Memòria de pràctiques

MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES ESCOLA EL RODONELL CURS 2010-2011

• EXEMPLE DE PROGRAMACIÓ D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA: ARTIS VISUALS I PLÀSTICA DE CICLE INICIAL. • PROJECTE DE TREBALL COL·LABORATIU D'ARTS VISUALS I PLÀSTICA ENTRE MESTRES DE DIFERENTS CICLES

MÀSTER ARTS VISUALS I EDUCACIÓ UN ENFOCAMENT CONSTRUCCIONISTA UNIVERSITAT DE GIRONA. IMMA GISPERT FITA

• ÍNDEX 1. Introducció................................................................................................................1 2. L'escola Rodonell de Corçà.....................................................................................4 3. Breu descripció dels grup-classe..........................................................................5 4.Educació artística a l'escola , el currículum d'educació artística i les competències bàsiques.....................................................................................6 5. La importància d'organitzar una programació adaptada a l'edat dels nens i nenes...........................................................................................8

6. Exemple de programació d'Educació artística, visual i plàstica.........................9 7. Treballar plegats a l'escola: naixement del blog d'Educació artística: visual i plàstica.........................................................................9 8. Conclusions .............................................................................................................10 9. Bibliografia ...............................................................................................................11

1. Introducció

1.1 Els inicis Des de sempre a casa hem estat molt motivats per l'educació artística. Podria dir que tot va començar amb la meva mare, amb les seves pintures i les seves petites històries i contes il·lustrats que ens feien passar les millors estones a mi i a la meva germana.

També podria comentar el dia que vaig entrar dins l'aula de música de l'escola de música del meu poble i vaig aprendre a tocar el piano, i més tard el violí. Fins i tot abans que a les escoles tinguessin un especialista de música, a casa trobaven que era molt important l'educació artística, com a desenvolupament psicològic, mental i acadèmic.

Els meus anys com estudiants a l'escola del Cor de Maria de la Bisbal d'Empordà, encara no hi havia especialista de música. Recordo que només cantàvem les cançons relacionades amb l'any litúrgic: Nadales, Cançons de setmana santa, etc... més endavant a l'institut tan sols vam fer història de la música, i l'àrea de visual i plàstica es reduiria tant, que fins i tot fent un exercici de memòria no aconsegueixo recordar-les.

Després del Batxillerat vaig anar a estudiar Història de l'art a la Universitat de Girona, van ser cinc anys de descobrir tot un món artístic, sempre des de la basant teòrica, històrica i museística.

Per poder exercir de professora vaig haver de fer el Curs d'adaptació pedagògica, el qual només donava unes poques directrius de com havia de ser ensenyar història, geografia i història de l'art a l'institut. Dins la carrera no estava previst cap assignatura de caire pedagògic. Per aquesta raó, al acabar Història de l'art vaig decidir continuar la meva formació, però encarada a l'educació i vaig entrar a a fer Magisteri d'Educació musical, ja que l'especialitat d'educació visual i plàstica no existia. A partir d'aquí al finalitzar la carrera de magisteri, va començar la meva aventura dins el món educatiu, en aquest cas educació infantil i primària, com a especialista de Educació musical.

Més endavant em decidiria a fer aquest màster del qual ara faig el treball de pràctiques per tal de poder enriquir la meva formació com a mestra d'educació artística a l'escola de primaria.

1

1.2 L'Educació musical a les escoles, o la importància dels especialistes.

Amb la gran reforma educativa LOGSE 1 es va fer efectiu el que des de molt temps s'havia demanat, l'entrada d'especialistes a les aules de primària. Una remodelació de les metodologies i un clar impuls per les especialitzacions de magisteri: Especialitat de llengua estrangera, Especialitat d'educació especial, Especialitat d'educació Física.

Finalment Especialitat d'educació Musical. Tot i que moltes escoles ja disposaven d'especialistes, sovint mestres contractats etc, l'aparició de les especialitats com a diploma universitari va fer que totes les escoles disposessin per llei de docents capacitats per poder fer les matèries més especifiques.

