EMPORDÀ | 10 DE NOVEMBRE DEL 2009
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 1 | NOVEMBRE DEL 2009
Amb la participació com a base El CEIP Amistat funciona com a comunitat d’aprenentatge Joana Rodríguez, directora del CEIP Amistat de Figueres, té clar que “l’educació és una arma potentíssima amb la qual es pot canviar el món”. I, en sintonia amb aquesta premissa, des d’un principi, l’escola s’ha marcat sempre l’objectiu d’obrir les seves portes a tothom qui vulgui ensenyar. Per això és una comunitat d’aprenentatge.
27235
CARLES AYATS Director editorial
OBRIM UNA FINESTRA NOVA
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Familiars dels alumnes, estudiants de l’institut, veïns, estudiants en pràctiques de la universitat, estudiants universitaris, tothom que pugui aportar aprenentatges té cabuda en les aules del CEIP Amistat de Figueres i també pren part de les decisions del centre a partir del diàleg i dels arguments. L’Amistat es caracteritza pel seu funcionament com a comunitat d’aprenentatge, un projecte que té un objectiu molt clar: aconseguir l’èxit educatiu de tots els alumnes i una bona cohesió social en la nostra societat multicultural. “Fa uns anys vam somniar la millor escola del món i ha estat aquest somni el que ens guia en les nostres decisions mitjançant les comissions mixtes i la gestora, que és l’òrgan decisori”, exposa la directora de l’Amistat, Joana Rodríguez, que decreta que “el nen es motiva i aprèn si té un entorn ric, culturalitzat.” Quant a les comissions, cadascuna d’aquestes ha de presentar els seus projectes anuals a l’assemblea d’inici de curs, que coincideix amb el 30 de novembre, i s’avaluen en l’assemblea de final de curs. En aquesta línia pedagògica, el CEIP Amistat desenvolupa una llarga llista de projectes amb la finalitat de millorar els resultats educatius de l’alumnat: autonomia de centres, innovació educativa de biblioteques, innovació educativa en anglès, innovació educativa en llengua francesa, innovació educativa de convivència, innovació educativa de llengua i cohesió social, centre pilot per a la millora de la competència en comunicació lingüística... Al centre hi ha un hort, i a més es treballa seguint les directrius de l’Agenda 21 Escolar.
OPINIÓ
l’aula neixen amistats perennes i caduques, filies i fòbies, vocacions i frustracions. De l’aula es recorden sorolls i flaires, premis i sancions, matins i tardes. Però per damunt de tot l’aula és espai d’aprenentatge, de convivència, de valors. Professorat i alumnat, alumnat i professorat són els protagonistes d’una obra en constant reescriptura sovint desconeguda més enllà de les quatre parets de l’aula. El Diàlegs d’Educació que, a partir d’aquesta edició es publicarà mensualment a l’EMPORDÀ, pretén obrir una finestra nova en les aules. El primer suplement educatiu de la comarca, elaborat conjuntament amb el Servei Educatiu de l’Alt Empordà, neix per mirar què passa a l’interior dels centres educatius, per mostrar què fan, per llegir què pensen. Però a banda de donar protagonisme a l’activitat educativa comarcal, Diàlegs d’Educació també vol convertir-se en una eina nova per al col·lectiu dels educadors. Mensualment hi trobaran referències bibliogràfiques, eines audiovisuals, propostes educatives i culturals. Ens posem en marxa en un moment on el valor de la formació està present en la majoria de receptes per sortir de l’etapa que ens toca viure. Per això, us convidem a entrar mensualment a aquest aula, estem segurs que tots hi podrem aprendre coses noves.
A
Una escola inclusiva, com l’Amistat, compta amb tots els recursos a dins de l’aula. ROGER LLEIXÀ LES COMISSIONS
Comissió d’aprenentatge 쩛 Biblioteca (tertúlies literàries amb alumnes o amb adults); extraescolars (estudi assistit, escola esportiva, biblioteca, bàsquet, guitarra, gimnàstica rítmica, anglès, judo, llengua amaziga); escola de familiars (català per a no catalanoparlants, cuina intercultural, tallers de
risoteràpia, xerrades). Comissió de comunicació 쩛 La web del centre, calendaris i fotos, butlletí trimestral de notícies, revista anual, relacions amb els mitjans de comunicació. Comissió de voluntariat i famílies
쩛 Gestionar la recerca de voluntaris per fer grups interactius i lectura. Activitats lúdiques amb les famílies. Comissió d’ambientació 쩛 Ambientar l’escola; desenvolupar conjuntament amb els mestres de cicle mitjà tallers artístics relacionats amb l’ambientació de l’escola.
II
DIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
«El procés d’adaptació: dels plors a les rialles», a la llar Ballmanetes
L’institut d’Empuriabrava aposta per una educació innovadora
® El centre creu en la base educativa dels 0 als 3 anys
® El centre, amb Jordi Serra de director, ha arrencat aquest curs la seva activitat
BALLMANETES
L’ESCALA | M. R.
La llar d’infants Ballmanetes parteix de la base que l’etapa de 0-3 és educativa. Creu, doncs, en una tasca que no té res a veure amb guardar els infants, sinó en educar-los. Els fonaments de l’educació neixen i s’inicien a l’escola preinfantil i el primer pas és el procés d’adaptació. A Ballamentes, el porten a terme amb un plantejament ple d’afecte i amb uns criteris educatius que ajudaran els nens i les nenes en tots els aspectes del seu desenvolupament. L’equip de professionals de Ballmanetes exposa que l’entrada a l’escola bressol representa la primera separació de la família. “Això significa –diuen– un esforç per a tots plegats: infants, família i educadors i educadores.” En aquest procés, s’ajuda el petit tenint en compte diferents consideracions: acompanyar-lo a la classe tranquil·lament i sense presses; quedar-se amb ell durant una estona els primers dies per donar-li seguretat i confiança; dir-li adéu breument i no marxar mai d’amagat; aviat entendrà que després el vindreu a buscar; procurar no fer gaires canvis a casa durant aquest període; allargar progressivament l’horari d’estar a l’escola; una assistència continuada facilita que l’adapatació sigui més curta; s’ha de tenir en compte que cada infant és únic i diferent i per tant el seu procés d’adaptació també ho serà.
ROGER LLEIXÀ
CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.
FELIP PONSATÍ Inspector de Zona
LA NOSTRA RAÓ D’EXISTIR
marca i de retruc, al país. Però les instal·lacions no són res de res sense el cap i el cos que els dóna vida, i aquests anys s’ha crescut, s’ha enfortit, s’ha passat l’adolescència i hem entrat a l’edat adulta amb plena capacitat i amb el cap clar: la nostra raó d’existir és la de ser un servei, servir, ajudar, col·laborar i impulsar –si cal. La nostra comarca sembla que va una mica a batzegades, però això només és l’escuma que fa fer el vent a les onades, perquè les onades de fons, les que realment remouen el fons per allà on passen no han deixat mai de ser-hi i, de tant en tant, prenen embranzida i s’enlairen per permetre que la tramuntana se les emporti
lluny, terra endins, i així netejar l’aire i esquitxar a tothom de bon fer. No sé si ens hem de felicitar, no n’estic pas segur, però del que sí que n’estic segur és que n’hem d’estar contents, satisfets i il·lusionats. La situació actual a l’Alt Empordà és d’un dinamisme engrescador que em recorda altres temps que no eren pas millors però que, potser, varen ajudar que el mar de fons continués fort i amb empenta. Si quan fem una nova activitat o projecte ens emmirallem en els nostres fonaments historicopedagògics ajudarem a anar creant un contínuum històric que ajudarà a consolidar-les i fer-nos sentir partícips de la història.
