EMPORDÀ | 28 DE JUNY DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 17 | JUNY DEL 2011
La divulgació dels treballs de recerca Els estudiants de batxillerat tenen un espai per exposar les seves investigacions La idea és que tots els centres de secundària de la comarca estiguin representats en el Fòrum de Treball de Recerca de l’Alte Empordà, que aquest curs 2010-2011 ha assolit la tercera edició amb una àmplia participació d’instituts i d’estudiants. ELS ESTUDIANTS
Els dinou estudiants de batxillerat que, en aquesta tercera edició del Fòrum de Treballs de Recerca, ha exposat els seus projectes. JORDI VELASCO CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS
El Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà és l’espai públic de presentació dels treballs de recerca d’una representació d’alumnes de batxillerat dels instituts de la comarca. Aquest curs, s’ha organitzat la tercera edició d’aquest fòrum, amb una sessió que es va celebrar a l’institut Cas-
telló d’Empúries, municipi amfitrió, i en què els autors i les autores dels treballs van tenir l’oportunitat d’exposar-los davant dels seus companys, professors i familiars. Aquesta tercera edició del Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà ha estat el de la consolidació del grup de treball
que promou aquesta proposta. L’equip el formen coordinadors de batxillerat de diferents instituts de la comarca, que tenen la seu de treball al Servei Educatiu de l’Alt Empordà. “Totes les persones que integrem aquest grup ens entenem molt bé. Ens trobem un cop al mes per treballar per al Fòrum i tenim moltes ganes de
FORMACIÓ? SÍ, GRÀCIES! JOSEP MARIA GODOY I TOMÀS EDITORIAL ra que fa pocs dies hem acabat el procés de detecció de necessitats formatives per al curs 2011/2012 del professorat i centres de la comarca, ve molt de gust fer una reflexió sobre l’interès que hi ha en la formació contínua.
A
Assessor del CRP Servei educatiu de l’Alt Empordà
Per una banda es constata que hi segueix havent una gran demanda d’activitats en centre. Les escoles i instituts (també llars d’infants) han apostat per demanar la formació enfocada al claustre de professors/es, amb l’objectiu de millorar simultàniament les destreses individu-
als i al mateix temps fer que aquesta formació tingui una repercussió a nivell de centre educatiu amb l’objectiu que sigui l’alumnat, el beneficiari final d’aquestes activitats formatives. L’altre gran bloc de sol·licituds rebudes i motiu d’aquesta reflexió, és el que anomenem activitats de dinamització. En aquest bloc hi ha dos tipologies de formació que són els seminaris de coordinació i els grups de treball. Ens hem de sentir molt orgullosos que l’Alt Empordà sigui una de les comarques on hi ha més
PROJECTES DISSENYS CUINES ENCASTABLES
continuar-ho perquè creiem molt en aquest projecte”, ha explicat una de les professores que forma part d’aquest equip, Assumpció Aurich. Ella mateixa ha dit també que el pròxim objectiu a assolir és, per una banda, ampliar el nombre de coordinadors de batxillerat en l’equip impulsor, i, per l’altra, engrescar més instituts. grups de mestres i professors i professores que vulguin dedicar unes hores extres a la seva jornada laboral a la formació personal en grups de treball i seminaris, on la reflexió i la formació entre iguals és la base del coneixement i la font d’on sorgeixen experiències educatives de gran o petit format, com són el Tramuntec o el Fòrum de Treball de Recerca o la novetat d’enguany que ha suposat la primera edició del Jugamat. Si aquest curs que ara acabem han estat 24 les activitats realitzades, pel curs vinent en seran 32. Això vol dir que som una comarca dinàmica i que tenim un molt bon percentatge de profes-
Helena Sánchez INS Castelló Pep Clotas INS Castelló Laia Olivencia INS Cap Norfeu Mireia Clos INS Cap Norfeu Gisela Barea INS Illa de Rodes Guillem Carrion INS Illa de Rodes Adrià Mallol C.E. Empordà Rosa Sáenz de Sta Mª C.E. Empordà Carlos Pellejero INS Cendrassos Violeta Geu INS Cendrassos Gemma Mostazo INS Monturiol Pau Ballart INS Monturiol Carla Samaniego INS Muntaner Mariona Fornaguera INS Muntaner Ariadna Montero INS Olivar Gran Mar Huercio INS Olivar Gran Adrián Calzón INS Deulofeu Eduard Godori INS Deulofeu Pau Prada INS Deulofeu EQUIP IMPULSOR / COORD. BATXILLERAT
Maria Rosa de Genover Illa, Albert Masoliver Pages, Assumpció Aurich Costa, Gemma Roca Pallarès i Maria Rosa Camps Estela.
sorat amb ganes d’innovar i fer que l’educació dels nostres infants i joves vagi cap amunt. Acabem el curs. Aquesta és la darrera edició d’aquest segon any del suplement “Diàlegs d’Educació” i des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà en fem una valoració molt positiva. Durant aquests 9 mesos hem pogut explicar-vos una petita part del que es fa a les escoles i instituts i hem pogut llegir reflexions prou interessants de diferents actors educatius. Esperem que el mes d’octubre pugui arribar a les vostres mans el proper número de l’any tres de Diàlegs d’Educació. Per molts anys i bon estiu!
Reformi la cuina, el bany, etc. PROJECTEM i ens cuidem del paleta,l lampista, fuster, etc...
Sense cap maldecap! Miele S TARCK BY W ANRENDORF SANTOS Cuines exposició
-50%
MÉS INFORMACIÓ: C/ Rec Arnau 29 • FIGUERES • T 972 673 439
info@samaniego.info - PÀRQUING GRATUÏT
II
DIMARTS, 28 DE JUNY DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
La música és l’eix vertebrador de totes les matèries. ROGER LLEIXÀ
La música com a element motivador PERALADA | M. R.
A la llar d’infants l’Orlina de Peralada, la música és un element motivador essencial. Tots els centres d’interès que es treballen amb els alumnes tenen la música com a eix vertebrador. La directora del centre, Eva Tarrés, explica que les cançons sempre estan associades als temes que es treballen a cada moment: els mitjans de transport, la tardor, els oficis, el cos... i, d’aquesta manera, es facilita als nens i a les nenes el desenvolupament de les capacitats d’observació, de l’atenció, de la memòria, de
la concentració, de les relacions... La música, com a llenguatge universal, provoca sensacions i emocions als més petits, que identifiquen les activitats pròpies del programa pedagògic de cada moment amb la cançó corresponent: hi ha la música dels racons d’experimentació, la música per estimular la manipulació, la música per anar a dormir... La música uneix totes les matèries, el llenguatge, les matemàtiques, la intel·ligència corporal cinètica, la intel·ligència corporal visual i el medi natural, entre d’altres.
A FONS
NEUS SERRA Inspectora de llengües estrangeres
OBJECTIUS D’APRENENTATGE objectiu de tots els ensenyants d’una llengua estrangera és l’assoliment per part dels seus alumnes de les habilitats comunicatives i, si ens trobem dins dels ensenyaments reglats, de les
L’
® Les quatre escoles han decorat les instal·lacions amb elements relacionats amb l’espai VILAJUÏGA | MAIRENA RIVAS
han estat d’iniciació i després s’han fet les classes més tècniques, a més de sortides per la badia. L’última sessió s’ha dedicat a fer una sortida llarga, de tot un matí, vorejant el cap de Creus i passant per sa Coua de l’Infern. Aquest projecte, al capdavant del qual hi ha el professor d’Educació Física Enric Hernández, ha estat possible gràcies a un conveni entre l’institut, l’Escola d’en Mar, l’empresa Kayaking Costa Brava i l’Escola Caritat Serinyana.
i n’hi ha que són divertides, però d’altres no tant. Implicitament, el diàleg entre l’entorn i la necessitat de preservar-lo i cuidar-lo s’estableix d’una manera natural”, exposa la mestra, al mateix temps que anota: “L’experiència ha estat molt gratificant. Tant, que el petit projecte de primer esdevindrà un projecte per a tots els nens i nenes de l’escola.” A més a més, hi ha el valor afegit de la implicació de tot el claustre, dels pares, i sobretot, dels avis, que posaran els alumnes i els mestres en contacte amb tot allò que no surt als llibres, però que forma part de la saviesa i de la cultura popular. Lluïsa Serra indica que els
aprenentatges de les diferents àrees del saber en què està dividit el currículum troben en l’hort un marc de noves propostes que en tenir un marc concret, observable i vivencial, s’assimilen més fàcilment i afavoreixen la capacitat de relacionar conceptes, “eina bàsica per formar persones competents”. “En el marc d’aquesta educació competencial hi ha també els objectius d’educar perquè els nens i les nenes sàpiguen viure i respectar la natura, aprenguin a treballar en equip, siguin capaços d’expressar-se i comunicar i puguin intervenir en el món d’una manera creativa i positiva”, conclou la mestra.
competències bàsiques que s’esmenten en els decrets corresponents. No es tracta d’ensenyarho per separat; cal enfocar les nostres estratègies d’aula de manera que avançant en el treball de les competències bàsiques, els alumnes també adquireixin coneixements de la llengua estrangera. Els alumnes hauran d’ésser capaços de dur a terme les tasques de comunicació que li permetin expressar la comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adults de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització del llenguatge verbal, oral i escrit, no
verbal, amb la possibilitat d’usar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. És veritat que els decrets donen orientacions metodològiques, llargues explicacions del que s’entén per C.B., objectius generals i d’etapa, llistats de continguts agrupats per dimensions i criteris d’avaluació per a cada curs o cicle però deixa a les mans dels docents la seva concreció. Evidentment s’han de tenir presents les orientacions i requeriments dels decrets, però, al meu entendre, el primer que ha de fer el mestre o professor de la llengua estrangera és programar el que vol aconseguir amb els seus alum-
nes, tenint present el context social i cultural de l’escola, les característiques del seu alumnat i els recursos del centre. Un cop tingui informació suficient podrà definir els objectius finals de cada curs i els criteris d’avaluació que li serviran per saber si aquells s’han assolit. Quan parlo d’objectius em refereixo a aquells que es podran redactar començant per: “En acabar el curs els alumnes seran capaços de parlar de ...., escriure sobre ...., entendre ...., llegir ....”, però també “buscar informació sobre ...., utilitzar les noves tecnologies per .... , treballar en grup per ...., autoavaluar-se ....”. Fins
que no s’hagin definit de manera clara els objectius finals no podem entrar a parlar dels continguts. Els continguts ens serviran per estructurar les unitats didàctiques que seran els processos que ens permetran aconseguir els objectius fixats. Cada unitat didàctica pot tenir els seus objectius propis, però han d’estar estretament vinculats als finals. Si ho fem així potser ens adonarem del paper instrumental de la gramàtica, de la necessitat de posar el llibre de text al nostre servei, de deixar entrar la creativitat a l’aula i de fer als alumnes els protagonistes dels seus aprenentatges.
Projecte de caiac al SES de Cadaqués El SES de Cadaqués ha impulsat un projecte de caiac adreçat als alumnes de 2n d’ESO. Aquest projecte es desenvolupa a partir del tercer trimestre del curs, que és quan comença a fer el bon temps, aprofitant la proximitat del mar i l’orografia del cap de Creus. Els estudiants –hi ha trenta-set nois i noies– participen en l’activitat de caiac un dia a la setmana, durant dues hores, des de Port Lligat. Les primeres sessions
L’hort-jardí del Santiago Ratés, una idea que neix d’un projecte d’aula Els nens i les nenes de primer de l’Escola Santiago Ratés de Vilajuïga voten. És la primera vegada que ho fan i s’ho prenen molt seriosament. S’escull per majoria absoluta el projecte de la natura. “I què voleu saber?”, pregunta la mestra. “Ho volem saber tot”, responen. Així és com neix l’hort/ jardí de l’escola. “La natura és molt gran, però un hort és més abastable. Tenim l’espai i quan la primavera s’acosta és el moment perfecte per començar a sembrar i plantar, així que l’avi Amadeu ens prepara el tros amb el seu motocultor i amb l’ajuda espontània de diversos membres de la comunitat educativa transformem un tros de terra erm en un conreu amb tot tipus de plantes: alimentàries, medicinals i aromàtiques i ornamentals”, explica la mestra Lluïsa Serra, que és tutora de 1er de cicle inicial, a més de coordinadora del projecte de l’hort. Ella mateixa comenta que l’objectiu és observar el procés de fomació, des de la petita llavor fins al fruit. “Això demana treballar cooperativament, ja que les feines de l’hort s’han de fer entre tots
Alumnes de segon d’ESO de Cadaqués practicant caiac. SES DE CADAQUÉS
CADAQUÉS | M. R.
A l’hort i al jardí es conreen tot ipus de plantes, alimentàries, medicionals, aromàtiques i ornamentals. ROGER LLEIXÀ
El projecte s’ha iniciat amb els alumnes de primer. ROGER LLEIXÀ
EMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE JUNY DEL 2011
Diàlegs d’Educació
ROGER LLEIXÀ
III
ROGER LLEIXÀ
Selectivitat Concentració màxima durant tres dies ® L’ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ DE FIGUERES ha acomiadat el curs amb una exposició artística oberta a totes les famílies en què s’han exhibit els treballs inspirats en l’obra del pintor rus Wassily Kandinsky que han realitzat tots els alumnes, des de P-3 fins a Segon.
® Els estudiants de Batxillerat de l’Alt Empordà que han superat amb èxit el curs s’han examinat els dies 15, 16 i 17 de juny de les proves d’accés a la universitat, les PAU. La convocatòria de setembre de la Selectivitat tindrà lloc els dies 6, 7 i 8.
DIALOGUEM AMB...
Anna Maria Matas i Joan Antoja
que es va titular M’endevines de nou, i van tornar a dir que havia quedat molt bé i van voler que en féssim un altre, M’endevines un cop més.
MESTRA A L’ESCOLA DE LLERS I PROFESSOR A L’INSTITUT OLIVAR GRAN
«Ens agrada crear materials per a l’escola» ENTREVISTA Joan Antoja és pedagog, il·lustrador i dissenyador de materials didàctics. La seva especialitat és l’educació especial i treballa a l’Institut Olivar Gran de Figueres. Anna Maria Matas és mestra d’educació infantil de l’Escola de Llers i llicenciada en psicologia. Són parella i junts han publicat tres llibres d’endevinalles amb l’editorial Barcanova. Ara està a punt de sortir una col·lecció de contes que han elaborat també conjuntament.
P Tots tres contes d’endevinalles segueixen una línia? R Bé, en el tercer, l’únic que vam variar va ser la temàtica de les endevinalles, perquè en el primer i en el segon s’agrupen per temes: animals, joguines, aliments, música, éssers fantàstics, natura.... i el darrer llibre conté endevinalles de colors.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Quin és el punt de partida dels seus llibres d’endevinalles? R Vam fer una web per a l’aplicatiu edu365, del Departament d’Ensenyament, que tracta sobre les endevinalles. Els nens tenen unes pistes, igual que en els contes, i han d’escriure la solució. En ser audivisual, hi ha avantatges com el so, l’animació i la interactivitat. Aquest web va tenir moltes visites i molt d’èxit i vam pensar que podríem fer-ho en paper. P
Com es diu aquest projecte?
R
M’endevines.
P La creació d’aquests contes forma part de la vostra manera de treballar com a l’aula?
Anna M. Matas i Joan Antoja, amb el segon llibre d’endevinalles. ROGER LLEIXÀ P
Va ser fàcil trobar editorial?
Vam enviar-ho a moltes editorials. Unes quantes ens van contestar, algunes s’ho van mirar i, al final, la que es va mostrar més inR
teressada va ser Barcanova. Vam fer el primer volum, que es titula M’endevines, i a partir d’aquí ens van dir que havia quedat molt bé i que en faríem un altre,
R Tot va lligat, les ganes de fer coses amb el fet que a tots dos ens agrada crear materials per a l’escola. De fet, tant infantil com educació especial són espais en què és maco crear-te els teus propis materials.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
El paisatge des del vessant educatiu El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha promogut, aquest últim curs, l’activitat de formació «Coneguem el paisatge de l’Alt Empordà» FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha promogut aquest últim curs les jornades Coneguem el paisatge de l’Alt Empordà, una activitat de formació del Pla de Formació de Zona, en la qual ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Els promotors del curs s’han marcat com a objectiu conèixer l’Alt Empordà a partir de dos projectes educatius, tot veient la correlació amb els els continguts curriculars de primària i de secundària. Des del 23 d’octubre del 2010 fins el 7 de maig del 2011, han intervingut en el curs un total de
dotze ponents: Jesús Llauró, que era conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà; Albert Albertí, geògraf de La Copa SL; Olga Mallofré, educadora de La Copa SL; Jesús Gutiérrez, professor de l’Institut Montsacopa; Xavier Laporta, enginyer forestal; Josep Maria Dacosta, biòleg del Departament de Medi Ambient; Xavier Aurell i Xavier Gassiot, geòlegs; Yvonne Heinert, artista i fotògrafa; Àngel Rodríguez, filòsof; Cristina Massanès, escriptora, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia de la Universitat de Girona. Des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, “es valora com a molt positiu el fet de compartir, amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els objectius per conèixer el patrimoni natural i monumental de la comarca, així com l’organització i la col·labo-
Els participants del curs van fer una sortida a Vilamaniscle. MONTSERRAT BARNADAS
ració rebudes per part de Jesús Llauró”. Al llarg d’aquest curs de formació, s’ha organitzat un total de cinc sortides i hi ha participat professorat de diferents nivells
educatius. Els materials didàctics de suport es troben en l’apartat d’activitats didàctiques de la web del projecte Miradors: http://www.paisatge-altemporda.org/activitats.php.
IV
DIMARTS, 28 DE JUNY DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase: “Sempre que ensenyis, ensenya alhora a dubtar del que ensenyes.”
PER FRATO
ROGER LLEIXÀ
(J. Ortega Gasset)
BIBLIOESTIU LA BIBLIOTECA A LA PISCINA I A LA PLATJA Algunes de les biblioteques de la comarca de l’Alt Empordà treuen els llibres, les revistes i els diaris a la plajta, la piscina o el parc per aproximar la lectura a tots els estiuejants.
BIBLIOESTIU 2011 La Jonquera (Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria) BIBLIOPISCINA (PISCINA MUNICIPAL) JULIOL I AGOST, DE DILLUNS A DIVENDRES DE 16.00 HORES A 19.00 HORES MÉS INFORMACIÓ: 972 55 43 38 Llançà (Biblioteca Pere Calders)
BIBLIOPLATJA (PLATJA DEL PORT) JULIOL I AGOST DE 10.00 HORES A 14.00 HORES MÉS INFORMACIÓ: 972 12 14 70 Roses (Biblioteca Jaume Vicens Vives) CONTES A LA FRESCA (PLAÇA CATALUNYA) JULIOL I AGOST, DIJOUS 19.00 HORES MÉS INFORMACIÓ: 972 15 09 28
Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 229. Ed. Graó
JUGAMAT
PROBLEMA - Un taulell d’escacs està format per 8x8 caselles. Si comptem tots els quadrats que hi ha, quants en surten? OBSERVACIÓ: Hi ha quadrats de diferents mides: 1x1, 2x2, 3x3, ... Temps expert: 10 minuts
Temps aficionat: 30 minuts
01234567 8 9 6 2 100 0 1 0 0 0
Solució al Jugamat de maig:
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
HTTP://UDIGITAL.UDG.EDU/
UdiGital.edu serà un espai d’exposició permanent amb base a l’Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, on els visitants podran veure com funcionen les darreres tecnologies en l’àmbit multimèdia. Amb aquesta finalitat s’ha dissenyat una oferta de tallers destinats a diferents públics, principalment nens i joves, on es farà difusió de tecnologies molt actuals (com la robòtica, la creació de continguts 3D, el processat del so, la realitat augmentada, etc.), intentant que cada taller sigui una experiència enriquidora i que ajudi a estimular i desenvolupar un esperit crític, analític i innovador.
LLIBRE I WEB
¡ESTELA GRITA MUY FUERTE!
MATERIAL DIDÀCTIC
LLIBRE + CD / ARXIU PDF
TOT UN MÓN. MATERIAL DIDÀCTIC 2
EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL A PRIMÀRIA
OLID, ISABEL; BANDA, MARTINA
ESSOMBA, MIQUEL ÀNGEL.
MATERIALS PRÀCTICS I DE REFLEXIÓ
EDITORIAL FINEO
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
CARPENA, ANNA EUMO
® Les autores ofereixen una eina per ensenyar als nens i nenes a fer-se respectar. Es tracta d'un conte per prevenir el maltractament i l'abús sexual als infants. http://www.gritamuyfuerte.info/
® Aquest material didàctic és la segona part del material Tot un Món editat l'any 2007 sobre el mateix programa televisiu. La conformació de les actituds envers la immigració no només depèn d'una informació correcta i suficient, sinó també de la percepció subjectiva i la vivència emocional que es tingui del fenomen. Aquest material és gratuït.
® Les aportacions científiques, d'una banda, i la reflexió sobre els canvis socials accelerats, de l'altra, posen de manifest la necessitat d'una educació que abasti el món complex de les emocions. El llibre s'estructura en 4 grans blocs temàtics: autoestima, gestió d'emocions i de sentiments, empatia i resolució positiva de conflictes.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Vilanera, el darrer espai agrícola Càndid Miró
Vilanera és el darrer espai agrícola no urbanitzat del terme municipal de l’Escala. A la zona, a més dels conreus, hi ha un espai boscós (amb el Pi Gros de Vilanera), un mas del segle XVIII amb torre de defensa, les runes d’un mas del XV, les restes d’un convent del XIV, un nombre indeterminat de necròpolis i camps d’urnes (alguns d’ells amb restes
fenícies), una zona de vegetació de prats pasturats (pradells terofítics calcícoles), antics aiguamolls progressivament ocupats pel sistema dunar, a més d’una vista panoràmica envejable vers el Montgrí i la serra de Valldevià. En el recentment aprovat Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Vilanera és inclosa amb l’etiqueta de “corredor ecològic” entre el parc pròpiament dit i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. És a dir,
CÀNDID MIRÓ
connecta els Aiguamolls de l’Alt Empordà amb els del Baix Empordà. Aquesta nova figura de protecció és de gran importància ja que ecòlegs i ecòlogues han arribat a la conclusió que protegir determinats espais aïllats de la resta del territori és condemnarlos a una lenta però inexorable pèrdua de biodiversitat. És, doncs, molt incipient parlar-ne, però pensem que Vilanera acabarà tenint un nombre d’oportunitats pedagògiques que no es poden menystenir. Cal, però, ordenar l’espai i els seus usos,
consolidar els edificis que amenacen ruïna (que podrien esdevenir un magnífic centre d’interpretació i una de les portes del nou Parc Natural) o que ja estan en un avançat estat de ruïna, procedir a les excavacions i estudis necessaris com a zona pertanyent de ple al jaciment d’Empúries, millorar els accessos i els serveis...
Vilanera és una nova tipologia d’espai natural a tenir en compte per al coneixement i la interpretació del nostre territori.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera