Document de Conclusions del Debat eduFOC

Document de conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà a partir de la presentació 17 coses que cal saber del foc i del bosc

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Document de conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà a partir del document 17 coses que cal saber del foc i del bosc © Servei Educatiu de l’Alt Empordà © Logo eduFOC: Agnès Figueres © Document base: Josep Maria Dacosta © Participants al debat: Gerard Carrión, Josep Maria Dacosta, Pere Frigola, Lluís Mont, Sandra Saura. © Incorporació de les aportacions dels assistents al Document base: Josep Maria Dacosta i Càndid Miró © Maquetació: Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Figueres, gener de 2013.

Pàgina 2

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

El programa eduFOC, la lliçó de l’Empordà cremat del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, ha consistit, per una banda, en un seguit d’actuacions educatives sobre els incendis forestals a la comarca, amb la col·laboració de diverses institucions i amb el suport econòmic del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i, per altra banda, la creació d’un espai virtual amb voluntat de referent pedagògic sobre el tema dels incendis forestals.

Dins dels actes de la I Setmana de la Ciència de l’Alt Empordà inclosos en el programa eduFOC, la lliçó de l’Empordà cremat, el dia 19 de novembre, a la seu dels Serveis Educatius de l’Alt Empordà, es va celebrar el debat “Els incendis forestals i l’Alt Empordà”.

En aquesta sessió es pretenia plantejar un debat on s’expressessin les diferents visions i posicionaments sobre els fets de l’estiu 2012 i la gestió que es considerés necessària de la zona afectada i, alhora, donar recursos al professorat de com fer arribar aquesta complexitat a un alumnat especialment sensibilitzat per la qüestió.

Hi participaven les següents persones: Sr. Pere Frigola, enginyer de forests a l’Alt Empordà, Àrea de Medi Natural, Serveis Territorials de DAAM a Girona Sr. Lluís Mont, pagès i regidor de l’Ajuntament de Palausaverdera Sr. Josep Maria Dacosta, biòleg Dra. Sandra Saura, investigadora del CREAF, membre d’IAEDEN Sr. Gerard Carrión, director del camp d’aprenentatge Empúries Sr. Càndid Miró, del Servei Educatiu, actuant de moderador.

Pàgina 3

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Els blocs temàtics que es plantejaven en el debat eren els següents: –Consideracions sobre els fets i les causes de l’incendi de la Jonquera 2012 (evolució de l’incendi, condicionants ambientals, intervencions humanes, condicions polítiques, gestió de l’extinció...)

–Consideracions sobre les conseqüències i decisions a prendre per al futur (repoblació o regeneració forestal, masses forestals i la seva gestió, control i extinció d’incendis, normativa de protecció i autoprotecció...)

–Consideracions educatives (escolars i socials), repercussions a llarg termini segons el model de gestió dels incendis forestals en particular i del patrimoni natural en general.

En Josep Maria Dacosta va aportar un document titulat “17 coses que cal saber del foc i del bosc” que es va acordar de fer servir de base per recollir les diferents aportacions dels participants al debat i dels assistents.

El producte final és un llistat de consideracions al voltant dels incendis forestals –contextualitzats a l’Empordà però sens dubte extrapolables a moltes altres zones mediterrànies– que intenten oferir una mica de llum al seguit de tòpics i d’interpretacions poc acurades del fenomen dels incendis forestals.

Un cop enllestida la redacció i la revisió del document per part dels ponents, el posem a la consideració de tota la comunitat educativa i de persones interessades en el tema.

Figueres, gener del 2013.

Pàgina 4

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

17 coses que cal saber del foc i del bosc

Foto: J M Dacosta

Pàgina 5

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

1. El bosc forma part del paisatge, com nosaltres

Foto: Càndid Miró

El paisatge és cultural, té una llarga història i està humanitzat des d’antic; per això és difícil poder parlar d’un bosc natural. Pel que fa a l’incendi del mes de juliol de 2012, el foc cremà bàsicament suredes i pinedes, espais forestals intensament modificats per les persones.

El paisatge és dinàmic. En el nostre país, ha estat humanitzat i modificat des del Neolític. Quan s’altera un ecosistema madur, aquest té tendència a recuperar aquest estat, a través d’un procés que s’anomena “successió ecològica”. Podem dir que l’acció de l’home en el bosc ha generat en molts casos uns espais forestals immadurs; per exemple la pertorbació que causa un foc porta el medi a etapes no acabades del que un dia podríem arribar a veure.

En tot cas, la pressió humana obliga que es faci gestió forestal per a la prevenció d’incendis i tanmateix això comporta actuar en zones estratègiques. Cal recordar que la percepció que hom té del paisatge és subjectiva, limitada temporalment, tant en el passat com en el futur.

Pàgina 6

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

2. El foc és inevitable en els nostres paisatges

Foto: J M Dacosta

En viure en un paisatge mediterrani, amb períodes secs –tant a l’istiu com també hi ha incendis a l’hivern (!)– el risc d’ignició per causes naturals com el llamp sempre hi és. A més, cal afegir les causes antròpiques.

En relació amb el foc, hem de distingir entre un incendi forestal i una emergència civil, que és el que va haver-hi el juliol de 2012 ja que el fort vent de tramuntana va condicionar molt les tasques d’extinció.

Els incendis, a més de ser inherents en el bosc mediterrani, poden incrementar-se amb el canvi global, concepte que inclou el canvi climàtic, la contaminació, la fragmentació del territori i l’augment de població. El resultat pot ser un creixement de l’aridesa, dels fenòmens meteorològics extrems, i del major risc d’incendis en les nostres zones.

Els incendis, sobretot si són freqüents, condicionen les espècies que es poden trobar en un lloc. De fet, com a pertorbació recorrent en el bosc mediterrani, afavoreixen l’expansió de la brolla o la garriga, una fase immadura de les forests de terra baixa amb substrat silícic o calcari. La reiteració excessiva del foc és una amenaça ecològica.

Pàgina 7

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Cal ensenyar a conviure amb el foc ja que aquest és un risc en els ecosistemes mediterranis. El coneixement de l’entorn immediat és fonamental i prop de l’aula –especialment en els municipis afectats pel foc– es poden impartir continguts didàctics sobre aquesta realitat. La planificació per prevenir els incendis és imprescindible, i així com en altres indrets es fan plans sobre els terratrèmols o les avingudes d’aigua, aquí cal planificar contra el foc; perquè precisament s’hi ha de conviure.

Pàgina 8

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

3. Algunes espècies poden incrementar la seva abundància després d’un incendi

Foto: J M Dacosta

Als paisatges mediterranis hi ha espècies adaptades als incendis i, si aquests són freqüents, aquestes espècies en surten afavorides, en detriment d’altres més pròpies d’un bosc més madur que, en la majoria de casos, seria molt més rendible.

No totes les plantes del nostre paisatge estan adaptades als incendis i n’hi ha que, després del foc, creixen amb més vigor. Un exemple són les estepes que un cop han passat les flames regeneren millor.

Hi ha una massa forestal que, d’alguna manera, necessita els incendis periòdics per a regenerar-se, una periodicitat que ha de ser suficientment dilatada com per donar temps que la massa forestal adquireixi una maduresa adequada.

Pàgina 9

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

4. El bosc regenera (successió ecològica)

Foto: J M Dacosta

Després d’un incendi, es desenvolupen primer les espècies colonitzadores que, amb el temps i si no hi ha noves pertorbacions, són substituïdes per tàxons (espècies) característics del bosc més evolucionat o més madur.

En els nostres paisatges, després del foc, apareix una brolla d’estepes – en paisatges silícics– i en els calcaris, la garriga de garric; en aquests dos estadis el pi blanc també hi està representat. En el primer cas, la sureda s’aniria desenvolupant i, en el segon, l’alzinar.

Malgrat l’increment en l’abundància d’algunes espècies després d’un incendi; parlar d’adaptació al foc en la conca mediterrània, en sentit estricte, pot resultar controvertit.

Pàgina 10

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

5. L’incendi porta a ecosistemes immadurs (i, encara, menys rendibles)

Foto: J M Dacosta

Els incendis són una pertorbació que fa perdre maduresa a l’ecosistema i comporta una regressió cap a estadis més immadurs. Fins i tot, el pas del foc pot afavorir espècies oportunistes –com les canyes–, de poc valor ecològic i econòmic.

Hem d’entendre les diferents espècies que formen el bosc com a ecosistema, com un conjunt global, de peces importants i funcions diverses però interrelacionades. La planificació forestal per a la prevenció d’incendis ho ha de tenir en compte i així planificar per objectius.

Pàgina 11

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

6. El bosc protegeix de l’erosió

Foto: J M Dacosta

És conegut que per fixar terrenys inestables com dunes i talussos es planten arbres per reduir l’erosió. En conseqüència, si un bosc crema i es moren arbres, la capacitat que el sòl quedi retingut per les arrels disminueix i hi ha pèrdua de substrat (sòl que aquí considerem com a sòl fèrtil) de més d’1 mm a l’any (25 tones/ha i any).

Ens trobem amb la contradicció del creixement progressiu de zones boscoses a causa de l’abandonament dels conreus i quan es crema aquest bosc, l’erosió porta a la pèrdua de sòl. A tall d’exemple, el cap de Creus i l’Albera pateixen pèrdues de la capa fèrtil quan hi ha foc ja que el sòl queda desprotegit de les pluges. Recuperar-lo costa molt de temps.

Pàgina 12

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

7. Les causes del foc: els 3 trentes + 1

Foto: J M Dacosta

L’incendi és el resultat d’una ignició i la posterior propagació. Aquests dos efectes són afavorits per “la regla dels 3 trentes”: temperatura alta – p. ex. igual o superior a 30ºC–, humitat relativa baixa –com ara inferior al 30%– i vent fort –posem superior a 30 km/h–. Aquesta tríada, si té lloc en un indret que hi passen 30.000 persones –o més– al dia, porta a un risc altíssim.

Quan una d’aquestes causes és especialment activa, com ara la tramuntana forta que bufà el 22 de juliol de 2012, fa que la propagació de les flames es descontroli i esdevingui un gran incendi forestal i, en conseqüència, algunes precaucions resulten poc efectives.

Pàgina 13

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

8. El bosc té propietat (pública o privada)

Foto: J M Dacosta

La propietat dels terrenys forestals afectats pel foc de 2012 era privada en un 99%. La gestió forestal depèn del propietari i així qualsevol actuació que es plantegi en una superfície forestal ha de tenir consentiment de la seva propietat, tant si és pública com privada. Això és vàlid tant per la recollida de pinyes com per fer tasques de prevenció d’incendis, per esmentar només dos exemples.

Els boscos públics i també els de propietat privada ofereixen uns serveis no remunerats a la societat. Aquests s’anomenen externalitats positives: regeneració d’oxigen, qualitat del paisatge, etc. Si aquests valors donessin una contraprestació econòmica als propietaris del bosc, aquest seria més rendible i el bosc estaria gestionat i, lògicament, amb més prevenció d’incendis.

Pàgina 14

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

9. El bosc necessita gestió (i aquesta val diners)

Foto: J M Dacosta

Atès que les nostres forests han estat modificades per l’home, en funció dels usos desitjats: rompuda de bosc per tenir conreus, carboneig per fer llenya, afavoriment del suro (alzina surera), etc.; la majoria d’ells està lluny del seu estat madur o clímax. Per tant, els boscos s’han gestionat des de fa milers d’anys i la mateixa prevenció d’incendis és un tipus de gestió. Com és obvi, aquesta requereix diners.

Vegeu, a tall d’exemple, la prevenció d’incendis forestals transfronterers a l’Albera i cap de Creus: http://www.princalb.cat/ Si s’aconseguís un adequat rendiment econòmic del sector primari, s’evitarien les grans continuïtats de bosc que en tot cas afavoreixen la propagació del foc i en dificulten l’extinció. De retruc, es tindria un mosaic d’ecosistemes.

Els plans de prevenció d’incendis anomenats “Projecte d’infraestructures estratègiques per a la prevenció d’incendis forestals” (PIEPI) són l’eina bàsica per fer front als grans incendis forestals –focs que afecten a més de 500 ha–. És a dir, preveure que no se superi la capacitat d’extinció.

Pàgina 15

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

10. La pastura, ¿gestió o solució?

Foto: J M Dacosta

La ramaderia ha estat una activitat tradicional que ha afavorit la retirada de biomassa dels terrenys forestals. Cal recordar que els terrenys forestals són, segons la llei 6/88: 2.2 Es consideren també com a terrenys forestals els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals.

Font: LLEI 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Ara bé, per engegar el ramat als terrenys forestals, cal una preparació prèvia del terreny (treballs i infraestructures), per tal que el bestiar pugui entrar i amb la pastura fer el manteniment. Clar que, abans d’això, cal planificar-ho bé i disposar de les autoritzacions de la propietat i, si escau, també administratives.

Resulta obvi que un rendiment adequat del sector primari evitaria les grans continuïtats de bosc i afavoreix –a través del mosaic d’ecosistemes– la prevenció d’incendis.

Pàgina 16

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

11. La biomassa, ¿gestió o solució?

Foto: J M Dacosta

L’aprofitament de biomassa ha estat el combustible domèstic tradicional, per exemple amb les cuines “econòmiques” que funcionaven amb estelles d’alzina i els forns de pa que cremaven feixos de llenya d’alzina (feixines).

Actualment és una possibilitat energètica a través de l’aprofitament de fusta i brancada per a calefacció o generació d’electricitat per autoconsum. A hores d’ara a Girona aquests usos són a petita escala.

Ara bé, una part d’aquesta extracció forestal s’importa cap a Itàlia on hi ha centrals específiques.

La gestió forestal es veu poc rendible i ha anat evolucionat amb el temps. En termes generals, anys enrere la sureda era explotada per fer taps de suro, i quan no rendia s’ha abandonat. També s’han plantat pins per fer fusta o regenerat naturalment en antics conreus, ja que creixen més ràpid. Ara tampoc són rendibles, s’han abandonat, i per tant hi ha poc aprofitament dels boscos.

Pàgina 17

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

12. Cal prendre mesures d’autoprotecció (franges)

Foto: J M Dacosta

Aquest aspecte és fonamental per protegir-se del foc. En determinats casos hi ha obligació legal, per ex. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana: “e) Franja exterior de protecció: és la franja de terreny, amb una amplada mínima de 25 metres, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i podada que compleix les característiques que s’estableixen a aquest Decret”.

Aquest és un aspecte que tothom ha de fer i ha de ser un dels objectius didàctics.

Una altra qüestió a incidir especialment són determinades urbanitzacions o infraestructures en terrenys forestals que tenen un nivell de franges d’autoprotecció baix o inexistent i, en cas d’incendi, requereixen un importantíssim esforç per part dels bombers ja que han de protegir les persones i els béns. Si hi hagués una bona planificació, execució i manteniment de les mesures d’autoprotecció, les persones estarien lliures de perill. Tot això fa que molts incendis esdevinguin alarmes civils, en haver-hi riscos a les persones, més que no pas –tot i que també– desastres naturals.

Pàgina 18

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

13. Vinyes i olivets són tallafocs (consumir oli i vi de l’Empordà ajuda a prevenir el risc d’incendis)

Foto: J M Dacosta

Resulta evident que una vinya treballada i un olivet menat cremen menys que un altre tipus de cobertura vegetal, com ara una brolla d’estepes. En conseqüència és fonamental que es mantingui el sector primari en el territori i que els seus productes tinguin mercat. A més, això lliga amb els corrents actuals de “productes de proximitat, quilòmetre zero, Slow food, etc”. La cuina del Tallafoc és una iniciativa per ajudar a rendibilitzar les actuacions de prevenció d’incendis a partir de la ramaderia.

Un mosaic d’ecosistemes és un bon model d’aprofitament econòmic i d’estat natural saludable.

El consum de proximitat i d’autosuficiència, especialment energètica, és l’única que pot millorar la situació dels mercats del sector primari

Pàgina 19

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

(ramaderia, fusta, llenya i biomassa). La implantació de calderes per consumir llenya i biomassa és absolutament necessària per part de particulars, equipaments públics i indústries. Aquestes calderes poden ser per a ús tèrmic (aigua calenta, sanitària o de calefacció) i també tèrmica amb producció d’electricitat (gasificació). La seva tecnologia ha evolucionat molt i ho continuarà fent. Hi ha països que part del seu enllumenat públic prové de la combustió de biomassa.

Pàgina 20

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

14. La gestió dels boscos ha canviat amb el temps

Portada de la revista Verntallat, núm. 50

En la segona meitat del segle XX, les oportunitats que ha ofert la ciutat amb la indústria, els serveis i en especial la costa amb el turisme han portat a un despoblament del món rural i, de retruc, la manca de gestió del bosc.

Actualment els boscos han esdevingut un àmbit més o menys lúdic: excursionisme, esport, recol·lecció de bolets... que molts usuaris fan servir com a espai públic, tot i que bona part del bosc és de propietat privada. Cal recordar que els serveis que presta el bosc –les externalitats positives– no porten contraprestació econòmica als propietaris.

Per tant, tot i l’abandonament de conreus i la manca de gestió forestal des darrers temps, junt amb les pertorbacions com són els incendis, difícilment podem parlar de boscs en situació climàcica o madura – clímax–, a l’Alt Empordà.

Pàgina 21

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

15. Els boscos no són abocadors

Foto: J M Dacosta

El pas del foc ha fet visibles els abocaments incontrolats que s’havien fet en el medi natural; per tant l’educació és imprescindible i cal continuar insistint en la correcta gestió dels residus. Atès que els residus –p. ex. el vidre– poden encendre un foc, cal insistir en que no s’han de llençar deixalles al medi, ni tampoc burilles.

En aquest marc de prevenció d’incendis, el professorat pot ensenyar que la conservació del bosc passa al davant de l’ús públic: així es poden tallar camins si hi ha risc d’incendi en espais naturals, tant per evitar el risc de l’incendi com per protegir les persones. El tancament de massissos es fa segons un mapa de risc que elabora el departament competent en matèria de prevenció d’incendis –a hores d’ara el Departament d’Agricultura (DAAM)–. S’aplica quan hi ha molt de risc en una zona i així s’ha fet diverses vegades a les Gavarres i a ArdenyaCadiretes; i enguany també al Montgrí i a l’Albera. De l’Albera cal recordar que hi passa un corredor d’infraestructures per on circulen milers de persones al dia i que cal gestionar correctament ja que no es pot tancar a la circulació.

Com a conseqüència, determinades activitats recreatives es poden regular i fins i tot suspendre. El “dret” a fer barbacoes queda condicionat

Pàgina 22

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

a les àrees recreatives permeses i, fins i tot, en condicions extremes es pot eliminar.

També els treballs de prevenció d’incendis comporten la gestió d’arbres –tallada– per crear àrees de menys càrrega de foc i reduir el risc d’incendis, qüestió que s’ha de tenir en compte ja que s’han d’entendre els avantatges globals. És recomana no emprar, en l’àmbit docent, expressions com bosc brut o neteges forestals ja que són visions subjectives de determinades situacions ecològiques –un terreny embardissat que es vol estassar, per reduir el risc d’incendi, una brolla que es vol gestionar, etc.–. De la mateixa manera, es preferible referir-nos a “incendi” i no a “foc” quan parlem precisament d’incendis.

Pàgina 23

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

16. El bosc, lloc d’ús públic; car que s’hagi cremat

Foto: J M Dacosta

El bosc l’usem tots i moltes vegades sense pensar que té un propietari. ¿Cal compensar a la propietat pels beneficis intangibles del bosc, és a dir les externalitats positives: generació d’oxigen, protecció vers l’erosió, infiltració d’aigua a l’aqüífer, lloc d’esbarjo, paisatge agradable, identitat, hàbitat de fauna i flora, bolets, plantes remeieres...?

Pàgina 24

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

17. El bosc, objecte d’estudi

Foto: Càndid Miró

La visita a un bosc cremat és molt pedagògica. També pot ser molt interessant per observar la “successió ecològica”, o sigui el procés espontani que té lloc per tornar a situacions climàciques, és a dir de la comunitat vegetal que hi hauria en situació de maduresa o clímax, en el benentès que no hi hagi noves pertorbacions, com ara nous incendis.

Vegeu: http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_2_successio.htm A nivell popular, amb un societat cada cop més urbana, hem perdut molta informació i formació relativa al bosc, a les plantes i als ecosistemes forestals. Cal conèixer per valorar, i s’ha de valorar per protegir. Hem de fer un esforç per recuperar la cultura relacionada amb la natura en general i amb els boscos en particular.

El professorat pot incidir molt en aquest camp. Cal sortir més de l’aula.

L’alumnat ha de poder observar i sentir –experimentar amb els cinc sentits– l’entorn, començant pel més proper a casa i a l’escola.

L’entusiasme i el compromís dels docents per aquests temes és la millor eina pedagògica.

A la vegada, cal una transferència de coneixement multidisciplinari, posar en comú la recerca dels experts i no oblidar la lliçó d’aquest incendi, del de 1986 i d’altres que hi ha hagut.

Pàgina 25

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Corol·lari: els desastres naturals i la consciència col·lectiva

Foto: Càndid Miró

L’incendi de 2012 va comportar, des del punt de vista social, dues qüestions remarcables. En primer lloc, la cobertura mediàtica fou molt gran amb la novetat que va ser el primer incendi forestal de l’Alt Empordà que va ser seguit massivament per les xarxes socials.

El seu ressò periodístic fou enorme els primers dies, tot i que la durada de l’impacte de la notícia és molt menor als efectes de l’incendi. En els mitjans de comunicació aquest fet ha durat uns pocs mesos, en canvi l’impacte del pas del foc trigarà molt més temps en recuperar-se. Els educadors tenim un paper fonamental en la conscienciació, tal com s’ha exposat en els punts anteriors.

L’altra qüestió importantíssima ha estat la solidaritat que es va despertar envers els afectats i les víctimes. Les campanyes de recollida de fons per ajudar als qui han perdut béns han estat nombroses i de diversos tipus: concerts, mostres gastronòmiques, venda de material divers i fins i tot donacions econòmiques. En aquest sentit, el Consell Comarcal ha recollit 70.000 euros i la IAEDEN –Institució Alt

Pàgina 26

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura– 16.000, per a projectes concrets a desenvolupar en les zones cremades o per a persones damnificades. Aquestes dues xifres són importants però a la vegada insuficients.

Des del Servei Educatiu, s’ofereix la proposta eduFOC –aquest material mateix en forma part– i també es compta amb el projecte MEFITU, de la Fundació Pau Costa.

Pàgina 27

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

I per concloure: per una nova festa de l’arbre

Foto: J M Dacosta

Durant molt de temps, de forma correcta i fruit dels antecedents i moments històrics de l’època, es va plantejar el bosc (atès que havia estat eliminat per implantar conreus i la ramaderia) com a paradigma de la Natura i l’arbre replantat com a peça clau d’una hipotètica recuperació del medi natural.

Potser caldria repensar la Festa de l’Arbre i enfocar-lo com a Festa de l’Arbre Vell, o Festa del Bosc Madur, o Festa Cívica del Bosc, o la promoció de declarar un Arbre d’Interès Local...

Qualsevol iniciativa de reforestació (plantació) ha de tenir en compte uns punts bàsics:

Pàgina 28

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

– En general, es recomana no repoblar en els 12 o 24 mesos següents a l’incendi pel risc de degradació del sòl – Es recomana fer aquesta reforestació sense maquinària per no destruir l’humus – S’ha de fer a l’hivern i amb espècies autòctones, sense oblidar que sempre hi pot haver autoforestació (naixement espontani, precisament pel procés de successió ecològica).

– Protegir el sòl amb extractes orgànics per retenir nutrients, tot recordant que les pluges causen erosió.

– Contractar professionals per a fer la diagnosi dels terrenys a on es vol treballar.

– Informar-se dels efectes dels incendis: CREAF: http://www.creaf.uab.es/cat/recerca/a07.htm; CTFC: www.ctfc.cat/; etc.

Pàgina 29

Conclusions del debat Els incendis forestals i l’Alt Empordà

Foto: J M Dacosta

Pàgina 30