EMPORDÀ | 22 DE MARÇ DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 14 | MARÇ DEL 2011
Els estudiants d’ESO fan de periodistes L’Institut de Castelló elabora una revista en tots els àmbits, de redacció i disseny L’Institut de Castelló d’Empúries té la seva pròpia revista, KST, en què no només s’hi poden llegir notícies d’interès general relacionades amb el municipi i la comunitat educativa, sinó en la qual també es fa un retrat de com es desenvolupa la vida acadèmica al centre. CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS
La revista es fa des de matèries optatives dels departaments d’educació visual i plàstica i de català que treballen de forma coordinada. ROGER LLEIXÀ
macions d’actualitat i d’interès general, però alhora s’hi poden llegir comentaris i opinions a l’entorn de l’institut i del municipi. En l’editorial del primer número, s’explica clarament quina és la filosofia de treball: “La revista procurarà incloure escrits que la re-
L’ART D’EDUCAR JOSEP MARIA MORA
EDITORIAL ou uns maleducats, no us ensenyen res a l’escola!” Ja fa temps que ens ho va dir l’àvia. A vostès no? Dubto que fos conscient de la pervivència del missatge. Però no dubto gens del que ens volia transmetre. Les arrels de la paraula educació són tan antigues com pervers el debat actual. Sense la necessitat de retrocedir a l’è-
S
Assessor del CRP Servei educatiu de l’Alt Empordà
poca de Kant quan es deia que l’educació és una funció de la societat en contraposició a l’adoctrinament d’aquesta. Els darrers anys de reformes i reformes de les reformes educatives, ens haurien d’haver ENSENYAT alguna cosa. Ideem un nou déu anomenat PISA. Volem ciutadans crítics davant del món que els envolta, demanem diàlegs competencials al
presentin a través de la col·laboració de tothom, a través del tractament de diferents matèries i especialitats, per tutories, per departaments, per seminaris.” Un altre objectiu és formar els alumnes que elaboren les notícies en la responsabilitat i l’ètica pro-
fessional. És per això que una de les premisses de KST és l’adhesió al Codi Ètic dels Periodistes de Catalunya, en aquest cas adaptat a la revista estudiantil. Eulàlia Rodríguez veu rellevant que aquest tipus de projectes permetin assolir competèn-
cies que es treballen i desenvolupen des dels ensenyaments artístics, transversals a tots els àmbits, amb la finalitat de millorar els resultats d’aprenentatge dels alumnes. Tots els departaments col·laboren d’una manera o una altra en la publicació.
nostre alumnat. Alabem la societat del coneixement, les xarxes socials. Ens emmirallem en el grup humà del Barça. Elaborem codis ètics, ens llegim amb lupa els codis deontològics. Encapçalem programes d’educació per a la ciutadania, innovem en els drets i deures de l’alumnat, creem el Consell Escolar de Catalunya, demanem una AMPA participativa amb el centre, dissenyem l’escola de mares i pares, implorem sortir de l’hiperactivisme escolar. Ens encanta veure un alumne emocionar-se davant d’una obra d’art, ens deixem captivar pels meravellosos nens diferentment normals. Creem plans educatius d’entorn. Recordem com un valor afegit el pas per l’escoltisme, l’esplai, etc. Però... no. Saben què ? seguim, se-
guim. El partit, a Google, sembla clar 10.900.000 resultats per a educació, 4.560.000 resultats per a ensenyament. Innovadores sentències dels tribunals de justícia adreçades a joves en favor de tasques comunitàries. Un Pacte nacional per a l’educació, assignatures d’educació comparada a les facultats. Infinitat de programes educatius de les ONGs per tot el món. Un revisor que explica a uns joves quines conseqüències té el fet de colar-se al tren. Una botiguera que els diu “nen, quan s’entra a un lloc es diu bon dia”. Innumerables planes escrites en revistes especialitzades, apostant per una educació de qualitat. Tendències com La pedagogia della Lumaca. Escoles com Reggió Milie, El Pelouro. Movi-
ments de renovació pedagògica, jornades, congressos. L’il·lustrador Francesco Tonucci. El filòsof Joan Manel del Pozo, l’escriptor Amin Maloud, El Mestre Daniel Pennac, l’escriptora Najat El Hachmi, El pedagog Miquel Essomba. I... tants i tants d’altres d’aquí i d’allà implicats en l’art d’EDUCAR com a base per a una societat millor. Si l’àvia tingués facebook, ben segur que en la seva soledat gaudiria de molts amics. Em disculparan, però... per mi el debat no és debat, l’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que ens diuen els llibres, l’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que mai podrà aparèixer en un llibre. Potser és hora de treure’ns el mocador... dels ulls.
