capapeus-juliol585-1_Maquetaci贸n 1 24/10/13 00:17 P谩gina 1
any XXXIIIV | set.oct. | 586
Sant Andreu vol passejar: per la pacificaci贸 del carrer Gran
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 2
Fes-te soci de l’AVV!
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 3
E DI TORI A L
On és el nostre habitatge social?
L
JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
a Síndica de Greuges de l’Ajuntament ho ha deixat molt clar: “Necessitem disposar a curt termini de milers d’habitatges de lloguer social assequible”. I el Govern no ha fet cap pas, bé algun pas sí; l’Ajuntament ha signat un conveni amb la Universitat per cedir 32 habitatges de protecció oficial (HPO) de Torre Baró per a docents i alumnes. Que cadascú tregui les seves conclusions. A Sant Andreu de Palomar mentrestant constatem com és de lent l’augment del nombre de pisos de lloguer social. Disposem d’uns 700 habitatges de lloguer, la majoria d’aquests a la Casa Bloc (adjudicats a finals dels anys 80) i al passeig Santa Coloma (de finals dels anys 90). També, hi ha un centenar d’aquests habitatges en terreny d’equipaments al carrer Fernando Pessoa per a gent gran i al carrer Sant Adrià per a gent jove, construïts entre els anys 2006 i 2007. Constatem doncs que a Sant Andreu, on residim més de 55.000 veïns i veïnes, en 30 anys només hem pogut acumular 700 habitatges. Quina part del que demanava la Síndica fa pocs dies i reclama el moviment social i veïnal de la ciutat fa anys no s’entén? edita: ASSOCIACIó De veïNS
De SANT ANDReU De PALOmAR president: SANTI SeRRA
vicepresidenta: GemmA ARmeNGOL I ROSSeLL
president d’honor: FRANCeSC PORReT dipòsit legal: b-31 608-80
issn (versió paper): 2013-2832
issn (versió digital): 2013-2840
LA RevISTA I L’Avv QUe L’eDITA NO eS FAN
ReSPONSABLeS DeL CONTINGUT DeLS ARTICLeS I LeS
NOTeS SIGNADeS PeR PARTICULARS I COL·LeCTIUS.
8
Aquest mes una cooperativa veïnal intentarà aconseguir finançament per construir 41 HPO a les Casernes. Només els poden fer en règim de compra i es finançaran amb les aportacions dels adjudicataris que es convertiran en cooperativistes. Des del 2008 l’Incasòl tenia la llicència d’obres i no havia iniciat la promoció. Durant aquests 5 anys ha canviat el preu de venda a la baixa, la nostra Associació va reclamar-ho en les comissions de seguiment de Casernes, els volien vendre a 3.000,00€/m² ! També al Generalitat disposa de llicència des del 2006 per construir uns 160 habitatges de lloguer per a gent gran i jove a Casernes i res de res. Al recinte fabril de la Fabra i Coats també des del 2008 existeix el projecte per fer uns 60 pisos de lloguer, adequant una nau que està a mig rehabilitar, i això tampoc s’ha mogut. A les Casernes ens acostem als gairebé 3 anys des que es van sortejar els HPO de Regesa i encara queden una seixantena d’habitatges sense ocupar. La nostra Associació ha demanat repetides vegades que es posessin en lloguer i finalment el Plenari del Districte va aprovar fer-ho, però a data d’avui continua la desídia i la inacció. Després es preguntaran què poden fer per acostar-se més als problemes de la ciutadania... tenim una idea: patir-los!
www. AvvSANTANDReU.CAT - RevISTACAPAPeUS@GmAIL.COm
*
C/ BALARI I jOvANy, 14 - 08030 BARCeLONA
)
93 345 96 98
foto de portada: david garcia
coordinació de redacció: DAvID ROyO
disseny i maquetació: eLmA vILA I CRISTINA GARDe
equip de redacció: mARTA ROIG, xAvIeR OLIveReS, jORDI RABASSA, PAU vINyeS, GeORGINA RIFé,PeRe mASSANA, ANDReU GIRALT, GeNíS PASCUAL, DAvID ROyO,
NATàLIA RIveRO, IReNe CAIxàS, BORjA mARíA, jOANA ARIeT, mONTSe TARRé, jORDI URTàSUN, SeRGI CORRAL, SeRGI CABezA, PAU mADUeLL, GemmA ARmeNGOL, jj.
AymeRICH, óSCAR mALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IReNe GONzáLez, àNGeLA FOLGUeROLA, eDU SOLeR, ORIOL AGULLó, DANI GOmez, eDGAR CRISTòBAL,
xAvIeR ARAGALL, jAUme PRATS, ANDReA FORCADA, CARLOS FANeCA, meRITxeLL RIBAS, IReNe ezQUeRRO, DANI Gómez, ISRAeL PARADA I eSTeR BUeNO. fotografia: xAvIeR De LA CRUz, mANUeL A. RAIGADA, jOSé NAvARReTe,, ANDReU CARRASCAL, DAvID ROyO. correcció: IReNe CAIxàS, xAvIeR OLIveReS, RICARD RIPOLL, evA CABReRA, ANNA mOyà, jORDI BALART. publicitat: veRóNICA GONzàLez (93.3450576)
impressió: GRáFICAS CAmPáS S.A
periodicitat: meNSUAL, De SeTemBRe A jULIOL (11eDICIONS L’ANy)
distribució: A DOmICILI PeR ALS SOCIS De L’ASSOCIACIó De veïNS I veïNeS, ALS COmeRçOS ANUNCIANTS I A LeS eNTITATS De SANT ANDReU De PALOmAR
capapeus-juliol585-1_Maquetaci贸n 1 24/10/13 00:17 P谩gina 4
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 5
ENTITATS
>grup de pintors de sant andreu onze de setembre. mOSTRA De PIN-
TURA De 10 A 13.30H. CADA PRImeR DIS-
SABTe De meS NO FeSTIU.
>amics de la fabra i coats C/ SANT ADRIà, 20. LOCAL 12
TeL. 609 88 57 53. HORARI D'ATeNCIó: DI-
SeNyem A BALLAR, COmPTAR I RePAR-
TIR!www.FOmeNTSARDANISTA.eNTITATSBCN.NeT
>grup teatral antifaz. LOCAL De
SANT PACIà. 932744501 (jeSúS). De 22.00
A 22.30H, DLL I DC.
www.GTANTIFAz.ORGT. ANTIFAz@HOT-
jOUS, De 17 A 19 H
mAIL.COm
>ateneu obrer de sant andreu. ABAT
>esbart mare nostrum. LOCAL De
Dj. www.ATeNeUSANTANDReU.ORG
TeNS eNTRe 6 I 13 ANyS I vOLS APReN-
ODó, 71. 933112343 . De 17 A 20H De DLL A
>orfeó l’eco de catalunya. ABAT
ODó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjOS DLL
DRe A BALLAR DANSA CATALANA, vINe!
>associació de dones pal·las-ate-
nea. CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.
GRUP CULTURAL.
GUIN ACONSeGUIR UNA SOCIeTAT méS
>centre d’estudis ignasi iglésias. IG-
933111038. A TOTeS LeS DONeS QUe vUL-
>cordada, associació excursionista
>associació de puntaires. CeNTRe De
DLL. A Dj.De 10 A 14 H., DLL. I DC. De 16 A
CULTURA POPULAR De SANT ANDReU
C/ ARQUímeDeS, 30 609 41 68 65. DIme-
CReS, De 17 A 19 H
>coral sant andreu. LOCAL De SANT PACIà. 933525313. ADULTS: Dj De 21.45 A
23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):
Dj De 18.15 A 19.15H (PeTITS) I De 19.15 A
i ecologista. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801. vISITeS CONCeRTADeS De
19.30. SeNDeRISme I ACTIvITATS De mUN-
TANyA GUIADeS. TRUCA’NS I T’INFORmA-
>agrupació excursionista munta-
20 A 22H. ACTIvITATS De mUNTANyA, SOR-
TIDeS INFANTILS, SeNDeRISme, BT,
>country sant pacià-amics del co-
PeLeOLOGIA. www.AemUNTANyA.CAT
untry-line dance. 696 58 36 74. Dm De 21H.
>coral capella gramalla. PARRò-
14 ....... 23 ....... 24 .......
www.CORDADA.ORG.
nya. mONTSeC, 9. 933469604. Dm I Dj De
La cooperativa veïnal gestionarà la compra La PTAC dóna eines per la solidaritat Com van viure els andreuencs l’11-S?
MONOGRÀFIC
Rem. SeCReTARIA@CORDADA.ORG,
20.30H (mITjANS I GRANS).
20 A 21H O 21-22H I DmC De 19-20H O 20-
11 .......
jUSTA. 2NS I 4ARTS Dj De meS A LeS 17H.
NASI IGLeSIAS, 33. 933463990. Dm De 17 A
20H.
9 .......
SANT PACIà. Dv. De 17.30 A 19.15H. SI
I Dj De 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAjOS Dj De 17.30 A 19H.
SUMARI 8 .......
27 .......
Per la pacificació del Carrer Gran
Crònica de la 2a edició del festival David Royo passa el relleu a Alain Garrido i Joana Ariet Mor l’autor dels Mots Encreuats
eSQUí, ALTA mUNTANyA, FOTOGRAFIA, eS-
>associació per la defensa de la
gent gran (addeg). centre cÍvic de
sant andreu. GRAN De SANT ANDReU,
111. ACTIvITATS, TALLeRS, ReFORç De LA
SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:
QUIA De SANT ANDReU. ASSAjOS Dm
memòRIA.
SI T’AGRADA CANTAR, T’eSPeRem.
>ateneu harmonia-federació d’enti-
>casal d’avis bascònia. BASCòNIA, 42.
andreu de palomar. www.ATeNeUHAR-
cretaria de l’avv.
>casal catòlic sant andreu. PONS I
amb visita concertada.
21.30H. SOm UNA CORAL De GeNT jOve.
933459495. ACTIvITATS, TALLeRS I CUR-
SeTS PeR GeNT GRAN.
