Issuu

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:02

PĂ†gina 1

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:02

PĂ†gina 2

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:02

PÆgina 3

EDITORIAL 40 anys de moviment veïnal a Sant Andreu JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

l mes passat va fer 40 anys que va néixer la nostra Associació. Es

a la història de l'entitat, però que també tingués una mirada posada al futur

franquista no va legalitzar-la fins el 23 de maig de 1972 i s'inscrigué

la lluita col•lectiva per defensar els drets socials, i cada vegada s'assembla

època on la llengua catalana estava prohibida.Nosaltres però celebrem la

moviment veïnal a Barcelona fa més de 40 anys. Com a repte de futur tenim

va fundar el dia 12 d'octubre de 1971 malgrat que el govern

amb el nom de 'Asociación de Vecinos de San Andrés de Palomar' una

de l'Associació.I és que, per desgràcia, cada vegada es fa més necessària

més a la lluita contra la misèria i contra els privilegis que va fer néixer el

data en què l'AVV de Sant Andreu de Palomar es posa a caminar, i ens

també saber mantenir la coordinació i les sinergies teixides entre el

continuant una tasca amb 40 anys d'història, i per això ho volem cel•lebrar

necessàries tant la capacitat de convocatòria i transversalitat d'aquest

fa molta il•lusió. Ens omple d'orgull prendre consciència que estem

amb tots vosaltres, socis/es, veïns/ïnes, entitats, andreuencs i

andreuenques. També volem reivindicar la feina feta durant tots aquests

anys per molta gent que ha col•laborat amb l'entitat i omplir-nos de força

moviment veïnal i el recent moviment del 15M. Amb la situació actual seran moviment, com l'experiència de les Associacions de Veîns.

Com a homenatge a aquesta experiència, el dia 19 de novembre, a l'acte

pel futur. Reivindicacions i lluites veïnals com el Parc de la Pegaso, Can

central d'aniversari, volem fer socis d'honor els membres de la primera

un llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabem que encara ens

motius legals). Hem contactat amb la majoria d'ells, però d'alguns n'hem

Guardiola, la Rambla, el Cementiri, la Fabra i Coats, les Casernes, ... són queda molt camí per recórrer com la preservació del Casc Antic o la construcció futura del parc linial entre d'altres.

junta de l'AVV (tant els que hi constaven oficialment com els que no, per perdut la pista (si algun d'ells llegeix aquestes línies i no hi hem contactat que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres).

Per aquest motiu, a més dels actes que ja us vam avançar en el número

Moltes felicitats a tothom que ha format part o col•laborat d'una manera

intentat que aquest Sant Andreu de Cap a Peus especial fos una repassada

quatre dècades.

anterior, hem preparat aquest número especial de la nostra revista. Hem

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

o altra amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu en aquestes

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

93 345 96 96 - 93 345 81 54

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 4

SUMARI

OR IG ENS/6

LOGOS/8

P UB LICACIONS/12

SEUS/14

LL UIT ES/1 8

SOCIS/34

FAVB /40

A CTES 40 A NYS/4 2

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA

ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULL, DANI GOMEZ, EDGAR CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ

(93.3450576)

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL

(11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 5

ESPECIAL 40 ANYS Estimats/des andreuencs i andreuenques COORDINACIÓ DEL ‘SANT ANDREU DE CAP A PEUS’ Estimats socis/es, veïns/es, andreuencs/enques,

el ‘Sant Andreu de Cap a Peus’, el CAPAPEUS com tothom la coneix

quaranta anys de la nostra Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Sant

locals on ha estat ubicada l’AVV: primer en el mític local de Ruben

Aquí teniu a les mans el número especial que hem realitzat pels Andreu de Palomar. Abans que res, voldríem comentar-vos que ha

estat un número que volem dedicar a totes les persones que han format part en algun moment de la història de l’AVV; a aquelles persones, homes i dones, que van fundar-la.

Aquest número té forces coincidències amb el número que vam

realitzar pel 30è aniversari del CAPAPEUS l’any passat, malgrat que

aquest cop hem volgut donar més èmfasi al tractament fotogràfic, la

majoria d’elles extretes de l’arxiu documental que tenim al local de l’AVV. De fet, també teniu una mostra d’aquest fons d’arxiu amb l’exposició de cartells dels anys 70 fins a l’actualitat que podeu veure fins al 27 de novembre a Can Fabra.

Iniciem el número especial de la revista amb un article que ens

introdueix en el context sòcio-polític de la fundació de l’Associació i la primera dècada d’existència. Després donem nom i rostre als creadors

avui en dia. Tot seguit oferim al lector un article sobre els diferents

Darío on fins i tot es van patir atemptats terroristes d’extrema dreta; i l’actual, al local del carrer Balari i Jovany, on abans hi havia l’escola

Acadèmica Cultura, en la qual molts andreuencs i andreuenques han estudiat. I com no, després ens endinsem en les lluites més significatives que ha dut a terme l’Associació de Veïns, moltes d’elles al costat d’altres entitats del poble. Cal reconèixer, però, la punta de

llança de l’AVV en totes elles, com es reflecteix en el cartell commemoratiu que teniu a la portada. Hem intentat resumir algunes

de les reivindicacions més importants: el Parc de la Pegaso (“Volem

zona verda i equipaments”), la Rambla (“Volem la Rambla ja!”), Can

Fabra (“Salvem Can Fabra”), el Cementiri (“No potinegeu els morts!”),

Can Guardiola (“Salvem Can Guardiola”), Casc Antic (“Preservem el Casc Antic”), les Casernes (“No ens robareu les Casernes”) i el TAV

(“Sant Andreu x Viure!”). Moltes d’aquestes han arribat a bon port però encara queda molt feina per fer.

dels logotips de l’Associació de Veïns amb una petita entrevista al

A continuació, hi ha la part més emotiva d’aquest número, que són

il·lustrador Dani Gómez és la persona que ens ha realitzat el cartell

fundadors de l’AVV i amb els socis que s’han donat d’alta fa poc. Val

Salvador González, dissenyador del mític logo de l’Associació; al jove dels 40 anys inspirant-se en el primer logo que va tenir l’Associació als aniversari tanca aquesta sèrie d’entrevistes.

Seguidament, hi ha un article sobre els butlletins que ha realitzat l’AVV

a dir que l’objectiu pel qual s’afilien no ha canviat pas: la millora del

nostre poble i de la seva gent. Finalment, hem volgut tancar aquest

especial amb un interessant article del Jordi Bonet, president de la Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona (FAVB).

durant tot aquest temps, un estri important per donar a conèixer les

En la redacció i producció del número especial dels 40 anys, cal agrair

ser la publicació ‘Sant Andreu’ als inicis dels anys setanta i ja a l’11

revista, dels correctors i dels fotògrafs, però també la de tots aquells

activitats i reivindicacions de l’Associació de Veïns i Veïnes. Primer va d’octubre de 1980 va néixer la publiació veïnal degana de la ciutat com

especialment la tasca altruïsta de l’actual equip de redacció de la que col·laboren mes a mes amb tots nosaltres.

cap a peus | especial 40 anys

anys 70; i el polifacètic Vier Araguz, dissenyador del logotip del 40è

entrevistes amb veïns i veïnes de l’AVV; entrevistes amb membres

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 6

ORÍGENS 1971-1976: L'eclosió del moviment veïnal PER JORDI RABASSA MASSONS

l 23 de maig de 1972 el Govern Civil legalitzava els estatuts de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, una data clau que no és la que celebrem. L'autoritat franquista reconegué aquell

dia una entitat que havia presentat la documentació el 18 d'octubre de

l'any anterior, que havia celebrat una reunió constitutiva el 12 d'octubre

de 1971 i que ja havia fet els seus primers actes i reivindicacions. La nostra celebració es correspon amb la data real de la seva fundació.

La documentació existent dels primers anys de vida de l’Associació de

Veïns i Veïnes (aleshores 'de Veïns') i dels seus antecedents és

escassa. Per tant ens veiem obligats a reconstruir les seves primeres passes a partir del relat de les persones que hi participaren i de

contextualitzar-les en el moment històric. Aquesta limitació redueix el nostre relat i el fa parcial. Per aquest motiu només deixem testimoni de les paraules de Francesc Porret, el primer president. Les nostres disculpes a la resta de protagonistes però avui, com ahir, calia buscar una figura de consens. TRES LLEIS AMB ESCLETXES

Els quinze anys que van des de l'inici de la dècada dels seixanta fins a

mitjans de la dels setanta van ser, a Catalunya i a Espanya, els de la mobilització social i política més intensa de la segona meitat del segle

XX. L’estat franquista dels seixanta contenia una sèrie de contradiccions

internes que enfrontaven les conseqüències del creixement econòmic

(del qual no es beneficiaven les classes populars) amb l'ampliació de les

necessitats bàsiques del conjunt de la població. Els sectors diversos de la dictadura proposaven diferents models de gestió, però la societat civil s'anticipava a les possibles solucions proposant models propis que responien a les necessitats materials dels barris.

El règim, conscient que la situació se li escapava de les mans, provà de fer-se amb el control dictant algunes mesures que es van tornar en contra seu, de les quals en destaquem tres que van jugar un paper

important en el desenvolupament del moviment veïnal. La primera va ser la llei d'associacions de 1964, que volia regular l'associacionisme

lúdic i assistencial i que acabà per emparar entitats que malgrat declarar seguir los Principios Fundamentales del Movimiento, a la pràctica no

ho feien. Les següents foren de 1966: la llei de premsa i d'imprenta, que

es va presentar com un avenç social en suprimir la censura prèvia i que va fer-la encara més evident; i les eleccions sindicals a les empreses,

Casal Catòlic de Sant Andreu començà a treballar per crear una Comissió de Barri que volia treballar per a millorar-ne les condicions de

vida. Hi hagué diverses espurnes que atiaren els ànims: la desaparició de la Rambla, el drama silenciat de les obres del metro, i vagues

ferotges en indústries emblemàtiqes. Paral•lelament, sembla que el regidor del Districte, José Antonio Sauqué treballava per crear una

Asociación de Cabezas de Familia, però els homes i les dones que

formaven part de partits i sindicats clandestins se li avançaren. Alguns

practicaven la lluita clandestina després d’haver viscut la guerra civil, mentre que els més joves s’hi havien incorporat, normalment, en començar els estudis universitaris.

L’AGLUTINADORA DE BONA PART DE LA DISSIDÈNCIA

en les quals els elements comunistes i anarquistes van aconseguir

L'aportació d'aquests elements polititzats va ser clau: bagatge ideològic,

moment, i aquestes tres lleis oferiren escletxes per on penetrà la

necessitats dels veïns. A l'AV van coincidir militants dels diversos

introduir-se. La dictadura era incapaç de respondre als canvis del dissidència. El moviment associatiu se n’aprofità arreu.

A Sant Andreu, un grup de gent que formava la Comissió de Cultura del

capacitat d'organització en la clandestinitat i coneixement de les

partits i grups d’esquerra i calia que el president fos algú de consens i “net”. Va ser Francesc Porret, que fidel a la seva humilitat explica

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 7

L’any 1972 es va legalitzar la nostra associació de veïns

solars per a parcs i escoles com La Pegaso, entre d’altres. I també

cap a peus | especial 40 anys

participació en la campanya per la "Llibertat, amnistia i Estatut

que "precisament perquè no estava ni fitxat a cap partit ni res, em

la recuperació per al nomenclàtor de noms locals, l’ocupació de

de l’AV s’hi havia ficat tota la classe política, o sigui, tots els que

lluites nacionals, com l’adscripció a l’Assemblea de Catalunya, la

van posar de president de l’AV, perquè has de comptar que dintre

militaven en partits i en centrals sindicals". Moltes de les activitats

que es duien a terme en aquella AV s’originaven en els òrgans

directors d’aquests partits, amb la voluntat d’arribar al màxim a la

d’Autonomia" o el de l’ensenyament en català.

població i d’aconseguir, si no militància, sí un suport social més ampli

Tot, però, es va capgirar amb les primeres eleccions democràtiques,

importants debatudes acaloradament, com el sistema d’organització

moltes de les implicades en el projecte veïnal passessin a ocupar

per a les seves aspiracions polítiques. Porret recorda decisions i de presa de decisions (assemblearisme, consens, majories…), i

que hi havia vocalies (va guanyar el terme 'vocalia' enfront del de

'comissió') més o menys controlades per tendències específiques dins del ventall entre el comunisme, el socialisme i la socialdemocràcia progressista.

les municipals de 1976. Aquelles votacions van provocar que molts i càrrecs polítics a l’Ajuntament, i l'AV es va haver de repensar.

PALLARÈS, J.; VINYES, P.: La lluita d un poble. Editat per l Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, 1996.

Durant aquells primers anys, la qüestió urbanística va ser cabdal (la

MOLINERO, C.; YSÀS, P. (coords.): Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal

solidaritat amb els treballadors en lluita, la normalització lingüística,

entrevista de l’autor amb Franc esc Porret de l 11 de Gener de 2011.

reivindicació de la Rambla va durar dècades), però també la

durant el tardofranquisme i la transició. Les cites textua ls són extretes d’una

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 8

DISSENYADORS D’ALTURA L’autor del logo i els de la imatge dels 40 anys PER JOANA ARIET PORTA

“Era un modern d’aquella època”

SALVADOR GONZÁLEZ Creador del logotip de l’associació

En Salvador no viu a Sant Andreu, però el cert és que la seva relació

representatiu i tan conegut per tots nosaltres. Admira la

i amb el que va ser una de les seves primeres imatges: el logotip.

familiaritat que s’hi respira. Això i la seva creativitat innata, que

amb el barri és molt estreta, especialment amb l’Associació de Veïns

Actualment està jubilat, fet que li permet impartir classes de pintura,

d’informàtica i d’Internet, pintar, escriure i seguir entrenant la seva creativitat. Li agrada expressar-se, transmetre els seus punts de

consciència de poble, la unió de la gent, els moviments socials, la porta als gens des del primer plor, el van portar a inventar una imatge que aconseguia canalitzar tota la força de l’Associació.

vista i opinions i el dibuix i les noves tecnologies són uns aliats

El colom havia d’aparèixer per fer honor al nom del poble; els

a la gent i crear vincles amb ella. Sempre fent amics, en Salvador.

Salvador comenta que n’hagués pogut posar molts més, de

perfectes per aconseguir-ho. A més, diu que així aconsegueix arribar

Malgrat no haver viscut mai a Sant Andreu i sempre deixar-s’hi

caure com a visitant, la seva vinculació ha estat molt forta. És fill de Gràcia i, potser per això, sent una connexió especial amb el

nostre poble. La impressió que en té és molt bona perquè els carrers, l’ambient, la vida, tot, li recorda a allà on va néixer i va

viure-hi la seva infància. Ha forjat bones amistats que,

precisament, són les que el van portar a crear aquest logo tan

personatges reflecteixen la gent de l’Associació, tot i que en

personatges, perquè a l’associació hi ha molta gent implicada. Es descriu com “un modern d’aquella època”, mostra d’això n’és el

logo, fet amb un estil molt peculiar i actualment gens desfasat. Li

agrada recordar que en aquells moments la informàtica no existia com la coneixem avui dia i tot s’havia de fer manualment: dibuixar,

retallar i enganxar. Així, a base de retalls, idees i bones intencions, va ser com el logotip va prendre la forma que s’ha mantingut intacta fins a dia d’avui, ni més ni menys que 40 anys.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 9

“Sant Andreu és un barri ple d’idees”

“Qualsevol logotip és un petit ésser viu”

De Sant Andreu de tota la vida. Potser no sabeu quina cara fa

Malgrat familiars i amics de tota la vida li segueixen dient Xavi,

seu rigor a l'hora de dibuixar satíricament l'actualitat andreuenca.

escurçat pel darrere. Potser precisament aquest fet, que per uns

DANI GÓMEZ Cartell dels 40 anys

però segur que en coneixeu els seus traços, el seu humor i el És l'autor de la tira còmica del Capapeus des de fa un any i el

responsable del cartell commemoratiu dels 40 anys de l’Associació de Veïns. Tot plegat, un honor per ell.

En Dani es declara un tastaolletes en tota regla, sempre fent coses, sempre innovant, sempre creant. Mai no va saber quin

somni perseguir, no tenia una idea clara de com seria el seu

futur, quan mirava endavant “hi veia un gran abisme”. Però tot i no saber què volia, a part de viure per sempre més a Sant

Comunicació Audiovisual, futur Doctor de Gèneres de Ficció –

actualment està treballant amb la tesi doctoral sobre novel·la gràfica que espera acabar aquest any–, dissenyador gràfic, il·lustrador, fins i tot actor i director de teatre.

La faceta de dibuixant no és vocacional, sinó que més aviat es

deu a un entrenament perpetu i constant. Reconeix que quan era petit no era qui millor dibuixava de classe, més aviat quedava

en un segon pla, però mai no va deixar el llapis i la goma,

sobretot la goma. Gaudeix comunicant, buscar la manera més

adient per expressar-se, ja sigui amb paraules, vídeo, imatge fixa o dibuix, tot i que de manera gairebé inconscient se li escapa que allò amb què es troba més còmode és amb la il·lustració.

pràcticament d’un dia per l’altre va passar a dir-se Vier, Xavier sigui Xavi i per altres, Vier és un exemple més del seu perfil

polièdric, de la seva vitalitat, curiositat i interès per aprendre i fer coses noves. El seu currículum és extens en el món de la

publicitat, ha exercit de dissenyador gràfic durant molts anys, tot

i que també va estudiar cinema, cuina i actualment està realitzant un curs d’enologia tot compaginant-s’ho amb les incursions al món del teatre que un dia va començar a fer i que

ja no ha pogut aturar. I tot això s’ho ha de compaginar amb les

seves visites setmanals al camp del Sant Andreu, és un fan incondicional de l’equip i un dels creadors del llibre de la història de la UESA.

No s’hagués imaginat mai que el dia que es va presentar als

locals de l’AVV per documentar-se per la història de la UESA li obriria les portes a convertir-se en una de les persones

encarregades per traduir a imatges el 40è aniversari de l’AVV a

través del logotip commemoratiu.Un dels escollits i agraciats

amb el do de la creativitat i la bona traça per expressar-se amb

dibuixos i dissenys. Afirma que qualsevol logotip ha de parlar per sí sol i que, a més, és un petit esser vivent. Sense anar més

lluny, el que ha dissenyat per l’aniversari de l’Associació està humanitzat, representa la gent unida, la seva força i la seva història.

Té la teoria que les idees no es tenen, sinó que ja existeixen. Floten

Quan parla i explica com va ser el procés de creació del logotip

el que el lliga a Sant Andreu, que és un barri ple d’idees malgrat no

cuina que tant li agraden. Assegura que quan dissenyes

en l’ambient i, simplement, cal caçar-ne una al vol. Potser és això,

les puguem veure. Unes idees que, a part de la tira còmica de la revista, també es poden veure al seu blog a Internet i ben aviat al

bar La Menta, on a través d’il•lustracions retratarà aquells racons i situacions de la vida del barri que tant el caracteritzen.

no pot evitar fer símils i comparacions amb el món del vi i de la “treballes amb ingredients, com en una cuina, i cadascú els

utilitza com vol”. Ell ha unit la seva creativitat perenne, la

bombeta permanentment encesa i la sensibilitat i estima pel barri i ha “cuinat” aquest logotip.

cap a peus | especial 40 anys

Andreu, ha sabut farcir aquest buit: llicenciat en Periodisme i

VIER ARAG UZ Logotip dels 40 anys

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 10

Apunta’t als cursos de l’Associació!:

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PĂ†gina 11

Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 12

PUBLICACIONS: DEL BUTLLETÍ AL ‘DE CAP A PEUS’ 40 anys informant als veïns de tot un poble PER PAU VINYES I ROIG

“N

o cal pas insistir massa sobre la necessitat que tots tenim

Sant Andreu” (avui carrer Josep de Soldevila i voltants) així com de la

problemes que ens presenta la societat d’avui. Cada dia veiem

l’Editorial i les notes breus de les darreres pàgines

d’agrupar-nos per a poder donar solució als nombrosos

més clar que el ciutadà sol, no pot fer front als possibles abusos que li fan, no

Molts reportatges eren crítics amb l’actuació municipal

té prou representació i és per

Joan Pallarès-Personat i Pau Vinyes i Roig a “La Lluita d’un poble. 25 anys

se amb altres homes que

primers butlletins: “Tan bon punt com l’Associació va ser legalitzada es

això que necessita reagrupartenen els mateixos problemes

que ell i junts buscar-hi la solució d’una forma col•lectiva

i organitzada. (...) Sols ens

resta presentar aquest primer

demanda d’un institut de secundària. Tot el butlletí es escrit en castellà menys

número del Butlletí que amb la col•laboració de tots pensem tirar endavant;

creiem que ell ha d’ésser no només el portaveu de tot el treball que anem

realitzant en el barri sino que volem que estigui també obert a qualsevol suggeriment del veïnat, amb la finalitat d’aconseguir una major convivència i promoció tan cultural com social i humana en el nostre barri de Sant Andreu” Encapçalem l’inici d’aquest article amb les primeres paraules del nou mitjà

d’informació de l’Associació de Veïns, el Butlletí de l’Associació de Veïns de

Sant Andreu (sense datar, però que suposem, per les informacions incloses, amb data d’inicis de 1973). L’Associació de Veïns tot just s’havia legalitzat el maig de l’any anterior. En aquest primer número es fa un ampli ressò de

l’explosions de gas hagudes a la ciutat de Barcelona i se’n demana la seva revissió i reunions amb el Governador Civil. També s’informa de la reunió mantinguda amb el regidor franquista del districte, José Antonio Sauqué, per

a tractar de les problemàtiques urbanístiques existents en “la zona baja de

de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar”, en referència als creié oportú publicar un butlletí, i amb aital nom va sortir pel 1973 el primer

número. Aquells butlletins tenien una periodicitat d’allò més irregular, cada

dos o tres mesos, amb sort i silencis semestrals d’altres vegades. Fent la

labor de “suplència” que feien aleshores les AAVV, recullien notícies que els diaris no podien publicar o, simplement, repoduint plegades una mateixa

notícia apareguda en dos diaris diferents, d’aquesta forma i pel creuament de la informació, hom podia deduir allò que no es podia publicar”

Aquells butlletíns van utiitzar indistintament el castellà i el català per a publicar llurs articles. Tal com ens alliçona l’historiador Jordi Rabassa en

l’article “L’origen del Sant Andreu de Cap a Peus” en el número extraordinari per a commemorar els 30 anys de la revista veïnal

andreuenca (octubre de 2010): “El butlletí va tenir tres etapes, que van des del 1973 fins a l’any 1979”

Molts dels reportatges publicats eren atrevits en ser molt crítics amb l’actuació municipal de l’ajuntament franquista de l’època. Articles com

“Un nou alcalde designat “ ( en referència al nomenament a dit de

l’alcalde Masó, el 1973) o “La subida de los precios o el cuento de nunca acabar” (1974) esdevenient punyents, irònics i crítics alhora.

