Diàlegs d'Educació 1.3

EMPORDÀ | 19 DE GENER DEL 2010

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 3 | GENER DEL 2010

Les biblioteques escolars Els espais de coneixements complementaris i alternatius a l’aula La biblioteca escolar és un espai fonamental de l’escola i de l’institut en el qual la lectura, la investigació i la recerca tenen el seu lloc de trobada. Un seminari de secundària, format per professores de vuit instituts de l’Alt Empordà, va endegar un projecte de dinamització de les biblioteques escolars que ara està plenament consolidat.

CASTELLÓ D’EMP./L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

28371

Un grup de professores d’instituts de l’Alt Empordà treballa, des del 2005, en el programa d’innovació educativa de biblioteques escolars PuntEdu de la comarca. Per a elles, la biblioteca escolar com un espai, un recurs i una eina de coneixement i d’aprenentatge complementari i alternatiu a l’aula ordinària, vàlida per a tota la comunitat educativa amb materials seleccionats de tot tipus de suport. En el moment en què el Departament d’Educació va posar en marxa el programa PuntEdu, l’Alt Empordà va ser escollida com a comarca pilot per impulsar el funcionament de les biblioteques escolars. Aquest grup de professores, representants de pràcticament tots els instituts altempordanesos, va apostar fort i no va voler perdre aquest tren de la innovació.

Han passat els tres anys que dura el projecte PuntEdu i han aconseguit l’objectiu de consolidar la biblioteca com a “espai singular, centre de recursos pedagògics i lloc d’aprenentatge”, com diuen dues de les professores que estan al capdavant d’aquesta iniciativa des del principi i que tenen la funció de coordinadores de biblioteques, Margarita Vidal i Eulàlia Rodríguez, la professora de llengua i literatura catalana de l’IES El Pedró i la professora de visual i plàstica de l’IES Castelló d’Empúries, respectivament.

Entre les millores substancials que s’han donat amb la posada en marxa d’aquest projecte, destaquen l’obertura de la biblioteca en l’horari de pati i de menjadors, i també la seva obertura en horari lectiu. De mica en mica, pràcticament tots els instituts de la comarca s’han anat acollint als projectes d’innovació PuntEdu i, ara

OPINIÓ

MONTSERRAT NOGUÉ Coordinadora del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

RELACIÓ PARES-FILLS alten pocs dies perquè molts pares i mares es vegin implicats en el procés d’inscripció per a l’escolarització del seu fill/a a una llar d’infants, a un centre d’educació infantil o a un de secundària. Aquest moment sovint es du a terme amb entusiasme, incertesa, neguit i por cap a allò desconegut; un conjunt de sensacions i sentiments que viuran d’una manera més o menys significativa. Des d’un principi s’estableix un contacte entre família i centre, construint una relació que esdevindrà l’inici de la comunicació entre aquestes dues realitats: escola-família. El model de relació que s’estableixi ha de ser constructiu i estable de manera que permeti el coneixement mutu i la possibilitat de compartir criteris educatius.

L’escola i la família són dos contextos diferents en els quals els infants i joves hi troben persones i hi estableixen diversos tipus de relacions que enriquiran i afavoriran les seves capacitats.

Aquests dos àmbits tenen funcions educatives que permeten potenciar la socialització, l’assoliment de les capacitats bàsiques, la cura i el benestar físic i psíquic. Resulta imprescindible, doncs, establir unes relacions òptimes entre la família i l’escola per poder crear espais de comunicació que possibilitin les actituds de respecte i que facilitin l’escolta, la confiança i el reconeixement. Des d’aquestes pàgines us encoratgem/animem a viure aquest procés amb entusiasme i ganes. El treball que fan les escoles s’ho val i així es demostra en aquest suplement.

F

Alumnes de l’IES de Castelló fent classe a la biblioteca. A baix, Eulàlia Rodríguez i Margarita Vidal. ROGER LLEIXÀ

per ara, s’ha aconseguit que en el cas de l’Alt Empordà, les directrius de treball siguin les mateixes en totes les biblioteques escolars.

