DE (IX 72)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 72 | OCTUBRE DEL 2017

GESTIONAR LA POR Un enfocament educatiu adequat en la gestió de les pors pot ajudar els nens i també els adolescents afrontar emocions que els angoixen. La intervenció que realitzen mestres i professors, amb el suport d’especialistes i psicopedagogs, permet gestionar les pors des de l’aula.

EMPORDÀ

L’educació en la pau fomenta la convivència pacífica a l’escola «Acompanyem els centres» és una nova secció del suplement educatiu

Crònica Mairena Rivas

FIGUERES

L

’educació en la pau porta implícits valors com la justícia, la democràcia, la solidaritat, la tolerància, la convivència, el respecte, la cooperació, la veritat. Pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs, mestres i professors coincideixen en el fet que temes com els atemptats del  d’agost a Barcelona i Cambrils és convenient tractar-los a l’aula. La mestra, psicopedagoga i especialista en dol, Àngels Miret Rial, afirma que, sens dubte, la tragèdia va marcar els darrers dies de les vacances escolars i tot l’alumnat podia estar consternat per aquells fets tan greus. “Cal gestionar la por a les aules”, concreta Miret. Partint d’aquesta premissa, aquest primer número

Psicopedagogs, psicòlegs, mestres i professors coincideixen en el fet que cal tractar les pors a l’aula Àngels Miret Rial aconsella als docents que responguin les preguntes dels nens encara que siguin recurrents dels Diàlegs d’Educació del curs - incorpora una nova secció fixa que s’ha titulat «Acompanyem els centres», un espai en què professionals de l’Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà donen pautes sobre la gestió de la por en diferents àmbits.

Comencem per la separació o el divorci dels pares i, en les successives edicions, es parlarà sobre el bullying, les creences, els maltractaments, la violència de gènere o la interculturalitat, per

citar algunes temàtiques.

Miret té l’opinió que, a les aules, cal deixar que els alumnes expressin tot el que els angoixa i cal ajudar-los a posar nom a les emocions. “El mestre ha de validar el que sent el nen i ha de ser honest, explicant també com se sent ell”, diu. Aquest treball –hi afegeix– ha de servir per donar confiança i tranquil·litat als alumnes, sense minimitzar la importància del succés del qual es pugui estar parlant. Miret aconsella als docents que responguin les preguntes dels nens encara que siguin recurrents.

La presumpta implicació directa d’uns joves de Ripoll en l’atemptat gihadista de l’agost passat, uns joves que havien estudiat, poc temps enrere, en escoles i instituts de la ciutat, ha fet reflexionar els professionals de la docència d’aquella comarca, que en la secció «Dialoguem amb...» d’aquest suplement parlen de la seva experiència.

El gest d’una nena que diposita flors a l’entrada de l’escola.

EDITORIAL EDUCATIVA

Olga Roig i Ferrer PSICOPEDAGOGA EAP ALT EMPORDÀ

LA GESTIÓ D’AULA

L

’aula és el principal context d’aprenentatge a l’escola, on es fa possible la interacció professorat-contingut-alumnat. Fer classe suposa, per al professorat, un seguit d’accions pensades i planificades per poder fer que tots els alumnes aprenguin i desenvolupin les seves capacitats i assoleixin les competències curriculars.

Una bona gestió d’aula afavoreix el cli-

ma de treball i les relacions més adequades, basades en el respecte i la comunicació, perquè els alumnes aprenguin. La manera de fer dels mestres durant les classes, així com les seves habilitats comunicatives i de gestió emocional poden facilitar o dificultar l’aprenentatge dels alumnes. Les mesures universals de gestió de l’aula fan referència al conjunt d’habilitats, tècniques i aspectes previstos que

els mestres utilitzen de manera habitual per mantenir els alumnes organitzats, atents, motivats i actius durant la classe.

Aquestes mesures, que moltes vegades han de ser d’anticipació i previsió de situacions, han de ser pensades per atendre a tot l’alumnat.

La diversitat de maneres de ser i fer dels alumnes no genera en facilitat un ambient de treball ideal per aprendre. Hi

COTXE DE L’ANY DELS LECTORS ENTRA A LA PÀGINA WEB I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

COTXES SELECCIONATS COM A CANDIDATS PEL MES D’OCTUBRE

ha alguns alumnes a les aules que, per millorar en els seus aprenentatges i/o comportaments, no els són suficients les mesures universals. Cal optar per altres mesures de suport educatiu addicional o de més específiques que es concreten amb suports individuals de forma més intensiva.

L’observació dels alumnes en el context de l’aula és una pràctica important que pot formar part també de la valoració psicopedagògica. Observar la situació d’ensenyament-aprenentatge a l’aula permet als psicopedagogs i orientadors detectar els factors que afavoreixen i/o dificulten l’aprenentatge i la conducta de l’alumnat. És una manera d’ampliar la mirada i plantejar una intervenció molt més pràctica i real per ajudar l’alumnat i assessorar el professorat en el seu dia a dia.

COTXE DE L’ANY DELS LECTORS

VOTA I GUANYA

6 VALS BOSCH CATR SERVICE* per valor de 200€

PER USAR EN QUALSEVOL DELS SEUS MÉS DE 600 TALLERS. *VEURE CONDICIONS A LES BASES.

Col.labora:

DIMARTS, 31 D’OCTUBRE DEL 2017 23

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

COMUNICAT DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT SOBRE ELS ATACS A L’ESCOLA CATALANA El Servei Educatiu de l'Alt Empordà i tota la comunitat de docents de la comarca volem subscriure i defensar amb contundència que l'escola catalana" és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme

E

l Departament d’Ensenyament, davant dels atacs basats en les falsedats i acusacions infundades a l’escola catalana de destacats membres del govern espanyol i les formacions polítiques que els donen suport, vol manifestar que: ✔L’escola catalana és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme.

✔Els resultats del Servei Educatiu de Catalunya i l’adquisició de les competències bàsiques són un exemple de transparència amb la supervisió del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

✔Atacar la professionalitat dels docents és injuriar-los i intentar atemorir-los perquè exerceixin l’autocensura en tot allò que pugui perjudicar els interessos de qui els injuria.

✔L’escola catalana està íntimament lligada a la seva realitat social i és per això que ha d’atendre les inquietuds dels seus alumnes quan la societat del seu entorn viu episodis traumàtics.

✔L’escola catalana és convivència: la garanteix i la treballa dia a dia amb tots i cadascun dels components de la comunitat educativa. Els atacs externs intenten trencar-la i afavorir interessos polítics, mai pedagògics.

✔L’escola catalana és una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social.

Aquesta campanya orquestrada no té escrúpols pel fet de prendre com a ostatges el conjunt d’alumnes catalans. És una violació clara de l’article 10 de la Carta Universal dels Drets dels Infants de Nacions Unides: “L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena”.

Al llarg de 40 anys, alumnes, docents i escoles van patir l’adoctrinament de la Formación del Espíritu Nacional; avui la pedagogia i les necessitats dels alumnes són l'única guia de l’escola catalana.

Per protegir d’aquests atacs els alumnes, docents i el conjunt de l’escola catalana, el Departament d’Ensenyament ha demanat als seus serveis jurídics que emprenguin les accions judicials necessàries contra els seus autors.

✔La professionalitat dels docents i l’autonomia de centre són el puntal del sistema educatiu de Catalunya i en garanteixen la pluralitat.

A FONS

Jordi Collet

PROFESSOR DE LA UVIC

CENTRES EDUCATIUS I APROXIMACIÓ A LES FAMÍLIES

H

istòricament, el rol de les famílies a les escoles i instituts ha estat baix o nul. Fins als anys  o , en la majoria de centres educatius, els vincles entre docents i mares/pares es limitaven a alguna entrevista, sobretot si alguna cosa no rutllava.

L’escola esperava dels progenitors que portessin els fills/es al centre en condicions, que vetllessin pels deures, etc., i aquests acceptaven els veredictes de l’escola que arribaven a través del butlletí de notes. Els vincles entre docents i famílies han estat, en termes històrics, a

la perifèria de l’escola.

Però des dels anys  i , els vincles amb les famílies han anat guanyat protagonisme en la vida quotidiana de l’escola.

Fins al punt que, els darrers anys, la recerca ens aporta una dada que reconfigura aquests vincles: les bones (o males) relacions entre docents i famílies, tenen a veure amb l’èxit i/o el fracàs escolar.

Així, les famílies, que havien estat un actor secundari sense un lloc clar als centres educatius, emergeixen com un aliat clau a l’hora d’assolir la missió de tota escola: que tots els infants gaudeixin d’una socialitza-

ció rica, positiva i plena d’oportunitats i que tots assoleixin les competències mínimes que socialment hem determinat.

Al cor del projecte escolar Aquest nou paradigma ressitua les famílies al cor del projecte escolar, ja que avui, sense totes les famílies, no es pot construir una bona escola o un bon institut.

Les famílies estan deixant de ser part del problema per esdevenir una part clau de la solució en molts centres. Amb les famílies, l’escola i l’institut poden ser millors per als alumnes, els docents i els mateixos progeni-

tors. Ara bé, cal tenir en compte que no totes les famílies eduquen i viuen des dels paràmetres habituals de la classe mitjana blanca i autòctona.

Això obliga els docents a construir diversos ponts per tal que cada família, partint de la seva realitat, pugui entrar a l’escola i formar-ne part. I cal reconèixer que aquest és un repte tan complex com important.

Així, com a conclusió, podem dir que avui, construir un centre inclusiu que construeixi igualtat d’oportunitats educatives per a tot l’alumnat ja no és possible sense un bon vincle amb totes les famílies.

24 DIMARTS, 31 D’OCTUBRE DEL 2017

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Lourdes Montaner i Paco Navarro En representació de la comunitat docent del Ripollès. La figuerenca Lourdes Montaner és inspectora del Departament d’Ensenyament al Ripollès i Paco Navarro és director de l’Institut Públic Abat Oliba de Ripoll i parla en nom dels directors dels centres educatius de la comarca ripollesa.

«Eren alumnes dels nostres, no vivien en guetos ni apartats de la societat local» Montaner i Navarro parlen sobre com va colpejar el Ripollès que els autors dels atemptats de l’agost fossin joves de la comarca Mairena Rivas RIPOLL

Els noms de Younes, Omar, Mohamed o Moussa s’associen, a Ripoll, a la cèl·lula gihadista que va perpetrar els sanguinaris atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost passat. A l’Institut Abat Oliba, recorden aquests joves com a correctes. La consternació, després dels atacs terroristes, va envair la comunitat educativa. De seguida, es van fer sessions específiques per als docents sobre el dol i la resolució de conflictes. Així mateix, el Departament d’Ensenyament va elaborar uns materials específics de suport educatiu, per a docents i famílies, que estan penjats al portal d’Internet Xtec, per tal de treballar els atemptats amb els alumnes: orientacions, recursos i exemples d’activitats didàctiques, que es poden adaptar a diferents nivells educatius. I els centres d’ensenyament, abans d’iniciar-se aquest curs, van avançar les reunions amb les famílies per tal d’explicar-los com abordar la situació amb els seus fills.

P Escoles i instituts estaven de vacances quan van succeir els atemptats. Com vau reaccionar en veure que en certa manera aquella tragèdia us havia tocat de forma directa?

R Els centres educatius del Ripollès ho han viscut de manera diferent a partir de la relació que van

tenir amb els alumnes i les seves famílies. L’Institut Abat Oliba, en haver-los tingut a tots, ho ha viscut d’una manera especialment intensa amb molta tristesa i commoció. En general, però, ha afectat tots els directors i docents de Ripoll i de la comarca.

P Quina és la reflexió que heu fet en saber que entre els terroristes hi havia joves que havien estat alumnes fa poc?

R Consternació, dolor, incomprensió i perplexitat. Encara ara hi ha moltes preguntes obertes, i la sensació que quedaran sense resposta. Pensem que ningú està mai prou preparat per entomar situacions com aquestes.

P Creieu que des de l’escola es podria haver fet alguna cosa per impedir aquests joves endinsarse en la radicalitat?

R És difícil, perquè la relació s’havia caracteritzat per una relativa normalitat i una bona convivència. Eren alumnes dels nostres, no vivien en guetos ni completament apartats de la societat local. Estaven, en definitiva, aparentment ben integrats. Ara hi ha hagut un canvi de paradigma i, per tant, cal tornar a fer-se preguntes, i els plantejaments i protocols de detecció, evidentment, han de canviar. Aquí, els especialistes hauran d’analitzar nous mecanismes de prevenció i detecció.

P Quines eines té el mestre per explicar als alumnes el que ha passat? Cal explicar-ho tot?

R Lourdes Montaner:El Departament d’Ensenyament ha assesso-

EMPORDÀ

La inspectora d’Ensenyament, Lourdes Montaner, i el director de l’Institut Abad Oliva, Paco Navarro.

rat els centres i aquesta informació s’ha fet arribar a tot el professorat. Les orientacions rebudes per experts, com la directora tècnica de la Unitat de Crisis de Barcelona, Ingeborg Porcar, ens han recomanat parlar del que va passar. Una bona eina ha estat la publicació de recursos i activitats elaborats pel Departament d’Ensenyament.

Paco Navarro: A l’institut, s’ha estat molt curós amb les tutores i tutors als quals s’ha donat la possibilitat de tenir un professor acompanyant el primer dia de classe. Alhora, evidentment, també s’ha confiat en la seva experiència i professionalitat. Des de la direcció, la tasca realitzada ha estat sobretot d’acompanyament i de no deixar ningú sol o amb

dubtes incòmodes.

P Ha estat més difícil la tornada a l’escola aquest curs?

R Semblava que havia de ser més difícil, però després, a l’hora de la veritat, ha anat tot amb molta normalitat. Hi havia un gran desig de tota la comunitat educativa de passar pàgina. Per exemple, vam convocar reunions de pares abans de començar el curs per explicar-los com teníem pensat iniciar el curs i amb prou feines va venir un  del total.

P Els fets de l’agost han fet replantejar algun apartat dels programes educatius? S’emfatitzen aspectes com l’educació emocional, la convivència, els drets humans, l’atenció psicosocial...?

R Aquest curs, es faran sessions formatives als docents sobre com

millorar la comunicació amb els joves, sobre les emocions, la resiliència i el treball de la interculturalitat. A més, dins del Projecte de convivència dels centres es reforçarà el treball de la cultura de la pau, el diàleg i la interculturalitat. També s’ha iniciat un treball comunitari, que pretén corresponsabilitzar tota la societat ripollesa, pel que fa a l’àmbit polític, tècnic i ciutadà, per tal d’ajudar els joves a construir la seva identitat i el sentit de pertinença.

P Hem pogut treure algun aprenentatge com a societat de drames humans com aquest?

R Sí, clarament. Com a comunitat educativa, ens sentim més forts i reafirmats en els nostres principis de tolerància, respecte i integració activa.

la separació després d’una llarga etapa de malestar familiar, o bé, com succeeix en altres ruptures, aquestes es produeixen de forma molt ràpida, produint un fort impacte emocional.

Aquests menors que viuen la separació dels seus pares són un gran exemple de resiliència. Tot i això, caldrà tenir en compte la situació que estaran transitant durant un llarg període de temps per poder acompanyar-los millor.

Pot ser que es mostrin nerviosos, enfadats o amb més agressivitat, a causa de la situació d’incertesa, vergonya, gelosia o sentiments de culpabilitat que puguin

emergir. També poden mostrar menys concentració o estar distrets davant les tasques escolars.

O bé sentir-se insegurs, tristos, amb més pors, i a estones amb ganes de plorar. Caldrà, doncs, una actitud amorosa, acollidora, comprensiva i empàtica per part de tot el professorat i adults referents.

ACOMPANYEM ELS CENTRES

Quan els pares se separen o divorcien EAP DE L’ALT EMPORDÀ* FIGUERES

En les dues darreres dècades, hem vist com els divorcis i les separacions augmentaven any rere any, sense parar. Segons dades estadístiques de l’Idescat, a Catalunya n’hi van haver, l’any , un total de . entre separacions i divorcis. Els anys anteriors les xifres són semblants.

Podem afirmar, doncs, que gairebé la majoria de centres educatius tenen alumnes amb pares separats. Les parelles que decidei-

xen separar-se, normalment, ho comuniquen al centre educatiu, al tutor o tutora de referència, o bé, a l’equip directiu. Alguns alumnes afectats pot ser que expliquin al seu tutor/a que els seus pares potser se separaran.

En altres ocasions, i abans que el professorat en tingui coneixement, alguns menors es mostren neguitosos o el seu rendiment escolar s’altera, fet que accelera que es demani una entrevista per parlar amb la família.

Seria necessari que el professorat disposés d’algunes orientacions per acompanyar l’alumnat afectat i la seva família en aquesta nova situació, per tal que la puguin viure de la manera més saludable possible. Una bona coordinació i entesa entre els progenitors i el centre educatiu serà fonamental per al seu benestar.

La separació dels pares suposa per a les criatures un tràngol considerable. El cost emocional és molt alt, ja sigui perquè s’arriba a

*Els EAP són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació amb els alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

EMPORDÀ

DIMARTS, 31 D’OCTUBRE DEL 2017 25

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE MARIA MONTESSORI

PEDAGOGA ITALIANA (CHIARAVALLE, 1870 - NOORDWJEK, 1952)

Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament.»

«COM SONA?» (AEMCAT)

ESCOLES VERDES

EL BOC’N’ROLL, A L’ESCALA

L

’Ajuntament de l’Escala té en marxa una campanya, amb la col·laboració de les escoles, per fomentar el reciclatge i la reutilització entre els alumnes.

D’aquesta manera, tant els alumnes de l’Escola Empúries com els de l’Esculapi reben un sistema reutilitzable per embolicar l’esmorzar, amb el qual es pretén substituir l’ús del paper d’alumini o altres residus innecessaris. Es tracta d’un sistema registrat amb el nom de “Boc’n’roll”. Les escoles esperen que aquesta iniciativa ajudi a mantenir els patis més nets, a més d’ajudar a fomentar les pràctiques de reutilització i reciclatge que ja s’estan treballant als centres.

El Boc'n'roll és un p o r t a e n t re p a n s reutilitzable, ajustable, plegable, rentable i indispensable. El missatge promocional d’aquest article és aquest: “Adéu als embolcalls d’un sol ús. Aquest és el teu portaentrepans ecològic per menjar fora de casa. El seu tancament fàcil l’ajusta a qualsevol aliment (sandwich, fruita…). És molt pràctic, lleuger, es pot rentar i serveix d’estovalles. Perquè el puguis reutilitzar i gaudir una vegada darrere l’altra.”

Amb aquesta mesura, les escoles de l’Escala consciencien l’alumnat i les seves famílies de la importància de reduir residus, una acció ambiental que ajuda a millorar el nostre entorn.

Així com el Boc’n’roll s’ha convertit en un embolcall net i reutilitzable per als entrepans, des dels centres educatius, cada cop més, s’aconsella no utilitzar paper d’alumini per embolicar els esmorzars de l’hora del pati. Una altra alternativa amb molt bona acceptació és l’ús de la carmanyola. En plena aposta sobre el canvi d’hàbits i consum responsable per aconseguir un model de vida més sostenible i respectuós, el camí a seguir és disminuir l’ús d’aluminis. De fet, està calculat que un infant pot arribar a consumir nou rulls de paper alumini per curs escolar. Els infants de tota una escola,  quilòmetres o . metres quadrats.

Hi ha estudis que conclouen que la contaminació de l’alumini és preocupant, ja que la indústria de l’alumini aboca milions de tones a l’any de gasos d’efecte hivernacle, com ara el diòxid de carboni, que contribueixen a l’escalfament global.

Recordeu alguna de les cançons que us cantaven els vostres familiars més grans? Teniu la sort de sentir-los cantar encara en directe? Doncs enregistreu-los i formeu part d’aquesta experiència! «Càntut» és un projecte iniciat pel mestre de música Albert Massip i que té com a objectiu recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral. A «Càntut», hi trobareu més d’un miler de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques, de bressol, polítiques… en format àudio o vídeo.

L’any passat «Càntut» es va convertir també en un festival que es fa un cap de setmana del mes de novembre a Cassà de la Selva (aquest any del 17 al 19) i també va esdevenir un CD amb cançons de la web versionades per en Carles Belda i Sanjosex.

Podeu trobar més informació a la web www.cantut.cat EMPORDONESES

INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU «Entrepà de mòbil» (2017) Tutora: Ester Baulida Idea de la proposta: Entrepà de mòbil és una paròdia sobre el tema dels smartphones a partir d’imatges en les quals es dona un ús inusual al mòbil. L’exercici estimula a inventar-se noves funcions com, per exemple, fer de farcit d’un entrepà. Aquest treball se’n riu de la dependència i la multifuncionalitat de l’smartphone, ja que som nosaltres qui el convertim en indispensable. També vol reflexionar sobre la nova realitat que ens aporta.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) TUBERT, ANNA

MCCRAGH, CARLES

VALENZUELA, JOSÉ IGNACIO

BALLAR!

FAUNA FANTÀSTICA DEL FLUVIÀ

LA IAIA NO HI TOCA

BEUDA: XIUXIUEIGEDICIONS, 2017

FIGUERES: CAL·LÍGRAF, 2017

BARCELONA: BIRABIRO, 2016

Es pot ballar de moltes maneres

 Us recomanem un llibre que, de ben segur, us farà moure l’esquelet. Un conte il·lustrat on tothom, sense excepció, balla.

A partir d’unes il·lustracions senzilles, d’aire naïf, l’escriptora i il·lustradora Anna Tubert ens convida a parar bé l’orella per tal d’escoltar una bonica melodia i posar-nos a... BALLAR! El conte explica com la música té tant de poder que fa que ens posem a ballar, per fora i per dins, quan sona, i que es pot ballar de moltes maneres i des de molts llocs. Ballar! és un àlbum il·lustrat per conèixer el gran poder de la música. I està recomanat per a nens i nenes a partir de 3 anys.

Un riu on hi ha éssers que no hi ha en altres rius

 El 2010, l’Ajuntament de Besalú va publicar el llibre Fauna fantàstica del Fluvià a Besalú.

Set anys més tard, l’editorial figuerenca Cal·lígraf recupera aquest recull d’éssers fantàstics del Fluvià i rodalies de Besalú, escrit per l’advocat i escriptor gironí Carles McCragh i l’il·lustrat per Dani Torrent. Petits i grans hi trobaran un extens ventall d’animals fantàstics descrits amb detall, humor i molta imaginació. Perquè el Fluvià és un riu màgic, i això fa que al seu voltant hi visquin éssers que no es podrien donar en cap altre riu, terra o paratge d’aquest món.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació: www.sealtemporda.net.

Un relat ple d’humor i amb un final emotiu

 Llibre escrit en clau d’humor on s’explica la relació entre en Vicenç, un nen, i la seva iaia. La Petúnia no és una iaia com la resta, de fet no hi toca gaire, és a dir, és diferent de totes les iaies del món. La mare d’en Vicenç ha trobat feina, i ell es veu obligat a anar a casa de l’àvia Petúnia, cada tarda després de sortir de l'escola. El que en principi sembla ser un desastre absolut, acabarà donant sentit i canviant la vida d’en Vicenç de forma definitiva. Una història maquíssima, plena d’humor i amb un final emotiu, tendre i inesperat. Llibre per a nens i nenes a partir de 9 anys.