2 minute read

OFICIS D'ABANS

D' una reunió de la Universitat de Lladó de l'any 1694 n'hem extret una relació dels oficis dels caps de família. Si agrupem per ocupacions, sobre un total de 92, el resultat és el següent: relacionats amb el treball del camp 22 (agrico/ae = pagesos 13, cu/tores conreadors 4); als quals cal sumar els jornalers (/aboratores treballadors 3 brasserius bracers 5). Amb el treball del bosc 28 (si/vater = boscater 25 i serra tor = serrador 3). Relacionats amb indústries del teixit 28 (paratores paraires 22, textores /anae teixidors de llana 3, textores fini teixidors de lli 3). AI costat d'aquest tres grans blocs trobaríem 10 professions artesanals (sutor sabater 2, ferri fabri ferrers 2, auri et argenti fabri orfebres 2, magistri domoris constructors 3, magister sco/arum = mestre d'escola 1); també es comptabilitza una vídua desemparada (vidua relicta).

Aquesta composició d'oficis s'ha mantingut fins a mitjan segle XX. A més d'una forta base agrícola, hi havia molts oficis vinculats a l'explotació del bosc, que avui han desparegut gairebé del tot. En l'acta d'ajuntament del dia 27 de març de 1926 l'alcalde Emili Armadà constatava: "La explotación de los bosques

Advertisement

Cada any per veremes s'organitzaven colles que anaven a la Catalunya Nord. Grup de diversesfamilies de veremadors dels anys 20. que cubren las laderas E. y N.E. de la montaña de Ntra. Sra. del Mont constituye para este pueblo una de sus fuentes de riqueza más importantes, toda vez que en dicha explotación se emplean diariamente crecido número de obreros, como así mismo en el acarreo de carbón, maderas, traviesas, vigas y demás productos forestales."

En efecte, el treball del bosc acollia diversos oficis perquè era un procés llarg, desde talar el bosc fins al consum. La primera era feina pròpia dels serradors o la gent pràctica amb la destral, que proporcionava la llenya per a fer el carbó o la fusta per a altres usos.

La tasca dels carboners era dura, ja que les campanyes es feien lluny de casa calia habilitar la barraca per fer-hi estada. Les places carboneres solien reaprofitar llocs ja usats, tant per refer la barraca com per situar les piles. Era un procés laboriós des de formar la pila fins a enterrar-la, el seguiment de la combustió era constant, solia durar entre dotze quinze dies. A més del carbó, amb les deixalles del bosc es feia carbonet, usat en els brasers.

Pel que fa al transport del carbó els traginers amb els matxos eren el sistema usat per portar el carbó desde les places carboneres fins on arribaven els carros. Cada homesolia dur tres matxos, que podien fer tres o quatre viatges al dia. Amb l'obertura arranjament de les carreteres i pistes practicables per als camions aquesta feina va anar minvant.

Diverses indústries del poble consumien carbó, com ara els ferrers carreters. La venda a l'engròs donava feina als negociants de carbó, mentre que la venda al detall la feien els botiguers.

Diversos oficis que es practicaven antigament al poble avui s'han perdut. Alguns eren artesanals, com orfebres, cistellers o espardenyers; però els més importants, ja a partir del segle XV, foren els derivats de la indústria del teixit.

Els paraires es dedicaven a treballar la llana, des del rentat fins al perxat i, probablement, generaven oficis subalterns: teixidors, tintorers, abaixadors. La necessitat de disposar d'agua en abundància va fer que treballessin en una zona que es trobava darrera del monestir, on passa la riera, que fins faben poc havia conservat el topònim d"'els estricadors", en referència a l'operació d'aclarir desembullar les troques de fil després d'haver-se mullat, ja sigui per al tintat, l'aprest l'adobat; la roba s'estirava perquè no s'estrenyés en eixugar-se. Aquesta peça de terra la tenien arrendada al prior pagaven 17 sous anuals de cens. La corporació d'industrials devia tenir una gran força social ja que estaven agrupats en un gremi anomenat "els sobreposats".

Una activitat de temporada imprescindible per al complement de l'economia familar era la participació en les veremes que organitzaven colles per anar a la Catalunya Nord.

58