capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:27 P谩gina 1
gener I
579
capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:27 P谩gina 2
E
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 3
E DI TORI A L
La lluita dels veïns continua
E
JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
n la darrera editorial de l’any 2012 esmentàvem que aquell mes havia de quedar tancada la proposta de modificació del Pla General Metropolità vigent des de 1976. Tanmateix, malgrat els terminis fixats per la llei i els compromisos adquirits, no es convocaren ni el Consell de Barri ni el Plenari on s’hauria hagut d’exposar i votar el document definitiu. A aquestes alçades ningú no dubta que l’onada de rebuig popular que ha rebut la primera proposta ha fet reconsiderar-la i que els veïns i les veïnes hem d’aconseguir, amb la nostra mobilització, una fita històrica en la lluita veïnal andreuenca en la que diverses entitats i plataformes hem treballat plegades per un objectiu comú. Estem convençuts que quan llegiu aquestes línies serem molt més aprop de la resolución definitiva. Mentrestant, veïns i veïnes seguim treballant en aquest i d’altres afers que marcaran l’agenda de l’any 2013, el tercer
Edita: ASSoCiACió DE vEïnS
DE SAnT AnDrEu DE PAloMAr
prEsidENt: GEníS PASCuAl i PorrET
vicEprEsidENta: GEMMA ArMEnGol i roSSEll prEsidENt d’hoNor: frAnCESC PorrET dipòsit LEgaL: b-31 608-80
issN (vErsió papEr): 2013-2832
issN (vErsió digitaL): 2013-2840
lA rEviSTA i l’Avv quE l’EDiTA no ES fAn
rESPonSABlES DEl ConTinGuT DElS ArTiClES i lES noTES SiGnADES PEr PArTiCulArS i Col·lECTiuS.
8
d’asfixia pressupostària de la Generalitat i de polítiques neoliberals contra la crisi econòmica que es tradueixen indistintament en retallades i augment de preus que afecten els serveis de públics. Caldrà seguir atents als efectes de la nova xarxa ortogonal d’autobusos i al desenvolupament de les obres, projectes i pressupostos que repercutiran directament en la qualitat i quantitat dels nostres centres educatius, concreció d’equipaments culturals (amb especial atenció a l’Harmonia), accés a l’habitatge social i per a joves i a l’evolució dels vells i nous centres sanitaris públics. Pel que fa a la lluita per la sanitat pública no podem deixar de denunciar la intolerància de l’equip de govern del Districte quan, el 13 de Desembre, no va deixar entrar a la reunió del Consell de Salut del Districte als integrants de la Comissió de Salut de Sant Andreu. Confiem que, amb el nou any, es reflexionarà sobre aquest punt i l’administració modificarà els seus plantejaments.
www. AvvSAnTAnDrEu.CAT - rEviSTACAPAPEuS@GMAil.CoM
*
C/ BAlAri i jovAny, 14 - 08030 BArCElonA
)
93 345 96 98
portada: raMoN ForNELL
coordiNació dE rEdacció: DAviD royo
dissENy i MaquEtació: ElMA vilA i CriSTinA GArDE
Equip dE rEdacció: MArTA roiG, xAviEr olivErES, jorDi rABASSA, PAu vinyES, GEorGinA rifé,PErE MASSAnA, AnDrEu GirAlT, GEníS PASCuAl, DAviD royo,
nATàliA rivEro, irEnE CAixàS, BorjA MAríA, joAnA AriET, MonTSE TArré, jorDi urTàSun, SErGi CorrAl, SErGi CABEzA, PAu MADuEll, GEMMA ArMEnGol, jj.
AyMEriCH, óSCAr MAlo, roSA PurSAlS, AlAin GArriDo, irEnE GonzálEz, ànGElA folGuErolA, EDu SolEr, oriol AGulló, DAni GoMEz, EDGAr CriSTòBAl, xAviEr ArAGAll, jAuME PrATS, AnDrEA forCADA, CArloS fAnECA, MEriTxEll riBAS, irEnE EzquErro, DAni GóMEz, iSrAEl PArADA i ESTEr BuEno. FotograFia: xAviEr DE lA Cruz, MAnuEl A. rAiGADA, joSé nAvArrETE,, AnDrEu CArrASCAl, DAviD royo. corrEcció: irEnE CAixàS, xAviEr olivErES, riCArD riPoll, EvA CABrErA, AnnA Moyà, jorDi BAlArT. pubLicitat: vEróniCA GonzàlEz (93.3450576)
iMprEssió: GráfiCAS CAMPáS S.A
pEriodicitat: MEnSuAl, DE SETEMBrE A juliol (11EDiCionS l’Any)
distribució: A DoMiCili PEr AlS SoCiS DE l’ASSoCiACió DE vEïnS i vEïnES, AlS CoMErçoS AnunCiAnTS i A lES EnTiTATS DE SAnT AnDrEu DE PAloMAr
capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:27 P谩gina 4
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 5
ENTITATS
>grup dE piNtors dE saNt aNdrEu oNzE dE sEtEMbrE. MoSTrA DE
PinTurA DE 10 A 13.30H. CADA PriMEr DiSSABTE DE MES no fESTiu.
>aMics dE La Fabra i coats C/ SAnT ADrià, 20. loCAl 12
TEl. 609 88 57 53. HorAri D'ATEnCió:
DijouS, DE 17 A 19 H
>atENEu obrEr dE saNt aNdrEu. ABAT oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE Dll A
Dj. www.ATEnEuSAnTAnDrEu.orG
>orFEó L’Eco dE cataLuNya. ABAT
oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS Dll
i Dj DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS
(INFANTIL): ASSAjoS Dj DE 17.30 A 19H.
10.30H A 11.30H. CAn GAlTA CrEMAT, DC
DE 19.15 A 21H. CurSETS GrATuïTS DE
SArDAnES! T’EnSEnyEM A BAllAr, CoMPTAr i rEPArTir SArDAnES!
>grup tEatraL aNtiFaz. loCAl DE
SAnT PACià. 932744501 (jESúS). DE 22.00
A 22.30H, Dll i DC.
www.GTAnTifAz.orGT.
AnTifAz@HoTMAil.CoM
APrEnDrE A BAllAr DAnSA CATAlAnA, vinE!
>associació dE doNEs paL·Las-
>cENtrE d’Estudis igNasi igLésias.
vulGuin AConSEGuir unA SoCiETAT
MéS juSTA. 2nS i 4ArTS Dj DE MES A lES
17H.
>associació dE puNtairEs dEL
>cordada, associació ExcursioNista
649599072. CurSETS ESPECífiCS (MiTjA
935019801. viSiTES ConCErTADES DE
ArTíSTiCA, frivoliTé, CoMEnçAr
>coraL saNt aNdrEu. loCAl DE SAnT PACià. 933525313. ADULTS: Dj DE 21.45 A
23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):
Dj DE 18.15 A 19.15H (PETiTS) i DE 19.15 A
i EcoLogista. CuBA 2. CAn GuArDiolA.
Dll. A Dj.DE 10 A 14 H., Dll. i DC. DE 16 A
19.30. SEnDEriSME i ACTiviTATS DE
MunTAnyA GuiADES. TruCA’nS i T’inforMArEM.
SECrETAriA@CorDADA.orG, www.CorDADA.orG.
20.30H (MiTjAnS i GrAnS).
>agrupació ExcursioNista
>couNtry saNt pacià-aMics dEL
Dj DE 20 A 22H. ACTiviTATS DE MunTAnyA,
couNtry-LiNE daNcE. 696 58 36 74. DM DE 20 A 21H o 21-22H i DMC DE 19-20H o 20-21H.
>coraL capELLa graMaLLa.
PArròquiA DE SAnT AnDrEu. ASSAjoS DM 21.30H. SoM unA CorAl DE GEnT
jovE. Si T’AGrADA CAnTAr, T’ESPErEM. >casaL d’avis bascòNia. BASCòniA, 42. 933459495. ACTiviTATS, TAllErS i
CurSETS PEr GEnT GrAn.
>orFEó La Lira. CorolEu, 15. DMC DE 21 A 23H orfEolAlirA@lyCoS.ES.
BuSquEM CAnTAirES PEr rEforçAr lES 4 CorDES.
>casa asiL dE saNt aNdrEu dE
paLoMar. 93 345 35 29 (SuSAnnA).
Experts donen resposta als afectats L’AVV rep aquesta distinció
MONOGRÀFIC
14 .......
933111038. A ToTES lES DonES quE
A 20H.
PunTES).
13 .......
o perquè el projecte està bloquejat
SAnT PACià. Dv. DE 17.30 A 19.15H. Si
TEnS EnTrE 6 i 13 AnyS i volS
atENEa. CuBA, 2. CAn GuArDiolA.
districtE. loCAl DE SAnT PACià.
11 .......
>Esbart MarE NostruM. loCAl DE
GRUP CULTURAL.
iGnASi iGlESiAS, 33. 933463990. DM DE 17
SUMARI 8 .......
24 .......
80 cm que van paralitzar el barri
Noves estrenes
foToS DE PorTADA:carrer de l'ajuntament, al fons edifici de can vidal, el dia de sant Esteve. autor salvador Espadalé. Fons arxiu cEii.plaça del comerç, al fons solar on hi havia el centre cultural El casinet, el dia de Nadal. autor Joan vinyes i riera. Família vinyes-roig. Ninot de neu al bell mig del carrer gran, el dia de sant Esteve. autor salvador Espadelé. Fons arxiu cEii.Margarita Fàbregas treient neu del pati de casa amb una pala, el dia de sant Esteve. autor tomàs Fàbregas. Fons tomàs Fàbregas catarineu.
MuNtaNya. MonTSEC, 9. 933469604. DM i SorTiDES infAnTilS, SEnDEriSME, BT, ESquí, AlTA MunTAnyA, foToGrAfiA,
SERVEIS DE L’AVV
>associació pEr La dEFENsa dE La
> Et portEM EL saNt aNdrEu dE cap a pEus a casa.
ESPElEoloGiA. www.AEMunTAnyA.CAT
gENt graN (addEg). cENtrE cÍvic dE
saNt aNdrEu. GrAn DE SAnT AnDrEu,
111. ACTiviTATS, TAllErS, rEforç DE lA
MEMòriA.
>atENEu harMoNia-FEdEració
d’ENtitats cuLturaL i dE LLEurE dE saNt aNdrEu dE paLoMar.
www.ATEnEuHArMoniA.BloGSPoT.CoM
>casaL catòLic saNt aNdrEu. PonS i
GAllArzA, 58. 93 345 30 01. DE DiMArTS A
DivEnDrES DE 17 A 22HrS. ACTiviTATS:
ESCACS, TACA (PinTurA), BEnAvinGuTS
(ACTiviTATS CulTurAlS), TEnniS TAulA,
Per una petita quota:
> t’oFEriM L’assEssoraMENt dE LEs advocadEs LourdEs
roMEo i aNNa raFart. dEMaNa La visita coNcErtada a La
sEcrEtaria dE L’avv.
> Et FaciLitEM L’aJuda dE L’arquitEcta aNNa JiMéNEz taMbé
aMb visita coNcErtada.
> tiNdràs dEscoMptEs EN cursEts orgaNitzats pEr L’avv: tai-
txi, ioga, daNsa dEL vENtrE, Labors i MaNuaLitats, baLL
ModErN i Jazz i daNsa dEL vENtrE NadoNs.
> Et proporcioNEM La Mútua d’ENtErraMENts siNEra. és uNa
MutuaLitat dE prEvisió sociaL, sENsE àNiM dE LucrE, quE
cobrEix LEs dEspEsEs dE L’ENtErraMENt dELs MEMEMbrEs dE
BuSquEM PErSonES DiSPoSADES A
ESBArT MArAGAll.
La uNitat FaMiLiar.
volunTAriAT.
>La Lirica dE saNt aNdrEu
> podràs coNsuLtar EL NostrE arxiu docuMENtaL.
>FoMENt sardaNista aNdrEuENc. CAn
lAliriCADESAnTAnDrEu@GMAil.CoM
> a Més, L’avv és MEMbrE dE L’assistèNcia MutuaL JurÍdica.
rEAliTzAr DifErEnTS TASquES DE
GuArDiolA, Dl DE 19.45 A 21H i Dj DE
639010087 i 605383212.
www.lAliriCADESAnTAnDrEu.CAT
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 6
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.
FEINA
(Senyora del barri s’ofereix per a neteja
de la llar i per tenir cura de persones
grans. Carme. 93 345 86 13 / 675384671. (Senyora de Sant Andreu s’ofereix per
fer feines de la llar i per fer companyia a
partir de les 16 hores). Maria del Mar.
(venc dos títols del Club natació Sant
fer-los companyia. 93 274 11 39 (trucar a
10 65.
grans, portar la casa i cuidar infants. 93
(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:
familiars s’ofereix per cuidar persones
(Senyora amable i carinyosa s’ofereix
IMMOBILIARI
(Si vostè no se’n surt amb els treballs
de la casa, jo ell puc ajudar. Sóc un
manetes. joan. 933460576 / 686199207. (Senyora del barri s’ofereix per fer
feines de casa i per acompanyar
(Es lloga plaça de pàrquing al carrer
(Es lloga habitació individual moblada
cotxe gran al Cn Sant Andreu. Preu: 90
en un pis de 70 m², lluminós i reformat
recentment. Amb dret a espais comuns.
Al costat del metro de Torras i Bages.
Preu negociable. Tel. 661 63 70 90 /
(S’ofereix pintor per a cases, botigues,
o per a cotxe petit o mitjà. Carrer
(Es lloga plaça de pàrquing per a moto
Concepció Arenal, 175. Preu anticrisi. Tel.
Galdric. Tel. 686 17 97 01.
609 04 43 70 / 93 345 22 34.
(M’ofereixo per a tasques de la llar, per
C . N SANT ANDREU
tenir cura de persones grans i per
treballar en hotels o en l’àmbit de
l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina.
(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:
1.000 euros. Tel. 93 346 71 54 (trucar a
partir de les 13 h).
rsoleb33@gmail.com.
escales, aparcaments. Preu econòmic.
990 euros. Montserrat. Tel. 93 346 18 87.
neopàtria / fabra i Puig. Preu: 95 euros.
Tel. 93 346 83 72 / 607 21 12 17.
persones grans. Tel. 93 311 16 88 / 697
64 84 08.
Andreu. joan. Tel 93 349 25 71 / 618 27
(Senyora catalana sense càrregues 312 06 84; 666 09 63 42. neus.
Carmen. 93 346 05 766 / 607 40 43 66.
(venc títol del Cn Sant Andreu per
1.000 euros. Tomàs. Tel. 658 18 73 40.
persones grans. 648081251 / 933467328. per tenir cura de persones grans i nens.
6
(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer
de cangur, tenir cura de persones grans i
(Es lloga plaça d’aparcament per a
euros. Tel. 679 39 14 81.
(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:
1.200 euros. Tel. 93 345 16 48.
(venc acció del Club natació Sant
Andreu. Preu: 1.100 euros. 615 41 54 30.
DIVERSOS
(venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81.
(venc plaça de pàrquing al Club
(venc una estufa de butà gairebé nova
Tel. 660 30 76 78.
Tel. 93 346 24 37 / 650 09 80 63.
natació Sant Andreu. Preu: 26.000 euros.
amb dues bombones. Preu: 125 euros.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 7
ELS VEÏNS ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.
Josep Maria Solé i Roca, bigotut entranyable Mor el cuiner de la Taverna de Can Roca, president de l’Eix Comercial i vicepresident de la UE Sant Andreu
A
la Taverna de Can roca no hi ha carta ni menú dels àpats. i ara menys, malauradament. Els plats eren cantats per en josep Maria Solé i roca com qui recita un poema de memòria. Sota el seu bigoti sorrut s’hi amagava un somriure amical, el qual era correspost per la clientela afamada de la seva delerosa cuina de mercat i de poble. De cop i volta el món es desploma i la veu del bello canto dels àpats d’en josep Maria es queda muda per sempre. un infart se l’ha endut per sempre. Bé, per sempre no. ja que el seu record no l’esborra ni el pas del vent.
A les tardes i els diumenges en josep Maria es capficava en mil i un projectes. Era el president de l’Eix Comercial de Sant Andreu, des d’on aglutinava amb la seva força creativa suports i iniciatives per a fer del comerç del poble un referent a tot Barcelona. Si no hi havia prou, el futbol també l’omplia. Catalanista de soca-rel i periquito amb solera. A l’estiu de 2011, el president de la uE Sant
qui escriu aquestes ratlles va tenir el privilegi de poder-lo entrevistar el novembre de 1993 (cassum, ja fa vint anys!!!) per al De Cap a Peus. En l’entrevista reflecteix una divertida anècdota que fa referència a la Delegació d’Hisenda, situada tot just davant de Can roca, on els treballadors hi solien anar a esmorzar: “ fa pocs dies va entrar un home demanant-me un imprès del número 0,5, donat que en una de les finestretes de la Delegació el van adreçar a la finestreta de la cantonada. El pobre home deuria sentir volar coloms”. Els diumenges els aprofitava per anar amb els seus amics Pere, joan, jordi, Pep... a esmorzar a Barcelona. Solien – com no!– esmorzar de forquilla i ganivet... El darrer diumenge s’enfila cap a Beníssalem, Mallorca, per a veure jugar la seva estimada unió Esportiva. El diumenge dia 16 l’equip quadribarrat li ret un amical homenatge al narcís Sala. Teníem entre mans un projecte. un servidor li realitzaria una llarga entrevista de la qual havia de sortir un llibre amb imatges i annexos d’entrevistes i reportatges. Per una cosa o altra el tema es va anar endarrerint i la dissort ha fet que l’entrevista i el llibre quedés en projecte. un 10 de desembre el cor li va dir prou. S’esberlava tot un món. Al cel han guanyat un gran cuiner que els farà plats per a llepar-se els dits. A la terra hem perdut un gran home i un gastrònom de categoria. josep Maria, no t’oblidarem mai.
Pau Vinyes i Roig
cap a peus | gener
En roqui –així era conegut popularment– va néixer en el llogaret de la Guàrdia lada, a la comarca de la Segarra, l’any 1950. Als 2 anys és trasllada a Sant Andreu de Palomar, on el seu avi, en josep roca, obrirà la fonda roca –ja existent com a lloc d’hospici des de temps remots. Els operaris passavolants de la fabra i Coats hi feien estada completa. De la mare i la tieta aprèn a cuinar. De formació autodidacte aconsegueix amb el pas dels anys esdevenir un cuiner excel•lent. un cop jubilat el pare, en serà el responsable de Can roca. De 9 a 12, es cuinen i se serveixen esmorzars. Dos cops seguits serà premiat per la revista Time out com el millor local en oferir esmorzars de forquilla i ganivet de tot Barcelona. i com no dels fabulosos entrepans de cansalada i botifarra amb pebrot verd, reconeguts també a tot arreu. A les 12, cistell en mà, en josep Maria solia anar al mercat de Sant Andreu a comprar menjar fresc i del dia. retornava a la taverna per acabar de lligar plats i fer els darrers farciments culinaris. De 2 a 4, es canten, es cuinen i es serveixen plats enmig de rialles i anècdotes. finalment, un bon cafè o una copa de licor per acabar de pair. A les 5, persiana tancada i fins l’endemà.
Andreu, Manuel Camino, el crida per a formar part de la junta Directiva. vicepresident i responsable de l’àrea social i del futbol base. il•lusiona a molts nens en l’art de la pràctica del futbol i fa créixer les seccions infantils amb noves incorporacions. i a tot això, el carnet de volador. Sí, el carnet de pilot. El seu gran somni de volar fet realitat. Casat amb la laura té dos fills. Segons el periodista Sergi Cabezas, el qual li fa un perfil per al De Cap a Peus el juliol de 2008, els fills no volen continuar en el negoci. un negoci que requereix dedicació plena i pèrdues de temps d’oci, però que en josep Maria vivia amb passió assenyada.
