Diàlegs d'Educació 1.7

EMPORDÀ | DIMARTS, 18 DE MAIG DEL 2010

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 7 | MAIG DEL 2010

Cantània reuneix a El Jardí 400 alumnes de nou escoles de Figueres Interpreten la cantata «Balada del retorn» el 22 i el 23 de maig Cantània és una activitat que promou L’Auditori de Barcelona i que està adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària.

Aquest 2010 és el segon any que Figueres s’implica en aquesta experiència musical inoblidable per a tots els alumnes i professors que la viuen. Hi ha nou escoles de primària de la ciutat i cada una d’elles ha elegit amb quin nivell (o bé 5è o bé 6è) participa al Cantània.

En total, són 400 alumnes que pujaran a l’escenari del Teatre Municipal El Jardí en dos dies, el 22 i el 23 de maig.

29555

EDITORIAL

JORDI PLANAS CHACÓN Psicòleg Social de l’equip LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

DESACORDS QUOTIDIANS

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

La temàtica de la cantata Albert Grau, el compositor de Balada del retorn, títol de la cantata que es presenta aquest any a Cantània, ha viscut en la seva pròpia pell el tema de què tracta: la Guerra Civil i l’exili. Són quatre peces amb un fort component emocional. Yolanda Milán, regidora d’Educació, qualifica el projecte com “una activitat que, per mitjà de la música, permet treballar la cohesió i la integració entre les diferents escoles de la ciutat”.

El coordinador de Cantània a Figueres, Josep Maria Godoy, anota que és “un espectacle molt professional amb el segell de qualitat de L’Auditori”.

L’any passat es va fer un sol concert de Cantània, però el volum de persones a l’entarimat era massa elevat, tenint en compte que a les veus dels escolars cal sumar-hi els nou instrumentistes que els acompanyen. És per això que aquest any Yolanda Milán i Josep Maria Godoy han acordat oferir la cantata dos dies, amb el mateix programa de Balada del retorn tant el 22 de maig, en què participaran els 200 alumnes de cinc escoles, com el 23 de maig, que ho faran els 200 restants.

I

n un moment en què la mainada està desbordada d’informació que incita al consum indiscriminat i el culte a la banalitat, es fa necessari un ensenyament que integri críticament la informació i doni alternatives en el camp dels valors.

Famílies, professorat i d’altres agents educatius podríem sentirnos més propers amb iniciatives que, en lloc de ressaltar els conflictes i sacralitzar la competitivitat, enfoquin la mirada en dinàmiques que potencïin el respecte, el vincle i el reconeixement mutu. Cal tenir clar que no podem educar aïlladament ni delegar responsabilitats a qui no pertoca; per educar un infant cal tota la tribu.

Una perspectiva que crec que podria avalar, tant un catedràtic de Psicologia com un Sensei d’Aikido, seria la unió de la fermesa i la sensibilitat. Fermesa per definir i marcar límits clars i sensibilitat per entendre i ajudar criatures que pateixen per haver abandonat els seus llocs d’origen i arribar a una nova societat que, massa sovint, els mira amb desconfiança. Sensibilitat i fermesa també cap a les famílies que pateixen amb adolescents que mostren actituds disfuncionals i que demanen l’atenció dels seus pares. Si no creiem en el valor del vincle i la bona relació del mestre amb l’alumnat, ben poc podrà ensenyar; i si l’alumne no té una bona relació amb els pares ben poc podrà aprendre.

Una dona sàvia un cop em va dir que no hi havia cap guerra que valgués la pena, ni tan sols les fetes per amor.

E

La regidora d’Educació, Yolanda Milán, i el coordinador de Cantània a Figueres, Josep Maria Godoy. ROGER LLEIXÀ

DISSABTE, 22 DE MAIG (18.30 HORES)

ESCOLES PARTICIPANTS AL CANTÀNIA Parc de les Aigües prof. Olívia Sánchez Bayón Maria Àngels Anglada prof. Míriam Céspedes Laplana La Salle prof. Montserrat Sánchez Sunyer Josep Pallach prof. Dolors López Giménez Cor de Maria prof. Marta Budó Costa DIUMENGE, 23 DE MAIG (12.30 HORES)

ESCOLES PARTICIPANTS AL CANTÀNIA Paula Montal prof. Helena Pérez Martínez Sant Pau prof. Anna Guich Terradas Salvador Dalí prof. Victòria Bretón Planas Amistat prof. Albert Vila Font

FITXA ARTÍSTICA

«BALADA DEL RETORN» COMPOSITOR: Albert Grau.

TEXT: Rosa Regàs. DIRECCIÓ MUSICAL: Josep Prats. Instrumentistes: Marina Comas / Joan Pons: flauta; Gonzalo Álvarez / Josep Antoni Casado: trompeta; Ernesto Briceño / Lluna Aragón: violí; Oriol Aymamí / Núria Padrós: violoncel; Marc Casas / Núria Andorrà: tímpani; Antonio Sánchez / Angelo Manhenzane: percussió llatina; Elies Benito / David Pastor: baríton; Maria Escobar / Christina Koch: soprano; Gonzalo Grau: piano, teclat i instrumentació llatina. Narradora: Cristina Cervià / Teresa Soler.

PROGRAMA

«BALADA DEL RETORN» Obertura la Guerra Civil Cançó de l’esperança Cançó de la nostàlgia Cançó del retorn

LES XIFRES

400

ESTUDIANTS

Formen dues corals de 200 escolars Al Cantània de Figueres, participen un total de 400 alumnes de nou escoles de la ciutat. Es fan dues actuacions amb el mateix programa, una dissabte, 22 de maig, i una altra diumenge, 23, en cadascuna de les quals pujaran a l’escenari 200 estudiants que fan 5è i 6è de Primària.

23.400

ALUMNES

Un esdeveniment multitudinari Aquesta mateixa cantata serà cantada per uns 23.400 nens de 3r, 4t, 5è i 6è de més de 550 escoles Primària a L’Auditori i també a Caracas, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Parla, Salamanca, Terrassa, Valladolid, Vilafranca del Penedès i el Vendrell.

II

DIMARTS, 18 DE MAIG DEL 2010 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Les escoles de Colera i del Port de la Selva són un exemple de nova ZER ® L’equip directiu esperava més recursos que no han arribat i ara té més feina burocràtica

Un intercanvi d’alumnes realitzat a la Toscana italiana. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

L’INS Monturiol aposta pels intercanvis FIGUERES | M. R.

Fa anys que l’Institut Narcís Monturiol de Figueres percep els intercanvis i les activitats fetes a l’estranger com una oportunitat magnífica per als estudiants. El centre potencia que els alumnes puguin sortir dels seus marcs habituals, conèixer altres llocs i altres persones i constatar que el món no s’acaba en el seu entorn immediat. L’experiència també els serveix per tenir la certesa de com és d’important el coneixement de llengües estrangeres. L’institut desenvolupa tota una sèrie de projectes d’intercanvi, sempre d’a-

cord amb les famílies dels alumnes participants i gràcies a la dedicació entusiasta del professorat.

Així, el Narcís Montuiol participa anualment en la trobada Euroweek, on delegacions dels 27 països de la UE es troben en un d’ells per tal de compartir una setmana de trobades i experiències en comú. Els alumnes de Cicles Formatius també porten una llarga trajectòria en aquests projectes i cal destacar l’estada de formació que fan en empreses estrangeres. El centre també participa, entre d’altres, en projectes Comenius, finançats per la UE.

El dia que fem la foto a l’escola de Colera falten alguns alumnes per malaltia. Hi ha les mestres fixes i les itinerants

Els nens i les nenes de l’escola del Port de la Selva, tots plegats al passadís d’accés a les aules. ROGER LLEIXÀ

lies, però per reforçar aquest vincle han ideat dos instruments que també fan d’enllaç. Es tracta de la Maleta viatgera, per una banda, i de l’Àlbum de documentació, per l’altra. La maleta conté elements relacionats amb un conte, per tal que els nens i les nenes puguin manipular-los i explicar-los amb els seus pares, i l’àlbum està replet de fotos del treball que fan els alumnes a l’aula i d’imatges dels infants en el seu ambient familiar.

L’escola Puig d’Esquers de Colera i l’escola Les Clisques del Port de la Selva han passat de ser un agrupament rural a crear la Zona Escolar Rural (ZER) Cap de Creus. El canvi havia de servir per facilitar les tasques administratives als equips directius dels centres, amb la dotació d’un administratiu i un quart itinerant, però la directora de la ZER, Dolors Rosa, lamenta que finalment el Departament d’Educació no hagi cobert la plaça de l’administratiu.

Dolors Rosa, que també està al capdavant de l’escola de Colera i és tutora de dos cursos, diu que el

fet que ara funcionin com a ZER suposa que s’hagin incrementat les tasques de nivell organitzatiu sense que, per això, hi hagi hagut una contrapartida en personal.

“Aquest motiu no ens ha desanimat, ans al contrari, hem pensat més en els aspectes positius i en l’enriquiment de l’equip de mestres pensant que aquest aspecte pot anar a favor de l’alumnat”, anota la directora.

Una ZER és una agrupació d’escoles sota un projecte i organització conjuntes que té com a finalitat sumar recursos humans i materials per tal d’oferir una educació de qualitat als alumnes. Pel

que fa al treball pedagògic i de suport, les dues escoles comparteixen ara projectes i recursos. La ZER compta amb mestres especialistes itinerants compartits d’educació musical, d’educació física, de llengua anglesa i d’educació especial (aquest últim, es perd aquest curs). L’escola de Colera també compta aquest curs amb mig mestre més, ja que no s’ha pogut comptar amb l’administratiu previst en un principi.

La feina en una ZER, com explica Dolors Rosa, permet compartir experiències i punts de vista diferents, per tal d’arribar a consensuar idees i objectius.

’ octubre passat vam anar al Congrés Mundial d’Escola Inclusiva a Salamanca. Ja l’any 2003 vam anar un grup de professionals de l’EAP al Congrés també d’escola inclusiva que es va fer a Sant Sebastià. Creiem en una escola inclusiva, el Departament d’Educació també camina en aquesta línia i en aquest petit espai voldríem resumir-vos el que entenem per escola inclusiva i perquè considerem que aquest és el camí que hauria de prendre l’escola. L’escola inclusiva pretén promoure l’ensenyament i l’aprenentatge de tota la diversitat d’alumnes d’una manera no segregado-

ra. És l’escola que evoluciona i se centra en les característiques i condicions que ha de reunir per atendre tota la diversitat d’alumnes, més que en adaptar-se a les característiques personals de cadascun dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Així, B. Lindgvist (1994) diu: “Tots/es els/les nens/es del món, amb les seves fortaleses i febleses individuals, amb les seves esperances i expectatives, tenen el dret a l’educació. No són els sistemes educatius els que tenen dret a cert tipus d’alumnes. És per això, que és el sistema educatiu d’un país el que s’ha ajustar per satisfer les necessitats de tots els/les nens/es i jo-

ves.” En els últims anys, de les necessitats educatives especials dels alumnes se’n parla més dins el tema d’inclusió que d’integració.

Aquí veiem la diferència cap on ha de caminar l’escola perquè sigui inclusiva. Si integrem un alumne vol dir que el volem ubicar dins un sistema i que farem adaptacions a l’escola, aula,... a les característiques d’aquell alumne. Si parlem d’inclusió, l’alumnat amb necessitats educatives especials està ubicat dins el sistema, com qualsevol altre. L’escola està en un context educatiu on tots els alumnes hi tenen cabuda. Inclusió no és una feina determinada per a un alumne o grup específic d’alumnes, és el

treball de l’escola, és la seva planificació com a tal. La inclusió busca l’èxit de tots els estudiants i el que fa és assegurar-se que els grups d’alumnes amb més risc d’exclusió, de tenir baix rendiment, participin del seu sistema i tinguin èxit. L’origen d’aquesta idea sorgeix en el fòrum de la UNESCO el 1990 a Tailàndia; en la Declaració de Salamanca 1994 es produeix una adscripció a aquest concepte i la urgència d’impartir l’ensenyança sota aquest paradigma. El 2009, en Tornant a Salamanca es reafirma aquesta idea encara no estesa majoritàriament. Fa vint anys que se’n parla, quants en necessitem perquè siguiuna realitat?

COLERA/PORT DE LA SELVA | MAIRENA RIVAS

Els alumnes i les tres educadores de la llar d’infants de Cabanes. ROGER LLEIXÀ

La llar Picacanya implica les famílies CABANES | M. R.

“El primer context educatiu d’un infant és la família”, diu la directora de la llar d’infants Picacanya de Cabanes, Agnès Sáez, i és per això que el treball pedagògic d’aquest centre té molt en compte la implicació de les mares i els pares. L’equip d’educadores –juntament amb Agnès Sáez, hi ha Lourdes Lladó i Clara Ribas– valoren molt la conversa i l’intercanvi d’informació amb les famí-

A FONS M. DELS ÀNGELS GIFRA I BORRELL FELIPA OJEDA I MORALES Professionals del Servei Educatiu de l'Alt Empordà Equip EAP

ESCOLA INCLUSIVA VOL DIR ESCOLA ON HI CÀPIGA TOTHOM

L

EMPORDÀ | DIMARTS, 18 DE MAIG DEL 2010

Diàlegs d’Educació

L’escola Josep Pallach de Figueres ha dedicat el concert anual a l’aigua FIGUERES | M. R.

L’escola Josep Pallach de Figueres treballa aquest curs la temàtica de l’aigua i és per això que l’ambientació i les peces musicals que els alumnes han interpretat en el concert anual han tingut com a eix central l’aigua. El festival musical i artístic, que ha constat de quatre recitals que s’han celebrat els dies 29 i 30 d’abril, és un reflex de la tasca que desenvolupen tots els alumnes de l’escola en l’àmbit de l’educació artística, tant pel que fa a música com a expressió plàstica. Aquest és un projecte en què participen d’una maneEl festival musical i artístic es va celebrar el 29 i el 30 d’abril. ROGER LLEIXÀ ra conjunta tots els estudiants.

Breus 4 I 5 DE JUNY, A EL JARDÍ

Tot està a punt per al «Musical del Centenari» de La Salle L’escola La Salle de Figueres ja ha posat a la venda les entrades del Musical del Centenari, que se celebrarà, a El Jardí, els dies 4 i 5 de juny, en els dos casos a les 9 del vespre. Les entrades, que costen 7 euros, es poden adquirir a la consergeria del col·legi, en l’horari següent: de 8.30 a 13.30 hores i de 15.00 a 18.30 hores, de dilluns a divendres. També es poden comprar a la taquilla una hora abans de cada funció. REDACCIÓ | FIGUERES

III

INSTITUT EL PEDRÓ

Alumnes de 3r d’ESO de l’Escala participen en un taller de robòtica Els alumnes de 3r d’ESO de l’insitut El Pedró de l’Escala van participar el mes passat en un taller de robòtica, organizat pel programa Enginycat, del Departament d’Innovació, Universitats i Empreses. El taller consistia a resoldre una sèrie de reptes utilitzant minirobots fets mitjançant el producte Lego Mindstorms. Els alumnes, organitzats en grups, havien de resoldre les proves correctament i amb el mínim de temps possible. L’objectiu d’aquest taller i les activitats complementàries és donar a conèixer als alumnes els estudis d’enginyeria que s’ofereixen a Catalunya. REDACCIÓ | L’ESCALA

DIALOGUEM AMB...

