Page 1

Fe s t i C l o w n

COPERACTIVA CULTURAL - CULTURACTIVA S. C. G.


INTRODUCCIÒ: EL FESTICLOWN EL FESTICLOWN I EL PÚBLIC LES SECCIONS DEL FESTIVAL 1 Formaclown 2 Mostra Internacional 3 Certamen Intergaláctic 4 Maraclown 5 Desclowntrol en els Carrers 6 Clown Off 7 Clown Session 8 Apartat Social 9 Fondoclown Solidari EL FESTICLOWN EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

F E S T I C L O W N


El Festiclown El Festiclown va néixer en 2001 per a convertir-se, amb el pas de les edicions, en un esdeveniment cultural sense igual a Galícia i en la Península en el qual la programació i, sobretot, formació teatral es refereix. El Festiclown constitueix un intercanvi continu entre artistes i públic que es desenvolupa en teatres, auditoris, carrers i places, omplint d'humor tots els espais de la ciutat, barregant loci, la qualitat artística i la dinamització social. Durant aquests anys el Festiclown va seduir a professionals i no professionals, ciutadans i ciutadanes, ciutats, alumnat, visitants... Artistes i mestres de talla internacional com Jango Edwards, Leo Bassi, Carlo Colombaioni, Philippe Gaulier o Pepe Viyuela ho van apadrinar des del seu naixement i va guanyar el suport massiu del públic, tant local com de les persones arribades de tots els racons de la península i més enllà, convertint-se en una cita incondicional per a moltes d'elles. Prop de 300.000 persones van ser d'alguna manera van ser part d'aquesta d'aquesta festa de nassos vermells al llarg de les seves edicions. La marca d'identitat del Festiclown és el seu esperit alternatiu i solidari. En 2001, els pallassos del festival, convertits en líders polítics per un dia, van prendre l'edifici de l'Ajuntament de Pontevedra i van simular el seu alliberament protagonitzant una acció sorprenent davant els ciutadans allí convocats. Per primera vegada, en el mateix any, un festival va tenir com un dels seus escenaris un hospital. Els pallassos, aquesta vegada convertits en doctors, van sorprendre amb la medicina del riure als nens ingressats en la secció de pediatria de l'Hospital Provincial de Pontevedra. Festiclown també va acostar un somriure a altres comunitats del món que sofrixen la penúria dels conflictes i la falta de recursos. Des de Coperactiva Cultural, l'empresa impulsora i gestora del festival des de seva creació, entenem que la cultura, a més de ser participativa, comunitària i creativa, també ha de ser solidària. Pel que creguem i mantenim en totes les edicions un un Fondoclown solidari per a finançar un Projecte Social. Des de Galícia i amb el suport del Festiclown, vam dur diversos anys donant suport econòmicament a projectes alternatius de caràcter internacional, com el Projecte Educatiu Semillitas de el Sol i l'ajuda a la creació de la Radio Insurgente de Roberto Barris, en Chiapas (sud de Mèxic) o la realització d'una Caravana de Pallassos per la Pau en Palestina (2002) i vàries gires Culturals i de trobades amb els Municipis Autònoms de Chiapas (des de l'any 2003). En pocs anys, el Festiclown va consolidar el seu prestigi fins a convertir-se en un dels festivals de clown de referència obligada en l'àmbit estatal i internacional per a afeccionats i experts.

F E S T I C L O W N


El Festiclown i el Public En algun racó de la ciutat de Compostela encara ressonen els somriures de milers de persones que, mogudes i juntes gràcies al clown, van riure sense parar amb els centenars d'actuacions que els van oferir al Festiclown. El mateix va esdevenir en el pas del festival per Pontevedra, lloc que ho va veure néixer. Algunes de les seccions amb més projecció pública del Festiclown, com el cas del Maraclown, han posat al descobert la part pallasa que totes i tots duem dintre. En els carrers i places, públic i artistes s'entenen de primer moment, sense necessitat de presentacions. Moltes persones van tornar a reviure la innocència i la illusió de la màgia i del clown deixant a un costat clixés o construccions socials per a posar a la vista les ganes de riure i deixar que les i els artistes les treballin. El resultat? Riallades i moments increïbles. Uns espectacles basats en l'humor intelligent, en les disciplines bàsiques del clown i també en les més innovadores, uns trucs de màgia que captiven i una selecció minuciosa de les companyies participants fan gaudir per igual al respectable, sense distinció d'edats. Un a vegades públic itinerant, que assisteix a l'espectacle no necessàriament sencer, en propostes com el Maraclown, es suma un altre més específic, encara que no amb menys ganes de gaudir rient i passar-lo bé que acudeix als teatres en propostes incloses en la Mostra Internacional. En aquest cas es viuen també moments memorables de tots els tipus i per a tots els gustos. Des dels riures espontanis que es generen quan els espectacles funcionen, fins als homenatges a grans artistes com el Carlo Colombaioni o el Leo Bassi, passant per les concentracions de public espontani en el carrer al voltant del Desclowntrol o sessions també inoblidables que propicia el Certamen Intergaláctico, fan a els espectadors del Festiclown siguin especials en el quan a públic es refereix. L'empatia amb el festival i amb la ciutat augmenta pel que fa a altres propostes artístiques. Tant el públic gallec com el de fora identifica Festiclown ràpidament i les reaccions van sempre acompanyades d'un somriure i un “Ah, Festiclown!”, una admiració en resposta als bons moments que, tant el festival en si com les propostes individuals proporcionen al a la gent i que es traduïx en bons records passat el temps.

F E S T I C L O W N


LES SECCIONS DEL FESTIVAL

F E S T I C L O W N


1 Formaclown Des de l'inici de la seva marxa, el Festiclown va fer una aposta forta per un contingut formatiu integral que atengués a la demanda real existent principalment a Galícia tocant a la formació professional i/o afeccionada al clown i teatre còmic, oferint la possibilitat de formar-se amb alguns dels mestres més representatius a nivell internacional. L'acollida de la proposta formativa del festival està sent, edició a d'edició, summament positiva, ja que es van cobrir la totalitat de les places ofertes i fins i tot, en ocasions, formant-se dilatades llistes d'espera que van dur a l'organització ampliar el nombre de cursos convocats inicialment. En els seus anys de vida, el Festiclown va passar de dos cursos convocats en la primera edició a una mitjà de deu cursos ens últims quatre anys. En aquesta escola es van formar fins a aquest moment més de 1.000 persones de tota Galícia, de la resta de l'Estat i de nombrosos punts d'Europa i Sudamérica (Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Argentina...). Aquests van poder aprendre de la mà de professorat de reconegut prestigi com Philipe Gaulier, Carlo Colombaioni, Jango Edwars, Leo Bassi, Blanca del Barrio... per citar només alguns noms. Junts van desenvolupar els seus coneixements en diversos vessants teatrals, com el clown, el clown de carrer, el teatre gestual, les acrobacias, la màgia còmica...

Alguns dels formadors i formadoras de Formaclown

Carlo Colombaioni

Leo Bassi

Philippe Gaulier

Jango Edwards

Jhonny Melville

Carlo Bosso

Virginia Imaz

A més, i a diferència d'altres programes formatius, el Formaclown va conjugar la formació amb l'obertura d'espais per a la comunicació, la convivència multicultural, artística i humana. El projecte formatiu de Festiclown inclou presentació dels treballs finals dels cursos (classes de portes obertes i demostracions i actuacions de carrers compartits), festes d'improvisació participació grupal, i espais per a conèixer els espectacles i les característiques tècniques dels millors còmics del panorama internacional. Aquesta suma de factors converteix el Festiclown en la major plataforma formativa per al clown de la Península, que va servir per a promoure el clown i el teatre d'humor com disciplines teatrals en evident emergència, així com per a la creació de nous espectacles, artistes i companyies. F E S T I C L O W N

Claudia Contín

Blanca del Barrio

Jesús Jara


2 Mostra Internacional De les múltiples cares que tén el Festiclown, sens dubte, una de les prioritàries, són les i els artistes. Elles i ells són l´engranaxe que fa que la connexió entre el festival i el públic sigui possible. Engranaxes que no són, ni de bon tros, simple mecànica o física, sinó que carreguen ens els seus sistemes de funcionament altes dosi de química amb les i amb els assistents als espectacles. El Festiclown es vesteix de gal·la per a rebre dintre d'aquesta secció a una varietat d'artistes, companyies i espectacles sota el denominador comú de la qualitat i el prestigi internacional dintre de l'univers del clown, l'humor i el teatre còmic. Leo Bassi, el bufó més irreverent de tots els temps, va acompanyar el festival des dels seus inicis, presentant any rere any els seus muntatges, incloses les dues més recents i que van aixecar major polèmica: 12 de Septembre i A Revelació. Un dels millors pallassos del món, Carlo Colombaioni, hereu d'una tradició familiar secular al servei de la Comèdia de l'art, també va participar en diverses ocasions en el Festiclown des de la seva creació interpretant magistralment sobre l'escenari i desvetllant a l'alumnat dels seus tallers els secrets i la tradició de l'antiga art del clown. Unes altres de les figures que van visitar el festival en diverses ocasions van ser la parella de clowns internacionals Jango Edwards i Peter Ercolano, que no van dubtar em acostar al Festiclown les seves armes de destrucció a través del riure. La història viva del teatre i el circ amb Carlo Colombaioni, la provocació de Leo Bassi o Jango Edwards, la popularitat i el carisma de Pepe Viyuela, Faemino y Cansado o Eva Hache, la perfecció de Johnny Melville o de Elliot, el talent avantguardista de Carlo Mô, la bellesa sublim amb Res de Res, i així fins a completar un llarg etcètera de noms i propostes fan d'aquest escenari multidisciplinar una veritable Mostra Internacional de l'humor. El públic va respondre massivament d'aquesta oferta d'espectacles, penjant en nombroses ocasions a les portes del Teatre el cartell de “no hi ha entrades”. A més, la Mostra Internacional també se celebra en espais de carrer on es programa, com a mínim, un espectacle al llarg del festival. Per aquesta Mostra d'Exterior van passar artistes de la talla de Capità Meravella, Álex Navarro, Nanny Cogorno o Dirty Fred, entre uns altres. ALGUNES DE LES COMPANYIES DE LA MOSTRA INTERNACIONAL: · Loco Brusca (Arxentina) · Nanny Cogorno (Arxentina) · Tom Greder (Australia) · Shirlle Sunflowers (Australia) · Badaleu´x (Bélgica) · Elliot (Bélgica) · Jhonny Melville (Escocia) · Cie du Petit Monsieur (Francia) · Dirty Fred (EEUU) · Leo Bassi (EEUU) · Jango Edwards i Peter Ercolano (EEUU – Italia) · Fraser Hooper (Inglaterra) · Chris Lynam (Inglaterra) · Carlo Colombaioni (Italia) · Pedro Reyes (Andalucía)

· Res de Res (Balears) · Álex Navarro (Catalunya) · Magic Andreu (Catalunya) · Pez en Raya (Catalunya) · Pepa Plana (Catalunya) · Carlo Mô (Catalunya) · Berrobambán (Galicia) · Mofa e Befa (Galicia) · Zancalino (Galiza) · Virginia Imaz (Euskadi) · Deabru Beltzak (Euskadi) · Teatrapo (Extremadura) · Faemino i Cansado (Madrid) · Eva Hache (Madrid) · Yllana (Madrid) · Pepe Viyuela (Toledo) F E S T I C L O W N


3 Certamen Intergalactic El Certamen Intergaláctic, es una de les seccions fixes del festival i, per tant, present en totes les seves edicions, es va veure consolidat com la major plataforma clown de l'Estat per a la presentació i llançament de treballs de companyies gallegues i de fora en les dues modalitats: la d'exterior, o de carrer, i la d'interior, en un teatre. Igual que en l'apartat formatiu, les sollicituds rebudes per a la participació van anar augmentant d'any en any, arribant a superar les 100 sollicituds en les últimes edicions. Aquest increment no només va ser apreciable en la quantitat sinó també en la qualitat de les companyies que van sollicitar participar. Així es va configurar un programa d'actuacions amb la presència d'alguna de les millors companyies de Clown de l'Estat que duen diversos anys treballant i triomfant en el camp professional.

SOLLICITUDS REBUDES: Prop de 100 per edició VAN PARTICIPAR COMPANYIES DESTACADES COM:: Niño Costrini (Argentina) Chacovachi (Argentina) Nanny Cogorno (Argentina) Teatro Do Anónimo (Brasil) Patri CÍA (Andalucía) Síndrome Clown (Andalucía) Carlo Mô (Catalunya) La Fortalesa (Catalunya) Asaco Producciones (Extremadura) Muac Teatro-Clown (Zaragoza) Javi Javichi (Madrid) Good Idea Company (Madrid) Miguelillo (Salamanca) Títola Teatre (Valencia) Nas Teatre (Valencia) Puntoclown (Valencia)

F E S T I C L O W N


4 Maraclown Maraclown obre espais per a la interacció entre artistes de carrer i el públic casual, convertint el fer de passar la gorra en una manera més de fer cultura i del carrer, un altre escenari més. Qualsevol professional del clown, de les arts circenses en general, de la màgia o del teatre del carrer que hagi passat pel Festiclown estima ho que fa. Les grans concentracions de gent són l'objectiu que procuren les i els integrants del Maraclown. Amb aquest públic assegurat, numeros i transicions són del grat de tots. En aquest apartat l'important no són les infraestructures, les grans postes en escena o el formalisme del teatre convencional, sinó la comunicació directa en espais oberts entre artistes i públic, que té l'oportunitat de gaudir durant el festival de dotzenes de passades al llarg de tot el dia. Al llarg de la història del festival destaca l'augment progressiu edició rera d'edició del nombre de companyies interessades a participar en aquesta convocatòria de carrer, per la qual van passar més d'un cent de companyies de tot el món, algunes d'elles de reconegut prestigi, arriban després d'actuar en nombrosos escenaris i festivals de teatre còmic.

COMPANYIES PARTICIPANTS: una mitja de 20 per edició VAN PARTICIPAR COMPANYIES DESTACADES COM:: Niño Costrini (Argentina) Chacovachi (Argentina) Maku Jarrak (Argentina) Grupo Electrógeno (Argentina) Nanny Cogorno (Argentina) Los Estrambóticos (Argentina) Circo Circacho (Argentina) Dirk Van’t Sirk (Bélgica) Teatro Circostanzaperta (Italia) Hermanos Infoncundibles (Andalucía) La Guasa Teatro Circo (Andalucía) De Mortimers (Catalunya) Fredi (Galiza) Malabreikers (Madrid) Miguelillo (Salamanca)

F E S T I C L O W N


5 Desclowntrol en els Carrers Els carrers es transformen en escenari per a acollir les diferents formes de fer clown i es converteixen en espai per a la trobada i la bogeria al voltant d'actuacions, animacions i demostracions dels cursos de formació. Desclowntrol en els Carrers és la més plena expressió de cultura democràtica, procurant en els carrers una finestra de trobada d'artistes i públic, un assaig pràctic del que ha de ser la vida pública: una plaça en la qual trobar-nos i interactuar.

F E S T I C L O W N


6 Clown Off Espai transgressor de caràcter experimental per a l'exhibició d'espectacles que encara estan en construcció i precisen d'una presentació amb públic. En la Clown Off artistes i companyies emergents troben un marc incomparable per a una estreta relació amb el públic, combinant l'experimentació amb la professionalitat. Un espai singular per a difondre i abrigallar nous projectes artístics.

7 Clown Session La Clown Session és la festa de la improvisació, una invitació oberta la totes aquelles persones que vulguin donar regna solta a la seva imaginació i expressivitat de forma lliure i espontània. En aquest apartat l'escenari del festival es posa a disposició d'artistes, alumnat i públic en general que desitgin participar d'una forma més activa en el Festiclown.

F E S T I C L O W N


8 Apartat Social Avui dia el pallasso o clown encara ocupa un paper protector dels valors socials més humans, seguint les pautes que defineixen la història del gènere. Dintre de les estructures artístiques promou la crítica social, el dret al riure de les persones més desfavorides, la superació dels nostres complexos mitjançant la cura de la riallada… aquestes són algunes de les aportacions imprescindibles que aquesta expressió teatral aboca diàriament en qualsevol lloc del nostre planeta. Sota aquesta idea, el Festiclown es caracteritza per conjugar l'art amb el compromís social, preocupat per transmetre un missatge compromès i fomentar la participació ciutadana a més de donar suport econòmic a projectes educatius i culturals. En el programa social del Festiclown tenen cabuda exposicions solidàries, actuacions clown en hospitals, galles solidàries... i el fons solidari destinat a projectes de cooperació internacional.

9 Fondoclown Solidari El riure del Festiclown va contagiar edició rera d'edició a les gents d'altres pobles del món que sofrixen la penúria dels conflictes i la falta de recursos gràcies al Fondoclown Solidari, que destinem a un Projecte Social. Aquest es recapta a través de les entrades dels espectacles de la Mostra Internacional, la venda de material i les ajudes que puguin fer entitats i/o institucions que donin suport al Festiclown i al Fons Solidari, especialment. Aquesta és l'aposta que fem des d'ho Festiclown: la defensa d'un projecte cultural compromès que fomenti la solidaritat i la cooperació internacional. Des de Galícia i gràcies al Festiclown es van engegar diverses iniciatives de caràcter social que barregen la solidaritat humana, la cooperació internacional i el paper socioterapéutic del Clown, en realitats tan dramàtiques com diverses, Palestina en el 2002 i l'Estat del Sud de Mèxic de Chiapas en el 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008 van anar els ports on van atracar els bucs carregats d'esperança i payasadas que van partir des de Galícia. Fruit d'aquestes Caravanes va sorgir el projecte, seguint el camí emprès ja fa temps, de crear una Escola de Pallassos Indígenes zapatistas en Chiapas (Mèxic), que es converteixi en un suport permanent per a avançar en la construcció de la seva autonomia i millorar les seves condicions de vida.

F E S T I C L O W N


EL FESTICLOWN EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

F E S T I C L O W N


El Festiclown en els Mitjans de comunicació Des de la primera edició Festiclown va despertar l'atenció mediàtica. La cobertura diària que donen els mitjans de comunicació de caràcter local i nacional durant la celebració de lesdeveniment i la presència en els principals mitjans de comunicació a nivell estatal, donen bona mostra d'això. Durant la celebració de les últimes edicions del festival es va fer habitual ens informatius de les grans cadenes estatals: TVE 1, TVE2, Telecinco i Antena 3 Televisió, així com de les emissores de ràdio Cadena Ser, RNE (Ràdio 3 I Ràdio 5), Onda Cero i Punt Ràdio. Així mateix destaca la presència en capçaleres estatals de gran tiratge, com el Mundo, el País i ABC. La projecció del Festiclown en els mitjans de comunicació estatals es posa de manifest per la seva presència en programes de ràdio com Teló de fons, Feliz Domingo, El club de les set i Aquí cabem tots de la Cadena Ser, o Segle 21 i Trébede de Ràdio Nacional d'Espanya Ràdio 3. En premsa escrita, El País de les Temptacions i el suplement dominical La Mirada li van donar cabuda en les seves pàgines. En televisió va ser contingut de programes d'actualitat i culturals, com Espanya Directe o Mirades 2.

F E S T I C L O W N


ANEXO: EL QUE VA DIR LA PREMSA

F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


F E S T I C L O W N


Fe s t i C l o w n


dossier festiclown (catalán)  

dossier festiclown (catalán)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you