Art i biodiversitat

Propostes de tallers i activitats participatives sobre la BIODIVERSITAT a l'escola Barceló i Matas de Palafrugell.

Mòdul 2: Projectes d'ensenyament i educació de les arts visuals en les institucions i la comunitat Coordinadora: Dra. Muntsa Calbó

Màster d'Arts Visuals i Educació un enfocament construccionista

Imma Gispert Fita, maig 2010

“Les escoles no s’han de limitar a parlar del futur, sinó que també han d’actuar per al futur.

L’objectiu de les accions no són els resultats físics visibles, sinó l’aprenentatge i la implicació de l’alumnat.”

Anna M. Geli, Mercè Junyent, Rosa M. Medir, Fanny Padilla 1

L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies; Anna M. Geli, Mercè Junyent, Rosa M. Medir, Fanny Padilla; Monografies universitàries 7, Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya 2006. http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/mu7_ambientacio_c urricular-def.pdf 1

Índex Propostes de tallers i activitats

participatives sobre la BIODIVERSITAT a

l'escola Barceló i Matas de Palafrugell.

Taller de reciclatge creatiu: fem animals amb material de rebuig.

1. Introducció.................................................................................1

2. L'escola i el seu context ..........................................................3 2.1 L'escola................................................................................3 2.1.2 Una escola verda................................................................4

3. Els tallers....................................................................................4 3.1 Alguna pinzellada sobre reciclatge creatiu......................5 3.1.1 Reciclant la Història de l'art contemporani Occidental....................................................6 3.1.2 Reciclatge creatiu..............................................................8

3.2 Taller reciclatge creatiu: Fem animals amb material de rebuig...............................9

4. Conclusions................................................................................26

5. Bibliografia i enllaços.................................................................28

Propostes de tallers i activitats participatives sobre la BIODIVERSITAT a l'escola Barceló i Matas de Palafrugell.

Taller de reciclatge creatiu: fem animals amb material de rebuig.

1. Introducció.

Aquest curs 2009-2010, en motiu de les Jornades Culturals2, celebrades a l'escola Barceló i Matas, es va tractar el tema de la Biodiversitat3. Els diversos tallers que es van realitzar, es van presentar al final de les Jornades en forma de gran instal·lació exposada a l’entrada de l’escola.

Treballar tots els cicles de l'escola; des dels més menuts d'infantil fins els de cicle superior; en un tema comú i exposar-ho en un lloc emblemàtic del centre, va suposar una comunicació entre els mestres de diferents cicles i per tant un important punt d'unió i cohesió de l'escola. Constatant que l'educació ambiental és un tema que s'ha de treballar des de ben petits amb una continuïtat al llarg de l'escolarització.

Des de fa uns anys a l'escola Barceló i Matas, cada tercer trimestre es realitzen uns dies de treballs en forma de tallers explorant un tema en concret. El tema d'enguany es va escollir la Biodiversitat per ser un tema considerat molt interessant per l'educació global dels nostres infants i perquè enllaçava en l'any internacional sobre la Biodiversitat 2010 http://www.un.org/es/events/biodiversity2010/background.shtml 2

S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. (Definició dels nivells de la biodiversitat segons la Convenció sobre la Diversitat Biològica - Río 1992), http://ca.wikipedia.org/wiki/Biodiversitat.

3

1

Al llarg del desenvolupament de les Jornades, una de les reflexions que va aparèixer a gairebé tots els tallers realitzats, va ser que l'explotació dels recursos naturals de manera irracional, així com la destrucció de l'equilibri entre les espècies maltractant els seus hàbits, faria que en un futur no molt llunyà ens trobéssim sobrevisquen en un planeta devastat. Per tant l'educació, l'actuació amb consciència ambiental és la clau per salvar el futur del nostre planeta. Una actuació que hem de fer plegats des dels més petits fins els més grans.

Una altra de les reflexions. va venir arran del què podíem fer nosaltres com a persones responsables del nostre entorn, per ajudar a aturar aquesta explotació dels recursos. Conscients que cadascú de nosaltres som consumidors, per tant generem molts residus i que alguns d'aquests es podrien evitar4, en la majoria de tallers es va parlar de les famoses 3 erres “Reduir, re-utilitzar i reciclar”5.

En aquest treball explicaré un dels principals tallers que es van realitzar i exposar a l'entrada de l'escola com a gran instal·lació artística i informativa de tot el que vam treballar i aprendre: El taller de reciclatge creatiu: fem animals amb material de rebuig. Fet a cicle infantil, inicial i mitjà.

Segons un estudi Europeu L'any 2008, cada català va generar, de mitjana, 1,6 kg de residus al dia, cosa que implica que la generació total de residus municipals va ser de 4.276.094 tones. A aquestes, cal sumar les 5.427.270 tones de residus industrials que van generar els processos productius del teixit empresarial i industrial del nostre país, així com les 7.408.785 tones de residus de la construcció i demolició. Per tant, el 2008 es van generar més de 17 milions de tones de residus (municipals, industrials i de la construcció). http://www.monsostenible.net/article/la-conferencia-europea-de-prevencio-de-residus-obrea-girona-la-setmana-de-la-prevencio-de-residus/ 5 “ El llibre de les 3 R” Susana Martínez, Jordi Bigues.

4

2

Compartim la vida amb més de tretze milions d’espècies diferents, incloses les plantes, els animals i els bacteris, de les quals només prop de dos milions tenen nom o han estat identificades. Aquest increïble sistema natural és un tresor de valor incalculable, on es fonamenta el benestar de les persones. Aquests milions de veïns ens aporten el menjar, l’aigua i l’aire que respirem –són els elements bàsics de la vida.” 6

2. L'escola i el seu context.

2. 1 L'escola L'escola Barceló i Matas és una escola situada a Palafrugell (Baix Empordà) 7 de dues línies de p3 fins a sisè. Amb aproximadament 350 alumnes en total.

Al ser una escola situada en una població amb molts establiments comercials i de restauració de temporada (estiu, setmana Santa etcètera) l'afluència de persones immigrades8 ha sigut molt elevada, per tant l'escola consta d'una gran multiculturalitat en l'alumnat, i en algunes classes pot http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/any_internacional_biodiversitat/biodiversitat/nos altres.jsp?ComponentID=182638&SourcePageID=182726#1 7 http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?

TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=17117&VOK=Confirmar 8 http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?

TC=5&V0=1&V1=17117&V3=926&V4=487&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=F 6

3

arribar a ser un 75% del total. La majoria provenen del Marroc, Romania i Sud-Amèrica: Bolívia, Equador etcètera.

2.1.2 Una escola Verda Les Jornades Culturals són un dels únics moments en els quals, tots els cicles de l'escola elabora una programació conjunta amb un tema en comú. Aquest any el tema de la Biodiversitat suposava treballar un tema relacionat directament amb el medi ambient. L'escola té molta experiència en treballar els temes mediambientals ja que des de fa deu anys està dins el programa d'escoles verdes del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya 9. Aquest privilegi, d'estar dins un gran projecte, ha fet que el centre estigui molt sensibilitzat i que porti a terme moltes tasques ecologistes; com el reciclatge, re-utilització de paper, foment de consum de fruita, instal·lació de dos horts escolars, o sigui la integració en el currículum d'activitats relacionades amb el medi ambient. Cada setmana els alumnes de tots els cursos tenen una hora on es treballa l'Escola Verda incidint amb diferents temes comentats anteriorment. Treballar el tema de la Biodiversitat en les Jornades Culturals va suposar pensar tallers que es poguessin realitzar a tots els cicles, amb uns mateixos objectius generals però, evidentment adaptats a cada nivell d'edat.

3. Els tallers Com ja he anat esmentant al llarg del treball, durant les Jornades Culturals es van realitzar diferents tipus de treballs, com ara: l'elaboració d'un herbari i descoberta de l'entorn natural més immediat de l'escola o l'estudi a través de diferents pàgines d'Internet sobre el canvi climàtic.

9

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

4

En aquest treball explicaré el taller que van treballar en 3 cicles des d'infantil fins a cicle mitjà, utilitzant materials de rebuig: Taller de reciclatge creatiu; fem animals amb material de rebuig.

3.1 Alguna pinzellada sobre el Reciclatge creatiu Reciclatge creatiu: són un grup de paraules utilitzades per designar una de les maneres originals de re-aprofitament dels productes que ja han estat usats. La paraula reciclatge la podríem definir, com la recuperació i el “re-procés” d'un article o parts d'aquest, que en arribar al final de la seva vida útil, transformant-lo o combinant-lo amb altres elements pot tornar a ser utilitzat, per tant se li por tornar a donar vida 10La paraula creatiu, faria referència a la paraula creativitat, la capacitat d'elaborar quelcom nou, partint d'un altre element o partint des des de zero. Per tant la creativitat aniria relacionada amb l'aportació d'alguna cosa nova, de la novetat.11 Aquesta elaboració de quelcom nou a partir del reaprofitament de material de rebuig pot anar des de la cerca de quelcom amb una utilitat concreta, o bé pot donar lloc a una creació artística que no busca una utilitat més enllà on la reacció de l'espectador és molt important. Tot i això el reciclatge creatiu, sempre aporta una reflexió al darrere la qual no deixa indiferent i no deixa de ser la crítica d'un sistema actual basat en el consum.12

http://www.britannica.com/EBchecked/topic/493996/recycling Educación artística y desarrollo creativo, Rosario Gutiérrez Pérez. Arte Individuo y Sociedad, Anejo 1, Any 2002 enllaç del pdf: http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0202110279A.PDF 12 http://reciclando.eu/reciclaje-creativo/ 10 11

5

3.1.1 Reciclant la història de l'art contemporani occidental.

Alguns exemples de reciclatge creatiu i artístic al llarg del temps •

Dadaisme: ready made, object trouvé, art trobat.

La utilització d'objectes quotidians, objectes de rebuig els quals havien tingut una vida útil determinada, per transformar-los en objectes artístics, no és quelcom nou.

Si ens remuntem en la història de l'art contemporani Occidental, podem trobar exemples com l'art dadà; moviment artístic polifacètic desenvolupat a Europa durant els anys 1916 fins el 1925 que es va caracteritzar per una postura que posava en qüestió totes les convencions socials i s'oposava a les ideologies de l'art i les polítiques tradicionals13. Aquest moviment va influir i va contribuir a la creació de noves maneres d'entendre l'art i va ser font d'inspiració per moviments artístics i filosòfics posteriors, així com el Surrealisme, o el Pop-Art L'objecte trobat, equivalent en francès objecte trouvé, i en anglès ready made, és una manera d'anomenar l'art fet a partir d'objectes d'ús quotidians que normalment ningú consideraria artístics, que tenen una funció concreta. L'artista intervenia en ells descontextualitzant-los i

donant-lis un nou

espai; allí era on adquirien un nou significat, ja que l'objecte que era considerat quotidià i en certa

Roue de bicyclette Ready made Marcel manera mundà es convertia en un objecte Duchamp

capaç de ser considerat artístic. Normalment

l'art trobat, l'objecte trobat, objecte trouvé o ready made, l'artista no modificava l'estat original de la peça, simplement jugava en la descontextualització

d'aquest14.

Un

dels

personatges

més

representatius del moviment Dadaista va ser Marcel Duchamp15

Fontaine, Ready made Marcel Duchamp

conegut per fer nombrosos ready mades com Roue de bicyclette

<<Roda de

bicicleta>> o bé Fontaine <<La Font>>, la primera era una roda de bicicleta enganxada a un tamboret, i la segona un urinari signat per Richard Mutt. http://ca.wikipedia.org/wiki/Dadaisme Dada : art and anti-art. Hans Richter, London : Thames and Hudson, 1997 15 http://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Duchamp 13 14

6

•

L'Art Pòvera16

Entre altres exemples de moviments artístics on l'objecte reutilitzat és clau trobem l'anomenat Art Pòvera: art pobre, el qual va sorgir a Itàlia a finals dels anys 60. En aquest moviment s'integraven activitats artístiques molt variades, però totes, com ja havia comentat, amb el denominador comú; que les obres es constituïen de materials pobres com ara palla, papers, sorra, pedres, fins i tot deixalles que l'autor o autora trobava. La idea de l'objecte trobat utilitzat amb els ready mades de principi del segle XX amb Marcel Duchamp és recordat en aquest moviment. Els objectius d'aquest tipus d'art també és la crítica i el rebuig de l'art tradicional i la reivindicació de l'art a partir de la matèria. Els artistes d'Art pòvera, tot i utilitzar matèria pobre, intentaven cercar la poesia entre l'objecte i la seva manipulació.

Sovint presentaven les seves exposicions en forma d'instal·lacions.

Per posar algun exemple d'autor d'Art pòvera, podríem parlar de Michelangelo Pistoletto conegut per la seva Venus dels Draps. Obra on hi podem veure una escultura de guix que representa la Venus, còpia d'una escultura grega clàssica, que mira un munt de roba usada i vella apilonada.

Venus dels draps 1967.

Michelangelo Pistoletto,

Minimalismo, arte povera, arte concettuale. Francesco Poli. Laterza, 2002

16

7

3.2.2 Reciclatge creatiu a l'actualitat En el punt anterior he explicat alguns exemples de reciclatge creatiu i artístic al llarg de la història de l'Art Contemporani, els quals es remunten ja des de principis de segle XX fins a mitjans dels anys 60 i 70. Aquests van ajudar a l'aparició d'altres submoviments els quals també utilitzaven objectes quotidians, de forma artística.

Avui dia, amb la creixent preocupació per el medi, l'eco-sostenibilitat i per tant, la conscienciació general sobre el malgast dels recursos naturals del nostre planeta, ha fet que hagi ressorgit l'esperit de Duchamp, amb l'aparició de molts grups i moviments de persones que es dediquen a aquest tipus de creacions de reciclatge artístic o creatiu (parint d'elements trobats, reciclats, rebutjats...) aquests

dissenyadors,

artistes,

Sovint

creadors

formen

associacions d'art i d'artesans, per donar espais a la col·laboració i cooperació, a la formació de tallers, a la creació

lliure

i

la

comunicació

i

coordinació

d'exposicions artístiques, que sovint són participatives.

També organitzen concursos d'art a partir d'objectes de rebuig, com el Residu'Art17 organitzat per l'Assossiació Cartell concurs ResiduArt 2010

ja esmentada en aquest treball, Drap Art18 amb seu a Barcelona ciutat i que des del 1995 organitza festivals

de reciclatge creatius, tallers, exposicions temporals d'artistes que utilitzen el reciclatge creatiu. A part de Drap Art, també trobem altres associacions d'àmbits estatals com ara Reciclando19, una associació amb una magnífica web informativa sobre tot el que fa referència al reciclatge creatiu i al reciclatge en general. També organitzen cursos de reciclatge amb espais oberts a noves idees ...

A més a més d'aquests exemples navegant per Internet es poden trobar infinitat d'associacions a Espanya i també arreu del món, ja que com he anat esmentant al llarg de tot el treball la consciència ecològica va en augment i els artistes d'arreu http://www.drapart.org/bases-convocat%C3%B2ria/ http://www.drapart.org/ 19 http://reciclando.eu/reciclando/ 17 18

8

del món, tan artistes consolidats, com emergents, com artistes amateurs s'estan bolcat a l'experimentació amb tot aquell material sorgit del nostre rebuig.

3.2.4 Taller de reciclatge creatiu i la Biodiversitat: fem animals amb materials de rebuig.

Després de la introducció sobre el treball artístic amb material reciclat al llarg de la història de l’Art Contemporani, ara explicaré com vam organitzar el taller de reciclatge creatiu a l’escola.

Metodologia

L’escola Barceló i Matas és un centre de dues línies, per tant de cada curs des de p3 fins a sisè, hi ha dues classes d’aproximadament 20-25 alumnes. Per fer els tallers vam fer grups entre 10 i 15 alumnes barrejant les diferents classes dels cicles:

− A cicle infantil teníem els alumnes de p3, p4 i p5, − A cicle inicial de primer i segon − A cicle mitjà de tercer i quart.

Normalment aquests alumnes només fan activitats amb companys del seu mateix grup-classe. Tan sols en les excursions i colònies realitzen treballs conjunts, per tant les Jornades Culturals i la mescla de diferents nens i nenes de diferents cursos i classes per realitzar els tallers (encara que sigui dintre el mateix cicle) fa que es relacionin i cooperin més els uns amb els altres.

9

Tots els tallers de reciclatge creatiu, duraven aproximadament una hora i mitja. La primera mitja hora era utilitzada per fer l'explicació de l'activitat creativa que es feia durant l'hora següent, a través d'exemples i al seva pròpia imaginació, els alumnes podrien crear els seus animals amb els diferents materials.

Recursos humans i materials.

Cada taller de reciclatge creatiu disposava de dues mestres per tal de poder atendre més individualment els alumnes.

Els tallers es van realitzar en diferents aules de l'escola, a Educació Infantil al no constar d'una aula específica per fer plàstica, es va habilitar una aula ordinària, ajuntant taules, per tal de facilitar el treball en grup.

Pel que fa als alumnes de primària, al disposar d'una sola aula de plàstica, els alumnes de cicle inicial

també

van haver adaptar una aula ordinària. I els

alumnes de cicle mitjà, van disposar de l'aula de plàstica, la qual ja compte amb taules grans per poder treballar en grups de cinc o sis nens i nenes.

En quan als recursos materials emprats: cada aula disposava de taules cadires, un o dos ordinador amb projector i connexió Internet, per si s'havia de consultar alguna pàgina. A més a més, els alumnes havien recollit durant les setmanes anteriors materials de rebuig dels contenidors blaus (papers i cartrons) i grocs (envasos i plàstics) per poder utilitzar-los. Cada nen i nena també portava materials de casa com ara: tetra bricks, oueres, envasos de iogurts, i altres envasos de plàstics, tubs de rollo de paper de wàter o de cuina etcètera. Per tal de poder fer les creacions també disposaven de: tisores, cola blanca i pintures de diferents colors.

10

Objectius20

− Sensibilitzar-se sobre les problemàtiques que afecten al medi Ambient i concretament en la Biodiversitat.

− Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació del taller.

− Agafar consciència de la possible reutilització de tot allò que rebutgem.

− Saber que existeixen diferents moviments artístics d'Art Contemporani que utilitzaven el reciclatge creatiu en les seves obres.

Continguts

Tot i que des d'un principi ens vam plantejar el taller de reciclatge creatiu com un taller d'art, on l'Àrea de visual i plàstica era la que hi estava més implicada, al situar-nos dins el context de les Jornades Culturals sobre la Biodiversitat, a part de l'Àrea visual i plàstica també hi vam afegir continguts de l'Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural.

20

Aquests objectius generals del taller podien ser adaptats depenen del grup, cicle Infantil procurava complir l'objectiu de: Valorar i gaudir de la interacció del grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació del taller.

- Cicle Inicial ja tenia en compte tots els objectius, però no fem molta incidència en els noms dels moviments artístics.

- Cicle mitjà, en canvi va intentar que tots els objectius tinguessin el mateix pes donada que l'edat dels alumnes ja tenen la capacitat de poder contextualitzar moviments artístics i comprar-ho amb les seves pròpies creacions.

11

Continguts Àrea de visual i plàstica21 Explorar i percebre

− Apreciació dels objectes i imatges produïts per un mateix o per altres amb els materials de rebuig, i valoració pel progressiu coneixement que promouen. −

Establiment de relacions entre les qualitats perceptibles de les produccions artístiques i el que commou o provoca. Identificació d’alguns materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en el passat. Concretament els materials de Rebuig en l'art Contemporani: Dadaisme, Art póvera i actualitat.

Interpretar i crear − Experimentació amb les qualitats visuals i plàstiques dels materials dels elements presents en l’entorn: manipulació i transformació dels materials; utilització de diversos materials de rebuig.

− Intervenció espacial i compositiva en l'entrada de l'escola.

− Assumir responsabilitats i afavorir dinàmiques de

treball cooperatiu i

participatiu en l’elaboració d'un projecte artístic.

− Interès, valoració i respecte davant del fet artístic i davant de les produccions artístiques pròpies i alienes.

21

Currículum de primària apartat d'Educació Artística: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

12

Continguts Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural22 Medi natural

− Comprendre la necessitat de conservar la diversitat d'animals en el planeta amb i els diferents hàbitats.

− Comprendre

que les persones han d'adoptar formes de viure que

possibilitin el manteniment de la salut pròpia i col·lectiva

Competències23 bàsiques

Aportació del taller a l'afavoriment de les competències bàsiques. Tot i que s'ha intentat tenir en compte totes les competències bàsiques, hem posant especial èmfasi en la competència comunicativa, la competència artística i cultural i la competència coneixement interacció amb el medi físic.

1. Competència comunicativa24 − Comunicar oralment i amb claredat i ordre, el que hem après i les nostres opinions.

22

Currículim de primària apartat de coneixement del medi natural, social i cultural: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/coneixement_medi_pri.pdf 23 Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/presentacio_curriculum_primaria.pdf 24 La competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l'accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat, i l'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

13

2.Competència artística i cultural25 − Explorar, dissenyar i crear formes bidimensionals i tridimensionals a partir de diferents materials.

− Comprendre que al llarg de la història de l'art hi han hagut persones que també han treballat amb material reciclat d'una forma artística.

3.Tractament de la informació i competència digital26 − Buscar i seleccionar informació a través de diverses fonts

4. Competència matemàtica27 −

Analitzar les formes dels materials per tal d'arribar a la creació

d'objectes amb els materials reciclats.

25

La competència artística i cultural és un complement necessari de la competència comunicativa i com a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crítica i solidària, de la nova societat del segle XXI. Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

26 La competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloenthi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Per això és una competència transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les àrees curriculars.

27 La competència matemàtica és necessària en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de l'entorn i l'ús de les eines matemàtiques pot ser un instrument eficaç. Aquesta competència adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemàtics són utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, una competència que caldrà tenir en compte en totes les àrees del currículum i activitats d'aprenentatge.

14

5. Competència aprendre aprendre28 −

Reflexionar sobre el propi aprenentatge

−

Plantejar preguntes i supòsits dins el propi transcurs de les activitats.

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal29 −

Implicar-se en el treball en grup, tot prenent decisions individuals i

participar en la presa de decisions col ·lectives.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic30 −

Reflexionar sobre el medi ambient i la biodiversitat, i dels petits canvis

que podem fer com a persones per incidir positivament en el nostre planeta.

−

Respectar el medi que ens envolta comprenent que nosaltres formem

part d'ell juntament amb els altres éssers vius.

28

Aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats. És la competència metodològica que, d'alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques.

29 Aquesta competència, en l'àmbit de les competències bàsiques, es refereix, d'una banda, a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos.

30 Aquesta competència mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el món en què es desenvolupa, fa que l'alumnat superi la simple acumulació d'informacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqüències i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta dels éssers vius.

15

8. Competència social i ciutadana31 −

Participar en la vida col·lectiva de l'escola, posant en pràctica habilitats

socials que afavoreixen les relacions interpersonals amb els diferents alumnes dels diferents cicles..

−

Promoure el respecte per un mateix i els altres.

Descripció del desenvolupament dels tallers.

Cada grup d'alumnes entre 10 i 15, realitzaven aquest taller entre altres, d'una durada de una hora i mitja aproximadament.

Primera part del taller

La primera mitja hora era per l'explicació de l'activitat, i la seva contextualització.

Explicació de la definició de reciclatge i reciclatge creatiu (explicada en aquest treball en el punt 3.1). A més a més, als alumnes de cicle inicial i a cicle mitjà, se'ls donava una mirada resumida de la Història de l'art a través d'imatges en el projector o bé a l'ordinador de l'aula

Segona part del taller, anàlisi dels materials de rebuig aportats

A partir del treball de contextualització teòrica, tan pel que fa a la història de l'art com en definició de paraules clau, es passava a un estudi de tots els materials que 31

Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir en la seva millora. Sí bé aquesta competència manté vincles més estrets amb les àrees de ciències socials i d'educació per a la ciutadania, mobilitza recursos d'altres àrees del currículum.

16

havíem recollit i portat des de casa. Una classificació de formes, textures, colors, proposada per el mateix grup d'alumnes. Com que aquest talles es va realitzar amb diferents nens i nenes, cada grup feia la seva pròpia classificació. Mentre es feia la classificació i l'anàlisi de tot el material de rebuig, també es feia una reflexió de tot allò que llencem i que no podem reutilitzar.

Tercera part: creacions d'animals de diferents ecosistemes, famílies etcètera amb el material proposat.

A continuació, es plantejava la creació de diferents tipus d'animals amb les formes dels diferents materials. La biodiversitat en el regne dels éssers vius, concretament els animals, va donar molt de joc a l'hora de fer les creacions.

Els alumnes de cicle Infantil: Els grups pel taller constaven d'entre 10 i 12 alumnes. Per realitzar l'activitat es subdividia amb dos mitjos grups d'uns cinc alumnes. Primer realitzaven una activitat pautada ajudats per una de les mestres: una papallona de paper de cel·lofana reaprofitada, amb agulles d'estendre roba.

Mentre l'altre mig grup, també de cinc alumnes, realitzava un animal de la seva pròpia imaginació interectuant amb els altres alumnes i també l'ajuda de la mestra.

Després els mitjos grups s'intercanviaven l'activitat, per tant cada nen i nena feia una papallona de cel·lofana i un animal fruit totalment de la seva imaginació.

Les creacions d'animals dels alumnes de cicle Infantil van ser més guiades degut, evidentment, a les característiques de l'edat, tot i així els resultats van sorprendre a les pròpies mestres.

A continuació, algunes imatges dels resultats finals.

17

Animals amb material reciclat fets per Cicle Infantil

Papallona fet amb paper de cel路lofana i Oreneta feta de paper Cicle infantil i Inicial

18

Els alumnes de cicle inicial i cicle mitjà: com ja he comentat anteriorment, els grups eren d'entre 10 i 15 alumnes. Com que es comptava amb la presència de dues mestres, després de veure diferents exemples obres de reciclatge creatiu de diferents èpoques i autors es mostrava el material de rebuig del qual disposaven i cada nen i nena, individualment o en petits grups, realitzaven els seus animals, els quals podien ser de diferents hàbits: aquàtics, terrestres, voladors... A més a més, com que en alguna sessió els propis alumnes van comentar que les plantes, tot i no ser animals, eren éssers vius i molt importants per la nostra biodiversitat, , alguns d'ells van decidir també realitzar flors. Els resultats van ser també molt sorprenents.

A continuació algunes imatges dels resultats finals. També es poden veure, en el flickr32 de l'escola : http://www.flickr.com/photos/ceipbarceloimatas/

32

El flickr és una plataforma on es poden posar imatges i vídeos gratuïtament per crear la teva pròpia pàgina amb fotos, l'escola des de fa dos cursos compta amb aquesta plataforma per mostrar les diferents activitats plàstiques a Internet.

19

Taula amb materials de rebuig per la realització de les creacions

20 AlgunsNens animals fets pels i mitjà de cicle mitjàalumnes treballantdeencicle unainicial creació

Nena de cicle mitjà realitzant un animal de material reciclat

21

Animals de material de rebuig de cicle inicial i mitjà (exposició)

Mosca i altres animals voladors fets am material reciclat

Flors de material reciclat 22

Vista parcial de l'exposici贸 dels treballs de les Jornades Culturals

23

Segona vista de l'exposici贸 sobre la Biodiversitat

Avaluació del taller de reciclatge creatiu

La majoria dels alumnes es van sensibilitzar i es van adonar de la gran quantitat de coses que rebutgem i llencem en la nostra vida quotidiana. Van agafar consciència de la importància del reciclatge i de la reutilització. A més a més, es van adonar que també podem reciclar d'una manera artística i que no sempre és necessari comprar tot el material per fer creacions, quan podem reutilitzar molts objectes que llencem.

Enllaçant amb el tema general

de les

Jornades Culturals de la Biodiversitat,

també es van adonar que perquè totes els espècies puguin viure hem de cuidar el nostre entorn, i aquesta cura pot començar amb coses tan simples com reciclant i reutilitzant.

Molts alumnes van realitzar animals en petit grup, i durant tots els tallers l'ajuda i la pluja d'idees entre ells va ser constant. La comunicació sempre va ser fluïda, arribant a fer animals molt originals gràcies al treball en equip.

Per acabar, sobretot els alumnes de cicle mitjà, es van adonar que les idees que ara tornen està en actualitat, com el reaprofitament d'objectes i materials de rebuig per fer creacions artístiques, ja existia en el passat, i trobem molts exemples en la Història de l'Art.

Per tant l'avaluació general tant del taller, com dels alumnes va ser positiva, i es van complir els objectius proposats al principi. De tota manera si els tallers haguessin pogut tenir més llarga durada, inclús s'haguessin pogut allargar en el llarg del curs els resultats s'haurien anat millorant.

24

4. Conclusions

L'experiència de treballar en equip tant per alumnes com per professors sempre és gratificant. Els alumnes, al treballar en grup, en un projecte comú fa que es motivin33 i aleshores els resultats siguin bastant satisfactoris. Com ja he comentat al llarg de tot el projecte, el reciclatge creatiu, va ser una eina eficaç per tal de treballar el tema de la Biodiversitat, lligant el tema directament amb la cura del Medi Ambient, ja que sense aquest respecte per tot el que ens envolta, la Biodiversitat no pot ser possible. A més a més va servir per treballar la creativitat d'una manera original, no només de forma individual, sinó també en forma de treball en equip.

En aquest treball no he esmentat els altres tallers, però volia fer esment d'algun altre, encara que sigui de forma molt resumida i esquemàtica:

– Es va realitzar una maqueta on es mostrava el gran riu Amazones amb els seus arbres tan necessaris per l'oxigen del nostre planeta. Aquesta maqueta es va realitzar amb plastilina i fang, després de veure fotos i un vídeo sobre la vida a l'Amazones.

– Un altre taller significatiu, va ser el de la realització de la recreació biodiversitat dels Pols gelats. Es van fer pingüins, óssos polars de diversos materials.

33

“Una técnica poderosa durante los añs de la temprana escolarización es que los estudiantes se vean involucrados en proyectos de envergadura y alcanze. Algunos de estos proyesctos se pueden fundamentar directamente en las artes, cuando los estudiantes constituyen un grupo durante un juego, por ejemplo, o decoran su aula para una celebración o montan una serie de obras sobre un tema o iedea escencial. A través de la involucración en estos proyectos, los estudiantes adquieren no sólo habilidades artísticas por se, sino también conocimiento de lo que significa llevar a cabo una empresa significativa, con apoyo apropiado pero no con ayuda excesiva.” . Educacion artistica y desarrollo humano. Gardner, Howard

25

– Per últim parlar del taller de descoberta de la biodiversitat de l'entorn de l'escola, on van realitzar un petit herbari amb petites mostres.

Tots aquests tallers i altres, van ser exposats a l'entrada de l'escola en forma del de gran instal·lació34. Durant tot el tercer trimestre, on pares, mares i alumnes d'altres escoles van poder visitar-la. Aquest fet, mostrar totes les activitats però en una exposició conjunta, va fer que la cohesió buscada ja des del principi de les Jornades Culturals sobre la biodiversitat, prengués més significat.

34

«Una INSTALACIÓN es una obra única que se genera a partir de un concepto y/o de una narrativa visual creada por el artista en un espacio concreto. En el se establece una interacción completa entre los elementos introducidos y el espacio considerado como obra total» Arte, Individuo y Sociedad. Anejo I, Las instalaciones en la escuela, GUILLERMO GARCÍA LLEDÓ, http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0202110387A.PDF

26

5. Biblografia i enllaços.

GARCÍA LLEDÓ, Guillermo,

Las instalaciones en la escuela,

Arte,

Individuo y Sociedad. Anejo I, 2002.

Enllaç de la revista de la Universitat Complutense de Madrid: : http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0202110387A.PDF

GELI Anna M.

JUNYENT Mercè, MEDIR Rosa, PADILLA Fanny

L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies; Monografies universitàries 7, Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya, 2006.

Enllaç on es pot trobar el projecte: http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_ve rdes/mu7_ambientacio_curricular-def.pdf

GUTIÉRREZ PÉREZ, Rosariop, Educación artística y desarrollo creativo, . Arte Individuo y Sociedad, Anejo 1, Any 2002 Enllaç del pdf: http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0202110279A.PDF

MARTÍNEZ Susana, BIGUES

Jordi, “El llibre de les 3 Rs” , Editorial

Proyecto Natur Any 2009.

POLI Francesco, Minimalismo, arte povera, arte concettuale. Laterza, 2002 RICHTER HANS, Dada : art and anti-art., London : Thames and Hudson, 1997 .

27

Currículum de primària http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/presentacio_curriculum_primaria.pdf Currículum de primària apartat d'Educació Artística: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf Currículum de primària apartat de coneixement del medi natural, social i cultural: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/coneixement_medi_pri.pdf

Pàgina de fotos de l'escola Barceló i Matas http://www.flickr.com/photos/ceipbarceloimatas/

Altres enllaços utiltizats

http://www.un.org/es/events/biodiversity2010/background.shtml

http://ca.wikipedia.org/wiki/Biodiversitat.

http://www.monsostenible.net/article/la-conferencia-europea-de-prevenciode-residus-obre-a-girona-la-setmana-de-la-prevencio-de-residus/

28

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/any_internacional_biodiversitat/bi odiversitat/nosaltres.jsp?ComponentID=182638&SourcePageID=182726#1

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?

TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=17117&VOK=Confirmar http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?

TC=5&V0=1&V1=17117&V3=926&V4=487&ALLINFO=TRUE&PARENT=1& CTX=F

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_ve rdes/

http://www.britannica.com/EBchecked/topic/493996/recycling

http://reciclando.eu/reciclaje-creativo/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dadaisme

http://www.drapart.org/bases-convocat%C3%B2ria/

http://www.drapart.org/

http://reciclando.eu/reciclando/

29