Llibret Falla El Mercat Catarroja 2014

FALLA

EL MERCAT CATARROJA

2014

i

i i i

T AMISTA

TREBALL

c dedica

IL·LUSIÓ

BOI

COM

VOLER

UNIÓ

S

T E N germanor

esforç

EN TIM

TA S FE

ió

Falla El Mercat 2014

Comencem?

FALLA EL MERCAT, 2014

2

Edita: Associació Cultural Falla El Mercat Disseny Portada: Mireia Martínez i Selma Maquetació: Cristina Descals i Selma Textos: Yolanda Selma i Pons. Kike Rosaleny i Silla. Mª Victoria Selma i Puchalt Poesia: Mª Victoria Selma i Puchalt Il·lustracions: Mireia Martínez i Selma Fotografies: Mª Victoria Selma i Puchalt Impressió: Gràfiques Enne, S.L. Distribució: Associació Cultural Falla El Mercat c/Pintor Sorolla, 18. Catarroja

ÍNDEX 1- Portada,

per Mireia Martínez i Selma

2- Els representants

2.1 Isabel López i García , Fallera Major Infantil 2.2 Dames d’honor de la fallera major infantil 2.3 Pau Jiménez i Selma, President Infantil . .

2.4 Mireia Martínez i Selma, Fallera Major. . . . .

2.5 Dames d’honor de la fallera major. . . . . .

2.6 Yolanda Selma i Pons, Presidenta. . . . . . .

2.8 Dedicatòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. .p. 6 . . p. 9 . p. 10 . p. 12 . p. 15 . p. 16 . p. 18

3- Els mercaders al complet

3.1 Comissió infantil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 22 3.2 Comissió major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 23

4- Les nostres falles

4.1 Estem la Mar de Bé, Falla Infantil El Mercat 2014.

4.2 Explicació de la falla infantil. . . . . . . . . . . . . . . .

4.3 Una estoreta Velleta, Falla El Mercat 2014. . . . . . .

4.4 Explicació de la falla gran. . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. p. . p. . p. . p.

5.1 L’origen de les falles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.2 Els inicis del mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.3 Cuina de mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.4 La cotorra del mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.3 Tot un any ple de il·lusió, treball i diversió. . . . . . .

5.4 Les Festes Falleres (programa setmana de falles).

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. p. 41 . p. 47 . p.53 . p.57 . p. 60 . p. 64

5- Les nostres històries

6- La Falla El Mercat Recomana...

. . . .

26 27 32 33

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 67

3

4

Els representants

5

A nostra fallera major infantil Un poema versar-te jo volguera expressant l’estima que tots et tenen, i a més, tot l’amor que de tu reben, puix sempre has segut una gran fallera.

Isa, estas plena de goig i satisfacció somniant sempre en nostra festa fallera; i enguany estas, si cap, mes riallera, esperant les falles plena d’il·lusió.

Et diré que has causat admiració en tots els actes que has participat celebrant-los sempre amb molta emoció.

Per això, en ple la comissió t’ha aclamat per el teu somriure i bon cor: Fallera Major Infantil del Mercat!

6

ISABEL LOPEZ I GARCIA Fallera Major Infantil El Mercat 2014

7

Salutació de la fallera major infantil Vull aprofitar l’oportunitat que em brinden les pàgines d’este llibret per a dir-vos l’orgullosa que estic de ser fallera major infantil de la falla El mercat, ja que des de menuda era tant el meu somni com el de les meues cosines.

També vull agrair l’esforç i sacrifici que ha fet la meua família per a que jo puga estar ací.

Bones festes falleres! Visca La Falla El Mercat!

Isabel 8

Fina Esteban i Moltó Sara Esteban i Moltó Noelia Lopez i García Mar Sanz i Aguado

Dames d’honor de la Fallera Major Infantil El Mercat 2014

9

Salutació del president infantil Hola amics i amigues fallers, m’heu donat el privilegi de ser el primer President Infantil de la Falla El Mercat, la falla que tots portem en el cor, i jo més. Tinc l’honor d’acompanyar a dos xiques molt boniques, Isa, la Fallera Major Infantil i Mireia, la meua cosina i Fallera Major, i com no, a la meua presidenta, ma tia Yolanda que m’ensenya cada dia a millorar en este càrrec.

Ja estem en falles! Ara comença la gran festa, els petards, els jocs, les disfresses i vestir-nos de valencians per a fer passacarrers i un muntó de coses que si les fem tots junts les disfrutarem moltíssim.

Vull desitjar unes bones festes falleres a tot el nostre barri, comerços i veïns, convidant-los a participar en els festejos durant estos dies Finalment, Vull donar les gràcies a la comissió major i en especial a la delegació d’infantils, perquè són ells els que fan possible que ens ho passem tan bé durant tot l’any. I gràcies a la col·laboració de tots els fallers perquè fem que esta festa siga La Millor Festa del Món!

Visquen Les Falles!

Visca la Falla El Mercat!

10

PAU JIMÉNEZ I SELMA President Infantil El Mercat 2014

11

A nostra fallera major Mireia, eres des de la infància, fallera!, dedicant molt de temps amb il·lusió; a activitats de la teua comissió, vivint les falles com la més festera.

Felicitacions tot el món volguera donar-te amb alegria, goig i emoció, contemplant el teu semblant amb admiració, que Afrodita per a ella prenguera.

I es que encara que l’Olimp recorreguera a cap deessa tindria en consideració, si una mussa jo volguera.

Per això, El Mercat sencer en reunió com a fallera major te corona, bategant el cor amb forta emoció.

12

MIREIA MARTÍNEZ I SELMA Fallera Major El Mercat 2014

13

Salutació de la fallera major Amics fallers, m’agradaria des d’estes línies poder expressar-vos lo orgullosa que em senc de pertànyer a aquesta comissió, fallera fins a la medul·la i treballadora, amb ganes i il·lusió.

Ser la fallera Major aquest primer any serà inoblidable per a mi, per tots els moments únics que estem passant, i per partida doble, però únics al cap i a la fi, i amb la millor companyia com es la gran família que formem a la falla el Mercat. Per tot açò i per tot el que esteu fent possible amb aquesta unió, gràcies.

I aquesta família, que sols vol que fer falla, te sempre les portes obertes per a tot aquell que vulga compartir amb nosaltres aquest sentiment valencià i des d’ací et convide a gaudir amb nosaltres aquesta meravellosa festa com són les falles.

Mireia 14

Carla Almería i Selma Cindy Rojas i Pizarro Paola Zahonero i De Lázaro Dames d’honor de la Fallera Major El Mercat 2014

15

Salutació de la presidenta

YOLANDA SELMA I PONS Enguany comencem el nostre camí com a falla, cap començament és fàcil, però el nostre està sent més difícil del que

esperàvem. La nostra intenció sempre ha sigut i serà continuar amb la cultura, la festa i la tradició valenciana, lluny d’altres polèmiques que han volgut envoltar el nostre naixement.

El nostre origen va ser un sentiment expressat en paraules, que va trobar altres sentiments esperant donar-li forma, el podeu trobar en la busqueda de les nostres arrels, en la tornada a l’origen, a un sentiment que s’ofega per la lluita entre germans en la malaltia de la competició.

València i les falles està per damunt d’interessos particulars i comercials, està per damunt d’interessos econòmics, està per damunt

16

de tots i cada un dels fallers i està en tots i cada un dels valencians.

Volem que tot aquell que es senta valencià i faller puga disfrutar de la festa, per això no cal tindre un cabàs de diners, sinó un cabàs d’il·lusions, guardar la tradició és la nostra meta, ajudant-nos, recolzant-nos, buscant totes les manifestacions de la nostra cultura, que ningú que senta la festa valenciana quede sense disfrutar-la per alguna carència.

Vull agrair des d’ací

el treball i tenacitat de tots els fallers, que han

cregut en un projecte i lluiten per portar-lo avant, convençuts com estem de la legitimitat del nostre dret com a veïns de Catarroja.

Mai hem volgut desunir a les falles del municipi, al contrari, hem apel·lat sempre a la germandat, la unitat i el lluitar per unes festes falleres dignes, amb harmonia i alegria en la celebració de les nostres arrels com a poble valencià.

Celebrem les falles amb alegria, perquè eixe és el nostre sentiment, i convidem a tots aquells que vullguen disfrutar amb nosaltres d’estes festes, a compartir els actes que amb motiu de les festes de San Josep hem organitzat.

17

Este llibret te’l dedique...

18

19

20

Els mercaders al complet

21

Comissió Infantil 2014

Fallera Major President Vicepresident 1er Vicepresident 2on Secretari Tresorer Delegada 1a Delegat 2on Delegat 3er

Isabel López i García Pau Jiménez i Selma Rubén Sinisterra i Vivó Pau Moragues i Faus Cèsar Sinisterra i Vivó Joel Jiménez i Selma Blanca Sastre i Sanz Carlos Roig i Hernández Martina Fontelles i Merino

VOCALS

Leyre Albiach i Zahonero Ainara Araoz i Boix Carla Chardí i Ronón Álvaro Esteban i Moltó Fina Esteban i Moltó Sara Esteban i Moltó Andreu Gómez i López Noelia López i García Andrea Lucas i Aguado Aicha Lucas i Canales Alejandro Monrabal i Muñoz Francisco Monrabal i Muñoz Marta Muñoz i Cherino Rebeca Muñoz i Cherino Adrian Ponce i Guillen Ana Mª Palop i Carrasco

22

Laura Pilar Palop i Carrasco Lucia Ramón i Albors María Ramón i Albors Natàlia Ramón i Albors Vicente Roig i Hernández Alejandra Sánchez i Parreño Oscar Sánchez i Parreño Mar Sanz i Aguado Adrian Sastre i Sanz Carmen Segarra i Aguado Celia Segarra i Aguado Carmen Torres i Díaz Ramon Torres i Díaz Francisco Torrome i Ayllon Arancha Yeste i Aparicio

Comissió executiva 2014

Fallera Major Presidenta Vicepresident 1er Vicepresident 2on Vicepresident 3er Secretari Tresorer Delegada de Loteries Delegada de Festejos Subdelegat de Festejos Subdelegada de Festejos Delegada de Infantils Subdelegada de Infantils Bibliotecària Delegada de Activitats diverses Subdelegat de Activitats diverses Subdelegat de Activitats diverses Delegat de Casal Subdelegat de Casal Subdelegada de Casal Delegat de Gastronomia

Mireia Martínez i Selma Yolanda Selma i Pons Mateo Moragues i Moncho Concha Candel i Chulià Pedro José Navarro i Lavara Francisco Chardí i Peris Juan Manuel Jiménez i Suárez Paloma Sanz i Candel Sonia Selma i Pons Enrique Rosaleny i Silla Carolina Aznar i Miquel Sarai Sanz i Candel Paola Zahonero i De Lázaro Cristina Descals i Selma Mireia Martínez i Selma Jonatan Bascón i Muria Carlos Sastre i Rodríguez Vicent Raga i Millan Maties Esteban i Fenoll Merche Moltó i Pizarro Juan Antonio Palop i Valero

VOCALS

Mar Aguado i Simó Carla Almeria i Selma Rebeca Cherino i Moreno Jaime Costilla i Ferrer Mª Teresa Demelchiorre Carlos Fontelles i De la Cruz Isabel García i Requena Susi Guillen i Acosta Genoveva Hernández i Comes Antonio Jiménez i Moreno José Manuel López i Moya Julia Lucas i Silla

Blanca Merino i Sanz Isidro Muñoz i Sánchez Marga Pascual i Piñeiro Julia Pons i Raga Cindy Rojas i Pizarro Julia Selma i Pons Dora Silla i Sargues Maria Silla i Sargues Francisco José Sinisterra i Insa Margarita Suárez i Ramírez Ana Vivó i Rivera Juan José Yeste i González Virginia Zacarés i Montalva

23

24

Les nostres falles

25

“ESTEM LA MAR DE BÉ” Falla Infantil El Mercat 2014

26

Explicació de la Falla Artista: Paco i David Material: Fusta, suro i cartró Ubicació: c/ Gómez Ferrer

Poesia per Mª Victoria Selma i Puchalt

ISA, REGINA DEL MAR

LA SIRENETA I EL PRINCEP

Neptú apareix en el seu trident, i per tots els racons pregunta; imposant sa imatge que espanta, des del peix menut al més valent.

Ariel, dolça sireneta, de cua de peix veloç; i de cabell llarg i roig, que estàs morint-te d’amor.

¿Qui es eixa Nereide de blanc semblant, la de cabells bruns, i ulls clarets com el cel, la que juga riallera, i és dolça com la mel?

¿Com pots ser tan rebonica, i viure sempre en la mar?

Si allí et quedes, perla fina, amb Eric, no et casaràs.

I diu Nemo aclaridor, a Neptú omnipotent És Isa, la xiqueta de la falla del Mercat, que per bonica, salamera i graciosa fallera Major Infantil l’han coronat.

Afegix el gran Neptú tot impacient: I què mira tan insistent dins la mar?

A mi? Què emoció! Isa me va a indultar

ÚRSULA De la bruixa Úrsula no te fies que quicaraço te donarà, fent-te bruts encanteris presonera et farà.

De prompte apareix Tritó que és el rei de la mar, i de les garres de la bruixa a sa filla Ariel salvarà.

27

ARIEL I LES GERMANES

ANÉMONA I NEMO

Arista, Atina i Alana, Andrina, Adela i Aquata; les germanetes d’Ariel, hui s’han posat ben guapes, per que se’n van de passeig.

Les fideus de la mar ningú les pot tocar sols el peixet Nemo per que allí te la llar.

A les noces de sa germana acudixen en tropell; per si troben un xic guapo, i de pas, es casen en ell.

SEBASTIÀ Un carranc molt salat, és l’escolta d’Ariel; la seguix pel mar tenebrós per a que no li passe res.

La vigila sense excusa per ordre del rei Tritó, però ella es una malcreguda i cau presa de la bruixa.

Així passa a molts xiquets que als pares desobeïxen, se fien del primer que passa i els enganyen en un caramelet.

28

Anémona i Nemo són amics de veritat, ell la lliura de brutícia i ella el protegix del mal.

EL COFRE El cofre te un gran tresor de les restes dels vaixells, que naveguen en la foscor i Ariel s’apodera d’ells.

Són cosetes menudes, objectes sense importància; però que li omplin el cor, com si d’un tresor es tractara.

Perquè la felicitat senyores no està en lo material, sinó en viure cada dia plens d’amor i felicitat.

CUIDEM TOTS LA MAR

L’ANGUILA MARESA

¡Mira eixes anguiles mareses que a gust naden per la mar!. però si l’aigua no cuidem, l’all-i-pebre ja no el tastaràs.

L’anguila és mos excel·lent molt apreciada per tots, venen des els Sargassos, i acaben en cal Galet.

I si mirem als taurons que tanta por ens fan, ja no els queden ni aletes per a poder seguir nadant; que xinesos i japonesos els estan martiritzant matant-los per a traure elixirs de la felicitat.

Llarg camí elles recorren sense un moment de descans i en arribar a Catarroja al perol van a parar, que per això te fama de saber-lo be cuinar.

No vull pensar en les foquetes que encara porten bolquers, a garrotades les maten, sense consciència, i tot per una pell.

I diu una dita popular: “ Quin gran amor, és estimar la mar” La mar és un gran tresor, que tots hem de conservar; perquè si tirem brutícia, la vida d’allí, prompte s’acabarà.

I tot el món ho proclama en el Regne i en l’estranger, que de l’all-i-pebre, Catarroja, és bressol del món sencer.

VAIXELLS Serà la nau d’Ulisses que busca son regne d’Ítaca?

O serà del capità pirata que navega entre Europa i Àsia?

Siga de qui siga el vaixell, al fons del mar ha anat a parar; pel bell cant d’unes sirenes que al capità han marejat.

29

Sigues honrat i responsable i no et deixes enganyar, que el món està ple de pirates que et tempten i et fan fracassar.

PIRATES Era un pirata malcarat, amb cama de fusta i morrut; als xiquets ha espantat, quan tot d’una trau el trabuc, i l’alça amenaçador amollant una rialla; que posa els pels de punta a tots els que l’estan mirant.

De sobte apareix El Dragut, ix del cau falcata en mà; i després d’una gran batalla, el fa fugir fins a l’Orà.

LLIBRES INFANTILS La falleta representa la imaginació dels monyicots, relatada en els contes de fades, pirates o bruixots.

Tenim personatges de la mar: la sireneta i el carranc i del món de “Mai per mai”: a Campaneta i a Pere Pa.

30

Però no oblideu fallerets, que tota esta diversió es troba dins dels contes i cal llegir a muntó.

31

“UNA ESTORETA VELLETA” Falla El Mercat 2014

32

Explicació de la Falla Artista: La Comissió Material: Fusta Ubicació: c/Gómez Ferrer

amb c/ Joanot Martorell

Poesia per Mª Victoria Selma i Puchalt

LA COMISSIÓ Despertant els nostres cors els fallers del Mercat estan, riallers per allà on van que és sa senya d’identitat.

Tots els fallers en il·lusió treballen per la festa en alegria, perquè volen per a la comissió tot el millor de la vida.

Als menuts dediquen encantats jocs, contes i passatemps, i fan que ningú estiga exempt de les pròpies responsabilitats.

També se preocupen de qui patix desempar i fan actes molt gustosos. portant bons músics i grans cantants arreplegant guanys, i oferint-los als necessitats.

I una cosa molt clara tenen, que la honra i la transparència fLamegen com la Senyera, en el bon quefer de sa Falla.

LA CRISI El Mercat, com en temps passats, ha plantat esta falleta; en trastos vells i corcats, que no costen una pesseta.

Per que quan se comença un projecte, no se té ni un gallet. i si n’hi ha..., cal estalviar-ne, no siga que tot es quede en res.

I si afegim que la crisi, com una pitó ens ofega i no ens deixa ni alenar... més pobres estem que una rata, ¡però la falla hem de plantar!

33

¿ON POSAREM A LA FALLA P’A QUE NO LA CAGUEN LES MOSQUES? Esta falla pareix sant Roc el que va roder pels carrers, perquè en aquell temps de foscor l’església no el va voler.

Era una imatge feta en amor i en diners del veïnat, que arreplegaren casa per casa pels carrers del Port i del costat.

Però hui en dia és més volgut que el que es venera en l’altar, perquè els veïns tots el tenen en el cor de la seua llar.

Com a fallera, jo compare esta història de sant Roc, en esta falla del Mercat que no la volen posar en cap lloc.

I ací, no topem en l’església, sinó en altes “esferes falleres” que per raons mentideres, ens fan ben agra la festa.

34

Problemes, i més problemes…, i traves ens han posat, i jo pense, ¡i estic en lo cert! que totes les harpies de la mitologia,

a Catarroja, han vingut volant.

Però que ningú pense que açò pot ser el final, perquè fallers com nosaltres plens de bona voluntat, no tenim por a totes eixes harpies que s’empenyen en fer-nos mal; i que sàpien, que sols volem fer festa, ¡la Festa Fallera més gran!, Ah! ,i que la valenciania..., és nostre millor estendard!

Per això li desitge bon auguri, i després que passen uns anys li passarà com a san Roc, que tots tindran en molta estima, a la gran falla del Mercat.

EL RECICLATGE Creua el carrer el Mercat, replegant trastos “pa la falla”; i manté la tradició, omplint-la de borumballa.

Les tres “R.R.R.” del reciclatge en ella heu de trobar: Reutilitzen el que han tirat Reciclen, el que ja no val i Reduïxen les deixalles, ¡de tot el veïnat!.

Millor..., pot ser la trobaràs, però més ecològica, mai; perquè en un tros de cabiró i un caixó desencaixat, han fet un monument…

Que no el fa, ni el més pintat!

Com ha canviat la política des d’aquells anys a l’actualitat!, Ans, els regidors ni cobraven…, Ara entren famolencs, però ixen tots ben farts!.

EL MERCAT DE CATARROJA

LA FESTA FALLERA

De menuda el iaio em contava com el mercat prengué vol va ser per l’any vint-i-vuit quan ell era regidor.

No sé que tenen les falles que a tot el món seduïxen, per la pólvora i les crítiques que tant ens divertixen.

Diu que hi havia en el poble una Plaça del Mercat, on se comprava i venia prop de l’església parroquial.

Dels monuments, el color, per als ulls és un plaer; relluïx fins en la foscor admirant al valencià i al foraster.

Però com que la vila de Catarroja sempre ha segut tant senyorial, les autoritats d’este poble pensaren un monument edificar que fora un mercat tancat; per a que qui vinguera a vendre, en cas de de vent o temporal, estiguera protegit i ben resguardat.

Però la falla del Mercat és un monument singular, contrasta entre les que hi han perquè és d’un blanc immaculat.

Molt bon pensament tingueren i aquella idea prengué cos, i conta el iaio que un duro d’argent posà baix del primer cudol.

És obra d’esta comissió, tots s’hem calfat be el cap, que en moltes hores de treball hem realitzat en il·lusió.

Quan ens agradaria que la disfrutaren i que tinguérem la festa en pau, compartint els actes que hi hagen en harmonia entre falla i veïnat.

35

EL BOU És una festa de tradició de tots els artistes fallers, que uns dies abans de la plantà quan queda tant i tant per fer, exclamen: Ens ha agarrat el bou!

I posant-se el món per montera... s’agarren un dia de festa!

S’ho passen d’allò més be dinant junts de bona gana, entre rialles i xaranga, que fan que obliden la seua tasca.

La comissió del Mercat, posats a artistes fallers volen fer la de l’estoreta, una antiga tradició arreplegant pa la festa, i cremar-ho tot en un muntó.

La festa del bou, senyores, també celebrem els fallers; que anem a plantar ja la falla, i encara està tot per fer!

ESÈNCIA FALLERA

36

Busca l’ingèni i la gràcia quan vages a veure falles, arreplegant sempre l’essència de les crítiques fetes rialles.

Escorcolla tots els racons i pensa com l’han plantat´ que no sempre l’exterior és millor que lo que està amagat.

Tota falla conta una història i en té un altra darrere: que sempre sol ser notòria, per raons de temps enrere.

I que el visitant mai pense, que hi ha maror de fons.

Celebrem la Festa Fallera, i que rode la mistela!

37

38

Les nostres històries

39

Hipotetica falla del s.XIX “El Carme. Crónica social y urbana de un barrio histórico”

40

L’Origen de les Falles

per Yolanda Selma i Pons

F

a ja algun temps va arribar a les meues mans un llibre editat per la Diputació Provincial de València Más de 500 años de Fallas, de José

Soler Carnicer, llibre que vos recomane per relatar any a any, amb il·lustracions l’evolució de les falles.

Si bé vaig trobar un poc més que una evolució, vaig trobar una busca en les arrels

de la tradició, un poc més enllà de la que popularment es coneix, i que quasi podríem considerar una llegenda, l’origen en la neteja dels tallers del gremi de fusters

en la vespra de la celebració de la festa de Sant Josep, el seu patró, al arribar la primavera, per això he volgut arreplegar-ho en este xicotet apunt en què iniciem el

nostre camí com a falla i on arrepleguem una tradició que ningú sap molt ben on troba el seu punt de partida.

Teodoro Llorente en la seua obra València (1889) va escriure: “Cuándo comenzó esta

extraña costumbre, no está averiguado, encender hogueras en señal de regocijo, es

cosa antiquísima y muy generalizada, las de las vísperas de San Juan provienen

de los tiempos gentilicios. Estas de San José las dedicaban los carpinteros a su

Santo Patrono, cómo y por qué se introdujo en ellas el elemento satírico, ningún

autor nos lo dice, quedando para el estudio de los investigadores ese punto curioso

de la crónica local”.

Indubtablement l’origen de les falles té arrels molt antigues i són d’ascendència

pagana, existien per tot el món ritus, cultes i sacrificis als déus en què se saludava el Déu Sol, donant la benvinguda a l’estació de la primavera, amb la seua explosió de color i terres fecundes, aparcant l’època menys pròspera de la terra amb l’inhòspit

41

hivern, i per descomptat amb música, danses, flors, fogueres, etc.. com pot ser la Walpurgis dels països saxons, els Major a Espanya, o el Guy-fox d’Anglaterra.

Estes celebracions van ser dedicades als déus que cada un del pobles venerava, La qual cosa no va poder canviar-se amb l’arribada del cristianisme,

per això la

litúrgia cristiana es va adaptar a estes festes, donant-li un nou sentit i advocació, igual que les mesquites amb el temps es van convertir en esglésies, o es va prohibir

durant anys la celebració de carnestoltes, tradició molt arrelada en el poble que a pesar de la prohibició no van poder ser esborrades ni oblidades, i hui en dia tenen un nou ressorgir.

Blasco Ibáñez en Arroz y Tartana diu: “Primero los moros que solemnizaban sus

festividades con grandes hogueras, costumbre que, como muchas otras cosas,

adaptaron los cristianos”.

Per això s’ha de buscar el seu origen en les celebracions al voltant de la foguera de les tribus, dansant i ballant, com a símbol de calor i ofrena nocturna al Déu Sol, després este costum d’encendre fogueres es va convertir en símbol de festa, pel que s’encenia en les celebracions com a diversió

per al poble.

A València s’encenien falles o alimares, amb la visita dels reis, també s’encenien en

la terrassa del Micalet, coneguda popularment com l’afumada, durant el dia o focs a

42

la nit per a guia dels marins o per a alertar la població (moros, pirates).

Joaquin Martí Gadea en Tipos, modismos y coses rares y curioses de la Terra del

Gè , escriu:

Les falles del Micalet

duraven una rosada,

i à lo que dura poquet el públic les aplicava

Del que va nàixer un dita popular: “açò dura menys que les falles del Micalet” Este costum d’encendre la falla del Micalet, es va aplicar posteriorment a anunciar l’hora de l’àngelus per als que no podien sentir les campanes per la seua llunyania.

També s’encenien falles davant de la porta de les barraques i alqueries de l’horta, i en les eres de les masies del secà, per a festejar els canvis d’estació, dedicades

a Sant Antoni i Sant Joan, eren bótes o tonells replets de llenya i arroves de quitrà.

Però les falles van anar evolucionant amb el transcurs dels anys, i se’ls va revestir de pintures grotesques i bastos adorns, col·locant-se en elles les “figuras de bulto-

ninots muy bien hechas”, El que va transformar la pira de trastos vells en un cadafal

en què es col·locava totes aquelles coses que el poble detestava.

Diu Martínez Aloy: “Esta costumbre encarnó en la víspera de San José, por ser esta

la única fiesta alegre que ofrece el tiempo cuaresmal, y tuvo en los carpinteros un

apoyo muy decidido, puesto que así festejaban a su patriarcal colega y patrono”.

En ella es cremava l’odiat parot, símbol de dies freds i foscos, on es penjava la llum.

43

Però el caràcter artístic, agut i sorneguer del nostre poble prompte penjaria un brusa en el parot, o una carabassa per cap després arribaria un pantaló, una

peluca d’algun personatge odiat del barri, i així trobem l’origen del primer ninot en

una falla. Després no faltaria que algú escriguera uns quants ripios , l’explicació i

relació de tot el que conté la falla, quasi sempre en valencià o bilingüe, descarats eròtics i fins a obscens i perversos , que es pegaven al cadafal, a les fatxades de les cases pròximes o es venien pels carrers.

Qui feien les primeres falles? Els veïns, on mai faltava un fuster o un pintor de

parets, i algun inspirat veí escrivia els versos o quartetes on explicava el significat de la falla.

Ariño Villaroya diu: “El conjunto (tablado, escena y versos) constituía una especie de

plasmación material del argumento de un sainete que culminaba un auto de fe pues

las fallas, plantadas con nocturnidad y alevosía suscitaban la máxima expectación”.

Veiem ací l’estil valencià del pensat i fet, improvisat i espontani, que encara que al principi arreplegava

una crítica veïnal, després va passar a la crítica de temes

municipals, nacionals o inclús internacionals.

En un principi es construïen cadafals i es mantenien les tradicionals falles per tota

la ciutat, però en el segle XIX es va passar d’estes primeres manifestacions a convertir-se en verdaderes creacions artístiques, els grans monuments.

Però l’esperit valencià persistix hui en dia, siguen grans o xicotetes les falles, s’utilitzen per a satiritzar vicis i problemes, en un clima de diversió i festa total, deixar arrere el fred hivern i donar la benvinguda a la primavera amb la seua explosió de color.

44

I encara que s’ha escrit molt sobre el tema, sempre és bo recordar el que som i

a on ens dirigim, per a rectificar allò que s’escapa de la idea original dels nostres avantpassats i poder disfrutar de la nostra tradició que s’afona com sempre diuen, en la nit dels temps.

A

cabar amb una recomanació que el notari Andreu Martí de Pineda realitzava als novençans sobre vigilar a l’esposa en falles (1502):

En les bodes i esponsalles estiga poquet i ab vós,

I en veure encendre les falles, dels jocs, danses i rialles, torneu a casa los dos.

Espere que no seguiu esta recomanació i disfruteu amb nosaltres d’este el nostre

primer camí com a Falla, en busca de les nostres arrels i com a exaltació de les mateixes, amb tota la nostra il·lusió i esforç.

45

Juana Bautista Raga i Chirivella, venedora en el Mercat de Catarroja.

46

El Mercat del meu Poble

per Mº Victoria Selma i Puchalt

D

e tots es conegut el mercat de Catarroja, eixe edifici emblemàtic com no n’hi ha altre en tota la contornada.

Si ens remuntem temps enrere, ens diuen nostres majors que abans d’este

que tenim, la gent posava les parades en la coneguda Plaça del Mercat (després nomenada de M. Peris), i que s’ ubicava prop de l’església de Sant Miquel. Era un mercat a l’aire lliure, on el personal es reunia per a vendre i comprar tota classe de mercaderies. Quan mostrava tot el seu esplendor era el divendres, ja que eixe

dia, no sols es feia en la plaça adés nomenada, si no que s’estenia fins la Llongeta i pels carrers dels voltants.

A mi m’agradava de menuda, escoltar a ma mare contar-me el relat de sa iaia Juana Bautista Raga i Chirivella com a venedora; quan em deia que encara que

no era el seu ofici, puix d’això s’encarregaven els seus germans, ella que era molt disposta, acudia a vendre pomes i demés fruita que “tenien de casa”, és a dir, conreada en els propis camps.

Però sobretot m’impactava en la meua ment infantil, la descripció tan detallada que

feia d’aquella senyora, que me la transmetia tal i com a ella li la contava sa mare, puix per desgràcia ja havia mort

quan ella va nàixer.

Aquella descripció quedà gravada en la meua imaginació, com si d’un retrat o gravat es tractara: Era una dona decidida i templada, de cintureta tan menuda, que tot

47

el mon li tirava floretes dient-li “cosset prim”, i d’ahi, “Cossito”, per a fer-ho mes fi, ¡dic jo!.

I així va ser com se li posà el mal nom, no sols a ella, si no a totes les dones

descendents. Era airosa al caminar i tenia bon gust per a vestir (en el casament lluïa “basquiña” i mantó de Manila), però quan ma mare arribava a descriure el rostre

i pentinat, a mi m’encantava. Li agradava dur un monyo baix en la nuca i dos bunyols

damunt les orelles, en bones agulles per a subjectar-los be, i li enxisava posar-se

cada dia per anar a vendre, lo que ella anomenava “les calderes”, que no era ni més ni manco, que uns raïms d’or fets a mà, que la sogra li va regalar per a demanar-la en casament.

Pareix increïble però gràcies a la transmissió oral i a la gran estima familiar, aquella senyora ha quedat immortalitzada en la ment i en el cor dels seus descendents, que dit siga de pas, ja són quatre generacions.

I tornant al tema que ens ocupa, diré, que a aquella plaça també acudien sobretot en els dies especials de mercat, les caseres; aquelles dones

que vivien en plena

marjal junt a la família, que es dedicaven a més de portar la casa i família endavant, a criar ànecs, conills i gallines mentre guardaven la hisenda dels menestrals.

Conten que el dia anterior al mercat, ja venien en “El Rabachol” fins a Catarroja, per a estar a l’endemà ben prompte en el mercat, situar-se en lloc cèntric i poder

defendre millor els animals casolans que criaven així com anguiles, llisses i pardals de l’Albufera tan apreciats per la gent del poble.

48

La majoria tenien casa al poble, i ací passaven la nit, o en cas contrari, anaven a casa d’algun parent. No sols aprofitaven el mercat per a vendre sinó per a comprar productes que necessitaren, o inclús era molt freqüent que els barataren en els que duien.

Per la vespradeta, s’en tornaven altra vegada en la barca correu, a la seua aïllada llar, en les cistelles i les butxaques plenes. S’havien guanyat un bon jornal. Este

mercat de Catarroja, per aquell temps, sense edifici ni res, era de tal magnitud, que estava considerat com comarcal.

Però el temps anà passant, i en 1928 estant al front del municipi En Francesc Martí, es va inaugurar un mercat tancat en el lloc que el poble coneixia com a “Partida

del Charco”.

Mon iaio patern, pescador conegut en les Barraques com “El Tío Sagasta”, em

va relatar aquell fet, ja que ell per eixos anys era regidor de La Casa La Vila.

Compaginava el treball de pescador en el llac, en l’afició de la cacera, i com he dit,

en exercir de regidor, això sí, sense cobrar ni un duro per eixa faena, o siga la dedicació al benestar dels veïns del poble.

Me va contar que quan arribà el dia de posar la primera pedra, cada regidor

va dipositar un duro de plata de la seua butxaca baix d’ella (no de les arques municipals), per tal de commemorar aquell acte. Això és la personificació de la dita popular: “El sastre del Campillo que cosía de balde, y ponía el hilo”

El cas, és que l’obra va començar, i poc a poc anà prenent forma, arribant a ser un

edifici de planta quadrada, de 2.580,50 metres quadrats, que tenia una torreta en cada vèrtex, donant- li al meu parer, molta gràcia i estil a la construcció, sobretot

49

per la teuladeta de teules ceràmiques d’un blau molt encertat, junt als daurats remats, creant un conjunt harmoniós. Tot allò va costar 248.936,93 pessetes.

Però pareix ser, segons han deixat escrit els cronistes del poble, que es va cometre

l’erro de no tindre present que el terreny sobre el que s’havia edificat, havia segut

de conreu anteriorment, i això feu que al no assentar-se sobre zona sòlida, poc a

poc anà cedint. Tot això, unit a la humitat, va provocar, que els pilars de ferro se feren malbé, perquè el rovell s’ho menja tot; tenint en 1956 que substituir la majoria d’aquells pilars de ferro per altres de maçoneria.

Tot allò va suposar unes bones despeses no sols en l’obra, sinó, perquè a més,

s’instal.là l’enllumenat en l’interior, i cal dir, que este històric edifici, des dels seus inicis, no només ha aprofitat per a desenvolupar la funció per a la que fou creat, sinó per a donar vivenda a diferents famílies que ho necessitaven, acollint-les en cada torreta.

Jo recorde amb nostàlgia, però amb molta estima, aquells dies de Pasqua de la

meua infància, quan el Mercat era el marc incomparable de la festa pasqüera. Les

quadrilles acudien a les seues portes (en aquell temps, no n’hi havien , sols quedava tancat per unes reixes), per tal de fer-se els retrats de la penya. Cal recordar,

que per aquell temps, no disposàvem de maquinetes de retratar, sent el retratista

d’ofici el que feia el treball, i era costum que els xics compraren els retratets per a regalar-los, a la pasqüera particular.

En qualsevol època de l’any, també era el Mercat zona de jocs, ja que era una zona

segura per a la xicalla, puix com hui en dia, disposava de bona acera. Recorde quan venia el temps de caure la llavor de les Melies (els arbres anteriors que hi havien

a les foranes Araucàries), que els xiquets les usaven per a introduir-les en un

50

canut de canya, i llançar-les a qui s’arriscara a passar per allí, com si es tractara d’indigens en sarbatana en mà, de caça per la selva amazònica. Records..., i més records, que tinc en cada racó del meu estimat poble.

Penya pasqüera “El Lío” del Mercat

E

stos dies enrere, passejant

per la plaça del Mercat, he pogut veure a

l’edifici entre andamis i xàrcies de protecció, perquè necessitava una

rentadeta de cara, la qual cosa és lloable. Cal conservar lo nostre, puix allà on

les autoritats pertinents, no prenen mesures, se perd part de la història dels

municipis. I això, no volem que succeïsca en el poble. Que se salvaguarde tot el nostre patrimoni i que les generacions venidores, puguen disfrutar d’ell, com ho fem

nosaltres, perquè està clar que ¡ Qui no coneix, no estima!, i ¡Catarroja és molta Catarroja!, com per a no portar-la en el cor.

51

Fotografía de Emilio Alba al concurs d’Allipebres en el port de Catarroja.

52

Cuina de Mercat: L’All i Pebre de la iaia

E

per Kike Rosaleny i Silla

ste plat valencià es considera una salsa en la que es pot cuinar una gran varietat de peixos. En altres cuines, també parlen d´una “tapa” i podem

trobar infinitat de variants amb ingredients que ens poden resultar estranys com farina, pa o ametla…

Peró a Catarroja, junt al llac de L´Albufera, bressol del all-i-pebre, es cuina des de fa segles, amb la formula original, seguint la tradició dels pescadors, motoristes i llauradors catarrogins que crearen aquest plat típic amb que tenien més a mà… alls, creïlles i anguiles mareses.

els ingredients naturals

Amb esta recepta, tots els detalls son importants per aconseguir un sabor i color

intens amb un caldet ben espès i sentidet, per a sucar un bon tros de pa de forn tradicional.

PREPARANT TOS ELS INGREDIENTS

(per unes 4 ó 6 persones):

_ Perol de ferro colat

- Pimentó roig en pols

- Un got d´oli de oliva verge extra

- Dues pebreretes del “piuet”

- Cullera llarga de fusta - Un quilo de creïlles - Un quilo d’anguiles

- Cap i mig d´alls - Sal

- Aigua

53

A CUINAR!!!

• Amb foc suau, posem el got d´oli i els alls pelats, deixant última pell fineta i xafant-los amb un colpet.

• Afegim les pebreres, junt a un polsimet xicotet de sal i menejant suaument per a daurar-los.

• Ens preparem un got d´aigua i posem una bona cullerada de pimentó en pols, al que li donem unes voltetes i ràpidament s´afig l´aigua per a que no es creme.

• Ja tenim apunt les creïlles pelades i tallades, però els trossos no es tallen del tot sinó que es trenquen, per a que amollen el midó que ens espessirà el caldo.

• Afegirem un poc més d´aigua, però no arribarem a tapar les creïlles, es tenen que vore. Quant alça el bull les courem durant 12 minuts i afegirem les anguiles, que ja tenim tallades i netes. Si es necessari, podem posar un poquet més d´aigua, però sense tapar-les, ja que creïlles i anguiles també amollen aigua.

• Sense menejar bruscament els ingredients, sols mimant-los i tastant el caldo, deixarem bullir amb foc intens durant 10 o 15 minuts, fins coure el peix.

• Retirarem del foc i deixarem reposar el perol, amb el seu calor, aproximadament 5 minuts. En eixe moment ja podrem servir un all-i-pebre de premi, presentant-lo amb cassoletes de fang servint racions equilibrades, amb tots els ingredients i molt de caldet.

BON PROFIT!!!

54

A

graïm esta tradicional recepta a Vicenta Sargues “La secalla”, catarrogina

i de família de pescadors, reconeguda guanyadora de cinc premis al

concurs internacional de All-i-pebre de Catarroja.

Logo de la penya catarrogina “L’Anguila p’Arriba” de la que Vicenta es fundadora.

55

Veleta del Mercat Central de Valencia.

56

La Cotorra del Mercat per Yolanda Selma i Pons

Q

uan era xicoteta disfrutava sempre amb la història que una vegada i una altra li agradava contar-me el meu iaio Vicent, era un home de

camp, assaonat pel sol i moltes hores de treball de la terra, sempre amb un humor

sorneguer, amb uns principis justos i indestructibles que sol donar-se en la gent de poble treballadora i honesta, supose que per això el seu malnom, el de la seua família, era el “Segur”.

El meu iaio s’alçava molt prompte i arribava amb les espardenyes plenes de fang,

la faixa ajustada en els renyons, els seus pantalons de pana i la boina que li cobria una calba que sempre procurava que estiguera pulcrament afaitada, deia que per a quatre cabells que li quedaven no valia la pena lluir-los.

Quan tornava del camp amb el seu “movilette”, primer va ser una bicicleta, jo

esperava que s’endreçara, s’assentava en una engrunsadora i em demanava que m’assentara en els seus genolls, llavors, i a pesar del cansament que havia de tindre, esbossava el seu somriure franc i em preguntava: - vols que et conte el conte de la cotorra del Mercat? -

57

Jo ja sabia el conte, cada vegada m’ho comptava amb xicotetes variants, supose perquè se l’anava inventant al mateix temps que me’l contava i comprenia tota una

sèrie d’incidències entre la cotorra, la pescatera, el fruiter, i un llarg etcètera que comprenien totes les parades del mercat.

La cotorra sempre robava alguna cosa i muntava un embolic tremend parlant com si fóra algun dels venedors del mercat que es culpaven els uns als altres, fins que al final

descobrien a la cotorra com a culpable, i al final, i això ja ho sabia i ja m’anava amagant quan havien descobert a la cotorra com a culpable de tot el greuge.

Al final, sempre la cotorra acabava fent-li un mos en l’orella a algú, i eixe algú sempre

era jo, però disfrutàvem i reiem en cada variant del conte, de fet conforme vaig

anar creixent anava dient-li: -iaio, eixe conte ja m’el sé - i ell em contestava,- bo

esta cotorra és del Mercat d’Abastos, o esta cotorra és del Mercat Central -, així que acabava sempre contant-me la mateixa història i fent-me un mos en l’orella, amb la coneguda rialla

i sarau.

Estos dies amb el tema de la Falla em venia al cap una vegada i una altra el meu iaio Vicent, i buscant l’origen d’este conte he trobat que en el Mercat Central

destaquen com a element decoratiu la penell de la zona d’horta, una cotorra, que s’alça sobre una corona reial.

Té nom propi, la “Cotorra del Mercat”, perquè entorn d’ella hi ha llegendes poc definides, una al·ludiria als xafardejos que sempre han sigut habituals en els

mercats i una altra a la lluita eterna entre el mundà i l’espiritual, representat per la penell de l’Església dels Sants Joans, junt amb el mercat, coneguda com el “Pardal de Sant Joan”, el “pardalot”.

58

Inclús hi ha un

sainet valencià que coneixia els èxits populars de La cotorra del

mercat (1946), de Paco Barchino, de fet, en sainets valencians apareix ben sovint

mantenint un diàleg, sempre guilopo i amb doble sentit, amb el Pardal de Sant Joan,

La Cotorra murmura sobre citacions clandestines i hipòcrites situacions del vull i no puc. I tots els matins de l’any, “la Cotorra del Mercat” i “el Pardal de Sant Joan” dirigixen el seu mirat cap a les gàrgoles de la Llotja per a donar-se els bon dia.

Supose que el meu iaio veuria algun sainet de la “cotorra del Mercat” i faria una

adaptació

per

als

seus

néts,

així sense saber-ho, va perdurar en

nosaltres una història que forma part

de les llegendes i tradicions valencianes, gràcies

iaio,

les

persones

bones

perduren per sempre en els nostres cors i el teu somriure franc i el teu bon

humor sempre acompanyaran en els

meus records a la teua mirada amable i a unes mans treballadores.

P

El iaio Vicent Pons “El Segur” i la iaia Julia Raga “La Flores”

er a tots els iaios i iaies, gràcies!

59

Tot un any ple de

il.lusió treball i diversió

Plantem una falla?

Pensat i fet

JULIOL 2013

JUNY 2013

14. Acte solidari per a Caritas “En Clau de Sol-idaritat” 16. Processó de Sant Antoni 29. Proclamació Falleres Majors al Cormoran en el Parc Natural de l’Albufera

OCTUBRE 2013 20. Castells UnfLables al Mercat 25. Taller artístic infantil 31. Uy que por... Festa de Tots terrorífica al Casal!

MARÇ 2013

Sants

Jocs infantils a Sta. Ana

NOVEMBRE 2013 Ens conviden a les presentacions d’altres comissions: Festa i alegria!

aBRIL

2013

17. Primera junta general i exaltació de les falleres majors i presidents

aGOST

2013

Vacances!!!

DECEMBRE 2013 1. Berenar i taller de postals nadalenques 16. Berenar i taller de manualitats 31. Raïm per a tots! 2014, les falles ja s’acosten!

MaIG 2013 Este mes ens toca treball intens de programació per a tot el any. Recordeu: - Dilluns a les 8 fem teatre.

- Dimecres a les 9 busquem l’estoreta velleta.

- Divendres a les 9 ens reunim al casal i després sopar de sobaquillo

SETEMBRE 2013 14. Jocs esportius. Pàdel, voleibol, frontó o futbet, a que juguem?

21. Ofrena del Crist 22. Processó del Crist 28. Cavalcada 29.Jocs infantils i berenar al casal.

Processó de San Miquel

GENER 2014 5. Els reis passen per el casal per a deixar-nos regalets 24. Exaltació de les nostres Falleres Majors.

Ja estem en

Falles!!!

15

Dissabte

Temps de:

tramussos,

bunyols de

Esmorzar 12:00 Plantà falla Infantil

11:00 Torneig Jocs Tradicionals

14:30

14:30

Dinar

16:00 Torneig Jocs Tradicionals

64

21:00 22:00

Dinar: Paella de Conill i Pollastre

16:00

i

casalla

Xocolatà

10:00

carabassa molta, molta

Diumenge

8:00

Mistela, cacaus,

16

Sopar infantils Sopar

23:00 Discomòbil Infantil y Plantà de la falla

Jocs Infantils Guerra de Confeti

18:00

21:00 22:00

Berenar infantil

Sopar Infantils Sopar

23:00 Passacarrer disfressats amb la Xaranga

17 8:00

Dilluns

Xocolatà

14:30 16:00

8:00

8:00

Dimecres

Xocolatà

10:00 Esmorzar

Esmorzar

Visita de Falles

11:00 Torneig Jocs Tradicionals

12:00 Missa Sant Josep

14:30

14:00 GLOBOTÀ

Dinar: Guisat

Dinar: Arròs amb llonganises

Dinar: Pollastre amb Guarnició Entrega de premis activitats

Jocs Infantils

semana fallera

Sopar Infantils

22:00

Sopar Concurs de Tortilles Discomòbil “Pachachanga”

17:00

17:00

Castells infantils

Ofrena

Berenar infantil Torneig Jocs Tradicionals

23:00

Xocolatà

19

Esmorzar

18:00

21:00

Dimarts

10:00

10:00

12:00

18

21:00 22:00

23:00

Sopar Infantils Sopar

Discomòbil “Nit Jove”

21:00

Sopar Infantils

22:00 Cremà de la falla infantil Sopar 23:00

Discomòbil Cremà de la falla

65

66

La Falla El Mercat recomana...

67

...Comprar al Mer

68

rcat de Catarroja

69

70

71

CARRER DE LA BLANQUERIA

TIMBRE

c/blanquerías, 9 46003 tlf. 96 391 3119 @farblanquerias /farblanquerias

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

w

90

Alarma Hogar desde sólo: *

1€ al día Nº1 en Alarmas con verificación por imagen Podemos ver y escuchar lo que sucede en su hogar en caso de salto de alarma, enviando con mayor rapidez vigilantes y avisando a la policía.

Central de Alarmas Líder en España

Líderes en Seguridad.

Referencia en tecnología y usabilidad en Alarmas.

Verisure Smart Alarm de Securitas Direct cumple con las demandas más exigentes en materia de protección, tanto para su hogar como para su negocio.

3.500 profesionales pendientes de Usted Le protegen 24 horas al día los 365 días del año. Tiempo medio de respuesta 27 segundos (2012). (*) Cuota de servicio para hogar.

Coste del equipo e IVA no incluido. Precios 2014.

DELEGACIÓN DE VALENCIA

962 95 05 06 www.alarmasecuritasdirect.es

DGP: 2737

Más de 650.000 clientes en España.

Más de 700 vigilantes de Acuda para garantizar una intervención inmediata.