Treball final

L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA VISUAL I PLÀSTICA A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA: UN PROJECTE COL·LABORATIU A L'ESCOLA L'OLIVAR VELL D'ESCLANYÀ.

CURS 2011-2012

MÀSTER D'ARTS VISUALS I EDUCACIÓ UN ENFOCAMENT CONSTRUCCIONISTA UNIVERSITAT DE GIRONA SETEMBRE DE 2012.

IMMA GISPERT FITA

•

ÍNDEX

1. Introducció......................................................................................................................1

2. Tema de investigació i objecte d'estudi....................................................................10

3. L' Escola L'Olivar Vell d' Esclanyà.

Una escola cíclica: una gran família per l'aprenentatge...............................................11

4 .Educació artística a l'escola , el currículum d'educació artística i les competències bàsiques........................................................................................13

5. Exemple de programació d'Educació artística, visual plàstica...............................15

6. Treballar plegats a l'escola: El treball col·laboratiu i el naixement del blog d'Educació artística: visual i plàstica. ...........................................................................17

7. Consideracions finals .................................................................................................19

8. El Futur de l'educació artística Visual i plàstica a l'Escola l'Olivar Vell d'Esclanyà.........................................................................................................................22

9.Bibliografia ..................................................................................................................23 10. Adreces web...............................................................................................................24

1. Introducció 1.1 Els inicis: records i vivències.

Des de sempre a casa hem estat molt motivats per l'educació artística. Podria dir que tot va començar amb la meva mare, amb les seves pintures i les seves petites històries i contes il·lustrats que ens feien passar les millors estones a mi i a la meva germana.

També podria comentar el dia que vaig entrar dins l'aula de música de l'escola de música del meu poble i vaig aprendre a tocar el piano, i més tard el violí. Fins i tot abans que a les escoles tinguessin un especialista de música, a casa trobaven que era molt important l'educació artística, com a desenvolupament psicològic, mental i acadèmic.

Els meus anys com estudiants a l'escola del Cor de Maria de la Bisbal d'Empordà, encara no hi havia especialista de música. Recordo que només cantàvem les cançons relacionades amb l'any litúrgic: Nadales, Cançons de setmana santa, etc... més endavant a l'institut tan sols vam fer història de la música, i l'àrea de visual i plàstica es reduiria tant, que fins i tot fent un exercici de memòria no aconsegueixo recordar-les.

Després del Batxillerat vaig anar a estudiar Història de l'art a la Universitat de Girona, van ser cinc anys de descobrir tot un món artístic, sempre des de la basant teòrica, històrica i museística.

Per poder exercir de professora vaig haver de fer el Curs d'adaptació pedagògica, el qual només donava unes poques directrius de com havia de ser ensenyar història, geografia i història de l'art a l'institut. Dins la carrera no estava previst cap assignatura de caire pedagògic. Per aquesta raó, al acabar Història de l'art vaig decidir continuar la meva formació aquesta vegada encarada a l'educació i vaig entrar a a fer Magisteri d'Educació musical, ja que l'especialitat d'educació visual i plàstica no existia. A partir d'aquí al finalitzar la carrera de magisteri, va començar la meva aventura dins el món educatiu, en aquest cas educació infantil i primària, com a especialista de Educació musical.

Més endavant em decidiria a fer aquest màster d'art i educació un enfocament construccionista del qual ara faig el treball de pràctiques per tal de poder enriquir la meva formació com a mestra d'educació artística a l'escola de primària.

El treball de pràctiques es convertiria en l'excusa per tal de portar a terme totes les experiències apreses i viscudes en el màster, així com passar de realitzar unes classes d'educació artística nascudes de la intuïció a unes amb una base i fonamentació teòrica fruit de la racionalització i la recerca.

1

El treball que us presentaré a continuació no és res més que la recopilació de les meves experiències com a mestra d'educació artística visual i plàstica en les diferents aules de l'escola L'Olivar Vell Escola on la qual vaig començar a treballar el curs 2011-2012, on gràcies a les seves peculiaritats com escola cíclica vaig poder dur a terme diferents experiències artístiques amb les nenes i els nens.

1.2 L'Educació artística a les escoles.

Si uno parte de la premisa de que a los centros de educación primaria les incumbe el desarrollo de la inteligencia. y si se enliende el arte corno una actividad alejada del pensamiento, será difícil hacer de las artes un punto fuerte en la educación.

Pero si uno acepta el punto de vista de Langer, de que el arte es tanto una actividad cognitiva como basada en el sentimiento, entonces el problema se convierte en la tarea de revisar la concepción que usualmente se mantiene del conocimiento.

(Eisner, 1972, p. 7-8)1 Tot i que la reflexió de Eisner data del 1972, avui dia encara molts centres de primària es debaten en el concepte d'art i de coneixement. Normalment trobem l'educació artística reservada per les festes tradicionals, per la decoració de l'escola o bé com una assignatura més a la qual no se li dóna la importància que realment hauria de tenir. Estem començant la segona dècada del segle XXI i encara les teories sobre el coneixement i l'art estan a l'ordre del dia. No és difícil trobar educadors i educadores que encara consideren l'educació artística com un afegit molest a l'horari escolar el qual priva de fer altres matèries. Tot i la lluita i la defensa de l'educació artística com a valor cognitiu, encara queda bastant camí per recórrer.

1 Eisner, Eliot. W., Educar la visión artística, Paidós Educador.

2

1.2.1 Les últimes grans reformes educatives a l'Espanya del segle XX i XXI. Les gran reformes educatives per adaptar-se els nous temps, per modernitzar l'ensenyament ha sigut el gran tema de l'escola a Espanya i Catalunya aquests últims anys. És evident que la manera d'ensenyar i els temes que s'han d'ensenyar ha de ser revisat per adaptar-se als nous temps, als nous pensaments i també a les noves tecnologies. També és sabut que la base i la salut d'un país és la seva bona o mala educació, per aquestes i altres raons els currículums educatius han estat modificats, revisats diverses vegades en pocs anys.

•

L'entrada dels mestres especialistes a les escoles.

Una de les grans reformes educatives va venir el 1990 amb la LOGSE2 que, a part de allargar el temps d'escolarització obligada fins el 16 anys, es va fer efectiu el que des de feia molt temps s'havia demanat, l'entrada d'especialistes a les aules de primària. Una remodelació de les metodologies i un clar impuls per les especialitzacions de magisteri: Especialitat de llengua estrangera, Especialitat d'educació especial, Especialitat d'educació Física. Finalment Especialitat d'educació Musical. Tot i que moltes escoles ja disposaven d'especialistes; sovint eren mestres externs contractats, moltes vegades amb coneixements de la matèria però sense un títol de magisteri; l'aparició de les especialitats com a diploma universitari va fer que totes les escoles disposessin per llei de docents capacitats per poder fer les matèries més especifiques.

L'aparició de l'Especialista de música a les escoles (especialitat que vaig estudiar a la Universitat de Girona), va donar un impuls molt necessari a l'ensenyament d'aquesta matèria. La figura d'una mestra o d'un mestre que s'havia preparat per poder donar les classes de música, va fer que dins dels claustres de les escoles de primària augmentés la qualitat i al mateix la importància de l'ensenyament musical. Algú capacitat per fer una programació adequada a les edats de les nenes i els nens de primària va fer elevar la música com quelcom important i rellevant per l'educació global dels nostres infants.

Malauradament, no va ser previst una especialitat per la part visual i plàstica de l'educació artística. Pel que he pogut experimentar en els meus anys com a mestra normalment 2 http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1990/24172 3

aquesta matèria recau sovint al mateix tutor/a del grup, l'especialista de música o bé a alguna persona que s'ofereix a fer la programació. Evidentment la meva experiència es basa en les escoles on he exercit com a mestra, no voldria generalitzar-ho. Però el que sí que podria dir amb certesa, és que el fet que no existeixi un especialista de visual i plàstica definit, fa que aquesta assignatura navegui sense rumb, sovint sense una programació clara, sense un seguiment en els diferents cursos. Considero que no se li dóna la importància que hauria de tenir. Segurament amb un especialista al davant faria que aquesta prengués més importància dins de les matèries generals de l'escola primària.

Després de la LOGSE vindria l'anomenada LOCE de 2002, que era una revisió de l'antiga gran reforma modificant certs aspectes ideològics per part del partit que la va promoure, més tard tindríem la LOE del 2006, que modificava certs articles de l'antiga LOE i acabava de marcar la trajectòria educativa dels currículums que actualment s'estan impartint a les escoles de primària i els instituts de secundària. En cap d'aquestes dues últimes reformes es va afegir l'especialitat d'educació artística visual i plàstica.

Actualment les hores d'educació artística estan combinades entre les hores de música i les hores de visual i plàstica. Amb la gran diferencia que per les hores de música es preveu una mestra especialista, i en canvi per les hores de visual i plàstica no es preveu cap mestra especialista en la matèria.

Dintre el marc legislatiu català, fent referència a les lleis estatal espanyoles, ens trobem amb la LEC3(Llei d'educació de Catalunya), que el ser aprovada el 2009 pel Parlament de Catalunya posava les bases autonòmiques sobre l'educació de Catalunya, enfocada en les noves metodologies i donava pas a les anomenades Competències bàsiques4, Els docents de les escoles catalanes haurien d'aprendre a programar tenint en comptes les vuit competències bàsiques que estan redactades i recopilades en la Llei d'educació catalana. Tot i que la LEC tampoc preveu l'entrada de l'especialista en educació visual i plàstica, una de les vuit Competències bàsiques fan referència clarament a l'educació artística visual i plàstica.

3 http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm 4 “S'entén per competència la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides.” Identificació de les competències bàsiques, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament,Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 4

1.2. 2 Breu resum de les Competències bàsiques recollides en el currículum de primària5

Les competències comunicatives 1.

Competència, comunicativa, lingüística i audiovisual.

2.

Competència artística i cultural.

“Atès que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i saber comunicar esdevé una competència clau per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos”.6 Les competències metodològiques 3.

Competència del tractament de la informació i competència digital

4.

Competència matemàtica.

5.

Competència d’aprendre a aprendre.

Les competències metodològiques focalitzen determinats aspectes que són comuns a la competència comunicativa. Fan referència a desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions esco-lars i a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en situacions i entorns diferents. Es tracta, en essència, de competències per convertir la informació en coneixement eficaç per guiar les accions, per tant, amb el raonament i l’esperit crític, amb la capacitat d’organitzar-se en les feines i també amb determinades actituds, com el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverança i el rigor en la realització dels treballs.

Amb això es potencia l’interès i el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre al llarg de la vida.

5 http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum 6 http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum 5

Les competències personals 6.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

La competència personal està vinculada al desenvolupament i a l’afirmació de la identitat personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, però també en actituds d’obertura, flexibilitat i de compromís vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, d’una banda, fer-se com cadascú desitja i, de l’altra, usar la pròpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i la pròpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la construcció de la identitat femenina i de la masculina.

Competències específiques centrades a conviure i habitar el món 7.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8.

Competència social i ciutadana

Aprendre a conviure implica tenir en compte l’enriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial, el diàleg intergeneracional i la valoració de les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la humanitat.

Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l’alumnat de la realitat que l’envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i a la societat, que interactuï amb l’entorn i es comprometi a la seva millora.

6

1.2. 3 La Competència artística i cultura.

Com diu el currículum de primària: els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees es tinguin en compte les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Estaríem parlant doncs, de la integració de les arts en el currículum7.

Així doncs l'educació artística no està només inclosa dins de l'àrea d'educació artística visual i plàstica sinó que totes les assignatures han d'afavorir l'aprenentatge artístic.

A través de l'educació artística es poden arribar a assolir les competències bàsiques. La finalitat de l'educació primària, com esmenten en les competències bàsiques és: aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.8 Evidentment aquest aspecte es pot tractar i fer de moltes maneres diferents com per exemple –

Utilitzant les arts ocasionalment per ajudar als alumnes a entendre una cultura, un

període històric.

–

Per ajudar als alumnes a identificar diferencies i similituds entre les diferents arts

–

A través de les arts explorar conceptes que no són pròpiament tema de les arts,

com per exemple explorar la metamorfosis dintre d'una obra d'art i seguidament explicar7 Roser Juanola, Muntsa Calbó “ Hacia modelos globales en educación artística” Publicado en Roser Calaf y Olaia Fontal (COORDS): Comunicación ducativa del patrimonio:referentes, modelos y ejemplos. Ed.TREA Oviedo, 2004 8 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/competencies_pri.pdf 7

la dins les ciències naturals.

–

O també la resolució de problemes a partir de l'art, on es calguin utilitzar diferents

disciplines per arribar a resoldre'l.

1.2. 4 Intel·ligències múltiples i l'educació artística Quan parlem de competències bàsiques no puc deixar de parlar de la teoria de Howard Gardner9 de les intel·ligències múltiples. El qual defineix la intel·ligència com

una

capacitat, i per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha una component genètica però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... Així com hi ha molts tipus de problemes també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner ha identificat les següents:

•

Intel·ligència musical: Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i

expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre.

Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: cantar, xiular, entonar melodies amb la boca tancada, portar el ritme amb els peus.

• Intel·ligència lingüística: Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit. Els nens/es que destaquen en aquesta intel·ligència els agrada: llegir, escriure, explicar històries, participar en debats, jugar a jocs de paraules...

• Intel·ligència lògica-matemàtica: Capacitat d’analitzar problemes, portar a terme operacions matemàtiques. Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: els números i les seves combinacions, els agrada experimentar, preguntar i resoldre problemes..

• Intel·ligència espacial: Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial.

Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: aprendre 9 Howard Gardner, “Inteligencias multiples: la teoria en la practica,” PAIDOS IBERICA, 2005

8

mitjançant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, pensar amb imatges, etc • Intel·ligència corporal-cinestèsical: Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i utilització d’objectes amb destresa. Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: ballar, córrer, saltar, tocar, construir, gesticular,...

• Intel·ligència intrapersonal: Capacitat per a accedir als sentiments propis i comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida.

Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència,els agrada: sommiar, reflexionar, planificar, fixar-se fites,...

• Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres.

Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: intercanviar idees amb els seus companys, dirigir, organitzar, relacionar-se, manipular i mediar quan sorgeixen conflictes.

• Intel·ligència naturalista: Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell.

Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: observar, classificar, categoritzar, gran interés pel món i els fenòmens naturals.

L’àrea de llenguatge plàstic i la de visual i plàstica desenvolupa bàsicament tres intel·ligències: . La intel·ligència espacial, . La intel·ligència interpersonal, . La intel·ligència intrapersonal, Per

tot això,

la importància de ser

tractada per

igual a les altres àrees.

L’educació artística no solament afavoreix una obertura de la sensibilitat, sinó que també permet una expansió de l’imaginari.

9

2. Tema de investigació i objecte d'estudi.

Com ja he anat dient els ensenyaments artístics es troben presents de manera diferent en el nostre sistema educatiu. Així mentre la música té especialista i assignatura a primària i secundària, visual i plàstica està present com a assignatura en tota l’etapa obligatòria malgrat no tenir especialista a primària i trobar-se a secundària repartida en diferents assignatures com tecnologia, història de l’art i la mateixa visual i plàstica.

Al no haver-hi una persona, o grup de persones concretes per realitzar la matèria d'educació artística la part de visual i plàstica concretament, em vaig proposar intentar fer una programació d'educació visual i plàstica a les escoles on em permetessin fer-ho. I no només això, sinó intentar engrescar a altres mestres interessants en l'educació artística, per tal de potenciar-la. Al mateix temps intentar crear un diàleg entre els tutors o mestres que impartien l'assignatura de visual i plàstica, per tal de compartir experiències, materials i anècdotes relacionades amb l'assignatura.

Per tant l'objecte d'estudi d'aquest treball serà:

•

Profunditzar en la idea de fer una programació d'arts visuals i plàstica, i

portar-la a terme amb els alumnes.

•

Dinamitzar i implicar a la resta de mestres de l'escola que imparteixen

l'assignatura d'educació artística visual i plàstica per tal de fer un treball conjunt. .

10

3. L' Escola L'Olivar Vell d' Esclanyà.

Una escola cíclica: una gran família per l'aprenentatge.

L'escola L'Olivar Vell d'Eslanyà és una petita escola rural de un total de 60 alumnes entre infantil i primària. El fet de ser una escola tan petita fa que tingui un funcionament cíclic, o sigui que els alumnes estan agrupats no per els tradicionals cursos, sinó que estan agrupats per cicles. Així doncs tenim el Cicle infantil P3, P4, P5, el Cicle de Inicial 1r, i 2n, Cicle Mitjà, 3r i 4t, i el Cicle Superior 5è i 6è..

El fet de treballar en cicles i que l'escola tingui tants pocs alumnes en total, fa que molt sovint els alumnes d'edats diferents treballin junts i aprenguin els uns dels altres.

Comparteixen coneixements afavorint, per exemple que els més grans es responsabilitzin i ajudin als més petits.

Una escola amb aquestes característiques afavoreix el treball col·Laboratiu entre alumnes i també entre mestres. Existeix una gran complicitat a l'hora de fer treballs comuns i portar-los a terme, per dir-ho d'una manera col·loquial és una gran família d'aprenentatge.

3. 1 Breu descripció dels grups-classe.

Com ja he comentat en el punt anterior es tracta d'una escola cíclica, per tant no parlarem de cursos sinó que els grups estan agrupats per cicles. Aquest treball està pensat només en observar els tres cicles de primària, el cicle inicial el cicle mitjà i el cicle superior.

3.1.1 Cicle inicial En aquest cicle estan agrupats els nens i les nenes de Primer i Segon. Les edats compreses són des dels 5 anys i migh anys als 8 anys. Amb un nombre total de 14 nenes i nens 8 de primer i 6 de segon.

Es tracta d'un grup bastant mogut amb molts nivells d'aprenentatge. Aquest desnivell sobretot es nota a principi de curs, quan ens trobem amb uns alumnes que venen de l'etapa d'infantil i amb un subgrup que ja ha passat el seu primer any a primària.

11

.

3.1.2 Cicle mitjà Aquest grup està format pels alumnes de 3r i 4t, Edats compreses entre els 8 anys i els 10 anys. Amb un nombre total de 10 alumnes, sis de tercer i quatre de 4t.

Es tracta d'un grup amb una gran diferència entre els cursos, mentre que els alumnes de 4t són molt tranquils, els alumnes de 3r necessiten canviar constantment d'activitat i l'atenció de la mestra.

3.1. 3 Cicle superior Aquesta classe està composada per alumnes de 5è i 6è, d'edats entre els 10 i els 12 anys. Amb un total de 15 alumnes, 10 de sisè i 5 de cinquè, formen un grup molt ben avingut amb el qual és fàcil treballar.

12

4. El currículum d'educació artística i les competències bàsiques aplicat a l'escola l'Olivar Vell d'Esclanyà.

El currículum de primària10, deixa molt clares des d'un principi la importància de l'educació artística dins l'educació global de la nena i el nen: “ L’educació artística afavoreix l’estructuració del pensament de l’alumnat en tant que analitza la realitat, ajuda a comprendre i respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. “ Per tant només amb aquesta frase, extreta directament del currículum de primària vigent actualment, ens està dient que l'educació artística és fonamental per l'educació dels nostres infants, i les mestres i els mestres estem obligats a ensenyar i transmetre-ho correctament, a la mesura del possible, als nostres alumnes. A més a més, i també extraient-ho directament del currículum, continua dient : “ L’aprenentatge de l’art i a través de l’art, genera coneixement i transferència a altres situacions i contextos tot desenvolupant un pensament crític, obert i flexible.” Per tant hem d'ajudar als nostres alumnes que a través de l'art generin aquest coneixement, i així contribuir en el pensament crític dels nostres alumnes.

L'apartat d'educació artística engloba l'educació musical i l'educació visual i plàstica, compartint alguns objectius més generals, i d'altres més específics de cada àrea. El que sí que deixa clar el currículum de primària és els dos diferents apartats dels continguts: : Explorar i percebre, i l'apartat de Interpretar i crear: “ El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artístiques, així com el coneixement i gaudi de produccions plàstiques i musicals diverses. El bloc interpretar i crear es refereix a l’expressió d’idees i sentiments per mitjà del coneixement i l’ús de diferents codis i tècniques artístics. Per facilitar l’aplicació d’una perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar queden explicitats en la major part de procediments de cada bloc.”11 10 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf 11 Extret també del currículum d'educació primària http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf 13

El currículum desenvolupa i exposa els continguts específics repartits entre aquests dos grans blocs, els quals també es converteixen els dos grans eixos de la programació de l'educació artística.

4.2 Una programació d'educació artística adaptada a les necessitats dels infants.

Per intentar dur a terme el primer objectiu citat en aquest treballant Profunditzar en la idea de fer una programació d'arts visuals i plàstica, i portar-la a terme amb els alumnes, em vaig proposar dur a terme una programació tenint en compte no només el currículum establert sinó també en el moment d'aprenentatge dels nens i nenes dels diferents cursos. El currículum de primària marca els objectius generals els quals han d'assolir al final de l'etapa de l'educació primària. Però no indica de quina manera, ni en quines edats han d'assolir cada un dels objectius, aquest criteri el deixa a mans dels docents que imparteixen la matèria. El que sí que exemplifica són els continguts de cada cicle, dividits entre música i dansa i educació visual i plàstica. El que el docent ha de fer és adaptar els continguts per tal de que cada grup de nens i nenes arribin als objectius marcats per, en aquest cas, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

1.

Tenint en compte tot això, em vaig veure en la necessitat de realitzar una

programació que fos adequada per els grups d'alumnes a les quals anava dirigida, i a més a més acomplís els continguts marcats per lleis, ja que la programació està feta i pensada per una escola pública d'educació primària.

Aquesta programació va ser realitzada amb la col·laboració del mestre de Cicle Superior que intentant complir en el segon objectiu,implicar a altres mestres de l'escola que també estaven realitzant educació artística visual i plàstica.

Per aquesta raó la programació de Cicle Mitjà i Superior, que citaré en un altre punt, estan fetes conjuntament, ja que vam convenir que les classes de Cicle Mitjà i Superior coincidissin en l'horari de l'assignatura de plàstica, per poder compartir experiències i recursos. Només es van haver d'adaptar els continguts depenent del Cicle.

14

Els alumnes a les quals va dirigida la programació són del cicle de primària, les edats compreses entre els 5 anys fins a 12 anys.

•

Alumnes de cicle inicial

Un 30% dels alumnes eren nascuts al desembre per tant no tindrien encara 6 anys en el moment que es va començar el curs el setembre de 2011) i alguns de segon tindrien ja uns 8 anys al finalitzar el curs. Segons Holloway12 ens trobem amb alumnes en l'etapa anomenada del realisme intel·lectual, o l'estadi 2 (etapa preoperacional concreta), segons la qual els dibuixos mostren tot el que “està allà” només el que és visible des d'un punt de vista en concret. Els nens encara no són capaços de dibuixar i entendre la perspectiva, i sovint tampoc la relació de dimensions etc.

Això també estaria relacionat en el

desenvolupament cognitiu, que no només varia en funció de l'edat sinó en la capacitat de cada alumne i el seu propi context.13 Per aquestes raons la programació ha de tenir en compte en el moment on està cada alumne, per tal de poder realitzar un bon ensenyament-aprenentatge, i al mateix temps poder tenir les eines suficients per l'avaluació.

•

Alumnes de cicle mitjà

A partir de cicle mitjà els nens de fins a 10 anys, encara estarien en l'estadi 3 de l'operacional concreta, o espai representatiu. Ja són més capaços de realitzar relacions espacials més complexes amb la capacitat de poder relacionar punts de vista sobre el món i dels altres amb el seu propi cos.

•

Alumnes de cicle superior

El grup d'alumnes de cicle superior, format per el grup de cinquè i sisè els trobaríem en la mateixa etapa que els alumnes de cicle mitjà però a mesura que va avançant el curs i en el tercer trimestre alguns ja comencen a situar-se en les etapes

12 G.E.T HOLLOWAY Concepción del espacio en el niño segun Piaget.

13 L. HOFFMAN, S.PARIS, E.HALL; Psicología del desarrollo hoy.

15

4.2.1 La Programació un document viu La programació no es tracta d'un document tancat i hermètic, sinó que durant tot el curs i les pràctiques va ser revisat i modificat. Així doncs, l'esbós del principi de curs sobre el que havia de ser la programació d'arts visuals i plàstica va anar variant al llarg del procés de les pràctiques. El fet de documentar en fotografies va poder ajudar-me a veure quins eren els treballs La documentació visual feta a través de la fotografia digital també va servir d'eina de treball per els alumnes de Cicle Mitjà i Superior que es van convertir en part activa del projecte, documentant fotogràficament els processos i els resultats de les classes d'educació artística visual i plàstica.

5 . Exemple de programació d'Educació artística, visual i plàstica.

Al final d'aquest treball i com annex 1, trobarem l'exemple de programació d'educació artística, visual i plàstica portada a terme durant el curs 2011-2012 a l'escola l'Olivar Vell d' Esclanyà La programació està feta a partir d'Unitats didàctiques, les quals van ser revisades i modificades al llarg de tot el curs escolar.

La programació va ser feta conjuntament amb el tutor de cicle superior el qual es va implicar en el projecte de plàstica des del principi. Al moment de formular l'horari d'educació artística visual i plàstica es va procurar que les hores de plàstica de Cicle Mitjà i Cicle Superior coincidissin en l'horari, per tal de poder treballar plegats, barrejant els grups i així poder realitzar el treball col·laboratiu entre els diferents nivells. Per aquesta raó en l'exemple de programació de l'annex 1, les unitats didàctiques de Cicle mitjà i Superior estan unides, ja que es van fer les mateixes activitats adaptant el nivell de cada grup, i sempre que es podia compartint coneixements i col·laborant entre ells. Va resultat una bona experiència ja que els alumnes es van involucrar en ajudar-se els uns als altres i enriquir-se de diferents nivells d'aprenentatge.

Les fotos del projecte estan totes penjades i es poden visitar al blog de plàstica de l'escola http://articreativitat.blogspot.com/ A més a més, es va mantenir el contacte amb una escola on havia treballat anteriorment per poder compartir projectes a través també del seu blog

16

http://artiiidees.blogspot.com/

6. Treballar plegats a l'escola: El treball col·laboratiu i el naixement del blog d'Educació artística: visual i plàstica.

El segon objectiu d'aquest treball era: Dinamitzar i implicar a la resta de mestres de l'escola que imparteixen l'assignatura d'educació artística visual i plàstica per tal de fer un treball conjunt.

Per aquesta raó vam intentar fer un treball col·laboratiu, mitjançant reunions i també implicar-nos a l'hora de fer un blog col·laboratiu entre els mestres i participatiu per els alumnes.

6.1 El Treball col·laboratiu La col·laboració és un procés iteratiu en què dues o més persones o organitzacions treballen conjuntament cap a un objectiu comú, mitjançant l’intercanvi de coneixements, l’aprenentatge i la creació de consens (Siefkes, 2008). Dins de l'àmbit educatiu la col·laboració sempre hi ha estat present, no es pot entendre l'educació sense que els individus comparteixin el coneixement, les tasques etc. No tan sols el mestre o la mestra és l'encarregat de dur a terme el procés ensenyament-aprenentatge sinó que ha de genera un procés de col·laboració dins l'aula, que ha d'extendres fora de l'aula en el que serà el seu dia a dia. Per aquesta raó un altre dels objectius que pretenia era poder assegurar el treball col·laboratiu entre alumnes i extrapolar-ho entre els professors de l'escola. Aquesta tasca s'hauria de fer primerament creant reunions, punts de trobada que podrien ser de caire més informal per acabar treballant conjuntament.

Com ja he comentat al principi d'aquest punt el segon objectiu d'aquest treball del màster d'arts visuals i educació un enfocament construccionista, era la de motivar a la resta de professorat que impartia l'assignatura d'art visuals i plàstica, per tal de poder fer un treball en equip. Tenint en compte les característiques ja descrites en el treball,

17

de com

s'organitzava l'escola l'Olivar Vell, no va ser difícil obtenir el vistiplau de direcció per tal d'establir unes reunions trimestrals per organitzar l'assignatura d'arts visuals i plàstica.

•

Les reunions trimestrals.

La primera reunió va ser de posada en comú de les diferents concepcions sobre com fer l'educació artística a l'escola. El cicle infantil tenia molt clar la gran importància de la manipulació i la creació a través i a partir de l'art. Sense tenir una programació molt marcada ni definida, tenien molt clares com motivar els alumnes en les hores d'educació artístiques, així com involucrar-ho en totes les altres matèries i crear un eix vertebrador, on l'educació artística no adquiria un caire marginal, sinó bastant principal. L'educació artística a l'educació infantil de l'escola l'Olivar Vell

significava un llenguatge

d'aprenentatge important. Aquest aspecte ens va motivar i el vam prendre per exemple.

A cicle inicial es va pensar una continuïtat de cicle infantil, i es va quedar que a mesura del possible integraríem l'assignatura d'arts visuals i plàstica a les altres matèries. A cicle mitjà i superior van optar per fer una programació també tenint en comptes les noves tecnologies, com la fotografia digital i el vídeo.

•

El naixement del blog: http://articreacio.blogspot.com.es/

A partir de la primera reunió, va sorgir la necessitat de poder tenir una comunicació més fluïda, no només a través de els reunions, sinó també del dia a dia de l'hora d'educació artística. Per aquesta raó, va sortir la idea de crear un blog

14

, un lloc web on recopilar

cronològicament els treballs fets pels alumnes, amb explicacions didàctiques. On més endavant els alumnes de cicle mitjà i superior poguessin a la llarga participar i documentar ells mateixos tot el que s'estava fent. Així va néixer el blog d'educació artística de l'escola L'Olivar Vell d'Esclanyà, ja citat en aquest treball http://articreacio.blogspot.com.es/ Aquest espai d'Internet va servir, no només per la comunicació gairebé immediata de les classes d'Educació artística visual i plàstica, sinó també per tenir un recull de tot el que s'anava fent, una memòria visual i amb text. A través del blog, també ens vam posar en contacte amb altres mestres d'altres escoles que també estaven treballant l'educació visual i plàstica i recollien els seus treballs, creant així una comunicació, una xarxa social que anava més enllà de les parets de l'escola.

14 http://es.wikipedia.org/wiki/Blog 18

A més a més aquesta xarxa social és motivadora per tal de seguir treballant i continuar el contacte, per exemple amb escoles que ja havia treballat en cursos anteriors, i crear així una comunicació directa amb escoles de la zona mostrant i compartint, recursos educatius.

Ens vam posar en contacte amb l'escola El Rodonell de Corçà, escola en la qual havia treballat el curs anterior, i on havia fet les pràctiques del Màster, i els nens i les nenes de les dues escoles observaven treballs fets en l'altre escola i podrien també compartir coneixements i vivències, a través de comentaris i de correus electrònics.

7. Consideracions finals Ja en les anteriors pràctiques realitzades el curs 2010-2011, em va donar la sensació que a l'escola no se li donava la importància necessària a l'educació artística, sobretot a la part de visual i plàstica. Però a mesura que va anar avançant el projecte, vaig comprovar que si hi ha alguna persona que motivi i incentivi, que pugui transmetre les ganes de treballar en un projecte a la resta de l'equip, es poden començar a canviar molt els enfocaments de l'educació artística en general. Aquest impuls ja aconseguit en l'escola El Rodonell, on vaig realitzar les pràctiques em va donar esperances i forces per poder engegar un projecte similar a la nova escola en la qual s'ha realitzat aquest treball, la citada en tot moment Escola l'Olivar Vell d'Esclanyà. Des del primer moment que vaig proposar la col·laboració dels mestres per poder fer l'estudi i que el projecte es pogués dur a terme em vaig sentir recolzada. En tot moment vaig poder comptar també amb l'ajuda de l'antiga escola, la qual la tutora de sisè va continuar tant amb el projecte d'educació artística visual i plàstica, com amb el desenvolupament del blog. Això també va ser clau per poder mantenir la comunicació i poder-nos nodrir mútuament en idees i recursos.

Les reunions per parlar de com fer l'educació artístiques visual i plàstica van servir perquè afloressin tots els dubtes com ara:

19

•

Com ensenyar i quan ensenyar les diferents tècniques artístiques, La qüestió era si ensenyar moltes tècniques diferents, presentat els alumnes un ventall de moltes tècniques artístiques existents o bé centrar-se en una tècnica, com per exemple el dibuix a llapis, dibuix al natural. Perquè els alumnes assolissin un grau de seguretat i destresa.

Finalment es va optar per un equilibri per tal que els alumnes poguessin experimentar en diferents tècniques, es van proposar unitats didàctiques amb diferents recursos tècnics, però procurant que l'assignatura no es transformés en una mena tastets i tingués una homogeneïtat de procediments.

•

Diferents problemes de manera d'agrupar els alumnes Ja de per si, l'escola L'Olivar Vell d'Esclanyà té uns agrupaments que la diferencien de moltes escoles, ja que els alumnes estan agrupats per cicles, fent que moltes vegades, sobretot a principi de curs hi hagi un ventall de nivells d'edat molt diferenciat. Aquest fet lluny de ser un desavantatge pot servir per poder fer un bon treball col·laboratiu. En moltes activitats, sobretot amb Cicle Mitjà i Cicle Superior, es va optar per treballar conjuntament, per tal de compartir material i experiències.

Però també es va optar per fer algun treball de manera individualitzada, i així tambe equilibrar, els treballs fets entre tots, col·laboratius, amb els treballs individuals, els quals també els comentàvem promovent el respecte per la feina feta per els altres.

•

Ús i preparació dels materials: alumnes o mestres.

Per tractar el tema de la preparació de les sessions i de si havíem de fer responsables els mateixos alumnes de la preparació dels materials, vam tenir diverses reunions. Finalment es va considerar que depenent de la sessió i també de les edats dels alumnes, aquests es farien més o menys responsables de la preparació dels materials.

•

Els alumnes de Cicle Inicial només es farien responsables del material de la classe, com ara tisores, coles, papers. En canvi materials que estaven en armaris no tan a l'abast per ells seria responsabilitat de la mestra.

20

•

Pel que fa els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior, s'intentaria que a mesura que avancés el curs cada vegada tinguessin més accés als armaris de material, creant les figures dels responsables.

•

El blog i les noves tecnologies: http://articreacio.blogspot.com.es/ El blog es va tractar com una eina dels estudiants i per els estudiants, però també dels mestres i per els mestres. Una eina per comunicar, mostrar i també per recordar i practicar amb les noves tecnologies.

En un principi els mestres d'educació artística visual i plàstica, s'encarregaven del blog:; penjar fotografies, i fer un petit text. Però des del principi les fotografies dels treballs es van encarregar als alumnes de Cicle Superior.

•

Fotografies dels treballs i del procés creatiu Com ja he comentat els encarregats de fer les fotografies eren els propis alumnes de Cicle Superior. Per fer les fotografies de les seves pròpies sessions i els seus propis treballs no hi havia problema. Aquests arribaven quan havien de fotografia treballs dels altres grups. Per aquesta raó algunes fotografies les van fer els alumnes dels altres cicles i també els mestres.

•

Enfocament de la programació d'educació artística segons les festivitats El que va sortir molt a debat va ser l'enfocament tradicional, sobretot a cursos baixos, com ara Cicle Inicial o a Infantil (tot i que aquest treball no va dirigit a Infantil aquests participaven a les reunions) la programació d'Educació Visual i plàstica, va molt enfocada a les festivitats que es celebren a l'escola: Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Final de Curs. Moltes vegades està tan íntimament lligat que sembla que no es pugui fer res més, que no es pugui sortir d'aquesta programació “tradicional”. La programació es va fer respectant aquestes festivitats, intentant també promoure el debat, sobretot en els més grans de Cicle Mitjà i Cicle Superior, i procurant introduir temes que anessin més enllà de la programació tradicional.

A més a més s'ha de tenir en compte que dintre dels objectius i també en la competència cultural la celebració i la coneixença de les tradicions i les festivitats estan citades, per tant quedava justificat que se celebressin i es tractessin a l'hora d'educació artística visual i plàstica.

21

8. Plantejant el Futur de l'educació artística Visual i plàstica a l'Escola l'Olivar Vell d'Esclanyà Aquest curs 2012-2013, està previst continuar amb el projecte engegat el curs 2011-2012.

A l'inici del curs s'ha marcat com a objectiu de centre la millora del treball col·laboratiu, i també la implicació dels mestres i dels alumnes en les diferents àrees.

Per poder fer un pas més enllà, i una part molt important de l'escola i que no s'ha tractat en aquest treball, és la implicació dels pares dels alumnes en les tasques docents. Aquest punt serà tractat profundament aquest curs que comencem.

Les reunions i debats sobre l'assignatura d'educació visual i plàstica i així com per tractar temes docents, encara són presents i formen una part molt importat i indispensable del projecte d'escola.

A més queda garantida la continuació del blog per continuar fomentant la comunicació.

No tan sols el blog d'educació artística visual i plàstica, sinó el plantejament d'obrir.se a les noves tecnologies i ampliar la pàgina web del centre a la col·laboració de docents, pares i alumnes.

Començant un curs amb més hores lectives, amb menys hores de reunió pels docents, i amb menys mestres. Intentarem seguir promovent l'educació artística a l'escola, així com el treball col·laboratiu fent que l'esperit aconseguit el curs passat no s'apagui.

Per tant i resumint en una sola frase, aquest treball, aquest projecte encara està per fer, encara està tot per descobrir. Encara em queda molt per aprendre, per viure i per veure.

22

9. Bibliografia.

•

EISNER, E.W. (1995): Educar la visión artística.- Barcelona, Paidós Ibérica, S.A.- Coord: R. Juanola.

•

GARDNER, H. (1994). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

•

GARDNER, H, (2005) “Inteligencias multiples: la teoria en la practica,” PAIDOS IBERICA.

•

HOLLOWAY, G.E.T. (1982) Concepción del espacio en el niño segun Piaget, Barcelona, Paidós.

•

JUANOLA, Roser, CALBÓ, Muntsa, (2004), Hacia modelos globales en educación artística, Publicado en Roser Calaf y Olaia Fontal (COORDS): Comunicación

educativa

del

patrimonio:referentes,

modelos

y

ejemplos.

Ed.TREA Oviedo, (Universitat de Girona) •

MARÍN VIADEL, R. (2003), Didàctica de la educación artística, Ed. Person.

Prentice Hall.

•

HOFFMAN.L , PARIS. S, HALL . E (1995) ; Psicología del desarrollo hoy, Esitoral Mc. Grawhill.

23

10. Adreces web •

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

•

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/competencies_pri.pdf

•

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

•

http://www.xtec.cat/~mbardera/index.htm

•

http://www.oei.es/artistica/experiencia_estetica_artistica.pdf

•

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

•

http://artsmarts4kids.blogspot.com/

•

http://www.deepspacesparkle.com/

•

http://artiidees.blogspot.com/

•

http://articreacio.blogspot.com.es/

•

http://blocs.xtec.cat/ceipelrodonell/

•

http://www.xtec.cat/centres/b7004876/

24