amb arrels colomenques

UN HERBARI DE RATAFIA DEL 1919 AMB ARRELS COLOMENQUES

El pas del temps va deixant petites i grans coses cada vegada més enrere en el temps. L’amic Martí Boada, científic ambiental i geògraf, ens va posar sobre la pista d’una càpsula del temps ratafiaire, en forma herbari d’herbes de la ratafia, de l’any 1919.

Des de la Confraria de la Ratafia vam poder contactar amb la filla de l’autor, la ja centenària Maria Canaleta (nascuda el 3 de maig de 1920), que actualment viu a Riells i Viabrea. Quan vam trobar-nos, el primer que ens va ensenyar va ser una caixa amb dibuixos, cartes i altres documents del seu pare, i un dels més estimats records de la familia: l’herbari de ratafia.

El seu autor era en Pere Canaleta i Roca, nascut l’any 1889 a Sant Pere Cercada, fill d’en Bartomeu i la Joaquima. Com que era de la mateixa quinta que el Alfons XIII, en “Cametes”, el van cridar per anar a fer la mili i després per anar a la guerra (La campanya de 1909, a la Segona Guerra de Melilla”).

En tornar de la guerra, encara solter, va anar a viure a Ca l’Escloper de Riells del Montseny. En aquell temps es va enamorar de la Maria Auladell i, per poder escriure una carta al seu futur sogre, va recórrer al mossèn del poble perquè l’ajudés a aprendre a llegir i escriure.

La carta sembla que va tenir èxit, ja que es va casar amb la Maria i van anar a viure a Can Plana de Sant. Llop (casa que havia sigut propietat de la família Bosch, que produïa el conegut Anís del Mono).

Un herbari de la ratafia en record de la mare

La Joaquima, la mare d’en Pere, era una dona enamorada del bosc, una gran remeiera i coneixia molt bé les plantes. Feia molts remeis i també ratafia; la feia amb alcohol, no amb anisette i quedava forta. En Pere va voler immortalitzar la recepta de la mare fent un herbari amb les 39 plantes que feia utilitzava, posant el nom popular al costat d’un brot de cadascuna d’elles.

L’herbari consta de 39 plantes, escrites amb el nom popular i el nom científic. Algunes d’elles són molt populars a les receptes de ratafia de Santa Coloma: milfulles, flor de taronger, menta negra (piperita), menta blanca (boscana), menta americana, malva, ruda, marialluïsa, tarongina, donzell, orenga, nepta, rementerola, fonoll, marduix, saüc, poliol, hisop, nous verdes, plantatge de fulla estreta i plantatge de fulla ampla, espernallac, alfàbrega, romaní, camamilla, farigola, rosa, verbena, escabiosa, crespinell, viola, flor d’esbarzer, etc.

Algunes d’elles menys són conegudes o usuals a la ratafia, com la: madastra, blet de paret i malva reial, escordi (Teucrium scordium), menta americana (Lippia Alba), menta flor roja (sàlvia de fulla petita, Salvia microphylla) i herba de la sang,

La ratafia, de generació en generació a Can Canaleta

El 3 de maig de 1920 va néixer la seva filla, Maria Canaleta, i de ben petita a la Casa de Can Plana ja li feien anar a buscar les herbes. La Maria recorda com deixaven la ratafia macerar al terrat i que, ja dem és gran, també feia Chartreuse.

Ara les nétes i les besnétes d’en Pere també fan ratafia amb alcohol (els agrada seca) i segueixen la recepta de l’herbari del 1919, tot i que amb algunes variacions per adaptar-la al seu gust.

Imatge de la ratafia que ha fet aquest estiu la família seguint la recepta de l’herbari.

Casualitats de la vida, un dia la Maria va comentar aquesta història a un noi que repartia congelats amb el camió. Amb la sort que aquest noi és l’Albert, també de cognom Canaleta, i fill de Sant Pere Cercada, amb qui va poder compartir la història d’aquest herbari-dietari, tot un document excepcional pels amants del món de la ratafia.

“El dietari-herbari d’en Pere constitueix un document excepcional pel món actual de la ratafia; no s'ho podia pas imaginar ell quan va fer aquest mostrari tan original.”

MÉS DE CENT PARTICIPANTS ALS TALLERS DE RATAFIA D’AQUEST ANY

Fa vint anys que els Amics de la Ratafia van organitzar els primers “tallerets” per aprendre a fer ratafia a Santa Coloma, amb l’objectiu que no es perdés l’art de fer aquest licor tan nostre.

Poc s’imaginaven que aquells primers taller tindrien la continuïtat, l’èxit i l’evolució que han tingut fins al dia d’avui. I és que, en els darrers anys, els tallers per aprendre a fer ratafia han crescut en nombre, en participants i també han incorporat moltes millores i variants.

Aquest èxit no ha estat només de la Confraria de la Ratafia, ja que des de fa alguns anys tant la Fundació Emys com la cooperativa Sobirana s’han incorporat a la seva organització.

Aquest fet a permès que enguany prop de 110 persones hagin participat en els 8 tallers que s’han organitzat, malgrat que el mes de juny encara estàvem sortint del primer confinament de la pandèmia Covid19.

Aquests tallers es van fer tant de forma presencial (alguns a la Llar de Jubilats de Santa Coloma i altres a Can Moragas de Riudarenes) com de forma telemàtica, fet que va afavorir la participació de ratafiaires d’arreu de Catalunya. 79