitat andreuenca. Les principals demandes en equipaments es concentren en l’Escola Bressol , la residència pública per a gent gran i la finalització del centre socio-sanitari , les obres del qual estan ja en marxa des de 2010. l’Habitatge públic que manca per construir , uns 600 pisos i altres 400 pisos d’habitatge dotacional per joves i gent gran , és l’altre camp de batalla.
Després d’aquesta passejada es va guiar als assistents cap a Plaça Mossèn Clapés on s’havia preparat un peculiar i irònic pastís de celebració. La mainada va tenir l’honor de bufar les espelmes i ser els primers en tastar el pastís, poc després es repartí als assistents el comunicat de les associacions de veïns redactat per l’ocasió i es donà per finalitzat l’acte. Durant la passejada i a la “festa” de cloenda van ser-hi presents diferents representats polítics del districte , amb la presència destacada de Raimon Blasi i Salvador Coll(CIU) que a partir d’aquest nou mandat entraran a l’equip de govern.Tots ells es van mostrar ben atents a les explicacions i reivindicacions de les dues entitats , tan de bo la magnífica actitud d’aquest 20 de Juny es tradueixi en fets i s’acceleri el procés per enllestir els equipaments i l’habitatge protegit que ens manquen. El context de retallades, canvi de govern i crisi econòmica del sector públic i privat no generen massa optimisme, però el que no aconseguiran es rebaixar l’ànim reivindicatiu perquè la vida i els serveis al barri s’adaptin cada cop més a les imperants necessitats dels andreuencs i andreuenques.
S e rg i Co rr al B ue l a
cap a peus | juliol
E
l passat 20 de Juny, l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i l’Associació de Veïns de Sant Andreu Nord van organitzar un acte especial per commemorar els 5 anys de retràs en l’execució de tot el projecte de Casernes , amb especial atenció a les reivindicacions d’equipaments i habitatge públic.
9
capapeus-juliol
10
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 10
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 11
Pròxims tancaments dels serveis d’urgències
Cada dimecres a les 14h hi ha concentracions davant del CAP de Sant Andreu (Meridiana 428), contra els acomiadaments dels últims mesos GENÍS PASCUAL
D
En el terreny de la sanitat, aquesta llei presenta dos punts a tenir molt en compte. En primer lloc, d’aprovar-se, la cobertura sanitària quedaria reduïda a les persones que portessin un mínim de 6 mesos d’empadronament a Catalunya, deixant de banda els immigrants. L’altra qüestió important, seria la possibilitat que unitats d’hospitals i centres públics de l’Institut Català de la Salut es destinessin a ús privat. D’aquesta manera, l’ICS podria pactar amb mútues privades l’ús d’aquestes unitats pels seus afiliats, provocant un augment encara més gran a les llistes d’espera i les dificultats per ingressar-hi pacients.
Davant d’aquests fets, i a partir de la junta de personal i de les associacions de veïns, es va aconseguir una reunió amb la gerent de Barcelona de l’Institut Català de la Salut. La resposta de l’administració va ser clara: “No hi ha pressupost per més”. Els plans de l’administració no s’aturen en la reducció de personal. També han donat a conèixer l’estimació de tancaments de centres d’Atenció Continuada d’Urgències Territorials (ACUT). Actualment, existeixen al voltant de Sant Andreu els ACUT d’Horta, Bon Pastor, Via Barcino, Ciutat Meridiana, Guineueta i Sant Andreu.
La comissió de Sanitat de l’Assemblea de Sant Andreu de Palomar es reuneix els dimecres a les 20 hores a la Plaça Orfila. La podeu contactar a l’adreça sanitatsantandreu(at)gmail.com.
Es preveu en una primera fase, el tancament total de l’ACUT Bon Pastor i, els dies laborables, els ACUT Via Barcino i Ciutat Meridiana. En una segona fase, coincidint amb l’obertura del Centre d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP) d’Horta, es preveu el tancament total dels ACUT Horta i Via Barcino i els dies laborables de Ciutat Meridiana i Guineueta, que a més veurien també reduït el seu horari en caps de setmana.Amb aquesta situació, arriba per part del Govern la proposta de Llei “Òmnibus”.
S e rg i Est e ba n M e m bre d e l a C om i ss i ó d e S an i ta t de l’ As se m bl e a
cap a peus | juliol
es de fa unes setmanes, hi ha convocades concentracions davant del CAP de Sant Andreu (Meridiana 428), tots els dimecres a les 14 hores. Aquestes accions es van iniciar arran de la preocupació dels treballadors del centre per la reducció de la plantilla que es ve realitzant durant els darrers mesos. Al degoteig d’acomiadaments de personal eventual, s’hi van afegir les baixes no substituïdes, tant de personal sanitari com administratiu, i els canvis de lloc de feina (persones que exercien feines administratives i que han passat a fer feina de cara al públic).
11
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 12
Una plaça i un mercat, o la Plaça del Mercadal?
La manca d’inversió, publica i privada, han fet del mercat de Sant Andreu un del mes des actualitzats de la ciutat de Barcelona.
E
l Mercat de Sant Andreu, punt neuràlgic del barri de Mercadal, forma part de la idiosincràsia del nostre poble i es una icona històrica que dona nom a la Plaça del Mercadal. Els veïns i comerciants encara recorden quan les pageses muntaven les parades als arcs de la plaça amb productes del camp i es respirava ambient de poble. Avui en dia, tot i que les pageses ja no hi son, la plaça continua acollint diversos col•lectius. Veïns i veïnes, comerciants i paradistes del Mercat, formen part d'aquest entramat que conviu dia a dia entre els arcs de la Plaça.
D'uns anys cap aquí, el mercat esta patint la proliferació de grans superfícies que, afegit a la crisi galopant que ens afecta, ha fet disminuir l'afluència de gent al mercat i als comerços dels arcs de la plaça. Si passeges per dins del mercat, te n'adones de la quantitat de parades tancades que no han tornat a obrir i la manca de clients els dies de cada dia. Però no tot es degut a la crisi. La burocràcia administrativa de l'Ajuntament de Barcelona, que allarga els terminis de traspàs de les parades del mercat, tampoc ajuda a atreure possibles comerciants que estiguin interessats en invertir en alguna de les parades buides. La manca d'inversió, publica i privada, han fet del mercat de Sant Andreu un del mes des actualitzats de la ciutat de Barcelona. L'aire condicionat, el reciclatge de vidre i la poca difusió del comerç de barri, son algunes de les mancances que denuncien els comerciants del mercat. Però a la plaça no hi ha nomes el mercat i els comerciants, també hi ha els veïns i veïnes que conviuen amb la particularitat de viure en una plaça d'aquestes característiques. Els sorolls i les olors, tot i ser un fet lògic en una plaça amb mercat, es veuen accentuats per la mala gestió dels residus dels contenidors de fora del mercat. Aquests contenidors, que no depenen del mercat, son utilitzats pels comerços dels voltants de la plaça obviant el sistema de reciclatge, orgànic i rebuig, establert per l'ajuntament. Els veïns fa temps que reclamen la instal•lació de contenidors de separació de residus com els del carrer Sant Adrià, on es contempla també la opció de reciclar paper, vidre i plàstic. La manca de manteniment dels exteriors del mercat, de les columnes i dels arcs i les porxades, no fa mes que accentuar la mala imatge d'aquesta plaça que, no ho oblidem, forma part del patrimoni històric Andreuenc. La colònia de coloms que habita la plaça, embruta les columnes i malmet la instal•lació elèctrica
ja que les caixes de corrent serveixen de niu i les defecacions d'aquestes aus es filtren al cablejat. Tot això, afegit al mal estat de la instal•lació de la plaça i a la sobre potència instal•lada, fa que cada cert temps hagin de venir els bombers i els de la companyia elèctrica a reparar la instal•lació malmesa. La Plaça del Mercadal necessita un rentat de cara per afavorir l'afluència de clients al mercat i als comerços dels arcs. Activitats com la trobada mensual d'artesans, afavoreix aquesta afluència de gent i facilita la interrelació dels veïns amb el comerç de barri. Fa temps que es parla d'una remodelació o fins i tot d'un trasllat del mercat cap a les noves instal•lacions de Can Fabra, però a dia d'avui tot esta parat i els comerciants, els paradistes del mercat i els veïns en pateixen les conseqüències.
E dg ar Cr i stó ba l i M e s tre s
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 13
Surt la segona part de “Barcelona Transfer”
L’
cultura
any 1995, l’arquitecte i fotògrafa Xavier Basiana va publicar el llibre “1984-1994-Barcelona Transfer” arrel del projecte de transformació urbanística del Pla Sant Andreu-La Sagrera. Les realitats, els somnis i la implicació d’un equip d’enginyers i arquitectes, entre els quals el reconegut arquitecte Norman Foster, van possibilitar l’elaboració d’aquest treball de recerca urbana. Han hagut de passar 15 anys per tal que el propi Xavier Basiana s’engresqués en publicar, amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Sagrera Alta Velocitat, la segona part amb el suggeridor i llarg títol de “1995-2011. Barcelona Transfer. Sant Andreu-La Sagrera. De terra erma a porta d’entrada de Barcelona”. En aquest nou treball de recerca s’hi reflecteix la feina feta fins el moment. Tal com diu en Xavier Basiana a la presnetació: “ Avui estic content d’il•lustrar amb fotografies la transformació d’aquests darrers anys i veure aquell somni i aquella instuïció que vam tenir des de la Sagrera comença a fer-se realitat i que
serà de cabdal importància per al futur de Barcelona i de Catalunya”. El llibre compta amb la interessant col•laboració dels arquitectes Joan Baltà i Lluís Domènech. Aquest darrer nét del reconegut arquitecte modernista Llluís Domènech i Montaner. El pròleg de Jordi Hereu – potser dels darrers com a alcalde de Barcelona. El llibre no té data de presentació, per estar a l’aguait del nou equip municipal de Barcelona i de Sant Andreu. Es pot trobar a la llibreria de l’Ajuntament de Barcelona, al carrer Ciutat, al preu de 30€. El somni d’un equip d’arquitectes encapçalats per la valenta i ferma capacitat engrescadora del polifacètic Xavier Basiana. Segurament aquell somni no s’hagi fet del tot realitat, però com el mateix Basiana esmenta: “ Hi ha un flaire que impregna les futures actuacions que prové d’aquell somni inicial”.
P au Vi n ye s i R o ig
cap a peus | juliol
13
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:16
PÆgina 14
El 15M a Sant Andreu: reivindicacions, accions i acampada
La Plaça d’Orfila s'ha convertit en l'àgora del poble andreuenc
14
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 15
E
Àngela Folguerola Alain Garrido
l 15 de maig, el col·lectiu Democracia Real Ya va convocar la manifestació que va suposar la guspira al moviment dels indignats. Milers de ciutadans van ocupar els carres cèntrics de Barcelona i de 60 ciutats més d'Europa. Les marxes més nombroses, les de Madrid i Barcelona que donarien pas a les acampades de la Plaça de Sol i Plaça Catalunya. Els supòsits de les manifestacions eren protestar contra les reformes socials, l'atur, el sector financer i la gestió política i econòmica.
DE PLAÇA CATALUNYA A PLAÇA ORFILA
A les assemblees de Plaça Catalunya s'obre un debat i és el de descentralitzar i canalitzar les mobilitzacions a tots els barris i pobles de la ciutat. La proposta és àmpliament acceptada i els indignants comencen a organitzar-se a nivell de barri. A Sant Andreu, el 24 de maig es constitueix la primera Assemblea amb prop de 300 veïns. Amb l'acampada de Plaça Catalunya com a referent, l'Assemblea del barri
cap a peus | juliol
Amb l'inici de les acampades, la protesta del 15M i el llibre Indigneu-vos d'Stéphane Hessel sota el braç, el moviment dels indignats començava a prendre força. La primera setmana, el ressò anava augmentant fins que el primer cap de setmana milers de persones van donar recolzament a la protesta davant la prohibició de la Junta Electoral Central (a causa de la jornada de reflexió de les eleccions municipals). Una setmana més tard, la forta càrrega dels Mossos d'Esquadra, el 27 de maig, suposa un nou revulsiu pel moviment i la Plaça Catalunya torna a omplir-se de gent.
15
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 16
La primera Assemblea de Sant Andreu va servir per organitzar el moviment en diferents comissions, un total de cinc (Acció, Continguts, Dinamització, Comunicació i Suport Mutu). Els indignats andreuencs van anar agrupant-se segons les seves preferències i professió. Davant del gran volum de temes a discutir a la Comissió de Continguts, es va decidir subdividir-la per àrees temàtiques: habitatge, sanitat, educació, medi ambient, laboral, gènere, joventut, economia i cultura. Posteriorment, davant de la necessitat d'obtenir recursos econòmics i administrar-los va néixer la Comissió de Gestió Econòmica.
Les Assemblees s'han anat celebrant al llarg d'aquestes setmanes, habitualment els dimarts al vespre a la Plaça Orfila. Ironies de la vida, a causa de la meteorologia desfavorable, dues d'elles, la del 31 de maig i la del 7 de juny, es van celebrar en una institució de poder com és l'església, concretament, a la parròquia de Sant Pacià i a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, respectivament. El moviment ja va voler deixar clar que no era el lloc idoni per debatre entre iguals, però van ser els únics espais prou amplis per poder aplegar a última hora els més de 300 veïns, que tot i la pluja van voler participar-hi. Aquesta situació va recordar a gran part dels assistents (alguns fins i tot perquè ho van viure en primera persona) les reunions clandestines a les acaballes del franquisme, en què els sectors socials i laborals es reunien a les esglésies.
Des del primer dia, el moviment ha aplegat tant a aturats, estudiants, treballadors, com gent gran, professionals del món sanitari i educatiu, comerciants... Tots creant un teixit social i associatiu per aconseguir els seus objectius.
Des dels primers dies, la mobilització andreuenca ha fet continues cassolades a la Plaça Orfila amb una notable participació. Cada vespre, els indignats feien aquest acte simbòlic de protesta que en algunes ocasions es feia amb un
neix com a lloc de trobada i com a àgora del poble per opinar i debatre temes i amb la diferència de poder dur a terme accions més concretes.
16
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 17
Reunions Assemblea de Sant Andreu a Pl. Orfila
Assemblea popular: Dimarts 20h Comissió de Dinamització: Dimarts 22h Comissió de Comunicació: Dimecres 20:30h Comissió de Gestió Econòmica:Dimarts 19:30h Comissió d'Acció: Diumenge 20h Comissió de Suport Mutu: Dilluns 21:30h Comissió de Continguts Subcomissió d'educació: Dilluns 20h Subcomissió de salut: Dimecres 20h. Subcomissió de laboral: Dilluns 20:30h Subcomissió de medi ambient Subcomissió de joventut Subcomissió de gènere: Dilluns 21h Subcomissió d'Economia: Dimarts 19:30h Subcomissió d'Habitatge: Dimarts 19h Subcomissió de Cultura: Dilluns 20h
Bloc: assembleastap.wordpress.com Twitter: @assembleastap
Youtube: AssembleastapTV
recorregut pel barri. A la cinquena assemblea celebrada (l'última abans del tancament d'aquest número) es va decidir fer cassolades un cop per setmana, els dijous a les 20.00 hores, amb una ruta per Sant Andreu.
finalització de l'acampada i l'Assemblea es va desvincular de qualsevol acte de violència que es pogués dur a terme o incivisme a la plaça. Aquesta acció tenia l'objectiu de donar visibilitat al moviment i captar l'atenció dels veïns.
cap a peus | juliol
Una de les altres accions concretes que s'ha pogut fer des de la revolta del barri és l'aturada de dos desnonaments. El primer va ser el dimarts 7 de juny, al carrer Ignasi Iglesias 81, on es va aconseguir evitar que desnonessin a la família de la Júlia. Posteriorment, el dimarts següent, 14 de juny -dia de l'acampada al Parlament- s'aconseguia el segon èxit d'aquesta acció, aturant el desnonament de la família del Matías, al carrer Gran de Sant Andreu, número 470.
Durant aquests deu dies es van fer diverses activitats per explicar quins són els temes de debat que afecten a la societat i pels quals els indignats lluiten, com per exemple, xerrades de la llei Òmnibus.
17
VISUALITZACIÓ DEL MOVIMENT AL CARRER
A la tercera Assemblea es va consensuar fer una acampada a la Plaça Orfila del divendres 10 de juny al diumenge 19 de juny, dia de la manifestació estatal organitzada pel moviment 15M. Per tant, des d'un primer moment, es va posar una data fixa de
El primer dia, divendres a la tarda, la pluja havia amenaçat tota la setmana i aquell dia no era per menys. Els dubtes entre els indignats de sí acampar o no acampar van estar presents. Finalment, aquella nit, es va dur a terme l'acampada, però es va anular l'acte que la precedia, una cercavila que recorregués el barri, la qual va tenir lloc dissabte al matí. En total, unes 40 persones van pernoctar la primera nit. La resta de dies, el seguiment va ser semblant, entre 25 i 40 persones. Tot i això, durant el dia la Plaça de l'Assemblea Popular (rebatejada així la
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 18
Imatges de les assemblees de Sant Andreu i de les diferents activitats que es van fer durant l’acampada. L’assemblea també va ser a la manifestació del 19 de juny caminant des de plaça d’Orfila fins a Plaça de Catalunya. DANI GÓMEZ, DAVID ROYO I ASSEMBLEA SANT ANDREU
18
Plaça Orfila) era un continu reguer de veïns del barri curiosos i d'indignats que no dormien, però sí que participaven a les diferents activitats.
les tendes i les parades per anar tots junts aquella tarda des del barri fins a Plaça Catalunya, lloc d'inici de la manifestació estatal organitzada per Democracia Real Ya.
El primer cap de setmana es van organitzar diverses xerrades com una sobre l'educació en lleure i una altra de pressupostos participatius, tallers de teixir al carrer i una actuació de pallassos. Amb aquests esdeveniments es pretenia apropar conceptes als veïns, fomentar les activitats en grup i captar l'atenció de les famílies. Al llarg dels deus dies, l'acte amb més assistència va ser la xerrada de l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi 0liveres, celebrada el dimecres 15 de juny. El seu discurs i la seva personalitat mediàtica van atreure al públic. Un públic que va escoltar crítiques a les grans fortunes i empreses, consignes a favor de la immigració i respostes financeres, laborals i caritatives. Casualment, aquest acte es va celebrar el mateix dia en què hores abans s'havien produït els altercats a les portes del Parc de la Ciutadella. Alguns indignats andreuencs havien anat la nit anterior a acampar als voltants del Parlament de Catalunya.
Aproximadament, uns 300 andreuencs indignats es van trobar amb veïns de Santa Coloma per iniciar el recorregut plegats fins al centre de la ciutat. Al llarg d'aquest, s'hi van anar sumant veïns de Nou Barris, la Sagrera, el Clot i l'Eixample Dret per tota la Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes. Tot i tallar dues de les vies principals de la ciutat, la marxa es va desenvolupar amb un caràcter festiu i pacífic com la manifestació de tot Barcelona.
L'acampada va continuar desenvolupant-se en un ambient tranquil que va arribar al seu colofó amb el cabaret de l'última nit, amb actuacions de tots aquells que volien participar-hi. Al matí següent, tal com s'havia acordat, els indignats van recollir
Amb un mes, amb cinc assembles celebrades i, sobretot, amb l'acampada, la revolta dels indignats de Sant Andreu de Palomar ha anat cobrant cada cop més força i així ha adquirit presència en diversos mitjans de comunicació com els diaris Ara i Públic i la televisió local de Barcelona, BTV. El moviment andreuenc continua buscant la manera d'aconseguir una democràcia més justa a través d'actuacions a nivell de barri i amb esforços conjunts a l'Assemblea de Barris i Pobles. Per aquesta raó, cada dimarts al vespre es realitzen assembles a la Plaça Orfila i les diferents comissions treballen autònomament per coordinar i difondre el moviment i preparar accions concretes.
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 19
història | Una tradició de lluites populars | PER ALBERTO AQUILUÉ
L’
actual moviment dels “indignats” no és un bolet que hagi sortit per generació espontània, ans al contrari, s’emmarca en una tradició de lluites populars que al llarg dels anys han anat sacudint la consciència al sistema, començant potser pel moviment anti-OTAN i continuant en ordre cronològic pel moviment dels objectors de consciència, més tard per la insubmissió, uns anys després la “guerra de l’aigua” impulsada per la CONFAVC, les acampades pel 0,7 % i el referèndum pel deute extern, el moviment contra les guerres del Golf, les lluites contra l’especulació immobiliària de V de Vivienda i fins i tot el recent procés de referèndums per l’autodeterminació que a Sant Andreu va tenir lloc el passat 10-A. Tots aquests moviments tenen elements comuns com una àmplia base social, la participació ciutadana des d’abaix i una forma de lluita que es basa en la desobediència civil col.lectiva. Hi haurà qui digui que tots han acabat fracasant perquè no han aconseguit els seus objectius màxims, però això és com allò de veure el got mig ple o mig buit. No podem oblidar petites però molt importants victòries d’aquests moviments. Potser la fi del servei militar obligatori sigui una de les més reconegudes, però
n’hi ha hagut més: l’augment progressiu de la quantitat destinada a cooperació amb els països en vies de desenvolupament, la retirada de les tropes espanyoles de conflictes armats,…
És per això que, tot i que avui tinguem uns objectius difícil d’aconseguir a curt plaç, no podem deixar de celebrar les petites victòries que ens anem trobant pel camí: a Sant Andreu en pocs dies s’han aturat dos desnonaments i tot apunta a una imminent reforma de la llei que regula els prèstecs hipotecaris; en un altre sentit la demanda de llistes electorals obertes ja ha provocat moviments polítics en aquest sentit provinents fins i tot de la dreta (proposta populista d’Esperanza Aguirre a Madrid). I és que quan parlem de democràcia, transparència i participació no podem oblidar que per exemple a Sant Andreu els nostres regidors són escollits a dit pels partits polítics a la plaça Sant Jaume. Insisteixo, el camí és llarg però aprofitem per celebrar les petites victòries parcials que anem aconseguint, sinò la frustració serà encara més gran.
cap a peus | juliol
19
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 20
entrevista | Manuel Delgado Ruiz|PROFESSOR D'ANTROPOLOGIA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
"Les assemblees de barri són més operatives a nivell organitzatiu i d'actuació"
Àngela Folguerola i Alain Garrido
P. Com valora el moviment del 15M i el seu desenvolupament?
R. Em sembla un fenomen apassionant, ple de potencialitats. Sorprèn i fascina per la quantitat d'elements nous, tant simbòlics
el seu objectiu hauria de ser prendre el poder.
com estructurals que incorpora. De totes maneres, seria
P. No tota la societat dóna suport al moviment, com es pot aconseguir
el que està passant, ja estava present d'alguna forma. Crec, en
R. Convertint-se cada vegada més en el que ja és: un moviment
interessant cercar els precedents directes que ja advertien que
aquest sentit, que moviment com V de Vivenda mereixen figurar
com a precursors del 15M.
que el 15M reuneixi a la majoria de la gent possible?
de masses. Els grans canvis històrics no els ha provocat tota la societat, si no nuclis consistents i actius que han estat capaços
d'orientar i donar sentit a l'acció col•lectiva. En aquest ordre de
P. Quin missatge estan donat els indignats a les institucions de poder?
coses, el paper dels i les dirigents ha de ser fonamental. I que no
ha prou. En síntesi, seria això. Òbviament, hi ha raons i
Només cal anar a qualssevol assemblea per a veure'ls reunir,
final que engloba tot el moviment. En aquest sentit, s'ha de
consignes. Són líders que neixen espontàniament i segur que
R. Crec que està clar: sabem que són un niu de xoriços i ja n'hi
propostes concretes més complexes, però això seria el missatge
deixar clar: aquest és un moviment antisistema, per molt que les
autoritats s'entestin en donar-li una connotació desqualificadora
es digui que el moviment no té líders. Hi ha líders i estan aquí.
sistematitzar i convertir els sentiments col•lectius en iniciatives i
en la majoria de casos, sense voler-ho, com ha de ser.
i estigmatitzant aquest qualificatiu. El 15M és un moviment
P. Com valora l'acció que desenvolupa una assemblea de barri?
econòmic i polític actual i retreure la seva perversitat.
feliçment en el que està passant. Les assembles de barri haurien
antisistema, la seva voluntat i vocació és censurar el sistema P. Quines són les causes principals que han dut a aquesta indignació
social?
R. L'escàndol d'un ordre polític i econòmic basat en l'explotació dels éssers humans, la destrucció del medi natural, la
20
Ara bé, si em pregunta fins on crec que hauria d'arribar, jo crec que
pocavergonya i la descaradura d'aquells que privatitzen els
guanys i socialitzen les pèrdues i la política entesa com una font d'enriquiment o servilisme als poderosos.
P. Com considera que s'hauria de desenvolupar el moviment? Fins a
on ha d'arribar?
R. Vet aquí un exemple de com allò vell i allò nou es convergeixen d'assumir tot el protagonisme i constituir-se en òrgans dirigents. En òrgans, no organismes, és a dir, en instàncies. Com a model
organitzatiu són relativament una novetat, però en realitat, podríem parafrasejar la vella consigna bolxevic de "tot el poder als soviets", amb els que guarden un certa semblança, sobretot en quant a model d'organització horitzontal.
P. Què pot fer una assemblea de barri diferent al que s'està fent a Plaça
Catalunya?
R. Està clar que les comissions a Plaça Catalunya són poc
operatives i requereixen instruments de discussió i acció més
R. Crec que aquest moviment es comporta com allò que els físics
eficients i àgils. Aquest crec que és el paper que haurien
sistema caòtic, en què és impossible fer prediccions, ja que sembla
els sentits tant organitzatius com d'actuació.
autoregulada des de dins. Impossible i inútil, per tant, fer pronòstics.
P.
que s'hi hagi referit en diverses ocasions a la noció d'intel·ligència
R. No ho sé, però no tinc cap dubte que es dirà alguna cosa
diuen un sistema complex lluny de la linealitat. És a dir, és un
que el moviment es mou d'acord una lògica fins a cert punt secreta,
De fet, el propi moviment és conscient d'aquesta singularitat i d'aquí
col·lectiva, que no és la suma de la intel•ligència de tots, sino que funciona amb principis lògics autònoms i gestionats des de dins.
d'assumir les assemblees de barri, molt més operatives en tots
Com creu que estudiaran les futures generacions aquest
moviment? Al menys, com li agradaria que fos estudiat o recordat?
semblant a "Semblava com si tots estiguessin morts, però no ho estaven".
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 21
cap a tu | Què creus que pot fer l'Assemblea pel barri? | PER BORJA MARIA Isabel Galera. 74 anys. mestressa de la llar Jo crec que pot millorar una mica
les coses. Si vosaltres els joves no
que més ajuda al barri. La gent
podem fer res. S’havia de liar
passa: abans no ens atrevíem a
feu res, nosaltres els vells no
algun dia amb tota la joventut, no podia ser. Ajudarà per despertar la consciència de tothom.
Luis Higueras. 23 anys. lampista La mobilització pacífica és el més important, i molta gent que passava
de la política ha obert els ulls. Ens pensem que els polítics ens
solucionen els problemes, que està tot a les seves mans, i és mentida.
No hem d’estar pendents dels
polítics, sinó ells de nosaltres. Marta Duró. 44 anys. recepcionista
ara és més conscient del què acampar en una plaça pública i
aquesta plaça és nostra. És una altra mentalitat que a mi m’ha canviat.
Roberto González. 42 anys. arquitecte Deixar d’ocupar espais públics d’una forma tan radical com ho
està fent. És molt trist que la
plaça de l’Ajuntament estigui
plena de tendes de campanya, em sembla un lloc absolutament
inapropiat. Ho sento, però no és el camí i no és la forma.
Juan Madrid. 64 anys. jubilat
Abans de la manifestació del 15-M
Jo crec que ficant una mica de
i el de Reacciona!. No em creia que
Que vegin que el poble s’està
em va arribar el llibre Indigneu-vos!
pressió es pot fer alguna cosa.
amb el que estava passant, la gent
movent, que volem altres coses
que hi ha més gent, m’emociono.
que no es fa amb la força bruta
es quedés a casa seva. Al veure
Està tot molt ben organitzat. Crec
opinió AVV | Moviment del 15M
al com vam dir a l'editorial del número passat, l'Associació de Veïns de Sant Andreu (AVV) donem suport a l'Assemblea de Sant Andreu i el moviment dels indignats. Es tracta de l'Assemblea de barri més gran de Barcelona i això s'ha notat en l'èxit d'accions com la recollida de firmes contra les retallades, les al•legacions individuals a la llei Òmnibus, l'aturada d'un desnonament injust al C/Gran o la caminada des de Sant Andreu fins a plaça Catalunya el dia de la manifestació. L'acampada a plaça Orfila, que pot haver desagradat o fins i tot molestat a alguna persona, ha servit per dotar de contingut l'Assemblea (s'han fet desenes de xerrades i passis de vídeo), per crear lligams de confiança entre molts veïns que no ens coneixíem i fer arribar les demandes del moviment a molta gent, molts dels quals
que no arribarien a fer-se fins o fent aquestes aturades.
cap a peus | juliol
que això tirarà endavant.
T
Sandra Fernández. 23 anys. química La comissió de suport mutu és la
s'han apuntat a col•laborar. La temporalitat de l'acampada, que des del principi es va acordar per una setmana, s'ha complert escrupolosament i s'ha deixat la plaça igual que estava. Per altra banda, respecte als fets del Parlament, des de l'AVV volem condemnar tota coacció o agressió que s'hi dugués a terme. Cal insistir, però, que aquestes les van dur a terme una minoria ínfima de la gent que es manifestava, gent que no va seguir l'esperit de la convocatòria de “ser una acció pacífica i no violenta”. Pensem que va ser un error del qual el moviment n'haurà d'aprendre per a futures convocatòries, però no acceptem que s'aprofiti l'anècdota per criminalitzar tot el moviment.
21
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 22
Ja teniu fetes les maletes? Heu organitzat els matins que anireu a la piscina? Marxeu de colònies o campaments? Teniu molts deures d’estiu? Jo ja ho tinc gairebé tot organitzat. Només m’ha sorgit un petit problema... he omplert la maleta de contes i ara no m’hi cap ni el banyador! Voleu saber quins m’enduc?Fabret
Alternatives lúdiques als quaderns de vacances! Per a fer un repasset general...
Per a quan caigui amb la bici...
Gibert, Bruno. ‘Manual de recreo: para uso de niños imaginativos y curiosos’. Thule, 2009.
Yagyu, Genichiro. ‘Costras’. Media Vaca, 2008.
Per a millorar les meves habilitats artistico-creatives...
Per a repassar matemàtiques... Fromental, Jen –Luc, Jolivet, Joelle. ‘365 pingüinos’. Kókinos, 2007.
22
Per aprendre tot allò que ningú m’ha explicat aquest curs passat... Nessman, Philippe; Choux, Nathalie. ‘Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho’. Factoria K de libros, 2009.
Gomi, Taro. ‘Gargots. Cocobooks’, 2007.
Per no avorrir-me als viatges...
Per anar ben preparat de campaments...
Rincón, Valentín; Magallanes, Alejandro. Acertijero. Nostra, 2008.
The Camp Kit: Tons of Cool Stuff for a Summer of Fun. Chronicle books.
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 23
Canvis als estatus de la comissió de festes de Sant Andreu del Palomar
E
L passat 13 d´ abril es van aprovar per amplia majoria els nous estatuts de la comissió de festes de Sant Andreu del Palomar. Aquesta modificació era necessària perquè el 2 d´ agost del 2008 va sortir una normativa que recull que totes les associacions i fundacions de Catalunya havien d´ actualitzar els seus estatuts, ja que en cas contrari no poden accedir a les diferents subvencions que donen les administracions. El 5 de maig es van presentar a Justícia i estan pendents de la validació de la Generalitat.
Segons ens ha explicat en Miquel Serrano, president de la comissió, els antics estatuts dataven de l´ any 1982 i el que s´ ha fet ara es bàsicament adaptar-los a la normativa vigent i concretar un parell de punts que no estaven del tot clars. El primer, el que fa referència als membres de l ´ associació, especificant molt més quines condicions s´ han de reunir per poder ser membre ( art. 4 cap. II). També s´ ha volgut incidir en el fet que ni el president, ni el vicepresident ni cap membre de la Junta Directiva poden formar part de cap llista electoral de cap
partit (art. 3 cap. IX, art. 23 cap. VI) ja que es vol aconseguir una total transparència en la gestió i no estar sotmesos a cap tipus d´ interès polític ni personal.
La tasca principal de la comissió de Festes de Sant Andreu ( que recordem, és una entitat sense cap ànim de lucre) es recolzar, coordinar i fomentar les diferents festes i manifestacions lúdiques que es fan al barri de Sant Andreu, principalment Festa Major ( que aquest any gaudirem del 25 de novembre al 8 de desembre), Cavalcada i Carnestoltes. Durant l´ any treballen de forma activa 8 persones, tot i que en festes són unes 15. Això sense contar voluntaris i membres de les entitats que participen que poden arribar a les 3000, donat l´ amplia agenda d´ activitats que omplen la Festa Major del barri, i que comencen una autèntica marató de feina ja al mes d´ octubre. Aquest any està convocat un concurs per fer el cartell, així que aprofitem per animar-vos a participar i esteu pendents del proper numero del cap a peus on sortiran les bases d´ aquest concurs!
El programa ‘Nascuts per llegir’ impulsa diverses accions per a assegurar la seva continuïtat.
I r e n e G o nz ál ez
Aquesta situació posa molt difícil la continuïtat d’un programa que tot just inicia el seu procés d’expansió i consolidació i les entitats promotores del programa (Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, Associació Catalana de Llevadores, Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya, Consell Català del llibre Infantil i Juvenil), han iniciat un treball per a pressionar l’administració, obtenir patrocinadors, potenciar els serveis que permetrien augmentar els ingressos del programa i aconseguir el màxim nombre d’adhesions possibles.Les accions es concretaran a la pàgina web www.nascutsperllegir.org les properes setmanes. El Nascuts per llegir és un programa per a promoure la lectura, adreçat a famílies amb infants de 0 a 3 anys, que des del 2005 s’implementa a diferents municipis de Catalunya i Andorra (37), amb la implicació dels Centres d’Assistència Primària (43) i les biblioteques públiques(45).
El barri de Sant Andreu hi participa des dels seu inicis, amb els millors resultats de tots els barris participants. El 2010, el CAP va animar a més de 558 famílies a regalar als seus fills moments de qualitat compartits a través de la lectura, sensibilitzar-les sobre el valor de la primera literatura i aconsellar-les sobre els materials més adients. De les 217 que van rebre la informació per primera vegada, 55 van arribar a la biblioteca. Hi han passat un total de 1558 assistents. Des de les entitats promotores i els municipis i professionals implicats hi ha el convenciment que aquest programa que naixia conscient de la importància que té la lectura en el desenvolupament emocional i cognitiu del nen i de la preocupació pel descens de l'índex de lectura a Catalunya dels últims anys, és encara molt necessari i que el seu treball contribueix a tenir una societat més lectora, més lliure i amb més capacitat per a reinventar-se i desenvolupar-se. La seva proposta a més, omple un buit de propostes culturals per a famílies amb infants de 0 a 3 anys.
Redacció
cap a peus | juliol
6
anys després dels seus inicis, la continuïtat del programa Nascuts per llegir es veu amenaçada. Les retallades també han arribat a la subvenció que el programa rebia del Departament de Cultura i que desapareix aquest mateix 2010.
23
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 24
Lluitem contra els desnonaments, defensem el dret a l'habitatge
S
ota aquest lema la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), en col•laboració amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) posa a disposició dels veïns i veïnes de Barcelona un nou servei d'assessorament i suport als afectats per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de les quotes de la hipoteca o el lloguer.
Totes les persones que viuen l'amenaça i la por de perdre la seva casa i no saben que han de fer per intentar evitar-ho es poden dirigir a: Seu de la FAVB Carrer Obradors, 8, de Barcelona (metro L3 parada Liceu o Drassanes) Els dimecres de 16:00 a 20:00 hores Els Dijous de 10:00 a 14:00hores o bé trucant al 93 412 58 88 o escribint a servei@favb.cat Aquest servei és gratuït. Si ho preferiu també podeu venir a la seu de la nostra Associació al carrer Doctor Balari i Jovany, 14, de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00hores o escrivint a info@avvsantandreu.cat especificant que teniu problemes amb l'habitatge, evidentment també és un servei gratuït.
24
Junts podem canviar les coses. Recentment a Sant Andreu hem viscut un parell de casos d'intents de desnonament. El primer, el d'una veïna de més de 80 anys que ha viscut tota la vida al carrer Ignasi Iglesias. Aquests veïna va nèixer en aquesta casa i vivia de lloguer, la propietat de la finca va decidir no renovar-li el contracte i recuperar l'habitatge, per aconseguir-ho va presentar una demanda als jutjats que va guanyar. Gràcies a la solidaritat de molts veïns i veïnes que van respondre a la crida es va poder aturar el desnonament, donant-li temps per buscar un lloc on viure. El segon cas és el d'un veí del carrer Gran de Sant Andreu que no va poder fer front a les lletres del la hipoteca i la Caja de Madrid va demandar-lo i va reclamar que s'executessin els pactes de la hipoteca que havien signat. Gràcies també a la solidaritat dels veïns i veïnes s'ha pogut aturar el desnonament i, també, acompanyar al nostre veí a la seu del Districte per demanar que se l'ajudi i li cedeixin un habitatge per a poder viure. El nostre veí a banda d'haver perdut la seva casa, d'altra banda l'única que tenia, li ha quedat un deute amb l'entitat bancària que difícilment podrà eixugar mai. Mai que tingui una nòmina el nostre veí veurà com li embarguen una part dels diners i, a més a més, el Banc l'ha inscrit a l'Associación Nacional de Establecimientos Financieros de Crédito
XOSE QUIROGA
ASSEMBLEA SANT ANDREU
(ASNEF), una llista on les entitats bancàries i les asseguradores comparteixen els noms de les persones a qui no se'ls ha de deixar diners ni asseguar cap nou contracte que signin, com per exemple un contracte de lloguer d'un habitatge. Si veieu que, per haver perdut la feina, reduït la vostra facturació o qualsevol situació sobrevinguda i de bona fe, no podeu fer front a les lletres de la hipoteca o al lloguer de casa vostra, cal que us mogueu ràpidament. Hi ha solucions però és molt important començar a assessorar-vos quan abans millor.
Montse Tarré
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 25
El Perfil de... Dudu clown Somriure és vital, som riure
A
DUDUCLOWN1.WORDPRESS. COM
l seu DNI hi diu Eduard Arnalot, però popularment al barri sempre se l’ha conegut com a Dudu. No és que faci el pallasso, sinó que és! un pallasso. Des de ben petit i de manera desconeguda ja li va ser assignat aquesta mena de do natural per fer riure i la gràcia per la gràcia, que no és poca cosa avui dia.
La seva traça per captivar els públics li va obrir les portes a conegudes companyies de teatre, com Cous Cous Clown, La Fura dels Baus -entre d’altres- o en organitzacions com Pallassos en Rebeldia o Pallassos Sense Fronteres, amb les quals va començar a tastar l’èxit i a confirmar que havia pres una decisió molt encertada en dedicar-se a aquesta art. També ha actuat diverses vegades al barri amb actes d’entitats com l’Harmonia o al 30è aniversari del Capapeus l’octubre de l’any passat.
L’1 d’Agost canvia Sant Andreu per Canadà. El Cirque du Soleil, la companyia més important del circ a nivell mundial es va fixar en ell i van decidir convertir-lo en el seu nou fitxatge. En Dudu ja gairebé és un membre més de l’equip per despertar els sentits de la gent d’arreu del món i invocar la imaginació a tots els escenaris. Si ja era mig nòmada perquè voltava per arreu arrancant somriures, ara es converteix en un autèntic i oficial traficant de rialles. Somriure és vital, som riure. L’única norma que val en qualsevol espectacle del Dudu és relaxar-se i deixar-se portar per aquesta gran labor que fa i permetre que se’ns activin 430 músculs del nostre cos. Amb una simple i senzilla rialla gairebé estem fent més exercici que amb una sessió de gimnàs; està comprovat que riure durant 1 minut equival a 45 minuts d’exercicis de relaxació: s’oxigenen els pulmons i, el més important, el cervell. Una gran teràpia per curar qualsevol pena que ombregi i campi pels nostres pensaments.
J oa na Ar ie t Po rt a
cap a peus | juliol
Va començar a dedicar-se professionalment al món del clown fa més de 15 anys, després de descobrir que era això el que realment volia i el satisfeia. Abans però va formar part d’un equip de bàsquet al Mestre Gisbert i també va ser cantant del grup del barri Kibbutz. A partir d’aquí, va encarrilar el seu futur en la difícil missió de tenyir els carrers d’alegria i dibuixar somriures a les cares de tothom. I la veritat és que se’n surt prou bé, ningú pot evitar que se li escapi una somriure. I això en el pitjor dels casos, ja que el més normal és sentir sonores rialles durant les seves actuacions on la paraula queda totalment en un segon pla. I així, de mica en mica i silenciosament però amb insistènia, va començar a formar-se amb grans professionals per acabar convertint-se en un d’ells.
Qui no hagi vist mai en Dudu haurà de fer un esforç per fugir de les convencionalitats del típic pallasso amb el nas vermell, la boca grossa, la cara molt maquillada, una perruca cridanera de pèl arrissat decorant el cap i una indumentària extravagant caracteritzada per peces de roba multicolors. Ell no és així, els pallassos no poden ser ni típics ni tòpics i en Dudu n’és un calr exemple. Generalment es decanta pel color negre i el cert és que, realment, no necessita colors llampants per cridar l’atenció; la seva cara és increïblement expressiva i els seus gestos com un pèndol que hipnotitzen a qualsevol.
25
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 26
EN CONTE
L
a primavera feia estralls. La vida del barri estava revolucionada, i no per la indignació manifesta i reiteradament manifestada als carrers i les places. Les hormones s'alteraven amb l'arribada del bon temps i a cada cantonada queien parpelles i s'enfilaven ànims i expectatives. Cada mirada escrutava l'oponent amb la bona intenció d'alleugerir-lo del jou tèxtil a què estava sotmès. Les olors, les suors, el dia a dia s'impregnava de les ganes d'esclatar.
En Teòfil passava les dotze hores de servei sota la marquesina de l'estació de venta de refinats. La granota, llampant com un sol enmig del desert, acumulava a l'interior una quantitat realment incontable de graus centígrads i l'infatigable Teo feia córrer amunt i avall la cremallera tantes vegades com podia, d'amagat de l'encarregat. Encara tenia l'humor de sentir-se satisfet, orgullós i cofoi de tenir feina. La calor, pensava, seria molt pitjor sense l'aixopluc del sostre corporatiu. I a la marxa de cada camió, se situava estratègicament rera l'estela polsosa del mamut per recollir la glopada caldosa d'aire que deixava en passar. Notava el brou, l'escalfor, però sentia i gaudia de l'aire per ell mateix, mirant de fer abstracció de la temperatura.En els pitjors moments, en Teòfil havia de recordar-se a si mateix qui era. I és que en Teo havia
Zel nascut per estimar la divinitat, com el seu nom resava. Els pares, allò que passa, havien dipositat en ell totes les esperances de superar frustracions més o menys assumides. I l'havien fet Teòfil, amant dels déus, tot i que ell havia anat adaptant el discurs amb els anys i, una mica a la manera sàdica, havia convertit en divinitat tota la matèria humana, per tal com li havien parlat de la filiació celestial de la nostra espècie. Així és que, quan la calor apretava, procurava passar algun salm o entonava una lletania. El conflicte el tenia quan, enfundat en la granota havia d'omplir el dipòsit del cotxe, com solia dir, d'una bella senyoreta. La fe es tornava obsessió i la forma divina era la de la clienta feta corba. En Teo ho procurava, però no podia evitar de caure en el joc de la seducció, la requesta i la floreta. Amb les dents estirades d'orella a orella, feia broma i quequejava com un adolescent. Les dones reien, giraven el cap, tornaven a riure i marxaven. I això durava fins que la calor estival ja no permetia que les neurones d'en Teo circulessin amb prou fluïdesa per dins el seu cap. A ple estiu, la rialla encara hi era, però totes les intencions havien marxat de vacances.
LA REFLEXIO Per a tots els públics
P
mal, ferint-se el cos i de la venjança i més d’un ha pres ativa i una mica narr e rbol hipè a petit una -me ermeteu seva seu al carrer Sant l’orgull. Una altra disciplina té la aré d’un parl us i Avu tots. a é conv ens d’humor, que van transformar de dalt Sebastià. Farà un any o dos que el ríem pod que i s cen d’as línia fenomen en clara més modern, se’ls va a baix, i per atorgar-li un toc distingit, ”.Ja fa temps que visc urbà nic botà cert “l’en així: r loga ers vermellosos. És cata acudir plantar una espècie de prun reu, aquell que els And t San de d’or t dran qua ual dins l’act i si afegim que el carrer clar, com tot arbre fruiter, fa fruita, qui no hi , que eix mat el i s lloso orgu ntic fanguissar, amb el residents exaltem acull dues escoles allò és un autè bé, cs Don . entir desm o r mpla eixa llançaments fora de pertany, s’entossudeix a detall que els alumnes practiquen es èpoques de l’any, cert a ers, carr s seu dels ns rts. algu l’horari lectiu. Són uns autèntics expe veure, però que al de goig fan que es arbr uns llueixen lls pels propis vianants, ai de la secció m’ho mateix temps amaguen alguns peri Per acabar, i només perquè l’esp ues àstiq fant s este aqu e Entr no. gaudir de sensacions siguin ara residents o exigeix, si volem també podem de les Monges, prou er carr el amb ptem com ors es prefereixi. A ple verd d’hipergravetat, o gravetat 2G, com vulgui trepitjar Sant qui per tant dia, el tot nt dura t i la pluja marxa de transitat estiu, si el sol es torna inclemen er Gran i fer carr el ivar esqu i deix deci qui carrers com ara Ignasi Pacià com per vacances, els tarongers bords de ga aple ra, ave prim a plen a er, Les gotes resinoses més via. Aquest carr Iglesias suen. I suen a consciència. caiguda lliure. Només la risc: d’alt rt espo d’un ts catifa enganxosa tican una prac que escupen les fulles configuren in amb la mànega regu que o mica una ui plog a a casa i te’n dus, de cal que que, depèn el dia, fan cara l’arribad un camp de en ixin erte conv es res vore s est cop no té més; la perquè les seve propina, un regal persistent.En fi, aqu Les . etes burl més dels ies delíc les mines lliscants que fan dret a ser-hi. trivialitat de pensament també té aratades, s’apropien mateixes flors caigudes, molles i malb
Per Xavier Oliveres
26
Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 27
LA MÉTEO
L
L’ ob se r v a do r m et e o r o l òg i c d e Se r gi C or r a l Bu e l a es dues primeres setmanes de juny van ser realment espectaculars amb tempestes dia si i dia també i uns registres de temperatura molt més baixos dels habituals. En els primers 11 dies de mes van recollir 89,4mm traduintse en el segon Juny més plujós dels últims 20 anys a Barcelona.El dia 12 s’eixugà l’aixeta i s’enfilà el mercuri cap a valors més normals. Malgrat aquesta remuntada, no es van assolir registres alts de temperatura i no fou fins a finals de mes quan la primera entrada càlida va donar el tret de sortida a l’estiu amb màximes fregant els 30ºC i mínimes per a no dormir.
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
28,6ºC 14,1ºC 20,6ºC 1020,4hPa 1004,4hPa 1015,71hPa 89,4mm 26,2mm
22 3 19 7 8
( da de s fi ns e l 2 3 d e jun y) w ww . me t e oc l i m at i c . co m w w w . m e t e o s a n t a n d re u . b l o g s p o t . c o m w ww . l an o st r am et e o . c om
LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana
HORITZONTALS:
1. Gran nombre de grups units per una mateixa causa i
finalitat. Lacreu de sant Andreu. 2. Nom d’home. La sang del volcà. 3. Afirmació. Ciutat del Vallès. Nord. 4. Corves
sinuoses. Símbol del Crom. A la moda. Multinacional nord-
americana de telecomunicacions de nefast record pels xilens.
5. Moral. Clamar, queixar-se tot cridant. 6. Erigir, edificar,
cap a peus | juliol
construir. Com ara un telescopi, però més casolà. 7.
Consonant. Mil romà. Victòria. Jaqueta esportiva (al rev.) 8. Gros animal que en bicicleta va. La trencada. Tot Terreny. VERTICALS:
1. Diorama nadalenc. 2. Estar a la de color negre no és gens
27
aconsellable. Angle. 3. Vocals. Terratrèmol. 4. Expectora. Consonants. Símbol del Fluor. 5. Diuen que és la millor
SOLUCIONS
ordinari.
Horitzontals 1. Plataforma. X. 2. Eleuteri. Lava. 3. Si.
mercaderia. 13. Un dels pocs virus que arriben per correu
Ullera. 7. R. M. V. lladnaX. 8. Elefant. Ç. TT.
des del pa al caviar. 12. Quinze romà. Que té un defecte de
Sabadell. M. 4. SSS. Cr. In. ITT. 5. Ètic. Exclamar. 6. Bastir.
Associació de Líders Dimitits. 11. Tot allò que ens nodreix,
Verticals 1.Pesseble. 2. Llista. L. 3. Ae. Sisme. 4. Tus. CT. F.
extravagant. 9. Madrid. Casament. 10. Bon company de l’oli.
5. Atac. IVA. 6. Febrer. N. 7. Ora. X. LT. 8. Ridícul. 9. M.
Nord. 7. Resa. Consonant porno. Consonants. 8. Grotesc i
Enllaça. 10. All. ALD. 11. Aliment. 12. XV. Tarat. 13. Antrax.
defensa. Execrable impost. 6. El segon mes, i el meu preferit.
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 28
Esports| Natació i futbol|
L’espectacle de cada any al Gran Premi
L
a piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu va ser el passat mes de juny l’escenari de la cita anual de l’èlit de la natació mundial, amb la disputa del Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, una de les quatre proves del Meeting Mare Nostrum i que enguany presentava una concurrència de professionals espectacular per la proximitat del proper mundial, aquest estiu a Xangai. Entre els mes destacats, una àmplia representació japonesa, amb 9 nedadors mundialistes; un bon grup d’australians, que mai fallen i apugen el nivell; una delegació sudafricana amb campions del món inclosos i la flor i nata dels velocistes internacionals integrats en la sempre poderosa selecció russa. La participació estatal, encapçalada pels andreuencs Erika Villaécija i Melquíades Álvarez, i seguits de cognoms com ara Belmonte, Muñoz, Peris, da Rocha, Fuster… tots ells mundialistes.
28
Pel què fa als resultats, els més destacats ens porten al triomf de Villaécija en els 800 lliures, per davant de Belmonte, guanyadora dels 400; rècord del Gran Premi en 200 estils per l’hongarès Laszlo Cseh, que també es va imposar en els 400 estils. Per damunt de tots, però, dos noms propis a destacar, els dels dos guanyadors absoluts del Gran Premi en obtenir les millors marques del campionat: en categoria masculina, el japonés Irie Ryosuke, que es va emportar els 200 esquena amb la millor marca mundial de l’any, així com els 100 esquena, amb gran facilitat. Atenció a aquest nom perquè pot ser una de les sensacions del mundial xinès. Pel què fa a les noies, domini absolut de l’australiana Alicia Coutts, medalla d’or en els 100 lliures i també en els 200 estils. La delegació catalana va tancar la competició amb un bon grapat de medalles de plata i bronze, evidenciant el bon moment de forma de la natació estatal.Per últim, destacar com sempre l’èxit organitzatiu del Sant Andreu que, com sempre, ha demostrat estar a l’alçada dels nedadors que un any més han convertit el poble en l’epicentre de la natació internacional.
JJ Aymerich
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 29
‘Piti’ Belomonte: “Hem de ser tots un equip” President i entrenador presenten el nou projecte quadribarrat
S’
ha acabat un cicle. Gaspart, definitivament, ja és història, i ara toca començar de zero amb una nova directiva, un nou entrenador, i amb la necessitat de remodelar una plantilla que es quedarà sota mínims després de la marxa de l’ex dirigent.
El míster català va reconèixer que espera poder comptar amb 6 o 7 integrants de la primera plantilla mentre que els altres serán tot cares noves amb una característica comuna, la il•lusió. Il•lusió per formar part d’un repte molt interessant, on els canterans tindran l’oportunitat que se’ls ha estat negant aquestes darreres temporades. “Volem que la cantera recuperi el pes que ha perdut
Per posar punt i final, el president va explicar el nou paper que ocuparia Joan Gaspart dins de l’entitat, “ Gaspart ja no és el president. El seu paper passarà a ser al de qualsevol soci normal, tot i que és cert, que és el segon màxim accionista del club amb el 4% de les accions i ens ha demanat poder ser la veu del Sant Andreu davant la Federació Espanyola de Futbol, i després de consultar-ho amb la Junta hem decidit acceptar aquesta petició”. S’inicia una nova era al Narcís Sala. Una era tenyida amb els colors i la il•lusió de la gent de casa, que sense l’injecció económica de l’ex mandatari, tindrà l’oportunitat de demostrar la seva vàlua i que sense cap mena de dubte, lluitarà per assolir el somni de la 2ª A.
Edu So le r
cap a peus | juliol
El passat 10 de juny s’encetava aquest camí. Un camí que guiarà ‘Piti’ Belmonte després de ser presentat pel president, Manuel Camino, com a nou responsable del primer equip davant d’una vintena de periodistas. L’ex del Sant Cristòbal va agrair a la junta l’oportunitat d’encapçalar aquest nou projecte esportiu i va prometre, tot i que el pressupost serà més baix que en anys anteriors, formar un conjunt competitiu capaç de donar moltes alegries a l’afició andreuenca: “Sé que és una gran oportunitat per mi, un salt a la meva carrera i estic molt agraït al president perquè ha confiat en mi. Aquest any no serem els màxims aspirants a l’ascens però estic segur que podem donar la sorpresa. Vull inculcar als meus jugadors la importància de treballar tots a una, ja que crec que és indispensable per poder assolir les fites que ens marquem. Hem de ser tots un equip i remarco la paraula equip”.
en aquests últims anys, de fet, dos juvenils de nacional començaran amb el grup i, poc a poc, estic segur que s’adaptaran al ritme d’entrenament i assoliran les dinàmiques del joc de 2ª B” va afegir Belmonte. Al acabar aquesta declaració, Camino va intervenir ràpidament: “ Un dels motius pels quals ens vam decantar per ‘Piti’ va ser que a banda de ser un magnífic entrenador, és un home que cuida molt els joves i que dóna molta importància a la cantera. De fet, a mi m’agradaria que els jugadors del primer equip s’involucressin amb les categories inferiors, ja veurem com ho fem”.
29
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 30
Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76
vgllaveria@gmail.com
Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 31
capapeus-juliol
564:Maquetaci n 1
26/06/2011
18:17
PÆgina 32