33931
La revista KST dóna testimoni de la vida a l’Institut de Castelló d’Empúries. Tots els estudiants s’hi veuen reflectits. És una publicació que neix del Programa d’Innovació ARTIC (Art i Tecnologia), que el Departament d’Educació visual i plàstica, que coordina la professora Eulàlia Rodríguez, va guanyar el 2007 i que va permetre dotar l’aula de dibuix amb onze ordinadors que contenen el programa informàtic de maquetació Quark Xpress. L’activitat de la revista es fa des de l’optativa de maquetació, de visual i plàstica, i des de l’optativa de redacció de textos, de català, i s’ofereix als alumnes de tercer d’ESO. Aquest curs, l’optativa de dibuix, la imparteix la professora Míriam Melénez, i la de català, Nuri Reig. La revista es diu KST, un nom proposat pel mateix alumnat i que suggereix la paraula Castelló. Pel que fa als continguts, hi ha infor-
II
DIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
A la llar de Cadaqués, busquen maneres d’experimentar. LLORENÇ GIFREU
L’aprenentatge amb experimentació CADAQUÉS | M. R.
La línia metodològica de la llar d’infants Es Papanell, de Cadaqués, té com a eix destacat l’experimentació i la manipulació de diferents materials. L’objectiu és que els infants explorin objectes i materials de forma sensorial i perceptiva, observant-ne les seves característiques. Les educadores comenten que aquesta estimulació permet als petits tenir la possibilitat de descobrir nous estats dels materials, i són ells mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges. Els nenes i
les nenes es creen hipòtesis, es fan preguntes com: què es això? què puc fer amb això? per a què serveix? què passarà? què aconseguiré. A través de l’experimentació, s’inicien en la lògica matemàtica fent diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions i, al mateix temps, s’habituen a treballar amb tranquil·litat, mantenint una actitud de respecte vers els companys i el material. Les educadores preparen prèviament el material i després el presenten als nens perquè comencin a experimentar lliurement.
A FONS
VICENT COLOM ESCRIVÀ Assessor tècnic docent SSTT a Girona
EL PAC, GESTIÓ EDUCATIVA es de l’any 2005, el Departament d’Ensenyament porta a terme els Plans d’Autonomia de Centre (PAC). Aquest pla actualment l’estan seguint
D
® Totes les propostes parteixen de la base que cal fomentar el text oral i l’escrit CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS
com a llavor per recristal·litzar. Aquesta tasca va ser més costosa perquè calia trobar cristalls prou bons per fer créixer: els més purs, de creixement vertical i que no es creuessin entre ells. Seguidament, es va fer la segona recristal·lització i, tot i algunes dificultats, el resultat va ser satisfactori. Com relaten des de l’institut, els alumnes del projecte estan cada dia més il·lusionats i les professores engrescades davant la bona feina dels grups de treball.
per curs, premis que van destinats sobretot a ampliar les biblioteques de classe. Com expliquen les mestres que coordinen el projecte, per no descuidar el treball de la llengua oral, i per fomentar la capacitat de comprensió oral entre els més menuts, s’organitzen explicacions teatralitzades de contes més o menys populars, que fan les delícies dels nens i nenes des de P-3 fins a 2n i motiven molt els alumnes més grans, de cicle superior. Per a aquests alumnes més grans, és molt important que es valori la
seva representació. En el marc d’aquesta mateixa proposta educativa, els alumnes de cicle mitjà, en concret els de 4t, van a la residència d’avis de la vila, l’asil Toribi Duran, a fer un recital de poemes, que s’han treballat prèviament a l’aula. Sant Jordi és, però, un dia eminentment festiu. La desfilada de nens i nenes cap a la plaça a visitar les parades de roses i llibres és un esdeveniment que no es deixa de complir mai a l’escola castellonina. S’aconsella els alumnes que comprin llibres, per llegir-los després. I la part més festiva arriba sempre el dia de Sant Jordi a la tarda. Els petits de la llar d’infants Passeig de les Oques van a l’escola a assistir, amb els alumnes del Ruiz Amado, a la representació de la llegenda de Sant Jordi.