L’escola de la Jonquera i l’aprofitament de l’entorn ® L’equip directiu del centre treballa en xarxa amb la llar d’infants i l’institut, amb les entitats locals, amb la Policia Local i amb l’Ajuntament LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS
L’escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera té una organització que li permet treballar d’una manera coordinada amb diferents entitats i administracions locals, malgrat que, de moment, ha quedat exempta de poder-se acollir als ajuts del Pla Educatiu d’Entorn (PEE). La metodologia és la mateixa, però sense els diners que li proporcionaria el PEE. L’equip directiu de l’escola es reuneix, per exemple, periòdicament, amb representants de la llar d’infants i de l’institut, amb portaveus de les associacions culturals i esportives, amb la Policia Local i la Creu Roja, amb tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament, amb l’objectiu de crear una xarxa de col·laboracions mútues. La iniciativa s’ha estès també a les famílies i, de fet, una de les úll que avui teniu a les mans és el resultat de moltes i moltes il·lusions, i no ho dic pas pels fulls físics, sinó pel tot el que hi ha al darrere. En aquests moments, els Serveis Educatius de l’Alt Empordà són dels millors del país, per arribar-hi ha calgut tot un seguit de tasques callades però constants, així com el pagès llaura, sembra, adoba, rega i, a can tornem-hi, fins arribar a l’eclosió del fruit, per arribar a ser un dels centres dinamitzadors i, alhora, acollidors de moltes de les energies pedagògiques que hi ha a la comarca ha calgut una feina igual de callada que el pagès, durant anys, fins arribar al moment actual de maduresa.
E
OPINIÓ
times propostes del centre és obrir l’escola als avis, perquè donin un cop de mà en el manteniment de l’hort escolar. Ara per ara, hi ha plantats enciams, cebes, pebrots i escaroles, entre d’altres verdures i hortalisses. Els alumnes de l’escola de la Jonquera són grans coneixedors del sistema democràtic perquè, d’un temps ençà, participen en el Consell Municipal d’Infants, un òrgan a través del qual es canalitza la intervenció activa dels petits en la vida del municipi. La veu dels infants es fa sentir a la sala de plens, per mitjà d’uns portaveus escollits democràticament de les classes de 5è i 6è. Aquests portaveus posen sobre la taula les demandes que, amb els seus companys d’escola, han consensuat i votat prèviament en les assemblees que se celebre al centre.
L’institut d’ensenyament secundari d’Empuriabrava ha iniciat aquest curs l’activitat docent amb un objectiu fonamental com a centre: aconseguir una educació innovadora i de qualitat oferint –en un marc natural, respectuós i agradable–, una formació acadèmica i tècnica que faciliti a tot l’alumnat tant la promoció a altres àmbits acadèmics com a la incorporació al món del treball amb una alta qualificació. L’institut s’ha marcat la via pedagògica de donar al professor el rol de facilitador, per trencar, com explica el director del centre Jordi Serra, “amb el: ‘Jo sé, tu no saps i jo t’’explico’ del professor només com a transmissor de coneixements”. La línia pedagògica del nou institut està centrada també en l’alumne actiu en el procés d’aprenentatge i construcció del coneixement, i prioritza la interacció entre alumnes, professors i recursos. Hi ha tres aspectes sobre els quals incideix especialment el centre: la potenciació de les TIC i les TAC dins l’aula i fora d’ella com una eina fonamental en la producció, la transmissió, l’expressió i la recerca de coneixement; la potenciació de la llengua estrangera com a vehicle de comunicació, i la potenciació de la creativitat i de la imaginació.
A l’escola Josep Peñuelas del Río hi ha un hort, en què aviat també treballaran avis d’alumnes. CEIP JOSEP PEÑUELAS DEL RÍO
LA DADA
LA SETMANA CULTURAL OBERTA A TOTA LA COMUNITAT
Un ampli programa d’activitats El CEIP Josep Peñuelas del Río dóna importància a la participació de les famílies en la vida de l’escola i una de les etapes del curs en què aquesta col·laboració és més notable és la Setmana Cultural, que sempre coincideix amb els dies previs a la Setmana Santa. S’aparca, per uns dies, l’activitat lectiva pròpiament dita per muntar xerrades, tallers, sortides i exposicions.
De la mateixa manera que amb un mateix raïm es poden aconseguir tot un seguit de vins diferents, depenent de com el tractem, també podia haver estat que, malgrat les possibilitats i les capacitats no s’hagués arribat mai al moment actual, però hi ha hagut un catalitzador doble: l’equip de direcció i l’espai. Eix pedagògic de referència Acabem d’estrenar un espai nou que ha permès que tot un seguit de projectes es poguessin concretar, unes instal·lacions que encara s’estan adequant però que ja comencen a donar un bon resultat i ens permeten avançar cap a l’objectiu: ser un dels eixos pedagògics de referència a la co-
EMPORDÀ | DIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009
Diàlegs d’Educació
ROGER LLEIXÀ
CAP A UNA COORDINACIÓ
Breus AL CENTRE CÍVIC DE NAVATA
L’HORA DEL PATI
El CEIP L’Esculapi estrena gronxadors d’infantil El CEIP L’Esculapi de l’Escala ha estrenat gronxadors, estructures i diverses joguines al pati d’infantil. El centre dóna molta importància a l’estona de pati per al desenvolupament integral dels alumnes, ja que és aquí on aprenen a relacionar-se i a jugar amb els companys d’aula i amb els d’altres cursos. A més, aprenen nous jocs. REDACCIÓ | L’ESCALA
La xerrada «Eduquem els nostres fills», la segueixen 34 persones L’AMPA del CEIP Joaquim Vallmajó de Navata va promoure, el 7 d’octubre passat, una xerrada titulada Eduquem els nostres fills, que va comptar amb l’assistència de trenta-quatre persones, entre mares, pares i àvies i avis. Les ponents van ser Gemma Gironella i Irene Grau, psicòlogues del Centre 6tema, de Figueres. L’acte es va desenvolupar al centre cívic. Després de la conferència, es va obrir un col·loqui. REDACCIÓ | NAVATA
Exprofessors de l’IES Alexandre Deulofeu proposen associar-se Els professors jubilats de l’IES Alexandre Deulofeu de Figueres Santi Musquera, Amàlia Biarnés, Toni Ventura i Jordi Pla han tingut la iniciativa de crear una associació d’antics professors i professores del centre per establir una coordinació. Volen, per una banda, ser un nexe de col·laboració en tot allò que pugui ser beneficiós per a l’institut figuerenc, i també s’han marcat l’objectiu de mantenir el caliu interpersonal i de grup. Els professors que han ideat aquesta proposta han convocat una primera trobada per al 18 de novembre, en el decurs de la qual concretaran diverses iniciatives. REDACCIÓ | FIGUERES
III
Vincle entre l’escola i el casal d’avis
ROGER LLEIXÀ
® LA CASTANYADA ESCOLAR DEL CEIP CARME GUASCH I DARNÉ de Figueres va comptar, el 30 d’octubre, amb la col·laboració altruista de dos integrants del Grup de Teatre Tocats per la Tramuntana del Casal de la Gent Gran de la ciutat. La Carme i en Demetri es van posar a la pell dels castanyers i van explicar un conte, van ballar la Cançó de la Castanyera i van repartir castanyes torrades. Per a l’organització de la festa, es va comptar amb l’ajut de l’AMPA.
DIALOGUEM AMB...
picat. El llatí encara va conservar un cert estatus.
Pilar Tavera PROFESSORA DE LLENGUA GREGA JUBILADA
P Què sent quan veu que s’ha devaluat tant el grec?
«Hem procurat fer vibrar els alumnes amb el grec»
R Em sap molt de greu, perquè estic segura que els professors de grec hem lluitat per la nostra assignatura, poso la mà al foc. Hem procurat motivar els alumnes, fent l’assignatura agradable, fent-los vibrar amb el grec. És una llengua que agrada molt o no agrada gens, però quan es tria, agrada. I, al final, ens hem trobat amb la incomprensió de les esferes que decideixen.
ENTREVISTA Pilar Tavera ha estat professora de llengua grega de l’IES Ramon Muntaner de Figueres durant vinti-sis anys. Ha dedicat quarantavuit anys de la seva vida a la docència, i ara en fa justament dos que es va jubilar. La seva primera i definitiva incursió com a docent en un centre públic va ser a l’institut del carrer Sant Pau, després d’haver treballat durant molts anys a l’escola privada.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Vostè diu que quan va començar a treballar a l’IES Muntaner li va canviar la vida. Per què? R Professionalment parlant, és molt diferent el món de la pública en relació amb la privada, d’on jo venia. A l’institut, vaig establir un cercle de relacions, és on tinc els meus millors amics, encara ara.
Com a docent, es va decantar per aquelles llengües que hi ha qui diu que no porten enlloc. P
R Les mala anomenades mortes. No m’agrada gent dir-ho així. P
Per això jo no ho deia...
Pilar Tavera amb la «Il·líada» d’Homer entre les mans. ROGER LLEIXÀ R
[Riu] Però m’avanço.
P
I sempre ha fet grec?
M’ha agradat molt des de sempre. Quan feia falta també feia llatí i a partir de la reforma vaig fer cultura clàssica i algun crèdit relacionat amb el món grec, i fins i tot un any la meva companya de R
llatí i jo vam ajudar a primer d’ESO en les assignatures de llengua i literatura espanyola. P De mica en mica, el grec i el llatí s’han anat arraconant? R Quan va venir la reforma, especialment el grec va quedar en una situació dolentíssima, va caure en
P Quin és el seu autor preferit, del grec clàssic? R
Homer.
P
És un autor que encara és vigent.
Molt. Vaig anar al recital de Pedro Guerra a l’institut i curiosament em vaig emocionar molt quan va dir que la Il·líada li havia inspirat una cançó. Vaig pensar en com de viu està encara el grec. R
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
El camp d’aprenentatge Empúries (CdA) ® Un servei educatiu per a professors i centres docnets LA DADA
L’ESCALA-EMPÚRIES | REDACCIÓ
Els camps d’aprenentatge (CdA) del Departament d’Educació de la Generalitat són serveis educatius que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball innovadors per a l’estudi i l’experimentació en un indret singular de Catalunya. A la nostra comarca hi ha un dels setze CdA de Catalunya: el CdA Empúries, que enceta el seu quart curs de funcionament oficial amb l’objectiu de consolidar i ampliar la seva oferta pedagògica, tant
DIFERENTS ÀMBITS UNA ÀMPLIA OFERTA PEDAGÒGICA
Priorització d’activitats El CdA ha prioritzat algunes activitats en concret a causa de la seva poca difusió o perquè són de nova creació. Aquest curs ha estat el cas de: cap de Creus, Sant Pere de Rodes, les Salines, l’Empordà, l’oli i el vi, terraprim d’Empordà, camins de calç, castell del Montgrí i Ullastret.
El CdA promou sortides i estades per a centres. CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES
per a centres de la comarca, a través de sortides, com per a centres d’arreu de Catalunya, a través d’estades. El resum d’adjudicacions del curs 2009-2010 és el següent: 128 sol·licituds d’estades; de les quals se n’han adjudicat 30 (1 de 2 dies; 22 de 3 dies; 1 de 4 dies; 3 de 5 dies) i 76 sol·licituds
de sortides d’un dia; de les quals 44 adjudicacions. El web del CdA és aquest: http://www.xtec.cat/cda-empuries/. I també podeu anar consultant les novetats del CdA i els blocs dels centres que hi fan estada a http://cdaempuries.blogspot.com.
IV
DIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES L’LHC i les fronteres de la matèria dins el 6è Cicle de Conferències del Museu de la Tècnica de l’Empordà TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ 12 DE NOVEMBRE 20.30 H. Ciència i creativitat LA RAMBLA 19 DE NOVEMBRE DE 10.00 H. A 12.30 H. (Dirigit a alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r Cicle de Secundaria) Conferència Explorant la vida a l'oceà glaçat IES NARCÍS MONTURIOL 18 DE NOVEMBRE 11.30 H. (Activitat restringida als estudiants de secundària de la comarca) Conferència Ballant amb BioNanoMolècules 18 DE NOVEMBRE 11.30 H. (Activitat restringida als estudiants de secundària de la comarca) Inauguració de l'exposició Ready Mix MUSEU DE L’EMPORDÀ 19 DE NOVEMBRE 20.00 H. Inauguració de l'exposició Narcís Monturiol. Una veu entre utopia i realitat MUSEU DE L’EMPORDÀ 21 DE NOVEMBRE 12.00 H. LA JONQUERA Exposició temporal: La batalla del pirineu. Xarxes d’in-
DESTACAT
Setmana de la Ciència Del 13 al 24 de novembre se celebra la 14ª Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació i el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses.
formació i d’evasió aliades al Pallars, l’Alt Urgell i Andorra durant la Segona Guerra Mundial MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI DEL 14 DE NOVEMBRE DE 2009 AL 17 DE GENER DE 2010 INAUGURACIÓ: DISSABTE, 14 DE NOVEMBRE, A LES 12H. Col·loqui: Reflexionant l’exili: l’aproximació a l’experiència de l’exili republicà entre la història, l’art i el testimoniatge. MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI (Assistència per inscripció prèvia fins al 13 de novembre) 20, 21 I 22 DE NOVEMBRE. L’ESCALA Exposició Retrats de la memòria, d’Elisabet Serra MUSEU DE L’ANXOVA I DE LA SAL
L’ACUDIT PER JAP
ROSES Què pots veure als fons marins de Roses... dins de les Jornades del Patrimoni natural i cultural del Parc natural de Cap de Creus ESPAI CULTURAL DE LA CIUTADELLA 14 DE NOVEMBRE 17.30 H. SANT PERE PESCADOR IV Jornades Posa't al dia. Activitats fisicoesportives en edat escolar a l'Alt Empordà AJUNTAMENT 20 I 21 DE NOVEMBRE DIVENDRES A PARTIR DE LES 16.15 H. I DISSABTE A PARTIR DE LES 09.00H. Informació: www.cealtemporda.com GIRONA I Jornades PRISMA sobre dificultats d’aprenentatge SALA D'ACTES JAUME CASADEMONT DEL PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE LA UDG 20 I 21 DE NOVEMBRE. Preu 148 euros Informació: http://www.prisma.cat/jornades Convocatòria del XVI Premi Mestres 68 Presentació de candidatures: PREMI MESTRES 68. Secretaria FCE (UdG). C/ Emili Grahit, 77 - 17003 Girona o a mestres68@gmail.com
El termini finalitza el 10 de desembre del 2009.
La frase: “Mai he trobat una persona tan ignorant que no pugui aprendre una mica d'ella”. (Galileu) DESTAQUEM LA CAIXA
KITSCAIXA VALORS: Reforcem des de l’escola els valors ètics i el compromís social KITSCAIXA VALORS. Editorial: Obra Social "la Caixa". Format: Maleta pedagògica. KITSCAIXA VALORS és un nou recurs educatiu desenvolupat per l'Obra Social "la Caixa" i adreçat als mestres i als alumnes de primària (especialment de 8 a 12 anys) amb la voluntat de reforçar des de l'escola els valors ètics i el compromís social. Cada kit conté materials fàcils d'utilitzar, polivalents i atractius, que permeten plantejar diverses qüestions relacionades amb el coneixement d'un mateix i la relació amb els altres. A partir de l'autoestima i del reconeixement de les nostres qualitats, del domini de les capacitats i emocions pròpies, podem aprendre a respectar les normes i valorar la diversitat, ser tolerants i preocupar-nos pels altres, dialogar i comprometre'ns.
RECURSOS EDUCATIUS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
CAP A UNA EDUCACIÓ INCLUSIVA Crònica d'unes experiències
COMPROMÍS DE POETA Articles d'opinió de M. Àngels Anglada
ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA
PUJOLRÀS, PERE (ED.); LAGO, JOSÉ RAMÓN (COORD.); ET ALTRI
AYENSA, EUSEBI; FOGUET, FRANCESC
EUMO EDITORIAL
EUMO EDITORIAL
® Molta gent, en el camp educatiu, s’omple la boca parlant d’inclusió escolar, d’educació inclusiva o de termes semblants. Però no tothom es refereix al mateix quan utilitza aquests termes.
® Del més de mig miler d’articles que Anglada va escriure, els curadors n’han seleccionat cent quaranta en què l’escriptora fa evident el seu compromís moral i cívic.
PEL·LÍCULA
LLIBRE
DOMÈNECH FRANCESCH, JOAN
NI FÀCIL NI DIFÍCIL Dir: Lagartofernández i Marian Piper
RACONS D'ACTIVITAT A L'ESCOLA BRESSOL I AL PARVULARI
GRAÓ. MOCRO-MACRO REFERÈNCIES 9
PRODUCTORA: SOMNI DE MICO
LAGUÍA, MARÍA JOSÉ; VIDAL, CINTA
FORMAT: DVD
GRAÓ
® El film desenvolupa tres temes de caire intercultural: el de la identitat, el de la tolerància i el respecte. Alguns dels personatges són estudiants de l'IES d'Olot, on està rodada la pel·lícula.
® Organitzar la classe en racons d’activitat no és només canviar la distribució de l’espai; implica una concepció diferent del nen i de la nena, del mestre i de la metodologia de treball.
® ”Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”. Quants cops hem pensat en el significat d’aquesta frase quan tenim sempre la frase a punt: va, vinga, és tard, tenim mota feina...
MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ
Carme Gilabert DIRECTORA DE L’ECOMUSEU FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES
«Per parlar de pa primer ensenyem l’espiga de blat» FIGUERES | MAIRENA RIVAS
ENTREVISTA TERESA LLORDÉS
ECOMUSEU FARINERA
Serveis educatius
El servei educatiu de l’Ecomuseu-Farinera ofereix visites i tallers als centres escolars, adreçats als diferents nivells educatius (ensenyament infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius) i pensats com un complement per a l’educació formal. Les visites guiades i els tallers ens apropen a la indústria farinera, a la molineria tradicional, el blat com a matèria primera, al pa com a producte alimentari i a l’energia hidràulica.
C/ Sant Francesc, 5-7. Castelló d’Empúries 972 25 05 12 www.ecomuseu-farinera.org
La museòloga Carme Gilabert porta la direcció de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries des de l’any 1998, juntament amb un equip de professionals que està fent un treball molt potent en l’àmbit del món educatiu.
P L’Ecomuseu Farinera ha previst ampliar la festa educativa. R Estem definint uns nous tallers, sobretot volem millorar el tema d’alimentació i de salut i també en tema de l’ecologia i la sostenibilitat. P Com volen enfocar els tallers d’alimentació i salut? R
Fomentant les dietes saluda-
bles, els aliments de temporada i fent que siguin els mateixos nens els qui posin atenció en el que és bo i el que no és bo per a ells. P
I els de l’ecologia?
Aquí tenim una turbina hidràulica que ens pot donar peu a explicar les energies renovables. També incidirem en la reutilització i el reciclatge. R