La voluntat de pertinença a Sant Andreu també hi té cabuda: “ El

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:03

PÆgina 13

Més de 550 persones han deixat petjada al CAP A PEUS

passat dia 30 de novembre va ésser

“Aquí teniu , veïns de Sant Andreu, una veu nova i pròpia del barri. Tal com

vàrem organitzar actes que ens fessin

o butlletí. Però ens fa l’afecte que respon a una necessitat real i que farà

festivat de sant Andreu. En tota la setmana recordar que som veïns d’un mateix lloc i capaços d’organitzar-nos i divertir-nos

junts”, en clara alusió a les festes populars de

carrer de caire democràtic, fins aleshores prohibides.

El número de juliol de 1974 titulava “Los terrenos de Pegaso ya son

nuestros!”. Les dues associacions de veïns, la de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar, havien aconseguit per a ús public els terrenys de l’antiga

construcció i l’obertura. El butlletí també es fa ressò d’altres barris, els quals encara estaven pendents de poder legalitzar llurs associacions de veïns, com fou el cas de Bon Pastor.

EL NA IX EME NT D ’UN MIR AC LE : EL S AN T AN DR EU DE C AP A PEU S

El 1972 era nomenat rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar

un bon servei. Potser el servei que ara necessitàvem més”.

Aquell simple full d’anuncis i avisos sortia de forma quinzenal en una sola

tinta –negre sobre fons blanc amb imatges , i després, en un curt període, setmanalment , altre cop quinzenalment i fins als notres dies que ho fa mensualment. A principis de l’any 1987 el butlletí passa a tenir 12 pègines i enceta una nova etapa sota la direcció de Barta Solanas com a redactora en

cap i en Jaume Domènech com a president de l’Associació. A mesura que passen els anys la revista creix: s’amplien el nombre de pàgines i comerciants

que s’hi anuncien, s’introdueix el color – primerament a la portada i després

en tota la publicació- , creix el nombre de redactors, de dibuixants, i de fotògrafs – més de 550 persones hi han deixat petjada- així com s’inclou la figura del maquetador i del dissenyador. Diferents són les etapes del butlletí , amb alts i baixos, però sortosament amb més alts que baixos.

Mossèn Josep Camps i Aleu (1933-2003), que havia fet estades

El fet més destacable dels 31 anys del De Cap a Peus va ser amb el

Rabassa: “ Ben aviat contactà amb l’Associació de Veïns. Parel•lament,

sense local per l’afectació del PGM de 1976. La fotògrafa va fotografiar les

missioneres a Colòmbia i a l’Equador. Segons a l’esmentat article de Jordi començà a publicar un nou Full Parroquial del qual portava la coordinació

i escrivia l’editorial amb un llenguatge concís, exacte i emocional”. Aquest mossèn d’idees progressites va ser el que va donar el tret de sortida, conjutament amb qui seria el nou cap de redacció Pere Massanet, del nou

butlletí de l’Associació, el Sant Andreu de Cap a Peus. Francesc Porret,

Enric Soler i José Manuel Fuentes conjuntament amb els citats Josep Camps i Pere Massanet varen ser els primers redactors. En Pere Massanet recorda que aquell “full de notes i avisos” va ésser inspirat amb el butlletí municipal de Santa Coloma Informa.

Mossèn Camps va ser, malgrat no portés la seva firma, l’autor de la primera editorial (11 d’aoctubre de 1980). En ella hi escrivia tota una declaració de principis:

número 385. La revista va anunciar que l’Associació podria quedar-se teulades i terrats de les cases afectades (carrer Rubén Darío). Una de les

cases era propietat d’un membre de Junta. En veure la foto esmentada era

la portada del De Cap a Peus va voler segrestar la revista i amb amenaces de voler-la cremar. Després de més de dues hores de reunió, finalment

van poder convèncer al membre de Junta que desistís de la seva negativa i fes possible el lliurament de la revista als socis i a les sòcies de l’entitat.

Al llarg dels 31 anys de De Cap a Peus aquesta s’ha fet ressò de totes les campanyes reivindicatives i festives de l’Associació així com del batec de tot un poble. Per als futurs historiadors que vulguin recórrer la historiografia dels darrers 50 anys del poble de Sant Andreu de Palomar estaran obligats

a consultar els diferents bulltetins de l’Associació de Veïns. Sense ells no s’entendria la pròpia Associació i l’esperit andreuenc.

cap a peus | especial 40 anys

fàbrica ENASA. Un parc i una escola esperaven amb candaletes la seva

ho podeu veure és un simple full d’anuncis i avisos. Ni tant sols una revista

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:04

PÆgina 14

LOCALS D’AHIR I D’AVUI PER EDGAR CRISTÓBAL I MESTRES

any 1971, any de fundació de l’Associació de Veïns i Veïnes de

L’

de l’associació. Aquesta casa estava situada al carrer Rubèn Dario nº53.

Franquista i Sant Andreu de Palomar no n’era una excepció.

aquest local va sorgir d'un soci fundador de l'associació, en Josep

de la reunió i els temes tractats.

es va estudiar l’opció

Sant Andreu de Palomar, Catalunya seguia sota el regim

Qualsevol expressió d’associacionisme era perseguida i controlada a través del Govern Civil, òrgan al qual qualsevol reunió de cinc o mes

persones tenia que ser comunicada oficialment, detallant el contingut

El local de Ruben Darío va patir quatre atemptats

Amb aquest panorama, l’embrió del que seria la futura Associació de

veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, comença a reunir-se

d’amagat a casa d’en Francesc Porret i Gay, futur President de

l’associació, que constà com a seu de l'AVV en els primers moments.

Davant la necessitat de no cridar gaire l'atenció, l'oportunitat de llogar Moratalla, que tenia una drogueria just al davant d'aquesta antiga botiga de làmpades.

En un primer moment

de comprar la casa, però finalment es va

desestimar optant per un lloguer assequible.

Francesc Porret tenia preparat el tocadiscos per simular que s’hi celebrava una festa

Segons en Genis Pascual, nét d’en Francesc Porret, per evitar

Segons en Pau Vin-yes, antic secretari de l’AVV, les portes del local

simular que a casa hi celebraven una festa en cas que haguessin

era molt feixuc haver de traginar les fustes a munt i avall. A l’entrar per

aixecar sospites els seus avis tenien preparat el tocadiscos per vingut els grisos.

El pis d’en Francesc Porret i el Casal Catòlic de Sant Andreu, que també

eren dues fustes de posar i treure i a l’hora d’obrir o tancar l’associació la porta hi havia la secretaria, uns plafons, un per vocalia i un amb l’agenda, i al fons de la planta baixa un despatx.

va acollir reunions, es poden considerar els primers locals no oficials de

Aquest despatx s'utilitzava per a dues activitats, una com a despatx

any en que l’associació de veïns es legalitza com a tal i es lloga una casa,

socis i els veïns, i durant la campanya en contra de l'abús en el rebut

l’Associació. Locals que es van anar alternant fins a finals de l’any 1972,

una mica vella, però suficientment gran per complir les missions de local

per a les visites a l'advocat, on es tractaven temes particulars dels de l'aigua. Aquesta campanya va estar organitzada per la CONFAV

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:04

PÆgina 15

(Confederació d'AAVV de Catalunya) i recolzada per l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Segons expliquen en Joan Pallarès i en Pau Vinyes al llibre “La Lluita d'un poble. 25 anys de l'Associació de Veïns de Sant

Andreu de Palomar”, i tal i com reflecteixen diferents

Aquest nou local era l'antiga seu de l'Acadèmia Cultura i era propietat d’en Josep Cararach i Mauri, metge i regidor de Sant Andreu de Palomar

per la Lliga. En Josep Cararach havia comprat aquest edifici per a evitar que l'enderroquessin i fessin pisos alts i es quedés sense sol, donat que

ell vivia just davant mateix, on hi tenia la consulta privada com a metge.

butlletins de l’època, entre el febrer de 1975 i el gener de

Tot i estar el local en un estat lamentable, es va signar un contracte per

part de grups feixistes. En tres ocasions van aparèixer

de la inauguració, amb l’ajuda d’un munt de voluntaris de l’associació,

1976 el local de Rubén Dario va patir quatre atemptats per pintades amenaçadores a la façana de l’associació de

veïns, signades pels Grupos de Acción Sindicalista

(G.A.S.), es van rebentar les portes de l’associació i es van fer talls a la línea de telèfon.

15 anys i es va acordar un import de lloguer assequible. L’estiu abans

es va aprofitar per condicionar el local i fer el trasllat. Posteriorment, a través d’una subvenció, es van adaptar els accessos de l’AVV i del

lavabo a persones minusvàlides.El fet de que fos un local mes gran i tenir que pagar un lloguer mes alt, va donar peu a utilitzar les sales

per fer cursets i tallers demanant una col•laboració econòmica per l’ús de les mateixes, amb l’objectiu d’eixugar els costos econòmics de tenir un local d’aquestes característiques.

El local de Balari i Jovany ha servit de punt de trobada de moltes entitats

amb dificultats en temes de locals i també d’entitats sòcies com l’A.E.G.

Flor de neu, el Centre de normalització lingüística, Sant Andreu Decideix

o la Cooperativa de consum el Borró, per dur a terme la seva activitat habitual. De forma mes puntual s’han fet reunions d’escala, dels indignats, entre

altres.

l’Harmonia, Degut

problemes en els fonaments de l'edifici i a les vibracions

causades pel pas la línia 1 del metro per sota del carrer

Balari i Jovany, el local de

l’AVV va patir esquerdes i danys estructurals amb risc

Les obres van servir d’excusa als propietaris per apujar el lloguer

Aquestes obres, tot i les reclamacions de l’Associació de Veïns i Veïnes,

cap a peus | especial 40 anys

d’esfondrament, posant en risc l’estructura de l’edifici. A causa de la

Mes endavant, al pis de dalt del local de Ruben Darío hi havia un

un munt d’hores picant, primerament a maquina i posteriorment a

concret la pujada va ser de 113 € mensuals, xifra realment insostenible

L’acció mes greu va ser un conat d’incendi al rebre la porta de

l’Associació l’impacte d’un artefacte incendiari mentre la junta estava

reunida dins del local. Per sort es va poder apagar l’incendi i va quedar tant sols en un ensurt.

despatx on la redacció del Sant Andreu DE CAP A PEUS hi va passar ordinador, els articles de la revista, que va néixer l’any 1980. Amb un

televisor, una senyera Catalana i una bandera del Barça, al local de

l’AVV de Ruben Dario es va organitzar un espai per poder seguir la

final de la lliga de campions del F.C. Barcelona a Wembley de l’any 1992. La nota trista d’aquella jornada va ser la noticia, rebuda durant

el partit, de que l’ajuntament de Barcelona havia tirat a terra la masia

de Can Nyau, de la qual l’AVV n’havia reivindicat la seva conservació. La finalització del contracte de lloguer i la presumible puja del preu, en compliment de la LAU, la Llei d’Arrendaments Urbans, va fer que la direcció de l’Associació busques un nou local on poder

desenvolupar millor la feina que a tocar del segle XXI li corresponia i

li demanava la societat. L’any 2000, l’Associació de veïns es traslladà a la seva ubicació actual, al carrer Balarí i Jovany nº14.

construcció de la línia 1 a finals dels 60, altres vivendes de la zona van

patir esquerdes i fins hi tot caure. A causa d’això es van haver de fer obres per reforçar l’estructura i els fonaments, tapar esquerdes i tirar a terra una escala exterior que estava a punt de caure.

van servir d’excusa als propietaris de l’edifici per apujar el lloguer. En per a les arques de l’associació. Arrel d’aquesta pujada i de l’estat del

local, l’AVV s’ha començat a plantejar diferents opcions per tal de reduir

aquest cost. En un primer moment es va demanar a la família Cararach

una valoració econòmica del local per veure si es podria afrontar la seva compra, però el preu rondava els 300.000 € i per tant es va descartar de seguida per ser una xifra inassolible per l’AVV.

Les altres dues opcions que s’estudien passen per intentar un acord amb la família Cararach a llarg termini i amb un lloguer assumible o demanar un local a l’Ajuntament. Com que al lloguer del carrer Balari

i Jovany nº 14 encara li queden uns anys de vigència, l’Associació es troba actualment estudiant les diferents opcions per veure quina seria la més adequada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:04

PĂ†gina 16

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:04

PÆgina 17

FES-TE’N SOCI! (pàg.43)

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:04

PÆgina 18

REIVINDICACIONS La pegaso: la primera de les lluites veïnals PER JAUME PRATS I GEMMA ARMENGOL

a de la Pegaso, als anys 70, va ser una de les primeres reivindicacions de la AVV de Sant Andreu. Com a tal, té una gran

importància no només pel que es va aconseguir sinó, sobretot,

per marcar unes línies mestres sobre les que treballar i per establir el tarannà de les actuacions que els anys següents s’esdevingueren.

Tot va començar amb la compra dels terrenys de 3,65 hectàrees de

l’antiga fàbrica; La idea de que s’utilitzés per a la construcció de pisos va motivar la mobilització de l’AVV tant de Sant Andreu com de la

Sagrera, sota el lema: “Volem una escola i una zona verda als terrenys de la Pegaso”. Amb la col·laboració de l’Ajuntament, es va iniciar la

negociació amb l’empresa constructora, fins a trobar una solució al

gust de tothom: es construiria una escola i el parc, sempre i quant l’Ajuntament permetés la construcció d’edificis més alts per a compensar la falta de superfície amb l’augment d’alçada dels mateixos.

La lluita per la Pegaso va unir molts veïns que volien decidir quin barri construir

Com

moltes

les

tenir

fort

reivindicacions al barri, la de La Pegaso

component

festiu,

s’intentava que les institucions poguessin

copsar

aquesta

voluntat del poble unit, sempre

des d’una actitud democràtica i

pacífica. De fet, justament va ser aquesta unió amb la AVV de

la Sagrera la que va a ajudar a que es fes més evident aquesta

voluntat d’una gran massa social, en actes simbòlics com la col·locació

de la primera pedra de l’escola o del primer arbre en el cas del parc, dutes a terme pels presidents d’ambdues associacions, Josep Carbonell i Francesc Porret.

Ara ens pot ser difícil d’entendre tot plegat, però hem de tenir en

compte que en aquells anys (entre 1970 i 1975), tot just començaven a néixer les AVV de molts barris de la ciutat, així que en certa manera,

podem afirmar que aquesta reivindicació va influir decisivament en

que molts veïns de Barcelona, sentissin que, units, podien començar a decidir sobre el barri que volien tenir i com gestionar els objectius que es plantejaven aconseguir.

En aquesta línia, remarcar també la importància de la premsa en la reivindicació. En una època sense massa moviment de les associacions, els mitjans es van mostrar molt receptius a donar-nos

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:05

PÆgina 19

com

exemple del que la gent pot aconseguir seguint tots

una

mateixa

direcció, com podríem comprovar

amb

els

anys.. i les posteriors reivindicacions.

Quan van caure els murs de la fàbrica, el veïnat va ocupar pacíficament l’espai que reclamaven

En resum podríem dir que tot va començar en caure les tanques que vorejaven la fàbrica; seguint amb una ocupació pacífica per part dels veïns i la posterior negociació amb l’Ajuntament, proposant solucions i implicant a la gent en els actes simbòlics. I, per fi, l’any 1977,

s’inaugurava l’escola Pegaso. El triomf de la reivindicació es

completaria l’any 1986 amb l’acte en el que se’ns donava als veïns i veïnes del barri, el Parc de la Pegaso.

cap a peus | especial 40 anys

importància

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:05

PÆgina 20

REIVINDACIONS PER BORJA MARIA I SERGI CORRAL

L’

Els veïns van ocupar la Rambla en un acte simbòlic

Associació de Veïns va fer un exercici de tenacitat poc comú

i el resultat avui es pot palpar sobre el terreny: passejar per

la Rambla de Fabra i Puig és un petit descans i un plaer que

els més joves entenen com normal, però l’any 1984 era revolucionari

de reconquerir aquest territori va calar entre la majoria dels veïns, que

existent en el passat, reduir la circulació ràpida de vehicles a l’interior

Veïns va haver de seguir insistint fins que al mes de febrer de 1988 el

que un grup de veïns reclamés, amb l’objectiu de recuperar un espai de Sant Andreu i convertir-lo en un lloc serè per trobar-se i caminar.

En un article en primera pàgina al número 142 del Cap a Peus,

d’octubre de 1984, titulat Recuperar las Ramblas, s’informava de l’inici

el 20 d’abril van ocupar la Rambla en un acte simbòlic. L’Associació de Districte va acceptar la proposa de recuperar la Rambla, sense cap referèndum, ja que es pensava fer una consulta aquell mateix 13 de març després de dos ajornaments.

de la campanya per a la recuperació de “las Ramblas de Sant Andreu

I de l’aprovació municipal a l’inici de les obres. El primer, el tram entre

1984 es va formar una comissió Pro Rambla arran d’un debat que

el tram entre els carrers Gran i de Concepción Arenal, enllestit el 1994.

en su antigua ubicación, el Paseo Fabra i Puig”. El 6 de desembre de

organitzà l’Associació de Veïns al Centre Cívic. L’any següent, la idea

els carrers Gran i de Josep Soldevila, enllestit el 1992. I posteriorment Amb la finalització de les obres s’obria un nou espai, molt més que un

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:05

PÆgina 21

nou eix ciutadà, una via de comunicació i de socialització entre barris.

Els carrers són molt més que cotxes i l’impuls dels eixos ciutadans, com és el cas de la Rambla, és la demostració a temps real de la vida de barri.

Des del 2009 les Associacions de Veïns de Sant Andreu i de Sant Martí

volen unir les rambles d’Onze de Setembre i de Prim, cosa que significaria tenir un passeig que començaria a Fabra i Puig i acabaria

al mar. Una via per a córrer, anar en bicicleta, conèixer els nostres veïns i, en definitiva, comunicar-nos amb la Verneda i el Besòs. Amb

l’entrada de l’AVE, la relació entre barris pot quedar malmesa. Connectar el final de la Rambla de Sant Andreu amb el principi de la

de Sant Martí un cop acabin les obres serà una mostra de respecte al camí que cada dia poden fer milers de persones.

cap a peus | especial 40 anys

Ara. el veïnat vol unir la Rambla amb la de Prim

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 22

REIVINDICACIONS 10 anys de lluita per Can Fabra PER JORDI URTASUN I EDU SOLER

n dels centres neuràlgics de Sant Andreu, tant geogràficament com ideològicament, és Can Fabra. Les reivindicacions per l’actual mediateca tenen una llarga història. El que ara es pot

veure com un important centre cultural ha estat el resultat de la petició de tot un poble, representat per l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Les reivindicacions inicials, al 1980, giraven entorn la voluntat

d’aconseguir els plànols i saber què volia fer l’Ajuntament amb

aquell espai: l’antiga fàbrica de la Fabra i Coats. L'any 1986 es demanava "recuperar aquesta part de la nostra història per al barri

i posar-hi una biblioteca, una llar de jubilats, un casal de joves, etc".

L’Ajuntament de Barcelona, el 1989, volia construir un bloc de pisos allà on ara es troba l’emblemàtic edifici andreuenc.

L’Associació de Veïns es va oposar a aquest pla especulatiu que

suposava l’enderrocament de “Can Fabra”. L’actual biblioteca va començar a veure la llum al gener del 1994. En un principi, l’edifici

estava destinat a acollir equipaments, un pàrquing, pistes esportives i fins i tot hi havia la possibilitat que inclogués també el SAT. El poble de Sant Andreu ha estat reivindicant la biblioteca durant més de 10

anys, fins que l’Ajuntament va fer pública la seva construcció al 1999.

L’anunci de la reconversió de la fàbrica va generar dos moviments

veïnals oposats entre ells. D’una banda, antics treballadors de la Fabra i Coats constitueixen “Amics de la Fabra i Coats”, per a preservar la memòria històrica. D’altra banda, una agrupació

d’entitats demanava un ateneu popular i cultural a la Fabra i Coats.

Pel que fa a la relació directa d’aquest espai amb el Cap a Peus, l’abril de1 1987 (al núm. 226) es va anunciar en portada que

l’Ajuntament volia requalificar part dels terrenys per fer-hi pisos. A partir d’aquesta, han estat més de 20 portades, una desena d’editorials, més de setanta fotografies i dibuixos i més i de cinquanta articles d’opinió i de notícies dedicades a Can Fabra.

El que avui coneixem com la biblioteca Ignasi Iglésias ha estat una gran reivindicació veïnal i la que ha ocupat més espai en el Cap a Peus en tota la seva història.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 23

cap a peus | especial 40 anys

El centre cultural de Sant Andreu de Palomar és un emblema del barri. L’actual biblioteca Ignasi Iglésias ha estat la reivindicació que ha ocupat més pàgines en tota la vida del CAP A PEUS

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 24

REIVINDICACIONS El cementiri, un símbol de Sant Andreu PER IRENE GONZÀLEZ I ORIOL AGULLÓ

i hi ha dos llocs emblemàtics que representin Sant Andreu per

tocava cap tomba. Alguns veïns van adreçar-se a l’Associació perquè

Parròquia i el cementiri. Datat de l’any 1839 oficialment i del

capella, i això va ferir la sensibilitat de molts andreuencs, que es van

a la gran majoria de veïns,

aquests són sense dubte la

1834 segons altres investigacions, va ser el primer cementiri que es trobava dins del Pla de Barcelona, després del de Poblenou i, encara

que no té el renom d’aquest o el de Montjuïc, té molta història dins dels seus murs. Aquí trobem per exemple la tomba de l’andreuenc

Ignasi Iglésias, i cada any es fa una ofrena en la seva memòria a la que participen nombrosos veïns.

