Abril 2013 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 582)

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 1

Per una sanitat pública i de qualitat

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 2

Fes-te soci de l’AVV i segueixnos al Twitter i el Facebook del SANT ANDREU DE CAP A PEUS

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 3

E DI TORI A L

La sanitat pública penja d’un fil

L

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

a sanitat pública i de qualitat penja d’un fil arreu del país.

La política del govern de la Generalitat promou un canvi de model en el que es prioritza l’estalvi econòmic per davant de l’atenció als malalts i que implica la privatització total o parcial de múltiples serveis i equipaments de primera necessitat. La nostra entitat, que col•labora amb diverses plataformes ciutadanes de defensa de la sanitat pública, ja fa més 10 anys va denunciar que el creixement de la població andreuenca en el sector de La Maquinista obligava que s’ampliés el Server d’atenció primària. Les administracions es van comprometre a inaugurar un nou CAP en els terrenys de les casernes l’any 2005, però la primera pedra de l’equipament que s’ha acabant inaugurant aquest mes de Març es va col·locar el 2010. No es tracta d’un CAP sinó que és un CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) i, segons ens consta, malgrat la propaganda que n'han fet les institucions,

edita: ASSOCIACIó DE VEïNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

president: GENíS PASCUAL I PORRET

vicepresidenta: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

president d’honor: FRANCESC PORRET dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

LA REVISTA I L’AVV qUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES

NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

8

l'equipament no està ni de bon tros funcionant tal com desitjaríem.

El Centre de Salut Isabel Roig-Casernes de Sant Andreu no satisfà les necessitats sanitàries del Districte. L'AVV, juntament amb d'altres col·lectius i la FAVB, seguim denunciant la precarietat de la nostra xarxa de salut pública i, per aquest motiu, ens sumem a la demanda del Consell de la Salut que sol·licita la dimissió del Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz.

Un altre dels àmbits que més està patint les polítiques liberals de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona és el de l'educació. En aquest sentit, la nostra AVV s'ha adherit a la campanya ‘Sant Andreu per l'educació pública’ convocada per la coordinadora d'AMPAs de Sant Andreu; i a la tancada general del passat 25 d'Abril ‘Ni LOMCE, ni LEC, ni RETALLADES’.

www. AVVSANTANDREU.CAT - REVISTACAPAPEUS@GMAIL.COM

*

C/ BALARI I jOVANy, 14 - 08030 BARCELONA

)

93 345 96 98

fotomuntatge de portada: cristina pla grimaldos coordinació de redacció: DAVID ROyO

disseny i maquetació: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

equip de redacció: MARTA ROIG, xAVIER OLIVERES, jORDI RABASSA, PAU VINyES, GEORGINA RIFé,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENíS PASCUAL, DAVID ROyO,

NATàLIA RIVERO, IRENE CAIxàS, BORjA MARíA, jOANA ARIET, MONTSE TARRé, jORDI URTàSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEzA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, jj.

AyMERICh, óSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONzáLEz, àNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULLó, DANI GOMEz, EDGAR CRISTòBAL, xAVIER ARAGALL, jAUME PRATS, ANDREA FORCADA, CARLOS FANECA, MERITxELL RIBAS, IRENE EzqUERRO, DANI GóMEz, ISRAEL PARADA I ESTER BUENO. fotografia: xAVIER DE LA CRUz, MANUEL A. RAIGADA, jOSé NAVARRETE,, ANDREU CARRASCAL, DAVID ROyO. correcció: IRENE CAIxàS, xAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOyà, jORDI BALART. publicitat: VERóNICA GONzàLEz (93.3450576)

impressió: GRáFICAS CAMPáS S.A

periodicitat: MENSUAL, DE SETEMBRE A jULIOL (11EDICIONS L’ANy)

distribució: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIó DE VEïNS I VEïNES, ALS COMERçOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 4

FES-TE’N SOCI!

CADA VEGADA SOM MÉS!

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 5

ENTITATS

>grup de pintors de sant andreu

CURSETS GRATUïTS DE SARDANES.

PINTURA DE 10 A 13.30h. CADA PRIMER

REPARTIR!www.FOMENTSARDANISTA.EN

>amics de la fabra i coats

>grup teatral antifaz. LOCAL DE

onze de setembre. MOSTRA DE DISSABTE DE MES NO FESTIU.

C/ SANT ADRIà, 20. LOCAL 12

TEL. 609 88 57 53. hORARI D'ATENCIó:

DIjOUS, DE 17 A 19 h

>ateneu obrer de sant andreu. ABAT ODó, 71. 933112343 . DE 17 A 20h DE DLL A

Dj. www.ATENEUSANTANDREU.ORG

>orfeó l’eco de catalunya. ABAT

ODó, 71. 933112343. orfeó: ASSAjOS DLL

I Dj DE 21 A 22.30h. coral plançons

(infantil): ASSAjOS Dj DE 17.30 A 19h. grup cultural.

>centre d’estudis ignasi iglésias.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM DE 17

T'ENSENyEM A BALLAR, COMPTAR I

TITATSBCN.NET

SANT PACIà. 932744501 (jESúS). DE 22.00

A 22.30h, DLL I DC.

www.GTANTIFAz.ORGT.

ANTIFAz@hOTMAIL.COM

APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

>associació de dones pal·las-

atenea. CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MéS jUSTA. 2NS I 4ARTS Dj DE MES A LES

>cordada, associació excursionista

C/ ARqUíMEDES, 30 609 41 68 65.

935019801. VISITES CONCERTADES DE

i ecologista. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

MUNTANyA GUIADES. TRUCA’NS I

23.15h. secció infantil (de 4 a 16 anys):

SECRETARIA@CORDADA.ORG,

20.30h (MITjANS I GRANS).

>country sant pacià-amics del

country-line dance. 696 58 36 74. DM DE 20 A 21h O 21-22h I DMC DE 19-20h O 20-21h.

>coral capella gramalla.

PARRòqUIA DE SANT ANDREU. ASSAjOS DM 21.30h. SOM UNA CORAL DE GENT

T’INFORMAREM.

Dj DE 20 A 22h. ACTIVITATS DE MUNTANyA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

sant andreu de palomar.

111. ACTIVITATS, TALLERS, REFORç DE LA

d’entitats cultural i de lleure de www.ATENEUhARMONIA.BLOGSPOT.COM

LES 4 CORDES.

>casal catòlic sant andreu. PONS I

>casa asil de sant andreu de

DIVENDRES DE 17 A 22hRS. ACTIVITATS:

>foment sardanista andreuenc. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 h

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30 h

27 .......

Últimes novetats de natació i futbol

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

gent gran (addeg). centre cÍvic de

>orfeó la lira. COROLEU, 15. DMC DE

VOLUNTARIAT.

Noves estrenes

>associació per la defensa de la

ESPELEOLOGIA. www.AEMUNTANyA.CAT

>ateneu harmonia-federació

REALITzAR DIFERENTS TASqUES DE

24 .......

SERVEIS DE L’AVV

CURSETS PER GENT GRAN.

BUSqUEM PERSONES DISPOSADES A

Músic del grup Abús

ESqUí, ALTA MUNTANyA, FOTOGRAFIA,

MEMòRIA.

palomar. 93 345 35 29 (SUSANNA).

23 .......

muntanya. MONTSEC, 9. 933469604. DM I

>casal d’avis bascònia. BASCòNIA, 42.

BUSqUEM CANTAIRES PER REFORçAR

La sanitat pública, en perill d’extinció

>agrupació excursionista

sant andreu. GRAN DE SANT ANDREU,

21 A 23h ORFEOLALIRA@LyCOS.ES.

14 .......

www.CORDADA.ORG.

jOVE. SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

Es tanca per reformes

DLL. A Dj.DE 10 A 14 h., DLL. I DC. DE 16 A

19.30. SENDERISME I ACTIVITATS DE

>coral sant andreu. LOCAL DE SANT

Dj DE 18.15 A 19.15h (PETITS) I DE 19.15 A

No van ser-hi l’alcalde ni la regidora

MONOGRÀFIC

933111038. A TOTES LES DONES qUE

>associació de puntaires. CENTRE DE

PACIà. 933525313. adults: Dj DE 21.45 A

11 .......

Santi Serra és el nou president AVV

SANT PACIà. DV. DE 17.30 A 19.15h. SI

TENS ENTRE 6 I 13 ANyS I VOLS

17h.

DIMECRES, DE 17 A 19 h

9 .......

>esbart mare nostrum. LOCAL DE

A 20h.

CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

SUMARI 8 .......

GALLARzA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS A ESCACS, TACA (PINTURA), BENAVINGUTS

(ACTIVITATS CULTURALS), TENNIS TAULA,

Per una petita quota:

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo i anna rafart. demana la visita concertada a la

secretaria de l’avv.

> et facilitem l’ajuda de l’arquitecta anna jiménez també

amb visita concertada.

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball

modern i jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que

cobreix les despeses de l’enterrament dels memembres de

ESBART MARAGALL.

la unitat familiar.

>la lirica de sant andreu

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual jurÍdica.

639010087 I 605383212.

www.LALIRICADESANTANDREU.CAT

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de març.

FEINA

(Senyora amable i carinyosa s’ofereix

per a cuidar persones grans. Mari

(Llogo plaça de pàrquing al carrer

Recesvint, 14, a peu de carrer. Tel. 93

66.

estudiant. 626 31 27 62 / 648 79 4344.

secundària. és del barri i bona

345 73 62.

(Veïns del barri necessiten una

(Auxiliar de clínica del barri ofereix

referències del barri de Sant Andreu

Carmen. Tel. 93 346 05 76 / 607 40 43

persona amb informes per fer feines de

la llar i cuidar persones grans. Lluïsa i

Narcís. 93 346 70 51 / 676 15 50 12.

(Preparador físic s’ofereix per a

treballar a instal·lacions esportives, en

la preparació física d’arts marcials i per

teràpia de quiromassatge a domicili a

(Persona adulta i amb bones

busca habitació amb dret a cuina i

preus reduïts (hores convingudes).

bany. Sr juan. Tel. 635 40 08 91

missatge al contestador).