7
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 8
CiU i PSC, els partits més castigats a les urnes ELECCIONS DEL 25N
la força política amb més vots a Sant Andreu de les eleccions al Parlament de Catalunya ha estat Ciu, amb 7.747 vots, però no és el millor resultat de la formació al barri. A les eleccions del novembre del 2010 va obtenir 8.753 vots, per la qual cosa, la força electoral de Ciu a Sant Andreu ha caigut un 21,5%. D’altra banda, el comportament electoral del PSC ha estat similar al de la federació sobiranista, ja que ha perdut prop d’un 25% dels vots al barri respecte el 2010, i se situa com a tercera força amb 4.274 vots. les davallades de Ciu i del PSC han beneficiat la resta de partits, ja que Esquerra ha més que duplicat els seus resultats al barri respecte les anteriors eleccions al Parlament, els vots a iCv han augmentat gairebé un 50% i el PP també obté bons resultats, amb un augment d’un 20,2% dels vots al barri. També és molt significatiu l’increment dels resultats de Ciutadans, que ha obtingut 2.857 vots, més del doble que a les eleccions del novembre del 2010. la CuP s’ha estrenat en unes eleccions al Parlament amb 1.387 vots a Sant Andreu i 2.909 al total del districte. / Nil Via
Mor Anna Alabart, gran compromesa amb el moviment veïnal NECROLÒGICA
8
Anna Alabart, sociòloga i professora de la uB i col·laboradora habitual de la federació d’Associacions de veïns i de la nostra Avv, va morir a finals de desembre. Alabart va ser una dona molt compromesa amb les lluites socials, que va dedicar la seva vida a l’estudi dels moviments veïnals a Barcelona i Catalunya. El seu estudi Els moviments socials urbans a Catalunya n’és un exemple. la família i els amics van despedir-la amb orgull i entusiasme el passat 27 de desembre.
La nova clínica Sant Jordi o per què el projecte està bloquejat Amb l’ampliació de la clínica, Sant Andreu gaudiria d’un centre sanitari privat modern i guanyaria en espais verds
L
a promesa d’una nova Clínica Sant jordi, s’està convertint en un conte de mai acabar. El projecte fou presentat ja fa massa anys pels actuals propietaris de la Clínica i néts del seu cofundador josep Cararach i Mauri. Els tècnics d’urbanisme de l’Ajuntament han fet modificar el projecte inicial una vegada i una altra, però el permís per començar la reforma encara no ha arribat.
mutualistes del Districte de Sant Andreu, sinó també a pacients d’altres indrets de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet i del vallès més proper, els quals arriben molt fàcilment en metro o tren. Des del pla econòmic, el desbloqueig d’aquest projecte garantirà els llocs de treball de les desenes de treballadors/es que té la Clínica.
Si el projecte va endavant, els andreuencs podrem gaudir d’una Plaça de l’Estació sense trànsit rodat i amb el doble de superfície verda que l’actual. El nou edifici de la clínica, en forma d’u, es construirà darrere l’actual permetent l’obertura del carrer Segadors fins a les vies.
El nou edifici tindrà façana a Segadors i al Parc Lineal. Això permetrà ampliar la plaça de l’Estació
De la “Sant jordi” que coneixem només se’n conservarà la torre central d’estil neoclàssic, ocupada per la Clínica des de 1928. Aquesta torre passarà a tenir un ús públic i ajudarà a preservar l’aspecte històric de la plaça.
Tal com és ara, la clínica podria quedar-se obsoleta i la seva continuïtat podria veure’s compromesa en un futur si la reforma no tirés endavant.
l’impacte positiu d’aquesta iniciativa s’ha de sumar a la transformació radical del seu entorn deguda al projecte Sagrera-Alta velocitat. A la cobertura de les vies, ja molt avançada, s’hi afegirà la construcció de la nova estació de rodalies de Sant Andreu Comtal prevista pel 2014, i del gran Parc lineal uns anys més tard.
Des de l’Associació no volem entrar en les raons concretes per les quals l’Ajuntament i els arquitectes del projecte encara no han arribat a una entesa, però l’article que esteu llegint pretén fer públic aquest inexplicable retard, i pressionar les parts implicades perquè es posin d’acord. volem que aquest projecte beneficiós per a Sant Andreu es posi en marxa d’una vegada.
Des del punt de vista assistencial, la clínica dóna servei no només als
Pere Roca
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 9
Conflictes en la construcció del centre d’atenció primària a Casernes
E
El Consell de Salut del Districte va prohibir l’entrada als veïns de la Comissió que es queixaven dels retards
l darrer 13 de desembre de 2012 es reunia la Comissió de Salut de Sant Andreu al centre sanitari de casernes, encara pendent d’inauguració. les obres d’aquest centre, fruit del projecte de transformació de les antigues casernes militars de Sant Andreu, van començar l’any 2010 amb 5 anys de retard. Aquest centre sanitari estava previst des de l’any 2002.
El veïns davant del futur cap, intentàven entrar al consell de salut del districte. / rEDACCió
En aquest context, la Comissió de Salut es va concentrar davant de l’esmentat CAP de casernes, amb la intenció d’exigir la seva inauguració i demanar al Consell de Salut del Districte de Sant Andreu un compromís d’obertura. Tot i així, els òrgans de govern del districte no van deixar passar la Comissió de Salut, impedint el pas a tota aquella persona que no estigués autoritzada, circumstància que mai havia passat en un Consell de Salut de Districte a Sant Andreu.
Davant d’aquest fet, la Comissió de Salut va decidir no participar amb el Consell de Salut, encara que dins de la comissió hi hagués partits o entitats que sí estaven autoritzats a participar. El CAP de casernes tindrà com a àmbit d’influència Sant Andreu, Bon Pastor, Trinitat vella, Chafarinas i Ciutat Meridiana. igualment el CAP donarà atenció mèdica a qualsevol persona en cas de necessitat, encara que no sigui del barri. no obstant, sembla a ser que casernes no es posarà en marxa fins el 2013. la construcció d'aquest equipament inclou, a més del centre d'atenció primària, centres de salut mental per a adults, joves i infants, un centre de salut mental de dia i un centre sociosanitari. Tots aquests projectes són per millorar la qualitat de la xarxa sanitària
Tanit de Pouplana
cap a peus | gener
9
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 10
Els nous cursets de l’AVV!
- Pilates - ioga - Dansa del ventre - Tai-txí, - Ball modern - Patchwork - Labors i manualitats - Salsa i altres ritmes llatins.
Informació i inscripcions: Dr. Balari i Jovany, 14 93 345 96 98 Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h www.avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 11
Respostes al drama de les preferents
La xerrada va ser organitzada per l’avv, que va dur experts del col·lectiu ronda i d’adicae, per intentar paliar els dubtes que entre el veïnat han sorgit, molts dels quals estan afectats. / E. C
"A
Dues expertes van respondre un centenar de veïns sobre l’estafa o Denunciar, la millor solució
una dona que perd tota la indemnització de 30 anys del seu acomiadament. un home que reclama els diners de la seva
mare per pagar-li la residència. un jubilat que ha perdut tots els seus estalvis. Aquests són tres rostres anònims, però malauradament estesos a la nostra societat. Tots tres i d'altres van participar el passat dimarts 11 de desembre al Centre Cívic de Sant Andreu a la xerrada sobre les participacions preferents organitzada per l'Associació de veïnes i veïns. Dues advocades expertes en el tema, Montse Serrano del Col·lectiu ronda i Helena risco d'Adicae Servicios jurídicos, van donar les claus sobre les accions judicials que s'estan duent a terme, les alternatives als afectats i algunes solucions, cap d'elles, amb èxit a curt termini.
Helena risco va informar sobre les últimes pràctiques en el terreny dels arbitratges d'algunes entitats financeres. Per exemple, l'advocada va explicar el cas de Catalunya Caixa en què l'empresa preredacta un acord. "El client no fa l'arbitratge, sinó l'entitat decideix a qui vol fer l'arbitratge, són casos molts concrets i trien els clients amb ull: preferències de directors d'oficina". D'altra banda, risco interpreta que "Bankia vol arreglar el problema d'aquests productes amb els diners del rescat europeu". l'acte va comptar amb un centenar d'assistents, símptoma de l'abast d'aquest drama econòmic, la majoria dels quals eren afectats o familiars directes. la ràbia i la impotència van deixar-se veure en els rostres i paraules d'algunes persones, però en general les respostes als dubtes i les solucions als problemes van calar i i tranquil•litzar als afectats.
Alain Garrido
Sant Andreu al segle XV, un llibre històric PRESENTACIÓ
El passat 11 de desembre es va presentar a Can fabra el llibre de finestrelles 6, ‘Sant Andreu de Palomar al segle xv’, de joan j. Busqueta riu. El llibre està editat pel Centre d’Estudis ignasi iglésias amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu i l’institut ramon Muntaner. joan j. Busqueta és doctor en Història per la universitat de Barcelona, ha rebut diversos premis i ha escrit nombrosos llibres d’història medieval. / rEdacció / Foto: xaviEr dE La cruz
cap a peus | gener
ixò no és una crisi, és una estafa". Aquest és un dels crits més escoltats als darrers mesos als carrers i places del nostre país. Els afectats per la compra de participacions preferents i deute subordinat ja poden ben bé cridar aquest lema, ja que les entitats bancàries han utilitzat en la immensa majoria dels casos de la confiança d'aquests clients per treure rèdit econòmic i col·locar aquests productes financers de forma ràpida i estratègica.
Ambdues van defensar la denuncia com el millor camí per acabar aconseguint els diners perduts o, almenys, gran part de la quantitat estafada. Serrano també va exposar, en resposta a la pregunta d'una assistent, que "tenir una sentència favorable de la Comissió nacional del Mercat de valors (CMnv) pot ser una eina molt important com una prova més de la mala actuació de l'entitat bancària per presentar al jutge. no serà vinculant per fallar la nul·litat, però serà un element important a tenir en compte".
11
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 12
Una cavalcada de Reis més segura que mai
L'
arribada dels reis d'orient a Sant Andreu de Palomar va arribar com cada any amb alegria i totes les entitats que hi col·laboren van treballar durant setmanes per preparant aquesta nit tant especial. El 12 de desembre d'enguany, coordinats per les comissions de festes de Sant Andreu i de la Sagrera i el Districte de Sant Andreu, es van reunir totes les entitats al centre cívic de Sant Andreu per donar forma a la cavalcada de reis. Tal i com ja es va fer a l'ultima reunió, es va emfatitzar en el fil conductor que, excepte les carrosses dels reis i les més tradicionals com l'estel d'orient o el carbó portat pels diables, la resta ha de complir la normativa, conductors dels vehicles inclosos, per poder participar. Algunes entitats van presentar com seria la seva carrossa i des del Districte es va comunicar que s'havien aconseguit alguns camions per a les entitats. També es van donar les primeres indicacions de recorregut i la ubicació dels caramels que mes tard es repartiran pels carrers de Sant Andreu i de la Sagrera. finalment es va recordar que la cavalcada s'acaba amb la visita al geriàtric de la Sagrera i a la casa asil de Sant Andreu de Palomar.
12
la previsió d'assistència a la cavalcada de reis ronda les 50.000 persones i des de les comissions de festes de Sant Andreu i de la Sagrera es va fer una crida de voluntaris per al servei d'ordre. Si esteu interessats en participar com a servei d'ordre, us podeu posar en contacte amb els organitzadors de la cavalcada als correus electrònics cfestessantandreu@gmail.com i cfesteslasagrera@gmail.com.
Edgar Cristóbal
La ‘Ruta de la Vergonya’: un nou clam per salvar el nucli antic
Un centenar de persones van recórrer alguns dels indrets més significatius que s’inclouen en el PGM AnDrEu CArrASCAl
E
l passat dijous 6 de desembre més d’un centenar de persones van recórrer alguns dels indrets més significatius que s’inclouen en les al•legacions a la proposta de modificació del Pla General Metropolità (PGM) que el Districte de Sant Andreu va presentar als veïns i les veïnes mesos enrera. va ser una acte de la festa Major Alternativa que es va convertir, per sorpresa i alegria dels organitzadors, en la segona manifestació, aquesta espontània, de la campanya contra la proposta de modificació del PGM. Portava per títol “la ruta de la vergonya” i va ressaltar les propostes més humiliants i inexplicables de l’esmentada proposta. juntament amb les festes Alternatives, l’itinerari estaba organitzat per la Plataforma Salvem el Casc Antic i comptava amb la col•laboració de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, l’Assamblea de Sant Andreu indignat, el Centre d’Estudis ignasi iglésias i els Diables de Sant Andreu. El guia va ser l’historiador del CEii jordi rabassa, que partint de la
plaça del Comerç es va aturar en set punts més: plaça de la Pomera, el local dels Diables a ramon Batlle, les cases d’irlanda i de jorba, els patis de Grau, el carrer Gran, la casa d’oficial del carrer del Pont i Balari juvany. justament va acabar al local de l’Associació de veïns i veïnes on s’oferí un petit refrigeri als assistents i s’inaugurà l’exposició “El factor Humà”, del fotògraf Alejandro Caña. En l’exposició de l’Alejandro el protagonisme el prenen veïns i les veïnes que segueixen afectades per la proposta del Districte, car durant setmanes va retratar alguns dels habitants de les cases, que en molts casos fa dècades que hi viuen ells i potser alguna generació anterior. “la ruta de la vergonya” i “El factor humà foren dos èxits indiscutibles i un nou clam per la protección del nucli antic de Sant Andreu en una jornada marcada pel bon temps i els ànims reivindicatius. no hi ha dubte que amb aquesta fermesa, la lluita que fa mesos duem a terme arribarà a bon port!
Redacció
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 13
L’Associació de Veïns rep la medalla d’honor de la ciutat
L’acte es va celebrar el passat 27 de noviembre a la sala del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
proposen dos entitats/persones per rebre la Medalla d’Honor. i enguany, el Districte de Sant Andreu va proposar les Associacions de veïns de Sant Andreu de Palomar i la Sagrera pels seus 20 anys d’història. A més, a proposta de l’Ajuntament de Barcelona, també va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat l’entitat andreuenca orfeó Eco pels seus 75 anys des de la seva fundació.
David Royo
El Caga Tió, una tradició ja consolidada FESTES PELS MÉS PETITS
Com cada any, el Caga Tió va tornar a la plaça de Comerç per repartir regals per a tots els nens i les nenes que s’hi van acostar. Malgrat les cues i l’espera, molts petits van poder recollir el seu regal de la ma del president de l’Avv. la tradició del Caga Tió és ja un esdeveniment nadalenc al nostre poble, que és possible gràcies a la col·laboració de molts veïns i moltes veïnes que donen regals de forma desinteressada. / rEdacció / Foto: José NavarrEtE
cap a peus | gener
G
enís Pascual, actual president de la nostra Associació de veïns i veïnes (Avv) va rebre a mans de l’alcalde de Barcelona. xavier Trias la medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona. l’acte protocolari va reunir també a tots els set presidents que han passat per l’Avv: francesc Porret, Pere Massanet, jaume Domènech, josep Castells, Anna Mª Moure, lluís González i Genís Pascual. Cada any, els districtes
13
capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:28 P谩gina 14
Els 80 cm que van paralitzar un poble
Enguany fa 50 anys de la nevada de Nadal de 1962
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 15
rambla de fabra i puiga amb concepció arenal, al fons l'edifici de la torreta, el dia de sant Esteve. / saLvador EspadaLé. FoNs arxiu cEii
L
Pau Vinyes i Roig
les darreres nevades del segle xx a Barcelona van ser poca cosa comparada amb la magnitud de la neu caiguda en aquell nadal de 1962. la ciutat va quedar paralitzada del tot. En ser un dia festiu i el poc trànsit rodat de cotxes, troleibusos i tramvies va fer que la neu quallés més ràpidament. A Sant
cap a peus | gener
a nit de nadal de l’any 1962 molts andreuencs i andreuenques eren celebrant el naixement de jesús a les esglésies de Sant Andreu i de Sant Pacià. la tradicional missa del Gall aixoplugava tota una comunitat veïnal sotmesa en una dictadura que l’ofegava a nivell polític i social. Eren temps difícils però al mateix temps de resistència. De plans de desarrollo i d’esclat turístic en molts pobles de la costa catalana. A dins de les esglésies cants de germanor i pregàries de benaurança a l’exterior una pluja convertida en neu fina i suau anava calant. En sortir de la missa del Gall molts veïns i veïnes van acollir aquella nevada amb sorpresa i alegria. Segons la vanguardia Española (27/12/1962): “la mayor parte de los fieles pudieron regresar normalmente a sus domicilios y no se empañó la tónica alegre y brillante de la navidad que estaba comenzando”. ningú es podia imaginar que dos dies després aquell esclat joiós es convertiria en un greu problema a nivell de ciutat. la temperatura va caure deu graus en poc més de tres hores. Començava a nevar de forma continuada i no va parar fins a l’una del migdia del dia de nadal.
15
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 16
a l’esquerra, plaça d'orfila des del carrer de l'ajuntament, al fons la parròquia, el dia de sant Esteve. autor salvador Espadalé. Fons arxiu cEii. a la dreta dalt, Margarita Font i amb els seus fills, el dia de sant Esteve de 1962. autor desconegut. Fons Família rise-Font. a la dreta a baix, carrer gran, amb can cendra, can Folchi ca l'Enric, botiga i bars desapareguts en obrir-se la rambla de l'onze de setembre, el dia de sant Esteve. / saLvador EspadaLé. FoNs arxiu cEii
16
Andreu de Palomar , segons el meteoròleg Sergi Corral, hi va haver un gruix entre els 70 i 80 cm de neu. Sant Andreu i la ciutat de Barcelona van quedar col•lapsats. Els transports públics terrestres no funcionaven – només les línies de metro que tenien el tram cobert. A Sant Andeu de Palomar el metro només arribava a fabra i Puig (al cor del poble no arribaria fins el març de 1968). Molts cotxes particulars van quedar encallats enmig del gruix de la neu. Els serveis d’urgències van patir per a poder realitzar les seves escomeses. Es calcula que a nivell de ciutat els bombers van fer trescentes sortides. l’aeroport del Prat va quedar tancat i no retornà a la normalitat fins el dia 30 de desembre. El serveis d’enterrament així com hospitalaris van haver de fer grans esforços per a poder realitzar la seva tasca en condicions. En
glaçar-se l’aigua moltes canonades van quedar paralitzades i fins dies després no es normalitzà el corrent. Per Sant Esteve el sol va sortir de nou, però la ciutat continuava coberta de neu. les escombreries no van poder ésser recollides – en molts indrets encara es feia la recollida a mà- i això va provocar molèsties per a molts veïns i veïnes. les autoritats de l’època recomanaven: “Se ruega encarecidamente al vecindario que , con del fin de aligerar el enrome volumen de trabajo que pesa sobre el servicio de recogida de basuras, procure quemar aquellas que por su naturaleza sean combustibles en los hornos domésticos” (la vanguardia Española, 27/12/1962). També, es recomanava a veïns i veïnes la neteja de terrats, sostres i voreres per tal d’evitar mals majors. En algunes cases, magatzems i coberts
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 17
apunt tècnic | Les nevades més importants de Barcelona (1600-2012) | SERGI CORRAL LLEGENDA DE LA TAULA DE DADES
data: nevades més significatives al Pla de Barcelona, entre el 1600 i 2012. tipus de situació: Definim tres situacions que poden donar nevades a Barcelona. Amb situació de nord o tramuntana ( Baixes pressions al Golf de lleó), amb situació de llevant (Baixes pressions entre Balears i Catalunya) i finalment amb situació de gregal o mixte on les baixes pressions es situen entre les Balears i el Golf de lleó. les nevades de llevant, acostumen a ser més persistents i deixar més gruix de neu que les de nord, caracteritzades per ruixats curts o tempestes de neu. gruixos: El valor més baix correspon al del centre de la ciutat o zona urbana, mentre que el valor més alt és la mesura registrada a la Serra de Collserola - obs. fabra.
el gruix de neu caigut va ocasionar enfondraments. En alguns indrets de la ciutat calgué desallotjar vivendes per por de l’enfonsament del sostre. foren repartides, prèvia presentació del document nacional d’identitat, 800 pales en tota la ciutat per a la recollida de neu, lliurades per l’exèrcit espanyol. A Sant Andreu de Palomar els bombers hagueren de fer una sortida d’emergència per tal d’apagar un foc en : “...una carpinteria de la barriada de San Andrés . Se envio una autobomba y fue sofocado unas horas después” (la vanguardia Española, 27/12/1962). Entremig d’aquest batibull alguns aprofitaven per fer ninots de neu – coberts amb una bufanda i un barret, talment com si fossin figures humanes. l’edició del diari barceloní, esmentat més amunt, es feia ressò d’aquest fet: “igualment se
multiplicaron por la ciudad las iniciativas bien humoradas de levantar monigotes y castillos de nieve, que contaron con una perduralidad poco frequente en Barcelona y permanecieron horas y horas pregonando el buen humor con que nuestras gentes han hecho cara al trance”. El gremi de forners va treballar de valent. Es vengué més pa que en vuit dies seguits. la Delegación Provincial Abastecimientos y Transportes comunicava, via premsa escrita, que el dia 30 d’aquell mes tots els forns de la ciutat vendrian pa amb total normalitat. Alguns venedors davant la situació aprofitaren per a guanyar més calerons i apujaren preus en aliments bàsics. Des de l’administració se’ls obligà a corregir aquests desencaixos monetaris. fou necessari adquirir d’un vaixell, enclat a Barcelona, patates d’origen
cap a peus | gener
Fonts d’informació: hemeroteca de La vanguardia observatori Fabra (1904-2012) observatori de bcN. sant andreu(2004-2012). Mariano barriendos (ub): Nevades a barcelona als segles xvii i xviii Joaquim ibáñez- blog: “històries del temps” Josep Maria gasca- blog: La gota Fria” Javier Martín-vide
17
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 18
L’ A N D R E U polonès ja que la neu havia ensorrat un magatzem on es dipositava aquest tobèrcul.
18
l’alcalde de Barcelona, josé Maria de Porcioles y Colomer, davant la impossibilitat de fer front a la quantitat de neu caiguda va demanar ajuda al Principat d’Andorra, a través d’un vell conegut: Andreu Claret i Casadesús. Claret era un reconegut activista republicà refugiat entre frança i Andorra, que es dedicava al disseny i construcció de carreteres de muntanya. Tenia una flota de màquines llevaneus per a poder realitzar les seves comeses. vuit màquines llevaneus amb l’Andreu Claret al capdamunt es van posar rumb cap a Barcelona escortats per la Guàrdia Civil. Tanmateix, en ser un exiliat polític va tenir problemes per a creuar la frontera entre Andorra i l’Estat espanyol. Segons explicava ell mateix al programa Temps de neu de Tv3: “Em van tenir quatre hores aturat... A la frontera em van portar un document per signar i demanar permís al cap d’Estat per entrar. recordo que vaig fer una mica de conya amb el cap de polícia de la zona: - El cap d’Estat? qui és aquest senyor? jo sóc un home que puc anar pel món i no signo papers. no m’agraden els papers. - és que si no signa no el deixem entrar... - Doncs, vostès mateix, ens prenem un cafè i ens esperarem – vaig contestar.” Es va esperar quatre hores, fins que el mateix De Porcioles va trucar i va ordenar que el deixessin passar. En arribar a Barcelona va ésser rebut per l’alcalde, el qual li va comentar que fes la feina i marxés. just després a l’Ajuntament es feia un seguit de parlaments sobre l’afer amb el capità general, l’alcalde i el governador civil. Andreu Claret en el seu torn de discurs va parlar
en català. rebombori tot seguit i malestar en sentir aquelles paraules en una llengua, aleshores, no oficial. les màquines llevaneus d’en Claret van ser del tot necessàries per a fer sortir Barcelona d’aquell sotrac que l’impedia actuar en plena normalitat. Per tal de poder fer una bona recollida de la neu així com per a poder facilitar la circulació per carrers i places es va demanar als veïns i veïnes que, de forma temporal, aparquessin els cotxes dalt de la vorera. Algun espavilat o despistat va aprofitar aquest fet per tenir el vehicle estacionat més del compte, la qual cosa comportà la corresponent multa de tràfic. Els dies 30 i 31 de desembre tornava la normalitat a la ciutat de Barcelona. Tot i que en alguns indrets la neu encara es feia notar. Per a molts andreuencs i andreuenques aquells dies van ésser excepcionals. una escletxa dins d’una quotidianitat amòrfana. Andreu Claret, un dels fundadors d’Esquerra republicana de Catalunya, l’any 1931, en l’esmentat programa Temps de neu va cloure l’entrevista amb un to irònic: “ i vam alliberar Barcelona!” una frase molt ben oportuna dita per una persona que havia lluitat en el bàndol republicà. Aquella nevada va comportar un reguitzell de records per a molts veïns i veïnes que tot just ara es vol commemorar. Per tal de commemorar-ho com cal el Centre d’Estudis ignasi iglésias, amb la col•laboració del Sant Andreu de Cap a Peus i el Centre Cultural de Can fabra, organitza l’exposició “la nevada de nadal de 1962 a Sant Andreu de Palomar”, del 8 al 30 de gener, a la sala d’exposicións de Can fabra. la inauguració és prevista per al 8 de desembre, a les 19 hores. En aquest marc inauguratiu el meteoròleg andreuenc Sergi Corral oferirà la conferència “ la nevada de 1962. és pot tornar a repetir?”.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 19
Els veïns s’apleguen a la porteria de l’edifici on vivia el Matias per evitar el seu desnonament i forçar el banc a negociar. / raMoN ForNELL
apunt tècnic | El perquè de l’excepcional nevada | SERGI CORRAL
A
Els dies previs a la nevada (Del 20 al 23 de Desembre) una gran irrupció d’aire fred continental atacava gran part d’Europa, mentre que un gran anticicló de bloqueig, situat entre les illes Britàniques i els Països escandinaus, obligava a tota aquesta bombolla freda a baixar cal al sud i sud-oest. El 24 de desembre, la glopada freda travessava els Pirineus i el vespre d’aquella mateixa jornada es formava una petita àrea de baixes pressions entre Balears i Catalunya, la qual enviava llevant humit, cap a casa nostra.
la meteorologia, com tota ciència, té uns principis físics o lleis fonamentals que ens expliquen tots el processos físics i fenòmens meteorològics que es donen a la troposfera. Però a voltes, apareixen excepcions i a la gran cuina meteorològica, s’experimenten combinacions d’ingredients inversemblants amb plats sorprenents. una d’aquestes lleis ens diu que a mesura que l’aire es va fent més sec, aquest redueix proporcionalment la seva capacitat de contenir humitat i com a resultat final, es redueix la probabilitat de pluja. En contades ocasions, gràcies a la influència de la mediterrània, aquesta llei s’incompleix i és poden combinar entrades potents d’aire fred procedents d’Europa amb vents humits procedents del mediterrani, només en aquests casos pot aparèixer la neu a cotes baixes i fins i tot arran de mar. la seva predicció segueix essent un misteri i moltes vegades, més un acte de fe que no pas d’estudi.
la gran nevada de 1962, s’inicià entre les 23h del dia 24 i les 02h del dia 25 i va acabar entre les 00h i les 01h del dia 26 de desembre. Deixà entre 60 i 70cm de neu a Sant Andreu del Palomar, de 40 a 60cm al centre de Barcelona i entre 70 i 90cm dalt de la Serra de Collserola. fora de l’àmbit de la ciutat, els gruixos encara foren més considerables i entre el vallès occidental i oriental es superà el metre de neu nova. l’explicació a aquests gruixos de neu tant espectaculars, rau en la formació d’una línia de precipitació o de convergència estacionària entre el Baix llobregat, vallès i Maresme, durant més de 24h. Episodis com el de nadal de 1962, es donen un cop cada segle i el cas més semblant i proper, l’hem d’anar a buscar al 9 i 10 de febrer de 1887. Sergi Corral és meteoròleg
cap a peus | gener
ra fa just 50 anys, Barcelona i bona part del litoral i prelitoral català vivia un dels episodis meteorològics més extraordinaris de la seva història. la matinada del 25 de desembre de 1962, tot just després de sortir de la Missa del Gall començaven a caure els primers flocs de neu, el que ningú es podia imaginar és que 24 hores després seguiria la nevada sobre la ciutat. En un any ja prou commogut pels catastròfics aiguats del vallès, aquesta nevada posà la cirereta final del pastís.
19
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 20
l’entrevista | Jordi Capdevila | TESTIMONI DE LA NEVADA DE 1962
“En un principi tot va ésser alegria però després provocà un munt de problemes”
J
Pau Vinyes i Roig
ordi Capdevila i Peidro neix a Sant Andreu de Palomar, l’any 1930, al carrer de l’Ajuntament. Els seus avis són originaris d’Alcoi (País valencià) i obren una espardenyeria a Sant Andreu. Pèrit industrial químic de professió. El 1957 es casa i tenen dos fills, un d’ells, l’Eugeni, reconegut actor teatral mort ben jove. l’any 1962, té 32 anys, viu la nevada de nadal en primera persona.
Com va viure la nevada de l’any 62? Aleshores vivia al carrer de Coroleu, a casa dels sogres. la nit de nadal vam anar amb la dona a la missa del Gall, als Padres. En sortir, després del resopò, a quarts de dues de la matinada vam veure com queien unes gotes de neu. A l’endemà els carrers i places de Sant Andreu eren coberts de neu. va nevar fins al migida del dia de nadal.
20
Era un dia on la gent acostumava anar a casa dels parents a celebrar l’àpat de Nadal... Tenia dos fills, un de tres anys i l’altre just acabat de néixer. El petit el vam deixar a casa dels pares de la meva dona. i el més gran, de coll-i-be, ens el vam endur a casa dels meus pares. Em vaig posar les botes de la mili i amb un bastó de muntanya cap a casa els pares.
Si no hi havia gas com van cuinar? Tot i no haver-hi gas vam cuinar la sopa de peix. vam pujar amb la dona a les golfes on hi havia un fogonet de llenya. i amb l’aigua recollida de la font de la plaça del Comerç vam poder escalfar la sopa. Segons l’opinió de la família la millor sopa que mai havien menjat!
A l’endemà, Sant Esteve, va sortir el sol... Per Sant Esteve la gent va sortir al carrer a celebrar la nevada, tot i que la ciutat encara seguia col·lapsada. feien ninots de neu o bé es dedicaven a llençar-se boles de neu els uns amb els altres.
joAn BAlTà
Quina va ésser la reacció dels veïns i de les veïnes? no estàvem acostumats a veure el carrer nevat. En un principi va ésser alegria però després vam copsar un munt de problemes. Ens vam quedar sense gas, l’aigua de les canonades es va glaçar, els transports terrestres no funcionaven... vam haver d’anar als terrats amb una pala a treure la neu per por d’enfondraments.
El dia 27, tres dies després de la nevada, vau poder anar a treballar? Tot i les dificultats per circular per la ciutat (no és fins el dia 30 que Barcelona torna a la normalitat) vaig poder anar a treballar. Treballava a la via laietana amb Còrsega (avui carrer de Pau Clarís) i sort del metro, el qual estava soterrat, que vaig poder-hi anar. D’altres que venien de lluny no van poder desplaçar-se fins a la feina. Enguany es commemora el 50 aniversari. Quins records en té? Aleshores, poca gent tenia cotxe. Avui, si tornés a passar, seria un greu problema. recordar aquella nevada és recordar part de la història del segle xx a casa nostra. fer memòria d’un temps de dificultats i de manca de llibertats. Malgrat el pas del temps, aquell fet ens és quelcom proper gràcies a les imatges preservades que ens mostren un Sant Andreu tot blanc.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 21
cap a tu | Quins records té de la nevada del 1962? | PER CARLOS FANECA Montse Pardos, 62 anys, Jubilada recordo com a la sortida de
feia la mili i cap al nadal vaig estar
carrer del Pont, i sobretot la Plaça
missa del Gall i nevava de mala
blanc impecable, amb neu fins a
neu des de les teulades i feien
missa del Gall estava ja nevant. El orfila, estaven preciosos, d'un
una alçada considerable. va ser un nadal extraordinari del que guardo molt bon record.
Maria del Carme Hernàndez, 67 anys, Ceramista El que més em va impactar va ser
que, després d'un parell de dies, els cotxes van poder arribar al
aquí de permís. recordo sortir de
manera. l'endemà, la gent treia la trinxeres a la vorera per poder sortir. Mai n’havia vist una que aguantés més d'un dia.
Jaume Ribó, 63 anys, Administratiu recordo sortir de casa per veure els Pastorets al casal i estar tot nevat. Trobava molt divertit trepitjar la neu
cementiri, i es van fer molts
verge i que arribés per sobre del
més recordo la gent esquiant al
agradable. Havies d'estar atent
enterraments, l'un darrere l'altre. A passeig valldaura cap avall, i com, alguns d'ells, queien.
Carles Faneca, 58 anys, Projectista Industrial
Era molt petit però recordo els
carrers tot blancs i amb un gruix
força alt de neu. Estava tot paralitzat ja que la ciutat no estava preparada
per una nevada tan gran. Els busos
genoll, era una sensació molt perquè et podia caure neu de la que la gent treia de les teulades.
Maria Vinyas, 72 anys, Jubilada
Anava caminant cap al carrer
Comerç amb tot el carrer blanc.
Estava tot molt maco, preciós. vam anar a una espardenyeria a
comprar unes xiruques. Després
vaig anar amb el meu marit a casa
molta cura de no caure.
sortir pel gruix de neu!
dels meus pares i no vam poder
opinió AVV | Una nevada històrica
C
om haureu vist, en aquest monogràfic no hi ha cap reivindicació temàtica (Casc Antic, Casernes, Carrer Gran,…) ni social (educació, sanitat,…). Però hem cregut convenient fer una edició especial de la revista parlant d’una fita històrica que va passar fa 50 anys on la matinada de la nit de nadal del 1962 el nostre poble, com la resta de barris i municipis costaners, es van aixecar tot emblanquinats com no s’havia vist mai. Molts són els records de la gent andreuenca que hem volgut reflectir en aquest número. Per altra banda, volem donar les gràcies al Centre d’Estudis ignasi iglésias que ens ha pogut facilitar els documents visuals
cap a peus | gener
i els taxis no funcionaven amb
normalitat. la gent anava amb
Lluís Pous, 72 anys, Jubilat
21 que ells han pogut recollir de diferents arxius familiars com la família vinyes-roig, família roxlo-Torrella, Ernest àlvarez Seriol, Salvador Espadalé-Arxiu Centre d'Estudis ignasi iglésias, família Pichot-Carrasco, família rise-font, Pilar Tomàs Carrasco, família Chicano-Adelantado, Tomàs fàbregas Catarineu i família rabassa-Massons. Moltes d’aquestes fotografies les podreu veure en l’exposició que s’inaugura el dimarts 8 de gener a la Biblioteca ignasi iglésiasCan fabra on a més, hi haurà una xerrada del Sergi Corral, vocal de medi ambient de la nostra Avv i redactor de la revista i un amant de la meteorologia.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 22
Com han anat aquestes festes! Jo he tornat una mica empatxat i la panxa feta caldo però molt content amb tot allò que he viscut. Avui he decidit ensenyar-vos el regal que més m’ha agradat de tots els que m’han portat. GinA P orTill o
Fabret
Avui us presento una idea senzilla per muntar-vos un circuït o una ciutat a la vostra mida! Hi podreu ubicar els vostres cotxes, camions, ninots, casetes, ... Només necessiteu una gran base llisa, de cartró o de plàstic, i cintes adhesives de diferents colors.
iMATGE ExTrETA DEl wEB: HTTP://www.kiDSoMAniA.CoM/Diy-wASHi-TAPE-Toy-CAr-
22
TrACk-for-your-Son-To-PlAy-on/
Els més atrevits podeu intentar representar un trosset del nostre barri: el teu carrer i els que l’envolten, la zona del mercat, de la plaça Orfila, de la Rambla, etc. Si us hi animeu us pot ajudar consultar el Google Maps o el plànol de la ciutat de Barcelona que edita l’ajuntament. Un deixo una imatge per si us inspira.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 23
El Perfil de... Sol Rodríguez Rayo
“Tot m’aporta i aprenc de tot el món, tothom pot ensenyar”
“S
joAnA AriET
i la societat no es mou, ningú no ens dóna el que ens toca”. i això és el que fa: moure’s. i com! Els darrers moviments l’han portat al Parlament Europeu per denunciar els abusos de la classe dirigent.
Col·labora voluntàriament i activa en l’àrea Jurídica del 15-M
Al principi es van instal·lar a nou Barri. i quan va arribar el seu moment per escollir on plantar les arrels, va decidir que el seu test seria Sant Andreu del Palomar. i ben satisfeta que n’està perquè, com molta gent, assegura que “Sant Andreu és un chollo”. i el que sobretot li agrada és que viu en un lloc on coneix la gent i on hi té “molt bons veïns”. va estudiar dret i quan la filla ja era gran va començar a exercir com a penalista, civilista i mediadora. ja de ben petita s’ho qüestionava tot, no va ser la nena dels per quès, sinó la nena dels “i per què no”. Sempre pensant en la justícia i l’equitat quan encara no sabia ni què significaven aquests mots. Però la cosa no és queda aquí. Des del maig del 2011,
Des d’aleshores que cada dijous es reuneixen per posar els punts sobre les is i sembrar i cultivar una mica de justícia, que falta en fa: fa menys d’un mes viatjaven a luxemburg i Brussel·les per denunciar la imposició de les taxes judicials, els temuts desallotjaments, la violència del cos policial en manifestacions diverses o la desproporcionada i incongruent actuació del mossos d’esquadra durant el desallotjament de Plaça Catalunya de l’any passat. la seva filosofia de vida és veritablement com un pastís al qual no li falta ni un tros. la part més quadriculada i ordenada queda resolta amb la seva vida professional; l’altra meitat la deixa per l’atzar, la imaginació i el lliure albir que no pot practicar com advocada. En definitiva, l’altra meitat és pels nous descobriments, perquè “la vida és una aventura”. Així que si en qüestions laborals només pot escollir entre la dialèctica de la legalitat o la justícia, en l’àmbit personal, en el “món Sol”, els punts de vista es multipliquen perquè sempre intenta sortir del seu entorn immediat per descobrir noves coses.
Joana Ariet Porta
cap a peus | gener
Diu que té “18 anys i pico”. Però aquest “pico” queda totalment fora de lloc quan se la coneix i es parla amb ella una estona i t’abdueix la seva vitalitat i sana hiperactivitat. la Sol va néixer a Còrdova i als 16 anys va venir a Barcelona. filla de ferroviari, al seu pare el van deixar escollir entre valència, Madrid i Barcelona. i l’atzar o el destí, trieu el que vulgueu, van voler que la Sol vingués aquí.
moment d’alta efervescència social en part promoguda pel moviment dels indignats, que col·labora voluntàriament i activa en la jurídica del 15M, assessorant i estudiant nous i injustos casos que de vegades certes mans volen fer invisibles. Per què forma part d’aquest moviment? Perquè és una persona “inquieta i indignada” que quan va posar els peus a plaça Catalunya el primer que va fer va ser presentar-se com advocada i anotar el seu número de mòbil. l’endemà ja la trucaven.
23
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 24
cultura | Teatre
Per Sant Andreu, ja s’ensuma el Nadal
Després de la Festa Major comencen les estrenes andreuenques i a cada cantonada hi ha un bocí de teatre
després de Festa Major comencen les estrenes andreuenques i a cada cantonada hi ha un bocí de teatre: sogtulakk al centre cívic, La reconstrucció dels fets per teatre pels descosits als catalanistes, Sangre gorda pel grup palomar al casal de la gent gran, Performance amb Maria cosmes i carlos pina a la gordi, La tercera vegada pel grup de teatre radiofònic del casal bascònica...
Quan el taxímetre es dispara
24
Aquesta vegada el Grup Teatral Antifaz s’ha apuntat a la comèdia més esbojarrada amb Taxi de ray Cooney (londres, 1932). Cooney és l’autor de peces com Diner negre o Políticament incorrecte, representades no fa gaire a Sant Andreu. Sis portes, una finestra i un sofà; un taxista, dues dones alhora, un parell de veïns (Marc Moyano), dos sergents (Santi Perez i joaquim Pujol) i un fotògraf (joaquim Corral). Tot passa a londres (entre Chelsea i wimbledon) i la construcció de l’escenografia mostra, en algunes escenes, els personatges dels dos ambients reunits en un de sol (la direcció és de josep Anton Perez). l’escenografia no canvia en tot l’espectacle i serveix per il•lustrar la casa del john Smith casat amb la Mary (Susana Martinez), i la casa del mateix john Smith casat amb la Bàrbara (joana Targarona). Dues dones i un únic destí: l’embolic. john Smith portava una
comentaré les tres peces que es van representar més dies: antifaz va obrir la temporada de sant pacià amb Taxi de ray cooney del 10 al 25 de novembre; La Lírica de sant andreu va contraatacar amb un musical al casal catòlic Moulin Rouge, del 23 al 25 de novembre; finalment, l’ateneu de sant andreu va presentar Llum de gas de patrick hamilton per Forat sense fons, del 24 de novembre al 2 de desembre. vida quadriculada i normal (bé, normal, però amb dues dones) fins que un petit incident posa el taxímetre en marxa. john Smith (oriol jové) condueix un taxi revolucionat, però Stanley (vicenç Albella, com sempre magnífic en els papers còmics) és el veí còmplice que desenfrena la comèdia. Malauradament, ens trobem en temps difícils i de tant en tant va bé gaudir d’una comèdia lleugera que serveixi com a teràpia i medecina per a la bona salut mental. En aquesta ocasió l’aposta de Sant Pacià ha estat sobre segur: amb ray Cooney l’espectador té el somriure assegurat.
