Aquest

segle es caracteritza pel creixement que es produí en tots els sentits. En primer lloc, creixement demogràfic. A l'Alt Empordà, els 25.000 habitants de principi de segle varen superar, el 1787, segons el cens de Floridablanca, els 41.000. Les proves materials d'aquest auge demogràfic són evidents en contemplar les llindes de les cases de Lladó, que demostren una gran vitalitat constructora. La majoria de datacions de les cases se situa entre 1750 final de segle, sovint hi figuren símbols dels oficis dels estadants: ferrers, paletes, etc. El creixement crearà ampliacions del nucli, com evidencia el carrer de les CasesNoves. Fins tot durant la segona meitat de segle, es produeix certa mobilitat de persones cap a altres centres. Així, en la procedència dels cònjuges que contragueren matrimoni a Banyoles entre 1750-1800 es troba gent procedent de Lladó.

En connexió directa amb l'increment demogràfic hi havia el creixement econòmic, eminentment agrícola, en aquestes zones interiors de la vinya i, sobretot, de l'olivera. El nou poblament no fou absorbit només per l'agricultura, sinó que es va combinar amb l'explotació del bosc. El desenvolupament fou tan general que s'amplià considerablement la superfície conreada, la qual cosa es tradueix en la creació de nous veïnats masos que poblaven aquestes zones disseminades, vinculats a les terres que conreaven i, també, propers a les zones boscoses que se situen al nord del poble, des del vessant oriental del Mont, Segueró, Sant Martí Sesserres, l'Estela, el Bac de la Sala i també, més amunt, fins a Montalat Montcanut.

Can Olivas de Manoi, construcciá que data de /776. Estava vinculada a la gran propietat i explotava el bosc i la ramaderia.

Tot això es donava encara en el marc polític de l'Antic Règim, que mantenia les estructures feudals, la qual cosa implicava els pagaments pagesos, sobretot el delme, al qual caldrà afegir, des de principi de segle, el cadastre com a fiscalitat estatal.

Per absorbir aquesta crescuda també es va impulsar la reedificació de l'església parroquial. Les obres de Sant Feliu comencen el 1758 tres anys més tard ja estava habilitada per al culte. Tenia com a agregada l'ermita dels Sants Apòstols. A final de segle el rellotge públic es va traslladar de Santa Maria a Sant Feliu.

Però no tot eren fets positius i prosperitat, ja que a mitjan segle, l'any 1759, va fer aparició la plaga de la cuca, que afectava les oliveres. Per aquesta raó el papa Climent XIII donava permís al bisbe de

Girona per ordenar un dejuni de tres dies i una processó pública per beneir amb la creu els camps infestats dels pobles de Vilademires, Vilademí, Queixàs, Cabanelles, Segaró, Ordis, Avinyonet i Lladó.

Llindar del segle XVIII, decorat amb un martell i unaferradura, indicatius de l'ofici del propietari: BAjRTHOMEV AjRMADÀ FARRER /758. 37

Un altre factor important que permetrà que es doni aquest creixement fou la pau amb França, a diferència del segle anterior també del segle següent.

El correr de les Cases Noves és l'ampliació urbanística més important que es va produir al nucli del poble com a conseqüència del creixement demogràfic experimentat durant el segle XVIII.

I_glesia