El cementiri va ser objecte d’una gran reivindicació veïnal quan es va

conèixer que la Presidenta de l’Institut de Serveis Funeraris havia proposat la construcció d’un tanatori a les ruïnes de la masia de Can

Pere Valent. La postura de l’AVV era favorable a aquesta construcció ja que era un equipament necessari, sempre que no tingués cap

impacte sobre el patrimoni històric…però aquest projecte es va anar transformant i acabà essent nociu per a la integritat del propi cementiri.

A l’octubre del 1998 va desaparèixer la placeta d’entrada al cementiri

i el més gros va succeir quan, a mitjans del 1999, alguns veïns propietaris de nínxols van començar a rebre cartes que els informaven de canvis en el cementiri.

Des de l’AVV sempre s’havia defensat la construcció d´ aquest

equipament però si es respectava la integritat del conjunt i no es

els havien dit que traslladarien els seus hipogeus de la base de la

mobilitzar per defensar el cementiri. L’AVV va adreçar-se al Districte però allà li van dir que no sabien res, que el cementiri depenia de Nou

Barris. Tampoc no s’entenia que no es fessin servir els terrenys que

avui ocupen un gran centre comercial i que en aquell moment eren buits.

Es va crear un comissió que coordinava tots els moviments:

concentracions quinzenals, xerrades, recollida de signatures,

aparicions a la cercavila de la Festa Major, etc. El primer Capapeus de l’any 2000 va publicar la noticia que s’havia elaborat un nou projecte,

que contemplava la construcció del tanatori dins del cementiri, a la capella central, i denunciava la sensació d’engany dels veïns. Se’n va anar informant detalladament i, a més a més, des de desembre de

2000 es va incloure en tots els números una pàgina sencera amb els lemes “Salvem el Cementiri!” i “Que no ens potinegin els morts!”.

La lluita en aquells moments es va guanyar a mitges, ja que si bé es

va aconseguir aturar el projecte, es continuava depenent

administrativament del districte de Nou Barris. En l’actualitat la gestió

de tots els cementiris de Barcelona, inclòs el nostre, depèn de Cementiris de Barcelona, S.A.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 25

La possibilitat que traslladessin alguns nínxols va ferir la sensibilitat de molts andreuencs

cap a peus | especial 40 anys

Per Lluis González, expresident de l’AVV, va ser una reivindicació molt popular, carregada de sentiments

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 26

REIVINDICACIONS Can Guardiola: la història d’una recuperació PER CARLOS FANECA I ESTER BUENO

Amb la seva lluita l’AVV va aconseguir que Can Guardiola fos rehabilitada i destinada a l’ús públic

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:06

PÆgina 27

om al 1900. La vila de Sant Andreu del Palomar, que havia estat

LA MOB ILITZA CIÓ D ELS VE ÏNS

annexionada a Barcelona feia només tres anys, ja apuntava

Davant aquesta difícil situació, l'Associació de Veïns es va posar en

increment de població i una oferta de feina per a molts veïns de Sant

del poble. L’actuació dels veïns tenia quatre objectius per assolir:

maneres amb un impuls industrialitzador que propiciava un

Andreu. Aquest afany de creació d’indústria va fer que es construïssin

habitatges per a famílies que canviarien la fesomia d’un territori

bàsicament agrícola cap a un entorn on creixerien tallers i empreses com la tèxtil Fabra i Coats (1903). A la cruïlla del carrer Cuba amb la Rambla, Can Guardiola fou una d’aquestes cases i Josep Codina i Clapés en va

ser l’autor de la reforma el 1904. L’edifici pertanyia al modernisme més

ascendent, un corrent artístic que es proposava fer de pont entre la

tradició constructiva i la tècnica més moderna, on el ferro forjat era un referent estètic tal i com s’havia construït la Torre Eiffel el 1889 .

marxa de seguida, mobilitzant-se per salvaguardar un dels tresors primerament

suspendre

llicència

d’obres

així

l’enderrocament immediat de l’edifici; més tard catalogar Can

Guardiola com a Patrimoni Històricoartístic; el tercer pas era adquirir l’edifici amb l’ajuda d’alguna institució o administració i, finalment,

rehabilitar-lo i destinar-lo a l’ús públic. Els veïns van tenir així una actuació primordial, participant en actes i reivindicacions que

comptaven amb el suport d'entitats i partits polítics andreuencs. Al juny del 1990, tres anys després que l'Associació de Veïns posés en marxa la campanya "Salvem Can Guardiola", el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, feia pública la compra per part de la

QUÈ VA PASSAR?

Generalitat, per a rehabilitar-la i destinar-la a l’ús públic.

planta. L’especulació, inexorablement, planava com un voltor buscant

CAN GUARDIO LA ARA I S EMPRE

Amb el temps, l’edifici es va anar deteriorant i el desús va degradar la

evitar

la presa. El 1988, l’Associació de Veïns va conèixer la situació que

Avui dia Can Guardiola conforma un dels espais més importants pels

banda, una empresa immobiliària oferia 35 milions de les antigues

destinat a l’ús públic amb la conformació d’un hotel d'Entitats on gran

amenaçava la permanència de l’emblemàtica construcció: per una

pessetes pel solar amb l’objectiu d’enderrocar-la i, en el seu lloc, construir-hi un bloc de pisos amb pàrquing; i per altra banda, una

entitat financera oferia 25 milions per restaurar-la i posar-hi oficines. Sant Andreu s’hi resistia. Can Guardiola havia de ser rehabilitada, catalogada com a patrimoni històricoartístic i destinada a l’ús públic.

veïns de Sant Andreu. Des de la seva rehabilitació, l’edifici ha estat part de les associacions de caràcter cívic i social de la nostra vila

utilitzen les seves instal•lacions en forma de seu. Esperem que Can Guardiola segueixi nodrint per molts anys més d’equipaments cívics als andreuencs, aquells que van lluitar per salvar-la.

cap a peus | especial 40 anys

Dos projectes amenaçaven Can Guardiola als anys 80: la construcció d’un bloc de pisos amb pàrquing i la restauració per fer-hi oficines

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 28

REIVINDICACIONS Salvem el casc antic! PER MONTSE TARRÉ I XAVIER ARAGALL

L’

any 2009 es reprenia una reivindicació que venia de lluny, i que tal i com argumentaven els veïns implicats es tractava de “lluitar

des de l’AVV perquè Sant Andreu conservés el model de poble

que tant expressa la nostra realitat”

Les més de

mil dues-centes signatures recollides servien per

recuperar la reivindicació sobre l’Ajuntament i alhora poder ser actor participant en l’elaboració de l’estudi urbanístic municipal sobre el casc

antic de Sant Andreu. Es tracta d’un procés complex, doncs el disseny urbanístic acostuma a tenir una velocitat molt més lenta que la dinàmica social dels barris i carrers que vol ordenar i planificar.

De fet es tractava, tal i com es deia “de fer una proposta que contempli

la protecció del patrimoni andreuenc i que faciliti la preservació del seu llegat històric”. És a dir, poder conservar aquelles cases i edificis que tinguin interès històric o cultural, i alhora preservar la coherència

de conjunts urbanístics que defineixen un espai històric, concretament respectar l’entramat urbà –l’amplada dels carrers-, l’alçada de les noves edificacions, etc.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

PÆgina 29

Certament el desajustament

proposava la preservació de carrers evitant obrir-ne de nous que avui

planificació urbanística vigent

de patrimoni arquitectònic, el control de l’edificabilitat etc. Propostes

temporal és important, doncs la

que incideix sobre el casc antic, el Pla General Metropolità (PGM),

data

1976

evidentment és deutor del moment històric en que fou

redactat, i per tant proposa una planificació de carrers que avui

resultarien absurds, la desafectació com a primer pas per a la protecció concretes que es feien extensives també cap a la preservació de patrimoni andreuenc; rehabilitació de la Fabra i Coats ( vegeu Cap a

Peus nº 546) la recuperació del Molí del Rec per posar en valor la importància que tingué el Rec Comtal (vegeu Cap a Peus nº 528), així

com recuperar elements que permetin restaurar la memòria històrica del poble.

ja no té cap sentit, i en conseqüència un seguit d’afectacions sobre

La feina de l’AVV ha servit i serveix per estar presents i arribar a cords

l’obertura de nous vials proposada al PGM incidia directament en el

del casc antic. Hi ha reivindicacions històriques han estat ateses, per

diverses edificacions del nucli històric que calia resoldre. A més, patrimoni arquitectònic, en l’entramat de carrers i, per tant, desfeien la fesomia de poble del nucli antic.

En la tasca d’elaboració de propostes concretes a traslladar a

l’ajuntament, l’AVV ha comptat amb l’acompanyament del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias ( CEII)

i també de l’Ateneu Obrer. Es

en les modificacions del PGM, per tal que s’adeqüin a la preservació

bé que algunes resten per resoldre, les quals s’hauran d’abordar amb

el nou equip de govern de l’ajuntament. La feina doncs, comença a tenir resultats, tot i que resta molt per fer encara.

Per a una informació en d etall de la campanya salven el casc antic, consulteu a la web Cap a Peus n 535 desembre 2008, n 554 octubre 2010 i n 599 març 2011.

cap a peus | especial 40 anys

L’AVV ha lluitat perquè Sant Andreu conservi el model de poble que el caracteritza

22:07

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 30

REIVINDICACIONS Les Casernes, per Sant Andreu PER ÒSCAR MALO I JENNIFER LÓPEZ

l 1929 s’aprova el projecte per construir les casernes de Sant Andreu a un solar de 49.417,75 m2

dins d’un procés de

modernització de les casernes militars que començà ja al s.XIX i

que es va donar a tota Europa, la finalitat era traslladar els complexos militars del centre de la ciutat a la perifèria per motius d’higiene i seguretat.

Igual que un bon dia l’exèrcit va arribar a Sant Andreu, un bon dia va

marxar. El 1997 les Casernes de Sant Andreu quedaven buides, l’exèrcit marxava i les instal.lacions quedaven inoperants.

Com és lògic, l’espai que deixaven lliure les casernes es va transformar en objecte de reivindicacions de l’AVV de Sant Andreu del Palomar. De fet, un any després del 1990 quan el propi Coronel en

mitjans audiovisuals i en

va constituïr la Comissió per la Recuperació de les Casernes integrada

conflicte social i racial.

cap va afirmar que l’inteció era marxar cap a un nou emplaçament, es entre d’altres entitats andreunques per la nostra associació de veïns. Malauradament, el procés de rehabilitació de les Casernes ha sigut molt lent, i potser encara ho hauria sigut més, si no s’hagués convertit

degut al seu abandó en un allotjament atractiu per persones en situació de precarietat socio-econòmica d’arreu de la ciutat i, donades les circumstàncies, d’arreu del món.

Com molts sabem, les casernes varen ser ocupades per centenars de persones d’origen molt variat. Aquest fet va convertir Sant

Andreu i les seves casernes en notícia mediàtica per diaris i

territori susceptible de Durant aquells dies l’AVV va treballar des de dins amb

les

entitats

d’immigrants, i des de

fora amb la Creu Roja i les tres administracions.

Abans que els militars marxéssin, l’AVV ja reclamava l’espai per als veïns

Això, no sense dificultats. El conflicte va acabar el febrer del 2004 amb el desallotjament de les

casernes. Malauradament, per finalitzar d’arrel el conflicte es van

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 31

de Sant Andreu l’any 2008 a l’Auditori del Centre

Can

Posteriorment, amb la compra per part del Consorci de la Zona

Franca, vam començar

una lluita veïnal, primer nomenada “No ens robareu les Casernes” i després Grup d’Entitats Sant Andreu per les Casernes, per aconseguir

els equipaments necessaris i un 100% d’habitatge públic. Han sigut

Les Casernes van ser ocupades per centenars de persones fins el febrer del 2004

destruïr

totes

algunes

les

parts

abandonades de les casernes,

molts actes i jornades reividicant que per fi l’immens solar fos d’ús pel barri.

Entre el 2005 i 2008 van tenir lloc les negociacions per les xifres

haver dotat a Sant Andreu d’un

inaugurat fou la Comissaria de Mossos d’Esquadra l’any 2006. No

les

quals

s’haguéssin conservat podrien patrimoni cultural i arquitectònic interessant i curiós. D’aquella infraestructura queda

ara

només

ens

memòria,

documentació i fotografia. Els

d’equipaments i d’habitatge. Significatiu és que el primer equipament seria fins l’any 2008 que s’inaugurava el CEIP Eulàlia Bota.

Actualment un nou centre de salut està en fase de construcció i els edificis que veiem al Passeig de Torras i Bages són tots habitatge públic.

últims dies de les casernes varen originar, entre d’altres moltes coses,

I com les reivindicacions no acaben mai, l’Associació no deixa d’estar

dos veïns del barri i que l’AVV Sant Andreu va programar a les Festes

Cap a Peus, us seguirem informant.

el documental La vida després que va ser coproduït per TV3, obra de

present en totes les comissions de seguiment del projecte, i des De

cap a peus | especial 40 anys

Fabra.

Cultural

L’AVV ha lluitat per equipaments i habitatge públic però el projecte va amb 5 anys de retard

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 32

TGV: quan els anys de lluita no passen factura

REIVINDICACIONS PER NATÀLIA RIVERO I PAU MADUELL

“S

eguirem al peu del canó tant temps com calgui”, així concloïa l’article referent a la lluita per la participació en el projecte de la

TGV publicat en l’especial 25 anys Sant Andreu de Cap a Peus

publicat l’any 2005. I és que aquesta premissa s’ha complet al llarg dels

darrers 6 anys en el que s’han aconseguit dues fites principals. D’una banda, a finals del 2000 els grups de treball van evitar que es construís

una rotonda en la confluència Josep Soldevila i Sant Adrià, “no volíem tenir una plaça Espanya dins de Sant Andreu”, afirma contundent Pau Maduell, membre del grup de treball AVE de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu des del 2005. A més, el 2010, gràcies a les reivindicacions, es va aconseguir que es cobrís un forat de ventilació que

ocupava l’equivalent a mig camp de futbol i que anava a quedar descobert.

Els fets més recents daten del juliol de 2011 quan es va fer públic el projecte d’urbanització guanyador: “El Parc del Camí Comtal”. Els treballs

que es presentessin al concurs havien de definir el disseny de tot el parc i els projectes constructius d’urbanització, en resum: la cobertura de la

llosa de les obres. L’AVV de Sant Andreu de Palomar considera que

aquest treball és molt senzill i incipient. En aquest sentit, destaquen el seu desacord amb l’estructura longitudinal del parc: “volem que el parc

afavoreixi el trànsit transversal, l’estructura del parc no afavoreix el seu ús

diari pel veí que hi viu davant”. Segons en Pau, el parc està definit perquè les persones el visitin el diumenge al matí, únicament a fer una excursió o passejada, “serà com el Central Park a Nova York”.

Referent als reptes citats anteriorment, en Pau Maduell també destaca: “Hem lluitat molt perquè a tot arreu del parc es pugui plantar un arbre,

però no acceptarem que es plantin coníferes”. Això també s’ha aconseguit però hi ha una gran decepció amb el tipus de vegetació que preveu

l’avantprojecte guanyador. I és que l’AVV de Sant Andreu està totalment

en desacord amb la plantació d’avets propis del clima continental, “no han sigut prudents, ja que aquí no plou gaire”. “El projecte ha guanyat únicament per imatge, visualment ven molt, però és molt pobre”, afegeix en Pau. D’altra banda, el treball guanyador inclou una font situada al final

de l’Onze de Setembre la qual també ha generat la decepció de

L’AVV considera incipient el projecte guanyador que defineix el disseny de la cobertura de la llosa de les obres del TGV

l’associació, i és que opinen que les dimensions d’aquesta són exagerades i no li troben el sentit.

D’ençà el 1993 i durant tot aquest temps de lluita, l’AVV ha pogut dir la seva i malgrat que sovint no s’han seguit les línies proposades i que el seu

vot no ha comptat en el procés afirmen amb orgull que han tingut

l’oportunitat de generar discrepància i dir la seva. Alhora esperen poder seguir sumant per aconseguir un parc magnífic per a Sant Andreu.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 33

cap a peus | especial 40 anys

L’AVV espera poder seguir sumant per aconseguir un parc magnífic per a Sant Andreu

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

L’

01/11/2011

22:07

PÆgina 34

SOCIS Veïns veterans i veïns acabats d’arribar PER ALAIN GARRIDO I ANGELA FOLGUEROLA

Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar es va

Després de quatre dècades, l’AAVV compta amb 778 socis actius,

grup de veïns que volien millorar el barri. Per això van aixecar

al registre de l’Associació són Francisco Porret Gay, Ernesto Estiarte

fundar el 12 d’octubre de 1971, fa ara 40 anys, de la mà d’un

l'associació, amb l’objectiu d’aglutinar tot el veïnat en un mateix espai

per defensar conjuntament els interessos del barri i solucionar o

millorar els problemes que anessin sorgint. Sempre amb ganes i amb il·lusió per aconseguir avenços en el camp educatiu, sanitari i urbanístic; sempre vetllant per tenir els veïns informats de tot el que passava a través d'aquesta revista, el Cap a peus.

Francesc Porret 82 anys Empleat de banca jubilat Soci 1

però n'han passat prop de 4.000 i els deus primers socis que consten

Nadal, Francisco Serrano Pérez, Antonio Riba Soler, José Bota Prat, Carmen Mª Vila Benavent, Pedro Seda Viñas, Mª Teresa Lecha

Bergés, Joaquín Canal Brunet, Carlos Castellanos Llorens. D’aquests, malauradament, n’hi ha que són morts i d’altres han marxat del barri.

Tot i això, hem pogut parlar amb uns quants dels primers socis que van formar part de l’Associació.

Per què va començar a formar part de l'Associació?

Perquè hi havia un grup de gent a Sant Andreu molt inquieta i preocupada pels problemes veïnals. Quan va començar a arribar el metro al barri, les

immobiliàries van començar a edificar molt, trencaven cases petites per fer blocs de pisos, etc. Davant d’aquests problemes vam començar a pensar si podríem des del casal catòlic on estàvem fer una espècie de grup per fer alguna cosa pel

barri, però no teníem elements per poder protestar. Ens vam assabentar que

començaven a sortir les primeres associacions de veïns i vam parlar amb un gestor per crear l’Associació de Veïns de Sant Andreu. Una de les primeres

reivindicacions de l’associació va ser fer una campanya, juntament amb

l’Associació de Veïns de Sagrera, demanant el terreny de la Pegaso per fer una escola i una zona verda. Des de l’associació del barri vam fer altres reivindicacions com l’estatut, l’autonomia, la llengua... Si no haguéssim fet

l’associació no haguéssim tingut el recolzament social per dur a terme totes aquestes reivindicacions.

Què s’ha aconseguit en aquests 40 anys?

L’Associació de Veïns de Sant Andreu ha aconseguit molt: la zona verda de Pegaso, la rambla, que no s’enderroqués l’edifici de Can Guardiola, els semàfors, etc. I les coses que encara ens queden per aconseguir i que ja s’està

treballant, com per exemple, el parc lineal. Què li falta al barri i que pot fer l'AAVV per ella?

Una de les coses que falta al barri és aprofitar els terrenys de les Casernes i de Can Fabra al màxim per fer equipaments. Perquè, per

exemple, la banda de Clapés ha crescut molt... També faria falta que si s’aprofita l’espai a les Casernes es fes una zona verda. L’Ajuntament té les seves dificultats, però l’Associació de Veïns els punxa molt. Una altra cosa que m’agradaria que es dugués a terme

seria una coordinadora d’entitats del barri que aplegués a totes les entitats (no polítiques). A nivell de l’Associació de Veïns sempre hem

demanat suport a les entitats del barri.També s’hauria de fer un sondeig al barri, per veure quantes persones som, quantes n’han vingut de noves i conèixer quina és la realitat social actual. I per últim, també s’ha de lluitar per conservar la part antiga de Sant Andreu. I què suposa per a vostè ser part de l’AAVV?

Ara mateix, jo no puc fer gaire. Si em demanen alguna cosa i la puc fer la faig, però crec que és la gent jove qui ha de prendre consciència i fer les reivindicacions. Són ells els que s’han de posar al capdavant. Jo puc aportar l’experiència d’un passat què s’ha de conèixer.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 35

J. M. Moratalla i Martínez 93 anys Amo d'una perfumeria jubilat Soci 11

Per què va començar a formar part de l’Associació?

No vaig començar a formar-ne part, sinó que vaig col•laborar en la seva

creació. La vam fundar per defensar els interessos dels veïns i com no hi havia res on recollir les reivindicacions veïnals, l'AAVV es va convertir

ràpidament en un calaix de sastre. Tota l'activitat va iniciar-se en reunions secretes al Casal Catòlic quan encara hi havia dictadura. En aquestes

trobades parlàvem dels problemes dels veïns i vam fomentar el moviment. Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit en 40 anys?

Òbviament el barri no és el mateix, ha canviat molt. La gent jove no el coneix com era abans. Per exemple, una de les primeres reivindicacions

va ser tenir el primer institut al barri, no n’hi havia cap abans (el més proper estava a la Verneda). La realitat d'aleshores és el que volíem canviar, el

mateix que la gent jove d'avui dia vol canviar la realitat que està patint ara. Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?

Sincerament, canviar el barri ja no entra en els meus plantejaments. Això

correspon a la gent jove. És clar que hi ha coses que podrien canviar, però jo ja no estaré per canviar-les. He estat fins que he pogut canviar-les, ara

és la gent jove qui ho ha de fer, jo no hi haig d'intervenir. La gent jove te una nova visió, són el futur i ells han de canviar el barri.

74 anys Soci 4

Com va començar a l’Associació de Veïns?

Tenia amics que participaven en la parròquia de Sant Andreu. Entre aquests moviments cristians hi havia un neguit per veure com intervenir en

la gestió del barri, el que podia haver-hi, el que podia faltar... D’aquell

anar-se trobant i fer reunions clandestines va arribar el moment de

demanar aquesta Associació, una forma de poder intervenir en el barri i en els seus problemes.

Quins creu que són els punts forts de l’Associació per mantenir-se 40 anys?

El Cap a Peus. Suposo que una de les coses que ha aportat més és el grup que ha anat dirigint el Cap a Peus. Li ha anat donant una continuïtat

que si no hagués estat per la revista potser hagués quedat difuminada com una associació més.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació?

M’interessa i a través del Cap a Peus vaig veient el que es va fent.