Teresa Bardera MESTRA D’EDUCACIÓ INFANTIL I

aportaria riquesa. Penso que hem de proposar activitats el màxim d’obertes possible, perquè tothom pugui expressar la seva imaginació i la seva creativitat. Als alumnes se’ls ha de fer observar, analitzar les coses i discutir per veure diferents punts d’opinió.

Han d’estar molt estimulats.

FORMADORA DE L’INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UDG

«Els alumnes han d’estar molt estimulats» ENTREVISTA Teresa Bardera és mestra d’educació infantil i ha treballat més de vint anys a l’escola Josep Pallach de Figueres. Des de fa tres anys, està en una comissió de servei a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Girona (UdG), on desenvolupa tasques relacionades amb la formació permanent del professorat. En aquests moments, és també professora associaciada de la Facultat d’Educació i Psicologia de Girona.

P Què l’ha motivat, a vostè, a exercir ara de formadora de professors?

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P

Com defineix l’art d’educar?

R Per a mi, és educar dins la creativitat, però en el concepte més ampli de la creativitat, la creativitat en qualsevol tipus d’expressió: artística, corporal o verbal. Seria el treball pretenent un desenvolupament integral i alhora obert i lliure, de trencar estereotips, de trencar models fixos, de trencar els aprenentatges molt pautats.

En l’àmbit educatiu, té aquest valor l’art d’educar?

P

R Jo crec que falta tenir aquesta visió. Hi ha massa pressions i pre-

R Penso que ser formador és un acte de generositat perquè comparteixes la teva experiència i els teus coneixements que has anat adquirint al llarg dels anys amb d’altres professionals.

Teresa Bardera viu a Figueres i treballa a Girona, a la universitat. ROGER LLEIXÀ

judicis, hi ha dinàmiques que se segueixen per inèrcia, penso que falta reflexió i falta pensar en perquè fem les coses i cap a on ens porten. Hem de pensar més en l’infant com ell mateix.

P Si es trenquessin els models pautats, què guanyarien els alumnes?

Guanyarien un desenvolupament més integral i molt més motivador. Hi hauria més respecte per a la seva evolució i, a més, li R

P Vostè és autora d’un bloc. Què pot trobar l’usuari en el portal que ha creat: blocs.xtec.cat/mbardera?

R El bloc pretén ser un recull de recursos o troballes que penso que són interessants i que tenen un potencial didàctic important i, a més a més, són creatives.

LA BONA PRÀCTICA

Editen:

El Dia d’Europa convida els estudiants a fer una reflexió sobre la pobresa ® Coincidint amb la commemoració, alumnes de l’institut Illa de Rodes han participat en un concurs de fotos «on line»

ROSES | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

El 9 de maig de cada any se celebra el Dia d’Europa. Un bon grup d’alumnes de l’institut Illa de Rodes de Roses ha participat en activitats acadèmiques i culturals especials amb motiu d’aquesta commemoració. Entre d’altres iniciatives, s’ha convocat un concurs online de fotografies.

La temàtica d’aquesta nova edició del Dia d’Europa té una

rellevància especial. Gira al voltant de l’Any Europeu de Lluita Contra la Pobresa i l’Exclusió Social”. De fet, les xifres són explícites: a Europa, gairebé vuitanta milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa i, d’aquest total, dinou milions són nens. Cal destacar, a més, que un de cada deu europeus viu en una llar on ningú no treballa. Aquestes dades es corroboren a través de vídeos i idees per a reflexionar en aquest portal d’Internet: www.2010againstpoverty.eu.

Els interessats a cercar-hi una fotografia tenen l’oportunitat d’afegir-hi un missatge o un co-

Els alumnes de l’Illa de Rodes s’han implicat en el Dia d’Europa. INSTITUT

mentari que ajudi a prendre consciència sobre aquesta realitat social.

Per tal que els alumnes puguin anar construint la seva pròpia opinió i posició al respecte, se’ls ha posat a l’abast un article que es titula L’Europa dels pobres i dels exclosos, del professor de Filosofia de l’insitut Illa de Rodes Xavier Serra. En el seu text, el professor diu, entre d’altres coses: “La pobresa i l’exclusió segueixen sent –amb poques ex-

cepcions– els principals problemes en la majoria dels països europeus. La Unió Europea és una àrea rica en el món, però convivim amb força gent que no disposa dels béns bàsics.”

IV

DIMARTS, 18 DE MAIG DEL 2010 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Presentació del projecte Una comarca de museu. Itinerari escolar per gaudir de l’Alt Empordà a través dels seus museus CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ 18 DE MAIG 18.00 HORES L’Escola Oficial d’Idiomes de Figueres i l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc presenten El lied alemany (das deutsche lied), a càrrec de la pianista Alèxia Nogué i la soprano Claudia Coral CASINO MENESTRAL 18 DE MAIG 18.30 HORES Segon Cicle de Xerrades per a Mares i Pares: Què esperen els pares de l’escola i els mestres de la família?, a càrrec de Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB ESCOLA JOAQUIM CUSÍ 18 DE MAIG 21.00 HORES Santillana Français i el Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà organitzen el taller pedagògic de francès per a primària, a càrrec de Carmen Martín i Dolores Danièle Pastor CRP DE L’ALT EMPORDÀ.

L’ACUDIT

La frase:

PER JAP

«Más has dicho Sancho, de lo que sabes, dijo don Quijote; que hay algunos que se cansan en saber y averiguar cosas que después de sabidas y averiguadas, no importa un ardite al entendimiento ni a la memoria».

DESTACAT

Salvador Cardús tanca el cicle de xerrades adreçades a mares i pares a Figueres Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és el ponent de la conferència que tanca el segon cicle de xerrades per a mares i pares que han organitzat aquest curs les AMPA de Figueres amb el suport de l’Ajuntament. Cardús és doctor en Ciències Econòmiques, professor titular de sociologia i periodista.

SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ (C/ MARIA ÀNGELS ANGLADA, 13) 19 DE MAIG 17.45 HORES

recció musical a càrrec de Josep Prats TEATRE EL JARDÍ 22 DE MAIG 18.30 HORES 23 DE MAIG 12.30 HORES

Sisè Cicle de Conferències del Museu de la Tècnica de l’Empordà: Què sabem de l’Alzheimer?, a càrrec d’Ana Martínez (Institut de Química Mèdica del CSIC) EL JARDÍ 20 DE MAIG 20.30 HORES

Inauguració de la segona edició de la Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO de l’Alt Empordà CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ 22 DE MAIG 11.00 H

Cantània, cantata a càrrec d’alumnes de nou escoles de Figueres Balada del retorn, del compositor Albert Grau, amb text de Rosa Regàs i di-

Exposició Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810) CASTELL DE SANT FERRAN FINS AL 18 DE JUNY FEINERS I FESTIUS: DE LES 10.30 A LES 14.30 HORES

(Cervantes) DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

VIU EL PAISATGE. L'ALT EMPORDÀ. MATERIAL PEDAGÒGIC PER A L'ESTUDI I CONEIXEMENT DEL PAISATGE DE L'ALT EMPORDÀ Promogut i impulsat per l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Viu el paisatge. L’Alt Empordà s’emmarca en el projecte per a la recuperació d’espais i l’estudi de les unitats del paisatge de la comarca. L’objectiu és fomentar el coneixement bàsic del paisatge i promoure accions que s’encaminin a la seva protecció tenint com a principal característica la comunicació amb la població i la seva percepció. Els deu miradors paisatgístics donen a conèixer cadascuna de les set unitats de paisatge presents a la comarca, així com els elements naturals, culturals i socials. ® Dirigit a alumnat de primària, secundària, batxillerat i a tots els públics. ® FORMAT: Web: http://www.paisatge-altemporda.org/; carpeta, amb deu quaderns per al professors, de cada mirador de l’Alt Empordà (Mediateca CRP), exposició itinerant de 10 cubs-exposició; deu pòsters dels deu miradors.

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

DOS LLIBRES I DOS CD

DVD

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A L'AULA

LA BIBLIOTECA ESCOLAR, HOY

ORGANIZARSE MEJOR

PER MOLTS ANYS CANTÀNIA

EDU D'EDUCACIÓ; SALUS AQUA

CONSTRUIR CENTRES EDUCATIUS PLURILINGÜES

UN RECURSO ESTRATÉGICO PARA EL CENTRO

HABILIDADES, ESTRATEGIAS, TÉCNICAS Y HÁBITOS DE ESTUDIO

VOL I: RECULL DE CANÇONS

CABALLÉ, PEP

BARRIERAS, MÒNICA; COMELLAS, PERE; FIDALGO, MÒNICA;

DURBA ROCA, GLÒRIA

ELENA CANO GARCÍA, ANNA RUBIO CARBÓ, NÚRIA SERRAT ANTOLÍ

VOL II: ARRANJAMENTS PER A VEU I PIANO

UNIVERSITAT DE GIRONA. AGÈNCIA CATALANA

JUNYENT, M. CARME; UNAMUNO, VIRGÍNIA

EDITORIAL GRAÓ

EDITORIAL GRAÓ

EDITORIAL I AUTOR: L'AUDITORI, IMEB

DE COOPERACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT, 2009

® Aquest llibre descriu i argumenta els aspectes més rellevants que en l’actualitat configuren la conceptualització de la biblioteca escolar com un recurs educatiu imprescindible.

® Aplicable a qualsevol persona, però

® Aquest és un cançoner que integra dues cançons de cada una de les cantates que s'han dut a terme durant els últims deu anys i de les quals ara se'n celebra el desè aniversari.

® Material didàctic audiovisual per a la reflexió i el debat. Presenta dos documentals de Pep Caballé, que formen part d'una col·lecció sobre els Objectius del Mil·leni.

EUMO, FUNDACIÓ JAUME BOFILL

® La guia parteix del convenciment que la diversitat lingüística és una riquesa en el nivell global i en el local, en la dimensió personal i en la col·lectiva. Una riquesa que tot just s'està aprenent a valorar.

interessant per a educadores i educadors que fomentin entre els seus estudiants els hàbits d’estudi. Proporciona les estratègies i tècniques per millorar la recerca d’informació.

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ

Roser Raluy Viñals COORDINADORA DEL SERVEI EDUCATIU DEL MUSEU DE LA CIUTADELLA

«L’alumne es troba davant de 2.500 anys d’història» ROSES | MAIRENA RIVAS ROGER LLEIXÀ

ENTREVISTA

MUSEU DE LA CIUTADELLA Serveis educatius El Museu de la Ciutadella ha dissenyat diverses propostes educatives amb les quals, de manera didàctica i participativa, els alumnes entren en contacte amb qualsevol moment històric comprès entre la prehistòria i el segle XX. Les propostes es presenten en diferents formats i van dirigides als diferents nivells educatius. La Ciutadella i els altres elements del patrimoni cultural de Roses fomenten actituds de respecte cap a les restes i manifestacions del passat i la sensibilització envers la seva protecció. Av. Rodhe, s.n. Roses

972 15 14 66 www.patrimonideroses.cat / www.rosespedia.cat

Roser Raluy Viñals (Barcelona, 1956) va entrar com a coordinadora del servei educatiu el gener del 2010, coincidint amb el fet que Educ’art va guanyar el concurs públic de la gestió de l’Espai Cultural la Ciutadella de Roses.

Què troba l’alumne a la Ciutadella?

R

o més inquietud causa a l'alumne d'aquesta visita?

P

R L’espai exterior del jaciment té un impacte visual en un primer moment de gran escenari. El recorregut a través de les diferents èpoques amb l’ajuda de materials arqueològics, làmines, reproduccions i activitats fa que la visita sigui una experiència viscuda.

P

L’alumne es troba davant de 2.500 anys d’història que a través del museu i de les restes arqueològiques es fan visibles i aprèn sobre com vivien i què aportaven els diferents pobles que han habitat aquest espai: grecs, romans, monjos i soldats.

Què és el que crida més l'atenció