L'aparició de l'Especialista de música a les escoles (especialitat que vaig estudiar a la Universitat de Girona), va donar un impuls molt necessari a l'ensenyament d'aquesta matèria. La figura d'una mestra o d'un mestre que s'havia preparat per poder donar les classes de música, va fer que dins els claustres de les escoles de primària augmentés la importància de l'ensenyament musical. Algú capacitat per fer una programació adequada a les edats de les nenes i els nens de primària va fer elevar la música com quelcom important i rellevant per l'educació global dels nostres infants.

Malauradament, no va ser previst una especialitat per la part visual i plàstica de l'educació artística. Pel que he pogut experimentar en els meus anys com a mestra normalment aquesta matèria recau sovint al mateix tutor/a del grup, l'especialista de música o bé a alguna persona que s'ofereix a fer la programació. Evidentment la meva experiència es basa en les escoles on he exercit com a mestra, no voldria generalitzar-ho. Però el que sí que puc dir amb certesa, és que el fet que no existeixi un especialista de visual i plàstica definit fa que aquesta assignatura navegui sense rumb, sovint sense una programació clara, sense un seguiment en els diferents cursos. Considero que no se li dóna la importància que hauria de tenir. Segurament amb un especialista al davant faria que aquesta prengués més importància dins de les matèries generals de l'escola primària.

1 http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1990/24172 2

1.3 Educació artística a l'escola.

Al no haver-hi una persona, o grup de persones concretes per realitzar la matèria d'educació artística la part de visual i plàstica concretament, em vaig proposar intentar fer una programació d'educació visual i plàstica a les escoles on em permetessin fer-ho. I no només això, sinó intentar engrescar a altres mestres interessants en l'educació artística, per tal de potenciar-la. Al mateix temps intentar crear un diàleg entre els tutors o mestres que impartien l'assignatura de visual i plàstica, per tal de compartir experiències, materials i anècdotes relacionades amb l'assignatura.

Per tant les pràctiques realitzades per el Màster d'arts visuals i educació, un enfocament construccionista, van tenir com objectiu :

•

Profunditzar en la idea de fer una programació d'arts visuals i plàstica, i

portar-la a terme amb els meus alumnes.

•

Dinamitzar i implicar a la resta de mestres de l'escola que imparteixen

l'assignatura d'educació artística visual i plàstica per tal de fer un treball conjunt. .

Així doncs, finalment es va poder aconseguir, que des de Cicle Infantil fins a Cicle Superior, hi haguessin un grup de persones dedicades a programar i fer un projecte d'art visuals i plàstica adaptat per cada etapa educativa. Per tal de coordinar-nos, es va decidir reunir-se una vegada cada trimestre, i a més a més realitzar un blog per penjar i presentar els diferents treballs.

En aquest treball surten recollides les diferents experiències, així com la meva reflexió com a coordinadora del projecte portat a terme el curs 2010-2011 a l'escola El Rodonell de Corçà.

3

2. L' Escola El Rodonell de Corçà.

L'escola El Rodonell de Corçà és una escola d'una línia situada al poble de Corçà, de la comarca del Baix Empordà.

Corçà és un poble d'unes 1200 persones, amb un índex de nouvinguts molt baix. El municipi de Corçà inclou també altres pobles: Casavells, Matajudaica i Cassà de PelràsPlanils.2 Fins el curs 2006-2007 l'escola El Rodonell de Corçà formava part de la ZER 3 Empordanet, la qual compartia especialistes amb les diverses escoles que formaven part de la zona: La Pera, Cruïlles i Sant Sadurní, Ullastret i Esclannyà. Però amb un augment d'alumnat i les necessitats específiques que suposava, l'escola El Rodonell de Corçà es va independitzar de l'agrupació d'escoles rurals i per tant, a partir d'aleshores es va esdevenir en una escola d'una línia, amb una plantilla de mestres complerta amb els propis especialistes.

Encara que actualment sigui una escola d'una línia, continua sent una escola petita on els mestre, els alumnes, mares i pares treballen conjuntament i amb molta proximitat.

L'escola en l'actualitat consta de 150 alumnes repartits en els diferents nivells educatius, des de l'etapa d'educació infantil i d'educació primaria.

Les pràctiques les vaig realitzar en el Cicle Inicial d'educació primaria: primer i segon.

A continuació explicaré les característiques especifiques dels dos grups.

2 http://corca.cat/municipi/corca/ http://www.idescat.cat/emex/?id=170577 3 Zona escolar rural.

4

3. Breu descripció dels grups-classe.

Aquestes pràctiques les vaig realitzar concretament amb els grups de Cicle Inicial: primer i segon. Considero que és important fer un breu resum de les característiques generals dels dos grups.

La programació general de l'assignatura d'arts plàstiques i visual la vaig fer per el cicle inicial en general, tot i això vaig adaptar els objectius i els continguts als dos grups ja que, aquests tenien característiques molt diferenciades.

3.1 Primer de cicle Inicial.

Es tractava d'un grup de 16 alumnes, 8 nens i 8 nenes. Un grup molt heterogeni tan de comportament com a nivell d'aprenentatges.

Trobàvem un grup de més o menys la mentat de la classe 8 nens i nenes que seguien sense cap problema el curs de primer de cicle inicial. Un segon grup d'uns 4 nens que seguien amb més dificultats, però que amb l'esforç i l'ajuda podien treballar normalment, i finalment un altre grup de 4 nens i nenes amb necessitats educatives especials. Dos dels quals era per un retard maduratiu, un altre alumne per una inestabilitat emocional amb un seguiment psicopedagògic diagnosticat com alumne talentós, i

finalment una alumna

nouvinguda, la qual la dificultat principal era la comunicació i entendre el que se li demanava.

3.2 Segon de cicle inicial.

Es tractava d'un grup de 14 nens i nenes: 7 nenes i 7 nens. Un grup bastant homogeni, amb pocs nivells d'aprenentatges diferenciats. Solament destacar dos alumnes amb necessitats educatives especials, però que podien seguir les classes amb bastanta normalitat.

5

4.

Educació artística a l'escola , el currículum d'educació artística i les

competències bàsiques.

Com comentava al principi d'aquest treball a les escoles tenim l'especialista d'educació musical però no existeix la figura de l'especialista en educació artística visual i plàstica.

Aleshores la programació d'educació artística visual i plàstica, sovint no té continuació d'un curs a un altre ni un desenvolupament clar.

Per aquesta raó, el primer que em vaig proposar va ser realitzar una programació d'educació visual i plàstica per el Cicle Inicial (cicle on feia les pràctiques), intentant posarme en contacte amb les altres mestres dels altres Cicles per poder començar a estructurar la programació visual i plàstica de l'escola.

Primerament em vaig centrar en el currículum actual publicat d'educació artística.

Centrant-me en l'apartat de visual i plàstica, així com tenint en compte les competències bàsiques.

4.1 El currículum d'educació artística.

El currículum de primària4, deixa molt clares des d'un principi la importància de l'educació artística dins l'educació global de la nena i el nen: “ L’educació artística afavoreix l’estructuració del pensament de l’alumnat en tant que analitza la realitat, ajuda a comprendre i respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. “ Per tant només amb aquesta frase, extreta directament del currículum de primària vigent actualment, ens està dient que l'educació artística és fonamental per l'educació dels nostres infants, i les mestres i els mestres estem obligats a ensenyar i transmetre-ho correctament, a la mesura del possible, als nostres alumnes. A més a més, i també extraient-ho directament del currículum, continua dient : “ L’aprenentatge de l’art i a través de l’art, genera coneixement i transferència a altres situacions i contextos tot desenvolupant un pensament crític, obert i flexible.” Per tant hem d'ajudar als nostres alumnes que a través de l'art generin aquest coneixement, i així contribuir en el pensament crític dels nostres alumnes.

4 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf 6

L'apartat d'educació artística engloba l'educació musical i l'educació visual i plàstica, compartint alguns objectius més generals, i d'altres més específics de cada àrea. El que sí que deixa clar el currículum de primària és els dos diferents apartats dels continguts: : Explorar i percebre, i l'apartat de Interpretar i crear: “ El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artístiques, així com el coneixement i gaudi de produccions plàstiques i musicals diverses. El bloc interpretar i crear es refereix a l’expressió d’idees i sentiments per mitjà del coneixement i l’ús de diferents codis i tècniques artístics. Per facilitar l’aplicació d’una perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar queden explicitats en la major part de procediments de cada bloc.” 5 El currículum desenvolupa i exposa els continguts específics repartits entre aquests dos grans blocs, els quals també es converteixen els dos grans eixos de la programació de l'educació artística.

4.2 Les competències bàsiques Finalment trobem esmentades i citades les competències bàsiques i com a través de l'educació artística es poden arribar a assolir. La finalitat de l'educació primària, com esmenten en les competències bàsiques és:

aconseguir que els nois i les noies

adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.6 5 Extret també del currículum d'educació primària http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf 6 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/competencies_pri.pdf 7

5. La importància d'organitzar una programació adaptada a l'edat dels nens i nenes.

El currículum de primària marca els objectius generals els quals han d'assolir al final de l'etapa de l'educació primària. Però no indica de quina manera, ni en quines edats han d'assolir cada un dels objectius, aquest criteri el deixa a mans dels docents que imparteixen la matèria. El que sí que exemplifica són els continguts de cada cicle, dividits entre música i dansa i educació visual i plàstica. El que el docent ha de fer és adaptar els continguts per tal de que cada grup de nens i nenes arribin als objectius marcats per, en aquest cas, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Tinguent en compte tot això, em vaig veure en la necessitat de realitzar una programació que fos adequada per els grups d'alumnes a les quals anava dirigida, i a més a més acomplís els continguts marcats per lleis, ja que les pràctiques eren fetes en una escola pública d'educació primaria.

Els alumnes a les quals va dirigida la programació són de Cicle Inicial, edats compreses entre els 5 anys (un 30% dels alumnes eren nascuts al desempre per tant no tenien encara 6 anys en el moment que es va començar el curs el setembre de 2010) i 8 anys.

Segons Holloway7 ens trobaríem en l'etapa anomenada del realisme intel·lectual, o l'estadi 3 (etapa operacional concreta), segons la qual els dibuixos mostren tot el que “està allà” no només el que és visible des d'un punt de vista en concret. Els nens encara no són capaços de dibuixar i entendre la prespectiva, i sovint tampoc la relació de tamanys etc.

Això també estaria relacionat en el desenvolupament cognitiu, que no

només varia en funció de l'edat sinó en la capacitat de cada alumne i el seu propi context.8 Per aquestes raons la programació ha de tenir en compte en el moment on està cada alumne, per tal de poder realitzar un bon ensenyament-aprenentatge, i al mateix temps poder tenir les eines suficients per l'avaluació.

La programació tampoc es tracta d'un document tancat i hermètic, sinó que durant tot el curs i les pràctiques va ser revisat i modificat. Així doncs, l'esbós del principi de curs 7 G.E.T HOLLOWAY Concepción del espacio en el niño segun Piaget.

8 L. HOFFMAN, S.PARIS, E.HALL; Psicología del desarrollo hoy.

8

sobre el que havia de ser la programació d'arts visuals i plàstica va anar variant al llarg del procés de les pràctiques. El fet de documentar en fotografies va poder ajudar-me a veure quins eren els treballs 6 . Exemple de programació d'Educació artística, visual i plàstica.

Al final d'aquest treball i com annex 1, trobarem l'exemple de programació d'educació artística, visual i plàstica portada a terme durant el curs 2010-2011 a l'escola el Rodonell de Corçà. La programació està feta a partir d'Unitats didàctiques, les quals van ser revisades i modificades al llalrg de tot el curs escolar. Les fotos del projecte estan totes penjades i es poden visitar al blog de plàstica de l'escola http://artiidees.blogspot.com/ 7. Treballar plegats a l'escola: naixement del blog d'Educació artística: visual i plàstica.

El segon objectiu del projecte de pràctiques del màster d'arts visuals i educació un enfocament construccionista, era la de motivar a la resta de professorat que impartia l'assignatura d'art visuals i plàstica, per tal de poder fer un treball en equip. Tenint en compte les característiques ja descrites en el treball, de com s'organitzaca l'escola el Rodonell, no va ser difícil obtenir el concetiment de direcció per tal d'establir unes reunions trimestrals per organtizar l'assignatura d'arts visuals i plàstica.

La primera reunió va ser de posada en comú de les diferents concepcions sobre com fer l'educació artística a l'escola. El cicle infantil tenia molt clar la gran importancia de la manipulació i la creació a través i a partir de l'art. Sense tenir una programació molt marcada ni definida, tenien molt clares com motivar els alumnes en les hores d'educació artístiques, així com involuclar-ho en totes les altres matèries i crear un eix vertebrador, on l'educació artística no adquiria un caire marginal, sinó bastant principal. L'educació artística a l'educació infantil de l'escola el Rodonell significava un llenguatge d'aprenentatge important. Aquest aspecte ens va motivar i el vam prendre per exemple.

A cicle inicial es va pensar una continuïtat de cicle infantil, i es va quedar que a mesura del possible integraríem l'assignatura d'arts visuals i plàstica a les altres matèries. A cicle mitjà i superior van optar per fer una programació també tenint en comptes les noves tecnologies, com la fotografia digital i el vídeo.

9

A partir de la primera reunió, va sorgir la necessitat de poder tenir una comunicació més fluïda, no només a través de els reunions, sinó també del dia a dia de l'hora d'educació artística. Per aquesta raó, va sortir la idea de crear un blog 9, un lloc web on recopilar cronològicament els treballs fets pels alumnes, amb explicacions didàctiques. On més endavant els alumnes de cicle mitjà i superior poguessin a la lalrga participar i documentar ells mateixos tot el que s'estava fent. Així va néixer el blog d'educacióa rtística

de

l'escola

El

Rodonell

de

Corçà,

ja

sitat

en

aquest

treball

http://artiidees.blogspot.com/ . Aquest espai d'internet va servir, no només per la comunicació gairebé inmediata de les classes de plàstica, sinó també per tenir un recull de tot el que s'anava fent, una memòria visual i amb text. A través del blog, també ens vam posar en contacte amb altres mestres d'altres escoles que també estaven treballan l'educació visual i plàstica i recollien els seus treballs, creant així una comunicació, una xarxa social que anava més enllà de les parets de l'escola.

8. Conclusions En els primers moments de les pràctiques del màster d'educació artística em donava la sensació que a l'escola no se li donava la importància necessària a l'educació artística, sobretot a la part de visual i plàstica. Però a mesura que anava avançant amb el projecte, vaig comprovar que si hi ha alguna persona que motivi i incentivi, que pugui trasmetre les ganes de treballar en un projecte a la resta de l'equip, es poden començar a canviar molt els enfocaments de l'educació artística en general.

El primer trimestre, i coincidint en la primera reunió que vam tenir amb el grup de mestres implicats en l'assignatura d'educació artística, em vaig adonar que coordinant un grup de gent i plantejant-nos des d'un principi la necessitat de tirar endavant el mateix projecte, sorgien idees i plantejaments, que potser no haguessin sorgit sense la coordinació en equip. Cada mestra tenia la seva pròpia idea de com ensenyar i com programar l'educació artística, visual i plàstica. Les reunions ens van poder anar enriquint, no tan sols com a educadores de l'àrea d'educacióa artística visual i plàstica, sinó també com a equip que treballa conjuntament.

9 http://es.wikipedia.org/wiki/Blog 10

A més a més, els alumnes van poder gaudir d'una programació feta per ells respectant els seus ritmes de treball. Vinculant altres àrees de l'educació primària i compartint amb els altres alumnes d'altres nivells un projecte d'educació artística i visual similar.

9. Bibliografia.

•

GARDNER, H. (1994). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

•

HOLLOWAY, G.E.T. (1982) Concepción del espacio en el niño segun Piaget, Barcelona, Paidós.

•

MARÍN VIADEL, R. (2003), Didàctica de la educación artística, Ed. Person.

Prentice Hall.

•

HOFFMAN.L , PARIS. S, HALL . E (1995) ; Psicología del desarrollo hoy, Esitoral Mc. Grawhill.

10. Adreces web •

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

•

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/competencies_pri.pdf

•

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

•

http://www.xtec.cat/~mbardera/index.htm

•

http://www.oei.es/artistica/experiencia_estetica_artistica.pdf

•

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

•

http://artsmarts4kids.blogspot.com/

•

http://www.deepspacesparkle.com/

•

http://artiidees.blogspot.com/

11