Diàlegs d'Educació 2.19

EMPORDÀ | 15 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 19 | NOVEMBRE DEL 2011

Un projecte de recerca 2.0 a quart d’ESO L’Institut Illa de Rodes de Roses aproxima el seu entorn al portal web Rosespèdia Des del curs passat, l’Institut Illa de Rodes col·labora amb l’Ajuntament de Roses en la confecció de la Rosespèdia. En el marc de l’assignatura Projecte de Recerca, els estudiants de 4t d’ESO fan una investigació sobre un tema triat per ells i inclouen la informació a la wiki rosinca.

ROSES | MAIRENA RIVAS

Els estudiants que apareixen en la fotografia que il·lustra aquest article han fet una aportació molt valuosa a la Rosespèdia a través del projecte de recerca. Són alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Illa de Rodes que el curs passat feien 4t d’ESO. Aquest curs, el projecte de recerca es farà durant els primers dos mesos del 2012, novament amb joves de 4t d’ESO. El professor d’orientació educativa i cap d’estudis de l’institut, Josep Lluís Tejeda, destaca que un dels aspectes més importants que treballen aquests alumnes és el gust per despertar l’interès pel seu entorn. “A més, fan un projecte que compta amb una eina de servei, que és el Rosespèdia, on surt publicada tota la seva investigació”, diu Tejeda. El projecte de recerca es desenvolupa amb la col·laboració de la professora de la Universitat de Girona Anna Fàbrega Orench, becària BRAE del Departament de Didàctica Específica, a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Roses. Anna Fàbrega és l’encarregada d’orientar els joves a l’entorn dels temes que centren les seves recerques.

Una iniciativa de l’àrea de Cultura

Rosespèdia és una font de continguts relacionats amb el patrimoni cultural, social i natural del muncipi de Roses, que es pot consultar al portal d’Internet www.rosespedia.cat. És una iniciativa vinculada a la recerca universitària, que sorgeix a partir del projecte de senyalització del patrimoni. Rosespèdia permet actualitzar continguts de forma dinàmica per mitjà de les aplicacions web 2.0 que faciliten el fet de poder compartir informacions. ROSES | M. R.

A baix, Dani Tardío, Anna Jòdar, Nacho Fernández, Emi Ereñú. A dalt, Anna Fàbregas, Dani Moreno, Saliha Bouhasfour, Josep Lluís Tejeda i Naemy García. ROGER LLEIXÀ

DANI TARDÍO

ANNA JÒDAR

NACHO FERNÁNDEZ

EMI EREÑÚ

He fet l’entrada a la Rosespèdia de l’empresa Rosersa. He après moltes coses. Ara sé com funciona tota la instal·lació elèctrica.

Podíem triar el tema i vaig elegir en Xavi Bosma, com a esportista i medallista olímpic. Vam recopilar molta informació sobre ell.

Per motius familiars, he fet una recerca sobre el pòsit de pescadors de Roses. Ara sabem qui n’han estat els presidents i tota la seva història

Vam triar fer la recerca juntes i ens vam decidir per les escoles de Primària que hi ha a Roses. Volíem explicar tota la seva història, ens vam comunicar per e-mail amb totes elles i hem aconseguit informació per donar una visió general de les escoles. A la Rosespèdia, també adjuntem enllaços a totes.

BOUHASFOUR Vaig triar jel funcionament dels instituts.

Sobre el Cap Norfeu i l’Acadèmia hi ha molta informació, però de l’Illa de Rodes menys.

ca d’espais adequats per a poder fer els deures i/o estudiar, la inestabilitat emocional... són elements amb els que avui dia hem de treballar des de l’escola per poder ajudar els alumnes a adquirir els aprenentatges amb una certa normalitat. Com diu la piràmide de les necessitats de Maslow: “Un ésser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries abans de buscar les de més alt nivell”. Si volem motivar les persones que tenim al nostre voltant, hem de buscar quines necessitats tenim satisfetes i intentar facilitar el pas a l’esglaó immediatament superior. Per

tant, actualment, des de les escoles s’ha de fer un esforç per poder entendre, d’una banda, quina és la realitat d’aquestes famílies, però, per l’altra, per ajudar a incloureles en el nostre sistema educatiu. És fàcil de dir però molt difícil de posar a la pràctica, ja que sovint aquestes famílies mostren una certa reticència a l’apropament a l’escola, la realitat els desorienta, ja que els hi és desconeguda. Així doncs, trobem una situació d’igualtat, la qual, si ningú no trenca el gel, mai no es podrà generar canvis significatius en la relació família-escola.

FAMÍLIA I ESCOLA, COM HO FEM? MARTA DELCLÒS RIBERA EDITORIAL uan anem al metge acostumem a fer cas de les indicacions que ens dóna el facultatiu.

Quan anem a l’escola intentem fer cas de les indicacions que ens dóna el/la mestre/a en relació amb l’educació del nostra fill/a, però en

36621

Q

Treballadora Social (TS-EAP) del Servei educatiu de l'Alt Empordà

aquest cas no sempre és així, ja que la realitat social de la que partim actualment és molt diversa. Per una banda, l’arribada fa uns anys d’alumnes nouvinguts i les seves famílies a les escoles amb una cultura diferent a la nostra, i per altra, la situació de crisi també ha fet

canviar la realitat social a les escoles, una realitat que sovint ens desorienta, ja que ens és desconeguda. La idea amb què nosaltres hem crescut i hem estat educats en relació amb els aprenentatges, als hàbits (puntualitat, constància, higiene, alimentació...), la dinàmica familiar (rols parentals, vincles familiars...), les relacions socials… és diferent de la que han viscut algunes famílies nouvingudes. La dificultat per adquirir el material escolar necessari, la man-

NAEMY GARCÍA

SALIHA

DANI MORENO Jo vaig fer la recerca amb la Paula Tena.

Vam centrar-la en un home gran, en Joan Capgistan, que va viure la guerra civil aquí a Roses.

II

DIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

En una classe vertical, es barregen nens de diferents edats. ESCOLA DE GARRIGÀS

La verticalitat a l’Escola de Garrigàs GARRIGÀS | REDACCIÓ

L’Escola de Garrigàs, un dels quatre centres de la ZER Empordà, compta amb set alumnes de Primària. Són vora les deu del matí i a la classe de Llengua sorgeix un dubte: un alumne demana si jugaràs porta accent. La mestra trasllada la pregunta a la resta de companys i companyes.

Algú ho sap? Davant l’estupefacció de tots plegats, la que primer aixeca el dit per respondre és la nena que acaba de començar 1r.

Silenci i alguns somriures. “Tu ho saps?” “Sí, l’accent va cap allà per-

què jo m’he fixat que les a sempre porten l’accent cap allà, com Garrigàs, i l’any passat ho havíeu dit.”

Aquesta anècdota il·lustra un dels fenòmens que es donen en una classe vertical, on es barregen alumnes de diferents edats. En cap moment, l’any passat, es van treballar les normes d’accentuació amb aquesta nena, que llavors feia P5, però ho va anar sentint a classe, va anar veient models, va escriure textos conjuntament amb alumnes més grans, i sense que la mestra li ho ensenyés, ella ho havia après.

A FONS

MARTÍ BONETA I CARRERA Tècnic del Servei de Suport a la Comunitat Educativa

APRENENTATGE SERVEI stem en un món ple de contradiccions: uns grans avenços científics i tecnològics en totes les àrees de la vida conviuen amb unes grans desigualtats socials que fan que moltes persones

E

® Un grup de quinze alumnes poden començar a treballar els continguts de la robòtica L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

Un altre motiu que els porta a oferir als infants material d’aquest tipus és donar un ús a uns objectes que llencem quan han acabat la seva utilitat i d’aquesta manera contribuir al medi ambient. És important educar en l’hàbit de la reutilització. Sovint estem acostumats a donar als infants només joguines de plàstic, amb molts colors, que fan música... D’aquesta manera, tenen poques oportunitats d’experimentar amb altres textures, consistències, formes, sons, sabors”, ha dit Morera.

nes tindran encara uns quants anys per endavant per anar aprofundint en els continguts apresos”, ha comentat Masmartí, i també ha dit: “A El Pedró ja teníem experiència en l’ensenyament de la robòtica en l’àmbit del Batxillerat, dins el Treball de recerca i a la matèria d’Electrotècnia, però fins ara no havíem fet el pas d’introduir-la dins el currículum d’ESO.”Aquests són alguns dels objectius generals de la matèria: potenciar el raonament lògic i la resolució de problemes; adquirir l’hàbit de treballar col·laborativament amb altres persones; fomentar la creativitat i l’enginy; aprendre dels propis errors i intentar sempre anar millorant;

utilització de les matemàtiques com a eina per resoldre problemes reals; expressar oralment de forma correcta els raonaments i les tasques desenvolupades, i utilitzar eines informàtiques per a publicar el resultat del treball personal.

La robòtica dóna l’opció als centres de participar en competicions, com explica el professor de tecnologia: “El material de LEGO és un material molt utilitzat en l’àmbit educatiu i ens permet participar en competicions de robòtica que s’organitzen tant en l’àmbit local, el Robolot, com en l’àmbit nacional o internacional, com la First LEGO League. El curs vinent volem participar-hi.”

no es puguin desenvolupar dignament. En aquest context, quina és la finalitat del sistema educatiu?

L’informe de la UNESCO L’educació amaga un gran tresor del 1996 ja apuntava les quatre funcions que hauria de tenir l’educació del segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

L’Aprenentatge Servei és una proposta educativa que agrupa aquestes quatre funcions, ja que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Un projecte en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’ob-

jectiu de millorar-lo. Si, tal com diu María Nieves Tapia de Basílico, fundadora i directora del Centre Llatinoamericà d’Aprenentatge i Servei, el que s’aprèn a l’aula no sabem com aplicar-ho al servei de la pròpia comunitat, aquest aprenentatge només ens servirà per tenir un diploma, però no per ser ciutadans. L’APS treballa a favor de la comunitat i alhora es formen en una doble direcció: aprenen coneixements i competències curriculars relacionats amb l’activitat de servei i aprenen virtuts i valors cívics que es posen en joc durant el procés que segueix l’activitat. Així, podem destacar els cinc components de l’APS: 1) Es

tracta d’un mètode d’ensenyament que permet als estudiants aprendre i desenvolupar-se mitjançant la participació activa en el servei que es porta a terme i satisfà les necessitats d’una comunitat.

2) Hi ha una gran coordinació entre el centre educatiu i les diferents entitats de la seva zona. 3) Ajuda a fomentar la responsabilitat cívica. 4) S’integra i millora el pla d’estudis. 5) Proporciona temps estructurat perquè els estudiants reflexionin sobre el servei i l’aprenentatge. L’alumnat aplica el que ha après a l’aula al servei de la comunitat, i així transforma la realitat, i aprèn coses que no es poden trobar als llibres. Els joves surten

del lloc de destinataris per convertir-se en protagonistes, quan deixen de ser mirats com l’esperança del demàper ser reconeguts com a actius i creatius constructors d’aquest demà. Moltes són les experiències sobre APS que s’estan realitzant a Catalunya, en els diferents àmbits i les podeu consultar a www.aprenentatgeservei.org Plantar un arbre on es necessita és un gest solidari. Fer la germinació és una activitat d’aprenentatge. Investigar sobre l’ecosistema local i dissenyar una campanya de repoblament en col·laboració amb les autoritats i organitzacions és APRENENTATGE-SERVEI.

Experimentar amb material de rebuig El projecte educatiu de la llar d’infants Lilaina, de Figueres, té com a element important l’ús de material de rebuig i l’ús de material natural en les activitats amb els infants. Com diu la directora, Íngrid Morera, el valor pedagògic que aporta aquest tipus de material en infants de 0 a 3 anys és sobretot el de fomentar la creativitat, l’experimentació, la percepció a partir de diferents sentits, el joc simbòlic, el llenguatge matemàtic, verbal i musical, entre d’altres.

L’Ins El Pedró introdueix la robòtica com a matèria optativa a 2n d’ESO La robòtica és una part de la tecnologia molt atractiva per als joves. Possiblement moguts més pel que han vist a les pel·lícules que per la realitat, els robots atrauen la seva atenció, explica el professor de tecnologia de l’Institut El Pedró de l’Escala, Narcís Masmartí, i hi afegeix: “És lògic que els educadors vulguem aprofitar aquest interès natural per a millorar els aprenentatges dels alumnes.” Amb els robots no es poden treballar només continguts de l’àmbit tecnològic, sinó que es poden potenciar habilitats relacionades amb totes les competències bàsiques que han d’assolir els alumnes quan acabin l’educació secundària.

Al currículum d’ESO, la robòtica apareix únicament com una part dels continguts de la matèria optativa de 4t d’ESO i dins la tecnologia industrial de Batxillerat, si bé, a l’institut, aquest any han tingut l’oportunitat de crear una matèria optativa nova a 2n d’ESO, en la qual un grup de quinze alumnes podran començar a treballar els continguts de la robòtica. “Vam considerar que el 2n d’ESO era el millor curs per aquesta matèria, ja que els alum-

La llar d’infants Lilaina s’ha posat en funcionament aquest curs. ROGER LLEIXÀ

FIGUERES | M. R.

A l’aula, els alumnes han d’anar construint diversos tipus de robots. ROGER LLEIXÀ

El professor de tecnologia Narcís Masmartí, a la classe de robòtica. ROGER LLEIXÀ

EMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Albert Portas

tica i les webs i vaig pensar que estaria bé muntar la plataforma www.triptraptrup.net i penjarho a la xarxa perquè tothom qui vulgui s’ho pugui descarregar.

Vaig donar a conèixer el projecte a tots els centres de Catalunya i la veritat és que en un parell de mesos hem tingut unes 2.000 visites.

PSICOPEDAGOG

«Volem difondre el cant polifònic a les escoles» ENTREVISTA Albert Portas té 39 anys i és professor de català a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres. Va estudiar filologia catalana i va decidir introduir-se en el món de la docència el mateix any que feia el doctorat.

Van sortir oposicions a secundària, es va presentar i va aprovar. Admet que va començar sense gaire vocació de professor, però que després de catorze anys ja l’ha adquirit.

Combina la tasca docent amb la música. És integrant dels grups La Mata de Jonc i Trip Trap Trup.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P

Què és Trip Trap Trup?

R

És un projectre que forma part

d’un hobby semiprofessional, que és la polifonia. Canto en un grup de vuit homes, que es diu La Mata de Jonc des de fa uns cinc anys. En aquest grup hi havia una persona, que era mestre precisament, en Robert Pellicer, que va morir l’agost del 2010, i que va crear el projecte Trip Trap Trup.

Ell va ser qui ens va engrescar a mi i a en David de la Higuera, que també és mestre, a fer polifonia vinculada a cançons infantils.

P

Com arrenca el projecte?

La idea va ser de Robert Pellicer, que era mestre de música a Peralada. Quedàvem a casa d’un dels tres, fèiem veus i ell fins i tot ho va enregistrar. La idea era fer un grup d’animació infantil una mica diferent a l’animació infanR

P

Quin objectiu voleu assolir?

Volem difondre el cant polifònic a les escoles.

R

P

Trip Trap Trup té continuïtat?

No. El projecte, sense en Robert Pellicer, no té sentit. Tant en David com jo teníem molt clar que no tiraríem endavant Trip Trap Trup sense en Trap, que era ell. Era un projecte molt d’en Robert i era clar que s’havia d’acabar amb la seva mort, però quedava tot aquest material i vam creure que era important que molts mestres poguessin ensenyar als seus nens totes aquestes cançons. Però el projecte no anirà més enllà que això. Amb aquesta feina, volem fer un homenatge a Robert Pellicer, perquè perduri la seva tasca.

R

Albert Portas és un apassionat de la música polifònica. ROGER LLEIXÀ

til tradicional, vinculant-ho amb el cant tradicional a veus, que s’ha perdut una mica.

P Veurà la llum aquest material enregistrat?

R Sí, tot aquest material el tenim i volem realitzar el projecte que Robert Pellicer volia fer. Muntar

un grup i fer espectacles per les escoles. En David de la Higuera i jo vam decidir que calia donar a conèixer tot això, perquè la gent, sobretot mestres i professors, ho poguessin tenir.

P

Com ho han plantejat?

R

Remeno una mica la informà-

PRÀCTICA PREFERENT

El Club de Lectura de l’Institut Ramon Muntaner Quaranta estudiants de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO formen part d’aquesta iniciativa que es fa en horari extraescolar FIGUERES | M. R.

