Issuu on Google+

Un any després i aquí no ha canviat res!

DISTRIBUCIÓ GRATUïTA | FESTA MAJOR DE 2012 | 3.000 EXEMPLARS | DIPÒSIT LEGAL T-775-2012 | WWW.CUPREUS.CAT

>>en Perspectiva · 3

Quins pressupostos? Quins sous!

L’ACCENT

Els pressupostos aprovats per al 2012 es poden resumir en una frase: pagar més per rebre menys. Les taxes i ordenances s’han augmentat espectacularment, mentre que les inversions s’han reduït dràsticament. La intervenció de la hisenda municipal per part de l’Estat, no sols condiciona l’aprovació d’aquests presssupostos, sinó que els pot convertir en paper mullat.

Anàlisi de les lluites d’arreu dels Països Catalans

L'ACCENT, publicació trimestral d’àmbit nacional, que ha fet possible el naixement de l’InfoCUP, ens ofereix una selecció dels millors continguts d’aquests darrers mesos.

SUMARI

>>L’Accent · 7 a 10

Fent germinar l’economia social

Els diners que cobren els representants de la CUP a INNOVA, fomentaran l’ocupació i projectes cooperatius a través del Fons Social Germinem. >> més Enllà del Ple ·6

La CUP emplaça el govern a planificar i a ser valent. En un moment de crisi cal un full de ruta clar i no limitar-se a posar més pedaços. La CUP fa públics els sous d’INNOVA i l’Ajuntament després que aquests s’hi hagin negat

Iniciatives populars per canviar les lleis

La CUP participa en la ILP per la dació en pagament, promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la IPP de Dempeus per la Salut Pública. >> finestra Oberta ·15

>>la Política es fa al Carrer· 11

La CUP al carrer

Recull d’accions i actes realitzats. >> la CUP al Carrer 12 i 13

El semàfor del Ple

Les propostes de la CUP al Ple. >> el Semàfor del Ple 4 i 5

ENGANY, POR I CONFUSIÓ · 2 // PEDAGOGIA PARTICIPATIVA · 14 // ENTRE LA POBRESA I LA MISÈRIA · 14 // LA CUP FINS AL 2011 · 14


FESTA MAJOR DE 2012

02l’Aparador

EDITORIAL

Bona Festa Major! Un any més arriba la Festa Major. Aquest any, però, arriba amb retallades.

Els pressupostos de l’IMAC l’han reduit en un 5,78% (18438,48€). Esperem que la qualitat del programa i la quantitat d’activitats no se’n ressentin. I, sobretot, que les desenes d’entitats que fan de la Festa Major una festa rica i viva, puguin mantenir la seva activitat després que l’Ajuntament hagi passat el ribot a la partida de subvencions a entitats culturals.

El número 2 de l’InfoCUP ja és aquí, coincidint amb aquesta Festa Major.

La intervenció de l’Estat, les retallades i els pressupostos són un del temes centrals d’aquest número. Però, també ho és el Fons Social Germinem, que vam presentar el passat mes d’abril, i que esperem que ajudi a construir un nou model d’economia social que s’allunyi del model empresarial imperant.

També ens fem ressó de dues campanyes populars, en les quals la CUP hi està treballant conjuntament amb els seus promotors i promotores. La ILP pel reconeixement legal de la dació en pagament, per tal d’alleugerir aquelles persones “enganxades” per les hipoteques, i la IPP de Dempeus per la Salut Pública, per fiscalitzar als responsables del desmantellament del sistema sanitari pública català.

Aquest mes de juny fa un any que la CUP va accedir a l’Ajuntament. Volem compartir amb tots i totes vosaltres un balanç de la feina feta durant aquests darrers mesos, igual com ho vam fer a començaments de mes a la plaça del Teatre, on vam realitzar una Audiència Pública que va comptar amb la participació d’un centenar de persones que van poder preguntar tota allò que els i les hi interessava sobre la feina de la CUP, el funcionament de l’Ajuntament o d’INNOVA.

El primer aniversari del nou govern CiU-PP també centra l’article “en Perspectiva” que podeu trobar a la pàgina següent. Un article, on posem de manifest el que ja vam advertir al primer Ple del nou Consistori: després de trenta anys d’un mateix color polític, el nou govern de CiU-PP no representa cap alternativa, sinó una mera alternança de poder.

Una màxima, que hem pogut constatar durant tots aquests mesos de feina a l’Ajuntament i al carrer, i que posa de manifest que la CUP és l’únic partit que realitza una oposició seriosa al govern actual, i sobretot, que la CUP planteja l’alternativa necessària a un model de fer política viciat, opac i en crisi total, que ha de deixar lloc a la transparència i a la participació.

el Mercadal

l’InfoCUP

DAVID VIDAL CABALLé*

Engany, por i confusió

El temor i la farsa són utilitzats amb freqüència pel poder per desacreditar persones i moviments que pretenen plantejar una altra manera d’entendre i de fer política. En clau local, Reus no n’és una excepció . El 20 de desembre de 2011 els representants dels sindicats del Comitè d’empresa de l’hospital St.Joan: UGT, Metges de Catalunya, SATSE, USAE i CCOO, amb l’excepció de la CGT, van signar el pacte aprovat en referèndum pels treballadors/ores del dia 14 de desembre. Aquest acord va rebre el nom de Pacte per la Sostenibilitat de l’hospital St.Joan i entre d’altres encobreix retallades salarials i una sèrie de modificacions que afecten a la productivitat,antiguitat i formació de les treballadores del centre. Un dia abans d’aquest citat referèndum, fonts properes a la direcció de l’hospital van informar a la plantilla que en cas de què el referèndum no fos satisfactori per l’empresa , l’hospital es veuria afectat per un ERO( expedient de regulació d’ocupació), possibilitant així l’acomiadament d’ una part gents menyspreable de la plantilla laboral. Aquest ERO que era xiuxiuejat tant sols un dia abans de la consulta amb dades a la mà per

més d’un alt càrrec, va servir per començar a instaurar la por al conjunt de treballadores. A aquesta por, que unes persones havien traslladat als passadissos de l’hospital, caldria sumarli encara més llenya. I que millor que un cop de mà de la direcció de l’hospital Pius de Valls, presidida per l’alcalde convergent el Sr.Batet en forma de notícia incendiària el mateix dia del referèndum a l’hospital St.Joan: L'ERO al Pius Hospital de Valls afectarà 114 treballadors. Fins aquí la por. I l’engany i la confusió? Aquests dos mots formen part del vocabulari de certs gestors -no tots,per sort- presidits per la presidenta del consell d’administració del Grup Salut: Teresa Gomis, qui ha demostrat en diverses ocasions no estar a l ’alçada del càrrec que ocupa. Doncs l’engany vindria implícit en el munt de consultes que han demanat diferents sindicats i la CUP , i que no han estat respostes seguint els principis del dret administratiu que regeix les administracions i empreses públiques. La confusió és utilitzada en l’art de la comptabilitat numèrica , mentre ens fan veure que l’hospital i SAGESSA tenen pèrdues i que cal retallar d’allí on sigui, presenten uns números que donen lloc

a una múltiple interpretació que al seu entendre legitimen les retallades en matèria sanitària. Això es fals i aquestes retallades no tenen la legitimitat necessària perquè siguin aplicades. Com sempre qui acabarà pagant la mala gestió d’uns quants seran els treballadors i treballadores de l’hospital en primer lloc i en segon lloc, aquella gran part de la població que no pot, ni vol pagar per un dret reconegut constitucionalment com és la sanitat que cada cop més, està en mans de quatre presumptes estafadors, alguns com el Sr.Bagó , inclús han estat condecorats amb la Creu de st.Jordi . No tenen legitimitat fins que no diguin quan cobren els alts directius i més tenint en compte que només 2 càrrecs ja cobraven pràcticament 500.000€/any . No tenen legitimitat fins que no diguin com es reparteixen a l’empresa del Grup Salut GINSA 2.000.000 d’euros entre 30 directius, no tindran legitimitat mentre moltes de les empreses que gestionen els serveis de l’hospital no demostrin que van guanyar el concurs de forma transparent, cal recordar que l’empresa Boris45, encarregada del càtering i del bar de l’hospital és propietat del Sr. Sucarrats, fill de Feliu Sucarrats, amic de Josep Prat ex-

director de l’hospital i membre igual que prat de la mesa del Parlament de Catalunya per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic. Remarcar que tots dos, el Sr.Prat i el Sr. Sucarrats tenen drets i deures com a gestors de la sanitat privada degut a diferents càrrecs que ocupen el l’àmbit privat de la sanitat. Quina incoherència! El debat entorn la gestió de la sanitat pública marcarà molt l’actualitat en els propers mesos.

*David Vidal Caballé és regidor de la CUP a l’Ajuntament de Reus

portes Obertes


l’InfoCUP

FESTA MAJOR DE 2012

en Perspectiva 03

en Perspectiva

Un any després i aquí no ha canviat res! S'ha fet evident que aquell protocol de l'acord polític per a la governarça de l'Ajuntament de Reus que ens varen facilitar CIU i PP a principis de mandat no té res a veure amb la realitat en la que esta submergida la dinàmica política de la ciutat. És cert que les mesures imposades tant pel govern de la Generalitat com per l'estat espanyol signifiquen un condicionant clar per a desenvolupar certes polítiques en l'àmbit local, però aquest més que gran condicionat, sumat a l'herència de la imaginació comptable de l'antic govern, no són excusa per desaprofitar aquesta situació per a fer un canvi radical en la forma d'entendre la política municipal. CIU i PP han estat incapaces de marcar en el primer any unes línies estratègiques de treball per tal de començar a demostrar a la ciutadania, que tenen un projecte de ciutat diferent al que tant criticaven de l'anterior govern tripartit.

No serveis l'excusa de la conjuntura actual. Al contrari, aquesta conjuntura reclama un full de ruta. Cal establir correctament el pla ha seguir en el tema d'INNOVA, en la reducció del deute de l'Ajuntament, cal establir prioritats en les polítiques, cal començar a posar les bases d'un canvi en les maneres de fer de l'Ajuntament de les darreres dècades. Fa gairebé un any des de la CUP afirmàvem que l'entrada de CIU i PP al govern no representaria un canvi o una alternança en la manera d'entendre la vida política i gestió de la ciutat, sinó que només representaria un canvi de poder amb la mateixa estructura i pràctica política. Des de la Candidatura d'Unitat Popular demanem un canvi d'orientació del govern municipal per al que queda de legislatura, fent servir de pilars bàsics d'aquest hipotètic horitzó la participació ciutadana i la transparència.

Una de les fites electorals del PP i CIU , tal i com es recull en el protocol de l'acord polític entre aquests dos grans partits fa referència a l’activació de polítiques per a l’ocupació laboral.

“CIU i PP han estat incapaces de marcar en el primer any unes línies estratègiques de treball”

Lluny de grans debats mediàtics com l’arribada a la ciutat d’empreses com Ikea o Metrovacesa i la qualitat d’aquestes en matèria de contractació laboral , les iniciatives encaminades a treure persones de l’atur són pràcticament inexistents . Per contra, molts treballadors municipals no han renovat el seu contracte. Estem parlant de mileuris-

tes que veuen com al mateix temps que temporals i interins es queden sense lloc de treball es mantenen i inclús es creen nous càrrecs i sous de dubtosa credibilitat tant a l’Ajuntament com a INNOVA.

Un altre aspecte rellevant d’aquest primer any ha estat el Pla d'Ajust municipal. Aquest Pla d'Ajustament no ha estat presentat, ni consensuat amb les organitzacions sindicals, ha carregat la major part de la retallada al capítol 1, capítol que afecta als treballadors i treballadores afectant negativament a salaris,plusos i productivitats.

És molt trist que s’obviés la possibilitat de retallar les dietes per assistència als consells d’administració de les diferents empreses municipals, que s’obviés la retallada dels sous d’alts directius d’INNOVA, que s’obviés la retallada en l’externalització i subcontractació d’obres i serveis que ha originat precarietat laboral i part signi-

ficativa del deute que té la ciutat de 400 milions d’euros. Externalització i subcontractació que per desgràcia era dirigida no pas sota criteris d’estalvi , eficiència o qualitat, sinó que en nombroses ocasions responien al manteniment d’un sistema clientelar que privatitzava els guanys i socialitzava els costos saltant tot tipus de control administratiu per part de l’ajuntament i situant- se probablement fora de la llei establerta pel que fa a l’adjudicació de moltes d’aquestes.

Una fet significatiu el trobem també en el redactat del pla d’ajustament que vàrem enviar a Madrid, on trobem que als grups municipals que conformem l’actual consistori se’ns retalla un 10 % el pressupost. Fins aquí bé, tot i que un 10% ens sembla poc ,la sorpresa rau que poques setmanes després, en l’ aprovació del pressupost 2012 l’ equip de govern aprovés una pujada del 10% per a la partida destinada als grups municipals , deixant així en paper mullat l’estalvi presentat a Madrid, no rebaixant ni un euro i demostrant que prefereixen retallar en cultura i personal abans que retallar partides per las partit polítics.

“L’aprovació del pressupost 2012 va representar un pas més que evidencia que l’equip de govern no té l’horitzó clar en matèria econòmica”

L’aprovació del pressupost 2012 va representar un pas més que evidencia que l’equip de govern no té l’horitzó clar en matèria econòmica . Si en el Pla d’Ajust dèiem que es va obviar aspectes claus de l’economia municipal en el debat de pressupostos la imaginació,la racionalitat i la realitat de la conjuntura social va brillar per la seva absència.

Un cop més , les dretes locals CIU,PP I Ara Reus van decidir tirar endavant un vot afirmatiu sense plantejar en cap moment un debat beneficiós per a la ciutadania. Les nostres propostes de reducció de sous al 50% i diferents mesures que volien dotar de més força la vessant social d’aquest pressupost no van ser respostes. La falta de respecte d’aquest govern a l’o-

posició diu molt del tics autoritaris gairebé genètics que les sigles de CIU I PP duen el seu ADN. Improvisació, descoordinació i manca de transparència són alguns dels trets característics d’aquet primer any de govern municipal. Múltiples experiències ens permeten afirmar que la manca de coneixement i imaginació regna en més d’una àrea de gestió de l’Ajuntament encapçalades per unes regidores que prefereixen anar d’inauguració en inauguració, de convit en convit abans que fer com solen dir els estudiants “colzes” per fer front amb treball i imaginació a la situació ens que es troba l’àrea que gestionen.

Un altre front obert, molt rellevant d’aquest primer any han estat i continuaran sent les diferents denúncies que afecten a INNOVA. Aquestes,en espera de resolució, tot i que han provocat algun canvi significatiu no serviran de res mentre els partits polítics tradicionals – i no només en l’àmbit municipalno vulguin afrontar un debat i una reforma clara i radical que afecti a les empreses gestionades des de l’opacitat i el dret mercantil privat amb capital públic i que són , segons diferents fonts provinents del col.legi d’interventors,secretaris i tresorers de Catalunya actors principals i potencials del gran deute que castiga a l’administració pública.

Reus pot experimentar en el que queda de legislatura canvis molt importants que poden ocasionar a curt termini una pèrdua econòmica per a la ciutat brutal. El cas de la privatització de la funerària es un bon exemple.

“Improvisació, descoordinació i manca de transparència són alguns dels trets característics d’aquest primer any de govern municipal”

El problema es que aquesta privatització encoberta sota el nom de concessió -així ho diu CIU i PP- s’ha dut sense cap tipus de plantejament alternatiu previ que fos més satisfactòria per als interessos de la ciutat. En un any hem passat de tindre un holding d’empreses municipals digne de ser anomenat REUS S.A. i que era exemple arreu i comptava amb el beneplàcit de tots els regidors i regidores a un model d’holding que podríem anomenar REUS EN VENDA.


FESTA MAJOR DE 2012

04el Semàfor del Ple

l’InfoCUP

el Semàfor del Ple mobilitat inclusiva, sostenible i Pública

“La Caixa” (1a part)

El grup municipal del PSC va presentar una proposta, a la qual ens vam sumar per presentar-la conjuntament al Ple, en la que s’emplaçava a l’Ajuntament a donar suport a les persones afectades per les participacions preferents que va vendre l’entitat bancària que controla Abertis, Port Aventura, AgBar, Telefónica, Repsol YPF... Només a les nostres comarques hi ha 20.000 famílies afectades, la majoria són persones grans i famílies de recursos econòmics escassos. Aquestes han estat “presses” fàcils per banquers sense escrúpols que han aprofitat aquestes debilitats per “col·locar-els-hi” uns productes que sabien que no satisfeien els seus interessos, i que a més els hi van vendre sense informar-els--hi del que popularment s’anomena la “lletra petita”. Davant d’aqueta proposta CiU i PP van dir que no podien aprovar aquesta proposta, ja

que el text d’aquesta era “bel·ligerant” i “ofensiu” contra “La Caixa”. No obstant, al text de la proposta, en cap cas feia referència a cap entitat bancària en concret. Per tant, la seva preocupació va quedar en evidència. No molestar al banc que els hi finança les campanyes electorals. Des de la CUP vam mostrar-nos indignats per aquesta excusa i vam denunciar que el text no era ofensiu vers cap entitat bancària, però que sí que hi havia motius -en vam enumerar uns quants- com perquè l’Ajuntament reconsiderés la seva relació amb diferents entitats bancàries de la ciutat. Entitats bancàries, que cal recordar que són les directament beneficiades per les retallades dels pressupostos de l’Ajuntament.

La comissió d’urbanisme i territori de la CUP va registrar fins a un total de 13 al·legacions al Pla de Mobilitat Urbana, que va ser aprovat inicialment al darrer Ple de maig, amb el vot favorable de la CUP. El motiu de les al·legacions, doncs, no és que ens oposem a la proposta del Pla, sinó que creiem que hi ha diferents propostes que encara poden millorar-se més. El que sí que qüestionem des de la CUP és l’aplicació d’aquest Pla, ja que, analitzant l’anterior Pla hi ha moltes propostes que mai han arribat a veure la llum, i per tant, en els propers anys vetllarem per analitzar com aquest Pla es desenvolupa. Entre les diferents al·legacions registrades, destaquen per exemple, les que fan referència a la garantia de l’accessibilitat per a tots i totes les reusenques. En aquest sentit, exigim la revisió i actualització urgent del Pla d’Accessibilitat de Reus, per garantir la lliure mobilitat de totes les persones que pateixen alguna

discapacitat o minusvalia. Una altra tema destacat es la circulació de bicicletes. Després que la senyora Alegret digués al Ple que no es gastaria ni un euro més en el carril bici, sembla que la sensibilitat sobre aquesta qüestió comença a canviar. La CUP proposem que als aparcaments municipals hi hagi un servei de prèstec de bicicletes, una campanya de difusió i promoció del servei d’aparcaments segurs per a biciletes (per resoldre així el gran nombre de robatoris) i millorar la seguretat, senyalitat i continuïtat de les xarxa viària per a bicicletes. També emplacem a l’Ajuntament a traçar una xarxa de camins paral·leles a les carreteres per tal de garantir la circulació per a tot el terme municipal dels tractors i altres vehicles agrícoles, així com millorar en la seguretat viària tant pel que fa als i les pageses, així com a la resta de conductores. Promoure l’ús de vehicles menys contaminants, la TARGETA RESIDENT, mesures de reducció de l’impacte acústic, prolongació de la línia del bus al nou Hospital... són algunes de les diferents propostes que esperem introduir en aquest document.

“La Caixa” (2a part)

En la passada Junta de Portaveus, la CUP vam presentar una proposta emplaçant a l’Ajuntament a donar suport a la campanya social #novullpagar. Un cop més, CiU i PP no van voler saber res d’una proposta que anava en contra dels interessos de “La Caixa”. De fet, Alicia Alegret (PP) no va voler ni argumentar el seu vot. Ella ja va fer les declaracions en el seu moment, dient que el problema de les persones que no volen pagar els peatges hauria de ser problema dels Mossos d’Esquadra.

I, CiU? Doncs, com sempre.”Madrid ens roba” i “votem a favor al Congrés per responsabilitat de país”. Això és el que han fet un cop més. Per una banda van dir que entenien als catalans i catalanes que hem decidit deixar de pagar als peatges dels autopistes, i per altra, a la Generalitat, als consells comarcals i als ajuntament -com el de Reus- voten en contra de propostes que impliquin influir en els interessos de “La Caixa”. D’Abertis, en aquest cas. Per la nostra banda, igual com la resta de companys i companyes d’arreu dels Països Catalans, continuem denunciant aquest frau i la connivència de CiU amb “La Caixa”.

Price Waterhouse finalment ja ha cobrat

Després que aquesta empresa auditora multinacional renunciés a l’encàrrec de realtizar l’auditoria d’INNOVA, sense saber encara els motius pels quals ho va fer, l’Ajuntament no la volia deixar sense poder facturar a INNOVA. Per aquest motiu, li va encarregar un informe sobre la venda de la funerària al capital privat que ha costat 15.000€, segons va informar Teresa Gomis al Ple. Per una banda comentar que per primer cop se’ns

contesta una pregunta al Ple. Però, cal tenir en compte que segons ens han pogut informar tècnics del propi Ajuntament, aquest informe que va elaborar aquesta “prestigiosa” empresa l’hagués pogut fer tranquil·lament un tècnic o tècnica de l’Ajuntament i no hagués costat ni un sol cèntim.

els supermercats continuaran llançant menjar a les escombraries

Al Ple del 13 d’abril, vam presenta una moció, per tal de demanar a l’Ajuntament que es reunís amb els directius dels supermercats de la nostra ciutat, per tal d’evitar que aquests llancin productes alimentaris a les escombraries i siguin aprofitas per Serveis Socials i les entitats d’ajut social de la ciutat. L’actual conjuntura econòmica ha posat de manifest el creixent nombre de reusencs i reusenques excloss socialment que s’alimenten en part- d’aquells aliments que poden recollir de les escombraries. Una pràctica que és reprimida per la Guàrdia Urbana de Reus a base de posar multes econòmiques a persones que no tenen ni cinc. Els partits de l’equip de govern van oposarse a la nostra proposta, al·legant que presen-

tàvem una proposta que estroncava la tasca que ja portava fent l’àrea de serveis socials des de feia temps. Des de la CUP vam posar de nou de relleu la manca de comunicació entre el govern i l’oposició, ja que, si Serveis Socials ja ho estava treballant la CUP no hagués presentant la proposta. La regidora de serveis socials va comentar que portaven temps treballen una iniciativa similar amb el Banc d’Aliments, Càritas i altres entitats, però des de que van rebutjar la nostra proposta, no hem tornat a sentir parlar d’aquesta “iniciativa a punt d’engegar”


l’InfoCUP

FESTA MAJOR DE 2012

el Semàfor del Ple 05

la Casa de la Festa Major, ni parlar-ne!

Una sèrie de factors, ens va empènyer a presentar al Ple d’abril una proposta per a la creació de la Casa de la Festa Major. L’atractiu dels elements festius de la ciutat i la seva importància com a eina d’integració social i cultural; l’interès patrimonial i cultural de la Festa Major; els canvis constants d’ubicació de la Botiga de la Festa Major; la infrautilització de l’antic Hospital Sant Joan; la creació d’un pol d’atracció turística i element de promoció econòmica;  l’èxit de l’exosició “Ara toca festa” instal·lada al Museu d’Història de la plaça de la Llibertat; fins a les dificultats de les entitats sense ànim de lucre per a mantenir un local en condicions per guardar al llarg de l’any els elements festius de la nostra ciutat... A més, vam ser especialment curosos alhora de proposar acords, amb l’actual situació econòmica de l’Ajuntament, tot redactant una

proposta que representés una despesa mínima per fer realitat aquest projecte. Aprofitar el passadís que unia l’antic convent de l’edifici on hi havia l’Hospital Sant Joan, amb l’antic servei d’urgències, per exposar-hi els elements festius de la ciutat (gegants, nanos...) i ubicar-hi la Botiga de la Festa Major. La nostra moció va ser rebutjada per l’equip de govern, amb l’únic argument de la manca de pressupost. En preguntar-els-hi quin cost calculaven que podia tenir l’aplicació de la nostra proposta, tenint present que era un espai ja construit que només calia adaptar lleugerament, la resposta va ser el silenci. Una resposta que comença a ser massa habitual.

taüts amb codi de barres

Des del Grup Municipal de la CUP portàvem més de cinc mesos preguntant als consells d’administració i a les comissions informatives preguntant quin seria el futur de GESFURSA, l’empresa municipal que gestiona la funerària, el crematori i el cementiri municipal. El silenci era la resposta habitual a la nostra pregunta. I, quan es trencava el silenci era per dir que s’estava estudiant què en farien. Si fer un concurs de concessió o vendre’n el màxim d’accions possibles a una empresa privada, però conservantne la participació majoritària. Als mitjans de comunicació, cada tres o quatre setmanes, anaven apareixent informacions sobre aquesta qüestió, però els i les regidores competents continuaven negant l’oficialitat de qualsevol informació al respecte. No va ser fins que se’ns va informar que s’havia realitzat l’encàrrec a l’auditora Price Waterhouse per realitzar un estudi de la viabilitat de l’empresa i la seva venda que en vam tenir notícies directes. Front aquesta notícia, vam presentar una moció al Ple demanant que es fes un estudi de viabilitat de TOTES les empreses sobre TOTES les formes de gestió possibles d’aquestes que garanteix la llei: privatització, societat mixta, empresa municipal, gestió directa... per tal de veure quina era la forma jurídica que garantia una millor gestió, no sols

econòmica, sinó també un millor servei a la ciutadania. No obstant, la moció fou rebutjada. D’aquesta manera no es podrà demostrar una cosa tant senzilla, com que si algú està interessat en comprar una empresa municipal és perquè aquesta genera beneficis. I, aquest és precisament, el cas de GESFURSA. Una empresa, que no sols genera beneficis, sinó que alhora ha servit i pot servir per demanar crèdit. Si venem les empreses que tenen beneficis, com mantindrem les empreses que tenen pèrdues? Aquesta és la pregunta que fa mesos que estem plantejant a l’equip de govern, i que encara no s’han dignat a contestar-nos. Si ho sabeu, si us plau, feu-nos-ho saber. Per altra banda, l’altre gran argument del govern per oferir en concessió aquesta emprea, i no una altra, és que el mercat funerari està “liberalitzat”. I, per tant, una empresa municipal no pot “suportar” la competència de les empreses voltors que ja volen en cercle al voltant de GESFURSA: Funespaña, Mémora, Serveis Integrals... Si aquest és un motiu de pes, ens preguntem perquè l’Ajuntament ha construit aparcaments públics, si hi ha empreses que s’hi dediquen. O, perquè cal construir CAPs i hospitals, si també hi ha empreses (i el senyor Prat ho sap molt bé) que es dediquen a la sanitat. Que ens ho expliquin, però abans que ho facin als treballadors i treballadores i a les empreses auxiliars de GESFURSA.

accepten l’estudi del reconeixement a Garcia Oliver i Martos Jiménez Tot i que en la Junta de Portaveus del passat del 27 d’abril se’ns va vetar la proposta, al·legant un error de forma, el passat 18 de maig, la Junta de Portaveus va acceptar una proposta de la CUP, en que instava a la Comissió d’Honors i Distinions de l’Ajuntament a analitzar els mèrits de Joan Garcia Oliver i Cipriano Martos Jiménez per rebre una distinció per part del Consistori. Cipriano Martos Jiménez va ser assassinat l’any 1973 a la Casa-Cuartel de la Guardia Civil de Reus, després de ser torturat de forma reiterada i de ser obligat a veure el líquid d’un còctel molotov. Martos era un obrer andalús que emigrà al nostre país per guanyar-se la

vida i participà activament en la resistència armada antifranquista, essent col·laborador del FRAP. A Sabadell -on va residir uns anys- i al seu poble natal compte amb diferents reconeixements pel seu simbolisme, però a la nostra ciutat ha estat oblidat i amagat interessadament. Joan Garcia Oliver, segurament, és el reusenc més important del segle XX. Va ser ministre de justícia del govern de la II República, membre del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya (govern popular durant la revolució) i un dels principals líders del moviment anarcosindicalista. Morí en el seu exili a Mèxic l’any 1980. Caldrà estar a atent a la proposta que la Comissió pugui fer a partir de la nostra proposta per recuperar la memòria històrica.

la CUP sola en suport al Víctor

El passat 29 de maig, agents dels Mossos d’Esquadra -per ordres directes del conseller Felip Puig- estaven esperant a la porta de casa al company Víctor per tal de detenir-lo. El Víctor apareixia al web que els Mossos d’Esquadra van publicar per intentar que la ciutadania delatés a les vaguistes del passat 29 de març, intentant així fer còmplice a la ciutadania de la repressió política que estan duent a terme. Per sort, la ciutadania no va caure en el parany i, finalment, el web va ser clausurat i els Mossos van admetre el fracàs de la iniciativa. El passat 27 d’abril, el propi Víctor i diferents companys de l’Esquerra Independentista van fer una roda de premsa a la plaça de Catalunya de Barcelona, per donar la cara davant les acusacions dels Mossos. En la manifestació de l’1 de Maig de Barcelona en la que els Mossos decomisaven estelades- els companys retratats al web, van portar la pancarta del bloc

de l’EI, en la manifestació anticapitalista. Fa dues setmanes, el Víctor va ser aturat pel carrer per dos agents de paisà que el van reconèixer i li van comentar “que havia quedat molt guapo a les fotos d’internet”. Tanmateix, fins dos mesos després de la vaga, no van procedir a detenir una persona tant perillosa per la seguretat dels ciutadans i ciutadanes. L’evident caràcter polític de la seva detenció, encara es posà més en evidència després de declarar davant del jutge. 6 mesos sense poder assistir en reunions, manifestacions, concentracions i altres tipus d’actes públics. Aquest decret vulnera clarament el dret fonamental de tot ciutadà a la llibertat d’expressió i reunió. Us recorda alguna cosa? #dretsenperill


FESTA MAJOR DE 2012

06 més Enllà del Ple

l’InfoCUP

més Enllà del Ple

Fent germinar l’economia social Després de treballar unes quantes setmanes amb els companys i companyes de Coop’57 per donar-li forma, el passat mes d’abril vam presentar al Casal de la Dona el Fons Social Germinem per a la promoció de l’ocupació, l’economia solidària i l’associacionisme popular. Aquest fons es crea per iniciativa de la CUP de Reus, que duia en el seu programa electoral que retornaria a laciutadania de Reus de manera pública i transparent, les retribucions dels seus càrrecs municipals que superessin l’establert en assemblea. Tot i ser-ne la promotora, la CUP se’n desvincularà per obrirlo a les aportacions de tota la ciutadania, empreses i institucions. Per aquest motiu, aquest Fons el gestionarà la banca ètica Coop’57. Fruit d’un acord entre dues parts, Coop’57 ha desenvolupat les bases del concurs que serviran per atorgar aquest fons a les entitats i persones a títol individual que vulguin impulsar una cooperativa o empresa de caràcter social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i fomentin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Segons va explicar en la presentació del Fons Raimon Gassiot de Coop’57, el fons tindrà dos objectius: En primer lloc, el 75% del fons es destinarà a la realització de prèstecs a persones que vulguin crear una cooperativa o una empresa de caràcter social, tot

El passat 25 d’abril al Casal de la Dona, la CUP i Coop’57 van presentar públicament el Fons Social Germinem

fomentant l’economia productiva i l’ocupació estable i digne. Aquest 75% del fons no es desemborsarà, sinó que s’utilitzarà d’aval per al prèstec del projecte guanyador. Per tant, el fons cada any serà major, ja que comptarà amb les noves aportacions més el 75% de cada edició. D’aquesta manera, edició rera edició es podran finançar un major nombre de projectes, o projectes de major envergadura. En segon lloc, el 25% es destinarà a activitats concretes, organitzades per entitats i associa-

cions de la ciutat, que s’adeqüin als criteris esmentats. En aquesta segona vessant del fons, sí que es tracta de finançament a fons perdut, total o parcial, de l'activitat objectiu del projecte presentat. Per tal de conservar la imparcialitat i objectivitat de tot el procés, aquest anirà regit per un jurat que inclourà tres persones vinculades amb Coop57 i dues escollides per les entitats sòcies de Coop57 de Reus. Gassiot també va destacar durant al presentació que el Fons

Social Germinem “és una idea innovadora que no té precedent en cap població de l’Estat espanyol i que pretén començar a construir una economia que representi una alternativa al sistema capitalista”. A més, va afegir que “idees com aquestes són apostes valentes en una conjuntura com l’actual en la que l’atur es compte per milions de treballadors i treballadores”. Per la seva banda, Pilar Vendrell i Jordi Brunet, que van parlar en nom de la CUP en la pre-

els comptes CLARS / d’abril a juny de 2012

Ingressos Activitats

Afiliació

Ingressos institucionals Dietes INNOVA

Dietes Ajuntament

Sou alliberat

Total

272 € 40 €

155,84 € 2.665,30 € 3.825 € 900 €

sentació d’aquest fons, van destacar que “el naixement d’aquest fons era un compromís electoral i així l’hem complert”. Com també, destacaven el fet que “quan a la ciutat de Reus hi ha milers de persones que s’an quedat a l’atur i centenars d’aquestes que voldrien iniciar un projecte propi, però no compten amb finançament per part de la banca comercail, un projecte d’aquestes característiques és clau per reactivar l’economia i l’ocupació estable”. Per últim, destacaren que “propostes com la d’aquest Fons, són projectes que el govern municipal hauria d’estar tirant endavant per fer sortir la ciutat de la crisi i, que un any després i encara no han fet res de res per capgirar aquesta situació”. Per tal de donar major rellevància a aquest Fons, les darreres setmanes la CUP ha realitzat reunions amb diferents agents socials i econòmics de la ciutat, per tal que aquest Fons tingui un major recolzament i una major repercussió en la ciutadania. Per aques motiu, fins i tot s’ha fet arribar la proposta al regidor de promoció econòmica i a l’empresa municipal REDESSA, com també a agents socials, com ara la Cambra de Começ, els sindicats de treballadors i treballadores i agrupacions de petits empresaris. Per últim recordar que el fons està obert a les participacions econòmiques de tots i totes les persones i col·lectius interessats en el projecte. I, que com podeu veure al quadre de sota, la CUP hi aporta les dietes d’INNOVA.

Despeses Aportacions EI Béns i serveis Donatius

1.198,06 € 1.912,36 €

Quota CUP nacional

3.578,82 € 3.578,82 €

Sou alliberat

1.198,06 €

Fons Social Germinem

4.676,13 € 3.840 €

13.705,85 € 14.134,54 €

Sou regidor

Total


De nou als carrers el 25 d’Abril i el Primer de Maig

SANT JOAN 2012

RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS

LLUÍS CUSSÓ VALÈNCIA

El dissabte 28 d'abril a la vesprada foren milers de persones que eixiren als carrers del centre de València per participar en la manifestació que cada any commemora la derrota en la batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707. Tot i la pluja, el bloc de l'esquerra independentista amb unes dues mil persones fou el més gran de la marxa, que recorregué els carrers principals del centre del cap i casal. El lema de la pancarta principal de l'EI era clar: “Que no ens retallin la identitat. Som Països Catalans”. Les consignes que les manifestants cridaren giraven entorn a dos eixos, la crisi capitalista i la defensa de la identitat valenciana i dels Països Catalans. La manifestació de l'EI arribà fins a la plaça de la Reina i sota la ombra del Micalet, Maulets i CAJEI feren un acte polític on anunciaren que aquest proper estiu ja seran una única organització. Durant el recorregut també s'encartellaren diferents seus de Bancs, tot i la presència intimidatòria de la Policia Nacional espanyola. També es tiraren ous de pintura al Banc de València i al Corte Inglés, amb voluntat d'assenyalar els principals culpables d'aquesta crisi capitalista. La manifestació unitària, però, no fou l'únic acte organitzat a València per l'Esquerra Independentista aquesta Diada. Al matí, més d'un centenar de persones es manifestaren per Ciutat Vella

Pancarta de l’esquerra independentista durant el Primer de Maig de Barcelona

des de les torres dels Serrans fins a la plaça del Pilar en favor de la independència dels Països Catalans, vigilats en tot moment per un dispositiu policial especial d'antiavalots. En acabar aquesta manifestació matinal, tingué lloc l'acte polític de l'EI. Una militant d'Endavant fou l'encarregada del parlament, en el qual, a més de reivindicar la independència i el socialisme, clamà contra les retallades socials que estan aplicant-se a casa nostra i a la resta de l'estat espanyol, i contra els atacs a la llengua catalana que s'estan patint darrerament. També denuncià la repressió policial que l'estat està utilitzant per aturar el malestar que estan provocant les seues polítiques neolibe-

rals, amb una al·lusió especial a la primavera valenciana i les detencions de vaguistes. També és feu una crida a la participació activa al Primer de Maig i a demostrar als governants i a les forces de repressió que no els tenen por.

al·legacions a la proposta de cabal ecològic presentada per la CHE. En principi aquestes al·legacions seran de la PDE però la intenció és que poc a poc es vagen sumant altres entitats i col·lectius. Segons Manolo Tomàs: “els demanarem que durant el període de tramitació de sis mesos vinguen a tutelar i fer seguiment del Pla Hidrològic de conca de l'Ebre, que coneguen les Terres de l'Ebre, que s'entrevisten amb el ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Arias Cañete, que vegen com funciona la CHE i com l'esborrany que hauria de seguir les normatives comunitàries no ho fa”. D'altra banda també s'iniciarà una campanya de recollida de sig-

natures per a demanar la tutela de la Comissió Europea en el procés d'establiment del cabal ecològic del riu Ebre dins el Pla de Conca. L'objectiu és adreçar-se a la Comissió durant l'estiu i, per aquest motiu, la recollida de signatures només durarà un mes. A més la PDE convidarà les autoritats europees a conèixer les Terres de l'Ebre (TE) i el caràcter de la seua lluita. Pretenen així que la Comissió vetlle també pel compliment de la directiva marc d'aigües ja que des de la PDE temen que el govern central no ho respecte. Tanmateix, i mentre dure el període d'al·legacions (6 mesos), la PDE no organitzarà cap mobilització.

Un Primer de Maig massiu

El Primer de Maig als Països Catalans començà al matí a Palma, on l'EI cridava a la mobilització dins del bloc unitari anticapitalista (BUA) que creix a cada mobilització que convoca. Els crits contra l'estat capitalista i les seves polítiques foren constants al llarg del recorregut. A València, on la Coordinadora Obrera Sindical i d'altres sindicats de classe

feien una crida a la participació a la manifestació, el bloc de l'EI amb uns centenars de persones, era dels més grans. Els crits contra les retallades i l'alliberament dels presos polítics de la última vaga general foren constants, i al finalitzar la marxa es feu un petit parlament on es deixà ben clar que les retallades no són més que privatitzacions encobertes i reclamant una altra vaga general. A Barcelona, al matí, la COS mantingué la manifestació tot hi que el dia anterior la Intersindical la desconvocà per por a no poder donar seguretat a les seves manifestants. La marxa, tot i la presència dels mossos, fou pacífica. Ja a la vesprada, a

Barcelona es convocava manifestació anticapitalista pels carrers del centre. Tot i la criminalització de Felip Puig de totes aquelles que surten a defensar els seus drets, tot i al militarització de tot Barcelona, on els dies previs a la marxa van haverhi diferents controls dels mossos, tot i la creació de pàgines web intimidatòries , tot i el tancament de les fronteres, tot i el tancament de l'estació de metro d'Universitat, que és des d'on sortia la manifestació, tot i les desenes de mossos d'esquadra vestits de carrer i encaputxats i els centenars de controls al voltant de la plaça, on els mossos es quedaren amb gairebé totes les banderes que la gent portava, finalment poc abans de les 7 del vespre, desenes de milers de persones van demostrar que “no ens fan por, ens fan vergonya”. La pancarta de l'EI, on es podia llegir “Contra la Dictadura del Capital i el Pacte Social, als Països Catalans plantem cara” fou portadaper 4 nois que apareixen a la ja esmentada web dels mossos. La manifestació és una de les més grans que es recorden d'un Primer de Maig. Les mobilitzacions anticapitalistes també s'estengueren arreu dels Països Catalans. Girona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Lleida, Vilanova , Tarragona, Tortosa, Vinaròs, Castelló, Alacant i Elx visqueren mobilitzacions on l'esquerra independentista hi participà de forma activa.

Les Terres de l’Ebre renoven l’estratègia en defensa del riu PEP GINER AMPOSTA

El passat dissabte 12 de maig, a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa, 400 persones assistiren a l'11a assemblea general de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Sobre la taula, el Pla de conca per al tram final de l'Ebre, aprovat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), el passat 25 d'abril. Aquest polèmic pla ha estat rebutjat frontalment per tota la societat ebrenca (PDE, ajuntaments, ...) així com per la Generalitat de Catalunya que també s'ha oposat clarament.

El mig centenar de persones que assistiren a la reunió aprovaren dues línies de treball per als propers sis mesos. D'una banda es presentaran

Després d'aquest període de temps de mig any, es convocarà una nova assemblea per decidir possibles accions i mobilitzacions. Així doncs a la 12a assemblea “es proposaran mobilitzacions a les Terres de l'Ebre, Principat de Catalunya i Europa per defensar el futur del riu, de les Terres de l'Ebre i el manteniment del Delta” ha exposat M. Tomàs.

Missatge contundent als polítics ebrencs

Finalment des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) confien que, a diferencia de lluites anteriors, els partits polítics donen suport a la defensa de les TE. Així doncs valo-

ren positivament el suport del govern principatí i dels ajuntaments ebrencs i insten a crear un front comú per combatre aquest Pla de Conca i les seues repercussions ambientals (regressió i enfonsament del Delta, salinització i contaminació de l'aigua...) i econòmiques (desenvolupament econòmic futur del territori). Joan Antoni Panisello, també portaveu de la PDE ha estat molt clar amb l'actitud ambigua dels partits polítics i els ha animat a “anar més enllà de les típiques proclames antitransvasistes “ I els hi demana que “enrocar-se al municipi no és fer territori. Deixeu les sigles i treballeu més pels ajuntaments, que el treball no el farà Barcelona”.


08 RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS

BUNYOLA

La repressió no afluixa les protestes contra Bauzá El passat dilluns 28 de maig, agents de la Guàrdia Civil vinguts expressament des del País Valencià,detenien quatre persones a la població mallorquina de Bunyola. El motiu: protestar davant la visita del president autonòmic balear,José Ramón Bauzá. Les persones detingudes van ser alliberades l’endemà, després de passar a prestar declaració davant la jutgessa, a la qual van denunciar haver patit abusos i vexacions durant la seva detenció: referències homòfobes, amenaces sexuals i prohibició de parlar en català.

<<

BARCELONA

Milers de persones omplen els carrers per l’aniversari del 15M Arreu dels Països Catalans es realitzaren manifestacions per recordar el primer aniversari del 15-M:Tarragona (5.000),Girona (1.500),València (20.000),Alacant (15.000),Palma (10.000)... El moviment popular originat arran de les acampades prengué de nou el protagonisme i posar sobre la taula aquelles reivindicacions que els van dur a ocupar les places per l'actual context econòmic de la crisi financera. Una indignació contra la banca, els polítics, la corrupció, les retallades socials, la privatitització del serveis públics...

<<

VALÈNCIA

Les retallades en els serveis públics desencadenen protestes El passat mes d’abril el portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, Jose Císcar, anuncià la privatització de la gestió dels hospitals del País Valencià a partir del gener de 2013. Aquesta mesura s’afegeix als tancaments de centres d'atenció primària, serveis d'urgència i consultoris locals de Catalunya, del tancament d’hospitals a les Illes... tot un seguit de mesures que vulneren els principis d’igualtat, universalitat i qualitat d’un servei públic de sanitat.

<<


SANT JOAN 2012 09

BARCELONA

La llista de Puig no intimida els vaguistes

>>

Més de 100 persones detingudes arreu del Principat acusades de participar en els piquets i les manifestacions de la darrera vaga general de 29 de març. Per tal de mostrar que la repressió del conseller Puig és clarament una operació política que res té a veure amb la seguretat dels ciutadans i ciutadanes, militants de l’Esquerra Independentista que apareixien al web del Departament d’Interior acusades de cometre diferents delictes durant la Vaga, van realitzar una roda de premsa a Barcelona. Entre aquestes, el company Víctor de Reus detingut 2 mesos després d’aquesta data.

>>

SABADELL

Cases alliberades per als afectats per les hipoteques

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell (el Vallès Occidental) va decidir tirar pel dret i resoldre la problemàtica de les persones que han estat desnonades del seu domicili per no poder fer front a la hipoteca abusiva dels bancs. Per aquest motiu, van ocupar un immoble propietat d’una entitat bancària que estava completament buida. D’aquesta manera, també es va voler demostrar la paradoxa que genera el sistema capitalista: persones que no poden accedir un habitatge i, per altra banda, milers d’habitatges que estan completament buits.

BAO

La festa i la cultura catalanes es troben de nou a l’Identi’CAT

>>

Aquest any s’ha realitzat la 10a edició de l’Identi’CAT a Bao (el Rosselló), l’aplec reivindicatiu de la Catalunya Nord en defensa de la cultura i la plena normalitat lingüística d’arreu dels Països Catalans. Coincidint amb aquest 10è aniversari, 7.153 persones participaren a Perpinyà en una manifestació sota el lema “Una llengua: un dret, una llei”, per tal de reclamar el reconeixement oficial del català per part de l’Estat francès. Una marxa que de forma simultània també es realitzà al País Basc, Occitània, Bretanya, Alsàcia i Còrsega per exigir el reconeixement oficial de les seves respectives llengües.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

NOM i COGNOMS ADREÇA

Ser subscripor de L’ACCENT et perCODI POSTAL i POBLACIÓ met rebre a casa cada quinze dies TELF. & ADREÇA ELECTR. la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) compromes amb la realitat dels Paï(Individual) sos Catalans Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.


10RESUM INFORMATIU DELS PPCC

SANT JOAN 2012

“Tot i la percepció de gran derrota -que ho va ser- la lluita contra Bolonya es podia guanyar” ENTREVISTA

bé, és que en aquella lluita es van formar teòrica i políticament molts dels actuals activistes post-universitaris.

Isabel Benítez, antiga participant de les lluites contra Bolonya A L'ACCENT encetem una subsecció, “Ja ho dèiem”, on farem una sèrie de petites entrevistes a gent que va participar en el seu moment en lluites a les quals el temps s'ha encarregat de donar la raó. En aquest ocasió parlem amb Isabel Benítez que es va incorporar a la lluita contra Bolonya a la UAB des de l'Assemblea de Becaris de Col·laboració va participar a la Coordinadora d'Assemblees de Facultat i des d'allà al Comitè de Vaga contra Bolonya. Amb tot, ja havia lluitat contra la LOU des del 2001 a Granada.

FRANCESC BLANCO SAGUNT

En quin sentit s'ha concretat l'amenaça que el 2008 es denunciava? La realitat ha superat les pitjors previsions. Al 2008 vam dir que ni havia ni hi hauria finançament públic, que els impagaments de la Generalitat eren una decisió política —i molt prèvia a la crisi, com demostra l'hemeroteca— per convertir l'ensenyament superior en un mercat més, sense "elements distorsionadors" com es refereix l'OMC a les ajudes públiques directes o indirectes (beques). Vam dir que pujaria el

EL temps ha donat la raó als estudiants que es manifestaven contra Bolonya

finançament privat a costa de les butxaques privades dels estudiants i les brutals pujades de taxes ens han donat la raó. Quatre anys desprès que molt professorat gairebé plorés d'alegria davant la "renovació pedagògica" ens trobem amb aules saturades, amb molts menys recursos públics per fer recerca, amb uns òrgans de govern que prenen decisions, fins i tot per sobre del sindicalisme de concertació (el mateix que no va considerar Bolonya cap amenaça dels seus interessos). Quins creus que van ser els errors més grans d'aquella movilització? L'aïllament i l'avantguardisme. Tot i la percepció de gran derrota —que ho va ser— la lluita contra Bolonya es podia guanyar. Es podia guanyar no només perquè teníem la raó, sinó perquè vam tenir una capacitat de mobilització molt superior a la que es coneixia des d'anys

abans. Però no la podíem guanyar aïllats. L'esclat de les ocupacions al País Valencià van ser un revulsiu a nivell nacional i estatal. Al Principat, el fort lligam que establirem amb la lluita contra la LEC i la vaga de TMB pels 2 dies va ser fonamental per sortir d'un discurs i una acció corporativa, per poder fer un discurs transversal social. Tanmateix, vam perdre de vista que la nostra força no raïa tant en la radicalitat de les accions, sinó en la capacitat que foren massives. Les nostres "armes" màgiques havien de ser la democràcia de base de les assemblees de facultat i la nostra capacitat per atreure no només als estudiants més conscients, sinó a tot els fills de veí i també als treballadors i treballadores de la universitat, professorat o no. Quins objectius s'aconseguiren, els assoliments?

Lluita antiracista a Vic amb absència institucional ANDREU MERINO BARCELONA

Una pancarta amb el lema “Per la cohesió social, aturem el racisme” va circular dissabte 26 a la tarda pels principals carrers de Vic. Centenars de manifestants van participar en una marxa que va evidenciar la nul•la disponibilitat de les institucions a combatre el racisme i la xenofòbia des del carrer. De fet, només la CUP, impulsora de la manifestació, va ser present darrere la pancarta. Cal repassar la pel·lícula dels fets per entendre la solitud de l’Esquerra independentista en l’àmbit institucional. El racisme ha esdevingut un tema de discussió i conflicte recurrent a Vic, des que Plataforma per Catalunya (PxC) va accedir a l’Ajuntament de la ciutat. L’últim capítol es va viure el 22 d’abril quan Anglada va agredir dos joves magrebins. Diversos testimonis van

denunciar l’agressió als Mossos d’Esquadra, però Anglada va reaccionar ràpid i va presentar una contradenúncia per intent d’agressió. Aquí comença el ball de pactes i consensos al consistori vigatà. Primer de tot la CUP va instar el Consistori a personar-se com a acusació particular per les agressions de Josep Anglada, a més de demanar votar en contra de qualsevol moció presentada per PxC. Dos extrems que la resta de partits van rebutjar. Només la CUP condemna la violència racista

El dia 7 de maig, durant la celebració del ple a l’Ajuntament, PxC va demanar canviar el text del manifest institucional en rebuig a la violència, redactat després de l’agressió de Josep Anglada, i que tots els partits havien signat excepte ells. El partit xenòfob va pro-

posar incloure al text que Anglada havia patit un intent d’agressió. CiU i ERC (partits del govern local) van votar-hi a favor, igual que PxC. ICV es va abstenir i PSC, SI i CUP van votar en contra. La majoria dels partits de govern va decantar la balança i la CUP va retirar la seva firma del manifest un cop s’havia aprovat la moció del partit d’Anglada. La CUP també es va quedar sola en la convocatòria i suport a la manifestació del passat dissabte. La resta de grups van argumentar que la convocatòria no era “oportuna” i que es corria el perill de fer publicitat a PxC. A més, consideraven que el fet que la manifestació fos convocada per la CUP donava a l’acte caràcter aprtidista L’alcalde de la capital osonenca, Josep Maria Vila d’Abadal va arribar a dir: “Els vigatans som gent de pau i no ens agraden aquest tipus d’actes [manifestacions]”.

Tot i que mai ningú ens reconeixerà les nostres victòries, sí que vam aconseguir treure a la llum pública el rerefons de la reforma, de fet, vam aconseguir que el Govern principatí i estatal haguessin de fer contramaterials i contrapropaganda en resposta directa a les nostres anàlisis i discursos. És a dir, els vam posar a la defensiva i dos anys després, els documents de reforma del governament universitari van reconèixer que no podien cometre el mateix error de perdre la batalla mediàtica. L'aplicació del reglament disciplinari franquista va obligar al Govern estatal a treure un nou reglament; va dimitir la Comissionada d'Universitats, van haver de canviar al Ministre d'Ensenyament (per la Garmendia); vam fer que el Rector de la UAB desaparegués per la porta del darrere; i vam aconseguir una taula de negociació d'alt nivell. El que crec que és més important, tam-

Vila d’Abadal considera que la CUP s’arrisca a crispar l’ambient a Vic i trencar la convivència que ara mateix hi ha la ciutat. La portaveu de la CUP a Vic, Georgina Rieradevall, considera poc democràtic el discurs de l’alcalde i rebutja l’eqtiqueta d’agitadors socials que els hi ha penjat al coll Vila d’Abadal. Segons la portaveu, ERC i CiU se senten còmodes fent el joc a PxC, ja que els 5 regidors del partit xenòfob amb cadira al consistori són molt útils a l’hora d’aprovar mocions. L’últim exemple d’aquest pacte de no agressió entre uns i altres és el rebuig del govern municipal de presentar-se com a acusació particular contra Josep Anglada per l’agressió del dia 22 d’abril. Més d'un centenar de suports

Finalment la manifestació va ser secundada per més de 134 entitats, com la Coordinadora Antifeixista d’Osona (CAO), i 405 persones a títol individual. El portaveu de la CAO, Xevi Vilà va denunciar la “representació excessiva” de la que gaudeix PxC i va criticar la falta de compromís de l’Ajuntament a l’hora de denunciar actituds i comportaments racistes per part d’Anglada i el seu partit. El manifest de la mar-

Seria possible actualment revifar una lluita com aquella? Què roman de tot allò? El desgast i la manca d'una visió clara i de conjunt de per què vam perdre (d'una anàlisi política i humana, crítica i autocrítica) ens va situar a l'any zero un panorama desolador. Una part de l'activisme va sentir que la lluita universitària se'ls quedava petita i van optar per muntar sistemes alternatius d'universitat lliure; altra, la que participà organitzada en sindicats estudiantils o organitzacions polítiques, va decidir reconstruir-se desprès del desgast; i la majoria, no va entendre massa bé què havia passat. Des d'aleshores no s'ha recuperat una xarxa assembleària d'aquelles dimensions i potència... Per revifar una mobilització igual o superior a la d'aleshores calen coses molt bàsiques que el 15M ha posat sobre la taula: informació, democràcia de base real, participativa i no sectària, capacitat de cerca de consensos i no caminar massa lluny del que el conjunt de les persones a què apel·lem pugui entendre. S'han de repartir més fulls volants que mai, s'ha de socialitzar la lluita més enllà de la universitat: a les nostres llars, als nostres pobles, a l'empresa on tenim un contracte precari ara que el jovent té la taxa d'atur més alta de tota Europa. Mirar a les lluites a Xile, a Mèxic i la nostra trajectòria i aprendre de les errades i dels encerts. Amb determinació, però també amb alegria.

xa contra el racisme alertava el clima de crispació que generen les actituds racistes, fent impossible la “cohesió social necessària per construir una societat civilitzada”. El manifest afegia que “és intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits”. La portaveu de la CUP a Vic, Georgina Rieradevall, veu simptomàtic que tot i l’absència de tots els altres grups municipals la manifestació aplegués representants de més d’un centenar d’entitats i moviments socials. Segons la regidora, la manera d’evitar el partidisme denunciat per la resta de grups municipals és que tots els partits s’hi sumessin. D’altra banda, Rieradevall considera que la manera de combatre el discurs xenòfob de PxC no és ignorar-lo. Rieradevall explica que en primer lloc cal aconseguir cohesió social a través de la pedagogia. Però la lluita no acaba aquí: “A França van cometre l’error d’ignorar el Front Nacional de Le Pen i ha pujat com l’escuma. El que hem de fer és combatre’ls frontalment, amb contundència política i sortint al carrer”, defensa la regidora.


l’InfoCUP

FESTA MAJOR DE 2012

la Política es fa al Carrer 11

la Política es fa al Carrer

Quins pressupostos? Quins sous! El passat mes de maig, es debatia al saló de plens de l’Ajuntament, la proposta de pressupostos per a l’exercici 2012. Uns pressupostos que impliquen una retallada brutal en la inversió en serveis a la ciutadania, a causa del gran deute amb els bancs que capten la majoria dels nostres impostos.

L’herència del tripartit

No podem entendre, com pot ser que entrant en situació de crisi l’any 2008, l’anterior govern municipal continués dos anys més com si la bombolla immobiliària no hagués explotat. Continuant tirant la casa per la finestra amb inversions faraòniques com el Tecnoparc, el nou Hospital, Metrovacesa... D’aquí provenen els principals problemes financers que actualment pateix la nostra hisenda municipal. Ara, ens tocarà als ciutadans i ciutadanes, pagar els plats trencats d’aquests projectes mentre els seus anteriors responsables tenen la cara dura de continuar defensant que aquest era el camí a seguir. El camí a seguir per a qui? Esperem i continuarem esperant, que el nou govern municipal ens expliqui –o millor encara, ens convidi a participar en el debatquina és la solució a tot aquest cúmul de despropòsits. Però, com també ja hem denunciat diverses vegades –i en aquesta ocasió fins i tot al poder judicial- la principal obra de l’anterior govern municipal que condiciona els pressupostos que avui debatem, és el gegant (ara podem afegir amb peus de fang), conegut com a INNOVA. Aquest ha estat l’instrument que ha servit perquè l’Ajuntament es pogués endeutar per sobre del legalment permès a l’administració pública. Ha estat l’instrument que ha servit per realitzar operacions més que qüestionables per crear empreses que no han aportat cap mena de benefici per a la ciutadania. Ha estat l’instrument que ha creat una estructura duplicada –i que fins i tot supera- al propi Ajuntament. Ha estat

l’instrument que enlloc d’estar al servei de l’Ajuntament està per sobre de l’Ajuntament. I, ha estat i és l’instrument –tant per l’antic govern com per a l’actual- que serveix perquè aquest pressupostos que avui es presenten, no els conegui al 100% ni el propi regidor d’hisenda de l’Ajuntament. L’intervenció espanyola de la hisenda municipal

Des de fa mesos, el govern espanyol legitima les retallades dels drets laborals i socials dels treballadors i treballadores dels diferents pobles de l’estat espanyol, emparant-se en l’amenaça que les institucions europees intervinguin l’economia estatal. Doncs, la situació que estem vivint a Reus i a la resta d’ajuntaments, és precisament aquesta. La de la intervenció de l’estat espanyol a la nostra hisenda i a la nostra activitat institucional. Els decrets imposats pel govern espanyol, com ara el que prohibeix a l’administració la contractació de treballadors i treballadores, la contrareforma laboral –un capítol més del seguit de mesures en contra dels nostres drets laborals iniciats amb els pactes de la Moncloa-, el seguit de mesures sota l’epígraf de “reducción del déficit”, que a la pràctica no sols redueixen, sinó que encara encadenen més els ajuntaments al crèdit amb les institucions bancàries que han rebut milers de milions de diner públic. No és això una intervenció en tota regla del govern espanyol a les administracions locals? I, el més greu de tot, és que aquest seguit de mesures només han fet que començar. Per això dèiem al començament de la nostra exposició de forma rotunda: els pressupostos que avui es debaten no es podran aplicar tal i com avui s’aprovin. Les properes mesures del govern de Rajoy el condicionaran de forma clara i directa. Pagar més per menys

La senyora Alicia Alegret (PP)

deia: ”dejar que nuestros hijos paguen con retraso nuestro estado de bienestar y nuestro nivel de vida, receta favorita de la izquierda, es lo contrario de la solidaridad”. Des de la CUP creiem que el que és contrari a la solidaritat és augmentar la pressió fiscal a les classes populars a canvi de retallar-els-hi els serveis i els drets. I, sobretot, el contrari de solidaritat és que els reusencs i reusenques haguem de pagar les aventures empresarials en inversions que no repercutien en el nivell de vida de la ciutadania, sinó en interessos individuals de determinades persones, algunes d’elles fins i tot de fora de la ciutat. La solidaritat no seria que pisos que han estat pagats amb diners públics com els de GUPSA passessin a ser de lloguer social? O, que en lloc d’augmentar el pressupost de les polítiques de promoció econòmica per seguir subvencionant i finançat a les empreses de sempre que representen un model caduc de l’economia, les destinem a noves iniciatives que aportin valor afegir real a la ciutat i crein treball digne i estable? Amb una cosa sí que estem d’acord senyora Alegret: “es necesario establecer un coto al despropósito. Junto al ahorro hemos impulsado la reordenación del enorme entramado de empresas públicas. Un auténti-

co laberinto nutrido de desgobiernos, deudas, pérdidas y mala gestión socialista. Una huida del derecho administrativo plagada de irregularidades a la que hemos puesto coto”. Des de la CUP estem contents en l’anàlisi sobre el que representa INNOVA. Ara, només farà falta, que els senyos del PP de Madrid no s’interposin pel mig d’aquest procés i tiren pel dret, tot subsituint el “coto” en un camp de tir. Quins sous!

Mentre l’aprovació d’aquests pressupostos, representa una greu reducció de les inversions per tal de fer front al pagament del deute amb els bancs, els polítics i polítiques de l’Ajuntament, i sobretot, els càrrecs directius d’INNOVA continuen amb el seu ritme de vida. Així, ho va demostrar la CUP després de realitzar un estudi a partir de diferents documents oficials, en la que es va arribar a unes conclusions que posen de manifest que mentre els reusencs i les reusenques patim les retallades, hi ha un grup de privilegiats i privilegiades que no saben el que vol dir això. En el cas de l’Ajuntament, la CUP ha fet públic que la senyora Alicia Alegret (PP) cobra més que l’alcalde de la ciutat Carles Pellicer (CiU). Tot detallant el que perceben per part del Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Reus i INNOVA. No obstant, el propi regidor de la CUP va destacar que “la xifra és aproximada i orientativa ja que no hem pogut accedir a les remuneracions que perceben per part de consistoris que presideixen o en formen part”. Vidal va denunciar que “al començament de la legislatura Pellicer i Alegret van dir que renunciaven a cobrar el sou per part de l’Ajuntament, però amb el cartell demostrem que si ho han fet és perquè els beneficiava més cobrar el sou de parlamentaris i no com a mesura d’austeritat”. Per altra banda, també des-

taca el fet que 14 regidors amb cartera (CiU i PP) cobren totes elles juntes menys que 7 dels principals càrrecs directius de les diferents empreses municipals agrupades a INNOVA. En el darrer Ple la CUP va presentar una moció, que l’alcalde ha traslladat al proper Ple, en el qual demanen que els càrrecs directius d’INNOVA no cobrin més que els principals càrrecs electes i administratius de l’Ajuntament. En aquest sentit, destaquen els sous que percebien els exdirectius d’INNOVA, Josep Prat i Lluís Nualart, els quals cobraven el doble que el propi alcalde de la ciutat. Així com també, hem denunciat que “després d’un any de formar part dels consells d’administració de les empreses municipals, encara desconeixem el nombre total de càrrecs directius d’aquestes empreses ni la seva remuneració”. Davant d’aquesta situació, Vidal va advertir que “si INNOVA no vol facilitar-nos la informació que tenim dret a tenir, haurem d’esperar que els jutjats facin la seva feina”. Vidal també va denunciar que “mentre la mitjana dels sous dels catalans i catalanes és de 21300 euros l’any –i aquesta va a la baixa a causa de la crisi- i que la meitat dels assalariats no arriben a ser mileuristes les persones que haurien de donar exemple d’austeritat cobren un sous desorbitats”. La quantitat total que sumen aquestes remuneracions econòmiques a alts càrrecs de l’Ajuntament i d’INNOVA no són cap anècdota. En total, estem parlant de més de 2 MILIONS D’EUROS, que s’embutxaquen 25 persones. Aquesta quantitat supera el que l’Ajuntament inverteix en salut pública, biblioteques, joventut, arxiu, plans educatius d’entorn, regidoria d’ immigració, cooperació i solidaritat, ajuts al lloguer d’habitatges, la creació de nous jardins a la ciutat, en els infants i en la gent gran, tot sumat.


12la CUP al Carrer

la CUP al Carrer 19/04/12

SANT JORDI’12 / Durant tota la Diada, la CUP vam muntar una paradeta a la plaça del Castell per donar a conèixer la feina que estem fent. Alhora, també va ser el lloc on va veure la llum l’InfoCUP 1, amb un bon nivell d’acollida per part dels reusencs i reusenques que passejaven per la plaça. Més enllà de vendre quatre llibres i roses, també vam promoure i participar en la campanya “enllaçats pel català”, per tal de denunciar la política de genocidi lingüístic i cultural que està pepetrant el govern autonòmic balear. Una proposta que va tenir una bona acollida, tant entre les diferents entitats que s’hi van sumar, com per la gent que lluïa el llaç amb la senyera.

25/04/12

FESTA MAJOR DE 2012

PRIVATITZEN PER ENRIQUIR-SE / La CUP va presentar en roda de premsa a Barcelona una campanya en defensa de la sanitat pública, universal i de qualitat. En aquesta, hi va participar un membre de la Plataforma Dempeus per la Sanitat Pública; un membre de la Coorinadora Antriprivatització de la Sanitat del País Valencià; una membre del món sindical de la sanitat; així com el regidor de la CUP a Reus, David Vidal. En els propers mesos, la CUP desenvoluparà arreu dels Països Catalans un seguit d’actes per denunciar la privatització de la sanitat arreu de la nació.

23/04/12

COMENCEM A GERMlNAR / Després de treballar durant vàries setmanes conjuntament amb els companys i companyes de Coop’57, vam presentar públicament les bases del concurs del Fons Social Germinem. Per aquest motiu, un company de Coop’57 va baixar fins a Reus per participar en aquest acte de presentació. Les setmanes posteriors a l’acte, des de la CUP ens hem reunit amb diferents agents econòmics i socials de la ciutat per donar-lo a conèixer i buscar complicitats. La Cambra de Comerç, la CGT, UGT... i fins i tot, el propi regidor de Promoció Econòmica han rebut de bon gran aquest projecte.

PLANTEM CARA SORTIM AL CARRER / Un any més, la CUP participà a la manifestació anticapitalista que es realitza tradicionalment a Tarragona, en motiu de l’1 de Maig. Aquest any, la manifestació va ser massiva, en sumar-s’hi la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Pública de Tarragona, que aglutina els diferents sindicats i moviments socials de la ciutat. Com sempre, les diferents CUPs del Camp, vam participar-hi en el bloc de la coordinadora de l’Esquerra Independentista del Camp, amb el lema “Contra les retallades i la reforma laboral, construïm la unitat popular”.

04/05/12

LA COMUNITAT EDUCATIVA COMENÇA A ORGANITZAR-SE/ La coneguda com a “marea groga”, plataforma que aglutina mestres, professors/es, pares, mares i alumnes de l’ensenyament públic va realitzar una concentració, en la qual van donar a conéixer que a partir d’ara, realitzaran assemblees setmanals a l’IES Salvador Vilaseca, per tal de traçar un full de ruta per defensar el sistema d’ensenyament públic i de qualitat. En la concentració hi van participar diferents centres educatius de la ciutat i va esdevenir la plataforma de llançament per començar a treballar de forma conjunta i coordinada.

01/05/12

ASSEMBLEA POPULAR A PARCEL·LES CASAS /  Continuant amb la dinàmica de realitzara assemblees trimestral, itinerants i populars per diferents barris de la ciutat, i després de visitar el nucli antic, el Barri Fortuny i el Barri Sol i Vista, va arribar el torn de Parcel·les Casas. Problemes de salut pública, l’atur, els desnonaments, la prostitució,... van ser alguns dels principals temes que els veíns i veïnes participants van destacar en la seva vida diària al barri. La seva manca de contacte amb el resta de la ciutat, una crítica que comencem a sentir a tots els barris que visitem.

09/05/12

l’InfoCUP

20/04/12

PROU CAÇA DE BRUIXES / Quasi un mes després de la Vaga General del passat 29 de març, els Mossos d’Esquadra continuen la seva operació repressiva contra persones vinculades als moviments socials i sindicals d’arreu del país. El dia 19 d’abril, dos tarragonines van ser detingudes pel carrer. L’endemà mes d’una cinquantena de persones ens concentraven davant l’Ajuntament, per denunciar aquesta autèntica caça de bruixes, que no té cap altra objectiu que debilitar als col·lectius i organitzacions que sortim al carrer per denunciar que la crisi està representant una retalla dels nostres drets i nivell de vida, en favor d’aquells que han provocat la situació en la que estem.

01/05/12

L’1 DE MAIG TAMBÉ A REUS / La celebració del Dia Internacional del Treballador i Treballadora fa anys que es va deixar de realitzar a la ciutat. No obstant, l’any passat la CUP vam realitzar un petit acte d’homenatge a Joan Garcia Oliver. I, enguany, l’Assemblea Popular de Reus va aplegar més de dues-centes persones a les Peixateries Velles, per retre un homenatge als màrtirs de Chicago, efemèride que es commemora l’1 de Maig. Des de la CUP també hi vam participar, tot explicant que hem traslladat a l’Ajuntament, la necessitat d’homenatjar i distingir a dos reusencs símbols de la lluita de la classe treballadora: Joan Garcia Oliver i Cipriano Martos Jiménez.

09/05/12

DACIÓ EN PAGAMENT / Aquest és l’objectiu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que està recollint 500.000 signatures arreu de l’Estat, perquè el Congrès espanyol reconeixi aquesta figura jurídica en la seva legislació. La dació en pagament, implica que una persona o família que perd la seva casa perquè no pot pagar les quotes hipotecàries, cancel·la el seu deute amb l’entitat bancària amb el lliurament del pis. Actualment, hi ha moltes famílies que tot i haver estat expulsades de casa seva per l’entitat bancària, encara han de continuar pagant durant molts anys les quotes corresponents per saldar el deute contret.


l’InfoCUP

FESTA MAJOR DE 2012

12/05/12

LLIBERTAT LAURA GÓMEZ / Durant una de les manifestacions realitzades a Barcelona en motiu de la Vaga General del passat 29 de març, es va realitzar una acció simbòlica davant la Borsa de Barcelona, consistent en cremar bitllets falsos. Un mes després d’aquesta data, la sindicalista barcelona Laura Gómez, va ser detinguda i empresonada per realitzar aquesta acció tant i tant violenta. Per denunciar aquest abús de l’autoritat i aquesta caça de bruixes vam concentrar-nos a Tarragona i vam demanar a l’Ajuntament de Reus que en demanés el seu alliberament. La proposta no va prosperar.

17/05/12

#NOVULLPAGAR / Després de l’èxit de la primera protesta popular arreu dels Països Catalans, la CUP vam tornar a participar en la segona convocatòria unitària per a realitzar el #novullpagar. A més, des del Grup Municipal de la CUP, vam presentar una proposta de declaració de suport a aquesta campanya i demanant a la Generalitat que retiri els peatges d’aquelles autopistes que ja han estat amortitzades per l’empresa concecionària Abertis. La proposta va ser rebutjada per la Junta de Portaveus, ja que CiU i PP hi van votar en contra. El PP no va ni argumentar l’orientació del seu vot i CiU -com sempre- per una banda diu que entèn a la gent i per altra vota en contra.

22/05/12

1 ANY DESPRÉS CONTINUEM AL CARRER / Més d’un centenar de persones van preguntar al regidor David Vidal, tot allò que van voler -durant més d’una hora- sobre l’Ajuntament, INNOVA i la tasca de la CUP, durant el primer any de presència de la formació a l’Ajuntament. Metrovacesa, les reunions d’INNOVA, els jocs del Mediterrani, el paper de diferents partits al Ple, van ser alguns dels temes d’interès pel públic. D’aquesta manera, la CUP va celebrar aquesta efemèride, que també va comptar amb un sopar a base de bou i arròs i l’actuació dels cantautors Josep Romeu i Meritxell Gené.

la CUP al Carrer 13

ESMORZAR POPULAR A SOL I VISTA / Després d’estar un munt de mesos tancada, es va inaugurar el centre residencial per a la gent gran del barri Sol i Vista. El president de la Generalitat, Artur Mas va arribar amb els seus tres cotxes oficials a inaugurar aquest centre, que serà gestionat per una unió d’empreses temporals del País Basc. Per aquest motiu, l’Assemblea Popular de Reus va realitzar un esmorzar davant la residència, per tal de reclamar que els serveis públics no siguin externalitzats, i que projectes com aquest serveixin per millorar el nivell de vida del barri i generar ocupació estable i de proximitat.

15/05/12

BROT BORD CONTRA L’HOMOFÒBIA/ Coincidint amb el Dia Mundial contra l’Homofòbia i la Transfòbia, es va presentar el nou col·lectiu d’alliberament sexual del Camp, Brot Bord. Des de la CUP ens vam adherir al manifest d’aquesta concentració i volem felicitar al grup de companys i companyes que han impulsat aquest projecte. Tot i l’aparent normalitat que ens intenten vendre des de les institucions, encara hi ha molta feina a fer per tal que les persones no puguin ser discriminades per motiu d’orientació sexual. Caldrà estar a alerta també, amb l’actitud del nou govern de la ciutat, quan s’apropi el 28 de juny.

20/05/12

ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT / Per primer cop en molts anys, mestres, professors, professores, pares, mares, treballadors i treballadores dels centres i alumnes, van convocar conjuntament una jornada de vaga en tots els àmbits de l’ensenyament: des d’infantil fins a universitària. La mobilització central es va realitzar a Tarragona, on milers de persones van secundar la convocatòria. La CUP va participar en el bloc de l’EI, liderat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Totes les convocants van acordar que es tractava de la primera vaga però no la última- en defensa de l’ensenyament.

02/06/12

12/05/12

JUNTES HO PODEM TOT! / Un any després de les acampades arreu de l’estat, cinc-centes reusencs i reusenques van sortir al carrer per demostrar que l’esperit de la “indignació” continua més viu que mai. L’Assemblea Popular de Reus va realitzar una convocatòria que va sortir des del Punt d’Informació del 15-M al carrer Sant Joan, i va acabar a la plaça de la Sardana, on es va realitzar la lectura de diferents manifestos en els quals s’exposaven les conseqüències de la crisi en diferents àmbits, com ara l’ensenyament, els serveis socials... Durant el recooregut, també es va criticar el procés de Bankia i el regal de milions d’euros dels nostres impostos per “salvar” els bancs.

19/05/12

EL GERMINEM A VILANOVA I LA GELTRÚ/ En el marc de la 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, la Candidatura d’Unitat Popular de Reus va presentar el Fons Social Germinem, conjuntament amb els companys i companyes de Coop’57. Alhora, la CUP va participar en els diferents tallers i activitats que van aglutinar persones provinents de més d’un centenar de casals populars d’arreu dels Països Catalans. Demostrant un cop més, que els casals populars són un element imprescindible de dinamització cultural i transformació social en molts pobles i ciutats del nostre país.

30/05/12

ELS NOSTRES DRETS EN PERILL / La tarda del dimarts 29, el company de l’Esquerra Independentista reusenca Víctor, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra que l’esperaven a la porta del seu domicili. Va estar detingut fins l’endemà al matí que va passar a disposició judicial. El jutge li ha prohibit assistir en actes públics durant 6 mesos, vulnerant així el seu dret fonamental a la llibertat d’expressió i associació. La tarda del dia del seu alliberament, quasi un centenar de persones ens vam concentrar per denunciar la persecució política del conseller Puig (100 detinguts per la vaga generla del 29-M) i les detencions a Mallorca i al País Valencià.


14 opinionS a l’assemblea

FESTA MAJOR DE 2012

opinionS a l’assemblea

L

/ pedagogia participativa

pilar vendrell solans

G

eneralment, l'administració local aposta per complementar l'educació obligatòria, però també hauria d'incidir, de la mateixa manera, en l'educació més enllà del centre educatiu. Potenciar la participació en educació implica traspassar el marc escolar i, per tant, dirigir actuacions cap al conjunt de la ciutadania i de la municipalitat. Per a això, cal que l'educació ocupi un lloc prioritari entre les polítiques municipals. La demanda de participació a la ciutadania per a la millora social i de la qualitat de vida es topa, de vegades, amb una democràcia més representativa que participativa i més individualista que solidària. Per això, la participació ciutadana no pot limitar-se a la informació ni a l'opinió, ha de considerar el compromís, l'esforç i la presa de decisions. A més, la millora de la participació en educació ha d'anar acompanyada de la

'educació, com a empresa compartida, pel que no ��s exclusivitat únicament de l'administració, ni de l'escola, ha de comptar amb la totalitat d’actors implicats. Per a això, s'han de crear els òrgans que facilitin, realment, aquesta participació, ja que treballar en i per a la participació produeix resultats més rics i millors, tot i que comporti processos més lents i complexos. Si l’educació és cosa de tota la població, i si tots i totes són protagonistes, cal buscar la complicitat dels diversos agents en la millora de l'educació. Això implica satisfer les necessitats reals i els interessos del municipi i de la ciutadania, evitant fer polítiques educatives d'aparador. Així mateix, convé superar la dificultat que suposa la creença que l'educació funciona per si sola, dedicant més temps a la vida comunitària i procurant que la participació recaigui en diferents persones, no només en les que ja participen habitualment. No cal dir que cal contemplar els canvis en els àmbits laborals i familiars ja que, en moltes ocasions, dificulten la participació. Sigui com sigui, davant d'aquest panorama, les polítiques educatives locals han d'atendre a la seva realitat contextual, procurant la justícia social, la participació democràtica i el desenvolupament de la ciutadania. Així, la participació ciutadana i la seva corresponsabilitat amb l'educació van a dependre de la capacitat de la ciutat de Reus per proporcionar la informació necessària, les orientacions precises, les activitats educatives requerides i el poder de decisió oportú i necessari.

/ entre la pobresa i la misèria

mar joanpere foraster

“Quan un delicte es multiplica, ningú vol veure’l” Bertolt Brecht

vant tasca que s’ha dut a terme durant aquests anys i, ser el Consell municipal amb més participació i coordinació, el passat 2 de maig, apareixia al diari la retallada de 780.000€ de subvencions respecte la partida de 193.000€ que l’Ajuntament havia destinat l’any anterior. Passant així del 0’7% que s’havia assolit en un principi a 0’4% l’últim any, per arribar a 0%, impossibilitant el desenvolupament dels projectes internacionals, essència del Consell.

l Consell de Solidaritat i Cooperació de la ciutat de Reus ha estat el principal òrgan i, l’eina més important de treball dins l’àmbit municipal de Solidaritat. Òrgan de coordinació i intercanvi entre les entitats, que durant molts anys ha treballat conjuntament amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació elaborant propostes i prenent decisions concensuadament.

’any 1999 es constituí a la ciutat arran de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Reus alhora de voler assolir un projecte comú entre entitats i Ajuntament. En aquest temps, s’ha convertit en un òrgan bàsic de participació ciutadana i espai de coordinació, centrat en tres importants eixos d’actuació, per una banda, l’educació i sensibilització respecte les desigualtats nord-sud, duta a terme a través dels cicles de cinema solidari, el cicle de contes mensuals a la Biblioteca Xavier Amorós i, la Setmana Solidària. La dimensió transversal de la solidaritat actuant en diferents àmbits i amb diversitat d’entitats, des del projecte de l’Agenda Llatino-americana fins la cooperació entre entitats locals i comarcals i, per últim, la dinàmica solidària a partir de projectes de cooperació internacional des de Nigèria fins a Guatemala passant per la Índia.S’han pogut contar uns tres-cents projectes gestionats des de Reus amb la col·laboració d’una trentena d’entitats, treballant sempre per tal d’assolir la gestió del 0’7% destinat a les problemàtiques internacionals. Tot i la relle-

E E

L

millora de la qualitat de vida ciutadana i, per tant, ha de garantir el dret a l'educació, a un medi ambient saludable, a l'habitatge, a la feina, etc.

a participació dels municipis i de la ciutadania en el govern i la gestió de l'educació és diversa en funció de nivells, continguts, tasques o tipus de decisions. Una alta participació ciutadana i un ric i compromès teixit associatiu en els municipis afavoreixen el desenvolupament de plans, programes i projectes d'abast municipal. Per això, des de la CUP fomentem l'associacionisme, ja que crea més oportunitats per a desenvolupar actuacions al servei de la comunitat i per al desenvolupament social, educatiu, moral i cultural de la seva ciutadania.

E L

l’InfoCUP

abel guinovart forcadell

l passat 22 de maig va fer un any de les eleccions municipals del 2011, que van configurar l'actual consistori a l'Ajuntament de Reus. Tot seguit us fem cinc cèntims del naixement de la CUP a Reus; una història desconeguda ja que els focus de la premsa se centren, sovint, en la política institucional, i ignoren altres manifestacions ciutadanes.

T

ot aquest entremat de decisions s’ha dut a terme a les esquenes de les entitats, amb un actitud de total incompetència per part del govern municipal el qual no ha fet més que enganyar i donar falses esperances als ciutadans i ciutadanes. Amb l’actitud del és que no hi podem fer res, han justificat unes polítiques totalment racials fonamentades amb la premissa del primer els de casa obviant els sectors socials més castigats per la crisi internacional.No ens calen ecònoms, tan sols ulls, ulls per veure que aquestes retallades no són necessàries, tan sols són un encobriment del sistema per justificar l’eliminació de tot moviment social dedicat a la cooperació, la solidaritat, el canvi, al cap i a la fi, dedicat a la llibertat de tota persona a tot indret del món. És ben palpable que la pobresa econòmica d’arreu no té res a envejar a la misèria humana que presideix els nostres ajuntaments.

A

/ la cup a reus fins al 2011

l febrer del 2007 un petit grup de persones va constituir l'assemblea local de la CUP a Reus, recollint els fruits d'anys de feina desinteressada per part de moltes persones al si de moviments socials. El nucli impulsor estava format per persones vinculades a l'Esquerra Independentista de Reus, però a poc a poc s'hi van anar sumant persones provinents d'entitats i del món associatiu en general o simplement ciutadans de base a títol individual. Tot i que ens vam constituir a 4 mesos de les eleccions municipals del 2007, l'assemblea de la CUP de Reus va decidir preparar 4 anys de treball per consolidar un projecte sòlid per a les següents eleccions, iniciant una etapa d'activisme institucional; es van recollir, en diverses ocasions, el nombre de signatures necessàries per presentar preguntes i precs, i es va arribar, fins i tot, a introduir mocions al ple. Cal dir que el reglament municipal obliga a recollir 150 signatures per presentar una simple pregunta si no es té representació al ple, una limitació a la participació ciutadana davant de la qual vam presentar una pregunta.

part d’aquesta pregunta, en vam presentar una al voltant de les obres del pàrquing del barri del Carrilet i vam demanar una targeta resident; una altra al voltant de l'ús del Casal de Joves, presentada conjuntament amb l'Assemblea de Joves de Reus i Maulets; una altra, amb el Casal Marxista, per denunciar la privatització dels serveis públics, a través de la qual plantejàvem la necessitat de remunicipalitzar-los; etc. D’altra banda, vam presentar una moció perquè l'Ajuntament facilités els elements organitzatius necessaris per tal de possibilitar la celebració d’una consulta popular per la independència. Alhora, la CUP va participar durant aquests anys en campanyes ciutadanes (juntament amb altres col·lectius i moviments socials), com ara la de Reus Viu que demanava un altre tipus d'urbanisme, diferent al que es va desenvolupar durant el boom econòmic i que els gestors del moment van voler continuar, com demostra l'intent fallit del tripartit de projectar una ARE al camí de la Boca de la Mina.

E

l 2010 la CUP va realitzar una assemblea extraordinària (se'n realitzen 3 a l'any, obertes per a qui ho vulgui) en la qual es va considerar que amb la feina feta fins al moment, amb les ganes dels seus membres i amb els recursos disponibles era possible bastir i presentar una alternativa; després, al maig, hi va haver les eleccions en les quals 1931 persones ens van fer confiança a les urnes i vam poder obtenir, d'aquesta manera, un regidor al consistori. Per acabar només cal dir que com a gent que fem política, ens devem a un compromís social, que és ineludible i anterior al nostre compromís amb la política institucional. Les inquietuds socials i/o nacionals i la voluntat transformadora des del municipi són el motiu de la CUP.


l’InfoCUP

finestra Oberta 15

FESTA MAJOR DE 2012

finestra Oberta

Iniciatives populars per canviar lleis antisocials

Aquest mes s’han iniciat dues iniciatives populars, en les quals la CUP hi dóna tot el seu suport i anima a la ciutadania a participar-hi. Les retallades tenen conseqüències i responsables El passat mes de març el regidor de la CUP de Reus, David Vidal, va participar en la presentació de la Iniciativa Penal Popular Fem Salut, promoguda per la Plataforma Dempeus per a la Salut Pública, que es va realitzar a Barcelona. Aquesta iniciativa -registrada a l’Audiència Provincial de Barcelona- pretèn que

L

totes aquelles accions de l’administració pública que atentin contra el dret a la sanitat universal, siguin jutjades per determinar les responsabilitats d’aquestes i dels seus responsables polítics, contra els drets i la salut pública de la ciutadania. Les retallades que el govern de la Generalitat i de l’estat espanyol estan fent en l’àmbit sanitari, ja han causat les primeres morts. 3 persones de la ciutat de Barcelona han mort en els darrers mesos a causa que no van rebre el tractament mèdic adequat per la reducció del servei provocat per les retallades pressupostàries.

Pere Foix. “Apòstols i mercaders”. Editorial Nova Terra.

a reflexió del sindicalista Pere Foix Cases (Torà de Riubregós, 1893- Barcelona,15-III-1978) proposa, si més no, tres nivells de lectura: historiogràfica, coetània i estratègica. L’aportació historiogràfica de l’assaig és destacable perquè en el seu moment d’elaboració (1949), deu anys després de l’ensulsiada de 1939, aporta una de les primeres visions de conjunt d’aquella conjuntura sobre l’evolució del lideratge revolucionari -en clau sindical de la CNT- a la Catalunya marcada pel pistolerisme de la patronal. Tanmateix, l’assaig és fet amb una finalitat pedagògica (bastir uns referentscruïlla): Pere Foix hi vol destacar fonamentalment les línies articuladores ideals, polítiques, dels capdavanters que impulsaren aquest moviment Les sis biografies, doncs, reflecteix els avatars de la construcció de l’anarcosindicalisme bàsicament entre l’alba del segle vintè i els anys vint del segle passat. Efectivament, el període que transcorre entre l916-1923 i 1923- 1930, és definit per una especial conjuntura de mobilització obrera, lluita de classes i crisi política que duu a la palestra la confrontació entre el corporativisme burgès (amb la corresponent col·labo-

Per tant, aquesta Iniciativa Penal Popular té un doble objectiu. En primer lloc, exigir responsabiltiats penals als responsables de les retallades que hagin provocat conseqúències greus, com els mencionats. I, en segon lloc, evitar que els governs puguin implementar polítiques que impliquin la privatització de la sanitat i, per tant, que gran part de la ciutadania vegi negat el seu dret d’accedir a un servei sanitari públic i de qualitat. Acabar amb l’abús bancari sobre les hipoteques

Aquest és l’objectiu principal de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que aquest mes d’abril passat va iniciar la recollida de 500.000 signatures, per tal que el Congrés espanyol aprovi la dació en pagament amb efectes retroactius. Això significaria, que les famílies que perden la propietat del seu domicili perquè no poden afrontar el pagament del deute hipotecari, quedarien lliures de compro-

ració dels poders governatius) i el front sindicalista. I precisament reflectir les estratègies obreres davant un context de crisi, de sobreexplotació, és un dels focus de tensió de l’argumentari. D’altra banda, la derivació idològica esmentada té a veure amb les conseqüències de l’expansió d’una certa crisi de creiexement- de l’anarcosindicalisme. Així, en els recorreguts de Salvador Seguí, d’Àngel Pestanya i de Joan Peiró és quan més s’emfasitza (per la seva pròpia evolució) el dilema de continuïtat de lluita únicament en la palestra sindical, o bé el desdoblament polític dels sindicalistes. És a dir, independència del sindicat hegemònic (CNT) però alhora no impedir una traducció orgànica del capital de lluita per la base: un no-nat Partit Socialista Català (Salvador Seguí), el Partit Sindicalista (Pestanya) i els sindicats d’oposició (Joan Peiró). Aquestes opcions, que segons Seguí manifestà a partir de la seva experiència, venien a plantejar el pas de l’opció individualista revolucionària a la concepció col·lectiva transformadora.

L

misos amb l’entitat bancària, i per tant, podrien començar una nova vida. Actualment,un cop les famílies perden el seu domicili, continuen deben part del deute hipotecari i, per tant, han de continuar pagant-lo fins a la seva cancel·lació. A més, al text redactat per l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, la PAH hi ha afegit la demanda d’una moratòria immediata dels desnonaments, és a dir, que no es pugui fer fora del seu domicili habitual a cap família que tingui un deute hipotecari. Així com també la reconversió de la hipoteca en lloguer social, per tal de garan-

Albert Forment. “Josep Renau. Història d’un fotomuntador”. Editorial Afers

’intel·lectual-polític valencià Josep Renau (1907-1982) es configura a través del sintagma "comunista pintor", concretat per l'objectivitat realista. És a dir, la seva trajectòria és aconduïda per l'ideal revolucionari, i aquesta concepció la concreta en estètica: en fotomuntatges, cartells i murals. Ara bé, la trajectòria de Renau no es pot separar dels seus orígens socials i de les influències culturals i ideològiques de la joventut. En efecte, a través, de l'excel.lent biografia estètica i política d'Albert Forment, se'ns detalla l'essencial evolució anarquista del pintor (la col.laboració a Orto) envers les tesis marxistes sobre la vinculació entre art i societat de Plekhànov (Art i vida social). Potser aquest primer context valencià, en què es desenvolupa la primera elaboració renauniana, amb una certa recepció de les avantguardes i el constructivisme soviètic alçaprems d'una contestació frontal al costumisme caduc del pintor Joaquim Sorolla, estètica representant d'una burgesia agrària i financera provinciana-, sigui indicatiu del posicionament posterior, que es palesa en la continuada crítica al retrat de la classe dominant. El segon suport és la participació política activa al

tir el dret a l’habitatge digne de tot ciutadà i ciutadana. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ja porta setmanes recollint signatures arreu de l’estat espanyol, com també a les nostres comarques. El passat mes de maig van instal·lar una taula de recollida de signatures a la plaça del Mercadal, i hi ha diferents entitats de la ciutat que també col·laboren amb la PAH amb la recollida de signatures. Fruit d’una moció de la CUP al Ple de febrer, l’Ajuntament va demanar a l’estat espanyol la modificació de la llei per la dació en pagament.

+ IDees

si del Partit Comunista a partir de 1932, la influència clau del fotomuntador polític antifeixista Jean Heartfield, la superació del dadaisme i la participació en l'organització del portantveu dels intel.lectuals antifeixistes, Nueva Cultura (1935-1937). La maduració d'aquest programa, però, es materialitza durant el seu exili mexicà entre 1939 i 1958, amb el desenvolupament del muralisme -com a codi de cultura alliberadora- a partir de la relació amb Siqueiros i Rivera. La darrera etapa és troba entre Berlín i el retorn intermitent a València. L'aplicació del realisme socialista amb una clara denúncia del consumisme capitalista (El mode de vida nord-americà), un cert retorn a l'home-natura anarquista com a base d'un home nou (La Natura, l'Home i la Cultura; La Mare Natura) i el compromís nacional amb el País Valencià, a través d'intel.lectuals i activistes -Josep L. Bausset, Joan Fuster, Andrés Estellés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Vicent Ventura- són actituds vitalistes que evidencien també l'evolució i l'allunyament de qualsevol política burocràtica (de partit).



InfoCUP Festa Major 2012