L’Art vertader és fals i artificial
Moulin rouge és una pel•lícula exagerada i barroca, però a la vegada fascinant i hipnòtica, dirigida per Baz luhrmann el 2001. l’acció se situa a París, pels volts del 1900. la revolució de la Bohèmia ha conquerit el món. Satine, el diamant del Moulin rouge, enlluerna el cabaret amb la seva bellesa i els seus balls sensuals. la cortesana resta atrapada entre l’amor
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 25
D’altra banda, també cal destacar el treball dels actors principals, especialment de Cristina Esteve (polifacètica), Tito Calvo (“bravo” pels números musicals), Marc Calvo (la vessant més còmica) i ramon Pallejà (memorable el tango de roxanne). l’obra només es va representar tres dies, i tot i el gran esforç que requeria dalt de l’escenari (i al seu darrere) esperem que ben aviat es torni a representar. la vida mata, la fantasia és necessària, però traïdora; s’ha de riure mentre es pugui i estimar tot i saber que l’amor és efímer. només l’Art ho cura, i no tot.
Penombres i misteris
Després de la cambra de verònica de la temporada passada, el misteri va tornar a enterbolir l’Ateneu de Sant Andreu amb llum de gas de Patrick Hamilton. En plena època victoriana el matrimoni Manningham acaba d’instal•lar-se en una casa de londres. jack (francesc Garrabella) és dominant i dictatorial i lynda (laura Mateu) és somniadora i està espantada, i per això segueix a cegues les ordres del seu marit. Per les tasques de la llar compten amb Elisabeth (vanessa Puig) i nancy (Sandra lloret).
Després d’unes quantes sarsueles a l’esquena, la lírica de Sant Andreu ha apostat per un musical. Però Moulin rouge no és un musical qualsevol, de fet és la revolució del musical, és un trencaclosques, un collage d’influències i referències de Toulouse-lautrec a fellini, del can-can al pop, de Sarah Bernardh a Madonna... la lírica de Sant Andreu ha sabut plasmar l’estètica adequadament excessiva, però decadent i lluminosa de la pel•lícula. De fet, en primer lloc s’ha de mencionar el gran treball d’adaptació del llibret per Enric Boixadera, vanessa Claramunt, roser Mas i Marc Calvo. A mesura que anava avançant i apareixien els números corals la peça agafava cada vegada més força (direcció musical de Marta Mateu i coreografies de Txell Guardiola, rebeca yuste i laia Arbonés).
la posada en escena (direcció de Miquel àngel Mateu) i el bon treball de l’elenc van saber crear el clima de thriller psicològic que exigeix l’obra. D’altra banda, el guió decau una mica a la segona part perquè l’espectador ja té tots els caps lligats i només li manca saber com s’acabarà de resoldre la trama, però això ja són figues d’un altre paner.
I per Nadal?
Els Catalanistes van començar l’activitat nadalenca amb el Concert de nadal i la dramatització d’El Poema de nadal de josep Maria de Sagarra el 23 de desembre. Enguany el Casal Catòlic no tindrà rival, ja que Els Pastorets no es representaran a Sant Pacià. Es representaran el 25 de desembre a els 21h, el 26 a les 19h i el 29 i 30 de desembre i el 12 de gener a les 18h. no us perdeu aquesta tradició tan nostrada!
Irene Caixàs i Vicens
cap a peus | gener
de Cristian (un jove escriptor) i l’obsessió del duc, i lluita per aconseguir realitzar el seu somni d’esdevenir actriu. Però, en un món on tot val excepte enamorar-se, res no serà fàcil
l’angoixa que sent lynda és conseqüència dels llums de gas, que perden lluminositat en certs moments del vespre. llavors, les tenebres envaeixen els racons de la casa i del seu cap: desapareixen quadres, joies o documents i tem esdevenir boja com la seva difunta mare. Sortosament, gràcies a l’arribada de l’inspector retirat rough ( joan urtasun) la mansió es tornarà a il•luminar.
25
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 26
Apunts i deures medioambientals (2012-2013)
Tres apunts per millorar en sostenibilitat i ecologia a Sant Andreu “La merda se’ns menja”
En homenatge a l’il•lustre pregoner de festa Major 2012, Dani Alegret, membre de Els Amics de les Arts, hem manllevat el títol d’una cançó del grup per fer referència, irònicament, a la problemàtica reiterada de les caques de gos als carrers. Servidor de vostès, a part d’escriure quatre ratlles en aquesta revista que enguany fa 33 anyets, s’encarrega de repartir-la entre els socis un cop al mes. Durant els viatges amunt i avall pels carrers de Sant Andreu, hom té la sensació primera trobada de meteoròlegs a sant andreu. / S. G que el persegueix una d’aquelles caques del Dr. Slump (“Arale” per tan mainada) utilitzà les taronges de pilota i les branques i als amics) a cada cantonada, al mateix temps que creu estar fulles es van escampar metres enllà, al mateix temps que els preparat per participar als 200 m obstacles de les properes exsudats enganxosos van empastifar el paviment. reclamem olimpíades a río de janeiro. Bé, ara deixant-nos de rapidesa en la recollida de residus vegetals, tal com s’ha fet en metàfores, hem de ser conscients de que cada dia que passa d’altres espècies, com plàtans i oms. ens trobem amb uns carrers més bruts de tifes de gos, tot per culpa dels amos irresponsables, que no tenen prou dignitat de recollir les necessitats dels pobres animals. En una ciutat on la paraula “civisme” està en boca de tothom, potser és hora que comencem a aplicar-la a consciència i no defugim de les responsabilitats individuals.
Poda d’arbres i substitució d’arbrat 26
En el darrer PAD de l’Ajuntament, l’Avv de Sant Andreu de Palomar va proposar la substitució progressiva d’alguna espècie d’arbrat com ara el taronger bord. Aquesta espècie té una problemàtica molt gran pel que fa a plagues i secreció d’exsudats enganxosos a sobre les voreres. Hi ha alternatives molt més netes, i sobretot menys problemàtiques, a un arbrat que considerem ja obsolet; recordem que van ser els primers arbres que es van plantar en la reordenació de carrers cap a peatonals. Durant el passat mes de novembre s’han dut a terme diverses actuacions de poda d’arbrat. En el cas dels tarongers, les restes de poda a base de branques, fulles i taronges, van romandre masses hores sobre les voreres (per exemple, del carrer Gran). En aquest temps a la vorera, la mainada (i no
Seny
Se’n diu d’aquella paraula catalana de soca-rel, molt propera al sentit comú i al pensament pausat i coherent, la qual desapareix del diccionari de certs despatxos bancaris, institucionals i governamentals. El passat 2012 hem tingut diversos exemples que han dinamitat aquest “seny”. un d’ells fou el famós “Eurovegas”, al qual l’Avv de Sant Andreu s’hi va oposar des d’un primer moment, ja que creiem que és un disbarat sobre el territori, sobre la racionalització de recursos naturals i també sobre el model de societat que volem. Pensem només en la racionalització d’un recurs tant important com és l’aigua, ara ja sembla llunyà el període de sequera 2006-2008, quan fins i tot un conseller de la Generalitat va anar a fer una rogativa de nivell 5 a la verge de Montserrat, però el passat 2012 ja ha tornat a ser molt sec i qui sap si aquest 2013 seguirà les mateixes passes. no ens podem permetre malbaratar l’aigua en projectes insostenibles, i aquest “seny”, lògica o sentit comú no l’hem de perdre per cap dels propers projectes que vindran: recordem que tenim un “Barcelona world” a la recambra.
Sergi Corral Buela
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 27
esports | Futbol i natació
La línia dels nous punts
N
La UESA ha acabat l’any a nou punts del descens i a nou punts de l’ascens. S’ha consolidat com un equip de la zona mitja de la classificació ou any i joc de punts amb el número nou. l’equip de Piti Belmonte segueix avançant jornada rere jornada sense destacar ni per grans victòries ni per grans derrotes. El Sant Andreu ha acabat el 2012 a nou punts de la línia que marca el descens i a la vegada a nou punts de la zona de promoció a la Segona Divisió. En els últims cinc partits ha aconseguit sumar 8 punts dels 15 possibles. 2 victòries, dos empats i la darrera derrota de l’any contra l’Atlètic Balears. Aquest balanç de victòries, empats i derrotes acostuma a ser la tònica habitual durant el transcurs de la temporada. De 19 partits jugats, 6 han estat victòries; totes per la mínima. quatre d’elles per un gol a zero i les altres dues per dos gols a un. D’altra banda ha acumulat un total de 8 empats; la majoria sene gols, excepte tres partits. Els cinc partits restants dels 19 jugats al
2012 de la present temporada han estat derrotes. respecte a la diferència de gols, el registre és més aviat neutral. 15 gols a favor i 16 en contra. Cal destacar que la uE Sant Andreu és dels equips menys golejadors, però a la vegada és el segon menys golejat, per darrere del líder, el CD olímpic. Amb les dades exposades, l’equip del nostre poble encara el nou any amb ganes de satisfer les expectatives dels seus seguidors i amb ganes de seguir lluitant pel somni que persegueix Sant Andreu des del 1977 i que va estar apunt d’assolir fa dues temporades: l’ascens a la Segona Divisió. Des del CAP A PEuS volem desitjar al nostre equip una bona entrada d’any i els millors desitjos pel present i futur del nostre poble.
Jordi Urtasun Cortés
Les noies del Sant Andreu de Natació, sotscampiones d’Espanya L’equip masculí ha quedat 4art en la classificació
També s’han aconseguit set medalles de plata: juanmi rando ha fet segon als 50, 100 esquena i als 50 papallona, victor Goicoechea als 800 metres lliures, jèssica vall als 50 metres braça, Èrika villaécija als 800 metres lliures i finalment el relleu 4x100 estils femenins. l’equip andreuenc ha aconseguit també tres medalles de bronze: Aina Conca als 100 papallona, jèssica vall als 100 estils femení i i el relleu 4x100 lliures femení. Al final del campionat, el director tècnic jordi jou feia una valoració molt positiva dels resultats andreuencs. Prèviament, a primers de novembre, va començar el Circuït Català de Trofeus de natació amb la celebració, a les instal.lacions del Club natació Sant Andreu, de l’històric trofeu Alejandro lópez, cita ineludible del
calendari català i que porta el nom de qui va ser nedador i entrenador del club durant molts anys. Aquesta competició atorga als participants una sèrie de punts que se sumen en funció dels resultats obtinguts en les proves en què participen, i que s’acumulen posteriorment als punts obtinguts en la resta de trofeus del circuït. Així, les millors puntuacions dels nedadors del Sant Andreu van arribar de la mà de l’olímpica Èrika villaécija, que va quedar primera en els 800 metres lliures, i també de víctor Goicoechea, que va fer bronze en els 1500 metres lliures. El gran absent pel què fa a la representació andreuenca va ser juanmi rando, que es trobava a Tòquio (japó) participant en la Copa del Món, on va brillar amb un onzè lloc en els 100 metres esquena, a poques dècimes d’una plaça per la final. va nedar també els 50 metres esquena i els 50 metres lliures. El Circuït Català prosseguirà el proper mes de gener amb la segona prova, que es disputarà a Terrassa. les posteriors cites duran els nedadors a Sabadell, a la piscina del Mediterrani, a Mataró i finalment a Manresa.
JJ Aymerich
cap a peus | gener
L’
equip femení del Club natació Sant Andreu s’ha proclamat subcampió d’Espanya de clubs en els campionats celebrats a Palma de Mallorca del 30 de novembre al 2 de Desembre. l’equip masculí, per la seva banda, ha quedat quart classificat. la delegació del Club natació Sant Andreu ha obtingut un total de 14 medalles, 4 d’elles d’or. Els campions d’Espanya han estat Erika villaécija als 1500 metres lliures, juanmi rando als 200 esquena i els relleus 4x50 estils femenins i 4x50 lliures femenins.
27
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 28
EN CONTE
E
l sol surt de dins de l’aigua com una flama que tot ho encén. és el dia després del dia després. i l’home que escombra el passeig del mar es lamenta que aquesta vermellor no pugui escalfar-lo de veritat. és hivern i per moltes capes de roba es posi a sobre i a sota d’aquell jersei gruixut com la boira espessa, per molt mitjó doble i triple i bota folrada, no hi ha manera de fer fora el fred, d’allunyar-lo dels seus ossos humits. fins que el sol no és una mica més alt a l’horitzó, i porta ja una estona llambregant, fins que la fúria dels primers batecs el dia no deixa pas a la calma benigna del matí, l’home que escombra el passeig no se sent els dits dels peus. i ha provat, l’home que escombra, i ho han provat tots els del seu equip de treball, de parlar amb l’encarregat de l’oficina, per demanar-li de començar a fer anar l’escombra una estoneta més tard, ni que fos mitja hora, només a l’hivern. i li han ofert a canvi d’allargar l’escombrada per darrera, o de fer més hores quan ve el bon temps. i la resposta ha estat sempre, des del costat de l’estufa, que no, que l’horari és el que és i ja està fixat de fa anys. i que començar amb les excepcions només farà que dur problemes.
Hi havia una vegada Així és que avui, poc abans que la primera escletxa roja rebenti el cel, l’home que escombra el mar ha plantat l’estri a la sorra, i abrigat com anava, ha encetat una taula d’exercicis a mig camí entre la gimnàstica sueca i el tai-txi. Tot collita pròpia. Ho ha vist fer tantes vegades! Tantes matinades de veure gent movent-se sobre la sorra insensibles –aparentment– al fred, al vent, i amb aquella pau al rostre, bé li havien de servir un dia per mirar de combatre la gelor de la platja que escombra. ja havia provat de picar de peus a terra, de donar-se cops al pit, de fer corredisses amunt i avall. Sempre sense èxit. Aquest matí, en el nou intent de continuar viu per poder treballar, que alhora és una condició per seguir viu, l’home que escombra el vent sembla haver trobat almenys un camí per on arribar a fer front al fred que li impedeix treballar en condicions. i creu que allà on no ha arribat amb el cos potser hi arribarà d’alguna altra manera. i no gosa posar nom a aquesta altra manera. Se me’n fotran, pensa. i tot seguit es diu, que se’n fotin tant com vulguin, que el que no pugui solucionar-me jo mateix, no m’ho solucionarà ningú.
Andreu Giralt
LA REFLEXIO Amb el cor a la mà
H
Per Xavier Oliveres
28
que no queden al i ha certes paraules o expressions ueixen en boca de marge de la nostra evolució. Seg de manera gairebé tothom i són d’ús quotidià però, sos en funció del context imperceptible, adquireixen nous mati era que frases fetes en què s’apliquen. De la mateixa man peus al gat” originalment com “tocar el dos” o “buscar els tres ll per iniciar la marxa eren diferents -«tocar el dors» del cava rminar si era mascle o i «buscar els tres pèls al gat» per dete t amb el significat que femella-, passa alguna cosa semblan ara que els diccionaris atribuïm a un mot concret. Enc de sempre, la pràctica segueixin mantenint les accepcions obra nous camins. diària trenca una mica els motlles i
la locució “ser sincer”. un exemple d’això el trobem en ella persona exempta Segons l’iEC, sincera és aqu o pensa realment, sense d’hipocresia o simulació, que sent en ordre. Però l’asèpsia falsedat. fins aquí cap problema, tot orgànic i humà de qui la d’una definició necessita aquell toc més o menys precisa. utilitza, que ho farà amb una intenció
prar una expressió amb i és en aquest gest, en el fet d’em diferències. Per mi, ser una finalitat o una altra, on veig les a d’anar acompanyada sincer era una virtut que sempre havi atge i, sobretot, d’una d’una empatia vers qui rep el miss usem actualment). asserció (o ‘assertivitat’ com mal sent o pensa no hauria D’aquesta manera, dir allò que hom això s’ha d’educar, o si d’originar necessàriament ferida. i vegades que des del més no explicar. no són poques les infants, sento alguna sector més jove de la societat, els ar fins el timpà del més despatxada acarnissada que fa sagn i el propòsit de les seves sord, i quan els qüestiono la forma és la meva opinió, què paraules ho rubriquen amb un “oh, i ells no ho aprenen passa...” o “sóc sincer, què vols?”. cromosòmicament.
dre aquesta honesta Si aquest és el caire que ha de pren equivalent que em un ir qualitat, jo em desmarco i faré serv queda més remei, serà deixi més tranquil. l’altra via, no em era. seguir picant pedra mentre hi hagi pedr
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 29
LA MÉTEO
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Els dos darrers mesos del 2012 han vingut dominats per una mitjana de temperatures força superior a la normal i per l’inici d’una circulació continuada de l’oest o atlàntica. Aquesta circulació zonal ens ha portat molts dies de pluja al novembre i poca precipitació i pocs dies de pluja i un mes molt sec al desembre, acabant l’any amb 435mm, molt per sota de la mitjana. Destacar l’única entrada freda que portem de tot l’hivern, que va anar del 28 de novembre al 10 de desembre, una fredorada molt suau, amb mínima de 3ºC i cap màxima per sota els 10ºC.
LA XARXA DE MOTS
Variable meteorològica
Valor observat
Dia
Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)
21,8ºC 3,4ºC 14,45ºC 1029,4hPa 992,8hPa 1013,41hPa 30,2mm 20,2mm
2 30 7 28 27
*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari
www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com
Per Pere Massana
vErTiCAlS. 1. Pels cristians, l’alliberador de la mort eterna. 2.
Em desplaçaré. 3. Poesia sentimental i emotiva. Mol•lusc
polític. 3. Arrel (al rev.) la nina de la nena (al rev.) 4. Misteris
jugaran el Mundial. 2. Accessori o afegit a un cos principal.
comestible força popular. 4. Consonants. Galícia. Estil artístic
que cerca la ingenuïtat i candidesa. l’eina del jugador de billar.
5. flaire agradable. Pas estret entre cingleres. vocal. 6. nòrdica i rossa com Margarita ii, la reina. nota musical. la
mida d’una mà oberta (al rev.) 7. l’acció de deixar-se alguna
cosa en un escrit, per exemple. Mediterrània i morena com
Maria Callas, la diva. 8. Arran. Desgastar un terreny per acció de la pluja o el vent.
Breu composició poètica, satírica i de contingut moral, social o
amagats que cal descobrir. 5. El partit d’en Mas. nom de lletra
(al rev.) 6. El pigment blau de les impremtes. Poble del Conflent on va néixer Guifré el Pilós (al rev.) 7. nou romà. Plata. Doble
zero. 8. oest. la veu del gat. Sud. 9. Catàstrofe marítima o
ruïna completa. 10. Abans. Consonant. Dissetena lletra grega. 11. Savi judici o opinió sobre algun tema. 12. ornament que es posa a les vores d’un vestit o d’un full de paper. Militar de
l’exèrcit turc. 13. Esbotzar la porta i tornar a entrar.
cap a peus | gener
HoriTzonTAlS. 1. l’encarregat de triar els futbolistes que
29
soLucioNs horitzontals. 1. Seleccionador. 2. Apèndix. Aniré. 3. lírica. Musclo. 4. vG. G. naïf. Tac. 5. Aroma. Gorja. u. 6. Danesa. la. maP. 7. omissió. Grega. 8. ran. Erosionar. verticals. 1. Salvador. 2. Epigrama. 3. ler. onin. 4. Enigmes. 5. CDC. assE. 6. Cian. áir. 7. ix. Ag. oo. 8. o. Miol. S. 9. naufragi. 10. Ans. j. ro. 11. Dictamen. 12. orla. Aga. 13. reocupar.
capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:28 Página 30
Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’
93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com
capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:28 P谩gina 31
capapeus-gen579 elma_Maquetaci贸n 1 09/01/13 10:28 P谩gina 32