LA REPÚBLICA

Els anys de la segona República són d'una gran activitat política, tant a escala general com local. A les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 al poble de Lladó hi hagué un alt índex de participació (78,1 %) d'un total de 301 electors. El resultat fou d'un 67,3 % per a la Coalició Catalana Republicana. La Lliga Regionalista es quedava enun 32,7 %. Lladó és dels pocs pobles empordanesos en què les dones sufragistes recolliren signatures durant l'agost de 1931.

L'11 de gener de 1932 presenta la dimissió l'alcalde Joan Aymar, que serà substituït per Carles de Batlle Nabot. El mes d'octubre d'aquest any, a proposta de Joan Colomer, s'aprova l'expropiació del cementiri parroquial. Com a conseqüència d'aquesta decisió l'alcalde presenta la dimissió, que no li fou acceptada. Davant la queixa del Sr. Sagué que l'acord per expropiar el cementiri no s'hagués executat, l'alcalde ho deixa a mans del governador civil. El desembre, aquest envia un comunicat anunciant la immediata secularització del cementiri, fet que provoca la segona dimissió de l'alcalde. El gener de 1933 l'alcalde accidental fou Joan Colomer, qui donà compliment a la circular del Govern Civil, segons la qual tots els cementiris han de ser municipals.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932, l'índex de participació baixà a157,5 %. El repartiment de vots fou el següent: ERC 48,4 %; Lliga Regionalista 33,9; Coalició Catòlica 8,7; PCC 5,7; Acció Catalana 3,1; Esquerra Federal Agrària Obrera 0,2. L'any 1933 hi tornà a haver eleccions legislatives, el 19 de novembre. El nombre d'electors es fixà en 620, amb una participació del 49,2 %. Majoritàriament I'electorat es va decantar per ERC, que obtingué el 64,7 % dels vots, la Lliga Regionalista el 30,1%, DretaAgràriael2,2 %; en darrer terme el Front Obrer obtingué un 0,7 %.

Diada de la proclamaciá de la República, que congregà un gran nombre de veïns a la placeta del Cabré.

L'1 de febrer del 1934 es vota un nou ajuntament. Fou escollit Joan Colomer Marí com a alcalde, Joan Sagué, alcalde segon i Pere Brugués, alcalde tercer. Els vocals foren Josep Font, Jaume Juanola, Joan Ferrer Isidre Pons. Durant aquesta legislatura es va rebre una comissió de veïns dels pobles de Sant Martí Sesserres de I'Estela, pertanyents al terme de Cabanelles, que varen manifestar a l'alcaldia que voldrien agregar-se al municipi. Aquesta proposta fou ben acollida de bell antuvi es realitzaren diverses gestions per veure les condicions de la segregació, que culminà amb un informe favorable elaborat per Pere Brugués, on s'assenyalava l'interès mutu de l'operació, s'envia ofici a Cabanelles. El mes de setembre Cabanelles responia donant llargues a la segregació. La demanda dels veïns de l'Estela es repeteix l'any 1937. L'octubre de l'any 1934 Catalunya fou privada de l'Estatut fins al febrer del 36. En l'àmbit polític, la conseqüència directa dels fets d'octubre fou que, el dia 30 d'aquest mes, el comandant de la Guàrdia Civil de Navata, Josep Salvi March, seguint ordres expresses del Governador Militar de la província, convoca reunió a l'ajuntament declara tots els membres del consistori dimitits; en substitució nomena un Gran mobilització de treballadors de L/adó i també d'agraris de Banyoles, afiliats a l'ASA, que van arribar amb dos autocars de la TEISA, en motiu d'un procés judicialperferfora una família de masovers que vivia a la Corominola l'any 1934. Finalment, s'aconseguir la seva readmissió. alcalde gestor, Josep Pou Camps. El 5 de maig del 1935 es tria Enric Capallera alcalde primer Joan Ayats alcalde segon. El 8 de setembre l'alcalde assistia a l'acte de la col·locació de la primera pedra del pantà de Crespià. El desembre es retornava el cementiri al capellà.

Ajuntament republicà posant per lafesta de la República, el dia 14 d'abril de 1935.

L'any 1936 hi hagué eleccions de nou, legislatives el 16 de febrer, eleccions de compromissaris el 26 d'abril. Amb un cens de 609 electors, en ambdós casos el triomf fou clar per al Front d'Esquerres de Catalunya. Fruit d'aquests resultats, que posaven fi al Bienni Negre restablien la situació anterior al 6 d'octubre del 1934, el 17 de febrer, l'ajuntament que havia estat destituït, amb Joan Colomer com a alcalde popular, prenia novament possessió dels càrrecs, desplaçant l'ajuntament gestor.