EMPORDÀ | 27 DE DESEMBRE DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 20 | DESEMBRE DEL 2011
Els joves reflexionen a l’entorn del progrés La Jornada de Filosofia ha reunit més de 200 estudiants de sis instituts a La Cate Més de 200 alumnes de segon de Batxillerat van dedicar tot el matú del 16 de desembre a qüestionar com ha de ser el progrés, en el marc de la 3a edició de la Jornada de Filosofia de l’Alt Empordà. L’acte es va completar amb una xerrada de l’especialista en filosofia clàssica Gregorio Luri. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’especialista en filosofia clàssica Gregorio Luri va aplaudir, el 16 de desembre passat, en començar la seva conferència, la iniciativa dels instituts i del Servei Educatiu de l’Alt Empordà d’organitzar la Jornada de Filosofia. “Sòcrates no parlava amb catedràtics de filosofia –va dir, adreçant-se als estudiants de 2n de Batxillerat–, sinó amb gent de la vostra edat. M’he preguntat sovint on serien, ara, els joves amb els quals parlava Sòcrates. Vosaltres heu demostrat que existeixen.” Van ser més de 200 joves de sis instituts públics de la comarca que van treballar a l’auditori figuerenc de La Cate, durant quatre hores, a l’entorn d’El naixement del mite del progrés. Entre d’altres activitats, es va projectar i, després, debatre, el film d’Alfonso Cuarón Children of men. Representants de cada institut, van presentar les seves comunicacions: Emilie Martí, de l’Alexandre Deulofeu; Sònia Prada, de l’Ins La Jonquera; Maria Calvo, del Cap Norfeu; Mohamed Ajanif, de l’Illa de Rodes; Adrià Santelic, de l’Ins Catelló, i Marian Ferre, d’El Pedró.
Els joves van presentar les seves comunicacions, algunes centrades en l’estudi de les distopies, el futur apocalíptic i la crisi de la utopia il·lustrada. ROGER LLEIXÀ
FRASES EXTRETES DE LA CONFERÈNCIA DE GREGORIO LURI
Podem tenir tots els dubtes que siguin sobre el progrés, però, des del punt de vista moral, necessitem tenir esperances, malgrat saber que són cegues. Si no tenim esperança en un futur millor estem perduts.»
« «
Nosaltres, amb el pensament, podem ser cínics, nihilistes, però en la vida no podem ser ni cínics ni nihilistes, hem de creure.»
«
El que fa gran l’home és ser autònom, no ser autòmata.»
No és que el futur sigui una incògnita, és que hi ha elements del futur que ens fan por. Comencem a tenir la sospita que l’atzar no es pot controlar.»
«
Gregorio Luri va parlar sobre l’origen del concepte de progrés. ROGER LLEIXÀ
INFORMATION LITERACY FEDE LUQUE EDITORIAL ncara sento dir a algú que la informàtica és el futur i no sé com dir-li que no, que és el present. De fet, la informàtica avui dia és quelcom transparent, si parlem de dispositius, i ens envolta
E
Assessor TIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
pertot arreu. Només ens n’adonem si hi ha canvis importants que ens criden l’atenció o apareix un nou dispositiu revolucionari, al contrari dels frikis, que estan a l’última de les últimes novetats. Normalment aquests frikis for-
Els dies 3 i 4 (de 17.00 a 20.00) de gener del 2012, el patge dels reis d’Orient serà al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres).
men part de les noves generacions que neixen amb un dispositiu informàtic al seu costat. I les famílies, pares, mares, tutors d’aquestes noves generacions d’alumnes, què en fan? Es queden enrere? Es posen al dia? Es deslliguen de mica en mica de la societat? Fan un esforç perquè això no passi? Sincerament, crec que aquí és on té sentit el projecte EduCAT, reconvertit de l’1x1 a 2.0. El fet d’introduir massivament els ordinadors a l’escola és l’excusa perquè
«Aquests frikis formen part de les noves generacions que neixen amb un dispositiu informàtic al seu costat»
l’alumnat pugui accedir a la informació, i quan dic l’alumnat em refereixo a tot l’alumnat, tant aquells que sense l’EduCAT poden permetre’s el luxe de tenir els últims dispositius de mòbils, tablets o ordinadors, com aquells que sense l’EduCAT mai podrien accedir a tenir res d’això. Però si tots aquests dispositius
no ens criden l’atenció i vivim envoltats d’ells a tot arreu, què és important en l’educació perquè l’Administració hagi decidit que tot l’alumnat ha de tenir ordinadors? Doncs quelcom tan senzill com allò que es diu en anglès information literacy (alfabetització informacional) que és la capacitat de cercar, avaluar, utilitzar i crear informació. I aquí el professorat ha de tenir molt a dir, per la seva experiència i capacitat de lideratge, i no deixar que els nois i les noies vagin navegant sense rumb per aquests mars d’informació.
II
DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
El dia 18, l’Insitut de Vilafant va participar en La Marató. FRANCESC AGUILERA
L’Institut de Vilafant, solidari VILAFANT | REDACCIÓ
L’aprenentage de servei és una proposta educativa en la qual es combinen aprenentatges i serveis a la comunitat més propera en la qual els participants treballen sobre necessitats reals de l’entorn més proper per tal de millorar-lo o fer aportacions que tinguin incidència en la qualitat de vida de les persones. L’aprenentatge de serveis és un projecte educatiu amb finalitat social, altruista i solidària. Dins d’aquest marc, l’alumnat de l’Institut de Vilafant ha realitzat darrerament una sèrie d’activitats, com la Cantata de Na-
dales a l’Associació de Malalts d’Alzehimer i al Geriàtric de Les Forques, i la Marxa per La Marató de TV3. S’ha arribat a la 4a edició d’aquesta activitat en la qual es combina esport, natura i, sobretot, solidaritat i altruisme. Alumnes, pares, mares i professors dissenyen un circuit per fer una caminada al voltant del Manol, s’aconsegueix la complicitat de patrocinadors, particulars i institucions per oferir un petit esmorzar a l’arribada i que la totalitat de la recaptació es destini a La Marató de TV3. En aquesta última edició s’ha recaptat un total de 977,30 €.
A FONS
JOSEP MARIA GARCIA I BALDA Inspecció d’Educació – Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona
FINS A QUIN PUNT L’HOME ÉS MÚSIC? ermeteu-me que m’apropiï del títol d’un interessant llibre de John Blacking, antropòleg i etnomusicòleg anglès,
P
® Un grup de quinze alumnes poden començar a treballar els continguts de la robòtica FIGUERES | MAIRENA RIVAS
dascú es va poder endur la seva peça elaborada. L’1 de desembre va arribar el Tió a la llar. Els petits li han donat de menjar cada dia i el dia 21, en la festa del Cagatió, va cagar regals per a tots i totes. Un dia abans de la festa del Cagatió, Les 7 Pometes va rebre la visita del Patge Reial. Tots els nens i les nenes van a donar-li la carta que han fet a casa juntament amb les seves famílies, i el patge els va donar una xocolatina. El dia 22, es van cantar nadales i es va fer un conte de Nadal molt especial.
tres; iniciar-se en la cultura dels valors democràtics; utilitzar estratègies per fer-se comprendre; aprendre a buscar solucions als conflictes que sorgeixen a l’escola, i desenvolupar habilitats comunicatives bàsiques: parlar i escoltar. L’assemblea general es duu a terme els divendres a la tarda, de 3.00 h a 3.50h. “Els alumnes hi assisteixen quinzenalment, i quinzenalment fan assemblea d’aula. És en aquesta on es debaten quins temes es volen aportar a l’assemblea general i el responsable (secretari o secretària) ho anota i ho verbalitza, quan li toca el seu torn, a tota l’assemblea general”, explica Irene Palol. L’assemblea general, una setmana està formada pels alumnes de P3, P4 i P5, i l’altra pels de 1r, 2n i 3r.
“Sempre vénen uns representants de les classes a les quals no els toca, els secretaris, perquè si es parla d’un tema prou important i que ens afecta a tots ho podem explicar a l’aula una vegada acabada l’assemblea general”, com ho descriu Irene Palol, que exerceix de presidenta de l’assemblea. El ritual que se segueix és el següent: Benvingua a tots els membres de l'assemblea general; presentació dels representants dels grups no presents; lectura de l’acta anterior (per saber de què es va parlar); exposició per torn de paraula i per grups; si ha algun tema complex, la solució es busca entre tots, amb torns de paraula; s’acorden mesures i s’anoten a l’acta; i, si no hi ha cap assumpte més a tractar, es conclou l’assemblea.
que va morir als anys 90. Hi ha tanta música al món, ens diu Blacking, que és raonable suposar que la música, com el llenguatge i possiblement la religió, és un tret específic de la nostra espècie. Quin és llavors el valor de la música en societat? Mireu, la resposta és molt simple: pràcticament no hi ha cap destresa ni cap activitat humana que requereixi tanta activitat cerebral com la música. A aquesta important conclusió hi han arribat, des de fa uns anys, els científics. Al néixer, la nostra naturalesa ens prové de dos hemisferis interdependents. Malauradament destinem mas-
sa esforços en estimular l’hemisferi esquerre oblidant, per exemple, que l’hemisferi dret és el de la creativitat; o bé que no podem de cap manera pretendre estimular els hemisferis de manera interdependent ja que, avui per avui, sabem que aquests treballen i poden treballar de manera harmonitzada. Els avenços en la investigació en les àrees de la Música i les Neurociències, o de la psicologia de la Música, per exemple, aborden temes relacionats amb el processament cerebral de la música i els vincles, per exemple, que existeixen amb el desenvolupament del llenguatge i la comu-
nicació. L’educació musical estimula totes les facultats de l’ésser humà: abstracció, raonament lògic i matemàtic, imaginació, memòria, ordre, creativitat, comunicació i perfeccionament dels sentits. Fins fa ben poc, es pensava que el cervell tenia zones exclusives de funcionament, fins que es va poder determinar que quan es realitza una funció, el cervell actua de manera semblant a una orquestra simfònica, interactuant diverses àrees entre si. Quan una àrea cerebral no especialitzada és danyada, una altra àrea pot realitzar un reemplaçament parcial de les seves fun-
cions. Escoltar música, cantar o bé tocar un instrument són activitats enormement complexes que estimulen enormement el nostre cervell. Malauradament la nostra societat encara no té situada la música en el lloc que li correspon. Si viatgem pel món, ens adonarem que la música i les arts en general són una part important dels currículums de moltes escoles i instituts. Sovint ens preguntem si els bons alumnes són aquells que també estudien música, o bé que com que estudien música són bons alumnes? La música esdevé essencial a les nostres vides.
El Nadal es viu a la Llar Les 7 Pometes La Llar d’Infants 7 Pometes de Vilafant viu el Nadal d’una forma molt especial. Els nens i les nens han participat en la decoració de l’arbre de l’entrada. Els més petits –pometes verdes– s’ han transformat en fulles de grèvol. Els mitjans –pometes grogues– han esdevingut unes mans molt peculiars. I els més grans –pometes vermelles–, unes estrelles que brillen per si soles. L’últim dia abans de les vacances de Nadal, el dijous 22, es va desmuntar l’arbre i ca-
L’assemblea, un òrgan de decisions important a l’Escola Carme Guasch L’assemblea general i l’assemblea d’aula constitueixen dos òrgans de decisió molt importants de l’Escola Carme Guasch i Darnés. Són l’espai de trobada de tota l’escola on es pot debatre què passa, què preocupa, les festes de l’escola, i aportar solucions o idees per a tot allò que afecta el centre. “El que es pretén és treballar el sentiment de pertinença al grup i d’identitat, juntament amb dotar d’estratègies per fer alumnes participatius i amb valors democràtics, fer ciutadans responsables, coneixedors dels hàbits i les estratègies de participació, posar les llavors perquè siguin, el dia de demà, ciutadans responsables amb els seus drets i deures”, com explica la directora, Irene Palol. Així, els punts 3.2 i 3.6 del Projecte Educatiu de Centre defineixen un dels trets d’identitat de l’escola. El 3.2 tracta sobre l’educació com a procés integral, mentre que el 3.6 recull tot el que fa referència al pluralisme i als valors democràtics. La directora de l’escola comenta que els objectius es basen en fomentar el lligam i sentiment de pertinença a una comunitat, l’Escola Carme Guasch i Darné; conviure en la diversitat, respectant les aportacions dels al-
El 21 de desembre, els nens i les nenes van fer cagar el Tió. ROGER LLEIXÀ
VILAFANT | REDACCIÓ
L’assemblea és un espai de trobada participatiu en què tothom pot fer aportacions. ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ
Els alumnes debaten els temes que afecten l’escola. ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ
EMPORDÀ | DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011
Diàlegs d’Educació
III
DIALOGUEM AMB...
Pilar Solana PROFESSORA DE VISUAL I PLÀSTICA DE L’INSTITUT
P Té algun referent que li serveixi d’exemple per llançar aquest missatge?
RAMON MUNTANER DE FIGUERES
R Intento variar molt, des de l’art més realista, més convencional, més acadèmic i més clàssic, des d’un barroc i un Velázquez i un Leonardo, fins a artistes més contemporanis amb els quals els alumnes es poden identificar millor. El que entenen millor són corrents com l’impressionisme, com per exemple Van Gogh, o Picasso en segons quines èpoques. També em baso molt en altres cultures, des de l’art africà, fins a l’art aborigen australià, és tot molt eclèctic.
«Sempre estàs obligat a reinventar-te» ENTREVISTA Pilar Solana es va trobar, en acabar la carrera d’arquitectura tècnica, que una crisi en la construcció li va fer replantejar la vida professional. Li van recomanar presentar-se a oposicions per a professora de dibuix a Formació Professional, i així va ser com es va introduir en el món de la docència. Diu que entrar en l’ensenyament va ser una anècdota, i ho va encertar de ple, perquè és una feina que l’apassiona. Va estudiar Història de l’Art i va fer oposicions per a Visual i Plàstica. Fa tres dècades que exerceix de professora i, abans d’arribar al Muntaner, ara fa dotze anys, ha estat en altres instituts de Figueres.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Què és el que més l’apassiona de la seva feina? R Moltes coses. M’agrada la riquesa que et dóna el tracte amb la mainada. Sempre són diferents. Com a professora no et repeteixes mai. Un mateix exercici et pot funcionar amb un grup i amb un altre no. Sempre estàs obligat a ser creatiu i a reciclar-te i a reinventar-te constantment. P Per als nois i les noies, aquesta matèria és un llenguatge d’expressió personal?
És complex, perquè fins a una determinada edat el nen no té vergonya, no té sentit del ridícul ni capacitat de frustració, aleshores si allò que pinta s’assembla o no a la realitat allò no li és imR
Pilar Solana fa dotze anys que treballa al Ramon Muntaner. ROGER LLEIXÀ
P Hi ha prou hores a Visual i Plàstica per fer el que us agrafaria fer?
portant, perquè ell se sent identificat amb allò. A partir d’una edat, però, comencen a veure com allò que volen representar i allò que pinten en realitat no s’assemblen, i comença la frustració. I a l’edat de 12 anys, que és quan entren aquí, a l’institut, això és evidentíssim. Són molt exigents amb si mateixos, volen ser molt realis-
R En absolut. El temari és totalment utòpic. El temari és amplíssim, perquè hem de fer la representació del món que ens envolta, que inclou tot el món de la imatge, el dibuix tècnic, la teoria de l’art, el color, es toquen moltes disciplines diferents i només tenim dues hores a la setmana. Tenim una certa llibertat per treballar en un exercici diferents vessants.
tes i molt perfectes, llavors es tallen molt i van enrere. P
I com es pot resoldre això?
La nostra feina consisteix a ensenyar-los a veure, a fer, a reflexionar, a treure profit de les seves habilitats i de les seves no habilitats, a conèixer-se, a conèixer els seus límits, i, tot plegat, fa que trobin un llenguatge propi. R
PRÀCTICA PREFERENT
La ciència arriba als instituts a través de la televisió El Servei Educatiu de l’Alt Empordà idea una proposta pionera per seguir les conferències
ROGER LLEIXÀ
ROGER LLEIXÀ
FIGUERES | M. R.
El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha organitzat una proposta pionera, amb motiu de l’última edició de la Setmana de la Ciència, per tal que tots els alumnes de 4t d’ESO puguin seguir conjuntament les conferències programades. Així, el 23 de novembre passat, es van retransmetre en directe, a través de Canal Nord TV, les xerrades dels dos ponents que van participar en La ciència en primera persona, Josep Duran i Carpintero i Miquel Duran i Portas. Els dos van anar al plató televisiu i van presentar, d’una forma molt pràctica, les seves comunicacions. L’alumnat, des del mateix institut, va poder seguir les conferències a través de la televisió, mentre que un grup reduït d’estudiants va poder anar al plató.
Josep Duran i Carpintero «Reacciona... explota!»
Miquel Duran i Portas «Excursions quàntiques»
® El professor titular de la Universitat de Girona Josep Duran i Carpintero va iniciar la seva intervenció parlant de la recerca que ha desenvolupat en els darrers anys basada en la síntesi dels catalitzadors. De sobte, va canviar el discurs i va començar Reacciona... explota!, amb què va presentar diversos experiments que combinaven canvis de color, llum, flames i petites explosions. Van ser experiments que es poden adaptar en funció de les característiques d’un plató de televisió. La seva finalitat era mostrar que la química pot ser divertida i interessant.
® El doctor en ciències químiques per la UAB Miquel Duran i Portas va presentar, en la seva comunicació televisiva, la conferència Excursions quàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0. Va fer un repàs als principals avenços que hi ha hagut durant l’Any Internacional de la Química 2011, tot connectant-los amb aspectes complicats de la ciència del segle XXI com els neutrinos superlumínics, el sentit de l’orientació dels ocells o la computació quàntica que impulsa el buscador Google. L’objectiu de la seva exposició era millorar la percepció de la ciència per part dels estudiants.
Un grup de mares i pares de l’escola Parc de les Aigües s’ha organitzat com a AMPA FIGUERES | M. R.
A l’Escola Parc de les Aigües, s’ha constituït una nova junta de l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes), que presideix Carlos Moya. Són membres d’aquesta junta, també, Núria Sala, que té el càrrec de tresorera, i
Rachida Talha, que n’és la secretària. En aquests moments, han contribuït a pagar la quota de soci 83 de les 320 famílies que hi ha a l’escola. “Som pocs, però molts, si tenim en compte que l’any passat no hi havia ningú apuntat”, s’ha felicitat Carlos
ROGER LLEIXÀ
Moya, el qual hi afegeix que a l’AMPA li interessa molt donar a conèixer l’escola, que el curs passat, després d’haver passat vuit anys en mòduls prefabricats, va poder estrenar edifici el curs passat. “Des de l’AMPA, també volem donar a conèixer la gran professionalitat de l’equip directiu i del professorat”, com ha dit el president de l’associació. El 17 de desembre passat, l’AMPA va organitzar una quina, al gimnàs de l’escola, que va ser molt participativa.
Pares i mares de l’AMPA, amb el regidor d’Ensenyament. ROGER LLEIXÀ
IV
DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE
Càritas Parroquial de Roses, voluntariat jove i de mitjana edat, joventut i experiència Mairena Rivas
A Roses, Càritas Parroquial atén les persones en situació de risc de marginació o exclusió social, donant resposta a les necessitats més greus de la nostra societat. Entre les coses que fa, hi ha el servei d’acollida, en què un equip de Càritas escolta totes les persones per tal d’ajudar-les a afrontar la situació en què es troben. També hi ha un servei d’intervenció educativa (SIE), que és en el que ara mateix es requereixen més voluntaris, perquè hi ha sis nens i nenes derivats de cada escola (uns vint-i-quatre nens i nenes de primària). “M’agrada tre-
ballar amb grups reduïts, per tant com més voluntaris molt millor”, ha comentat la coordinadora i tècnica de Càritas Parroquial de Roses, Neus Alabau, que també ha dit: “A Roses treballem molt amb el voluntariat jove, tot i que també hi ha gent de mitjana edat. Uns aporten la joventut i els altres l’experiència, dos complements perfectes. Ara mateix tinc deu voluntaris.” Necessiten el suport d’un adult Per ser voluntari del SIE, només cal tenir moltes ganes d’estar amb nens, com explica Neus Alabau: “Hem de tenir en compte que són, la gran majoria, nouvinguts, i necessiten molt de suport de l’adult.”
“Els interessats –afegeix– poden venir un matí a l’oficina de Càritas, on estic jo (carrer Mossèn Carles Feliu), trucar o presentar-se a la parròquia un dimecres o un divendres a dos quarts de cinc de la tarda. I aquell mateix dia ho poden provar.” A banda de tot això, Càritas també ofereix tallers d’acollida lingüística, servei d’acompanyament a la gent gran, grup d’assessorament de deutes familiar, servei d’orientació sociolaboral, servei d’aliments, servei d’assessorament per a immigrants i la botiga rober El Botó d’Or. “Hi ha voluntaris al rober El Botó d’Or i al servei de la gent gran. I ara comptem amb deu voluntaris a cada un”, ha
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
Un dels serveis de Càritas amb voluntaris és el rober El Botó d’Or. ROGER LLEIXÀ
assenyalat Neus Alabau. Hi ha dues maneres per col·laborar amb Càritas, a Roses: donant entre una i dues hores setmanals del seu temps a Càritas, o
La frase:
WEB RECOMANADA
PER FRATO
bé fent un donatiu periòdic puntual. El número de compte per a aportacions econòmiques és el 2100-0138-81-0200411080 (la Caixa).
HTTP://WWW.KUBBU.COM/
Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 123. Ed. Graó
Generador gratuït de mots encreuats, qüestionaris, exercicis d’aparellar (match) i de classificar (divideix). Els exercicis creats es poden traslladar al paper o treballar en línia. Es tracta d’un generador d’activitats didàctiques que permet el seguiment dels resultats obtinguts per l’alumnat (gratuït fins a 30 alumnes) per la qual cosa és ideal per al desenvolupament d’activitats destinades a cursos virtuals. Idioma: anglès.
“El principi de l'educació és predicar amb l'exemple.” (Anne Robert Turgot)
K N LLETRES EN JOC - LLETRES PARLADORES
Editen:
C
Aquí no hi ha ningú més
Visca la rebel· lió
Una part del cap
LʼAdrià és molt...
Sóc de color lila
La Raquel està...
Solució: Cerebel, casolà, enamorada
RECURSOS EDUCATIUS
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
CONTE - JOC
LLIBRE
LLIBRE
GLÒRIA CANYET I BEL BELLVEHÍ FAMÍLIUM XX1
DANIEL T. WILLINGHAM PER QUÈ ALS NENS NO ELS AGRADA ANAR A L'ESCOLA?
ANNA SANS FITÓ PER QUÈ EM COSTA TANT APRENDRE?
D’AQUARI EDICIONS
GRAÓ
EDEBÉ
® És més que un joc i més que un conte, per tant és per llegir i per jugar alhora. Els protagonistes del conte són nens i nenes de dotze famílies diferents. El joc consisteix a llegir la història de cada nen o nena i cercar el dibuix de la família que li correspon. També es pot consultar a Internet, a la pàgina web http://www.familium.cat
® El subtítol del llibre és Les respostes d'un neurocientífic al funcionament de la ment i les seves conseqüències a l'aula. Com funciona el cervell d'un alumne? Podem ajudar els nens i nenes que vagin a gust a l'escola si aconseguim comprendre com funciona la seva intel·ligència. Manual bàsic, un clàssic imprescindible en una biblioteca docent.
® El llibre d’Anna Sans Fitó proporciona les pautes concretes per a detectar, diagnosticar i tractar nens i joves amb dislèxia, amb dèficit d'atenció / hiperactivitat, amb trastorn del desenvolupament del llenguatge, amb síndrome d'Asperger o amb discalcúlia.