5 minute read
Fufú ja no té por per Montse Vila
Fufú ja no té por
per Montse Vila
Advertisement
Hi havia en aquell temps que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven un poble molt, però que molt fester. Tots els esdeveniments els feien grans de la mateixa manera: amb sorolls. Tant donava que fóra estiu com hivern, la nit la feien dia i del dia un infern.
Començava l’any nou amb un gran castell de focs d’artifici que anunciava el que acabava i el que estava per estrenar. Tot el veïnat es reunia a la plaça major i a les dotze en punt, menjaven raïm i es posaven a cantar i a ballar fins a la matinada.
Fufú ja feia una estoneta que s’ho esperava. Ho pressentia perquè al carrer tot era un anar i vindre de gent amb xiulets i rialles que a ell li pareixien massa estridents. El pobre gosset passava la primera nit de l’any com en passaria moltes més: davall del llit de la seua ama maleint i preguntant-se el perquè d’aquell rebombori.
- Quina mala sort tinc d’haver nascut en este poble! Per què tot ho festegen amb trons?
I encara no havia caigut el primer full del calendari, començava la festa més gran. Cada setmana, ploguera o fera sol, hi havia dos dies que Fufú no parava de tremolar i de buscar un lloquet on amagar-se.
Llibret Falla la Via 2020
S’adonava que en sa casa començava a estar tot més regirat: el menjador es convertia en un vestidor ple de lluentons i randes que ni podia mirar ni tocar. L’ambient s’impregnava d’una olor àcida que omplia el seu nasset i no el deixava respirar i era llavors quan el cor se li accelerava perquè ja sabia el que anava a ocórrer: les maleïdes falles havien arribat!
- Però si encara queda molt de temps per al mes de març! És que ja s’acosta altra vegada sant Josep?
L’ama de Fufú se l’estimava molt i tenia molta cura d’ell: el passejava, li donava de menjar, el rentava, el portava al veterinari quan estava malaltet, jugaven junts, inclús dormien en la mateixa habitació.
Però tenia un gran defecte: era fallera i no només tres dies, no, esta afició li durava tot l’any. No hi havia festa que a Vega li agradara més que esta. Disfrutava els divendres amb els amics i amigues al casal, l’exaltació de la fallera major era una data de les més importants, no es perdia ni una de les disfresses de la cavalcada del ninot, i quan arribava la setmana de falles, lluir el vestit de fallera era per a ella el millor que li podia passar.
La veritat siga dita, com Fufú la veia tan contenta i feliç, li semblava una princesa de conte de fades amb eixe pentinat tan estrany i les faldes que li arribaven arran de terra. Si no fóra perquè d’eixa manera no se li podia ni acostar als faldons...
Els últims dies de l’hivern s’esgotaven i la primavera espentava obrint-se pas. Amb bona lletra Vega omplia el tercer mes de l’any amb anotacions que es feia per no oblidar totes les activitats que estaven programades i a les que no volia faltar: crida, cavalcada del ninot, xocolatades, jocs, lliurament de premis, ofrena, missa, mascletades, cercaviles i crema dels monuments. I a Fufú seli arrissaven els cabells només de llegir aquells lletrerets.
Llibret Falla la Via 2020
Tot es trabucava la setmana gran. Els passejos es feien a deshores i no eren tan llargs ni habituals, no podia dormir totes les hores que estava acostumat pel rebombori que hi havia per casa, inclús un dia Vega es va oblidar de posar-li aigua fresca al gosset.
La xiqueta no era indiferent al canvi que es produïa en el caràcter de la seua mascota. Estava més nerviós, de qualsevol cosa s’espantava i no volia ni eixir al carrer. Vega estava preocupada perquè Fufú li fugia i es refugiava en qualsevol raconet.
-Què li puc fer? Què li puc donar? Si almenys sabera com explicar-li que no deixaré que li passe res...
Els dies passaven i la por de Fufú anava a més. Ja no obrien les finestres i les persianes estaven baixades perquè ni els raigs del sol pogueren entrar. Un bon dia, a Vega se li va ocórrer una idea.
I si apuntava a Fufú a la falla? I si el feia faller? Ella no li tenia por als coets ni als masclets. És més, cada dia es despertava a la matinada per a disfrutar de les despertades que corrien pels carrers del seu poble tirant caixes i caixes de trons de bac. Ella s’ho passava d’allò més bé! Va pensar que aquella era la solució per llevar-li la por al seu gosset.
Llibret Falla la Via 2020
Dit i fet. L’endemà es va plantar en el casal i li va dir a Paco que donara d’alta a un nou falleret. De camí a casa es va parar en una tenda per comprar a Fufú un regalet. Més contents que unes castanyoles entre els dos van obrir el paquet. Això és el que l’animalet volia, poder acompanyar la seua ama en la festa i poder entendre a què venia el rebombori que l’angoixava mentre ella no estava al seu costat.
Fufú ja no té por, Fufú ja és faller! I tot això que us he contat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.
