EMPORDÀ | DIMARTS, 24 DE MAIG DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 16 | MAIG DEL 2011
«Friends, let’s go to the English Day» Alumnes de 6è de quatre escoles intercanvien experiències a través del joc en anglès L’English Day ha celebrat la tercera edició, aquest 13 de maig, amb la participació d’uns 150 d’alumnes de sisè de Primària de les escoles Anicet de Pagès i Parc de les Aigües de Figueres, Les Mèlies de Vilafant i Narcís Monturiol de Roses, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i dels estudiants de quart d’ESO de l’Institut Cendrassos de Figueres. FIGUERES/ROSES/VILAFANT | MAIRENA RIVAS
El fet que la trobada de l’English Day se celebrés, en aquesta tercera edició, en divendres i 13, ha tingut com a eix vertebrador les paraules bad luck (mala sort), i ha estat a l’entorn d’aquesta premissa que els alumnes han dissenyat jocs i han participat en una gimcana, en jocs de cucanya i en activitats esportives, tot fet, pensat i desenvolupat utilitzant l’anglès com a llengua vehicular. L’English Day no és només una jornada educativa aïllada, com diuen els mestres que conformen l’equip organitzador, sinó que és la culminació d’un seguit d’activitats dutes a terme pels alumnes al llarg del curs, tota una sèrie de propostes que ha millorat i engrescat aquests escolars en l’aprenentatge de la llengua anglesa. I, en aquest sentit, han confeccionat i elegit una mascota de l’English Day, han memoritzat un himne, han treballat diverses cançons, han redactat un bloc i, sobretot, han participat en el disseny i la realització de tallers.
L’activitat en anglès que s’ha fet a l’Estadi Albert Gurt de Figueres. SEAE
“Tothom està molt content de la valoració d’aquesta activitat. És molt positiu que es pugui treballar amb grups de diferents escoles de manera cohesionada i tenint l’anglès com a llengua vehicular”, comenta la mestra Emma Riera. Les escoles, a més de coincidir en la coordinació i l’organització d’aquesta jornada, també ho fan a l’hora de participar en pro-
jectes d’innovació en l’àmbit de l’aprenentatge de llengües estrangeres. I és que totes tenen en comú l’interès de buscar noves eines i estratègies perquè els escolars millorin la seva competència en la llengua anglesa. L’himne d’aquest any diu: “Fiends let’s go to the English Day, many funny games we will play that day... we will, we will meet you!”
® L’EQUIP ORGANITZADOR l’integren Emma Riera, Maria José Cegarra, Caterina Ferrer, Sandra Juárez, Jordina Masoliver, Maria Rosa Arjona, Glòria Romans i Josep Maria Mora. En la imatge, una representació de les mestres que formen o han format part d’aquest equip.
MÉS INFORMACIÓ
TREBALL EN XARXA Les escoles participants en les activitats de l’Englisch Day han creat un bloc d’Internet corresponent a la jornada d’aquesta edició 2011. És aquest: http://blocs.xtec.cat/englishdayae2011/
L’APRENENTATGE EMOCIONAL ES COU AL «XUP-XUP» SANDRA PÉREZ ARIZ EDITORIAL n un món canviant i complex com l’actual, on més que viure sembla que sobrevivim, saber adaptar-se i gestionar les demandes que provenen de l’entorn és vital. Saber moltes coses, en si mateix, ha passat a tenir una importància secundària i allò que ara sembla prioritari és desenvolupar
34836
E
Psicopedagoga de l’EAP Servei educatiu de l’Alt Empordà
habilitats i estratègies emocionals per enfrontar-se a situacions quotidianes de manera més eficaç i saludable. Aquest ritme vertiginós de la nostra activitat quotidiana resulta del tot incompatible amb els processos d’aprenentatge que el nostre cos és capaç d’assumir. Alerta! prenem consciència, aturem-nos un instant, recuperem el
valor d’observar, d’escoltar, de sentir (a nosaltres i als altres), d’expressar-nos amb la paraula o amb el cos, donem-nos temps per reflexionar i prendre decisions. Si practiquem el valor de l’aquí i l’ara amb els qui ens envolten esdevenim el mirall ideal per als nostres infants. Ells necessiten aquestes eines per gestionar de forma adequada les seves emocions i conviure amb l’entorn. És una bona herència aquesta. Cada petit moment que passem amb ells pot esdevenir un moment de valuosa qualitat per anar coent sub-
tilment l’entrellat emocional que els portarà a ser individus més lliures i compromesos socialment. Dedicar-los veritable temps, en el llenguatge de les emocions, es tradueix en missatges com ara: m’accepten tal com sóc, importo algú, mereixo la pena, allò que faig i dic té un valor... La conversa i l’escolta activa de les seves opinions, dubtes, sentiments, potencia les habilitats comunicatives, millora l’ autoestima i motiva a l’ acció, redueix la timidesa i els fa més empàtics. Posar paraules a allò que pensen, creuen, senten... amplia el
seu diccionari d’eines per conformar l’autoimatge, millora la relació amb ells mateixos i la relació més assertiva amb els altres. Seria bo cuinar aquesta escolta dins d’entorns on les normes siguin clares i els nens i nenes sàpiguen què se n’espera, on s’hagin de compartir responsabilitats i cada element del sistema sigui important per a la resta, reforçar positivament les qualitats personals que els fan únics i irrepetibles, ensenyar què volem que facin més que recriminar que no ho hagin fet i vigilar amb els judicis negatius que fem.
II
DIMARTS, 24 DE MAIG DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
La llar el Cavallet de Mar implica les famílies dels nens. LLAR EL CAVALLET DE MAR
Festa sensorial, al Cavallet de Mar ROSES | M. R.
A la llar d’infants el Cavallet de Mar de Roses consideren molt important que les famílies dels alumnes coneguin el procediment d’aprenentatge que realitzen els seus fills, alhora d’anar incorporant nous coneixements dia rere dia. Una de les maneres de fer arribar aquesta manera d’aprendre als pares és fent-los vivenciar directament un munt d’experiències i descobertes en primera persona. Aquesta idea és la que ha portat l’equip d’educadores a pensar amb el projecte de final de curs tal com es fa des de fa
quatre anys i que en aquesta ocasió es proposa com la Festa dels Sentits. “El que pretenem aconseguir és que els adults tornin a experimentar i aprenguin a gaudir de les sensacions i les emocions com si tornessin a ser nens, amb l’ajuda dels seus propis guies, que són els seus fills, i ells els acompanyaran durant aquest procés de descoberta compartida en una tarda d’il·lusions i somriures constants durant l’experimentació lliure”, expliquen les educadores. Aquesta festa provoca una interrelació i comunicació important entre pares i fills
Josep Espigulé ha mostrat als alumnes quines són les utilitats d’un telescopi. ZER EMPORDÀ
L’eix temàtic de les jornades culturals a la ZER Empordà ha estat l’astronomia ® Les quatre escoles han decorat les instal·lacions amb elements relacionats amb l’espai L’ARMENTERA | MAIRENA RIVAS
col·laboració de l’Ajuntament de Llançà i les empreses SKKayak, el Club Nàutic de Llançà i Windiscovery, preveu una formació teòrica sobre aquestes tres disciplines que després es porta a la pràctica a la mateixa platja de Llançà. Sempre és una activitat molt ben valorada tant pels mateixos alumnes com per les seves famílies, ja que amb un cost econòmic molt reduït els estudiants tenen accés a la pràctica d’esports considerats d’elit.
L’eix temàtic de les Jornades Culturals que han celebrat aquest curs els quatre centres de la Zona Escolar Rural (ZER) Empordà ha estat l’astronomia. D’aquesta manera, els alumnes de les escoles Fluvianets, de l’Armentera; Garrigàs, de Garrigàs; Tramuntana, de Pont de Molins, i Àlguema, de Santa Llogaia d’Àlguema, s’han endinsat aquests últims mesos en el món de l’univers i han pogut descobrir els misteris que s’amaguen a la galàxia. Les diferents escoles han decorat les seves instal·lacions amb elements relacionats amb l’espai i l’astronomia. En aquest projecte interdisciplinar han participat tots els alumnes d’Educació Infantil i Primària de la ZER Empordà. Els nens i les nenes recordaran especialment, d’aquest curs, la setmana del 21 al 25 de febrer, quan les escoles van treballar l’astronomia en les diferents àrees curriculars. Per exemple, en l’àmbit de l’educació visual i plàstica
van elaborar diferents manualitats, com un coet i un plat volador. A les hores de música, els alumnes van poder relacionar sons amb els diferents planetes de l’espai. A més a més, van poder aprendre de primera mà amb la visita d’un astrònom que va explicar als nens i a les nenes les característiques i els aspectes més fascinants
i amagats de l’univers. També van poder conèixer i manipular diferents elements que permeten descobrir com és l’espai. “Els alumnes van estar molt motivats al llarg de tota la setmana i engrescats per dur a terme totes les activitats plantejades. Va ser una experiència molt positiva”, han explicat els mestres de la ZER Empordà.
primavera a propòsit d’haver tingut l’oportunitat de presidir aquest any, com a director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, nombrosos actes de lliurament de premis literaris de diverses escoles, instituts o zones escolars. Al nostre país, la Diada de Sant Jordi i també la tradició dels Jocs Florals converteixen la primavera en una època d’homenatge de la literatura que la institució escolar o, de vegades, les administracions municipals i comarcals o alguna altra entitat, han sabut orientar cap al foment d’una activitat de gran transcendència: “escriure bé”. O sigui, es-
criure buscant l’excel·lència, escriure per agradar als altres, per commoure’ls, per fer-los vibrar. I ben segur que aquest objectiu s’aconsegueix amb escreix quan llegeixes o escoltes allò que els nens i nenes o els nois i noies de les nostres escoles i instituts han estat capaços d’escriure guiats per les bases d’una convocatòria que els repta a fer una producció literària ben feta i per uns mestres i professors que, a banda d’una feinada extraordinària per a la revisió i la correcció dels textos, veuen els fruits del seu treball tenaç i constant però sempre discret, poc conegut i, a voltes, fins i tot poc reconegut...
Ensenyar a llegir i a escriure deu ser una de les fites més importants del Sistema Educatiu des que un infant hi entra fins que en surt. Llegir i escriure no són actes mecànics, ni de lluny. Es tracta de les destreses bàsiques per comprendre el món en què vivim. Llegir i escriure és aprendre a pensar, a comprendre, a dialogar... És aprendre cultura i, per tant, és adquirir la capacitat d’establir una conversa amb el món, que ens ajuda a entendre’l i a ferlo nostre de manera que ens fa més tolerants. Els concursos i certàmens que es duen a terme en l'àmbit escolar donen solem-
nitat a aquest aprenentatge, conviden els alumnes a buscar temes que els diguin alguna cosa, a relacionar les seves vivències amb les vivències d’altres. Els desperten l’interès per fixar-se en la seva manera d’escriure i de ferho a partir de les maneres d’escriure que veuen en els escriptors i les escriptores, que són els grans mestres de la llengua... Escriure per concursar és una oportunitat d’ensenyar als alumnes que es pot escriure per agradar, que escrivint fem un exercici de creació propi dels humans que ens fa més grans perquè posem en pràctica una facultat que ens distingeix.
Estudiants de tercer d’ESO, practicant la vela. INS DE LLANÇÀ
Esports nàutics, a l’Institut de Llançà LLANÇÀ | REDACCIÓ
Els alumnes de tercer d’ESO de l’Institut de Llançà, durant el tercer trimestre del curs i dins el currículum d’Educació Física, s’inicien en tres esports nàutics, com són el caiac, el windsurf i la vela. “Aquesta és una experiència molt enriquidora i ens ajuda a connectar els nostres alumnes amb el seu entorn més immediat”, explica la directora, Maria Carme Barceló. El projecte, que ja fa tres anys que es porta a terme amb la
A FONS
ALBERT BAYOT I FUERTES Director dels SSTT d'Ensenyament
CERTÀMENS LITERARIS a meva trajectòria com a professor de llengua catalana i literatura a Secundària em porten a una reflexió adequada per a aquestes dates de
L
Els nens i les nenes han experimentat amb les tres dimensions. ZER EMPORDÀ
EMPORDÀ | DIMARTS, 24 DE MAIG DEL 2011
Diàlegs d’Educació
INS OLIVAR GRAN
III
La Zona Escolar Rural Cap de Creus celebra la Setmana de la Salut EL PORT DE LA SELVA / COLERA | REDACCIÓ
INS Olivar Gran Joves cuiners i cambrers, a concurs ® Els alumnes Mariam Al Houd, Miquel Gómez, Aniol Pararols i Albert Morillo, del Cicle Formatiu de Cuina i Gastronomia de l’Institut Olivar Gran de Figueres, han estat presents en el 7è Concurs de Joves Cuiners i Cambrers de Catalunya, que es va celebrar el dijous 5 de maig, a l’Escola Joviat de Manresa, amb una participació destacada tot i que els quatre són alumnes de 1r curs. El concurs l’organitzen conjuntament el Departament d'Ensenyament i la revista Descobrir Cuina, i hi va haver representants de 15 escoles de tot Catalunya.
La ZER Cap de Creus –que integren l’Escola Les Clisques, del Port de la Selva, i l’Escola Puig d’Esquer, de Colera– ha dedicat tota una setmana a un projecte educatiu que dóna una incidència destacada a la formació per la salut. Resulta que les dues escoles tenen característiques comunes, per ser escoles rurals i cícliques, que tenen entre 30 i 60 alumnes. Les dues, a més, pertanyen a un poble de mar i estan dins d’un mateix entorn geogràfic. En la Setmana de la Salut, el professorat compta amb el suport de personal del CAP a de Portbou. Aquesta és
Els alumnes han après sobre salut de la mà d’especialistes. ZER CAP DE CREUS
una proposta que està adreçada d’una manera molt activa als alumnes i les seves famílies. Els temes treballats han estat moltíssims: l’alimentació, la prevenció
d’accidents, el socorrisme i el salvament marítim, l’educació postural, les sessions de ioga, les discapacitats i la higiene dental, entre d’altres.
DIALOGUEM AMB...
Dani Leiba PROFESSOR ESPECIALISTA EN VISUAL I PLÀSTICA A
pavilant-nos, no em puc queixar. P Aquesta matèria tan creativa dóna peu a cada professor a exercir des d’un punt de vista personal?
L’INSTITUT CENDRASSOS DE FIGUERES
«A la matèria, li dono un caire de taller» ENTREVISTA Dani Leiba té 37 anys i en fa cinc que exerceix de professor d’educació visual i plàstica. Ha impartit classes en instituts de Roses i Castelló d’Empúries, i ara treballa a l’Institut Cendrassos, de Figueres. És fill de Manlleu però s’ha establert a l’Alt Empordà, una comarca per la qual sempre havia sentit curiositat abans de conèixer-la. Dani Leiba és pintor, si bé compagina la seva passió sobre la tela amb les classes als estudiants de l’institut.
R
Quina és la seva debilitat, en aquest cas? R Jo sóc pintor de formació. Però també m’agrada mirar molt quina és la manera d’implicar els alumnes en la matèria, en el que els vull ensenyar. Jo no pinto grafits, per exemple, però en canvi he trobat que els grafits són una manera eficaç d’arribar a ells, per això m’interessen.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Quin caire li dóna vostè a la matèria de visual i plàstica? R El temari és molt ampli, però jo intento un caire de taller, per tal que els alumnes investiguin i facin un treball manipulatiu. M’agrada que treballin amb els materials de la mateixa manera que es feia en els tallers d’abans i, fins i tot, com es fa a primària. P Com diu, però, el temari és molt ampli. R Sí, i és aquí on hi ha la dificultat. El temari inclou, imagina’t, el disseny, l’arquitectura, la pintura,
És clar.
P
P Visual i plàstica és una assignatura atractiva per als alumnes?
Els grafits són una expressió gràfica que empra Dani Leiba. ROGER LLEIXÀ
l’escultura, és molt ampli. Compteu amb prou recursos els professors d’aquesta especialitat per aplicar el temari? P
R
Jo no em puc queixar, però pen-
so que som pocs professors per a una ràtio d’alumnes tan gran. Quan el grup és molt ampli a vegades és difícil poder estar per tots els alumnes. Però acabem es-
R És clar que sí, ells s’il·lusionen i en treus molt més partit. La il·lusió amb què treballen és com un regal, el moment en què descobreixen coses noves és molt xulo. I he de dir que jo també aprenc molt amb ells.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
La Coral del Llagut: veus que es fan sentir La Coral de l’Escola Llagut de Sant Pere Pescador és un exemple de bona pràctica i d’inclusió social BÀSCARA | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
Potser la nostra petita història musical i coral va començar del revés, ja que abans de cantaires ja sabíem dirigir. Quin ritme i quina elegància. Les veus que cantem som veus que ens volem fer sentir i per això cada vegada que fem un concert la senyoreta Agnès demana al públic el màxim de silenci. Però no tots els pares ens entenen en català i per això ho demanem en diferents llengües. A part de dirigir i demanar silenci, també ens agrada fer exercicis de rítmica i coreografies. L’any que ens ho vam passar més
La Coral de l’Escola El Llagut implica els alumnes de tots els cicles. ESCOLA LLAGUT
bé va ser amb El carnaval dels animals. Els que ara fan 5è eren els peixos i els que fan 6è eren els fòssils. Però allò que ens surt més bé és cantar. Cantem tant com podem, per exemple acompanyem el teatre que prepara la senyoreta Agnès amb els nens de
6è. Quan cantem a les cantates de final de curs els altres alumnes més grans toquen carrillons i flautes, tothom té coses a fer. Una de les experiències més boniques que recordem és haver cantat amb una orquestra de veritat en el nostre poble. Som fe-
liços cantant, però allò que encara ens agrada més és fer feliços els altres. Per tot això i moltes altres coses us diem gràcies a la música i a totes aquelles cançons que tots hem pogut cantar, cantem i cantarem amb la coral de la nostra escola.
IV
DIMARTS, 24 DE MAIG DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase: “Educar en la igualtat i el respecte és educar contra la violència.”
PER FRATO
ROGER LLEIXÀ
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT LA SELECTIVITAT: 15, 16 I 17 DE JUNY Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el batxillerat. Les PAU són l'única prova externa en el sistema educatiu català formulada coordinadament des de les universitats catalanes, però amb la col·laboració del professorat de secundària. La qualificació de la fase general de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, donen ponderadament la nota d'accés per accedir a estudis universitaris. FIGUERES Experiència Electrifica’t per la ciència, a càrrec del divulgador científic Dani Jiménez Albiac SALA D’ACTES DE L’INSTITUT NARCÍS MONTURIOL DIVENDRES, 27 DE MAIG DEL 2011
19.00 HORES Més informació: Electrifica’t per la ciència és l’acte de cloenda de la 3a Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO de l’Alt Empordà, que organitza el Servei Educatiu de l’Alt Empordà junta-
ment amb el grup de treball TramunTEC. L’exposició es compon de seixanta projectes, elaborats per un total de 136 estudiants de disset instituts de la comarca, i es pot visitar fins al 26 de maig.
(Benjamí Franklin) Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 94. Ed. Graó
JUGAMAT EXERCICI - Ompliu la filera inferior de la taula següent amb les xifres del 0 al 9, de manera que cada una d’a-
questes xifres indiqui el nombre de vegades que apareix el número que té just a sobre: 01234 56 7 8 9
Per exemple: Si a sota del número 3 hi posem un 4, això voldrà dir que a la mateixa filera hi hem d’escriure quatre vegades el número 3. I, és clar, si un d’aquests 3 és a sota del 8, llavors hauríem d’escriure tres vegades el número 8, cosa impossible, perquè ja no tindríem espai per a escriure vuit vegades el número 4. Per tant, no és aquesta la solució.
01234567 8 9 83 48 3 8 33
Temps expert: 10 minuts Temps aficionat: 30 minuts
Solució al Jugamat d’abril: 2012
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
HTTP://WEB.EDUCASTUR.PRINCAST.ES/PROYECTOS/NEA/NEA_ENGLISH/
LLIBRE
VÈRTEXS I MIRADORS
LLIBRE
LLIBRE + CD / ARXIU PDF
GUIA DIDÀCTICA PER A L'EDUCACIÓ EN IGUALTAT
DACOSTA OLIVERAS, JOSEP M.
IMMIGRANTS ALS INSTITUTS L’ACOLLIDA VISTA PELS SEUS PROTAGONISTES
DIPUTACIÓ DE GIRONA
ALEGRE, MIQUEL À; BENITO, RICARD, I GONZÁLEZ, SHEILA.
SERVEI IGUALTAT AJUNTAMENT DE FIGUERES
FESSOUL, A.; OLIVER, S.
EDITORIAL MEDITERRÀNIA. FUNDACIÓ JAUME BOFILL
® El relleu muntanyós
Pàgina dedicada a l’aprenentatge de la llengua anglesa per als més petits d’educació infantil i dels primers cursos d’educació primària. És un bon recurs complementari per a mestres i utilitza els mitjans multimèdia amb estratègies de joc, aprofitant la comunicació oral i sense entrar en procediments de lectoescriptura que requereixen més temps i s’utilitzen en edats més avançades. Disposa de dues guies, una d’utilització de l’aplicatiu i una altra per al professorat.
i la gran riquesa cultural de les comarques de Girona han generat un nombre elevat de miradors i talaies, essencials tant per avaluar el seu paisatge com per gaudir-ne. Moltes mirades acullen vèrtexs geodèsics, punts de guaita forestal o talaiers militars, i també s'han aprofitat punts amb grans panoràmiques per ubicar-hi infraestructures com radars, repetidors i parcs eòlics. Aquest volum en presenta una selecció i us convida a visitar-los.
® El llibre s'endinsa en la complexitat del fenomen migratori i posa el punt de mira en el procés d'acollida dels alumnes nouvinguts a l’institut. La recerca inclou la veu dels protagonistes, principalment els nois i les noies immigrats, els grans absents de les recerques desenvolupades fins fa poc. El fenomen migratori només pot ser comprès en la seva complexitat quan, a la mirada dels qui acollim, també hi incorporem la mirada dels acollits.
® La guia didàctica per a l’educació en igualtat es compon d’un material didàctic que, a través d'un documental amb testimonis reals, té com a objectiu apropar una realitat de la ciutat de Figueres a la joventut, tot fent incís en la igualtat de gènere des d'una perspectiva reflexiva. Arxiu pdf: http://igualtat.entitatsfigueres.cat/files/3-11335annex/provaguia1.pdf )
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
El sistema dunar d’Empúries Camp d’Aprenentatge Empúries (CdA)
L’acumulació de sorres al sud del golf de Roses ha anat configurant un dels espais naturals més singulars de la comarca: la Duna Litoral. El sistema dunar d’Empúries és el resultat de la confluència d’un seguit de condicionants naturals: la sedimentació de sorres produïdes durant segles per la Muga, el Fluvià i el Ter, amb el
canvis de curs que han sofert els rius, i les restes fòssils d’aquests corrents; el procés de creació de la barra litoral per part de la Mediterrània; el rebliment de l’antic port d’Empúries i el transport de sorra pel vent que va colgar les ciutats abandonades, la Neàpolis i la ciutat romana; l’establiment d’un ecosistema de vegetació psammòfila... Però també amb intervenció humana des d’antic: la dessecació dels aiguamolls de la zona; l’excavació de les ruïnes
TERRAMAR, NATURA I CULTURA
amb l’abocament de les sorres extretes; la fixació de les dunes amb restauració forestal... I encara l’ampliació del sistema dunar vers el Montgrí, fins a formar el que s’anomena la Duna Continental, a la zona de la Muntanya Gran, en el paratge anomenat el coll de les Sorres. La formació de les dunes es considera com un estadi de desenvolupament avançat de les platges i suposen una defensa i protecció important i vital per al litoral, a més de la seva tasca de filtratge permanent de l’aigua que hi arriba
amb les onades. En no estar batudes per les onades, s’hi poden estabilitzar comunitats vegetals cada vegada més complexes. Aquesta evolució es pot observar perfectament al sistema dunar litoral d’Empúries i del golf de Roses, així com la diferència entre les zones protegides i les de lliure accés. Tot plegat, ens situa davant d’un indret d’un
innegable interès com a paisatge cultural, digne de ser conegut i estudiat per l’alumnat d’arreu però especialment pel de la comarca.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera