Calendario de STEs-i "Temps de dones" 2026 - Valenciano - Dones Activistes

Page 1


0-3 anys

1ª Sessió: En l’assemblea, parlarem de la mimosa que és de les primeres flors que ixen a la primavera i està estretament lligada al 8M en molts països. Els mostrarem diverses fotos i branques perquè puguen tocar-les i olorar-les.

2ª Sessió: En l’assemblea, parlarem de professions en les quals treballen indistintament homes i dones com són: literartura, medicina, docència.

Coneixerem i ressaltarem la figura de Carmen Burgos Seguí

3ª Sessió: Farem unes targetes per a regalar a una dona que siga especial en la vida de cada alumne,dins del seu entorn més pròxim.

Materials: - Cartolines Din A4 de diferents colors, pintura acrílica de color groc,cola de barra…Fotocòpies del retrat de Carmen Burgos Seguí i alguna de les seues frases.

3-6 anys

Veurem o contarem: “Les xiquetes seran el que vulguin ser”: https://youtu.be/qBRK9L62YIk?si=wFdcQOGe2QSVf9vP

La mestra o mestre en farà una adaptació més curta.

1r Conteu el conte a l’assemblea del matí durant una setmana.

2n Respondrem de la millor manera possible a la qüestió què volen ser de majors les xiquetes i els xiquets de la nostra aula.

3r Farem un dibuix, on podran utilitzar tot el material que hi haja al seu abast.

4t Per a acabar, ens farem una disfressa amb l’ajuda de les famílies.

6-9

Concepción Arenal.

DIBUIX: “JO TAMBÉ PUC FER-HO!”

Explicarem a l’alumnat que ella es disfressava d’home per a poder estudiar. Després, els xiquets hauran de dibuixar què els agradaria estudiar o fer, si tot fora pos-

UNA CARTA A CONCEPCIÓN

Escriurem una carta imaginària dirigida a ella, en què li preguntarem coses com: “Com vas ser tan valent?”, “T’agradava llegir?”, “Què et feia feliç?” També poden dibuixar-la llegint la carta.

9-12 anys

“LA MEUA VEU CANVIA EL MÓN”

Primer passaren a l’alumnat les fotografies de Concepción Arenal, Mary Wollstonecraft, Christine de Pizan i Carmen de Burgos, com a exemples de dones activistes en la lluita per la igualtat.

1º Trencant el gel: Expliquem a tot el grup Què és ser activista?  https://youtu.be/PH1cizD8F64?si=lZahqkKgdGyow6Mc

2º Tria una causa: Cuidar el planeta. Igualtat entre xiquets i xiquetes. Lluitar contra l’assetjament escolar. Protegir els animals.. https://youtu.be/AyAjgt5ilUg?si=ZWTNeYsVcQUaZ2Qm

3º Crea un cartell activista: “La terra és la nostra casa”. “La meua escola sense assetjament escolar”. “Les xiquetes podem ser el que somien” Es farà una exposició de tots els cartells en finalitzar-los. 12-15 anys

Projectarem la pel·lícula: Concepción Arenal, la visitadora de presons https://www.youtube.com/watch?v=QfeSujjiOgQ&ab_ channel=EllasM%C3%A1s

L’estudiantat haurà de realitzar una breu presentació en grup sobre la seua vida.

Farem una dinàmica en grup simulant una classe universitària del segle XIX tenint en compte que només permetien estudiar els homes.

Debat: Com et sents quan ets exclòs directament de realitzar una activitat? És just que només una part de la societat pugui accedir a l’educació?

Creus que encara hi ha estudis o professions on hi ha més homes que dones? Per què?

L’alumnat dissenyarà un cartell amb un lema per a animar a trencar barreres com va fer Concepción Arenal.

15-18 anys

Veure el vídeo: https://youtu.be/-xETHiOlczw?si=HWFch9PbzENETqT Contestar: 1. Quin pseudònim va usar Carmen de Burgos? Quin és el seu origen? 2. A quines dues tasques es va dedicar quan es va traslladar a Madrid? 3. Quins personatges literaris va conéixer en les tertúlies?

4. A quina famosa generació literària del segle XX va pertànyer? 5. Amb qui va entrar en contacte Carmen de Burgos a Estoril? Per què és important aquesta trobada? 6. Per què creus que l’obra de Carmen de Burgos va formar part dels llibres prohibits després de la Guerra Civil?

Persones adultes

Per parelles o en xicotets grups mixtos, es passarà un xicotet formulari amb els noms d’aquestes dones mesclats amb els d’homes contemporanis a elles en el temps i es demanarà que marquen amb una creu a qui coneixen i a qui no. Es tracta únicament de mostrar la invisibilització de la dona en els currículums.. Cada grup buscarà informació sobre una de les protagonistes del mes de gener posant l’accent en el seu pensament feminista.

0-3 anys

LA NATURALESA ENVAEIX L’AULA

Posarem música relaxant i sons de la naturalesa per a crear un ambient tranquil i de confiança. En la pissarra digital de classe, a través d’un projector, en una TV o simplement amb fotografies plastificades, anirem mostrant imatges o vídeos d’animals i d’entorns naturals perquè l’alumnat vaja descobrint la naturalesa i desenvolupen amor i respecte cap a ella.

SOM ANIMALS

Pintarem les cares de l’alumnat amb trets d’animals i jugarem a imitar el que li ha tocat a cadascú. Es poden utilitzar també caretes.

3-6 anys

RECICLEM

9-12 anys

PEL·LÍCULES SOBRE LA NATURALESA

És molt important que l’alumnat comprenga la necessitat de cuidar el planeta. Una bona manera per a aprendre a millorar les seues accions diàries és mitjançant continguts audiovisuals com ara pel·lícules en els quals, a més d’explicar-los la necessitat de cuidar l’entorn, els ensenyen formes molt efectives per a dur-ho endavant. Alguns títols: Wall-E (Pixar, 2008), El Libro de la Selva (Disney 1967/2016), Minúsculos: el valle de las hormigas perdidas (Futurikon Films, 2013)…

12-15 anys

CREAR PLUJA. EL CICLE DE L’AIGUA

– Calfem l’aigua fins que isca vapor.

– Aboquem l’aigua en una safa menuda i posem dins un bol per a arreplegar la “pluja”.

– Tapem la safeta amb film de plàstic transparent, de manera que quede ben tibat i ho deixem fins que es condense el vapor.

Elaborarem manualitats amb ma terials reciclets. No només es tracta de reutilitzar les coses, sinó de saber transformar-les per a donar-los un altre ús. Per exemple, les botelles de plàstic grans i trans parents poden tallar-se, omplir la part de davall de terra i usar-les com a jardi neres. També es poden utilitzar llandes de refrescos o de conserves i decorar-les per a utilitzar-les com a cossiols.

6-9 anys

VISIONAT DE CURTS

Projectarem curts amb valors mediambientals. Les imatges, en moltes ocasions, són més potents que les paraules, per la qual cosa, una manera d’ensenyar a cuidar el medi ambient a l’alumnat dels primers cursos de primària és a través de curtmetratges. Hi ha nombrosos curtmetratges que poden utilitzar-se, com “Runaway”, que ens fa reflexionar so-

bre la importància de reciclar. O “Una princesa en dificultats”, que ens parla de l’escalfament global.

– Posem glaçons damunt del film transparent i deixem que passe una llarga estona. Què passa en la safa? L’aigua en calfar-se ha format vapor que s’ha condensat en el film transparent. En posar els glaçons sobre el film, es refreda el vapor d’aigua i fa que es precipiten les gotetes i es puguen arreplegar en el bol.

Vídeo explicatiu: https://www.youtube.com/watch?v=NPtK8KmzKMU 15-18 anys

NETEGEM ELS NOSTRES ESPAIS NATURALS

Organitzem una excursió a un paratge natural pròxim i, equipats amb guants, punxapapers per arreplegar escombreries i bosses de fem. Passegem per la naturalesa i anem arreplegant tots aquells residus que trobem. Posteriorment, farem una reflexió sobre l’impacte que tenen aquestes substàncies en la naturalesa i com evitar que ocórreguen aquestes situacions de contaminació.

Persones adultes

QUÈ SAPS DE LA ROBA QUE PORTES?

L’objectiu és conscienciar els i les participants perquè tracten de consumir de manera responsable, especialment, quan es tracta de roba. La idea és que cadascú comprove, en les etiquetes de la roba que porta, on està fabricada. Després, s’assenyala en un mapa del món els països on l’han confeccionat.

L’habitual és que la majoria de la roba estiga fabricada als anomenats països del sud, països en vies de desenvolupament. Després d’aquesta comprovació, s’ha de començar un debat fent-nos preguntes sobre això: per què es fabrica allí la roba? Quants quilòmetres recorre i quin és el seu cost mediambiental (quant de petroli es necessita per a portar-la)?

*Aquest exercici es pot fer amb altres béns de consum.

MARÇ

Drets humans i violències contra les dones

0-3 anys

1. CONTE: JO VULL SER

https://www.youtube.com/watch?v=VydpyxNmJjw

Reproduirem aquest conte a l’alumnat i treballarem la igualtat en professions, la convivència positiva, el bon tracte, l’amistat i la pau entre les companyes i companys de classe.

2. GUILLERMINA I CANDELARI: CANÇÓ DE LA IGUALTAT https://www.youtube.com/watch?v=euVabc9H4As

Treballarem amb l’alumnat aquesta cançó sobre la igualtat , projectarem el vídeo en la nostra pissarra digital, podem cantar i ballar la cançó.

3-6 anys

ACTIVITAT 1. Contacontes: selecció d’històries de dones activistes de l’obra Contes de bona nit per a nenes rebels, Elena Favilli i Francesca Cavallo, ed. Planeta. Seleccionem un conte i llegirem en assemblea.

ACTIVITAT 2. La Comissió de biblioteca prepara el contacontes i convida les famílies per a contar els contes dins d’una activitat programada.

6-9 anys

ACTIVITAT 1. Motivació i coneixements previs:

• Vídeo sobre Rigoberta Menchú https://www.youtube.com/watch?v=dmJasyB5liw

• Rutina de pensament: veig-pense-em pregunte.

• Clau de pensament: Què passaria si no existissin els drets humans? Reflexionem sobre la importància de l’activisme amb dones com Rigoberta Menchú, Wangari Maathai, etc.

ACTIVITAT 2. Aprenentatge cooperatiu:

• Lectura compartida del text adaptat sobre la biografia de Rigoberta Menchú.

• Donem a l’alumnat fragments de dades biogràfiques desordenades de Rigoberta Menchú per a ordenar-los en equip i reescriure la biografia en grups base amb estructura 1-2-4. 9-12 anys

ACTIVITAT 1 Motivació:

• Llegim biografies sobre: Rigoberta Menchú, Wangari Maathai o algunes minibiografies de xiquetes activistes del llibre d’Steven Robin. https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=4572

ACTIVITAT 2. Joc de paraules: entreguem unes paraules claus (ACTIVISME-CANVIJUSTÍCIA-LLIBERTAT-…) En cadascun dels equips, l’alumnat ha d’escriure una frase amb aquestes paraules o expressar la idea que hi ha darrere d’aquets termes.

Construïm frases consensuades en equip i dissenyem un esbós per a elaborar una cartell publicitari, amb l’aplicació Canva, sobre l’activisme per a exposar en els espais del centre.

12-15 anys

ACTIVITAT - 1: HELENA MALENO

1. Documentals, debat i reflexió: Veure documentals sobre la seua vida i treball. Farem un debat sobre drets humans i el tràfic de persones. Reflexió sobre les històries presentades.

2. Taula rodona: Crearem grups i els assignarem temes com ara la migració, els drets humans i la lluita contra el tràfic de persones.

ACTIVITAT-2: CRISTINA FALLARÁS

1. TALLER DE PERIODISME: Creació de notícies, articles o reportatges sobre els drets humans i la violència de gènere, inspirantnos en el treball de Cristina Fallarás.

2. CLUB DE LECTURA: Llegirem fragments de les seues obres i debatrem sobre els temes tractats.

3. TEATRE FÒRUM Representarem escenes relacionades amb la violència de gènere i els drets humans.

4. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: Captura d’imatges que representen els drets humans i la lluita contra la violència de les dones. Discussió sobre les imatges i el seu significat.

15-18 anys

“PUNT FINAL”

ABRIL

Dret a la salut afectiva i sexual

0-3 anys

“EM VIST, M’AGRADE”

A continuació els introduirem conceptes clau com ara: respecte, consentiment, diversitat, educació sexual integral. Dinàmica grupal: “Mites i realitats”: Es preparen targetes amb frases relacionades amb la sexualitat. Per exemple:

“Parlar de sexualitat promou relacions sexuals primerenques” “Tots tenen dret a rebre educació sexual”

Retallarem imatges de l’annex 1. Cada xiqueta o xiquet triarà la imatge corporal que més li agrade i li pegarà la seua foto sobre la cara.

Retallarem els vestits i els complements de la següent imatge. Cadascú vestirà la seua nina com més li agrade lliurement. La mestra o els mestre els ajudaran. Després farem una foto a l’alumnat amb la imatge final.