T’agrada veure que una de les coses que es va iniciar en aquell temps continua.

cap a peus | especial 40 anys

Toni Riba Mecànic

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 36

M. Teresa Lecha 65 anys Infermera jubilada Soci 8

Perquè vas començar a formar part de l’AVV?

Des que tinc ús de raó sempre he tingut inquietuds polítiques i socials. Sempre m’he vinculat als moviments socials. Vaig començar a formar part d’una

Comissió de Cultura al Casal Catòlic que ens reuniem un cop a la setmana, i que més tard seria l’embrió de la futura Associació de Veïns. Pensa que era

una de les primeres dones que em vaig fer sòcia, i la part feminista era una part

que es reivindicava des de l’AVV. Feia molt poc temps que havien sorgit els moviments feministes a la ciutat i es va anar extenent pels barris. Quines funcions fa l’AVV i què s’ha aconseguit?

La funció principal de l’Associació de Veïns és reivindicar les necessitats dels veïns del barri. Als orígens de l’AVV va ser sobretot amb espais verds i

educació. Recordo la primer lluita als antics terrenys de la Pegaso que el consistori volia fer pisos i la lluita veïnal va fer que finalment es fes el Parc i

l’Escola que coneixem avui en dia. A més l’AVV sempre ha reivindicat els espais verds, la sanitat pública. Es van crear moltes Comissions (Urbanisme,

Cultura, Educació,..). I tot això s’ha pogut fer difusió a través de la seva revista, el SANT ANDREU DE CAP A PEUS que ha fet molt per difondre l’activitat de l’AVV, i també la cultura al barri.

Què li falta al barri i que pot fer AVV?

Li falta més escoles bressol, espais verds agradabables per passejar-se. Ara està el tema dels desnonaments de pisos que també és molt important.

Josep M. Pardos i Gasull 61 anys Director finanecer jubilat Soci 19

Per què va començar a formar part de l'Associació?

Vaig començar a formar-ne part des de les primeres reunions. Coneixia a bona part dels fundadors (el Porret, en Bota) i em van demanar que els ajudés a

organitzar i fundar l'Associació. Vam començar com una espècie d'instrument

per fer activitats i reivindicacions, sota l'ombra del franquisme, per poder millorar el barri. Si un sindicat és per als treballadors, l'associació és per a tots

els veïnes de Sant Andreu. Vam néixer per reivindicar millores urbanístiques,

centres d'ensenyament i sanitaris i complexos esportius.

Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit?

N'hi ha moltes. Les que em vénen ara al cap són l'escola Pegaso (una de les

primeres reivindicacions que vam fer), la reordenació dels terrenys on ara està El Corte Inglés, la protecció de tot l'entramat urbanístic, la construcció de la

rambla Fabra i Puig i les millores en temes sanitaris. Les àrees on l'AAVV ha tingut més influència i èxit ha estat sempre sobre els dos eixos d’urbanisme i ensenyament.

Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?

La funció segueix sent la mateixa de fa 40 anys: reivindicar les millores que facin falta i conscienciar la gent de les tasques a fer. I, per suposat, l'acció ha de continuar lligada a l'urbanisme, l'ensenyament i la sanitat.

L’

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 37

Associació continua creixent dia a dia i mostra d’això en són

Raquel Peiró. Hem pogut parlar amb ells per veure per quin motiu

aquest mes d’octubre. Les deu últimes persones que s’han

l’Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar continua

els últims socis que s’han incorporat – la darrera incorporació

apuntat a l’Associació són:Cecilia Mas i Caballé, Maria Rosa Bayà

i Ferreres, Cristina Preciado González, Mercedes Medina Pareja, M. Àngels Garcia Bueno, Míriam Martín Espinosa, David Padró

Alcazar, Josep Antoni Martínez Cañero, Silvina Rodríguez Arias i

Maria Rosa Bayà 42 anys Lingüística Soci 3890

han decidit fer-se’n socis. Quaranta anys després dels seus inicis,

ampliant la seva plantilla de socis. Tots junts, els més nous, però també els que porten més anys a la trinxera, continuen lluitant

perquè l’Associació tiri endavant i sigui un punt d’unió de tots els veïns santandreuencs.

Què l’ha conduït a fer-se’n sòcia?

Em vaig fer sòcia perquè vaig estar molt implicada en la consulta sobre la independència “Sant Andreu Decideix” i, en aquells moments, l’Associació ens

va deixar una sala del local per reunir-nos i per deixar el material, ens va obrir les portes i es van portar molt bé.

Com veia el barri abans i com creu que pot millorar?

A veure, quan vaig arribar recordo que l’actual biblioteca de Can Fabra encara era una fàbrica. Al cap d’uns anys es va arreglar la zona i tenim una bona plaça. Un cop he tingut canalla sí que he vist que hi ha deficiències, vaig tenir problemes per trobar guarderia, per trobar escola... S’ha crescut molt cap a uns

determinats serveis i crec que potser no s’han cobert correctament tots els serveis bàsics dels ciutadans, però, de mica en mica...

I què creu que es pot fer des de l’AVV per millorar aquestes deficiències?

Crec que cal conèixer totes els punts de vista, organitzar-se i lluitar. Dic

conèixer tots els punts de vista perquè tinc la sensació que hi ha cops que s’han donat des de l’Associació instruccions bastant parcials, sobretot en

referència amb l’escolarització. He trobat articles, protestes o campanyes que s’han fet des del punt de vista d’alguns veïns que demanaven un tipus d’escola, Quins serien els punts forts de l’Associació?

D’una banda, que es fa un seguiment molt estricte de les decisions que pren

l’Ajuntament, estan a sobre i recullen l’opinió dels veïns. A més, crec que fan una molt bona feina de donar suport a altres entitats del barri.

Silvina Rodríguez 70 anys Mestressa Soci 3898

Per què ha decidit fer-se’n sòcia?

M’he apuntat perquè sabia que al local de l’Associació es feien activitats,

com per exemple, ioga, que ja vaig començar l’altre dia. No tinc temps per

col•laborar activament en l’associació i implicar-me. M’he fet sòcia per poder anar a les activitats.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació de Veïns?

Jo he vingut pels exercicis, però també m’agrada formar-ne part després del temps que porto aquí. Això sí, no puc col•laborar-hi activament. Valoro

molt el que es fa des de l’Associació del Barri i crec que fan moltes

activitats. Per exemple, l’altre dia hi havia com un mercat d’aliments. A més, cada vegada que preguntes “a veure on podria trobar...” els veïns et responen “A l’Associació del Barri”.

cap a peus | especial 40 anys

però crec que feia falta pluralitat en el posicionament de l’Associació.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:07

PÆgina 38

Raquel Peiró 35 anys Psicòloga Sòcia 3899 Per què ha decidit formar part de l’Associació?

Ja fa temps que ho tinc present que m’he de fer sòcia, el que

passa és que al final sempre se’m tirava el temps a sobre i no ho feia mai. De fet, jo no sóc d’aquí, sóc de Lleida, però ja porto

vivint al barri set anys i m’he anat vinculant a diferents entitats del barri, com per exemple la cooperativa de consum

agroecològic i el projecte de l’Harmonia. L’Associació ens cedeix un espai per a la cooperativa. A més, conec molta gent

que està vinculada a l’associació de veïns i també faig ioga en aquesta associació. Hi ha moltes coses que m’han portat cap

d’un districte i escoltar més el que necessita i vol la gent que

una veïna més, i després, perquè l’Associació fa una feina molt

quan alguna cosa vagi pel camí que no toca.

a l’Associació.: primer, és una manera de ser més part del barri, reivindicativa i vetlla pels interessos dels veïns i veïnes i fent-

hi viu. El camí és aquest, que els veïns estiguem informats

me sòcia és una bona manera de donar suport a l’entitat.

Quins serien els punts forts de l’Associació de Veïns?

Com veu el barri a 40 anys de futur?

veïnes. El que no pot fer una persona individualment ho pot fer

Buuf, no ho sé. Com a Associació s’ha de continuar treballant amb els projectes que s’estan movent: educació, salut,

habitatge, conservació del casc antic... Aquestes són les lluites que s’han d’anar fent i participar-hi per no deixar-ho tot en mans

Un dels punts forts és que l’Associació és la veu dels veïns i un col•lectiu perquè té més força i, per tant, es podran aconseguir més coses. Un col•lectiu de veïns que saben molt bé què passa

al seu entorn és un bon espai per estar informats i lluitar per allò que sigui millor pel nostre barri i el nostre dia a dia.

Maria Àngels Garcia Bueno 54 anys Professora d'Educació Primària Sòcia 3894 Per què ha començat a formar part de l'Associació?

Doncs perquè la pròpia Associació m'ho ha recomanat, ja que faig

dos cursos dels que ofereixen i fent-me sòcia puc beneficiar-me d'una sèrie de descomptes addicionals. El fet de ser sòcia és aquest i d'aquesta manera em sortirà tot més barat a la llarga.

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què ha aconseguit en 40 anys?

Per mi, la funció principal que ha fet és la que segueix fent, que és la de controlar tot allò que fa l'Ajuntament. És cert que hi ha

desenvolupa una sèrie d'accions reivindicatives importants.

sèrie d'edificis històrics (com Can Guardiola) i altres vegades

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?

Hipòlit, Agustí i Milà i Servet) on, des del meu punt de vista, no

teatre, perquè al barri tenim una llarga tradició teatral (Ateneu, Sant

hagut èpoques en què es notava que l'AAVV ha defensat una

no s'ha fet (com el tram comprès amb els carrers de Sant s'ha lluitat per la seva preservació i s'han deixat perdre. Aquest complex s'ha fet malbé i era dels més antics de Sant Andreu.

Tot i així, l'Associació ha aconseguit recuperar i preservar bona

part dels edificis i carrers, però alhora mitjançant el Cap a peus

informa de l'actualitat del barri, ofereix cursos interessants i

Al barri no li falta gaire cosa. Potser que al Casal Catòlic es faci més Pacià, La Lira...) i també més places d'aparcament. I, sobretot, la funció que ha de seguir fent l'AAVV és la de preservar el casc antic, el Sant

Andreu centre com l'anomeno (de Meridiana a RENFE i de Mossèn Clapés a la rambla Fabra i Puig). S'ha d’intentar no malmetre'l per mantenir la identitat i la trama urbana i no fer barbaritats especulatives.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 39

Josep Antoni Martínez Cañero 52 anys Comercial en atur Soci 3897 Per què ha començat a formar part de l'Associació?

He començat a formar-ne part perquè ara tinc més temps i m'hi puc dedicar. Sempre he estat una persona molt involucrada

amb temes de la comunitat de veïns. De fet, la principal raó per la qual sóc soci és per l'ajuda que l'Associació va donar-me a

mi (i a tots els veïns del meu bloc de pisos) amb un problema

amb l'U.E. Sant Andreu. L'equip de futbol volia llogar el camp de deu a dotze de la nit i això suposava un risc de soroll per als

veïns del costat (la meva comunitat de veïns, entre elles). Gràcies al suport de l'AAVV vam aconseguir que el Sant Andreu

fes marxa enrere. Així doncs per la meva implicació i l'ajut rebut, ara en formo part.

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què ha aconseguit en 40 anys?

Fa 30 anys que visc a Sant Andreu i el que puc destacar

és la construcció de la Rambla Fabra i Puig, que ha unit les dues parts del barri. Abans la zona on visc jo (Rambla

cap a La Sagrera) si no era pel camp de futbol, era com si no fos part del barri. I estic segur que l'AAVV està al darrere de tota l’evolució del barri, almenys en gran part,

sobretot de la seva funció de control amb tots aquells que

volen especular. En definitiva, és un fre i control per la defensa del barri i els interessos dels veïns.

Més que millores, que sempre se n'han de fer, diria que cal una

funció de preservació de la identitat de barri. No hauríem de perdre mai l'essència, el caliu del nostre barri, si no correm el

risc de perdre-ho. Dóna gust passejar pel nucli antic i algunes coses se les han carregades (com l'edifici de la farmàcia de

Plaça Comerç), que trenquen l'ambient i essència del barri. Per tant, més que fer més coses, el que cal és preservar la nostra identitat.

cap a peus | especial 40 anys

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 40

LA FAVB AMB SANT ANDREU El moviment veïnal, una escola de democràcia PER JORDI BONET, PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA (FAVB)

a quaranta anys molts dels qui ens hem anat incorporat darrerament

rebel, brillaren amb llum pròpia les associacions de veïns, que

on es palpava la generositat a peu del carrer, les ganes de construir

escola, un semàfor per evitar morts absurdes, un parc on respirar o

al moviment veïnal encara no havíem nascut. Eren temps convulsos,

col•lectivament un món millor, la voluntat de ser altra vegada protagonistes de la història. I això es feia malgrat la por representada per figures sinistres

com el garrot vil que acabarà amb la vida de Puig Antich, els punys dels

oposant-se a un projecte urbanístic que suposava l'expulsió dels veïns i només afavoria als grans constructors.

germans Creix que comandaven la Brigada Social, el rictus funcionarial

Aquest treball de formigueta va permetre de mica en mica anar construint

dedicaven a cremar llibreries, pegar i atemorir manifestants i amenaçar

del que d'ella que estimem, és en gran mesura fruit de les lluites del

dels governadors civils i uns escamots parapolicials feixistes que es

les primeres formes d'autoorganització que apareixien als nostres barris i

sobresortien pel seu treball d'organització als barris, reclamant ja fos una

vil·les.

Aleshores els carrers de Barcelona eren grisos per la desídia d'un

Ajuntament que només vetllava pels interessos dels especuladors i dels cotxes, els policies -com no- eren també 'grisos', com gris era el color

la ciutat democràtica. Així, la Barcelona que avui coneixem, i bona part moviment veïnal. Quan surto a passejar pel barri m'agrada explicar als

infants que darrera d'un equipament, d'un centre de salut, d'un edifici salvat, d'un carrer que manté vida, d'una festa major, d'un parc,... gairebé

sempre hi ha darrera una lluita veïnal que moltes vegades hem oblidat, però que sense ella aquest espai no existiria.

d'un cel encapotat encara pel fum de les fàbriques. Però enmig d'aquella

Amb l'arribada dels Ajuntaments democràtics, és cert que el moviment veïnal

possibilitat d'un futur diferent: el roig dels treballadors que s'organitzaven

ja que la feina realitzada per les associacions de veïns podia ser ara realitzada

grisor, feia forat tota una gernació de diferents colors que prefiguraven la clandestinament en assemblees obreres, el blanc del cabell dels jubilats que reclamaven casals per la gent gran i el dret a una pensió digna, el

violeta de les dones que començaven a reclamar uns drets civils, laborals i reproductius llargament negats pel nacionalcatolicisme, el verd d'aquells que sentien com dia a dia es destruïa el medi natural i el negre dels que

recuperaven un fil de llibertat que havia quedat estroncat amb l'entrada de les tropes feixistes per la Diagonal. Dins aquest arc de Sant Martí

va perdre embranzida i molts van considerar que aquest ja no era necessari

pels partits polítics. Aquest fet va comportar una crisi a les associacions de

veïns tradicionals, que van veure's buidades d'una part dels seus millors quadres; alhora que havien de fer front a un perill real d'institucionalització.

Però, sortosament, molts altres decidiren continuar, per què eren conscients

de la importància de la tasca que desenvolupaven al territori. En aquest sentit,

quaranta anys després són fàcilment reconeixibles les diferències entre aquells barris que continuen disposant d'un moviment veïnal dinàmic (Sant

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 41

Andreu, Poble Nou, Nou Barris, Sants, Casc Antic, Esquerra de l'Eixample,

per la classe política, per què entenguin que no existeix representació

on el moviment veïnal és gairebé inexistent o es troba sotmès als

en blanc per poder fer i desfer al lliure albir.

Sagrera, Sagrada Família i molts altres) i altres territoris de la nostra ciutat tenir en compte la ciutadania, que cal parlar i discutir cada actuació que

afecti al futur del barri; en els segons, al no existir cap contrapès ciutadà, és més fàcil plegar-se als interessos particulars del capital privat.

És per aquest motiu que molts considerem que el moviment veïnal és una

escola de democràcia. D'una banda, per què les persones que hi

participen aprenen a pensar els problemes globalment i en la seva complexitat, comprometent-se amb la comunitat i el territori que l'envolta.

seu propi melic i que no han sabut renovar-se. La meva experiència dins

cap a peus | especial 40 anys

interessos polítics de torn. En els primers, l'administració sap que ha de

sense responsabilitat, i que guanyar unes eleccions no constitueix un xec

casos on això pugui passar.

VELLES REIVINDICACIONS, NOUS REPTES

Per acabar m'agradaria fer una reflexió sobre la suposada crisi del

moviment veïnal. Sovint ha esdevingut un lloc comú afirmar que les

associacions de veïns han perdut representativitat, que només es miren el el moviment veïnal és més aviat la contrària, malgrat existeixin alguns

Aprenen a debatre, a escoltar, a incloure l'altre per molt que moltes

En aquests darrers anys el moviment veïnal ha sabut avançar-se i innovar

revista pel barri i des del barri (amb capçaleres tant importants com Sant

immobiliària i la corrupció urbanística primer, i després en la lluita contra les

vegades no estiguem d'acord en què i com ho diu. Aprenen a fer una

Andreu de cap a peus, a entendre un projecte urbanístic, a pensar amb el

conjunt de col•lectius que hi viuen i que sovint no tenim en prou consideració (població d'origen immigrant, gent gran, infants,...).

També és una escola de democràcia pel conjunt del barri, per què la gent sap que a més de votar cada quatre anys hi ha altres formes de participar

en la construcció de la ciutat, reconeixen la importància de disposar d'un teixit associatiu fort com a espai generador de socialitat, de què podem

organitzar una festa major i a més passar-ho força bé, sense esperar que

siguin altres qui ho facin,... I finalment, és també una escola de democràcia

moltes pràctiques. Per exemple, en la denúncia de la bombolla

execucions hipotecàries colze a colze amb la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques. En el fet de reclamar un aprofundiment democràtic i una participació ciutadana real no sotmesa als interessos especulatius primer,

i després amb el recolzament del moviment del 15-M. En la defensa d'un

consum sostenible i l'aparició de cooperatives de consum ecològic, moltes de les quals tenen la seva seu a les associacions veïnals. En la defensa d'un model de sanitat i educació públiques i de qualitat, i en la mobilització

actual contra les retallades. Aquestes lluites són les que connecten un passat de coherència i reivindicació amb la construcció d'un futur d'esperança que de mica en mica anem construint.

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 42

ACTES DE COMMEMORACIÓ Dos dies de celebració veïnal JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

n dia com avui de fa 40 anys va néixer la nostra Associació de

veïns/ïnes, entitats, etc. També volem reivindicar la feina feta durant

malgrat que el govern franquista no va legalitzar-la fins el 23 de

omplir-nos de força pel futur. Reivindicacions i lluites veïnals com el

Veïns i Veïnes (AVV). Es va fundar el dia 12 d'octubre de 1971

maig de 1972 i s'inscrigué amb el nom de 'Asociación de Vecinos de San

Andrés de Palomar' una època on la llengua catalana estava prohibida. Nosaltres però celebrem la data en què l'AVV de Sant Andreu de

Palomar es posa a caminar, i ens fa molta il•lusió. Ens omple d'orgull

prendre consciència que estem continuant una tasca amb 40 anys d'història, i per això ho volem cel•lebrar amb tots vosaltres, socis/es,

tots aquests anys per molta gent que ha col·laborat amb l'entitat i Parc de la Pegaso, Can Guardiola, la Rambla, el Cementiri, la Fabra i Coats,... són un llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabem

que encara ens queda molt camí per recórrer com la preservació del Casc Antic o la construcció futura del parc linial entre d'altres. Per

aquest motiu, hem preparat dos actes, els dies 9 i 19 de novembre, als quals ens agradaria que assistissiu i preguem confirmació als actes. Us els detallem a continuació:

Dimecres 9 de novembre

•Presentació d'un número especial del Sant Andreu de Cap a Peus •Inauguració de l'exposició de cartells històrics

'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar (19712011): 40 anys d'història a través dels cartells' Lloc: Auditori de Can Fabra Hora: 19h

Dissabte 19 de novembre (ACTE CENTRAL) Dinar popular i concert Chamorro-Motis

Lloc: Sala polivalent de la Fabra i Coats (dins el recinte de la fàbrica, entrant pel C/Sant Adrià) Horari:

•14:00h - Dinar (amanida, paella, flam o gelat, cafè, aigua i vi) •16:30h - Parlaments

•17:00h - Concert Chamorro-Motis quartet

Joan Chamorro (contrabaix), Andrea Motis (veu, saxos i trompeta), Josep Traver (guitarra) i Martí Elias (bateria)

Preu: 12€ pels socis / 15€ pels no socis.

Poden comprar-se els tiquets fins el dia 14 al local de l'Associació (C/ Dr Balari i Jovany 14)

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 43

ÉS HORA DE LLUITAR PLEGATS Fes-te soci de l’Associació! JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

www.avvsantandreu.cat

Patchwork

Ioga

és un tresor. Retallant i cosint pedaços de colors podreu dissenyar

- Per moure tot el cos

El patchwork és una tècnica internacional en què cada retall de roba creacions originals i úniques!

Dansa del ventre

Curset de dansa del ventre.

Per a més informació passeu per l'AVV de 18:00h a 20:00h de dilluns a divendres. C/Dr. Balari i Jovany 14.

Pilates

El Mètode Pilates (o conegut popularment com a Pilates), és un

sistema d'entrenament físic inventat a principis del segle XX per

l'alemany Joseph Pilates basant-se en els seus coneixements de diverses especialitats com la gimnàsia, la traumatologia, el ballet o el

Moviment dolç, respiració, posicions simples, meditació i relaxació: - Per estar més relaxats

- Per alleugerir els dolors

- Per concentrar-se millor

Labors i manualitats

Per apendre a brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestina i d'ombra, punt de creu...

I també pintura sobre tela, fusta i vidre!

Balls de saló

Cursos de balls de saló.

ioga. Els exercicis de Pilates t'ensenyen a ser conscients de la respiració i l'alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors que són importants per evitar dolors d'esquena.

Per a més informació passeu per l’AVV de 18:00h a 20:00h de dilluns a divendres. C/Dr. Balari i Jovany 14.

cap a peus | especial 40 anys

Els cursets

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PĂ†gina 44

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PĂ†gina 45

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PÆgina 46

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PĂ†gina 47

capapeus-40 anys:Maquetaci n 1

01/11/2011

22:08

PĂ†gina 48