>orfeó la lira. COROLeU, 15. DmC De
21 A 23H ORFeOLALIRA@LyCOS.eS. BUS-
QUem CANTAIReS PeR ReFORçAR LeS 4 CORDeS.
tats cultural i de lleure de sant mONIA.BLOGSPOT.COm
GALLARzA, 58. 93 345 30 01. De DImARTS A
DIveNDReS De 17 A 22HRS. ACTIvITATS:
eSCACS, TACA (PINTURA), BeNAvINGUTS
> et portem el sant andreu de cap a peus a casa. > t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes
romeo i anna rafart. demana la visita concertada a la se-
> et facilitem l’ajuda de l’arquitecta anna jiménez també
> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-
txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-
(ACTIvITATS CULTURALS), TeNNIS TAULA,
dern i jazz i dansa del ventre nadons.
mar. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUem
>la lirica de sant andreu
mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-
FeReNTS TASQUeS De vOLUNTARIAT.
LALIRICADeSANTANDReU@GmAIL.COm
>casa asil de sant andreu de paloPeRSONeS DISPOSADeS A ReALITzAR DI-
>foment sardanista andreuenc. CAN GUARDIOLA, DILL De 19 A 20.30 H
CAN GALTA CRemAT, DC De 19 A 20.30 H
CURSeTS GRATUïTS De SARDANeS. T'eN-
eSBART mARAGALL.
639010087 I 605383212.
www.LALIRICADeSANTANDReU.CAT
> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una
breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la
unitat familiar.
> podràs consultar el nostre arxiu documental. > a més, l’avv és membre de l’assistència mutual jurÍdica.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 6
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre.
FEINA
(m’ofereixo per a tasques de neteja i per a fer de cangur. Tel. 693 80 99 49. (Senyora catalana s’ofereix per a cuidar persones grans. Amb experiència. Rosa. Tel. 93 311 21 43 / 619 48 03 11. (S’ofereix professora particular de català i anglès. Tots els nivells. Núria. Tel. 656 38 25 55. Correu electrònic: npeidrob@gmail.com. (S’ofereix senyora per fer feines de la llar. Núria. Tel. 648081251 / 933467328 (S’ofereix persona responsable i amb experiència per a treballar tenint cura de persones grans. Pere. Tel. 698 32 19 27. (S’ofereix persona responsable com a ajudant o oficial de 1a i 2a per a treballar com a forner (16 anys d’experiència) o electricista (5 anys d’experiència) amb formació en ambdues disciplines. Sergio. Tel. 647 84 87 34. (Persona responsable cerca feina en el sector de les telecomunicacions o realitzant treballs verticals diversos. juan Antonio. Tel. 655 52 29 96
6
(Senyora jove, responsable i molt treballadora s'ofereix per fer feines de la llar i per a cuidar i fer companyia a persones grans o nens. Amb informes. Tel. 637 37 65 29. Silvia. (estudiant de batxillerat s’ofereix per a fer classes particulars a nens de primària i secundària. Tel. 6263127662 / 648794344 (Senyora catalana i del barri s’ofereix per tenir cura de persones grans. Carme. Tel. 93 345 86 13 / 675 38 46 71.
(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01. (m’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina. (m’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). maria del mar. (Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus. (Senyora catalana s’ofereix per a tenir cura de persones majors i neteja de pisos. Ana maría. Tel. 93 359 91 70. (Senyora del barri s’ofereix per a feines de la llar, tenir cura de persones grans i qualsevol feina per hores. Tel. 603 49 19 44. Cristina.
IMMOBILIARI
(es lloga plaça de pàrquing i traster al carrer Recesvint, 14. Tel. 650 03 95 50 (mila) / 637 56 40 21. (venc plaça de pàrquing àmplia al carrer Neopàtria amb Fabra i Puig. Tel. 93 311 19 15. (es lloga plaça de pàrquing a Guardiola i Feliu. Preu econòmic. Tel. 630 13 61 81. (es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer joan Torras. únic ni-
vell i molt accessible. Tel. 617 187 995 (es ven plaça de pàrking gran, amb sortida al costat de l’ascensor. Carrer Doctor Balarí i jovany. Tel. 93 345 99 82
C . N SANT ANDREU (venc plaça d’aparcament al CN Sant Andreu. 3a planta. Preu: 24.000€. Tel. 660 30 76 78. (venc 3 títols del CN Sant Andreu. Tel. 657 57 02 91. (venc títol del CN Sant Andreu. Preu: 850€. Carme. Tel. 630 69 38 31. (venc 2 títols de CN Sant Andreu. Preu junt: 1.800 euros. Preu per separat: 1000 euros cadascun. Tel. 93 532 03 96 – 649 58 61 02 (venc títol del CN Sant Andreu. Preu a convenir. Tel. 680 57 09 15. (venc 2 títols del CN St. Andreu. Ambdós costen 1750€ i per separat 1000 maribel. muntane1801@hotmail.es. (venc acció del CN Sant Andreu. Preu: 850€. Tel. 615 41 54 30. (venc títol del CN Sant Andreu. Preu: 1000 euros. Borja (695 54 22 56). (ven acció del C.N.Sant Andreu per 1000€ Oscar. Tel. 661 94 92 14. (es ven títol CN Sant Andreu per 800 euros. Tel. 659 56 81 60. (venc dos títols del Fabra a 1.000
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 7
ELS VEÏNS ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre.
Ha mort Pepa Batalla, lluitadora pels drets socials, nacionals i de la dona
A
finals dels mes de setembre ens deixava una dona incansable, una lluitadora i una valenta de grans dimensions humanes. Nascuda el 1925 i veïna de Navas, és una dona lluitadora des de la seva joventut. Independent i amb les idees clares, d’esquerres i republicana, la Guerra Civil la va marcar profundament, i durant tot el franquisme va combinar el seu ofici de teixidora amb la lluita per recuperar la llibertat democràtica i els drets de Catalunya i de la dona treballadora. De la clandestinitat i les accions de resistència pacífica va passar a la militància política a eRC i a Sant Andreu va representar el partit al Consell de la Dona del Districte. va
ésser uns dels 16 entrevistats del llibre “Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al Districte de Sant Andreu (1939-1982)”, editat pel Centre d’estudis Ignasi Iglésias. en aquest enllaç hi trobareu l’entrevista que li va realitzar la periodista i historiadora Georgina Rifé i Domènech per al citat llibre: http://retratsperlamemoria.wordpress.com/retrats/pepa-batalla/ des del Sant Andreu de Cap a Peus i l’Associació de veïsn i de veïnes de Sant Andreu de Palomar volem expressar el nostre més sentit condol a familiars i amics i amigues. Fins sempre Pepa!
Redacció
20.001
euros cadascun. Tel. 619 42 81 05 / 630 34 33 83. (es ven títol del Fabra (CN Sant Andreu) 900 € al corrent de pagament de rebuts. Interessats contactar a: pol710@hotmail.com. (venta d’una acció del CN Sant Andreu. 900 euros. Tel. 679 32 57 86.
DIVERSOS
(venc mobles clàssics de menjador gairebé nous (vitrina, buffet, taula i 4 cadires). es poden veure. 500€ a convenir. àngels. 93 360 06 48 / 637 36 04 60 (venc balancí gariebé nou. 630 13 61 81.
cap a peus | set.-oct.
Ja podeu passar a recollir la butlleta de Nadal de l’Associació!
7
(venc sofà-llit BeDDINGe mURBO de Ikea (encara està sense desembalar). Color blanc-crema. 2 coixins de la mateixa tela (cotó 100%).200€. Isabel. 620919508 (a partir de las 15 h). (venc estufa de butà amb dues bombones. Gairebé nova. Preu: 90 €. Telèfon: 650 09 80 63.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 8
Una cooperativa de la FAVB farà 41 pisos protegits a les Casernes pels veïns de Sant Andreu
L
Prohabitat es va presentar a una concurrència d’Incasol i ha resultat adjudicatària a Cooperativa veïnal PROHABITAT, SCCL, es va presentar a una concurrència d’ofertes per adjudicació de sòl davant de l’INCASOL i ha resultat adjudicatària del sòl. Això significa que té opció a comprar la parcel·la UH4 del Pla CASeRNeS Sant Andreu. Aquest solar està destinat a Habitatge protegit en règim general de compra, i per tant la cooperativa no pot canviar la destinació a altres règims com lloguer o Dret de Superfície. La Cooperativa vol oferir la promoció en primer lloc a tots el veïns del barri. és desig també de la Cooperativa mantenir els criteris per l’adjudicació d’habitatge que en el seu dia va aprovar l’Av (75% per veïns del barri).
Els habitatges seran de 65m2 amb plaça de pàrquing, per un preu aproximat de 140.000€
8
La promoció constarà de 41 habitatges i s’ubicarà al Cr. Fèlix Amat, s/n. La majoria dels habitatges seran de 65 m² útils aproximadament, contemplant un programa de 3 habitacions i dos banys. el preu orientatiu d’un pis de 65 m² + plaça d’aparcament serà de 140.000 € (IvA, no inclòs) . Les persones interessades podran apuntar-se aportant el volant de residència i una informació clara sobre els seus ingressos, tant pel compliment dels requisits per habitatges protegits com per la posterior qualificació per part de l’entitat financera. el període d’inscripció serà de 2 mesos
el cartell de la promoció d’habitatges.
(fins al 12 de novembre) i posteriorment es realitzarà un sorteig davant de notari.
Per informar-se i per formalitzar la sol·licitud de preinscripció:
Un cop incorporats els inscrits a la promoció, la resta conformaran la llista d’espera de la promoció per cobrir possibles baixes i, tanmateix, s’afegiran a continuació de la Llista única de Preinscrits de la FAvB on podrien accedir a altres promocions de Barcelona.
al solar (torras i bages 137). local de sogeur De Dilluns a Divendres de 16:30 a 19:30h / Dissabtes 11 a 14h Plaça de Sant Agustí vell, núm 2-4, comercial@sogeur.com Tel. 93 488 31 13
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 9
Socials (ODS) de Nou barris, del Punt d’Informació Laboral (PIL) de Santa Coloma i de Sants, de la Plataforma D’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell i també de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Durant aquest temps, també han buscar advocats i advocades disposades a col·laborar amb la tasca del grup sense remuneració econòmica. I les van trobar!
un dels cartells del ptac de sant andreu.
Com ajudar als afectats per la Crisi? El PTAC de Sant Andreu, al CSO La Gordíssima, pretén donar eines per impulsar la solidaritat
E
l PTAC (Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi) de Sant Andreu va néixer com a grup de treball de l’assemblea de Sant Andreu Indignat. Aquesta assemblea va ser creada arran del 15m del 2011, i es reuneix els dimarts a les 20:00 a la Plaça Orfila.
Des del PTAC volen donar-li la volta a aquest sistema. volen dotar la ciutadania
Han centrat la nostra tasca fonamentalment en dos eixos: laboral i habitatge. Tant un com l’altre són drets bàsics per a les persones per poder tenir una vida digne, "perquè els acomiadaments d'avui són els desnonaments de demà". I també ens se solidaritzen amb altres problemàtiques que poden afectar la ciutadania com temes d’immigració derivant a altres col·lectius com Sanitat Universal o Papeles para todos. Per poder dur a terme els objectius del grup, ha calgut prèviament fer tallers de formació sobre temes laborals i d’habitatge; han buscat assessorament sindical posant-se en contacte amb altres grups amb objectius comuns. Han contat amb el suport i la formació de la Oficina de Drets
Quan ja ho tenien tot a punt van decidir presentar-se en societat. Ho van fer el dissabte 4 de maig d'enguany, a la plaça Orfila, amb l'assistència d'una cinquantena de persones i les intervencions de l'ODS de Nou Barris i de la PAHC de Sabadell i un advocat de la Cooperativa Col·lectiu Ronda, especialitzat en dret laboral, que va detallar què suposa la reforma laboral i com beneficia a aquesta estafa, mal anomenada crisi, entre d'altres. Finalment, va obrir les portes el dilluns 6 de maig. Així doncs, des del 6 de maig obren aquest Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi tots els dilluns de 18:00 a 20:00 al CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10). Qualsevol veí o veïna que es trobi amb un problema d’habitatge, o bé amb un problema laboral i estigui disposada a lluitar, sap que allà trobarà dues coses força importants: assessorament legal gratuït i un grup de persones disposades a lluitar conjuntament. Colze a colze, revertint les situacions de crisi que provoca el capitalisme mitjançant l'acció directa i la voluntat de superar l’existencialisme per crear estructures de contrapoder popular. Redacció
cap a peus | set.-oct.
Concretament, el grup del PTAC es va impulsar a l’assemblea estratègica del 15-m de Sant Andreu celebrada el mes setembre del 2012. Parteixen de la base que el moment actual que estem vivint NO és una crisi sinó que és una estafa. és una estafa perquè les crisis són inherents dins el sistema capitalista. Formen part de la lògica de funcionament d'un sistema completament il·lògic i inhumà. el sistema capitalista i, en major mesura, en les èpoques anomenades de crisi, es tradueix en una violència brutal (voracitat especulativa, reformes laborals, lleis hipotecàries,..) inflingida a milers de famílies. volen fer-nos creure que aquests problemes són individuals i, fins i tot, intenten convertir la ciutadania en culpables quan en realitat en són les víctimes. Som víctimes del capitalisme.
d’eines per impulsar la solidaritat entre les persones afectades, per tal que ens alliberi de la por i la paràlisi i reforci la nostra capacitat d’autoorganització. Per dir-ho amb una sola paraula, que actualment està molt repetida, volen ser un grup d’empoderament i de lluita. No tenen cap vareta màgica, però sí una recepta: que la lluita col·lectiva és la que ens dóna força. Aquest és el seu punt de partida.
També en aquest període han pensar el nom del grup i el nostre logo. volien que reflectís la idea que tots som afectats i que només el treball conjunt i col·lectiu ens pot ajudar a superar problemes que, inicialment, podem pensar que són individuals. Posteriorment, es van dotar de les eines pràctiques necessàries: un telèfon, una adreça de correu i un blog , així com un compte de twitter.
9
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 10
Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com
Els nous cursets de l’AVV!
- Pilates - ioga - Dansa del ventre - Tai-txí, - Ball modern - Patchwork - Labors i manualitats - Salsa i altres ritmes llatins.
Informació i inscripcions: Dr. Balari i Jovany, 14 93 345 96 98 Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h www.avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat
Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 11
Neix l’Escola Cooperativa de Criança Compartida
Es preveu que obri el primer trimestre del curs 2013-2014 i acollirà famílies amb infants de 2 a 6 anys n Els pares ajudaran en diferents tasques
E
l passat dimecres 25 de Setembre es va presentar al local de l’Associació de veïns de Sant Andreu l’escola Cooperativa de Criança Compartida que es vol obrir a Sant Andreu. van venir l’equip de professionals que estan tirant endavant aquesta iniciativa. S’ofereix un espai educatiu per a famílies amb infants de 2 a 6 anys, que anomenen escoleta. Són cooperativa perquè creuen que el treball col·laboratiu facilita un projecte com aquest que volen que sigui gestionat des de la participació de tots els agents (famílies, infants, professionals i territori). Són de criança compartida, perquè creuen que els pares i mares són els principals educadors dels infants i que els professionals tenen una tasca de guiatge i suport que volen compartir amb les famílies. A més, aposten per una mirada respectuosa amb l'infant perquè creuen que són els infants els qui han de marcar el ritme del seu creixement. Si tot va bé l’obertura està prevista du-
rant el primer trimestre del present curs 2013-2014. Hi haurà un màxim de 20 infants, que estaran acompanyats pels professionals, però també es demana als pares i mares o persones que siguin referents dels infants que de tant en tant acompanyin als infants durant un dia d’escola de manera
La coordinadora d’AMPA protestarà el dia 27 de cada mes contra les retallades
que també ajudaran a les tasques del menjador i de la neteja. Si els voleu conèixer tenen un blog http://etcseducacio.drupalgardens.com/.
REIVInDICAR unA ESCOLA PúBLICA I DE QuALITAT
Com vam informar en el passat número del CAPAPeUS, aquest curs s’ha augmentat el nombre d’alumnes per classe a 27 a les es-
Benjamí Aguilar
Per això des de la Coordinadora d’AmPA del Districte s’ha acordat actuar conjuntament per reivindicar el malestar de la comunitat educativa d’una manera clara i visual. es farà cada 27 de mes alguna acció per lluitar per la qualitat de l’educació. el passat 27 es va fer una concentració a la Plaça Orfila. va ser un èxit de participació. Hi havia un gran nombre de persones amb la seva samarreta groga: des de pares i mares, nens i nenes, professors, directors d’escoles i instituts, membres de les associacions de veïns del districte, etc. Tots estàvem allà per reclamar el que ens correspon, una escola pública de qualitat. No volem més bolets ni volem aules massificades.
Gemma Armengol
FE D’ERRATES en la notícia “Reclamen conservar les restes arqueològiques de les Casernes” apareguda en el darrer CAPAPeUS es fa constar el següent: “el centre d’estudis denúncia que les restes no reben cap mena de manteniment i que el consistori ignora 2000 anys d’història”. Des del Centre d’estudis han mantingut sempre converses amb el Districte de Sant Andreu per tal d’arribar acords per a la salvaguarda de les restes arqueològiques del molí del Rec així com amb el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en jaume Ciurana. Tanmateix, el seu desig és que les ruïnes del molí i del Rec Comtal estiguin restaurades, formin part del patrimoni andreuenc a protegir i es puguin exhibir en públic en un temps no massa llunyà.
cap a peus | set.-oct.
Afers Domèstics... La MacQuinista
coles públiques de Sant Andreu. A més, s’han hagut de crear dues classes noves a dues escoles del districte: la maquinista i eulàlia Bota i una classe nova a l’Institut Príncep de viana (el que s’anomenen bolets).
11
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 12
Crònica andreuenca d’una Diada històrica
L’èxit va ser tant important que els trams del Besòs van quedar omplerts i es van haver de contractar 11 autocars per traslladar més de 600 persones
Q
uan encara falta un any per commemorar el 300 aniversari de la ocupació borbònica de Barcelona, el futur de Catalunya com a nou estat europeu ha esdevingut el centre del debat polític, tant per als que hi estem d’acord com per als que no. el més destacable d’aquest moviment és que ha sorgit directament dels ciutadans, persones de tots els àmbits socials i econòmics, que de manera individual o organitzada han dit prou a tants anys de buscar l’“encaix” amb l’estat i de rebre com a resposta la retallada de l’estatut, l’espoli fiscal i el no a la immersió lingüística a les escoles. els partits polítics van a remolc de la societat civil, i això té una força de la qual som poc conscients: ni la Transició espanyola, ni la reunificació alemanya, ni l’ingrés a la Ue amb l’adopció de l’euro
varen tenir un percentatge d’impuls ciutadà com el que té avui Catalunya.
LA VIGíLIA
12
el Districte de Sant Andreu no està al marge d’aquest procés, i els actes commemoratius i reivindicatius de la tarda del 10 de setembre en són una mostra. Les diverses entitats organitzadores i el Consistori es varen coordinar perquè les activitats fossin consecutives i els veïns poguessin assistir a totes elles. els actes van començar amb la ofrena floral a la Capella del Sant Crist dels Segadors, a la Parròquia de Sant Andreu. Tot seguit la Plaça Orfila es va omplir de rotllanes ballant al compàs de la Cobla Ciutat de Terrassa en un acte promogut pel Foment Sardanista Andreuenc i per l’Associació de veïns/es de Sant An-
dreu de Palomar. A la mitja part en Santi Serra, president de l’Associació, va llegir el manifest de la Diada (que vam publicar en el número anterior del CAPAPeUS). en acabar les sardanes, amb presència del regidor del districte Raimond Blasi, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va escenificar la transmissió de la memòria històrica entre generacions: un avi (Francesc Porret) donà a un infant (Pau de Rosselló) el pergamí en què es relaten els fets de 1704 a 1714 a Sant Andreu. el text del pergamí fou redactat per l’historiador Pau vinyes i es pot llegir a al seu blog. Aquest va ser el tret de sortida de la via Andreuenca, una cadena humana que segons la presidenta de l’ANC de Sant Andreu Lídia Alberich, va aplegar unes 2000 persones i
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 13
d’espelmes a Can Fabra, que va brillar en la foscor quan van apagar l’enllumenat.
