5/5 Cultura com a element de transformació

5/5

La cultura

com a element de transformaci贸

Vivim temps molt difícils. La greu crisi econòmica que patim des de fa anys fa que, per a totes les administracions, la prioritat hagi de ser assegurar les necessitats bàsiques de tothom, i molt especialment de les classes populars: feina, sostre, alimentació, sanitat, educació, etc.

Un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques universals, però, des de la CUP considerem que cal avançar en altres polítiques que, a més de situar-nos en el món com a catalans i catalanes, ens aportaran una millor qualitat de vida.

Des d'aquest punt de vista, hem de treballar per ampliar la consciència que no venim del no-res: som el que som, i som com som, com a resultat d'una Història i perquè formem part d'una realitat nacional -els Països Catalans- i lingüística -la llengua catalana. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments hauran de ser un dels principals motors en aquests tres àmbits: la recuperació de la Memòria històrica, la ruptura amb l'Estat espanyol com a pas definitiu cap a la Independència i l'extensió de l'ús social de la llengua catalana.

La Cultura i l'Esport han de ser els pilars de la nova ciutat. Des de l'Ajuntament, cal treballar per promocionar-ne el consum i la pràctica entre el conjunt de la ciutadania, més enllà del barri on es visqui o de les possibilitats econòmiques de cadascú. En l'Esport, hem de saber aprofitar tot el que ens ofereix la natura que envolta la ciutat, tant el mar com l'interior; pel que fa a la Cultura, en una època de dificultats econòmiques com la que vivim, hem de saber treure el màxim profit de les infraestructures de què disposem, ja sigui amb iniciatives privades o públiques. En els dos casos, la tasca de les entitats és importantíssima i ha de comptar amb el màxim suport per part de l'Ajuntament. Hem de saber aprofitar, finalment, la Cultura i l'Esport com a base del turisme d'activitats que desitgem per a la nostra ciutat.

2

Cultura, aprofundiment democràtic i vertebració social La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna.

La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a societat. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural, fomentant la reciprocitat i l'intercanvi dels bagatges de cada col·lectiu i persona. Per això, la política cultural ha de partir del principi de fer tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització i la guetització de la societat i per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la coresponsabilització de l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret, a l’abast de tothom i present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció. Alhora, hauria de reconèixer el valor patrimonial i creatiu de pràctiques populars diverses, sense discriminació de classe, origen ni gènere dels col·lectius i persones que les duen a terme.

La política cultural de l’Ajuntament ha d’anar encaminada, sobretot, a assegurar:  La gestió racional de les infraestructures existents i el seu aprofitament per al conjunt de la societat vilanovina i la creació de noves, si és necessari i convenient.  La coordinació entre els diversos agents generadors d’activitat cultural.  La màxima difusió de les activitats, tant si són programades des de les institucions com de la societat civil.  La presència de totes les arts i tots els àmbits del coneixement en la programació cultural.  La combinació de l’activitat professional i l’amateur, garantint que totes dues tinguin espais de desenvolupament adequats.

3

 L’Ajuntament ha de ser sempre una ajuda per a les entitats programadores de cultura i, en cap cas, una barrera.  Una visió a mitjà i llarg termini de la vida cultural de la ciutat.  La cultura, com a eina de promoció turística i, per tant, el reforç d'un model de turisme que basi en seu valor econòmic en l'activació i el manteniment del patrimoni cultural i les activitats creatives.  Recerca de finançament per reforçar i ampliar la programació cultural estable.

Gestió cultural de la ciutat Un cop creat el Consell de Cultura, cal donar-li l’impuls definitiu i evitar que esdevingui un ens purament consultiu, dotant-lo de competències en aquests àmbits:  Coordinació de l’activitat cultural.  Gestió i planificació d’infraestructures.  Planificació a mitjà i llarg termini.

En temps de crisi, cal treballar des de l’Ajuntament per assegurar el màxim aprofitament de les infraestructures existents. En aquest sentit, proposem:

 Creació i difusió d’un catàleg d’infraestructures culturals per tal que tots els agents programadors de cultura coneguin tots els mitjans de què poden disposar.  Màximes facilitats a les entitats i creadors per a la utilització dels espais municipals. Establir els mecanismes objectius que garanteixin l'equilibri i l'accés en l'ús d'aquests espais.  Adequació de La Sala com a espai multifuncional, mantenint la seva especificitat com a espai d'art contemporani.  Creació d’un espai de lectura i estudi al Centre Cívic de la Collada.  Potenciació de l’ús del Castell de la Geltrú amb la seva utilització per a d’altres activitats. Alhora que afavoriria el seu aprofitament, en faria conèixer l'ús actual. Donar a conèixer el fons de l'arxiu i facilitar-ne l'ús als investigadors i el públic en general.  Negociació amb entitats i institucions que disposen de locals per tal que

puguin ser aprofitats per a activitats culturals d'altres col·lectius (per exemple, l’Orfeó).

4

Pel que fa a noves infraestructures, cal treballar amb aquests objectius:

 Impuls d’una nova biblioteca al barri de Mar.  Adequació d’un espai a l’aire lliure per a espectacles de gran format.  Adequació d’un espai cobert per a espectacles de gran format.

La difusió de l’activitat cultural ha d’acomplir l’objectiu d’assegurar que ningú no deixa de participar en una activitat perquè no li ha arribat la informació. En aquest sentit, és imprescindible la màxima sintonia entre les entitats i l’administració

 Difusió de l’agenda d’activitats culturals públiques i privades a través de tots els mitjans disponibles (físics, telemàtics, ràdio i televisió).  Potenciació del consum cultural a escoles i instituts.  Difusió de l’activitat cultural de la ciutat a nivell comarcal i, quan es consideri adequat, nacional.

L’Ajuntament ha d’afavorir el treball creatiu a la ciutat mitjançant aquestes actuacions:

 Cessió d’equipaments públics com a llocs d’assaig per a arts escèniques.  Creació de nous bucs d’assaig municipals per a grups musicals i activació dels del Molí de Vent (actualment en desús).  Cessió d’espais municipals per a exposicions d’artistes joves de la ciutat.  Presentació pública de les noves propostes artístiques de grups de la ciutat (musicals, teatrals, etc).  Facilitar iniciatives de creació d'audiovisuals i artístiques a les escoles i

instituts de secundària de la ciutat mitjançant activitats específiques al PAE.

Cultura tradicional i popular Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una cultura popular riquíssima. Cal treballar perquè Festa Major, Carnaval i totes les altres manifestacions d’aquest àmbit siguin màximament participatives, tant des del punt de vista de l’organització com de l’aprofitament.

5

 Enfortir la presència de les entitats en l’organització de les festes populars.  Estudiar la possibilitat d’un nou model d’organització de la Festa Major.  Estudiar mecanismes de renovació dels balls populars per aconseguir que més gent es faci seva la Festa.  Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que ningú no se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la Festa Major.  Augmentar la permissivitat horària i d’espais en les principals festes

tradicionals de la ciutat.

Memòria històrica i patrimoni  Recuperació, dignificació i difusió d’espais (refugis antiaeris, defenses costaneres, etc).  Documentació i senyalització adequada dels espais existents.  Creació i difusió de diverses rutes per la ciutat: Ruta de la Memòria, Ruta dels museus, la Vilanova dels indianos, la Vilanova industrial, la Vilanova marinera, la Geltrú, l’Arquitectura a Vilanova, etc. Disseny d’una senyalística clara i unificada.  Obertura del campanar de Sant Antoni com a mirador de la ciutat.  Incentivar beques de recerca sobre Memòria històrica.  Recuperar la memòria oral utilitzant, per exemple, Canal Blau.  Incentivar la cessió de patrimoni documental o fotogràfic personal a l’Arxiu Comarcal.  Promoure la recerca sobre la Història de les dones a Vilanova i la Geltrú.  Posar el nom de Frederica Montseny a la Plataforma de Serveis a les Persones.

6

Altres mesures en l’àmbit de la cultura  Habilitació de connexió WIFI als principals parcs i platges de la ciutat  Ampliació de l’àmbit de les produccions del Teatre Principal i l’Auditori Eduard Toldrà i entendre la programació d’espectacles catalans com els produïts en el conjunt dels Països Catalans.  Adquisició d’eines de suport a les activitats de les entitats (equips de so, microfonia, llum i altres infraestructures, a més de suport logístic per a la producció d'espectacles) i publicitar bé les que ja es tenen. En molts casos, aquesta mesura seria molt més útil que les subvencions i permetria un millor aprofitament de les infraestructures, equipaments i personal de què es disposa.  Simplificació de les gestions necessàries perquè les entitats portin a terme les seves activitats. Si cal, i sempre que sigui possible, algun treballador municipal pot estar al servei de les entitats.  Dignificació del jaciment arqueològic d’Adarró per tal de fer-lo més conegut i visitat.  Afavorir l’accés dels col·lectius i les persones a títol individual als equipaments de Neàpolis i Canal Blau (platós, càmeres, estudis de ràdio) per a la producció i emissió de continguts audiovisuals que promoguin el coneixement de la diversitat interna al municipi (producció de documentals, vídeos per a Internet, programes de ràdio participatius, etc).

Establiment d’un mecanisme públic objectiu perquè les persones i col·lectius puguin accedir a aquests espais  Promoció de la recerca científica.  Creació de beques per a joves per assistir als Premis Octubre i a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.  Afavorir les manifestacions culturals en tots els àmbits i formats que fomentin el pensament crític i la transformació social.  Facilitar eines per a la producció cultural de manera específica als

col·lectius més desafavorits, vinculant l’exercici d’aquestes activitats a l’empoderament i la creació de continguts i manifestacions transformadores (o encaminades a reduir les desigualtats).

7

El valor de l’esport Des de la CUP, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius. A més, entenem l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per defugir els hàbits sedentaris. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres pilars de la pràctica esportiva.

Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en diferents modalitats i per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva.

Només compartint equipaments i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats, educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme aquesta pràctica esportiva.

L’esport és molt present a la nostra ciutat, tal com ho demostra l’important teixit associatiu que es mou amb finalitats esportives, així com la gran quantitat de persones que practiquen esport diàriament en els equipaments municipals o en els carrers, places i parcs (corrent, anant en bicicleta o jugant a petanca, per exemple).

La importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integradora i de millora de la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de vista de les institucions i en el qual s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar la pràctica esportiva a la ciutat.

Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més popular i de qualitat. L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions socials per raons econòmiques o de deficiències físiques) amb els millors mitjans possibles. A més, des de l’Ajuntament s’ha d’ajudar a tirar endavant els projectes i les iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la població i oferir els recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els vilanovins i vilanovines.

L’actuació de l’Ajuntament en aquest terreny ha de basar-se en aquestes consideracions:  Entendre l’esport com un dret i una necessitat universal.  Prioritzar les actuacions en benefici de l’esport amateur i popular.  Aprofitar per a l’esport els espais que ens ofereix la ciutat i el seu entorn (mar i muntanya).

8

 Fer tasques de coordinació per tal que les infraestructures de què es disposa es puguin aprofitar al màxim.  Estendre les instal·lacions esportives als diversos barris de la ciutat.  Entendre determinades activitats esportives com una eina de promoció turística.

Des de la CUP, considerem indispensable la creació d’un Consell Municipal de l’Esport.

Format per tècnics municipals, representants dels grups polítics, clubs esportius i associacions, actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’Esports i li recomanaria les principals línies estratègiques de la política esportiva a la ciutat.

En el terreny de les infraestructures, com a primera mesura, la CUP considera imprescindible l’elaboració d’un Pla d’equipaments esportius que, partint del catàleg d’instal·lacions que funcionen en aquest moment, pugui detectar les necessitats, tant pel que fa a nous equipaments com a la remodelació dels existents. Aquests treballs hauran de comptar amb la col·laboració del Consell Municipal de l’Esport.

 Dignificar les instal·lacions de les pistes d’atletisme, que actualment es troben en un estat lamentable.  Millorar les instal·lacions esportives de les platges i mantenir-les-hi durant tot l’any.  Estudiar la possibilitat d’instal·lar un frontó públic a la ciutat.  Millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.  Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de la ciutat i posar-ne en els que no en tinguin.  Dignificar l’estat de les instal·lacions esportives i circuits de manteniment existents als diferents barris de la ciutat.  Promocionar la utilització dels equipaments esportius dels centres d’ensenyament.  Preveure instal·lacions esportives a la nova plaça del Port per donar vida a aquest nou espai públic.  Marcar el quilometratge en els circuits per córrer.  Estudiar, amb les institucions pertinents, la possibilitat de tancar les carreteres del Pantà, de Ribes i de Canyelles alguns diumenges per afavorir la pràctica del ciclisme en ruta.  Crear un rocòdrom popular en un espai obert de la ciutat

9

 Autoritzar la pràctica del surf amb bandera vermella.  Atorgar en concursos separats els xiringuitos i les activitats nàutiques per assegurar que se’n fan a tota la platja.  Impulsar les activitats esportives relacionades amb el mar.  En col·laboració amb els diferents clubs de la comarca, elaborar programes de difusió de tota mena d’esports.

El repte d’estendre l’ús social del català La llengua catalana, com a llengua pròpia dels Països Catalans, és un dels pilars més importants de la nostra cultura i la nostra raó de ser com a poble. La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de les institucions públiques.

El model lingüístic que proposa la CUP per als Països Catalans s’ha de bastir tenint present el context sociolingüístic i sociocultural del segle XXI, en el qual, a més del català i del castellà (i del francès, a la Catalunya del Nord), conviuen moltíssimes altres llengües procedents de la immigració del segle XX i de la de començaments del XXI. La política lingüística de l’Ajuntament ha d’anar encaminada a quatre objectius principals:  Perseguir la plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua.  Facilitar l’aprenentatge de la llengua a totes les persones que desitgin aprendrela.  Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana.  Entendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.

Amb aquestes finalitats, des de la CUP proposem aquestes actuacions:

 Assegurar la competència lingüística de tot el personal de l’Ajuntament, especialment en el que es relaciona amb la ciutadania. Cal incidir, sobretot, en la Policia Local per tal que utilitzin la llengua catalana tant en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb la gent.

10

 Impuls als cursos de llengua catalana, dirigits sobretot a persones aturades o nouvingudes. Caldria incidir molt especialment en les dones nouvingudes no immerses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la resta de la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats d’aprendre la llengua del país.  Afavorir l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits, donant suport a totes les iniciatives que es plantegin amb aquesta finalitat.  Dinamitzar i potenciar el Voluntariat Lingüístic.  Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes de restaurants, etc).  Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres administracions dels Països Catalans es facin en llengua catalana.  Reformar el Reglament per a l’ús de la llengua catalana vigent per substituir-hi l’expressió “territoris en els quals la llengua catalana és oficial” per “Països Catalans”.  Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb centres de la resta dels Països Catalans.  Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i entrenadors dels centres esportius municipals o subvencionats per l’Ajuntament.  Convertir la festa de Sant Jordi en una diada dedicada als Països Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions culturals.

11

Des dels municipis cap a la independència La Candidatura d'Unitat Popular, d'acord amb la trajectòria històrica de l'Esquerra Independentista, es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció, com a Estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses.

Aquesta construcció ha de representar una política d'alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s'ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l'organització administrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels regidors i regidores, per tal d'assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

L'actual marc juridicopolític, definit per la constitució post-franquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d'autonomia així com per les lleis de bases de règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d'una òptica de defensa de les llibertats i de la sobirania popular.

Per tot això, cal que des dels municipis treballem per aconseguir:

 El reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans.  El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions regionals en l'àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.  La supressió de les diputacions provincials i d'altres institucions democràtiques, nius d'amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials, buides de competències i personal sobrer, haurien d'anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de municipis.  Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o, en el seu cas, per a les comarques, vegueries i mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials a curta distància i més sotmeses al control democràtic popular.

Per la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels Països Catalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés constituent passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions, espais de debat, de desafiament i de ruptura amb l'Estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques i, en el plànol d'actuació política, també des de la desobediència a les lleis i al govern espanyol.

12

També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat que inclogui referents nacionals i un tractament clar de la senyera com a únic emblema nacional.

Tant per fer real l'avenç pel que fa a l'autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d'un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició d'organismes de representació, el primer dels quals hauria de ser l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, òrgan representatiu i constitutiu del poder local en l'àmbit nacional. Aquesta assemblea hauria de treballar en base a tres objectius mínims:

 L'autodeterminació: defensar el dret d'autodeterminació dels Països Catalans i treballar activament per aconseguir exercir-lo mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n'impedeixen l'exercici.  La territorialitat: el marc polític d'actuació han de ser els Països Catalans.  La mobilització popular: assumir la necessitat de la mobilització i la participació popular en el decurs del procés.

Des de la CUP, s'ha volgut incidir sempre en la necessitat de torbar una nova manera de fer política basada en la democràcia participativa, més que no pas en la democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La participació de la ciutadania en la presa de decisions no es pot liminar a l'exercici del vot per escollir representants cada quatre anys o per respondre alguna pregunta quan des de les institucions es vol justificar alguna actuació: s'ha d'exercir sempre i en tots els àmbits.

En aquest sentit, la conjuntura política en què ens movem en l'actualitat després de l'escenari del Procés Participatiu del 9 de Novembre de 2014, en què es va desafiar l'ordenament jurídic espanyol a través d'una demostració de mobilització popular històrica, ha de ser un exemple més, un punt més al full de ruta, per a la nostra actuació futura. Els resultats de participació avalen totalment la voluntat i la capacitat d'acció d'un ampli conjunt de la ciutadania i del teixit associatiu per tirar endavant les seves propostes. La consulta del 9 de Novembre fou essencialment un acte de llibertat i desobediència en què caldrà aprofundir sense renúncies, vacil·lacions o terceres vies. Vista la posició intransigent i secular de les institucions espanyoles, la participació a través de referèndums vinculants o processos constituents hauran de ser la pedra angular en la consecució dels nostres objectius.

 Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dret d'autodeterminació i, si escau, a exercir-lo o a obrir un nou procés constituent.  Donar suport, des de l'Ajuntament, al dret de decidir i de convocar consultes, desobeint l'Estat si és necessari.

13

 Impulsar la creació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, que haurà de treballar per l'afirmació de l'existència del Països Catalans com a poble; impulsar l'estructuració política i cultural dels Països Catalans compartint un mateix marc de treball per als regidors i regidores de tots els territoris de parla catalana; impulsar la construcció dels Països Catalans; dinamitzar la relació entre municipis per a l'estructuració de polítiques comunes d'àmbit nacional en termes com la llengua, la cultura, la planificació territorial o l'economia; així com representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l'escena internacional.  Treballar coordinadament, en els àmbits en què això sigui necessari, amb la resta de municipis de la comarca i del Penedès.  Divulgar la història dels Països Catalans a través de conferències, seminaris i exposicions.  Iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d'incorporarhi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista cultural com històric.

14