559 centres a Catalunya i, concretament, 76 a les comarques de la demarcació gironina. Els objectius d’aquest pla, anomenat pla de plans ja que aglutina totes les iniciatives que es porten en un centre són: millorar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l’abandonament escolar. Implica un model de gestió de centre que, utilitzant com a eina l’autoavaluació basada en l’anàlisi individual i global d’indicadors, estructura el funcionament del centre incorporant el treball en equip i la responsabilització i implicació de tots el membres de la comunitat educativa.
El pla està liderat per un grup anomenat Equip Impulsor i format per la direcció del centre i un número variable de professors o mestres del claustre, una mena de consell de direcció, els quals tenen una implicació més directa en el procés, ja que són responsables de liderar el bon funcionament de les estratègies. El paper de la comunitat és l’aplicació, seguiment i avaluació de les activitats, així com la presa de decisions a final de curs per millorar el procés. El centre concreta el seu Projecte d’autonomia amb format de pla estratègic en dues fases: la primera de disseny, que després
d’un procés d’avaluació interna i externa, defineix els objectius a aconseguir en un termini de quatre anys i les estratègies que permetran arribar a aquests objectius. I una segona d’aplicació de les activitats que desenvoluparan les estratègies, tant a nivell d’aula com a nivell organitzatiu. La signatura de l’acord entre el Departament i el centre comporta una dotació de recursos econòmics, humans, organitzatius, de formació i de gestió, dels quals el centre ha de fer un seguiment exhaustiu i rendir comptes anualment a l’Administració amb el compromís d’aconseguir una millora mínima pactada al final dels
quatre anys d’aplicació del pla. Aquest rendiment també es porta a terme a nivell intern. L’equip impulsor del pla ha d’informar a la comunitat educativa del funcionament de les activitats, aquesta avaluació interna permet anar prenent decisions durant el curs, i també al final del curs per tal de reconduir aquelles situacions que ho requereixin. Aquest procés també comporta un assessorament i un seguiment per part de la inspecció del Departament i els Serveis Educatius i una organització en xarxes de centres i la utilització d’eines informàtiques col·laboratives com a suport.
Projecte de cristalls, a l’Ins Cap Norfeu Aquest gener, a l’Institut Cap Norfeu de Roses han iniciat el projecte d’obtenció de cristalls d’ADP (dihidrogenfosfat d’amoni) amb els alumnes de Química de 1r de Batxillerat. Després de fer la primera dissolució, tots esperaven amb interès el resultat, que no va ser gens decebedor, ja que es van obtenir uns cristalls força espectaculars. El segon pas va consistir a seleccionar quin grup de cristalls s’utilitzarien
L’escola Ruiz Amado fa un treball engrescador a l’entorn de Sant Jordi L’Escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries aprofita la celebració de la diada de Sant Jordi per fer un treball transversal engrescador i profitós amb els alumnes. En l’organigrama de l’escola, hi ha les comissions formades pels mestres i per les mestres i, una d’aquestes comissions, la de biblioteca, és la que s’encarrega de dinamitzar la majoria dels aspectes que es relacionen amb la festivitat del 23 d’abril. Així, es dissenyen activitats obertes a la participació de tots els alumnes, independentment de l’edat, i que a més fomentin la relació de l’escola amb l’entorn social i cultural. Els treballs que es proposen des d’aquesta comissió van variant: es parteix de la base que cal treballar el text oral i l’escrit. A partir d’aquí, cada classes ha d’elaborar les seves idees, com ara la creació de cal·ligrames, el disseny d’auques o la invenció de contes, que després es comparteixen o bé amb la resta del cicle o bé amb el nivell educatiu en què es troben els alumnes. Els treballs realitzats s’exposen i tothom els pot veure. A més, per afavorir la participació, es fa un lliurament de premis
L’equip de l’institut que treballa en el projecte. INS CAP NORFEU
ROSES | REDACCIÓ
És espectacular veure les cares dels alumnes quan arriba el drac, en la representació del 23 d’abril. ESCOLA RUIZ AMADO
Dos exemples de treballs dedicats a la festa de Sant Jordi. ESCOLA RUIZ AMADO
Es dissenyen activitats obertes a la participació de tots els alumnes, que fomentin la relació de l’escola amb l’entorn
EMPORDÀ | DIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011
Diàlegs d’Educació
III
Breus
L’Escola de Llers dedica unes jornades a les tradicions populars catalanes
INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU
Bon paper dels alumnes de segon de Batxillerat
® Els mestres, els alumnes, les famílies i les entitats han participat en les activitats LLERS | MAIRENA RIVAS
L’Escola de Llers va organitzar, fa uns dies, les Jornades Culturals, dedicades a Les Tradicions Populars catalanes i la Festa Major. Des del claustre de mestres, es va considerar convenient triar aquest tema perquè entre l’alumnat hi havia força desconeixement envers aquesta temàtica. Al llarg de tres dies es van realitzar dife-
Els alumnes van assistir a activitats demostratives a l’entorn del folklore i les tradicions catalanes. ROGER LLEIXÀ
rents tallers i activitats que van facilitar el coneixement de les nostres tradicions. Totes les propostes van resultar motivadores, instructives i engrescadores, com explica la directora de l’escola, Irene Teixidor. Les famílies dels alumnes van posar a disposició de
l’escola eines, instruments, vestits, tot relacionat amb la temàtica triada. Així, es va poder muntar la mostra La cultura i les tradicions catalanes. En els tallers i les activitats van participar Ventura i Hosta de Navata, els Castellers de Figueres,
l’Escola de Música Els Olivets de Llers, la Colla Sardanista Tramuntana de Figueres i l’equip docent de l’Escola de Llers. La festa es va tancar amb una rua pels carrers, amb capgrossos, gegants, dracs, pubilles i hereus, diables i castellers, i molta música.
Els alumnes de 2n de Batxillerat científic de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres estan d’enhorabona: l’Albert Fina ha participat en l’Olimpíada de Química i s’ha classificat en el 5è lloc de Catalunya; per això, anirà a la fase estatal que se celebra a València a finals d’abril; l’Eduard Godori ha participat en l’Olimpíada de Física i ha estat seleccionat per anar a la fase estatal que se celebrarà a Múrcia a principis del mes d’abril, i en Jordi Vila ha obtingut el 3r premi en l’activitat telemàtica de la 47a Olimpíada Matemàtica de Catalunya. REDACCIÓ | FIGUERES
DIALOGUEM AMB...
Jaume Salvat Pont
raula tecnologia és un calaix de sastre en el qual hi podem fer cabre de tot. L’home, des de la prehistòria, ha anat avançant gràcies a la ciència i a la tecnologia, des que va descobrir el foc, des que va descobrir les eines i fins a arribar als nostres dies. El que la ciència demostra, la tecnologia ho porta a la pràctica d’alguna manera.
PROFESSOR DE TECNOLOGIA DE L’INSTITUT EL PEDRÓ DE L’ESCALA
«A tecnologia, el primer que necessitem és temps» ENTREVISTA El mestre de taller Jaume Salvat és professor tècnic de tecnologia de l’ESO a l’INS El Pedró de l’Escala. Treballa en l’àmbit de la docència des del 1976, any en què va entrar de professor tècnic de formació professional a l’INS Narcís Monturiol de Figueres. En aquest centre, hi va estar fins al 1991. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
Com ha de ser un taller de tecnologia? P
R Ha de ser un espai on hi hagi dues zones ben definides; una d’experimentació, amb una pissarra, un projector i un espai en què els alumnes puguin experimentar, i després una zona de construcció on poder portar a la pràctica els projectes que hem dissenyat. Aquesta distribució és ideal i bàsica, amb els equipaments necessaris. P Compta, vostè, amb els recursos suficients per impartir la matèria? R Sí, tot i que el primer que necessitem és temps. L’àrea de tecnologia va començar amb una
P La tecnologia és atractiva per als alumnes.
Jaume Salvat, en una de les aules de tecnologia de l’institut. ROGER LLEIXÀ
gran empenta quan va començar l’ESO i vam treballar molt per donar-li rellevància dins del currículum. Teníem moltes més hores que ara i, per això, aprofito per queixar-me, perquè s’han reduït molt les hores de tecnologia i no podem treballar al nivell que ens
agradaria. Lligant-ho amb la pregunta, són necessaris uns equipaments mínims. Nosaltres utilitzem un ampli ventall d’eines manuals, elements de control i també les TIC. P
Què entenem per tecnologia?
R
En l’època que estem ara, la pa-
R Nosaltres sempre diem que l’àrea de tecnologia té un objectiu important, que defuig de l’estereotip que a tecnologia es fan treballs manuals. Nosaltres apliquem el procés tecnològic als alumnes, un procés que inclou tres verbs que els inculquem des de primer d’ESO: pensar, fer i comprovar. En qualsevol àmbit de la seva vida poden aplicar el procés tecnològic i veuran que funciona.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Un espai urbà de Borrassà permet aprendre les lleis de la geometria tot jugant ® L’arquitecte municipal, Fernando Aizpún, ha dissenyat una plaça pública a l’aire lliure amb caràcter educatiu BORRASSÀ | MAIRENA RIVAS
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
L’arquitecte municipal de Borrassà, Fernando Aizpún, ha convertit un trist solar del costat de l’escola en la plaça de la Geometria, en el disseny de la qual ha utilitzat figures i lleis geomètriques per donar un doble vessant a la seva funcionalitat, didàctica i lúdica. És un espai de joc colorista i atractiu pensat per a l’educació dels escolars de totes les edats, amb una clara intenció que aprenguin geometria tot jugant. A la plaça, hi ha representats el triangle, el quadrat, el rectangle auri, la circumferència, el pentàgon i la pentalfa, així com
les seves diagonals, segments i proporcions simples, lleis geomètriques que combinades amb els diferents espais d’estada i joc fan possible combinar el joc i els elements didàctics.
L’arquitecte Fernando Aizpún mostra l’espai dedicat al triangle. ROGER LLEIXÀ
ELS ELEMENTS, LES FIGURES I LES LLEIS GEOMÈTRIQUES REPRESENTATS A LA PLAÇA DE LA GEOMETRIA
El punt, la línia i el pla representats pel bàcul d’enllumenat, el banc lineal i la repetició de xiprers. Un triangle escalè genera a partir de la seva altura dos triangles rectangles on queda reflectit el teorema de Tales. El quadrat el formen petits quadrats
de peces de paviment amb un altre quadrat menor recolzat a la seva diagonal. El rectangle auri o rectangle d’or, els costats del qual guarden raó àuria. El pentàgon i la pentalfa regulars permeten explicar propietats relacionades amb la raó
àuria. El cercle i la circumferència permeten apreciar com un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d’un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat, el centre.
IV
DIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Conferència a càrrec de Joan Vallès i Montse Parada, membres del grup de recerca etnobiofic.cat SERVEI EDUCATIU DE L'ALT EMPORDÀ DIJOUS, 24 DE MARÇ DEL 2011 DE LES 18.00 HORES A LES 20.O0 HORES Més informació: La conferència que organitza el Servei Educatiu de l’Alt Empordà té com a finalitat donar resposta a la pregunta: Volem conservar un tresor de cultura popular que forma part de la nostra identitat? FIGUERES Conferència a càrrec de Sònia Kliass, psicòloga, expecialista en desenvolupament infantil ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ DIVENDRES, 15 D’ABRIL DEL 2011 20.O0 HORES Més informació: La
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
“No hi ha espectacle més bell que la mirada d'un nen que llegeix.”
CONCURS D’ÒMNIUM CULTURAL TREBALLS LITERARIS, SOCIALS I CIENTÍFICS Òmnium Cultural ha convocat el XXXII Concurs per a la Joventut de l’Alt Empordà de treballs literaris, socials i científics. La convocatòria està adreçada a nois i noies de 6 a 20 anys. En aquesta edició es proposa fer els treballs a l’entorn de la vida, l’obra i l’època de Joan Maragall, ja que en aquest curs escolar 2010-2011 commemorem els 150 anys del seu naixement i els 100 anys de la seva mort. El títol del concurs és Joan Maragall (1860-1911) i el seu temps. conferència forma part del cicle de xerrades que organitza l’àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament de Figueres i, per tant, està oberta a totes les persones interessades en la temàtica a tractar. En aquesta
ocasió, el lema de la conferència que pronunciarà Sonia Kliess és aquest: Com aprenen els infants a l’etapa d’educació infantil? Quines bases necessiten per evitar futures dificultats d’aprenentatge?
(Günter Grass) Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 85. Ed. Graó
JUGAMAT AUTOR: Quim Tarradas - Institut Ramon Muntaner (Figueres)
EXERCICI Tenim dues cordes d'un metre de llargada cadascuna. Si les encenem per un costat, cada una d'elles tarda una hora a cremar-se totalment. El problema és que les dues cordes no es cremen igual, i la velocitat amb la que es van consumint no és constant. Com ho podem fer per aconseguir calcular 3/4 d'hora? Solució al Jugamat de l’edició de febrer: Experts: 4 minuts
La solució és 9567+1085=10652
Amateurs: 20 minuts.
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
WEB: HTTP://WWW.DOCUMENTA.CAT
LLIBRE
LLIBRE
EXPERIÈNCIES D’APRENENTATGE SERVEI
PAISATGES VIUS
BUISÁN CABOT, NEUS
MARTÍN, X. I RUBIO, L. (COORD)
PATRIMONI NATURAL DE LES TERRES GIRONINES
ED. ASSOCIACIÓ CATALANA DE DISLÈXIA I ALTRES TRASTORNS
OCTAEDRO I FUNDACIÓ JAUME BOFILL
BAS, J. DIPUTACIÓ DE GIRONA
D'APRENENTATGE
Documenta és una aplicació en línia que et permet editar i publicar els teus continguts educatius, les pàgines web o la revista, fer treballs col·laboratius entre alumnes o amb altres centres, etc. Pot ser utilitzada per l’alumnat i pel professorat, com a plataforma per treballar i gestionar les teves activitats des de Primària fins a la Universitat, tant com a intranet com a web pública de cada centre. Aquesta aplicació es pot provar abans de comprar.
LLIBRE
QUÈ ENS CAL SABER DE LA DISLÈXIA
® El llibre tracta sobre els trastorns específics del desenvolupament de l'aprenentatge escolar, molt específicament els trastorns que afecten l'adquisició i consolidació de la lectura i escriptura (dislèxia). El llibre vol posar a l'abast de tots els professionals els mitjans o àmbits del desenvolupament del nen i adolescent en el coneixement bàsic de la dislèxia.
® L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina l’aprenentatge de continguts, habilitats i valors amb el servei a la comunitat. Des de fa temps, s’ha fet un esforç per sistematitzar i compartir bones pràctiques educatives que tenen en comú l’aprenentatge dels infants i joves i la seva acció directa en el medi amb la voluntat de millorar-lo. El llibre aplega una selecció de bones pràctiques amb la voluntat de donar a conèixer aquesta proposta educativa.
® Aquest llibre, de gran format, caracteritza la totalitat de les unitats paisatgístiques del territori gironí i ens il·lustra en uns valors excepcionals que hem de saber defensar i conservar. Va acompanyat d'un DVD que complementa la informació del llibre i que aprofundeix en relació amb els espais d'interès natural protegits.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
L’arxipèlag de les Medes, el Massís del Montgrí i l’entorn litoral del Baix Ter Redacció
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 21 de maig de 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el parc natural (Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter). La llei declara com a Parc Natural les Illes Medes, el massís del Montgrí i el seu entorn
marí així com el litoral del Baix Ter. Comprèn el municipis de: Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del Baix Empordà, i l’Escala, a l’Alt Empordà. La llei declara com a reserva natural parcial l’àmbit marí a l’entorn de les illes Medes donant lloc a la Reserva Natural Parcial Marina de les illes Medes i també les llacunes i els aiguamolls dels sectors del Ter Vell, Pletera, Bassa de Fra
Ramon i basses d’en Coll i els seus sistemes litorals associats que en el seu conjunt originen la Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. La varietat d’ambients i l’extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten el petit arxipèlag de les Medes, situat a una milla escassa del poble de l’Estartit, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània. La part emergida d’aquest Parc Natural és un
TONI LEON
arxipèlag format per set illots: el Medellot, l’illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit i el Ca-
rall Bernat. Des de sempre, han estat un punt d’interès per a l’home, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d’importància militar i estratègica des de l’edat mitjana fins a finals del S. XIX. Van ser habitades fins al 1934.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera