EMPORDÀ | 30 DE NOVEMBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 10 | NOVEMBRE DEL 2010
Pluja d’idees a favor de la natura Els escolars reflexionen sobre la importància de la biodiversitat La Setmana de la Ciència va tenir com a acte central, el 12 de novembre, a Figueres i Castelló d’Empúries, una proposta per animar els escolars a trobar idees per preservar el medi natural. El científic Dani Jiménez va fer participar els alumnes en els seus experiments per demostrar-los com d’important és la biodiversitat. FIGUERES / CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. RIVAS
Un bosc farcit d’idees ha decorat durant uns dies la Rambla de Figueres i el pati davanter de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. Frases, pensaments, reflexions, imatges, accions... una àmplia diversitat de plantejaments formulats per alumnes de segon i tercer cicle de primària de les escoles d’aquests dos municipis, que han penjat de la capçada dels arbres d’aquest bosc. La iniciativa ha partit del Museu de la Tècnica de l’Empordà i ha comptat amb el suport de l’Ecomuseu Farinera i del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Josep Marès, conservador del Museu de la Tècnica, es felicita que més de 600 nens i nenes hagin estat tan enginyosos en les seves idees per conservar els boscos i mantenir la biodiversitat. El físic, divulgador científic i creador d’experiments Dani Jiménez va emprar la seva capacitat inventiva per demostrar als escolars quin és el paper que juga la biodiversitat al planeta.
ALBERT FITA Psicopedagog de l’EAP. Servei Educatiu de l’Alt Empordà
NENS, NENES I JOVES ACTUALS ctualment s’està evidenciant a les aules que estem en un moment de canvi cada cop més important. Els nostres alumnes cada cop són més diferents de com eren abans. Són molt més sensibles, més autònoms, més espavilats i necessiten poder participar en les decisions que els afecten. Certament que a les aules estem veient cada cop més comportaments alteradors, irrespectuosos i desmotivats. Però què fa l’escola per atendre aquesta nova generació? A l’aula hem de partir del que realment interessa als alumnes (i en tenen molts, d’interessos). Hem de fugir dels aprenentatges que no tenen significat per a la seva vida. Hem de programar de manera que el nen hagi de posar en funcionament la major quantitat possible de les seves capacitats (dites intel·ligències múltiples). Aprofitar l’interès i la facilitat que tenen per a les noves tecnologies per utilitzar-les a l’aula. Programar per tal que puguin desenvolupar la intel·ligència emocional. En definitiva, fer una educació més holística i sense deixar-nos atrapar per les presses i les exigències externes. Tenim la sort que la LEC ens permet fer això i molt més. La programació per Capacitats i Competències Bàsiques ens facilita poder treballar d’una manera diferent a les aules. En moltes escoles de la comarca comencem a veure experiències en aquest sentit. Benvingudes siguin.
A
El físic i divulgador científic Dani Jiménez va provar amb experiments la fragilitat de la biodiversitat. ROGER LLEIXÀ
FRASES DELS ALUMNES
EL BOSC DE LES IDEES El porc senglar s’ha de controlar, i la vida com abans serà. 쩛 Respectar la natura. Cal reciclar. 쩛 No hem de fer foc al bosc. Si vas de pícnic passa-ho molt bé, però recull qualsevol paper! 쩛 Que la biodiversitat no se’n vagi, i que sempre guanyi. No tallar els arbres. 쩛 La natura hem de vigilar si la biodiversitat volem cuidar. La biodiversitat és la natura. La biodiversitat és vida.
32333
EDITORIAL
Per a què serveix la biodiversitat?
Dani Jiménez va demostrar als escolars la importància de la biodiversitat a través d’un joc. Amb un parell de canons plens de confeti de diferents tipus, va fer un llançament sobre el públic. En els llançaments, va demanar als nens i a les nenes que agafessin el màxim de confeti i, a partir d’aquí, i sorprenentment, es va constatar que només les persones amb més confeti diferent tindrien la possibilitat de sobreviure. En una inundació, els de paper es mullen i els de plàstic se salven; en un temporal de vent, els trossos més grans de confeti tenen més probabilitats de marxar volant. Les demostracions viscudes pels alumnes van ajudar-los a entendre la diversitat. FIGUERES/CASTELLÓ | M. R.
Un arbre ple d’idees. ROGER LLEIXÀ
El Dia de la Ciència ha comptat amb la participació de més de 600 alumnes de segon i tercer cicle d’educació primària
II
DIMARTS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Un grup d’alumnes escolta les explicacions dels professionals. ROGER LLEIXÀ
Classes pràctiques d’oficis a l’Olivar Gran FIGUERES | M. R.
L’Institut Olivar Gran de Figueres té en marxa un projecte a través del qual dóna a conèixer als nois i a les noies d’ESO el món dels oficis i de diferents professions, algunes de les quals poden ser desconegudes per ells. Amb aquesta iniciativa es pretén donar noves oportunitats a alumnes que potencialment són candidats a deixar d’estudiar un cop hagin superat l’etapa obligatòria. El missatge és que l’abandó acadèmic no equival de cap manera a un fracàs
professional, i per això es promouen conferències impartides per voluntaris professionals en actiu, gerents, artesans... que expliquen en què consisteix la seva feina. L’experiència ha de servir perquè els alumnes se sentin útils, puguin conèixer alternatives, aprenguin a valorar l’esforç i entenguin que les dificultats són naturals i no són a causa d’ells. De moment, aquest és un projecte pilot, que es va iniciar el curs passat i que s’ha reprès aquest curs 2010-2011.
Alumnes d’infantil segueixen atents la narració del conte de la mà de l’autora, a la Societat d’Agullana. ROGER LLEIXÀ
La ZER Les Salines vol que els alumnes gaudeixin amb l’hàbit de la lectura ® El grup d’escoles ha convidat l’autora del llibre que els estudiants treballen aquest curs AGULLANA | MAIRENA RIVAS
de pollastres a l’ast. Es porten taules i cadires, i tobogans i estris de pati, s’organitzen jocs d’aigua i altres activitats en què també poden participar els pares. Dels últims llocs on han anat, hi ha la Font del Conill, d’Espolla; la Font Pudosa, de Sant Climent Sescebes, o el Mas Ventós, de Vilajuïga. L’objectiu és que les famílies es relacionin entre elles i que puguin veure com els nens es relacionen amb els altres nens i les altres nenes de la seva classe.
Els beneficis de la lectura en els nens i les nenes són múltiples. Ho saben bé a la ZER Les Salines, on tenen un projecte específic per estimular els alumnes a gaudir llegint. Carme Fontacaba, mestra de la ZER, comenta que, a banda de proporcionar un gaudi a l’alumne, la lectura els permet millorar l’expressió oral i escrita, a més de motivar-los i incentivarlos a llegir amb regularitat. “Sobretot, un dels objectius també és el missatge que ens poden arribar a donar els llibres, i en concret aquest.” La mestra es refereix a En Plometes, el petit Nakota, el llibre que estan treballant els alumnes, des d’infantil fins a tercer cicle de primària, aquest curs. “A través d’aquesta lectura, els alumnes han realitzat un procés d’aprenentatge de com arribar a ser grans. Han interioritzat i entès el treball de valors com la sinceritat, la responsabilitat, la sensibilitat, tendresa, no tenir por o saber-se expressar entre els altres, la supervivència, la descoberta personal, l’amor i el respecte a la naturalesa”, ha dit Fontacaba.
mació en competències, els plans estratègics, la sisena hora, l’1x1–, es dóna més autonomia als centres, més capacitat de decisió als directors i, fins i tot, alguns centres se’ls certifica de qualitat; en canvi, els resultats de les proves externes ens indiquen que als nens i les nenes, als nois i les noies, els costa llegir, i que no comprenen allò que llegeixen, els costa escriure, expressar-se, resoldre problemes de la vida quotidiana. No acaben prou bé “d’aprendre de lletra”. El nucli bàsic i més important d’aprenentatge és el centre docent, i potser li estem demanant massa coses, potser l’estem ata-
balant, des de fora, amb moltes iniciatives, segur que molt reeixides cadascuna d’elles, però que, en el seu conjunt, no deixen consolidar el projecte que un centre s’ha proposat portar a terme. És per això que, aquest curs, la Inspecció s’ha plantejat prioritzar en els centres docents l’assessorament i la supervisió de la Programació General de Centre, sobretot en aquells aspectes que repercuteixen, directament, en la millora dels resultats educatius. Cal que els centres es plantegin objectius que incideixin directament en la millora de resultats, així com activitats que repercuteixin expressament a l’aula i que
Dinar de germanor celebrat a l’estiu per les famílies de la llar. LLAR ELS NINS
La relació família-llar d’infants Els Nins VILAJUÏGA | M. R.
Cada estiu, sempre coincidint amb el mes de juliol, la llar d’infants Els Nins de Vilajuïga viu un esdeveniment molt especial que implica famílies senceres dels petits alumnes i també les educadores. Es tracta d’anar a celebrar un dinar de germanor que acaba convertint-se en una festa. Pel que fa als àpats, es fa un bufet a l’aire lliure amb els primers plats i les postres elaborats per cada família, i el segon, que es compon
A FONS JOSEP XIRGU FARNÉS Inspector en cap dels Serveis Territorials d’Educació de Girona
APRENDRE DE LLETRA bans anàvem a l’escola a “aprendre de lletra”, a llegir, escriure, parlar, escoltar i calcular. Actualment, el sistema educatiu disposa de molts recursos per a l’aprenentatge –la progra-
A
«En Plometes, el petit Nakota»
Margarida Casacuberta ensenya els nens a fer un collaret indi. ROGER LLEIXÀ
L’escriptora Margarida Casacuberta és l’autora del relat i Míriam Jaques n’ha fet les il·lustracions. En Plometes és un nen Nakota, una tribu índia que va viure fa molt anys al Canadà, que un dia va trobar un collaret estrany. La seva troballa el farà viure una aventura que el canviarà per sempre més. La supervivència, la descoberta personal, l’amor i el respecte per la
natura són les bases d’aquesta novel·la d’aventures de gran qualitat literària impregnada de sensibilitat i tendresa, dos valors que l’equip docent de la ZER Les Salines han fet experimentar no només treballant el llibre a l’aula, sinó també comptant amb la presència de Margarida Casacuberta en una de classe de lectura molt especial. L’escriptora va ensenyar els petits com es fa un collaret com el que va trobar en Plometes.
siguin mesurables, a fi i efecte de poder, així, comprovar-ne la seva evolució. Considerant, doncs, que totes les accions han d’anar adreçades al centre docent, ens cal que tots els agents externs –els Serveis Educatius i la Inspecció–, treballem coordinadament per facilitar i assessorar les activitats que es plantegin els centres. A més a més, es produeix la coincidència que s’ha efectuat un canvi en les zones d’inspecció, instaurat per un període de cinc anys, cosa que pot permetre fer plantejaments a mig termini. Fins ara, la comarca de l’Alt Empordà disposava del suport dels membres de la Inspecció Sr. Felip Ponsatí,
Sr. Josep Mitjà, Sra. Maria Teresa Sala i Sr. Martí Fonalleres, a qui el Departament d’Educació i, estic convençut que també els centres educatius, agraeixen els esforços i el treball que han efectuat en aquesta comarca. El canvi que ara s’ha efectuat permetrà el desenvolupament del treball amb la mateixa rigorositat, per part del Sr. Josep Comas, Sra. Marta Ros, Sra. Consol Iglesias, Sr. Josep Mitjà, Sr. Josep M. Garcia i Sra. Neus Serra. Els desitjo molta sort i que treballin conjuntament amb els centres per tal que els estudiants aconsegueixin, realment, “aprendre de lletra”.
AGULLANA | M. R.
EMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
El Museu de la Tècnica munta a l’INS Deulofeu una mostra de fotos científiques ® «FOTCIENCIA» apropa el món científic als joves i es pot visitar fins al 22 de desembre FIGUERES | REDACCIÓ
Amb la intenció d’apropar el món científic als més joves i despertar l’interès a futurs científics, el Museu de la Tècnica de l’Empordà (MTE) ha promogut l’exposició de fotografia científica «FOTCIENCIA». Aquesta mostra de fotografia es pot veure a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
«FOTCIENCIA» és un certamen de fotografia científica convocat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i té com a objectiu apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans mitjançant una visió artística i estètica a través d’imatges científiques. En total, hi ha 51 imatges: 24 són fotografíes de la categoria micro i 26 són de la general. A través d’aquestes imatges, el visitant pot veure la relació existent entre la investigació
III
INSCRIPCIONS OBERTES
Nous cicles de Jornades d’Educació i Família
L’exposició es pot visitar en horari de matí i tarda. ROGER LLEIXÀ
científica i les seves aplicacions tecnològiques i industrials. També pot descobrir els objectes d’estudi de la comunitat científica, les persones que ho realitzen, la seva instrumentació i instal·lacions o
les tecnologies que resulten de l’avenç científic. En definitiva, acostar-se i descobrir un món, la investigació científica, cada cop més influent, vital i important en l’economia i la societat del s. XXI.
L’Ajuntament de Figueres i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació han organitzat una nova edició del cicle d’activitats formatives orientades a pares, mares i educadors. Ja s’han començat a distribuir els fulls d’inscripció de cadascun dels tres cicles, les sessions dels quals comencen al gener i acaben al maig. El cicle A es titula La família com a promotora d’hàbits saludables. Educant en la salut; el B es diu Comunicar: el diàleg amb els fills. Ajudar a pensar, i el C, L’ús familiar de les noves tecnologies i les xarxes socials. Salvador Cardús en farà la conferència inaugural, el 15 de desembre, al Cercle Sport, a les 8 del vespre. REDACCIÓ | FIGUERES
DIALOGUEM AMB...
Dolors Ponsí TUTORA DE L’AULA D’ACOLLIDA DE L’INS RAMON
R L’he fet jo.Treballem per centres d’interès, construïm frases segures, frases ben escrites, ben fetes, ben dites. M’interessa que el nano, pel context, desxifri el que li estan dient. A l’hora que juguem i aprenem, fem les explicacions d’allò que aprenem, fem correccions, treballem amb contes, amb cançons i fins i tot amb pel·lícules.
MUNTANER, COORDINADORA LINGÜÍSTICA I CAP DE SEMINARI DE PSICOPEDAGOGIA
«Parlem de nois, no de patates, parlem de futur» ENTREVISTA Fa trenta anys que Dolors Ponsí es dedica a l’ensenyament i assegura que se sent més mestra que professora. Ha estat docent de primària a l’Escola Narcís Monturiol de Roses, si bé fa set anys va fer-se càrrec de l’aula d’acollida de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. També és cap del Seminari de Psicopedagogia i coordinadora lingüística del centre. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P
Com va trobar, fa set anys, aques-
ta aula d’acollida? R Quan la vam arrencar, no hi havia massa material d’immersió lingüstíca. Ens trobàvem davant d’una feina totalment nova.
P
P La feina d’acollir els alumnes nouvinguts. R Sí, són nanos de diferents cultures, que en molts casos vénen enfadats o rebotits perquè els han tret del seu país i que estan en una edat difícil, 15, 16, 17 anys. Parteixes molt del bagatge que porten, hi ha nanos amb els quals al principi és difícil interaccionar i als quals vols fer sentir que els entens, que estàs aquí per ajudar-los i que
Quant dura una acollida?
D’entrada, són dos anys. El que passa és que d’una manera o una altra els fem un seguiment. Fins i tot hi ha nanos que han vingut a tercer o quart i han marxat de l’institut i encara poden seguir venint si ens necessiten per alguna cosa. Jo sempre dic que la feina de mestre o de professor en el nostre cas és d’ONG. No podem evitar endur-nos feina a casa, i és que no parlem de patates, parlem de nois, parlem de futur. Estem formant el futur. R
Dolors Ponsí ha elaborat materials per treballar el llenguatge. ROGER LLEIXÀ
els acompanyaràs en tot el que puguis. Quan es desbloqueigen una mica, és quan pots començar a treballar amb ells. P
I com ho fa?
Juguem i aprenem. Treballo amb tecnicions molt senzilles del R
primer diccionari. Tenim rodes per comprar paraules, dòminos, memories, parxís, bingos... tot és molt visual, perquè una imatge val més que mil paraules. Tot ho tinc també en pissarra digital. P
D’on surt tot aquest material?
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
El projecte «Rossinyol» arriba a Figueres ® Compartir estones de lleure amb alumnes nouvinguts FIGUERES | REDACCIÓ
Estudiants de la UdG i alumnes nouvinguts de tres escoles de Figueres participen en un projecte consistent a compartir estones de lleure tot fent activitats lúdiques i socials a la ciutat i entorn a més de reforçar el seu coneixement del català.
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
Un projecte amb història El projecte Rossinyol troba les seves arrels a Israel, als anys setanta, on s’estableix un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desafavorides. A la dècada dels noranta, la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el model a la ciutat, on gran part de la seva població és d’origen estranger i s’hi plantegen problemes de desigualtat i d’exclusió.
El programa Näktergalen (‘rossinyol’) volia relacionar estudiants de la Universitat i escolars immigrants de la ciutat. El rossinyol és símbol de la ciutat de Malmö i també “un ocell petit que canta meravellosament quan se sent segur”. Més endavant es va ampliar el projecte amb la participació de diverses universitats europees entre les quals es troba la universitat de Girona. Els mentors (estudiants universitaris) acompanyen durant 3 hores a la setmana –habitualment els dissabtes– un nen o una nena perquè conegui diferents espais de la ciutat, àmbits de lleure i producció cultural, etc. Els mateixos responsables del projecte s’encarreguen de formar els voluntaris. A l’hora de seleccionar els parti-
L’acte inaugural del projecte Rossinyol, a la sala de plens. EMPORDÀ
cipants i també de fer-ne el seguiment es fa un treball conjunt entre escoles i els tècnics del Pla Educatiu d’Entorn de Figueres. El projecte s’inicia la primera setmana de novembre amb una festa inicial en la qual es coneixen els mentors/es i els seus respectius mentorats/des i finalitza a final de maig. Dissabte 6 de novembre va arrencar el projecte del curs 10-11 a Figueres amb l’acte inicial que es
va fer al saló de plens de l’Ajuntament. Hi van assistir, a més dels mentors i els mentorats, mestres, pares, mares i representants de la universitat i de l’Ajuntament. En aquesta primera experiència del P. Rossinyol a Figueres, hi participen un total de sis alumnes de les escoles Anicet de Pagès, Parc de les Aigües i Amistat, que se sumen així al centenar de participants del conjunt de les altres poblacions de la demarcació.
IV
DIMARTS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
WEB RECOMANADA
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
WEB: HTTP://ALEXANDRIA.XTEC.CAT
“La velocitat és una defensa contra la profunditat i el significat. Res important succeeix ràpidament.” (Stoll. L. Fink. D. i Earl, L.) Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño. Pàg 182. Ed. Graó
Alexandria és una biblioteca de recursos desenvolupada pel Departament d'Educació de la Generalitat que permet pujar alguns tipus de materials educatius digitals, com ara cursos Moodle, per facilitar la seva posterior localització i intercanvi.
® En aquest moment, aquest portal web encara es troba en fase de proves. ® L'accés als recursos de la biblioteca http://alexandria.xtec.cat és obert i, per tant, qualsevol pot visualitzar-los i descarregar-los. ® Ara bé, per valorar els materials existents o bé, fins i tot, per compartir recursos nous és necessari disposar de nom d’usuari/ària i contrasenya de la XTEC.
JUGAMAT AUTOR: Professora: Anna Barceló
Institut Ramon Muntaner (Figueres) EXERCICI Nombres primers: Tenim 4 nombres primers amb la següent estructura: AA; BAB; BACD; AAAC. Si sabem que cada lletra representa una xifra i que a les lletres iguals els corresponen xifres iguals, quins són aquests quatre nombres primers? Pista: Més que pensar quines xifres poden ser, penseu en quines no poden ser-ho. Amateur: 25 minuts
Professional: 5 minuts
Solució al Jugamat de l’edició d’octubre: 2010
RECURSOS EDUCATIUS
LLIBRE
ELS LLIBRES TRANQUILS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
FEM LES PAUS
A LA CARTA
PNL PER A DOCENTS
MOLIST, PEP
BOQUÉ M. C. ; COROMINAS, Y. ; ESCOLL, M. ; ESPERT, M
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA
MILLORA EL TEU CONEIXEMENT I LES TEVES RELACIONS
PAGÈS EDITORS
CEAC EDUCACIÓ
CÁCERES, CARME ; SANTAMARIA, NOEMÍ
SERRAT, ALBERT. GRAÓ
EDICIONS ÀLBER
® És una tria comentada de contes i novel·les per a infants, publicats els darrers anys, que tracten quarantacinc temes relacionats amb els aspectes més importants que trobem en el curs de la vida.
® Els nens i les nenes són capaços d’afrontar de manera constructiva, creativa, cooperativa i crítica els conflictes de la seva vida quotidiana? Nosaltres pensem que sí, sempre que els ensenyem a fer-ho.
® Aquest material posa a l’abast del professorat una sèrie d’activitats de comprensió lectora útils per als alumnes que comencen a consolidar la mecànica de la lectura.
® La descripció correcta d’aquest llibre és aquesta i no la publicada en l’edició anterior d’aquest suplement: La millora de l’eficàcia en l’aprenentatge dels alumnes, l’optimització del liderat exercit pel professorat, la mediació i la negociació i la resolució positiva dels conflictes són dominis en els quals la PNL té molt a dir.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Josep Espigulé Dalmau TÈCNIC EN EDUCACIÓ AMBIENTAL DEL PARC DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, declarat fa 26 anys després de set de lluita i pressió social per aturar una immensa urbanització, sempre hi ha jugat un paper destacat l’educació, donar a conèixer a com més persones millor els valors, les singularitats de la zona humida, tant en sortides guiades per experts, com en la creació d’itineraris amb aguaits per
atansar-se i gaudir abastament de la vitalitat de la natura salvatge sense malmetre-la. Ens adrecem a escoles i instituts, preparem estades per a grups d’educació en el lleure (casals, campaments i camps de treball), celebrem festes de primavera o festival dels ocells, cursets o premis de dibuix naturalista, trobades de més de dos mil joves escoltes. Fem una àmplia munió de serveis envers la conservació de l’espai, tardes de concerts de música a les plàcides closes del Corta-
ROGER LLEIXÀ
let... i hem creat el primer itinerari literari a Catalunya que ressegueix l’obra de M. Àngels Anglada. Ha estat i és, al costat de la gestió per la conservació, un continu d’accions i programes per informar, sensibilitzar, formar, capacitar, entusiasmar, fer créixer en l’estima i la responsabilitat envers aquest patrimoni natural i de la natura en general. Enguany unes 150.000 persones han visitat el Parc, de les quals uns dotze mil han estat en grups escolars.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera