EMPORDÀ | 23 DE MARÇ DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 3 | MARÇ DEL 2010
Un model d’escola verda L’escola Josep Pallach de Figueres vetlla per la protecció del medi Un comitè mediambiental constituït a l’escola Josep Pallach de Figueres té la funció d’aplicar i fer aplicar totes les propostes que s’inclouen en el Pla de Cohesió Ambiental, gràcies al qual el centre educatiu pot lluir a la façana el rètol d’Escola Verda. El pla abarca diferents àmbits, com el reciclatge de paper, l’estalvi d’aigua i la gestió de residus.
EDITORIAL
FEDE LUQUE Assesssor CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
1X1
Una de les actuacions prioritàries recollides a l’Agenda 21 és la reorientació de l’educació vers el desenvolupament sostenible. D’aquí sorgeix, doncs, la proposta d’ajudar les escoles a dissenyar plans de treball relacionats amb el medi ambient ben integrats en els seus plans d’estudi. És en aquest marc on el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Educació situen el Programa Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya. D’aquest programa, destaca un doble objectiu: ajudar els centres en la seva ambientalització, és a dir, a incorporar la dimensió ambiental tant en la seva gestió com en el seu currículum, i identificar, dins del conjunt del país, els centres compromesos en la pròpia millora ambiental i, per tant, en la del seu entorn. L’escola Josep Pallach llueix, a la façana principal, un cartell amb la denominació d’Escola Verda. Fa sis anys que aquest centre es va adherir a aquest programa amb el propòsit de promoure idees pràctiques per a la defensa del medi ambient. La directora de l’escola, Rosa Maria Salellas, comenta que, amb la coordinació d’un comitè mediambiental, és possible aplicar moltes mesures que fan del Josep Pallach un col·legi eminentment verd. “Reciclem i reutilitzem el paper, estalviem aigua i energia, utilitzem productes de neteja ecològics, gestionem els residus a través de la recollida selectiva per mitjà de tres tipus de contenidors distribuïts per totes les instal·lacions del centre”, explica. Aquest curs, com a novetat, totes les restes de fruita que es dipositen als contenidors de residus orgànics van a parar a una compostadora.
n aquesta fase del curs, camí del 3r trimestre, qui més qui menys ha sentit parlar del projecte 1x1, bàsicament els professionals de l’educació i les famílies que tinguin els fills a la primera etapa de l’ESO o acabant la primària. No, 1x1 no és un missatge en clau d’SMS per a mòbils, és la clau com es coneix el projecte EduCat 1x1, que preveu el següent calendari per la seva implantació: el curs vigent 2009-10 entraran els cursos de 1r i 2n d’ESO dels centres que vulguin acollir-se a la proposta i que aplicaran de ple durant el curs 2010-11. El 2011-12 continuaran a 3r d’ESO i es començarà a implantar als cursos de 5è de primària i, finalment, en el curs 2012-13 continuaran a 4t d’ESO i a 6è de primària. El projecte no comporta únicament una injecció d’ingressos pel centre, també, com tots els grans projectes, porta aparellades una problemàtica i uns beneficis que hem de posar en una balança i reflexionar sobre la necessitat o no d’aquest gran canvi. Just ara, amb aquest projecte, el món educatiu té la possibilitat de fer una revolució metodològica i acostar-se a la situació real de la societat que viuen les noves generacions, els nadius digitals. Aquest joves han nascut envoltats d’artefactes digitals cada cop més interactius, i això fa que per a ells sigui natural pertànyer a xarxes socials, les noves formes de fer colla o associació d’amics o associació d’interessos comuns. D’aquí l’aposta de transformar l’educació en un espai d’aprenentatge diferent on tots i cadascun dels seus actors hi tenen un paper destacat.
E
Els alumnes de l’escola Josep Pallach estan molt implicats en les actuacions de millora ambiental. ROGER LLEIXÀ ALGUNES IDEES PER DEFENSAR EL MEDI
® AL CAPDAVANT de tot el projecte mediambiental hi ha la directora de l’escola, Rosa Maria Salellas.
Paper Aconseguir un ús racional del paper; aplicar i fomentar la separació i recollida de paper; establir polítiques de compra de paper. Aigua Canvi d’hàbits i d’ús; realització de millores tècniques per aconseguir un major estalvi. Materials Promoure l’ús de productes recarregables i d’energies al-
ternatives; aplicar directius de compres ecològiques; reduir la quantitat d’envasos, residus i productes tòxics. Neteja i manteniment Implicar l’alumnat, el professorat i el centre en general en la neteja i el manteniment de les instal·lacions. Estalvi energètic Sensibilitzar la comunitat educativa.
II
DIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Els infants dels Belluguets aprenen a través del seu entorn
L’escola Joan Reglà sensibilitza els alumnes sobre «Les 3 R»
® La llar de Navata fomenta les sortides a l’exterior
® El col·legi de Bàscara ha fet un projecte per al curs
ROGER LLEIXÀ
ROGER LLEIXÀ
NAVATA | REDACCIÓ
BÀSCARA | M. R.
El divendres és un dia molt especial i esperat pels nens i les nenes de l’aula de les Granotes. Aquest dia, si el temps acompanya, sortim de la llar d’infants i fem un passeig pel poble de Navata. Primer de tot, mirem quin dia fa, així sabrem si hem de sortir abrigats o no. Després és molt important que ens agafem tots a la corda i no ens deixem anar. Un cop fet tot això, ja estem preparats per obrir la porta i sortir a l’exterior. En aquestes petites excursions a peu, podem arribar a aprendre tantes coses com a dins de l’escola. Us mostrarem tot allò que hem fet i farem durant les sortides d’aquest curs escolar: comprovar els canvis que es produeixen al nostre entorn amb l’arribada de les diferents estacions (tardor, hivern, primavera i estiu), buscar els fruits típics de cada estació pels jardins i horts del poble, anar al bosc a recollir pinyes i escorça, visitar diferents establiments i aprendre alguns dels molts oficis que existeixen, passar per un dels carrers de Navata que més ens agraden i que han denominat el camí dels Ponts; anar a veure cavalls, ovelles, xais, conills, vaques, vedells; aprendre els colors agafant flors; anar a veure insectes; anar a veure l’escola dels grans; anar a buscar herbes i flors aromàtiques; fer un volt per on viuen els nens, els seus avis; discriminar sons (cotxes, riures, campanar). I alhora que fan tot això, els nens i les nenes aprenen hàbits.
Cinc alumnes de tercer i quart d’ESO del SES Cap de Creus de Cadaqués participen en un projecte educatiu que els obre les portes al món laboral. Alhora que aquests joves assisteixen a les classes al centre, tenen la possibilitat de dedicar un temps de l’horari lectiu a fer feines més pràctiques fora de l’institut. Joy Visser, de tercer, i Bryan Vinces, de quart, comparteixen tasques amb la brigada municipal; Hugo Garcia, de quart, està a Ràdio Cap de Creus i també amb la brigada forestal; Marina Donat, de quart, fa pràctiques a la Llar d’Infants Es Papanell, i Madalina Iancu, també de quart, desenvolupa la seva feina al Museu de Cadaqués. Per poder desenvolupar aquest projecte, denominat Tramuntana, hi ha signat un conveni a tres bandes entre l’Ajuntament de Cadaqués, la Generalitat de Catalunya i l’institut Cap de Creus. La responsable docent d’aquest projecte, Anna Bosch, és l’encarregada
de fer un seguiment al treball dels alumnes cadascun d’ells en l’àmbit que té assignat i, al mateix temps, es fa càrrec de fer-ne les avaluacions. “Aquest és un projecte que funciona molt bé, tenint en compte el perfil de l’alumnat a qui va destinat, un estudiant amb desmotivació en els estudis però que
dóna una molt bona resposta en programes manipulatius”, comenta la professora, la qual es felicita que activitats acadèmiques com aquesta serveixin també per pujar l’autoestima a aquests alumnes, “perquè poden fer una feina útil a la qual els resulta fàcil emmotllar-se”.
L’escola Joan Reglà, de Bàscara, ha implicat tots els seus alumnes, des de P-3 fins a 6è, en la sensibilització sobre el reciclatge, la reutilització i la reducció de residus. És per això que cada un dels tres trimestres d’aquest curs està dedicat a una d’aquestes tres R. Van començar amb la R de Reduir, continuen amb la R de Reutilitzar i acabaran amb la R de Reciclar. La cap d’estudis de l’escola, Anna Hill, explica que l’última setmana de cada trimestre és interdisciplinar i que les matèries es plantegen tenint en compte la R a treballar, en tots els àmbits, la llengua catalana, la llengua castellana, l’anglès, les matemàtiques, el medi, la música, la plàstica i l’educació física. I, com a culminació d’aquesta setmana interdisciplinària, el divendres se celebra una jornada cultural i lúdica amb activitats centrades en la R en qüestió. Aquest divendres, 26 de març, és precisament un dels tres dies del curs que es fa jornada cultural i s’ha previst muntar uns tallers didàctics amb jocs i també un espectacle que té a veure amb la reutilització. Al centre, hi ha una comissió de jornada cultural que s’encarrega de muntar les activitats per a aquest dia. Quant a la feina que s’està fent aquest trimestre, cal destacar el treball que es fa amb la compostadora. L’adob derivat dels residus orgànics es destinarà a un jardí pensat per plantar-hi flors.
arlar de la LEC en aquestes dates pot semblar fora de temps i inoportú. Ja s’estan presentant projectes de decret que la desenvolupen, potser fóra adient centrar-hi l’atenció. En tot cas la demanda que se’m fa és fer un petit escrit sobre la LEC i així serà. Penso que és un bon moment. Ja s’ha acabat en bona part el brogit que ha precedit la llei. Va ser contestada quan era un simple avantprojecte del Departament, un projecte del Govern i durant tota la tramitació parlamentària. La contestació per la part del professorat va portar a dues vagues amb un rebuig frontal a tot el redactat, es demanava que es retirés. El resultat, però, va
ser una llei aprovada per una gran majoria, pedagògicament en podríem dir una majoria transversal, del Parlament, que representa tota la societat del país. Una majoria que permet que qualsevol alternança realista en el govern dels partits majoritaris la puguin desenvolupar perquè la varen votar positivament. Aquesta circumstància de la llei la fa una rara avis en el panorama educatiu d’Espanya des del començament de la democràcia. És la primera Llei d’Educació de Catalunya, i la primera d’Espanya votada amb un consens majoritari. Ara sembla que es vol prendre exemple des del govern central. Aquesta situació no vol dir que sigui bona en si mateixa, però sí que
respon a la voluntat política de la majoria i, per tant, li dóna estabilitat en la política educativa a curt i a llarg termini, i això sí que és bo. Les anades i vingudes que hem viscut no són recomanables. És una llei que abasta els pilars bàsics per una bona qualitat d’educació: impulsa l’autonomia dels centres educatius, és una garantia de recursos per a una educació de qualitat, reforça la carrera del docent, dóna pautes per a una educació equilibrada de tot l’alumnat, impulsa el compromís de les famílies i poders locals en el procés educatiu, vetlla per una avaluació permanent del sistema, garanteix un model lingüístic per a l’educació. Podríem desenvolupar cadascun d’aquests aspectes.
Cal avisar que no podem pretenir una consecució ràpida de tots els objectius, encaminats a una millora del rendiment de l’alumnat i a una millor cohesió social. Una llei en si mateixa no canvia res, el que ho canvia és la seva aplicació amb constància, tenacitat i il·lusió. Aquest és el gran repte: que els docents ens creiem la llei, més enllà de situacions conjunturals de crisi com l’actual. El recorregut és llarg, el que volem anirà arribant, transcendeix a una legislatura, a dues i a tres, el canvi s’ha de fer amb paciència, sense pressa i sense pausa. Les actituds bel·ligerants poden posar de relleu demandes concretes que s’han de resoldre d’altres maneres.
Hugo Garcia, Marina Donat i Madalina Iancu, a la llar d’infants, a l’hora del dinar. ROGER LLEIXÀ
Un projecte obre les portes al món laboral a cinc alumnes de Cadaqués ® Els participants en el programa són estudiants de 3r i 4t d’ESO de l’institut Cap de Creus
P
A FONS
ANDREU OTERO I TRIOLA Director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona
LA LLEI D’EDUCACIÓ
ROGER LLEIXÀ
L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
Els nois de la brigada Un treball a peu de carrer ® Joy Visser i Bryan Vinces són els dos alumnes que de dilluns a divendres treballen al costat dels operaris de la brigada i desenvolupen la seva feina com si fossin un més d’aquest equip. A la imatge, estan amb en Josep Culubret.
EMPORDÀ | DIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Els estudiants de matemàtiques
® PROVES CANGUR Alumnes de 3r d’ESO, 4t d’ESO, 1r de Batxillerat i 2n de Batxillerat dels instituts Alexandre Deulofeu, Olivar Gran, Ramon Muntaner i Cendrassos de Figueres van participar el 18 de març en les Proves Cangur organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques. L’Ajuntament de Figueres ha facilitat un local al Molí de l’Anguila per celebrar la jornada, en el decurs de la qual estudiants i professors de matemàtiques han esmorzat junts.
AL CASTELL DE SANT FERRAN
Una sortida en catamarà
Jornada per al personal docent sobre la figura d’Álvarez de Castro
INS CAP NORFEU DE ROSES
ROGER LLEIXÀ
III
® NAVEGACIÓ PER AL «PROJECTE NINAM» Els alumnes de biologia de segon de Batxillerat de l’institut Cap Norfeu de Roses van navegar tot un matí, el 26 de febrer passat, a bord del catamarà del Projecte Ninam acompanyant els seus tripulants. El projecte consisteix a fer observació i seguiment dels cetacis que passen per la zona del cap de Creus. Els estudiants van descobrir diverses espècies d’ocells i fins i tot van tenir ben a prop un dofí.
A l’entorn de l’exposició que s’exhibirà des del 26 de març fins al 18 de juny al castell de Sant Ferran, de Figueres, Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810), s’ha organitzat una jornada destinada al personal docent, que se celebrarà el 10 d’abril pròxim. La jornada consistirà en dues conferències sobre la Guerra del Francès, una visita a l’exposició i un dinar. L’assistència a tota la jornada (conferències, visita i dinar) és gratuïta per a tot el personal docent dels centres educatius de les comarques gironines. S’ha establert com a data límit per inscriure-s’hi el dia 26 de març. REDACCIÓ | FIGUERES
DIALOGUEM AMB...
Joan Pellicer
P Disposeu, els professors, de prou recursos per donar bé aquesta assignatura?
PROFESSOR DE TECNOLOGIA DE L’INSTITUT CENDRASSOS DE FIGUERES
«Els recursos sempre són insuficients» ENTREVISTA El vilafantenc Joan Pellicer, de 40 anys, és enginyer tècnic industrial elèctric i exerceix de professor de tecnologia a l’institut Cendrassos de Figueres. Treballava a l’empresa privada i viatjava molt, però va arribar un moment en què va decidir buscar una feina més estable i va optar per la docència.
mental en l’ensenyament? R Sí. Cada vegada estem en un món més tecnològic. Si sentim el president Montilla o el conseller Huguet, diuen que la tecnologia és un motor per tirar el país endavant, sobretot ara que estem passant una crisi. Hi ha un dèficit d’enginyers i el bressol de la tecnologia és als instituts. Si no ho cuidem una mica, no tindrem els enginyers que ens calen, els haurem de fer venir de fora. P
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P
La tecnologia és un pilar fona-
Com motiveu els alumnes?
Costa. Ara, sobretot en tecnologia, estem entrant en el món de R
Joan Pellicer, a l’aula de tecnologia de l’institut Cendrassos. ROGER LLEIXÀ
la robòtica didàctica, i obres noves possibilitats. Els anima poder fer individualment o per parelles els seus robots, que facin determinades accions, que es puguin
programar. Amb això estem aconseguint motivar-los i també ho compaginem amb l’àmbit de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Però costa.
R Recursos? Sempre són insuficients. Però sempre aprens a espavilar-te amb el que tens o intentant aconseguir el que necessites. L’AMPA ens finança, per exemple, la meitat dels robots que estem construint a quart d’ESO. Intentem treure recursos d’allà on calgui. Estem lluitant per poder fer les pràctiques que puguem. Tampoc no se’ns donen prou hores. La tecnologia pateix una mica de discriminació, en el sentit que ara a 4t d’ESO és optativa i no obligatòria. És una assignatura a la que van derivats els alumnes més conflictius, perquè és més manipulativa, quan hauria de ser més aviat una assignatura per a aquells alumnes que volen estudiar enginyeries o carreres tècniques en general.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
L’«Ictineu» de Monturiol com a material didàctic ® És un projecte desenvolupat a l’intitut Narcís Monturiol EL PROTAGONISTA
FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
El projecte Ictineu, el submarí de Narcís Monturiol, que ha desenvolupat l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, vol ser una eina didàctica per a mestres d’Educació Infantil i primer cicle de Primària, per tal de treballar el fons del mar i, al mateix temps, conèixer la figura de l’inventor empordanès Narcís Monturiol. En el lloc web http://www.iesmonturiol.net/ic tineu, trobareu diferents mate-
ROGER LLEIXÀ
ROSER CAPDEVILA
El projecte sobre l’Ictineu s’ha presentat fa poc a Figueres. ROGER LLEIXÀ
LA MARE DE LES TRES BESSONES
L’experiència de la feina creativa Roser Capdevila va assistir a l’acte de presentació del Conte de l’Itineu i, davant d'un auditori entregat a la bonhomia de la mare de les Tres Bessones, els alumnes que han participat en el projecte singular van veure valorada la seva feina.
rials didàctics realitzats i elaborats pelsalumnes d’aules de diversitat del mateix centre (Aula oberta i Projecte Singular). Hi ha el Conte: Ictineu el submarí de Narcís Monturiol, amb el qual es pot treballar el fons marí, així com també la problemàtica de la contaminació del
mar. Hi ha una cançó, que es pot aprendre i cantar. Us podeu descarregar la cançó cantada, així com la instrumental per poderhi cantar a sobre. I, entre d’altres materials, també hi trobareu un apartat en el qual es detalla el pas a pas de com s’ha dut a terme el projecte.
IV
DIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Segona trobada de la coordinadora d’antics professors i professores de l’Institut Alexandre Deulofeu HOTEL BON RETORN 24 DE MARÇ 14.30 HORES Exposició Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810) CASTELL DE SANT FERRAN DEL 26 DE MARÇ AL 18 DE JUNY FEINERS I FESTIUS: DE LES 10.30 A LES 14.30 HORES Segon Cicle de Xerrades per a Mares i Pares: Hem de posar límits als nostres fills?, a càrrec d’Eva Bach, mestra, formadora de formadors i escriptora ESCOLA COR DE MARIA 8 D’ABRIL 21.00 HORES Jornada docent Álvarez de Castro i el seu temps (17491810) dirigida al professorat de les comarques gironines CASTELL DE SANT FERRAN 10 D’ABRIL DE LES 9.30 A LES 16.00 HORES Exposició Narcís Monturiol. Una veu entre utopia i realitat MUSEU DE L’EMPORDÀ FINS A L’11 D’ABRIL Exposició temporal Jugar amb el teatre. Il·lusions i somnis escènics SALA OBERTA DEL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FINS AL 9 DE MAIG
L’ACUDIT
La frase:
PER JAP
“Hem de preparar els joves per afrontar el seu futur, no pas el nostre passat”
DESTACAT
MUSEU DE LA TÈCNICA DE L’EMPORDÀ
El camió de la ciència arriba a Figueres el 7 d’abril Del 7 al 10 d’abril, el MOVILAB, rere el qual hi ha el Museu de la Tècnica de l’Empordà, serà a Figueres. Durant els dies que estigui a la ciutat, aquest camió de la ciència o laboratori sobre rodes estarà obert als centres d’educació primària i secundària que han concertat visita a través de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Figueres. Després del pas dels escolars, el MOVILAB podrà ser visitat pel públic en general.
(A. Clark)
ROSES Espectacle familiar En Joan sense por, de la companyia EGOS Petits (musical amb titelles) TEATRE MUNICIPAL 4 D’ABRIL 12.00 HORES Jornada de portes obertes per al cicle formatiu de les assignatures de conducció en caiac de mar, conducció d’em-
barcacions de vela lleugera i socorrisme aquàtic INSTITUT ILLA DE RODES 14 D’ABRIL 18.00 HORES VILAFANT Xerrada adreçada a les famílies sobre la seguretat a Internet INSTITUT DE VILAFANT 24 DE MARÇ 20.30 HORES
DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
ELS ALTRES VEÏNS Autor: Obra Social de Caixa Catalunya amb la col·laboració i participació d'experts de diversos àmbits i la revisió de tècnics del Departament d'Educació.
Es tracta d'una proposta didàctica per facilitar al professorat de primer i segon cicle d'ESO (extensible a C. Superior de PRI) la tasca de donar a conèixer als alumnes la biodiversitat urbana i rural. El projecte té com a objectiu descobrir la riquesa biològica dels ecosistemes urbans i ser útil per a la seva protecció. El material didàctic es compon de quatre unitats didàctiques complementades amb làmines d'identificació i localització d'espècies, murals, realització de tallers i orientació d'itineraris i manual del professor. Les temàtiques estan relacionades amb l'ecologia urbana, les espècies biològiques que habiten als edificis, zones verdes, zones d'aigua, camps i conreus.
RECURSOS EDUCATIUS
LLIBRE I CD
LLIBRE
ALIMENTACIÓ, MODEL ESTÈTIC FEMENÍ I MITJANS DE COMUNICACIÓ
PELÍCULAS PARA USAR EN EL AULA
COM FORMAR ALUMNES CRÍTICS EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA RAICH, ROSA M.; SÁNCHEZ, DAVID; LÓPEZ, GEMMA
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE I 4 DVD
PENSAR ELS DRETS HUMANS
MARTÍNEZ ÁLVAREZ, JOSEFINA; [COORDINACIÓ]
LA ACOGIDA AL PROFESORADO DE NUEVA INCORPORACIÓN
EDUCAR EN VALORS
DE PUIG, IRENE [COORDINADORA]
PAREDES, EULÀLIA; [PEDAGOGA]; RIBERA, DOLORS; [PSICÒLOGA]
UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN
TEIXIDÓ SABALLS, JOAN
DEP. D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I
TIBIDABO EDICIONES, 2006; [MAIG]
A DISTANCIA, 2003
EDITORIAL GRAÓ, 2009
PARTICIPACIÓ I DEP. D'EDUCACIÓ. FEBRER, 2010
® Per a cadascun dels films es fa constar la fitxa tècnica, els objectius i continguts de procediments, conceptes i actituds valors i normes, tot un desplegament d'activitats d'explotació didàctica i material de suport.
® Una bona acollida contribueix que el
® Recull d'eines adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets humans a l'aula. El llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes didàctiques.
UAC; UAB; GRAÓ, 2008
® Programa dirigit a prevenir o reduir els comportaments no saludables relacionats amb l’alimentació i el control de pes, i a millorar l’autoestima corporal dels adolescents.
professorat de nova incorporació realitzi millor la seva feina, que conegui el seu lloc en l’organització i que se senti més compromès i més a gust.
® Recull les propostes de treball per a cada un dels apartats que es reflecteixen en els dvd: Aprendre a ser responsable; Aprendre a ser respectuós; Aprendre a ser empàtic i Aprendre a autoregular-se.
MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ
Josep Maria Joan Rosa DIRECTOR DEL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA
«Hi ha una sala en la qual el visitant pot jugar» FIGUERES | MAIRENA RIVAS ROGER LLEIXÀ
ENTREVISTA
MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA. COL·LECCIÓ JOSEP MARIA JOAN ROSA Serveis educatius Al Museu del Joguet de Catalunya, el professor té la possibilitat d’utilitzar les instal·lacions com una aula i, així, els seus alumnes poden aprendre d’una manera molt creativa i dinàmica. Per a la visita al museu, no cal anar acompanyat d’un guia, ja que les peces es troben presentades de forma clara. Els joguets s’agrupen per temes, i també hi ha fotografies de diferents èpoques d’infants amb els seus joguets, de manera que els visitants poden observar com es jugava anys enrere. Cada joguina consta d’una fitxa explicativa i és fàcil entendre l’evolució dels jocs i dels joguets. Els grups d’escolars i docents dels centres de la demarcació de Girona tenen l’entrada gratuïta.
Hotel París, Sant Pere,1. Figueres 972 50 45 85 www.mjc.cat
Josep Maria Joan Rosa és el propietari de la col·lecció que s’exhibeix al Museu del Joguet de Catalunya. A ell, li agrada donar peu a la interpretació dels jocs i les joguines i proposa que el mestre transformi el museu en una aula educativa.
P Com es planteja una visita escolar al museu? R Nosaltres els facilitem el document Petita guia de visita que conté els diferents capítols que es poden treballar al museu. Aleshores, és el mateix professor el que es prepara la visita i prèviament està convidat a prepararse-la. A més, els passem el docu-
ment dels vint primers anys de Salvador Dalí, un capítol molt especial del museu. P
És una visita molt dinàmica.
Sí. A part del recorregut per l’exposició permanent, els visitants troben una sala en la qual es pot jugar. Hi el joc de l’oca, jocs de construcció de fusta, zootrops i molts altres jocs. R