LA VIA CATALAnA
L’endemà durant la Diada, molts andreuencs i andreuenques van participar a la històrica cadena humana que va creuar el país de punta a punta. L’ANC de Sant Andreu era responsable dels trams 775, 776, 777 i 778 a la zona del Fòrum entre Sant Adrià del Besòs i Barcelona. voluntaris, fotògrafs i animadors del nostre barri varen fer que la via Catalana anés com una seda en aquests trams. entre els animadors hi havia els timbalers de la Satànica, els capgrossos de la Germandat de Trabucaries, Geganters i Grallers, i els castellers de la Colla jove de Barcelona. L’èxit de convocatòria va ser tant important que els trams del Besòs van quedar omplerts de seguida i es van haver de contractar fins a 11 autocars per traslladar més de 600 persones als trams 31, 32 i 33 de Sant Carles de la Ràpita. molts altres andreuencs vam participar també a la via pel nostre compte en altres trams, com un servidor i altres socis de l’Avv, que vam ser al tram 105 de l’Ametlla de mar.
a trobar-se al punt mig. La Comissió de Festes de la Sagrera va col·laborar amb l’ANC en els trams de la cadena que passen per aquell barri, mentre que la Comissió de Festes de Sant Andreu va muntar una estelada
Pere Roca Fotos: cedides per veïns/es
cap a peus | set.-oct.
centenars de curiosos demanant la Independència des de Plaça Orfila fins a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya, a la Sagrera. Dues estelades gegants van recórrer els 1400m des dels dos extrems fins
La Diada ja ha passat, i ara sí que és el torn dels polítics. Cal que aquests sàpiguen llegir el clam ciutadà i emprenguin les accions necessàries amb responsabilitat i valentia. Sinó no ho fan, la onada els tornarà a passar per damunt, i aquest cop ningú els ho perdonaria.
13
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 14
Sant Andreu vol passejar
La pacificació del Carrer Gran, una demanda que cada vegada sembla més propera, explicada en quatre punts: mobilitat, qualitat de vida, economia i història
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 15
el veïns caminen pel mig del carrer en un dia de pacificació, cada primer de mes. / DAvID GARCIA
“A
David Garcia
mb les seves gracioses ondulacions, amb les seves cases en tants de llocs encara típiques, en la varietat incomptable d’amplades, fan que […] hi abundin les criatures, els promesos [...] les barberies i tavernes” D’aquesta manera descrivia mossèn Clapés el carrer Gran fa més de 80 anys. Una descripció que es podria assimilar a la d’avui en dia, encara que no tingués en compte el factor que ha dut a replantejar-se per a qui ha de ser la prioritat en el carrer Gran: per als veïns o per als cotxes? Si caminem durant un dia qualsevol a unes hores determinades pel carrer Gran, ho més fàcil és que el nostre passeig esdevingui una gimcana. Les estretes voreres d’alguns trams obliguen als veïns a anar esquivant-se els uns amb els altres. en determinades situacions, fins i tot, arriba a ser inassolible continuar caminant sense haver de baixar a la calçada. I parar-se a parlar amb algú? Quasi bé impossible.
1. MOBILITAT
Per tal de no alertar als veïns de la zona, el membre de la Comissió del carrer Gran, josep Castells, vol fer èmfasis en què amb la pacificació estaria “garantit el pas dels vehicles que tenen pàrquings, així com als serveis públics”. motiu pel qual, “no es tractaria d’una veritable peatonalització, sinó d’una preferència de pas dels veïns per sobre dels vehicles”. Una opinió que no comparteix el president de l’eix Comercial de Sant Andreu, Pròsper Puig, ja que considera que “no es tracta
cap a peus | set.-oct.
La solució que porta plantejant l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar (Avv) des de fa uns anys passa per una “pacificació” del carrer Gran. és a dir, “una preferència real de circulació per als vianants, sense excloure de manera total la circulació dels vehicles”. Aquesta reivindicació es fonamenta en què la via central del nucli “està sent utilitzada per vehicles aliens a la població, els quals només utilitzen el carrer Gran com a porta d’entrada a Barcelona”.
15
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 16
per reivindicar la pacificació del carrer gran es va organitzar un concurs
per escollir el logotip de la campanya. l’escollit va ser el que es veu en la imatge superior, on es proven diversos colors de verd. el carrer gran,
entre llenguadoc i rambla, de l’any 1904. a tocar del tramvia s´hi veu un
màstil. és l’edifici de la caserna de la guàrdia civil a sant andreu de palomar. la fotografia és d’en ramon giró i extreta del fons pepitas rosas.
16
d’una pacificació del trànsit, sinó una veritable peatonalització”. en paraules del president, “el carrer Gran ja està prou pacificat. Amb les recents modificacions en la circulació del trànsit ja hi ha hagut suficient per rebaixar la circulació. A més, els dissabtes la via ja resta tancada i se cedeix als veïns”. Sigui “peatonalització” o “pacificació”, amb la nova regularització del trànsit es necessitaria restablir la circulació que actualment travessa Sant Andreu i canalitzar-la envers a d’altres vies. A la vegada, caldria variar els sentits d’alguns carrers de l’entorn per donar sortida als vehicles que estacionen al carrer Gran. Per aquest motiu, l’Ajuntament ja ha engegat el procés per elaborar un estudi de viabilitat sobre la pacificació del carrer Gran. Aquest estudi comportarà una anàlisi del sistema urbà de la població, així com una observació sobre els efectes que pot tenir sobre el mateix veïnat. Tal i com s’indica des d’un comu-
nicat del consistori, “aquest estudi ha d’orientar la reorganització de la xarxa interna”, així com intentar “millorar” i redissenyar l’espai públic.
2. QuALITAT DE VIDA
més enllà de la mobilitat, l’Avv també vol cridar l’atenció en el fet que, segons els especialistes en viabilitat i mobilitat, “la pacificació del carrer Gran contribuiria a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans”. Un augment que vindria condicionat amb la “reducció de la contaminació ambiental i acústica” en l’entorn del carrer Gran. A més, l’Associació veïnal també destaca el fet de “poder passejar tranquil·lament pel carrer, sense haver d’estar pendent dels cotxes que passen a la vora”. I és que segons denuncien, “alguns trams del carrer Gran són molt estrets, pel que la millor solució seria donar prioritat en la calçada als vianants, en detriment dels vehicles”.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 17
apunt tècnic | Pacificació més que ‘peatonalització’ | DAVID GARCIA
L
a pacificació del trànsit que proposa l’Associació de veïns de Sant Andreu de Palomar vindria a involucrar el carrer Gran des de la Plaça mossèn Clapés fins al Parc de la Pegaso. Aquest tram, eix vertebrador de la població, ocupa una distància de més d’un quilòmetre i mig. Tot un recorregut que es concediria als veïns, en detriment dels cotxes.
una vegada les obres de la estació de la Sagrera i del seu entorn finalitzin, per tal que els vehicles puguin utilitzar les noves vies ideades per entrar a Barcelona. De totes maneres, l’Associació és conscient que aquestes obres es prolongaran durant anys, pel que proposen anar pacificant el carrer Gran de vehicles gradualment i per trams.
Si bé és cert que el carrer Gran acull un gran nombre de places de pàrquing, també és una realitat el nombre de carrers perpendiculars que el travessen, i que poden donar sortida als vehicles. Per aquest motiu, des de l’entitat, insisteixen que no es tractaria d’una “peatonalització” real. Si no, més aviat, d’una “pacificació” del trànsit. Un canvi de nomenclatura que es tradueix en la intenció de rebaixar la circulació, fins al punt que només circulin els vehicles veïns de la mateixa via.
Tal i com apunta l’Avv, mitjançant una sèrie d’estudis, aquesta peatonalització també potenciaria la xarxa comercial local. Una afirmació que l’eix Comercial desacredita, ja que no tenen en compte que Sant Andreu es tracta d’una zona perifèrica i pràcticament invisible per a la ciutat. I és que els comerciants consideren que el pas de vehicles serveix com de finestra per a la població exterior. Una visibilitat rodant que es vol aprofitar per apropar als veïns dels altres nuclis.
Per aquesta raó, des de l’Avv s’ha demanat a l’Ajuntament que elabori un estudi de viabilitat del projecte. Una anàlisi que hauria de buscar solucions a la mobilitat, mitjançant els possibles condicionaments que s’haurien d’efectuar a l’entorn, així com les alternatives de pas als vehicles que només utilitzen el carrer Gran com a via d’entrada a la ciutat. Per aquest motiu, des de l’entitat que agrupa als veïns, no es demana que la petició s’efectuï d’una forma immediata. Si no
3. ECOnOMIA
Per alta banda, Puig creu que la pacificació comportaria “una baixada important dels ingressos de les botigues”. Això ve donat a què entre el 8 i el 10% de les vendes dels comerços de Sant Andreu corresponen a gent vinguda de fora de la població, segons ens informa. Per aquesta raó, des de l’eix es considera indispensable continuar mantenint aquestes vendes, ja que amb la crisi econòmica “no es pot viure de l’entorn”, i encara menys “patir una baixada dels ingressos”. I és que l’eix considera “indispensable” la “visibilitat que els ofereix el trànsit rodat”, donat que “Sant Andreu ja és suficientment
invisible, per a sobre no permetre donar-se a conèixer mitjançant els cotxes que passen”. Tal i com declara Puig, “el carrer Gran cauria oblidat pels vehicles que hi circulen”. Una opinió que no comparteix en absolut l’Avv. I és que tal i com argumenta el membre de la Comissió del carrer Gran, “el trànsit rodat no és una condició sine qua non per a un major nombre de ventes”. Fins i tot, respon que “per al comerç seria una bona solució [la pacificació], ja que el potenciaria, donant-li una major vida a aquesta zona comercial de Sant Andreu”. “Honestament”, Castells creu que “la peatonalització serviria per augmentar els ingressos de les botigues, tal i com ho avalen diferents estudis”. A més, afegeix, “la gent podria passejar tranquil·lament i podria dedicar més temps a mirar els aparadors”. De totes maneres, Puig discrepa dels estudis consultats per l’Avv, ja que considera, que, si be les peatonalitzacions a les zones cèntriques sí que comporten un augment en els ingressos, a les
cap a peus | set.-oct.
mentrestant, el president de l’eix considera que “Sant Andreu ja gaudeix d’una gran qualitat de vida respecte a la resta de la ciutat”, i que per tant, “una reforma d’aquestes característiques no seria necessària”.
en tot plegat, la reivindicació de l’Avv haurà de resoldre’s mitjançant l’estudi de viabilitat, tal i com hem exposat. Una investigació que ha de respondre si és adient, o no, realitzar aquest projecte donades les circumstàncies de l’entorn. Si bé aquest treball només acaba de donar les primeres passes, l’Avv ja ha demanat que un cop l’estudi estigui finalitzat, aquest es publiqui per a què tots els veïns coneguin la resolució.
17
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 18
els veïns de sant andreu es van acostar a la plaça comerç a firmar per la pacificació del carrer gran a la xocolatada d’enguany. ja hi ha reco-
llides més de 200 signatures. a dalt, el carrer gran a la primera metitat del segle xx. /
“zones perifèriques, com Sant Andreu, només les perjudica”. Un perjudici que la Comissió del carrer Gran no creu possible, “i encara menys si l’eix posa de la seva part”.
4. REIVInDICACIó hISTòRICA
18
L’Associació veïnal de totes maneres, argumenta que en tot cas, els creixements que s’han d’estudiar “no són únicament els econòmics”, sinó “els de la millora de la qualitat de vida”. Aquesta millora si bé no es quantificable econòmicament, evidentment existeix. Per aquest motiu, gran part dels veïns de Sant Andreu donen per bona la pacificació del carrer Gran, ja que ho veuen com una “necessitat” davant de la sobreocupació que pateix la via a determinades hores. Per aquesta raó, i tal i com es recull a la mateixa edició del Capapeus, a la xocolatada reivindicativa que va organitzar l’Avv es van aconseguir més de 200 signatures. “el que denota l’interès de la gent per aquest tema”, segons l’expresident de l’Associació de veïns, Genís Pascual. Al a vegada, i per contrarestar els següents actes que es duran a terme des de l’Avv en favor de la pacificació del trànsit, l’eix Comercial ja ha avançat que prepararà una campanya per conscienciar als seus clients sobre els “per-
DAvID GARCIA
judicis” que pot suposar la proposta. Tal i com declara Puig, l’atractiu de la idea “no convenç al 95% dels nostres comerciants”. Si bé la reivindicació de l’Associació de veïns ja compta amb més d’un lustre d’antiguitat, també s’espera que s’allargui uns quants anys més. Actualment, des de l’organització veïnal són conscients que un canvi en la mobilitat a dia d’avui només es podria efectuar “d’una forma gradual, per trams”, ja que la intenció és pacificar el tram que va des de mossèn Clapés, fins al Parc de la Pegaso. I és que l’Avv prefereix esperar fins a la finalització de les obres de l’estació de la Sagrera i el seu entorn, per provar de desviar el trànsit que travessa Sant Andreu envers a les noves carreteres que acompanyaran al TGv. De totes maneres, coneixedors de la crisi econòmica, els veïns tampoc pretenen realitzar una gran obra al carrer Gran, fet que podria facilitar un inici de la pacificació per trams. Ara per ara, si més no, pel carrer Gran continuaran circulant els vehicles per la calçada i els vianants per les voreres. Cadascú en el seu sentit de la marxa. Sense poder efectuar parades ni estacionaments. No sigui cas, evidentment, que impedim la circulació de qui ve darrere nostre. Per aquesta raó s’obre el debat... Carrer Gran per passejar o carrer Gran per circular?
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 19
DANI Gómez
apunt històric | Què ha estat el Carrer Gran pels andreuencs | DAVID GARCIA
E
De mica en mica, els edificis s’anaren aixecant a banda i banda del carrer Gran, i els seus baixos varen començar a acollir els petits comerços. Si bé alguns veïns d’aquestes cases i masies es dedicaven a llaurar les terres del voltant del Rec Comtal, d’altres treballaven en el mateix carrer Gran. motiu pel qual, la via era el punt de trobada veïnal. Per aquell temps el carrer era conegut com a major. Un tram que anava des de la Riera de Sant Andreu fins al carrer de l’Hostal (actual malats). Però a mesura que s’anà expandint, adoptà diferents noms: des de Casanoves (o Cases Noves) fins al raval de la Sagrera, i Tramuntana per l’altre extrem. Topònims que no foren unificats com a carrer Gran fins al 1914. Aquesta via en el seu conjunt, més enllà de ser, en alguns dels seus punts, un veritable dipòsit d’escombraries, també acos-
tumava a veure’s afectat per les diferents inundacions com a conseqüència de les riades i torrentades que el travessaven. Per aquest motiu, a principis de segle xx, es decidí urbanitzar i anivellar. I ja no només per salvar el perill constant que representava per als veïns, sinó també per donar pas a l’arribada del tramvia. Un cop entrat en el ple segle xx, la columna principal del ja barri de Barcelona es va anar cosmopolitzant. els tramvies foren substituïts pels cotxes, i les voreres ocupades per un major nombre de veïns. Aquest augment del trànsit i dels passejants en les últimes décades ha sigut el que ha dut a l’Avv a sol·licitar una preferència dels veïns per sobre dels vehicles. Una reivindicació que amb el pas dels anys ja ha esdevingut històrica, i que es pot allargar alguna dècada més, fins i tot. De totes maneres, i tal com ja va dir l’historiador local mossèn Clapés, “malgrat la circulació verament cosmopolita de l’ànima de cap a cap de jorn, el carrer dit de Sant Andreu, continua essent allò seu més substancial, el carrer Gran, el carrer major”.
Referents: Rabassa, J. ; Vinyes, P. ’L’abans de Sant Andreu de Palomar: 1880-1976’. Editorial Efadós.
cap a peus | set.-oct.
l carrer Gran de Sant Andreu és la via més emblemàtica i transitada del poble. Resseguint, anàlogament, el recorregut d’una variant de la romana via Augusta, el carrer ha sigut el protagonista de la vida andreuenca al llarg dels segles. I es que, amb el pas del temps, l’eix vertebrador de l’antiga vila ha contemplat la transformació de la societat i la cultura del seu entorn.
19
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 20
l’entrevista | Jordi Rabassa | VOCAL DE L’AVV
“El Carrer Gran ha de ser peatonal. No hi ha altra possibilitat. Significa millor qualitat de vida” David Garcia
20
és una reivindicació històrica des de fa molts anys. que vol dir que la columna vertebral de sant andreu sigui per als vianants? Significa millor qualitat de vida. expliquis. Qualitat de vida significa passejar tranquil·lament sense cotxes. Poder mantindre una vida social agradable. Reduir el soroll... i aquesta pacificació a quin tram correspondria? Nosaltres proposem que sigui des de la plaça de mossèn Clapés fins al Parc de la Pegaso. tot el carrer gran. Ho podem fer, de mica en mica, per trams. Gradualment. baixant la circulació fins a zero. No estem dient que prohibim la circulació. estem plantejant una solució urbanística. continuï. La idea és impedir que els cotxes passin pel carrer només per travessar el barri i anar fins a Barcelona. però que passa amb els veïns que tenen pàrquings? Aquest problema l’han de resoldre els tècnics de l’Ajuntament mitjançant un estudi de viabilitat correcte. ... el carrer Gran té molts carrers perpendiculars que el travessen. L’únic que s’hauria de fer es combinar les direccions de la resta de carrers per donar sortida als vehicles. no congestionaríem la resta de vies? No, perquè nosaltres condicionem la demanda fins que s’obrin els vials que acompanyaran al TGv. quan les obres de la estació de la sagrera i del seu entorn estiguin enllestides. és una proposta. mentrestant podem anar fent trams. i com adeqüem el carrer? és una obra barata. No cal canviar el format de via. No és necessari canviar les voreres ni anivellar el carrer. amb unes pilones i una bona senyalització en tindríem suficient? exacte. més endavant, si cal, ja anivellarem. Però, ara per ara, no ho necessitem. passegem pel carrer gran aleshores. Actualment, cap a les sis de la tarda surten els nens de les escoles, cotxets de nadons van amunt i avall... i en alguns trams la gent ha de baixar a la carretera amb el trànsit que circula. però si pacifiquem... ...la gent caminarà tranquil·la, sense haver-se d’anar apartant constantment; la farà petar; tafanejarà els aparadors...
això es bo per a les botigues. Nosaltres estem convençuts. els estudis avalen que la peatonalització fa que els ingressos es mantinguin o pugin. punt positiu per l’eix comercial. en principi i oficialment, l’eix s’oposa a la pacificació. per què? Diuen que en un moment de crisi seria perillós fer canvis al carrer. però els estudis són favorables. Realment costa entendre certes posicions. Crec que s’equivoquen. i a tot això, que opina l’ajuntament? el consistori s’ha compromès a tirar endavant el projecte tècnic d’estudi de peatonalització. progressa adequadament aleshores. Per nosaltres ja és important, però s’ha de fer l’anàlisi. què li sembla la idea al poble? els veïns estan amb nosaltres, de forma que el projecte de pacificar el carrer Gran el tenim guanyat. el carrer gran per a sant andreu. Creiem que la peatonalització ha de ser tota la setmana, inamovible i per sempre. el carrer Gran ha de ser peatonal. No hi ha altre possibilitat.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 21
opinió de l’AVV | Per l’eix social del barri | JUNTA DE L’AVV
A
fortunadament els temps canvien. ja han passat aquells dies en que al carrer Gran hi havia més d’un carril, que absorbia gran densitat de circulació. Recordem a l’Avv com anàvem a buscar el 40, o el 35, a la parada que hi havia just a la cantonada del carrer de Sòcrates. veure aquella quantitat de trànsit, avui seria impensable. en el seu moment es va fer un canvi, per deixar-hi un sol carril. I la vida del carrer va millorar moltíssim. Reducció de fums i sorolls, en definitiva: millora de qualitat de vida. Ara ens toca fer un pas més. Hem de continuar en aquesta línia. Apostar fermament per anar més enllà. Per entendre el que cal fer, per veure aquesta millora, potser el més fàcil és anar a veure altres llocs. Llocs a on el que proposem, avui ja és una realitat. Anem a veure: heu passejat pel carrer de Rogent al Clot? Coneixeu el carrer d’Astúries de Gracia? Heu anat al carrer major de Lleida? Al centre de Granollers, vilafranca, Reus o Figueres?
Cada carrer té les seves característiques, i en cada cas la pacificació s’ha de fer diferent. el que demanem ara és que es faci un estudi seriós per la pacificació del c/Gran. I que es faci públic. Així tots podrem parlar de com Sant Andreu afrontarà aquest nou repte.
cap a peus | set.-oct.
Si la resposta és que no; si us plau, feu-ho. Aneu a veure aquests llocs. Només cal agafar el metro, fer 4-5 parades i anar a visitar el c/Rogent una tarda qualsevol. Hi podreu veure un espai ple de gent, amb molta vida. Hi ha botigues a dojo, nens amunt i avall, gent asseguda als bancs, terrasses de bars, ... S’ha convertit en el principal eix social del barri, en punt de trobada. en aquest carrer, els cotxes també hi tenen cabuda. Hi ha diferents edificis amb les entrades dels pàrquings. Per això els cotxes poden entrar i
sortir a qualsevol hora. Això si, com que és un espai per a vianants, els cotxes són intrusos, i s’han d’adaptar al tarannà del carrer. Per altre banda, serveis de neteja i càrrega i descàrrega dels comerços, estan autoritzats a circular però en uns horaris determinats. en els moments de menor intensitat, de 8 a 11 i de 14 a 16, els comerços tenen temps de sobres per organitzar la càrrega i descàrrega.
21
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 22
Xerrades per promoure la diversitat INTEGRACIÓ
Coneguem el Món ha organitzat distintes xerrades per promoure la diversitat a Sant Andreu. La primera, Colòmbia, un país de contrastos, es va celebrar el 18 d’octubre amb l’historiador Pau vinyes i Roig. Les properes són: el 22 de novembre, Mali, la corba del Níger i el 13 de desembre Una volta per Azerbaijan. Les xerrades són a les 19h a l’auditori de Can Fabra.
El jutge Santiago Vidal, a Sant Andreu JUSTÍCIA
el 21 d’octubre es va celebrar al Centre Cívic de Navas una xerrada amb el reconegut jutge Santiago vidal sota el títol de ‘Cap a una Catalunya més justa". L'acte reivindicatiu i polític va ser presentat per la senadora d’eRC ester Capella.
85 anys de la mort d’Ignasi Iglésias COMMEMORACIÓ
mANUeL A. RAIGADA
el diumenge 6 d'octubre, es van commemorar els 85 anys de la mort del dramaturg i poeta. Com cada any, es va fer l’ofrena floral al cementiri i es van organitzar una lectura dramatitzada de l'obra Perdigons de Plata a càrrec del grup de teatre Deixal's que s'estrellin, una lectura de poemes de Salvador espriu a càrrec de Toni Navarro del grup Teatre pels descosits i diversos cants corals per l'Orfeó l'eco de Catalunya, entre d’altres.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 23
cultura | Poesia
Poesia a la plaça
N
el 22 d’octubre a la plaça del Comerç va celebrar la II edició de Poesia a la Plaça. Durant més de 5 hores es va allargar la festa d’enguany o us ha passat mai que el que vosaltres creieu que havia de ser provisional acaba esdevenint definitiu? el moviment 15-m que es va constituir l’any 2011 ha evolucionat donant suport a diversos col·lectius i ha fer néixer alguns projectes. el que alguns voldrien que hagués estat transitori s’ha mantingut ferm i ja forma part de la vida diària de moltes persones que dia a dia aporten el seu granet de sorra perquè aquest malmès món nostre sigui una mica millor.
I amb aquesta finalitat, la comissió de cultura de Sant Andreu, nascuda d’aquell moviment 15-m, el diumenge 22 d’octubre a la plaça del Comerç va celebrar la II edició de Poesia a la Plaça. Durant més de 5 hores, l’esperit de la música i la màgia de les paraules van recórrer les ànimes de les persones que per allà s’hi van acostar.
voluntaris intrèpids, perquè la paraula era lliure per a tothom, perquè qualsevol podia compartir amb els altres els seus versos. emotiu va ser el moment en què una noia de 13 anys va voler compartir els seus primers poemes i apassionades van ser les cançons que el públic taral·lejava com si fos una sola veu. Unes 27 actuacions es van succeir al llarg de la tarda, algunes de les quals espontànies i improvisades. Tanmateix, totes elles fetes amb amor i respecte. Al final, la satisfacció traspuava en tots els assistents. més de 600 persones havien passat per la plaça del comerç, més de 600 persones havien caminat entre versos, més de 600 persones havien gaudit de música i paraules, de poesia i llibertat.
Ester Bueno
A les 17h els primers participants van començar amb les lectures poètiques. el públic s’anava aturant, se seia a les cadires que la comissió havia deixat preparades, s’anava relaxant i anava deixant que les paraules el seduïssin. Les actuacions es van anar succeint amb agilitat, ara una lectura poètica, ara unes cançons, ara una performance literària. vàrem sentir les paraules d’àusias march, Casasses, josep Pla, mario Benedetti, vallejo...tant de rapsodes experimentats com de
cap a peus | set.-oct.
Un escenari auster emmarcava les actuacions. La plaça estava de festa. era la festa de la cultura al carrer, de la poesia lliure. Poemes penjats d’alguns establiments donaven la benvinguda als assistents i els arbres de la plaça es mostraven còmplices de l’acte mostrant amb orgull els papers poètics com si fossin parts del seu tronc.
23
IReNe CAIxàS
Benvinguda, Mèlia!
CREIX LA FAMÍLIA ‘CAPAPEUS’ No podíem deixar de donar la benvinguda a la mèlia, la nova petita de l’Irene Caixàs, excel·lent redactora de les crítiques de Teatre de la revista. moltes felicitats!
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 24
RELLEU DE COORDINADORS AL ‘CAPAPEUS’ El coordinador sortint... David Royo Per Alai n Garrid o i Joana Arie t
quan vas començar com a coordinador del capapeus? ja portava uns anys com a col·laborador amb alguns articles de la revista, quan l’anterior coordinadora, la Irene Santamaria em va proposar d’agafar el relleu. No recordo la data exacte però deu fer uns cinc anys aproximadament. Recordo que em va fer molta il·lusió. A més feia poc haviem començat una nova etapa de la revista pel què fa al disseny i estructura.
24
ens pots explicar una mica en què consisteix ser coordinador del capapeus? A grans trets és organitzar cada mes els temes a tractar a la revista i ‘perseguir’ als redactors perquè siguin puntuals a l’entrega dels articles (riu). Abans però, el coordinador convoca una reunió a tot l’equip de redacció -actualment som unes 25 persones - per organitzar els temes a tractar a la revista. Una tasca imprescindible també és assistir a les reunions quinzenals de l’Associació de veïns i veïnes (Avv) perquè com sabeu, la revista és la veu de l’Avv. en aquestes reunions he sabut valorar el compromís de molta gent que dedica el seu temps lliure a treballar per construir un Sant Andreu millor, i per extensió, construir una societat millor. has viscut un fet molt important com a coordinador com és el 30è aniversari de la revista; què va suposar per tu? Tinc records molt vius d’aquells dies. vam realitzar un número especial de la revista que recòrrer tota la seva història. vam contactar amb antics redactors i coordinadors, fins i tot, amb gent que havia fundat la revista i no els coneixiem. També vam donar veu a les entitats perquè valoressin la tasca de la revista en aquestes tres dècades. A més vam fer un acte molt emotiu a les golfes de Can Fabra amb més de 200 persones i també vam organitzar un concert amb molts grups del barri
com la Sant Andreu jazz Band i actuacions culturals com el clown Dudu entre d’altres. seguiràs vinculat a la revista d'alguna manera? I tant, no ho dubteu! Seguiré la petjada d’altres antics coordinadors/es que encara es mantenen al peu del canó. Un cop estàs dins, no és fàcil deixar la revista i pel què pugui fer un cop de mà a la nova coordinació allà estaré. dóna'ns algun secret perquè el capapeus segueixi viu. Crec que el secret és implicar-t’hi el màxim i també implicar-hi tota la gent que forma part d’aquest ‘petit miracle’ que és el Capapeus (redacció, correcció, maquetació,...). Intentar aconseguir que la gent es senti com a seva la revista. I sobretot està al carrer i donar veu a les reivindicacions de la nostra Associació de veïns i la resta d’entitats del nostre poble. No cal oblidar les lluites i reivindicacions que el moviment veïnal ha aconseguit per Sant Andreu com l’escola i el Parc de la Pegaso, Can Guardiola, la Rambla, el Cementiri, Can Fabra,... i la més recent com la campanya ‘Salvem el Casc Antic’. Però encara queda molta lluita per cobrir com és la pacificació del carrer Gran, les Casernes, el futur parc lineal del TGv,... tens algun desig pel capapeus ara que ja no estàs al càrrec de la coordinació? Que continui tan viu com fins ara i que tinguem un equip de col·laboradors tan fantàstic com fins ara. Amb un alt grau de compromís i de responsabilitat. I com no, del suport dels socis/es de l’Avv i els comerciants del barri que ens donen suport perquè cada mes apareixi aquest petit miracle que és el CAPAPeUS. I si em permeteu m’agradaria agrair a tota la gent que d’alguna manera o altre ha fet que la revista perduri en el temps. Llarga vida al CAPAPeUS!
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 25
Els nous coordinadors... Alain Garrido i Joana Ariet Per Davi d Royo
jOANA ARIeT
què us va passar pel cap quan us van proposar la coordinació de la revista? j: Sensacions contradictòries. D’entrada et sents molt afalagat, t’estan reconeixent la teva feina i les teves qualitats i això sempre agrada. Però al mateix temps... vertigen i inseguretat. el CAPAPeUS és molt gran! Hi ha molta gent implicada, i no parlo només dels qui hi treballen, sinó també tota la gent que l’espera cada mes. A: Tot i fer-me respecte, les sensacions van ser molt positives: alegria i felicitat. No fa ni quatre dies que vaig sortir de la Facultat de Comunicació i ja tinc l'oportunitat de coordinar una revista tan antiga i emblemàtica com el CAPAPeUS. Sincerament, tinc moltes ganes d'esforçar-me en aquesta tasca i que surti tot rodat.
què creieu que podeu aportar en aquesta nova etapa? j: Ara, així d’entrada, costa contestar aquesta pregunta. Tothom hi aporta coses. jo, personalment, fa més de 7 anys que hi col·laboro com a redactora i sempre he sentit que hi deixava una part de mi. Suposo que seguiré sentint el mateix, però des d’una altra perspectiva. De totes maneres, aquest és un projecte col·lectiu, i cadascun dels
malgrat que encara sigui molt aviat, teniu algun projecte de canvi a la revista? j: Per ara fer que funcioni tan bé com fins ara, que ja és molt! Sembla un tòpic però és que realment és veritat. més endavant... suposo que és inevitable anar deixant la teva empremta, tothom té moltes peculiaritats a l’hora de treballar i això es nota. A més, com més t’immergeixes en un projecte, més idees et venen al cap, així que és probable que d’aquí un temps sorgeixin noves coses. I el fet que la coordinació sigui en equip és una gran avantatge, les idees es multipliquen! A: el primer s'ha de plasmar en una major importància als esdeveniments culturals celebrats al barri; la cultura és quelcom que defineix l'ésser humà, fins i tot abans d'elaborar un llenguatge verbal com és la nostra llengua. Sovint ara només publiquem una plana de cultura parlant d'una obra de teatre. és massa poc. D'altra banda, la revista ja tracta molts temes socials i sovint crítics; però estaria bé incidir més en certs col·lectius. Per exemple, fer pedagogia sobre la immigració en uns anys en què se'ls està criminalitzant molt. què els hi diríeu als vostres lectors/es? j: Que segueixin tan engrescats com fins ara amb la revista i, sobretot, que si tenen idees o suggerències o crítiques o el que sigui, que les comuniquin. el CAPAPeUS és una revista de tots, és la revista del poble de Sant Andreu, aquesta és la seva essència. A: Què ens diguin sobre què volen llegir! Però sobretot, que es queixin, felicitin, denunciïn, reivindiquin... i enviïn cartes. Sortiran publicades i així tindran veu a la revista del barri. La revista, principalment, és seva. així volem que continuï sent.
cap a peus | set.-oct.
per a vosaltres què suposa coordinar la revista del barri? j: Un repte. Sobretot perquè agafes un projecte que ja està en marxa, que funciona i que a la gent li agrada, de manera que hi ha una mena de pressió en fer que això segueixi, com a mínim, igual de bé. D’altra banda, no deixa de ser una mena d’honor, és molt bonic veure que els esforços (i té tota la pinta que aquesta coordinació en requereix força, d’esforços) tenen bons resultats. A: Una experiència i una nova porta. Una experiència perquè la meva trajectòria professional en el món de la comunicació encara és prou curta. Coordinar el CAPAPeUS és una de les fites més importants de les aconseguides fins ara. I una nova porta perquè, de ben segur, aprendré moltes coses i superaré temors. estic molt convençut que serà una etapa molt enriquidora.
que cada mes treballem perquè surti el número a temps, aportem alguna cosa, sigui des del rol que sigui. A: Sobretot vull aportar dues coses: la meva passió per la cultura i el meu esperit crític envers els problemes socials.
25
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 26
L’ESTIU DE LA MÉTEO
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela JuLIOL
el mes de juliol no s’ha mostrat gaire distant a la mitjana, les temperatures han estat una miqueta més altes del normal, sobretot les mínimes, amb 31 nits consecutives per sobre els 20ºC, juliol de difícil dormir. en quant a pluges el qualifiquem com a sec, amb forces dies de pluges febles i tempestes llunyanes, les quals no ens han arribat a afectar de ple.
AGOST
L’Agost s’ha mostrat absolutament normal en quant a temperatures, tant en les màximes com les mínimes, amb valors constants però molt continguts, la màxima absoluta no ha arribat ni als 31ºC. Seguint amb la tònica de juliol, ha estat un mes molt més sec que la mitjana, de fet ja fa una bona colla d’Agosts que no plou el que tocaria, fallen les tronades de final d’estiu.
SETEMBRE
Deixem enrere un setembre dividit en dues meitats, la primera més inestable i amb temperatures contingudes i una segona quinzena molt més càlida del normal, amb una màxima de 29ºC els darrers dos dies de mes. Ha estat un mes sec, força per sota de la mitjana, els 35mm és la meitat del que hauria de caure un setembre normal.
www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
32,9ºC 20,0ºC 25,48ºC 1023,8hPa 1009,4hPa 1016,61hPa 8,2mm 3,4mm
16 2 30 27 29
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
30,9ºC 18,9ºC 24,96ºC 1021,3hPa 1006,9hPa 1015,9hPa 4,4mm 3,4mm
11 27 9 7 26
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
29,2ºC 16,3ºC 22,3ºC 1024,1hPa 1002,6hPa 1015,7hPa 34,8mm 17,4mm
29 11 22 29 7
*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari
LA REFLEXIO Demogràcia
Q
a als nostres alumnes, uan a l’escola fem descobrir l’edat antig el naixement de la deun dels aspectes que surt a la llum és en túniques blanques, mocràcia. Aquella gent, enfundada ivència mitjançant un sistema van començar a regular la seva conv raposades i, finalment, l’acque exigia diàleg entre postures cont Amb algunes reserves pròceptació de la voluntat d’una majoria. en autèntiques barbàries, pies de l’època que ara ens semblari ació rau en el paper protagol’essència d’aquest mode d’organitz o indirecta, es converteix en nista del poble que, de manera directa per prendre decisions que legítim o legitima els seus representants ajudin a millorar la societat. t espanyol haurien de ser Quaranta anys de democràcia a l’esta gairebé sola. No només no suficients perquè aquesta funcionés dir sense embuts que gaués així, sinó que darrerament podríem a oligarquia o d’una aristodeix d’uns atributs més propis d’un a naftalina. La immunitat cràcia de quatre encorbatats amb olor le, i no hi ha dia que no ens de què disposen ofèn fins al més ximp et o iniciativa que ens fan llevem sense alguna declaració, decr
Per Xavier Oliveres
26
posar els pèls de punta. dies comptats. Les revoluAquest desconcert generalitzat té els benestar o de la conformitat, cions no neixen de l’avorriment, del i de l’obstinació d’uns pocs sinó de la desesperació d’uns molts a vegades és injusta. està per fer creure als primers que la vida ocràcia -a priori més pràcvist que el format indirecte de la dem calenta. Amb el temps, els tic- no funciona en països de sang sistema el més racional de conceptes bàsics que fan d’aquest eren les llibertats fonamentots s’obliden fins al punt que es vuln és massa temptadora com tals de les persones, i la corrupció a manera de recuperar el per renunciar-hi, sembla. Així que l’únic la seva versió menys elitista, rumb i fer creu i ratlla és apostar per cipativa’, un model que faaquella anomenada ‘democràcia parti d'associar-se i d’organitzarcilita als ciutadans la seva capacitat una influència directa en les se de tal manera que puguin exercir una consulta que desitja una decisions públiques. Negar el dret a es miri com es miri, no és ni part molt representativa d’un poble, serà mai democràcia.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 27
esports | Futbol, waterpolo i natació
Classificat pels setzens de final de la Copa del Rei
La uE Sant Andreu es mesurarà contra un equip de Primera que juga competició europea
L
a Ue Sant Andreu ha quedat exempt en el sorteig de la Tercera Ronda de la Copa del Rei i passa, per tant, directament als setzens de final. en aquesta ronda entren els equips de Primera i concretament al Sant Andreu li tocarà un dels que juga competició europea. A l’espera del sorteig, l’equip de Patxi Salinas sap que no ho tindrà fàcil en la propera eliminatòria, però a la vegada, serà un dels partits més esperats de la temporada i dels darrers anys. La temporada passada, els quadribarrats es van quedar a un partit de rebre un equip de Primera, però la derrota contra la Ue Llagostera ho va impedir. enguany, l’equip de la senyera ha tingut la sort del sorteig al seu favor i serà present al futbol de primera categoria a nivell estatal. A la lliga, la irregularitat està caracteritzant l’equip de Patxi Salinas, amb victòries, empats i derrotes. Al no sumar de tres en tres, no es pot trobar a la part alta de la classificació del Grup Tercer de la Segona Divisió B, però actualment tampoc perilla la permanència. A mesura que vagi avançant la temporada es
E
l món de l’esport ha estat pendent durant aquest estiu de l’esdeveniment més important de l’any, els Campionats del món de natació, celebrats a Barcelona entre els mesos de juliol i agost i que ha omplert les instal.lacions de la ciutat d’espectadors àvids d’espectacle i dels records generats pels encara poc llunyans Campionats del món del 2003, disputats també a la capital catalana. el Club Natació Sant Andreu, com no podia ser d’altra manera, es va fer present en el campionat de forma ben visible. La piscina Pere Serrat va ser la seu dels entrenaments de diverses seleccions. Pel què fa a la competició, els representants del club en natació no van tenir sort. L’estendard de l’entitat, érika villaécija, va nedar els 10 quilòmetres en aigües obertes i no va poder passar del 17è lloc, en una prova igualadíssima i dura a parts iguals. Tampoc va poder brillar en els 1500 metres, amb un 15è lloc final. juanmi Rando va nedar els 50 es-
Actualment cal destacar la segona equipació de l’equip del barri, que ha sabut captar perfectament el sentiment dels aficionats. el fons blau amb una creu groga representa els colors de Sant Andreu. A la part final de les mànigues s’hi troba la senyera i a la part d’abaix de la samarreta, la silueta de la cúpula de l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar.
Jordi urtasun Cortés
quena, amb un 14è lloc final i nedant una semifinal, mentre que la joveníssima jèssica vall no va poder superar les eliminatòries dels 50 metres braça, però sí que va accedir a la semifinal dels 200 metres braça, amb un 13è lloc final. el responsable de la natació andreuenca, jordi jou, va formar part de l’equip tècnic. La major alegria, però, va venir de la mà del waterpolo femení, que va aconseguir la medalla d’or en derrotar a la final a Austràlia i superar així la plata assolida als jocs olímpics de Londres ara fa un any. entre les components de l’equip, la jugadora del Sant Andreu, Ona meseguer. La cirereta del pastís la va posar l’àrbitre de waterpolo Sergi Borrell, exjugador del Sant Andreu i considerat el millor del moment, que com a únic representant estatal, va ser designat per xiular la final masculina en la qual Hongria es va imposar a montenegro amb una actuació immaculada davant d’una Picornell a vessar.
JJ Aymerich
cap a peus | set.-oct.
Ressaca mundialista
podrà veure la linia que segueix el Sant Andreu.
27
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 28
Ens ha deixat en Pere Massana, filòleg, actor i amic
L
a definició que fa la viquipèdia sobre la mort:“...és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.” Però, aquestes funcions biològiques, no poden esborrar la petjada en vida que ens ha deixat en Pere massana i Garbaccio (Barcelona, 12 de febrer de 1965 – 30 d’agost de 2013). Una mort injusta perquè no tocava per edat. Una mort massa ràpida i sobtada. Una mort que ens ha deixat orfes de rialles i mal humors. Tot plegat una mort que ens ha ofegat en una tristor profunda i amarga.
De ben jove milita a eRC, formació política que no abandonarà mai, malgrat els alts i baixos. Serà condecorat amb la insígnia del partit pels seus 25 anys de militància. Fa de periodista en el desaparegut Diari de Barcelona, on escriu excel·lents cròniques periodístiques i viu de ben a prop el tancament del diari. en quedar-se sense feina ha de cercar-ne una de nova. eRC li ofereix la possibilitat de treballar com a administratiu a la Federació de Barcelona. Finalment, en els dar-
en Pere era català pels quatre cantons, però no pas tancat i barrat en una renaixença caduca i somorta. La seva catalanitat era obrir-se a la humanitat i deixar que l’aire fresc de la llibertat fes niu en una Catalunya independent. I aquesta absurda mort que se l’ha endut no el deixarà albirar la Catalunya del demà: lliure i socialment justa. La seva mort ens referma encara amb més força el desig d’esdevenir lliures del jou de l’estat espanyol per convertirnos en un nou poble d’europa, amb les seves virtuts i mancances, però lliure!!! Pere, gràcies de tot cor per oferir-nos la teva càlida companyia i saviesa. et trobarem a faltar. No saps prou com et trobarem a faltar... Allà on siguis, un petó ben fort i visca la terra lliure!!!
Pau Vinyes i Roig, amic
horitzontals 1. pere massana. 2. i. escodrinya. 3. capella. miur. 4. aca. oissim. o. 5. irare. l. aj. 6. al. tartuf. uc. 7. biere. merda. 8. ruana. t. suen. 9. ep. a. usat. si. 10. perla. amar. g. 11. trilliro. aro. 12. a pilat. eta. verticals 1. pica. a. repta. 2. e acilbuper. 3. repar. ia. rip. 4. ese. atenalli. 5. clorara. all. 6. molière. u. ia. 7. adas. t. tsart. 8. sr. slum. amo. 9. simi. festa. e. 10. ànima. ru. rat. 11. nyu. judes. ra. 12. aaró. canigó.
28
en Pere va viure i créixer en el seu estimat Sant Andreu de Palomar, on des de petit va començar a fer les seves primeres passes a l’escola del carrer Pare Secchi –un servidor, nascut al desembre de 1964, també hi va anar-, per seguir a l’escola d’ els Padres (avui anomenada Col·legi Pare manyanet-Sant Andreu talment com si fos una parada de metro). De jove va iniciar cursos de filologia catalana a la UAB. és a la universitat on agafa a plom la seva passió pel teatre. entre els companys i les companyes del grup teatral de l’Autònoma hi sobresurt la Laura Conejero, qui anys després despuntarà com a actriu de nivell. A l’esplai Sant Pacià aprèn a formar-se com a persona – cal recordar que en aquells temps les associacions de lleure solien fer de veritables escoles, ja que l’escola oficial no era pas un niu de pedagogia, ans el contrari, un món de foscor i de consignes “la letra con sangre entra...”-. Fa de monitor i encarrila la canalla amb petites interpretacions teatrals.
rers anys de la seva vida, treballa per la Generalitat. Però allò que veritablement l’omplia, i amb molt de goig i il·lusió, era quan feia teatre, primer a Sant Pacià i després al Centre Cívic de Sant Andreu amb Clip Teatres. és a Clip Teatres on arribarà a ser-ne el president i l’ànima organitzativa de les temporades teatrals així com destacat actor de la companyia. el seu fabulós paper a Les dones sàvies o les diverses interpretacions dalt de l’escenari ens descriuen un home apassionat per la feina d’actor i vividor de la paraula escènica. és aquesta paraula que el fa anar a més i es converteix en el creador de la xarxa de mots del De Cap a Peus. Aquests mots encreuats que, valgui la redundància, entrecreuaven el fet filològic amb la pertinença a una llengua, la catalana, tot barrinant bolígrafs i llapis a dojo. Des d’aquests mots ens ofereix un coneixement dels territoris de parla catalana i al mateix temps una finestra oberta al món. en Pere, també era un enamorat de les muntanyes. Sobretot del seu estimat Canigó. Des de la Universitat Catalana d’estiu, en els darrers anys, ens delectava amb els versos de jacint verdaguer amb l’estrofa del poema del Canigó els dos campanars tot just després de sortir el sol una matinada d’agost.
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 29
HOMENATGE A PERE MASSANA - XARXA DE MOTS Per Andreu Giralt
HORITzONTALS
1.Apòstol glaçat pel cant del crepuscle. Parròquia de ponent del país dels Pi-
rineus. 2.Conjunció copulativa. mira i remira pels racons més insospitats. 3.Formació vocal amb nom d’esglesiola. Hexàmetre de peu dactílic que s’ha
escurçat per la penúltima síl·laba. 4.Agència Catalana de l’Aigua. Diuen que
tots en tenim una, en aquesta vida, com si fóssim militars o agents secrets
(al revés). vocal digna de tota admiració. 5.m’ompliré del pecat capital més
mateix, immediatament (al revés). 6.Article andalusí per excel·lència. Quina
comèdia, l’impostor. Crit allargassat que vol espantar les feres. 7.A les ta-
érem petits. es diu que el cocodril ho fa per desplaçar-se, com la serp. 2. La
vocal que tendim a sentir més els orientals, per contrast, en els parlars d’oc-
cident. Sistema d’organització política d’un país que preveu que sense rei
també es pot viure (al revés). 3. Poeta rítmic de robes amples i que acostuma
a dir grans veritats (al revés). els josepmaries més estalviadors se’n fan dir.
Sigles, en llatí, del millor desig que podem formular pensant en els que, com
en Pere dels mots, ja no tornaran. 4. A mig camí entre l’est i el sudest. Premi,
colli, torturi amb una de les eines clàssiques del bricolatge domèstic. 5. Dei-
xarà ben a punt la piscina per a la picor d’ulls. Remei bulbós amb grans pro-
vernes del Conflent, de la beguda celestial d’ordi i civada també podrien dir-
pietats antibiòtiques, fungicides i odoríferes. 6. Potser el més gran dels
rojos, blancs i grocs. Podent ser un camí sense sortida, es conforma a ser
mai en català, i sempre en castellà. 7. Al Rosselló, mesura de líquids que ens
ne així. L’adob més desitjat als camerinos. 8.Crinera esquitxada de negres,
consonant sorda. Semblen regadores, després de córrer massa. 9.Avís in-
terjetiu que fem quan demanem atenció perquè no creiem tenir-la tota. La més brossiana de les vocals. Gastat, de segona mà. el condicional del pen-
tagrama. 10.Sorpresa interior, ¡ostres!, que ens amaga algun mol·lusc. ver-
dramaturgs francesos. vocal fantasmagòrica. Hiat que no s’ha d’accentuar
recorda un director de joc del Barça de les cistelles (al revés). Primera de la
tanca i última del filat. Obstacle que superat pels dits del guitarrista fa pujar mig
to la nota que sonava fins llavors (al revés). 8. A les cartes que ja no escrivim,
oferim aquesta abreviatura al senyor. Bèsties de càrrega i de tir per excel·lèn-
sió més poètica i més llatina i potser més profunda d’estimar. Fricativa
cia (al revés). Propietari. 9. Primat superior. Celebració especial, que per a
triplicat- capaç d’entabanar només les dones més sàvies. Cèrcol per on vol-
per aquesta lletra, que ha esdevingut un autèntic prefix. 10. Allò que es diu que
catalana desitjada com el punt més obscur del plaer. 11.Orador -beneit per dríem fer passar els qui tenim la intenció de dominar. 12.Nom de la primera lletra de l’alfabet. el prefecte més net de mans de tot l’imperi de Tiberi. Conjunció copulativa de l’èuscar i maldecap, encara, de molts. veRTICALS
1. La nostra muntanya més alta, la que compartim amb andorrans i occitans.
molts ha esdevingut rutina. A la xarxa, si es vol tenir èxit, cal començar-ho tot
tenim en algun racó que no és exactament una part del cos. Regne Unit. Ro-
segador que ostenta el títol de monarca absolut del subsòl urbà. 11. Bòvid
africà a mig camí entre l’antílop i el cavall. Deixeble capaç de vendre el mes-
tre per només trenta denaris. Divinitat fotònica de la plaça Tahrir. 12. el germà
del moisès bíblic. Cim català que s’encén pel solstici d’estiu amb llenya d’ar-
reu del país.
cap a peus | set.-oct.
agressiu i de nom més curt. Líquida que estigmatitza els joves xofers. Ara
Primera de les preposicions que ens havíem après de memòria quan molts
29
capapeus-juliol585-1_Maquetación 1 24/10/13 00:17 Página 30
Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’
93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com
Fes-te soci de l’AVV i segueix-nos al Twitter i el Facebook del SANT ANDREU DE CAP A PEUS
capapeus-juliol585-1_Maquetaci贸n 1 24/10/13 00:17 P谩gina 31
capapeus-juliol585-1_Maquetaci贸n 1 24/10/13 00:17 P谩gina 32