C . N SANT ANDREU

(Senyora del barri s’ofereix per tenir

(Venc plaça de pàrquing al CN Sant

Cristina. 627 24 12 94 (podeu deixar

cura de persones grans. Carme. Tel. 93

Andreu. Preu: 25.000€. Tel. 660 30 76

ajudar esportistes que necessitin més

345 86 13 / 675 38 46 71.

78.

de sobrepès o de mobilitat. 628 45 66

(S’ofereix pintor per a cases,

(Venc títol del CN Sant Andreu. Preu:

condició física o gent amb problemes

96.

(Terapeuta titulada s’ofereix per

atenció a domicili, massatges,

recuperació funcional, pedicura i

ajudes puntuals a metges. Preu

especial amb targeta rosa. 607 23 96

botigues, escales, aparcaments. Preu

1.000€. Tel. 661 62 68 40.

(M’ofereixo per a tasques de la llar,

Tel. 620 91 95 08.

treballar en hotels o en l’àmbit de

(Es lloga plaça d’aparcament per a

econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01.

per tenir cura de persones grans i per

l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43.

(Venc dos títols del CN Sant Andreu.

cotxe gran al CN Sant Andreu. Preu:

30.

Cristina.

90 euros. Tel. 679 39 14 81.

(Senyora de Sant Andreu s’ofereix

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer

(Venc títol del CN Sant Andreu. Preu:

per acompanyar nens a l’escola als

matins, als migdies i a les tardes.

Roser. Tel. 695 53 58 41.

6

(Estudiant de batxillerat fa classes

particulars per a nens de primària i

(Veïna del barri s’ofereix per a

tasques de neteja i per cuidar persones grans. Ana. 93 359 91 70.

(S’ofereix educadora infantil per a

de cangur, tenir cura de persones

1.000 euros. Montserrat. Tel. 93 346 18

grans i fer-los companyia. 93 274 11 39

87.

del Mar.

(Venc acció del Club Natació Sant

(trucar a partir de les 16 hores). Maria

(Senyora catalana sense càrregues

familiars s’ofereix per cuidar persones

grans, portar la casa i cuidar nens i

nenes. 93 312 06 84; 666 09 6342.

Andreu. Preu: 900 €. Tel. 679 10 63 20.

(Es lloguen 3 places de pàrquing al

Club Natació Sant Andreu. Preu a

convenir. Tel. 93 311 26 75 / 677 73 30

col·legis i particulars. 679 19 86 54.

Neus.

98.

(Veïna del barri amb formació fa

IMMOBILIARI

(Es ven títol del Club Natació Sant

programes d’escriptura, informes i

(Es lloga habitació a estudiant

75 / 677 73 30 98.

agradable. Preu a convenir. Tel. 686 19

(Venc dos títols del Club Natació Sant

classes d’informàtica, d’Internet i de currículums. També s’ofereix per tenir cura de persones grans. Preu: 10 euros / h. Tel. 93 274 03 09.

(preferiblement noia). Ambient

92 07.

Andreu. Preu a convenir. Tel. 93 311 26

Andreu. Tel. 620 91 95 08.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’abril.

Mor Anna Domènech, directora de l’escola bressol La Filadora

V

olem recordar un somni que va néixer a partir de noves idees i com aquest, a poc a poc, agafà forma i es convertí en un projecte. Volem parlar de camins difícils, inhòspits i alhora fascinants, i ho volem fer dedicant un record a la nostra mare, l’Anna Domènech, alhora veïna, amiga i educadora del barri de Sant Andreu. que el passat 15 de març ens va deixar de la millor manera que sabia, lluitant i somrient alhora.

Volem explicar com aquell somni seu esdevingué en l’Escola Bressol El Palomar, fundada al 1982 amb molt d'esforç. Com després de participar en diverses reivindicacions, tot unint les forces amb altres educadors i educadores, ocuparen les cases del carrer Bascònia per establir una escola bressol.

Des d’on es va poder promoure un nou concepte d’educació per a l’infant, implicant més directament a les famílies en els àmbits educatius i en l’entorn social del nostre barri.

Esdevingué així una llar pública per als menuts, que els acompanyava en els seus primers aprenentatges i les seves primeres relacions.

L'Anna vivia per la seva feina, s'implicava amb l'escola i les famílies que en formaven part. Gaudia treballant i era tot un plaer caminar al seu costat, passejant pel barri, veient com coneixia tots els noms dels nens i nenes que havien passat pel “Palomar”.

I volem acomiadar-la compartint també el seu darrer somni.

Aquest que ara ja coneixem com La Filadora, una nova escola bressol ubicada a l’antiga Fabra i Coats. Un projecte educatiu pel barri que tot just comença a funcionar i que recull el millor de la seva experiència. Una darrera lliçó de com res pot truncar les nostres il.lusions.

Els seus fills, Edu, Pol i Raquel

(Venc títol del Club Natació Sant

banyera. Preu a convenir. 93 311 05 58.

(Venc acció del Club Natació Sant

estat. Mobles blancs (llit de

gairebé nova. 90€. Tel. 93 345 34 19.

L’habitació s’ha de desmuntar i

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630

Andreu. Tel. 667 98 31 57.

Andreu. 1.000 euros. Tel. 615 41 54 30.

(Es venen dos títols del CN Sant Andreu. 900 euros negociables cadascun. Tel. 645 93 32 67.

DIVERSOS (Venc cadira ortopèdica per adaptar a la

(Es regala habitació de noi en bon

0,80x1,90m, escriptori i armari).

emportar. Tel. 93 345 49 36.

(Venc cotxe Mercedes Classe C, 5P,

diesel, canvi automàtic, color blanc.

Estat impecable (dorm a pàrquing).

35.000 Km i 2 anys i mig d’antiguitat.

Preu: 23.500€. Tel. 630 33 66 99.

nikita.cata@gmail.com.

(Venc cadira wC de persona gran

13 61 81.

(Urgeix vendre una prestatgeria

cromada en forma d’arc i amb quatre

prestatges de cristall. De regal,

s’ofereix una làmpada del mateix joc.

Tel. 607 23 96 30.

cap a peus | abril

Durant aquests trenta anys, amb el projecte consolidat com una realitat, ha arribat el reconeixement institucional considerant l’escola bressol com a una de les més pioneres i prestigioses de la ciutat. Però també arriba gràcies a la presència de molts de vosaltres, que com a pares i mares vau confiar i us vau integrar al funcionament de la mateixa, i el bon grapat de persones

que hem aprés a caminar en aquest petit racó de Sant Andreu.

7

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 8

carta del nou president de l’AVV | Una nova etapa de lluita | SANTI SERRA I CULLELL

Benvolguts/des veïns i veïnes, Com a nou President de l'AVV de Sant Andreu de Palomar, vull dir-vos que tinc moltes ganes de fer feina, juntament amb els companys i companyes de la junta, sense cap altra recompensa que la d’aconseguir que les coses del barri i la seva gent surtin bé.

La junta ha d'intentar acomplir tot el que el Districte no pot o no vol fer i, a més a més, els seus membres hem de vetllar pels interessos dels veïns i veïnes de Sant Andreu tal i com la junta anterior ha procurat. També cal que ens mobilitzem juntament amb diverses entitats i plataformes. Mentrestant, seguirem treballant en tots els afers que, com dèiem en l'editorial del gener al CAP A PEUS, marcaran l'agenda del que

8

resta de l'any 2013, el tercer ja d'asfíxia pressupostària de la Generalitat i de les polítiques neoliberals, que es tradueix en retallades i que repercutirà en la qualitat dels nostres centres educatius, en l’accés a l'habitatge social per a joves i en l'evolució dels vells i nous centres sanitaris públics.

Esperem que el nostre treball constant i seriós faci reflexionar l'Administració i modifiqui els seus plantejaments. que la lluita no s’aturi.

Santi Serra i Cullell President de l AVV de Sant Andreu de Palomar

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 9

L'assemblea de la FAVB, sense alcalde ni regidora

D

Cap alt càrrec del govern municipal assisteix a la cita anual del moviment veïnal, celebrada el 16 de març a Nou Barris

La representació del govern municipal es va limitar al comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí. Molts no van poder evitar relacionar tanta baixa amb la tensió viscuda només quatre dies abans entre representants polítics i veïns cabrejats en el darrer plenari del Districte de Nou Barris. “No som salvatges amb els quals no es pot enraonar”, reblava Pep Ortiz, president de l'AV Can Peguera i membre de la junta de la FAVB. L'assemblea, convocada amb el lema “Combatem la crisi a peu de carrer”, va aprovar entre d'altres resolucions una que

denunciava la paralització de les obres del tren d'alta velocitat. L'escrit, presentat per les associacions veïnals de la Sagrera, Sant Andreu Sud, Sant Andreu Nord-Tramuntana, Verneda Alta, Navas i Sant Andreu de Palomar, demanava a l'Ajuntament, la Generalitat i el ministeri de Foment que el projecte s'acabés “quan abans millor”.

“No som salvatges amb els quals no es pot enraonar”, va queixar-se un dels membres de la Junta Algunes entitats federades, però, es van abstenir en la votació, tot recordant que l'execució d'aquests treballs implica la construcció d'uns 15.000 habitatges, fet que reviscola el tan qüestionat model de ciutat basat en el totxo.

Els delegats de les entitats assistents una quarantena- van aprovar el pla de

treball per a 2013-2014, les línies estratègiques del qual giren al voltant de cinc eixos: la cohesió i la justícia social; el foment d'un urbanisme “al servei de l'autèntic projecte de ciutat per a les persones”; la defensa de la participació ciutadana i dels drets i les llibertats civils; l'aposta per una economia urbana sostenible “al servei de la ciutadania”, i l'enfortiment de la projecció de la FAVB, així com la consolidació de les aliances amb altres actors ciutadans. També es va aprovar un pressupost de 283.000 euros per al 2013.

Lluís Rabell (AV Esquerra de l'Eixample) va ser ratificat com a president de la federació, càrrec que ja exercia des de l'octubre, d'ençà de la dimissió de jordi Bonet per motius laborals. També es van renovar la majoria dels càrrecs de la junta. El districte de Sant Andreu resta ara representat per la sots-presidenta primera, Mercedes Vidal (AV La Sagrera), i un vocal, juan Camilo Ramos (AV Sant Andreu de Palomar).

Néstor Bogajo

cap a peus | abril

ues absències van marcar la 41ª Assemblea General de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), celebrada el 16 de març a la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta de Nou Barris: la de l'alcalde xavier Trias, que havia de cloure l'acte, però que al final no hi va anar per “problemes d'agenda”; i la d'Irma Rognoni, regidora del districte amfitrió, que va al·legar “motius de salut”.

9

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 10

Els nous cursets de l’AVV!

- Pilates - ioga - Dansa del ventre - Tai-txí, - Ball modern - Patchwork - Labors i manualitats - Salsa i altres ritmes llatins.

Informació i inscripcions: Dr. Balari i Jovany, 14 93 345 96 98 Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h www.avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 11

El bar de La Lira es renova

D

La reforma està dins del pla de rehabilitació de la finca o El 20 d’abril es va celebrar el comiat ins del pla de reforma i rehabilitació de l’edifici de la Societat Coral La Lira, situat al carrer de Coroleu número 15, hi ha previst un nou espai dedicat a Bar. Aquest substituirà l’existent i serà totalment innovador i adequat a la normativa.

De l’antic espai només en restarà el record. Llargues i agradables estones compartides amb el veïnat andreuenc, reflectides amb àpats farcits de suculentes sobretaules, són ja història. Enrere queden aquelles arcades que donaven un toc emblemàtic i d’antiguitat, aquell sostre baix, aquell taulell...tota una escenografia per a la memòria.

En el moment de tancar la revista (inicis del mes d’abril) es preveu una festa de comiat del vell Bar La Lira per al dissabte dia 20 d’abril, on la festa serà el brot d’agraïment de tantes estones d’esbarjo i bona i casolana cuina. Un Adéu que no és per sempre és fins ara. és d’agrair que els arquitectes de la rehabilitació i la junta de la SC La Lira hagin tingut l’encert de preservar el refugi soterrat en el subsòl del centenari edifici andreuenc. Un cop la rehabilitació s’hagi acomplert serà el moment d’estrenar amb orgull les noves dependències –i com no la cuina d’en Fermí- del Bar La Lira. Ara toca esperar, i l’espera no serà en va ans el contrari donarà pas a noves alegries.

l’ambient de germanor de la lira tornarà amb el nou local. / PAU VINyES

Pau Vinyes

Presentació del Parc Líneal de La Sagrera ESPAIS PÚBLICS

El dissabte 27 d’abril l’AVV presenta a l’Auditori de Can Fabra el projecte de Parc Líneal de La Sagrera que afecta Sant Andreu.

Dues dècades d’activitat física a la Pegaso

El Parc de la Pegaso va tornar a ser pres per una multitud de nens petits i joves. Les corredisses pel petit turó i els crits carregats d’èxtasi van ser la banda sonora del 20è aniversari de la Diada de l’Activitat Física que organitza el FEDAC Sant Andreu Mare de Déu de la Mercè. La perfecta organització pel rodatge, l’experiència i l’harmonia que es respira van permetre tornar a repetir una de les jornades més recreatives de l’escola.

Distribuïts en 55 activitats, alumnes i professors van coincidir en l’entusiasme que provoca la celebració d’aquesta mena d’activitats de lleure. I és que els 650 estudiants i la cinquantena d’educadors van aixecar un núvol de pols carregat d’il·lusió que pensen repetir l’any que ve. Al cap i a la fi, des de la direcció i el professorat també es reconeix la intenció d’obrir l’escola al poble de Sant Andreu. Per això, la direcció va convidar les autoritats polítiques del districte.

Finalment, només es va poder presentar el conseller josep Vilà i Servià, que va disculpar el regidor Raimond Blasi argumentant un malentès horari. Segons els estudiants de secundària, l’únic motiu que impulsava als polítics locals a assistir era “ferse la fotografia”. Segons l’equip directiu, “gaudir del 20è aniversari de la jornada física”. / David Garcia

cap a peus | abril

Però la nostàlgia no ha d’esborrar un futur esperançador on el caliu de temps passats retorni amb més força que mai. Els plats cuinats per en Fermí i la bona taula servida per l’Ester i l’equip de cambreres seguirà donant fruïts abundosos en el nou marc. Tornarem a omplir de vida i de tertúlia les taules lirenques. Els dijous,

punt de trobada de la clientela de sempre amb la gent vinguda de l’Agrupació Excursionista Muntanya, és el reflex més fefaent de la vitalitat d’aquest racó de la gastronomia andreuenca.

11

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 12

“Els que no volen la pacificació del carrer Gran haurien de pensar en com ha millorat des dels 60” ENTREVISTA A OLE THORSON, TÈCNIC DE MOBILITAT

vostè ha col·laborat amb la comissió del carrer gran elaborant una proposta per a pacificar el trànsit rodat en el carrer gran en el que es modificava el sentit del mateix en alguns trams. quina inversió es necessitaria per tirar endavant aquest projecte?

Estem parlant d’una actuació, d’entrada, de baix cost: la pacificació del trànsit a Sant Andreu, el primer districte de Barcelona amb zona 30 km/h. Una acció que implica, i es pot fer més completa, amb obres de voreres continues i guals i amb més senyals d’orientació per a conductors i vianants. No hi ha servei d’autobusos al Carrer Gran i, per tant, no és necessari mantenir una única direcció de trànsit. és convenient que cada tram del Carrer Gran doni accés als guals i parkings; i que pugui permetre la possibilitat de càrrega i descàrrega a prop dels establiments. El Carrer Gran era com una carretera quan pels voltants del mercat de Mercadal i a la plaça d’Orfila, un espai pensat per seure i caminar. Cada canvi ha portat debat. Tenim ara una direcció única, menys carrils i més espai per als vianants. El projecte és un pas més en la línea iniciada fa més de 30 anys.

12

quin és el trànsit que s’intenta evitar amb aquesta proposta?

Cada tram d’un carrer té diversos tipus de circulació. Trànsit de pas, de barri i trànsit d’accés a les cases, botigues i indústries del tram. En les zones 80 s’eliminava la majoria dels moviments de pas al carrer.

En una segona actuació, es limitaven moviments al llarg de tot el barri i, amb la proposta sobre la taula, es pretén deixar el carrer amb accés reservat als que necessiten arribar al tram concret i amb algun tram amb prioritat principal per a vianants. però, hi hauria alguns carrers en els que es complicaria el trànsit?

ole thorson és doctor d’enginyeria de camins (copenhagen, 1964 - barcelona, 1983). especialitzat

en mobilitat sostenible i segura, transport i trànsit. és també director d’intra, consultors de mo-

bilitat, des de 1972; i president de la associació de prevenció d’accidents de trànsit. així mateix, és membre de la junta de la federació internacional de vianants (ifp) i de catalunya camina.

Depèn, des de quin angle es pensa en el Carrer Gran. quan els conductors del barri, després de un parell de setmanes, han incorporat els nous itineraris per arribar i per sortir, no es pot parlar de complicacions. Els vianants, els ciclistes i passatgers del transport públic (bus i metro) sentiran els carrers més tranquils i amb una qualitat de l’espai públic més agradable. Els residents guanyen amb menys soroll i amb l’aire més net. Uns conductors que utilitzen part del Carrer Gran com a travesia per entrar al barri sense planificar el viatge, poden trobarse amb una direcció canviada, això sí, però la majoria aprèn ràpidament. Per això, és necessari afegir algunes senyals més d’orientació per sortir de la zona local i per poder entrar de nou pel carrer correcte. L’idea és reduir el total de quilòmetres conduïts en cotxe al barri. En part dels carrers tindrem menys transit, però no es pot garantir al 100% que la reducció es produeix en tots els trams de carrers del barri.

hi ha qui pensa que pot ser massa radical aplicar el projecte a tot el carrer. podria fer-se de manera esglaonada, per trams?

Algunes de les persones que no pensen que una pacificació del Carrer Gran pot ser beneficiós pels que viuen al barri, poden pensar si prefereixen tornar a la situació del carrer en els anys 60 o 70.

Sense possibilitat de caminar, amb molta contaminació, atropellaments i soroll. El carrer ha guanyat en qualitat i això augmenta l’ús cívic i comercial del carrer i dels carrers adjacents. El projecte de moderació i millor qualitat de l’espai es pot fer per trams; i amb més o menys restricció per al trànsit. és una mica més complicat tècnicament i afecta més veïns, és cert, perquè als conductors els costa assimilar els canvis i els vianants tarden més en poder gaudir de l’espai.

No estem parlant d’un canvi de concepte: estem en un debat de detalls, en una idea de millora de la seguretat viaria, la sostenibilitat de la ciutat i del barri. El

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 13

quins beneficis aportaria als veïns i veïnes del carrer?

Els beneficis no són solsament per veïns i veïnes del Carrer Gran, sinó pel tot el barri de Sant Andreu. Com s’ha explicat, aporta menys conducció de quilòmetres als carrers de Sant Andreu i ajuda a una disminució de soroll, emissions, ferits i atropellaments. El trànsit serà el necessari pel barri i pels veïns. Alguns hauran de canviar els seus itineraris i planificar el viatge d’una altra manera, i això pot exigir un petit esforç mental unes dies, però per a la majoria serà d’un benifici ben considerable.

Jordi Rabassa

Tenir feina no t’evita passar gana

A

El Rebost Solidari d’Aliments de Càritas recollirà aliments i debatrà sobre la crisi el 25 de maig Sant Andreu, Sagrera i Bon Pastor el nombre de famílies amb necessitats s’ha multiplicat per 6 des del 2008, segons dades del Rebost de Sant Andreu.

De 100 famílies s’ha passat a ajudar 640.

La pobresa també s’ha diversificat: qualsevol persona, amb estudis i fins i tot feina, es pot trobar en les cues d’usuaris del Rebost. Això vol dir que tenir feina no garanteix poder cobrir les necessitats bàsiques. Les entitats que es dediquen a l’ajuda de les famílies en situació crítica també estan patint un empobriment. El 2013 la Comunitat Econòmica Europea pot reduir un 75% l’ajuda.

és per això que a Sant Andreu el 25 de maig es vol omplir el Rebost entre tots.

Una jornada de 12 hores a Can Fabra on hi passaran entitats del Districte de Sant Andreu i de fora. L’activitat principal de la jornada serà omplir d’aliments un dibuix del logo de Càritas fet al terra, d’una mida aproximada de 20 m de costat i que s’anira tapant amb el menjar rebut.

Per participar de qualsevol activitat s’haurà de dipositar alguna cosa de menjar per la recollida. En dos escenaris es centralitzaran les actuacions musicals.

A l’interior de la biblioteca, a l’auditori, es faran tres taules rodones, es presentarà un llibre i es sortejarà un cobrellit gegant de patchwork. La primera taula serà a les 11 del matí amb el títol En temps de

precarietat al costat dels desafavorits comptarà amb la participació del Casal d’Infants del Raval, Fundació Arrels, Banc del temps del Bon Pastor, Menjador social de Santa Coloma i Càritas.

A les 5 de la tarda es farà una segona taula amb el títol Alternatives a la crisi, on hi participarà la Pah, Coop57, Sobirania i justicia i una persona vinculada al 15M. I per últim a dos quarts de 8 es farà una tercera taula amb el títol Causes i efectes de la crisi amb tres persones vinculades als moviments socials com l’Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia social i la pau. Esther Vivas activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries i josep Maria jubany, responsable de la pastoral social de l’arquebisbat. La jornada acabarà l’endemà, diumenge 26, amb un tast teatral de diverses companyies de Sant Andreu amb el tema de l’amor com a argument. Organitzat pel Grup Teatral Antifaz, hi participaran també el Racò de Teatre, Grup Sant Pacia Teatre, Deixa'ls que s'estrellin (escola jMj), La Lira Teatre, Casal Catòlic de Sant Andreu, Clip teatre, Cia. Teatropello, Teatre pels descosits i Casal de la gent gran

Jordina Tarré Podeu consultar més informació: http://rebost.webnode.es/

cap a peus | abril

quines experiències has pres de model per elaborar aquest projecte? ens pots donar algun exemple de carrer?

Part del barri de Gràcia s’ha beneficiat d’una transformació important dels carrers, del seu ús i en la mobilitat. quan escoltem comentaris o gaudim de les Festes de Gràcia podem pensar que se celebra una combinació d’esforç dels veïns i de la modernització i pacificació de l’espai viari. Un recent exemple de canvi el tenim a l’Avinguda de Roma, a l’Eixample, on els veïns han guanyat en qualitat. En aquest cas hi ha conductors que volen travessar Barcelona a cop d’accelerador i ara els és una mala solució. La ciutat com espai ha guanyat, segons la meva opinió. Els carrers d’Enric Granados i del Compte Borrell tenen trams en direcció variada i han millorat el seu entorn i medi ambient.

Trams per vianants, trams per tots els diferents tipus de mobilitat... tot ha estat un procés d’anys però amb una solució acceptada per la majoria de ciutadans de Barcelona i pels residents. El centre de Badalona és un altre acció paral·lela. és molt probable que s’acabi amb un tram de l’antiga N-II amb Francesc Layret com a carrer de vianants.

CàRITAS

projecte podria haver estat una conversió del Carrer Gran en un carrer de vianants, com per exemple el carrer de Ferran del Casc Antic.

13

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 14

Sanitat pública, en perill d’extinció

Com afecten a Sant Andreu les retallades en el sector de la Salut?

Quines conseqüències se’n deriven de la reducció de personal, de l’euro per medicament o del tancament de quiròfans?

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 15

Tanit de Pouplana

El barri de Sant Andreu també està patint les conseqüències: el CAP Via Barcino ha tancat el servei d’urgències nocturnes, el del Bon Pastor ha tancat el centre de drogodependència de l’Associació Retorn, el servei de prevenció mental del Congrés i el servei d’urgències nocturnes. A més, el CAP Via Barcino i Sant Andreu tancaran quan obri el centre de Casernes, que encara està pendent d’inauguració.

A més, la instal•lació de serveis privats als hospitals públics ja és una realitat. El director de l’hospital Clínic de Barcelona, per exemple, ha accelerat relacions internacionals amb una delegació sanitària de la província xinesa de zheijiang per aconseguir finançament privat.

cap a peus | abril

Les retallades també han arribat a sanitat. Desgraciadament l’Estat ha començat unes reduccions pressupostàries que han suposat un daltabaix en molts centre sanitaris. Al març del 2011, Boi Ruiz, conseller de sanitat de la Generalitat, anunciava la reducció del 10% del pressupost sanitari. Una reducció que ha comportat serioses conseqüències: llistes d’espera infinites, reducció de personal, estades més llargues a urgències per falta de llits, tancament de quiròfans, etc. Tot i això, el conseller manté que no ha disminuït la qualitat del serveis.

15

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 16

16

EL CAP DE CASERNES ES FA ESPERAR

El nou complex sanitari, el Centre de Salut Isabel Roig Casernes de Sant Andreu situat al carrer Fernando Pessoa, comptarà amb un Centre d'Urgències d'Atenció Primària, el CAP de Casernes i un hospital d'atenció intermèdia.

El Centre de Salut Isabel Roig Casernes de Sant Andreu també acollirà serveis que ja existeixen, però que estan dispersos pel territori. Així, tant el Centre de Salut Mental Infantil i juvenil (CSMIj) com el d'Adults (CSMA), a Can Fabra i al parc de la Pegaso respectivament, es traslladaran les pròximes setmanes al nou edifici.

El passat 18 de Març el CUAP va obrir les seves portes, però el CAP es fa esperar. Rosamaria Serrasolsas, directora dels

sectors de Sant Andreu, Nou Barris i horta-Guinardó del Servei Català de la Salut, ha afirmat que el centre obrirà aquest any, però encara no ha concretat data.

Gestionat per l'Institut Català de la Salut (ICS), el nou centre d'urgències suposa el trasllat del centre d'atenció continuada (CAC) situat al CAP Sant Andreu (Meridiana, 428), que seguirà en funcionament.

El nou cap de Casernes comptarà amb el servei de pediatria i metge de família (medicina general). Tanmateix, la Comissió de Salut de Sant Andreu ha demanat que també incloguin el servei de ginecologia, ja que es una zona amb molta població jove i pot haver un índex elevat de natalitat.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 17

se sumaran a una manifestació que acabarà al Parlament. La capçalera de la marxa tindrà una pancarta amb el següent lema: "Aturem els pressupostos antisocials. juntes podem”. La convocatòria de salut serà davant de l'ICS (Institut Català de la Salut) i es demanarà que la gent porti samarretes o roba blanca.

RECLAMEN EL DRET A LA SANITAT PÚBLICA

Una de les mesures que l’Estat va imposar per sufragar el dèficit públic va ser l’euro per recepta. La mesura va estar durament criticada i des de la FAVB es van impulsar una sèrie de mesures perquè no s’apliqués la taxa del euro en els medicaments. Es va posar en marxa una campanya d’insubmissió i es van recollir centenars de firmes. Al desembre de l’any passat, el Tribunal Constitucional suspenia durant cinc mesos la taxa de l’euro. Desprès dels cincs mesos, el TC ha

En els últims dos anys la Comissió de Salut de Sant Andreu, nascuda el 15M, ha protagonitzat nombroses mobilitzacions per lluitar contra les retallades en sanitat.

Una d’elles va ser la cadena humana que van fer a l’hospital Vall d’hebron de Barcelona. Un gest simbòlic per protegir la sanitat pública.

La Comissió també preveu futures mobilitzacions. El 28 d’abril

L’EURO PER RECEPTA

cap a peus | abril

Per altra banda, hospital d'atenció intermèdia disposarà d’uns 250 llits per als pacients que necessitin fins a tres mesos d'estabilització o rehabilitació. Tanmateix tampoc sabem la seva data d’apertura. El complex sanitari tindrà com a referencia l’hospital Vall d’hebron.

17

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 18

de decidir si prorroga la suspensió o no. Si finalment es decideix abolir la mesura, es tornaran els diners? S’hauran destinat a sanitat?

18

LES FARMÀCIES DESESPEREN

La farmàcies passen a ser un sector de dubtosa solvència financera a causa de l’impagament dels medicaments que finança l’estat.

El govern, cada any, publica en el BOE el llistat de medicaments que seran subvencionats per l’estat. La farmàcia compra medicaments als laboratoris, els dispensa i l’estat li paga un tan per cent. En les receptes verdes el pagament del medicament corre a càrrec de l’usuari ( que paga un 40%) i l’estat ( que paga un 60%). En canvi, en les receptes vermelles l’estat paga íntegrament el medicament.

La seguretat social pagava els medicaments a 50 dies però al 2011, s’augmenta el termini fins als 80 dies. Fet que provoca

que les farmàcies tinguin problemes de finançament, no obtinguin beneficis i hagin de reduir estocs i personal.

Es per això que moltes farmàcies es troben en estat crític, moltes han hagut de tancar perquè les despeses els ofegaven.

El 50% de las 2000 farmàcies que hi ha Barcelona genera beneficis inferiors al salari del titular. En els últims 3 anys, les farmàcies han ingressat un 35% menys.

A Sant Andreu hi ha un percentatge elevat de farmàcies que estan amb una situació critica per l’impagament del govern.

Estan fen esforços de replantejament d’estocs i ajustos de plantilla per compensar la falta de tresoreria.

A més, hi ha un problema afegit, les farmàcies busquen finançament i es troben que la banca te les línies de crèdit tancades o les dona amb comptagotes, fet que agreuja més la seva situació.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 19

apunt tècnic | Maria Isabel Roig i Fransitorra, retrat d’una lluitadora | GEORGINA RIFÉ El nom del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) es va batejar com a CUAP Isabel Roig. Però qui era aquesta dona? Ens ho explica la Georgina Rifé, periodista i historiadora andreuenca, que juntament amb altre gent és autora del llibre ‘Retrats per la memòria: persones i lluita antifranquista al Districte de Sant Andreu de Palomar (1939-1982)’

F

illa de l’Eixample, d’un pare advocat conservador, amb un profund sentiment catòlic, i catalanista, i d’una mare que es va significar intel•lectualment amb el catalanisme d’esquerres, és la gran de 7 germans que van viure els seus primers anys en un ambient on la cultura i la política sempre hi eren presents. La seva joventut ens parla de la burgesia catalana de mitjans del segle xx, d’un eixample barceloní en què se celebraven posades de llarg, com la seva el 1950, i en què la universitat (s’hi va llicenciar en filosofia i lletres) era el primer contacte seriós amb el compromís social.

Així és com el 1951 la Maria Isabel fa la seva primera acció política, en plena vaga de tramvies, trencant els vidres del tramvia 26 amb uns companys de la universitat. També és la primera vegada que ha de córrer davant de la policia.

Després d’un parèntesi d’uns anys de poca activitat política que va coincidir amb la seva feina com a secretària, gairebé 10 anys, a Parcs i jardins, el 1963 es casa amb un andreuenc i descobreix el poble. La vida és molt diferent de la de ciutat, no li agraden gens les tafaneries, ni les feines de la llar, i troba a faltar l’ambient intel•lectual de casa. Però s’hi adapta, i els seus tres fills seran autèntics andreuencs de soca-rel.

Mort el dictador va tenir una participació clau en l’acció de les dones dels treballadors de Motor Ibérica, que es van tancar a la parròquia per solidaritzar-se amb els seus marits, en vaga.

La casa de Santa Marta es va convertir en una mena de base d’operacions fora de l’església, i la policia feia guàrdia a la porta. L’arribada de la democràcia l’enxampa separada i vivint a Nou Barris, i li comporta una nova responsabilitat, amb el càrrec de consellera de districte que ocuparà durant vuit anys.

La situació política encara havia de portar-li un altre ensurt, amb el cop d’estat de 1981, quan va haver de fer desaparèixer les fitxes de la cèdula comunista de què era responsable, però l’endemà va anar a treballar, que és el què calia.

Així va seguir fins al final, i amb aquest esperit lluitador, la Maria Isabel, que als 75 anys encara es despertava algun dia pensant que ha viad’anar a treballar, va continuar anant a les reunions que calia per “moure” el què consideri que cal canviar, fins que l’estat avançat de la malaltia li ho va impedir. Entre d’altres era presidenta del Grup de Presons de la parròquia de Sant Andreu, que dóna suport a les famílies de presos, i de la comissió per ‘Salvem La Cúpula’, i amb tots dos grups va continuar organitzant exposicions, concerts de cant coral, festivals de dansa al SAT… La vida sempre ens posa al davant causes a les quals podem plantar cara, i ella no va deixar mai de plantar cara a la vida.

cap a peus | abril

El 1967 entra a treballar al Col•legi d’Arquitectes, i hi hauria treballat tota la vida si per ella hagués estat. Aquesta feina, a banda de la realització personal, representa entrar de nou en un ambient reivindicatiu, i a poc a poc descobreix el PSUC. Mentrestant, se significa en el moviment de “Cristians de Base”, disconformes amb la manera de fer de l’església oficial, i de seguida és un referent en l’entorn andreuenc.

Entra a “Cristians pel socialisme”, i amb Mossèn Camps participen, entre d’altres accions, al Grup pro Drets humans de Barcelona. Lluitadora com és, té la idea que allò que no li agrada es pot canviar des de dins, i així ho feia amb l’església, combinant aquest sentiment religiós amb les seves cada vegada més clares idees comunistes, sense amagarse’n.

La reivindicació antifranquista la porta a reunions clandestines, a significar-se cada vegada més, i finalment, el 1974 entrarà al PSUC, des d’on encararà els darrers anys de règim i els primers de democràcia, amb una implicació especialment personal. Són els anys de la mort d’en Puig Antich, de l’enduriment del règim en l’agonia de Franco, de pallisses, i “la rubia”, com li deia el comissari de Sant Andreu que tenia ben controlats els seus moviments, no s’aturava en la seva lluita, fins i tot després que en una reunió de l’Assemblea de Catalunya rebés una pallissa i perdés tots els “modus” de la seva educació de col•legi de monges.

19

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 20

l’entrevista | Maria Guàrdia | VOCAL DE SANITAT DE L'AVV SANT ANDREU DE PALOMAR

“Esperem que amb el nou Centre d’urgències i atenció primària a les Casernes millori l’atenció a l’usuari” David Royo

quina és la funció de la vocalia de sanitat de l’avv?

Dins les nostres possibilitats, la funció de la vocalia de sanitat és vetllar per la sanitat a Sant Andreu i el seu bon funcionament, ajudar o col·laborar aquelles persones que venen a l’AVV. Assistim als Consell de Salut, participem amb la FAVB i col·laborem amb actes reivindicatius, manifestacions. En aquests últims anys, degut a totes les retallades, la nostra sanitat ha patit un retrocés, això ha fet que les associacions de veïns i veïnes de tot Barcelona i Catalunya estiguem més unides. Des del 15M s’han format comissions, plataformes en defensa de la salut i la vocalia de sanitat a la nostra AVV col·labora i participa en elles. des de la vocalia, quines són les reivindicacions que s’han realitzat els últims anys?

Amb la recollida de signatures i manifestacions es va aconseguir que no es tanques el Sociosanitari de Coroleu, l’únic que tenim al barri. També es va col·laborar amb els treballadors del Cap Meridiana contra les retallades de personal amb talls a la Meridiana. També hem participat activament en diversos actes reivindicatius per la posada en marxa del complex sanitari de Casernes Isabel Roig, on a dia d’avui sols està en funcionament el Cuap. A la vegada hem fet campanyes per la insubmissió a l’Euro per recepta a les farmàcies.

20

com valoreu la creació del cuap isabel roig a les casernes? què passarà amb el cap de meridiana?

Creiem que millorarà l’atenció a l’usuari ja que el CUAP té més serveis que les urgències del Cap de Meridiana i l’atenció de les 24h del dia. Això pot ajudar a que es descongestionin les urgències de l’hospital de la Vall d’hebron.Tot i això, hem de dir que han passat més de deu anys des que vem començar a reivindicar un nou ambulatori i encara ara no està funcionant. Esperem que comenci a estar en marxa aquest any. Caldrà veure com evoluciona el servei al Cap de Meridiana. La nostra proposta es mantenir tots els pediatres a Casernes i deixar els especialistes i altres serveis al Cap de Meridiana. sant andreu va ser el primer barri on la favb va organitzar la campanya ‘insubmissió per l’euro per recepta’. com va anar?

Va ser una bona experiència, però vàrem trobar poca col·laboració per part de les farmàcies. Era pesat omplir els fulls d’insubmissió i volem creure que als farmacèutics els suposava perdre molt temps explicant com fer-ho i per això haurien estat poc col·laboradors amb la campanya.

com a vocalia, esteu també en xarxa amb altres associacions de veïns?

Sí, estem en contacte amb altres associacions i s’han format varies comissions, una a Sant Andreu on hi ha l’associació de la Nord Tramuntana i a la Sud també partits polítics, ERC, PSC, ICV, CUP i CCOO. També s’ha creat la comissió de Sap Muntanya que correspon a totes aquelles associacions de veïns i veïnes que tenen com hospital de referencia la Vall d’hebron, ens trobem un cop al mes per fer un seguiment de la nostra sanitat i intentem lluitar plegats. Des de la FAVB estem en contacte amb altres associacions de veïns de Barcelona, es tracten problemes que tenen altres barris en els hospitals o caps i problemes que afectem a tots decidint fer accions conjuntes. les retallades en sanitat, com estan afectant als usuaris? què s’hi pot fer?

Les intervencions no urgents s’han endarrerit, han tancat plantes d’hospitals, la gent ha d’esperar hores a urgències i moltes vegades han de ser traslladats a altres centres per falta de llits. També s’han incrementat els medicaments un 10% i molts d’ells ja no estan coberts per la seguretat social. Aquí li hem d’afegir l’euro per recepta. Molta gent ha deixat de prendre els medicaments en no poder pagar-los. No podem permetre que la sanitat es deteriori d’aquesta manera. La sanitat ha de ser pública, de qualitat i universal.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 21

cap a tu | Com t'afecten les retallades en sanitat? | PER DAVID RAMOS Antonio Sánchez. Jubilat. 65 anys M’han afectat per les llistes d’espera. Les coses no estan tan

bé com abans: per exemple, aquí

Magda Martínez. Administrativa. 42 anys

M’han afectat a l’hora de demanar cita al metge: triguen bastant a

donar-te hora. Fa poc he hagut de

al barri, amb el canvi en el servei

visitar especialistes per fer proves

mateixa atenció que abans,

anys, les van fer en un mes.

d’urgències, trobo que no hi ha la

sobretot per la configuració dels

horaris.

Susana Serra. Farmacèutica. 35 anys Amb el copagament i amb l’euro

i han trigat uns sis mesos. Fa 4

L’atenció mèdica és molt bona però el personal va molt just.

Ramón Domingo. Jubilat. 73 anys Veig molta menys activitat a la

per recepta, la gent ja no compra

sanitat. Ara he tingut un problema

persones han deixat de medicar-

metge, sinó que l’he curat a casa.

tants

medicaments:

algunes

se, fet que a la llarga provoca

despeses als serveis sanitaris. A més, l’administració no ens paga

els medicaments que dispensem.

Iván González. Mestre. 38 anys

De moment no m’han afectat sanitat. Tampoc he tingut familiars

que hagin tingut problemes, de

moment. En altres àmbits, però, sí

que m’he vist afectat. Tot i això, estic en contra de les retallades en sanitat.

Crec que les retallades afecten

molt: a mi potser ja no gaire, ja

tinc la vida feta, però les properes generacions tindran problemes.

María Luisa Martínez. Jubilada. 69 anys

No m’han afectat gaire les

retallades en sanitat, de moment,

necessitat atenció i ha hagut

cap a peus | abril

perquè he fet molt poc ús de la

mèdic i he preferit no anar al

que esperaria abans, ja que les

21

ja que no he hagut d’anar al

metge. Això sí, el meu marit ha

d’esperar molt més temps del

llistes d’espera són més llargues.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 22

GINA P ORTILL O

Hola! Companys com va anar el dia de Sant Jordi? Heu acabat de llegir ja el llibre que us van regalar? Jo, com que en tenia uns quants per llegir tot just acabo de començar a fullejar el llibre que em vaig comprar aquell dia. Us l’ensenyo!

Fabret

Feia temps que a la meva biblioteca personal hi trobava a faltar alguna cosa.

Tinc la sort de tenir bones històries, àlbums il·lustrats, còmics, poemaris, etc però encara no tenia cap llibre d’activitats que m’agradés tant com aquest!

Navarro, Àngels. Lletra a lletra Combel.

El llibre conté un munt de jocs amb les lletres de l’abecedari.

22

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 23

El Perfil de...

Agustí Busom

"Si vols que passin coses maques, les has de crear tu"

V

jOANA ARIET

a néixer com Agustí Busom, va viure uns anys en companyia amb el seu alter ego ABúS i, ara, després de la surrealista nit del 5 d'abril a la sala Luz de Gas, ha retornat al seu jo més genuí, a l'Agustí que va néixer el 1975.

El músic i cantautor retorna a les seves arrels

La seva faceta musical la va estrenar a Sant Andreu. Com hansel i Gretel, l'Agustí ha deixat les seves molletes de pa -o notes musicals, en aquest cas- per tots els carrers del nostre poble. La versió oficial diu que, un cop ja amb un lloc en el món de la música, va presentar el seu segon disc al SAT en el que va ser uns dels primers concerts que es va programar en aquest teatre. Però la veritat és que la cosa no va començar aquí, sinó que ens hem de remuntar a principis dels 90.

I què hi havia en aquesta època on, fins no fa massa, ens topàvem amb els cinemes Lauren? Els bucks de Sant Andreu, uns espais reservats a la música, sales per rebentar decibels, composar les primeres cançons i enregistrar maquetes en

Fins i tot van arribar a crear una coordinadora de grups de música de les zones de Sant Andreu, Bon Pastor i el Turó de la Peira. és així, potser, se li va començar a despertar el seu interès per la producció i la gestió musical i cultural. Actualment està immers de ple en un projecte, “Noms Propis”, un cicle de música que es programa al teatre Plataforma I+D, de l’Escola Eòlia, del qual podeu cada dijous.

Diu haver tancat un cicle i ara confessa estar molt tranquil. Té assignatures pendents, com per exemple fer bellugar les seves cançons a l’estranger –perquè els concerts clandestins a cases d’amics de Londres no conten-, però ara està molt a gust amb la situació en què es troba, si bé encara l’està assimilant.

Necessitava “tenir temps per no haver de pensar què fer” i no seguir la inèrcia, còmode carro al que tots ens hi apuntem alguna vegada o altra. Ell és “taure i inconformista” i això el porta a no voler-se sentir lligat a res, perquè les coses es fan perquè gaudim fent-les i no perquè no ens plantejat no fer-les.

Serà la seva afició i interès per les incògnites i el misticisme de l’univers i les estrelles; serà la seva vena creativa; serà la seva inquietud i ganes de moure’s; serà pel que sigui, però el cas és que l’Agustí és dels qui pensen, fermament, que quan tanques una porta, en el fons n’estàs obrint una altra.

Joana Ariet Porta

cap a peus | abril

Malgrat haver-se desprès d'ABúS, la seva cara artística, assegura que "una part de mi segueix sent cantautora". Ara diu que ha tancat una època, però el cert és que la música forma part d'ell, vindria a ser com un òrgan vital més del seu cos. I, per això, tot i haver deixat aparcats els escenari i micròfons, segueix vinculat a la música, "fent-la i provocant-la, perquè si vols que passin coses maques, les has de crear tu". Ara mateix es guarda les cançons per ell, però no para d'animar als artistes, coneguts o no, a què mostrin les seves creacions.

cassets. Amb 15 anys ja es trobava en aquestes sales encoixinades amb el seu primer grup de música “Factory”. Van fer alguns concerts en diversos llocs. De fet, en aquella època existia una mena de circuit de cases okupades, entre les quals el Palomar, que res no tenia a envejar a qualsevol festival de música, per ells eren grans oportunitats per tenir els primers públics i donar a conèixer les seves composicions.

23

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 24

cultura | Teatre

La primavera la sang altera Hipocresia nord-americana

Després de l’estrena de Mort d’un viatjant d’Arthur Miller per Teatre pels Descosits, Forat sense fons va contraatacar amb el mateix autor amb Tots eren fills meus, a l’Ateneu de Sant Andreu, del 2 al 10 de març.

Ambdues peces són una crítica al somni americà. Tots eren fills meu, comença amb el retorn d’Ann Deever (Mariona Garcia), l’antiga promesa d’un soldat desaparegut al llarg de la Segona Guerra Mundial. Ann torna al poble que la va veure néixer perquè es vol casar amb Chris Keller (Aitor Cruz), el germà del desaparegut. La mare de Chris (Montse Calix) no veu amb bons ulls aquesta relació perquè es nega a acceptar la mort del seu primogènit. Si el seu fill és mort el seu marit n’esdevindrà el culpable, la fàbrica d’armament de joe Keller (joan Urtasun) va vendre material defectuós durant la Segona Guerra Mundial i va provocar la mort de 21 pilots. Keller va ser acusat i absolt perquè va inculpar el seu soci, justament el pare d’Ann i de George (Pol Gibert). La trama cada vegada s’embolica més fins que esclata la tragèdia. Sortosament els veïns rebaixen el to de l’obra posant-hi el contrapunt còmic: jim i Sue Bayliss (Sergi Camargo i Vanessa Puig), Frank i Lydia Lubey (xavi González i Alba Millaruelo) i el petit Bert (joan Garcia).

En aquesta peça el director Miquel àngel Mateu ha donat protagonisme als habituals actors secundaris, com joan Urtasun (molt convincent en el paper de pare hipòcrita) o Aitor Cruz.

24

Al mateix Ateneu, el 20 i 21 d’abril el Grup de Teatre juvenil Rere el Teló presenta Deu negrets d’Agatha Christie. La Cia. 13 i Acció prendrà el relleu amb L’esperit burleta de Noel Coward del 3 al 5 de maig. Per acabar, Forat Sense Fons tancarà la temporada, del 18 al 26 de maig, amb Amor, pèrdua i el que portava posat de Nora i Delia Ephron.

Poti-poti

De l’1 al 24 de març al Centre Cívic de Sant Andreu, Clip Teatres va tancar les celebracions del seu 15è aniversari amb Un èxit total i-bla-bla-bla. Per crear aquesta comèdia Marc López, guió i direcció, va seleccionar un petit fragment de cada una de les obres de teatre que al llarg d’aquests quinze anys Clip Teatres ha representat. Un productor en decadència, Pere Massana, i la seva comptable, Myrna Cambra, decideixen produir una obra que sigui un fracàs total i així podran escapar-se amb els diners recaptats. Per fer-ho necessitaran l’ajuda d’un escriptor pèssim,

Andreu Puga, i d’una directora fracassada, Iol Escofet. A l’obra hi surten gairebé tots els actors que han passat per Clip Teatres, ja sigui dalt de l’escenari o a través de projeccions.

Tot i que l’humor i les cançons (van repetir “jo vull un home”amb una explosiva Iol Escofet de Comèdia negra) eren el punt fort de la comèdia, la peça acaba resultant un petit poti-poti. Potser hagués estat més encertat rememorar aquests quinze anys reestrenant una peça que no pas intentar fer la tasca monumental d’aplegar tants títols en una única obra. De tota manera, els espectadors ens ho vam passar molt bé, i al cap i a la fi potser és això el que més compta. Per acabar la temporada, Clip Teatres aviat farà Bodas de sangre de Federico García Lorca, dirigida per Ignasi álvarez, i també una lectura dramatitzada d’Espriu per commemorar el centenari del seu naixement.

I a més a més...

El 10 de març la Lírica de Sant Andreu va escenificar La legió d’honor, una sarsuela en tres actes, de Víctor Mora i Lluís Capdevila. L’orquestra en directe, el gran treball dels solistes, l’escenografia, el vestuari... van rebre grans aplaudiments. Al 12

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 25

musical tan enriquidora. La Sant Andreu jazz Band és una formació nascuda a Sant Andreu l'any 2006 que sota la direcció de joan Chamorro ha anat acumulant premis i prestigi per tot arreu on han passat.

ELS INICIS: ARRIBAR I MOLDRE!

El seu debut oficial va ser al Festival Internacional de jazz de Terrassa dins l'apartat de jazz jove. Aquell mateix any tocaven també a la primera edició del jazz Classic Non Stop, creat per la Fundació Catalana per la Preservació i Difusió del jazz Clàssic.

L'any 2007 van tornar al Festival Internacional de jazz de Terrassa, altra vegada dins de l'apartat de jazz jove, i al Festival de jazz de Barcelona, primer a l’Auditori i després compartint escenari amb la Locomotora Negra al Palau de la Música. de maig, La Lírica presentarà Festival de l’amic, un espectacle líric dedicat als socis del Casal. Clausuraran la temporada amb Dakota, una comèdia de jordi Galceran, del 24 al 26 de maig.

Al Sat vam gaudir de la comèdia Indecents per la Companyia de Teatre Naia; En la ardiente oscuridad de Casual Company (un drama d’Antonio Buero Vallejo que critica la passivitat de la societat espanyola en la postguerra) i de la Dansa d’herminia Espejo i Cia. Rocacaiguda, que tancarà la desena edició del Fica’t al SAT!

Irene Caixàs i Vicens

Sant Andreu Jazz Band aterra al SaT!

El dilluns 20 de maig a les 19h, la Big Band més jove d’Europa, la Sant Andreu Jazz Band, ofereix un concert amb el saxofonista americà Dick Oats.

Després d’un març plujós i un abril lletraferit, us proposem que us reserveu amb temps un mes de maig per a la música. Més de quinze joves d’entre 7 i 18 anys participen d’aquesta experiència

Durant els seus 7 anys de trajectòria, la Sant Andreu jazz Band també ha tingut l’oportunitat d’actuar a Europa, a llocs tan destacats com Marciac o Aix en Provence. El seu repertori està format per més de 50 temes en constant renovació, on trobem peces de les diferents èpoques del Dixieland, New Orleans, Swing, Big Band, Bebop, Funky i jazz Vocal. La banda ha guanyat recentment el premi In-Edit 2012 al millor documental musical per A Film About Kids and Music. I, per aquesta ocasió, la Sant Andreu jazz Band, compta amb artistes convidats de prestigi com Ignasi Terraza, Esteve Pi, josep Traver i Victor Correa que acompanyaran aquesta formació.

ELS NOIS I LES NOIES: UNA APOSTA DE FUTUR PER A LA MÚSICA.

Molts dels integrants de la SAjB són veïns i veïnes de Sant Andreu, alguns els haureu trobat a la biblioteca, d’altres jugant a les places o potser menjant-se el berenar als bancs de la Plaça Orfila. Potser els agraden els jocs de taula o els esports d’aventures, però tots tenen una passió, la música. La Sant Andreu jazz Band és més que una banda de música. és un projecte musical que ha recuperat el jazz i l’ha posat al cor dels més joves. Per un dia l’era del Cotton Club ens visitarà...i ho farà al Sant Andreu Teatre.

Ester Bueno

cap a peus | abril

I per acabar, no hem d’oblidar l’estrena de Sant Pacià Teatre, del 13 al 28 d’abril (dissabtes a les 21h i diumenges a les 18.30h): El cobrellit de josep Puga i Puig. L’obra és una versió lliure de la pel·lícula Donde reside el amor, de jocelyn Moorhouse amb winona Ryder, Ellen Burstyn, Kate Nelligan, Anne Brancroft i Alfre woodard. Una noia que té la vida encarrilada pateix una petita crisi emocional i decideix replantejar-se el seu futur , per això s’escapa a casa de la seva peculiar àvia.

A partir d’aquell moment, la seva participació a festivals de jazz com per exemple el de Barcelona, Tarragona, Andorra, Girona, Terrassa, Arenys de Mar o Granollers, fa que la SAjB es consolidi com a projecte pedagògic musical, reconegut i avalat per músics de renom internacional com jesse Davis, Terrel Staford, Dick Oatts, Kenn Peploswky, Bobby Gordon, Perico Sambeat, Ricard Gili o Ignasi Terraza, entre d’altres.

25

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 26

Satànics, dimonis i polítics

S

Els Correfocs congreguen l’administració i les colles de Diables

atanàs, Lucífer, Belcebú, Baphomet y Leviatàn s’han tornat a trobar amb els polítics, però aquest cop no hi va haver intercanvi d’ànimes per una victòria electoral. El Centre Cultural de Can Fabra (Barcelona) va reunir els éssers de les profunditats de l’Infern i els gestors de l’infernal crisi econòmica per tal d’intercanviar idees i punts de vista. El motiu? Poder continuar cremant els carrers de la ciutat de Barcelona.

Només calia una lleu olor a sofre a l’ambient per terminar de captivar als assistents. La trobada entre la Federació De Diables de Barcelona i els tècnics i exponents de l’administració de la Ciutat Comtal va ser denominada per la presidenta de la mencionada Federació, Marga Arregui, com “un acte insòlit, però molt enriquidor”. La barreja de polítics, piròmans i diables va poder ser un còctel molotov. Finalment, la supèrbia d’alguns exponents, com la de la tècnica de

protecció civil de l'Ajuntament de Barcelona, joana López, no va arribar a encendre cap metxa, però si alguns comentaris crítics. “Ens han muntat una xerrada per a tontos”. D’aquesta forma es queixava amb veu baixa l’exponent de la Colla dels diables Fures de Can Baró, héctor Barrionuevo. “Però es clar, si els hi dius s’ofenen”.

I es que l’única demanda de les colles era la reforma del laberint burocràtic actual. El qual porta de corcoll i asfixia els seus pressupostos de les agrupacions. Per aquest motiu es va arribar a un consens comú per tal d’unificar en un futur les estructures de coordinació i d’organització dels Correfocs barcelonins sense dependre dels districtes. I es que tal i com va quedar pal·les en tot moment, cap de les dues parts “no volen perdre el bagatge cultural que suposa el foc a la capital catalana”.

David García Mateu

Diumenge 12 de maig, es farà una bicicletada familiar amb motiu de la celebració dels 25 anys de l’escola Mestre Gibert. L inici serà a les 11 h. a la Pl.Can Fabra i el recorregut: carrer sant adrià, gran de sant andreu, fabra i puig, concepció arenal, malats, torras i bages i s’acabarà a pl. can fabra.

Cent trenta masies en un llibre

P

‘Masies de Sant Andreu’ necessita de l’aportació dels veïns per poder-se editar 26

ublicar un llibre és complicat en època de crisi. Tot i això, hi ha diverses plataformes de micro-mecenatges que ho poden fer possible. Un grup de persones ha engegat una campanya a través del portal d’Internet Verkami (http://www.verkami.com/projects/4833-les-masies-de-santandreu-de-palomar) per tal d’aconseguir 3000€ per a fer possible l’edició del llibre “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques”. Les aportacions dels mecenes oscil•len entre els 20€ i els 150€ amb recompenses diverses segons l’aportació econòmiques.

A l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar s’hi han localitzat, a mitjans de segle xx, unes cent trenta masies, de les quals actualment en prou feines queden en peu unes 12.

La pressió i l’especulació urbanística ha fet que moltes masies hagin desaparegut. En d’altres casos els masos s’han adaptat

a la trama urbana configurant nous edificis urbans.

La publicació pretén fer memòria històrica de les cases de pagès desaparegudes com de les 12 existents. L’inventari de les masies anirà acompanyat d’una descripció històrica, antropològica i arquitectònica i acompanyat d’una fotografia per cada edifici estudiat. Al mateix temps, un plànol amb la ubicació en l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar –territori el qual reflecteix el projecte. Els autors de la recerca són els historiadors jordi Petit, Ricard Paradís i Pau Vinyes (coordinador del projecte), l’arquitecte Laura Gómez (autora del plànol) i els pedagogs jordi Sánchez i Lourdes Pinyol.

Un cop aconseguit l’objectiu de Verkami els autors i les autores es posaran a redactar el llibre per tal de tenir-lo llest per la festivitat de sant Antoni Abat, Diada dels Tres Tombs.

Equip Coordinador ‘Les Masies de Sant Andreu de Palomar’

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 27

esports | Futbol i natació

Campions de la Copa Federació!

L’

La UE Sant Andreu s’enduu el títol de la primera edició de la Copa RFEF i ho fa de forma clara i contundent amb un 4-0 global de l’eliminatòria equip de Piti Belmonte ha aconseguit una fita històrica.

S’ha proclamat el primer guanyador de la Copa Federació. S’ha hagut de recórrer un llarg camí, però finalment el Sant Andreu, pas a pas ha aconseguit alçar la Copa davant de tot el poble i ha demostrat l’esperit de lluita i les ganes de victòria que caracteritza els quadribarrats. El rival a batre a la final va ser La hoya Lorca CF. Al partit d’anada el Sant Andreu ja es va assegurar mig títol, aconseguint un 0-3 a camp contrari. Al Narcis Sala va ser suficient amb 1-0 per aconseguir el títol.

Un bus descapotable es va encarregar de fer una ruta pel poble de Sant Andreu amb els jugadors com a protagonistes que van poder festejar la gran fita amb l’afició. Després, a l’Ajuntament van tenir llocs els parlaments, amb la presència del regidor del districe, Reimon Blasi. Els diables i els timbalers també van contribuir a fer la festa grossa i

van acompanyar els jugadors al llarg de tota la rua.

A la lliga, l’equip no está registrant mals resultats en el conjunt de la competició, però tampoc està aconseguint avançar esglaons per entrar al Play-off. Els empats amb el CF Badalona, Valencia CF Mestalla i Orihuela CF i les derrotes contra el Club Gimnàstic i el RCD Espanyol B han suposat deixar de sumar uns punts importants. Ara per ara, la linia de punts que els separa de la zona d’ascens és considerable, tot i que no impossible. Matemàticament i moralment la UE Sant Andreu encara és capaç de tot.

FELICITATS a tots els jugadors, cos tècnic, directiva, treballadors del club i sobretot, a l’afició que ha fet possible aquest títol. Gràcies Sant Andreu!.

Jordi Urtasun

E

Èrika Villaécija, Juanmi Rando i Jèssica Vall són els nedadors seleccionats per competir amb la delegació catalana l Campionat d’Espanya d’hivern de natació celebrat el passat mes de març a Pontevedra ha atorgat les places per al Campionat del Món que tindrà lloc a Barcelona aquest estiu. Entre els classificats hi ha tres nedadors del Club Natació Sant Andreu, que formaran part de la delegació catalana que representarà la selecció espanyola. Èrika Villaécija repetirà participació en els 1500 metres lliures, després d’obtenir la plata per darrera de Mireia Belmonte. A més, va fer bronze en els 800 lliures i va quedar fora de les medalles en els 200 lliures. També serà al mundial juanmi Rando, que nedarà els 50 metres esquena, la seva prova reina, després de fer bronze a Pontevedra. La tercera plaça andreuenca és per la jove promesa, ja realitat, jèssica Vall, que nedarà els 50 metres braça, després de guanyar la plata en aquesta prova i el bronze en els 100 braça. En el marc de

l’esmentat campionat, cal destacar també altres nedadors andreuencs, com ara Víctor Goicoechea, plata en els 800 metres lliures i que va nedar també la final dels 200 lliures, i la jove àfrica zamorano, cinquena en els 200 esquena.

Cal destacar que una setmana després, Vall i Rando van aconseguir entre tots dos fins a onze ors en els Campionats d’Espanya universitaris disputats a Múrcia, representant en aquesta competició a la UCAM de la capital del Mar Menor.

Per últim, a destacar el segon lloc del Club Natació Sant Andreu en la Copa d’Espanya de clubs, competició per equips en què se sumen els punts que obtenen els nedadors en les diferents proves que neden. Els nostres van ser subcampions en categoria masculina i en la femenina, per darrera en tots dos casos del Real Canoe de Madrid.

JJ Aymerich

cap a peus | abril

Tres andreuencs nedaran al Mundial

27

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:02 Página 28

EN CONTE

L

Incompetència programada

es nou. Booon dia, bon dia. Bon dia, senyor Pelegrí. De cap cap a la peixera, la meva taula, el meu petit imperi. Sempre el mateix recorregut. Mètode. Botonet d’arrencada al servidor, obro la xarxa. Fins que jo no arribo, no me’n refio, del carallot que m’han posat per ajudant. Un llepa, un trepa. Vés, recomanació directa de Recursos humans. I no s’hi pot fer res. Bon dia. Al lavabo i un cafè, el primer de mooolts. han arribat a dir-me que em faran mal, però no saben el bé que em fan. Treballo massa. Tant, que si no fos per la beneïda cafeïna, ja ho dic jo, m’adormiria o ja m’hauria mort. Pla de treball per avui. Després de la ronda pels clatells de la planta, toca pujar a fer la genuflexió al director gerent de la filial europea. és dimarts i toca. Com que les vaques sagrades només treballen els dimarts, tot gira al seu voltant.

Dilluns descansa. Dimecres i dijous, visita delegacions. Això diu.

Divendres, depèn de com es lleva. Em rebenta, però sembla que els balanços són sempre més o menys desastrosos en directa proporció a la quantitat de rialla que li he pogut oferir pels seus pèssims acudits. El telèfon vermeeell, Pelegrí! I amb to de sorna.

A baix, que peeenquin. que si tu no vols cobrar els teus incentius, jo sí. I a baix, reunió després d’esmorzar. Ordre del dia: optimitzar i estalviar. Despesa fixa? El menú del restaurant on dino sempre que em peta ha pujat un altre pic i no és de llei que jo m’hagi de

LA REFLEXIO

N

Andreu Giralt Puga

contraordres

saludable, sense fer allò que m’agrada i el que m’és més ar per la porta de o recordo el primer dia que va entr li que de tant en tant massa cas a les prescripcions vox popu al. Segurament el icion nutr ell cons er prim el casa No és el primer cop afloren com a darrera pedra filosofal. més amb ria licità pub ya pan cam una , mateix pediatre contradiu completament que ric quan n’apareix alguna que en s entè més algú amb ersa èxit del previst o alguna conv t els molts seguidors que la seva antecessora, desconcertan regués l’últim crit en apa que ocar prov va èria ts que així assolirien mat la ja l’havien adoptat cegament, convençu va molt bé que això u nge “me tipus del ns massa vaig llegir que recomanacio la immortalitat tan desitjada. No fa de les rs millo les amb i ext pret est al dia feia augmentar el per...”. Sota aqu beure els famosos dos litres d’aigua a pest tem A es! atjad salv de fet, intencions, si se n’havien el cor a treballar més del torrent sanguini i, per tant, forçaven recuperar la memòria i iós grac lta resu tot i fins , ada -se així era sa... I la pass que caldria. Abans bé que hidratar em treu l’esforç no ú ning però sa, ante d’inf odis és bo per prevenir reviure epis darrera, els perills del calci, que r d’ingerir have vaig què amb a nad rir-ne massa afecta els d’abnegació resig osteoporosi però, compte, que inge ineu imag Us ns. acio man reco rta! Segurament, el algunes d’aquelles maleïdes ronyons i el cor tampoc no ho supo sopera de magnesi pur rada culle una amb dia el r ença com deu tenir directrius més personal qualificat més assenyat avall? Més amarg tirar o fer-l per ua d’aig got un i a la boca t d’experts en dietètica clares, i fóra bo que la comunita titut del subs seu el amb ent turm el gar allar no hi havia res. O plegat. Per si de cas, i posessin una mica d’ordre a tot um cost el re perd e sens l’oli, o , inuaré fent cas del més moment, el pol•len, o el segó mentre això no passa, gaudiré i cont clars aires de galleda? amb ua d’aig got el i ra culle gran la de no més vulgar que cert: inapel•lable dels consells populars, força i em permeten lcit endo n s’ha ns mati s meu el t».

Per sort, «Menja bé, caga fort i no temis la mor trobar l’equilibri entre una albada més agradable. Procuro

Per Xavier Oliveres

28

preocupar de fer-me dinars i omplir carmanyoles. A mi se’m paga per pensar. Us ho dic apel·lant al sentit de la responsabilitat de la nostra divisió i del lloc que ocupem dins del grup. La casa mare, la matriu americana, ens demana que ens estrenyem el cinturó.

Despesa variable? Direm a qui vulgui prendre cafè mentre treballa que el porti fet de casa, a dins d’un termos. Estalviarem llum, aigua, cafè i el temps de preparar-lo. Alguna idea genial? Deixar les vacances en tres setmanes. Potser ja n’hi ha prou. Més producció al mateix preu. Som bons. I pleguem, que he reservat a les dues i avui hi ha secret. al racó d’infern o de cel on els dissenyen, els directius de la banca, els ministres i assessors, els talentosos consellers i manaies de tota mena, coneixen molt bé el concepte de la incompetència programada. de manera semblant al que passa a les enginyeries amb exèrcits de peons que pensen i repensen una mort anunciada per als seus aparells, una distreta eutanàsia, al racó on fabriquen altes esferes hi ha qui es dedica a cavil·lar incompetències, incompatibilitats, ineptituds i supèrbies diverses que puguin encaixar, com en un trencaclosques, amb totes i cada una de les peces de la trama empresarial, econòmica i financera del planeta.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:03 Página 29

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela El passat mes de Març va estar dominat per un panorama atmosfèric molt borrascós, la mitjana de 1004hPa es la més baixa des de que tenim registres i això s’ha traduït en 12 dies de pluja apreciable i 134mm de precipitació, uns registres molt per sobre de la mitjana. ha estat un mes una mica més càlid del normal, aproximadament 0,8ºC per sobre la mitjana, això com a conseqüència de tants dies tapats i la variabilitat atmosfèrica de tot el mes. Només destaquem una entrada freda al voltant del 13 al 15 de Març, que va arribar a deixar neu al cim del Tibidabo el dia 13.

LA XARXA DE MOTS

que aborda a algú amb la intenció de fotre-li els calers, el rellotge,

el smartphone, etc, etc. Pur, sense mescla. 3. Consonants. Llista

ordenada alfabèticament del totes les paraules d’un idioma. 4. La

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

21,4ºC 3,9ºC 13,02ºC 1018,6hPa 990,2hPa 1003,9hPa 134,4mm 44,2mm

8 14 2 6 5

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

VERTICALS. 1. Col·loquialment, por. 2. Gosava fer alguna cosa

arriscada o perillosa. 3. Consonant repetida. Nord-est. Símbol del

Crom. 4. Emissió d’energia en forma d’ones electromagnètiques o

partícules. 5. Mal costum (al rev.) zero. Cent romà. 6. Pell de pèl

part de la boca on van fixades les dents. Consonants consecutives.

arrissat arrancat de xais molt petits (al rev.) 7. Convergència

Cercavila. Barri marítim de Castelló hi ha el port. 6. Esquerra

França, que passa per Orleans i Nates. Les primeres de l’abecé. 9.

Izquierda Unida y Alternativa. Símbol del Fòsfor. 7. Natural del Laci,

del Nitrogen. Tram de la vorera on no es pot aparcar. 11. Subjectaré

Riu a Salamanca. 5. Part de l’ull, entre l’escleròtica i la retina.

Independentista. Vestidura de protecció dels soldats medievals.

de res. Sud. Calçat rústic de les Illes. 8. Pal. Ple de peripècies extraordinàries i inversemblants.

Democràtica de Catalunya. Vocals. Mil romà. 8. El riu més llarg de

Coll de les cartes. Estany format per erosió glacial. 10. Nord. Símbol

amb fermesa alguna cosa amb cordes o cadenes. 12. Idea fixa i

persistent. Consonants. 13. Tècnica d’expressió corporal brasilera

que combina arts marcials. música i esport (al rev.)

cap a peus | abril

hORITzONTALS. 1. Cosa poc original i inconsistent. 2. Individu

Variable meteorològica

29

solucions horitzontas 1. carrinclonada. 2. atracador. mer. 3. nr. diccionari. 4. geniva. rs. rie. 5. úvea. rua. grao. 6. ei. cota. iua. p. 7. laci. s. avarca. 8. i. rocambolesc.verticals. 1. cangueli. 2. atrevia. 3. rr. ne. cr. 4. radiació. 5. iciv. o. c. 6. nacartsa. 7. cdc. ua. m. 8. loira. ab. 9. oros. ivó. 10. n. n. gual. 11. amarraré. 12. dèria. cs. 13. arieopac.

capapeus-abril582_Maquetación 1 23/04/13 3:03 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-abril582_Maquetaci贸n 1 23/04/13 3:03 P谩gina 31

capapeus-abril582_Maquetaci贸n 1 23/04/13 3:03 P谩gina 32