La cuina d'en Felip Tura Sabies que…

Està clar que el peix és un dels aliments imprescindibles en una dieta equilibrada i sana.

L'ideal és gaudir d’un peix acabat de pescar, però no sempre és possible. No obstant això, el peix congelat és molt més bo del que la gent pensa.

La falta d'informació i falsos mites fan que es tingui una imatge errònia del peix congelat, atribuint-li una sèrie de mancances i perjudicis que no tenen res a veure amb la realitat.

Si es pot consumir peix fresc acabat de pescar, sempre serà més nutritiu que el peix congelat, el que no es pot pensar és que el peix congelat és dolent. De fet, algunes vegades ens poden fer passar per frescos alguns peixos que en realitat són congelats.

Malgrat la destrucció d’algunes vitamines durant la congelació, si aquest es congela bé i no es trenca el procés del fred, el producte conservarà perfectament la resta de nutrients: minerals, proteïnes, àcids omega-3….

Dintre dels peixos congelats, els nutricionistes recomanen els ultracongelats, que són els de major qualitat. Quan el peix és capturat en alta mar es processa i es congela immediatament, a temperatura de -40ºC en poques hores. Aquest procés redueix l’oxidació natural i preserva la frescor, impedint el creixement microbià com el famós anisakis i la pèrdua de nutrients. Sempre que la cadena de fred no es trenqui i el peix estigui a la temperatura adequada, la seva conservació serà més segura que si tenim peix fresc a la nevera.

Un altre avantatge és consumir la quantitat necessària. En tenir-lo prèviament congelat, es pot escollir la quantitat justa que es vulgui consumir, deixant la resta al congelador.

També es poden consumir peixos i mariscs fora de la temporada durant tot l’any.

I a la butxaca, per norma, el peix congelat sols ser més econòmic que el fresc. A més, reduïm la merma perquè ja ha sigut net prèvia la congelació.

I a més, presentacions en formats molt variats: el peix congelat es troba en múltiples presentacions que s’adapten a les preferències de cada consumidor: filets, rodanxes, lloms, troncs, cues...

Recordem que hauríem de menjar entre tres o quatre vegades peix a la setmana, incloent-hi un peix blau.

Apa, salut i cuina

Junts guanya les eleccions amb 8 representants

La formació de Junts, encapçalada per Meritxell Budó, ha estat la vencedora de les eleccions municipals amb 8 representants al consistori de la Garriga.

100% la Garriga en tindrà 3; ERC, 2, la CUP, 2 i 2 també els socialistes.

100% la Garriga

1. JORDI PUBILL SAUQUET

2. SUSANNA SEGU BLANCAFORT

3. JUAN ESTEBAN SANS

ERC

1. Dolors Castellà Puig

2. Lluís Marco Sanclement

Els 17 representants del Ple Municipal seran:

JUNTS

1. MERITXELL BUDO PLA

2. ALBERT JIMENEZ ROMAGUERA

3. CRISTINA SANCHEZ FERNANDEZ (Independent)

4. XAVIER GOTANEGRA RUIZ (Independent)

5. MONTSERRAT LLOBET LLONCH

6. EDUARD VILA ROCAFORT (Independent)

7. SONIA AFUERA FERNANDEZ (Independent)

8. ALEJANDRO GIL BERROCAL

CUP

1. FRANCESC BOIXADER ROS

2. MARTA FOLCH CORDOBÈS

PSC

1. ALEJANDRO VALIENTE ALMAZAN

2. CARLOS MARTIN FERNANDEZ font: Ajuntament de la Garriga

D’AQUÍ La Garriga - nº 0128

Avui parlaré de dibuix i criatures, no de política

Ja tindrem temps per parlar i analitzar els resultats electorals, en especial els de la Garriga. Avui, però, permeteu-me que us parli de criatures i de dibuix. El dibuix m'ha agradat sempre, però soc un negat, el que vaig patir per superar els exàmens en l'època del batxillerat només ho sé jo, la meva nota va ser sempre un aprovat pelat i gràcies.

I les criatures són éssers meravellosos que, en la seva innocència, ens donen veritables lliçons d'espontaneïtat totes elles plenes de sinceritat, ja que no estan malmeses per aquesta societat, tota plena d'enveges i d'altres mals costums que, malauradament les faran canviar a pitjor amb el pas del temps. La idea m'ha vingut al cap per l'obsequi que he rebut d'un llibre, que porta per títol "la Canalla" i del qual n'és l'autor Pere Iglesias, conegut i excel·lent dibuixant nostre, que ha fet un treball fantàstic sobre el Corpus de la Garriga, però oferint el protagonisme a la “canalla”, com diu ell, i donant la veu a nois i noies de diferents escoles del poble.

És una meravella la forma com la canalla explica, a la seva manera, el que veu i representa el Corpus, les catifes de flors i tota la festa en si, els dibuixos, la simetria i els diferents colors que guarneixen els carrers de la nostra estimada població i que, probablement, les persones grans no ho explicarien millor.

El llibre té una presentació per part de l'alcaldessa Dolors Castellà i, posteriorment,

pàg. 8

Del 02 Al 08 De Juny De 2023

un pròleg de Núria Albó que els recomano la seva lectura, si bé reconec que totes dues en destaquen la naturalitat en la forma d'expressió com nens i nenes expliquen les experiències i emocions que perceben de la festa del Corpus.

La presentació del llibre tindrà lloc diumenge 4 de juny a les 12 hores tal com s'indica en aquest cartell. En el mateix acte hi haurà una exposició dels dibuixos dels nens i nenes que apareixen en el llibre i altres sobre el Corpus garriguenc.

Recomano assistir a la presentació, igual que aconsello comprar-lo si volen gaudir d'una lectura diferent del Corpus, feta per la canalla del poble, on trobar les opinions dels fills, nets o coneguts. A l’hora els seus magnífics retrats fet per Pere Iglesias. Qui coneix la seva obra sap que és extraordinària.

Si hagués de destacar el que més m'ha emocionat, seria sens dubte el magnífic treball d'en Pere Iglesias recollint les opinions de les criatures i d'elles la naturalitat i la tendresa com expliquen les seves vivències, a més d’afegir-hi els seus excel·lents dibuixos. Després de llegir-lo i veure els dibuixos, lamento que aquesta “canalla” es farà gran i que, probablement, no tindrà la naturalitat ni l'alegria ni l'espontaneïtat que ara tenen i que, personalment, m'encanta.

Ara, permetin-me benvolguts lectors que els digui una utopia, però que més d'un cop he pensat: Tant de bo els éssers humans poguéssim ser sempre criatures de per vida.

D’AQUÍ La Garriga - nº 0128 pàg. 9 del 02 al 08 de juny de 2023

El Gigante De Madera Y La Gaviota Poetisa

Venid, niños y niñas, acercaos a mí, porque un cuento asombroso os contaré. Rodeadme y sentaos sobre la hierba, prestad atención y disfrutad de este instante.

Como en los cuentos antiguos comenzaré... Érase una vez, en un pueblo que estaba situado muy cerca del cielo, unos leñadores construyeron un gigante de madera. Era un gigante de tal medida que, si alzaba las manos, podía jugar con las nubes. Pero el gigante no sabía de sonrisas y de lágrimas, porque no tenía corazón. Cada noche, el gigante miraba la luna y le pedía un corazón de madera. Era fe, no estaba loco, sólo quería sentir las emociones humanas que nacen del arte, del amor y de la primavera.

Pero un día, volando desde el mar, llegó al pueblo una gaviota poetisa. La gaviota recitaba sus poemas a las estrellas. El gigante de madera, emocionado, derramó una lágrima, era su primera lágrima, era una lágrima milagrosa. Y como los gigantes de madera no duermen, pasó toda la noche escuchando los poemas de la gaviota. Al llegar la mañana, el gigante se sentía extraño, diferente. Y al poner la mano sobre su pecho, oyó el tolón tolón de una campana. Tan perplejo estaba el gigante que pasó varias horas oyendo la belleza de esa melodía. Y, por primera vez, el gigante sonrió. Como el agua entre las piedras, un nuevo universo se abría paso en su corazón de madera.

Una noche, el gigante encontró a la gaviota llorando. “¿Qué te ocurre, gaviota?”, le preguntó muy preocupado. La gaviota respondió:

“Amigo, vine hasta aquí por ti, pero pronto tendré que marcharme, he de volver al mar”. El gigante le dijo: “Gaviota, tú me diste corazón, yo te regalaré una hazaña”. El gigante de madera extendió sus manos al cielo y arrancó polvo de las estrellas. Y agarró la luna, la arrastró y la acercó a la tierra. Y la luna alumbraba como el sol, aunque fuera de noche. Luego, la gaviota recitó sus poemas, cubiertos con polvo de estrellas y rayos de luna. A la mañana siguiente, los leñadores del pueblo despertaron con el alma llena de poesía.

Desde entonces, aquel pueblo de leñadores se convirtió en un paraíso en la tierra. Nunca más se supo del gigante de madera y de la gaviota poetisa. Pero hay quienes dicen que los han visto juntos, recitando poemas a los piratas y a las sirenas de los mares del fin del mundo. Y colorín colorado, este cuento ha terminado. “¡Profesor, profesor!”, gritó una hermosa niña de cabello rizado y ojos grandes. “Dime niña, dime lo que quieras decirme”, dijo el profesor de filosofía. La niña le dijo con una amplia sonrisa: “Usted es la gaviota poetisa”. El profesor se acercó a la niña, la tomó en sus brazos, la besó, y muy dulcemente le dijo al oído: “Y tú eres el gigante de madera”.

L’exercici del Departament de Cultura s’ha basat en traslladar a l’actualitat la figura de la Queta, protagonista de la campanya “Dona corda al català” de l’any 2005, amb l’objectiu de demostrar la continuïtat històrica del compromís amb la llengua catalana per part de la societat civil i de la Generalitat de Catalunya, i la voluntat de transmetre-la a tota la ciutadania, també amb el pas dels anys i l’evolució i el creixement que la societat catalana ha viscut durant les darreres dues dècades. Els objectius de la campanya són tres: afermar els valors de cohesió i tolerància associats a la llengua catalana perquè tots els ciutadans, amb independència de la seva llengua habitual, la percebin com una llengua compartida; motivar els ciutadans per tal que, partint de l’ús lingüístic de cadascú, facin petits gestos d’increment d’ús, tant si ja el fan servir habitualment com si només el fan servir esporàdicament; i dissoldre o reduir els prejudicis sobre la llengua de l’interlocutor a partir del seu aspecte o ocupació, facilitant la percepció que emprar més el català és un bé col·lectiu. La campanya està previst que duri com a mínim dos anys, a través dels quals s’aniran presentant noves Quetes personalitzades, que representen la diversitat de la societat catalana l'any 2023, i es duran a terme accions arreu de tot el territori. La voluntat de l'acció és demostrar que en totes les situacions de la campanya es pot parlar en català.