Això pel que fa als instituts, però es dóna la circumstància que la realitat dels centres d’educació infantil i primària és molt similar a la dels instituts, i la potenciació de la biblioteca escolar com a espai d’aprenentatge cada vegada està cobrant més pes.

LA BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU

UN ESPAI DE CONEIXEMENT I APRENENTATGE  És un espai d’aprenentatge.  Té informació en diferents suports.  Té un fons seleccionat i actualitzat.  Té un catàleg.  Ofereix diferents activitats.  Té un professorat responsable,

amb formació específica.  Impulsa un pla de lectura del centre.  Proporciona recursos per al currículum.  Col·labora amb l’entorn.  Es relaciona amb la biblioteca pública.

II

DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

L’IES Vilafant és un dels centres pilot del programa informàtic Linkat

Participació i diàleg, en les assemblees del CEIP Joaquim Vallmajó

® És un programari lliure amb multitud d’aplicacions

® L’escola de Navata educa en democràcia i sentit crític

ROGER LLEIXÀ

ROGER LLEIXÀ

VILAFANT | M. R.

L’IES Vilafant és un dels centres pilots de Catalunya que desenvolupa les aplicacions educatives informàtiques per mitjà del programari lliure Linkat. El professorat del centre ha rebut una formació específica de la mà de Mireia Dòsil, docent de l’institut especialitzada en Linux. El Linkat és la distribució educativa de GNU/Linux que ha iniciat i ofereix el Departament d’Educació a la comunitat educativa. Es tracta d’un projecte de programari lliure que permet als centres educatius, però també a tota la societat, tenir accés de forma legal, gratuïta i amb suport tècnic professional, a un conjunt molt ampli d’aplicacions: educatives, d’ofimàtica, d’Internet i multimèdia.

El director de l’IES Vilafant, Jordi Montero, ha explicat que, de moment, amb els alumnes es realitza una tasca més aviat dual, el que significa la utilització simultània tant de Windows com de Linkat, tenint en compte que pràcticament ningú, ara per ara, disposa d’aquest últim programari a casa seva. Ara bé, Jordi Montero considera que “per una qüestió ètica i també econòmica, la tendència en la nostra societat ha de ser la implementació de programaris lliures.” La utilització d’aquest programa informàtic dóna, a aquest institut, una singularitat que li fa fer un salt endavant en la qualitat educativa.

NAVATA | M. R.

Lurdes Pujadas, mare i educadora, gaudeix d’un conte amb la seva filla a la biblioteca de Castelló. ROGER LLEIXÀ

El conte com a eina en l’evolució emocional i cognitiva de l’infant ® La llar Passeig de les Oques de Castelló anima els pares a portar els fills a la biblioteca El conte viatger és una experiència educativa que la llar d’infants Passeig de les Oques de Castelló d’Empúries ha promogut per animar els pares i les mares a motivar el gust per la lectura dels seus fills i de les seves filles des del primer mes de vida. La bibliotecària municipal, Roser Julià, va fer la proposta a la llar d’infants, en el marc del projecte Nascuts per llegir, una campanya de foment de la lectura des de la primera infància que permet establir un vincle afectiu entre infants i adults al voltant del llibre. Mercè Comas, la directora de la llar d’infants, considera que El conte viatgerés un bon mitjà per apropar les famílies a les biblioteques, sobretot tenint en compte que “el conte és una de les eines que l’escola utilitza per la gran importància que té en el desenvolupament emocional i cognitiu dels infants”.

S’assoleixen, a més, diversos objectius: apropar la biblioteca als pares; involucrar la família en l’ac-

tivitat lectora; fomentar el plaer d’escoltar, imaginar i crear; potenciar les relacions entre l’adult i els infants mitjançant la parla, els gestos, les emocions, i desenvolupar el gust per aprendre.

En aquesta activitat, les educadores expliquen un conte de la biblioteca a la classe i el dimecres el

donen a un nen o una nena dins una bossa perquè el comparteixi amb la família a casa. Abans de dissabte l’han de tornar a la biblioteca i allà donaran al petit una capsa plena de contes perquè en trobi un altre per posar-lo dins la bossa i dur-lo el dilluns següent a l’escola. I així cada setmana.

ermeteu-me començar d’una manera semblant a un conte, encara que el contingut no n’és gens, d’infantil. Una vegada hi havia un lloc que reunia unes quantes cases, hi havia un bon ferrer, un molt bon sastre, un vidrier, un ceramista, un mestre d’obra i així un grapat d’oficis de totes menes. Tots ells eren molt bons en la seva feina i sempre procuraven fer-la el millor que sabien, ara bé, quan es trobaven només senties : jo he fet..., jo acabo de... , jo faré..., però mai senties nosaltres ... o, farem ...

Tenien un problema i no ho sabien, el seu egoisme i el no veurehi més enllà de cadascun d’ells no els permetien adonar-se que for-

maven una comunitat i que, a més a més de ser bons en les seves feines, calia que fossin ciutadans i col·laboressin en el bon govern del lloc. Calia que passessin del jo al nosaltres. És cert que no naixem ensenyats a ser ciutadans, sinó que n’aprenem al llarg de la vida de l’exemple dels altres i amb el suport dels altres, però també cal la nostra voluntat.

De totes maneres, com en qualsevol relació, és necessari que algú faci el primer pas, que s’acosti als altres amb el desig d’escoltar-los i d’arribar a acords i, si n’hi ha que continuen en el seu petit clos, no cal capficar-s’hi, perquè quan vulguin ser escoltats, primer hauran de fer el pas per comportar-se com ciutadans responsables.

«És cert que no naixem ensenyats a ser ciutadans, sinó que n’aprenem al llarg de la vida de l’exemple dels altres i amb el suport dels altres, però també cal la nostra voluntat»

P

A FONS

FELIP PONSATÍ Inspector de la Zona

SER CIUTADÀ ÉS DIFÍCIL PERÒ ENGRESCADOR

ROGER LLEIXÀ

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

«El conte viatger» L’activitat que implica tothom ® L’activitat El conte viatger, promoguda per Roser Julià, responsable de la Biblioteca Ramon Bordas i Estragués de Castelló, i la directora de la llar d’infants, Mercè Comas, potencia el treball en xarxa escola-família-biblioteca-escola.

Fer de ciutadà responsable pressuposa, com és lògic, participar intel·ligentment en la vida pública del lloc. És que no n’hi ha prou de participar-hi? Doncs segurament no. Cal tenir punt de vista, potser no en tot, però en les coses fonamentals, sí. Cal escoltar els altres i adonar-se de la riquesa i varietat del gris. Cal saber sumar, cedir, exigir i comprendre les raons dels altres, però sobretot el que cal és la voluntat de ser ciuta-

L’equip docent del CEIP Joaquim Vallmajó de Navata va arribar a la conclusió, fa un temps, que tot conflicte o mal comportament que es generava a l’escola es podia resoldre en democràcia, amb sentit crític, amb empatia, amb responsabilitat personal i col·lectiva, fent ús del diàleg i de la participació. Aquest exercici requeria d’una pràctica i es va considerar, com explica la directora del centre, Carme Gubert, que l’assemblea era l’espai més idoni.

Setmanalment, se celebren assemblees d’aula, per classes, i dos o tres cops al llarg del curs es reuneix l’assemblea general, en què coincideixen tots els alumnes i professorat de l’escola. “El treball que es fa a cada aula és un treball previ al que es presentarà a l’assemblea general. El que es pretén és que cada nen aprengui a expressar-se i a respectar l’opinió de l’altre”, explica la directora, alhora que comenta que en l’assemblea es posen sobre la taula problemes que preocupen als alumnes o als mestres i temes interns de cada classe, es parla de convivència, de normes, d’hàbits, dels jocs del pati, de l’amistat.

Al novembre, es va celebrar una assemblea general en què el tema a tractar girava al voltant d’un conte amb un desenllaç que tenia moralina, tot plegat per exemplificar una situació que s’havia produït a l’escola. dà i de mirar-se el lloc com un “nosaltres”, més que com un conjunt destriat de “jo”. És cert que aquells que continuen mirant-se només el jo “tenen el dret d’actuar d’aquella manera”, però si bé tenen el dret de fer-ho així també cal dir-los que tenen l’obligació d’acceptar i complir allò que hagi decidit el “nosaltres”, perquè normalment una bona solució mai no és “una de les solucions”, sinó que és la suma coherent de moltes aportacions i renúncies i mai no s’arriba a una bona solució si no hi ha ciutadans que participin de forma intel·ligent.

No voldria que ningú ho interpretés com que he estat parlant, nebulosament, dels centres educatius, o potser sí, vés a saber...

EMPORDÀ | DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010

Diàlegs d’Educació

ROGER LLEIXÀ

Breus CALENDARI

MUSEU DE L’EMPORDÀ

La mostra de Monturiol, fins a l’11 d’abril El Museu de l’Empordà de Figueres ha prorrogat fins a l’11 d’abril l’exposició Narcís Monturiol.

Una veu, entre utopia i realitat.

L’àrea didàctica del museu ha fet arribar aquesta informació a tots els centres educatius, ja que la mostra proposa un recorregut amè i didàctic que acosta el visitant a la faceta més humana de Narcís Monturiol. REDACCIÓ | FIGUERES

ROGER LLEIXÀ

IES ILLA DE RODES

La preinscripció per al curs escolar 2010-2011 s’inicia el 2 de febrer El calendari de la preinscripció del curs escolar 2010-2011 és el següent: segon cicle d’educació infantil i primària i educació secundària obligatòria, del 2 al 16 de febrer de 2010. Si la sol·licitud s’envia per Internet, el termini es tanca a les 24 h del 15 de febrer.

Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, del 10 al 21 de maig.

Si la sol·licitud s’envia per Internet, hi ha temps fins a les 24 h del 20 de maig. REDACCIÓ | FIGUERES

III

VUIT SESSIONS

Taller per demostrar als alumnes que la violència no du enlloc

L’AMPA del CEIP Carme Guasch munta un Curs de Cuina Saludable

La darrera setmana abans de les vacances de Nadal, l’alumnat de primer d’ESO de l’IES Illa de Rodes de Roses va participar en un taller sobre prevenció de la violència, organitzat en col·laboració amb el Consell Comarcal. Per introduir el tema, es va utilitzar la història teatralitzada de Juul, un ninot que pateix l’assetjament i abús dels seus companys. Després d’identificar diferents tipus de violència, parant més atenció als que queden més amagats per la seva subtilitat, els nois i noies de primer d’ESO van ser capaços d’analitzarne els diferents elements i factors que intervenen en les dinàmiques de violència. REDACCIÓ | ROSES

L’AMPA del CEIP Carme Guasch i Darné de Figueres ha organitzat un Curs de Cuina Saludable que imparteix des del 18 de gener i durant vuit dilluns la dietista Rosa Cerveró. Les classes, de dues hores de durada cada una, es fan a les instal·lacions de l’escola, al carrer Josep Maria de Sagarra.

Aquest és un curs obert en el qual poden participar totes les persones que hi estiguin interessades, tant del CEIP Carme Guasch i Darné com d’altres escoles. El curs està pensat per proporcionar a les famílies els coneixements bàsics d’una alimentació equilibrada i adaptada tant als infants com als adults. REDACCIÓ | FIGUERES

L’ESCOLA AFROASIÀTICA

Josep Puigbert fa una conferència a La Salle El col·legi La Salle de Figueres ha organitzat una conferència a càrrec del periodista figuerenc Josep Puigbert. La xerrada es titula L’escola afroasiàtica i el model europeu i tindrà lloc el divendres 22 de gener al teatre de La Salle, a dos quarts de nou del vespre.

Josep Puigbert és antic alumne d’aquest centre educatiu de Figueres. REDACCIÓ | FIGUERES

DIALOGUEM AMB...

Fina Surina

comencin les obres i en uns deu mesos estigui el centre escolar fet.

El trasllat serà un pas més. En l’àmbit professional, om on volem ser, però ens falta la part estructural, que no depèn de nosaltres.

DIRECTORA DEL CEIP PARC DE LES AIGÜES DE FIGUERES

«En l’àmbit professional, som on volem ser» ENTREVISTA Fina Surina té 40 anys i és de Besalú. Porta mitja vida, dues dècades exactes, exercint de mestra.

El curs 2004-2005, el Departament d’Educació li va proposar estar al capdavant de l’equip directiu d’una escola de nova creació a Figueres, el CEIP Parc de les Aigües, i aquesta és una oferta que va valorar com “una oportunitat fantàstica que només et passa una vegada a la vida”.

P Liderar una escola, és una gran responsabilitat.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

En el moment que us diuen que heu de crear una escola del no-res, com s’afronta el repte?

P

R L’escola l’hem fet nosaltres, i l’hem fet l’equip de persones que hem treballat a l’escola. L’equip docent ha estat sempre fantàstic i sempre dic que hem tingut molta sort perquè la gent que ve aquí és molt trempada, posa molt esforç i molt compromís, perquè l’escola tiri endavant i sigui l’escola que és, on s’està molt bé.

P S’obre d’una manera provisional, en un espai provisional, però ja està

Fina Surina dirigeix l’escola des de la seva obertura. ROGER LLEIXÀ en marxa el projecte definitiu.

L’escola es comença, en quasi tots els casos, en una estructura provisional i aquest tema s’ha de resoldre en poc temps i, si és posR

sible, a curt termini. El projecte que estan fent uns arquitectes de Figueres està pràcticament enllestit i la previsió és que durant aquest primer trimestre de 2010

R Evidentment. Tot i formar part d’un equip i tot i creure en un sistema de gestió participatiu i compartit, amb un compromís conjunt, de fer les coses plegats, no deixa que hi ha d’haver una persona que ha de liderar. Acabes fent de cap de personal, de representant del departament i moltes altres coses que professionalment i personalment t’enriqueixen molt.

P Quina és la seva especialitat, com a mestra?

R Sóc especialista de llengües estrangeres.

LA BONA PRÀCTICA

Editen:

Què passa quan una colla de ratolins trapelles s'escapen dels llibres? ® A l'escola Salvador Dalí de Figueres us ho poden explicar CEIP SALVADOR DALÍ

FIGUERES | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Per tal d’actuar amb la major rapidesa possible davant d’uns fets tan preocupants, en Daliné, que és la mascota de la biblioteca de l’escola, va demanar a tots els nenes i les nenes que l’ajudessin a capturar els ratolins fugitius, prometent una recompensa a totes les classes que hi participessin. Aviat es va posar tothom mans a l’obra i en un parell o tres de dies tots els ratolins van ser capturats i retornats als llibres dels que s’havien escapat.

Agraïda i contenta per la feina feta, la mascota de la biblioteca va oferir un llibre a cada classe, el protagonista del qual era, fal-

La Ratolinada ha implicat tota l’escola, de P3 a 6è. CEIP SALVADOR DALÍ

taria més, un ratolí.

A partir d’aquesta història motivadora, els alumnes de l’escola Salvador Dalí van treballar el curs passat la festa de Sant Jordi. Dels diversos i interessants treballs plàstics i de llengua fets a cada classe, entorn del conte adjudicat, en va sortit l’exposició Ratolinada. Durant una setma-

na, tothom va poder-la visitar a la biblioteca de l’escola i posteriorment va ser exposada a la Biblioteca Municipal de Figueres per a compartir-la amb molta més gent. Entre els objectius de la biblioteca escolar del Dalí, hi ha el de promoure l’hàbit lector i el gust per la lectura dels nens i les nenes. Amb activitats d’aquest tipus es busca il·lusionar

tot l’alumnat perquè vegin l’espai físic de la biblioteca com un lloc d’interès per a ell i alhora descobrir que la biblioteca va molt més enllà del lloc on es troba.

Activitats com aquesta, que impliquen tot el centre des de P3 fins a 6è de primària, ajuden a crear una línia d’escola que en comunitats tan nombroses cal esforçar-se a conservar.

DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

IV

AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Conferència L'escola afroasiàtica i el model europeu, a càrrec del periodista i antic alumne de La Salle Josep Puigbert TEATRE DEL COL·LEGI LA SALLE 22 DE GENER 20.30 HORES Jornada de portes obertes CEIP SANT PAU, carrer Muntaner, 4 23 DE GENER DE 10.00 A 14.00 HORES A LES 12.00 HORES, XERRADA INFORMATIVA Dialoguem amb... Roser Torras i Rosa Guitart: La Ratolinada. El gust per la lectura CEIP SALVADOR DALÍ 28 DE GENER Objectius: Respondre a la pregunta. Com podem transmetre el plaer per la lectura? És la finalitat d’aquest diàleg.

Exposició Narcís Monturiol.

Una veu entre utopia i realitat MUSEU DE L’EMPORDÀ, Rambla, 2 FINS L’11 D’ABRIL

ww.museuemporda.org Exposició Jocs i lectures adaptats per a invidents SALA OBERTA DEL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA, Hotel

París, carrer Sant Pere, 1 FINS AL 28 DE FEBRER

www.mjc.cat

L’ACUDIT PER JAP

DESTACAT

ROGER LLEIXÀ

Preinscripció per al curs escolar 2010-2011 Entre el 2 i el 16 de febrer tindrà lloc el període de preinscripció a les escoles i instituts per al curs 2010-2011. Aquest procés és especialment important per a l’alumnat que el curs vinent hagi de cursar P3 o 1r d’ESO i també inclou la possibilitat de canvi de centre. Els centres educatius comencen aquesta mateixa setmana les jornades de portes obertes per informar les famílies.

Primer Curs de Formació Esportiva de l’Observatori de l’Esport Educatiu de l’Alt Empordà CONSELL COMARCAL DIES 8, 10, 11, 15, 17, 18 DE FEBRER (DE 19.30 A 21.30H, AL CONSELL COMARCAL) I DIA 13 DE FEBRER (DE 10.00 A 12.00 I DE 16.00 A 18. 00H, A LA INSTAL·LACIÓ ESPORTIVA)

GIRONA EXPO JOVE. Fira de formació, treball i salut PALAU DE FIRES DEL 26 AL 29 DE GENER Organitzen: Fira de Girona i el Consell Comarcal del Gironès Descripció: Saló d’informació i orientació juvenil que té per objectiu donar suport als joves en la presa de decisions del seu futur professional i laboral.

La frase: “Tots sabem alguna cosa, tots ignorem alguna cosa; per això, tots, educadors i educands, aprenem sempre.” (Paulo Freire)

DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

EXPRESSART. MUSEU PORTÀTIL: Projecte per a educació infantil i primària, creat per Marta Berrocal per al MACBA

EXPRESSART. L’objectiu principal és que tant els alumnes com els mestres gaudeixin de les obres i hi puguin establir un diàleg partint de la pròpia experiència i estimulant el respecte i l’interès per l’art com a mitjà d’expressió, joc, representació i experimentació. Un altre objectiu del projecte és que els infants prenguin consciència de la seva capacitat per expressar-se, i que la desenvolupin lliurement, bo i minimitzant imposicions i restriccions, en la mesura que sigui possible, i animant-los a utilitzar alguns dels elements o procediments que fan servir els artistes. Després de treballar amb la caixa a l’escola, el grup està més motivat per venir a veure les obres exposades al Museu. S’aconsella preparar una visita al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona).

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

DVD

DINS DEL MIRALL

ENTENDRE’S AMB ADOLESCENTS

FAMÍLIA I ESCOLA

PERSÉPOLIS

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EXPLICADA ALS ADULTS

TU M’IMPORTES

COMPARTIR L’EDUCACIÓ

VICENT PARONNAUD, DIRECTOR; XAVIER RIGAULT, PRODUCTOR

PEP MOLIST

PAU LÓPEZ VICENTE

M. JESÚS COMELLAS

EDITORIAL GRAÓ

EDITORIAL GRAÓ

EDITORIAL GRAÓ

® El llibre presenta un itinerari gradual per algunes de les millors obres de la literatura universal adreçades als infants i els joves des que neixen fins que ja es poden considerar lectors autònoms.

® Llibre eminentment pràctic que s’adreça a pares i mares amb fills adolescents, i a tutors, mestres i professorat de secundària en general. L’autor planteja reflexions, receptes creatives i propostes molt realistes.

® El llibre incideix en el fet que cal promoure un debat conjunt entre família i centre educatiu que faci possible l’acostament entre ambdues institucions i que afavoreixi un clima de confiança en benefici de l’educació.

LLIBRE

CIENCIA CON HUMOR AA.VV

EDITORIAL GRAÓ

® La millor lliçó de drets humans per a tota la família. Una autèntica perla del cinema d'animació. Persèpolis és la història d'una jove que creix a l'Iran de la Revolució Islàmica.

® Els articles d'aquest monogràfic aporten idees i recursos per enfocar l'ensenyament de les ciències des d'un altre punt de vista: utilitza l'humor com a recurs didàctic per introduir conceptes científics.

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ

Jordi Font DIRECTOR DEL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI DE LA JONQUERA

«En el museu, hi ha una narració històrica» LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS FALGUÉS FOTOGRAFIA

ENTREVISTA

MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI DE LA JONQUERA Serveis educatius El Museu Memorial de l’Exili (MUME) promou, com a propostes educatives, una visita guiada, una visitataller i rutes de l’exili (adaptades a cada nivell) amb l’objectiu de recuperar la història i la memòria dels exilis del nostre país, molt especialment de l’exili republicà, originat pel desenllaç de la Guerra Civil. L’exili, però, és un fenomen d’abast universal que ha afectat i segueix afectant grans col·lectius d’homes, dones i nens arreu del món. El servei educatiu del MUME està a disposició dels alumnes, dels educadors i, en general, de tothom que vulgui reflexionar sobre qüestions com la memòria col·lectiva, les memòries individuals i la història recent de Catalunya i de l’Estat, de l’Europa de la II Guerra Mundial, del genocidi nazi o de l’Amèrica que va acollir tants exiliats republicans. Grups d’escolars i docents tenen l’entrada gratuïta.

C/ Major, 43-47. La Jonquera 972 55 65 33 www.museuexili.cat

Jordi Font subratlla com a valor afegit del MUME el paper del testimoni, un protagonista de l’exili amb el qual l’estudiant es troba cara a cara per acabar adonant-se del significat de l’experiència d’aquestes persones.

P Què transmet el Museu de l’Exili als estudiants?

R Bàsicament, el que es vol transmetre és què va significar el final de la guerra civil, l’experiència concentracionària de milers de ciutadans catalans i de l’Estat espanyol en territori francès després de la derrota republicana.

P

Tot això, dins d’un context?

R Es dóna una visió contextualitzada dels esdeveniments vinculats a l’exili: l’Europa d’entre guerres, la II Guerra Mundial, la continuació del franquisme i la lluita a favor de la democràcia des de l’exili, fins a arribar a la transició. En el museu hi ha una narració històrica des de l’acabament de la guerra civil fins a la transició.