Quaranta estudiants de 1r a 4t d’ESO de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres participen al Club de Lectura que dinamitzen els professors Gurutze Irusta, Joan Manuel Soldevilla, Irene Cordero i Mercè Martí. Les trobades per comentar les obres llegides se celebren el primer dijous de cada mes en horari extraescolar. “En aquestes trobades, berenem, parlem de la novel·la, de l’autor, de les opinions que en té cadascú, del que més ha agradat, del que no hem entès... i sobretot els alumnes aprenen a expressarse oralment, a respectar les opinions entre ells i a captar les diferents percepcions i interpretacions que genera cada obra segons el lector”, ha comentat la professora Mercè Martí.

Els alumnes comenten l’obra i berenen al Club. GERARD FAGEDA (ALUMNE DE 3R B)

Els membres del Club participen també en un fòrum virtual a través del qual poden anar intercanviant opinions a mesura que avancen la lectura, a més de preparar el col·loqui posterior. Entre les lectures que s’han treballat fins ara, hi ha l’obra Silenci al cor, de Jaume Cela. “El rerefons bèl·lic de la novel·la va generar molt d’interès pel tema de la guerra civil a Ca-

El figuerenc Jordi Vila, un dels nou catalans en rebre el Premi Extraordinari de Batxillerat FIGUERES | M. R.

El jove figuerenc Jordi Vila, que el curs passat va cursar 2n de Batxillerat a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, ha obtingut el Premi Extraordinari de batxillerat. Hi ha hagut nou premiats a tot Catalunya i ell és l’ú-

nic alumne de la demarcació de Girona. A aquest premi, només s’hi poden inscriure els alumnes que han obtingut millor nota del batxillerat. Fan un examen igual per a tothom, que consta de quatre proves. Amb aquest resultat ara haurà d’anar a la fase final

talunya. Va ser un èxit”, explica Mercè Martí, alhora que també anota que ara estan llegint Relats, d’Edgar Allan Poe. “Aquest cop toca en castellà, anem variant”, diu. Les properes lectures són: M.A.X., d’Àngel Burgas; Un saco de canicas, de Joseph Joffo, i Abans del Silenci, d’Agustí Vehí.

El Club de Lectura també és un espai d’activitats. De fet, ja s’ha fet

L’escriptora M. Àngels Gardella ha participat al Club de Lectura. INS RAMON MUNTANER

un taller de poesia a càrrec de l’escriptora M. Àngels Gardella, s’ha proposat la visualització i el debat posterior de la versió cinematogràfica d’Un saco de canicas, i hi ha la possibilitat que visitin el Club de Lectura altres autors.

A més, a través d’aquesta iniciativa de l’institut, es generen altres tasques paral·leles entre els alumnes del Club, com ara que es-

criuen cròniques, articles d’opinió o entrevistes als escriptors convidats que es publiquen a la revista del mateix institut. I com a novetat d’aquest curs s’ha creat un equip de fotografia i gravació, que enregistra i projecta les imatges i entrevistes fetes al fòrum virtual de Club de Lectura de l’institut.

L’AMPA dóna suport a aquesta activitat.

ROGER LLEIXÀ

dels millors alumnes de tot Espanya. És important destacar que aquest reconeixement és extern: hi ha una prova objectiva i tots els alumnes passen per la mateixa mesura.

El director de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, Pere Gifre, ha volgut felicitar d’aquest èxit l’estudiant Jordi Vila: “Sé de positiu que hi ha pocs alumnes de centres públics entre aquests nou alumnes i això és un mèrit seu. És el reconeixement a la seva feina.”

PREMIS CIRIT

RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA Guardó per a tres estudiants Tres estudiants de tres instituts de Figueres han estat guardonats amb els premis del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent. Són Jordi Vila, de l’Alexandre Deulofeu; Pau Ballart, del Narcís Monturiol, i Ariadna Montero, de l’Olivar Gran.

IV

DIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

Joves Barrakers, voluntaris per dinamitzar el jovent de l’Escala Mairena Rivas

Joves Barrakers són una associació juvenil sense ànim de lucre fundada el 2006 que va sorgir d’una colla d’amics que volia organitzar unes barraques a l’Escala i dinamitzar el jovent escalenc. Aquí es troba, doncs, l’origen del nom de l’entitat. A partir d’aquesta idea, Joves Barrakers es va involucrar en aspectes més culturals del municipi, com l’exposició de fotografia i art per a joves escalencs i va començar a col·laborar en actes d’altres associacions, com la Festa de la Sal, el Triumvirat o elPortalBlau.

Actualment l’associació està

composta per cinc membres de junta (president, tresorer i tres vocals) i una trentena de voluntaris, xifra que va creixent de mica en mica. L’entitat està oberta a noves incorporacions i els interessats a formar-ne part poden enviar un missatge al Facebook de Joves Barrakers o un correu-e a jovesbarrakers@hotmail.com. L’entitat està pendent de posar en marxa una pàgina web.

La principal activitat de l’associació és l’Skalareggae, el concert de la nit de Sant Joan a la platja d’Empúries, del qual s’han celebrat cinc edicions. A part d’aquesta activitat, Joves Barrakers també organitza la Nit Jove de divendres de Carnaval i participa a la

Els integrants de l’associació escalenca Joves Barrakers, en l’última reunió que han celebrat. JOVES BARRAQUERS

rua amb una comparsa i carrossa.

A causa de la separació geogràfica dels membres de l’entitat, les reunions es fan via correu-e amb alguna de presencial cada un cert

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

temps. De moment, no disposen d’una seu, així que les trobades es fan a casa d’algun dels membres.

“Voldríem aclarir que les Barrakes de l’Escala són organitzades per

La frase:

WEB RECOMANADA HTTP://WWW.PRATDELARIBA.CAT/

PER FRATO

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 236. Ed. Graó

més associacions que en conjunt formen l’Associació de Barrakes, tenint en compte que això a vegades pot portar a confusions”, han dit els membres de l’entitat.

El Projecte que es presenta en aquesta pàgina pretén oferir unes visites ben preparades, amb una clara intencionalitat educativa i amb la complicitat entre les empreses participants i el CRECIM (Centre de Recerca per a l'Educació Científica i Matemàtica), com a instància educativa promotora de la iniciativa. Es pretén que les visites es desenvolupin en el marc de l'assignatura de Tecnologies de manera que l'alumnat pugui aprofundir en l'estudi d'un mecanisme, aparell o procés industrial tot observant el treball dels professionals.

“Educar en la igualtat i el respecte és educar contra la violència.”

(Benjamí Franklin)

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE

BONA ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ

POESIA A L’ESCOLA

BENNER OLSHAKER

Quaderns de Primària i ESO

Com fer grans lectors i recitadors

EDITORIAL MEDICI

DANIEL GABARRÓ BERBEGAL EDITORIAL BOIRA

RICARD BONMATÍ I GUIDONET EDITORIAL ROSA SENSAT

lo decimos a los niños? Respuestas sencillas a cuestiones difíciles ofereix respostes a les preguntes que fan els nens de forma sincera i pràctica, tot elaborant una filosofia i un estil de vida que pot ajudar els adults en les seves responsabilitats com a pares i educadors.

Col·laboren:

LLIBRE

¿CÓMO SE LO DECIMOS A LOS NIÑOS?

® El llibre ¿Cómo se

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

QUADERNS

® Mètode innovador

per ensenyar ortografia a l’alumnat de Primària i ESO i reduir les faltes ortogràfiques entre un 50 i un 80% en poc temps, gràcies a la programació neurolingüística, branca aplicada de la psicologia. Aquest quadern no ensenya normes ortogràfiques, sinó l’estratègia que segueixen les persones amb bona ortografia.

® Poesia a l’escola.

Com fer grans lectors i recitadors és un recull de poemes engrescadors acompanyats de propostes de treball creatiu. El llibre inclou, a més de poemes, una obra de teatre i contes inèdits de l'autor, Ricard Bonmatí i Guidonet.

LLETRES EN JOC

Sabeu què és un palíndrom? Després de llegir amb atenció aquestes frases, si no ho sabíeu, ho endevinareu.

L’atur brutal I ara calla, carai Tira’m anís a la sina, marit Solució: És una paraula, expressió o frase que es pot llegir de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta

Editen: