Juny 2013 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 584)

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 1

L’Ateneu Ha rmonia ja no pot espe rar més

capapeus-juny584_Maquetaci贸n 1 02/07/13 3:13 P谩gina 2

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 3

E DI TORI A L

Prou repressió contra els moviments socials

M

juntA de L’AssociAció de veïns

alauradament són massa les reivindicacions que s’eternitzen en el temps i que esdevenen lluites que semblen, sovint, inacabables; tanmateix, malgrat la desídia de les administracions, els silencis institucionals i les pròrrogues inexplicables, els moviments socials no deixem de reivindicar-les expectants a les noves notícies i sempre confiats en que la nostra insistència i tenacitat es veurà recompensada en bona mesura. En aquest número del Sant Andreu de Cap a Peus tractem de nou, per enèsima vegada, com a tema central la lluita per l’ateneu popular de l’Harmonia, un projecte que va néixer fa gairebé 10 anys i al que es van sumant entitats any rere any. Tot fa pensar que estem vivint els darrers capítols de la reivindicació i que l’ateneu serà realitat aviat. Aleshores començarà la història de debó, la que no s’hauria d’haver retardat. En un altre nivell dels esdeveniments, ens mostrem preocupats per l’escalada de repressió als moviments socials que s’està duent a terme al

edita: ASSoCiACió DE vEïnS

DE SAnT AnDrEU DE PAlomAr

president: gEníS PASCUAl i PorrET

vicepresidenta: gEmmA ArmEngol i roSSEll

president d’honor: frAnCESC PorrET dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

lA rEviSTA i l’Avv qUE l’EDiTA no ES fAn

rESPonSAblES DEl ConTingUT DElS ArTiClES i lES noTES SignADES PEr PArTiCUlArS i Col·lECTiUS.

8

nostre poble i a la ciutat en els darrers mesos i de la que no ha estat exempta la nostra Associació. Treballar per la recuperació de la memòria històrica, informar els veïns dels projectes urbanístics i defensar la sanitat pública no han de ser mai perseguits. En els propers mesos es convocaran més mobilitzacions contra la política de privatització de la sanitat i de retallades en educació (entre d’altres) i la moneda de canvi no pot ser, de cap de les maneres, la repressió. Cal que les institucions escoltin el clam popular, que els representants públics baixin al carrer, el respectin i el tinguin en compte al prendre les decisions que marquen les postres vides. Per acabar amb les postres preocupacions, n’apuntem una darrera que serà tractada amb més profunditat en aquestes pàgines més endavant. Es tracta de l’irrisori nivell d’inversions amb que ha deixat Sant Andreu l’acord econòmic entre CiU i el PP. Del tot inexplicables i inaceptables per la nosta Associació.

www. AvvSAnTAnDrEU.CAT - rEviSTACAPAPEUS@gmAil.Com

*

C/ bAlAri i jovAny, 14 - 08030 bArCElonA

)

93 345 96 98

fotomuntatge de portada: cristina pla grimaldos coordinació de redacció: DAviD royo

disseny i maquetació: ElmA vilA i CriSTinA gArDE

equip de redacció: mArTA roig, xAviEr olivErES, jorDi rAbASSA, PAU vinyES, gEorginA rifé,PErE mASSAnA, AnDrEU girAlT, gEníS PASCUAl, DAviD royo,

nATàliA rivEro, irEnE CAixàS, borjA mAríA, joAnA AriET, monTSE TArré, jorDi UrTàSUn, SErgi CorrAl, SErgi CAbEzA, PAU mADUEll, gEmmA ArmEngol, jj.

AymEriCH, óSCAr mAlo, roSA PUrSAlS, AlAin gArriDo, irEnE gonzálEz, àngElA folgUErolA, EDU SolEr, oriol AgUlló, DAni gomEz, EDgAr CriSTòbAl,

xAviEr ArAgAll, jAUmE PrATS, AnDrEA forCADA, CArloS fAnECA, mEriTxEll ribAS, irEnE EzqUErro, DAni gómEz, iSrAEl PArADA i ESTEr bUEno. fotografia: xAviEr DE lA CrUz, mAnUEl A. rAigADA, joSé nAvArrETE,, AnDrEU CArrASCAl, DAviD royo. correcció: irEnE CAixàS, xAviEr olivErES, riCArD riPoll, EvA CAbrErA, AnnA moyà, jorDi bAlArT. publicitat: vEróniCA gonzàlEz (93.3450576)

impressió: gráfiCAS CAmPáS S.A

periodicitat: mEnSUAl, DE SETEmbrE A jUliol (11EDiCionS l’Any)

distribució: A DomiCili PEr AlS SoCiS DE l’ASSoCiACió DE vEïnS i vEïnES, AlS ComErçoS AnUnCiAnTS i A lES EnTiTATS DE SAnT AnDrEU DE PAlomAr

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 4

Fes-te soci de l’Avv i segueixnos al twitter i el Facebook del sAnt AndReu de cAP A Peus

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 5

ENTITATS

>grup de pintors de sant andreu

CUrSETS grATUïTS DE SArDAnES.

PinTUrA DE 10 A 13.30H. CADA PrimEr

rEPArTir!www.fomEnTSArDAniSTA.En

>amics de la fabra i coats

>grup teatral antifaz. loCAl DE

onze de setembre. moSTrA DE DiSSAbTE DE mES no fESTiU.

C/ SAnT ADrià, 20. loCAl 12

TEl. 609 88 57 53. HorAri D'ATEnCió:

DijoUS, DE 17 A 19 H

>ateneu obrer de sant andreu. AbAT oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE Dll A

Dj. www.ATEnEUSAnTAnDrEU.org

>orfeó l’eco de catalunya. AbAT

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS Dll

i Dj DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

(INFANTIL): ASSAjoS Dj DE 17.30 A 19H.

GRUP CULTURAL.

>centre d’estudis ignasi iglésias.

ignASi iglESiAS, 33. 933463990. Dm DE 17

T'EnSEnyEm A bAllAr, ComPTAr i

TiTATSbCn.nET

SAnT PACià. 932744501 (jESúS). DE 22.00

A 22.30H, Dll i DC.

www.gTAnTifAz.orgT.

AnTifAz@HoTmAil.Com

APrEnDrE A bAllAr DAnSA CATAlAnA, vinE!

>associació de dones pal·las-

atenea. CUbA, 2. CAn gUArDiolA.

vUlgUin AConSEgUir UnA SoCiETAT

méS jUSTA. 2nS i 4ArTS Dj DE mES A lES

>cordada, associació excursionista

C/ ArqUímEDES, 30 609 41 68 65.

935019801. viSiTES ConCErTADES DE

i ecologista. CUbA 2. CAn gUArDiolA.

19.30. SEnDEriSmE i ACTiviTATS DE

mUnTAnyA gUiADES. TrUCA’nS i

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

SECrETAriA@CorDADA.org,

Dj DE 18.15 A 19.15H (PETiTS) i DE 19.15 A

>country sant pacià-amics del

country-line dance. 696 58 36 74. Dm DE 20 A 21H o 21-22H i DmC DE 19-20H o 20-21H.

>coral capella gramalla.

PArròqUiA DE SAnT AnDrEU. ASSAjoS Dm 21.30H. Som UnA CorAl DE gEnT

T’informArEm.

Dj DE 20 A 22H. ACTiviTATS DE mUnTAnyA, SorTiDES infAnTilS, SEnDEriSmE, bT,

>associació per la defensa de la

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

ESPElEologiA. www.AEmUnTAnyA.CAT

gent gran (addeg). centre cÍvic de

>ateneu harmonia-federació

>orfeó la lira. CorolEU, 15. DmC DE

sant andreu de palomar.

111. ACTiviTATS, TAllErS, rEforç DE lA

d’entitats cultural i de lleure de www.ATEnEUHArmoniA.blogSPoT.Com

lES 4 CorDES.

>casal catòlic sant andreu. PonS i

>casa asil de sant andreu de

DivEnDrES DE 17 A 22HrS. ACTiviTATS:

rEAliTzAr DifErEnTS TASqUES DE

volUnTAriAT.

>foment sardanista andreuenc. CAn gUArDiolA, Dill DE 19 A 20.30 H

CAn gAlTA CrEmAT, DC DE 19 A 20.30 H

Últimes novetats de natació i futbol

SERVEIS DE L’AVV

CUrSETS PEr gEnT grAn.

bUSqUEm PErSonES DiSPoSADES A

27 .......

Noves estrenes

ESqUí, AlTA mUnTAnyA, foTogrAfiA,

mEmòriA.

palomar. 93 345 35 29 (SUSAnnA).

24 .......

Biògraf de Miquel Martí i Pol

muntanya. monTSEC, 9. 933469604. Dm i

>casal d’avis bascònia. bASCòniA, 42.

bUSqUEm CAnTAirES PEr rEforçAr

23 .......

El projecte topa amb trabes

>agrupació excursionista

sant andreu. grAn DE SAnT AnDrEU,

21 A 23H orfEolAlirA@lyCoS.ES.

Reclamem més sales de proximitat

www.CorDADA.org.

jovE. Si T’AgrADA CAnTAr, T’ESPErEm.

933459495. ACTiviTATS, TAllErS i

14 .......

Dll. A Dj.DE 10 A 14 H., Dll. i DC. DE 16 A

>coral sant andreu. loCAl DE SAnT

20.30H (miTjAnS i grAnS).

Vivia a Plaça de les Palmeres

MONOGRÀFIC

933111038. A ToTES lES DonES qUE

>associació de puntaires. CEnTrE DE

PACià. 933525313. ADULTS: Dj DE 21.45 A

13 .......

Reclamem pas de vianant a les vies

SAnT PACià. Dv. DE 17.30 A 19.15H. Si

TEnS EnTrE 6 i 13 AnyS i volS

17H.

DimECrES, DE 17 A 19 H

11 .......

>esbart mare nostrum. loCAl DE

A 20H.

CUlTUrA PoPUlAr DE SAnT AnDrEU

SUMARI 9 .......

gAllArzA, 58. 93 345 30 01. DE DimArTS A ESCACS, TACA (PinTUrA), bEnAvingUTS

(ACTiviTATS CUlTUrAlS), TEnniS TAUlA,

Per una petita quota:

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo i anna rafart. demana la visita concertada a la

secretaria de l’avv.

> et facilitem l’ajuda de l’arquitecta anna jiménez també

amb visita concertada.

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball

modern i jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que

cobreix les despeses de l’enterrament dels memembres de

ESbArT mArAgAll.

la unitat familiar.

>la lirica de sant andreu

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

lAliriCADESAnTAnDrEU@gmAil.Com

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual jurÍdica.

639010087 i 605383212.

www.lAliriCADESAnTAnDrEU.CAT

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de juliol. de la llar, tenir cura de persones grans i

euros. Tel. 679 39 14 81.

per a cuidar persones grans. mari

44. Cristina Carvajal Sierra.

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:

66.

(Senyora s’ofereix per a tenir cura de

FEINA

(Senyora amable i carinyosa s’ofereix

Carmen. Tel. 93 346 05 76 / 607 40 43

1.000 euros. montserrat. 93 346 18 87.

(veïns del barri necessiten una persona

maría. 93 3599170

persones majors i neteja de pisos. Ana

(venc acció del Club natació Sant

cuidar persones grans. lluïsa i narcís.

IMMOBILIARI

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu a

amb informes per fer feines de la llar i

93 346 70 51 / 676 15 50 12.

(Senyora del barri s’ofereix per tenir

cura de persones grans. Carme. Tel. 93

345 86 13 / 675 38 46 71.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues,

escales, aparcaments. Preu econòmic.

galdric. Tel. 686 17 97 01.

(m’ofereixo per a tasques de la llar, per

tenir cura de persones grans i per

agradable. Preu a convenir. 686 19 92

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:

(preferiblement noia). Ambient

07.

(llogo plaça de pàrquing al carrer

recesvint, 14, a peu de carrer. Tel. 93

345 73 62.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer

neopàtria / fabra i Puig. Preu: 80€. Tel.

(m’ofereixo per fer feines de la llar, fer

moto, al carrer joan Torras. únic nivell i

de cangur, tenir cura de persones grans i

partir de les 16 hores). maria del mar.

convenir. Tel. 93 346 71 54 (trucar a partir

de les 13 h).

93 345 27 94 / 650 74 13 30.

fer-los companyia. 93 274 11 39 (trucar a

Andreu. Preu: 900 €. Tel. 679 10 63 20.

(Es lloga habitació a estudiant

treballar en hotels o en l’àmbit de

l’hosteleria. 93 311 58 43. Cristina.

850€. Carme. Tel. 630 69 38 31.

(venc 2 títols de Cn Sant Andreu. Preu

junt: 1.800 euros. Preu per separat: 1000 euros cadascun. Tel. 935320396 649586102

DIVERSOS (venc cadira ortopèdica per adaptar a la

(Es lloga plaça de pàrquing per a

banyera. Preu a convenir. 93 311 05 58.

molt accessible. Tel. 617 187 995

(Es regala habitació de noi en bon

(Es ven plaça de pàrking gran, amb

escriptori i armari). l’habitació s’ha de

sortida al costat de l’ascensor. Carrer

estat. mobles blancs (llit de 0,80x1,90m,

desmuntar i emportar. Tel. 93 345 49 36.

(Senyora catalana sense càrregues

Doctor balarí i jovany. Tel. 933 459 982

grans, portar la casa i cuidar nens i

C . N SANT ANDREU

(m’ofereixo per a cuidar persones dia o

Andreu. Preu: 25.000€. 660 30 76 78.

Tel. 630 33 66 99. nikita.cata@gmail.com.

Tel. 607 89 26 27.

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:

(venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13

(venc dos títols del Cn Sant Andreu.

(venc escalfador elèctric de 50 litres.

familiars s’ofereix per cuidar persones

6

qualsevol feina per hores. Tel. 603 49 19

nenes. 93 312 06 84; 666 09 6342. neus. nit, també per hores. Amb referències.

(Senyora del barri s’ofereix per a neteja de la llar i per a tenir cura de persones

grans i nens. rosa. Tel. 93 346 51 18 / 657 10 71 49.

(Senyora del barri s’ofereix per a feines

(venc plaça de pàrquing al Cn Sant

1.000€. Tel. 661 62 68 40.

Tel. 620 91 95 08.

(Es lloga plaça d’aparcament per a

cotxe gran al Cn Sant Andreu. Preu: 90

(venc cotxe mercedes Classe C, 5P,

diesel, canvi automàtic, color blanc. Estat

impecable (dorm a pàrquing). 35.000 Km i 2 anys i mig d’antiguitat. Preu: 23.500€.

61 81

marca Termofleck Elba 100. Data de

compra: desembre de 2010. li queden tres anys de garantia. Preu: 70€. mª

Teresa. Tel. 678 83 73 53.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de maig

Mor josep nin, col·laborador i amic de l’Avv

Dijous 30 de maig va morir el josep, després de lluitar molt contra una llarga malaltia. En josep va ser molts anys membre de la Comissió Sant Andreu x viure (comissió de seguiment de les obres i projectes de l’AvE) a la qual s’hi havia vinculat com a veí afectat. Pero la seva implicació amb el veïnat i col·laboració amb l’Associació va ser sempre molt més àmplia, amb capacitat crítica i donant importància al treball col·lectiu amb els de més a prop. la seva participació en totes les activitats lúdiques l’havia convertit també en un amic, al qual trobem a faltar. Des de l’Avv i el Sant Andreu de Cap a Peus volem donar al nostre condol a familia i amics i manifestar la nostra tristesa. fins sempre, josep!

Genís Pascual

cap a peus | juny

El passat diumenge es va jubilar la propietària de la xurreria marisa després de 30 anys al barri. De moment, la xurreria no té relleu. Un adéu que ha mobilitzat les xarxes socials. la notícia va rebre més de 10.000 visites al nostre facebook. gràcies a tots!

7

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 8

Més de 100 nens no poden entrar a l’escolla escollida en primera opció a sant Andreu Can Fabra i La Maquinista han estat les escoles més demandes

L

a sensació de moltes famílies amb el procés de matriculació dels seus fills/es de 3 anys a Sant Andreu és quelcom similar a la grossa de nadal o timba de pòquer literalment, doncs s’adjudica un número i es fa un sorteig. l’escola pública més demanada aquest any ha sigut Can fabra. Aquest any ha hagut tanta gent amb punts especials que ha sol·licitat Can fabra, que moltes famílies, sense punts extra, tenien escasses opcions d’entrar. Per aquest motiu, moltes han apostat per la maquinista, tot i estar més lluny, per tenir un projecte similar i disposar de més places. la tercera escola pública més sol·licitada ha estat mestre gibert, amb més sol·licituds que places (+13). l’Escola Can fabra també (+25). l’escola concertada més sol·licitada ha sigut el SAfA (+49).

Després del sorteig diferents variables. Uns són agraciats amb la primera opció. Per aquests tot és il·lusió i satisfacció.

D’altres però, comencen un periple per conèixer l’escola dels seus fills. quan més llarg és el procés, més nervis, neguit i/o indignació. la sensació de loteria d’aquests és major i la manca d’igualtat d’oportunitats també. D’altres ja havien renunciat a l’escola desitjada de bon principi apostant per una escola amb més possibilitats d’entrar, aquests acostumen a mostrar més tranquil·litat que els segons però menys entusiasme que els primers.

La solució del Consorci d’Educació és aprofitar les places no cobertes.

Com són insuficients crea bolets i augmenta ràtios.

8

Particularment considero injust l’actual sistema de baremació de punts. S’hauria de valorar quins són necessaris i quins prescindibles. Tothom té dret a escollir escola en igualtat de condicions. és evident que els germans han d’anar junts però, per exemple, punts per tenir al·lèrgies alimentàries, quan se suposa que tots els menjadors escolars estan preparats per aquesta problemàtica, no els entenc. També podríem qüestionar als perceptors de rmi. les excepcions haurien de

ser mínimes, per això són punts excepcionals. El resultat avui és que les escoles més desitjades acaben plenes de persones amb punts excepcionals.

Els infants que no entraven a l’escola escollida en 1ª opció van ser 125. la solució del Consorci d’Educació és aprofitar les places no cobertes. Com aquestes són insuficients crea bolets i augmenta ràtios. Aquest any l’escola seleccionada per crear un bolet ha sigut l’Eulàlia bota. Aquest problema es repeteix any rere any des de ja fa set. la creació d’un bolet suposa un increment d’infants sense el proporcional increment de professionals ni recursos econòmics. El Consorci augmenta un professor, però no especialistes ni suports. S’afegeix la manca d’espais per ubicar a aquests 26 infants. Es perden aules d’informàtica, psicomotricitat o menjador per facilitar un aula a aquest nou grup. l’únic tret positiu sol ser la implicació d’aquests pares.

Aquests, que no sabien on anirien fins l’últim moment, són dels que més s’impliquen a l’escola, potser agraïts per fer-los un forat.

El problema a Sant Andreu no és puntual. qui portem tota la vida a Sant Andreu sabem que durant el baby boom dels 70 hi havia escoles que avui no hi són (Acadèmia victor, Acadèmia Catalunya, Col·legi Codola i gualdo, etc.). Si això afegim les parelles joves amb fills que han vingut a viure als nous grans edificis de Sant Andreu, obtenim el resultat de menys escoles, malgrat l’obertura de Can fabra i Eulàlia bota, i més població. famílies descontentes aquest any s’han unit formant la meva escola 2013. van recollir 620 signatures per mostrar la seva disconformitat i sol.licitar la creació d’una escola nova.

A aquesta necessitat el Consorci sol respondre que és un baby-boom puntual, que al final tothom té plaça, que ja estan treballant en l’any vinent o simplement que no hi ha diners.

Potser, però el mateix Ajuntament té estudis propis on parla de la dinàmica familiar de Sant Andreu com un dels barris amb més parelles joves de barcelona. l’Ajuntament també va mantenir uns barracons a les Casernes de Sant Andreu pagant el lloguer on creixien branques i no infants. Potser només havia calgut aprofitar-los durant el suposat baby boom actual.

Óscar Malo

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:13 Página 9

volem un pas de vianants per travessar les vies del tren L’AVV presenta una proposta al Sr Regidor del Districte Raimón Blasi

e

l projecte de reurbanització de la zona de vies de Sant Andreu, algun dia, portarà una enorme millora per als veïns dels nostres barris. és clar que tot canvi porta alteracions i maldecaps. Assumir aquests inconvenients forma part de la normalitat amb la que la ciutat creix dia a dia. El desmantellament del pont de vianants que hi havia a l’estació de Sant Andreu n’és un bon exemple. Aquest era un eix molt utilitzat, i els seus usuaris vam haver d’aprendre noves rutes. A més, aquest fet va coincidir en el temps (durant l’any 2009) amb el nou pont de Sant Adrià, amb totes les deficiències que aquest ja té (denunciades repetidament al “De cap a peus”).

Però quan una situació temporal s’acaba eternitzant, s’han de trobar solucions. Això forma part de la barcelona dinàmica amb que alguns s’omplen les boques. Cal tenir la capacitat d’adaptarse i de rectificar. Des de l’Avv pensem que avui és imprescindible la restauració d’un eix que permeti als veïns travessar les vies. A més, aquesta va ser un demanda que van fer molts veïns el dia 27 d’abril, quan vam fer la xerrada sobre el projecte.

Des de la nostra falta de coneixements tècnics, hem estat estudiant quines possibilitats hi pot haver; i ens sembla la millor alternativa seria la de muntar un pont provisional per a vianants.

Creiem que l’opció més adient seria la de fer-lo passar des del c/

molt probablement, l’alternativa d’un pont de vianants provisional, no es va plantejar inicialment perquè l’obra d’arranjament de l’estació no havia de durar tant de temps, però el tema ja fa quasi 4-5 anys que dura i sembla que va per llarg. A més, ara bona part de la zona ja està coberta, per tant, hem de suposar que serà més senzill i barat acabar de fer el pas de vianants.és per tot això que hem portat aquesta demanda a la seu del Districte. Des de l’Avv hem demanat al Sr regidor del Districte, raimón blasi, que s’instal·li o faci tot el possible perquè s’instal·li un pont per a vianants que permeti superar els inconvenients causats per les obres del TAv a Sant Andreu. Ara la pilota està a les seves mans.

És imprescindible la restauració d’un eix que permeti als veïns travessar les vies

Pau Maduell Comissió del projecte del TAV AVV Sant Andreu de Palomar

cap a peus | juny

Per altra banda, ja no tenim cap dubte de que el gran projecte del Tren d’Alta velocitat (TAv) s’ha aturat. Algú ha vist que es mogui un sol pam de terra? Heu vist alguna formigonera despistada?

Pensàvem que els inconvenients per als veïns tindrien una durada en el temps limitada. Teníem la impressió que al ritme que anava la obra fa uns anys, podríem fruir d’un magnífic parc, gairebé sense ni notar-ne els inconvenients.

de la barcelonesa fins al c/joan Torras. Aquest eix, independentment de quina sigui la seva situació final, el faria servir molta gent i estalviaria temps als vianants: gent que treballa al polígon i arriba en tren o metro Sant Andreu; veïns del Pg. de l'Havanna i del c/Sao Paulo, per anar a agafar el metro o el tren; i gent que viu a Sant Andreu i vol anar a la maquinista. Avui, per fer aquest recorregut, s’ha de fer una volta molt important (c/Sao Paulo, c/ferrran junoy, pont del c/Sant Adrià, parc o c/de l’estació i la renfe). A part de que la vorera del pont és molt estreta per la quantitat de gent que la fa servir.

9

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 10

els nous cursets de l’Avv!

- Pilates - ioga - dansa del ventre - tai-txí, - Ball modern - Patchwork - Labors i manualitats - salsa i altres ritmes llatins.

Publicitat a la revista ‘de cap a peus’ 93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

informació i inscripcions: dr. Balari i jovany, 14 93 345 96 98 Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h www.avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 11

desallotgen una veïna de 75 anys a la plaça de les Palmeres

s

ant Andreu va viure uns dies intensos i dramàtics el passat dilluns 17 de juny. la m.b., una dona de 75 anys que vivia al carrer Coroleu a la mateix plaça Palmeres era desallotjada de casa seva. malgrat que hi ha notícies confuses sobre quin era el motiu real que la fessin fora de casa, hem volgut explicar els fets des de la versió del Santi Serra, president de l’Associació de veïns i veïnes (Avv) de Sant Andreu de Palomar que va seguir tot moment el procés.

Dimarts, a primera hora de la tarda des de l’Ajuntament tabiquen la porta de la casa (un petit pis antic de doble planta) amb la supervisió de tres furgonetes dels antidisturbis dels

El divendres 28, la m.b. després d’haver passat uns dies per unitats coronàries de la vall Hebrón, evoluciona favorablement i per ara té una plaça provisional a les llars mundets mentre es facin els tràmits per facilitar alguna plaça de residència el més aprop possible de Sant Andreu.

Segons Serra, ‘ha estat dur però contents que s’hagi aconseguit una plaça per aquesta dona i m’agradaria agrair l’excel·lent tasca humana dels treballadors socials de l’Ajuntament David i fina Pi de la Serra per la feina que han realitzat en aquest assumpte i com ho han dut a terme’.

Redacció

cap a peus | juny

Segons Serra, la dona era diabètica i vivia en molt males condicions sola a casa seva des del 1996 que va arribar a Sant Andreu. Abans del desallotjament, treballadors dels Serveis Socials van detectar el cas feia dies i van voler negociar amb el fill de portar-la a una residència cosa que el fill s’hi negava. la solució era que des de Serveis Socials la traslladessin a una residència temporal com així fos

mossos, davant la incredulitat de desenes de persones i nens que aquella hora estaven jugant a la pl. Palmeres. Un cop van marxar les furgones, segons Serra ‘es va viure un moment molt maco on gent del barri i nens van destapiar l’entrada’. Durant els següents dies, membres de la casa ocupada Can Seka (antiga Can llimona) van vetllar per la casa malgrat que s’havia enderrocat part del sostre.

11

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 12

oMPLiM entRe tots eL ReBost vA AconseGuiR 25.560 KG d’ALiMents eL PAssAt 25 de MAiG! MoLtes GRÀcies sAnt AndReu!

12

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 13

volem cine a sant Andreu!

L

La història dels cinemes Lauren Sant Andreu és complicada, però en aquest article intentarem posar-hi llum

les inversions fallides de les diferents empreses vinculades a lauren, especialment el centre comercial i multisales a vilanova i la geltrú “vila lauren”, sumades als problemes del sector i la crisi, obligaven Antoni llorens al tancament del lauren Sant Andreu el gener de 2011 i els seus 13 treballadors se'n van anar al carrer. El cinema va tancar amb un deute amb els bancs de prop de 6 milions d'euros i els bancs es van quedar el dret de superfície.

Des que va tancar el lauren l'Avv vam començar a demanar solucions per aconseguir l'obertura d'un cinema, a poder ser amb exhibició de cinema d'autor. la nostra posició sempre ha estat la de recuperar uns cinemes a Sant Andreu en el menor temps i amb el menor cost públic possible. El Pla d'Actació del

Districte 2012-2015 finalment inclogué la proposta d'impulsar-ne “la reobertura de l'activitat”. En la concessió del dret de superfície s'explicitava que amb tres mesos d'inactivitat l'Ajuntament pot retirar aquesta concessió. Ara bé, l'Ajuntament sempre ha preferit que s'arribi a un acord entre un nou exhibidor de cinema i els bancs que tenen la concessió. Els bancs, buscant cobrar el màxim possible del deute pendent i conscients que amb un cinema tancat no hi guanyen res, van començar també a buscar operadors. fins i tot hi va haver propostes d'un supermercat a la planta baixa, proposta que per sort es va descartar ja que requeria d'un canvi de qualificació de l'espai.

Actualment, sembla que hi ha negociacions entre els bancs, l'Ajuntament i un exhibidor de cinema. l'Avv, durant aquest temps, hem parlat amb Antoni llorens, amb el banc Santander, amb exhibidors de cinema d'autor i, evidentment, amb l'Ajuntament que ha compartit amb nosaltres tot el procés de negociació. Des del començament hem estat prudents, conscients que el nostre paper no havia de perjudicar les negociacions. Pensem, però, que fa prou temps que estan els cinemes tancats i prou mesos que duren les negociacions com per recordar que el plenari del Consell de Districte va aprovar fa més d'un any una proposició que instava a trobar operador pels cinemes i si no a iniciar els tràmits per retirar-ne la concessió. la vida cultural, comercial, lúdica i social de Sant Andreu necessita tornar a tenir cinema per ajudar a fer front al model d'oci de centre comercial que ens envolta.

Genís Pascual i Porret

cap a peus | juny

es antigues cotxeres de Sant Andreu ocupaven una parcel·la qualificada d'equipament i propietat municipal d'uns 3200 m2 de sòl, entre el que avui són els antics cinemes lauren i el SAT. l'any 1998 l'Ajuntament, com a propietari, va concedir el dret de superfície (dret d'ús) d'una part de la parcel·la a l'empresa lauren films per 50 anys. A canvi, l'empresa de cinema, propietat d'Antoni llorens i olivé, es comprometia a fer les obres, que incloïen el SAT, i al pagament d'uns determinats cànons. Un cop acabades les obres, l'abril de 2002 obrien els cinemes. Ara bé, l'any 2000 l'Ajuntament, en aquell moment governat per joan Clos, va autoritzar Antoni llorens i olivé a demanar una hipoteca sobre el dret de superfície dels lauren a un consorci de 7 bancs (entre els que destaquen com a majoritaris l'institut Català de finances i el banc Santander).

13

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 14

el projecte l’Harmonia avança a poc a poc, tot i el passotisme del districte

L’Administració fa oïdes sordes a les demandes de la Federació i dificulta la posada en marxa de l’Ateneu cultural i Popular.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 15

Andrea Forcada i irene ezquerro

Tot i la perseverança i insistència del projecte l’Harmonia, aquest sembla que encara necessita l’última empenta per tal d’aconseguir allò que tants anys porta reivindicant: la creació i posada en marxa d’un Ateneu Cultural i Popular dissenyat íntegrament per la mateixa federació d’entitats, o el que és el mateix, pels veïns i veïnes del barri.

Per tirar endavant el seu objectiu, durant aquests anys, la federació l’Harmonia ha presentat al Districte, ja en diverses ocasions, el projecte de gestió i viabilitat, que inclou també un manifest i una proposta de conveni; documents que semblen paper mullat per a l’Administració, que fa oïdes sords i sembla no mostrar el més mínim interès per escoltar les demandes de l’Harmonia, mentre les obres de remodelació segueixen el calendari previst.

cap a peus | juny

l’any 2005 els terrenys de la fabra i Coats van passar a ser propietat de l’Ajuntament de barcelona, que va catalogar un dels blocs –l’anomenat Edifici C- com a casal de barri. va ser aleshores que diverses entitats socials, culturals i de lleure de Sant Andreu es marcar l’objectiu de convertir aquell antic i històric espai en un equipament destinat a ser un motor social per les diferents expressions culturals del barri. Un equipament l’objectiu del qual fos oferir serveis als ciutadans, lluny de l’oci comercial, i consolidar un espai de trobada per a les entitats veïnals que es troben en situacions d’espais precàries i la gent del barri en general, segons explicava xavier Serra, membre de l’Harmonia, al passat número 546 d’aquesta revista.

15

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 16

16

és, per tant, davant el passotisme per part del govern a sentir la veu dels veïns, el fet que la data de posada en funcionament dels equipaments està cada vegada més a prop i que, segons els diaris, l’adjudicació del projecte serà a través d’un concurs i no pas per concessió; que l’Harmonia té ara la necessitat imminent de convocar reunions urgents amb els dirigents per parlar de la futura i desitjada gestió. Per exemple, s’ha demanat la creació d’un bar per tal de dinamitzar el recinte destinat a l’Ateneu Cultural i Popular, però el govern s’hi ha oposat. Davant la negativa, doncs, l’Harmonia ha obert el ventall d’alternatives demanant ja no l’establiment d’un bar, sinó d’una senzilla barra la qual, de manera esporàdica, pugui funcionar com a tal, però encara no n’ha obtingut resposta. és més, no només hi ha la urgència d’una reunió per decidir la gestió i funcionament de l’equipament, sinó que l’Harmonia

també persegueix una visita d’obres amb l’Ajuntament el més aviat possible. és, segurament, la reunió més esperada per part de la federació, ja que en aquesta se supervisarà que tot allò acordat al projecte, en referència a les obres, s’estigui acomplint al peu de la lletra. D’altra banda, també hi ha pendent una trobada amb el regidor, la qual seria el primer cop que es dugués a terme, i una altra amb el gerent. Cal destacar que, un dels objectius més perseguits per l’Harmonia és aconseguir parlar directament amb aquestes personalitats i deixar de banda els intermediaris que, al cap i a la fi, “només fan que allargar més encara tot el procés i fer-lo més complicat”, explicava xavier Serra.

A l’espera de totes aquestes trobades, que la federació vol celebrar abans que acabi l’estiu, els membres de l’Harmonia volen estar preparats i, quan arribi el dia, presentar el projecte

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 17

A més, durant aquest temps, no han restat de braços creuats esperant el dia que l’Administració es decideixi a escoltar la veu del poble, sinó que han aprofitat per enfortir i consolidar el projecte. Així, des de la federació s’ha treballat intensament en el que consideren un dels pilars bàsics del projecte: la gestió ciutadana. S’aposta molt fort per aquesta via de gestió ja que, segons explica xavier Serra, “qualsevol organització dirigida pels mateixos ciutadans té la capacitat d’apropar-se més als veïns i satisfer, així, les seves necessitats”. Una filosofia de què se’n fa gal·la ja en la pròpia definició del projecte, tal i com es recull al blog (http://ateneuharmonia.wordpress.com/), “per sobre de tot,

l’Harmonia és la gent”.

D’altra banda, també s’està treballant en una sèrie de documents per al compliment amb èxit del projecte, com el document de contextualitzacions, que ja s’ha finalitzat. i encara hi ha més. recentment s’ha incorporat una nova entitat a la federació, els Diables del mercadal infernal i a dia d’avui ja en són 15, les entitats que en formen part. A més, la darrera festa de la Primavera, en la qual han participat gairebé cinquanta col·lectius i entitats de Sant Andreu, ha estat un èxit rotund.

Tot i les bones notícies que, de mica en mica, empenyen el projecte l’Harmonia a convertir-se en una realitat palpable, el futur que se li presenta és, en certa manera, un tant complicat. i és que l’Ajuntament va assegurar que, el gener del 2013, aquest projecte ja no només deixaria de ser un concepte

cap a peus | juny

final en perfectes condicions, essent concisos i clars en les seves peticions, per tal que l’Administració no en modifiqui cap dels punts; allargant encara més el procés.

17

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 18

18 abstracte, sinó que es faria realitat. malauradament, això no ha estat així i, de fet, no sorprèn quan, després de mesos de sol·licitar insistentment reunions amb l’Administració, aquesta no ha mogut ni un dit per ajudar els habitants de Sant Andreu.

Ara bé, l’Harmonia no cessarà la seva lluita sinó, més aviat tot el contrari, encara s’enfortirà més. Segons relatava Alberto Aquilué, membre de la federació, al número de març de 2012 d’aquesta revista <<l’únic que queda a aquestes alçades de la història és que l’Administració reconegui a l’Harmonia el dret a portar la gestió del futur equipament dotat del model de gestió ciutadana [...] perquè, segons les seves pròpies regles de joc “un casal de barri” ha d’estar gestionat per “una entitat

arrelada al territori on es troba emplaçat”, i qui millor que la federació l’Harmonia>> per desenvolupar aquest rol?

Des de la federació es clama fer una gran campanya de pressió per tal que la veu de l’Harmonia s’escolti. “Cal fer-se sentir i fer-se notar”. i és per això que hi ha organitzades pel 14 de juliol unes jornades, en les quals “es buscarà filar més prim encara sobre el document de contextualitzacions i replantejar el projecte. Cal fer la feina ben feta, i això és única i exclusivament el que busca l’Harmonia”, deia en xavier Serra, membre de l’Harmonia.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 19

apunt històric | 7 anys lluitant al carrer i als despatxos per l’Harmonia | ALBeRto AquiLué

n

o ho sembla però ja fa prop de 7 anys que un bon dia ens vam trobar al local de l’Associació de veïns del carrer balari i jovany tota una colla de veïns i veïnes que, assabentats de la notícia que per fi l’ajuntament havia comprat els terrenys de la fabra i Coats a renta Corporación, crèiem que havíem de fer alguna cosa de manera conjunta per a aconseguir allà dins un equipament cultural popular per a Sant Andreu.

Des de llavors s’han succeït per una banda la reivindicació al carrer (6 Calçotades Populars, 4 edicions de les recuperades festes de Primavera, diversos actes per festa major,…) i la “lluita de despatxos” (comissions de seguiment, taules de treball, nombroses reunions amb les diferents administracions al govern de Pl. orfila -n’hem patit ja 4 de diferents-), això a més a més de la nostra pròpia tasca interna (interminables assemblees, reunions per comissions de treball, jornades de debat internes i moltes hores de feina i d’esforç tant personal com conjunt dedicades al projecte)

i és que l’únic que ens queda a aquestes alçades de la història és que l’administració ens reconegui finalment el dret a portar la gestió del futur equipament sota el model de “gestió

En aquest sentit fa un temps que ens hem integrat a la PgC (Plataforma per la gestió Ciutadana) juntament amb tota una colla d’entitats de diferents barris de barcelona que estan portant ja la gestió de diferents equipaments culturals, algunes d’elles des de fa 35 anys, amb aquest mateix model de gestió que proposem a Sant Andreu. Tot i que nosaltres encara no en gestionem cap d’equipament, se’ns ha valorat la nostra feina seriosa i constant des de fa molts anys i ens recolzen totalment en la nostra reivindicació. De fet, quan llegiu això ja haurem mantingut una entrevista amb l’actual alcalde de barcelona per a avançar amb aquest tema. les obres a l’edifici “C” del recinte de la fabra i Coats a on hi anirà el nou equipament van força avançades i han de finalitzar en el decurs d’aquest any, per tant, ben aviat s’haurà de definir d’una vegada per totes, després de totes les llargues que ens ha donat fins ara l’administració, la gestió del mateix. Així doncs, si fins ara havíem dit sempre allò de “tenim un somni, un somni col.lectiu, i el volem compartir” avui ja diem “tenim un somni, un somni col.lectiu, i ara és el moment!”

Alberto Aquilué és membre de l’Harmonia *NOTA DEL CAP A PEUS: Aquest article es va publicar íntegre el març del 2012. Avui, gairebé un any i mig després continua vigent tot el conté.

cap a peus | juny

fa 4 anys que funcionem sota el model d’una federació d’entitats de segon grau, en aquests moments amb 14 entitats membres que són del més variat que us podeu pensar i aquests últims anys hem aconseguit que les diferents administracions ens reconeguin com interlocutors vàlids per a definir els usos del nou equipament. De fet, els plànols del nou “casal de barri” o “ateneu cultural i popular” (la denominació és l’únic que varia en funció de si parla l’administració o si parlem nosaltres) els vam dissenyar a la nostra federació tenint en compte les necessitats actuals i les previsions futures en el camp de la cultura popular i participativa a Sant Andreu.

ciutadana” o “gestió cívica” (també aquí varia la denominació quan parlem nosaltres o parlen ells, tot i que ens referim a un mateix model) perquè, segons les seves pròpies regles de joc un “casal de barri” ha d’estar gestionat per “una entitat arrelada al territori on es troba emplaçat”, i qui millor que l’única federació de segon grau de Sant Andreu formada de moment ja per 14 entitats?

19

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 20

l’entrevista | Pilar Magdalena | MeMBRe de L’HARMoniA

“Portem mesos demanant una cosa tan senzilla com fer una visita a les obres” Andrea Forcada i irene ezquerro

quina és l’essència del projecte l’harmonia? oferir propostes culturals i d’oci amb uns valors no comercials, amb la participació dels usuaris, en un espai obert, de trobada, que fomenti el consum responsable i la relació amb el teixit associatiu del barri. formem part de la Plataforma de gestió Ciutadana, que ens dona suport i assesorament. en el moment de dissenyar aquest projecte i tirar-ho endavant, us veu inspirar en projectes similars d’altres barris de barcelona?

Si, els projectes i experiències portats a terme amb èxit en d’altres barris de barcelona, com per exemple Sarrià amb Casa orlandai, o l’Ateneu Popular de nou barris. creu que els respectius districtes els hi han facilitat les coses per engegar els seus projectes?

En el cas nostre, no. Els altres els desconec. com valora la relació actual entre la federació i el districte i l’ajuntament de barcelona? la relació amb el Districte sempre ha estat difícil, costa moltíssim obtenir una entrevista amb el regidor i quan l’aconseguim ens trobem amb fets consumats. Ara mateix portem mesos demanant una cosa tan senzilla com fer una visita a les obres. Sabem de cert que n’hi ha alguna de programada, però nosaltres encara esperem que ens arribi el dia.

20

creu que hi ha una manca d’implicació per part de les administracions per fer realitat el projecte l’harmonia? és evident que si.Crec que és una falta de confiança; em sembla lògic i fins i tot cal que l’administració vetlli per un espai municipal, però l’Harmonia amb tots aquests anys hem demostrat la nostra serietat i estem sempre oberts al diàleg.

Certament som novells amb aquest afer de gestionar un espai públic, però tampoc som els primers, d’altres ens han precedit amb èxit. Aprendrem tot el que sigui necessari. quin són els pròxims passos de la federació?

Estem a l’espera de que l’ajuntament aprovi definitivament el document de conceptualització i el document de bases per a la gestió cívica d’espais municipals. Segons el regidor, l’adjudicació del Casal de barri es farà segons aquests

documents. Per altra banda seguirem demanat una visita d’obres, imprescindible per a fer-ne el seguiment. si tingués al davant algun dels representants de l’administració, què li diria? que ens mereixem més respecte. desprès de l’èxit de la festa de la primavera, heu començat a preparar algun altre esdeveniment?

Per al diumenge 14 de juliol estem preparant una jornada de treball intern.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 21

d

es de la nostra Associació de veïns i veïnes (Avv) sempre hem recolzat que les entitats puguin gestionar els espais per fer les seves pròpies activitats. i el cas de la federació d’entitats Harmonia amb més de quinze entitats és un potencial que el Districte no pot deixar escapar. i diem escapar perquè ens dóna la impressió que des de pl. orfila no s’hi posa fil a l’agulla amb aquest tema. Ens hi juguem massa tots plegats per anar aplaçant el debat sobre la gestió del futur Casal de barri situat a la nau C de la fabra i Coats. Per això, exigim al Districte que es reuneixi el més aviat possible amb la federació de l’Harmonia i que es tingui un debat sincer i obert perquè la gestió de l’espai recaigui a les entitats de Sant Andreu. no podem deixar passar més temps. Ens hi juguem molt.

cap a peus | juny

opinió de l’avv | L’Harmonia no pot esperar més

21

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 22

casernes, 7 anys de retards

u

El dia 1 de juny de 2013 va fer set anys de l’aprovació definitiva del planejament a les Casernes n altre any considerem una vergonya que no s'hagin ni començat a construir els 1000 habitatges protegits pendents, i els pocs que s'han fet encara tinguin problemes importants per resoldre. També que només s’hagin acabat 2 dels equipaments previstos de la dotzena que hi ha d’anar. En el cas de l'equipament sanitari, el CAP de Casernes, que retard rere retard encara no està en marxa, servirà per repartir en el territori els serveis que ja hi ha al de meridiana, però no per ampliar el servei ambulatori (ni més metges de capçalera, ni més pediatres, ni més especialistes).

A més, les urgències, que és l'únic servei en marxa ja està donant mostres de saturació.

Els equipaments previstos i pendents són: escola bressol, residència per gent gran, poliesportiu, centre cívic, alberg de joves. També queden pendents els diferents tipus d'habitatges protegit, la zona verda i equipaments que falta determinar.

Segons el propi projecte de planejament de l'Ajuntament, tot plegat havia d'havia estat construït en 4 anys.

Cal recordar que alguns dels equipaments havien de donar resposta a necessitats que ja eren urgents quan es van aprovar, fa set anys. Avui tenim un immens solar de 100.000 m2 buit i en molt mal estat, amb algun equipament entremig, una situació que pensem que no es pot acceptar. Per això exigim al propietari, el Consorci de la zona franca, que arrangi el solar i a l’Ajuntament i la generalitat l’inici de les obres immediatament dels habitatges protegits i dels equipaments pendents, prioritzant l'escola bressol i la residència de gent gran. no més retards a les Casernes!

AVV Sant Andreu de Palomar AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 23

el Perfil de... ignasi Pujades

“no sóc ex de res, sóc trans de tot”

é

s el biògraf de miquel martí Pol, ha publicat tres volums i aquest novembre sortirà el quart, el penúlim abans de tancar aquesta col·lecció de cinc llibres que repassen la vida del poeta català. Però aquesta no és més que una anècdota més arxivada en els seus 75 anys de vida. 9 anys a xile, 3 a mèxic, el descobrir la seva homosexualitat, veure com la dictadura de Pinochet matava un company seu o fundar i exercir com a president de la fundació Enllaç són alguns dels episodis de la seva vida que, igual que post-its, recorden i senyalen alguna cosa important digna de ser recordada.

S’hi va passar nou anys, treballant des de la base, com a ell li agrada, amb les comunitats de valparaíso. Allà, a més de treballar va anar construint la seva identitat, va anar creixent, madurant, fent-se… fins arribar al punt que ara el porta a afirmar que “no sóc ex de res, sóc trans de tot”.

Així va acabar la seva estada a xile. Després va venir mèxic, tres anys que assegura que el van “alliberar molt”. El 1984 va tornar a barcelona i va posar les vies d’una nova vida: va sortir de l’Esglèsia perquè es va adonar que “ser creient no em servia per interpretar el món”, es va casar amb un home, es va començar a definir com humanista -perquè “la persona ja té prou riquesa, per què prescindir-ne”- i va descobrir en l’art una nova forma d’interpretació. i finalment va arribar a les seves mans “27 poemes en 3 temps”, de martí Pol. Acte seguit es va plantar a roda de Ter, “amb una mà al davant i l’altra al darrere”, i va picar totes les portes fins que va ser el mateix miquel martí Pol qui li va obrir.

Així, ha part d’una extensa biografia, és com va néixer una bonica amistat. les persones som 80% aigua. En el cas de l’ignasi, el 20% restant són les experiències que ha viscut. Ha acumulat història i amb 75 anys, ha viscut tant, que podria omplir 75 vides… com a mínim!

Joana Ariet Porta

cap a peus | juny

va néixer a l’Eixample barceloní però va aterrar a Sant Andreu, on va la a vivint estar Parròquia. i ja s’hi va quedar, eclipsat per la gent, els carrers i el bullici habitual. El passaport de l’ignasi està ple d’estampetes.

Avui dia sembla que marxar a l’estranger en busca d’aventura alguns, de feina altres, està a l’ordre del dia. gairebé podem dir que estrany és qui no ho fa. Anys enrere, en canvi, era atrevit aquell que decidia fer les maletes. Doncs ell va ser un “estrany i un atrevit” de l’època que un bon dia va decidir posar rumb a xile, on més endavant hi fundaria Cristians pel Socialisme, una alternativa d’esquerres a la democràcia cristiana.

Va ser un “estrany i un atrevit” de l’època, rumb a Xile

El pas per xile el va marcar força. va conèixer fidel Castro, que va quedar meravellat de com treballaven a valparaíso; va veure com el cop d’Estat del 1973 assassinava l’amic joan Alsina, de qui després escriuria una biografia; va agrair no haver estat allà el dia que Pinochet va arribar al poder, perquè de ser així segur que també hagués rebut un tret mortal. i va marxar després que el bisbe de la zona li deixés anar un “eres muy buen cura, pero no te quiero aquí”. Per activista, d’esquerres i convençut del que feia.

23

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 24

cultura | Teatre

Poètica d’una mort anunciada Aquest maig Clip Teatres s’ha presentat ben carregat d’estrenes. Per començat del 3 al 5 de maig van fer la lectura dramatitzada d’Una altra fedra, si us plau de Salvador Espriu.

Però el plat fort va ser del 31 de maig al 16 de juny amb l’estrena de bodas de Sangre de federico garcía lorca al Centre Cívic de Sant Andreu. l’èxit va ser tan aclaparador, que fins i tot el 8 i el 9 de juny van haver de fer funció doble. De fet, no és d’estranyar l’èxit de la peça, ja molt ben rebuda en la seva estrena l’any 1933. l’obra, plena de referents poètics, gira entorn del sentiment tràgic.

Un noi (marc Delclos) anuncia a la seva mare (Pilar fuertes) que es vol casar amb la seva promesa (marta roig). la mare no veu amb bons ulls aquest casament perquè la família de leonardo (joaquim bernal), l’antic xicot de la promesa, és la responsable de la mort del seu marit i del seu altre fill. quan finalment se celebra el casament, leonardo i la núvia fugen junts. la recerca dels enamorats centra bona part de l’obra i està envoltada d’elements poètics com la luna (marina olomí) o la mendiga (gemma àlvarez) que presagien la mort dels dos rivals.

24

la resta de l’elenc, molt treballat malgrat alguna dificultat amb l’accent, estava compost per Teresa giró, Carol Pérez, Paquita martí, joaquim bernal, Ana moyano, Pilar de Diego, jordi beguería, Andreu Puga, xano Porti, ignasi Tolrà, San begueria i Helena Salesas, i amb la seva interpretació potenciaven l’atmosfera de tragèdia que desembocava en una mort anunciada durant tota l’obra en les constants referències a la navalla. la direcció de josep ignasi àlvarez va saber plasmar amb encert l’ambient de l’obra: la calor andalusa, la magnífica coreografia (de yeray guerrero), la disposició de l’escenari (el públic estava assegut a l’entorn de la tarima feta a base de palets), la poètica del text... Potser en aquest últim aspecte hagués estat més interessant que s’haguessin cantat algunes de les poesies, com ara la cançó de bressol, que no pas recitar-les. Però la contundència de l’obra és inqüestionable, esperem que aquests vincles que últimament s’han creat entre Sant Pacià Teatre i Clip Teatres continuïn donant fruits tan bons.

i a més a més...

Amor, pèrdua i el que portava posat de nora i Delia Ephron es va representar a l’Ateneu de Sant Andreu. la comèdia, encapçalada per les noies de la Companyia forat Sense fons, són petites històries de dones a l’entorn del seu armari. Al mateix Ateneu, el cap de setmana del 14 al 16 de juny els alumnes de l’Espai de Dansa presentaran els seus tallers al festival de fi de Curs.

Teatre pels descosits, després de l’estrena al fica’t al Sat, va tornar a muntar mort d’un viatjant al Centre Cultural Els Catalanistes, diumenge 2 de juny. on per cert, diumenge 16 de juny a les 18h, es presentaran les sarsueles la del manojo de rosas i El Dúo de la Africana.

Irene Caixàs i Vicens

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 25

La lírica i el teatre...realitat o somni?

El cap de setmana 23, 24 i 25 de maig, la lírica de Sant Andreu van presentar al Casal Catòlic de Sant Andreu (C/ Pons i gallarza, 60) l’obra Dakota de jordi galceran.

Aquest esplèndid i difícil text, l’any 1995, va rebre el premi ignasi iglesias i fa cert orgull que sigui representat per una companyia de Sant Andreu i a Sant Andreu. l’escrit juga amb la realitat i el somni i, sota una excel·lent direcció de manel Solàs, els intèrprets mostren un notable treball actoral que ens fa viatjar entre allò que creiem que és real i els somnis que ens envaeixen. Els personatges resulten molt ben definits i construïts, les situacions, tot i ser surrealistes, es presenten d’una manera versemblant i els actors van creixent a mida que avança la funció.

Al llarg l’obra, entre una austera i versàtil escenografia, els personatges van entrant i sortint, les trames es van embolicant

i el públic es va lliurant als esclats de riallades. la lírica canten, actuen i tot ho fan amb rigor i professionalitat. l’acció se situa a Anglaterra, on l’escriptor Charles Condomine (Sebas ocaña) i la seva dona ruth Condomine (gemma Pujol) conviden la mèdium madame Arcati (Cristina garcia) amb l’objectiu d’obtenir informació per a la seva propera novel·la. l’escèptic Doctor bradman (Sergi Camargo) i la senyora bradman (mireia Sequeira) són també testimonis de la sessió d’espiritisme on, sense que ningú s’ho esperi, sembla que ha estat “convidat” algun esperit inoportú. Al llarg de la funció, el públic va veient com els burletes inicials (Sr. i Sra. Condomine) són burlats i com, posteriorment, l’argument fa un gir inesperat essent l’esperit burleta (Cristina báez), també burlat. Sota la direcció de núria olivé, tots els personatges gaudeixen d’escenes que sumen, i cal esmentar també el personatge de l’Edith (Carol rodríguez), serventa del matrimoni, que, tot i tenir menys presència a l’escenari ofereix moments estel·lars els quals afegeixen molta comicitat a l’obra.

Ester Bueno

cap a peus | juny

Dakota és una comèdia. i podríem afegir que és una magnífica comèdia escrita per jordi galceran -autor també d’El mètode grönholm-, que ens explica com, un estomatòleg de gran fama, l’Hipòlit jarama (marc Calvo), després de patir un greu accident i de trobar-se amb un guàrdia civil ben surrealista (Dani Claramunt), somnia amb estranys personatges que auguren la mort del seu primer fill. mesos més tard, el nen mor durant el part. Aquest fet i d’altres coincidències el porten a pensar que té somnis premonitoris. En un d’aquest somnis apareix la seva dona, la laura (Esther marqués), petonejant un protèsic dental, en guillem (roc Esquius).

25

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 26

elisa García, memòria històrica de dona

M

26

orir massa jove és un mal que no té cura, però morir per uns ideals té molta força ja que ens albira la valentia d’aquell ésser humà. Elisa garcía i Sáez (1916-1936), andreuenca de soca-rel i treballadora de la fabra i Coats, va militar des de ben jove a la UgT, a la secció de teixits. En esclatar la Segona república en guerra, el juliol de 1936, s’allista com a voluntària per anar a lluitar contra el feixisme al front d’Aragó en una columna de la CnT. ferida de gravetat en un bombardeig, a la localitat de Tardienta (osca), l’agost d’aquell any. va morir dies després a l’hospital militar de Sariñena (en aragonès Sarinyena, osca) per “heridas sufridas en acciones de guerra”, segons consta en el seu certificat de defunció.

Un cop els franquistes van guanyar la guerra els noms del nomenclàtor canviats durant la república (com seria el cas de l’Avinguda meridiana pel de la UrSS o el carrer gran de Sant Andreu pel d’Eugeni Pareda) van tornar a llur mot d’origen.

Aleshores va arribar l’oblit i el pas del temps va esborrar la memòria històrica o la va fer mudadissa per por o per interès ideològic, ja fos de dretes o d’esquerres. no va ésser fins l’any 2012, fruit per l’estudi del passat andreuenc des d’un òptica de voler desfer desgreuges històrics, que l’historiador andreuenc jordi rabassa massons va desenterrar l’oblit i en va espolsar les teranyines i li va donar llum a la memòria tot recuperant la figura de l’Elisa garcía.

Arran d’aquest tràgic fet el 31 de desembre de 1936 el Sindicat mercantil de barcelona de la UgT, de la delegació de Sant Andreu de Palomar, publica una nota en record d’Elisa garcía i n’és l’impulsor de la dedicació d’un carrer al seu poble natal. El carrer de les monges de Sant Andreu passava a anomenar-se carrer d’Elisa garcía. la citada via era a tocar del passeig josep garcía (nom que rebé la rambla de fabra i Puig durant el període bèl·lic).

En el seu bloc jordi rabassa ens descriu la biografia d’aquesta lluitadora per les llibertats democràtiques (http://perquehovull.blogspot.com.es/2013/01/elissa-garcia-lahistoria-de-loblidada.html). més tard va esbrinar que Elisa garcía i josep garcía eren neboda i oncle respectivament. l’atzar feia que dos personatges de la història es retrobessin de nou gràcies l’entossudiment de dos historiadors locals. En jordi rabassa i qui escriu aquestes línies, on el seu blog l’opinió Andreuenca desgrana la figura d’en josep garcía Abad (http://opinioandreuenca.blogspot.com.es/2013/01/josep-garciai-abad-morir-per-defensar.html). Dues personalitats que van ésser valentes en defensar els valors d ela democràcia enfront del feixisme.

L’atzar feia que dos personatges de la història es retrobessin de nou gràcies l’entossudiment de dos historiadors locals

Pau Vinyes i Roig Historiador

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 27

esports | Futbol i waterpolo

Patxi salinas, nou entrenador de la ue sant Andreu

L’equip andreuenc i el germà de l’exblaugrana Julio Salinas han signat un contracte fins el 30 de juny del 2014. Una altra signatura important ha estat amb el Bar Versalles, per a convertir-se en nou patrocinador del club

e

l tècnic basc, de 49 anys, és l’home escollit per ocupar la banqueta del narcís Sala la propera temporada. El club i l’entrenador han tancat l’acord amb un contracte fins el 30 de juny de 2014. Aquesta és la primera novetat i alhora la més destacada de la nova plantilla de l’equip quadribarrat. Piti belmonte marxa del narcis Sala amb la satisfacció d’haver marcat una bna trajectòria. Ha mantingut l’equip a 2a b, amb alguna opció d’ascens i ha donat un títol de reconeixement nacional: la Copa rfEf. Pel que fa als motius de la seva marxa, l’entrenador vallesà diu que ho fa perquè creu que és el moment. “marxo únicament jo com a entrenador, el club parlarà amb la resta del cos tècnic. jo no tinc cap compromís amb ells, tot i que me’ls emportaria tots allà on anés”. Piti espera començar nous projectes però ha assegurat que encara no sap ni a on ni amb qui. l’entrenador assegura que està molt content d’haver format part de la història del Sant Andreu i afirma que es queda amb la final de la Copa rfEf com a moment més especial d’aquesta etapa. Un altre dels aspectes que ha volgut destacar el tècnic és que en dues temporades s’han fet debutar 14 jugadors de Tercera que han

aconseguit fer-se un nom a Segona b.

EL BAR VERSALLES, NOU PATROCINADOR DEL CLUB

l’emblemàtic bar de Sant Andreu tornarà a col·laborar amb el club molts anys després. Patrocinarà els carnets de soci, tindrà una tanca publicitària al narcís Sala i, a part de l’aportació econòmica, cedirà la Sala versalles per a organitzar actes. A més, els jugadors, socis i pares dels nens del futbol base tindran promocions especials presentant el seu carnet. El club ha iniciat aquest mes una campanya per a captar nous patrocinadors i col·laboradors. S’han tingut reunions amb moltes empreses i comerços, amb l’objectiu d’involucrar tot el poble amb el nou projecte. Aquesta setmana, a banda del versalles, s’han signat acords amb gabrieles, Chocolat, Sol i mar i Espai gràfic visual. qualsevol establiment interessat en aquesta nova campanya, pot contactar amb la Unió Esportiva Sant Andreu enviant un correu electrònic a marqueting@uesantandreu.cat.

L

a piscina Pere Serrat del Club natació Sant Andreu ha acollit un any més el gran Premi internacional Ciutat de barcelona, que aquest any ha tingut un especial relleu donada la seva proximitat amb el mundial que tindrà lloc a casa nostra durant els mesos de juliol i agost. Els grans protagonistes d’aquesta edició han estat la jove lituana ruta meilutyte i rus vitatcheslav Sinkevitx, que s’han adjudicat les àmfores de guanyadors en sumar el màxim de punts en categoria femenina i masculina respectivament. meilutyte va aconseguir la victòria més destacada en vèncer en la prova de 50 metres braça aconseguint un nou rècord d’Europa en la prova (29,96). També va adjudicar-se els 100 braça.

Curiosament, els ors van quedar molt repartits i cap altre nedador va ser capaç de fer-se amb el primer lloc en més d’una prova en categoria masculina. Sí que van destacar en més proves algunes nedadores, entre les quals va excel.lir la medallista catalana mireia belmonte, que va fer-se amb l’or en

els 200 papallona, en els 400 lliures i en els 800 lliures. En aquesta prova va fer el tercer lloc érika villaécija, única nedadora del Sant Andreu que va fer podi, a més d’aconseguir el sisè lloc en els 200 papallona. A destacar també la medalla de bronze assolida pel també andreuenc melquíades álvarez en els 200 braça. A més, altres nedadors andreuencs van nedar finals, destacant el mundialista juanmi rando, sisè en 50 esquena i quart en els 100 esquena, a tocar de la medalla. l’altra participant del Sant Andreu al mundial, jèssica vall, també va fer el quart lloc en els 200 metres braça. finalment, Sònia Pérez va fer un brillant sisè lloc en els 400 estils. Aquest gran Premi, tercera prova del Circuït mare nostrum, juntament amb roma, mònaco i Canet de rosselló, ha estat la darrera aturada abans de veure en acció el bo i millor del món de l’aigua a les piscines Picornell.

JJ Aymerich

cap a peus | juny

sant Andreu acull el ciutat de Barcelona

Jordi Urtasun Cortés

27

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 28

EN CONTE

A

Brots verds, números vermells

les ràdios, als diaris, a les televisions, als papers per fregar terra que regalen a la boca del metro, al piulatori, arreu. la veu, la lletra, la cançó del manaia de torn ressona i ressona com un tabal. no poden escampar-se més mentides, més falses esperances i més cinisme d’un sol cop. que l’atur baixa, sense dir que hi ha qui fins i tot s’ha fet esborrar de la llista dels que busquen feina per menjar. que puja l’ocupació, sense fer el matís petit que ha arribat l’estiu. que el preu dels pisos baixa, i no caure a fer esment de la xarxa de malvats que s’ho han fet venir bé per quedar-se amb la casa de qui n’ha estat expulsat a cops de peu, per obra i gràcia del banquer ambiciós, el polític legalista i el policia obedient i complidor. que s’albiren brots verds al cap del carrer, quan ni tan sols és primavera i al cap del carrer hi ha canalla que torna a jugar amb una pilota de drap.

A glopades ens arriba la brutícia que desprèn aquest entramat immens de malpensats i malintencionats que amb el nostre permís o sense ens fan anar cap on els convé, sempre i només per mantenir-se a la cadira, al palau, a la caixa forta. i a casa seguim fent pilotes de drap amb camises i pantalons vells de

LA REFLEXIO

L

Andreu Giralt Puga

Els capricis de l’infortuni

encarem l’inici d’una somrís. no. El xip positiu amb què eix. o mer la qui per o eix. egu pers la a sort és per qui un cert crèdit, un jornada, a curt termini demana reix apa i ons patr e sens alla no es casa amb ningú, treb stància i la paciència convenciment, i després la con ò, simplement no d’aix res o . rem espe ho ys men n qua bona inversió duta a necessàries per no malbaratar la sabem i dubto ho no . osat disp que més està bé al desconegut món existeix i tot terme fins aleshores. Pertany tam altres tes mol com , mai rir cob des a teixen i una part molt molt que ho arribem de l’intangible, però les energies exis randi, si és que en té exclusives del sol, són coses. Conèixer el seu modus ope s petita de nosaltres sap que no tote parició, i això ens desa t inan fulm seva la a caria l’abo pel nostre cervell i ,en algun, el vent o l’aigua. Algunes passen tenim tots de que t pun ell aqu mica una escapçaria uem donar, dibuixarem funció de la projecció que els vulg les en s, divin ignis des els en le, i molt. és feixuc perquè confiança en l’intangib una realitat o una altra. Però costa, i hag li ascú cad que re rost el conjuncions astrals o en conviure contínuament aquesta actitud entusiasta ha de somrigui mirantens dia, n algu , això tot que i r posa antagonista, molt més volgut amb el pes i la insistència de la seva ts als seus osa exp m uire seg , tant tres men nos als ulls. seus efectes són més contagiosa i fàcil d’executar. Els ens que a ranç espe una tria seva la de d’allotjar-nos en un capritxos sense fer ràpids i evidents, i tenen la capacitat pre sem que aca butx de s sort atiu que gairebé ens distregui massa. Una de les estadi de constant abonament neg he descobert cap sopa –no bé enta l’alim se si iona la nostra manca de func permet justificar-ho tot, fins i tot l’optimisme. és nics micè els o is fenic els en cer aquesta força d’all, ja ho sabi reacció. Ser capaços de vèn que titud bea i itat felic ètua perp de at sos, i amb el permís no em refereixo a l’est gravitacional que ens deixa bocaterro t utan amp r esta rien pod els qui ts. gasten algunes persones, a de l’atzar, ja és ser tot uns afortuna l’ullet sense perdre el n farie ara enc i bre mem n algu

Per Xavier Oliveres

28

tant fer-los servir, i aprenem a fer anar el fil i l’agulla, i demanem a l’àvia com es fan les croquetes que mai havíem necessitat d’aprendre a fer, perquè ja ens venien fetes. i amb tot això no ens sentim malament, perquè no cal. i perquè encara tenim ganes de fer-nos el dinar i de jugar. i encara tenim més sort que molts dels nostres veïns, i encara tenim feina i tenim casa. Però trobem terriblement injust que mentre a molts ens toca d’espavilar-nos, són els mateixos de sempre els que poden fer jugar els seus menuts amb pilotes d’or i plata, i poden donar-los les millors menges. i poden seguir vivint com déus perquè n’hi ha que malviuen com les rates.

Però, al cap i a la fi, aquí no passa res. Això és només un conte, i mai ningú podrà pensar que la veu de qui l’explica és la mateixa veu de qui pensa tot això que s’hi diu. En el fons, no hi ha qui es mor de gana, ni elits extractives, ni corruptela, ni lladres amb corbata, americana i polseres de platí. no hi ha poder que ens vulgui distreure dels nostres números vermells de conte amb els seus brots verds d’esperança i realitat.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 29

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela El maig de 2013 passarà a l’història com un dels més freds des dels anys 80, la mitjana de temperatura d’enguany s’ha quedat més de dos graus per sota de la mitjana climàtica. les entrades fredes i els dies ennuvolats han frenat el termòmetre i només com a exemple del que ha passat , la mínima del mes s’ha assolit el dia 30. En quan a pluja hem enregistrar 10 dies de pluja apreciable i 7 més de 4 gotes, per tant ha donat la sensació de mes molt plujós malgrat que el total hagi voltat els 46mm, un xic per sota del que tocaria.

LA XARXA DE MOTS

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

25,8ºC 9,8ºC 16,42ºC 1022,1hPa 997,8hPa 1012,9hPa 45,8mm 21,2mm

22 30 13 16 15

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

vErTiCAlS. 1. feu passar el menjar gola avall. 2. bany de

nord-oest d’àfrica en territori saharaui. Consonants. 3. Els seus

tempesta (al rev.) Terreny allargat i pla entre dues

manera més o menys voluntària (pl.) Símbol del fòsfor. 2. Estat del

vapor. Consonant. 3. Petit osset del peu. Toro. 4. El so de la

signes més bàsics són la coma i el punt. no cuit. 4. Pot ser natural,

muntanyes. 5. Comunicar-se en català pel twitter. Angle. 6.

(pl.) 5. Societat Anònima. Donar més o menys grau d’importància

Propi d’una comunitat amb sentiments, lleis, i costums

sabàtic o llum. Conjunt de papers relligats o grapats per a escriure

a una cosa. Consonants. 6. El sud. la casa comuna dels cafès i

les cerveses. marcar amb nombres successius a una sèrie de

coses. 7. Tros de terra per a sembrar-hi. que desperta emocions més aviat penoses (fem.) 8. Símbol de l’Urani. la dent més temuda dels llops. Pedra preciosa de color blau.

la llengua mare de les romàniques (al rev.) Aliment bàsic. 7.

comuns. 8. motor activat per aigua, vapor o gas (al rev.).9.

Pessebres en tres dimensions. 10. vocals. Erecta, com allò

que ja sabem. 11. El sud. Consonants. regió africana,

exprotectorat espanyol al marroc. 12. Pròleg. 13. Privar algú d’alguna cosa que esperava amb il·lusió.

cap a peus | juny

HoriTzonTAlS. 1. l’acció de llançar saliva per la boca de

29

solucions horitzontals 1. escopinades. f. 2. mauritània. pr. 3. puntuació. cru. 4. any. llibretes. 5. sa. valorar. ft. 6. s. bar. numerar. 7. erol. patètica. 8. u. ullal. sàfir. verticals. 1. empasseu. 2. sauna. r. 3. cuny. bou. 4. ort. vall. 5. piular. l. 6. ìtall. pa. 7. nacional. 8. anibrut. 9. diorames.

10. ea. ereta. 11. s. ct. rif. 12. prefaci. 13. frustrar.

capapeus-juny584_Maquetación 1 02/07/13 3:14 Página 30

verònica González Publicitat a la revista ‘de cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-juny584_Maquetaci贸n 1 02/07/13 3:14 P谩gina 31

capapeus-juny584_Maquetaci贸n 1 02/07/13 3:14 P谩gina 32