3-6 anys

“NINOTS I NINES DE DRAP O ARTICULATS”

“El consentiment ha de ser clar lliure”

L’activitat està pensada per a fer-la en grup. Es tracta d’analitzar alguns dels testimonis arreplegats per Cristina Fallarás en el seu compte d’Instagram, analitzar els tipus de violències que reflecteixen, col·locar-ho en el termòmetre de la violència i tractar de pensar com ajudar a cada dona.

Persones adultes

ACTIVITAT - 1

En l’Instagram de Cristina Fallarás es poden trobar milers d’exemples com el següent.

A- Fem una biografia sobre les següents activistes relacionades amb els drets humans i la violència contra les dones: Rigoberta Menchú / Helena Maleno / Cristina Fallarás / Antonia Matalas Prohens

B- Tria a una d’aquestes dones i investiga com van defensar o van divulgar el seu treball.

ACTIVITAT - 2

Plasma la teua investigació en un treball (en format vídeo o mural o presentació en diapositives o PowerPoint...).

La mestra o mestre tocarà una part del seu cos i el grup la imitarà tocant eixa mateixa part en el ninot o nina. Després serà un xiquet o xiqueta del grup qui indique la part a tocar.

S’assenyala una part del cos del ninot i el grup ha de dir de quina part es tracta. Després, un alumne o alumna tocarà una part de la nina i el grup ha de dir quina és.

A poc a poc, deixarem que vagen explorant a partir d’indicacions i accions com acariciar, voler, vestir, pentinar als ninots i nines..

6-9 anys

“EL MEU COS, ELS MEUS DRETS”

Començarem l’activitat amb una breu xarrada sobre el cos humà, destacant que totes les parts són importants i mereixen respecte.

A continuació, distribuirem dibuixos del cos humà entre els xiquets i les xiquetes i els repartirem targetes amb els noms de les parts del cos. L’alumnat haurà d’enganyar les targetes en el lloc corresponent del dibuix. Durant aquesta activitat, destacarem les parts íntimes i posarem èmfasi en el seu caràcter privat. Finalment, presentarem uns cartells amb els drets sexuals i reproductius adaptats, i debatrem, breument, amb l’alumnat.

9-12 anys

“TEATRE DELS BONS TRACTES”

Es formen equips que representen escenes quotidianes. Exemples: Algú vol abraçar, però l’altra persona no vol. Dos amics discuteixen i un diu una cosa feridora. Una xiqueta vol jugar futbol, però li diuen que “això és de xics”. Després de cada escena, s’analitza en grup: Què va passar? Es van respectar els drets? Què es podria fer diferent?

Inspiració: Usar el joc i el cos com a recursos per a viure i pensar els vincles.

12-15 anys

MITE O REALITAT?

Explicarem què és la salut afectiva i sexual, subratllant que la salut afectiva i sexual és un dret humà fonamental.

Desenvolupament: Dividirem la classe en grups de 4-5 estudiants. Donarem a cada grup un set de targetes. Els grups han de discutir cada frase, decidir si és un mite o una realitat, i preparar una breu explicació o argument per a defensar la seua decisió. Finalment, dissenyarem un cartell relacionat amb l’explicació anterior. 15-18 anys ESCAPE ROOM DIGITAL SOBRE SALUT SEXUAL La proposta parteix d’un escenari fictici en el qual l’alumnat ha viatjat a l’any 2050, on els drets sexuals i afectius han sigut eliminats, i només podran tornar al present si superen un Escape room digital amb desafiaments sobre salut sexual, consentiment, diversitat i drets reproductius. A través d’un recorregut interactiu dissenyat amb Genially, i treballant per grups, hauran de resoldre endevinalles o puzles usant pissarres col·laboratives com Jamboard, fomentant el treball en equip i la presa de decisions. Cada repte estarà dissenyat per a desmentir estigmes, promoure el consentiment i visibilitzar la importància de l’accés lliure i segur a informació sobre sexualitat. Es tancarà l’activitat amb una posada en comú i una breu reflexió compartida.

Persones adultes

Projectarem el documental “La poma d’Eva”, És un documental que aborda la mutilació genital femenina. Gravat a Kenya, Gambi, l’Estat espanyol i Xile coneixerem les vivències de personatges com Asha Ismail, una dona keniana d’origen somali que va ser mutilada amb el tipus 3, perquè en aquesta barbàrie també hi ha nivells d’atrocitat. Asha després de passar per tot això i ser mare només va tindre un objectiu, impedir que la seua descendència patira aquesta pràctica. La poma d’Eva conta un drama que afecta a 28 països africans, però també a Àsia, és un problema que es basa en la tradició. El documental porta totes aquestes històries des de l’anhel de canvi, des de la mirada sensible i esperançadora d’aconseguir-ho. Organitzarem un col·loqui en el qual es tracte: • Quin és el missatge principal de la pel·lícula? • Quin impacte té la pel·lícula en la teua percepció del tema? • Penses que la Mutilació Genital Femenina (MGF) només afecta a comunitats de països en desenvolupament? • Quins interessos i motivacions estan darrere d’aquesta pràctica ancestral que viola els drets de tantes dones? • Quines estratègies se t’ocorren per a erradicar la MGF?

ConcepciónArenal
Cartelcortometraje“Runaway” RigobertaMenchú
Mariam Keita

• En roig les que només ells poden tocar.

• En groc les que només les persones de confiança poden tocar.

• En blau la part del cos que no els importa que la toquen persones conegudes o desconegudes.

0-3 anys

0-3 anys

1. LA CISTELLA DELS TRESORS: “COLORS I EMOCIONS”

Utilitzant objectes de diferents colors, cada objecte s’associarà amb una emoció o sensació per promoure la identificació emocional i enfortir l’autoestima.

2. DANSA IMPROVISADA: “LLIURE COM EL VENT”

Amb música suau de fons, s’oferiran als alumnes mocadors de colors perquè puguen moure’s lliurement en un entorn segur. Aquesta activitat promou l’autoexpressió, la llibertat de movi ment i la confiança corporal.

3-6 anys

1. CONTES PARTICIPATIUS: “LA MEUA VEU, LA MEUA DECISIÓ” Inspirats pel lema del moviment promogut per Kika Fumero, es convidarà els alumnes a crear una història col·lectiva utilitzant pictogrames i dibuixos, amb una xi queta protagonista que aprèn a prendre decisions. Això fomentarà l’expressió dels sentiments, l’autonomia i la presa de decisions.

2. TALLER DE DISFRESSES: “PUC SER EL QUE VULGA”

Es proporcionarà una varietat de roba, accessoris i espills perquè els alumnes puguen disfres sar-se lliurement. Durant l’assemblea pos terior, es reforçaran els missatges positius sobre la llibertat d’elecció i la superació dels estereotips de gènere.

6-9 anys

Comencem llegint un conte il·lustrat o veient un vídeo curt adap tat (per exemple, d’una organització com UNICEF) que parle dels drets de les xiquetes i els xiquets, destacant generalment el dret a prendre decisions sobre els seus cossos i a rebre atenció sanitària.

12-15 anys

PARLEM CLAR: “SENSE EMBUTS”

Cada persona dibuixa els òrgans genitals masculins i femenins, tant externs com interns, en un full de paper.

2. Conversa guiada. Fem una xarrada adaptada amb preguntes com ara: • Què és un dret? • Creieu que tothom té dret a ser cuidat?

• Les xiquetes poden prendre decisions sobre els seus cossos igual que els xiquets? • Per què és important que tots siguem tractats amb respecte?

Parlem de respecte, salut, llibertat i cura. Cada grup crea i presenta el seu mural.

9-12 anys

1. En la vostra opinió, quines dones tenen més risc de patir violència sexual?: Dones migrants i refugiades; Dones homosexuals; Dones que viuen en la pobresa extrema; Dones que ocupen càrrecs públics.

2. Col·loqueu un rotllo de paper continu i treballeu per parelles per dibuixar siluetes i identificar les parts del cos:

Quines dificultats hem trobat a l’hora de dibuixar el penis i la vulva? Per què? • Els xics coneixen millor els seus genitals, o les xiques els seus? Per què? • Quins noms els donem?

• Quines diferències hi ha entre els genitals femenins i masculins? • Què hi té a veure la cultura amb tot això? • Per què els trivialitzem quan ens hi referim? O per què ens avergonyim? • Hi ha diferències a l’hora de referir-nos-hi en termes masculins o femenins?

15-18 anys

1. Kourecha és comare a Djibouti.

Unes amigues li demanen que mutile la seua filla “Em negue, sempre intente explicar-los per què jo mateixa em sent aclaparada per l’angoixa de la meua pròpia mutilació” En grups de 3, prepareu i presenteu el treball de recerca sobre la mutilació infantil

2. Treball individual sobre les dones proposades per al mes Recerca sobre cadascuna d’elles.

Segons l’ONU: “Els drets sexuals i reproductius estan relacionats amb la llibertat dels individus per decidir sobre la seua sexualitat i el lliure exercici d’aquesta sexualitat”

1. En grups de 3 o 5 persones, busqueu al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, que estableix els drets sexuals i reproductius. Llegiu els articles 1 i 2 i genereu un debat a classe.

2. Obriu l’enllaç: https://www.harimagua da.org/ i responeu les següents pre guntes:

a) Enumera els materials educatius elaborats pel Col·lectiu Harimaguada

b) Consideres necessària l’educació afectivosexual a les escoles?

c) Creus que l’educació afectivo sexual pot prevenir la violència de gènere?

CURA DE PLANTES (Montessori)

Es demana a l’alumnat que porte una planta en test a classe. Algunes d’aquestes plantes es regaran quan calga, d’altres es regaran diàriament i un tercer grup no es regarà mai.

Observarem i comentarem l’estat de cada grup de plantes i emfatitzarem la importància de la cura.

3-6 anys

SOM METGES I METGESSES

El professor o professora ha de presentar l’escena de l’hospital als alumnes: una sala d’espera mèdica. Cada xiquet interpretarà un paper, tenint en compte que seran ells els que podran guiar l’escena on vulguen, tot i que sempre han de respectar les regles del joc: es troben en un entorn mèdic. És important que el professorat determine els diferents rols: persones malaltes o lesionades, pares i mares de pacients, metgesses i metges, infermers i infermeres, personal de neteja o secretàries, etc.

Materials: estetoscopi de joguina, termòmetres de joguina i qualsevol altre accessori que puga ser útil per a l’escena.

6-9 anys

TASQUES I CURES

Per grups, feu una llista de totes les tasques de la llar: netejar, cuinar, comprar, guardar les coses, cuidar algú quan està malalt... No us oblideu d’incloure tasques d’amor i cura, com ara llegir contes, escoltar-nos quan tornem de l’escola o portar-nos al parc o a altres zones recreatives. En una columna, compteu les hores dedicades a cada tasca i en una altra, quin membre de la família la fa.

Tota la classe reflexionarà sobre la importància de les tasques domèstiques i les cures, i sobre la importància que siguen realitzades per tots els membres de la unitat familiar.

9-12 anys

MALALA

1) Lectura del conte “Malala Yousafzai. La noia que va alçar la veu a favor dels drets dels infants.”

Autora: Carla Pascual Roig

Il·lustracións: Wuji HouseCol·lecció: Els meus petits herois. ISBN: 9788417822675

2) Busqueu informació sobre el Pakistan per entendre millor la figura de Malala.

3) Completeu un qüestionari: (Doneu tres opcions i deixeu-los que trien la correcta)

1. On va nàixer Malala?

2. Al Pakistan, molta gent creia que les dones havien de tindre els mateixos drets que els homes.

3. Què va fer Malala quan li van voler prohibir anar a l’escola?

4. Què va fer per a la BBC quan tenia 11 anys?

5. Per què escrivia amb un pseudònim?

6. A quina edat va rebre Malala el Premi Nobel de la Pau?

7. Escriviu per què creieu que és important anar a l’escola. 12-15 anys

Per als estudiants que han de triar un camí educatiu i professional, és important trencar les barreres que els porten a eleccions estereotipades sobre el que haurien de fer com a dones i homes. Organitzeu xerrades amb pares que treballen en diferents sectors, dissipeu dubtes i proporcioneu informació que els ajudarà a prendre decisions basades en les seues veritables capacitats i expectatives.

En parelles, busqueu persones de diferents professions, convideu-les a assistir a la classe i prepareu una entrevista. 16-19 anys

Dividiu-vos en grups de no més de quatre persones i, utilitzant els seus telèfons mòbils o l’ordinador de l’aula, seleccioneu un YouTuber que que els represente. Han de compartir un vídeo amb la classe, explicant els motius de la seua elecció. Un cop acabades les presentacions, s’ha de fer un debat on tothom puga compartir les seues opinions sobre les presentacions, les representacions de gènere que s’ofereixen, el potencial de YouTube per promoure la igualtat de gènere, comenteu els canals que promouen el sexisme o la discriminació, etc…

Persones adultes

Projecció del vídeo de la YouTuber Irantzu Varela, en què revela el veritable missatge de les cançons. Es preguntarà als participants què els ha sorprès o cridat més l’atenció.

” (Programa El Tornillo 5x27): https://www.youtube.com/ watch?v=qEjQPlGcf08

L’activitat conclourà amb un debat final en què cada participant podrà expressar la seua opinió sobre el poder de la música i els artistes per previndre la violència de gènere i la responsabilitat dels individus com a consumidors.

0-3 anys

Activitat 1: JOC DE LES EMOCIONS

PACÍFIQUES

S’utilitzaran targetes amb imatges de persones expressant emocions com ara alegria, tranquil·litat o afecte. Els xiquets i xiquetes imitaran les expressions i es fomentarà la comunicació verbal o gestual.

Activitat 2: MÚSICA PER A LA CALMA

S’han de seleccionar cançons suaus amb missatges d’harmonia, amor i cooperació. Es poden com- plementar amb moviments suaus de les mans el cos per reforçar la sensació de calma.

3-6 anys

Activitat 1: DIBUIXANT UN MÓN EN PAU

• Es mostraran obres pictòriques relacionades amb la pau com “El colom de la pau” i “Guernica” de Picasso, “Pau i guerra” o murals de Keith Haring. Després, la xicalla dibuixarà el que creu que ha de ser un món sense guerra. S’exposaran els dibuixos en un mural col·lectiu.

Activitat 2: TEATRE DE TITELLES: “LES HEROÏNES DE LA PAU”

• Utilitzem marionetes senzilles per representar històries de dones pacifistes com Nadia Murad Basee Taha o Sultana Sidi Brahim Khaya amb llenguatge adaptat a la seua edat. 6-9 anys

Proposarem com a exemple Carmen Magallón, que des de l’àmbit científic ha investigat sobre les dones a la ciència i com construir una cultura de pau al món.

Activitat 2: CARTES A LA PAU

• Escriuran cartes adreçades a xiquetes i xiquets en zones de conflicte imaginant-ne les dificultats i enviant-los missatges d’esperança. La finalitat és desenvolupar l’empatia i l’expressió escrita.

12-15 anys

ACTIVITAT 1:

• Investigueu sobre la història d’Anita Sirgo, emblema de la lluita obrera i antifeixista durant la vaga minera el 1962 a Astúries. Busqueu altres exemples històrics i actuals d’activisme en pro de la justícia social.

ACTIVITAT 2:

- En petits grups reflexioneu sobre els problemes de convivència de l’aula o col·legi i seleccionant-ne els 3 més importants, plantegeu solucions realistes per a ells amb una calendarització per dur-les a terme i fer seguiment dels resultats. Practiqueu la mediació i la resolució pacifista de conflictes.

15-18 anys

ACTIVITAT 1:

• Investigueu sobre el funcionament de les Nacions Unides i de manera imitativa representeu diferents països que debatran solucions pacífiques per a un conflicte real. Arribeu a entendre el paper de la diplomàcia en resolució de conflictes.

feminista

0-3 anys

Organitzem una reunió amb les famílies de l’alumnat de 2 anys i proposem organitzar un taller de “contes feministes”. Els familiars de les xiquetes i els xiquets aniran a l’escola per explicar un conte que reflectisca valors feministes i reforce l’educació en igualtat i que facilitetreballar posteriorment amb les i els menors aquests valors tant a l’escola com a casa.

Es facilitaran pàgines on es podran trobar contes a utilitzar: https://lascebrassalen.com/libros-feministas-como-educar-en-el-feminismo/ https://www.rayuelainfancia.com/35-coeducacion#/edad-24meses

3-6 anys

Projectem el vídeo del conte Rosa Carame lo, d’Adela Turín: https://www.youtube.com/ watch?v=NO3pwZMcV10

Deixem uns minuts perquè l’alumnat parle so bre el vídeo que acaben de veure i fem pregun tes sobre la història de l’elefanta Margarida protagonista del conte: Per què no volia tindre una pell suau?, Li agradava estar tancada en una tanca?, Qui es divertia més: ella o els seus germans i cosins?

En acabar fan un dibuix sobre el conte.

6-9 anys

s’entrevista mútuament amb totes les preguntes i conclusions debatudes a classe.

6. El podcast es compartirà amb l’alumnat del col·legi i a la web del centre el Dia del 8M.

12-15 anys “QUI ÉS IRENE BEBOP?”

El/la docent presenta breument Irene Bebop, la seua tasca com a activista, docent i difusora cultural feminista a la Regió de Múrcia. Es reparteix un text breu adaptat (elaborat pel docent) amb fragments de la seua biografia i extractes del seu treball a Ruda FM, Vulva Estelar o la seua traducció d’Entendiendo el patriarcado Els/les estudiants responen a tres preguntes:

• Què significa per a tu ser feminista hui? • Quin missatge transmet Irene amb els seus projectes?

• Coneixes altres dones que treballen per la igualtat?

• Per què creus que és important donar a conèixer dones com ella? • Què significa per a tu “fer-ho tu mateixa”? Com podries aplicar-ho a la teua vida? • Coneixes altres dones del teu entorn que defensen la igualtat o ajuden els altres? Què t’agradaria preguntar-los? • Si tu tingueres un pòdcast o un fanzín, de què parlaries?

1. En gran grup es pregunta si les xiquetes i els xiquets a la classe poden fer les mateixes coses: treballar en grup, jugar a l’esbarjo, pintar, saltar, llegir… Deixem que l’alumnat opine.

15-18 anys

“EL MURAL DE LES VEUS FEMINISTES”

Divideix la classe en quatre grups. A cada grup assignes una de les activistes: Irene Bebop, Gloria Steinem, Angela Davis o Simone de Beauvoir.

Cada grup ha de crear un “mini-mural/collage” en una cartolina gran, representant qui va ser el seu activista i quines aportacions va fer al feminisme. Després, cada grup presenta el mural explicant per què van triar aquests elements i quina importància tenen en la lluita feminista .

Persones adultes

ACTIVITAT 2:

Activitat 1: LECTURA I REFLEXIÓ SOBRE MALALA YOUSAFZAI

• Lectura de El llapis màgic de Mala i debat sobre què canviarien al seu entorn si tingueren un “llapis màgic”. Es fomentarà l’expressió escrita i gràfica.

2. S’explica que això no ha estat sempre igual que xiquetes i dones no han pogut fer el que volien i els agradava i per això va nàixer el Moviment Feminista i que hui encara les xiquetes i les dones no tenen els mateixos drets que els xiquets i els homes, fins i tot en alguns països les xiquetes no poden anar a l’escola.

L’alumnat es divideix en quatre grups i a cada un se li assigna una dona relacionada amb la temàtica del mes. S’elaborarà un resum sobre la seua feina i la seua implicació per millorar els drets de les dones.

- IRENE BEPOP (docent a la Regió de Múrcia; què significa “entenent el patriarcat”; quins són els seus projectes: pòdcast Ruda FM i Vulva Estelar i lectura d’alguns dels fragments dels seus articles publicats).

Activitat 2: MURAL “ELS PERQUÈS DE LA PAU”

• En un mural col·laboratiu amb el lema “Volem un món sense guerres”, les xiquetes i els xiquets escriuran raons de “per què la guerra destrueix famílies?”.

9-12 anys

Activitat 1: PROJECTE DE RECERCA “DONES PER LA PAU”

• Cada estudiant investigarà sobre una dona activista incloent les destacades per mesos, amb especial referència a les de juliol i presentarà la seua vida, èxits i impacte en un cartell o presentació oral.

• Fixeu-se en dones activistes amb alguna discapacitat, com Cristina Paredero que va lluitar contra l’esterilització forçada, el 2020; Judith Heumann, mestra en cadira de rodes; Stella Young, còmica sobre temes de discapacitat; o Paola Torres, model i bloguera amb síndrome de Down. Podries afegir al calendari més efemèrides o referències de dones activistes amb algun tipus de discapacitat?

Persones adultes

CLUB DE LECTURA FEMINISTA I PACIFISTA

• Lectura i discussió de textos de Virgínia Woolf (Tres Guinees) o Vandana Shiva, activista de l’ecofeminisme. A través de la lectura i comentari grupal, compartiu impressions i fomenteu l’associacionisme crític.

3. En grups de quatre se’ls reparteix una cartolina i colors. Hi han de plasmar una cosa que pensen que és important començant amb: “Totes les persones tenim dret a … 9-12 anys

- GLORIA STEINEM (per què se’l conside ra la icona del periodisme al seu país, agència central d’intel·ligència dels Estats Units).

S’utilitzen el conte “El misterio del chocolate en la Nevera”, elaborat per l’Institut de la Dona de la Regió de Múrcia.

1. En gran grup escoltem el conte i responem a preguntes: quan obris la nevera, sols trobar les coses que busques? com hi apareixen?

2. Utilitzem post-it per respondre la pregunta clau: qui pensa en què fer de menjar o/i fa la compra?

3. Comparem resultats utilitzant globus. Inflarem un globus de color morat quan la resposta siga femenina (mare, àvia, tia) i un globus verd quan siga masculina. Es comptaran i es trauran conclusions.

4. Reflexió grupal i explicació sobre el valor de les cures.

5. Coneixem Irene Bebop, locutora de ràdio. Per parelles, l’alumnat

- ANGELA YVONNE DAVIS (dona polifacètica: filòsofa, feminista, marxista i antiracista, explicació dels termes, quines van ser les seues aportacions al feminisme negre i interseccional, per què va ser expulsada de la Universitat de Cali fòrnia on impartia classes de filosofia).

SIMONE DE BEAUVOIR, (extraure idees del seu pensament dins del corrent filosòfic de l’existencialisme, lectura d’una obra que és un clàssic ineludible a la història del feminisme).

Nadia Murad CarmenMagallón
AngelaYvonneDavis
SultanaSidiBrahimKhaya
Justa Freire

SETEMBRE

Sufragistes i drets civils

0-3 anys

TEATRE DE TITELLES AMB SEPTIMA CLARK.

Utilitzant un teatre de titelles es representarà, amb marionetes, el conte “Soc de color mel”. https://www.youtube.com/watch?v=-hZzDrSjf6Q

3-6 anys

SEPTIMA CLARK ENS CONTA UN CONTE

En aquesta activitat el professorat enviarà una carta a l’aula fent-se passar per Sep tima Clark explicant que rebran per sorpresa la seua visita per a parlarlos d’una cosa molt important. La o el docent es caracteritzarà de Septima i visitarà l’aula fent una xicoteta dramatització explicant la seua vida i el seu compromís i lluita per la igualtat real.

Després de la representació, contarà el conte “Color Carn” sobre el respecte a les diferències per qüestió racial. L’alumnat realitzarà dibuixos sobre el conte perquè posteriorment en un mural queden reflectits els drets de totes les persones encara que tinguen diferents tons de pell.

6-9 anys

LA HISTÒRIA DE CLARA CAMPOAMOR I EL SUFRAGI FEMENÍ. En assemblea posarem un vídeo sobre Clara Campoamor,la seua vida i el seu treball.

https://www.youtube.com/watch?v=jM-eWamEu_0

A continuació els preguntarem: - Sabeu el que va aconseguir Clara Campoamor? Us sembla just que puguen votar homes i dones?

- Si ara triàrem a la persona encarregada de la classe, us agradaria poder votar tots i totes? Com creieu que se sentien les dones a les quals no deixaven votar?

Finalment realitzarem un dominó on aparega la imatge de diverses dones influents reconegudes en la seua lluita pels drets civils, així com els seus noms.

9-12 anys

QUI VA SER CLARA CAMPOAMOR?

Per grups de 3 o 4 busquen informació sobre algunes dones pioneres en la lluita dels drets de les dones, en concret: - Clara Campoamor - Charlotte Despard - Mary RichardsonSusan B Anthony - Emily Pantkhurst - Elizabeth Caby Stunbon -

Posteriorment cada grup presentarà a la resta de l’alumnat la informació obtinguda.

12-15 anys

Visionat de la pel·lícula: “Clara Campoamor. La mujer olvidada”. https://www.rtve.es/television/clara-campoamor-la-mujer-olvidada/ Una vegada visionada la pel·lícula es demanarà a l’alumnat que investigue sobre els esdeveniments històrics que apareixen en la pel·lícula i sobre la rellevància de la figura de Clara Campoamor en la lluita feminista del nostre país. Es respon a les següents preguntes: - Creus que s’han produït suficients avanços en els drets de la dona o es podria avançar més? - Saps si en l’actualitat encara existeixen països en els quals les dones no poden exercir el seu dret al vot o tenen dificultats per a això? A què creus que es deu?

Producció per grups d’una infografia, pòdcast, còmic , vídeo o un curt feminista que arreplegue la història del moviment sufragista i de les dones rellevants d’aquest. Es recullen els recursos elaborats i es posen a la disposició de tot l’alumnat. https://carlosgeohistoria.weebly.com/uploads/2/0/9/5/20958618/actividades_clara_campoamor.pdf

15-18 anys

LA LLIBERTAT S’APRÈN EXERCINT-LA

Per grups, analitzar fragments del Discurs de Clara Campoamor a les Corts (1931)

TEXT:https://pages.uv.es/formargenero/cas/otros_recursos/clara_campoamor.pdf

VÍDEO:https://www.youtube.com/watch?v=5uwdtpRL2Pg

Role playing escenificant el moment en el qual Clara dona el seu discurs en les Corts. Després, i havent-hi prèviament analitzat el text, establir un debat sobre les seues idees i la seua defensa ferma del vot femení. És cert que la llibertat s’aprén exercint-la? Assenyalar situacions i moments en els quals en el seu dia a dia la dona respon a aquesta pregunta.

Persones adultes

“NO VOLEM INFRINGIR LES LLEIS, VOLEM REDACTARLES I REFERENDAR-LES”

La trajectòria d’Emmeline Pankhurst és interessant i complexa. Coneixes el DIVENDRES NEGRE al Parlament britànic? Investiga en la seua biografia. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/ sufragistas-martires-que-murieron-por-voto-femenino_23254

Després de llegir aquest article, proposem comentar i debatre els episodis de violència patida per les sufragistes, i la necessitat o no de donar una resposta més agressiva a la seua situació.

Emmeline Pankhurst

OCTUBRE Polítiques i drets laborals

0-3 anys

CONTACONTES I EXPRESSIÓ PLÀSTICA - “ROSA CARAMELO”

Comencem creant un racó de lectura amb imatges de dones lidereses i materials plàstics com pinzells, ceres i cartolines. Lectura dramatitzada del conte “Rosa Caramelo” d’Adela Turín, utilitzant titelles o dibuixos per fer-lo més amé amb preguntes com “Per què totes eren de color rosa?” o “Com es va sentir Margalida quan va poder jugar lliurement?”

Després, xiquetes i xiquets pinten elefantes de colors lliures, simbolitzant que no hi ha colors ni rols predeterminats, i nomenem les creacions amb adjectius com a “valenta”, “decidida”, “lideresa”.

3-6 anys

Contem de manera senzilla la vida de Manuela Carmena: “Va ser una jutgessa que treballava perquè la justícia fora més justa i perquè totes i tots visquérem millor”. Podem usar aquesta entrevista: https://www. rtve.es/infantil/noticias/estacion-azul-ninoscuentos-manuela-carmena/2054477.shtml

Llegir el conte “La lletra del riure” (una dels seus protagonistes és una alcaldessa).

Disposem d’elements de joc simbòlic com mocadors, jaquetes i capells que servisquen a mode de disfresses, perquè les xiquetes i xiquets puguen vestir-se com a persones amb càrrecs polítics, i es posen etiquetes amb noms de càrrecs.

Deixem que trien un rol i representen situacions com “prendre decisions a l’ajuntament”, “fer lleis bones” o “defensar els drets de les persones treballadores”. Finalment, convidem a un diàleg guiat on compartisquen com es van sentir en els rols representats, amb preguntes com: “Com et vas sentir sent alcaldessa?” “Què canviaries si governares?”

6-9 anys

Ibárruri (La Pasionaria), Eva Perón y Clara Campoamor, utilitzant un llenguatge senzill i adaptat a l’edat. Cada grup tria una dona lluitadora de les efemèrides d’aquest calendari i elabora un xicotet còmic que represente un moment clau de la seua vida. Els còmics s’exposen en el centre i poden formar part d’un calendari feminista il·lustrat elaborat per l’aula.

12-15 anys

CURTMETRATGE DOCUMENTAL - “DONES QUE VAN FER POLÍTICA” Conversem sobre el paper de la dona en la història de la política, preguntant a qui coneixen, quins són els referents més nomenats en els llibres i per què moltes vegades no es parla de les dones.

Visualitzem el documental “Las Constituyentes”: https://youtu.be/XRWglPMiq_o?si=f-MCm9HpL_1sH70z Per grups realitzen un guió de curtmetratge documental sobre una dona referent i graven el documental. Finalitzem amb la projecció dels curts en el centre i un col·loqui on es reflexiona sobre allò aprés, comparant les dones estudiades, els seus contextos i els avanços o retrocessos en els seus drets.

15-18 anys

“LA VEU DE LES INVISIBILITZADES”

Veiem el documental “Objetivo Igualdad - Programa 6: Mujer y política”. Vam mostrar exemples de pòdcasts feministes o fragments de discursos de dones com La Pasionaria, Carmena, Emma Goldman, Rigoberta Menchú o Eva Perón, analitzant el seu impacte social i polític:

Per grups investiguin dones com (Dolores Ibárruri, Eva Perón o Clara Campoamor), Poden usar els Calendaris de Dones de l’Organització de Dones de la CI i el llibre “Las chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo”. Irene Cívico, Sergio Parra. Ed. Montena. Cada grup dissenya una casella del joc de l’oca que incloga un retrat, el nom i un fet important de la dona investigada. Muntem un tauler comú i juguem al “Joc de l’Oca Feminista”, on en caure en una casella, xiquetes i xiquets lligen en veu alta els fets relacionats amb cada dona. En finalitzar, realitzem una posada en comú amb preguntes com: “Què has après sobre aquestes dones?” “Què van fer per millorar el món?”

9-12 anys

L’alumnat tria una dona històrica que consideren rellevant i preparen una entrevista fictícia amb ella, on una estudiant interpreta a la dona i altres persones fan preguntes. Gravem l’entrevista usant mòbils o dispositius de l’aula i editem els àudios amb eines com Audacity o altres plataformes digitals d’edició. Els pòdcasts es comparteixen a l’aula per a la seua escolta i anàlisi. Persones adultes

“DONES EN RESISTÈNCIA: FEMINISME, POLÍTICA I SIN DICALISME ENFRONT DE L’AVANÇ DE LA ULTRADRETA”

Presentació d’una selecció de titulars publicats en els últims mesos, relacionats amb diferents àmbits en els quals la ultradreta està exercint retrocessos i discursos d’odi.

“HEROÏNES DE LA POLÍTICA I DEL SINDICALISME”

Projectem una selecció d’imatges i dades bàsiques sobre Dolores

Per grups analitzen quines sensacions i idees els provoca cada notícia. Es debaten les conclusions i treballen en el disseny d’una campanya de visi bilització amb l’objectiu de confrontar el discurs de la ultradreta i posar en valor el paper de les dones com a agents de canvi social.

NOVEMBRE Periodistes

0-3 anys

1. “JUGUEM A CONTAR EL QUE VEIEM”

En assemblea, es mostra una imatge (per exemple, d’una reportera amb micròfon). Se’ls convida a contar el que veuen. L’educadora introdueix de manera senzilla la figura “d’una dona que conta històries en la tele i ajuda a la gent”.

Materials: Fotografies de periodistes (adaptades visualment).

2. “PERIODISTES EN MINIATURA”

Joc lliure amb micròfons de joguet, càmeres, blocs. S’anima a entrevistar a ninots o companys.

Missatge clau: “Tu també pots contar coses importants”.

3-6 anys

1. “QUI ENS CONTA EL MÓN?“

Lectura d’un conte adaptat sobre Rosa María Calaf o Khadija Amín. Després, conversa guiada sobre què fan les periodistes. Materials: Conte o vídeo curt adaptat.

2. “LA NOSTRA RÀDIO DEL COL·LE”.

S’organitza una “emissora de ràdio” a classe. Cada xiqueta o xiquet conta alguna cosa del dia. S’alternen rols: locutora, tècnica, entrevistadora.

Reflexió: “Per què és important que tots i totes puguem parlar?”

6-9 anys

1. “REPORTERES VALENTES”

Fitxa il·lustrada sobre Fàtima Hassaouna o Khadija Amín. Es comenten els riscos que van assumir per a defensar la llibertat. S’elabora un mural col·lectiu de “reporteres valentes”. Producte final: Mural col·lectiu.

2. “ENTREVISTES PER A LA IGUALTAT” Preparen preguntes i entrevisten una dona referent del seu entorn. (Mare, professora, veïna). Graven o escriuen l’entrevista.

Vincle amb valors: Respecte, escolta, veu de les dones.

9-12 anys

1. “NOTICIARI FEMINISTA” Es presenten diferents titulars. L’alumnat detecta si hi ha biaixos de gènere. Després, redacten un “noticiari alternatiu” amb veu inclusiva.

Inspiració: Rosa María Calaf i el seu compromís amb la veritat.

2. “CARTES DES DE L’EXILI: KHADIJA AMÍN”

Escriptura empàtica d’una carta imaginària a Khadija Amín, com si foren les seues amigues o amics d’un altre país.

Valors: Empatia, llibertat d’expressió.

12-15 anys

1. “ROSTRES DE LA VERITAT”

Investigació en grup sobre periodistes activistes. Es crea una galeria de biografies (tipus Instagram educatiu o mural).

DESEMBRE Youtubers i influencers

0-3 anys

Reflexió: Quins obstacles van enfrontar? Què els fa referents?

2. “DESMUNTANT TITULARS”

Objectiu: Identificar llenguatge sexista en els mitjans.

Activitat: Anàlisi crítica de notícies reals amb biaix masclista. Reescriptura amb llenguatge igualitari i just.

Tancament: Debat sobre com la premsa influeix en el que pensem.

15-18 anys

1. “PERIODISME I ACTIVISME: NEUTRALITAT O COMPROMÍS?”

Objectiu: Analitzar el paper del periodisme com-

Activitat: Visionat d’entrevistes/documentals de Rosa M. Calaf, Fàtima Hassaouna i Khadija Amín. Debat sobre si és possible ser objectiva defensant drets.

Tancament: Assaig breu o pòdcast individual.

2. “CREADORES I CREADORS DE MITJANS ALTERNATIUS”

Objectiu: Fomentar la participació social i l’activisme mediàtic.

Activitat: Crear un microprojecte de mitjà de comunicació feminista (blog, pòdcast, canal). Ha de tindre una secció de dones activistes.

Inspiració: Prendre com a referent les dones del calendari.

Persones adultes

TALLER PRÀCTIC: DESMUNTANT EL DISCURS MEDIÀTIC

S’analitzen titulars i portades reals de mitjans informatius: Selecció de notícies que reforcen estereotips de gènere, oculten la veu femenina o tracten de manera sensacionalista a dones periodistes. Debat en grups : Què s’invisibilitza? Com es podria narrar d’una altra manera?

Reescriptura col·lectiva : Cada grup reescriu titulars o fragments aplicant un enfocament coeducatiu i no sexista. Reflexió final: Quin rol podem jugar com a ciutadania activa?

FÒRUM CONTE

1. Es pregunta a les i els alumnes com veuen a la seua família: Quants són? Qui formen part? Comparteixen un aspecte semblant? Es pot parlar dels orígens familiars del grup i de les famílies diverses.

2. S’inventa un conte i a partir d’ací s’estableix un diàleg sobre com tots formem part de la mateixa família, sobre les relacions de parentiu.

3-6 anys

Ens col·loquem en cercle amb les cadires i la persona que imparteix la classe realitza les següents preguntes que han de respondre sol·licitant el torn de paraula:

-Què és una persona youtuber? A què es dedica?

-Què és una persona influencer? A què es dedica?

-En un hipotètic cas que algú de l’alumat decidisca dedicar-se a una d’aquestes dues activitats, de què parlarien? Quins temes els interessen a aquestes edats?

La o el docent farà una reflexió sobre les xarxes socials i sobre el fet de poder decidir amb criteri a quin influencer o youtuber han de seguir.

6-9 anys

Després de la visualització d’un vídeo de youtube de Clara Alcolado proposem a l’alumnat dues opcions: Visionat d’un vídeo de “Mancha ciencia”:

a) Diversos grups realitzaran un vídeo de Tik Tok destacant els trets que mostren la desigualtat de gènere en la protagonista i el seu món. Entrevista els teus companys i companyes, fes un vídeo i penja’l en el Facebook de la teua escola. b) Investigar sobre la trajectòria de Clara Alcolado.

9-12 anys

ELS NOSTRES DRETS, LA NOSTRA VEU - MALALA YOUSAFZAI Lectura guiada sobre Malala. Assemblea escolar: “Què canviaríem en l’escola??”

Cartells de campanya pel dret a aprendre.

12-15 anys

CANVIEM EL MÓN EN XARXA

ADRIANA BOHO + CLIMABAR

• Anàlisi de publicacions d’influencers activistes. Com a exemple analitzem: https://www.youtube.com/c/CLIMABAR

• reació d’una campanya en xarxes (del col·legi) sobre una causa triada: el canvi climàtic o el ODS que s’estiga treballant en el centre.

• Eco-repte: compromisos sostenibles per aula. Creació d’un decàleg entre tot el grup.

15-18 anys

“ACTIVA A TEUA VEU”

1. Com a primera activitat, presentar a Malala Yousafzai. Demanar a l’alumnat que busque informació sobre ella i elaborar un canva amb el més important.

2. Cada estudiant escriurà una carta a Malala, com si es tractara d’una amiga. Aquesta carta pot ser anònima o no, el que preferisquen. De manera voluntària, es lligen algunes cartes, es comenten i es planteja una qüestió final: “Quin paper juguem cada persona en la igualtat o manteniment d’aquestes discriminacions?”.

S’acaba amb ronda de conclusions i idea clau.

Persones adultes

‘’CLUB DE MALASMADRES”, LAURA BAENA

https://clubdemalasmadres.com/

• Testimoniatge “Club de Malasmadres”, Laura Baena.

2. Després del seu visionat i anàlisi, llancem la següent pregunta: Com es plantegen els rols de gènere en el món laboral? Què reivin dica (des de la perspectiva labo ral, emocional i feminista)?

3. Crear debat sobre rols de gènere. la conciliació, etc. Què planteja amb Jo no renuncio

Laura Baena

SeptimaClark
Fátima Hassaouna
SindyTakanashi
Rosa María Calaf
KhadijaAmín
Eva Perón

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.