La Busca, abril 2014

Núm. 8

La Busca de Vilanova i la Geltrú

2 EDITORIAL >> 3 LA PLAÇA DEL PORT >> 4/5 NO ROTUND A L’EIXAMPLE NORD >> 6 STOP PUJADES DE PREUS AL TRANSPORT PÚBLIC >> 7 LA XACRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA >> 8/9 CAP A LA CONSULTA DEL 9N >> 10 LES NOSTRES MOCIONS >> 11 MUNICIPALITZACIÓ ÉS SOBIRANIA >> 12 ELS COMPTES, CLARS >> 13 LRSAL: LA LLEI CONTRA ELS AJUNTAMENTS >> 14 LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA NO ES TOCA >> 15 LITORAL CULTURAL >> 16 LA CONTRA

Abril 2014

2

Ara és demà #editorial2014

A LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

ra fa vint anys, el Subcomandante afirmava des d'algun racó de la selva Lacandona que l'Exercit Zapatista d'Alliberament Nacional es jugaria el present per tal de tenir un futur. A la nostra ciutat, per raons ben diferents, també ens l'hauríem de jugar. La conjuntura present hipoteca en bona part el futur de Vilanova i la Geltrú. Hem manifestat en moltes ocasions que som hereus i víctimes d'un model insostenible basat fonamentalment en l'especulació immobiliària i en la cultura de viure del crèdit. Els principals responsables d'aquest desgavell van endeutar-nos irresponsablement i van cedir la sobirania política en mans dels bancs. Per postres, ens han deixat un territori destrossat, enfonsat en un model econòmic improductiu. A dia d'avui, resten indiferents. I en comptes d'assumir cap culpa, justifiquen com poden cada desgavell.

En comptes d'assumir cap culpa, justifiquen com poden cada desgavell Una ciutat viva i dinàmica com la nostra subsisteix com pot portes endins de la seva primera institució, resignada a resoldre la complexitat del dia a dia com si gestionés una administració concursal que negocia els serveis mínims amb pocs diners a la caixa. Els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), aprovada per la majoria absoluta del Partit Popular al govern de l'Estat i a la qual ens referirem en aquestes pàgines, poden condicionar i debilitar encara més les competències del govern

local fins a gestionar tan sols unes quantes engrunes o comprometre algunes municipalitzacions que, defensades des de la CUP, ben segur que ajudarien a reduir el deute municipal.

Malgrat la conjuntura econòmica en què ens trobem, encara tenim coses a dir en referència a dos projectes de ciutat que poden hipotecar a mig termini el nostre futur, als quals també ens referirem: el disseny de la nova Plaça del Port i, per sobre de tot, el desenvolupament de l'Eixample Nord. Ara com ara, tenim la certesa que molts agents polítics i econòmics no n'hauran après absolutament res, de l'esclat de la bombolla urbanística, i estarien absolutament entestats a perpetuar els mateixos errors, obrint una altra escletxa entre la Vilanova i la Geltrú que desitgem i la que ells voldrien.

Molts agents polítics i econòmics no han après absolutament res i estan entestats a perpetuar els mateixos errors, obrint una altra escletxa entre la Vilanova que desitgem i la que ells voldrien Més a curt termini s'obre l'horitzó difús de la consulta del 9-N, la celebració de la qual voldríem sí o sí, malgrat que els sectors més reaccionaris de l'Estat augmentin la pressió per via judicial (com en el cas de la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística) i torpedinin la voluntat popular d'autodeterminar-nos. No voldríem, però, que la consulta ens despistés d'un present colpejat per

set anys d'estafa econòmica, les conseqüències de la qual s'aguditzen amb virulència i es fan més visibles que mai. El dret a decidir va molt més enllà: de res no ens servirà canviar un Estat per un altre si governen les elits econòmiques que ens neguen els drets socials més elementals; si no existeix una veritable justícia social i solidaritat entre els pobles; si el sistema patriarcal continua perpetuant les desigualtats i essent l'arrel de la violència contra les dones, oferint una cobertura ideològica al masclisme que nega gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana.

No voldríem que la consulta ens despistés d'un present colpejat per anys d'estafa econòmica Des de la CUP, busquem noves fórmules, dissenys i mecanismes per arribar a tota la ciutadania, que hem volgut plasmar en aquest nou disseny de revista. Pensem que tots els motius que acabem de referir, sumats a d'altres que apareixeran en aquestes pàgines, ens estimulen a continuar treballant amb la mateixa il•lusió: ara és demà, i ens ho juguem tot.

Cal jugar-nos el present per tal de tenir futur

3

Plaça del Port: l’oportunitat de repensar la façana marítima #obrimnosalmar

Una transformació com aquesta requereix pensar globalment la façana marítima i el seu encaix Anem a remolc Vilanova va a remolc del que imposa Ports de la Generalitat. El ritme el marquen els seus interessos econòmics, concretament les concessions que va atorgant. Ports és una empresa pública, i hauria de vetllar pel bé i l’interès comú i no dedicar-se a pensar totes les vies possibles per treure espais a concessió. La ciutat hi té poc a dir, i només es limita a definir les característiques volumètriques i urbanístiques de cada zona, sempre sota els paràmetres fixats pel Pla Especial. Vilanova ha de portar la iniciativa.

Un espai privilegiat La Plaça del Port, propietat de Ports, actualment ocupa més de 2.000 m2, però amb l’ampliació prevista s’estendrà fins als 14.000. Mentre escrivim aquestes línies, la tanca s’està retirant de les diverses zones del Port i l’espai esdevindrà ben aviat accessible a la ciutadania.

Volem un espai públic viu, que no depengui només del que programi un equipament o de si uns negocis rutllen o no La primera proposta preveia un equipament públic i diverses construccions que seran concessionades, ocupant un màxim de 1.876 m2. El projecte va topar amb moltes crítiques que exigien una reducció de l’impacte paisatgístic de les construccions (que arribaven als 7,5 metres) i major concreció en l’equipament municipal.

Fa unes setmanes, el govern ha presentat una nova proposta que afina una mica aquestes dues circumstàncies. Manté la mateixa ocupació de la zona tot i que en redueix l’edificabilitat, passant a una altura màxima de 4,5 metres. A la pràctica elimina un pis de les construccions, tot i que permet l’activitat als terrats. L’equipament públic projectat passa dels 1000 als 500 m2 d’ocupació i ha acotat més els usos, tot i que són encara molt difusos i reclamem debatre-ho amb calma.

La nostra proposta Estem satisfetes que caigui la tanca, d’obrir-nos al Port, però cal anar en compte amb l’evolució del

Pla Especial, que preveu més actuacions d’un fort impacte que giren l’esquena al mar. Ens alegra guanyar aquest espai, però no el volem hipotecar.

Cal meditar bé les característiques del mobiliari i l’espai públic de la nova plaça, que tingui vida pròpia, quotidiana, independentment del que programi un possible equipament públic o de si els negocis que s’hi instal•lin rutllen o no. Si hi ha d’haver alguna concessió, ha de ser mínima i no reproduir models caducs d’altres ports del país.

Finalment, l’equipament municipal ha de ser útil al barri i a la ciutat, tenir un ús quotidià, poder fer-hi vida social, cultural i comunitària.

Aquesta és la nostra visió, però la proposta definitiva ha de ser fruit d’una reflexió global i meditada que relligui la plaça dins el context global del conjunt de la façana de marítima i concretament del Passeig Marítim, la millora i transformació del qual desperta un ampli consens. Abans de construir cap equipament municipal o altres edificis per a ser concessionats, cal pensar globalment la reforma del Passeig com a base per a actuar a la Plaça del Port.

Som plenament conscients que repensar la façana marítima no tindrà una traducció física immediata, coneixem l’estat de la hisenda municipal. Però creiem que una transformació així no pot anar per lliure. Volem i podem dissenyar una façana marítima agradable que en relligui les potencialitats. Perquè ja toca, perquè ens la mereixem.

L’equipament ha de tenir un ús quotidià, poder fer-hi vida social, cultural i comunitària

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

E

l Pla Especial del Port, aprovat el 2007 pel tripartit (PSC, ICV i ERC) amb l’abstenció del PP i el vot contrari de CiU, continua el seu curs.

Des de llavors, el Port ha experimentat diverses transformacions d’impacte paisatgístic considerable, com la construcció de Vilanova Grand Marina (espai per a megaiots de luxe) o, el darrer episodi, la concessió de la plaça del Trajo de Garbí a l’empresa La Daurada Beach Club, on la CUP es va quedar sola al ple defensant més espai públic enfront d’una privatització gairebé total d’un enclavament privilegiat. El següent capítol que ens depara el Pla Especial és l’ampliació/reurbanització de la Plaça del Port.

Més endavant serà el torn del Parc de Ribes Roges, que ja s’estan encarregant de degradar prou per poder justificar després la privatització de bona part dels seus espais. Temps al temps.

4

NO rotund a l’Eixample Nord #noperdemelnord

QUÈ ÉS L’EIXAMPLE NORD? L'Eixample Nord és un gran sector urbanístic situat al nord de Vilanova i que el Pla General d’Ordenació Urbanística vigent qualifica com a urbanitzable. L’Eixample Nord ocupa 106,45 hectàrees (1.064.550 m2) i limita al sud amb la Ronda Ibèrica, al nord amb la carretera C-31, a l'oest amb La Collada i a l'est amb el Llimonet. La superfície del sector és colossal, correspon a 1/3 de la ciutat actual.

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

Al sector s’hi preveuen 7.341 habitatges nous, 59.645m2 de sostre comercial i 408.024m2 de sostre per a activitats industrials i de serveis. Tot i que el seu desenvolupament es preveu que duri dècades, és ara quan s’aprovarà l’Avanç de Pla, l’instrument que inicia el procés urbanístic del sector sense possibilitat de marxa enrere.

Per què creiem que no cal construir més pisos ni sòl industrial a Vilanova?

Previsió de disminució de la població

El darrer estudi important de projecció demogràfica a llarg termini és el de l’Instituto Nacional de Estadística de l’any 2012. Aquest informe preveu un descens de població de més de 4,5M d’habitants a l’Estat des d’ara i fins al 2052, la qual cosa equival a una disminució del 10% de la població.

Les causes principals d’aquesta disminució són l’emigració, l’absència de creixement vegetatiu i la reducció de la immigració. L’últim estudi a Catalunya és de l’Idescat del 2008 i, per tant, no té

en compte totes les conseqüències de la crisi i els canvis que ha produït. De fet, la ciutat ja està perdent habitants els darrers anys, mostrant un canvi de tendència després d’un creixement sostingut durant molts anys.

Gran quantitat de pisos buits a la ciutat

A Vilanova hi ha un gran nombre de pisos buits, tot i que les dades varien segons la font. Les dades més actualitzades ens parlen de 1.551 pisos, segons les dades de la Companyia d’Aigües, i de 3.348, segons les dades de l’Idescat (que fixa en 8.878 els pisos buits a la comarca). A més, a aquests pisos buits hi hem d’afegir els blocs a mig construir i la gran quantitat de solars buits a la ciutat en diferents barris (Eixample de Mar, Sant Jordi I, el Llimonet II i III, la Carrerada o Solicrup) on es poden construir encara milers d’habitatges.

També hem de tenir en compte que la situació a la resta de Catalunya és similar, amb gairebé 500.000 pisos buits.

Actualment no hi ha necessitat de nous polígons industrials a la ciutat

La crisi industrial ha fet que nombroses empreses hagin tancat a la ciutat, de manera que s’ha alliberat una important quantitat de terrenys i naus industrials. A més, cal recordar que en els darrers anys s’han fet nous polígons industrials, entre els quals Masia d’en Barreres, Masia d’en Notari (amb més de 110.000m2 de sòl industrial net), a més del gran nombre de naus buides al sector de Santa Magdalena.

La bombolla immobiliària que ens ha portat a la crisi actual

Si alguna cosa hem d’aprendre del darrer cicle immobiliari és que l’habitatge no pot ser un refugi

per als especuladors. Hem de construir el nombre d’habitatges necessaris per a la població i penalitzar aquelles persones i empreses que utilitzen l’habitatge com a inversió, fet que en provoca una pujada artificial del preu. Ha quedat demostrat, durant els darrers anys, que a més habitatges no és cert que el preu d’aquests baixi.

Apostem per l’economia productiva

Cal apostar per l’economia productiva i no caure, de nou, a centrar l’economia en el sector de la construcció. A la ciutat li cal una reconversió econòmica en altres sectors productius i no especulatius.

Si no es construeix l’Eixample Nord, s’haurà de construir a la Platja Llarga?

L’any 2006 es va signar un conveni a 3 bandes entre l’Ajuntament, l’Incasòl i Subirats Berenguer.

Aquesta última era la propietària de gairebé tots els terrenys a La Platja Llarga. Segons l’acord, Incasòl intercanviaria amb Subirats Berenguer els terrenys a la Platja Llarga per terrenys en altres punts del país. Per la seva banda, l’Incasòl es comprometia a cedir els terrenys a la Platja Llarga a la ciutat per declarar-los zona verda, sempre i quan l’Ajuntament els traslladés l’aprofitament de la Platja Llarga a raó de 2,4 m2 a l’Eixample Nord per cada m2 a la Platja Llarga. La data límit per fer aquesta permuta és a finals del 2016, després que hi hagi hagut diverses pròrrogues.

Segons el conveni, si no es compleix la data, l’Incasòl i/o Subirats Berenguer podrien construir a la Platja Llarga. Ara bé, Incasol ja ha permutat amb l’empresa bona part dels terrenys i té la resta

5

“l’urbanisme ha d’estar al servei de les persones”

És cert que si no es desenvolupa l’Eixample Nord no es podrà fer el nou hospital de Vilanova?

No permetrem que se’ns faci xantage amb la possible construcció de la Platja Llarga o amb el nou hospital a canvi de justificar el desenvolupament d’un sector urbanístic d’aquesta envergadura.

Hi ha altres maneres legals d’alliberar el sòl necessari per fer aquest nou hospital. Es pot fer mitjançant la cessió anticipada del sòl, de manera que el dia que es construeixi a l’Eixample Nord aquest terreny ja comptarà com una part de la superfície que han d’aportar els propietaris per a la construcció d’equipaments. Per altra banda, es podria fer una expropiació del terreny, tal com s’ha fet per a la construcció de grans equipaments estratègics en altres punts del país, tot i que aquesta solució podria resultar força més cara. El que tenim clar és que hi ha alternatives que no passarien per la vinculació de la construcció immediata de tot, o d’una part de, l’Eixample Nord.

QUÈ PROPOSEM? >> Aturar immediatament totes les actuacions relacionades amb l’Eixample Nord No és necessari ni a curt ni a mitjà termini aquest desenvolupament urbanístic. En cas que algun dia ho sigui, no té cap sentit que vulguem definir a dia d’avui, en plena crisi i incertesa, les necessitats futures de la ciutat.

Creiem que el creixement natural de la ciutat a llarg termini ha de ser cap a aquest sector (sempre i quan necessitem aquest creixement), tot i que també creiem que primer s’haurien de prioritzar altres desenvolupaments envoltats de zones urbanitzades, com ara el Sant Jordi II. No és doncs el moment de començar a parlar del desenvolupament de l’Eixample Nord.

>> Pressionar l’Incasòl i la Generalitat Que acabin de fer les permutes que resten amb Subirats Berenguer i que cedeixin els terrenys de la Platja Llarga a la ciutat per tal que aquest espai sigui de totes totes un espai natural. Des de la CUP reconeixem el deute que té la ciutat amb l’Incasòl, provocat principalment per les males decisions urbanístiques que s’han pres en les últimes dècades a la ciutat, però no permetrem que ens construeixin un enorme barri fantasma a canvi. Compensarem l’Incasòl a l’Eixample Nord, però ho farem quan la ciutat necessiti créixer per aquesta zona.

>> Començar a estudiar les fórmules per aconseguir els terrenys pel nou hospital Com ja hem apuntat, no creiem imprescindible la urbanització d’un dels subsectors per aconseguir els terrenys del nou hospital; per tant, hem d’estudiar possibles fórmules que ho facin possible minimitzant la hipoteca que pugui suposar en un futur per a la ciutat.

>> Rehumanitzar la ciutat, replantejar els plans urbanístics Creiem absurd que un sector faraònic com aquest es plantegi únicament amb 3 subsectors, que representen al voltant de 2.500 pisos cadascun. Creiem que cal repensar el projecte pensant en, com a mínim, una desena de sectors que es desenvolupin d’acord amb els tempos demogràfics de la ciutat, si arribés al cas. Cal que l’urbanisme sigui una eina al servei de la ciutadania i no que siguem presoners de l’urbanisme i dels tempos que marquen els interessos immobiliaris d’una minoria.

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

dels terrenys disponibles per fer-ho. Per tant, l’Incasòl podria completar la permuta demà mateix i treure Subirats Berenguer de tota aquesta operació. Tenim la sensació que a l’Incasòl ja li va bé mantenir l’empresa enmig per poder amenaçar amb una possible construcció a la Platja Llarga, però cal recordar que l’Incasòl és una empresa pública propietat de la Generalitat que hauria de vetllar pel bé general i que no hauria de ser un agent especulador al territori.

6

#stoppujades

Per un transport públic digne i a l'abast de tothom!

C LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

omença a ser costum que quan s'acosta el final d'any s'anunciï una pujada de preus del transport públic.

Aquesta dinàmica, que en els darrers anys s'està accentuant cada cop més, és només la punta de l'iceberg del problema que tenim els habitants de la vila amb el transport públic. Ser a la 4a zona tarifària s'ha convertit en un mal endèmic per a totes aquelles persones que han de desplaçar-se a Barcelona a treballar, estudiar o per qualsevol necessitat. Si hi sumem aquests dos ingredients, ens trobem en una situació que afecta milers de persones i que ens situa en un greuge continuat pel que fa al transport. Però això no és tot: el servei ofert és, per dir-ho en bones paraules, pèssim. Qui viatja a Barcelona diàriament està acostumat a retards i incidències dia sí i dia també i ja n'estem farts. El transport públic és un servei essencial i des de fa anys els vilanovins i les vilanovines no podem gaudir-ne dignament.

Vilanova pateix un mal endèmic amb el transport. A més de patir l'augment de tarifes, seguim a la zona 4 i patim un servei pèssim Malgrat que serveis com el de Rodalies pateixin incidències habitualment i que els usuaris no rebin un servei digne, els preus continuen pujant.

Arran d'això, s'ha creat la Plataforma Stop Pujades, que amb les seves mobilitzacions arreu del país ha aconseguit posar en el debat públic aquesta problemàtica. Són moltes les demandes fetes, de les quals cal destacar la retirada de

l'augment de preus d'aquest 2014 i la convocatòria d'una taula social per fixar les tarifes i els criteris per posar els preus. Estem davant d'un servei públic que funciona com una empresa, amb interessos únicament econòmics, amb un grup de directius cobrant sous molt elevats, i que s'ha mostrat incapaç d'oferir un servei públic al preu que segons el seu nom hauria de tenir: un preu públic a l'abast de tothom. Fins ara només tenim exemples que ens fan veure que el transport públic va en la direcció contrària a la que hauria de seguir, amb un augment de més del 50% en 8 anys del preu d'una T-10 de 4 Zones (de 23.50€ a 35,65€) o d'una T-50/30 de 4 Zones (de 80,70€ a 122€).

Qui viatja a Barcelona diàriament està acostumat a retards i incidències dia sí i dia també i ja n'estem farts Les mobilitzacions continuen i cal seguir lluitant per un transport públic, digne i a un preu coherent amb el servei ofert. La nostra vila encara ha de lluitar amb més força per acabar amb aquest greuge continuat que patim. Ja n'estem farts! http://stoppujadestransport.blogspot.com

La nostra vila encara ha de lluitar amb més força per acabar amb aquest greuge continuat que patim

BITLLET SENZILL BUS URBÀ 2006 >> 0,90€ 2014 >> 1,60€

+0,70€ (77,7%) T-10 1 ZONA 2006 >> 6,65€ 2014 >> 10,30€

+3,65€ (55%) T-10 4 ZONES 2006 >> 23,50€ 2014 >> 35,65€

+12,15€ (51,70%) T- 50/30 4 ZONES

Estem davant d'un servei públic que funciona com una empresa, amb interessos únicament econòmics

2006 >> 80,70€ 2014 >> 122€

+41,30€ (51,18%)

7

#prouviolènciamasclista

La pràctica haurà de vèncer la teoria

La violència masclista segueix sent una xacra present en la nostra societat i no pot ser tractada com un fet aïllat Si partim de la base que l'adopció del gènere, importantíssim per a la formació de la pròpia identitat personal, comporta inevitablement, l'acceptació de les desigualtats que el composen, l'organització social dels comportaments, símbols o rols que s'associen al gènere masculí o femení, restarà més que exemplificada la influència que exerceix el sistema patriarcal. Per aquest motiu, en la quotidianitat del dia a dia, ja sigui a les aules, als llocs de feina o a casa, la pràctica haurà de vèncer la teoria.

La influència del catolicisme i del franquisme ha estat devastadora i ha eixamplat fins a l'extrem les desigualtats en els rols de gènere És evident que les estratègies de prevenció hi són i els protocols establerts serveixen i ajuden a moltes dones però és igual d’evident que cal fer més. Si bé els protocols agilitzen les actuacions socials, establint els passos a seguir davant certes situacions, aquesta estandardització pot comportar el risc d’obtenir protocols tancats i poc flexibles, incapaços d’adequar-se a les situacions que no tinguin el perfil, per els quals s’han dissenyat. Per tant, caldrà que els protocols es dinamitzin i es flexibilitzin, per tal de poder ser capaços d’adaptar-se a les situacions socials que necessitin de la seva actuació. Si els protocols es basen en teories i coneixements de tècnics i d’experts en el camp, s’hauran d’estudiar i avaluar nous contextos d’intervenció.

Si bé la violència masclista segueix sent una xacra, són moltes les accions socials que la rebutgen. La sensibilització i conscienciació social va en augment i és també gràcies al treball constant de col•lectius feministes. Hem de destacar que a Vilanova, a més de la feina que fa La Frontissa des de fa 15 anys, han sorgit noves experiències com el Grup de Dones de VNG i el grup de dones musulmanes. Aquests col·lectius estan creant aliances i entre les seves demandes, esperen que la ciutat tingui un espai de i per a les dones, el Casal de Dones.També hem de destacar que si bé, la violència masclista i les desigualtats

són presents i s’han estès per la xarxa, també són moltes les propostes i projectes que existeixen en la virtualitat, que lluiten per canviar mentalitats, com també podem trobar webs de nombrosos grups i col•lectius que treballen dia a dia per a vèncer aquesta xacra.

La sensibilització i conscienciació social va en augment gràcies al treball constant de col•lectius feministes Aquesta entrada d’any està sent molt crua, especialment a Catalunya i també a la nostra vila, pel que fa al nombre de víctimes. Els maltractaments físics o psicològics, els abusos sexuals o les violacions són puntes d’icebergs que, punyents i imponents, alerten de la perillositat que s’amaga sota l’aparença tranquil•la de l’aigua. No podem silenciar el crit de llibertat que anhelen tantes dones: és un problema que, socialment, ens hauria de fer vergonya de tenir i no de denunciar.

Els maltractaments físics o psicològics, els abusos sexuals o les violacions són puntes d’icebergs que, punyents i imponents, alerten de la perillositat que s’amaga sota l’aparença tranquil•la de l’aigua

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

L

a violència masclista segueix sent una xacra present en la nostra societat i no pot ser tractada com un fet aïllat. Com a individus, no ens podem plantejar la situació passivament, com si ens fos aliena. La societat en què vivim es manté fortament arrelada a un sistema patriarcal que costa d'eradicar, una estructura culpable dels rols de gènere que s'estableixen i guien les normes implícites del dia a dia, oferint cobertura ideològica a les fortes desigualtats que acaben afectant el benestar de les dones. Vivim en una societat en què les dones hem patit històricament una posició inferior pel fet de ser-ho. En el cas de l'Estat espanyol, habitem una societat on la influència del catolicisme i del franquisme ha estat devastadora i on s'han eixamplat fins l'extrem les desigualtats en els rols de gènere.

8

DE LA VOLUNTAT A LA DETERMINACIÓ El passat desembre, la majoria política de Catalunya va posar data i pregunta, per fi, al referèndum sobre la independència. Amb aquests dos compromisos públics, la “qüestió catalana” deixava de ser una voluntat majoritària simplement, per ser una determinació política majoritària. Les CUP ho havíem dit insistentment durant tot el 2013: el temps de l’expressió del desig d’independència i democràcia havia passat, ara calia passar de la voluntat a l’(auto)determinació.

PER UN REFERÈNDUM TANT SÍ COM NO Existeixen, com a mínim, tres indicadors inqüestionables per convocar un referèndum.

Tres indicadors que haurien de ser suficients en qualsevol democràcia per donar via lliure un referèndum: unes enquestes que situen el suport a la convocatòria de referèndum entre el 70 i el 80% de la població de Catalunya; unes mobilitzacions massives els darrers anys, entre les quals una Via Catalana que té la virtut de poder comptar, foto a foto, el nombre exacte (i enorme) de participants; i una majoria parlamentària de com a mínim 87 diputats (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP-AE) sobre 135, això és, quasi dos terços de la cambra.

INTERNACIONALITZAR EL PROCÉS CATALÀ

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

L’ESTAT ESPANYOL HA DIMITIT DE LA DEMOCRÀCIA L’Estat Espanyol és un mur, un erm democràtic. Si mai ho va ser, avui resulta urgent adonar-se que l’Estat Espanyol ja no és cap marc de diàleg, ja no és cap terreny de joc on negociar res, o plantejar noves convivències, nous marcs de drets socials, nous mínims de reconeixement nacional. L’Estat Espanyol ha dimitit de la democràcia com a via de progrés i s’aferra a l’autoritat, al centralisme, a la negació per sistema i a veure fantasmes interiors pertot arreu: ara és ETA que governa la meitat d’ajuntaments del País Basc, ara és Catalunya, ara és el Sindicat Andalús de Treballadors, ara és el catalanisme a València i a Mallorca. En el conflicte democràtic per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, cal tenir-ho clar: l’Estat Espanyol és enemic per imposició.

L’Estat Espanyol ha dimitit de la democràcia com a via de progrés i s’aferra a l’autoritat, al centralisme, a la negació per sistema i a veure fantasmes interiors pertot arreu

ARA TOCA GUANYAR LA MAJORIA SOCIAL PER LA INDEPENDÈNCIA La data del 9 de Novembre marca un compte enrere. Tenim escassos mesos per fer un esforç titànic. Cal parlar amb tothom, cal explicar la independència a tothom. A tots els col•lectius de la ciutat i del país. A totes les persones. A totes les comunitats culturals que convivim a Vilanova i la Geltrú. A totes les franges d’edat. A tots els oficis. A tothom.

No per explicar cap mentida. La llibertat política com a nació només és una invitació al canvi social i polític necessari. Però aquest canvi polític i social l’haurem de materialitzar. O les elits econòmiques ens faran una Catalunya copiada de l’actual Espanya. I no haurem avançat gaire.

Cal parlar amb tothom, cal explicar la independència a tothom. A tots els col•lectius de la ciutat i del país. A totes les persones. A totes les comunitats culturals que convivim a Vilanova i la Geltrú

Davant d’un escenari institucional a l’Estat que ens nega qualsevol reconeixement i qualsevol via democràtica, cal explicar-nos arreu del món. Cal dir qui som i què volem. Cal dir d’on venim, quina història carreguem a les nostres espatlles, de dictadures i imposicions, de pobreses i misèries, de lluita i compromís, de barreja cultural i migracions. I cal explicar què volem ser, un poble lliure, de persones lliures. Des de la CUP, enguany hem iniciat una gira internacional per anar a explicar la lluita pel referèndum i la independència a governs i formacions polítiques properes a les nostres idees. Hem anat a l’Argentina i a Bolívia, i anirem a l’Equador, Veneçuela, Uruguay i Brasil, a parlar amb els respectius governs i cancelleries. Hem anat a Brussel•les i anirem a Alemanya, Anglaterra, Irlanda, Portugal, Itàlia i on calgui per parlar amb les formacions d’esquerres, aquelles que tenen projectes propers al de la CUP, per instar-los a donar suport a la democràcia i a la sobirania catalana.

Davant d’un escenari institucional a l’Estat que ens nega qualsevol reconeixement i qualsevol via democràtica, cal explicar-nos arreu del món. Cal dir qui som i què volem

9

El 9 de novembre volem votar.

I votarem.

Tant sí com no. #síxcanviarhotot

L’Estat Espanyol tenia fins fa uns mesos una convicció: els catalans estàvem enganyats per una classe política (catalana) que ens manipulava en favor d’un cert soroll independentista que buscava només diners i més autonomia. Des de fa uns mesos, potser un any, l’Estat ha entès finalment que la reclamació és popular, transversal i majoritària.

Però ara està convençut que els catalans no serem capaços, que ens rendirem abans, que ens estafarem entre nosaltres, que la dreta regionalista catalana farà el mateix paper pactista de sempre. Que marxarem a casa al primer crit. Des de l’Esquerra Independentista i des de la CUP hem de recordar i contribuir a mantenir la voluntat ferma i majoritària de ser lliures, malgrat totes les embestides, imposicions i prohibicions que en el pitjor escenari puguin venir. Ara més que mai, resistir és vèncer.

L’Estat ha entès finalment que la reclamació és popular, transversal i majoritària. Però ara està convençut que els catalans no serem capaços, que ens rendirem abans

L’Esquerra Independentista hem defensat històricament la sobirania del nostre poble, és a dir, la independència política i econòmica, per entregar-la a la seva gent, la societat catalana. Hem entès i entenem que la independència no és cap garantia de res, per si sola. Sinó un instrument bàsic perquè el poble català pugui decidir amb llibertat sobre el seu futur. Sobre la seva economia i el seu model de territori. Sobre els drets socials de les seves classes populars. Per tant, amb la batalla per la independència tan sols arribem a l’etapa on haurem d’inaugurar un nou temps polític per al poble català. Hem de donar la paraula a la gent, el dret a decidir, sobre com vol viure i com vol organitzar-se com a societat. Cal que obrim un procés constituent, radicalment democràtic, on els i les catalanes decidim lliurement sobre els aspectes clau de la nostra societat, que forçosament tenen a veure amb algunes de les següents qüestions: model energètic, model financer, model social, model territorial, model democràtic i model cultural.

Hem de donar la paraula a la gent, el dret a decidir, sobre com vol viure i com vol organitzar-se com a societat

SEGUIR CONSTRUINT ELS PAÏSOS CATALANS DEL FUTUR Avui és Catalunya qui planteja el repte de la independència. Mentrestant, el País Valencià lliura la darrera batalla contra el blaverisme dels Camps, Costas, Zaplanas, Ritas i Fabras. I les Illes suporten la darrera ofensiva contra el català a l’escola, la senyera als ajuntaments i uns serveis públics mínims. Malgrat la crisi, l’especulació, la urbanització, l’espanyolització... el país és viu i ben viu. El procés obert a Catalunya ha de tenir sempre present avui i l’endemà el conjunt de la nació catalana, amb totes les nostres febleses i fortaleses.

Malgrat la crisi, l’especulació, la urbanització, l’espanyolització... el país és viu i ben viu

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

RESISTIR LES ENVESTIDES PER VÈNCER

OBRIR UN PROCÉS CONSTITUENT

10

Les nostres mocions Resum de les mocions presentades maig 2013-març 2014

APROVADA REBUTJADA SOBRE LA TAULA

Guillem Agulló

Deute il•legítim

Assemblees Municipals Obertes (AMO)

Vianalitzacio Francesc Macià

Atorgar el seu nom a un carrer del municipi o retirar de manera immediata el nom del carrer del Duc de la Victòria, que fa referència al General Espartero.

A favor: CUP, CIU, PSC i ICV En contra: PP Es trasllada a Comissió del Nomenclàtor Creació d’un fòrum ciutadà obert a la proposta, debat i participació popular. Ciutadania i entitats presenten propostes que si s’aproven s’eleven a l’Ajuntament.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV En contra: PP

Seguiment del deute municipal

Crear un grup de treball que redacti un informe que detalli amb precisió tots els comptes relatius als deutes actuals i les inversions superiors a 200.000€ des de l’any en què hi hagi el primer préstec pendent fins a data de l’elaboració de l’informe.

A favor: CUP, CiU, PSC, PP, ICV

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

Banc d'aliments

Cal obrir ja un nou punt de distribució del banc d’aliments des d’on se centralitzarà tot el repartiment d’aliments per tal de garantir aquest dret a aquelles persones que pateixen més la crisi capitalista.

A favor: CUP, CiU, PSC, PP i ICV

Jornades treball popular

Que l’Ajuntament impulsi jornades de treball popular comunitari, consistents en tasques de neteja, preservació, manteniment o transformació d’espais públics i naturals de la ciutat.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV En contra: PP

Dret al propi cos

L'ofensiva retrògrada, masclista i ultraconservadora del PP ha de topar frontalment amb el rebuig d’institucions i població i la necessària defensa dels drets de les dones.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV En contra: PP

Energia verda

Estudiar la possibilitat de contractar energia verda per les dependències municipals a més de compartir l'experiència entre la ciutadania i fer-ne promoció.

A favor: CUP, CiU, PSC, PP i ICV

L'endeutament de l'Ajuntament conviu amb uns interessos asfixiants que imposen uns bancs que alhora reben diners públics a un interès molt més baix. L'estafa del deute i dels mercats no és legítima.

A favor: CUP i ICV En contra: CiU i PP Abstenció: PSC Impuls d’eixos comercials més enllà del centre, es proposava vianalitzar una part d’aquesta artèria clau on, a més, l'afectació per al trànsit seria insignificant.

Es debatrà en el marc del Pla de Mobilitat

Subministrament aigua

Cada mes es talla l’aigua a molts veïns, i per reobrir cal pagar indemnitzacions. Posem les màximes facilitats de pagament per evitar que cap vilanoví es quedi sense un servei bàsic.

A favor: CUP, CIU, PSC, PP i ICV

Pista de gel

Per motius energètics, climàtics, d’ocupació d'espai públic o sostenibilitat, demanem que no es faciliti la instal•lació de la pista a un espai central de la vila.

A favor: CUP i ICV En contra: CiU i PP Abstenció: PSC

Millorar la gestió dels residus

Bateria de mesures per una millor gestió dels residus que genera la ciutat. Es proposa el model porta a porta, habilitar una deixalleria fixa al centre de la ciutat, unificar informacions en una pàgina web, etc.

A favor: CUP, CiU, PSC, ICV En contra: PP

Escola Pasífae

Per acabar amb les incerteses i les pors de mares, pares i la comunitat educativa, es proposa que s'aturi el trasllat a l'Escola Sant Jordi fins que no s'hagin acabat les obres i es garanteixin unes bones condicions per als alumnes.

A favor: CUP, CiU, PSC, PP i ICV

Reducció indemnitzacions secretaris

Contra les indemnitzacions als secretaris per les tasques realitzades en empreses i organismes municipals. Són desproporcionades i injustes en comparació amb la situació d'altres treballadors/es.

El govern es compromet a estudiar-ho

Sancions als pisos desocupats dels bancs En un context amb gent sense casa i cases sense gent, cal penalitzar aquelles entitats financeres que mantenen pisos tancats fora del mercat del lloguer esperant que tornin a pujar els preus. Pel dret a l'habitatge: Sí que es pot!

A favor: CUP, CiU, PSC, PP i ICV

Programari lliure a l’Ajuntament

Elaborar un pla municipal de migració al programari lliure, amb l’objectiu que a final d’aquest mandat s’hagi substituït tot el programari propietari que sigui prescindible a curt termini.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV Abstenció: PP

A favor de la immersió lingüística

Rebuig frontal a la sentència del TSJC que obliga a fer un 25% de les classes en castellà en un centre educatiu de la ciutat. Blindatge del model d'immersió lingüística.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV En contra: PP

Detenció antifeixistes

La desproporcionada actuació policial a Can Vies (Sants) en relació a fets del 12 d’octubre, acabà amb 6 detingudes, entre elles un vilanoví. Cal rebutjar la connivència entre poder judicial i la impunitat dels grups feixistes.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV En contra: PP

Municipalització consergeria municipal

Obrir immediatament un procés de negociació amb els sindicats per acordar les condicions salarials d’un possible procés de municipalització dels conserges de les dependències municipals. Treballadors i Ajuntament hi surten guanyant.

A favor: CUP, CiU, PSC i ICV Abstenció: PP

Mobilitat façana marítima

La problemàtica del trànsit a la façana marítima no s'arregla amb l'asfaltat de camins de l'Ortoll, tot el contrari. Proposem diverses mesures i exigim blindar l'Ortoll davant de qualsevol projecte d'urbanització i asfaltat. Que el gris no guanyi el verd!

A favor: CUP, PSC i ICV En contra: CiU i PP

11

Municipalització és justícia, qualitat, estalvi i democràcia #municipalitzacióéssobirania

Les municipalitzacions dels serveis bàsics són qüestió de justícia, millor servei i major control democràtic El compliment per part del govern pel que fa als estudis ha estat desigual. En alguns casos, sí que s’han fet (cas de la jardineria o de la grua), en d’altres s’han fet d’aquella manera (consergeries municipals, guarderies o el bus urbà) i en d’altres s’ha tornat a treure a concurs sense fer-los (el cas, per exemple, de l’oficina de turisme).

Recuperar els serveis privatitzats és més necessari que mai en moments de crisi, on cada euro és imprescindible

Seguim apostant perquè els serveis municipals es facin des de l’àmbit públic i que des de l’Ajuntament en puguem garantir la qualitat, però també les condicions laborals dels seus treballadors.

Volem recordar que amb la privatització dels serveis, l’Ajuntament ha d’assumir un sobrecost important, ja que ha de pagar el benefici industrial de les empreses i, en la majoria dels casos, l’IVA, que pot arribar fins al 21%. A més, la privatització dels serveis provoca que tinguem persones treballant per a l’Ajuntament pel salari mínim interprofessional (645€/mes) i d’altres que tenen el sou congelat, o se’ls ha reduït, tot i que a l’Ajuntament se li augmenta anualment l’IPC en els preus de la majoria de contractes.

Els serveis privatitzats ni són més econòmics, ni donen més qualitat i en alguns casos exploten els treballadors És per tot això que la CUP enguany hem treballat, i seguirem treballant, per la municipalització d’aquelles externalitzacions que finalitzen el 2014, com són la gestió de l’oficina de turisme, les consergeries de l’ajuntament, de l’IMET i de les instal•lacions esportives durant el cap de setmana, dels treballadors de la jardineria i del personal de manteniment de les instal•lacions esportives.

Ja ho hem posat damunt la taula durant la negociació pressupostària i ho seguirem fent fins a aconseguir-ho. Tot i que l’acord en matèria de pressupostos entre el PSC i CiU inclou l’estudi d’algunes d’aquestes municipalitzacions, creiem que no n’hi ha prou a estudiar-ho i que cal una ferma voluntat política de tirar-ho endavant. Això

si, no deixa de ser curiós que els mateixos que van privatitzar, en el seu moment, part d’aquests serveis, ara s’erigeixin en defensors de la seva municipalització. Per tant, no abaixarem la guàrdia i continuarem pressionant perquè es tirin endavant totes aquestes municipalitzacions i puguem recuperar tots aquests serveis que ara depenen d’empreses privades. I ho farem perquè creiem que no hi ha cap altra manera d’oferir uns serveis de qualitat als ciutadans que fer-ho des del sector públic i sense dependre de tercers que, en la majoria dels casos, tenen moltes altres prioritats abans que la nostra ciutat i el benestar dels seus habitants.

Els conflictes amb el servei de neteja de les instal•lacions municipals, la recollida de brossa i la neteja viària, demostren la complexitat de gestionar el servei quan hi ha una empresa multinacional pel mig

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

D

es de la CUP, ja fa més d’un any que hem posat al centre de la nostra acció política la lluita per la municipalització de la majoria de serveis que presta l’Ajuntament. De fet, en l’anterior número de La Busca (issuu.com/cupdevilanova/docs/labusca7), ja vam fer un extens article on explicàvem que el 22% del pressupost municipal havia anat a mans d’empreses privades de serveis. És per això que vam presentar una moció demanant que abans de prorrogar o treure a concurs qualsevol externalització es fes un estudi exhaustiu sobre la conveniència de municipalitzar cadascun dels serveis externalitzats.

12

#màximatransparència

Els comptes, clars C

om cada any, la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú presenta els seus comptes a tota la ciutadania.

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

Com en els anys anteriors, a la CUP de Vilanova i la Geltrú financem la nostra activitat a través de tres vies: la subvenció pel grup municipal, els sous dels regidors i les quotes de la militància. Cal destacar que, a partir del mes de juliol de 2013, com que els regidors donaven íntegrament el seu sou a l’Assemblea Local, aquesta quantitat ha passat a incrementar l’aportació que fa l’Ajuntament pel grup municipal. Això permetrà que el 2014 es redueixi la partida de despeses d’IRPF de regidors i que, per als anys posteriors, desaparegui.

A més d’aquests ingressos, també podem comptar com a aportació econòmica indirecta el sou de l’auxiliar administratiu a mitja jornada que té el grup municipal i que cobra directament de l’Ajuntament (785,34€ amb 14 pagues).

Les despeses més importants han estat, en primer lloc, i tal com vam començar a fer el 2011, la col•laboració en el manteniment del local de l’Ateneu Vilanoví a la plaça de les Casernes, que a més és on es troba la nostra seu social. En segon lloc, la compensació dels regidors pel sou que no perceben però que sí que els computa en les seves rendes.

Respecte a l’any anterior, aquesta partida s’ha incrementat quasi en cinc mil euros per diversos motius. D’una banda, quedava pendent compensar la renda de 2011 d’un dels regidors; de l’altra, l’increment de l’IRPF el 2012. A més, cal tenir en compte l’aportació obligatòria al Secretariat Nacional de la CUP, d’un deu per cent dels ingressos percebuts.

Volem fer esment de l’increment d’un 80% que ha tingut la partida de despeses financeres respecte a l’any passat. Això s’ha produït per l’increment de les comissions des que el Banc de Sabadell va adquirir Caixa Penedès. Hem de dir que, a partir del 2014, aquesta partida es tornarà a reduir perquè des del mes de gener la CUP ha centralitzat els seus comptes a tot el territori i hem canviat de banc.

Altres despeses importants i que cal destacar són l’elaboració i el repartiment de la revista La Busca de l’any passat i la realització de diversos actes i campanyes, com ara la campanya Actuem! Consum responsable! Compromís amb la terra!, que va ser la darrera de l’any. Continuant el que es va iniciar l’any 2012, a més, s’han fet aportacions econòmiques a diversos moviments socials.

Per acabar, continuem estalviant tres mil euros anuals per a les properes eleccions municipals, per tal de no haver de recórrer a l’endeutament i a la submissió a les entitats financeres.

Com cada any, publiquem els nostres comptes. Només des de la claredat i la transparència es forgen les relacions de confiança

BALANÇ 2013 INGRESSOS Subvenció grup municipal Sou regidors/es Quotes militància Interessos

>> TOTAL

27.154,15€ 10.839,60€ 4.972,00€ 1,03€

42.966,78€

DESPESES Col·laboració Ateneu 15.520,00€ IRPF regidors/es 7.721,21€ Compensació regidor 2.011,50€ Quota Secretariat Nac. CUP 4.974,39€ Secretaria 138,83€ Material 1.071,58€ Revista 3.279,21€ Campanya i actes 2.242,56€ Moviments socials 1.230,00€ Campanya municipals 2015 3.000,00€ Despeses financeres 638,62€ Altres 194,15€ Préstec CUP territorial

>> TOTAL

1.000,00€

42.022,05€

13

#totelpoderperalpoble

Què amaga la reforma de les administracions locals del PP?

La LRSAL prioritza els costos dels serveis per davant de la qualitat Els efectes d’aquesta nova llei seran molt importants pels ajuntaments, especialment pels més petits, però sobretot els notaran els ciutadans que perdran qualitat en els serveis i fins hi tot serveis sencers. Alguns dels efectes seran: >> Deixaran de ser competència municipal els serveis socials, l’educació, la salut o les polítiques d’integració i d’igualtat. Posant en perill la viabilitat de guarderies, de l’escola d’art i la de

música, els serveis socials de proximitat i les polítiques d’igualtat i sanitàries fetes des de la proximitat amb serveis com ara la teleassistència. >> Allunya dels ajuntaments i dels ciutadans la gestió de serveis essencials, reforçant el paper que juguen administracions menys participatives, democràtiques i transparents, com són les diputacions. >> Prioritza el cost efectiu dels serveis per davant de la qualitat dels serveis amb una més que previsible privatització i empitjorament de les condicions laborals dels treballadors. >> Ataca directament els consorcis, mancomunitats o societats municipals, que hauran de desaparèixer si tenen dèficit, ja que prohibeix als ajuntaments fer-hi aportacions. Això podria arribar a provocar privatitzacions a la Companyia d’Aigües o a VNG Aparcaments.

Es podrien veure afectades les guarderies municipals, l’escola d’art i de música o la Companyia d’Aigües Aquesta llei doncs, deixarà als ajuntaments molt limitats a l’hora de millorar i facilitar la vida dels seus ciutadans i no assegura que tots aquells serveis que deixin de prestar siguin assumits per altres administracions. Consagra, una vegada més, l’estabilitat pressupostària per davant de qualsevol altra prioritat. El més important és

tornar el deute tal i com van decidir, PP i PSOE, en la reforma exprés de l’article 135 de la sacrosanta Constitució. Torna a ser un pas més de la dreta espanyola, en la seva fal•lera per aprofitar aquesta crisi per privatitzar tot allò susceptible de ser privatitzar i per anar acabant amb els drets que ens han costat tants anys d’aconseguir amb l’excusa que no ho podem mantenir, mentre hem destinat més de 100.000 milions d’€ a fons perdut per rescatar la banca.

El resultat final serà: més privatitzacions i menys serveis, drets laborals i control democràtic Des de la CUP creiem que no té sentit que s'apliqui una llei que afecta principalment el món local amb un 90% dels ajuntaments en contra. Pensem que caldria més organització entre tots aquests consistoris per mirar com es pot deobeir una llei amb tanta oposició al territori. Ara és hora de començar a pensar en una reorganització administrativa que prioritzi les competències i el finançament dels ajuntaments, perquè puguin oferir uns serveis de qualitat i proximitat.

Comença a ser hora de pensar entre tots el país que volem. Des de la CUP treballarem per oferir una proposta d'organització local de cara a la construcció de la nova República Catalana.

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

L

a Ley de Razonalización y Sostenibilidad de la Administración Local aprovada recentment pel govern central és la reforma del món local més important dels darrers 35 anys.

Però que s’amaga sota aquesta llei que ha fet que més del 90% dels municipis catalans hagin presentat conjuntament un recurs d’inconstitucionalitat? La LRSAL pretén treure un munt de competències que fins ara han exercit els ajuntaments, amb una clara vocació de recentralització i de privatització de serveis públics. Tot i que el deute dels ajuntaments de l’estat no suposa ni el 4% del deute total generat per les administracions públiques, el govern Rajoy posa com a excusa aquesta suposada insostenibilitat dels ens locals per buidar els ajuntaments de tot contingut amb la voluntat de convertir-los en mers prestadors d’alguns serveis, sense que tinguin cap mena de capacitat d’actuació política.

14

#ensenyemlallengua

A l’escola, és hora de desobeir Q

uan, ara fa uns trenta anys, es debatia quin havia de ser el sistema lingüístic que calia instaurar a les escoles del Principat, es va acabar optant per la immersió lingüística, un sistema implantat amb èxit a les escoles del Quebec i que havia de garantir, a més del dret de tothom a conèixer la llengua del país, una certa cohesió social. La immersió lingüística impedia que es formessin dos grups socials diferents: els que eren capaços de comunicar-se en català i els que no. L’objectiu del sistema era –i continua sent– que, en acabar l’etapa de l’escola obligatòria, tothom tingués un coneixement suficient de les dues llengües oficials.

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

Durant molts anys, l’escola ha estat una mena d’oasi La tria del sistema de la immersió al Principat contrasta amb el que després es va fer a la resta dels Països Catalans. Al País Valencià, es va optar per crear un nombre limitat de línies que utilitzarien el català com a llengua vehicular; a les Illes, en canvi, la política lingüística escolar quedava sotmesa, amb algunes limitacions, al projecte educatiu de cada escola.

El sistema lingüístic de l’Escola Catalana ha estat lloat tant des de dins com des de fora del país Així, durant molts anys, les escoles del Principat han estat una mena d’oasi, un espai en què es

respirava un cert aire de normalitat. Potser és discutible que aquest coneixement gairebé universal de les dues llengües oficials s’hagi traduït en un ús social normalitzat de la catalana, però aquest ja seria un altre tema. Des del vessant educatiu, el sistema lingüístic de l’Escola Catalana ha estat lloat tant des de dins com des de fora del país.

Amb totes les crítiques que podríem fer-hi, des de la CUP considerem que la immersió lingüística ha estat positiva des dels dos punts de vista que cal tenir en compte: el pedagògic i el social. Des de fa uns quants anys, però, un nou actor s’ha introduït en el debat: el poder judicial. La política educativa ha deixat de ser patrimoni de pedagogs i polítics; ara és un tribunal el que dicta com s’ha de treballar en un escola. Jutges jugant a fer de mestres, quin contrasentit! I el següent pas, quin serà?

Policies vigilant a l’hora del pati? D’aquí vénen decisions absurdes com obligar que es faci un 25 % de les hores lectives en espanyol. Un 25? I per què un 25? Per què no un 18, o un 31 o un 40? Es basa, aquest percentatge, en algun criteri pedagògic? Cap ni un. Pura judicialització de la pedagogia, de la ciència. Vist així, qualsevol raonament deixa de tenir sentit.

Des de fa uns quants anys, un nou actor s’ha introduït en el debat: el poder judicial Segons aquests jutges-pedagogs, ens trobem que la demanda de mitja dotzena de famílies podria fer replantejar de dalt a baix el sistema lingüístic de les escoles del Principat; no veuen cap proble-

ma, en canvi, que al País Valencià cada any s’impedeixi l’escolarització en català de desenes de milers de nois i noies que ho han demanat o que a les escoles de les Illes, en nom d’un suposat trilingüisme, el català quedi reduït a un ús residual.

Més enllà de debats polítics o judicials, l’estratègia espanyola envers el règim lingüístic a les nostres escoles no té cap relació amb la pedagogia ni amb la cohesió social. L’única pretensió –en aquest cas i en tants altres– és la uniformització. Els importa molt poc que el jovent del nostre país parli millor o pitjor una o altra llengua, no els serveix de res veure com, segons els últims informes PISA, els resultats en espanyol a les escoles del Principat són superiors als d’altres parts de l’Estat… El que no poden tolerar és que hi hagi uns “espanyols” que no siguin ben bé com els altres, és una taca inacceptable a la seva pell de brau. I, és clar, parlant una altra llengua, la diferència es nota massa.

Contra això, l’alternativa només pot ser una: la desobediència.

L’única alternativa, la desobediència

Feliu Ventura: Vers l'Infinit

El cantautor de Xàtiva celebra vint anys de carrera musical amb un disc enregistrat en directe i editat en format digital i també vinil.

A"Vers l'infinit", el jove cantautor recull bona part de les seves cançons, musicades d'una manera austera, cedint tot el protagonisme a la lletra. Aquesta proposta musical es complementa amb el disc virtual "Referents", en què Ventura musica les seves cançons preferides cantades en valencià.

Pau Alabajos: Mural del País Valencià

Pau Alabajos reivindica el llegat poètic del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, musicant els versos del Mural del País Valencià, on el poeta evoca la geografia física i emocional del País Valencià, l'objecte del seu univers literari. Acompanyat d'un piano i amb la sola veu, el cantautor de Torrent repassa amb sensibilitat i emoció continguda l'obra cabdal de la literatura estellesiana.

La Iaia: On és la màgia?

El trio d'Osona, conformat per Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents, presenta un treball lliure d'etiquetes que adquireix més solidesa en directe. Es tracta d'una desena de cançons amb reminiscències oníriques cuidades amb un so electrònic i arriscat, entre el folk i la música indie.

Mishima: L'ànsia que cura

Els fans de Mishima estan d’enhorabona, el grup barceloní acaba d’estrenar disc, el setè, anomenat “L’ànsia que cura”. Enregistrat a Black Box Studio, França, amb la participació de l’enginyer de so i productor Peter Deimel (Anna Calvi, The kills,...), ofereix el característic pop dels Mishima amb el caliu propi del directe. Aquest estiu els tindrem a Vilanova, en el marc del VidaFestival.

LLIBRES

BIGLIA, B.; SAN MARTÍN, C. (eds.).

"Estado de Wonderbra”. Virus Ed.

CINEMA

BERNAL, Sergi. "El Retratista".

Catalunya. [52 minuts]

WEBS

Som Connexió

Publicat per Virus i penjat a la xarxa amb llicència Creative Commons, aquesta compilació de textos aporta una nova mirada d'intervenció sobre la violència masclista fent-ne un qüestionament social i crític on s'analitzen les arrels socials i històriques i es fa una deconstrucció crítica del patriarcat.

Una escola rural a l'Espanya republicana. Un món perdut vist per uns nens que aprenen a escriure. La utopia del mestre Antoni Benaiges, que també dóna classes a Vilanova i la Geltrú, a un poble de Burgos truncat per la guerra civil i per la dictadura. Un documental en memòria de les víctimes de la repressió franquista.

[www.somconnexio.org] Portal web que es proposa cobrir les necessitats dels serveis de telefonia i connexió a internet aglutinant persones amb la inquietud d'avançar cap a una sobirania de les infraestructures i dels serveis de telecomunicacions. El seu funcionament es basa en la cooperació, i no tant en la competitivitat.

PANYELLA, J. "Salvador Puig Antich, cas obert". Angle Ed.

MERINO, Aitor. "asier ETA biok". País Basc. [92 minuts]

Ràdio Terra

BETZEL, Gereon. "Casas para todos".

Alemanya. [52 minuts]

Extramurs. Informació planetària

Coincidint amb el 40è aniversari de la seva execució, l'historiador Jordi Panyella revisa un procés judicial que va ser una farsa en què el militant del MIL va ser privat del dret a la defensa. La manipulació del cas va ser tal que la justícia militar va permetre que la policia franquista alterés el contingut del sumari fent desaparèixer documents i proves que ara han estat revelades amb l'aportació complementària de desenes de testimonis.

ALTARRIBA, L.; SOLDEVILA, L. "Vint i Ramon Barnils". Edicions DAU.

Compilació d'entrevistes a familiars, amics, periodistes, gent de la cultura i la política que van conèixer Barnils (1940-2001). Personalitats com Joan de Segarra, Ferran Torrent o Vicent Partal recorden un periodista d'estil corrosiu i crític amb la societat de la seva època. El llibre inclou el documental "Barnils tal com raja", d'Albert Lloreta i Laia Soldevila.

PONS, S. "Mars del Carib". Edicions de 1984.

Primera novel•la de l’autor, ambientada en el barri proletari de St Andreu, concretament en un cau de drogues i delinqüència pel qual es mouen els seus personatges. Al bar hi acampen cada nit una colla d'espècimens marginals, que subsisteixen traficant amb drogues o acceptant feines precàries.

Considerada un "Trainspotting" a la catalana, divertida i lisèrgica a parts iguals.

Asier, pres polític d'ETA, i el director del documental van créixer junts al País Basc. Van compartir ikastola i es van fer amics. Quan Asier va sortir de la presó, Aitor es va proposar fer una pel•lícula on el seu amic tingués espai per explicar el perquè de la seva decisió.

Poc després que esclatés la bombolla immobiliària als EUA, l'Estat espanyol va patir la mateixa sort. Fins llavors, les polítiques de crèdit havien estat permissives i la construcció d'habitatges centralitzava l'economia. Ens transporta a una realitat paral•lela, però molt propera, de pisos buits on pasturen els ramats, o d'una autoescola que realitza les pràctiques de conducció per deserts urbanitzats...

NOUJAIM, Jehane. "Rafea i el sol".

Estats Units. [76 minuts]

Rafea és una dona beduïna que viu amb les seves quatre filles als pobles més pobres del desert de Jordània. Té la possibilitat de viatjar fins l’Índia per participar d'un programa en què dones analfabetes de tot el món s'instrueixen per ser enginyeres solars i electrificar els seus pobles d'origen i mantenir les seves filles, per sobre de les mentalitats tradicionals masclistes que mantenen les dones tancades a casa per servir el marit. El documental mostra el poder de l'educació confrontat a la força de la tradició.

[www.laradio.cat] Espai de comunicació professional que pretén cobrir un buit informatiu inexistent en l'àmbit de la ràdio i que posarà en primer pla els pobles i les persones, per connectar les veus des de les comarques i la realitat dels Països Catalans des d'un punt de vista transformador i autogestionat.

[www.extramurs.cat] Aquest espai de comunicació en llengua catalana que vol escoltar i donar veu a les persones d'arreu del planeta, obrint una escletxa a d'altres realitats allunyades de la nostra, trencant amb el funcionament monolític de les agències de notícies internacionals.

Partizantravel

[www.partizantravel.com] Espai web que funciona com una xarxa social de viatgers amants dels pobles, activistes per un món just i lliure. La comunitat partisana cerca impulsar un valors nous a l'hora de viatjar, des de la comprensió i l'enteniment de les realitats dels pobles sense estat (Països Catalans, Euskalherria, Còrsega, Irlanda, Bretanya i Escòcia).

LA BUSCA abril 2014 #CUP Vilanova i la Geltrú

MÚSICA

15

Litoral cultural

ASSEMBLEES MUNICIPALS OBERTES

El mes novembre de l’any passat es va portar a terme la primera Assemblea Municipal Oberta i aquest mes de maig es farà la segona.

OFICINA DE TURISME

Independència com a punt de partida 25 d'abril // 19:30 Pati Casa Bultó (antics jutjats C/ St Joan)

Amb Ferran Civit (ANC), Albert Noguera (professor Dret consitucional - CUP Sant Celoni) i Gerardo Pisarello (Procés Constituent).

Presenta Josep Maria Domènech (CUP Vilanova).

El Govern Municipal adjudica a dit la gestió de l’Oficina de Turisme a l’Estació Nàutica, sense tenir en compte la municipalització d’aquest servei.

>> Sopar Popular i concert de MARETA BUFONA I MOCAMBO.

BICICLETES A LA CARRETERA DEL PANTÀ DE FOIX

1 de maig // 11:00 Jardins Francesc Macià

Dos anys després que la CUP presentés una moció sol•licitant que periòdicament es tallés la carretera del Pantà del Foix per afavorir la pràctica del ciclisme, s’ha organitzat una pedalada cicloturista, esperem que no sigui l’última.

PROU CURSES DE BRAUS

El Ple municipal no va autoritzar que es fes la cursa de braus a la Festa Major de La Collada – Els Sis Camins.

ECONOMIA DE LA FAC

La Regidoria de Cultura no ha donat explicacions de les mesures que ha pres en relació amb els diners que han desaparegut de la caixa de la FAC i que són de tots.

COP JUDICIAL ALS FRANCISCANS

El TSJC obliga que els Franciscans imparteixin el 25% de les hores lectives en castellà a petició d’una família de l’escola. Per ara, aquesta sentència està aturada gràcies al recursos presentats per l’AMPA i la direcció del centre.

NOU BANC D’ALIMENTS

Al ple de juliol es va aprovar una moció de la CUP per obrir un punt de distribució del banc d’aliments per a aliments frescos i a data d’avui el govern diu que encara n’està negociant la ubicació.

EXPROPIACIONS QUE ENS HIPOTEQUEN

L’Ajuntment ha de fer front a diverses expropiacions obligatòries que, per mala gestió, enfonsen encara més la hisenda municipal: 200.000€ a La Collada i 2 milions a la Ronda de la Mar Mediterrània. Per postres, tot apunta que l’afer Ninglee (jardí interior entre la Rambla Pirelli i la Rambla Lluís Companys) acabarà costant més de 10 milions a la ciutat.

JARDINS OVIDI MONTLLOR

Des de finals de l’any passat, uns jardins de la ciutat porten el nom d’Ovidi Montllor.

PARC DEL GARRAF i PISCINA

Tenim la sensació que el govern no està fent els deures al Parc del Garraf i la Piscina. Vilanova no es pot permetre perdre aquestes dues instal·lacions i cal trobar una solució urgentment, abans no sigui massa tard.

Candidatura d’Unitat Popular Vilanova i la Geltrú Plaça Llarga, 19 baixos 08800 Vilanova i la Geltrú, Garraf 93 814 74 56

La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 8. Abril 2014 Dipòsit Legal: L-943-08 Disseny Gràfic: Raimon Ràfols Florenciano

www.vilanova.cup.cat vilanova@cup.cat twitter.com/cupdevilanova facebook.com/cupvilanova

Manifestació 1 Maig Organitza Assemblea pels Drets Socials i CGT.

Debat: El macroprojecte Eixample Nord 9 de maig // 19:30 Ateneu Vilanoví

Analitzem i debatem sobre el macroprojecte, les seves fases i característiques, el paper d’INCASÒL, la relació amb Platja Llarga i el context demogràfic, econòmic, urbanístic i d’habitatge a la ciutat.

Bicicletada en defensa del territori 11 de maig // 09:00 Plaça de les Casernes

Ruta de 22 km pel nostre entorn. Assequible per a tothom, cal portar bicicleta (btt) esmorzar i aigua. Recorregut: Eixample Nord- Torre Veguer - La Serra - Castell de Ribes - Can Coll - Rocamar - Els Colls - El Far - Plaça de les Casernes.

III Passejada per l’Ortoll i Sant Gervasi 18 de maig // 10:00 Adarró

Tercera passejada interpretativa per l’Ortoll i Sant Gervasi.

Organitza Plataforma Ortoll-Sant Gervasi.

Més informació: www.parcnaturalortollsantgervasi.blogspot.com

II Marxa pels Drets Socials del Garraf 1 de juny // 10:00 Cap de la Vila (Sitges)

Marxem perquè marxin 2014. Caminada Sitges-Ribes-Les Roquetes-Vilanova.

Organitza Assemblea pels Drets Socials del Garraf.

Més informació: www.adsgarraf1.wordpress.com