Issuu on Google+

DECÀLEG PER AL TRACTAMENT INFORMATIU DE LA IMMIGRACIÓ

l’ús de tòpics, estereotips i llenguatge discriminatori quan s’informa de persones immi1 Evitar grades. La condició de persona immigrada és, per definició, transitòria i no s’hereta. És millor parlar d’estranger, nouvingut o nova ciutadania. Relacionar immigració amb delinqüència, prostitució, marginació o conflicte reforça els estereotips negatius i no afavoreix l’acceptació a la comunitat d’acollida. Cal evitar el llenguatge que implica prejudicis genèrics com: il·legal, indocumentat o sense papers. D’altra banda, l’ús del gènere gramatical masculí per referir-se a grups mixtes, invisibilitza les dones i les seves aportacions en els diferents àmbits de la vida. És feina del/la periodista no fer d’altaveu dels rumors, sinó combartre’ls amb informació contrastrada.

tractar les persones immigrades com un col·lectiu homogeni, sinó tenint en compte la di2 No versitat. El col·lectiu de nouvinguts/des i les minories culturals és tan poc homogeni com les societats d’acollida. La generalització deforma i simplifica la realitat i dificulta el reconeixement de la comunitat immigrada com a part de la ciutadania. Hem d’evitar aquells enfocs que tracin una línia divisòria entre uns i altres: la societat som tots. També és important evitar les simplificacions i generalitzacions quan es parla dels seus països d’origen.

si és rellevant informar sobre el país d’origen, el color de pell, la religió, el grup ètnic 3 Valorar o la cultura de la persona per a la comprensió de la notícia. La utilització d’aquestes característiques amb finalitats tendencioses, racistes o xenòfobes ha de ser rebutjada i denunciada pels mitjans de comunicació. Identificar una persona d’un origen concret amb una determinada activitat delictiva o il·legal fomenta la idea de que parlem d’una característica o atribut de tot el grup. Cal evitar l’associació d’un col·lectiu amb una activitat il·legal.

Evitar que la població immigrada aparegui com a culpable de problemes i conflictes socials 4 dels quals no són responsables. Cal situar la immigració en els seus termes justos i destriar-la de qüestions d’altra naturalesa com són les desigualtats econòmiques i socials, l'atur, l'urbanisme especulatiu o els abusos de poder. No s’ha de culpabilitzar la immigració de problemes que de fet tenen altres causes.

No potenciar les informacions negatives ni sensacionalistes. El tractament informatiu ha de ser 5 igual per a tothom però gairebé sempre les persones immigrades només apareixen com un problema, una amenaça o com a víctimes. Les notícies protagonitzades per persones immigrades no han d’atreure pel seu sensacionalisme. Si només es donen informacions negatives, aquesta serà la percepció al carrer. És bo subratllar les informacions positives relacionades amb la població immigrada, igual que es fa amb la resta de la realitat social.


el coneixement de les cultures de procedència dels principals grups d’immigració. 6 Fomentar És important potenciar tot allò que signifiqui coneixement de les tradicions culturals, religioses i socials de procedència dels principals col·lectius immigrats. La desconfiança envers els “altres” es venç, entre altres coses, amb coneixement sobre la seva història, el seu context vital i d’origen. Som i serem una societat diversa i ens hem de conèixer mútuament.

les persones immigrades com a font d’informació no només de les notícies en què són 7 Utilitzar protagonistes sinó també d’altres d’interès general. Les fonts institucionals són les més consultades, però cal fomentar l’ús de les persones immigrades com a fonts “normalitzades” perquè ja formen part de la nostra societat. Aquelles notícies sobre immigració en que no s’acut als/les veritables protagonistes, corren el perill que apareguin com un ball de xifres que respongui als interessos d’aquestes mateixes institucions. S’ha de vigilar el llenguatge que fan servir i arribat el cas, criticar obertament el llenguatge oficial si està carregat de prejudicis i oferir la paraula a actors amb unes altres postures. Els/les periodistes s’han d’acostumar a fer servir noves fonts, experts i especialistes que puguin aprofundir en el tractament de la diversitat cultural i aportar-hi noves idees. En aquesta línia, també s’ha de tenir en compte la informació i l’opinió de les minories culturals sobre qualsevol aspecte que afecti a la vida pública perquè tots formem part de la mateixa societat. És important donar veu i accés als mitjans de comunicació als col·lectius d’immigrats implicats socialment perquè contribueix a que no apareguin com a subjectes passius i a que es comenci a recollir les seves aportacions a les societats d’acollida. En general, s’ha d’intentar passar de parlar “sobre” immigració a parlar “amb” els immigrants.

Normalitzar la presència de les minories culturals a les diferents seccions dels mitjans. S’ha de 8 treballar per no limitar l’aparició dels continguts referits a aquest col·lectiu a la secció “Societat”. És important buscar nous enfocaments per fomentar l’aparició de les informacions referides a immigració a seccions menys habituals com les d’economia, política o cultura.

perquè les informacions no caiguin en el parany de la manipulació política. La influència 9 Vetllar dels mitjans de comunicació en la construcció de l’imaginari col·lectiu sobre la immigració és inqüestiona-

ble. En aquest sentit, tenim la responsabilitat social, ètica i moral de no alimentar estereotips, actituds o percepcions que dificultin la convivència i afavoreixin el conflicte. Quan la immigració entra en campanya electoral, cal que el periodista sigui especialment curós, i objectiu, a l’hora d’informar sobre els discurs demagògic que fan alguns grups polítics que fomenten actituds racistes i xenòfobes, més o menys obertament.

Fomentar la formació. Cal donar suport a la formació, especialització i actualització dels comunica10 dors autòctons per tal de sensibilitzar-los sobre la importància de la diversitat cultural. És important també facilitar la formació de les persones immigrades per tal que s’incorporin a les plantilles de les empreses mediàtiques.

FONTS: Els mitjans de comunicació davant la immigració. La responsabilitat d'informar, la responsabilitat de conviure. Vicenç Villatoro. Quaderns del CAC nº12 Guía práctica para los profesionales de los medios de comunicación: tratamiento mediático de la inmigración. OBERAXE, Secretaria de Inmigración y Emigración, Ministerio de Trabajo e Inmigración. Guia sobre el tractament de la diversitat cultural als mitjans de comunicació. Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Comissió de Periodisme Solidari de Girona:


Decàleg per alTractament Informatiu de la Immigració